L'alcalde de Pujalt diu que el de Cervera està traïnt el territori

L'alcalde de Pujalt creu que el de Cervera està traïnt el territori i no juga net amb la possibilitat que la Generalitat ubiqui una presó a la Segarra. Així, Antoni de Solà ha assegurat que el seu company de partit (CiU) es vol beneficiar de la infraestructura sense patir-la aprop. El primer edil d'aquest municipi de l'Anoia acusa Salvador Bordes de vendre's. Per una banda diu que no vol la presó al seu municipi però defensa la ubicació en nuclis petits de la seva comarca. Els ànims estan encesos a la zona de l'Anoia que limita amb la Segarra. L'alcalde de Pujalt assegura sentir-se traït pels seus homòlegs de la comarca veïna. Sobretot per Salvador Bordes. Així, assegura que el Paer en cap de Cervera s'està comportant d'una manera cínica.

L'alcalde de Pujalt assegura que ha parlat amb el Director General de Presons, Albert Batlle. Aquest li ha confirmat que el centre no es mourà de la Segarra. De tota manera, de Solà està preocupat perquè el seu municipi està pegat als que l'acolliran. Per això demanaran participar en les reunions informatives. L'Ajuntament de Pujalt aprovarà aquest dijous una moció en contra de la instal.lació d'un centre penitenciari a la zona limítrof de la Segarra amb l'Anoia. Per de Solà, el seu municipi és el més perjudicat de tots perquè la presó es faria a només 100 metres del terme municipal.

--

SEGRE.

Pos eso. Que maleuradament, calen presons noves... i la opinió dels veïns és important, però secundària a la vegada. Un veí sempre comentarà que NO vol una presó a la seva localitat, de tota manera, jo faria una cosa. Compensaria amb una altre cosa la construcció d'aquesta, "recompensant" una mica i tots contents.

Jo no entenc perquè aquesta oposició frontal de qualsevol població on s'anuncia la construcció d'una presó si comportaria llocs de treball i benefici econòmic per a la regió...

Ho puc entendre si es tracta de amb la seguretat, però si el centre està ben gestionat (sense sobrerpoblació de reclusos ni funcionaris putejats) no té per què passar res.

Si tan dolent és viure a prop d'una presó no entenc com és que a la meua ciutat els millors i més cars habitatges són tots aquells que es construeixen al districte (sí, també tenim d'això a Lleida) on s'ubica el Centre Penitenciari Ponent (que no és precisament un calabosset).

A mi no m'importaria viure-hi per allà. :P

Jo no entenc perquè aquesta oposició frontal de qualsevol població on s'anuncia la construcció d'una presó si comportaria llocs de treball i benefici econòmic per a la regió...

Ho puc entendre si es tracta de amb la seguretat, però si el centre està ben gestionat (sense sobrerpoblació de reclusos ni funcionaris putejats) no té per què passar res.

Si tan dolent és viure a prop d'una presó no entenc com és que a la meua ciutat els millors i més cars habitatges són tots aquells que es construeixen al districte (sí, també tenim d'això a Lleida) on s'ubica el Centre Penitenciari Ponent (que no és precisament un calabosset).

A mi no m'importaria viure-hi per allà. :P

Presó nova a LleidE JA!!
:D

No caldrà perquè la que hi ha ara segurament l'ampliaran tard o aviat... :-O

La Generalitat confirma a l'Ajuntament de Pujalt que farà una presó a Estaràs

L'alcalde de Pujalt, Antoni de Solà, ha afirmat que Serveis Penitenciaris de la Generalitat li ha confirmat avui que la presó que estudia fer a la Segarra s'emplaçarà finalment al terme veí d'Estaràs, a tocar de l'Anoia. De Solà s'oposa rotundament a la instal·lació d'aquest equipament penitenciari, que quedaria a només uns 300 metres del terme municipal de Pujalt (Anoia).

Antoni de Solà -que ahir ja va mostrar el seu absolut rebuig a la possibilitat que es faci una presó a la Segarra, al costat de Pujalt-ha reiterat avui la seva rotunda oposició al projecte i ha assegurat que el mateix departament de Justícia de la Generalitat li ha confirmat "que la presó es farà, i es farà al municipi d'Estaràs, a 300 metres d'on comença el nostre terme municipal".

Estaràs pertany a la Segarra i es troba a només cinc quilòmetres del nucli antic de Pujalt, a l'Anoia.

L'alcalde anoienc ja va carregar ahir durament contra els representants polítics de la Segarra -especialment l'alcalde de Cervera, Salvador Bordes, i el Consell Comarcal-, dels quals va dir que l'havien "venut i traït". De Solà, de CiU, va amenaçar d'estripar el carnet del partit si els responsables polítics de la Segarra, majoritàriament de CiU, "no es posicionen clarament i contundentment contra la instal·lació de la presó". Bordes havia dit, també ahir, que no es pot descartar la presó sense abans estudiar la qüestió, tot i que va confessar que no acceptaria la proposta si afectés el seu municipi. Els alcaldes de CiU de la Segarra tenen previst reunir-se properament per a debatre la qüestió.

Aquest vespre l'Ajuntament de Pujalt aprovarà una moció contra el centre penitenciari, en la qual reclamarà també als polítics de la Segarra que s'hi manifestin en contra i al Govern de la Generalitat que convoqui una reunió pública amb tots els alcaldes segarrencs i el mateix De Solà.

L'alcaldessa de Calaf (Anoia), Maria Antònia Trullàs, també s'ha manifestat avui en contra del centre penitenciari i ha recordat que, en cas de fer-se, el seu municipi tindria dues presons en un radi de només 25 quilòmetres: la de la Segarra i la de Sant Joan de Vilatorrada, al Bages.

--

SEGRE.

No caldrà perquè la que hi ha ara segurament l'ampliaran tard o aviat... :-O

I t'hi ficaran a tu a una cel·la de 25 m2!!
:D

Pobre de mi que sóc incapaç de creuar en vermell sense remordiments de consciència... :D

Neix una plataforma contra el projecte d'una presó a Estaràs

• Els veïns de 20 poblacions preveuen adherir-se a la formació crítica

Veïns i associacions cíviques d'una vintena de poblacions de les comarques de la Segarra i l'Anoia tenen previst constituir avui una plataforma d'oposició al projecte de construcció d'un centre penitenciari que, segons tots els indicis, es podria instal.lar a prop de Ferran, un nucli agregat d'Estaràs. El principal argument del grup opositor és que la nova presó limitarà el creixement econòmic i social d'aquests municipis, que fa anys que intenten modernitzar-se.

La Generalitat encara està buscant els terrenys més adequats en aquesta zona de la Catalunya central, un enclavament que es considera òptim gràcies a l'escassa pressió demogràfica que hi ha i a la seva proximitat a l'Eix Transversal i l'autovia A-2.

DIÀLEG

La ubicació definitiva de la presó es podria donar a conèixer el mes que ve, va dir ahir el director general de Serveis Penitenciaris, Albert Batlle. La infraestructura, va indicar el delegat del Govern a Lleida, Jaume Gilabert (Esquerra Republicana), "no s'imposarà a ningú sense haver esgotat abans la via del diàleg".

El projecte ha trobat també alguns defensors, que consideren important la inversió d'aproximadament 30 milions d'euros que suposarà la creació de la presó. Els partidaris de la proposta consideren, a més, que la presó generarà nous llocs de treball, ja que hi haurà unes 500 places per cobrir.

"Evidentment, hi ha molta preocupació en tota la zona, però cal valorar els avantatges que ens aportaria", va dir ahir un empresari de Sant Ramon. Algunos dels seus veïns, en canvi, es van oposar radicalment ni tan sols a fer esment del projecte.

--

El Periódico.

Justícia imposarà una presó a la Segarra que estarà llesta el 2010

• Batlle diu que l'objectiu del govern no és carregar la decisió a les espatlles dels alcaldes

• Anunciarà en setmanes la ubicació de cinc nous centres

El departament de Justícia aprovarà en les properes setmanes un decret en el qual determinarà les ubicacions dels nous centres penitenciaris de dones, preventius i de les comarques gironines, tarragonines i centrals. Aquest darrer es construirà probablement a la Segarra i més concretament al terme municipal d'Estaràs, tal com va confirmar ahir a Cervera Albert Batlle, secretari de Serveis Penitenciaris.

Batlle, que es va reunir amb el Consell d'Alcaldes de la Segarra, va ser contundent i va afirmar que serà el govern qui determini les ubicacions i que, tot i escoltar el territori, prendrà en solitari la decisió. Batlle va afirmar que és una competència indelegable i que "es tracta d'un tema de país i d'Estat que el govern exercirà amb totes les seves conseqüències". De tota manera, va afegir que mantindrà el diàleg que convingui amb els alcaldes de les zones afectades, però que Justícia "exercirà la seva autoritat perquè som defensors de l'interès públic general". El secretari de Serveis Penitenciaris va manifestar també que aquesta decisió pretén també que "no recaigui sobre les espatlles de cap alcalde".

Albert Batlle es va reunir durant dues hores amb els 21 alcaldes de la Segarra i, tot i no concretar la ubicació de la presó de les comarques centrals, va donar a entendre que la Segarra és la comarca escollida i que hi ha diverses alternatives. La més estudiada i que consideren més idònia és la d'Estaràs per la seva proximitat a l'Eix Transversal, l'autovia A-2 i amb un referent urbà proper com el de Cervera. Va afegir que es tracta d'un municipi petit, però d'una gran extensió i va reiterar en diverses ocasions que suposarà un gran benefici per a la zona tot i entendre el rebuig de la població.

De fet, Batlle i el delegat del govern a Lleida, Jaume Gilabert, van ser escridassats i xiulats per un centenar de veïns de la Plataforma contra la Presó a la Segarra, que van lluir pancartes i enganxines rebutjant el projecte del govern. Aquesta plataforma ja té 7.000 signatures contra la presó i esperen recollir-ne més en les properes setmanes per presentar-les al Parlament.

El secretari de Serveis Penitenciaris va explicar que treballen amb un nou model de presó, de dimensions més petites que les actuals, que eren copiades del model estatal. Els trets bàsics passen per un equipament situat en una superfície de 8,5 hectàrees, amb una capacitat d'entre 500 i 750 places, 417 treballadors i 60 mossos per a la vigilància perimetral. La inversió global s'estima en uns 68 milions d'euros i una despesa anual de 10,4 milions d'euros més.

El centre de la Segarra estaria operatiu el 2010 i pretén alleujar la situació de col·lapse i saturació actual que obliga el govern "a forçar al màxim" la capacitat dels centres existents i la seva ampliació amb mòduls prefabricats, com les 300 places que es crearan a Quatre Camins o la reforma a Brians per guanyar 144 places més. Batlle va criticar aquesta situació "crítica" perquè en 12 anys no s'havia construït ni una presó.

--

AVUI.

Impopular però necessari.

Se tiene que tener en cuenta la opinión de los vecinos, pero hasta cierto punto. Si se pasan pidiendo, que les den por saco.

Decepció i indignació entre els membres de la plataforma "No a la presó"

Decepció i indignació són les paraules que defineixen l'estat dels membres de la plataforma "No a la presó". Aquest col.lectiu de la Segarra i l'Anoia assenyala que el secretari de Serveis Penitenciaris, Albert Batlle, només ha vingut a Cervera a explicar que la decisió de construir una presó ja està presa. A més, destaquen que ningú no els ha escoltat fins que no s'han mobilitzat. Aquesta nit hi ha una assemblea convocada a Calaf per explicar l'actual situació de la zona. Un dels representants de la plataforma, Ramon Vendrell, ha explicat que pensaven que la intenció de Batlle era explicar el projecte als alcaldes. Així, destaca que la decepció ha estat molt gran perquè el dirigent de la Generalitat ha deixat entreveure que ja està tot decidit. Vendrell també creu que, fins ara, no hi ha hagut diàleg amb els pobles i els ciutadans. En aquest sentit, assenyala que ara el volen imposar.

El representant de la plataforma "No a la presó" també ha criticat l'actitut del delegat de la Generalitta a Lleida. Així, Vendrell creu que Jaume Gilabert ha dit que té propostes sobre la taula per situar el centre penitenciari en d'altres llocs de Lleida per desviar l'atenció de la problemàtica.

--

SEGRE.

Gavín afirma que el Govern actua com una "dictadura" volent imposar la presó a la Segarra

El president de la Diputació de Lleida, Isidre Gavín, ha afirmat avui que el Govern actua amb "maneres pròpies d'una dictadura" quan pretén imposar la presó a la Segarra sense abans informar, dialogar i intentar convèncer el territori. Gavín ha acusat la Generalitat d'actuar amb "opacitat" en aquesta qüestió i assegura que la via de la imposició "és molt mal camí".

El secretari de serveis Penitenciaris, Albert Batlle, va comunicar ahir al vespre als alcaldes de la zona, contraris al projecte, que el Govern construirà la presó entre la Segarra i l'Anoia i que entrarà en funcionament al 2010. El president de la Diputació de Lleida creu que és "decebedor i inadmissible" que el Govern d'un país vulgui imposar qualsevol tipus de projecte sense tenir en compte l'opinió del territori. Per Gavín, el sistema d'imposar "tant si agrada com si no" suposa "anar enrere" i utilitzar maneres de treballar que no són pròpies d'un Govern democràtic.

A més, el president de la Diputació de Lleida ha afirmat que amb aquesta actitud d'"opacitat" i "manca de diàleg" la Generalitat alimenta les plataformes i les persones antipartits i antisistema, ja que justifiquen que els ciutadans perdin la confiança en els governs. Així, Gavín ha acusat el tripartit de fer un "dany al territori, al sistema democràtic i a la credibilitat de la política".

--

SEGRE.

Els fòrums lleidatans cremen amb el tema:

---------------------------

Autor: Anònim
Data: 00:23 18/05/05
Titol: ALS INSOLIDARIS DE LA SEGARRA

Ara recordo als veïns de la Segarra, que juntament amb els restauradors de la Panadella ens van tenir 10 anys sense el tram de l'Autovia Lleida-Barcelona.
Ara no volem la preso, que se la menjin els altres, ens diuen.
Doncs si per motius tècnics es el millor lloc per posar-hi la presó, vinga LA PRESO A LA SEGARRA.
O es que a la Segarra son de sucre?

---------------------------

Autor: Des de Barcelona
Data: 08:43 18/05/05
Titol: La Segarra: cal un hospital, no una presó

Les característiques dels municipis de la Segarra i l'Alta Anoia -amb bones connexions per carretera amb les grans ciutats, un baix preu del sòl i una poca densitat i dispersió de població (amb la consegüent dificultat d’organització veïnal)- podrien ser decisives per instal·ar una presó, és a dir una instal•lació que no respon a cap de les necessitats reals que té aquest territori.
És normal que es faci aquesta inversió quan, entre d'altres greus mancances, per anar al metge especialista o a l'hospital s'hagin de fer més de 50 quilòmetres? Per quan un hospital que doni servei als habitants de la Segarra, l'Alta Anoia i l'Urgell? Perquè no es construeix un hospital a la Segarra? I no parlem d'altres serveis: transport, subministraments urbans, serveis socials, aigua i sanejament...

A la Segarra no calen presons, calen serveis.

---------------------------

Autor: Anònim
Data: 11:16 18/05/05
Titol: I per què no posen la presó a l'Eixample?

No, han de venir a fotre-la al lloc més tranquil de la Segarra, la mare que els va parir. Sempre a putinejar als llocs on no hi ha vots.

---------------------------

Aquest matí han entrevistat a una veïna del poble, que explícitament ha dit:

"Nosaltres ens encarreguem dels nostres puríns, però els de Barcelona ens volen fotre les seues deixalles a casa nostra!".

:runaway:

Els fòrums lleidatans cremen amb el tema:

---------------------------

Autor: Anònim
Data: 11:16 18/05/05
Titol: I per què no posen la presó a l'Eixample?

No, han de venir a fotre-la al lloc més tranquil de la Segarra, la mare que els va parir. Sempre a putinejar als llocs on no hi ha vots.

---------------------------

:runaway:

A l'Eixample ja hi ha una presó...
:ohno:

http://www.e-noticies.com/backoffice/writebinary.asp?TIPO=vinyeta_detalleVinyeta&ID=470

Puigcercós considera que la Generalitat s'ha precipitat al voler imposar una presó a la Segarra

El portaveu d'Esquerra Republicana al Congrés, Joan Puigcercós, considera que la Generalitat ha actuat de forma precipitada al voler imposar una presó a la Segarra. El diputat republicà creu que l'administració s'hauria de replantejar la mesura i tenir en compte el territori. Així, Puigcercós ha mostrat el seu suport als diputats lleidatans de la seva formació que també han expressat el seu rebuig a l'infraestructura. En declaracions a Segre Ràdio, Joan Puigcercós demana al departament de Justícia que obri un procés de diàleg amb els alcaldes i la societat de Ponent. El portaveu a Madrid creu que l'executiu català hauria d'estudiar un nou mapa penitenciari. Puigcercós opina que l'administració ha evitat el diàleg tenint en compte que la Segarra no és un territori electoral favorable. Seria diferent, diu, si es tractés d'una zona més poblada. Joan Puigcercós ha visitat aquest dissabte la capital del Segrià en motiu de la vint-i-sisena edició de l'Aplec del Caragol.

--

SEGRE

Lleida quadriplicarà la càrrega de presos de Catalunya

La càrrega penitenciaria a Lleida podria ser gairebé quatre vegades superior a la de la resta de demarcacions catalanes a partir del 2010. Almenys així es despren del pla director d'equipaments penitenciaris de la Generalitat. El projecte tenia previst inicialment la incorporació d'unes 4.500 noves places a tot Catalunya, però cap a Ponent. Ara, amb l'anunci d'una nova presó a la Segarra, la província continuarà encapçalant la quota de reclusos.

Amb les previsions de conservar el centre penitenciari de Ponent i crear-ne un altre a Estaràs, Ponent arribarà a més de 1.700 places.Segons publica el diari SEGRE, la xifra suposa un índex de 4'5 presos per cada mil habitants. La taxa multiplica gairebé per cinc la que està prevista per a Girona, per tres i mig les de Tarragona i Barcelona. El futur mapa de presons preveu un augment considerable a Tarragona, que guanyaria més de 600 reclusos. A Girona se'n sumarien 350 i a Barcelona 800. Tot i això, la nova presó de la Segarra podria comptar amb 750 places, i una cinquantena més que ocuparien el centre obret de Ponent. Tot plegat farà que Lleida continuï al capdavant de la càrrega penitenciaria catalana. Recordem també, però, que la intenció inicial de Serveis Penitenciaris és ubicar el centre prop del nucli de Ferran, a Estaràs. L'Ajuntament va rebutjar el projecte en un ple extraordinari el passat mes d'abril.

--

SEGRE.

La Generalitat va oferir serveis a la Segarra a canvi de la presó

El consell comarcal de la Segarra i el consell d'alcaldes han confirmat aquest dijous en un plenari conjunt i de forma unitària no cedir a les pressions de Justícia per donar cabuda al centre penitenciari. El president, Adrià Marquilles, ha reconegut que el secretari de Serveis Penitenciaris, Albert Batlle, va oferir agilitzar l'obtenció de serveis bàsics per a la comarca com és el cas de la conducció d'aigua de boca de Rialp si s'accepta donar cabuda a la presó.

--

SEGRE.

La Generalitat va oferir serveis a la Segarra a canvi de la presó

El consell comarcal de la Segarra i el consell d'alcaldes han confirmat aquest dijous en un plenari conjunt i de forma unitària no cedir a les pressions de Justícia per donar cabuda al centre penitenciari. El president, Adrià Marquilles, ha reconegut que el secretari de Serveis Penitenciaris, Albert Batlle, va oferir agilitzar l'obtenció de serveis bàsics per a la comarca com és el cas de la conducció d'aigua de boca de Rialp si s'accepta donar cabuda a la presó.

--

SEGRE.

Normal!
Són contraprestacions i, segurament, també calerons...

Potser no ve al cas, però vull explicar el que jo penso que faria amb les presons, a veure que en penseu.

1. Modificació de la llei per tal de que les petites infraccions reiterades siguin causa de presó. Per exemple: 3 delictes de robatori, presó. Es a dir, baixar el llistó per el qual s’entra a la garjola. Estança mínima a la presó, 1 any.

2. Ampliació del nombre de places per tal atendre la demanda que generaria el compliment del punt 1.

3. Canvi en el concepte de presons: Incorporarien fàbriques i centre educatiu. Els presos estarien obligats a treballar i estudiar amb l’objectiu de:

-Pagar-se ells mateixos els costos que genera la seva estada a la presó.
-Formar-se acadèmicament per a la futura sortida al carrer i posterior incorporació al món laboral.
-Estalviar de cara a poder afrontar amb garanties la seva sortida.

Tremp s'ofereix ara al Govern per acollir la presó que rebutja la Segarra

L'alcalde de Tremp, Joan Ubach (CiU), i el primer tinent d'alcalde, Josep Ardanuy (ERC), han plantejat al secretari de Serveis Penitenciaris de la Generalitat, Albert Batlle, que el Govern valori com a opció el municipi de Tremp per ubicar la presó que rebutja la Segarra a Estaràs, segons han confirmat a SEGRE. L'alcalde vol saber els beneficis econòmics que suposaria una instal·lació d'aquest tipus a la capital del Pallars Jussà i a la resta de la comarca i ha volgut matisar que, en qualsevol cas, aquest oferiment no significa l'acceptació definitiva, ja que això dependrà totalment de si les formacions polítiques i els ciutadans realment volen el centre a la zona. Els dos polítics han fet aquestes declaracions just el mateix dia que el president del Consell Comarcal de la Segarra, Adrià Marquilles, hagi demanat que es facin públics els noms dels municipis que s'han ofert voluntaris a acollir una presó.

--

SEGRE.

Guaita tu, li donaran videta a la línia de la Pobla. :O

L'ajuntament de Tremp envia díptics pro presó als ciutadans

L'ajuntament de Tremp ha enviat als ciutadans del municipi uns díptics en què l'equip de govern municipal exposa els arguments favorables a instal·lar una presó a la capital del Pallars Jussà. A través dels díptics, es posa de manifest que Tremp rebria uns 12 milions d'euros anuals si acull la presó i que aquesta infraestructura comportaria 500 nous llocs de treball. Finalment, també demanen la complicitat dels ciutadans i la seva opinió pel que fa a aquesta qüestió.

--

SEGRE.

Tres de cada quatre alcaldes no volen cap presó

• Dels 670 batlles que han contestat, 497 s'oposen a aquest equipament

• L'oposició més gran és a Girona, amb un 77% dels alcaldes en contra

• Ciutats com Lleida, Granollers o Sant Adrià de Besòs hi estan en contra

• A favor, entre altres ciutats, hi ha Barcelona, Girona, Figueres i Reus

«No» rotund dels alcaldes a la construcció d'una presó al seu terme municipal. Aquesta és la principal conclusió de la pregunta: «Estaria disposat a negociar la instal·lació d'un centre penitenciari a la seva població?». Dels 670 batlles que han respost l'enquesta, un 74,1% han dit «no». O el que és el mateix: 497 alcaldes estan en contra de la instal·lació d'aquests equipaments a la seva població. Aquesta dada és significativa considerant que el Departament de Justícia va elaborar fa poc un pla per construir diversos centres penitenciaris arreu del país, fet que ha generat una gran polèmica en diversos indrets. El cas de l'alcalde de Tremp, Joan Ubach Isanta (CiU), és curiós. Va respondre «no» en l'enquesta, però ara ha canviat d'opinió i, arran de la protesta veïnal que hi ha per la possible construcció d'un centre penitenciari a Estaràs, a la comarca de la Segarra, el seu Ajuntament ha ofert uns terrenys a Justícia. Altres alcaldes de poblacions destacades que tampoc volen una instal·lació d'aquesta mena són els de Granollers, Rubí, Sant Adrià de Besòs, Olot, Lleida, Tortosa, Mataró, Vic, Salt i Blanes. Precisament, al municipi de Lleida hi ha el centre de Ponent, que té una capacitat per a 1.186 interns i que, segons les previsions de la Generalitat, s'ha de mantenir. Per comarques [vegeu el quadre], els alcaldes de la província de Girona -concretament un 77%- són els que estan més en contra de les presons, encara que a la resta de demarcacions el percentatge d'oposició també sigui molt alt: 74% a Barcelona, 73% a Tarragona i 72% a les comarques lleidatanes.


Pocs a favor

A l'altra banda de la balança trobem els alcaldes que hi estan a favor. Aquí hi ha batlles com el de Figueres, Joan Armangué (PSC), ciutat on segurament es construirà l'única presó de les comarques gironines, i també els d'altres municipis importants, com ara Reus, el Vendrell, Girona -Justícia preveu eliminar les dependències que hi ha en aquesta ciutat-, Barcelona, Manresa, Vilanova i la Geltrú, Sant Cugat del Vallès, Cambrils, Palamós o Pineda de Mar. Cal destacar que alguns pobles petits, a diferència d'Estaràs, sí que veurien amb bons ulls un equipament d'aquesta mena. Alguns exemples són Tiurana, a la Noguera (30 habitants censats); Susqueda, a la Selva (107); Veciana, a l'Anoia (168), o la Masó, a l'Alt Camp (287). Per partits, percentualment, els batlles d'ERC són els que s'avenen més a construir una presó (un 28%), tot i que tampoc no hi ha gaire diferència amb la resta de partits: un 23,72% dels de CiU diuen «sí» i els del PSC que també defensen aquesta opció són un 27,65%.

--

El Punt.

Justícia no farà la presó de la Segarra però manté l'objectiu de les comarques centrals

• La setmana vinent se sabran els emplaçaments dels nous centres

El departament de Justícia ha descartat finalment construir un centre penitenciari a la comarca de la Segarra i és quasi segur que també optarà per no acceptar l'oferiment de Tremp, segons va manifestar ahir el delegat del Govern a Lleida, Jaume Gilabert. El delegat va anunciar que amb tota probabilitat la setmana vinent el departament de Justícia farà públics els emplaçaments dels nous centres penitenciaris i que aquest mapa inclourà una nova presó a les denominades comarques centrals.

Gilabert va usar aquest terme per parlar d'un ampli nombre de comarques, des d'Osona a la Noguera i fins a la Conca de Barberà. Precisament, aquestes dues comarques són actualment algunes de les que Justícia podria estar analitzant per acollir aquest centre, que tindrà una capacitat d'entre 500 i 750 interns.

Sense imposicions

Gilabert va voler també deixar clar que el govern català "no imposarà res a ningú, ni un centre penitenciari ni cap altra infraestructura si l'ajuntament afectat no ho vol", i va afegir que aquest posicionament era "clar i rotund". Per tant, va descartar la Segarra pel rebuig social i institucional que va tenir la possible ubicació d'Estaràs, tot i que era l'emplaçament ideal per Justícia des del principi. Precisament, la Plataforma No a la Presó va lliurar ahir al president del Parlament, Ernest Benach, més de 12.000 firmes, recollides en quasi dos mesos a les comarques de la Segarra i l'Anoia, contràries al projecte d'una presó. La plataforma continua recordant que el pla de centres penitenciaris del 2004 no incloïa en cap moment la Segarra i, a més, entenen que a la comarca hi manquen molts serveis bàsics.

Pel que fa a Tremp, tot i no estar descartat de forma definitiva, el delegat del Govern a Lleida va dir que les males comunicacions que hi ha entre les principals capitals catalanes i el Pallars Jussà feien quasi inviable l'oferiment de l'ajuntament.

Jaume Gilabert va reconèixer que el govern no havia fet bé les coses i que no s'havia transmès de forma correcta el missatge que la construcció d'un centre penitenciari suposa un incentiu econòmic i en infraestructures per al territori que l'acull. En aquest sentit, una de les principals crítiques dels alcaldes i dels veïns de la Segarra va ser el fet que es volgués imposar el projecte com una decisió del govern a la qual el territori implicat pràcticament no hi tenia res a dir, segons va anunciar el secretari general de Serveis Penitenciaris, Albert Batlle, en la trobada que va mantenir amb els alcaldes de la comarca.

De totes maneres, Gilabert va mantenir que la construcció d'una presó suposa més beneficis que perjudicis i va reclamar a institucions, partits i entitats que siguin solidaris amb aquells ajuntaments que estan disposats a tenir una presó i que negocien acollir-la en els propers anys.

--

AVUI.

Tàrrega acollirà finalment la presó projectada a Estaràs
s
Tàrrega acollirà finalment la presó que la Generalitat projectava al terme municipal d'Estaràs. Així ho ha confirmat aquest matí el mateix alcalde de la capital de l'Urgell, Joan Amézaga. Aquesta decisió posa fi a la polèmica, que ha mobilitzat els veïns de la Segarra i l'Anoia. El territori s'oposava al centre penitenciari. El col.lectiu ha lliurat més de 10.000 signatures en contra al Parlament. També va protagonitzar una manifestació pels carrers de Barcelona per expressar el seu malestar davant l'anunci de Justícia.

De moment, es desconeixen més detalls d'aquesta operació, que suposarà contraprestacions per al municipi de Tàrrega. Les administracions implicades explicaran el projecte aquesta tarda. En principi, la presó generarà una despesa anual de 60 milions d'euros que revertiran a la comarca. L'Ajuntament de Tàrrega ha reunit aquest dilluns la Junta de Portaveus per informar tots els grups municipals. Joan Amézaga no s'atreveix a valorar si els seus conciutadans acceptaran o no la ubicació d'una presó a la ciutat. L'alcalde ha explicat aquest matí que la primera reunió amb el Secretari d'Institucions Penitenciàries va ser dilluns de la setmana passada, i que ja llavors l'equip de Govern va donar el suport a la proposta. La nova infraestructura s'aixecarà prop de l'autovia N-II a l'indret on hi ha l'abocador comarcal de deixalles. Es tracta d'uns terrenys propietat de l'Incasòl que tenen més d'una hectàrea de superfície.

--

SEGRE.

Estaràs, Tremp, Tàrrega... Millor una sol·lució de concens: fer-la a Collserola.

:D

Estaràs, Tremp, Tàrrega... Millor una sol·lució de concens: fer-la a Collserola.

:D

O a LleidE capital...
:bash:

Aquí no ens ve d'una altra. xD

Més petites i repartides

• La Generalitat aposta per un model de presons distribuïdes de forma coherent per tot el territori

• L'objectiu són recintes que tinguin entre 350 i 700 places

Més presons, més petites i més repartides. És la línia mestra de la política penitenciària del Govern plasmada en un projecte a llarg termini amb final el 2010. El mapa el rubricarà avui el conseller Josep Maria Vallès quan informi de la ubicació de la presó de preventius que ha de substituir la centenària Model. "La presó de preventius estarà en una localitat gran del primer cinturó de l'àrea metropolitana", van assegurar ahir fonts del Govern.

A >> Catalunya tindrà més d'11.000 presos el 2010

Les presons catalanes pateixen un problema de massificació importantíssim. El secretari general de Serveis Penitenciaris i Rehabilitació, Albert Batlle, ha utilitzat en més d'una ocasió l'adjectiu d'"insostenible". Les dades del mes passat reflecteixen una població penitenciària a Catalunya de 8.310 persones. La projecció per al 2010 arriba a les 11.033.

Els importants canvis al Codi Penal portats a terme durant les dues legislatures de mandat del Partit Popular es pateixen ara de ple a l'interior de les presons. En línies generals, les penes es van endurir, cosa que suposa condemnes més llargues.

Aquest increment en els anys de presó va anar acompanyat de la impossibilitat de redimir penes per treball, i en conseqüència els períodes de permanència als centres penitenciaris són molt més llargs. En definitiva, entren més persones a les presons i en surten menys.

B >> A la recerca de l'antítesi del macrocentre

La filosofia del model penitenciari del Govern fuig del macrocentre. És precisament l'antítesi. Presons petites i repartides de manera "coherent i equilibrada" per tot el territori. Les capacitats previstes oscil.len entre les 500 places a les construccions per a presos preventius, passant per les 700 a les presons de compliment, fins a les 450 als centres de joves i dones, i les 350 per als centres oberts.

Malgrat que el Govern s'ha esforçat a explicar en qualsevol fòrum que les presons són com qualsevol altre servei i que en conseqüència s'han d'acollir amb solidaritat, cada filtració d'una nova ubicació s'ha convertit en una allau de crítiques veïnals. La lògica de la ubicació, segons assenyala Justícia, passa per situar "els centres de presos preventius en zones urbanes, els centres oberts en nuclis urbans i els centres de compliment allunyats de les poblacions".

C >> Inversió de 68,7 milions d'euros

La inversió total prevista per poder portar a terme el mapa penitenciari és de 68,7 milions d'euros (11.431 milions de pessetes).

La presó de Brians 2, la de Lledoners i la de joves de Quatre Camins ja estan en construcció. Però la progressió de creixement de presos no permetrà esperar al 2010 per disposar de totes les construccions. Fan falta més places abans.

El Departament de Justícia s'ha vist obligat a preveure la construcció de mòduls prefabricats a Quatre Camins amb capacitat per a 300 reclusos que es construiran en l'espai de l'actual camp de futbol i estaran llestos la tardor que ve, com també la reconversió d'espais a Brians per poder acollir 144 reclusos més.

És un controvertit pedaç que els principals sindicats han fet servir com a arma llancívola per criticar la gestió penitenciària del Govern tripartit.

D >> Compensacions per als municipis

Malgrat que el Govern ha apel.lat constantment a la solidaritat interterritorial per elaborar el mapa penitenciari, no es poden oblidar les "mesures mínimes de compensació" previstes per als municipis que, finalment, acullin una presó. Unes mesures regulades per reial decret el juliol del 2004.

Concretament, es preveu destinar fins a l'1% del pressupost total de l'obra a actuacions de millora integral de l'entorn, una subvenció directa anual per un import equivalent a l'impost de béns immobles, un gravamen del qual el centre penitenciari quedarà exempt des del mateix moment en què s'atorgui la llicència d'obres. A més a més, sempre s'analitzaran de manera prioritària les peticions d'ajuda presentades per part dels municipis afectats.

--

El Periódico.

http://img275.echo.cx/img275/383/cp5ma.jpg

L'Urgell es podria mobilitzar contra la presó de Tàrrega

Els municipis de l'Urgell es podrien mobilitzar contra la presó que la Generalitat vol construir a Tàrrega. L'alcalde de Bellpuig, Josep Pont, no descarta el "boicot" a la infraestructura. El territori també es mostra molest perquè l'ajuntament de la capital hagi negociat sense dir res a ningú. En aquesta línia, el president de la Diputació parla d'una "gran opacitat". Isidre Gavín també ha arribat a la conclusió que "potser a Lleida no s'aconseguiran infraestructures si no és 'a canvi de'". El responsable de l'ens provincial també lamenta que les parts implicades no hagin informat els municipis veïns i, en canvi, hagin negociat possibles compensacions només per a Tàrrega. Gavín, però, vol més informació abans de condemnar el pacte per construir les instal.lacions penitenciàries. Tant Gavín com Pont han recordat que Lleida ja compleix la seva quota de solidaritat a nivell de presons. La província, que representa el 6% de la població de Catalunya, concentra el 15% dels reclusos.

--

Segre.

A vereu si això li dóna videta a la línia de Manresa. :O

He assenyalat amb una creu vermella la ubicació exacta de la nova presó:

http://img127.echo.cx/img127/8595/pres3zx.jpg

Encara els presos reclamarien un baixador de la línia de Manresa per ells! :-O

Metro de l'Urgell ja! :moods:

Metro de l'Urgell ja! :moods:

Integrat a MetroLleidE??
:D

Evidentment. L'Urgell seria la nostra zona 5. :D

La presó que ha de substituir la Model es farà a Barcelona ciutat

El govern català ha aprovat el nou mapa de presons de Catalunya. Hi haurà tretze centres penitenciaris, entre els nous i els que es remodelaran. La presó que ha de substituir la Model es farà a Barcelona ciutat, però encara no s'han trobat els terrenys. El nou mapa penitenciari també inclou la ja anunciada presó de Tàrrega i la del Catllar, a Tarragona, malgrat que l'Ajuntament s'hi oposa. D'aquesta manera, s'intenta resoldre un greu problema, que fa anys que s'arrossega, de massificació a les presons catalanes.

El conseller de Justícia de la Generalitat, Josep Maria Vallès, ha estat l'encarregat de presentar l'emplaçament definitiu de les noves presons que s'han de fer a Catalunya. En total, hi haurà tretze centres penitenciaris, entre els de nova construcció i els antics que es remodelaran.

A Barcelona hi haurà una nova presó que substituirà la Model i per a la qual encara no s'han trobat els terrenys on s'haurà d'ubicar. Pel que fa a l'edifici de la Model, es convertirà en un centre de compliment de règim obert molt més petit.

El nou mapa penitenciari dissenyat per l'executiu català inclou, a més de la nova presó de Barcelona, cinc centres penitenciaris nous més. Un d'aquests centres serà la nova presó de dones de Sant Llorenç d'Hortons, a l'Alt Penedès, amb capacitat per a 500 recluses. En aquest cas, ja hi ha acord amb el consistori.

El govern preveu també la construcció d'un altre centre al Catllar, al Tarragonès, en els terrenys de l'antic campament militar de Mas Enric, tot i que, en aquest cas, l'Ajuntament s'hi ha manifestat en desacord. Aquesta presó substituirà l'actual de Tarragona, que es reconvertirà en centre de règim obert.

Seguint el criteri de fer presons més petites i més repartides pel territori, la ja anunciada a Tàrrega, a l'Urgell, començarà a funcionar el 2009. Al Bages, a Sant Joan de Vilatorrada, hi ha també els terrenys per construir un altre centre. Finalment, la sisena de les presons de nova construcció previstes anirà a Figueres, prop del municipi de Llers, que subtituirà l'actual de la capital de l'Alt Empordà i la de Girona, on quedarà un centre de règim obert.

A més, el Departament de Justícia ja té en marxa les ampliacions del mòdul de joves a Quatre Camins, a la Roca del Vallès i un de nou a Brians, a Sant Esteve Sesrovires.

--

Telenotícies.

Mascarell replica a Vallès que cal tancar les presons de Barcelona.

El portaveu de l'Ajuntament de Barcelona, Ferran Mascarell, ha replicat el conseller de Justícia, Josep Maria Vallès, sobre la impossibilitat de tancar la Model. Mascarell ha afirmat que “podem revisar el conveni amb la Generalitat, però en base als acords de tancament de les presons urbanes”. El portaveu ha recordat que "l’Ajuntament i la Generalitat van signar el 2001 el tancament de les presons urbanes, en el cas de Barcelona, la Model, Wad-Ras i Trinitat”.

--

E-notícies.

Una altra presó a BCN ciutat? :eek:
:bash:

Una altra presó a BCN ciutat? :eek:

Una altra no, només una!

És que no n'heu de tenir cap vosaltres, penques? :D

Una altra no, només una!

És que no n'heu de tenir cap vosaltres, penques? :D

L'article diu que es conserva La Model...
>(

L'article diu que es conserva La Model...
>(


passo de llegir l'article, prefereixo escoltar el conseller directament a la ràdio. Ha dit que per ara es manté la Modelo fins que es facin les suficients presons per trobar lloc als reclusos actuals, i el desmantellament no seria abans de 2010.

Llavors ha comentat que fa falta una presó de preventius com les que hi ha a les grans ciutats europees, que podria anar on ara és la Modelo o a algun lloc de la conurbació de BCN.

:)

O sigui que al final no treuen la Model ni fan parc ni res...
:eek:
Ja veuràs les A.A.V.V.!!
:D

L'alcalde de Tàrrega recorda que la presó pot ajudar a desbloquejar "altres temes no solventats" de les comarques de l'interior

L'alcalde de Tàrrega, Joan Amézaga, ha defensat avui la idoneïtat d'ubicar el nou centre penitenciari amb capacitat de 750 presos inicialment previst per a Estaràs al municipi de Tàrrega, ja que "pot ajudar a començar a desbloquejar altres temes que les comarques de l'interior tenim bastant treballats però no solventats". Amézaga ha assegurat també que la construcció del centre generarà "sinèrgies" pel que fa a la contractació directa, el subministrament i la dotació d'infraestructures. L'alcalde de la capital de l'Urgell ha admès que la ubicació del centre penitenciari a Tàrrega ha provocat "una reacció en contra dels veïns" i "la incomprensió dels alcaldes que no havien estat consultats", però s'ha mostrat convençut que l'emplaçament a Tàrrega "és factible" i "bo" per al municipi.

--

ACN.

L'alcalde de Tàrrega recorda que la presó pot ajudar a desbloquejar "altres temes no solventats" de les comarques de l'interior

L'alcalde de Tàrrega, Joan Amézaga, ha defensat avui la idoneïtat d'ubicar el nou centre penitenciari amb capacitat de 750 presos inicialment previst per a Estaràs al municipi de Tàrrega, ja que "pot ajudar a començar a desbloquejar altres temes que les comarques de l'interior tenim bastant treballats però no solventats". Amézaga ha assegurat també que la construcció del centre generarà "sinèrgies" pel que fa a la contractació directa, el subministrament i la dotació d'infraestructures. L'alcalde de la capital de l'Urgell ha admès que la ubicació del centre penitenciari a Tàrrega ha provocat "una reacció en contra dels veïns" i "la incomprensió dels alcaldes que no havien estat consultats", però s'ha mostrat convençut que l'emplaçament a Tàrrega "és factible" i "bo" per al municipi.

--

ACN.

Què cabró!
Demanant contraprestacions...
>(

BCN renegociarà tot l'acord carcerari

• L'ajuntament vol descartar els 3 centres oberts si es construeix una altra presó

L'Ajuntament de Barcelona està disposat a revisar el conveni firmat el 2001 amb la Generalitat i a acceptar una nova presó de preventius a la ciutat o a l'àrea metropolitana, però vol modificar també les obligacions que s'havia creat en aquest acord.

A canvi de tancar i traslladar la Model, Wad-Ras i Trinitat, el consistori va oferir la cessió d'un solar per valor de 60 milions d'euros (10.000 milions de pessetes) a l'Administració autonòmica i l'obertura de tres centres de règim obert a les presons preexistents.

El portaveu municipal, Ferran Mascarell, va afirmar ahir que no seria "normal" que en el cas que la ciutat aculli una nova presó de preventius "es mantinguin" també al municipi els centres de règim obert. A més a més, va obrir la porta a retirar la cessió del terreny, a l'assegurar sobre aquesta qüestió: "Si hem de revisar (el conveni) ho hem de revisar tot". La cessió suposava pagar la meitat del cost de retirar les presons de preventius de Barcelona. Si aquest objectiu queda truncat, l'aportació econòmica perdria sentit. Mascarell va reiterar que Barcelona no acceptarà que es qüestioni el tancament de les tres presons de preventius.

ELS TÈCNICS BUSQUEN LLOC

El regidor va explicar que els tècnics d'urbanisme ja han començat a buscar un emplaçament per a la presó que va anunciar dimarts el conseller de Justícia, Josep Maria Vallès, i va assegurar que seran aquests tècnics els encarregats de determinar "si és possible i on".

Mascarell va insistir diverses vegades que l'ajuntament està disposat a dialogar i va subratllar que les presons són equipaments necessaris que no es poden rebutjar per sistema i de forma egoista. El regidor del PSC va acusar, sense anomenar-lo, l'anterior Govern de la Generalitat, de CiU, de ser el responsable del retard en el tancament de les presons. "Durant molts anys es firmaven acords que després no es portaven a terme", va manifestar Mascarell.

--

El Periódico.

L'Ajuntament de Barcelona està disposat (...) a acceptar una nova presó de preventius (...) a l'àrea metropolitana
:eek2: :eek2: :eek2:

El portaveu municipal, Ferran Mascarell, va afirmar ahir que no seria "normal" que en el cas que la ciutat aculli una nova presó de preventius "es mantinguin" també al municipi els centres de règim obert

Barrut! A Lleida hi ha un centre penitenciari (de delinqüents purs i durs, res de "preventius"), un centre obert, un de joves, etc. :bleep:

Proposo que totes les presons de Catalunya es traslladin a Lleida :D

^Jo estic a favor, però com a contraprestació vull que no s'ens cobri cap impost més.

:D

Amézaga exigirà que ser urgellenc sigui un mèrit per treballar a la presó

L'alcalde de Tàrrega, Joan Amézaga, exigirà a la Generalitat que els veïns d'aquesta ciutat i de tota la comarca de l'Urgell tinguin preferència a l'hora d'accedir als 500 llocs de treball que crearà la presó de La Corbella. La presó crearà 220 llocs de treball de personal de vigilància, 132 de personal de rehabilitació i sanitari i una vintena de personal administratiu per a les oficines, a més de 60 mossos d'esquadra que s'encarregaran de la vigilància perimetral del centre. Aquest serà un dels avantatges de la ubicació de la presó a la ciutat, però no l'únic. La creació del centre servirà, a més, segons l'alcalde, per acabar amb una reivindicació històrica i aconseguir els anhelats jutjats.

--

Segre.

:eek2: :eek2: :eek2:


Em fa gràcia que diuen de construir la nova presó a l'àrea metropolitana de Barcelona...
Què la facin a BCN ciutat, cony!
>(
O a LleidE que tenen molt espai buit...
:D

La Zona Franca, primera opció de la nova presó de Barcelona

• La tipologia del centre penitenciari marcarà la recerca i designació del nou espai

• La proximitat a la ciutat judicial i la línia de metro avalen el projecte, que pot aprofitar solars en desús

La recerca d'un solar urbà per encabir-hi la nova presó de Barcelona té una primera preferència: la Zona Franca. El barri industrial viurà una profunda transformació els pròxims anys, que podria incloure la construcció del nou centre penitenciari, segons coincideixen a pronosticar diverses fonts de la conselleria de Justícia i de l'Ajuntament de Barcelona.

El consistori ha encarregat als serveis d'Urbanisme la recerca de possibles solars. Diversos factors contribueixen a dirigir les mirades cap a aquest barri litoral. D'entrada la proximitat a la nova ciutat judicial de la plaça Cerdà, que entrarà en funcionament l'any 2008. Però també l'arribada de la línia 9 del metro, l'any 2009. Les cinc estacions de la Zona Franca, en els dos ramals de la línia, estaran llestes l'any abans que es tanqui la Model (2010), segons les previsions de Justícia .

El Consorci de la Zona Franca i l'Ajuntament ja han col·laborat els últims anys a l'hora de tirar endavant projectes de ciutat, com ara un edifici d'oficines al Fòrum o les casernes de Sant Andreu. Ara podrien afrontar una altra gran operació en territori del mateix barri.

L'antiga fàbrica Seat de la Zona Franca alliberarà 50 hectàrees de sòl industrial els pròxims anys. El solar en desús passarà, precisament, a mans del Consorci. De fet, Seat ha anat traslladant els últims anys les plantes de producció i també la seu corporativa a Martorell. De les 80 hectàrees de què disposava al polígon barceloní, quan finalitzi el pagament de les 50 hectàrees venudes, només n'hi mantindrà 30, destinades a premses.

La possible ubicació en aquest solar no implicaria la modificació del pla urbanístic del nou barri de la Marina. Aquest projecte municipal preveu la creació d'un nou barri, amb habitatges, equipaments i altres serveis, però just a l'altra banda de la barrera que suposen les vies de Renfe i la ronda Litoral. Aquesta llunyania del barri juga també a favor de l'aprofitament del solar de l'empresa automobilística.

Un dels aspectes que marcarà l'elecció del solar escollit serà la tipologia del centre penitenciari a construir. Les negociacions entre el govern i l'Ajuntament per revisar el conveni de trasllat de les tres presons hauran de decidir si Barcelona acaba acollint només una presó de preventius o també algun centre de règim obert, que requereix menys superfície i una certa proximitat a la trama urbana. Fonts municipals preveuen unes negociacions ràpides, i no allargar la recerca de solars ni la firma del nou conveni més enllà d'un any.

--

AVUI.

La Zona Franca, primera opció de la nova presó de Barcelona

• La tipologia del centre penitenciari marcarà la recerca i designació del nou espai

• La proximitat a la ciutat judicial i la línia de metro avalen el projecte, que pot aprofitar solars en desús

La recerca d'un solar urbà per encabir-hi la nova presó de Barcelona té una primera preferència: la Zona Franca. El barri industrial viurà una profunda transformació els pròxims anys, que podria incloure la construcció del nou centre penitenciari, segons coincideixen a pronosticar diverses fonts de la conselleria de Justícia i de l'Ajuntament de Barcelona.

El consistori ha encarregat als serveis d'Urbanisme la recerca de possibles solars. Diversos factors contribueixen a dirigir les mirades cap a aquest barri litoral. D'entrada la proximitat a la nova ciutat judicial de la plaça Cerdà, que entrarà en funcionament l'any 2008. Però també l'arribada de la línia 9 del metro, l'any 2009. Les cinc estacions de la Zona Franca, en els dos ramals de la línia, estaran llestes l'any abans que es tanqui la Model (2010), segons les previsions de Justícia .

El Consorci de la Zona Franca i l'Ajuntament ja han col·laborat els últims anys a l'hora de tirar endavant projectes de ciutat, com ara un edifici d'oficines al Fòrum o les casernes de Sant Andreu. Ara podrien afrontar una altra gran operació en territori del mateix barri.

L'antiga fàbrica Seat de la Zona Franca alliberarà 50 hectàrees de sòl industrial els pròxims anys. El solar en desús passarà, precisament, a mans del Consorci. De fet, Seat ha anat traslladant els últims anys les plantes de producció i també la seu corporativa a Martorell. De les 80 hectàrees de què disposava al polígon barceloní, quan finalitzi el pagament de les 50 hectàrees venudes, només n'hi mantindrà 30, destinades a premses.

La possible ubicació en aquest solar no implicaria la modificació del pla urbanístic del nou barri de la Marina. Aquest projecte municipal preveu la creació d'un nou barri, amb habitatges, equipaments i altres serveis, però just a l'altra banda de la barrera que suposen les vies de Renfe i la ronda Litoral. Aquesta llunyania del barri juga també a favor de l'aprofitament del solar de l'empresa automobilística.

Un dels aspectes que marcarà l'elecció del solar escollit serà la tipologia del centre penitenciari a construir. Les negociacions entre el govern i l'Ajuntament per revisar el conveni de trasllat de les tres presons hauran de decidir si Barcelona acaba acollint només una presó de preventius o també algun centre de règim obert, que requereix menys superfície i una certa proximitat a la trama urbana. Fonts municipals preveuen unes negociacions ràpides, i no allargar la recerca de solars ni la firma del nou conveni més enllà d'un any.

--

AVUI.

presó amb vistes al mar :)

Clos no vol la presó de preventius i les d'oberts a Barcelona

L'alcalde de Barcelona, Joan Clos, va valorar ahir, per primer cop, la proposta del govern d'ubicar un centre penitenciari a la ciutat. Clos considera que la ciutat no hauria d'acollir el centre de presos preventius, perquè ja s'havia previst que acolliria tres centres de règim obert.

"No és convenient anar amuntegant en un mateix lloc tot el problema -va explicar ahir Clos, en declaracions a Catalunya Ràdio-, ja que al meu entendre una de les coses més maques que té l'actual projecte de la Generalitat és precisament una redistribució dels equipaments penitenciaris per tot el territori". L'alcalde és partidari de renegociar el conveni amb la Generalitat del 2001 amb tranquil·litat i avaluant les possibilitats que genera tota l'àrea metropolitana.

L'alcalde va manifestar que la ciutat "exigirà compensacions", com fan la resta de municipis, en cas que aculli un altre centre penitenciari. Clos i l'equip de govern municipal han posat com a condició per renegociar el conveni de trasllat de les tres presons no mantenir el centre de preventius de la Model. El projecte inicial preveia que el solar de l'Eixample i els de Wad-Ras i la Trinitat podrien acollir algun centre en règim obert.

La nova proposta de presó de preventius a la ciutat divideix l'equip de govern. Mentre ICV optaria per liderar la solidaritat i acollir la presó de preventius i algun centre d'oberts, Clos i el PSC rebutgen doblar equipaments. ERC està oberta al diàleg amb el conseller Josep Maria Vallès, però sempre preveient el tancament de la Model.

Tant l'Ajuntament com la conselleria de Justícia estan cercant una possible ubicació urbana del centre i, sobretot, ben comunicada amb la ciutat judicial de la plaça Cerdà. La Zona Franca es perfila com la millor opció, sobretot, si s'aprofita algun solar industrial ja en desús.

El primer tinent d'alcalde, Xavier Casas, va assegurar ahir que "amb prou feines s'han començat a plantejar els nous termes de la negociació: totes les opcions resten obertes".

--

AVUI.

No se on vaig sentir dir al Clos que no és just que Barcelona s'endugui tots els equipaments, que cal repartir entre tots els municipis de la RMB i que els oferia la nova presó a aquests municipis... ja posats, que regali també altres equipaments, no? :D

^ Que cedeixi la seu de l'ITER a Castefa, per exemple. :D

La presó, un equipament més

• Si privem de llibertat, hem d'assumir que la presó presta un servei com l'escola o l'hospital

Un sector important de la societat reclama més penes de presó i un altre no vol tenir les presons a prop. Potser uns i altres coincideixen, cosa que seria una contradicció, però no m'estranyaria que fos així, perquè tots dos tenen en comú que es desentenen de les polítiques socials davant del delicte. Són polítiques dirigides a disminuir les causes de la delin- qüència, que farien menys neces- sària la presó, i polítiques socials que pretenen millorar la presó com un tractament de la delinqüència respectuós amb els drets humans i amb l'orientació a la reinserció.

Actualment assistim a una demanda d'augment de les penes de presó, i al mateix temps, a l'alarma davant dels permisos penitenciaris, el règim obert que permet sortir de la presó a treballar i la concessió de la llibertat condicional quan ja s'han complert tres quartes parts de la pena. Per no parlar de la reivindicació de llargs internaments per als menors d'edat, sense ni tan sols plantejar-se quins missatges els estem transmetent perquè entre ells s'incrementi la violència.

AMB AQUESTES reivindicacions, hauria de ser ben rebut el pla de construcció de noves presons de la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya , però passa tot el contrari. Els municipis on s'han d'ubicar els nous establiments s'hi oposen. A Tàrrega, on l'ajuntament ha acceptat la ubicació de la presó i n'ha explicat els beneficis, existeix un rebuig ciutadà, convenientment encoratjat per l'oposició. La presó està present en moltes converses, però es vol seguir desconeixent els seus problemes per part dels que la conceben com un pur instrument de venjança i aïllament. Vegem algunes dades per racionalitzar aquesta situació.

La població que viu reclosa a Catalunya s'incrementa constantment. Avui tenim uns 8.000 interns, però es preveu que siguin uns 9.000 d'aquí a un any i mig. En els últims 16 mesos, s'ha produït un increment de 900 reclusos. Sembla que ha augmentat substancialment la delinqüència, però no és veritat, perquè aquest increment no es deu al fet que entrin molts més condemnats, sinó al fet que en surten molts menys. Tot això és conseqüència de les recents reformes penals, que han agreujat les penes de presó i les han fet més llargues, han recuperat penes de tres a sis mesos que s'havien eliminat per la seva inutilitat i han reduït el règim obert i la llibertat condicional. Tot plegat ha estat aplaudit per alguns sectors, però, això sí, ara s'han de construir més presons.

D'altra banda, l'amuntegament dificulta les polítiques de reinserció que, amb totes les seves limitacions, inclouen programes de formació i prestació de treball penitenciari, avui desbordats davant la superpoblació. Però també augmenta la tensió i crea condicions de perill per a la integritat tant dels reclusos com dels treballadors penitenciaris, motiu pel qual la primera necessitat és purament física.

No és únicament un problema de quantitat de places. També existeix un problema qualitatiu, perquè no tots els establiments --igual que les persones que acullen-- tenen les mateixes característiques, i se'ls ha de diversificar, optant per centres no tan grans i en canvi més repartits. El pla de Justícia preveu centres de compliment de les penes fora dels nuclis urbans, que han d'estar ben comunicats per a l'accés de les famí- lies dels interns.

També es preveu que siguin a la ciutat els centres de preventius que, mentre estant esperant el seu judici, han d'acudir als jutjats quan els reclamen i necessiten estar en contacte amb els seus advocats. La necessitat s'estén a aquells que es troben en règim obert i que han d'acudir als seus centres de treball durant el dia. I falten, a més a més, centres per a menors o per a rehabilitació de toxicòmans. Ni els uns ni els altres es poden col.locar en espais absolutament aïllats perquè així ningú els vegi, i no només per unes raons d'eficàcia i comoditat. La presó resulta ser un problema de tothom.
No faria falta augmentar el nombre d'establiments si la pena de presó deixés de ser la més important i es recorrés més a altres respostes penals sense privació de llibertat, que no només són més humanes, sinó també més eficaces per evitar la reincidència perquè creen menys marginació social. La submissió a prova amb assistència, la llibertat vigilada, el treball en benefici de la comunitat i el mateix règim obert són alternatives a la presó que, a més a més, permeten una implicació més gran d'actors socials.

CALDRIA que se sabés que els reclusos que disfruten de contacte amb l'exterior, règim obert i, finalment, llibertat condicional reincideixen la meitat de vegades que els presos que passen directament de la total privació de llibertat a una llibertat definitiva.

S'ha d'abandonar la còmoda política de l'estruç davant els problemes de la presó. Si no hem sabut renunciar a privar de llibertat els nostres congèneres --i hi ha arguments per començar a qüestionar-ho--, s'haurà d'anar assumint que un establiment penitenciari és un equipament més, com ho pot ser una escola o un hospital, que s'ha d'integrar al paisatge urbà o a les seves proximitats, ja que al cap i a la fi, amb raó o sense, s'espera que presti un servei.

És difícil interpretar el rebuig a la proximitat de la presó, perquè no he sentit arguments que vagin més enllà del no a la presó perquè és una presó, és a dir, basats en una por irracional o un prejudici estètic alimentat pels que s'autoproclamen bons ciutadans amb dret a no compartir espai amb els que les lleis han declarat dolents. Però, tant si ho volen com si no, els reclusos són ciutadans amb dret a usar el territori i a ser tractats com a tals.

--

Mercedes García Arán
Catedràtica de Dret Penal

^ Que cedeixi la seu de l'ITER a Castefa, per exemple. :D

Ja hem cedit a L'H la Ciutat Judicial i els gratacels de Plaça Europa. I l'aeroport està cedit a Viladecans i El Prat!!
>(

:runaway:

^ L'Aeroport? Que fulminin Collserola i el fiquin allà. :D

^ L'Aeroport? Que fulminin Collserola i el fiquin allà. :D

Et fulminaré a tu abans de que siguis "moderata"!!
:D

^ Ara ja entenc per què triguen tant! Estan esperant el vist-i-plau final de l'amo. :O

^ Ara ja entenc per què triguen tant! Estan esperant el vist-i-plau final de l'amo. :O

Estem deliberant les condicions...
M'han comentat que quan siguis moderador no pots obrir enquestes "xorres"!
;)

Doncs fa una setmana que no ho faig! De fet fa una setmana que no obro cap fil. xD

Doncs fa una setmana que no ho faig! De fet fa una setmana que no obro cap fil. xD

Continua així pq vas molt bé!
;)

Ja hem cedit a L'H la Ciutat Judicial i els gratacels de Plaça Europa. I l'aeroport està cedit a Viladecans i El Prat!!
>(

:runaway:

no siguis dolent, saps que els gratacels de Plaça Europa són iniciativa del Corbacho... ;)

no siguis dolent, saps que els gratacels de Plaça Europa són iniciativa del Corbacho... ;)

Era una brometa!
:pet:
Visca Corbatxu!!
:happy:

M'han comentat que quan siguis moderador no pots obrir enquestes "xorres"!
;)

Crec que perdrem a sky!! xDDD








:jk:

Una al año no hace daño. xD

Avui a "El periódico de Catalunya" he llegit que proposen fer la nova presó de BCN a la Ciutat Judicial. Idea meva:
Que facin un gratacels bonic de 500m. pels reclusos!!
:D

El Síndic de Greuges qualifica de vergonyosa la situació de la Model

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha qualificat de "vergonya per a aquest país" les condicions de vida dels interns a la presó Model de Barcelona.

Després d'una visita al centre penitenciari, Ribó ha demanat al president de la Generalitat, Pasqual Maragall, que encapçali "un pacte amb totes les forces polítiques" per solucionar el problema de la massificació a les presons, i que es fomenti "el diàleg amb tots els teixits socials" per trobar una ubicació idònia per als futurs equipaments penitenciaris.

El Síndic ha declarat que és necessari construir més presons a Catalunya, més petites, més pròximes als nuclis de població i més repartides pel territori del que preveu el pla d'equipaments penitenciaris del Departament de Justícia per al període 2004-2010.

Per Ribó, la massificació que pateix la Model "impedeix en bona mesura" que es compleixi el mandat constitucional de rehabilitació i reinserció dels presos, ja que "no arriba al 10% els interns que tenen opció de fer alguna feina".

A la centenària presó barcelonina hi conviuen més 2.000 reclusos, quan la seva capacitat ideal és de només 800, fet que provoca que hi hagi fins a sis interns per cel·la, quan moltes no superen els 10 metres quadrats.

17 centres per al 2010

El pla d'equipaments aprovat per la Generalitat preveu que, el 2010, Catalunya tingui en funcionament 17 centres penitenciaris (entre les noves instal·lacions, els equipaments ja existents i els que seran transformats) amb capacitat per acollir 10.546 interns. El Departament de Justícia considera que aquestes presons, en principi, han de ser suficients per solucionar la massificació.

El secretari de Serveis Penitenciaris, Albert Batlle, ha coincidit amb Ribó que la situació de la Model és "vergonyosa", però ha advertit que s'haurà d'esperar "dos anys més" fins que la presó de Brians 2, a Sant Esteve Sesrovires (Barcelona), estigui acabada i pugui acollir part de la població reclusa de la presó de la capital catalana, que encara no té data de tancament.

Una nova presó a Barcelona

Batlle ha explicat que la Generalitat continua renegociant amb l'Ajuntament de Barcelona el conveni sobre presons, que estableix la transformació dels centres de compliment en centres oberts, però no inclou la construcció d'un presó de preventius a la Ciutat Comtal, tal com pretén ara la conselleria de Justícia.

En aquest sentit, el Síndic de Greuges ha subratllat que Barcelona "ha de practicar amb l'exemple" i acollir un centre penitenciari, "ja que no val demanar solidaritat als municipis de Catalunya i després deixar que la capital passi per sobre de la resta".

--

El Periódico.

En aquest sentit, el Síndic de Greuges ha subratllat que Barcelona "ha de practicar amb l'exemple" i acollir un centre penitenciari, "ja que no val demanar solidaritat als municipis de Catalunya i després deixar que la capital passi per sobre de la resta".

:yes: :yes: :yes:

Topada entre el Síndic i l'Ajuntament per la Model

Just uns dies després que el conseller de Justícia, Josep Maria Vallès, renunciés a tancar la presó Model de Barcelona durant aquesta legislatura; el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha qualificat de "vergonyosa" la situació d'aquest centre penitenciari. El portaveu del govern municipal, Ferran Mascarell, ha considerat “innecessàries” les afirmacions i ha recordat a Rafael Ribó que “Barcelona fa més de cent anys que acull la principal presó de Catalunya. És, per tant, una de les ciutats més solidàries des del punt de vista penitenciari del pais”.

--

e-noticies.com

La Zona Franca es queixa que ningú els ha consultat sobre la nova presó

La Unió d’Entitats de la Marina-Zona Franca reclama en una carta enviada a tots els partits de l'Ajuntament de Barcelona saber en quina zona concreta de la Zona Franca es pensa ubicar la nova presó, quines característiques tindrà i quines repercussions pot tenir per al barri. L'entitat es queixa que "estem assistint com a espectadors d’un debat que com a mínim ens hauria de tenir en compte". "No si val parlar de participació ciutadana i anar prenent decisions d’aquesta manera", afegeix.

--

e-noticies.com

La Zona Franca es queixa que ningú els ha consultat sobre la nova presó

La Unió d’Entitats de la Marina-Zona Franca reclama en una carta enviada a tots els partits de l'Ajuntament de Barcelona saber en quina zona concreta de la Zona Franca es pensa ubicar la nova presó, quines característiques tindrà i quines repercussions pot tenir per al barri. L'entitat es queixa que "estem assistint com a espectadors d’un debat que com a mínim ens hauria de tenir en compte". "No si val parlar de participació ciutadana i anar prenent decisions d’aquesta manera", afegeix.

--

e-noticies.com

Ja comencen les A.A.V.V. ...
:runaway:

^ Si et fiquessin una aprop de casa series el primer veí associat, que et coneixem. :D

Guaiteu:

http://www.emporis.com/en/wm/cx/?id=105312

Garjoles de 14 plantes. :eek:

^ Si et fiquessin una aprop de casa series el primer veí associat, que et coneixem. :D

Et recordo que tinc dues presons a menys de 5 km. de casa meva, CEL...
;)

Bah, jo les tinc a 2 o 3 km. :D

La Generalitat aprova les bases del concurs per adjudicar els projectes de construcció de quatre nous centres penitenciaris

La Generalitat ha aprovat la licitació del concurs per a l'adjudicació de la redacció del projecte bàsic i d'execució, l'estudi de seguretat i salut, l'estudi geotècnic, el Pla especial i el projecte d'activitats per a la llicència ambiental de construcció de quatre nous centres penitenciaris a Catalunya. Aquestes noves presons són la de Puig de les Basses (Alt Empordà), Mas Enric (Tarragonès), Dones de Catalunya (Alt Penedès) i La Corbella (Urgell). Per mitjà d'aquest concurs, publicat en el DOGC núm. 4.441, de 4 d'agost de 2005, s'adjudicarà la redacció dels projectes dels quatre centres nous. Fins al 26 de setembre es poden presentar les ofertes. Un cop seleccionats els projectes guanyadors, el termini de redacció serà de sis mesos, i el pressupost d'uns 2.800.000 euros per cada centre.

Les quatre noves presons formen part del Pla d'equipaments penitenciaris 2004-2010 elaborat pel Departament de Justícia i aprovat pel Govern, que preveu la construcció de deu nous centres penitenciaris per modernitzar el sistema penitenciari, donar resposta a l'augment de població reclusa i dur a terme la seva tasca rehabilitadora en les millors condicions. D'acord amb el Pla d'equipaments penitenciaris, que preveu una inversió global inicial d'uns 450 milions d'euros, tots els centres nous seran operatius en el bienni 2008-2009, mentre que els tres centres que ja estan en fase d'execució (Brians II, Joves de Quatre Camins i Lledoners) entraran en funcionament a finals de 2007.

--

ACN.

La Generalitat aprova les bases del concurs per adjudicar els projectes de construcció de quatre nous centres penitenciaris

La Generalitat ha aprovat la licitació del concurs per a l'adjudicació de la redacció del projecte bàsic i d'execució, l'estudi de seguretat i salut, l'estudi geotècnic, el Pla especial i el projecte d'activitats per a la llicència ambiental de construcció de quatre nous centres penitenciaris a Catalunya. Aquestes noves presons són la de Puig de les Basses (Alt Empordà), Mas Enric (Tarragonès), Dones de Catalunya (Alt Penedès) i La Corbella (Urgell). Per mitjà d'aquest concurs, publicat en el DOGC núm. 4.441, de 4 d'agost de 2005, s'adjudicarà la redacció dels projectes dels quatre centres nous. Fins al 26 de setembre es poden presentar les ofertes. Un cop seleccionats els projectes guanyadors, el termini de redacció serà de sis mesos, i el pressupost d'uns 2.800.000 euros per cada centre.

Les quatre noves presons formen part del Pla d'equipaments penitenciaris 2004-2010 elaborat pel Departament de Justícia i aprovat pel Govern, que preveu la construcció de deu nous centres penitenciaris per modernitzar el sistema penitenciari, donar resposta a l'augment de població reclusa i dur a terme la seva tasca rehabilitadora en les millors condicions. D'acord amb el Pla d'equipaments penitenciaris, que preveu una inversió global inicial d'uns 450 milions d'euros, tots els centres nous seran operatius en el bienni 2008-2009, mentre que els tres centres que ja estan en fase d'execució (Brians II, Joves de Quatre Camins i Lledoners) entraran en funcionament a finals de 2007.

--

ACN.

una cuestio, no diguem, que la gent entra rer una porta i als cinc minuts esta fora?

^^ Per endurir condemnes cal, precisament, construir noves presons...

"Nou" fil i cap amunt. :)

Bromes a part, m'emprenyo. EL Carmel que no veu la llum (quan estigui tot arreglat s'han de fer celebracions més fastuoses que les del final del fòrum) la resta de la ciutat que està mig adormit...

Recolzo això de fer una festa més gran que la del Fòrum quan el problema del metro del Carmel s'arregli...

:)

Llegint aquest post que vaig escriure... no sé ni que vol dir! Quina vergonya... jajaja

Crec que BCN no està per festes ara...
Que netegin bé TOT!!
>(

si, amb el merdes escombriaires que hi ha, que escombren més malament... els sistemes de la neteja que hi ha són poc eficients. I gasten molta aigua amb les mànegues...

si, amb el merdes escombriaires que hi ha, que escombren més malament... els sistemes de la neteja que hi ha són poc eficients. I gasten molta aigua amb les mànegues...
És aigua reciclada, del nivell freàtic!
;)

Les obres ja han començat, i encara sesnse fotos !!! :bash:
Volem fotos, Ja! ;)

És aigua reciclada, del nivell freàtic!
;)

aaaaaaaaaaa no ho sabia! Això està bé! :)

Les obres ja han començat, i encara sesnse fotos !!! :bash:
Volem fotos, Ja! ;)


tranquils, animalons, que tot arribarà :D

Clos accepta que la Zona Franca pugui albergar la nova presó

• L'alternativa a la Model s'alçaria a prop de la Zona d'Activitats Logístiques

Malgrat que encara no hi ha acord, les postures s'han acostat de forma considerable. La nova presó de preventius --la que ha de substituir la Model-- cada vegada té més possibilitats d'estar emplaçada a Barcelona. Si abans de vacances l'ajuntament no volia ni sentir parlar d'aquesta possibilitat, l'alcalde va confirmar ahir que està negociant amb la Generalitat la ubicació de la nova presó de preventius a la Zona Franca.

"No estaria al barri de veïns", va explicar Clos, que després va afegir que, si s'arribés a concretar aquesta possibilitat, la presó estaria al polígon industrial, a prop de la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL). Fonts de la Conselleria de Justícia van confirmar ahir que les postures s'acosten, però que encara queden molts serrells perquè, sense sortir de la Zona Franca, hi ha opcions diferents i la ubicació que defensa l'ajuntament presenta alguns problemes.
Fonts municipals van assegurar que la seva opció a la Zona Franca és l'única que consideren possible i, que si no prospera, "haurà d'estar fora, a l'àrea metropolitana".

COMISSIÓ DE TÈCNICS

Les negociacions continuen. El treball s'estructura a través d'una comissió mixta integrada per tècnics de les dues administracions que comuniquen a les instàncies polítiques els avanços que es van produint.

A finals del mes de juny passat, el conseller de Justícia, Josep Maria Vallès, va anunciar que es buscaven terrenys a la ciutat per substituir la Model mentre deixava clar que no es reutilitzarien els terrenys del carrer d'Entença on s'aixeca el vell centre penitenciari.

Aquest anunci era la conseqüència d'un gir radical en la gestió penitenciària heretada de CiU. Així, el conveni subscrit el 2001 entre les dues administracions ha quedat en paper mullat perquè la "revisió" ha estat molt profunda.

Aquell acord establia que les tres presons de la ciutat --Model, Wad- Ras i Trinitat-- desapareixerien però no especificava on se situaria la principal presó de preventius que havia de substituir la Model. Un dels aspectes clau d'aquell acord era deixar la ciutat buida de presons, llevat d'alguns mòduls per a presos en règim obert.

No obstant, amb l'arribada del tripartit, el secretari general de Serveis Penitenciaris, Albert Batlle, va argumentar que és indispensable comptar amb un centre de preventius al nucli urbà. La presó de preventius acull les persones amb causes judicials que s'estan investigant i, per tant, les seves visites als jutjats són freqüents.

--

El Periódico.

:crazy: :

Los Corbella exigen cambiar el nombre de la cárcel de Tàrrega

El Centre Penitenciari La Corbella que ha de construirse en Tàrrega cambiará de nombre ante las protestas que ha generado entre los vecinos de la ciudad y la comarca que se apellidan Corbella. El nombre que se dio inicialmente a la cárcel corresponde al de la partida del término municipal donde se ubicará, conocido como el de la Corbella.

El alcalde de la capital de l’Urgell, Joan Amézaga, ha confirmado que la Generalitat ha aceptado la propuesta, traslada por el propio Ayuntamiento, y en estos momentos se está buscando un nombre alternativo al inicial. “Ha de ser un nombre sin ninguna connotación que pueda herir susceptibilidades como ha sucedió con el primero. En este sentido aceptamos sugerencias para elevarlas a la Direcció General de Centres Penitenciaris.

Ester Corbella es una de las personas “afectadas” y que sufrió las bromas de amigos y conocidos cuando se supo que la cárcel de Tàrrega se llamaría igual que su apellido.

“Evidentemente esto nos incomodó a todos, lo que me motivó para dirigirme al alcalde, Joan Amézaga, exponiendo el caso y sugiriendo un cambio de nombre para la cárcel con la misma rapidez y diligencia que mostró a la hora de llevar el centro penitenciario a la ciudad ”, explica.

Por otro lado, un grupo de Corbella inició la recogida de firmas entre todos sus tocayos de las comarcas vecinas donde el apellido también está extendido.
En estos momentos se han recogido 39 firmas que se harán llegar al Ayuntamiento en apoyo de la petición de Ester Corbella. El escrito que encabeza la recogida dice “que no es agradable iniciar conversaciones y reuniones con referencias más o menos irónicas que relacionan nuestro apellido con la cárcel”.

En Catalunya, 750 personas tienen Corbella como primer apellido. En la comarca de l’Urgell lo tienen 35 mientras que otras 24 lo ostentan como segundo.

El apellido Corbella tiene sus orígenes en un clan celtibérico siendo Tortosa uno de los centros de difusión en toda Catalunya.

--

La Mañana.

Clos accepta que la Zona Franca pugui albergar la nova presó

• L'alternativa a la Model s'alçaria a prop de la Zona d'Activitats Logístiques

Malgrat que encara no hi ha acord, les postures s'han acostat de forma considerable. La nova presó de preventius --la que ha de substituir la Model-- cada vegada té més possibilitats d'estar emplaçada a Barcelona. Si abans de vacances l'ajuntament no volia ni sentir parlar d'aquesta possibilitat, l'alcalde va confirmar ahir que està negociant amb la Generalitat la ubicació de la nova presó de preventius a la Zona Franca.

"No estaria al barri de veïns", va explicar Clos, que després va afegir que, si s'arribés a concretar aquesta possibilitat, la presó estaria al polígon industrial, a prop de la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL). Fonts de la Conselleria de Justícia van confirmar ahir que les postures s'acosten, però que encara queden molts serrells perquè, sense sortir de la Zona Franca, hi ha opcions diferents i la ubicació que defensa l'ajuntament presenta alguns problemes.
Fonts municipals van assegurar que la seva opció a la Zona Franca és l'única que consideren possible i, que si no prospera, "haurà d'estar fora, a l'àrea metropolitana".

COMISSIÓ DE TÈCNICS

Les negociacions continuen. El treball s'estructura a través d'una comissió mixta integrada per tècnics de les dues administracions que comuniquen a les instàncies polítiques els avanços que es van produint.

A finals del mes de juny passat, el conseller de Justícia, Josep Maria Vallès, va anunciar que es buscaven terrenys a la ciutat per substituir la Model mentre deixava clar que no es reutilitzarien els terrenys del carrer d'Entença on s'aixeca el vell centre penitenciari.

Aquest anunci era la conseqüència d'un gir radical en la gestió penitenciària heretada de CiU. Així, el conveni subscrit el 2001 entre les dues administracions ha quedat en paper mullat perquè la "revisió" ha estat molt profunda.

Aquell acord establia que les tres presons de la ciutat --Model, Wad- Ras i Trinitat-- desapareixerien però no especificava on se situaria la principal presó de preventius que havia de substituir la Model. Un dels aspectes clau d'aquell acord era deixar la ciutat buida de presons, llevat d'alguns mòduls per a presos en règim obert.

No obstant, amb l'arribada del tripartit, el secretari general de Serveis Penitenciaris, Albert Batlle, va argumentar que és indispensable comptar amb un centre de preventius al nucli urbà. La presó de preventius acull les persones amb causes judicials que s'estan investigant i, per tant, les seves visites als jutjats són freqüents.

--

El Periódico.

La ZAL on volen ubicar la nova presó no pertany al Prat de Llobregat?
:?

^^ M'imagino, sino en Clos no diria que sí.

I què és això d'una "presó de preventius"? Aconseguiran treure's de sobre les presons "pures i dures" per una "light"? >(

^^ M'imagino, sino en Clos no diria que sí.
Per això ho deia jo... xDDDDDD
:rofl:

Els del Prat haurien de declarar el Clos persona non grata. Primer, tracta l'aeroport com si fos a la seua ciutat, i ara els hi vol encolomar una presó. :D

^^ Això mateix. I ja de pas que s'intentin annexionar a la Zona Franca, així li treuen part dels cuartos a BCN... :D

Què lents...
:ohno:

La futura presó dispara el preu del sòl urbanitzable a Tàrrega

L'anunci de la construcció d'una presó a Tàrrega ha provocat en els darrers mesos un increment del preu del sòl urbanitzable a la capital de l'Urgell. El metre quadrat ha passat de costar 240 euros a més de 600 en només un any.

L'Ajuntament considera, però, que l'augment és moderat. A més de la presó, els experts consideren que l'increment es deu a altres factors com el creixement industrial i les expectatives generades per noves infraestructures com l'Hospital de Dia. Actualment a Tàrrega el preu d'un pis de 90 metres quadrats se situa al voltant dels 160.000 euros per metre i el d'un habitatge unifamiliar pot superar els 240.000 euros. Per la seva part, l'Incasòl continua comprant terrenys a propietaris de l'Urgell a la zona on s'ubicarà la presó.

--

Segre.

Els de Tàrrega ara per anar a l'Hospital han d'anar a Lleida, no?

^^ Sí, ara tindran cobertes les necessitats hospitalàries bàsiques, però per tractaments més "específics" hauran d'anar a l'Arnau. tal i com tots els lleidatans hem d'anar a la Vall d'Hebron per a les especialitats més "especialitzades". xD

^^ I una pregunta més (encara que sigui un fil de presons): a la Província de Lleida, a part de l'hospital Arnau de Vilanova hi ha algun més? Em sona que a Vielha hi ha un...

^^ Consultant el web del CatSalut:

ALT URGELL - Fundació Sant Hospital
SEGRIA Clínica de Ponent; Hospital Santa Maria
PALLARS JUSSA - Hospital Comarcal del Pallars
VAL D'ARAN - Espitau Val d'Aran

S'obren les pliques d'idees per al projecte de construcció de la nova presó de Tàrrega

Les pliques del concurs d'idees per a la construcció del nou centre penitenciari de Tàrrega s'obren aquest dijous. L'equipament ocuparà una superfície total de 8,5 hectàrees, on es construiran 50.000 metres quadrats i disposarà d'entre 500 i 750 places. La inversió aproximada d'aquesta infraestructura serà de 70 milions d'euros. El 23 de setembre es va acabar el termini de presentació de propostes de construcció i avui es fa la primera selecció d'idees, segons va informar el secretari de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil, Albert Batlle.

La nova infraestructura s'ubicarà en un indret molt proper a l'autovia, concretament a la sortida Est de la carretera i ocuparà una superfície total de 8,5 hectàrees. Part dels terrenys són propietat de l'Incasòl, que els va adquirir abans que es conegués la possibilitat d'ubicar el centre penitenciari. La presó disposarà d'entre 500 i 750 places i crearà uns 500 llocs de treball, dels quals 417 seran treballadors penitenciaris i la resta forces de seguretat.
La inversió total aproximada serà de 70 milions d'euros, als que s'han d'afegir 16 milions d'euros més anuals per la despesa que genera una presó d'aquestes característiques (serveis, subministraments i altres despeses). Les obres, que duraran uns dos anys, podrien començar a finals del 2006 i principis del 2007.

--

SEGRE.

Una presó al costat del delta del Llobregat substituirà la Model el 2008

• El conseller de Justícia ha informat que la nova presó s'ubicarà en uns terrenys propietat del Consorci de la Zona Franca

• El centre acollirà 500 presos preventius, estarà a prop de la ciutat judicial i tindrà una parada de la futura línia 9 del metro

La nova presó per a presos preventius de Barcelona, que substituirà la històrica presó Model, s'ubicarà en uns terrenys propietat del Consorci de la Zona Franca situats al costat de l'antiga desembocadura del riu Llobregat, ha informat el conseller de Justícia, Josep Maria Vallès.

Els terrenys, que tenen una superfície de 2,5 hectàrees, estan ocupats actualment per uns magatzems del Consorci de la Zona Franca i s'hi construirà el nou centre penitenciari barceloní, que ha de substituir la presó Model a finals de l'any 2008.

Vallès ha anunciat l'acord amb l'Ajuntament de Barcelona i amb el consorci per instal·lar la nova presó, que tindrà una capacitat per a 500 presos preventius, amb un total de 320 cel·les dividides en 5 mòduls.

Fàcil accés

La nova presó barcelonina, que es construirà una vegada s'articuli una forma de cessió dels terrenys per part del CZF, es construirà com a "dret de superfície" en la prolongació dels carrers B i C, entre els carrers 5 i 6, de la Zona Franca barcelonina.

El conseller Vallès ha explicat que abans de triar aquesta ubicació s'han estudiat una desena de propostes a l'àrea metropolitana de Barcelona "i aquesta és la que hem considerat més adequada".

Vallès ha destacat que la nova presó estarà "molt a prop de la futura ciutat judicial, serà molt accessible per a treballadors, familiars i lletrats perquè tindrà una parada de la futura L-9 del metro i compleix els objectius funcionals i de seguretat".

L'antiga presó es tancarà

Quan la nova presó entri en funcionament, la històrica Model es tancarà i únicament es conservarà al carrer Entença de Barcelona un petit centre per a 300 reclusos en règim obert.

Sobre els usos que es donaran als terrenys que actualment ocupa la Model, el conseller ha dit que dependrà de l'Ajuntament de Barcelona i que el seu departament facilitarà que siguin "per al servei de la ciutat".

--

El Periódico.

^^ És a dir, que la Model es tancarà i tota la púrria que hi havia adins no es quedarà a Barcelona sinó que es repartirà per tot el país. :O

I què en pensa el Vallesano de tot això? :D

^^ Home, jo no he llegit pas que es reparteixi per tot el país...

^^ Si la Model es queda en un centre de règim obert i a la nova presó de la Zona Franca només hi haurà "preventius", dedueixo que els presoners amb condemnes més greus s'hauran de traslladar a d'altres centres fora de Barcelona, no? :dunno:

Una presó amb boca de metro? :eek2:
Serà perquè els reclusos s'escapin amb la T10?
:D

Implementació del Pla d’Equipaments Penitenciaris i de Justícia Juvenil de Catalunya

• El Govern de la Generalitat va aprovar el Pla d’Equipaments Penitenciaris en data 11 de maig de 2005 En compliment d’aquest acord, s’han posat en marxa les actuacions que es resumeixen a continuació

Licitació del Centre Penitenciari Lledoners

El Govern de la Generalitat ha encarregat a l’empresa pública GISA els tràmits de licitació per a la construcció del Centre Penitenciari Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada (Bages). El nou Centre, que acollirà homes adults penats, tindrà una capacitat màxima de 750 interns, distribuïts en 8 mòduls residencials de 64 cel•les cada un.

La construcció d’aquest Centre suposarà una inversió de més de 72 milions d’euros. El període de construcció es preveu que sigui d’uns 24 mesos a partir de l’inici de les obres. El Centre podrà entrar en funcionament a principis del 2008.

El nou Centre penitenciari ocuparà una superfície de 9 hectàrees d’un total de 15 hectàrees adquirides per la Generalitat. L’equip d’arquitectes que ha redactat el projecte arquitectònic és Fabré & Torras Arquitectes Associats, SCP, que van guanyar el concurs convocat per GISA.

Projectes guanyadors dels centres penitenciaris: Dones de Catalunya, Mas Enric, Tàrrega i Figueres

Pel que fa als estudis d’arquitectura seleccionats per redactar els projectes dels quatre nous centres penitenciaris que preveu el Pla d’Equipaments Penitenciaris de Catalunya 2004-2010, els guanyadors han estat els següents:

L’estudi MAP Arquitectes, SL, Josep Lluís Mateos i Martínez, serà l’encarregat de redactar el projecte del nou Centre Penitenciari de Dones de Catalunya (Sant Llorenç d’Hortons, Alt Penedès). Aquest Centre tindrà una superfície construïda de 40.000 m2 en una superfície de 7,5 hectàrees. La inversió aproximada prevista és de 50 milions d’euros. L’inici de les obres està previst per a primers de 2007 i entrarà en funcionament a principis de 2009.

El Centre Penitenciari de Dones de Catalunya tindrà una capacitat de 400 places per a dones en règim ordinari i un disseny diferenciat del dels centres penitenciaris per a homes. Les internes viuran en mòduls residencials de 60 places cada un, dividits en petits apartaments de 5 ó 6 internes. A la planta baixa d’aquests mòduls hi haurà els serveis comuns: biblioteca, bugaderia, menjadors, etc. El Centre també disposarà d’una unitat de mares i una guarderia per a infants menors de tres anys

El projecte del Centre Penitenciari Mas Enric (El Catllar, Tarragonès) serà redactat per l’Estudi P/S/P Arquitectura, SCP & Roger Paez i Blanch (UTE) i la seva construcció suposarà una inversió aproximada de 72 milions d’euros.

L’Estudi Massip-Bosch Arquitectes, SL & Lluís-Xavier Comeron Graupera (UTE) redactaran el projecte del Centre Penitenciari de la Plana (Tàrrega, Alt Urgell). La construcció d’aquesta presó costarà uns 72 milions d’euros.

Pel que fa al Centre Penitenciari Puig de les Basses (Figueres, Alt Empordà), l’equip guanyador ha estat Fabré & Torras Arquitectes Associats, SCP. La inversió d’aquest equipament també està prevista en uns 72 milions d’euros.

Aquests tres centres penitenciaris: Mas Enric, La Plana i Puig de les Basses, estan projectats per allotjar una població penitenciària màxima d’entre 500 i 750 interns. Tindran una superfície construïda de 54.000 m2 dins d’un perímetre de 9 ha. Els projectes han de ser lliurats el mes de juny per poder procedir a la licitació de la construcció i manteniment. Està previst que aquestes instal•lacions entrin en funcionament a principis de 2009.

Centre Educatiu de Justícia Juvenil Can Llupià (Barcelona)

El nou Centre Educatiu de Justícia Juvenil Can Llupià de Barcelona s’instal•la en l’antiga seu de l’edifici que acollia l’Institut Municipal de Psiquiatria d’Urgència (IMPU), al carrer Germans Desvalls, s/n de Barcelona, que la Generalitat ha adquirit a l’Ajuntament.

La remodelació de la seu d’aquest Institut permetrà crear 60 places, distribuïdes en 4 mòduls residencials de 15 places cada un, per a menors infractors en situació de règim tancat, semiobert i d’internament provisional. El Centre ocupa una superfície construïda d’uns 5.000 m2. Les obres adjudicades per concurs a FCC tindran un cost de 4,6 milions d’euros. Està previst que el Centre entri en funcionament el darrer trimestre de 2006.

Ubicació del Centre Penitenciari de Preventius de Barcelona

El Departament i l’Ajuntament de Barcelona han arribat a un principi d’acord per instal•lar un Centre Penitenciari de Preventius en el seu terme municipal. El Centre s’ubicarà en la zona d’ampliació industrial, en terrenys propietat del Consorci de la Zona Franca i amb ocupació d’una superfície de 2,5 ha.

El Centre de Preventius tindrà una capacitat per a 500 preventius dividits en 5 mòduls, i amb un total de 320 cel•les.

La Comissió mixta formada per representants dels departaments de Justícia, PTOP, Economia i Finances i Medi Ambient i Habitatge, per una part, i l’Ajuntament, per l’altra, estan analitzant les repercussions d’aquest acord sobre el Conveni signat l’any 2001, que preveia el desplaçament de tots els centres penitenciaris del municipi.

Nou Centre Educatiu de Justícia Juvenil al Camp de Tarragona

El nou Centre Educatiu de Justícia Juvenil al Camp de Tarragona suplirà una mancança històrica d’aquestes comarques, que no disposaven d’un centre per a menors infractors, tal com estableixen la Llei de responsabilitat penal del menor i la moció del Ple del Parlament 243/VI, de data 23 de juny de 2003, on s’insta el Govern a construir un nou centre de justícia juvenil a la província de Tarragona.

El nou Centre tindrà una capacitat per a 60 interns, que estaran repartits en quatre mòduls residencials per a joves infractors en règim semiobert i tancat, i també per a internaments provisionals.

El Centre estarà ubicat en el terme municipal de Reus, en la zona de la partida de Mas de Larrard. La inversió aproximada prevista per a la construcció d’aquest equipament és d’11 milions d’euros. Un cop adjudicat el projecte i la construcció del centre, es pot preveure la seva entrada en funcionament per al primer trimestre de 2008.

--

Gencat.net

L’Estudi Massip-Bosch Arquitectes, SL & Lluís-Xavier Comeron Graupera (UTE) redactaran el projecte del Centre Penitenciari de la Plana (Tàrrega, Alt Urgell). La construcció d’aquesta presó costarà uns 72 milions d’euros.)

:eek2:

Els del Trist-i-partit van saltar-se les classes de geografia. :D

^^ Si la Model es queda en un centre de règim obert i a la nova presó de la Zona Franca només hi haurà "preventius", dedueixo que els presoners amb condemnes més greus s'hauran de traslladar a d'altres centres fora de Barcelona, no? :dunno:

Per la notícia de la Gene que has posat més avall, sembla ser que així serà.

No m'oposo a presons, però NO HAURAN D'ALBERGAR DE CAP MANERA A PRESOS DE BARCELONA I ÀREA METROPOLITANA. AQUESTS QUE ES QUEDIN AL SEU TERRITORI.

Una presó amb boca de metro? :eek2:
Serà perquè els reclusos s'escapin amb la T10?
:D

La Model ja té una boca del metro al costat...

I els presos no neccesiten T-10, es colen i llestos :D

No m'oposo a presons, però NO HAURAN D'ALBERGAR DE CAP MANERA A PRESOS DE BARCELONA I ÀREA METROPOLITANA. AQUESTS QUE ES QUEDIN AL SEU TERRITORI.

Doncs amb la nova presó "La Plana" a Lleida tindrem el 25% dels presoners de Catalunya quan potser ni el 2% dels reclusos són lleidatans... :D

Per la notícia de la Gene que has posat més avall, sembla ser que així serà.

No m'oposo a presons, però NO HAURAN D'ALBERGAR DE CAP MANERA A PRESOS DE BARCELONA I ÀREA METROPOLITANA. AQUESTS QUE ES QUEDIN AL SEU TERRITORI.
Segons el teu argument "xorra", cada reclús al seu país o regió...
:ohno:

^^ Com ha de ser.

http://img256.imageshack.us/img256/5470/laplana2wn.jpg

>(

Vallès ha destacat que la nova presó estarà "molt a prop de la futura ciutat judicial, serà molt accessible per a treballadors, familiars i lletrats perquè tindrà una parada de la futura L-9 del metro i compleix els objectius funcionals i de seguretat".

:bash:

a qui volen enganyar?

- distància de la nova presó a la ciutat judicial: 4.5 km en línia recta
- distància de la Model a la ciutat judicial: 2 km en línia recta

http://img528.imageshack.us/img528/1513/cap9ye.jpg



a l'estació de <M> li podrien posar de nom:

Zona Franca ZAL | Nova Presó de preventius | Antiga llera del riu...

^^ dedicat al Bitxo :D

A l'estació de <M> li podrien posar de nom:

Zona Franca ZAL | Nova Presó de preventius | Antiga llera del riu...

^^ dedicat al Bitxo :D
Jo li posaria:
ZAL: Zona Anti Libertad
:D

(...)

Per part seva, el president dels populars a l'Ajuntament, Alberto Fernández Díaz, es va mostrar contrari a la ubicació del nou centre, ja que, segons ell «Barcelona ha esgotat la seva solidaritat penitenciària». El líder popular va apostar per ubicar les presons fora del terme municipal de la capital catalana i va dir que amb aquest nou centre «continua pagant una excessiva solidaritat».

--

Diari de Girona.

_______________

Ah, la "solidaritat penitenciària" és quelcom caducable? Llavors a Lleida podríem demanar el trasllat de CP Ponent amb més raó encara. :D

Vecinos de la Plana, en contra de que la prisión de Tàrrega lleve este nombre

Los vecinos del barrio de la Plana de Tàrrega se manifestaron ayer en contra de la decisión de la Generalitat de que la nueva cárcel que se situará en la capital de l’Urgell lleve el nombre de esta partida del término municipal. Si el Govern hace caso de las quejas de los vecinos, la nueva prisión de Lleida habrá cambiado dos veces de denominación antes de que empiece su construcción.

El Ayuntamiento propuso el nombre de La Plana, entre otros, cuando se retiró el inicial de La Corbella después de que, como informó LA MAÑANA en su momento, los vecinos de l’Urgell que llevan este nombre como apellido protestaran contra el Ayuntamiento y procedieran a una recogida de firmas para que se cambiara. Los Corbella –cuarenta y nueve personas tienen este nombre como primer o segundo apellido en la comarca– denunciaron las molestias que la coincidencia de nominación les estaba causando, como las bromas de que eran objeto, y los inconvenientes futuros.

A las protestas de los vecinos se sumaron ayer las de diversos establecimientos del barrio, la Federació d’Associacions de Veïns de Tàrrega (FAVT), el grupo de Convergència i Unió (CiU) y otros colectivos de la ciudad.

Tanto la asociación municipal como el principal grupo de la oposición municipal han reiterado sus quejas por no haber sido consultados por este tema, como tampoco se hizo sobre la ubicación del centro. Sobre el nombre dado a la nueva prisión y su localización, que estará situada en la partida de la Plana que se encuentra a unos tres kilómetros de Tàrrega, la FAVT, en un comunicado hecho público ayer miércoles, denuncia el incumplimiento por parte del Ayuntamiento del artículo 3 del reglamento del Consell de Participació Ciutadana. Este artículo contempla que el consistorio consulte a los representantes de la ciudadanía este tipo de decisiones.

Cabe recordar, que además de llevar el nombre de esta partida de Tàrrega, bajo la denominación de la Plana se conoce el campo municipal de deportes y el barrio de cincuenta viviendas de protección oficial situado junto al campo, además de varios establecimientos públicos.

Preguntado sobre este tema, el alcalde de Tàrrega, Joan Amèzaga, quiso quitar hierro al asunto. “El tema del nombre es menor, lo que realmente importa es que se avance con la construcción de este centro penitenciario, que tiene que aportar beneficios innegables para la ciudad”. Por su parte, Frederic Gené, portavoz de CiU en el consistorio urgelense, lamentó que “la Generalitat se diera tanta prisa en este equipamiento y, en cambio, diera largas para otros de más importancia.

La nueva prisión leridana ha estado rodeada desde un principio de la polémica. La Generalitat había pensado ubicarla en la población de la Segarra de Estaràs, a pocos kilómetros de Cervera, pero la presión popular obligó al Govern a buscar otra zona para construirla. Tàrrega tomó el testigo de Estaràs y eligió los terrenos de la Plana para ubicarla. Se prevé que la cárcel, que costarará 72 millones de euros y dará cabida a entre 500 y 700 presos en 59.000 metros cuadrados construidos, esté acabada en el 2007.

--

La Mañana.

^^ Al final hauran de numerar les presons, CP I, CP II, etc. :crazy:

^^ Al final hauran de numerar les presons, CP I, CP II, etc. :crazy:
O amb noms composats!
:rofl:

^^ :yes: Per emprenyar el doble o el triple de gent al mateix temps. :D

LA FUTURA METRÒPOLIS DE LES LLEIS

http://www.elperiodico.com/EDICION/ED060405/CAT/FOTOS/EPPNDCAT/CARP01/f010bh01.jpg

(...)

A cavall entre Barcelona i l'Hospitalet, la Ciutat de la Justícia és un projecte de l'arquitecte britànic David Chipperfield i l'estudi b720 Arquitectes. Està previst que comenci a funcionar l'any 2007 i es completi cap al 2009. Actualment està a mig construir i les grues segueixen dominant la zona (foto).

(...)

El Periódico (http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=5&idioma=CAT&idnoticia_PK=293663&idseccio_PK=12&h=060405)

Avui he vist les obres des de l'Aerobús (hi ha vaga de RENFE).
:sleepy:
Què lletjos són els edificis que estan aixecant!
:(

^^ La vaga de RENFE només és de 22 hores a 6 hores del dia següent.

Bé, més aviat és vaga de l'ADIF.

La Zona Franca fa espai a la Model

- Empreses afectades per l’arribada del penal estan intranquil·les mentre la Generalitat i l’Ajuntament desencallen l’acord

Des que el desembre passat el conseller de Justícia va anunciar que s’havia arribat «a un principi d’acord» amb l’Ajuntament de Barcelona per traslladar part de la presó Model –un centre de presos preventius amb unes 500 places– al polígon industrial de la Zona Franca, les negociacions entre ambdues administracions per renegociar la clausura de les tres presons barcelonines continuen enrocades. Cap de les dues institucions explica obertament quin és l’escull per refer el conveni del 2001, que establia la marxa de la Model, la Trinitat i Wad-Ras a canvi de mantenir-hi tres centres oberts. Mentrestant, empresaris de la Zona Franca afectats per l’arribada del penal estan intranquils per la manca d’informació, i ja s’organitzen per fer front ala seva marxa forçosa. (...)

http://www.vilaweb.cat/media/imatges/elpunt/imatges/2006/05/13/alta/780_377_2232_PRESONSBCN.jpg

El Punt (http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1880850)

L’operació de Barcelona costarà 320 milions d’euros


El secretari de Serveis Penitenciaris de la Generalitat, Albert Batlle, detalla que l’operació per traslladar les tres presons barcelonines fora de la ciutat puja a 320 milions d’euros, gairebé un 71% de tot el pla d’equipaments penitenciaris (450 milions), que inclou tancar sis presons obsoletes dins les ciutats –les tres de Barcelona, més la de Girona, Figueres i Tarragona– i construir-ne vuit de noves –que se sumaran a Brians, Ponent i Quatre Camins– per fer front a la massificació dels centres i al galopant creixement d’interns. Actualment, quatre presos ingressen diàriament als penals catalans. (...)

El Punt (http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1880853)

La Trinitat també quedarà lliure d'instal.lacions penitenciàries

• L'única presó que seguirà al casc urbà de Barcelona serà la de règim obert de Wad Ras

• La Model donarà pas a 18.000 m2 d'oficines o hotel, 18.000 més de serveis i 1,3 hectàrees verdes

El barri barceloní de Trinitat Vella --que ha donat nom durant 52 anys a la presó de joves que hi ha instal.lada-- no albergarà tampoc cap instal.lació penitenciària.

Aquest anunci, fet públic ahir per l'alcalde de Barcelona, Joan Clos, sumat a la notícia avançada ahir mateix per EL PERIÓDICO que el centre penitenciari de règim obert que estava previst que es mantingués al solar de la Model també serà traslladat a la Zona Franca, suposa que l'única presó que continuarà al casc urbà de la capital catalana serà la de règim obert de Wad Ras.

Els dos acords formen part del conveni global sobre el futur de les instal.lacions penitenciàries de la ciutat, la negociació del qual estan ultimant l'ajuntament i la Generalitat i que repercutirà en terreny. (...)

El Periódico (http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=5&idioma=CAT&idnoticia_PK=313278&idseccio_PK=12&h=060615)

http://img153.imageshack.us/img153/2148/060615112532782x418s6dk.jpg

http://img153.imageshack.us/img153/3990/060615112541782x418r7qw.jpg

Mentre la presó substitutòria de la Model estigui dins de Barcelona... que facin el que vulguin.

^^ Doncs mira't el fil sobre presons. :runaway:

^^Segons tu la Zona Franca era L'H...
:D

^^ Però la model serà traslladada a la zona Franca. No hi veig impediment.

Sempre i quan no sigui en TM del Prat. >(

^^ Sí, però allò serà una presó per a preventius i interns en règim obert. Dedueixo que la 'flor i nata' del que hi havia a la Model es repartirà per tot el país.

^^ Fantàstic, ara ens tocarà aguantar a tots els delincuents de Barcelona.

Per això la Model s'ha de quedar on estar.

Estic d'acord amb el tancament i trasllat de la Model perquè és una presó obsoleta i per tant ja no ofereix les condicions més adequades als interns i funcionaris, i probablement tampoc no es garantitza la seguretat dels veïns dels voltants. No estic d'acord si només es tracta que al Sr. Clos li fa nosa que a la seua ciutat hi hagi equipaments d'aquesta mena. I, sens dubte, tampoc no accepto l'argument que la "solidaritat" té límits temporals. Un límit que curiosament sembla no ser aplicable a la resta de municipis catalans amb presons dins del seu TM.

Seguint aquest raonament caldria tancar quasi totes les presons del país, que porten una pila d'anys en funcionament. A més, segons aquesta "lògica" la futura presó de Tàrrega tindrà data de caducitat (aplicant criteris de proporcionalitat podríem dir que caldria tancar-la i traslladar-la després de cinc o sis anys).

^^Quan es va fer la Model estava a les afores de BCN, ara està al mig de la ciutat. Jo el que veig és que la traslladen a les afores de nou.
;)
A Tàrrega no estarà la presó al centre, oi?
:wink2:

BCN negocia con 3 solares el 'pago' al Govern por trasladar las cárceles

• Clos ofrece a Justícia un terreno en el Poblenou con la condición de que haga vivienda protegida
• Ambas partes discuten sobre la rentabilización y los usos de las parcelas de la Modelo y Wad Ras


Las negociaciones entre el Ayuntamiento de Barcelona y la Generalitat para sellar el convenio que ha de permitir que en el casco urbano de Barcelona sólo quede una cárcel de régimen abierto (la de Wad Ras) han entrado en la recta decisiva con la discusión sobre las compensaciones económicas que deberá recibir Justícia.
Ambas administraciones han llegado a un principio de acuerdo para que el solar del Eixample donde está la Modelo y el de Sant Andreu en el que se encuentra la prisión de jóvenes de Trinitat Vella queden liberados de instalaciones penitenciarias. El último fleco de la discusión es el pago que recibirá a cambio la Generalitat. La negociación se centra en tres espacios de la ciudad y en la calificación final de los mismos.

OFICINAS Y HOTEL
El primero de ellos está en una pastilla de 4.000 metros cuadrados (que supondrá 18.000 metros cuadrados de techo edificable) en el solar que ocupa la prisión de la Modelo, justo en el lado que da a la calle de Nicaragua. El terreno está calificado de terciario-hotelero, lo que permitirá a Justícia construir oficinas o un hotel o ambas cosas. El acuerdo entre ambas partes está cerrado y la decisión sobre su uso final dependerá del Ejecutivo catalán.
Las cosas se complican a partir de aquí, ya que la utilización de los otros dos espacios, uno anexo a la prisión de mujeres de Wad Ras, en la Vila Olímpica, y otro en la confluencia entre la Diagonal y la calle de Llull, en el Poblenou, está todavía en el aire. Ambos suman 13.089 metros cuadrados de suelo y, en el 2001, cuando el ayuntamiento cerró un primer convenio con la Generalitat, gobernada entonces por CiU, estaban destinados también a oficinas y hoteles.
Aquel acuerdo se rompió tras la llegada del tripartito al Govern, aunque ambos solares se han recuperado ahora como base para volver a negociar. El que está entre Diagonal y Llull, de 3.474 metros cuadrados y valorado hace cinco años en 60 millones de euros, es de propiedad municipal. Según el primer convenio, se iba a ceder a Justícia a cambio de que todas las instalaciones penitenciarias se trasladasen fuera del casco urbano.
El nuevo convenio, sin embargo, mantiene un centro de régimen abierto (donde los reclusos solo van a dormir) en Wad Ras, lo que modifica las condiciones de la negociación. El ayuntamiento propone seguir con la cesión, pero siempre que en esos terrenos se construyan viviendas protegidas. Así lo indicó el pasado miércoles el alcalde, Joan Clos, que ya se había pronunciado en el mismo sentido hace cuatro meses.
De confirmase este cambio de usos, habría que buscar otra compensación económica, que podría estar en el espacio que quedará libre en el solar donde está la prisión de mujeres de Wad Ras, cuando esta se traslade y solo quede el edificio de régimen abierto.

FUSIÓN DE TERRENOS
En el 2001 se había pactado fusionar este terreno, propiedad de Justícia, con otro anexo de titularidad municipal para desarrollar un plan especial de oficinas y, tal vez, un hotel. En ninguno de los casos se introduce la opción de calificar el suelo para la construcción de vivienda libre, que es lo que daría un mayor rendimiento. Los dos socios de gobierno del PSC en el ayuntamiento, ERC e ICV-EUiA, ya han mostrado su oposición frontal a esta última posibilidad.

EL PERIODICO

http://www.elperiodico.com/EDICION/ED060616/CAS/FOTOS/EPP_ND/CARP01/f054mh03.jpg

http://www.elperiodico.com/EDICION/ED060616/CAS/CARP01/PDF/g054mR91.PDF

Presons buides a Barcelona d'aquí al 2010

- La futura presó de preventius de la Zona Franca permetrà desocupar del tot els solars de la Model i de la Trinitat

L'alcalde de Barcelona, Joan Clos, i el conseller de Justícia de la Generalitat, Josep Maria Vallès, van signar ahir al migdia el nou acord per a la renovació dels equipaments penitenciaris de Barcelona. La ciutat accepta la construcció d'una nova presó de preventius a la Zona Franca a canvi de buidar del tot el solar de la Model, el 2010, i de la Trinitat, el 2008. És el principal canvi respecte a l'acord que van signar les dues administracions el 2001, en què la Generalitat mantenia serveis de tercer grau en aquests equipaments, però no preveia cap nova presó d'interns o preventius a la capital. Wad-ras sí que mantindrà serveis de tercer grau. L'Ajuntament i la Generalitat també han acordat 500 pisos de protecció a la Trinitat i en un solar de Diagonal Mar. (...)

El Punt (http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1962377)

L’Ajuntament de L’Hospitalet i les conselleries d’Economia, Medi Ambient i Habitatge i Justícia han signat un conveni que permetrà la construcció d’un edifici destinat a habitatge de lloguer per a joves. En total seran 120 habitatges, 90 en règim de lloguer per a joves que visquin a L’H i 30 que es reserva el Departament de Justícia i que es destinaran per temps limitat a funcionaris de l’administració de justícia que hagin estat destinats a Barcelona, fins que trobin un allotjament definitiu.

http://canal-h.net/fotos/20060718113954_INT.jpg

Es tracta d’un edifici de planta baixa, altell i 8 plantes, amb un sostre total de 9.150 metres quadrats. En el mateix edifici s’ubicarà a la planta baixa un equipament municipal. L’ús definitiu i el model de gestió s’establiran de mutu acord entre el Govern de la Generalitat i l’Ajuntament de L’Hospitalet. En aquest sentit, l’alcalde, Celestino Corbacho, va afirmar que “ara hem de parlar amb els veïns per veure quin ús se li donarà”.

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va destacar que aquesta actuació s’emmarca “en l’interès del Govern de la Generalitat per promoure pisos a preu assequible”.

L'aprovació definitiva de projecte de la presó de Tàrrega, per a finals d'any

El secretari de Serveis Penitenciaris, Albert Batlle, ha confirmat aquest dijous que el centre penitenciari de Brians-2, situat a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), començarà a funcionar la pròxima primavera i que, al començament, s'hi traslladaran uns 700 interns, la meitat de la seva capacitat. Sobre la resta del Pla d'Equipaments Penitenciaris, el secretari ha destacat que s'estan complint els terminis previstos en totes les obres que s'estan executant i en els projectes de la resta. A més de Brians-2, el proper any s'acabarà el centre de Joves de Quatre Camins, que també entrarà en funcionament, i es preveu que la presó de Lledoners a Sant Joan de Vilatorrada estigui enllestida en el segon trimestre del 2008. El proper desembre s'acabarà un equipament de Justícia Juvenil, el de Can Llupià a Barcelona, amb capacitat per a seixanta interns, mentre que l'altre previst, situat a Reus i anomenat del Camp de Tarragona, amb la mateixa capacitat, estarà acabat a finals del 2008. De la resta de presons projectades en el Pla d'Equipaments, les de Puig de les Basses a Figueres, Mas d'Enric a el Catllar, els Plans a Tàrrega i el de Dones de Catalunya a Sant Llorenç d'Hortons, ja han estat aprovades inicialment per la Comissió Territorial d'Urbanisme corresponent de cada zona i s'espera que entre novembre i desembre es faci l'aprovació definitiva. Aquestes presons estaran acabades cap el segon trimestre del 2009, segons previsions de Justícia. Les de Figueres, el Catllar i Tàrrega tindran capacitat per a entre 500 i 750 interns, mentre que la de Dones acollirà a 400 preses.

--

SEGRE.

El Govern de la Generalitat destina prop de 50 milions d’euros per a la construcció, conservació i explotació dels nous edificis judicials de Granollers, Manresa i el Vendrell

- Nou edifici judicial de Granollers

Construcció d’un edifici judicial, amb 17.152 m2 construïts, destinat a 14 jutjats, i amb capacitat de creixement fins a 20 jutjats. Inclou diverses dependències per al Registre Civil, Deganat, Fiscalia i despatx per als metges forenses. L’import estimat és de 18,3 milions d’euros.

- Nou edifici judicial de Manresa

Construcció d’un edifici judicial, amb 15.544,86 m2 construïts, destinat a 9 jutjats, amb capacitat de creixement fins a 15 jutjats. Inclou dependències per al Registre Civil, Deganat, Adscripció Permanent de la Fiscalia i despatx per als metges forenses. L’import estimat és de 17,9 milions d’euros.

- Nou edifici judicial del Vendrell

Construcció d’un edifici judicial, amb 10.130 m2 construïts, destinat a 7 jutjats, amb capacitat de creixement fins a 12 jutjats. Inclou diverses dependències per al Registre Civil, Deganat, Fiscalia i despatxos per als metges forenses. L’import estimat és de 12,7 milions d’euros. (...)

Gencat.cat (http://www.gencat.net/justicia/actualitat/index.html?object_id=23173)

Presentació del nou edifici judicial de Bisbal d’Empordà

El conseller de Justícia, Josep M. Vallès, acompanyat de la directora general de Relacions amb l’Administració de Justícia, Núria Clèries, del director general de Gestió d’Infraestructures, Salvador Illa, i de la directora de Serveis Territorials de Justícia a Girona, Carme Sitjes, ha presentat avui el projecte del nou edifici judicial a l’alcalde, Ramon Romaguera, i la resta del consistori de l’Ajuntament de la Bisbal.

Nou edifici judicial de la Bisbal d’Empordà

El futur edifici judicial de la Bisbal d’Empordà està situat en una finca urbana de 2.400 m2, limitada pel carrer Morro, pel passatge del carrer Nou i pel carrer del Teatre Vell. Està dissenyat per acollir els 4 jutjats de primera instància i instrucció actuals i compta amb espai suficient per acollir dos jutjats més en un futur.

La superfície total construïda serà de 6.137 m2, les obres s’iniciaran a primers d’octubre i el termini d’execució de les obres serà de 15 mesos. El projecte compta amb un pressupost d’uns 7.851.084,18 euros.

L’edifici judicial acull el Registre Civil –amb sala de matrimonis / conferències-, el Jutjat de Guàrdia i diverses dependències per a la Fiscalia, els metges forenses, advocats, tècnics, procuradors, atenció ciutadana i arxiu. Aquesta distribució es fa d’acord amb el nou disseny d’oficina judicial que preveu la nova Llei orgànica del poder judicial.

Pel que fa a noves tecnologies, el nou edifici judicial comptarà amb videoconferència, informatització dels registres i del repartiment d’assumptes, connexió via Internet a diferents bases de dades, bústies institucionals de correu electrònic per als jutges i secretaris judicials i enregistrament de judicis i declaracions.

Actualment, a La Bisbal d’Empordà hi ha en funcionament 4 jutjats de primera instància i instrucció, repartits en 3 indrets de la ciutat: els jutjats d’instrucció núm. 1 i 2 estan situats al carrer Mesures, 17; el Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3, al carrer Paral•lel, 120-122, i el Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 4, al carrer l’Aigüeta, 115-117. Els espais que ocupen actualment aquests jutjats són d’arrendament.

--

http://www.gencat.net/justicia/actualitat/index.html?object_id=23606

http://img216.imageshack.us/img216/1335/0609281134041202x851sib3.jpg

Figueres començarà la nova presó a inicis del 2007

L'Ajuntament de Figueres va aprovar ahir la concessió de la llicència d'obres per a la construcció del centre penitenciari del Puig de les Basses, que tindrà una capacitat màxima per a 750 interns i que s'ubicarà en uns terrenys situats al davant del castell de Sant Ferran. Els treballs començaran el primer trimestre de l'any 2007 i s'espera que durin uns 18 mesos.

La memòria presentada per Justícia informa que la presó costarà 94 milions d'euros i ocuparà una superfície total de 496.500 metres quadrats, dels quals més de 61.000 corresponen a l'edificació, mentre que la resta es destinarà a zones reservades per a aparcament i parcel.les de delimitació.

L'Ajuntament de Figueres, que sempre s'ha mostrat a favor d'acollir el recinte, rebrà 5 milions d'euros en compensacions econòmiques.

--

El Periódico.

Urbanisme aprova la nova presó de Tàrrega

La comissió provincial d'Urbanisme ha aprovat definitivament aquest dilluns el Pla Especial de la nova presó de Tàrrega, un cop superat el període d'exposició pública en que no s'ha presentat cap al·legació . Tot i això, l'organisme obliga a redactar un nou pla d'accessos per suplir les deficiències de l'actual. Aquest escull, però, no paralitzarà el projecte. L'últim tràmit és la signatura del conseller d'Obres Públiques, Joaquim Nadal. La Generalitat preveu que el centre penitenciari Els Plans estigui enllestit al març del 2008. Les instal.lacions, que ocuparan 39 hectàrees, costaran 90 milions d'euros. La presó generarà uns 500 llocs de treball.

--

SEGRE.

L'últim centre penitenciari de gran format s'enllesteix a Sant Esteve Sesrovires

- Brians II repeteix el model de Brians I i Quatre Camins, presons per a 1.500 persones

- Els nous centres tindran capacitat per a 750 interns

L'any 2003 va ser any electoral. El 19 de setembre, dos mesos abans dels comicis, una comitiva oficial, encapçalada per l'aleshores consellera Núria de Gispert, va anar fins a Sant Esteve Sesrovires per inaugurar una moderna unitat psiquiàtrica al complex de Brians I i posar la primera pedra del futur centre penitenciari Brians II. Els diaris de l'endemà van informar que la nova presó del Baix Llobregat seria una realitat l'any 2005, segons que s'havia explicat. Res més lluny de la realitat.

Els canvis de govern, anomalies en el projecte i els imprevistos de qualsevol gran obra pública van fer miques aquells terminis optimistes i finalment la seva inauguració s'ha acabat retardant dos anys. Es dóna la circumstància que quan es va posar la primera pedra la llicència d'obres encara no estava concedida i no es va atorgar fins al maig del 2004, ja amb el govern del tripartit en funcionament. Els moviments de terres previs a l'inici de les obres van començar el juny d'aquell mateix any.

Tot i això el projecte s'ha mantingut en gran mesura com s'havia previst: catorze mòduls amb una capacitat per a 1.500 interns. Aquestes dimensions són les mateixes que es van fer servir per a la construcció dels dos primers centres penitenciaris finançats per la Generalitat, Brians I i Quatre Camins. Amb el canvi de govern es va optar per deixar de construir presons de gran format i optar per centres més reduïts, amb una capacitat màxima per a 750 interns.

Aquest és el cas de la presó dels Lledoners, a la comarca del Bages. Aquest projecte també té el seu origen en l'època del govern de CiU, que va comprar uns terrenys amb la idea inicial de fer-hi una presó també de grans dimensions. Les protestes veïnals van portar a una reformulació del projecte i així es va comprar una altra parcel·la, veïna de la que ja es disposava, i es va retallar el projecte a la meitat. (...)

http://www.avui.cat/avui/diari/07/gen/29/324198.htm

El conseller Joaquim Nadal aprova definitivament el pla especial de la nova presó de Mas d’Enric, al Catllar

• El conseller de PTOP, Joaquim Nadal, ha signat avui l’aprovació definitiva del pla especial urbanístic que permetrà la construcció de la presó de Mas d’Enric al municipi del Catllar, al Tarragonès. El complex ocuparà una superfície de 70,21 hectàrees i tindrà 500 cel·les, amb capacitat de fins a 700 interns, i està dissenyat per tal de minimitzar l’impacte paisatgístic.

El Pla especial urbanístic, redactat pel Departament de Justícia, abasta una superfície de 70,21 hectàrees de sòl no urbanitzable del paratge de Mas d’Enric, amb una edificabilitat neta màxima de 80.000 m2.

D’aquesta superfície, l’equipament penitenciari ocuparà 37,22 hectàrees, mentre que altres 28,47 hectàrees constituiran la franja de protecció i 4,52 hectàrees més es reservaran per als nous accessos a la presó.

Descripció del complex

El centre penitenciari estarà organitzat en dos conjunts, formats pels edificis externs, intermedis i interns. Els primers acolliran el control d’accessos, la direcció del complex, els serveis als treballadors i l’aparcament.

Pel que fa a les edificacions intermèdies, acolliran els usos propis de la relació entre els presos i l’exterior, com ara ingressos i trasllats o visites. Finalment, els edificis interiors allotjaran els mòduls residencials i de règim tancat, d’atenció especialitzada, mòdul de sancionats, serveis mèdics, activitats esportives i formatives, bugaderia, cuina, magatzems i tallers.

En conjunt, la presó de Mas d’Enric comptarà amb 500 cel·les, amb una capacitat de fins a 750 interns, i és previst que hi treballin 375 persones. El conjunt d’edificis interiors estarà envoltat d’un mur de protecció de 6 metres d’alçada.

Per tal de reduir l’impacte paisatgístic de la presó, el Pla especial opta per aprofitar l’orografia del terreny perquè els murs de seguretat no siguin tan perceptibles a la vista. A més, els edificis intermedis i exteriors tindran com a màxim tres plantes d’alçada, amb la planta superior construïda lleugerament per sota de la cota natural del terreny.

Una vegada aprovat definitivament el Pla especial urbanístic, que ja va rebre el vist-i-plau ambiental en el seu moment, el Govern presentarà el projecte executiu de la presó. Aquest serà el darrer pas abans de sol·licitar la llicència d’obres. La presó de Mas d’Enric se sumarà als nous centres de Sant Joan de Vilatorrada, Figueres i Tàrrega.

http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/premsa/notes/2007/02/200728El_conseller_Joaquim_Nadal_apr.jsp

http://img259.imageshack.us/img259/3629/catllar02tcm3238098121bpp0.th.jpg (http://img259.imageshack.us/my.php?image=catllar02tcm3238098121bpp0.jpg)

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/f3e0b90920324af999c4a9bb662a790d.jpg

El futur mapa garjolari de Catalunya:

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/070210-163911-1010x915-O.jpg

falten garjoles al Pirineu i a les Terres de l'Ebre

si és vol vegueria s'ha de voler presó :D

^^ Al Pirineu tenen prou amb un calabós per ficar els de la muntayna de Tor... :D

Els 400 treballadors de la presó de Tàrrega cobraran de 1.500 a 2.000 euros

La futura presó de Tàrrega crearà 400 llocs de treball amb sous d'entre 1.500 i 2.000 euros nets al mes, segons les precisions del departament de Justícia. Les expectatives creades per aquesta infraestructura, que haurà d'entrar en funcionament al 2010, ja s'han traduït en un augment important al preu dels pisos. Segons l'informe sobre el sector de l'habitatge fet per la Generalitat, el preu dels pisos es va encarir durant l'any passat un 57,9% a Tàrrega, percentatge que converteix la capital de l'Urgell en la població en què més es van disparar els preus de tot Catalunya. La presó acollirà 750 presos i hi treballaran uns 400 funcionaris, a més d'uns 60 mossos d'esquadra. L'alcalde de la ciutat, Joan Amézaga, ha assegurat que la presó seria una important font de riquesa social i econòmica a l'acceptar la proposta del departament de Justícia d'ubicar-la al seu territori municipal.

--

SEGRE.

El que s'ha d'inaugurar aquesta legislatura:

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/070314-054843-425x396-S.jpg

I el que s'ha de tancar: CP d'Homes de Barcelona, CP de dones de Barcelona, CP de Girona, CP de Tarragona, CP de Figueres i CP de Joves de Barcelona.

La Model conservarà el panòptic i una de les naus, i la resta s'enrunarà i es refarà

• El Departament de Justícia té previst que abans de l'estiu comenci el trasllat de presos a altres centres de Catalunya

El compte enrere per a la conversió de la presó Model en un nucli d'equipaments públics ha començat. L'Ajuntament de Barcelona ja té sobre la taula una llista dels serveis necessaris que hauran de fer-se lloc entre les quatre naus i el panòptic de la presó centenària que, segons les previsions del Departament de Justícia, començarà a buidar-se de presos abans de l'estiu, quan marxin aproximadament la meitat de reclusos cap a Brians-2. La idea del consistori és conservar el característic panòptic de la presó intacte, així com una de les quatre naus originals. La resta seria enderrocada i reconstruïda per poder fer els equipaments que tant han reclamat els veïns d'aquesta part de l'Eixample, que fa anys que demanen l'espai del recinte penitenciari per a usos públics.

Els terminis s'estan acomplint. Segons el Departament de Justícia de la Generalitat, si es continua complint el calendari acordat amb l'Ajuntament de Barcelona, està previst que la Model comenci a buidar-se abans de l'estiu. De moment, i segons fonts del mateix departament, marxaran els presos que estan complint pena dins d'aquesta presó barcelonina, que són aproximadament la meitat dels reclusos que hi ha ara. Aquests primers marxaran quan acabi l'ampliació de la presó de Brians-2. La resta, els reclusos preventius, tardaran una mica més. La Model té, en total, 2.137 presos, dels quals 1.111 són preventius. Aquest nombre, però, no inclou els que compleixen el tercer grau, és a dir, els que només hi van a dormir.

EL FUTUR ESPERA

Aquest recinte superpoblat de reclusos, que fa anys que anuncia el trasllat, ja té dibuixat, per fi, el seu futur. L'Ajuntament de Barcelona ja ha encarregat a un arquitecte barceloní un primer esbós per convertir la centenària presó en un nucli d'equipaments de barri i de ciutat. Fonts municipals asseguren que el que s'ha d'estudiar ara és com encabir tants metres quadrats d'equipaments dins del recinte, la forma del qual està protegit i no es pot alterar. Per això, fonts municipals expliquen que, de moment, els tècnics estudiaran la possibilitat d'enderrocar totes les naus menys una, que es conservarà íntegra. També es conservarà el característic panòptic, l'edifici circular del centre de la presó que, aquest sí, està catalogat i no es pot modificar. Només així, diuen, podran refer-se, al mateix lloc, les naus que es convertiran en equipaments.

RESIDÈNCIES I PISOS

Fa tants anys que els veïns de l'Eixample reclamen que es suprimeixin els usos penitenciaris de la Model, que quan el Departament de Justícia va anunciar l'acord amb l'Ajuntament de Barcelona van mostrar-se força incrèduls. No es creien que aquesta vegada va de debò. Feia massa anys que ho demanaven.

Ara que per fi veuen el final del túnel, les entitats veïnals s'han afanyat a fer una llista dels equipaments que hi volen. El mes d'octubre, el districte de l'Eixample va reunir-se per primer cop amb els veïns per acordar, inicialment, quins equipaments es podrien construir al recinte de la Model, quan quedi buida. I se'n va fer una llista preliminar. (...)

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2347321

Reclamen que Wad-Ras sigui un mercat

El pla de presons també deixarà sense servei la presó de dones de Wad-Ras, situada al barri del Poblenou de Barcelona. Serà l'última presó de la ciutat a buidar-se, però fa temps que els veïns de l'entorn estan fent plans per l'equipament. L'associació de veïns Vila Olímpica va presentar als responsables del districte de Sant Martí una proposta d'aprofitar part del solar de la presó de Wad-Ras com a mercat municipal. El districte es va comprometre a estudiar-ho, però l'Ajuntament encara no ha anunciat cap resposta sobre el cas. La idea dels veïns és que almenys una part de al finca que ara ocupa la presó es pugui reaprofitar i que la resta sigui gestionada i convertida en altres tipus d'equipaments. A la Vila Olímpica es queixen que no tenen comerç de proximitat i la presó seria, segons ells, un lloc ideal.

--

El Punt.

Justícia no prioritzarà la "descongestió" de la presó de Ponent quan disposi de Brians II

El Departament de Justícia no prioritzarà la presó de Ponent a l'hora de reduir les ràtios al centres penitenciaris un cop disposi de Brians II, a la província de Barcelona. El nou edifici, que tindrà cabuda per a 1.500 persones, estarà enllestit al juny. L'Administració hi traslladarà primer els reclusos d'aquelles instal·lacions més saturades, com la Model. Així ho ha apuntat la consellera de Justícia, Montserrat Tura, en una visita a Lleida. En aquest sentit, Tura ha garantit que el departament evitarà omplir les vacants d'aquells reclusos que hagin complert condemna a la presó de Ponent. També evitaran, ha dit, que continuï augmentant la densitat actual del centre. La responsable de Justícia assegura que aquestes mesures alleugiran l'actual situació. D'altra banda, Montserrat Tura ha recordat que la nova llei contra la violència domèstica preveu la creació de deu jutjats específics per any a Catalunya. A la capital del Segrià, ha dit, el servei podria ser una realitat l'any vinent. La presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Maria Eugènia Alegret, apostava aquest dimecres per la mediació en les causes per violència de gènere. En aquest sentit, Tura recorda que la llei és molt jove i cal ser "prudents". Finalment, Tura no ha pogut especificar una data per l'inici d'obres d'ampliació al Canyeret. I és que encara cal redactar el projecte constructiu. La consellera sí que ha pogut aproximar un pressupost per aquests treballs, que rondarien els quinze milions d'euros.

Tàrrega compleix terminis

La consellera de Justícia també ha confirmat que les obres del centre penitenciari Els Plans de Tàrrega començaran a la tardor. Tura ha dit que s'estan complint tots els tràmits i terminis de forma adequada perquè el centre pugui entrar en funcionament en un termini de 24 mesos, la tardor del 2009. La consellera s'ha desplaçat aquest matí a Tàrrega on ha estat reunida per espai de més d'una hora amb l'alcalde, Joan Amézaga. En el transcurs de la trobada han parlat del calendari per l'establiment dels nous serveis que oferirà Justícia a Tàrrega per tal de posar en marxa el centre penitenciari. Entre aquests, Tura, va explicar que queda pendent saber com quedarà el jutjat de vigilància penitenciària, un tema que encara aquesta en fase molt "embrionària" pel que va manifestar la "necessitat" d'adaptar de forma inicial l'actual Jutjat de Pau perquè pugui atendre el volum de treball que generarà la presó. Així, segons la consellera "no està gens clar" com quedarà la situació a nivell global de tota Catalunya sobre la distribució dels jutjats de vigilància penitenciària, i menys àdhuc els jutjats de primera instància en la nova configuració del mapa de centres penitenciaris

--

SEGRE.

http://media.avui.cat//rsc/07/0512/3890665.jpg

La nova presó de Brians II s'inaugurarà l'1 de juny

• El centre s'anirà obrint per fases fins a assolir la plena capacitat, que se situa en 1.500 interns

• A les presons catalanes n'hi ingressen cada dia una mitjana de 2,78

La presó de Can Brians II, al terme municipal de Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), serà inaugurada el proper 1 de juny i començarà a rebre els primers interns el dilluns següent, 4 de juny. Des d'aquella data els interns aniran arribant al nou centre en petits grups -de vint en vint, segons algunes fonts- fins a omplir el recinte.

L'obertura d'aquest centre penitenciari és un fet de cabdal importància per començar a alleujar la gran massificació que viuen les presons catalanes i especialment la Model, d'on sortirà una bona part dels presos que ocuparan el nou centre. La quantitat de reclusos que sortiran de la presó barcelonina encara no està del tot definida i dependrà, entre altres factors, del ritme de creixement de la població penitenciària catalana. Actualment ingressen una mitjana de 2,78 reclusos per dia, fet que obligarà a portar a Brians II no solament presos amb condemna sinó també preventius, en funció de les necessitats.

El nou centre del Baix Llobregat tindrà una capacitat màxima per a 1.500 interns. El recinte s'estructura en catorze mòduls amb 72 cel·les a cada un, fins a arribar a un total de 1.008 cel·les. Segons aquesta ràtio, això suposarà que només en la meitat de les cel·les hi hagin de dormir dos presos, mentre que la resta poden ser individuals.

Aquests números no tenen res a veure amb la situació de sobreocupació que es viu avui en dia a la Model, on en algunes cel- les arriben a dormir-hi fins a sis presos, en lliteres de tres. La situació no és millor a d'altres presons catalanes, com és el cas de Tarragona, on a algunes cel·les s'han hagut d'habilitar lliteres de fins a quatre pisos. (...)

http://paper.avui.cat/article/societat/74378/la/nova/preso/brians/ii/sinaugurara/l/juny.html

El Canyeret apuesta por una nueva ciudad de la justicia

La gerencia del Canyeret está buscando el apoyo de todos los colectivos dedicados a la justicia para abandonar el proyecto de rehabilitación del edificio del Canyeret y orquestar una nueva obra que permita construir una ciudad judicial que no se quede pequeña en menos de una década.

Después de que el Departament de Justícia presentara a los diferentes colectivos del Canyeret (abogados, procuradores, sindicatos de funcionarios, jueces, fiscales...) una mastodóntica propuesta de reforma del edificio del Canyeret, la cual estará caduca de aquí a una década, los diferentes trabajadores han mostrado su disconformidad con la obra y se han mostrado partidarios de crear una Ciudad Judicial al ejemplo de la que está construyendo Barcelona en l’Hospitalet de Llobregat.

Varios son los colectivos que tras ver unos planos que obligan a cavar debajo del edificio para crear una planta subterránea han considerado que el esfuerzo económico no “merece la pena” y mucho menos “la cantidad de molestias que acarrearán las reformas”.

“Desde la conselleria nos han asegurado que las obras comenzarán a principios de 2008 y que se prolongarán durante el plazo de cinco años, también nos informaron que en diez años el edificio ya estará caduco por lo que consideramos muy inapropiada la idea de las reformas”, aseguró ayer a éste diario un representante sindical de CSI-CSIF. Al parecer, todas las fuerzas sindicales se han opuesto a la decisión de la conselleria, aunque no son los únicos ya que los abogados y los procuradores también son contrarios a la misma.

La misma fuente sindical aseguró ayer a este rotativo que se está perdiendo una oportunidad de crear una ciudad judicial en Lleida: “Si se quedan sólo con la idea de reformar el Canyeret de aquí a diez años nos encontraremos con el mismo problema y además no habrá tanto terreno libre para poder hacer una ciudad judicial”.

Los sindicatos se quejan de que el edificio cuenta con deficiencias que no son mejorables: “Los accesos a pie son lamentables ya que por la plaza Sant Joan sólo hay escaleras eléctricas de subida, cuando funcionan, y de bajada está el “flan” donde se producen muchas caídas. La carretera sólo es de una dirección y si hay alguien en doble fila el autobús no puede pasar, ni los servicios funerarios, ni a veces los Mossos”. También se quejaron de la falta absoluta de plazas de párquing en la zona. Para CSI-CSIF el modelo ideal sería situar la ciudad judicial en un lugar siguiendo el ejemplo del campus de la UdL de Cappont “que no está lejos de la ciudad y el autobús llega fácilmente”.

Hay otros colectivos que no creen en una ciudad judicial estricta pero que consideran que la reforma del Canyeret “sólo hará que complicar las cosas”, tal y como afirmaba Cecília Moll, decana del Col·legi de Procuradores de Tribunales en Lleida. Para Moll la solución ideal y “menos molesta”, sería construir un edificio delante de los juzgados, donde hay algunos solares e “invertir así el dinero de una reforma imposible en un nuevo edificio que amplíe el que ya se ha quedado pequeño”.

De alguna manera la idea de la decana de los procuradores es la de costruir una pequeña ciudad de la justicia aprovechando las instalaciones ya existentes.

Aún así, todo apunta que pese al desacuerdo de todos y cada uno de los colectivos de justicia el departament siga con la idea de crear un subterráneo en la falda que sujeta la Seu Vella y estar cinco años de obras.

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=71781&seccio=sociedad&fecha=2007-05-22&sortida=03:00:00

^^ No caerá esa breva. :(

L'edifici dels jutjats, al mig:

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/d7ad063d.jpg

¿los juzgados son el edificio sinuoso de la falda?

Está muy bien integrado

^^ Exactament. Al seu dia li anomenaven "la llengua de la serp".

El problema amb els jutjats és, com diu l'article, els seus accessos. Si vas a peu has de fer servir unes escales mecàniques que no funcionen sempre (per baixar unes quantes escales), i per accedir en cotxe (perquè et deixin a la portar) o bus has de pujar per un carreret molt costerut.

Los jueces transmiten al TSJC su negativa a la reforma del Canyeret

Los jueces del Canyeret transmitirán en ésta semana una carta al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) comunicándoles su desacuerdo en la reforma de los juzgados de Lleida y realizando un conjunto de apreciaciones en las que expondrán la cantidad de perjuicios que acarrearán, para el ejercició de sus funciones, la reforma propuesta. (...)

La solución que proponen algunos colectivos para evitar que las obras sean una gran molestia y que quede caduca en pocos años es la de crear una ciudad judicial en un lugar cercano a la ciudad como podría ser la parcela del Agustí Mestre entre la Bordeta y Cappont.

Otros colectivos apuestan por una solución no tan espectacular, aunque sí que solucionaría las molestias judiciales, y es la de crear un nuevo edificio en alguno de los solares que hay cercanos a los juzgados. Incluso algunos se atreven a remarcar que podría continuar la falda de la Seu Vella. Una solución quizás más rápida y más efectiva sería la de comprar un edificio ya construido e instalar allí los habitáculos que se necesiten.

Aún así, todas las propuestas, salvo la de crear una ciudad judicial partiendo de cero, suponen que los problemas de los accesos y del aparcamiento continuarían heredándose.

El otro problema de construir una ciudad judicial es qué se haría con el edificio, qué administración se haría cargo y qué organismos se podrían acoger en el interior del edificio del Canyeret. Aún así, el departament parece no estar por la labor de dejar el edificio construido en la década de los 80.

Ros dice que, mejorando el acceso, el Canyeret “está bien donde está”

El alcalde de Lleida, Àngel Ros, declaró ayer respecto a la petición de la gerencia de los juzgados de Lleida de que se abandone el proyecto de rehabilitación de las instalaciones del Canyeret y se proyecte la construcción de una ciudad judicial, que se debería mantener la apuesta que Justícia hizo en su día al poner el edificio en el Centre Històric.

El alcalde explicó en este sentido que la ubicación de los juzgados en el casco antiguo ha sido muy positivo para la ciudad, por lo que en la medida de lo posible se deberían mantener allí, “llevando a cabo las ampliaciones que sean necesarias”.

En cuanto a la queja realizada por los sindicatos sobre que los accesos a pie a las instalaciones son deficitarias, Ros prometió actuar para resolverlo. “Me comprometo a que la Paeria trabajará para mejorar los accesos al Canyeret”, señaló.

Por su parte, el líder de la oposición en la Paeria, Isidre Gavín, también se mostró reacio al traslado de los juzgados, debido a que “en los últimos años se ha hecho un volumen de inversión muy grande en las instalaciones, que hay que amortizar para no malgastar el dinero público”. Asimismo, Gavín coincidió con Ros en que el Canyeret ha ayudado a rehabitalizar el casco antiguo de Lleida, pero señaló que “lo que se tiene que hacer es resolver las barreras arquitectónicas de acceso al edificio”.

El líder de ERC en la Paeria, Xavier Sàez, también coincidió en destacar que se ha invertido mucho dinero en el Canyeret y pidió calma respecto a esta reivindicación. “La construcción de una ciudad judicial tardaría muchos años y en todo caso es una decisión de la Generalitat. Creo que es más importante que Lleida esté dotada de los servicios jurídicos que necesita”, concluyó.

Por su parte, Mercè Rivadulla (ICV) afirmó que se trata de una decisión que debe tomar Justícia, aunque apostó por buscar una solución conjunta.

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=71818&seccio=sociedad&fecha=2007-05-23&sortida=03:00:00

Tot a punt per començar el tancament de la centenària presó Model de Barcelona

La presó Model de Barcelona ja prepara els primers trasllats de reclusos cap a altres presons catalanes, un pas previ al tancament, a finals del 2010, d'aquest centre penitenciari de l'Eixample barceloní. El 5 de juny es començaran a traslladar els presos de la Model cap a la presó de nova construcció de Brians II, que està a Sant Esteve Sesrovires, que s'inaugura la setmana que ve i a finals d'estiu es preveu que aculli 900 reclusos. Brians II permetrà descongestionar altres centres penitenciaris catalans actualment saturats, com els de Tarragona, Figueres o Girona.

El 5 de juny marxaran els primers presos de la Model per ocupar la nova presó de Brians II. Serà l'inici d'una descongestió amb què han de desparèixer les cel·les on dormen fins a sis interns. Actualment en tot el recinte hi ha 2.100 interns. Entre el 5 i el 30 de juny es traslladaran 160 interns cap a Brians II i a finals de l'estiu se n'hauran traslladat 900. És a dir, que a l'octubre, a la presó Model de Barcelona hi haurà un miler de presos, tots ells preventius, que s'hi estaran fins al 2010.

Brians II s'inaugurarà la setmana que ve. Les condicions físiques i d'estructura que trobaran tant interns com funcionaris han de permetre treballar en condicions. A finals de setembre hi haurà 900 interns repartits en 14 mòduls. La nova presó té 111.000 metres quadrats construïts i ha costat 100 milions d'euros. D'aquí a un any s'obrirà la nova presó de joves de Quatre Camins i el centre penitenciari de Lledoners, al Bages. (...)

http://www.telenoticies.cat/pnoticies/notItem.jsp?item=noticia&idint=194960

Montilla inaugura la presó Brians 2, que es preveu que estarà totalment ocupada el 2008

El president de la Generalitat, José Montilla, i la consellera de Justícia, Montserrat Tura, han inaugurat avui la presó de Brians 2, a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), que tindrà capacitat per a 1.500 presos i que estarà totalment ocupada a principis del 2008.

El nou centre penitenciari, que s'ha construït al costat de la presó de Can Brians, té 14 mòduls, cada un dels quals té tres plantes i 71 cel·les. Cada mòdul té el seu propi espai d'assistència mèdica on s'atendrà els pacients de malalties ordinàries i també els drogodependents i els malalts mentals.

També disposa d'un economat propi amb productes bàsics per als interns, tallers ocupacionals, menjador, sala d'estar, aules educatives, gimnàs i pista poliesportiva. Així mateix, Brians 2 és el primer centre penitenciari amb dutxes a dins de les cel·les. (...)

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=411571&idseccio_PK=1022

^^ M'agrada el titular. :D :D

Els treballadors de justícia, en contra de la reforma del Canyeret

Els funcionaris de Justícia de Lleida han començat una campanya de recollida de firmes entre els treballadors i usuaris del Canyeret. Els sindicats que representen els 300 treballadors públics de l'edifici volen que el departament retiri el projecte de reforma dels jutjats. La junta de personal considera que els accessos són indignes i que el termini d'obres és excessiu. Els funcionaris proposen que el pressupost es destini a un nou edifici judicial. El projecte de reforma del Canyeret preveu construir dos plantes més per sota de l'actual edifici. En una s'hi ubicarien noves sales de vistes i a l'altra, l'arxiu. El president de la junta de personal dels treballadors de Justícia, Jorge Mastarcedo, considera que la reforma de l'edifici no soluciona els accessos, un problema que s'arrossega des de la inauguració de l'edifici. El projecte de reforma del Canyeret preveu un termini d'obres de cinc anys i després, l'edifici només podria seguir actiu 10 anys més. El portaveu de la junta de personal, José Abad, considera que fa temps que haurien d'haver traslladat els jutjats i creu que el millor seria destinar el pressupost de l'obra a un nou edifici. Si el departament de Justícia no retira el projecte actual de reforma de l'edifici judicial, els sindicats dels treballadors no descarten més mobilitzacions.

--

SEGRE.

Treballadors dels jutjats de Lleida presenten 1.362 firmes a Justícia contra la reforma del Canyeret

Diversos membres de la junta de personal dels jutjats de Lleida han presentat aquest dimarts als serveis territorials de Justícia 1.362 firmes contra el projecte de reforma de l'edifici del Canyeret. Segons ha explicat el president de la junta de personal, Jorge Mostacero, tant funcionaris com jutges, secretaris, advocats i procuradors, entre d'altres, estan en contra d'unes obres valorades en 15 milions d'euros que preveuen l'excavació de dos plantes subterrànies. En aquest sentit, segons Mostacero, els sotasignants s'han mostrat partidaris a què l'Administració inverteixi aquest pressupost en la construcció d'un nou edifici amb millors accessos tant a peu com per vehicles rodats.

Els treballadors dels jutjats també han aprofitat la visita a Justícia per sol·licitar una reunió "urgent" amb el director dels serveis territorials, Lluís Franco. Tot seguit, s'han desplaçat fins a la Paeria on han entregat una còpia de les 1.362 firmes i també han sol·licitat de reunir-se amb l'alcalde Àngel Ros. Segons Mostacero amb l'alcalde volen aclarir qüestions relacionades amb els accessos a l'edifici del Canyeret ja que des de fa dues setmanes l'escala mecànica que condueix de la plaça Sant Joan als jutjats s'està reparant i es preveu que els treballs s'allarguin dos mesos.

SEGRE

Una de cal i una d'arena:

Justícia rectifica y anuncia que frena la reforma del Canyeret

Los miembros de la junta de personal de los juzgados de Lleida mantuvieron la mañana de ayer una reunión con el director de los servicios territoriales de Justícia en Lleida, Luis Franco, tras la cual los representantes de los trabajadores del Canyeret aseguraron que el director del Departament en Ponent les informó de que después de las protestas de todos los colectivos de trabajadores y usuarios, la Consellería ha considerado que debe paralizarse el anteproyecto. Otra de las promesas que trasmitió Franco a los representantes de los trabajadores fue la visita que realizará el director de infraestructuras y el secretario del Departament de Justícia a la capital de Segrià para reunirse con el alcalde de la ciudad y valorar las alternativas posibles con Àngel Ros.

Por otro lado, el director se negó en rotundo a llevar a cabo la petición que realizaron los sindicatos consistente en llevarse el edificio a otro lugar y construir así una Ciudad Judicial.

El pasado martes 26 de junio los representantes de la junta de personal de los juzgados de Lleida presentaron en los Serveis Territorials de Justícia un total de 1.362 firmas contra del proyecto de reforma del edificio del Canyeret.

Junto a las firmas presentaron otras peticiones como la de los Amics de la Seu Vella contrarios también a efectuar una reforma para la que deben realizarse dos plantas subterráneas. Fruto de la entrega de firmas, el director territorial se reunió con los representantes de los funcionarios del Canyeret. Tras la reunión, los sindicalistas se marcharon con un sabor un sabor agridulce de la misma, por un lado y tras poner en cuarentena las afirmaciones de Franco, se marchaban con la promesa de que el proyecto de las dos plantas subterráneas en el Canyeret estaba totalmente paralizado, y por otro el director se negaba a la propuesta de trasladar los juzgados a otro lugar.

(...)

Tras las promesas que efectuó el director del Departament de Justícia a los representantes de los trabajadores del Canyeret ahora sólo queda saber qué surge de la reunión tendrán el alcalde y los representantes del Departament de Justícia a mediados de mes. Allí se sabrá cual es la alternativa.

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=73238&seccio=sociedad&fecha=2007-07-04&sortida=00:00:01

Propietaris de terrenys demanaran la paralització de la presó de Tàrrega

Almenys un propietari de part dels terrenys on s'edificarà la nova presó de Tàrrega demanarà la suspensió de la tramitació del projecte (les obres del qual podrien començar a finals d'estiu) perquè no està d'acord amb la forma en què el Govern l'ha tramitat, ja que l'acusa de falta d'informació. El seu lletrat ha explicat que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha acceptat un contenciós contra el pla especial de la presó, pel que en demanaran la paralització.

La comissió provincial d'Urbanisme va aprovar el pla especial de la presó el 4 de desembre. S'hi preveu una afectació sobre gairebé 40 hectàrees per a un centre amb capacitat per a 500 a 750 presos i amb una inversió de més de 90 milions d'euros. El Govern ha d'adjudicar les obres, que preveu començar a construir a la tardor. Els recursos plantejats per alguns propietaris podrien retardar aquest calendari si el Tribunal accepta la petició de suspensió del pla especial que preveuen tramitar.

SEGRE

L'arquitecte Ramon Valls farà el nou edifici judicial de Tortosa

L’empresa pública GISA ha adjudicat el projecte per a la construcció del nou edifici judicial de Tortosa així com la reforma de l’edifici actual, a l’arquitecte Ramón Valls i Ortiz per un import de 587.250 euros. L’arquitecte haurà de redactar el projecte en un termini de sis mesos. Els nous jutjats tindran una superfície construïda de més de 3.000 m2 i estaran situats a la plaça dels Estudis, entre els carrers de la Mercè i Sant Felip Neri, enfront dels actuals jutjats.

El nou edifici permetrà millorar i ampliar els serveis a la ciutat de Tortosa i el seu partit judicial que és el més important de les Terres de l’Ebre. Actualment, Tortosa compta amb un sol edifici judicial que dóna cabuda a quatre jutjats de primera instància i instrucció (un dels quals fa funcions de jutjat de violència domèstica), un jutjat penal i un jutjat social, les instal·lacions de la Fiscalia, el Registre Civil, l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, el Deganat, el Servei d’Orientació Jurídica, els arxius i les dependències per a detinguts.

La reforma de l’actual edifici judicial, situat a la plaça dels Estudis s/n, té per objecte adequar-ne les dependències a la nova oficina judicial. Els dos edificis allotjaran els sis jutjats existents i comptaran amb espai suficient per a tres jutjats més en una futura expansió.

e-noticies.com

La presó del Bages tindrà calderes que cremaran fusta de bosc

Els responsables del projecte constructiu de la presó dels Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada, que s'està executant en aquests moments, estan estudiant la manera d'incorporar al projecte la instal·lació de calderes de biomassa per aprofitar les restes vegetals dels boscos de la Catalunya Central. El Departament de Justícia ha confirmat que aquesta serà la primera presó que incorporarà aquest sistema d'escalfament, que aprofitarà biocombustible. Segons el president de la Federació d'Agrupacions de Defensa Forestal del Bages, Josep Rius, entitat impulsora del projecte bagenc d'aprofitament de biomassa forestal, com que la construcció ja s'ha iniciat, aquest sistema només es podrà aplicar en una part de les instal·lacions.

L'objectiu del projecte és contribuir a la neteja dels boscos de la Catalunya Central i a minimitzar l'impacte dels incendis forestals, i passa per transformar troncs de fusta en estella per fer biocombustible. Per posar en marxa aquest projecte cal constituir una empresa que el gestioni i adquirir una màquina biotrituradora. Aquesta màquina té un cost de 120.000 euros, però s'ha de complementar amb la compra d'una grua i un tractor. Tot plegat fa que la inversió necessària sigui de 200.000 euros. El departament de Medi Ambient vol signar un conveni amb el Ministeri de Medi Ambient per tal que subvencioni el projecte.

ACN

Marxant una de comissaries:

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/mossos00.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/mossos01.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/mossos02.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/mossos03.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/mossos04.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/mossos05.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/mossos06.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/mossos07.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/mossos08.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/mossos09.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/mossos10.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/mossos11.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/mossos12.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/mossos13.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/mossos14.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/mossos15.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/mossos16.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/mossos17.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/mossos18.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/mossos19.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/mossos20.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/mossos21.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/mossos22.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/mossos23.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/mossos24.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/mossos25.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/mossos26.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/mossos27.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/mossos28.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/mossos29.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/mossos30.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/mossos31.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/mossos32.jpg

em quedo amb les de St Sadurní i Sabadell :yes:

Montserrat Tura afirma que la presó de Tàrrega no s'ha aturat i podria licitar-se l'obra a principis del 2009

La consellera de Justícia, Montserrat Tura, ha assegurat aquest dissabte que el centre penitenciari que el Departament de Justícia ha de construir a Tàrrega 'no s'ha aturat' i ha descartat l'ajornament de l'inici de les obres de construcció d'aquesta presó com s'havia afirmat en alguns mitjans de comunicació lleidatans. Així, les previsions de Tura indiquen que durant l'any 2008, el Departament de Justícia enllestirà l'adquisició dels terrenys ja sigui comprant-los o expropiant-los perquè a inicis del 2009 pugui licitar-se l'obra de la presó que el 2011 ja entraria en funcionament.

http://www.telenoticies.cat/pnoticies/notItem.jsp?item=noticia&idint=231542

El Govern inicia el procés de construcció del Centre Penitenciari de Puig de les Basses de Figueres

• El nou equipament penitenciari es construirà en uns terrenys de 299.578 metres quadrats, ubicats entre els termes municipals de Figueres i Llers

• Tindrà una capacitat de 750 places i unificarà en un sol centre les presons de Girona i Figueres

• Amb aquest nou centre segueix avançant el desplegament del Pla d'Equipaments Penitenciaris, que preveu la construcció de 8 centres i la creació de 6.500 noves places

El Govern ha encarregat als departaments d'Economia i Finances, Justícia i Política Territorial i Obres Públiques els tràmits necessaris per licitar i adjudicar la construcció, conservació i explotació del nou Centre Penitenciari Puig de les Basses. La construcció d'aquest nou centre respon a l'objectiu del Pla d'equipaments penitenciaris 2004-2010 de crear 6.500 noves places per donar resposta al creixement de la població reclusa i de substituir les instal.lacions obsoletes. El nou centre aglutinarà en un sol equipament les actuals presons de Girona i Figueres. Es preveu que la construcció de l'equipament tingui una durada de 27 mesos i que entri en funcionament el quart trimestre de 2010.

El futur Centre Penitenciari de Puig de les Basses ocuparà un terreny de 32.307,47 m2, amb 61.642,43 m2 construïts, dels quals 1.376,83 m2 seran sota rasant. El Centre estarà preparat per acollir 750 interns, dels quals 650 seran homes adults, 50 joves (d'edats compreses entre els 18 i els 25 anys) i 50 dones. El pressupost del projecte és de 108.927.652 euros i l'equip redactor del projecte és Fabré & Torras Arquitectes Associats, SCP.

El Centre Penitenciari estarà format per disset edificis:

- Un edifici d'accés amb una àrea d'informació i atenció a les visites, control d'accessos i cos de guàrdia
- Un edifici d'administració i direcció
- Un mòdul d'ingressos amb 24 cel.les individuals destinat a aquells interns que ingressen al centre i des d'aquest mòdul, en funció de les seves característiques personals, penals i penitenciàries, són assignats a un dels mòduls residencials.
- Una àrea de comunicacions entre els interns o internes i els seus familiars amb diverses modalitats de trobada (locutoris, visites familiars, visites íntimes i àrea de convivència).
- Un departament especial de règim tancat amb 38 cel.les individuals, destinades als interns que compleixen sancions disciplinàries i als interns classificats en primer grau.
- 7 mòduls residencials amb 32 cel.les individuals i 32 dobles per a homes adults. Cada mòdul disposa d'un pati de passeig, zona de dia amb menjador i office, sala de dia, servei de vending i economat, aules i tallers ocupacionals, consulta mèdica, despatxos d'atenció als interns i un petit gimnàs.
- Un mòdul residencial amb 16 cel.les individuals i 16 dobles per a homes joves amb els mateixos serveis comuns que els mòduls residencials anteriors.
- Un mòdul residencial amb 16 cel.les individuals i 16 dobles per a dones amb els mateixos serveis comuns que els mòduls residencials anteriors
- Un edifici d'infermeria amb un mòdul per a malalts orgànics i un altre per a psiquiàtrics amb 42 i 48 places, respectivament.
- Un edifici educatiu, formatiu i cultural amb un escola de formació per a persones adultes, una sala d'actes, una biblioteca, aules d'informàtica, tallers d'arts plàstiques i espai de silenci.
- Una àrea d'esports amb poliesportiu cobert, gimnàs, piscina descoberta i un camp de futbol.
- Una zona de serveis generals i logística que agrupa els tallers productius, on els interns duen a terme una activitat laboral remunerada, la cuina del centre, una fleca, la bugaderia central, i magatzems.

El centre penitenciari estarà envoltat per un doble perímetre de seguretat format per dos murs amb sistemes electrònics de detecció redundants. La vigilància i la seguretat exterior correspondran als Mossos d'Esquadra, que patrullaran de forma permanent l'exterior del perímetre.

Pel que fa al personal del centre, estarà format per un total de 431 professionals, entre els quals hi haurà tècnics penitenciaris, personal sanitari, de rehabilitació, d'oficines i de serveis auxiliars.
Ubicació del centre penitenciari Puig de les Basses
Imatge Puig basses

El projecte arquitectònic ha tingut especial cura en la reducció de l'impacte visual, de tal manera que els edificis s'adapten a l'orografia natural del terreny. Amb el mateix criteri, el mur perimetral exterior es configurarà amb materials petris que prendran la gama de colors i la textura del seu entorn. El projecte ha vetllat especialment per no situar-se en una posició de prevalència respecte el castell de Sant Ferran, situat a l'altra banda de l'autopista.

Segueix avançant el Pla d'Equipaments Penitenciaris

El Pla d'Equipaments Penitenciaris preveu la construcció de 8 centres penitenciaris, la creació de 6.500 noves places, i el tancament de sis centres existents. A més, també contempla la construcció de 5 centres oberts i de 2 centres educatius de Justícia Juvenil.

Dels 8 centres de nova creació, ja s'ha posat en funcionament el Centre Penitenciari de Brians 2 des de l'1 de juny del 2007, amb 1.500 noves places. El Centre Penitenciari de Lledoners, amb 750 noves places, es troba en aquest moments en construcció i la seva entrada en funcionament està prevista a finals de l'any 2008. També està en construcció el Centre Penitenciari de Joves de Quatre Camins, que comptarà amb 300 noves places i que entrarà en funcionament a finals de 2008, segons les previsions.

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=9881047f56ab9010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=9881047f56ab9010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=8ec1e4a771186110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%202/46be4c44.jpg

Jo no coneixia el projecte, però he estat buscant i he trobat això de la nova presó de Tarragona del Catllar:

Centre Penitenciari Mas Enric (Tarragonès)
http://img103.imageshack.us/img103/4940/presotarragonamk9.jpg

Aquí teniu el planol on estarà ubicat a una resolució bastant elevada
http://www10.gencat.net/ptop/binaris/catllar02_tcm32-38098.jpg

Tampoc he vist aquí el Projecte de la Ciutat Judicial de Tarragona, que suposo que estarà apunt de començarse a construir

http://img260.imageshack.us/img260/4590/ciutatjudicial2fj0.jpg

http://img524.imageshack.us/img524/699/ciutatjudicial4mr5.jpg

http://img524.imageshack.us/img524/979/ciutatjudicial3pv4.jpg

http://img527.imageshack.us/img527/8560/ciutatjudicialow3.jpg



Aquí us deixo l'enllaç del PDF de tot el Projecte!!!:
http://premsa.gencat.net/show_annex.html?id=8920

Ostres, doncs m'agrada bastant la ciutat judicial de tarragona, per ser tarragona....jeje, i no ho dic amb males intencions, sino que a Tarraco sembla que mai es faci res de res, i ho dic com a Tarragoní.
Em recorda a la ciutat judicial de valencia pero mes maca la tarragonina

La nova comissaria de la Policia Nacional de Lleida comença agafar forma i estarà enllestida la primavera del 2008

Les obres de la nova comissaria del Cos Nacional de Policia a Lleida, que s'ubicarà a l'edifici de l'antic Govern Militar, evolucionen sobre el calendari previst i finalitzaran la primavera de l'any vinent. Així ho ha confirmat el subdelegat del Govern espanyol a Lleida, José Ángel Flores, que ha recordat que les obres suposen una inversió de més de 3 milions d'euros. El nou edifici ja disposa de pràcticament tot el revestiment exterior i els treballs continuen amb l'adequació dels espais interiors de l'edifici. Flores ha recordat que la remodelació de la part posterior d'aquest l'edifici, situat entre els carrers Ensenyança, Bonaire i Onofre Cerveró, permetrà el trasllat dels serveis centrals de l'actual comissaria del passeig de Ronda.

http://www.telenoticies.cat/pnoticies/notItem.jsp?item=noticia&idint=234624

^^ Es aquesta cosa horrible:

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%202/0c22bef2.jpg

Futura Ciutat Judicial de Terrassa

http://www.elbadiu.net/egaraweb/fotos/04oct06a.jpg


Les obres estan bastant avancades , la estructura ja está finalitzada i d'aquí poc començaran amb els tancaments.

^^Quina cosa mes lletja! :S

En aquest render si que es una mica lletja ... N'he vist d'altres a la versió impresa del Diari de Terrassa i semblen més acristallats

:S

La presó Model continua plena a vessar tot i haver obert Brians II

• El centre penitenciari barceloní té ara més reclusos preventius que abans de la inauguració de la nova presó

• La població total del centre d'homes de Barcelona només s'ha reduït en cent presos

Males notícies per al sistema penitenciari català. La presó Model de Barcelona només ha vist disminuir en cent el nombre de presos que acull després de l'entrada en funcionament, al juny, del centre de Brians II. El centre penitenciari d'homes de Barcelona no només continua en nivells altíssims d'ocupació, sinó que el nombre de presos preventius ha augmentat significativament en relació amb els que hi havia abans de l'estiu.

Els esforços del departament per desmassificar el centre han topat, doncs, amb el prèssing del sistema judicial i penal, que continua enviant a la presó molts més delinqüents dels que pot assumir el centre. El departament de Justícia treballava amb la previsió que, un cop engegat el nou centre de Sant Esteve Sesrovires, a la Model de Barcelona hi quedarien aquesta tardor només 1.800 presos. Això suposava treure del recinte del carrer Entença quasi tres-centes persones de les 2.098 que hi havia ingressades a finals de maig. D'aquell nombre, 1.050 estaven en situació de presó preventiva i la resta eren penats.

La realitat, però, és que el 21 de novembre el nombre de presos de la Model era de 1.959, segons les dades del departament de Justícia. D'aquests, 1.235 són preventius, dos-cents més dels que hi havia abans de l'estiu.

El departament de Justícia considera que l'índex "raonable" de preventius que ha de tenir el centre ha de situar-se per sota del 20% de la població reclusa total. Actualment aquest índex queda superat de llarg.

Paral·lelament, la posada en funcionament de Brians II s'està duent a terme sense problemes i ara ja hi ha uns mil presos, dels 1.500 que hi caben.

Finals de l'any 2010 és la data prevista perquè la Model tanqui definitivament després de l'obertura d'un seguit de centres penitenciaris en construcció que permetran acabar de buidar la presó barcelonina. Les dues instal·lacions clau per a l'èxit d'aquest procés seran el centre penitenciari dels Lledoners (Bages), per a penats, i el de la Zona Franca, que acollirà preventius.

http://paper.avui.cat/article/societat/108323/la/model/no/es/buida/tot/la/nova/brians/ii.html

El preu de l'enduriment de penes

La presó Model continua plena a vessar, tot i haver-se obert el nou centre penitenciari de Brians II. Des de la inauguració de les noves instal·lacions de Sant Esteve Sesrovires, el total d'interns de la Model ha baixat només en uns 150 presos. El departament de Justícia treballava amb la previsió que tant Brians II com els centres que es construiran o s'ampliaran en els pròxims anys acabarien buidant del tot la Model. Es preveu que aquest transvasament de reclusos acabi el 2010. Però ara potser a les estimacions inicials caldrà sumar-hi l'augment de presos resultant de l'enduriment del Codi Penal. Apareixen nous delictes i s'incrementen les penes, i això significa que fan falta més places a les presons. És un cost addicional del nostre sistema de justícia. Fins ara ens queixàvem bàsicament que els jutjats no donen l'abast, que la justícia és lenta i que massa sovint els condemnats surten ràpidament al carrer. Avui, al reportatge que publiquem, podem observar una conseqüència pràctica de l'enduriment del Codi Penal. Si les presons ja estaven plenes, ara encara ho estaran més.

http://paper.avui.cat/article/opinio/108287/editorial.html

ENTREVISTA: Montserrat Tura consellera de Justícia

"Als veïns de la Model no els podem donar una data"

TRÀMIT: "La Zona Franca no ens ha fet la cessió del dret de superfície per poder edificar-hi el nou centre penitenciari"

TERMINIS: "Quan comencin les obres encara caldrà esperar tres anys"

Mai com ara Catalunya havia tingut tantes presons en construcció però, tot i això, el tancament de la presó Model, previst per al 2010, haurà d'esperar. El Consorci de la Zona Franca encara no ha oficialitzat la cessió dels terrenys on s'ha de construir el nou centre penitenciari de Barcelona, i això n'alenteix el procés. A més, la consellera Montserrat Tura adverteix en aquesta entrevista que des del moment en què es comenci a construir la nova presó fins a la seva entrada en funcionament encara hauran de passar tres anys.

(...)

El 2008 ha de ser l'any de la Ciutat Judicial de Barcelona i l'Hospitalet. Amb quin calendari es treballa?

A la Ciutat Judicial hi començaran a passar coses molt importants a partir d'ara amb el trasllat de tots els jutjats del partit judicial de l'Hospitalet. Després entrarà en funcionament l'edifici on s'ubicarà l'Institut de Medicina Legal, que suposarà una gran millora per a la medicina forense per les condicions en què ara es treballa.

I el gran trasllat?

El trasllat dels més de cent òrgans de Barcelona i la Fiscalia de la província de Barcelona es farà de forma esglaonada a partir de la tardor i d'aquí a un any ja s'haurà enllestit. Els jutges de Barcelona han fet un seguit de reivindicacions sobre les condicions de les noves instal·lacions... Als jutges de Barcelona els demanem que ens deixin provar un parell de mesos l'Hospitalet per decidir si apliquem algunes coses exactament igual o fem una adaptació a les necessitats d'un partit judicial tan específic com el de Barcelona.

El tema del transport encara no estarà del tot resolt...

El calendari de la línia 9 del metro fa que la Ciutat Judicial hagi de funcionar dos i tres anys sense tenir la parada just a la porta dels jutjats. Però hem d'insistir que la línia 1 deixa a només dues cantonades del recinte i a més hem de proposar canvis de traçat d'alguna línia d'autobús i reforçament de freqüències a les hores d'arribada dels treballadors i l'hora en què es programen les vistes.

La línia 9 també portarà a la futura presó de preventius de la Zona Franca. En quin punt està el projecte?

Encara no té projecte...

Per què?

No hi ha projecte, perquè el Consorci de la Zona Franca encara no ha fet la cessió del dret de superfície a la Generalitat perquè aquesta pugui construir un centre penitenciari. Ara estem negociant en quines condicions s'ha de fer la cessió i ho tancarem les pròximes setmanes.

¿Preocupa que encara s'estigui en aquest punt del procés?

Cal ser realistes. Estem dient als veïns que el tancament de la Model és per a la setmana vinent i no és veritat. Totes les presons tenen un període d'execució i posada en funcionament de tres anys. En el moment en què comencem a construir a la Zona Franca els veïns de la Model, que fa tants anys que esperen que aquell edifici deixi de tenir usos de presó, han de saber que en tenen per tres anys. I ara no els podem donar una data.

http://paper.avui.cat/article/societat/112848/veins/la/model/no/podem/donar/una/data.html

El Govern impulsa la construcció de 4 comissaries a la demarcació de Tarragona per completar el desplegament dels Mossos d'Esquadra

• S’accepta la cessió gratuïta dels terrenys per construir nous edificis a Falset, Gandesa, Montblanc i Valls

• Els nous equipaments permetran completar el desplegament dels Mossos d’Esquadra a Catalunya, que finalitzarà l’1 de novembre

El Govern ha acceptat avui la cessió gratuïta dels terrenys on es construiran quatre de les comissaries dels Mossos d'Esquadra a les comarques de Tarragona, en concret a Falset (Priorat), Gandesa (Terra Alta), Montblanc (Conca de Barberà) i Valls (Alt Camp), amb l’objectiu de completar el desplegament de la policia de la Generalitat a tot el territori català.

D’aquesta manera el Govern garanteix el desplegament a les nou comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, on els Mossos d’Esquadra assumiran les competències de seguretat ciutadana, ordre públic i policia judicial l’1 de novembre del 2008.

El Govern ja va autoritzar el 20 de novembre passat a ICF Equipaments SAU i a l’empresa Gestió d’Infraestructures, S.A. l’execució de les actuacions necessàries per a la contractació de les obres i dels projectes de les noves comissaries.

Els Mossos d'Esquadra cobreixen actualment el 91% de la població catalana des que l’1 de novembre passat es van desplegar a 73 municipis del Baix Llobregat, el Garraf i l'Alt i el Baix Penedès.

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=9881047f56ab9010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=9881047f56ab9010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=abd242e7971a7110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

http://media.avui.cat//rsc/08/0124/5443752.jpg

La nova presó de Barcelona té solar lliure des de l'agost

• La desafectació del recinte de Zona Franca destinat a usos duaners el va materialitzar Hisenda l'estiu passat

• Quatre de les sis empreses que hi treballaven ja han marxat

El ministeri d'Hisenda va procedir el mes d'agost passat a materialitzar la desafecció dels usos duaners de la parcel·la de la Zona Franca on s'ha de construir la futura presó de preventius de Barcelona. Aquest és l'últim tràmit administratiu important que quedava per fer en la reconversió de l'espai des del seu ús actual a la futura construcció d'un centre penitenciari.

En una entrevista publicada per l'AVUI dilluns passat, la consellera de Justícia, Montserrat Tura, advertia que el projecte s'havia alentit i apuntava cap al Consorci de la Zona Franca com a responsables pel fet que aquest organisme encara no ha fet la cessió del dret de superfície. Fonts del Consorci consultades per aquest diari van explicar que després de la desafectació de l'estiu passat, ja no hi ha cap impediment per dur a terme el tràmit de la cessió dels terrenys quan la conselleria ho consideri oportú.

Zona Franca i Justícia van signar el 30 d'octubre del 2006 el protocol per posar en marxa el projecte de la presó. El solar elegit estava destinat a usos duaners i ocupat per sis empreses, quatre de les quals ja han buscat una nova ubicació per a la seva activitat.

El gener de l'any passat el DOGC va publicar la modificació del Pla General Metropolità per adequar el solar als nous usos d'equipament penitenciari. En el document s'especifica que es farà una presó de preventius amb un sostre edificable de 25.000 metres quadrats, quatre plantes i una alçada de 22 metres. També es detalla que hi haurà un centre de règim obert de 10.000 metres quadrats, sis plantes i 24 metres d'alt.

Un dels elements que queda per resoldre és qui i com indemnitzarà les dues empreses que encara hi ha als terrenys i que han de marxar ara. Des del moment en què es faci la cessió del dret de superfície, el departament haurà de començar a pagar un lloguer pels terrenys al Consorci.

http://paper.avui.cat/article/societat/113181/la/nova/preso/barcelona/te/solar/lliure/des/lagost.html

Interior inverteix més de 40 milions d'euros en la construcció de les 11 comissaries dels Mossos per al desplegament del proper 1 de novembre

Hi haurà comissaries a Amposta, Cambrils, Falset, Gandesa, Montblanc, Móra d’Ebre, Reus, Salou i Vila-seca, Tarragona, Tortosa, Valls, a més del Vendrell, on els Mossos ja estan desplegats des del novembre

La comissaria de Reus ja està feta, les de Mora d’Ebre i El Vendrell estan en fase de construcció i a finals d’aquest mes es previst que comencin les obres a Salou/Vila-seca, Valls, Montblanc, Cambrils, Falset, Amposta i Gandesa

Amb el desplegament al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, el proper 1 de novembre es culminarà el procés de desplegament de la Policia de la Generalitat iniciat l’any 1994

Boada anuncia que a Tarragona, a més de la comissaria, hi haurà una oficina d'atenció al ciutadà al centre de la ciutat

El secretari general del departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Boada, ha explicat avui que el departament d'Interior invertirà enguany més de 40 milions d’euros en la construcció de les 11 comissaries previstes per al desplegament dels Mossos d’Esquadra del proper 1 de novembre. El secretari general ha fet la presentació acompanyat de les directores dels Serveis Territorials d’Interior de Tarragona , Hortènsia Grau, i de Terres de l'Ebre, Pilar Grau i del cap de l'Àrea Territorial de Tarragona Intendent Jaume Giné.

Boada, que ha presentat avui el projecte de les comissaries als alcaldes i regidors dels municipis afectats, ha explicat que aquest desplegament a les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre significarà la culminació del procés d’implantació de la Policia de la Generalitat a tot el territori català, un procés que es va iniciar l’any 1994 a la comarca d’Osona.

Boada ha detallat que les comissaries estaran situades a Tarragona, Reus, Valls, Cambrils, Falset, Montblanc, Salou i Vila-seca, Tortosa, Amposta, Gandesa i Móra d’Ebre.

La nova comissaria del Vendrell està en fase de construcció, amb un pressupost de 4,9 milions d’euros, tot i que els Mossos d’Esquadra ja es van desplegar a tota la comarca del Baix Penedès l’1 de novembre.

La comissaria de Reus ja està feta i ha costat més de 5,1 milions, mentre que la de Móra d’Ebre està en fase de construcció, amb un pressupost de més de 3 milions d’euros.

Les obres de les comissaries de Salou/Vila-seca (5,2 milions d’euros), Valls (4,2 milions), Montblanc (3,6), Cambrils (3,4), Falset (3,1), Amposta (4,1) i Gandesa (3,6), es van adjudicar el passat 31 de gener i es previst que les obres comencin a finals d’aquest mes de febrer.
Les de Tarragona i Tortosa estan encara en fase de projecte perquè els
terrenys han estat cedits més recentment.

Edificis singulars

Boada ha explicat que els projectes de totes les comissaries s’han encarregat a diferents estudis d’arquitectes i cadascuna de les instal·lacions policials tindran unes característiques singulars (vegeu dossier adjunt). "Són edificis que aproximen a la ciutadania", ha subratllat Boada.

Entre els comuns denominadors de totes les comissaries figuren que seran edificis de fàcil accés per als ciutadans que hagin d’anar a les oficines d’atenció al ciutadà o als grups d’atenció a les víctimes i que compleixen la llei d’accessibilitat i de supressió de barreres 20/1991, que totes són funcionals per desenvolupar els treballs policials i són construïdes amb criteris d’eficiència energètica i sostenibilitat (totes elles estaran equipades amb plaques fotovoltaiques).

Una altra de les característiques comunes és que disposen de patis interiors per aprofitar la il·luminació natural i que mantenen els colors distintius del Cos de Mossos d’Esquadra –vermell, blau i blanc-.

Plans Alternatius

Joan Boada ha avançat que el departament d’Interior ja té a punt plans alternatius per a Tarragona i Tortosa, les dues úniques comissaries que encara no han pogut ser licitades perquè la cessió dels terrenys per part dels ajuntaments es va fer més recentment.

En aquest sentit, el secretari general ha explicat que la construcció de la comissaria de Tarragona, que serà seu de la Regió Policial, es començarà a l’estiu i la seva edificació trigarà 18 mesos.

Mentrestant, els mossos es desplegaran igualment l’1 de novembre pròxim i treballaran en una nau privada que cedirà l’ajuntament i que ja s'ha començat a construir al costat de la N-340 al polígon de les Gavarres en el barri de Camp Clar.

Per salvar la proximitat, Boada ha anunciat que Tarragona tindrà una Oficina d’Atenció al Ciutadà al centre de la ciutat i que, de forma provisional, obrirà el proper 1 de novembre en uns baixos del carrer doctor Joan Mallofré. “Creiem que és necessària aquesta oficina més cèntrica per donar un servei eficient i de proximitat a una ciutat que rep molt turisme, té una activitat important i pel seu nombre de població”, ha explicat el secretari general.

Pel que fa a Tortosa, la comissaria es començarà a construir també a l'estiu i es necessitaran 18 mesos d’obres. Mentrestant, el desplegament es durà a terme amb la instal·lació d’un mòduls prefabricats en una explanada situada al costat de l’actual comissaria de trànsit.

Boada ha destacat que tant a Tarragona com a Tortosa, els mossos es desplegaran amb totes les garanties l’1 de novembre, amb espais provisionals però adients tant per la ciutadania com pel treball policial dels mossos.

“De fet, el desplegament dels mossos d’esquadra ja està començant, perquè els agents ja estan parlant amb ajuntaments, associacions, entitats, escoles i veïns per conèixer les seves necessitats, començar a elaborar itineraris de patrullatge, fer estudis de delinqüència, perquè ni la ubicació de les comissaries ni les dotacions que arribaran són fruit de la improvisació, sinó d’una planificació i un estudi que es va començar fa mesos”, ha dit Boada.

“Sempre amb la intenció –ha afegit el secretari general- que els Mossos d’Esquadra siguin un servei públic eficient per a la ciutadania, amb un model policial basat en la proximitat, la prevenció i l’actuació contra la delinqüència”.

Boada ha ressaltat “els ànims de col·laboració” expressats pels alcaldes i regidors amb els que s’ha reunit avui i “la il·lusió” amb que esperen l’arribada dels mossos d’esquadra.

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=c02ff1d46e4e7110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

Tarragona:

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/080204-222242-782x691-S.jpg

Reus:

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/080204-222309-697x223-S.jpg

Valls:

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/080204-222317-687x299-S.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/080204-222326-683x671-S.jpg

El Vendrell:

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/080204-222336-762x284-S.jpg

Cambrils:

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/080204-222352-773x236-S.jpg

Falset:

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/080204-222358-773x264-S.jpg

Montblanc:

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/080204-222407-772x265-S.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/080204-222414-793x644-S.jpg

Salou/Vila-seca:

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/080204-222423-775x206-S.jpg

Tortosa:

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/080204-222433-561x263-S.jpg

Amposta:

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/080204-222441-778x283-S.jpg

Gandesa:

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/080204-222448-773x219-S.jpg

Móra d'Ebre:

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/080204-222457-776x289-S.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/080204-222503-735x383-S.jpg

^^ A Reus li ha tocat la més lletja

Merci, Sky, bon document

Ostres. .que maca la de Tarragona.. ohhhhhhhhh

Tots semblen projectes prou bons i correctes, excepte Gandesa, que no sé si és pel rènder però no em convenç gens.

El Registre Civil de l'Hospitalet es trasllada al nou edifici de la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat

Els primers òrgans judicials de l’Hospitalet estrenaran la nova seu, a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, després que aquest cap de setmana comenci el trasllat.

Els Jutjats de l’Hospitalet ocuparan l’edifici H, que acollirà els jutjats de primera instància i d’instrucció, els serveis comuns, la Fiscalia, l’oficina dels metges forenses i el Registre Civil de l’Hospitalet de Llobregat.

Les dates de trasllat seran esglaonades. El primer que serà operatiu a la nova seu és el Registre Civil, que iniciarà la seva activitat habitual ja al nou edifici, a partir del proper dilluns 11 de febrer.

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=b8d427edca4f7110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

Es curiós això de les comissaries de Mossos. Durant el mandat de CiU, es va buscar que totes les comissaries s'assemblessin per tal que el ciutadà pogués identificar l'edifici allà on fos i es van construir amb predominància del color blau i un estil molt semblant. El tripartit ja va anunciar, en l'època de la Montse Tura, que s'allunyaria d'aquesta "monotonia" i faria edificis singulars a cada municipi. I pel que es veu, el color que predomina és el blanc.

Realment les noves comissaries son molt boniques, ja m'hagués agradat que a la Bisbal n'haguessin fet una com en els últims renders que s'han vist, però... de cara al ciutadà no seria més adequat seguir amb el criteri d'imatge de marca? No es podrien fer edificis "macos" que predominés el blau, que és el color que identifica la majoria de comissaries? Si no, feu la prova: costa molt menys trobar una comissaria pre-tripartit que no una d'actual, que queda més dissimulada entre la resta d'edificacions.

El Govern aprova un conveni per construir el nou Parc de Bombers de Gavà

• El nou edifici tindrà 1.463 metres quadrats i compta amb una inversió de 2.200.000 euros

• L’Ajuntament de Gavà ha cedit el terreny per construir el nou parc de Bombers

El Govern formalitzarà un conveni amb l’Ajuntament de Gavà (Baix Llobregat) per construir el nou Parc de Bombers de Gavà, segons el qual el consistori cedirà al Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació una parcel·la situada al Pla de Ponent del municipi, on s’ubicarà el futur equipament.

El conveni també acorda el finançament conjunt d’aquest projecte entre les dues administracions. En total, la inversió prevista per executar les obres de construcció del nou parc és de 2.200.000 euros, dels quals l’ajuntament en finançarà 1.000.000, mentre que la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, dependent del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, n’assumirà els 1.200.000 restants.

El Parc de Bombers de Gavà, que actualment està situat a l’Avinguda Joan Carles I, es traslladarà a aquest nou solar, que es troba a l’àmbit Pla de Ponent del municipi. La parcel·la té 4.596 m2 i és previst que l’edifici del nou parc de bombers, que tindrà 1.463 m2 útils entre les dues plantes, ocupi 926 m2 del total de la parcel·la.

El nou projecte del parc preveu dues zones diferenciades: una on hi haurà les cotxeres, el magatzem, la zona per guardar, netejar i assecar els Equips de Protecció Individual (EPI) i la zona de calderes i les instal·lacions; i l’altra que serà la zona de dependències del personal del parc, la sala de control, els despatxos dels comandaments, els vestuaris masculins i femenins, la cuina, el menjador, el gimnàs, i la sala polivalent, entre altres.

El projecte bàsic de la construcció del nou parc de bombers va ser aprovat el 12 de febrer passat per part de l’Ajuntament de Gavà i, a hores d’ara, el projecte executiu es troba en procés de redacció.

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=9881047f56ab9010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=9881047f56ab9010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=4f626c930c138110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

Tarragona tindrà una segona Comissaria de la Policia Nacional en terrenys portuaris
Tarragona - 20/02/2008

Tarragona disposarà d’una segona comissaria de la Policia Nacional, que s’ubicarà a les instal•lacions portuàries.
El nou equipament es posarà en marxa després del desplegament dels mossos, quan quedin definides les noves competències de la policia estatal.
Aquesta comissaria s’instal•larà al Port, per la seva expansió i perquè és un punt d’entrada i sortida de persones i mercaderies.
L’anunci s’ha fet després de la reunió de la junta local de seguretat, que aplega totes les administracions i cossos policials que operen a la ciutat.
L’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, ha remarcat els projectes que hi ha en marxa en matèria policial, que situen Tarragona al capdavant de Catalunya. Aquesta és la segona vegada que la junta de seguretat es reuneix aquest mandat. L’objectiu és fer tres reunions a l’any.
S’hi ha posat de relleu que els fets delictius s’han estabilitzat a la ciutat. Així i tot, la guàrdia urbana ha obert més diligències i es mantenen dispositius especials a la zona del Port Esportiu i als mercats i mercadets.
Entre els projectes aprovats aquest dimecres hi ha la redacció d’un pla local de seguretat, que reculli actuacions en tots els àmbits: tant policials com de protecció civil.
Paral•lelament ja funciona la mesa de coordinació operativa, que aplega els comandaments de tots els cossos policials.

Redaccio - redaccio@tarragonaradio.com

Surt a concurs el projecte per a la construcció del nou Centre Penitenciari de Preventius de Barcelona i el Centre Obert

El projecte de construcció del nou Centre Penitenciari de Preventius i el Centre Obert de Barcelona ha sortit avui a concurs, segons publica el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (Núm. 5082). El projecte, que s'emmarca en el Pla d'Equipaments Penitenciaris, té un pressupost de 5.854.083 euros. Aquest és el pas previ a la redacció i l'execució del projecte definitiu del centre penitenciari, que estarà ubicat a la Zona Franca.

La licitació que avui es fa pública inclou la redacció del pla de millora urbana, l’avantprojecte i el projecte de reparcel·lació dels terrenys on es construirà el centre penitenciari, del projecte bàsic, l’estudi de seguretat i salut, l’estudi geotècnic, el projecte d’enderroc, el projecte d’activitats per a llicència ambiental, la redacció del projecte executiu, del pla inicial de conservació i manteniment i del projecte de consums energètics i posterior direcció de l’obra.

Les empreses interessades en aquest contracte, que adjudica l’empresa pública de la Generalitat de Catalunya Gestió d’Infraestructures S.A., podran presentar les seves ofertes fins el 21 d’abril. Posteriorment, l’empresa que hagi guanyat el concurs tindrà un termini de deu mesos per a la redacció del projecte definitiu.

El Pla d’Equipaments Penitenciaris preveu la construcció de 8 centres penitenciaris, la creació de 6.500 noves places, el tancament de sis centres, la construcció de 5 centres oberts i la construcció de 2 centres educatius de Justícia Juvenil.

Dels centres de nova creació, ja s’ha posat en funcionament el Centre Penitenciari de Brians 2, amb 1.500 noves places, i el Centre Educatiu Can Llupià. El Centre Penitenciari de Lledoners, amb 750 noves places, es troba en aquest moments en construcció i està previst que entri en funcionament a finals de l’any 2008. També està en construcció el Centre Penitenciari de Joves de Quatre Camins, que comptarà amb 300 noves places i està previst que entri en funcionament a finals de 2008. D’altra banda, el passat mes de novembre es va licitar el Centre Penitenciari de Puig de les Basses, amb 750 noves places, amb una previsió d’entrada en funcionament del 4rt. trimestre de l’any 2010.

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=3e8ae79095578110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

Les obres dels nous jutjats de Balaguer començaran abans que acabi l'any

Les obres dels nous jutjats de Balaguer començaran abans que acabi l'any. Així ho ha anunciat la consellera de Justícia, Montserrat Tura, durant la seva visita a la Fira de la capital de la Noguera. La consellera ha respost d'aquesta manera a les demandes de l'alcalde, que l'ha acompanyat durant el recorregut. La titular de Justícia ha justificat el temps que ha esperat Balaguer per començar els nous jutjats per la dificultat de les obres.

Montserrat Tura ha celebrat la seva onomàstica clausurant la fira de Balaguer.

Tura també ha dit que el seu departament presentarà al maig el projecte de remodelació del Canyeret de Lleida i ha insistit que la construcció de la presó de Tàrrega no porta retard i que s'acabarà al 2011. El certamen ha tancat portes aquesta tarda amb un gran èxit de públic, que consolida l'esdeveniment en el seu nou emplaçament. En aquest sentit, l'alcalde de la localitat ha assegurat que l'any que ve hi haurà més espai.

SEGRE.

L'Ajuntament busca ubicació per la comissaria provisional dels mossos
Tarragona - 28/04/2008

L’Ajuntament plantejarà a la Generalitat diferents opcions per instal•lar la comissaria provisional dels mossos. Entre aquestes hi ha la Tabacalera, encara que, des de l’equip de govern s’ha matisat que no acaba d’agradar i NO està entre les preferides. L’opció escollida per ubicar la comissaria provisional se sabrà en un parell de setmanes. S’està buscant un espai per acollir els agents a partir de l’1 de novembre, quan s’ha de fer efectiu el desplegament a Tarragona. En principi, la intenció del consistori era construir les dependències provisionals dels Mossos a Camp Clar, a prop d’on ha d’anar la comissaria definitiva. Problemes amb el propietari dels terrenys que estan a tocar de la Nacional 340 han obligat a l’ajuntament a buscar noves alternatives. Una de les opcions, segons el tinent d’alcalde de Seguretat i Mobilitat, Carles Castillo, passa per la Tabacalera. L’Ajuntament i el Departament d’Interior de la Generalitat estan a punt de tancar l’acord per a la cessió dels terrenys a camp Clar que permetran construir la Comissaria Central dels Mossos. D’altra banda, es continua treballant en la possibilitat d’ubicar una segona comissaria policial complementària als terrenys que ocupa l’Aparcament de Battestini, a l’Avinguda de Roma. La proposta d’emplaçar a la Tabacalera la seu provisional dels Mossos a Tarragona s’ha conegut en el plenari de l’ajuntament, a partir de l’aprovació d’un expedient modificatiu de crèdit. S’ha informat que l’operació era per adequar l’antiga fàbrica de tabacs i, entre d’altres coses, ubicar durant un determinat període de temps, la Comissaria dels Mossos. El portaveu de CiU, Joan Aregio, ha explicat que s’abstenien per considerar que l’actuació contemplava més coses que la simple ubicació de les dependències policials. Aregio, però, considera que aquest no és un espai per a la Comissaria. L’operació de crèdit s’ha aprovat amb el vot afirmatiu del PSC i ERC i l’abstenció de CiU i el PP.

Redaccio - redaccio@tarragonaradio.com

El Govern adjudica les obres de construcció del Centre Penitenciari de Puig de les Basses de Figueres

• El nou equipament penitenciari tindrà 750 places i unificarà en un sol centre les presons de Girona i Figueres

Els departaments de Justícia, de Política Territorial i Obres Públiques i d'Economia i Finances han adjudicat la construcció, conservació i explotació del Centre Penitenciari Puig de les Basses a l'empresa Ferrovial Agroman. L'adjudicació és el resultat del concurs públic sota la modalitat de contracte de constitució de dret de superfície amb una durada de 32 anys, i posterior contracte d'arrendament operatiu a la Generalitat de Catalunya. En aquest procés s'han examinat un total d'onze ofertes.

L’adjudicació del dret de superfície aprovat avui és el pas previ a l’inici de les obres, que podrien començar durant el mes de juny. D’aquesta manera, i en un fet sense precedents a Catalunya, hi haurà tres centres penitenciaris en construcció: el CP Lledoners, el CP Joves Quatre Camins i ara el CP Puig de les Basses. Està previst que els treballs de construcció durin 27 mesos, i que l’entrada en funcionament de l’equipament es produeixi durant el 1er semestre de 2011.

El futur Centre Penitenciari de Puig de les Basses, ubicat al terme municipal de Figueres, tindrà una superfície construïda de 61.642,43 m2, dels quals, 1.376,83 m2 seran sota rasant, i una ocupació de 32.307,47 m2. El centre estarà preparat per acollir 750 interns, dels quals 650 seran homes adults, 50 joves (d’edats compreses entre els 18 i els 25 anys) i 50 dones. El pressupost del projecte és de 108.927.652.05 €. L’equip redactor del projecte és Fabre &Torras Arquitectes Associats SCP.

La construcció del Centre Penitenciari de Puig de les Basses respon a l’objectiu fixat en el Pla d’equipaments penitenciaris del Departament de Justícia de crear 6.500 noves places per donar resposta al creixement de la població reclusa i de substituir les instal·lacions obsoletes. Aquest nou centre penitenciari aconseguirà aglutinar en un sol equipament les actuals presons de Girona i Figueres.

El projecte arquitectònic

El projecte arquitectònic ha tingut especial cura en la reducció de l’impacte visual de tal manera que els edificis s’adapten a l’orografia natural del terreny. Amb el mateix criteri, el mur perimetral exterior es configurarà amb materials petris que prendran la gama de colors i la textura del seu entorn. El projecte ha vetllat especialment per no situar-se en una posició de prevalença respecte el castell de Sant Ferran, situat a l’altra banda de l’autopista.

El Centre Penitenciari tindrà 17 edificis. A continuació es descriuen, agrupats per àrees funcionals:

- Un edifici d’accés amb un àrea d’informació i atenció a les visites, control d’accessos i cos de guàrdia

- Un edifici d’administració i direcció

- Un mòdul d’ingressos amb 24 cel·les individuals destinat a aquells interns que ingressen al centre i des d’aquest mòdul, en funció de les seves característiques personals, penals i penitenciàries són assignats a un dels 9 mòduls residencials

- Una àrea de comunicacions entre els interns o internes i els seus familiars amb diverses modalitats de trobada (locutoris, visites familiars, visites íntimes, i àrea de convivència)

- Un departament especial de règim tancat amb 38 cel·les individuals, destinades als interns que compleixen sancions disciplinàries i als interns classificats en primer grau

- 7 mòduls residencials amb 32 cel·les individuals i 32 dobles, per a homes adults. Cada mòdul disposa d’un pati de passeig, zona de dia amb menjador i office, sala de dia, servei de vending i economat; aules i tallers ocupacionals, consulta mèdica, despatxos d’atenció als interns, i un petit gimnàs.

- Un mòdul residencial amb 16 cel·les individuals i 16 dobles, per a homes joves amb els mateixos serveis comuns que els mòduls residencials anteriors

- Un mòdul residencial amb 16 cel·les individuals i 16 dobles, per a dones amb els mateixos serveis comuns que els mòduls residencials anteriors

- Un edifici d’infermeria amb un mòdul per a malalts orgànics i un altre per a psiquiàtrics amb 42 i 48 places, respectivament

- Un edifici educatiu, formatiu i cultural, amb un escola de formació per a persones adultes, una sala d’actes, una biblioteca, aules d’informàtica, tallers d’arts plàstiques i espai de silenci

- Una àrea d’esports amb poliesportiu cobert, gimnàs, piscina descoberta i un camp de futbol

- Una zona de serveis generals i logística que agrupa els tallers productius, on els interns duen a terme una activitat laboral remunerada, la cuina del centre, una fleca, la bugaderia central, i magatzems

El Centre Penitenciari estarà envoltat per un doble perímetre de seguretat format per dos murs amb sistemes electrònics de detecció redundants. La vigilància i la seguretat exterior correspondran als Mossos d’Esquadra, que patrullaran de forma permanent l’exterior del perímetre.

Pel que fa al personal del centre, estarà format per tècnics penitenciaris, personal sanitari, de rehabilitació, d’oficines i serveis auxiliars, fins a un total de 431 llocs de treball.

El Pla d’Equipaments Penitenciaris preveu la construcció de 8 centres penitenciaris, el tancament de sis centres, la construcció de 5 centres oberts i la construcció de 2 centres educatius de Justícia Juvenil.

Dels 8 centres de nova creació, ja s’ha posat en funcionament des de l’1 de juny del 2007 el Centre Penitenciari de Brians 2, amb 1.500 noves places. El Centre Penitenciari de Lledoners, amb 750 noves places, es troba en aquest moments en construcció i està previst que entri en funcionament a finals de l’any 2008. També està en construcció el Centre Penitenciari de Joves de Quatre Camins, que comptarà amb 300 noves places i està previst que entri en funcionament a finals de 2008.

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/b11c3181.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/2f9e14de.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/e3bdcba5.jpg

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=cbaa82ae1611a110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

Lleida tindrà una nova Audiència Provincial als terrenys de les vivendes del Seminari Vell

• L'actual edifici del Canyeret s'ampliarà amb 2.600 metres quadrats més que acolliran onze sales de vistes i noves dependències judicials

L'Audiència Provincial de Lleida tindrà nova seu en un edifici judicial que es construirà en terrenys cedits per l'Ajuntament de Lleida a les vivendes del Seminari Vell. Així ho ha anunciat aquest matí la consellera de Justícia, Montserrat Tura, acompanyada de l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, el president de l'Audiència Provincial de Lleida, Francisco Segura, i el jutge degà dels jutjats de Lleida, Eduardo Enrech, en un acte en el que també s'ha presentat el projecte d'ampliació dels jutjats de Lleida.

Amb un cost estimat de 9 milions d’euros, el nou edifici de l’Audiència de Lleida tindrà una superfície de 4.600 metres quadrats i espai per acollir les actuals dependències així com noves dotacions. Està previst que al llarg d’aquest any i durant el 2009 es faci l’encàrrec i la redacció del projecte, així com la cessió dels terrenys. Aquest calendari situa l’inici de les obres al 2010. Els treballs de construcció del nou edifici i la urbanització del seu entorn, que s’estima que tindran una durada de dos anys, permetran una intervenció per millorar l’accessibilitat a la zona del Canyeret.

Pel que fa als jutjats de Lleida, el projecte de reforma suposarà una ampliació de 2.600 metres quadrats a l’actual edifici, de 16.000 m2. Els nous espais acolliran onze sales de vistes, i els seus serveis complementaris, com ara les sales d’espera i les sales polivalents. Paral·lelament, els espais alliberats a les actuals dependències es podran destinar a reorganitzar les zones de treball.

L’objectiu de la reforma és ampliar l’espai dels jutjats, dotar els òrgans judicials d’instal·lacions adequades per a les sales de vistes, i millorar i unificar els accessos a l’edifici, amb el disseny d’una única entrada a l’equipament per a tot el públic. La proposta arquitectònica també tindrà en compte la creació de diferents itineraris de circulació per als ciutadans que acudeixen als jutjats, els treballadors de l’edifici i els detinguts. La voluntat del Departament de Justícia és millorar la funcionalitat i la seguretat de l’espai. La reforma suposarà, per últim, una millora de les dependències de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya.

La reforma dels jutjats de Lleida ha estat encarregada a l’arquitecte Lluís Domènech, que ja va signar el projecte arquitectònic de l’edifici del Canyeret. S’estima que el projecte d’ampliació, amb un cost estimat de 5 milions d’euros, estarà enllestit a finals d’any. Les obres, que duraran dos anys, començaran a mitjans de l’any vinent i seran compatibles amb el normal funcionament de l’activitat judicial a l’edifici actual.

El partit judicial de Lleida està integrat per 65 municipis. La població total del partit judicial és de 223.174 habitants.

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=e65a36f8fd42a110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/21052fa0.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/7a05d9df.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/55746ede.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/f2f3399c.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/f7616067.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/f355bf6b.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/a9b28b16.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/c2c6e4d5.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/7a7adfb2.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/7445713e.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/569d8e62.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/e9a1cb02.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/170c5bd2.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/ddcb7f41.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/f364f642.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/d5849b3c.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/2fc62553.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/8a69f36a.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/e086a548.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/a26a4d19.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/1261351b.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/8242b697.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/169daf39.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/ea826f57.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/b548a98b.jpg

http://www.paeria.es/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=8039&Dia=26&Mes=5&Any=2008&IdDepartament=-1&TextCerca=&Consulta=False&PaginaAnterior=/cat/ajuntament/noticies.asp&Pagina=1

Cada vegada que els veig penso el mateix: no m'agraden gens els jutjats. Personalment hauria fet un edifici que fos la continuació artificial del vessant del turó, un vessant aterrassat de vidre i acer i amb una façana sinuosa.

Sants-Montjuïc tindrà parc de bombers la tardor del 2009

• El nou parc de bombers se situarà al passeig de Montjuïc, on actualment hi ha l'aparcament de Barcelona Serveis Municipals

La regidora de Sants-Montjuïc, Imma Moraleda, ha exposat aquest dilluns que al plenari del districte es debatrà un pla especial per ubicar un parc de bombers al passeig de Montjuïc, on actualment hi ha l'aparcament de Barcelona Serveis Municipals (BSM).

Es tracta d'un equipament de 3.346 m2 que acollirà els bombers que donen cobertura a tota la zona de Poble-sec, Ciutat Vella i també del port que havien estat a l'antiga caserna del carrer Lleida que es va tancar l'any 2000 i actualment treballen des d'altres parcs de bombers propers.

El pla especial es podria aprovar al plenari del mes de juny i les obres, que duraran un any, s'iniciarien després de l'estiu, preveu Moraleda.

http://www.avui.cat/article/tec_ciencia/31997/districte/santsmontjuic/tindra/parc/bombers/la/tardor.html

El nou edifici judicial de Rubí permetrà reagrupar tots els òrgans judicials en un sol equipament

• La futura seu acollirà els 7 jutjats actuals i comptarà amb espai suficient per 5 òrgans judicials més

• La consellera de Justícia, Montserrat Tura, i l’alcaldessa de Rubí, Carme Garcia, han presentat avui el projecte del nou edifici judicial de Rubí acompanyades dels arquitectes-redactors del despatx Serra Vives Cartagena Arquitectes.

Aquest nou equipament, que estarà situat al carrer de la Riera, a la confluència amb l’avinguda Cova Solera, acollirà els set jutjats actuals i comptarà amb espai suficient per cinc més.

La superfície construïda serà de 9.833,00 m2. La previsió del cost de l’obra és de 12.706.443,96 euros. Està previst que els treballs de construcció comencin el primer semestre de 2009 i l’edifici pugui estar enllestit a mitjans del 2011.

El passat mes de març GISA va fer pública l’adjudicació del projecte del nou edifici judicial de Rubí, per un import de 970.000 euros. L’adjudicació inclou l’assistència tècnica per a la redacció del projecte bàsic i d’execució, l’estudi de seguretat i salut, l’estudi geotècnic, el projecte d’activitats per a llicència ambiental, l’estudi de consum energètic, el pla inicial de conservació i manteniment i la posterior direcció de les obres, que durà a terme Serra Vives Cartagena Arquitectes, SL.

A la planta soterrani s’hi ubicarà la zona de detinguts. Per la planta baixa hi accedirà el públic i els treballadors, on hi trobaran el jutjat de guàrdia, el registre civil i altres dependències per procuradors, forenses i equips tècnics. Les plantes primera i segona acolliran les sales de vista, els serveis generals, els jutjats i les dependències d’advocats. A l’última planta hi aniran la resta de jutjats, la unitat administrativa, la resta d’equips tècnics i les dependències de la fiscalia.

L’edifici tindrà una planta soterrània i 4 plantes. La proposta arquitectònica té en compte la creació de diferents itineraris de circulació per als ciutadans que acudeixen als jutjats, els treballadors de l’edifici i els detinguts. La voluntat del Departament de Justícia és millorar la funcionalitat i la seguretat de l’espai.

Nou edifici judicial de Rubí

A la planta soterrani s’hi ubicarà la zona de detinguts. Per la planta baixa hi accedirà el públic i els treballadors, on hi trobaran el jutjat de guàrdia, el registre civil i altres dependències per procuradors, forenses i equips tècnics. Les plantes primera i segona acolliran les sales de vista, els serveis generals, els jutjats i les dependències d’advocats. A l’última planta hi aniran la resta de jutjats, la unitat administrativa, la resta d’equips tècnics i les dependències de la fiscalia.

Òrgans judicials de Rubí

Actualment, a Rubí hi ha en funcionament set jutjats de primera instància i instrucció, dels quals el número 5 assumeix els casos de violència contra la dona. Les dependències judicials estan repartides en tres edificis. Al carrer Pere Esmendia hi ha sis òrgans judicials, i el setè, que va entrar en funcionament al final de l’any passat, es troba a la carretera de Sant Cugat. Un altre edifici, al carrer Espoz i Mina, acull les dependències del Col·legi d’Advocats i el Col·legi de Procuradors.

Pel que fa a les noves tecnologies, els jutjats de Rubí disposen d’accés al servei de videoconferència en tots els òrgans judicials, compten amb informatització del registre i del repartiment d’assumptes, connexió via Internet a diverses bases de dades, bústies personals de correu electrònic per a tot el personal, a més de bústies institucionals per als òrgans judicials i enregistrament de judicis i declaracions.

El partit judicial de Rubí està integrat pels municipis de Sant Cugat del Vallès, Castellbisbal i Rubí, que pertanyen a la comarca del Vallès Occidental. La població total del partit judicial és de 155.000 habitants aproximadament, dels quals, uns 70.000 corresponen al municipi de Rubí.

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/c13999c7.gif

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=b28b9c1605dfa110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

deu ser dels pocs partits judicials on el cap de partit no és la ciutat amb més habitants

St. Cugat fa molt poc que és més gran que Rubí, per això...

Consultant el web del Ministeri he trobat més casos:

http://www.mjusticia.es/Directorio/ServletControlador?comunidad=9&nombre_comunidad=Catalu%F1a&apartado=partidos

Per ex.

PJ de Cervera (inclou Tàrrega, que té més població).
PJ de Gavà (Viladecans).
PJ de Gandesa (Móra d'Ebre).
PJ d'Arenys de Mar (Pineda de Mar).

La consellera Tura alerta que faltaran 1.200 places penitenciàries a Catalunya

• El nombre de reclusos continua augmentant i aviat se superaran els 10.000 presos

Catalunya sobrepassarà aquest any la xifra dels 10.000 reclusos continuant la progressió de creixement actual, fet que, contrastat amb les 8.800 places que hi ha actualment, suposarà un dèficit de 1.200 que s'hauran de cobrir. Així ho va explicar ahir la consellera de Justicia, Montserrat Tura, en la presentació de l'estadística penitenciària a Catalunya durant el primer semestre de 2008.

Tura va informar que a Catalunya el nombre de reclusos durant el primer trimestre de 2008 era de 9.845 persones, davant els 6.300 del mateix període del 2001, i va anunciat que aquest any "se superarà la mítica xifra de 10.000 si aquest ritme continua com va passar en els mesos de maig i juny".
El nombre de places és de 8.800 el que significa per a la consellera de Justícia que fins que no s'obrin els nous centres penitenciaris dels Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada, i el juvenil de Can Brians no s'eixugarà aquest dèficit de places.

El 92,8% dels reclusos catalans són homes, el 59,10% té nacionalitat espanyola i els robatoris, amb un 42,35%, els delictes contra la salut pública, amb un 18,87% i els homicidis, amb un 5%, són els delictes més habituals. També va explicar que la mitjana de la condemna és de vuit anys i dos mesos, i que el cost diari per reclús està en 66,08 euros per persona.

La titular de justícia va puntualitzar que dels reclusos estrangers, el 35,6% són del Magreb, el 27,3% de l'Amèrica central i del sud i el 9,4% procedeixen de l'Àfrica subsahariana.

Una altra dada que va destacar la titular de justícia és que el nombre de població juvenil atesa de 14 a 18 anys ha descendit en un 7% i se situa en 5.258 persones, de les quals el 57% està en règim obert, mentre que els reclusos de 18 a 21 anys s'han incrementat en un 15,25%.

A més, augmenten les matrícules en els cursos educatius, el nombre d'interns que treballen en els centres, així com els programes de tractament de reclusos amb conductes relacionades amb el sexe, per violència i agressions.

La Model fins al 2012

Respecte a la situació dels centres penitenciaris catalans, Montserrat Tura va assegurar que la presó Model de Barcelona no es desmantellarà abans de l'any 2012 perquè per poder traslladar a tots els presos que acull fa falta que estigui construït el centre preventiu de Barcelona, a la Zona Franca, que s'adjudicarà en els pròxims dies ja que recentment s'ha publicat la convocatòria del concurs.

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008071800_6_277310__Catalunya-consellera-Tura-alerta-faltaran-1200-places-penitenciaries-Catalunya

El Departament de Justícia adjudica el projecte d’obra per a la construcció del futur Edifici Judicial de Mollet

http://www.molletvalles.cat/typo3temp/pics/faa56cc06a.jpg

El Departament de Justícia de la Generalitat, a través de GISA (Gestió d’Infraestructures S.A), ha adjudicat la redacció i execució del projecte de nova construcció d’un Edifici Judicial a Mollet del Vallès.

El projecte ha estat adjudicat per un valor de 998.219 euros a Soria i Quintana Arquitectes S.L, empresa que ha guanyat el concurs d’idees amb un projecte que porta per lema: Carena. El projecte proposa un edifici de planta baixa més tres nivells. Ara l’empresa adjudicatària té un termini de set mesos per a la redacció del projecte definitiu.

El futur Edifici Judicial de Mollet estarà situat a la ronda dels Pinetons, al costat del nou Hospital, ens uns terrenys de 5.600 metres quadrats que l’Ajuntament ha cedit al Departament de Justícia.

normalet...

I la situació, sense comentaris, els jutjats, enlloc d'estar al centre estaran al cul del poble

^^
Sí la veritat és que la localització no és la millor... igual que el nou hospital. Potser l'ajuntament vol potenciar el bus que fa voltes per la ciutat :crazy:

Catalunya reinventa les seves presons com petits i còmodes barris

• El primer centre, que obrirà al novembre al Bages, tindrà una rambla arbrada, piscina i espai de culte

• Justícia refunda el concepte de la Model amb un innovador disseny respectuós amb l'entorn

Catalunya torna a confiar en l'arquitectura per dissenyar una nova generació de presons. Un segle després de la inauguració de la llavors moderna Model de Barcelona, un prototip de presó amb una rambla arbrada, piscina i mediateca es construeix en un camp vora Sant Joan de Vilatorrada (Bages), amb les muntanyes de Montserrat a l'horitzó.

El primer CP-500 (Centre Penitenciari de 500 places) s'inaugurarà al novembre segons una nova normativa de la Conselleria de Justícia. A la resta d'Espanya, les presons dupliquen aquesta capacitat, la qual cosa dificulta el seu funcionament. La presó catalana té 512 cel.les i capacitat per a 750 reclusos, que es beneficiaran d'unes instal.lacions fixades per una de les lleis penitenciàries més garantistes del món. A Figueres (Alt Empordà), el Catllar (Tarragonès) i Tàrrega (Urgell) es construiran també centres penitenciaris de nova generació.

EDIFICIS SOTERRATS

La presó de Lledoners (el nom al.ludeix a un camp d'aquests arbres) ha estat construïda segons un projecte dels arquitectes Jordi Fabré i Mercè Torras, que el van desenvolupar amb Francesc Jiménez Gusi, director general d'Infraestructures Penitenciàries. Amb la premissa de respectar l'entorn, els edificis es van soterrar tres metres per minimitzar l'impacte visual. Una duna perimetral camufla més les instal.lacions, construïdes amb formigó prefabricat tenyit d'ocre i terracota, tons de la plana on s'alça.

Lledoners s'organitza al voltant de dues àrees ben diferenciades. A la zona de serveis hi ha les instal.lacions per als mossos i funcionaris, la infermeria, els tallers ocupacionals, el poliesportiu i la piscina, a més d'un espai de silenci per a diferents confessions religioses. Una gran rambla amb arbres --es plantaran després de l'estiu-- separa aquesta zona dels mòduls de vida, amb 512 cel.les, on viuran els reus. En total, hi ha vuit mòduls de cel.les que són autònoms, amb una cabina de control de seguretat envidrada --a priori inviolable-- per cada dos, que compten amb un pati o poliesportiu, una sala d'estar comuna, perruqueria, menjador i mediateca. Són com barris d'un petita ciutat ben organitzada on conviuran més de 1.000 persones, entre convictes i funcionaris.

A l'altre costat de la rambla, vora el pavelló poliesportiu i la piscina --la primera que es va construir en un centre d'aquestes característiques va ser a Brians 2--, hi ha les dependències destinades a aules i tallers de treball que són un dels equipaments essencials perquè els reclusos es puguin redimir i, a la vegada, ocupar el seu temps. A Catalunya, la mitjana de permanència efectiva en una presó suma més de vuit anys i el nombre d'interns puja a 9.845 (el cost diari d'una plaça penitenciària se situa en 66 euros). A finals d'aquest any, ja hi haurà 10.000 presos. I un entorn poc agressiu és imprescindible perquè no es generi conflictivitat.

Les cel.les de ciment s'han construït in situ, mitjançant un nou i eficient sistema modular que n'ha facilitat la construcció en sèrie i l'acoblament. Al contrari que altres legislacions, la llei penitenciària espanyola no obliga el pres a pagar els desperfectes que causa. Per tant, les cel.les han de resistir agressions i vandalisme.

10 METRES QUADRATS

El mirall és de policarbonat; els matalassos, autoestingibles; les prestatgeries, arrodonides i modulars; el rentamans, la tassa i la dutxa, d'acer inoxidable. Cada dues cel.les hi ha un armari de registre amb connexions de canonades i cables elèctrics. És a dir, es pot efectuar el manteniment --hi ha presos que boicotegen les instal.lacions i embussen els vàters llançant-hi objectes-- sense entrar a la cel.la, que fa 10 metres quadrats. La capacitat idònia serà d'1,5 reus (és el que marca la llei), de manera que algunes cel.les són dobles.

Quan entri en funcionament Lledoners, Justícia seleccionarà per mòduls la tipologia dels interns als quals s'aplicarà programes específics depenent del seu perfil criminològic i la seva conducta. Així, es podran reagrupar els que participen en programes per a drogodependents o agressors sexuals. Un dels edificis, de règim tancat, es destinarà als reus que compleixin sancions en cel.les d'aïllament.

Malgrat que només els barrots a les finestres donen aparença de presó als edificis, les mesures de seguretat són extremes. A més dels controls específics als mòduls de les cel.les, hi ha diversos sistemes de detecció, càmeres (se n'han instal.lat més de 500) i un control centralitzat. El perímetre de seguretat consta de dos murs de formigó de sis metres d'altura separats per un espai de 15 metres, una reixa metàl.lica antifugues i concertines (filferro espinós recargolat). En aquesta zona també s'hi ha instal.lat un sistema de microones que detecta qualsevol moviment. És difícil, per tant, escapar-se.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=532525

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/c183618c.jpg

La presó vella tancarà el 2012

DE PANÒPTIC A MUSEU

La Model ha superat el seu centenari amb problemes endèmics d'amuntegament i manteniment. Dissenyada el 1904 per l'arquitecte Josep Domènech i Estapà segons la concepció decimonònica de la redempció del pres a través del silenci i l'oració, desapareixerà el 2012.

En teoria, només es conservarà, com a museu, el panòptic o edifici amb cinc braços on els reclusos havien d'estar drets, en silenci, escoltant sermons per redimir-se. Les presons ja no es construeixen en ple centre urbà, sinó que es distribueixen pel territori.

NOVES CONSTRUCCIONS

El pla penitenciari dissenyat per la Conselleria de Justícia estableix que després de l'estiu s'inauguri la presó de joves de Quatre Camins, que substituirà la del barri barceloní de la Trinitat. Ja s'està aixecant la de Puig de les Basses, a Figueres. Les altres planificades són la de Mas Enric, al Catllar; la dels Plans, a Tàrrega; la de dones de Catalunya, a Sant Llorenç d'Hortons, i la de la Zona Franca,

A Barcelona. Aquesta última estarà acabada probablement l'any 2012. Llavors es podrà parlar, finalment, de la desaparició de la centenària Model barcelonina.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=532539

El Govern aprova la licitació de la futura seu de l’Audiència de Girona

• L’edifici comptarà amb més de 15.000 metres quadrats d’instal·lacions d’usos judicials

• També s’avança en la construcció dels nous jutjats de Berga

El Govern ha impulsat avui la licitació i adjudicació del contracte per a la construcció, conservació i explotació del nou edifici judicial de Girona que, entre d’altres equipaments, allotjarà l’Audiència de Girona.

Els terrenys per a la construcció de l’edifici judicial de Girona estan situats on antigament hi havia la Plaça dels Braus, al carrer Torí, amb Av. Josep Tarradellas, Pg. de la Devesa i carrer Joan Pons. Està previst que les obres de construcció comencin el primer semestre de 2009 i acabin el segon semestre de 2010 i el cost de licitació de l’obra d’aquesta infraestructura se situa sobre els 23.787.660 euros.

Futur edifici judicial de Berga adaptat a les noves tecnologies

D’altra banda, el Govern ha acceptat la cessió gratuïta per part de l’Ajuntament de Berga d’un terreny de 1.486 m2 de superfície situat front al carrer Pla de l’Alemany 29 on s’hi construirà el nou edifici pels dos jutjats actuals de la ciutat i que comptarà també amb un espai de futur creixement. Al nou edifici judicial s’hi allotjaran el Registre Civil; el Jutjat de Guàrdia i les dependències per a la Fiscalia, metges forenses, advocats, tècnics, procuradors, atenció ciutadana, unitat administrativa, arxiu i detinguts.

L’import previst de les obres serà de 4.929.451 euros i està previst que s’iniciïn el primer semestre de 2009 i s’acabin el segon semestre de 2010.
L’edifici estarà plenament adaptat a les noves tecnologies, i comptarà amb equips de videoconferència, informatització del registre i repartiments d’assumptes, connexió via Internet a diverses bases de dades, bústies institucionals de correu electrònic per a tots els jutges i secretaris judicials, enregistrament de judicis i declaracions, etc.

Actualment, els jutjats de Berga estan situats en un edifici judicial a la Gran Via, 23, propietat del Departament de Justícia.

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=9881047f56ab9010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=9881047f56ab9010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=cc1239a0fcefb110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

L'Ajuntament de Vielha cedeix dos solars per als nous jutjats

• A l'acte hi han assistit la consellera de Justícia, Montserrat Tura, i el delegat del Govern a l'Alt Pirineu i Aran, Víctor Orrit

L'Ajuntament de Vielha ha cedit dos solars per als nous jutjats en un acte presidit per la consellera de Justícia, Montserrat Tura, i pel delegat del Govern a l'Alt Pirineu i Aran, Víctor Orrit. No obstant això, Tura ha explicat que intentarà comprar un edifici que compleixi els requisits a través d'un concurs públic. Així mateix, la consellera ha afirmat que "si el concurs no sigués favorable, acceptaria el solar cedit per l'Ajuntament, però seria una solució a llarg termini", mentre que "si el concurs funcionés, es realitzaria en el termini d'un any". Tura ha destacat que es reorganitzarà l'espai en els actuals jutjats per a millorar les condicions de treball.

http://www.diarisegre.com/sumari.html?id=103798

Batlle descarta posar calendari per la construcció del centre penitenciari els Plans de Tàrrega

El secretari de Serveis Penitenciaris Rehabilitació i Justícia Juvenil, Albert Batlle, ha dit aquest dijous a Lleida que el Govern té la voluntat de tirar endavant el Pla d'equipaments penitenciaris, en què s'hi inclou la construcció del centre els Plans de Tàrrega, però ha afirmat que el desenvolupament del Pla 's'haurà d'anar ajustant a les necessitats del moment' tenint en compte 'el rigor pressupostari i les necessitats canviants del propi sistema d'execució penal'. Així Justícia no vol posar cap calendari en aquests moments per la presó de la capital de l'Urgell tot i que Batlle ha garantit que està prevista la seva construcció pels pròxims anys.

http://www.3cat24.cat/noticia/318083/segria/Batlle-descarta-posar-calendari-per-la-construccio-del-centre-penitenciari-els-Plans-de-Tarrega

Tura assegura que es faran totes les presons previstes

• La consellera de Justícia desmenteix Batlle, que va dir que s'ajornaven quatre centres

• La nova Model, per al 2012

Les presons són necessàries i, malgrat la crisi econòmica, cal fer aquests equipaments. La consellera de Justícia, Montserrat Tura, defensava amb aquest argument el compromís del seu govern d'executar el pla d'equipaments penitenciaris com està previst. Alhora desmentia les afirmacions fetes dijous pel secretari de Serveis Penitenciaris, Albert Batlle, que va indicar que la contenció dels comptes de la Generalitat obligaria a "ajustar" el pla.

Segons Montserrat Tura, "en aquests moments, Catalunya està fent més presons que mai". Va afirmar que el trasllat de la presó Model de Barcelona, igual que els dels altres cinc centres penitenciaris que s'han d'eliminar perquè no compleixen els requisits mínims per funcionar com a presó, es farà segons els terminis previstos. En el cas de la Model ja s'ha iniciat el procés administratiu: "Això vol dir que no s'atura".

El projecte que ha sortit a licitació no es podrà adjudicar abans del 2010 i s'acabarà després del 2012. "És el calendari que jo vaig posar i no l'hem modificat", va insistir la consellera.

Tura va dir que abans d'acabar l'any es licitarà la presó del Catllar (Tarragona) i va recordar que estan en obres la de Sant Joan de Vilatorrada, la de joves de Quatre Camins i la de Figueres. Potser per descuit no va dir res de la de Tàrrega, una de les que Batlle havia deixat a l'aire.

http://paper.avui.cat/article/barcelona/141452/tura/assegura/es/faran/totes/presons/previstes.html

La població reclusa a Catalunya arriba als 10.000 interns

La població reclusa a Catalunya ha superat la barrera dels 10.000 interns. Concretament, a dia d’avui, hi ha 10.039 persones als centres penitenciaris. L’assoliment d’aquesta xifra respon al creixement constant del nombre d’interns al sistema penitenciari català, que es registra des de l’any 2000, i supera les previsions inicials del Departament de Justícia. Així, l’extrapolació de les dades d’increments d’exercicis anteriors i altres variables situava aquesta xifra d’interns per finals d’aquest any. A hores d’ara, la població penitenciària prevista se supera en prop d’un centenar de persones.

Per aquesta raó, el Departament de Justícia realitza el procés de descongestió dels centres penitenciaris, iniciat amb l’obertura de Brians 2, l’any 2007. En aquest sentit, és previst que, a finals d’aquest mes, s’inauguri el CP Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada. També en els propers mesos, entrarà en funcionament un altre nou centre, el CP Joves Quatre Camins, a la Roca del Vallès. Paral·lelament, continua la construcció del CP Puig de les Basses a Figueres, que ha de substituir les presons de Girona i Figueres.

El Pla d’Equipaments Penitenciaris també preveu la licitació, en el decurs d’aquesta legislatura, dels projectes dels centres penitenciaris d’El Catllar, a Tarragona, de Preventius a la Zona Franca, a Barcelona, de Dones de Catalunya, a Sant Llorenç d’Hortons, i Els Plans, a Tàrrega. En total, el pla contempla la creació de 6.500 noves places penitenciàries per donar resposta a l’augment de la població reclusa i la substitució de les instal·lacions que han quedat obsoletes.

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=dbdc5f77336fc110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/711a7774.jpg

^^ L'increment de reclusos és acollonant. Mare meva...

^^ Bé, encara rai de les noves presons. A més, en llenguatge penitenciari "750" equival a 1.000 o més. :crazy:

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/7e575960.jpg

La Policia Nacional de Lleida estrena la nova comissaria

El Cos Nacional de Policia va obrir ahir al públic, després de tres anys de tràmits i obres, la nova comissaria de Lleida, que ha comptat amb un pressupost de més de 3 milions d'euros. Les dependències policials ocupen part de l'antic Govern Militar, on també hi ha les oficines d'Estrangeria i altres serveis de l'administració de l'Estat i la delegació de Defensa.

S'hi han rehabilitat uns 3.300 m2 entre el soterrani, la planta baixa i el primer pis, on ja s'han instal·lat les diferents brigades de la policia, el 091 i l'àrea d'atenció al ciutadà.

L'antiga comissaria estava de lloguer, des del 1982, en un edifici de la Generalitat, situat al passeig de Ronda, propietat d'Adigsa, que ahir ja estava tancat.

La nova comissaria no acaba d'agradar als sindicats policials, que critiquen l'excés d'aparcament al voltant de l'edifici, que no compta amb un perímetre de seguretat, així com les deficiències d'obra. Hi ha goteres, i un ascensor també funcionava malament. El subdelegat José Ángel Flores ja va anunciar ahir que els desperfectes són menors i que es repararan. Flores també va avançar que ha parlat amb l'ajuntament per garantir el perímetre de seguretat a l'edifici.

L'estrena ha coincidit amb la recent obertura de les noves oficines d'expedició de DNI i de passaports de la ciutat.

http://paper.avui.cat/article/societat/142647/la/policia/nacional/lleida/estrena/la/nova/comissaria.html

Quan es tanqui la Model, qué es farà amb ella?

El meu vot: enderrocar els murs i aprofitar els edificis interns per crear el Museu Metropolità de Barcelona (una especie de museu gegant interdisciplinar i polivalent, amb exposicions permanents, algun hotel, sala de exposició i de congressos, i algún institut especialitzat per a clases d'art, urbanisme, arquitectura, etc., superiors, tipus màsters.

Amb l'endorrocament dels murs, faria una plaça a l'eixampla (els patis actuals dels presos) amb escultures, jespa, etc., i l'edifici remodelat i rehabilitat en mig.

Qué vos pareix?

Jo faria parcs envoltat de l'edifici remodelat.

Però els veïns crec que també han demanat equipaments pel barri.

Doncs possem columpios i ja està, Niat :P

(O es que els veins volen deixar-nos sense res ja? com estàn les AA.VV.)

A mès, un museu no es un equipament?

S'inaugura la presó de Sant Joan de Vilatorrada, amb capacitat per a 750 interns

• Es tracta d'un dels set centres previstos per descongestionar les presons obertes actualment

El president de la Generalitat, José Montilla, inaugura aquest matí la presó de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada, amb capacitat per a un màxim de 750 reclusos. Es tracta d'un dels set centres projectats per la Generalitat per tal d'ajudar a descongestionar les actuals presons, que ja han superat el nombre de 10.000 interns. Els primers presos s'hi traslladaran a mitjans de novembre i aquesta tarda i el dissabte al matí obrirà les seves portes al públic. El centre és més petit que els actuals i ha estat concebut per tal de millorar el treball amb els presos i facilitar-los la reinserció a la societat.

El nou centre penitenciari, que albergarà homes adults penats, té una capacitat d'entre 500 i 750 interns, distribuïts en vuit mòduls residencials de 64 cel·les cadascun.

Aquests mòduls residencials tenen sala de dia, menjador, economat, consulta mèdica, despatxos d'atenció individual, aules, tallers, locutori telefònic, un petit gimnàs, perruqueria i un pati.

L'establiment penitenciari compta també amb un mòdul d'ingressos amb 25 cel·les individuals per a aquells interns que han d'ingressar al centre, però que estan pendents que se'ls assigni un mòdul residencial. A més, també té un règim tancat amb 32 cel·les individuals, per als interns que compleixen sancions disciplinàries o que estan classificats en primer grau, i una infermeria. A més, comptarà amb un edifici destinat íntegrament a les comunicacions dels interns amb les seves famílies.

El centre penitenciari compta amb tallers destinats a activitats laborals distribuïdes en 800 metres quadrats, a banda de molls de càrrega i magatzems, així com tallers de formació ocupacional, biblioteca, aula d'informàtica, un poliesportiu cobert amb gimnàs, frontó, una piscina descoberta, una zona de serveis generals on estarà ubicada la cuina del centre, la bugaderia i els tallers productius.

Contrapartides pel municipi

L'alcalde de Sant Joan de Vilatorrada, Ezequiel Martínez, s'ha mostrat satisfet que la nova presó es trobi al municipi, ja que s'ha pactat l'espai que ocupa amb el govern, ha quedat integrada al paissatge i és "un centre de referència a nivell Europeu" per les seves característiques. Ho ha explicat al programa Al dia de COMRàdio.

Martínez ha recordat que el municipi rep contrapartides per acollir la presó, com 300.000 euros durant tres anys o que la Generalitat assumeixi la despesa d'obrir els accessos per fer un polígon industrial al poble.

http://www.lamalla.cat/societat/article?id=217716

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/10681c92.jpg

http://www20.gencat.cat/docs/Sala%20de%20Premsa/Documents/Arxius/justicia_premsa.notaPremsa.62.justicia%20lledoners1224859192850.pdf

Visita turística? Tampoc no cal, gràcies. :D

^^ Ho retiro xD

Més d’11.500 persones visiten el Centre Penitenciari Lledoners

La jornada de portes obertes del CP Lledoners ha apropat a la realitat penitenciària a més de 11.500 persones que han recorregut les instal·lacions per conèixer-les de primera mà. Durant aquest matí s’ha rebut el gruix més important de visites. En total, han passat al llarg d’aquest matí unes 7.000 persones. Durant la jornada de portes obertes d’ahir a la tarda van visitar el centre unes 4.500 persones.

Els veïns de la comarca del Bages i d’altres comarques que han visitat les instal·lacions penitenciàries han tingut de guies als propis treballadors del centre que els hi han explicat com es desenvolupa la vida quotidiana a una presó i quina és la seva tasca.

Lledoners és el primer centre penitenciari d’una nova generació d’equipaments més petits. L’objectiu és millorar la gestió del centre i afavorir la reinserció dels presos. Lledoners té capacitat per a 750 interns.
El departament de Justícia va organitzar la primera jornada de portes obertes d’un centre penitenciari a Catalunya quan es va inaugurar Brians2, l’1 de juny del 2007. En aquella ocasió, van visitar les instal·lacions més de 2.500 persones.

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=9de7d7df3b23d110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

^^ Ostres, 11.500 persones! No ho hauria dit mai. Tot i que si això serveix per convèncer la gent que les presons són necessàries i que no hi ha cap problema amb tenir-ne una al municipi on vius, millor.

^^ L'increment de reclusos és acollonant. Mare meva...

També la població a Catalunya ha crescut molt.

7DAmxSNnR84

La Model apedaça les esquerdes i tapa goteres per arribar al 2012

• Les obres de manteniment de la centenària presó començaran dilluns

• Justícia destina 800.000 euros perquè el recinte aguanti fins a la seva

La presó Model de Barcelona està en un estat lamentable. L'estructura és vella i les centenàries instal.lacions, malgrat els esforços de l'Administració catalana per posar-les al dia, estan molt deteriorades. És un centre obsolet, ple de goteres i esquerdes, en què s'han hagut de col.locar, fins i tot, xarxes en les altures per evitar que la runa o algun tros de sostre fereixi un reclús o un funcionari. La Conselleria de Justícia és conscient d'aquesta situació i dilluns que ve començaran les obres per tapar les deficiències estructurals. I és que fins al 2012, almenys, no està prevista la desaparició d'aquest vetust edifici del carrer d'Entença.

Durant aquests dies de pluja la Model ha patit. I no per la seva massificació, tot i que al centre hi conviuen 1.850 reclusos --abans de l'obertura el 2007 de la presó de Brians 2, a Sant Esteve de Sesrovires, va arribar a tenir més de 2.200 interns-- i hi ha cel.les en què, segons fonts penitenciàries, en dormen sis. Aquesta vegada, els problemes, com està passant cada hivern des de ja fa diversos anys, tenen el seu origen en les filtracions de l'aigua. La intensa i repetida pluja que ha caigut aquests últims dies ha causat goteres importants i a terra s'han hagut de posar, fins i tot, mantes per impedir la formació de bassals. Les esquerdes en sostres i parets --en una galeria que dóna al carrer de Provença hi ha un forat on hi cap una mà-- deixen passar l'aigua i el fred.

Justícia, davant l'evident deteriorament de la vella presó i la necessitat i obligació de mantenir-la en ús almenys fins al 2012, ha elaborat un projecte per remodelar i rehabilitar diferents zones i, sobretot, reparar els cossos centrals del centre penitenciari d'homes de Barcelona. Amb les obres, que comencen aquest dilluns, es pretén evitar les filtracions d'aigua en aquests cossos centrals (la cúpula principal i les cobertes annexes). També es cosirà i repararà una esquerda del frontal del mòdul u del centre penitenciari. En el projecte està previst, a més, retirar o fer caure els interiors arrebossats deteriorats per evitar despreniments i garantir la seguretat dels interns i els treballadors de la presó. Actualment, a la cúpula del pla òptic hi ha unes xarxes perquè no caigui runa del sostre.

SIS MESOS DE TREBALLS

El cost de l'obra puja a uns 800.000 euros i el termini d'execució previst és de sis mesos. Per procedir a aquesta rehabilitació, s'han tingut en compte la compatibilització de l'execució dels treballs amb el funcionament de la presó i els criteris de seguretat a l'hora d'instal.lar les bastides. Per aquesta raó, els tècnics consideren que es tracta d'una tasca complexa i que, per això, el seu cost pot patir algunes variacions si es verifiquen nous problemes d'estructura. L'obra està dirigida per l'arquitecte Carles Buxadé, el mateix professional que ha elaborat el projecte de restauració del Palau de Justícia de Barcelona, al passeig de Lluís Companys, seu de l'Audiència de Barcelona i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

L'objectiu d'aquesta actuació, segons fonts de la conselleria, és mantenir el centre en les mínimes condicions necessàries per al seu funcionament, almenys, fins a l'any 2012, quan està previst el tancament. La clausura s'efectuarà quan finalitzi el pla de presons de la Generalitat, que preveu la construcció de noves presons i un centre de preventius a la Zona Franca.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=557879&idseccio_PK=1021

Justícia reduirà la potència de llum de la nova presó del Bages

• Els veïns es queixen i asseguren que de nit viuen com si fos de dia

A l'espera de rebre els primers presos, la presó dels Lledoners, inaugurada el 24 d'octubre passat a Sant Joan de Vilatorrada, ja ha rebut crítiques per la potent il.luminació nocturna que ha sorprès veïns i ajuntaments. Cada nit la presó es percep a molts quilòmetres de distància per una forta resplendor, molt més intensa que la de la il.luminació de la pròxima Manresa. La Conselleria de Justícia reconeix l'alta potència lumínica i assegura que està en període de proves i que, en una data sense determinar, està previst que es redueixi.

La presó, amb 750 places, rebrà els primers presos de la Model de Barcelona a mitjans d'aquest mes. "Amb la il.luminació existent ara no fa falta encendre els llums del cotxe, ja que veus el camí perfectament", assegura Laura Fígols, veïna de la presó. I és que les masies disseminades del nucli rural de Joncadella situades a prop de la instal.lació carcerària són les més afectades per l'enlluernament. "La veritat és que ha impactat passar de la més absoluta foscor d'aquesta zona a una situació en què sembla que és de dia", afegeix. Un altre veí, Josep Maria Besora, coincideix: "La il.luminació que hi ha és exagerada".

"La llum ens entra de ple a l'habitació", diu Carme García, presidenta del nucli descentralitzat de Sant Martí de Torroella. Tot i que assegura que no l'afecta per dormir, com la resta de veïns, opina que "es tracta d'un impacte visual exagerat". La Carme assegura que pot llegir un llibre fora de casa en plena nit "sense encendre cap llum".

SORPRESA I PREOCUPACIÓ

La il.luminació afecta igualment la urbanització de Pineda, a Sant Fruitós de Bages. A Sant Joan de Vilatorrada l'alcalde, Ezequiel Martínez (PSC), ha traslladat la seva "preocupació" a Justícia.

La conselleria recorda que la il.luminació "està en període de proves i en els ajustos finals". Les mateixes fonts afegeixen que "quan hagin finalitzat les proves, la intensitat lumínica nocturna es reduirà a valors normals". Encara que sempre seran "els valors normals d'una presó, com les de Can Brians i Quatre Camins", precisen.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=559710&idseccio_PK=1022

Tura anuncia que la presó de Tàrrega es licitarà l'any que ve

La consellera de Justícia, Montserrat Tura, va assegurar aquest dijous que el centre penitenciari Els Plans de Tàrrega es licitarà l'any que ve. Tura va fer aquesta afirmació a la comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana del Parlament i en resposta a una pregunta de la diputada de CiU Marta Alòs sobre el calendari previst per a la construcció de la presó.

Alòs va fer constar "la contradicció en què incorre el departament", ja que el responsable de centres penitenciaris de la Generalitat, Albert Batlle, present a la comissió, va assegurar a començaments d'octubre en una visita a Lleida que les obres de la futura presó de Tàrrega no tenien data d'inici. En aquest sentit, la consellera va admetre: "Hi ha hagut canvis al calendari, però sempre hem dit que estaria licitada el 2009." La diputada per Lleida de CiU va preguntar a la consellera sobre el finançament de les obres, ja que "els pressupostos de la Generalitat per al 2009 no contemplen cap partida per a la presó a la comarca de l'Urgell", va dir Alòs. Segons la diputada, "la consellera va assegurar que aquest fet no era cap impediment per procedir a la licitació". Alòs va lamentar "el desconcert de la població".

http://www.segre.com/index.php?id=225&no_cache=1&tx_ttnews[tt_news]=8528&tx_ttnews[backPid]=244&cHash=cc2da30fae

Quan es tanqui la Model, qué es farà amb ella?

El meu vot: enderrocar els murs i aprofitar els edificis interns per crear el Museu Metropolità de Barcelona (una especie de museu gegant interdisciplinar i polivalent, amb exposicions permanents, algun hotel, sala de exposició i de congressos, i algún institut especialitzat per a clases d'art, urbanisme, arquitectura, etc., superiors, tipus màsters.

Amb l'endorrocament dels murs, faria una plaça a l'eixampla (els patis actuals dels presos) amb escultures, jespa, etc., i l'edifici remodelat i rehabilitat en mig.

Qué vos pareix?


Jo faria equipaments... hi ha un dèficit moolt gran en aquella zona i poc espai per fer-ne de nous.

La Model, fins al 2013

• Justícia dóna una nova data per al tancament de la presó d'homes

• El presidi es rehabilitarà per resistir els últims anys

• L'arquitecte Benedito redacta el projecte del nou centre del Llobregat de la Zona Franca

Nou calendari per a la clausura de la presó Model de Barcelona i nou retard. En una resposta parlamentària escrita de Montserrat Tura a una pregunta de la diputada del Partit Popular Carina Mejías, la consellera de Justícia parla per primer cop de l'any 2013 com la nova data per fer efectiu el tancament de l'històric centre penitenciari del carrer Entença.

En concret, la consellera afirma que la clausura "està prevista per a finals del 2012 o principis del 2013". Tot seguit, Tura ja adverteix que aquest calendari pot patir modificacions perquè respon a una previsió que va lligada a uns "processos previs molt complexos", és a dir, que la construcció de la nova presó del Llobregat, per a preventius, i el nou centre obert de Barcelona, per a presos en tercer grau, no pateixi nous entrebancs.

L'hora dels arquitectes

El projecte del centre que es farà a la Zona Franca és ara damunt la taula del despatx d'arquitectura que dirigeix Josep Benedito, després que li fos adjudicat per l'empresa GISA el 9 d'octubre passat. Segons els termes de l'adjudicació, el projecte té un pressupost de poc més de cinc milions d'euros i ha d'estar enllestit el maig de l'any vinent.

Tot i que l'adjudicació fa referència a la redacció del projecte per a un centre de preventius i un de règim obert, Justícia només té definit avui l'espai on s'ubicarà el primer dels dos centres, mentre que encara es busca un solar per a la presó de tercer grau. En un principi tot l'equipament penitenciari s'havia d'aixecar en un sol solar de la Zona Franca, però la conselleria va decidir ampliar la capacitat de la presó de preventius fins a 1.220, i això va obligar a buscar una nova ubicació per al tercer grau que encara s'està negociant.

El calendari d'obres amb què treballa la conselleria preveu estrenar la presó de preventius "a finals de l'any 2012", mentre que la de règim obert no s'acabarà fins a "principis del 2013". Aquest últim és indispensable per poder tancar, definitivament, la Model.

Esquerdes

Com que el recinte del carrer Entença ha de seguir funcionant uns anys, el departament ha posat en marxa unes obres de rehabilitació de l'edifici per valor de 800.000 euros.

En concret es tancarà l'esquerda del sostre del mòdul 1 i es repararan els problemes de filtracions d'aigua a la cúpula i cobertes dels cossos centrals.

http://paper.avui.cat/article/barcelona/145032/barcelona/govern/diu/ara/tancara/la/preso/model/lany.html

L'Ajuntament refarà la Model quan l'abandoni l'últim reclú
El consistori es proposa enllestir tota la planificació urbanística del solar per executar-la el 2013 | Hi haurà diversos serveis per al barri

Mentre l'últim pres de la Model estigui sortint per la porta del carrer d'Entença, l'Ajuntament vol fer entrar les excavadores per l'altra banda, ja que de porta només n'hi ha una. El retard en el trasllat del centre penitenciari de l'Eixample permetrà enllestir amb més consens i precisió els plans urbanístics per a la rehabilitació de part de l'edifici i per aixecar els serveis per a l'Esquerra de l'Eixample que s'hi projecten.

El solar de la Model ocupa dues illes de l'Eixample. La majoria de la construcció panòptica es mantindrà dempeus. La resta de construccions addicionals, tanques i patis aniran a terra. El districte de l'Eixample i la regidoria d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona hi preveuen ubicar força equipaments per al barri. El districte central de la ciutat és el més deficitari en serveis, tot i ser el més poblat i el que podria esdevenir primera ciutat de Catalunya si es trossegés Barcelona.

El panòptic centenari es conservarà i les sis galeries i la torre acolliran el museu sobre la mateixa presó. S'hi ubicarà un centre per "fer memòria" del que la presó va significar en les seves distintes èpoques, ja que l'edifici acredita ja més d'un segle.

Els patis i la resta de l'espai acolliran una escola de primària, una llar d'infants, un poliesportiu i altres serveis de districte. En principi "es reservaran 18.000 m2 per a serveis de barri", explica la regidora del districte, Assumpta Escarp. Pel que fa a "equipaments de ciutat", s'hi ubicarà una escola especial, probablement per atendre infants autistes.

El repartiment inicial d'espais preveia la construcció d'un hotel ...




avui.cat

No hi haurà hotel. Una mica de seny per fi!

Nebrera qüestiona les piscines a les presons

• Ho considera "una manera de malbaratar diners" i una "postura bonista"

La diputada del PPC, Montserrat Nebrera, va qüestionar la instal·lació d'una piscina a la presó de Lledoners, a construir d'aquí 4 anys, el 2012. Durant la sessió parlamentària, Nebrera es va adreçar a la consellera de Justícia, Montserrat Tura, i li va retreure que aquesta digués que les piscines podien constituir un incentiu per al bon comportament. "Suposo que per als que es portin bé a l'estiu", va apuntar la diputada crítica del PPC. Nebrera també va relacionar en la mateixa intervenció la piscina amb la tasca del CAC, la "crosta socialista", la situació "d'ERC en el poder" o el "panorama mediàtic i lingüístic" de Catalunya.

Tura va explicar, al seu torn que "ningú es pensi que les presons son una bassa d'oli", i va recordar que s'aplicava "el reglament penitenciari". Nebrera va al·legar que la pregunta sobre la piscina de la presó de Lledoners responia al seu interès en buscar alternatives "perquè l'autonomia financera no es converteixi en una manera de malbaratar diners".

"I la piscina és una anècdota", va reconèixer, tot i assegurar tot seguit que ella tenia "la sensació de molta gent al carrer", i acusar la consellera Tura de "fer nous banys d'imatge que vostè havia fet abans a Interior i que ara costen molt més". "Per què aquesta piscina? Per què ens gastem els diners públics en coses que tenen a veure amb una postura bonista en la qual es parla de la reinserció de les persones que estan a les presons com si fossin més importants que les persones que hi treballen?", va preguntar.

Montserrat Nebrera va criticar també la data de construcció de la piscina designada per Tura i va considerar que "tenim clarament un problema de priorització de recursos que molt probablement hauria vostè de tenir en compte". La consellera Tura va respondre que "només faltaria que no hi haguessin incentius" per als presos del "tipus de pavellons esportius" i va acusar Nebrera de "jugar a la demagògia fàcil". També li va recordar que moltes de les presons catalanes "van ser construïdes fa més de 100 anys o en plena època del franquisme". La resposta de Tura va aixecar aplaudiments dels diputats.

http://politica.e-noticies.cat/nebrera-questiona-les-piscines-a-les-presons-22827.html