Ciència i noves tecnologies: recerca, desenvolupament, innovació, etc. [Archive] - Page 2

Sky

July 30th, 2005, 11:51 AM

La banda ampla, no només per a la gran ciutat

• 380.000 catalans de zones rurals en podran gaudir en un màxim de dos anys

Un dels grans dèficits d’infrastructures del país és la manca d’accés a la banda ampla en zones rurals i de difícil accés. Ara el Govern català ha anunciat una important ampliació del pla de 2003, anomenat Banda Ampla Rural (BAR) que havia de solucionar aquesta mancança. En primer lloc, la inversió prevista es duplica i passa dels 5 milions d’euros pressupostats inicialment a 10. Això permetrà multiplicar tant el nombre de nuclis rurals a on arribarà l’alta velocitat com el nombre de catalans que se’n beneficiaran: de 317 nuclis a 925, i de 104.000 persones a 384.000. Està previst que les actuacions acabin a principis de 2007.

L’anunci el va fer divendres el conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI), Carles Solà. El Consell Executiu ha aprovat aquesta setmana una ampliació del pressupost del DURSI per al pla que ha de dur la banda ampla a les zones rurals i de difícil accés. Dels 5 milions inicials s’ha passat a 10, que serviran, en part, per finançar noves actuacions a municipis de 17 comarques.

“Aquesta iniciativa és fruit de la redefinició del projecte per disposar de tecnològies que ofereixin cobertures més àmplies i serveis de valor afegit, com l’accés simètric a Internet d’alta velocitat i la telefonia fixa via Internet”, expliquen al DURSI. “L'ampliació de la cobertura permetrà satisfer les necessitats de connectivitat de poblacions disseminades, ciutadans aïllats i nuclis de població de més de 100 habitants sense ADSL”.

En un anys i mig

Es preveu que les actuacions per instal•lar les noves infrastructures comencin a principis de 2006 i acabin durant el primer trimestre de 2007. El resultat de les mateixes ha de ser una xarxa de fins a 8 megabits per segon (mbps), que en teoria assegura “prou banda ampla en el futur per repondre a les necessitats dels nous serveis d’Internet”.

Totes les actuacions es duran a terme en el marc del concurs públic que es va convocar l’any 2003 i que ara patirà algunes modificacions. Ens expliquem: el concurs es va dividir en dos lots, en raó del nombre d’usuaris potencials i d’un criteri de continuïtat geogràfica entre comarques.

El primer lot se’l va adjudicar Iberbanda, especialista en tecnologies de connectivitat sense fils d'alta capacitat, que ha anat desplegant la xarxa prevista a les comarques de Ponent, Alt Pirineu i Aran, Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona.

Va ser amb el segon lot on van sorgir les complicacions. El va guanyar una unió temporal d’empreses formada per Flaix 10 i Isolux Wat. Però pocs mesos després, el Govern considerava que el projecte guanyador no garantia connectivitat suficient per a les necessitats del país, i va iniciar el procés per treure de nou a concurs aquest segon lot.

De 2 a 8 mbps

Per això el lot 2 ha estat objecte d’una redefinició. El guanyador podrà escollir tecnologia (l’anterior obligava a utilitzar connectivitat via satèl·lit i wi-fi), i haurà de garantir una capacitat de fins a 8 mbps, en front dels 2 mbps que exigia l’anterior.

L’empresa guanyadora s’encarregarà de les infrastructures de 17 comarques de Barcelona, Girona i Lleida: l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Garraf, el Maresme, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, la Selva, el Pla de l’Estany, el Ripollès, el Bages, el Berguedà, Osona i el Solsonès.

--

La Malla.

Bitxofo

July 30th, 2005, 12:10 PM

Encara tindrà banda ampla en CEL, abans de que a mi em funcioni bé l'ADSL a BCN centre!!
:bash:

Bitxofo

July 30th, 2005, 12:18 PM

Error, post duplicat, la connexió em va fatal...
:cry:

Sky

July 30th, 2005, 12:19 PM

Jo no vaig tenir ni contestador automàtic (el de Telefónica) fins fa pocs anys. >(

UT596001

July 30th, 2005, 06:26 PM

Hi ha llocs de Catalunya que no poden tenir ni connexió a internet via convencional ja que el telèfon no té cables (és un sistema que es diu "telèfon rural" que va per ones ideat als anys 90). A més, a molts llocs de l'interior de Catalunya no tenen ADSL perquè Telefónica no ho considera rentable.

Com sempre, BCN ha de passar per davant del país...

Confide

July 30th, 2005, 11:24 PM

Jo no vaig tenir ni contestador automàtic (el de Telefónica) fins fa pocs anys. >(

Jajajajaja què malament... i jo que pensava que al poble estavem malament... sort tenim d'estar a la província de BCN!:)

Sky

July 30th, 2005, 11:27 PM

^ Doncs no fa tampoc massa anys que encara teníem un telèfon amb "roda" per marcar els números. xD

Bitxofo

July 31st, 2005, 12:02 AM

^ Doncs no fa tampoc massa anys que encara teníem un telèfon amb "roda" per marcar els números. xD
Jo encara el conservo, i quan se'n va la llum és l'únic que funciona!!
:D

Met

August 5th, 2005, 10:46 PM

Ja fa més d'un any d'aquesta notícia... :tongue3:
Algú l'ha escoltat? :? Seguirà la següent temporada? :?
xD! (el que s'ha de fer pels 27.000 i per Catalunya... :D )

Met dixit! :bowtie:

Sky

August 5th, 2005, 10:54 PM

^^ Per a mi que ni el van fer al final... :D

Met

August 5th, 2005, 10:57 PM

Quins nassos! :soapbox:

Met dixit! :bowtie:

david_jim

August 6th, 2005, 12:46 AM

Sí el van fer, però només durant l'estiu i els diumenges, el presentaven dues noies, una parlava amb la gent el telèfon i l'altra estava al xat oficial del programa, precissament jo vaig tenir un rifi-rafe amb la del xat, perquè li vaig fer una pregunta al xat i ella no la volia fer pública al programa perquè deia que era mentida la pregunta que li feia, i jo li replicava que no, fins que un dia vaig trucar i vaig fer la pregunta en directe, i en directe vaig dir que la del xat era una incompetent, no amb aquestes paraules però més o menys.

Bitxofo

August 6th, 2005, 01:22 AM

david_jim

August 6th, 2005, 01:56 AM

Quin cony de pregunta era?
:?

Volia trobar mapes de Catalunya a Internet amb això de les vegueries i tal i com que havia escoltat que també farien noves comarques doncs li vaig preguntar a aquesta, i em deia que era mentida, que m'estava inventant això de les noves comarques, i jo li deia que no, i li deia coses com "doncs vaja periodista o el que siguis estàs feta tu guapa" i al final ja vaig trucar perquè ella no feia la pregunta en directe i vaig fer pública la seva ignorància.

david_jim

August 6th, 2005, 02:01 AM

Sílvia Llombart (direcció)

Aquesta, la Silvia, aquesta era la que no em creia.

Bitxofo

August 6th, 2005, 02:02 AM

Volia trobar mapes de Catalunya a Internet amb això de les vegueries i tal i com que havia escoltat que també farien noves comarques doncs li vaig preguntar a aquesta, i em deia que era mentida, que m'estava inventant això de les noves comarques, i jo li deia que no, i li deia coses com "doncs vaja periodista o el que siguis estàs feta tu guapa" i al final ja vaig trucar perquè ella no feia la pregunta en directe i vaig fer pública la seva ignorància.
Hohoho!
Molt ben fet.
:D
Inepta!!
:bash:

Sky

August 6th, 2005, 10:42 PM

^^ Però tinc entès que us faran veure Badalona TV (potser amb un altre nom). :D

Bitxofo

August 6th, 2005, 10:47 PM

^^ Però tinc entès que us faran veure Badalona TV (potser amb un altre nom). :D
A SantaCo s'agafaven totes les teles locals de BCN i L'H!!
:D

Aurelio

August 6th, 2005, 11:21 PM

Com sempre, BCN ha de passar per davant del país...

Aviam, Vallesano, les empreses privades busquen rentabilitat i per això posen el cable allà on hi ha la gent i després ho fan on hi menys persones.
Per tant, és més lògic que posin el cable abans a Barcelona que Castellar del Vallès.
Tot s'ha de dir, al Carmel no han posat ni un metre de fibra òptica ni en posaràn mai, i també és Barcelona...
No cal que els de ciutat tinguem sempre la culpa de tot, eh? Que segur que paguem més impostos que la gent de Castellar...
:(

Sky

August 6th, 2005, 11:25 PM

^^

Crec que les operadores estan obligats a cablejar tot el territori...

A Lleida van cablejar primer el barri més "popular" i 7 anys després començen a fer-ho en el meu, que és força més "fashion". :D

Bitxofo

August 6th, 2005, 11:27 PM

Aviam, Vallesano, les empreses privades busquen rentabilitat i per això posen el cable allà on hi ha la gent i després ho fan on hi menys persones.
Per tant, és més lògic que posin el cable abans a Barcelona que Castellar del Vallès.
Tot s'ha de dir, al Carmel no han posat ni un metre de fibra òptica ni en posaràn mai, i també és Barcelona...
No cal que els de ciutat tinguem sempre la culpa de tot, eh? Que segur que paguem més impostos que la gent de Castellar...
:(
Si us serveix de consol, jo visc al centre i el cable de fibra òptica no arriba encara al meu edifici, es queda a 50 metres, al Palau de la Música... >(
:bash:

UT596001

August 6th, 2005, 11:42 PM

Per lo del cable de fibra òptica fa no molt van deixar potes enlaire el meu carrer

Bitxofo

August 7th, 2005, 01:27 AM

Per lo del cable de fibra òptica fa no molt van deixar potes enlaire el meu carrer
Halaaaaaa, i després et queixes...
Tens cable al teu carrer!!
:eek2:

Sky

August 7th, 2005, 01:28 AM

^^ Jo també tinc cable al meu carrer. Van fer obres a les voreres dels voltants, però després se'n van anar com si res. :dunno:

Espero que només estiguin de vacances i tornin per acabar les obres. >(

Bitxofo

August 7th, 2005, 03:11 AM

entfe001

August 7th, 2005, 01:48 PM

A casa meva també van instal·lar el cable... encara recordo el tros de forat a la paret que van fer els desgraciats d'Amena a casa meva, d'un pam de llarg, entre l'escala del pis i el menjador... patètic i deplorable. I a Barcelona porten mesos intentant entrar-nos a casa per acabar una instal·lació de cable no aprovada per la comunitat de veïns... Creieu-me, esteu molt millor sense cable instal·lat.

:bash: :runaway: :down: :toilet:

mikimoto

August 7th, 2005, 03:12 PM

Muntar un canal antiCOPE!!
:D
Calla, calla, que jo escolte al Jiménez Losantos tots els matins :D

Sí, sóc un degenerat xD

Bitxofo

August 8th, 2005, 01:06 AM

Calla, calla, que jo escolte al Jiménez Losantos tots els matins :D

Sí, sóc un degenerat xD
No m'esperava això de tu...
Ja no quedem a BCN!
:D

Sky

August 17th, 2005, 08:01 PM

La meitat de les llars catalanes ja disposen de connexió a Internet i sis de cada deu, d'ordinador

Gairebé la meitat de les llars catalanes (49,2%), nou punts més que ara fa un any, ja disposen de connexió a Internet i sis de cada deu (57,9%) d'ordinador, segons dades de la Fundació Observatori de la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC) de juny de 2005.

A més, la banda ampla s’ha generalitzat. Actualment, un 64% de les llars amb connexió la fan servir (la gran majoria ADSL). En total, un terç de les llars disposen de banda ampla, si be encara està per sota dels 2Mbps que el Govern planteja com a mínim per a l’any 2008. Un dels aspectes que detecta l'estudi és la importància que tenen els infants d'entre 10 i 14 anys com a motor d'entrada de les tecnologies digitals.

Pel que fa als usuaris, l’estudi indica una transformació progressiva dels usuaris esporàdics en habituals i que un percentatge elevat d’aquests han rebut formació específica en l'ús d'ordinadors en el darrer any.

D'altra banda, tot i que el comerç electrònic encara és minoritari, cal destacar l'alt grau de satisfacció entre els que hi han optat.

Pel que fa al seu ús, el correu electrònic és la primera activitat dels qui accedeixen a Internet (93%), la segona és la cerca d'informació de bens i serveis (82%) i la tercera l'obtenció d'informació de l'Administració (66%).

Tot i que aquestes dades ens acosten a les fites marcades per a l'any 2008 per el Pla Director d'Infraestructures de Telecomunicacions, el Departament d'Universitats Recerca i Societat de la Informació (DURSI) considera que cal incrementar les accions d’alfabetització digital per integrar la resta de la població, que es mostra desinteressada o té dificultats.

--

Gencat.net

Bitxofo

August 17th, 2005, 10:45 PM

^^Si es connexió a Internet de merda fallant el 50% de les vegades, m'han ficat a les estadístiques!^^
:puke:
Per cert:
3er rebut de Jazztel no pagat i tornat! I tornats a denunciar via reclamació oficial.
:D

Sky

August 21st, 2005, 08:22 PM

La missió espacial de la UdL avala que l'orígen de la vida ve de l'exterior del planeta

Els primers resultats de l'anàlisi de les roques amb microorganismes vius que la Universitat de Lleida va enviar a l'espai, al maig, amb un coet rus determinen que el 95 per cent de les cèl.lules han sobreviscut. Això avala la teoria que defensa que l'orígen de la vida a la Terra procedeix de l'exterior. La UdL segueix amb la investigació i assegura que hi haurà més missions espacials. En aquest projecte també hi ha participat la Universitat Complutense de Madrid, el consell Superior d'Investigacions Científiques i l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial. La primera missió espacial de la UdL, ara fa tres anys, va fracassar a l'explotar el coet pocs segons després del seu llançament.

--

Segre.

Sky

August 21st, 2005, 08:23 PM

^^ Els lleidatans a la conquesta de l'espai. :D

Bitxofo

August 22nd, 2005, 12:11 PM

^^ Els lleidatans a la conquesta de l'espai. :D
Ara que no funcionen els transbordadors espacials d'Estats Units:
Naus lleidEtanes!!
:D

Sky

August 31st, 2005, 08:21 PM

El Govern aposta per la fibra òptica per fer la competència a Telefónica

El Govern ha acordat encarregar al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya l'execució i explotació de la primera fase del projecte de desplegament d'infraestructures de telecomunicacions, en el marc del Pla Director d'Infraestructures de Telecomunicacions (PDIT), per un import de 20 milions d'euros, així com l'explotació, directa o indirecta per mitjà de tercers. En aquesta fase de llançament s'abordaran tres línies d'actuació ben diferenciades: la creació de l'Ens Gestor d'Infraestructures, l'elaboració detallada del pla d'implantació de la xarxa que es desplegarà i l'inici del desplegament de la xarxa de fibra òptica.

--

e-noticies.com

Sky

September 1st, 2005, 08:41 PM

A partir de dilluns dia 5 de setembre, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) gestionarà a Catalunya el transport i difusió del senyal de televisió de l'ens públic balear, IB3. A partir d'aquesta data, les cases del Baix Llobregat, el Barcelonès i part del Maresme, que reben senyal des de la torre de Collserola, podran sintonitzar la nova cadena al canal 55. En l'àmbit de cobertura del centre emissor de la Mussara (Tarragonès, Baix Camp i una part de l'Alt Camp), el senyal d' IB3 es podrà sintonitzar al canal 31.

--

e-noticies.com

Bitxofo

September 1st, 2005, 09:21 PM

No veig tele!
:colgate:

Sky

September 1st, 2005, 09:22 PM

Jo no la podré veure perquè no emetran des d'Alpicat. >(

Al menys ara...

Saskaton

September 1st, 2005, 09:50 PM

i k tal esta la IB3 ?? como quina tv d'aqui se sembla ? potser algu como city tv o algo mes rastrer como btv o nose

UT596001

September 1st, 2005, 09:54 PM

Al Vallès sembla que de moment tampoc res de res.

Si no agafo ni les canals-brossa barcelonines les canals balears encara menys...

Sky

September 2nd, 2005, 01:19 AM

Canal Català s'instal·la als antics estudis d'Antena 3 a Media Park

La productora Canal Català s’instal·larà des de l'1 de setembre a Media Park, al local que va allotjar els estudis d’Antena 3 a Catalunya. Són 800 metres quadrats en els quals treballaran més de 50 persones entre periodistes, tècnics, administratius i directius. El proper Onze de Setembre, totes les televisions locals que participen en el projecte començaran a emetre amb el nou logo i la programació que, des d’aquí, s’emetrà a gairebé tot Catalunya.

--

e-noticies.com

Sky

September 2nd, 2005, 01:23 AM

^^ Què és això del Canal Català? :?

"S’emetrà a gairebé tot Catalunya", és a dir, que s'emetrà a tot Catalunya menys a Lleida. >(

Bitxofo

September 2nd, 2005, 03:01 AM

^^ Què és això del Canal Català? :?

"S’emetrà a gairebé tot Catalunya", és a dir, que s'emetrà a tot Catalunya menys a Lleida. >(
Com ho saps?
:?

Sky

September 2nd, 2005, 03:04 AM

^^ No ho sé, ho dedueixo per victimisme. :D

Bitxofo

September 2nd, 2005, 03:22 AM

^^ No ho sé, ho dedueixo per victimisme. :D
MeliquistE, llombrigolistE!!
:D

Aurelio

September 2nd, 2005, 07:37 AM

^^ Què és això del Canal Català? :?

"S’emetrà a gairebé tot Catalunya", és a dir, que s'emetrà a tot Catalunya menys a Lleida. >(

Es veu que a Castellar del Vallès tampoc...
:D

yuen

September 2nd, 2005, 11:06 AM

Espero rebre IB3 :D

Abans rebia Canal 9 i tot, però ara ja no :(

sapmania

September 2nd, 2005, 11:24 AM

A veure quan comencem a veure CANAL 9 que hi ha molta gent de València a Catalunya i a València fa molts anys que veiem TV3 i Canal 33 sense cap problema. :bash:

art

September 2nd, 2005, 03:47 PM

no la veuré pas perquè visc al
Vallès Oriental :rant:

Bitxofo

September 2nd, 2005, 06:52 PM

Jo no tinc ni antena, amb això ja us ho dic tot!
;)

Sky

September 3rd, 2005, 12:24 PM

Aquesta iniciativa potencia la col·laboració en el camp dels mitjans audiovisuals de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània

La televisió autonòmica de les Illes Balears, IB3, es podrà sintonitzar a Catalunya a partir del proper dilluns 5 de setembre, data en què iniciarà les seves emissions regulars.

Això es possible gràcies a un acord entre els responsables dels governs i les televisions públiques de Catalunya i les Illes. Aquest acord també garanteix la continuïtat i la millora de la recepció de TV3 i K3/33 a les Illes Balears.

En una primera fase, el senyal d’IB3 tindrà una audiència potencial de tres milions de persones. S’emetrà en sistema analògic des de Collserola i la Mussara. El senyal arribarà a les comarques del Baix Llobregat, Barcelonès i part del Maresme, d’una banda, i del Tarragonès, Baix Camp i part de l’Alt Camp, de l’altra.

Aquesta iniciativa potencia la col·laboració en el camp dels mitjans audiovisuals de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània. El Pla d’implantació de la Televisió Digital Terrestre a Catalunya –presentat al Parlament de Catalunya el 9 de juny passat– preveu la creació del futur Canal Euroregió, que emetrà els senyals de les televisions públiques dels territoris que l’integren i cobrirà el 100% de la població.

--

Gencat.net

Bitxofo

September 3rd, 2005, 05:32 PM

^^Aleshores jo vull veure les teles franceses i italianes de l'Eurorregió i gratis!!^^
:D

entfe001

September 5th, 2005, 01:43 PM

^^Aleshores jo vull veure les teles franceses i italianes de l'Eurorregió i gratis!!^^
:D
A Girona arriba TF1, France 2, France 3, France 5 / Arte i M6...

Bitxofo

September 6th, 2005, 12:51 AM

A Girona arriba TF1, France 2, France 3, France 5 / Arte i M6...
A Girona capital o a La Jonquera poble?
:D

Aurelio

September 6th, 2005, 08:51 AM

Doncs ahir al vespre vaig provar de sintonitzar IB3 i no la vaig trobar... això sí, Canal Latino 69 en tres dials diferents, dues de religioses, Canal Comtal, Nura TV...
??????:???????

Sky

September 6th, 2005, 10:29 AM

entfe001

September 6th, 2005, 04:32 PM

A Girona capital o a La Jonquera poble?
:D
Girona ciutat. No em preguntis com arriba tan avall, perquè no en tinc ni idea... :dunno:

entfe001

September 6th, 2005, 04:35 PM

Sarsanedas encara no sap què fer amb Catalunya Cultura

El director de Catalunya Ràdio, Oleguer Sarsanedas, va demanar ahir temps per definir el futur de Catalunya Cultura i Catalunya Música en l'acte de presentació de la nova temporada. Sarsanedas va demanar un "temps de reflexió", però va augurar canvis "a mitjà termini" que no va voler avançar "per respecte a la gent que hi treballa i pels recursos esmerçats".

--

e-noticies.com
Catalunya Cultura és una llàstima d'emissora. La programació resulta interessant i té programes interessants, però no sé per què la coneix tan poca gent. Ah, i que no gosin tocar-me Catalunya Música! Que vigilin aquesta gent, que la Minobis ja ha fotut fora en Basté i en Clapés! :mad:

Bitxofo

September 7th, 2005, 01:45 AM

No haurieu de veure tanta tele... :ohno:
:runaway:

Sky

September 7th, 2005, 02:19 PM

Maragall permet que IB3 arribi a Catalunya a canvi del futur canal de l'Euroregió

L'acord perquè la nova televisió balear, IB3, arribi a Catalunya vol ser un primer pas en la col·laboració en el camp dels mitjans audiovisuals de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, segons fonts del Govern català. En aquest sentit, el Pla d’implantació de la Televisió Digital Terrestre a Catalunya –presentat al Parlament de Catalunya el 9 de juny passat– preveu la creació del futur Canal Euroregió, que emetrà els senyals de les televisions públiques dels territoris que l’integren i cobrirà el 100% de la població.

--

e-noticies.com

Aurelio

September 7th, 2005, 07:56 PM

I paguessis la quota...
:D

Antoi

September 7th, 2005, 10:31 PM

Girona ciutat. No em preguntis com arriba tan avall, perquè no en tinc ni idea... :dunno:

Aqui a la Bisbal també arriben les emissions de la tele francesa. Has de tenir una antena especial enfocant a la frontera i una tele preparada per rebre el sistema SECAM francès.

Sky

September 7th, 2005, 10:50 PM

Gràcies, Javi! :colgate:

Bitxofo

September 8th, 2005, 02:17 AM

Gràcies Javi82, però com no veig tele...
:dunno:

Sky

September 8th, 2005, 02:20 AM

però com no veig tele...

http://www.skyscrapercity.com/showpost.php?p=5327504&postcount=5

I això? :D

Bitxofo

September 8th, 2005, 03:53 AM

http://www.skyscrapercity.com/showpost.php?p=5327504&postcount=5

I això? :D
Doncs vist sense antena, amb "boira", ratlles i tal...
:(
Home CEL, volia saber que havia passat al meu aeroport!
;)
A més, a més l'únic canal que agafo sense antena és TeleCirco.
:rofl:

Aurelio

September 8th, 2005, 07:25 AM

I qui emetrà el Canal Star Trek??

:D

alexbn

September 8th, 2005, 12:47 PM

Algú té dades de quantes televisions locals, públiques o no, operen a Catalunya, distingint per comarques a ser possible?Al web de la Gene hi sortien, no sé si encara ho fan. El que sí que et puc dir és que si la llista de teles s'actualitza tan sovint com la de ràdios, caca. Será plan de investigar.

alexbn

September 8th, 2005, 01:03 PM

entfe001

September 8th, 2005, 01:36 PM

Apunta:

http://www6.gencat.net/dgma/catala/mapa.htm

Aquí sale un mapa donde puedes escoger la comarca y si quieres ver las teles, las radios o todo. Me he entretenido en comprobar la actualización y qué quieres que te diga...
Resultats per GIRONÈS

Aquesta comarca no te cap emissora de TV local

Això em diu aquesta magnífica web que m'acabes de passar. Televisió de Girona celebra actualment els 10 anys d'emissió. Efectivament, la web està lleugerament desactualitzada. :bash:

entfe001

September 8th, 2005, 01:43 PM

^^
Atenció: he comès un petit error en el missatge anterior. Televisió de Girona fa 20 anys que emet, i no 10.

:eek2: :eek2: :eek2: :eek2: :eek2: :eek2:

:bleep: :bleep: :bleep:

Sky

September 9th, 2005, 12:25 AM

http://www.e-noticies.com/2005/09/09/images_dinamic/Noticias_imagen_20845.jpg

Canal Català comença a emetre per la Diada.

El diumenge dia 11 de setembre i amb motiu de la Diada nacional de Catalunya, Canal Català TV comença la seva emissió per tot el Principat. El projecte, que ha rebut la corresponent autorització administrativa de la Generalitat, és una nova empresa audiovisual participada per diferents televisions locals històriques. L’impulsor ha estat Ferran Cera –exdirector de Flaix TV–, i el conseller delegat és Nicola Pedrazzoli. L'objectiu és "afrontar l’arribada del nou panorama audiovisual oferint i aconseguint dotar de prou força i autonomia les televisions locals catalanes per evitar l’envestida dels grans grups de comunicació de l’Estat Espanyol", segons fonts de l'empresa.

--

e-noticies.com

Sky

September 9th, 2005, 12:26 AM

^^ Nyap de canal. >(

UT596001

September 9th, 2005, 12:28 AM

Perquè un nyap? Jo no hi veig el problema.

Tan sols et diré que a Castellar l'únic "diari" és la forja, el bulletí d'informació de la parròquia del poble...

UT596001

September 9th, 2005, 12:29 AM

Ah... ho dius perquè a Lleida no hi ha res, oi...

Colla de centralistes...

Sky

September 9th, 2005, 12:33 AM

A mi em crida l'atenció això:

Al V. Occidental:

CANALCATALÀVALLÈS

Al V. Oriental:

CANALCATALÀV.ORIENTAL

:D

Bitxofo

September 9th, 2005, 11:33 AM

Perquè un nyap? Jo no hi veig el problema.

Tan sols et diré que a Castellar l'únic "diari" és la forja, el bulletí d'informació de la parròquia del poble...
:rofl: :rofl:
Doncs aneu bé...
:D

Aurelio

September 9th, 2005, 12:16 PM

A quin canal s'agafarà aquesta nova televisió...?
És per aposar-lo en el canal 25 de la meva tele...

:D

Sky

September 15th, 2005, 01:23 PM

http://www.e-noticies.com/2005/09/15/images_dinamic/Noticias_imagen_21066.jpg

BTV es transforma en Barcelona TV per a competir amb City

L’Ajuntament de Barcelona ha fet una aposta decidida per BTV que, a partir d’ara, s’anomenarà Barcelona TV. Els canvis inclouen no només uns nous estudis en ple Districtte 22@ sinó també una nova imatge, una nova programació i nous presentadors. L’aposta pretén consolidar Barcelona TV en el nou mapa mediàtic català i fer front a altres cadenes que emeten a Barcelona com City TV , del Grupo Godó. “Volem ser la televisió especialitzada en Barcelona en el nou mapa mediàtic”, ha afirmat el director general, Ricard Domingo, en la roda de presentació. “Som una opció per a molts barcelonins perquè ho hem anat demostrant en els últims anys”, ha afegit. A la foto, Núria Dias, presentadora de l’Infonit, i Judith Mascó, que presentarà el nou espai d’entreteniment Betròpolis juntament amb el periodista Oscar López.

--

e-noticies.com

UT596001

September 15th, 2005, 11:05 PM

Un canal (BTV) que veu un amic meu que viu a Sant Feliu del Racó, a 35 km de Barcelona...

Sky

September 15th, 2005, 11:28 PM

^^ És un canal panbarcelonista:

Va néixer com a Barcelona Televisió el 1994 i s'ha consolidat com a televisió de la ciutat. Amb una programació diferenciada de la resta de cadenes, BTV, que emet pel canal 39 al Barcelonès i pels canals 32 i 53 a la resta de l'àrea metropolitana, afronta ara una nova etapa en la qual aposta sobretot per la proximitat, la qualitat, la informació i la cultura.

Ara, els altres ajuntaments també "amollen" com el de Barcelona? :?

UT596001

September 15th, 2005, 11:34 PM

Tan sols dir que Sant Feliu del Racó pertany al terme municipal de Castellar del Vallès, amb això us ho dic tot.

Bitxofo

September 16th, 2005, 01:07 AM

Sky

September 16th, 2005, 12:27 PM

La seu europea de la Internet Society podria ubicar-se a Catalunya

El Capítol Català de la Internet Society (ISOC-CAT, http://www.isoc-cat.org) amb el suport del DURSI de la Generalitat de Catalunya, la Fundació I2CAT, la Fundació Observatori de la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC) i de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va presentar el dia 14 de setembre de 2005 la seva candidatura per a ser seu permanent de la Coordinadora de Capítols Europeus de la Internet Society (ISOCECC, http://www.isoc-ecc.org). El proper dia 6 de novembre es coneixerà el nom de la ciutat guanyadora per a convertir-se en la seu de la Internet Society (http://www.isoc.org) a Europa.

El DURSI impulsa l’anomenada Estratègia de la Societat de la Informació que, entre molts altres objectius, es planteja enfortir el sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i aglutinar a Catalunya òrgans decisoris i centres reguladors de decisió de les comunicacions electròniques, en el marc del que anomenem Tecnoregió. Per aquest motiu el DURSI dóna suport a aquesta iniciativa d’una associació catalana.

La ISOC-CAT, conjuntament amb l’IEC i la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) és una de les tres entitats fundadores de l’Associació PUNTCAT, que avui està d'actualitat per l'aprovació dels dominis .CAT.

--

Naciodigital.com

alexbn

September 16th, 2005, 08:16 PM

És un canal panbarcelonistaFreqüència Lleida (la ràdio municipal de Lleida) arriba a Tremp, és panlleidataniste??? :D :D

Sky

September 16th, 2005, 08:21 PM

^^ I tant. I si arriba a Tremp també ho hauria de fer a tots els Països Lleidatans: Andorra, la Cerdanya, l'Alt Berguedà, etc. :D

Clar que per a "pans" les ràdios que emetien des d'això:

http://en.wikipedia.org/wiki/Warszawa_Radio_Mast

The signals from its 2 megawatt transmitters could be received across all of Europe, North Africa and even in North America.

:eek2:

Sky

September 16th, 2005, 09:30 PM

http://i4.photobucket.com/albums/y104/ivanmiro/Imatge_cat_1981.jpg

Acord per impulsar l’agroindústria i convertir Catalunya en un centre biotecnològic a Europa

El sector agroalimentari, que representa el 15% de la facturació total de la indústria catalana, comptarà amb una nova eina d’investigació, expansió comercial i atracció d’inversions. Es tracta de l’anomenada Anella de L’Agroindústria. Una aliança de tres centres tecnològics de nova creació situats a Monells-Girona, Lleida i Reus.

Es tracta del Centre Tecnològic de Noves Tecnologies i Processos d’Alimentació (CENTA), a Monells-Girona; el Centre Tecnològic Agroalimentari (CTA), a Lleida, i el Centre Tecnològic de la Nutrició i la Salut (CTNS), a Reus.

La creació d’aquesta anella, de la que ja s’ha signat el protocol, es fruït d’una estratègia compartida entre el Govern català, els governs locals, les universitats i centres de recerca, els parcs científics i el sector empresarial.

--

Gencat.net

Sky

September 17th, 2005, 11:27 AM

Fira de Lleida implantarà un sistema pioner d'identificació electrònica de visitants

Fira de Lleida implantarà a la Tretzena edició de Municipàlia un sistema pioner d'identificació electrònica de visitants professionals i d'expositors. Es tracta d'un mecanisme que llegeix les targetes de visites mitjançant un escàner. Aquest permet introduir les targetes de forma inmediata i evita cues. El certamen se celebrarà del 18 al 21 d'octubre.

--

SEGRE.

Sky

September 17th, 2005, 11:28 AM

^^ No sé per què però tinc la sensació que aquest sistema del que parlen no és tan "pioner" com ells diuen. :D

dirdam

September 17th, 2005, 05:27 PM

Jo no li trobo el "pionerisme" :D

Sky

September 17th, 2005, 05:28 PM

^^ Hi ha lomásduropa i loprimeroduropa. Són dues cares de la mateixa moneda. :D

UT596001

September 17th, 2005, 10:23 PM

Si un cas en aquest cas seria "loprimerodeLleidE" :D

Sky

September 17th, 2005, 10:33 PM

UT596001

September 17th, 2005, 10:45 PM

Aquí a Castellar crec que encara no tenim ni un sol milímetre d'escales mecàniques...

dirdam

September 18th, 2005, 12:59 AM

^^ Llavors no seria gaire difícil... Els meus pares encara es recorden de les primeres escales mecàniques que s'instal·laren a Lleida, a finals dels 70, al supermercat SIMAGO, posteriorment conegut com "Champion" i actualment "Esclat". :DEl 1961 es van instal·lar a Madrid les escales mecániques més llargues d'Europa (en aquella época). Són encara avui dia a l'estació de Pl. de España de la línia 10 del metro.

Aurelio

September 18th, 2005, 07:38 AM

Doncs al meu barri, el Carmel, tenim escales mecàniques en alguns carrers, degut al pendent: C/ Alguer, C/ Murtra, C/ Feijoo, C/ Beat Almató -El Coll-, i les futures d'Hortal (el meu carrer ! :D) i C/ La Manxa...

:)

Bitxofo

September 19th, 2005, 06:31 PM

UT596001

September 19th, 2005, 10:20 PM

És que jo sàpiga, fora de BCN no hi han escales mecàniques al mig del carrer (potser com a molt en algun municipi de l'àrea metropolitana).

Sky

September 19th, 2005, 10:39 PM

^^ A Lleida, d'escales "urbanes", només tenim unes que uneixen la plaça Sant Joan amb el barri del Canyeret. El dia de la trobada les vam voler fer servir però no funcionaven en la direcció que volíem. :D

En aquestes fotos es poden apreciar una mica:

http://img56.imageshack.us/img56/8771/seixamlleida0023cr.jpg

http://www.lleidabasquet.com/aplicacions/arxius/ImatgePetita_1332.jpg

http://www.paeria.es/acces/img/edifici_acces.jpg

http://82.194.73.6/rcs/rutas/lleida_santjoan_gran.gif

Aurelio

September 20th, 2005, 07:14 AM

Sabíeu que la Baixada de la Glòria té dos noms segons pugis o baixis...

"Baixada de la Glòria"...

o

"Pujada de l'Infern"...

:D

Bitxofo

September 20th, 2005, 08:29 PM

Sabíeu que la Baixada de la Glòria té dos noms segons pugis o baixis...

"Baixada de la Glòria"...

o

"Pujada de l'Infern"...

:D
Les escales mecàniques de pujada de la Baixada de la Glòria NO funcionen gairebé mai... :(
:ohno:
Vandalisme?
:?

UT596001

September 20th, 2005, 10:04 PM

Vandalisme potser, deixadesa de l'ajuntament en el manteniment segur.

Sky

October 10th, 2006, 12:06 PM

Yahoo! obre el seu centre d’investigació català

- El primer que instal·la a Europa

El buscador nord-americà ha inaugurat aquest dilluns el seu Yahoo! Research barceloní, el primer centre d'investigació que obre a Europa. El centre té 12 persones en plantilla i s'instal·larà provisionalment a l'Estació de França, mentre acaba la construcció de la seva seu definitiva, l'edifici Barcelona Media, al districte 22@ de la Ciutat Comtal. El conseller de Treball i Indústria de la Generalitat, Jordi Valls, han destacat la capacitat d'atracció de talents que té Barcelona, posant com exemple aquest nou projecte que encapçala l'investigador xilè Ricardo Baeza-Yates, director del centre.

--

laMalla.net

http://research.yahoo.com/location/yahoo_research_barcelona

Bitxofo

October 11th, 2006, 12:54 AM

Hi haurà www.yahoo.cat ??
:eek:

Sky

October 11th, 2006, 10:56 AM

^^ Ja hi és. :D

Bitxofo

October 11th, 2006, 04:29 PM

^^No exactament...
:D

Sky

October 11th, 2006, 05:00 PM

^^ Doncs el poc que hi ha ara és gràcies als calerons de la Generalitat. :O

Bitxofo

November 15th, 2006, 05:15 PM

^^Jo passo de veure tele, no tinc ni antena! xDDD
:D

Gabe

November 15th, 2006, 05:58 PM

^^Jo passo de veure tele, no tinc ni antena! xDDD
:D

llavors pq vols que et gravin no sé quin programa que he vist en algun thread?

Bitxofo

November 15th, 2006, 06:14 PM

^^Per veure'l al "ordinata"!
:D
Només he demanat les emissions d'O.T. per veure en Jose i el documental sobre l'aeroport de BCN a TV3.
;)

Gabe

November 15th, 2006, 06:17 PM

^^Per veure'l al "ordinata"!
:D
Només he demanat les emissions d'O.T. per veure en Jose i el documental sobre l'aeroport de BCN a TV3.
;)

i com ficaràs la cinta VHS al "ordinata"? :D

Bitxofo

November 15th, 2006, 06:25 PM

i com ficaràs la cinta VHS al "ordinata"? :D
És un Commodore 128 que encara conservo!
:D

Met

December 8th, 2006, 10:57 AM

Barcelona busca fer-se un lloc en el potent sector aeroespacial

• La indústria local encara és petita, però ha passat de l'1% del total espanyol el 2000 a l'actual 4%
• Un Ariane batejat amb el nom de la ciutat culmina simbòlicament l'auge dels últims anys

Barcelona no vol deixar perdre cap ocasió en el seductor i emergent sector aeronàutic, que inclou des del disseny d'avions fins a la construcció de satèl.lits de telecomunicacions, i per a això ha posat en marxa una sèrie d'iniciatives que té com a culminació simbòlica el llançament, aquesta nit, d'un coet Ariane batejat amb el nom de la ciutat. "Barcelona representava fa sis anys l'1% de la indústria espanyola del sector, que es concentra a Madrid, Sevilla i el País Basc, i ara ja se situa en el 4%. Encara que no és gaire, sí que és un gran canvi", resumeix José Mariano López, director gerent del lobby públic-privat Baie, que agrupa la indústria local. Barcelona s'acomiada com a capital de les Ciutats Ariane, càrrec que ha ostentat durant els dos últims anys i que ara cedeix a Tolosa.
L'imponent coet Ariane 5 Ciutat de Barcelona, que espera el moment de l'enlairament en una rampa de llançament a la base de Kourou (Guaiana francesa), porta aquest nom com a reconeixement de la feina feta per Barcelona en els últims dos anys en la promoció de la indústria i la ciència aeroespacial. Ha crescut la seva presència en congressos i actes públics, però el que és fonamental és que ha crescut el mateix sector. Entre els exemples més clars destaca el futur parc aeroespacial de Viladecans, que acollirà empreses aeronàutiques, i el nou campus universitari de la UPC a Castelldefels. "Catalunya és la comunitat autònoma on sorgeixen més empreses noves", resumeix López.

UN MILER DE TREBALLADORS
Baie agrupa 94 entitats, incloent-hi 59 empreses i un total de prop d'un miler de treballadors. Es tracta d'empreses molt tecnificades, que multipliquen per cinc la rendibilitat de la indústria catalana, amb un personal ben preparat i amb "capacitats variades", com diu López. "No som Tolosa (on es fabriquen els Airbus i els Ariane), ni tan sols Madrid, però tenim empreses de software, accessoris, trens d'aterratge, peces embarcades, simuladors, utillatge...", assegura el gerent de Baie.
La realitat, no obstant, mostra també que les empreses són petites o mitjanes, amb una facturació entre totes de 105 milions d'euros anuals (2004). "Falta una gran companyia que serveixi de pol d'atracció per a d'altres de més petites", afirma el gerent de Baie. ¿I quina és l'esperança? "Confiem que Barcelona sigui elegida seu de gestió de Galileo, el programa europeu de satèl.lits". La decisió entre les 11 candidates està per caure.
"Barcelona ofereix bones connexions, proximitat a Tolosa, creixement potencial, qualitat de vida. Tenim a més a més el suport de totes les administracions --conclou López--. Som favorits". En qualsevol cas, assumeix que el camí és llarg: "S'estan posant les bases, però el canvi no és d'un dia per l'altre. Parlem d'un sector de fons: un avió triga 15 anys a dissenyar-se i es ven durant desenes".

www.elperiodico.cat
-------------------------------------------------------------------------------------

a10! :runaway:

Sky

December 11th, 2006, 03:33 PM

La UE decideix avui on serà
Barcelona vol el Galileu

Avui es possible que es sàpiga la candidatura guanyadora, ja que els ministres de transports de la Unió Europea es reuneixen per estudiar els avantatges de cada ciutat i per elegir-ne una.

A més de Barcelona, opten al concurs Atenes, Brussel·les, Caerdydd (Gal·les), Estrasburg, La Valetta (Malta), Ljubljana, Munic, Noordwijk (Països Baixos), Praga, Roma.

El sistema de navegació per satèl·lit Galileu és un projecte de la Unió Europea i de l'Agència Espacial Europea, que es presenta com una alternativa al GPS, dels Estats Units, i al Glonass, de Rússia. El pressupost d’aquest sistema és d’uns 3.200 milions d’euros. El primer satèl·lit Galileu es va llançar el desembre del 2005 i el segon s’enviarà a l’espai a final del 2007. El sistema s'hauria d'haver completat el 2012.

http://www.prnoticias.com/prn/hojas/noticias/detallenoticia.jsp?noticia=26975&repositorio=0&pagina=1&idapr=13__esp_1__

Sky

December 12th, 2006, 01:12 PM

Catalunya perd el ritme en inversions destinades a recerca científica i tecnologia

• L'augment del 2005 va ser inferior a la mitjana estatal
• La despesa pública va créixer el 18% però a les empreses no es va arribar al 4%

Catalunya va perdre l'any passat el ritme de creixement en les inversions destinades a recerca científica i desenvolupament tecnològic (R+D) iniciat fa vint anys. Les inversions totals en aquestes activitats innovadores estan augmentant però ho fan a un ritme molt inferior al que s'havia previst. En especial, les inversions en R+D a Catalunya estan estancades en el sector privat, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística.

El 2005 es van invertir en ciència i tecnologia a Catalunya 2.302 milions d'euros, una xifra equivalent a l'1,35% del producte interior brut (PIB) català. Cal recordar que l'any 2004 les inversions en R+D van ser de 2.106 milions d'euros i, sobretot, que aquesta xifra representava l'1,44% del PIB d'aquell any.

L'estadística dóna una imatge clara de la desacceleració: les inversions en recerca van augmentar l'any passat el 9,28%, mentre que l'increment de l'any anterior havia estat del 12,31% i el 2003 del 15,22%.

En una de les dades més significatives d'aquest any, l'estudi de l'INE mostra que les inversions en R+D van augmentar l'any passat a Catalunya menys que al conjunt de l'Estat espanyol, on es va registrar un increment del 13,99%. (...)

http://www.avui.cat/avui/diari/06/des/12/301244.htm

Sky

January 15th, 2007, 08:14 PM

Catalunya ha d’impulsar una política de neutralitat tecnològica

Carles Grau -director de Microsoft a Catalunya- demana al Govern català que d’ara endavant adopti “un paper neutral” -especialment en el cas del programari lliure- en el sector de les noves tecnologies. Altrament, Grau explica a El Singular Digital quines seran els avantatges del nou sistema operatiu Windows Vista 2007 que farà que puguem gaudir “d’un nou estil de vida digital a la llar”.

P: Microsoft ha decidit fer una important inversió a Catalunya els pròxims anys. Per què s'ha triat Catalunya?

R: Catalunya representa més del 20% del mercat de les tecnologies de la informació i té una importància estratègica en el conjunt de l’Estat. Tenim unes universitats, centres de recerca i un esperit de treball emprenedor molt favorables per al desplegament d’innovacions tecnològiques. A més, Catalunya té una cultura, llengua i identitats pròpies que fan convenient adreçar-hi accions específiques. I aquesta ha estat la clau de l’èxit en la nostra actuació: els resultats de les nostres inversions són espectaculars i a Catalunya estem creixent gairebé un 30%, tres vegades més que el promig a Europa.

P: Quines son les principals dificultats que troba Microsoft per instal•lar-se a Catalunya?

R: Inicialment, varem tenir discrepàncies amb alguns grups que van fer del programari lliure la seva prioritat. Amb el temps, però, s’ha demostrat que campanyes de programari comercial com Microsoft estan generant més llocs de treball, riquesa, innovació i un impuls més efectiu de la llengua catalana. Ara bé, vull destacar que tenim gent molt brillant en aquest país. I gràcies a això hem pogut desenvolupar projectes com la primera Software Factory for Microsoft Dynamics d’Espanya (Lleida), el primer Centre d’Innovació en Productivitat (Manresa), donar formació a més de 170.000 persones desafavorides (Barcelona) o ajudar les noves empreses de base tecnològica (Barcelona). I, de fet, em deixo molts altres alts càrrecs i executius que ens estan ajudant a Catalunya.

P: Davant el problema de la deslocalització d'empreses, quin futur creu que pot tenir Catalunya al sector tecnològic?

R: A Catalunya tenim una economia que va molt bé, però uns índexs de productivitat baixos. I és aquí on l’ús de les tecnologies de la informació esdevé clau per millorar la productivitat. No obstant això, calen iniciatives fermes contra la pirateria i promoure també la generació de patents i marques, ja que estem a la cua d’Europa en aquest aspecte.

P: Què en pensa vostè dels reptes que planteja per a l'estratègia de Microsoft el software lliure --molt especialment, Linux-- o Google?

La competència és sana per a tothom. La realitat però és que Linux no està consolidant-se com una aposta ferma. Només té una certa presència en el món dels servidors web i de la Supercomputació. Google, en canvi, és un excel•lent competidor i lidera el mercat del cercadors en l’entorn domèstic. Ara bé, Microsoft desplegarà, al 2007, les noves versions de Windows Vista i Office 2007 que porten uns cercadors integrats amb grans capacitats que, esperem, tindran l’èxit que ha tingut Google a la llar.

P: Quins avantatges tindré si instal•lo al meu ordinador el nou sistema operatiu Windows Vista en relació als seus antecessors?

R: Windows Vista proporciona més seguretat, és molt més senzill d’utilitzar i incorpora uns cercadors molt més sofisticats. A més, les seves capacitats multimèdia fa que puguem gaudir d’un nou estil de vida digital a la llar on l’ordinador personal es transforma en el servidor de fotografies, música, vídeos i pel•lícules. No cal oblidar que, per els administradors de sistemes, Windows Vista incorpora novetats que faciliten la gestió dels equips informàtics, especialment, en la gestió d’imatges.

P: Aquest sistema donarà cabuda a una llengua catalana que, de fet, pateix una situació marginal en l’àmbit de les noves tecnologies, no?

R: El nivell d’ús de les nostres aplicacions en català és força modest. Només ens consten unes 250.000 descarregues a la web de les nostres llibreries (LIPs) en català per personalitzar Windows i Office. Calen molts més esforços per fer que la població personalitzi el seu entorn de treball en català, aprofitant que és senzill i gratuït. La situació millorarà molt amb Windows Vista ja que permet el multilingüisme i estem treballant amb els principals fabricants d’equips personals per fer que el català vingui preinstalat sense haver de fer descarregues posteriors.

P: Quins requeriments li faria al Govern català mirant al futur?

A part de demanar-li una posició més ferma en la defensa de la propietat intel•lectual i en la generació de patents i marques, crec que el Govern català hauria d’impulsar la innovació sense afavorir els entorns de programari lliure ja que està demostrat que aquests entorns no són més eficaços. En canvi, el programari comercial i, en concret, les tecnologies de Microsoft, estan demostrant ser molt més efectives en aquests entorns. A Catalunya hauríem d’impulsar una política més decidida de neutralitat tecnològica.

P: Quin és el futur de la premsa digital?

R: És d’un dimensió extraordinària. El nou estil de vida digital amb la convergència de continguts i serveis al mòbil, el televisor i l’ordinador personal obre noves oportunitats a la premsa digital.

P: Per acabar, què és el més Singular de Carles Grau?

R: Sóc una persona entusiasta que creu en el seu equip i que gaudeix de l’empenta de grans projectes. Crec molt en els fruits del treball dur, però també en què és molt important gaudir i passar-ho d’allò mes bé.

--

http://www.elsingulardigital.cat/cat/viewer.php?COD=2094

Sky

February 14th, 2007, 08:29 PM

Google estrena domini a Andorra

Des d’ahir ja és possible utilitzar la versió andorrana del cercador Google. Tal com ha informat el diari digital Vilaweb, Google ha llançat l’adreça www.google.ad, una versió que es presenta com a “Google català” a la pàgina inicial i que significa un pas més en la presència del català en les eines d’Internet. A mitjan del 2004, la versió andorrana del cercador californià ja va ser motiu d’una campanya, impulsada per l’entitat GoogleCAT, que sol·licitava a la companyia que comprés el domini andorrà. Google disposa de més d’un centenar de sufixos estatals. La versió andorrana arriba automàticament a www.google.com/intl/ca/ i, a més, ofereix l’accés al Google anglès a la barra inferior, en lloc del Google espanyol. Cal recordar que els accessos a l’adreça genèrica www.google.com des d’una IP de l’Estat espanyol són redireccionats automàticament a www.google.es, és a dir, Google Espanya. Segons Vilaweb, Google té registrada l’adreça www.google.cat i ja ha anunciat la intenció d’activar-la més endavant. (...)

http://www.bondia.ad/artman/publish/article_8578.shtml

JarlehuBCN

February 20th, 2007, 05:26 PM

BCN planeja un ordinador 100 cops més potent que el Mare Nostrum

• L'equip farà servir processadors similars als de la consola Playstation

http://www.elperiodico.com/EDICION/ED070220/CAT/FOTOS/EPPNDCAT/CARP01/f031mh01.jpg
Instal.lacions del Mare Nostrum al campus barceloní de la UPC. Foto: JULIO CARBÓ

ANTONIO MADRIDEJOS
BARCELONA

El superordinador de Barcelona, l'anomenat Mare Nostrum, es va sotmetre a finals de l'any passat a una renovació gairebé completa que li va permetre duplicar la capacitat de càlcul i recuperar d'aquesta manera el lideratge europeu, però els seus gestors sembla que no en tenen prou i ja pensen en un substitut que empetitirà els èxits actuals. Segons va explicar ahir Mateo Valero, catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i director del Centre de Supercomputació de Barcelona (BSC), l'objectiu és disposar d'aquí a tres o quatre anys d'una nova instal.lació 100 vegades més potent que el Mare Nostrum. "Que ho aconseguim dependrà de diversos factors, incloent-hi que es venguin moltes PlayStation", va dir Valero amb humor. Després ho va explicar.
El supercomputador es construiria també en col.laboració amb IBM, però fent servir una nova tecnologia basada en processadors Cell, desenvolupats per a la videoconsola de Sony. El trio de firmes implicades el completa Toshiba. "Si la PlayStation funciona i es ven, significarà que hi ha beneficis i es pot invertir", va dir. La màquina superaria la barrera dels 10 petaflops, és a dir, podria fer 10 trilions de càlculs per segon.
La renovació recent del Mare Nostrum, que ha costat un total de 12 milions d'euros, l'ha situat novament com l'ordinador més potent d'Europa i el cinquè del món. Estèticament no ha canviat, però si abans hi havia un processador en cada una de les seves 2.500 plaques, ara n'hi ha dos. A més a més, els antics sistemes no s'han portat a reciclar, sinó que s'han utilitzat per construir sis superordinadors (Canàries, Madrid, València, Cantàbria, Saragossa i Màlaga) de la incipient xarxa espanyola de supercomputació, coordinada des de Barcelona.

SEGONA REFORMA
Valero va explicar que les negociacions per al futur ordinador van començar fa un any i mig, però es va mostrar caut i va insistir que segurament primer serà necessària una segona actualització del Mare Nostrum. La reforma, potser d'aquí a un parell d'anys, suposaria col.locar 8 o 16 processadors on ara n'hi ha dos. "Hi podria haver un problema de saturació --va dir--, però només en moments molt concrets".
El 2006 hi va haver tants grups interessats a treballar amb el Mare Nostrum que la instal.lació va atorgar el 80% del seu temps total de càlcul, "un percentatge extraordinari", va dir Valero. A l'augmentar la xarxa de supercomputació, el que seria lògic és que el Mare Nostrum es reservés per als càlculs més descomunals. Per exemple, els professors José María Baldasano i José María Cela, tots dos de la UPC, treballen actualment en dos projectes per simular l'evolució de contaminants en l'aire i el moviment del cor.

Enllaç: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=381540&idseccio_PK=1021&h=

:cheers:

Danzig

February 20th, 2007, 05:30 PM

"L'equip farà servir processadors similars als de la consola Playstation"

^^

després de veure això passo de llegir la notícia :sleepy:

UT596001

February 20th, 2007, 06:07 PM

^^ És el PSCeriódico, no es poden demanar miracles.

mentalpower

February 20th, 2007, 07:05 PM

"L'equip farà servir processadors similars als de la consola Playstation"

^^

després de veure això passo de llegir la notícia :sleepy:

^^ És el PSCeriódico, no es poden demanar miracles.

De fet la afirmacio es certa.... es refereixen als CELL-processors que ha estat desenvolupant un consorcin internacional, que inclou a IBM i a Sony... son uns microxips que poden comunicar-se entre ells per a repartir-se capacitat de càlcul... creant cel.les d'ordinadors. L'exemple tonto que sempre posen es que, si tens un munt de electrodomestics a casa que tenen cadascun d'ells un CELL, doncs el CELL del video pot demanar al CELL de la televisio, o al de la rentadora, si no estan fent res complicat, que les calculi coses :crazy:

La Playstation 3 porta d'aquests CELL processors.

Danzig

February 21st, 2007, 01:42 PM

^^

ja, però és com dir que un 600 i un Mclaren porten uns motors similars per què tots dos en porten un d'explosió :D

mentalpower

February 21st, 2007, 02:22 PM

^^ no ben bé, seria com dir que muntes un McLaren amb 300 motors d'un 600. Això que en mecanica no tindria molt sentit, si que en té de sentit en arquitectura de computadors.

La idea del nou supercomputador d'IBM es el d'utilitzar milers d'aquest processadors CELL per a fer supercomputadors, pero cadascun d'aquests es quasi igual que els CELL que van a la Playstation 3.

Met

April 5th, 2007, 09:28 AM

El documental fa un recorregut pels aspectes més interessants de la ciutat

Barcelona torna a ser protagonista. Els dies 8 i 15 d'abril, TVE emetrà un documental sobre la ciutat, dins de la sèrie Ciudades para el siglo XXI.

El documental de Barcelona, dividit en dos capítols, fa un recorregut pels aspectes més interessants de la metròpoli, des del vessant històric i monumental, fins al més modern i tecnològic.

............
http://w3.bcn.es/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,1653_1802_1_235895110,00.html?bcnAccessible=true&accio=detall&home=HomeBCN

Al web del programa apareixen algunes fotos de Barcelona...
Són 2 capítuls, el 8 i el 15 d'abril!
http://www.rtve.es/tve/program/sigloxxi/barcelona.html
http://www.rtve.es/tve/program/sigloxxi/barcelona2.html

a10! :runaway:

Hush

April 9th, 2007, 05:51 PM

alexbn

April 9th, 2007, 05:54 PM

Ja estic esperant la segona part!!

Met

April 10th, 2007, 11:14 AM

^^
Jo no el vaig poder veure... :cry:

Ara navegaré una estoneta vejam si Sant Emule m'il·luimna. :D

a10! :runaway:

alexbn

April 10th, 2007, 09:13 PM

Salió varias veces el tranvía pasando. Mola.

Sky

June 17th, 2007, 06:02 PM

El web de l'Ajuntament de Lleida és el cinquè millor de l'Estat

La pàgina web de la Paeria ocupa la cinquena posició en el rànquing dels millors portals estatals. Davant de la lleidatana, només s'hi situen les de Barcelona, Gijón, Pamplona i Vitòria. Aquest estudi, elaborat per France Telecom, confirma qualitat dels serveis informàtics de l'Ajuntament, que ja han rebut diversos guardons. Aquests serveis web són una part fonamental de l'estratègia de e-govern de l'Ajuntament de Lleida per explicar els serveis als ciutadans. Entre els 25 primers webs de consistoris estatals n'hi ha nou de Catalunya. Així, Terrassa i Girona ocupen els números 8 i 9, respectivament, Gavà, l'onzè i Castelldefels, el cinquè. L'Ajuntament de Barcelona lidera el rànquing amb la puntuació més alta.

SEGRE

Sky

June 22nd, 2007, 11:44 AM

DailyMotion s'instal·larà a Barcelona

El web DailyMotion, una creació francesa que permet publicar videos a Internet, ha anunciat que s'instal·larà a Barcelona. A més, ja ha publicat una oferta per trobar un especialista en continguts. D'aquesta manera, DailyMotion, com ja va fer Yahoo en el seu dia, s'establirà a la capital catalana, que atreu cada cop més empreses tecnològiques.

http://www.dailymotion.com/

http://www.naciodigital.cat/?seccio=noticies&accio=veure&id=6258

Sky

June 28th, 2007, 04:42 PM

El projecte europeu desenvoluparà l’energia de fusió, una de les grans esperances per substituir els combustibles fòssils

La seu administrativa de l’ITER s’instal·larà al Campus de Llevant

Catalunya va perdre l'oportunitat de ser la seu del futur reactor pilot del projecte internacional ITER i es va quedar el premi de consolació: ser la seu administrativa. Avui, el Comissari europeu de Ciència i Investigació, Janez Potocnik, i la ministra d'Educació i Ciència, Mercedes Cabrera, han signat l'acord segons el qual l'Estat espanyol es compromet a facilitar les instal·lacions necessàries per crear aquesta oficina, la qual s'encarregarà també d'investigar i construir els components de les parts de què consta el reactor.

Encara que es parla d'oficina "administrativa", perquè el reactor pilot es construirà a Cadarache (França), la ministra Mercedes Cabrera ha insistit que la seu de l'ITER a Barcelona serà molt més i comportarà un important desenvolupament tecnològic per a la ciutat. "És el projecte científic de més entitat que s'està desenvolupant en aquests moments a nivell internacional -ha destacat la ministra- i si aconsegueix el seu objectiu -la producció d'energia de fusió neta- serà una de les majors fites tecnològiques".

La seu de l'empresa comuna europea que desenvoluparà el projecte europeu de l'ITER, Fusion for Energy, es començarà a construir l'any vinent i se situarà en un solar del Campus de Llevant, davant del Fòrum, cedit per l'Ajuntament. "Serà un edifici emblemàtic", ha dit Cabrera, " i haurà d'estar enllestit el 2010", però encara no s'ha encarregat el projecte ni s'ha decidit l'arquitecte. El que si està clar és que la seu costarà uns 20 milions d'euros, finançats pel Ministeri d'Educació i Ciència, i suposarà una inversió d'uns 4.000 milions d'euros en els propers deu anys.

De moment, la seu de Fusion for Energy es posarà en marxa a principis de 2008 en un edifici situat davant el parc de Diagonal Mar i començarà a incorporar personal abans de finalitzar l'any. Quan estigui a ple rendiment acollirà entre 200 i 300 científics i tècnics d'alt nivell, els quals tindran entre altres missions les de col·laborar amb el Japó amb una sèrie de projectes per accelerar el desenvolupament de l'energia de fusió, com a part de l'acord internacional que ha fet possible aquest important projecte. També s'encarregaran d'aportar els proveïdors de components per construir el reactor de Cadarache (França) i coordinar la construcció dels primers reactors de fusió de demostració.

L'Iter és un projecte a nivell internacional en el qual participen la Unió Europea i diferents països com Estats Units, Xina, Japó, Corea del Sud, Rússia i l'Índia. El seu objectiu és desenvolupar l'anomenada energia de fusió, una energia a partir de l'hidrogen, gairebé il·limitada i respectuosa amb el medi ambient. Però fins que aquest tipus d'energia abasteixi la nostra societat encara passaran molts anys. La construcció del reactor pilot de Cadarache trigarà una dècada i es calcula que encara es necessitaran altres 20 anys per desenvolupar aquesta tecnologia i construir els primers reactors de demostració.

Com va dir el comissari europeu, "al 1958 la fusió era un somni i els problemes energètics eren importants, ara és una esperança i els problemes energètics són crítics".

http://www.lamalla.net/canal/medi_ambient/sostenibilitat/article?id=172616

mentalpower

June 28th, 2007, 06:18 PM

La seu de l'empresa comuna europea que desenvoluparà el projecte europeu de l'ITER, Fusion for Energy, es començarà a construir l'any vinent i se situarà en un solar del Campus de Llevant, davant del Fòrum, cedit per l'Ajuntament. "Serà un edifici emblemàtic", ha dit Cabrera, " i haurà d'estar enllestit el 2010", però encara no s'ha encarregat el projecte ni s'ha decidit l'arquitecte. El que si està clar és que la seu costarà uns 20 milions d'euros, finançats pel Ministeri d'Educació i Ciència, i suposarà una inversió d'uns 4.000 milions d'euros en els propers deu anys.

Amb tantes presses per tenir-la acabada, si juntem que encara no hi ha projecte, por em dona la mena d'edifici "emblematic" que pensen fer allá al Forum.

De les presses no poden sortir genialitats... com a minim haurá de ser estructuralment simple, res de formes rodones o estranyes que compliquin la construcció...

_Atun_

January 29th, 2008, 02:04 PM

El Parc Científic de Barcelona (PCB) augmentarà la seva superfície fins als 90.000 metres quadrats

El Parc Científic de Barcelona (PCB) passarà de 25.000 a 90.000 metres quadrats en tres anys, segons indica el pla d'ampliació que acaba de presentar. El projecte rebrà una inversió de 111 milions d'euros. Segons els seus responsables, aquesta ampliació permetrà un increment de les empreses biotecnològiques i farmacèutiques, centres i instituts de recerca, plataformes tecnològiques i serveis científics i de suport a la innovació. Així mateix, ajudarà a augmentar el nombre de professionals que treballen en R+D+i dels 1.500 actuals fins als 4.000 previstos el 2011. El PCB va ser creat el 1997 com una iniciativa de la Universitat de Barcelona per fomentar la innovació i desenvolupar empreses de caràcter biotecnològic.

http://www.cidem.com/catalonia/cat/pressroom/2008/01/pcb.jsp

Danzig

January 30th, 2008, 12:31 PM

^^ més info:

notícia: http://www.pcb.ub.es/homePCB/live/ct/futurPCB.asp

http://www.pcb.ub.cat/homePCB/live/img/1200579374085.jpg
"La remodelació de les torres, actualment en obres, ampliarà fins a més de 13.000 m2 l’espai actual d’oficines"

projecte: http://www.pcb.ub.cat/homePCB/live/ct/p2351.asp

mentalpower

January 30th, 2008, 02:22 PM

^^ Gràcies pels links, Danzig, tenia curiositat de que farien, hi passo sovint per allà.

Quina ocasió perduda per fer una reordenació dels voltants del Camp Nou :ohno:, la zona quedarà com un nyap rera l'altre. Carrers tallats, dificultat per creuar de nord a sud, etc...

Per als qui tinguin curiositat de com queda el mapa de la zona:

http://maps.google.es/maps?f=q&hl=es&geocode=&q=Baldiri+i+REixac,+5&sll=40.396764,-3.713379&sspn=11.674551,20.566406&ie=UTF8&ll=41.382412,2.118409&spn=0.011238,0.020084&z=16&om=0

Izo

January 31st, 2008, 09:58 PM

La meva ex-facultat; quins records... El forat que hi ha ara és enorme.

Danzig

February 1st, 2008, 12:14 AM

^^ jo hi vaig fer la sele :D

Izo

February 3rd, 2008, 06:22 PM

Jo la vaig fer a Econòmiques (Palau reial). :)

Per cert, que de la facultat (l'antiga d'història) quan hi estudiava es deia que la van fer malament i que les torres s'enfonsaven de mica en mica (rotllo Torre de Pisa) i que van haver de fer algunes modificacions per minimitzar l'impacte de l'enfonsament progressiu (com fer les portes amb els marcs més alts per tal que no es quedessin bloquejades).
M'imagino que és una llegenda urbana però que, com tota llegenda, deu tenir la seva part de veritat. :D

Danzig

July 24th, 2008, 10:38 AM

BARCELONA, NOU POL CIÈNTIFIC DEL MEDITERRANI

Nature, la revista de ciència més influent, ha publicat l'article "Catalonian Powerhouse" en què qualifica Barcelona com a nou pol científic del Mediterrani i reconeix els grans avenços que s’hi han realitzat en l’àmbit de la ciència i la recerca en els darrers anys.

l'article: http://www.bcn2000.es/Usuarios/43B94/archivos/EVE/CATALONIAN_POWERHOUSE_-_Nature.pdf

Met

July 24th, 2008, 02:01 PM

^^^^
Poc a poc es va veient que tampoc estem tant malament....
La crisi que posarà cadascú al seu lloc... l'opulència i el diner fàcil del totxo s'ha acabat. Ara és l'hora del valor afegit i Catalunya està força ben posicionada. ;)

a10! :runaway:

Gabe

July 24th, 2008, 02:22 PM

Danzig

July 24th, 2008, 04:22 PM

^^ a l'article en parlen d'ell ;)

per cert, l'edifici està quasi acabat!

http://www.cells.es/Webcam/portlet.jpg

video:

http://www.3cat24.cat/noticia/289752/vallesoccidental/Primeres-imatges-del-sincrotro-Alba-que-entrara-en-funcionament-a-finals-del-2009

Izo

July 24th, 2008, 07:39 PM

Molt bones notícies. Llàstima que la gent, en general, no en sigui gaire conscient d'aquests avenços. Tal com els anuncien pels mitjans de comunicació són oblidats al cap d'un temps.

Confide

July 24th, 2008, 07:41 PM

Sky

September 18th, 2008, 11:17 PM

La Internet catalana fa 10 anys

La màquina del temps d’Internet existeix i se’n diu “Internet Archive - Wayback Machine“, com no podia ser d’una altra forma. Gràcies a aquesta fantàstica pàgina web, que ha estat desant totes les pàgines webs des de 1996, podem tornar als anys en que Internet començava a entrar a algunes llars, poques llavors. Recordo perfectament el dia que va entrar per primer cop un mòdem de 56 Kbps a casa. Aquell dia vam haver d’anar a Barcelona perquè ens donessin connexió! I de les actuals tarifes planes ni se sentia parlar. Pagaves pels minuts que estaves connectat, a preu d’una trucada local.

El blog Docs4Beto s’ha fet ressò d’un article que van publicar ahir a AbadiaDigital on van recuperar les captures de pantalla de les webs més populars de parla anglesa comparant el seu aspecte al 1998 amb l’actual. M’ha semblat interessant fer el mateix però amb pàgines web catalanes. N’he fet un petit recull. L’estat actual dels web el podeu comprovar vosaltres mateixos.

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/3adb2aca.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/dd8ec6e2.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/8ffdbc6c.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/14d0502d.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/5c579737.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/3c7b9588.jpg

http://www.elliot.cat/la-internet-catalana-fa-10-anys/

Danzig

September 19th, 2008, 04:32 PM

Vilaweb no ha canviat massa :D

mrhenryV

October 24th, 2008, 06:10 PM

Copio un parell de posts que he posat en un altre forum.

No todo se hace tan mal por aquí.

El ERC (European Research Council http://erc.europa.eu/index.cfm) es una nueva institución de la unión europea dentro del Programa Marco de I+D. Se lleva un 15% del presupuesto de investigación, esto es, unos 7.000 millones de euros en los próximos 7 años. Se trata de un programa de ayuda económica a investigadores europeos de alto nivel. El resto del presupuesto va a programas más clásicos como los de cooperación, movilidad de investigadores, etc.

El ERC fué creado por diversas redes de investigadores, pero la UE se fijó en él y lo "absorvió" ofreciendo tal millonada que sus padres no pudieron negarse. A grandes rasgos, se dedica a dar recursos a los mejores investigadores, sin importar qué ni dónde investigan. No hay quotas ni redes, es decir, si las 300 ayudas tienen que ir a Cambridge y cero al resto de Europa, pues ocurre y ya está.

Este 2008 ha habido la primera convocatoria de ayudas: 300 para investigadores junior (menos de 8 años desde persentar su tesi doctoral) y 300 más para seniors (el resto). Las sénior son de mayor cuantía.

Para regocijo de todos, se ha tratado de la mayor convocatoria de ayudas a la investigación en la historia europea. Para las ayudas junior se presentaron nada más y nada menos que 9.000 investigadores. Además, al ser transparente en términos geográficos o temáticos, y siendo el jurado "peers", o sea, otros investigadores de alto nivel, probablemente es el mejor termometro de la investigación europea, más allá de rankings internacionales de.

Hace poco se hicieron públicos los resultados de las ayudas Júnior, a España no le ha ido tanmal como podría parecer, pero es notorio el éxito de Cataluña. De los 24 "grants" que se concedieron a España, 15 lo fueron a investigadores en centros catalanes (62.5%). La investigación catalana se llevó un 5% del total europeo.

http://img513.imageshack.us/img513/9264/dibujoqz3.png

“You need someone to bet on you,” says
Joan Seoane, a cancer researcher at Barcelona’s Vall
d’Hebron Institute of Oncology, who was awarded
a five-year, €1.5-million ERC starting grant for
his research on molecular mechanisms involved in
brain-tumour formation. “This grant gives me enough
security to try something a bit more ambitious.”

De estos 15 catalanes, 8 se concedieron a investigadores del ICREA (Institución catalana de investigación y estudios avanzados http://www.icrea.cat/web/home.aspx). Ésta institución se creó en 2001 bajo los auspicios del conseller Mas-Colell (http://es.wikipedia.org/wiki/Andreu_Mas_Colell) y se trata de un mini CSIC, con la diferencia de que los investigadores son contratados y no funcionarios, es competencia de la Generalitat.

El ICREA ha cosechado un éxito brutal en esta convocatoria. Tiene menos de 200 investigadores y ha recibido 8 ayudas, el CSIC, con más de 3000, ha recibido 7. Es un buen ejemplo de lo que ocurre con las viejas estructuras funcionariales de investigación, que se ven totalmente superadas por las nuevas instituciones de corte más libre y creativo.

O sea, que hay algo que se ha hecho bien en Cataluña, y es el tema de la investigación promovida por el sector público.

Mucho de ello se debe al profesor Mas-Colell, antiguo conseller, fundador de la Universitat Oberta de Cataluña, también, que puso las bases de muchos de los éxitos actuales. Accesoriamente, Mas-Colell también es el fundador de la escuela de posgraduados en que estoy haciendo mi master en economia de la ciencia y la innovación :D.

Los resultados de las 300 ayudas senior son ya públicos de forma extraoficial, más allá de alguna pequeña variación. Era esperable que los resultados no fueran tan buenos, ni para España ni para Cataluña, pero tampoco ha sido tan malo. Se han ganado 15/16 becas de las cuales 8/9 en Cataluña. Es evidente, pues, que la investigación más jóven está en mejor salud que la más establecida, el inceremento es pues positivo así que el trabajo en los últimos diez años ha valido para algo. Queda mucho por hacer, evidentemente.

Para saber más:

Artículo de este verano sobre la investigación catalana en la revista Nature (tal vez la revista científica más importante del mundo ) http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_99843682_1.pdf

-------------

Artículo sobre el ICREA y los ERC:

Catalonia has achieved impressive results in terms of attracting resources in the most competitive call in the history of European research. The call for proposals was issued by the recently created European Research Council (ERC), which will set the course of European research in the future. The purpose of the call was to provide starting grants in three broad areas: Life Sciences, Physical Sciences and Engineering, and Social Sciences and Humanities.

The 300 projects that will receive funding have been selected from 9167 submissions. Spanish projects have been awarded a total of 24 grants, and 15 of these will go to candidates conducting research in Catalonia. This success rate is exceptionally high. The results put Catalonia among Europe’s leading regions for research activity and highlight the far-reaching impact of the work being done there.

Of the 15 grants awarded to projects in Catalonia, 8 will go to researchers hired by ICREA (the Catalan Institution for Research and Advanced Studies). ICREA and the Spanish National Research Council (CSIC) (with 8 and 7 projects, respectively) achieved the best results of Spanish research institutions by a wide margin. The fact that ICREA, with 185 researchers, is ahead of much larger institutions confirms that the Government of Catalonia made the right decision when it opted to stimulate research of outstanding quality.

Overview of Catalan participation in the first call for proposals for Starting Grants (StG) issued by the European Research Council (ERC)
First call: January – April 2007
Budget: €300 million

Three major areas: Life Sciences, Physical Sciences and Engineering, Social Sciences and Humanities

Total proposals submitted: 9167
Total proposals evaluated: 8794
Total proposals selected in the first evaluation stage: 559
Expected final results: 300 funded projects
Projects funded in Catalonia: 15 (8 carried out by ICREA researchers)
Projects funded in the rest of Spain: 8

· Catalonia has achieved excellent results in the first StG call.
· The provisional number of funded proposals for Catalonia is 15. This total could vary slightly. A final decision concerning proposals on the reserve list will be made on January 31.
· Position 303 (on the reserve list) is held by another ICREA researcher who works at the Catalan Institute of Photonic Sciences (ICFO).
· The contribution of the ICREA programme is particularly noteworthy: 8 of the funded proposals for Catalonia were submitted by ICREA researchers. In addition, another grant awarded but not included in the figures given here has gone to an ICREA researcher who recently passed away.

The following ICREA researchers have been awarded starting grants:

· Dr. Eduard Batlle (Institute for Research in Biomedicine – IRB)
· Dr. Jan Eeckhout (Pompeu Fabra University – UPF)
· Dr. Alexander Fidora (Autonomous University of Barcelona – UAB)
· Dr. Pietro Gambardella (Catalan Institute of Nanotechnology – ICN)
· Dr. Pau Gorostiza (Institute for Bioengineering of Catalonia – IBEC)
· Dr. Ben Lehner (Centre for Genomic Regulation – CRG)
· Dr. Iñaki Ruiz Trillo (University of Barcelona – UB)
· Dr. Joan Seoane (Vall d’Hebron University Hospital Research Institute)

mrhenryV

October 24th, 2008, 06:11 PM

Una anécdota extra-oficial sobre éste tema:

En la reunión en el ministerio posterior a esta entrega de ayudas, el ministro felicitó sinceramente a los responsables catalanes tildando de "magníficos" los resultados. Para decir, justo después "ahora es cuestión de extender el éxito catalán al resto de comunidades".

Esta frase puede parecer intrascendente, o hasta positiva. Pero es peligrosa, los ERC se han creado justo para fomentar la investigación excelente, sin importar dónde ni quién la hace. Como se ha comprobado en los EUA, no se trata de tener muchos centros de investigación de calidad media, sino de tener dos o tres y que sean los mejores. En ciencia e innovación, se trata de tener a los mejores y darles todo lo necesario, no de repartir, hacer cuotas, extender por el territorio el éxito, no. La diferencia entre el ICREA y el CSIC así lo atestigua.

Es un error extender la solidaridad territorial a la investigación, es más interesante proyectar a los mejores.

Esto es lo que se está haciendo en Alemania, después de muchos años de letargo, se han decidido a instalar algunos centros de investigación punta, tanto en ciencia básica como en tecnología. En cuanto a la tecnología, uno o dos por disciplina técnica: uno o dos de nanoteconología, uno o dos de materiales, uno o dos de robótica, uno de computación quántica, etc. Para ello hicieron un concurso público con jurado internacional (impensable en España, capital del dedazo) donde se presentaron universidades y centros de investigación. En el país de los Landers, de la absorción del este, etc; los 7 centros multimillonarios se han quedado en Munich (2 universidades) y en Karlsuhe (otra universidad). Esto es, nada de repartir, nada de un poquito al norte, un poquito al sur, un poquito al este un poquito al o este. Los fondos para investigación tienen que ir allí dónde mejor se van a utilizar.

Y además, no hay que olvidar que en ciencia sí existe el "efecto goteo", la excelencia se derrama de los mejores centros a los medianos (quien no es bueno no mama), mientras que si se beneficia la mediocridad, todos pierden.

Met

October 25th, 2008, 11:52 AM

Una informació molt interessant, moltes gràcies.
Crec que Catalunya hauria de tenir més autoestima i creure en les seves potencialitats, que en són moltes i de molt bones. :)
Notícies com aquestes haurien de tenir més ressò als mitjans d'informació d'abast general per anar educant la població que hi ha d'altres camins que no siguin la construcció i els bars... Però que demanen més temps i esforç, cosa que no lliga amb la imatge del pedant triumfador que ara caurà del pedestal especulatori en què estava instal·lat. :ohno:

el ministro felicitó sinceramente a los responsables catalanes tildando de "magníficos" los resultados. Para decir, justo después "ahora es cuestión de extender el éxito catalán al resto de comunidades".

En ciencia e innovación, se trata de tener a los mejores y darles todo lo necesario, no de repartir, hacer cuotas, extender por el territorio el éxito, no. La diferencia entre el ICREA y el CSIC así lo atestigua.

Y además, no hay que olvidar que en ciencia sí existe el "efecto goteo", la excelencia se derrama de los mejores centros a los medianos (quien no es bueno no mama), mientras que si se beneficia la mediocridad, todos pierden.

Estic d'acord amb les teves apreciacions, sona a café para todos en el laboratorio... Qui valgui que se l'ajudi, si nó, a fer una altra cosa. Els diners, que ara falten més que mai, d'han de destinar al lloc on més puguin a profitar-se.

a10! :runaway:

Sky

October 25th, 2008, 04:43 PM

El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha inaugurat l’Observatori Astronòmic del Montsec

• L’equipament té el telescopi més gran i avançat de Catalunya, que durà el nom del bioquímic lleidatà Joan Oró

El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha inaugurat avui l’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM), a l’est del Pic de la Corona de la Serra del Montsec, en el terme municipal de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà). A l’acte hi han assistit el delegat del Govern a Lleida i vicepresident primer del Consorci del Montsec, Miquel Pueyo; el delegat del Govern a l’Alt Pirineu i Aran, Víctor Orrit; el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert; el director general de Recerca, Ramon Moreno, el director general de REGSA, Marc Arqué, els presidents dels consells comarcals del Pallars Jussà i la Noguera, i els alcaldes dels municipis del Montsec. També hi han estat presents familiars del bioquímic Joan Oró, impulsor de l’Observatori, i representants de l’àmbit científic i acadèmic català.

Nascut en el si del projecte global Montsec Sostenible, l’OAdM té per objectiu la recerca i la docència astronòmica. Juntament amb el Centre d’Observació de l’Univers (COU), a Àger, que a partir del proper mes de gener entrarà en funcionament com a espai dedicat a la recerca, l'educació i la divulgació, conforma el que s'anomena el Parc Astronòmic Montsec (PAM).

L’OAdM constitueix el tercer observatori astronòmic professional de Catalunya, junt amb l’Observatori Fabra (inaugurat el 1904) i l’Observatori de l’Ebre (1905). L'emplaçament de l'OAdM constitueix un dels llocs més privilegiats de Catalunya per ubicar-hi un observatori astronòmic, segons estudis astronòmics i meteorològics realitzats. Gaudeix d'un cel nocturn sense presència de contaminació lumínica i d'excel·lents condicions meteorològiques.

L’equipament consta d’un edifici d’observació, dotat d’una cúpula automatitzada i de control robòtic de 6,15 metres de diàmetre, i un edifici de serveis. A l’edifici d’observació està ubicat el telescopi i la sala de control, així com un magatzem i un taller. A l’edifici de serveis se situa el grup electrogen que alimenta tota la instal·lació. L’OAdM compta amb dues estacions meteorològiques automàtiques (una d’elles de la xarxa del Servei Meteorològic de Catalunya), dos GPS, un sistema de parallamps i un detector de tempestes per a la desconnexió robòtica de tots els sistemes elèctrics en cas de perill de caiguda de llamps.

La inversió total efectuada a l’OAdM ha estat de 1.628.000 euros. Al COU, actualment a punt de finalitzar-se l’obra civil, la inversió és de 4.313.000 euros.

Per altra banda, la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB), propietària de l’Observatori Fabra, té previst establir un nou equipament d’observació astronòmica anomenat Fabra II en el recinte de l’OAdM. El departament d’Innovació, Universitats i Empresa col·labora amb la RACAB per a la instal·lació del Fabra II amb una aportació de 300.000 euros.

El Parc Astronòmic del Montsec està dirigit pel Consorci del Montsec, organització pública formada pel Govern de la Generalitat de Catalunya i diverses organitzacions locals. Els aspectes tècnics del projecte són supervisats per una comissió d'experts formada per membres de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona, del Consell Superior d'Investigacions Científiques i de la Fundació Joan Oró. La gestió científico-tècnica de l'OAdM és realitzada per l'IEEC, segons un acord establert amb el Consorci del Montsec.

El telescopi més gran i avançat de Catalunya

El telescopi de l’OAdM, que durà el nom de Joan Oró en memòria de qui va ser-ne un dels primers promotors, ha estat fabricat per l’empresa americana Optical Mechanics, Inc., i té una obertura de 80 cm, amb instrumentació post-focus. Per la seva instrumentació i pels elements de suport i control que en permeten una operació robòtica global, és el més gran i avançat tecnològicament de tot Catalunya.

La seva particular configuració òptica (de Ritchey-Chrètien) assegura una elevada qualitat de la imatge i la seva muntura de forquilla proporciona una molt bona estabilitat i precisió d’apuntat i seguiment. El telescopi pot treballar en tres modalitats de funcionament, fet que li dóna molta agilitat i vesatilitat: mode manual, des de la sala de control de l’OAdM; mode de control remot, des de qualsevol lloc del món a través d’un navegador d’Internet (gràcies a la seva connexió de banda ampla amb l’Anella Científica); i mode robòtic, de manera que l’ordinador de control rep un llistat dels objectes celests a observar i la seva prioritat, i el programari del telescopi planifica tota la nit d’observació, atenent a possibles interrupcions degudes a condicions meteorològiques adverses.

Actualment s’està completant la fase de commissioning del telescopi, és a dir, el calibratge i les verificacions del funcionament del sistema i les avaluacions de les capacitats de l’instrumental. Fruit d’aquesta tasca s’han obtingut ja diverses imatges astronòmiques amb propòsit divulgatiu i promocional. També, ara fa un anys, s’ha fet el seguiment de l’increment de lluminositat del cometa Holmes, i en aquests moments s’està duent a terme el de planetes en estrelles fora del sistema solar. Un cop efectuades les proves de commissioning, l’equipament es posarà a disposició de la comunitat astronòmica a través del sistema habitual d'avaluació de propostes.

Docència i programes d'observació astronòmics que es duran a terme a l'OAdM

L’OAdM permetrà a les universitats fer-ne per a les seves activitats de recerca i investigació. A més, els alumnes d’aquests centres podran realitzar-hi les pràctiques d’observació espacial corresponents als màsters i doctorats que cursen sobre aquesta matèria.

Per altra banda, des de l’OAdM es desenvoluparan diferents programes d'observació referents a planetes extra-solars, objectes del sistema solar, estrelles variables, últimes fases d'evolució estel·lar, supernoves, noves, contrapartides òptiques de fonts eruptives de raigs gamma, etc.

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=a5ed04c81ee2d110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

Sky

October 25th, 2008, 04:46 PM

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/1ad15383.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/08c38403.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/ce3f0165.jpg

Dinivan

October 25th, 2008, 05:08 PM

Copio un parell de posts que he posat en un altre forum.

No todo se hace tan mal por aquí.

wow, millor que Bèlgica i gairebé al nivell de Suïssa. La veritat és que la Generalitat ha fet una bona feina des de fa uns quants anys, i com bé dius en gran mesura es deu a Mas-Colell, és una pena que finalment no fos escollit rector de la UPF només perquè els funcionaris que hi treballen a la universitat van sentir amenaçats els seus llocs de treball ja que volia introduir pràctiques més competitives, del contrari ara estaria reformant aquesta universitat que ja és excel·lent de per si i tindríem un nou centre punter, encara que el GSE té totes les pintes que en el futur també se li reconeixerà un gran èxit.

mrhenryV

October 25th, 2008, 06:12 PM

, encara que el GSE té totes les pintes que en el futur també se li reconeixerà un gran èxit.

És clar que sí, però l'escala és molt diferent, malauradament.

mrhenryV

January 5th, 2009, 03:17 PM

Jolin, aquest fil estava ben enterrat.

Per a la meva formació educativa he escrit dos "papers" sobre el sincrotró i sobre el MareNostrum que expliquen els futurs desenvolupaments i temes de recerca.

Son bastant llargs (4 pag) i estan en anglès, els postejo igualment? No son gaire tècnics, més aviat qualitatius.

Per altra banda, com va el tema dels copyrights i tal? És que jo he estat en fòrums en que tot el que es posteja passa a ser automàticament propietat de l'empresa que poseeix el fòrum o algo així... :(

Izo

January 5th, 2009, 08:58 PM

^^ Si no hi hagués cap problema amb el copyright m'agradaria que els pengessis. A mi m'interessa molt aquest tema! :yes:

mrhenryV

January 5th, 2009, 09:07 PM

Pues que digui algo l'sky!

(Pues dedicat a http://www.skyscrapercity.com/showpost.php?p=30297284&postcount=148 )

Aurelio

January 5th, 2009, 09:15 PM

Sky

January 5th, 2009, 09:17 PM

@mrhenryV Tranquil, ho pots ficar sense problemes. :)

mrhenryV

January 5th, 2009, 09:45 PM

Postejo primer el del MareNostrum. Poso aquests paràgrafs aquí a sota per a que ningú es pilli els dits al copiar-me :). No sigueu molt durs amb els errors gramàtics o ortogràfics :D. Al final de l'article hi ha algunes notes que exliquen el significat dels acrònims.

Si es cita l'article sencer o part d'ell s'ha de fer referencia al seu creador, Enric Fuster. Aquest document es una tasca acadèmica i no té cap valor de referència o autoritat. Aquest document no ha estat verificat per ningú del Barcelona Supercomputinc Center i per tant pot tenir errors o informació inadecuada.

Please cite the autor, Enric Fuster, if you copy all or part of this document. This document is an academic assignement and has no value as reference or authority. This document has not been verified by anybody from the Barcelona Supercomputing Center and thus can have errors or misleading information.

-----------------------

BARCELONA SUPERCOMPUTING CENTER – THE FUTURE
Enric Fuster – Master in Economics of Science and Innovation (Barcelona Graduate School of Economics - January 09)

All along the papers we have to write about the research centres we visit I will discuss the future development and research projects. At the end of the course and the visits, I felt I didn’t know enough about the actual research to be conducted in these centres. I think that the close future endeavours are the best characterisation of this research, and I am very interested by the development of these facilities.

The BSC is a top research institution at a world level; beyond the actual research in different fields performed thanks to the computing power, the BSC has a wonderful team of investigators in the field of supercomputing. The future of the institution relies in pushing the frontiers on these two directions; I will try to give an overview of the computer science initiatives that shall head BSC to a successful future.

The crucial endeavour: upgrading

Supercomputers are research infrastructure with a very specific constraint: they become obsolescent very fast. Their managers must always seek budget and prepare the next upgrade, otherwise the system may be useless in a few years. Until now, the BSC has obtained the support of the partners of its consortium, and enjoyed a great update in 2006, only a year and a half after the inauguration. Now, the BSC is embarked in convincing the Spanish and Catalan government that it has to upgrade again because it has fallen from the 5th position to the 40th in the top500 ranking of supercomputers. In this direction comes to aid the European project PRACE (Partnership for Advanced Computing in Europe) which is one of the key research infrastructures identified in the ESFRI Roadmap . PRACE is charged of equipping Europe with three to five top level HPCs (it seems it will be five more than three) which would be based in existent institutions with meaningful experience and serve all the European scientific community and technological companies, with access to computation time based on excellence. Apart from these top level HPCs (called tier-0), PRACE proposes the installation of tier-1 and tier-2 computers, which should serve national, regional, local or specific interests. All these computers should benefit from common resources, interoperability and coordination and cooperation at all levels.

BSC presented its candidacy before PRACE for a tier-0 computer last august, with its prototype computer MariCel build upon CELL (the chipset used in PlayStation3) and Power6 processors (the ones used in the current MareNostrum and in the world’s fastest computer, RoadRunner) both IBM products. This prototype will help define the hardware, management procedures and develop the software for the future MareIncognito computer and others to be installed in 2011-2012 under the PRACE umbrella. This computer, as the other PRACE projects, should have a computing power of 10 Petaflops (ten times that of RoadRunner or a hundred times that of MareNostrum), and be placed at the top of world’s computational power in 2011. MareIncognito is developed by 40 BSC researchers in a 50-50% partnership by the BSC and IBM, with a budget of 2,4 million€ per year.

Six candidates have been retained and the prototypes are being installed right now, BSC is one of them. BSC managers are quite confident that they will house a tier-0 computer, this MareIncognito, for their technical strengths (hybrid architecture, tight partnership with IBM, software know-how) but also because BSC is the only contender in southern Europe (the others being in Finland, Netherlands, Germany and France). Once installed, these tier-0 computers shall be upgraded every three years.

So PRACE and MareIncognito are the most crucial projects in which BSC is involved for the future. It will imply a new corporate building that will house the new computer and all the staff, which is currently spread in different UPC buildings. This new building shall be integrated in the campus-wide project Portal del Coneixement coordinated by Barcelona City Hall, Universitat de Barcelona and UPC that should integrate and urbanise all the university and research facilities situated along the Avinguda Diagonal (the current landscape is quite pitiful).

Major projects and programs

Deisa
The BSC participates in the Distributed European Infrastructure for Super-computing Applications (DEISA2, funded under FP7 ), which is another program selected by the ESFRI Roadmap, devoted to link eleven European supercomputers, through dedicated interconnections, and perform distributed computations. It is an entrance door for all European supercomputers, and research proposals can then be addressed to the most suitable site, given its technical conditions. The BSC Grid Computing Department alongside its DEISA partners are working towards a more robust and perennial network, that should be able to integrate the new PRACE tier-0 computers in some years and create virtual research communities.

Euforia
The MareNostrum is one of the three HPCs involved in the Euforia project which will provide a common integrated modelisation of the plasma in ITER , as there are now several codes and simulations created in different places. Most of these codes have been written by physicists and do not take advantage of the latest features in supercomputing; BSC staff shall work together with plasma state experts in order to write new code that fully exploits the state of the art computing technology. This is likely a long-run task, as the scope of ITER is some decades long.

Velox
The BSC coordinates this FP7 funded partnership between several European universities and some IT companies, among them the chipset constructor AMD. This project aims to develop the new “Transactional Memory” concept of programming, which relies on atomic operations and the improvement of concurrent operations in multiple core processors. This is probably the BSC project that can have a greater impact upon citizens, as it may increase astonishingly the power of multi-core laptops and desktop computers for the common man. Velox shall promote the adoption of Transactional Memory paradigm in Europe, a path that can ultimately convert any normal computer in a supercomputer. This project started only in summer 2008 and

Grid Computing
A lot of effort is being put in improving distributed computation capacity; DEISA is only the top of the iceberg. BSC is involved in several projects devoted to achieve coordination and develop standards amongst HPCs in Europe and beyond. The OpenGridForum-Europe just started walking a few months ago to promote this grid computation, charged specifically of creating and sharing standards and of putting in place scalable platforms that allow final users (companies or the scientific community) to use European supercomputing power efficiently. In this same direction comes SORMA, an European consortium devoted to create a market-driven allocation of supercomputing time, in order to give companies and researchers efficient access to HPCs. This is a very interesting initiative as it has been estimated that dedicated supercomputers (with specific uses in companies or research centres) only use a 10-30% of their available processing power, by all means a great waste of capital and resources.

Even though I have not presented actual applications of the supercomputer (Life or Earth Sciences) and I have focused on computer science initiatives, I cannot refrain from sketching one of the most interesting applied science projects in BSC:

Kaleidoscope
The Kaleidoscope project is one of the most emblematic partnerships where BSC is involved. Alongside Repsol and expert third parties, they are developing and implementing seismic imaging technology devoted to discover oil deposits under sediment layers below ultra-deep waters in the Gulf of Mexico (10.000 meters deep). The new application, which takes advantage of the computational features of the IBM PowerXCell 8i processors, performs the calculations ten times faster than the industry standard, and allows Repsol to analyse potential deposits non reachable by other drillers. Kaleidoscope is an innovative project, based on a public-private partnership that shows the impact that supercomputing can have in real industrial problems, putting Repsol well ahead competitors in imaging technology. If the discovery results are as expected, and if the lower oil price allows for it, Repsol is considering purchase a supercomputer of her own, provided by IBM and with the technical assistance of the BSC.

Conclusions

The BSC is very well positioned for the close future. It is very active in the HPC community, leading or participating in many projects in partnership with companies, universities and other supercomputers. At the European level it is regarded as a main actor, not only due to raw Teraflops, but because it has a strong scientific community working and succeeding in all related fields. Thanks to the special partnership with IBM and the support of the consortium actors, the BSC will be able to upgrade its computer around 2010-2011 and jump to the European and world computing rankings, with a special role in the PRACE project as tier-0 computer holder. I have not discussed here the actual science applications working in BSC, but it is relevant to note that, alongside the success of public research, more and more computing time is given to external commercial projects. Right now, commercial revenues mean around the 40% of operation costs, but this percentage is increasing. So not only BSC is a great actor in European science, it is more and more able to secure its budget from private source.

NOTES:

ESFRI: European Strategy Forum on Research Infrastructures, which prepares a Roadmap identifying a number of key research infrastructures important to impact on the European science and technology development at international level.
HPC: High Performance Computer
UPC: Universitat Politècnica de Catalunya
FP7: Framework Programme 7, the main European instrument for funding research (2007 to 2013)
ITER: International Thermonuclear Experimental Reactor: the prototype fusion reactor.

Main References

BSC: Annual report 2007

BSC: Dossier de prensa

The PRACE project website:
www.prace-project.eu

The DEISA project website:
http://www.deisa.eu

The EUFORIA project website:
www.euforia-project.eu

The OpenGrid Forum website:
http://ogf.org/

The VELOX project website:
www.velox-project.eu

The SORMA project website:
http://sorma-project.org

The Kaleidoscope project website:
http://www.bsc.es/projects/kaleidoskope_tmp/news.html

BSC press release: The Barcelona Supercomputing Center has a new prototype
to investigate the supercomputing of the future.
http://www.bsc.es/media/1762.pdf

Scientific Computing World: PRACE selects Petaflop/s HPC sites
http://www.scientific-computing.com/news/news_story.php?news_id=594

Le MagIT: Le programme européen PRACE retient 6 prototypes de calculateurs pétaflops
http://www.lemagit.fr/article/supercalculateurs-cea/1093/1/le-programme-europeen-prace-retient-prototypes-calculateurs-petaflops/

HPC wire: BSC Maps Its Route to Petascale
http://www.hpcwire.com/blogs/26125904.html

CORDIS nouvelles: Tirer parti de la pleine puissance des ordinateurs
www.velox-project.eu/news/tirer-parti-de-la-pleine-puissance-des-ordinateurs

Repsol: Repsol Now Applying Advanced Seismic Imaging Technology to Energy Exploration in Gulf of Mexico and Brazil
http://www.marketwatch.com/news/story/repsol-now-applying-advanced-seismic/story.aspx?guid=%7B10BFBEC9-825C-46A9-8736-C5E7C17480EA%7D&dist=TQP_Mod_pressN

Pablo Jáuregui – El Mundo 13-10-08: Viaje a las profundidades del MareNostrum.

Álex Barnet – La Vanguardia 30-11-08: El MareNostrum pierde posiciones

Sky

March 27th, 2009, 05:21 AM

Catalunya aspira a liderar les ciències de la vida a Europa

Catalunya presentarà la seva candidatura per liderar la comunitat de ciències de la vida de l'Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia (IET), segons va confirmar ahir el vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira. L'IET és un centre de nova creació amb seu a Budapest (Hongria) que pretén emular el model del MIT nord-americà. A banda de la seu central, l'IET funcionarà a partir de comunitats de coneixement i innovació (KIC, en les sigles angleses) que coordinaran el treball dels centres públics i privats en cada àrea del coneixement a Europa.

El consell de govern de l'IET té previst designar entre el 2010 i el 2011 les primeres KIC i, possiblement, una d'elles s'encarregarà de les ciències de la vida. Per aquest motiu, Catalunya ha creat una oficina tècnica que s'encarregarà de preparar la seva candidatura. L'oficina tècnica de la candidatura catalana comptarà amb un pressupost de dos milions d'euros i serà coordinada des de Biocat (la fundació creada per les institucions, centres de recerca i empreses catalanes de l'àrea de la biomedicina i biociències) i compta amb el suport de la Generalitat i l'administració central.

Josep-Lluís Carod-Rovira va mostrar ahir la seva satisfacció per poder oferir una "notícia positiva en temps de crisi" i va destacar que la candidatura s'emmarca en la proposta de "sortida catalana a la crisi", basada en el foment d'una "economia de la innovació i el coneixement".

El vicepresident ha assegurat que Barcelona es troba en bona posició per acollir la secció biotecnològica de l'IET perquè disposa d'una xarxa de parcs científics i tecnològics, la presència de 70 empreses biotecnològiques i una sòlida base d'investigadors i centres especialitzats.

Manel Balcells, president de la comissió executiva de Biocat, va explicar que acollir una de les comunitats de l'IET seria "una gran oportunitat de creació de riquesa per al país" i va destacar que el projecte compta amb el consens i la complicitat del govern i l'administració central.

http://paper.avui.cat/article/societat/159196/catalunya/aspira/liderar/ciencies/la/vida/europa.html

Sky

May 17th, 2009, 06:12 PM

Catalunya encara el repte de superar l'escletxa digital

• El 99,5% del territori té accés a la banda ampla, però l'ús d'internet encara provoca escletxes pel que fa a sexe i classe social

Les xifres són engrescadores. El 99,5% de la població catalana té cobertura d'internet en banda ampla i cada dia hi ha més punts d'accés Wi-Fi. Però a la pràctica, una gran distància separa la possibilitat d'accés amb l'accés real.

El perfil mitjà de l'internauta a Catalunya és un home de classe mitjana o alta, entre els quals, el 51% usen habitualment internet, mentre que les dones i les classes baixes no aprofiten tant les potencialitats de la xarxa, un 30% en el cas de les dones i un 14% entre les classes baixes.

Aprofitant el Dia d'Internet, el govern català es planteja combatre l'analfabetisme digital. En una entrevista a Catalunya Informació, el secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch, ha reconegut aquesta situació d'exclusió d'algunes persones de la xarxa. Internet a Catalunya, diu, té pendent superar algunes barreres socials. Precisament per estendre l'ús de la xarxa a tota la població, la Generalitat ha creat 600 telecentres PuntTIC i punts d'accés a tot el país.

http://www.avui.cat/cat/notices/2009/05/catalunya_encara_el_repte_de_superar_l_escletxa_digital_59512.php

Sky

July 21st, 2009, 02:12 PM

El Centre d’Observació de l’Univers pretén ser referència de la docència i la divulgació astronòmica i geològica a Catalunya

• Compta amb un planetari digital multimèdia únic al món i culmina el projecte del Parc astronòmic del Montsec.

El Centre d’Observació de l’Univers (COU), ubicat a 3,5 km. d’Àger (la Noguera), ha estat dissenyat pel Consorci del Montsec com a gran multiespai lúdic que pretén esdevenir el centre de referència de la docència i la divulgació de l’astronomia i la geologia a Catalunya.

El COU està format per tres estructures principals:

· Un edifici central, que dóna cabuda a l’exposició permanent sobre astronomia, geologia i fauna i flora de l’entorn del Montsec, les aules taller, l’aula informàtica i la recepció i administració.

· L’Ull del Montsec, que és a la vegada un planetari digital multimèdia que permet tant la recreació del cel actual com el de qualsevol època i una plataforma per a l’observació del cel en directe. Amb capacitat per a 70 persones, disposa d’una cúpula abatible de 12 metres de diàmetre en què s’hi reprodueixen pel·lícules en format de semicircumferència completa i recreacions del tipus realitat virtual immersiva. Al mateix temps, aquest equipament compta amb una paret frontal mòbil que, com la cúpula, s’obre totalment i que deixa al visitant sota l’espectacular cel del Montsec, gairebé lliure de contaminació lumínica. L’observació en directe s’acompanya de les imatges obtingudes per un telescopi de 30 centímetres de diàmetre instal·lat en la mateixa sala i que mostra les imatges en petites pantalles TFT situades en cadascuna de les butaques. No es té constància que hi hagi cap altre planetari semblant al món.

· El Parc dels Telescopis, que és l’espai exterior reservat a l’observació del firmament de dia i de nit. Consta de dos edificis amb cúpules d’observació que alberguen dos telescopis automàtics (un dels quals, de 40 centímetres de diàmetre), un celòstat per a l’observació solar i un conjunt de telescopis portàtils.

Des de visitants escolars i usuaris universitaris fins a turisme astronòmic

L’objectiu del COU, que va ser inaugurat el gener d’enguany, és assolir l’acostament dels visitants i el món de la ciència, tot plegat a partir de la reproducció i l’anàlisi de la riquesa paisatgística, geològica i biològica de l’entorn del Montsec. Fins al moment ja han passat per l’equipament uns 1.800 escolars i més de 7.000 visitants.

El COU s’adreça a una tipologia de públic molt plural que pot resumir-se a grans trets en base a quatre grups principals. En primer lloc, es preveu que el COU, a través del camp d’aprenentatge del Departament d’Educació en dies lectius, rebi de l’ordre de 3.000 escolars de Primària i Secundària l’any, als quals s’oferirà un seguit de continguts educatius i pedagògics sobre l’univers, amb professorat especialitzat. Les visites escolars començaran el febrer del 2009. Segonament, el COU es posarà a disposició de la comunitat universitària perquè hi puguin realitzar les pràctiques d’Astronomia per als estudiants de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona. El tercer grup destinatari de l’equipament és un tipus de públic més general, de caire familiar o pertanyent a múltiples col·lectius socials i culturals, en caps de setmana, festius i períodes de vacances escolars. I no s’han passat per alt les possibilitats de connectar amb la creixent demanda de turisme científic i astronòmic procedent d’alguns països, com és el cas d’alguns de l’est d’Europa.

Culminació del Parc Astronòmic del Montsec

La posada en funcionament del COU ha significat la culminació del Parc Astronòmic del Montsec (PAM), que compta amb un altre equipament, l’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM), inaugurat el passat octubre. La inversió total efectuada al PAM és de 6 milions d’euros, dels quals 4,3 s’han destinat al COU i la resta, a l’OAdM.

El PAM (www.parcastronomic.cat) gaudeix de les característiques úniques del Montsec que converteixen aquesta serra en el lloc més privilegiat de Catalunya per a l’observació astronòmica. El Montsec és una serralada calcària de més de 40 km. de llargada i gairebé 19.000 hectàrees repartides, d’oest a est, entre l’Aragó (Montsec d’Estall) i Catalunya (Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies). La vessant catalana està integrada per diferents municipis de les comarques de la Noguera i el Pallars Jussà. Rigorosos estudis realitzats han establert que aquest indret gaudeix d'un cel nocturn sense presència de contaminació lumínica, d'excel·lents condicions meteorològiques i d’una gran estabilitat atmosfèrica que permeten l’obtenció d’imatges amb l’estabilitat adequada.

A l’empara d’aquestes condicions idònies, i en el si del projecte global Montsec Sostenible, la Generalitat de Catalunya va endegar l’any 2001 el procés de construcció del PAM sota la direcció del Consorci del Montsec, organització pública formada pel propi Govern català i diverses organitzacions locals del territori. Els aspectes tècnics del projecte són supervisats per una comissió d'experts formada per membres de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona, del Consell Superior d'Investigacions Científiques i de la Fundació Joan Oró. La gestió científico-tècnica de l'OAdM és realitzada per l'IEEC, segons un acord establert amb el Consorci del Montsec. Un dels primers i principals promotors de la construcció del Pam fou l’insigne bioquímic lleidatà Dr. Joan Oró, que dóna nom al telescopi de l’OAdM.

L’OAdM, situat a una 1.570 metres sobre el nivell del mar, a l’est del Pic de la Corona de la Serra del Montsec, a Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), està dedicat a la recerca i la docència astronòmica de màxim nivell. Constitueix el tercer observatori astronòmic professional de Catalunya, junt amb l’Observatori Fabra (inaugurat el 1904) i l’Observatori de l’Ebre (1905). El telescopi Joan Oró de l’OAdM, per la seva instrumentació i pels elements de suport i control que en permeten una operació robòtica global, és el més gran i avançat tecnològicament de tot Catalunya i apareix com un dels deu millors del món. El telescopi pot treballar en tres modalitats de funcionament, fet que li dóna molta agilitat i versatilitat: mode manual, des de la sala de control de l’OAdM; mode de control remot, des de qualsevol lloc del món a través d’un navegador d’Internet (gràcies a la seva connexió de banda ampla amb l’Anella Científica); i mode robòtic, de manera que l’ordinador de control rep un llistat dels objectes celests a observar i la seva prioritat, i el programari del telescopi planifica tota la nit d’observació, atenent a possibles interrupcions degudes a condicions meteorològiques adverses.

L’equipament es posarà a disposició de la comunitat astronòmica i permetrà a les universitats fer-ne ús per a les seves activitats de recerca i investigació. A més, els alumnes d’aquests centres podran realitzar-hi les pràctiques d’observació espacial corresponents als màsters i doctorats que cursen sobre aquesta matèria.

La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB), propietària de l’Observatori Fabra, té previst establir un nou equipament d’observació astronòmica anomenat Fabra II en el recinte de l’OAdM. El departament d’Innovació, Universitats i Empresa col·labora amb la RACAB per a la instal·lació del Fabra II amb una aportació de 300.000 euros.

Desenvolupament turístic i econòmic de l’àrea d’influència del Montsec

El PAM, amb els seus dos equipaments astronòmics, vol contribuir a la dinamització de l’enorme potencial turístic del Montsec, vinculat al patrimoni històric i artístic (Ruta Arnau Mir de Tost i nombroses edificacions d’origen religiós com la Col·legiata de Sant Pere d’Àger), al paisatge i la natura (els congostos de Mont-Rebei i Terradets, diversos llacs i embassaments, etc., que poden ser gaudits amb el Tren dels Llacs), als esports de muntanya (excursionisme, ala delta, piragüisme), a l’oferta en gastronomia (la “Cuina de la mel”) i allotjaments, a la geologia (jaciments a la Massana, a Fontllonga, a Orcau o a Basturs), a l’astronomia i a l’ornitologia (les Rutes de l’Àguila i del Trencalòs). Des de fa un temps, les administracions i els emprenedors privats del territori venen treballant conjuntament per posar en marxa diverses iniciatives per un desenvolupament turístic sostenible que siguin compatible amb les activitats agrícoles i ramaderes tradicionals de la zona, de manera que esdevingui un instrument útil perquè els municipis afectats i les persones que hi viuen puguin millorar la seua qualitat de vida, perquè els joves hi trobin oportunitats per no haver d’abandonar la seua terra i, fins i tot, perquè hi puguin tornar algunes de les persones que hi tenen arrels.

La Generalitat està treballant en un pla d’aprofitament turístic de la línia fèrria Lleida-La Pobla de Segur en el seu pas per l’àrea d’influència del Montsec que inclouria, entre altres actuacions, la rehabilitació d’algunes estacions i baixadors del recorregut per ubicar-hi diversos centres d’interpretació temàtics.

Per altra banda, el Consorci del Montsec ha creat la marca turística Montsec amb l’objectiu de promocionar el territori amb propostes de turisme de qualitat.

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=dbffe5314f892210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

Vilarrubla

July 28th, 2009, 12:10 PM

He trobat aquest article a Soitu, crec que es força interessant:

Londres año 2030: las bicis se integran en el autobús

Bicicletas que generan energía, autobuses eléctricos que se alimentan de las bicis y paradas de bus en forma de árbol donde 'colgar' los vehículos de dos ruedas. Así es como se imagina Marten Wallgren el futuro del transporte en Londres. Aquí el coche está de más. Nos lo cuenta este estudiante del 'Royal College of Art' desde un cibercafé de Tokio.

Todo surgió en la londinensa plaza de Piccadilly Circus. Allí, Marten y sus dos compañeros de clase, David Seesin y Miika Hekkinen, comenzaron a dibujar sobre el papel los primeros bocetos del proyecto bautizado como 'London Garden', un sistema de transporte diseñado para la capital inglesa en 2030 que deja el vehículo privado a un lado y apuesta por la bicicleta y el transporte público. La idea ha gustado tanto que ha conseguido el primer premio del concurso 'Future City Mobility' organizado por la consultora de diseño industrial Seymourpowell.

Como nos cuenta Marten, "190.000 coches colapsan cada día el centro de la ciudad de Londres, de modo que pronto nos dimos cuenta de que los vehículos privados y las calles estrechas de la ciudad eran los grandes problemas para la movilidad de la 'city'; por eso basamos nuestro proyecto en las bicicletas y otros vehículos como taxis (ver imagen) y autobuses eléctricos". Este estudiante de 26 años lamenta que" en muchas ciudades no se puede llevar la bicicleta cuando subes en un autobús", y es por eso precisamente, por lo que el proyecto le presta bastante atención a los ciclistas que utilizan el transporte público. "Hemos destinado toda la parte inferior del autobús a la gente que se monta con la bici. No hay asientos fijos, porque el ciclista puede plegar su bici y sentarse sobre ella. Lo cierto es que muchos autobuses de Londres circulan casi siempre medio vacíos, con asientos sin utilizan que hacen el vehículo más pesado, lo que supone un mayor gasto de energía para moverse y una mayor contaminación", nos explica este sueco que comenzó a estudiar diseño industrial en Konstfack (Estocolmo).

Para Marten y sus compañeros, este nuevo concepto de movilidad es importante por dos razones: "Cuando no hay nadie en el autobús, el vehículo es más ligero, aprovecha más la luz natural y en general utiliza menos energía; la segunda razón es la posibilidad que tiene cada ciclista de aportar energía al autobús enchufando su bici al suelo del vehículo". Y es que otro de los puntos fuertes de este 'Jardín de Londres' son sus bicicletas. Un sistema de préstamo de bicis permitirá que todos los usuarios puedan tener acceso a las dos ruedas y además generar energía mientras pedalean y almacenarla en unas baterías. Con estos vehículos no contaminantes, "el ciclista que se sube al autobús puede además compensar el peso adicional que aporta al autobús transfiriendo la energía de las baterías de la bici a las baterías del autobús; además el viaje te sale gratis con este intercambio", nos cuenta Marten desde Tokio, donde está aprovechando una beca de Toyota durante el verano.

Pero eso no es todo. El proyecto ganador de 'Future City Mobility' convierte las paradas de autobús en aparcabicis donde el usuario puede alquilar y devolver el vehículo de dos ruedas. "Para ahorrar espacio, las bicis se pliegan y se elevan en unas estructuras tipo árbol —de ahí el nombre del proyecto 'London Garden'— donde están seguras y no pueden ser dañadas o robadas; además, están sujetas con unos postes flexibles (inspirados en las hojas de los árboles) que permiten que las bicis se muevan si hace viento para producir energía eólica. Lo mismo ocurre con la luz del sol. Las bicis cuentan con unos paneles solares en sus ruedas para producir electricidad", nos explica Marten.

Este joven se muestra muy optimista y cree que proyectos de este tipo podrían ser una realidad en unos años. "Nuestro concepto pretende abrir la mente y hacer pensar a la gente sobre otras formas de movilidad sostenible; creo que podemos encontrar una solución en la que todos estemos de acuerdo para acabar con el tráfico y la contaminación de grandes ciudades como Londres".

http://www.soitu.es/soitu/imagenes/2009/07/27/hartosdelcoche/1248689475_406115_fotonoticia_normal_1.jpg

http://www.soitu.es/soitu/imagenes/2009/07/27/hartosdelcoche/1248689475_406115_fotosumario3_normal_0.jpg

http://www.soitu.es/soitu/imagenes/2009/07/27/hartosdelcoche/1248689475_406115_fotosumario1_normal_1.jpg

http://www.soitu.es/soitu/imagenes/2009/07/27/hartosdelcoche/1248689475_406115_fotosumario2_normal_0.jpg

http://www.soitu.es/soitu/2009/07/27/hartosdelcoche/1248689475_406115.html

Met

July 30th, 2009, 08:39 AM

^^
Brutal! Tan evident que sembla mentida que ningú hi hagués pensat abans.

Vilarrubla

July 30th, 2009, 10:49 PM

jo tinc curiositat per veure com pujen i baixen les bicis de "l'arbre" XD

Sky

November 12th, 2009, 07:32 PM

uwSf8dOkvG4

Izo

November 25th, 2009, 10:44 PM

El CTM serà el centre investigador i gestor del projecte del vehicle elèctric de SEAT
El pla de desenvolupament de l'electromobilitat de la marca estatal té un pressupost total de 40 milions d'euros

El CTM Centre Tecnològic de Manresa serà el centre investigador i gestor del projecte VERDE de desenvolupament de tecnologies que han de permetre la introducció del vehicle elèctric a l'estat espanyol. El projecte, que es desenvoluparà en quatre anys, és liderat per SEAT, però hi participen setze empreses, entre les quals Cegasa, Siemens, Lear, ACS, Iberdrola i Endesa, a més a més de setze universitats i centres tecnològics.
El pressupost total del projecte és de 40 milions d'euros, que aporta el ministeri de Ciència i Innovació mitjançant un dels divuit programes de Consorcis Estratègics Nacionals en Investigació Tècnica, CENIT. Les subvencions dels divuit nous programes CENIT, que té un pressupost de 200 milions d'euros, van ser presentades ahir per la ministra del ram, Cristina Garmendia.
La gestió del projecte VERDE i del conjunt del consorci es durà a terme íntegrament des de les instal·lacions manresanes del CTM, concretament des de l'àrea de gestió de projectes del centre. La direcció científica del projecte serà a càrrec de l'àrea d'energia del CTM, que ha estat el responsable de la redacció de la memòria tècnica que va ser ahir aprovada pel ministeri de Ciència i Innovació i el Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI), l'ens públic dependent del ministeri que té a càrrec seu els programes CENIT.
L'objectiu del projecte VERDE és, segons fonts de SEAT, "investigar i generar el coneixement necessaris per a la futura fabricació i comercialització de vehicles ecològics a Espanya, bàsicament híbrids endollables i elèctrics". Segons va declarar ahir Frank Bekemeier, vicepresident d'investigació i desenvolupament de SEAT, "aquest projecte donarà un important impuls al sector de l'automoció a Espanya i contribuirà d'una manera decisiva a la seva dinamització tecnològica".
La intenció de SEAT és comercialitzar el seu propi vehicle elèctric el 2014. Aquesta nova tecnologia es podria aplicar als models estrella de la marca, com l'Ibiza i el León. El mes de gener passat, la filial de Volkswagen va presentar el seu primer prototipus amb aquesta tecnologia, el León Twin Drive Ecomotive.
Aquest serà el tercer gran projecte liderat per SEAT que té la participació destacada del CTM. Els altres dos són el projecte Energest, que té com a objectiu el desenvolupament d'un sistema expert de gestió del consum energètic de la planta de SEAT a Martorell; i el programa Forma 0, que té com a objectiu innovar tècniques per al conformat de la xapa dels automòbils, i, al mateix temps, provar nous materials per a la fabricació de vehicles.

Font: http://www.regio7.cat/economia/2009/11/25/ctm-sera-centre-investigador-gestor-del-projecte-del-vehicle-electric-seat/55732.html

Web del CTM: http://www.ctm.upc.es/home/

Izo

November 30th, 2009, 06:48 PM

Científics de la UPF treballen en pròtesis per a parts del cervell

• Un equip participa en un projecte per canviar el cerebel de rates per un xip
• L’objectiu futur és substituir parts danyades i millorar facultats mentals

«No és desenraonat imaginar un súper-Nadal que piqui la pilota amb una precisió sense precedents gràcies a un implant cerebral». Mig en broma, mig seriosament, Paul Verschure deixa caure aquesta afirmació per explicar les perspectives de la seva investigació. Aquest investigador ICREA de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) forma part d’un dels equips més avançats del món en el desenvolupament de pròtesi per al cervell. Concretament, els seus treballs actuals se centren en el cerebel, la regió de l’encèfal implicada en el control del temps i el moviment.
Verschure, psicòleg de formació, afirma que els seus interessos són la teoria de la ment i el coneixement. No obstant, el seu despatx vessa de circuits electrònics, robots en forma d’insectes i pantalles de realitat virtual. La filosofia del Grup de Sistemes Perceptius, Emotius i Cognitius Sintètics (SPECS), que Verschure coordina, és la següent: «La teoria és l’artefacte». Per això, per entendre com funciona el cervell, Verschure i els seus col·laboradors s’han proposat ni més ni menys que fabricar una còpia electrònica.
De moment, l’esforç del grup s’ha concretat en un experiment que s’està realitzant a la Universitat de Tel Aviv. L’objectiu final de l’estudi és indagarar si una pròtesi electrònica pot reemplaçar, en una rata, les funcions del cerebel. Potser un dia aquestes eines serviran per crear robocops, però l’esperança de Verschure és que puguin suplantar lesions cerebrals produïdes per infarts o altres incidents.

PROJECTE EUROPEU
L’experiment forma part de Renachip, un projecte europeu del Setè Programa Marco coordinat per la Universitat de Newcastle i del qual la UPF és sòcia. «Només un altre grup al món s’ha proposat un objectiu tan ambiciós», explica Verschure, en al·lusió a un equip de la Universitat del Sud de Califòrnia que fa anys que treballa en un xip per reproduir les funcions de l’hipocamp, una estructura que es troba enmig de cada hemisferi del
cervell.
Els resultats de l’experiment encara no estan publicats, però Verschure assegura tenir evidències que la pròtesi reprodueix comportaments del cerebel real. Des del llançament del projecte, a principis del 2008, els investigadors de Renachip han après a captar els senyals elèctrics del cerebel d’una rata durant una tasca que dura aproximadament una hora. De moment, la gravació del senyal sembla produir les reaccions correctes, quan s’introdueix a l’interior de la pròtesi. No obstant, l’objectiu final és tancar el circuit i reemplaçar el cerebel de carn amb el sintètic.

SINCRONITZAR EL MOVIMENT
A més a més de la seva implicació en el flux del temps, el cerebel també es relaciona amb la capacitat motora. «Per jugar a tennis s’han de sincronitzar els moviments amb la trajectòria de la pilota», explica el científic. Lesions, infarts, malalties immunes o envelliment, quan ataquen aquest òrgan, poden impedir la interacció amb el món. El cerebel té una estructura molt ordenada, «gairebé com un cristall», afegeix Verschure. Això representa un gran avantatge, ja que l’enfocament de la UPF consisteix a intentar reproduir no només les funcions, sinó la mateixa estructura fisiològica de l’òrgan.
«Si la nostra pròtesi funcionés seria una prova de viabilitat important –explica Verschure–. Fabricar un xip per a humans seria una tasca difícil, però es demostraria que teòricament no és impossible». Les aplicacions podrien anar més enllà de les teràpies. «Per exemple, podríem dissenyar un xip que incrementi la precisió temporal del cerebel d’una rata i millori la seva performance per aconseguir una posició», aventura. No obstant, això obriria qüestions ètiques –conclou– com les que ara envolten l’ús de substàncies que augmenten l’atenció o les capacitats físiques.

Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=666258&idseccio_PK=1477

Izo

December 1st, 2009, 06:38 PM

Paleontòlegs de Fumanya confirmen que els titanosaures enterraven els ous
Un equip encapçalat per Bernat Vila ha elaborat un estudi basat en troballes fetes a Fígols

Els titanosaures de Fumanya enterraven els seus ous. Aquesta ha estat la conclusió a la qual ha arribat un equip d'investigadors encapçalats per Bernat Vila, de l'àrea de recerca del mesozoic de l'Institut Català de Paleontologia, juntament amb altres col·laboradors del mateix centre i del Consorci Ruta Minera, la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Instituto Geominero. "El treball és important perquè ens ha permès fotografiar postes senceres, ja que fins ara només havíem trobat ous aïllats o closques. Hem pogut veure, doncs, com es disposaven els ous dins de la posta i confirmar les nostres hipòtesis al respecte". Ho explica el paleontòleg Bernat Vila.

L'estudi, publicat a la revista científica Lethaia, detalla com els investigadors han pogut reconstruir tant l'estructura de les pos- tes de titanosaures com la manera en què enterraven els seus ous. Les excavacions van fer-se entre els anys 2004 i 2005 en un jaciment entre Fígols i Fumanya, a la font del Bullidor. "No hi vam trobar embrions, però els titanosaures, que van habitar i deixar petjades a la zona fa uns 70 milions d'anys, en podrien ser els productors segons estudis fets d'aquests dinosaures herbívors a l'Argentina", diu Vila.

Aquesta troballa confirma, segons Vila, algunes hipòtesis que ja apuntaven que els titanosaures europeus posaven els seus ous en postes dins de forats de poca profunditat i posteriorment els enterraven, "segurament per protegir-los de possibles depredadors". En néixer, les cries trencaven només la part superior de l'ou i abandonaven el niu, tal com fan avui alguns cocodrils o les tortugues, permetent així que en molts casos el sediment entrés dins l'ou. Altres estudis en curs han de permetre, en el futur, comparar aquest comportament amb les postes trobades a Argentina, on aparentment no haurien estat enterrats.

"La zona de Fígols era un espai pantanós, propera al curs d'un riu, que deixava sobreeixir àrees fangoses, on els dinosaures colgaven els seus ous. Quan l'aigua ho cobria, les postes quedaven sepultades i aquest fet ha permès que es fossilitzessin", conclou el paleontòleg Bernat Vila.
El treball d'anàlisi posterior a les troballes, que encara no s'havien explicat, ha inclòs modelitzacions 3D i tomografies computades fetes als ous fòssils. Les postes estudiades eren d'uns setze ous. Dues d'elles s'han analitzat a través de diferents mitjans i les altres s'han cartografiat, per tal d'ajudar a conèixer-ne més a fons les seves característiques.

Font: http://www.regio7.cat/bergueda/2009/12/01/paleontolegs-fumanya-confirmen-que-titanosaures-enterraven-ous/57257.html

Sky

December 2nd, 2009, 02:41 AM

El endeudamiento ahoga al Parc Científic de Barcelona

El acelerado ritmo inversor emprendido por la Fundació Parc Científic de Barcelona desde su creación, en 1998, le ha pasado factura.

Un informe de la Sindicatura de Comptes alerta de que «el hecho de que los fondos propios en 2007 sean negativos en 17,26 millones, y que no se prevean beneficios en los próximos ejercicios, podría poner en duda su viabilidad futura».

El pasivo financiero a finales de 2007 ascendía a 35 millones de euros (ver EXPANSIÓN Catalunya de ayer). Ambas magnitudes del balance aumentaron en 2008. Los fondos propios negativos se elevaron a 19,16 millones mientras que las deudas a largo plazo con entidades de crédito ascendieron a 52,79 millones.

El director general del Parc Científic, Fernando Albericio, reconoce que las instalaciones tienen «necesidades de financiación y deben asumir los costes de amortización generados por un crecimiento financiado con endeudamiento bancario». Sin embargo, asegura que en diez años el parque se ha convertido «en una realidad con 45 empresas y más de dos mil trabajadores, que obtendrá los recursos de las administraciones necesarios para seguir creciendo». Según Albericio, «sin amortizaciones y gastos financieros el parque se autofinanciaría», y «su continuidad no está en peligro».

Roser Artal, gerente del Parc Científic, aclara que, si no se contabilizan unas amortizaciones de cinco millones realizadas en 2008, el resultado de explotación habría sido positivo. Algunas de las empresas ubicadas en el parque son Advancell, Infinitec Activos, Genmedica y Omnia Molecular.

Creación

El Parc Científic de Barcelona nació como una iniciativa de la Universitat de Barcelona (UB) y Caixa Catalunya. El principal impulsor fue el entonces vicerrector de la UB (Màrius Rubiralta) y fue auspiciado, desde sus inicios, por el Govern de CiU. La primera fase del parque supuso una inversión de 24.04 millones de euros financiados con fondos europeos Feder, el Gobierno central y la Generalitat de Catalunya.

En 2001, la UB se convirtió en una de les principales destinatarias de subvenciones por parte de la Conselleria d’Universitats pilotada por Andreu Mas-Colell, y buena parte de los fondos se destinaron al Parc Científic.

En paralelo a las subvenciones públicas, las instalaciones científicas han financiado su crecimiento con deuda bancaria. A finales de 2007, el parque tecnológico adeudaba 35,15 millones a Caixa Catalunya y Banco Santander. Según el balance de 2008, la deuda financiera a largo plazo se elevó a 52,8 millones, pero el Parc Científic no ha detallado este aumento.

En mayo de 2005, firmó un crédito sindicado de 60 millones de euros con Caixa Catalunya, el Institut Català de Finances (ICF y el Instituto de Crédito Oficial (ICO). El parque deberá devolver la deuda en cuarenta cuotas a partir de agosto de 2010.

En 2006, también firmó un nuevo crédito de cinco millones de euros con Banco Santander, que vencerá en octubre de 2011. La entidad presidida por Emilio Botín ha cofinanciado la construcción del Edifici Hèlix, una nueva incubadora de empresas de 6.528 metros cuadros ubicada en los terrenos del Parc Científic.

La ampliación de las instalaciones se completará con la y remodelación de otros tres edificios. Según Roser Artal, el proyecto del Parc Científic supondrá una inversión total de 175 millones de euros, buena parte de los cuales se deberán financiar con aportaciones del Gobierno y la Generalitat.

La Sindicatura de Comptes calcula que la fundación necesitará aportaciones extraordinarias de las administraciones públicas por 125 millones para cumplir con sus planes de crecimiento y amortizar la deuda contraída.

Los gastos de personal ascendieron a 7,7 millones en 2008 y las deudas a otros organismos de la Universitat de Barcelona ascienden a 15,8 millones.

El patronato de la fundación está presidido por el rector de la UB, Dídac Ramírez y cuenta con vocales de la UB, la Fundació Bosch i Gimpera, la Generalitat, el Ministerio de Ciencia, el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) Caixa Catalunya, Banco Santander y La Caixa. Recientemente se ha incorporado el Ayuntamiento de Barcelona, representado por Jordi Hereu.

http://www.expansion.com/2009/12/01/catalunya/1259700957.html

http://estaticos01.expansion.com/imagenes/2009/12/01/1259700957_extras_ladillos_2_g_0.jpg

Izo

December 2nd, 2009, 11:28 PM

Creen un piló viari que redueix un 1000% les lesions després de topar

L'empresa vallesana Sabacaucho ha creat uns pilons viaris de polímer que redueixen en un mil per cent les lesions físiques en cas d'accident respecte als actuals pilons de ferro que s'implanten als municipis per impedir el pas de vehicles.

Segons l'Institut d'Investigació Aplicada de l'Automòbil (Idiada), un impacte al cap contra aquests pilons de ferro a 40 quilòmetres per hora té un valor cinc vegades superior al límit fixat (4.600), mentre que contra els desenvolupats per Sabacaucho el mateix impacte se situa en menys de la meitat del límit i deu vegades inferior al de la de ferro (460 quilòmetres).

Per obtenir aquests resultats, l'empresa, amb seu a Castellar del Vallès, va treballar durant tres anys per desenvolupar l'"X-Last", que ofereix gràcies al seu compost de polímer amb nanopartícules reforçants rigidesa i alhora flexibilitat, per impedir el pas de vehicles però amb millor seguretat en cas d'una col·lisió.

Segons ha informat l'empresa, diverses administracions espanyoles han mostrat el seu interès pel producte i han sol·licitat informació per a la seva implantació.

Sabacaucho, fundada el 1979, està dedicada a l'aplicació de solucions innovadores relacionades amb la flexibilitat, duresa, esllavissament, elasticitat, abrasió i adherència dels materials.

Font: http://www.europapress.cat/barcelona/noticia-creen-pilo-viari-redueix-1000-les-lesions-despres-topar-20091202181118.html

Izo

December 3rd, 2009, 12:06 AM

Restes d'una nova espècie de dinosaure a la Franja
S'ha anomenat Arenysaurus ardevoli

Un grup de paleontòlegs ha descobert fòssils d'un nou dinosaure de la família dels hadrosàurids, i l'ha batejat amb el nom d'Arenysaurus ardevoli. El dinosaure va coexistir amb altres lambeosaures a la península Ibèrica i en altres parts del continent europeu.

Paleontòlegs de les Universitats de València, Saragossa, Complutense de Madrid i Autònoma de Barcelona, i del Museu del Juràsic d'Astúries, dirigits per Xabier Pereda-Suberbiola, han identificat aquest nou tipus de dinosaure gràcies a les mandíbules fossilitzades que s'han trobat als jaciments de Fontllonga (Noguera) durant un estudi sobre el registre fòssil dels hadrosàurids. L'objectiu era determinar que aquesta família de dinosaures va ser l'última a poblar el continent europeu, tal com explica l'equip d'investigadors a la revista Journal of Vertebrate Paleontology.

La investigació es va iniciar amb motiu de la troballa del primer crani articulat d'hadrosaure descobert al sud d'Europa, que procedia dels jaciments d'Arenys de Noguera, a la Franja de Ponent -i d'aquí el nom del dinosaure. A més del crani, també s'han trobat restes de mandíbula, vèrtebres i ossos de la cintura i extremitats, que han permès als paleontòlegs determinar que el nou lambeosaure va viure entre 65 i 68 milions d'anys, i que existia una relació paleobiogeogràfica entre l'Àsia i Europa a finals del Cretàcic.

Els investigadors consideren que aquest registre d'hadrosaures és el més important d'Europa, ja que més de la meitat dels descobriments fòssils al continent europeu han tingut lloc en aquests jaciments. A part d'aquestes troballes, també s'han descobert fòssils d'hadrosaures als Països Baixos. Durant el Cretàcic, Europa es trobava aïllada d'altres continents, motiu pel qual es creu que van sobreviure certs llinatges.

Referències:
Journal of Vertebrate Paleontology, 12-9-09, vol. 29, pàgs. 946-951, i Comptes Rendus Paleoevolution, setembre-09, vol. 8, pàgs. 559-572

Font: http://www.tv3.cat/pprogrames/elmediambient/meaSeccio.jsp?seccio=noticia&id=6110

Izo

December 4th, 2009, 04:42 AM

Una fàbrica experimental pionera dissenya pinsos a mida
L'IRTA-Mas de Bové ha invertit 3,5 milions en tecnologia puntera

L'IRTA-Mas de Bové acaba de posar en marxa una nova fàbrica de pinsos experimentals pionera a tot Europa que permet elaborar pinsos animals a mida, és a dir, amb una quantitat homogènia d'aliment i que utilitza la tecnologia més innovadora. El projecte ha costat 3,5 milions d'euros i es complementa amb unes naus de nutrició d'avicultura i porcí.

Catalunya té, segons paraules del conseller d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, «un sector primari molt potent». La meitat del pinso que es fabrica a l'Estat espanyol –18 milions de tones l'any– s'elabora a Catalunya –és a dir, 9 milions de tones–, malgrat «els moments difícils» en què es troba el sector ramader a causa de la crisi. Ara, l'IRTA-Mas de Bové ha executat una iniciativa sense precedents en l'àmbit europeu, i que té per objectiu millorar la «competència», «l'eficiència» i «obrir la finestra del futur» de les empreses del sector de la producció animal a través de la recerca científica, sobretot en un moment en què el consumidor vol saber com s'ha alimentat l'animal i el seu origen. El projecte consisteix en la posada en marxa d'una fàbrica de pinsos experimentals que, amb la tecnologia més moderna i innovadora, elabora pinsos a mida. D'aquesta manera, qualsevol empresa que vulgui fabricar un pinso amb unes composicions molt concretes pot fer ús d'aquestes instal·lacions i pot estudiar després els efectes que l'alimentació té sobre els animals. Així, per exemple, una empresa que té animals als quals falta ferro es pot fer un pinso que els beneficiï amb aquest mineral. Segons el director de l'IRTA-Mas de Bové, Josep Maria Monfort: «Si guanyem en eficàcia en els sistemes d'engreix animal podem dotar el sector d'animals més sans, més segurs, i més ben alimentats.»

El sistema és complex però s'aconsegueix abaratir el preu del pinso i guanyar en precisió i fiabilitat, va afegir Monfort. Els cereals es guarden en unes sitges, i en funció de la composició del pinso que es vulgui elaborar aquest es fa bombar cap a una trituradora. Quan el cereal queda ben aixafat, el pas següent és afegir-hi els ingredients suplementaris i fer que els cereals els absorbeixin. Després s'hi posen els additius dels elements, que han d'anar en quantitats molt precises, i per això es fa servir una tecnologia molt innovadora que permet dosificar els ingredients d'una manera homogènia, per tal que s'acabi tenint la certesa que tots els animals reben la mateixa quantitat d'aliment. Quan el pinso ja està a punt per distribuir-se surt en direcció a la resta de granges experimentals que l'IRTA té repartides per tot Catalunya.

El conseller Joaquim Llena va inaugurar ahir la maquinària d'aquest centre juntament amb les noves naus experimentals per als assajos de nutrició animal d'avicultura i porcí i les obres d'urbanització de Mas de Bové, que complementen un projecte que ha costat uns 3,5 milions d'euros. Aquestes instal·lacions es destinen a la recerca en avicultura i en l'engreix de porcs i estan dissenyades per «permetre un alt nivell de benestar animal».Des de l'any 1990 s'han signat, a l'IRTA-Mas de Bover, més de 750 contractes i més de 200 empreses han sol·licitat els seus serveis de nutrició, genètica i sanitat animal.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/111497-una-fabrica-experimental-pionera-dissenya-pinsos-a-mida.html

Izo

December 8th, 2009, 06:29 PM

Un equip de cervells de la UPC aniran al mundial de programació

• Tres estudiants participaran en la final de la Xina al ser líders del sud-oest d’Europa
• El trio, d’entre 21 i 23 anys, compagina dues carreres alhora amb nota d’excel·lent

Són amants dels números, els algoritmes, les estadístiques, els càlculs de possibilitats i la informàtica. Són uns rajos de llum i esperança per a la ciència més dura en una època en què la popularitat de les matemàtiques està a la baixa, en uns temps en què moltes dependentes joves del forn necessiten la calculadora de la caixa per saber quant sumen una barra de quart de 80 cèntims i un croissant de 75.
Ells, ben al contrari, són xavals que a l’ESO s’avorrien a la classe de matemàtiques, perquè ells, a aquella edat, ja en sabien bastant més que el professor. Són estudiants que compaginen dues carreres beta alhora, i totes dues amb notes excel·lents. Seran els representants d’Espanya, i els millors del sud-oest d’Europa, en la gran final del Mundial de programació informàtica amb el cap, el mes de febrer a la freda Harbin, una ciutat a Manxúria, a l’extrem nord de la Xina.

ESTRELLES TÍMIDES
Josep Àngel Herrero (23 anys, de Barcelona), Marc Viñals (21, de Palamós) i Lander Ramos (21, de Cadis) són tímids i per això, contra la seva voluntat, estrelles a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). El seu fort és calcular, no parlar. Xifres en comptes de lletres. ¿Els típics alumnes que no aixequen els ulls dels llibres? ¿Quantes hores diàries dediquen als estudis? «Massa poques. No ho sé, quan hi ha exàmens cinc hores al dia o una mica menys», diu Viñals.
L’empordanès estudia, igual que el gadità Ramos, tant Matemàtiques com Informàtica a través del Centre de Formació Interdisciplinària Superior (CFIS) de la UPC, on es donen totes les facilitats als estudiants brillants per compaginar dues carreres. «El que aprens a Matemàtiques et pot anar molt bé a l’altra carrera», expliquen. I els ofereix més sortides en el mercat laboral.
Que l’hi diguin a Herrero, que a més de Matemàtiques està acabant Enginyeria de Telecomunicacions. Ja ha rebut una oferta de Google per anar a treballar a la seu central a Califòrnia. Només li falta firmar el contracte. «Ja vaig fer una beca de nou mesos a Google. A més a més, aquesta mena d’empreses es fixen molt en els que guanyen el concurs».
El concurs es diu oficialment Campionat Internacional de Programació d’Universitats (ICPC en les sigles en anglès). Es juga en equips de tres, que tenen cinc hores per resoldre cada un dels 10 problemes de matemàtica aplicada; ho calculen amb el cap, ho apunten amb paper i llapis, i només utilitzen l’ordinador per passar la solució a net. Els tres alumnes de la UPC van guanyar aquest mes la prèvia a Madrid resolent set dels 10 complicadíssims problemes en 1.160 minuts.

MILLOR CLASSIFICACIÓ
«Cada any, el nivell puja. Si veus els problemes de fa set anys, els tindríem resolts en uns minuts», explica Herrero. L’equip de la UPC, que s’ha batejat Sense Mans, aspira a superar la millor classificació de la història d’un equip espanyol, també de la Politècnica, que va quedar 15è. «Ja que hi anem, volem arribar al lloc més alt, però això és molt difícil. Els equips xinesos, per exemple, es tanquen durant setmanes per entrenar-se, queden alliberats dels estudis. Nosaltres, tot i això, tindrem exàmens al gener», expliquen.
Mentrestant, s’exerciten els cervells sota la supervisió del seu entrenador, Salvador Roura, professor de Llenguatges i Sistemes Informàtics que des de fa anys organitza la selecció dels millors. «Primer fem un concurs dintre de la UPC. Seleccionem els nou millors i amb ells formem tres equips», explica. Equips multidisciplinaris: sempre n’hi ha un a qui va millor un problema que al company. ¿El secret per guanyar? «Cal fer-lo correctament i ràpidament». ¿I tenir una mica de sort? Lander Ramos gairebé s’ofèn: «No, això no és qüestió de sort, se n’ha de saber».

Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=668281&idseccio_PK=1477

Izo

December 20th, 2009, 06:10 PM

IBM distribuirà el software d'una 'start up' catalana
L'escriptori virtual d'Eyeos vindrà preinstal·lat en servidors Linux de la multinacional

http://www.elperiodico.com/vivo/recursos/fotos/foto_407/foto_407697_CAS.jpg
Una pantalla de l'escriptori virtual d'Eyeos.

El software d'una companyia creada fa quatre anys per dos estudiants d'institut d'Olesa de Montserrat (Baix Llobregat) vindrà de sèrie en la nova sèrie de servidors Linux de la multinacional IBM. Els nous System Z, la nova aposta de la companyia nord-americana pel cloud computing, distribuiran així aquesta solució de software lliure que ja han implantat a Educació i a diverses grans empreses catalanes.

"No hi ha contraprestació econòmica perquè és software lliure, però per a nosaltres és una oportunitat de difusió perquè si algú vol personalització o un programa específic pot contactar amb nosaltres", explica un portaveu de la companyia catalana que van fundar Pau García-Milà i Marc Cercós.

Eyeos (ells l'escriuen amb la inicial minúscula) ha creat un escriptori virtual que permet accedir des de qualsevol ordinador o des d'un mòbil als documents que estiguin guardats en un servidor d'internet. Segons els seus responsables, un Google Docs en privat perquè ningú rastreja la informació que es comparteix. Sobre aquesta base es poden anar instal·lant programes. El seu model de negoci és la personalització i els programes a mida.

La Generalitat, un dels seus principals clients, els va concedir el dia 14 d'octubre el Premio Nacional de Internet.

Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=670946&idseccio_PK=1012&h=

Izo

December 24th, 2009, 07:13 PM

El Consorci Biopol'H s'afegeix a l'Anella Científica de Catalunya

El Consorci Biopol'H de l'Hospitalet de Llobregat s'ha adherit a l'Anella Científica de Catalunya, una xarxa que connecta els centres d'investigació i innovació més importants d'Europa. Les entitats i empreses que formen part de Biopol'H tindran accés a la informació de l'Anella Científica i al seu sistema de càlcul.

L'Anella Científica és una xarxa de comunicacions d'alta velocitat creada el 1993 per la Fundació Catalana per a la Recerca i gestionada pel Centre de Supercomputació de Catalunya.

Aquesta xarxa connecta les principals universitats i centres d'investigació de Catalunya i ofereix una gran capacitat de transmissió de dades entre totes les institucions. A més, permet l'ús i el desenvolupament d'aplicacions de banda ampla.

Segons han informat fonts de Biopol'H, la participació del consorci en l'Anella Científica permetrà oferir uns serveis "de valor afegit" als investigadors i a les empreses del consorci, a més de poder mantenir un diàleg fluid amb els sectors i empreses als qui puguin interessar les seves activitats.

Biopol'H és un clúster biomèdic d'institucions sanitàries, centres d'investigació i empreses del sector de les ciències de la salut agrupats al voltant de l'Hospital de Bellvitge i l'Institut Català d'Oncologia.

Font: http://www.europapress.cat/barcelona/noticia-consorci-biopolh-safegeix-lanella-cientifica-catalunya-20091224115546.html

Izo

January 17th, 2010, 06:01 PM

Una empresa catalana inventa un virus contra el càncer
L'organisme ha estat modificat genèticament per destruir només les cèl·lules tumorals

Una empresa creada per l'Institut Català d'Oncologia-Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (ICO-Idibell), VCN Biosciences SL, ha desenvolupat nous tractaments contra el càncer basats en virus que destrueixen selectivament les cèl·lules tumorals.

Biosciencies SL té previst portar un dels seus virus a assaig clínic en pacients amb tumors de pàncrees i de cap i coll.

L'empresa, fundada per Manel Cascallo, Ramon Alemany i Gabriel Capell, es dedica a la viroteràpia del càncer, que consisteix en l'administració de virus modificats genèticament per destruir únicament les cèl·lules tumorals. El virus oncolític no només elimina la cèl·lula cancerígena infectada, sinó que genera milers de còpies de si mateix que destrueixen les cèl·lules malignes veïnes. D'aquesta manera, actua com un fàrmac amb capacitat d'autoamplificació.

Registrada només a la Xina
La vitoteràpia està registrada en algun territori, com la Xina. No obstant, encara està en fases experimentals en la majoria de països on s'han realitzat assajos clínics en fase II i III, alguns d'ells prometedors.

Als Estats Units, s'ha provat per al tractament de molts tipus de tumors, i recentment s'han publicat estudis que mostren una bona resposta en malalts amb melanoma i un tipus de tumor cerebral que es diu glioblastoma.

Projectes d'investigació
VCN Biosciences, que participa en dos projectes d'investigació Eureka de col·laboració internacional entre empreses, disposa d'una patent sobre una mutació aïllada el 2008 i que confereix una millor potència oncolítica. Aquesta tecnologia s'ha subllicenciat recentment a una empresa biotecnològica holandesa que té previst incloure-la en els seus virus.

A més, està en tràmits d'aconseguir la llicència exclusiva per una segona tecnologia que permet millorar la disseminació del virus dins del tumor.

Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=678059&idseccio_PK=1477

Izo

January 17th, 2010, 06:03 PM

La UAB desenvolupa un sistema que permet preveure el comportament humà
Les aplicacions més destacades són en el camp de la vigilància intel·ligent i la prevenció d'accidents

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha desenvolupat un nou sistema de visió per computador que és capaç de preveure el comportament humà.

El sistema, denominat Hermes, ha estat presentat avui a la seu del Centre de Visió per Computador, situat al campus de la UAB a Cerdanyola del Vallès, pel director del projecte, Juan José Villanueva, i diversos dels investigadors que hi han participat.

Les aplicacions són nombroses, principalment en els camps de la vigilància intel·ligent, la prevenció d'accidents, el màrqueting o la psicologia, entre altres.

Es tracta d'una tecnologia que compta amb càmeres i un potent sistema d'algoritmes que permeten desxifrar els moviments que es realitzen al seu davant, de manera que és capaç d'interpretar certes conductes a través d'instruccions prèvies.

Interpreta gestos facials
El mecanisme funciona sobre la base d'un entorn on detecta la presència de cossos. Una vegada detectats, permet desxifrar si aquests cossos fan recorreguts anòmals, si la postura dels cossos és la correcta i fins i tot interpretar els gestos facials.

"L'hem batejat Hermes en honor del déu grec que feia les funcions de comunicar els humans i els déus, perquè aquí extraiem informació als humans per traslladar-la als ordinadors", ha explicat el director del projecte.

El sistema compta amb càmeres estàtiques i actives d'alta resolució amb sensors d'inclinació horitzontal i vertical amb zoom que permeten fer seguiments dels objectes que apareixen en una escena.

Gent gran
A partir d'aquí es fa una integració del programari utilitzat i del llenguatge humà, que interpreta els moviments de l'escena i els pot traslladar a un llenguatge escrit en l'idioma desitjat o bé parlat, a partir de la creació d'un avatar virtual que exposa el text redactat de forma automàtica.

"Amb aquest sistema podem obtenir diverses aplicacions", ha assenyalat Villanueva, que ha destacat la seguretat en espais públics i en recintes privats com una de les principals aplicacions que es poden desenvolupar.

Una d'elles afecta la gent gran: per una part es pot monitoritzar la casa on es trobi l'ancià per detectar si fa massa temps que no es mou o bé si està portant a terme moviments anòmals. També es podria millorar la seguretat d'aquestes persones en els seus recorreguts pels carrers.

Gràcies al sistema, les càmeres podrien identificar la persona i detectar que al caminar més lentament que una persona jove podria requerir un temps superior per travessar un pas de vianants, de manera que es podria allargar de forma automàtica la durada de la preferència per a aquesta persona.

Robatori de bitllets
Un exemple pràctic en seguretat de la via pública és el que s'ha analitzat des del centre de Barcelona, on una de les càmeres instal·lades en una estació de metro va detectar la presència d'un individu que rondava al voltant d'una màquina expenedora de bitllets. Al passar diverses vegades a prop seu, va detectar que intentava robar la recaptació de la màquina.

Per una altra part, aquest mecanisme també té aplicacions en el camp de la psicologia, donat que permet detectar els moviments facials i sobretot el dels ulls de les persones, cosa que permetria, entre altres aspectes, determinar si una persona és sincera en una declaració o, al contrari, menteix.

El sistema s'ha desenvolupat gràcies a la participació d'investigadors de tot Europa, "els millors", segons Villanueva, i s'ha desenvolupat en el marc del sisè Programa Marc d'Investigació de la Unión Europa, amb un pressupost de 2.100.000 euros.

El projecte ha permès el naixement d'altres projectes secundaris que permetran adaptar el sistema a necessitats específiques i ha atret l'interès d'empreses relacionades amb la investigació científica en aquest camp.

Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=677847&idseccio_PK=1477

Izo

January 24th, 2010, 02:53 PM

La UPC crea un nou material amb residus de paper vàlid per a construcció

Una investigadora de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha creat un nou material a partir de residus del paper i cartró que és modelable, ignífug, porós, impermeable i molt resistent, i que pot substituir el plàstic i altres materials que s'utilitzen en el sector de la construcció.

El nou material, batejat com a Biprocel, s'obté per un procés biotecnològic de residus de cel·luloses, segons ha explicat a Efe la seva creadora, Margarita Calafell, investigadora de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeries Industrials i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT), dependent de la UPC, que ha destacat que, a més, és respectuós amb el medi ambient i no requereix l'ús de productes químics per a la seva obtenció.

Escàs cost energètic
Segons Calafell, en el procés d'obtenció del Biprocel no hi ha pèrdua de matèria, ja que per cada quilogram de residus se n'obté un de Biprocel, no es produeixen residus, ja que l'aigua utilitzada en el procés es recicla, i té un relatiu baix cost energètic, inferior al de les transformacions químiques dels materials de base de cel·lulosa.

El projecte d'investigació de Margarita Calafell ha estat escollit entre 37 projectes presentats en el concurs Bioemprenedor XXI, promogut per la fundació Genoma Espanya, i seleccionat entre 170 projectes presentats al IX Concurs d'Idees de Negoci del programa ACC1Ó de la Generalitat de Catalunya.

Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=679013&idseccio_PK=1477

Vilarrubla

January 24th, 2010, 03:04 PM

però després és reciclable?

Izo

January 24th, 2010, 03:08 PM

Si no requereix de productes químics per a la seva fabricació i, conseqüentment, no hi ha alteració química de la matèria principal, la cel·lulosa, suposo que aquesta queda intacta i, per tant, el Biprocel és recicable un cop ja no l'hem d'usar.

Izo

February 2nd, 2010, 12:58 AM

Científics de Sant Boi localitzen la zona cerebral de l’esquizofrènia
Identifiquen l’alteració que pot causar la greu malaltia mental

Deliris, al·lucinacions, alteracions emocionals, lingüístiques i de la conducta: el pa de cada dia per a les prop de 400.000 persones diagnosticades d’esquizofrènia a Espanya. Una mena d’infern interior que la ciència encara intenta entendre, i que lentament avança cap a un lloc de menys ombra. Ahir, científics de la Unitat de Psicosi i Recerca de l’Hospital Benito Menni (Sant Boi de Llobregat) van publicar un article a la revista Molecular Psychiatry en què identifiquen, per primera vegada, les alteracions estructurals i funcionals que poden estar en l’origen de la malaltia; segons els investigadors, encapçalats per la doctora Edith Pomarol-Clotet, les causes de l’esquizofrènia estan en unes anomalies de l’escorça frontal mitjana del cervell.
Trenta-dos pacients esquizofrènics i 32 voluntaris sans van ser sotmesos a tres tècniques de ressonància diferents, destinades a mesurar factors com el volum de matèria grisa i els patrons d’activitat cerebral; més tard, en l’anàlisi dels resultats, els metges van trobar que tots els malalts presentaven anormalitats en l’escorça frontal mitjana, cosa que, segons l’article, «té una especial importància perquè no existeix cap treball sobre aquesta malaltia que hagi trobat anomalies funcionals i estructurals localitzades a la mateixa part del cervell». Ara l’equip estudiarà el perquè d’aquestes alteracions.
L’escorça frontal mitjana està ubicada en una zona denominada Default Mode Network (DMN), regió cerebral vinculada a malalties com per exemple l’Alzheimer i la depressió.

Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=681568&idseccio_PK=1477&h=

Izo

February 2nd, 2010, 12:59 AM

Estudiants de la UPC inventen un sistema sense fil per recarregar cotxes elèctrics

Un grup d'estudiants de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) de Terrassa han ideat un sistema per recarregar vehicles elèctrics sense necessitat de connectar el cotxe a la xarxa a través d'un cable.

El nou sistema, denominat PLC, consta d'un carregador i una bobina ubicada als baixos del cotxe que enllaça amb un sistema de generació d'inducció magnètica ubicat al terra de l'aparcament.

Activar el mecanisme
A l'estacionar el vehicle s'activa el mecanisme que transmet energia a distància al receptor del cotxe des d'un pal elèctric situat en determinades places d'aparcament i que fins ara era utilitzat pels vehicles elèctrics per recarregar l'energia a través d'un cable.

El nou sistema "està pensat perquè l'usuari no hi hagi d'intervenir, el PLC, que és el sistema de connexió, s'encarrega d'iniciar la càrrega, i quan ja està ple el deté també de forma automàtica", ha explicat avui un dels seus creadors, David Álvarez.

La idea s'ha presentat aquest migdia juntament amb altres invents, com un sistema per generar energia en un vehicle a partir del seu propi moviment, un mecanisme per autoproveir els fanals del carrer o un dispositiu de generació d'energia elèctrica solar per a tendes de campanya.

Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=681385&idseccio_PK=1477&h=

Izo

February 15th, 2010, 10:28 PM

Massa important com per a no penjar-lo...

Un grup de científics aconsegueixen generar una temeperatura 250.000 vegades superior a la del Sol
L'objectiu és recrear en laboratori els moments previs al naixement de l'univers

Un grup de científics ha creat, al Laboratori Nacional d'Energia de Brookhaven, a Nova York, la temperatura més alta detectada mai, quatre bilions de graus centígrads (250.000 vegades més calenta que la registrada al centre del Sol). L'objectiu s'ha aconseguit amb un accelerador de partícules gegant, amb el qual s'han fet xocar ions d'or entre si amb la finalitat de produir, durant mil·lisegons, explosions ultracalentes.

El resultat és suficient per donar als físics material d'estudi durant anys, que esperen que els condueixi a entendre com i per què es va formar l'univers.

Els científics busquen petites irregularitats que podrien explicar per què la matèria es va formar en els seus primers estadis. Igualment, esperen trobar més aplicacions pràctiques, com els spintronics, que tenen l'objectiu de fer més petits, més ràpids i més poderosos els dispositius informàtics.

Busquen el moment previ a la gran explosió
"Aquesta temperatura és prou calenta per fondre protons i neutrons", ha dit Steven Vigdor durant una conferència de premsa en una reunió de la Societat de Física dels Estats Units, a Washington.

L'equip de Vigdor busca una recreació del moment just abans del Big Bang, quan les partícules de quarks i gluons es van condensar en hadrons, les partícules de la matèria que componen gran part de l'univers.

Aquest any, un grup de físics utilitzaran el Gran Col·lisionador d'Hadrons a Suïssa, amb el qual esperen fer xocar ions de plom per crear temperatures encara més grans, que haurien de replicar moments fins i tot anteriors al naixement de l'univers.

Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=687555&idseccio_PK=1477

Izo

February 15th, 2010, 10:31 PM

16 municipis usen aiguamolls artificials per tractar l’aigua

• Bacteris, plantes i pedres s’alien en les tasques de depuració del clavegueram
• Investigadors de la UPC dissenyen prototips per poder millorar-ne l’eficiència

A primera vista semblen simples testos dels quals emergeixen sense ordre infinitat de plantes, però en realitat són unes estructures molt calculades que funcionen com a depuradores d’aigües residuals. L’aigua hi arriba del clavegueram, carregada de residus, i acaba transparent després de passar-hi. Aquests «aiguamolls artificials», com els denominen els tècnics, estan en un terrat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), a Barcelona, i formen part d’un projecte per avaluar quins són els dissenys més eficients per degradar la matèria orgànica mitjançant l’ús de vegetació, terra i flora bacteriana.
En els últims anys, 16 municipis catalans ja han implantat sistemes d’aquest tipus i és previsible que molts altres de mida petita segueixin els seus passos perquè, comparats amb les depuradores tradicionals, «tenen un consum energètic pràcticament nul, amb prou feines requereixen personal i l’impacte ambiental i sonor és escàs», enumera com a avantatges Joan García, professor del Departament d’Enginyeria Hidràulica i Ambiental de la UPC i coordinador del programa. A més, s’integren bé en el paisatge i s’acaben convertint en unes zones humides molt atractives per a les aus, com han confirmat diversos projectes actualment en marxa. L’aigua que en surt no arriba a ser potable, però sí reutilitzable.

ES REDUEIX EL 90%
El sistema és senzill. L’aiguamoll és un dipòsit poc profund i impermeabilitzat en què s’ha col·locat grava i plantes, essencialment canya i boga, perquè afavoreixin l’activitat descomponedora dels bacteris. Si les condicions són bones, explica García, les plantes es reprodueixen sense problemes i afavoreixen la presència dels microorganismes. ¿El resultat? «S’aconsegueix reduir un 90% el material orgànic que hi arriba», insisteix.
El primer aiguamoll es va posar en marxa fa una dècada al costat d’Empuriabrava (Alt Empordà) com a complement de la depuradora municipal. En lloc de desembocar directament al mar, les aigües ja tractades arriben a la llacuna artificial i allà són refinades per mitjans naturals. Està plena d’ocells. El nivell aconseguit és tan bo, prossegueix el professor de la UPC, que les mateixes aigües alimenten després una gran bassa del parc dels aiguamolls de l’Empordà.
El més habitual, però, és que l’aiguamoll artificial substitueixi completament les depuradores. Això és el que passa en diversos petits municipis com Arnes (Terra Alta), Corbins i Alfés (Segrià), Verdú (Urgell), Vilajuïga (Alt Empordà) i la Fatarella (Terra Alta), entre d’altres. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) s’acostuma a encarregar de la gestió de les noves instal·lacions. Els aiguamolls necessiten que s’hi faci una neteja quan estan plens de sòlids, però un dels principals contaminants desapareix gairebé sense deixar rastre, prossegueix García: es tracta dels nitrats –un residu de l’orina–, que són transformats en gas pels bacteris

¿QUÈ ÉS MILLOR?
Els prototips instal·lats a la UPC intenten determinar quina proporció de grava i aigua és la més eficient, quina profunditat és més adequada, com es minimitzen millor les pudors i com s’evita la presència d’insectes.
Cadascuna de les instal·lacions rep 86 litres diaris des del clavegueram, sense intermediaris, encara que uns decantadors permeten retirar els sòlids sedimentables. «Hem vist que el millor no és tenir els aiguamolls inundats tota l’estona, sinó només de manera intermitent –afirma García–. Cada quatre hores es recuperen millor». També s’analitza si els aiguamolls tenen capacitat per frenar contaminants emergents com cosmètics i medicaments. En el projecte també hi treballen els equips de Jordi Morató (UPC, Terrassa) i Josep M. Bayona (CSIC, Barcelona), així com les universitats de la Corunya i Lleó.

Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=687289&idseccio_PK=1477

Sky

March 2nd, 2010, 01:04 PM

Huguet dóna un cop d'imatge a la recerca

• Talència serà el nom de marca que agruparà l'extinta FCRI, ICREA i AGAUR

• La nova fundació pública compta amb 69,4 milions d'euros

El nou organisme de la Generalitat que agruparà les accions de foment de la recerca científica, el suport als investigadors i la divulgació de la ciència portarà el nom de Talència (joc de paraules entre talent i ciència), segons va donar a conèixer ahir el conseller Josep Huguet. Talència reunirà les activitats, el pressupost i el personal que fins ara es repartien entre la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), la Institució Catalana per a la Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris (AGAUR). Tot i amb això, ICREA continuarà sent una fundació i l'AGAUR traspassarà a Talència només les àrees de divulgació i recerca.

La nova entitat tindrà un pressupost per a aquest any de 69,4 milions d'euros, destinats a formació i contractació i ajuts a científics (45,4 milions), impuls a projectes de recerca (10,6 milions) i millora de l'impacte social de la recerca i la divulgació de la ciència (8,9 milions).

La pràctica totalitat d'aquestes quantitats ja formaven part del pressupost del govern -a través dels organismes que ara s'uneixen-; la diferència, segons Huguet, és que Talència vol ser "una nova màquina" que "simplifiqui" la gestió, aporti "més eficiència" i aconsegueixi "més recursos".

Pacte per a la Recerca

El projecte d'agrupar la FCRI, la ICREA i una part de l'AGAUR va sorgir fa més d'un any, en part com a conseqüència de les propostes del Pacte per a la Recerca i la Innovació. El projecte va ser encarregat al professor Joan Comella, en aquell moment director de la FCRI. Pocs mesos més tard, Joan Comella va aconseguir la plaça de director de l'Institut d'Investigació de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i en el seu lloc va ser nomenat Albert Castellanos, director de la FCRI i a partir d'ara director de Talència.

El conseller Josep Huguet va confirmar el projecte el novembre passat, coincidint amb la Setmana de la Ciència, indicant que el seu departament impulsaria una "nova agència de recerca de Catalunya" que "concentrarà i implementarà les polítiques públiques de foment i reconeixement de la recerca". Finalment, Talència no serà jurídicament una agència sinó que una successora de la FCRI, que modifica els seus estatuts per ser una fundació pública amb majoria de la Generalitat.

http://paper.avui.cat/article/societat/185839/huguet/dona/cop/dimatge/la/recerca.html

Izo

March 14th, 2010, 04:40 PM

Les noves carreteres: fetes de panells solars i grans generadores d'energia

Diuen que aviat podríem disposar de carreteres intel·ligents. És el concepte que defineix un prototipus en el qual està treballant una empresa nord-americana: en lloc d'asfalt, els cotxes circularien per sobre de panells solars. A més, els senyals no estarien pintats al terra amb les típiques línies blanques, sinó que serien bombetes LED que s'il·luminarien durant la nit. La principal atracció d'aquesta novetat, amb tot, radica encara en un altre fet. I és que la carretera podria utilitzar l'energia captada pels panells solars durant el dia per a altres finalitats igualment revolucionàries.

http://www.anoiadiari.cat/imatges/noticia/solar-roadway.jpg

Així, els vehicles elèctrics es podrien recarregar amb l'energia emmagatzemada als panells, de manera que es multiplicaria la seva autonomia. També es podria fondre la neu i el gel que hi hagués al terra mitjançant uns sistemes de calefacció que anirien incorporats a les plaques, i així es podrien evitar un gran nombre d'accidents de trànsit. Aquesta setmana, segur que molts ho haguessin agraït... Al mateix temps, per tant, ens permetrien solucionar dos grans problemes actuals: incidirien positivament en tot el que fa referència al canvi climàtic i també millorarien la seguretat viària. I és que alguns detalls que inclou el prototipus fan que la conducció a la nit pugui ser més plàcida: incorpora uns llums que permeten projectar missatges sobre la calçada com per exemple les properes sortides o desviacions; també uns detectors que poden alertar de la presència d'animals tot recomanant una reducció de la velocitat.

Des de l'empresa s'assegura que aquestes carreteres intel·ligents es podrien integrar a la xarxa actual. D'altra banda, segons els càlculs de la companyia, si es cobrís completament la xarxa actual de carreteres dels Estats Units amb aquests panells solars, es podria produir fins a tres vegades l'energia que el país fa servir en l'actualitat.

La viabilitat del projecte passarà, probablement, per la capacitat de crear les desenes de milions de plaques que es necessitarien, per la dificultat d'executar-ne la substitució i pel cost que suposi tot plegat. Però no deixa de fer-se estrany això d'imaginar una mena de pista llisa i infinita, amb tot de llumetes, que més aviat ens recordaria una pantalla d'un videojoc. I això sí, si mai s'acaba posant en pràctica, que ens avisin quan estiguem a punt d'entrar en una d'aquestes innovadores carreteres: l'ensurt en descobrir-ho per la pròpia experiència ens podria provocar algun ensurt de conseqüències tràgiques. I tampoc serà estrany, els primers dies, veure com es multiplica desorbitadament el nombre de trucades a les forces de seguretat, denunciant la presència d'objectes no identificats atacant els conductors. Ens hi haurem d'anar acostumant mica en mica.

Fonts: http://www.anoiadiari.cat/noticia/5798/les-noves-carreteres-fetes-de-panells-solars-i-grans-generadores-d-energia

Sky

March 18th, 2010, 12:33 PM

D'aquí a cinc anys circularan per Catalunya entre 80.000 i 100.000 vehicles elèctrics

• És la previsió que fan assessors del govern en un estudi en què es proposa la recàrrega dels vehicles de nit i als aparcaments

D'aquí a cinc anys circularan per les carreteres catalanes entre 80.000 i 100.000 vehicles elèctrics, entre motos, furgonetes i turismes, segons preveu el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) de Catalunya. És una aproximació feta a partir de les prospectives de desenvolupament del vehicle elèctric (VE) a escala internacional i de les expectatives de comercialització que fan les firmes d'automoció mundials. Sense ser la hipòtesi més optimista, es calcula que el 2015 un 2% del parc mòbil català podria funcionar ja amb motors elèctrics. Aquest consell, que depèn del Departament de la Vicepresidència de la Generalitat, demana una normativa per evitar col·lapses de la xarxa elèctrica i un pla de desplegament d'estacions arreu del país.

El major problema per al subministrament energètic, segons els autors de l'estudi, serà el risc de sobrecàrrega de la xarxa si els usuaris no fan una «recàrrega intel·ligent» dels vehicles. Posem el cas que les magnituds que preveuen els experts es compleixen i Catalunya té una xarxa àmplia de punts de recàrrega de vehicles on els usuaris poden anar en qualsevol moment del dia. Si de manera aleatòria coincidís que molts dels vehicles fessin la recàrrega en un dels moments de màxima demanda elèctrica de la xarxa, es podria produir una sobrecàrrega. Per evitar aquesta situació, els autors proposen un desplegament normatiu en sintonia amb el procés de comercialització i venda dels VE.

Recàrrega de 6 a 8 hores

Amb una normativa reglada de recàrrega, la xarxa no hauria de tenir majors problemes perquè, contràriament al que es podria pensar, aquests 100.000 vehicles no suposarien un gran increment de la demanda. Fent una previsió de gamma alta de vehicles amb unes bateries de 30 kWh i unes 300 operacions anuals de recàrrega, s'assoliria una demanda de 900 GWh /any, una quantitat d'electricitat inferior a la que poden produir deu parcs eòlics de 50 MW i menys de la meitat de la producció d'una central tèrmica estàndard. L'estudi Diagnosi i perspectives del vehicle elèctric a Catalunya, que es presenta en unes jornades avui a l'IDEC-UPF, proposa un model de recàrrega lenta dels vehicles, de 6 a 8 hores, que hauria d'aprofitar les hores vall nocturnes i s'hauria de fer, per tant, als aparcaments. Això exigeix una política de preus de recàrrega que premiï l'ús de les hores vall. S'ha de possibilitar també el model de recàrrega ràpida, a l'entorn de mitja hora, però en determinades estacions preparades per la punta de demanda que representaria i, «possiblement» alimentades amb fonts d'energia independents de la xarxa general.

Preparats en components però no en motors elèctrics

El problema del vehicle elèctric continua sent la bateria, pel límit d'emmagatzematge i pels costos. De les diverses tecnologies sembla que pot acabar imposant-se la d'ió liti. A Catalunya hi ha pocs centres de recerca i indústries del sector i l'estudi adverteix que països com ara els Estats Units, el Japó i la Xina tenen ja molt avançades tant la investigació com la indústria elèctrica. El CADS recomana l'impuls d'un centre experimental –universitats i empreses– de bateries per adquirir coneixements ràpids en càrrega i descàrrega, cicles de vida, avaries i reciclatge, així com un de prototips de diversos models de VE. Aquests centres han d'anar acompanyats d'estudis a secundària i formació professional, tenint en compte que els tallers de manteniment i reparació de vehicles actuals s'hauran d'anar reciclant en les pròximes dècades cap al VE. Pel que fa a components auxiliars de l'automòbil, l'estudi considera que el país té un bon teixit empresarial d'electrònica, electrotècnia i informàtica.

Xarxa d'estacions de recàrrega

Els estudis de mobilitat a Londres indiquen que un 84% dels ciutadans fan un desplaçament diari en vehicle inferior a 20 km i que un 95% dels viatges motoritzats són de menys de 75 km al dia, distàncies plenament assolibles amb els VE actuals. L'estudi del CADS planteja una possible xarxa catalana d'estacions de recàrrega (al gràfic adjunt) que, a més de les grans ciutats del Barcelonès i el Baix Llobregat, situa una cinquantena de poblacions de tot el país. Seria una primera fase del desplegament que hauria de permetre cobrir la demanda de mobilitat, possibilitant com a mínim una recàrrega al lloc de destinació –essencialment laboral– per poder tornar al lloc d'origen domèstic. La xarxa major no ha de ser a la via pública, sinó als aparcaments i als centres comercials. S'hauran de garantir entre quatre i cinc places de recàrrega als pàrquings públics per cada plaça exterior i fins a un 5% del total de places en un termini de cinc anys. S'ha d'ajudar els aparcaments i les empreses privades que ho vulguin fer i situar el repte inicial en un equip de recàrrega per cada 500 habitants, sense comptar els dels aparcaments privats.

Berlín i Londres són el model

El creixement de punts de recàrrega a Europa planteja un horitzó d'entre 360.000 i 700.000 fins al 2015. A Catalunya, Sabadell i Barcelona són pioneres. La primera té punts de recàrrega a la via pública i una flota de VE per als serveis municipals. Barcelona té més d'un centenar de vehicles i té a punt el concurs públic de punts de recàrrega a via pública i pàrquings municipals, amb el repte d'arribar als 190 en dos anys. Els autors de l'estudi consideren Berlín i Londres com els paradigmes de la substitució progressiva del vehicle de combustió de derivats del petroli pel VE. A Berlín, els vehicles paguen una taxa en funció del seu nivell de contaminació i han de portar un distintiu visible que els retrata en públic. Instal·larà 500 nous punts en un projecte en què participen automobilístiques i elèctriques per estendre'l al país. Londres ha augmentat taxes als contaminants i els ha restringit la circulació a la City. Al 2005 ja tenia una flota de 1.278 VE, la meitat de serveis municipals. Taxes per als contaminants i descomptes, facilitat d'aparcament i gratuïtat de recàrrega per als VE li permet tenir avui ja 15.000 vehicles híbrids i 1.700 VE.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/148546-daqui-a-cinc-anys-circularan-per-catalunya-entre-80000-i-100000-vehicles-electrics.html

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/96239936.jpg

Izo

March 29th, 2010, 12:36 AM

Barcelona tindrà un supercomputador de la "primera lliga" europea de recerca el 2012

La ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, ha confirmat que Barcelona comptarà a partir del 2012 amb un dels quatre supercomputadors de la "primera lliga" europea de recerca. És a dir, amb un dels quatre "nodes" o seus que formaran el projecte PRACE, una infraestructura científica europea repartida entre Alemanya, França, Itàlia i Espanya, i per la qual cada país compta amb una d'aquestes supermàquines.

Després de la inauguració de la Conferència Europea de Grans Infraestructures (ECRI 2010, per les seves sigles en anglès), Garmendia ha explicat que Espanya, igual que els altres tres països, comptaria amb la seva pròpia seu o "node" i compartirà igual protagonisme que la resta de països. "Una capacitat en supercomputació és clau per desenvolupar la resta de capacitats científiques. Per això, Espanya ha d'estar en la primera lliga", ha apuntat.

Representants de 14 països europeus
Els supercomputadors són eines indispensables per resoldre els problemes científics i tecnològics més complexos en tots àmbits d'aplicació científica. Així, el 2007 representants de 14 països europeus van firmar un acord que va donar origen a la iniciativa PRACE (Col·laboració per a Computació Avançada a Europa, en les seves sigles en anglès), que té com a objectiu la creació d'una infraestructura paneuropea d'informàtica d'alt rendiment (HPC, per les seves sigles en anglès).

En concret, es pretén crear un sistema permanent de supercomputació que estigui integrat per diversos centres i que permeti treballar al màxim nivell internacional als investigadors europeus.

Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=698483&idseccio_PK=1477

Izo

March 29th, 2010, 12:39 AM

Investigadors de BCN troben les cèl·lules que regeneren el cor
• El teixit identificat al peix zebra és equiparable al dels cors humans
• El descobriment obre la via a la possible eliminació de les seqüeles d’un infart

Si el múscul miocardi d’una persona que ha patit un infart tingués la capacitat de regenerar les cèl·lules que la fallida cardíaca ha destruït, aquest individu evitaria les importants limitacions que patirà la resta de la seva vida per haver perdut una porció del cor. Aquest potencial autoregenerador és una facultat que posseeixen alguns animals, entre ells el peix zebra. Un equip de científics del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB), que dirigeix Juan Carlos Izpisúa Belmonte, ha identificat quin teixit del peix zebra és el responsable d’aquesta recreació: es tracta dels cardiomiòcits, les cèl·lules musculars que fan possible que el cor es contregui per bategar.
Fins no fa gaire, aquests investigadors sospitaven que el que posa en marxa la recomposició del cor danyat d’un peix zebra són les seves cèl·lules mare, un teixit progenitor exclusiu d’aquest animal aquàtic, impossible d’imitar en els humans. La comprovació que es tracta dels cardiomiòcits reobre l’expectativa que la regeneració cardíaca humana és possible, ja que les persones disposem d’una família similar de cèl·lules musculars al cor. El seu mecanisme és comú i equivalent.
«Volíem veure què ens diferencia del peix zebra, què no podem fer nos-
altres i ell sí, i veure si la seva regeneració passa en cèl·lules equiparables a les nostres», va explicar l’investigador Ángel Raya, coautor de l’estudi, que ha dirigit Christian Jopling. La troballa, subscrita pel CMRB i l’Institut Salk d’Estudis Biològics de La Jolla (Califòrnia, EUA), la publica avui la revista científica Nature. «Ara ja sabem per on hem de buscar», va afegir Raya. «El missatge fonamental d’aquesta recerca és la constatació que la regeneració del cor del peix zebra no passa per les seves cèl·lules mare, sinó que s’activa gràcies als cardiomiòcits que van donar forma inicial al cor», va dir Izpisúa.

LES INCÒGNITES
Les incògnites són abundants. Suposen que el cor del peix zebra que ha patit una amputació atura la regeneració de la seva musculatura quan ha tornat a completar la seva forma, però no ho han pogut comprovar. I desconeixen el fonamental: per què aquest mecanisme no el conserven les persones. «Tenim un gen humà candidat al qual atribuïm aquest potencial
–va afirmar Raya–. Si confirmem el seu potencial per regenerar el múscul cardíac, el pas següent serà dissenyar fàrmacs que estimulin la seva funció al cor».
Actualment, quan una persona pateix una aturada cardíaca les cèl·lules del miocardi que durant uns minuts han deixat de rebre sang es moren i es tornen irrecuperables. La zona destruïda d’aquest cor es tancarà amb una cicatriu fibrosa que, a partir de llavors, dificultarà les seves contraccions, causarà fatiga i donarà lloc a una insuficiència cardíaca.
Els autors d’aquest estudi han observat que els canvis que pateix el cor del peix zebra en el seu procés de regeneració són similars als que experimentaria un múscul miocardi humà en hibernació. Aquesta similitud permet suposar que les cèl·lules cardíaques dels mamífers que passen temporades en hibernació potser estan intentant posar en marxa un mecanisme semblant al de la regeneració. En aquesta direcció és en la qual investigaran ara.

Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=698983&idseccio_PK=1477

Izo

April 23rd, 2010, 02:18 AM

Sis empreses catalanes desenvoluparan una motocicleta urbana elèctrica
Compta amb el suport de l'agència ACC1Ó

ACC1Ó, l'agència de suport a la competitivitat de l'empresa catalana, adscrita al Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat, ha impulsat un projecte destinat a crear una nova motocicleta urbana elèctrica fiable i robusta, amb un baix manteniment i zero emissions. El projecte, denominat Mobilitat Individual Urbana Sostenible (MIUS), tindrà una aportació total d'ACC1Ó de 800.000 euros, i un dels objectius és ajudar a transformar el clúster de fabricants i proveïdors de motocicletes de Catalunya.

El projecte MIUS el desenvoluparan sis empreses catalanes punteres i significarà redefinir el negoci dels fabricants de motocicletes, fent més complexa la cadena de valor, i millorar els serveis oferts o la gestió d'aparcaments i del trànsit urbà. Fer realitat el projecte MIUS tindrà un cost total superior als dos milions d'euros --amb el cofinançament del fons europeu FEDER--. Les sis empreses són: Rieju, Arianetech Enginyeria, JJUAN, Guilera, Beon Automotive i Advanced Frame Technology. Rieju lidera el projecte, mentre que les altres empreses estan especialitzades en diversos aspectes, com disseny i fabricació de cables, sistemes, components i bastidors.

Font: http://www.tv3.cat/pprogrames/elmediambient/meaSeccio.jsp?seccio=noticia&id=6790

Izo

April 29th, 2010, 12:02 AM

Estrenen a Terrassa el primer punt de recàrrega de motos elèctriques de l'Estat
La instal·lació pública, que funciona amb una targeta, permet endollar el vehicle fins a dues hores

Ahir es va estrenar a Terrassa el primer punt de recàrrega a l'espai públic de motos elèctriques de l'Estat. El nou servei, creat per l'empresa terrassenca Circutor, està situat a la plaça del Progrés, al centre de la ciutat. La presentació d'aquest sistema pioner es va fer l'endemà que el RACC anunciés que unes 21.000 motos elèctriques circularan per Barcelona el 2014. L'Ajuntament també ahir va presentar un punt de recàrrega per a cotxes elèctrics al carrer Arquímedes. La inversió municipal de tot plegat és de 22.000 euros. De moment, ningú no l'utilitzarà perquè no hi ha cap terrassenc que tingui cap vehicle elèctric.

Les motos elèctriques tenen una autonomia d'uns 70 quilòmetres i un temps de càrrega entre una i dues hores. El punt que s'ha posat en marxa a Terrassa té una capacitat per a tres motos. El de cotxes té una capacitat per a dos vehicles i el temps de càrrega és d'entre tres i quatre hores. Els usuaris que vulguin fer-lo servir s'hauran de donar d'alta al servei de Medi Ambient de l'Ajuntament, que els lliurarà una targeta sense cost per a l'usuari que, per promocionar el servei, ara s'entregarà carregada amb un saldo de 25 euros. El saldo disponible es va gastant en funció del temps de recàrrega. Quan s'esgoti, caldrà tornar a Medi Ambient i reposar-lo. Un cop es consolidi el servei, l'Ajuntament establirà les tarifes.

El sistema funciona quan es posa la targeta al punt de recàrrega. Aleshores, s'eleva automàticament una tapa i deixa al descobert l'endoll de connexió. L'usuari ha d'endollar el cable i ha d'abaixar la tapa a la seva posició original. D'aquesta manera començarà la recàrrega del vehicle i ja es podrà treure la targeta. Per retirar el vehicle, cal introduir altre cop la targeta i fer el procés a la inversa. Al punt de recàrrega s'indicarà el saldo disponible per a properes recàrregues.

A Terrassa, hi ha ara motos elèctriques municipals per a la vigilància del parc de Vallparadís. Aviat, però, es compraran vuit vehicles elèctrics més, quatre dels quals seran motos per a la policia municipal i els altres seran per a la brigada d'obres. A final d'aquest any, l'Ajuntament tindrà una flota de deu vehicles elèctrics.

El més curiós de tot plegat és que a Terrassa encara no hi ha cap ciutadà que circuli amb vehicle elèctric, tot i que sí que n'hi ha que ho fan amb híbrids. L'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, confia que el proper any es multipliqui la flota d'aquest tipus de vehicles, que «són el futur». Navarro va recordar que tenir un vehicle elèctric «no és un problema, sinó una solució». De fet, els costos que comporta són inferiors als dels vehicles que funcionen amb gasolina. «Aquesta millora de la qualitat de vida i de la ciutat crec que faran que augmenti el nombre de cotxes elèctrics els propers anys», va augurara l'alcalde. El regidor de Medi Ambient, Màrius Massallé, va afegir que a banda de la reducció d'emissions, els vehicles elèctrics permetran reduir la contaminació acústica.

Avantatges fiscals
Des de fa uns anys, l'Ajuntament ofereix avantatges fiscals per als vehicles elèctrics, amb una bonificació de l'impost sobre vehicles de tracció mecànica de fins al 75% durant cinc anys. Ara s'està valorant la possibilitat d'establir descomptes als usuaris en els aparcaments de la ciutat i de posar altres punts de recàrrega en els pàrquings públics.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/163662-estrenen-a-terrassa-el-primer-punt-de-recarrega-de-motos-electriques-de-lestat.html

Izo

May 19th, 2010, 06:59 PM

Els nous pàrquings hauran de tenir endolls per als cotxes elèctrics

Tots els aparcaments que es construeixin a Sant Joan Despí d'almenys cinc places hauran de tenir endolls per poder recarregar els cotxes elèctrics. Així obliga a fer-ho l'Ajuntament, que ha aprovat una ordenança que afecta els pàrquings que es construeixin als edificis plurifamiliars. Les instal·lacions han de permetre a qualsevol vehicle aparcat al pàrquing fer la recàrrega, i hauran d'assegurar que, com a mínim, ho podran fer el 20% dels vehicles alhora. La normativa va tenir el suport unànime de tots els partits. D'altra banda, l'Ajuntament ha aprovat el pla d'acció per a l'energia sostenible, un document que recull 21 accions per reduir un 35% els gasos que s'emeten a l'atmosfera.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/171377-els-nous-parquings-hauran-de-tenir-endolls-per-als-cotxes-electrics.html

Izo

May 21st, 2010, 05:10 AM

Científics dels EUA fabriquen per primer cop una cèl·lula artificial
• La meta és crear organismes que devorin petroli, substitueixin els hidrocarburs o absorbeixin CO2
• Venter, pare del genoma humà, aconsegueix un nou bacteri al generar-ne els elements sintèticament

http://www.elperiodico.com/vivo/recursos/fotos/foto_439/foto_439786_CAS.jpg
Cèl·lules artificials creades per Craig Venter.

El biòleg i empresari nord-americà Craig Venter va anunciar fa tres anys que es disposava a crear vida artificial en un laboratori i ahir, tot i els incrèduls, va presentar en societat els resultats: un autèntic bacteri sintètic, és a dir, fabricat per l’home. A Venter, que l’any 2000 va presentar el primer esborrany del genoma humà, li agrada competir amb Déu i ho demostra amb fets. «Estem entrant en una era en què el nostre únic límit l’imposarà la nostra imaginació», explica l’empresari en un comunicat emès per l’institut que porta el seu nom.
La filigrana científica –els detalls els va publicar ahir a la nit la revista Science– té com a objectiu fabricar a mida bacteris que funcionin com a vacunes, que generin energia o nous ingredients alimentaris i que siguin capaços de degradar el petroli, posa com a exemples el mateix Venter. Encara té molta feina al davant, però el pas fet era essencial. Grosso modo, el que ha fet el seu equip ha estat fabricar un senzill genoma artificial a partir dels seus components bàsics, després l’ha introduït en un bacteri desproveït d’ADN i, finalment, de tot això n’ha sorgit una cèl·lula viable. Els passos els havia fet amb anterioritat el mateix Venter, però mai fins ara tot el procés complet. Que el resultat pugui ser considerat vida és una altra qüestió perquè, òbviament, només es tracta de cèl·lules bacterianes.

EL PROCÉS I EL RESULTAT
L’ADN que s’ha reproduït és el del bacteri Mycoplasma mycoides, implicat en diverses infeccions humanes i ramaderes. Primer, els investigadors van fabricar-ne les unitats bàsiques amb síntesi química –que és el pas més difícil i llarg– i després les van acoblar com si fossin peces d’un puzle. Per aconseguir que encaixessin, cosa gens fàcil, es van introduir momentàniament en una cèl·lula de llevat que va ajudar a la fusió i va evitar la degradació. Després, el codi sintètic va ser introduït en una cèl·lula recipient d’un altre bacteri semblant, Mycoplasma capricolum, que prèviament havia estat desproveïda del seu ADN.
Molt aviat, en tot just uns segons, el nou genoma es va apoderar del bacteri i va desaparèixer l’empremta de l’antic. El nou bacteri, que ja ha estat patentat, expressava únicament les proteïnes del bacteri sintetitzat, és a dir, s’havia convertit en una espècie diferent. «Quan canvies el software intern de la cèl·lula és com si la reiniciessis», explica Venter.
En total han estat 15 anys de treball, encara que solament dos de consagrats completament a la mateixa tasca. De fet, el món científic donava per fet que la primícia estava a punt d’arribar. «No m’ha sorprès. Fins i tot diria que s’ha endarrerit», afirma Pere Puigdomènech, director del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRG). Venter reconeix que han estat necessaris molts intents perquè la cèl·lula cobrés vida i comencés a replicar-se.
La inversió ha estat molt quantiosa, uns 32 milions d’euros (poc menys que el fitxatge del futbolista David Villa per part del Barça), però Venter té clar que en un termini raonable es podrà recuperar gràcies a les enormes implicacions industrials de l’avanç. «Posseïm una potent eina per decidir què volem fer en el camp de la biologia», assegura convençut. L’empresari sempre reitera el mateix exemple: «Volem crear algues capaces de capturar diòxid de carboni i de transformar-lo en hidrocarburs. D’aquesta manera evitaríem haver d’extreure més petroli». Cap alga actual és capaç de fer-ho amb l’eficiència necessària per combatre el canvi climàtic, insisteix. El biòleg també al·ludeix a implicacions mèdiques: gràcies a aquesta tècnica, explica, «el temps de fabricació de la vacuna anual contra la grip es podrà reduir en un 99%».
Pel que fa al debat ètic, Venter es va limitar a comentar ahir que havia demanat assessorament a organismes oficials. No va dir res ni de patents ni d’armes bacteriològiques, però es parlarà d’això. Segur.

Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=715635&idseccio_PK=1477

_________________________________

Craig Venter, un biòleg brillant i ambiciós
• Craig Venter fa passos gegants en la ciència, però sempre buscant el lucre

No és estrany que cada vegada que s’escriu alguna cosa sobre Craig Venter (i se n’han escrit moltes) aparegui la paraula Déu, i que es digui, també amb molta freqüència, que és l’home que juga a ser això, totpoderós, creador de vida, però també és habitual que se’l titlli de megalòman, i que se’l critiqui per no ser el científic desinteressat que el que fa ho fa pel gènere humà, com sembla que molts esperen. I no: a Venter se li han vist els ullals, i són ullals famolencs de diners. Molts diners.
Que coqueteja amb la divinitat, com a mínim com a faedor de vida, va tornar a quedar patent ahir, però Venter, nascut el 1946 a Salt Lake City (EUA), ja havia sorprès el món al descodificar el genoma humà: era l’any 2000 i la seva empresa, la Corporació Celera, fundada tres anys abans amb aquest únic objectiu, arribava a la meta gairebé al mateix temps que la societat pública creada amb el mateix propòsit. Venter va quedar com la cara pública del descobriment, el «pare del genoma», però també com l’home desitjós de patentar el treball. Va tenir moltes crítiques i va haver de desistir.
Autor prolífic (ha publicat més de 200 articles científics), amant del luxe i una de les 100 persones més influents del món segons la coneguda llista de la revista Time (la del 2007), Venter és ambiciós, i no ho amaga, però tampoc defuig la polèmica. El 2004 va recórrer el món a bord del seu iot recol·lectant microorganismes que poguessin ser utilitzats en la creació de vida artificial. Va ser acusat de biopirata.

Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=715636&idseccio_PK=1477

_______________________________

^^
Benvinguts al futur. O al principi del final, segons es miri. XD

Izo

May 22nd, 2010, 09:52 PM

Kaku: «En el futur, parpellejaràs i amb lentilles veuràs internet»
Catedràtic de física teòrica de la Universitat de Nova York, és autor de llibres d’èxit, com Hiperespai · Col·labora en programes de televisió i té web pròpia (mkaku.org) i milers de seguidors a Facebook i Twitter · Va visitar Barcelona aquesta setmana per inaugurar el BDigital Global Congress.

http://www.elperiodico.com/edicion/ED100522/CAT/fotos/epp_nd/carp46/F054D440LH01.jpg
Kaku, dilluns passat, al CaixaFòrum de Barcelona.
Foto: DANNY CAMINAL

–¿La tecnologia com canviarà les nostres vides en el futur?
–Els xips en 10 anys costaran un penic, res, el mateix que un paper, cosa que significa que els xips estaran a tot arreu, dins el nostre cos, a les parets... fins i tot a les ulleres i a les lentilles. Avui, per connectar-se a internet, s’ha d’encendre l’ordinador i esperar; en el futur només parpellejaràs i amb les lentilles ho veuràs tot a internet. ¿Que vols veure una pel·lícula? Parpellejaràs, i la pel·lícula la tindràs als teus ulls. I si ets un turista i coneixes algú, parpellejaràs i sabràs la seva identitat i uns subtítols traduiran el que digui.

–¿Com funcionarà això?
–Portarem un dispositiu que es connectarà per ràdio amb les lentilles o les ulleres. Un altre exemple: quan anem a comprar, les ulleres mostraran quant costa un producte i si l’altra botiga té preus més competitius. A això ho anomenem el capitalisme perfecte, quan tothom sap exactament qui té el producte més barat, el de millor qualitat.

–Això serà el final del màrqueting.
–Les companyies hauran de ser més competitives, perquè el consumidor ho sabrà tot sobre el producte. El fabricant haurà de fer productes millors, això ens beneficiarà a tots. Parlem ara de medicina i d’internet.

–Parlem-ne.
–En el futur, tu et posaràs davant una paret i el metge serà allà. Semblarà un doctor, però serà un programa informàtic. Aniràs a la paret i diràs: «Avui no em trobo bé» i el doctor t’examinarà. Tot estarà al bany. Podràs escanejar el teu propi cos. Quan vagis al lavabo, s’analitzaran les teves proteïnes i s’identificaran les cèl·lules cancerígenes abans que formin un tumor. La paraula tumor pràcticament desapareixerà del llenguatge, perquè l’atraparem quan sigui una cèl·lula. Exhalaràs al mirall i aquest et dirà si tens càncer de pulmó.

–Sembla un somni.
–Avui dia existeixen uns quants prototips de tot el que li he explicat, són molt cars i encara estan en fase experimental, però ja existeixen.

–¿Quan arribarà aquest futur?
–Els xips doblen la seva capacitat cada 18 mesos. Ja hi ha ulleres que es connecten a internet, a les universitats, i en 5 o 10 anys serà a les lentilles. Avui, de les teves pròpies cèl·lules es pot crear pell, ossos, el nas, orelles, la tràquea... i es farà el mateix amb el fetge i el pàncrees. Molta gent diu: «Això és ciència-ficció», però existeix. Sóc físic, no novel·lista. Això es fa ara i en 10 anys arribarà al mercat.

–¿Quina és la part fosca?
–Quan la gent escolta aquestes coses, per exemple, que és possible connectar el cervell a un ordinador, la primera reacció és espantar-se. La segona és pensar que és útil: vull un doctor les 24 hores del dia. I la tercera és dir: «Ja està passat de moda, tot el món ho fa servir». ¿On és l’electricitat? A tot arreu i enlloc. Aquest és el futur dels ordinadors. La gent no dirà «on és aquest ordinador», com tampoc diu on és l’electricitat, simplement encén l’interruptor.

–¿I els delinqüents?
–Quan van aparèixer els ordinadors, la gent es va preocupar pel Gran Germà, el Govern que espia el ciutadà. Ara veiem que el problema és el petit germà, el veí, els delinqüents que et copien la targeta de crèdit. La solució és un software millor. Els desenvolupadors s’estan fent bilionaris amb Google, etcètera, i no dissenyen software per protegir-nos perquè encara no hi ha diners en això. Però arribarà, perquè la delinqüència serà un problema més greu.

Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=715826&idseccio_PK=1012

Izo

May 26th, 2010, 05:02 AM

Nou cable elèctric molt més eficient
Es basa en els materials superconductors

Un equip de l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (CSIC) i de la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigit per Xavier Obradors, ha assajat amb èxit un cable de distribució capaç de transportar fins a cinc vegades més energia que els sistemes actuals. Es basa en els materials superconductors, que no oposen resistència al corrent elèctric.

El cable permetria augmentar més d'un 50% l'eficiència dels sistemes, i això, a part d'estalviar energia, significaria una reducció notable de les emissions de diòxid de carboni. Segons Obradors, "el sistema elèctric actual, del qual depenem fins a límits insospitats, no està preparat per afrontar el previsible creixement de la demanda, mentre que un sistema elèctric superconductor com el que desenvolupem facilitaria que es satisfés aquesta demanda".

El nou model utiliza un nivell de corrent molt alt: 3.200 amperes enfront dels 600 actuals. La seva velocitat de transport equival a entre sis i vuit cables subterranis convencionals de dimensions similars. Això permetria reduir l'impacte ambiental de les xarxes elèctriques, suposaria un estalvi de recursos a les ciutats i evitaria molts conflictes sobre l'impacte visual de torres i línies. Segons Obradors, també es reduirien les desconnexions en cadena de transformadors i generadors.

En la recerca, hi han participat Labein-Tecnalia, Nexans i Endesa, que l'ha finançada.

Font: http://www.tv3.cat/pprogrames/elmediambient/meaSeccio.jsp?seccio=noticia&id=6910

Izo

May 26th, 2010, 05:05 AM

El coral vermell, fabricant de cristalls
Un equip internacional de científics, amb participació catalana, revela que els organismes vius fabriquen biominerals "quasi perfectes".

La investigació se centra en el coral vermell, un invertebrat dels fons rocosos del Mediterrani i de l'Atlàntic oriental. Els seus biominerals -minerals sintetitzats per éssers vius- tenen un ordre cristal·logràfic que pot estar constituït fins per vuit nivells de mòduls. Cada mòdul està format per altres de més petits i són, a la vegada, elements d'altres de més grans.

L'esquelet calcari d'aquest coral, molt apreciat en l'àmbit de la joieria, està format per cristalls tridimensionals de nanopartícules de calcita magnesiana. L'observació amb microscòpics electrònics confirma que l'organització dels mòduls s'orienta de manera similar, però no idèntica. Així, l'estudi demostra que la formació 'imperfecta' que s'observa a escala mil·limètrica esdevé 'quasi perfecta' a escala nanomètrica.

Si la distribució cristal·logràfica del coral vermell es pot estendre als biominerals d'altres éssers vius, resultarà bàsica per entendre com aquests aconsegueixen crear formes tan complexes per adaptar-se millor al medi. Alhora, els resultats de l'anàlisi seran molt útils per al disseny de cristalls sintètics amb formes tridimensionals complexes, un dels reptes de la ciència dels materials.

La recerca ha estat liderada per investigadors del Centre Interdisciplinari de Nanociència de Marsella (França), amb la col·laboració de l'Institut Tecnològic de Califòrnia (EUA) i amb la participació d'altres investigadors, entre els quals hi ha Joaquim Garrabou, biòleg de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona. Garrabou ja havia estudiat els efectes del canvi climàtic en el coral vermell i alerta del perill que suposa la pujada de les temperatures a les aigües marines. "És molt probable -afirma- que les poblacions d'invertebrats pateixin onades de mortalitat massiva en un futur pròxim."

Referència: "Multilevel modular mesocrystalline organization in red coral", American Mineralogist, febrer-març del 2010, vol. 95, pàgs. 242-248.

Font: http://www.tv3.cat/pprogrames/elmediambient/meaSeccio.jsp?seccio=noticia&id=6670

Izo

May 28th, 2010, 03:57 AM

Un estudiant tarragoní guanya el premi Lear a la innovació tecnològica

Francesc Pelegrí, un estudiant de la Universitat Rovira i Virgili (URV), és el guanyador del premi Lear a la innovació tecnològica, establert el 2004 i que convoca Lear Corporation Holding Spain SL, amb seu a Valls. El projecte guanyador és Voltage quality module. Es tracta d'un procés de desenvolupament d'un convertidor de corrent continu (12V/12V) de baix cost per equalitzar les xarxes de 12 volts dels vehicles en períodes d'arrencades freqüents per tal de reduir les emissions de CO2. El premi, dotat amb 3.000 euros, és d'àmbit nacional i té com a objectiu específic el foment de la innovació tecnològica en electrònica d'automoció. El guardó es lliurarà el dia 5 de juny, en el decurs de la vint-i-setena edició de la Nit de Premis de Valls.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/174937-un-estudiant-tarragoni-guanya-el-premi-lear-a-la-innovacio-tecnologica.html

Izo

June 4th, 2010, 08:10 PM

L'OCDE avala l'estructura de recerca i la creativitat de Catalunya

Catalunya és creativa i té una bona estructura de recerca, ha fet bastant els deures a l'hora d'invertir en R+D i desenvolupament, però li falta definir clarament les prioritats en l'àmbit de la innovació i fer més flexible i atraient l'oferta per als investigadors. Aquestes són, a grans trets, les conclusions de l'informe que la Generalitat ha encarregat a l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), en el marc del Pacte Nacional per a la Recerca.

L'informe, titulat Review of a Regional Innovation: Catalonia, Spain, destaca com a punts positius de Catalunya «l'elevat compromís polític» amb la innovació, l'existència de diversos centres de recerca i el «fons considerable» de científics qualificats.

També considera un punt fort el «nivell molt alt de creativitat», el dinamisme local i regional, expressat també amb la proliferació d'universitats arreu del territori i la «solidesa» del sistema de salut pública català. Respecte a les inversions en R+D, el document explica que s'ha passat del 0,9% del PIB a l'1,61% en el període 1996-2006.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/177499-locde-avala-lestructura-de-recerca-i-la-creativitat-de-catalunya.html

Izo

June 7th, 2010, 07:29 PM

Cotxes i motos ja es poden endollar de franc en 15 punts
Barcelona té vint-i-vuit estacions municipals i cinc de privades per recarregar vehicles elèctrics

Barcelona comença a ser una ciutat preparada per acollir vehicles elèctrics. Els prop de 300 barcelonins que tenen un cotxe o una moto elèctrica disposen ja de vint-i-vuit punts per fer la recàrrega. La majoria són de pagament, un 54%, però n’hi ha 46% que són gratuïts. La xarxa de punts on endollar els vehicles elèctrics a la ciutat s’incrementarà molt aviat: el setembre vinent l’Agència d’Energia de Barcelona obrirà deu noves estacions dobles gratuïtes.

On estan situats els endolls públics en superfície? Al carrer Ciutat de Granada, número 17, n’hi ha dos que depenen del districte 22@. BSM en té quatre més. Un està situat al carrer Llacuna, número 101, dos a la confluència dels carrers Consell de Cent amb Cartagena i un més al carrer Trias Fargas, número 19. També s’han creat quatre punts de recàrrega exterior a l’estació Servei Túnel de Vallvidrera, que gestiona Tabasa.

Per fer servir els punts en superfície es necessita una targeta, que ara per ara, és provisional, afirma un portaveu de l’Ajuntament de Barcelona. La targeta la lliura l’Agència d’Energia de Barcelona als usuaris amb vehicle elèctric a la seva oficina del carrer de Torrent de l’Olla. Encara no se sap què passarà en el futur, però “l’aparcament del vehicle en la via pública mentre dura la recàrrega serà gratuït fins a principis del 2013”, afirma el portaveu municipal.

A banda, hi ha cinc punts més on els usuaris poden fer la recàrrega gratuïtament, segons l’associació Volttour. Elektron (carrer Farigola) n’ofereix dues hores gratuïtes, i Gente con Enchufe (Roger de Llúria) i Goelix (València), sense límit d’horari. Servicio Estación (Aragó) l’ofereix de franc als clients i Roger Layola (Saragossa) també, al seu pàrquing si s’ha concertat abans.

Font: http://www.avui.cat/cat/notices/2010/06/cotxes_i_motos_ja_es_poden_endollar_de_franc_en_15_punts_100959.php

Izo

June 9th, 2010, 07:43 PM

Barcelona tindrà el 2012 un superordinador de 100 milions d'euros
Formarà part de la xarxa europea Prace que ha mantingut la seva primera reunió a la Ciutat Comtal

Barcelona disposarà el 2012 d'un dels supercomputadors més potents d'Europa, que suposarà un cost d'uns 100 milions d'euros i que formarà part de les infraestructures de l'associació europea Prace (Partnership for Advanced Computing in Europe), que s'ha inaugurat aquest dimecres a Barcelona.

Durant la primera sessió de treball d'aquesta associació, que s'ha fet al Palau de Pedralbes de Barcelona, el secretari d'Estat d'Investigació, Felipe Pétriz, ha assegurat que, "malgrat la conjuntura econòmica", Espanya manté el compromís d'invertir cent milions d'euros en aquest projecte europeu, en què participen els governs de l'Estat i la Generalitat a parts iguals. El comissionat per a les Universitats de la Generalitat, Joan Majó, també s'ha referit a les "dificultats pressupostàries" del govern autonòmic, però ha reafirmat la voluntat de la Generalitat de participar en Prace. Felipe Pétriz ha assenyalat que "avui dia no és possible la investigació sense la simulació per ordinador" cosa que converteix en "essencial" el fet de disposar de "capacitat de càlcul".

Renovació constant
El supercomuptador s'instal·larà a la Torre de Girona, annexa al rectorat de la Universitat Politècnica de Catalunya, on actualment està situat el supercomputador Mare Nostrum, el més potent d'Espanya fins ara. "Hem d'aprofitar allò que ja tenim", ha explicat Pétriz, que ha recordat que "a dia d'avui l'obsolescència dels ordinadors és tan ràpida, que s'ha de renovar contínuament". Mentre que l'actual supercomputador ha ajudat a simular la formació de l'univers i la millora en el coneixement d'algunes malalties, la nova generació de supercomputadors es dedicaran a tasques més complexes ja que suposen un salt en la seva capacitat cent vegades més gran.  

Prace i la supercomputació
L'associació Prace, que ha realitzat la seva primera sessió de treball a Barcelona, té la seva seu a Brussel·les i compta amb la participació d'Alemanya, França, Itàlia i Espanya com a socis principals. Aquests quatre països invertiran 100 milions d'euros cadascun durant els pròxims cinc anys per a la instal·lació i operació de quatre supercomputadors. Pétriz ha lamentat que Europa hagi invertit recursos en aquest terreny de manera "fragmentada i sense coordinació" i ha dit que "l'única manera de competir amb els Estats Units, el Japó i els països asiàtics emergents és unir esforços". El pla de treball preveu que Alemanya disposi del seu ordinador aquest any, França el 2011, Espanya el 2012 i Itàlia el 2013.

Font: http://www.lamalla.cat/infolocal/area_barcelona/article?id=376827

Izo

June 9th, 2010, 08:17 PM

Barcelona tindrà un nou superordinador tot i la crisi
El Govern compromet la seva ajuda a construir una nova instal·lació de càlcul malgrat les restriccions públiques

Barcelona disposarà el 2012 d'un dels supercomputadors més potents d'Europa, que suposarà un cost d'uns 100 milions d'euros i que formarà part de les infraestructures de l'associació europea PRACE (Partnership for Advanced Computing in Europe), que ha celebrat avui la seva primera reunió de treball al Palau de Pedralbes.

El secretari d'Estat d'Investigació, Felipe Pétriz, ha assegurat que, "malgrat la conjuntura econòmica", Espanya manté el compromís d'invertir 100 milions d'euros en aquest projecte europeu, en què participen els Governs de l'Estat i la Generalitat a parts iguals. El comissionat per a les Universitats de la Generalitat, Joan Majó, també s'ha referit a les "dificultats pressupostàries" del Govern autonòmic, però ha reafirmat la voluntat de la Generalitat de participar en PRACE. Pétriz ha assenyalat que "avui dia no és possible la investigació sense la simulació per ordinador", per això resulta "essencial" disposar de "capacitat de càlcul".

L'associació PRACE té la seva seu a Brussel·les (Bèlgica) i compta amb la participació d'Alemanya, França, Itàlia i Espanya com a socis principals. Aquests quatre països invertiran 100 milions d'euros cada un durant els pròxims cinc anys per a la instal·lació i l'operació de quatre supercomputadors. El pla de treball preveu que Alemanya disposi del seu ordinador aquest any, França el 2011, Espanya el 2012 i Itàlia el 2013.

Annex al 'Mare Nostrum'
El supercomputador espanyol s'instal·larà a la Torre de Girona, annexa al rectorat de la Universitat Politècnica de Catalunya, on actualment està situat el supercomputador Mare Nostrum, el més potent d'Espanya fins ara. "Hem d'aprofitar el que ja tenim", ha explicat Pétriz, que ha recordat que "avui dia l'obsolescència dels ordinadors és tan ràpida que cal renovar-se contínuament".

Pétriz ha lamentat que Europa hagi invertit recursos en aquest terreny de forma "fragmentada i sense coordinació", i ha dit que "l'única manera de competir amb els Estats Units, el Japó i els països asiàtics emergents és unir esforços".

Font: http://beta.elperiodico.es/ca/noticias/ciencia-i-tecnologia/20100609/barcelona-tindra-nou-superordinador-tot-crisi/310551.shtml

Izo

June 9th, 2010, 08:34 PM

Barcelona presenta la primera casa solar intel·ligent que genera més energia de la que consumeix
El preu base de la vivenda serà d'uns 200.000 euros
En la creació hi han participat arquitectes i experts de 20 països

L'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC) ha dissenyat una casa solar intel·ligent amb la qual vol aconseguir una cosa poc habitual en aquest tipus d'edificacions: que la gent hi visqui. El IAAC ha presentat avui a Barcelona un prototip de vivenda que usa únicament energia solar i en genera més de la que consumeix. El prototip, en què han treballat estudiants del IAAC, participarà del 17 al 27 de juny en el principal concurs d'arquitectura sostenible del món, el Solar Decathlon, a Madrid, però la idea és que transcendeixi de l'àmbit acadèmic i es comercialitzi a partir del juliol.

"El que és radical és portar aquestes innovacions a la societat", ha explicat el director del IAAC, Vicente Guallart. Perquè això sigui possible, ha afegit, "és fonamental que sigui barata". El preu base serà d'uns 200.000 euros, que pujarà si el client demana més superfície o alguns extres. La construcció del prototip ha costat 250.000 euros. El cost s'eleva a mig milió si es compta el material aportat pel consorci d'empreses que han col·laborat, encapçalat per Endesa --que impulsa la investigació en l'eficiència energètica--; Schneider Electric, que hi participa aportant solucions elèctriques, i Visoren, empresa líder a Espanya de vivenda protegida de lloguer.

El prototip, anomenat Fab Lab House, està construït a partir de 26 metres cúbics de peces de fusta de pi blanc, muntades d'acord amb formes corbades i ondulades i té 70 metres quadrats habitables. En lloc de fonaments, el terra està elevat perquè la planta baixa sigui un porxo. L'interior és un loft i la coberta té plaques fotovoltaiques flexibles.

Aprofitar l'energia excedent
En conjunt, la casa és capaç de produir 12 quilowatts per hora, gairebé el triple del consum mitjà d'una casa de 80 metres quadrats, preveient un balanç sempre positiu al final de l'any, ja que aboca a la xarxa l'energia excedent i la rep quan les condicions climatològiques no li permeten produir. Eduardo Domingo, director de Nova Construcció d'Endesa a Catalunya, ha destacat la importància de "generar energia elèctrica al més a prop possible d'on es consumeix", objectiu que compleix de sobres la casa.

Una de les singularitats resideix en la fabricació. Segueix la tècnica dels Fab Labs, això és, els laboratoris de fabricació digital. Amb aquest sistema, es dissenya un objecte en ordinador --des d'un moble fins a una casa-- i una màquina li dóna forma. En el cas de la vivenda, la màquina va tallar digitalment les peces de fusta que es van acoblar. Això permet que l'estructura s'adapti al clima i la superfície on s'instal·li.

Guallart afirma que han rebut una dotzena d'e-mails de persones interessades a comprar la casa.

Font: http://beta.elperiodico.es/ca/noticias/ciencia-i-tecnologia/20100604/barcelona-presenta-primera-casa-solar-intelligent-que-genera-mes-energia-que-consumeix/299010.shtml

Izo

June 10th, 2010, 06:48 PM

Alstom crea a Barcelona un aerogenerador per créixer en zones amb vents de baixa intensitat

La divisió eòlica de la multinacional Alstom, amb seu a Barcelona, ha presentat avui un nou aerogenerador de grans dimensions i més potència --3MW-- desenvolupat a la capital catalana i amb el qual preveu créixer en mercats que ofereixen zones de vents de mitja i baixa intensitat.

Segons ha explicat avui el vicepresident d'Alstom Wind a escala mundial, Alfonso Faubel, la major potència i altura de l'ECO110 --100 metres-- permet treure molt més partit de les zones amb vents més fluixos, obtenint molta més energia amb menys aplicacions instal·lades.

Ha afegit que aquests aparells s'orienten especialment a mercats que es troben en la seva segona fase, és a dir, que ja tenen potència instal·lada, però presenten zones amb vents de menys intensitat susceptibles a poder instal·lar aquests nous aparells.

El vicepresident d'Alstom Wind ha insistit que tot el desenvolupament d'aquest producte es va gestar des del centre d'R+D+I que la multinacional té a Barcelona, on treballen 411 persones, la meitat de les quals s'han incorporat a l'empresa en els últims dos anys.

DESCARTA PRODUIR A CATALUNYA
Aquesta xifra, ha afirmat, és una mostra del creixement del negoci eòlic de la companyia i la importància que té Barcelona com a seu mundial. Ha declarat que l'estratègia passa per centrar-se en aquestes tasques de desenvolupament tecnològic i innovació, i ha descartat la implantació d'una fàbrica de producció a Catalunya.

Actualment, els aerogeneradors d'Alstom es fabriquen, per parts, en tres fàbriques espanyoles. El centre de referència, que s'encarrega de produir el nucli més important de l'aparell --l'anomenada góndola-- es troba a Buñuel (Navarra), mentre que en una fàbrica de Zamora es produeixen les torres que després sustenten les aspes. A Galícia es fabriquen múltiples components.

El vicepresident d'Alstom Wind ha constatat que la tasca que es desenvolupa des de Catalunya serveix perquè els productes de la multinacional puguin adaptar-se a tota mena d'entorns, des de climes semidesèrtics fins a zones amb temperatures sota zero o amb riscos sísmics.

Precisament per donar suport al creixement d'aquesta activitat eòlica, la companyia prepara el desembarcament als Estats Units, amb la construcció d'una factoria a l'estat de Texas que doni suport a la penetració en aquest mercat.

El nou aerogenerador ECO110 permet proveir 2.000 llars, molt per sobre de la capacitat que ofereixen els tradicionals generadors d'1,5MW. A més, tot i la seva envergadura --el diàmetre de rotor de les seves pales és de 110 metres, l'equivalent a la longitud d'un Airbus 380--, també genera menys soroll.

De moment, Albacete ja ho ha incorporat en un parc eòlic i la companyia confia que les comandes que generi contribueixin a mantenir l'activitat de les seves fàbriques, que funcionen "amb normalitat" després dels mesos de descens de l'activitat derivada de la crisi econòmica global.

Font: http://www.europapress.cat/economia/noticia-alstom-crea-barcelona-aerogenerador-per-creixer-zones-amb-vents-baixa-intensitat-20100610144445.html