iV_bg616oIs

Telstar crea una tecnologia per corregir errors en la fabricació de fàrmacs
És un sensor únic, capaç de suportar les condicions estèrils i d’alt buit que es necessiten per fabricar un fàrmac: dos làser creuats, dos feixos de llum, que mesuren directament la velocitat i la quantitat d’aigua que s’extreu en el procés

Existeixen fórmules per calcular el volum que trànsit que circula per una carretera a cada moment. Ara, es pot mesurar amb exactitud la velocitat i la quantitat d’aigua que s’extreu en un procés d’assecat d’una dissolució, en la liofilització d’un fàrmac. L’empresa terrassenca Telstar i el Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes (CD6), de la UPC, han desenvolupat aquesta aplicació, batejada amb el nom de Limit.

És un sensor únic, capaç de suportar les condicions estèrils i d’alt buit que es necessiten per fabricar un fàrmac: dos làser creuats, dos feixos de llum, que mesuren directament la velocitat i la quantitat d’aigua que s’extreu en el procés. Per a Miquel Galán, director de R+D de Telstar: “No existia cap sensor que permeti mesurar en temps real la cinètica del procés, com es desenvolupa el procés i poder prendre accions en temps real per corregir desviacions.”

La liofilització és l’únic mètode per extreure l’aigua d’un medicament i obtenir productes estables durant anys sense haver-los de conservar en la nevera. Ara es fa calculant uns paràmetres abans d’iniciar un llarg procés i sotmetent el producte elaborat a un exhaustiu control de qualitat després. És una manera poc exacta i molt cara, perquè es perden molts lots que surten malament i que valen milions d’euros. Monitoritzar tot el procés, tot i que d’entrada encareix el producte un 3%, a la llarga significa un estalvi: “Salvar un únic lot a l’any, compensa el valor del sensor, un únic lot.”

El projecte està valorat en 2,2 milions d’euros. Telstar ha pagat un 30% i altres tres empreses que desenvolupen tecnologies òptiques i fotòniques hi han col·laborat: Easy-Laser, Encopim i Sensofar. ACC1Ó (l’agència de suport a l’empresa de la Generalitat), un altre 40%. En 5 anys, el sensor es podria aplicar a la indústria farmacèutica a gran escala.

Font i enllaç al vídeo: http://www.terrassadigital.cat/detall_actualitat/?id=4773

Les molècules idèntiques es comporten diferent en funció de les condicions

Investigadors de l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) (http://www.icfo.es/index.php?section=home0&lang=catalan) han aconseguit comprovar que molècules químicament idèntiques es comporten de manera diferent en funció de les condicions ambientals, fet que suposa un "pas crucial" cap al control del flux d'energia en sistemes biològics i sintètics en funcionament.

L'estudi, que publica avui la revista 'Nature', representa una novetat important perquè, fins avui, l'espectroscopia làser ultraràpida havia permès el control de processos químics manipulant directament l'estat de les molècules, però no en el cas de sistemes més complexos en condicions ambientals.

En sistemes biològics, com les cèl·lules, les molècules estan en un medi complex i saturat d'altres molècules, una cosa que els investigadors han aconseguit sortejar aplicant tècniques de control coherents amb molècules individuals en una escala temporal ultracurta.

En aquest cas, els científics han aconseguit controlar les vibracions de les molècules una a una, aplicant diferents seqüències de polsos de 15 femtosegons --un femtosegon és un segon per deu elevat a la menys quinze--, fet que permet un grau "extremadament alt" de control.

El grup de l'ICFO treballa actualment a l'estudi del control de la transferència d'energia en complexos fotosintètics, i l'estudi desenvolupat ha comptat amb el finançament del Ministeri de Ciència i Innovació, ha recordat el centre en un comunicat.

Font: http://www.europapress.cat/societat/noticia-les-molecules-identiques-comporten-diferent-funcio-les-condicions-20100617175815.html

Un projecte sobre sensors d'observació de la Terra, premi Duran Farell d'Investigació Tecnològica
El premi està convocat per la Universitat Politècnica de Catalunya i el patrocina Gas Natural Fenosa

En la setena edició, el Premi Duran Farell d'Investigació Tecnològica ha estat concedit al projecte "PAU: una nova família de sensors d'observació de la Terra", realitzat pel Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la Universitat Politècncia de Catalunya i dirigit pel professor Adriano Camps.

El treball destaca per la seva important contribució a la precisió en la mesura de determinades variables, com l'estat del mar, l'alçada de les onades, la velocitat del vent sobre l'oceà i la humitat de la terra per obtenir mapes d'alçada de la vegetació. El jurat ha valorat tant el rigor del procés de recerca científic com l'interès tecnològic que se'n deriva, per la potencialitat de ser aplicat i per la repercussió social de les dades que mesura.

El Premi Duran Farell d'Investigació Tecnològica, convocat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i patrocinat per Gas Natural Fenosa des de la seva creació, l'any 2000, té com a objectiu incentivar l'excel·lència investigadora i reconeix la qualitat dels treballs d'investigació en el camp de la tecnologia.
Va destinat a treballs realitzats per investigadors a l'estat espanyol i és un dels més importants en el seu camp. El premi també és un homenatge a Pere Duran Farell, que va ser el primer president del Consell Social de la UPC i president de la companyia.

Font: http://www.tv3.cat/pprogrames/elmediambient/meaSeccio.jsp?seccio=noticia&id=7110

Els científics utilitzen el sincrotró Alba per verificar l'autenticitat del pernil de gla
Creix la sofisticació dels mètodes per imitar el Jabugo de pota negra
Deu compostos metàl·lics presents a les proteïnes del porc indicarien canvis de color en el procés de curació

Científics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat de la Sapienza de Roma (Itàlia) estan utilitzant el sincrotró Alba per verificar l'autenticitat del pernil de porc, segons la seva criança, l'alimentació i el procés de curació. És la primera vegada que s'estudia aquest producte amb radiació sincrotró.

L'investigador del Departament de Química de la UAB Manuel Valiente lidera aquest projecte d'investigació, que persegueix la identificació de biomarcadors nous davant la sofisticació creixent dels mètodes per imitar el pernil de Jabugo de pota negra. Identificar un pernil de porc no estabulat, alimentat amb gla amb la criança adequada i amb una curació de dos o més anys, s'ha convertit en una tasca difícil a causa de l'escassetat de pistes per verificar científicament l'autenticitat del producte.

Biomarcadors
Els biomarcadors que s'estan utilitzant, com la vitamina E present per saber si un porc està o no estabulat o la relació d'àcids grassos per desxifrar si un porc havia menjat gla o no, s'han convertit en obsolets, ja que es poden emular amb els pinsos corresponents.

Valiente va proposar al cap de l'estació experimental espanyola SPLINE utilitzar els raigs X de sincrotró per obtenir informació sobre el canvi en alguns compostos del pernil al llarg del procés de curació pel que fa a paràmetres importants de qualitat i traçabilitat. Aquests canvis, que són responsables de l'evolució de la coloració del pernil, podrien ser utilitzats com a biomarcadors del producte final.

Revelacions del sincrotró
Els primers testos es van portar a terme al llarg del març i es va comprovar que el sincrotró podia revelar detalls que no s'havien observat prèviament. Els compostos metàl·lics presents en les proteïnes del porc, especialment els que contenen ferro i zinc, són possiblement candidats per dictar els canvis de color del pernil al llarg del procés de curació.

Durant el procés de la curació té lloc un intercanvi entre els metalls ferro i zinc, que es troben majoritàriament en proteïnes. L'equip ha estudiat 20 mostres de pernil ibèric de diferents anys, de porcs tant estabulats com no, així com mostres de pernil italià de Parma i San Daniele.

Deu metalls indicarien les modificacions que pateix el pernil
Els resultats preliminars deixen entreveure la presència d'uns deu metalls diferents en les mostres estudiades. "Ens ha sorprès la varietat de metalls trobats i la seva relació quantitativa", ha explicat Valiente. "Això pot indicar que potser no només el zinc i el ferro són indicadors de les modificacions que pateix el pernil", ha afegit.

Aquest experiment servirà per identificar els paràmetres més sensibles per aconseguir l'objectiu proposat i marcaran el desenvolupament d'un estudi més exhaustiu en què les tècniques espectroscòpiques ara aplicades són les protagonistes.

Font: http://beta.elperiodico.es/ca/noticias/ciencia-i-tecnologia/20100618/els-cientifics-utilitzen-sincrotro-alba-per-verificar-lautenticitat-del-pernil-gla/334411.shtml

Obtuolor aporta la solució a la pudor de clavegueres
L'empresa anoienca treu al mercat un aparell que evita les males olors i la sortida d'animals del clavegueram

http://fotos02.regio7.cat/fotos/noticias/646x260/2010-06-22_IMG_2010-06-22_11:12:50_obtuolor.jpg
Obtuolor ha patentat el sistema contra la pudor de les clavegueres
Foto: ACN

ACN L'empresa anoienca Obtuolor, S. L. ha tret al mercat un aparell que elimina la sortida de tot tipus d'olors de les clavegueres i també evita que en surtin animals. Es tracta d'un obturador de tapa basculant basant en un 'senzill sistema de contrapesos', ha explicat el director comercial, Carlos Pérez. Consisteix en una peça de PVC que conté una tapa normalment tancada però que s'obre quan hi ha un pes excessiu, com poden ser les aigües pluvials o l'acumulació de brossa. D'aquesta manera deixa caure l'element i recupera la posició inicial. Fins ara, els dos socis de l'empresa, Carlos Pérez i Àlex Palau, han fet proves a dos ajuntaments de l'Anoia i el resultat ha estat 'satisfactori'.

Pérez ha explicat que la idea va sorgir quan caminaven a l'estiu pel carrer i van 'notar les males olors que sortien de les clavegueres' i 'les molèsties que això ocasionava'. A partir d'aquí, els dos socis de l'empresa van informar-se de les solucions que ja existien per evitar el problema i van dissenyar el seu propi sistema.

La idea va començar a rondar el cap de Palau i Pérez a finals de l'any 2008, però no ha estat fins aquest any que han decidit constituir l'empresa Obtuolor i patentar l'aparell. En aquests moments els dos socis són els únics integrants de l'empresa i construeixen i comercialitzen l'aparell ells mateixos.

Fins ara, els sistemes existents per evitar les males olors de les clavegueres són els sifons o els productes emmascarants. Pérez ha explicat que tots dos sistemes tenen avantatges però també inconvenients. Segons Pérez, els sifons tenen el problema que s''assequen' i això els fa 'perdre eficàcia'. Pel què fa als productes emmascarants, tenen una vida útil 'limitada' i, a més, 'canvien una olor per una altra que no a tothom li pot agradar', ha expressat Pérez.

La instal·lació de l'obturador és 'molt fàcil', ja que, en un principi, només requereix 'obrir la reixa de la claveguera, adequar l'obturador a la reixa i tornar-la a tancar', ha explicat el director comercial. L'aparell també es pot adaptar a tot tipus de reixes i es pot reutilitzar tantes vegades com es vulgui.

Pel què fa al cost del producte i la seva instal·lació, Àlex Palau ha afirmat que surt unes 'tres o quatre vegades més econòmic que instal·lar un sifó'. Palau ha posat com a exemple una instal·lació que van fer en un carrer de 200 metres de llarg on van col·locar 13 obturadors i el cost total va ser de 2.000 euros.

Font: http://www.regio7.cat/anoia/2010/06/29/obtuolor-aporta-solucio-pudor-clavegueres/90681.html

Un estudiant de la UPC dissenya un sistema per augmentar la velocitat dels cotxes de Formula 1
Amb aquest projecte pot competir per una beca per treballar a l'equip d'enginyeria de Renault Formula 1

Un estudiant de 21 anys del darrer curs d'Enginyeria Aeronàutica de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa de la UPC ha dissenyat un sistema innovador que permet augmentar en 10km/h la velocitat punta dels cotxes de Formula 1. Amb aquest projecte, el jove Albert Illera ha estat seleccionat per competir per la beca Altran Engineering Academy 2010 -convocada conjuntament entre la consultora europea en R+D i Renault F1 Team- per participar a la final que tindrà lloc els dies 12 i 13 de juliol a Enstone, a la Gran Beratanya.

A través d'aquesta beca, que dóna accés a treballar al Renault Formula 1 Team a Enstone i a Viry Chatillon a França, Altran Engineering Academy cerca joves talents per incorporar a l'equip d'R+D. L'estudiant de la UPC competirà amb altres 10 aspirants més de les 10 regions on la consultora en R+D Altran és present a tot el món.

El projecte d'aquest estudiant de la Universitat Politècnica de Catalunya proposa una modificació innovadora a l'aleró posterior dels cotxes de Formula 1 per reduir la resistència de l'aire a altes velocitats i que proporciona al vehicle un augment de la velocitat punta d'aproximadament 10km/h en rectes. És un sistema amb els efectes similars al sistema aerodinàmic F-duct.

Albert Illera assegura que haver estat seleccionat és "una revolució" a la seva vida professional i que sigui com sigui lluitarà per treballar a la Fórmula 1.

Font: http://www.lamalla.cat/infolocal/comarques_barcelona/article?id=384810

Leitat col·labora amb Philips per crear bombetes LED d'ús domèstic
La Unió Europea preveu retirar del mercat les bombetes incandescents i substituir-les per altres amb tecnologia LED el 2012. El Leitat en defineix el sistema tecnològic i en configura els possibles prototips

Retirar del mercat les bombetes incandescents de tota la vida i anar-les substituint per altres amb tecnologia LED. Així ho preveu la Unió Europea de cara el 2012. Fer-ho, però, té ara per ara un preu massa elevat a nivell d’ús domèstic, arribant a costar uns 60 euros la bombeta. Des de Terrassa, el Centre Tecnològic Leitat participa amb la marca Philips en un projecte d’investigació que coordina la feina de 25 empreses europees.

L’objectiu: que en tres anys el preu d’una bombeta LED d’ús domèstic sigui de 10 euros. El Leitat en defineix el sistema tecnològic i en configura els possibles prototips.

José Sáez, responsable tècnic del projecte: “El què fem és col.laborar en la selecció de materials i en el disseny i distribució de la bombeta per millorar la gestió tèrmica i l'evacuació del calor que originen els LED”

Florencia Nava, Gestora de Projectes Internacionals Leitat: “”Per donar a conèixer tots els avanços, farem al final del projecte un workshop a Barcelona per poder transferir la tecnologia que hem desenvolupat a altres empreses interessades”.

A més de reduir-ne el cost, el projecte cerca una bombeta LED amb major eficiència energètica i de molta més qualitat que les actuals. La investigació està finançada pel Ministeri de Ciència i Innovació, a través del ‘Plan E’, i la Iniciativa Tecnològica Conjunta sobre Nanotecnologia ENIAC.

Font i enllaç al vídeo: http://www.terrassadigital.cat/detall_actualitat/?id=4966

Investigadors de la UAB descobreixen que el nombre d'huracans està relacionat amb l'energia alliberada
Els experts diuen que mai es podrà predir l'evolució de la intensitat dels huracans

Un grup d'investigadors del Centre d'Investigació Matemàtica i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) (http://www.crm.es/default_catala.htm) han descobert que existeix una relació matemàtica entre el nombre d'huracans i l'energia que alliberen, independentment de l'època i la zona del planeta. No obstant això, els experts asseguren que mai serà factible fer prediccions fiables sobre la intensitat dels huracans, però sí de la seva trajectòria. La investigació, que ha estat publicada a l'edició digital de 'Nature Physics', ha analitzat els ciclons tropicals que han tingut lloc a les diferents zones del planeta entre els anys 1945 i 2007.

Fins ara no es coneixia la relació exacta entre el nombre d'huracans i l'energia que alliberen. Els científics de la UAB han descobert això es deu a una llei de potències, una fórmula matemàtica precisa que segueixen tots els ciclons, independentment del lloc del planeta i l'època de l’any en què es produeixen. D'acord amb aquestes dades, l'estudi conclou que el nombre d'huracans és inversament proporcional a l'energia alliberada.

Tanmateix, els experts consideren que mai serà possible fer prediccions fiables sobre la intensitat dels huracans. Álvaro Corral, un dels investigadors, explica que "la manera com un petit temporal evoluciona fins a convertir-se en un huracà catastròfic depèn de si les fluctuacions que tendeixen a amplificar la tempesta dominen sobre les que tendeixen a dissipar-la".

D’altra banda, l’estudi conclou que l’augment d’huracans a l’Atlàntic Nord no és diferent al d’altres períodes històrics, sinó que és semblant a la registrada a la dècada dels 50. Per aquest motiu, els experts consideren que aquest increment de ciclons no és explicable únicament pel canvi climàtic. El que sí detecten és una relació entre l’escalfament global i la distribució dels ciclons tropicals.

Font: http://www.lamalla.cat/infolocal/comarques_barcelona/article?id=389248

FmBv70SnQWw&

Modificar la biota intestinal: una nova manera de lluitar contra les malalties?
Investigació pionera de l'Institut de Recerca Vall d'Hebron

Un equip de l'Institut de Recerca Vall d'Hebron (VHIR) de Barcelona, dirigit per Francisco Guarner, ha aconseguit demostrar, en ratolins, que és possible trasplantar biota intestinal -sovint anomenada incorrectament "flora", ja que els bacteris no són plantes- sense eliminar, amb antibiòtics, la ja present, i que els canvis generats es mantenen fins a tres mesos després del trasplantament. Això obriria una porta a noves formes de tractar algunes malalties en què ja hi ha evidència científica que la biota intestinal hi juga un paper determinant. Tot i que s'ha fet amb ratolins, aquesta recerca podria tenir importants implicacions futures en la salut humana.

La biota o microbiota intestinal, com també la que hi ha en altres parts de l'organisme humà, és essencial per al funcionament del cos, ja que permet assimilar certs nutrients i potenciar el sistema immunitari, entre altres coses. El desequilibri en aquesta biota pot provocar algunes malalties, com se sap des de fa relativament poc temps. Els gens dels bacteris que es troben en el nostre intestí són clau en determinades patologies en què els bacteris influeixen decisivament per la seva acció sobre la nutrició -obesitat- i sobre el sistema immunològic -malaltia inflamatoria intestinal.

A causa de l'elevat nombre de microorganismes del cos humà -fins a 2 quilos de bacteris-, aquesta població pot ser considerada un òrgan més, amb la seva pròpia funció, segons Francisco Guarner, responsable del Grup d'Investigació en Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva del VHIR. En nombres absoluts, l'intestí humà està poblat per 10 bilions de bacteris. Per tant, hi ha 10 vegades més de bacteris a l'intestí que cèl·lules en el nostre organisme. El microbioma humà -el genoma del conjunt de la microbiota- és únic de cadascun de nosaltres i inclou més de 1.000 espècies diferents de microorganismes.

Poder restablir la biota perduda o incorporar la flora necessària per mantenir el fi equilibri entre la mucosa intestinal i l'exterior podria ser la clau per dissenyar nous tractaments contra la malaltia inflamatòria intestinal. Els intents realitzats fins ara mitjançant l'ús d'antibiòtics, prebiòtics o probiòtics no havien aconseguit efectes persistents a mitjà o llarg termini. Però aquest estudi indica que el trasplantament de biota intestinal i la bacterioteràpia podria ser de gran ajuda en futurs tractaments. La investigació, en la qual han col·laborat científics de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i de la Universitat de Colorado (EUA), demostra, per primera vegada, que és possible la introducció de noves espècies a la biota intestinal procedents d'un donant.

L'estudi s'ha publicat a la revista Genome Research.

Font: http://www.tv3.cat/pprogrames/elmediambient/meaSeccio.jsp?seccio=noticia&id=7430

La Generalitat inverteix 2,5 milions per crear trens intel·ligents

La Generalitat, mitjançant el seu projecte Conpass, i el centre tecnològic Cetemmsa crearan trens intel·ligents amb prestacions com ara seients amb calefacció i finestretes que filtren la radiació solar, segons ha informat Cetemmsa en un comunicat. La inversió total puja a 2,5 milions d'euros.

L'objectiu del projecte, que acabarà el 2012 i que té la participació de 20 enginyers i investigadors, és millorar la comoditat dels passatgers, així com la seva accessibilitat als trens.

En la iniciativa participen, a part de Cetemmsa --centre encarregat de desenvolupar les noves funcionalitats--, l'empresa de transport ferroviari Alstom, la tèxtil Trebortex, Trety d'automoció i JVV, dedicada a la il·luminació.

Font: http://www.europapress.cat/barcelona/noticia-generalitat-inverteix-25-milions-per-crear-trens-intelligents-20100902120850.html

L'Hospital Vall d'Hebron descobreix una predisposició genètica a patir un ictus
La troballa també permet entendre per quin motiu alguns pacients es recuperen pitjor d'aquesta afecció

El Laboratori d'Investigació Neurovascular de l'Hospital de Vall d'Hebron ha descobert una sèrie de variants genètiques que s'associen a un major risc de patir un ictus, i que suposen un indicador de resposta al tractament contra aquesta malaltia. El treball, que s'ha prolongat durant cinc anys, s'ha basat en 135 pacients que han patit un ictus isquèmic i que han rebut tractament fibrinolític (t-PA) tres hores després de patir un episodi.

En estudiar els pacients, s'ha vist que aquells que eren portadors de la variant genètica PAI-1 4G/4G tenien un major índex de reoclusions, i que aquest era l'únic factor que els diferenciava dels pacients que sí que responien al tractament. També s'ha vist que aquesta variant genètica s'associa a pitjors resultats funcionals en els tres mesos següents a haver patit l'embòlia, segons indica el responsable del laboratori de Vall d'Hebron, Joan Montaner, en un comunicat.

Per a aquest científic, això pot suposar un pas més cap a una medicina cada vegada més personalitzada i un element més que s'ha de tenir en compte juntament amb els factors de risc, com ara la diabetis, hipertensió, el colesterol o haver tingut ictus previs.

Amb aquest estudi s'ha observat que totes les persones portadores d'una combinació especifica de sis marcadors en els gens MMP12, NOS3, KCNK17, NOS3 i SCNN1A havia patit un ictus i es calcula que identificant aquestes variants es podria predir el risc d'aquesta afecció fins a un 75%, és a dir, un 10% més que la combinació de totes les proves existents fins ara.

Font: http://www.lamalla.cat/societat/salut/article?id=400691

Els xupa-xups arriben a l'oceà Antàrtic
Un equip científic català bateja una esponja amb el nom del popular caramel
Els experts dediquen la troballa als seus fills petits
El sistema de noms científics ideat per Linné permet certes llibertats

http://estatic.elpunt.cat/imatges/37/00/alta/780_008_3700688_3404f52c87f48422c55efff01e0a0fc8.jpg
L'esponja batejada com 'Stylocordyla chupachups' viu principalment
en aigues antàrtiques d'entre 150 i 300 metres de fondària.
Foto: ICM-CSIC.

Des de fa 250 anys, els científics fan servir un mètode ideat per Carl von Linné per atribuir denominacions als éssers vius (nomenclatura binomial, Homo sapiens, per exemple). Habitualment s'utilitzen paraules d'arrel llatina que descriuen les característiques de l'espècie, el lloc on han estat localitzades o el nom del descobridor.

Els científics proposen els noms i la Comissió Internacional de Nomenclatura Zoològica es guarda el dret de modificar la proposta. A la pràctica, el sistema és força permissiu i alguns científics ho aprofiten per atribuir noms del tot inversemblants a animals i plantes. El mateix Linné va fer servir el seu invent per atacar un dels seus adversaris, Georges Louis Leclerc, comte de Buffon, i l'any 1758 va batejar el gripau comú amb el nom de Bufo bufo.

Un equip de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona i del Centre d'Estudis Avançats de Blanes s'ha sumat a la tendència de les curiositats onomàstiques batejant una esponja que viu a les fredes aigües antàrtiques amb el nom de Stylocordyla chupachups, en referència a la forma dels seus individus. L'investigador Josep Maria Gili, un dels descobridors de l'espècie, ha explicat al portal GlobalTalent que han posat el nom del conegut caramel a l'esponja “com a homenatge als nostres fills, que són els que més pateixen la nostra absència quan treballem a l'Antàrtida”.

La Stylocordyla chupachups viu principalment entre 150 i 300 metres de profunditat, és de color crema clar i la seva part esfèrica fa un centímetre de gruix, amb una tija unida a terra per una mena de petites arrels.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/15-ciencia/297690-els-xupa-xups-arriben-a-locea-antartic.html

El Concurs de Robòtica de la UPC celebra la seva tercera edició
El prototips van competir en set categories diferents: sumo, minisumo, minisumo preuniversitari, rastrejadors preuniversitaris, velocistes, lliure i JETbot.

El Concurs de Robòtica de la UPC arriba enguany a la seva tercera edició, batent el rècord de participació. 75 robots, construïts per 49 equips i un total de 59 participants.

Es tracta del concurs de lluita de robots construïts per universitaris, amb més participants de tot l’Estat.

Bernat Zaragoza, president de Joves Enginyers de Terrassa: "Hem tingut una participació molt més gran del que és habitual. Realment estem molt contents perquè no ens ho esperàvem. Potser el canvi de dates ha estat bo, i a més a més, al ser la tercera edició, el concurs ja es coneix i la gent té ganes de venir."

El prototips van competir en set categories diferents: sumo, minisumo, minisumo preuniversitari, rastrejadors preuniversitaris, velocistes, lliure i JETbot. Es van repartir quatre premis per categoria. Els primers classificats, a més d’un guardó, van rebre una placa ingenia, que controla motors elèctrics amb total precisió.

Entre els guanyadors destaquen el premi al robot de més alta tecnologia, que es va endur Tobias; el més útil per Mavel i el més innovador per Mou.

Al lliurament de premis hi va assistir el regidor d’Esports, Alfredo Vega, qui va animar als participants a “seguir transformant els coneixements en aparells que ajudin a les persones en la seva vida diària”, i amb això a “participar-hi l’any vinent”.

Font i enllaç al vídeo: http://www.terrassadigital.cat/detall_actualitat/?id=5686

El veler elèctric
L'empresa Innovanautic, amb base a Reus, ha aplicat un nou tipus de bateries a un veler de 36 peus. A més de permetre navegar amb energia elèctrica, les bateries també es poden carregar mentre el vaixell navega a vela.

És el primer cop que es munta una bateria d'aquestes característiques en un vaixell. L'anomenada bateria zebra està formada per clorur de sodi, és a dir, sal comuna, un recurs àmpliament distribuït per tot el món i que per obtenir-ne no cal un gran impacte ambiental. Ja s'ha provat en autobusos i altres mitjans de locomoció, perquè permet emmagatzemar una gran quantitat d'energia en un volum i pes raonablement petit.

Joan Carles López, gerent Innovanautic:
"El pes d'aquesta bateria seria el de vuit de les convencionals, en canvi l'espai és menys de la meitat i ens ofereix més del doble d'energia del que ens oferirien aquelles. Tenen una vida molt llarga, més o menys sobre els mil cicles de recàrrega. Això vol dir que viuran entre 10 i 15 anys. Per tant, el seu increment de cost queda perfectament amortitzat quan fas un càlcul financer de la vida que tindrà".

L'empresa, amb base a Reus, ha dissenyat durant sis mesos el software que permet adaptar la potència de la pila a tots els sistemes de propulsió i navegació que necessita l'embarcació i d'aquí a un mes haurà fet les proves a mar obert per anar allà on el seu propietari vulgui dur-la.

Al port esportiu de Tarragona hi ha un veler de 36 peus que ja va propulsat per un motor elèctric, tot i que està equipat amb bateries convencionals. Aquest és el soroll que fa el motor en salpar... El motor elèctric que incorpora és de set mil cinc-cents watts, que proporcionen a l'hèlix una potència semblant a la d'un motor dièsel de 30 cavalls. Però quanta estona ho podrà fer? Evidentment això dependrà de la càrrega de les bateries, subministrada per la xarxa elèctrica del port, les plaques solars i l'aerogenerador que incorpora. Les bateries també es poden carregar mentre navega a vela.

Xavi Prats, dir. tècnic Innovanautic:
"El motor elèctric el fem funcionar com a generador i aconseguim extreure, com un hidrogenerador, extreure energia de la velocitat d'aquest hèlix i posar-la a les bateries. Pensem que navegant a vela, a bona velocitat, sobre els set nusos, aquesta embarcació està generant per cada dues hores de navegació una hora de motor. I navegant entre 5 i set nusos pot generar cada tres hores, una hora de motor".

La motorització elèctrica permet ajustar millor la potència del motor a la propulsió a vela, de manera que proporcioni al vaixell sempre una velocitat estable programada i no unes revolucions fixes, que poden arribar fins i tot a frenar la marxa.

Font i enllaç al vídeo: http://www.tv3.cat/pprogrames/elmediambient/meaSeccio.jsp?seccio=reportatge&id=11932

Lleida i Sant Cugat engeguen un pla pilot amb Abertis i Indra per convertir-se en 'Ciutats Intel·ligents'

Lleida i Sant Cugat del Vallès i les empreses líders en el sectors de les infraestructures i de les tecnologies de la informació Abertis Telecom i Indra treballaran conjuntament en un projecte estratègic i pioner per acollir, desenvolupar i impulsar 'Ciutats Intel·ligents'.

L'objectiu del pla és convertir les dues ciutats, i en conseqüència també Catalunya, com a models referents en l'ús de les noves tecnologies que permetin a les administracions locals assolir una major eficiència, un major estalvi econòmic i la millora dels serveis als ciutadans.

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha destacat que amb aquest acord s'està dissenyant "les ciutats del futur, amb noves xarxes". El paer en cap ha subratllat que les infraestructures urbanes de telecomunicacions són en l'actualitat tan necessàries com en el seu moment ho van ser l'aigua i a l'electricitat i ha posat de manifest que les ciutats són "agents actius de generació d'activitat i de riquesa en un món global dins del qual els municipis es relacionen de forma positiva". Ros ha afegit que "vendre tecnologia des de les ciutats als països emergents d'Europa ajuda a l'exportació tecnològica i de coneixement i, per tant, a la cohesió de les mateixes ciutats".

El conseller d'Economia, Antoni Castells, ha afirmat que Lleida i Sant Cugat del Vallès "són ciutats que miren endavant, Lleida, amb el Parc Científic i Tecnològic, i Sant Cugat, amb el Centre d'Energia, i que cal fer front a la crisi obrint nous camins".

Ciutats que miren al futur

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, el de Sant Cugat, Lluís Recoder, i els presidents de les dues companyies, Salvador Alemany, d'Abertis Telecom, i Javier Monzón, d'Indra, han signat aquest divendres a Barcelona dos convenis de col·laboració. L'acte ha comptat amb la presència del Conseller d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Antoni Castells.

Aquests acords s'inscriuen dins del marc de col·laboració assolit per Abertis i Indra per al desenvolupament del concepte de 'Ciutats Intel·ligents', que preveu, entre altres actuacions, l'estudi per a la creació a Catalunya d'un Centre de Referència en el desplegament i operació de solucions, tecnologies i serveis associats a les Smart Cities.

Els convenis subscrits contemplen la col·laboració en la redacció de sengles plans estratègics per a les ciutats de Lleida i Sant Cugat sobre la identificació dels projectes i la concreció de les estratègies que puguin ajudar a convertir aquests dos municipis en ciutats plenament inserides en el concepte de ciutat intel·ligent.

http://www.bondia.cat/component/content/article/63-societat/12877-lleida-i-sant-cugat-del-valles-engeguen-un-pla-pilot-amb-abertis-i-indra-per-convertir-se-en-ciutats-intelmligents

Odio aquestes notícies que bla bla bla bla i que arriben a fer set paràgrafs sense explicar en que consisteix exactament.

^^ És veritat. A la nota de premsa d'Indria hi ha alguns exemples:

En concreto, el desarrollo de Smart Cities en Sant Cugat y Lleida permitiría un mejor aprovechamiento de los servicios municipales, llevando a cabo proyectos como la gestión eficiente del riego en parques y jardines en función de las condiciones ambientales, lectura remota de contadores, optimizar la recogida de basuras y el control del nivel de llenado de contenedores, gestión del alumbrado mediante la sincronizacion con las horas solares, y gestión de la movilidad mediante el control de zonas de libre aparcamiento o limitar estancias en zonas de carga y descarga. Además, los ciudadanos y las empresas a través de la información que se genera con el desarrollo de infraestructuras inteligentes, podrían tener acceso a la Administración, crear nuevos negocios, mejorar la toma decisiones individuales o personalizar los servicios.

http://www.indracompany.com/noticia/abertis-telecom-e-indra-desarrollaran-%22ciudades-inteligentes%22-en-lleida-y-sant-cugat--

gestión de la movilidad mediante el control de zonas de libre aparcamiento

Això ja ho proven des de l'any passat:

eYVAss_6_9c

La meitat de coses fan copypaste... tant els hi costa copiar lo important? XDD

Tampoc aprofundeix molt... però bé ens fem una dia. Vamos que consisteix en aplicar les coses lògiques "gestión del alumbrado mediante la sincronizacion con las horas solares" i que ja s'haurien de fer...

Veurem com un contenidor ple agafa i se les pira sol fins a l'abocador? XD Seria molt anysllumista. Tot i que suposo que no tenir-ne encara ho seria més (si ja se que hi ha llocs que "no n'hi ha").

Al menys no volen fer com aquell barri on no hi deixaran entrar els cotxes... que són anticotxe... però...

Els consumidors de zones urbanes perceben menys l'olor sexual de la carn de porc que els de les zones rurals

Núria Panella-Riera, investigadora de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), ha realitzat un treball de recerca que aborda la reacció i l’acceptabilitat per part de diferents tipus de consumidors respecte de l’olor de la carn obtinguda de porcs mascles sencers (i per tant, no castrats). Aquesta carn desenvolupa un defecte sensorial a causa de l'olor sexual (o boar taint, en anglès) de l'animal, presentant una aroma i un gust peculiars que són rebutjats per una bona part dels consumidors.

Els principals compostos que contribueixen a l'olor sexual de la carn de porc són l’androstenona i l’escatol, encara que s'ha vist que altres compostos també poden jugar un paper en aquest sentit. La producció d’escatol es deu a una degradació bacteriana del triptòfan en els intestins del porc i està influenciada per les condicions de criança del porc, de manera que pot reduir-se amb una neteja controlada de les quadres. L’androsterona , en canvi, és una feromona masculina, produïda pels testicles, que s'acumula en el teixit adipós, i la seva presència depèn principalment de la maduresa sexual, així com de la genètica de l'animal. L'efecte d'ambdues substàncies és, freqüentment, percebut durant la cocció de la carn de mascles adults, per la qual cosa el debat sobre la castració dels porcs mascles està creant molt d’interès, tant per a buscar noves alternatives com polèmica a tota Europa pels interessos econòmics de les diferents parts implicades en la producció de la carn porcina.

Dels resultats obtinguts es desprèn que, de les 489 persones de l’estudi, el 67% eren sensibles a l’olor de l’androstenona (de les quals un 72% eren dones i un 62% homes), i que aquesta sensibilitat augmentava amb l’edat.

Arran del fet que la percepció de l’androstenona ve determinada genèticament, és a dir, que només una part dels consumidors percep aquesta olor a la carn de porc i, entre aquests, només una fracció la rebutja, l’estudi presentat per la investigadora de l’IRTA té l’originalitat que va plantejar una anàlisi segons la procedència geogràfica dels consumidors. El treball va arribar a la conclusió que un 75,5% dels consumidors de les àrees rurals perceben més l’androstenona que els procedents d’àrees urbanes (55,1%), i també són els que més rebutgen aquest tipus de carn (44,7% davant del 35,9% dels de les zones urbanes).

Aquest treball de recerca va ser presentat en forma de pòster, amb títol “Sensibilitat a l’androstenona a Espanya: diferències entre consumidors que viuen en àrees urbanes i rurals”, per la pròpia autora, Núria Panella, en el 61è Congrés de la Federació Europea de Ciència Animal (EAAP), que va tenir lloc el passat agost a Heraklion, Creta (Grècia), i va guanyar el premi al millor pòster del Congrés.

Autors: Núria Panella-Riera; Marta Blanch; Joel Gonzàlez; Marta Gil; Joan Tibau; Marina Gispert; Maria Font i Fumols, i Maria Àngels Oliver.

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=56889&idioma=0

El Govern creu que Catalunya està preparada per reconvertir-se cap al cotxe elèctric

Aquest dimarts el secretari general d'Indústria i Empresa de la Generalitat, Antoni Soy, ha assegurat que la indústria de l'automoció de Catalunya té prou capacitat per reconvertir-se cap al sector del vehicle elèctric.

Durant la XXV Trobada d'Empresaris d'Automoció d'Iese a Barcelona, Soy ha afirmat que el 83% de les empreses establertes a Catalunya del sector de l'automòbil tenen capacitat per fabricar components per al vehicle elèctric.

En concret, a 33 companyies --10 d'elles locals-- els afectaria poc el canvi i 79, necessitarien un redisseny i potser un canvi de tecnologies i materials. Entre les restants, 22, haurien de canviar el concepte de negoci i 40, podrien perdre quota de mercat a mitjà o llarg termini.

Soy ha indicat que els àmbits en els quals les empreses catalanes poden respondre més ràpidament són en seguretat i confort, al costat de l'electrònica, tant la industrial com la tecnològica i la científica. Tot i això, l'àmbit més feble és el de les bateries i altres sistemes d'emmagatzematge.

L'estratègia de la Generalitat per a l'impuls del cotxe elèctric a Catalunya, sota la denominació d'Ivecat, té l'objectiu d'arribar als 76.000 vehicles i 91.200 punts de recàrrega l'any 2015. Per a això, entre el 2010 i el 2012 destinaran 202 milions d'euros a la inversió industrial.

Font: http://www.europapress.cat/barcelona/noticia-motor-govern-creu-catalunya-preparada-per-reconvertir-cap-cotxe-electric-20101123182001.html

Es constitueix l'Institut de Recerca Contra la Leucèmia Josep Carreras
Barcelona tindrà un centre referent en investigació de la leucèmia
S'hi farà recerca biomèdica en l'àmbit de les hemopaties malignes. Els impulsors del nou centre volen que sigui una referència mundial

La Fundació Internacional Josep Carreras contra la leucèmia, entitat que porta 22 anys combatent aquesta malaltia, ha formalitzat avui la creació d'un institut d'investigació, juntament amb la Generalitat, que pretén convertir-se en un centre de referència en l'àmbit de les hemopaties malignes.

L'institut tindrà una doble seu, una en un nou edifici del campus de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona (Barcelonès), que haurà d'estar construït el 2012 en uns terrenys municipals. Aquest centre, pròxim a l'institut d'investigació de l'hospital, facilitarà el traspàs del nou coneixement obtingut cap a millores en la pràctica clínica, prevenció i diagnòstic, han apuntat des de la fundació.

La segona seu s'ubicarà a l'Hospital Clínic de Barcelona, en el marc d'un projecte que inclou una ampliació i millora dels espais d'investigació del servei d'hematologia del centre sanitari.

En formalitzar el projecte al Palau de la Generalitat, el tenor i promotor de la Fundació Josep Carreras ha insistit que aquest centre és "una nova via d'esperança per combatre la leucèmia". Carreras ha assenyalat que la fundació, a més d'impulsar el banc de medul·la per a trasplantaments, ofereix atenció social a les famílies de pacients amb pocs recursos. "Com un pacient agraït veig que ara s'obre una porta extraordinària, un somni que fa 22 anys no se'ns podia ni haver ocorregut", ha assegurat.

A tota Espanya es registren uns 5.000 nous casos a l'any de leucèmia (630 a Catalunya), amb una supervivència mitjana d'un 80%. A més, un de cada tres càncers infantils és leucèmia, segons dades de la conselleria de Salut. El nou Institut neix amb l'objectiu d'impulsar la investigació biomèdica i el desenvolupament de la medicina predictiva i personalitzada d'aquestes patologies. L'institut estarà gestionat per una fundació que avui ha celebrat la seva primera sessió, que a més de la Generalitat, compta també amb la representació de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma i l'Ajuntament de la capital catalana.

Font: http://www.ara.cat/societat/Barcelona-referent-investigacio-hemopaties-malignes-leucemia_0_381562284.html

Els Mossos d'Esquadra incorporen un robot d'última tecnologia per desactivar explosius i intervenir en situacions de risc

http://www10.gencat.cat/gencat/binaris/20101203_tedax_tcm32-135254.jpg

El Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació ha presentat un robot capaç de desactivar artefactes explosius, transportar paquets perillosos o treballar en ambients tòxics, entre altres missions. El robot es diu Aquiles II i és d'enginyeria catalana i especialment concebut per les unitats dels TEDAX - NRBQ dels Mossos d'Esquadra. Aquiles II s'ha incorporat aquesta setmana al cos de la policia autonòmica per reforçar la seguretat en situacions de risc.

El Departament ha adjudicat a l'empresa Aquiles Robotics Systems el subministrament de dos d'aquests robots desactivadors d'artefactes explosius. L'import d'aquest contracte, que s'ha fet mitjançant rènting, ha estat de 386.863,20 euros. El lliurament es farà en dues fases: el prototip ja s'ha lliurat al Complex Central i es preveu pel gener el lliurament del primer robot.

Una de les avantatges principals de l'Aquiles II és que és més petit i versàtil que altres competidors mundials. Les seves dimensions (57,5x103x76 cm) li permeten operar en espais reduïts amb una precisió i força que en el passat estava associada a robots de dimensions molt més grans i, per tant, pot fer missions a autobusos, trens, avions, passadissos estrets o a l'interior d'un edifici.

El robot és petit però potent, té un pes aproximat de 100 kg i pot ser transportat en vehicles policials i també en helicòpters.

Font: http://www10.gencat.cat/gencat/AppJava/cat/actualitat2/2010/20101203robottedax.jsp

Una masia autosostenible, premi Tàrraco Empresa Jove
Un projecte d'estudiants d'Enginyeria Química guanya el primer premi d'aquest certamen

El projecte per fer una masia autosostenible elaborat per un grup d'estudiants de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) ha guanyat el primer premi Tàrraco Empresa Jove, dotat en 5.000 euros. El projecte crea un sistema que serveix per abastir una família que viu en una masia aïllada situada a la població deshabitada de Remullà (Vandellòs) i que no disposa d'un sistema de clavegueram integrat. El treball ja va ser distingit al setembre pel Consell Social de la URV, que li va concedir un dels Ajuts a les Millors Idees Emprenedores. El concurs Tàrraco Empresa Jove -impulsat per l'Ajuntament- va néixer amb la intenció de facilitar l’aparició de noves empreses, així com promoure l’esperit emprenedor amb el reconeixement públic de la seva activitat i amb una dotació econòmica destinada a donar suport per fer els primers passos per tirar les idees endavant.
imatge

Es tracta d'un equip d'investigació especialitzat en el tractament d'aigua, format per alumnes d'Enginyeria Química de la URV, el projecte del qual té com a finalitat aconseguir la instal·lació d'un circuit d'aigua tancat i biològic per donar tots els serveis, de forma autònoma, a una masia aïllada. Aquesta instal·lació consta d'un sistema de recollida d'aigua de pluja que s'envia a la casa un cop potabilitzada.

Les aigües negres i les provinents de la cuina s’envien a un sistema de depuració especialitzat per ser tractades, amb la finalitat de reutilitzar-les per al reg de la masia, mentre que les aigües grises que provenen dels lavabos passen per un sistema de filtració i purificació i van a parar a les cisternes i al sistema de climatització.

Els premis s'han lliurat aquest dimecres i el jurat ha tingut en compte criteris d’originalitat, innovació, incorporació de la recerca, viabilitat tècnica, econòmica i financera, criteris de seguretat a l’empresa i sistemes de control de qualitat.

El Concurs l'organitza la regidoria d’Empreses, Formació, Ocupació, Consum i Llicències de l’Ajuntament i el Viver d’Empreses Pau Delclós. El primer premi està dotat en 5.000 euros. Els joves que formen un equip d’investigació especialitzat en el tractament d’aigua són Marina Sarrià, Alejandro de la Fuente, Gemma Piñol i Josep Revelles.

Altres premiats
El segon millor projecte empresarial (dotat amb 2.500 euros) ha estat per Klamahama Custom Drums. L’activitat empresarial consisteix en el disseny, producció i venda d’instruments de percussió a mida, segons les necessitats específiques de cada client.

En la categoria millor memòria d'empresa, el primer premi (dotat en 5.000 euros) ha estat per Amor de Marca. Neix el juny del 2010 amb l’objectiu de proporcionar serveis de comunicació a petites i mitjanes empreses del seu entorn, basats en el valor diferencial de l’estratègia. Es tracta d’una empresa de publicitat amb creativitat que aporta valor a les empreses i les marques de l’entorn.

El segon premi, dotat amb 2.500 euros, és per La Curiosa GP, que pretén dinamitzar l’activitat cultural a Tarragona. Aquesta entitat té el seu origen al gener de 2010, amb l’associació "La Curiosa", que es constitueix amb la intenció immediata de crear Ta’Rumba, 1a Mostra de Rumba Catalana de Tarragona, i amb el propòsit, a llarg termini, de crear una organització de gestió cultural amb prou dinamisme i activitat per poder oferir esdeveniments culturals durant tot l’any a la ciutat de Tarragona.

El millor disseny d'empresa des de l'àmbit estudiantil ha recaigut a Electrònica RPM S.L. / IES Comte de Rius. És la simulació de constitució d'una empresa de recanvis de components electrònics. El premi és de 1.000 euros per a l’IES per comprar material escolar i una càmera fotogràfica i una impressora per a cadascun dels tres alumnes autors del projecte.

Font: http://www.lamalla.cat/infolocal/camp_tarragona/article?id=430495

Els parcs tecnològics catalans inspiren el Brasil

• Una potència emergent com és el Brasil vol construir 200 parcs tecnològics seguint el cas català de centres petits i repartits pel territori.Catalunya té 24 parcs, amb 20 de creats en una dècada i 4 el 2010

Catalunya té un model d'implantació de parcs científics i tecnològics que ja comença a ser un referent internacional, tot i que es tracta d'un fenomen relativament recent al país, ja que no es va iniciar fins el 1987 -amb el Parc Tecnològic del Vallès (PTV), que va estar sol durant gairebé una dècada fins que va néixer el Barcelona Activa- i, de fet, 20 dels 24 parcs actuals ja són fills del segle XXI. Van, doncs, a contracorrent, i tal com explica el conseller delegat del PTV, Francesc Martos, “les empreses d'àmbit tecnològic han resistit millor que altres la crisi”, tot i que també han hagut d'ajustar costos. Martos detalla que fins i tot s'han trobat amb empreses que deixen projectes aparcats “perquè els receptors de la feina són de sectors amb crèdit restringit com són la construcció i l'automoció”. La prova de l'èxit és que del 2007 al 2010, els anys de la crisi, han nascut 10 parcs, gairebé la meitat dels que hi ha a Catalunya.

Segons el gerent de la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya (Xpcat), Joan Bellavista, el moviment de parcs comença al voltant de la universitat californiana de Stanford el 1951, però “durant vint anys és un fenomen nord-americà”. Ja era un model de xarxa i de transferència, ara que se'n parla tant, ja que les universitats “relacionades amb els governs dels estats i amb agents privats desenvolupen un model” que es comença anomenant de parcs de recerca. La idea de concentrar empreses -segons un estudi elaborat pel director del Parc Científic de la Universitat de Girona (UdG), Pere Condom, i el professor de la mateixa UdG Josep Llach- en una mateixa àrea va prosperar un cop acabada la Segona Guerra Mundial, ja que, “conscients que la ciència havia fet contribucions vitals per guanyar el conflicte”, es van apropar a les universitats. El model no salta a Europa fins al cap de vint anys, i després ja a Àsia, Àfrica i l'Amèrica Llatina. I al Brasil, detalla Bellavista, “ ara hi ha un moviment espectacular”. El gerent considera que un exemple de transformació radical el tenim en Finlàndia, “amb una revolució tecnològica espectacular en dues dècades”. I el proper gran canvi, creu, es viurà al Brasil, que ha utilitzat com a model la implantació territorial a Catalunya. “Actualment hi ha 200 projectes de parcs, una política de govern central, quan normalment ho és més regional o de comunitats amb municipis, universitats i entitats”. Segons Bellavista, el Brasil està duent a terme una revolució tecnològica molt gran i amb finançament propi. El govern de Lula ja ho va iniciar, però és ara quan el projecte pren forma. Fa uns mesos, ja es va dur a terme un intercanvi d'experiències entre membres de la Xpcat amb responsables d'incubadores d'empreses i parcs d'Anprotec -associació de promoció de parcs i empreses al Brasil- i Sebrae, agència de petits empresaris brasilers.

A Catalunya, el PTV va ser el primer i, durant gairebé una dècada, un oasi. La gran eclosió és a partir del tombant de segle, amb la implicació d'universitats i d'entitats privades, conjuntament amb ajuntaments i altres organismes públics, especialment de la Generalitat. El model territorialitzat es va anar estenent com una taca d'oli, i tot que Barcelona concentra fins a nou parcs, n'hi ha a les quatre províncies catalanes (un a Lleida; quatre a Tarragona; un a Girona, i 18 a Barcelona, dels quals la meitat són fora de la capital), amb més de 2.160 empreses constituïdes i més de 64.000 llocs de treball. Cal tenir en compte que alguns parcs ni tan sols disposen d'empreses, ja que es troben en processos centrats encara en la recerca. El model català s'allunya, per exemple, del de grans concentracions que estan sorgint a Àsia, especialment a la Xina, i és per això que el Brasil s'hi ha fixat, amb una atenció especial als petits grans nuclis de parcs independents però connectats entre si.

Aquest és el cas de la concentració que hi ha al Vallès amb el Parc d e l'Alba, el PTV, Esade Creàpolis i el Parc de Recerca de la UAB, tot un espai “de referència”, segons Martos. El president espanyol Rodríguez Zapatero va arribar a dir que es tracta de la concentració de coneixement més gran del sud d'Europa, però és més que això, és una gran xarxa. Posem l'exemple d'un emprenedor que necessiti iniciar recerca amb 15 metres quadrats. Doncs té la UAB. Quan ja li faci falta més espai i relacionar-se amb petites empreses, pot fer el salt cap al PTV, i un cop arribi a produir, pot instal·lar-se al parc de l'Alba. I tot, amb un flux directe de coneixement des de Creàpolis. El responsable de promoció del Parc de l'Alba, Valentí Llagostera, va afirmar que el més important del seu parc eren els veïns, amb “una concentració que pot ajudar a l'aterratge d'empreses”, hi afegeix Martos.

REORGANITZACIÓ

Segons fonts de la Generalitat, l'objectiu inicial dels parcs científics era donar sortida a la recerca generada al món universitari, en forma d'empreses. A Catalunya, l'estructura universitària no disposava de les eines per dur a terme un suport a la fundació d'empreses, tot i que van néixer les anomenades oficines de transferència de tecnologia, un primer gran pas per iniciar la comercialització de coneixement. Amb la creació dels parcs s'aconsegueix sumar-hi els reptes de la gestió d'equips i de l'oferta de serveis de suport a la recerca. Comença, doncs, la tasca de coordinació, però a Catalunya el model no esclata fins el segle XXI.

També coexisteixen en el model català diverses estructures jurídiques. Alguns, com el Parc Agroalimentari de Lleida, són gestionats per un consorci, amb participació exclusiva d'entitats públiques, en aquest cas la Paeria i la Universitat de Lleida, amb l'alcalde com a president del consorci. Altres són fundacions sense ànim de lucre, obertes a l'entrada de patrons privats, com el Científic de Barcelona, el Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona i el d'Innovació Technova La Salle.

Els 24 parcs actuals a Catalunya -amb quatre de recent creació el 2010, a Terrassa (Orbital 40), Cerdanyola (parc de l'Alba), Vila-seca (Turisme i Oci) i Barcelona (Zona Innovació)- sembla que no es quedaran aquí, ja que el nou govern de la Generalitat té previstes mesures com ara un fons de capital públic i privat que incentivi l'emprenedoria tecnològica, la creació d'un marc fiscal favorable a la innovació i fins i tot la creació de més parcs repartits pel territori. En l'àmbit de govern, caldrà veure si hi ha alguna reorganització de conselleries. Fins ara a Catalunya -no a Madrid, amb distribució ministerial diferent- l'interlocutor dels parcs era un de sol, el del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa. Ara, algunes veus aparellen universitats i educació.

A l'hora de concretar resultats dels parcs més enllà de les xifres, trobem la recent creació d'un club de doctors al PTV; el naixement d'un nou clúster de la farmàcia i la cosmètica a Catalunya o la posada en marxa del Centre Nacional d'Anàlisi Genòmic -impulsat pels governs estatal i català- al Parc Científic de Barcelona, que aglutina sectors d'alt valor afegit com biomedicina, energies renovables o biotecnologia d'aliments per a una finalitat d'utilitat pública com pot ser seqüenciar genomes a gran escala per lluitar, per exemple, contra el càncer.

Parc científic o tecnològic? Qüestió de marca

Què diferencia un parc científic d'un de tecnològic? Tot i que, amb el temps, han acabat tenint un ús gairebé indistint, el gerent de la xarxa catalana Xpcat, Joan Bellavista, reclama que “d'entrada, no ens creiem el nom i mirem el contingut”. Així, el parc científic “està més lligat a la recerca i a la relació amb la universitat”, però actualment “ja no és tant així”. Ara, qualsevol parc tecnològic ja està relacionat amb la universitat i aquestes formen part dels seus consells d'administració, quan en la seva creació “eren només productors de ciència”. Després, s'han anat convertint en usuaris d'aquesta mateixa ciència. En el concepte de parc “sempre hi ha d'haver empreses, és clar, però la diferenciació ja és més institucional que pràctica i de contingut”, afegeix Bellavista. És una qüestió sovint “de marca”. Segons el director del Parc de la UdG, Pere Condom, “no hi ha grans diferències”; una pot ser referent a la dimensió, ja que el parc científic, un model més britànic, “és més petit i vinculat a la universitat”, mentre que el tecnològic, més mediterrani, és més gran i més centrat en activitats productives. Per Bellavista, però, les fronteres s'han anat diluint i “ja no hi ha parcs només de recerca o només productors”.

L'atles de la innovació

La Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya (Xpcat) forma part des de l'any 2005 de la xarxa internacional IASP. De fet, l'actual gerent català, Joan Bellavista, també la va arribar a presidir, a més d'ocupar, actualment, el càrrec de president internacional de la xarxa espanyola, l'APTE. Fa tres anys també es va crear Wainova (gestionada des de l'IASP), una mena de xarxa de xarxes de parcs i incubadores d'arreu del món. El gran projecte de Wainova ha estat l'elaboració d'un ambiciós atles mundial de la innovació “des d'una lògica de mercat”, assegura Bellavista, per estimular la creació de nous parcs i una transferència tecnològica internacional.
Una trentena de sectors

El govern català troba “convenient” que, si pot ser, cada parc es centri en una àrea de coneixement, ja sigui en temes de biomedicina i farmàcia (com el de Recerca Biomèdica de Barcelona), tecnologies de la informació, energia, informàtica, alimentació (com l'Agroalimentari de Lleida o l'Enològic de Falset), aeronàutica (el Delta BCN de Viladecans), ciències socials (UPF), nanotecnologia, òptica, metal·lúrgia o serveis (com el de Turisme i Oci de Vila-seca). Es tracta d'aconseguir una massa crítica d'investigadors i emprenedors per generar projectes compartits. Els 24 parcs catalans ja disposen d'una trentena de sectors.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/348925-els-parcs-tecnologics-catalans-inspiren-el-brasil.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=portada&utm_source=rss&utm_medium=portada&utm_campaign=rss

Científics catalans participen en la seqüenciació del genoma de l'orangutan
L'homínid presenta un 97% de coincidències amb l'humà en el seu mapa genètic

Un consorci internacional d'investigació, amb participació catalana, ha seqüenciat el genoma de l'orangutan, l'homínid més distant de l'ésser humà, però amb unes coincidències genètiques que arriben al 97%, segons publica aquesta setmana la revista Nature a la portada.

Científics de l'Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona (participada per la Universitat Pompeu Fabra i el Consell Superior d'Investigacions Científiques) i de l'Institut d'Oncologia de la Universitat d'Oviedo han col·laborat en aquest treball, dirigit per l'investigador Devin Locke, de la Washington University, que és fruit de la col·laboració de més de 30 laboratoris de set països.

Els investigadors han identificat els més de tres milions de parells de bases que constitueixen el genoma de l'orangutan, un animal amb el qual l'home va compartir un avantpassat comú fa més de 12 milions d'anys. Malgrat les grans coincidències genètiques de l'ésser humà amb l'orangutan, "els humans no som tan semblants a aquest homínid, ni a la resta d'ells com es pensava fa uns anys", ha explicat a Efe Arcadi Navarro, coordinador del treball aportat a l'estudi pels investigadors de la UPF, on és catedràtic de genètica.

Estudis del bonobo i el goril·la
El científic, que a més a més és professor d'investigació ICREA de l'Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC), ha afegit que "gràcies a les tècniques modernes s'han detectat diferències molt importants en certs fragments del genoma dels uns i dels altres, i això ens fa molt diferents", ha precisat. Únicament aquest 3% de diferències a les zones comunes del genoma representen al voltant de 90 milions de variants no comunes, a la qual cosa se sumaria un 15% més de trets totalment diferents com a conseqüència dels fragments genòmics no coincidents entre els dos grups.

"Només en aquests fragments del genoma no compartits --assenyala l'investigador-- hi podria haver fins a desenes de gens que nosaltres tenim però els orangutans no, i viceversa". Segons els científics, amb la seqüenciació de l'orangutan s'ha ampliat el coneixement genòmic dels primats vius, on s'inclouen l'home i el ximpanzé, i que serà completat amb el del bonobo i el goril·la, previsiblement els pròxims mesos.

Anàlisi de malalties
Així mateix, ja han estat seqüenciats els genomes dels extingits Homo Neandertal i de l'homínid de Denisova. Les dades obtingudes ara respecte a l'orangutan aporten claus per entendre l'evolució dels homínids i el procés que va donar lloc a l'aparició de l'ésser humà. Així mateix, els resultats revelen informació sobre els mecanismes al voltant de les reorganitzacions cromosòmiques de malalties com el càncer.

El grup dirigit pel doctor Navarro s'ha centrat precisament en els canvis cromosòmics i els seus efectes a nivell evolutiu, i els seus treballs han fet sortir a la llum que els cromosomes de l'orangutan presenten notables diferències respecte als dels altres homínids. Així mateix, les seves aportacions han permès reconstruir diversos esdeveniments d'importància en la diferenciació de les diverses espècies d'homínids.

D'altra banda, l'equip dirigit per Tomàs Marquès-Bonet, recentment incorporat a l'Institut de Biologia Evolutiva, com a cap del grup de Genòmica de Primats, s'ha centrat en els gens exclusius de l'orangutan que no existeixen en l'home, i viceversa. Quant al grup liderat pel catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat d'Oviedo, Carlos López-Otín, els seus treballs han analitzat les proteases de l'orangutan i el seu metabolisme per a l'estudi de les seves malalties.

Font: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ciencia-i-tecnologia/20110126/cientifics-catalans-participen-sequenciacio-del-genoma-lorangutan/680824.shtml

Un gel de plaquetes restitueix la mama després de l'extirpació d'un tumor sense necessitat de cirurgia

Cirurgians de l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, més conegut com a Can Ruti, i metges del Banc de Sang i Teixits han desenvopolupat amb èxit un gel de plaquetes pioner al món per restituir el volum de la mama just després de l'extracció d'un tumor.

Es tracta d'una nova tecnologia, patentada i que s'ha aplicat a mig centenar de dones, que ha aportat bons resultats després de ser ràpid i no requerir reconstruccions posteriors ni la col·locació de les conegudes pròtesis mamàries per pal·liar el defecte del teixit extret.

La nova tecnologia és especialment rellevant tenint en compte que fins a l'actualitat no s'ha reconstruït la mama sense utilitzar teixits de la pacient en el moment de practicar una extirpació del tumor.

El que sí que s'havia produït són intervencions per omplir la mama més tard, després de l'aparició de la deformitat amb àcid hialurònic o amb greix de la mateixa pacient, però aquestes alternatives no sempre han obtingut els resultats desitjats.

De fet, set de cada deu dones que pateixen un càncer de mama necessiten passar per quiròfan per extirpar el tumor, mentre que tres de cada deu requereixen una extracció de tot el pit, per l'extensió del càncer.

La peculiaritat de la utilització del gen de plaquetes és que s'aplica just en el moment de l'operació per treure el tumor i sense usar teixits de la pacient, cosa que, a més d'evitar reintervencions, alleugereix les conseqüències psicosocials que comporta la deformitat del pit a les dones.

El gel es va començar a aplicar el 2008 i es va provar a mig centenar de dones del Barcelonès nord i part del Maresme, que després d'any o any i mig han mantingut el volum i forma del pit.

Les plaquetes s'obtenen de la sang d'un donant i, amb elles, s'elabora un gel amb una consistència semblant, que també té la funció de regenerar les fibres de col·lagen perdudes.

PATENT A TRES BANDES
La nova tecnologia s'ha patentat amb titularitat entre les tres institucions implicades en el projecte, l'hospital, l'Institut Germans Trias i Pujol, la UAB i el Banc de Sang.

La patent s'ha obtingut no només per a l'aplicació d'omplir els defectes que deixen les extirpacions dels tumors, sinó també per omplir altres regions del cos humà.

El treball, liderat per Joan Francesc Julián, s'ha desenvolupat també en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona ha fet merèixer el premi Corachán 2010 de la Societat Catalana de Cirurgia.

Font: http://www.europapress.cat/societat/noticia-gel-plaquetes-restitueix-mama-despres-lextirpacio-dun-tumor-sense-necessitat-cirurgia-20110126132309.html

Una empresa de Sabadell crea uns pantalons que transfereixen productes cosmètics a la pell

L'empresa Beauty:K, amb seu a Sabadell (Barcelona) presentarà dimecres al saló de moda The Brandery Gener 2011 una nova col·lecció d'hivern de pantalons que transfereixen progressivament productes cosmètics a la pell, segons ha informat l'empresa en un comunicat.

Els pantalons tenen un sistema d'alliberament controlat especial per a fibres tèxtils que permet que els actius cosmètics passin de la tela a la pell de manera periòdica.

Els dos tractaments que ofereix la marca van encarats a la millora de la microcirculació i l'elasticitat de la pell a través d'ingredients hidratants i anticel·lulítics.

Font: http://www.europapress.cat/societat/noticia-empresa-sabadell-crea-uns-pantalons-transfereixen-productes-cosmetics-pell-20110125194554.html

El superordinador disposa del millor sistema per preveure la contaminació
La Generalitat estudia fer servir el projecte Caliope per calcular la qualitat de l'aire
L'ús de les estacions de control en temps real, tècnicament difícil

http://estatic.elpunt.cat/imatges/42/33/alta/780_008_4233960_1bca7e37f8429a26776d86c903cb1b4b.jpg

http://estatic.elpunt.cat/imatges/42/34/alta/780_008_4234065_846a9f7adbd382bd6bb9dab80780daa7.jpg
Mapes de la contaminació de l'aire a Catalunya facilitat ahir pel sistema Caliope.
Foto: ARXIU BSC.

Catalunya disposa d'un dels sistemes més sofisticats del món per dibuixar mapes de previsió de la contaminació atmosfèrica: el projecte Caliope del Barcelona Supercomputing Center, gestor del superordinador Mare Nostrum. Paradoxalment, fins ara la Generalitat no ha participat directament en el finançament d'aquest projecte –que té el govern central com a principal mecenes– i ha fet servir molt poc aquesta eina.

El projecte Caliope podria ser utilitzat ara pel Departament de Territori i Sostenibilitat com l'instrument tècnic per calcular les hores i els dies en què caldria reduir el límit de velocitat permès a l'àrea de Barcelona a causa de la previsió de contaminació.

Estrenat l'any 2007, el projecte Caliope –que lidera pel professor José Maria Baldasano– incorpora una gran quantitat de dades meteorològiques i d'emissions de contaminants per calcular, a través del superordinador, com evolucionaran les condicions de qualitat de l'aire. Aquest sistema permet calcular les condicions atmosfèriques amb 48 hores d'antelació per a cinc dels elements contaminants principals (partícules de menys de 10 micrograms, ozó, òxids de nitrogen, monòxid de carboni i diòxid de sofre) i una resolució de fins a 1 quilòmetre quadrat. Els resultats bàsics d'aquest projecte es poden consultar a internet (www.bsc.es/caliope).

El projecte Caliope és l'eina de més fàcil utilització per fer realitat el nou objectiu del govern de fer servir el nivell de contaminació com un dels tres elements per aplicar la velocitat variable. L'altre sistema aplicable consistiria a fer servir les estacions automàtiques de control de la contaminació per facilitar dades en temps real. Aquesta alternativa seria tècnicament més complicada i obligaria a fer inversions importants en la xarxa de vigilància i en la gestió de les dades, segons les fonts consultades per aquest diari.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/362283-el-superordinador-disposa-del-millor-sistema-per-preveure-la-contaminacio.html

Barcelona i Lleida impulsaran la investigació agroalimentària
Els alcaldes de Barcelona i Lleida, Jordi Hereu i Àngel Ros, han acordat avui que les dues ciutats intercanviïn coneixements en matèria de promoció econòmica i impulsin la investigació del sector agroalimentari.


Els dos alcaldes han signat avui un conveni de col·laboració entre Mercabarna i el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida per promoure la investigació i el desenvolupament del sector alimentari.

Fonts municipals han explicat que el conveni "pretén enfortir les relacions de cooperació territorial entre les diverses administracions de les principals ciutats catalanes en l'àmbit econòmic, social i cultural promovent el desenvolupament del comerç, la cooperació econòmica i la inversió entre les dues capitals.

El conveni compromet Barcelona i Lleida a intercanviar coneixements sobre la gestió de 'clústers', l'enfortiment de sectors estratègics, el desenvolupament del capital humà, l'ocupació i el turisme, entre altres qüestions econòmiques.

Hereu i Ros també han estret els llaços entre Mercabarna i el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida (PCiTAL) per aprofitar les seves potencialitats en el sector agroalimentari.

L'Ajuntament de Barcelona ha recordat que des de l'any 2009, Mercabarna lidera l'Associació Clúster Alimentari de Barcelona amb l'objectiu de potenciar la competitivitat de les empreses dedicades al sector alimentari.

A més de Mercabarna, l'Associació Clúster Alimentari de Barcelona està integrada per empreses, associacions empresarials del sector alimentari i entitats com el Consorci de la Zona Franca o el 22@Barcelona.

Font: http://www.ara.cat/politica/Barcelona-Lleida-impulsaran-investigacio-agroalimentaria_0_420558993.html

El Leitat treballa en un projecte europeu per millorar la gestió energètica
Hi participen 17 socis, entre universitats i empreses, sent Leitat l'única espanyola. Amb un cost de 12 milions d’euros, el lidera ST Microelectronics, una de les tres empreses més importants d’Europa en el sector

El Centre Tecnològic Leitat participa en un projecte europeu per millorar l’eficiència energètica dels dispositius fotovoltaics en habitatges, edificis d’oficines o barris. Es tracta d’una iniciativa finançada per ENIAC, formada per la Comissió Europea, els seus Estats membre i les empreses de microelectrònica més importants del continent.

El principal repte és avançar en la gestió de l’energia, ja captada per les plaques i emmagatzemada, i fer-ho de forma més eficient i intel·ligent, amb el desenvolupament de nous components i nous sistemes que permetin millor la distribució i l’aprofitament. Segons José Sàez, coordinador de l'àrea Smart Systems Leitat: “En quant a la gestió de l’energia, la part en la que contribuïm sí que està molt relacionada amb el disseny de petits mòduls o sistemes que puguin detectar i monitoritzar de manera constant la generació que s’està fent a cada mòdul fotovoltaic i, fins i tot, arribar a predir quan aquest mòdul, doncs l’estat de salut no és bo o quan té un envelliment prolongat, predir abans que falli o detectar molt ràpidament aquesta fallida per tal que es pugui substituir i no interfereixi i no causi pèrdues en una gran instal·lació fotovoltaica.”

El projecte compta amb 17 socis, entre universitats i empreses de microelectrònica, la majoria italians però també grecs, eslovacs, belgues i alemanys. Leitat és l’única representació espanyola. Amb un cost de 12 milions d’euros, està liderat per ST Microelectronics, una de les tres empreses més importants d’Europa en el sector. Per a Florència Nava, project manager del departament de Projectes Europeus del Leitat: “Per al Leitat és important perquè som els únics socis espanyols d’aquest projecte. Llavors ens permetrà millorar les nostres capacitats i poder-ho aplicar a la indústria d’aquest sector de la fotovoltaica.”

S’hi està treballant des de l’abril de l’any passat i tenen previst finalitzar al març de 2012. No serà fins a la darrera fase del projecte quan es concretarà la seva viabilitat comercial. Tot i això, els seus responsables creuen que la seva evolució serà molt ràpida i només tardarà dos anys en instaurar-se a la indústria de la microelectrònica.

Font i enllaç al vídeo: http://www.terrassadigital.cat/detall_actualitat/?id=6833

La Vall d'Hebron elabora un fàrmac per a l'esclerosi múltiple a partir de greix sintètic

http://img.europapress.net/fotoweb/fotonoticia_20110204200332_500.jpg
El VHIR, a l'Hospital de la Vall d'Hebron.
Foto. VHIR

Una investigació liderada per l'Institut d'Investigació de l'Hospital Vall d'Hebron (VHIR), en què participen 32 centres de set països europeus, ha dissenyat un fàrmac experimental --BGC-0134 o PlenevaTM-- basat en un greix sintètic que podria tenir beneficis en el tractament de l'esclerosi múltiple.

Aquest fàrmac optimitza la biodisponibilitat de l'àcid gamma-linolènic, un àcid gras essencial del grup dels Omega-6. Els investigadors han incorporat aquest àcid gras a la membrana cel·lular i observat que podria tenir una funció protectora de la beina de mielina, una de les substàncies afectades per l'esclerosi múltiple (EM).

La investigació, liderada per Xavier Montalban, cap del grup d'investigació en Neuroimmunologia de l'Institut d'Investigació Vall d'Hebron, està en fase II, però s'espera que els resultats de l'assaig es puguin publicar a final de 2011.

Segons Montalban, "l'objectiu és demostrar que el fàrmac experimental BCG-0134 redueix l'activitat inflamatòria, mesura amb ressonància magnètica, de l'EM amb brots i remissions". "Si el resultat fos positiu, el potencial benefici clínic hauria de confirmar-se en un assaig fase III", recorda.

Les dades de l'actual estudi podrien validar científicament l'eficàcia de l'àcid gamma-linolènic en la contenció de l'evolució de l'EM o fins i tot en la millora dels seus símptomes, ajudant a establir els beneficis de l'ús d'aquest fàrmac per minimitzar els efectes de la malaltia en els pacients.

Font: http://www.europapress.cat/societat/noticia-vall-dhebron-elabora-farmac-per-lesclerosi-multiple-partir-greix-sintetic-20110204200332.html

Els cotxes incorporen els llums diürns

Els nous models de cotxes i camionetes que, des d'ahir, es comercialitzen a la Unió Europea incorporen els llums diürns (coneguts com a DRL, segons les sigles en anglès), que s'encenen de manera automàtica amb el motor. La novetat respon a l'entrada en vigor d'una directiva europea amb què es busca millorar la seguretat a les carreteres i que s'aplicarà també a camions i autobusos a partir d'agost del 2012.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/367470-els-cotxes-incorporen-els-llums-diuerns.html

Arqueologia d'avantguarda
Un nou sistema de georadar permet fer més troballes als jaciments d'Empúries i del Molí de l'Espígol

http://estatic.elpunt.cat/imatges/42/51/alta/780_008_4251485_f919c41765a4115937e567ef322f5283.jpg
Els espais acolorits mostren l'estructura trobada al subsòl d'Empúries.
Foto: MAC.

Si Indiana Jones encara estigués en actiu, tindria les coses més fàcils. Les noves tecnologies, posades al servei de l'arqueologia, permeten investigar què hi ha al subsòl sense generar residus ni erosions, i també explorar grans extensions de terreny en pocs temps.

Un exemple d'això es va presentar ahir al Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), on es van mostrar els resultats de les exploracions geofísiques dutes a terme als jaciments d'Empúries i del Molí de l'Espígol amb un dels sistemes de georadar més avançats del món, Stream-X; gràcies a això s'han pogut obtenir més dades sobre el desenvolupament urbanístic en època ibèrica i romana. El test és fruit de la col·laboració de l'empresa catalana Sot amb les italianes Geostudi Astier i Soing.

En el cas d'Empúries, aquesta aplicació ha permès obtenir més dades sobre l'articulat d'un dels principals accessos a la ciutat. Segons Joaquim Tremoleda, conservador de la seu del MAC a Empúries, “fins ara, de la part romana d'Empúries només en coneixem el 15%, així que queda molt camp per treballar; el nou sistema ofereix una gran precisió i gairebé ens dóna la planta de les cases”. Pel que fa al Molí d'Espígol, els resultats de la prospecció amb georadar han permès descriure bona part de la trama urbana encara inexplorada, amb la definició de diversos eixos viaris, barris de cases i bona part del traçat de la muralla que encerclava la ciutat.

Per Roger Sala, arqueòleg geofísic de l'empresa Sot, aquestes troballes demostren que “amb la bona disposició dels investigacions i les institucions es pot dur a terme ciència capdavantera, i obtenir avenços significatius”.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/371812-arqueologia-davantguarda.html

Simon registra una patent mundial per connectar cables

La multinacional catalana de components elèctrics i il·luminació Simon ha registrat una patent mundial per connectar cables sense necessitat de manipular-ne els extrems, ha informat la multinacional, que ha invertit més de tres milions d'euros en el projecte.

El sistema, que ha requerit tres anys d'investigació, permet connectar cables a interruptors i endolls sense necessitat de pelar-los, trenar-los o utilitzar eines addicionals.

Aquesta innovació, apta per a tota mena de cables, permet agilitar-ne els processos d'instal·lació i reduir els riscos de descàrregues elèctriques en el muntatge o canvi d'interruptors i endolls.

Font: http://www.europapress.cat/barcelona/noticia-simon-registra-patent-mundial-per-connectar-cables-20110218133841.html

Els neolítics, frenats

Dos físics del Grup de Recerca en Sistemes Complexos de la Universitat de Girona, Neus Isern i Joaquim Fort, han presentat un model innovador d'estudi que revela que l'empenta neolítica va anar frenant la seva embranzida a mesura que es dirigia cap al nord d'Europa; així es confirmen les hipòtesis que s'havien formulat fins aleshores. L'article, que s'ha publicat a la prestigiosa revista New Journal of Physics, s'ha convertit en la segona notícia més consultada.

Per la seva banda, un grup d'investigadors europeus, alguns de la UdG, també han publicat un article a la revista científica Proceedings of the Royal Society London B en què se sintetitzen tots els avenços que s'estan fent per descobrir quin era el sistema de navegació dels víkings en condicions meteorològiques desfavorables. Entre altres, s'especula que els víkings disposaven d'un cristall anomenat sunstone (pedra de sol), que es troba amb facilitat a l'àrea d'Escandinàvia i que té atributs polaritzadors. Pel que sembla, permetia localitzar la posició del sol.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/372537-els-neolitics-frenats.html

El 20% dels pacients amb el tumor pateixen aquesta variant agressiva
Troben la causa de la resistència al càncer de mama més agressiu
Es tracta del gen HER2 positiu, que redueix la supervivència a la malaltia dels quinze mesos convencionals per a la majoria de gent a set i mig

Investigadors de la Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) han trobat un gen responsable de la resistència al tractament del càncer de mama més agressiu. Es tracta de l'HER2 positiu, segons el coautor primer del treball, Maurizio Scaltriti. L'estudi s'ha publicat a la revista Proceedings of National Academy of Science. El tractament convencional per a aquest càncer, el trastuzumab, resulta poc efectiu en una tercera part dels pacients amb aquesta mena de tumor, ja que la seva supervivència es redueix a la meitat, i passa dels 15 mesos convencionals per a la majoria de gent a set i mig en les persones amb el HER2 positiu. Ara, el grup d'investigadors del VHIO, juntament amb altres científics del Massachussetts General Hospital Center de Boston, que ha participat en la fase final, han demostrat la relació entre la sobrepressió d'un gen –el ciclina E– i la resistència als fàrmacs contra aquesta mena de càncer.

Scaltiri ha ressaltat l'especial transcendència de la troballa, ja que fins a un 20% dels pacients amb aquest tumor pateixen aquesta variant agressiva, i d'aquests, un terç aconsegueix menys eficàcia. A més, els resultats d'aquest estudi podrien traduir-se en un tractament millorat capaç d'evitar aquesta resistència, ha resaltat Scaltriti, que ha explicat que aquest fàrmac s'ha provat amb èxit in vitro i en animals, i que la voluntat del centre és assajar-lo amb 250 pacients d'entrada. Si els resultats són positius es començarà amb un assaig clínic a major escala del "tractament potencialment inhibidor" de l'activitat de l'enzim per millorar el pronòstic de la malaltia, segons indica l'investigador, que ha treballat amb Pieter Elchhorn, també coautor primer del treball.

Font: http://www.ara.cat/societat/Troben-causa-resistencia-cancer-agressiu_0_431357101.html

La Udg prova un robot submarí per recuperar caixes negres sense ajuda d'operaris

La Universitat de Girona (Udg) ha provat un robot submarí per recuperar objectes com ara caixes negres d'avions sense la direcció de cap operari, i que desenvolupa juntament amb la Universitat Jaume I (UJI) i la Universitat de les Illes Balears (UIB).

En un comunicat, ha explicat que durant la prova en una piscina del Centre d'Investigació Robòtica de la Udg, l'artefacte va traçar un mapa del tanc i va buscar l'objecte que se li havia indicat, després el va treure a la superfície.

El projecte, que el Ministeri de Ciència i Innovació finança amb 530.000 euros, permetrà intervencions submarines que ara no es poden fer per prescindir de vaixells de suport, cables umbilicals i tele operadors, fet que també estalviarà recursos humans i econòmics.

També podrà aplicar-se en biologia marina --per recollir mostres--, observatoris permanents, salvament i l'assistència a equips de busseig, ha remarcat la universitat.

La Udg s'encarrega de desenvolupar el vehicle, mentre que la UIB treballa en la visió computacional i la UJI perfecciona el braç robòtic.

Font: http://www.europapress.cat/societat/noticia-udg-prova-robot-submari-per-recuperar-caixes-negres-sense-ajuda-doperaris-20110316191035.html

La UPC aconsegueix gravar el so submarí del terratrèmol del Japó

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha aconseguit gravar el so submarí provocat pel sisme de 9 graus en l'escala de Richter que va assolar el nord-est del Japó el darrer 11 de març.

La gravació, obtinguda mitjançant la xarxa d'observatoris submarins que l'Agència Japonesa de Ciència i Tecnologia Marítim-terrestre (Jamstec) té ubicats a l'entorn de l'epicentre del terratrèmol, ha estat possible en el marc del projecte internacional Listening to The Deep Ocean Environment (Lido), que lidera la UPC.

Les dades han estat accelerades 17 vegades per aconseguir que siguin audibles al sentit humà, i els espectogrames reflecteixen la intensitat i la distribució de l'energia del so del terratrèmol.

El Laboratori d'Aplicacions Bioacústicas (LAB) de la universitat, dirigit pel Michel André, treballa en el registre sonor dels sons del fons marí, ocorreguts en temps real, amb l'objectiu d'avaluar l'impacte dels sons artificials en la conservació del medi marí.

La gravació del sisme està disponible a Internet en la direcció 'listentothedeep.com', on pot escoltar-se i visionar-se el flux de dades acústiques que també estan generant les rèpliques.

El sistema implementat pel projecte Lido i les ones sísmiques captades podrien ajudar a desenvolupar futurs models que integrin la reacció dels cetacis als sons com a indicadors de risc, per la gran sensibilitat d'aquests animals.

Font: http://www.europapress.cat/societat/noticia-upc-aconsegueix-gravar-so-submari-terratremol-japo-20110316190614.html

Entrevista molt interessant amb l'Eduard Punset, com és d'esperar.

Eduard Punset: "Si els nostres jutges fossin neuròlegs, no es creurien mai els testimonis"

Amb més d'un milió de lectors, Eduard Punset, està considerat un dels divulgadors científics amb més prestigi de tot el món. Després de la seva aplaudida trilogia, el reconegut assagista torna amb "Excuses per no pensar", un manual sobre com enfrontar-se a les incerteses de la vida. Segons Punset, la tasca del cervell "no és buscar la veritat, sinó garantir la supervivència", i la memòria és tan "imprecisa" que "si els nostres jutges fossin neuròlegs, no es creurien mai els testimonis". Punset assegura que avui dia sabem que som únics "gràcies a les xarxes socials", ja que "la font del coneixement i de la felicitat és la relació amb els altres".


Quines són aquestes excuses que tenim les persones per no pensar?
La primera excusa que té és que canviar d'opinió t'obliga a reconsiderar els teus sistemes de defensa i això és molt complicat. És útil saber prèviament que el cervell el que busca no és la veritat, que això és molt complicat i t'obligaria a estar canviant d'escenari i d'opinió constantment. No, el cervell l'únic que ha de fer és garantir la teva supervivència, és el que ell vol, que no et facis un cop de cap contra la paret. I si canvies l'opinió, ha de reconsiderar tota l'estratègia defensiva.

Això vol dir que el cervell és un òrgan mandrós?
No, perquè no para de treballar, al contrari del que pensàvem. El que passa és que la tasca del cervell no és buscar la veritat, sinó garantir que sobrevius. Ell dedica molt poca energia, un 20%, a localitzar on ets, a explicar-te com és l'univers que et rodeja. El 80% restant el dedica a elucubrar, a fabricar enemics i amics, a treure conclusions equivocades, però no a explicar-te realment la textura de l'univers. No t'està dient, per exemple, que la memòria és molt imprecisa, que no te'n pots fiar. Realment, si els nostres jutges fossin neuròlegs no es creurien mai els testimonis, perquè la memòria és molt imprecisa. Però de tot això, no te'n diu res el cervell.

Afirma que la felicitat és l'absència de por, però de por en tenim tots i sovint. Vol dir que no podem ser feliços?
Vol dir que ningú ens ha ensenyat a distingir, com els dic a les meves nétes, entre l'ansietat necessària per posar-te en estat d'alerta i saber el que impliquen els reptes a què t'enfrontes, i la por. Perquè la por paralitza, la por corrou les entranyes i el creixement de les ungles, interromp la menstruació en les dones i el creixement en els adolescents. En els minuts que dura la por, el pànic, s'interromp el creixement.

Aleshores, quins mecanismes té una persona per vèncer aquesta por i intentar ser feliç?
Ha de saber acceptar l'ansietat necessària per afrontar els problemes, però ha d'evitar, sobretot avui dia, ser víctima de la por. Per exemple, quan estudiem l'estrès i l'estrès crònic, ens hem adonat que ens equivocàvem quan pensàvem que els joves i els més grans eren els més estressats, i ens equivocàvem en el sentit que són els més estressats però no per les causes que crèiem. Estàvem convençuts que l'estrès era el resultat d'un excés de treball, però ni els joves ni els grans es caracteritzen per un excés de treball. L'estrès depèn de les condicions fisiològiques i psicològiques de cadascú. En aquest sentit, no hi ha una solució per a tots.

Per què mai no ens hem preguntat què els passa per dins als altres, com adverteix en el llibre?
És molt curiós perquè al que estem acostumats és a reflexionar sobre nosaltres mateixos i no tant sobre el que els passa als altres. El més difícil de conèixer no són els altres, sinó nosaltres mateixos, per raons òbvies com que el cervell està amagat sota la calavera i només rep missatges codificats. El meu consell és que cal cedir a la temptació d'estudiar com són els altres per dintre, perquè és molt més fàcil de conèixer com és un mateix. A més, al contrari del que crèiem fa 100 anys, l'abstracció en un mateix condueix al no-res. Avui sabem que som únics, en relació amb la resta dels animals, gràcies a les xarxes socials i gràcies al xafardeig, als coneixements, als gens, a les infeccions, als fantasmes que trobem en els altres. És molt curiós que l'únic precedent que teníem d'aquesta explosió de la innovació eren les famoses rutes de la seda o de l'encens, era ell lloc on es trobaven uns i altres i on intercanviaven coneixements, gens i xafardeig. Això va ser la base de la civilització actual que ara l'assentem de manera conscient a les xarxes socials, a les quals no donàvem cap importància en el passat.

Vostè, precisament, és un gran usuari de les xarxes socials...
Quan estudiem les dimensions de la felicitat, la primera que descobrim és la relació personal amb una altra persona, o sigui que els ni-nis s'equivoquen totalment. És aquesta sobreactivitat la que et manté viu, començant per una fabricació de neurones més gran que si estàs parat. A mi em van ensenyar de petit que la font del coneixement estava en la introspecció i l'aïllament de la resta del món, que era irrisòria o irrellevant. Però això és una mentida. La font del coneixement i de la felicitat és la relació amb els altres.

Ara que ha parlat de neurones... Diu que les neurones prenen les decisions deu segons abans de decidir-nos. Què vol dir això?
Allò meravellós d'aquest descobriment, que es deu a un neuròleg anglès i que efectivament demostra amb ressonàncies magnètiques que les neurones han decidit deu segons abans el que tu creus que és la teva pròpia decisió, és que recalca el grau d'encert que presideix la condició humana i que ja van apuntar a la dècada dels anys 20 i 30 els protagonistes de la física quàntica del segle XX quan deien que un àtom pot estar en dos llocs diferents alhora. El tema de la impassibilitat de les neurones davant del que tu penses és un tema fascinant i que estem pràcticament inaugurant, perquè forma part d'aquest poder que no havíem pensat mai que tenia l'inconscient. Ara estem descobrint que processos cognitius extremadament sofisticats no utilitzen el pensament racional, sinó que no surten del món inconscient.

És que vostè diu que es fia més de l'inconscient que de la raó...
Jo em fio molt més del que em diu la intuïció que d'allò que em diu la raó. Crec que és un sentiment molt generalitzat, però que no tenia una credibilitat científica fins fa molt poc. Malgrat tot, és veritat que la intuïció és una font de coneixement tan vàlida com la raó. Jo als meus amics els dic: "Si teniu totes les dades i tot el temps necessari per avaluar-les, fantàstic, utilitzeu la raó." Però és que gairebé mai tens el temps necessari ni les dades precises per pensar racionalment.

Això vol dir que ens hem de fiar sempre de la primera impressió?
Això vol dir que, de moment, no hem de menysprear tant com ho hem fet en el passat les decisions que prenem d'una manera intuïtiva, sinó que hem d'acceptar que es compara, com a mínim, amb el pensament racional. Biològicament, ara sabem que el pensament inconscient és 100 vegades més extens, més prolífic i permanent que el pensament racional.

La bona acollida dels seus llibre anteriors li fa creure que per fi la ciència està calant en la cultura popular?
Per mi és la prova indubtable, la prova de la irrupció de la ciència en la cultura popular o quotidiana, fa que per primera vegada en la història editorial un assaig científic com aquest es pugui vendre o comprar amb la mateixa intensitat que una novel·la de ficció. No és un mèrit de l'autor, sinó que és un moment en què realment per primera vegada en la història de l'evolució la lluita inacabable i cruel entre els que no tenien res i els que tenien alguna cosa a defensar s'ha acabat, gràcies a la ciència i la tecnologia. Això ens permet analitzar per primera vegada fredament el que li està passant per dins a la gent.

Font: http://www.3cat24.cat/noticia/1109061/societat/Eduard-Punset-Si-els-nostres-jutges-fossin-neurolegs-no-es-creurien-mai-els-testimonis

Sant Cugat vol ser una 'ciutat intel·ligent' el 2020

• Es col·locaran 50 quilòmetres de fibra òptica en cinc anys

L’Ajuntament de Sant Cugat vol fer una conversió de la ciutat, durant la propera dècada, cap a un municipi intel·ligent, on predominin les noves tecnologies de la informació. En aquest sentit, ja hi ha programades actuacions concretes, com ara l’extensió de la fibra òptica i de les xarxa sense fils wimax-wifi, així com l’aplicació de sistemes de gestió electrònica en els diferents serveis municipals.

Entre les accions previstes pel consistori a desenvolupar en el marc del projecte Sant Cugat, ciutat intel·ligent 2020,, hi ha la instal·lació de 50 quilòmetres de fibra òptica municipal durant el període 2011-2015, el desplegament d’una xarxa sense fils wimax-wifi, la implantació de la telefonia IP al consistori, així com l’aplicació d’un sistema de recollida de brossa i d’enllumenat intel·ligents. Igualment, l’Ajuntament ha anunciat que es farà una prova pilot d’aparcament intel·ligent.

Les actuacions s’afegeixen a les que ja s’han realitzat, com la col·locació de 25 quilòmetres de fibra òptica, la instal·lació de 6 torres de telecomunicacions municipals, 13 càmeres de videovigilància, 4 quioscos d’informació multimèdia, la televisió via internet o un sistema de reg intel·ligent.

En el marc del BDigital Global Congress, que se celebra fins aquest dijous, el regidor d’Innovació i Comunicació en funcions, Jordi Puigneró, ha explicat la transformació que està vivint la ciutat, d'unes polítiques dominades per la construcció i l’urbanisme fins al 2007, però que amb la crisi s’aposta per "la gestió de la ciutat d’una manera eficient, transparent i innovadora". El regidor en funcions ha assenyalat que per tirar endavant aquests projectes, es buscarà la col·laboració público-privada dels serveis i equipaments de la ciutat.

http://www.lamalla.cat/infolocal/noticies/article?id=465651

Una empresa catalana crea una eina de microblòguing amb intel·ligència artificial
L'empresa catalana iSOCO, líder espanyol en desenvolupament tecnològic, acaba de guanyar un premi internacional amb Mikrow, una eina de microblòguing amb intel·ligència artificial que recupera informació dins de les empreses.

Ja fa temps que corren per la xarxa eines de microblòguing semblant a Twitter per a empreses. Però és la primera vegada que una eina combina el microblòguing amb un motor d'intel·ligència artificial. La diferència entre l'una i l'altra és que -gràcies a la semàntica- l'eina recupera, automàticament, i a mesura que s'escriu una piulada, comentaris publicats per altres treballadors de l'empresa en dies anteriors, documents relacionats, opinions d'experts, etc. A més, fa servir Linked Data per enriquir els resultats i els contextualitza segons criteris de localització.

L'eina es diu Mikrow ("microblogging+knowledge", que vol dir "microblòguing+coneixement") i acaba de guanyar el primer premi al millor producte d'investigació aplicada a la conferència sobre webs semàntiques més important d'Europa, l'ESWC 2011. Al darrere d'aquesta eina hi ha iSOCO, una empresa emergent catalana sorgida del Consell Superior d'Investigacions Científiques el 1999.

"iSOCO té experiència amb grans companyies com Telefònica, Bankinter o Repsol. Mikrow neix per donar cobertura a les necessitats detectades en aquestes empreses", explica Guillermo Álvaro investigador de l'iSOCO LAB. "Moltes vegades s'escriuen missatges però després no hi ha manera de recuperar-los, ni vincular-los amb altres documents ja escrits per altres treballadors de la mateixa empresa. El coneixement queda ocult i es perd. Amb Mikrow es guanya temps i es gestiona millor la informació de l'empresa".

iSOCO està especialitzada a impulsar la innovació en l'àmbit empresarial. L'empresa inicia ara un procés d'expansió per situar-se com a referent internacional en tecnologia semàntica. El seu objectiu és fer que internet evolucioni passant de l'actual web 2.0 al 3.0. "Volem transformar un espai que arxiva informació en un altre d'intel·ligent capaç de desenvolupar tasques", explica Sergio Ortiz, gerent de desenvolupador de negocis d'iSOCO. Un exemple podria ser l'assistent virtual que ha creat per a l'empresa de samarretes Kukuxumuxu, que ajuda el client a trobar la samarreta idònia entre tots els productes del seu web.

I encara van una mica més enllà, perquè estan involucrats en projectes de web 4.0, o internet dels objectes. "Un exemple seria tenir un mòbil amb perfil d'usuari, de manera que a cada moviment meu per una ciutat em recomanés només aquells llocs que a mi m'agrada visitar, de manera particular", afegeix Ortiz.

Però tot això encara ha d'arribar. De moment, la semàntica s'apropa cada cop més a nosaltres amb eines com Mikrow, tot i que fa més de 10 anys que es teoritza sobre com ens canviarà la vida quan la tinguem del tot entre nosaltres. Si anem així d'endarrerits amb el web 3.0, quant trigarà el 4.0?

Font: http://www.3cat24.cat/noticia/1277446/ciencia/Una-empresa-catalana-crea-una-eina-de-microbloguing-amb-intelligencia-artificial

Pas important en la lluita contra el mosquit tigre
Un estudi demostra per primer cop que la proliferació de l'insecte disminueix combinant tres mesures d'eradicació

Evitar que hi hagi aigua estancada, utilitzar insecticides per eliminar larves i adults, i netejar els terrenys d'escombraries són les tres mesures que, combinades, han permès reduir a la meitat la presència del mosquit tigre (Aedes albopictus). Això és el que demostra per primer cop un estudi coordinat per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona. En la recerca, feta per investigadors del Departament de Farmacologia, Terapèutica i Toxicologia de la UAB i de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA), també hi han participat científics de l'Estació Biològica de Doñana, de la Fundació de Recerca Mútua de Terrassa, adscrita a la UB, i del Departament d'Ecologia de la Universitat Autònoma de Madrid.

L'estudi, fet a Sant Cugat del Vallès i a Rubí, ha avaluat l'eficiència d'un conjunt d'estratègies complementàries iniciades el mes de febrer del 2008. La recerca està basada en el recompte d'ous en petites trampes experimentals i els investigadors han observat per primer cop com n'ha disminuït el nombre en aplicar les mesures. Les estratègies incloïen un programa de visites d'un equip d'informadors als habitatges de les àrees afectades per tal d'explicar mesures de prevenció i evitar que s'acumulés aigua estancada als recipients domèstics dels jardins i patis, el tractament amb insecticides per eliminar les larves i els insectes adults i, per últim, la neteja de brossa i escombraries incontrolades als terrenys que poguessin afavorir la proliferació dels mosquits.

Per demostrar l'efectivitat enfront del mosquit tigre, s'ha fet recompte dels ous dipositats per les femelles en unes senzilles trampes consistents en trossos de fusta dins de petits gots d'aigua. Aquestes trampes reprodueixen les condicions dels troncs d'arbres on el mosquit es reproduïa originàriament a les selves asiàtiques. L'estudi, publicat a Transactions of the Royal Society of Tropical Medicine and Hygiene, ha demostrat per primera vegada a Europa com els ous trobats han estat significativament inferiors -la meitat- a les àrees d'intervenció respecte a les àrees control on no s'havia dut a terme cap mesura d'eradicació.

Font: http://www.tv3.cat/pprogrames/elmediambient/meaSeccio.jsp?seccio=noticia&id=8650

Barcelona s'endolla al vehicle elèctric

• En els últims tres anys, el consistori ha instal·lat 230 punts de càrrega
La mobilitat va cap a un model més sostenible, en què el vehicle elèctric hi juga un paper important. De manera gradual, la ciutat es prepara perquè cada vegada hi hagi més motos i cotxes elèctrics circulant pels carrers. Ara fa dos anys, Barcelona tenia un únic punt de càrrega per a vehicles elèctrics al districte 22@, ara hi ha més de 230 endolls per a cotxes i motos. Adequar la infraestructura per facilitar la mobilitat en vehicle elèctric “és una tasca complicada i costosa, però Barcelona l'està fent bé”, afirma la regidora d'Economia, Empresa i Educació, Sònia Recasens. “Estem tan ben posicionats com París, Berlín i Roma”, hi afegeix.

[...]

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/440113-barcelona-sendolla-al-vehicle-electric.html

^^ Ja prou dificil que es a vegades trobar lloc per aparcar, imagina't si ha de tenir un endoll al costat!

I sí, n'he vist. Era un pal tot pintat dels colors i amb l'anunci d'una empresa hispano-italiana d'electricitat.

Estudiants de la UPC modifiquen un robot perquè pugi i baixi escales
L'humanoide ha guanyat la darrera edició del CEABOT 2011

Nàdia Tolós, Susana Pons i Sandra Troyano, estudiants dels darrers cursos a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), de la UPC, han reprogramat el robot Bioloid, del fabricant coreà Robotis, reprogramat perquè pugi i baixi escales, superi obstacles anant i tornant d’un punt a un altre, i detecti un oponent per abatre’l o fer-lo fora d’un espai determinat. El petit humanoide va guanyar la darrera edició del concurs interuniversitari CEABOT 2011, celebrat el setembre a Sevilla.

[...]

El resultat és un robot que supera en escreix els moviments del model original, també autònom però amb moviments més limitats. Batejat amb el nom de Dorami, en homenatge a la germana de Doraemon, el gat robot més famós dels dibuixos japonesos, és capaç de pujar i baixar escales (amb esgraons de tres centímetres), superar obstacles anant i tornant d’un punt a un altre, i detectar un oponent per abatre’l o fer-lo fora d’un espai determinat de manera autònoma, és a dir, sense cap intervenció externa.

[...]

Font: http://www.lamalla.cat/digitals/ciencia/article?id=492030

El projecte del submarí Ictineu 3 pateix la falta de finançament
L'empresa ha iniciat una campanya de subscripció per aconseguir 200.000 euros

L'empresa que impulsa la construcció del submarí científic Ictineu 3 ha iniciat una campanya de subscripció popular per poder acabar-lo a temps, amb aportacions que poden anar des dels 50 als 10.000 euros. Segons que informa l'empresa Ictineu Submarins SL en un comunicat, la construcció del submarí està a punt de finalitzar, però la falta de finançament fa perillar el projecte i ha optat per iniciar la citada campanya per aconseguir els 200.000 euros que els falten.

[...]

Fins ara, s'han invertit 1,8 milions d'euros i 45.000 hores en la construcció del submarí, dels que el 14% són subvencions públiques, un 51% préstecs, un 30% de capital privat i un 5% de vendes.

[...]

Font: http://www.lamalla.cat/digitals/ciencia/article?id=491125

El futur d'internet és pla

La presentació del nou iPad ha fet que parlem un altre cop del que ens preguntàvem a l'apunt anterior: s'acaba el PC? Encara li queda molt temps als llocs de treball però pràcticament desapareixerà de moltes cases on ningú no ha de menester un teclat per a fer feina. Per altre banda, els nous dispositius en forma de tauleta canviaran moltes coses a la xarxa: continguts més extensos i elaborats pels quals sí estarem disposats a pagar.

Ben mirat, el concepte tauleta té quatre formats: la clàssica (tipus iPad) el lector amb tinta electrònica (Kindle i similars), la de butxaca (el mòbil) i els nous televisors intel·ligents, que en el fons són una tauleta molt gran i amb peu. A moltes cases no hi caldrà res més per gaudir de tot el que la xarxa ofereix. Cas de voler publicar textos extensos caldrà un teclat en condicions, cosa que ja existeix per a les tauletes. Les pantalles dels portàtils seran tauletes que es separaran del teclat quan no el necessitem. Possiblement el mòbil i la tauleta actual convergiran a mida que es puguin fabricar tauletes més lleugeres i plegables. Gent que encara no ha vist la necessitat de connectar-se a internet ho farà mitjançant el nou mòbil intel·ligent o televisor. Només un lloc de treball clàssic d'oficina justificarà la necessitat d'un PC de sobretaula. En definitiva, el futur d'internet és pla.

[...] El canvi pot ser tant gran que hi ha qui diu que els mitjans actuals desapareixeran en menys de 10 anys perquè ja no caldran per a posar en contacte els productors i els consumidors. Serà una relació plana entre creadors i clients. El futur és pla.

Font: http://blogs.324.cat/bitologies.php?itemid=45129

_______

^^
Estem assistint a la mort de l'ordinador personal tal com el coneixem?
Matins.SÍ, Matins.NO

^^ Per a la gent que no fa servir un ordinador com un ordinador, sí. Que és la majoria.

El govern aprovarà aquest 2012 una llei de la ciència per "blindar" el model de recerca català
El govern aprovarà aquest any la primera llei de ciència de Catalunya amb l'objectiu de "blindar" el model català de recerca. El secretari d'Universitats, Antoni Castellà, ha explicat que després de 12 anys de funcionament del sistema cal "donar-li rang legal", per "preservar l'autonomia de gestió dels recursos econòmics i humans" dels centres de recerca. L'objectiu és que el Parlament aprovi la norma abans que acabi el 2012.

[...] El secretari d'Universitats de la Generalitat pensa també que seria un "error" que el ministre d'Economia i Coneixement, Luis de Guindos, retallés els pressupostos destinats a investigació. El "preocupa" que el ministeri no doni prioritat a les polítiques d'investigació, com apunten els rumors sobre els pressupostos elaborats pel govern de Mariano Rajoy.

[...]

Font: http://www.324.cat/noticia/1665852/catalunya/El-govern-aprovara-aquest-2012-una-llei-de-la-ciencia-per-blindar-el-model-de-recerca-catala

El X Congreso Mundial de Ingeniería Química se celebrará en Barcelona en 2017

La Federación Europea de Ingeniería Química ha escogido Barcelona como sede de la décima edición del Congreso Mundial de Ingeniería Química, que se celebrará en 2017. La candidatura presentada por Anque, IQS, Sequi y Aeic recibió la aprobación del comité ejecutivo de dicha federación en la reunión celebrada en París.

La edición española se organizará bajo el lema 'Ingeniería Química en un Mundo Global: una herramienta para la cooperación y el desarrollo', temática en línea con la estrategia Europa 2020, con la que se pretende que la Unión Europea posea una economía inteligente, sostenible e integradora.

Se trata del décimo aniversario de un evento que se inició en el año 1976 en Amsterdam, y que posteriormente se ha celebrado en las ciudades de Quebec, Tokyo, Karlsruhe, San Diego, Melbourne, Glasgow y Montreal. La próxima cita será en Seúl.

^^ Igual el fan coincidir amb la 18a Expoquimia. Molt bona noticia! Gràcies.