Abacus se olvida de El Prat para mudarse al distrito 22@

Abacus, cooperativa dedicada a la distribución de libros y material educativo, cultural y de ocio, instalará su sede central –hasta ahora ubicada en la calle París de Barcelona– en el distrito tecnológico del 22@ de la capital catalana.

La mudanza, prevista para marzo de 2010, se produce un año después de que la compañía anunciara su traslado al barrio de San Cosme de El Prat, propuesta que ha quedado archivada.

Según han informado fuentes de la empresa, la colaboración en distintos proyectos con la compañía audiovisual Cromosoma –propietaria del inmueble– ha brindado a Abacus una “oportunidad única” para poder instalar sus oficinas centrales en Barcelona.

De este modo, la compañía ha desestimado la opción de San Cosme para alquilar un nuevo complejo de 2.100 metros cuadrados situado en el número 186 de la calle Perú. El traslado, con el que se pretende resolver la falta de espacio de las actuales oficinas, afectará a los departamentos de gerencia, recursos humanos, márketing, finanzas, participación y atención al socio.

La nueva sede de Abacus es propiedad de ICVoral, sociedad de Cromosoma, que tendrá su sede en el mismo edifico de la calle Perú –adquirido en julio por cuatro millones de euros–.

Miquel Àngel Oliva, director general de la cooperativa Abacus, destaca de la nueva sede “la fuerte proyección, el gran valor añadido que aportan sus equipos tecnológicos de primer nivel y la proximidad con los socios, que podrán mantener un buen nivel de conciliación entre su vida personal y el trabajo”.

El anuncio de traslado coincide con la puesta en marcha de las primeras operaciones de la nueva central logística de Abacus en Vilanova del Camí (Anoia), que permitirá concentrar toda la actividad logística de la cooperativa y optimizar los procesos de distribución con todos sus establecimientos y con los que ha estrenado en el resto del país bajo la marca Àbac, que gestiona conjuntamente con la cooperativa Eroski.

Con el cambio de sede, Abacus da el pistoletazo de salida a una nueva etapa donde se consolidarán proyectos como 36Lbooks, el primer distribuidor editorial digital del Estado.

http://www.expansion.com/2009/09/14/catalunya/1252960351.html

^^ Llegint l'última part ja té més lògica que Abacus s'instal·li al 22@. XD


I bona notícia la central logística a Vilanova del Camí. A veure si l'Anoia se'n surt, en part, amb iniciatives de logística i de distribució.

ningu té fotos de com va avançant la zona? fotos generals...

ningu té fotos de com va avançant la zona? fotos generals...

http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=144929&page=94

Al forum general trobaras més informació ;)

La crisi galopant a penes debilita el creixement del districte 22@ de BCN

• L’edifici Media-Tic i la seu de la CMT seran els pròxims grans immobles que s’acabaran

• En els 9 primers mesos de l’any s’han habilitat 55.000 metres quadrats nous de sòl urbà

Les activitats productives i la construcció han estat i són les principals afectades de la crisi que castiga l’economia mundial des de ja fa un any i mig. Si es pensa en un districte d’una ciutat que agrupi tots dos sectors, el resultat hauria de ser de fiasco absolut. Però això no és així a Barcelona. El districte 22@, el procés de reforma urbanística de grans àrees del districte de Sant Martí i, a la vegada, motor de canvi de model productiu des del passat industrial fins a les noves indústries del coneixement, no ha parat de créixer. És cert que no ha crescut amb els percentatges amb què ho acostumava a fer en els últims anys, com també és cert que el sol fet de seguir augmentant el nombre d’empreses i de metres quadrats llogats, construïts o simplement planificats suposa, tal com està en aquests moments la situació, tot un èxit.

En els pressupostos municipals per a l’any 2010, l’ajuntament preveu una caiguda de gairebé el 25% en la recaptació de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres. És només un símptoma de la gravetat de la crisi. Per sort per a la ciutat la crisi va arribar més o menys vuit anys després que l’ajuntament posés en marxa el pla 22@. És a dir, la crisi ha afectat la velocitat de creuer –que ja era molt alta i consolidada–, però no el rumb del projecte.

Davant d’aquestes dades poc esperançadores, el 22@ va concedir, entre l’1 de gener i el 30 de setembre, 55.619 metres quadrats més de noves llicències, una xifra que si es projecta fins a finals d’any pot significar 75.000 metres quadrats més de sòl, la major part del qual dedicat a les activitats productives, segons les dades de què es va parlar el 28 d’octubre al consell d’administració de la societat que impulsa el districte

PLANEJAMENT

La quantitat acumulada des de l’any 2000, en realitat des del 2004, ja que els primers anys van ser temps de requalificacions urbanístiques i adequació de les infraestructures, arriba als 884.527 metres quadrats de sòl.

D’aquesta xifra, 628.931 metres quadrats corresponen a sòl per a les activitats productives, en qualsevol dels cinc camps en què s’ha dividit el districte; 152.789 corresponen a noves vivendes, i 102.807, a nous equipaments per als barris que es van omplint.

¿I encara queda sòl? Sí. L’operació del 22@ es va planificar a 20 anys vista, i en aquest moment el 65% del sòl ja té el planejament aprovat, pel 35% que queda fins i tot pendent de transformació.

El sòl que a més de tenir el planejament ja s’ha edificat o que té un projecte que ja ha estat tramitat suposa el 45% del total .

CONSOLIDACIÓ

Segons el president del 22@ i tercer tinent d’alcalde, Jordi William Carnes, «el ritme de transformació urbana i econòmica compleix totes les previsions». A més a més, segons Carnes, «les 1.500 empreses instal·lades al districte consoliden aquest creixement al mateix temps que posicionen el 22@ com un dels principals centres de negocis d’Europa».

Pel que fa a l’edificació, l’última construcció que s’ha acabat ha estat la residència per a estudiants Melon District. D’aquí molt poc temps, a finals d’any o al mes de gener, com a màxim, s’acabaran les tasques de l’edifici Media-Tic (a la confluència dels carrers de Sancho de Ávila i Roc Boronat). Passarà el mateix amb la nova seu –per a tot Espanya– de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions (CMT).

A més a més, ja s’han acabat dos blocs al carrer de Pujades, així com el bloc d’oficines que està situat al número 199 de l’avinguda de la Diagonal, els arrendataris del qual ja han demanat la llicència de primera
activitat.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=662152&idseccio_PK=1022

La construcció del districte 22@ creixerà en més de 240.000 m2 al llarg del 2010

Més enllà del retard acumulat per la Spiralling Tower, diversos i emblemàtics edificis finalitzaran les obres al llevant barceloní, entre Glòries i la zona Fòrum, aquest 2010. En concret, segons dades de l’ajuntament, al districte 22@ Barcelona i al llarg de l’any hi hauran 240.000 metres quadrats més de nova activitat.

Els edificis que ja obriran les portes són el Media-TIC, el Banc de Sang, el del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), el de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions (CMT ) així com també les seus corporatives de l’empresa de publicitat Bassat Ogivly i del grup de comunicació RBA, entre altres.

Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=674491&idseccio_PK=1022

L'Institut Forestal Europeu pel Mediterrani s'instal·la al 22@

L'Institut Forestal Europeu (EFI) ha instal·lat la seva oficina regional per al Mediterrani (Efimed) al districte 22@ de Barcelona. L'EFI és un organisme internacional dedicat a la investigació forestal. L'objectiu d'Efimed (EFI Mediterranean Regional Office) és coordinar i promoure la investigació sobre boscos mediterranis i la seva gestió, desenvolupar projectes d'investigació i fomentar el treball en xarxa entre les diferents institucions que es dediquen a la investigació mediterrània. L'oficina de l'Institut Forestal Europeu pel Mediterrani té seu a Barcelona des del 2007, però ara s'ha traslladat al 22@, el nou districte d'innovació situat en una antiga zona industrial del Poblenou.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/137188-linstitut-forestal-europeu-pel-mediterrani-sinstalmla-al-22.html

Un parell de vistes des de casa ma mare. :)
http://img.photobucket.com/albums/v640/Jaume/P1090362.jpg

http://img.photobucket.com/albums/v640/Jaume/P1090361.jpg

El desembarcament de La Caixa i 3 grans empreses reactiva el 22@

• El preu dels lloguers, que rondava fa uns mesos els 18 € per metre quadrat, ja està en 10

• La filial de tecnologia de la caixa, amb 100 empleats, és la quarta companyia que arriba l'últim mes

El 22@ ha rebut un important impuls l'últim mes. Després de l'arribada de l'empresa privada Sellbytel i de les públiques Consell de l'Audiovisual de Catalunya i Banc de Sang, la filial de tecnologia de La Caixa, batejada com a e-la Caixa, un departament d'elit de 100 treballadors que desenvolupen aplicacions per als caixers i dispositius mòbils, ha començat el trasllat de la plaça d'Europa al 22@, on estrenarà cinc plantes de la torre Pujades.

L'entitat financera va decidir la nova ubicació de la seva filial per donar ús a l'edifici acabat a finals de l'any passat i que encara no compta amb inquilins i per aprofitar els avantatges tecnològics de les noves instal·lacions: tots els empleats han de tenir serveis de telecomunicacions veloces per poder comunicar-se per videoconferència.

L'ajuntament considera aquest any com a molt positiu per a una zona per la qual està apostant amb força des de fa més de 10 anys. Jordi William Carnes, primer tinent d'alcalde i regidor de Promoció Econòmica, va assegurar que 1.500 empreses (la majoria de petites dimensions) s'han mudat a la zona els últims anys, de manera que el percentatge d'oficines buides ha baixat a tan sols un 20%. «És una zona de futur que estarà en ple rendiment d'aquí 10 anys», assegura.

Però el ritme de construcció en l'anomenat districte tecnològic s'ha frenat i els preus dels lloguers, que rondaven fa alguns mesos els 18 euros el metre quadrat, ja han arribat a 10. «L'ajuntament es va adonar fa uns quants anys que no podia omplir els quatre milions de metres quadrats edificables al 22@ només amb empreses d'internet. Per això va començar a traslladar-hi empreses públiques i a fer pressions subtils perquè també ho facin empreses privades. Ara el 22@ ha passat de ser un fracàs rotund a ser un fracàs a mitges», va explicar Gonzalo Bernardos, expert immobiliari i vicerector d'Economia de la Universitat de Barcelona.

DE 'TECNOLÒGIC' A 'BUROCRÀTIC'

A més de les empreses públiques ja instal·lades, s'espera que un altre motor de la zona sigui el nou edifici de la Comissió Nacional del Mercat de les Telecomunicacions (CNMT), que s'estrenarà aquesta tardor. A això també s'hi sumarà el desembarcament universitari al Besòs i una possible seu de la Cambra de Comerç. El regidor de Promoció Econòmica va assegurar que el 67% dels projectes previstos ja estan construïts o planificats, cosa que implica que encara falta molt per fer. De moment, l'ajuntament també donarà suport a l'esquema d'apartaments i hotels amb serveis comunitaris.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/20100807/desembarcament-caixa-grans-empreses-reactiva-districte/424167.shtml

La nova seu de la CMT trenca amb el patró constructiu del 22@

• El projecte integra la nau de Can Tiana, declarada patrimoni industrial, en el complex d'oficines

• L'edifici estatal acaba amb predomini de les formes rectes i el color gris imperant al districte

Una rara avis es va posar ahir al 22@. Ni més ni menys que un dels pocs exemplars de federalisme que es coneixen al sud dels Pirineus: la nova seu de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), un ens estatal que el Govern va decidir, el 2005, traslladar des de Madrid a la capital catalana. Consideracions polítiques i econòmiques a part (l'organisme regula les telecomunicacions i serveis audiovisuals a Espanya), l'edifici suposa un punt i a part en l'arquitectura fins ara desenvolupada al districte barceloní. La singularitat en un barri d'edificis singulars.

L'edifici, firmat pels arquitectes Enric Batlle i Joan Roig, trenca amb dues característiques que havien marcat tendència. Per un costat, acaba amb els angles rectes i les formes paral·lelepípedes. Per un altre, introdueix en una àrea dominada pels colors foscos, pels grisos en totes les seves variacions i el blau fosc, una nota de color coure.

SOLAR PETIT

La seu de la CMT s'assenta sobre un solar no gaire gran, cosa que ha obligat els arquitectes a ampliar la planta dels pisos intermedis a fi de guanyar superfície útil. La imatge del conjunt seria semblant a un càntir però sense les formes romes que el caracteritzen. La pell exterior de la construcció es compon de grans làmines que protegeixen les oficines del sol alhora que faciliten les vistes cap al mar. Un senzill recurs bioclimàtic que permet evitar la calor que provoca la radiació solar. A més, en gairebé totes les plantes s'ha disposat una terrassa orientada també cap al mar que, a més de ficar cap endins les oficines

-una vegada més per esquivar el sol- proporcionen un agradable espai als que tinguin la desgràcia de fer, encara, algun cigarret.

L'estructura metàl·lica que forma les làmines també és la que s'utilitza com a nexe d'unió entre l'edifici de nova planta i les restes de Can Tiana, l'antiga fàbrica catalogada com a patrimoni industrial per l'ajuntament, integrada en el complex. És en aquesta part de les instal·lacions on s'han disposat tres equipaments pensats per ser utilitzats, també, per la resta del districte: un auditori, una sala polivalent i una guarderia. Tots tres tenen entrada independent de la de l'edifici principal.

VERMELL INDUSTRIAL

La integració de la nau de Can Tiana, i la voluntat d'acabar amb aquest to gris del 22@, és el que ha donat a Batlle i Roig la coartada intel·lectual per recórrer al vermell-coure: una referència al color del Poblenou quan era el Manchester català i el vermell dels totxos dominava l'skyline del barri.

L'edifici va començar a ser ocupat a finals del juliol passat i en l'actualitat treballen 170 persones en els 12.000 metres quadrats de superfície. Fins aleshores, la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions estava allotjada en règim de lloguer a la torre Mapfre. El cost de la construcció de l'immoble ha estat de 37 milions d'euros.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/20101007/nova-seu-cmt-trenca-amb-patro-constructiu-del/520153.shtml

Aquesta tarda he anat amb bici per la zona del Poblenou, 22@ i Diagonal Mar. Aquí van algunes imatges fetes amb el mòbil:

http://img528.imageshack.us/img528/3176/21112010412.jpg

http://img18.imageshack.us/img18/2124/21112010413.jpg

http://img258.imageshack.us/img258/1703/21112010414.jpg

http://img139.imageshack.us/img139/7204/21112010415.jpg

http://img718.imageshack.us/img718/4678/21112010416.jpg

http://img340.imageshack.us/img340/1981/21112010417.jpg

http://img404.imageshack.us/img404/6669/21112010418.jpg

http://img822.imageshack.us/img822/3419/21112010419.jpg

http://img809.imageshack.us/img809/3730/21112010420.jpg

http://img708.imageshack.us/img708/140/21112010421.jpg

http://img17.imageshack.us/img17/1102/21112010422.jpg

http://img23.imageshack.us/img23/4048/21112010423.jpg

http://img155.imageshack.us/img155/3577/21112010424.jpg

http://img843.imageshack.us/img843/5664/21112010425.jpg

http://img41.imageshack.us/img41/7305/21112010426.jpg

http://img521.imageshack.us/img521/3108/21112010427.jpg

http://img517.imageshack.us/img517/9932/21112010428.jpg

http://img190.imageshack.us/img190/7561/21112010429.jpg

http://img690.imageshack.us/img690/6438/21112010430.jpg

http://img268.imageshack.us/img268/3721/21112010431.jpg

http://img4.imageshack.us/img4/5071/21112010432.jpg

http://img143.imageshack.us/img143/2264/21112010433.jpg

http://img525.imageshack.us/img525/8449/21112010434.jpg

http://img231.imageshack.us/img231/1347/21112010435.jpg

http://img33.imageshack.us/img33/6913/21112010436.jpg

http://img525.imageshack.us/img525/7717/21112010438.jpg

http://img543.imageshack.us/img543/8577/21112010439.jpg

http://img408.imageshack.us/img408/2568/21112010442.jpg

http://img219.imageshack.us/img219/4307/21112010443.jpg

http://img831.imageshack.us/img831/7402/21112010444.jpg

http://img535.imageshack.us/img535/4043/21112010445.jpg

http://img571.imageshack.us/img571/4033/21112010446.jpg

http://img232.imageshack.us/img232/6756/21112010447.jpg

http://img5.imageshack.us/img5/1691/21112010448.jpg

http://img121.imageshack.us/img121/4205/21112010449.jpg

http://img146.imageshack.us/img146/6999/21112010450.jpg

http://img831.imageshack.us/img831/9435/21112010451.jpg

http://img152.imageshack.us/img152/7811/21112010452.jpg

http://img713.imageshack.us/img713/9277/21112010453.jpg

http://img121.imageshack.us/img121/4116/21112010454.jpg

http://img535.imageshack.us/img535/8517/21112010455.jpg

http://img528.imageshack.us/img528/7991/21112010456.jpg

http://img14.imageshack.us/img14/2628/21112010457.jpg

http://img266.imageshack.us/img266/5923/21112010461.jpg

http://img28.imageshack.us/img28/3893/21112010462.jpg

Quin vespre més maco :)

Barcelona vol exportar el model del 22@ a la resta de la ciutat

• L'Ajuntament crea la Fundació 22@ per impulsar la innovació en clústers urbans

L'Ajuntament de Barcelona ha creat la Fundació 22@ per exportar a la resta de la ciutat el model del qual va impulsar el districte tecnològic al barri del Poblenou, segons han avançat a Efe fonts municipals. La nova Fundació 22@ impulsarà la innovació en sectors estratègics agrupats en 'clústers' urbans -zones concretes amb activitats econòmiques focalitzades- i la seva creació es va aprovar a la Comissió de Promoció Econòmica, amb els vots de PSC, ICV i ERC i l'abstenció de CiU i PPC.

La Fundació 22@ preveu donar entrada a patrons tant del sector públic com el privat i ja s'han iniciat contactes amb la Cambra de Comerç de Barcelona i el Consorci de la Zona Franca. També està obert a incorporar empreses privades de primera línia.

El 22@ va ser un pla urbanístic que es va basar a aprofitar antigues fàbriques i desplaçar empreses de logística i transport per ubicar al Poblenou un total de 60.000 metres quadrats d'oficines per captar inversions i seus d'empreses de les àrees tecnològiques i audiovisuals a costa de limitar el volum d'habitatge que es va planificar en aquesta àrea de la ciutat. Entre d'altres empreses es van instal·lar al 22@ i la seva àrea d'influència grups com Mediapro, Indra, T-Systems i l'última que s'ha sumat ha estat la nova seu de Telefónica a Catalunya, amb el seu nou edifici de Diagonal ZeroZero.

Noves àrees d'activitat econòmica

Després del desenvolupament en noves tecnologies, la Fundació 22@ se centrarà a identificar altres 'clústers' o àrees d'activitat econòmica focalitzada en barris concrets de la capital. Entre aquests nous 'clústers' que es potenciaran hi ha el d'educació superior a Pedralbes, a través de les escoles de negocis IESE i Esade, i les seves sinergies amb les universitats d'Empresarials i Econòmiques de la Universitat de Barcelona (UB).

Una altra serà la del sector alimentari, en què Barcelona compta amb empreses líders com Nutrexpa, Agrolimen, Cobega, Damm, Codorníu o Freixenet, o multinacionals com Nestlé, Unilever Danone o Bimbo i que es vol centrar a la Zona Franca, on hi ha diversos projectes urbanístics en marxa i on el pla de l'ajuntament passa per buscar sinergies amb Mercabarna.

La Sagrera

La Fundació 22@ també s'ha marcat com a objectiu buscar un 'clúster' que pugui dinamitzar l'àrea de Sagrera, que va ser una de les zones prioritàries per al desenvolupament de la ciutat. D'aquesta manera, Sagrera es considerarà "territori estratègic" en una iniciativa que vol potenciar la implantació d'activitat econòmica en tot el projecte urbanístic que envoltarà la nova estació de l'AVE a Barcelona i que estarà operativa el 2015. Altres 'clústers' el desenvolupament dels quals s'estudiarà des de la nova fundació se centren en els sectors nàutic, tecnologies mèdiques, aeronàutic i de multilingüisme.

La Fundació, que compta amb un pressupost inicial de 60.000 euros, disposarà d'un Consell General perquè participin plataformes publicoprivades i d'un Consell Internacional que entre d'altres coses ha d'aportar coneixement internacional per atreure inversors estrangers. La creació de la Fundació 22@ ha suposat alguns canvis operatius i així les 18 persones que utilitzava la societat municipal 22@ han passat a treballar en altres àmbits de l'administració municipal.

http://www.lamalla.cat/infolocal/area_barcelona/article?id=425224

El nou equipament d'adreça a professionals del sector de les TIC
Cibernàrium, nou centre de divulgació tecnològica al 22@
L'edifici MediaTIC acollirà el nou espai Cibernàrium que té l'objectiu de contribuir a millorar les capacitats tecnològiques dels professionals de la ciutat. Es tracta d’una de les principals mesures previstes en el Pla d’Alfabetització Digital i Capacitació Digital per a Barcelona 2010-2015

L’Ajuntament de Barcelona, a través de Barcelona Activa, ha presentat avui el nou equipament, que pretén esdevenir un punt de referència de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) i incrementar les eines dels professionals dels sectors relacionats. El nou Cibernàrium, que serà operatiu a partir del febrer, s'ubica al 22@ -se suma al Parc Tecnològic Barcelona Nord- i ha suposat una inversió de 1.984.000 d’euros, provinents del fons FEDER. Durant el 2011 tindrà un pressupost de 450.000 euros.

En total el Cibernàrium tindrà 1.470 m2 de superfície, on hi haurà cinc aules equipades per a 20 alumnes cadascuna, una sala d'actes per a 200 persones i quatre espais de formació multiús.

Tot i que es tracta d'un espai obert a totes les persones majors de 65 anys, el públic potencial del servei són les persones en edat laboral. Les previsions municipals compten amb 16.0000 usuaris durant el 2011.

Font: http://www.ara.cat/territori/barcelona/ciutat/Cibernarium-nou-centre-divulgacio-tecnologica_0_382161784.html

Este abril estuve por la zona 22@ ya que tngo familia directa viviendo no muy lejos de allí. Es increible lo que están haciendo... me encanta. El paseo marítimo tiene un cierto toque "Los Ángeles" cuando ves el clúster que se está creando.

Y las últimas fotos posteadas, geniales

Me encanta. Felicidades!

PD: Lo siento si no escribo catalán... obviamente no sé.

La consultora tecnològica Altran trasllada la seva seu al districte 22@ de Barcelona

• Aquesta operació pot marcar tendència sobre els preus dels lloguers d'oficines a la capital catalana

La consultora tecnològica francesa Altran traslladarà la seva seu a Espanya al districte 22@ de Barcelona, on llogarà 3.450 metres quadrats d'oficines en un edifici d'Inmobiliaria Colonial per preu mensual que ronda els 15 euros per metre quadrat, segons han informat fonts del sector immobiliari. Aquesta operació serà una de les més grans d'aquest any al mercat de lloguer terciari barceloní i pot marcar tendència sobre els preus dels lloguers d'oficines a la capital catalana l'any que ve.

Segons aquestes mateixes fonts, Altran ocuparà, durant 10 anys, 3.450 metres repartits en tres plantes del bloc d'oficines que Colonial té al carrer Llacuna, entre els carrers Pallars i Pujades, per un lloguer mensual d'aproximadament 51.750 euros. Això significa que el preu per metre quadrat al mes rondaria els 15 euros, si bé altres fonts apunten que podria ser fins i tot menor.

L'edifici Llacuna, ubicat en ple 22@, compta en total amb 20.500 metres quadrats d'oficines i, tot i que encara es troba en obres, les empreses ja es podran instal·lar a inicis del 2011. La comercialització de l'edifici va a càrrec de les consultores immobiliàries Newman Aguirre i Cushman Wakefield, que són les que han intermediat l'operació.

Fins ara, Altran ocupa els 3.500 metres d'un edifici de la constructora Nuñez i Navarro al carrer Escoles Pies, al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona, però ha decidit traslladar-se a la recerca de lloguers més assequibles en altres zones de la ciutat.

De fet, aquesta operació consolida el 22@, ubicat al districte de Sant Martí, com un pol d'atracció d'empreses del sector de les tecnologies i la comunicació en detriment d'altres àrees, com ja havien fet abans grups com Telefónica, T-Systems o Mediapro. La sortida de la companyia francesa deixarà buit l'edifici de Nuñez i Navarro en un moment complicat per al sector immobiliari, en què els preus del lloguer d'oficines a Barcelona estan en caiguda des de fa tres anys.

http://www.lamalla.cat/infolocal/area_barcelona/article?id=427578

M'encanta el 22@, però s’agrairia una mica més d'altura...tot i que la qualitat de les construccions i el disseny es espectacular...

Distrito 10, Sant Martí
Oliva Artés pone la directa para contar la historia urbana

La antigua fábrica será la nueva sede del Muhba y albergará los testimonios contemporáneos de Barcelona
El museo quiere ser un polo de atracción para los barceloneses y para el turismo

Miércoles, 15 de diciembre del 2010

Bajo la lona que la cubre se acumulan las huellas de un pasado largo y difícil. Muchos años de abandono que, sin embargo, pronto quedarán atrás. En apenas dos meses, la nave Oliva Artés, una fábrica de motores del siglo XIX que cesó su actividad a finales de los 90, se sacudirá el polvo para convertirse en la nueva sede del Museu d'Història de Barcelona (Muhba). El próximo mes de febrero empezarán las obras de remodelación y, si todo va según lo previsto, en el 2012 el Parc Central del barrio del Poblenou, donde está ubicada esta nave, abrirá una ventana a la cultura a través de la Barcelona contemporánea.

La temática del museo girará en torno a la historia más reciente de la ciudad, entre los siglos XVIII y XX, y complementará al resto de centros culturales donde también se recupera la historia contemporánea de la ciudad tales como el centro de interpretación que se instalará en la Fabra i Coats, en Sant Andreu, o Vil·la Joana, que se convertirá en la Casa Verdaguer. En el caso de Oliva Artés, el objetivo es que el visitante entienda cómo Barcelona se ha transformado en lo que es hoy.

EL PASADO INDUSTRIAL / «En una época posindustrial tenemos que explicar la anterior era industrial». Así defiende este ambicioso proyecto el director del Muhba, Joan Roca, quien añade que «está muy bien explicar esta parte de la historia desde una antigua periferia industrial que hoy ya es parte del centro urbano de la ciudad». Y es que hay una relación muy simbólica entre el contenido y el continente. El hecho de que una fábrica como esta, que es un referente de la época de expansión industrial barcelonesa, acoja un museo donde se explicará precisamente esta parte de la historia de la ciudad crea una sinergia muy significativa.

«No es un museo cerrado, sino abierto, extrovertido». Con estas palabras, Joan Roca explica la filosofía de este museo. Un espacio que conectará con el visitante a través de un recorrido histórico pero, sobre todo, humano. En la primera planta se podrá ver un flash de la ciudad actual para situar al visitante, que luego será espectador de un recorrido por la Barcelona de los últimos dos siglos; la Barcelona industrial.

FECHAS IMPORTANTES // A menudo, lo que marca la historia que luego será contada son una serie de momentos claves, como aquellos instantes de la vida de cada uno que nos convierten en lo que somos. Por eso, en el Muhba Oliva Artés habrá un espacio dedicado a esas fechas tan importantes, como la Setmana Tràgica o la década de 1850, cuando se impulsó el Plan Cerdà. Momentos significativos que han contribuido a hacer de Barcelona la ciudad que hoy conocemos.

En el piso superior, el visitante del museo construirá su propia mirada histórica. La ciudad vista desde diferentes entornos contemporáneos, como la escuela, una fábrica o un parque, harán que el espectador confronte la vida personal y la de la ciudad. Un espacio que conecta también con visitantes de todo el mundo, que comprobarán en qué se parece o diferencia Barcelona de su ciudad de origen. «Una ciudad que se sabe explicar bien se convierte en algo interesante para compararla con otras ciudades», dice Roca.

INTERIOR BIEN CONSERVADO / Y si la relación entre el espacio y el museo es tan estrecha y delicada, el proyecto arquitectónico no podía ser menos. Por eso, uno de los aspectos más característicos de la reconstrucción de esta nave es la conservación del interior.

Según explica su arquitecto, Jordi Badia, «la mayoría de experiencias de este tipo, incluso a escala europea, mantienen las fachadas y reforman los interiores». Sin embargo, en este caso se encontraron un interior de planta basilical «extremadamente interesante y bien conservado». El material con que se construyó remitía a la época de la revolución industrial. Por esta razón, el equipo

(la noticia queda así cortada en la web, si alguien tiene el periodico y puede poner lo que falta....)


http://www.elperiodico.com/es/noticias/distritos-de-bcn/20101215/oliva-artes-pone-directa-para-contar-historia-urbana/624446.shtml

Linguamon - Casa de les Llengües es trasllada al Media-tic.

http://img707.imageshack.us/img707/6244/dibujojcl.jpg

No havia d'anar a Can Ricart...? Que Can Ricat està molt parat tot sigui dit.

No havia d'anar a Can Ricart...? Que Can Ricat està molt parat tot sigui dit.

Jo tambè tenia entes el mateix. No deuen poguer esperar a ficar en marxa el projecte.

Ara falta un anunci amb el trasllat de totes les facultats de filologia de la ciutat més una nova seu de la escola oficial d'idiomes al volvant de centre, creant un cluster linguistic.

A10

El distrito 22@Barcelona cumple 10 años con 56.000 trabajadores más que en el 2000

• Según el último cálculo disponible, la zona del 22@Barcelona acoge a 7.064 empresas, a unos 90.000 trabajadores y a unos 4.400 autónomos

• Los vecinos del nuevo barrio de Sant Martí también han aumentado un 23%, 15 puntos por encima del crecimiento medio de la ciudad

El proyecto 22@Barcelona se inició en el año 2000 y ha transformado unas 200 hectáreas industriales del histórico Poblenou. Su finalidad, desde su primer planteamiento, fue agrupar en un potente polo empresarial las actividades económicas vinculadas a las nuevas tecnologías, la información y el conocimiento. En motivo de la efeméride, el alcalde Jordi Hereu i la ministra de Ciencia e Innovación, Cristina Garmendia, han presidido un acto conmemorativo en el edificio MediaTic del Consorci de la Zona Franca, uno de los más emblemáticos del nuevo barrio.

Hereu ha resaltado la importancia del modelo económico y productivo de la ciudad en el actual contexto de crisis y se ha felicitado porque, pese a la recesión, “el último censo del 2009 constató que el 22@Barcelona aún creaba ocupación en los sectores considerados de innovación”. Desde el año 2000, el área ha duplicado su número de empresas, comercios, restaurantes y hoteles, al pasar de 3.400 negocios a más de 7.000 en la actualidad. “La estimación en ocupación es que el distrito de la innovación ha crecido en más de 56.000 puestos de trabajo”, ha anunciado el alcalde de la capital catalana. También ha apostado por impulsar distritos similares "en muchas ciudades del Estado".

Por su parte, la ministra Garmendia ha valorado de “visionaria” la experiencia de este barrio barcelonés por su repercusión estatal e internacional y ha recordado que su década de esfuerzo le ha permitido conseguir el distintivo 'Ciudad de la Ciencia e Innovación' recientemente otorgado por su Ministerio.

Además de Garmendia y Hereu, han soplado las velas del pastel del décimo aniversario algunos de sus protagonistas durante estos años, como el ex alcalde Joan Clos, los ex presidentes del ente gestor del 22@ Joan Majó y Miquel Barceló y su actual responsable, el concejal Jordi William Carnes.

En declaraciones a Europa Press, Joan Clos ha señalado que el distrito tecnológico que él mismo inició está reaccionando mejor a la crisis que el resto de la ciudad por la sinergia entre sectores punteros, pero ha apostado por reforzar la vinculación con la universidad y la formación profesional (FP). "No todo es urbanismo, se debe invertir en formación", ha afirmado el ahora director ejecutivo de la agencia de la ONU para los asentamientos humanos ONU-Habitat. No obstante, se ha mostrado satisfecho con la evolución del distrito, recordando las críticas que recibió en su albores por parte del sector privado. "En plena burbuja económica mantener la catalogación industrial de la zona era arriesgado. Nos avanzamos a los tiempos", ha remachado.

¿En qué consiste este modelo productivo?

Los principales ejes del proyecto se han exportado a otras zonas de la ciudad, como La Sagrera o la Zona Franca, e incluso recomendado a ciudades como Río de Janeiro, Boston, Estambul o Ciudad del Cabo. El modelo se contrapone al de las ciudades con áreas especializadas y propone, en cambio, una ciudad compacta y diversa, que mezcle usos diferentes para favorecer la cohesión y un desarrollo urbano más equilibrado y sostenible. Otro elemento clave es la adaptación a las características económicas preexistentes en el barrio, para que la transformación sea progresiva.

El área del 22@Barcelona equivalente a 115 islas del Eixample y consta de una superficie edificada de cuatro millones de metros cuadrados, de los que 3,2 millones se destinan a actividades productivas y 800.000 a viviendas y servicios. Hasta hoy se ha iniciado la reforma de cerca del 68% de las áreas industriales del Poblenou. Los 117 aprovados suponen casi 3.000.000 m² de techo. También se han concretado ya 136.837 m² de terreno para equipamientos, 119.720 m² para espacios libres y casi 3.000 viviendas bajo algún régimen de protección pública. Algo menos de la mitad de estos pisos todavía no se han empezado a construir, pero 998 ya se han finalizado y 583 están en plena construcción.

Destacan, dentro del Pla de Protecció del Patrimoni Industrial, algunas zonas industriales protegidas, como el centro histórico del Poblenou (conocido en su época como el 'Manchester catalán' o en su nombre administrativo '22A') y el Campus Interuniversitario del Besòs. Entre los espacios libres, cabe destacar los Jardines de Can Framis y el Saló Llull.

Las licencias concedidas por el consistorio permiten cuantificar de forma esquemática la utilización del techo construido. De los 1.374.546 m² que ya tienen licencia, un 71% corresponde a actividades económicas, un 18% a vivienda y un 11% a equipamientos. Se han urbanizado menos de la mitad de las calles, es decir 14,8 quilómetros de un total de 37. También se ha equipado al barrio con alcantarillado, recogida selectiva y neumática (subterránea) de la basura y distribución de agua fría y caliente para la calefacción y refrigeración de edificios, entre otras actuaciones.

Según el último cálculo disponible, la zona del 22@Barcelona acoge a 7.064 empresas, a unos 90.000 trabajadores y a unos 4.400 autónomos. Respecto al año 2000 –cuando el barrio contaba con 3.437 empresas–, el crecimiento empresarial es de un 105,5%, muy por encima del vivido por la provincia de Barcelona (57,3%) y el conjunto de Catalunya (60%). La media anual es de 545 nuevas empresas instaladas en el barrio, o lo que es lo mismo, 1,2 por día. El periodo más intenso de crecimiento, sin embargo, fue entre el 2003 y el 2006, que se truncó por el estallido de la crisis. De las 4.500 nuevas empresas del barrio, un 47,3% son de nueva creación y el resto trasladadas de otros lugares de la ciudad o la provincia.

El volumen de negocio global del 22@Barcelona asciende a unos 8.900 millones de euros anuales. El 27% de las empresas de la zona trabajan en actividades intensivas en conocimiento o tecnología, cifra que sube al 31% en caso de las de nueva creación no trasladadas.

La población que vive en la zona también ha crecido a lo largo de esta década. Si en el 2001 había 73.464 habitantes, en 2010 se han superado los 90.000. El incremento neto es de 16.750 vecinos, un 22,8%.

Todavía poco conocido

Según una encuesta Ómnibus realizada por el Ayuntamiento de Barcelona este pasado septiembre, un 57,4% dels barceloneses conoce el 22@Barcelona porque ha oído hablar de él. Su notoriedad es más elevada en hombres (67,4%), en personas de entre 35 y 54 años, y entre los residentes en Sant Martí, Gracia y Eixample. Siete de cada diez entrevistados que conocen el 22@Barcelona no valoraron bien o muy bien, frente a un 19,5% que no se posicionó.

http://www.lavanguardia.es/economia/20101221/54092195940/el-distrito-22-barcelona-cumple-10-anos-con-56-000-trabajadores-mas-que-en-el-2000.html

O4tfwRpHFTY

http://estaticos03.expansion.com/imagenes/2011/02/08/catalunya/1297158775_0.jpg

El grupo de comunicación RBA reunifica sus sedes y se muda al 22@ de Barcelona

El 22@network de Barcelona suma un nuevo asociado al centenar de entidades que congrega. El grupo de comunicación RBA agrupa las sedes de sus empresas en la ciudad condal y las unifica en un edificio de diecisiete plantas situado estratégicamente en la Diagonal, esquina Roc Boronat, en el 22@.

La nueva sede de RBA, en el Parc Barcelona Media y junto a la facultad de Comunicación de la Universitat Pompeu Fabra, es un diseño del arquitecto Oriol Bohigas. El edificio cuenta con una superficie construida de 25.000 metros cuadrados de oficinas y alojará los puestos de trabajo de mil personas, entre empleados y colaboradores del grupo.

Bohigas y el estudio MBM Arquitectes han proyectado un auditorio de 2.000 metros cuadrados en la recién estrenada sede del grupo editorial. La voluntad de sus promotores es de convertir este auditorio en un lugar de referencia en el ámbito cultural de Barcelona con programación de actos, conferencias y de debates.

El edificio, de nueva construcción, da especial importancia a la luz natural y a los espacios abiertos. Al nuevo bloque de oficinas sostenible de Roc Boronat se le ha otorgado la máxima calificación medioambiental por su diseño arquitectónico y por su bajo consumo de energía. En su interior alberga un bosque de alcornoques y otras especies vegetales.

Fundado en 1991 por su actual presidente, Ricardo Rodrigo, el grupo de comunicación RBA trabaja en las áreas de negocio de los coleccionables, promociones y revistas. La facturación del grupo familiar en 2009 fue de 249 millones de euros y 14 millones de lectores al mes de sus publicaciones.

La última incursión del grupo catalán ha sido en el sector audiovisual. En esta división de Grupo RBA se producen documentales y animación, que cerró en 2009 –últimos datos de los que se disponen- con una facturación de 1,35 millones de euros.

http://www.expansion.com/2011/02/08/catalunya/1297158775.html

Carnes diu que la crisi "ha enfortit el 22@", zona que "ja és model internacional"
El primer tinent d'alcalde de Barcelona diu que assessoren un districte londinenc interessat en la configuració urbanística d'aquesta àrea de la capital catalana

El primer tinent d'alcalde de Barcelona i president del districte 22@, Jordi William Carnes, ha assegurat a Efe que la crisi "ha enfortit encara més" aquesta àerea "com a la nova zona econòmica i tecnològica de la ciutat" i que, al cap de 10 anys de la seva creació, és ja un model per a altres ciutats del món. 10 anys després de la posada en marxa del 22@ per revitalitzar unes 200 hectàrees de l'antic barri industrial del Poblenou, Jordi Willian Carnes considera que la transformació urbanística i econòmica d'aquesta àrea de Barcelona "ha passat de ser una idea a una realitat que tothom veu incontestable".

En aquesta dècada, algunes xifres donen idea dels canvis que s'han operat al barri: s'han duplicat els negocis i empreses instal·lades, fins a superar les 7.000, de les quals unes 1.500 estan vinculades a la nova economia i ocupen unes 45.000 persones, a més de renovar-se un 65% de les àrees industrials del Poblenou. El president del 22@ veu el "districte tecnològic" com "un model internacional per la seva concepció com a espai al centre de la ciutat, capaç de regenerar econòmicament una zona industrial degradada, però també per la conservació del seu patrimoni o pel projecte sostenible en què s'han basat els serveis energètics, de residus, d'aigua...".

De tota manera, Jordi William Carnes estima que, en els últims tres anys, "el fet més rellevant és que, malgrat la crisi econòmica, el 22@ ha aconseguit seguir creant llocs de treball gràcies a 10 anys d'inversió en una nova economia més basada en el coneixement". Entre les moltes empreses que han escollit el 22@ per instal·lar-se figuren Agbar, Indra, Telefónica, T-Systems, Microsoft, Yahoo R+D, Sitel, Schneider Electric, Sanofi Aventis, Alstom-Ecotècnia, G-Star, Mediapro o la seu de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions (CMT). Per a Carnes, la recent arribada de la CMT al districte "és l'exemple que la descentralització d'organismes estatals és possible, i creiem que Barcelona podria albergar més institucions, que tindria sentit que estiguessin localitzades al 22@".

La Fundació 22@, destinada a estendre el model a altres punts de la ciutat
Després d'aquest balanç "francament positiu", s'ha creat ara un altre instrument, la Fundació 22@ per "utilitzar aquesta filosofia i estendre-la a altres punts de la ciutat, com ara la Zona Franca i la Sagrera-Verneda". "A la Zona Franca -indica Carnes- tinc una realitat que és Mercabarna i és fàcil crear allà sinergies amb el sector alimentari, o amb el sector hospitalari per la presència de l'hospital de Bellvitge (Barcelonès); i l'àrea de la Sagrera, on s'ubicarà l'estació central de l'AVE, pot interessar a empreses que treballen amb França, ja que Lió estarà a dues hores i mitja, igual que Madrid".

Assessoren un districte londinenc
Carnes ha contraposat el model de ciutat "compacta" que representa el 22@, on conviuen habitatges, comerços, universitats, centres d'investigació i empreses de tota mena amb el model anglosaxó sorgit després de la II Guerra Mundial, en què la gent vivia a una hora del "downtown" o centre d'oficines, i que ara, amb l'augment del preu dels combustibles, ha deixat de ser sostenible. En aquest sentit, ressalta que moltes ciutats alemanyes o angleses "estan apostant per aquest tipus de visió més nostra, i així l'any passat vam firmar un acord per assessorar el districte londinenc de Newham". Rio de Janeiro, Boston, Istanbul o Ciutat del Cap també han pres el 22@ com a model de referència.

Jordi William Carnes ha relacionat aquest tipus de "ciutat compacta" que representa el 22@ i Barcelona en general, amb uns 16.000 habitants per quilòmetre quadrat, amb el recent anunci de Cisco Systems de crear un gran centre d'innovació per a la gestió d'una "ciutat intel·ligent", un projecte que podria generar uns mil llocs de treball. "Barcelona aposta per col·laborar amb empreses que, com Cisco, busquen determinades ciutats que serveixin "d'Urban Lab o laboratori urbà de proves, on obtenir dades en temes com la gestió de l'estalvi d'aigua o de l'eficiència energètica dels edificis", indica el primer tinent d'alcalde.

Confiança en la continuïtat del Mobile Congress a Barcelona
D'altra banda, Jordi William Carnes ha mostrat la seva confiança en què el Mobile World Congress (MWC) seguirà a Barcelona -"tenim molts números perquè el grau de satisfacció de la gent és molt alt"-, encara que, si el congrés optés finalment per anar-se'n a una altra ciutat, "hauríem de pensar quina altra alternativa de ciutat podem generar amb vinculació a aquests sectors". El primer tinent d'alcalde ha recordat que, quan la fira de moda urbana Bread & Butter va decidir tornar a Berlín, "vam apostar per un producte propi amb marca pròpia, que és The Brandery", un tipus d'aposta "que necessita un recorregut" d'uns 5 o 6 anys per a la seva consolidació.

Glòries serà un "gran jardí urbà i centre de connectivitat"
A més, Jordi William Carnes ha declarat que la plaça de Glòries, en acabar el seu procés de remodelació, en un termini d'uns cinc anys, acabarà sent "un gran parc i jardí urbà" i "un altre centre de connectivitat i de vida molt important de la ciutat". Porta d'entrada des del centre de la ciutat al 22@, al districte de Sant Martí, la plaça, en què conflueixen les tres grans artèries de la ciutat -Gran Via, Diagonal i Meridiana-, es troba immersa en diverses obres que formen part d'una remodelació que ha de canviar completament la fesomia d'aquesta zona, ara una mica desestructurada.

Actualment, les obres de l'edifici Disseny Hub Barcelona (Dhub) es troben en la seva fase final, mentre que el nou espai que ha d'albergar el mercat dels Encants es troba encara en els inicis de la seva construcció. Jordi William Carnes ha indicat que l'enderrocament del "tambor" elevat de la plaça, per on circulen ara els vehicles, haurà d'esperar a la finalització de les obres dels nous Encants, previst per a finals del 2012. Una vegada que es pugui suprimir l'actual mercat dels Encants, es podran iniciar els treballs per soterrar el tram de la Gran Via per aquesta part de la plaça.

"Aquest és un calendari d'uns quatre o cinc anys", ha indicat Jordi William Carnes, perquè "les obres tenen uns ritmes i no pots fer una cosa sense acabar abans l'altra". El primer tinent d'alcalde ha indicat que, des de l'última ordenació de la plaça, a principis dels anys 90, amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics, "l'evolució urbanística de la ciutat ha canviat, aquesta zona del 22@ no existia fa 12 anys, i es necessitava una resposta diferent de tot aquest procés".

Font: http://www.lamalla.cat/infolocal/area_barcelona/article?id=442306

Barcelona busca fondos para la residencia de Blackstone en el 22@

• En 2005, la firma estadounidense de capital riesgo Blackstone adquirió media manzana en el distrito 22@ de Barcelona para levantar una residencia de estudiantes.

Este fondo pagó 20 millones de euros por el solar, (ubicado entre las calles Pallars, Josep Pla, Veneçuela y Agricultura) y confiaba en financiar parte del proyecto, cuya construcción tiene un presupuesto estimado de 60 millones de euros, con recursos bancarios. Pero el cambio de ciclo económico y la crisis crediticia paralizó sus previsiones.

El proyecto, diseñado por el despacho catalán Alonso Balaguer Arquitectes, consta de un edificio principal de tres plantas para zonas comunes y cuatro más de siete plantas para acoger las habitaciones. En conjunto suman 724 dormitorios y 896 camas en un total de 29.870 metros cuadrados construidos.

Encargo

BlackStone encargó a Alonso Balaguer un diseño muy similar al de otra residencia estudiantil que posee en Londres. Su objetivo era favorecer el intercambio de alumnos ingleses con el centro de Barcelona.

El Ayuntamiento de la ciudad, a través de Barcelo-na Activa, acompañó el proyecto, que también contó con el asesoramiento de Cushman&Wakefield. Fuentes municipales explican que “hace cuatro años, este proyecto no hubiera tenido ningún problema de financiación”. Ahora, el Ayuntamiento ayuda en la captación de socios para la construcción de la residencia estudiantil y busca posibles inversores en los mercados internacionales.

“Al Ayuntamiento le interesa porque es un equipamiento para la ciudad y una apuesta por la economía del conocimiento”, aseguran desde Barcelona Activa. Por ello, “acompañamos en las presentaciones del proyecto a los inversores”.
Fuentes del Ayuntamiento explican:“no es lo mismo un proyecto inmobiliario en solitario, que el conjunto del proyecto de Barcelona Activa, del 22@ y la iniciativa Barcelona Economic Triangle”. Esta organización intenta impulsar el distrito del 22@ como una zona en transformación basada en la innovación, la creatividad y la economía del conocimiento.

Según fuentes municipales, el Ayuntamiento ha presentado este proyecto a posibles inversores como el fondo alemán Deka o la compañía francesa Unibail Rodamco, además de diversas entidades financieras. El 8 de marzo acudirán juntos a la feria inmobiliaria Mipim que se celebra en Cannes.

Proyecto

De las 724 habitaciones que prevé el proyecto de Alonso Balaguer, 264 habitaciones son individuales, 172 dormitorios son dobles y otros 288 habitaciones comparten baño y cocina con otra habitación. Además, la residencia cuenta con salas de estar y de estudio, un gimnasio, un bar, una librería y una piscina exterior en la cubierta del edificio principal.

En la misma manzana, el plan municipal tenía prevista la construcción de un edificio de investigación biomédica, que combinaba oficinas con laboratorios y que aún no está adjudicado.

Muy cerca del solar donde se proyectó la residencia se han instalado compañías como Telefónica, RBA, Mediapro, T-Systems, Lavinia, Privalia y Agbar, además de la sede de la CMT. El barrio cuenta con dos centros comerciales: Glòries y Diagonal Mar.

http://www.expansion.com/2011/02/28/catalunya/1298851262.html?a=4a6848a954295d1b492d13273ca4db50&t=1298892523

La verdad que el 22@ ha quedado (y está) quedando de fábula, si no fuera por la poca zona verde y poca altura de los eficios ;)

Por cierto, en el mapa que ha publicado un usuario de la zona alta de la Diagonal, en qué propone urbanizar aquella zona, me he acordado de el Plan Porta BCN qué incorporaba una torre de oficinas... alguien sabe la altura?

Gracias.

~100m

Gracias, Confide.

Cop del Suprem al projecte estrella del 22@

• L'Alt Tribunal declara nul el PERI de l'Eix Llacuna, impulsat per l'Ajuntament de Barcelona i recorregut per CiU

El Tribunal Suprem ha declarat nul el Pla Especial de Reforma Interior (PERI) de l'Eix Llacuna, un dels projectes estrella del districte 22@ impulsat per l'Ajuntament de Barcelona i recorregut per CiU. La sentència del Tribunal Suprem, de 23 de març de 2011, declara nul el PERI de l'Eix Llacuna i desestima el recurs plantejat pel consistori contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d'octubre de 2006, emesa davant una demanda del grup de CiU i que ja declarava nul aquest planejament.

Els fets es remunten a l'aprovació definitiva del pla, el 25 d'octubre de 2002, al qual CiU es va oposar -segons ha recordat aquest diumenge la federació- al·legant, entre d'altres motius, la vulneració del règim legal del sòl, que no respectava -segons CiU- el règim de cessions i de càrregues de la llei d'Urbanisme. Igualment, denunciaven que s'aplicaven conceptes no recollits a les lleis urbanístiques en vigor en el moment de l'aprovació del PERI, una normativa que distingia entre sòl urbà consolidat i no consolidat, realitzant un tractament unitari del sòl urbà. No obstant això, afegeixen la mateixes fonts, el PERI es basa en la distinció entre sòl urbà i consolidat i no consolidat que no estava recollit en l'ordenament jurídic català. A més, van denunciar que no es va seguir el procediment legal establert per a la modificació de zones verdes

Els representants municipals de CiU afirmen que la sentència del TSJC ja va ser "clara i rotunda", com va manifestar aleshores el president del grup de CiU a l'ajuntament de Barcelona, Xavier Trias, qui va considerar que aquesta sentència implicava la necessitat de redactar un nou PERI i una revisió de tots els projectes de reparcel·lació fets a partir d'aquest planejament. Davant aquella sentència, el govern municipal va interposar un recurs davant el Tribunal Suprem que ha mantingut la tesi plantejada pel TSJC.

Pactat amb els veïns

La redacció del PERI va ser pactada entre els representants de l'Ajuntament de Barcelona i de l'Associació de Veïns del Poblenou. L'acord preveia la ubicació d'un equipament de 5.000 m2 aproximadament a la cruïlla dels carrers Pallars i Llacuna, punt neuràlgic de la nova ordenació de la zona. Així mateix, es pactava la creació una gran zona d'aparcament públic a l'illa delimitada pels carrers Llacuna, Llull, Ramon Turró i Rambla del Poblenou, amb una capacitat estimada de 550 places.

Una de les principals demandes veïnals era la reducció del nombre d'habitatges i d'activitats afectats en el tram comprès entre el carrers Almogàvers i Ramon Turró, i com a tal va quedar reflectida en la proposta definitiva. Amb tot, el pla va ser sempre polèmic, ja que molts veïns consideraven que trencava el traçat patrimonial del barri en benefici d'uns gratacels que no eren representatius del territori.

http://www.lamalla.cat/infolocal/area_barcelona/article?id=456500

De veritat, amb frases com : edificis que no son representatius del territori, despres que parlin de lo avanguardiste i cosmopolita que es barcelona....

Whatever. La zona té moltes naus i magatzems que tard o d'hora donaran pas a altres usos... simplement s'ha d'esperar que els temps canvïin... Avui precisament he passat per la zona i no sé si prefereixen oficines/hotels/habitatges o naus abandonades plenes d'immigrants.

Per cert... aixxx el clavegueram de la zona és insuportable...

i no sé si prefereixen oficines/hotels/habitatges o naus abandonades plenes d'immigrants.

:nuts:

http://www.remayser.com/imagenes/inicio/remayser012.jpg

^^
no se habia terminado de construir ya esa torre!?

^^ Sí.

http://www.btvnoticies.cat/2011/04/24/tribunalsuprem-anulla-pladereforma-eixllacuna

hi havia plans per construir a Llacuna 9 "gratacels"

http://www.btvnoticies.cat/2011/04/24/tribunalsuprem-anulla-pladereforma-eixllacuna

hi havia plans per construir a Llacuna 9 "gratacels"

I com sempre a Barcelona, que ja més que gratacels fem grataculs, els van tombar...

sempre estem igual...

Esryrw73sLs

Ja m'extranyava a mi que "el millor edifici del món" no estigués a Barcelona...

Algú sap què hi ha al Media-Tic? Que jo sàpiga, només acollia les oficines de la Casa de les Llengües, però la Generalitat s'ha carregat aquesta institució i els ex-treballadors ja estan a l'atur.

Em sembla que la UOC te allà també oficines...

^^ Crec que allà hi tenen els departaments de R+D+i.

i la primera planta es l´hivernacle, on fan cursos d ´informatica, disseny pag.web, etc... tipo BCNActiva, tambe per gent a l´atur...

El consulado de Marruecos en Barcelona se trasladará al 22@

• La mudanza pretende acabar con las largas colas que se forman ante la actual sede de la calle Diputació, en el Eixample

El Consulado General de Marruecos en Barcelona se trasladará al distrito de la innovación del 22@ después de haber adquirido un edificio que usan despachos de arquitectos en el número 63 de la calle Pujades, dejando su sede actual en el número 68 de la calle Diputació.

En la Comisión municipal de Hábitat Urbano y Medio Ambiente de este jueves, todos los grupos han apoyado la operación sin debatirla menos el PP, que ha hecho reserva de voto hasta el pleno del 23 de diciembre, cuando se aprobará definitivamente. La operación pretende acabar con las colas que se originan ante la sede actual, y el PP, que había reclamado en reiteradas ocasiones cambiar la ubicación, es favorable al proyecto pero ha hecho reserva de voto para revisar el expediente, han explicado a Europa Press fuentes populares.

El edificio tiene 1.219 metros cuadrados, y ganará 176 metros, que mayoritariamente se dedicarán a ampliar la planta baja para adecuar un espacio para atender a los usuarios y evitar las colas que se forman en la calle Diputació.


http://www.lavanguardia.com/vida/20111216/54241169634/consulado-de-marruecos-barcelona-22.html