Les comarques de Tarragona aposten per la competitivitat turística
El conseller Huguet ha inaugurat el nou Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci ubicat a Vila-seca

El conseller, d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha inaugurat aquest dilluns el Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci (http://www.fundacio.urv.cat/parcs_cientifics/parc_turisme_oci.html), un centre ubicat a Vila-seca (Tarragonès), que té com a missió generar un entorn per a la inversió turística en recerca, desenvolupament i investigació i vetllar per la competitivitat del sector a les comarques tarragonines.

El centre també té com a objectiu afavorir la transferència de la innovació a les empreses i destinacions turístiques o promoure el desenvolupament ordenat i sostenible de l’activitat turística al territori. Després de fer una visita pel Parc, Huguet ha dit que significa un "fita important" per Catalunya i les comarques tarragonines, com una "peça clau per afavorir la innovació i el coneixement en un sector clau en la nostra economia com el turisme i l’oci". En aquesta línia, el conseller ha destacat que en moments de crisi, s’ha apostar per la singularitat perquè aquests sectors siguin més resistents a la deslocalització.

Respecte de la feina que es fa al nou parc, Huguet ha explicat que ha de donar servei a dos clients. Per una banda, al privat "per ajudar-lo a conèixer la demanda, incorporar innovacions tecnològiques al seu negoci o augmentar el percentatge d’empreses de Catalunya a l’estranger". Per altra banda, l’altre client del parc és el sector públic, "perquè tenim la responsabilitat d’endreçar el país i posar-lo a l’aparador".

El Parc
El centre compta actualment amb un equip de 25 professionals treballant-hi, però quan funcioni a ple rendiment n’hi podrien haver fins a 60 en una superfície d’uns 1.200 m2. Disposa de despatxos per a agrupacions innovadores empresarials, entitats i empreses turístiques i té espai per diferents associacions del sector.

Actualment hi ha instal·lades l’àrea de formació de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la Província de Tarragona, l’Associació de Càmpings de Tarragona, Costa Daurada i Terres de l’Ebre i la Ascociación Española de Estaciones Náuticas. El Parc ha tingut un cost d’1,3 milions d’euros i va començar a funcionar fa aproximadament quatre mesos.

Font: http://www.lamalla.cat/infolocal/camp_tarragona/article?id=378765

El turismo en Barcelona despega
Sube la ocupación hotelera y el gasto de los visitantes - Hay más empleo pero es más precario, según CC OO y UGT


Cuando Turismo de Barcelona preguntó a los habitantes de la ciudad a final de 2009 qué creían que aportaba más riqueza a la capital más de la mitad respondió: "El turismo". Este sector supone para Cataluña el 11% de su PIB. Pero desde que comenzó la crisis, hoteles, restaurantes y centros de ocio han visto mermados sus ingresos por los ajustes de tarifas ante la caída de turistas. Las cifras, por fin, les sonríen. La patronal cree que ha llegado el momento de aflojarse el cinturón.

En abril, Barcelona tenía 65.324 plazas hoteleras, el 17% más que el año pasado en el mismo mes, gracias a las nuevas camas en establecimientos de cuatro estrellas. Aun así, el grado de ocupación aumentó, gracias a que el número de personas que visitó la ciudad creció el 14%. Lo más positivo es que no es un repunte aislado, ya que se registran aumentos desde finales del año pasado. Las llegadas al aeropuerto de El Prat crecieron el 5% en mayo. "Los cinco primeros meses han sido buenos con respecto a los dos años pasados. Desde 2007 no habíamos tenido un respiro. Por primera vez tenemos mejores cifras, y lo más importante, cifras que se han mantenido durante un tiempo considerable", explica Jordi Clos, presidente del Gremio de Hoteles de Barcelona.

Ante el respaldo de las estadísticas, hace unos días, Turismo de Barcelona mostró su cara más optimista. La ciudad, decía su presidente, Joan Gaspart, "ni está en crisis ni está depresiva". A falta de consolidar la mejora, en el sector empiezan a sacudirse las precauciones de meses atrás, cuando, a cada dato positivo, se añadían llamamientos a la prudencia. "Entre mayo y diciembre de este año, por las primeras reservas que vamos viendo, confiamos en que el crecimiento vaya a más. Creemos que el año se cerrará con una mejora respecto a 2009 de entre el 12% y el 15%", señaló Gaspart.

Fernando Echegaray, director del aeropuerto de El Prat, también llama al optimismo: las reservas de slots (derechos de vuelo) para este verano hacen prever un crecimiento de operaciones del 4% y hasta del 9% más de pasajeros. El aeropuerto, un año después de inaugurar la Terminal 1, ha recibido el 1,4% más de viajeros.

Gaspart se pone en el papel de hotelero para pedir a sus colegas que dejen atrás las ofertas: "Es malo ser una ciudad cara, pero peor es convertirse en barata". Los precios deben subir a los niveles de 2007. Esto significa que, de hacer caso al llamamiento, los hoteles aumentarán precios entre el 15% y el 20%. Clos no concretó los cambios de tarifas que estudia el sector, pero sí adelantó que se acabaron los chollos. "Los precios han tocado fondo. Ya no habrá bajadas de precios", aseguró.

La tarifa media diaria de un hotel en Cataluña es de 77 euros, más de 10 euros superior a la media de España, pese a que los precios en Cataluña (el Instituto Nacional de Estadística no refleja cada mes los de Barcelona) aún descendieron en abril. Pero sólo el 1,7% de media, frente a caídas del 10% y el 12% en 2009. No sólo los hoteles están saboreando, según el sector, una mejora respecto a lo más profundo de la crisis. El gasto que los visitantes hacen con sus tarjetas de crédito ha crecido el 17%. Las bajadas del euro de los últimos meses respecto a la libra, confían en el sector, les ayudarán a recuperar parte del gasto de los visitantes británicos. El tirón de los últimos meses, sin embargo, tiene otra nacionalidad: la rusa; los rusos gastaron entre enero y abril el 48% más que un año antes. Los brasileños el 69%, los chinos el 55% y los indios más del 64%. "Pero porcentualmente, los visitantes llegados de estos países son pocos. Debemos seguir apuntando a los mercados que, en realidad, son nuestra base, como el español, el francés y el alemán", apunta Clos.

La plantilla que trabaja en hoteles ha superado por primera vez este año la barrera de los 11.000 empleados. El año pasado cayó significativamente el personal ocupado, pero ahora repunta. "Es un crecimiento ficticio. Son cifras que muestran que hay más trabajadores, sí, pero eventuales y fijos discontinuos. Y siguen llegando cada día personas con cartas de despido", asegura Óscar López, de UGT Cataluña.

Tanto a UGT como a CC OO les molesta el optimismo que muestra el sector cuando habla con los medios de comunicación. "Porque mientras hacen anuncios a la prensa celebrándolo, a nosotros nos lo niegan", se lamentan. En hostelería, apuntan, los empresarios no han querido aceptar una subida del convenio del 1%. "Se amparan en que el sector sigue yendo a peor. Se agarran a esa excusa para contratar menos y pagar peor. Pero luego en público reconocen lo contrario".

El País (http://www.elpais.com/articulo/cataluna/turismo/Barcelona/despega/elpepuespcat/20100620elpcat_4/Tes)

7lSf9DFdtks

La sala gòtica de Can Sagarra serà el punt de partida de les rutes turístiques a Valls
Alumnes de l'Escola Taller han fet la primera fase de les obres

http://avui.elpunt.cat/imatges/33/82/alta/780_008_3382294_74fbdf4881b5767a0a654f44872b3833.jpg
Els alumnes de l'Escola Taller van explicar el resultat de la primera fase de les obres.
Foto: A. ESTALLO.

El segle XXI porta noves usances a emplaçaments que han marcat la història de la ciutat de Valls. La sala gòtica de l'edifici de Can Sagarra, la mateixa que durant el segle XIII va ser el celler de l'Arquebisbe, serà reconvertida en un centre d'interpretació; el punt de partida de totes les rutes turístiques. El projecte tindrà un cost d'uns 300.000 euros.

Setze alumnes de l'Escola Taller de la capital de l'Alt Camp s'han ocupat de retornar part de l'aspecte original a la sala gòtica, on, sobretot, destaquen els arcs i un dels accessos al refugi antiaeri que es va excavar sota la plaça del Blat l'any 1938.

Aquests estudiants de diferents oficis han acabat la primera part del projecte, però l'Ajuntament de Valls té previst fer «una reforma integral» del recinte», com declarava ahir Carme Mansilla, regidora de Barri Antic, que estima que l'operació tindrà un cost de més de 300.000 euros. El consistori ja ha demanat una subvenció per executar la segona fase de les obres, però el pla «és ambiciós i no espera» i, per aquesta raó, els responsables municipals aprovaran avui mateix destinar 25.000 euros a equipar l'antic hospital de Sant Roc, «com a punt zero provisional de les rutes turístiques». Aquest import servirà per dotar l'escenari temporal d'un equip de so, un ordinador i un projector. L'Ajuntament també destinarà 17.000 euros a un muntatge audiovisual que elaborarà l'empresa vallenca Procrea. Finalment, en el sistema d'audioguies en català, castellà, anglès i francès s'invertiran 6.000 euros més.

Paral·lelament, s'ha iniciat un treball de formació de guies, que seran els que acompanyaran els diferents grups que optin per fer alguns dels itineraris per la ciutat.

La sala gòtica és al subterrani de l'edifici porxat que hi ha a la plaça del Blat, un immoble que va ser la casa pairal de la família Sagarra, tot i que el celler de l'Arquebisbe –on el senyor jurisdiccional de Valls recollia els fruits dels delmes que li pagaven els habitants de la vila–, no va ser propietat dels Sagarra fins al segle XVIII. Per la casa van passar l'arxiduc Carles d'Àustria i el príncep d'Armestad, i el poeta Josep M. de Sagarra hi va viure un temps.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/188020-la-sala-gotica-de-can-sagarra-sera-el-punt-de-partida-de-les-rutes-turistiques-a-valls.html

Turisme de Barcelona planteja cobrar un euro per persona i estada

Barcelona podria cobrar un euro als turistes que visitin la ciutat. L'alcalde, Jordi Hereu, s'hi ha mostrat favorable sempre que sigui una mesura d'àmbit estatal i que, per tant, s'estengui a altres municipis.

El debat de la taxa turística s’ha obert durant l’elaboració del pla estratègic de la ciutat. Per primera vegada, els hotelers consideren que la retallada econòmica de les administracions en la promoció turística de la ciutat fa necessari el cobrament d’aquesta taxa, un euro per persona i estada. Els diners es destinarien íntegrament a les iniciatives per atraure més visitants i millorar els serveis. La mesura es podria dur a la pràctica l’any que ve.

Hereu ha explicat que per aplicar aquesta mesura caldria l’elaboració d’una legislació tributària general que permeti els ajuntaments gravar un impost destinat al turisme.

http://www.btvnoticies.cat/2010/07/05/turisme-de-barcelona-planteja-cobrar-un-euro-per-persona-i-estada/

LA CRISIS ECONÓMICA RETRASA UN 50% DE LOS PROYECTOS HOTELEROS

En Barcelona hay 40 establecimientos en construcción | Los proyectos son de cambio de uso o rehabilitación; la nueva construcción ni se considera

LA VANGUARDIA

AINTZANE GASTESI | Barcelona | 08/07/2010 |

El sector hotelero está pagando las consecuencias del pinchazo de la burbuja inmobiliaria y muchos proyectos que se pusieron en marcha en pleno boom están retrasando su fecha de apertura. "Calculamos que el 50% de los proyectos hoteleros que hay actualmente en marcha en la ciudad retrasarán su fecha de apertura uno o dos años a causa de la crisis", asegura Roger Serrallonga, director de la consultora Bric Global. Para la consultora, el 50% de la futura oferta hotelera de Barcelona hasta el 2012, unos veinte hoteles, sufrirá retrasos y, en algunos casos, se frenarán los proyectos.

Muchos de los proyectos han ralentizado las obras a la espera de que amaine el temporal y el mercado turístico se reactive, mientras que otros tienen problemas de financiación. A estas dos causas se suma la nueva legislación de usos hoteleros de Ciutat Vella, que según el director de Bric Global, pone en riesgo hasta 30 proyectos. En el primer semestre del 2010, se han firmado cinco nuevos proyectos hoteleros en Barcelona. Un establecimiento en Arc de Triomf propiedad de Hotusa; un hotel en la calle Fontanella propiedad de Caboel y gestionado por la cadena Room Mate; un establecimiento en la calle Mallorca gestionado por Acta; otro en l'Hospitalet y otro en Sagrada Família que gestiona la cadena Ibis.

Todos los proyectos en marcha son de rehabilitación o cambio de uso de edificios que ya existían; las nuevas construcciones es algo que ni siquiera se considera", asegura Serrallonga. "El mercado del suelo está totalmente parado, a pesar de que los precios han caído hasta la mitad respecto a hace dos años", incide. El valor de suelos y terrenos con uso hotelero, los precios de venta tienen repercusiones un 50% por debajo del 2008.

Sobre las perspectivas de inversión del sector, los principales impulsores de los nuevos proyectos son patrimonios familiares y, en menor medida, los fondos de inversión europeos y estadounidenses. "Los grandes fondos extranjeros empiezan a mostrar interés por el mercado hotelero, tanto en Barcelona como en Madrid, y esperamos una reactivación de las operaciones a final de año", asegura el director del informe de Bric Global. Las cadenas hoteleras han ralentizado su actividad

http://www.lavanguardia.es/economia/noticias/20100708/53959874348/la-crisis-economica-retrasa-el-50-de-los-proyectos-hoteleros-barcelona-sagrada-familia-ciutat-vella-.html

Lleida potencia els seus espais de memòria històrica com a atractiu turístic
En aquesta demarcació es poden visitar 22 dels 71 Espais de Memòria Democràtica que hi ha a tot Catalunya

La Diputació de Lleida ha editat una guia per donar a conèixer, tant a nivell nacional com internacional, els vestigis que queden en el seu territori de la Guerra Civil, la Segona República i la Transició i aprofitar així l'atractiu turístic d'aquest patrimoni històric. La institució lleidatana va firmar aquest dijous un conveni amb el Memorial Democràtic per a l'impuls de la difusió de la Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica.

A Lleida poden visitar-se actualment 22 dels 71 Espais de Memòria Democràtica que hi ha a tot Catalunya i que són representatius de la lluita i els conflictes viscuts en el període que va des de la Segona República fins a la transició democràtica, en el període 1931-1980. Es tracta d'un conjunt patrimonial heterogeni, que abasta des d'itineraris, com el de Vallbona de les Monges, fins a búnquers, com els de Foradada o la Vall de Cardós, o museus, centres d'interpretació i zones que van ser escenari de durs combats entre l'exèrcit franquista i el republicà.

La Diputació lleidatana ha reunit ara en una guia tot aquest patrimoni històric per oferir-lo com un nou atractiu turístic, com ja ho és a la província el turisme d'aventura o l'ornitològic. En concret, s'han editat 10.000 fullets en català i castellà i 6.000 més en anglès i francès. "Existeix una clara voluntat que hi hagi un interès internacional a visitar aquests espais", va assenyalar el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert.

Per al responsable del Memorial Democràtic, la primera institució de l'Estat dedicada a la recuperació de la memòria democràtica, l'objectiu d'aquesta iniciativa "no és fer turisme bèl·lic ni de casc militar", sinó explicar, mitjançant el paisatge i el patrimoni, la història recent del país, perquè s'hi reflexioni. "Només cal tornar a la dictadura per adonar-se de la importància que té la democràcia", va subratllar Miquel Caminal.

Font: http://www.lamalla.cat/infolocal/lleida/article?id=389405

Hi treballaran la Diputació, la Cambra de Comerç, el CESCA i el Consell Comarcal
L'Anoia tindrà un Pla estratègic de turisme
Aquest dimecres, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, el diputat de Turisme de la Diputació, Carles Ruiz Novella i el diputat de Desenvolupament Econòmic i president del Consell Econòmic i Social de la Comarca de l'Anoia (CESCA), Teo Romero, han signat el conveni pel Pla Estratègic de Turisme de l'Anoia al recinte de la Maternitat de Barcelona.

El Pla Estratègic de Turisme marcarà les línies i les actuacions necessàries en relació al desenvolupament turístic de la comarca de l'Anoia. El Pla es realitzarà tenint en compte el potencial que ofereix el territori, així com els productes turístics existents o en desenvolupament, tot analitzant les necessitats de gestió i les millors condicions de viabilitat.

L'anàlisi interna d'infraestructures, equipaments i recursos, així com l'anàlisi externa de la demanda, l'estructura, les competències i els condicionaments de l'entorn permetran obtenir un diagnòstic objectiu de la situació actual i una previsió de les possibilitats futures. Com a resultat, es definirà l'estratègia i els eixos d'actuació per a la seva aplicació.

La Delegació de Turisme i la Cambra de Comerç de Barcelona treballaran en col·laboració amb el CESCA que, mitjançant el Consell Comarcal de l'Anoia, facilitarà la infraestructura necessària per al desenvolupament del Pla Estratègic.

Font: http://www.anoiadiari.cat/noticia/7557/l-anoia-tindra-un-pla-estrategic-de-turisme

El conseller Josep Huguet inaugura a Lleida una nova Oficina de Turisme de la Generalitat

• Acompanyat del director general de Turisme, Joan Carles Vilalta, el director dels serveis territorials del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa a Lleida, Vidal Vidal, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, del delegat del Govern a Lleida, Miquel Pueyo, i el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, el conseller ha inaugurat aquesta nova Oficina de Turisme, ubicada davant l’Estació de RENFE i que coordinarà les altres tres oficines de la Generalitat a Lleida: la de la Seu Vella, l’oficina de l’Aeroport d'Alguaire i la de l’Estació del Tren dels Llacs a Balaguer.

• El Departament, a través de la Direcció General de Turisme, ha destinat 100 mil euros a aquesta Oficina que contribuirà en la promoció i difusió dels productes i reclams turístics que ofereix la ciutat i les comarques del territori lleidatà, com ara el tren dels Llacs, la Ruta dels Castells de Sió, o el Camí de Sant Jaume a Catalunya.

• En el marc de la visita que ha realitzat a la demarcació de Lleida, el conseller ha signat un conveni amb el Consorci del Montsec amb motiu de la posada en marxa del Telescopi Joan Oró. Alhora també ha inaugurat a Àger, a la comarca de la Noguera, el Mirador del Pirineu, el de la Vall d’Àger i el Mirador del Port d’Àger.

El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha inaugurat avui a Lleida una nova Oficina de Turisme de la Generalitat. Acompanyat del director general de Turisme, Joan Carles Vilalta, del director dels serveis territorials del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa a Lleida, Vidal Vidal, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, del delegat del Govern a Lleida, Miquel Pueyo, i el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, el conseller Josep Huguet ha inaugurat aquesta nova Oficina de Turisme que estarà ubicada davant l’Estació de RENFE i que coordinarà les altres tres oficines de la Generalitat a Lleida: la de la Seu Vella, l’oficina de l’Aeroport d'Alguaire i la de l’Estació del Tren dels Llacs a Balaguer.

El Departament, a través de la Direcció General de Turisme, ha destinat 100 mil euros a aquesta Oficina que contribuirà en la promoció i difusió dels productes i reclams turístics que ofereix la ciutat i les comarques de la Catalunya interior, en concret de la plana de Lleida. D’aquesta manera, l’Oficina potenciarà els productes turístics que s’han impulsat durant l’últim any arreu del territori, com ara el Tren dels Llacs, la ruta dels Castells de Sió o bé el Camí de Sant Jaume.

L’oficina està estratègicament situada al davant de l’estació del tren i a l’entrada de la ciutat pel nou pont de Príncep de Viana. Disposa d’una àrea d’atenció al públic a la planta baixa i un altell habilitat per a reunions, petites exposicions i projeccions audiovisuals. També un despatx per a tasques administratives i els serveis corresponents, a més d’un ampli magatzem pel material gràfic. L’oficina, doncs farà difusió de la ciutat de Lleida, de les diverses rutes i atractius turístics de les comarques lleidatanes, sobre Catalunya en general i també de la resta de l’estat.

Amb l’obertura d’aquesta oficina, Lleida esdevé la primera ciutat catalana que compta amb dues oficines d’informació turística de la Generalitat de Catalunya, 4 en total a la demarcació. D’aquesta manera es constata l’aposta del Departament per fomentar el turisme a les comarques lleidatanes.

Posada en marxa del Telescopi Joan Oró per a la recerca científica

En el marc de l’estada que ha realitzat a la demarcació de Lleida, el conseller ha visitat el Parc Astronòmic del Montsec, a Sant Esteve de la Sarga. Amb motiu de la posada en marxa del Telescopi Joan Oró per a la recerca científica, el conseller ha signat amb el Consorci del Montsec un conveni pel qual l’Institut d’Estudis Espacials(IEEC) de Catalunya es fa càrrec de la gestió de l’Observatori Astronòmic del Montsec. En aquest acte han estat presents el delgat del Govern a Lleida i vicepresident del Consorci. Miquel Pueyo, el delgat del Govern al Pirineus i Alt Aran, Víctor Orrit, i l’alcalde de Sant Esteve de la Sarga, Jaume Montanuy.

El Telescopi Joan Oró, es tracta de l'únic telescopi robotitzat de Catalunya destinat a recerca científica que funciona de forma autònoma i un dels més avançats tecnològicament d'Europa. La posada en marxa del telescopi per a investigadors obre el Parc Astronòmic Montsec a la comunitat científica mundial. Així doncs, astrònoms de tot el món es podran connectar al telescopi i investigar el cel des del Montsec, considerat el millor cel de Catalunya per a l’observació nocturna, a causa del seu baix nivell de contaminació lumínica.

El IEEC s'encarregarà de la gestió de l’Observatori, d’aquesta manera centralitzarà totes les demandes d’investigadors, en farà l’avaluació i el seguiment i coordinarà les observacions.

Inauguració dels Miradors del Pirineu, la Vall d`Àger, i del Port d’Àger

El conseller Huguet inaugura també avui al municipi d’Àger, a la comarca de la Noguera, el Mirador del Pirineu, la Vall d`Àger, i el Mirador del Port d’Àger amb els seus respectius planells explicatius. Es tracta d’una iniciativa de l’Ajuntament d’Àger, amb suport del Departament i del Consorci del Montsec, amb l’objectiu d’aprofitar uns punts elevats de gran potencial panoràmic com a nous recursos o atractius turístics, complementaris dels ja existents al municipi com l’ermita de la Pertusa, el congost Mont-Rebei, la futura Casa del Montsec, o diferents circuit de BTT.

• El Mirador del Cap de la Serra es troba a peu carretera C-12, just al cap de la serra d’Àger, davant d’un refugi reconvertit en hotel.

• El Mirador de la Vall, al Coll d’Ares, permet contemplar tota la vall d’Àger.

• I el Mirador del Pirineu, a tan sols 100 metres del primer i abocat a l’altre vessant, ofereix perspectives de la cadena pirinenca i la conca de Tremp.

En tots ells s’han endreçat els entorns, s’han col·locat baranetes de fusta i uns plafons indicatius dels principals elements orogràfics que s’hi poden veure. En aquests sentit el Departament ha destinat 6000 euros per l’execució del projecte que s’emmarca en el Pla de Dinamització Turística (Pladetur).

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=44428

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/d47d50b8.jpg

Telenotícies - 10/08/2010 1.43
Creix el turisme barat a Barcelona

La Guàrdia Urbana de Barcelona ha posat en l'últim any un miler de multes a turistes que dormen dins de cotxes o a la platja. Acostumen a ser joves que no volen anar a hotels o càmpings per estalviar-se diners.



http://www.tv3.cat/videos/3048130

És il·legal dormir a un cotxe?

No, és cutre de collons :D

Ferran Adrià dedicarà la seva "creativitat i talent" a fomentar el turisme a la Costa Brava
El cuiner inicia un projecte en què està inclòs el nou centre de recerca gastronòmica que s'ubicarà a El Bulli
Adrià assenyala que el Govern ha d'aportar "certs recursos" per mantenir Catalunya com un referent internacional

El cuiner Ferran Adrià ha explicat avui que dedicarà "creativitat i talent" a donar forma a un projecte per fomentar el turisme a la Costa Brava en què estarà inclòs el nou centre de recerca gastronòmica que inaugurarà on actualment s'ubica el seu restaurant El Bulli.
zoom Montilla s'entrevista amb Ferran Adrià


Adrià ha avançat als periodistes el seu projecte "embrionari" en la primera roda de premsa que celebra a El Bulli, en què ha estat acompanyat pel president de la Generalitat, José Montilla, a qui li ha assenyalat que la Generalitat ha d'aportar "certs recursos" per mantenir Catalunya com un referent internacional.

"Les idees poden ser gratis, però necessitem gent per portar-les a terme", ha recalcat el cuiner, que s'ha compromès a formar part d'un equip de "pensadors" que dissenyi estratègies innovadores per ajudar a sortir de la crisi el sector turístic a Catalunya.

Adrià ja ha aportat com a primera idea d'aquest projecte incipient crear zones de "pícnic" als parcs naturals de la Costa Brava, cosa que serviria per atraure visitants que "no poden costejar-se anar a menjar a un restaurant".

Curs a Harvard

El cap de cuina d'El Bulli, que el 7 de setembre inaugurarà a Harvard un curs sobre les sinergies entre la cuina i la ciència, ha apuntat que l'objectiu del seu projecte és convertir la Costa Brava en un lloc de referència per crear un nou model de turisme basat en la imaginació i les inversions modestes."No som milionaris, però podem aportar talent, creativitat i innovació", ha insistit Adrià, que opina que un dels principals problemes del turisme de la costa nord de Catalunya és que està limitat a la temporada d'estiu.

Ampliar els atractius turístics que poden disfrutar-se en mesos com el maig i l'octubre és el primer pas, segons el cuiner, per desestacionalitzar el sector, cosa que, ha assegurat, pot ajudar la gastronomia i la imatge de qualitat que s'ha llaurat Catalunya en el món de la cuina.

Sobre el centre d'experimentació gastronòmica que substituirà a l'actual El Bulli a la cala Montjoi, un enclavament natural pròxim a Roses (Alt Empordà), Adrià ha assegurat que la seva forma final "està més definida del que la gent pensa". L'estiu que ve ja estarà en disposició de donar a conèixer la maqueta d'El Bulli del futur i la forma definitiva d'un centre com "no n'hi ha cap altre al món", en què "no només es farà gastronomia, sinó que es regalarà cada dia creativitat per a tothom".

Interessa a Catalunya

Montilla, per la seva part, ha considerat que el projecte que li ha presentat Adrià durant una conversa prèvia a la roda de premsa "està molt ben pensat i interessa molt a Catalunya".

El president ha apel·lat a la creativitat del cuiner per "atraure nous segments de turisme i desestacionalizar-lo", i ha assegurat que lligar la marca El Bulli a la Costa Brava i a la resta del territori és un valor afegit que permetrà continuar "liderant" el turisme a nivell mundial.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/cultura-i-espectacles/20100824/adria-dedicara-seva-creativitat-talent-fomentar-turisme-costa-brava/449650.shtml

La retallada de Ryanair inquieta el sector turístic
La Costa Daurada confia que el xàrter mantingui el flux britànic a l'hivern, però avala la recerca de més companyies

Inquietud, però sense fer saltar les alarmes. Al sector turístic de la Costa Daurada, principal destinació del turisme britànic que utilitza les connexions de Ryanair amb l'aeroport de Reus, no li ha fet gens de gràcia que la companyia irlandesa de baix cost, en començar a operar al Prat, hagi suprimit les destinacions a les illes britàniques des de l'aeroport del Camp de Tarragona per a la temporada d'hivern. De tota manera, les associacions turístiques matisen que el volum de turistes britànics decreix força a l'hivern i que la majoria dels que vénen, al voltant del 90%, ho fan a través de paquets d'operadors turístics que inclouen vols xàrter. “Fins i tot aquest segment podria beneficiar-se de la falta de competència amb vols regulars”, interpreta Joan Antoni Padró, vicepresident de l'Associació Hotelera Salou-Cambrils-la Pineda, que, amb tot, es mostra inquiet per l'efecte d'una “mala notícia” que “psicològicament” afectarà el sector: “A més, amb vista al futur, no es pot fer cap previsió perquè aquesta empresa [Ryanair] és molt especial”, afegia Padró, que avala la reacció de la societat de promoció de l'aeroport –que inclou les principals institucions del Camp– d'anar a buscar noves companyies que puguin cobrir el forat britànic –Jet2 ja vola a Manchester– o obrir noves vies des de Reus.

“El que ha fet Ryanair no és res estrany, però ens fa mala espina”, argumenta el vicepresident de l'associació d'empresaris d'hostaleria de la demarcació, Josep Graset, que també desconfia de les estratègies de Ryanair, però suavitza els possibles efectes immediats de la retallada a Reus, ja que coincideix a destacar la singularitat del modus operandi britànic quant als xàrter i els paquets turístics. Graset també és president de l'associació d'apartaments turístics de lloguer, però la majoria de turistes britànics –el principal mercat estranger de Salou– s'allotgen en hotels.

Graset fins i tot diagnostica que, amb l'estrena de Ryanair al Prat, “la Generalitat [reticent amb la irrupció de la irlandesa a Barcelona] està pagant la factura per l'entrada de Ryanair a l'aeroport d'Alguaire”, a Lleida.

EL PERCENTATGE
10%
dels turistes que van visitar la Costa Daurada
en temporada alta el 2009 eren anglesos, segons
l'Observatori de la Fundació d'Estudis Turístics

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/254525-la-retallada-de-ryanair-inquieta-el-sector-turistic.html

El turisme estival remunta i porta l'ocupació hotelera de Barcelona al 82%
El sector dels apartaments supera el 80% i constata també la «lenta recuperació» del sector
Les reserves creixen 4 punts respecte al 2009 i els preus ajustats es mantenen com a reclam

La intuïció que Barcelona ha viscut un estiu intens a nivell d'afluència turística -en forma de cues en qualsevol atracció, invasió d'autocars i hiperactivitat al centre urbà en ple agost- queda ja avalada per les xifres: l'allau de visitants ha fet remuntar els resultats de l'últim any i guanyar quatre punts d'ocupació hotelera. La capital catalana acumula fins ara una ocupació mitjana del 82%, un resultat més que acceptable en els temps que corren, segons dades del Gremi d'Hotels. Un resultat força similar apunten els apartaments turístics, malgrat que ni uns ni altres s'atreveixen a fer pronòstics per a la tardor davant la tendència cada vegada més gran de reservar a última hora.

El 2010, que ha suposat un baló d'oxigen per al sector, s'ha basat en gran part en la recuperació del turisme britànic, sumada a l'atractiu de dos mercats essencials de proximitat, el francès i l'italià. Final-

ment, el turisme nacional també ha jugat un paper protagonista davant la decisió de moltes famílies espanyoles d'optar per un turisme de distàncies curtes o mitjanes, en detriment dels grans viatges, indica Manel Casals, director general del gremi.

El col·lectiu conclou, a més, que els preus de venda dels allotjaments de Barcelona s'han mantingut o igual o més alts que l'any passat, quan es van haver d'aplicar contundents ajustos. De fet, el juliol es va saldar amb tarifes fins a cinc punts més altes que l'any passat, mentre que a l'agost els ingressos van ser més baixos, tot i que en aquest cas no és significatiu, ja que obeeix al fet que fa un any es va celebrar un congrés de cardiologia que va omplir la ciutat, raona Casals.

Des del consorci Turisme de Barcelona conclouen que l'estiu, que ja s'acaba, ha anat molt bé. Segons les dades que aporten, el juliol va aconseguir un 10% més d'ocupació que l'any anterior, mentre que l'agost (amb xifres de nou distorsionades pel citat congrés) s'ha quedat amb una mica més d'un 5% d'increment. Històricament, l'estiu havia estat temporada baixa per a Barcelona, quan el viatger de negocis deixava de visitar la ciutat, però el creixement del turisme vacacional ha anat equilibrant la balança. Fonts d'Apartur (l'associació d'apartaments turístics) destaquen també un augment dels dies mitjans d'estada.

Enmig d'un estiu òptim per a la ciutat (en termes d'injecció econòmica a través d'allotjament, botigues, restaurants i serveis), les molèsties del turisme (en forma de saturació) s'han viscut més, curiosament, per via de l'anomenat «excursionista» que només ve a passar el dia a Barcelona.

POC RENDIBLE / I és que aquest perfil ha viscut en aquest sentit un estiu efervescent, com va reflectir aquest diari el 26 d'agost passat. L'arribada de turistes que s'allotgen en altres localitats costaneres i vénen a passar una jornada a la ciutat ha generat una caravana d'autocars que en molts moments col·lapsava la plaça de Catalunya i l'entorn de la Sagrada Família. El gremi recorda que aquest tipus de turisme és el menys rendible per a la ciutat. La futura taxa turística, que s'està debatent implantar en el marc del Pla Estratègic de Turisme que s'està ultimant a Barcelona, no tindria efecte sobre aquest col·lectiu (que representa la meitat dels visitants locals) si finalment només s'aplica als que s'allotgen en hotels.

A l'altra cara de la moneda, el turisme d'alt nivell ha tornat a irrompre amb força aquest estiu, amb resultats molt bons a la majoria d'hotels de màxima categoria de la ciutat, indiquen al gremi. Fins i tot els últims incorporats al luxe, el Mandarin Oriental i l'Hotel W han demostrat que no necessiten el públic executiu per poder omplir en ple estiu.

El Periódico (http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/20100908/turisme-estival-remunta-porta-locupacio-hotelera-barcelona/470903.shtml)

Els calçots, els castellers, el Sónar, Montserrat, o la Boqueria són alguns dels 116 símbols que integren el Catàleg d'Icones Turístiques de Catalunya

• El conseller d’Innovació Universitats i Empresa, Josep Huguet, acompanyat del director general de Turisme, Joan Carles Vilalta, ha presentat avui el projecte Icones Turístiques de Catalunya que recull i identifica més d’un centenar dels símbols i manifestacions més significatius de la identitat visual catalana que serviran per projectar Catalunya turísticament.

• El projecte Icones Turístiques de Catalunya es plasmarà amb el Catàleg d’Icones Turístiques adreçat a turistes i visitants; a la ciutadania, i a les institucions i empreses destinatàries de regals institucionals, es distribuirà a partir del mes de novembre i té l’objectiu d’esdevenir una eina que identifiqui els trets diferencials de l’oferta turística del país.

• Per a la seva elaboració s’ha comptat amb la col•laboració d’una Comissió d’Institucions i Experts integrada per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i el Foment de les Arts i del Disseny (FAD).

Els calçots, els castellers, el Sónar, Montserrat, o la Boqueria són alguns dels 116 símbols que integren el Catàleg d’Icones Turístiques de Catalunya. El conseller d’innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, acompanyat del director general de Turisme, Joan Carles Vilalta, ha presentat avui el projecte de les 116 Icones Turístiques de Catalunya que recull i identifica més de mig miler dels símbols i manifestacions més significatius de la identitat visual catalana que poden ser útils per projectar Catalunya turísticament. Aquesta iniciativa es plasmarà en el Catàleg Icones de Catalunya que es començarà a distribuir el proper mes de novembre. En l’acte també hi ha assistit, com a representants de les institucions que han col•laborat en el projecte, Miquel de Moragas, de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Damià Martínez del Museu Nacional d’Art de Catalunya( MNAC), i Oscar Guayabero, del Foment de les Arts i del Disseny (FAD).

El projecte Icones Turístiques de Catalunya recull i identifica els signes o manifestacions més significatives de la identitat visual de Catalunya des del punt de vista turístic. Per a la seva elaboració s’ha comptat amb la col•laboració d’una Comissió d’Institucions i Experts integrada per l’Institut d’Estudis Catalans, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Foment de les Arts i del Disseny (FAD) a més de la Direcció General de Turisme, Turisme de Catalunya i Artesania Catalunya.

Aquest projecte s’emmarca en el Pla Estratègic de Turisme 2005-2010, que preveu —en el programa 3— la identificació i potenciació dels trets diferencials de l’oferta turística, i l’elaboració d’un Catàleg d’Icones, que identifiqui Catalunya des de la perspectiva turística. El projecte es plasmarà en un Catàleg d’Icones Turístiques, que s’editarà en format paper i que es distribuirà a partir del proper mes de novembre. El Catàleg d’Icones Turístiques té l’objectiu d’esdevenir una eina adreçada a agents públics i privats interessats en la creació, promoció i comunicació de producte turístic.

En aquest sentit, el conseller ha assenyalat que “ens trobem davant un treball inèdit que ha requerit d’un gran esforç de creativitat, imaginació i treball persistent”. També ha destacat la feina de país que representa aquesta iniciativa “amb aquesta feina al voltant de les icones, deixem una feina de país planificada”. Així mateix, el conseller Huguet ha apuntat que aquest projecte ”és una proposta d’infraestructura de país, al servei de la promoció internacional i turística, d’impuls de la creativitat artesanal i artística, una instrument de generació de negoci i de comerç”.

Durant l’acte el conseller Huguet ha assenyalat exemples de les 116 icones principals que integren aquest projecte: com els calçots, els castellers, el festival de música el Sónar, Montserrat, o la Boqueria. També des de la Nova Cançó, fins al correfoc, passant pel patrimoni romànic com el Pantocràtor de Taüll, la típica figura del Caganer, la Sagrada Família, el Canigó, el conegut quadre del pintor Casas i Pere Romeu en un tàndem, el panot de les quatre pastilles, o el Castell de Miravet, o la setrillera marquina, entre d’altres.

En aquest sentit el conseller ha destacat que “no hi ha dubte que el projecte és un projecte viu, i que en el futur haurà d’evolucionar, donat que el patrimoni del país és viu, la cultura i els pobles evolucionen, i les formes de representació simbòlica no resten al marge dels canvis”. A més també ha afegit que “estem convençuts de la utilitat d’aquest catàleg, que inspiri a totes les persones turísticament o emocionalment fidelitzades amb Catalunya i als professionals que s’esforcen i treballen per millorar l’activitat turística a casa nostra”.

El projecte Icones Turístiques de Catalunya

L’estudi d’Icones de Catalunya defineix les referències i elements del patrimoni tangible i intangible de Catalunya, que es consideren icones representatives, segons la seva capacitat d’expressió simbòlica, sempre des de la perspectiva turística.

Pel que fa a la classificació segons la seva naturalesa, hi ha icones tangibles (naturals o humanitzades), intangibles (vinculades a la tradició o contemporànies) i personatges (referents a personatges històrics, contemporanis o de ficció). Segons l’àmbit temàtic, el projecte classifica les icones en àmbits relacionats amb la cultura, arts i ciència; natura i territori; esports i esdeveniments. D’altra banda les Icones, per ser representatives del país, han estat concebudes a partir de la seva vinculació amb els productes i destinacions turístiques que singularitzen Catalunya com a destinació integral. D’aquesta manera hi ha una vinculació amb les 10 marques turístiques territorials i, alhora, es vincula amb els segments de demanda i productes turístics (familiar, vacacional, negocis; sol i platja, turisme rural, natura, gastronomia, salut i benestar, cultura, etc.)

El projecte assenyala que les icones s’associen a una sèrie de valors que cal transmetre als públics objectius dels mercats emissors com són: la identitat/origen, autenticitat/singularitat, cultura/patrimoni, tradició, Mediterraneïtat/cruïlla de cultures, qualitat, modernitat/innovació, contemporaneïtat, universalitat, i genialitat, entre d’altres. Van adreçades a turistes i visitants, tant autòctons com forans; a la ciutadania, en general, i a les institucions i empreses destinatàries de regals institucionals.

Aquestes icones es materialitzaran en diverses expressions tangibles, com línies de marxandatge de suport a la promoció turística, souvenirs, regals institucionals, artesania (com les Empremtes de Catalunya), material per a publicacions, guies, webs i fulleteria, i qualsevol article o producte que pugui ser d’interès per al consumidor.

Elaboració del catàleg d’Icones de Catalunya

Una icona és un signe que manté una versemblança amb una realitat determinada i que és fàcilment reconeguda a partir de la seva capacitat d’expressió simbòlica. Les icones es construeixen i evolucionen a partir de processos socials, culturals i científics. En aquest sentit, és tant important el criteri que marquen els cànons científics, artístics i culturals o les opinions dels experts a l’hora d’assenyalar i explicar l’excepcionalitat d’un element patrimonial o la singularitat d’un tret identitari, com també és important el reconeixement popular i l’acceptació per part de la comunitat com a símbol reconegut, valorat i apreciat.

En aquest projecte s’ha treballat per identificar els referents icònics que millor representen i singularitzen Catalunya des de la perspectiva turística, tant per la pròpia ciutadania com pels estrangers que visiten Catalunya. El catàleg d’icones identifica visual i conceptualment un univers d’elements i significats del patrimoni cultural, natural i social de Catalunya en sentit ampli, tan tangible com intangible, que defineixen Catalunya com a país, com a poble i com a destinació turística.

Durant els dos anys de duració del procés d’elaboració s’ha desenvolupat un treball en diferents etapes:

Després de definir el projecte, el procediment i els participants, es va elaborar un sistema de classificació per abastar tota l’amplitud dels àmbits temàtics rellevants del patrimoni tangible i intangible d’un país.

• En segon lloc es va iniciar el procés d’identificació i recollida de tots aquells referents conceptuals, per a cadascun dels diferents àmbits temàtics, que millor projecten i singularitzen Catalunya i el tarannà del país i la seva gent, des de la perspectiva dels visitants.

• En tercer lloc, es va prosseguir amb un difícil procés de selecció i de fusió de referents, destil•lant-ne els elements icònics principals.

• Finalment, es va procedir a la validació definitiva de les 116 referències més importants a partir dels criteris de singularitat, potència icònica i reconeixement simbòlic, tant pels cànons científics com per l’acceptació popular.

• Edició del Catàleg.


Per abordar aquest procés de selecció i fusió, es van conceptualitzar les icones com a constel•lacions de significats organitzats en tres parts:

• La “icona principal”, com a referent icònic i signe concret d’un conjunt coherent més ampli.

• Les “extensions de la Icona”, enteses com a sub-icones que emanen i es defineixen dins el camp semàntic de la icona principal.

• Les “associacions de la Icona”, enteses com a elements directament relacionats per associació amb la icona principal si bé en resten fora del camp semàntic, ja sigui perquè són circumstancials de temps, de lloc o de naturalesa diferent.

D’aquesta forma s’ha pogut captar tota l’amplitud de cadascuna de les 116 propostes, recollint tot un conjunt de significats i sub-icones relacionades directa i indirectament a l’entorn de la icona principal.

Llistat 116 Icones:

Segons l’àmbit temàtic, el projecte classifica les icones en àmbits relacionats amb la cultura, arts i ciència; natura i territori; esports i esdeveniments.

CULTURA

HISTÒRIA

PREHISTÒRIA
1. Les pintures rupestres del Cogul

HISTÒRIA
2. La portalada del monestir de Ripoll
3. Jaume I i els sepulcres reials
4. Serrallonga i Perot Rocaguinarda
5. Rafael de Casanova i les restes de la Barcelona destruïda

LLENGUA, LITERATURA I PENSAMENT

LLENGUA
6. A. El Diccionari de la Llengua Catalana
B. Les Homilies d’Organyà

LITERATURA
7. Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell
8. Canigó, de Jacint Verdaguer
9. A. Terra Baixa, d’Àngel Guimerà
B. El Cafè de la Marina, de Josep Maria de Sagarra
10. A. La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda
B. Incerta glòria, de Joan Sales
C. Homenatge a Catalunya, de George Orwell
11. A. Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu
B. El quadern gris, de Josep Pla

PENSAMENT
12. Ramon Llull

GASTRONOMIA
13. Els vins Catalans
14. El cava
15. El pa amb tomàquet
16. La llonganissa
17. Els calçots
18. La crema catalana o de Sant Josep
19. El rovelló
20. El Bulli

CULTURA POPULAR I SOCIETAT

CULTURA POPULAR
21. La processó i la dansa de la mort de Verges
22. La Diada de Sant Jordi
23. La Moreneta
24. La festa de la Patum
25. La foguera de Sant Joan
26. Els castellers juny-setembre
27. El correfoc
28. El caganer

SÍMBOLS, SOCIETAT I POLÍTICA
29. Les quatre barres
30. A. El Llibre del Consolat de Mar
B. L’Hereu i la Pubilla
31. El domini .cat

MARQUES COMERCIALS
32. Chupa Chups

ESPORTS I ESDEVENIMENTS

33. A. El Palau Nacional (1929)
B. L’Estadi Olímpic Lluís Companys
34. Els Jocs Olímpics de Barcelona’92
35. El Barça i el futbol català
36. La Penya i els clubs Catalans
37. El Circuit de Catalunya

ART

ARTS PLÀSTIQUES

PINTURA
38. El MNAC, Museu Nacional d’Art de Catalunya
39.El Pantocràtor de Sant Climent de Taüll
40. El Frontal d’altar d’Avià
41. Les pintures murals de la conquesta de Mallorca
42. Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem
43. Les Senyoretes d’Avinyó de Picasso
44. La masia de Miró
45. La persistència de la memòria de Dalí
46. Les quatre cròniques de Tàpies

ESCULTURA
47. L’Esculapi d’Empúries
48. A. El davallament d’Erill la Vall
B. La Majestat Batlló
49. Sant Carlemany
50. A. El Desconsol, de Josep Llimona
B. La Montserrat, de Juli Gonzàlez

ARQUITECTURA
51. L’amfiteatre romà de Tarragona
52. Les esglésies visigòtico-romanes
53. El monestir de Sant Pere de Rodes
54. El castell de Miravet
55. Santa Maria del Mar
56. La Seu Vella de Lleida
57. A. La plaça del Rei
B. El Saló del Tinell
58. Els Reials Col•legis de Tortosa
59. La masia catalana
60. El trencadís modernista
61. A. La Sagrada Família
B. La Pedrera
62. El Palau de la Música Catalana
63. Les cooperatives de Pinell de Brai i de Gandesa
64. A. El Pavelló Alemany de Mies Van de Rohe
B. La Fundació Miró
C. La Casa Bloc
65. A. L’Edifici Walden
B. L’Avinguda Icària
66. A. La Torre Agbar
B. La placa fotovoltaica i l’edifici Triangle del Fòrum de les Cultures

ARTS ESCÈNIQUES

MÚSICA I DANSA
67. La sardana i la tenora
68. El cant de la senyera
69. El Gran Teatre del Liceu
70. Pau Casals
71. “Paraules d’amor”, “L’Estaca” i “Diguem No” (La nova cançó)
72. El meu avi
73. El “Mig Amic” de Peret
74. El Sónar

CINEMA
75. « Un chien andalou » de Luis Buñuel
76. Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges

TEATRE
77. “Els pastorets”
78. El “Naumón” de la Fura dels Baus

ARTS DE L’OBJECTE

DISSENY
79. A. “Barricada al carrer Diputació” d’Agustí Centelles
B. Els cartells de la República de Carles Fontserè
80.La “Setrillera Marquina”
81.El “Flash Flash” de Leopoldo Pomés
82. Les tres bessones
83.El Cobi de Barcelona’92

MODA
84. Antonio Miró
85. A. Custo Barcelona
B. Josep Font
86.La col•lecció permanent del Museu Tèxtil i d’Indumentària (DHUB)

ARTESANIA
87. L’espardenya
88. El porró
89. El mocador de farcell
90. La barretina
91. Les rajoles d’art i oficis

CIÈNCIA I TECNOLOGIA

ENGINYERIES
92 A. Les colònies industrials
B. “La Berguedana”
93. El submarí de Narcís Monturiol
94. El Sincrotró Alba

TÈCNICA I PATRIMONI INDUSTRIAL
95. La volta catalana
96. A. El mNACTEC
B. El Cosmocaixa

NATURA I TERRITORI

FLORA I FAUNA
97. L’alzina i els alzinars
98. El gos d’atura
99. El trencalòs

PAISATGE NATURAL
100. Els horitzons catalans
101. Els Pirineus
102. La Costa Brava
103. El Pedraforca (muntanyes mítiques).
104. El volcà Croscat
105. Montserrat
106. El Delta de l’Ebre

PAISATGE URBÀ
107. La trama Cerdà
108. El centre històric de Girona
109. La Rambla de Barcelona
110. El moll de la Fusta
111. El panot de les quatre pastilles.
112. El fanal i el banc del passeig de Gràcia
113. De Quílez a Vinçon

ESPAIS DE CONVIVÈNCIA
114. La Boqueria
115. La plaça Major de Vic
116. El passeig de Mar de Caldetes

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=50367

Els hotels de 4 estrelles o més hauran d'oferir productes de proximitat a l'esmorzar

Els hotels de 4 estrelles o més hauran d'incloure el pa amb tomàquet i altres productes de proximitat, com els embotits, entre l'oferta d'esmorzar. Aquesta és una de les novetats del decret d'allotjaments turístics que ha aprovat aquest dimarts el Consell de Govern. Per primera vegada es valorarà la qualitat dels serveis, i no només els metres quadrats, per decidir la categoria de l'hotel. Una altra novetat és que les pensions hauran de tenir bany a cada habitació.

La qualitat dels serveis es tindrà en compte per primera vegada per determinar la categoria d'un hotel, que fins ara es calculava per l'amplitud de les habitacions. Els criteris nous valoraran aspectes com ara si ofereixen accés a internet, assecador de cabells, productes d'higiene personal o dos tipus de coixins a les habitacions.

També hi haurà requisits indispensables per assolir una categoria de 4 estrelles o superior, com ara oferir productes de proximitat a l'esmorzar. Així, per exemple, caldrà que ofereixin pa amb tomàquet o embotits de la zona.

La normativa regula per primera vegada les categories 4 estrelles superior i gran luxe, que fins ara només existien "de facto". El decret també preveu el reconeixement dels establiments de turisme familiar, amb habitacions de quatre places, i unifica les categories de les pensions, que a partir d'ara hauran de tenir un bany a cada habitació.

http://www.3cat24.cat/noticia/951566/economia/Els-hotels-de-4-estrelles-o-mes-hauran-doferir-productes-de-proximitat-a-lesmorzar

Catalunya va rebre un 4% més de turistes el 2010

• Els 53 milions de turistes del 2010 a l'Estat encara estan per sota de la xifra rècord de 59,2 milions de visitants del 2007

El sector turístic va tornar a créixer a l'Estat espanyol el 2010 amb un total de 53 milions de visitants estrangers, un 1,4% més que l'any anterior. El ministre d'Indústria, Comerç i Turisme, ha explicat que preveu que aquest 2011 el turisme creixi un 2% a l'Estat. Catalunya ha incrementat els turistes rebuts per sobre de la mitjana, amb el 4%. Canàries ha estat l'única autonomia que ha tingut un increment de més del 5% de turistes. Balears i Andalusia han tingut un creixement similar a Catalunya, mentre que el País Valencià i Madrid han estat les úniques autonomies que han patit descensos pel que fa a la recepció de turistes.

Segons les dades provisionals del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, el sector va registrar dades positives després de dos anys de caigudes per la crisi. El 2009, el nombre de turistes estrangers va retrocedir un 8,7% i el 2008 la caiguda havia estat del 2,3%. La remuntada de l'any passat encara va quedar per sota de les xifres rècord registrades el 2007, quan 59,2 milions d'estrangers van visitar Espanya. L'augment de turistes de 2010 també va anar acompanyat d'un increment de la despesa del 2,5% respecte l'any anterior. L'import que van deixar els visitants a tot l'Estat va ascendir a 49.140 milions d'euros.

http://www.ara.cat/economia/turistes-estrangers-2010-Espanya_0_406159650.html

Hola a todos.No se si este es el hilo adecuado para preguntar, pero es que en febrero voy con mi mujer a pasar un finde a Barcelona y me gustaria asesoramiento sobre qué zona elegir para quedarnos y qué ver en el tiempo que vamos.

El avion sale de Badajoz el viernes 11 de febrero sobre las 17h, con lo que llegaremos a Barna sobre las 19h más o menos, con lo cual entre que llegamos al hotel y demás poco tiempo tendremos.Asi que el sabado será el día grande:) ya que el domingo pillamos el avion sobre las 17h, también.

Por eso me gustaria que si pudierais, me recomendarais un hotel y una zona para movernos.Para dormir, la verdad es que con un lugar apañaete nos basta, por lo que no buscamos hotelazo.

Yo trabajo para una empresa catalana con sede en Barna y me han recomendado quedarme por Plaza Cataluña y Rambla, pero me gustaria tener más opiniones, ubicaciones, lugares a visitar, lugares donde tapear, etc.

Pues nada, muchas gracias de antemano y espero que el tiempo acompañe y que mi tercera visita a Barcelona sirva para conocer por fin la ciudad ya que hasta el momento sólo han sido visitas por trabajo en las que poca cosa se puede ver.

un saludo de un pacense:)

Bueno pues espero que te lo pases bien, yo personalmente eligiría el H10 de Plaza Catalunya, o algún otro del centro, que suelen estar bien. Te puedo recomendar dos tipos de sitios, si quieres hacer lo típico de turista o si quieres moverte tu solo y apañarte.

#Si quieres hacer el turista:
-Plaza Catalunya para abajo, seguir las Ramblas, al final llegarás al monumento a Colón y al mar, cerca està el centro comercial Maremagnum y el Port Vell. Coje el bus turistic para la Sagrada Família o Camp Nou y para acabar ves a la zona de la plaza Sant Jaume a ver el centro.
#Si quieres descubrir tu solo
-Dirígete al Portal de Àngel, que está en la derecha de la Plaza Catalunya, baja por el y llega a la plaza de la Catedral, sigue por el carrer del Bisbe hasta la plaza Sant Jaume y metete por el barrio judío. Baja las Ramblas, llega a Colón y sigue el paseo marítimo hasta la Barceloneta, está bien para comer, y si te has quedado con ganas de mas, ves al Paseo de Gràcia y mira la Pedrera y la casa Batlló, y para acabar tomate un chocolate con una ensaimada en el horno la Pallaresa de la calle Petrixol, cerca de la Plaça del Pí.

Espero que te sea de ayuda.:cheers:

^^
También és muy recomendable visitar El Born (cruzando Via Laietana), la zona de la Diagonal a su paso por el centro comercial L'Illa y subiendo hasta Passeig de Gràcia me parece espectacular y seguro fliparás. Otra zona muy recomendable és el Paralelo y en especial por la noche los baretos de Poble Sec (son de un royo alternativo, y el ambiente és sin duda especial..).. y por la mañana si hace un buen dia, te recomiendo que desde la Vila Olímpica (las dos torres de 150 metros) vayas paseando por el paseo marítimo hasta llegar a la zona de Diagonal Mar, y descubrir los nuevos espacios que ha ganado la ciudad por esta parte. Puedes hacer recorridos a bordo de bicis de alquiler, o mediante unos coches biplaza amarillos descapotables que son una pasada.

Un saludo!

^^ El Born me encanta :drool:


Per cert algú coneix la Residencia Salesiana Martí-Codolar ?
http://www.booking.com/hotel/es/seminari-salesia-casa-d-acollides-marti-codolar.html?label=gog235jc;sid=7a3ed5f8132d5b012d6d5b66bfa680a4;checkin=2011-01-27;checkout=2011-01-28

A finals de gener he de passar-me per Barna, i em surt a uns 30 euros. Fa bona pinta, però no se XD Jo crec que més barat i per aquella zona no trobaré res més, no?

Per cert algú coneix la Residencia Salesiana Martí-Codolar?[...]Jo crec que més barat i per aquella zona no trobaré res més, no?

Vols dir que vols que sigui a Horta? O una mica apartat del centre?

Jo a aquesta residència hi anava amb els salesians de petit. Segons el que recordo, fins al metro s'ha de caminar una mica més del que sembla al mapa, entre pujades, baixades i "rodeos". Els jardins del lloc estaven bé, però l'ambient, almenys a finals dels 90-inicis dels 2000, a mi em semblava una mica massa sectari, la veritat.

Com a alternativa, només et puc recomanar "best location b&b", que com el nom indica, és un bed&breakfast a c/Mallorca amb Rambla Catalunya, és a dir, força ben situat.
http://www.hostelsclub.com/hostel-es-3187.html
El van fer servir els pares de la meva xicota i en van quedar encantats: deien que volien adoptar l'encarregat, pobre home XD
L'únic "però" que hi vam trobar (va ser fa un any just) va ser que no hi havia cap cartell al portal, així que vam haver de trucar l'encarregat perquè ens confirmés que no ens havíem equivocat. "Igual que te digo trigo, te digo rodrigo"!

Bé, ja ens explicaràs en qualsevol cas, bona sort escollint! ;)

^^ El Born me encanta :drool:


Per cert algú coneix la Residencia Salesiana Martí-Codolar ?
http://www.booking.com/hotel/es/seminari-salesia-casa-d-acollides-marti-codolar.html?label=gog235jc;sid=7a3ed5f8132d5b012d6d5b66bfa680a4;checkin=2011-01-27;checkout=2011-01-28

A finals de gener he de passar-me per Barna, i em surt a uns 30 euros. Fa bona pinta, però no se XD Jo crec que més barat i per aquella zona no trobaré res més, no?

La residència és molt correcta, res de l'altre món. Amb la feina portem a bastanta gent a dormir allà. L'únic inconvenient, com diuen, és que està a Horta, per la zona de la Vall d'Hebron / Mundet, molt apartat del centre.

Si mires residències, per uns 40€ pots reservar a la residència Barceloneta, a la de la UPF del carrer Pujades (no recordo el nom) o a la d'Arc de Triomf. Totes les reserves es canalitzen a través de la web www.resa.es

Merci Pcongre i Xussep. Doncs em guardaré les dos webs per un altre dia perquè em van super bé per altres dies en que em va millor estar més cèntric, prop de la de Resa que dius vaig estar en un hotel per uns 50 euros, no havia pensat en mirar a Resa.

En aquest dia concret em va més bé aquesta zona perquè he d'anar a Mundet.

La setmana blanca és un fracàs per al sector turístic
El turisme rural serà el menys beneficiat, amb el 10 % més de reserves, mentre que els allotjaments a les pistes preveuen omplir

Les vacances d'hivern que s'han introduït enguany amb la setmana blanca a les escoles (del 28 de febrer al 4 de març, o del 7 a l'11 de març segons els centres) tindran una repercussió pràcticament nul·la per al sector turístic de les comarques centrals. Si bé l'ocupació en zones properes a les estacions d'esquí mantindrà els nivells elevats que ja sol tenir cada any en aquesta època, l'agroturisme, que es podria beneficiar de les vacances familiars propiciades per la festivitat a les escoles, tan sols preveu incrementar les reserves el 10 % respecte al que és habitual per l'època.

La neu es preveu que serà el principal pol d'atracció durant la setmana blanca. A la Cerdanya, l'estació d'esquí de Masella ha tingut un increment en la venda de forfets de cara a les dues setmanes que seran festives, tot i que és moderat "perquè ja tenim un mercat molt consolidat entre setmana", apunten fonts de l'estació. Això s'ha traduït en els allotjaments a peu de pistes, amb increments de reserves també moderats perquè l'ocupació ja sol ser alta, explica la portaveu de l'Associació d'Hotels i Càmpings de la Cerdanya, Núria Vidal, mentre que a la resta de la comarca "no hi ha gaires reserves, i confiem que n'arribin d'última hora". En general, hi ha la sensació que "la disbauxa que hi ha hagut sobre si finalment es feia o no la setmana blanca" els pot haver perjudicat.

Al Solsonès hi ha una situació semblant. A l'estació de Port del Comte han notat un increment de reserves de forfets per a la setmana blanca, però per contra els ha baixat la de la resta de dies. Aquesta setmana festiva, segons el director de l'estació, Alfons Ferrer, els ha "complicat la situació", ja que les escoles que preveien fer la setmana blanca durant la setmana prèvia a la festiva, han anul·lat. Per tant, comenta Ferrer que "tindrem una setmana amb tot col·lapsat" i la resta seran fluixes.

Pel que fa a l'ocupació, a l'hotel Golf Natura, del Port del Comte, en aquestes dues setmanes ja tenen pràcticament al 80% d'habitacions reservades, un factor "positiu" segons fonts d'aquest establiment, que han notat un clar increment.

A l'hotel Serhs Ski Port (a peu de pistes) comenten que, per la visita dels escolars, durant els mesos de febrer i març normalment ja tenen ple entre setmana, i per tant tampoc no notaran gaire la diferència. Pel que fa als establiments de la vall de Lord, Josep Llohis, de l'hostal Piteus, de Sant Llorenç de Morunys, ha explicat que "ja tenim algunes reserves per a aquestes setmanes", si bé apunta que darrerament la gent va a última hora i, per tant, confia que "n'hi haurà més". Jaume Fruitós, que té establiments rurals, ja té les reserves al 100% per a aquesta setmana.

Tanmateix, els efectes de la setmana blanca es preveuen escassos per al turisme rural. El president de la Federació d'Agroturisme Interior (que agrupa pràcticament tot l'àmbit de la Catalunya central), Josep M. Solé, explica que, si bé hi ha hagut un increment important de trucades per demanar informació, tan sols es preveu un increment del 10 % de mitjana en el número de reserves respecte als altres anys en aquesta època. A més a més, es mantenen les estades curtes, i com a màxim "el client es limita a allargar el cap de setmana un parell de dies més", i en alguns casos apunta que és un dels dos cònjuges qui es queda amb els fills, mentre que el dilluns l'altre se'n tornarà a treballar. Tanmateix, afegeix que aquest 10 % "és benvingut" sempre que no s'acabi restant d'una altra època de l'any.

Propostes a Berga i Montserrat
La setmana blanca ha despertat l'interès per organitzar promocions especials per part d'alguns establiments turístics de la Catalunya central.
El càmping Berga-Resort manté els preus promocionals de la temporada però aquests dies introduirà un servei de monitoratge amb casals per a nens, i la segona setmana un circuit d'aigües termals per a les famílies. En aquest cas, les reserves "van més bé del que ens pensàvem", explica la cap de màrqueting, Marta Barniol, amb nivells que a hores d'ara ja superen més del triple les que hi sol haver els altres anys en aquesta època. Tanmateix, admet que aquesta ocupació no compensa la baixada de clients que hi ha a final d'estiu a causa de l'avançament del curs escolar.

Pel que fa a Montserrat, també ha afegit activitats i un monitor com a paquet addicional a la seva oferta habitual per a qui faci estada mínima de 5 nits a les cel·les o a l'hotel durant la setmana blanca. Tanmateix, en aquest cas no hi ha la demanda esperada, segons fonts de la central de reserves, i es preveu que l'ocupació es mantindrà al voltant del 40 % que ja hi havia els altres anys. En principi, es descarta que sigui per una qüestió de preu, que es considera "raonable", sinó més aviat per les dificultats d'organització familiar.

Font: http://www.regio7.cat/bages/2011/02/04/setmana-blanca-fracas-al-sector-turistic/126850.html

La poca demanda deixarà buides les cases de colònies
El desconcert sobre l'obligatorietat de la setmana blanca i el sobrecost d'unes vacances afegides ha fet recular l'interès inicial per les colònies

La setmana blanca tindrà una incidència pràcticament nul·la pel que fa a l'ocupació a la major part de les cases de colònies de les comarques centrals, i en general tan sols es preveu que en puguin sortir lleugerament beneficiades les que se situen més a prop de les estacions d'esquí. Tot i l'interès que semblava que hi podia haver hagut inicialment per les trucades rebudes sol·licitant informació, al final la demanda per part de les AMPA i centres escolars ha estat minsa, fins al punt que moltes cases de colònies han desprogramat les activitats previstes i entre setmana estaran quasi buides.

Una gran part de les famílies han optat per deixar els nens a casa o, com a màxim, per apuntar-los als casals que organitzen ajuntaments i AMPA. En tot cas, s'ha mirat d'evitar el cost addicional que suposa portar els nens a unes colònies afegides a les que ja es fan a la primavera o a l'estiu i a les quals "les famílies ja estan més avesades", tot i que hi ha qui ja en feia per anar a esquiar. Ho apunta Jordi Reixach, responsable de Can Vilalta de Moià: "ha trucat molta gent, però quan els dius el preu diuen que no". Tanmateix, hi ha poc marge de maniobra perquè "el cost és el mateix que el de la resta de l'any, amb monitors, cuina, personal de neteja, o material...". També als Oms, de Sant Jaume de Frontanyà, es troben en una situació similar, i tot i que tenen preparades unes colònies d'anglès, només les faran "si tenim prou nens", explica M. José García.

Diu que es preveu un bon estiu, però "la setmana blanca és el primer cop que es fa i no tothom té recursos. La crisi es nota". Al Xaloc, de Calders, també depenen de com acabi sent la demanda abans de decidir-se si faran colònies o no, mentre que als Camps de Vilarrasa de Vilada sí que en faran, tot i admetre que "aquesta setmana no ens serveix per a res, perquè no totes les famílies es poden permetre colònies a l'estiu i també ara", explica el seu responsable, Candi Casals. A Can Joval, de Clariana, preveuen cap al 20 % d'ocupació, "tot i que n'esperàvem una mica més", diu Elena Garcia.

Desconcert en l'organització
A la Censada, de Montbui, la setmana blanca tampoc no desperta "cap mena d'expectativa", explica la seva responsable, Lídia Coca, i en gran part ho atribueix "al batibull organitzatiu i a la incertesa" que hi ha hagut. I és que s'ha passat de l'obligatorietat a l'opcionalitat de fer-la en poc temps, i en general es pensa que això ha desorientat i desmotivat famílies i AMPA. La Carral, al Solsonès, ha anul·lat les ofertes previstes perquè les reserves ja eren escasses i encara es podrien haver frenat més quan es va deixar triar. Una situació que també temen a Can Puig, de Sant Salvador de Guardiola, on "prevèiem moltes sol·licituds, però de moment l'ocupació és molt baixa i no sabem si acabarem fent res", explica el seu responsable, Peter Schwab.

A tota aquesta incertesa s'hi afegeix el boicot d'alguns centres a les colònies com a protesta contra la privació de la setmana intensiva del juny que preveia el Govern; "i la desorganització que hi ha hagut", diu el director de l'alberg La Closa, de Castellar de n'Hug, Eduard Coronado. Explica que la setmana d'esquí que ja muntaven algunes escoles enguany es concentra en uns dies concrets en què els mestres faran vacances i se'n desentenen, "especialment a la pública", considerant el ressentiment que hi va haver per la qüestió de la jornada intensiva. Diu que la responsabilitat de muntar-les ha passat a les AMPA, "que hi posen molta voluntat, però per a elles és una novetat i en molts casos han optat per no fer-la". També Núria Biliellas, de La Figuera de Castellnou, pensa que aquesta protesta hi pot haver influït, i troba incongruent organitzar una setmana blanca de colònies poc abans d'obrir la temporada primaveral amb més colònies per Setmana Santa, ja que creu que els pares no hi portaran els nens dos cops tan seguits.

Aquesta opinió també la comparteix Yose Merino, de la casa Ridolaina de Bellver, on es preveu entre el 20 i el 50 % d'ocupació, "tot i que semblava que havia d'haver-n'hi molta, i no ha estat així". I és que a les zones més properes a les estacions d'esquí és on s'espera més moviment". Al Mirador, de la Coma, hi haurà ple absolut, assegura Carme Muntada. També es cuida de Can Bajona, de Clariana, on també es preveu una bona ocupació, sobretot els dies que es muntaran sortides a la neu. A la casa Pedraforca, de Saldes, també estan satisfets, tot i admetre que no hi haurà tanta demanda com es pensaven.

Font: http://www.regio7.cat/bages/2011/02/04/poca-demanda-deixara-buides-cases-colonies/126851.html

Turoperadors europeus se centren en destinacions catalanes com a alternatives a Tunísia i Egipte
Cadenes hoteleres com Riu tenen actualment tancats tots els seus establiments al país tunisià

La inseguretat creada a Tunísia i Egipte pels recents successos polítics que afecten a aquests països ha començat a tenir repercussions en la indústria turística catalana. Grans operadors turístics britànics, italians i fins i tot un de rus, s'han posat en contacte amb les organitzacions de promoció turística a Catalunya per informar-se sobre eventuals alternatives a les citades destinacions africanes.

Octavi Baró, secretari del patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, considera d'entrada que “en aquests moments no hi ha moviments molt visibles, la temporada queda encara llunyana”, però “hem rebut una consulta interessant d'un turoperador britànic requerint informació per veure si pot enviar-nos turistes que haurien pensat dirigir a Tunísia”.

Des de la Diputació de Tarragona es vol puntualitzar: “Ningú s'alegra de les desgràcies d'altres”, però considera, no obstant això, que els desviaments de turisme d'unes zones amb convulsions polítiques cap a unes altres són situacions habituals. Fa uns anys es va produir l'acolliment a Espanya de turistes del centre d'Europa que eren clients de la zona adriática, l'antiga Iugoslàvia. Després, aquests moviments s'han reconduït i els fluxos han tornat a la zona d'on van marxar, però també “alguns contingents van arribar a Espanya i alguna cosa va quedar” diu Baró. En el mateix sentit, Turquia es va perfilar com un substitutiu de la zona balcànica.

Mercat rus
Les crisis d'origen polític produeixen altres resultats de vegades inesperats i no tan positius. Baró comenta que un gran operador turístic rus té ara algunes dificultats perquè el seu mercat emissor té una gran vinculació amb Egipte. Els enviaments de personal s'han parat i l'empresa podria, a causa de l'impasse, sofrir alguns problemes econòmics que repercutissin en altres mercats.

En el patronat de turisme Costa Brava Girona, també ha notat algun efecte relacionat amb la crisi nord-africana. Dolors Batallé, directora d'aquesta entitat vinculada a la Diputació, explica que “encara que és una mica prematur hem detectat que hi ha turoperadores que exploren alternatives”. Concretament, “fa molt poc un important operador turístic italiana ens ha demanat informació exhaustiva sobre la nostra oferta en la Costa Brava”. Aquesta informació, segons Batallé, és un pas previ al fet que puguin fer una proposta als seus clients finals. En concret, els italians estaven interessats per plantejaments culturals que poguessin ser alternatius a la destinació egípcia.

Sol i platja
Un altre operador que ha contactat amb el patronat de la Costa Brava ha estat un de capital britànic. Segons Batallé, les consultes en aquest cas passaven per oferir propostes “de sol i platja” que poguessin suplir les de Tunísia. Malgrat això, “estaven interessats en un tipus d'ofertes de qualitat i en un servei molt acurat”. De moment són converses exploratòries, però, malgrat la desgràcia, en l'organisme gironí tenen clar que ampliar clientela sempre és una oportunitat.

Els responsables consultats per Economia Digital qualifiquen de manera diferent els casos tunissià i egipci. En el primer es tracta d'una destinació de “sol i platja” que pot ser assumida per altres zones a la Mediterrània amb altres característiques però un producte semblant. En el cas d'Egipte,allò que atreu als turistes és l'oferta monumental: “Les piràmides no es troben en una altra part del món”, asseguren. Per tant els turistes que vulguin veure aquests monuments tornaran allí quan la situació es calmi, opinen.

Desgràcia aliena
Amb gran prudència s'expressa també Francisco Carnerero, president de l'Associació Catalana d'Agències de Viatges (ACAV): “No m'agradaria que de cap manera s'entengués que es fan càbales sobre la desgràcia aliena”. “L'usual en aquests moments és que els grans emissors internacionals encara no hagin reaccionat, però en poc temps si segueix la situació doncs hauran desviaments de viatges cap a altres zones més tranquil·les”.

Carnerero considera que les zones costaneres d'Espanya poden aspirar a atreure part de la demanda, per exemple de turistes del centre i nord d'Europa que fins ara anava a Tunísia, encara que “els preus aquí són més elevats”. Per contra, el mercat espanyol ofereix una oferta més transversal, especialment pel que es refereix a la conjunció de serveis i a aspectes com la seguretat.

Pel que es refereix a l'oferta que representa Egipte, Carnerero considera que és difícilment reemplazable. Aquell país concentra un tipus de turisme amb interès arqueològic i també atret per valors paisatgístics únics com el mar vermell.

Turquia, a l'aguait
Sigui com sigui, el directiu d'ACAV creu que “una vegada que acabin les situacions excepcionals el flux de turistes cap a destinacions com Tunísia o Egipte retornarà”. De moment, i sense “tenir dades, només impressions, crec que clients del nord d'Europa poden enviar turistes cap a Espanya i altres destinacions com Turquia, encara que l'augment no passarà del 2% o el 3%, però en mercats madurs com l'espanyol aquest percentatge és important”, rebla.

Però la crisi afecta negativament en forma directa a empreses espanyoles, com la cadena hotelera balear Riu. Aquest grup té a Tunísia nou hotels, amb categories de 4 a 5 estrelles, i la majoria amb la característica del tot inclòs. Tots ells en règim de gestió. Actualment tots estan tancats encara que el grup té els equips humans preparats per reprendre el servei quan es tranquil·litzi la situació.

A més, Riu té el ClubHotel Riu Palm Azur, de 4 estrelles i 400 habitacions, que està situat també a la Illa de Djerba i la seva inauguració està prevista per a març.

De moment, segons Riu, els turoperadors europeus no estan enviant clients a Tunísia per que la recomanació és “evitar viatges no essencials” L'operador del grup Tui, està oferint actualment canviar les seves reserves a Tunísia per altres destinacions.

Font: http://www.economiadigital.es/cat/notices/2011/02/turoperadors_europeus_se_centren_en_destinacions_catalanes_com_a_alternatives_a_tunisia_i_egipte_18321.php

Disponibles les dades del primer bimestre de 2011 sobre el nombre de viatgers i pernoctacions en hotels, que publica regurlament l’INE.

Pel que fa a Catalunya, durant els mesos de gener i febrer, es van registrar 1.510.7000 visitants, dels que 727.410 (48,15%) eren residents a territorio español i la resta, 783.281 (51,85%) a l’estranger.

Les xifres abans esmentades representen un increment del 2,73% respecte del mateix periode de l’any passat, la qual cosa es pot considerar un bon resultat, sobre tot tenint en compte que el periode analitzat no es, ni de bon tros, el més favorable des d’un punt de vista dels moviments turístics, tret de les comarques de turismo d’hivern que, tot i així, dependen del règimen de nevades.

En el periode referencia, i quan en general no s’ha iniciat l’any turístic, Catalunya és la segona comunitat autónoma pel nombre de visitants, només a poc més de 3.000 per darrere d’Andalusia (1.513.807) i per davant de la Comunitat de Madrid, que ha comptabilitzat 1.428.472 visitants.

Per punts turístics, aquests han estat els resultats:

Localitat / Visitants / Variació 2011-2010

- Barcelona - 821.190 – 7,92%
- Naut Aran – 32.167 – 19,00%
- Lloret de Mar – 29.376 – (38,74%)
- Vielha e Mijaran – 28.075 – 4,58%
- Lleida – 20.196 (5,10)
- Tarragona – 18.431 – 5,94%
- Cambrils – 3.446 – (21,84%)

I per demarcacions “provincials”

- Barcelona – 1.082.439 – 6,23%
- Girona – 196.863 – (9,47%)
- Lleida - 130.798 – (2,94%)
- Tarragona – 100.601 – 1,28%

Per pernoctacions, en el periode analitzat Catalunya ha registrat un total de 3.263.540, cosa que representa una pujada del 3,05% respecte dels mateixos mesos de 2010, tot situant-se en aquest apartat en el tercer lloc de les comunitats autònomes, només darrere de Canàries (9.465.270) –on el periode objecte d’estudi es allà de plena temporada turística- i Andalusia amb 3.809.724.

Barcelona, marca turística sense Barcelona

• Els empresaris del Garraf, el Maresme, el Baix Llobregat i l'Alt Penedès volen crear una marca turística comuna, que deixi fora la capital

Empresaris de les costes del Garraf i del Maresme impulsen la creació d'una nova marca turística comuna per a les costes de la província de Barcelona, que no inclouria la capital, i que tindria més d'1,7 milions de turistes estrangers i més de 15 milions de pernoctacions d'estrangers l'any. Empresaris de les comarques del Maresme, el Baix Llobregat, l'Alt Penedès i el Garraf van presentar un estudi a favor de la creació d'aquesta nova marca turística comuna per a les costes de la província de Barcelona en el marc del Saló Internacional de Turisme de Catalunya (SITC).

La nova marca englobaria i substituiria les dues marques costaneres existents a la demarcació de Barcelona, la Costa de Barcelona Maresme, que inclou la comarca del Maresme, i la Costa de Garraf, amb les comarques del Baix Llobregat, el Penedès i el Garraf. El projecte pretén crear sinergies i afavorir una posició clara de l'oferta turística de la costa situada al voltant de la ciutat de Barcelona, de manera que es pugui connectar millor amb la demanda i arribar de manera més clara al públic, tant de proximitat com els grans operadors turístics.

La idea va sorgir després de conèixer-se els resultats del Pla Estratègic de Turisme de Catalunya 2005-2010 en què s'alertava sobre la debilitat dels actuals noms de les marques turístiques de la província de Barcelona, fet que dificulta el seu posicionament. Cap de les dues costes que integrarien la nova marca, Garraf i Maresme, no tenen presència a la llista de destinacions turístiques i la seva visibilitat resulta nul·la o molt escassa als portals dels agents de viatges i operadors 'en línia'.

Costa de Barcelona

La Costa de Barcelona, nom amb el qual per ara es coneix el projecte encara que s'està a l'espera de concretar la denominació definitiva, comptaria amb un total de 341 hotels, 38 càmpings, 87 establiments de turisme rural i un total de 466 establiments i 75.487 places hoteleres. En nombre de turistes i de pernoctacions, la marca Costa Barcelona és equiparable als que rep la Costa Brava i entra en les destinacions amb més d'1,5 milions de turistes estrangers l'any i més de 15 milions de pernoctacions, com són Mallorca, Tenerife o la Costa del Sol.

Aquests empresaris turístics consideren que el nom de Barcelona correspon a la ciutat i també a la província, de manera que ja s'han realitzat accions de promoció conjuntes entre la ciutat de Barcelona i les diferents marques turístiques de la província, com la presència conjunta en algunes fires o l'edició d'algun fullet comú. El plantejament és que la nova marca pugui conviure amb les locals i comarcals existents, com les que es refereixen a municipis turístics, per exemple Sitges o Calella, perquè no es tracta de productes excloents.

La idea dels empresaris turístics és presentar aquest projecte a l'Agència Catalana de Turisme, ja que és la Generalitat qui s'encarrega d'aprovar les marques turístiques, i poder promocionar aquesta marca de cara a la temporada de l'any 2012 i comptar amb ella a final d'aquest any a la fira de turisme de Berlín.

http://www.lamalla.cat/infolocal/noticies/article?id=453401

^^ Això no era el "Costa de Barcelona: Penedès, Modernisme i ves a saber que més"? XD

Vaja, que el que pretenen és aprofitar el renom de Barcelona per a fer publicitat del Maresme, el Garraf i el Penedès, que tenen el seu potencial però quasi sempre queden sota l'ombra de la ciutat (amb l'excepció de Sitges XD).

http://img01.lavanguardia.com/2011/05/31/Las-marcas-turisticas-de-Catal_54162902669_51347059679_342_226.jpg

Catalunya duda de la idoneidad de tener diez marcas turísticas

• La campaña de verano catalana este año espera registrar entre un 7% y un 10% más de turistas que en el 2010

• Un mensaje inequívoco para llegar a los chinos

¿Dos potentes, o muchas y diluidas? La dirección general de Turisme de Catalunya ha abierto un debate en torno a la idoneidad de disponer de tantas marcas turísticas para un único destino y propone una reducción cara a las nuevas campañas de promoción exterior. Reguladas por ley, Catalunya dispone actualmente de diez marcas, algunas de las cuales no funcionan más allá del ámbito catalán. Por ello, el Govern quiere abrir un debate en el marco del plan de marketing que prepara con vistas al 2012 y consensuar con el territorio las que mayor proyección pueden dar al destino. Las marcas Barcelona y Catalunya se dan por descontadas.

Y es que hoy por hoy la industria turística se perfila como la primera del país en dejar atrás la crisis económica. Si el número de visitantes que llegaron el año pasado a Barcelona y el resto de Catalunya ya fue todo un récord, todo apunta a que el 2011 se cerrará con cifras aún más espectaculares. La directora general de Turisme de la Generalitat, Marian Muro, augura que el incremento, salvo imprevistos asociados a volcanes o huelgas aparte, ronde entre el 7% y el 10%.

En todo caso, tal como explicó ayer la propia Muro en un desayuno organizado por el Club de la Premsa del Turisme, en este contexto, los objetivos de la Generalitat no se centran tanto en aumentar la cantidad de los turistas como su calidad, una calidad medida principalmente por el grosor de sus carteras, pero también, según añadió Muro, “en su alcance y repercusión en el territorio”. Esta es una de las cuestiones fundamentales que contemplará el nuevo plan estratégico del sector que la administración está elaborando para los próximos diez años. De momento, los objetivos son en primera instancia los países del entorno bien comunicados por avión con la capital catalana y que ya presentan serios signos de recuperación económica, caso de el Reino Unido, Alemania y Francia, así como poderosas economías emergentes, como China.

La pregunta que surge a continuación es: ¿Cómo hay que venderse en China, país del que España espera recibir un millón de turistas en el 2020, teniendo en cuenta que casi el 100% de los que llegan al Estado pasan por Barcelona? “Hay marcas que funcionan muy bien en el ámbito estatal, como la de Pirineos, que no tienen porqué desaparecer. Incluso la Costa Brava y la Costa Daurada son más conocidas que la marca Catalunya en determinados destinos, pero en los nuevos hay que ir con lo más potente, lo que tenga más fuerza”, reconocen fuentes de la dirección general de Turisme. Por ello consideran que hay que redefinir e incluso aglutinar marcas para crear distintivos más potentes y menos atomizados.

Una iniciativa en este sentido es la que impulsan los empresarios de la Costa del Garraf, que proponen unirse con la costa del Maresme para crear la marca Costas de Barcelona. Una iniciativa en sintonía con lo que quiere la Generalitat, pero que topa con las aspiraciones territoriales de l’Alt Penedès, que no se sentiría representado por la nueva marca. “Las tensiones territoriales y políticas son nuestra mayor dificultad”, reconocen fuentes cercanas a Turisme de la Generalitat, porque ello supondría también un nuevo reparto de los recursos económicos que reciben de las diputaciones y la Generalitat en concepto de promoción.

La directora general de Turisme aseguró que “ahora es el momento de actuar. Es fundamental mejorar la información que ofrecemos a los potenciales turistas. Abriremos una nueva oficina en Nueva York. Tenemos que conocer mucho mejor lo que tenemos y saber qué piensan de nosotros en el extranjero para detectar todo aquello en lo que debemos mejorar. Antes el turista se adaptaba a lo que encontraba. Ahora tiene mucho más claro qué es lo que quiere hacer durante sus vacaciones. Es una cuestión controvertida y polémica, pero no podemos vender una infinidad de marcas. Tenemos que simplificar a fin de ganar más efectividad”. Y a este respecto Muro agrega que “el sector privado ha de crear los productos y nosotros darlos a conocer mediante acciones cada vez más efectivas”. La estrategia consiste en reducir el número de estas acciones pero llevarlas a cabo con mejor coordinación con los operadores. Y aunque la directora general de Turisme no adelantó cuántas marcas deberían quedar finalmente en esta nueva redefinición del mapa turístico, sí que es consciente de las que mejores resultados dan más allá de la frontera con Francia.

Actualmente, y según reconocen fuentes de la dirección general, las marcas que mejor funcionan en el extranjero son Barcelona, Costa Brava, Costa Daurada y Catalunya. Apenas se sabe que existen otras como Terres de l’Ebre, Val d’Aran y Catalunya Central. Terres de Lleida y Pirineus son conocidos en mercados muy concretos, principalmente en territorio español, pero casi nada más allá de la frontera. Ante este panorama, los empresarios de la marca Costa Barcelona-Maresme vieron hace apenas un año y medio que tenían que añadir Barcelona a su logo para tener mayor peso y aprovecharse de la fuerza y el conocimiento que el nombre de la capital catalana tiene en el mundo. Por eso mismo, el Garraf se quiere ahora sumar. Y es en esta línea en la que trabajará ahora la dirección general de Turisme.

La directora general ya avisó ayer que el trabajo que se lleve a cabo con las marcas turísticas, una vez consensuado con el territorio, no quedará en papel mojado y se implantará “sí o sí”.

Plan de formación para instruir a seis mil agentes chinos

La Agència Catalana de Turisme llevará a cabo un plan de formación sobre los atractivos turísticos de Catalunya dirigido a instruir a 6.000 agentes turísticos chinos. El director de la agencia, Xavier Espasa, explicó ayer que se trata de un proyecto "innovador" que se iniciará el próximo mes de julio. Esta iniciativa pretende formar operadores turísticos y agentes de viaje de Guangdong y Hong Kong para que adquieran conocimientos específicos sobre la oferta turística catalana. El curso está formado por 21 unidades didácticas con un contenido que ha sido diseñado por un grupo de la Universidad de Cantón, formado por profesionales catalanes y chinos.

La directora general de Turisme destacaba ayer que, a pesar de las escasas conexiones aéreas con China, cuando este mercado se abra, Catalunya "tiene que estar bien colocada". La Generalitat empleará para este proyecto, al que destina 20.000 euros, una plataforma tecnológica que usan empresas multinacionales con trabajadores en todo el mundo.

http://www.lavanguardia.com/ocio/20110531/54162863546/catalunya-duda-de-la-idoneidad-de-tener-diez-marcas-turisticas.html

http://img01.lavanguardia.com/2011/05/31/Las-marcas-turisticas-de-Catal_54162902669_51347059679_342_226.jpg

I realment algunes se solapen, per exemple la d'Ara Lleida està solapada amb Val d'Aran i Pirineus. I aquestes dues últimes també.

La de la Costa Brava en realitat és Costa Brava - Pirineu de Girona i es solapa per tant amb la de Pirineus.

Per tant tenim llocs que poden estar representats per fins a 4 marques (Val d'Aran, Pirineus, Ara Lleida, Catalunya).

I si no m'equivoco, algunes comarques i alguns consorcis subcomarcals també tenen marques pròpies.

si os contase de la risa, auténticamente la risa, que hizo un consejero de turismo donde, en lugar de promocionar alguna marca concreta en la feria de turismo de Madrid, pusieron tantos stands como comarcas, cada uno por su lado, sin ningún nexo de unión... y por si fuese poco, la comarca con más número de municipios ofrecía como información dípticos de cada municipio, uno por cada uno de ellos... y nada más.

Hicieron tanto la risa que, desde entonces, cada año, de manera correlativa, se eligen un par de puntos a promocionar alternándose lugares diferentes y muchas veces zonas que abarcan a diferentes puntos.


Sirva como ejemplo... pero no veis hasta dónde hicieron la risa.

Dades turístiques del primer semestre de 2011 (I)

L’INE ha publicat avui la seva enquesta turística del mes de juny, de manera que ja es disposen de les dades corresponents al primer semestre de 2011.

Pel que fa a Catalunya les dades no poden ser millors. Durant el periode ha rebut un total de 7.346.971 visitants, la qual cosa suposa un increment del 5,09% sobre el mateix periode de l’any passat. Catalunya es consolida com la primera potencia turística de l’Estat Espanyol, i al darrera van Andalusia (7.001.914) i la Comunitat de Madrid (5.056.327).

Pel que fa a les dades de Catalunya, la distribució per orígens dels visitants és: un 40,96%, es a dir 3.009.639, són residents a l’Estat Espanyol, mentre que la resta, 4.337.331 (59,04%) són no residents.

Aquests resultats signifiquen una considerable millora del turisme estranger sobre les dades de l’any 2010 en que els no residents van ser un 55,07% del total de visitants.

Dades turístiques del primer semestre de 2011 (II)

Pel que fa a pernoctacions, d’acord amb les dades de les enquestes de l’INE corresponents al primer semestre d’enguany, Catalunya ha registrat un total de 19.487.613. En aquest rengle, Catalunya és la segona comunitat autónoma amb més pernoctacions, darrere de les Illes Canàries que ha tingut 27.810.110 i davant les Illes Balears, que ha registrat 19.222.412.

Respecte a l’any 2010 a Catalunya s’ha produit un increment absolut de 1.190.215 pernoctacions, el que representa una pujada del 6,50%.

El promig d’estada del viatgers en els hotels de Catalunya ha estat de 2,65 nits, dada que representa una lleugera millora del 1,25% sobre el mateix periode de l'any passat.

L'oferta d'activitats d'estiu de l'estació de La Molina porta 30.000 visitants

30.000 visitants són els que reben les instal·lacions de la Molina amb l'oferta d'activitats d'estiu que presenta l'estació. Una xifra de la temporada anterior que esperen mantenir aquest estiu. Els responsables de les instal·lacions creuen que les dades d'enguany seran semblants a les de l'estiu passat, tot i que de moment no ha estat així, ja que durant el juliol s'ha registrat menys visites que el juliol del 2010. El mal temps, el fred i la mala situació econòmica poden fer disminuir lleugerament el nombre de visitants. De tota manera, asseguren que durant l'agost el moviment de turistes creix i ja s'ha notat durant els primers dies del mes, segons Marta Viver, responsable de comunicació. La temporada va començar el 4 de juny obrint només els caps de setmana, i de manera ininterrompuda des del 2 de juliol fins a l'11 de setembre.
L'estació de la Cerdanya té una oferta variada d'activitats per a un públic molt divers, més enllà de la neu i dels esports d'hivern. L'estiu pot ser una oportunitat per conèixer els paratges naturals d'aquestes instal·lacions a partir de les diferents activitats programades: des de rutes amb patinets de muntanya, barques i patinets d'aigua, quads, tennis i piscina, entre moltes d'altres, per a públics familiars o esportitstes.

Activitats que es mantenen
Una de les activitats més consolidades i que rep més afluència de persones durant tota la temporada és el Bikepark, amb diferents recorreguts de descens amb bicicleta de tots els nivells.
Enguany, com a novetat, s'ha iniciat l'Escola de Mountain Bike, una escola especialitzada en el sector del descens que ofereix el servei de classes de bicicleta de muntanya. Segons els responsables de les instal·lacions, és una activitat que ha tingut bona acollida i en què els corredors poden triar entre classes particulars per hores, descensos guiats, cursos específics de caps de setmana i cursos setmanals. Entre altres novetats, també s'ha creat un espai destinat als més petits, amb inflables i altres atraccions i la possibilitat de celebrar-hi aniversaris o festes infantils.
Encara que el gruix de visitants a les instal·lacions es fa durant la temporada d'hivern, en època d'esquí (amb 300.000 usuaris l'hivern del 2011), les activitats d'estiu tenen bona acollida i s'han consolidat des de la seva creació. Des del 1985, la Molina treballa per la promoció de les vacances de muntanya amb l'objectiu de potenciar les activitats d'estiu, tot i que anteriorment les instal·lacions ja n'acollien algunes.

Mateixos preus que el 2010
Atesa la mala situació econòmica actual, la Molina manté els preus del 2010. Així, el forfet diari del Bikepark costa 20,50 euros. A més, es pot adquirir un forfet de temporada per 175 euros, que inclou Bikepark i piscina. El preu de la pujada en telecabina es manté igual que l'estiu passat en 10 euros.

Font: http://www.altpirineu.org/index.php?/2011080499469/turisme/l-oferta-d-activitats-d-estiu-de-l-estacio-de-la-molina-porta-30.000-visitants.html

EL TURISMO DE LUJO YA REPRESENTA EL 14% DE LOS ALOJADOS EN HOTELES DE BARCELONA

Los viajeros de EEUU, Rusia, Oriente Próximo y europeos son los consumidores más exclusivos. Los clientes de establecimientos de 5 estrellas crecen y generan otros muchos negocios de élite

A su llegada les espera un chófer que muchas veces contratan para las 24 horas del día, disponen de un mayordomo que les deshará el equipaje en una suite de lujo, reservarán mesa en los mejores restaurantes de la ciudad y hasta irán de compras con un personal shopper si lo desean. Por no hablar de los muchos caprichos que les tramitarán los mejores conserjes de los hoteles de élite de la ciudad. Son turistas de lujo, que aunque se hacen notar menos que los polémicos viajeros low cost y los que vienen de juerga, vuelven a aumentar, superados los efectos de la crisis para muchas economías foráneas. En Barcelona los alojados en cinco estrellas y cinco estrellas gran lujo ya representaron casi el 14% del total el año pasado y siguen al alza.

El 2010 pasó a la historia por los récords turísticos de la ciudad, con casi un 75% de ocupación. En las categorías más altas, esta fue de un meritorio 67,8%, ocho puntos más que el año anterior, y la que más creció porcentualmente. Según casi todos los hoteleros consultados, este año es mucho mejor. Establecimientos de grandes dimensiones como el Hotel W están casi al completo a diario; en el Mandarin Oriental dicen haber superado sus expectativas desde mayo y tener buenas previsiones para las próximas semanas, mientras que el Claris prevé una media del 75% con puntas al completo, y el Arts cuelga el lleno algunos días. El Majestic cerró julio con un 93%.

EVOLUCIÓN / Para Manel Casals, secretario general del Gremi d'Hotels de Barcelona, pese a la escasez de cifras específicas existe la percepción de que «cada vez hay más turismo de lujo». Un fenómeno atribuible tanto a la proyección de Barcelona como al propio auge de la oferta hotelera de máxima categoría (se ha doblado en ocho años), que ha retroalimentado al sector. Al desembarcar las grandes cadenas internacionales han arrastrado tras de sí a muchos turistas que exigen un cierto tipo de exclusividad en sus viajes, y con ellos, a más empresas de transporte y acompañamiento de lujo.

¿Cuánto cuesta lo mejor en Barcelona? Aunque las tarifas de muchos hoteles de lujo rondan los 300 euros por noche, la Extreme Wow Suite del W vale 10.000, y las suites Real y Presidencial del Arts alcanzan los 12.000, aunque incluyen 400 metros cuadrados con dos dormitorios, gimnasio privado y entrenador personal, mayordomo, masaje de bienvenida para dos, traslados, un Mini Cooper para hacer una excursión por la ciudad y otros placeres, como acceso gratis al Club VIP.

En el Mandarin su reputado servicio es el mejor reclamo para abonar 7.000 euros por la Penthouse, en el Majestic el top es de 2.900, y en el novísimo Bagués de la Rambla, por 850 se duerme con vistas y yacusi en la terraza. Un precio que, como en su hermano (Derby Hoteles) Claris, no impide que el cliente requiera traslados con limusinas, viajes en helicóptero, masajes, tratamientos de lujo y muchos más.

Los que más comulgan con el sibaritismo suelen ser, en la mayoría de locales consultados, estadounidenses -muy acostumbrados a un servicio de altura- y rusos. Pero ingleses, italianos y franceses también tienen alta presencia en los cinco estrellas, y hasta los españoles se encuentran entre las tres principales nacionalidades en algunos casos. Eso sí, los que pisan fuerte y este verano han disparado las demandas son los viajeros de Oriente Próximo, y los que no dejan de crecer son los millonarios brasileños y mexicanos.

EXPERIENCIAS «ÚNICAS» / De hecho, Turismo de Barcelona promociona la ciudad como destino de «experiencias únicas y exclusivas» mediante su programa Barcelona Premium desde hace tres años. Y precisamente echa el anzuelo sobre todo a los mercados de EEUU, Rusia, sudeste asiático, Australia y Latinoamérica. El programa lo integran los más prestigiosos hoteles, restaurantes, tiendas y servicios, aunque el mensaje es que la capital catalana aúna cultura, gastronomía, negocios, deportes y otros reclamos.

Pese a la gran competencia mundial, fuentes del programa indican que Barcelona «está empezando a hacerse un lugar destacado como destino de viajes exclusivos, lo que mejora la imagen de la ciudad a nivel internacional». Los cruceros de lujo, en auge, como avanzó este diario, han puesto la guinda al pastel.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/turismo-lujo-representa-del-alojado-hoteles-bcn-1108906

ESTE AÑO ABREN OCHO NUEVOS HOTELES EN BARCELONA

En el 2012, otros doce, y para el 2013 se prevén trece inauguraciones |
Mas Tinell ha comprado los viejos laboratorios Ciba en la calle Balmes para hacer un hotel |
Pequeños y en fincas nobles.

Quizás sean los únicos que en esta época de vacas flacas sobreviven. La promoción de viviendas y oficinas no atraviesa su mejor momento, por no decir que está bajo mínimos, pero la construcción y la inversión en establecimientos hoteleros se mantiene en Barcelona a pesar de la recesión del sector inmobiliario. A un ritmo menor que hace un tiempo, eso sí. Lejos quedan las 34 aperturas de hace dos años, pero lo cierto es que los hoteles parecen aguantar el chaparrón mejor que nadie. En este 2011 está prevista la inauguración de ocho hoteles: dos de cinco estrellas, tres de cuatro y tres más de tercera categoría. Para el año que viene se prepara el desembarco de otros doce y en el 2013 están previstos que abran sus puertas trece más.

Más allá de este calendario resulta difícil hacer cálculos, pero en las últimas semanas se han cerrado alianzas empresariales para desencallar proyectos o comprar edificios para destinarlos a hoteles, lo que augura cierto optimismo también para los próximos años. Un informe de la consultora Bric Global cifra en 135 millones el valor de las operaciones de los últimos doce meses, 67 en lo que va de este 2011.

Puede que el éxito se deba al dulce momento turístico que atraviesa Barcelona, donde la afluencia de viajeros no deja de aumentar. Así lo cree el presidente del Gremi d'Hotels de Barcelona, Jordi Clos, para quien la incorporación de nuevas plazas hoteleras en los próximos meses no supondrá una sobreoferta en el mercado barcelonés. Porque, aunque aumentan las habitaciones, también crece la demanda y los turistas continúan apostando por pasar sus vacaciones en la capital catalana. Así las cosas, según Clos, las nuevas plazas se absorben perfectamente. Durante los seis primeros meses del año, la ocupación alcanzó el 72% y el precio medio de las habitaciones se situó en los 104 euros.

El presidente del gremio explica que algunas de las aperturas de este año y del próximo son proyectos que se han dilatado en el tiempo al encontrarse con la recesión económica, pero que están logrando salir adelante pese a todo. Se trata, en su mayoría, y a excepción del Catalonia de la plaza Europa, que abrirá en el 2012, de hoteles más pequeños. La época de los macrocomplejos parece haber quedado atrás. Los nuevos hoteles difícilmente superan el centenar de habitaciones y se ubican en fincas nobles rehabilitadas en una trama urbana ya consolidada. La tradicional escasez de terrenos de la ciudad hace que la oferta de nueva construcción se concentre en la plaza Europa, o en Poblenou. De hecho, de todas las aperturas, el único que supera el centenar de habitaciones es el NH 22@, con 138.

"Los alojamientos que se están abriendo son más pequeños y están apegados a la trama urbana de la ciudad porque se pueden ubicar en fincas del Eixample", sostiene Clos, al tiempo que destaca la apertura hace dos meses del hotel Alma en el Eixample, un cinco estrellas gran lujo de poco más de 70 habitaciones ubicado en el edificio que ocupaban las oficinas de Solvay. El proyecto no sólo ha revertido el uso de esta finca de la calle Mallorca, sino que también ha recuperado uno de los típicos patios interiores del modelo Cerdà.

Un informe de la consultora CB Richard Ellis sobre el mercado y la distribución hotelera en España refleja que el 2010 fue el año de menor crecimiento y destaca que las categorías de 4 y 3 estrellas representan más del 75% del mercado. Entre el 2007 y el 2010 la categoría hotelera que ha experimentado un mayor crecimiento ha sido la de cuatro estrellas. Según las consultoras, en la actualidad sólo hay demanda tangible para la creación de nuevos hoteles en Madrid y Barcelona. En este sentido, el informe concluye que existe un alto interés por parte de las cadenas hoteleras internacionales por entrar en el mercado español, especialmente en las dos grandes ciudades.

Entre las últimas operaciones que parecen haberse desencallado está la futura transformación del edificio Winterthur de la plaza Francesc Macià, donde el grupo Reig tiene parada desde hace tiempo la construcción de un hotel de lujo. Reig busca inversores para sacar adelante su proyecto y parece que próximamente podría dar entrada a un nuevo socio extranjero.

También el grupo Catalonia ha conseguido licencia de obras para transformar la antigua sede de Codorniu en la Gran Via en un hotel con 75 habitaciones. La compañía adquirió el edificio en el 2007 y no ha sido hasta hace poco más de un mes que ha obtenido los permisos para iniciar la reforma del inmueble, un sótano para 24 vehículos y planta baja más seis pisos. Catalonia está en plena expansión y tiene previsto abrir cuatro hoteles en la ciudad.

Precisamente, esta compañía tiene pendiente para el año que viene la inauguración de un establecimiento en la plaza Europa diseñado por el arquitecto francés Jean Nouvel y Ribas&Ribas. Se trata de un edificio de 110 metros de altura y contará con 357 habitaciones, once salones, un restaurante panorámico, dos bares, una zona deportiva y piscina interior y exterior en la planta 24. La fachada del hotel, ya muy avanzada, simulará un gran bosque. Además, a media altura, se instalará un jardín que penetra en el edificio y se convierte en un invernadero y filtro solar.

Otra de las próximas incorporaciones, aunque esta tardará más en concretarse, es la reconversión en hotel de los laboratorios Ciba, en la confluencia de las calles Balmes y Provença. La compra por parte del grupo Cava Mas Tinell, que preside el empresario Manuel Valderrama, se produjo en julio. La previsión de apertura es para el 2013 y tendrá más de un centenar de habitaciones.

Quienes han iniciado obras son el grupo Gargallo, que construye un cuatro estrellas en la antigua sede de Extranjería, y la inmobiliaria Citygrove Developments España, que hace pocas semanas ha comenzado a construir otro Travelodge, un hotel de una estrella y más de 100 plazas.

http://www.lavanguardia.com/viajes/20110806/54196325913/este-ano-abren-ocho-hoteles-en-barcelona.html

Més d'un miler de persones es manifesten a Lloret contra els aldarulls

• Els veïns han llegit un manifest en el qual reclamen "un canvi de model turístic"

Més d'un miler de persones s'han manifestat en una marxa silenciosa, pels carrers de Lloret de Mar (Selva) per expressar el seu rebuig als aldarulls protagonitzats a la localitat per joves i reclamar un model de turisme diferent.

Sota el lema Estimem Lloret, els veïns d'aquesta ciutat de la costa catalana han recorregut les principals vies fins a arribar davant la seu de l'Ajuntament on s'ha llegit un manifest en el qual els ciutadans afirmen que viure a Lloret "és un privilegi" però és necessari "un canvi de model turístic".

[...]

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/mes-dun-miler-persones-manifesten-lloret-contra-els-aldarulls-1118660

La Costa Brava manté toros i flamenques als aparadors
Els productes basats en el clixé espanyol continuen sent presentes a la majoria de botigues de records turístics
Els comerciants asseguren que són els articles més demanats pels visitants

Els vestits de flamenca i el toro continuen estant presents a les botigues de records turístics de la Costa Brava. Els dos únics productes que fan la competència als articles basats en el clixé espanyol són els relacionats amb el Barça i Gaudí. Els responsables de les botigues de souvenirs asseguren que la tendència no ha canviat en els últims anys i que els visitants continuen preferint les castanyoles a la barretina o als objectes mariners, per exemple.

Les associacions de comerciants consultades pel diari asseguren que s'ha experimentat un retrocés en el nombre de botigues especialitzades en venda de records. Algunes han estat substituïdes per basars o botigues de bijuteria o d'art africà. Els comerciants diuen que els turistes que vénen a la costa gironina no estan informats de les diferències entre l'Estat espanyol i Catalunya, i ho atribueixen al fet que les preferències dels turistes siguin aquestes.

Tot i això, la Generalitat continua apostant per promoure els productes típics del país amb la iniciativa Empremtes de Catalunya. Hi ha un catàleg de 228 articles que inclou figures del drac de Sant Jordi, joies d'inspiració modernista, titelles que evoquen cançons catalanes o ceràmica de la Bisbal, i que pretén que els visitants que viatgen al nostre país s'enduguin una imatge “real i garantida” de Catalunya.

Menys vendes
Diverses associacions de comerciants de la Costa Brava coincideixen que la temporada d'estiu del 2011 està sent molt més fluixa quant a venda de records turístics. La crisi i sobretot les pluges del juliol són els causants de les pèrdues, diuen. Els comerciants afirmen que a l'agost s'està registrant el mateix volum de turistes que en anys anteriors. Tot i això, es queixen que els ingressos són menors perquè les despeses de les vacances les destinen al menjar i l'allotjament. I en el cas que comprin algun tipus de record del país, trien els productes més econòmics. Alguns botiguers afirmen que el descens arriba al 50% en comparació a l'estiu passat.

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/444856-la-costa-brava-mante-toros-i-flamenques-als-aparadors.html

Reus, meca del 'shopping'

• Les botigues de la població del Baix Camp són un imant per als turistes russos, grans compradors

• Una noia ucraïnesa treballa com a traductora en un centre comercial

Van al seu aire, saben el que volen, adoren les marques i el luxe. Els encanten els colors vius, les brillantors, les joies grans, una estètica acolorida i exagerada. Compren sense mirar preus, amb un cert gust per l'ostentació. Però analitzen la qualitat amb lupa. Pregunten pels quirats dels diamants, pel gramatge de l'or, per què aquella peça tan cara de marca italiana porta una etiqueta made in USA. És el retrat robot del turista rus que aquests dies gasta a mans plenes a les botigues de Reus (Baix Camp) i que és rebut amb els braços oberts, sobretot als carrers Monterols i Llovera, l'eix comercial amb més solera de la ciutat.


http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/reus-meca-del-shopping-1127537

L' I.N.E. ha publicat l'enquesta de viatgers corresponent al mes de juliol de 2011. Amb les dades acumulades dels primers 7 mesos d'enguany, Catalunya assoleix la xifra de 9.469.627 viatgers, dels que el 39,7% eren residents a territori de l'Estat Espanyol, mentre que la resta, més del 60%, eren ciutadans no residents.

Aquests resultats, en comparació amb l'any anterior representen una millora del 5,70%, i que en el cas dels visitants no residents representa una pujada de més del 4%.

Amb aquestes xifres Catalunya segueix encapçalant la llista de Comunitats Autònomes més turístiques, per davant d'Andalusia (8.608.502 visitants) que ocupa el segon lloc, i la C.A. de Madrid (5.975.873) en tercera posició.

Cal remarcar que l'enquesta de l'INE a la que es refereixen aquestes dades només tenen en compte els viatgers que pernocten en hotels, de manera que resten fora del càlcul esmentat els visitants que arriben en vaixell o s'allotgen en apartaments privats.

Girona, vuitena destinació favorita dels escandinaus

Girona ocupa el vuitè lloc entre les destinacions més buscades pels escandinaus en el portal de viatges www.skyscanner.es, segons una enquesta del comparador web que mostra les ciutats favorites de l'Estat espanyol segons el lloc d'origen dels turistes.

Abans de Girona hi ha, per ordre de preferència, Barcelona, Màlaga, Alacant, Palma, Madrid, Gran Canària i Tenerife. Al darrere de Girona se situen Eivissa i València.

[...]

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/446710-girona-vuitena-destinacio-favorita-dels-escandinaus.html

Reus, meca del 'shopping'

• Les botigues de la població del Baix Camp són un imant per als turistes russos, grans compradors

• Una noia ucraïnesa treballa com a traductora en un centre comercial




http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/reus-meca-del-shopping-1127537

Hi han tendes amb més cartells en rus que en català o castellà... :nuts:

Barcelona aconsegueix el rècord de turistes a l'estiu
La capital catalana incrementa el 16,5% les visites entre juliol i agost. Concentra el 22,8% del total de la despesa que els visitants estrangers van efectuar en el conjunt d'Espanya

Aquest estiu Barcelona ha aconseguit un altre rècord turístic. Entre juliol i agost gairebé 1,6 milions de visitants han passat per la ciutat, el 16,5% més que en l'estiu del 2010. Segons informa Turisme de Barcelona, a falta de tancar definitivament els comptes de l'últim mes, l'activitat turística a la capital catalana “s'ha concretat en l'augment de l'11% de les pernoctaciones hoteleres”. És a dir, gairebé 3,3 milions d'estades.

L'ocupació al juliol va arribar al 92,06%, gairebé 2 punts per sobre de les xifres de l'any anterior. Segons la institució catalana, la previsió se situava entorn del 90%. Així mateix, destaquen que en cap moment de la història barcelonina s'ha arribat a aquests nivells. Trobar un llit lliure a la Ciutat Comtal ha estat més difícil que mai sense reserva prèvia.

[...]

Font: http://www.economiadigital.es/cat/notices/2011/09/barcelona_aconsegueix_el_record_de_turistes_a_l_estiu_23699.php

Debat arran de l'accident de la Sagrada Família

Barcelona és la ventafocs dels busos turístics

• Els grans destins del món sí que regulen la presència dels autocars

L'accident de dissabte passat a prop de la Sagrada Família, en què un autocar mal frenat va atropellar tres dones, que continuen ingressades en estat greu, ha reobert les queixes dels veïns, que fa una dècada que denuncien el problema de l'alta presència de vehicles i visitants. L'alcalde Trias és partidari de construir un pàrquing subterrani al carrer de Mallorca, sota la zona verda que s'haurà de crear davant la façana de la Glòria (actualment ocupada per vivendes), opció que rebutgen els veïns. Mentrestant, Trias ha assegurat que plantejarà a curt termini una nova ordenació de la mobilitat al voltant del temple. ¿Com gestionen el trànsit d'autocars ciutats amb gran afluència turística? Millor que Barcelona.


http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/barcelona-ventafocs-dels-busos-turistics-1166579

L'alcalde de Barcelona acceptaria la taxa turística si s'implanta a tot Catalunya

El president de la Generalitat, Artur Mas, podria estar estudiant impulsar una taxa turística que s'aplicaria a les pernoctacions dels visitants de tot Catalunya i que hauria de servir per finançar la promoció del sector i, probablement, altres despeses.

[...] Trias es va presentar a les eleccions municipals de maig afirmant que no aplicaria la taxa turística si guanyava els comicis i apostant per negociar un nou sistema de finançament que permeti la ciutat participar en l'IVA per rebre els beneficis de la riquesa que genera el turisme.

[...]

Font: http://www.324.cat/noticia/1479732/catalunya/Lalcalde-de-Barcelona-acceptaria-la-taxa-turistica-si-simplanta-a-tot-Catalunya

El desastre del pont destapa la crisi del turisme intern
El sector, que admet que fins ara ho salvava la demanda externa, explica la forta caiguda per factors conjunturals, com el temps i les dates, i estructurals, com la crisi
Les xifres al Pirineu són les pitjors, amb diferència, del darrer lustre

Una combinació de factors conjunturals, com la manca de neu i la difuminació en les dates, i estructurals, com la crisi. Així expliquen els experts i responsables turístics l'espectacular i generalitzada caiguda registrada en l'ocupació hotelera a tot Catalunya durant el darrer pont de la Puríssima, en què no es va passar del 30% a les Terres de l'Ebre, l'Empordà i el Pirineu lleidatà, amb prou feines es va assolir el 50% a Barcelona ciutat i la Costa Brava, i només es va arribar al 60% al Pirineu gironí, la Costa Daurada o el pla de Lleida.

Les dades al Pirineu lleidatà són les més desoladores i les pitjors, amb diferència, del darrer lustre. Des del 2006 –un any també molt escàs de neu, tot i que l'ocupació va aguantar en el 60%– la mitjana s'havia mantingut al voltant del 80%, xifra de què ara no s'ha arribat ni a la meitat, sobretot per la manca de neu. Però és que el turisme rural a Ponent, amb mitjanes del 85% en el darrer lustre, també s'ha ressentit i ha baixat fins al 60% aquest any, per altres factors com la crisi o un pont massa llarg, segons raonen des de la Diputació de Lleida.

[...]

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/485387-el-desastre-del-pont-destapa-la-crisi-del-turisme-intern.html

La CEOE rebutja la taxa turística de Catalunya

• La patronal assegura que "danya la sostenibilitat i competitivitat" del sector

El Consell de Turisme de la patronal CEOE s'ha sumat aquest dilluns a les crítiques del sector de l'hostaleria catalana contra l'impost sobre estades als allotjaments turístics anunciat per la Generalitat de Catalunya. En un comunicat, la CEOE adverteix que la nova taxa pot "trencar" els signes de recuperació que ha mostrat el sector hoteler a l'últim trimestre de l'any.

La patronal espanyola assegura que el nou impost "danya la sostenibilitat i competitivitat de la indústria turística, sector tractor de l'activitat i l'ocupació, clau per a la recuperació econòmica". La CEOE comparteix els arguments del sector turístic català, que la setmana passada va expressar el seu rebuig a la mesura anunciada per l'Executiu català, perquè considera que beneficia als seus competidors.

Els turistes que viatgin a Catalunya hauran de pagar una taxa, que gravarà les pernoctacions a hotels, apartaments, cases rurals i creuers, i que serà d'entre 1 i 3 euros, en funció de la categoria de l'establiment. La taxa és unipersonal i, al cas dels hotels de cinc estrelles i creuers, serà de tres euros per persona i nit, als de quatre estrelles, de dos euros, i d'un euro a la resta d'establiments.

Així mateix, s'establirà un límit de deu nits, a partir del qual, si se supera, ja no es graven les pernoctacions. El Govern confia en recaptar 100 milions d'euros amb aquesta taxa, segons estableixen els pressupostos de la Generalitat per al 2012.

http://economia.e-noticies.cat/la-ceoe-rebutja-la-taxa-turistica-de-catalunya-60214.html

BCN rondará el 90% de ocupación y llenará hoteles de lujo en Fin de Año

Barcelona lleva varios años viviendo un fenómeno que aún se le hace extraño: por Nochevieja se consolida como destino idóneo para recibir al nuevo año. Por partida doble, en plan popular, incluso callejero, y también con llenazos en los hoteles de lujo.
http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/bcn-rondara-ocupacion-llenara-hoteles-lujo-fin-ano-1290910

Els turistes estrangers es van gastar 11.300 milions al país
La xifra és la més alta mai assolida i representa un increment del 7,8%
La temporada turística del 2011 a Catalunya es tanca amb 23,5 milions de turistes, dels quals 13,7 milions van ser estrangers

http://estatic.elpunt.net/imatges/00/64/alta/780_377_64086_95e10d62ea619a40baa509d501c5ee31.jpg

[...] La xifra de despesa realitzada durant l'any passat pels estrangers que ens van visitar va augmentar un 7,8% i va arribar fins a la xifra rècord d'11.300 milions d'euros [...] Al llarg de tot l'any passat, el Principat va rebre 23,5 milions de turistes, un 5,7% més que un any abans i s'hi van fer 147,9 milions de pernoctacions, un 2,7% més, gràcies sobretot al fet que les estades dels turistes catalans (+7,9%) i de l'Estat espanyol (+13%) s'han allargat més.

En canvi, malgrat que durant l'any passat hi van venir més turistes estrangers que un any abans (13,7 milions, un 4,6% més) i que la despesa va ser major, el nombre de pernoctacions entre els turistes estrangers va caure un 5,4% i es va situar en els 101,1 milions de jorns.

[...] En relació amb l'impost sobre l'activitat turística [...] el govern “no s'està replantejant” la implantació de la taxa, però sí que està “dialogant amb el sector” per introduir-hi “matisos i ajustaments”, i no va descartar que es diferenciï entre els establiments de Barcelona i els de la resta de Catalunya, i també entre temporada alta i baixa [...]

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/497403-els-turistes-estrangers-es-van-gastar-11300-milions-al-pais.html

La CEOE rebutja la taxa turística de Catalunya

• La patronal assegura que "danya la sostenibilitat i competitivitat" del sector

El Consell de Turisme de la patronal CEOE s'ha sumat aquest dilluns a les crítiques del sector de l'hostaleria catalana contra l'impost sobre estades als allotjaments turístics anunciat per la Generalitat de Catalunya. En un comunicat, la CEOE adverteix que la nova taxa pot "trencar" els signes de recuperació que ha mostrat el sector hoteler a l'últim trimestre de l'any.

La patronal espanyola assegura que el nou impost "danya la sostenibilitat i competitivitat de la indústria turística, sector tractor de l'activitat i l'ocupació, clau per a la recuperació econòmica". La CEOE comparteix els arguments del sector turístic català, que la setmana passada va expressar el seu rebuig a la mesura anunciada per l'Executiu català, perquè considera que beneficia als seus competidors.

Els turistes que viatgin a Catalunya hauran de pagar una taxa, que gravarà les pernoctacions a hotels, apartaments, cases rurals i creuers, i que serà d'entre 1 i 3 euros, en funció de la categoria de l'establiment. La taxa és unipersonal i, al cas dels hotels de cinc estrelles i creuers, serà de tres euros per persona i nit, als de quatre estrelles, de dos euros, i d'un euro a la resta d'establiments.

Així mateix, s'establirà un límit de deu nits, a partir del qual, si se supera, ja no es graven les pernoctacions. El Govern confia en recaptar 100 milions d'euros amb aquesta taxa, segons estableixen els pressupostos de la Generalitat per al 2012.

http://economia.e-noticies.cat/la-ceoe-rebutja-la-taxa-turistica-de-catalunya-60214.html

Aquí el titular bo seria:

Catalunya rebutja la CEOE

:lol:

«Senyors viatgers, sou a Barcelona, capital de Catalunya»

L'Ajuntament accepta la proposta de Portabella d'explicar la capitalitat catalana a l'Aerobus

El govern municipal de l’Ajuntament de Barcelona ha acceptat el prec de Jordi Portabella, cap de files d'Unitat per Barcelona (ERC+DC+RCat), perquè el vídeo promocional de Barcelona que s’emet a les pantalles de l’Aerobus (Aeroport-Barcelona) expliqui i identifiqui la ciutat com la capital de Catalunya, "promovent els valors que defineixen el país".

El líder dels indepedentistes s’ha mostrat satisfet perquè el govern hagi acceptat el prec a la Comissió d’Economia ja que “l’Aerobus és un dels mitjans de transport més utilitzats pels turistes per viatjar de l’Aeroport del Prat al centre de la ciutat de Barcelona” i, per tant, "és una oportunitat per poder explicar Barcelona lligant-ho a la realitat nacional catalana com per exemple, fa Escòcia".

http://www.naciodigital.cat/noticia/42995/senyors/viatgers/sou/barcelona/capital/catalunya

I perquè no demanen també que és l'Holanda del sud d'Europa o que és el Massachusetts europeu? :troll: