es antigues fàbriques del Llobregat, les colònies industrials, els molins i mines potser han deixat de funcionar però formen part del passat industrial i tecnològic de Catalunya. És per això que molts d'aquests centres industrials es poden visitar com a una proposta turística més. Turisme de Catalunya vol potenciar aquest tipus de turisme, com a alternativa i complement al de sol i platja, majoritari a Catalunya. I per això ha firmat aquest dilluns un acord amb 19 municipis que ofereixen una proposta d'aquest tipus amb què pretén crear un itinerari de turisme industrial per Catalunya.


Per tirar endavant la proposta, la Generalitat ha redactat un pla de dinamització turística que presentarà el proper mes de juny al Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme. Amb aquest pretén potenciar la diversitat del patrimoni industrial català així com crear un itinerari per les comarques catalanes, unides sota la marca de Turisme industrial, marca turística que actualment no existeix i que passaria a promocionar-se de la mateixa manera que es fa amb les altres marques com la Costa Brava, la Costa Daurada o Pirineus.

Els municipis que han signat l'acord, a través del qual potenciaran els seus recursos industrials, són: Bellmunt de Priorat, Capellades, Cardona, Castellar de n'Hug, Castelló d'Empúries, Cercs, Granollers, Igualada, Manlleu, Manresa, Palafrugell, Pug-Reig, Santa Coloma de Cervelló, Sant Sadurní d'Anoia, Vilanova i la Geltrú i Terrassa.

Segons el conseller de Comerç, Turisme i Consum, Josep Huguet, la iniciativa aposta per un turisme cultural "que ens diferencia" sense deixar de banda el turisme de sol i platja, que és el majoritari a Catalunya. Huguet assegura que aquest és un "complement" als atractius i ofertes turístiques que ja ofereixen els municipis catalans, però que ara es concentren al litoral. Segons Huguet, cal potenciar el turisme d'interior perquè els seus pobles i ciutats també tenen molt per oferir.

Un dels principals atractius del patrimoni industrial és la seva singularitat i la seva concentració en un radi reduït ja que és difícil trobar un referent similar a la resta d'Europa.

--

La Malla.

A la meva Oficina de Turisme fa anys que tenim fulletons i catàlegs de Turisme Industrial...
:wink2:

Vilanova i la Geltrú? XD XD XD XD Pero si s'està tirant abaix la fábrica de la pirelli!!!! Que era la més antiga que hi havia, encara que poc quedava de l'original.
Com no ensenyin el museu del Ferrocarril,....

• La llegada de extranjeros se ha incrementado un 20% desde enero

Catalunya se consolida como destino turístico. Más de 5 millones de extranjeros (casi la mitad de ellos turistas) visitaron Catalunya durante el primer trimestre del 2005, lo que supone un incremento del 20% respecto al año pasado. Barcelona y la Costa Brava son los destinos preferidos por los turistas, que principalmente proceden de Francia, Benelux, Reino Unido y Alemania. A la vista de estos datos, la Generalitat descartó hablar de crisis. Eso sí, la directora general de Turisme, Isabel Galobardes, afirmó: “No estamos preocupados pero sí ocupados; Catalunya debe huir de competir en precios con otros destinos”.

Catalunya es, junto a Canarias, el principal destino turístico.
Un total de 5,1 millones de extranjeros visitaron Catalunya durante el primer trimestre de este año, lo que representa un aumento del 19,9% respecto a las cifras de 2004. Casi la mitad, 2,2 millones, fueron turistas, es decir, el 16% más que un año antes.

Sobre estas cifras, la directora general de Turisme, Isabel Galobardes, señaló que Catalunya se ha consolidado como destino turístico, el principal de España tras Canarias, si bien matizó que el fuerte aumentó debería atenuarse por el efecto Semana Santa (el año pasado no fue en el primer trimestre). En cualquier caso, añadió que los cinco millones de visitas confirman la desestacionalización de la marca Catalu-nya. Galobardes, en la presentación del Salón del Turismo de Catalunya, señaló además que los 2,2 millones de turistas extranjeros generaron 16,2 millones de pernoctaciones, un 5,9% más que el año anterior. Esta diferencia entre el alza de las pernoctaciones y el del número de turistas (16%) se produjo porque los visitantes cada vez reducen más sus estancias.

Los vecinos europeos fueron los que más vinieron a Catalunya, principalmente franceses, con un aumento interanual del 34,4% , del Benelux (27,2%), y británicos y alemanes.

La mayoría de los turistas (casi la mitad) viajaron a Barcelona, Costa Brava (583.000), Costa Daurada (218.000) y Prepirineos (132.000).

¿Quién dijo crisis?

Con un sector turístico español, que vive sumido en una crisis como consecuencia de la irrupción de nuevos destinos de sol y playa más baratos, Galobardes señaló que hay ser precisos. “Cualquier palabra tiene un impacto no deseado”, afirmó. No hay que hablar nunca de crisis, no la hay y los datos lo avalan, añadió. Eso sí, dijo, no estamos preocupados, pero sí ocupados. La directora general de Turisme señaló que puede haber descensos en algunos subsectores, aunque recalcó que Catalunya debe huir de competir en precios con otros destinos. “Si nos convertimos en destino de marca blanca (Croacia, Túnez, etc.) tendremos problemas”, remató.

Época de cambios

El turista medio y su comportamiento ha variado a lo largo de los años. Isabel Galobardes explicó que las vacaciones ya no se planifican como antes. “La gente las decide cada vez más tarde”. Pero no sólo eso, la oferta se ha ampliado, los canales de venta también (Internet va a más) y la demanda se ha vuelto más exigente.

--

MetroNews.

Què és una percnotació? Una nit a un hotel?

Llavors Catalunya es consolida com a 1r destí turístic de l'estat ja que Canàries a l'hivern té un plus que és el seu clima benigne que aquí no el tenim :)

Què és una percnotació? Una nit a un hotel?

Llavors Catalunya es consolida com a 1r destí turístic de l'estat ja que Canàries a l'hivern té un plus que és el seu clima benigne que aquí no el tenim :)

Pernoctació vol dir passar 24 hores a un lloc i dormir-hi.
Aquesta es la definició turística del terme.
;)

jo crec que vol dir només dormir a un lloc

jo crec que vol dir només dormir a un lloc

Segons l'Organització Mundial del Turisme, turista és qui passa 24h. a un lloc. Menys de 24h. NO és turista!!
Que consti que parlo de definicions oficials, no del que pensa la gent.
;)

Però no esteim parlant de turistes, sinó de pernocatcions. Si tu arribes a BCN a les 17.00 i te'n vas a les 09.00 del dia seguent has pernoctat, no?

El problema, segons tinc entés, és que a alguns llocs (i no vull dir quins perque algú vindrà i em mossegarà la iugular) compten com a nombre de turistes tots els pernoctants. I és clar, després sembla que n'hi han hagut molts, però la majoria només estaven de passada. :)

Curiós que un país tan integrista i excloent sigui el capdavanter a l'Estat... :sleepy:

a10! :runaway:

Curiós que un país tan integrista i excloent sigui el capdavanter a l'Estat... :sleepy:

Sí, més d'un no es deu explicar com algú voldria anar a un lloc on el cartells dels carrers estan escrits en català i no en lingua franca castellana. :sleepy:

Sí, més d'un no es deu explicar com algú voldria anar a un lloc on el cartells dels carrers estan escrits en català i no en lingua franca castellana. :sleepy:

Al qui no s'ho expliqui... li recomano que canvïi les seves fonts d'informació, les seves amistats i la seva mentalitat... :yes:
Imbècils de ment estreta.

a10! :runaway:

Al qui no s'ho expliqui... li recomano que canvïi les seves fonts d'informació, les seves amistats i la seva mentalitat... :yes:
Imbècils de ment estreta.

a10! :runaway:

No es deu insultar, MET!!
Què després s'arma...
:(

"Imbècils de ment estreta" és una frase mítica del meu imaginari dita per l'Eulàlia Monsolís (Emma Vilarasau) a Nissaga de Poder de TV3 ja fa unes temporadetes.. però que trobo genial. :okay:

I com diu en Carod... que s'hi posin fulles, si algú se sent insultat, serà perquè no té la consciència traquil·la... i si es dóna per al·ludit per alguna cosa sarà també. :D
De bon rotlle... (...de wàter) :ohno:

a10! :runaway:

El turisme estranger a Catalunya va créixer a un ritme tres vegades més gran que a l'estat l'any 2004

Barcelona.- El mercat turístic català va assolir l'any 2004 uns resultats millors que els del conjunt de l'estat, i va suposar un 66% del creixement del turisme estranger a Espanya, segons publica Caixa Catalunya en el seu darrer 'Informe sobre la conjuntura econòmica'. El major dinamisme del mercat català es reflecteix en el creixement del 9,1% de les entrades de turistes estrangers a Catalunya l'any 2004, un ritme gairebé tres vegades més gran que el del conjunt espanyol (3,1%).

--

ACN.

Ese Sky nuestro, que se nos traviste en caso de necesidad ^_^

¿Qué significa esto, CEL?
:D

Y de paso rescato un hilo perdido hace 11 meses...
:rofl:

Y por ejemploi Vic? o Puigcerdà?. las dos tienen servicio de tren, y no estan mal, tienen su encanto. Ya que veo que quieres ver algun monsaterio, en Ripoll hay uno bastante famoso, y Ripoll tiene tren.
A los monasterios del Cister, como no haya algun tipo de bus...cogete las botas de caminar y una buena cantimplora...

apa, que vagi bé!

Y por ejemploi Vic? o Puigcerdà?. las dos tienen servicio de tren, y no estan mal, tienen su encanto. Ya que veo que quieres ver algun monsaterio, en Ripoll hay uno bastante famoso, y Ripoll tiene tren.
A los monasterios del Cister, como no haya algun tipo de bus...cogete las botas de caminar y una buena cantimplora...

apa, que vagi bé!

cierto, pero el monsterio de Ripoll, aunque cuna de la Catalunya actual, no tiene el encanto histórico de los del cister al haber sido totalmente reconstruido.

Respecto a la Colònia Güell, puedes bajar en Molí Nou e ir andando, ya que no hay ni 1 km, si no recuerdo mal, y así puedes usar las tarjetas de 1 zona. La pela es la pela! xD

Respecto a la Colònia Güell, puedes bajar en Molí Nou e ir andando, ya que no hay ni 1 km, si no recuerdo mal, y así puedes usar las tarjetas de 1 zona. La pela es la pela! xD

En ocasiones veo que la gente no se lee los posts anteriores...
:rofl:

Salidas de un día. Te recomiendo Sitges, por supuesto y todos esos sitios. El tibidabo por sus vistas, montserrat por su mágica, el fòrum por su arquitectura y el museu d'història pq podreis ver la antigua barcino romana.

A tarragona sólo se tarda una hora y cuarto en tren. Podeis ver las ruinas romanas.

Tb podeis subir a girona (un par de horas o dos y media). El casco antiguo judio merece la pena.

Sino algún pueblo antiguo. Manresa tiene bastante urbanismo medieval para ver.

Incluso Terrassa tiene un casco antiguo que vale mucho la pena...más bonito que Sabadell de largo.

Hay un libro en las librerias de aqui que se titula "salidas de un dia desde barcelona"...te podria ayudar....aunque no lo compres, puedes ojearlo en el FNAC o la Casa del Llibre, en passeig de gràcia y hacerte una idea...dan muchisimas propuestas.


Vic también merece la pena y tiene buena combinación en tren.

En ocasiones veo que la gente no se lee los posts anteriores...
:rofl:

y yo en ocasiones veo gente que resucita threads muertos hace meses :D

y yo en ocasiones veo gente que resucita threads muertos hace meses :D

Ahora me acabo de dar cuenta que el viaje ya lo hizo el verano pasado :)

Respecto a la Colònia Güell, puedes bajar en Molí Nou e ir andando, ya que no hay ni 1 km, si no recuerdo mal, y así puedes usar las tarjetas de 1 zona. La pela es la pela! xD

¡Pero si hay menos de 10 minutos andando des de Molí Nou-Ciutat Cooperativa!

Pero k frikis soys, que ya hizo el viaje!

Pero k frikis soys, que ya hizo el viaje!

Era un experimento mío para ver si la gente se leía todos los posts. Veo que el 90% NO lo hace...
:hahaha:
¡Os he pilladoooooooooo!
:hahano:

Ya me extrañaba que lo preguntara otra vez, es que me sonaba que ya habían ido, pero bueno...

Era un experimento mío para ver si la gente se leía todos los posts. Veo que el 90% NO lo hace...
:hahaha:
¡Os he pilladoooooooooo!
:hahano:

¿Cómo quieres leerte todos los mensajes? Es prácticamente imposible! No hay tiempo material

¿Cómo quieres leerte todos los mensajes? Es prácticamente imposible! No hay tiempo material

Res (forumísticament parlant) és impossible pel Bitxo. :D

Res (forumísticament parlant) és impossible pel Bitxo. :D

Jo me'ls llegeixo TOTS!!
:D
Així que no sóc un "spammer".
:wink2:

Jo també me'ls he llegits tots!

De fet m'he llegit tots els posts postejats al fòrum català des de que l'inauguraren! :O

Jo també me'ls he llegits tots!

De fet m'he llegit tots els posts postejats al fòrum català des de que l'inauguraren! :O

Ja som 2!!
:D

Apa, ens "miraves" sense dir res? :P

Apa, ens "miraves" sense dir res? :P

Com ho saps??
:?
Us estudiava psicològicament...
:D

Lurker!

Tafaner!

:D

Catalunya, primer destino turístico en España, con un 25% de las llegadas

Catalunya recibió un total de 5,9 millones de turistas en el primer semestre del año, lo que representa el 24,5% de las llegadas a toda España, consolidándose así como primer destino nacional, según los datos difundidos por el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio. En loas siguientes posiciones se sitúan Canarias, Baleares y Andalucía.

El conjunto de España recibió 24 millones de turistas en los seis primeros meses, lo que supone un incremento interanual del 5,7%, el mayor aumento en este periodo desde el 2001. Durante el mes de junio, se registraron un total de 5,2 millones de turistas extranjeros, un 7,8% más que hace un año, con lo que persiste la tendencia creciente observada a lo largo del presente año.

Británicos, alemanes y franceses

El primer mercado emisor a España entre enero y junio siguió siendo el Reino Unido, que acumula un crecimiento del 2,1% del número de llegadas, hasta alcanzar un total de 7,2 millones. Sin embargo, los turistas alemanes representaron el mayor incremento de visitas en el primer semestre, con un total de 4,5 millones de turistas de este país llegados a territorio español, lo que supone un crecimiento interanual acumulado del 4,6%, en lo que han sido los mejores seis primeros meses del año desde 1999 para el mercado de esta nacionalidad.

Por su parte, el tercer mercado emisor hasta junio fue Francia, que alcanzó los 3,4 millones de turistas y se apuntó un importante crecimiento del 13,3% en relación al mismo periodo del 2004. En consonancia con los resultados de los últimos meses, este crecimiento ha beneficiado significativamente a los destinos de Catalunya, primer destino de los viajeros de esta nacionalidad en España.

Vía aérea y sin paquetes turísticos

En este sentido, en el conjunto de los seis primeros meses del año, Cataluña fue el primer destino nacional con 5,9 millones de turistas --el 24,5% del total de llegadas--, un 13,2% más que hace un año. Le siguieron Canarias, con 4,6 millones de llegadas hasta junio (un 2,4% menos); Baleares, con 3,8 millones de turistas extranjeros (un 1,7% más); y Andalucía, que alcanzó los 3,5 millones de turistas (un 0,5% más).

La principal vía de acceso de los turistas internacionales recibidos entre enero y junio fue la aérea, elegida por un total de 18,3 millones de visitantes, con un incremento del 5,3%. Por carretera llegaron 5,07 millones de extranjeros, lo que supone un aumento del 7,7% en relación con el mismo periodo del año anterior.

Paralelamente, en el conjunto de los primeros seis meses del año, 14,2 millones de viajeros llegaron sin paquetes turísticos contratados, con un porcentaje del 59% del total. El tipo de alojamiento mayoritariamente elegido por los turistas internacionales recibidos en este intervalo fue el hotelero, al que acudió el 65,5% de los turistas (15,7 millones, un 3,4% más).
-----

I això que sovint diuen que cada cop anem a menys :D :cheers:

Catalunya, primer destino turístico en España, con un 25% de las llegadas

Catalunya recibió un total de 5,9 millones de turistas en el primer semestre del año, lo que representa el 24,5% de las llegadas a toda España, consolidándose así como primer destino nacional, según los datos difundidos por el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio. En loas siguientes posiciones se sitúan Canarias, Baleares y Andalucía.

El conjunto de España recibió 24 millones de turistas en los seis primeros meses, lo que supone un incremento interanual del 5,7%, el mayor aumento en este periodo desde el 2001. Durante el mes de junio, se registraron un total de 5,2 millones de turistas extranjeros, un 7,8% más que hace un año, con lo que persiste la tendencia creciente observada a lo largo del presente año.

Británicos, alemanes y franceses

El primer mercado emisor a España entre enero y junio siguió siendo el Reino Unido, que acumula un crecimiento del 2,1% del número de llegadas, hasta alcanzar un total de 7,2 millones. Sin embargo, los turistas alemanes representaron el mayor incremento de visitas en el primer semestre, con un total de 4,5 millones de turistas de este país llegados a territorio español, lo que supone un crecimiento interanual acumulado del 4,6%, en lo que han sido los mejores seis primeros meses del año desde 1999 para el mercado de esta nacionalidad.

Por su parte, el tercer mercado emisor hasta junio fue Francia, que alcanzó los 3,4 millones de turistas y se apuntó un importante crecimiento del 13,3% en relación al mismo periodo del 2004. En consonancia con los resultados de los últimos meses, este crecimiento ha beneficiado significativamente a los destinos de Catalunya, primer destino de los viajeros de esta nacionalidad en España.

Vía aérea y sin paquetes turísticos

En este sentido, en el conjunto de los seis primeros meses del año, Cataluña fue el primer destino nacional con 5,9 millones de turistas --el 24,5% del total de llegadas--, un 13,2% más que hace un año. Le siguieron Canarias, con 4,6 millones de llegadas hasta junio (un 2,4% menos); Baleares, con 3,8 millones de turistas extranjeros (un 1,7% más); y Andalucía, que alcanzó los 3,5 millones de turistas (un 0,5% más).

La principal vía de acceso de los turistas internacionales recibidos entre enero y junio fue la aérea, elegida por un total de 18,3 millones de visitantes, con un incremento del 5,3%. Por carretera llegaron 5,07 millones de extranjeros, lo que supone un aumento del 7,7% en relación con el mismo periodo del año anterior.

Paralelamente, en el conjunto de los primeros seis meses del año, 14,2 millones de viajeros llegaron sin paquetes turísticos contratados, con un porcentaje del 59% del total. El tipo de alojamiento mayoritariamente elegido por los turistas internacionales recibidos en este intervalo fue el hotelero, al que acudió el 65,5% de los turistas (15,7 millones, un 3,4% más).
-----

I això que sovint diuen que cada cop anem a menys :D :cheers:

Com ens volen a l'estranger i que poc a Espanya. Bé potser tan poc no, ja que segur que som de les C.A. que rep més visitants d'Espanya.

Aquesta notícia al general, please. Un 25% de tot el turisme és molt!

Catalunya, primer destí turístic a Espanya, amb un 25% de les arribades.
El primer trimestre de l'any va rebre 5,9 milions de turistes
La majoria dels visitants procedien de la Gran Bretanya, Alemanya i França

El Periódico de Catalunya.

Barcelona. -- Catalunya va rebre un total de 5,9 milions de turistes el primer semestre de l'any, xifra que representa el 24,5% de les arribades a tot Espanya, i així es consolida com primer destí nacional, segons les dades difoses pel Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç. A les següents posicions s'hi situen les Canàries, les Balears i Andalusia.

El conjunt d'Espanya va rebre 24 milions de turistes els sis primers mesos, xifra que suposa un increment interanual del 5,7%, l'augment més important en aquest període des del 2001. Durant el mes de juny, es van registrar un total de 5,2 milions de turistes estrangers, un 7,8% més que fa un any, i persisteix la tendència creixent observada al llarg d'aquest any.

Britànics, alemanys i francesos

El primer mercat emissor a Espanya entre el gener i el juny va continuar sent el Regne Unit, que acumula un creixement del 2,1% del nombre d'arribades, fins a arribar a un total de 7,2 milions. No obstant, els turistes alemanys van representar l'increment més important de visites el primer semestre, amb un total de 4,5 milions de turistes d'aquest país arribats a territori espanyol, cosa que suposa un creixement interanual acumulat del 4,6%, en el que han estat els millors sis primers mesos de l'any des del 1999 per al mercat d'aquesta nacionalitat.

Per la seva part, el tercer me
rcat emissor fins al juny va ser França, que va arribar als 3,4 milions de turistes i es va apuntar un important creixement del 13,3% en relació amb el mateix període del 2004. D'acord amb els resultats dels últims mesos, aquest creixement ha beneficiat significativament els destins de Catalunya, primera destinació dels viatgers d'aquesta nacionalitat a Espanya.

Via aèria i sense paquets turístics

En aquest sentit, en el conjunt dels sis primers mesos de l'any, Catalunya va ser el primer destí nacional, amb 5,9 milions de turistes --el 24,5% del total d'arribades--, un 13,2% més que fa un any. La van seguir les Canàries, amb 4,6 milions d'arribades fins al juny (un 2,4% menys); les Balears, amb 3,8 milions de turistes estrangers (un 1,7% més), i Andalusia, que va arribar als 3,5 milions de turistes (un 0,5% més).

La principal via d'accés dels turistes internacionals rebuts entre el gener i el juny va ser l'aèria, escollida per un total de 18,3 milions de visitants, amb un increment del 5,3%. Per carretera van arribar 5,07 milions d'estrangers, cosa que suposa un augment del 7,7% amb relació al mateix període de l'any anterior.

Paral·lelament, en el conjunt dels primers sis mesos de l'any, 14,2 milions de viatgers van arribar sense paquets turístics contractats, amb un percentatge del 59% del total. El tipus d'allotjament majoritàriament escollit pels turistes internacionals rebuts en aquest interval va ser l'hoteler, al qual hi va haver el 65,5% dels turistes (15,7 milions, un 3,4% més).
------------------------------------------------------------------------------

Que n'aprenguin! :banana2:

Met dixit! :bowtie:

Ja ho sabem, cada any és així...
:banana: :cucumber:

:wink2:

El Periódico de Catalunya.

• L'evolució de la ciutat i els seus moviments socials tindran el seu primer museu al Poblenou
• El projecte culmina el creixent interès per la defensa del patrimoni arquitectònic

Al Poblenou, la sirena de la Fabra i Coats va substituir les campanes de les esglésies, que feien la funció de marcar l'activitat quotidiana. Aquest so estrident ha ordenat l'horari diari de la ciutat de Barcelona durant un segle acompanyant les reivindicacions dels treballadors, el progrés econòmic i també una profunda transformació urbanística. Un projecte impulsat pel Museu d'Història de la Ciutat (MHCB) explicarà amb el nom de Centre de la Cultura Industrial, per primera vegada, les vicissituds històriques, socials i urbanístiques de la Barcelona de les fàbriques. Aquest projecte coincideix amb un interès creixent pel patrimoni industrial, que es concentra actualment en el districte del 22@.
Tot i que no hi ha dotació eco- nòmica fixada encara, està previst que el Centre de la Cultura Industrial s'instal.li en 2.500 metres quadrats de la fàbrica de Can Saladrigas en una data encara per concretar. Aquest immens edifici rectangular distribueix el seu espai entre una biblioteca de barri, un centre per a la tercera edat, un centre d'imatgeria popular i el Centre de la Cultura Industrial. Antoni Nicolau, director del Museu d'Història de la Ciutat, assegura que el projecte "complementarà el coneixement que es té de la Barcelona romana, gòtica i l'època moderna, que s'explicarà al Born a partir del 2007". Però, diu, "en cap museu s'explica la Barcelona industrial".

LA MÀQUINA DE VAPOR
La idea de repassar la història dels segles XVIII al XX no és nova, i fins i tot va estar a punt de materialitzar-se com a equipament a la Farinera del Clot. Però aquest edifici es va dedicar a altres funcions i el centre dedicat al món del treball va haver d'esperar fins que Can Saladrigas es va recuperar per a ús públic.
L'equip redactor del projecte ha delimitat una cronologia que va des del 1833, data de la instal.lació de la primera màquina de vapor a la fàbrica Bonaplata, fins al 1973, quan coincideix la crisi del petroli, l'inici de la deslocalització i els símptomes primers de la crisi del tèxtil. Com a epíleg, explica Nicolau, s'aprofundirà en la reconversió industrial de Barcelona fins al 22@ i les noves indústries urbanes netes i tecnològiques.
En el centre es descriurà l'impacte de la indústria en l'urbanisme i en la vida quotidiana; el creixement demogràfic; la lluita de classes; les cooperatives i els ateneus; els tancaments patronals i els nous costums. En canvi, precisa Nicolau, no es tractarà el vessant tecnològic, missió que correspon al Museu de la Tècnica de Terrassa. Exposicions temporals, un programa didàctic dedicat al públic escolar i un sistema d'itineraris que inclogui la visita a les fàbriques encara existents, completaran una oferta que al dependre de l'organigrama del MHCB no es contempla com a excessivament costosa. En el mapa d'equipaments museístics de la ciutat només queda pendent de construcció, també sense data, el centre de Glòries destinat al disseny i a l'arquitectura.
La iniciativa del MHCB s'ha vist complementada amb una proposta cívica, a càrrec del Fòrum de la Ribera del Besòs, d'instituir un Museu Metropolità del Treball que coordini iniciatives amb altres poblacions interessades en el patrimoni industrial. A l'abril passat, el ple de l'ajuntament va acordar activar el projecte de centre de difusió del patrimoni industrial del Poblenou i va sol.licitar per fer-ho la cooperació de la Generalitat.
---------------------------------------------------------------------------------
Això és just davant de casa meva!!! :banana:
(tot i que em trasllado a finals de setembre.... :sleepy: )


CAN SALADRIGAS
http://foto.epson.com/es/crea_foto.asp?idFoto=316658&idAlbum=28616&tamanio=5

http://foto.epson.com/es/crea_foto.asp?idFoto=316659&idAlbum=28616&tamanio=5

http://foto.epson.com/es/crea_foto.asp?idFoto=213225&idAlbum=36397&tamanio=5


Met dixit! :bowtie:

El Periódico de Catalunya.

• El Poblenou debat amb intensitat veïnal i acadèmica la seva ràpida transformació


http://www.elperiodico.com/EDICION/ED050724/CAS/FOTOS/EPP_ND/CARP01/f031dh03.jpg
Carreró El passatge industrial de Can Saladrigas, el 1998. Foto: ARXIU

http://www.elperiodico.com/EDICION/ED050724/CAS/FOTOS/EPP_ND/CARP01/f031dh02.jpg
Empleades Una imatge històrica de treballadores del tèxtil a la fàbrica de Can Saladrigas. Foto: ARXIU

"¿Quina memòria col.lectiva se celebra aquí? ¿La dels anarquistes que van tenir un paper important en la història de Barcelona? ¿La dels republicans que van combatre tan ferament contra Franco (...) o la d'un vell aliat de Franco com Samaranch?". Aquestes preguntes se les formula David Harvey, un dels geògrafs més influents d'aquests últims anys. Aquest professor de la Universitat de Nova York s'afegeix pel seu compte al debat sobre les llacunes que deixen als llimbs alguns episodis crucials de la història local de Barcelona.

El context
Afortunadament, nombroses iniciatives, acadèmiques i ciutadanes, coincideixen a divulgar la història industrial de Barcelona. Floreix a més un moviment veïnal que esperona decisions polítiques de salvaguarda del patrimoni. I un projecte de llarg abast i importància, el 22@, de reconversió de teixit fabril en activitat de creació i tecnologia, es presenta com el model de futur.
En aquest context, s'han anat recuperant amb els anys antigues fàbriques com Casaramona, avui seu de CaixaFòrum, però ara totes les mirades es dirigeixen cap al Poblenou, centre neuràlgic de la fàbrica d'Espanya. El futur de Can Ricart en discussió pot ser decisiu per perfeccionar un model que és exemplar sobre el paper.
"El patrimoni industrial no s'ha de contemplar com una resta arqueològica, com s'observa una ruïna romana, sinó com a part de l'actual estructura econòmica i l'arrel del canvi tecnològic", opina Mercè Tatjer, coordinadora del grup d'estudi Fàbrica i Medi Urbà de la UB (Universitat de Barcelona). En la seva opinió, les fàbriques no s'han de veure com a monuments nostàlgics o estètics sinó com a instruments educatius amb un teixit tan variat com interessant.
Esmenta el Vapor Vell, que va ser propietat dels Güell; de Macosa o la Maquinista on milers de treballadors es van deixar la pell en el trànsit cap a la industrialització i es van guanyar a pols els seus drets; de La Sedeta, la memòria de moltes dones de Gràcia; de Can Rivière o Can Saladrigas; de la monumental Can Bat- lló, recuperada per la Mancomunitat per a l'ensenyament.

Ateneus i mútues
I, diu la historiadora, s'ha d'entendre la fàbrica barcelonina "com un lloc de difusió d'idees avançades, d'estímul de la cultura i el pensament". Dels ateneus, les mútues i les cooperatives, com a fenòmens d'autoorganització encara vigents, als experiments utòpics dels icarians, a Barcelona es van escriure pàgines de la història menys oficial, però més popular. Si Barcelona es presenta com la ciutat de la gent, al Poblenou hi batega el seu cor més apassionat.
Pel que fa a l'escenari, Antoni Vilanova, arquitecte especialitzat en patrimoni industrial, opina que "la discussió sobre la recuperació de les fàbriques contribueix a travar la memòria històrica de Barcelona en una lectura extrapolable a la ciutat". Vilanova proposa actuacions molt acurades i precises per adaptar l'antic i caduc teixit fabril als usos contemporanis. En realitat, només es tracta de preservar tipologies, de combinar amb esforç el que és vell i el que és nou.
"El Poblenou va ser un gresol obrerista, el nucli del moviment anarquista, de les cèl.lules d'esperanto, del socialisme utòpic. I això encara es nota en el teixit social", opina l'arquitecte, el despatx del qual té vistes a la torre de les Aigües. La Rambla del Poblenou, diu, "recull una tradició diferent de la d'una rambla burgesa o senyorial". Li sembla comparable a un Soho novaiorquès multicultural, un espai liberal per a la creació en què el pioner va ser segurament Xavier Mariscal, veterà ocupant de la fàbrica de Paloalto.
El geògraf David Harvey afirma que la memòria històrica i la seva empremta física és el principal capital simbòlic col.lectiu. És el que distingeix una ciutat d'una altra, "amb valors basats en l'autenticitat i l'excepcionalitat". Com els que hi ha al Poblenou.
---------------------------------------------------------------------------------

Met dixit! :bowtie:

Gràcies MET!
:okay:
A on et mudes?
:?
A Terrassa?
:D

Gràcies MET!
:okay:
A on et mudes?
:?
A Terrassa?
:D

No... quatre carrers més amunt, a Pere IV/Diagonal, davant d'un tal Habitat Sky. ;)

Met dixit! :bowtie:

No... quatre carrers més amunt, a Pere IV/Diagonal, davant d'un tal Habitat Sky. ;)

Met dixit! :bowtie:

Tu solet o amb papi i mami?
A veure si convides a la inauguració!
:wink2:

El Govern constata un augment de la despesa global en turisme que rep Catalunya

L'Observatori de Turisme de Catalunya ha constatat un increment en la despesa global de turisme que rep el país i també un augment lent però considerable en la despesa per persona i dia. Aquesta situació és conseqüència de la fragmentació de les vacances per part dels turistes en períodes més curts però que es van produint al llarg de l'any. A més, ho fan amb una major concentració de despesa en cadascun d'aquests desplaçaments. Durant el mes d'agost passat, Catalunya ha superat el 90% d'ocupació hotelera en comarques com ara la Costa Daurada o la Costa del Maresme. Aquestes dades les ha fet públiques el conseller de Turisme, Josep Huguet. Huguet ha assenyalat que "si els països europeus arribessin a acords per escalar les vacances en períodes diferents, la despesa global que reben en turisme encara augmentaria més". Pel que fa als establiments de càmpings, l'ocupació s'ha situat en el 83,4% durant la primera quinzena d'agost. Pel que fa a l'evolució del turisme rural, aquests establiments han rebut 120.400 viatgers -més de l'11% que l'any passat- que han generat 329.800 pernoctacions. El 83,5% dels viatgers correspon al turisme domèstic -famílies, principalment-, tot i que s'ha observat un augment del mercat estranger (el 16,5 %han estat turistes, que han dut a terme el 26,8% de les pernoctacions totals). Són dades, segons ha comentat el conseller Huguet, que confirmen la tendència dels turistes a dividir-se en segments: càmpings, turisme rural, hotels, entre d'altres. Catalunya ha estat la primera destinació de turisme estranger a l'estat i ha rebut prop de quatre milions d'espanyols fins al mes d'agost. Pel que al mercat català, els catalans han fet 16,2 milions de desplaçaments en els primers vuit mesos de l'any i han generat més de 81 milions de pernoctacions.

--

SEGRE.

Noticia de la Vanguardia:

La ocupación en los hoteles de lujo de Barcelona sube un 4%
La Vanguardia, 20/09/2005
ELENA CASTELLS -
El turista de calidad es un bien preciado que hay que cuidar. Y eso lo saben bien los hoteleros de la ciudad. Muchas han sido las críticas vertidas este verano sobre el tipo de turismo que invadía la ciudad, cada vez más zarrapastroso y que más que dejar riqueza en la ciudad parecía arrasarla. Para desterrar esta imagen de la retina de los barceloneses, o al menos aportar la idea de que aún no está todo perdido, el presidente del Gremi d´Hotels de Barcelona, Jordi Clos, ha querido arrojar luz sobre otra realidad. "Éste ha sido el verano en que Barcelona ha recibido más turismo de lujo de los últimos cinco años", explica Clos. Aunque alerta de que la imagen de suciedad, desorden e inseguridad que se ha dado puede llegar a afectar la llegada de turistas de calidad si no se toman cartas en el asunto. "El boca a oreja funciona muy bien y la mala imagen de la ciudad puede hacer mucho daño al turismo", asegura.

Por el momento, la buena marcha del turismo de lujo se sustenta en datos de ocupación y de precios medios en los hoteles de cuatro y cinco estrellas durante este verano. Así, en el mes de agosto los establecimientos de cinco estrellas registraron una ocupación media del 65%, frente a al 61% del año pasado. Y el precio medio por habitación se situó en 177,5 euros. En el apartado de los de cuatro estrellas, la ocupación fue del 74% (72,7% en el 2004) y el precio medio, de 81,65. A falta de cerrar el ejercicio, el precio medio de las habitaciones habrá bajado hasta 8 euros respecto al año pasado, según el propio Clos.

"El precio medio baja cada año entre 5 y 8 euros, y está claro que en los hoteles de lujo, que es donde más margen hay, más se nota la caída", añade Clos. Por ejemplo, el hotel de cinco estrellas Le Meridien tuvo un precio medio por habitación durante el mes de julio de 231 euros, con una ocupación del 90%. En agosto esta cifra bajó hasta 185 euros, lo que le permitió tener una ocupación del 82,59% en este mes. Según una portavoz del hotel, "en julio aún había alguna actividad de negocios y congresos, lo que permite tener una tarifa más alta, y se vendieron más suites". En este hotel situado en plena Rambla la ocupación de este verano ha sido muy superior a la del año pasado. Sólo comparando los meses de agosto, en el 2005 la ocupación ha ascendido 16 puntos.

Lo mismo ha ocurrido en el gran lujo La Florida, donde en agosto han superado en 20 puntos la ocupación respecto al mismo mes del año pasado situándose en el 80%. "El precio medio también ha aumentado cerca de 25 euros, con lo que la tarifa media ha sido de 271 euros por habitación", señalan fuentes del hotel del Tibidabo. Y añaden que "existe un gran potencial de clientes de alto nivel adquisitivo que vienen a Barcelona por ocio; es un tipo de turismo culto, cívico y que deja riqueza en la ciudad".

En opinión de Jordi Clos, "la mayoría del turismo de baja calidad que visita la ciudad no se aloja en ella, sino que pernocta en localidades costeras - a precios más asequibles- y viene a Barcelona a pasar el día". Para Clos es una suerte que el turismo de calidad siga viniendo teniendo en cuenta "los graves problemas que sufre esta ciudad de inseguridad, desorden y suciedad". Pero se pregunta: "¿Cuánto tiempo más puede durar hasta que esta mala imagen de la ciudad empiece a afectar a la llegada de turistas de calidad?". Para Clos, está claro que si "entre todos no hacemos alguna cosa por mejorar esta ciudad, los turistas dejarán de venir".

En el conjunto de la ciudad, la ocupación hotelera se ha situado este verano en torno al 74%, cuatro puntos por encima de lo que habían previsto los propios hoteleros.

Noticia de La Vanguardia

La llegada de turistas internacionales de enero a agosto crece un 6% respecto al año pasado

Catalunya, el primer destino de los turistas extranjeros

20/09/2005

Madrid. (EFE).- La llegada de turistas extranjeros a España, durante los ocho primeros meses del año, ascendió a 38,7 millones, lo que supone un crecimiento de un 6 por ciento, con respecto al mismo periodo del año anterior,según la Encuesta de Movimientos Turísticos en Fronteras (FRONTUR).

Durante agosto el crecimiento fue del 5,5 por ciento, con una cifra absoluta de 7.218.089 turistas, frente a los 6,84 millones del mismo mes del año anterior.

Alemania y Reino Unido siguen siendo los mercados emisores con mayor número de turistas, 6,72 millones y 11,02 millones, respectivamente, con incrementos de un 3,8 por ciento y de un 1,9 por ciento, en el periodo enero-agosto.

El mercado británico ha caído un 4,5 por ciento, durante agosto, en Canarias, aunque ha crecido en otras comunidades como Cantabria, Murcia y Asturias, favorecido por el desarrollo de las compañías de bajo coste con vuelos hacia esas zonas.

En cuanto al mercado alemán comienza a recuperar su estancia en las islas Baleares, con un crecimiento del 7,6 por ciento en los ocho primeros meses.

A continuación se sitúa Francia con 6,53 millones de turistas, Italia, con 2,15 millones, Países Bajos con 1,79 millones e Irlanda con 991.000 turistas.

Catalunya fue el primer destino de los turistas internacionales en el período mencionado, con 10,04 millones de entradas, lo que supone el 26,0% del total y un aumento del 12,6% con respecto a los ocho primeros meses de 2004.

Baleares, segundo destino, recibió a 7,03 millones de turistas, el 18,2 por ciento del total de llegadas en el período y un crecimiento del 1,3% con respecto al año pasado.

Canarias fue el tercer destino para los turistas extranjeros en los ocho primeros meses, con 6,1 millones de viajeros, el 15,8% del total, aunque la cifra supone una caída del 2,2% en relación al año pasado.

Andalucía fue el cuarto destino, con 5,6 millones de turistas, el 14,5% de las llegadas de los ocho primeros meses, y un incremento del 1,2% en relación al mismo período de 2004.

Valencia, quinto destino, recibió a 3,5 millones de turistas, un 9,2% más que hace un año y Madrid fue el sexto destino, con 2,3 millones de entradas, lo que supone un crecimiento del 7,7%.

Con respecto a las vías de acceso durante los ocho primeros meses del año, la principal fue la aérea, con 27,7 millones de entradas, el 71,8% del total, y un crecimiento del 5,4% con respecto al mismo período de 2004.

Las llegadas por carretera fueron de 9,7 millones, un 9,0% más que el año pasado, y un 25,1 por ciento del total, mientras que por otros medios accedieron 1,24 millones de turistas, con una cuota del 3,1 por ciento y un descenso frente al mismo periodo del 2004 del 2,2.

El tipo de alojamiento más utilizado fue el hotel, con 24,2 millones de turistas alojados, lo que supone el 62,6% del total de las llegadas y un crecimiento interanual del 5,1%.

En cuanto al alojamiento no hotelero, en el se hospedaron 14,2 millones de turistas, lo que supone un crecimiento del 7,5%.

Respecto a la forma de organización del viaje, 23,5 millones de turistas, el 60,9 por ciento del total (un 16,1 más que en 2004), eligieron no contratar paquetes turísticos, frente a 14,9 millones que optaron por usar paquete turístico, lo que supone un descenso del 6,7% en relación a la cifra de 2004.

La Generalitat considera ineficient que les marques turístiques locals es promoguin a l'estranger i potenciarà la marca Catalunya

El conseller de Comerç, Turisme i Consum, Josep Huguet, ha afirmat aquest dilluns a Barcelona que la nova estratègia de promoció turística de la Generalitat passa per jerarquitzar les diverses marques turístiques i potenciar la marca Catalunya, que ha de ser el 'paraigües' sota el qual promoure els diversos destins internacionalment. Huguet ha afirmat que l'actual munió de marques turístiques catalanes, sovint locals o infracomarcals, 'sembla el mercat de Calaf' i és ineficaç perquè es produeix 'massa soroll'. (...)

(...) el Pla Estratègic del Turisme a Catalunya 2005-2010 (...) vol potenciar les deu marques turístiques principals (Barcelona, Catalunya Central, Costa Brava, Costa Daurada, Costa del Garraf, Costa del Maresme, Pirineus, Terres de l'Ebre, Terres de Lleida i Val d'Aran).

--

SEGRE (http://cat.lleida.com/actualitat/noticia.html?id=55664#activa)

Catalunya rebrà aquest any un 7% més de turistes, que gastaran menys que mai

- Els 499 euros de despesa mitjana de l'any passat es reduiran a 489 euros -
- L'activitat turística segueix creixent, superada la crisi del 2003

El sector turístic tindrà "un bon any". L'activitat turística continuarà creixent en una tendència que es va iniciar l'any 2004: arribaran més turistes que mai, tot i que faran estades més curtes i gastaran menys, segons les prediccions per a aquest 2006 de l'Índex UAB d'activitat turística, que realitza l'Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Les previsions indiquen que el nombre de turistes pujarà un 6,8%, però la despesa per visitant es reduirà un 2,1%. Els més de 24 milions de visitants del 2005 es convertiran en més de 26, mentre que els 499 euros de despesa mitjana es rebaixaran a 489, i les 6,8 nits d'hotel de mitjana de l'any passat es retallaran a 6,6 nits.

AVUI (http://www.avui.cat/avui/diari/06/jun/28/220879.htm)

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=6&idioma=CAT&idnoticia_PK=332325&idseccio_PK=131&h=



Catalunya es consolida com el primer destí turístic d'Espanya per als estrangers


Dels 33,3 milions que han arribat a Espanya fins al juliol, 8,6 milions van visitar terres catalanes
Les Balears i les Canàries se situen en segon i tercer lloc en les preferències dels turistes

Catalunya es va consolidar com el primer destí d'Espanya per als turistes estrangers entre els mesos de gener i juliol, amb 8,6 milions d'arribades, el 7% més que en el mateix període del 2005. El nombre de turistes arribats a Espanya fins al mes passat va ser de 33,3 milions, el 5,3% més que en els primers set mesos del 2005.

(...)

Poco polonia turist en Catalunya ...
Catalunya muy bien infrastructure ,informacion turist !!
:)

1,4 milions de turistes al setembre

Catalunya va rebre al setembre 1,4 milions de turistes, un 10% més que el mateix mes del 2005. Catalunya va ser el mes passat el segon destí turístic de l'Estat, per darrere de les Illes, amb 1,5 milions, però és el primer destí en els nou primers mesos de l'any.

--

AVUI.

Poco polonia turist en Catalunya ...
Catalunya muy bien infrastructure ,informacion turist !!
:)

Gràcies per la part que em toca!!
:nocrook:

^^ Bitxo, Jarle i Hush, demeneu un augment de sou! :D

crec que a l'unic que potser farien cas es a en Bitxo... als altres dos.... riuran de nosaltres si ho fem xDDDD..

^^ Bé, ara que ho penso, en comptes d'un augment de sou, al Bitxo li aniria millor una T-Món pero moures amb tota llibertat pels 5 continents XD

Jo en una altra vida em vull reencarnar en el necesser del bitxofo per poder viatjar per tot el món... :|

^^ no creguis que viatja tant el necesser... segurament la meitat de vegades el deixa a Barcelona, ja que els seus novios arreu del mon ja li donen de tot! XDDDD

^^ no creguis que viatja tant el necesser... segurament la meitat de vegades el deixa a Barcelona, ja que els seus novios arreu del mon ja li donen de tot! XDDDD

Hem passat de 'una novia en cada puerto' a 'un novio en cada aeropuerto'.

D'això se'n diu evolució positiva de l'espècie humana. :D

Com diria la Margarita: "Yo no creo que eso sea bueno para la sosieda de ninguna manera" XD Bitxo, que es broma, aix, si tothom fos com tu, no hi hauria maldat al món i més important encara tots els metros serien de luxe!

Jo en una altra vida em vull reencarnar en el necesser del bitxofo per poder viatjar per tot el món... :|
:rofl::rofl:
Posa la teva foto i en parlem...
:D
Petonets a tots des del llac Titikaka.
:wink2:

:rofl::rofl:
Posa la teva foto i en parlem...
:D
Petonets a tots des del llac Titikaka.
:wink2:

Necesser

[1888; del fr. nécessaire, íd.]

m INDUM Estoig o bossa per a dur-hi els estris o els productes d'higiene personal o de cosmètica, especialment quan hom va de viatge.

(DEC)

mmm, no m'agrada gaire que em posin coses a dins... ;)

Canvio per un calçador! :D

Per cert gent, el dia 16 de novembre estaré a BCN perquè és festa local a Inca i aprofitaré per anar a recollir el títol!

Bitxo, que treballaràs aquell dia o encara estaràs per terres andines? Ja et faré una visita si treballes.

Arribo del Perú el 30/10/2006 a les 13h. i treballo a les 15h.!! xDDD
:eek:

^^ Com l'avió t'arribi amb retard...

L'avantatge és que arribes directament al teu lloc de treball :D

^^Al final he aterrat a les 12.45 i a les 14.45 ja estava a la feina "fent la pilota" a la meva cap... xDDD
:D

El Govern aprova la creació de l'Agència Catalana de Turisme

El Govern català ha donat aquest dimarts llum verd a la creació de l'Agència Catalana de Turisme, un organisme en què participarà el sector públic i privat i que tindrà com a principal objectiu promocionar Catalunya com a referent turístic internacional. La creació de l'Agència Catalana de Turisme, que formarà part del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, es contemplava en el programa de promoció del Pla Estratègic del Turisme a Catalunya 2005-2010 (en format PDF (http://www.gencat.net/ctc/doc/doc_40213955_1.pdf)), que fixa els objectius de la política turística de la Generalitat per als pròxims anys en tres grans àmbits: territori i societat, gestió i activitats turístiques i promoció. Quan l'agència quedi constituïda, es dissoldrà l'actual Consorci de Turisme de Catalunya.
L'Agència Catalana de Turisme, formada per representants de l'Administració i de la indústria turística, permetrà al sector privat participar més en la promoció turística de Catalunya. Per tant, les empreses participaran també en el finançament d'aquest organisme, una novetat sobre la qual alguns representants del sector privat recelen. Entre les principals funcions de l'agència, hi ha la de planificar i executar iniciatives de promoció i fomentar la coordinació i cooperació entre les administracions turístiques. L'agència també impulsarà la comercialització dels productes i serveis turístics catalans i fomentarà les interrelacions entre les diferents administracions turístiques.

Pel que fa a la seva estructura, el nou ens comptarà amb un Consell General i amb un Consell de Direcció. El primer serà l'òrgan de participació, consulta i debat i estarà integrat per totes les administracions públiques competents i també pels sectors econòmics i socials més destacats de la indústria turística. El Consell de Direcció serà l'òrgan de decisió, direcció i control, estarà format per representants del sector públic i privat i s'hi vincularà la participació a la realització d'una aportació econòmica.

Per evitar una duplicitat, l'actual consorci Turisme de Catalunya es dissoldrà en el moment en què es constitueixi l'Agència Catalana de Turisme i traspassarà tots els seus béns, drets i obligacions a la nova entitat.

--

LaMalla.net

Turisme de Lleida crea la targeta "Emocity" que inclourà diferents serveis als visitants

L'Ajuntament de Lleida crearà al primer trimestre de l'any que ve la targeta "Emocity" per als turistes que visitin la ciutat. Servirà per accedir a diferents serveis, com el transport públic, pàrquings, restaurants o equipaments durant l'estada a la ciutat. És un dels projectes que la Paeria vol enllestir durant el 2007. Per això, Turisme de Lleida comptarà amb un pressupost de 2.269.000 euros. La regidoria ha celebrat aquest dimecres el darrer consell d'administració de l'any. Els objectius per l'any vinent passen per posar en pràctica els projectes iniciats. Entre ells, el consistori vol potenciar la figura dels gerents comercials. La regidora de Turisme, Montse Bergés, ha explicat que Lleida necessita almenys quatre assessors. Per això, diu, demanaran una reunió urgent amb el departament de Comerç. La regidoria també preveu perfilar una nova ordenança municipal que reguli les actuacions al paissatge urbà de Lleida. La inversió més important per l'any vinent, de 577.000 euros, es destinarà a la tercera fase de rehabilitació de La Suda. Una obra que ha d'estar enllestida al 2008. El Consell també ha aprovat la creació d'una societat Gastronòmica de la Fruita que apropi aquesta cuina a la societat. Finalment, Turisme de Lleida també preveu posar en marxa a inicis de 2007 "Explica'm un conte". Es tracta d'una guia de la ciutat a partir d'experiències personals.

--

SEGRE.

Barcelona gairebé doblarà l'oferta d'hotels de luxe en només 3 anys

• Una quarta part dels 33 establiments que s'obriran fins al final de 2008 són de cinc estrelles

• La majoria dels projectes es localitzen a l'Eixample, Ciutat Vella i el nou districte 22@

Que el turisme juvenil i de motxilla augmenta a Barcelona és evident a cop de vista. Però els visitants d'alt nivell adquisitiu, possiblement molt menys visibles al centre de la ciutat, també estan a l'alça. Ho constaten els projectes hotelers que ja estan en marxa. Dels 33 nous hotels que s'inauguraran fins al 2008, es preveu que set o vuit siguin de cinc estrelles. Si arribem fins al 2009, amb dos més, la ciutat gairebé haurà doblat la seva actual oferta d'alt nivell.

Les raons d'aquesta gran oferta de luxe són dues, segons diferents fonts hoteleres consultades. Per una banda, l'evolució del turisme de negocis --que representa un 55% del total-- ha comportat l'auge de l'oferta de més de quatre estrelles. El president de Turisme de Barcelona, Joan Gaspart, va destacar recentment que l'augment més important de pernoctacions de l'any s'ha registrat en les categories superiors. Però, a més a més, els costos de construcció, amb una forta repercussió del preu del metre quadrat de sòl, porta molts promotors a buscar la màxima rendibilitat.

ESTRENES EN UN ANY

Durant el 2007 s'inauguraran, segons dades de Turisme de Barcelona, una quinzena d'establiments, majoritàriament de quatre estrelles. L'any següent, seran 18 (si no hi ha demores). En dos anys (el 2007 i el 2008) se sumaran gairebé 4.300 noves habitacions, 1.350 de les quals seran de cinc estrelles. A aquesta xifra se n'hi podrien afegir 190 de l'hotel que Barceló construeix a la Rambla del Raval i que serà de quatre o cinc estrelles.

En l'oferta de luxe se situen l'hotel flotant que hi haurà al Port del Fòrum; l'hotel que ocuparà l'edifici Winthertur a la plaça de Francesc Macià; el Bagués (a la Rambla, del grup Derby); el de Mandarin Oriental Group (passeig de Gràcia); l'hotel Vela (de W Hotels) a la nova bocana del port, amb 475 habitacions; l'Habitat Sky Hotel (amb 268 habitacions, a Pere IV) i l'aparthotel de luxe que el grup Derby inaugurarà al 83 del passeig de Gràcia. L'any 2009 és previst que obri el Barceló Premium, a la Rambla Prim, amb 251 habitacions. El que promourà Iberdrola Inmobiliaria en el projecte Porta Firal a la Fira de Barcelona de Gran Via també podria ser de cinc estrelles. (...)

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=367715&idseccio_PK=1022

http://img204.imageshack.us/img204/4631/0612311405371249x733szt0.jpg

^^El que falta a BCN són hotels de 2 estrelles...
:yes:

Lleida tanca el 2006 amb més 800.000 turistes, un 5,5% més en relació al 2005

La província de Lleida al llarg del 2006 ha rebut un 5,5% més de viatgers en relació a l'any 2005, amb un total de 835.213. El nombre de pernoctacions s'ha reduït un 0,04% fins a 1.984.701, segons l'enquesta de conjuntura turística publicada aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Durant el mes de desembre es van registrar 154.647 pernoctacions en establiments hotelers de Lleida, la qual cosa representa un descens del 21,3% respecte al mateix període del 2005, quan hi va haver un total de 196.572 pernoctacions. El nombre total de viatgers ha experimentat també un descens interanual del 8,6% amb 65.109, davant dels 71.250 del desembre del 2005.

L'estada mitjana ha passat dels 2,76 dies per viatger als 2,38 dies al desembre del 2006. En el mes de desembre es van ocupar el 30,58% de les places ofertes pels 326 establiments oberts, davant del 36,90% del mateix mes del 2005. El grau d'ocupació per places en cap de setmana ha estat del 33,65%, taxa inferior en tres punts a la registrada al desembre del darrer any. Del total de pernoctacions, 141.497 les van fer residents a l'Estat i 13.150 estrangers. Pel que fa al total de viatgers, 58.823 les van fer visitants d'altres punts de l'Estat i 6.285 turistes estrangers.

Per la seva banda, l'Índex de Preus Hotelers (IPH) ha registrat un increment de l'1,8% en el mes de desembre i l'Índex d'Ingressos Hotelers (IIH) reflecteix un creixement interanual dels ingressos percebuts per habitació ocupada del 2,7%. La zona turística amb major grau d'ocupació durant el mes de desembre ha estat la Costa de Barcelona, la qual ha registrat una ocupació del 48,14%, xifra que s'ha incrementat fins a un 60,63% als caps de setmana. La ciutat amb un major nombre de pernoctacions al desembre ha estat Barcelona amb un total de 725.273. Pel que fa a les zones turístiques amb major nombre de pernoctacions la Costa Brava se situa com a segon destí amb un total de 212.418 pernoctacions al desembre. La segueix els Pirineus Catalans amb 175.123.

--

SEGRE.

Una pregunta. Algú em pot dir on puc trobar dades oficials del rànquing de ciutats més visitades de Europa i Espanya. Es que només he trobat el balança d'Espanya del 2006 i les dades son per comunitat autónoma. La cosa es que a wikipedia en castellà posa que Madrid es la quarta ciutat amb més turistes d'Europa i la primera d'Espanya. Aquestes dades no corresponen a Barcelona? O estic jo equivocat i corresponen a Madrid? Merci!!!

Una pregunta. Algú em pot dir on puc trobar dades oficials del rànquing de ciutats més visitades de Europa i Espanya. Es que només he trobat el balança d'Espanya del 2006 i les dades son per comunitat autónoma. La cosa es que a wikipedia en castellà posa que Madrid es la quarta ciutat amb més turistes d'Europa i la primera d'Espanya. Aquestes dades no corresponen a Barcelona? O estic jo equivocat i corresponen a Madrid? Merci!!!
Madrid és la 5ª i BCN la 6ª més visitada d'Europa, amb una diferència molt petita, al menys al 2005.
:yes:

gràcies bitxofo! O sigui que suposo que es certa la informació que hi ha en la wikipedia. Doncs creia que Barcelona tenia mes turisme que Madrid. A veure si amb la tsur es giren les tornes, :P

^^ Probablement aixo s'explica en el fet que la 1ra és capital economica i d'estat i moltes de les visites es realitzen per treballar, fer negocis o papers i la segona encara que també s'hi fan negocis, la seva visita és més purament turística de vacances i d'oci.

^^ Si, està clar que es per aquesta raó. Visc a Madrid i, encara que té coses boniques, no la trobo gaire turistica, pero clar, això es una opinió personal. Hi ha molta gent que li encanta la ciutat. No és el meu cas. No se perque, pero no li acabo de trobar aquella cosa que fa que t'agradi o que recordis una ciutat. De totes maneres em falta relacionar-me una mica amb ella. M'agradaria perdre'm per la ciutat un matí de dia lavorable amb el mp3 i moltes ganes de caminar. A veure si ho puc fer aviat. Si després d'alló no li trobo res a Madrid, tinc per segur que no ho trebaré mai.

BCN és la primera en turisme estranger, i Madrid rep molts turistes espanyols; ni que sigui per proximitat, Madrid és a prop de tots els lloc i BCN, en canvi, queda molt lluny de quasi tot.

^^i no només queda lluny fisicament, sinó per conexions. En vols intercontinentals estas a només un pas de madrid, a barcelona has de fer un pas mes, la escala. Pero bé...

BCN és la primera en turisme estranger, i Madrid rep molts turistes espanyols; ni que sigui per proximitat, Madrid és a prop de tots els lloc i BCN, en canvi, queda molt lluny de quasi tot.
BCN queda molt més a prop de la resta de Europa que Madrid (excepte Lisboa).
;)
Molts francesos, italians i suïssos baixen a BCN en cotxe els caps de setmana.
:yes:
Una anècdota que em va passar:
Vaig lligar amb un francès a Salvation i em volia portar a casa seva... A Perpinyà!! xDDDD
:nuts:
No vaig anar-hi...
:dunno:

^^Que fort! La putada hagués sigut que t'hagués portat a casa seva, però que no t'hagués tornat a bcn! XD
Referent als vols, home, suposo que el fet de la gran presencia de les lowcost fa que bcn estigui molt a prop de altres ciutats europees, pero no pas de la resta de continents.
Per cert? Quant de temps hi ha en cotxe desde bcn a perpinyà? quan haguesiu arribat ja seria hora de prende el xurros! Be, aixó sona molt malament, direm que ja seria hora de prendre l'esmorsar, no?

^^ En cotxe de Barcelona a Perpinyà unes 2 hores i mitja, per autopista.

^^a bueno,tampoc es tant... De totes maneres no està malament per fardar un dilluns al curro.
-Que has fet aquest cap de setmana?
-Na, res de l'altre món. I tu?
-Ah, doncs tampoc gaire cosa, tirar-me un tio a Perpinyà
XD

^^ En cotxe de Barcelona a Perpinyà unes 2 hores i mitja, per autopista.
Són 2 hores, i jo ho he fet en 1h.30min. xDDDD
:D

^^ apologia del delicte

^^200km./2h.= 100km./h.
;)

^^no series tu el del ferrari, oi? ;)

Catalunya és la més visitada però no la que més diners li treu als turistes

Catalunya és la comunitat autònoma líder en nombre de turistes estrangers que la visiten i en desemborsament total d'aquests, encara que baixa fins al desè lloc del rànquing en despesa mitjana per turista rebut, 690 euros de mitjana el 2005, molt per sota de la mitja espanyola, que és de 855 euros per visitant. Aquesta contradicció es deu al fet que "Catalunya rep més turistes cada any, que també fan una despesa diària més elevada, però que estan menys temps en el territori", segons que assenyala l'informe El sector del turisme, l'oci i la cultura a Catalunya publicat pel Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC).

Segons dades del Ministeri d'Indústria i Turisme, Catalunya va ser el primer destí del turisme estranger a Espanya durant 2005, amb 14,03 milions de visites, acumulant el 25,25% del volum total del país.

Peró pel que fa a la despesa mitjana per turista, Catalunya no pot presumir tant. Cada turista es gasta a Catalunya 82 euros per dia, un 3,6% més respecte a l'any anterior però 3 euros menys que al conjunt de tot l'Estat. D'aquesta manera és la desena comunitat autònoma de l'Estat on els viatgers es gasten menys diners i la despesa turística a Catalunya queda molt lluny del nivell de despesa dels turistes que visiten les Illes Canàries i Madrid, que amb una despesa de 135 euros i 95 euros per turista i dia, respectivament, són les comunitats que ingressen més diners per viatger.

L'estada mitjana dels turistes a Catalunya, de 3,8 nits, inferior a la mitjana estatal, explicaria per què aquesta comunitat ingressa menys diners per turista. L'estudi cita també la proximitat de Catalunya amb França i la resta d'Europa com un inconvenient en la despesa, ja que gran part dels viatgers, sobretot francesos -el mercat més important per a Catalunya- ve al territori per carretera, enlloc d'arribar amb avió, com passa en el cas de les Canàries, cosa que disminueix els ingressos en el territori.

--

laMalla.net

^^no series tu el del ferrari, oi? ;)
No, jo hi he anat amb el meu Twingo!
:D

^^Vaja home, dic, potser era el maromo aquell que va sortir a les noticies correns per bcn a 200k/H amb un ferrari. Buenu, un twingo no te tant de glamour pero es pot sortir a les noticies fent burrades tambe XD!

^^ El del Ferrari era un tal Borja... :D

Bitxofo Borja... Sona raro, no? XD

^^Vaja home, dic, potser era el maromo aquell que va sortir a les noticies correns per bcn a 200k/H amb un ferrari. Buenu, un twingo no te tant de glamour pero es pot sortir a les noticies fent burrades tambe XD!
Una vegada a França vaig posar el meu Twingo a 198km./h.
:D
Descompta un 10% d'error de velocímetre, velocitat real: 178,20km./h. No està pas malament per un Renault Twingo!! xDDDD
:nocrook:

^^Que temerari!!! XD Ja t'imagino amb les olleres de sol, una cicatriu a la galta i barbeta de 3 dies, chupa de cuir i una samarreta vella. XD Ah! I com no, el twingo tuneat amb unes flames!!! Jejejeje

Catalunya s'erigeix com la primera destinació del turisme estranger a l'Estat

Catalunya s'ha erigit com la primera destinació del turisme estranger a l'estat espanyol amb 1.013.688 de turistes al març, un 5% més que el mateix mes del 2006, quan es van comptabilitzar 964.000. La segueixen Canàries i Andalusia, segons l'Onservatori de Turisme. Els turistes francesos segueixen constituint la principal clientela de Catalunya, i representen un 28,6% del volum total dels estrangers. Per darrera del mercat francès se situen Regne Unit, Itàlia i Alemanya. Aquests quatre mercats representen les dues terceres parts del total dels turistes estrangers que han viatjat a Catalunya.

--

ACN.

Lleida presenta Emocity, la nova targeta de descomptes per a turistes i visitants

• La city card s'ha presentat al Saló del Turisme de Barcelona

Turisme de Lleida-Ajuntament de Lleida ha presentat avui dijous 19 d’abril, a les 12 hores, a l’stand F89 del pavelló 2 del Saló Internacional del Turisme de Barcelona– l’Emocity, la nova city card de la ciutat de Lleida.

L’Emocity és una targeta de ciutat que permetrà als turistes i visitants accedir, per només 7 euros, a descomptes en equipaments culturals, comercials i de restauració; gratuïtat total en el transport públic; i importants bonificacions en aparcaments, taxis i lloguer de cotxes.

Emocity és una targeta intel·ligent, creada per Turisme de Lleida, que podrà utilitzar-se a partir del mes de maig d’aquest any 2007. La targeta integra diferents elements tecnològics que, tot i que ja existeixen per separat en altres targetes similars, en aquesta ocasió, han estat incloses en una sola targeta. El seu llançament s’inclou dins del Pla per a la Competitivitat del Turisme i el Comerç de Lleida, i té com a principal objectiu potenciar i dinamitzar l’activitat comercial i turística de la ciutat.

Emocity és una targeta de titularitat personal i és per tant, intransferible. A més, es comercialitza amb una guia directori que inclou totes les entitats, equipaments, empreses i organitzacions adherides al projecte.

Emocity, una targeta “tecnològicament” puntera

La tecnologia d’Emocity inclou dos xips (un de contacte i un sense contacte), una banda magnètica i un codi de barres. Amb aquestes característiques tècniques, l’usuari obté importants avantatges i descomptes que van des de la gratuïtat del transport públic durant dos dies sencers, fins a descomptes en els aparcaments públics.

La novetat més rellevant que presenta la targeta és el seu xip sense contacte, que permet accedir al transport públic de la ciutat de forma totalment gratuïta, durant quaranta-vuit hores. Pel que fa al xip de contacte, aquest permet obtenir descomptes en els aparcaments de rotació de la ciutat.

La banda magnètica està dissenyada per utilitzar l’ascensor de la Plaça Sant Joan, que dóna accés directe al monument més emblemàtic de la ciutat, la Seu Vella, i finalment, el codi de barres es presenta també com una innovació que permet disposar de descomptes en els aparcaments públics. Tecnològicament, la targeta és vàlida des del moment de la seva primera utilització.

http://www.paeria.es/arxius/noticies/Imatge_cat_4107.jpg

http://www.paeria.es/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=6186&Dia=-1&Mes=-1&Any=2007&IdDepartament=-1&TextCerca=&Consulta=False&PaginaAnterior=/cat/ajuntament/noticies.asp&Pagina=2

La tecnologia d’Emocity inclou dos xips (un de contacte i un sense contacte), una banda magnètica i un codi de barres.

Se les empesquen totes. :eek:

Una guia turística alternativa mostra les dues cares de BCN

• La 'City Spy' descriu les atraccions tradicionals de la ciutat i alhora els llocs de venda d'haixix

• L'autor afirma que la ciutat és "bonica i vibrant" i diu que la seva intenció és invitar a descobrir-la

Benji Lanyado, articulista de la secció de viatges del diari britànic The Guardian, va escriure a finals del 2006 que els plànols "irreverents i anàrquics" de Gordon Ivor Stone eren el Míster Hyde del món de les guies turístiques, i va posar com a exemple de Doctor Jeckyll els convencionals llibrets de Lonely Planet. Lanyado havia recorregut Viena seguint els consells de Stone i havia arribat a la conclusió que era la classe de persona amb qui li agradaria "prendre una cervesa". Un col.lega potencial. Doncs bé: Stone acaba de posar en circulació 125.000 exemplars de l'edició barcelonina dels seus plà- nols, on escriu coses com aquesta: "El carrer dels Tallers és la classe de carrer comercial on pots comprar tot tipus de merdes que creus que pots voler".

El 1995, treballant per a un hostal de Praga, Stone, irlandès de naixement, va desenvolupar el costum de repartir entre els clients plànols fotocopiats de la ciutat amb anotacions pròpies sobre llocs recomanats. Dotze anys després --ara amb l'àlies de Mr. Gordonsky-- ha portat els seus plànols alternatius a nou ciutats europees: Amsterdam, Budapest, Berlín, Cra- còvia, Praga, Riga, Viena, Vílnius i Barcelona. "Els llocs que apareixen a la guia són llocs que a mi m'agraden --explica Stone des de Dublín--. Vaig de porta en porta i em deixo veure com un estúpid turista per apreciar quina és la reacció. Si són amables dic OK, és un bon lloc". (...)

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=409522&idseccio_PK=1022

Los cruceros infantiles se suman a la oferta de rutas desde BCN

• El 'Disney Magic' y el 'MSC Orchestra' visitan por primera vez la ciudad


http://www.elperiodico.com/vivo/recursos/fotos/foto_220266_CAS.jpg
Un castillo de fuegos artificiales recibe al Disney Magic. Foto: AP / MARK ASHMAN

PATRICIA CASTÁN
BARCELONA

El puerto de Barcelona ha pasado a ofrecer récords o novedades casi semanales en lo que a cruceros se refieren. Si hace solo dos semanas coincidían 10 gigantescos buques en los muelles, ayer la sorpresa la puso Disney, al traer por primera vez a Europa el Disney Magic, que durante todo el verano hará cruceros para todos los públicos --pero muy especialmente para niños-- con Barcelona como base.
El Magic llegó el jueves a aguas catalanas con todos los honores. Su ruta europea obedece al 15° aniversario de Eurodisney (París), por lo que la factoría infantil decidió traer esta temporada uno de sus dos cruceros de 83.000 toneladas, con capacidad para 2.400 pasajeros. Su entrada en Barcelona fue saludada con un piromusical que pudo verse desde la costa, en una fiesta que contó con diversos responsables de Disneyland Resort Paris y de la Autoritat Portuària de Barcelona.
El crucero, de 294 metros de eslora, cuenta con instalaciones y actividades para distintos tipos de público, aunque destaca por su oferta para niños. Los personajes de Disney pululan por el barco, donde Pinocho sirve pizzas y Mickey y Donald, entre otros muchos, forman parte de la tripulación. Además, las grandes pantallas situadas junto a las tres piscinas emiten películas de la factoría y el teatro programa a diario espectáculos de la compañía.

FUTURO
El crucero, que habitualmente opera en el Caribe, solo estará en aguas europeas hasta final de agosto, aunque es posible que Disney vuelva a destinar algún barco al Mediterráneo a partir del 2009, cuando incorporará dos nuevos buques mayores a su flota.
Ayer por la mañana no fue la única novedad con que amaneció el muelle Adossat. También llegó la nueva joya de MSC, el recién inaugurado Orchestra, para unos 3.000 pasajeros y de 90.000 toneladas. El barco (octavo de la compañía italiana) reafirma el éxito de las rutas mediterráneas y con su visita se suma a la que será una temporada récord para el puerto local. Se prevé que Barcelona, actualmente el principal puerto de Europa, alcance este año los 1,6 millones de cruceristas.
El auge de este tipo de viajes queda patente con la vertiginosa expansión de buques y rutas de los principales operadores del mercado. Princess traerá el enorme y recién estrenado Emerald la próxima semana, y la segunda compañía más antigua del mundo, Holland America, está empezando a potenciar su oferta de prestigio en Barcelona. Los principales gigantes (en tamaño) que navegan por Europa, el Queen Mary 2 y el Voyager of the Seas también han convertido a la ciudad en escala y puerto base, respectivamente.


ENLLAÇ
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=409417&idseccio_PK=1022

Jo vull un Disneyland a Espanya:)
Diuen que el volen fer a Manilva (Malaga).

Jo vull un Disneyland a Espanya:)
Diuen que el volen fer a Manilva (Malaga).
S'havia de fer a Salou cap al 1992, però al final el van fer a Marne-la-Vallée (París), l'únic Parc Disney que perd diners... xDD
:runaway:

a Manilva (Malaga) l'haurien de fer soterrat, com el tren de la costa :crazy:

^^La Disney va estudiar posar el parc a on ara està PortAventura, pero les disputes entre Vila-seca i Salou per a qui pagarien els impostos, i la presió del gobern espanyol perque posés el parc a andalucia o valència, va propiciar el fet d'anarse a Paris, a part que el gobern frances li va regalar el terreny i les infraestructures d'accés al resort. També es va pensar en portar Parc Astèrix a la mateixa localització perque a França estva perdent diners. Al final, després de moltísimes dificultats i trabes (preferiexo no dir de qui), es va fer PortAventura, que tenia previst obrir al 1992. Lo més curiós es que Disneyland Paris, l'any de l'apertura va ser un fracàs enorme fins gaire provocar la bancarrota de tota la companyia Disney. Va provocar aixó el mal temps i els preus astronómics de l'entrada i demés. Entre decidir a intentar mantenir el parc obert o tancar-ho van decidir mantenir-se. Van rebateixar el resort (abans era eurodisney, que segons un estudi a EUA encantava el nom i a Europa li semblava hortera :P) i van sortir més o menys del forat. De totes maneres les seves comtes estan en numeros vermells desde el primer any fins ara. Segur que més d'un cop s'han penedit de no possar el parc a Catalunya... :)

Barcelona manté l'aposta pel turisme massiu

- A final d'any la ciutat haurà rebut 7 milions de turistes, un 10% més que el 2006, la meitat a través de fires i congressos

Malgrat les crítiques que va fer ICV al model turístic barceloní durant la campanya electoral, aquest model continua vigent i serà el que defensarà el govern municipal –format per ICV i PSC– aquest mandat. El nou titular de turisme, que ahir exercia d'alcalde accidental, Jordi William Carnes, va augurar ahir llarga vida al model de turisme massiu. William Carnes va advertir que «quan analitzem la situació de la ciutat s'ha de tenir en compte que Barcelona està al top 5 com a destí turístic». També va recordar el gran impacte econòmic que això genera, i «la riquesa que li sap treure la ciutat». Les previsions per aquest any, de fet, van en aquesta línia: la ciutat acabarà l'any amb set milions de visitants, un 10% més que l'any passat. La meitat, però, turistes de fires i negocis.

El nou vicepresident de Turisme Barcelona, Jordi William Carnes, ahir alcalde accidental, va visitar ahir les instal·lacions de l'oficina central d'informació turística de la ciutat, situada a la plaça de Catalunya, en un dels seus primers actes com a responsable d'aquesta àrea al govern municipal. Durant la visita va esbossar algunes línies de treball. Ell és partidari de mantenir l'estatus que ha adquirit la ciutat com a destí turístic. «La ciutat en sap treure la riquesa», va matisar, i va recordar que segons un estudi recent que va elaborar la Universitat de Barcelona, la ciutat ingressa cada dia 7,5 milions d'euros procedents de les despeses que fan els turistes. William Carnes va explicar que aquesta despesa és extra-hotelera, és a dir, que beneficia el comerç, en primera instància, però també té un impacte molt clar en altres sectors, per exemple, el sector cultural: «Cada any 1,7 milions de visitants als museus i espectacles culturals, i darrerament s'ha detectat com una nova demanda dels turistes, entrades al Gamper.»

No obstant això, i atenent les sensibilitats del soci de govern i les clares previsions de creixement de visites turístiques per aquest any –s'arribarà als set milions, un 10% més que l'any passat, segons va detallar el director general de Turisme Barcelona, Pere Duran–, William Carnes no descarta fer «una reflexió» sobre l'impacte i els inconvenients que aquesta realitat implica per als habitants de la ciutat. Però sempre tenint en compte que «aquest és el model» i que és un model que cada vegada més es decanta pel turisme de fires i congressos, que és el que més riquesa deixa a la ciutat. En aquest sentit, els darrers quatre mesos d'aquest any està previst que se celebrin a Barcelona 76 fires i congressos, amb unes xifres de participació que superen els 81.000 delegats. Les perspectives en aquest sentit, segons Turisme Barcelona, són «força positives». (...)

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2504789

De los 4 gatos-turistas ibericos que veo aqui en mi pueblo, 3 gatos son catalanes.

De los 4 gatos-turistas ibericos que veo aqui en mi pueblo, 3 gatos son catalanes.
Ya iré a verte pronto.
:D

Yo flipo un poco con la cantidad de 'presuntos japos' que cogen el regional de Cerbère en Sants...

Interrail quizás? :dunno:

Yo flipo un poco con la cantidad de 'presuntos japos' que cogen el regional de Cerbère en Sants...

Interrail quizás? :dunno:
Museu Dalí, segurament.
;)

^^ Alguns baixen a Girona :yes:

Ara bé, és curiós que gairebé sempre te'ls trobes als regionals però és més difícil veure'ls dins els expressos.

@Danzig: no deuries agafar l'últim regional a Cervera d'ahir? Jo anava a l'últim cotxe :D

^^ jo els regionals només els veig passar o sortir

flipo amb el merder que hi ha cada dia a Sants (vies 13-14) de les 19:15 a les 19:30 hores:

19:16 rodalies Sant Celoni
19:19 rodalies Est. França
19:20 (+-) talgo III de Salamanca,Irún, Bilbao
19:25 regional Cervère
19:28 rodalies Sant Celoni

quan perdo el primer Sant Celoni i he d'agafar el segon o quan arriba tard el primer, observo al·lucinat el cacau que es forma amb la nova sortida megaestreta i tota la gent amb maletes que arriba o se'n vol anar

us el recomano :D

^^ Gràcies, però ja el tinc avorrit :sleepy:

A més, ahir per fer la traca més grossa el regional va entrar procedent de Portbou cap a les 19.20 per via 14 ja que venia tard i no tenia temps de fer la maniobra d'inversió de marxa a Bellvitge. Així que a tota la marabunta s'hi va afegir la gent que venia d'aquest tren, que a sobre a l'estiu carrega a la tira de francesos perquè una hora abans que surti de Portbou hi arriba un diürn de París (via Tolosa).

El tren va marxar de Sants amb la composició del davant amb la gent entrant a pressió i amb els tres cotxes de cua totalment buits.

Lloret mira al futur i supera la ressaca (I)

• El vaixell insígnia de la Costa Brava deixa enrere els clixés del passat gràcies a la reconversió hotelera
• El municipi amplia les instal.lacions esportives i culturals

Lloret té 37.000 habitants, però a l'estiu acull fins a 250.000 persones. És un gegant del turisme que posseeix el 40% de l'oferta hotelera de la Costa Brava i que en els últims anys ha impulsat una profunda reconversió. Des del 1990 s'han tancat uns 60 hotels obsolets, se n'han renovat d'altres i s'han creat 2.000 places de qualitat. L'ajuntament ha prohibit obrir nous bars, ha clausurat locals d'oci que incomplien la normativa i no autoritza més disco-bars al casc antic. També ha frenat algunes urbanitzacions projectades en zones verdes i ha impulsat un ambiciós pla per dotar-se d'instal.lacions esportives i culturals. És el nou Lloret, que ha superat la ressaca.
Les opinions dels veïns sobre la gestió de l'actual equip municipal són diverses, però el cert és que quan van parlar a les urnes, el 27 de maig passat, van reelegir amb majoria absoluta Xavier Crespo (CiU), un alcalde que rebutja les etiquetes pejoratives que s'han llançat sobre la ciutat, algunes d'elles encunyades per responsables polítics. A les seves orelles encara ressonen les paraules que va pronunciar Montserrat Tura l'agost del 2004, quan després d'uns disturbis al carrer l'aleshores consellera d'Interior va criticar el model de "turisme de borratxera" que, segons la seva opinió, impulsaven alguns empresaris de Lloret. L'afirmació va caure com una bomba a la localitat, encara que tampoc va agradar al Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, que llavors dirigia l'actual president de la Generalitat, José Montilla.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=431533&idseccio_PK=1021&h=

A10

Barcelona estudia cobrar l'entrada al Parc Güell als turistes estrangers i millorar-ne els accessos

Amb gairebé quatre milions de visitants anuals, el Parc Güell és el segon parc més visitat de Barcelona, després del de la Ciutadella. Ara, un any després d'haver-lo remodelat, l'Ajuntament de Barcelona en vol tornar a millorar les instal·lacions i s'estudia un pla de futur del recinte. Entre els temes que hi ha sobre la taula hi ha la possibilitat de convertir el parc, ara gratuït, en un espai de pagament però només per als turistes estrangers, que suposen el gruix de visitants. La millora dels accessos també és una qüestió a debat.
De mitjana, 11.000 persones al dia dediquen una estona a passejar pel Parc Güell. Segons una enquesta, vuit de cada deu són de fora de la ciutat i gairebé totes marxen satisfetes del recorregut. Això no treu, però, que detectin aspectes que cal millorar com els lavabos o la senyalització, que es presenta en anglès, castellà i català. Adam Elphick, per exemple, pensa que si la simplifiquessin en un mapa es faria un gran favor a les persones que no parlen cap d'aquests idiomes.

L'Ajuntament ja preveu instal·lar més serveis i senyals d'orientació a les disset hectàrees del recinte, i no descarta que la zona monumental sigui de pagament per als visitants estrangers per regular els fluxos de visitants i fer-los compatibles amb els veïns. Tot plegat forma part del debat que ha generat la redacció d'un pla de futur per al recinte i que ha d'estar enllestit abans d'acabar l'any.

El pla municipal no preveu construir un gran aparcament. Per compensar-ho, estudia millorar l'accés amb escales mecàniques des d'alguna parada de metro i modificar la ruta del bus turístic, que ara fa parada a Travessera de Dalt.

http://www.telenoticies.cat/pnoticies/notItem.jsp?item=noticia&idint=210471

^^Això no es podria fer pels ciutadans de la U.E....
:|
Si un espanyol no hi pagués, un ciutadà de la U.E. tampoc no deuria!
;)
Ja va passar el mateix amb els museus espanyols fa anys, que eren gratis pels espanyols i de pagament pels estrangers. Al final, ara ha de pagar tothom pq si no era un greuge comparatiu.
:dunno:

La Rambla suspèn

1. • El passeig barceloní és escollit pels britànics el quart lloc turístic més decebedor del món
2. • Els tres pitjor classificats són la torre Eiffel, la Mona Lisa i Times Square

EDWIN WINKELS
BARCELONA

La Rambla barcelonina ocupa el quart lloc del món. Just al darrere d'altres llocs de gran renom com la Torre Eiffel i el quadro de Mona Lisa al museu del Louvre, a París, que són primer i segon, respectivament. El Times Square de Nova York va tercer. Però no és pas una classificació que enorgulleixi ni figurarà en una futura campanya o dossier de l'Ajuntament de Barcelona. Perquè aquests llocs són, segons una enquesta, els llocs turístics més decebedors del món.

Hi ha un consol, tot i que relatiu. Els que opinen així són els britànics, en un estudi dut a terme entre 1.267 ciutadans d'aquesta nacionalitat per encàrrec de l'agència d'assegurances de la multinacional britànica Virgin. Però precisament la Gran Bretanya és el principal mercat emissor de turistes a Espanya, Catalunya i Barcelona. Però, a més a més, una passejada per la ciutat i l'aeroport confirma que no només els britànics pensen així. La Rambla --que per a ells sempre seran les Rambles-- agrada cada vegada menys als visitants, cosa que els mateixos barcelonins ja havien constatat. Els preus, la brutícia, el tipus de botigues, la massificació i la inseguretat són el que més molesta.

L'estudi, que ja ha aconseguit un gran ressò a la premsa internacional, va acompanyat per comentaris de la periodista experta en viatges Felice Hardy. Sobre la Rambla escriu: "Pateix una creixent falta de control de qualitat. El poeta espanyol Federico García Lorca la va descriure com "l'únic carrer al món que voldria que mai s'acabés". Però massa vegades el turista acaba aquí en una comissaria per denunciar el robatori d'una cartera o, fins i tot, un assalt a plena llum de dia". (...)

EL PERIÓDICO (http://elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=434740&idseccio_PK=1022)

^^ Potser atempta contra la llibertat comercial, però crec que l'Ajuntament hauria de ser més exigent a l'hora de concedir llicències a La Rambla. Amb totes les botigues de souvenirs se sembla cada dia més a qualsevol carrer comercial d'una població costanera de turisme massificat. Comme d'habitude, carregant-nos la gallina dels ous d'or...:ohno:

Almenys de l'estudi en treiem que és una atracció turísitica de primer ordre i que és prou coneguda (encara que sigui negativament). Doncs d'igual manera que les altres 9 atraccions turísitiques reben una atenció preferent, per què permetem nosaltres aquestes aberracions?

^^Això no es podria fer pels ciutadans de la U.E....
:|
Si un espanyol no hi pagués, un ciutadà de la U.E. tampoc no deuria!
;)
Ja va passar el mateix amb els museus espanyols fa anys, que eren gratis pels espanyols i de pagament pels estrangers. Al final, ara ha de pagar tothom pq si no era un greuge comparatiu.
:dunno:

A llocs com ara el Palacio Real de Madrid si ensenyes el DNI espanyol no pagues res o a la Alhambra de Granada si ets de Granada tampoc. Per què a Barcelona hem de pagar tothom? Jo veig molt bé que el Park Güell sigui de pagament per a tothom excepte pels barcelonins o, en tot cas, excepte pels espanyols. Es una pràctica comuna no tan sols a la resta d'Espanya sino també a Europa.

D'altra banda la Rambla necessita a crits reinventar-se. A mi mai m'ha agradat i es el lloc que menys recomano als turistes però reconec que es un eix emblemàtic de la ciutat i no entenc perquè s'ha permès la proliferació de botigues de souvenirs cutres, bars cutres però carissims, etc. Clar que en els darrers anys també s'hi han instal.lat força botigues "de qualitat" (Nike, Desigual, Custo, etc.) però encara queda molta feina per fer i, en especial, en el tema de seguretat.

Catalunya perd un 5% de viatgers i de pernoctacions respecte al juliol del 2006

Els hotels catalans van registrar 6.154.952 pernoctacions al juliol, xifra que suposa un descens del 5% respecte al mateix mes del 2006, és a dir, 316.494 allotjaments menys, segons les dades de l'Institut d'Estadística d'Espanya (IEE). A més, el nombre de viatgers que es va desplaçar al juliol a Catalunya va baixar un 5'6%, i va arribar a l'1'6, gairebé 100.000 turistes menys que el mateix període de l'any passat.

Els hotels catalans van rebre 4'2 milions d'estrangers i 1'7 milions de turistes de tot Espanya, fet que suposa una baixada respecte als 4'4 i 1'8 milions que van acollir, respectivament, el mes de juliol del 2006, segons han informat a Europa Press fonts de l'IEE.

Europa Press

IEE ?? no es INE ??

La Costa Brava està fatal... està sent una temporada molt fluixa, no entenc com l'aeroport de Girona no ajuda. Els cops que hi he anat aquest any, les platges mig buides, els restaurants buits... Algú sap si aquest està ben comunicat amb els principals municipis de la costa a través de busos? Una bona organització pot ajudar molt... si els guiris que venen ja tenen inclòs a part del bitllet d'avió, un bus que els porti de l'aeroport a l'hotel o aprop, doncs això aniria molt bé. Bé, no sé si ja es fa o no.

1. • El passeig barceloní és escollit pels britànics el quart lloc turístic més decebedor del món
2. • Els tres pitjor classificats són la torre Eiffel, la Mona Lisa i Times Square
D'entrada trobo curiós que algú consideri la Mona Lisa com un lloc.

Pel que fa al tema Rambla estic d'acord en què fa fàstic. No la recomano mai i si puc evitar-hi passar, millor: no és segura ni per als autòctons, està permanentment bruta, plena de gent i ja no vull parlar ni del seu mobiliari urbà ni del tipus d'establiments que un s'hi troba...

Però el que és clar és que la seva història és la d'un èxit que l'ha portada a una decadència destacable, com molts altres llocs del món. Va començar sent el lloc de passeig de la burgesia barcelonina, agafà fama, primer al nostre país i a Espanya, i després a la resta del món. Ràpidament s'omplí de turistes, que anà foragitant els autòctons a altres llocs (com la Rambla Catalunya). Es va convertir en un fenomen de masses (turístiques) i al final ho ha acabat pagant car: abandonada per la majoria dels barcelonins (que només la recorden per Sant Jordi i quan guanya el Barça) i oblidada per l'ajuntament ha anat degradant-se (juntament amb la plaça Catalunya, l'altra gran oblidada) fins deixar de ser el passeig dels barcelonins i haver-se convertit en quelcom semblant a una broma (de mal gust), amb aquelles tendes de records (que em recorden més a tendes de tot a 100) mesclades amb el Liceu o les cases antigues.

Cal la implicació de l'ajuntament. S'ha de renovar la Rambla, tenint en compte que ja no som al segle XIX, que ja no és el passeig dels burgesos, però tot plegat tampoc ha de consistir en un rentat de cara. No tot és el turisme, els barcelonins també hauríem de reivindicar que ens la tornin.

IEE ?? no es INE ??

Suposo que ho han escrit així per anomenar l'INE "Institut d'Estadística Espanyol" o una cosa per l'estil.

Suposo que ho han escrit així per anomenar l'INE "Institut d'Estadística Espanyol" o una cosa per l'estil.

Crec que es va aprovar un decret segons el qual l'Estat espanyol substituirà tots els "Nacional" per "Español". És a dir, en aquest cas seria Instituto Español de Estadística (i no Nacional). Idem pels Instituto Nacional de la Mujer, Comisión Nacional de la Energía, Comisión Nacional del Mercado de Valores, etc...

Em temo que el terme "nacional" crearà més d'un conflicte... jijijiji. Us imagineu que la Gene passa a anomenar els seus organismes autònoms Institut Nacional de les Dones, Institut Nacional de l'Energia, Agència Nacional de l'Aigua??? No vegeu la que es muntaria.... Però en fi, no som una nació? no ho diu l'Estatut? :D

Parlant del tema, no sé si seran imaginacions meues però crec que el nou anunci del Dúo de Telefónica té dues versions diferents, una en castellà on hi apareix escrit "llamandas nacionales" i una en català on hi diu "trucades estatals". :?

Suposo que no ho dec haver vist bé... El escàndol que es muntaria (o que intentaria muntar segons qui) no li pagaria la pena a la companyia. A més, fins al punt que jo sé totes les companyies de telefonia parlen de "trucades nacionals", i tots el clients ja sobreentenen que es refereixen a la nació espanyola.

Crec que es va aprovar un decret segons el qual l'Estat espanyol substituirà tots els "Nacional" per "Español". És a dir, en aquest cas seria Instituto Español de Estadística (i no Nacional). Idem pels Instituto Nacional de la Mujer, Comisión Nacional de la Energía, Comisión Nacional del Mercado de Valores, etc...

Em temo que el terme "nacional" crearà més d'un conflicte... jijijiji. Us imagineu que la Gene passa a anomenar els seus organismes autònoms Institut Nacional de les Dones, Institut Nacional de l'Energia, Agència Nacional de l'Aigua??? No vegeu la que es muntaria.... Però en fi, no som una nació? no ho diu l'Estatut? :D

Un decret del govern central? :?

Si és així l'INE encara se'n diu així. Almenys a la seva web. :dunno:

PD: Per cert, això de IEE em sona a cridar les cabres. IEEEEEEEE!!! XDDDDD

La Costa Brava està fatal... està sent una temporada molt fluixa, no entenc com l'aeroport de Girona no ajuda. Els cops que hi he anat aquest any, les platges mig buides, els restaurants buits... Algú sap si aquest està ben comunicat amb els principals municipis de la costa a través de busos? Una bona organització pot ajudar molt... si els guiris que venen ja tenen inclòs a part del bitllet d'avió, un bus que els porti de l'aeroport a l'hotel o aprop, doncs això aniria molt bé. Bé, no sé si ja es fa o no.
A la Costa Brava no ho sé, però a BCN ciutat hi ha més turistes que mai!
:eek:
Avui l'aeroport de BCN està petat, inclosa la terminal A!!
:eek2:

La Costa Brava està fatal... està sent una temporada molt fluixa, no entenc com l'aeroport de Girona no ajuda. Els cops que hi he anat aquest any, les platges mig buides, els restaurants buits... Algú sap si aquest està ben comunicat amb els principals municipis de la costa a través de busos? Una bona organització pot ajudar molt... si els guiris que venen ja tenen inclòs a part del bitllet d'avió, un bus que els porti de l'aeroport a l'hotel o aprop, doncs això aniria molt bé. Bé, no sé si ja es fa o no.
Fa temps es va promoure la implantació de línies regulars d'autobús entre l'aeroport de Vilobí d'Onyar i la Costa Brava, però només transportaven aire. Diria que ja no circulen, però no ho sé del cert.

En tot cas, el transport públic entre Girona i la Costa Brava ja és de per si un desastre.

En un altre ordre de coses, a mi em va decebre bastant la Mona Lisa, no per l'obra en si sinó pels centenars de japonesos disparant flaixos obsessivament, els quals m'impediren ni tan sols contemplar-la. Llevat d'aquest detall, però, el Louvre em va encantar.

Turisme intern

El Departament d’Innovació, Universitats i Empresa presenta un nova campanya publicitària de turisme intern seguint amb les línies estratègiques orientades al foment de la qualitat en el turisme i a la seva diferenciació basada en la identitat i la singularitat. Aquest any, la campanya porta el lema "Que no t'ho expliquin" amb el qual es vol transmetre la idea que no cal sortir de Catalunya per gaudir de paisatges fantàstics, pobles amb encant o d'activitats i esdeveniments culturals.

Els objectius principals d'aquesta campanya són :

1. Donar a conèixer la diversitat i riquesa de Catalunya mitjançant els seus productes turístics (cultura, natura, actiu, rural, nàutic, salut i benestar...).

2. Motivar als catalans per a que escullin Catalunya com a destí turístic, visitin i gaudeixin del paisatge, de les ciutats i pobles amb encant, de les activitats turístiques i de tots els esdeveniments culturals (festes, fires, mercats...) que es desenvolupen durant tot l’any a tot el territori català.

3. Aconseguir que s’incrementin el nombre de desplaçament amb pernoctacions incloses dins el territori català.

http://www.gencat.cat/diue/turisme/turisme_intern/index.html

El nombre de turistes a Barcelona creix un 8,4% en els primers vuit mesos de l'any, fins als 5,4 milions

El turisme a Barcelona ha crescut des del gener al setembre un 8,4%, fins als 5,4 milions. Així mateix, les pernoctacions van passar dels 9,9 milions en els primers vuit mesos del 2006 als 10,5 milions en el mateix període d'enguany

El turisme a Barcelona ha crescut des del gener al setembre un 8,4%, fins als 5,4 milions. Així mateix, les pernoctacions van passar dels 9,9 milions en els primers vuit mesos del 2006 als 10,5 milions en el mateix període d'enguany. Unes dades que Turisme de Barcelona ha presentat aquesta dimecres a Barcelona.

Paral·lelament, el consorci ha presentat un altre estudi sobre l'opinió que els barcelonins tenen sobre el turisme de la ciutat, del qual se'n desprèn que nou de cada deu ciutadans el considera "més aviat beneficiós".

La presentació d'aquests resultats ha anat a càrrec de l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu; del president executiu del consorci, Joan Gaspart, i dels vicepresidents de Turisme de Barcelona, Jordi William Carnes, i Jordi Clos.

http://www.avui.cat/article/economia/9055/nombre/turistes/barcelona/creix/primers/vuit/mesos/lany/fins/milions.html

Avui he vist una parella de turistes anglesos al Carrer Major de Lleida. :crazy:

^^ M'explico:

1- Estaven davant de l'oficina de turisme de l'Ajuntament de Lleida.
2- Parlaven en "anglès anglès" (sense accent, vaja).
3- Deien quelcom sobre el Palau Episcopal.
4- El ":crazy:" ve perquè en ma vida havia sentit parlar en anglès als carrers de Lleida. Pel que tinc entès, dels pocs turistes estrangers que visiten la ciutat la gran majoria són francesos.

Ahir al carrer em va parar una parella hetero preguntant-me pel "barri gai" de Girona amb una pronúncia bastant horrorosa. Vaig quedar bastant :crazy: sense respondre'ls fins que vaig caure que potser es referien al Barri Vell.

El Parlament aprova per àmplia majoria la creació de l'Agència Catalana de Turisme

Tots els grups del Parlament Ciutadans, excepte l'abstenció dels tres diputats de Ciutadans, han donat suport aquest dimecres a la creació d'una Agència Catalana de Turisme per promocionar les activitats del sector i que comptarà amb la participació del sector privat i també dels col·lectius implicats. L'Agència a més, estarà cofinançada tant per la Generalitat com pel sector privat.L'objectiu, segons el conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet és donar "un nou impuls" al sector, un dels principals en l'economia catalana, per 2sortir de les rutines" i també "buscar noves estratègies i noves línies de negoci".

L'Agència Catalana de Turisme estarà adscrita al departament d'Innovació, Universitats i Empresa i substituirà al Consorci de Turisme de Catalunya. El conseller Josep Huguet ha recordat que el turisme és "una de les principals fonts de riquesa del país", suposa, diu, l'11% del PIB de Catalunya, amb 13.000 milions d'euros a l'any i 180.000 persones ocupades en el sector. L'objectiu és doncs, millorar l'eficiència de la promoció del sector i facilitat, sobretot "la internacionalització de les empreses" catalanes.

Segons Huguet, per fer-ho cal "repensar, actualitzar el pla d'accions i objectius, cal sortir d'algunes rutines i no donar res per fet", en aquest sentit, ha anunciat que a partir del proper any, Catalunya deixarà d'estar en algunes fires de turisme on havia participat tradicionalment i en canvi, anirà a unes altres que són més rentables. "Sol i platja, gastronomia... però també noves estratègies en noves línies de negoci", deia el conseller que considera que "cada vegada" cal anar "a buscar segments més sofisticats". Per Huguet, el que cal és "sobretot posar en valor el patrimoni del país, tant natural com intangible" amb qüestions com la història o la gastronomia.

L'Agència compta amb un Consell de Direcció com a instrument principal de decisió i control. En el Consell hi haurà participació tant del sector públic com privat, en aquest darrer cas, depenent de l'aportació econòmica que es faci a l'Agència. En qualsevol cas però, hi haurà representació en l'òrgan de direcció membre de les Cambres Oficials de Comerç i d'activitats com l'allotjament, la restauració i les agències de viatges.

CiU hi ha votat finalment a favor després que s'han acceptat bona part de les seves esmenes parcials. Entre elles, l'article 3 deixa clar que l'administració pública no podrà concórrer en el mercat amb empreses del sector. A més, també preveu la participació dels representants de les empreses en la creació i millora de recursos, productes i serveis turístics.

PP ha posat en dubte que realment el sector pugui participar en els òrgans de direcció. I és que en el Ple d'aquest dimecres, destaquen, el conseller ja ha anunciat cap a on anirà el treball en el proper any sense que hagi començat a treballar l'Agència. Pel PP també consideren "injust" que per participar en les decisions "s'hagi de pagar". Els populars han donat suport a la llei però diuen que no ha estat "gràcies a l'esforç dels grups del govern" sinó que ha estat per la intervenció del sector privat que ha pressionat perquè s'acceptessin les propostes de l'oposició.

http://www.lamalla.net/politica/article?id=183588

^^Gràcies a això, potser només em queden 2 anys a la meva feina actual...
:sleepy:

^^ Per què? :?

^^ Per què? :?
Ja us ho explicaré...
:cry:

^^ No ets interí?

No sé com estarà el tema a turisme, però pel que conec d'altres sectors públics que conec (bàsicament educació i Correus) és molt difícil treure del servei a treballadors interins. De fet, a Correus hi ha molta gent indefinida per sentència, o amb contractes laborals. En educació no tants, però també conec casos de gent que tenen un tipus de contracte laboral estrany i que treballen a la mateixa escola des de fa 15 anys, tot i no ser funcionaris.

No perdis l'esperança i consulta-ho a tot arreu. A més, fas que la teva garita sigui un meeting point de primer ordre a l'aeroport. No poden fer fora el millor reclam que tenen! ;)

^^També ens volen canviar de lloc la "garita" de la terminal B dintre de 4 o 5 mesos...
:runaway:

Bé, tothom es pensa que els funcionaris tenen feina de per vida, encara que no fotin res, i no és així. A la meva feina hi havia una secretària molt conflictiva (montava cada pollo que "paqué") i només van trigar dos mesos en fotre-la al carrer. L'altra cosa és que els sindicats de l'administració pública sempre es posen a batallar per defensar a persones realment incompetents en molts casos sense adonar-se que el millor per a l'administració és desfer-se'n d'ells. Per aquest motiu jo em vaig donar de baixa del comitè d'empresa del meu departament.

^^Jo sóc interí, no funcionari.
;)
Volen fer fora tots els interins de les oficines de turisme dintre de 2-3 anys!
:sleepy:

Bé, tothom es pensa que els funcionaris tenen feina de per vida, encara que no fotin res, i no és així. A la meva feina hi havia una secretària molt conflictiva (montava cada pollo que "paqué") i només van trigar dos mesos en fotre-la al carrer.

jo també conec casos de gent que ha estat suspesa temporal o totalment essent funcionària en casos d'incompetència greus

^^ Faltaria més. Llàstima que no ho fagin més sovint. Jo conec uns quants que.... pffff, em rebenten. Però insisteixo: gran part de la culpa és dels sindicats de l'administració. Gairebé tots els sindicaleros que corren per la Gene són això, funcionaris que no fotien ni brot i que només busquen escaquejar-se de les seves responsabilitats. Amb aquest panorama, molts directors generals o caps de servei prefereixen mantenir aquest grup immens de gent incompetent que no fot res en lloc de començar baralles sindicals, amb tribunals pel mig. Una autèntica llàstima, perquè al cap i a la fi ho acaben pagant els ciutadans. :ohno:

El turisme rural, un sector en alça a la plana de Lleida

El turisme rural s'ha posicionat com un sector en alça a les comarques del pla de Lleida. L'Urgell, la Segarra, les Garrigues o el Segrià són algunes de les comarques que estan apostan fort per aquest turisme sostenible aprofitant l'atractiu del paissatge rural que les envolta. A més, compten amb un avantatge respecte les cases de pagès situades en el Pirineu lleidatà, que és el fet de no competir directament amb el turisme de neu. El president de la Federació de Cases Rurals de Lleida, Josep Lluís Farrero, preveu, per aquest pont de la Puríssima, una ocupació del 90 per cent en les cases rurals que hi ha en tota la demarcació de Lleida.

ACN

He trobat aixó a youtube. Em va semblar interesant...

http://www.youtube.com/watch?v=8jAd8EzS7nw

Moltissimes gràcies pel video, Jaymee. M'ha encantat... em sembla molt molt maco :)

He trobat aixó a youtube. Em va semblar interesant...

http://www.youtube.com/watch?v=8jAd8EzS7nw
Gràcies, està molt bé!
:okay:
Me'l guardo a favorits.
:wink2:

a mi m'ha encantat, pero em dóna la sensació que en qualsevol moment apareixerà un noi amb un kinder sorpresa! XD Es que es molt de l'època... Jejeje.

Barcelona cierra el año con 7,2 millones de turistas, un 8% más que en el 2006

EFE
BARCELONA

La ciudad de Barcelona cerrará el 2007 con más de 7,2 millones de turistas --un 8% más que el año pasado--, que se han gastado 7.700 millones de euros en la ciudad, según datos de Turisme de Barcelona. Su director, Pere Duran, ha explicado que la ciudad cierra el año con una media de ocupación hotelera del 80% --dos puntos por encima de la ocupación registrada en el año 2006-- pese a las 1.500 nuevas plazas que se han incorporado a la oferta de la ciudad, que ya alcanza las 54.025 plazas.

Segmentos de actividad de alto poder adquisitivo, como los cruceros, han crecido por encima del 20%. También gana adeptos el turismo de reuniones, que se consolida con una actividad de 450.000 delegados y una repercusión económica sobre la ciudad de 1.000 millones de euros.

El 30% de los turistas que visitan Barcelona son españoles, el 50% europeos --principalmente del Reino Unido, Italia y Francia-- y el 20% restante de otras partes de mundo, muchos de ellos americanos y algunos japoneses.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=470807&idseccio_PK=1022

:banana:

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=470807&idseccio_PK=1022

:banana:

Era d'esperar. :)

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=470807&idseccio_PK=1022

:banana:
7,2 millones de turistas + 1,8 millones de cruceristas: 9 millones
:nocrook:

7,2 millones de turistas + 1,8 millones de cruceristas: 9 millones
:nocrook:

:ohno: :lol:

Dades del turisme a Barcelona al 2006:

Pernoctacions en hotels: 13.198.982, un 20,70% més que al 2005.
:okay:
Passatgers de l'aeroport de BCN al 2006: 30.008.152.
:)
Passatgers al port de BCN: 2.490.149, inclou creuers.
:eek:
Ara esperem les dades de 2007 i comparem.
:wink2:

Barcelona rebasa los 500.000 turistas de EE UU (http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Barcelona/rebasa/500000/turistas/EE/UU/elpepiespcat/20080227elpcat_1/Tes/)

Los turistas estadounidenses se dejan una media de 200 euros al día en Barcelona
(http://www.elmundo.es/elmundo/2008/02/26/barcelona/1204050902.html)

Americano$$$ os recibimos con alegria ...

:lol::banana:

Aquesta notícia és falsa en si mateixa. Com ja s'ha dit al fil d'informació turística del general, els americans no són ni molt menys el tercer país d'origen del turisme a Espanya. Molt abans hi estan el Regne Unit, Alemanya, França, Itàlia, Països Baixos, Bèlgica, etc... Segons dades de l'INE, els EUA són l'11è país d'emissió de turistes.

Un cop més, la Vanguardia la caga.... :ohno:

Un cop més, la Vanguardia la caga.... :ohno:

la Vanguardia? :nuts:

El Mundo: Estados Unidos se consolidó en 2007 como tercer país emisor de turistas a Barcelona

El País: EE UU fue ya el tercer país extranjero que trajo más turistas a España

^^

Entonces el que sacó la nota de prensa, o la agencia de noticias fué quien la cagó. Me encanta como los diarios contrastaron la información :lol:

Naut Aran, rècord en la ràtio d'hotels per habitant a Catalunya

El terme municipal de Naut Aran és el que disposa de més establiments hotelers a tota Catalunya. Concretament hi ha un total de 10,5 per cada 1.000 veïns de la població de la Vall d'Aran. En el global espanyol, la localitat és segona, darrere d'Albarracín a Terol. El nucli de Vielha, també a la Vall d'Aran, també és un dels municipis amb més establiments per habitant. Concretament 4,8 per cada mil persones. Les dades extretes de l'un informe sobre dades econòmiques i socials dels municipis d'Espanya apunten a que Catalunya és la comunitat autònoma que té més municipis amb una densitat hotelera per habitant prou gran.

Europa Press.

Les carreteres de Lleida tindran senyalització turística abans de 2009

En el marc de la inauguració de l’Oficina de Turisme de Catalunya a la Seu Vella de Lleida, el director general de Turisme, Joan Carles Vilalta, ha anunciat avui que s’ha endegat un pla de senyalització Territorial i Temàtica de les comarques lleidatanes, Ruta del Cister i esquí de la Cerdanya per fer més fàcil al visitant l'accés als punts d'interès turístic.

La Direcció General de Turisme ha planificat la instal·lació de més de 30 nous senyals distribuïts per les carreteres de la Generalitat de 13 comarques diferents. En el cas de ciutats i grans nuclis de població, com ara Lleida, que compten amb molts recursos, se senyalitzaran amb un vistarama representatiu.

Les carreteres de Lleida tindran senyalització turística abans de 2009. En el marc de la inauguració de l’Oficina de turisme de Catalunya a la Seu Vella de Lleida, el director general de Turisme, Joan Carles Vilalta, ha anunciat avui que s’ha endegat el projecte de senyalització Territorial i Temàtica de les comarques Lleidatanes, Ruta del Cister i esquí de la Cerdanya, per fer més fàcil al visitant l’accés als punts d’interès turístic de la zona.

La senyalització turística a les carreteres de la Generalitat forma part del Pla director de senyalització Territorial i Temàtica (T&T) que impulsa la Direcció General de Turisme i que té com a prioritat la senyalització dels recursos turístics aïllats, fora de nucli de població, i la manera d’arribar-hi.

En aquet projecte s’han considerat la senyalització dels recursos de les comarques lleidatanes de primer nivell (G1), aquells que són tan importants que, a més d’aparèixer a la senyalització T&T, poden fer-ho a la d’orientació viària col·locada per la Direcció General de Carreteres; i de segon nivell (G2) que apareixen únicament a la senyalització T&T però es recolzen en la senyalització d’orientació. El projecte s’ha completat amb la senyalització de la Ruta del Cister i s’ha proposat la senyalització de les estacions d’esquí. Els senyals T&T tenen com a color de fons característic el marró i poden dur dibuixos al·lusius al recurs senyalitzat.

El director general de turisme, Joan Carles Vilalta, ha explicat que s'ha planificat la instal·lació de 32 nous senyals, dels principals atractius turístics de la zona. En aquest sentit, hi haurà 13 comarques que se'n beneficiaran:Alt Camp, Alt Urgell, Alta Ribagorça, Cerdanya, Conca de Barberà, Garrigues, Noguera, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Pla d’Urgell, Segarra, Solsonès i Urgell. En el cas de ciutats i grans nuclis de població, com ara Lleida, que compten amb molts recursos, se senyalitzaran amb un vistarama representatiu.

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=4662e76b2da8c110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/080922-203337-803x863-S.jpg

Creix un 20% l'ocupació hotelera a la ciutat de Lleida, que rep una nota dels turistes de 7,3 punts

L'ocupació hotelera a la ciutat de Lleida creix un 20% en el que portem d'any, respecte el 2007. Durant els mesos de juny, juliol i agost, en concret, ha estat del 16% més que l'estiu passat. La ciutat es consolida com a destí del turisme familiar, fet que s'ha potenciat gràcies a la proximitat amb l'Expo de Saragossa, segons ha destacat la regidora de turisme de la Paeria, Montse Mínguez. A més, millora també la nota que els turistes posen a Lleida, que enguany és del 7,3 per cent, 6 punts més que l'any passat.

http://www.3cat24.cat/noticia/323161/segria/Creix-un-20-locupacio-hotelera-a-la-ciutat-de-Lleida-que-rep-una-nota-dels-turistes-de-73-punts


Augmenta la valoració de Lleida entre visitants i habitants

La Seu Vella ha tingut 54.000 visitants durant l'any, el Museu de Lleida 45.000 i el Castell de Templers arriba als 20.000 visitants. Unes xifres positives que enllacen amb un increment en els índexs de valoració dels visitants i habitants de Lleida de la ciutat i dels seus serveis que reflecteixen les enquestes de l’OTL (Observatori Turístic de Lleida). La valoració general de la ciutat és d'un 7,3, la qual cosa suposa un increment destacat respecte al 2007 en què la nota mitjana era d'un 6,7%. Els aspectes més valorats pels turistes són la Seu Vella, l'Eix Comercial i el caràcter dels lleidatans i lleidatanes. Pel que fa als residents a la ciutat, la qualificació mitjana és d'un 6,9, i els ítems més valorats són el comerç, la restauració i el transport públic.

http://www.paeria.es/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=8624&Dia=20&Mes=10&Any=2008&IdDepartament=-1&TextCerca=&Consulta=False&PaginaAnterior=/cat/ajuntament/noticies.asp&Pagina=1

M'alegro que Lleida despegui com ho està fent ;)

És una ciutat que m'agrada moltissim! (En realitat, la capital que mès m'agrada de Catalunya, per maca, es Girona, però m'agrada molt també la diversitat de capitals tan maques que té!).

Salutacions, sky! (T'he deixat un missatge privat :P)

^^ Contestat. :)

Doncs no em surt rés, sky :(

^^ Vaja, tens rao. :doh:

Just abans d'enviar-te'l vaig haver de marxar, però ja el tens. :)

^^

Ja ho he vist ;)

Gràcies!

Creix un 20% l'ocupació hotelera a la ciutat de Lleida, que rep una nota dels turistes de 7,3 punts


dsudFx1VKss

Visca Lleida. Cada vegada m'agrada mès aquesta ciutat autèntica capital de l'interior!

Catalunya va perdre l'any passat un milió de turistes estrangers

Catalunya va perdre l'any passat un milió de turistes estrangers, xifra que representa una caiguda d'un 6,7% respecte al 2007, sobretot a causa de la davallada de francesos. El balanç de l'Enquesta de Moviments Turístics en Frontera (Frontur), que ahir va fer públic el ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, va certificar les pitjors previsions: les quatre demarcacions catalanes van rebre gairebé 14,2 milions de turistes, lluny dels més de 15,2 milions de l'any 2007.

El desembre va ser especialment negatiu, amb una caiguda d'un 13,3% en comparació amb el mateix mes de l'any abans.

El principal motiu de la caiguda és que només els francesos van baixar un 15,9%. Alguns, segons Frontur, van anar a parar a les Illes, perquè allà aquest col·lectiu va pujar un 15%. Catalunya també va perdre italians i britànics. "Òbviament, els números no són bons i no podem amagar el cap sota l'ala, però hem de tenir en compte que venim d'anys de crescudes d'un 7,5% i el turisme és ara un sector més afectat per la crisi econòmica global", va valorar ahir el director general de Turisme, Joan Carles Vilalta.

Tot i la caiguda, Catalunya continua sent el primer destí de l'Estat, seguida de les Illes, amb 10,3 milions i un augment d'un 1,4%, i de Canàries, amb 9,4% i una pèrdua d'un 1%.

Vilalta va ressaltar aquest lideratge per remarcar que el país segueix tenint atractiu turístic, i va afegir que la despesa dels estrangers no ha baixat i que s'ha incrementat l'ús de les companyies de baix cost. El futur, per ell, requereix fer una bona promoció i trobar nous mercats.

http://paper.avui.cat/article/societat/152143/catalunya/va/perdre/lany/passat/milio/turistes/estrangers.html

Catalunya participa a FITUR amb l’oferta de les 10 marques turístiques catalanes i les novetats de promoció turística per aquest 2009

• La senyalització de la segona fase del Camí de Sant Jaume, la construcció dels 5 primers CAT’s i l’edició de l’Atles Turístic de Catalunya, són les principals actuacions en matèria de turisme per aquest 2009 que ha donat a conèixer avui el conseller Josep Huguet, en el marc de la inauguració de l’estand de Turisme de Catalunya a la Fira Internacional de Turisme de Madrid (FITUR).

• Catalunya presenta a FITUR un estand de més de 2.000 m2, amb un disseny que en aquesta edició se centra en el camí de Sant Jaume a Catalunya. També, a l’estand, té un paper destacat la celebració del Centenari de la marca Costa Brava.

• Catalunya tanca 2008 amb 14,2 milions de turistes estrangers, un (-6,7%) que l’any anterior No obstant això, Catalunya es manté com a la primera destinació del turisme estranger a l’Estat, (24,7% del total) una posició que marca diferència respecte a la resta de Comunitats autònomes. En els 9 primers mesos de l’any, la despesa ha augmentat un 1,6%.

Catalunya participa a la Fira Internacional del Turisme (FITUR) de Madrid amb l’oferta de les 10 marques turístiques catalanes i les novetats de promoció turística per aquest 2009. El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, acompanyat del director general de Turisme, Joan Carles Vilalata, i el director de Turisme de Catalunya, Ignasi de Delàs, ha inaugurat avui l’estand de Turisme de Catalunya a FITUR.

En aquest marc el conseller Josep Huguet, ha presentat les principals accions en matèria de turisme que el Departament impulsarà per aquest any 2009. Entre els projectes que es duran a terme, el conseller ha anunciat que enguany, i coincidint amb la commemoració del centenari de la Costa Brava, s’inaugurarà la senyalització del segon tram del Camí de Sant Jaume de Galícia des de Sant Pere de Rodes, passant per La Jonquera i fins a Montserrat. EL conseller ha explicat, també, que s’iniciarà en aquest mes de febrer, la construcció dels 5 primers Centres d’Acollida Turística (CAT’s) a Catalunya, alhora que s’inaugurarà el CAT de TEIÀ. A més el conseller ha destacat que enguany s’editarà el Mapa Nacional de l’oferta i els productes turístics de Catalunya (Atles Turístic), un instrument pioner a l’estat espanyol que permetrà disposar d’una imatge completa del turisme català.

D’altra banda el conseller Huguet ha destacat que cal “gestionar el moment actual apostant per la innovació, el talent, la creativitat, i la diferenciació de l’oferta i els productes turístics”. En aquest sentit el conseller ha recordat que el Departament està treballant en diferents camps d’actuació. En l’àmbit de la innovació i la recerca, ha assenyalat que aquest any es constituirà l’Institut de Recerca en Turisme de Catalunya(IRTUCA).

En el marc de la simplificació administrativa, el conseller ha apuntat que el Departament “tindrà enllestit, aquest any 2009, el nou decret d’allotjament turístic que redueix i compila en un únic decret 15 normatives sobre allotjament turístic, adaptant-les a les noves característiques del mercat”. També, per millorar la competitivitat del sector s’aposta, afegit al pla d’incentius del Departament( PLADETUR) ”per una nova línia de 10 milions d’euros via ICF per projectes per a PIMES, alhora que es treballa en la categorització del turisme rural”.

Pel que fa a la promoció, el conseller ha fet èmfasi en que es comptarà “amb un Pla d’Accions i Objectius 2009 compromès, dotat amb 21,4 milions d’euros i pensat per a un context de crisi”. Segons el conseller, el Departament es planteja “una política de concentració d’esforços en els mercats de proximitat -França i Estat Espanyol- així com en aquells mercats que més s’ha crescut i en els quals el nivell de despesa és més elevat, com ara Rússia; sense oblidar els mercats tradicionals principals: Regne Unit, Alemanya, Benelux, Itàlia, Països Nòrdics o d’altres d’emergents com la Xina”.

D’altra banda ha assenyalat que el Departament “aposta també per la internacionalització de l’empresa turística catalana, d’aquesta manera, aquest 2009, posem en marxa el primer pla d’Internacionalització de l’Agència Catalana de Turisme-ACC1Ó”.

Principals actuacions del DIUE per aquest 2009

• CAT’s: Durant aquest mes de febrer s’inicia la construcció dels 5 primers CAT’s a Catalunya: a Puigcerdà ( Tractat dels Pirineus), a Vilajuïga( Camins sagrats), a Ripoll( Guifré el Pilós- Terra de Comtes), a Tortosa (Les tres cultures) i a Sallent (La industrialització). Lainauguració del CAT de Teia es farà a la primavera, tematitzat entorn de la Catalunya romana i emplaçat al costat del potent jaciment arqueològic de Vallmora. Durant aquest any es construiran la resta de CAT’s, per tal que tots 10 estiguin en ple funcionament l’any 2010.

• Senyalització de la segona fase del camí de Sant Jaume, que comprèn el tram que va de Sant Pere de Rodes i La Jonquera i Montserrat. D’aquesta manera, la commemoració del centenari de la Costa Brava comportarà l’obertura del camí de Sant Jaume, que transcorre en bona part per les comarques gironines, i també la Ruta Pirineu Comtal, que transcorre per grans llocs, monuments i paisatges històrics vinculats al naixement de Catalunya, com la Girona de Carlemany, la Bisbal d’Empordà, Castelló d’Empúries, Sant Pere de Rodes i Besalú. A més d'aquest tram, esta previst, enguany, senyalitzar properament el brancal de Barcelona a Montserrat i refer la senyalització del Camí de Sant Jaume de l’ Ebre. A dia d’avui el Camí de Santa Jaume ja és operatiu en el tram de 140 km que uneix Montserrat amb Alcarràs, població lleidatana on el Camí deixa terres catalanes per entrar a Aragó. Aquest tram de la ruta es pot seguir-se sense cap problema tant a peu com en bicicleta o bé a cavall, ja que s’hi han instal·lat més de 500 senyals, panells informatius i banderoles, a més de disposar d’una guia que recull i descriu els aspectes més rellevants de l'itinerari.

• Atles Turístic: El departament editarà el Mapa Nacional de l’Oferta i els Productes Turístics de Catalunya (Atles Turístic), que esdevé un instrument pioner a l’estat espanyol que permetrà disposar d’una imatge completa del turisme català. L’objectiu d’aquest projecte és poder disposar d’informació completa, integrada i territorialitzada de l’oferta i els productes turístics de Catalunya. L’Atles permetrà disposar d’una visió integradora de les capacitats actuals dels diversos subsectors turístics i dels aspectes millorables d’un territori concret.

Turisme de Catalunya a FITUR 2009

Turisme de Catalunya participa a Fitur amb un estand de més de 2.000 m2, organitzat en diferents espais que acullen l'oferta de les 10 marques turístiques del territori català: Costa Brava, Costa de Barcelona Maresme, Barcelona, Costa del Garraf, Costa Daurada, Terres de l’Ebre, Terres de Lleida, Catalunya Central, Val d’Aran i Pirineus.

En l’edició d’enguany, Catalunya presenta un estand innovador marcat per l'originalitat del seu disseny que en aquesta ocasió se centra en el camí de Sant Jaume a Catalunya. S'ha instal·lat una gran rampa que travessa l’estand on trobem diverses figures de fins a 5 metres d'altura que simbolitzen aquest popular itinerari. A més, en 40 metres de pantalles de leds es projecten de forma contínua imatges vinculades a l'oferta turística catalana.

L’estand inclou un espai gastronòmic on el col·lectiu Joves Cuiners de la Costa Brava i l'escola d'hostaleria de Vilamalla (Figueres, Girona) presenten tasts de receptes i productes típics de Catalunya. L’estand de Turisme de Catalunya també incorpora l'oferta de turisme juvenil, amb la xarxa d'albergs de Catalunya, la d'Artesania Catalunya, i la del portal gastroteca.cat, amb tota l'oferta de productes locals i turisme ecogastronòmic. A l’estand, també tindrà un paper destacat la celebració del Centenari de la marca Costa Brava.

Balanç turístic 2008 i tendències pel 2009

L’actual situació econòmica internacional presenta un escenari de recessió, iniciada a finals de l’any 2007. En aquest context, a partir de l’estiu de 2008 el turisme ha experimentat una continuada desacceleració, arrel de la repuntada del preu del petroli i de la inflació, amb les conseqüents retallades de capacitat de les companyies aèries per l’augment de les despeses en transport; per la crisi financera i del crèdit, amb problemes de liquiditat; la destrucció de llocs de treball; la caiguda del mercat immobiliari; i la inestabilitat de la borsa.

Per això, des de l’Observatori de Turisme de Catalunya s’està realitzant un seguiment específic del comportament dels mercats emissors, que permeti conèixer la seva evolució i comportament viatger, per tal de prendre les decisions oportunes en matèria, entre d’altres, de promoció.

Catalunya tanca l’any amb 14,2 milions de turistes estrangers, un volum inferior al mateix període de l’any passat (-6,7%). No obstant això, Catalunya es manté com a la primera destinació del turisme estranger a l’Estat, (24,7% del total) una posició que marca diferència respecte a la resta de Comunitats autònomes. La segueixen les Illes Balears (18%) i Canàries (16,3%).

Entre 2004-2007, Catalunya ha experimentat un ritme global de creixement en relació a la demanda proper al 7,5% anual; pel que fa a l’oferta, 2008 ens deixa xifra rècord en nombre d’establiments i places, i empreses dedicades a l’activitat turística, i s’observa un progressiu equilibri territorial i una tendència important de creixement en les categories més elevades.

Quant als ingressos, a l’espera de tancar les dades definitives, els primers 9 mesos de l’any la despesa total s’havia incrementat d’un +1,6% (7.795 milions d’euros, xifra que representa un 19,4% de la despesa del conjunt de l’Estat). Aquestes xifres impliquen un increment de la despesa per persona i dia.

L’anàlisi per mercats revela també les causes de la davallada.

En primer lloc, el comportament dels quatre principals mercats emissors de turisme cap a Catalunya s’ha de valorar dins aquest context de crisi econòmica i financera internacional.

• El mercat francès s’ha mostrat força sensible a les oscil·lacions del preu del combustible, tenint present que més del 90% dels francesos que viatgen a Catalunya accedeixen per carretera. Aquest estiu, els seus viatges a Catalunya han disminuït al voltant d’un 30%, i han arribat a afectar als propis moviments dels francesos dins de França. Però el descens interanual del conjunt de l’any ha estat més moderat (proper al 15%), ja que la pressió del preu del combustible ha començat a cedir durant l’últim trimestre. Quant a les previsions per l’any 2009, s’estima una caiguda del PIB francès del 0,6%, però amb un lleuger augment del consum (0,3%). Això, acompanyat d’una previsible contenció del preu del petroli, pot contribuir a mitigar els resultats turístics de contracció i la recuperació del mercat en les destinacions properes, com seria el cas de Catalunya.

• Per contra, el mercat alemany ha mostrat una dinàmica similar a la de l’exercici anterior (variació interanual: 0,1%), i els efectes de la crisi en la demanda turística dels alemanys no s’ha manifestat fins el quart trimestre. Els experts calculen que durant l’any 2009 Alemanya es veurà arrossegada pel context macroeconòmic internacional de desacceleració, que perjudicarà al turisme en general, a banda que, tant Catalunya com l’Estat espanyol, es trobaran amb majors dificultats en atraure al turisme alemany, degut a la creixent competència d’altres destinacions europees i, en especial, per part de Turquia i Egipte.

• Mercat britànic: Aquest ha experimentat un descens interanual aproximat del 5%, degut a una disminució de la demanda a partir del mes de maig, però més acusada els darrers mesos de tardor degut al tipus de canvi-lliura-euro. Pel que fa a l’any 2009, els experts estimen una caiguda del PIB i del consum (-1,5% i -1,4%, respectivament), com a conseqüència de la crisi econòmica, financera i immobiliària que està vivint el país, i la depreciació de la seva moneda. Les previsions del context macroeconòmic són per tant poc favorables, dada que se suma a una major tendència de viatges a destinacions alternatives de la Mediterrània Oriental, en referència al segment de producte de sol i platja.

• Mentre que el mercat italià, ha mostrat una contracció generalitzada de la demanda, des de principis d’any, excepte una major afluència entre els mesos de setembre i octubre, degut a la forta desestacionalització que ja fa anys mostra aquest mercat. Aquest any, es preveu que s’intensifiqui l’estancament econòmic italià, amb una descens de l’1,1% del PIB, i una taxa d’atur que passi del 6,9% al 7,7%.

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=f89964d1aed1f110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&WT.rss_a=catalunya_participa_a_fitur&WT.rss_f=Informacio_i_serveis_de_la_Generalitat_de_Catalunya&WT.rss_ev=c

La ocupación de pisos turísticos en la Costa Brava se hunde el 60%

La nieve y la crisis explican el 'pinchazo' del sector en enero

NATALIA IGLESIAS - Girona - 20/02/2009



La Asociación de Apartamentos Turísticos de Girona (ATA) ha registrado en los últimos cuatro meses un descenso "drástico" en la ocupación de los inmuebles vacacionales durante los fines de semana y los puentes festivos, especialmente en las zonas de costa. Según el presidente de la entidad, el recién elegido Josep Comaposada, la bajada se sitúa en el 60% en el mes de enero para los apartamentos del litoral de Girona. "Los últimos fines de semana de enero y febrero se ha notado un bajón en la zona de costa, porque la gente se ha abocado a la nieve", justificó en parte. Pero Comaposada atribuyó el descenso a la crisis económica. "Estábamos acostumbrados a cifras de ocupación muy altas durante todo el año, no sólo en verano y Semana Santa. Ahora se nota que las familias buscan ahorrar", apuntó.

Pese al descenso de alquileres en las estancias de corta duración, Comaposada asegura que el sector está "tranquilo" y que las reservas que tienen confirmadas para las próximas vacaciones son las mismas que otros años. "Tanto para Carnaval como para Semana Santa, las previsiones son optimistas. Con vistas a la temporada de verano confiamos en una ocupación similar a la del año pasado y con las cifras que manejamos ahora todo apunta que será así". El presidente de la ATA cree que la clave está en los precios. "Es la opción más económica, mucho más que los hoteles. Seremos los menos perjudicados", apuntó.

La asociación, con 125 miembros, también avanzó que esperan llegar a un acuerdo antes del verano con el Departamento de Turismo para aprobar un reglamento específico que regule los apartamentos turísticos. El sector, que estuvo a punto de romper relaciones con la Generalitat porque la nueva Ley de la Vivienda pone en manos de los ayuntamientos el control de la actividad, colaborará con los consistorios para supervisar si los propietarios de inmuebles turísticos disponen de la licencia necesaria para alquilar sus pisos.

El País (http://www.elpais.com/articulo/cataluna/ocupacion/pisos/turisticos/Costa/Brava/hunde/elpepuespcat/20090220elpcat_12/Tes)

La crisis hace caer la cifra de turistas en Barcelona un 6,3% en el año 2008


Barcelona.(EFE).- El número de turistas que llegaron a Barcelona cayó un 6,3% en el año 2008, hasta situarse en 6,6 millones de visitantes, un descenso motivado por la crisis y que llega tras años de importantes crecimientos, según ha explicado a Efe el director de Turismo de Barcelona,

La ciudad de Barcelona atrajo a 6,6 millones de turistas durante el año 2008, un 6,3% menos que en el año anterior, y registró 12,4 millones de pernoctaciones, un 8,3% menos que en el 2007.

La ocupación hotelera bajó 3,3 puntos y se situó de media en el 76,3%, aunque los cruceros pasaron por primera vez de los dos millones de cruceristas, lo que supuso un aumento del 17,04%.

Duran ha detallado a Efe que, pese a que no se esperaban que el año 2008 acabara con un descenso en el número de turistas, Turismo de Barcelona se considera "poco afectado" por la crisis dadas las dimensiones que está alcanzando la misma.

Además, los grandes crecimientos turísticos registrados en la ciudad en los años que siguieron a los Juegos Olímpicos, que han situado a Barcelona en el mapa turístico mundial, "eran espectaculares", por lo que considera normal que llegue un momento de "cierta desaceleración".

El descenso se ha notado principalmente en el mercado británico, por la complicada situación económica y el cambio libra-euro; el mercado francés, que ha registrado un descenso principalmente en los últimos meses; y el mercado americano, que ha tenido una importante bajada, que ronda el 10%, frente al gran crecimiento registrado en los últimos años.

El año 2009 se presenta con "grandes incógnitas" en el sector turístico, por lo que Duran no se atreve a hacer previsiones para este año, que empezó con la mala noticia de que la feria de moda urbana "Bread & Butter" dejará Barcelona y se llevará a sus casi 60.000 visitantes a otra ciudad, previsiblemente Berlín.

Sin embargo, Turismo de Barcelona continúa trabajando para conseguir traer grandes ferias y congresos a la ciudad, por lo que celebra la idea de los hoteleros de poner un paquete de habitaciones a precio de temporada baja para competir en adjudicaciones de este tipo de eventos.

Duran también ha señalado que algo similar se podría hacer con el tema de la seguridad, para explicar con detalles qué se hace en Barcelona cuando hay algún gran acontecimiento. Este tipo de iniciativa puede ayudar y "atenuar" el mal momento por el que pasa la economía y que también afecta al turismo, principalmente a los viajes de incentivos y de convenciones de empresas.

En los últimos dos meses, Turismo de Barcelona ha conseguido para la ciudad 11 nuevos congresos para este año y el próximo, como la conferencia Geoespacial, que se celebrará en noviembre del año 2010 o la conferencia de la asociación de médicos de cabecera, en septiembre de este año, pese a que estos congresos tienen pocos participantes, y rondan cada uno de ellos las mil personas.

Turismo de Barcelona concentrará este año su tarea promocional en los mercados de proximidad, como el resto de España, el sur de Francia, Italia y el resto de Europa. La ciudad también se promocionará en Estados Unidos, Singapur o San Petersburgo, entre otros destinos.

La Vanguardia (http://www.lavanguardia.es/economia/noticias/20090222/53646211770/la-crisis-hace-caer-la-cifra-de-turistas-en-barcelona-un-63-en-el-ano-2008.html)

fwudU2ayygU

Set capitals catalanes amb TAV creen una xarxa de cooperació turística

La Generalitat i els ajuntaments de Barcelona, Lleida, Tarragona, el Prat del Llobregat, Girona, Figueres i Perpinyà, han acordat la constitució d'una xarxa de cooperació turística a partir de la seva connexió a través del tren d'alta velocitat (TAV).

En un acte celebrat dijous en l'expositor de Turisme de Catalunya al saló Internacional de Turisme a Barcelona, els representants dels set municipis, a més dels de la Generalitat, han signat el conveni que desenvoluparà activitats de promoció turística conjunta a partir de la línia d'alta velocitat.

El director de la Direcció General de Turisme de la Generalitat, Carles Vilalta, ha destacat que «tenir lligades les principals capitals catalanes, a més de Perpinyà, és un potencial turístic de primer ordre, aprofitant el potencial del TAV». Així, ha recordat que «a causa de la crisi econòmica actual, la proximitat és cada vegada més important», pel que resulta «clau» aconseguir promocionar ciutats que estan «pràcticament a tres quarts d'hora en tren o una hora i mitja com a màxim».

Concretament, la xarxa desenvoluparà un conjunt d'aspectes promocionals sota el «paraigua de la marca Catalunya», en les set ciutats que compondran la xarxa, a més de donar-se a conèixer a la resta d'Espanya i a França.

El director general de Turisme ha indicat que el mercat de proximitat és «essencial i es consolida cada vegada més», de manera que la Generalitat ha apostat per un projecte subvencionat inicialment amb una partida de 30.000 euros, a més d'aportacions en espècies, com participacions en fires, viatges de familiarització de turistes estrangers i promoció internacional.

«A partir de finals de 2010 començaran a observar-se els primers resultats», ha assegurat Vilalta, indicant que a més de l'aportació de Govern i municipis, «és indubtable que Adif també haurà d'implicar-se i veure's beneficiat en una de les ofertes més potents que podem tenir a Catalunya».

http://www.elpunt.cat/lleida/article/1/12-infraestructures/27306-set-capitals-catalanes-amb-tav-creen-una-xarxa-de-cooperacio-turistica.html

Les cases rurals tindran categories a partir del 2010

• Els establiments decidiran voluntàriament si volen o no optar a ser classificats per la seva qualitat

• L'objectiu del govern és obrir el sector a turistes de fora de Catalunya

Les cases de turisme rural estaran classificades segons cinc categories de qualitat a partir del gener del 2010. La direcció general de Turisme ha començat aquest mes a fer una prova pilot, que s'allargarà fins al juliol, en 100 dels 1.800 establiments d'aquestes característiques que hi ha a tot Catalunya, per comprovar si el formulari que determinarà la categorització de l'establiment és o no viable.

El qüestionari, que es podrà descarregar per internet, tindrà en compte 150 aspectes, com els serveis, les instal·lacions, el paisatge, la ubicació, l'arquitectura i les activitats complementàries que ofereix cada establiment.

Les mateixes cases rurals seran les que podran decidir si volen o no acollir-se al sistema de classificació. Si opten per fer-ho, hauran d'omplir el formulari i un cop el rebi el departament de Turisme, es farà una avaluació in situ de l'establiment. "Encara no hem decidit qui farà aquest procés d'avaluació, però el que sí que és clar és que nosaltres no podem ser assessors i jutges a la vegada", assegura el subdirector general d'Ordenació Turística, Joan Domènec Abad. Tot i ser voluntari, el govern ha volgut deixar clar que les cases que s'adhereixin al nou sistema seran les primeres que entrin dins dels projectes de promoció turística nacional, estatal i internacional que impulsi el govern.

La Generalitat espera que la iniciativa serveixi per impulsar el sector internacionalment. "Actualment el turista no té una garantia per saber què es trobarà a la casa rural que ha contractat", adverteix el mateix Abad. "És un sector que està molt consolidat, però està concebut de manera molt local", afegeix. Alhora, el sistema de categories també ajudarà a augmentar la competitivitat amb altres tipus d'establiments.

La incògnita del símbol

El que encara està per determinar és la imatge gràfica amb què s'identificarà la categoria de l'establiment, tot i que inicialment s'havia parlat d'espigues, un distintiu que ja utilitzen comunitats autònomes espanyoles, com Castella i Lleó, per categoritzar el sector. "Serà un logotip molt visual i fàcil de relacionar amb el sector", diu el subdirector general d'ordenació turística.

Els allotjaments rurals són el sector turístic que de moment millor està esquivant les conseqüències de la crisi. La Setmana Santa passada la seva ocupació va superar el 95%, un percentatge similar al que van aconseguir el mateix període del 2008.

http://paper.avui.cat/article/societat/165307/cases/rurals/tindran/categories/partir.html

L'oferta de turisme rural a les comarques de Lleida s'ha doblat en set anys

• Arriba a les 556 cases amb un creixement més gran a la plana

• La crisi afavoreix destinacions de proximitat i s'espera una bona ocupació a l'estiu

Les comarques de Lleida han doblat en set anys l'oferta de turisme rural, i d'una activitat minoritària s'ha passat a 556 establiments registrats amb 4.000 places. Això representa un terç de l'oferta de cases rurals que hi ha a Catalunya. L'increment de l'oferta es deu al "despertar" turístic de Lleida i al fet que aquesta mena d'establiments ja no es concentren únicament al Pirineu, sinó que a poc a poc es van fent presents a la plana de Lleida, gràcies a l'impuls turístic de la capital i a nous atractius com l'estany d'Ivars i Vila-sana, i també a la millora de les comunicacions, sobretot per l'alta velocitat ferroviària.

El turisme rural va néixer inicialment com una activitat complementària a l'agrària, però en molts casos és ara la primera font d'ingressos dels propietaris, segons va explicar Josep Lluís Farrero, president de la Federació de Turisme Rural de Lleida. Farrero afegia que "l'oferta s'ha consolidat i baixa cap a les comarques del pla amb força".

Laia Boncompte regenta Can Salvadó, a Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), i tot just fa un mes que presideix la nova associació de turisme rural d'aquesta comarca "per ajudar-nos i tenir més força entre tots", així com per intercanviar informació o fer cursos de formació. De moment són set cases rurals i l'estany d'Ivars és un dels reclams que els fa pensar que el negoci augmentarà, tot i que no es queixen. Al Pla d'Urgell no hi ha havia aquesta tipologia d'establiment turístic "i és un territori amb futur i possibilitats", explica Boncompte. Això la va animar fa alguns anys a obrir un negoci del qual destacava la qualitat de totes les cases de la comarca.

Josep Lluís Farrero afegia que les cases de pagès registren índexs d'ocupació molt alts durant els períodes de vacances i que la crisi, ara per ara, la suporten bé. També pel fet que en aquest context de recessió econòmica el turisme de proximitat guanya adeptes respecte als viatges llunyans.

Per aquest motiu, la federació lleidatana ha editat una guia sobre aquesta oferta en col·laboració amb la Diputació. El president provincial, Jaume Gilabert, ha elogiat l'impuls dels propietaris de les cases rurals perquè recuperen patrimoni, fan arrelar la població i ofereixen una proposta sostenible, tant per la mateixa activitat com pel seu complement a l'activitat agrària.

http://paper.avui.cat/article/societat/165578/loferta/turisme/rural/comarques/lleida/sha/doblat/set/anys.html

El turisme a Barcelona s'escapa de la crisi i atreu cada cop gent més gran

L'activitat turística a Barcelona resisteix malgrat la crisi econòmica i, si continua al ritme actual, tancarà el 2009 igualant els resultats de l'any passat. Segons Turisme de Barcelona, entre l'abril i el juny van dormir en hotels de la ciutat 1,8 milions de turistes, un 4,68% més que el mateix període de l'any passat. Les dades indiquen una recuperació del sector després del descens del 18% del primer trimestre, un tendència que el president de Turisme de Barcelona, Joan Gaspart, ha atribuït a la rebaixa de preus i promoció intensa que fa el sector. La capital catalana atreu cada vegada més parelles i gent de més de 35 anys, persones de més poder adquisitiu que els joves.

"La recuperació ha estat molt bona. 5-0 en contra els primers 15 minuts, ara estem 5-4 i tenim tota la segona part. Estem a punt d'empatar i encara tenim tota la segona part per endavant", ha afirmat Joan Gaspart. Amb aquest símil futbolístic ha resumit l'evolució del sector del turisme a Barcelona en el primer semestre de l'any.

Gaspart creu que la bona temporada del Barça, especialment amb la Champions, la projecció de Pau Gasol com a jugador dels Lakers l i esdeveniments com el pas del Tour per la ciutat o l'inici de la gira d'U2 al Camp Nou han ajudat a potenciar Barcelona com a destinació turística.

El vicepresident de Turisme de Barcelona, Jordi William Carnes, ha destacat que augmenta la presència a la ciutat de turistes majors de 35 anys i parelles, que substitueixen els grups i joves que destacaven com a visitants. Així, per exemple, les parelles representen el 37% del total de turistes. William Carnes ha indicat que cada turista es gasta de mitjana 136 euros en compres, quantitat que superen de llarg els nord-americans i els britànics, amb 942 i 743 euros de mitjana.

3cat24 (http://www.3cat24.cat/noticia/397460/economia/El-turisme-a-Barcelona-sescapa-de-la-crisi-i-atreu-cada-cop-gent-mes-gran)

^^ Sky, gràcies per moure'm el missatge a aquest fil :D Sabia que existia, però no l'havia trobat.

Estava mirant les estadístiques de turisme a la web de l'IDESCAT i m'ha sorprès veure que la zona que perd més turistes de Catalunya, amb molta diferència respecte les altres, és la Costa Brava. També perden bastants turistes les zones dels Pirineus, la Costa Daurada i les Terres de l'Ebre, però no tant. La ciutat de Barcelona, juntament amb les costes del Garraf i el Maresme tenen increments en el nombre de turistes que compensen la pèrdua de les altres zones.

El turismo cayó en julio el 16% en la Costa Daurada

Sólo se ocuparon el 76% de las plazas hoteleras disponibles


Las ofertas de última hora no han salvado los muebles en la Costa Daurada. La zona ha saldado el primer mes del verano con la pérdida del 16% de los turistas con relación al mismo periodo del año pasado. Es el peor balance desde el bajón turístico que siguió a los Juegos Olímpicos de 1992. Así lo revelan los datos definitivos de julio emitidos ayer por el Observatorio Turístico de la Costa Daurada. De las cerca de 46.000 plazas hoteleras que ofrecen Salou, Cambrils y la Pineda, núcleo fuerte del turismo de sol y playa en Cataluña, se han quedado vacías más de 11.000. La ocupación ha sido del 76%, y el bajón, considerable. En julio de 2008 se cubrió el 92% de las plazas pese a los síntomas de agotamiento del modelo turístico de la zona.

La crisis ha propiciado una caída que la Costa Daurada trató de evitar fomentando las posibilidades de turismo cultural que ofrece el territorio interior de Tarragona. El parón económico ha frustrado por ahora esta reorientación de modelo. "Son días difíciles. Ha sido un mes muy flojo", admitió el vicepresidente de la Asociación Hotelera Salou-Cambrils-La Pineda, Joan Antoni Padró. Podría haberlo sido más. La asociación señala que el turismo interior (los catalanes que veranean en Cataluña) ha mantenido el nivel del año pasado e incluso ha aumentado en algunas localidades. Su peso es menor -seis de cada 10 turistas del pasado julio eran extranjeros-, pero amortiguan la caída en barrena de mercados como el británico, cuyos ciudadanos afrontan unas vacaciones de pánico. La devaluación de su moneda se superpone a la crisis del bolsillo de los británicos, que en 2008 constituyeron el 51% de los turistas que veranearon en Salou. La fortaleza del euro también amedrenta a veraneantes estadounidenses y asiáticos, que comienzan a ver España como un país encarecido.

La publicidad negativa de la nueva gripe es otro de los factores que explican el descenso, señala el sector. La pandemia no preocupa en exceso en Tarragona, pero su eco cobra fuerza en países tradicionalmente de peso para la Costa Daurada. Es el caso de Rusia, cuyos turistas representaron más del 30% de los veraneantes de la Pineda el año pasado. El país euroasiático incluyó a España en la lista negra de destinos a los que no viajar. "Se ha creado la percepción de que España es un territorio peligroso para la salud, el Gobierno recomienda no pisar ese país este verano", lamenta la delegación de la Oficina de Turismo de Cataluña en Moscú. Las esperanzas del sector recaen en aumentar la ocupación en agosto hasta rozar el 85%. "Para ello ya hemos empezado a ampliar las ofertas y promociones", señaló Padrós.

El País (http://www.elpais.com/articulo/cataluna/turismo/cayo/julio/Costa/Daurada/elpepuespcat/20090808elpcat_7/Tes)

Menos exploradores en Port Aventura

La crisis se refleja en la caída de visitantes y el retroceso de ventas e ingresos en el parque temático de Vila-seca y Salou


Hay aventura para cientos de hectáreas, algunas pueden recorrerse en vagonetas lanzadas a más de 130 por hora o incluso de forma vertical, en caída libre desde cien metros de altura. Pero la melodía épica con que la megafonía de Port Aventura saluda a los visitantes parece referirse al coraje necesario para desembolsar los 44 euros que vale la entrada. Sin incluir el coste del refrigerio, pues está prohibido acceder al parque con bebidas o comida. Lo augura el acceso al aparcamiento, repleto en las cercanías que aún pertenecen al territorio de estacionamiento gratuito, sin colas para ingresar en las plazas de pago. Ocho euros por vehículo. Cuatro por cerveza. Hasta seis por un bocadillo. Cifras que en tiempos revueltos conjuran cualquier ansia de adrenalina. El sosiego que este agosto domina la Plaza Mayor del parque sigue la estela de una crisis que ha cruzado China, México, el Far West y la Polinesia que ambientan las atracciones.

Lo evidencia la tranquilidad del parque temático más rentable del país, aunque el balance de 2008 ya arrojó números rojos. El vacío resulta un regalo para quienes franquean la entrada: menos esperas entre atracciones, más espacio, mayor diversión. El resultado económico arroja menos optimismo. Port Aventura ha atraído el 9% menos de visitantes que en el primer semestre del año pasado. El mercado británico, acuciado además por la devaluación de la libra inglesa, ha caído alrededor del 20%. Y las arcas se han enrojecido un poco más: pérdidas de 14,4 millones de euros, por los 13,6 del mismo periodo en 2008. El parque también ha adelgazado en personal: tiene unos 1.750 empleados, por los 2.200 del verano pasado. El mayor zarpazo se lo llevan los cientos de comercios dispuestos entre pistoleros forajidos y malabaristas asiáticos. Port Aventura no facilita cifras, pero lo ilustra el nuevo producto estrella que ha relevado al antaño souvenir favorito de las tiendas: de la sudadera al llavero. De 39,90 euros a poco menos de seis.

"El cambio ha sido brusco. El verano pasado facturabas algún ticket de 300 euros, este año ninguno pasa de 50. La gente viene más pobre", explica la encargada de uno de los locales del parque. "Apenas se nota nada, igual de bien que todos los veranos", había comentado minutos antes cuando estaba rodeada de compañeros. Luego admite lo que se palpa entre serpientes y templos aztecas: menos gente y con pocas ganas de gastar. Incluso añade que han repuntado de forma sustancial los hurtos en los establecimientos. De la sudadera al llavero robado.

"Es comprensible, la entrada al parque y la comida ya suponen un gasto importante para cualquier familia de tres o cuatro miembros", lamenta la encargada mientras la música épica refluye entre los clientes que se limitan a tentarse el bolsillo. En "10 euros como mucho", cifra Elena Prado su presupuesto para gastar. Es la primera visita de esta madrileña de 29 años, de ellos más de 15 anhelando descender por los rápidos del Colorado. Pero más que comprar recuerdos, argumenta, prefiere guardárselos cerca del corazón. Le hace de guía su novio, Marcos García, que ha visitado el parque en tres ocasiones, por lo que disfruta de una perspectiva privilegiada para trazar una evolución del número de aventureros. "Las otras veces fue demasiado agobiante. Éste es el mejor año, con diferencia. Hay menos colas, menos jaleo. Se nota que no está tan lleno".

Se ve en los aires de domingo que envuelven el paseo contiguo a la montaña rusa con silueta de dragón, en los locales más cargados de dependientes que de posibles compradores. Se ve, sobre todo, en los márgenes y las zonas de sombra que ofrece Port Aventura a la hora de comer. Cristian, francés, de unos 40 años, debe de tener algo de mago porque se ha embutido en el pantalón bocadillos para toda la familia. "En la entrada ni han sospechado", comenta orgulloso. "Somos siete. Ya hemos gastado demasiado dinero con la entrada", resume sin asomo de culpabilidad. A pocos metros, varios grupos de adolescentes llenan de chorizo y papel de aluminio un parterre azteca.

Esta práctica golpea el estómago de los restaurantes. Las ofertas y promociones han salvado a los hoteles del parque, que han reducido precios, pero se mueven alrededor del 80% de ocupación. La gente sale de ellos con las mochilas bien aprovisionadas tras su paso por el bufet libre. Los locales de mesa y mantel parecen ejercer de museos: la gente entra, ojea curiosa una carta con platos de dos cifras y se recrea con el decorado justo antes de partir. "Entre este año y el pasado, un abismo", dice una camarera. Este mismo local requirió 50 empleados el año pasado, ahora apenas suma 25.

El País (http://www.elpais.com/articulo/cataluna/exploradores/Port/Aventura/elpepuespcat/20090809elpcat_9/Tes)

Invasió francesa

- El percentatge de turistes procedents de França s'ha incrementat a Catalunya

- Alguns hotelers xifren al voltant d'un 10% la pujada |

- El bon temps i el baix cost són algunes de les motivacions principals

El metro de Barcelona parla francès i també molts locals del centre de la ciutat i les platges del litoral català de punta a punta. Arribat l'agost i, en plena crisi econòmica, els turistes francesos s'han fet més seva que mai la geografia catalana, tal com confirmen professionals de l'hostaleria del conjunt del territori, que han detectat una pujada dels turistes arribats de França. Una pujada que, tot i que fins a finals de temporada no es disposarà de les xifres oficials, és especialment evident en el context de descens generalitzat del turisme, i que, en alguns casos, ha desbancat italians, anglesos i alemanys com a clients principals.

Aquest és el cas d'hotels com el Barcelona Catedral, on els registres han detectat un boom de francesos. Si l'any passat van representar el 12% del total d'hostes, enguany el percentatge s'ha disparat fins al 20% i ha passat per davant del mercat dominant de l'establiment, l'anglès, que ha perdut un 8% respecte del total. Aquesta dinàmica s'ha repetit en alguns establiments hotelers de tota la costa. Així, per exemple, a l'Hotel Melià Girona també remarquen que en el que va d'estiu és la nacionalitat que més destaca i parlen d'un increment d'aproximadament un 3%. Un diagnòstic en què coincideixen molts hotelers de Tarragona, on alguns situen la pujada en el 10%.

La voluntat de fer unes vacances de proximitat que, en la majoria de casos, es poden realitzar amb el vehicle propi i dins d'un pressupost acurat, la garantia de bon temps i les facilitats econòmiques són alguns del inputs que convergeixen a l'hora de convertir França en el país amb una presència turística més notòria aquests dies. A l'oficina de turisme de sota la plaça Catalunya de Barcelona no queda lloc per a dubtes: el predomini del francès és indubtable, i només el segueix l'italià.

"Era un viatge que teníem pendent i hem aprofitat aquest any que l'economia no està per gaires luxes per venir a conèixer Barcelona, que ho podem fer amb el nostre propi cotxe", explicava la família Verger, i al seu voltant tots els francesos de la cua coincidien a remarcar les pluges i el fred que ha fet aquest hivern en punts com París com la motivació principal per fer les vacances cap al sud, en lloc de cap al nord. A més, les ofertes a internet i les campanyes d'alguns hotels també han servit com a reclam.

L'agost, doncs, podria servir per mitigar la tendència que l'Observatori de Turisme de la Generalitat havia registrat fins al mes de juny, que mostrava una contracció del turisme del 12,5% -i pel que fa als francesos del 8,5%- en relació amb el juny de l'any passat.

http://paper.avui.cat/article/societat/171968/turisme/frances/augmenta/catalunya.html

Tarragona i Salou també està ple de Francesos... xD

Un pregunta. La primera setmana de setembre passaré un parell de dies al Priorat. Algú coneix algún allotjament tipus hotel rural que estigui bé???

Una escapadeta a la platja també hi voldria fer. Quina platja em podrieu recomanar que no estigui massa lluny???

Moltes gràcies! :)

Catalunya concentra entre el 15% y el 30% del turismo homosexual en España


Catalunya concentra entre el 15 y el 30% del turismo homosexual de España, sobre todo en Sitges, según revela un estudio de mercado sobre este segmento elaborado por el Instituto de Turismo de España (Turespaña) tras analizar los principales mercados emisores como Reino Unido, EEUU, Italia y Alemania.

En el conjunto del país, el turista gay dedica un mayor presupuesto a sus vacaciones, con un gasto medio diario de 130 euros, lo que supone un 30% más que el resto. El estudio destaca "la importancia de este segmento en el sector turístico", un sector que no es exclusivo de este tipo de público pero sí más demandado al tratarse de un público por lo general carente de cargas, lo que se traduce en un mayor consumo de ocio nocturno y compras, moda, tecnología, cuidados estéticos y salud.

España es líder en este mercado en destinos de 'sol y playa' como Gran Canaria, Sitges (Barcelona), Ibiza, Benidorm (Alicante), Torremolinos (Málaga), principalmente. No obstante, el informe resalta que cada vez más ciudades como Sevilla, Valencia, Barcelona, Bilbao, Madrid concentran un mayor número de turistas homosexuales, ante la existencia de agencias especializadas en este segmento.

Concretamente, las mayores fortalezas de la oferta española son que este tipo de turismo no es excluyente de otros segmentos y que el mediterráneo oriental "no puede competir".

Por comunidades autónomas, entre un 15% y un 30% de los turistas gays que visitan España se concentra en Catalunya, entre un 5% y un 15% se reparte entre Andalucía, Comunidad Valenciana y la Comunidad de Madrid, y menos del 5% visita el resto del país.

En cuanto a los principales países emisores, Reino Unido, Estados Unidos y Alemania encabezan el turismo gay, compartiendo preferencias de ocio en sus vacaciones pero diferenciándose en función de la cultura de la que proceden.

RELAX EN HOTELES DE ALTO NIVEL

En este sentido, el estudio arroja que el 61% de los gays ingleses pretende "relajarse por completo" en sus días libres, en tanto que un 45% de ellos se decanta por un alojamiento de alto nivel y por experimentar la gastronomía y la cultura del lugar al que acuden.

El informe precisa que "el elemento diferencial" de que los homosexuales británicos gasten más que los heterosexuales no se debe a cuánto ganan, sino a cómo lo gastan, ya que se caracterizan por ser propensos a irse de vacaciones. Es decir, renuncian a otro tipo de bienes materiales para poder "escaparse" unos días.

Asimismo, al conformar "menos personas dependientes en la familia", prosigue el estudio, los gays de Reino Unido disponen de "más libertad" y más dinero para sus gastos.

Por su parte, los turistas homosexuales de Estados Unidos cuentan con un poder de compra de 700.000 millones de dólares, gastándose 65.000 millones de dólares al año, lo que representa un 5% del turismo de norteamérica.

Así, la comunidad gay estadounidense viaja más que la media de la población. Un 85% de este segmento viaja frente al 64% del resto, en tanto que un 96% de ellos ha cruzado las fronteras norteamericanas en el último año. Un 4,6% eligen España, el quinto país que acoge más turismo gay procedente de Estados Unidos. Reino Unido y Francia acaparan el mayor porcentaje de este colectivo, con un 10% y un 7,9%, respectivamente.

Europa Press (http://www.europapress.es/catalunya/noticia-catalunya-concentra-15-30-turismo-homosexual-espana-20090901132308.html)

Més hauria de ser encara xDDD

Baixa un 10% el nombre de turistes estrangers que van visitar Catalunya a l'agost

El nombre de turistes que van visitar Catalunya el mes d'agost va arribar als 1,7 milions, un 10,1% menys que en el mateix mes de l'any passat, encara que la caiguda va ser de l'11,7% en els vuit primers mesos de l'any.

Segons l'Enquesta de Moviments Turístics en Frontera (Frontur), que va publicar ahir el Ministeri d'Indústria, gairebé la meitat del total de 6,7 milions de turistes estrangers que van arribar a l'Estat espanyol a l'agost van visitar Catalunya i les Balears, malgrat els retrocessos que van registrar les dues comunitats. El descens a Catalunya ha estat associat a la disminució del nombre de turistes procedents dels països nòrdics, mentre que a les Balears han notat la menor afluència de visitants d'Alemanya i el Regne Unit.

L'Estat espanyol va rebre en els vuit primers mesos de l'any un total de 36,9 milions de turistes estrangers, fet que suposa un descens del 9,9% respecte del mateix període de l'any anterior, mentre que en el mes d'agost van arribar 6,7 milions d'estrangers, un 8,1% menys.

El mercat francès ha continuat la seva recuperació. En canvi, el turisme britànic, origen de prop del 25% dels turistes internacionals que rep l'Estat, va aportar 282.000 turistes menys l'agost del 2009 respecte de l'agost del 2008. Malgrat això, cal destacar que la baixada en el nombre de visites dels britànics ha estat menor a l'agost (14,4%) que al juliol (16,1%). Tots els mesos del 2009, la taxa de baixada ha estat entre el 16% i el 17%. Alemanya també va tenir un retrocés, que va suposar rebre 167.000 visitants menys.

Pel que fa a les vies d'accés, l'aeroport, amb el 70,1% de les arribades, va registrar un descens a l'agost del 9,6%, mentre que la carretera va baixar un 4,5%.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/83386-baixa-un-10-el-nombre-de-turistes-estrangers-que-van-visitar-catalunya-a-lagost.html

El port de Palamós superarà l'any vinent els rècords d'enguany en nombre de creuers i de passatgers
Per al 2010 hi ha confirmades 40 estades de vaixells, quan enguany seran 33

El port de Palamós superarà l'any vinent els rècords que aconseguirà aquesta temporada tant en nombre d'estades de vaixells de creuer, 33, com també de passatgers, 35.100, segons van confirmar ahir el president de Ports de la Generalitat, Manel Nadal, i l'alcaldessa de Palamós, Maria Teresa Ferrés. Per ara ja tenen confirmades 40 estades. Nadal i Ferrés van destacar la implicació de tots els sectors per continuar creixent i, al mateix temps, allargar la temporada a Palamós i a tota la demarcació.

«És un dia històric», va afirmar Nadal davant l'atracament de dos vaixells de creuer al port de Palamós, un fet que es va repetir només un cop l'any passat. Però encara ho és més quan un dels vaixells és el de més eslora, més passatgers i més pes que ha vingut mai a la Costa Brava. El Mein Schiff, que representava ahir l'estada 24 d'un vaixell de creuer a Palamós aquesta temporada, té previst encara durant l'octubre fer-ne tres més.

Una temporada que es tancarà, segons les actuals previsions, amb 33 estades i 35.100 turistes i 15.116 tripulants, i en la qual es batran els rècords existents en nombre d'estades i passatgers. «Però encara hi ha molt recorregut a fer», va dir Ferrés, ja que la temporada vinent hi ha més estades confirmades que les d'enguany. «Som un port atractiu i de referència», va sentenciar l'alcaldessa, que ho va justificar a la feina «ben feta» de tots els sectors afectats.

Nadal va explicar que ja tenen confirmades 40 estades de vaixells de creuer, cosa que comportarà més de 40.000 turistes. Però, a més, va voler destacar que els creuers ajuden a allargar la temporada i representen un benefici a Palamós i tota la demarcació. Ahir van sortir uns 700 turistes en 24 autocars per visitar Girona, Figueres i Barcelona.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/83579-el-port-de-palamos-superara-lany-vinent-els-records-denguany-en-nombre-de-creuers-i-de-passatgers.html

El director general de Turisme diu que el sector s'ha de plantejar «qui fa la competència»

El director general de Turisme de la Generalitat, Joan Carles Vilalta, ha destacat aquest dimecres que els empresaris del sector «han de pensar en un nou model. 'S'han de plantejar si la competència ens ve des de fora o ens la fem nosaltres mateixos», ha ressaltat. Vilalta, que ha participat en un dinar de la Cambra de Comerç a la Garriga (Vallès Oriental) al voltant del turisme com a factor de desenvolupament del territori ha avisat que, tot i que Catalunya segueix sent líder en turisme a l'estat espanyol, 'ha de donar valor afegit al model de sol i platja'.

Vilalta ha avisat que Catalunya ha de començar a canviar el model turístic que ha funcionat durant anys. Ha destacat, per exemple, que el model «de només sol i platja» ja no funciona perquè «no es pot competir ni amb preus ni amb equipaments amb les noves destinacions». En aquest sentit, ha explicat que des de la Generalitat es proposa dotar de valor afegit el que ja es té: «Estem en un moment en què es deslocalitza, però això no es pot fer amb la nostra singularitat de destí, la qualitat que donem, la nostra cultura o fins i tot la capacitat d'internacionalitzar l'empresa». A més, ha enviat un missatge als empresaris del sector: «Tenim un coneixement empresarial indubtable que poder no s'ha aprofitat prou. L'empresari turístic s'haurà de plantejar si la competència ens la fan de fora o nosaltres mateixos».

D'altra banda, Vilalta ha destacat que a Catalunya «de vegades no som conscients de què representa el turisme per l'economia del país». En aquest sentit, Vilalta ha assegurat que aquesta activitat és un 12% del PIB del país i manté un 10% de l'ocupació total. També ha demanat que s'estengui el turisme a tot el territori català: «Tenim comarques que han patit importants canvis d'industrialització i canvis de model econòmic. El turisme no ha de substituir la indústria, però pot tenir efectes positius pel territori».

Finalment, i pel que fa al Vallès Oriental, Vilalta ha destacat noves iniciatives amb les quals ja s'està treballant o estudiant, com ara els plans lligats al Circuit de Catalunya i l'automoció o la visita a fàbriques que ja han deixat de funcionar, entre d'altres.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/86962-el-director-general-de-turisme-diu-que-el-sector-sha-de-plantejar-lqui-fa-la-competenciar.html

*******************
^^ Amb un sector que representa un 12% del PIB nacional i un 10% d'ocupació laboral ja podem afanyar-nos a posar-lo al dia.

La Generalitat destinarà 1,4 milions al foment turístic de la Tàrraco romana

El govern de la Generalitat destinarà 1,4 milions d'euros fins al 2012 per fomentar el valor turístic de la Tàrraco romana i consolidar Tarragona i els municipis del conjunt arqueològic romà com una destinació principal de turisme urbà i cultural de la Mediterrània. Tal com ja va anunciar El Punt, la inversió forma part del pla de competitivitat turística de la Tàrraco romana impulsat pel Govern, per la Secretaria d'Estat de Turisme i per un consorci format pel Consell Comarcal del Tarragonès i per tots els municipis del conjunt arqueològic romà (Tarragona, Altafulla, Constantí i Roda de Barà) inclosos en la declaració de patrimoni mundial de la Unesco. El pressupost total d'aquest pla de competitivitat és de 4,2 milions, repartit entre les tres administracions a parts iguals i amb una durada de quatre anualitats. Cada any el govern hi destinarà 350.000 euros.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/89197-la-generalitat-destinara-14-milions-al-foment-turistic-de-la-tarraco-romana.html

El Reus liberal, el Carrasclet o la Tàrraco romana seran presents en el pla de recursos turístics intangibles

http://www.elpunt.cat/imatges/28/43/baixa/780_008_2843015_aa8ebe9d9db794ab74d04c01802bfa00.jpg
El conseller Huguet va visitar al Gaudí Centre.

Episodis com ara la intensa història del Reus liberal i anticarlí, figures com per exemple la del guerriller el Carrasclet, rutes com ara la dels monestirs del Cister o etapes històriques com ara la Tàrraco romana formaran part d'un pla de recursos turístics intangibles, que el govern de la Generalitat farà públic properament. Així ho va anunciar ahir el conseller d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat, Josep Huguet, durant la visita al Gaudí Centre de Reus.

Aquest pla persegueix convertir en atractius turístics esdeveniments o personatges rellevants de la història de Catalunya, que permetin al turista estranger trobar trets identificatius amb el seu propi país. El pla segmentarà els productes en diferents èpoques, com ara la romana, la medieval, la Catalunya rebel o la Guerra del Francès, i es vincularan sempre amb elements de la cultura popular. «El pla permetrà tenir clares les inversions i apostes per als propers quinze anys tant per a la Generalitat com per als ajuntaments que el vulguin signar», va afirmar Huguet.

El conseller va avançar algunes de les línies del pla de recursos turístics intangibles en la visita que va fer ahir al Gaudí Centre de Reus, que va qualificar de «producte turístic basat en la interpretació de productes històrics i culturals. I això és el que té sentit com a model de producte turístic del segle XXI».

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/98359-el-reus-liberal-el-carrasclet-o-la-tarraco-romana-seran-presents-en-el-pla-de-recursos-turistics-intangibles.html

Les ciutats catalanes per on passarà el TAV s'uneixen per promocionar-se mútuament

Lleida, Tarragona, el Prat, Barcelona, Girona, Figueres i Perpinyà formen la Xarxa de Ciutats Catalanes TGV, l'objectiu de la qual és crear un espai turístic conjunt. Una via. Set històries és el títol del seu llibret promocional, que s'ha presentat al Palau Pams de Perpinyà. Els territoris concernits representen un mercat potencial de 10 milions de persones. Si no s'ha esperat l'arribada definitiva del TAV és, segons Christine Maudet, responsable de Turisme de Perpinyà, perquè «sempre s'han d'anticipar les accions, és una feina de molts anys abans que la gent ho assimili», i hi va afegir: «Si no ho fem així el perill és que només veiem passar el tren i que la gent no s'aturi».

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/112200-les-ciutats-catalanes-per-on-passara-el-tav-suneixen-per-promocionar-se-mutuament.html

Puigcerdà demana al Govern que assumeixi la gestió del CAT
L'Ajuntament sol·licita un préstec per fer front a l'última fase de les obres del nou servei turístic

L'Ajuntament de Puigcerdà ha demanat al Govern que es faci càrrec dels costos econòmics que originaran el manteniment i el personal del Centre d'Acollida Turística (CAT) que les dues administracions estan construint a la Closa de l'Àngel. El consistori no travessa una situació econòmica que li permeti activar sol el nou centre turístic i fins i tot ha hagut de demanar un crèdit per afrontar les obres, que ja estan molt avançades. L'equip de govern local és conscient de l'esforç econòmic que suposa per al municipi, però segons ha remarcat l'alcalde, Joan Planella, la integració de Puigcerdà en la xarxa dels CAT era una oportunitat que "no podíem deixar escapar".

Joan Planella ha explicat que ha iniciat converses amb la Generalitat perquè assumeixi, com a mínim, els primers anys les despeses de gestió del CAT. En aquest sentit, ha dit que, tal com s'han desenvolupat les converses, és optimista però no ha volgut donar per fet l'acord. L'alcalde, tanmateix, ha recordat que en el cas que aquest pacte no fructifiqués, l'Ajuntament també podria desdoblar l'actual equip de l'oficina d'informació turística perquè alguna de les treballadores s'ocupés de l'oficina d'atenció que tindrà el CAT.

173.000 euros locals
La indeterminació i el cost més elevat respecte a la previsió inicial del projecte ha despertat les crítiques de l'oposició. Segons ha denunciat el grup municipal de CiU, l'Ajuntament ha hagut de destinar al nou espai turístic un total de 173.000 euros els últims tres anys. Ara l'Ajuntament ha hagut d'aprovar una operació de préstec de 55.400 euros, segons ha denunciat CiU. Joan Planella ha reiterat que, tot i aquestes despeses, el CAT suposarà una millora de l'oferta turística de Puigcerdà.

Font: http://www.regio7.cat/cerdanya-alt-urgell/2009/12/17/puigcerda-demana-al-govern-que-assumeixi-gestio-del-cat/59692.html

L'interès per la figura del rei Pere II el Gran fa créixer el nombre de visitants a Santes Creus
Han augmentat els recorreguts guiats al monestir, i en dies concrets s'han doblat les consultes a l'oficina de turisme respecte al 2008

L'ambiciosa actuació anunciada fa tres setmanes pel Departament de Cultura que permetrà obtenir dades inèdites sobre la vida i el físic del rei Pere II el Gran i que, per extensió, possibilitarà dur a terme la reconstrucció genètica de la nissaga dels reis catalans, ha fet incrementar les visites al monestir de Santes Creus, on descansen les restes del monarca, que s'exhumaran el febrer vinent. Segons els treballadors del cenobi cistercenc, tot i que «el boom no ha estat exagerat», el nombre de turistes ha crescut «en qualitat», ja que s'hi adreça més gent que mostra una inquietud respecte al tema. Les ganes de satisfer la curiositat també ha fet pujar les sol·licituds de recorreguts guiats i que les consultes a l'oficina de turisme durant el pont de la Puríssima es doblessin en comparació l'any passat.

«Tradicionalment, sempre ha estat més extensa la recerca i la investigació que s'ha realitzat sobre la vida del rei Jaume I el Conqueridor que la del seu fill Pere II el Gran. Per això, celebrem que la Generalitat, sota les directrius del Museu d'Història de Catalunya, vulgui exhumar les restes d'aquest darrer amb la finalitat d'obtenir-ne informació de valor, com ara del seu ADN, les malalties que va tenir o bé la causa de la seva mort.» D'aquesta manera mostren la seva satisfacció els treballadors del monestir de Santes Creus, on el Departament de Cultura va confirmar a finals del mes passat que s'hi troben enterrades les despulles de Pere II el Gran i que la tomba reial on són és l'única de la corona catalanoaragonesa d'època medieval que no ha estat profanada. L'anunci públic, sumat a la possibilitat d'obtenir dades inèdites, ha fet créixer l'interès social envers la figura del rei. En aquest sentit, els empleats del cenobi cistercenc, que per si sol ja fa anys que s'ha convertit en un destacat escenari dins del turisme d'interior i cultural de Catalunya, expliquen que han detectat com el nombre de visitants s'ha incrementat lleugerament.

«Com que en els darrers dies s'ha parlat tant d'aquesta actuació, s'ha creat una inquietud. No és que el nombre de turistes hagi augmentat en picat, si bé el que sí que és cert és que ha crescut en qualitat, ja que cada vegada hi ha més persones que s'adrecen aquí més ben informades; que ens fan més preguntes, i que ens demanen de manera expressa poder aprofundir sobre tota aquesta qüestió. Suposo que això ha influït en el fet que també hagi pujat la xifra de sol·licituds per fer recorreguts guiats.» Hi afegeixen, a més, que quan es fan comparatives sobre el total de turistes, aquestes sobretot són reveladores en les dates festives, «que és quan la gent pot sortir». Sense anar més lluny, en les darreres, pel pont de la Puríssima, ja hi va haver més afluència que l'any passat: així, mentre que del dia 5 al 8 de desembre d'enguany Santes Creus va rebre 1.660 visites, exactament en el mateix període del 2008 en van registrar 1.216.

Força mediàtica
Entre les persones que recentment s'hi han adreçat hi ha el veí de Barcelona Eduard Román, que anava acompanyat de la seva parella. Román comentava que és informàtic i que, el dia que es va donar a conèixer oficialment que s'exhumarien les restes del rei Pere II el Gran, va llegir diverses vegades aquesta iniciativa en les notícies en línia. «L'actuació em va semblar molt interessant i em va donar la idea de proposar-li a la meva companya de visitar en un mateix dia els tres monestirs de la ruta del Cister: el de Poblet, el de Santes Creus i el de Vallbona de les Monges.» Just a les portes del de Santes Creus, que va ser pel qual la parella va decidir iniciar el recorregut, els dos manifestaven que sovint realitzen excursions culturals, i que quan les fan sempre els agrada aprofundir en la història que hi ha darrere del que veuen. El mateix dia, a dins del monestir, Juan Antonio Berral, provinent de Rubí, deia que l'entusiasma la història de l'art; que molts quilòmetres del seu cotxe «corresponen a rutes culturals que ha emprès arreu de Catalunya», i que ja ha fet en sis ocasions la ruta del Cister. «Estava informat sobre la vida de Pere II el Gran, però vaig sentir per la ràdio que es podria conèixer el seu rostre més de 700 anys després de la seva mort, i em venir ganes de nou de trepitjar Santes Creus. És un lloc fantàstic.»

Una mica més llarga va ser la volta que van fer per arribar-hi una família de Cunit, que també s'havien assabentat d'aquesta novetat a través dels mitjans de comunicació, però que es van confondre i en un principi es van dirigir al Monestir de Poblet, pensant-se que era allí on hi havia la tomba reial de Pere II el Gran. La mare, Montserrat Lagunas, va matisar que havien visitat el de Poblet «fa uns anys» però que, ja que hi eren, van decidir entrar-hi una altra vegada»: «Aquesta equivocació finalment ens ha servit per aprendre bé la vida del rei Pere. De fet, crec que ara ens la sabem fins i tot de memòria!»

Puja el turisme d'interior
L'oficina de turisme de Santes Creus va registrar un total de 141 visites durant el pont de la Puríssima: una xifra que enguany s'ha doblat respecte als mateixos dies festius del 2008, quan van ser 69 les persones que s'hi van adreçar per demanar informació dels atractius del poble, així com dels que ofereix en general la comarca de l'Alt Camp. Pel que fa a la seva procedència, des del Consell Comarcal s'ha concretat que ha «ascendit sensiblement» el turisme d'interior, ja que un 84,40% de les sol·licituds van ser de persones vingudes d'arreu de Catalunya –aquest percentatge també està 20 punts per sobre del del 2008, quan va ser del 62,16%–. Un 14,89% dels requeriments en aquesta oficina, doncs, van ser de turistes de la resta de l'Estat espanyol. D'altra banda, els visitants de nacionalitat francesa van representar el 7,88%, mentre que enguany només ho han estat un 0,71% –no s'han comptabilitzat consultes de ciutadans d'altres països–. Respecte a les motivacions de les consultes, el monestir de Santes Creus va concentrar-ne el 49,34% (les preguntes més freqüents han estat sobre els horaris, la seva història i altres llocs d'interès del poble). La Ruta del Cister va focalitzar-ne el 23,03%, amb qüestions sobre els tres monestirs, els preus, els horaris, les guies, com arribar-hi i la distància quilomètrica que els separa. I, finalment, la resta va ser sobre quins municipis, monuments i excursions es poden fer o anar a visitar a la comarca de l'Alt Camp.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/116717-linteres-per-la-figura-del-rei-pere-ii-el-gran-fa-creixer-el-nombre-de-visitants-a-santes-creus.html

El Solsonès veu en el turisme el sector clau per reactivar la seva economia
Agents públics i privats també es fixen en el Centre Tecnològic Forestal com un filó cabdal

L'economia solsonina del futur passa per una aposta decidida pel turisme de qualitat, per l'aprofitament del potencial del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (ubicat a Solsona) i per la transformació de l'agricultura i la ramaderia, i el foment de la biomassa forestal. Aquests són els eixos en què bàsicament s'ha d'estructurar l'economia de la comarca de la propera dècada, segons els agents empresarials, financers i d'opinió que ahir van participar en la primera jornada econòmica, organitzada per la regidoria de Promoció Econòmica de l'Ajuntament solsoní.
L'objectiu de la trobada, que es va celebrar durant tot el matí al consistori, era establir les fortaleses i oportunitats per abordar les perspectives de futur de Solsona i el Solsonès. En aquest sentit, es va recomanar que agents públics i privats apostin de manera clara i unitària per posar en valor els recursos identitaris del territori, i es va instar l'Administració -aprofitant la presència del director dels Serveis Territorials del departament d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep M. Palau- a contribuir en la inversió d'infraestructures viàries i de telecomunicacions.
La jornada, en la qual van assistir una trentena de persones, es va estructurar en dues taules rodones moderades per Josep Cerveró, del Grup Cerveró, en què es va tractar l'economia vista des dins de la comarca, a través d'agents locals, i percebuda des de fora, amb experts de primera línia.
Joan Montraveta, membre del Gremi d'Hostaleria del Solsonès, va encetar el debat destacant que "s'ha de posar en valor el potencial turístic que tenim i adaptar-lo a les noves perspectives i tendències". Montraveta va dir que "cal creure una vegada per totes en el turisme i cadascú, tant els empresaris com les institucions, han de fer els deures per donar valor al que tenim". A més, el membre del gremi va alertar del "poc valor" que es dóna "al museu de Solsona" i a "la cultura gegantera", ja que "ni una cosa ni l'altra podem ensenyar a fora".
Per la seva banda, Goretti Sala, representant de l'associació d'Empresaris per al Solsonès, va exposar les fortaleses que té la comarca (economia diversificada, qualitat de vida, turisme rural, producció ecològica, etc.) i les amenaces (tancaments d'empreses, augment d'atur, etc). Sala va apuntar com a repte actual "definir el model econòmic" i treballar en la "creació d'ocupació" i en la "millora de la competitivitat" de l'economia del Solsonès.
La futura directora del Centre Tecnològic, Glòria Domínguez, va explicar els projectes que s'estan duent a terme des de la seva entitat, enfocats a "donar suport a l'activitat econòmica, afavorir la creació de noves iniciatives, promoure la formació continuada i fomentar les TIC". Domínguez va destacar projectes com el viver d'empreses que es farà al seminari, el Telecentre i el Living Lab.
La darrera intervenció de la primera taula rodona va ser a càrrec de Josep Maria Pujantell, representant d'Unió de Pagesos del Solsonès, que va fer una anàlisi de la situació actual del sector primari a la comarca, que va qualificar de "molt important" però que es troba en un estat "complicat". Pujantell va assenyalar com a possibles sortides a l'estacament de preus la "transformació d'aliments", l'aposta per la "ramaderia ecològica" i pel treball amb "la genètica". Pel que fa al sector forestal, Pujantell va subratllar que "és l'hora de la biomassa". El membre d'UP va concloure demanant als ajuntaments "no crear més limitacions" perquè "ja en tenim prou amb les de la Generalitat i Europa".
Després de la pausa-cafè, es va reiniciar la segona taula rodona amb la participació de Marc Garrigasait, president de Koala Capital Sicav; Manel Rosell, president de Caixa Manresa; i Marc Marcè, director de Regió7. Garrigasait va realitzar una visió global de la situació econòmica i va dir que la recuperació serà "molt lenta" perquè l'endeutament "és important" i no hi ha finançament ni préstecs per tirar endavant nous projectes.
Manel Rosell, de Caixa Manresa, va fer una analogia entre el procés de fusió en què es troba l'entitat financera i la integració del Solsonès en la vegueria de la Catalunya Central. Rosell va admetre que Caixa Manresa havia de recórrer a una aliança forta per tal de poder fer de banca i obra social, "tot i ser una opció dura i compromesa". "Al Solsonès li pot passar el mateix: té una oportunitat històrica, la d'integrar-se formalment a la realitat administrativa de la Catalunya central".
Finalment, el director de Regió7, Marc Marcè, que va posar en relleu les excel·lències de Solsona qualificant-la de "ciutat acabada, esplèndida, amb moltes possibilitats per crear-se una personalitat clara", va parlar de la importància de construir un discurs clar, senzill i inequívoc per vendre la ciutat i el Solsonès "amb credibilitat". Marcè va destacar que "cal fer coses que diguin de nosaltres allò que ens convé que diguin".

Font: http://www.regio7.cat/solsones/2009/12/24/solsones-veu-turisme-sector-clau-reactivar-seva-economia/60604.html

Al Solsonès últimament estan sortint varies notícies relacionades amb el turisme, a veure que tal.

Q5ZnM1mhl-E

La del 1'40'' és tonta!

He anat a Portugal, França, Bélgica, Itàlia i sense conèixer l'idioma m'entero totalment del que menjo. En altres llocs com Països Baixos, o països anglosaxons o països àrabs sempre he demanat la carta en anglès i no sóc un expert en com se diu el menjar en anglès i no he tingut mai problemes.

A part de que la majoria de cartes de Barcelona estàn en castellà.

Un estudi recomana convertir Bagà en el camp base del turisme a l'alt Berguedà
El projecte, que fa propostes sobre comerç i desenvolupament, s'ha encarregat a la Diputació

Un estudi sobre comerç i desenvolupament a Bagà recomana convertir el poble "en el camp base del turisme a la zona". Ho explica l'alcalde, Nicolás Viso, que relata que "l'objectiu és que el municipi centralitzi la dinamització de l'alt Berguedà, tot i que no volem entrar en competició amb ningú". En aquest sentit, Viso matisa que la localitat "té l'estructura necessària amb restaurants, hotels i comerços, per exercir aquest paper, però s'està mirant des d'un punt de vista que sigui beneficiós per a tota la zona".
L'Ajuntament ha encarregat aquest estudi a la Diputació de Barcelona. Es tracta d'un projecte de desenvolupament i comerç de Bagà que "vol ser la continuació del pla de dinamització que el 2005 ja van impulsar el consistori i els comerciants", detalla Viso. L'estudi, que ja ha estat presentat a la vila de Bagà per l'empresa Bross Associats, és un document força extens que proposa diverses actuacions a l'Ajuntament i als comerciants, "per continuar creixent i treure el màxim profit dels visitants i turistes que rep la vila, que sobretot vénen el cap de setmana i en períodes de pont o vacances".
L'alcalde, Nicolás Viso, detalla que entre les accions que planteja l'estudi "es posa èmfasi en la millora del nucli comercial de la vila". Així doncs, el document parla d'eliminar voreres al carrer del Raval, construir-hi una plataforma i posar-hi un millor enllumenat. La presentació s'ha fet recentment, però el consistori ja va treballar mesos enrere en aquest projecte i en alguna de les seves recomanacions. Així s'està enllestint la conversió en espai de vianants de la plaça de Galceran de Pinós. Viso explica que "els comerciants han rebut el document amb satisfacció, perquè és un repte per a Bagà però també un punt positiu que pot beneficiar directament les nostres botigues.
Aquest nou pla de comerç planteja que els comerços millorin els aparadors i unifiquin el criteri estètic de les façanes.

Font: http://www.regio7.cat/bergueda/2010/02/13/estudi-recomana-convertir-baga-camp-base-del-turisme-lalt-bergueda/67976.html

Set projectes turístics i empresarials generaran 60 nous llocs de treball
Suposaran una inversió de 16 milions d'euros i en rebran 3,5 a fons perdut de les ajudes Miner

Set iniciatives empresarials berguedanes, que s'han d'escometre a partir d'enguany i fins al 2012, generaran un total de 60 nous llocs de treball, amb una inversió global de 16 milions d'euros. Aquestes propostes rebran un total de 3,5 milions d'euros d'ajudes a fons perdut dels fons estructurals europeus per a la reconversió de les comarques mineres, Miner. Les 7 propostes aprovades -se n'havien presentat 10- es van donar a conèixer ahir, en el marc de la presentació d'una nova línia d'ajudes a petits projectes empresarials generadors d'ocupació d'aquest programa, que es va fer a Berga.
Dels projectes aprovats, el que suposarà una inversió més important i un major nombre de creació d'ocupació és l'ampliació del càmping de Berga, Berga Resort, amb una previsió d'inversió de 12 milions d'euros, que comportaran la creació de 22 nous llocs de treball. També l'ampliació de les instal.lacions i de la línia de productes de l'empresa Rocha Càtering, ubicada a la Pobla de Lillet, que hi invertirà 2,5 milions d'euros i crearà 24 nous llocs de treball. També rebrà ajudes Investigacions Micològiques de Catalunya, ubicada a Cercs, que ampliarà les seves instal.lacions de producció de bolets de cultiu en antigues galeries de les mines de carbó. El projecte d'ampliació d'aquestes instal.lacions és d'1 milió d'euros i es crearan 5 nous llocs de treball. A més d'aquests també s'ha aprovat donar ajudes per a la creació d'un alberg de l'empresa Espais Sant Pau de Casserres, amb una inversió de 600.000 euros i la creació de 3 llocs de treball. A Berga, rebran ajudes els projectes de potenciació del reciclatge del Grup Horitzó. Es tracta d'un centre de treball per a persones amb discapacitats que dedicarà mig milió d'euros al projecte i que ha de servir per donar feina a 3 persones. A més, l'empresa Multiserveis Juvenils farà la posada al dia i reobertura del berenador de la font Negre per valor de 500.000 euros i creant 3 llocs de treball. El darrer projecte aprovat és el de l'hospital comarcal Sant Bernabé de Berga, per valor de 200.000 euros per fer una cuina. La iniciativa suposarà crear 3 nous llocs de treball.

Noves ajudes del Miner
Enguany, el govern central i la Generalitat han impulsat un nou paquet d'ajudes dins del programa de reconversió de zones mineres, adreçades a projectes empresarials més modestos que els que es finançaven fins ara. Es donaran ajudes a projectes que suposin una inversió mínima de 120.000 euros, o de 30.000 euros en el cas dels autònoms que creïn com a mínim un lloc de treball. El termini per sol.licitar les ajudes s'acaba l'1 de març. Al Berguedà, el Consorci de Formació CFI s'encarrega d'assessorar els sol.licitants.

Font: http://www.regio7.cat/bergueda/2010/02/13/set-projectes-turistics-empresarials-generaran-60-nous-llocs-treball/68338.html

^^ La del minut 1'40'' el que és és inútil o imbècil, ja no puc afinar tant XD, perquè ja em dirà quin problema hi ha en que les cartes i menús dels bars i restaurants de Barcelona estiguin en català. Un nadiu (com servidor) que vagi a prendre una cervesa en una zona turística també té dret a llegir la carta en català. I si ella no sap la llengua, que és el cas, que no em digui que no troba cartes i menús en castellà, i molt menys al centre i en llocs turístics, per favor. Si fins i tot hi ha cartes en japonès, italià o anglès! És com aquella espanyola que va sortir al TN, ja fa mesos, dient que aquí tothom parlava en català i érem uns maleducats. :crazy:

L'ens comarcal reuneix als agents turístics pel desenvolupament del sector a la comarca
El Consell crea una Taula de Turisme

El Consell Comarcal de l’Anoia reuneix al Consorci per a la Promoció turística de l’Alta Anoia, a la Unió Empresarial de l’Anoia, al Gremi d’Hostaleria i Turisme de l’Anoia, al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia, l’Ajuntament de Capellades i l’Ajuntament d’Igualada per trobar conjuntament línies estratègiques pel desenvolupament del turisme a la nostra comarca.

Amb la voluntat de dinamitzar el sector turístic de la nostra comarca, el Consell Comarcal de l’Anoia treballa en la creació d’una Taula Oberta de Turisme de l’Anoia; un espai de treball on tots els agents implicats puguin trobar sinergies. L’objectiu és crear nous canals i productes d’una manera integrada i organitzada i així contribuir a la millora del desenvolupament econòmic de la comarca.

La iniciativa neix de les conclusions extretes d’un estudi realitzat l’any 2008 amb el suport del Servei d’Ocupació de Catalunya, el Pla Operatiu d’Ocupació Turística de l’Anoia que tenia l’objectiu de conèixer la realitat del turisme a la nostra comarca i les possibilitats de creixement del sector. A través d’entrevistes amb càrrecs polítics, tècnics i professionals del turisme es van dibuixar les línies de treball necessàries per desenvolupar el sector turístic a la comarca de l’Anoia. La constitució d’aquesta Taula de Treball és un pas més en el camí de fer del turisme un dels motors de recuperació de l’economia de l’Anoia, aconseguint que siguin els mateixos agents turístics implicats els que defineixin les accions pel desenvolupament del sector.

A partir d’un treball participatiu de tots els implicats s’estudiaran les debilitats, avantatges, fortaleses i oportunitats del sector, es dissenyarà un Pla de Treball i es crearan les comissions d’actuació. Les propostes sorgides de la Taula seguiran un calendari d’execució i un procés d’avaluació. Per altra banda, la Taula també haurà d’elaborar un projecte comú de futur per tal de donar continuïtat al projecte.

Una comissió tècnica vetllarà pel correcte funcionament de la Taula i farà el seguiment de tot el procés; organitzarà i coordinarà les diferents reunions i tallers, cercarà els recursos econòmics i humans i buscarà la implicació per part dels màxims agents possibles. Aquesta comissió estarà formada per tècnics del Consell Comarcal de l’Anoia, tècnics d’altres administracions, representants del sector privat o de l’associacionisme comercial de l’Anoia i membres dels mateixos agents implicats en el projecte. De moment, tècnics de la Unió Empresarial de l’Anoia, el Consorci de promoció turística de l’Alta Anoia, el Gremi d’Hostaleria i Turisme de l’Anoia, el Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia, l’Ajuntament de Capellades i l’Ajuntament d’Igualada ja formen part d’aquesta comissió.

En aquests moments d’incertesa cal superar la preocupació generalitzada pel futur amb propostes i projectes, que treballats conjuntament, poden fer front als nous desafiaments. El sector turístic de l’Anoia té en aquesta iniciativa l’oportunitat de treballar i participar de la recuperació i la millora de la situació actual de la comarca mitjançant aliances. La coordinació, la cooperació i el diàleg entre els diferents agents turístics de l’Anoia és un factor clau per la dinamització del sector i per tant, el desenvolupament econòmic general de la comarca.

Font: http://www.anoiadiari.cat/noticia/5495/el-consell-crea-una-taula-de-turisme

Aquesta tia si que es tonta, al centre de Barcelona la majoria de cartes estan en molts idiomes. A mes que passa que si aquesta dona surt d'Espanya es mor de fam. La veritat que alguns Espanyols fan el ridícul en tot el mon. Encara m'encordono a Amsterdam un grup d'Espanyols reclamant de forma una mica malparlada a un venedor que els hi digues el preu en castellà. Ni tant sols volien sentir els números en angles. Sort que estava jo de casualitat per traduir ja que nomes volia que aquells pesats anessin a pastar fang.

Què passa que no puc veure cap missatge més enllà del #200?

per què ha desaparegut el meu missatge?

La del 1'40'' és tonta!

He anat a Portugal, França, Bélgica, Itàlia i sense conèixer l'idioma m'entero totalment del que menjo. En altres llocs com Països Baixos, o països anglosaxons o països àrabs sempre he demanat la carta en anglès i no sóc un expert en com se diu el menjar en anglès i no he tingut mai problemes.


M'he donat compte que els turistes extrangers són molt particulars, francesos i italians per exemple creuen que tot el món a de conéixer el seu idioma. Els espanyols, encara que també tenen les seves coses, perque n'he vist cada un per Tòquio... però els que he vist tenen la decència de intentar dir alguna cosa en l'idioma local o en anglés.

De fet, caminant per Tòquio vam parar-me uns italians (al veure'm la pinta d'occidental) per preguntar-me per un cementiri, i van entrar-me directament en italià :crazy: ... home, jo de primeres a un extranjer en una ciutat com Tòquio li parlaria mal que bé en anglès i si dóna la casualitat ja canviaria però...

^^ Pot ser que pensessin que eres italià

^^ a mi tbé m'ha passat que por ahí s'hagin pensat que era italià XD

Tens tota la raó Horn... hi ha certa gent de certs països que creuen que a qualsevol lloc parlen el seu idioma o ho trobaran tot en el seu idioma. Quan vaig estar a Carcassona vaig flipar que a molts llocs tenien les guies o subtitulacions parcials en català... mentre que en occità quasi bé res.

La veritat és que he anat a llocs que parlen neerlandés o altres idiomes que no t'enteres de res i si necessito algo ho demano en anglès i cap problema... sobretot als restaurants les demano en francès o en anglès i cap problema, i per molt anglès básic que sapigui els noms dels menjars no els domino gens i mai he acabat menjant coses que no sabés que eren XD

... hi ha certa gent de certs països que creuen que a qualsevol lloc parlen el seu idioma o ho trobaran tot en el seu idioma. XD

els fracessos :bash:...em van aturar per bcn per preguntar-me directament en francès una adreça...quan els hi vaig dir en anglès que no entenia el que em deien van posar una cara com dient "no pot ser":bash:

^^ els francesos jo crec que depen molt d'on vinguin ja que en algunes zones no veus quasi cartes, guies, etc. en altres idiomes, però en altres en pots trobar fins i tot en català encara que no sigui zona catalanoparlant.

Per altra banda també hi ha el cas de Portugal. Quan hi vaig anar vaig trobar poques traduccions i poca gent que parlés espanyol, tampoc ho vaig necessitar, perquè és molt fàcil i senzill tant parlat com escrit, però em va estranyar... però bé, no m'estranya quan hi ha un bon nombre de portugesos a Catalunya-Andorra que no parlen ni català ni castellà. I una senyora amb la que parlo sovint, que a més té un accent raro, que no entenc res del que em diu XDDD. Els pocs que conec que parlin català o castellà és perquè estan treballant de cara al públic o perquè han anat a l'escola espanyola o andorrana des de petits.

a mi també em va passar el mateix GABE. A mes eren un grup de noies joves de molt bon veure i ni tan sols entenien red line, Line one... Sort que vaig recordar alguna parauleta de francès.

La veritat és que en aquest tema no es parlar ni bé ni malament segons les ancionalitats. Hi ha de tot. A Barcelona mateix he tingut experiències positives amb anglòfons que, al veure que no domines com ell l'anglès, et parlen amb més claredat o a poc a poc; però, d'altra banda, n'hi ha que són uns veritables fills de sa mare i, malgrat entendre't, et repeteixen «I don't understand». XD

I com aquests, tants altres.

Sobre els francesos, recordeu que fins fa 20-30 anys la llengua franca de comunicació era el francès i no l'anglès, molts professors meus d'institut de llengua ens ho recordaven això i sabien parlar el francès però no l'anglès.

D'altra banda, per el que m'he trobat jo, aquí:
-Els francesos, normalment, venen en francès, excepte els de la Catalunya Nord amb criatures que se t'adrecen en Català ja que solen ser families que porten els seus nanos a la "bressola" (xarxa privada d'escoles que ensenyen en català). Una vegada, però, estant treballant a El Prat de Llobregat un ciutadà de la Catalunya Nord (portava una samarreta de la USAP) s'em va adreçar en Anglès però després no entenia les meves explicacions. Doncs resulta que al veure la samarreta li vaig preguntar si sabia català, i al ser que sí ens vàrem entendre molt més ràpid. Val a dir, però, que les generacions joves de francesos normalment se m'han adreçat en anglès, només els més grans, per el motiu que he comentat abans, se m'han adreçat en francès demanant-me això sí, si el sabia parlar.
-Els italians sí es veritat que molts cops se t'adrecen en italià, però els que m'he trobat el primer que han fet és demanar-me disculpes per no saber castellà.
-Els anglesos entren molt a sac en destinacions turístiques i se t'adrecen directament en anglès com si fossin allà. Jo el que feia en aquests casos era dirigir-me en català i si no m'entenien dir que no entenia l'anglès amb tot el morro :D i no passar-me al castellà en aquests casos.
-Els de la resta de nacionalitats normalment sí s'et dirigeixen en anglès o bé xapurrejant en castellà si en saben.

Respecte al que faig jo si surto a l'extranger:
-A Andorra, en català, faltaria més :D
-A França m'intento arreglar amb les quatre paraules de francès que sé (no l'he estudiat), els cartells els entenc la gran majoria.
-A Alemanya normalment per senyes amb alguna paraula que sé d'alemany (hola, el número 1 i posa cosa més :crazy:, bé i escrit via, sortides, arribades i altres senyalitzacions o de carrers o transport públic), només en els hotels m'he atrevit a demanar si sabien anglès. Lo mateix per la part germana de Suïssa.
-A Anglaterra, en anglès tot i que en diversos llocs al veure que era espanyol m'han parlat al castellà sense demanar-ho, normalment en llocs on treballen espanyols, italians o sudamericans.

Per cert:

La veritat és que he anat a llocs que parlen neerlandés o altres idiomes que no t'enteres de res i si necessito algo ho demano en anglès i cap problema... sobretot als restaurants les demano en francès o en anglès i cap problema, i per molt anglès básic que sapigui els noms dels menjars no els domino gens i mai he acabat menjant coses que no sabés que eren XD

No sé si com a llocs que parlen neerlandès inclous Flandes... si hi has estat: has tingut massa problema parlant en Anglès? En francès ja sé que millor ni intentar-ho gràcies a la gran "amistat" entre flamencs i valons, per això mateix ho dic... i amb el tema del nom en anglès de les coses, a un supermercat de Karlsruhe em vaig embolicar i vaig comprar aigua amb gas quan la volia sense gas :nuts:

Em referia als Països Baixos, però bé també s'hi pot incloure Flandes XD A Brussel·les cap problema ja que parlen més aviat francès, però l'anglès l'entenen a tot arreu i a Brugges amb l'anglès tampoc tens cap problema. A vegades m'he trobat que no el parlen però que més o menys t'entenen. Això si les cartes de menús sempre les trobes en flamenc, francès o anglès, i sempre demanava l'anglesa.

Això que dius d'Anglaterra de trobar-te gent que et parla castellà sense demanar-t'ho a mi m'ha passat a Amsterdam. A un restaurant que frequentavem sovint sempre ens servia un senyor que era espanyol i l'acabes parlant.

A Carcassona ens van venir dos nois parlant en anglès preguntant-nos uan direcció, desprès resulta que ens diuen "a si sois españoles!" i al final vam acabar parlant en català XD

A Carcassona ens van venir dos nois parlant en anglès preguntant-nos uan direcció, desprès resulta que ens diuen "a si sois españoles!" i al final vam acabar parlant en català XD

Típic. :lol: La veritat és que no és estrany trobar-se catalans quan viatges a l'estranger. Jo me'ls he trobat a gairebé tots els llocs on he anat. És fàcil trobar-los fins i tot a Egipte! Quan vaig anar a Carcassona una de les dependentes de la botiga de records ens va entendre en català a mon pare i a mi perquè ella era occitana i tenia alguna idea de català.

^^ normalment sol està plagat de catalans i se'ls veu d'una hora lluny XD

A Egipte era alguna cosa brutal!!! I va ser el colmo de les casualitats quan em vaig trobar la millor amiga de la meva tieta acompanyada amb la seva família, i un dels seus fills és el meu "archienemigo" XDD ... és del pal... a sobre que em trobo algú del meu poble has de ser tu??!

A Tuníssia deien allò de "catalanes agarrados" "más barato que el Prica/Andorra" XD

^^ No fa gaire a La Vanguardia va sortir una foto que fa fer un turista a Egipte d'una botiga que per anunciar que les empolles d'aigua eren barates posava literalment "Más barato que en [certa cadena de supermercats valenciana]".

A Istambul et parlen fins i tot en maya per tal de vendre, vaig anar a Istambul i el dependent de la botiga amb un catalá de Lleida impressionant xD

A Istambul et parlen fins i tot en maya per tal de vendre, vaig anar a Istambul i el dependent de la botiga amb un catalá de Lleida impressionant xD

A Egipte és el mateix. Quan els amos de les botigues del basar veuen que parles català et comencen a dir les tres frases que tenen memoritzades per a atreure't. Són uns cracks. XD

Potser no ve al cas d'aquest post, però m'ha cridat l'atenció aquesta notícia.

L'esquí situa Lleida com la quarta província interior d'Espanya en turisme
Només la superen tres amb grans capitals com Madrid, Sevilla i Saragossa

Lleida és la quarta província en activitat turística de l'interior d'Espanya i només la superen, respecte a nombre de pernoctacions anuals, tres grans capitals: Madrid, Sevilla i Saragossa. Així ho diu l'Institut Nacional d'Estadística en el balanç turístic del 2009, que xifra el nombre de pernoctacions de Lleida en més d'1,7 milions. L'esquí és la causa principal de l'alt nombre d'estades a Lleida respecte a altres territoris.


Lleida s'ha consolidat en els últims cinc anys com una de les destinacions turístiques de més activitat de l'Espanya interior (excloent, per tant, el litoral). Concretament, els balanços de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) la situen com la quarta província pel que fa a pernoctacions anuals (entre 1,7 i 1,9 milions a l'any) només superada per altres territoris amb grans capitals: Madrid, Sevilla i Saragossa.

Províncies amb ciutats monumentals com Segòvia, Salamanca, Àvila, Toledo, Pamplona o Còrdova se situen darrere de Lleida. L'aqüeducte romà de Segòvia, l'Alcàsser de Toledo, la muralla d'Àvila, la mesquita de Còrdova o els Sanfermines de Pamplona són grans atractius, però no prou per superar el que ofereix el territori de Lleida: esquí, patrimoni històric variat (el romànic de la vall de Boí, la Seu Vella o la Ruta dels Castells, entre d'altres), turisme de natura al Pirineu i al pla (l'estany d'Ivars) i una oferta gastronòmica rica i variada.

L'últim balanç turístic de l'INE, concretament, situa la xifra de pernoctacions a Lleida el 2009 en un total d'1.750.650, mentre que el nombre de turistes va ser de 766.460, de manera que l'estada mitjana de cada viatger va ser de 2,28 dies. Són xifres similars a les d'Osca, que se situaria al cinquè lloc del turisme a l'Espanya interior. Els atractius del Pirineu i, especialment l'esquí, permeten que les dos províncies estiguin al grup capdavanter.

De fet, el mateix Institut Nacional d'Estadística indica que el Pirineu català i aragonès figuren en el segon i tercer llocs en xifra de pernoctacions de turistes espanyoles al desembre, coincidint amb l'inici de la temporada d'esquí. Només els supera Màlaga aquest últim mes de l'any.

Més que Guipúscoa i Biscaia

La província de Lleida també se situa per sobre d'alguns territoris importants del litoral espanyol i registra més pernoctacions que Guipúscoa i Biscaia, que reben més d'1,6 milions de turistes a l'any i, per tant, no arriben als més d'1,7 de Lleida. I això que aquests dos territoris bascos tenen com a capitals Sant Sebastià i Bilbao i altres ciutats amb un notable interès turístic.

El litoral mediterrani, les illes Balears i les Canàries s'emporten, lògicament, la major part del benefici turístic del mercat espanyol. Mallorca encapçala el rànquing i la segueixen Tenerife i la Costa del Sol.

D'altra banda, Barcelona supera Madrid, amb vint milions de pernoctacions i setze, respectivament.




La majoria son turistes nacionals, però amb l'aeroport s'hauria de promocionar bé la marca Pirineus per tal de captar tots aquests turistes que fins ara han vingut en cotxes i fer que tant nacionals com extrangers utilitzin l'aeroport per visitar els Pirineus i pel turisme d'esquí

^^ Està bé, però em pregunto quin és el percentatge de gent que entra a Lleida però passa de llarg. xD

Som una mica això però a l'espanyola:

Flyover country and flyover states are Americanisms describing the region of the United States between the Eastern Seaboard (especially the Northeast) and the West Coast. The terms, which are often used in a pejorative sense, refer to the regions of the country passed over during inter-coastal flights – e.g., flights between the nation's two largest cities, New York City and Los Angeles. Flyover country thus refers to the part of the country that some Americans only view by air and never actually see in person at ground level.

http://en.wikipedia.org/wiki/Flyover_country

xD

^^ ja... segur que una bona part és així. Això em recorda a:

s: d'on ets?
j: de la Seu.
s: ah, hi vaig passar un cop anant cap a Andorra.

XD

Tot i que és sensiblement millor, a que et diguin: "así, això cau per allà Olot, no?" o "Jo conec una persona que és de Mollerussa, es diu X, no el deus conèixer?"

^^ A mi em preguntaven per la Lorena d'Operación Triunfo. xD

És normal, si tots ens coneixem. Deuen pensar que quan sortim al carrer ens passem l'estona saludant tota la gent que veiem. :shifty:

^^ Jo conec molta gent de les Borges que la coneix XDD

La gent té unes occurrencies a vegades... si jo al meu poble la meitat de la gent no se ni qui és i tenim una dècima part d'habitant que a Lleida... tot i que al meu poble si que se de gent que es passa l'estona saludant pel carrer XD

A mi m'encanten les converses de coneguts en un supermercat:

- Hola! Què feu per aquí?
- Doncs mira, comprant.
- Ah, molt bé. Doncs ja ens veurem.
- Vinga, adéu.

:crazy:

si... conversa de besugo XD

La típica de home gran a jovenet:
-Hombre chaval, quanto has crecido
.Bueno si desde que nos vimos
-Seguro que ya tienes alguna novia por el instituto eh..
.No, aún no.
-Si claro jeje seguro que tienes alguna y no quieres que tus padres lo sepan jeje
.No que aun no tengo
-Ya me se esa cara jaja hay ya nos veremos.

La Costa del Garraf podria canviar de nom

• Un estudi recomana substituir aquesta marca turística per la de Costa Barcelona. Mar, Modernisme & Penedès

La marca turística Costa del Garraf podria deixar d'existir i ser substituïda pel nou nom Costa Barcelona. Mar, Modernisme & Penedès. La nova proposta sorgeix a partir dels resultats d'uns estudis sobre la marca coordinats per la Diputació de Barcelona, a través de la Delegació de Turisme, a petició dels tres Consorcis de Turisme que integren la marca Costa del Garraf, que podrien aprovar el canvi properament.

Els estudis realitzats indiquen la conveniència de substituir l'actual marca turística, que no compleix les expectatives comunicatives per les quals va ser creada. Aquest informe estableix la necessitat de les comarques del Garraf, l'Alt Penedès i el Baix Llobregat de comptar amb una nova marca que ofereixi un reconeixement clar en els mercats turístics. La proposta també persegueix que la nova marca sigui compartida pels territoris i els productes turístics que es troben dins del seu àmbit d'influència, segons explica la Diputació de Barcelona.

La setmana passada, el Comitè Executiu del Consorci de Turisme del Garraf, ja va aprovar el canvi de nom de la marca turística Costa del Garraf. Aquest dimarts se celebra a la seu del Consorci de Turisme de l'Alt Penedès de Vilafranca del Penedès l'assemblea general que ha de tractar aquest canvi de nom. Properament es reunirà el Consorci de Turisme del Baix Llobregat, per aprovar la nova denominació.

Posteriorment, els Consorcis de Turisme de les tres comarques hauran de sol·licitar a la Direcció General de Turisme el canvi de la marca turística, un cop aprovada per les seves assemblees generals.

http://www.lamalla.cat/infolocal/comarques_barcelona/article?id=346873

Tot canvi que sigui per integrar "Penedès" el nom em sembla positiu... lo de Costa Barcelona no gaire la veritat.

A mi no m'agrada gens, prefereixo Costa del Garraf. Marina del Penedès (per posar un exemple).

Costa de Barcelona també ho es actualment el Maresme...

A més a més ara haurem d'anomenar a la C-31 Carretera de la Costa de Barcelona. Mar, Modernisme i Penedès??? :nuts::lol::nuts::lol:

Costa Barcelona. Lol. Quina versió més ridícula del país que ens estem muntant, com si fossim uns mindundis de merda. "Mar, modernisme & Penedès", :crazy:

ik252, ho ha fet la Diputació de Barcelona, així que a lo millor ho aplicarien a altres zones... a mi la veritat és que no m'agrada...

"Costa del Garraf. Marina del Penedès" ho trobo massa llarg la veritat... el que proposen encara pitjor XD

A mi m'agrada més Costes del Garraf (a seques) pero si volen incloure algo del penedes doncs que posin la Marina del Penedès (altre nom historic de la zona) pero a mode de subtitul...

en pla:

Costes del Garraf
La Marina del Penedès

Vilafranca del Penedès rebutja adoptar la marca turística Costa de Barcelona

• El canvi de nom de la Costa del Garraf no agrada al municipi, mentre que el consorci de l'Alt Penedès hi dóna suport

El canvi de denominació de la Costa del Garraf a Costa de Barcelona està suscitant polèmica en el sí del territori. Els Consorcis de Turisme del Garraf, l'Alt Penedès i el Baix Llobregat volen tirar endavant la mesura de canviar la denominació d'aquesta marca turística. Vilafranca del Penedès, però, s'hi oposa.

Aquest passat dimarts l'assemblea general del Consorci de Turisme de l'Alt Penedès va aprovar canviar el nom de la marca turística Costa del Garraf pel nom Costa de Barcelona. Mar, Modernisme & Penedès. Aquesta mesura arriba després que un estudi a petició dels tres consorcis i realitzat amb la coordinació i el suport de la Diputació de Barcelona recomanava canviar la marca turística en no complir amb les expectatives comunicatives.

Vilafranca s'hi oposa

A l'assemblea d'aquest dimarts la nova marca es va aprovar amb el vot de qualitat del president Lluís Valls, ja que es va donar un resultat d'empat, segons informava en una nota l'Ajuntament de Vilafranca. Hi van votar a favor l’INCAVI, la Diputació, el Consell Comarcal de l’Alt Penedès i l’Institut del Cava, mentre que es van mostrar en contra la DO Penedès, UVIPE, el Patronat de Turisme de Subirats i el de Vilafranca. El patronat de Turisme de Sant Sadurní s’hi va abstenir.

Segons l'alcalde de Vilafranca, Pere Regull, “totes les opcions són legítimes i defensables, però el que no es pot fer és enredar la gent dient que el que s’ha aprovat és la marca Costa de Barcelona. Mar, Modernisme i Penedès quan això no és cert”. Regull explica que la marca que s'ha aprovat és Costa de Barcelona, mentre que Mar, Modrnisme & Penedès és el missatge “en aquest moment”. Per això es preguntava si amb el temps això no canviarà.

L’alcalde ha volgut mostrar el desacord amb la nova marca Costa de Barcelona per a la comarca de l’Alt Penedès. “Nosaltres no som costa. Als del Garraf ja els hi està bé perquè són costa, però nosaltres oferim un turisme diferenciat del de sol i platja i en la marca no hi sortim per res”, va explicar. Amb tot, l'alcalde va assegurar que farà “tot el possible perquè la nova marca no prosperi”. “No volem ser plat de segona ni de tercera. El nom Penedès hi ha de ser present. Al costat de Barcelona, però hi ha de ser present", va concloure

El consorci del Garraf, d'acord

La setmana passada, el Comitè Executiu del Consorci de Turisme del Garraf, ja va aprovar el canvi de nom de la marca turística Costa del Garraf. I properament es reunirà el Consorci de Turisme del Baix Llobregat, per aprovar la nova denominació. Posteriorment, els Consorcis de Turisme de les tres comarques hauran de sol·licitar a la Direcció General de Turisme el canvi de la marca turística, un cop aprovada per les seves assemblees generals.

http://www.lamalla.cat/infolocal/comarques_barcelona/article?id=347820

El Baix Llobregat si es podria crear la seva marca propia... aprofitant que hi son al Delta del Llobregat.

Penso que el Delta del Llobregat si es pot vendre més com Costes de Barcelona... pero el Garraf-Penedès no, és més fins a Vilanova i la Geltrú es podria dir que es de la Costa Daurada penedesenca (per la forma de la platja)

Aquesta denominació pot portar a equívocs. De tota la vida que Costa de Barcelona ha estat el litoral del pla de Barcelona i del delta del Llobregat.
Al sud de la costa barcelonina hi ha la Costa de Garraf, davant per davant del massís de Garraf (estrictament el sector entre les Botigues de Sitges i Sitges), que és l'extrem oriental del Maresme del Penedès, costa entre la desembocadura del Gaià i les Botigues de Sitges.
Al nord de la costa de Barcelona tenim el Maresme, que si fa no fa va de la desembocadura del Besòs en amunt, tot i que podríem considerar Sant Adrià de Besòs i Badalona com a parts de la costa barcelonina i començar el Maresme a Montgat.

^^ Jo crec que el que haurien de fer és una marca Alt, Baix Penedès i Garraf, i una altra de diferent pel Baix Llobregat, ja sigui compartida amb Barcelona o sola.

Jo amb el tema de les marques no m'hi fico, ja que una cosa són les marques comercials o turístiques i una altra la toponímia.

Però ja que som al fil del turisme simplement diré que una marca turística, al cap i a la fi, vol vendre un territori, i els territoris tenen noms específics. Amb això vull dir que posar a una marca el "Barcelona" perquè aquest nom és conegut arreu està bé segons com, però hi ha casos en els quals és estúpid o fins i tot indesitjable.

I m'explico: Tots coneixem allò de "Sitges is a small city about 35 kilometres southwest of Barcelona", que servirà als anglòfons per a ubicar una mica millor el poble o, més aviat, per a vendre el producte lligant-lo al conegut "Barcelona", d'acord. Però potser ens hauríem de preguntar perquè una cosa com "Sitges is a small city about 35 kilometres southwest of Barcelona, on the Garraf Coast, Penedès" no pot ser quelcom que també pugui vendre's a l'estranger. Si molts saben que Florence is on Tuscany i Dubrovnik is on the Dalmatian coast, ja podríem ser valents i vendre el territori, per poc conegut que sigui, per tal que algun dia també sàpiguen que Sitges is on the Garraf coast, the Penedès wine region. A més a més d'això també s'ha d etenir en compte que els turistes estrangers generalment relacionen el "Barcelona" amb Gaudí, el FCB i el sol-i-platja. El Penedès i el Garraf poc tenen de FCB i Gaudí, i una mica més de sol-i-platja (Sitges, sense anar més lluny). Però aquestes terres tenen moltes més coses que Barcelona no té, i em pregunto si també per això no seria molt més productiu i desitjable vendre el Penedès i el Garraf tal com són en comptes de voler ficar-los al sac "Barcelona".

^^Home Gaudi va fer alguna cosa per Garraf

Però t'entenc, aquesta zona pot aprofitar el seu potencial amb el seu nom, no inventant-se coses rares...

Sino proposso anomenar els Pirineus com a Muntanyes de Barcelona. Neu&Pirineus :nuts:

^^Home Gaudi va fer alguna cosa per Garraf

Però t'entenc, aquesta zona pot aprofitar el seu potencial amb el seu nom, no inventant-se coses rares...

Sino proposso anomenar els Pirineus com a Muntanyes de Barcelona. Neu&Pirineus :nuts:

Ja ho sé, ja, això de Gaudí. XD Ho deia més que res per la relació que fa el turista amb el nom "Barcelona". Que una cosa és la relació geogràfica ("Sitges is 35 km SW of Barcelona") i una altra és vendre-ho tot en un mateix paquet. Si fins i tot ho he vist en relació a Montserrat, que encara és més lluny! A aquest pas inclourem tot Catalunya en la marca turística "Barcelona". :lol:

^^ tampoc entenc que hi pinta l'Alt Penedès a "Costa de Barcelona".

Una entitat de Santpedor vol recrear un poblat medieval com a reclam turístic
L'Ajuntament veu de molt bon ull el projecte de l'Associació d'Esgrima Antiga, i ara busca lloc per ubicar-lo

L'Associació d'Esgrima Antiga de Santpedor vol promoure la construcció en aquest municipi d'un poblat medieval del segle XIII que recreï amb la màxima fidelitat tant les edificacions de l'època a Catalunya com la vida pròpia de l'edat mitjana. El desenvolupament del projecte, que l'entitat ja ha presentat a l'Ajuntament, està en suspens a l'espera que el consistori trobi el lloc ideal on poder ubicar el futur poblat, i a patir d'aquí es començaran a buscar les subvencions per construir-lo.

Aquesta proposta persegueix un doble objectiu, tant a nivell turístic com també didàctic, en el sentit de desmuntar alguns "falsos tòpics" sobre la manera com es vivia a l'edat mitjana i que s'han creat a partir del cinema, segons ha explicat el president de l'associació promotora, Sendo Espinalt. La idea és localitzar algun camp de conreu als afores del municipi d'una extensió aproximada d'una o dues hectàrees i que estigui allunyat de línies elèctriques o d'altres elements propis de l'època moderna. Al seu interior s'estructuraria el poblat, que s'aniria construint de manera progressiva a mesura que s'anés disposant dels diners per fer-ho, i que seria el primer d'aquest estil a tot l'estat, segons assegura l'associació. Es començaria per la torre de defensa, i a partir d'aquí s'hi anirien afegint la resta d'elements, des d'estructures d'habitatges agrupats en dues o tres cases, fins a l'església, la placeta central i la muralla que envolta el poblat. També s'hi condicionaria un hort per conrear productes propis de l'edat mitjana, entre els quals, per exemple, no hi hauria la patata, que encara s'havia d'importar d'Amèrica, i si es disposés dels permisos pertinents també hi hauria alguns animals.

Per fer tot això es calcula un pressupost d'entre 150.000 i 200.000 euros. Ara per ara "partim de zero", apunta Espinalt, i la grandària del poblat "dependrà dels recursos que tinguem", tot i la voluntat d'anar-ho fent per fases. La intenció és poder-hi encabir diverses tipologies d'habitacles per mostrar l'estil de vida de l'època segons l'estatus social, de manera que tant es podrien visitar les petites cases dels pagesos, com els tallers de les famílies agremiades, o els habitatges nobles.

El material que s'utilitzaria per a les construccions es limitaria a la pedra, la teula, el morter i en menor mesura la fusta, "que és la manera com es feien els petits poblats rurals durant l'edat mitjana, amb aquells materials que podien trobar en un camp de conreu", explica Espinalt.

Font: http://www.regio7.cat/bages/2010/03/20/entitat-santpedor-vol-recrear-poblat-medieval-reclam-turistic/73954.html

^^ M'encanta la idea. Tant de bo tiri endavant!

a mi també m'agrada molt la idea. Sembla interessant.

Començo aquest subfòrum amb la idea de que reculli les dades estadístiques, els projectes, i totes les opinions dels interessats pel fenòmen turístic, tan important a l'economía del nostre país i que, en aquesta època de crisi, sembla que és el sector més dinàmic i que potser menys s'en ressenteix de la maltempsada que vivim a tota Europa.

Le dades que comento tot seguit, apareixen al raport elaborat pel Instituto Nacional de Estadística (INE) d'Espanya, publicat el 24 de maig, al qual podeu accedir-hi mitjançant aquest enllaç:

http://www.ine.es/daco/daco42/prechote/cth0410.pdf

Segons les dades recollides en aquest informe, que reflecteix la situació hotelera fins el 30 d'abril d'enguany, Catalunya continua essent la primera comunitat turística amb un total de 1,348 M. de viatgers (Mv), pel davant d'Andalusia, amb 1,302 Mv, i ja més darrera, Madrid, amb 0,83 Mv.

Altra dada interessant és la baixada de preus dels hotels: On més han baixat és a Estremadura i Canàries, 5,9 i 5,7%, respectivament, mentre que a Catalunya han baixat un 1,7% i Madrid els ha reduït els preus el 3,7%. La mitja de reducció a totes les comunitats és del 3,1%.

Per a no fer més llarga aquesta entrada, recomano a tots els interessats pel fet turístic, i per l'economía en general, que veieu aquest interessant informe del INE que per raons òbvies ni pot ser reproduït aquí ni tampoc comentat en tota la seva extensió.

El 80% de les agències de viatges d'Espanya no coneix la Cerdanya
El Consell renova la campanya de fidelització perquè coneguin la vall

El Patronat Comarcal de Turisme de la Cerdanya ha tancat la primera campanya de promoció específica entre les agències de viatges de l'estat espanyol. La iniciativa ha resultat un èxit, segons han explicat els tècnics del patronat, perquè ha permès col·locar les ofertes dels hotelers i les empreses cerdanes directament sobre la taula de les principals agències de viatge, amb una comissió també fixada per als que portin clients. Aquesta primera edició de la campanya ha fet arribar l'oferta de la Cerdanya a l'11,5% de totes les agències de l'estat. També ha servit, però, per constatar que hi ha molta feina per fer, ja que de les agències visitades s'ha desprès que la immensa majoria no té cap referència d'una vall que fa més d'un segle que viu del turisme.
Segons l'estudi de conclusions del pla de promoció a les agències minoristes i majoristes, el 80% de les agències que s'han visitat no coneixia ni sabia situar al mapa la Cerdanya. Es tracta de les agències de més facturació de València, Madrid, Alacant, Castelló, Santander, Vitòria, Canàries, Tenerife, Mallorca, Pamplona, Sant Sebastià i Bilbao. De l'estudi realitzat pels tècnics que han fet les visites, també es desprèn que entre el 10% i el 15% coneixen l'existència de la Cerdanya i la podrien situar "aproximadament" al mapa. Tan sols el 5% sí que la coneix amb fonament. El 3,5% afirma fins i tot haver-la visitat.

Més promoció a Andalusia
Davant aquesta estadística, el Patronat de Turisme i els hotelers de la vall ja estan treballant en la segona edició, ja que és un programa que aportarà rendiments en la mesura que s'és insistent. A falta que en els pròxims dies es perfili les novetats de la segona edició, des del patronat han avançat que el nou mercat potencial sobre el qual faran incidència és el del sud de l'estat, és a dir, els d'Andalusia i Extremadura.
Els visitants del sud d'Espanya són a la quarta posició del rànquing dels turistes no catalans -que són, amb diferència, els primers- que visiten la Cerdanya. Aquest rànquing l'encapçalen els visitants de València, Madrid i els d'Euskadi. Anualment, l'oficina de turisme detecta mig miler de turistes andalusos o extremenys, als quals cal afegir els que no passen per l'oficina. El patronat i els hotelers definiran ara quin tipus d'acció porten a terme al sud espanyol per atreure uns visitants que són especialment beneficiosos perquè pernocten a la vall.

Font: http://www.regio7.cat/cerdanya-alt-urgell/2010/06/04/80-agencies-viatges-despanya-no-coneix-cerdanya/87668.html

"Pobles amb Encant" es constitueix en associació

La Xarxa Pobles amb Encant impulsada per la Diputació de Lleida en col·laboració amb la Federació d'Hostaleria i la Cambra de Comerç s'ha constituït en associació, la presidència de la qual exercirà la representant de l'Ajuntament de la Vall de Boí, Esther Isús. L'objectiu de l'organització serà potenciar els atractius turístics de les petites poblacions per desestacionalitzar el turisme i atreure persones de més de 45 anys.
El president de la Diputació, el republicà Jaume Gilabert, i el director del Patronat de Turisme, Àngel Vidal han assistit a Lleida a la reunió en la qual s'han constituït dues comissions de treball, la de qualitat, presidida per Antoni Fiol, alcalde d'Organyà i la de 'màrqueting' que presideix Joan Pallarès, alcalde de Peramola.

L'associació té 16 pobles del Pirineu i tres de les comarques del Pla: Arfa, Arsèguel, Peramola i Organyà --de la comarca de l'Alt Urgell--; Boí, Durro i Taüll --de l'Alta Ribagorça--; Prullans --de la Cerdanya--; Salàs de Pallars --del Pallars Jussà--; Espot, Gerri del Surt, la Guingueta d'Àneu, Llavorsí i Tírvia --del Pallars Sobirà--; Montfalcó Murallat --de la Segarra--; Guimerà i Vallbona de les Monges --de l'Urgell--, i Canejan i Les --de la Val d'Aran--.

Font: http://www.altpirineu.org/index.php?/2010060993274/turisme-i-oci/-pobles-amb-encant-es-constitueix-en-associacio.html

El Camí dels Bons Homes vol atraure més gent amb visites culturals de dia
El Consell Regulador dissenya un parc cultural al llarg de l'itinerari amb 14 punts d'interès

El Camí dels Bons Homes ha de deixar de ser una proposta de senderisme únicament per a excursionistes experts. Amb aquest objectiu es va reunir ahir el Consell Regulador del camí a Bellver amb una representació dels empresaris de l'hostaleria i el turisme de la part catalana del trajecte, als quals vol implicar en el nou impuls. El Camí dels Bons Homes, basat en l'antiga ruta dels càtars, atrau cada any 3.000 caminants de Montsegur a Berga per completar una activitat de natura, esport i cultura.
L'objectiu del Consell Regulador és "popularitzar" el camí per tal que sigui atractiu per a excursionistes i visitants de tots els nivells. Per això està preparant, per exemple, una guia amb 14 propostes que es poden fer en diferents punts del camí sense necessitat de completar-lo. Així, turistes de la Cerdanya o l'Alt Urgell podran fer visites a Castellbò, Josa de Cadí i Éller d'un sol dia o de dos tot i que no estiguin fent la ruta oficial. Aquestes 14 propostes estan relacionades amb el món càtar pels vestigis culturals i arquitectònics que tenen els pobles.
En la reunió d'ahir a Bellver, el Consell Regulador i els empresaris van treballar sobre un document de bones pràctiques per millorar l'oferta global del camí, ja sigui pel que fa al sender com als allotjaments que ofereix i el servei que hi troben els caminants. En aquest sentit, la gerent del Consell Regulador, Karina Behar, va explicar que la principal mancança de la ruta és l'excessiva distància de les etapes de la part catalana, entre Porta i Bellver i entre Bellver i Bagà. Behar va avançar que està ultimant acords amb allotjaments que es troben a pocs quilòmetres del camí perquè puguin unir-se a la ruta i permetre als caminants fer etapes més curtes. El mes que ve els empresaris de tots dos costats del Pirineu tancaran el nou pla d'actuació per al futur del camí.

Font: http://www.regio7.cat/cerdanya-alt-urgell/2010/06/10/cami-dels-bons-homes-vol-atraure-mes-gent-visites-culturals-dia/88743.html

El Consell d'Europa aprova la inclusió de Barcelona en la Ruta Europea dels Cementiris

El Consell d'Europa ha confirmat oficialment aquesta setmana la inclusió de Barcelona en la futura Ruta Cultural Europea dels Cementiris. L'itinerari, que es duu a terme a la capital catalana des del 2004 al cementiri de Poblenou i que des del juny del 2008 es fa també al de Montjuïc, vol donar a conèixer el patrimoni artístic, històric i cultural dels recintes funeraris de la ciutat. La ruta europea inclourà 49 cementiris de 37 ciutats de 16 països europeus, que engloben anualment cinc milions de visitants. De moment ja s'ha format un comitè científic i fins el 2012 es preveu crear una pàgina web, elaborar un llibre, preparar guies turístiques de la ruta i fer activitats divulgatives.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/181109-el-consell-deuropa-aprova-la-inclusio-de-barcelona-en-la-ruta-europea-dels-cementiris.html