Projectes a Girona [Archive]

entfe001

December 27th, 2005, 11:11 AM

Diari de Girona (http://www.diaridegirona.es/secciones/noticia.jsp?pIdNoticia=115551&pIdSeccion=2&)

El nou pont sobre el riu Ter es construirà el 2007 i es podria obrir l´estiu del 2008

J. BADENES, GIRONA.

L´Ajuntament de Girona ja té l´avantprojecte del nou pont sobre el riu Ter, que enllaçarà els barris del Pont Major i Pedret amb la rotonda de la Vila de Perpinyà, a tocar de l´hospital Josep Trueta. La nova infraestructura hauria d´entrar en funcionament a l´estiu de l´any 2008 i té un pressupost estimat de 6.084.432 euros. L´alcaldessa de Girona, Anna Pagans, va anunciar ahir que les obres s´adjudiquaran a finals de l´any que ve.

El pont tindrà una llargada de 380 metres, i en la seva part central hi haurà dos pilars superiors de dinou metres, que aguantaran diferents tensors i una catenària de peces d´acer forjades.

En total, comptant els accessos des de les rotondes que hi haurà a banda i banda, es calcula que la infraestructura tindrà uns 600 metres de llargada, segons va especificar el regidor d´Urbanisme Joan Pluma.

La construcció tindrà divuit metres d´amplada, que comprendran dos carrils a banda i banda, i una vorera de dos metres i mig a cada costat. Entre les possibilitats que s´estan estudiant, l´alcaldessa Anna Pagans va comentar la de destinar un dels costats de vorera a zona per a pas de vianants i l´altre a carril bici. El punt d´alçada més alt sobre la llera del riu fins al pont serà d´onze metres. Es calcula que a mitjans de l´any vinent s´enllestirà el projecte definitiu de l´obra, que redactarà l´empresa d´enginyeria Pedelta, que ja va fer la passera de vianants de Sant Félix.

El nou pont sobre el riu Ter permetrà distribuir el trànsit que entra a la ciutat provinent de la carretera de Palamós, i d´aquesta manera s´alleujarà la circulació de cotxes a la zona de Pedret i el Pont Major.

El nou pont culminarà un nou eix viari que permetrà anar des del Pont Major fins al polígon industrial Mas Xirgu per l´avinguda Josep Tarradellas i la frontissa del Güell, l´últim tram de la qual es va inaugurar fa uns mesos i que també va comptar amb suport econòmic del Ministeri.

L´alcaldessa de Girona va explicar ahir al matí que l´avantprojecte de la infraestructura els sembla una «bona proposta» perquè respecta la llera del riu i no preveu grans terraplens entre els accessos del pont i el seu tronc central.
Entre els punts a tractar a partir de gener, l´alcaldessava indicar que hi ha la incorporació de mesures correctores del soroll per evitar que afecti la fauna que habita al riu. «Haurem de definir de quina manera reduir la fressa que generaran els vehicles; en aquest sentit, anirem incorporant a tot el procés de redacció del projecte definitiu els estudis que tenim redactats sobre la fauna i la natura que habita en aquesta part del riu per evitar qualsevol tipus de distorsió», va comentar Pagans.

Acabar l´obra l´estiu de l´any 2008

Un cop el Ministeri de Foment -que és qui construirà el pont- i l´Ajuntament de Girona -a qui correspon el condicionament i urbanització dels accessos- hagin donat el vistiplau al projecte, s´obrirà un termini de mig any per a licitar-lo. Anna Pagans va avançar ahir al matí que es calcula poder adjudicar l´obra a finals de l´any que ve, portar a terme la seva construcció durant el 2007 i tenir enllestit el nou pont l´estiu del 2008.

El cost estimat de construcció del nou pont, segons el que es desprèn de l´avantprojecte, és de 6.084.432 euros. La infraestructura s´estendrà entre els giratoris de la Vila de Perpinyà, a tocar l´hospital Josep Trueta, i la nova rotonda que es construirà al costat del supermercat Caprabo de Pedret.
L'edició impresa té un plànol de la ubicació del pont (entre el Trueta i el Caprabo de Pedret) i un render prou mono, però a la web no els sé trobar :( Tampoc els he sabut veure per la web de l'Ajuntament (http://www.ajuntament.gi). Es veu guapo, guapo, guapoooo :drool:

Antoi

December 27th, 2005, 01:28 PM

Aquest es el pont:

http://www.diaridegirona.es/media/fotos/noticias/500x350/2006-01-03_IMG_2005-12-27_00.45.02__20-EDRENR-27122005.JPG

I aquesta la zona on anirà:
http://www.diaridegirona.es/media/fotos/noticias/500x350/2006-01-03_IMG_2005-12-27_00.45.02__19-EDRENR-27122005.JPG

Urban Dave

December 27th, 2005, 01:32 PM

KAMAKU el pont! :)

Ookido

December 27th, 2005, 02:52 PM

Sembla japones.

Bitxofo

December 27th, 2005, 04:42 PM

entfe001

December 30th, 2005, 11:46 AM

Del Diari de Girona (http://www.diaridegirona.es/secciones/noticia.jsp?pIdNoticia=115997&pIdSeccion=2&pNumEjemplar=2195#):

Foment modifica el traçat per allunyar del Barri Vell de Girona el pas soterrat del tren

J. BADENES, GIRONA.

El Ministeri de Foment protegirà el Barri Vell i allunyarà el pas soterrat del tren convencional. A més, el pas per Sarrià de Ter es farà soterrat en la major part del traçat i es modificarà el sistema constructiu perquè els túnels ocupin el menor espai del subsòl. El cost total de construcció de les vies serà de gairebé 670 milions d´euros, uns 70 milions d´euros més del que s´havia previst en l´anterior projecte.

La nova alternativa, presentada ahir per l´alcaldessa de Girona, Anna Pagans, i el subdelegat del Govern, Francesc Francisco-Busquets, seguirà l´actual traçat del viaducte pel que fa al tren convencional. D´aquesta manera es redueix el pas sota habitatges i també s´evitarà que els túnels quedin a prop de monuments d´alt valor patrimonial com l´església de Sant Feliu. L´Ajuntament de Girona havia reclamat que es busqués una alternativa per reduir el riscos per al barri vell ja que l´anterior traçat passava per sota de la Gran Via Jaume I travessava Correus i passava a pocs metres del temple de Sant Feliu.

El nou traçat del tren convencional sortirà de l´estació per sota terra en direcció al carrer Tomas Mieres, i seguirà per Bonastruc de Porta fins a la Rotonda del Rellotge i travessarà el riu girant cap a Pedret. La sortida de la boca nord del tren convencional també es farà més avançada que en el projecte anterior ja que estarà ubicada davant de L´Aurora. En l´anterior proposta el tren sortia una vegada passada la riera de can Camaret, molt més a prop del Pont Major.

Els dos traçats -el Tren d´Ata Velocitat (TAV) i el d´ample ibèric- entraran paral·lels des de Fornells fins a l´estació central de Girona. Això és possible gràcies a un canvi en el sistema constructiu, ja que mentre el TAV es podrà fer amb tuneladora, el tren convencional s´haurà de fer amb pantalles i amb un cobriment posterior. D´aquesta manera s´ocuparà menys espai sota terra, mentre que amb dues tuenladores s´hauria hagut de deixar tanta separació entre els dos túnels que hi cabria un altre corredor enmig, segons van explicar ahir els representants municipals.

Des de la rotonda dels accessos a l´autopista, l´alta velocitat anirà soterrada entre pantalles fins a la plaça de Salt, on es començarà a fer el soterrament amb tuneladora fins a l´estació.

Un tren entre pantalles

Per contra, el tren convencional començarà a enfonsar-se passada la rotonda de Mas Gri i a l´alçada del carrer Cartagena es faria el tram entre pantalles i cobert.

El túnel del TAV podria acollir fins a quatre vies, -dues per als combois amb parada i dues més per als que no tinguin aturada prevista a Girona-. El tren de Renfe tindrà dues vies dins el seu túnel.

L´alcaldessa de Girona, Anna Pagans, ha explicat que la nova proposta del Ministeri els sembla molt millor que l´anterior per dues raons. La primera, perquè s´evita que el tren convencional afecti la zona del Barri Vell on hi ha l´església de Sant Feliu. I la segona, perquè tant el traçat del TAV com el de l´ample europeu s´intenta «fer passar al màxim per sota de carrers» i evitar les cases.

L´estudi informatiu tramès pel Ministeri de Foment es preveu publicar avui al Butlletí Oficial de l´Estat (BOE). El subdelegat del Govern va explicar que a partir d´aquí s´obrirà un termini de quaranta dies per presentar al·legacions. A més d´aquest procés, caldrà que el Ministeri de Medi Ambient tramiti l´estudi d´impacte ambiental del traçat abans que es comenci a fer el projecte executiu de l´obra.

El dos trams centrals -entre la plaça de Salt i l´estació- dels quatre en què està dividit el projecte s´emporten gairebé el 50% del pressupost, sense comptar la construcció de la terminal.

Sky

January 23rd, 2006, 09:57 AM

Zones verdes i un tramvia són els usos preferits per a l'espai del viaducte del tren de Girona

• Gairebé tots els representants de la societat gironina enquestats aposten per enderrocar-lo i volen evitar-hi l'especulació urbanística

Un passeig, zones verdes i un tramvia són els usos preferits sobre el futur de l'espai del viaducte del tren convencional de Girona, segons gran part dels 31 representants de la societat gironina enquestats per aquest diari. La majoria aposta per enderrocar-lo, si bé en alguns casos es considera que seria millor aprofitar-lo per a altres usos, sobretot de transport públic, com ara un tramvia elevat. La creació de més places d'aparcament és una altra de les propostes més repetides, així com la construcció de carrers nous que ajudin a solucionar els problemes de mobilitat de la ciutat. Per altra banda, la pressió urbanística és un dels factors que més preocupen. Des de l'Ajuntament, però, no s'ha concretat mai quin ús pot tenir tot aquest espai.

Concepció Veray (portaveu del PP a Girona)

«Estic convençuda que el viaducte ha d'anar a terra i a partir d'aquí, cal fer una reflexió política sobre què cal fer a cada espai. En algunes zones hi veig aparcament i en d'altres, un passeig, però que esdevingui un eix d'espais lliures.»

Rafael Mas (regidor d'ERC a Girona).

«Es tracta d'un espai desigual i caldria engegar un estudi per veure quin és el millor ús que es pot donar a cada espai. Hi pot haver des de lloc per a equipaments, un passeig públic o espai per al transport públic.»

Joan Olòriz (portaveu d'ICV-EA a Girona).

«S'ha de fer un concurs d'idees, i preservar-ho com a espais públics i per millorar la mobilitat dels ciutadans, amb grans espais que permetin compensar les possibles pèrdues d'altres. S'ha d'evitar la pressió urbanística.»

Aureli Àlvarez (secretari general de CCOO a Girona).

«És una bona oportunitat per fer-hi un passeig verd, en el qual la gent pogués gaudir d'una caminada entre arbres i flors. O sinó, es podria fer un tramvia per al transport urbà.»

Camil Ros (secretari general de la UGT a Girona).

«La funció d'aparcament públic que tenen actualment aquests espais és molt important per a la ciutat. Posar-hi no hi posaria gaire res. Naturalment, soterraria la construcció aèria actual i mantindria un àmbit d'aparcaments gratuïts per als 'veïns laborals' que els fan servir tan sovint, per evitar col·lapsar la ciutat de cotxes.»

Lluís Batista (president de Pimec Girona).

«Es podria fer una zona verda o aprofitar la via per fer un eix transversal, amb un tramvia. D'aquesta manera la ciutat estaria més ben comunicada.»

Adolfo García Morales (president de la secció quarta de l'Audiència).

«Veig l'espai com un gran bulevard, almenys en el tram que va des de l'estació als jutjats, amb passeig per a vianants i parcs, i ben il·luminat. De l'estació cap a Barcelona, potser estaria bé la creació d'un vial doble per a l'entrada i sortida de vehicles a Girona.»

Manel Jerez (delegat de justícia de CCOO a Girona).

«Se li hauria de donar una utilitat de servei públic. Crec que s'hauria de conservar el viaducte i fer-hi un tramvia, amb parades en diferents punts de la ciutat. La circulació a Girona milloraria i es podria aprofitar la infraestuctura del tren actual. Seria com un metro alçat.»

Eva Beneit (advocada, membre de la junta de govern del Col·legi d'Advocats de Girona).

«El viaducte dóna un encant a la ciutat. No sé quina utilitat se li podria donar, però em sap greu que desaparegui. L'opció de fer-hi una carretera al seu lloc no m'agrada.»

Jordi Navarro (portaveu de la CUP a Girona).

«Estem en contra del TGV perquè considerem que fracturarà el territori i no beneficiarà gaire la població. El que més ens preocupa és que amb la desaparició del viaducte s'especularà amb el terreny. En tot cas, aquesta zona s'hauria d'aprofitar per fer-hi espais verds, passejos i carrils bici.»

Eloi Prat (president de la Federació de Comerç de Girona).

«El viaducte és una obra que ja tenim feta, el mantindria i el faria servir per a altres utilitats, com ara un tramvia que vagi de punta a punta de Girona o una via de seguretat per als serveis d'emergència. A més, desmuntar tot això seria una obra faraònica que portaria més problemes que beneficis.»

Joaquim Boadas (director general de la Federació Catalana de Locals d'Oci Nocturn).

«Treuria la via per tenir més espais oberts i una ciutat més maca. Els terrenys lliures els destinaria bàsicament a aparcament i zones verdes.»

Josep M. Noguer (president de l'Agrupació de Comerciants El Centre).

«Els aparcaments són l'assignatura pendent de Girona, i es podria aprofitar per fer un gran pàrquing subterrani i a sobre zones verdes. Quedaran lliures molts metres quadrats, i s'hi podrà fer de tot.»

Pere Tubert (president de MIFAS).

«Aposto per una via de circulació de transport públic que travessi la ciutat, com ara un tramvia a nivell, i adaptat, com el de Barcelona. Sobretot que no s'hi facin pisos!»

Xavier Nicolazzi (president de l'Associació d'Hostaleria de Girona).

«L'espai del viaducte ha de ser per a espais públics com ara zones verdes, aparcaments i carrers, que haurien d'ajudar a millorar la mobilitat de la ciutat.»

Antoni Mas (president de la Unió de Músics de Catalunya).

«Es podria fer un tramvia que fes el mateix recorregut que el viaducte, perquè és necessari millorar el transport públic.»

Imma Fuyà (presidenta a Girona de la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes).

«Com més zones verdes, millor. I és important que els ciutadans participem en la decisió sobre què fer-hi, que l'Ajuntament pregunti i organitzi debats perquè poguem dir-hi la nostra.»

--

El Punt.

Sky

January 23rd, 2006, 09:58 AM

Molts desitjos i cap concretat

Des de l'Ajuntament s'han anat assenyalant possibilitats d'ús sobre què es pot fer al terreny del viaducte un cop desaparegui, però cap s'ha arribat a concretar. Per exemple, l'alcaldessa Anna Pagans ha parlat de fer un gran aparcament subterrani al carrer Bonastruc de Porta que aniria acompanyat d'una profunda remodelació urbanística de la superfície. També s'ha dit que, de l'estació cap al sud, es pot generar un passeig amb carrer inclòs que esdevingui una alternativa a la carretera Barcelona. O que carrers enfonsats com el Martí Sureda i Deulovol recuperin la cota. No obstant això, aquestes són nomes possibilitats que s'hauran de desenvolupar en el pla especial ferroviari que es redactarà i que haurà de preveure com es reorganitza la llengua de formigó que ara travessa la ciutat.

--

El Punt.

Sky

January 23rd, 2006, 10:00 AM

Una ciutat que no sembla que sigui la mateixa

http://www.vilaweb.com/media/imatges/elpunt/imatges/2006/01/23/alta/paisos_2_f1a_1.jpg

http://www.vilaweb.com/media/imatges/elpunt/imatges/2006/01/23/alta/paisos_2_f1b_1.jpg

http://www.vilaweb.com/media/imatges/elpunt/imatges/2006/01/23/alta/paisos_2_f1c_1.jpg

Tres indrets de la ciutat absolutament cèntrics i que no tenen gairebé res a veure amb la seva fisonomia actual. La imatge superior correspon al carrer Bonastruc de Porta. S'hi veu el pas de la via, amb el viaducte a mig fer i tot de cotxes aparcats a banda i banda. La de sota a l'esquerra és el pas a nivell que hi havia a la confluència dels carrers Santa Eugènia i Tomàs Mieres -abans d'arribar a la Fleca Boix en direcció a Marquès de Camps-, amb vehicles esperant que passi el tren. La de la dreta és la façana de l'antiga estació de tren, que donava a l'actual plaça Poeta Marquina. L'edifici era al lloc on ara hi ha el viaducte.

--

El Punt.

Sky

January 23rd, 2006, 10:00 AM

De ser un avenç a convertir-se en una barrera

Allò que a final dels anys seixanta es qualificava com «l'obra del segle a Girona» ara es planteja com serà substituït per una altra que rep el mateix qualificatiu. Però allò que al segle XX representava eliminar una barrera, al XXI s'ha convertit en això: una barrera. La idea de treure el tren del mig de la ciutat no és pas nova. El pla general del 1954 ja plantejava fer un túnel de 1.800 metres de llargada per les Pedreres que permetés treure el talús de la zona de Ramon Folch, passos a nivell com els de Santa Eugènia o Ferran Puig i que la meitat de la ciutat deixés de tenir el tren davant de la porta de casa. El 1969 al pla general ja ni es parlava de fer el túnel, però l'enginyer municipal Alfons M. Thió va projectar l'elevació de la via, de manera que s'hi pogués circular per sota i el tren no fos un impediment. El 1970 començaven unes obres que canviarien radicalment la imatge de la ciutat, farien desaparèixer l'estació i cosirien el territori. En una longitud d'aproximadament dos quilòmetres, s'aixecava la via uns cinc metres a través de 276 grans columnes de formigó. El 1973, i amb un cost de 500 milions de pessetes, s'inaugurava el viaducte. Passats trenta-dos anys, la connectivitat que es buscava llavors es manté, però el viaducte ha passat a considerar-se una barrera que obre noves possibilitats urbanístiques en llocs com el carrer Bonastruc de Porta. Tot i això, hi ha qui és partidari que el viaducte es mantingui.

--

El Punt.

Sky

January 23rd, 2006, 10:01 AM

A punt de menjar-se l'estació.

http://www.vilaweb.com/media/imatges/elpunt/imatges/2006/01/23/alta/paisos_3_f10a_1.jpg

Els primers pilars al centre de la ciutat avancen imparables cap a l'edifici de l'estació, els annexes dels quals ja comencen a ser enderrocats per deixar pas a la nova infraestructura elevada. Alguns dels pilars ja estan fets i d'altres tot just es comencen a intuir. A la banda dreta de la fotografia, hi hauria actualment la plaça del Poeta Marquina i, aproximadament, on hi havia l'estació ara s'hi passa amb cotxe, per sota el viaducte. A la banda esquerra sorgiria, part de l'actual plaça dedicada a Joan Brossa, a la zona on a la imatge es pot veure la via del tren.

--

El Punt.

Sky

January 23rd, 2006, 10:02 AM

Dualitat a Ramon Folch.

http://www.vilaweb.com/media/imatges/elpunt/imatges/2006/01/23/alta/paisos_3_f11a_1.jpg

El tren a Girona procedent de Pedret pel talús que hi havia en aquell moment, mentre al seu costat ja està feta la primera via del viaducte. La imatge correspon a l'avinguda Ramon Folch i per travessar el terraplè del tren s'havia de passar pel pas inferior.

--

El Punt.

Sky

January 23rd, 2006, 10:03 AM

La més vella de totes.

http://www.vilaweb.com/media/imatges/elpunt/imatges/2006/01/23/alta/paisos_3_f12a_1.jpg

La imatge és la més antiga de les reproduïdes i és d'abans que es comencés ni tan sols a plantejar el viaducte, amb màquina de vapor inclosa. El pas per sobre l'Onyar ja es feia amb un pont, l'estructura del qual continua utilitzant-se avui en dia.

--

El Punt.

tonino

January 26th, 2006, 10:09 AM

Unes fotos genials de Girona.

Una ciutat que no sembla que sigui la mateixa

http://www.vilaweb.com/media/imatges/elpunt/imatges/2006/01/23/alta/paisos_2_f1a_1.jpg

http://www.vilaweb.com/media/imatges/elpunt/imatges/2006/01/23/alta/paisos_2_f1b_1.jpg

http://www.vilaweb.com/media/imatges/elpunt/imatges/2006/01/23/alta/paisos_2_f1c_1.jpg

Tres indrets de la ciutat absolutament cèntrics i que no tenen gairebé res a veure amb la seva fisonomia actual. La imatge superior correspon al carrer Bonastruc de Porta. S'hi veu el pas de la via, amb el viaducte a mig fer i tot de cotxes aparcats a banda i banda. La de sota a l'esquerra és el pas a nivell que hi havia a la confluència dels carrers Santa Eugènia i Tomàs Mieres -abans d'arribar a la Fleca Boix en direcció a Marquès de Camps-, amb vehicles esperant que passi el tren. La de la dreta és la façana de l'antiga estació de tren, que donava a l'actual plaça Poeta Marquina. L'edifici era al lloc on ara hi ha el viaducte.

--

El Punt.

tonino

January 26th, 2006, 10:17 AM

Jo crec que el millor que es podria fer amb el viaducte es reconvertir-lo en viaducte per al tramvia. Es podrien pensar en diverses parades. Girona estacio central, esclar; Placa d'Europa; Centre comercial Girocentre; i anar fent fins a Fornells. i per l'altra banda: Carretera Barcelona, Jutjats, Pedret i arribar fins a la Cellera per exemple, o mes enlla. A aquesta linia se li podria afegir una segona linia que anes de Montilivi, via Emili Grahit, fins a Salt via Passeig d'Olot, amb interseccio a Placa d'Europa, on un ascensor comunicaria amb el viaducte. Al pot del Dimoni podria haver una altra bifurcacio que anes en direccio Sant Gregori i per la part de Salt es podria continuar la linia una mica mes enlla, tot i que no se m'acut un tracat paral.lel a l'antiga linia d'Olot. No se se m'acut tot aixi, a bote pronto

Obidos

January 27th, 2006, 06:15 PM

Jo vaig anar a Girona fa uns anys i em va agradar molt, és una ciutat molt agradable i ben conservada, es veu que es preocupan i que fan bons plans d'actuació. La ciutat antiga em recorda també a Cáceres. El que passa és que com jo venia de Barcelona, m'ha semblat una mica apagada, fins i tot nostálgica, potser també perque era invern i feia molt de fred. Però sa província em va agradar encara més, crec, és possible que sigui la més variada y atactiva d'Espanya. Ho té tot, estanys, boscs, muntanyes, costa...
Teniu molt de sort nens!!
Jo vull viure a Girona.
Mots anys i bons per el "hilo"

tonino

January 30th, 2006, 12:26 PM

SEMBLA QUE SERA ESPECTACULAR PERO TAMBE SEMBLA QUE VA PER LLARG

http://www.elpais.es/articulo/elpepiautcat/20060130elpcat_12/Tes/cataluna/estacion/AVE/Girona/tendra/hectareas/soterradas/niveles

La estación del AVE de Girona tendrá más de ocho hectáreas soterradas en cuatro niveles
La futura configuración permitirá eliminar el viaducto elevado que cruza la ciudad
GERARD BAGUÉ - Girona
EL PAÍS - 30-01-2006
La nueva estación del AVE en Girona será la obra de ingeniería más ambiciosa construida en la ciudad desde los tiempos de las murallas o la catedral. Pero a diferencia de las obras de siglos pasados, su magnificencia se expresará bajo tierra. Los primeros esquemas del proyecto -que aunará la línea del AVE, el ferrocarril convencional, la estación de autobuses y cuatro aparcamientos para coches- conciben estas instalaciones soterradas en una superficie que puede rebasar las 8,4 hectáreas. O lo que es lo mismo, 8,4 campos de fútbol. La actuación eliminará el viaducto que cruza la ciudad.

La reserva de terrenos para la estación, con una longitud total de unos 400 metros en el sentido de las vías y una anchura de 62 metros, prevé acoger tres plantas subterráneas de aparcamiento sobre la estación de línea convencional, situada a unos 22,5 metros de la superficie, y una estación de autobuses soterrada en un primer nivel, bajo la que existirá un aparcamiento y la estación de la alta velocidad. El concejal de Urbanismo, Joan Pluma, asegura que el Ayuntamiento pretende que la nueva infraestructura se convierta en uno de los edificios más emblemáticos de la ciudad. De momento, Fomento ya ha aceptado la idea de estación conjunta. "El Ayuntamiento siempre ha defendido que la estación se convierta en un núcleo de distribución compartido y permeable, un eje vertebrador de las comunicaciones", afirma Pluma.

Tres años de obras

El vestíbulo común se encontrará en la superficie y tendrá grandes entradas de luz. Permitirá el acceso a los cuatro sistemas de transporte que coexistirán bajo tierra: el tren de alta velocidad, el tren convencional, los autobuses y los aparcamientos para vehículos privados. La obra tendrá una clara diferenciación entre espacios de uso público -pasajeros- y de uso privado -explotación de la estación, locales comerciales y cafetería-. Durante este año se firmará un convenio entre el consistorio, el Ministerio de Fomento y la Generalitat para delimitar las responsabilidades y la intervención de cada administración en el proyecto de la estación, que todavía no tiene presupuesto. El consistorio no prevé sufragar dicha obra, cuya construcción, paralela al avance del trazado soterrado, podría empezar a mediados de 2008.

Las obras de las nuevas infraestructuras, incluyendo las líneas soterradas del AVE y el tren convencional, supondrán unos tres años de obras en la ciudad, en distintos grados de afectación, a los que habrá que sumar después la demolición del actual viaducto de la línea convencional y la reforma de los espacios que se liberarán bajo su estructura de hormigón armado. También la construcción de la nueva macroestación liberará espacios en los terrenos de la actual estación ferroviaria, que será demolida cuando la nueva entre en funcionamiento. Fomento propone utilizar dichos espacios para "actividades lúdicas y deportivas". La nueva estación no supondrá un recorte del parque Central, anexo a la actual estación de autobuses, aunque las obras seguramente obliguen a cortar la calle que delimita ambos espacios. Antes de iniciarse las obras, también será necesario hallar un espacio provisional para reubicar la estación de autobuses.

Confide

January 30th, 2006, 01:34 PM

I al final el viaducte aquest es tirarà a terra o què? Quedaria un passeig/rambla molt bonic, com sempre que es fan fóra les vies dels tren per enmig de qualsevol municipi.. :D

Bitxofo

January 31st, 2006, 01:02 AM

^^Que deixin el viaducte per a un tramvia!!^^
:yes:

tonino

January 31st, 2006, 01:50 AM

El viaducte per al tramvia ja!!!

Confide

January 31st, 2006, 11:33 AM

RES de viaductes. El tramvia a ras de terra.

Antoi

January 31st, 2006, 11:39 AM

Res de tramvies ni viaductes!!

Ja que porten una tuneladora, que comencin a foradar el Metro de Girona!!

Ja m'ho imagino: Din don din: Propera estació: la Devesa. xD

UT596001

January 31st, 2006, 04:13 PM

I al final el viaducte aquest es tirarà a terra o què? Quedaria un passeig/rambla molt bonic, com sempre que es fan fóra les vies dels tren per enmig de qualsevol municipi.. :D

O especularan amb els terrenys, que és el que passarà...

Bitxofo

January 31st, 2006, 04:56 PM

Res de tramvies ni viaductes!!

Ja que porten una tuneladora, que comencin a foradar el Metro de Girona!!

Ja m'ho imagino: Din don din: Propera estació: la Devesa. xD
I què tal un metro elevat en viaducte, com algunes línies de París?
;)

art

January 31st, 2006, 05:26 PM

Ja m'ho imagino: Din don din: Propera estació: la Devesa. xD

Correspondència amb línies 3, 4 i 9 :crazy:

Jordy_bcn

January 31st, 2006, 06:30 PM

que preciosidad!!

tonino

February 1st, 2006, 10:16 AM

El viaducte hauria de romandre alla on es amb un us tramviari, i a osta de les vies del tramvia es podrien fer restaurants, galeries d'art botigues com passa a alguns llocs a Berlin per exemple. Les ciutats han de saber com recuperar el seu legat historic. A mes a mes un tramvia a ras de terre te els problemes afegits del transit, mentre que amb un viaducte com el que tenim aixo no passa. A mes, la inversio en infrastructura seria minima perque ja hi es, mentre que si cal fer linies a terre pels trams el cost seria mes gran. A Girona de fet, aquest viaducte no li fa cam mena de nosa estetica, ja que podem dir que la zona que travessa no es que diguem-ne, d'alt interes arquitectonic, i a mes no crea cap mena de tall a la ciutat ja que tothom hi passa tranquil.lament per sota a quasibe tots els punts del seu tracat, en canvi, infraestructures com la carretera Barcelona durant molt temps si que van ser elements que tallaven la ciutat en dos i provocaven, i encara en provoquen, problemes per als veins. Una altra cosa es el costat politic. El que Girona necessita es un pas de trens molt mes elevat, que el viaducte no sol.luciona, i per aixo es va vendre "la gran nosa del viaducte" perque en politica ja se sap. Una altra cosa es que despres calgui o no enderrocar (aqui tornara a haver-hi el costat politico-economic, els terrenys desallotjats son massa preuats per a deixar-los escapar).
Jo torno a votar pel tramvia a sobre del viaducte.

tonino

February 1st, 2006, 10:22 AM

Pert cert, aixo del metro... per que no fem un aeroport intercontinental amb destinacions a tot el mon... Home, Girona va creixent, pero un metro metro no el necessita de moment... Com a minim acabaria amb la llegenda urbana gironina del "xava" que ve a Girona i pregunta on es el metro i l'enviaven als lavabos publics (que ja no hi son) de la Placa Sant Agusti (Independencia, o dels cines com es coneguda). Aquest nadal encara vaig tornar a sentir-la...
metro potser massa agoserat per les necessitats de la ciutat, metro tramviari totalment adient en la meva opinio.

Antoi

February 1st, 2006, 12:26 PM

^^ Home, això del metro s'ha de notar el mode /ironic on :D

Ja no hi són els lavabos de la plaça independència? :o No me n'havia enterat...

UT596001

February 1st, 2006, 02:18 PM

^^ Jo vaig anar fa poc a Girona i almenys la boca sí hi era...

Bitxofo

February 1st, 2006, 06:02 PM

Jo penso com en Tonino, un tramvia pel viaducte elevat aniria de conya i la infrastructura costaria poc de fer.
:yes:

aarongilp

February 4th, 2006, 05:16 PM

Salt i Girona queden definitivament units amb la urbanització de Mas Masó, que s'acabarà al febrer

• Aquesta setmana s'obrirà el trànsit de la rotonda entre els dos municipis i es normalitzarà el trànsit al passeig dels Països Catalans

El límit entre allà on acaba Girona i comença Salt i a la inversa deixarà de ser apreciable d'aquí a dos mesos. La urbanització del Mas Masó, que s'ha fet de forma conjunta als dos municipis, entra a la fase final i entre el febrer i el març s'acabarà. Serà llavors quan es començaran a fer prop de 1.300 habitatges a l'esplanada que hi ha entre l'hospital de Salt i la piscina de Can Gibert del Pla. Abans no s'acabi la urbanització de carrers -alguns ja estan asfaltats provisionalment- s'obrirà al trànsit, aquesta setmana, la rotonda entre el passeig d'Olot i el dels Països Catalans. L'obertura del giratori serà definitiva, amb la qual cosa el trànsit quedarà totalment normalitzat després de les retencions que han provocat les obres, sobretot al carrer Major.

La urbanització del Mas Masó haurà durat poc més d'un any i haurà servit per generar sòl residencial a l'extensa esplanada compresa entre Can Gibert del Pla i l'hospital de Salt. Generarà un nou accés al veïnat des de l'avinguda de la Pau, una nova zona de serveis -a Salt hi ha reserva per un hotel i una zona comercial- i espais lliures. Aquest és el primer cop que els dos municipis es posen d'acord per urbanitzar la zona limítrofa i per això els treballs s'han executat paral·lelament. Salt compta acabar la urbanització al febrer, mentre que a Girona es compta que els treballs s'enllestiran cap al març. A partir d'aquest moment serà quan es començaran a donar les primeres llicències d'obres. En total hi haurà uns 1.300 nous habitatges, dels quals uns 225 seran protegits. Girona ha decidit convocar un concurs d'idees per seleccionar els arquitectes que han de dissenyar la seva part del Mas Masó. El regidor d'Urbanisme, Joan Pluma, explica que no només es primarà l'experiència dels arquitectes, sinó que també es valoraran aportacions que s'adaptin a les noves necessitats de la societat actual. És a dir, al fet que en les famílies treballen els dos membres i que tenen necessitats concretes d'espai. El Col·legi d'Arquitectes de Girona ha presentat al·legacions al concurs. El consistori compta que a la primavera ja s'haurà seleccionat l'equip d'arquitectes.

Pel que fa a Salt, s'ha donat prioritat en les últimes setmanes a les obres de la rotonda, per tal de restablir el trànsit a la zona tan aviat com sigui possible. Cal recordar que en aquesta zona el trànsit està tallat en sentit Girona, mentre que està obert en sentit Salt. La tornada a la normalitat es preveu per aquesta setmana i de manera definitiva, segons va explicar el regidor d'Urbanisme, Joan Boada. Amb tot, les obres de la rotonda han estat força complicades ja que s'han hagut de fer subterrànies les línies telefòniques i dues línies de mitja tensió, a més d'instal·lar el col·lector d'aigües residuals.

--

El Punt.
Coi, han creat un barri nou a Salt i jo sense enterar-me... :S :S :S El cas és que la famosa rotonda de Països Catalans va ser un conyàs a l'hora de fer-la, i ara resulta que se'ls ha quedat petita! Els autobusos tenen problemes per girar-hi sense envair els dos carrils (de fet, és impossible que puguin passar per un de sol), i ja hi ha hagut algun accident en només un parell de mesos de funcionament...

aarongilp

February 4th, 2006, 05:28 PM

Amb això del viaducte hi ha tela...avui ha sortit la tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Girona a la TVGi diguent no se què de que era un llastre per a la modernització de la ciutat, que és absolutament prioritari que l'esfondrin...resumint, que no en sap res de res. Jo no sé si aguantaré sense el viaducte, ja que per a mi sempre hi ha sigut allà...jo no hi faria un tramvia perque les zones que travessa no hi ha massa demanda possible (la L2 segueix d'aprop el corredor i no és que vagi molt plena, amb un autobús cada mitja hora...). Però deixar-lo de monument, posar-hi una via ràpida o quelcom així, de ben segur que descongestionaria el Carrer Barcelona una mica...

aarongilp

February 4th, 2006, 05:30 PM

^^ Jo vaig anar fa poc a Girona i almenys la boca sí hi era...
I diria que els lababos també. Altre cosa és que siguin oberts, que no ho sé, però em sona d'uns anys enrera que s'havia de pagar 50 pts per anar-hi.

Antoi

February 4th, 2006, 05:56 PM

^^ jo hi entrava gratis...

aarongilp

February 4th, 2006, 08:39 PM

Però era gratis o entraves gratis? És que de fet mai hi he entrat, i pertant no ho sé amb claritat...

Bitxofo

February 5th, 2006, 12:00 AM

^^ jo hi entrava gratis...
Què faries tu allà, als lavabos...
:runaway:

Antoi

February 5th, 2006, 01:31 PM

Hi vaig entrar un dia acompanyant un amic que tenia ganes de fer aigües menors. I ja de passada jo vaig aprofitar també xD.

La veritat era un lloc una mica cutre. La olor a pixum era molt forta i segurament per allà més d'un xapero hi debia correr. I també hi havia les típiques inscripcions a les portes de: 'te la chupo gratis, llámame! 6........'

I no vaig pagar... no hi havia ningú cobrant xD.

Ale, respost bitxo? :D:D Malpensat que ets un malpensat!

tonino

February 23rd, 2006, 11:20 AM

pel que sembla ser a terres gironines no hi ha massa projectes vist el movimewnt que hi ha en aquest thread. :|

Antoi

February 23rd, 2006, 12:41 PM

Home, projectes, haberlos hailos xDDDDD

Mira, una mostra:

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1750156

Satisfacció de partits i patronals per l'ampliació de l'AP-7, i ara demanen celeritat en les obres

CiU rebutja el quart carril per Sarrià i Pimec demana que s'allargui el tram lliure de peatge fins a Riudellots

ORIOL MAS. Girona
Partits polítics i patronals van reaccionar ahir amb satisfacció arran de l'anunci de l'ampliació de l'AP-7 a tres carrils per sentit entre Maçanet i la Jonquera, i a quatre al pas per Girona. La petició ara és que les obres vagin al ritme més ràpid possible per accelerar-ne la posada en servei. CiU es mostra contrària al quart carril per Sarrià, on proposa fer-ne tres. El PSC i ERC demanen consens amb els ajuntaments implicats, i el PP tem que això suposi descartar el desdoblament de l'N-II. ICV creu que abans de totes aquestes obres fa falta un pla de mobilitat integral. Pimec, en canvi, demana que s'allargui fins a Riudellots el tram lliure de peatge, i la Cambra de Comerç de Girona vol que això es faci mentre durin les obres de l'N-II.

aarongilp

February 24th, 2006, 11:49 AM

Perquè en lloc de posar més i més carrils a l'autopista, que arribarà a semblar una muralla xinesa, posen serveis de rodalia per ferrocarril i milloren el TP? Tan costa???? Els autobusos són patètics i el ferrocarril, ni en parlem...però és clar, les carreteres i autopistes venen més, davant les eleccions...

On anirem a parar???

Bitxofo

February 24th, 2006, 04:50 PM

^^ :applause: :applause: ^^
Totalment d'acord!!
:yes:
Més transport públic i menys autopistes de peatge!!
:bash:

Sky

April 1st, 2006, 02:58 PM

La plaça de toros de Girona desapareixerà a l’estiu

La plaça de toros de Girona anirà a terra abans de l’estiu per iniciar el procés per reconvertir el solar en una zona residencial en la qual també hi haurà el nou edifici de l’Audiència Provincial. (...)

El Punt (http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1812655)

Sky

June 9th, 2006, 11:43 AM

Projecte del Pla territorial de l'Empordà

- L'objectiu és ordenar el creixement i afavorir el desenvolupament de les comarques. Properament se sometrà a informació pública.

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha aprovat inicialment del Pla territorial de l'Empordà, que té com a objectiu ordenar el creixement i afavorir el desenvolupament de les comarques de l'Alt i el Baix Empordà. El projecte aprovat dóna resposta a gran part dels suggeriments del territori rebuts durant els quatre mesos de consulta pública i és el resultat d'un important consens territorial. En els propers dies, el projecte se sotmetrà a un nou període d'informació pública, que durarà un mes.

El Pla territorial de l'Empordà abasta les comarques del l'Alt i el Baix Empordà. L'objectiu és garantir que el territori empordanès funcioni i es desenvolupi de la manera més eficient i més sostenible possible. El Pla territorial se centra en els tres sistemes bàsics de l'estructura i la funcionalitat del territori:

• Assentaments urbans, amb l'objectiu d'enfortir la xarxa urbana, ordenar el creixement urbanístic, diversificar l'activitat econòmica i protegir el paisatge.
• Espais oberts on es creen zones de protecció especial, preventiva i territorial.
• Infraestructures de mobilitat que preveuen les infraestructures necessàries i l'establiment d'una correcta articulació d'aquestes infraestructures (xarxa viària, ferrocarril i ferrocarril d'alta velocitat) de forma que cobreixi les necessitats de mobilitat i s'afavoreixi la integració d'aquesta xarxa al paisatge.

--

Generalitat de Catalunya.

Sky

June 9th, 2006, 11:43 AM

http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/premsa/notes/2006/06/200668El_conseller_del_DPTOP_aprova.jsp

C.- Infraestructures de mobilitat

Els objectius principals del Pla en aquesta matèria són:

• Preveure les infraestructures necessàries per a l’accessibilitat exterior i la connectivitat interior de l’Empordà.
• Establir la correcta articulació entre les infraestructures de mobilitat i les àrees urbanes a les quals serveixen.
• Propiciar la integració de les infraestructures en el paisatge.

El projecte de Pla s’ha fet ressò de diverses opinions emeses sobre les propostes presentades en l’avantprojecte i dóna unes respostes de diferent grau i caràcter en funció de la capacitat del Pla respecte a la matèria específica plantejada.

Ferrocarril: L’avantprojecte manté l’opció d’un corredor ferroviari únic a ponent de Figueres, a l’àrea Figueres–Vilafant, per tal de potenciar la intermodalitat entre els ferrocarrils d’amples ibèric i UIC i una estació d’autobusos en un lloc de gran accessibilitat territorial.

Ferrocarril d’alta velocitat: el projecte de pla recull el traçat de l’estudi informatiu aprovat pel Ministerio de Fomento l’any 2001, sense prejudici que, durant la redacció dels projectes constructius que han de concretar les característiques d’aquesta infraestructura, s’hi puguin incorporar millores suggerides durant el procés de participació pública, les quals es consideren coherents amb els criteris que orienten el Pla territorial.

Xarxa viària: el Pla precisa i complementa algunes propostes per a la xarxa viària de l’àrea urbana de Figueres al llarg de l’itinerari fins a Besalú i del traçat de la futura A-2 i dels seus enllaços amb trams viaris existents o proposats al nord i llevant de Figueres amb una millor perspectiva d’ordenació global de l’àrea.

Es mantenen en aquesta fase de projecte de Pla les alternatives nord i sud per a la variant de la C-66 al seu pas per la Bisbal d’Empordà, tot i introduint algunes precisions en la solució sud. També es mantenen les indicacions de necessitat d’estudis acurats per definir les variants de carreteres de diverses poblacions.

Al mateix temps, es concreta sota quines condicions caldria desenvolupar la proposta del nou traçat entre la C-31 i la N-260 per Riumors, Fortià i Vilanova de la Muga i s’apunta l’interès d’estudiar l’enllaç entre la Gi-643 – entre Gualta i Serra de Daró - i la C-31.

El projecte de Pla aporta recomanacions i criteris d’integració de les infraestructures viàries en el paisatge; amb aquesta lògica es considera com un component bàsic de la percepció del paisatge de l’Empordà la xarxa de vies integrades que formen les carreteres locals i les pistes, tipologia viària a la qual s’incorporen nous itineraris - en especial a l’Albera i les Gavarres.

Sky

June 9th, 2006, 11:45 AM

http://img238.imageshack.us/img238/9775/estrategiesdesenvolupamenttcm3.th.jpg (http://img238.imageshack.us/my.php?image=estrategiesdesenvolupamenttcm3.jpg) http://img144.imageshack.us/img144/6914/proteccioespecialtcm32337556zh.th.jpg (http://img144.imageshack.us/my.php?image=proteccioespecialtcm32337556zh.jpg)http://img144.imageshack.us/img144/1/sistemesurbanstcm32337518sk.th.jpg (http://img144.imageshack.us/my.php?image=sistemesurbanstcm32337518sk.jpg)

UT596001

June 13th, 2006, 04:37 PM

Així que pensen perpretar la barbaritat de treure el tren del centre de Figueres...

Un lloc on sí seria neccesari soterrar i va i treuen el tren de on viu la gent. Sembla que els encanti enfonsar el ferrocarril convencional...

Bitxofo

June 13th, 2006, 06:33 PM

^^En aquest cas et dono la raó, Valle!!
:yes:
Quina desgràcia faran a Figueres...
:(

Antoi

June 13th, 2006, 11:00 PM

Jo també hi estic d'acord... És una absoluta barbaritat!!!

Si aneu a Figueres i entreu per la N-II (antiga), anireu paral.lel a la via del tren... i pdoreu veure que no fa massa nosa... divideix la ciutat en dos, en un costat la zona residencial i a l'altra un polígon industrial. El problema que hi ha són els 7 passos a nivell, que tenen maldecaps per eliminar-los.

Sky

March 6th, 2007, 11:03 AM

Figueres aprofita l'estació de l'AVE per millorar la ciutat

• El municipi vol una terminal amb una estació de busos i 1.000 places de pàrquing

• L'alcalde Armangué diu que el projecte és una oportunitat única i crida al consens

L'alcalde de Figueres, Joan Armangué (PSC), va demanar ahir a tots els grups polítics municipals que se sumin a "un gran pacte polític" per portar a bon port l'ambiciós projecte de la nova estació de l'AVE, ja que "és una gran oportunitat que la ciutat no pot desaprofitar". Armangué va explicar que la nova terminal servirà per reordenar l'urbanisme de Figueres --implica desmantellar l'actual traçat ferroviari que transcorre per l'interior de la localitat-- i dotar-la d'importants infraestructures que milloraran enormement la mobilitat.

"Figueres serà l'única ciutat catalana que, sense ser capital de província, comptarà amb una estació intermodal" (AVE i tren convencional), va afirmar l'alcalde. Armangué va destacar que la futura estació serà la terminal d'entrada de l'AVE a Catalunya, una de les portes d'accés a la Costa Brava del turisme internacional i una estació d'àmbit comarcal i regional que servirà un entorn que s'estén des de Portbou a l'Estartit, per la costa, i fins a Besalú i Olot, per l'interior. (...)

ESTACIÓ D'AUTOBUSOS

En lloc de l'aparcament de 135 places previst inicialment, en les al.legacions s'advoca per un de dues plantes amb capacitat per a 1.000 vehicles, que inclou un centenar de places per a cotxes de lloguer. També se sol.licita la construcció d'una gran estació d'autobusos amb 21 andanes, en què es doni cabuda a les oficines de les companyies de viatges regulars internacionals, nacionals, regionals i turístiques. (...)

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=385690&idseccio_PK=1049

Sky

March 6th, 2007, 11:03 AM

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/070306-110046-940x606-S.jpg

Sky

June 12th, 2007, 03:36 PM

Construcció de la seu de la Generalitat a Girona

En aquest web es pot seguir l'evolució de l'obra de la seu de la Generalitat a Girona. La pàgina conté fotografies actualitzades i comentaris dels arquitectes encarregats de la infraestructura.

http://www.bg-arquitectes.com/home.html

entfe001

June 12th, 2007, 04:46 PM

^^ Eufemisme per dir que s'han carregat l'Hospital de Santa Caterina :cry:

Sky

June 12th, 2007, 04:49 PM

entfe001

June 12th, 2007, 05:01 PM

^^ La veritat és que no tinc molta idea del projecte en qüestió, només sé que s'han carregat bona part d'un edifici històric de la ciutat. És com si a Barcelona deixessin només les façanes de l'Hospital de Sant Pau per concentrar-hi totes les dependències de la Generalitat disperses per la ciutat.

Com a curiositat, hi havia una de les farmàcies hospitalàries més antigues de Catalunya que desconec quina sort haurà corregut.

Bé, una cosa sí que sé: l'obra que avança a més bon ritme és l'aparcament subterrani que s'hi farà :sleepy:

Sky

June 12th, 2007, 05:07 PM

Bé, una cosa sí que sé: l'obra que avança a més bon ritme és l'aparcament subterrani que s'hi farà :sleepy:

Sembla que volen fer negoci amb els aparcaments... :D Aquí també en faran un que pel que tinc entès serà "públic", no només per als funcionaris.

entfe001

June 12th, 2007, 05:15 PM

^^ Ui, a Girona portem una temporada de por. Que jo recordi ara tenim en obres aquest i el d'Emili Grahit (que en un primer moment havia d'anar sota el carrer de la Creu, molt més estret, tallant-lo durant dos anys), a banda del projecte d'aparcament subterrani de la "futura estació del TGV" junt amb el soterrament de l'estació d'autobusos :crazy:

És cert que Girona té una important manca de places d'aparcament, si bé el problema real és que té un excés desmesurat de vehicles privats sumat a un desastrós sistema de transport públic interurbà.

entfe001

June 12th, 2007, 05:19 PM

^^ Fes-nos cinc cèntims sobre el projecte. :wink2:

A Lleida també concentraran les seus de la Generalitat en un sol edifici, tot i que en aquest cas simplement es carregaran un edifici amb aluminosi. :D
Ara que llegeixo l'esment a l'aluminosi: fa set anys la seu del Conservatori de Girona va haver de ser evacuada a corre-cuita després que tot l'edifici tremolés, i és que el pobre estava que es queia a trossos. Provisionalment es va traslladar la seu a la Casa de Cultura, just enfront del Santa Caterina, per un termini previst d'uns dos anys. Doncs bé, la seu provisional del Conservatori segueix sent aquella. I tot apunta que aquesta provisionalitat serà definitiva :sleepy:

Sky

June 12th, 2007, 05:22 PM

^^ Ui, a Girona portem una temporada de por. Que jo recordi ara tenim en obres aquest i el d'Emili Grahit (que en un primer moment havia d'anar sota el carrer de la Creu, molt més estret, tallant-lo durant dos anys), a banda del projecte d'aparcament subterrani de la "futura estació del TGV" junt amb el soterrament de l'estació d'autobusos :crazy:

Igual que aquí, que n'hi ha quatre o cinc en projecte i també ampliaran els dos actuals :O

De tota manera a mi ja em sembla bé. Al cap i a la fi és soterrar cotxes... :D

Antoi

June 12th, 2007, 10:50 PM

^^ La farmàcia del Santa Caterina no l'han traslladat al nou hospital? Diria que sí, eh?

entfe001

June 12th, 2007, 11:17 PM

^^ No ho sé, per això deia que no sabia quina sort havia corregut.

Sky

July 20th, 2007, 04:39 PM

El DPTOP sotmet a informació pública el Pla territorial de la Garrotxa

• El DOGC publica avui l’anunci de l’inici del període d’informació pública del Pla territorial de la Garrotxa, que es perllongarà durant tres mesos.

El Pla té com a objectius:

Potenciar el paper central d’Olot i el desenvolupament de Besalú com a pols d’atracció comarcal.

Ordenar el creixement urbanístic, evitar la consolidació de continus urbans sobre els principals eixos viaris i contribuir al manteniment de l’equilibri i la qualitat de vida al territori.

Garantir l’execució de les infraestructures d’accessibilitat exterior i mobilitat interior de la comarca, tot vetllant per minimitzar-ne l’impacte ambiental.

Protegir el paisatge singular de la Garrotxa, emfasitzar els corredors ecològics de la zona volcànica i preservar els sòls agrícoles.

(...)

Sistema viari

La comarca de la Garrotxa està vivint un canvi substancial pel que fa a les seves infraestructures viàries, amb les connexions en execució i les previstes. En l’actualitat, ja estan construïdes les variants de Castellfollit de la Roca, Sant Jaume de Llierca, Argelaguer i s’està executant la variant de Besalú.

El Pla d’infraestructures de transport de Catalunya (PITC) dóna prioritat al reforçament i millora de les següents vies de la comarca:

C-26: condicionament entre Ripoll i Olot. Inclou la variant nord de Ripoll, la de Sant Joan de les Abadesses i la de la Canya

N-260: desdoblament Besalú-Figueres

C-66: desdoblament entre Banyoles i Besalú

C-63: inclou les variants de Santa Coloma de Farners, Anglès, Amer, les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols i Sant Esteve d’en Bas, aquesta última ja finalitzada.

D’acord amb aquestes prioritats, el Pla inclou, per la seva repercussió al territori, els següents projectes viaris:

Eix Vic-Olot per Bracons (C-37): plantejat, arran de l’acord de govern del 16 de març de 2004, com una connexió intercomarcal a través de les valls del Ges i d’en Bas. Aquesta opció deixa doncs per definir les connexions anteriorment previstes entre els sistemes urbans de Vic, Olot i Figueres i les connexions amb les xarxes locals:

Variant Olot nord-Les Preses: el Pla recull la proposta de l’Ajuntament d’Olot, inclosa al pla d’ordenació urbanística municipal, on es planteja la necessitat de dotar a aquesta via de les màximes garanties de protecció per al territori. El projecte es troba actualment en informació pública.

Variant de Les Preses: el Pla recull dues alternatives en estudi. No obstant això, serà el Govern, en col·laboració amb els municipis afectats i les administracions competents, qui resoldrà definitivament el traçat i les característiques d’aquesta variant, que el Pla territorial recollirà en el seu moment. També en aquest cas, el projecte es troba en període d’informació pública.

Connexió Olot-Ripoll per Capsacosta: El Pla territorial recull aquesta via proposada pels municipis d’Olot i Vall de Bianya, entre la variant d’Olot i la carretera C-26, amb un túnel sota Sant Andreu del Coll. El PITC preveu també aquesta possibilitat.

Connexió Olot-Santa Coloma de Farners: aquesta via permetrà reforçar la connexió entre l’eix pirinenc i l’eix transversal i connectar des d’Anglès amb l’AP-2 i l’A-2, en direcció Girona o Barcelona. De fet, s’ha executat ja una de les variants necessàries, la de Sant Esteve d’en Bas.

Sistema ferroviari

El PITC té entre les seves previsions l’Eix transversal ferroviari, una línia d’alta velocitat de trànsit mixt que unirà les principals capitals de la Catalunya central, des de Lleida fins a Girona passant per Vic.

Tot i que el traçat proposat d’aquest eix no travessa la Garrotxa, el Consell Comarcal i l’Ajuntament d’Olot plantegen un recorregut complementari, que el Pla recull per tal d’estudiar-ne la viabilitat. Aquesta proposta del territori comportaria que l’Eix tingués dos ramals partint de Vic.

D’altra banda, el PITC preveu la possibilitat de construir un tren lleuger, de mitja velocitat, entre Olot i Girona, que garantiria l’accés des dels principals nuclis de la comarca a la xarxa ferroviària amb una freqüència adequada. Aquesta alternativa permetria enllaçar les principals poblacions de la comarca amb la línia d’alta velocitat a Girona i a l’aeroport, així com amb la línia convencional.

http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/premsa/notes/2007/07/2007718El_DPTOP_sotmet_a_informaci__p.jsp#

Sky

September 15th, 2007, 11:34 AM

La UG inaugura el Parc Tecnològic en presència del Rei

• La inversió, de 50 milions, es destina a centres punters en investigació

Girona va inaugurar ahir de manera oficial el Parc Científic i Tecnològic de la ciutat. L'acte va estar presidit pel rei Joan Carles que, després de visitar les instal.lacions acompanyat pel president José Montilla, el ministre d'Indústria, Joan Clos, i la titular d'Educació, Mercedes Cabrera, va descobrir una placa commemorativa de l'efemèride.

El Parc Científic i Tecnològic és una ambiciosa aposta de la Universitat de Girona (UG), finançada amb capital públic i avalada per les principals institucions i patronals de la demarcació. La iniciativa ha suposat una inversió de més de 50 milions d'euros i compta amb una superfície construïda de 35.000 metres quadrats, en què confluiran tant la universitat com l'empresa per promoure la creació d'iniciatives empresarials basades en la tecnologia i el coneixement.

"Esperem que sigui un marc de transferència dels coneixements que genera la universitat cap a l'empresa i la societat en general i que tingui un gran impacte en el teixit socioeconòmic de les comarques de Girona", va declarar ahir la rectora de la UG, Anna Maria Geli. (...)

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=441079&idseccio_PK=1049

Antoi

September 15th, 2007, 02:44 PM

La UG????????? Mare de Déu!!!

De tota la vida ha estat UdG, que jo sàpiga :lol:

Sky

September 15th, 2007, 03:21 PM

^^ Això és un clàssic ja... :D

Carreres amb menys alumnes, periodistes sense carrera?

http://jesusmarti.blogspot.com/2007/01/carreres-amb-menys-alumnes-periodistes.html

Els hi vaig enviar un correu però segurament va anar directament al "trash bin". :dunno:

Sky

November 23rd, 2007, 04:34 PM

Obren finalment el pàrquing de l'antic Santa Caterina de Girona i es podrà aparcar gratis durant dos dies

Després de superar satisfactòriament unes proves de seguretat, l'Ajuntament de Girona ha autoritzat l'obertura del pàrquing subterrani situat a l'antic hospital Santa Caterina –futura seu de la Generalitat- amb capacitat per a 450 cotxes. Els primers vehicles han entrat al pàrquing al migdia i tant aquest dijous com demà divendres l'empresa concessionària, Saba, ha decidit que l'aparcament sigui gratuït. D'altra banda, la tinenta d'alcalde de Mobilitat i Coordinació Territorial, Isabel Salamaña, ha anunciat que a partir d'aquest Nadal la zona d'aparcament situada a la superfície del pàrquing què s'està construint al carrer Emili Grahit serà de pagament. Aquesta mesura entrarà en vigor abans que les obres de l'aparcament subterrani estiguin acabades.

http://www.avui.cat/article/barcelona/13258/obren/finalment/parquing/lantic/santa/caterina/girona/es/podra/aparcar/gratis/durant/dos/dies.html

Sky

December 17th, 2007, 10:20 AM

http://www.elperiodico.com/EDICION/ED071215/CAT/FOTOS/EPPNDCAT/CARP01/f034mh03.jpg

http://www.elperiodico.com/EDICION/ED071215/CAT/FOTOS/EPPNDCAT/CARP01/f034mh02.jpg

http://www.elperiodico.com/EDICION/ED071215/CAT/FOTOS/EPPNDCAT/CARP01/f034mh01.jpg

Girona premia un edifici de l'equip deCarlosFerrater

• El Col.llegi d'Arquitectes distingeix l'Hotel Empordà Golf, a Gualta

• La reforma de la plaça Major de Banyoles rep un altre dels guardons

L'Hotel Empordà Golf H & R, una impressionant estructura cúbica situada entre els ondulats turons del green de la localitat de Gualta (Baix Empordà), es va emportar ahir a la nit el premi d'Arquitectura 2007 de les comarques de Girona. L'edifici, amb magnífiques vistes a la plana de Pals i al riu Ter, és obra dels arquitectes Carlos Ferrater, guanyador de nombrosos premis i finalista en el concurs de remodelació del Camp Nou, Xavier Martí i Magí Sardà.

L'11a edició d'aquests guardons també va reconèixer la tasca de Josep Miàs en la rehabilitació de la plaça Major de Banyoles, dins de l'apartat per a espais exteriors, i va considerar com el millor muntatge efímer l'ornamentació del carrer de Cúndaro, a la ciutat de Girona, portada a terme en la mostra Girona Temps de Flors d'aquest any. La categoria d'interiorisme va ser declarada deserta.

"ROTUNDITAT I PRECISIÓ"

El jurat va destacar que l'hotel premiat s'imposa "per la rotunditat de la seva forma i la precisió de la seva construcció", en un entorn en què conflueixen camps de golf i apartaments. Els jutges van considerar que la seva arquitectura "uneix al rigor la recerca del benestar", amb un ús de la fusta en una escala no habitual.

En el projecte de pavimentació del casc antic i de la plaça Major de Banyoles, els jutges van subratllar "la intel.ligent elecció" de peces de pedra petita per adaptar-se a les irregularitats del terreny i l'esforç per posar al descobert els petits rierols que travessen el centre de la ciutat. Pel que fa a l'espai efímer, van destacar que els globus immobilitzats entre parets fan sentir a l'espectador, d'un sol cop d'ull, l'estretor del carrer, la deformació de la forma esfèrica, la força de la gravetat, i la pressió del fregament. Tots aquests elements van subratllar "la capacitat sintètica de l'arquitectura".

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=467091&idseccio_PK=1049

Sky

January 12th, 2008, 09:45 AM

Girona començarà a construir aquest any un barri a la zona oest

• La meitat de les 1.200 vivendes previstes seran de protecció oficial

Els que veuen Girona com una ciutat habitable per les seves dimensions ajustades i la seva qualitat de vida hi podran afegir ara un altre element a favor seu. Aquest any començaran els treballs d'urbanització d'un nou barri situat a l'oest de la capital, en què s'aixecaran 1.200 vivendes, la meitat de protecció oficial, i que ha estat planificat amb criteris de sostenibilitat, van explicar ahir fonts municipals. El futur enclavament se situarà en uns terrenys de 25 hectà- rees situats entre els barris de Taialà i Fontajau, en direcció a Sant Gregori, i està previst que les primeres vivendes, impulsades per l'ajuntament, es puguin entregar a final del 2010.

El segon tinent d'alcalde, Joan Olóriz (ICV), va informar ahir mateix que el ple de l'ajuntament aprovarà dimarts que ve l'últim tràmit perquè puguin començar les obres d'urbanització del sector del Pla de Baix de Domeny. Olóriz no va precisar la data en què s'iniciaran aquests treballs, però va assegurar que començaran aquest any, ja que l'ajuntament té previst entregar el desembre del 2010 les 160 vivendes de protecció oficial que construirà en aquesta zona.

La resta de vivendes, fins a arribar a les 1.200 projectades, aniran a càrrec de la iniciativa privada, tot i que pràcticament la meitat també seran protegides. Olóriz va destacar que el projecte ha estat dissenyat per integrar el nou barri a la capital i evitar que es converteixi en una ciutat dormitori. "Si Girona ha de créixer, és millor que ho faci de manera har- mònica", va afirmar. Per això s'ha previst la construcció d'una escola i d'una guarderia i s'han reservat parcel.les per a equipaments municipals i diversos baixos per impulsar el comerç. (...)

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=473735&idseccio_PK=1049

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%202/99c8accd.jpg

windawinda77

January 14th, 2008, 02:49 PM

hola!!!...jo tinc una pregunta...hi ha algún foro de fotografíes de girona?...m'agradaria veure imatges del casc antic...tothom m'ha parlat molt bé de girona...no la concec i fins que tinga temps i diners per anar-hi.....poseu-hi fotos.....

Sky

January 14th, 2008, 02:55 PM

^^

http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=408383
http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=386647
http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=144828

També pots mirar el fil Fotografies de Catalunya (http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=331492), però ara no recordo si hi ha alguna recopilació de Girona.

Nastic

January 14th, 2008, 02:56 PM

Algunes fotos de flickr.com

http://farm3.static.flickr.com/2145/1529200767_79f33d2476.jpg?v=0

http://farm3.static.flickr.com/2123/2047547777_e25b2eaf2e.jpg

http://farm2.static.flickr.com/1349/1140285255_11d6b6ac76.jpg

http://farm2.static.flickr.com/1227/1232945930_8fffea9fa7.jpg

windawinda77

January 14th, 2008, 09:38 PM

gràcies per la informació, fotos molt txules....

Sky

January 14th, 2008, 10:57 PM

Al barri s'estan construint els equipaments del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona

El Pla Especial de la Creueta de Girona convertirà la zona en parc fluvial urbà

El Pla Especial del barri de la Creueta de Girona, on s'estan construint els equipaments del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona (UdG), farà compatibles els nous edificis amb el manteniment de l'entorn del Riu Onyar per convertir aquest lloc en un parc fluvial urbà. D'acord amb el pla, els edificis es protegiran de possibles inundacions amb talussos i els marges del riu s'adequaran com parc fluvial.

Durant els pròxims dos anys l'Ajuntament de Girona té previst recuperar el tram del riu Onyar al seu pas per la zona de la Creueta i connectar-lo amb el Parc Tecnològic. El propòsit del consistori és dotar a la ciutat d'un nou espai natural com, ja es va fer en el seu moment amb el Parc de Les Ribes del Ter al barri de Fontajau.

El projecte es dividirà en dues fases: a la primera es construirà un talús d'uns 17.000 m2 al costat del riu i s'urbanitzarà la zona del parc i es posaran els serveis, i en la segona està previst que s'habiliti una passarel·la sobre el riu que millori la connexió amb el barri de Vila-vermella i es planti la zona amb bosc de ribera.

La construcció del talús, que és la part més costosa del projecte, segons el regidor de Medi Natural de l'Ajuntament de Girona, Ponç Feliu, és necessària per evitar que l'aigua del riu pugui arribar als edificis en cas d'inundació. "S'ha fet un estudi de viabilitat que preveu fer un talús que protegeixi i privi que l'aigua arribi fins a aquest àmbit més urbanitzat", ha indicat Feliu.

Les obres d'adequació de l'entorn del Pla Especial de la Creueta, que ordenarà una superfície de 174.000 m2, costaran gairebé 2 milions d'euros.

http://www.lamalla.net/infolocal/article?id=187075

Sky

March 4th, 2008, 02:26 PM

S'inicien les obres de la tercera i quarta fase del clavegueram d'Empuriabrava

Comença una de les obres urbanístiques "més importants" de les comarques gironines

La maquinària de l'empresa concessionària treballa des d'aquest dilluns a l'avinguda Carles Fages de Climent en la tercera i quarta fase de les obres del clavegueram. Uns treballs que afectaran aquest sector de la marina d'Empuriabrava per tal de dotar-lo dels serveis bàsics de clavegueram, l'absència dels quals pateix aquest nucli des de la seva creació als anys 60. Durant els propers mesos es desenvoluparà aquesta obra que "per extensió i pressupost està considerada la més important de la demarcació", explica el regidor d'urbanisme, Pere Iglesias.

L'Alcalde ha recordat, en declaracions a Empordà TV, que les obres no afectaran els serveis turístics ja que "s'aturaran per no molestar l'activitat pròpia d'èpoques com la Setmana Santa o estiu".

Una de les principals actuacions que es desenvoluparan a la zona serà la construcció d'una estació al buit que permetrà la continua absorció i l'eficàcia d'aquest clavegueram per "buit", que mica en mica s'està implantant a Empuriabrava. Aquesta tècnica és molt adient per territoris amb les característiques d'aquest nucli urbà: terreny pla i nivell freàtic elevat.

El tercer i quart sector afectarà el segon gran canal, Muga, Salins, Badia i Gran Reserva. Unes obres que succeeixen els treballs de la segona fase, que va afectar el rec dels Salins i entre el primer i el segon gran canal.

El pressupost total de l'obra arriba als gairebé 13.300.000 euros, del qual un 90% anirà a càrrec del contribuent i el 10 restant l'assumeix l'Ajuntament.

http://www.lamalla.net/infolocal/article?id=191131

Antoi

March 9th, 2008, 12:22 PM

Un any per a la nova seu del Govern

Girona La Generalitat té gairebé enllestida l'estructura del futur complex administratiu de l'antic Hospital Santa Caterina. En els propers mesos s'ha de fer tot el tancament exterior i la distribució interior. La previsió de l'empresa constructora és tenir enllestit el projecte a mitjans de març de l'any 2009. Les obres permetran dotar Girona d'una nova plaça pública. A més s'hi ubicarà una gran oficina d'atenció al ciutadà i s'hi traslladarà la llibreria i la cartoteca de la Generalitat. J.B.M., Girona.
El complex administratiu de la Generalitat a l'antic Hospital de Santa Caterina ja té forma. A un any d'acabar-se, l'estructura està pràcticament finalitzada i es comença a treballar en la instal·lació de serveis. Diari de Girona va fer una visita per les obres de la mà del delegat del Govern a Girona, Jordi Martinoy, en la qual va poder comprovar que s'ha començat la fase de tancaments exteriors, que s'allargarà durant els propers cinc mesos. Un centenar de treballadors cada dia han de fer possible que les obres estiguin a punt. Després serà el moment perquè la Generalitat reparteixi l'espai.

Seguir llegint (http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008030900_2_252378__GIRONA-gran-centre-administratiu-Generalitat-sacabar-2009)

http://media.epi.es/www.diaridegirona.es/media/fotos/noticias/646x260/2008-03-16_IMG_2008-03-09_01.40.09__04_1.tif.jpg

Per cert, perquè aquest fil no té sticky com la resta de "projectes a..." :'(

Izo

March 9th, 2008, 01:27 PM

Potser perquè encara no ho havia demanat ningú, no ho sé. De totes maneres, ara que ho has dit, l'haurien d'ancorar al fòrum. Seria injust que Girona no ho tingués així. :)

Sky

March 9th, 2008, 03:54 PM

Bé, no té "pintxo" encara perquè té molt poca participació... Penso que com a mínim hauria de tenir un parell de missatges nous per setmana o alguna cosa així... :dunno:

Sky

May 4th, 2008, 12:21 PM

Girona tindrà 3 nous hotels tot i que els hostalers preveuen un excés d'oferta

• Un dels establiments substitueix un bloc de pisos previst a l'antiga plaça de toros

• També amplia el nombre d'habitacions l'Hotel Ultònia

La cadena NH construirà un nou hotel de quatre estrelles a Girona ciutat. Ho farà a la finca on hi havia l'antiga plaça de toros i en substitució d'un dels tres blocs d'habitatges inicialment previstos. La parcel·la també acollirà el nou edifici de l'Audiència de Girona. Amb aquest ja són tres els hotels que estan en construcció al municipi. Pel que fa als altres dos, un s'està fent a l'antic Banc d'Espanya -a la plaça Marquès de Camps- i l'altre a l'accés nord de la ciutat.

Els promotors que estan edificant la finca de la plaça de toros van ser els que van proposar a l'Ajuntament substituir part dels habitatges planificats per aquest hotel, que tindrà 115 habitacions i l'entrada principal en un punt clau de la ciutat, a pocs metres del palau firal i l'Auditori Palau de Congressos. "L'activitat del Palau de Congressos ha sigut molt bona amb l'any i mig que porta funcionant i prova d'això és que uns hotelers han vist com una oportunitat obrir un establiment en aquesta zona", va explicar l'alcaldessa, Anna Pagans.

Descontent

La notícia no ha agradat gaire a l'Associació d'Hostaleria de Girona i Radial. El seu president, Xavier Nicolazzi, alerta que el nombre de places hoteleres a l'àrea metropolitana de Girona "està creixent a un ritme vertiginós. A finals de l'any 2009 n'hi haurà un miler més que ara". És per això que reclama al consistori que els consulti abans de concedir nous permisos d'obertura. El president dels hotelers també està sorprès de "com s'ha canviat d'activitat tan ràpidament". "Els usos del sòl permeten obrir-hi un hotel", assegura el regidor d'Urbanisme, Joan Pluma.

A més de la construcció de tres nous hotels, l'Ultònia, situat a la Gran Via, s'està ampliant i passarà a superar les 120 habitacions, cosa que el convertirà en un dels establiments hotelers més grans de la ciutat.

http://paper.avui.cat/article/societat/125233/girona/tindra/nous/hotels/tot/hostalers/preveuen/exces/doferta.html

Antoi

May 28th, 2008, 02:47 PM

Girona rehabilitarà les façanes del riu Onyar perquè recuperin la seva esplendor

Un estudi assenyala que cal repintar 13 cases, actuar en 43 cornises i 28 balcons i renovar fusteria i persianes

DANI VILÀ. Girona
L'Ajuntament de Girona preveu fer un rentat de cara a les façanes del riu Onyar, des del pont de Pedra fins al Cul de la Lleona, i tornar-los a donar l'esplendor de l'any 1983 quan es va acabar el projecte de restauració i pintat d'aquestes 83 façanes. Un estudi ha servit per determinar quins elements estan més deteriorats i cal actuar-hi per preservar una de les postals de Girona. Cal repintar 13 façanes, intervenir en 43 cornises i 28 balcons i renovar la fusteria en 61 casos i les persianes en 56 més. Les obres de rehabilitació començaran després de l'estiu i les actuacions s'allargaran entre dos o tres anys. L'objectiu de l'Ajuntament és que els propietaris dels immobles assumeixin part del cost de les millores, conjuntament amb el consistori i la Generalitat.

El Punt (http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2873097)

Sky

May 31st, 2008, 11:34 AM

Girona rehabilitarà el Pont de Ferro i les façanes de l'Onyar

• El pont va ser ideat per Gustave Eiffel 12 anys abans que la famosa torre de París

L'Ajuntament de Girona ha decidit que el Pont de les Peixateries Velles, també conegut com el Pont de Ferro, i les façanes de les cases que donen al riu Onyar, dos espais emblemàtics de la ciutat, necessiten una posada a punt. Per això els pròxims dies començarà la restauració del pont que va dissenyar l'enginyer Gustave Eiffel el 1876, dotze anys abans que es construís la torre de París que porta el seu nom, i passat l'estiu s'impulsarà una campanya per restaurar les cases que voregen el riu.

L'alcaldessa, Anna Pagans (PSC), va precisar ahir que la restauració del pont començarà a principis de juny i durarà uns dos mesos. L'actuació consistirà a netejar a fons tota l'estructura metàl.lica per sotmetre-la a un tractament antioxidant, donar-li una impregnació anticorrosiva i tornar-la a pintar.

TERRA DE FUSTA

Durant els treballs es retiraran totes les planxes del terra de fusta i se substituiran els taulons més deteriorats. També es reposaran els elements d'amortiment que han perdut els taulons i se'ls aplicarà pintura antilliscant. Els treballs tenen un pressupost de 60.000 euros i, mentre es portin a terme, es tancarà el pas de la connexió que uneix les riberes de l'Onyar entre la Rambla de la Llibertat i el carrer de Santa Clara.

Pagans va recordar que el pont ha estat objecte de diferents rehabilitacions parcials els últims anys. Fa una dècada ja es van substituir les fustes del terra i s'ha repintat en diverses ocasions, però ara li fa falta una restauració integral.

L'alcaldessa va informar que el pas següent serà impulsar un pla per rehabilitar les façanes de les cases que donen al riu pel costat est. Aquests edificis ja van ser objecte d'una rehabilitació exhaustiva el 1983 i es van convertir en una de les imatges més clàssiques de la ciutat, però transcorreguts 25 anys és necessari "posar-los al dia", va afirmar.

Els tècnics municipals han portat a terme un estudi sobre l'estat de conservació de 83 façanes i han arribat a la conclusió que és necessari tornar-ne a pintar 13, mentre que 70 més tenen desperfectes en l'arrebossat. També s'han de portar a terme diferents actuacions sobre balcons, cornises i persianes en bona part d'aquestes cases.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=513495&idseccio_PK=1049

Sky

June 27th, 2008, 03:00 PM

La RFEF obliga el Girona FC a construir 5.000 seients a Montilivi

Al Girona FC se li acumula la feina. A banda d'haver de completar un planter competitiu i d'haver de convertir el club en societat anònima, la Reial Federació Espanyola de Futbol ha comunicat al club gironí que tots els espectadors de Montilivi han de tenir seient propi, cosa que obligarà els blanc-i-vermells a ampliar les obres a l'estadi. En total, el club que presideix Josep Gusó haurà de construir uns 5.000 seients més per al públic. Actualment, l'estadi de Montilivi té una capacitat d'unes 10.000 persones.

El Girona ja coneix les condicions de la RFEF perquè Montilivi sigui estadi de Segona A. L'òrgan federatiu ha exigit al club gironí que tots els espectadors tinguin seient propi i ara les obres al coliseu blanc-i-vermell hauran d'incloure 5.000 cadires més per la graderia de Montilivi.

El Girona FC va assolir l'ascens a començaments de juny després d'una eliminatòria molt anivellada davant l'AD Ceuta. Ara, doncs, el club ha d'iniciar la campanya per fer front a les noves exigències de la categoria.

http://www.lamalla.net/esports/futbol/article?id=201661

Sky

July 5th, 2008, 02:25 PM

Millora del nucli antic de Banyoles

El deteriorament físic i l’envelliment progressiu del patrimoni arquitectònic de molts dels nuclis antics de les ciutats i viles de Catalunya fa necessària la col·laboració de les administracions per aturar la degradació arquitectònica i urbanística, així com la pèrdua dels valors històrics i culturals.

En aquest sentit, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, a través de l’INCASOL, i l’Ajuntament de Banyoles van finalitzar l’any passat la primera fase de les obres d’urbanització de la Plaça Major del nucli antic de la població amb una inversió d’1,4 MEUR.

Avui, el DPTOP juntament amb l’Ajuntament, han signat un altre conveni de col·laboració per continuar amb les actuacions de millora del patrimoni arquitectònic de Banyoles i així mateix iniciar la segona fase d’urbanització de la Plaça del Teatre també situada al nucli antic de la població.

Entre les actuacions previstes en aquesta fase s’inclouen la obertura de petits canals a la via pública que permetran veure l’aigua procedent de l’estany de la ciutat que fins ara circulava de forma subterrània. Aquestes obres, que ja es van dur a terme en una primera fase al centre històric de Banyoles, van tenir molt bona acollida per la bona percepció visual que ofereixen aquests canals d’aigua als vianants que passegen pels carrers del municipi. Per aquest motiu, l’arquitecte vol tornar a reincidir en aquest tipus d’element decoratiu innovador fet amb pedra natural.

Dins del conveni subscrit entre les dues administracions per urbanitzar i millorar el nucli antic de Banyoles també s’inclou la substitució de les llumeneres perimetrals de les façanes de les cases per nous models d’enllumenat i la renovació de bancs i mobiliari urbà.

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=e75f2a00ebeea110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

Sky

July 5th, 2008, 02:28 PM

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/ea484dcd.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/b7dad42f.jpg

mpuig

July 5th, 2008, 10:11 PM

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/ea484dcd.jpg

Queda maco, pero com vagis una mica despistat et pots fotre una bona hostia...:nuts:

Sky

July 5th, 2008, 10:17 PM

^^ És el que he pensat jo... A simple vista desconcerta una mica que hi hagi això al mig, però tampoc no conec aquest carrer. :dunno:

el casanovas

July 5th, 2008, 11:09 PM

Jo hi posaria vidres per evitar olors, contaminació, desbordaments i accidents, però esclar, els vidres també quedarien bruts...

Confide

July 7th, 2008, 10:34 AM

^^ No, que estarien trencats en 4 dies. La gent té una tendència a la destrucció del mobiliari urbà terrible.

SEIM

July 7th, 2008, 04:34 PM

M'agrada aquesta intervencio al casc antic de Banyoles. Com tot amb un bon manteniment aquest canals no han de provocar problemes. Amb vidres es produirien condensacions que els embrutarien i perdria part de la seva rao de ser com a canal.

A10

Gabe

July 7th, 2008, 04:40 PM

em vaig allotjar al casc antic de banyoles fa un any i em van agradar moltissim...té un casc antic força ben conservat tot i que aquests canals al terra ja existien fa un any.

Sky

August 26th, 2008, 04:07 PM

El Govern prepara el funcionament de l’edifici de la Generalitat a Girona que serà pioner en la integració de serveis

• És la primera experiència de posada en marxa d’un edifici corporatiu i multidepartamental de la Generalitat

• Està previst que les obres finalitzin el primer semestre de 2009

El Govern ha aprovat avui el Programa per a la posada en funcionament de l’edifici de l’Administració de la Generalitat a Girona, amb la finalitat d’impulsar i coordinar les actuacions necessàries que garanteixin l’adequació d’aquest nou equipament, que agruparà la Delegació Territorial del Govern a Girona i els serveis territorials dels diferents departaments a la demarcació. Situat a l’antic Hospital de Santa Caterina, es preveu que les obres acabin durant el primer semestre del 2009.

La posada en servei d’aquest immoble administratiu integrat esdevé la primera experiència d’un edifici corporatiu i multidepartamental en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat i servirà per impulsar un model organitzatiu caracteritzat per la prestació centralitzada de serveis comuns. D’aquesta manera, la principal novetat pel ciutadà serà que les relacions amb l’administració seran molt més fàcils a l’hora de fer qualsevol tràmit que exigeixi visitar la seu de més d’un departament.

Es preveu que la nova seu agrupi unitats administratives actualment disperses i comptarà amb un total de 900 treballadors. Els treballs, que van començar l’any 2006 i preveuen estar enllestits durant el primer trimestre del 2009, contemplen un edifici de serveis de nova planta, aparcament en el seu subsòl, rehabilitació de l’edifici existent i urbanització interior a l’illa d’equipaments de l’Hospital de Santa Caterina, i un aparcament soterrat i urbanització a les places Pompeu Fabra i Hospital.

Per tal de coordinar el nou model funcional i organitzatiu, el Consell de Govern ha acordat la constitució del Programa i el nomenament d'un director, que dependrà orgànicament de la Delegació del Govern i que tindrà les funcions de dirigir el procés d’implantació dels organismes a l’edifici, coordinar les fases de finalització de la construcció amb les tasques d’equipament del nou edifici i dissenyar una proposta de model funcional i organitzatiu que inclourà les previsions de modificació de la normativa estructural així com la reassignació d’efectius i recursos que se’n derivin.

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=9881047f56ab9010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=9881047f56ab9010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=38a239a0fcefb110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

Sky

January 25th, 2009, 05:36 PM

Els ripollesos, en contra de la futura àrea residencial estratègica a l'antiga fàbrica de l'empresa Preparació Tèxtil

Els ripollesos han estat molt clars a les urnes en contra de l'àrea residencial estratègica projectada al municipi. El resultat de la consulta popular celebrada aquest dissabte a Ripoll ha estat clarament contrari al projecte d'àrea residencial estratègica: un 70,6% dels 875 ciutadans participants s'han pronunciat amb el vot negatiu, mentre que només un 27,8% hi han votat a favor. La participació en la consulta popular convocada per l'Ajuntament ha quedat fixada en el 10,1%, i s'ha superat, per tant, el llindar dels 450 vots establerts per donar validesa a la consulta.

El resultat de la consulta, oberta a tots els ciutadans majors de 18 anys de Ripoll, ha estat de 648 vots en contra, 244 a favor, 11 de blancs i 2 de nuls. El total de possibles votants era de 8.646, el nombre de persones majors d'edat inscrites al padró municipal. L'Ajuntament ha apostat per la participació ciutadana perquè considera que la futura àrea residencial estratègica a l'antiga fàbrica de Preparació Tèxtil "és una remodelació urbanística transcendental". La consulta s'ha celebrat de les nou del matí a les vuit del vespre d'aquest dissabte.

Els ciutadans podien escollir dues opcions: o bé acceptar el projecte amb les al·legacions consensuades per part dels tres grups municipals de l'Ajuntament (ERC, CiU i PSC) o bé rebutjar-lo, fet que suposa tornar als paràmetres vigents segons el POUM. Finalment s'ha imposat la segona opció, ja que el 70 per cent dels votants s'han decantat per rebutjar el projecte de l'àrea residencial estratègica.

http://www.3cat24.cat/noticia/353887/catalunya/Els-ripollesos-en-contra-de-la-futura-area-residencial-estrategica-a-lantiga-fabrica-de-lempresa-Preparacio-Textil

Sky

March 3rd, 2009, 04:42 AM

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/780_008_2395578_bcabdbd9837582f7ca4.jpg

Un grup d'inversors projecten fer un parc temàtic del «western» a la Costa Brava

• Els empresaris busquen els terrenys en què invertirien uns 19 milions d'euros i donarien feina a unes 300 persones

Un grup d'inversors catalans i alemanys està projectant la construcció d'un parc temàtic ambientat en l'oest americà a la Costa Brava. Els empresaris estan buscant uns terrenys de com a mínim quaranta hectàrees per engegar el projecte, que s'executaria tan bon punt les administracions hi donessin el vistiplau. Els més reticents són els ajuntaments, ja que, segons asseguren els responsables del projecte, ja hi ha particulars que han ofert els seus terrenys per construir-hi el parc. La ciutat del western donaria feina a unes 300 persones, suposaria una inversió de prop de 19 milions d'euros i permetria l'establiment de petits negocis dins del recinte. La idea és portar la mateixa filosofia de parc que s'ha tirat endavant a Alemanya, on tenen una mitjana diària de visitants de 13.000 persones.

Deixar enrere la rutina de la vida real i sotmetre's al passat, a l'Amèrica d'entre els anys 1860 i 1890, en un viatge en el temps dins d'una ciutat creada per poder viure un somni d'infància enmig d'indis i vaquers. Aquest és el projecte que estan plantejant un grup d'inversors per a la construcció d'un parc temàtic ambientat en l'oest americà a la Costa Brava. De moment tenen el vistiplau de dos particulars que disposen dels terrenys ideals a Maçanet de la Selva i a Darnius, però els seus ajuntaments no han acabat de veure de bon ull que un parc d'aquestes característiques s'instal·li al municipi. La construcció de la ciutat de l'oest americà suposaria una inversió de prop de 19 milions d'euros en la seva primera fase, que seria superior conforme s'anessin ampliant els serveis. Aquesta inversió seria assumida per aquest grup d'empresaris, i per nous inversors que estiguessin interessats en el projecte. Així mateix, segons els responsables del projecte, la Comissió Europea hi donaria el vistiplau, ja que hi ha mostrat interès, fins i tot subvencionant part del seu cost de construcció amb uns 6 milions d'euros.

Ara aquest grup d'inversors està buscant a la zona de la Costa Brava uns terrenys de com a mínim 40 hectàrees en terrenys rústics en què es construirien els típics edificis de l'oest americà, comerços de tot tipus, tendes d'indis, una sala musical, una capella de l'oest amb cementiri, una zona de tir amb arc, aparcaments, zones d'acampada i un gran hotel, entre altres apartats. Les instal·lacions, que se situarien a uns quatre quilòmetres del nucli urbà, estarien obertes de febrer a novembre i els seus espectacles estarien destinats a tota la família.

Pel que fa als terminis de construcció, els responsables del futur parc estan estudiant la possibilitat, un cop concedits els permisos, d'inaugurar-lo al cap de mig any, i en aproximadament dos o tres anys tenir-ho a ple rendiment. Els inversors també estan buscant l'emplaçament en uns terrenys rústics perquè conservarien la majoria dels arbres i l'estat natural del terreny. A més, els arbres que es talessin servirien per aixecar les construccions, que estarien fetes de fusta i no de ciment.

Els responsables del projecte veuen en aquest parc temàtic una bona oportunitat, primer, perquè donaria feina a més de 300 persones i suposaria una forta inversió a la zona, i segon, perquè seria una oportunitat perquè la Costa Brava tingués un altre reclam per atraure el turisme d'arreu.

QUÈ OFERIRÀ?

ALIMENTACIÓ

Fleca de pa

Cafeteria

Gelateria

Bars

Restaurants de carns a la brasa, pizzeria, menjar ràpid, etc.

Cantina mexicana

Tavernes

ENTRETENIMENT

Zona de tir

Zona de muntar a cavall

Espectacle de cavalls

Cabanya de meditació índia

Camp de recerca d'or

Viatges amb globus

Viatges amb canoa

Tatuatges indis

Tren de vapor

Plaça de jocs

Roda de ponis i cavalls

Assentaments indis

Brau mecànic

Sala de ball

Sala de billar americà

Camp de llenyataires

Estany

SERVEIS

Venda de llenya

Neteja d'or

Sastreria

Oficina del poble

Oficina immobiliària

Xèrif

Dutxa i serveis

Venda de selles de muntar a cavall

Botigues de records

Botigues de roba

Botigues de joguines i dolços

Estables per als cavalls

Garatges

Església

Correus

Joieria

Quiosc

Barberia i perruqueria

Banc

Hotel Palace

Diari del parc

Recepció

http://www.elpunt.cat/lleida/article/4/18-economia/10155-un-grup-dinversors-projecten-fer-un-parc-tematic-del-lwesternr-a-la-costa-brava.html

Sky

March 3rd, 2009, 04:43 AM

Projectes que acaben en fum

La cursa per tenir un parc temàtic a les comarques gironines va començar el 1988, amb l'oferiment d'uns terrenys a Sils i Vilobí a la multinacional americana Anheuser Busch per instal·lar-hi Port Aventura. Finalment el complex es va construir a Vila-seca i Salou. Per retenir la inversió, de més de 300 milions d'euros, la Generalitat va fer la llei de centres recreatius i turístics que garantia el monopoli americà. Des de llavors, el sector turístic gironí i l'administració local han reclamat que es compensi la Costa Brava pel greuge comparatiu que representa Port Aventura.

De propostes de parc temàtic, n'han arribat. El 1989 la multinacional Warner Bros va estudiar la possibilitat de fer un gran complex a prop de l'aeroport, que suposava una inversió de 360 milions i la creació de 4.000 llocs de treball. La conselleria de Turisme, però, es va negar a modificar la llei.

Un any més tard, el 1990, Lloret va anunciar que tenia l'oferta d'una empresa alemanya per construir un parc de petites dimensions. No va ser fins al 1997 que es va tornar a parlar de parcs temàtics a la demarcació: el Consell Comarcal de la Selva oferia uns terrenys a Sils i a Lloret a la societat Iniciativas Modernas que volia invertir 120 milions d'euros per construir una gran àrea de temàtica musical. També es va parlar d'un projecte al castell de Sant Ferran de Figueres, d'un parc de l'automòbil a Caldes amb la col·lecció Claret i un altre dedicat a l'hípica a Bàscara. Més tard, l'Illa de Blanes, projectada pel prestigiós Arata Isozaki, tornava a encendre les il·lusions. La proposta ha anat canviant però fins ara no s'ha concretat res i Isozaki ja fa anys que ha abandonat el projecte.

La darrera proposta, i una de les que va prendre més força, va ser el complex Terra de la Música, que es volia fer a Maçanet de la Selva. Incloïa un pavelló dels instruments, atraccions, un campus universitari i un espai amb música al carrer. El projecte tenia el vistiplau del llavors alcalde, Antoni Guinó, i va generar un gran debat. El canvi a l'alcaldia i la negativa de la Generalitat a modificar la llei van frustrar, de nou, les expectatives.

http://www.elpunt.cat/lleida/article/-/-/10096.html

Facilitats burocràtiques

El govern de la Generalitat va aprovar, aquest febrer passat, el projecte de llei de prevenció i control ambiental de les activitats econòmiques, que substituirà l'actual llei 3/98, d'intervenció integral de l'administració ambiental. De fet, el que va aprovar el govern català és el que demanen des de fa anys les empreses que es dediquen a activitats amb impacte sobre el medi ambient: posar-los les coses més fàcils a l'hora de rebre una autorització. Així, l'objectiu és refondre en una sola norma catalana el conjunt de la legislació estatal i europea, i simplificar els procediments reduint el cost administratiu que suporten les empreses. La llei podria suposar un estalvi anual aproximat d'uns 178 milions d'euros. A gran trets, aquest canvi significarà que aquells inversors que vulguin fer camps de golf, hotels i parcs temàtics continuaran necessitant el permís de Medi Ambient per poder tirar endavant els projectes, però que un cop aprovats, els ajuntaments són els que tenen les competències, sense haver de dependre dels permisos de Medi Ambient. Per tant, si el parc temàtic de l'oest americà vol obrir les seves portes a la Costa Brava, li cal necessàriament el vistiplau de Medi Ambient, ja que es construiria en una zona catalogada com a no urbanitzable (i li cal un canvi d'usos). Un cop aprovat, l'Ajuntament té la potestat de donar els permisos posteriors.

http://www.elpunt.cat/lleida/article/-/-/10171.html

Sky

March 9th, 2009, 10:54 AM

Indignació al consistori de Ripoll perquè la Generalitat no retira l'ARE de La Preparación Textil

L'Ajuntament de Ripoll ha manifestat el seu rebuig i indignació per la decisió de la Comissió d'Urbanisme de Girona d'aprovar provisionalment l'àrea de reserva estratègica de sòl de Ripoll a la zona del Pla, obviant l'acord del ple ignorant el resultat d'una votació popular contra aquesta àrea. L'Ajuntament sosté que no ha estat informat del fet que la comissió debatia aquest punt i recorda que el mateix conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, s'ha compromès amb el consistori a resoldre el tema segons els criteris del ple. A més, deixa clar que els paràmetres urbanístics a la zona del Pla són els que marca el POUM del 2008 i que en cap cas acceptarà l'intrusisme d'instàncies superiors.

http://www.elpunt.cat/lleida/article/1/6-urbanisme/11899-indignacio-al-consistori-perque-la-generalitat-no-retira-lare-de-la-preparacion-textil.html

Sky

April 10th, 2009, 06:01 PM

Girona invertirà 1’2 milions en la reforma de l’estadi de Montilivi

• El Pla Zapatero ha donat fins ara 14 milions per a 169 projectes de les comarques gironines

Amb l'ascens del Girona Futbol Club a Segona Divisió A, la precarietat de l'estadi de Montilivi s'ha fet encara més evident i es necessita una reforma de manera urgent. Tot i que fa uns mesos aquest projecte semblava inviable, cada cop és més a prop de complir-se. El Fons Estatal d'Inversió Local aportarà 1.200.000 euros per construir la graderia inexistent a l'estadi de l'equip gironí. A, més, el passat dia 2, el Ministeri d'Administracions Públiques va efectuar un altre pagament a 9 municipis gironins, arribant de moment així a prop de 14 milions d'euros per a projectes de la demarcació. El Ministeri ha aprovat el 95% dels projectes presentats pels ajuntaments de la demarcació.

Amb els diners del Pla Zapatero, l'ajuntament de Girona podrà realitzar les obres de reconstrucció de la graderia de general de Montilivi, que actualment està en desús. Fa prop d'un mes, el consistori informava al seu web que l'empresa que ha rebut l'adjudicació provisional del projecte és Servià Cantó SA. Els treballs, que han de començar aquest mes d'abril, s'allargaran sis mesos. Amb la nova graderia, l'estadi de Montilivi guanyarà unes 2.000 localitats més, i arribarà a una capacitat total de 9.200. L'equipament es reserva fer una nova ampliació en el cas que el Girona FC pugi a Primera Divisió.

A banda de les obres de rehabilitació de Montilivi, s'han adjudicat 53 projectes més a la capital gironina, entre els quals destaquen les obres de reforma del centre cívic de Sant Narcís (1.052.541,15 euros), diverses millores en la pavimentació de carrers (1.000.411 euros) o la urbanització de la zona esportiva de la Devesa (950.000 euros). De moment, la primera obra acabada a Girona és la col·locació d'un semàfor en el carrer de Pedret, per un valor de 36.746,27 euros.

Deu projectes aprovats a Figueres

El Ministeri d'Administracions Públiques ha aprovat els 10 projectes que ha presentat l'ajuntament de Figueres per ser finançats pel pla Zapatero. Aquestes obres sumen un import de 7.276.872 euros i ocuparan 112 persones. Entre les obres destaquen les reformes en els complexos esportius municipals (com els nous vestuaris de la graderia de l'estadi de Vilatenim), el projecte d'urbanització de l'encreuament Pujada del Castell amb el carrer Tramuntana, i la millora de la seguretat a la Ronda Sud.

Blanes impulsarà una desena d'actuacions, entre les que destaca la pavimentació i millora de serveis del carrer Jaume I (2.582.454,56 euros) i del carrer Saguer (1.246.478,58 euros). Pel què fa a les opcions de Salt, de les vint propostes aprovades, destaquen la segona i tercera fase de la renovació de l'enllumenat públic del passeig dels Països Catalans (556.992,40 euros) o la reurbanització del tram del passeig Josep M. Folch i Torres, entre els carrers Rafael Masó i Dr. Ferran (539.817,39 euros), així com la reforma i ampliació de la casa de la vila (555.537,44 euros). A Olot, per la seva banda, el fons finançarà 19 projectes, com la renovació de les voreres i la construcció d'un nou col·lector a l'avinguda dels Reis Catòlics (1.360.988,97 euros).

Tres plantes d'aparcament per a Palafrugell

L'ajuntament de Palafrugell preveu construir un nou aparcament al nucli costaner de Calella, projecte que té un pressupost de 1.983.341,99 euros i que esdevé l'actuació més important del municipi, ja que absorbirà més de la meitat de la subvenció, que suma un total de 3.800.000 euros. L'aparcament, que compta amb una superfície de 3.635 metres quadrats dividits en tres plantes, comptarà amb 226 places.

Dels onze projectes aprovats a Lloret de Mar, destaquen, per la seva inversió, l'ordenació del parc de Can Xardó (2.073.384,46 euros) i la renovació i millora de la xarxa de transport d'aigua potable des del dipòsit del Vilar fins a la urbanització Lloret Verd (1.012.217,73 euros). Sant Feliu de Guíxols té dotze actuacions en cartera, entre les quals hi ha la renovació de la xarxa d'abastiment d'aigua potable de Vilatargues i la millora de la urbanització, que amb 1.643.820,10 euros, és la més important.

Noves adjudicacions

El Ministeri d'Administracions Públiques va efectuar el passat dia 2 d'abril un lliurament de fons a 9 municipis de Girona, per 2.147.529,769 euros, corresponents a 20 projectes que seran finançats pel Fons Estatal d'Inversió Local. Amb aquesta quantitat, el Ministeri ha transferit fins ara un total de 13.569,67 euros a 50 municipis de la província per finançar 169 projectes. L'import correspon al 70% del pressupost d'adjudicació d'aquests projectes, que ocuparan a 1.346 persones. La quantitat restant serà abonada en finalitzar l'obra.

Entre els darrers projectes autoritzats, en destaquen dos a la capital, que han rebut 324.536,373 euros per a la supressió de barreres arquitectòniques a la sortida de l'escola bressol Baldufa i la renovació de l'enllumenat d'un tram del carrer Santa Eugènia.

A més, s'han transferit 1.325.637,42 euros per a l'estadi d'atletisme del sector Sant Roc, a Olot, i 143.541,17 euros a Sant Hilari Sacalm per portar a terme l'adequació de la segona planta de la Casa de Cultura. Els altres municipis gironins que han rebut fons en el darrer lliurament són Cabanelles, Espinelves, Pontós, Sant Martí Vell, Tossa de Mar i Vall-llobrega.

http://www.lamalla.cat/infolocal/girona/article?id=253860

Sky

April 11th, 2009, 04:46 PM

Bracons fa créixer a Olot la por del 'model Cerdanya'

• Partidaris i detractors del túnel temen la massificació urbanística de la zona

• L'allau de visitants posa a prova la capacitat dels negocis de la zona

¿Una oportunitat de negoci o un perill per al paisatge i l'estil de vida de la Garrotxa? En un costat, els partidaris del flamant túnel de Bracons, que no només hi veuen una excel.lent via de comunicació, sinó el trampolí necessari per al desenvolupament econòmic de la zona. A l'altre, els escèptics, els que consideren que la nova infraestructura pot comportar conseqüències perjudicials per a la idiosincràsia de la comarca. Al mig, com a punt coincident, el temor que l'eix Vic-Olot comporti un futur similar "al que va suposar el túnel del Cadí" per a la Cerdanya. Tots rebutgen "l'augment descontrolat de les urbanitzacions, la massificació turística i l'esbojarrada destrucció de terrenys rurals".

Barcelona s'ha situat de cop i volta a una hora i quart d'Olot. El temps perfecte per fer créixer amb més ímpetu la temptació de la segona residència i de la destinació de cap de setmana. Encara s'ha de veure el comportament que adoptin els "pixapins", els de "Can Fanga" o els "camacos" i la permissivitat que tinguin davant ells i davant l'especulació empresarial les diferents administracions.

"Afortunadament, la crisi econòmica actual i l'esclat de la bombolla immobiliària han frenat l'urbanisme desmesurat --assegura Raül Valls, portaveu de la plataforma Salvem les Valls--. No obstant, això no vol dir que d'aquí a 10 o 15 anys torni la febre de la construcció. Per aquest motiu, nosaltres estarem atents davant qualsevol possible canvi dels usos del sòl, especialment a la Vall d'en Bas".

"CASES DE CARTRÓ-PEDRA"

Precisament, a la Vall d'en Bas és on els escèptics amb Bracons troben el primer exemple del que no volen que passi. Es tracta de la urbanització de Can Trona. "Allà s'hi han construït una trentena de vivendes que intenten imitar la típica casa de la Garrotxa però que en realitat semblen de cartró-pedra. Això representa el model de creixement que no volem", critica el portaveu de Salvem les Valls. "Al costat d'una carretera hi acaben apareixent gasolineres, hotels, urbanitzacions i tota mena d'establiments que porten a l'aparició d'altres. El cas més paradigmàtic és el túnel del Cadí a la Cerdanya", alerta Valls.

¿Estem parlant de la por a una nova Marina d'Or o un Gran Scala Els Monegres? No. No és qüestió que tots els arbres es canviïn per fanals i que tota la terra es converteixi en asfalt. "El que passa és que construir 30 cases a la Garrotxa té el mateix impacte que edificar 1.000 vivendes a Barcelona", reflexiona Valls, que adverteix que les modificacions urbanístiques podrien revolucionar també les relacions socials. "I no ho diem per un afany de mantenir com en un museu aquests estils de vida. Vista la fallida del sistema socioeconòmic actual, potser és el que ara es té a la Garrotxa el que s'haurà de recuperar".

DINÀMICA IMPARABLE

Com Valls, el coordinador del sindicat Unió de Pagesos en aquesta comarca, Lluís Sunyer, insisteix en el valor de les terres que travessa (i travessarà) el túnel de Bracons. "Els de la Vall d'en Bas són els terrenys més fèrtils de tota la Garrotxa. I si ara ja estan afectats, d'aquí un temps encara estaran pitjor".

"La crisi econòmica actual és un tap, però la inèrcia constructora i especulativa són imparables", afegeix Sunyer. "Coneixem l'experiència d'altres comarques. El sector agrari sempre és el primer sacrificat per aquestes infraestructures. A més, per nosaltres, la plana de Vic ja està integrada a l'àrea metropolitana de Barcelona i ara aquest fenomen ens arriba aquí. Augmentaran els visitants i això farà que alguns empresaris, sense pensar que estan matant la gallina dels ous d'or, que és la nostra tranquil.litat i el nostre paisatge, intentin multiplicar l'oferta, perquè amb el que hi ha ara no poden cobrir tanta demanda", es queixa aquest agricultor.

UNA DOTZENA D'HOTELS

Aquest últim apunt de Sunyer guarda certes similituds amb el que expressen els propietaris d'alguns negocis d'Olot, Joanetes i la Vall d'en Bas. "L'eix Vic- Olot no ha sigut flor d'un dia. De tota manera, no ens hem preparat prou per poder absorbir la quantitat de turistes que poden arribar", es queixa un empresari. "Els comerços no s'han espavilat prou", engega un altre.

A part dels restaurants --que el cap de setmana passat ja van quedar desbordats-- i de les activitats de temps lliure, és en l'aspecte de l'allotjament on sorgeixen les incerteses més grans. En tota la Garrotxa hi ha 12 hotels (cap d'ells amb més de 100 habitacions), als quals s'hi ha de sumar els dos centenars de cases rurals, cosa que dóna un saldo total que no arriba a 4.000 llits. ¿Es tracta d'una xifra suficient? Ho dirà el comportament dels visitants, molts dels quals podrien decidir viatjar a Olot només per dinar i tornar a casa a la tarda.

"ESTEM PREPARATS"

El president de l'Associació d'Hostalatge de la Garrotxa i vicepresident de Turisme de la Garrotxa, Gerard Xifra, rebat tots aquests dubtes. "Tenim els mecanismes necessaris per cobrir la demanda. El túnel de Bracons ha acabat amb la fama que teníem de ser una comarca tancada. Ens ha posat a la primera fila del mapa turístic, però estem preparats per afrontar-ho", afirma, i recorda després la defensa mediambiental que s'exerceix des de les entitats que representa. "Tant el sector públic com el privat ens basem en la Carta Europea de Turisme Sostenible. Conservar el territori i donar suport al sector primari és clau perquè tots hi sortim guanyant. Si convertim això en una nova Cerdanya, perdrem el nostre fet diferencial", conclou.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=602672&idseccio_PK=1021

Sky

April 26th, 2009, 06:12 PM

Girona manté l'aposta de tirar a terra el viaducte del tren

• L'ajuntament creu que són inviables usos alternatius com volen els enginyers

La decisió està presa. L'Ajuntament de Girona està decidit a enderrocar el viaducte ferroviari que des de fa 35 anys travessa la ciutat, sempre que l'Estat compleixi la promesa inicial que es farà càrrec de les obres. El tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme, Joan Pluma (PSC), i el portaveu de CiU, Carles Puigdemont, van coincidir que no hi ha marxa enrere i van desestimar la petició dels enginyers, que qüestionen ara la conveniència de demolir aquest enorme pont de formigó. Els tècnics diuen que és car i que pot tenir altres usos.

"No tindrem una altra oportunitat com aquesta per reordenar la ciutat i eliminar aquesta barrera que la divideix per la meitat", va assenyalar el portaveu del principal partit de l'oposició. El mateix opina Pluma, que considera que la infraestructura no té cap utilitat i que, si se n'hi busca alguna, requerirà unes inversions molt altes per construir- hi accessos, conservar-la i adequar-la al nou ús.

El debat sobre el pas elevat ha tornat a obrir-se els últims dies arran d'una proposta de la Taula de l'Enginyeria de Girona. Els tècnics reconeixen que la infraestructura és lletja, però afirmen que demolir-la (una vegada s'hagi construït el túnel del tren convencional) és car i gairebé no aporta avantatges. Ben al contrari, estimen que hi ha alternatives que permetrien treure'n profit. La petició ha sortit a la palestra dies després que el ple municipal aprovés per unanimitat una moció en què s'insta el Govern a sufragar- ne l'eliminació.

L'EXEMPLE DE PARÍS

"Només demano als polítics que abans de decidir sobre l'enderrocament visitin la Promenade Verte de París, que aprofita una via antiga que anava a l'extraradi i que s'ha convertit en una atracció turística", va insistir ahir Josep Maria Bosch, vocal del Col.legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports a la taula que agrupa els quatre col.legis d'aquests professionals.

Bosch adverteix que enderrocar el viaducte costarà diversos centenars de milions, suposarà una gran mo- lèstia per als veïns i només servirà per recuperar l'espai que ocupen els pilars. Els enginyers consideren que la plataforma es podria utilitzar com a zona de vianants i carril bici, cosa que permetria "una contemplació privilegiada de la ciutat". Diuen que aquesta via verda es podria completar amb equipaments destinats a l'oci, com taules de ping-pong, pistes de skate board o escenaris per a concerts a l'aire lliure a la zona més ampla, que coincideix amb el lloc que ara ocupa l'estació.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=606417&idseccio_PK=1049

Sky

May 4th, 2009, 11:00 PM

Girona "posarà al dia" les façanes de l´Onyar 25 anys després de la primera gran reforma

• Les obres s'allargaran "dos o tres anys" i l'alcaldessa negocia una subvenció amb la Generalitat

L'operació d'endreça de les façanes del riu Onyar es tornarà a repetir 25 anys després. L'alcaldessa de Girona, Anna Pagans (PSC), va anunciar ahir que "les cases són conegudes arreu del món però necessiten una posada al dia".

L'Ajuntament té un estudi detallat de la situació de les 83 façanes de la riba est i ara han de contactar amb els propietaris per començar a planificar els treballs. Pagans ja ha anunciat que en aquesta nova reforma també hi col·laborarà la Generalitat, com ja va passar el 1983. La intervenció integral inclourà en aquesta ocasió les façanes de la riba oest, tot i que encara no s'ha fet la catalogació.

Pagans va recordar que "va ser una gran operació que es va fer als anys 80 que va poder donar una restauració profunda". "Va ser una gran obra ja que aquesta imatge és coneguda arreu del món i és una de les imatges que pot vendre la ciutat de Girona", va remarcar.

Pagans va concretar que s'ha fet un estudi de l'estat de conservació de les façanes del sector est del riu, a càrrec de l'arquitecta municipal Rosa Cànovas. "S'han analitzat els revestiments de la façana, els seus elements i les instal·lacions que hi ha. Tot s'ha estudiat finca per finca i algunes tenen parts més deteriorades que altres i n'hi ha que estan millor que d'altres", va indicar.

Segons l'estudi dels 83 immobles de la riba est, s'indica que cal repintar tretze façanes i indica que l'arrebossat de 70 edificis es troba en estat deficient. El dictamen marca actuar sobre 43 cornises, 28 balcons, substituir la part de fusteria de 61 edificis. En 56 dels immobles s'haurien de canviar les persianes .

Pagans ja va advertir ahir que "no serà un procés curt i en dos o tres mesos tindrem aquest estudi traslladat amb números". Un cop es tingui el pressupost , "volem treballar conjuntament amb els propietaris", va explicar la màxima autoritat municipal.

L'estudi de la riba oest

L'Ajuntament ja està treballant amb l'estudi de la riba oest. En l'anterior reforma, aquest sector va quedar per fer, però les cases noves s'han anat rehabilitant, s'ha incorporat la carta de colors. "No queden massa fora del conjunt, però en queden algunes", va aclarir Pagans.

L'Ajuntament no preveu que es treballi simultàniament en les dues ribes i per la seva antiguitat, el sector est es farà primer. L'alcaldessa de Girona ha remarcat que el procés s'allargarà entre dos o tres anys i, per això, és necessari establir un calendari.

http://www.emporda.info/secciones/noticia.jsp?pRef=2008052700_7_18592__Girona-Girona-posar-faanes-lOnyar-anys-despres-primera-gran-reforma

Vilarrubla

May 4th, 2009, 11:22 PM

La meva façana també s'hauria de fer-hi algun retoc, quan vindran a catalogar-ho? XD

Sky

May 5th, 2009, 03:43 AM

Foment finançarà l'auditori de Figueres

L'ajuntament va anunciar ahir que Foment sufragarà la conversió del convent dels Caputxins en un auditori modern amb capacitat per a 300 espectadors, destinat a espectacles de petit i mitjà format. El tinent d'alcalde Pere Casellas va dir que el departament inclourà els 2 milions d'euros de l'obra en la partida dedicada a l'1% cultural.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=609657&idseccio_PK=1049

Sky

June 19th, 2009, 03:47 PM

El nou edifici de la Generalitat, obert abans de Setmana Santa

• Carod afirma que les obres han entrat 'en la seva fase final' i que els primers treballadors arribaran a principis de l'any vinent

El vicepresident del Govern, Josep Lluís Carod-Rovira, ha afirmat aquest divendres –durant una visita d'obres- que el nou edifici de la Generalitat a Girona estarà plenament operatiu abans de Setmana Santa. Carod ha explicat que l'edifici acollirà pràcticament la totalitat dels departament del Govern que fins ara estaven repartits a diferents punts de la ciutat i que això suposarà una avantatge pels ciutadans. També ha detallat que hi treballaran 850 funcionaris i que la Generalitat s'estalviarà 1,3 MEUR en lloguers un cop quedin buits els 26 edificis que actualment ocupa. L'edifici ocupa 30.754 metres quadrats.

L'edifici està situat a l'antic hospital Santa Caterina i, a banda de recuperar aquest edifici, s'ha fet un altre d'adjunt de nova construcció. Un gran pati amb magnòlies banda a banda són la porta d'entrada de la nova seu. Un pati que conserva els gravats i l'estètica antiga de l'hospital, que ha estat reformada. Els dos edificis, l'antic i el nou, estan connectats interiorment i s'han distribuït els espais per encabir tots els treballadors.

S'hi traslladaran tots els departament de la Generalitat menys els de Cultura, Justícia i l'Agència Catalana de l'Aigua que continuaran al Palau Solterra, al carrer Ciutadans. Al nou edifici també hi haurà una oficina d'informació ciutadana, la Llibreria de la Generalitat, una Oficina de Turisme i una Oficina de Denúncies dels Mossos d'Esquadra.

El vicepresident del Govern ha afirmat que les obres han entrat 'en la seva fase final' i que els primers treballadors arribaran a principis de l'any vinent. 'Tenim la voluntat de convertir l'edifici en un lloc útil pels ciutadans', ha afirmat Carod que ha dit que Girona ha estat pionera en reagrupar tots els serveis del Govern en un sol edifici. Un model que, segons ha dit Carod, ja s'està intentant aplicar de manera similar a altres punts de Catalunya.

El vicepresident també ha dit que serà 'tot un repte' el trasllat de 850 treballadors i tot el material i que caldrà 'adaptar-se als nous hàbits'. Només el pressupost per la posada en funcionament de l'immoble i la distribució entre els diferents departaments de les despeses d'instal·lació, reposició i funcionament del nou edifici ja s'enfila fins als 4.840.000 euros.

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009061900_3_339141__Comarques-edifici-Generalitat-obert-abans-Setmana-Santa

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/e474dac4.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/fe39f0f6.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/f5ebf2d3.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/6dfbbf2a.jpg

Sky

June 29th, 2009, 12:38 PM

VT5a06FHpMk

Se sent fatal, ho sento. :bash:

Bé, no, és culpa dels ganyans* de l'ACN. xD

*La paraula m'agrada massa com per no adaptar-la al català.

Confide

June 29th, 2009, 01:19 PM

L'estació de l'AVE de Girona se sap com serà? Soterrada, no? hi ha renders..?

Antoi

June 29th, 2009, 03:06 PM

^^De l'estació de tren (AVE i convencional, seran la mateixa) només se sap com serà la part subterrània. De la part de dalt... ni mu. Es va dir que es volia un projecte singular, però vaja, eren desitjos de l'Ajuntament. Al final segurament es faci un volum quadrat i apa.

Confide

June 29th, 2009, 03:23 PM

Però se sap si aprofitaran per fer-hi oficines o només serà un vestíbul de l'estació i prou?

Antoi

June 29th, 2009, 07:04 PM

Estació i "Tiendas de la estación" i poca cosa més, una mica el que hi ha ara.

Confide

June 29th, 2009, 10:56 PM

^^ :ohno:

Sky

September 5th, 2009, 06:00 PM

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/be670805.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/bb1050cd.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/762dcc37.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/e89e2816.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/1cbbc5f0.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/0f1fa8c8.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/450f933a.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/99a359a4.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/9758133e.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/a67712a0.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/e11cc1ef.jpg

Izo

September 18th, 2009, 12:21 PM

La runa extreta del Club Med servirà per fer una marina seca a Roses

La Gestora de Runes de la Construcció (GRC) ha començat a transportar fora del Parc Natural del Cap de Creus els 40.000 m³ de runa procedent de l'enderroc dels antics bungalous. Una de les destinacions d'aquesta runa serà la construcció d'una marina seca a Roses que, segons l'alcaldessa d'aquest municipi, Magda Casamitjana, és promoguda per un particular i està prevista a l'entrada de Santa Margarida. L'alcalde de Cadaqués, Joan Borrell, va concretar que estan circulant entre cinc i sis camions al dia, però que no es veu un pas continu d'aquests vehicles.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/82074-la-runa-extreta-del-club-med-servira-per-fer-una-marina-seca-a-roses.html

Izo

September 18th, 2009, 01:10 PM

El nou Museu Arqueològic de Banyoles donarà més importància al fons de l'edat mitjana
Ahir van presentar l'avantprojecte arquitectònic, de Moner, Callís i Riera

El Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, que fins ara ha posat l'accent en els materials de la prehistòria, quan s'hagi reformat i ampliat donarà també molta importància a l'edat mitjana, per així poder explicar millor la història de la ciutat. Ho va avançar ahir l'arquitecte Jeroni Moner, coautor de l'avantprojecte arquitectònic juntament amb Josep Callís i Marc Riera. En els pròxims dies començaran les obres, que tenen un pressupost d'uns 4,6 milions d'euros i s'executaran per fases.

Moner i Riera, juntament amb la regidora de Cultura, Núria Carreras, van presentar ahir al vespre a la sala d'actes del museu –en un acte públic al qual van assistir una trentena de persones– l'avantprojecte arquitectònic de la reforma i ampliació del Museu Arqueològic.

La conservació de l'estructura de l'edifici (d'origen medieval, havia estat seu de la Pia Almoina) ha estat un dels criteris bàsics a l'hora d'afrontar la reforma, va remarcar Moner.

Amb fort contrast amb les parets de l'edifici històric, es construirà a l'actual pati una nova peça en forma de cub i de parets llises, destinada a sala d'actes –amb capacitat per a unes 80 persones– i a fer-hi tallers escolars. Per tal de no superar les alçàries de la Pia Almoina i la muralla medieval veïna, aquest annex serà parcialment subterrani. Just entre el cub i l'edifici medieval, al carrer de la Pia Almoina, s'hi practicarà la nova entrada principal, en substitució de la que s'ha utilitzat sempre, a la plaça de la Font.

Elaborat a partir del que marca el projecte museològic redactat per Pere Castanyer, l'avantprojecte arquitectònic preveu la reordenació dels espais interiors, aprofitant els edificis veïns de Can Paulí i Can Xueta. A la planta baixa hi haurà la botiga, les exposicions temporals i el centre de documentació. A la primera planta està previst instal·lar-hi l'exposició permanent, i a la segona, els despatxos, una sala de reunions, una altra per a investigació i un espai per a la recerca.

A la recerca de finançament
Dels aproximadament 4,6 milions que es calcula que costarà tota la reforma i ampliació del museu, l'Ajuntament de Banyoles té assegurats 400.000 euros que aportaran el Ministeri de Cultura, la Generalitat (a través de l'1% cultural) i el mateix consistori. Aquesta quantitat dóna per fer la primera fase (la construcció dels nous magatzems a Can Xueta, que començarà d'aquí a pocs dies) i la segona. Per cobrir la resta s'haurà de continuar negociant amb les administracions superiors. La regidora va assegurar que les converses amb l'Estat, la Generalitat i la Diputació són bones, i va mostrar-se confiada que es podrà anar cobrint tot el cost. «Sent optimistes, s'acabarà en quatre anys i sent pessimistes, en vuit», va calcular Carreras.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/82206-el-nou-museu-arqueologic-de-banyoles-donara-mes-importancia-al-fons-de-ledat-mitjana.html

Izo

October 5th, 2009, 04:48 PM

La piscina coberta municipal fa aigües
Els ajuntaments es veuen obligats a reduir-ne els projectes per poder tirar-les endavant

http://www.elpunt.cat/imatges/21/39/alta/780_008_2139832_d124ce43224d9b11ed423f1d69ff9667.jpg

La Mancomunitat de Palamós, Calonge i Vall-llobrega ha estat l'última que ha decidit reduir el cost del projecte de la piscina coberta, que ha passat de 7 a 4,8 milions d'euros. Abans, ja van actuar en aquest mateix sentit d'altres municipis, com ara Torroella de Montgrí i Cassà de la Selva, que dissabte va posar finalment la primera pedra de la instal·lació. Mentrestant, hi ha altres projectes amb problemes per tirar endavant: el cas més greu és el de Tossa de Mar, encara que se'n preveu complicacions econòmiques en d'altres, com ara a Anglès, o amb la piscina que fan a Santa Coloma de Farners. Esports de la Generalitat són conscients de la manca de rendibilitat d'aquest equipament i es planteja destinar els ajuts a d'altres infraestructures, com ara els pavellons.

http://www.elpunt.cat/imatges/27/88/alta/780_008_2788099_859d2894a94b5f29a1bd8acfef265a05.jpg

La piscina de Palamós, Calonge i Vall-llobrega tenia un pressupost inicial de més de 7 milions d'euros i hauria d'haver tingut uns 2.500 socis per fer-la rendible. Però, ara, davant la crisi, s'ha replantejat el projecte, amb un cost de 4,8 milions d'euros i uns 1.200 socis. «Ara és més factible i més real», va afirmar Joan Gea, responsable de projectes estratègics de l'Ajuntament de Palamós. La nova proposta representa un 5% del total de la població dels tres municipis. Ara tot està pendent que se solucioni el tema dels terrenys, que es troben a Calonge, encara que prop de la vila de Palamós, per finalment tirar-la endavant. Gea descarta renunciar a la piscina, que és l'equipament «més reclamat» pels palamosins.

Per fer front a la construcció de la piscina, la mancomunitat compta amb ajuts de la Diputació de Girona i d'Esports de la Generalitat, de prop d'un milió i mig d'euros. Tot i això, Josep Saguer, delegat d'Esports a Girona, va explicar que la mancomunitat ha renunciat a la subvenció. Gea, però, recorda que els calen els ajuts per poder-la executar.

Qui també ha renunciat a la subvenció d'Esports és Blanes, per poder fer la piscina dins el complex de ciutat esportiva, als afores de la vila. Les dues renúncies, segons Saguer, vénen condicionades per la impossibilitat de tenir la piscina abans del 2011, que és el termini del conveni de subvencions, que inicialment ja acabava el 2008.

Qui sí que encara manté la subvenció, que puja a uns 800.000 euros, és el projecte de piscina de Lloret, on es preveu fer-ne una d'olímpica –50 metres de llargada–, la primera de la demarcació. L'Ajuntament, però, s'ha vist obligat a refer el projecte, mirant de fer-lo en dues fases, ja que el concurs va quedar desert. El projecte puja a prop de 18 milions d'euros. «El fem en dues fases, per fer-lo més accessible econòmicament», va dir el regidor d'Esports de Lloret, Ivan Tibau.

Pel que fa a execucions, actualment en fan una a Santa Coloma de Farners, amb un cost de 7,4 milions d'euros, i que podria entrar en servei a principis del 2010. Caldrà veure com afecta aquesta nova infraestructura a les altres dues piscines cobertes municipals de la Selva –a Anglès i Sant Hilari–, el nombre de socis de les quals es reduirà.

Des d'Esports es diu que cal una població d'unes 20.000 persones en un radi de 10 a 15 quilòmetres perquè la piscina –sempre considerant que es tracta d'un complex esportiu, amb gimnàs, sala de condicionament físic, etc.– sigui rendible. I aquest és el gran problema que ha trobat la piscina de Tossa, la qual és tinguda per tothom com l'exemple del que no s'ha de fer.

Actualment, no rutlla tampoc la piscina de Sant Feliu de Guíxols, que només va ser rendible els dos primers anys. Ara, davant del desè aniversari, l'Ajuntament vol canviar d'empresa. Per contra, una piscina que constitueix un exemple a seguir és la de Palafrugell, de la qual es diu que és de les poques rendibles a la demarcació.

En aquesta línia, l'anterior Ajuntament de Torroella en va voler fer una de semblant, que hauria costat 5,1 milions d'euros. L'actual govern, però, ha aturat el projecte, indemnitzant l'empresa adjudicatària amb 100.000 euros, i s'ha plantejat fer-ne una de més econòmica: una piscina descoberta que a l'hivern es pugui cobrir. Esports defensa també aquesta idea, atès l'alt cost de les cobertes.

Tres condicions
Per aconseguir una subvenció d'Esports de la Generalitat, cal complir tres condicions: ser propietari dels terrenys o obtenir-ne una cessió durant 25 anys; que la finca tingui la qualificació d'equipament o equipament esportiu –que ha estat el problema de la piscina de la Mancomunitat de Palamós, Calonge i Vall-llobrega–, i hi ha d'haver l'informe favorable sobre el projecte. La subvenció de la Generalitat pot ser de prop d'un milió d'euros. El problema que, a més del cost del projecte, també cal tenir en compte és el manteniment. Així, la majoria d'ajuntaments aposten per externalitzar el servei, especialment quan són macroprojectes, com ara els casos de Vilafant, la segona de Figueres o la de Sant Joan de les Abadesses. La piscina de Roses, inaugurada fa 3 anys, encara no té beneficis, mentre que la de l'Escala, estrenada fa 6 anys, s'autofinança.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/13-serveis/87582-la-piscina-coberta-municipal-fa-aiguees.html

Izo

October 6th, 2009, 01:16 PM

Un concurs d'idees definirà com serà el nou sector residencial del Pont Major on ara hi ha la fàbrica Boadas
Es calcula que a final de l'any que ve ja es coneixerà l'ordenació del sector

http://www.elpunt.cat/imatges/27/88/alta/780_008_2788155_684ba1901c64269dea0c494b962a579e.jpg
La façana de la fàbrica Boadas a tocar de la carretera del Pont Major de Girona

Un concurs d'idees servirà per definir com es farà la transformació de l'espai que ara ocupa la fàbrica d'embotits Boadas del Pont Major de Girona en zona residencial. L'empresa propietària serà l'encarregada de fer un concurs d'empreses restringit, però la definició de les bases tindrà la participació de l'Ajuntament i també dels veïns del barri. L'àrea d'urbanisme espera que a final del 2010 ja s'hagi tancat el procés i es conegui la tipologia i ordenació de tot el sector.

La fàbrica de pernils Boadas ocupa actualment un terreny de 27.146 metres quadrats, que són els que centraran el concurs que servirà per definir el futur d'aquesta gran parcel·la. El regidor d'Urbanisme, Joan Pluma, va avançar la voluntat dels propietaris «de fer un concurs restringit per a unes cinc empreses perquè presentin les seves propostes d'actuació en aquest sector del barri». Pluma garanteix que l'acord amb l'empresa és que l'Ajuntament pugui participar de manera activa en les bases d'aquest concurs per definir de mutu acord com es transforma en zona residencial. L'equip de govern vol, a més, que els veïns del barri del Pont Major puguin també participar en l'elaboració del projecte d'aquesta zona.

El pla urbanístic d'aquesta zona té els seus orígens a l'any 2007 i la previsió en aquell moment era que en aquest sector es poguessin fer entre 360 i 380 pisos. Un dels objectius del pla era disposar de noves zones verdes i espais lliures d'aprofitament per al barri. Per aquest motiu, hi ha la voluntat que els veïns puguin aportar les seves peticions en aquest projecte important per a la transformació del barri.

La previsió és que el concurs amb les empreses que s'escullin es faci al llarg del 2010 i que al final de l'any que ve ja es disposi de com s'acabarà ordenant tota la parcel·la. La façana de la fàbrica Boadas s'ha repintat fa poc i és que l'acord amb l'Ajuntament era que l'empresa disposava de cinc anys per traslladar-se.

Sense pisos a la presó
El projecte urbanístic del sector de la fàbrica Boadas és avui dia més important que quan es va començar a preveure. El motiu és el canvi d'ús que s'ha efectuat als terrenys de l'actual presó, que inicialment també s'havien de destinar a zona residencial. Finalment, però, la petició de la Generalitat de fer-hi un centre penitenciari per a reclusos en règim obert ha fet avortar aquell projecte. Per això, pel barri la transformació urbanística de l'empresa Boadas suposa una oportunitat important per fer-hi zones verdes i espais lliures que permetin ajudar a la cohesió social. També es preveu fer pisos en una parcel·la de la destil·leria Gerunda.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/88871-un-concurs-didees-definira-com-sera-el-nou-sector-residencial-del-pont-major-on-ara-hi-ha-la-fabrica-boadas.html

Izo

October 6th, 2009, 02:05 PM

La conversió en pisos de les naus del carrer Barcelona de Girona començarà a mitjan 2010
L'Ajuntament preveu que el juliol de l'any que ve s'hauran fet els canvis necessaris per començar el projecte urbanístic

http://www.elpunt.cat/imatges/27/95/alta/780_008_2795601_0969a44f1df31997dd2f7f7f9caff25d.jpg
Ferreteria Puig s'ha traslladat fa poques setmanes i ha deixat lliure les naus a la carretera Barcelona.

El gran projecte de reurbanització que permetrà reconvertir la zona de naus industrials del carrer de Barcelona de Girona en zona residencial ja té un primer calendari. L'Ajuntament de Girona ha informat l'empresa promotora, Grup Gaudir, que per la seva banda compta que haurà aprovat tots els canvis de planejament el mes de juliol de l'any que ve. La firma promotora d'aquest gran projecte urbanístic, que transformarà l'entrada sud de la ciutat de Girona, manté el propòsit que sigui una realitat, malgrat la crisi econòmica i del sector de la construcció. De fet, les empreses de la zona que es van vendre els terrenys van deixant les naus del carrer de Barcelona, ja que l'acord els donava fins a final d'any per abandonar l'emplaçament.

Un dels projectes urbanístics més importants que es desenvoluparan a Girona en els pròxims anys continua endavant. Així ho confirma l'Ajuntament de la ciutat, que fa poques setmanes va establir el calendari que seguirà el projecte. El tinent d'alcalde d'Urbanisme, Joan Pluma (PSC), ha confirmat que el consistori treballa amb la voluntat d'haver executat i aprovat tots els tràmits i canvis de planejament l'estiu de l'any que ve. De fet, l'equip de govern ha fet aquesta previsió de calendari després que li ho sol·licités l'empresa Desarrollos Inmobiliarios Fluvià, que pertany al Grup Gaudir.

El projecte preveu reurbanitzar tot l'espai que hi ha entre Hipercor i la gasolinera de la firma Repsol que hi ha a l'entrada del carrer de Barcelona. El consistori es mostra satisfet que l'empresa promotora tiri endavant el projecte, especialment pel context de crisi econòmica actual, per la importància que representa per a la ciutat el projecte per renovar aquesta entrada a Girona.

A partir de l'estiu del 2010, l'empresa constructora podria iniciar l'enderroc de les naus com a primer pas per al projecte d'urbanització del sector. De tota manera, el consistori ja va concedir fa uns mesos la llicència per enderrocar l'antiga nau de l'empresa Simon, però encara no s'ha iniciat el procés per tirar-la a terra.

L'empresa promotora va tancar a mitjan any 2005 la compra de la majoria de naus d'aquest sector per poder tirar endavant aquest projecte de reurbanització. A ningú se li escapa que llavors el món immobiliari vivia un moment dolç i el creixement no semblava que hagués de tenir aturador. Algunes informacions van permetre saber que el Grup Gaudir havia obtingut finançament de Caja de Burgos per valor de 54 milions d'euros per destinar-los al projecte urbanístic de Girona.

El nou barri podrà tenir 2.000 veïns
El projecte inicial preveu la construcció d'entre 700 i 800 pisos en tot aquest nou sector de desenvolupament que s'aconseguirà gràcies a la reconversió de les naus industrials per fer-hi pisos. Tenint en compte la mitjana d'ocupació d'habitatges de la ciutat, això suposaria que a la nova zona hi podrien viure més de 2.000 veïns. Es tracta d'una xifra molt important i en una zona on la demanda de serveis és molt alta en els últims anys i que obligarà a una planificació que tingui en compte aquest creixement de població al sector sud. A més, en aquesta zona també s'hi ha de desenvolupar una de les àrees residencials estratègiques de la zona de l'Avellaneda i no gaire més lluny es farà, a la zona del Mas Marroc, una altra d'aquesta àrees per fer-hi pisos que promou el govern de la Generalitat en el sòl urbà de Girona. El consistori ja preveu la necessitat de fer alguna escola més en el sector.

Marxar abans de final d'any
Les empreses que van vendre els seus terrenys al Grup Gaudir disposen fins a final d'any per deixar les actuals naus i traslladar-se a les noves instal·lacions. Fa unes setmanes que l'empresa Ferreteria Puig ja va traslladar-se a les noves instal·lacions de Fornells de la Selva, a tocar de l'antiga N-II i on l'empresa ja disposava d'uns terrenys. El mateix camí van seguir ja fa temps l'empresa Simon de material elèctric o Codere, que es va traslladar a la nova seu al polígon de la Nestlé, dins del terme municipal de Girona. L'altra empresa que es preveu que es traslladi abans d'acabar l'any per complir l'acord amb la firma promotora de la reurbanització és la marca de cotxes Citroën, que ja està acabant les noves instal·lacions a tocar dels accessos a l'autopista dins del polígon de Margesa. En una situació semblant hi ha l'empresa Industrial Ginés, que també està acabant la seva nova nau al mateix polígon industrial en la zona límit entre Salt, Vilablareix i Girona. La rectificadora Molar Salleras i Comiró són les altres empreses que també havien anunciat que a la tardor deixarien buides les naus en virtut de l'acord. L'empresa constructora havia tancat acords amb aquests propietaris i ha anat executant els pagaments previstos dins dels terminis que s'havien acordat.

Un projecte amb el TAV
Tot i que l'any que ve puguin començar els primers treballs, una de les evidències és que l'empresa s'esperarà al final de l'obra del TAV en aquest punt de la ciutat per tirar endavant el projecte per reconvertir les naus industrials en pisos. Per això, tot fa preveure que l'empresa anirà executant el projecte amb la previsió que el 2012, any fixat per al final de l'obra del TAV, acabarà els primers pisos. L'acord amb el consistori obliga l'empresa promotora a reurbanitzar els espais que generarà en aquest punt el cobriment de la via, que ara passa a tocar d'aquestes empreses. També es preveu que la construcció dels blocs de pisos s'alenteixi en espera d'un millor moment per al sector de la construcció.

No tothom ha venut les naus
La voluntat del Grup Gaudir era adquirir totes les naus per poder desenvolupar el projecte urbanístic de la manera que li convingués, però hi ha diversos propietaris que s'hi han resistit i no han venut les seves propietats. Un dels casos és la finca de l'empresa Emicsa, on els propietaris tenen la residència just al cim del negoci, en règim de lloguer. En una situació semblant es troba la nau on va haver-hi durant un temps un negoci del grup Almansa. Tampoc no ha venut el seu terreny l'empresa Repsol, que formarà part del projecte com un propietari més, ni tampoc la Generalitat, que en aquest sector de la ciutat té un espai que utilitzen els Mossos d'Esquadra per a diversos serveis.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/88810-la-conversio-en-pisos-de-les-naus-del-carrer-barcelona-de-girona-comencara-a-mitjan-2010.html

Izo

October 11th, 2009, 09:20 PM

Lloret dissenya una reconversió turística per canviar d’imatge

• La ciutat crea un organisme per gestionar i coordinar el turisme de negocis
• L’any que ve ampliarà l’oferta amb un teatre polivalent i el palau del casino

«Les comarques de Girona se sentiran orgulloses del Lloret que tenim i del que tindrem». Aquesta frase de l’alcalde Xavier Crespo (CiU) resumeix el gran esforç que està fent aquesta ciutat a l’hora d’obrir nous camins a la seva potent indústria turística i de millorar la vida diària dels 40.000 habitants que té mitjançant una ambiciosa reconversió. Crespo va llançar aquesta proclama durant la presentació oficial del Lloret Convention Bureau (LCB), dijous passat. A partir d’ara, aquest organisme serà l’interlocutor únic dels establiments adherits a l’hora de gestionar i coordinar l’àmplia oferta d’instal·lacions dirigides al turisme de congressos i negocis que té Lloret. Es tracta de 80 sales de reunions i d’un palau de congressos que l’any que ve es veuran reforçats amb la incorporació de dos equipaments nous: el teatre municipal, que serà una sala polivalent amb grades retràctils, i el Palau de Congressos Costa Brava, que tindrà capacitat per a mil persones i que s’ubicarà al nou casino, un edifici singular que s’està construint als jardins de l’Hotel Guitart Monterrey.

La creació del Lloret Convention Bureau respon a una inquietud dels empresaris i del govern municipal per afavorir alternatives encaminades a desestacionalitzar un sector ancorat en l’explotat model de sol i platja. L’alcalde va recordar que l’any 2004 ja es va celebrar un congrés a la localitat en què es va defensar l’opció de complementar aquesta oferta amb el turisme de negocis. «Els empresaris i l’ajuntament s’ho han pres molt seriosament i s’han fet moltes inversions. Ja tenim les infraestructures, ja hem fet la feina, ara ha arribat el moment d’agafar la maleta i sortir a l’exterior», va afirmar Crespo.

EQUILIBRI
Durant l’any passat, la ciutat ja va acollir 226 esdeveniments d’aquestes característiques, en què van participar més de 22.000 delegats. «Amb aquest nou organisme de gestió i interlocució s’uniran esforços i es podran organitzar congressos en les instal·lacions de diversos hotels si és necessari, reforçant així el gran potencial de Lloret», va explicar Rosa Maria Massó, vicepresidenta del LCB.
Amb la nova empenta del sector turístic no n’hi ha prou per reconvertir la ciutat si no va acompanyada d’allò que l’alcalde va definir com sostenibilitat social. «Es tracta de trobar l’equilibri entre les necessitats d’aquells que viuen a Lloret i les d’aquells que ens visiten. És l’única manera de ser una destinació sostenible i amb futur», va afirmar.

Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=651880&idseccio_PK=1049

Izo

October 13th, 2009, 10:40 AM

Tremolen els fonaments del pavelló
La negativa de Patrimoni pot acabar enfrontant encara més defensors i detractors pel polèmic projecte a la Devesa

http://www.elpunt.cat/imatges/18/13/alta/780_008_1813462_050d33daffcfe3c76919e4010179e3d4.jpg
El polèmic pavelló de la Devesa adoptaria aquest aspecte combinant metall, acer i fusta en la seva estructura. El projecte del nou pavelló va anar a càrrec dels arquitectes Josep Cargol i Ricard Turon.

Oposició veïnal, enfrontament polític, divisió del govern, debat ciutadà, llargs plens municipals, 150.000 euros en la redacció del projecte i 1,6 milions reservats per a la construcció de la infraestructura en els últims dos pressupostos municipals. Tot això és el que ha generat el projecte de construcció d'un pavelló al parc de la Devesa de Girona, un munt d'actuacions i reaccions que ara han quedat totes en suspens amb l'informe desfavorable del projecte per part de la comissió de Patrimoni. Aquesta darrera decisió, lluny d'apaivagar els ànims, pot acabar provocant més tensió en el govern tripartit i que s'enfrontin encara més les posicions de defensors i detractors del controvertit projecte per construir un pavelló esportiu al parc natural de la Devesa de Girona.

Ocuparia 2.000 metres quadrats de les més de 30 hectàrees del parc. Però des de fa un any el projecte per construir un pavelló a la Devesa ha capitalitzat bona part de l'agenda política. Patrimoni va rebutjar fa dues setmanes la proposta de l'Ajuntament, una decisió que arriba quan l'equip de govern s'ha gastat més de 150.000 euros en la redacció del projecte, s'han separat més d'1,6 milions d'euros dels pressupostos municipals per assumir el cost de les obres i s'havia acordat amb la Generalitat un finançament per a la construcció. Precisament, la negativa de Patrimoni podria fer que l'Ajuntament acabés perdent la subvenció si finalment la Generalitat concedia abans d'acabar l'any ajuts per a alguns projectes que havien quedat encallats.

Més problemes al govern
Si un tema ha desestabilitzat el govern tripartit de Girona ha estat el projecte del pavelló. El PSC i ERC n'han defensat sempre la construcció, mentre que ICV s'hi ha mostrat en contra. La decisió de Patrimoni de no validar el projecte provoca que les posicions s'exacerbin més. ICV està fent pressió perquè s'abandoni el projecte definitivament i es busqui un nou emplaçament; en canvi, des de les files socialistes s'aposta per recórrer contra la decisió i defensar el projecte per construir aquest pavelló. El PSC no entén que des dels altres grups es demani més protecció a la Devesa, ja que considera que el pla especial municipal és la principal garantia. La tensió generada durant tot el mandat per culpa d'aquest projecte pot acabar passant factura a la paciència d'algunes de les dues parts. La incògnita en el tripartit és què passaria si l'aprovació del projecte també evidenciés la fractura dels tres grups del govern amb un vot contrari. Algunes fonts apunten que la proximitat de les eleccions podria afavorir que acabessin sortint els ecosocialistes del govern o bé que les altres dues forces en forcessin la marxa.

Els contraris, units
Per contra, CiU i el PP, a més de la plataforma Salvem la Devesa coincideixen en la seva petició perquè el projecte s'oblidi i s'uneixin esforços per buscar un altre emplaçament per al nou pavelló, que s'hauria de construir al sector Güell-Devesa. De fet, totes les parts coincideixen en la necessitat que el barri disposi d'instal·lacions esportives.

Projecte futurista
El projecte del pavelló inclou un edifici d'11 metres d'alçada i amb un cos semisubterrani per reduir-ne l'impacte visual. L'obra es faria als antics terrenys de l'hípica, on els plàtans més propers fan entre 25 i 41 metres d'alçada. Ocuparia uns 2.000 metres de superfície, que amb els tres nivells acabaria tenint 3.222 metres construïts. El revestiment d'acer i la combinació amb metall i fusta atorguen al projecte una imatge molt futurista que es pot quedar sense futur si la decisió de Patrimoni acaba aturant el projecte.

LES FRASES

JOSEP MARIA JOFRE
regidor d'esports
«Farem un projecte de pavelló plenament integrat al parc de la Devesa»
(28/11/2005)

JOAN BOSCH
Regidor de ciu
«La Devesa és un calaix de sastre on va a parar tot el que no se sap on es pot col·locar»
(07/03/2006)

ANNA PAGANS
alcaldessa de girona
«Els protagonistes són els arbres, i el que volem és que el ciutadà s'hi senti a gust per passejar i fer-hi esport»
(12/4/2007)

«El pavelló se situarà a l'espai de l'antiga hípica i sense eliminar cap element natural ni tallar cap dels plàtans»
(15/02/2008)

JOSEP PLAZAS
Associació de veïns del güell-devesa
«L'Ajuntament de Girona està a punt de perpetrar un error històric»
(10/12/2007)

CARLES PUIGDEMONT
portaveu de ciu a Girona
«Volen construir un complex de ciment al mig d'arbres centenaris»
(10/01/2008)

JOSEP PLAZAS
Plataforma salvem la devesa
«Estem molt mancats d'equipaments i cal un pavelló al barri, però a 50 metres de la Devesa»
(18/01/2008)

ANNA PAGANS
ALCALDESSA DE GIRONA
«Fer un pavelló esportiu a la Devesa, ben fet, com s'ha de fer, sense tallar ni un arbre i sense especular és possible, el vam incloure en el pla de mandat i el vam acordar les tres forces polítiques»
(4/02/2008)

JOAN PLUMA
regidor d'urbanisme
«La crisi no és del govern, sinó d'ICV.»
(9/02/2008)

JOAN OLÒRIZ
portaveu d'icv a girona
«Continuarem oposant-nos al pavelló, però treballarem per aconseguir el màxim consens»
(12/03/2008)

CONCEPCIÓ VERAY
portaveu del pp a girona
«El pavelló no és prioritari, la ciutat té altres necessitats»
(18/06/2008)

MIQUEL SITJAR
vicepresident de la comissió de patrimoni
«El projecte no contribueix a la millora i preservació de la Devesa»
(24/09/2009

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/90743-tremolen-els-fonaments-del-pavello.html

Izo

October 15th, 2009, 07:51 PM

Girona arranjarà provisionalment el solar dels antics Maristes del Barri Vell, abandonat des de fa 30 anys
S'hi farà una zona d'aparcament, s'il·luminarà i s'actuarà en la vegetació

http://www.elpunt.cat/imatges/28/12/alta/780_008_2812689_bca5ad32a7fe3c513f56ba14d9059292.jpg
El solar que ocupaven els antics Maristes, al mig del Barri Vell de Girona, envoltat de vegetació.

L'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, va anunciar durant el ple de dimarts la decisió del govern d'intervenir de manera provisional en l'antic solar dels Maristes, situat al mig del Barri Vell i que fa molts anys que està inutilitzat i en estat de degradació. L'equip de govern vol il·luminar la zona, permetre-hi una petita zona d'aparcaments per als veïns, posar-hi mobiliari urbà i ordenar la vegetació del talús. La decisió es fa pública després que la UdG hagi retirat el projecte que hi tenia previst.

La junta de govern de la setmana passada acceptava la renúncia de la Universitat de Girona (UdG) per tirar endavant el projecte de la Facultat de Turisme, que finalment es construirà al campus universitari de Montilivi. Aquesta certificació que el projecte previst no es farà realitat ha provocat que l'equip de govern hagi previst fer-hi una actuació provisional.

Així ho va certificar Pagans en el ple municipal de dimarts, després que el grup municipal de CiU fes un prec a l'equip de govern. El regidor de CiU, Joaquim Oliva, va reclamar precisament al govern tripartit que fes un projecte per posar fi «a la degradació de fa anys de l'espai i que en faci un aprofitament col·lectiu».

El solar que ocupaven els antics Maristes és un dels últims solars urbanitzables que queden al bell mig del Barri Vell de Girona. Per aquest motiu, l'alcaldessa Pagans va voler avançar, després de la pregunta de CiU, la previsió del govern en aquest projecte. L'alcaldessa va admetre que es tractarà d'una intervenció «senzilla» per evitar que tot l'espai continuï tancat com fins ara. La intervenció per recuperar per als ciutadans aquest solar es preveu incorporar al pressupost del 2010, que és quan s'executaria aquesta millora de l'espai comprès entre els carrers Claveria i Miquel Oliva i Prat. L'alcaldessa de Girona va assenyalar de manera genèrica la intenció d'il·luminar, adequar el paviment i fer-lo uniforme per adaptar-hi una petita zona d'aparcaments per als veïns de la zona.

El projecte, que s'haurà d'executar per preveure la intervenció, també pretén actuar en el talús i la vegetació que hi ha cap a les escales del carrer Miquel Oliva. Per les paraules de Pagans, se suposa que serà un projecte amb poca inversió i que servirà per ordenar l'indret, fins que s'hi pugui desenvolupar un projecte definitiu.

De fet, la UdG havia parlat de la possibilitat d'instal·lar-hi l'Institut de Patrimoni o bé la construcció d'un aulari en una de les parts del solar que havien ocupat els maristes en el seu moment..

Esperant des del 1979
L'any 1979 es va enderrocar l'edifici del col·legi internat dels antics Maristes. Trenta anys més tard el solar encara no té un projecte clar i la majoria de les idees o previsions al respecte no s'han acabat de concretar. Quan va ser enderrocat, l'Ajuntament havia previst fer-hi una zona enjardinada, per bé que el destí final que se li volia donar no era gens clar. Les veus crítiques d'aleshores van servir per obrir un debat ciutadà, al qual va afegir-s'hi el periodista Narcís-Jordi Aragó assenyalant la possibilitat de convertir el solar en un mirador sobre el Barri Vell. La ubicació de la Facultat de Turisme semblava que donaria cara i ulls al futur d'aquest solar, l'últim del Barri Vell per urbanitzar. La decisió, però, de situar la facultat a Montilivi ha acabat fent avortar aquesta hipòtesi. A principis d'any, la universitat apuntava la possibilitat de fer-hi un espai per activitats de l'àmbit humanístic, però els problemes econòmics de totes les institucions en temps de crisi no fa preveure que aquesta previsió es faci realitat abans de l'any 2013.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/92257-girona-arranjara-provisionalment-el-solar-dels-antics-maristes-del-barri-vell-abandonat-des-de-fa-30-anys.html

Izo

October 23rd, 2009, 06:38 PM

El projecte executiu del museu Thyssen de Sant Feliu estarà al març

La mesa que ha d'aprovar l'adjudicació del projecte executiu del Centre d'Art Carmen Thyssen Bornemisza es reunirà el 5 de novembre i tot indica que l'endemà el projecte executiu ja estarà adjudicat perquè se'n pugui fer la redacció. Després d'aquest pas, es preveu que el projecte executiu estigui enllestit al març o com a molt tard a l'abril. Aquest text servirà com a full de ruta per a les futures obres que s'iniciaran al voltant del museu Thyssen al municipi. L'adjudicació del projecte executiu és el segon pas més important que farà el futur museu Thyssen a Sant Feliu en tan sols un mes. I és que a principis d'octubre es va saber que el Centre d'Art Carmen Thyssen Bornemisza rebrà 6,5 milions d'euros del govern espanyol.
Els 6,5 milions provinents de Madrid s'hauran de complementar amb una quantitat semblant que aportaran les institucions catalanes, fins a completar un pressupost total d'entre 12 i 13 milions d'euros. Albó espera que quan estigui redactat el projecte executiu les institucions catalanes hagin fet els deures i tinguin a punt la part pressupostària compromesa.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/95268-el-projecte-executiu-del-museu-thyssen-de-sant-feliu-estara-al-marc.html

Izo

November 3rd, 2009, 03:32 PM

La rehabilitació de les cases de l'Onyar de Girona començarà la setmana que ve
Es tracta de la primera fase, en què s'intervindrà en 17 de les 83 façanes del sector est i que costarà mig milió d'euros

http://www.elpunt.cat/imatges/28/47/alta/780_008_2847963_9cc024294f5ccfa34a60f43854e51601.jpg
Les obres de la primera fase afectaran les façanes est del riu Onyar, en concret, des del pont d'en Gómez fins al pont de Sant Agustí de Girona.

L'esperada rehabilitació i recuperació de les façanes de l'Onyar de Girona començarà dilluns. Després de llargues negociacions amb cadascun dels propietaris, l'Ajuntament espera començar per fi els treballs de la primera fase de les obres, que afectarà disset de les vuitanta-tres façanes del costat est del riu; en concret, des del pont d'en Gómez fins al pont de Sant Agustí. Aquesta primera fase té un cost proper al mig milió d'euros i consistirà a canviar bona part dels elements que s'han anat fent malbé i deteriorant amb el pas dels anys, des que es va fer l'actuació històrica de recuperació dels colors originals els anys 1982 i 1983. Renovar els colors, canviar persianes i cornises, i, en alguns casos, reforçar l'estructura són algunes de les actuacions previstes.

El mes de maig de l'any passat, l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, presentava l'estudi on es definia la intervenció que calia fer a les façanes de les cases de l'Onyar perquè recuperin l'esplendor i es mantinguin com una de les postals més clàssiques de la ciutat. Ha calgut, però, que passés gairebé un any i mig perquè el consistori hagi arribat a un acord amb els propietaris per establir quina serà l'aportació de cadascun dels veïns en les obres que es faran.

Passades les Fires, l'Ajuntament de Girona té previst que el dia 9 de novembre comencin els treballs, si no hi ha cap entrebanc d'última hora. El cost d'aquesta primera fase supera el mig milió d'euros i s'hi preveu una intervenció integral a la majoria d'edificis. Un informe dels serveis tècnics municipals sobre aquestes finques alertava que en la majoria dels casos l'estructura de l'edifici presenta deficiències, que amb la rehabilitació es volen solucionar.

En el projecte, en aquesta primera fase, es preveu intervenir també en diversos elements com ara els tancaments, les cornises i les persianes, que en alguns casos s'han deteriorat molt des que es va fer la intervenció integral de l'any 1983. Les obres seran a càrrec de les empreses Obres i Canalitzacions Lloret i Jaume Servosa Oliveras, amb el compromís que la rehabilitació d'aquesta primera fase s'acabi abans d'un any; és a dir, que se'n pugui estrenar aquesta primera part just abans de Fires.

Recuperar les 83 cases
La voluntat de l'Ajuntament de Girona és que la segona fase de recuperació es faci tan bon punt s'acabi la primera, per garantir una homogeneïtat de totes les façanes entre la Lleona i el pont de Pedra. Per a aquesta primera fase de les obres, el consistori ha obtingut l'ajuda de diverses administracions, que reduirà l'aportació dels propietaris. L'Institut Català del Sòl hi aporta prop de 300.000 euros, i l'Oficina Municipal d'Habitatge tramitarà ajudes de Medi Ambient que permetrien obtenir fins a un 25% més del cost dels treballs. L'import de les obres que es portaran a terme oscil·la entre 20.000 euros i 80.000, en els edificis on cal una intervenció més important.

Diverses assignatures pendents al Barri Vell
La recuperació del Barri Vell de Girona s'ha anat efectuant en les últimes dècades, però la ciutat encara té algunes assignatures pendents al centre històric. Amb la renovació de l'entorn de l'antic Santa Caterina gràcies a la recuperació de l'edifici per la Generalitat i la conversió de l'espai en la principal seu governamental, la plaça de Catalunya és dels espais que encara queden per renovar. L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va alertar fa anys que calia renovar aquesta plataforma sobre el riu Onyar per reduir el risc d'inundacions. Sembla que el projecte implicaria treure un dels suports de la plataforma per garantir un millor pas de l'aigua. Tot i això, el govern municipal sembla que no té com a prioritària aquesta actuació. El Barri Vell té encara algunes assignatures pendents més, com ara la rehabilitació de l'antic cinema Modern, que el consistori ja té embastada, i que podria començar al llarg de l'any que ve. Les eternes obres de la plaça del Pallol per fer-hi un aparcament subterrani són una altra qüestió per resoldre, ja que els veïns fa mesos que suporten les incomoditats per les obres i les restriccions de trànsit amb les obres aturades. Una altra parcel·la que cal millorar al centre històric és l'antic solar dels Maristes, respecte al qual, després de diversos projectes, encara no hi ha res definit. De moment, l'Ajuntament preveu fer-hi el 2010 una intervenció modesta, situant-hi una zona de pàrquing i posant-hi mobiliari urbà per permetre-hi l'entrada.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/99349-la-rehabilitacio-de-les-cases-de-lonyar-de-girona-comencara-la-setmana-que-ve.html

Sky

November 10th, 2009, 01:51 PM

Comença a Girona la rehabilitació de les façanes de la riba del riu Onyar

Avui ha començat la rehabilitació de les façanes de la riba est del riu Onyar, un dels indrets més fotografiats i representatius de Girona. Aquesta n'és la primera fase, i inclou les cases que van del pont d'en Gómez al pont se Sant Agustí. Es preveu que les feines conclouran abans de les fires de Sant Narcís de l'any vinent.

L'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, ha dit que ja s'està estudiant fer una rehabilitació integral també de la riba oest del riu.

La inversió global d'aquesta obra es de gairebé un milió d'euros. Els veïns es poden acollir a un conveni d'ajudes del Departament de Medi Ambient. En total està previst rehabilitar 83 façanes, i es calcula que les obres podrien durar entre 3 i 4 anys.

http://www.3cat24.cat/noticia/418356/girona/Comenca-a-Girona-la-rehabilitacio-de-les-facanes-de-la-riba-del-riu-Onyar

Izo

November 18th, 2009, 03:25 PM

La reurbanització del carrer Barcelona de Girona permetrà construir-hi un hotel
El pla de millora urbana preveu reconvertir en sòl residencial les naus industrials actuals

http://www.elpunt.cat/imatges/28/75/alta/780_008_2875580_d10c455baf7ce8c020f6d15a4f760f32.jpg
Les naus aniran a terra per permetre la transformació de tot el sector. Foto: LL. SERRAT.

La reurbanització de la zona de les naus industrials del carrer de Barcelona de Girona permetrà que s'hi pugui implantar algun hotel. Així ho preveu el pla de millora urbana de l'Ajuntament de Girona per a tot el sector. La reurbanització ha d'anar a càrrec de la immobiliària Desarrollos Inmobiliarios Fluvià, que ha adquirit bona part de les naus industrials per reconvertir-les en edificis residencials i es calcula que s'hi podran arribar a fer uns 800 habitatges. El consistori ha impulsat un concurs d'idees perquè fins a set professionals puguin aportar les seves propostes per dissenyar la nova entrada sud de Girona.

La gran transformació que ha d'experimentar la zona industrial del carrer de Barcelona de la capital gironina podrà permetre fer-hi un establiment hoteler, ja sigui un hotel, un hotel apartament o un motel. S'haurà de veure si aquesta possibilitat engresca alguna cadena d'hotels de renom per fer-hi un projecte singular, sobretot després de la presència de la cadena AC des de fa temps, l'arribada a l'estiu de la cadena Ibis i Etap i l'anunciada obertura a l'antiga plaça de toros de Girona d'un establiment de la cadena NH. Així ho recull el plec de clàusules del concurs d'idees que ha engegat el consistori per veure quin serà el disseny que es donarà a tot l'espai. El document preveu que fins a set professionals puguin participar en aquest concurs d'idees que permetrà redissenyar l'entrada sud de la ciutat de Girona. El pla d'actuació preveu intervenir en més de 55.000 metres quadrats de l'àmbit, però un 40% ha de ser reservat per a sòl públic i un 10% ha de servir per situar-hi equipaments públics necessaris per al desenvolupament del nou sector. Això fa que l'espai d'urbanització sigui d'uns 20.000 metres quadrats.

La previsió que ha fet l'Ajuntament de Girona és que en aquest espai d'actuació s'hi puguin situar uns 800 pisos. Els responsables d'Urbanisme de l'Ajuntament de Girona han assegurat que la previsió és que a l'estiu del 2010 puguin començar els primers treballs, ja que el consistori compta haver acabat tots els tràmits urbanístics que cal superar per fer realitat aquesta nova urbanització. El disseny guanyador tindrà un premi de 120.000 euros per desenvolupar el projecte.

L'operatiu especial ja té el vistiplau de Treball
L'operatiu especial que s'ha de muntar per canviar les tapes del clavegueram per la presència de l'amiant a sota el paviment del carrer Barcelona de Girona va rebre ahir al matí el vistiplau dell Departament de Treball. La presència d'aquest material altament tòxic obliga que les empreses acreditades presentin un pla de treball que mostri que es compliran totes les garanties per garantir la seguretat de tots els professionals que facin els treballs, així com per als ciutadans. Inicialment, l'empresa responsable dels treballs havia anunciat ahir a l'Ajuntament de Girona que ahir de matinada començaria els treballs previstos, però finalment s'han ajornat fins avui al vespre si no hi ha cap més contratemps de darrera hora. La previsió és començar en el sector de la plaça Marquès de Camps i segons el pla de treball es preveu canviar les primeres sis tapes en una nit.

Els treballs començaran a les deu de la nit i duraran fins a les cinc de la matinada. L'operatiu especial només suposarà tallar el trànsit en un sentit al tram afectat. El procés que se seguirà és rebentar l'asfalt en el punt on hi ha la tapa de clavegueram. Aquesta acció és la més perillosa perquè és quan l'amiant pot resultar danyat i la micropols que genera aquest material és que el converteix en altament tòxic si s'inhala. Un cop fet el forat, es canviarà la tapa si es malmet en el procés i es crearà una petita estructura d'obra per situar la tapa al mateix nivell que la resta de la calçada. Després només quedarà asfaltar aquell petit tram. Aquesta operació és fa sempre quan s'acaba d'asfaltar un carrer, però en aquest cas cal tot un dispositiu especial i una empresa acreditada en la manipulació de l'amiant. Els treballadors que s'encarreguin de l'operació aniran equipats amb uns uniformes que els protegiran totalment i portaran una màscara per evitar la inhalació del producte perillós, considerat un agent altament cancerigen.

El projecte preveu canviar en les nits successives les 22 tapes de claveguera que hi ha en tot el tram del carrer Barcelona, des de Mas Gri fins a la ronda de Ferran Puig, a tocar del parc de la Devesa de Girona.

En uns quatre o cinc anys
El procés de reurbanització pot ser llarg encara si es tenen en compte diversos calendaris que marcaran aquesta transformació. Primer de tot, la transformació en sòl residencial de tot aquest sector anirà paral·lela a les obres per fer subterrània la línia del TAV que discorre a tocar d'aquest sector. De fet, el conveni entre l'Ajuntament i la promotora preveu que sigui l'empresa constructora qui assumeixi la urbanització de l'espai que deixi alliberat el pas subterrani de la infraestructura ferroviària. El moment que viu el sector immobiliari i l'aturada en sec de la venda de pisos tampoc fan pensar que la promotora tingui excessiva pressa a desenvolupar els centenar d'habitatges que es preveuen construir. Un element significatiu és que fa pocs dies s'ha obert una mesquita en un antic bar del carrer de Barcelona amb la previsió que sigui un espai provisional durant uns quatre o cinc anys, segons els ha confirmat l'Ajuntament. Els treballs, però, poden començar per l'enderroc d'aquestes naus, algunes de grans dimensions, que s'han anat buidant en els últims anys, complint el conveni firmat amb la promotora.

Abans de final d'any
La majoria de naus industrials del carrer de Barcelona ja estan buides en virtut de l'acord de venda que els propietaris van subscriure amb l'empresa promotora de la reurbanització. El conveni preveu que tots els propietaris que han venut les seves parcel·les hauran de ser fora d'aquestes naus abans del 31 de desembre d'aquest 2009. Per això, algunes empreses ja n'havien marxat abans de l'estiu, però després de l'estiu també han marxat a les noves instal·lacions per exemple la Citroën, que va marxar fa poques setmanes, o Ferreteria Puig, que va canviar de lloc fa més temps. Només un parell d'amos no han venut.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/105486-la-reurbanitzacio-del-carrer-barcelona-de-girona-permetra-construir-hi-un-hotel.html

Izo

November 27th, 2009, 01:41 AM

Comença a arribar el mobiliari de la nova seu de la Generalitat per obrir-la al gener
El trasllat s'allargarà uns quants mesos

http://www.elpunt.cat/imatges/28/88/alta/780_008_2888794_dd23a22098df3cdc4bc95ce4070acabf.jpg
Operaris en un dels patis interiors de la nova seu. Foto: LL.SERRAT.

El mobiliari i tot l'equipament per a la nova seu de la Generalitat arribarà i s'instal·larà les properes setmanes al nou edifici de l'antic hospital de Santa Caterina del centre de Girona. Els primers treballadors hi aniran al gener, però els trasllats de tots els departaments s'allargaran fins al segon trimestre del 2010.

Els treballs a la nova seu de la Generalitat entren en la seva recta final i en les properes dues o tres setmanes arribarà tot el mobiliari del nou edifici. Encara hi ha operaris acabant tots els detalls tant de l'edifici històric com del nou edifici que s'ha construït en aquesta illa al centre de Girona, que ha de permetre la unificació de gairebé tots els serveis de la Generalitat a Girona. L'arribada del mobiliari permetrà que l'interior agafi forma i a això s'hi afegeix la instal·lació de tots els equips informàtics. Aquesta fase és possible perquè tot just ara s'han posat a licitació els contractes que permeten l'arribada del material i els diversos serveis que calen a l'edifici.

Els treballs avancen amb la previsió que els primers treballadors facin el trasllat durant el mes de gener. Els trasllats dels diversos departaments des de les seus actuals cap al nou edifici s'aniran fent de manera gradual. Si es compleixen les previsions inicials, el trasllat dels departaments s'allargarà fins al segon trimestre de l'any 2010.

En aquell moment, l'edifici començarà a funcionar al complet amb els més de 800 treballadors de la Generalitat, que es preveu que treballin al nou edifici. Ara s'està treballant amb tota la complexa planificació que suposarà el canvi de seu dels diversos departaments del govern català. La previsió és que cada departament compleixi un cicle de tres setmanes per executar el trasllat en cada cas. La primera setmana es farà el trasllat del material, mentre que, en la segona, els treballadors anirien a la nova seu, i en coneixerien el funcionament la tercera setmana.

Planificació cas per cas
L'equip que s'encarrega d'aquesta complexa planificació està acabant d'ultimar el calendari i falta l'aprovació definitiva per part del govern per fer viable tot el procés. S'analitza cas per cas per veure quines necessitats té cada departament i ajustar el canvi i trasllat segons les conveniències. Malgrat que el calendari està tancat, falta aquest últim vistiplau, que la Delegació del Govern podria anunciar i confirmar en les properes setmanes. Per la seva banda, el sindicat CATAC-IAC manté la seva preocupació per la voluntat d'instal·lar una antena de telefonia mòbil a la teulada. La plataforma sindical assegura que la decisió «ha indignat molts treballadors i també veïns de la zona. Ahir a la nit es va fer una assemblea per explicar els riscos laborals.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/108367-comenca-a-arribar-el-mobiliari-de-la-nova-seu-de-la-generalitat-per-obrir-la-al-gener.html

Izo

November 27th, 2009, 01:45 AM

224 milions de PTOP per a les comarques gironines el 2010

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques va detallar ahir les inversions previstes el 2009 per a les comarques gironines. La inversió total serà de 224 milions, 132 dels quals seran amb un finançament específic que no és a càrrec del pressupost, ja sigui a través de la concessió d'obra pública –52 milions per al desdoblament entre Centelles i Ripoll i 33 per a l'eix transversal– o pel mètode alemany –gairebé 25 milions per a la C-31 entre Verges i Torroella de Fluvià i 22 milions per al tram entre Castell d'Aro i Palamós–. En el pressupost es preveuen 92,3 milions, en què destaquen els 5 milions per a la vall de Núria, els 4 milions per al nou dic del port de Blanes, els 3,8 del Logis Empordà i els 2,8 milions destinats al reforç del ferm a la travessera urbana d'Anglès.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/108466-224-milions-de-ptop-per-a-les-comarques-gironines-el-2010.html

Izo

November 28th, 2009, 02:19 AM

Banyoles completa la conversió de la travessera en via urbana
S'està fent l'última reforma, a l'entrada a la ciutat per Mata

Divuit anys després que entrés en servei la variant de Banyoles, es completarà la conversió de la travessera de la C-150 en via urbana. El tram que quedava pendent eren els 350 metres de la zona del Poste de Mata, que ara és objecte d'una reforma a fons, que consisteix a separar la calçada en dos carrils i deixar-hi un espai enjardinat. Els treballs, que es faran en dues fases, tenen un pressupost d'1,5 milions d'euros, a càrrec de la Generalitat. A mitjan any que ve les obres han d'estar acabades.

La major part dels 3 quilòmetres de la travessera urbana de la C-150 ja s'havien anat arranjant els últims anys –la intervenció més recent va ser el reasfaltatge del vial de principi del 2008, que va costar a la Generalitat 240.000 euros– i ara només quedaven pendents els aproximadament 350 metres que separen el límit del terme amb Porqueres i la primera rotonda (la plaça de l'Europa de les Nacions), a la zona del popular Poste de Mata. És un tram curt però enrevessat: hi ha habitatges a tocar de la calçada, establiments comercials i el complex del Poste, format per una gasolinera, dos bars restaurants i un lloc per rentar cotxes, situats a tots dos costats del vial.

Nou aspecte
Un cop feta la reforma, la calçada única s'haurà convertit en dos vials separats per una zona verda i el traçat s'haurà desplaçat cap a llevant, a fi de guanyar espai entre el vial i les cases que hi ha a ponent. Inicialment s'havia parlat de fer-hi una rotonda per distribuir el trànsit davant del Poste, però es va haver de descartar perquè no hi havia prou espai. Al marge dels aspectes més visibles, el projecte inclou la renovació del clavegueram i altres serveis soterrats.

Arran de les obres, els últims dies s'han hagut de desviar cap a uns carrers laterals els vehicles que circulen per la travessera en sentit nord.

Obren una zona verda al carrer Orient
Les finques del carrer Orient de Banyoles (rere del monestir), ocupades fins fa poc per unes cases de propietat municipal que es van enderrocar, s'han transformat en una zona de lleure en la qual destaca un tram de rec que travessa el recinte. L'Ajuntament –tant en aquest mandat com en els anteriors– ha procurat mantenir visibles els recs quan ha fet reformes urbanístiques, ja que els considera un element patrimonial històric que dóna personalitat a la ciutat. Al nou espai públic hi han posat uns bancs, papereres i punts de llum. La intervenció ha costat uns 45.000 euros.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/109183-banyoles-completa-la-conversio-de-la-travessera-en-via-urbana.html

Izo

November 28th, 2009, 03:16 AM

El Gran Casino Costa Brava de Lloret obrirà al juny, sis mesos tard, i haurà costat el doble del que s'havia previst
L'edifici ha valgut uns 50 milions d'euros i es crearan 247 llocs de treball

http://www.elpunt.cat/imatges/28/92/alta/780_008_2892957_e7a548758cae711546e57a9d6c98f92a.jpg
L'interior del casino, ahir, durant una visita d'obres. Foto: LLUÍS SERRAT.

El Gran Casino Costa Brava de Lloret obrirà el pròxim mes de juny i se'n farà la inauguració oficial el 16 de juliol. En un principi, la corporació CONEI, el grup que gestiona el casino, el volia inaugurar l'1 de gener, però finalment, pel desenvolupament de les obres, s'ha hagut d'ajornar l'estrena mig any. Aquest edifici ha costat 50 milions d'euros, el doble del que s'havia pressupostat al principi, per millores en el projecte, i s'ha construït al costat de l'Hotel Guitart Monterrey.

El nou casino, repartit en cinc plantes, tindrà una superfície total de 30.400 metres quadrats i comportarà la creació de 247 llocs de treball. Construït al costat de l'Hotel Guitart Monterrey, incorporarà, a banda d'una immensa sala de jocs, un palau de congressos, un restaurant, una sala polivalent i sales d'exposicions permanents. Hi treballaran 250 persones, un centenar de les quals provenen de l'Escola de Crupiers (situada al mateix hotel) i uns vuitanta són antics treballadors del casino actual –del grup Peralada–, que haurà de tancar un cop s'obri el nou.

El casino tindrà les últimes novetats mundials en el sector del joc: 150 màquines recreatives, ruleta electrònica, taules de blackjack, taules de minipunt blanc, ruletes americanes, ruletes franceses i taules de pòquer. Al joc se sumarà des del primer moment la cultura com un dels pilars d'aquest projecte, i per això el casino disposarà també d'un palau de congressos de gran capacitat a la planta superior de l'edifici on, conjuntament amb una sala polivalent, es podran fer convencions, reunions, esdeveniments culturals i exposicions, tant nacionals com internacionals.

Coautor de la torre Agbar
L'estudi d'arquitectura b720 de Barcelona, encapçalat i liderat per Fermín Vázquez, ha estat l'encarregat de concebre aquest projecte. Vázquez és co-autor amb Jean Nouvel de la torre Agbar, de Barcelona. L'equip de Vázquez s'ha fet càrrec de dissenyar unes instal·lacions que tant en les seves formes com en les seves estructures reduïssin al màxim l'impacte ambiental, sense deixar de banda un disseny innovador i atractiu per al visitant d'acord amb els paràmetres de modernitat vigents en aquest camp.

Amb la voluntat que esdevingui un espai d'oci diferencial, el Gran Casino Costa Brava inclourà una oferta gastronòmica de primer nivell, gràcies a la cuina del reconegut xef català Ramon Freixa, guardonat amb una estrella Michelin. La proposta del casino estarà formada per un bufet lliure, un snack-bar, un restaurant a la carta i una cocteleria.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/109198-el-gran-casino-costa-brava-de-lloret-obrira-al-juny-sis-mesos-tard-i-haura-costat-el-doble-del-que-shavia-previst.html

Sky

November 28th, 2009, 03:28 AM

^^

Un vídeo de presentació del casino:

Gz56G9YBRNc

Izo

December 2nd, 2009, 10:32 AM

Vint-i-quatre propostes presentades per dissenyar la reurbanització de les naus del carrer Barcelona de Girona
Ara un jurat escollirà entre cinc i set propostes perquè les desenvolupin

http://www.elpunt.cat/imatges/29/00/baixa/780_008_2900088_b7377a75d6b4530f4d43a4c1d32655ea.jpg
Les naus de la carretera Barcelona s'han anat buidant
amb la marxa de les empreses. Foto: D.V.

Un total de vint-i-quatre empreses han presentat la seva proposta per dissenyar la futura reurbanització de les naus industrials del carrer Barcelona de Girona. Es preveu que el jurat decideixi a mitjan mes entre cinc i set de les propostes que s'han fet arribar perquè es puguin desenvolupar els projectes. El consistori no amaga que busca una proposta singular, ja que la reurbanització de les naus industrials suposarà reconvertir totalment la principal entrada pel sud a la ciutat de Girona.

Disset empreses han aportat directament a l'Ajuntament la seva proposta de reurbanització, mentre que set més han tramès la documentació a través del correu i arribarà en els propers dies al consistori. De les 24 empreses candidates a la reurbanització de les naus del carrer Barcelona, gairebé la meitat són de les comarques gironines, per bé que també n'hi ha de Barcelona i alguna de la demarcació de Tarragona. La proposta de reurbanització se circumscriu en els 55.000 metres quadrats de tota l'àrea afectada i ha de dissenyar quins carrers es crearien en aquest sector, com es distribuirien els habitatges o les zones verdes d'acord amb el que preveu el planejament de Girona. El plec de clàusules també contempla la possibilitat que en el sector es pugui construir un hotel, com també espais comercials i botigues per cobrir les necessitats del nou barri.

La regidora de Règim Interior, Amèlia Barbero, destaca que la reurbanització «té una aposta estratègica clara, perquè suposa la reconversió de l'entrada sud, aprofitant alhora el soterrament del tren». Un cop presentades les 24 propostes, l'equip de govern preveu que en el proper ple es pugui aprovar un altre pas en tot el tràmit urbanístic i que el jurat decideixi entre cinc i set propostes perquè els responsables redactin els respectius projectes. Es calcula que això no serà fins al mes de maig, quan el procés s'haurà acabat, un termini que permetria iniciar les obres després de l'estiu del 2010. Aquest nou barri sorgit de la reconversió de les naus industrials suposarà la construcció d'entre 700 i 800 habitatges, en bona part impulsats per la promotora del Grupo Gaudir, que ha comprat bona part de les finques, tot i que un parell de particulars s'han negat a la venda.

Falta només un trasllat
Gairebé totes les empreses que van vendre les finques a la promotora Desarrollos Inmobiliarios Fluvià han fet el trasllat a les seves noves seus. Només la firma Comiró continua treballant al seu local del carrer Barcelona, per bé que té previst fer el trasllat al polígon de Vilablareix pels volts del pont de la Immaculada. Aquesta serà l'última empresa que abandonarà les seves instal·lacions, després que divendres passat Industrial Ginés tanqués per realitzar els trasllat a la nova seu situada al polígon de Margesa. També ha marxat la rectificadora Molar Salleras, i ho ha fet a la seu nova de Fornells de la Selva. Fa més setmanes, el Garatge Andreu ja s'havia traslladat a les naus que ara té a tocar dels accessos a l'autopista. També va marxar després de l'estiu la Ferreteria Puig per instal·lar-se a Fornells de la Selva. L'acord amb la promotora era deixar buides les naus abans no acabi l'any.

Semblant al de les casernes
El pla de millora urbana previst pel carrer Barcelona que impulsa l'Ajuntament de Girona manté molts paral·lelismes amb el procés que hi va haver en el seu moment per determinar com es feia la reconversió del gran espai que ocupaven les casernes militars, al sector de Pla de Palau. Aquell projecte urbanístic va permetre dissenyar la ubicació dels edificis d'habitatges, les seves característiques i la manera com s'enllaçarien amb l'entramat urbà de la rodalia. Aquell projecte va suposar la definició del parc del Migdia, concebut com un espai verd enmig de la ciutat. L'ús massiu que cada cap de setmana en fan els ciutadans demostra l'encert que va suposar la creació de les zones enjardinades i l'estany artificial que s'hi va acabar ubicant, així com el servei de restaurant cafeteria. La voluntat és que el procés al carrer Barcelona també defineixi un tret distintiu en tractar-se d'una entrada a la ciutat.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/110772-vint-i-quatre-propostes-presentades-per-dissenyar-la-reurbanitzacio-de-les-naus-del-carrer-barcelona-de-girona.html

Izo

December 4th, 2009, 03:04 AM

S'aplicaran contribucions a la reforma del centre històric de Figueres
Tot i ser un projecte inclòs a la llei de barris es vol implicar els veïns en el finançament

La reforma d'alguns carrers del centre històric de Figueres es finançarà en part amb contribucions especials, a diferència del que es va fer en la reforma de la Marca de l'Ham, que és un altre projecte que també formava part de la llei de barris, però que es va tramitar en el mandat passat. Ho va dir l'alcalde, Santi Vila, en un ple celebrat ahir i, segons va manifestar, «es vol posar fi a les diferències i arbitrarietats d'altres anys, en què a cada carrer s'aplicava una quota diferent».

La llei de barris estipula que la meitat del cost de la reforma integral la paga la Generalitat i l'altra meitat, l'Ajuntament. En la part de finançament municipal i en el cas de la reforma integral del centre històric que es vol començar a executar l'any vinent, el govern municipal vol fer participar els veïns en el 15% del finançament, segons va comentar l'alcalde. Ho va dir en el ple per rebatre una intervenció del regidor popular, Diego Borrego, que va comentar que la reforma de l'avinguda Vilallonga, que es farà l'any vinent, «era la única» en què es feia participar els veïns amb contribucions especials. Precisament, mitja dotzena de veïns d'aquest vial van ser en el ple i van mostrar una pancarta que deia: «Qui vulgui arreglar el carrer que aporti el calé.» Els veïns han presentat un recurs contenciós contra el projecte, que s'adjudicarà el mes vinent.

L'antic escorxador
D'altra banda, en el ple es va aprovar l'acceptació de la subvenció de 560.000 euros del pla Feder per començar a tirar endavant la reforma i transformació de l'antic escorxador en un centre de promoció i comercialització dels productes alimentaris tradicionals i amb denominació d'origen de l'Empordà, així com un espai d'interpretació i difusió del paisatge empordanès. La inversió prevista és de 3.732.883 milions d'euros. De moment es començarà per la primera fase, que té un cost de un milió. La regidora d'ERC, Mireia Mata, va comentar que el projecte «li semblava sobredimensionat econòmicament» i va preguntar com es pensa iniciar l'obra si «només hi ha compromesos 500.000 euros».

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/111610-saplicaran-contribucions-a-la-reforma-del-centre-historic-de-figueres.html

Izo

December 7th, 2009, 05:24 PM

Sense data per a la plaça Catalunya de Girona

http://www.elpunt.cat/imatges/26/00/baixa/780_008_2600507_74acf7ce29240f20ecc673565fd33873.jpg
L'ACA proposa treure un dels pilars de formigó de la plaça Catalunya. Foto: D.V.

Una de les actuacions que ha de realitzar l'ACA en els propers anys és la transformació de la plaça Catalunya de Girona. Un estudi certifica que l'actual estructura pot comportar un perill d'inundabilitat del sector en cas de crescudes de l'Onyar. El projecte va néixer fa anys i, malgrat els intensos debats polítics de què cal fer a la plaça i de diverses propostes, encara no hi ha res decidit. L'Ajuntament ha reclamat aquest any a l'ACA el projecte, però l'actual situació econòmica fa que la conversió de la plaça no sigui un projecte prioritari.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/112304-sense-data-per-a-la-placa-catalunya-de-girona.html

Izo

December 8th, 2009, 04:00 AM

Treuen la vegetació de l'espai que ocuparà el nou pont sobre el Ter entre el Trueta i Pedret, a Girona
Tot i que s'han iniciat els treballs, la infraestructura no estarà feta fins al 2012

L'empresa adjudicatària del nou pont que s'ha de fer sobre el Ter, que unirà el sector de l'hospital Josep Trueta amb Pedret i el Pont Major, ha iniciat la retirada de tota la vegetació. Es tracta dels treballs previs a l'inici de la construcció del pont que el Ministeri de Foment ja ha adjudicat. La infraestructura tindrà una longitud de 486 metres i dos carrils per tots dos sentits de circulació. Tot i l'inici dels treballs, no s'acabarà fins al 2012, quan l'Estat hi preveu partides d'inversió més importants.

En molt pocs dies la vegetació que hi havia a tocar de la rotonda Vila de Perpinyà, en direcció cap al riu Ter, ha desaparegut, ja que l'empresa adjudicatària de l'obra n'ha retirat una bona part. Aquests treballs suposen l'inici d'un gran projecte per a la ciutat de Girona, especialment per a la mobilitat d'entrada des del nord de la ciutat.

Tot i que s'hagin fet aquests treballs per treure la vegetació, no es preveu que el pont estigui fet fins abans del 2012, sobretot perquè l'Estat ha pressupostat només 58.000 euros per aquesta infraestructura pel 2010. Serà en els anys successius que el Ministeri de Foment preveu la inversió que cobrirà els més de 20 milions d'euros que es calcula que costarà aquest pont sobre el riu.

Es tracta d'una infraestructura espectacular, amb gairebé mig quilòmetre de longitud i un aspecte genuí que li serà atorgat pels grans tirants que en suportaran l'estructura. El projecte es va haver d'allargar uns 100 metres des del projecte inicial, ja que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ho va forçar així per evitar inundacions en un futur o en casos de crescudes del curs fluvial.

L'espectacularitat també li vindrà donada per l'anomenat arc del pont, d'una llargària de 120 metres i sense pilars per no afectar el riu. El projecte és obra de l'arquitecte Joan Antonio Sobrino.

Els treballs, en aquesta zona, es poden fer perquè és de titularitat municipal i no hi ha cap entrebanc en aquest sentit. La seva construcció obligarà també a engrandir el giratori de Vila de Perpinyà i veure com es farà la connexió a l'altre costat del riu, on el pont anirà a parar al costat del Caprabo que hi ha entre Pedret i el Pont Major.

Les línies, en espera
A tocar d'on s'estant fent els treballs hi ha les dues línies elèctriques que cal soterrar per poder executar les obres del pont. El soterrament d'aquestes línies són dos dels projectes que van entrar en la convocatòria del primer pla de Zapatero. De moment, el consistori ha demanat una pròrroga de sis mesos, ja que la falta d'acord amb el propietari dels terrenys per on han de passar fan inviable l'inici de les obres. Tot i que les negociacions continuen estant obertes per buscar un acord, l'Ajuntament també contempla la possibilitat de fer una expropiació forçosa de l'espai, ja que els amos dels terrenys han portat al contenciós la decisió municipal. El litigi ve d'anys enrere i amb un llarg recorregut judicial que mantenen en un punt mort les converses entre els propietaris i l'equip de govern.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/113146-treuen-la-vegetacio-de-lespai-que-ocupara-el-nou-pont-sobre-el-ter-entre-el-trueta-i-pedret-a-girona.html

Izo

December 24th, 2009, 06:49 PM

L'Ajuntament [de Figueres] encarrega un estudi per integrar l'estació quan deixi de tenir servei

L'Ajuntament de Figueres ha encarregat un estudi per integrar al teixit urbà l'actual plataforma ferroviària que formen l'estació, les vies de tren i els magatzems ferroviaris que hi ha a tocar del carrer Progrés. Aquest estudi s'encarrega en un moment en què encara hi ha incertesa sobre el futur de l'actual estació del tren convencional, ja que no s'ha avançat en la concreció ni en els terminis del segon, tercer i quart trams de la variant del tren convencional per ponent que suposarien completar-la i que permetrien la desaparició del traçat urbà actual. Tot i així, el govern figuerenc ha cregut oportú iniciar «amb previsió» els treballs per integrar al teixit urbà els terrenys que s'alliberarien en l'espai que ocupa l'actual plataforma ferroviària. Per aquest motiu l'alcalde, Santi Vila –a la foto–, ha signat un conveni amb la Universitat de Girona perquè el seu departament d'Enginyeria i Arquitectura de la Construcció realitzi aquest estudi d'ordenació urbanística basada en models de sostenibilitat. El treball de la UdG té un cost de 3.303 euros i, segons el conveni, estarà enllestit a mitjan any vinent.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/118921-lajuntament-encarrega-un-estudi-per-integrar-lestacio-quan-deixi-de-tenir-servei.html

Izo

December 24th, 2009, 07:12 PM

Roses tira endavant el pla general i l'oposició continua retraient l'excessiu creixement urbanístic
El pulmó verd i la falta de participació ciutadana van centrar el debat del ple

http://www.elpunt.cat/imatges/00/31/alta/780_377_31889_5d3a818f9b28d9ac80f5c39318e7566e.jpg

El ple de l'Ajuntament de Roses va aprovar ahir el pla urbanístic amb els vots favorables del govern i en contra de l'oposició. Tant CiU com ERC van retreure l'excessiu creixement a l'equip de govern i la manca de participació ciutadana. Els dos grups van coincidir a criticar el que consideren l'eliminació del pulmó verd, que l'alcaldessa, Magda Casamitjana, va negar. El pla preveu la creació d'un nou vial al nord de Roses, tres àrees econòmiques i un creixement de més de 5.000 habitatges.

Magda Casamitjana va iniciar el ple d'ahir, en què es va debatre exclusivament la segona aprovació provisional del POUM, fent una intervenció en nom del govern. Va destacar que «s'arriba a una fita important» després de sis anys de tramitació i que és un planejament «de futur», «racional» i «obert». La resta de grups municipals que formen part del govern van intervenir de manera individual per donar suport a l'alcaldessa.

Pel que fa a l'oposició, Convergència i Unió va destacar que el POUM «no és una continuïtat» del que va aprovar la formació quan estava al govern municipal. El portaveu de CiU, Carles Pàramo, també va criticar l'excessiu creixement del pla, que «crearà una macrociutat fantasma la major part de l'any». Casamitjana li va respondre que això era fer demagògia. CiU, a més, va criticar la manca de participació ciutadana. Hi va coincidir ERC en aquest punt i en el de l'excessiu creixement. El seu portaveu, Marc Danés, va reivindicar el caràcter de poble que ha de tenir Roses. Danés també va criticar la manca de voluntat del govern municipal per arribar a un acord amb l'ARE, que considera un error i un «atemptat urbanístic». ERC també es mostra en contra de l'eliminació del pulmó verd –ho va destacar també CiU–, a la qual cosa el govern li va respondre que ha quedat com van pactar les dues parts. Danés nega que sigui així.

Pel que fa a les al·legacions, l'Ajuntament informa que n'ha rebut 227, de les quals s'han estimat parcialment o totalment 143. Sobre aquesta qüestió, el grup de CiU es va queixar ahir que no se li han respost les seves al·legacions donant com a resposta que eren «de caràcter polític», cosa que CiU considera un menysteniment del grup municipal.

Gestió de l'escar del port
Ports de la Generalitat ha convocat el concurs per gestionar l'escar del port de Roses, que s'atorga mitjançant una concessió tal com preveu el pla especial. L'adjudicatari haurà d'encarregar-se de l'hissada, avarada, reparació i manteniment de les embarcacions, sobretot les de pesca. Fins ara la gestió l'ha fet l'empresa Drassanes i Escar, de Roses, i la concessió d'ara serà per a 30 anys.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/118614-roses-tira-endavant-el-pla-general-i-loposicio-continua-retraient-lexcessiu-creixement-urbanistic.html

Sky

December 29th, 2009, 05:53 PM

La nova seu de la Generalitat a Girona estarà en ple funcionament abans de l’estiu

• L’edifici aglutinarà els serveis que fins ara hi havia en una trentena d’oficines disperses per la ciutat

La nova seu de la Generalitat a Girona, que aglutinarà en un mateix edifici els serveis que ara es donen en una trentena d’oficines repartides per tota la ciutat, estarà plenament operativa abans de l’estiu vinent. Les obres que han permès convertir l’antic hospital Santa Caterina i un edifici annex de nova construcció en la gran seu de la Generalitat a les comarques gironines ja han acabat, i ara començarà el procés per traslladar-hi tots els serveis. Entre les principals novetats hi ha una pionera oficina d’atenció ciutadana que permetrà fer tots els tràmits de la Generalitat i fins i tot algun de l’Ajuntament de Girona.

El primer pas per posar en funcionament la nova seu institucional a Girona serà la recepció de l’obra, que es farà aquest gener, i, a nivell organitzatiu, l’aprovació d’un decret per crear l’àrea de serveis comuns, que ha de permetre gestionar la nova estructura administrativa. El delegat del govern a Girona, Jordi Martinoy, ha aclarit que aquesta nova organització no implicarà un augment del personal, sinó que a l’edifici de l’antic Santa Caterina s’hi traslladaran els 850 treballadors que ara ja hi ha a una trentena d’oficines repartides per tota la ciutat.

A principis de febrer està previst posar en funcionament els primers serveis al nou edifici, en concret seran la Llibreria de la Generalitat i l’Oficina de Turisme. Paral·lelament, s’equiparan les oficines, algunes amb mobiliari reciclat de les actuals dependències de la Generalitat, com ha remarcat Martinoy, i a partir de l’abril i fins al juny s’hi aniran traslladant tots els departaments.

Primer la Delegació del Govern

Segons les previsions que ha fet públiques avui el delegat del govern, els primers en fer la mudança seran la pròpia Delegació del Govern i tots els serveis que depenen de Presidència i Vicepresidència. Els seguiran la resta de departaments, un per setmana, acabant, si tot va com tenen planejat, per Medi Ambient. En primer lloc s’ocuparà l’edifici històric i després s’anirà omplint l’immoble de nova construcció. Els únics departaments que no s’hi traslladaran seran Cultura, que ocupa un edifici emblemàtic en ple barri vell, la Casa Solterra, que no es vol deixar; l’Agència Catalana de l’Aigua, i Justícia, aquests darrers per no allunyar-los dels edificis judicials.

L’estrella del nou edifici serà l’oficina d’atenció ciutadana, des de la que es podran fer tràmits relacionats amb qualsevol dels departaments de la Generalitat, fins i tot dels que no han deixat la seva actual seu. Les previsions del govern català són que entri en funcionament el maig, i que també s’hi puguin fer tràmits d’altres administracions. Jordi Martinoy ha explicat que, com a prova pilot, hi haurà una mena de caixer autoservei que permetrà obtenir certificats d’empadronament o convivència, entre altres, de l’Ajuntament de Girona. Martinoy també ha avançat que estan explorant establir un conveni semblant amb la subdelegació del govern espanyol a Girona.

Estalvi en lloguer

L’obertura de la nova seu permetrà tancar 29 oficines situades en diferents llocs de la ciutat de Girona. “La meitat d’aquestes oficines són de lloguer, de manera que en un any ens estalviarem 1.3 milions d’euros per aquest concepte”, ha dit el delegat del govern. Els edificis propietat del govern passaran a disposició de la Direcció General de Patrimoni. L’únic que ha avançat Martinoy respecte al seu futur és que s’ha parlat amb l’Ajuntament i la Diputació de Girona per si necessiten reallotjar-hi algunes de les seves dependències, i que no es posaran a la venda tots de cop per no saturar el mercat.

La construcció de la nova seu de la Generalitat a Girona ha costat més de 34 milions d’euros. A l’immoble hi haurà també una oficina dels Mossos d’Esquadra, encara que el projecte va a part i tot just s’està executant.

http://www.lamalla.cat/infolocal/girona/article?id=321646

victorcata

December 31st, 2009, 03:20 PM

Us deixo la direcció a un projecte a Girona però que està siguent tractat a l'apartat d'infraestructures i, com que queda una mica amagat, us el redirecciono.
http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=1033959
Parla sobre el projecte per a un tren-tramvia entre Palafolls-Blanes-Lloret.

Izo

December 31st, 2009, 06:44 PM

El nou Palau de la Generalitat a Girona
El primers treballadors aniran a la nova seu al febrer i al juny es culminaran els trasllats a l'antic hospital de Santa Caterina

La seu unificada de la Generalitat a Girona, a l'edifici de l'antic hospital de Santa Caterina, serà plenament operativa a partir del mes de juny de l'any que ve. Serà la culminació d'un procés de trasllat de tots els serveis que arrencarà a principis de febrer amb l'obertura de la llibreria i l'oficina de turisme. El trasllat dels departaments començarà a partir de l'abril, que es començarà a ocupar l'edifici històric amb la previsió que el mes de juny es culmini tot el procés i els més de 850 treballadors ja estiguin a les noves instal·lacions. Una altra fita serà l'obertura durant el mes de maig de la gran oficina d'informació ciutadana de 1.200 m² i que funcionarà com a finestreta única. Les obres del nou edifici han tingut un cost de més de 34 milions i han durat més de cinc anys.

http://www.elpunt.cat/imatges/29/41/alta/780_008_2941751_933341d0a7fbe33d150dce05afddb82d.jpg
Una imatge d'una part de la decoració del pati de les Magnòlies, que s'ha recuperat amb el procés de rehabilitació. Foto: LLUÍS SERRAT.

Des del govern de la Generalitat s'assumirà en els propers dies la gestió de la nova seu al centre de Girona, un cop acabada la fase de proves de l'edifici. Així ho va anunciar ahir el delegat del govern a Girona, Jordi Martinoy, que també va avançar els terminis amb què es preveu completar el trasllat i la posada en servei del nou complex. Per a la primera setmana de febrer ja es preveu l'obertura de la Llibreria de la Generalitat, que fins ara estava a tocar de l'antic Banc d'Espanya, així com de l'oficina de Turisme.

En paral·lel s'iniciarà tota la fase d'equipament de l'edifici, ja que a partir de la primera setmana d'abril es començarà el trasllat dels diversos departaments.

http://www.elpunt.cat/imatges/29/41/alta/780_008_2941752_aa0855e7a51e2015fa8fb55d26421bb1.jpg
Una vista general d'una planta de despatxos i passadissos d'una de les plantes. Foto: LLUÍS SERRAT.

Primer, l'edifici històric
Els primers departaments a ocupar les noves instal·lacions seran la mateixa delegació i els serveis que depenen de Presidència i Vicepresidència. Martinoy posa en relleu la complexitat que suposa el trasllat en tres mesos de tots els departaments i d'un volum de 850 treballadors. L'ocupació de les noves instal·lacions s'iniciarà per l'edifici històric, per després estendre's al nou edifici que s'ha construït. El dispositiu de trasllat preveu que cada departament destini tres setmanes al canvi d'ubicació, amb el repte que això «no afecti l'atenció al ciutadà», assenyala Martinoy. La voluntat és que el mes de juny la nova seu funcioni a ple rendiment amb l'arribada del Departament de Medi Ambient, l'últim a traslladar-se als més de 30.000 m² del nou edifici.

Oficina d'Informació
La joia de la corona és la nova oficina d'Informació, de 1.200 m², que ha de permetre fer qualsevol tipus de tràmit al ciutadà. A més, un acord amb l'Ajuntament de Girona permetrà obtenir certificats de padró en el mateix recinte. La nova oficina suposarà optimitzar recursos, ja que en l'actualitat es comptabilitzen 29 oficines de les Generalitat disperses per la ciutat. La nova oficina d'informació estarà oberta matí i tarda de manera ininterrompuda i també obrirà el dissabte al matí. A més, la unificació de la seu governamental permetrà l'estalvi d'una vintena de locals de lloguer repartits per Girona, la qual cosa suposarà un estalvi d'1,3 milions cada any.

Els Mossos, més tard
L'oficina dels Mossos es preveu que s'obrirà més tard, al llarg del segon semestre del 2010. Martinoy va garantir que no hi ha la voluntat de «substituir la comissaria de Vista Alegre». Cultura, Justícia i l'Agència Catalana de l'Aigua aniran a la subseu de la Casa Solterra.

EL CALENDARI
Gener: El govern assumeix la gestió de l'edifici acabada la fase de proves.
Nou òrgan de serveis comuns de l'edifici.

Febrer: S'obrirà la llibreria de la Generalitat i es posarà en marxa l'oficina de turisme.

Abril: Trasllat dels primers departaments.

Maig: Obertura de l'oficina d'atenció ciutadana.

Juny: Últims trasllats i seu totalment operativa.

Plànol de la planta baixa de la nova seu de la Generalitat amb els serveis que hi aniran: http://www.elpunt.cat/elements/documents/paisos/2009/santacaterinaedifici.pdf

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/120245-el-nou-palau-de-la-generalitat-a-girona.html

Quinze quilòmetres d'arxius i un bar
Els treballadors de la nova seu de la Generalitat a l'antic hospital de Santa Caterina no passaran pas fred. En puc donar fe. I també la vintena de periodistes que ahir van ser convocats a visitar el Palau per Jordi Martinoy, delegat del Govern de la Generalitat a les comarques gironines. Ahir, per provar la capacitat calòrica del climatitzador, el van haver de posar al màxim.

El nou Palau de la Generalitat a Girona fa goig; a fora, a dins i a les entranyes. Només per la dignitat i majestuositat de la imatge exterior de l'obra dissenyada per Fuses i Viader Arquitectes, ja n'hi ha prou per acostar-s'hi a fer el volt. Per l'interior, perquè tothom ho pugui certificar, caldrà esperar les jornades de portes obertes que va anunciar Martinoy. Veureu que a l'edifici històric el terra és de marbre blanc i que s'han mantingut o ressaltat elements antics. Vam saber que el piset previst per a les visites presidencials s'ha eliminat i que, en cavi, es preveuen dos despatxos a la zona noble per als alts càrrecs, inclosos els consellers i el president.

Per les entranyes, haurem de fer un acte fe. Una de les parts tangibles de les entranyes ens la van voler ensenyar ahir. Ens van fer baixar fins als soterranis. Vam veure les estructures, que ja són a punt, de l'arxiu de gestió documental. Un espai altament tecnificat de quinze quilòmetres d'estanteries que s'ompliran de carpetes d'expedients, documents i paperassa. La recerca serà automàtica, mitjançant codis de barres i dispositius mòbils, que organitzaran l'itinerari més ràpid per trobar tots els expedients que s'han de menester en un moment donat. S'obre sense haver de fer força: mitjançant un automatisme lliscant.

Martinoy va insistir a ressaltar l'eficiència energètica del nou edifici. Han construït un edifici sostenible ecològicament, lliure de PVC, amb sensors d'intensitat de llum i de temperatura per afavorir l'estalvi energètic, amb plaques solars, amb la il·luminació ornamental que s'autoalimenta amb panells fotovoltaics i amb un sistema d'aprofitament de l'aigua de la pluja.

Els treballadors del Palau de la Generalitat a Girona hi tindran un bar. El concurs per fer-se càrrec de la cafeteria ja ha estat convocat. De moment, sembla que no té gaire requesta; els candidats potencials asseveren que a la zona ja hi ha molta competència.

Un altre dels atractius de l'edifici, a part del bar, és la vocació d'espai patrimonial, començant per la farmàcia, amb més de 400 pots d'apotecari dels segles XVII i XVIII, tot i que n'hi ha deu del XVI. Ara mateix el material es restaura al centre d'arqueologia de Pedret. A més, s'hi preveu una exposició de material de les excavacions que s'hi van fer abans de les obres i una antològica del pintor barceloní Ramon Martí Alsina (1826-1894), autor d'El gran dia de Girona, quadre de 5,40 per 11,90 metres que presidirà l'antiga capella de l'hospital de Santa Caterina.

De l'edifici, el més important és que marcarà un canvi en la mentalitat del servei. Significarà la implantació de la finestreta única de tots els departaments de la Generalitat i d'altres administracions. És a dir, també s'hi podran fer gestions de l'Ajuntament de Girona i s'està pendent d'un acord amb la Subdelegació del Govern de l'Estat.

Quan s'inaugurarà tot plegat? «No està perfilada la inauguració. No serà ni al principi ni al final.»

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/13-serveis/120297-quinze-quilometres-darxius-i-un-bar.html

Vilarrubla

December 31st, 2009, 07:38 PM

Exactament en que consisteix això del Palau de la Generalitat a Girona? Vaig llegir que a Tarragona el tema estava molt endarrerrit, però realment se'n fa un a cada província o com va? I quina funció té i nom oficial?

Sky

December 31st, 2009, 07:50 PM

^^ La idea és concentrar totes les delegacions d'organismes i departaments de la Generalitat en un únic edifici en lloc de locals dispersos per tota la ciutat (i així estalviar en lloguers, facilitar l'atenció al ciutadà, etc.).

En el cas de Lleida sembla que faran una excepció amb les delegacions de Cultura i del DPTOP (que ocupen edificis "històrics") i les de Medi Ambient i el DAR, que van ser remodelades fa poc i suposo que faria lleig tancar-les ara. xD

Vilarrubla

December 31st, 2009, 08:00 PM

OK! Així força millor.

Home a Lleida podrien haver juntat la resta i deixar Cultura i DPTOP tal qual.

Izo

December 31st, 2009, 08:50 PM

Caldes farà un concurs d'idees entre arquitectes per fer el projecte de la nova biblioteca

Caldes organitzarà un concurs d'idees destinat a estudis d'arquitectes per tal d'escollir el projecte de construcció de la nova biblioteca. En un ple recent, el consistori va aprovar el programa funcional de la biblioteca, que era el primer pas per a la construcció. El programa preveu la creació d'un nou centre de dues plantes que se situarà a la plaça d'Amical de Mathausen, a tocar del carrer de Girona, en un solar destinat a equipaments on, actualment, hi ha un aparcament de cotxes.

Aquesta nova biblioteca augmentarà de manera molt important la superfície que acull l'actual centre. Es preveu que el nou centre arribi als 1.250 metres quadrats, mentre que l'actual en disposa només de 170. El cost aproximat previst de l'obra és d'1.870.000 euros, dels quals l'Ajuntament en disposa, si fa no fa, d'un milió en concepte de diverses subvencions, provinents de la Diputació de Girona i de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el pla únic d'obres i serveis. Es preveu que aquest projecte es pugui aprovar aquest 2010, mentre que les obres, si els terminis es compleixen, començaran el 2011.

En el ple d'aquest dilluns passat, es va aprovar en el pressupost per 2010 una partida d'uns 100.000 euros per a la redacció del projecte, que també està subvencionat per la Generalitat i la Diputació, aproximadament per un valor de 50.000 euros.

Energies alternatives
Un dels aspectes que es valoraran en el concurs és la utilització d'energies alternatives i, també, com indica l'alcalde, Joan Colomer (PIC), «el tema de la geotèrmia podria ser interessant», en un municipi com Caldes.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/120134-caldes-fara-un-concurs-didees-entre-arquitectes-per-fer-el-projecte-de-la-nova-biblioteca.html

Sky

January 2nd, 2010, 01:55 PM

Girona estrena la dècada amb la mirada posada en l’AVE

• La tuneladora Gerunda començarà al març l’excavació de la galeria de la línia

• La caiguda en un 5% del pressupost municipal limitarà les inversions públiques

Les grans urbs catalanes afronten la irrupció de la nova dècada amb grans projectes en marxa i a punt de ser realitat en els pròxims anys. Algunes, com Girona, veuran materialitzar-se la infraestructura més important del segle, l’AVE. Juntament amb Tarragona i Lleida, protagonitza aquesta sèrie que desgranarà durant tres dies els principals reptes de futur de cada ciutat.

Els reptes de futur de Girona viatgen en tren. És impossible explicar els grans canvis que experimentarà la ciutat en els pròxims anys sense referir-se a la construcció de la línia d’alta velocitat. Unes obres que culminaran el 2012 amb l’arribada de l’AVE i que, en els últims mesos, han posat de cap per avall alguns dels principals carrers i places. Tot un desafiament per a l’ajuntament que, tot i així, ha aconseguit evitar fins ara que aquests mastodòntics treballs col·lapsin la mobilitat de la capital gironina.

La futura estació de l’AVE, que també ho serà del tren convencional, serà un dels premis que obtindrà Girona després de tants mesos de soroll i pols. La terminal, una colossal obra d’enginyeria situada en ple centre de la ciutat, serà un modern equipament que, entre altres millores, permetrà desplaçar-se a Barcelona en tot just mitja hora. Tota una fita de la modernitat si tenim en compte que, actualment, i en gran part per culpa de les obres de l’AVE a la capital catalana, es triga més d’una hora i 17 minuts a cobrir aquest trajecte.

L’estació de l’AVE és la infraestructura més important construïda a Girona en l’últim segle. La seva construcció ha obligat a obrir una rasa d’uns 700 metres de longitud i 30 de profunditat. Comptarà amb unes dimensions de 480 metres de llarg per 42 d’ample i disposarà de quatre plantes: una per a les andanes, una altra d’aparcaments i una tercera per a la nova estació d’autobusos, mentre que a la zona superior s’ubicaran els serveis d’atenció al client i ús comercial. Es preveu que el recinte estarà acabat la primavera del 2011.

GALERIA DE SUD A NORD

Molt abans, el mes de març vinent, la tuneladora Gerunda començarà a perforar la galeria de gairebé 7 quilòmetres que travessarà el subsòl de Girona de sud a nord. És la primera vegada que un d’aquests ginys s’endinsa en les entranyes de la ciutat, i per aquest motiu els veïns han sol·licitat que s’extremin les mesures de control i seguretat. Una petició a la qual Adif ha respost aportant tot tipus de garanties.

La línia de l’AVE i el futur túnel del tren convencional obren la porta a una antiga aspiració de la ciutat: l’enderrocament del viaducte ferroviari que travessa Girona. Un projecte que, de moment, no té ni calendari ni finançament, ja que el consistori vol que el Ministeri de Foment es faci càrrec de la costosa obra. Una proposta que Foment ha ignorat fins ara.

Mentre s’aclareix aquest dilema, Girona afrontarà el 2010 amb un pressupost inferior al de l’any passat en un 5,5% a causa de la crisi econòmica. Una caiguda d’ingressos que ha retallat notablement les inversions, que l’any que ve se centraran, sobretot, en la culminació de la restauració del barri de Santa Eugènia i en la millora tecnològica de la xarxa de mobilitat i transport públic de la ciutat mitjançant els fons estatals FEOLS.

http://www.elperiodico.cat/DEFAULT.ASP?IDPUBLICACIO_PK=46&IDIOMA=CAT&IDNOTICIA_PK=674844&IDSECCIO_PK=1049

Izo

January 5th, 2010, 06:21 PM

El pla d'usos de la Devesa de Girona s'acabarà aprovant amb més d'un any de retard
El tripartit treballa per aprovar el nou reglament en el ple del mes de febrer

El pla d'usos de la Devesa de Girona s'acabarà aprovant amb més d'un any de retard sobre els terminis previstos, ja que el govern tripartit de la ciutat treballa amb la voluntat que el nou reglament es pugui aprovar en el ple del mes de febrer. El PSC, ERC i ICV han presentat les seves últimes modificacions o propostes en el pla i només falten les últimes reunions per acabar de definir una proposta d'actuació per al gran parc urbà de la capital. El pla marcarà les actuacions de futur i la preservació del parc.

Els pressupostos de l'any passat ja destinaven 400.000 euros a les primeres accions que s'emprenguessin com a resultat del nou pla d'usos de la Devesa. El govern tripartit havia anunciat la voluntat que el nou reglament s'aprovés en el primer trimestre del 2009, però el procés s'ha anat endarrerint. El llarg debat està arribant al seu punt final, un cop les tres forces han fet les seves últimes propostes. L'equip de govern treballa amb l'objectiu que el pla d'usos es pugui aprovar en el ple de febrer o, a tot estirar, en el de març. El pla d'usos suposarà canvis i actuacions diverses per ordenar les activitats que s'hi fan.

Mercat
La proposta que té més consens és mantenir el mercat setmanal a la part davantera de la Devesa durant tot l'any, ocupant el passeig de la Devesa i el passeig de la Sardana. Això comportaria la renovació del terra per garantir que no s'hi formin basses. També cal solucionar el conflicte de l'aparcament, ja que una de les decisions seria restringir l'accés de vehicles dins del parc els dies de mercat. Això podria provocar que s'implantés algun espai de zona blava a prop del mercat.

Veles d'estiu
Aquest any s'ha de fer el nou concurs i la voluntat és canviar l'emplaçament de les veles de l'estiu, una decisió que té la resistència de les mateixes veles. Una de les propostes és que es poguessin situar a la Copa, però la proximitat amb la zona habitada posa en dubte aquesta decisió, per bé que podria implicar un canvi de model de les veles.

Protecció
El treball que s'ha fet diferencia la part més forestal que hi ha entre el rellotge i el passeig de la Sardana. Es vol incrementar la protecció d'aquesta zona i limitar-ne els usos per garantir la pervivència dels plàtans històrics.

Fira
Es vol limitar l'ús de l'espai de la fira al sector del Camp de Mart per deixar lliure la zona arbrada per garantir-ne una major preservació.

Ribes del Ter
Els tallers i el tripartit coincideix en la necessitat de naturalitzar el vial de les ribes del Ter. Això permetria enderrocar bona part del mur per integrar més el riu Ter amb la Devesa. Tot i així, l'enderroc del mur no es pot fer en tot el tram, ja que l'ACA ha advertit que hi hauria perill d'inundació en cas de vingudes.

Unificació de mobiliari
Una de les actuacions prioritàries és unificar el mobiliari, amb la renovació de papereres, bancs i enllumenats. També comportaria l'eliminació d'elements com transformadors i altres elements elèctrics obsolets.

Circuit d'esport
La intervenció també ha de suposar incrementar les possibilitats per fer esport a l'aire lliure dins del parc. Això es basaria en la recuperació de circuits esportius amb diversos elements que ajudessin als practicants d'esport.

Complex esportiu
En l'actualitat s'estan acabant les obres de remodelació del complex esportiu, amb les noves pistes de tennis i de pàdel, així com la renovació del vas de la piscina. En un futur s'hi podria construir una nova piscina per garantir les necessitats de creixement d'usuaris.

Bar
Tothom coincideix que cal un bar per potenciar l'ús social del parc. Es podria situar a prop del complex esportiu o del Palau de Congressos.

Arbres
Es planteja esponjar arbres en algunes zones i fer noves zones de pas des del centre de la ciutat cap al Ter.

Fires
Es mantindran a la Devesa, però es podrien redistribuir en espais lliures per afectar menys l'arbrat. Si que es vol evitar que les caravanes dels firaires ocupin literalment els parterres de les zones d'arbrat del parc.

La incògnita del pavelló al mig del parc
El gran dubte que es manté en el gran parc urbà de la Devesa és què acabarà passant amb el projecte del pavelló. La comissió de Patrimoni va censurar el projecte argumentant que l'equipament esportiu traeix els trets que caracteritzen un parc catalogat com a jardí històric. El tripartit va rebre la decisió com un gerro d'aigua freda i va decidir presentar un escrit reclamant la revisió de la decisió de Patrimoni. Les diferències en el tripartit són evidents. Des del PSC es considera que el planejament vigent avala el projecte i defensaria fins el final el nou pavelló. D'altra banda, ERC creu que cal defensar la proposta del tripartit, però sense «enrocar-se» en la decisió. Per ICV, la decisió de Patrimoni obre la porta a descartar el projecte i buscar espais alternatius ja que sempre s'han mostrat en contra de fer-lo dins del parc.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/120897-el-pla-dusos-de-la-devesa-de-girona-sacabara-aprovant-amb-mes-dun-any-de-retard.html

Izo

January 22nd, 2010, 03:45 PM

L'ACA no permet treure tot el mur entre el Ter i la Devesa de Girona pel risc riuades
La naturalització del vial perimetral era una de les peticions més demanades en el procés participatiu

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha alertat l'Ajuntament de Girona que no pot treure tot el mur que hi ha al vial perimetral de la Devesa i naturalitzar l'espai, davant el risc d'inundacions que hi ha al sector en cas de vingudes del riu Ter. La naturalització de l'espai era una de les peticions més consensuades en els tallers participatius. El consistori tindrà en compte l'advertència, però el pla d'usos podria apostar per naturalitzar-ne almenys una part i fer més amable la transició des de la Devesa cap al riu, tal com es va fer a la riba de Fontajau. El debat del pla d'usos es troba en la seva recta final perquè s'aprovi al febrer o al març.

Històricament, la Devesa va néixer com a espai de defensa de la ciutat de Girona de les grans inundacions que sovint provocaven les crescudes del riu Ter. La creació dels pantans va reduir aquestes possibilitats, però l'ACA ha alertat que en un tram més proper a l'Auditori i Palau de Congressos no es retiri l'actual mur de contenció per evitar els perills que suposaria una vinguda sobtada del Ter.

Al llarg del procés participatiu, la naturalització de tot el vial era una de les propostes més repetides i que des de diverses àrees del govern també es veia de bon ull. L'objectiu que es persegueix amb la intervenció en el vial perimetral seria l'extracció de l'asfalt i que la Devesa servís de transició cap al riu Ter. El model que s'agafa és la naturalització de la riba de Fontajau, amb l'extens espai de gespa que es va fer per sota el pavelló. L'objectiu del govern seria que seguint les indicacions de l'ACA es pogués intervenir i garantir que el vial perimetral adoptés la funció de transició entre la Devesa i el curs fluvial. Això permetria que en alguns punts es facilités l'accés a la riba, trencant l'actual barrera que suposa el mur de formigó. El debat al tripartit ha d'acabar de decidir quina és la solució que s'adopta.

L'esponjament dels arbres, a debat al govern
Un estudi natural de la Devesa va revelar que caldria eliminar uns 500 plàtans per garantir la vitalitat i conservació de la resta d'arbreda. Aquest informe també ha generat debat al mateix govern tripartit entre els que consideren necessari tallar arbres per garantir la bona salut de la resta de plàtans i els que defensen mantenir l'arbreda amb l'estat actual. L'estudi sosté que la proximitat, en especial en alguns parterres interiors, complica la supervivència dels arbres. L'actual parc natural disposa d'uns 2.500 plàtans i els responsables del pulmó verd de la capital són conscients que si no fos per les atencions i tractaments que s'hi fan constantment, molts arbres haurien mort. De fet, de mitjana cada any moren entre dos i tres arbres cada any, malgrat el continu tractament. Una de les intervencions que s'hi vol fer és generar uns recs que cobreixi amb aigua les soques dels arbres i garantir així un rec continu. Això permetria, a més, generar una zona de seguretat amb pilots de fusta que també servirien per garantir menys agressions que suposen els dies de mercat o de les Fires pels arbres.

El pla d'usos, sobre la taula
L'equip de govern manté el compromís perquè es desencalli el debat intern que permeti d'una vegada per totes aprovar el pla d'usos de la Devesa, que fa gairebé un any que ja hauria d'estar aprovat i executant-se les millores. En l'actualitat, l'equip de govern ja té sobre la taula una proposta que definiria i acotaria els usos dels diversos sectors del parc de la Devesa de Girona. Sembla clar que a Fira de Girona se li reduirà l'espai que pot utilitzar, prohibint-li l'ús de la zona arbrada al passeig de la Devesa i només se li permetrà que dugui les activitats al sector del camp de Mart. Una de les novetats és la voluntat de destinar tota una esplanada per adequar-la i situar-hi una zona de jocs infantils o per a la família. Un espai que s'emplaçaria a tocar de l'accés cap a la zona esportiva i que fa anys havia ocupat la pista de l'antiga hípica.

En aquesta zona també es planteja posar-hi el bar que es vol instal·lar; tot plegat, per fomentar l'ús social del parc. Les Fires se situarien al passeig de la Sardana i al passeig de la Devesa i es distribuirien al sector del camp de futbol, evitant que se situïn al sector més forestal i que amb el pla d'usos es vol protegir. Amb el mercat encara hi ha dues opcions, una seria situar-lo al davant més proper al centre de la ciutat en forma de T, entre el passeig de la Devesa i el passeig de la Sardana. Per bé que encara es preveu deixar-lo al vial perimetral. L'altra dubte és l'emplaçament de les carpes, deixant-les al mateix lloc o movent-les cap a la Copa, una localització que podria suposar un canvi del model de les veles d'estiu amb una oferta més tranquil·la per evitar queixes dels veïns d'aquest sector per la música durant els mesos d'estiu.

La presència de cotxes
Una de les decisions que cal prendre és la limitació i restricció de l'accés de vehicles a l'interior de la Devesa. Aquesta decisió afectaria, sobretot, en els dies de mercat, en què habitualment centenars de cotxes ocupen bona part del parc. En aquest cas, l'alternativa a l'aparcament seria que els ciutadans aparquessin al sector de Fontajau i arribessin al mercat a través del pont per a vianants que creua el Ter. També hi hauria la possibilitat d'implantar una zona d'aparcament amb algunes places de zona blava entre la rotonda de la Devesa i el rellotge per garantir la rotació de vehicles, en especial els dies de mercat. Si finalment s'opta per naturalitzar el vial perimetral, també sembla lògic que s'opti per no deixar-hi aparcar. En aquest vial cada dia hi aparquen entre 150 i 200 vehicles que haurien d'anar en un altre lloc.

Les gestions per al pavelló
L'Ajuntament de Girona continua fent les gestions perquè s'acabi permetent la construcció del polèmic pavelló de la Devesa. L'equip de govern ha defensat davant de la Generalitat la legitimació que té el projecte, ja que així es recull en el planejament de la ciutat de Girona. El consistori espera que la conselleria de Cultura admeti que el pla general valida la construcció d'un pavelló al parc i que, en tot cas, després s'entrés en una negociació sobre el projecte concret que permetés adaptar-lo segons els criteris que s'establissin entre les parts per fer viable el projecte. En tot cas, el rebuig del grup d'Iniciativa al pavelló de la Devesa i la decisió d'ERC de no arribar a estaments judicials en la defensa del projecte per evitar que s'eternitzi provocarà que si la Generalitat manté el bloqueig del projecte del pavelló s'hagi d'acabar descartant. De fet, el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Joan Pluma, ja va avançar la setmana passada que «no hi ha voluntat de recórrer al contenciós administratiu» per fer valer la proposta de l'equip de govern. Per aquest motiu, el consistori ja ha buscat espais alternatius a la ciutat per fer-hi un pavelló si finalment no és possible construir el de la Devesa. S'ha localitzat una parcel·la al sector de Lluís Pericot que compliria amb les necessitats si calgués.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/127919-laca-no-permet-treure-tot-el-mur-entre-el-ter-i-la-devesa-de-girona-pel-risc-riuades.html

Vilarrubla

January 24th, 2010, 10:59 PM

Lloret inaugura el parc de Can Xardó, un pulmó verd al centre de la vila que relligarà el teixit urbà
El projecte ha costat dos milions d'euros i s'ha finançat amb el fons d'inversió local

Lloret va inaugurar ahir al matí una de les obres més emblemàtiques dels últims anys, el parc de Can Xardó, que s'ha de convertir en un autèntic pulmó verd al centre de la vila, destinat als usos lúdics, esportius i d'esbarjo, i amb una funcionalitat clara: connectar el nucli urbà amb els barris que hi ha al darrere, com ara Can Carbó i Mas Baell. Aquesta obra es veurà complementada a l'estiu amb la inauguració del nou teatre, just al costat, i del casino, que està a la mateixa zona.

El parc, de 5,2 hectàrees, es va inaugurar ahir després de mesos d'obres, finançades pel fons d'inversió estatal local, amb 2.073.384,46 milions d'euros. A l'acte van assistir-hi la majoria de regidors lloretencs, tant del govern com de l'oposició; representants de la societat i les entitats de la vila, així com el subdelegat del govern espanyol a Girona, Francesc-Francisco Busquets. El regidor d'Obra Pública i manteniment, Ivan Tibau (CiU), va destacar en la inauguració que el parc és «una de les obres més emblemàtiques dels últims anys». «Dóna un toc de qualitat a Lloret», va opinar. Tibau va destacar que l'obra ha comportat la renovació del gran pàrquing gratuït existent, amb 160 places; una sortida directe a la carretera de Tossa, que «descongestionarà el trànsit als barris de Can Carbó i Mas Baell», i «realça» la masia de Can Saragossa. Tibau va recordar també que a l'estiu s'inaugurarà el teatre, al costat mateix del parc, i que aviat s'iniciarà la segona fase de la reforma del parc, aquest cop a la zona més boscosa. El govern també ha mostrat la seva voluntat de, més endavant, pacificar el trànsit a la carretera de Tossa per donar prioritat al vianant.

Per la seva part, l'alcalde, Xavier Crespo (CiU), va afirmar que el projecte no havia nascut ahir ni el 2003, quan va entrar a governar ell, sinó «molt abans», i va agrair als qui manaven al seu moment el fet d'haver comprat aquest espai que ha d'afavorir «la cohesió social i la millora de la qualitat de vida».

El Punt (http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/128614-lloret-inaugura-el-parc-de-can-xardo-un-pulmo-verd-al-centre-de-la-vila-que-relligara-el-teixit-urba.html)

Vilarrubla

January 27th, 2010, 12:44 AM

Roses té una proposta per fer el palau de congressos

L'Ajuntament de Roses té una proposta d'un grup francès per construir el palau de congressos que l'equip de govern ha previst en el pla urbanístic que s'està tramitant. Segons ha explicat l'alcaldessa, Magda Casamitjana, aquesta proposta fa temps que està sobre la taula i, de fet, ja se n'havia parlat amb l'anterior govern, segons Casamitjana, però ara l'empresa l'ha presentat per escrit. «Ells proposen fer el palau de congressos a l'antic càmping Bahia i el POUM preveu aquesta zona com a zona verda. Nosaltres apostem perquè es faci a la zona del Mas d'en Puig, però s'ha d'acabar d'estudiar la proposta, no ens hi posarem fins que s'aprovi el pla urbanístic», va afegir-hi l'alcaldessa. Casamitjana defensa que el palau podria donar servei a tot l'Alt Empordà.

El Punt (http://www.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/129322-roses-te-una-proposta-per-fer-el-palau-de-congressos.html)

Sky

March 6th, 2010, 03:37 PM

Carod inaugura els primers serveis de la nova seu del Govern

• El vicepresident català considera que'l'edifici és l'expressió de la voluntat del Govern de fer les coses més fàcils als ciutadans'

El vicepresident del Govern de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha inaugurat aquest divendres la llibreria i l'Oficina de Turisme situades a la nova seu de la Generalitat a Girona. Carod-Rovira ha destacat que no només 'estem davant de la inauguració d'un nou edifici', sinó també 'd'una nova mentalitat', ja que segons ha explicat, 'l'edifici és l'expressió de la voluntat del Govern de fer les coses més fàcils als ciutadans'. El vicepresident del Govern ha remarcat la importància de 'centralitzar' el gruix de l'administració de la Generalitat en un sol edifici, facilitant la feina a la gent i evitant que faci 'turisme administratiu' per resoldre tràmits burocràtics.

http://www.naciodigital.cat/gironainfo/noticia/12029/carod/inaugura/primers/serveis/nova/seu/govern

Izo

March 28th, 2010, 11:32 PM

La Generalitat farà per Sant Jordi una jornada de portes obertes a la nova seu
Els ciutadans podran visitar l'edifici del govern a Girona abans del trasllat dels diversos departaments

http://www.elpunt.cat/imatges/27/31/alta/780_008_2731187_ea0200a9eb3d8ac6b16817e65eb9de48.jpg
El recuperat edifici de l'antic Santa Caterina amb l'àmplia vorera al davant. Foto: LLUÍS SERRAT.

La Generalitat de Catalunya aprofitarà la Diada de Sant Jordi del dia 23 d'abril per oferir l'oportunitat als ciutadans de visitar la nova seu del govern a Girona, just abans que els departaments s'hi comencin a traslladar. El govern vol aprofitar la jornada festiva de Sant Jordi perquè tothom qui ho vulgui pugui contemplar la manera com s'ha restaurat i rehabilitat l'antic hospital de Santa Caterina per reconvertir-lo en edifici administratiu. El govern també va anunciar ahir que a partir del 6 d'abril es posarà en marxa a l'edifici una oficina d'atenció ciutadana (OAC) provisional fins que el mes de juny es posi en marxa ja la definitiva.

Abans que els 850 treballadors que treballaran a la nova seu de la Generalitat a Girona s'hi traslladin, el govern ha previst obrir les portes del nou edifici tel dia de Sant Jordi. La voluntat és que els ciutadans puguin passejar per l'antic edifici de Santa Caterina, així com per l'edifici que s'ha construït de bell nou i perquè es pugui descobrir com s'ha recuperat el pati de les magnòlies o l'auditori Josep Irla. La jornada de portes obertes es fa ara, abans que es mobli l'edifici i s'hi traslladin els diversos departaments, perquè si no s'hi faria del tot inviable la visita.

Oficina provisional
Una altra de les novetats és que a partir del 6 d'abril s'obrirà de manera provisional una oficina d'atenció al ciutadà que substituirà l'oficina que hi ha a la Gran Via de Jaume I. Es tracta d'un espai provisional fins que el mes de juny entri en funcionament l'oficina d'atenció al ciutadà definitiva, que disposarà de 1.200 metres quadrats i que tindrà la seva entrada per la plaça Pompeu Fabra. De moment, l'oficina provisional obrirà de dilluns a divendres de 9 a 2 i de 3 a dos quarts de sis de la tarda. L'oficina d'atenció a la ciutadania (OAC) serà el tercer servei que es posarà en marxa a la nova seu de la Generalitat, la qual concentrarà la majoria de departaments, després de la posada en marxa, a principis de març, de la llibreria de la Generalitat i l'oficina de turisme. L'accés als dos serveis es fa des el carrer Joan Maragall.

34 milions per a 30.000 m²
La renovació de l'antic hospital Santa Caterina de Girona i el nou edifici annex hauran suposat un cost de 34 milions d'euros perquè la Generalitat disposi de 30.000 metres quadrats per aplegar la gran majoria de serveis. Hauran fet falta 6 anys per completar tot el procés des que l'any 2004 tancava les portes, i fins al mes de juny, quan l'edifici estarà plenament operatiu. El delegat del govern a Girona, Jordi Martinoy, expressa «la voluntat del govern d'obrir aquest edifici a tota la ciutadania, no només per la seva qualitat arquitectònica, que és molt important, sinó també per poder valorar el canvi de model que vol implantar la Generalitat a Girona». Les obres han anat endarrerint-se respecte de les previsions inicials, sobretot per la troballa de restes arqueològiques davant de l'edifici històric, la qual va obligar a catalogar material i dades i registrar-les abans no continuessin els treballs de transformació. La recuperació d'aquesta illa tan cèntrica de la ciutat suposa un pas més per a la recuperació d'espais, després també de la reforma de la plaça de la Independència. Només falta saber com serà la nova plaça Catalunya, que s'ha de refer.

El mes de juny, plenament operatiu
Just després de Setmana Santa la delegació del govern iniciarà el procés de trasllat cap a les noves dependències, amb l'objectiu que en l'última setmana des mes d'abril es pugui ja treballar des de la nova seu de la Generalitat, a l'edifici històric de l'antic hospital de Santa Caterina. En aquesta primera fase, es preveu que també Governació i Administracions Públiques i l'àrea de Vicepresidència facin el trasllat cap a la nova seu. La primera setmana de maig serà el torn d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, i Política Territorial ho farà la segona setmana. Economia i finances, Innovació Universitats i Empresa es preveu que es traslladin a partir de la tercera setmana, mentre que Educació hi anirà a finals de maig. Ja durant el mes de juny es preveu que sigui el torn d'arribada dels departaments de Salut, a la primera, Interior, a la segona, i que Acció Social i Medi Ambient ho facin durant la tercera i quarta setmana, completant així tot el programa de trasllats.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/152127-la-generalitat-fara-per-sant-jordi-una-jornada-de-portes-obertes-a-la-nova-seu.html

Izo

April 20th, 2010, 08:14 PM

La plaça Catalunya de l'Escala tindrà una pèrgola coberta, bar i zona esportiva
L'Ajuntament traurà a concessió cent places d'aparcament de 13.000 a 19.000 euros

http://www.elpunt.cat/imatges/31/46/alta/780_008_3146490_ef4c5a442c4c0fd9e1b2cab080768d80.jpg
Una imatge virtual de com quedarà la plaça Catalunya de l'Escala, on s'ha fet el pàrquing subterrani.

La urbanització de la plaça Catalunya de l'Escala preveu la instal·lació d'una nova pèrgola coberta per fer-hi actes i concerts en dies de mal temps, una pista esportiva, zona infantil i un bar a l'aire lliure amb terrassa. Les obres per refer la plaça començaran quan s'hagi acabat la construcció de l'aparcament subterrani que s'hi està fent i que costarà 4 milions comptant la remodelació de la plaça. Precisament, l'Ajuntament ja ha anunciat que traurà a concessió cent places d'aparcament –la meitat de les que s'han construït– en uns preus que van dels 13.000 euros per vint anys als 19.000 euros per setanta anys de concessió.

L'Ajuntament de l'Escala va presentar ahir el projecte per remodelar la plaça Catalunya, després de les obres de l'aparcament subterrani que s'hi està acabant de construir. De fet, el tinent d'alcalde, Víctor Puga, va explicar que l'obra està pràcticament acabada i que s'obrirà al públic d'aquí a dos mesos amb 205 places disponibles. D'aquestes places, en sortiran a concessió 100, a les quals podran accedir les famílies empadronades a l'Escala i que paguin impost de circulació. Costaran 13.000 euros per vint anys, 16.000 per quaranta anys i 19.000 per setanta anys.

L'objectiu de l'Ajuntament és fer una plaça que tingui més vida que l'anterior i per això hi haurà diverses zones diferenciades. Els arquitectes Jordi Guinart i Miquel Morral han ideat una plaça tancada, amb tres accessos, que inclourà els aparcaments en superfície en un sol costat, i no en forma d'u com fins ara. A més, s'incrementa la zona verda i es manté la pèrgola que ja hi havia.

L'alcalde, Estanis Puig, va qualificar el projecte de l'aparcament subterrani com la «gran obra de mandat» que descongestionarà els carrers de l'Escala.

http://www.elpunt.cat/imatges/31/46/alta/780_008_3146489_3c2c6bcab340850571196d2ba0e1cf48.jpg

http://www.elpunt.cat/imatges/31/46/alta/780_008_3146492_333ae4e5b271cee0a089b59d52c10eb5.jpg

http://www.elpunt.cat/imatges/31/46/alta/780_008_3146491_132d58157365f8400c98fda91107b62a.jpg

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/13-serveis/160217-la-placa-catalunya-de-lescala-tindra-una-pergola-coberta-bar-i-zona-esportiva.html

Sky

April 27th, 2010, 02:00 AM

11244532

Sky

April 27th, 2010, 06:00 PM

La façana sud de Girona tindrà un parc urbà, un hotel de 140 habitacions i cinc torres de pisos

• La proposta abasta els 60.000 metres quadrats i podria ser una realitat a partir del 2012

L’entrada a la ciutat de Girona pel sud tindrà un hotel de 140 habitacions, diverses torres de pisos i un parc urbà a la zona que s’alliberi del viaducte del tren convencional. També es preveu allargar la cobertura de la via del tren convencional. Aquest dimarts s’ha presentat l’obra guanyadora del concurs per la remodelació de la carretera Barcelona, i els seus resultats es podrien fer visibles a partir del
2012.

El jurat del concurs d’idees pel pla de millora urbana del carrer Barcelona, una de les principals vies d’entrada i sortida pel sud de la ciutat, ha escollit com a guanyador el projecte “Via verda – Fent ciutat”, de l’equip Taller d’Arquitectura i Territori, que s’ha imposat a quatre propostes més. Segons l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, aquest pla permet treure la consideració de carretera que fins ara s'havia donat a l'espai.

La proposta abasta els 60.000 metres quadrats que ara ocupen naus industrials i preveu convertir el final del carrer Barcelona en un gran bulevard arbrat. Pel que fa a edificacions previstes, el projecte reserva 22.000 metres quadrats de sostre edificable per la construcció d’un hotel i per a usos comercials, i 86.000 metres quadrats per a usos residencials. En aquest sentit, a la façana oest del carrer s’hi construiran cinc torres de pisos, totes elles de la mateixa alçada.

Espai verd

El projecte guanyador també preveu un espai verd, entre la rotonda del Mas Gri i la Devesa, on ara hi ha les vies del tren convencional, i proposa allargar el seu soterrament 250 metres més. La cap d’Urbanisme de l’Ajuntament de Girona, Anna Barceló, ha remarcat que aquest cobriment “és viable” i que també servirà per garantir la continuïtat entre els barris que queden a banda i banda de la carretera de Barcelona.

Pel que fa als terminis, el tinent d’alcalde d’Urbanisme del consistori gironí, Joan Pluma, ha explicat que l’equip redactor té a partir d’ara un parell de mesos per fer el pla, que es podria aprovar inicialment en ple municipal dels mesos de setembre o octubre i de manera definitiva a principis del 2011. La previsió és que els ciutadans comencin a apreciar la transformació d’aquest espai de la ciutat a partir del 2012. El termini per a la construcció dels edificis dependrà llavors de la iniciativa privada.

http://www.lamalla.cat/infolocal/girona/article?id=361435

Antoi

April 27th, 2010, 07:47 PM

^^
Projecte guanyador (http://www.girona.cat/urbanisme/cat/index2.php?idReg=86185)

Izo

May 28th, 2010, 04:34 AM

El pavelló de la ciutat esportiva de Blanes es posarà en marxa a l'estiu però no s'inaugurarà fins al 2011
Al juliol ja s'hi faran les primeres activitats i hi haurà jornades de portes obertes

http://www.elpunt.cat/imatges/32/22/alta/780_008_3222947_e31e8372f69454593984bc115ab79496.jpg
Una de les pistes del pavelló de la ciutat esportiva de Blanes. Foto: E. PICAS.

L'Ajuntament farà recepció formalment del pavelló de la ciutat esportiva de Blanes aquest dilluns que ve en el ple municipal. A partir d'aleshores la instal·lació ja serà responsabilitat del consistori, que ja ha programat el calendari d'activitats per anar-la posant en funcionament. Després de més de set anys des de la posada de la primera pedra, doncs, Blanes podrà gaudir de la primera peça de la ciutat esportiva. Tot i la posada en marxa, no es preveu cap inauguració oficial fins al març vinent.

L'Ajuntament de Blanes ja es prepara per anar posant en marxa el pavelló de la ciutat esportiva. Aquest mes de juny que ve començarà a traslladar tot el material aprofitable del pavelló antic, com ara taules, ordinadors i cadires. Això «s'aprofitarà al màxim», assenyala el regidor d'Esports, Anselm Ramos (PDB), que ha anunciat que al mateix temps començaran els concursos per adjudicar l'equipament del pavelló amb materials com ara porteries, cistelles i bancs. També durant aquest mes de juny s'acabaran les jornades de formació del personal que haurà de treballar a la instal·lació.

Serà al juliol quan ja es faran les primeres activitats esportives a la instal·lació. Serà, però, d'esports que no necessitin gaire mobiliari, com ara les arts marcials. També durant aquest mes d'agost es faran jornades de portes obertes perquè la ciutadania pugui conèixer el pavelló. Ramos considera que a finals d'agost l'equipament ja funcionarà «al 80%» i que totes les competicions ja s'hi podran fer al setembre.

Sobre la inauguració, Ramos assenyala que, tot i que no és definitiu que se'n faci, aquesta podria tenir lloc la primavera vinent, segurament el mes de març. Tot i això, no descarta que, aprofitant algun esdeveniment important, com ara algun partit de la copa d'Europa d'hoquei, que aquest any jugarà el Blanes, «es pugui fer alguna cosa especial». Ramos també destaca que mentre ell sigui regidor tota la gestió del pavelló «serà pública».

Set anys després
La posada en marxa del pavelló de la ciutat esportiva arriba quan fa ja set anys que Artur Mas, aleshores conseller en cap de la Generalitat, va posar la primera pedra de l'obra. Era el 12 d'abril del 2003, i des d'aquell dia els endarreriments en el calendari d'aquesta obra i les fracassades dates d'inauguració van ser un continu. Tot i que ara el pavelló ja està a punt, encara falten els dos camps de futbol de gespa, que encara no estan acabats, i l'Ajuntament encara haurà de trobar una quantitat de diners important per poder-los acabar, ja que encara estan sense gespa i sense la graderia en les condicions necessàries.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/174767-el-pavello-de-la-ciutat-esportiva-de-blanes-es-posara-en-marxa-a-lestiu-pero-no-sinaugurara-fins-al-2011.html

Confide

May 28th, 2010, 02:34 PM

11244532

La part vella té zones guapes i altres que per dins no van massa bé... es veu que hi ha zones on si parles normal (vull dir que no cal alçar masa la veu) es fa eco... perquè els sostres són molt alts...

A més, a les aules de formació no anava la calefacció ni l'aire i això que tot era nou :bash:

Izo

June 4th, 2010, 08:24 PM

Girona ja disposa d'un altre hotel de quatre estrelles al centre de la ciutat
Està en col·laboració amb el Ciutat de Girona

http://www.elpunt.cat/imatges/32/35/alta/780_008_3235819_a1453a3e5bd8882b949b3c8d8186a8bb.jpg
El pati i la piscina de l'hotel Nord 1901, que es va inaugurar ahir. Foto: I.BOSCH.

L'hotel de quatre estrelles Nord 1901 de Girona que va obrir les seves portes ara fa uns tres mesos es va inaugurar ahir oficialment. El nou establiment disposa de deu habitacions, quatre suites i quatre apartaments de 70 metres, forma part de la cadena Faderson i està en col·laboració amb l'hotel, també de quatre estrelles, Ciutat de Girona.

«Es diu Nord, perquè és el nom del carrer on està situat l'hotel i 1901 perquè és l'any que va néixer l'avi i que la família va comprar l'edifici», va explicar ahir Lluís Hortet, gerent de l'establiment que juntament amb Neus Batlle que farà les funcions de directora es fan càrrec de l'hotel. L'avi de Lluís Hortet era el doctor Massa –uròleg–, un dels fundadors de la Clínica Girona. De fet, «l'edifici era la dot que van donar els meus rebesavis als meus besavis i durant molts anys hi va viure la meva família».

El nou establiment va obrir les seves portes ara fa tres mesos. «La idea era obrir-lo en temporada baixa per anar agafant rodatge», segons va dir Hortet. En aquests moments disposa d'entre un 55 i un 60% d'ocupació.

És un hotel de quatre estrelles «perquè apostem més per la qualitat que per la quantitat». És un edifici totalment restaurat l'any 2009 i ofereix «suites i apartaments grans de 70 metres quadrats pensats amb els serveis d'hotel». El Nord 1901 disposa també d'un únic jardí amb piscina, així com diverses sales de reunions «complementament equipades amb la més alta tecnologia i amb sortida directa al jardí». Els apartaments i les habitacions, que van des de 30 fins a 100 metres quadrats, estan equipades amb televisor LCD amb connexió USB, equip de música amb connexió USB i minibar, entre d'altres. El nou hotel forma part de la cadena Fadersen i està en col·laboració amb l'Hotel Ciutat de Girona, que «està a pocs metres» d'aquest. «Ja des del primer moment vam arribar a acords amb l'hotel Ciutat de Girona. Crec que la col·laboració és mútua: ells ens aporten prestigi i experiència i nosaltres els donem força amb més habitacions», va dir. La col·laboració també s'estén que els clients del nou hotel poden anar a esmorzar al restaurant Blanc de l'hotel Ciutat de Girona, a més que la recepció a les nits també serà la del Ciutat de Girona.

Un hotel integrat a Girona
Què l'hotel està al centre de Girona no en queda cap dubte. Tots els elements decoratius del nou establiment com ara la pedra és la de Girona i fins i tot els colors «són els típics del barri vell». En poc temps, l'hotel també disposarà d'una recepció pròpia que donarà servei durant el dia, de 7 del matí a 11 de la nit –a la nit serà la de l'hotel Ciutat de Girona–, i d'un bar propi «perquè els clients es puguin relaxar».

Està destinat, segons expliquen els seus responsables, a empreses «perquè Girona ciutat i també la demarcació empresarialment és molt forta». Sobretot a empreses d'exportació i importació. Però també està destinat a un públic estranger «perquè la demarcació té un gran potencial en aquest sentit». «L'hotel és petit, però va dirigit a un públic de qualitat i també volem especialitzar-nos en celebracions tant d'empreses com per a particulars», van explicar els propietaris, que assegurar que volen que «els seus clients se sentin com a casa i que per això donaran un servei molt personalitzat».

A l'acte d'inauguració d'ahir, hi va assistir l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/177221-girona-ja-disposa-dun-altre-hotel-de-quatre-estrelles-al-centre-de-la-ciutat.html

Izo

June 8th, 2010, 05:41 PM

La urbanització de l'antic solar dels Maristes de Girona s'iniciarà aquest mes i preveu un mirador a la ciutat
Es tracta de l'última parcel·la per urbanitzar que queda en ple Barri Vell

http://www.elpunt.cat/imatges/32/45/alta/780_008_3245507_d5f123edec814073492d2dad1312b08e.jpg
La urbanització permetrà fer un mirador sobre aquesta part de la ciutat. Foto: MANEL LLADÓ.

La urbanització de l'antic solar dels Maristes està previst que comenci en les properes setmanes d'aquest mateix mes de juny i suposarà la recuperació de l'última parcel·la urbanitzable al Barri Vell. L'actuació té un cost d'uns 160.000 euros i el projecte preveu un termini d'execució d'uns tres mesos. L'obra preveu la construcció d'un mirador sobre la ciutat en un extrem del terreny, així com l'enjardinament d'una part i l'ordenació de l'aparcament de la plaça.

El consistori gironí tenia previst iniciar aquesta setmana els treballs per reurbanitzar els terrenys del solar que ocupaven els antics Maristes, però finalment s'ha endarrerit fins que s'hagi acabat el rodatge de la pel·lícula El monje, que s'efectua també pel Barri Vell i que es preveu que s'acabi el 15 de juny. La intervenció que hi té prevista l'Ajuntament de Girona consisteix a anivellar tot el terreny i instal·lar-hi un terra de sauló combinat amb alguna zona de vegetació.

L'obra està finançada amb els diners provinents del segon pla de Zapatero del govern estatal i el projecte preveu un termini de tres mesos d'obres. Tot i això, l'Ajuntament es mostra caut amb aquesta previsió pel gran volum de terra que caldrà moure per ordenar aquest gran solar situat al mig del Barri Vell de Girona. L'actuació més atractiva de l'espai és la instal·lació d'un entarimat de fusta en un dels extrems del solar dels antics Maristes que servirà com a mirador sobre la ciutat. Es considera que aquesta actuació pot permetre un gran atractiu per als ciutadans i turistes que visitin la zona, ja que permetrà obtenir una nova visió de bona part de la ciutat de Girona. El mirador es completarà amb una barana amb efecte oxidat que servirà per garantir la seguretat del mirador. La part d'aparcament ha de servir per ordenar el sector que ara ja funciona com a pàrquing. Amb l'actuació es permetrà l'aparcament d'uns 15 vehicles.

El projecte preveu que amb el moviment de terres s'estigui alerta a les troballes arqueològiques que s'hi puguin trobar, per bé que es considera que els treballs en altres moments no fan preveure l'aparició de gran troballes.

Tancar-lo a la nit
El projecte preveu que l'espai que s'ordenarà amb diversos tipus de saulons i el mirador sobre la ciutat quedi tancat durant la nit per evitar les bretolades nocturnes i garantir el manteniment del mobiliari nou que s'instal·larà a l'espai. Per això, la plaça amb els aparcaments per a vehicles estarà oberta tot el dia, però a partir d'aquest punt s'instal·larà una tanca per permetre el tancament d'aquesta zona. L'accés al nou espai es podrà fer des de dos llocs diferents, des de la mateixa plaça o des del carrer Escola Pia, on hi ha una porta. Aquest accés també quedarà tancat a la nit per qüestions de seguretat. El projecte preveu posar il·luminació en el sector per millorar l'ordenament un cop es pugui obrir als ciutadans i se li pugui donar l'ús social de mirador sobre la ciutat.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/178787-la-urbanitzacio-de-lantic-solar-dels-maristes-de-girona-siniciara-aquest-mes-i-preveu-un-mirador-a-la-ciutat.html

Izo

June 10th, 2010, 05:26 PM

La reforma de la Casa de Cultura de Girona preveu obrir el pati interior als vianants
Això permetrà crear un nou eix per a la gent que va a peu des de la Gran Via a la plaça de la Constitució

http://www.elpunt.cat/imatges/32/35/alta/780_008_3235315_a693adb34db5ead0cde725780a9d71fe.jpg
Un porxos donaran accés a la plaça interior i permetrà anar cap a la plaça Constitució.
Foto: MERCADÉ-FERNÁNDEZ.

La reforma de la Casa de Cultura de Girona preveu obrir als vianants el pati interior i convertir-lo en una zona de passeig que connecti d'un costat a l'altre de l'edifici. Així ho preveu el projecte de l'equip d'arquitectes Ricard Mercadé i Aurora Fernández, una decisió que permetrà crear un eix perpendicular per a les persones que vagin a peu des de la Gran Via fins a la plaça de la Constitució. Aquest recorregut es considera que podria ser important per crear més mobilitat entre els vianants que es mouen per aquest espai cèntric de la ciutat. L'obra, però, podria tardar encara temps a executar-se ja que es vincula a la biblioteca nova de les Casernes.

«El pati interior té molt d'atractiu i al projecte preveiem aprofitar-lo per obrir la façana al carrer i crear un porxo d'accés a l'espai», assenyala Ricard Mercadé, un dels autors del projecte de reforma de la Casa de Cultura de Girona. L'equip d'arquitectes van considerar que era interessant per a la ciutat «crear un recorregut molt atractiu en perpendicular des de la Gran Via fins a la plaça de la Constitució».

L'obertura del pati interior de la Casa de Cultura permetria als vianants anar gairebé en línia recta des de la Gran Via, el pati, la plaça de la Diputació, els porxos entre els carrers Sant Francesc i el carrer Nou, per passar al carrer Grober i fins a la plaça de la Constitució. Per permetre aquest recorregut nou, caldrà obrir uns porxos a un costat i l'altre de la Casa de Cultura que permetin el pas de vianants d'un punt a l'altre. Inicialment, sembla que el pas pel pati interior de la Casa de Cultura es permetria només en horari diürn per qüestions de seguretat i per evitar bretolades; tot i així, serà l'Ajuntament qui haurà d'acabar decidint com i en quins horaris es permet el pas per aquest pati. De fet, aquest espai, que ara té molt poc ús, es convertirà en l'eix central del renovat edifici que preveu fer l'equip d'arquitectes, ja que al projecte es preveu que aquesta plaça serveixi de vestíbul exterior a l'edifici. La previsió és que des d'aquest punt es pugui accedir a qualsevol dels serveis que s'hi situaran. Està previst que a la Casa de Cultura hi hagi la biblioteca Ernest Lluch, un centre de formació teatral, a més del conservatori, la Fundació Fita i el centre de la imatge. De l'edifici, en destaca la construcció d'una cúpula vidriada.

Vinculat a la biblioteca nova
L'obra de reforma de la Casa de Cultura no té cap data prevista, bàsicament, perquè l'inici de les obres està directament vinculat a la biblioteca pública nova que s'ha de construir al sector de les antigues Casernes, a tocar d'Emili Grahit. Fa poques setmanes, en una visita a Madrid, l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, va obtenir el compromís dels responsables del Ministeri de Cultura que el projecte es liciti aquest mateix mes, amb l'objectiu que l'adjudicació arribi a final d'estiu i que poguessin començar les obres abans d'acabar aquest any. Si es complissin els terminis, aquesta biblioteca podria posar-se en marxa a l'any 2013, quan ja es disposarien dels 8.000 metres quadrats de biblioteca. Això si no hi ha contratemps, sobretot, perquè en època de restriccions pressupostàries s'ha de veure si els 9,7 milions d'euros del projecte es finançaran de manera completa. No serà abans que s'acabi la biblioteca quan s'iniciarà la reforma de la Casa de Cultura.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/179559-la-reforma-de-la-casa-de-cultura-de-girona-preveu-obrir-el-pati-interior-als-vianants.html

_______________________

^^
Pregunta off-topic: Perquè el paio de l'esquerra de la foto és en blanc-i-negre? I no em val que representa que està a l'ombra: s'hauria de veure més fosc però no pas bicolor. XD D'altra banda té un aire a l'Alfred Hitchcock. :lol:

Izo

June 12th, 2010, 05:42 PM

Les obres per posar clavegueram a Empuriabrava tenen mig any de retard perquè els veïns no les poden pagar
Hi ha un 20% d'impagats i molts fraccionen els rebuts de contribucions especials

Les obres per posar clavegueram a Empuriabrava tenen un retard de com a mínim mig any, segons l'Ajuntament de Castelló d'Empúries. Fins ara s'ha fet un 51% de l'obra, que havia de durar fins al març del 2011 però que s'allargarà probablement fins al 2012. El consistori diu que s'ha alentit el ritme de les obres per adaptar-se als ingressos que tenen en contribucions especials. Segons el consistori, hi ha un 20% d'impagats i més peticions que mai per fraccionar els rebuts per culpa de la crisi.

El clavegueram d'Empuriabrava no estarà instal·lat el març de l'any que ve com estava previst i les obres tenen un mínim de sis mesos de retard. Així ho va avançar l'alcalde, Salvi Güell, en l'últim ple, preguntat per CiU i PSC, a l'oposició, sobre l'estat de les obres. L'alcalde ha concretat a aquest diari que «l'obra es va adaptant als ingressos» i que el problema és que els veïns no poden pagar les contribucions especials. De fet, hi ha un 20% d'impagaments en general en els impostos que cobra l'Ajuntament. A més, els propietaris demanen fraccionar els pagaments i això fa que el consistori no pugui pagar a l'empresa.

La instal·lació del clavegueram a Empuriabrava està actualment en l'última fase i quan estigui acabada la urbanització deixarà de funcionar amb les fosses sèptiques que encara s'utilitzen. El cost de l'obra era de tretze milions d'euros, però l'empresa que se'n fa càrrec, Aqualia, ja va avisar que el projecte s'encarirà. Això significa que al final de totes les obres hi haurà un augment de l'import, i per tant també de les contribucions especials que paguen els veïns. En concret, els propietaris paguen un 90% de tot el cost i el 10% el paga l'Ajuntament.

Ara s'estan tancant les rases als carrers Requesens, Montgrí, Badia, Salins i Fages de Climent per deixar els vials nets d'obres per la temporada turística de l'estiu. L'alcalde ha recordat que amb aquesta obra s'està aprofitant per canviar l'enllumenat i per soterrar el cablejat de telefonia. En principi, s'havia de passar també el gas, però l'empresa que ho havia de fer té problemes de finançament per instal·lar els dipòsits definitius que s'hi havien previst.

Quotes i sous
El portaveu de CiU i exalcalde de Castelló, Xavi Sanllehí, va denunciar en l'últim ple que s'estan usant els diners de les quotes de contribucions especials del clavegueram per pagar sous, cosa que va assegurar que no es pot fer. La interventora li va respondre que en general és cert que no es pot fer, però en casos puntuals es pot entendre que tots els ingressos d'un ajuntament formen part d'una caixa única, sempre i quan estigui al dia del pagament del projecte en qüestió. L'alcalde, Salvi Güell (ERC), va respondre que el pagament està al dia. Pel que fa al problema de pagament dels veïns amb què s'està trobant l'Ajuntament, el regidor de CiU Joan Serra va retreure a l'equip de govern que no s'inclogués el pagament en la factura de l'aigua com havia proposat per evitar impagaments.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/13-serveis/180732-les-obres-per-posar-clavegueram-a-empuriabrava-tenen-mig-any-de-retard-perque-els-veins-no-les-poden-pagar.html

Izo

June 14th, 2010, 05:58 PM

Instal·len el sistema LED a més de 2.400 òptiques de semàfors

http://www.elpunt.cat/imatges/32/53/alta/780_008_3253823_db05a8caa0472614f2fe91e05f711a89.jpg
El operaris canviant uns semàfors.

L'Ajuntament de Girona ha començat a canviar les òptiques de més de 2.400 semàfors de la ciutat per adaptar-hi el sistema LED, molt més visibles que no pas les bombetes normals i que suposen un estalvi energètic important respecte als sistemes tradicionals. El canvi d'òptiques s'efectuarà en 47 cruïlles semafòriques de la ciutat.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/181117-instalmlen-el-sistema-led-a-mes-de-2400-optiques-de-semafors.html

entfe001

June 14th, 2010, 08:26 PM

^^ No són els primers semàfors de LEDs a la ciutat, els del sector de l'estació també són així.

Citant el missatge anterior de la Casa de Cultura:

La reforma de la Casa de Cultura de Girona preveu obrir el pati interior als vianants
Això permetrà crear un nou eix per a la gent que va a peu des de la Gran Via a la plaça de la Constitució
:crazy:

Situem-nos:

http://i109.photobucket.com/albums/n46/entfe001/SSC/GironaGVCCPC.png

La línia verda és la Gran Via, el quadrat blau és la Casa de Cultura i el taronja és la Plaça de la Constitució. Quin nou eix?????

[...] La previsió és que des d'aquest punt es pugui accedir a qualsevol dels serveis que s'hi situaran. Està previst que a la Casa de Cultura hi hagi la biblioteca Ernest Lluch, un centre de formació teatral, a més del conservatori, la Fundació Fita i el centre de la imatge. De l'edifici, en destaca la construcció d'una cúpula vidriada.
Així doncs sembla que es formalitza (per fi!) la ubicació definitiva del Conservatori després del desallotjament d'emergència de l'edifici de les Voltes d'en Rosés fa més de 10 anys, bo i trencant la promesa que o bé es rehabilitaria l'edifici o es buscaria un lloc més adequat. L'actual situació a la Casa de Cultura fou la solució provisional de l'evacuació de l'antiga seu pel risc imminent d'esfondrament.

Vinculat a la biblioteca nova
L'obra de reforma de la Casa de Cultura no té cap data prevista, bàsicament, perquè l'inici de les obres està directament vinculat a la biblioteca pública nova que s'ha de construir al sector de les antigues Casernes, a tocar d'Emili Grahit.
Aquí sí que ja m'he perdut del tot, per una banda es diu de traslladar la biblioteca Ernest Lluch, que no té ni cinc anys, a la Casa de Cultura per després construir-ne una de nova a cinc minuts a peu de l'actual :nuts:

Pregunta off-topic: Perquè el paio de l'esquerra de la foto és en blanc-i-negre? I no em val que representa que està a l'ombra: s'hauria de veure més fosc però no pas bicolor. XD D'altra banda té un aire a l'Alfred Hitchcock. :lol:
És Alfred Hitchcock.

Izo

June 14th, 2010, 08:53 PM

És Alfred Hitchcock.

Oi que sí? Ja m'ho havia semblat... XD Deu ser una referència al misteri que envolta el "nou eix" i el tema de la biblioteca. :lol:

asoa

June 15th, 2010, 07:20 PM

No es Hitchcock, es Mies van der Rohe. xd

Sky

June 15th, 2010, 07:31 PM

^^ És veritat. :rofl:

http://www.plataformaarquitectura.cl/wp-content/uploads/2008/08/905077835_charla-susan-conger.jpg

Insinuen que l'edifici els hi ha quedarà tan bé que vindrà el mateix Van der Rohe de l'altre barri a admirar-lo? :crazy:

Izo

June 15th, 2010, 11:23 PM

^^
Deu ser una broma d'arquitectes que els profans no entenem. :lol:

Izo

June 16th, 2010, 04:41 PM

La inauguració avui de la nova seu de la Generalitat a Girona culmina un llarg procés
El president Montilla i diversos consellers presidiran l'acte, que ha de permetre millorar el servei als ciutadans

http://www.elpunt.cat/imatges/32/82/alta/780_008_3282026_052549196383c5ffd1ff73c644e97f02.jpg
Una imatge de l'interior de la nova seu del Govern amb els funcionaris
del departament del PTOP a la tercera planta de l'edifici històric del Santa Caterina.
Foto: LLUÍS SERRAT.

El president de la Generalitat, José Montilla, presidirà avui al migdia l'acte d'inauguració oficial de la seu unificada del govern a la ciutat de Girona. L'acte inaugural també reunirà la presència del vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, i dos dels consellers gironins del govern, Joaquim Nadal i Marina Geli. La inauguració posarà el punt final a un llarg procés que ha permès recuperar l'antic l'hospital de Santa Caterina i la construcció d'un edifici annex per reconvertir aquesta cèntrica illa en la nova central del govern a la ciutat de Girona. En total, uns 34.000 metres quadrats que han de servir per millorar el servei que l'administració catalana dóna als ciutadans a través de la nova oficina d'atenció ciutadana.

L'antic hospital de Santa Caterina passarà avui definitivament a convertir-se en el nou Palau de la Generalitat a Girona, gràcies a la unificació de serveis i al trasllat a la seu de la gran majoria de departaments de la Generalitat. La inauguració oficial es produeix pocs dies abans que el govern culmini el procés de trasllat de tots els departaments. Les diverses conselleries van començar a fer el trasllat pels volts de la diada de Sant Jordi, un procés que es culminarà la setmana que ve amb l'arribada a la seu central del personal del Departament de Medi Ambient, l'últim que es traslladarà a la seu nova, com també el personal de Trànsit, que també s'hi instal·larà en els pròxims dies. Un cop s'hagi fet el trasllat de tots els departament, seran 850 els treballadors que tindran a partir d'ara el lloc de treball en aquest gran edifici administratiu. Només els serveis de Cultura, l'Agència Catalana de l'Aigua i el Departament de Justícia no seran a l'edifici nou, i tindran la seu a la Casa Solterra, on hi haurà uns 120 treballadors.

En aquests dos mesos, el delegat del govern a Girona, Jordi Martinoy, considera que s'ha fet una bona adaptació al nou edifici, i valora especialment «l'ànima que els treballadors donen a l'edifici». Martinoy identifica el trasllat amb la «il·lusió» que per a molts ha suposat començar a treballar en un edifici nou, com va quedar palès en una visita que es va fer amb els treballadors i les seves famílies.

Lluminositat a tot arreu
El disseny dels arquitectes Josep Fuses i Joan Viader va projectar un edifici que prioritza la lluminositat i la transparència tant des de l'interior com des de l'exterior. Els grans finestrals garanteixen l'entrada de llum natural a l'edifici, i en la configuració de l'espai també s'han volgut fer despatxos oberts amb grans vidrieres que els deixen a la vista de tothom. L'obertura de l'edifici també genera una gran expectació entre els ciutadans, tal com demostra que en la jornada de portes obertes de Sant Jordi prop de 7.000 persones haguessin aprofitat les visites guiades per conèixer de primera mà les instal·lacions.

La inauguració d'avui l'aprofitaran les dones de la neteja, que mantenen un conflicte amb el govern, per mostrar la seva queixa.

625 tràmits a l'oficina d'atenció ciutadana
Una de les joies de la corona de les noves instal·lacions és l'oficina d'atenció ciutadana. Un total de 41 professionals treballaran en aquesta finestreta única amb l'objectiu que qualsevol tràmit es pugui resoldre des d'aquestes dependències i evitar les molèsties que suposa per als ciutadans haver d'anar d'un departament a un altre per dur a terme les seves accions amb l'administració.

Es tracta d'un espai de 1.200 metres quadrats amb diverses zones, com un gran taulell d'entrada, que ajuden el ciutadà a dirigir-se a unes taules o unes altres en funció de la gestió que ha de fer. La nova oficina permet realitzar in situ un total de 625 tràmits, un fet que ha comportat una formació específica del personal per permetre tenir competència en la realització de qualsevol d'aquests tràmits.

La visita de Montilla servirà per inaugurar avui oficialment aquest espai singular per al seu nou funcionament, però en els dies que s'ha posat en marxa de manera extraoficial ja atén de mitjana unes 650 persones al dia. La nova oficina permet unificar els serveis que fins ara es podia obtenir en 29 oficines especialitzades situades en diversos departaments i dispersades per la ciutat de Girona. L'horari és continuat matí i tarda de dilluns a divendres i dissabte al matí.

La nova seu suposa un estalvi d'1,3 milions en lloguers de locals a Girona
Un altre aspecte que la Generalitat ha destacat amb aquesta construcció és l'estalvi que suposarà la nova seu unificada del Govern a Girona gràcies l'estalvi del lloguers dels locals i oficines, on fins ara hi havia departaments. En total, es calcula que l'estrena de la nova seu i la concentració dels serveis a l'antic hospital de Santa Caterina permet estalviar uns 1,3 milions anuals en evitar el lloguer d'una vintena de locals a la ciutat. A més, la vintena de locals que són de propietat podran passar en alguns casos a patrimoni del Govern per intentar vendre o llogar aquests espais a empreses o altres administracions que poguessin estar-hi interessats. Tot i que en alguns casos, es mantindran unitats molt específiques a les seus on estaven, com és el cas dels laboratoris del Departament de Salut, entre d'altres casos.

Han calgut sis anys per recuperar l'antic hospital de Santa Caterina
És el temps que haurà fet falta des que l'any 2004 tancava les portes l'antic hospital de Santa Caterina fins que aquest juny del 2010 l'edifici estigui a ple rendiment, ara com a seu unificada de la Generalitat. En concret, es tracta de 34.000 metres quadrats d'edifici administratiu, que conformen l'edifici històric de l'antic hospital i el nou edifici que van projectar els arquitectes Fuses i Viader al xamfrà entre el carrer Joan Maragall i la plaça Pompeu Fabra. El projecte haurà suposat un cost d'uns 34 milions d'euros que, de retruc, haurà suposa la urbanització i recuperació d'una cèntrica illa de la capital gironina. Les obres han experimentat en aquest llarg període diversos processos que han alentit els terminis inicials, com va ser el cas de les troballes de restes arqueològiques que van fer frenar el procés fins a tenir-les catalogades.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/182029-la-inauguracio-avui-de-la-nova-seu-de-la-generalitat-a-girona-culmina-un-llarg-proces.html

Izo

June 16th, 2010, 04:56 PM

El govern tripartit de Palafrugell es marca set grans projectes per aquest últim any de mandat
Les actuacions pugen a 8,3 milions d'euros, i només en queda una per finançar

L'equip de govern de Palafrugell, format per ERC, Entesa i CiU, es marca l'execució de set grans projectes per aquest darrer any de mandat. Les set actuacions, amb una inversió global de 8,3 milions d'euros, són el parc urbà del Carrilet, la Bòbila Vella, el Mercat del Peix, el Centre d'Atenció Turística, el Museu del Suro, la remodelació de l'ajuntament i la reforma del carrer Chopitea de Calella. Totes les obres ja estan finançades, a excepció de la del carrer Chopitea i l'ajuntament.

[...]

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/182018-el-govern-tripartit-de-palafrugell-es-marca-set-grans-projectes-per-aquest-ultim-any-de-mandat.html

________________________

Estudien fer a Sant Jaume de Llierca la planta de triatge de la Garrotxa, juntament amb una de biomassa

La planta de triatge de residus de la Garrotxa es construirà molt probablement al Pla de Politger, a Sant Jaume de Llierca. La futura planta, que haurà de rellevar l'abocador de Beuda quan d'aquí a uns anys estigui saturat, estaria situada a la banda sud de la zona industrial, a la banda dreta de l'autovia en direcció al nucli de Sant Jaume. Tot i que el Consell Comarcal, promotor del projecte, no ho ha confirmat oficialment –«s'ha estudiat aquesta possibilitat, de la mateixa manera que se n'estudien d'altres», va declarar ahir el president, Joan Espona– en els cercles propers a l'ens comarcal es dóna per fet que el nou equipament anirà a aquella zona i que en una parcel·la veïna hi construiran una planta de biomassa.

[...]

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/182120-estudien-fer-a-sant-jaume-de-llierca-la-planta-de-triatge-de-la-garrotxa-juntament-amb-una-de-biomassa.html

_______________________

Obriran, després de 9 anys i amb obres pendents, el passeig del Molinet a l'Estartit
L'alcalde recorda que el perill de caigudes de pedres a la zona hi ha estat des de sempre

L'alcalde de Torroella de Montgrí i l'Estartit, Josep Maria Rufí, obrirà els mesos de juliol i agost el passeig marítim del Molinet, a l'Estartit, que és el gran mirador dels penya-segats i de les illes Medes. El passeig del Molinet resta tancat a la gent i vehicles des del 2001, arran del risc de despreniments de roques de la muntanya. En aquest temps, les diverses administracions ja han consolidat tota la zona de la muntanya que donava al nucli urbà, afectada per les fortes pluges que hi va haver el 1994. I han deixat per última hora el tram de muntanya no urbana, tot i que els tècnics van plantejar que es comencés per aquest tram.

[...]

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/181850-obriran-despres-de-9-anys-i-amb-obres-pendents-el-passeig-del-molinet-a-lestartit.html

Izo

July 10th, 2010, 02:42 PM

Roses es queda el túnel del vent que s'havia de fer a Castelló d'Empúries
El simulador de caiguda lliure es farà en uns terrenys de la zona industrial rosinca

http://avui.elpunt.cat/imatges/13/28/alta/780_008_1328319_e389bc16a03e4ad4e66bd1ad9f540415.jpg
Una imatge virtual de com serà el túnel del vent que promou l'empresa Skydair.

El túnel del vent finalment s'instal·larà a Roses i no a Castelló d'Empúries com estava previst. Després de tres anys amb el projecte encallat els promotors del simulador de caiguda lliure més gran del món han decidit buscar un altre emplaçament, que finalment serà en uns terrenys de la zona industrial rosinca comprats a l'Incasol. El projecte del túnel del vent que s'havia d'instal·lar a l'aeròdrom d'Empuriabrava portava associat tot un complex hoteler, comercial i esportiu. De moment, a Roses s'hi farà el túnel del vent, però està previst que els promotors també presentin el projecte complet a l'Ajuntament, amb un museu de l'aire.

Roses ha aconseguit l'innovador projecte del túnel del vent, el simulador de caiguda lliure més gran del món, que inicialment s'havia de fer al municipi veí de Castelló d'Empúries, en concret a l'aeròdrom d'Empuriabrava, a només cinc quilòmetres. Feia mesos que a Castelló es parlava en l'àmbit municipal que el projecte estava aturat i, finalment, els promotors han decidit.

Fonts properes al projecte han explicat a El Punt que l'emplaçament concret serà a la futura zona industrial de Roses, en uns terrenys del costat de l'empresa Zodiac. Els promotors ja han arribat a un acord amb l'Incasol per adquirir una parcel·la, on es construirà el túnel del vent. La nova situació facilitarà el projecte perquè els terrenys estan més a prop de la torre d'on ha de sortir l'alimentació elèctrica per subministrar el simulador de caiguda lliure.

Les negociacions entre l'Ajuntament de Roses i la promotora del projecte, Skydair, fa mesos que duren. De moment, el que està previst que es construeixi és el túnel del vent en si, però el projecte portava incorporat un complex amb hotels, espais lúdics, comercials i esportius, que també es podria acabar traslladant a Roses. Aquesta és la intenció dels promotors.

L'aparell tindrà set metres d'alçada i cinc de diàmetre i es col·locarà a l'entrada de l'aeròdrom. Permetrà entrenar-se als paracaigudistes professionals i també servirà perquè aquells que no han saltat mai i que no s'hi atreveixen puguin experimentar-ho sense haver de tirar-se amb paracaigudes d'un avió. Entre els interessats a usar aquest sistema, hi ha l'exèrcit, que té una base aèria al Pení.

Un projecte que fa més de tres anys que està encallat
El simulador de caiguda lliure es va presentar a Empuriabrava com un dels projectes més ambiciosos dels últims temps a l'Alt Empordà, amb una inversió de 7,5 milions d'euros, que ara aniran a parar a Roses. Es va començar a parlar del projecte a Castelló d'Empúries el 2006 i just abans de les eleccions del maig del 2007 l'Ajuntament –llavors governat per CiU i el PSC– i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques van presentar el projecte i van anunciar que la primera pedra es posaria el mes de maig. Fins i tot després del canvi de govern després de les eleccions, el nou alcalde, Salvi Güell, va anunciar que les obres estarien acabades el 2008.

Després d'això, però, les complicacions amb una línia elèctrica que arribés al simulador de caiguda lliure van aturar el projecte. L'Ajuntament sempre ha mantingut que l'empresa promotora té tots els permisos i que en el tema de l'abastament elèctric no s'hi podien posar, tot i que l'oposició ha retret en diverses ocasions que aquest tema estava ja resolt.

L'alternativa a Castelló
Castelló d'Empúries treballa en una alternativa. Segons fonts de l'Ajuntament, una empresa russa està interessada a construir el túnel del vent en el lloc on estava previst inicialment, a l'aeròdrom d'Empuriabrava, després que els primers promotors –una companyia catalana– hagin desistit després de tres anys de retard. La primera empresa, Skydair, ha tingut problemes amb la línia elèctrica que havia d'abastar d'energia el túnel del vent, per això la nova promotora –que encara no té permisos de l'Ajuntament– també haurà de superar aquest obstacle, que encaria dos milions d'euros el projecte.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/193315-roses-es-queda-el-tunel-del-vent-que-shavia-de-fer-a-castello-dempuries.html

Izo

July 13th, 2010, 05:00 PM

L'Arxiu Històric haurà d'esperar el seu torn
L'equipament arxivístic encara ocuparà uns quants anys l'obsoleta seu actual al convent de Sant Josep, al Barri Vell de Girona

http://avui.elpunt.cat/imatges/34/63/alta/780_008_3463220_a8c7bb15348efa9187d60bdc28f8a07e.jpg
Una imatge virtual de com serà la façana principal del nou arxiu,
per la banda de la rambla Xavier Cugat.
Foto: BOPF ARQ.

Una cosa rere l'altra. Després de la biblioteca, que està previst que s'acabi l'any 2013, ahir es va anunciar que començaran les obres de l'Arxiu Històric de Girona, un altre equipament de titularitat estatal però gestionat per la Generalitat de Catalunya. L'Ajuntament va cedir els terrenys que havia ocupat de manera provisional la Facultat de Dret de la Universitat de Girona, a Fontajau, a l'entrada nord de la ciutat, i els barracons encara hi són. En aquest espai, “balder”, segons van explicar ahir els arquitectes responsables de la redacció del projecte –van guanyar el concurs el 2008, el van redactar el 2009 i fins ara era desconegut–, s'hi erigirà un edifici de quatre plantes amb dos cossos diferenciats. El cos dels dipòsits, de quatre nivells, estarà situat a ponent, i l'àrea d'accés públic i de serveis, que serà de dos nivell, estarà situada a llevant. Tots dos cossos es disposaran paral·lels i estaran separats per un pati longitudinal amb dues connexions.

Funcions diferents
Cada cos, com és evident, tindrà funcions diferents. El volum corresponent als dipòsits serà un cos tancat, amb poques obertures, a causa dels requeriments funcionals. El cos de serveis, al qual s'accedirà per l'entrada situada al carrer del Pont de la Barca, prendrà protagonisme al del dipòsits, des d'aquesta perspectiva, de manera que la visió serà més amable. Els arquitectes que van presentar el projecte van assegurar que “l'amplitud del solar, que és generosa, confereix una gran llibertat per treballar el volum”. El solar és de 6.506 m², dels quals se'n construiran 6.489 m², amb 5.152 m² útils i 3.657 m² per urbanitzar.

La zona de lliure accés i d'ús públic de l'arxiu tindrà un espai de vestíbul i exposicions de 149 m², a més d'una sala polivalent amb capacitat per a 81 persones, una aula de formació de 32 places i una zona de consulta, la zona més àmplia de la planta baixa (258 m²).

Pel que fa a les zones d'accés restringit i ús de personal, repartides entre la planta baixa i la primera planta, hi haurà dependències per a la classificació i descripció del material, administració i reprografia, digitalització i microfilmació, taller de restauració, sala de recepció, espai d'avaluació i preclassificació i també una sala de desinsectació i desinfecció.

LA XIFRA
31 quilòmetres lineals. Aquesta serà la longitud total de les prestatgeries de l'Arxiu Històric de Girona

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/194331-larxiu-historic-haura-desperar-el-seu-torn.html

Izo

July 14th, 2010, 08:04 PM

Llagostera rep un milió d'euros per rehabilitar façanes

http://avui.elpunt.cat/imatges/27/19/baixa/780_008_2719601_579cb9d07710541bd101dda6671bfcec.jpg
El nucli antic serà la zona on
s'executaran les actuacions.
Foto: M.L.

L'Ajuntament de Llagostera rebrà un milió d'euros per a la rehabilitació de façanes del nucli antic i d'edificis catalogats, finançats pel Ministeri d'Habitatge. Dels sis convenis que va firmar ahir la ministra d'Habitatge, Beatriz Corredor, un va correspondre a Llagostera i el va signar l'alcalde Fermí Santamaría. Uns 250.000 euros seran per a la zona de les cases barates i per a la de Girona Futur i els altres 750.000 es destinaran també al conjunt de cases del barri vell. “La rehabilitació crearà un atractiu de façanes en el nucli antic”, va dir Santamaría.

L'equip de govern està treballant en l'elaboració de l'ordenança i un cop aprovada els veïns de la zona podran fer la petició per tal de poder rehabilitar la façana de casa seva. El nucli antic ja ha estat objecte de subvencions del pla de barris de la Generalitat.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/194598-llagostera-rep-un-milio-deuros-per-rehabilitar-facanes.html

Izo

July 22nd, 2010, 10:04 AM

El creixement de Girona i rodalia per al 2026, aprovat
La comissió d'Urbanisme va donar el vistiplau ahir al pla director del sistema urbà de Girona · Preveu construir més de 33.000 habitatges nous, repartits entre 14 municipis

La comissió d'Urbanisme de Girona va aprovar ahir de manera provisional el pla director del sistema urbà de Girona, el document que preveu els creixements previstos tant en sòl residencial com industrial a catorze municipis: Aiguaviva, Bescanó, Celrà, Quart, Fornells, Girona, Llambilles, Salt, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter, Vilablareix, Vilobí d'Onyar i Riudellots de la Selva. El document ja s'havia sotmès a informació pública, i dilluns que ve la comissió d'Urbanisme de Catalunya en farà l'informe favorable perquè sigui després el conseller Joaquim Nadal qui l'aprovi definitivament.

El director general d'Urbanisme, Pere Solà, va explicar que s'havien rebut 398 al·legacions, més de la meitat de les quals feien referència a l'oposició que hi ha hagut a Riudellots pel creixement previst al municipi: “És una previsió de creixement, però això no vol dir que estiguin obligats a complir-lo, perquè si no ho volen ningú els obligarà”, va dir. De fet, el pla resol les grans àrees de creixement de l'àrea urbana de Girona, que els municipis hauran d'anar incloent en els seus plans generals cada vegada que els revisin. Entre altres al·legacions que no s'han acceptat hi ha per exemple la que havia fet l'Ajuntament de Llambilles, que havia sol·licitat que se li permetés ampliar el seu creixement cap al nord del nucli. En canvi, sí que s'han acceptat les consideracions que havien fet Salt i Vilablareix, ja que una de les noves grans àrees residencials previstes se situarà als sectors lliures que ara separen els municipis, definint una trama urbana. Els consistoris havien demanat que no només fossin zones residencials, si no que també s'hi permetés activitat terciària. Pel que fa a la ciutat de Girona, l'Avellaneda i Mas Xirgu són els dos àmbits que podran desenvolupar una major remodelació urbana. Per a la resta de municipis es defineix el tipus de creixement que podran tenir, així com les zones detallades on s'hauran de posar i les infraestructures previstes, com la variant ferroviària, les alternatives per a la variant de Bescanó, el nus viari de Fornells, la planta de residus de Campdorà, l'àrea logística del costat de l'aeroport, els aparcaments o els equipaments sanitaris.

33.500 pisos nous
Entre les xifres que més destaquen hi ha la previsió de nous habitatges, per satisfer l'augment de població. Si el 2007 es comptabilitzaven poc més de 75.000 habitatges a l'àrea urbana, es pretén arribar fins als 108.700 el 2026, és a dir, 33.500 habitatges més. A més, es preveuen noves àrees d'activitat econòmica, una part de la qual s'haurà de situar entre l'aeroport i Fornells. Això també es justifica per l'augment de llocs de treball, que s'espera que arribi fins als 117.000, 25.000 més dels que hi havia el 2007.

Del sòl que sumen tots els municipis, un 85,9% es mantindrà com a no urbanitzable, i un 70% d'aquest sòl es considerarà de protecció especial. A més, també es preveu fer un gran connector ecològic entre Riudellots i Aiguaviva, per no fragmentar els espais naturals.

ALTRES ACORDS

Banyoles
Aprovació de l'enderroc de la residència de capellans del monestir,
que ara està enganxada a l'edifici i que es vol construir un altre cop
més separada de l'edifici històric.

Riumors
L'Ajuntament va presentar el nou POUM, però la comissió el va retornar
perquè l'ha lliurat massa ràpidament i li falta l'informe mediambiental
que ha d'acompanyar els plans.

Cruïlles
La comissió ha elevat a la comissió de Catalunya el pla especial de
l'abocador de Vacamorta, perquè Medi Ambient faci un informe per
adaptar-lo a la realitat urbanística actual.

Aprovació dels POUM de Ventalló i Sant Gregori
La comissió d'Urbanisme va aprovar els nous plans generals de Ventalló i Sant Gregori. En el cas de Ventalló, substituirà les normes subsidiàries de l'any 1993, respecte al qual s'ha reduït el creixement urbanístic previst, segons Pere Solà. El POUM preveu un creixement concentrat al nucli principal del municipi, i deixa per a la resta de nuclis només operacions d'assentament i reforma. Els nous habitatges es podran fer sobretot en tres peces d'entre 1,5 i 2,3 hectàrees, sumant uns 120 habitatges nous. La comissió, però, ha reduït lleugerament aquestes perspectives, i no deixarà desenvolupar el tercer sector fins que s'hagin fet un 50% els dos primers. A més, es preveu una zona d'equipament esportiu al costat del Fluvià, per millorar les instal·lacions d'esquí nàutic, i es reserva sòl per a tallers i un hotel al costat de la carretera.

Pel que fa al POUM de Sant Gregori, preveu un creixement més important, superior als 700 nous habitatges. Uns 500 es volen fer al costat del nucli actual, i es vol aprofitar la urbanització per construir una variant de la carretera que travessa el poble. Pel que fa al sòl industrial, preveu dos grans sectors a la zona de la Jueria, un dels quals entre el Ter, l'AP-7 i la carretera d'accés a Sant Gregori. La comissió ha obligat, però, a introduir-hi les reserves de sòl per a les infraestructures previstes, com el ramal de mercaderies ferroviàries, l'accés al centre de Girona de l'autopista i també una alternativa a la variant de Bescanó.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/198249-el-creixement-de-girona-i-rodalia-per-al-2026-aprovat.html

Izo

July 29th, 2010, 03:31 AM

Aproven el pla urbanístic de sis pobles gironins

La comissió d'Urbanisme de Catalunya ha aprovat les normes urbanístiques dels sis municipis pendents que hi havia a les comarques gironines: Sant Martí Vell, Osor, Susqueda, Sant Miquel de Campmajor, Sant Andreu Salou i Viladasens. D'aquesta manera, ja no queda cap municipi sense normativa urbanística. El que s'ha aprovat són unes normes bàsiques de planejament, amb unes mínimes directrius de desenvolupament del municipi que ara tindrà quatre anys per fer el POUM

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/200232-aproven-el-pla-urbanistic-de-sis-pobles-gironins.html

Izo

July 29th, 2010, 03:39 AM

La plaça Catalunya de Figueres, mig any en obres
La construcció de la coberta fotovoltaica no impedirà que s'hi pugui continuar celebrant el mercat · A l'agost s'enderrocaran les dues pèrgoles

http://avui.elpunt.cat/imatges/29/93/alta/780_008_2993448_138cdb3e076aeae61d86328efb569802.jpg
La coberta fotovoltaica cobrirà una part de la plaça Catalunya.

La plaça Catalunya estarà en obres fins a principi de l'any vinent. Aquesta setmana comencen els preparatius per a la construcció de la coberta fotovoltaica. Si bé els primers dies els operaris treballen en la desviació de serveis i, per tant, la seva feina no és tan visible, en les properes setmanes es limitarà la zona d'obra i es procedirà a la demolició, per fases, dels balcons actuals i a la posterior construcció de la coberta

Mentre durin les obres es continuarà realitzant el mercat de fruita i verdures a la mateixa plaça Catalunya. Els serveis municipals han treballat, amb l'empresa encarregada d'executar el projecte, perquè el perímetre de l'obra permeti la instal·lació de les parades el dimarts, dijous i dissabte com és habitual.

Canvis al carrer Rutlla
Coincidint amb l'inici dels treballs de construcció de la coberta fotovoltaica, el carrer Rutlla passarà a ser d'un únic sentit de circulació entre els carrers Nou i Blanch i, per tant, no hi haurà la possibilitat d'accedir a la Rambla des d'aquest punt.

La construcció de la coberta fotovoltaica i la reurbanització de la plaça és un dels projectes destacats d'aquest mandat municipal. El seu cost és de 2 milions d'euros i els treballs han de durar sis mesos.

El carrer Nou, per a vianants
La polèmica pilona del carrer Nou tornarà aixecar-se per impedir el pas de vehicles en direcció a la Rambla i, aquest cop, l'horari serà molt més ampli. El govern municipal ha optat per tancar el carrer a la circulació des de les deu del matí fins a les vuit de la tarda, els dies laborables. Fins ara només estava aixecada de quatre a vuit de la tarda, encara que fa mesos que es va optar per deixar-la inactiva a causa de les obres que es feien a diferents cruïlles i per no embolicar més el trànsit. L'horari parcial de tancament va crear molta confusió i, a més, es van produir diferents topades de vehicles amb la pilona, la qual cosa va dificultar el seu bon funcionament tècnic. Ara el govern ha recuperat la idea inicial que tenia quan es va reformar aquest tram de carrer: tancar-lo al trànsit.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/200797-la-placa-catalunya-de-figueres-mig-any-en-obres.html

Izo

July 29th, 2010, 03:42 AM

Millores al rec Major de Banyoles

http://avui.elpunt.cat/imatges/35/22/alta/780_008_3522002_c1651e7b3900560e12ba7a6ab207e3dc.jpg
Imatge dels treballs, ahir al matí.
Foto: R.E.

El tram del rec Major comprès entre els carrers Muralla i Torras i Bages s'està restaurant amb el fons estatal per a l'ocupació. L'obra, valorada en 285.000 euros, permetrà recuperar el canal que havia alimentat la turbina del molí d'en Pujol, un rec de desguàs i un salt d'aigua. També s'hi faran accessos per als vianants.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/200686-millores-al-rec-major-de-banyoles.html

Izo

July 30th, 2010, 07:54 PM

Un pas més per transformar la plaça de braus de Figueres

Ahir es va fer un pas més per transformar la plaça de braus de Figueres –tancada des de fa dues dècades– en un espai poliesportiu i piscina coberta. En el ple municipal es va aprovar l'estudi de viabilitat presentat per l'empresa Sport, Vida y Ocio, interessada en la construcció i gestió de l'equipament. En el període d'exposició al públic no s'hi ha presentat cap al·legació, tot i que els dos grups de l'oposició, el PSC i el PP, hi van votar en contra en l'aprovació inicial i ho van tornar a fer ahir. El portaveu del PSC va al·ludir a la delicada situació econòmica que, segons ell, passa l'empresa promotora i va criticar que l'Ajuntament hagi d'aportar 1,5 milions del total de vuit en què està pressupostat el projecte. Casellas es va mostrar del tot pessimista i va vaticinar que al concurs no s'hi presentaria cap empresa. Per la seva banda, l'alcalde, Santi Vila (CiU), es mostra convençut que abans de finals d'any es podrà posar a licitació i que la ciutat tindrà un nou equipament poliesportiu abans de dos anys. “Estem convençuts de la credibilitat financera de l'empresa i també ho estan entitats financeres, perquè així ens ho ha fet saber”, va dir.

D'altra banda, en el ple també es va donar compte de l'acord de concedir diverses distincions institucionals. Concretament, la fulla de figuera de plata a la Fundació Pere Padrosa-Margarida Pierre i al matrimoni format per Josep Maria Joan i Pilar Casademont, i la medalla de plata, al col·legi dels Fossos.

LES FRASES
«Confio que abans de dos anys hi haurà un nou servei
poliesportiu a la ciutat de gran calat»
Santi Vila, alcalde de Figueres (CiU)

«Ni l'empresa que vol fer el projecte ni l'estudi de viabilitat
tenen la més mínima solvència»
Pere Casellas, portaveu del PSC

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/201365-un-pas-mes-per-transformar-la-placa-de-braus-de-figueres.html

Izo

July 31st, 2010, 04:53 PM

Vilobí preveu arribar als 5.000 habitants en 25 anys, segons el POUM
El nou pla preveu una densitat d'entre 7 i 30 habitatges per hectàrea · Es construirà un edifici per a l'escola

http://avui.elpunt.cat/imatges/00/46/alta/780_377_46013_f6bbdfa0cdd80307f7d78c05761de51b.jpg

L'Ajuntament de Vilobí d'Onyar va aprovar en el ple de dilluns, inicialment, el pla d'ordenació urbanística municipal (POUM), amb els set vots favorables dels regidors de l'equip de govern (CiU) i els vots en contra de l'oposició. El POUM preveu un creixement que l'alcaldessa, Olga Guillem, qualifica de “prudent”. “Passaríem de tenir 3.000 habitants a ser-ne uns 4.800 o 5.000 amb una previsió de 25 anys”, va explicar. “No volem créixer molt, però teníem unes normes subsidiàries de l'any 1987 i ara ja tocava canviar-ho”, va afegir-hi. El creixement contempla una densitat mínima de set habitatges per hectàrea i un màxim de trenta habitatges. Dels nous habitatges, un 30% serien de protecció oficial.

L'alcaldessa va considerar que l'elaboració del POUM ha estat difícil. “A més, el nostre municipi té la singularitat que s'ha d'adaptar al pla director de l'aeroport, al Centre Intermodal de Mercaderies (CIM) la Selva, al desdoblament de l'eix, l'eix transversal ferroviari, el pla director del Gironès i l'ampliació del PGA”. A Salitja es preveu requalificar terrenys per construir entre 100 i 125 habitatges; Sant Dalmai podrà créixer en 150 habitatges, i Vilobí tindrà, segons el nou pla, una escola nova.

Conveni amb el PGA de Caldes i una escola nova
L'Ajuntament de Vilobí i el PGA Catalunya, situat al terme de Caldes de Malavella, van signar dimarts passat un conveni perquè el centre de golf pugui créixer, tal com es preveu, al terme municipal de Vilobí. L'Ajuntament, a més, va desenvolupar un pla especial per poder accelerar els tràmits per a la futura nova escola del municipi. L'edifici actual està saturat.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/201271-vilobi-preveu-arribar-als-5000-habitants-en-25-anys-segons-el-poum.html

Izo

August 2nd, 2010, 05:30 PM

La Bisbal tindrà el nou casal cívic l'any 2011
Governació paga el 100% de l'obra, que és un import de 2,8 milions d'euros

http://avui.elpunt.cat/imatges/35/31/alta/780_008_3531381_0c39a768d6344888b015e745b8e3a605.jpg
Imatge virtual del futur casal cívic.
Foto: Naxal Arquitectura.

Els bisbalencs tindran el nou casal cívic a partir del 2012. L'inici de les obres es preveu pel 2011 i l'alcalde, Lluís Sais, confia que estigui acabat en un termini de dos anys. La instal·lació forma part d'un complex d'equipaments, junt amb la futura biblioteca i el pavelló. El casal, que farà 1.655 m², inclourà l'oficina d'atenció ciutadana, que tindrà accés independent des de l'exterior. L'avantprojecte ha estat dissenyat per l'estudi Naxal Arquitectura.

A la planta baixa s'hi ubicarà una sala polivalent, els seients de la qual es podran retirar, a més de dues sales de trobada i una sala infantil amb accés a un pati. A la segona planta hi haurà oficines, la sala de control d'àudio i vídeo de la sala polivalent, despatxos per a les entitats, una aula d'informàtica i diverses sales més grans que serviran per a tallers de cuina o de ceràmica.

http://avui.elpunt.cat/imatges/35/31/alta/780_008_3531386_ce2dd450fb5980672e5b653817958a90.jpg

http://avui.elpunt.cat/imatges/35/31/alta/780_008_3531382_a1e3e8a48c6398b1a5b996326f184104.jpg
Fotos: Naxal Arquitectura

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/201927-la-bisbal-tindra-el-nou-casal-civic-lany-2011.html

Sky

August 5th, 2010, 12:23 PM

Cadaqués da luz verde a un hotel de lujo que construirá Custo

• Los ecologistas temen el impacto paisajístico de un local de 4.000 metros cuadrados

La cosa está a punto de caramelo para que Custo pueda abrir un hotel de 4.000 metros cuadrados en Cadaqués (Alt Empordà), la ciudad más emblemática de la Costa Brava. Ángel Custodio Dalmau, el conocido diseñador y propietario de Custo Barcelona, obtuvo el pasado viernes la luz verde del pleno del Ayuntamiento para construir el edificio. La asociación Salvem Cadaqués teme que la infraestructura, prevista en un montículo, afecte al paisaje del pequeño y emblemático municipio.

El hotel se construirá en el sector Sa Guarda, cuyo plan de urbanización está en proceso de aprobación. La zona más elevada de los terrenos está protegida. En un primer momento se temía que no se respetase la protección y se erigiese allí el hotel. Sin embargo, el alcalde de Cadaqués, Joan Borrell (ERC), asegura que se construirá en la parte más alta, pero por debajo de la zona protegida. "El hotel será de planta baja y revestido con piedra seca", añade, y defiende que todo el plan parcial para construir en Sa Guarda está hecho "con mucha gracia y mucho cariño". El edificio no podrá tener más de cinco metros de altura por imposición de la Comisión de Urbanismo.

Borrell explica también que el hotel supondrá un antes y un después en la oferta turística de la localidad. Será un equipamiento lujoso. Cadaqués solo cuenta con hoteles pequeños, de tres estrellas como máximo. "Nos parecería fantástico un hotel de calidad", explica. Este periódico ha tratado, sin éxito, de obtener la versión del diseñador.

"Si da más calidad y no contraviene ninguna norma, ni en altura, ni en arquitectura ni en paisaje, no nos molesta que haya un hotel", esgrimen los representantes de Salvem Cadaqués, preocupados también por el centenar de viviendas que se levantarán y por cómo puede afectar eso al equilibrio del pueblo, de menos de 3.000 habitantes.

La historia, como casi todo lo que tiene que ver con el urbanismo, viene de lejos. Hace 15 años, los propietarios de los terrenos de la zona conocida como Sa Guarda, con casi 150.000 metros cuadrados de terreno rústico en las afueras del municipio, en un pequeño montículo, iniciaron los trámites para poder construir. Custo Barcelona, a través de la empresa Domus Viator, posee casi el 70% de las tierras.

La primera propuesta de los propietarios incluía la construcción de 104 viviendas, con una superficie máxima total de 22.495 metros cuadrados. El plan parcial para poder edificar en esa parte del pueblo pasó varios trámites municipales y acabó en marzo en la mesa de la Comisión Territorial de Urbanismo con una nueva propuesta.

En esta se mantiene el número de viviendas, 104, pero se reduce su tamaño para que se pueda erigir el hotel. "Primero, en el plan parcial había muchas casas. Al final dijeron que se esponjaría y nos quedamos más tranquilos. Pero luego nos encontramos con el tema del hotel", lamenta una portavoz de Salvem Cadaqués. El Ayuntamiento señala que se ha reducido la edificabilidad 1.700 metros cuadrados.

Salvem Cadaqués cuestiona la necesidad de este hotel: "Primero hay que ver si realmente vale la pena hacer el hotel. Además se está revisando el Plan de Ordenación Urbana

[que establece cómo se construye en la ciudad] y no deberían darse más licencias", explica la portavoz de la asociación, aunque concede que el plan parcial de Sa Guarda tiene derechos adquiridos porque lleva muchos años tramitándose. La última modificación también ha provocado varios cambios que disgustan a algunos habitantes del municipio, por ejemplo que para hacer el hotel se hayan cambiado dos zonas verdes y algunos viales.

Cadaqués, debido a su orografía y, en parte, a su simbolismo, es objeto de una vigilancia exhaustiva. El mayor temor de los lugareños y de los visitantes ocasionales es que una política urbanística desmedida acabe con el encanto de una localidad de casas bajas y ventanucos azules, que motivó el pasado mes la visita de un grupo de arquitectos chinos que quieren levantar una réplica exacta del pueblo ampurdanés en una ciudad de su país llamada Xiamen.

La luz verde al hotel -aprobada unánimemente por el Consistorio- se concede unos días después de concluir el derribo total de la ciudad de vacaciones Club Med, también en Cadaqués, en una reserva integral del parque natural del Cap de Creus (aunque se levantó cuando aún no existía la protección). Eso no quita que se cometan agresiones incomprensibles. El Ministerio de Medio Ambiente y la Generalitat se han gastado más de 11 millones de euros en la demolición.

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Cadaques/da/luz/verde/hotel/lujo/construira/Custo/elpepiespcat/20100805elpcat_2/Tes

Izo

September 2nd, 2010, 04:23 AM

La Generalitat preveu que Girona i l'entorn arribin als 215.000 habitants el 2026
El conseller Nadal ha aprovat el pla director del sistema urbà de Girona
Engloba 14 municipis i n'ordena les infraestructures i els futurs creixements

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha aprovat definitivament el pla director del sistema urbà de Girona, l'eina que ordenarà el creixement territorial i de les infraestructures de catorze municipis fins al 2026. Després de diversos tràmits i anys d'elaboració del document, al final el pla fa una previsió de creixement demogràfic de fins als 215.000 habitants per al 2026, un creixement molt important respecte als 143.000 habitants amb què compta el pla.

Els municipis inclosos són Girona, Salt, Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis, Aiguaviva, Bescanó, Celrà, Fornells de la Selva, Llambilles, Quart, Riudellots, Sant Gregori, Vilablareix i Vilobí d'Onyar. El pla defineix aquesta zona com “un dels territoris amb major dinamisme i expectatives del país”, i considera que amb les ampliacions que hi ha d'haver en infraestructures es tracta d'un sistema urbà amb una gran capacitat de creixement. Precisament, i pel que fa a infraestructures, el pla preveu el desdoblament de l'N-II, l'autopista i l'eix transversal, la variant de Bescanó, l'eix transversal ferroviari i la potenciació d'un sistema de rodalies entre Flaçà i l'aeroport per la via del tren convencional, amb noves estacions intermèdies, com ara prop del Pont Major de Girona.

Protecció del sòl
Pel que fa als sòls de protecció, un 70% es considera sòl de protecció especial, incloent-hi els espais ja protegits. A més, destaca el corredor ecològic per connectar les Gavarres i el volcà de la Crosa, i la protecció de zones com les muntanyes de Rocacorba, l'espai dels Gambals, el Montaspre o les muntanyes de Sant Roc, Can Soms i el puig de Can Grau. Pel que fa al desenvolupament urbà, el pla inclou el que els municipis han anat aprovant en els seus plans d'ordenació urbanística, però dóna diverses directrius de futur, sobretot per augmentar la densitat urbana allà on ja hi ha més població.

Amb aquest pla director aprovat, ara només falta fer el mateix amb el de l'àrea urbana de Figueres, que podria ser aquest setembre. D'aquesta manera ja s'hauran aprovat tots els plans territorials necessaris, i es podrà donar el vistiplau al pla territorial parcial de les comarques gironines.

LES XIFRES
397
al·legacions es van presentar al pla
durant el tràmit d'informació pública,
42 de les quals diferents.

304 km²
és la superfície que engloba el pla,
que inclou 14 municipis i 143.000
habitants avui.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/245609-la-generalitat-preveu-que-girona-i-lentorn-arribin-als-215000-habitants-el-2026.html

Izo

September 7th, 2010, 06:25 PM

El pla d'usos de la Devesa de Girona s'aprovarà dimarts
El ple de la setmana vinent donarà el vistiplau al document final, més de dos anys després de començar el procés
Redistribueix la zona que ocuparà el mercat, les atraccions i les fires

http://estatic.elpunt.cat/imatges/00/47/alta/780_377_47417_d344c34bdf788f59dbcb5b58427d18e7.jpg

El ple de Girona aprovarà en la sessió de dimarts vinent el pla d'usos de la Devesa. El document final que han consensuat les tres forces al govern municipal té com a missió principal la protecció dels plàtans centenaris, i per això preveu regularitzar les activitats que s'hi desenvolupen durant l'any: “Tot el que hi hagi a la Devesa es farà en funció de la protecció de l'arbrat”, afirmava ahir el regidor de Medi Natural, Ponç Feliu. Per exemple, a la part est del parc les activitats hauran de fer-se a més de quatre metres de distància dels arbres, i als passejos s'hi haurà de deixar com a mínim un metre, amb mesures de protecció i restauració. A part, s'impulsarà tot un nou sistema de regadiu per garantir-hi l'aigua.

Redistribució d'usos
Pel que fa als diversos usos que es fan a la Devesa, es redistribuiran de manera que es concentrin als espais més oberts. El mercat estarà tot l'any al vial perimetral i en part del passeig de la Sardana i el del Ter, es limitarà l'ocupació de terrenys de les mostres més importants de Fira de Girona al Camp de Mart, i les atraccions de fires abandonaran els espais centrals de les illes per situar-se als passejos de la Sardana, de la Devesa, del Ter i a l'espai de la zona de pícnic, on els firaires hauran de posar les caravanes. Les veles d'estiu estaran allà mateix, però redistribuïdes.

Les restriccions d'ús s'acompanyaran d'un reglament sancionador. Tot i això, també es vol potenciar l'ús social del parc, i es destinarà un espai per a activitats lúdiques i culturals. També es preveu posar un cafè restaurant al parc, i un punt de venda de begudes i gelats als jardins de la Devesa.

LA FRASE
«El pla dóna importància a la protecció
de l'arbrat, i per això volem ordenar les
activitats»
Anna Pagans, alcaldessa de Girona

LA DATA
17.06.08
És quan va acabar el procés de participació
ciutadana, començat tres mesos abans,
i en què van prendre part 800 persones.

Font de polèmiques en el govern
El pla d'usos de la Devesa ha protagonitzat una de les grans polèmiques d'aquest mandat en el si del govern municipal. Amb el document ja definit, ahir el van presentar conjuntament els tres màxims representants de cada partit: l'alcaldessa, Anna Pagans, del PSC, i els tinents d'alcalde Cristina Alsina, d'ERC, i Joan Olòriz, d'ICV, acompanyats del regidor de Medi Natural, Ponç Feliu. Van recordar que la polèmica del pavelló s'ha resolt deixant oberta aquesta possibilitat per més endavant, i van destacar que s'han inclòs en el pla les consideracions dels tècnics i també moltes de les propostes sortides del procés de participació ciutadana. Pagans va dir que “ha sigut un procés llarg, però el pla és molt més que el pavelló” i que ara s'aniran desenvolupant tots els projectes, mentre que Alsina va dir que amb les obres del TAV alguns canvis encara tardaran uns anys a produir-se. Finalment, Olòriz va destacar que el pla s'ha pogut tirar endavant “perquè el govern s'ha volgut posar d'acord”.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/279676-el-pla-dusos-de-la-devesa-de-girona-saprovara-dimarts.html

Izo

September 7th, 2010, 06:29 PM

Tornen a tramitar el projecte del castell de la Fosca
L'Ajuntament de Palamós recupera el projecte d'urbanització del 2001
Estava anul·lat pels tribunals

http://estatic.elpunt.cat/imatges/36/78/alta/780_008_3678506_64c3773c2c7290fa2a233ebf57523ed0.jpg
La fortificació, orígen del municipi de Palamós, des de la platja de Sant Esteve de la Fosca,
encara amb banyistes, ahir al migdia.
Foto: A.V.

L'Ajuntament de Palamós ha reiniciat la tramitació del projecte de reparcel·lació del castell de Sant Esteve de la Fosca per poder aconseguir d'una manera ferma l'ús públic del monument, que apareix documentat en el segle XIII i és l'origen del municipi. El projecte de reparcel·lació del sector ja havia estat aprovat per l'Ajuntament el 2001, però el 2005 va ser anul·lat pels tribunals per una qüestió de forma: no s'havia publicat totalment el pla general del 2002.

“En vista de la resolució judicial, hem decidit retrocedir i tornar a tramitar els projectes de reparcel·lació i d'urbanització. Iniciar tots els tràmits”, va dir el regidor d'Urbanisme, Josep Buxeda. El regidor recorda, però, que els projectes que es tramiten són els mateixos que van ser tombats pels jutjats. “Els paràmetres urbanístics no varien”, va dir Buxeda. El projecte afecta una finca de 10.421m², on es podran fer quatre cases. El castell, situat dalt un penya-segat, i el seu entorn més proper, per on passa el camí de ronda de Palamós a Castell, passarà a ser del municipi. I, a partir d'aleshores, l'Ajuntament podrà tirar endavant el projecte de rehabilitació de la fortificació militar, que presenta una degradació important. Fa dos anys, l'Ajuntament va tancar amb reixa metàl·lica l'accés al castell per l'estat d'abandonament i de progressiva degradació.

Abans del desenvolupament urbanístic del sector, el 2000, el castell es trobava a la venda per 300.000 euros. I durant el tràmit van haver-hi particulars interessats a adquirir-lo per fer-hi un museu de cotxes antics i barques i un gran amfiteatre.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/278376-tornen-a-tramitar-el-projecte-del-castell-de-la-fosca.html

Izo

September 7th, 2010, 07:07 PM

El dia 20 s'obre a Girona el procés ciutadà pel Modern
Durarà un mes i els gironins podran aportar idees al projecte
Centre cívic, cine i entitats ompliran l'edifici

http://estatic.elpunt.cat/imatges/36/65/alta/780_008_3665530_d6a522faa3c3cb278db3950a9fa919df.jpg
L'edifici de l'antic Modern de Girona, que ara es vol recuperar com equipament.
Foto: M.LLADÓ.

El procés participatiu sobre la recuperació de l'antic cinema Modern de Girona s'obrirà el 20 de setembre i es preveu que s'allargarà durant un mes. El regidor de participació ciutadana, Miquel Poch, assenyala la voluntat perquè els ciutadans del Barri Vell “puguin fer les aportacions que creguin convenients i matisar el projecte que proposem des de l'equip de govern”.

Les vies de participació seran diverses. Així, es preveu fer-les arribar a més de 6.200 habitatges inclosos en el Barri Vell perquè coneguin el procés i hi participin. Poch explica que s'ha circumscrit a veïns del barri “perquè entenem que es tracta d'un equipament per al sector”. S'editarà un butlletí on s'explicarà la voluntat de fer-hi un centre cívic, ateneu d'entitats, dues sales del cinema Truffaut i el Girona Film Office. En la darrera plana del butlletí hi haurà diverses propostes que es podran fer arribar a l'Ajuntament o via web. Al novembre es farà el buidatge i al desembre hi haurà la presentació pública dels resultats que doni el procés participatiu. L'objectiu és que el projecte de millora es faci durant el 2011 i que els primers treballs comencin les obres d'una primera fase de rehabilitació el segon semestre de l'any que ve.

LA XIFRA
1.514 m²
és l'espai de què es dispos per
a distribuir tots aquells serveis
que es volen situar en l'antic
cinema Modern.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/264445-el-dia-20-sobre-a-girona-el-proces-ciutada-pel-modern.html

Izo

September 7th, 2010, 07:11 PM

Girona espera més de 800 milions per a vuit projectes
L'Estat i la Generalitat tenen pendents la construcció de grans edificis i infraestructures que han de ser una realitat en els pròxims anys
Algunes actuacions es posen en dubte pel context de recessió econòmica

La ciutat de Girona espera rebre en els pròxims anys més de 800 milions d'euros per a projectes d'infraestructures i la construcció de grans edificis que finançaran l'Estat i la Generalitat. Els projectes que suposaran una inversió més important són el cobriment de la via del tren convencional, un projecte que es preveu posar a licitar per 350 milions d'euros, i la construcció del nou hospital Josep Trueta, amb un cost aproximat de 220 milions d'euros.

La nova planta de gestió i triatge de residus de Campdorà, amb una inversió de 170 milions d'euros, també serà un dels projectes estel·lars dels pròxims anys, si finalment se'n resol el finançament. A banda d'aquests grans projectes, la capital del Gironès té en cartera altres edificis la construcció dels quals segueix els tràmits administratius, i que en algun cas es podrien començar a executar en els propers mesos.

El parc cultural
Una de les inversions que sembla que no perillen per la crisi econòmica i la migradesa pressupostària és la construcció de la biblioteca al l'antic espai de les Casernes. Es tracta d'una obra de més de 16 milions d'euros que podria començar abans que s'acabi l'any a l'espai que ara ocupa la biblioteca. Aparellada a aquesta obra hi ha l'arxiu nou, que es construirà a Fontajau, que es preveu començar a construir el 2013, un cop s'hagi acabat l'obra de la biblioteca.

Una altra de les obres més esperades dels anys vinents serà la construcció de la facultat de Medicina de la UdG, en uns terrenys pròxims al Trueta, entre Girona i Sarrià de Ter.

El pont sobre el Ter
Vinculat a la facultat de Medicina hi ha una infraestructura a pocs metres, el nou pont sobre el Ter que haurà d'unir la rotonda Vila de Perpinyà amb el sector del Pont Major, a tocar del supermercat Caprabo. Els dubtes sobre la viabilitat econòmica del projecte, que té un pressupost de gairebé 20 milions d'euros, es van esvair fa unes setmanes quan el ministeri en va garantir la construcció, i així ha quedat fora de les retallades ministerials. Es tracta d'una obra que canviarà el trànsit del sector i que ha de suposar un nou enllaç amb la variant de Girona.

Dubtes del finançament
L'equip de govern de Girona sempre ha expressat la satisfacció perquè en un moment de crisi com l'actual es prevegin tots aquests projectes d'envergadura a la ciutat, i recorda que “són fruit del treball fet durant anys”. El cert és, però, que també es mantenen les complicacions de totes les administracions pel que fa a garantir el finançament per a tots aquests projectes. Per això alguns col·lectius veuen amb escepticisme que finalment es puguin complir les previsions que s'han fet fins ara per a unes actuacions que en molts casos porten aparellada la transformació urbanística del sector on s'han d'executar. Un exemple d'això seria el cobriment de la via del tren convencional, que ha de servir per cosir la ciutat gràcies a la desaparició del viaducte al tram sud.

LES XIFRES
835 MEUR
és la quantitat d'inversió que rebrà
la ciutat en els pròxims anys si
s'acaben fent realitat els projectes
que s'hi preveuen.

350 MEUR
ja ha suposat fer subterrània la via
del tren al pas per la ciutat, una
inversió que ara es posa en dubte.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/260244-girona-espera-mes-de-800-milions-per-a-vuit-projectes.html

Vilarrubla

September 14th, 2010, 09:26 PM

Avui han dit al TN midgida o comarques alguna cosa sobre el tramvia a Girona de Flaçà a l'Aeroport i que algun lloc de la costa... no han dit res més a cap lloc? Al DPTOP o no l'han actualitzat o no ho he trobat o era un avanç lo del TN XD

Sky

September 14th, 2010, 10:25 PM

^^

El Govern completa el planejament territorial de Catalunya amb l’aprovació del Pla de les Comarques Gironines

• El nou Pla culmina el procés pel qual la totalitat de Catalunya ja disposa del planejament necessari per desenvolupar ordenadament el seu creixement i la seva integració territorial

• Ordena el desenvolupament urbanístic de les comarques gironines per tal de poder assumir els creixements previstos de manera eficient i sostenible i evitar la dispersió de la urbanització sobre el territori

El Govern ha aprovat avui definitivament el Pla territorial de les Comarques Gironines. Es completa així la redacció dels set plans previstos al Pla territorial general de Catalunya.

El nou Pla culmina el procés pel qual tot Catalunya ja disposa del planejament necessari per desenvolupar ordenadament el seu creixement i la seva integració territorial. En concret, ordena el desenvolupament urbanístic de les comarques gironines per tal de poder assumir els creixements previstos de manera eficient i sostenible i evitar la dispersió de la urbanització sobre el territori.

També preveu estratègies de sòl per activitat econòmica que incrementin la competitivitat del territori gironí, alhora que protegeix valors naturals, la connectivitat ecològica i els espais significatius d’interès paisatgístic i agrícola, tot construint una xarxa d’espais oberts que garanteixi la diversitat paisatgística de les comarques gironines.

Pel que fa a la mobilitat, articula les propostes sobre el sistema ferroviari de manera que es faciliti l’estructuració d’una xarxa ferroviària integrada mitjançant diferents estacions intermodals que, alhora, potenciïn els serveis d’altes prestacions i contribueixin a la vertebració interior del territori. També assegura l’accessibilitat per carretera, més enllà dels grans eixos, millorant les prestacions de les vies primàries i la resta de la xarxa territorial.

Culminació del procés de formulació del planejament territorial

El Govern, amb l’aprovació definitiva del Pla territorial de les Comarques Gironines, completa el procés d’elaboració dels set plans territorials parcials establerts pel Pla territorial general de Catalunya (Alt Pirineu i l’Aran, Ponent-Terres de Lleida, Catalunya Central, Camp de Tarragona, Regió Metropolitana i Terres de l’Ebre).

Així, amb el vistiplau definitiu, la totalitat de Catalunya ja disposa del planejament necessari per desenvolupar ordenadament el seu creixement i la seva integració territorial. Es dóna així resposta a una necessitat pendent des de fa molts anys i a una demanda llargament expressada pels ajuntaments, agents econòmics i entitats socials i culturals d’arreu del territori català

Un Pla elaborat amb la participació del territori

El setembre del 2009, el DPTOP va donar a conèixer l’Avantprojecte del Pla territorial i va obrir un procés de participació pública perquè el territori pogués donar la seva opinió i formular les observacions o propostes que estimés convenients. Els 114 escrits de suggeriments tramesos pels ens locals, agents socioeconòmics i ciutadans interessats i els 22 informes emesos pels ministeris i pels departaments de la Generalitat van servir per madurar i millorar la proposta original.

El Projecte de Pla es va sotmetre després al tràmit d’informació pública durant un període de dos mesos per tal que els municipis, particulars i agents socials del territori poguessin fer-hi les observacions oportunes, que s’hi han incorporat en la mesura del possible. Durant aquest temps, es van presentar 15 informes emesos per ministeris de l’Estat i departaments de la Generalitat i 123 escrits d’al·legació formulats per consells comarcals, ajuntaments, entitats, formacions polítiques, particulars i empreses. Les observacions i sol·licituds s’hi han incorporat en la mesura del possible.

El Pla territorial parcial de les Comarques Gironines integra les propostes dels plans directors territorials de l’Empordà i de la Garrotxa, aprovats, respectivament, els anys 2006 i 2008, amb les mínimes variacions necessàries requerides per a la homogeneïtat de la proposta. Igualment, té en compte els plans directors urbanístics del Pla de l’Estany i del sistema urbà de Girona (ja aprovats) i del sistema urbà de Figueres (en tramitació) amb els quals manté la necessària coherència.

L’àmbit del Pla territorial de les Comarques Gironines

El Pla territorial de les Comarques Gironines ordena el territori comprès per les comarques de l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l’Estany, el Ripollès i la Selva.

Aquesta regió, que inclou un total de 208 municipis i 1.021 entitats singulars de població, on viuen més 716.858 habitants, presenta una àmplia varietat de paisatges -muntanya, plana, interior, litoral- molt humanitzats, atesa la seva excel·lent posició geogràfica. Precisament, la geografia, la riquesa paisatgística, el patrimoni arquitectònic i el dinamisme econòmic de la societat gironina són els elements que han impulsat els processos de transformació d’aquesta zona.

El model territorial es troba en evolució, fruit del fort dinamisme que ha registrat l’àmbit en els darrers 15 anys. El Pla té en compte l’actual situació urbanística, demogràfica i econòmica d’aquestes comarques i les previsions de la seva evolució futura a l’hora de definir les estratègies de desenvolupament urbanístic, el sòl per a activitats econòmiques i les infraestructures necessàries. Aquestes previsions s’han fet per donar servei a una població que, segons els escenaris de referència, podria superar els 800.000 habitants en el conjunt del territori l’any 2026.

Objectius del Pla

Per tal de donar resposta a les necessitats del territori, el Pla es marca els objectius següents:

* Reforçar la vertebració urbana del territori: evitar el creixement desproporcionat d’alguns assentaments i impulsar l’habitatge protegit.
* Establir directrius per a la implantació d’àrees d’activitat econòmica.
* Fomentar les activitats econòmiques diversificades.
* Assegurar una millor accessibilitat als serveis.
* Protegir el paisatge en tant que factor identitari i actiu econòmic, preservant l’activitat agrària.
* Integrar les propostes viàries i ferroviàries d’abast general; aplicar criteris d’implantació de noves estructures prioritzant les solucions que facilitin el desenvolupament urbà, i millorar la xarxa amb carreteres que impulsin l’accessibilitat.

Per tal de garantir una planificació eficient d’aquest territori, el nou Pla defineix tres àmbits d’ordenació:

1. El sistema d’espais oberts
2. El sistema d’assentaments urbans
3. El sistema d’infraestructures de mobilitat

A. Espais oberts

El Pla territorial es configura com una eina per preservar els espais d’interès natural, agrícola i paisatgístic, i evitar la urbanització de zones de risc o mal comunicades. També reserva peces estratègiques de sòl per al futur, per tal d’impedir l’ocupació dels principals corredors d’infraestructures de la regió.

Així, distingeix diferents graus de protecció del sòl:

a) Protecció especial: els sòls que s’apleguen sota aquesta classificació representen el 75,14% del total de l’àmbit. Inclou els espais naturals protegits per la legislació ambiental, els espais naturals d’interès regional i els connectors ecològics necessaris. En el cas de les Comarques Gironines, hi ha 40 àrees incloses al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i 34 més integrats a la Xarxa Natura 2000, entre elles la reserva marina de les illes Medes i els parcs naturals de la zona volcànica de la Garrotxa, del Cap de Creus o dels Aiguamolls de l’Empordà.

b) Protecció territorial: els sòls que s’apleguen sota aquesta classificació representen el 10,52% del total de l’àmbit i ho són per les consideracions següents:

* Per raons d’interès agrari i/o paisatgístic: proposa la protecció de diferents àrees de gran valor agrícola productiu i que aporten paisatges significatius o identitaris i també terrenys que, per estar encara poc edificats, convé mantenir com a espais no urbanitzats.

* Per raons de potencial interès estratègic: inclou zones susceptibles de jugar en el futur un paper rellevant en l’organització del territori i la prestació de serveis d’interès estratègic.

* Per a la preservació de corredors d’infraestructures: aquesta nova categoria preveu protegir els espais situats al llarg de determinades infraestructures o en llocs crítics del territori, que queden exclosos de transformacions per tal de no dificultar futures propostes de millora de mobilitat.

c) Protecció preventiva: inclou els sòls classificats com a no urbanitzables que no hagin estat considerats de protecció especial o territorial. El Pla atorga aquest nivell de protecció al 8,42% del territori que abasta.

B. Assentaments urbans

El Pla territorial té com a objectiu formular un conjunt de propostes perquè el desenvolupament urbà recaigui fonamentalment en les ciutats de més pes i amb més aptituds per articular el territori. D’aquesta manera, vol evitar el creixement desproporcionat dels nuclis més petits, tot afavorint, però, el manteniment i la millora de la seva estructura urbana.

D’altra banda, el Pla també ha d’ajudar a evitar la dispersió de la urbanització sobre el territori. Així, conté una anàlisi dels assentaments actuals, de la qual es desprèn l’existència d’una xarxa de ciutats madures amb un teixit econòmic i social consolidat, que distribueixen equipaments, serveis i llocs de treball pel territori. Els pols urbans amb major pes són els que s’articulen al voltant de Girona, Blanes-Lloret, Figueres, Sant Feliu de Guíxols, Palamós-Palafrugell i Olot.

Tenint en compte aquests punts d’atracció urbana i el conjunt d’interrelacions que existeix entre els diferents municipis de les comarques gironines, el Pla divideix el sistema d’assentaments en 29 àmbits: 7 a l’Alt Empordà; 6 al Baix Empordà; 4 a la Garrotxa; 3 al Gironès; 1 al Pla de l’Estany; 3 al Ripollès, i 5 a la Selva.

Estratègies de desenvolupament

Per ordenar el creixement dels diferents municipis, el Pla proposa estratègies diferenciades per a cada nucli de cada àmbit, tot recollint les directrius que marquen els diferents plans en curs o tramitats i assignant-ne de noves als municipis de la Selva i el Ripollès. En aquests dos casos, el document assigna estratègies de desenvolupament als seus municipis, amb la voluntat d’afermar el pes relatiu d’aquestes comarques sobre el conjunt de les comarques gironines i de Catalunya.

a) Creixement potenciat: el Pla proposa aquesta estratègia per a aquelles àrees en què es considera convenient potenciar el seu rang com a nodes territorials per la seva importància urbana, les bones condicions de connectivitat i l’aptitud per al creixement per extensió. Així, tenen aquesta estratègia atribuïda o ja proposada Figueres-Vilafant (Camp dels enginyers), la Bisbal d’Empordà, Palafrugell-Mont-ras, Besalú, Santa Coloma de Farners, Girona-Salt-Vilablareix (el Perelló) i Banyoles- Porqueres (Mata)-Cornellà de Terri.
.
b) Creixement mitjà o moderat: el Plaassenyala els nuclis on és possible un creixement en extensió proporcionat a la seva importància com a àrees urbanes. Els nuclis amb una estratègia de creixement mitjà són Pont de Molins, Vilafant, Vilamalla, Cassà de la Selva, Celrà, Llagostera, Maçanet, Sils, Vidreres i Riudellots de la Selva.

D’altra banda, una majoria de capitals de municipi té assignada l’estratègia de creixement moderat.

c) Desenvolupament qualitatiu: és l’estratègia assignada als nuclis històrics que, per diverses circumstàncies -orografia, inclusió en paratges protegits sectorialment, gran potencial d’incorporació d’àrees especialitzades-, han exhaurit el sòl per a l’extensió de la urbanització, però que, com a mínim, han de mantenir el seu pes relatiu en l’estructura territorial.

A la comarca del Ripollès, bona part dels municipis, llevat de Campdevànol i Sant Joan de les Abadesses, tenen l’estratègia de desenvolupament qualitatiu, a causa de les limitacions que imposa la topografia. A la comarca de la Garrotxa aquesta circumstància es dóna en les viles incloses dins el Parc Natural de la Zona Volcànica. Al llarg de la costa de l’Empordà i la Selva és allà on es donen més situacions on cal assegurar el desenvolupament de determinades àrees residencials adjacents a les viles.

El desenvolupament qualitatiu amb reforçament nodal, es planteja en certs casos com a indicació que les propostes d’estructuració, millora i compleció dels teixits urbans han d’atendre especialment l’objectiu de reforçar el seu paper com a node del territori. És el cas del sistema Blanes-Lloret, Sant Feliu de Guíxols, Olot i Ripoll.

d) Millora urbana i compleció: es determina en els nuclis que requereixen més actuacions qualitatives de millora que no pas d’extensió.

e) Manteniment del caràcter rural: és l’estratègia assignada a entitats formades per edificacions rurals, per tal que mantinguin el seu caràcter.

C. Infraestructures de mobilitat

El Pla recull totes les previsions del Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC), amb una especial atenció al transport ferroviari i a l’articulació d’una xarxa viària que asseguri l’accessibilitat al territori més enllà dels grans eixos de pas.

Una xarxa ferroviària vertebradora del territori

El Pla territorial aporta mesures que permetran articular el conjunt de les xarxes ferroviàries previstes sota un model de mobilitat unitari. Els objectius en aquest apartat són potenciar les línies d’altes prestacions per als moviments externs de les comarques gironines; vertebrar els principals sistemes urbans; construir els intercanviadors necessaris amb altres modes de transport, i potenciar el transport de mercaderies.

a) Transport de viatgers

Per tal d’impulsar la mobilitat a la regió mitjançant una xarxa de transport públic eficient, sostenible i integrada, el Pla aposta per:

* Potenciar els serveis ferroviaris d’altes prestacions, de llarg recorregut o regionals sobre la línia d’alta velocitat, amb estació principal a Girona ciutat, que també es convertirà en la principal estació intermodal.

* Reorientar els serveis regionals que es presten sobre la xarxa convencional per tal de potenciar la connectivitat entre els principals nuclis, així com per donar accés a les estacions d’altes prestacions.

* Crear un sistema de rodalies propi a les comarques gironines, superposant les línies de Maçanet-Massanes-Flaçà i Riudellots de la Selva-Figueres. Les noves rodalies enllaçaran amb la xarxa d’altes prestacions a Girona i Figueres-Vilafant. Igualment, el Pla proposa analitzar la viabilitat de fer arribar les rodalies de Girona fins a Blanes.

* Implantar un tren tramvia entre l’aeroport, Girona, Flaçà i un punt encara per determinar de la Costa Brava. El text recull també la possible creació d’altres trens tramvia de Girona a Sant Feliu de Guíxols i Olot.

* Construir cinc intercanviadors entre la xarxa ferroviària i altres modes de transport a Girona, Figueres-Vilafant, aeroport, Flaçà i Caldes de Malavella-Sils.

* Potenciar el servei ferroviari en el corredor Barcelona-Vic-Ripoll-Puigcerdà per tal de millorar la connectivitat ferroviària del Ripollès.

b) Transport de mercaderies

Pel que fa al transport de mercaderies, totes les línies d’altes prestacions proposades, així com les convencionals, són aptes per a la seva circulació, llevat de la Barcelona-Puigcerdà. Això suposarà una millora notable de la competitivitat del ferrocarril envers la carretera amb una disminució dels temps de transport. D’altra banda, la línia convencional Barcelona-Portbou assumirà sobretot els trànsits de mercaderies on el temps de transport no és un factor tan decisiu. Per tal d’evitar el pas per Girona i Figueres, es preveu l’execució de dues variants exclusives per al trànsit de mercaderies.

Pel que fa a la plataforma intermodal de Vilamalla-el Far, actualment en execució, funcionarà com una gran terminal ferroviària que canalitzarà i redistribuirà els trànsits de mercaderies des de la xarxa convencional cap a la d’altes prestacions.

Impuls dels eixos viaris

Tot i que el Pla posa l’èmfasi principal en la xarxa ferroviària, també s’ocupa dels principals reptes de la xarxa viària, com són optimitzar els corredors existents; reforçar les connexions interiors cap a la Garrotxa i el Ripollès, i les no radials; donar resposta a la sobrecàrrega de la població estacional, i millorar la connectivitat entre els pobles petits.

Així, pel que fa a millores en la xarxa viària gironina, en proposa diferents intervencions segons el tipus de via.

* Vies de llarg recorregut: autopistes i autovies

*Futura autovia A-2: comptarà amb més accessos per tal de millorar la connectivitat interna de les Comarques Gironines.

* Desdoblament de l’Eix Transversal.

* Perllongament de la C-32 per la costa del Maresme fins a Blanes i Lloret de Mar.

* Vies estructurants primàries: es tracta d’eixos de mitjà i llarg recorregut als que el Pla assigna un paper vertebrador determinant i que hauran de ser objecte d’atenció preferent en els projectes i plans d’infraestructures.

* Eix Pirinenc A-26/C-26/N-152 Portbou-Figueres-Olot-Ripoll-Cerdanya

* C-35 Sant Celoni-Maçanet (condicionament de l’eix) i Maçanet-Llagostera

* C-26 Berga-Ripoll

* C-17, variant est de Ripoll

* C-63 Olot-Maçanet i Vidreres-Lloret de Mar

* C-66 Besalú-Girona i Medinyà-Torrent

* C-31 Torrent-Santa Cristina d’Aro

* C-65 Santa Cristina d’Aro-Girona

* N-141 Amer-Girona

* C-25 aeroport-Riudellots-Caldes de Malavella

* N-260 Figueres-Roses

* C-252/C-31 la Bisbal-Figueres

* Ronda sud-est del sistema urbà de Figueres

* Ronda est de Girona (N-II)

* Vies estructurants secundàries: són eixos de mitjà i curt recorregut que han de garantir la connexió entre els nuclis i la seva accessibilitat a la xarxa primària. També aquí, el Projecte opta per millorar les prestacions de moltes d’elles, tot i que deixa la concreció de com hauria de ser la secció als corresponents projectes o plans sectorials.

* Vies estructurants suburbanes: es milloraran trams de carreteres que connecten un conjunt de municipis fortament interrelacionats en termes de mobilitat, garantint la integració a l’entorn immediat. La secció de l’eix dependrà també de les necessitats locals.

Igualment, el Pla proposa una sèrie d’intervencions de millora en petites carreteres que travessen territoris de gran importància ambiental, emfatitzant els criteris d’integració paisatgística.

http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/ptop/2010/09/14/el-govern-completa-el-planejament-territorial-de-catalunya-amb-laprovacio-del-pla-de-les-comarques-gironines/

Vilarrubla

September 14th, 2010, 10:32 PM

:okay:

És que he vist aquesta mateixa nota però no estava completa i buscant la paraula clau "tren" i "tramvia" no apareixia.

Vec que no està res definit...

Izo

September 14th, 2010, 11:52 PM

[...]

Una xarxa ferroviària vertebradora del territori

[...]

* Implantar un tren tramvia entre l’aeroport, Girona, Flaçà i un punt encara per determinar de la Costa Brava. El text recull també la possible creació d’altres trens tramvia de Girona a Sant Feliu de Guíxols i Olot.

Aleshores proposo perllongar la línia des de Flaçà fins a la Bisbal d'Empordà i, des d'allà, fins a Palafrugell. Així, amb el temps, es pot acabar configurant l'anella de les Gavarres.

Sky

September 15th, 2010, 12:47 PM

GrN1_j_n6zM

Antoi

September 15th, 2010, 02:06 PM

Aleshores proposo perllongar la línia des de Flaçà fins a la Bisbal d'Empordà i, des d'allà, fins a Palafrugell. Així, amb el temps, es pot acabar configurant l'anella de les Gavarres.

Un punt per determinar... Quina gràcia xD. Aquest punt només pot ser Palamós, o fins i tot Sant Feliu, tancant el cercle. Si això arribés a fer-se, es recuperarien els antics carrilets que hi havia a la província, tot i que el d'Olot suposo que el farien passar per Banyoles en comptes de fer-lo passar per Bescanó i Anglès com l'antic carrilet.

Izo

September 18th, 2010, 07:17 PM

7,5 milions per al nou túnel del vent d'Empuriabrava
La promotora russa Freezone ja tramita els permisos i preveu començar les obres al febrer de l'any que ve
El projecte s'afegeix al que l'empresa catalana Skydair va decidir traslladar a Roses

El nou túnel del vent que preveu construir l'empresa russa Freezone a Empuriabrava suposarà una inversió de 7,5 milions d'euros i es farà en un espai de 1.500 metres quadrats d'uns terrenys de 10.500 del costat de l'aeròdrom. Segons ha explicat el portaveu del grup, l'objectiu és començar les obres al febrer de l'any que ve i acabar-les al voltant d'octubre, si s'han aconseguit tots els permisos que s'estant tramitant.

De moment, l'Ajuntament de Castelló d'Empúries ha modificat el pla urbanístic per permetre la instal·lació d'aquest túnel del vent. En concret, el que s'ha fet és permetre més alçada per a la futura construcció, que farà uns 28 metres d'altura. Els promotors expliquen que serà “un edifici singular que formarà part d'un nou paisatge i una visió moderna d'Empuriabrava”. Freezone ja ha construït dos túnels del vent a Moscou i va escollir Empuriabrava per expandir-se a Europa. El motiu va ser, asseguren els promotors, pel fet que l'aeròdrom altempordanès és el segon centre mundial de paracaigudisme.

El simulador de caiguda lliure estarà obert tant a professionals del salt com també com una atracció lúdica per a aquells que vulguin provar com seria tirar-se en paracaigudes. En principi, no està prevista la construcció de serveis com ara cafeteries, restaurants i hotels, però els promotors del túnel del vent no descarten fer-ho més endavant en col·laboració amb l'aeròdrom. El túnel del vent donarà feina a 17 persones el primer any i a 25 a partir del tercer any.

LA XIFRA
28
metres d'altura són els que farà
el túnel del vent que es projecta
al costat de l'aeròdrom d'Empuriabrava.

LA DATA
2011
Els promotors preveuen començar
la construcció del túnel al febrer
de l'any que ve, unes obres que
han de durar vuit mesos.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/13-serveis/302077-75-milions-per-al-nou-tunel-del-vent-dempuriabrava.html

Sky

September 28th, 2010, 12:39 PM

Sostenible dels carrers als edificis

• Es presenta el primer ecobarri de Catalunya que es farà al sector Llevant de Figueres

Un espai sense cotxes, ús de sistemes energètics eficients com la biomassa o la recollida de residus amb un sistema de porta a porta. Aquestes són algunes de les característiques del primer ecobarri de Catalunya que es desenvoluparà en el sector Llevant del municipi de Figueres, a l'Alt Empordà.

Aquest projecte planteja per primera vegada un barri pensat íntegrament amb una perspectiva sostenible, des del plantejament inicial fins a la construcció dels edificis. El projecte vol permetre establir eines d'avaluació sobre el grau de sostenibilitat del barri estudiat que després es puguin fer extensibles en d'altres barris.

En transport i mobilitat, el barri es planteja com un espai sense cotxes, amb aparcaments agrupats en edificis específics i sense plantes d'aparcament soterrani. Per contra, es preveu l'habilitació de carrils per a bicicletes, carrers per a vianants i d'altres per a transports públics. L'accés al barri es farà pels carrers perifèrics i l'accés amb vehicle quedarà restringit als casos d'emergències o subministraments.

Pel que fa al tractament de l'energia, l'ecobarri planteja la racionalització de les instal·lacions centralitzant els subministraments energètics als edificis amb absència de calderes individuals i utilitzant sistemes energètics eficients com la cogeneració o la biomassa.

El projecte també contempla un tractament específic de la recollida de residus amb un sistema porta a porta, amb horari i punts de recollida en llocs estratègics. Els edificis no estan absents d'aquesta perspectiva sostenible. Així, les finques hauran d'estar ben orientades i permetre una ventilació creuada i un bon nivell d'assolellament.

La secretària d’Habitatge de la Generalitat, Carme Trilla, acompanyada de la directora general de Qualitat de l’Edificació i Rehabilitació de l’Habitatge, Núria Pedrals, va presentar el projecte amb la presència a l'acte de l'alcalde de Figueres, Santiago Vila, i l’equip guanyador del concurs i responsable dels treballs del projecte.

http://www.lamalla.cat/infolocal/girona/article?id=407569

Izo

October 12th, 2010, 10:51 PM

Girona no invertirà 2 dels 8 milions previstos pel 2010
La reforma de la rambla Xavier Cugat, la rehabilitació de l'antic edifici Modern i la reurbanització del carrer Migdia no es faran aquest any
L'últim projecte ja s'havia d'executar el 2009

L'Ajuntament de Girona deixarà d'invertir 2 dels gairebé 8 milions que s'havien previst en els pressupostos per aquest any. Quan només falten dos mesos i escaig per a final d'any, hi ha tres projectes que amb tota probabilitat no s'executaran com estava previst, unes intervencions que suposen un 25% de la inversió prevista.

Un dels projectes és la reforma del carrer Migdia, que havia de suposar 800.000 euros d'inversió, però que per decisió comuna amb els comerciants no s'executarà fins al juny del 2011, quan ja hagin passat les eleccions municipals. La particularitat d'aquest projecte és que ja s'havia inclòs en els projectes del 2009 i que finalment no es va executar. Els altres projectes que tampoc s'executaran d'aquí a final d'any és la reforma de l'antic edifici del cinema Modern. Ara s'està executant el procés participatiu i l'equip de govern calcula que no serà fins al primer trimestre de l'any que ve que disposarà del projecte d'intervenció que permetrà començar les obres. Per aquesta obra, s'havien posat 800.000 euros més, que han de servir per fer-hi un centre cívic, una nova sala per al cinema Truffaut, així com un espai per a entitats i el Girona Film Office.

El tercer projecte és la reforma de la rambla Xavier Cugat, que el govern havia situat en 400.000 euros. En aquell moment l'oposició ja va criticar aquesta inversió, recordant que en les obres del TAV es necessitarà fer una sortida d'emergència, i proposava ajornar aquest projecte fins que es pogués fer l'obra en tot el seu conjunt.

L'any passat tampoc
La no-execució de la inversió no és el primer cop que passa, ja que l'any passat es va arribar a final d'any sense que es tiressin endavant prop d'un 40% dels projectes. ERC i ICV van sol·licitar un calendari d'obres dels projectes per evitar que es repetís.

LA XIFRA
7'9 MEUR
Era la inversió prevista per aquest any.
Els crèdits bancaris van servir per a
finançar-ne 7'1 milions.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/315239-girona-no-invertira-2-dels-8-milions-previstos-pel-2010.html

Izo

November 28th, 2010, 08:06 PM

Nova etapa en la reforma de les façanes de l'Onyar
L'Ajuntament de Girona aprovarà la setmana vinent el projecte de recuperació d'un nou tram de dinou habitatges
Les obres podrien començar el primer trimestre del 2011 i duraran un any

http://estatic.elpunt.cat/imatges/40/97/alta/780_008_4097171_f7aaf97a3f32432c1851aab1fd9411a0.jpg
Les façanes que es rehabilitaran a partir del mes de març.
Foto: J.N.

La segona fase de la rehabilitació de les façanes de l'Onyar, a Girona, està a punt de començar. La setmana que ve l'Ajuntament farà l'aprovació inicial del projecte de reforma d'un nou tram de dinou façanes (cinc situades al costat del pont de Sant Agustí, corresponents al carrer Ballesteries, i catorze a l'altre costat del pont, corresponents al carrer Argenteria). Està previst que a principi de gener es faci l'aprovació definitiva del projecte i que al març comencin les obres, que durarien aproximadament un any. En total, les façanes en què caldrà intervenir són catorze. Els propietaris de les altres cinc han acreditat el bon estat de les construccions (perquè ja havien estat sotmeses abans a un procés de reforma o manteniment) i, per tant, no caldrà fer-hi res. Pel que fa a les façanes en què sí que caldrà intervenir, l'Ajuntament ja ha signat dotze convenis. Els altres dos estan pendents de signatura però l'acord amb els propietaris està tancat. De moment, encara no se sap si la intervenció es farà de cop o en dos trams, com es va fer en la primera fase. El tercer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Girona, Joan Pluma, va dir que aquesta decisió es prendria quan s'hagi adjudicat l'obra. El cost total de licitació és de 507.000 euros; l'Incasòl finança el 60% i la resta, els particulars. Pel que fa a les façanes que quedaran pendents de rehabilitar, des del pont de les Peixateries Velles fins al pont de Pedra, Pluma va dir que el consistori ja està parlant amb els propietaris per començar les obres quan s'acabi la fase actual.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/336818-nova-etapa-en-la-reforma-de-les-facanes-de-lonyar.html

Izo

December 24th, 2010, 04:43 PM

La rehabilitació del Modern de Girona costarà 5 milions
Ara s'obrirà el concurs per rebre les propostes de rehabilitació d'aquest edifici al Barri Vell
No es preveu que les obres comencin fins a final del 2011 o principi de l'any 2012

http://estatic.elpunt.cat/imatges/36/65/alta/780_008_3665530_07d4f83700fc1f8cc0fcecc8d2d7e331.jpg
Una imatge aèria de l'antic edifici del cinema Modern que es
va buidar i impermeabilitzar mentre no es rehabilitava.
Foto: MANEL LLADÓ.

L'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, va avançar ahir que la rehabilitació i recuperació de l'edifici de l'antic cinema Modern suposarà una inversió d'uns cinc milions d'euros. Així s'explicitarà en el concurs de licitació que ara es preveu obrir per poder rebre les propostes dels diversos arquitectes interessat a assumir aquesta esperada rehabilitació al bell mig del Barri Vell. “Durant el 2011 farem l'encàrrec i, un cop adjudicat, el projecte executiu; per tant, les obres podrien començar a finals dels 2011 o principi del 2012”, va indicar Pagans, uns terminis que volen dir que serà el futur govern municipal qui iniciarà l'obra.

En aquesta línia, l'alcaldessa va subratllar que es tracta d'un cost important “per a un edifici emblemàtic del Barri Vell, que un cop acabat serà un equipament de ciutat”. La licitació serà d'uns 500.000 euros i s'espera que quan se sàpiga quins arquitectes faran la rehabilitació es tindrà el projecte en sis mesos.

Pagans va voler posar en relleu l'encert que va suposar al 2001 l'adquisició de l'edifici per poder-lo ara transformar en un centre multifuncional al centre de la ciutat.

Proposta del govern
Després de llargs debats interns en el govern tripartit format per PSC, ERC i ICV, es va acordar que l'edifici de l'antic cinema modern acollís un centre cívic per a gent gran, d'uns 800 m² i un ateneu per les entitats, de 340m², així com la creació d'una segona sala per al cinema Truffaut i un petit espai per al Girona Film Office, amb la voluntat de potenciar l'atractiu per a gravacions de la ciutat.

Poca participació
El procés participatiu que va durat un mes només va tenir 234 aportacions, malgrat que es va enviar el butlletí a més de cinc mil llars dels barris més propers a l'edifici. El regidor de Participació, Miquel Poch, considera que la baixa participació “es pot deure al fet que els ciutadans ja veuen bé la proposta que havia fet el govern per a l'edifici”. Gairebé vuit de cada deu han vist bé la proposta que ha fet l'Ajuntament i un 92% veuen bé el pati exterior.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/349312-la-rehabilitacio-del-modern-de-girona-costara-5-milions.html

Izo

January 14th, 2011, 08:44 PM

Acaben les bases del nou pont del Ter de Girona
Els treballs en la infraestructura ja permeten veure els fonaments dels pilars
Es tracta d'una inversió de 20 milions d'euros que millorarà la vialitat

http://estatic.elpunt.cat/imatges/42/22/alta/780_008_4222748_923e518fab3be07930291b1cc3e7f8c7.jpg
Els treballs del nou pont sobre el Ter ja permeten veure les bases dels pilars.
Foto: JORDI SOLER.

Les obres del pont sobre el Ter a Girona ja permeten veure les bases dels grans pilars que subjectaran la nova infraestructura. Els treballs es van intensificar a finals d'estiu en aquest nou pont sobre el Ter que permetrà connectar el sector a tocar de l'hospital Josep Trueta amb els barris de Pedret i el Pont Major.

Un dels fets més destacables del pont que ja es visualitza a l'actualitat és la gran separació entre les dues bases centrals, situades a uns 120 metres de distància. Aquest serà un dels trets definitoris, ja que el disseny escollit preveu un gran arc sense pilars que li conferiran una visió espectacular i que farà que no es malmeti tant la llera del riu. El projecte inicial preveia que l'obra necessités uns dos anys per enllestir-se, això vol dir que encara haurà de passar un any i mig més perquè el pont sigui operatiu, i encara caldrà fer canvis a cada extrem per garantir-hi la mobilitat.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/356443-acaben-les-bases-del-nou-pont-del-ter-de-girona.html

Izo

January 27th, 2011, 03:28 AM

Constitució del Consorci urbanístic per desenvolupar les ARE Horta Capellera-Cendrassos i Carretera de Llers de Figueres
INCASÒL i l’Ajuntament de Figueres promouran, a través d’un Consorci urbanístic, dues Àrees residencials estratègiques amb capacitat per a més de 2.000 nous habitatges en total, el 50 % dels quals seran amb diferents règims protegits

L’Institut Català del Sòl (INCASÒL) i l’Ajuntament de Figueres han constituït avui el Consorci urbanístic per al desenvolupament dels sectors residencials Horta Capellera-Cendrassos i Carretera de Llers, a l’alt Empordà.

El Consorci urbanístic opera com a administració actuant per dur a terme el desenvolupament i execució dels nous sector i està integrat al 50% per INCASÒL i l’Ajuntament de Figueres, que es distribueixen les responsabilitats a parts iguals.

Les funcions del Consorci són coordinar l’actuació dels ens consorciats; redactar i executar els instruments de planejament i els projectes d’urbanització i d’infraestructures necessaris per al desenvolupament de l’actuació; establir els criteris i els mecanismes de finançament, i totes aquelles funcions pròpies de la seva condició d’administració actuant del sector.

Horta Capellera-Cendrassos. Habitatge assequible i nous espais verds
Aquesta Àrea residencial estratègica té una superfície d’unes 30,68 hectàrees, amb capacitat per a 1.804 habitatges potencials, el 50% dels quals seran en diferents règims protegits. El nou sector limita a l’est, amb el terme municipal de Vilabertran; al sud, amb la urbanització Cendrassos Sud i Costa Brava, actualment en execució, i a l’oest, amb l’avinguda de Perpinyà i el traçat de l’antiga N-II.

El nou barri s’ordenarà a l’entorn del vial que completarà la Ronda de Figueres en el seu tram nord. Aquesta Ronda assumirà el paper d’eix estructurador del nou sector residencial. Es preveu completar la xarxa de carrers del barri, a partir de la prolongació dels vials preexistents principals que tenen continuïtat des del nucli de la ciutat.

El projecte que desenvoluparan INCASÒL i l’Ajuntament connectarà les diferents illes residencials, reservant espais per incloure-hi activitats comercials.
Es crearà un gran parc com espai polaritzador, amb bona accessibilitat des de tot l’àmbit i des del centre de la ciutat, que s’estendrà cap a la zones humides, respectant la topografia i els elements naturals rellevants com ara recs o les línies de xiprers existents. També es preveu la construcció d’equipaments educatius i esportius necessaris per a la vida social i cultural de la ciutat. Segons el projecte, aquests equipaments estaran situats entorn els espais verds.

Carretera de Llers. Un nou barri que completa la trama urbana en una zona estratègica de la ciutat
La nova Àrea residencial estratègica té una superfície de 6,5 hectàrees, amb capacitat per a 328 habitatges potencials, el 50% dels quals seran amb diferents règims protegits. El nou àmbit residencial està situat al nord-oest del terme municipal, actuant d’amortidor de l’espai agrícola i l’entorn del Castell de Sant Ferran cap al nucli urbà. Els terrenys limiten al nord, amb el Parc Comarcal del Castell de Sant Ferran; a l’est, amb la urbanització Parc Sol; i a l’oest, amb el carrer Avinyonet, que enllaça amb la carretera GIP-5106 de Figueres a Llers.

El sector Carretera de Llers completa el teixit urbà existent i la seva proximitat a la futura estació del TGV, a la zona esportiva i a l’Hospital de Figueres situa el nou creixement en un punt clau d’accessibilitat de la ciutat.

Un dels objectius de la nova ordenació és millorar l’accessibilitat, generant un accés directe a l’Hospital i creant una xarxa viària que s’adeqüi a la realitat del territori, a les necessitats del nou barri i als vials existents. S’incorporaran mesures de pacificació del trànsit i es donarà un ús prioritari als vianants.

Es crearan espais de transició entre el Parc Comarcal del Castell de Sant Ferran i la zona urbana, sent respectuós amb la topografia de l’àmbit pel seu valor històric. En aquest sentit, és previst integrar paisatgísticament totes les façanes que configuren els límits de la ciutat i que confronten amb el Parc Comarcal.

En les àrees reservades per a la construcció d’habitatges es garantirà la combinació entre els usos comercials i residencials.

Les Àrees residencials estratègiques
Les ARE seran sectors que s’urbanitzaran en diversos municipis de Catalunya, en zones ben comunicades, dotats dels serveis necessaris, amb una qualitat urbanística garantida i on la meitat, com a mínim, dels seus habitatges seran de protecció. Per tal de fer més àgil el procés de tramitació, el Decret Llei de mesures urgents en matèria urbanística, aprovat el mes d’octubre de 2007, determina que el seu desenvolupament es faci mitjançant Plans Directors Urbanístics, promoguts pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques, prèvia consulta als ajuntaments del document d’objectius i propòsits generals.

A més de donar resposta a les necessitats de sòl per a habitatge a un preu assequible, les ARE asseguren una elevada qualitat urbanística i garantiran a la seva població la disposició dels equipaments necessaris.

Font: http://www20.gencat.cat/portal/site/incasol/menuitem.d2ebfe8dd9646909763cc110b0c0e1a0/?vgnextoid=f90570676617d110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f90570676617d110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=e126b9562839d210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

Izo

January 28th, 2011, 08:33 PM

Últim tràmit per fer el túnel del vent a Castelló

El ple de l'Ajuntament de Castelló d'Empúries va aprovar ahir l'últim tràmit municipal que ha de permetre la instal·lació del túnel del vent que promou una empresa russa en uns terrenys del costat de l'aeròdrom d'Empuriabrava. El ple va aprovar provisionalment la modificació del pla urbanístic que ha de permetre la instal·lació del simulador de caiguda lliure al municipi. Després haurà de passar per la comissió d'Urbanisme perquè aprovi els canvis urbanístics de manera definitiva, i llavors l'empresa haurà de demanar totes les llicències per a la construcció de l'equipament.

Segons va explicar ahir l'alcalde del municipi, Salvi Güell, després de l'aprovació inicial ha calgut un informe favorable d'Aeroports, que ja està fet.

L'empresa russa Freezone ha presentat un projecte per construir el túnel del vent a l'aeròdrom d'Empuriabrava, després que una promotora anterior, la catalana Skydair, renunciés a fer l'equipament i decidís traslladar-lo a Roses.

La companyia Freezone va anunciar fa uns mesos que té previst començar les obres aquest mes de febrer. Hi farà una inversió de 7,5 milions.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/362534-ultim-tramit-per-fer-el-tunel-del-vent-a-castello.html

Sky

February 11th, 2011, 12:15 PM

La Fontana d'Or es convertirà en el nou CaixaForum de Girona

• El nou centre cultural obrirà les portes al maig amb l'exposició 'La febre d'or. Escenes de la nova burgesia'

L'edifici de la Fontana d'Or, antiga seu de la Fundació Caixa Girona, es convertirà en el nou CaixaForum de la ciutat. Un cop acabin els treballs de manteniment que s'hi porten a terme, el renovat centre cultural obrirà les portes al mes de maig amb l'exposició 'La febre d'or. Escenes de la nova burgesia'. La mostra, inèdita i de producció pròpia, reunirà obres mestres dels pintors catalans més representatius de l'últim terç del segle XIX com ara Ribera, Masriera, Miralles, Casas, Mestres o Cusachs. 'La Caixa' està definint ara els usos que tindrà l'immoble que la seva obra social té a la plaça Poeta Marquina, que es convertirà en un 'innovador equipament social', segons ressalta l'entitat.

L'històric edifici de la Fontana d'Or, situat al número 19 del carrer Ciutadans, es troba en ple cor del Barri Vell gironí. L'edifici, antiga seu de la Fundació Caixa Girona, acollia les exposicions que muntava l'entitat ara ja absorbida.

Actualment, la Fontana d'Or està tancada perquè s'hi fan obres de manteniment, tant a la façana com al seu interior. L'Obra Social de 'la Caixa' ha anunciat que l'edifici es convertirà en el nou CaixaForum Girona, el centre cultural que l'entitat tindrà a la capital gironina.

Aquesta operació s'estendrà també a l'immoble que l'obra social de l'entitat té actualment al carrer Poeta Marquina de la ciutat. Segons ressalta 'la Caixa', aquest espai es convertirà 'en un innovador equipament social'. Els usos d'aquest nou centre -que seran diversos- estan encara en procés de definició.

L'entitat ressalta que amb la posada en marxa de CaixaForum Girona s'engega 'una nova etapa a la ciutat, donant continuïtat a una programació cultural marcada per la decidida voluntat de potenciar el valor de la cultura com a element d'integració social'.

En aquesta línia, CaixaForum Girona oferirà 'un nou concepte cultural propi del segle XXI', que girarà entorn a la voluntat d'esdevenir 'una plataforma de divulgació coherent amb les inquietuds socials actuals'. 'La Caixa' indica que la programació que es farà a la Fontana d'Or potenciarà 'el valor integrador' de la cultura i la seva importància per 'al benestar de les persones'.

'La febre d'or', primera exposició

El nou centre cultural de l'Obra Social 'la Caixa' obrirà les portes el mes de maig amb l'exposició 'La febre d'or. Escenes de la nova burgesia'. La mostra, inèdita, està organitzada i produïda per l'obra social. Prenent com a referència la novel·la homònima de Narcís Oller -publicada el 1890-, l'exposició fa un retrat de l'ascens econòmic i socials de la burgesia catalana sorgida a les darreries del segle XIX.

A l'hora de fer aquest viatge, la mostra ho fa partir d'una setantena d'obres d'alguns dels artistes clau de l'anomenada pintura realista: Ribera, Masriera, Miralles, Casas, Mestres i Cusachs, entre molts d'altres. A partir del moment en què la Fontana d'Or reobri les portes, el nou CaixaForum Girona s'afegirà a la resta de centres culturals que l'Obra Social 'la Caixa' té arreu del territori estatal.

El 1993 l'entitat va obrir el primer CaixaForum a Palma de Mallorca, en un edifici projectat per Domènech i Montaner. L'any 2002, l'antiga fàbrica modernista Casaramona, obra de Puig i Cadafalch, acollia el nou CaixaForum Barcelona, i el 2008 s'inaugurava el CaixaForum Madrid al passeig del Prado.

Actualment, l'Obra Social de 'la Caixa' també disposa de centres CaixaForum a Tarragona i a Lleida. A més, estan en construcció dos nous centres a les ciutats de Saragossa i de Sevilla.

http://www.aragirona.cat/noticia/55968/la-fontana-dor-es-convertira-en-el-nou-caixaforum-de-girona