Estic completament d'acord, però m'agradaria que no deixasin abandonat l'actual recinte solament posant un hospital corrent... Es a dir, aixó està bé, però també estaria bé aprofitar per potenciar la zona, que la veig força deixada -quasi tot es fa pel litoral...-.

I com a mínim, deixar una plaqueta conmemorativa del que ha sigut un dels centres sanitaris mès importants d'Espanya...

Salutacions.

El barrio de Sant Andreu, candidato a acoger el nuevo Vall d'Hebron

• El ICS asegura que la crisis no puede frenar el proyecto, en fase muy inicial

El Hospital Vall d'Hebron del futuro busca ubicación. La zona de Sant Andreu es una de las candidatas, según el primer informe elaborado por una comisión técnica encargada de idear el nuevo centro hospitalario. "Es sólo una posibilidad que se debería negociar con el Ayuntamiento de Barcelona", matiza el gerente del centro, José Luis de Sancho. El proyecto, que está sobre la mesa de la consejera de Salud, Marina Geli, apunta a unos terrenos ubicados muy cerca del centro comercial La Maquinista, en Sant Andreu.

"No es un proyecto para hacer mañana, es un proyecto de futuro y de país que no dura una legislatura. De momento no se ha tomado ninguna decisión sobre el futuro escenario", explica Enric Argelagués, director gerente del Instituto Catalán de la Salud (ICS). Sancho y Argelagués coinciden en que la crisis actual no puede frenar un proyecto necesario que nace de la petición de los jefes de servicio del hospital. De momento, nadie habla de dinero ni de cómo se financiará.

Vall d'Hebron celebró su 50 aniversario en 2006 y es el mayor completo sanitario de Cataluña. A finales de 2007, tres meses después del terrible incendio que sufrió el centro, la consejera de Salud, Marina Geli, aceptó estudiar la propuesta de los jefes de servicio y nombró una comisión para analizar su viabilidad tanto desde el punto de vista económico como de ubicación. La comisión, con representantes del Departamento de Salud, del hospital, del Ayuntamiento y técnicos, ha elaborado un informe amplio que dibuja cómo debe ser el hospital del futuro.

"Es un proyecto de largo recorrido. Todavía no se descarta construir el nuevo centro en el actual recinto -junto a la Ronda de Dalt-, pero debemos ser realistas. Hacer un nuevo hospital sobre otro que está funcionando es complicado", asegura De Sancho. "Se valora el entorno de Sant Andreu, que está dentro de nuestra área de salud. Pero en el supuesto de que al final Vall d'Hebron se vaya a otro lugar, la estructura actual quedará como hospital comunitario", añade el actual gerente para no preocupar a los vecinos.

Vall d'Hebron se encuentra sumido en una cadena de reformas aprobadas en 2005 y dotadas con una inversión prevista de 187 millones de euros para ejecutar hasta 2010. Actualmente se realizan obras en el bloque quirúrgico del edificio general y en traumatología. "Hemos decidido no comenzar más obras en el centro", indica Argelagués.

Si llega a construirse, el nuevo hospital no estará listo antes de 10 años. El informe define las líneas generales que debe cumplir el centro, como potenciar el ámbito ambulatorio y reducir el número de camas. "La estancia media actual en el hospital es de ocho días y el objetivo es disminuir a seis como ya ocurre en algunos países europeos", dice De Sancho.

El hospital del futuro deberá continuar con el desarrollo de la hospitalización a domicilio y el diagnóstico rápido de determinadas patologías como el cáncer. Otro elemento será lograr una mejor coordinación con la atención primaria y desarrollar los servicios de salud mental. Queda mucho trabajo por hacer y muchas decisiones que tomar. El próximo informe deberá abordar cómo será servicio por servicio. Vall d'Hebron cuenta en la actualidad con 54 servicios asistenciales.

Sant Pau, casi a punto

Barcelona estrenará en breve hospital. Nueve años después de colocar la primera piedra, el nuevo Sant Pau funcionará totalmente antes de que acabe el año. Sant Pau dejará atrás una historia que se remonta a 1401 para subirse al carro de las nuevas tecnologías en un edificio situado en la parte norte del recinto actual. En junio empieza la parte importante del traslado, pero hasta finales de año habrá mucho movimiento desde los antiguos pabellones modernistas hacia el nuevo edificio. Sant Pau atiende cada año a más de 32.000 enfermos y más de 150.000 urgencias. El nuevo centro consta de un bloque central que acoge la actividad ambulatoria y cuatro bloques de hospitalización.

Mientras tanto, los pabellones modernistas iniciarán un largo periodo de rehabilitación y en un futuro podrían convertirse en un centro de la capitalidad euromediterránea.

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/barrio/Sant/Andreu/candidato/acoger/nuevo/Vall/d/Hebron/elpepiespcat/20090414elpcat_6/Tes

L’edifici ‘Taulí nou’ de Sabadell obre les portes

• L’equipament es va començar a construir el 2007

La Corporació Sanitària Parc Taulí ha inaugurat aquest dilluns un nou edifici de més de 15.000 metres quadrats. Els responsables de la Corporació asseguren que "els nous espais aportaran notables millores qualitatives, especialment a l'àmbit d'atenció a la dona i a l'infant, i permetran destacables millores assistencials, orientades principalment a la potenciació de l'activitat ambulatòria especialitzada".

Durant l'acte d'inauguració, la directora de l'Hospital de Sabadell, Elena Ris, ha assenyalat algunes de les millores aconseguides amb l'ampliació: 'tindrem més oferta de serveis, especialment en les instal·lacions de ginecologia, obstetrícia, gabinets, hospitals de dia i neonatologia'.

No obstant, això no suposarà un increment en el nombre de llits, sinó que s'haurà d'esperar a que entri en funcionament el nou hospital comarcal Ernest Lluch, que s'ha de construir a Montcada i que donarà servei a gran part dels pacients que actualment depenen del Parc Taulí de Sabadell.

Als 15.000 metres quadrats de l'edifici nou se sumen els gairebé 7.000 metres quadrats de l'antic edifici Taulí, que properament es rehabilitarà. De moment, tots els serveis assistencials mantindran les seves ubicacions actuals, però a partir del mes de maig es produirà el trasllat progressiu dels serveis i de les àrees assistencials. Aquest procés es perllongarà fins a mitjans del mes de juliol.

Però a més, l'obertura del nou edifici ha comportat la modificació dels accessos, tant al servei d'urgències, com a la façana principal, així com l'accés de vehicles des de la Gran Via.

http://www.lamalla.cat/infolocal/barcelona_comarques/article?id=258568

Jo havia sentit que el Vall d'Hebron no el ficarien a St. Andreu sinó a Sagrera, districte de St. Andreu...

L'Hospital de Mataró aspira a ser un centre universitari

El Consorci Sanitari del Maresme que gestiona l'Hospital de Mataró compleix 10 anys amb l'anunci de potenciar la docència. De fet, el president del consorci, Carles Manté, va admetre que s'estan fent tràmits per instal.lar-hi una facultat de medicina i una escola d'infermeria.

Després de l'interès mostrat per la Universitat Internacional de Madrid per ubicar el seu segon campus a Mataró (complementant els recursos acadèmics que oferirà el Tecnocampus), el consorci del Maresme, a través de la fundació del parc científic empresarial, ha contactat amb les universitats públiques, sense descartar els centres privats. D'aquesta manera l'equipament sanitari de Mataró es podria convertir en hospital universitari.

En l'actualitat, l'hospital comarcal ja ofereix formació continuada al personal intern i al que s'incorpora provinent de professions assistencials. Pel que fa a investigació, treballa amb xarxes de projectes multicèntrics d'àmbit espanyol i europeu, especialment en línies d'investigació de fisiologia digestiva, malalties contagioses, envelliment, dependència i nutrició.

SALUT MENTAL

Respecte al projecte global de salut mental, que també impulsa el consorci, s'ultima la nova unitat d'hospitalització d'aguts psiquiàtrics, que passarà de tenir 23 llits a 54 després de la construcció del nou edifici que acollirà l'àrea ambulatòria d'aquesta especialitat. També es projecta l'adequació d'un nou espai al cèntric Llar Cabanelles, amb una unitat d'internament psiquiàtric, una d'alta dependència psiquiàtrica, un hospital de dia, una residència i un pàrquing públic.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=608996&idseccio_PK=1022

Foment invertirà més de 900.000 euros en la restauració de la façana de l'hospital de Sant Pau

El Ministeri de Forment destinarà 953.994 euros a la restauració de l'hospital de la Santa Creu i de Sant Pau. Amb el projecte es pretén restaurar els diferents materials, elements i sistemes constructius que componen les façanes sud-oest i sud-est del pavelló de l'administració. També es preveu millorar i augmentar els nivells d'impermeabilització i aïllament, i es dóna compliment a la normativa vigent, recuperant la imatge originalment projectada. Al mateix temps es vol garantir la seguretat de les persones, evitant riscos de despreniment d'elements decoratius a la via pública.

La partida destinada a Sant Pau està compresa en la inversió de 7,2 milions d'euros que Foment destinarà a projectes de recuperació del patrimoni històric a Catalunya, amb càrrec als fons que es generen per l'1 per cent cultural per a la contractació de l'obra pública del ministeri. Amb aquests recursos es finançaran un total de set actuacions de rehabilitació i recuperació d'edificis i zones d'interès cultural a Catalunya.

Així, el ministeri aportarà també 946.732 euros al Museu Arqueològic de Catalunya, al conjunt monumental d'Empúries; 2.093.244 euros al condicionament del Convent dels Caputxins com a sala polivalent d'arts escèniques a Figueres; 231.370 euros a la rehabilitació de la Farinera, a Lleida; 732.891 euros per a l'església del convent mercedari de Sant Ramon Nonat, a Lleida; 1.428.714 euros per al convent de Santa Anna a Tarragona; 816.713 euros a l'església de Sant Julià i la capella dels Dolors, també a Tarragona.

http://www.elpunt.cat/lleida/article/5-cultura/19-cultura/33478-foment-invertira-mes-de-900000-euros-en-la-restauracio-de-la-facana-de-lhospital-de-sant-pau.html

L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau inicia el trasllat al nou centre

• L'edifici s'inaugurarà el 3 de juliol amb 644 llits, 228 sales de consultes i 25 quiròfans

L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau està de mudança. Des d'avui fins divendres, els 400 pacients que estan ingressats als pavellons que va dibuixar Domènech i Montaner a principis del segle passat seran traslladats al nou centre, situat a la part nord del complex.

El nou hospital s'inaugurarà el 3 de juliol i disposa de 644 llits hospitalaris, 64 llits per a malalts crítics, 59 boxs d'urgències, 25 quiròfans i 228 sales de consultes i gabinets. Si es compleixen tots els terminis, estarà a ple rendiment el 2011.

EL PERIÓDICO ha acompanyat aquest matí un dels pacients, Jordi Parellada, en el trànsit de l'hospital vell al de nova creació. Jordi coneix molt bé les antigues instal·lacions. L'any passat hi va estar ingressat set mesos i ara hi ha tornat per fer una última operació que li faci perdre de vista les agulles per una llarga temporada. Assegura que estar més còmode i tenir més espai és molt important per recuperar-se. Però afirma, convençut, que el millor de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, més enllà de parets, llits, ascensors i cadires modernes, són "les mans dels metges i les infermeres que l'atenen".

Operaris pels passadissos

Ahir, pacients, familiars, metges i infermeres compartien espai amb els operaris, que recorrien els passadissos ultimant detalls a les portes i finestres. Al setembre estaran operatius els serveis d'urgències, el bloc quirúrgic i tot el servei de radiologia, a més del mòdul de crítics de pediatria, obstetrícia i hemodinàmica.

El recinte modernista de Sant Pau iniciarà un període de vuit anys d'obres, que impliquen la reforma dels 19 pavellons de Domènech i Montaner. Els edificis acolliran, entre altres institucions internacionals, la seu de la Unió pel Mediterrani.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=621819&idseccio_PK=1022

La Generalitat i l’Ajuntament de Martorell impulsen el nou hospital comarcal

• Es constitueix el consorci encarregat de la seva construcció

L'Ajuntament de Martorell i l'Institut Català del Sòl (Incasòl) han constituït el nou consorci que s'encarregarà de la construcció de l'Hospital de Martorell, que es construirà al nou barri de la Sínia i que també prestarà servei als municipis de l'entorn. Es previst que el centre sanitari entri en servei d'aquí cinc anys.

El nou consorci s'encarregarà de preparar els terrenys que ha d'ocupar el futur hospital, requalificar-los i posteriorment cedir-los a la Generalitat, que és l'administració encarregada de la seva construcció i posterior gestió. La creació d'aquest nou organisme estava pendent de l'aprovació definitiva del projecte que s'ha d'executar a la zona de l'entorn del futur hospital, coneguda com l'Horta de la Vila, on s'han projectat habitatges de promoció pública.

L'alcalde de Martorell, Salvador Esteve (CiU), ha demanat que s'acceleri la construcció del nou hospital "malgrat els problemes de finançament" de la Generalitat. El Ple municipal ja va aprovar al mes d'abril una moció on es reclamava aquesta acceleració i el PSC del Baix Llobregat va demanar a la conselleria de Salut que elaborés un projecte executiu en el moment que disposi del terreny per poder fer l'hospital "en el menor temps possible".
Esteve ha destacat que un cop aprovat el projecte de l'entorn ja es podrà fer la reparcel·lació per delimitar els espais i "es podrà procedir a la cessió dels terrenys a la Generalitat".

Es previst que les obres del nou hospital, que s'aixecarà molt a prop del Pont del Diable de Martorell, puguin començar l'any 2011 i que estiguin finalitzades l'any 2014. El nou centre substituirà a l'actual, que està ubicat al centre de la ciutat. L'Ajuntament de Martorell també ha demanat que es potenciï i reforci aquest centre fins la posada en servei del nou.

http://www.lamalla.cat/infolocal/barcelona_metropolitana/article?id=275200

Nou Hospital de Sant Pau


El nou centre augmenta el nombre d'àrees ambulatòries i equips d'alta tecnologia respecte de l'actual hospital

http://img6.imageshack.us/img6/7116/dibujohth.jpg (http://img6.imageshack.us/i/dibujohth.jpg/)

El president de la Generalitat, José Montilla, ha inaugurat el nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, que substitueix l'històric edifici de Domènech i Montaner. El nou centre, que ha suposat una inversió per part de la Generalitat de 293 milions d'euros creix en àrees ambulatòries i equips d'alta tecnologia respecte de l'actual hospital.

El nou hospital es va començar a construir a la part nord del recinte de Sant Pau el desembre de 2000 per donar resposta a les noves necessitats sanitàries ja que l'Hospital modernista, edificat a principis del segle passat, ha esdevingut poc funcional per a la pràctica de la medicina moderna, tant per la dispersió de l'activitat en pavellons com pel fet que la instal·lació d'alguns aparells i l'aplicació de noves tecnologies resulta difícil per la seva estructura.

En la concepció del nou hospital s'ha tingut molt en compte l'aspecte funcional:

* S'ha passat d'un model hospitalari de pavelló a un de monobloc.
* S'han incrementat els recursos assistencials ambulatoris (hospitals de dia, etc.).
* Continuïtat i proximitat de les àrees: urgències, semicrítics, crítics, quiròfans.
* Circuits independents entre pacients i personal als hospitals de dia, consultes i gabinets. Connexió entre l'àrea d'esterilització i l'àrea quirúrgica amb un gran magatzem automatitzat.
* Àrea de laboratoris unificada.
* Recollida de deixalles per tub pneumàtic.
* Entrades independents per a l'àrea ambulatòria, àrea d'hospitalització, urgències i àrea de radioteràpia.

Font (http://www10.gencat.cat/gencat/AppJava/cat/actualitat2/2009/90703nouhospitaldesantpau.jsp)

Video-reportatge sobre la inauguració del nou recinte de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

http://www.diaridebarcelona.com/noticia.php?id=6585&timestamp=20090703

dw ;)

L’hospital comarcal de Sant Joan Despí obrirà al febrer

• El centre, amb 328 llits i 12 quiròfans, va ser ideat fa 30 anys

El nou hospital comarcal del Baix Llobregat, a Sant Joan Despí, serà
inaugurat el febrer de l’any que ve, segons va anunciar ahir la consellera de Salut, Marina Geli, que va visitar les obres del centre acompanyada de diversos alcaldes metropolitans. Geli va assegurar que amb el nou centre de salut, «es refarà la història», perquè la construcció de l’hospital ja estava prevista l’any 1980, durant el mandat del president de la Generalitat Josep Tarradellas. També va assistir a l’acte de seguiment d’obres Moisès Broggi, el reconegut metge cirurgià de 101 anys que donarà nom a l’hospital. Geli va dir que Broggi representa «el bo i millor del catalanisme polític i de la professió mèdica».

LUZ NATURAL / El nou centre de salut tindrà 328 llits, 74 sales i 12 quiròfans, que atendran una població de 350.000 persones residents en 11 municipis. La consellera va destacar que l’equipament del centre s’ha dissenyat amb màxims criteris d’eficiència energètica i que els espais interiors compten amb molta llum natural.
L’hospital, que costarà 113 milions d’euros, preveu generar a l’any unes 24.200 altes, 7.000 intervencions quirúrgiques, 8.500 cirurgies ambulatòries i 250.000 consultes externes. L’alcalde de Sant Joan Despí, Antoni Poveda (PSC), va elogiar que, després de 30 anys d’espera, el centre podrà millorar els serveis de salut de la zona en pocs mesos.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=634110&idseccio_PK=1022

^^ www.nouhospital.com

Piñeira: “La ubicació de l’hospital transfronterer és una excusa per poder fer una gran operació urbanística”

Albert Piñeira és el portaveu del Grup Municipal de Convergència i Unió (CiU) a l'ajuntament de Puigcerdà i diputat provincial per Girona. En aquesta entrevista, feta pel periodista Guillem Lluch, critica la gestió del govern local de la capital de la Cerdanya i assegura que "la ubicació de l'hospital transfronterer a Rigolisa és una excusa per poder fer-hi una gran operació urbanística". Per Piñeria, a més, "si es crea la vegueria cal que desaparegui una altra administració".

Com veieu el pla urbanístic que afecta la zona on s’ha de fer l’hospital transfronterer? Abans de res, cal deixar clar que CiU sempre ha recolzat el projecte de l’hospital transfronterer, ja que és una infraestructura molt necessària per Puigcerdà. Dit això, també cal dir que l’ubicació de Rigolisa no ens sembla la més adequada, ja que creiem que simplement és l’excusa per poder-hi fer una gran operació urbanística. En el que més discrepem amb l’equip de govern és precisament amb el pla urbanístic que envolta la construcció de l’hospital, ja que creiem que és massa gran, i que Puigcerdà no ho necessita. Els propietaris dels terrenys es veuran obligats a urbanitzar una zona molt gran, i ara mateix la situació econòmica no és gens bona. Creiem que cal anar per parts: primer urbanitzar la zona que afecti estrictament l’hospital, i després, quan es pugui, ja s’anirà urbanitzant la resta de la zona.

La resta de l'entrevista. (http://www.viurealspirineus.cat/not%C3%ADcies/pol%C3%ADtica/Pi%C3%B1eira%3A+%E2%80%9CLa+ubicaci%C3%B3+de+l%E2%80%99hospital+transfronterer+%C3%A9s+una+excusa+per+poder+fer+una+gran+operaci%C3%B3+urban%C3%ADstica%E2%80%9D)

L'ampliació de l'Hospital Clínic millorarà el servei d'urgències

• Els 54.220 m2 s’ubicaran al solar que alliberi l’actual parc central de bombers de Provença
• El nou edifici, a punt el 2013, guanyarà 128 boxs i farà del complex un dels punters d’Europa


http://img7.imageshack.us/img7/7158/f032d347lh01.jpg (http://img7.imageshack.us/i/f032d347lh01.jpg/)



HELENA LÓPEZ
BARCELONA

L’ecològic i semiintel·li-gent nou edifici que l’Hospital Clínic estrenarà el 2013 permetrà resoldre un dels punts febles de l’actual centre mèdic: ampliarà els serveis d’urgències amb 128 nous boxs amb la intenció de convertir-los en un dels millors d’Europa. Així ho va explicar ahir el delegat del Clínic, Raimon Belenes, en la presentació de l’ampliació de l’hospital, que es portarà a terme als terrenys de l’actual parc central de bombers, al carrer de Provença.

L’alcalde, Jordi Hereu, va definir el Clínic com «un dels orgulls de la ciutat» i va valorar la seva ampliació com a «salt històric que reflecteix l’ambició de Barcelona». Amb un pressupost de 158 milions d’euros, el nou edifici, batejat com a Clínic Provença, tindrà una superfície de 54.220 metres quadrats i una estructura vertical formada per quatre plantes subterrànies, planta baixa, entresòl i set pisos.

Està previst que els bombers es traslladin al parc provisional de la plaça de Joan Miró al gener, per començar els treballs de demolició i la construcció del futur local, que comptarà amb 127 nous llits, 30 llits d’hospital de dia i 24 places per a diàlisi. L’alcalde va recalcar la «provisionalitat» del parc de Joan Miró, ja que el nou edifici del Clínic té reservats 1.539 metres quadrats per acollir els bombers de l’Eixample.

TEMPS DIFÍCILS

Però qualsevol obra magna requereix un sacrifici. «Ens esperen temps difícils», va advertir Belenes als treballadors del centre mentre demanava paciència als usuaris. «Les obres del nou edifici coincidiran amb les del mercat veí del Ninot, amb les del túnel de l’AVE, que passa just per sota, i les del metro. Només tenim salvat el front aeri», va fer broma el delegat del Clínic. Hereu va recollir el guant amb un «és cert, esteu envoltats, però és precisament per aquesta ambició de la ciutat de créixer i de ser cada dia més competitiva».

A més dels serveis d’urgències, el Clínic Provença, més accessible que l’actual edifici, acollirà serveis d’hematologia, nefrologia, oncologia i urologia. Ni una paraula es va dir ahir dels serveis de maternitat, gran proposta al seu dia, quan es va adquirir el terreny.

«Hem volgut que les habitacions tinguin més aspecte d’hotel que d’hospital. Que tinguin tots els mecanismes que ha de tenir una habitació d’hospital, però sense que es vegi», va explicar un dels tècnics del projecte, que també va parlar de la seva semintel·ligència. L’edifici tindrà llums LED de baix consum i una façana de doble pell. Entre les dues capes passarà aire, i la temperatura estarà regulada per un ordinador, escalfant-lo a l’hivern i refredant-lo a l’estiu per minimitzar així la despesa energètica.

ORGULL DE LA CIUTAT

Abans d’alabar les bonances del Clínic, la consellera de Salut, Marina Geli, va voler començar la seva intervenció elogiant la Barcelona d’Hereu. «Catalunya està orgullosa de Barcelona. De com estàs portant Barcelona», li va de-
dicar.

Dit això, Geli va elogiar la manera com el Clínic uneix proximitat i internacionalització. «És a la vegada un centre sanitari de barri i un referent al món. Un lloc en què es fa recerca, s’ensenya medicina i es coopera amb el tercer món», va resumir la consellera.

Font: El Periódico (http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=644027&idseccio_PK=1022)

Enllaç d'un video de la web de Barcelona (http://w3.bcn.es/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,1653_1802_1_974150009,00.html?accio=detall&home=HomeBCN) on surten uns pocs renders de l'hospital.

http://www.bcn.cat/player/noticies/welcome.html?urlVideo=http://213.27.152.37/videos/nouclinic.flv&ancho=640&alto=385&urlFLV=http://213.27.152.37/videos/nouclinic.flv&menuItems=10000&usePlayOverlay=false&autoPlay=true&idioma=ca

Sant Celoni dóna el vistiplau a un hospital clau per al Vallès

• El nou centre s’aixecarà en una finca de més de 20.000 metres quadrats

• Podrà donar servei a 70.000 habitants i incorporarà municipis de la Selva

L’acord entre els tres partits representats a l’Ajuntament de Sant Celoni per ubicar el nou hospital públic a Can Riera de l’Aigua ha possibilitat l’extensió del mapa sanitari del Vallès Oriental. Amb la nova infraestructura, el Govern Territorial de Salut del Baix Montseny també incorporarà els municipis de Riells i Viabrea, Breda i Hostalric.

El nou centre del Baix Montseny donarà servei a 70.000 habitants, i incorporarà municipis de la comarca de la Selva que en l’actualitat depenen sanitàriament de Girona. Tot i així, l’Hospital de Granollers seguirà com a nucli de referència per a 90.000 residents més del Vallès Oriental sud, sense obviar l’hospital concertat de la Fundació Privada de Mollet del Vallès, que atén 90.000 usuaris més.

Previ a l’acord, el consistori de Sant Celoni ha hagut de superar *l’escull que va suposar el referèndum popular contrari a l’Àrea Residencial Estratègica (ARE) que impulsava la Generalitat projectant 570 vivendes a prop del nou hospital. Segons va admetre l’alcalde, Francesc Deulofeu (CiU), el Govern local es va veure obligat «a sotmetre’s a la voluntat popular» i impulsar un altre pacte després d’analitzar altres emplaçaments i estructurar un front comú contra el projecte de Política Territorial, «que volia fer créixer el nostre municipi» sense aportar a canvi projectes que permetessin assumir l’increment de serveis i infraestructures, com va criticar Montserrat *Vinyets (CUP).

120 LLITS

L’enclavament per *construir el nou hospital finalment és Can Riera de l’Aigua, uns terrenys de 20.569 metres quadrats. L’edi*fici tindrà 11.000 metres quadrats de sostre edificable i 120 llits hos*pi*talaris. La tramitació urbanística *finalitzarà d’aquí sis mesos, de manera que el projecte podria materia*litzar-se el 2010 i estar construït abans del 2014. La finca escollida està molt a prop del col·legi Josep Pallerola, la futura línia de l’AVE, la Riera de Pertegàs i «és ideal per la seva facilitat d’accés a peu i en cotxe des de la C-35».

Fins i tot amb el nou centre de Sant Celoni, l’hospital comarcal del Vallès Oriental continuarà sent el de Granollers, un centre que el 20 de novembre inaugura la nova construcció per a l’atenció ambulatòria, que ha comptat amb un pressupost de 24 milions, per ampliar l’actual infraestructura en 13.000 metres quadrats i 74 consultoris. El nou edifici acollirà les consultes vasculars, reumatologia i les que ara s’ubiquen a la seu d’Urgències del carrer Girona i que a partir del mes que ve únicament atendran urgències i *oftalmologia.

MODERNISME

El disseny s’ha projectat respectant els elements *modernistes de l’edifici, però plan*tejat com a nucli de connexió entre els altres immobles. L’atenció ambulatòria es distribuirà per les consultes externes repartides en les primeres plantes del nou bloc, al qual es traslladaran des de l’actual *ge*riàtric.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=657734&idseccio_PK=1022

Un CAP nou en un temps rècord

• NOVETAT · Reus amplia un ambulatori apilant mòduls d'obra fets en sèrie

• GUANYAR TEMPS · S'ha acabat l'interior de l'edifici de forma paral·lela a la construcció

• FONS · L'obra s'ha d'acabar per Cap d'Any perquè es finança amb el pla Zapatero

Van posar-se mans a l'obra el juny passat i pensen acabar-lo al febrer. El nou centre d'atenció personal integrada (CAPI) Marià Fortuny, a Reus, és el primer edifici públic català construït amb mòduls d'habitatge sencers, prefabricats industrialment, que s'apilen formant una estructura. El sistema constructiu estalvia temps (40%) i costos (30%, segons l'Ajuntament de Reus, que estudia utilitzar-lo en futurs projectes).

Els mòduls s'han fabricat en sèrie, com en una cadena de muntatge de cotxes, i s'han traslladat fins a Reus equipats amb part del mobiliari ja instal·lat, segons va explicar el director general de l'empresa Compact Habit, Josep Armengol. Aquesta setmana s'han instal·lat 36 mòduls en la seva ubicació definitiva, que amplien en 3.267 m2 l'actual CAP Marià Fortuny. Allò que permet guanyar temps en relació a la construcció tradicional és que paral·lelament a la fabricació externalitzada dels mòduls s'han pogut enllestir els treballs previs a la construcció de l'edifici. En gran part, s'ha fet així perquè l'ajuntament necessitava acabar l'obra abans del 2010. Els treballs, que costen 4,7 milions, s'han finançat amb els fons Zapatero d'inversió local, fet que obliga a executar l'obra abans de Cap d'Any. Posteriorment es farà la instal·lació d'equipaments i serveis. A més de guanyar espai per al CAP, l'edifici acollirà una residència d'avis i un centre de dia.

http://paper.avui.cat/article/societat/178413/cap/nou/temps/record.html

Barcelona decidirà a començaments del 2010 si instal·la narcosales a Gràcia, Sant Martí i les Corts

L'Ajuntament de Barcelona decidirà en el primer trimestre del 2010 sobre el mapa de les noves narcosales a instal·lar a la ciutat, i en què els districtes de Gràcia, Sant Martí i les Corts tenen "més números" d'aparèixer, ha reconegut avui el primer tinent d'alcalde de Benestar i Cohesió Territorial, Carles Martí.

Ho ha dit després que ahir la regidora de Ciutat Vella, Itzíar González, expliqués que l'Ajuntament preveu obrir el 2010 tres narcosales a Gràcia, Sant Martí i les Corts, i que havia arrencat el compromís que la posada en marxa d'una al carrer Rec Comtal de Ciutat Vella es faci després d'obrir les altres tres sales.

Quan se li ha preguntat avui en la roda de premsa després de la Comissió de Govern, Martí ha matisat que els tres districtes són els que tenen els nivells més alts de l'índex sintètic de drogues, i els que tenen més possibilitats de tenir noves narcosales, una decisió que es prendrà en el marc del grup polític de drogues i amb el Consorci Sanitari, és a dir, amb la Conselleria de Salut.

El mapa "teòric" respondrà a allò establert en el nou pla de drogues, que fixa que tots els districtes han de tenir espais en disponibilitat immediata o capacitat d'activar-se en qualsevol moment per tractar drogoaddictes. Es preveuen tres tipus de centres --de seguiment, de reducció de danys i de tractament-- que ara estan només en alguns districtes.

SEGONS LA DEMANDA
Falta concretar ara qui assumeix el cost i els espais, tot i que Martí no ha descartat usar autobusos mòbils com la Zona Franca en cas de no trobar alternativa. Els nous equipaments es crearan en funció de la demanda, que és variable perquè depèn del mercat negre que provoca que "en qualsevol moment en qualsevol lloc de la ciutat pugui haver-hi un consum massiu de drogues", i no ha descartat tancar-ne algun si el problema desapareix.

Les narcosales solen aixecar rebuig veïnal, una cosa que no ha passat desapercebuda a Martí, qui ha assegurat que "fan més bon servei que causar problemes", cosa que ha exemplificat amb el continu descens de les morts per sobredosi a Barcelona. Ha afegit que han d'instal·lar-se "en la mesura que es necessiti" però amb una previsió, ja que, si no, altres territoris es carreguen massa.

Martí ha reconegut que, mentre algunes zones de la ciutat estan desateses, Ciutat Vella --i en especial el Raval Sud, on hi ha la sala Baluard-- està "sobrecarregada de persones que no són del barri".

Per descongestionar el Raval, es tancaran els centres que gestiona Creu Roja al carrer Junta de Comerç i l'anomenat Centre d'Atenció de Seguiment als Drogodependents (CASD), i s'obrirà un al barri de Sant Pere, tot i que no sense abans anunciar els nous a la resta de la ciutat, una mesura que, per Martí, respon a la demanda del regidor de Ciutat Vella.

El líder municipal del PP, Alberto Fernández, ha qualificat aquest matí de "sorprenent" l'anunci que havia fet la regidora de Ciutat Vella, i ja ha augurat un desmentiment al·legant que no seria la primera vegada que l'Ajuntament és "erràtic" en les seves polítiques.

Fernández ha reclamat a Hereu que present ja el Pla d'Equipaments Socials, i aclareixi quantes seran, on s'ubicaran i per què allà. També li ha exigit diàleg amb els veïns per no repetir la "controvèrsia" del centre Baluard del Raval.

Font: http://www.europapress.cat/barcelona/noticia-barcelona-decidira-comencaments-2010-si-installa-narcosales-gracia-sant-marti-les-corts-20091202190336.html

Martí desautoritza González i assegura que no han decidit on faran les narcosales
Per primer cop a Catalunya, a Barcelona hi haurà sales de venipunció en els centres integrals per als drogodependents

Si el dia abans la regidora del districte de Ciutat Vella, Itziar González, havia anunciat que a Barcelona s'obririen tres noves narcosales als districtes de Sant Martí, les Corts i Gràcia, ahir el primer tinent d'alcalde, Carles Martí, la va desautoritzar, dient que no han pres cap decisió ferma sobre aquests centres. Martí va assegurar que encara no han fixat que aquests tres districtes esmentats per González hagin de tenir un centre de drogodependents, per bé que en «tenen molts números», ni tampoc si seran tres, més o menys els nous equipaments d'aquest tipus que obriran ni quan ho faran. El que sí que va afirmar el primer tinent d'alcalde era que el nou centre que anirà als barris de Santa Caterina i Sant Pere no obrirà fins que hagin anunciat on s'instal·laran els altres.

«Estem treballant en tots els districtes, estudiant en quins llocs emplaçar els serveis de drogodependents, i els que s'obrin poden ser tres, dos, quatre o cinc.» Així de contundentment inconcret va ser ahir el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament, Carles Martí, a l'hora de parlar de les noves narcosales de Barcelona. El dia abans la regidora de Ciutat Vella, Itziar González, havia anunciat que els districtes de Sant Martí, Gràcia i les Corts tindrien centres de drogodependents, i que havia acordat que obrissin primer que el centre que es fa al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera.

Martí només va admetre que aquests tres districtes estan a la primera fila per tenir una narcosala, però va reiterar que no hi ha res decidit, i que els emplaçaments s'anunciaran en tres mesos, a tot estirar. L'única cosa en què va donar la raó –a mitges– a la regidora de Ciutat Vella va ser en la seva reclamació que el nou centre d'atenció i seguiment de drogodependents (CASD) del barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, i que ara es troba en obres, no s'obri fins que els altres estiguin en marxa. Martí va matisar que aquest centre ja podria obrir a principis d'any, però que, atenent la demanda de González, no ho farà fins que s'anunciï l'emplaçament dels altres, per «fer un missatge de pedagogia per evitar àmbits de concentració» d'aquests equipaments. El que havia de ser una visualització unitària de l'intent de descentralitzar les sales de drogodependents, es va convertir ahir en un tour de force entre González i Martí. Les declaracions de la regidora de Ciutat Vella tampoc van caure bé en altres membres del govern.

Segons fonts de l'Agència de Salut Pública, les noves sales de venipunció que tindrà Barcelona estaran dins els CASD, és a dir, centres que plantegen un tractament integral a la drogodependència i sovint estan lligats a ambulatoris. De CASD ara n'hi ha cinc (a Sants, Sagrera–Meridiana, Sarrià, Horta Guinardó i Nou Barris), però cap té sala de venipunció. Els nous que s'obrin seran els primers de Barcelona, i també de Catalunya, que tindran aquest servei.

http://www.elpunt.cat/imatges/28/47/alta/780_008_2847931_e0a7b278cc38a3beecb4b29546b662c4.jpg
El nou edifici sociosanitari del CAP Montnegre, a les Corts. / Foto: VICENÇ PLANELLA.

La de les Corts, al CAP Montnegre
El centre d'atenció i seguiment de drogodependents (CASD) que es farà a les Corts ja té un emplaçament decidit. I ja està a punt de quedar enllestit. Segons ha pogut saber aquest diari, el centre, que tindrà una sala de venipunció, s'instal·larà al nou complex sociosanitari que s'està construint al davant de l'actual CAP, situat entre els carrers Montnegre i Equador. Aquest nou edifici, que té el doble de superfície de l'actual CAP, acollirà, a més del centre de drogodependents, un centre de salut mental, un centre de dia i pisos tutelats per a gent gran.

El districte de les Corts tenia converses de feia temps amb la Generalitat sobre la instal·lació d'un centre de drogodependents en aquest edifici. En el mateix pla d'equipaments del districte ja sortia esmentat aquest futur projecte. L'obertura d'aquest nou edifici que completarà els serveis del CAP, que havia quedat petit, es troba en el tram final de les obres.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/111140-marti-desautoritza-gonzalez-i-assegura-que-no-han-decidit-on-faran-les-narcosales.html

La Paeria cedeix a Sant Joan de Déu el solar per a la Unitat Polivalent de Salut Mental

• El centre donarà feina a 150 professionals i oferirà serveis de salut mental infantil i juvenil, per a adults i serveis socials d’habitatge amb suport sanitari

L’Ajuntament de Lleida ha formalitzat avui la cessió d’un dret de superfície a l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, que hi construirà una unitat polivalent de salut mental. El centre inclourà un conjunt de serveis ambulatoris i d’hospitalització de salut mental infantil, juvenil i d’adults i serveis socials d’habitatge amb suport sanitari per a persones amb transtorns mentals. La unitat tindrà una direcció única i estarà gestionat per l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu. La seva posada en marxa evitarà el desplaçament de pacients, que actualment reben atenció fora de Lleida ciutat.

L'escriptura l'ha signat l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, i el germà Pascual Piles, superior provincial de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu.

Aquest equipament serà el centre de referència d’una àmplia zona geogràfica formada per les comarques de les regions sanitàries Lleida i Alt Pirineu i Aran i per la Franja de Ponent. Donarà, així, una solució adequada a les necessitats del territori, ja que permetrà l’accés als serveis intensius diürns de pacients molt allunyats del nucli de Lleida (residència per a nens i els seus familiars).

El nou centre de salut mental es construirà en un solar de 8.013 m2, situat a l’avinguda de la Canadiense (Copa d’Or). L’Ajuntament va acordar en la sessió plenària del passat abril cedir gratuïtament a l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu l’ús de superfície d’aquesta propietat municipal per un període de 50 anys.

A la unitat, treballaran uns 150 professionals. Els serveis que es donaran són els següents:
- Per a infants i adolescents: atenció ambulatòria, hospital de dia, unitat de subaguts per a adolescents.
- Per a adults: unitat de subaguts, unitat hospitalària de rehabilitació intensiva, comunitat terapèutica, llar residència, serveis d’inserció laboral.
- Per a nens i adults: servei especialitzat de salut mental per a persones amb discapacitat intel·lectual.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=10457&Dia=17&Mes=12&Any=2009&IdDepartament=-1&TextCerca=&Consulta=False&PaginaAnterior=/cat/ajuntament/noticies.asp&Pagina=1

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/d2bdce7b.jpg

L'hospital transfronterer avança més ràpid del previst
Els treballadors van ajornar les vacances de l'estiu fins a l'hivern perquè ara es pugui equipar

Les obres de l'hospital transfronterer de la Cerdanya avancen més de pressa del previst, fins al punt que la constructora que l'està aixecant afirma que aconse-guirà arribar a l'aturada del sector de l'hivern amb l'estructura pràcticament acabada. Així ho van constatar ahir el gerent de la Regió Sanitària de l'Alt Pirineu i Aran del Servei Català de la Salut, Victorià Peralta, i el director del departament dels Afers Sanitaris i Socials del govern de França a Perpinyà, Dominique Keller, en el transcurs d'una visita d'obres.

L'edifici de l'hospital ja és clarament visible al pla de Rigolisa de Puigcerdà amb les dues plantes i la coberta inclinada i la torre de l'heliport. Ja es percep un edifici més ample que alt que permetrà que totes les habitacions dels pacients tinguin finestra cap al vessant sud, el més assolellat. Segons van explicar responsables de la unió temporal d'empreses, que formen Copisa i Agefred, que l'està construint, la major part dels treballadors no van fer vacances a l'estiu per aprofitar la bonança i fer avançar les obres. Aquets dies de festa acumulats els faran ara conjuntament amb les vacances habituals que el sector fa a la Cerdanya quan arriba el fred havent completat l'estructura.

Això permetrà obrir una nova fase de l'obra consistent en el farciment de tot l'equipament arquitectònic, informàtic i mèdic, el qual preveu una despesa estimada de set milions d'euros. Sobre els terminis de l'obra, Victorià Peralta va considerar que per poc que la climatologia ho permeti el servei d'urgències del nou hospital podrà entrar en funcionament a inici del 2011 coincidint amb el campionat del món de snowboard que es fa a La Molina i la resta de la infraestructura a final d'aquest mateix 2.011, és a dir, d'aquí a dos anys. A l'obra hi treballen actualment unes 50 persones, que en puntes de feina han arribat al centenar.

L'hospital transfronterer de Puigcerdà, confinançat pels dos estats i la Unió Europea, donarà servei als més de 30.000 cerdans de les dues bandes de la frontera estatal així com als turistes que anualment visiten la vall, que creen puntes de població de 150.000 persones.

Font: http://www.regio7.cat/cerdanya-alt-urgell/2009/12/17/lhospital-transfronterer-avanca-mes-rapid-del-previst/59376.html

Primer equipament de salut per al marge esquerre de Lleida

• L’Ajuntament de Lleida i l’Aliança formalitzen la permuta dels terrenys per a la nova clínica a Copa d’Or. La Paeria habilitarà pisos assistits per a joves i gent gran i serveis educatius a les instal·lacions actuals de Prat de la Riba

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, i Eduard Spagnolo de la Torre i Salvador Soler, en nom de Clínica Terres de Ponent, S.L. i Quintàlia Agrupació S.L, respectivament, han formalitzat l’escriptura per la qual l’Ajuntament de Lleida cedeix un solar de 14.320,50 metres quadrats qualificat d’equipament situat a la partida de Copa d’Or de Cappont, on s’edificarà la nova clínica de l’Aliança. A canvi, la Paeria rep l’edifici de l’actual seu de Prat de la Riba, 79-81, un immoble amb una superfície construïda de 6.041 metres quadrats, i els baixos del número 5 del passatge La Premsa, on actualment l’Aliança té uns consultoris mèdics.

L’acte d’avui fa efectiu el conveni de col·laboració subscrit el 30 d’octubre de 2007 entre les dues parts per tal de posar en marxa la tramitació urbanística que ha de permetre el trasllat de la clínica a la zona d’expansió de Cappont-Bordeta, en un solar amb façana a la LL-11, en una permuta en la qual la Paeria es queda la propietat del cèntric edifici de Prat de la Riba, on l’equip de govern ha previst un equipament per a habitatges assistits per a joves i gent gran i serveis complementaris educatius/lúdics als baixos. Els solars que es permuten tenen un valor de 8 milions d’euros.

El ple de l’Ajuntament de Lleida de l’octubre passat va aprovar el Pla Especial Urbanístic, que va ser ratificat per la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat el passat 3 de desembre, el qual estableix el canvi de titularitat pública-privada dels terrenys de Cappont, que van passar d’equipament comunitari a sanitari i assistencial. Aquest Pla fa possible la construcció del nou centre en unes instal·lacions de gran format i amb unes bones condicions d’accessibilitat. Així mateix, la Corporació va donar el vistiplau al Pla de Millora Urbana del sector del SUR 5 de Copa d’Or, delimitat entre les avingudes del President Josep Irla i de Miquel Batllori i el carrer de Marie Curie, amb la finalitat de regular la composició volumètrica i de les façanes de la parcel·la.

En aquest nou emplaçament, l’Aliança bastirà una torre de 14 plantes i un edifici singular de cinc per a usos sociosanitaris. Les dos estructures generen un gran espai privatiu a l’interior de l’illa que articula el conjunt arquitectònic. El planejament assigna a la proposta un total de 28.640 metres quadrats de sostre.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=10488&Dia=22&Mes=12&Any=2009&IdDepartament=-1&TextCerca=&Consulta=False&PaginaAnterior=/cat/ajuntament/noticies.asp&Pagina=1

http://www.paeria.cat/arxius/noticies/Imatge_cat_8437.JPG

L'hospital transfronterer comportarà la unificació sanitària de la Cerdanya
Un pla paral·lel a les obres permetrà als cerdans accedir als serveis mèdics dels dos estats

La construcció de l'hospital transfronterer de Puigcerdà no suposarà tan sols l'entrada en funcionament d'un equipament comú per als ciutadans de l'estat espanyol i francès de la vall. De la mateixa manera que un hospital comarcal de la resta de Catalunya vertebra els serveis sanitaris de la seva àrea d'influència, l'equipament transfronterer de Puigcerdà posarà un marxa un pla de coordinació entre tots els centres i professionals mèdics dels dos costats de la frontera. El pla comportarà la substitució, complementació o fusió d'aspectes actuals dels dos sistemes sanitaris.
El programa d'unificació d'aquests serveis l'estan impulsant el departament de Salut de la Generalitat i l'Agència Regional d'Hospitalització del Llenguadoc-Rosselló sota el nom Projecte Europeu de Salut Territorial de la Cerdanya. Els principals centres sanitaris que es vertebraran sota el lideratge de l'hospital transfronterer són la clínica Joseph Sauvy d'Err, la Maison d'Enfants à Caractère Sanitaire Spécialisée (MECS) de la Guingueta d'Ix i el centre mèdic la Perla Cerdana d'Osseja. El pla, però, preveu moltes més accions de, sobretot, coordinació entre centres sanitaris menors i consultes especialitzades que es donaran suport i "optimitzaran el millor de cada sistema", segons especifica la memòria del programa. Aquest programa, que ja s'ha començat a concretar en jornades de treball dels professionals mèdics, s'aplicarà en vuit àmbits: les urgències, l'atenció maternoinfantil, la geriatria i rehabilitació, la nefrologia, la radiologia, les addiccions, la salut mental i la pediatria.
El gerent de la regió sanitària de l'Alt Pirineu, Victorià Peralta, ha explicat que els dos estats estan arribant a acords en els diferents àmbits de la salut per tal que tots els veïns de la Cerdanya puguin compartir tots els centres mèdics, de manera que, per exemple, si un pacient de l'estat espanyol necessita un tractament específic que ofereix una consulta de l'Alta Cerdanya se li pugui enviar. En aquest sentit, Victorià Peralta ha definit la filosofia com a "protocols únics, direcció única, equips únics" amb la doble cobertura.

Font: http://www.regio7.cat/cerdanya-alt-urgell/2009/12/22/lhospital-transfronterer-comportara-unificacio-sanitaria-cerdanya/60467.html

Col·locada la primera pedra del CAP de Monserdà-Via Augusta
També es construiran un centre d’acollida i un d’assistència de dia.

En el primer semestre d’aquest any s’iniciaran les obres per construir un nou centre d’atenció primària (CAP) i un centre de salut mental a la confluència del carrer de Dolors Monserdà i la Via Augusta.

Durant els dos anys que duraran els treballs també es construirà un edifici per a un servei d’acollida residencial i un centre de dia de la Fundació Auxilia, un ens privat creat a França a mitjans dels anys 20 del segle passat que va aterrar a Barcelona al voltant d’un quart de segle després.
El centre de salut mental tindrà àrees assistencials per a adults (CSMA) i per a joves i nens (CSMIJ). Juntament amb el CAP, que donarà assistència a 43.403 habitants, aquestes àrees ocuparan les sis plantes de l’edifici en una extensió de més de 4.400 metres quadrats. L’accés als dos serveis serà per la mateixa entrada de Dolors Monserdà. De totes maneres «disposaran d’àrees d’espera i d’atenció pròpies i podran funcionar de forma autònoma», segons expliquen fonts de l’ajuntament.

El segon edifici, el que acollirà el centre de dia, ocuparà una superfície de gairebé 1.800 metres quadrats i tindrà set plantes, dues de les quals seran subterrànies. L’accés principal serà pel carrer de Margenat.

Segons el programa de la Fundació Auxilia, hi haurà 30 usuaris de residència i 12 usuaris externs de centre de dia. L’objectiu és «passar d’un model purament assistencial a un model en el qual es potencia la capacitat de decisió i determinació, l’autonomia personal, la inserció i la inclusió de la persona amb disminució en els estrats de participació social», expliquen responsables del districte.

Amb la finalitat de connectar els dos edificis, que ocuparan una superfície de poc més de 6.200 metres quadrats, s’ha previst crear un espai enjardinat i un carrer interior.

Per facilitar l’accés als usuaris també està programada la construcció d’un aparcament subterrani, que tindrà l’accés pel carrer de Dolors Monserdà.

El Periódico (http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=677596&idseccio_PK=1453&h=)

La consellera de Salut presenta el projecte del nou Hospital Sociosanitari de Mollet del Vallès

• L’activitat d’aquest nou centre complementarà els serveis que s’oferiran al futur Hospital d’aguts de Mollet, que es posarà en marxa en els propers mesos

La inversió prevista per a la construcció d’aquest nou equipament sociosanitària és de 10 milions d’euros, que aportarà la Fundació Hospital de Mollet

La consellera de Salut, Marina Geli, acompanyada per l’alcalde de Mollet del Vallès, Josep Monràs, i el president de la Fundació Privada Hospital Mollet del Vallès, Martí Fabré, presenten el projecte de construcció del nou Hospital Sociosanitari de Mollet. La presentació també compta amb la presència de Lluís Moran, un dels arquitectes responsables de l’avantprojecte.

El projecte preveu remodelar i adequar funcionalment el centre hospitalari de la Fundació Hospital Mollet per tal de donar cobertura als pacients subaguts i postaguts, als convalescents i pal·liatius per als ciutadans de la zona del Baix Vallès. També és prevista l’atenció a pacients amb dany cerebral i malalties neurodegeneratives per tota la comarca del Vallès Oriental. Aquest projecte d’Hospital Sociosanitari complementarà integralment els serveis de l’Hospital d’aguts que es posarà en marxa properament a Mollet.

Així doncs, el nou Hospital Sociosanitari de Mollet comptarà amb una nova unitat de pal·liatius, una unitat de convalescència, un equipament per als postaguts i subaguts, una unitat d’alta complexitat de dany cerebral i malalties neurovegetatives, Hospital de dia terapèutic i rehabilitador, Hospital de dia per als pacients neurodependents, un Equip d’Avaluació Integral Ambulatòria (EAIA) i una Unitat Funcional Interdisciplinaria Socio-sanitària (UFISS). En total hi haurà 110 llits d’internament, 35 places d’Hospital de Dia, una àrea de rehabilitació funcional i consulta externa d’EAIA.

La superfície total del centre sociosanitari és de 10.000m2 i el pressupost per aquesta remodelació és de 10 milions d’euros (8 de construcció + 2 d’equipament), assumits per la Fundació Hospital de Mollet. Les previsions són que les obres comencin a 2011.

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=bae988c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=bae988c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=ad62d4c4fbc26210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

Comença el compte enrere per l’Hospital de Sant Joan Despí

• L’Ajuntament recull les sol•licituds de feina

El pròxim mes de febrer entrarà en servei el nou hospital comarcal del Baix Llobregat, Moisès Broggi, que s’ha construït a Sant Joan Despí. El centre sanitari entrarà en servei després de dècades de reivindicacions d’una comarcal amb importants deficiències sanitàries. L’Ajuntament de Sant Joan Despí ha començat la selecció de currículums per ocupar un del miler de llocs de feina que generarà el nou hospital.

“Cal no oblidar que la posada en marxa de l’hospital de Sant Joan Despí és un trasllat de l’Hospital Dos de Maig de Barcelona de tal manera que bona part dels nous llocs de feina els ocuparan els treballadors d’aquest centre”, recorda l’alcalde de Sant Joan Despí, Antonio Poveda. L’alcalde reconeix que, malgrat tot, el nou hospital és un dels jaciments d’ocupació més important de la ciutat.

“Des de l’àrea de Promoció Econòmica estem recollint les sol•licituds de les persones interessades en optar a un d’aquests llocs de feina. Posteriorment els fem arribar al departament de selecció del Consorci Sanitari Integral, que és qui gestionarà el centre”, explica Poveda. L’alcalde recorda que l’Ajuntament ha signat un conveni amb el Consorci perquè els treballadors de la ciutat “si compleixen tots els requisits, tinguin una certa preferència per optar al lloc de feina”.

El nou hospital

L’Hospital Moisès Broggi s’ha construït a uns terrenys del barri Residencial TV3, molt a prop de l’autopista B-23i tindrà 310 llits convencionals a més de 18 llits de crítics, 12 quiròfans i un ambulatori.

El centre es completa amb un centre de dia amb capacitat per a 46 persones, 27 places d’hemodiàlisi i una càmera hiperbàrica.

Es calcula que cada any es faran 25.000 altes i unes 7.000 intervencions quirúrgiques. Les visites externes s’estimen en les 250.000 cada any i el nombre d’urgències previst és de 110.000 cada any.

http://www.lamalla.cat/infolocal/area_barcelona/article?id=325846

Althaia i l'ICS tindran un mateix laboratori clínic a partir del febrer
Serà l'únic de la comarca i permetrà realitzar més proves diagnòstiques fent ús de les noves tecnològies

L'Institut Català de la Salut (ICS) i la Fundació Althaia de Manresa van signar, ahir al migdia, un conveni de col·laboració per crear un laboratori d'anàlisis clíniques i microbiologia que donarà servei a tota la comarca del Bages. Tal com ja va avançar aquest diari (vegeu Regió 7 del 21 de setembre), amb aquest nou laboratori s'unifica el servei que oferien fins ara les dues institucions sanitàries per "guanyar en qualitat".
El laboratori, que es posarà en funcionament el mes de febrer, incorporarà les noves tecnologies i permetrà la realització de noves proves diagnòstiques. En una primera fase, s'instal·larà a les dependències del Centre Hospitalari de Manresa, en un espai d'uns 200 m2. Amb tot, és previst que quan s'acabin les obres d'ampliació a l'Hospital de Sant Joan de Déu s'hi traslladi indefinidament.
Ahir, durant la signatura del conveni, les dues institucions sanitàries van insistir en la voluntat de millorar l'eficiència i la qualitat en la prestació dels serveis del laboratori clínic al Bages per garantir el suport al diagnòstic des de qualsevol recurs assistencial. Segons van indicar, amb la unificació es busca una millora contínua de la qualitat dels serveis a la població i al mateix temps convertir-se en un laboratori de referència on s'incorporaran noves proves a la cartera de serveis.
La Fundació Althaia i l'ICS també han volgut assenyalar que la unió dels dos laboratoris clínics no suposarà la pèrdua de llocs de treball. Segons han indicat, la modernització de les instal·lacions i la de nova tecnologia fomentarà la fidelització dels professionals i assegurarà que aquestes places laborals qualificades continuïn al territori. Es preveu que un total de 50 professionals treballaran al nou servei bagenc.
Entre els beneficis del nou servei de laboratori hi ha que es reduiran el nombre d'analítiques que fins ara s'enviaven a altres proveïdors. Durant l'any 2008, el laboratori de la Fundació Althaia va realitzar unes 1.700.000 determinacions i el laboratori del CAP Bages en va fer aproximadament 900.000.
El nou servei estarà equipat amb tecnologia punta, ja que les instal·lacions disposaran de nous aparells per realitzar les analítiques de bioquímica, hematologia i immunoanàlisi. A més a més, amb l'objectiu de millorar la qualitat, la seguretat i la capacitat de resposta es disposarà d'una nova màquina robòtica de preanalítica. Segons han indicat des de les institucions, aquesta robòtica introdueix noves mesures de seguretat en tot el procés de preparació de les mostres.

Font: http://www.regio7.cat/manresa/2010/01/22/althaia-lics-tindran-mateix-laboratori-clinic-partir-del-febrer/65054.html

Vaig llegir l'altre dia que ja ha començat el trasllat dels bombers de Provença a una seu provisional i per tant ja poden començar les obres del nou edifici on hi aniran de nou els bombers, amb menys espai, i les urgencies i d'altres serveis del Clínic. Crec que primer van dir que hi aniria maternitat.

Vox

Vaig llegir l'altre dia que ja ha començat el trasllat dels bombers de Provença a una seu provisional i per tant ja poden començar les obres del nou edifici on hi aniran de nou els bombers, amb menys espai, i les urgencies i d'altres serveis del Clínic. Crec que primer van dir que hi aniria maternitat.

Vox

La seu provisional dels Bombers és al parc de Joan Miró.

Primera fase de l’entrada en servei de l’Hospital del Baix Llobregat
Per avui hi ha previstes un centenar de visites de consultes externes

Des de primera hora del matí d’avui dilluns funciona l’Hospital Comarcal Moisès Broggi, que s’ha construït al barri Residencial TV3 de Sant Joan Despí. El centre dóna servei a 300.000 persones d’11 municipi del Baix Llobregat i la seva posada en servei serà progressiva fins completar-se la darrera setmana de febrer amb l’estrena de les urgències.

Durant aquest primer dia els professionals del centre han tractat d’acostumar-se al seu nou lloc de feina, aprendre on estan els diferents serveis i els números de telèfon de cada servei. Els professionals han rebut uns cursets els darrers dies i han fet visites programades al centre per poder informar correctament avui als usuaris i fer la feina amb normalitat.

Els usuaris ho han tingut una mica més complicat i avui molts d’ells no han arribat a la seva visita. El cap del Servei de Reumatologia, Ramon Figols, ha explicat que “avui encara no he pogut visitar a cap dels pacients que tinc programats. Ho hi ha arribat” i ha recordat que “aquest centre és molt més gran que on es visitaven fins ara i potser això els ha provocat algun problema”.

El cert és que a l’exterior del recinte cap cartell indica als usuaris per on han d’accedir al centre. Marina Torres, veïna de Cornellà, explicava que “per fora sembla que encara estiguin en obres. He tingut problemes fins i tot per trobar la porta”.

La resta de serveis es posaran en marxa de manera successiva. Així el pròxim dia 8 de febrer entrarà en servei Medicina Interna i Cardiologia i el 15 de febrer Neurologia o Respiratori, entre d’altres. El procés de posada en marxa clourà la darrera setmana de febrer amb l’estrena del servei d’urgències.

Font: http://www.lamalla.cat/infolocal/area_barcelona/article?id=329736

Evolució de les obres de l'Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi

Agost 2005

http://www.nouhospital.com/images/large_Agost-2005-1.jpg

Octubre 2006

http://www.nouhospital.com/images/large_Octubre-2006-1.jpg

Desembre 2007

http://www.nouhospital.com/images/large_Desembre-2007-2.jpg

Novembre 2008

http://www.nouhospital.com/images/large_Novembre-2008-2.jpg

Març 2009

http://www.nouhospital.com/images/large_Mar%C3%A7-2009-1.jpg

Ara

http://photos-c.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-snc3/hs133.snc3/18036_1234692506147_1194223005_30578462_5101150_n.jpg

http://www.elsingulardigital.cat/cat/img2/2010/02/hospital_st_joan_475.jpg

Conveni entre la Diputació de Lleida i el Departament de Salut per millorar els equipaments sociosanitaris de les comarques de Lleida

El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, i la consellera de Salut, Marina Geli, han presidit la signatura de tres convenis de col·laboració per posar en marxa un nou Hospital de dia Oncohematològic a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, reformar l’Heliport de Lleida i actualitzar les infraestructures sanitàries a Artesa de Segre

La consellera de Salut i el president de la Diputació han destacat la importància d’aquest conveni, que suposa una suma d’esforços institucionals per millorar l’equilibri territorial i la qualitat de vida dels ciutadans de les comarques lleidatanes

Les inversions en els tres projectes, que sumen 3.854.000 euros, es fan a través de la partida estatal de 13,36 milions que es transferia fins ara a la Generalitat i que el govern de la Diputació ha decidit gestionar des del territori incorporant aquests diners als pressupostos del 2010

El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, i la consellera de Salut, Marina Geli, han presidit aquest dimarts la signatura de tres convenis de col·laboració mitjançant els quals es posarà en marxa un nou Hospital de dia Oncohematològic a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, es reformarà l’Heliport de Lleida i s’actualitzaran les infraestructures sanitàries al municipi d’Artesa de Segre.

Mitjançant aquests tres convenis, la Diputació de Lleida posaen marxa les seves línies d’ajuts dins l’àmbit de la Salut Pública corresponents a la línia per a equipaments sociosanitaris territorials, que disposa d’un pressupost de fins a 5 milions d’euros.

Un dels convenis permetrà la posada en marxa d’un nou hospital de dia a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida amb una aportació per part de la Diputació de Lleida de 2,2 milions d’euros.

Un altre dels convenis, entre el Servei Català de la Salut, la Diputació de Lleida i l’Ajuntament d’Artesa de Segre, inclou la construcció i equipament d’un centre de salut dedicat a l’atenció primària en aquest municipi amb una aportació per part de la Diputació de Lleida de 1.334.000 euros.

Finalment, s’ha signat el tercer conveni de col·laboració interadministrativa entre el Servei Català de la Salut i la Diputació de Lleida per a la reforma de l’heliport de Lleida, en el marc de la gestió de serveis sanitaris, amb una aportació per part de la Diputació de Lleida de 320.000 euros.

Aquestes inversions sumen 3.854.000 euros d’un total de 5 milions que es destinaran aquest 2010 a la millora i creació d’equipaments sociosanitaris territorials. Els 1.146.000 euros restants fins arribar als 5 milions previstos es completaran amb altres projectes a la Regió Sanitària de l’Alt Pirineu.

Aquestes subvencions es fan a través de la partida estatal de 13,36 milions d’euros que es transferia fins ara a la Generalitat i que el govern de la Diputació ha decidit gestionar des del territori incorporant aquests diners als pressupostos del 2010. La resta de la partida també es destinarà a equipaments i activitats municipals relacionades amb la Salut Pública.
Abans de l’acte de signatura dels tres convenis, el qual qual hi ha participat també el director del Servei Català de Salut, Josep M. Sabaté; el gerent territorial de l’Institut Català de la Salut a Lleida, Gerard Ferrer, i l’alcalde d'Artesa de Segre, Domènec Sabanés, la consellera ha signat el Llibre d’Honor de la Diputació de Lleida.

http://www.diputaciolleida.es/actualitat/noticies/3953/conveni-entre-la-diputacio-de-lleida-i-el-departament-de-salut-per-millorar-els-equipaments-sociosanitaris-de-les-comarques-de-lleida

Madrid obre la via perquè l'hospital de Puigcerdà tingui electricitat de França
El compromís, de moment oral, permetria un estalvi de set milions d'euros en la connexió

Puigcerdà podria abastir el nou hospital transfronterer de la Cerdanya, que s'està construint al pla de Rigolisa, amb electricitat francesa, tal com reclama a Madrid. El ministeri d'Indústria d'Espanya ha traslladat a l'Ajuntament de Puigcerdà el vistiplau perquè el sector d'urbanització que envolta l'hospital es connecti a la xarxa de la companyia elèctrica francesa, l'EDF. Això obriria la porta perquè al final també s'hi pogués incloure el subministrament de l'hospital, que és el que vol l'Ajuntament perquè suposaria un estalvi d'uns set milions d'euros. Aquesta és la diferència entre els pressupostos presentats per les companyies francesa i espanyola, EDF i Endesa, per fer el subministrament a l'hospital.
De moment, la possibilitat de rebre subministrament elèctric francès s'ha obert tan sols per a les cases i edificis que envoltaran l'hospital, ja que el centre mèdic ja té el contracte signat amb Endesa. En aquest sentit, l'alcalde de Puigcerdà, Joan Planella, ha explicat que la possibilitat d'abastir d'energia francesa l'hospital s'obrirà en tot cas si finalment fructifica el subministrament francès per la urbanització de l'entorn.
Planella ha remarcat, però, que de moment el vistiplau és tan sols verbal i que, en canvi, la companyia elèctrica francesa reclama el compromís per escrit per tirar endavant el projecte del sector que s'ha d'urbanitzar. És per això que Planella ha reclamat a Madrid que traslladi per escrit el seu compromís. Abans no es produeixi aquest tràmit, l'alcalde de Puigcerdà vol mantenir "tota la prudència del món".
L'hospital transfronterer de Puigcerdà és a la part nord del seu terme municipal, al pla de Rigolisa. Aquesta zona limita amb l'estat francès, de manera que la façana posterior de l'edifici és a escassament uns metres de la línia divisòria entre els dos estats.

Font: http://www.regio7.cat/cerdanya-alt-urgell/2010/03/31/madrid-obre-via-lhospital-puigcerda-tingui-electricitat-franca/76538.html

Salut estudia la construcción del nuevo Hospital Joan XXIII

El Departament es partidario de ir realizando inversiones en el actual edificio, a la espera de concretar un proyecto

http://estaticos.diaridetarragona.com/resources/archivos/2010/3/30/12699720904633003joan-XXIII-LMdn.jpg
Entrada al actual Hospital Joan XXIII, que según algunas voces se está quedando desfasado. - LLUÍS MILIÁN

El Departament de Salut está valorando la posibilidad de construir un nuevo edificio para sustituir al actual inmueble del Hospital Joan XXIII. Se trata de una opción compatible con las reformas y ampliaciones que se están llevando a cabo en el complejo sanitario. «El hecho de ir realizando inversiones no descarta que se pueda construir un nuevo hospital», manifestó ayer, en declaraciones al Diari, el Director dels Serveis Territorials de Salut, Joaquim Pellejà. «Es un proyecto que está en nuestra mesa, aunque la prioridad es no frenar las medidas de mejora que hay en marcha en la actualidad».

Los contactos con algunos sectores de trabajadores ya se han iniciado. «Hemos mantenido varias conversaciones con colectivos del hospital y es cierto que algunas voces reclaman un nuevo edificio», reconoció Pellejà quien, aun así, advirtió: «La mayoría está de acuerdo con el Departament de Salut en que no se deben frenar dichas inversiones a la espera de un hipotético nuevo equipamiento».

En caso de que finalmente se optara por un edificio de nueva construcción, éste «debería hacerse en clave de parque sanitario», puntualizó el Director dels Serveis Territorials de Salut. A su vez, apuntó al entorno del actual Joan XXIII como la zona donde podría edificarse el centro. «Existen muy buenas comunicaciones y sería quizás la mejor opción».

Inversiones actuales

Pellejà recordó que el Joan XXIII «es el hospital de referencia en las comarcas de Tarragona» y explicó: «En el periodo 2004-12 se realizará en el centro una inversión que supera los 130 millones de euros», una cifra que excede en diez millones el coste de construcción del nuevo hospital de Reus.

Hace sólo unos días el Departament de Salut ha abierto el concurso de ideas, que finalizará el 6 de abril, para la construcción de un nuevo edificio anexo al Joan XXIII donde se localizarán las áreas de consultas externas, investigación y docencia. «Para este proyecto está prevista una inversión de 35 millones de euros que complementará a la realizada, por valor de 30 millones, en la mejora del servicio de urgencias», aseguró el responsable de Salut en Tarragona. Las nuevas urgencias se inaugurarán este verano y dotarán al centro de 15.000 metros cuadrados para este servicio.

Por su parte, el Col·legi de Metges de Tarragona declinó posicionarse al respecto. Mientras, el Ayuntamiento de Tarragona reconoció que la competencia es de Salut: «Todo lo que se planteen hacer, nos parecerá bien, aunque eso lo tiene que decidir el Departament de Salut. El consistorio no tiene nada que decir. Toda la información que tenemos es que se está remodelando y que los terrenos que tiene a su lado para crecer no son insuficientes. No somos conscientes de que haya trabajadores que pidan un nuevo edificio», afirmó Carme Crespo, la concejal de Salut. Joan Guix, director de la Agència de Protecció de la Salut, no se decantó sobre la conveniencia de construir un nuevo edificio pero reconoció que en el actual «algunas partes están desfasadas».

http://www.diaridetarragona.com/tarragona/042391/salut/estudia/construccion/nuevo/hospital/joan/xxiii

^^ He, he. Com amb el Vall d'hebron, on també han anat fent reformes i inversins els últims anys tot i que està clar que se n'ha de fer un de nou, d'hospital. Possiblement a la Sagrera, però deu costar tants calés que no sé quan s'hi posaran.

^^A la Sagrera un nou hospital? No ho havia sentit mai això...

El que sí que havia sentit era fer un de nou a Vall d'Hebron, però enderrocant mòduls de l'hospital actual. Tens més info d'això de la Sagrera...??

:?

Efectivament, aquí hi ha quelcom d'informació:

http://beta.districtes.info/taxonomy/term/1326

http://beta.districtes.info/node/3177

Cambrils estrena un hospital lleuger pioner a Catalunya

• Permetrà descongestionar els hospitals convencionals en aquells casos de cirurgia menor que no requereixen ingrés

Cambrils ha inaugurat el seu hospital lleuger, un centre sanitari sense llits, pioner a Catalunya, que permetrà descongestionar l’Hospital de Reus (on s’atenia fins ara als cambrilencs), en aquelles assistències que no requereixen ingrés, com la cirurgia ambulatòria. El president de la Generalitat, José Montilla, ha presidit la inauguració acompanyat de la conseller de Salut, Marina Geli, i d’altres autoritats locals.

Les instal·lacions ja fa uns mesos que funcionen, ja que s’han anat posant en marxa progressivament, com és el cas de les urgències, consultes especialitzades o servei de radiologia. Els quiròfans entraran en funcionament abans de l’estiu. Aquest espai constarà d’un bloc quirúrgic amb una sala d’operacions equipada que s’està acabant de condicionar. Un cop obert, es preveu fer un miler d’operacions l’any.

Montilla ha destacat que aquest centre “confirma la nostra aposta per la innovació, per la recerca i per la constant introducció de les noves tecnologies, com a únic camí possible per assolir uns serveis que es reconeguin per la seva eficiència i qualitat”.

La superfície del nou hospital és de 3.500 m2 i ha suposat una inversió de 10,6 milions d’euros.

Les xifres

Actualment, compta amb 33.000 pacients amb targeta sanitària, tot i que pot arribar a donar servei a 50.000 persones. A més, les diferents especialitats que té el nou centre, amb una mitjana de 150 visites mensuals per especialitat, permeten reduir les llistes d’espera i evitar desplaçaments. Pel que fa a la Unitat de radiodiagnòstic es fan actualment unes 1.600 radiografies simples i 80 ecografies al mes.

La Unitat de mamografia atendrà més de 3.000 dones en edat de fer-se la prova per detectar possibles casos de càncer de mama en estadis baixos.

http://www.lamalla.cat/infolocal/camp_tarragona/article?id=359393

França i Espanya compartiran el primer hospital transfronterer
El centre de Puigcerdà, pioner a la UE, combinarà els dos estils sanitaris.

Metges francesos i catalans compartiran estils assistencials, equips quirúrgics i formació sanitària a l’Hospital de la Cerdanya-Puigcerdà, el primer centre mèdic transfronterer que s’obrirà a Europa, i que es preveu que s’inauguri l’any 2012. Un 60% del finançament d’aquest centre, en fase de construcció, l’assumeix la Generalitat i l’altre 40% l’aporta el Govern francès. El personal mèdic i d’infermeria, 200 professionals en total, serà seleccionat pels dos països de forma proporcional a la inversió realitzada.

Es tracta d’una experiència molt cuidada per les dues administracions, que assagen si és possible el bon funcionament d’un hospital internacional de nivell mitjà, on es pretén practicar una medicina de màxima categoria, expliquen fonts de la Conselleria de Salut. L’hospital transfronterer, que s’aixeca al Pla Rigolisa, un terreny cedit per l’Ajuntament de Puigcerdà, atendrà uns 30.000 veïns de les comarques de la Cerdanya (Girona i Lleida) i el Capcir (França). Cobrirà l’assistència d’una zona geogràfica de 1.340 quilòmetres quadrats d’extensió, on els habitants, dispersos en 56 petits municipis, pateixen a l’hivern la duresa d’un clima extrem i la dificultat de comunicació d’una orografia molt muntanyosa. Quan es posen malalts, els veïns de la zona catalana acostumen a desplaçar-se fins a l’Hospital de Puigcerdà –que ara serà substituït per la nova instal·lació– o al de Tolosa (França), si es tracta d’una urgència greu.

L’hospital transfronterer disposarà de 56 llits d’ingrés, quatre quiròfans i 12 boxs d’urgències. Doblarà les sales de part existents al centre de Puigcerdà, amb la qual cosa s’intenta absorbir l’augment de natalitat que s’ha experimentat a la zona en els últims cinc anys. Una mostra de l’interès estratègic que desperta el futur hospital és la visita d’obres que està previst que hi facin dilluns que ve, gairebé dos anys abans de la seva inauguració, el president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, les ministres de Sanitat de França i Espanya, Roselyne Bachelot i Trinidad Jiménez, respectivament, i la consellera de Salut, Marina Geli.

CENTRE COSMOPOLITA / El futur hospital, construït sobre 19.000 metres quadrats, és observat amb interès pels responsables sanitaris de la Unió Europea (UE), que aporta 19 dels 39 milions d’euros en què està pressupostada l’obra. La UE ha facilitat els canvis jurídics que permeten la firma d’acords entre un Estat, el francès, i una regió europea amb competències sanitàries, Catalunya. Fins ara, únicament eren possibles els convenis entre estats. La idea dels promotors és que aquest hospital superi el concepte de centre comarcal i exerceixi de nucli assistencial cosmopolita, on els governs francès i català, amb models sanitaris similars però en absolut idèntics, comparteixin les directrius. La presència de la ministra Jiménez certifica el suport del Govern espanyol a la iniciativa.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=707310&idseccio_PK=1021&h=

atendrà uns 30.000 veïns de les comarques de la Cerdanya (Girona i Lleida) i el Capcir (França).

Hola? Està malament... No serà: Cerdanya (Girona, Lleida i Pirineus Orientals/França) i Capcir (PO/França)?

Cobrirà l’assistència d’una zona geogràfica de 1.340 quilòmetres quadrats d’extensió, on els habitants, dispersos en 56 petits municipis, pateixen a l’hivern la duresa d’un clima extrem i la dificultat de comunicació d’una orografia molt muntanyosa.

Ni que el Pirineu fos Siberia.

Quan es posen malalts, els veïns de la zona catalana acostumen a desplaçar-se fins a l’Hospital de Puigcerdà –que ara serà substituït per la nova instal·lació– o al de Tolosa (França), si es tracta d’una urgència greu.

Vamos... que tant els de França com d'Espanya ja van a Puigcerdà? Perquè ambdós són Catalunya XD

CENTRE COSMOPOLITA / El futur hospital, construït sobre 19.000 metres quadrats, és observat amb interès pels responsables sanitaris de la Unió Europea (UE), que aporta 19 dels 39 milions d’euros en què està pressupostada l’obra. La UE ha facilitat els canvis jurídics que permeten la firma d’acords entre un Estat, el francès, i una regió europea amb competències sanitàries, Catalunya. Fins ara, únicament eren possibles els convenis entre estats. La idea dels promotors és que aquest hospital superi el concepte de centre comarcal i exerceixi de nucli assistencial cosmopolita, on els governs francès i català, amb models sanitaris similars però en absolut idèntics, comparteixin les directrius. La presència de la ministra Jiménez certifica el suport del Govern espanyol a la iniciativa.

Uaaaau que cosmopolita!!! Amb gent francesa i espanyola!!

Un estat i una regió europea que no forma part de cap estat, som sui generis ara? XDD

Això és el que passa per posar un aprenent de nacionalista a escriure un article... que es descuida de posar que el Capcir i l'Alta Cerdanya també són catalanes XD

Geli considera suficient la reforma del Joan XXIII i descarta construir-lo de nou

Quan l'any 2015 s'hagin executat totes les obres previstes en el pla de remodelació de l'hospital Joan XXIII, el centre serà «com un nou hospital», va assegurar la consellera de Salut, Marina Geli, ahir a Tarragona. Dóna per descartada la construcció d'un nou hospital que substitueixi l'actual, tot i que va reconèixer «legítim» el «neguit» que provoca la construcció del nou hospital de Reus, que funcionarà la tardor vinent. La consellera va recordar que aquest 2010 s'hauran executat 20 milions d'euros d'inversió dels més de 110 milions que preveu la reforma iniciada l'any 2005. La inversió d'aquest any correspon en la seva major part a la construcció del nou edifici annex al principal per a urgències (17 milions), que obrirà entre el juliol i el setembre d'aquest any.

Un cop s'acabin aquestes obres, començaran les de la remodelació de la setena planta, que suposen una inversió de 5 milions d'euros. La major dotació, 27 milions d'euros, se l'enduu el nou edifici, on s'instal·laran les consultes externes i els espais de recerca i desenvolupament. De fet, aviat s'obrirà el concurs d'idees per l'edifici, que es resoldrà abans de l'estiu per començar les obres l'any 2011. L'últim a executar-se serà la reforma més complexa, la del bloc de les sales d'operacions i de les sales de parts, que es dotarà amb 24 milions d'euros.D'altra banda, properament es traslladarà el servei de rehabilitació del Joan XXIII al sociosanitari Francolí, situat al costat, per alliberar espai al centre hospitalari. Geli va mantenir ahir una reunió amb els proveïdors sanitaris del territori que signaran un conveni per compartir serveis.Serà d'aquí a un mes quan es crearà aquest ens per al qual ja s'han establert els òrgans rectors: el consell rector, presidit pel director del Servei Català de la Salut, Josep Maria Sabaté, que fixarà els objectius, i la comissió de coordinació, integrada pels gerents de les empreses sanitàries i presidida pel director dels serveis territorials de Salut, Joaquim Pellejà. Aquest segon òrgan tractarà la coordinació en l'àmbit tècnic. L'aliança la integren l'hospital Joan XXIII de Tarragona, l'hospital Sant Joan de Reus, l'hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, el Pius Hospital de Valls, l'hospital del Vendrell, el Centre Mèdic Quirúrgic de Reus, l'hospital sociosanitari Francolí de Tarragona i l'hospital psiquiàtric Pere Mata. Serveis com ara el de nefrologia ja són compartits entre l'hospital Joan XXIII i el Pius de Valls. No obstant això, la prestació de professionals d'un proveïdor a l'altre ja va aixecar suspicàcies entre els mateixos treballadors quan va començar aquest procés d'integració de la gestió assistencial

http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/14-salut/161036-geli-considera-suficient-la-reforma-del-joan-xxiii-i-descarta-construir-lo-de-nou.html

La consellera Geli garanteix a Balaguer que l'hospital lleuger funcionarà el 2011

• Inaugura la Fira i elogia la ciutat per promoure el sector agroalimentari

La consellera de Salut, Marina Geli, va garantir ahir a Balaguer que l'hospital lleuger que es projecta a la ciutat estarà en servei el 2011. Les obres compten amb un pressupost de 12 milions d'euros i inclouen l'ampliació i la reforma de l'actual centre d'atenció primària, de manera que es passarà dels 2.300 metres quadrats actuals del CAP a una superfície construïda de 7.900 metres quadrats.

L'hospital (per a petites intervencions quirúrgiques sense ingrés) donarà cobertura a més de 35.000 usuaris de Balaguer i de la resta de la Noguera. Pel que fa al parc sanitari de Tàrrega, la consellera va admetre que hi ha hagut més dificultats del previst per tramitar-lo i no va poder confirmar quan es podran iniciar les obres.

Geli va inaugurar la 49a edició de Fira Balaguer, que va acollir la presentació de la primera associació de Molins d'Oli de la Noguera, formada per 11 molins, que sumen 1.994 hectàrees de cultius i una producció de 800 tones d'oli en l'última campanya. L'objectiu és promocionar i difondre els diferents olis que es produeixen a la comarca. El president de l'entitat, Gabriel Alzina, va apuntar que la Fira és un gran aparador per mostrar el producte.

Fira Balaguer va obrir ahir les portes amb 160 expositors de sectors com el comerç, la construcció, l'habitatge, els serveis i l'agroalimentari. La consellera Geli va destacar l'encert de Fira Balaguer a l'apostar pel sector agroalimentari, "ja que també és una aposta clara i decidida per la salut i per un dels sectors més estratègics del país".

La mel i la carn del corder seran els protagonistes avui de la quarta Jornada Tècnica de la Mel i la segona edició del concurs gastronòmic de postres. Durant la jornada també es presentarà l'associació de cunicultors de la comarca, que oferiran als visitants degustacions de productes elaborats amb carn de corder.

http://www.segre.com/noticies/detall-de-la-noticia/article/la-consellera-geli-garanteix-a-balaguer-que-lhospital-lleuger-funcionara-el-2011/902/

I l'Hospital Comarcal de la Seu per quan? També serà hospital lleuger? XDD

Geli considera suficient la reforma del Joan XXIII i descarta construir-lo de nou

Quan l'any 2015 s'hagin executat totes les obres previstes en el pla de remodelació de l'hospital Joan XXIII, el centre serà «com un nou hospital», va assegurar la consellera de Salut, Marina Geli, ahir a Tarragona. Dóna per descartada la construcció d'un nou hospital que substitueixi l'actual, tot i que va reconèixer «legítim» el «neguit» que provoca la construcció del nou hospital de Reus, que funcionarà la tardor vinent. La consellera va recordar que aquest 2010 s'hauran executat 20 milions d'euros d'inversió dels més de 110 milions que preveu la reforma iniciada l'any 2005. La inversió d'aquest any correspon en la seva major part a la construcció del nou edifici annex al principal per a urgències (17 milions), que obrirà entre el juliol i el setembre d'aquest any.

Un cop s'acabin aquestes obres, començaran les de la remodelació de la setena planta, que suposen una inversió de 5 milions d'euros. La major dotació, 27 milions d'euros, se l'enduu el nou edifici, on s'instal·laran les consultes externes i els espais de recerca i desenvolupament. De fet, aviat s'obrirà el concurs d'idees per l'edifici, que es resoldrà abans de l'estiu per començar les obres l'any 2011. L'últim a executar-se serà la reforma més complexa, la del bloc de les sales d'operacions i de les sales de parts, que es dotarà amb 24 milions d'euros.D'altra banda, properament es traslladarà el servei de rehabilitació del Joan XXIII al sociosanitari Francolí, situat al costat, per alliberar espai al centre hospitalari. Geli va mantenir ahir una reunió amb els proveïdors sanitaris del territori que signaran un conveni per compartir serveis.Serà d'aquí a un mes quan es crearà aquest ens per al qual ja s'han establert els òrgans rectors: el consell rector, presidit pel director del Servei Català de la Salut, Josep Maria Sabaté, que fixarà els objectius, i la comissió de coordinació, integrada pels gerents de les empreses sanitàries i presidida pel director dels serveis territorials de Salut, Joaquim Pellejà. Aquest segon òrgan tractarà la coordinació en l'àmbit tècnic. L'aliança la integren l'hospital Joan XXIII de Tarragona, l'hospital Sant Joan de Reus, l'hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, el Pius Hospital de Valls, l'hospital del Vendrell, el Centre Mèdic Quirúrgic de Reus, l'hospital sociosanitari Francolí de Tarragona i l'hospital psiquiàtric Pere Mata. Serveis com ara el de nefrologia ja són compartits entre l'hospital Joan XXIII i el Pius de Valls. No obstant això, la prestació de professionals d'un proveïdor a l'altre ja va aixecar suspicàcies entre els mateixos treballadors quan va començar aquest procés d'integració de la gestió assistencial

http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/14-salut/161036-geli-considera-suficient-la-reforma-del-joan-xxiii-i-descarta-construir-lo-de-nou.html

traduint: no ens gastarem un duro a Tarragona. L'hospital Joan XXIII es queda petit per a Tarragona, i les instal·lacions ja estan desfasades. No puc entendre com han prioritzat la construcció d'un nou hospital a Reus si la demanda és bastant menor que a Tarragona ciutat.

Tarragona... no cal dir res més

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/4e986174.jpg

La nova clínica de L'Aliança costarà 60 milions d'euros i preveu utilitzar energia geotèrmica

• L'alt nivell freàtic del subsòl encareix la construcció de l'edifici, però possibilita una climatització més sostenible

El projecte constructiu de la nova clínica de L'Aliança a Cappont estarà enllestit al llarg d'aquest any. Així ho va assegurar a aquest diari Albert de Pineda, que juntament amb Esteve Bonell i Miquel Gil formen l'equip d'arquitectes encarregat de la redacció. De Pineda va explicar que el solar on s'ha d'aixecar el centre, entre les avingudes Josep Irla i Miquel Batllori i el carrer Marie Curie del nou pla parcial de Copa d'Or (al costat de la vella N-II), té un alt nivell freàtic. D'una banda, això encareix notablement l'obra, el cost de la qual s'eleva a uns seixanta milions d'euros, segons va apuntar. Però, d'altra banda, la presència d'aigua al subsòl ha possibilitat l'encàrrec d'un estudi per aprofitar-la mitjançant un sistema de pous, amb el consegüent estalvi en futurs costos energètics. L'energia geotèrmica generada a través d'aquest sistema serviria per a la climatització de l'edifici i permetria reduir la despesa en electricitat.

De Pineda va indicar que el seu equip es reuneix periòdicament amb els màxims responsables de la mútua per anar concretant-ne tots els detalls. En aquest sentit, va indicar que a més de l'aposta per la sostenibilitat ambiental, també primen la qualitat de tots els equipaments, tant en l'àmbit d'espais com de quiròfans, urgències o radiologia, així com de les habitacions, totes inviduals. Així mateix, va assenyalar que tots els lavabos disposaran de llum natural.

La mútua i la Paeria van firmar el passat mes de desembre la permuta del solar de Copa d'Or a canvi de l'actual clínica de Prat de la Riba. Així, L'Aliança obté un terreny per edificar-hi el nou hospital i l'ajuntament, un equipament al centre urbà.

Ara, el gran problema a què s'enfronta L'Aliança és aconseguir el finançament necessari per executar l'obra. En principi, una part podria solucionar-se per la via d'un crèdit de l'Institut Català de Finances. No obstant, la situació econòmica de l'entitat dista de ser molt pròspera i, a més, l'actual crisi també ha afectat tot el sector sanitari privat, cosa que pot dificultar que altres companyies s'impliquin en el projecte, encara que des de fa temps hi ha contactes en aquest sentit amb la mútua Adeslas, titular de la clínica Montserrat.

http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/la-nova-clinica-de-lalianca-costara-60-milions-deuros-i-preveu-utilitzar-energia-geotermica/245/

^^ Jo també vull un centre com aquest de l'Aliança XD Ara només tenim consultes perquè l'ajuntament el seu dia no els hi va retirar la llicència perquè els interesava rebre calerons per l'hospital de la Seu quan les olimpiades.

M'agrada molt l'edifici

Sí, també construiran una torre de 14 plantes al costat:

http://www.paeria.cat/arxius/noticies/Imatge_cat_8437.JPG

Aixó està bé. Quànts metres son, més o menys? 30 - 50?
M'agrada de l'edifici l'espai obert que té a l'entrada, amb la columna gran.
Crec que Lleida està quedant molt bé i està fent coses interessants...

Sí, també construiran una torre de 14 plantes al costat:

http://www.paeria.cat/arxius/noticies/Imatge_cat_8437.JPG

Tens més informació del tema?

Tens més informació del tema?

Aquí hi ha un document de l'Aliança sobre el complex: http://www.paeria.es/informacio-urbanistica/expedients_posteriors/documents/045-2009/01.MEMORIES/11.MEM/1-Memoria.pdf, però crec que només diu que l'edifici serà un PB+13 i que no farà competència visual al campanar de la Seu Vella. :crazy:

Ja estem amb aixó de les esglèsies? com lo de Barcelona amb la Sagrada Família?
Ja posats podriem posar cures com alcaldes. Es que flipo

L'Hospital Vicenç Ferrer es començarà a construir a principis de 2011
El centre donarà servei a Rubí, Sant Cugat i Castellbisbal

http://www.lamalla.cat/media_th/yeHd44OckN7c5ZPfpaCpnNiinMfC4ZjgrtHKyJSelaN0Y3hgnHGelJOjnql4nZGXlZ6Vo3Rke2KjeqeUwKCdp6idj9HV1Q==

La seva primera pedra de l'Hospital Vicenç Ferrer es col·locarà el primer trimestre de 2011. Així ho han confirmat les administracions en l’acte públic de presentació del projecte celebrat aquest dimarts. L’acte ha comptat amb la presència de la consellera de Salut, Marina Geli; l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder l’alcaldessa de Rubí, Carme Garcia; l’alcalde accidental de Castellbisbal, David Vidal.

El nou hospital comarcal s’ubicarà a uns terreny de 22 mil quadrats situats a Can Sant Joan, a Rubí. L’hospital serà un edifici de 16.000 metres quadrats, format per tres plantes, que comptarà amb 44 consultes, 25 llits, 33 boxes d'urgències i sis quiròfans.

L'Hospital Vicente Ferrer tindrà un cost de 45 milions d'euros, que finançarà la Mútua Terrassa, empresa s’encarregarà de la seva gestió. El nou centre donarà servei a 200.000 habitants de Rubí, Sant Cugat i Castellbisbal i entrarà en funcionament en 2013.

La consellera de Salut, Marina Geli, ha afirmat que el nou equipament acollirà un model d'hospital basat en “l'alta capacitat resolutiva i la proximitat en el territori”. Geli també ha destacat com a principal innovació el fet que es tracta d’un “hospital de proximitat, que cobrirà l’assistència especialitzada amb un àrea de diagnòstic i de cirurgia, amb serveis sociosanitaris”.

Aquest dilluns s’ha presentat el projecte arquitectònic guanyador, que ha estat realitzat per Corea & Moran Arquitectura i Cesc Duran Arquitectes Associats. La proposta s’ha seleccionat d’entre les 24 que es van presentar al concurs d’idees.

Font: http://www.lamalla.cat/infolocal/comarques_barcelona/article?id=369531

El nou Hospital de Sant Boi dobla la seva capacitat

• Ha comptat amb un pressupost de 100 milions d’euros

El nou Hospital de Sant Boi, que s’ha construït al barri de Ciutat Cooperativa, doblarà la capacitat de l’antic comarcal. El centre, amb una superfície de 40.000 metres quadrats, té 300 llits d’hospital, 10 quiròfans i 12 places d’Unitat de Cures Intensives, que ocupen un espai especial i diferenciat de la resta. Es previst que entri en servei l’11 de juny i serà el centre de referència per a 300.000 persones.

La consellera de Salut, Marina Geli, ha destacat “la important inversió que s’ha fet en una època de crisi econòmica i austeritat” i ha assegurat que “no s’estalviaran recursos en matèria de salut i benestar”.

L’ampliació de la superfície permet que el centre incorpori noves especialitats, que seran operatives a partir de 2011, com la d’oncologia, oftalmologia o diàlisi. Una altra de les novetats és que el centre incorpora les urgències dels dos centres psiquiàtrics de Sant Boi, el Sant Joan de Déu i el Benito Menni. L’Hospital de Sant Boi serà referència per a una població de 700.000 persones en matèria de salut mental.

L’alcalde de Sant Boi, Jaume Bosch, ha recordat la importància que “entrin per la mateixa porta una persona que s’ha trencat un braç i una persona que pateix un trastorn mental. Això és afavorir la convivència i ajudar a integrar-se aquest col•lectiu a la societat”. Bosch ha recordat que un dels objectius municipals és “deixar de ser el poble dels bojos, com s’ha conegut Sant Boi tradicionalment, per passar a ser ciutat de referència en matèria de salut mental”.

Millora del mapa sanitari del Baix Llobregat

La consellera de Salut ha destacat el salt qualitatiu de la comarca en matèria de salut arran de l’entrada en servei de l’Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí, a principis d’aquest any, i el nou centre de Sant Boi. “La comarca serà a més un lloc de referència en atenció pediàtrica i maternoinfantil amb el funcionament dels dos centres gestionats per l’orde Sant Joan de Déu, el d’Esplugues i aquest”, ha dit Geli.

A l’Hospital de Sant Boi també s’ubicarà el primer banc de teixits pediàtrics d’Europa, que promou l’Hospital Clínic i l’Hospital Sant Joan de Déu. L’objectiu és augmentar l’oferta de teixit pediàtric procedent de donacions creant una xarxa amb tots els centres hospitalaris d’Espanya.

http://www.lamalla.cat/infolocal/area_barcelona/article?id=370533

Sant Boi estrena avui el nou hospital, que multiplica per cinc la superfície assistencial

El nou hospital general de Sant Boi, que s'ha construït al parc sanitari de Sant Joan de Déu del barri de Ciutat Cooperativa, obre avui les portes després de tres anys d'obres i una inversió de 100 milions d'euros.

El nou hospital, fruit de la col·laboració del Departament de Salut i l'orde hospitalari Sant Joan de Déu, començarà a funcionar avui amb el trasllat dels malalts, però les consultes externes no s'obriran fins dilluns que ve. D'aquesta manera, l'obertura del nou centre serà progressiva, i es deixarà la inauguració dels serveis de pediatria, diagnòstic per la imatge o cirurgia sense ingrés per al segon semestre d'aquest any. Oftalmologia, medicina intensiva, oncologia i hemodiàlisi no es posaran en marxa fins l'any vinent.

El nou hospital acabarà substituint el complex sanitari construït l'any 1978 a tocar a la C-245 i multiplicarà per cinc la seva superfície, que serà de 38.620 metres quadrats.

Amb una població potencial de 700.000 usuaris, el nou centre incorporarà per primer cop les urgències pediàtriques i psiquiàtriques. Disposarà de 292 llits, dotze més per a la unitat intensiva i dotze places per a cirurgia sense ingrés. A més, hi haurà 47 dispensaris i onze gabinets per a les consultes externes. L'hospital de dia tindrà vint places i l'àrea d'obstetrícia, cinc sales de part.

Avui des de primera hora del matí ja s'atendran a les noves dependències les urgències sanitàries, encara que a les antigues instal·lacions quedarà un equip de guàrdia per derivar els pacients o atendre els casos urgents en què els pacients no puguin traslladar-se per motius de seguretat.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/14-salut/180125-sant-boi-estrena-avui-el-nou-hospital-que-multiplica-per-cinc-la-superficie-assistencial.html

El president de la Generalitat inaugura el nou Hospital de Mollet

El nou Hospital de Mollet ha suposat una inversió d’uns 61 milions d’euros (51 destinats a obra i els altres 9,6 a equipaments) i augmentarà la seva àrea d’influència, oferint una assistència integral a 150.000 habitants de 8 municipis del Vallès Oriental, sent el referent d’aquesta comarca en especialitats com l’Atenció Nefrològica.

http://www.molletvalles.net/uploads/pics/nouhosp_pla_a.JPG

http://www.molletvalles.net/typo3temp/pics/95a8317ff4.jpg

http://www.molletvalles.net/typo3temp/pics/f38b8cc384.jpg

Un model europeu en sostenibilitat i respecte al medi ambient

El nou Hospital de Mollet és un centre de darrera generació i un model pioner a nivell estatal i europeu pel seu disseny. El centre s’ha construït amb importants avenços en matèria de sostenibilitat amb l’objectiu de ser el més eficient possible en el consum d’energia i respectar al màxim el medi ambient i l’entorn on està ubicat, a la Ronda dels Pinetons, al costat del parc natural de Gallecs.

La primera estratègia innovadora és l’ús de l’energia geotèrmica per a la refrigeració a l’estiu i la calefacció a l’hivern, on l’Hospital de Mollet és el primer edifici a aquesta escala en emprar aquest sistema. La segona gran innovació són els sostres radiants, mitjançant la col·locació d’uns circuits impresos en les plaques de pladur, per evitar els corrents d’aire i augmentar el confort. En les façanes i les cobertes s’ha doblat l’aïllament tèrmic respecte les recomanacions generals per aconseguir un major estalvi d’energia.

L'Hospital de Mollet del Vallès obre portes per centralitzar l'atenció de 150.000 pacients

L'hospital comarcal del Vallès Oriental ha obert les portes aquest dissabte al matí per donar servei a 150.000 persones. Les antigues instal·lacions es tancaran definitivament i es traslladaran la cinquantena de pacients que encara s'hi atenen. Un equip coordinador s'encarregarà del trasllat i de l'atenció dels primers pacients.

El nou hospital comptarà amb 700 treballadors i 27.000 metres quadrats, una superfície que triplica les instal·lacions de l'antic centre. Serà un centre de referència en especialitats com l'atenció nefrològica, la fibromiàlgia i la fatiga crònica, i està previst que s'atenguin cada any més de 165.000 consultes i 6.000 intervencions quirúrgiques.

A més de Mollet del Vallès, el nou hospital dóna servei a vuit municipis del Vallès Oriental, entre els quals hi ha Parets del Vallès, Martorelles, la Llagosta, Sant Fost de Capsentelles i Santa Maria de Martorelles. També s'incorporen Palau-solità i Plegamans i Santa Perpètua de Mogoda, del Vallès Occidental, que fins ara es derivaven a l'Hospital Taulí de Sabadell.

El centre ha suposat una inversió de gairebé 61 milions d'euros.

http://www.3cat24.cat/noticia/792346/catalunya/LHospital-de-Mollet-del-Valles-obre-portes-per-centralitzar-latencio-de-150000-pacients

Doncs espero que sigui per una qüestió de finançament o alguna cosa per l'estil i que, per tant, s'acabi fent quan es pugui. D'altra manera seria una pena no tenir-ho tot cobert.

Salut avala el pla per ampliar i reformar l'Hospital de la Val d'Aran

• Amb nous serveis d'urgències, cirurgia, obstetrícia i unitat d'hospitalització

El director executiu del Servei Aranès del Benestar i la Salut, Francesc Fernández, va presentar ahir a la consellera de Salut, Marina Geli, el pla funcional per a la reforma i ampliació de l'Hospital de la Val d'Aran. L'esmentat pla preveu reformar 3.000 metres quadrats dels 4.000 del centre, que s'ampliarà amb 3.700 metres quadrats més, duplicant la seua capacitat. D'aquesta manera, s'hi podran construir nous espais que acolliran àrees primordials com un nou centre d'urgències, un nou bloc quirúrgic i d'obstetrícia i una nova unitat d'hospitalització. També comportarà un alliberament d'espais que permetran duplicar la capacitat de les consultes externes i crear gabinets de diagnòstic i tractament, ampliar el servei de diagnòstic per la imatge i la incorporació de nous equips radiològics. A la planta subterrània serà possible renovar la central d'instal·lacions, augmentar els magatzems i adequar els serveis d'hostaleria. El Conselh i la conselleria treballen en el nou hospital que Aran necessita per als pròxims 25 anys. Per aquesta raó, el Conselh convocarà el concurs d'idees aquesta tardor, i després elaborarà el projecte executiu, segons va anunciar el síndic, Francés Boya.

Geli també va visitar les noves dependències de la residència geriàtrica de Sant Antoni, que ha portat a terme el Conselh amb una inversió de 2,2 milions d'euros. Va ser inaugurada el passat mes de març pel president de la Generalitat, José Montilla.

http://www.segre.com/index.php?id=225&tx_ttnews[tt_news]=83014&tx_ttnews[backPid]=199&cHash=7c37a3bc83

L'Hospital Sant Joan de Déu de Martorell guanyarà amb l'ampliació 1.000 m2
La zona d'urgències tindrà el doble d'espai, amb més de 500 m2 nous, i serà la primera actuació, ja que es considera prioritària

L'Hospital Sant Joan de Déu de Martorell guanyarà 1.000 metres quadrats amb la propera ampliació de les instal·lacions. D'aquests 1.000, la meitat aniran destinats a l'àrea d'urgències. Representants de l'Ajuntament de Martorell i el quadre mèdic de l'Hospital Sant Joan de Déu han decidit tirar endavant les obres, que duraran dos anys i que han de permetre millorar el servei al pacient, tant a planta com a urgències, que ofereix el centre sanitari, per tal de possibilitar un treball més còmode i eficient a tota la comunitat sanitària que hi treballa. Amb questa ampliació es pretén reduir el temps d'espera a urgències i augmentar el nombre de llits.
La directora de l'Hospital Sant Joan de Déu de Martorell, Yolanda Cuesta, ha destacat que aquesta àmplia reforma que es farà a l'hospital "parteix d'un pla estratègic fet fa dos anys que ja pre- veia incrementar la zona d'urgències, reformar el bloc quirúrgic i l'àrea ustècnica, preveient increments demogràfics". Cuesta ha assenyalat que l'esperada "ampliació del centre hospitalari es farà per fases, per tal d'interferir com menys millor la tasca diària del personal sanitari i dels pacients". De fet, dels 1.000 metres quadrats nous d'ampliació que comportaran aquestes obres, 500 correspondran exclusivament a l'àrea d'urgències, que serà la primera actuació i prioritària. A més de les obres que permetran doblar l'àrea d'urgències, les obres d'ampliació comportaran la creació d'una àrea d'observació i d'atenció de 24 hores per a pacients que no necessitin l'ingrés a l'hospital. També hi haurà una àrea independent de pediatria, oportuna per a les característiques dels nens, i es passarà així de 2 a 4 espais, i també es construiran noves zones de treball més àmplies i zones d'ad- ministració.
Els canvis de l'Hospital Sant Joan de Déu de Martorell només es notaran externament a la zona del porxo d'entrada de les ambulàncies, que es construirà i que formarà part de l'edifici. També creixeran els espais de triatge i de sala d'espera, i la resta de modificacions seran internes.
Pel que fa a la marxa de la residència de la gent gran de l'hospital quan s'hagi acabat el nou edifici a l'avinguda del Camí Fondo, prevista per a d'aquí a un any i mig, servirà per tancar el procés d'ampliació de l'hospital. D'aquesta manera, la darrera fase d'ampliació de Sant Joan de Déu possibilitarà el creixement de la consulta externa, l'augment dels gabinets d'exploracions ràpides i un increment del nombre de llits, que poden ser necessaris a llarg termini. L'ampliació de l'hospital martorellenc és la resposta a la paralització del projecte de creació d'un nou hospital comarcal a Martorell, que seria ubicat al nou sector de La Sínia 2, zona a la qual hi ha prevista la construcció de gairebé 3.000 nous habitatges i un gran parc, entre altres equipaments.
Sobre aquesta nova situació, l'alcalde de Martorell, Salvador Esteve, ha manifestat que la Generalitat de Catalunya ha paralitzat el projecte de construcció del nou hospital a la població "a causa de la situació econòmica ac- tual, malgrat que el 5 de novembre del 2008 la consellera de Salut, Marina Geli, anunciés el començament de les obres per al 2011". Esteve considera que l'opció d'ampliar l'actual Hospital de Sant Joan de Déu "podria ser una bona alternativa a la paralització de la construcció de l'esperat nou hospital". Dos anys serà el temps necessari per fer possible, per etapes, que l'ampliació de l'Hospital Sant Joan de Déu doni una perfecta cobertura a la població.

Font: http://www.regio7.cat/baix-llobregat/2010/08/04/lhospital-sant-joan-deu-martorell-guanyara-lampliacio-1000-m2/96888.html

Creen un espai per a malalts terminals al Garraf
El consorci sanitari construeix un edifici a l'entorn de l'hospital Sant Camil per oferir més benestar als pacients que estan al final de la seva vida, i a les seves famílies

http://estatic.elpunt.cat/imatges/36/54/alta/780_008_3654663_bf6e5a7dfefd5d1c458a78c85053d96e.jpg
Imatge del futur CentreCaixa, que ocuparà 100 m² en un edific propi a l'hospital Sant Camil.

Un espai que millori la qualitat de vida dels pacients amb malalties avançades és el projecte que està impulsant el Consorci Sanitari del Garraf amb el suport de l'Obra Social La Caixa. L'organisme comarcal ja ha començat les obres de construcció de l'edifici, que oferirà atenció integral per a persones que estan en l'etapa final de la seva vida, i també per als seus familiars. Batejat amb el nom de Centre Caixa, l'espai, construït en una de les terrasses de l'hospital residència Sant Camil, serà independent i ocuparà 100 metres quadrats. Amb la finalitat d'alleugerir el patiment d'aquests malalts, l'espai disposarà d'una estructura “més humanitzada”, segons explica el consorci; així, el centre ha de proporcionar als malalts “un ambient acollidor, lluny de l'entorn clínic, per estimular el benestar psicosocial del pacient i la seva família”.

La posada en marxa del Centre Caixa permetrà organitzar activitats adreçades a pacients, familiars i professionals. L'atenció psicosocial i espiritual directa al pacient i als familiars, l'educació sanitària, i la formació sobre la malaltia i el seu pronòstic són alguns dels serveis que s'oferiran al nou espai. El consorci sanitari també aposta per fer activitats de caire ludicoterapèutic, i perquè pacients i familiars tinguin a l'abast una àrea per portar a terme activitats de manera autònoma equipada amb ordinadors, internet, DVD, etc. La possibilitat que el malalt comparteixi moments amb les persones estimades en un entorn d'intimitat serà un dels grans avantatges del centre.

LA XIFRA
280.000
euros és l'aportació econòmica de l'Obra Social
La Caixa al projecte del Consorci Sanitari del Garraf.

LA FRASE
«L'espai proporcionarà un ambient acollidor, lluny
de l'entorn clínic, per estimular el benestar»
Consorci Sanitari del Garraf

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/14-salut/246356-creen-un-espai-per-a-malalts-terminals-al-garraf.html

Sis municipis de Ponent comptaran amb consultoris mèdics nous
Diputació de Lleida i Departament de Salut invertiran dos milions d'euros en el projecte

Sis municipis de les terres de Lleida comptaran a partir de l’any vinent amb consultoris mèdics nous després del conveni signat entre el Departament de Salut i la Diputació de Lleida. De moment, aquest 2010 es redactaran els projectes gràcies a la partida de 206.000 euros d’ambdós administracions. L’any vinent, amb un pressupost de dos milions d’euros, s’executaran les obres als municipis d’Arbeca, Torres de Segre, Vallfogona, Ivars d’Urgell, Llardecans i Benavent.

L’acord ha estat signat per la consellera de Salut, Marina Geli, i el president de la Diputació, Jaume Gilabert, i suposa un conveni amb sis ajuntaments de quatre comarques de la regió sanitària de Lleida per a que financin la construcció de sis consultoris mèdics locals. Per aquest 2010, es reserva una partida de 206.450 euros destinats a la redacció dels projectes. Els ajuntaments, amb l’ajut de l’ens provincial, executaran les obres l’any 2011 amb una partida de dos milions d’euros.

La participació del Departament de Salut es reservarà a al finançament del cos a cada municipi un cop finalitzats els equipaments.

13 milions per a Salut de les terres de Lleida
El delegat de Salut a Lleida, Sebastià Barranco, ha explicat que les comarques lleidatanes rebran 13 milions del departament, dels quals 3,5 aniran a les obres de la nova pista de l’heliport de l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida, que permetrà vols nocturns o amb poca visibilitat a altres centres. La Diputació destinarà 3 milions d’euros al manteniment dels consultoris i 1,5 milions a la construcció i ampliació d’equipaments sanitaris locals.

Acord pel manteniment dels consultoris
Precisament la despesa del manteniment dels consultoris mèdics s’ha acordat per primer cop entre Salut i la Diputació. Geli i Gilabert han destacat que amb els fons d’ambdós administracions es passarà de 7.500 a 30.000 euros a l’any per consultori. El president de la Diputació ha valorat que "és una inversió molt important ja que la situació econòmics dels ajuntaments és molt complicada".

Font: http://www.lamalla.cat/infolocal/lleida/article?id=400592

El nou hospital de Girona s'inaugurarà el 2016

• Disposarà de tres edificis permetent el creixement de diverses àrees com l'ambulatòria, la d'urgències i la de crítics

El futur hospital Josep Trueta de Girona, que costarà 250 milions d'euros, es posarà en marxa el 2016, o a finals de l'any anterior. Aquest dijous la consellera de Salut, Marina Geli, l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, i el director gerent de l'ICS, Enric Argelagués, entre d'altres càrrecs polítics i representants de la medicina, van presentar el projecte bàsic del nou Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta.

El futur Hospital del segle XXI passarà dels 50.000 als 95.000 metres quadrats útils i disposarà de tres edificis principals. Aquests s'organitzaran al voltant de grans patis oberts, que acolliran l'àrea ambulatòria de l'Hospital, les consultes externes, l'Hospital de Dia i l'hemodiàlisi, les àrees d'hospitalització i els despatxos de gestió, les urgències, quiròfans i àrea de crítics, entre d'altres serveis. La zona d'aparcament passarà dels 11.000 metres quadrats de què es disposa en l'actualitat als 22.000 metres quadrats.

Un hospital que creix

Entre les millores del nou hospital hi ha la incorporació de més llits i més habitacions individuals i en el bloc quirúrgic es disposarà de vuit quiròfans més, un total de 20, a més d'un dedicat exclusivament a cesàries dins del bloc obstètric, on hi haurà deu sales preparades per a parts naturals.

L'àrea ambulatòria també creixerà notablement, ja que el nombre de consultes i gabinets augmentaran un 45% respecte a l'actualitat, amb 144 consultes, i el mateix passarà amb l'Hospital de dia, que doblarà la seva capacitat, amb 810 metres quadrats.

La zona d'hemodiàlisi creixerà un 64% i en el referent als tractaments de l'Institut Català d'Oncologia, es preveu que hi hagi quatre espais de radioteràpia, un de braquiteràpia, actualment inexistent, i un TAC simulador.

L'àrea de diagnòstic per la imatge i medicina nuclear també creix notablement per l'increment d'aparells, l'àrea d'urgències augmentarà un 67% respecte als recursos físics que té actualment i l'àrea de crítics que inclou l'UCI, la unitat coronària, l'UCI pediàtrica i neonatal, semicrítics i neonatologia, un 37%.

La catedral del segle XXI de Girona

El nou hospital, que segons la consellera Geli serà "la catedral del segle XXI de Girona", s'obrirà als rius Onyar i Ter i les vistes seran el bosc i el Barri Vell amb la catedral de fons, i l'accés principal serà per la zona del riu, on hi haurà una gran plaça.

http://www.lamalla.cat/infolocal/girona/article?id=404444

El CAP Progrés Raval de Badalona s'inaugura en un entorn urbà totalment millorat

• El centre es posarà en marxa el 27 de setembre

Uns 20 mil badalonins disposaran a partir del 27 de setembre d’un nou Centre d’Atenció Primària, el CAP Progrés Raval, situat més a prop de casa. Amb la posada en marxa del nou equipament sanitari es podran deixar de visitar al CAP La Riera, on ho feien fins ara. L’espera ha estat llarga però ha servit per construir un edifici arquitectònicament singular en un entorn que també ha sofert canvis importants i que han permès la transformació del barri. La consellera de Salut, Marina Geli, i l’alcalde de Badalona, Jordi Serra, han estat els encarregats d’inaugurar el nou edifici.

El nou edifici on s’hi ubica el CAP Progrés Raval és de nova construcció i compta amb 12 consultes externes de medicina general, quatre de pediatria, un d’odontologia, 6 sales polivalents i una de serveis socials que es distribueixen en quatre plantes. A banda del servei que s’hi oferirà la importància de la inauguració rau en el fet d’apropar aquest servei mèdic bàsic als veïns de la zona que també han vist com ha canviat el seu entorn més pròxim. Precisament tots aquestes millores les ha destacat l’alcalde de Badalona, Jordi Serra, en l’acte inaugural. "S’ha fet aquest edifici magnífic, arquitectònicament parlant, s’ha creat la plaça Ovidi Montllor, el pont que travessa la via del tren, s’han fet les placetes de l’entorn i el més important s’han arranjat els carrers Cervantes i General Weyler i ha estat aquest CAP el que ha fet de motor de tota aquesta millora urbana" ha declarat Serra.

També s’ha referit a aquestes millores la consellera de Salut, Marina Geli. "El centre de Salut és al vell mig de la reconversió dels barris del Raval, Progrés i Front Marítim. A més, una de les ciutats que millor s’ha transformat en els darrers anys ha estat Badalona".

Gràcies a la seva posada en marxa es milloren dos altres serveis de salut: el d’atenció a la salut sexual i reproductiva i el centre de salut mental d’adults de Badalona. Aprofitant aquest canvi, l’espai d’atenció a la salut sexual i reproductiva gestionat per l’Institut Català de la Salut, i que actualment es troba al carrer Torrebadal, es traslladarà als espais del CAP La Riera. Al seu torn, el centre de salut mental d’adults es traslladarà als espais del carrer Torrebadal. D’aquesta manera es milloren les condicions de tres equipaments sanitaris.

http://www.lamalla.cat/infolocal/area_barcelona/article?id=404624

Montilla, Benach i Geli inauguren aquest divendres el nou Hospital Sant Joan de Reus
L’equipament sanitari amb 93.000 m2 ha suposat una Inversió de 170 MEUR

El nou Hospital compta amb 310 llits d’internament i 150 de sociosanitari, 60 boxs d’urgències i 36 places d’hospital de dia. El bloc quirúrgic consta de 10 quiròfans, un més per a les urgències i un altre per a l’àrea de ginecologia i obstetrícia.

L’Hospital serà centre de referència en oncologia mèdica i radioteràpia per a tota la demarcació de Tarragona, i en cirurgia de l’obesitat mòrbida i dislipèmies familiars. Pel que fa a l’àmbit oncològic, incorpora un PET Scan, un aparell de diagnòstic que detecta alteracions de les malalties oncològiques que no es poden veure amb la imatge convencional. Es tracta del primer PET que s’instal•la fora de les comarques de Barcelona.

La posada en funcionament del centre, que és tres vegades més gran que l’hospital actual, s’iniciarà al mes d’octubre i es farà de manera progressiva, començant per l’Àrea de Consultes Externes. La primera quinzena d’octubre també s’obrirà l’Hospital de Dia Sociosanitari i l’Àrea d’Extraccions. Durant la segona quinzena d’octubre es preveu completar la implantació de l’àrea de Consultes Externes. El pla d’obertura es completarà durant el mes de novembre, amb Medicina de l’Esport, la Unitat de Vigilància de la Salut; i el Servei de Rehabilitació; i el mes de desembre, amb la resta de serveis (Hospitalització, Serveis Centrals, Urgències, Proves Especials, etc.).

L'Hospital de la Val d'Aran celebra 25 anys projectant la seva ampliació

El síndic d'Aran, Francès Boya, ha presidit aquest cap de setmana la clausura de les Jornades dels 25 anys de l'Espitau Val d'Aran, que s'ha produït al Parador de Vielha, i que s'han centrat en el seu projecte de reforma i ampliació.

El Pla funcional del Servei Aranès del Benestar i la Salut (SABS) preveu reformar 3.000 metres quadrats, duplicant així la seva capacitat en més de 3.700 metres quadrats.

L'hospital incorporarà un nou bloc quirúrgic i obstètric, i un nou espai d'hospitalització. L'ampliació també duplicarà la consultes externes i crearà un gabinet de diagnòstic i tractament.

http://www.europapress.cat/lleida/noticia-lhospital-val-daran-celebra-25-anys-projectant-seva-ampliacio-20101004114832.html

INVERSIÓ DE 60 MILIONS A UNA INSTITUCIÓ PER A 400 INVESTIGADORS
Cristal·litza a Barcelona la donació privada més gran per a investigació biomèdica d'Espanya
La ministra de Ciència i Innovació inaugura el Centre Esther Koplowitz, dedicat a malalties com la diabetis, l'obesitat i relacionades amb el sistema digestiu

La principal aportació econòmica que el mecenatge privat ha realitzat a Espanya d'una sola vegada ha cristal·litzat avui a Barcelona amb la inauguració del Centre Esther Koplowitz, una institució de 9.000 metres quadrats on treballaran uns 400 investigadors.

Dels 60 milions d'euros que ha suposat la construcció del centre, la Fundació Koplowitz ha aportat 15 milions per a la construcció de l'edifici, una aportació privada que s'ha completat amb les donacions de la Fundació Privada Cellex, l'Acció Sardà Farriol per a la Investigació en Diabetis i Laboratoris Esteve, a més de l'aportació de les administracions públiques.

La ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, ha reconegut durant l'acte d'inauguració, al qual han assistit nombroses personalitats, que el mecenatge privat encara és "molt incipient" a Espanya si es compara amb altres països punters en investigació i desenvolupament.

Concretament, ha recordat que les principals potències científiques també són potències econòmiques, per les sinergies que s'han de crear entre àmbit privat i públic per fomentar els projectes innovadors.

Catalunya, un símbol

Garmendia ha assenyalat que Catalunya és "sens dubte un símbol" en l'aposta "decidida i valenta" per revertir aquesta tendència i per orquestrar una política científica, i ha recordat que Espanya ha multiplicat per sis la seva comunitat científica en dues dècades i ocupa en l'actualitat el novè lloc mundial pel que fa a producció científica.

El Centre Esther Koplowitz suposa l'ampliació dels espais amb què comptaven els investigadors vinculats a l'Hospital Clínic de Barcelona, la Universitat de Barcelona (UB) i l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona del CSIC, que uneixen els seus esforços en el marc de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) i el Centre d'Investigació en Salut Internacional de Barcelona (Cresib).

Sistema digestiu, hematologia i oncologia

Els investigadors comptaran així amb equipament tecnològic d'última generació per reforçar línies de treball com la diabetis, l'obesitat, malalties del sistema digestiu i del fetge, hematologia i oncologia, a més de malalties relacionades amb la pobresa i immunologia.

El president de la Generalitat, José Montilla, s'ha felicitat pel "pas endavant en ciència i salut" que suposa la inauguració del centre, i al mateix tiemps ha recordat que les sinergies existents amb UB i Hospital Clínic --pròxims geogràficament-- fan que s'ubiqui en un "entorn d'excel·lència".

Així mateix, Montilla s'ha mostrat favorable que la nova llei de Ciència que es tramita al Congrés dels Diputats inclogui un tractament fiscal favorable per a les donacions privades orientades a la investigació, com amb anterioritat havia assenyalat Garmendia.

90 milions en cinc anys

La consellera de Salut, Marina Geli, ha explicat per la seva part que Catalunya ha captat entre el 2005 i el 2009 fins 90 milions d'euros en mecenatge per a projectes d'investigació en el sector sanitari, i que això fa confluir sentiments d'"orgull, agraïment i ambició", ha assenyalat.

D'altra banda, el nou director del Centre Esther Koplowitz, Vicente Arroyo, ha comentat que la institució neix amb la vocació de ser competitiva a nivell internacional; mentre que el rector de la UB, Dídac Ramírez, ha augurat l'"excel·lència" en qualsevol model que faci confluir universitats, empreses privades i administracions públiques.

L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, s'ha felicitat també per la inauguració d'un equipament que fa gairebé dos anys que s'està construcció, i que ha definit com el "símbol d'una estratègia" que suposa convertir curar la gent en un dels grans motors socials i econòmics de Catalunya.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/20101004/barcelona-obre-centre-biomedicina-amb-inversio-privada-mes-elevada/515118.shtml

^^ M'en alegro! Treballava aprop l'any passat i seguia les evolucions de les obres.

Podriem fer una llista dels recintes d'investigació biomèdica a BCN àrea, privats i públics? Per ex, aquest esmentat, el PRBB etc

Vox

L'hospital Arnau de Vilanova tindrà hotel

L'hospital universitari Arnau de Vilanova de Lleida s'ampliarà amb dos edificis més destinats a les consultes externes, i un altre que es destinarà a hotel de 60 habitacions amb restaurant i locals comercials. El cost de l'operació és de 42 milions d'euros. Ara les consultes externes comparteixen espai amb la zona d'hospitalització. El disseny de l'obra anirà a càrrec d'un equip d'arquitectes guanyador del concurs d'idees convocat pel Departament de Salut: FO Architest Limited, Arquitectura SLP i Vicenç Benéitez, entre d'altres.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/14-salut/327085-lhospital-arnau-de-vilanova-tindra-hotel.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=portada&utm_source=rss&utm_medium=portada&utm_campaign=rss


hzEL3hJkpDw

^^ No he trobat cap render encara. :dunno:

Fa bona pinta, els hi podrien haver encarregat un hospital nou sencer i per al vell dinamita. xD

L'hospital de la Vall d'Hebron s'ampliarà a la Teixonera
La Generalitat descarta el trasllat i preveu que segueixi creixent amb l'ampliació de les seves instal·lacions
El nou edifici tindrà 35.000 metres quadrats i començarà a construir-se l'any 2013

http://estatic.elpunt.cat/imatges/40/76/alta/780_008_4076143_794af423b67f22e4fa2a4d5149491788.jpg
Terrenys de la Teixonera que l'Ajuntament de Barcelona cedeix al departament de salut
per a l'ampliació de l'hospital de la Vall d'Hebron.
Foto: HOSPITAL DE LA VALL D'HEBRON.

La Generalitat descarta el trasllat de l'hospital universitari de la Vall d'Hebron, el complex hospitalari més gran de Catalunya, i preveu que segueixi creixent mitjançant la feina en xarxa amb altres centres satèl·lit i l'ampliació de les seves instal·lacions en terrenys adjacents a la seva seu, al nord de Barcelona.

La consellera de Salut, Marina Geli, i l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, han fet aquest anunci a l'acte de firma d'un protocol de concreció i millora de l'àrea integral de salut de la Barcelona Nord.

El protocol presentat suposa el trasllat de la part ambulatòria de la Vall d'Hebron als terrenys de propietat municipal que hi ha davant de la residència sanitària, coneguts com la Teixonera, en els quals després de la modificació del Pla General Metropolità (PGM) es podrà construir un equipament d'ús sanitari. El nou edifici tindrà 35.000 metres quadrats i començarà a construir-se l'any 2013.

El document signat també estableix que l'ajuntament farà una reserva de sòl d'uns 25.000 metres quadrats per a un futur centre sanitari “satèl·lit” de la Vall d'Hebron als terrenys de l'antiga Mercedes, a Sant Andreu, prop de la futura estació de la Sagrera.

La consellera Marina Geli ha indicat com a factors que han fet “desestimar” l'opció d'un trasllat, plantejada fa tres anys, els 268 milions d'inversió en millora de les instal·lacions i els equipaments que s'han fet a l'hospital des d'aleshores, la possibilitat d'ampliar el centre a la zona de Maria Auxiliadora i l'oferta dels terrenys de la Teixonera per part del consistori. “Hem trobat la solució favorable per a tots”, ha considerat la consellera.

A la Teixonera es preveu ubicar una policlínica que incorporarà les consultes externes i les proves funcionals diagnòstiques, entre d'altres, i que permetrà reordenar l'espai disponible a l'interior del recinte hospitalari.

L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha manifestat la seva satisfacció perquè s'hagi descartat el trasllat total i haver decidit que “se seguirà jugant en xarxa”. També ha destacat que s'hagi decidit “la generació de nous hospitals on no hi ha hagut mai un hospital”, en referència al futur hospital de la Sagrera.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/334559-lhospital-de-la-vall-dhebron-sampliara-a-la-teixonera.html

Ajuntament i Generalitat acorden ampliar l'Hospital de la Vall d'Hebron
S'ha signat el protocol que permetrà ampliar els serveis de l'Hospital de la Vall d'Hebron i ubicar el futur ambulatori als terrenys de la Teixonera. També se'l dotarà de nous equipaments per a docència i recerca i s'estudiarà reservar sòl a Sant Andreu per a un centre sanitari.

L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i la consellera de Salut, Marina Geli, han signat un protocol que possibilitarà l'ampliació de l'Hospital de la Vall d'Hebron als terrenys que hi ha al davant, en un espai de 35.000 metres quadrats.

Així, l'Ajuntament posa a disposició del Servei Català de la Salut aquests terrenys, denominats La Teixonera, per ubicar-hi un centre de consultes externes i proves funcionals diagnòstiques que permetrà esponjar l'espai disponible a l'interior del recinte de l'actual hospital.

A més, totes dues administracions es comprometen a estudiar la possibilitat de disposar d'una reserva de sòl de 25.000 metres quadrats als terrenys de la Mercedes del sector de Sant Andreu per a un centre sanitari, 20.000 dels quals es destinarien al centre i 5.000 a equipaments locals.

Les previsions d'aquest protocol les seguirà una comissió mixta formada per representants de la Generalitat i de l'Ajuntament.

Actualment, l'Hospital de la Vall d'Hebron treballa conjuntament amb el de Sant Rafael i amb el Parc Sanitari Pere Virgili, que ja reben molts dels pacients que abans assumia la Vall d'Hebron. A més, el CIS Cotxeres de Borbó i el futur equipament Casernes de Sant Andreu contribuiran a complementar l'assistència sanitària a la població del sector Barcelona Nord.

"La Barcelona Nord és l'àmbit que més transformacions està vivint i que més transformacions viurà en el futur, i la salut és un dels grans pilars de construcció de la ciutat", ha dit Hereu, que ha afegit: "El vell somni de les noves centralitats s'ha aconseguit del tot".

L'any 2013 està previst que comenci a funcionar l'equipament sanitari de les Casernes de Sant Andreu i que comencin les obres de l'ambulatori de la Teixonera. A més, abans d'acabar aquest any 2010 ja estarà en marxa el Centre d'Urgències i el Centre Sociosanitari de Cotxeres.

L'hospital més gran de Catalunya
L'Hospital Universitari Vall d'Hebron, el complex hospitalari més gran de Catalunya amb gairebé 1.200 llits, assisteix una població de 411.227 ciutadans amb un equip de 7.178 professionals i un pressupost de 620 milions d'euros. La seva àrea d'influència inclou els districtes d'Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu, a més de la ciutat de Montcada i Reixac.

Duu a terme 872.000 consultes externes cada any, més de 230.000 urgències i 48.000 intervencions.

Font: http://w3.bcn.es/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,1653_1802_1_1397883272,00.html?bcnAccessible=true&accio=detall&home=HomeBCN

^^

http://i4.photobucket.com/albums/y140/fernolea2/56768416.jpg

4de98c0d-cf36-44e7-a092-4da798bbe9bf-101122182538-phpapp01

^^

http://i4.photobucket.com/albums/y140/fernolea2/56768416.jpg

que chulu......no està pas malament :lol:

Doncs si fan aquest edifici, adéu a la visió del mar des de Vall d'Hebron. També caldrà veure si deixen intacte el parking de BSM i si això afecta a les cotxeres del metro, que estaran al subterrani d'aquest nou edifici. A més, recordo que s'havia de fer el nou mercat de Vall d'Hebron a sobre de la Llosa i també uns equipaments per a joves de l'ajuntament...

:?

...

Comencen les obres d'ampliació i remodelació de l'Hospital de Martorell
Es reformaran l'àrea urgències, l'àrea quirúrgico-obstètrica i altres serveis del centre hospitalari

Avui comencen les obres d'ampliació i reforma integral de l'àrea d'urgències i altres actuacions col·laterals a l'àrea quirúrgico-obstètrica i d'altres serveis de l'Hospital Sant Joan de Déu de Martorell. Durant aquests treballs hi haurà afectacions en l'accés a l'àrea d'urgències del centre i a l'escola Juan Ramón Jiménez, que ja s'han senyalitzat.
Les obres de l'àrea d'urgències consistiran en l'ampliació del bloc quirúrgic amb un nou quiròfan central; una sala de parts; un increment de 2 a 6 boxes d'atenció ràpida on té lloc el triatge (que és la classificació de la gravetat dels pacients). Dos dels sis boxes seran específics per al servei de ginecologia. A més a més, s'augmentarà d'una manera significativa el nombre de boxes d'atenció als adults, ja que es passarà dels 17 d'actuals (10 de fixos i 7 als passadissos) a disposar-ne de 28. D'aquests, 8 corresponen a l'àrea d'observació, destinada a aquells pacients que estan pendents d'un diagnòstic o d'observació de l'evolució del seu estat amb un límit de temps d'estada de 48 hores.
A banda de la reforma integral de l'àrea d'urgències, hi haurà altres actuacions, com ara l'increment de l'àrea d'atenció pediàtrica, amb 2 boxes d'atenció directa, 4 boxes d'observació i una sala d'espera independent. Actualment, hi ha únicament un box d'atenció directa i un altre d'observació. La reforma també inclou la creació d'una àrea de treball per als professionals, una d'atenció administrativa i una d'informació als familiars més confortables. El projecte d'execució de les millores a l'hospital permetrà eliminar-ne les barreres arquitectòniques.
L'actuació s'executarà en dues fases: primer, a l'àrea d'urgències i, després, a la resta de l'equipament. Durant el procés d'execució de l'àrea d'urgències, el servei d'atenció al pacient es mantindrà en funcionament. Tot i així, es preveu enllestir les obres d'aquesta àrea en dues etapes per evitar al màxim les molèsties als pacients. Les obres permetran millorar l'accessibilitat dels pacients i enfortir la qualitat de la prestació de l'atenció hospitalària urgent. A més a més, hi haurà espais nous que afavoriran la continuïtat assistencial, la privadesa i el confort dels pacients i els professionals. Les obres d'ampliació dels serveis, d'un cost d'aproximadament 6 milions d'euros, suposen un increment de gairebé 500 m2 (àrea d'urgències) i de més de 1.000 m2 en el total de la reforma al centre hospitalari.
D'altra banda, l'Ajuntament de Martorell s'ha dirigit recentment a les mares i pares dels estudiants de l'escola Juan Ramón Jiménez a través d'una carta (amb plànol inclòs) per explicar-los les afectacions previstes durant les obres. Mentrestant, l'alcalde, Salvador Esteve, també ha escrit una carta als veïns i veïnes del barri de Buenos Aires on els explica les millores que hi haurà a l'hospital.

Font: http://www.regio7.cat/baix-llobregat/2010/11/30/comencen-obres-dampliacio-remodelacio-lhospital-martorell/115947.html

___________________

^^
El que cal de debò és un hospital nou, perquè l'actual té poc espai: al darrere, vers el sud i l'est, té un barranc que cau sobre la llera del riu Anoia. A l'oest té la citada escola i al nord, un carrer i habitatges. És més gran l'escola que l'hospital. XD

El projecte d'innovació en simulació mèdica a Igualada fa un pas decisiu
La iniciativa anoienca rep gairebé 1,1 milions d'euros per engegar l'adequació del vell hospital

Igualada té més a prop l'execució del projecte del Centre d'Innovació en Simulació Mèdica en l'Àmbit de la Salut, després de rebre gairebé 1,1 milions d'euros la setmana passada provinents dels fons Feder i de la Diputació de Barcelona. La iniciativa, en què col·laboren l'Ajuntament, el Consorci Sanitari i la Unió Empresarial, preveu convertir l'antic hospital en un espai per fer un aprenentatge d'intervencions mèdiques un unes condicions "molt similars a les reals".
Es tracta d'ajuts dels fons europeus Feder i de la Diputació de Barcelona, de 750.000 i 375.000 euros, respectivament, que han d'anar destinats "a l'adequació de béns immobles per a temes d'innovació", explica la secretària general de la Unió Empresarial, Àngels Chacón. En la concessió d'aquests ajuts també té molta importància el component tecnològic i d'innovació que presenta l'equipament.
L'antic hospital, que ben aviat estarà completament disponible un cop l'àrea de salut mental passi al nou CAP Igualada Nord, es re- adequarà per a les noves funcions. La xifra que es van fixar els impulsors del projecte, com el doctor Enric Macarulla, era d'1,5 milions d'euros, si bé les accions amb el finançament assolit "buscaran adequar un espai sostenible" com a punt de partida per al Centre d'Innovació en Simulació.
Al nou equipament, l'aspecte tecnològic es planteja com a fonamental: no hi haurà espai al voltant de les aules perquè l'alumne observi, sinó que es visualitzarà mitjançant imatges i "fins i tot imatges intel·ligents, que es donaran a entendre millor i que es podrien transmetre simultàniament a centres col·laboradors", segons Macarulla.
La intenció de l'Ajuntament és que l'execució completa s'hagi enllestit el 2013.

Font: http://www.regio7.cat/anoia/2010/11/30/projecte-dinnovacio-simulacio-medica-igualada-pas-decisiu/116198.html

El Govern català destina 2'1 milions d'euros a fer nou el CAP de Masquefa
Amb l'aprovació d'aquesta partida es resol definitivament el finançament del nou CAP, després d'una "llarga espera", segons l'equip de govern

http://www.masquefa.cat/uploads/nou_cap340.jpg
Una imatge virtual del nou CAP masquefí, d'una sola planta
Ajuntament de Masquefa

El Govern de la Generalitat ha aprovat el finançament del nou centre sanitari de Masquefa, el Centre d'Atenció Primària (CAP), amb un total de 2.126.974 euros.
Amb l'aprovació d'aquesta partida es resol definitivament el finançament del nou CAP, després d'una "llarga espera", segons l'equip de govern. Ara l'Ajuntament, que ja té el projecte redactat, podrà treure a concurs els treballs de construcció perquè comenci l'obra.
Fa més de mig any, el 13 de maig, després de vuit mesos d'espera, l'Ajuntament de Masquefa va aprovar un conveni de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya que resolia el finançament d'aquest equipament. Ha hagut de passar tot aquest temps perquè el "Govern fes realitat el seu compromís" i aprovés la partida de més de dos milions d'euros per al nou CAP.
Segons l'acord, el Govern de la Generalitat aportarà a l'Ajuntament els 2.126.974 euros en tres anualitats: 1 milió d'euros l'any 2011, 845.230,63 euros el 2012, i 281.743,54 euros el 2013.
Per la seva banda l'Ajuntament fa un esforç econòmic i, tot i que els serveis sanitaris són competència de la Generalitat, avança aquests diners per tal que el nou CAP sigui una realitat el més aviat possible i els masquefins i masquefines puguin "gaudir d'una vegada per totes d'una atenció sanitària de qualitat".
A més, el Consistori aporta uns altres 289.022 euros per completar el projecte i construir, en la planta soterrani del nou edifici assistencial, un aparcament amb capacitat per a 48 places. El nou centre assistencial es farà al pati de l'actual institut. El projecte preveu la construcció d'un edifici de planta única, de manera que tots els serveis assistencials se situaran en planta baixa i facilitaran l'accés.

Font: http://www.regio7.cat/anoia/2010/11/30/govern-catala-destina-21-milions-deuros-nou-cap-masquefa/116195.html

_________________

El Govern construirà quatre centres de salut a Badalona, Gualba, Masquefa i Sant Pere de Ribes
* També remodelarà i ampliarà els CAP de Castellar del Vallès i Sant Feliu de Llobregat i el consultori local de Porqueres
* El pressupost total de les obres és superior a 22,1 milions d’euros

El Govern ha aprovat avui la construcció, ampliació i millora de diversos centres de Salut i Centres d’Atenció Primària (CAP), a traves de convenis de col·laboració amb els Ajuntaments dels municipis on se situen aquests equipaments.

Concretament ha aprovat la construcció dels centres de Salut Parc del Gran Sol a Badalona (Barcelonès), Gualba (Vallès Oriental), Masquefa (Anoia), i del Nucli Ribes a Sant Pere de Ribes (Garraf). D’altra banda també remodelarà i ampliarà el CAP el Pla de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), el CAP Castellar del Vallès (Vallès Occidental) i el Consultori Local de Porqueres (Pla de l'Estany).

El pressupost total previst per aquestes actuacions és de 22.124.896,47 euros, que en detall corresponen a:

Construcció del centre de Salut “Parc del Gran Sol” de Badalona: 8.452.486,87 euros
Construcció del centre de Salut de Gualba: 1.220.880,62 euros
Construcció del centre de Salut de Masquefa: 2.126.974,17 euros
Ampliació del consultori local de Porqueres: 776.000,85 euros
Construcció del centre de Salut Nucli Ribes de St. Pere de Ribes: 4.770.696,04 euros
Ampliació del CAP El Pla de Sant Feliu de Llobregat: 3.845.636,63 euros
Ampliació del CAP Castellar de Vallès: 932.221,29 euros
Total: 22.124.896,47 euros

Font: http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=57371&idioma=0&departament=47&canal=48

El centre pot atendre fins a 25.000 persones
Primer dia del nou CAP d'Igualada, amb una forta afluència de ciutadans
Societat dijous, 02 desembre 2010. 03.00h Aquest dimecres va obrir les portes el nou Centre d'Atenció Primària Igualada Nord (http://atencioprimaria.csa.cat/), situat a la zona de les Comes, darrere de la caserna dels Mossos d'Esquadra. Al matí, el vestíbul del CAP era força ple de ciutadans que volien concretar quin metge se'ls assignava, demanar les primeres hores de visita o resoldre altres dubtes.

http://www.anoiadiari.cat/imatges/noticia/abs1.jpg

De fet, l'afluència ja es notava a l'entorn del CAP i la zona propera (amb una alta concentració d'equipaments), on a mig matí ja era difícil d'aparcar. Precisament en aquest sentit, l'alcalde, Jordi Aymamí, va afirmar que 's'ha de veure com es resol la mobilitat a la zona, i com acaba el debat de les zones blaves; d'altra banda, en els propers dies veurem si s'han de fer ajustos en el transport públic'.

Pel que fa a la posada en marxa, la directora del centre, Aurora Garriga, explica que 'els primers dies es preveuen amb molta afluència de ciutadans que volen saber quin metge els toca, o que ja volen demanar hora. De fet, aquests dies resolíem dubtes ja per telèfon, però fins dilluns a la nit no es va fer el bolcat de les dades i dels historials clínics'. El CAP ja ofereix pràcticament tots els serveis previstos excepte el d'odontologia, segons l'alcalde.

El centre, que gestiona el Consorci Sociosanitari de l'Anoia, està preparat per atendre fins a 25.000 persones —més de la meitat de la població d'Igualada. El nou CAP té una superfície de prop de 2.200 metres quadrats construïts, i un pressupost de 4.942.236 €. Els ciutadans que s'hauran d'adreçar a partir d'ara a aquest nou equipament són els de Sesoliveres-La Massa, Ponent, Les Comes i gran part del Pla de Sant Magí.

Font: http://www.anoiadiari.cat/noticia/9071/primer-dia-del-nou-cap-d-igualada-amb-una-forta-afluencia-de-ciutadans

Masquefa obrirà un centre de dia de 15 places per mitjà del Consorci Sociosanitari
La mateixa entitat té un projecte per construir un gran complex assistencial de 84 places a la ciutat

El gener que ve, Masquefa guanyarà un nou espai per utilitzar com a centre de dia, a les anti- gues dependències de l'Espai Infant de Masquefa. El nou centre, de 15 places, serà gestionat pel Consorci Sociosanitari d'Igualada (CSSI) i és un dels primers esglaons per al complex assistencial que té previst construir aquest ens, presidit per l'alcalde d'Igualada, Jordi Aymamí.
És el sisè centre de dia que gestionarà el CSSI, que actualment ja està administrant dues residències per a gent gran, un servei d'atenció domiciliària d'àmbit comarcal, un hospital de dia i els pisos Viu B per a la gent gran. Per a l'alcalde de Masquefa, Xavier Boquete, que va signar l'acord juntament amb Jordi Aymamí, "és un primer pas, en què confiem en un ens amb molta experiència dins la comarca com el CSSI. I entre mans te-nim el projecte de residència assistida".
El centre de dia de Masquefa oferirà acolliment i convivència, atenció personal en les activitats de la vida diària, higiene personal, readaptació funcional i social, recuperació dels hàbits d'autonomia i dinamització social. Actualment, l'Ajuntament compta que les 15 places que s'ofereixen quedaran cobertes amb persones del municipi. L'equipament obrirà portes de dilluns a divendres, des de 2/4 de 9 del matí fins a 2/4 de 7 de la tarda. Segons Aymamí, "un centre de dia té un alt grau d'eficiència, ja que permet a la gent gran molta autonomia".
Mentrestant, es continua avançant en el complex assistencial, amb una residència de 84 places, un nou centre de dia amb el doble de capacitat que el que s'obre ara, 16 habitatges per a la gent gran i un nou casal d'avis. La inversió és de nou milions d'euros.

Font: http://www.regio7.cat/anoia/2010/12/23/masquefa-obrira-centre-dia-15-places-mitja-del-consorci-sociosanitari/119202.html

Comencen les obres del futur centre sociosanitari a Mollet
Els responsables del consorci sanitari preveuen que pugui entrar en funcionament el 2013

El 2013 és la data que s’ha marcat el Consorci Sanitari de Mollet del Vallès per posar en marxa el futur centre sociosanitari a l’antic hospital, on han començat les obres aquesta setmana. L’equipament, amb 110 llits per a malalts de mitja i llarga estada, serà un complement de l’actual Hospital inaugurat al juliol a la ronda dels Pinetons, que en només cinc mesos de funcionament ha incrementat un 10% la seva activitat.

Aquesta setmana s’han fet passes de gegant per començar la transformació de l’antic hospital. Dilluns es presentava el projecte executiu del centre sociosanitari, fet que permetrà que al gener es pugui treure a concurs l’obra de reforma, en la qual "s’han interessat grans empreses com OHL i Sacyr Vallehermoso, entre altres", ha avançat el gerent del Consorci Sanitari de Mollet, Jaume Duran.

De fet, l’Ajuntament de Mollet aprovava dijous la llicència d’enderrocament de l’equipament del carrer Sant Llorenç, pas previ a l’inici de les obres, que tenen un termini d’execució de 18 mesos. Es tracta d’una llicència d’enderrocament parcial, ja que els treballs de conversió de l’hospital vell en centre sociosanitari mantindran l’estructura i la façana originals, enderrocant només l’espai i construccions interiors. Els operaris han fet ja els treballs per extreure la màquina de resonància magnètica, pels quals s’ha hagut de fer un gran forat al pati de l’antic hospital.

El projecte de transformació preveu remodelar i adequar funcionalment l’edifici actual, tot mantenint al màxim l’estructura. Algunes de les actuacions principals seran l’ampliació del pati interior, per convertir-lo en un element central que doni llum natural a tot l’Hospital; el tractament de la façana per renovar-ne la imatge, amb una estructura de làmines que regularà l’entrada del sol per aconseguir més eficiència energètica; la reestructuració dels nuclis de circulació interna de persones per adequar l’edifici a la normativa vigent, i la rehabilitació dels interiors, respectant al màxim totes les zones que han estat renovades recentment.

Aquestes serien la tercera i quarta fase del projecte, que es desenvoluparien entre 2011 i 2012. "Els calendaris estan ajustats i és necessari que el nou centre comenci a funcionar el 2013 per poder-hi traslladar els malalts de llarga estada i evitar que es col·lapsi el nou hospital", indica Duran.

Unitat de danys cerebrals
Entre els serveis assistencials dels que disposarà el sociosanitari, Duran destaca la unitat per a persones amb danys cerebrals i malalties neurovegetatives, que comptarà amb una piscina climatitzada per a la rehabilitació d’aquests malalts. Serà el servei de referència a la comarca.

Font: http://www.lamalla.cat/infolocal/comarques_barcelona/article?id=430180

La falta de previsión del Govern retrasa un año el nuevo Clínic

El proyecto del nuevo edificio de urgencias del Hospital Clínic de Barcelona languidece a la espera de los recursos necesarios para financiar las obras.

El centro sanitario solicitó en febrero de 2010 un crédito de 80 millones de euros al Banco Europeo de Inversiones (BEI) para la construcción del edificio, que incluye además el parque de Bomberos del Eixample. El banco de la UE aprobó la concesión del préstamo el 2 de julio del año pasado, pero la Generalitat no llegó a firmarlo.

El motivo, según el Departament d’Economia i Coneixement, que lidera Andreu Mas-Colell, es que el tripartito no presupuestó la inversión en sus cuentas de 2010, por lo que no pudo ejecutarse. “Al tratarse de un crédito concedido directamente a la Generalitat, la aceptación del préstamo conlleva un endeudamiento adicional de la Administración que tiene que valorarse”, indicó ayer Economia.

Calendario

El crédito del BEI debe financiar, según Josep Maria Piqué, subdirector general del Clínic, el 80% del coste de edificación del nuevo edificio, cuyas obras deberían comenzar, según las previsiones iniciales, este año. El hecho de que el proyecto no se incluyera en los Presupuestos de la Generalitat de 2010 implica que el crédito no puede firmarse hasta que el nuevo Govern de Mas apruebe los Presupuestos de 2011, lo que no tendrá lugar hasta junio o julio. Esta ralentización supone que las obras se retrasarán al menos un año, según el Clínic.

El nuevo president de la Generalitat ya ha manifestado su voluntad de replantearse las inversiones y obras públicas que aún no hayan arrancado. En este sentido, el Departament de Economia matizó que, cuando llegue el momento, “será el Departament de Salut el que decida si quiere contemplar esta partida en sus presupuestos de 2011, porque no deja de ser un endeudamiento”.

Por su parte, Piqué destaca que el Clínic ha financiado el derribo del antiguo parque de bomberos y la construcción de las nuevas instalaciones provisionales en el Parc del Escorxador, donde los bomberos municipales se trasladaron en enero de 2010.

El proyecto nació en 2009 y entonces se preveía que las obras comenzasen en 2011 y que el complejo estuviese terminado entre 2013 y 2014. En un principio, el plazo de ejecución, de 30 meses, no debería alterarse.

El edificio Clínic-Provença acogerá el futuro servicio de urgencias con 117 boxes, nuevas instalaciones para hematología, nefrología, oncología y urología, diagnóstico por la imagen, un comedor, un aparcamiento y una zona de esterilización. El Clínic quiere reorganizar su modelo de gestión sanitaria en los próximos diez años.

El terreno, delimitado por las calles Provença, Villarroel, Casanova y Mallorca, tiene una superficie de 50.360 metros cuadrados, de los que 47.541 metros cuadrados se destinarán para usos sanitarios y el resto, para los bomberos y un patio.

El nuevo Trueta, en el aire

El Hospital Clínic no es el único que está expectante ante el recorte de las inversiones. En Girona, el Doctor Trueta está pendiente de si se volverá a impulsar su ampliación. El proyecto preveía demolerlo y construir un centro nuevo. El equipo de CiU en Girona ha criticado el excesivo coste del modelo que había aprobado la anterior consellera de Salut, Marina Geli.

Frente a estos retrasos, otros centros, como el de Olot (Garrotxa), han finalizado sus obras antes de lo previsto.

Proyectos en la ‘bandeja de entrada’

Los grandes hospitales catalanes aguardan reformas. En una situación similar a la del Clínic se encuentra el Hospital de la Santa Creu i Sant Pau: el Banco Europeo de Inversiones aprobó un crédito de 40 millones el 27 de agosto de 2010 para construir y equipar un nuevo centro de investigación farmacéutica, pero el préstamo no se ha firmado aún. En cambio, ya están firmados créditos aprobados en 2010 para el Institut Català de Finances (ICF) –por 100 millones para la construcción o ampliación de 57 escuelas e institutos en Catalunya– y para la Generalitat, que destinará 250 millones a al Plan para la Cohesión Social 2009-2012. Tabasa ha pedido 125 millones y su petición aún está siendo analizada por el banco de la Unión Europea.

http://www.expansion.com/2011/01/12/catalunya/1294870999.html

Bel afirma que Tortosa no renunciarà al nou hospital

• L'alcalde es reunirà amb el conseller de Salut per presentar-li el Consorci d'Inversions Públiques creat amb els ajuntaments d'Amposta i Reus

• És una fórmula per garantir-ne el finançament

Tot i la retallada en la despesa que ha anunciat el nou govern de la Generalitat, l'Ajuntament de Tortosa no vol renunciar al nou hospital. Ferran Bel ja té previst reunir-se amb el nou conseller de Salut, Boi Ruiz, per presentar-li el Consorci d'Inversions Públiques (CIP) que l'Ajuntament tortosí va constituir fa dos anys amb Amposta i Reus. De fet, un dels principals objectius del CIP era poder avançar al govern els 150 milions que garantirien el finançament de les obres de l'hospital que s'ha de construir al pla parcial de la Farinera, entre el barri de Ferreries i Roquetes. “El sistema encara no ha estat validat”, ha assenyalat l'alcalde de Tortosa. “Volem que el conseller conegui el tema i que vegi com ha de funcionar el consorci”, ha afegit Bel.

La “implantació del nou hospital Verge de la Cinta de Tortosa” era un dels compromisos per al Baix Ebre amb què CiU va concórrer a les eleccions del 28 de novembre. A més, el nomenament de l'ebrenc Francesc Sancho com a secretari d'Estratègia i Coordinació de la conselleria de Salut es veia com una oportunitat per garantir la inversió al territori, valorada en uns 133,4 milions d'euros. En un primer moment, Sancho va dir que confiava que es podrien “prioritzar” les inversions que més necessiten les Terres de l'Ebre. Però després, en declaracions a diversos mitjans, ha assenyalat que el tripartit ha venut “fum” amb relació a l'hospital. També el nou de legat a l'Ebre, Xavier Pallarès, en una entrevista a El Punt, ha dit que del nou hospital “només hi ha un dibuix”, i que això vol dir que “no es retardarà res”.

En canvi, la realitat és que l'Ajuntament ha col·laborat activament amb l'exconsellera Marina Geli. De fet, tot i que quan era a l'oposició Bel havia qüestionat la ubicació pactada per Geli amb Joan Sabaté (PSC), el seu govern ha garantit una cessió anticipada dels terrenys, i ha passat per alt els retards en el projecte i les dificultats financeres de l'operació.

LA XIFRA

133,4 milions d'euros és l'última quantitat prevista per Salut per fer l'obra i l'equipament del nou hospital de Tortosa.

http://www.avui.cat/noticia/article/2-societat/14-salut/358287-bel-afirma-que-tortosa-no-renunciara-al-nou-hospital.html

Hi treballaran uns 200 investigadors
L'Hospital de Sant Pau tindrà un nou centre de recerca el 2014
L'Hospital de Sant Pau de Barcelona construirà tres nous edificis dedicats exclusivament a la recerca que ocuparan entre 23.000 i 28.000 metres quadrats. La primera fase estarà acabada a finals del 2014

L'Hospital de Sant Pau de Barcelona inaugurarà a finals del 2014 dos nous edificis dedicats exclusivament a la recerca que ocuparan més de 17.000 metres quadrats dins del recinte sanitari. Això permetrà concentrar tota la investigació biomèdica en pocs edificis i deixar els mòduls prefabricats existents fins ara. D'aquesta manera els 200 investigadors gaudiran de nous espais, després que no es pogués fer lloc per a ells en el nou hospital, inaugurat el 2009. Aquesta primera fase costarà 40 milions d'euros, aportats per un crèdit de La Caixa i el Banc de Desenvolupament del Consell d'Europa (CEB). La segona fase, que arribarà fins als 28.000 metres quadrats, costarà 49 milions d'euros més.

El primer edifici, l'IR-1, s'aixecarà a la confluència dels carrers Cartagena i Mas Casanovas, a l'antic heliport i a prop de l'actual aparcament, i tindrà uns 15.500 metres quadrats. En la primera fase també es construirà l'IR-2, on actualment encara hi ha el pavelló del Sagrat Cor, al costat del nou hospital, amb uns 2.100 metres quadrats més. La segona fase inclourà l'IR-3, just sobre l'IR-2, amb 4.500 metres quadrats, i l'ampliació de l'IR-1, amb 6.000 metres quadrats més.

Els edificis s'adaptaran a l'entorn del nou recinte i el recinte històric, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, i s'elaboraran amb les més avançades tecnologies i amb criteris ecoeficients. A més, també es construiran de forma que es puguin adaptar i ampliar en el futur.

En roda de premsa, els responsables de l'hospital s'han mostrat molt orgullosos del projecte, tot i que encara s'ha de convocar el concurs d'arquitectes.

El gerent de la Fundació de l'hospital, Jordi Bachs, ha explicat que el projecte permetrà captar i retenir talent. També ha explicat que el crèdit de 40 milions s'haurà de tornar en 20 anys a un tipus d'interès a preu de mercat.

Albert Folia, president de la Fundació, ha dit que la recerca permetrà millorar l'assistència als pacients de l'hospital. Per la seva banda, el director de l'Institut de Recerca, Jaume Kulisevsky, ha destacat la importància que la recerca sigui a prop de l'assistència hospitalària. En el mateix sentit ha volgut elogiar el nivell d'investigació de l'Hospital de Sant Pau, que potser no fa tant de "soroll" com altres centres d'investigació vinculats a hospitals barcelonins, en referència velada a l'Hospital Clínic. A més, també ha destacat que no només els 200 investigadors fan recerca, sinó tots els professionals sanitaris de l'hospital en el dia a dia de l'assistència.

El director general de Regulació, Planificació i Recursos Sanitaris de la Generalitat, Joaquim Esperalba, ha qualificat d'"emblemàtic" l'hospital i també ha destacat la importància del fet que la recerca sigui ben a prop de l'assistència. "La recerca d'avui és l'assistència de demà, que es fa a la capçalera del llit, a la consulta", ha dit.

Font: http://www.ara.cat/societat/hospital-Sant-Pau-investigacio_0_412159217.html

El centre de simulació mèdica d'Igualada obrirà el 2013
La plataforma d'innovació per a la simulació a l'àmbit de la salut és dirigida per l'ideòleg del projecte, el Dr. Enric Macarulla (del Consorci Sanitari de l'Anoia) i dinamitzada per la Unió Empresarial de l'Anoia

En menys de dos anys, l'antic Hospital d'Igualada serà la seu d'un centre d'innovació en la simulació a l´àmbit de la salut. Un espai pensat perquè els professionals assoleixin l'excel·lència. La idea endegada pel doctor Enric Macarulla, i que dinamitza la Unió Empresarial (UEA), està deixant de ser una utopia.

S'aproparà molt a un hospital real, "però sense impactar en els pacients", afirma Macarulla, cap d´estudis, docència i recerca del Consorci Sanitari de l´Anoia (CSA) i professor universitari de la Universitat Autònoma de Barcelona. La utilitat immediata per a la ciutadania és clara: "quan estem malalts acudim als professionals de la salut i amb la formació d´aquests mitjançant la simulació d´escenaris quasi reals, possibilitem que aquests professional estiguin molt millor preparats.

El projecte del centre d´innovació ha aconseguit un finançament d´un fons FEDER europeu, sol·licitat per l'Ajuntament d´Igualada d´1,5 milions d'euros. En dos anys, els professionals podran beneficiar-se de les instal·lacions del centre, el qual és innovador, en permetre la formació d´aquest professionals a tot l´entorn d´un hospital.

Projectes de la plataforma d'innovació
La plataforma està promovent diferents línies d´actuació dins l´àmbit d ela simulació i la salut, en col·laboració amb diferents agents (universitats, centres tecnològics, empreses, hospitals etc.). el Dr. Macarulla destaca que "considerem que un és professional de la salut, des del primer dia dels estudis de grau fins el darrer d´exercici professional
Si bé el CSA i la UEA, son les dues entitats directament implicades en el projecte, d´altres d´àmbit local, nacional i internacional hi col·laboren en diferents graus de participació.

Encara que el està situat a Igualada, el projecte com qualsevol de la plataforma d´innovació, té una projecció internacional des del principi
El projecte del centre d´innovació, a més de ser referència formativa pels professionals de la salut, serà també un espai d´innovació de nous productes associats a empreses. Fet que contribuirà a la dinamització i diversificació de l´activitat econòmica d´Igualada i comarca.

Font: http://www.regio7.cat/anoia/2011/01/27/centre-simulacio-medica-digualada-obrira-2013/125284.html

Sanitat anuncia que ajorna com a mínim fins al 2013 els nous hospitals Verge de la Cinta de Tortosa i Trueta de Girona

• Les inversions s'aparcaran com a mínim fins al 2013, quan es preveu que l'economia torni a créixer

El conseller de Santitat de la Generalitat de Catalunya, Boi Ruiz, ha anunciat aquest matí que el departament ha decidit ajornar els nous hospitals Verge de la Cinta de Tortosa i Trueta de Girona a causa de la crisi econòmica. En una entrevista a Catalunya Ràdio ha explicat que "són hospitals plantejats per millorar l'atenció a l'usuari, però no perquè no en tinguin". Per això ha dit que les inversions s'aparcaran com a mínim fins al 2013, any fins que, com a mínim, es té la certesa que no es tornarà a créixer des del punt de vista econòmic. D'aquí a dos anys, doncs, es revisarà el calendari per veure si les obres "es poden avançar o no", ha dit el conseller.

http://www.ara.cat/politica/Sanitat-Verge-Tortosa-Trueta-Girona-boi_ruiz-ajorna-2013_0_421158142.html

¬¬

[B]

• Les inversions s'aparcaran com a mínim fins al 2013, quan es preveu que l'economia torni a créixer




No deien no fa gaire temps que era el 2011 ? :D

Inquietud entre los alcaldes que ven peligrar su hospital

• Viladecans, Castelldefels y Gavà piden una reunión urgente con Boi Ruiz

Los planes del Departamento de Salud de dejar en suspenso siete de los nueve hospitales proyectados por el tripartito para esta legislatura van a topar con la oposición frontal de los alcaldes de los municipios afectados. Así lo advirtieron ayer los ediles consultados por este diario. Todos coinciden en destacar la necesidad de un nuevo hospital en su municipio para dar un mejor servicio a sus ciudadanos y para dinamizar económicamente el territorio.

Según avanzó ayer EL PAÍS, Salud tiene ya avanzado el listado de proyectos que este año pueden quedar guardados en el cajón a la espera de que la crisis amaine, aunque el departamento asegura que el plan de recortes definitivo está pendiente de que se aprueben en mayo los Presupuestos de la Generalitat para 2011.

En el Vallès Occidental, con dos proyectos amenazados por el tijeretazo (el hospital Ernest Lluch de Montcada i Reixac y el Vicente Ferrer de Rubí), los alcaldes socialistas han anunciado que sumarán fuerzas para reclamar que ambas infraestructuras sigan adelante.

La necesidad del nuevo hospital Ernest Lluch es reclamada por la Mancomunidad de Municipios (formada por Montcada, Cerdanyola y Ripollet, todos socialistas) y también por el presidente comarcal de CiU, Joan Maresma. Menos consenso existe sobre el futuro hospital Vicente Ferrer en Rubí. Mientras que la alcaldesa, Carme García (PSC), asegura que no entendería que se paralice el hospital, cuando el coste de construcción lo avanza Mútua de Terrassa, la de Sant Cugat, Mercè Conesa (CiU), apunta que, dada la situación de crisis, se puede optar por alternativas provisionales como "alquilar al Hospital General de Catalunya (de titularidad privada) los espacios que tiene vacíos".

También se han unido en un frente común los alcaldes socialistas de los municipios a los que debe dar servicio el nuevo hospital de Viladecans. El alcalde de esta población, Carles Ruiz; el de Castelldefels, Joan Sau, y el de Gavà, Joan Balsera, pedirán una "reunión urgente" con el consejero de Salud, Boi Ruiz, para exigir el nuevo centro hospitalario. "Es intolerable que se paralice un proyecto primordial para nuestros municipios", lamenta el alcalde de Gavà. Por su parte, la concejal de CiU en Castelldefels, Anna Pérez, asegura que a su partido "le ha tocado la parte más difícil, que es financiar la construcción del hospital en un momento de crisis". "El tripartito hizo la parte fácil, que es proyectar hospitales", añade.

Desde L'Hospitalet de Llobregat, donde el proyecto del futuro hospital pende de un hilo, la alcaldesa, Núria Marín, advierte de que CiU "se encontrará con una oposición beligerante" si finalmente la construcción queda en suspenso. En Vilanova i la Geltrú, el alcalde, Joan Ignasi Elena (PSC), mantiene su confianza en que el proyecto de un nuevo hospital para la comarca del Garraf continúa sobre la mesa de la Generalitat.

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Inquietud/alcaldes/ven/peligrar/hospital/elpepiespcat/20110215elpcat_11/Tes

Els nous centres de dia de Masquefa i Piera obriran les portes demà
Amb l'entrada en funcionament dels nous equipaments, el sud de l'Anoia comptarà amb 40 noves places de centre de dia

Dilluns obriran portes el Centre de Dia Municipal Mar i Cel de Piera i el Centre de Dia de Masquefa, ambdós gestionats pel Consorci Sociosanitari d'Igualada (CSSI).

Amb l'entrada en funcionament dels nous equipaments, el sud de l'Anoia comptarà amb 40 noves places de centre de dia (25 a Piera i 15 a Masquefa) per donar resposta a les necessitats de la gent gran.

L'experiència que acredita el Consorci Sociosanitari d'Igualada ha estat clau perquè els ajuntaments de Piera i Masquefa, titulars dels centres de dia, li hagin confiat la gestió dels seus equipaments. Amb els de Piera i Masquefa el CSSI gestiona ja sis centres de dia.

El personal dels centres ofereix una atenció mèdica, terapèutica, psicològica i sociocultural personalitzada per facilitar als usuaris les tasques bàsiques del dia a dia. L'obertura dels dos nous equipaments es tradueix també en la creació de nous llocs de treball. El CSSI ha contractat 11 persones, 5 a jornada complerta i 6 a temps parcial.

Font: http://www.regio7.cat/anoia/2011/02/18/nous-centres-dia-masquefa-piera-obriran-portes-dema/128380.html

Boi Ruiz reitera que els gironins hauran d'esperar per tenir un nou hospital

• El conseller de Salut assegura però que no caldrà que es desplacin a la Vall d'Hebron

El conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, ha assegurat aquest dilluns que els pacients podran seguir sotmetent-se a operacions quirúrgiques a Girona, sense necessitat desplaçar-se a la Vall d'Hebron de Barcelona, i ha reiterat que els gironins hauran d'esperar per tenir un nou hospital. Boi ha fet aquestes declaracions a la premsa durant la seva visita a Girona en referència a la retallada pressupostària de prop de 1.000 milions d'euros que planeja la Conselleria de Salut. Ruiz ha insistit en diverses ocasions que aquest pla d'austeritat no tindrà cap repercussió digna de menció ni cap conseqüència sobre la qualitat dels serveis sanitaris a Catalunya.

Acompanyat pel nou president del Consell d'Administració, Joan Profitós, i pel director territorial de Salut de Girona, Joaquim Casanovas, ha participat en la presa de possessió del nou Consell d'Administració del Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt. Posteriorment, Ruiz ha visitat l'Ajuntament de Salt al costat de la seva alcaldessa, Iolanda Pineda, i el de Girona al costat d'Anna Pagans, i s'ha reunit amb el delegat territorial de la Generalitat a Girona, Eudald Casadesús.

http://www.lamalla.cat/societat/article?id=445588

Els hospitals Arnau i Santa Maria unificaran serveis mèdics

• A l'espera que el Govern garanteixi concerts, igual que la clínica de L'Aliança

“El projecte continua en marxa, però és veritat que de moment l’inici d’obres està aturat.” Així va resumir a aquest diari el director de planificació del parc sanitari Sant Joan de Déu, Josep Ramos, la situació en què es troba el projecte del que ha de ser el gran hospital de salut mental de Lleida, amb 172 llits i que estarà ubicat entre Cappont i la Bordeta, just al costat del canal de Seròs.Aquest equipament és impulsat per l’orde de Sant Joan de Déu, que finança els 18 milions d’euros d’inversió. Però abans d’iniciar-lo, l’entitat vol que Salut i Benestar i Família garanteixin que en concertaran l’activitat quan funcioni, en un termini de dos o tres anys.

De fet, quan l'orde i Salut van presentar el projecte, van anunciar que les obres començarien a l'abril del 2010, però aquesta programació ja es va veure afectada per les primeres retallades pressupostàries que va aplicar el tripartit, ara augmentades pel nou Govern.

Una altra entitat emblemàtica de la sanitat catalana, l'Institut Guttmann, referent en el tractament de lesions medul·lars, també va arribar a un acord amb Salut per tindre una seu a Lleida dins del nou CAP d'Onze de Setembre, per al tractament de rehabilitació a pacients amb lesions medul·lars i danys cerebrals per traumatismes una vegada que han rebut l'alta hospitalària. El problema és que el CAP, ja previst per a l'any 2007, continua sense tindre data d'execució.

El responsable de projectes sociosanitaris de Guttmann, Àngel Gil, va assenyalar que depenen "del ritme que marqui Salut". Va assegurar que mantenen el projecte, encara que va admetre que ara no tenen "cap pressa".

Qui tampoc té pressa per construir la nova clínica prevista a Cappont, entre altres coses perquè la seua situació econòmica no és precisament pròspera, és L'Aliança. De fet, la permuta per la qual la Paeria li va cedir el solar a canvi de la seua actual clínica estableix un any de termini (fins al desembre del 2010) per sol·licitar la llicència d'obres. De tota manera, la mútua ha demanat una pròrroga d'un any, que l'ajuntament li concedirà.

http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/lhospital-de-salut-mental-i-la-seu-de-guttmann-a-lleida-tambe-frenats/

La manca de finançament frena les obres de l'Hospital Transfronterer de Puigcerdà

Les obres de construcció del Hospital Transfronterer de Puigcerdà van a un ritme més lent per falta de finançament. L'Hospital està finançat amb fons europeus en un 60% i pels Governs català i francès en l'altre 40%.

Actualment el Govern català ja ha posat el 60% que li pertocava i els diners de la part francesa no arriben perquè no està constituïda l'Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT). Aquest òrgan és imprescindible per articular l'aportació econòmica francesa en l'Hospital. El passat mes de desembre es va constituir el Consell d'Administració de l'Hospital que s'hauria d'haver encarregat de la constitució de l'AECT.

L'alcalde de Puigcerdà, Joan Planella, ha explicat que les obres del Hospital van a un ritme molt lent, ja que segons els ha dit la Generalitat no han arribat els diners de la part francesa. La Generalitat ja ha completat la seva aportació econòmica i ara és el govern francès qui ha de posar els diners que falten. Actualment, diu Planella, s'està treballant en l'interior de l'Hospital i en la part elèctrica. I afegeix que des del Govern se'ls ha dit que les obres reprendran aviat el seu ritmen normal.

L'aportació francesa s'ha de fer a través de l'AECT imprescindible per gestionar l'aportació econòmica francesa, però que encara no ha estat constituït. L'AECT Hospital de Cerdanya ha d'estar formada per part espanyola per la Generalitat de Catalunya i per part de la República Francesa, pel govern de la república i l'Agència Regional de Salut del Llenguadoc-Rosselló.

Una inversió milionària

L'Hospital té un pressupost de 38,5 milions d'euros, la Unió Europea en subvenciona 18,5 milions a través dels fons FEDER la resta, 20 milions, són subvencionats en un 60% per la Generalitat i l'altre 40% pel govern francès.

L'hospital transfronterer, que es va començar a construir el febrer de l'any 2009, esdevé un nou model de salut més enllà de les fronteres geogràfiques. Al centre hi treballaran uns 200 professionals, entre facultatius, infermers, auxiliars, tècnics i administratius, francocatalans que ja estan treballant en els protocols de formació del personal del centre.

El nou hospital contarà amb 19.000 metres quadrats amb una capacitat de 71 llits, dels quals 56 seran d'hospitalització convencional, 10 d'hospitalització de dia i cirurgia major ambulatòria i 5 d'observació. A més hi haurà quatre quiròfans, dotze boxs a urgències i una amplia sala d'atenció per parts.

http://www.bondia.cat/component/content/article/135-C%C3%B2pia%20de%20C%C3%B2pia%20de%20C%C3%B2pia%20de%20/14842-la-manca-de-financament-frena-les-obres-de-lhospital-transfronterer-de-puigcerda

L'hospital de la Cerdanya no serà transfronterer per als nadons i els morts de l'Alta Cerdanya
Així un nadó de pares de nacionalitat francesa que neixi a l'hospital transfronterer, serà reconegut com a ciutadà estranger per les autoritats franceses i no podrà ser declarat en el municipi de residència dels pares, ja que oficialment haurà nascut a l'estranger. Els pares, però, tindran 30 dies per a declarar-lo al consolat francès a Barcelona i li sigui reconeguda la ciutadania francesa.

El govern francès ja ha manifestat que no faria cap excepció administrativa en aquests casos. En relació a les defuncions, les restes dels ciutadans francesos que defalleixin a l'hospital transfronterer hauran de passar tots els tràmits de repatriació internacional de cadàvers. Això implica, que el cos d'un ciutadà de l'Alta Cerdanya, resident a pocs quilòmetres de l'Hospital, haurà de ser repatriat en un taüt de plom o de zinc, sense que la família en pugui veure el cos ni el pugui incinerar.

A més, encara hi ha una tercera qüestió que posa més en dubte la qualitat de transfronterer de l'hospital de Cerdanya. Els gendarmes francesos no podran accedir a l'hospital per interrogar cap pacient o fer alguna prova de sang en el marc d'una investigació policial.

El diputat de l'Assemblea Nacional de França per la Cerdanya i el Capcir, François Calvet, ha manifestat que la solució passa per establir una delegació civil a l'edifici de l'hospital transfronterer per tal que els veïns de l'Alta Cerdanya hi puguin fer els tràmits administratius tal com si estiguessin en territori francès, però el govern francès ho ha desestimat perquè, precisament, l'equipament és en territori espanyol.

http://www.naciodigital.cat/viurealspirineus/noticia/184/hospital/cerdanya/sera/transfronterer/nadons/morts/alta/cerdanya

Salut es compromet a iniciar l'ampliació de l'Hospital de Viladecans el 2012

El conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, s'ha compromès aquest dijous davant dels alcaldes de Viladecans, Castelldefels i Gavà (Barcelona) que l'ampliació de l'Hospital de Viladecans s'iniciï el 2012.

En un comunicat, Salut ha precisat que l'actual situació pressupostària fa "impossible" que el projecte pugui iniciar-se aquest any, si bé ha assegurat que el projecte executiu entrarà en els pressupostos del 2012 i, previsiblement, la seva redacció s'acabarà en 2013.

Mentre l'ampliació no sigui una realitat, la Conselleria ha anunciat que posarà en marxa "mecanismes de coordinació" amb altres centres per millorar l'atenció sanitària dels habitants dels municipis adjacents.

L'ampliació de l'Hospital de Viladecans està pendent des del 2004, en el marc del Pla Sanitari del Baix Llobregat.

Font: http://www.europapress.cat/barcelona/noticia-salut-compromet-iniciar-lampliacio-lhospital-viladecans-2012-20110317174533.html

Aparcado sine die el macroproyecto del nuevo hospital Trueta en Girona

• Ayuntamiento y Generalitat abren conversaciones para repensar el proyecto con el consenso de que el centro hospitalario no sea una obra faraónica

No habrá nuevo hospital Josep Trueta. El faraónico proyecto para dotar a las comarcas gerundenses de un renovado centro de referencia vuelve a tener el contador a cero. Congelado sine die. Y no es la primera vez. Girona ha conocido hasta tres proyectos y varias fechas en el calendario para la puesta en marcha de un macrohospital que debía sustituir al antiguo Trueta, de más de 50 años: 2008, 2011, 2016... El Govern de la Generalitat ha decidido aparcar el plan puesto en marcha por el tripartito y empezar "de cero y sin vicios" un nuevo edificio. Así lo confirmó el pasado jueves el director de Serveis Territorials de Salut en Girona, Josep Trias, sin dar plazos.

[...]

El nuevo edificio, que debía ser una realidad en el 2016, se iba a construir al lado del actual centro sanitario e implicaba la demolición del actual. A finales de este año, se debían empezar a derruir los primeros equipamientos del centro actual: el pabellón de gobierno, el aparcamiento cubierto y la gasolinera. Un edificio, el nuevo Trueta, de mucha envergadura, que costaría unos 250 millones de euros y que la entonces consellera de Salut, Marina Geli, no dudó en bautizar como "la catedral del siglo XXI de Girona".


Continua: http://www.lavanguardia.com/20110830/54208214727/aparcado-sine-die-el-macroproyecto-del-nuevo-hospital-trueta-en-girona.html?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed%3A+lavanguardia%2Fvida+%28Seccion+LV.com+-+Vida%29

Salut preveu obrir d'aquí a un mes i mig el nou CAP de Moià
L'ambulatori s'està acabant d'equipar i ha tingut un cost final de prop de 2,4 milions d'euros

El departament de Salut de la Generalitat preveu posar finalment en servei el nou centre d'assistència primària (CAP) de Moià a final de novembre o principi de desembre. D'aquesta manera, es posarà el punt final a un procés -el de construcció d'aquest equipament- que es va començar a gestar fa quatre anys, la primera pedra del qual es va posar el 2008.

[...]

Font: http://www.regio7.cat/bages/2011/10/14/salut-preveu-obrir-daqui-mes-mig-nou-cap-moia/170951.html