Faig aquest fil nou (el meu primer al foro) perque sembla que tenim un problema i prou greu amb un dels barris més cèntrics i emblemàtics de Barcelona, el Raval.

Curiosament, està al costat de Gòtic, pot ser un dels més coneguts del sector turístic urbà europeu, de moda i un gran atractiu encara que també té algún sector una mica gueto, però que no li afecta ni a la sensació de seguretat, ni a l'arribada de turisme o ciutadans, ni als residents. Encara més forta es la comparació amb el Born, autèntic barri de moda de Barcelona, pot ser menys conegut a escala turística que el Gòtic, però millor conservat, millor adaptat a la ciutat, amb el sector residencial prou content i que serveix molt bé com a referent de la Barcelona gòtica i de disseny per al món.

Però què passa amb el Raval?
Fins i tot, el barri de Sant Pere, una mica més a prop de l'Eixample ha passat de ser "el forat de la vergonya" a ser un barri molt bé dissenyat, tranquil, molt bó per a passejar, fora del circuit turístic i molt agradable per als residents.
Altres barris antics semblats a cascs històrics com Gràcia o Sants han deixat enrere el problema de semblar guetos, Gràcia perque es un dels barris més coneguts de Barcelona a escala de grans barris clàssics coneguts d'Espanya com Malasaña a Madrid o Carmen a València, però Sants ha lograt fugir d'aquesta imatge de gueto fins i tot estar allunyat del centre, i amagat d'arrere de l'Estació de Sants.

Doncs deixo aquest fil per posar propostes i solucions per al barri de Raval, que siguen lo més realistes possibles (i si son molt radicals, al menys explicar com es pensaria fer, d'una forma realista) i debatre una mica sobre el tema.

No hem d'oblidar que a Raval es porten fent projectes molt ambiciosos per ajudar a que deixi de ser un gueto i no ho aconsegueix (la rambla, el hotel nou que han posat, la filmo, nou disseny de mobiliari urbà, obrir-lo al turisme, etc.).

Una cosa, no trobo arguments vàlids dir coses com fer fora als moros o tancar-lo al turisme, encara que sí pot ser part d'una argumentació sòlida. Aixó es cosa de cadascú.

^^ El que es fa al Raval no està pensat per als habitants de Barcelona. Simplement s'hauria de fer del Raval un barri com el Carrer Gran de Gràcia, la Rambla Catalunya o el carrer Aribau, carrers no tant per als turistes i sí per als habitants que poden anar a fer compres de qualsevol tipus, el pa, sabates, roba, electrònica...

No, merda!!!!!!!
T'havia posat una resposta i no s'ha penjat, no sé perquè. Quina merda, era llarga i elaborada


:(

Una mica d'història (I):

El Raval és un barri que té (tenia) una funció. Era la planta baixa de l'ascensor social de Barcelona. Fa 30-40 anys qui vivia al Raval? Majoritariament inmigració, com ara, i que convivien amb gent "problemàtica" (sí, prostitutes, amb les seves madames i els seus xulus). Cadascú sabia quin era el seu món, en una mena d'universos paralels superposats: La "mala" vida amb la gent que atreia i la "bona" gent que treballava per un futur per a ells i les seves families. I, que jo sàpiga, aquestes dos realitats no entraven en conflicte perquè cadascú s'ajustava al seu paper. També, i aixó ho recordo jo mateix de no fa tans anys, pel Raval, pel carrer Hospital o la plaça de Padró, hi havia grans negocis de tractants de pells i cuiro. És a dir, era un barri amb els seus problemes, però que no afectaven ni al comerç ni als veins.

Però alguna cosa s'hi va trencar. L'esquema del barri actualment és el mateix, majoria d'inmigració i persistència de gent problemàtica (que no té perquè tenir a veure amb la nova inmigració). Em diuen que aquesta gent problemàtica respecta als veins i en aquesta mena de pacte no escrit, no s'enfronten en cap sentit. Però el fet que el barri s'obrís a visitants de la resta de la ciutat (ja de dia o de nit) ja és una altra cosa.

La meva solució personal, anar-hi (com a visitant que sóc) tant poc com em sigui possible. Perquè és un barri que té aquesta "gent problemàtica", que no comporta major problema pels veins si mantenen aquest pacte tàcit, i que s'ha d'evitar.

Solucions arquitectòniques o d'infraestructures. És clar: Hausmanització. Expandir la rambla del raval pels seus dos extrems (crec que enllaçaria amb muntaner). Però no crec que serveixi per gaire. En el cas Raval cal docència, fins on es pugui, i mà MOLT dura amb qui realment ho mereix.

Un gran què seria treure gran part de la gent "problemàtica" de l'ombra de la ilegalitat: legalitzar i ordenar la prostitució. Fins i tot com a solució local, legalitzant únicament la prostitució dintre del Raval (o dintre de determinades àrees), amb control de les persones que l'exerceixen. Això vol dir controls de salut periòdics per a prostituts/es, obligatorietat de tenir títol de guarda jurat per als proxenetes, i que tots ells paguin, evidentment, impostos per la seva activitat econòmica.

Derribar els meublés. Jo faría un vial estil Portal de l'Angel des del la plaça del Pes de la Palla (em sembla que es diu) fins al Macba, comercial que hi hagi alguna tenda de tecnología pero més senyorial que les de Sant Antoni, per exemple una Apple Store i coses així.
Despres conectar la plaça cap a la Rambla del Raval pasant prop de l'hospital i alhora amb la Boqueria, que diguem la deixaría que es pugués voltar per tot dos costats des de la rambla sense entrar a les arcades.
Tot peatonal, naturalment. Amb aixó s'arreglaría una mica la zona de Sant Antoni (potser una conexió millor Sant Antoni - Rambla de Raval)

Cap al mar segurament sería millor fora meublés + peatonalitzar (sense habitacions i sense cotxes = no prostitució).

I com diu Percola, segurament el problema no hi era tant quan ni deu hi entraba, ara no paren de pasar turistes borratxos amb les carteres plenes i aixó atreu lladres com la merda a les mosques.

, ara no paren de pasar turistes borratxos amb les carteres plenes.




Com Soho a Londres o pitjor ? Perquè també a aquesta zona central de Londres es nota l'ambient cosmopolità, jove, de "botellon" a la manera anglosaxona.

Es nota també al barri "roig" d'Amsterdam, que pot semblar molt agressiu.
Soho, Barri roig, Raval son els tres exemples que tinc d'aquest tipus de zona "permissiva" (no tinc el mot idoni), al centre d'una gran ciutat.

Fa molt de temps que no he anat pel Raval.

Ben apuntat això de comparar els barris "permisius" d'altres ciutats, Kerouac. Només conec el barri roig d'Amsterdam, i em va donar en el seu moment una sensació bastant semblant a la del Raval. És un bon exemple per la solució de ordenar la prostitució, si algú pot arribar a considerar ofensiu que unes senyores en cotilla ensenyin cuixa a un aparador es poden trobar solucions més tancades, tot i així és molt millor que trobar gent fornicant als suportals de la Boqueria. Per cert, tachikomakun, a Gràcia també hi ha meublés i no sembla que a Gràcia hi hagi els mateixos problemes i en la mateixa extensió que al Raval.

Una altra a cosa a tenir en compte, no només al Raval, també a zones nocturnes de la ciutat, és que hi hagi la possibilitat d'alleujar necessitats. O sigui, WCs públics. Van desapareixer tan de pressa com van apareixer aquelles cabines tancades que anaven amb monedes.

Doncs al Raval el tema de WC públics crec que seria senzill, hi ha molts locals petits que no hi ha res, i podrien ser un bon lloc per aprofitar. I es podria finançar amb alguna mena de publicitat a l'aparador (no la compra dels locals, però si el dia a dia).

Que jo sapigui al Raval només n'hi ha un davant del MACBA, que tot hi passari sovint, fins fa res em vaig adonar que era un WC, així que podrien millorar la cartelleria XD

Aquest tema de WC és molt senzill de millorar. A París han cambiat des de fa alguns mesos els antics "WC publics" per posar WC gratuïts i moderns a tots els barris, que siguin turistics, populars, de pijos etc.

No hi ha publicitats, només un plànol del barri.

Es lleig, és veritat, pero funcionan i sobretot els turistes semblan content, ja que és net i gratuït. Hi ha actualment 400 d'aquests.
L'ajuntament sembla molt orgullós d'aquesta novetat i és pot trobar totes adreces al seu web (!).

http://farm4.static.flickr.com/3578/3676340682_91d0d84f68.jpg

http://farm4.static.flickr.com/3585/3675525585_22a62748f8_b.jpg

Personalment, no vaig anar, pero pels que volen, aquest web proposa una visita virtual :

http://www.hotels-paris-rive-gauche.com/blog/2009/07/01/nouvelles-sanisettes-paris/

(ho sento, és un tema com un altre i una questio important per les ciutats^^
)

Perdoneu'm per donar sovint exemples de París, pero visc aqui, i la veritat és que es fa bastant coses bones darrerament.

A mi aquest tipus de WC no em fa gaire el pes la veritat, tot i que no està mal i per segons on no em sembla malament... però en el cas del Raval, que no té grans carrers ni grans places (tret de la Rambla del Raval, Macba, i quatre més). Crec que seria millor integrat en els edificis. Però en altres barris o zones no em semblaria malament aquest model.

Per cert, que raro que estiguin les instruccions en francès i castellà, no? Si hi hagués en anglès no m'estranyaria, pero em sobta que posin castellà abans que l'anglès, i que només posin en anglés free entry. Els anglesos els saben utilitzar pero els francesos i espanyols, no? XD

^^Sí que hi ha instruccions en anglès!

A mi sí em sembla una bona idea, enfocada a visitants, i ara per ara el Raval no és tan turístic com per posar-ne tants. Això sí, el disseny més bonic, per favor...

Perque gràcia no era un barri marginal ple de delinqüencia, prou lluny del port per no atreure mariners i on trobar habitacions prou barates per inmigrants sense un reial, sino que era mes aviat zona pija.

I la prova és que a les zones chungues del Raval no hi ha Okupes, que poden ser bruts i ganduls, peró de burros no tenen un pel y no anirán a que els hi fotin un navajazo podent anar a un barri més de la seva corda on ells siguin els "chungos", per aixó gracia n'está plé.

En quant a WC, em quedo amb aquest de Lausana, al Flon. Per cert que era el barri chungo, amb yonkis i tota la pesca, l'han reformat completament en una zona comercial.

http://www.youtube.com/watch?v=0WL2ZnE1vAU

Si algú sap com es posen els videos directament que m'ho digui.

En tot cas es poden posar urinaris com aquest, que solen posar a les festes. No és maco, peró es millor que que es pixin a les parets.

http://www.maquinet.es/urinario.gif

^^Sí que hi ha instruccions en anglès!

A mi sí em sembla una bona idea, enfocada a visitants, i ara per ara el Raval no és tan turístic com per posar-ne tants. Això sí, el disseny més bonic, per favor...

:bash: ara ho he vist XD

Però segueixo pensant on posar-los XD

REPETIT.

^^ Jajaja

I els de Lausana m'agraden molt, excepte que això de que et veguen mentre pixes no sé si li farà gràcia a tot el món xD

No, home, no ho has vist? Quan es prem el botó es torna opac el vidre i no es veu res, com a molt una ombra.

Penso que el problema del Raval va també amb el tema de la Rambla.

Sóc de fora, i noto cada vegada que torno a BCN que malaudarament la Rambla ha cambiat molt, com vosaltres segurament.

Per parlar (encara) del exemple de París (ho sento!), cal dir que hi ha 10-15 anys, els Champs-Elysées també han conegut grans problemes : arribada de menjar rapid tipus McDonald's, comerços de baix cost, inseguritat (sobretot a la part alta, i especialment el diumenge vespre i la nit), mala fama pel part de la gent d'aquí que desertaba, articles de premsa sobre el problema. Aquest fenomèn ha començat als vuitanta em sembla.

Els Champs-Elysées son més comparables amb el Pg. de Gràcia pero aqui es trata de la manera de millorar una avinguda simbolica i turistica, i la Rambla segueix sent el cor de la BCN turistica i dels guiris com ho son els "Champs" per París.

Doncs, als noranta han volgut acabar amb el problema. Han fet moltes reunions i propostes sobre el tema : calia tornar l'avinguda de prestigi i de passeig per tothom, gent de Paris i de fora. Els comerçiants ells mateixos han proposat mesures. L'objectiu de l'associació de comerçiants era el "manteniment de l'imatge de prestige de l'avinguda".

Primer, han fet un rentat de cara complet : aparcament prohibit, voreres més amplies, nous arbres i nou disseny del mobiliari urbà.

Desprès han fet un "VIP list" : l'associació de comercants té la competencia per prohibir les botigues o restaurants que no volen (la questió de "prestige"). Doncs, poden elegir qui pot instalar-se i qui no. H&M fou prohibit durant molt anys, pero finalment un tribunal ha autoritzat la botiga a obrir a la tardor d'aquest any, a un local de luxe dissenyat per Jean Nouvel.

Levi's no ha obtingut l'autorització, mentre que botigues com Esprit, Massimo Dutti o Abercombie & Fitch s'han instalat sense problemes : questió d'imatge de la botiga. Un hotel de 5 estrelles també s'ha instalat : el Marriott, a prop de la FNAC.

L'ultima etapa d'aquest procès era fomentar l'arribada de botigues de luxe que simbolitzen la marca "França" arreu del mon com Louis Vuitton.

I quant als restaurants, no hi haurà més obertures de McDonald's o Quick. Un kebab, per exemple, no pot s'instalar aqui, mentre pot lloguer un local : l'associacio aquesta no ho permetrà : la questió de "prestige", encara.

Sobre l'entorn, han habilitat l'antic Grand Palais per fer exposicions temporals (havia gent que volia enderrocar-ho perquè no tenia cap utilització!!!!). La gent de Paris ha tornat, molt gràcies a aquest nou monument (és una molt bona operació l'actuació sobre aquest palau de vidre : ho recomano a tothom que visita Paris i que s'interesa a l'arquitectura).

Cal dir també que hi ha ara força presencia policial, molt més qu'abans. No soc partidari de tanta presencia, pero la veritat és que ha cambiat molt. Es la policia nacional (la policia municipal no té moltes competencies a França, molt menys que la Guarda Urbana de BCN).

Doncs, l'avinguda ha cambiat bé, tothom ho diu, pero ara és més carrissim que mai, doncs pero menys cines (lloguer massa car) i més botigues "uniformitzades" : Lacoste, Zara, Gap, etc.

Malgrat aixo, sembla que la gent de Paris torna als Champs, sobretot el cap de setmana per passejar en familia. No són els Champs-Elysées de "tota la vida" (malaudarament s'ha quedat l'avinguda dels turistes) pero es molt millor que fan 10 anys i sobretot ha tornat el prestigi. Ara els guiris no són més deceptionats quan visitan l'avinguda.

Bé, ja sé qué es trata del Raval aquest fil, pero per a mi la Rambla i el Raval han de s'entendre junts i potser hi ha coses que s'han fet a Paris que poden també valer per la Rambla : rentat de cara, voluntat politica, accions dels comerçiants.

Ho sento BCNforever si m'he allunyat del teu tema i per les faltes en català.

Un lavabo d'aquest es convertiria en un niu de drogadictes de la zona y gent fent cruising

Ja hi han lavabos públics al Raval que no son nius de drogadictes i això que el tenen al costat XD

Comparar els Champs Elisees amb la Rambla, no se...

I ja posats a parlar de la Rambla, és un carrer emblemàtic de Barcelona i que, al meu parer, no té solució. Potser controlar més les aglomeracions que s'hi fan (estatues vivents fora, ho sento) i controlar molt la venda ambulant.

De fet, l'últim cop que vaig ser a la Rambla, l'objecte ambulant de moda era una espècie de joguina voladora. Clar, el venedor en si llençava la cosa enlaire i no vull pensar que si en la seva carrera per recuperarla al final del seu vol impactava accidentalment amb un vianant no intentés robar-li la cartera.

En quant a limitar qui pot obrir-hi una botiga, seria bona idea si la Rambla fos una avinguda de prestigi (que no ho és).

jo no estic d'acord amb lo de les estatues, igualment, crec que hi havia algun pla per situar-les més avall on no hi ha tanta gent o on és més ample?

Que es pot inferir de l'exemple del Champs Elysées doncs? Que si es deixa als comerciants triar qui hi pot ser i qui no acaba convertint-se en una zona cara de nasos plena de turistes :P. De fet m'extranya que calgés tot aixó per mantenir el prestigi, el normal es que el propi preu dels locals acabi per decidir que es quedin les marques luxoses.

Per cert, no puc entendre com una carretera de 10 carrils pot ser un centre turístic. Fins i tot Passeig de Grácia em sembla excessiu... crec que la Diagonal amb la famosa reforma hauría estat un Passeig de Gràcia molt millor que el propi Passeig de Gràcia, a l'alçada de Casanova sembla gairebé un parc amb tants d'arbres.

Kerouac, gràcies per la teva aportació. Ets de París i jo crec que sempre lo millor per analitzar bé aquestes problemàtiques es tenir diferents visions més objectives i exemples de fora.

Encara que crec que els Champs Elysees no es poden comparar amb la Rambla (la Rambla em sembla única, per a bó i per a mal), sí que hi ha algo de lo que has dit que m'ha cridat l'atenció: el prestigi.

Crec que es pot fer algo així, però sense arribar tan lluny com el cas parisenc (que es normal a aquesta avinguda, de les més conegudes del món). Precissament aixó havia posat abans a on no es va penjar la resposta, no sé perquè.

Doncs la meva idea, o la base de la meva idea passa per la dignificació. Refer tot l'urbanisme, a poc a poc però amb idees de llarg termini per donar-li una nova imatge a Raval. Si fa falta tirar algo per millorar-lo, doncs es fa, previ estudi.
El que faria seria remodelar carrers solament per a vianants molt més dels que hi ha, però no de qualsevol manera, com, per exemple, amb grans plaques de pedres com al Gòtic, a on van molt bé, però a uns carrers tan petits i bruts com els del Raval no em sembla que funcioni. Prefereixo un embaldossat molt més estudiat, més distintiu, enlloc d'arbres a terra, posar-los a tests grans de metall, etc. Com si fora un treball romàntic, en el sentit arquitectònic.

Per exemple, crec que la rambla del Raval funcionaria millor si els cotxes passaren pel centre i tinguera grans grans voreres al costat, amb arbres que donen ombra, però no tan grans, amb valles maques no molt grans, etcètera. Es a dir, tot pensat per embellir. Molta més presència policial i coses així.

Es a dir, donar-li a poc a poc més prestigi, o aquesta sensació. Als envoltants del nou hotel a la rambla sí que anirien bé botigues prestigiones com al portal de l'àngel, etc.

Yo la única solución que le veo al Raval es derribar bastante.

De casco histórico y bonito ya tenemos el Born, y la zona cercana a la Plaza Sant Jaume y a la Catedral.

Con el Raval algo habria que hacer, pero algo radical. Eso o admitir que no tiene solución.

La rambla ja está bé com está pel mig, amb els cotxes pel mig hi circularíen mes cotxes, i creuar-la sería més complicat, a més te un aire més de plaça que de carrer. I de totes formes no es el que está pitjor del barri.

Yo la única solución que le veo al Raval es derribar bastante.

De casco histórico y bonito ya tenemos el Born, y la zona cercana a la Plaza Sant Jaume y a la Catedral.

Con el Raval algo habria que hacer, pero algo radical. Eso o admitir que no tiene solución.

No crec que tingui cap sentit derribar perquè "ja tenim un casc històric i bonic", que per cert, anomenant-lo "Born" et deixes a Sant Pere i Santa Caterina, i per no dir part de la Rivera si és que no ho utilitzes com a sinónim estricte de la Rivera.

Per altra banda el Raval és d'un estil diferent i mostra una altra època de la Barcelona emmurallada, amb un estil de construcció diferent, per tant no crec que sigui comparable amb el Gòtic o amb la Rivera & co és com si diem de tirar el Poble Sec perquè d'Eixample ja en tenim un i no en volem dos.

Bueno si, he dicho el Born pero también me referia a los barrios de Sant Pere, Santa Caterina y tal.

Y que quieres que te diga, a mi el Raval no me gusta nada, que tiraran una parte de él no me importaria, aunque entiendo los que lo quieran mantener y lo respeto.

Al menos yo que se, tirar unas manzanas y hacer una gran avenida larga. O no se, la verdad que no sé.

Nada, que no me gusta nada el barrio y ya está, es el último barrio donde me iria a vivir y eso que es uno de los más cercanos de donde trabajo xD.

A nivell urbanistic: jo no faria més carrers amples al Raval (el barri no necessita més tràfic) però si que hi tiraria un parell d'illes al terre per fer plaçetes tipus "Gràcia".

A nivell social: en primer cop legalitzar i regularitzar la prostitució per treure-la del carrer i en segón cop presència policial a dojo i má dura durant uns quants anyets potser amb unes quantes "mini-comissaries" estratégicament col.locades als punts més conflictius del barri...

Bueno si, he dicho el Born pero también me referia a los barrios de Sant Pere, Santa Caterina y tal.

Y que quieres que te diga, a mi el Raval no me gusta nada, que tiraran una parte de él no me importaria, aunque entiendo los que lo quieran mantener y lo respeto.

Al menos yo que se, tirar unas manzanas y hacer una gran avenida larga. O no se, la verdad que no sé.

Nada, que no me gusta nada el barrio y ya está, es el último barrio donde me iria a vivir y eso que es uno de los más cercanos de donde trabajo xD.


Pero es que lo del "no hi viuria allà" es tan relatiu... jo no viuria a molts llocs de Santa Coloma, Badalona, Sant Adrià, a alguns turons de Barcelona o Nou Barris, i si que viuria al Raval. Hi han carrers molt macos i jo crec que els carrers problemàtics són força reduïts.

Tirar alguna illa es podria fer per com diu en mtrpls per fer-hi alguna plaça.

Sí que hi han carrer macos al Raval i que crec que haurien de ser exemples de com es pot aprofitar i reurbanitzar el barri. Per exemple, l'eix que vé a ser els carrers Ferlandina i Elizabets amb les places dels Àngels i la plaça Elizabets. Son macos, tenen vida i no hi ha tanta brutícia. Em sorprén que no siga paregut per exemple, el carrer Tallers, un dels més mítics del barri i de Barcelona, sobretot amb les botigues musicals. Dona molta pena i la part més ampla, a prop de Universitat, té un urbanisme pesim, a on no es pot aprofitar res més que raconets per pitxar. Després tenim coses com que la part darrera de la Boqueria està completament desaprofitada i enlloc de ser una plaça maca i a prop de dos institucions importants de Barcelona, la Boqueria i la biblioteca, es un aparcament horrible. Amb coses així, es impossible fer resorgir el barri i penses que encara resta molt per fer abans de començar realment a pensar què de nou es pot fer.

L'aparcament aquell va fora.

Després tenim coses com que la part darrera de la Boqueria està completament desaprofitada i enlloc de ser una plaça maca i a prop de dos institucions importants de Barcelona, la Boqueria i la biblioteca, es un aparcament horrible. Amb coses així, es impossible fer resorgir el barri i penses que encara resta molt per fer abans de començar realment a pensar què de nou es pot fer.

^^ A la Plaça Gardunya ja hi ha un projecte moooolt interessant en marxa de la Carme Pinós. S'amplia la Massana i es fa un edifici de vivendes nou. La plaça quedarà més petita però més recollideta:

http://www.plataformaarquitectura.cl/cpgarq/albums/userpics/10023/normal_vista_plaza_01.jpg

http://www.plataformaarquitectura.cl/cpgarq/albums/userpics/10023/mkta_01.jpg

http://www.plataformaarquitectura.cl/cpgarq/albums/userpics/10023/mkta_02.jpg

http://www.plataformaarquitectura.cl/cpgarq/albums/userpics/10023/mkta_03.jpg

http://www.plataformaarquitectura.cl/2007/03/12/escuela-massana-edificio-de-viviendas-y-urbanizacion-de-la-plaza-de-la-garduyna-barcelona/

Penso també que cal respetar els edificis existents i habilitar-los, per mantenir el passat del barri. Em sembla que un barri sense passat farià la cosa pitjor.

Pero un eix urbà des de l'avinguda Drassanes fins a Universitat, passant per la rambla del Raval i la plaça dels Angels seria bé per unificar el barri.

No un eix tot dret, clar, pero amb una certa continuitat. Un eix format amb placetes, carrers més o meny grans, sense una perspectiva pero amb una trama urbana visible.

A veure els edificis que ja existents a aquest "eix", penso que no és gaire posible.

Doncs no em sembla gaire bé no conservar aquesta mini façana de pedra

http://maps.google.es/maps?hl=ca&rlz=&=&q=pla%C3%A7a%20gardunya&um=1&biw=1280&bih=647&ie=UTF-8&sa=N&tab=il

La resta de projecte em sembla bé.

Lo que dius Kerouac... podria continuar-se la Rambla del Raval fins a Joaquim Costa, però mantenint JC tal qual però peatonitzant-lo... hi ha varis establiments interessants, i en gral els edificis que hi ha estan força bé tot i que s'haurien de reformar.

Si s'ha d'ensorrar alguna cosa al Raval són els habitatges d'època franquista, que no arriben a ser francoblocs perquè no tenen l'alçada per a ser-ho (vaja, que no es tracta d'un Bellvitge II) però no deixen de tenir aquell estil arquitectònic de gust tan dubtós en un barri on no enganxen ni amb pega. En això hi incloc coses com edificis-aparcament i tot edifici en molt mal estat, com és lògic.

Amb aquests enderrocs s'aprofita, mica en mica, per anar fent pisos nous, fomentant que arribi gent variada del país i de fora (pisos per a joves, mini-residències per a estudiants, HPOs, etc), evitant així concentracions monoètniques o de classes socials massa homogènies. Allà on calgui es va esponjant amb places de barri, que insisteixo, és el que usa més la gent en el dia a dia.

Pel que fa a la Rambla del Raval no és rambla, evidentment. Això de "rambla" és una cosa que algú es va treure del barret per a vendre l'experiment "a lo gran" (el mateix rotllo del "passeig marítim metropolità"). És una plaça i prou; Una gran plaça, això sí: de fet, és la plaça major del Raval, amb el permís de la plaça dels Àngels (MACBA, facultats UB, etc.), que és dels llocs del barri amb més vida i més variada.

I si en el futur aquestes i altres actuacions fessin del Raval un barri molt millor per a viure-hi plantejaria tancar més carrers al trànsit rodat, peatonalizant-los i deixant pas només a serveis diversos allà on sigui possible/necessari.

Penso també que cal respetar els edificis existents i habilitar-los, per mantenir el passat del barri. Em sembla que un barri sense passat farià la cosa pitjor.

Pero un eix urbà des de l'avinguda Drassanes fins a Universitat, passant per la rambla del Raval i la plaça dels Angels seria bé per unificar el barri.

No un eix tot dret, clar, pero amb una certa continuitat. Un eix format amb placetes, carrers més o meny grans, sense una perspectiva pero amb una trama urbana visible.

A veure els edificis que ja existents a aquest "eix", penso que no és gaire posible.

De fet la continuació de l'eix Av. de les Drassanes - Sant Oleguer - Rambla del Raval ja existeix. Passa pel carrer de Montalegre (davant de la facultat de FGH de la UB, el MACBA..., vaja el centre neuràlgic del Raval nord) i per Valldonzella i Tallers. A Valldonzella - Tallers ja es va remodelar la plaça de Castella, que fotia fàstic, pena i vergonya de veure i de patir, i ara és una cosa decent, plaça dura, però decent. De fet allò només pot ser una plaça dura, ja que és zona de pas intens. Allà, a més, caldria enderrocar els edificis setenters, que són un crim contra la humanitat i donar més protagonisme a l'església.
Entre la Rambla del Raval i Montalegre no hi ha un eix ben definit, i la gent passa per on vol, pot o coneix, bàsicament per Egipcíaques, tot i que el gruix de la gent tomba per Elisabets i Bonsuccés per a baixar fins al port per la Rambla, o fins i tot més avall, pel carrer del Carme o plaça de la Gardunya i la Boqueria.

Si s'ha d'ensorrar alguna cosa al Raval són els habitatges d'època franquista, que no arriben a ser francoblocs perquè no tenen l'alçada per a ser-ho (vaja, que no es tracta d'un Bellvitge II) però no deixen de tenir aquell estil arquitectònic de gust tan dubtós en un barri on no enganxen ni amb pega. En això hi incloc coses com edificis-aparcament i tot edifici en molt mal estat, com és lògic.

Amb aquests enderrocs s'aprofita, mica en mica, per anar fent pisos nous, fomentant que arribi gent variada del país i de fora (pisos per a joves, mini-residències per a estudiants, HPOs, etc), evitant així concentracions monoètniques o de classes socials massa homogènies. Allà on calgui es va esponjant amb places de barri, que insisteixo, és el que usa més la gent en el dia a dia.

Pel que fa a la Rambla del Raval no és rambla, evidentment. Això de "rambla" és una cosa que algú es va treure del barret per a vendre l'experiment "a lo gran" (el mateix rotllo del "passeig marítim metropolità"). És una plaça i prou; Una gran plaça, això sí: de fet, és la plaça major del Raval, amb el permís de la plaça dels Àngels (MACBA, facultats UB, etc.), que és dels llocs del barri amb més vida i més variada.

I si en el futur aquestes i altres actuacions fessin del Raval un barri molt millor per a viure-hi plantejaria tancar més carrers al trànsit rodat, peatonalizant-los i deixant pas només a serveis diversos allà on sigui possible/necessari.

Bé, com la meitat de les rambles de Catalunya. Em sembla bé que aquesta deria ramblista no hagi arribat a segons on, com el meu poble, i li'n diem Passeig al que és un passeig i que en un altre lloc se'n diria Rambla XD

PD: jo reformaria la part baixa de l'eix que descrius molt bé.

En l'eix Rambla del Raval, cap al mar (per entendre'ns), està gairebé tot fet. L'únic, la conexió entre pròpiament la Rambla Raval i l'avinguda Drassanes, queda una mica coixa al carrer Sant Oleguer. En el seu moment sembla que es va reformar juntament amb la Rambla del Raval i deixar-lo així va ser un error.

Si que està tot fet, però no se perquè però no m'acaba d'agradar la part baixa d'aquest eix, és a dir cap al mar com molt bé dius.

^^
Tota la raó, Vila, em passa com a tú. No m'acaba d'agradar. De fet, encara que son carrers molt més amplis i més organitzats, em semblen casi tant gueto o més que la part més alta del Raval.

Crec que el problema pot ser que arriba a cap lloc. Aquesta part del passeig litoral del port no té res, no es turística, es com la fi de Barcelona abans d'anar-se'n a Zona Franca. Per aixó penso que es molt important articular un passeig atractiu, un eix cultural com he dit a altres fils, des de Ciutadella fins a la mateixa Montjuic, amb la pujada que vaig dir al final del tot, perque funcionaria com amortiguador cap als barris que conecten. El exemple més clar el veig amb la Barceloneta. Esta aillada completament amb grans artèries, però com son llocs molt atractius no fan del barri més aillat d'aquesta part de la ciutat un gueto.

Lo important es articular una sèrie d'eixos atractius (de passeig, culturals, el que siga) amb la missió de donar vida als envoltants.

A nivell urbanistic: jo no faria més carrers amples al Raval (el barri no necessita més tràfic) però si que hi tiraria un parell d'illes al terre per fer plaçetes tipus "Gràcia".

Hola a tothom! :wave: vaig descobrir aquest fòrum fa no gaire gràcies a un joc que es diu airline empires, a través del qual vaig coneixer el grup d'Ozscrapers i ara finalment m'he adonat que hi ha un fòrum català! :-)) no crec que pugui participar gaire perquè no tinc temps i demés, pero bé, llegir segur que llegeixo!

al respecte de les plaçetes, només vull dir que l'ajuntament n'és conscient, i de fet alguna actuació ja hi ha en marxa. Per exemple, a la cantonada del carrer de l'Om amb el carrer de Nou de la Rambla (que en la meva opinió és la millor zona del Raval sud) volen enderrocar la meitat d'un bloc acabat als 80 per la Generalitat pero començat a l'època de la dictadura, on, si no m'equivoco, hi van posar part de les families que vivien als habitatges enderrocats per fer pas a la rambla del raval...

http://estatic.elpunt.cat/imatges/00/38/alta/780_377_38452_9b6551956e7ccb1f9a10e6a4d9c569f7.jpg

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/103129-barcelona-enderrocara-80-pisos-del-raval-sud-per-remodelar-tota-una-illa.html

d'aquesta manera el carrer de sant bertran també el podran dur fins a l'avinguda de les drassanes

adéu siau!

Gràcies per la info.
A vera si es una intervenció útil..

Jo no sé quina mania té la gent per voler enderrocar illes senceres d'habitatges al Raval. Jo abans enderrocaria el 80% dels districtes de Nou Barris, Sant Martí, Horta i/o Sant Andreu, per no parlar dels barris franquistes als municipis de l'AM de Barcelona. Totes aquestes zones són molt més ofensives a la vista que qualsevol racó del Raval.

Jo no sé quina mania té la gent per voler enderrocar illes senceres d'habitatges al Raval. Jo abans enderrocaria el 80% dels districtes de Nou Barris, Sant Martí, Horta i/o Sant Andreu, per no parlar dels barris franquistes als municipis de l'AM de Barcelona. Totes aquestes zones són molt més ofensives a la vista que qualsevol racó del Raval.

Hi ha edificis "franquistes" que no són tan lletjos. No m'ofenen gens ni la torre que hi ha a plaça de Sants o l'altra de la cantonada de Numancia amb Tarradelles.

Enderrocar un edifici perquè sigui lleig per alguns no és motiu. S'ha d'enderrocar per esponjar els barris i fer-los més airejats i que sigui fàcil moure-s'hi. Dotar un barri de places, a l'estil Gràcia, facilita l'esponjament, sí, però dificulta moures-s'hi en cotxe.

Es diu que el Raval està ple de prostitutes i de camells. Es deu això als seus carrers estrets? Fins fa 4 dies, les prostitutes estaven al voltant del Camp Nou o per la Vila Olímpica, i allí els carrers no són estrets. I els camells que venen coca els pots trobar a qualsevol bar de copes de la ciutat, no exclusivament al Raval. Per la zona de Santaló i Travessera de Gràcia hi ha desenes de locals i discos on es pot comprar droga, només cal dirigir-se als WC i esperar.

i com ho saps tot això??? t´ho han explicat no? jejjee

estaría molt be això que dius de les places al raval a l´estil Gràcia (PERCOLA) , però s´ha de fer bé...

i com ho saps tot això??? t´ho han explicat no? jejjee

No, ho sé perquè sóc un yonki i cada dia vaig de p**** :lol: :cheers:

A més, el Raval està ple de places, crec que en té més que Gràcia (y algunes bastant més grans si ens centrem exclusivament en la zona antiga de Gràcia): plaça de Castella, dels Àngels, de les Camarelles, la de la Biblioteca de Catalunya, Sant Pau, Drassanes, la Rambla del Raval i algunes més petites en bastants cruïlles de carrers.

El Raval necessita regenerar-se a nivell social, i aquest és un procés molt llarg que no se cenyeix a construir un parell de places i parcs. Ha estat un barri abandonat de la mà de Déu on s'ha concentrat molta població immigrant, majoritàriament pakistanesa. Però poc a poc s'hi estant anant a viure molts joves, cada cop més, i s'estan obrint negocis, bars, restaurants i altres botigues més enllà dels kebabs. Després hi ha el problema que el barri concentra multitud de locals d'oci i, com que no es pot dir que la gent sigui majoritàriament cívica i pulida, molts carrers acaben plens de merda a altes hores de la matinada. Però no cal generalitzar dient que al Raval només hi ha merda i/o que està totalment degradat.

estaría molt be això que dius de les places al raval a l´estil Gràcia (PERCOLA) , però s´ha de fer bé...

Potser no m'he explicat bé. El que volia dir és que entre pisos i pisos, posar (tenir) de tant en tant una plaça va bé per organitzar una mica la vida de barri. Però les places en un barri estret i mal fet no són la solució única, cal obrir carrers grans, amples, que duguin a algun lloc i que (si és possible) siguin rectes seguint les especificacions de la trama de l'eixample.

El País:

Barcelona cerrará antes de fin de año el porche del mercado de la Boqueria
La reforma, que costará 80.000 euros, ampliará el recinto y se finalizará un año y medio después de que los medios retrataran la degradación de ese lugar, donde se ejercía la prostitución.

EL PAÍS - Barcelona - 02/09/2010

El Ayuntamiento de Barcelona licitará en las próximas semanas el cierre de los accesos a los porches del mercado de la Boqueria por un valor aproximado de 80.000 euros, con la intención de que la ejecución del proyecto finalice antes de que acabe 2010. Así lo ha anunciado hoy la edil de Ciutat Vella, Assumpta Escarp, en rueda de prensa conjunta con el presidente de la Asociación de Amigos y Comerciantes de la Rambla, Ramon Llamazares, quien ha destacado que el cierre de los porches permitirá que "se triplique la capacidad de almacenaje" de la Boqueria.

La reforma, que permitirá cerrar los porches del mercado en horario nocturno y mediante rejas, ampliará el recinto de la Boqueria incorporando espacios que ahora están abiertos al público, y se finalizará un año y medio después de que los medios retrataran la degradación de esos porches, donde se ejercía la prostitución.

Además, el Ayuntamiento ha licitado las obras para construir un nuevo garaje en la plaza de la Gardunya, de uso exclusivo para los servicios del mercado de la Boqueria, con capacidad para 451 plazas y que debe permitir ordenar la carga y descarga subterránea de mercancías. Escarp ha presentado hoy la hoja de ruta del Ayuntamiento para La Rambla hasta finales de 2010, con el objetivo de consolidar el que es el paseo más transitado de Barcelona como símbolo internacional de la ciudad y, al mismo tiempo, garantizar su valor como espacio para el uso y disfrute de los barceloneses.

El patrimonio de la Rambla

Por un lado, la edil responsable de Ciutat Vella ha recordado el objetivo del consistorio de que la Unesco reconozca a la Rambla como patrimonio cultural inmaterial de la humanidad y, por otro, ha desgranado los proyectos que deben garantizar el "mantenimiento, seguridad y convivencia" en el paseo. En este sentido, el Ayuntamiento regulará en mayor profundidad la presencia de estatuas humanas para acotar aún más los espacios donde los artistas callejeros podrán realizar esa actividad, proceso en el que la movilidad de los transeúntes será un "criterio fundamental".

"Hay que poner orden en un fenómeno que tiene aceptación ciudadana", ha afirmado Escarp, quien ha dicho que, si bien se quiere garantizar la calidad de las estatuas humanas, no se hará ningún casting y que los criterios de regulación de la actividad se están pactando con la asociación profesional del sector. Por otra parte, está previsto que este mes se inicie la "modernización" de los once quioscos de prensa de la Ramblas, que a partir de ahora sólo podrán dedicar un máximo del 20 por ciento de su oferta a productos de recuerdos o souvenir.

La intención, ha dicho Escarp, es que los quioscos cumplan funciones de "servicio público" y se conviertan en puntos de referencia donde se puedan hacer trámites municipales, y donde además se puedan adquirir tarjetas de transporte o entradas para actividades culturales, entre otros. Además, después de finalizar la primera fase de reconversión de las paradas de venta de pájaros, Escarp ha destacado que esos espacios podrán ser destinados para la venta de productos artesanales, artículos con denominación de origen, libros o helados.

Guardia Urbana

En el capítulo de la seguridad, Llamazares ha destacado a su vez el "esfuerzo" que ha llevado a cabo el consistorio reforzando las dotaciones de la Guàrdia Urbana -que ya suman 77 en el distrito de Ciutat Vella- y de los equipos de limpieza, que ha hecho que este año la Rambla "sea bastante mejor" que el año pasado. Escarp ha valorado también la instalación en la Rambla, por vez primera, de siete cámaras de videovigilancia y ha subrayado su "importante función preventiva", aunque, ha dicho, habrá que esperar a finales de 2010 para determinar si esta iniciativa ha permitido a las fuerzas de seguridad realizar más detenciones.

La edil ha reiterado que el Ayuntamiento, que está en conversaciones con los propietarios del Teatre Principal, tiene la "voluntad de asegurar la compra de para destinarlo a usos municipales" aunque, según ha admitido, hay dificultades presupuestarias para ejecutar la compra.

El Raval: la ciudad sin puertas

Judit Carrera

Sostiene la antropóloga brasileña Teresa Caldeira que las periferias urbanas son simultáneamente espacios de marginalidad e innovación creativa, porque sus habitantes no son sólo consumidores o víctimas de los que las diseñan, sino agentes que participan de forma activa en su proceso de urbanización. Las periferias, según Caldeira, no serían espacios cerrados o aislados, sino procesos de formación social y urbana en constante transformación que nos obligan a repensar ese sistema de coexistencia pacífica entre diferentes al que llamamos democracia.

La Rambla del Raval cumple 10 años y nuestro centro más periférico sigue viviendo al límite. Su condición de barrio frontera -recordemos que raval proviene del vocablo árabe rábad, que significa espacio marginal o exterior a las murallas- no le ha abandonado a lo largo de la historia. Su transformación ha sido colosal y globalmente positiva durante los últimos 30 años, como se han encargado de demostrar numerosos estudios. Y, sin embargo, el Raval sigue siendo -con permiso de las periferias metropolitanas- el espacio de vida más precario de Barcelona. Su esperanza de vida media es siete años inferior a la del barrio de Les Corts. Aumenta el fenómeno de los sin techo, se intensifican las situaciones de infravivienda y vuelve a haber hambre en el Raval. Sus escuelas reciben todo tipo de presiones y asisten impotentes a la huida de los hijos de las clases medias. En el año 1996, los habitantes de origen extranjero suponían el 9,4% de la población; 14 años más tarde, esta cifra supera el 47%, mientras que en el resto de ciudad se mantiene alrededor del 17%. Las 109 hectáreas del Raval soportan la presión simultánea de inmigración, ocio nocturno, turismo y exclusión social en intensidades muy extremas.

Pero mientras algunos se empeñan en cerrar los porches de la Boqueria como solución a los problemas, la vida en el Raval sigue transcurriendo en un delicado equilibrio. En él conviven más de 70 nacionalidades que comparten pisos, calles, negocios y oratorios. Sin embargo, ninguna de las comunidades de origen extranjero supera el 10% de la población total: algunos expertos defienden que la densidad urbana ha sido el mejor antídoto contra la formación de guetos en el barrio. En el Raval se oyen diariamente decenas de lenguas, ajenas a los debates que en parlamentos y televisiones siguen anclados en la supuesta contradicción entre catalán y castellano. Si es cierto que el choque de civilizaciones se juega diariamente en nuestros barrios, entonces el Raval es un modelo de pluralismo y de democracia por venir. Porque la vida fluye en el Raval, con tensión, sin duda, pero con espacios urbanos que albergan usos mixtos, así como una vida cultural y económica intensa y variada. También esta rambla que ahora celebra su décimo aniversario se ha acabado convirtiendo en un ejemplo de buen urbanismo, aquel que, según Manuel de Solà-Morales, y más allá de cánones de belleza o de grandeza, proporciona al ciudadano la conciencia de pertenecer a una comunidad más amplia. En la Rambla del Raval, uno percibe la magnitud y los límites del barrio mientras toma conciencia de su inserción en la ciudad, con la perspectiva lejana de la torre de Collserola en el Norte y el cercano olor del puerto en el Sur. En muchos aspectos, el Raval cumple las condiciones de apertura, pluralidad y autoconciencia que la filósofa Seyla Benhabib otorga a un espacio público plenamente democrático.

Es inútil poner puertas en el Raval: la realidad se infiltrará a través de cualquier valla. La lucha por el Raval no es una batalla de restricciones o control policial, sino el deber de exigir políticas urbanas, sociales y educativas que consigan reducir las desigualdades, mejorar las miserables condiciones de vida de una parte importante de sus habitantes y preservar lo que, sorprendentemente, funciona. Porque en la pequeña superficie del Raval se concentran algunos de los principales retos de la sociedad contemporánea y, a pesar de todo, el barrio se sostiene. Y lo hace poniendo cada día a prueba nuestra democracia de manera radical. La hospitalidad es el derecho de todo extranjero a no recibir un trato hostil por el mero hecho de ser llegado al territorio de otro. Cuando Francia reivindica el derecho de expulsión, el Raval ofrece en su frágil equilibrio algunos signos de esperanza.

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Raval/ciudad/puertas/elpepiespcat/20101007elpcat_4/Tes

referèndum veïnal
Comença la consulta popular de la Rambla

Divendres, 10 de febrer del 2012
La jove Assemblea Veïnal per una Rambla Democràtica va iniciar ahir la recollida de propostes ciutadanes per preparar la consulta popular Com vols que sigui la Rambla?, que finalment se celebrarà els dies 22 i 23 d'abril (el diumenge abans de Sant Jordi i la mateixa diada.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/comenca-consulta-popular-rambla-1402041

referèndum veïnal
Comença la consulta popular de la Rambla

Divendres, 10 de febrer del 2012
La jove Assemblea Veïnal per una Rambla Democràtica va iniciar ahir la recollida de propostes ciutadanes per preparar la consulta popular Com vols que sigui la Rambla?, que finalment se celebrarà els dies 22 i 23 d'abril (el diumenge abans de Sant Jordi i la mateixa diada.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/comenca-consulta-popular-rambla-1402041

La plana del projecte és la següent:

laramblademocratica (http://laramblademocratica.wordpress.com/)

Trobo que és una bona iniciativa i que sens dubte pot donar bastant debat aquí al fórum. Potser caldria un fil a part? O si no, comencem a donar propostes.

I jo em pregunto: queden veïns que visquin a la Rambla???

EDITO: Veig que el mapa inclou els veïns que viuen als carrers adjacents.

I jo em pregunto: queden veïns que visquin a la Rambla???

EDITO: Veig que el mapa inclou els veïns que viuen als carrers adjacents.

Jo.

Jo.

Òndia!!! això té mèrit, molt de mèrit ... :lol:

Òndia!!! això té mèrit, molt de mèrit ... :lol:

A la Rambla del Brasil, i abans a la del Poble Nou, que és més llarga en extensió que la de Barcelona.

^^ Bé, donava per suposat que ens referíem a les Rambles, l'eix de Ciutat Vella, i no altres "rambles" que existeixen per la ciutat. Dedueixo, per tant, que tu no ets veí de "la Rambla", el carrer que va de plaça Catalunya a Colom. La Rambla del Brasil no té absolutament res a veure amb el Raval ni amb aquesta iniciativa que se citava uns posts més amunt.

Per rambla rara la de Guipúscoa, que desvirtua totalment el sentit de "rambla" com a torrentera d'aigua.

El que proposa la plataforma veinal és un vot ponderat, cito de El País:

(...)A pesar de ser un proceso abierto, el voto será proporcional a la cercanía del votante con la Rambla. Los sufragios de los vecinos de la Rambla, incluyendo también los de las calles aledañas, pesarán un 51%. Los votos de los habitantes del Gótico y del Raval, un 30 %; del resto de Barcelona, un 16 % y los turistas, un 3%.

Para poder votar será necesario presentar el DNI o el volante de empadronamiento y lo podrán hacer los mayores de 16 años. Según las cifras del Ayuntamiento, unas 660 viven en el entorno de la Rambla. Desde la Plataforma rebajan este número y aseguran que están realizando un censo propio para poder dimensionar la votación. (...)

Article El País 10/2/2012 (http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/02/09/catalunya/1328811688_695869.html)

I ho veig perfectament raonable. L'esta de Les Rambles afecta, sobre tot, a la gent que hi viu a prop, però també als que, pel motiu que sigui, s'hi deixen caure o hi han d'anar.

La plana del projecte és la següent:

laramblademocratica (http://laramblademocratica.wordpress.com/)

Trobo que és una bona iniciativa i que sens dubte pot donar bastant debat aquí al fórum. Potser caldria un fil a part? O si no, comencem a donar propostes.

Si, bona idea.
Tampoc no existeix un fil especialment dedicat a la Rambla.

^^ Bé, donava per suposat que ens referíem a les Rambles, l'eix de Ciutat Vella, i no altres "rambles" que existeixen per la ciutat. Dedueixo, per tant, que tu no ets veí de "la Rambla", el carrer que va de plaça Catalunya a Colom. La Rambla del Brasil no té absolutament res a veure amb el Raval ni amb aquesta iniciativa que se citava uns posts més amunt.

Però és una rambla.

Però és una rambla.

I?

El nom del fil és: Barri del Raval: propostes i solucions. Obre un altre sobre la Rambla del Brasil si t'interessa parlar d'aquesta via.

Bé, a veure, començo a llençar alguna idea per Les Rambles (no la del Brasil, que està rovellada però bé, ni cap de les altres no ravalianes):

1.- Limitar les aglomeracions. Prou d'estàtues humanes, caricaturistes, musics...

2.- Control molt estricte dels elements ilegals: Tril·lers, venedors ambulants i llauners.

^^
Aixó es lo que s'espera i lo que es fa, no?

En tot cas, per limitar les aglomeracions pots actuar amb les estàtues humanes, etc., però no pots dir-li a la gent "no passis, que està plé".

Jo crec que lo millor que es podria fer a Les Rambles es peatonalitzar-la sencerament, tipus Portal de l'Àngel. Lo que no tinc clar es si es possible.
Per evitar la congestió a Via Laietana, deixar-la d'un sol sentit i ja de pas renovar-la, que està força deixada, i potenciar les rondes per canalitzar el pas de vehicles envoltant per la zona litoral, Sant Antoni, Pelai, Urquinaona, Sant Pere, Lluís Companys, Picasso, Marqués de l'Argentera, Colom.

Per a la descàrrega fer com a Portal de l'Àngel, deixar-ho per a la nit, i sempre que siga possible, pels carrers de l'al voltant. Els vehins, doncs ja es sap que viure al centre posa dificultats al tema del cotxe. Crec que s'hauria de veure de construir més pàrquings públics a edificis abandonats, mantenint la façana, exclusius per a ells.

Bé, m'he llegit el fil de la primera a l'última pàgina i passo a fer la meva valoració personal sobre el barri on visc, el Raval, i apuntant alguna proposta de millora als problemes que presenta.

En primer lloc, he de dir que només porto un any i escaig vivint aquí i, si bé ha estat un barri que he freqüentat de manera més o menys contínua en els anys precedents, no disposo de tots els elements per fer una comparativa sobre el Raval d'ara i el d'abans.

Dit això, també he de dir que molta de la gent que ha escrit en aquest fil ho fa des del més absolut desconeixement de la realitat d'aquest barri i basant-se exclusivamente en prejudicis ja adquirits. Veig que els tòpics que associen el Raval a la prostitució, les drogues, la marginació, la immigració, etc... segueixen influint en les visions sobre el barri i s'utilitzen de manera molt generalitzadora, amb tot el que això implica.

El Raval és un barri molt heterogeni. Això per començar. Té parts que són "la crème de la crème" i on una persona de classe mitja mai es podria plantejar comprar/llogar un habitatge. Els carrers de la zona nord més propers a la Rambla tenen moltíssims habitatges modernistes d'un cert luxe, similars a alguns del Gòtic o de l'Eixample. Per exemple, els carrers de Bonsuccés, Tallers, Notariat, Pintor Fortuny, Xuclà, Doctor Dou... En tots aquests carrers es concentren hotels de luxe, botigues de disseny (molt cares), restaurants i locals fashion... Estan molt freqüentats per gent amb un cert poder adquisitiu i estrangers "occidentals", molt yuppis.

Una altra part del Raval és justament el contrari, força obscura, concentra la (poca) prostitució que queda, moltíssims negocis regentats per immigrants (molts pakistanesos i xinesos) i, diguem-ho així, està més abandonada, bruta i degradada. Parlo, sobretot, de la part baixa del Raval, el que quedaria per sota del carrer Hospital fins a Drassanes, però sobretot els carrers de Robadors, Sant Pau, Carretes, Aurora, Cera, Botella, (parcialment) Nou de la Rambla, Guàrdia... Tot això és el que es coneix com a "Ravalkistan" per l'alta concentració de població pakistanesa, però també magrebina i gitana. Aquí es troba majoritàriament la inversió de l'Ajuntament amb l'enderroc d'illes d'edificis i la construcció de la Rambla del Raval, la Filmoteca, molts habitatges de protecció oficial, la Seguretat Social... També concentra moltíssims locals d'oci, molts d'ells força genuïns, molt freqüents durant tota setmana... No obstant això, paral·lelament s'estan obrint molts comerços regentats per joves, comerços singulars similars als que es poden trobar al Born o a Gràcia. És un procés lentíssim, però força visible en alguns sectors (com la mateixa Rambla del Raval o el carrer de la Cera). També molts joves s'hi estan mudant pel preu relativament baix dels pisos i la possibilitat de viure al centre de la ciutat a un preu molt econòmic.

Una tercera part del Raval és, des del meu punt de vista, la que que queda a la zona nord del barri (carrer del Carme cap amunt) i més propera a la ronda Sant Antoni. Per aquí és on visc jo :D. Aquesta part no concentra tanta població immigrant i, a diferència de la part sud del barri, entre els immigrants predomina la població filipina. Jo crec que, segons he pogut percebre, és aquí on la gent "local" (per dir-ho d'alguna manera) s'hi està instal·lant més i on s'estan obrint més comerços, empreses o locals de disseny, molt singulars, i que a la llarga poden tenir un "efecte Born" (per equiparar-ho a aquest barri de Barcelona que també es va regenerar espectacularment en el seu dia). Jo crec que és la part del barri més fàcil de recuperar i convertir en un focus de centralitat, tot després de la que cito en primer lloc. També és la part on més es pot percebre la restauració d'edificis (molts d'ells modernistes catalogats per l'Ajuntament) i el canvi d'imatge, també per la peatonalització de molts dels carrers en els darrers anys.

Sobre els problemas del barri, aquests són molt diversos i no tan exagerats com alguns es pensen i/o volen fer veure.

1) Prostitució. La prostitució al Raval és pràcticament inexistent. Només es concentra a la part dels carrers Sant Pau i Sant Ramon. El que passa és que és una prostitució molt visible, de dones que treballen al carrer inclús de dia, ja que s’ubica en una part del barri molt concorreguda, a escassos metres de la Rambla del Raval i de les Rambles. La solució, des del meu punt de vista, s’ha de concebre en sentit global, és a dir, què fer amb tota la prostitució que existeix a Espanya/Catalunya, especialmente la de les dones al carrer. Potser la legalització? Però en definitiva, els problemes que genera la prostitució en aquesta part del Raval no són diferents als que genera la prostitució en altres barris de Barcelona.
2) Drogues. Jo crec que el tràfic i consum de drogues no és més alt entre els habitants d’aquest barri respecte altres barris de Barcelona. El que passa és que al Raval és més visible, sobretot pel tipus de locals que es concentren i la gent que els freqüenta. La solució no pot ser altra que (1) legalitzar-ne el consum o (2) el control policial.
3) Immigració. Jo crec que aquest és el PROBLEMA (amb majúscules) del barri. Amb un 47% de població immigrada i més de 70 nacionalitats diferents, el Raval es un laboratori social que pot explotar en qualsevol moment. La immigració es concentra ja sigui pels pisos pastera que hi ha a la part baixa del barri com per l’efecte crida d’algunes nacionalitats (sobretot la pakistanesa i la filipina). Malgrat això, jo crec que s’ha arribat a un tope en el qual la població immigrada s’ha estancat i ja no creix, o decreix lleugerament, sobretot perquè s’han instal·lat al barri molts joves que volen viure al centre a preus econòmics. Espero que aquest procés continuï i, poc a poc, compensi l’excés de població immigrant respecte a altres barris de la ciutat.
4) Oci nocturn. Aquest també és un PROBLEMA (també amb majúscules) ja que provoca molts del conflictes de convivència al barri i, alhora, implica que el freqüentin els carteristes, venedors ambulants, camellos, etc... La part baixa del Raval, tots els voltants de Nou de la Rambla, està infectada per desenes de locals d’oci nocturn molt freqüentats per un mix de turistes, erasmus i estudiants a la recerca d’alcohol barat. D’aquí que per tota aquella zona predominin els cartells amb el lema “Ajuntament, el Raval no aguanta més” i “Volem un barri digne”. Crec que la policia i la urbana haurien de fotre més canya a tots aquests locals, als propietaris, i també als usuaris que surten borratxos a les 3 de la matinada i comencen a cantar i pixar-se per tot arreu. Això dóna una imatge patètica i és fruit de molts dels clitxés que actualment té el Raval.
5) Espai urbà, neteja, urbanisme... Jo crec que aquí s’ha avançat en la bona línia amb la peatonalització de gran part dels carrers del Raval, les ajudes a la restauració d’habitatges, la urbanització de petites places que hi ha per tot arreu, les millores en l’enllumenat, etc.. No obstant això, tornem al punt 4, l’espai urbà es veu molt degradat en algunes zones per l’alta concentració de bars i discoteques.

En definitiva, jo faig una aposta pel Raval. Crec que en uns 15 o 20 anys pot arribar a ser un barri que no tindrà res a envejar al Born o Gràcia, si no ho és ja per a molta gent. També crec que cal preservar la genuïtat d’aquest barri, que sempre ha estat lligada a la diversitat, la tolerància, la classe treballadora, la reivindicació social i la modernitat.

I no creus que al Raval hi pot haver una espècie de gentrilització? (per qui no conegui el mot vol dir posar-se de moda una zona d´una ciutat, provocant que els preus comencin a pujar i acabar expulsant a tota la gent de baix poder adquisitiu o fins i tot de mitjà poder adquisitiu)

No m'estranyaria que en part ja passes, hi ha zones al voltant de la Rambla i el MACBA que es probable que visquin aquest efecte.

^^ Sí, tots els carrers que quedarien en el quadrant Pelai - Carme - Àngels - Rambles ja fa anys que han viscut el procés de gentrilització. És on més es concentren els locals de disseny i on els preus dels habitatges són desorbitats.

Jo he viscut al Raval i de moment no torno. No va ser pas agradable l'experiència.

Penjo dos mapes ilustratius dels canvis que s'estan produint al Raval. Són un pèl antics, del 2004, però donen una imatge de la transformació del barri.


1) Oferta cultural, tant d'equipaments museístics públics com de galeries privades. Es pot veure la concentració al voltant de la Plaça dels Àngels, Montalegre, Ferlandina i Elisabets.

http://img3.imageshack.us/img3/2395/raval1.jpg



2) Oferta de nous locals de disseny, bars, restaurants, botigues de roba, música... Concentració massiva a Tallers, Doctor Dou, Joaquín Costa, Ferlandina, Lluna, Carme i Riera Baixa.

http://img40.imageshack.us/img40/1567/raval2.jpg

Curiós el cas del carrer Tallers... una excel·lent oferta comercial "alternativa" en un carrer gris i amb uns interiors de botiga força corrents.

Encara cal molta feina a fer en determinades zones.

I què en penseu de les demolicions massives al barri i les noves construccions??

L'antiga Casa de la Caritat (avui CCCB i MACBA):

http://img337.imageshack.us/img337/2743/casacaritat.jpg

http://img836.imageshack.us/img836/6586/angelsgl.jpg

^^ Jo penso que ja posats a enderrocar i tornar a construïr, fer-ho bé: seguint la trama de l'eixample. Sospito que el MACBA està al mig del que hauria de ser el carrer aribau. Però és una opinió personal i que no agrada a ningú, tot i així la vaig soltant.

^^ Jo penso que ja posats a enderrocar i tornar a construïr, fer-ho bé: seguint la trama de l'eixample. Sospito que el MACBA està al mig del que hauria de ser el carrer aribau. Però és una opinió personal i que no agrada a ningú, tot i així la vaig soltant.

Si ens sobressin els calers podriem "moure" el MACBA a qualsevol lloc de la ciutat i deixar el lloc que ocupa ara com a plaça verda. Tenint en compte l'impacte visual que causa l'edifici amb l'entorn no crec que fos un problema. De pas, el nou MACBA podria tenir l'edifici antic i que el mateix Richard Meier (que es donguin pressa, ja té uns anyets) fes una ampliació i no trossejar la ecol·lecció per tota la ciutat.

I per enllestir, l'edifici de Valldonzella-Tallers també el podrien moure... A les escombreries :lol:.

(...)

I per enllestir, l'edifici de Valldonzella-Tallers també el podrien moure... A les escombreries :lol:.

És diferent. No em desagrada per si mateix. Seguint el meu raonament enderrocaire, no fa nosa a plus-Sepúlveda* però potser sí a plus-Enric Granados. Però no és concordant amb la "mançana".

*Introdueixo la notació plus-carrer de l'eixample per donar la idea de perllongació de.

I per enllestir, l'edifici de Valldonzella-Tallers també el podrien moure... A les escombreries :lol:.

Aquest edifici només es mereix un futur: dinamita. Aquest sí que seria un bon lloc per fer una plaça/parc que ocupés tota la illa.

Diferents perspectives:

Des del carrer Gravina/Tallers
http://img850.imageshack.us/img850/2500/1211if.jpg

Des de Montalegre
http://img853.imageshack.us/img853/9848/1212rr.jpg

Des de Tallers/Valldonzella
http://img708.imageshack.us/img708/541/1213is.jpg

^^ Insisteixo, per si mateix no em desagrada. Clar, que és un bolet.

¿Aleshores què n'opineu dels edificis de cap de Rambla del Raval? ¿I què n'opinareu dels mateixos d'aquí a 40 anys? (suposant que aproximadament és l'edat de l'edifici criticat aquí).

Aquest edifici només es mereix un futur: dinamita. Aquest sí que seria un bon lloc per fer una plaça/parc que ocupés tota la illa.

Diferents perspectives:

Des del carrer Gravina/Tallers
http://img850.imageshack.us/img850/2500/1211if.jpg

Des de Montalegre
http://img853.imageshack.us/img853/9848/1212rr.jpg

Des de Tallers/Valldonzella
http://img708.imageshack.us/img708/541/1213is.jpg

doncs si...l'esglesia es mereix un entorn més maco...aquest edifici és per ensorrar-lo i fer-hi alguna cosa més xula..sempre que passo per allà ho penso ....

Jo he viscut al Raval i de moment no torno. No va ser pas agradable l'experiència.

jo tb he viscut i sí que hi tornaria..vivia al carrer riera alta i m'encantava la zona

El que està clar és que el Raval, o l'odies, o t'hi enganxa. És difícil trobar un terme mig. Jo abans vivia a Urgell/Diputació, en ple centre de l'Eixample, i prefereixo mil cops més el Raval. Ara per ara no em moc, no està en els meus plans, tot i que tinc relativament sort de viure en un carrer peatonal molt tranquil.

doncs jo al reves, soc del Raval, del carrer la Lluna pero ara visc on tu vivias abans...pero be el raval em segueix agradant com sempre i evidentment moltes parts estan molt be i molt millor del que estavan abans, diguin el que diguin....
Jo crec que l´edifici de la Plaça Castella aviat anira a terra perque cada cop que el veig te mes plantes vuides i semble que estiguin esperant a que es vuidi del tot...

A mi m'encanta el Raval, he viscut un any a la Dreta de l'Eixample i quatre anys a Sant Antoni. Ara busco pis al Raval, Gòtic i Born. Sempre he fet molta vida pel Raval, anava sempre al a biblioteca del Raval de la UB, a dinar o sopar o a prendre algo o X igual.

^^
Per Sant Antoni sí viuria.

Vivint al Raval, lo bó que tenia es que estava al centre i sempre trobaves alguna botiga oberta. A més, m'agrada molt el barri i continuo anant.
Lo dolent: massa gent, entre turistes i oci, es insufrible. I després que fins i tot ens va sortir una rata al pis. Estàs tú que m'agrada aixó.

A mi m'encanta el Raval, he viscut un any a la Dreta de l'Eixample i quatre anys a Sant Antoni. Ara busco pis al Raval, Gòtic i Born. Sempre he fet molta vida pel Raval, anava sempre al a biblioteca del Raval de la UB, a dinar o sopar o a prendre algo o X igual.
Yo prefiero Palau/Sant Pere o la Ribera/el Born.
No me gustan mucho ni el Gòtic ni el Raval.

Hombre, yo el gotico para visitarlo si, pero no para vivir y para el Born no tengo el presupuesto :)
asi que me quedo con Palau o con Raval-Nord

Jo Sant Antoni i Sant Pere (i Palau). Molt catòlic, tú :lol:
I si tinguera diners, Gran Via centre i Born.

a sant antoni ja hi visc i m´agrada, supercentric i tranquil, si parlem de centre....
a la Gran Via no hi viuria mai...algunes parts son molt maques, pero molt soroll!

^^
Si tinguera peles per a viure a Gran Via, pots estar segur que em posaria doble cristalera :lol:
Amb la meva renta, aspiro a viure a un lloc tipus Sant Antoni, ser veins.

Doncs per aspirar jo vull viure a la Torre de Collserola o a l'Hotel Vela XD

Doncs per aspirar jo vull viure a la Torre de Collserola o a l'Hotel Vela XD

Lo mateix :D

Nou equipament cultural al Raval:

El Raval estrena la nova seu de la Filmoteca de Catalunya (http://w3.bcn.es/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,1653_1802_1_1708710091,00.html?bcnAccessible=true&accio=detall&home=HomeBCN)

El Raval ha estrenat, aquest diumenge, la nova seu de la Filmoteca de Catalunya, amb una jornada de portes obertes i visites guiades un dia abans de la seva obertura, coincidint amb la inauguració de la plaça de Salvador Seguí, que s'ha renovat. L'edifici s'ha dissenyat en harmonia amb l'entorn, un espai d'estada per als veïns, amb més llum i que convida a entrar al nou equipament.

El barri del Raval ha estrenat, aquest diumenge, la nova seu de la Filmoteca de Catalunya amb una jornada de portes obertes, coincidint amb la inauguració de la plaça de Salvador Seguí, que s'ha renovat.

El nou equipament completa el mapa cultural del barri i concentra en un sol edifici l'antiga sala de projeccions de l'avinguda de Sarrià i les oficines i la biblioteca que s'ubicaven a Santa Madrona.

L'edifici s'ha dissenyat en harmonia amb el seu entorn, a mig camí entre una nau industrial i un edifici en construcció, i a una altura inferior als immobles del voltant.

El centre disposa de dues sales de cinema amb un total de 550 butaques, una sala d'exposicions temporals, la Biblioteca del Cinema (Espai Delmiro de Caralt), una llibreria especialitzada i una cafeteria oberta al públic.

Un impuls al barri

L'alcalde Xavier Trias ha assegurat que ubicar la nova seu de la Filmoteca de Catalunya a la plaça de Salvador Seguí ha estat "una bona decisió" que servirà per fer barri i per "donar un impuls al Raval i a tota la ciutat".

En la mateixa línia s'ha expressat el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que ha assegurat que, a més "d'estar pensada per conservar el patrimoni fílmic català i internacional", la nova filmoteca ha de servir perquè la transformació del barri continuï i perquè la gent "pugui gaudir i viure la cultura del cinema".

La plaça de Salvador Seguí està vinculada estretament al nou equipament gràcies a una pavimentació de pedra calcària que té continuïtat fins a l'interior del vestíbul i que convida a entrar-hi.

Nou espai d'estada

La urbanització de la plaça ha inclòs, també, la millora de les xarxes de serveis, la instal·lació d'un nou enllumenat —que s'ha multiplicat per dos— i la col·locació de nous bancs per seure, que la converteixen en un bon espai d'estada per als veïns.

Les obres també han arribat als carrers de l'entorn, com ara el carrer d'en Robador, on s'ha eixamplat una de les voreres perquè es fusioni amb la plataforma única de la plaça, com també s'ha fet amb el carrer d'Espalter.

Abans de les portes obertes, que han començat al migdia i que s'allargaran fins a les 19.00 hores, els veïns i les veïnes han pogut inaugurar la plaça amb una festa popular amb castellers, música en directe i gegants. Fins allà han anat un grup de treballadors de TMB, que s'han manifestat en contra de les retallades i a favor de la vaga prevista per als propers 27, 28 i 29 de febrer i 1 de març, coincidint amb la celebració del Mobile World Congress.

Hz2lWnyF0tQ

http://img444.imageshack.us/img444/4273/ac171785b30045a38de09d4.jpg

M'agrada l'adoquinat escollit i la dispossició. Te un aspecte molt de revolució i prebarricada.

Benvinguda la posta en servei de l'equipament.

A10

^^ Pensa que la plaça ha estat dedicada a Salvador Seguí (http://ca.wikipedia.org/wiki/Salvador_Segu%C3%AD_i_Rubinat), un lleidatà anarcosindicalista que va ser líder de la CNT als anys 20's i que va ser assassinat d'un tret pel règim per aquesta zona del Raval.

Aquests arquitectes controlant tots els detalls.

Quin bon ull que tinc jajaja

A10

Aquest tipus d'adoquinat l'he vist a moltes ciutats... d'aquest color com blau i suaument vermell també.