Ja fa temps que tenia el dubte i ahir, després de trobar a un calaix unes postals antigues editades per MetroValència on es parlava d'una exposició a l'estació de Colom, em va tornar l'assumpte al cap. El cas és que encara no m'he aclarat.

He buscat a la GREC que tinc a casa i l'entrada del personatge que dona nom a una de les artèries principals de València, (Cristóbal) Colón apareix amb m, és a dir, Cristòfor Colom. A Barcelona si no m'equivoque es parla de monument de Colom i no de Colón.

La traducció de noms si he vist que es practica amb molta més freqüència i habitualitat, però crec que és la primera vegada que vec un cognom traduït a una altra llengua. El que m'agradaria saber és si és correcte parlar de Colom en compte de Colón per a referirse al personatge històric, i si pot ser, que algú m'ajudara a conèixer els motius de la traducció.

Bé, no és cap cosa existencial, però em pica la curiositat xD

No ho se exàctament, però sempre he pensat que no es traduix... encara que també dubte molt que Colón es diguera realment així (se suposa que no era espanyol, o si?).
Per molt històric que siga, si no es memebe d'una casa real, en pricipi el nom es queda com està en l'original... si h na regla per ahí la desconec, però això de "carrer de Colom" no me sona correcte, a més, no li veig la relació, no sé perquè va ser "Colom", i no "Coló" o alguna barbaritat per l'estil.

No ho se exàctament, però sempre he pensat que no es traduix... encara que també dubte molt que Colón es diguera realment així (se suposa que no era espanyol, o si?).
Per molt històric que siga, si no es memebe d'una casa real, en pricipi el nom es queda com està en l'original... si h na regla per ahí la desconec, però això de "carrer de Colom" no me sona correcte, a més, no li veig la relació, no sé perquè va ser "Colom", i no "Coló" o alguna barbaritat per l'estil.

Val, val, crec que ja vaig entenent l'assumpte. A l'enciclòpedia deia que era nascut a Gènova, però ara acabe de buscar al google i...sorpresa! a banda de trobar més variants del nom (ara el col·lega s'anomena Christopher Columbus xD) he trobat un article on s'assegura que Colom era català :D

http://www.unitat.org/colomn.htm

Aleshores, Colom deriva de Columbus i...

no m'entere :cry: ...però almenys se que se li pot anomenar Colom, perquè el tio es diria com voldria, però Colón pareix que tampoc era la seua forma original.

És a dir, que "Colón" era una traducció improvisada de Colom o Columbus??? Almenys era millor que dir-li "Palomo".... un dia que tinga temps ho miraré millor, que improvisar sense saber bé no és gens bo.

no és cap traducció moderna...a l'edat mitjana "Don Cristobal de Colón" ja era anomenat Colom per portuguesos, provençals i catalans...

N'hi d'altres personatges històrics els noms dels quals es sol traduir a la llengua local: Martí Luter, Erasme de Roterdam, Nicolau Copèrnic, etc.

Però "Colón" d'on vé?? Perque si vé de Colom, hauria de ser "Palomo", no?

Però "Colón" d'on vé?? Perque si vé de Colom, hauria de ser "Palomo", no?

X'D :rofl: Cristobal Palomo, descubridor de America.

Imagineu que no hagues descobert Vespuccio America i al seu lloc hagues sigut Colon, pero en versio "Palomo", com es diria America ara? Palomera? Seria el "hazmereir" del mon xD

Per motius històrics que venen de lluny, el nom d'aquest personatge s'acostuma a adaptar a molts idiomes, no és només cosa del català-valencià. En llatí i en anglès és Columbus, en italià Colombo, en francès Colomb, en castellà Colón... Passa amb els noms dels reis, dels papas i de determinats personatges històrics: Galileu (Galileo, Galilée...), Copèrnic (Copernicus, Copérnico, Kopernik)...

Jo suposo que el costum de no traduir els cognoms és bastant modern, i que abans sí que es feia a partir de les peculiaritats fonètiques, les terminacions pròpies de cada llengua i la grafia corresponent.

Ara, en el cas de Colom, ni idea de quina és la forma original, ja que ni tan sols se sap d'on era ni on va néixer...

the name is Cristoforo Colombo, genovese!

the name is Cristoforo Colombo, genovese! What's the meaning of Colombo in italian? Is this?: http://images.google.com/images?q=tbn:5NLh38aXeY8J:www.fuerzaciudadana.org.mx/cadena/imgs/postales/paloma.jpg

He buscat a la GREC que tinc a casa i l'entrada del personatge que dona nom a una de les artèries principals de València, (Cristóbal) Colón apareix amb m, és a dir, Cristòfor Colom. A Barcelona si no m'equivoque es parla de monument de Colom i no de Colón.

Heretge!!!! :bash: :bash: :bash: Ja te val, buscar a la GREC... :D

Colombo en italià vol dir "colom", pigeon en anglès i pigeon en francès, i en llatí tb vol dir colom, palomo en castellà. Pero de totes maneres, l'espanyol té la mala costum, no de traduïr els noms propis, sinó d'adaptar-los. Per exemple, la Manche (the English Channel), en espanyol es tradueix com el canal de la MANCHA!!!!!! Quan hauria de ser el canal de la MANGA, o el canal de la Mànega (o màniga), com és en català o valencià. Així que no m'extranyaria gens que el cas de Colom-"Colón" fos similar.

Apa, salut!!

Heretge!!!! :bash: :bash: :bash: Ja te val, buscar a la GREC... :D

Colombo en italià vol dir "colom", pigeon en anglès i pigeon en francès, i en llatí tb vol dir colom, palomo en castellà. Pero de totes maneres, l'espanyol té la mala costum, no de traduïr els noms propis, sinó d'adaptar-los. Per exemple, la Manche (the English Channel), en espanyol es tradueix com el canal de la MANCHA!!!!!! Quan hauria de ser el canal de la MANGA, o el canal de la Mànega (o màniga), com és en català o valencià. Així que no m'extranyaria gens que el cas de Colom-"Colón" fos similar.

Apa, salut!!

tinc la GREC, l'Alcover, el Diccionari de Pompeu, el costumari de J.Amades...entre d'altres. resulta que a ma casa som molt aficionats a les heretgies d'este tipus xDD

Bueno, tot el dubte venia perquè l'Ajuntament de València sol retolar els carrers en ambdos llengües, però una gran part dels que estan retolats en valencià tenen faltes garrafals, sobretot quan es tracta de personalitats importants. Com a exemple este de Colom, però és que el premi se l'emporta MetroValència. Ací totes les estacions estan en valencià, a excepció de Aragón, Alameda, Colón i Empalme. El motiu, el sabrà Conselleria. La conseqüència més anecdòtica és que molts valencianoparlants no saben on està l'Albereda de València, però si coneixen la Alameda ¬¬

I seguint amb el metro, l'ANÈCDOTA (amb majúscules xD). Este mes inaguren una nova estació al centre de Torrent, just a l'avinguda País Valencià que és l'eix principal de la ciutat. Bé, doncs l'estació s'anomenarà Torrent Avinguda, desprenint originalitat pels quatre costats. Bé, preferiré pensar que haver-li posat Torrent - Av País Valencià era massa llarg...

PD: ...i això que no haveu vist el carrer Juan Fuster a Burjassot :D

sí... pero ningú conec a RAIMUNDO LULIO??? aquesta sí que és una traducció ridícula!!!

xDDD jOas jOas

on has vist això? :D

PD: ...i això que no haveu vist el carrer Juan Fuster a Burjassot :D

Els hi devia fer massa vergonya ficar-li Juan Carpintero... :D

xDDD jOas jOas

on has vist això? :D

Raimundo Lulio, el vam estudiar així en clase de Llengua Castellana... :D

juax

no vull ni pensar com es posaria l'Institut Cervantes si ací estudiàrem a Camil Josep Cela o a Miquel Delibes xDD

A mi el que més m'agrada de tot això dels noms és el que explica sobre la normalitat absoluta que tenia la diversitat lingüística fa segles. Efectivament, el descobridor d'Amèrica era Cristoforo Colombo, i estava més que clar que el seu cognom volia dir colom, i no passava res. I es traduïa, igual que es feia amb tot, com heu dit de Coopèrnic i tants (i el Father Vincent!!). Tots tenien clar que els idiomes no tenien més importància que servir de ferramenta de comunicació, i en realitat no importava tant perquè els idiomes llatins eren més semblants del que ens pensem. Tots tenien clar que Colombo i Colom eren el mateix perquè els cults sabien llatí (Columbus) i als que no la cosa els sonava. La qüestió, al final, era entendre's. Clar que això era ABANS que arribaren alguns i separaren els idiomes, els "fixaren", els ompliren de normes i de diccionaris.

I el que vull dir, després de tot:

¿Imagineu el món actual sense idiomes 'normalitzats', sense separacions, sense acadèmies? Oh, sí, el nostre cervell acostumat a les matemàtiques, tremola de por només de pensar-ne, però... les normes ortogràfiques són només una convenció. ¿No entendriem molt millors els altres idiomes si ningú no haguera creat encara les "fronteres"? ¿No hi hauria encara un lèxic comú molt més gran? ¿No resultaria açò, finalment, en una ampliació de l'univers conceptual que, només potser, hem perdut amb tanta normalització i i tant de nom de la llengua i tanta llet?

Hay apellidos valencianos como por ejemplo Llopis y Sanchis, ¿averiguais de donde vienen?:

De López y Sánchez. Supongo que en épocas pasadas era común adaptar hasta los apellidos a la lengua de cada territorio. Casos como LLopis y Sanchis supongo que eran típicos en los siglos XIV y XV done probablemente el reino de Valencia recibía bastantes emigrantes tanto de otros reinos peninsulares como de otras zonas de Europa.

Saludos

A mi el que més m'agrada de tot això dels noms és el que explica sobre la normalitat absoluta que tenia la diversitat lingüística fa segles. Efectivament, el descobridor d'Amèrica era Cristoforo Colombo, i estava més que clar que el seu cognom volia dir colom, i no passava res. I es traduïa, igual que es feia amb tot, com heu dit de Coopèrnic i tants (i el Father Vincent!!). Tots tenien clar que els idiomes no tenien més importància que servir de ferramenta de comunicació, i en realitat no importava tant perquè els idiomes llatins eren més semblants del que ens pensem. Tots tenien clar que Colombo i Colom eren el mateix perquè els cults sabien llatí (Columbus) i als que no la cosa els sonava. La qüestió, al final, era entendre's. Clar que això era ABANS que arribaren alguns i separaren els idiomes, els "fixaren", els ompliren de normes i de diccionaris.

I el que vull dir, després de tot:

¿Imagineu el món actual sense idiomes 'normalitzats', sense separacions, sense acadèmies? Oh, sí, el nostre cervell acostumat a les matemàtiques, tremola de por només de pensar-ne, però... les normes ortogràfiques són només una convenció. ¿No entendriem molt millors els altres idiomes si ningú no haguera creat encara les "fronteres"? ¿No hi hauria encara un lèxic comú molt més gran? ¿No resultaria açò, finalment, en una ampliació de l'univers conceptual que, només potser, hem perdut amb tanta normalització i i tant de nom de la llengua i tanta llet?

Això seria un caos, exatrax. Tota cultura necessita uns codis, unes regles. Sinó, el coneixement queda desorganitzat. Què faries, per exemple, si volguessis saber el significat d'una paraula i la busquessis a una enciclopèdia? Si volguessis saber la història d'Alemanya, per exemple. ¿Buscaries Alemanya, Alemania, Allemagne, Germany, Germania, Deutschland... coses híbrides com Germaland, Deutschmania...? I amb Copèrnic, on buscaries, a la C o a la K? Jo crec que hi ha d'haver unes regles.

D'altra banda, això que dius crec que no donaria com a resultat una llengua única per Europa, per exemple, sinó tot el contrari, moltes més llengües encara de les que hi ha. Llengües que només es parlarien a una comarca, i a la del costat ja n'hi hauria una altra amb diferències subtils, i a 50 km una altra d'una mica diferent... Com el que passa amb els anomenats 'dialectes' italians. Normativitzar una llengua vol dir que tota la gent que parla una cosa molt semblant en una àrea determinada (generalment definida per fronteres polítiques o administratives) passa 'oficialment' a parlar una llengua comuna anomenada X. Això ha estat útil; ha servit per evitar una fragmentació excessiva i impracticable de les llengües.

Hay apellidos valencianos como por ejemplo Llopis y Sanchis, ¿averiguais de donde vienen?:
De López y Sánchez.

Bueno, me parece que no del todo. Que son "lo mismo" sí, pero que la forma valenciana (catalana) viene de la castellana no. López quiere decir que es descendencia de Lope. Llopis de Llop (en Valencia tienes un "carrer d'En Llop"). López y Llopis son traducción directa la una de la otra y viceversa, son equivalentes. Y sí, ambas formas tienen como raíz el "lupus", lobo. Como lenguas primas que son, ambas conservaron una forma antigua de sufijo genitivo para los gentilicios, -ez en castellano (si lo piensas, suena "es" para la mayoría de hablantes), -is para catalán o valenciano. Es prácticamente lo mismo, pero todo el conjunto de lenguas romances de la península evoluciona a la vez.

Y ahora pregunto una cosa que no sé: ¿cuál es la forma valenciana de Sancho?

Y ya que estamos: ¿quedará en los anales de la historia que José Ángel de la Casa y similares periodistas madridistas cambiaron siglos de fonética valenciana cuando empezaron a llamar Sanchís (así de feo, con acento en la i) al jugador Sanchis de padres valencianos? ¿No es terrible que actualmente y por culpa suya haya gente hasta en Valencia que diga esa palabra aguda? :sleepy:

coño!!ande coño me metio!! aqui no entiendo ni papa del colon ni del colombo ni na. :D