• Els amarradors acolliran els primers iots a finals d'any

L'Ajuntament de Badalona renuncia a la superfície comercial que estava prevista a la zona del port per construir, al mateix indret, un hotel d'alta qualitat. L'alcaldessa de Badalona, Maite Arqué, ha explicat que es pretén així "donar més força a l'eix del port fins al barri de la Salut". El pla d'usos que ha de regular aquesta nova infraestructura, a més dels serveis de restauració i les botigues d'esport nàutic, està en exposició pública i l'aprovació inicial del pla es preveu després de l'estiu.

Per altra banda, el govern municipal ha confirmat que els vaixells ja podran atracar al port de la ciutat a finals d'aquest any. Es compleixen així els terminis previstos i s'inicien els tràmits per començar la segona fase del projecte, tot i els impediments que han anat sorgint, com ara el trasllat de diversos blocs de formigó i els treballs de descontaminació. Un cop acabada la primera fase s'iniciaran els tràmits per executar la construcció i reurbanització del sector del canal i el seu entorn. Segons ha explicat el regidor de Serveis al Territori de l'Ajuntament de Badalona, Francesc López Guardiola, "faltaran els elements de la urbanització del voltant del port, així com els edificis". Ara ja s'està construint també l'edifici de la capitania del port. Per tirar endavant aquesta segona fase cal tancar l'acord entre Marina Badalona i Renfe sobre el desviament de la via del tren durant la construcció del viaducte.

Ciutat marinera

Francesc López Guardiola ha declarat que la reurbanització de la façana marítima i la construcció del port representen "la més gran transformació del darrer segle que ha viscut la ciutat de Badalona. Significa, a més, l'obertura definitiva de Badalona al mar i la converteix finalment en una ciutat marinera".

Des de l'Ajuntament de Badalona s'ha constatat també que la transformació del litoral badaloní culminarà amb els serveis que s'ofereixen des del port i el seu entorn i que el projecte ha generat interès en el sector empresarial.

--

AVUI.

se sap quina altura tindria, aquest hotel?

a mi el que em preocupa sea la desviacio dels trens de renfe per la construccio del viaducte, aixo pot endarrerir molt el pas dels trens, i la linia de mataro es una linia fundamental i clau per el maresme. i dic jo, al menys de construir un "desviament provisional" perque no aprofiten i fan el desviament definitiu i soterrat per l'interior de badalona??, malgrat que aixo pugui endarrerir les obres del port, per lo menys maten 2 pájaros de un tiro no???, XDDDD

Ports de la Generalitat ha presentat el Pla d'Inversions 2005-2008, que preveu una inversió de 105,7 milions d'euros en els ports situats al litoral de Girona, Barcelona i Tarragona en els pròxims quatre anys. El Pla quadriennal recull quatre grans objectius: l'activitat pesquera, l'activitat nauticoesportiva, la integració del port amb la ciutat, i la sostenibilitat i la millora ambiental de les instal·lacions portuàries. Les principals línies d'actuació aniran dirigides a l'optimització de les instal·lacions portuàries per garantir el recer de les embarcacions, potenciar les diverses activitats dels ports, impulsar la connexió del port amb la ciutat i protegir els espais portuaris.

--

E-notícies.

Tot el que sigui "creixer" avui rebrà una patada cap a dalt. :D

Dissabte vaig anar al Moll Adossat i vaig veure les obres de la nova terminal de creuers... amplien una de les naus existents i renoven la façana amb dues grans construccions que simulen les xemeneies dels vaixells. :okay:

A Catalunya no la para ni Déu! :cheers:

a10! :runaway:

http://www.e-noticies.com/2005/10/27/images_dinamic/Noticias_imagen_22482.jpg

La Generalitat farà un 'megaport' a Port Ginesta

El secretari de Mobilitat, Manel Nadal, ha presentat en el marc del Saló Nàutic el projecte d’ampliació del Port Ginesta de Sitges. Amb l’ampliació s’augmentarà un 50% la seva capacitat d’amarraments i es triplicarà la superfície total de la infraestructura portuària. D’aquesta manera, Port Ginesta passarà a ser el port esportiu més gran de Catalunya, amb uns 107.000 m2 i més de 1.500 amarraments. A més, el projecte preveu la creació d’una nova platja que substituirà l’actual. La inversió total de la societat concessionària per fer realitat el projecte serà d’aproximadament 11,2 milions d'euros.

--

e-noticies.com

mare meua!

quin catxo port!!! :shocked: :shocked: :shocked: :eek: :eek: :eek: :tongue3: :tongue3: :tongue3: :clown: :clown: :gaah: :drool: :shocked:

És enorme
Ja de pas podrian construir un gratacels :nuts:

:eek: :eek: :eek:

Es supernecesario de la muerte, vamos

pues yo si k lo veo necesario.
No hay amarres en el mediterraneo, incluso los astilleros de barcos tienen problemas en vender barcos pq no hay amarres, no pq la genta no kiera barcos.
El precio de los amarres se esta desorbitando, pagandose autenticas bestialidades en un sitio pa poner el barco, pq no ampliar el puerto?¿

^^ El problema es que este puerto sólo lo usan "barcos deportivos", léase barcos para pijos...

Va a haber la mayor concentración de pijos/m²

està a Sitges, jo pensava que aquest port era de Castelledefels

està a Sitges, jo pensava que aquest port era de Castelledefels


Està més a prop de Castelledefels però és al t.m. de Sitges. Recordeu que la platja després de les famoses corbes (venint del Garraf) és Les Botigues, que pertany ja a Sitges. A vegades han reclamat l'annexió a Castelledefels per la llunyania al seu ajuntament.

;)

:D Es quedaran amb les ganes, alló es el Garraf en vulguin o no!!! :D

http://www.e-noticies.com/2005/10/27/images_dinamic/Noticias_imagen_22482.jpg

La Generalitat farà un 'megaport' a Port Ginesta

El secretari de Mobilitat, Manel Nadal, ha presentat en el marc del Saló Nàutic el projecte d’ampliació del Port Ginesta de Sitges. Amb l’ampliació s’augmentarà un 50% la seva capacitat d’amarraments i es triplicarà la superfície total de la infraestructura portuària. D’aquesta manera, Port Ginesta passarà a ser el port esportiu més gran de Catalunya, amb uns 107.000 m2 i més de 1.500 amarraments. A més, el projecte preveu la creació d’una nova platja que substituirà l’actual. La inversió total de la societat concessionària per fer realitat el projecte serà d’aproximadament 11,2 milions d'euros.

--

e-noticies.comI després de fer tot això es sorprendran de que cada any els temporals s'emporten les platges i les han de refer :sleepy:. No hi ha altres obres amb més interès social que això? Per l'eix transversal ferroviari haurem d'esperar 20 anys (amb sort), i en canvi aquesta merda que beneficia a 4 gats la faran de seguida.

^^Pq sera' iniciativa privada...^^
De vegades, desitjaria no tenir mar!
:runaway:

No tenir mar... :drool: Illes artificials¿?¿

vaig treballar un estiu mentre estudiava a un bareto del port esportiu i n'hi havia una quantitat de pijos de bcn impressionant...sobretot al setembre, quan la temporada de turisme de platja desapareixia i només venien els pijos per netejar els seus "barquitos"....mare meva.....al port ginesta li va passar com al maremagnum..al principi els locals que hi havia s'omplien i era una zona de marxa més, però ara molts locals han tancat i està ben mort..espero que amb aquesta ampliació torni a agafar empempta..

Jo ho veig totalment insostenible. Increible que un govern ecosocialista aprovi això.

Jo ho veig totalment insostenible. Increible que un govern ecosocialista aprovi això.

:lol:

el departament de ptop no té res d'això, home, no siguem innocents

^^ Hi ha algú realment que sigui "eco-socialista"?

Sostenibilitat : :puke:

Jo no estic ni a favor ni en contra de que l´amplïin, pero penso que es
una conseqüencia lògica de la forta demanda i la poca oferta d´amarratges
d´avui dia a Catalunya.
Ja no només s´especula amb els pisos, ara també amb amarratges que de
vegades poden costar 10 mil.lions de les antigues pessetes. Avui dia si vols
un llot o una barca has de comprar primer l´amarratge o trovar algú que
t´el llogui.

Jo no estic ni a favor ni en contra de que l´amplïin, pero penso que es
una conseqüencia lògica de la forta demanda i la poca oferta d´amarratges
d´avui dia a Catalunya.
Ja no només s´especula amb els pisos, ara també amb amarratges que de
vegades poden costar 10 mil.lions de les antigues pessetes. Avui dia si vols
un llot o una barca has de comprar primer l´amarratge o trovar algú que
t´el llogui.
Que especulin amb el metro si volen, no amb aixo' *ONY!!
:bash:
(Iot amb i grega)
;)

A mi em sembla de puta mare.

Doncs a mi em sembla massa gran, pero si l'han aprobat sera que ha superat els requisits ambientals...

Qui finançarà aquesta obra social?

Uf quina destrucció del litoral... després es queixen dels gratacels que si fan malbé el paisatge i tal... doncs mira que això...

Roda de Barà reprendrà l'obra del port esportiu el 2006

• Els treballs, paralitzats en tres ocasions, costaran 37 milions d'euros

Les obres del port esportiu de Roda de Barà, iniciades l'octubre del 2000 i paralitzades en tres ocasions, l'última el 2003, es reprendran a principis de l'any que ve. La Unió Temporal d'Empreses (UTE) Sato-Acciona s'ha compromès a executar el que falta del projecte constructiu, que preveu un enclavament amb 647 amarratges, 19 hectàrees de superfície, una marina seca de tres plantes, una plaça de 3.000 metres quadrats, una àrea comercial i hotelera, serveis complementaris i una gasolinera. La inversió puja a 37 milions d'euros.

"Confiem que aquesta sigui realment l'ocasió definitiva i puguem disposar d'un equipament indispensable per diversificar la nostra oferta turística", va manifestar Pere Compte (CiU), alcalde de la població.

CONCESSIÓ RETIRADA

A la dècada dels anys 90 ja hi havia una concessió, tot i que els problemes financers i la falta de compromís dels promotors van portar el projecte a un carreró sense sortida. La Generalitat va retirar, el desembre del 2003, la concessió a Port Roda de Barà SA, de l'empresa francesa Groupe Marine, per "flagrant incompliment". La decisió es va produir quan ja estava construït el dic, el contradic i s'havien inaugurat els 40 amarratges de la primera fase del moll principal. "Les estructures han patit danys per culpa de l'erosió i els temporals a causa del seu abandonament, cosa que implica que s'hauran de reforçar", va explicar Compte.

Un enginyer tècnic elegit per l'ajuntament supervisarà el ritme dels treballs amb la finalitat d'evitar un nou fracàs. També està en procés de negociació una solució per als 80 amarristes que van aportar una paga i senyal a Port Roda de Barà SA. "Nosaltres pensem que s'han de tenir en compte els diners que van entregar i no s'hi val a establir un descompte fix d'un 20% com pretenen els actuals concessionaris", va precisar Compte.

En el que sí que hi ha un acord total és en el disseny del recinte, que serà coherent amb les característiques realment singulars del Roc de Sant Gaietà, un nucli arquitectònicament molt cuidat amb què la infraestructura tindrà proximitat. Per això es primarà la vegetació i s'esmorteirà l'impacte del ciment. "Aspirem a un turisme de qualitat i el port serà un dels instruments per atraure'l", va afegir l'alcalde.


--

El Periódico.

Nadal aprova una ampliació rècord del port del germà d'Anna Balletbó

El Departament de Política Territorial ha aprovat el projecte d’ampliació de Port Ginesta, a Sitges, segons va anunciar el secretari de Mobilitat, Manel Nadal, en un acte celebrat el 26 d'octubre en el marc del Saló Nàutic. Amb l’ampliació "s’augmentarà d'un 50% la seva capacitat d’amarraments i es triplicarà la superfície total de la infraestructura portuària. D’aquesta manera, esdevindrà el port esportiu més gran de Catalunya, amb uns 107.000 m2 i més de 1.500 amarraments", segons explicava la nota oficial de la conselleria. Es dóna la circumstància, però, que Port Ginesta, SA, té d'administrador Eladio Balletbó, germà de l'exdiputada i dirigent del PSC de Girona Anna Balletbó, actualment membre del consell d'administració de RTVE. Fonts de l'empresa han considerat "ofensiu" establir paralel·lismes, i han assegurat que Eladio Balletbó "és soci de la societat, però hi ha més socis". "La seva germana no hi té absolutament res a veure, fa vint anys que treballo en aquesta casa i ni la conec", han insistit les fonts consultades.

--

e-noticies.com

Nadal aprova una ampliació rècord del port del germà d'Anna Balletbó

El Departament de Política Territorial ha aprovat el projecte d’ampliació de Port Ginesta, a Sitges, segons va anunciar el secretari de Mobilitat, Manel Nadal, en un acte celebrat el 26 d'octubre en el marc del Saló Nàutic. Amb l’ampliació "s’augmentarà d'un 50% la seva capacitat d’amarraments i es triplicarà la superfície total de la infraestructura portuària. D’aquesta manera, esdevindrà el port esportiu més gran de Catalunya, amb uns 107.000 m2 i més de 1.500 amarraments", segons explicava la nota oficial de la conselleria. Es dóna la circumstància, però, que Port Ginesta, SA, té d'administrador Eladio Balletbó, germà de l'exdiputada i dirigent del PSC de Girona Anna Balletbó, actualment membre del consell d'administració de RTVE. Fonts de l'empresa han considerat "ofensiu" establir paralel·lismes, i han assegurat que Eladio Balletbó "és soci de la societat, però hi ha més socis". "La seva germana no hi té absolutament res a veure, fa vint anys que treballo en aquesta casa i ni la conec", han insistit les fonts consultades.

--

e-noticies.com
Dios los cría y ellos se juntan...
:sleepy:

Port Ginesta inicia el camí cap a l'ampliació

• Es convertirà en el port esportiu més gran del país

• Els ecologistes critiquen l'impacte ambiental

Vint any després de l'inici de la seva activitat l'any 1986, Port Ginesta, al municipi de Sitges, prepara la seva ampliació. Les instal·lacions, amb 107.000 metres quadrats i més de 1.500 amarratges, es convertirà en el port esportiu més gran de Catalunya.

Port Ginesta actualment té 1.038 amarratges i una zona de reparació de vaixells descoberta de 6.500 metres quadrats. El projecte es pot aprovar a principis d'aquest any i les obres, que tindran una durada d'uns dotze mesos i un cost d'onze milions d'euros, suposaran guanyar 75.000 metres quadrats, 490 amarratges i una nova zona de servei portuari.

El projecte preveu també la construcció d'una nova platja, que substituirà l'existent, amb una superfície de sorra seca de 6.500 metres quadrats i una amplada mínima de 20 metres. La societat Port Ginesta SA ha adquirit el compromís de potenciar una gestió sostenible amb el mínim impacte mediambiental.

Segons explica el regidor de Medi Ambient, Jaume Torres, s'ha aconseguit que "el projecte funcioni des d'un punt de vista mediambiental, entre d'altres coses, perquè no trepitja el Parc Natural del Garraf ni es permet la construcció de zona residencial".

Alteració de la costa

Tot i així, l'ampliació de les instal·lacions portuàries genera recel en determinats sectors ecologistes i contraris al creixement urbanístic que ha registrat la comarca del Garraf en els últims anys. Aquests col·lectius consideren que el projecte de Port Ginesta "altera de manera irreversible la línia costanera". El portaveu de la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (Depana), Lluís Toldrà, explica que "l'ampliació és el dany menor", però això no treu "que ens qüestionem si des del punt de vista mediambiental una infraestructura així és oportuna".

La Plataforma Salvem Sitges ha presentat al Síndic de Greuges "un informe contra l'explotació indiscriminada del massís del Garraf". De fet, bona part del material que es farà servir per a la construcció de Port Ginesta provindrà, segurament, d'aquestes pedreres.

--

AVUI.

Sky no et menjaràs pas els meus gats, NO PAS :guns1:

^^ És que no és un "gat" en català sinó un "pussy" en anglès.

:D:D

El port Vell reconstrueix el moll de la Barceloneta, deteriorat per la sal marina

http://www.vilaweb.com/media/imatges/elpunt/imatges/2006/02/08/alta/paisos_10_f1a_1.jpg

• Instal·len una plataforma més gruixuda sobre l'antiga i la sostenen amb nous pilons de ferro i ciment

L'empresa concessionària del port vell de Barcelona, Marina Port Vell, està reconstruint el moll de la Barceloneta, en el qual es va detectar fa aproximadament un any que hi ha zones deteriorades per l'efecte de la sal marina. La societat ha dissenyat un pla de restauració amb el qual garanteix el funcionament normal de la dàrsena -amb les mínimes molèsties per als usuaris-. A la vegada, aborda una obra amb la qual solucionarà de forma definitiva el problema de degradació que patia aquesta plataforma d'ancoratge. Els treballs van començar fa algunes setmanes i s'espera que estiguin enllestits a la primavera.

«Era la crònica d'una mort anunciada», expliquen fonts de la direcció de la Marina Port Vell. Molts altres ports del Mediterrani, construïts amb el mateix tipus d'estructura, han anat caient en els últims anys, en el sentit literal de la paraula. S'han enfonsat perquè l'acció del salnitre marí ha estat devastadora. El port Vell de Barcelona, però, no presentava un estat tan avançat de degradació perquè és més jove. Però la direcció de la concessionària ha decidit intervenir per frenar el procés de deteriorament d'una manera definitiva.

Trobar la solució adient ha costat mesos de feina, segons la direcció de la concessionària. Tampoc ha estat senzill dissenyar un pla d'actuació compatible amb el funcionament normal de la marina. Però ara, amb les obres en marxa, la direcció n'està satisfeta. El port Vell continua al cent per cent de la seva capacitat i, malgrat les obres, «ningú vol marxar», diu la direcció.

De fet, el primer que va fer la societat va ser ocupar, amb el permís de l'Autoritat Portuària, un tram del passeig de Joan de Borbó, el més proper a la dàrsena. El va delimitar amb una tanca d'obra i va instal·lar quatre passarel·les de 40 metres cadascuna amb porta de seguretat, per les quals els usuaris accedeixen directament des del passeig als amarratges. Per a ells aquesta solució és molt còmoda perquè en cap moment han de trepitjar la zona d'obres, és a dir, la vella plataforma del moll de la Barceloneta. De fet, fa mesos que la direcció del port Vell va anul·lar l'ús de la dàrsena per motius de seguretat. Els usuaris tenen ara prou espai per estacionar els seus vehicles. «Hem prioritzat la seguretat no només dels usuaris sinó de tot el personal», diu la direcció.

L'obra, que afecta una superfície d'uns 5.000 metres quadrats, consisteix a col·locar una nova plataforma sobre l'antiga. S'aguanta sobre nous pilons anclats a vuit metres de profunditat, ja que els originals no estan preparats per suportar el pes de la nova estructura. Tot i que és del mateix material, de formigó, és molt més gruixuda perquè ho marca la normativa, i per tant, molt més pesada.

--

El Punt.

Millores a la vista

Qui més qui menys, quan fa obres, aprofita i arregla alguna cosa més. L'empresa Marina Port Vell també. Aprofitant l'avinentesa d'aquesta intervenció, que no estava prevista, millorarà algunes de les instal·lacions i dels serveis que ofereix als usuaris, com ara la xarxa d'Internet, que estarà dotada amb el sistema ADSL. Els accessos als amarratges, provisionalment desplaçats a les passarel·les, milloraran en seguretat quan els retornin al seu lloc original. La benzinera, situada també a la dàrsena en obres i que subministra carburant a tot el port barceloní, es farà tota nova. Finalment, la xarxa del cablejat elèctric de la Marina també es renovarà.

La direcció de Marina Port Vell ha explicat que la restauració de la plataforma del moll de la Barceloneta, que costarà dos milions d'euros, no estava prevista en el pla de gestió de la instal·lació, que va assumir la societat l'any 1992. Això no obstant, la concessionària ha informat que pot assumir aquesta despesa perquè té capacitat d'inversió, ja que la major part dels amarratges que gestiona són de lloguer, i això ho fa possible. En altres ports en els quals la major part dels amarratges són de propietat, una obra d'aquestes característiques l'hauria d'assumir la comunitat de propietaris.

--

El Punt.

http://www.e-noticies.com/2006/03/10/images_dinamic/Noticias_imagen_26788.jpg

Nadal aprova una ampliació rècord del port del germà d'Anna Balletbó

Joaquim Nadal va resoldre ahir l’aprovació definitiva del projecte d’ampliació de Port Ginesta, a Sitges. El Departament de Política Territorial ha aprovat l’atorgament de concessió per executar les obres i gestionar l’ampliació a la societat Port Ginesta, SA. El projecte permetrà triplicarà la superfície total d’aquesta infraestructura esportiva, que esdevindrà el port esportiu més gran de Catalunya, amb uns 107.000 m2 i més de 1.500 amarraments. Es dóna la circumstància, però, que Port Ginesta, SA, té d'administrador Eladio Balletbó, germà de l'exdiputada del PSC Anna Balletbó. Fonts de l'empresa ja van declarar a e-notícies el passat 15 de desembre que consideraven "ofensiu" establir paralel·lismes, i van assegurar que Eladio Balletbó "és soci de la societat, però hi ha més socis". "La seva germana no hi té absolutament res a veure", van insistir les fonts consultades. Fonts oficials de la conselleria han afirmat, d'altra banda, que " la concessió estava aprovada des de feia temps" i que "s'estan ampliant altres ports com el de Sant Carles de la Ràpita o Palamós".

--

e-noticies.com

Mercès Danzig!

El pla de ports preveu que només el 60% de les noves embarcacions podran amarrar a l’aigua el 2015

El nou pla de ports hauria de sortir a exposició pública en un parell de mesos. De fet, la Generalitat ja el té redactat. La cap del servei de Ports, Rosa Busquets, va esbossar fa uns dies les línies generals del pla en les jornades de l’Associació Catalana de Ports Esportius, a Roses. El nou pla rebaixa a menys de la meitat les previsions de creixement fetes en el pla del 2001. La Generalitat vol potenciar alternatives a l’amarrador tradicional, sobretot les marines seques, però també donar facilitats, com rampes per accedir a l’aigua, per tal que els propietaris d’embarcacions petites també les puguin tenir a casa. (...)

--

El Punt (http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1865485)

L'ocupació del Gorg bloqueja la segona fase del port de Badalona

• La ciutat admet que no controla la intrusió de desenes de famílies en cases expropiades

• L'ajuntament augmenta la pressió policial i talla els subministraments a l'espera de l'ordre de desallotjar

A Badalona ja ningú ho amaga. Fins i tot l'ajuntament reconeix que ja no controla la situació creada al barri del Gorg per l'okupació de desenes de cases que havia expropiat el municipi per fer la segona fase del projecte del port.

El govern local ha pres mesures de força, com l'augment de la pressió policial o el tall de subministraments bàsics, per intentar fer fora les famílies que s'han apoderat del barri, mentre espera una resolució judicial que n'autoritzi el desallotjament. L'oposició ha exigit un ple extraordinari sobre el problema, i mentrestant els veïns es mobilitzen contra "la degradació" del barri. (...)

El Periódico (http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=5&idioma=CAT&idnoticia_PK=304340&idseccio_PK=12&h=060516)

Ja han començat les obres de perllongació del dic d'abric de Port Ginesta de cara a la seva ampliaciò. Son fotos d'ahir per la tarda.

http://img157.imageshack.us/img157/4536/img12728km.jpg
http://img105.imageshack.us/img105/8331/img12739at.jpg

A10

Nadal impulsa 6.000 amarratges més a la costa

El Departament d'Obres Públiques i Polítiques Territorials, que encapçala Joaquim Nadal, ha publicat un document en el que manifesta la seva intenció "d'augmentar en prop de 6000 places l'oferta d'amarratges per a la nàutica esportiva", dins del marc del Pla de Ports de Catalunya 2006-2015, que "renova el plantejament de l'any 2001 i es configura com un instrument per fer compatible un ús portuari racional de la costa amb la preservació de la dinàmica litoral". Actualment, a Catalunya hi ha prop de 50.500 embarcacions esportives amb un creixement de noves matriculacions d'unes 400 anuals. El Pla de ports preveu "un creixement d'amarratges de l'1,1% anual fins al 2015".

Per tal de cobrir aquesta demanda "de manera compatible amb la preservació del litoral", el DPTOP té previst habilitar uns 6.000 nous amarradors fins el 2015, "combinant l'ampliació de ports amb la creació de marines seques i altres tipus d'instal·lacions de menor impacte ambiental, per tal d'afectar el mínim la dinàmica litoral". Així, es preveu poder oferir l'any 2015 "fins a 54.500 punts d'amarratge". D'aquests, 31.891 "estaran situats en ports esportius, dàrsenes esportives i marines interiors i 22.562 places en altres instal·lacions d'impacte més lleuger, moltes de les quals són de temporada".

El Pla de Ports ha iniciat el seu tràmit d'audiència a concessionaris, ajuntaments del litoral català, altres departaments de la Generalitat i al Ministeri de Medi Ambient. Aquest tràmit va començar a principis de juny i es perllongarà durant dos mesos. A més d'augmentar el nombre d'amarratges, aquest Pla també busca "impulsar el paper dels ports de Barcelona i Tarragona com a grans centres logístics i motors econòmics de Catalunya, dinamitzar l'economia catalana amb la potenciació del sector creuerístic, esportiu, comercial i pesquer, prioritzar l'ampliació de ports existents en lloc de la construcció de noves instal·lacions, cercar el reequilibri territorial en la ubicació dels nous amarratges, integrar els ports en el seu entorn urbà i millorar les seves condicions ambientals, facilitar les condicions de comercialització als ports pesquers, potenciar la captació de nous mercats i el transport marítim de curta distància des dels ports comercials".

--

e-noticies.com

Manel Nadal presenta el projecte del nou Port esportiu de Cubelles

El secretari de Mobilitat, Manel Nadal, ha presentat avui el projecte del nou Port esportiu de Cubelles en el marc del Saló Nàutic. La nova infraestructura portuària es construirà a la zona de presa d’aigües de la tèrmica del Foix minimitzant així l’impacte paisatgístic i ambiental. Tindrà 138.000 m2, capacitat per a 533 amarratges i una zona destinada a serveis nàutics i locals comercials. El nou port neix amb la voluntat de donar un nou ús a aquesta zona i dinamitzar l’economia del municipi.

http://i2.photobucket.com/albums/y35/fernolea/varios/portcubelles.gif

Característiques del port

El nou port de Cubelles tindrà una superfície total de 138.000 m2. Constarà d’un canal exterior, que és on s’ubica el tub de presa d’aigua de la central tèrmica de Cubelles, i la dàrsena interior on es localitzarà el port. Els amarratges, 553 en total, aniran des dels 8 als 20 metres d’eslora. El projecte també inclou una marina seca de 1.800 m2 amb una capacitat de 144 vaixells amb una eslora màxima de 7 metres i un varador amb capacitat per 66 vaixells.

Respectuós amb el litoral

El nou port esportiu de Cubelles es construeix sobre la zona de presa d’aigües de la central tèrmica de Cubelles que fa la funció de captar i retornar al mar l’aigua que refreda la central. D’aquesta manera, es minimitza l’impacte ambiental i paisatgístic ja que el nou port no generarà noves ocupacions en el front marítim que entorpeixin la dinàmica litoral o que vagin en detriment de les zones de bany i d’esbarjo. A més, es preveu la integració paisatgística entre el port i el seu entorn com una continuïtat vegetal entre el passeig litoral i la dàrsena.

http://www10.gencat.net/ptop/binaris/Cubelles_tcm32-37022.pdf

---

L'aigua en aquesta platja és calenta degut a la tèrmica, i a l'espigó creixen els musclos com bolets :D

S’aprova avui el Pla de Ports de Catalunya

• 6.000 amarradors més i un nou port a Salou

El Consell de Govern té previst aprovar avui el Pla de Ports de Catalunya 2007-2015, que aposta per l'ampliació de les actuals instal·lacions amb 6.000 amarradors més i inclou la possibilitat de crear un nou port a Salou.

Aquest pla incorpora les infraestructures logístiques i ferroviàries vinculades a les instal·lacions nàutiques, així com els plans estratègics dels dos ports d'interès general, que no depenen en exclusiva del govern català: els de Barcelona i Tarragona, segons han informat fonts del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

El ple del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) ha aprovat aquest dilluns el dictamen sobre el projecte del Pla de Ports de Catalunya 2007-2015, que considera que aquesta planificació se centra excessivament en els aspectes esportius. Per aquest motiu, recomana atorgar més rellevància als ports comercials i a les instal·lacions pesqueres.

http://www.prnoticias.com/prn/hojas/noticias/detallenoticia.jsp?noticia=32328&repositorio=0&pagina=1&idapr=13__esp_1__

El Govern reordena el litoral català amb un nou Pla de Ports que potencia la seva activitat amb criteris sostenibles i de reequilibri territorial

El Govern ha aprovat avui el Pla de Ports de Catalunya, que suposarà un nou pas endavant per millorar l'ordenació del litoral català, promovent un ús portuari eficient, sostenible i racional. Impulsat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), el nou text fixa les bases per aconseguir un reequilibri territorial, dinamitzant l'economia i preservant alhora la riquesa natural de la costa catalana. D'aquesta manera, el Pla prioritzarà l'ampliació dels ports ja existents i l'optimització de l'espai disponible per tal d'augmentar l'oferta d'amarratges, que en el cas de la nàutica esportiva suposarà la creació de prop de 6.000 places noves.

El Pla de Ports aprovat avui pel Govern va ser sotmès a informació pública el més de juny passat per a tots els ciutadans i organismes interessats durant el període d'un mes. Durant aquest procés, s'han recollit especialment les inquietuds i suggeriments dels sectors concernits, com ajuntaments de les zones implicades o els ports esportius. En aquest sentit, s'han incorporat alguns suggeriments de caràcter ambiental, tècnic i urbanístic, tot i mantenir l'esperit i objectius bàsics del text.

Tot i que el Pla del 2001 preveia la possibilitat d'efectuar-ne revisions, el DPTOP ha decidit impulsar-ne un de nou, que inclou tots els nous instruments de protecció del litoral, com ara els espais inclosos en el PEIN, els de protecció especial, la Xarxa Natura 2000 i la planificació desenvolupada en el marc dels plans directors urbanístics del sistema costaner (PDUSC). El Pla recull una previsió de la inversió general de 3.007 milions d'euros prevista per aquest període, incloent les corresponents als Plans Directors dels Ports de Barcelona i Tarragona, un 66% de les quals corresponen a la iniciativa privada.

Catalunya compta amb 47 ports repartits entre els prop de 780 quilòmetres de costa. D'aquests, dos corresponen a les autoritats portuàries de Barcelona i Tarragona i la resta a la Generalitat de Catalunya. La majoria d'ells són esportius, excepte tres destinats a activitats comercials (Sant Carles de la Ràpita, Vilanova i Palamós) i dos més per a usos industrials (Alcanar i Vallcarca). Dels ports sobre els quals la Generalitat ostenta competència plena, fins a 17 són utilitzats també per a activitats pesqueres.

Impuls econòmic i preservació de la costa

A més d'impulsar el paper dels ports de Barcelona i Tarragona com a grans centres logístics de Catalunya, l'objectiu del Pla és establir un marc general per impulsar l'economia catalana mitjançant la dinamització dels sectors comercial, turístic i pesquer, tenint en compte al mateix temps la integració paisatgística dels ports en l'entorn, impulsant un conjunt de mesures de protecció i cura del medi ambient.

En aquest sentit, el Pla aposta per:


Prioritzar l'ampliació dels ports ja existents, en comptes de promoure'n la construcció de nous, optimitzar l'espai disponible a l'hora de crear nous amarratges i potenciar instal·lacions amb menys impacte ambiental
En aquest sentit es preveu augmentar en prop de 6.000 places l'oferta d'amarratges per a la nàutica esportiva.
Potenciar l'economia amb la captació de nous mercats i la dinamització dels sectors comercial, turístic i pesquer
Cercar el reequilibri territorial en la ubicació dels nous amarratges i integrar el port a la ciutat, amb la creació de marines seques i d'altres espais de connexió.
Millorar l'operativitat dels ports, amb més vigilància als accessos per garantir el recer de les embarcacions i reforçant el Front Portuari Català per coordinar els ports comercials
Introduir mesures per promoure la sostenibilitat, l'eficiència energètica i la recollida i tractament d'aigües residuals, així com el control de la contaminació dels sediments

Nàutica esportiva: creixement respectant l'entorn

Actualment, Catalunya disposa de prop de 48.500 places per a embarcacions esportives, de les quals 28.641, corresponen a amarratges en ports i dàrsenes, distribuïts entre les comarques gironines (23.240), Barcelona (13.143) i Tarragona (12.094).

6.000 noves places per embarcacions esportives

Però el creixement de les noves matriculacions d'embarcacions se situa ja prop d'unes 400 cada any, i suposa al voltant de 50.500 a tot Catalunya. Per tal de cobrir aquesta demanda de manera sostenible, el DPTOP té previst habilitar uns 6.000 noves places fins el 2015, combinant l'ampliació de ports amb la creació de marines seques i altres tipus d'instal·lacions de menor impacte ambiental, per tal d'afectar el mínim el paisatge del litoral i d'aquesta manera absorbir el creixement d'amarratges de l'1,1% anual que preveu el Pla fins al 2015 sense influir en l'equilibri de la costa. Tot plegat suposa una inversió d'uns 500 milions d'euros pel desenvolupament de la nàutica esportiva, un 85% de la qual correspondrà com a mínim a inversió privada.

Així, es preveu poder oferir l'any 2015 fins a 54.500 punts d'amarratge, dels quals 31.891 estaran situats en ports esportius, dàrsenes esportives i marines interiors i 22.562 més en altres instal·lacions d'impacte més lleuger, moltes de les quals són de temporada. Respecte les prop de 6.000 noves places que es preveuen, 3.250 se situaran en ports esportius ampliats. En la major part dels casos, el Pla apunta únicament propostes, la viabilitat de les quals s'analitzarà en el moment en què es decideixi iniciar la tramitació de les ampliacions.

A banda de la preservació ambiental, el Pla també té en compte el reequilibri territorial a l'hora d'ubicar els nous amarratges, que es distribuiran al llarg de la costa catalana de la següent manera:

Costa de Tarragona: 2.278 places noves, un 70% del total. D'entre aquests figuren la creació d'una dàrsena esportiva al port de Sant Carles de la Ràpita, que ja està en execució, la finalització de les obres del port esportiu de Roda de Barà, l'ampliació de l'Ampolla, de Coma-ruga, o la nova dàrsena esportiva dins del port de Tarragona.
Costa de Barcelona: 534 places, un 16%, amb possibles actuacions als ports de la Tèrmica de Foix, a Cubelles, l'ampliació ja en curs de Port Ginesta, l'execució de les obres corresponents a la segona fase del port de Badalona o el projecte per la remodelació del port de Premià de Mar.
Costa de Girona: 433 places, el 14%, amb la potencial ampliació de les instal·lacions de l'Estartit, Empuriabrava, Marina Port d'Aro, o Marina Palamós, entre d'altres.


A més, puntualment el Pla preveu la possibilitat de crear una única nova infraestructura, en la zona del cap Salou, atès que es tracta d'una zona degradada, on s'ubicava l'antiga pedrera del port de Tarragona. Aquesta proposta es considera molt menys impactant que una possible ampliació de l'actual port de Salou, que el Pla descarta per l'afecció que tindria sobre la dinàmica litoral.

Impuls d'instal·lacions de menor impacte ambiental

A banda de l'ampliació dels ports esportius, el Pla recull altres opcions per a la creació de 2.726 noves places en instal·lacions de menys impacte social, econòmic i ambiental.

En aquest sentit, el text proposa incrementar les marines seques --magatzems d'on es treuen els vaixells cada vegada que les embarcacions surten al mar, però que ofereix els mateixos serveis portuaris que un amarre convencional--, rampes d'accés al litoral per a embarcacions emmagatzemades en garatges o altres espais particulars. També aposta per promoure les zones de fondeig controlades --ports naturals-- i els amarradors en palanques --pantalans desmuntables dins o fora d'un port-- durant l'estiu.

Sector pesquer: impulsar la comercialització i millorar les instal·lacions

Pel que fa al sector pesquer, el Pla considera que les actuals infraestructures portuàries necessiten adaptacions puntuals, encara que són, en general, adequades a les seves necessitats, ja que preveu una reducció futura de la flota, paral·lela a un increment de les seves dimensions i de l'equipament tecnològic de les embarcacions. Així, el text aposta per millorar els sistemes de comercialització del peix i dels serveis complementaris dels ports, resolent els problemes d'operativitat d'algunes instal·lacions. A més recull la necessitat d'optimitzar les dàrsenes pesqueres i donar suport a les polítiques de promoció del sector.

Entre les actuacions que s'impulsaran, recollides en la seva major part al Pla d'inversions de Ports de la Generalitat 2005-2008, hi ha les adequacions de naus per a la venda de peix i el seu sistema de comercialització i la millora substancial de les instal·lacions al suport pesquer. L'objectiu és renovar les llotges, millorar els processos d'envasat i preparació, i endegar campanyes de promoció. També es proposa estudiar la viabilitat d'iniciatives que permetin combinar l'activitat pesquera amb el turisme, la qual cosa contribuiria al manteniment de bona part de la flota.

Sector comercial: nous mercats i augment dels creuers

Les previsions per a l'any 2015 dels tres ports comercials de la Generalitat apunten un increment anual del tràfic del 4%, el que suposa un moviment de 800.000 tones de mercaderies. Només el port de Barcelona preveu moure 69 milions de tones de mercaderies el 2015 i 2,4 milions de passatgers, mentre que les previsions del port de Tarragona són de 35 milions de tones i 37.800 passatgers.

L'objectiu d'aquests ports és convertir-se en la porta logística del sud d'Europa. Per aconseguir-ho, el Pla inclou un conjunt de mesures per captar nous mercats i potenciar-ne la diversificació. A més, aposta per crear un nou marc tarifari per al tràfic marítim de curta distància ('autopistes del mar'), així com millorar els accessos terrestres als ports.

A més d'aquestes actuacions prioritàries, gran part de les quals ja estan incloses al pla d'inversions de Ports de la Generalitat 2005-2008, el text proposa impulsar la coordinació amb el sector turístic per captar creuers, incrementar-ne les escales i dotar els ports de les infraestructures adients per acollir-los.

http://www.gencat.net/acordsdegovern/20070220/02.htm

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/31ec0679.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/25bf0e34.jpg

El cap de setmana passat van inagurar l'ampliació de port Ginesta. S'ha convertit en el més gran de catalunya per nombre de amarratges i de superficie de aigua abrigada... això diu la publicitat.

A10

El cap de setmana passat van inagurar l'ampliació de port Ginesta. S'ha convertit en el més gran de catalunya per nombre de amarratges i de superficie de aigua abrigada... això diu la publicitat.

A10

Plànol del port amb l'ampliaciò realitzada.

http://img518.imageshack.us/img518/8942/imagen1sa1.png

http://img517.imageshack.us/img517/3356/simulamplportginpopuptcpg5.jpg

Anar per aquesta mena de pasarela per anar a la nova platja deu estar xulo... fotos fotos.
http://img341.imageshack.us/img341/1898/imagen2ka8.png

A10

Algu te idea que és aquesta zona com d'ampliació del port de Sant Carles de la Ràpita.

http://img409.imageshack.us/img409/3225/imagen1px9.png

A10

Potser és per criar musclos :dunno:

^^Una piscifactoria?
:?

La Generalitat adjudica les obres de l’estació marítima de Palamós

Ports de la Generalitat ha adjudicat el projecte constructiu de l’estació marítima del port de Palamós a la UTE integrada per Servià Cantó, SA i FCC Construcción, SA. Aquestes instal•lacions han d’impulsar i recolzar l’activitat de creuers turístics en el port empordanès. Les obres, que suposaran una inversió pública superior als 293.000 euros, es preveuen executar en un termini de 4 mesos. Així, el projecte s’iniciarà durant el darrer trimestre de 2007, un cop finalitzada la temporada de creuers d’enguany. L’objectiu és que l’estació marítima pugui estar enllestida per a la temporada de creuers 2008.

Estació marítima

L’estació marítima s’ubicarà al moll Comercial, al costat d’una rampa d’accés, construïda, enguany, a l’espatller, que facilita la mobilitat dels turistes des dels grans creuers fins al municipi, i que està adaptada per a persones amb mobilitat reduïda.

Aquestes instal·lacions es dissenyaran amb criteris respectuosos amb el paisatge marítim, de manera que l’edifici quedi integrat a l’entorn com un element més del port i sense cap impacte visual.

La futura estació marítima es distribuirà en una sola planta i en total ocuparà una superfície de 182 metres quadrats. En aquest espai s’habilitaran una oficina de control i vigilància per a la guàrdia civil, un espai destinat als sistemes de seguretat necessaris, sales d’espera per als passatgers, una oficina de turisme per a l’Ajuntament i espais auxiliars. (...)

http://premsa.gencat.net/display_release.html?id=26772

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/d0ee5c23.jpg

^^ Això és una estaciò marítima... o una casa portàtil???? :ohno:

A10

^^He pensat el mateix! xDDDD
:rofl:
De totes maneres, no sabem les seves dimensions... O sí?
:?

Això és una casa del LEGO.

Algu te idea que és aquesta zona com d'ampliació del port de Sant Carles de la Ràpita.

http://img409.imageshack.us/img409/3225/imagen1px9.png

A10

Ja tenim resposta nois.

Avui surt al Periodico un article on parlen del projecte de la nova marina de la Ràpita.

La marina de la Ràpita vende el 25% de los amarres a británicos

SANT CARLES DE LA RÀPITA
La sociedad Marina Sant Carles, promotora de la futura dársena deportiva en Sant Carles de la Ràpita, ha vendido 563 de los 600 amarres que quedarán operativos en una primera fase, que se inaugurará la próxima primavera, y que se completarán con otros 576 a finales del año que viene. La empresa, que cuenta con capital inglés (Marina Development Limited) y catalán (Ports Marines 2005 SL), ha explicado que el 25% de los amarres de la primera fase han sido adquiridos por compradores británicos. La alta demanda extranjera se completa con otro 10% de propietarios de embarcaciones procedentes del resto de Europa, mientras que el 65% restante son españoles.
La futura marina es la única de estas características que existirá en la costa del Ebro. De momento, las máquinas dragadoras trabajan para definir la forma del nuevo puerto deportivo ubicado en el interior de la bahía dels Alfacs, a la espera de que lleguen los primeros pantalanes flotantes el próximo mes de octubre.
El proyecto de la marina también incluye una amplia zona de ocio, con restaurantes, una piscina y párquing, entre otros equipamentos.



I "googlejant" una mica, he trobat aquesta web i plànol de la proposta.

http://www.mdlmarinas.co.uk/marinas/santcarles/index.php (]http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=437251&idseccio_PK=1022&h=[/URL)

[URL=]http://www.buscoamarre.com/puerto_1113_Sant%20Carles%20Marina.html

http://www.mdlmarinas.co.uk/images/image_santcarles/marina_topview.jpg

A10

Inversions en ports catalans

• La inversió de 28 milions d'euros representa un increment d'un 79,5% respecte l'exercici anterior

Ports de la Generalitat preveu invertir 28 milions d'euros en actuacions que es portaran a terme en ports de les demarcacions de Girona, Barcelona i Tarragona durant el 2008, amb un increment del 79,5% respecte a les inversions de 2007.

Aquests 28 milions d'euros es destinaran a diversos projectes a executar en les tres zones portuàries: Zona Portuària Nord (21,3 milions d'euros); Zona Portuària Centre (1,3 milions d'euros) i Zona Portuària Sud (2,8 milions d'euros). A més, s'invertiran 2 milions d'euros en l'adequació de les llotges a les bones pràctiques ambientals.

Actuacions amb major inversió al 2008

- Construcció d'un dic d'abric exterior a Blanes que ha de millorar la funcionalitat i les condicions de recer del port.

- Ampliació del sector comercial i la remodelació del dic d'abric en el port de Vilanova i la Geltrú, per poder crear una futura zona d'activitats logístiques de suport portuari.

- Reforçament del dic de recer del port de Llançà amb la construcció d'un nou dic exempt.

- Adequació de les llotges de peix a les bones pràctiques ambientals. Els ports afectats per la remodelació de les llotges seran: el Port de la Selva, Llançà, l'Escala, Palamós, Blanes, Arenys de Mar, l'Ametlla de Mar, Sant Carles de la Ràpita i les Cases d'Alcanar.

- Urbanització de la zona nàutica popular del port de Sant Feliu de Guíxols per reordenar la zona de la nàutica popular del port.

- Construcció de la llotja de peix al port de Deltebre.

http://www10.gencat.net/gencat/AppJava/cat/actualitat2/71122inversionsenportscatalans.jsp

Cinc edificis del Gorg impedeixen l'avanç del port de Badalona

• Propietaris i inquilins exigeixen indemnitzacions més elevades abans d'abandonar els negocis

• L'ajuntament nega que la resistència endarrereixi les obres i espera tancar els acords d'aquí a poc

n total de cinc edificis del barri del Gorg resisteixen el ritme de les obres que finalitzaran amb l'ampliació del port de Badalona i la construcció d'un canal interior de 300 metres que arribarà fins als predis del pavelló d'esports. Un altre edifici, la seu de la Policia Nacional, també es manté al barri, malgrat que ja es troba en procés de mudança.

Els propietaris de magatzems industrials es queixen que les indemnitzacions que els han ofert es van calcular de manera precipitada i que no van tenir en compte la particularitat de cadascun dels immobles. Fribesa, una empresa dedicada a la refrigeració de carns al carrer d'Antoni Bori, va emprendre una acció legal contra l'ajuntament perquè considera insuficient la indemnització que li corresponia pel trasllat de tota la seva activitat comercial fa cinc anys.

Els tribunals li van donar la raó i ara el port els haurà de pagar un 50% més del que havia ofert un lustre enrere. "Vam reclamar que havien calculat malament la nostra indemnització perquè tenim una empresa amb 15 empleats i costosos frigorífics que hem de traslladar i que no van ser tinguts en compte pels pèrits", explica José Luis Muros, gerent de l'empresa.

Un altre comerciant, l'inquilí del bar El Escalón, situat al número 403 del carrer de Guifré, també endarrereix la seva sortida. Els seus encarregats han dit a aquest diari que l'ajuntament no ha ofert cap mena d'indemnització per abandonar el tradicional local. "Des del 1994 que hi estem treballant i som els únics a qui no se'ns ha ofert cap mena de compensació. Resistirem fins al final", diu Óscar Román, encarregat del bar. (...)

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=465583&idseccio_PK=1022

^^ l'edifici "agulla" de Badalona :D

http://www.elperiodico.com/EDICION/ED071209/CAT/FOTOS/EPPNDCAT/CARP01/f025dh02.jpg

Les vies del tren no entorpeixen també la prolongació del port?

COSTA | Jueves 21 de Febrero, a las 07:42:h
La Generalitat tiene una propuesta para el futuro puerto de Cap Salou
Varias empresas de diferentes sectores económicos habrían presentado un borrador a la Direcció General de Ports para conocer si su idea se ajusta a la nueva planificación
por jordi cabré |

El Pla de Ports de la Generalitat (2006-2015) se aprobó definitivamente hace un año. El nuevo documento tenía como bandera «la preservación de la dinámica del litoral» y, precisamente, sólo contemplaba un nuevo puerto en Tarragona: Cap Salou.

El director general de Ports, Oriol Balaguer, reconocía ayer que «los primeros años de un nuevo plan sirven para iniciar procesos y es difícil ver los resultados. La valoración que hacemos es positiva porque avanzamos en muchos frentes».

Balaguer admitió que hace unas semanas ha entrado «una propuesta para Cap Salou que están estudiando los servicios técnicos». El Diari ha podido saber que detrás de este borrador de puerto deportivo en Cap Salou existen una serie de empresas con actividad económica en la zona (constructoras, sector turístico, una entidad financiera potente...) que apadrinan este proyecto en la antigua Pedrera del Port de Tarragona.

El Pla de Ports contemplaría hasta un máximo de 900 amarres que albergarían embarcaciones de diferente magnitud, pero pensando en esloras de más de 25 metros cuya envergadura es difícil de ubicar en los puertos deportivos tradicionales. «La entrada de esta propuesta es una buena noticia, aunque debemos reconocer que está en una fase embrionaria y todavía queda mucho camino por recorrer», concluyó Balaguer.

Obras en el puerto de Sant Carles de la Ràpita

Ports de la Generalitat de Catalunya ha iniciado la ejecución de un importante proyecto en el muelle de los Alfacs del puerto de Sant Carles de la Ràpita. Se trata de la construcción de un vial de acceso, su urbanización, la canalización de todos sus servicios y la construcción del muelle Montsià. Las obras supondrán una inversión de 3,5 millones de euros y tendrán un termino de ejecución de siete meses y medio. Esta actuación contribuirá a a revitalizqar la zona de Levante del puerto, un sector donde ya se esta construyendo la nueva dársena deportiva y en la que ya se han recuperado las tierras contaminadas.

http://img217.imageshack.us/img217/7591/imagen3be0.png

http://www.men-car.com/maritimas%20general.html

No especifiquen quins usos tindran aquestes instal·lacions (esportiva o industrial) ni quina será la fondaria.


A10

La marina de grandes yates de Vilanova i la Geltrú supondrá una inversión de 33 millones de euros

La marina diseñada para grandes yates de entre 20 y 60 metros de eslora que se está construyendo en el puerto de Vilanova i la Geltrú (Barcelona) supondrá una inversión de 33 millones de euros y generará 120 empleos directos y unos 360 indirectos.

http://img237.imageshack.us/img237/8361/imagen1md4.png

La nueva marina ocupa una superficie de 110.000 m2 (30.000 área técnica), calados de hasta 7 m y un muelle para reparaciones de 300 m lineales con grua pórtico para buques de hasta 800 toneladas... también contará con helipuerto.

http://www.men-car.com/maritimas%20general.html

A10

El port de Palamós rep per primer cop dos creuers en un dia

Els creuers Seabourn Legend i Hebridean Spirit han fet escala aquest matí en el port de Palamós amb 260 passatgers a bord. Aquesta és una novetat de la temporada 2008 en la que per primera vegada coincideixen dos creuers el mateix dia. A més, enguany també s'ha posat en funcionament l'estació marítima de Palamós amb l'objectiu de donar un millor servei als passatgers i impulsar l'activitat de creuers.

http://www20.gencat.cat/docs/Sala%20de%20Premsa/Documents/Arxius/ports_premsa.notaPremsa.66.Doscreuers1210678896384.jpg

http://www20.gencat.cat/docs/Sala%20de%20Premsa/Documents/Arxius/ports_premsa.notaPremsa.66.Doscreuers1210678896384.jpg

^^ El "Seaborn Legend" crec que és el vaixell que sortia a Speed 2 :nuts:

Imagino que al port de Palamos només poden arribar vaixells de creuer de baix o mig tonatge.

A10

^^ yep:

The filmmakers chartered the Seabourn Legend for 6 weeks

http://spanish.imdb.com/title/tt0120179/trivia

El president Montilla i el conseller Nadal posen en servei el nou Port de Roda de Barà

El president de la Generalitat, José Montilla, i el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, han posat avui en servei el nou port esportiu de Roda de Barà, que donarà resposta a l’increment de la pràctica d’activitats nàutiques en aquesta zona respectant, alhora, la singularitat del seu entorn. El port, que disposa d’una superfície total de més de 18 hectàrees, compta amb 640 amarradors per a embarcacions de tipus mitjà, així com 70 places en marina seca per a naus més petites. El nou recinte es presenta com un espai obert al ciutadà, amb nous passejos i zones verdes per donar continuïtat al front marítim. El projecte ha comptat amb una inversió global de 45 MEUR.

Amb l’objectiu de respondre a la important demanda d’amarratges que es registra en el litoral català, en els darrers anys la Generalitat ha impulsat un conjunt de mesures per compatibilitzar la nàutica esportiva amb la preservació de la costa, tenint en compte els criteris de sostenibilitat ambiental i respecte per l’entorn.

En aquest marc, el president de la Generalitat, José Montilla, i el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, han posat avui en servei el nou port esportiu de Roda de Barà, que, a més d’oferir equipaments i instal·lacions modernes per a la pràctica esportiva, es configura com un gran espai verd i públic integrat en el casc urbà. Aquest port ha estat construït per la UTE formada per les empreses ACCIONA i SATO, i serà gestionat per la societat Nova dàrsena esportiva de Barà SA, mitjançant una concessió de 30 anys. El projecte ha comptat amb una inversió global de 45 MEUR.

Així, coincidint amb l’inici de la temporada d’estiu, el nou port esportiu de Roda de Barà ha obert les seves instal·lacions per als usuaris, que s’aniran incorporant de manera progressiva, a mesura que el recinte es consolidi fins a assolir el ple rendiment. En aquest sentit, durant els propers dies, continuaran els treballs per tal d’enllestir els últims acabats exteriors del recinte. A més, els locals comercials i d’oci s’aniran obrint progressivament, a mesura que s’atorguin les concessions. (...)

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=de93a953894ca110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/4d4a74a7.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/cd59efeb.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/10f0df9f.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/b4707b64.jpg

El Port Fòrum inicia la dinamització comercial tres anys després d'obrir

• El recinte tancarà en breu la cessió del 60% dels espais destinats a negocis de moda i restauració

El Port Fòrum de Sant Adrià de Besòs és molt a prop d'aconseguir l'objectiu que des de la seva inauguració persegueix: la dinamització comercial amb negocis relacionats amb la moda i establiments d'oci i restauració. Segons una responsable de l'empresa encarregada de la comercialització d'aquests espais, el recinte aconseguirà tancar en les properes setmanes el lloguer del 60% dels locals. Entre les firmes que podrien instal·lar-se en aquest recinte, es compta amb un conegut operador de distribució de material esportiu. L'arribada d'aquesta empresa i altres marques vol donar vida a un port encara poc concorregut.

El director del Port Fòrum, Luis Miguel Jarillo, va indicar ahir que l'empenta comercial que la instal·lació necessita «arribarà en les properes setmanes». Una possibilitat que va ser ampliada posteriorment per una responsable de l'empresa encarregada de la comercialització dels espais del port destinats a activitats terciàries, que va assegurar que en breu s'aconseguirà tancar la contractació del 60% de la capacitat comercial del recinte. Una dada rellevant tenint en compte que fins ara, i des de la seva inauguració l'any 2005, el Port Fòrum només ha aconseguit implicar a un percentatge mínim –al voltant del 10%– d'empreses o petits comercials que optin per instal·lar-hi el seu negoci.

Segons ha pogut saber aquest diari, una gran part de l'oferta comercial que la instal·lació adrianenca aconseguirà tancar en els propers dies serà la protagonitzada per la coneguda empresa de distribució de material esportiu Decathlon. La firma francesa, el consistori adrianenc i l'organisme autonòmic implicat haurien resolt la llicència comercial pertinent per què aquest operador acabi implicant-se comercialment al Port Fòrum, tal com havia desitjat l'empresa en alguna ocasió. Encara està per saber de quina manera s'instal·larà, però tot indica que la seva botiga –amb una gamma més àmplia de productes relacionats amb la nàutica– podria ocupar un espai de 6.000 m², els que hi ha sota una de les grans esplanades del Fòrum, la més propera al Moll de les Escales del port adrianenc.

Segons l'empresa gestora de la vessant comercial del port, l'arribada de Decathlon també anirà acompanyada d'altres operadors, alguns de mitjans i de petits i relacionats amb el negoci de l'oci i de la restauració. A la dinamització del port adrianenc també hi contribuirà la fira Casa Decor, que ahir va ser presentada al mateix recinte i que s'hi instal·larà durant el mes de novembre.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3018103

El Port Fòrum inicia la dinamització comercial tres anys després d'obrir

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3018103


El suïcidi empresarial és lliure :bash:

Vejam, allò està llluny de tot (malgrat estar aprop, està amagat per infrastructures), és molt lleig-formigó i inhòspit, no s'hi veu ni un ànima, i la oferta comercial al nord de Barcelona (Diagonal mar, Montigalà, Maqunista, Glòries..) està més que satisfeta.

Sí, le decathlon pot tenir gent... així veurem els dissabtes al matí ple de families equipant-se, pero la resta de la setmana serà un desert. I dels bars ja ni en parlem, si costa que funcionin els del Port Olímpic, essnt més cèntric i maco.....

El port de Badalona disposarà abans de l'estiu d'un pàrquing per a 240 vaixells

El port de Badalona incrementarà en breu la capacitat per acollir embarcacions. Abans no expiri l'any, la societat Marina Badalona iniciarà les obres de la marina seca, un edifici amb capacitat per a 240 embarcacions petites que realitza la funció d'aparcament. A més a més, a escassa distància de la marina seca s'habilitarà una nova dàrsena que, entre altres, podrà albergar fins a 38 embarcacions. D'aquests amarradors, 18 estan reservats per a 9 catamarans. La nova dàrsena se situa a escassa distància de la zona que utilitzen els pescadors i que s'ha d'habilitar. De moment, però, regna el desacord entre les diferents parts.

La marina seca era un dels compromisos que constaven per escrit i que restaven pendents. Ara, la societat Marina Badalona vol executar l'obra. Abans de l'estiu, segons el calendari previst, el port de Badalona afegirà als seus serveis una marina seca, és a dir, un edifici que realitza les funcions d'aparcament dels vaixells que tenen com a màxim 8 metres d'eslora. L'edifici de Badalona, d'uns 2.000 m², tindrà capacitat per a 240 embarcacions que reposaran fora de l'aigua. Per emmagatzemar els vaixells o conduir-los fins a l'aigua es fa servir una grua. La previsió de Marina Badalona és iniciar les obres abans de finals d'any, segons anuncia el conseller delegat de la societat, Juan Felipe Ruiz. S'espera que en sis mesos l'edifici estigui a punt. Actualment, al port de Badalona no hi ha cap amarrador petit lliure, així que Marina Badalona confia que la marina seca donarà servei a nous clients. Aquest edifici té un pressupost d'1,8 milions d'euros. D'altra banda, a escassa distància d'on es construirà la marina seca s'habilitarà una nova dàrsena amb una capacitat per a 38 embarcacions.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3057483

S'invertiran 147 milions d'euros als Ports de la Generalitat els propers 4 anys

• Algunes de les actuacions més destacades es faran als ports de Blanes i Vilanova i la Geltrú

Pla d'Inversions 2009-2012 de l'empresa pública Ports de la Generalitat preveu una inversió de 147 milions d'euros entre el sector públic i el privat, un increment del 39% respecte a la inversió del període anterior. Algunes de les actuacions més destacades es duran a terme als ports de Blanes, Vilanova i la Geltrú, Cambrils, Alcanar o la Ràpita. Les principals línies d'actuació del Pla van dirigides a millorar les infraestructures per al recer d'embarcacions i potenciar les activitats portuàries, impulsar la integració dels ports en els municipis i fomentar la sostenibilitat en els ports.

El Pla d'Inversions 2009-2012 suposarà una inversió en actuacions de 147 milions d'euros. Aquesta xifra és un 39% superior als 105,7 milions d'euros previstos en el Pla d'Inversions 2005-2008.

Per altra banda, la inversió prevista pel període 2009-2012 es realitzarà entre el sector públic i el privat. Així, la iniciativa privada invertirà 94,3milions d'euros, el 64% de la inversió, mentre que el Govern, a través de l'empresa Ports de la Generalitat, invertirà 52,7 milions d'euros, el 36% restant. Comparativament, la inversió pública s'incrementarà un 29%, respecte als 40,8 milions d'euros del període anterior i la privada un 45%, respecte als 64,9 milions d'euros de fa quatre anys.

D'aquestes inversions, Ports de la Generalitat destinarà el 61% de la seva inversió a la millora de la funcionalitat dels ports com a infraestructura per al recer de les embarcacions. Per la seva banda, la iniciativa privada destinarà el 55% de la seva inversió al sector nauticoesportiu i el 25% al sector comercial.

Una de les actuacions més destacades serà la construcció del nou dic de recer del port de Blanes (22 milions d'euros). Per altra banda, empreses privades invertiran 32,6 milions d'euros en la finalització de la nova dàrsena esportiva i l'escar al port de Vilanova, l'ampliació de la plataforma comercial a Vilanova i l'aparcament i l'ordenació de la primera Platja a Arenys de Mar. També s'invertiran 55 milions d'euros, de procedència privada, en l'ampliació del port de les Cases d'Alcanar; la nova àrea tècnica del port de Cambrils; i el desenvolupament de la zona de Llevant al port de la Ràpita.

http://www.lamalla.cat/economia/article?id=229096

^^ dossier amb les actuacions:

http://www20.gencat.cat/docs/Sala%20de%20Premsa/Documents/Arxius/ptop_premsa.notaPremsa.53.InversionsPortsPPS1229344635033.pdf

^^

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/PlaInversionsPPS_tcm32-454820001.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/PlaInversionsPPS_tcm32-454820002.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/PlaInversionsPPS_tcm32-454820003.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/PlaInversionsPPS_tcm32-454820004.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/PlaInversionsPPS_tcm32-454820005.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/PlaInversionsPPS_tcm32-454820006.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/PlaInversionsPPS_tcm32-454820007.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/PlaInversionsPPS_tcm32-454820008.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/PlaInversionsPPS_tcm32-454820009.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/PlaInversionsPPS_tcm32-454820010.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/PlaInversionsPPS_tcm32-454820011.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/PlaInversionsPPS_tcm32-454820012.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/PlaInversionsPPS_tcm32-454820013.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/PlaInversionsPPS_tcm32-454820014.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/PlaInversionsPPS_tcm32-454820015.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/PlaInversionsPPS_tcm32-454820016.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/PlaInversionsPPS_tcm32-454820017.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/PlaInversionsPPS_tcm32-454820018.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/PlaInversionsPPS_tcm32-454820019.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/PlaInversionsPPS_tcm32-454820020.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/PlaInversionsPPS_tcm32-454820021.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/PlaInversionsPPS_tcm32-454820022.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/PlaInversionsPPS_tcm32-454820023.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/PlaInversionsPPS_tcm32-454820024.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/PlaInversionsPPS_tcm32-454820025.jpg

Una bona noticia per a la potenciació del tràfic de contenidors al port de Tarragona.

Maersk escalará regularmente en Tarragona con su servicio directo a Oriente Medio

Ayer jueves atracó en el muelle de Andalusía del puerto de Tarragona, el buque de Maersk Line «Nedlloyd Mercator», que inauguró el nuevo servicio Middle Eaest-M E 3, que conectará Tarragona directamente con Oriente Medio, tanto para la exportación como para la importación con regularidad semanal (llegada los jueves y salida los viernes) y la siguiente rotación: Tarragona, Gioia Tauro (Italia), Port Said (Egipto), Salalah (Oman), Jebel Ali, Dubai (U.A.E.), Nhava Sheva (India) y Salalah, y Jeddah (Arabia Saudí), Aqaba (Jordania), Port Said (Egipto), Gioia Tauro, Algeciras, Tanger (Marruecos) y Tarragona.

Diario Marítimas (http://www.men-car.com/maritimas%20general.html)

A10

Hola
Sabeis como puedo conseguir los planos en .dwg del nuevo puerto de Roda, es para mi PFC... y no contesta nadie (ni la promotora, ni constructora, ni arquitecto municipal...) alguien los tiene por casualidad?? me urge! gracias!!

La Generalitat inicia la licitació de l'ampliació del port pesquer de Blanes per 28,6 milions d'euros
Les obres començaran el 2010 i tenen un termini d'execució de vint-i-sis mesos

Ports de la Generalitat ha començat el procés de licitació del projecte constructiu de l'ampliació del port pesquer de Blanes, que està pressupostat en 28,6 milions d'euros i té un termini d'execució de vint-i-sis mesos. Aquesta ampliació, tal com preveu el pla especial del port, comportarà la construcció d'un nou dic de recer exterior, així com el perllongament del contradic per tal de millorar la funcionalitat del port i les condicions de recer de tota la instal·lació.

El projecte d'ampliació del port pesquer de Blanes ha d'executar les actuacions aprovades en el pla especial del port, que van tenir el consens de tots els participants en la seva elaboració, tot i que durant molt de temps hi va haver molta polèmica entre diversos sectors del municipi respecte de com s'havia de fer l'ampliació. El projecte preveu la construcció d'un nou dic exterior amb l'objectiu de reforçar l'actual dic de recer i donar més protecció a les embarcacions amarrades al port. El nou dic, de 595 metres de longitud, permetrà ampliar la dàrsena pesquera i donar més superfície d'esplanada per a les activitats pesqueres i les activitats dels vaixells turístics locals. A més, es perllongarà el contradic per assolir més arrecerament a les instal·lacions portuàries.

La Generalitat assegura que es preveu desenvolupar les actuacions d'aquest projecte amb criteris de màxim respecte pel medi ambient. Així, en el traçat del nou dic s'evitarà l'impacte paisatgístic a la punta de Santa Anna; per això, aquest dic naixerà des del mateix punt on arrenca el dic actual, amb l'objectiu d'evitar cap modificació a la línia de la costa. D'altra banda, es construirà un espigó adossat al contradic per garantir l'estabilitat de la platja. El nou dic exterior farà possible la reordenació del sector pesquer i donarà més espai als pescadors. També s'impulsarà la integració entre la instal·lació i el municipi amb un passeig per als vianants per sobre de les noves casetes de pescadors. L'altra activitat que s'ha de reorganitzar i impulsar a través del projecte és el trànsit de passatgers dels creuers turístics locals.

Problemes operatius
La forta llevantada de Sant Esteve de l'any passat va palesar les mancances de l'actual port pesquer blanenc, ja que fins i tot van quedar destrossades diverses embarcacions. La instal·lació té una sèrie de problemes operatius per culpa de l'acció dels temporals que n'impedeixen el funcionament eficaç. Les principals afectacions derivades dels temporals de llevant a Blanes són problemes d'agitació interior en el moll pesquer i ultrapassaments de l'onatge en el dic de recer. A més, la instal·lació portuària necessita millorar la infraestructura tant per incrementar el grau de protecció general en cas d'onatge exterior com per potenciar els serveis dels usuaris dels sectors pesquers i dels creuers turístics locals.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/92550-la-generalitat-inicia-la-licitacio-de-lampliacio-del-port-pesquer-de-blanes-per-286-milions-deuros.html

Renovaran els serveis del port comercial de Sant Carles de la Ràpita

Ports de la Generalitat ha iniciat el procés de licitació del projecte per renovar les canonades d'aigua, clavegueram, xarxa contra incendis, i les conduccions elèctriques, d'enllumenat públic i de telecomunicacions al moll comercial del port de Sant Carles de la Ràpita. L'objectiu de l'actuació és millorar la xarxa de serveis generals de la zona de ponent per tal de donar resposta a les noves demandes dels usuaris del port. Aquest projecte té un pressupost d'un milió d'euros i un termini d'execució de sis mesos. Actualment, en aquesta zona hi conviuen diverses activitats: varador, duanes, motovelers, benzinera, zona de càrrega i descàrrega de mercaderies. Amb les obres es donarà un nou impuls a la instal·lació portuària rapitenca i es potenciaran els sectors que hi desenvolupen activitats.

Les obres començaran amb la demolició dels paviments en els traçats de les canonades de serveis que s'hagin de renovar. Un cop estiguin fetes les noves canalitzacions de serveis, l'espai es pavimentarà. Aquesta actuació s'emmarca en la política mediambiental i de qualitat que Ports de la Generalitat du a terme, amb l'objectiu de vetllar per una millora contínua de les instal·lacions portuàries.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/13-serveis/94071-renovaran-els-serveis-del-port-comercial-de-sant-carles-de-la-rapita.html

Adjudiquen la construcció del nou dic exterior del port de Llançà per 4 milions
Les obres duraran cinc mesos i han de servir per protegir les instal·lacions portuàries dels temporals

http://www.elpunt.cat/imatges/28/21/alta/780_008_2821816_84cabc2a764bce651bfcbd419ef1433c.jpg
Una imatge general del port de Llançà, amb la ubicació del nou dic indicada.

Ports de la Generalitat ha adjudicat les obres de construcció del nou dic exterior del port de Llançà. El projecte tindrà un cost de 4 milions d'euros i ha de servir per protegir les instal·lacions portuàries dels temporals de llevant. Precisament, el port pesquer i sobretot la llotja del peix de la confraria de pescadors van ser uns dels punts més afectats per la llevantada que va arrasar bona part del litoral gironí el desembre de l'any passat. El nou dic es construirà en paral·lel al dic de recer actual, a 120 metres de distància mar endins. Estarà format per tres calaixos de formigó que es portaran ja construïts per via marítima.

Les obres per construir el nou dic exterior s'han adjudicat a la unió temporal d'empreses Servià Cantó-Construcciones Rubau i tindrà un termini d'execució de cinc mesos. El dic, que farà 116,45 metres de llarg per 17,5 metres d'amplada, ha de servir per esmorteir la intensitat dels onatges, perquè les onades arribin amb menys força al dic de recer. El nou dic s'ha orientat en direcció nord-sud per poder protegir el port de Llançà de les fortes llevantades, que precisament van ser les causants d'una destrossa molt important el desembre de l'any passat. Es construirà amb tres mòduls que es portaran ja construïts amb un vaixell fins a Llançà. El nou dic estarà a 120 metres de l'actual, mar endins.

Discrepàncies superades
Aquest projecte impulsat per Ports de la Generalitat es va desencallar a principi d'estiu amb la posada a licitació de l'obra, després que va generar discrepàncies amb la direcció general de Costes de l'Estat, que al principi preferia altres opcions menys agressives, si bé al final les mesures compensatòries es van deixar en mans de la declaració ambiental. Aquesta inclou diverses mesures, moltes orientades a protegir i estudiar les praderies de posidònia de la zona.

En una nota remesa ahir, Ports defensa que aquesta és la solució més viable per protegir el port i la llotja dels temporals. De fet, aquesta és una obra molt reclamada per l'Ajuntament de Llançà, encapçalat per l'alcalde, Pere Vila, que abans del temporal ja havia advertit de la mala situació del port del municipi.

5,6 milions d'euros en venda de peix a la llotja
La Generalitat va donar ahir dades també de les dues activitats que es desenvolupen al port de Llançà: la pesquera i la nàutica. Segons les dades del govern català, en l'exercici del 2008 el sector pesquer, amb 26 embarcacions pesqueres al port, va assolir un volum de 1.088 tones de peix i un valor de venda en llotja de 5,6 milions d'euros. Per altra banda, el sector esportiu disposa de 521 amarradors gestionats pel club nàutic. La confraria de pescadors de Llançà fa la subhasta del peix en un mòdul prefabricat que es va instal·lar al costat del club nàutic, després que l'edifici de la llotja va quedar pràcticament destruït pel temporal de llevant que hi va haver el 26 de desembre del 2008. És un dels punts que estan pendents d'arreglar.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/94110-adjudiquen-la-construccio-del-nou-dic-exterior-del-port-de-llanca-per-4-milions.html

Adjudiquen l'ampliació del port de Blanes per 22 milions
S'hi construirà un altre dic i els pescadors tindran més espai

El govern ha adjudicat ja les obres d'ampliació del port de Blanes, per un import de 22,7 milions. Aquesta es converteix així en l'obra més cara que hagi executat mai Ports de la Generalitat, i permetrà fer un altre dic d'abric exterior, allargar el contradic i disposar de més espai per al sector pesquer. També s'hi farà un passeig per a vianants.

Les obres s'han adjudicat a la unió temporal d'empreses formada per Scrinser SA, Sacyr SA i Tau Icesa SA, es podran començar d'aquí a poc temps i inicialment duraran 23 mesos. La remodelació del port de Blanes ja fa anys que es discuteix, i fins i tot havia provocat disputes polítiques i diverses polèmiques locals. Finalment, es començarà a fer un any després de la llevantada que va afectar la Costa Brava i que també va ocasionar desperfectes a Blanes.

El projecte inclou com a obra més destacada la construcció d'un dic exterior de 595 metres que permetrà millorar la seguretat quan hi hagi temporals i també ampliar la dàrsena pesquera i la superfície d'esplanada destinada a altres activitats, i es remodelaran també infraestructures de serveis.

El dic es farà de manera que es minimitzi l'impacte paisatgístic des de la punta de Santa Anna, i s'hi construirà un espigó adossat per garantir l'estabilitat de la platja.

Per a més endavant es preveuen actuacions destinades a la millora del sector pesquer, com ara ampliar l'assecador de les xarxes i construir casetes per als estris dels pescadors. També s'aprofitarà per reorganitzar els creuers turístics, que només a Blanes mouen uns 50.000 viatgers l'any, adaptant una zona del port perquè hi puguin atracar, i no ho hagin de fer a la platja com fins ara. Finalment, destaca un passeig per a vianants que es farà sobre les casetes de pescadors al nou dic, i es reordenaran la circulació i els aparcaments dins mateix del port.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/13-serveis/114344-adjudiquen-lampliacio-del-port-de-blanes-per-22-milions.html

La Generalitat adjudica les obres per millorar l'embarcador d'Amposta

Des de Ports de la Generalitat s'ha adjudicat el projecte per millorar la funcionalitat de la zona de servei de l'embarcador d'Amposta. És una actuació que permetrà renovar el paviment i tots els serveis d'aquest equipament, amb l'objectiu d'impulsar la navegabilitat per l'Ebre. Les obres suposaran una inversió de 140.000 euros i tindran un termini d'execució de dos mesos.

A l'embarcador d'Amposta es dóna suport a les activitats esportives que s'organitzen en el curs baix del riu. L'actuació que es preveu fer comprèn la substitució del paviment en tota la infraestructura; l'arranjament de les dues escales d'accés a la primera línia del moll; la renovació de les xarxes de serveis, i la nova senyalització horitzontal i vertical de la zona. A més, l'embarcador es dotarà d'un punt de captació d'electricitat i aigua per donar servei a les embarcacions. D'altra banda, es renovarà l'enllumenat públic de la zona per tal de millorar-ne l'eficiència energètica. Les zones enjardinades de l'embarcador s'adequaran i, a més, s'hi instal·larà una xarxa de reg. L'espai també tindrà una xarxa contra incendis. Amb les obres, a més, s'hi incorporarà una àrea de rentat per als vaixells que accedeixen al riu. Així mateix, l'embarcador s'equiparà amb un control d'accessos. L'embarcador també disposarà d'un nou accés per als vianants per tal de segregar el fluxos d'entrada i sortida a l'oficina de Turisme.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/118131-la-generalitat-adjudica-les-obres-per-millorar-lembarcador-damposta.html

La Generalitat adjudica el projecte per renovar la llotja de Sant Feliu

Ports de la Generalitat ha adjudicat el projecte per renovar la llotja de peix del port de Sant Feliu de Guíxols. L'actuació permetrà optimitzar el procés de comercialització del peix, així com l'adequació de l'edifici als nous requeriments sanitaris, ambientals i de qualitat. Aquest projecte s'emmarca en el pla de millora de les llotges de Catalunya. Les obres suposaran una inversió de 230.000 euros i tindran un termini d'execució de sis mesos.

La reforma de la llotja de peix representarà la distribució de la superfície en diferents zones d'ús i l'adaptació de l'edifici a la normativa vigent. Així mateix, es crearà una zona per a ús veterinari i s'habilitarà un nou espai de suport a l'activitat pesquera. Amb tot, es donarà una millor prestació de serveis al sector pesquer ganxó. En el projecte adjudicat l'edifici s'adaptarà als nous requeriments ambientals, sanitaris i de qualitat. D'aquesta manera, s'adequaran a la normativa vigent els tancaments, els paviments i els revestiments. Pel que fa a l'estructura, es millorarà part de la façana i la coberta de l'edifici.

La superfície de l'interior de la llotja es dividirà per optimitzar les tasques del sector pesquer. Així, se separarà la sala de subhastes de la zona de manipulació del peix. També s'adequarà un espai per a ús veterinari i se n'habilitarà un altre per als envasos del col·lectiu pesquer. Les xarxes de serveis s'adaptaran a la normativa, amb noves instal·lacions d'aigua i electricitat. I es millorarà la senyalització de la llotja.

Inversió de 3,8 milions d'euros
La rehabilitació de 21 llotges de peix, que s'està duent a terme arreu del litoral català, representa una inversió de 3,8 milions finançada, inicialment, per Ports de la Generalitat. Després, el 50% d'aquesta inversió es retornarà a Ports a través del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, mitjançant el Fons Europeu de Pesca (FEP).

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/120573-la-generalitat-adjudica-el-projecte-per-renovar-la-llotja-de-sant-feliu.html

Comença la renovació de la llotja del port de les Cases d'Alcanar
Les obres duraran tres mesos i suposen una inversió de 173.000 euros

http://www.lamalla.cat/media_th/yeHd44OckN7c5ZPfpaCpnNiinMfC4ZjgrtHKyJSelaN0Y3hgnHGelJOioaZ4nZGXlZ6Vo3RkemmddaadwKCdp6idj9HV1Q==
Les obres serviran per dividir l'espai en zones d'ús
en funció del procés de manipulació del peix.

L'empresa pública, Ports de la Generalitat, ha iniciat les obres per renovar la llotja de peix del port de les Cases d'Alcanar. L'actuació té vol optimitzar el procés de comercialització del peix i adequar l'edifici als nous requeriments sanitaris, ambientals i de qualitat. Les obres suposaran una inversió de 173.000 euros i s'executaran en un termini de tres mesos.

Les obres en concret renovaran la llotja amb nous tancaments, paviments i revestiments. També es renovaran les instal·lacions d'aigua, electricitat i xarxa contra incendis. Les obres serviran per dividir l'espai en zones d'ús en funció del procés de manipulació del peix: l'arribada i descàrrega, la subhasta, classificació i expedició. Darrera la línia de subhastes se situarà la zona per als compradors. Així l'interior de la llotja també s'adequarà un espai per a ús veterinari i un magatzem. També es crearà una zona on els visitants podran observar la subhasta del peix sense interferir en les tasques del sector pesquer.

El projecte s'emmarca en el Pla de millora de les llotges de Catalunya i, en aquest cas, vol millorar els serveis del sector pesquer canareu. La rehabilitació de vint-i-una llotges de peix arreu de Catalunya, que s'està portant a terme suposarà una inversió de 3,8 MEUR.

Font: http://www.lamalla.cat/infolocal/terres_ebre/article?id=329192

El frente portuario catalán cerrará 2010 con importantes incrementos

El aumento será de aproximadamente el 5% atendiendo a las previsiones sobre import/export de los organismos empresariales

Siempre es complicado hacer previsiones de cierre a once meses vista pero, tal como se están comportando los tráficos –en los últimos meses del pasado año- y las previsiones de incremento de las importaciones y, sobre todo, las exportaciones de algunos organismos económicos y empresariales, se puede afirmar que los dos puertos catalanes que forman parte del sistema estatal cerrarán 2010 con importantes aumentos en el volumen de mercancías, cercanos al 5%, cifra importante, tras un 2009 con un retroceso del 11% en conjunto.

A falta de conocer las cifras de cierre de 2009 de Puertos del Estado, los cerca de 75 millones de toneladas movidas en conjunto por Barcelona y Tarragona representarán entre el 18% y el 19% del global (se espera cerrar con una cifra que ronde los 413 millones de toneladas, haciendo una prospección mensual y atendiendo al indicativo de crecimiento de los últimos meses).

Que los dos puertos catalanes supongan una quinta parte del movimiento portuario español es lo habitual en los últimos años. El frente portuario del Principado es el más importante de la Península, como demuestra el hecho que, con sólo dos puertos, se mueva la misma cantidad de mercancías que los cinco de la Comunidad Valenciana o similar a la movida por los ocho de Andalucía –descartando los condicionantes de población y geográficos-. Pero la importancia radica también en los tráficos de importación y exportación, mucho más acusada en Catalunya que en el resto.

En este sentido, navieras y compañías estibadoras conocen la este hecho, así como la mejora de la conectividad que ofrecen sobre todo a través del modo ferroviario. Tarragona es, de hecho, el segundo enclave del sistema –tras Gijón- en movimiento de mercancías a través del tren.

A este hecho se le suma las nuevas líneas previstas desde Barcelona con Francia (Burdeos) y la consolidación de las ya existentes con Lyon, o el centro de la Península.

Font: http://www.elvigia.com/noticia.php?idNoticia=1562

Invertiran 1,5 milions per modernitzar el varador i les drassanes de Roses
Una nova empresa en porta la gestió

La nova empresa que gestiona el varador i les drassanes del port de Roses té previst fer una inversió d'1,5 milions d'euros per comprar maquinària nova i fer millores a les instal·lacions. Drassanes Despuig ha guanyat el concurs per tenir la concessió del servei durant 25 anys i és l'única de la demarcació que repara vaixells de fusta.

Drassanes Despuig, de Cadaqués, fa gairebé vint anys que es dedica a la restauració i el manteniment de vaixells de fusta. Ara acaba de guanyar el concurs públic de Ports de la Generalitat per gestionar el varador i les drassanes de Roses durant 25 anys. L'empresa, fundada per Francesc Despuig, calcula que tardarà un any a poder treballar al 100% de la capacitat de les instal·lacions, ja que s'ha de canviar la maquinària que és obsoleta i s'hauran de fer millores a les instal·lacions, que ocupen 10.000 m². Concretament, Francesc Despuig calcula que s'hi haurà de fer una inversió d'1,5 milions. A banda de la maquinària, també s'ha d'instal·lar un sistema de seguretat i s'han de fer uns vestidors nous per als treballadors, entre altres actuacions.

L'empresa dóna feina a setze treballadors –set que eren a la concessionària anterior i nou de Despuig– i el propietari creu que necessitarà més empleats. El problema, per Despuig, és que falten persones formades per treballar en aquest ofici. Per això té previst engegar uns cursos de mestre d'aixa, en col·laboració amb l'Ajuntament.

Especialistes en fusta
Segons explica Francesc Despuig, les instal·lacions de Roses seran les úniques de les comarques gironines especialitzades en la reparació de vaixells de fusta. El propietari de l'empresa concessionària lamenta que cada cop hi ha menys persones especialitzades en aquest camp i assegura que només a Barcelona treballen amb fusta. Drassanes Despuig mantindrà l'activitat a Cadaqués amb les barques més petites.

Cursos de mestre d'aixa
L'Ajuntament de Roses fa temps que va anunciar que vol que al municipi es facin estudis de mestre d'aixa, i ara Drassanes Despuig té disponibilitat per fer-ho. De moment, l'any que ve es començaran a fer cursos de pocs mesos amb la intenció que més endavant es puguin fer ja estudis reglats, que en aquest moment no es fan en cap lloc de Catalunya, però sí a Galícia, per exemple. Segons ha explicat Francesc Despuig, la creació d'aquests cursos faria que s'hagués de construir una nau per a formació i que la Generalitat donés el vistiplau per homologar els estudis a Roses. De fet, el Departament d'Educació ja té fet el programa lectiu però fins ara ningú no l'ha portat a terme.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/13-serveis/137972-invertiran-15-milions-per-modernitzar-el-varador-i-les-drassanes-de-roses.html

Los empresarios reclaman la intervención decisiva de Blanco en el Eje Mediterráneo
Según Pere Padrosa los puertos españoles tienen más capacidad que los italianos o los franceses para atraer el tráfico desde Asia

“El Eje Mediterráneo es absolutamente necesario para nuestro crecimiento. Marsella ha perdido la batalla de los contenedores, Génova no tiene suficiente calado y el puerto de Roma está lejos de la red. Nosotros tenemos la suficiente capacidad para ser la puerta de entrada de las mercancías en el sur de Europa, no obstante, necesitamos la implicación clara de todos los protagonistas”.

Con esta sentencia, Pere Padrosa, presidente del grupo de transportes Padrosa y vicepresidente de la Unión Internacional del Transporte por Carretera (IRU, en sus siglas en inglés) dejó clara la postura empresarial.

En el coloquio organizado en el Palau Robert de Barcelona a partir del ciclo Xarxes, intervino también el presidente de la Autoridad Portuaria de Barcelona (APB), Jordi Valls, que dejó constancia de la postura de la administración portuaria en este sentido. “Si hablamos del Eje Mediterráneo se debe hacer, básicamente, de las mercancías antes que de los pasajeros, ya que es la carga la que aporta valor económico”, apuntó. En cualquier caso, “es tan importante la infraestructura de los puertos como su interconexión con los diferentes nodos logísticos”.

Valls es consciente de que el objetivo prioritario de Barcelona pasa por convertir el puerto en el principal hub logístico de la región euromediterránea. Si bien, es cierto que “habrá mucha tensión entre los puertos europeos y los del norte de África en el tráfico de trasbordo y, asimismo, entre el norte y el sur de Europa para distribuir la mercancía en el centro del continente. Hoy gana ampliamente el norte de Europa”, señaló Valls.

“La oportunidad –explicaba Padrosa– es que el Eje Mediterráneo ahorra 15 días de trayecto entre Asia y el norte de Europa que, además, tiene saturación”.

Por su parte, el geógrafo Josep Vicent Boira, catedrático en la Universidad de Valencia, indicó que “se debe hacer un llamamiento al estamento político para que se pongan de acuerdo porque las cámaras de comercio de Valencia y Barcelona, así como sus puertos, ya lo están. Ahora es del ministro de Fomento, José Blanco, de quien debemos esperar una respuesta clara y contundente para que este mismo año se pueda introducir el Eje Mediterráneo entre las prioridades de la Unión Europea dentro de la renovación de las TEN-T”.

Boira apuntó que se debe trabajar en tres ejes prioritarios: el de la competitividad, el de la accesibilidad a Europa y el de la inserción regional, con la mejora de las conexiones internas.

Font: http://www.elvigia.com/noticia.php?idNoticia=1634

Ports de la Generalitat inverteix 19 MEUR en infraestructures i serveis en el 2009

El Comitè Executiu de Ports de la Generalitat ha aprovat aquests dies els resultats econòmics de 2009 dels quals destaquen les dades següents:

- Ports ha invertit 19 MEUR en infraestructures portuàries i en optimització dels serveis

- Palamós, Vilanova i la Ràpita han mogut 592.900 tones de mercaderies

- S’han desembarcat 26.230 tones de peix en els dinou ports gestionats per l’Administració catalana

- El port de Palamós ha tancat amb 32 escales i 33.500 passatgers la millor temporada de la seva història

- Ports de la Generalitat ha obtingut l’ISO 9001, l’ISO 14001 i l’EMAS

Ports de la Generalitat ha tancat l’exercici 2009 amb un augment lleuger del valor afegit respecte a l’exercici anterior, ja que ha hagut de fer front a reparacions d’infraestructures en vuit ports, com a conseqüència del temporal de desembre de 2008, això ha provocat un increment del 6,6% de les despeses d’explotació. El resultat d’explotació ha estat de 3,6 MEUR mentre que els recursos generats per l’empresa en la seva activitat han pujat lleugerament, assolint els 5,8 MEUR. Aquests recursos es destinen a l’autofinançament, a les noves inversions seguint el Pla d’inversions 2009-2012 i, alhora, es porta a terme una de les mesures adoptades pel Govern per afrontar l’actual conjuntura econòmica amb l’augment del volum d’inversió.

Increment de l’111,6% en obra licitada

El 2009 Ports de la Generalitat ha invertit 19 MEUR en contractació d’obra pública, amb un augment significatiu de l’111,6% respecte a l’exercici 2008. Aquest important volum d’inversió s’ha destinat a infraestructures portuàries, equipaments i millora dels serveis de les 26 instal·lacions portuàries que gestiona al llarg del litoral.

Ports ha realitzat actuacions amb caràcter d’urgència com a conseqüència del temporal de desembre de 2008, amb una inversió de 3,3 MEUR. Al port de Llançà, es va fer la reparació del dic de recer i del moll i la instal·lació d’una nau prefabricada per fer de manera provisional la subhasta del peix. Al port de Blanes, es va reparar el moll pesquer i es van recuperar els serveis en aquest moll. Així mateix, la llevantada va afectar als ports del Port de la Selva, l’Escala, l’Estartit, Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Arenys de Mar, on també es van executar obres.

Dins del Pla d’inversions 2009 s’han adjudicat l’ampliació del port pesquer de Blanes, per un import de 22,7 MEUR, i la construcció del nou dic exempt del port de Llançà, per un valor de 4 MEUR. Actuacions que han d’incrementar el recer i les condicions generals de protecció dels dos ports, i millorar el servei als usuaris.

Pel que fa a les reformes de les llotges, s’ha continuat desenvolupant el Pla de millora de les llotges de peix de Catalunya, que suposa una inversió de 3,8 MEUR. Així, s’han reformat les llotges de Blanes, Roses i l’Ampolla i s’han iniciat les renovacions de les llotges de Sant Feliu de Guíxols i les Cases d’Alcanar. L’objectiu del Pla és adequar els edificis als nous requeriments sanitaris, ambientals i de qualitat i optimitzar el procés de comercialització del peix.

En matèria de mobilitat, s’han realitzat urbanitzacions i millores dels accessos als ports de Roses, Blanes i Arenys de Mar. Així mateix, s’ha instal·lat una benzinera a l’Estartit i s’ha habilitat un pantalà pels vaixells turístics locals a l’Ametlla de Mar. També s’ha començat la renovació dels serveis al moll comercial de Sant Carles.

592.900 tones de mercaderies

Els ports comercials de Palamós, Vilanova i la Geltrú i Sant Carles de la Ràpita han assolit un volum de 592.900 tones de mercaderies distribuïdes així:

Palamós ha registrat un volum de 173.598 tones de mercaderia, un 50% inferior al mateix període de l’exercici anterior. Aquest resultat ha estat influït per la situació econòmica mundial. Tot i així, durant els mesos de gener i febrer de 2010, el port de Palamós ha augmentat un 18%, comparativament amb el mateix període de 2009.

Vilanova i la Geltrú ha assolit 399.975 tones de mercaderies, amb un increment de 38%, amb productes siderúrgics, la fusta, el ciment i la mercaderia general.

Sant Carles de la Ràpita ha augmentat un 43% el volum de mercaderies i ha mogut un total de 19.327 tones. L’activitat comercial de la Ràpita ha estat adob, cereals, tubs de polièster i productes destinats a les plataformes petrolíferes.

26.230 tones de peix desembarcades

Els ports pesquers gestionats per Ports de la Generalitat a les demarcacions de Girona, Barcelona i Tarragona han desembarcat 26.230 tones de peix, un 3,6% inferior respecte a l’any anterior. L’activitat de venda del peix desembarcat duta a terme a les principals llotges del litoral català ha assolit un valor de 99,3 MEUR, un 8% inferior respecte al mateix període de l’any 2008.

A la Zona Portuària Nord, els ports han desembarcat 10.370 tones de peix, un 14% inferior respecte al 2008 i han assolit un valor de venda de 46 MEUR, un 9,6% per sota de l’exercici anterior. Mentrestant, a la Zona Portuària Centre s’han assolit 7.200 tones de peix, incrementant un 5,5% en comparació al 2008, així mateix, s’ha obtingut un valor de venda del peix en subhasta de 24,8 MEUR, un 3% inferior al 2008. Finalment, a la Zona Sud s’han desembarcat 8.660 tones de peix, amb un augment del 4% respecte a l’any anterior i un valor de venda de 28,5 MEUR, un 9% inferior al 2008.

Millor temporada de creuers a Palamós

El 2009, el port de Palamós ha assolit la millor temporada de creuers de la seva història amb 35.554 passatgers, 13.566 tripulants i 32 escales. Aquests resultats consoliden el sector creuerístic com a oferta turística i com a font de dinamització econòmica de la ciutat i de les comarques gironines. Segons les estimacions fetes per la Unió Europea en un estudi sobre el turisme en els ports, l'activitat de creuers ha generat a Palamós i a la seva àrea d'influència un impacte econòmic d'1,9 MEUR.

ISO 9001, ISO 14001 i EMAS

En el 2009, Ports de la Generalitat ha obtingut les certificacions ISO 9001 de qualitat i l’ISO 14001 i l’EMAS de gestió mediambiental per la seva tasca desenvolupada en e n les instal·lacions portuàries que gestiona al llarg del litoral català.

També s’ha continuat millorant l’eficiència energètica de les instal·lacions portuàries i s’han realitzat simulacres per posar a prova els Plans d’autoprotecció del ports. Finalment, s’han obtingut 21 Banderes Blaves. Xifra que va convertir Catalunya en la comunitat autònoma amb més guardons de qualitat portuària de tot l’Estat.

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=32122

El 2009 van baixar les captures de pesca i les mercaderies en els ports gironins, però va ser la millor temporada de creuers

Ports de la Generalitat ha presentat avui la memòria del 2009. Pel què fa als ports gironins, s'ha de destacar que van baixar de manera important tant les tones de mercaderies com les de peix capturat. En el primer cas, el port de Palamós va gestionar 173.500 tones, la meitat del 2008, degut a la crisi econòmica mundial. Pel què fa al peix, el 2009 se'n van capturar 10.370 tones, un 14% menys que l'any anterior, i que va suposar un valor en vendes de 46 milions d'euros. Aquestes dades negatives contrasten amb les dels creuers, ja que les 32 escales i els 33.500 passatgers de la temporada passada ha representat un nou rècord en aquest sentit per al port de Palamós. Finalment, les inversions en infraestructures portuàries van augmentar ostensiblement l'any passat, degut en part a les obres d'urgència que es van haver de fer per la llevantada de Sant Esteve del 2008, en ports com Blanes, Llançà, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, el Port de la Selva, l'Escala o l'Estartit.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/152872-el-2009-van-baixar-les-captures-de-pesca-i-les-mercaderies-en-els-ports-gironins-pero-va-ser-la-millor-temporada-de-creuers.html

El Port de Palamós comença la temporada en la que rebrà més creuers de la seva història
Rebrà 38 escales de creuers, sis més que l’any passat i que portaran a la vila gairebé 35.000 turistes

El Port de Palamós tornarà a batre records aquesta temporada, en la que rebrà 38 escales de creuers, sis més que l’any passat i que portaran gairebé 35.000 passatgers. Serà també la millor de totes des que el port baixempordanès rep creuers, i que fins ara era precisament la del 2009 amb 32 estades. L’estrena serà diumenge amb l’arribada del WIND SPIRIT, un impressionant creuer amb 7.000 metres quadrats de vela.

Les 38 escales de creuers que arribaran a partir de diumenge i fins el novembre portaran fins al Port de Palamós uns 35.000 passatgers, gairebé un vint per cent més que la temporada anterior. Al port baixempordanès hi arribaran també 15.000 persones que formen part de la tripulació d’aquests vaixells. La major part de les escales, en concret 23, les fan creuers de la companyia Thomson, que ha substituït el port de Tarragona per al de Palamós.

Moltes de les embarcacions que arribaran ja havien estat abans a Palamós, tot i que hi ha dues estrenes, el “Funchal”, un creuer dels anys 60 del segle passat reformat el 2003 amb capacitat per a unes 600 persones, i el “Bouricca”, que precisament tancarà la temporada de creuers i pot portar prop de 900 passatgers. El regidor de turisme de l’Ajuntament de Palamós, Antoni Bachiller, ha explicat que a la vila hi arriben sobretot dos tipus de creuers, uns de més grans i que es podrien qualificar de mig standing, i altres de més luxosos i, per tant, amb menys capacitat de passatgers.

Wind Spirit
Aquest és el cas del “Wind Spirit”, que diumenge encetarà la temporada de creuers al port palamosí. El vaixell arribarà provinent de Barcelona, i al vespre marxarà cap a la costa francesa, on navegarà una setmana més amb destí final a Niça. El Wind Spirit fa 134 metres d’eslora, té 7.000 metres quadrats de vela i ja ha vingut en altres ocasions al Port de Palamós.

Davant l’augment en l’arribada del nombre de creurers, Antoni Bachiller, ha remarcat que les navilieres busquen alternatives als ports tradicionals per no cansar les rutes, i aquí és on fa forat el port d’aquesta vila. Bachiller també ha remarcat que “Palamós no és només un port, sinó que hem generat un producte com a municipi i com a punt d’acollida, un fet que navilieres i clients valoren”. El regidor de turisme ha explicat que l’Ajuntament treballa amb el Patronat de Turisme, la Cambra de Comerç de Palamós i Ports de la Generalitat per donar a conèixer la seva oferta.

Anar a veure creuers
Molts dels turistes que arriben al Port de Palamós aprofiten l’estada per visitar altres ciutats de la província, com Girona o Figueres. L’Ajuntament de Palamós també vol incentivar el fenomen invers, i aconseguir que ciutadans d’altres municipis vinguin a veure els creuers. Per això, farà publicitat de les dates de les escales.

Font: http://www.lamalla.cat/infolocal/girona/article?id=362397

El port de Cubelles, més a prop
La construcció de la infraestructura podria començar abans que s'acabi l'any, segons l'alcaldessa

http://www.elpunt.cat/imatges/07/56/alta/780_008_756885_5d733ecbe7f92d27eb76f8c382f1fd7e.jpg
Imatge virtual del port de Cubelles, dissenyada el 2006. Un dels canvis serà la reducció de la zona comercial.

Vuit anys després que l'Ajuntament de Cubelles hagués estudiat la viabilitat de la construcció d'un port esportiu, el municipi confia que s'està en el tram final d'un llarg procés administratiu per aconseguir fer realitat el projecte. Després d'haver reduït la zona comercial prevista tal com va demanar el Ministeri de Medi Ambient, el darrer ple municipal va aprovar provisionalment el pla especial del port. Ara, s'està pendent del vistiplau de la comissió territorial d'Urbanisme de Barcelona, i després la direcció general de Ports haurà d'atorgar la concessió. El govern municipal de Cubelles confia que les obres podran començar abans que s'acabi l'any.

El setembre del 2002, el ple de Cubelles aprovava la creació d'una comissió d'estudi de la viabilitat de la construcció d'un port esportiu; cinc mesos després, el Grup Marítim Metropolità, l'empresa que ha d'executar el projecte, va demanar al Departament de Política Territorial i Obres Públiques la concessió administrativa per a la construcció i explotació d'una dàrsena esportiva i d'esbarjo al port de Cubelles. D'aquesta manera començava una extensa tramitació que podria acabar-se enguany, si finalment es compleixen els tràmits previstos. Segons informa l'Ajuntament de Cubelles, el projecte del port ocupa uns 125.790 m², corresponents a la superfície de terra formada per l'àrea de marina, l'àrea tècnica i l'àrea turística (62.665 m²) i la zona marítima de molls (63.125 m²).

543 amarradors
L'equipament preveu 543 amarradors per a embarcacions nàutiques de dimensions diverses en un espai de més de 23.000 m². D'aquests punts d'amarratge, 436 seran per a embarcacions petites i mitjanes (de 8 a 12 metres d'eslora), i la resta, per a embarcacions de més de 15 metres d'eslora. El port es construirà dins la dàrsena actual, de manera que protegeixi la flota amarrada en cas de temporal, i donarà una especial importància a la flota d'embarcacions de dimensions reduïdes, amb una marina seca, i als usos comercials i de restauració. Al marge de la instal·lació portuària, es continuarà la captació de cabal de refrigeració per a la central tèrmica del Foix, que ha hagut de renunciar a part de la seva concessió de la costa.

L'esport de base de la nàutica també tindrà protagonisme en el recinte portuari, que també inclou un local social de serveis de l'Ajuntament, mòduls de dutxes i vestidors, els locals de les empreses de serveis nàutics, tant comercials com industrials, i una zona d'aparcament exclusiu (3.660 m²).

Segons l'Ajuntament, les edificacions comercials es projecten entre la platja i el port, aprofitant els atractius de la dàrsena esportiva, i al costat dels amarradors destinats a les embarcacions de trànsit. El Ministeri de Medi Ambient ha fet reduir, però, uns 1.200 m² la zona comercial i d'aparcament en relació amb la proposta inicial.

Al darrere dels edificis comercials es construirà la zona d'aparcament de vehicles privats de les instal·lacions turístiques. Així mateix, al llarg de tota la façana marítima es plantaran arbres i palmeres. La inversió serà d'uns quinze milions d'euros.

Els tràmits pendents
Un cop el ple ha aprovat provisionalment el pla especial del port, caldrà l'aprovació definitiva de la comissió territorial d'Urbanisme de Barcelona (o bé el requeriment d'un text refós); posteriorment, la direcció general de Ports haurà d'atorgar la concessió administrativa de l'equipament. Llavors, l'empresa concessionària haurà de presentar el projecte.

Segons l'alcaldessa de Cubelles, Maria Lluïsa Romero (PSC), les obres podrien començar abans que s'acabi el 2010, i duraran un termini aproximat de dos anys. Romero parla de les oportunitats que generarà el port esportiu, sobretot pel que fa a l'ocupació. «Serà una manera de donar feina, i no només durant la construcció», apunta l'alcaldessa. Per Romero, aquest equipament també suposarà «situar turísticament Cubelles en el mapa», i la implantació de serveis nous al municipi, com ara els del sector de la nàutica. L'alcaldessa també recorda que el de Cubelles és un dels darrers projectes portuaris aprovats per la Generalitat.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/165882-el-port-de-cubelles-mes-a-prop.html

Liciten la gestió i la millora del port de Canyelles

La Generalitat ha licitat un contracte de concessió d'obra pública per renovar la gestió del port esportiu de Cala Canyelles, a Lloret de Mar, per un període de 20 anys. La licitació inclou la realització d'obres de millora de la infraestructura existent per un import d'1,6 milions d'euros. L'empresa que resulti adjudicatària de la concessió del port serà l'encarregada de la seva gestió, tant ordinària com extraordinària, en els seus diversos aspectes durant aquest període de dues dècades.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/171493-liciten-la-gestio-i-la-millora-del-port-de-canyelles.html

La llei de ports enfronta els partits catalans per la retallada de competències

• El PSC assegura que els governs territorials mantenen el control de les autoritats portuàries

• CiU i ERC denuncien que la reforma suposa una "Loapa involucionista"

El Congrés ha aprovat avui, amb els vots del PSOE i el PP i el rebuig de la resta de grups, la nova llei estatal de ports, després d'una complexa tramitació de més de dos anys que ha enfrontat els partits catalans per la suposada pèrdua de competències autonòmiques en favor del Govern central.

La modificació legislativa s'adapta al pla d'ajust pressupostari de l'Executiu i, en el cas de Catalunya, redueix de 25 a 15 el nombre de membres dels consells d'administració de les autoritats portuàries. Aquesta retallada suposa un primer punt de conflicte, ja que CiU i ERC consideren que s'ha aprofitat el pla de racionalització de l'administració pública per augmentar el poder de l'Estat.

Segons ha indicat el diputat de la federació, Pere Macias, la Generalitat és qui pateix proporcionalment una disminució més important de càrrecs, ja que passa de nomenar-ne 11 a nomenar-ne només 5, cosa que ha qualificat d'"involució centralista". Aquesta afirmació ha estat rebatuda pel coordinador dels diputats i senadors del PSC, Francesc Vallès, que ha recordat que Catalunya segueix tenint majoria als consells d'administració, ja que als 5 de la Generalitat s'hi afegeixen els 6 que nomenen les corporacions locals. "La suma final és d'11 representants autonòmics per 4 de l'Estat, l'administració minoritària. Ja ens agradaria disposar d'aquesta proporcionalitat a l'aeroport de Barcelona", ha indicat.

El PSC va aconseguir evitar la setmana passada, quan es va debatre la llei en comissió parlamentària, un acord entre el PSOE i el PP que permetia al Ministeri de Foment destituir el president de l'autoritat portuària, nomenat pels governs autonòmics.

Activitats delictives

Fonts socialistes han explicat que l'objectiu d'aquesta mesura, promoguda personalment pel ministre José Blanco, era impedir actuacions negligents i fins i tot delictives que s'han detectat els últims anys en alguns ports espanyols. No obstant, aquesta nova potestat sí que envaïa, segons el PSC, les competències autonòmiques i van pressionar perquè es retirés l'esmena transaccionada amb el PP. Tot i això, ahir no es va votar al Congrés, però es tornarà a debatre en el pròxim tràmit de la llei al Senat.

Vallès ha assegurat que, una vegada eliminada aquesta esmena, la llei és positiva per als interessos catalans, perquè "afavoreix l'autonomia dels ports" ja que aquest poden fixar les seves pròpies tarifes, que fins ara eren comunes a tot l'Estat. També es garanteix, segons el diputat socialista, que puguin ser "més eficients i competitius". Com a exemple ha destacat la liberalització del sector de càrrega i descàrrega dels vaixells, després d’intenses negociacions amb els representants dels estibadors, cosa que segons la seva opinió "abaratirà els costos".

Rebuig de CiU

Macias s'ha expressat en termes totalment oposats i ha afirmat que la llei és una "autèntica Loapa portuària premeditada i gravíssima", que "roba" competències autonòmiques i redueix "dràsticament" la capacitat de decisió dels governs territorials "en tots els procediments possibles". Macias ha denunciat que el nou sistema de taxes grava i perjudica especialment els ports de Barcelona i Tarragona, cosa que afectarà la seva "competitivitat".

El diputat de CiU ha posat com a exemple que l'Estat tindrà la possibilitat de vetar obres en l'àmbit territorial dels ports. "Per asfaltar un moll s'haurà de demanar permís a Madrid", ha dit. En la mateixa línia, Macias ha indicat que Foment tindrà "dret de veto" i, per tant, "manarà més que els presidents de les autoritats portuàries".

El portaveu d'ERC al Congrés, Joan Ridao, també ha estat especialment dur en les seves crítiques a una llei que, segons ha dit, "desconfigura totalment el text original". "El PSOE i el PP han negociat d'esquena a aquesta cambra i han tancat un pacte totalment excloent i dubtosament democràtic", ha afegit. Segons Ridao, la nova norma és "rabiosament centralista, regressiva i privatitzadora" i respon a un "model radial en què tot comença i s’acaba a Madrid". El parlamentari republicà ha comparat l'acord entre els dos principals partits de la cambra amb el pacte de govern a Euskadi i el de la reestructuració del mercat de les caixes d'estalvi.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=715387&idseccio_PK=1021

Acaben les obres del port

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va visitar ahir el port de Portbou, un cop acabades les obres de millora que s'hi han fet després que les instal·lacions quedessin molt malmeses per la llevantada del desembre del 2008. Les obres han comportat una inversió d'1,5 milions d'euros. Nadal va fer la visita acompanyat de l'alcalde del poble, Antoni Vega.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/171993-acaben-les-obres-del-port.html

El buque “Nordstrength” estrena el nuevo pantalán de Asesa en el Puerto de Tarragona.

El petrolero “Nordstrength” ha inaugurado esta semana el nuevo pantalán de Asesa en el Puerto de Tarragona. Este proyecto ha supuesto el traslado del antiguo pantalán para poder seguir con las obras de ampliación de la terminal de contenedores del enclave.

Diario del Puerto (http://www.diariodelpuerto.com/noticia.php?not_id=37265)

A10

Construiran un moll de serveis a la zona de ses Oliveres de Cadaqués
L'Ajuntament convocarà un concurs d'idees per dissenyar l'estructura

L'Ajuntament de Cadaqués convocarà un concurs d'idees per a la construcció d'un moll de serveis a la zona de ses Oliveres. Segons ha explicat l'alcalde, Joan Borrell, l'entitat que gestiona els serveis marítims ha fet aquesta proposta al consistori, que té previst portar-la a aprovació en el pròxim ple. L'objectiu és tenir un moll on les embarcacions d'esbarjo i de pesca puguin fer feines de càrrega i descàrrega, i on disposin d'un punt de subministrament de combustible i de recollida d'aigües brutes.

L'alcalde, Joan Borrell, ha explicat que l'obra suposarà una inversió molt important, amb la qual cosa està previst utilitzar el sistema de concessió administrativa perquè la mateixa empresa que construeixi el moll en pugui obtenir la gestió durant uns anys encara per determinar.

De moment, està previst que l'Ajuntament convoqui un concurs d'idees per a la construcció del moll. L'objectiu és fer una obra com més «curiosa» millor –diu Borrell–, és a dir, ben integrada al paisatge i acabada amb parets de pedra, com és habitual en totes les obres a Cadaqués.

El futur moll, que no té data de construcció ni pressupost de moment, ha de servir per a serveis per a embarcacions. De fet, segons ha explicat l'alcalde, la platja de ses Oliveres ja es fa servir actualment per a feines de càrrega i descàrrega, i també per reparar embarcacions. Per tant, la idea seria fer-ho de manera permanent i per a professionals.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/13-serveis/174400-construiran-un-moll-de-serveis-a-la-zona-de-ses-oliveres-de-cadaques.html

El Govern inverteix 850.000 euros per reconstruir l'espigó de Cambrils

El Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM) ha anunciat avui la licitació de les obres per reconstruir l'espigó que permetrà estabilitzar les platges a ponent de Cambrils (Tarragona), per al qual s'invertiran 857.629 euros.

El projecte es farà a l'esquerra de la desembocadura del riu Riudecanyes, i pretén millorar la protecció d'una zona de platja "molt degradada" pels temporals, mitjançant la retirada de l'espigó i la construcció d'un altre amb una orientació més adequada, en un projecte que durarà durant tres mesos.

Els materials que es recuperin en el desmuntatge de l'espigó, de 170 metres, serviran per a la construcció de la nova barrera. A més, es farà una aportació de 32.000 metres cúbics d'àrids per consolidar l'espai.

Font: http://www.europapress.cat/tarragona/noticia-govern-inverteix-850000-euros-per-reconstruir-lespigo-cambrils-20100610133844.html

Nadal diu que a la tardor el port de Blanes ja estarà protegit dels temporals

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va visitar ahir les obres d'ampliació del port de Blanes i va assegurar que a la tardor estaran prou avançades per protegir les instal·lacions de possibles temporals.

El conseller també va demanar «paciència» als veïns ja que, tot i que el pas de camions per portar roques fins a les obres estava previst fins al 15 de juny, un endarreriment en els treballs farà que calgui una setmana més.

Nadal, però, va indicar que quasi tots els caixons de formigó que han de formar el nou dic de recer són ja al port i que això farà possible que aquest estiu s'acabin de fondejar i subjectar al fons del mar. Aquestes tasques es faran des del mar i, per tant, no hi haurà cap incidència que pugui alterar la temporada turística, va indicar el conseller.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/183873-nadal-diu-que-a-la-tardor-el-port-de-blanes-ja-estara-protegit-dels-temporals.html

Els ecologistes de Vilanova, contraris a l'ampliació del port comercial
L'APMA alerta que l'obra és una amenaça per a les praderies de posidònia, la fauna i la pesca

http://www.elpunt.cat/imatges/33/60/alta/780_008_3360973_f294c293392c1f5f9a8a77764fa6f25d.jpg
Imatge de la dàrsena comercial del port de Vilanova i la Geltrú.
Foto: L.M.

L'Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient (APMA) es mostra contrària al projecte d'ampliació de la dàrsena comercial del port perquè considera que els estudis previs efectuats no tenen «prou rigor científic en aspectes tècnics i ambientals» i presenten «incorreccions i mancances importants». L'entitat ecologista ha presentat un escrit d'al·legacions al Departament de Medi Ambient de la Generalitat en què sol·licita que «l'impacte ambiental del projecte sigui declarat sever o crític i que sigui escollida l'alternativa zero». L'APMA alerta de l'amenaça que representa per a les praderies de posidònia i la comunitat animal.

L'APMA vol evitar que el port de Vilanova i la Geltrú creixi de la manera que marca el projecte d'ampliació de la dàrsena comercial, ja que l'estudi d'impacte ambiental està ple «d'imperfeccions i mancances importants». «Té greus defectes de forma i de fons i és molt suau en la quantificació i qualificació dels impactes i en les correccions», apunten els ecologistes en el seu escrit d'al·legacions. De fet, per a l'entitat, l'estudi ambiental és «incomplet» perquè «no inclou tots els impactes ambientals i tècnics que hi hauria amb la proposada ampliació del port de Vilanova i la Geltrú». Per això demanen la invalidació de l'estudi d'impacte ambiental presentat per justificar l'ampliació de la dàrsena.

Concretament, una de les preocupacions dels ecologistes és l'impacte que podria representar l'obra en la dinàmica dels sediments marins: «La modificació topològica, provocada per la construcció de nous espigons o el creixement dels existents produirà alteracions en la circulació de les aigües i en els processos d'erosió, transport i sedimentació a tota la zona costanera situada a ponent del port.» En les al·legacions redactades pels ecologistes s'alerta de la necessitat d'estudiar a fons aquests canvis «ja que poden provocar greus alteracions de la morfologia costanera, especialment en les zones més sorrenques, com l'espai protegit de la platja Llarga i la zona de l'Ibersol i Prat de l'Esquerrer».

Una altra de les amenaces que comportarà l'ampliació de la dàrsena, segons indiquen els ecologistes, és que podria afectar les praderies de posidònia oceànica del litoral vilanoví, que constitueixen un lloc d'importància comunitària (LIC) i formen part del pla especial d'interès natural (PEIN). Es tracta d'una reserva de 25.000 hectàrees d'espai marí que està situada entre la costa de Cunit i la de Castelldefels i que és extremadament fràgil. En aquest sentit, l'APMA assenyala que l'ampliació incidiria «en la qualitat de les praderies de fanerògames marines i en la seva consegüent reducció pel dragatge, que comportarà un increment de la terbolesa de l'aigua». De fet, la disminució de la transparència de l'aigua no afectarà tan sols la comunitat vegetal, sinó que també «podrà tenir greus conseqüències en les comunitats d'animals filtradors que hi viuen associades (esponges, poliquets, mol·luscs opistobranquis i bivalves, briozous, equinoderms crinoïdeus i ascidis, entre d'altres)». En les al·legacions, l'APMA alerta que la «pèrdua d'una hectàrea de posidònia pot necessitar més d'un segle perquè sigui recolonitzada».

En relació amb el que consideren un projecte que representa «una enorme despesa econòmica», l'APMA creu que «aquesta inversió constitueix un risc molt gran en moments de recessió econòmica» i que, «si tenim en compte les conseqüències ambientals negatives que aquest projecte produiria sobretot en la pesca, a conseqüència del deteriorament dels hàbitats esmentats, arribem a la conclusió que la millor alternativa és la zero, no realitzar el projecte».

Impacte també a l'atmosfera
Paral·lelament a les alertes que ha activat l'APMA pel projecte d'ampliació de la dàrsena comercial, que encara no té data però que es preveu dins del pla especial del port, l'entitat ha demanat que s'instal·lin captadors de partícules en suspensió (PM10 i PM2,5): «L'estudi d'impacte ambiental no contempla que Vilanova és una de les ciutats més contaminades per partícules en suspensió i les obres d'ampliació agreujaran aquesta problemàtica sobretot al barri de Mar pel moviment de terres, el pas de camions i la col·locació de materials al nou espigó.»

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/187074-els-ecologistes-de-vilanova-contraris-a-lampliacio-del-port-comercial.html

Moltes molèsties però poques queixes dels veïns a l'Ajuntament pel pas continuat dels camions
El trànsit de camions ha estat important i ha pertorbat la tranquil·litat a la zona

El pas de camions cap al port de Blanes per les obres ha comportat moltes molèsties als veïns, però aquest destorb no s'ha canalitzat mitjançant queixes formals, segurament perquè els mateixos veïns ja estaven conscienciats del problema abans que es fes realitat. Abans que comencessin les obres, tant l'Ajuntament com la Generalitat ja s'hi havien reunit per «minimitzar» els problemes i les molèsties al màxim. Ara, amb l'aturada estival, ha començat una treva per als veïns fins al 13 de setembre.

L'alcalde, Josep Trias (CiU), reconeix que unes obres d'aquestes magnituds, però «imprescindibles», han comportat «molèsties», i «més de les desitjables». L'alcalde remarca, però, que no ha rebut cap queixa escrita, però sí verbal, com ara en l'últim ple. Alguns veïns es queixen, a banda de l'important trànsit de camions, que circulen massa de pressa i que han fet desperfectes fins i tot a l'asfalt. L'alcalde recorda que fins i tot abans que comencessin les obres l'Ajuntament ha estat en contacte amb l'associació de veïns del port per tal de «minimitzar al màxim aquestes molèsties». Sobre el fet que s'hagi allargat uns dies el trànsit de camions, Trias assenyala que «el que és important és que el dic estigui fet al setembre», pels temporals.

I és que abans de començar les obres del port pesquer de Blanes, la Generalitat i l'Ajuntament van consensuar una sèrie de punts per minimitzar l'afectació de l'obra al municipi, per la qual cosa es van establir un itinerari i un horari per al pas dels camions d'obra. Un altre dels punts acordats entre les dues administracions va ser l'aturada del pas de camions d'obra a l'estiu, amb l'objectiu que no interferissin en l'activitat turística del municipi. El pas de camions d'obra es va aturar aquest 1 de juliol passat, i es preveu que es reprengui la setmana del 15 de setembre. A més, s'ha instal·lat un punt d'informació perquè els ciutadans puguin conèixer l'estat de les obres.

Vaixells turístics
Tres empreses de vaixells turístics no podran amarrar al port de Blanes aquest estiu a causa de les obres. Una draga impedeix que les embarcacions que a l'estiu es dediquen el transport de viatgers hi puguin amarrar, justament perquè s'ha situat al lloc que ocupaven. La Generalitat ha ofert a dues d'aquestes empreses la possibilitat d'amarrar a Sant Feliu de Guíxols, i a l'altra, al port d'Arenys de Mar. L'administració sí que ha garantit, en canvi, l'amarratge als centenars d'embarcacions privades i d'esbarjo que omplen el port cada estiu.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/190002-moltes-molesties-pero-poques-queixes-dels-veins-a-lajuntament-pel-pas-continuat-dels-camions.html

El Mediterráneo concentra ocho de cada diez contenedores por teus y por tonelaje
La fachada Cantábrica crece sobre el 13%, con un movimiento de 316.900 teus, y los archipiélagos lo hacen el 1,76% con 617.966 teus

Ocho de cada diez contenedores que llegan a España lo hacen a través de los puertos de la fachada mediterránea, según se extrae de los datos del Organismo Público Puertos del Estado, en base a las estadísticas de mercancía contenerizada de los meses de enero a mayo del presente ejercicio.

Según los datos que ha podido recoger El Vigía, los 12 enclaves de interés general de esta fachada (Algeciras, Alicante, Almería, Barcelona, Cádiz, Cartagena, Castellón, Huelva, Málaga, Motril, Tarragona y Valencia –por orden alfabético–) movieron en este período 4.058.746 teus, lo que significa un incremento del 9,49% sobre los 3.706.900 teus del mismo periodo del año anterior.

Font: http://www.elvigia.com/noticia.php?idNoticia=1898

Badalona obre el port a la ciutat per guanyar públic

• Els gestors intenten atraure els veïns amb activitats nàutiques i pesqueres a l'estiu

El port de Badalona vol deixar de ser una infraestructura que està subutilitzada i atraure més veïns i *ciutadans perquè guanyi vida. Des que es va construir el 2005 el port esportiu, tancat entre les vies de tren i amb un peatge que n'ha dificultat l'accés, no ha aconseguit que la instal·lació sigui un lloc de trobada ciutadana. Els seus bars i restaurants no acaben d'arrencar i encara queda una bona part de locals sense llogar. Per això, el port i les entitats que hi operen organitzaran activitats lúdiques i esportives per intentar guanyar públic i aficionats a la navegació.

Alguns dels usuaris que amarren a Badalona han ofert les seves embarcacions per a l'organització d'activitats ciutadanes. És el cas de Rafael García, que ahir va passejar, juntament amb la seva dona i la seva filla, gairebé una desena de famílies perquè coneguessin la costa de Badalona, Sant Adrià i Barcelona des del mar.

NAVEGAR I RICS

L'activitat, organitzada ahir pel Club de Pesca Esportiva Badamar, amb seu al port, va reunir unes 20 famílies. «Ens agrada portar la gent en el nostre vaixell perquè disfrutin d'una activitat que no havien fet mai abans. Volem que perdin la idea equivocada que navegar és un assumpte de rics», diu la Gisela, filla del patró.

Els participants, alguns dels quals no havien navegat mai, també van conèixer la pesca que els esportistes solen capturar davant les costes de Badalona. Tres vaixells van sortir a pescar ahir al matí i van mostrar als assistents les captures: bonítols, peixos agulla, sorells, melves i verats, tots capturats amb la tècnica del curricà, que consisteix a arrossegar un esquer a la part posterior del vaixell per atraure els peixos. Alguns els van regalar als participants. «Ens en vam assabentar a través d'una amiga que sempre està pendent d'aquesta mena d'activitats. Vam venir fa poc a una jornada amb rem al port i als nens els ha encantat», va dir Clara Ferré, que va experimentar ahir per primera vegada un passeig en vaixell davant la seva ciutat.

POCA DIFUSIÓ

El port ha demanat la col·laboració dels usuaris dels amarradors perquè s'impliquin en les activitats gratuïtes que s'organitzen per guanyar més afluència al port, però molts han desistit de participar-hi, en part pels costos de carburant. Ahir tan sols tres embarcacions passejaven les famílies, mentre que tres més capturaven el peix que exposarien més tard. D'aquesta forma, el port i les seves activitats, amb poca difusió, continuen amagades per a la majoria.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/20100719/badalona-obre-port-ciutat-per-guanyar-public/393788.shtml

Els veïns de Barenys, contra les obres del port
Decidiran en una reunió dissabte les accions contra el projecte d'ampliació

L'Associació de Veïns i Comerciants Barenys-Platja de Ponent ha convocat per dissabte que ve una reunió per informar de l'oposició de l'entitat al projecte de millora del port del Club Nàutic i decidir les accions que cal emprendre per evitar que s'executin. Segons va explicar ahir el president de l'associació, Rafel Querol, el projecte –que suposarà allargar el dic de la bocana 80 metres mar endins– afectaria especialment la platja de Ponent, que podria perdre sorra. L'Ajuntament de Salou va anunciar la setmana passada que aquest mes iniciarà els tràmits per autoritzar el projecte, tot i que es va comprometre a bloquejar-lo si provocava afectacions a les platges.

Querol es va referir a la indemnització de 350.000 euros que el consistori hauria de pagar si no tramita el projecte: “Esperem que es trobi la manera de no pagar-los, però si s'ha d'escollir entre pagar o afectar la platja, creiem que és millor evitar que es faci l'ampliació”, va afirmar. El president considera que l'ampliació és “exagerada” i assegura que el possible impacte a la costa ha provocat preocupació entre veïns, comerciants i el sector turístic del barri. “La platja és més petita que la de Llevant, i ja tenim els problemes del barranc de Barenys”, va afirmar.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/244402-els-veins-de-barenys-contra-les-obres-del-port.html

Badalona ja veu viable acostar el port fins al pavelló olímpic

• L'alcalde Jordi Serra aposta ara per construir un canal sense tocar la via del tren

Badalona torna a apostar per l'ampliació del seu port a través d'un canal intern que porti iots i embarcacions fins als voltants del pavelló olímpic. L'ambiciós projecte, dissenyat fa més de 10 anys per facilitar la construcció de pisos de luxe amb amarratges davant de casa, va ser qüestionat fa dos anys pel mateix alcalde Jordi Serra, que el veia inviable pels alts costos d'elevar les vies de tren. Aleshores, Serra (PSC) va afirmar que s'havia de pensar a construir una rambla en lloc del canal als terrenys ja expropiats.

Ara, amb les obres d'urbanització del barri molt avançades i amb un pont construït que ja travessa el futur canal, l'ajuntament aposta per omplir-lo d'aigua. El detall és que l'estructura només servirà per a petites embarcacions i no per a velers, cosa que evitaria elevar la via del tren, una obra calculada en uns 18 milions d'euros i que tècnicament seria «inassumible».

L'ajuntament va encarregar un estudi a finals de l'any passat per valorar les possibilitats de construir el canal amb un cost més reduït. Les conclusions mostren que és possible fer passar l'aigua del mar (i posteriorment els vaixells) cap a l'interior de la ciutat sense elevar les vies del tren, tot i que encara no queda clar el mètode constructiu que s'haurà d'utilitzar.

Les embarcacions passaran per sota del ferrocarril, on es mantindran uns pilars que n'aguantaran l'estructura. Amb una amplada de vuit metres, podran circular pel canal dues embarcacions de manera simultània, segons els càlculs previs.

L'alcalde de Badalona va explicar que aquesta opció dimensionaria el projecte a la nova situació econòmica, però va condicionar la seva construcció a l'edificació de pisos que estan projectats a la zona des de fa anys, però que encara no s'ha concretat. «Abans de construir el canal necessitem que hi hagi pisos. El gran repte és dinamitzar la zona i no servirà de res fer un port més gran si no hi ha res al voltant», va assenyalar el dirigent socialista.

Els terrenys del canal estan tancats des de fa més de sis anys, quan van començar les expropiacions per a les obres. Des d'aleshores, han patit ocupacions i han dividit el barri en dos blocs incomunicats. Amb la inauguració del pont del carrer d'Indústria, la setmana passada, l'obertura d'un altre pont al carrer del Progrés, al mes d'octubre, i l'arribada de la L-10 del metro, al juny, els veïns han vist importants millores, tot i que encara trigaran uns quants anys per veure el projecte totalment acabat.

VUIT PROPIETARIS

El canal comptarà amb uns 180 amarratges i hi haurà locals a cada costat de l'estructura. L'Ajuntament de Badalona reconeix que el gran repte que haurà d'assumir serà dinamitzar comercialment la zona.

Actualment, uns vuit propietaris disposen de terrenys per construir unes 2.000 vivendes. Gairebé tots els solars estan en mans de bancs i caixes, ja que les empreses immobiliàries que es disposaven a construir a la zona han fet fallida, una darrere l'altra, durant els últims anys.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/20100913/badalona-veu-viable-acostar-port-fins-pavello-olimpic/476718.shtml

La "foto" del sistema portuario europeo pone de relieve la importancia del litoral mediterráneo
La ESPO pide a la Comisión que sitúe a los puertos en el centro del futuro "core network" del transporte europeo

La organización de puertos marítimos europeos (ESPO) ha puesto al día la "fotografía" del sistema portuario europeo que realizó en 2009, con motivo del documento que ha enviado al proceso de consultas abierto por la Comisión Europea para la revisión del mapa de Redes Transeuropeas de Transporte (RTE-T o TEN-T, por sus siglas en ingles).

Esta "fotografía", elaborada para la ESPO por el Institute of Transport and Maritime Management Antwerp (ITMMA), se compone en realidad de tres mapas, que corresponden a los tráficos de mercancía contenerizada, de carga convencional y Ro-Ro, y de graneles líquidos y sólidos. Con ellos, la ESPO pretende que la Comisión Europea tenga una visión diáfana del sistema portuario, a fin de que entienda que los principales puertos con tráficos internacionales han de ser la base del futuro "core network" del transporte europeo. Ese "core network", cuyo dibujo empezará a conocerse a inicios del próximo año, debe ser en la práctica lo que amplíe y sustituya el programa de las TEN-T.

En este sentido, queda clara la importancia del corredor mediterráneo, dado que en el mapa de mercancía contenerizada los puertos de Barcelona, Tarragona y Valencia se sitúan como el cuarto frente portuario europeo, con el 7,3% del movimiento total de contenedores. Sólo le superan el eje Rin-Delta del Sheldt (donde se encuentran los grandes puertos de Amberes y Rotterdam, entre otros), con el 25,5% del tráfico; la bahía de Helgoland (con el puerto de Hamburgo, entre otros), con el 14,9%; y el sureste de Inglaterra, con el 8%.

También en los otros mapas aparecen destacados los puertos del litoral mediterráneo: en el caso de la carga general y Ro-Ro los de Barcelona y Valencia, y en el de graneles el de Tarragona.

En su escrito, la ESPO muestra su apoyo a la mayor parte de criterios sobre el futuro del transporte definidos por la Comisión, pero hace especial énfasis en que aumente el presupuesto destinado a las TEN-T y que las Autopistas del Mar dejen de ser entendidas como conexiones puerto a puerto y pasen a ser vistas como conexiones entre 'hinterlands'.

Además, la ESPO anuncia que está realizando un estudio entre los puertos europeos para identificar los principales cuellos de botella del sistema. Este estudio se publicará a finales de 2010.

http://www.elvigia.com/files/paginas/imagenesInferior/highRes/mapas1_ok.jpg

http://www.elvigia.com/files/paginas/imagenesInferior/highRes/mapas2_ok.jpg

http://www.elvigia.com/files/paginas/imagenesInferior/highRes/mapas_1ok.jpg

Font: http://www.elvigia.com/noticia/273-La_foto_del_sistema_portuario_europeo_pone_de_relieve_la_importancia_del_litoral_mediterraneo

La naviera refuerza su apuesta por España

MSC Cruceros tocará nuevos puertos españoles en su programa 2011

HOSTELTUR • 18.10.2010


MSC Cruceros llegará por primera vez a Palamós (Girona) en 2011 con el buque MSC Melody, que realizará cruceros de 12 días, según ha anunciado el director general de la compañía, Emiliano González.

El MSC Melody viajará por Italia, España, Marruecos y Portugal en Madeira e incorporará escalas en los puertos españoles de Cartagena, Ceuta y Palamós. El recorrido se iniciará en Génova, Italia, con escalas en Tánger, Marruecos; Santa Cruz de Tenerife, Funchal, Madeira; Ceuta, Alicante y Palamós para finalizar de nuevo en Génova.

Asimismo, González reafirmó la apuesta de la naviera en la próxima temporada por el Puerto de Alicante, donde harán embarque de pasajeros dos de sus buques insignia: el MSC Poesia, que realizará seis cruceros de nueve días entre marzo y mayo de 2011, y MSC Orchestra, cuatro cruceros de nueve días entre septiembre y octubre. Ambos tendrán el mismo recorrido, saldrán desde Alicante y harán escalas en Génova, Málaga, Cádiz, Lisboa, Barcelona, y llegada en Alicante.

Además,

MSC Melody hará escalas en Alicante de sus cruceros de 12 días con salidas desde Génova y escalas en Cartagena, Tánger, Santa Cruz de Tenerife, Funchal, Ceuta, Alicante, Palamós, volviendo a Génova.

Los buques MSC Fantasia y MSC Splendida harán escala en Alicante durante sus cruceros temáticos de Navidad, de ocho días, con escalas en Casablanca, Marruecos; Málaga, Alicante, Civitavecchia, Roma; y final en Génova, Italia.

Asimismo, cuatro buques de la compañía realizarán cruceros por el Mediterráneo y Portugal con origen y destino en el Puerto de Barcelona.

Ports proposa un port fluvial amb una marina seca
Es faria on ja l'havia previst Tortosa, a l'horta de Sant Vicent
El consistori diu que no ha rebut cap informació

El delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, ha anunciat que Ports de la Generalitat ha redactat una proposta de gestió de port fluvial per a Tortosa, que ja hauria posat al damunt de la taula de l'Ajuntament. “És una prioritat, perquè per impulsar la navegació fluvial necessitem tenir ports de petites dimensions, i aquest està previst al pla urbanístic de Tortosa”, ha precisat Salvadó. Segons el delegat, el port fluvial es construiria en el pla parcial de l'horta de Sant Vicent, amb uns 40 amarradors i una marina seca. A més, hi hauria més ports que seguirien aquest model a Amposta, Móra d'Ebre i Deltebre, on es duplicaria la capacitat de l'actual. Un port d'aquestes característiques és el que ja preveia la memòria que l'exalcalde Joan Sabaté va presentar l'octubre del 2006 a la direcció general de Costes, a Madrid. En aquell moment, el projecte ja tenia el llum verd de Ports, amb un pressupost de 3,6 milions, que l'Ajuntament confiava que l'Estat assumís al 100%. Però el port fluvial es va frenar perquè el pla parcial de l'horta de Sant Vicent és un dels quatre plans urbanístics de Tortosa que està en suspens des del 2007, a causa del caràcter inundable dels terrenys. Fa uns mesos, l'Ajuntament va presentar al·legacions al pla territorial de les Terres de l'Ebre perquè no havien previst el port fluvial de Tortosa, i fonts del consistori han assenyalat que no han rebut cap novetat respecte a aquest tema.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/330510-ports-proposa-un-port-fluvial-amb-una-marina-seca.html

El Club Nàutic de l'Escala inverteix 600.000 euros en el nou edifici del port
Ha començat les obres per refer la seu després que hagi construït un altre edifici de serveis
Està previst que entri en funcionament el mes de juliol

http://estatic.elpunt.cat/imatges/42/20/alta/780_008_4220805_d0d1ca14b90df7393b76226b4abe2637.jpg
Una imatge virtual de com quedarà l'edifici.

El Club Nàutic de l'Escala ha començat les obres per refer l'edifici on té la seu del port. En concret, el que s'ha fet és tirar a terra bona part de l'edifici, mantenint només l'estructura, per fer un edifici gairebé completament nou, en una reforma que costarà 600.000 euros. Segons ha explicat el director gerent del club, Raimon Roca, les noves instal·lacions estaran enllestides el juliol d'aquest mateix any, quan està prevista una inauguració oficial de la seu.

Dos edificis
Aquesta és la segona fase d'un projecte de millora global de les instal·lacions del club nàutic, que van començar amb la construcció d'un nou edifici, que ha costat un milió d'euros. En aquest nou local s'hi han instal·lat una sala polivalent; uns vestidors; un punt de control de marineria; la cafeteria restaurant, i dues sales, que ara es fan servir d'oficines però que està previst que s'hi instal·li una petita botiga de queviures i un comerç amb accessoris nàutics.

Això serà així quan estigui llesta la reforma de l'altre edifici, el que s'ha començat a reformar. Aquesta edificació renovada serà una construcció singular –vegeu la fotografia virtual–, que ha de ser la seu de les oficines del club; una sala de juntes per als socis; uns vestidors amb bugaderia; la zona de serveis amb infermeria, i un taller magatzem. L'estètica dels dos edificis serà molt semblant i, segons ha dit el gerent del Club Nàutic, la millora es completa amb l'adequació del passeig per a vianants que hi ha davant de la seu i la millora del moll d'espera, que s'usa per a embarcacions que volen passar unes hores al port de l'Escala.

La idea del gerent del Club Nàutic és que amb les millores que s'estan fent es puguin desenvolupar altres serveis i activitats esportives al port. “Organitzem molts esdeveniments esportius i volem fer-ho créixer”, diu Raimon Roca.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/355216-el-club-nautic-de-lescala-inverteix-600000-euros-en-el-nou-edifici-del-port.html

Mataró perdrà una platja per fer-hi les drassanes del port
La nova àrea tècnica destinada al manteniment i la reparació d'embarcacions també inclou la construcció d'una marina seca
Els tallers actuals se substituiran per nous amarraments, que seran de rotació

http://estatic.elpunt.cat/imatges/42/41/alta/780_008_4241661_c2f6faf2782910e84782ae2eac7a268c.jpg
La platja de Pequín, desapareixerà per situar-hi les drassanes del port de Mataró.
Foto: LL.M.

La platja situada a la zona de ponent del port de Mataró, i coneguda popularment com la de Pequín, té ja els dies comptats. Tot i que era una zona emmarcada dins l'àmbit portuari i en què el bany estava prohibit, durant l'estiu no és estrany trobar-hi gent remullant-se a l'aigua i prenent el sol a la sorra. La intenció ara és traslladar-hi la nova àrea tècnica i les drassanes seguint les actuacions previstes al pla estratègic i director del port, que es va aprovar fa dos anys.

El regidor d'Urbanisme, Ramon Bassas (PSC), va explicar durant el ple de dijous que el projecte pretén millorar la ubicació d'aquests serveis i ampliar significativament l'espai dedicat a la reparació i el manteniment d'embarcacions “per fer més atractiu i competitiu el port”. De fet, la futura àrea tècnica, que inclourà també una marina seca, tindrà capacitat per acollir vaixells de gran eslora que ara no poden accedir-hi i farà possible el creixement d'una de les indústries emergents del sector de la nàutica com és el manteniment i la rehabilitació de grans iots. A banda del perllongament de l'espigó de ponent per formar un nou contradic, s'hi crearà una nova dàrsena, s'hi formarà un moll i una esplanada de treball, i dos edificis: un per als serveis i un altre per a oficines. El consorci del port confia que pugui trobar un operador, a través d'un concurs públic, que s'encarregui de tirar endavant les obres i després vulgui gestionar els nous tallers nàutics. En aquest sentit, i malgrat el moment de crisi actual, es preveu que els treballs puguin començar, com a màxim, l'any 2012.

Nous amarraments
L'alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron (PSC), va afegir-hi que l'espai que ara ocupa l'àrea tècnica quedaria alliberat per fer-hi nous amarraments per a vaixells. “El Consorci del Port vol que siguin populars i de rotació i que els utilitzi gent que no té concessió i que vol deixar-hi el vaixell i fer estades curtes ja sigui per usar les instal·lacions portuàries o gaudir-hi de l'oferta gastronòmica”, va comentar Baron, que va puntualitzar que aquests amarraments quedarien just davant del nou hotel de quatre estrelles que s'està construint dins del port.

La proposta, que no ha rebut cap al·legació en contra, va rebre el vot favorable de tots els grups municipals, excepte el de la CUP, que s'oposa al projecte. Segons el regidor independentista, Xavier Safont-Tria, a banda dels nous edificis que es preveu que es construeixi, el projecte no inclou cap solució per a un dels mals endèmics del litoral maresmenc, que és l'efecte que tenen els ports en la pèrdua de sorra de les platges. “No hi estem d'acord per l'impacte mediambiental que tindrà tot plegat i pensem que s'hauria de repensar totes les actuacions que s'estan fent en aquest àmbit”, va afegir-hi Safont-Tria.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/366274-mataro-perdra-una-platja-per-fer-hi-les-drassanes-del-port.html

Finalitzen les obres al port esportiu de Llançà
La reparació dels amarradors ha costat dos milions i ha durat cinc mesos
Els responsables del club nàutic es preparen per renovar la concessió

http://estatic.elpunt.cat/imatges/43/00/alta/780_008_4300373_67af4c14fc267724a6c1a5a563c0fba2.jpg
El president del Club Nàutic, Miquel Ferrer, va visitar els nous molls.
Foto: EL PUNT.

La reparació dels amarradors del port esportiu de Llançà s'ha acabat recentment, després de cinc mesos d'obres. El projecte ha costat dos milions d'euros i mentre han durat les feines de millora els vaixells que hi ha amarrats s'han hagut de traslladar a ports veïns com ara els de l'Escala, Roses, Portbou i l'Estartit. Segons ha explicat el president del club nàutic, Miquel Ferrer, “s'han millorat les instal·lacions, tot i que al principi només estava previst substituir les passarel·les”, que s'havien degradat pel pas dels anys. El port data dels anys vuitanta i estaven fetes amb uns materials que ara s'han substituït per uns de més eficients. “Hem apostat per fer un projecte per a tota la vida”, assegura.

Paguen els 500 socis
El president del club nàutic destaca que els dos milions d'euros que ha costat el projecte els han aportat els 500 socis que té el club. Es va fer una assemblea en què es va prendre aquesta decisió, que va permetre tirar endavant l'obra.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/396966-finalitzen-les-obres-al-port-esportiu-de-llanca.html

Los empresarios reclaman la intervención decisiva de Blanco en el Eje Mediterráneo
Según Pere Padrosa los puertos españoles tienen más capacidad que los italianos o los franceses para atraer el tráfico desde Asia

“El Eje Mediterráneo es absolutamente necesario para nuestro crecimiento. Marsella ha perdido la batalla de los contenedores, Génova no tiene suficiente calado y el puerto de Roma está lejos de la red. Nosotros tenemos la suficiente capacidad para ser la puerta de entrada de las mercancías en el sur de Europa, no obstante, necesitamos la implicación clara de todos los protagonistas”.

Con esta sentencia, Pere Padrosa, presidente del grupo de transportes Padrosa y vicepresidente de la Unión Internacional del Transporte por Carretera (IRU, en sus siglas en inglés) dejó clara la postura empresarial.

En el coloquio organizado en el Palau Robert de Barcelona a partir del ciclo Xarxes, intervino también el presidente de la Autoridad Portuaria de Barcelona (APB), Jordi Valls, que dejó constancia de la postura de la administración portuaria en este sentido. “Si hablamos del Eje Mediterráneo se debe hacer, básicamente, de las mercancías antes que de los pasajeros, ya que es la carga la que aporta valor económico”, apuntó. En cualquier caso, “es tan importante la infraestructura de los puertos como su interconexión con los diferentes nodos logísticos”.

Valls es consciente de que el objetivo prioritario de Barcelona pasa por convertir el puerto en el principal hub logístico de la región euromediterránea. Si bien, es cierto que “habrá mucha tensión entre los puertos europeos y los del norte de África en el tráfico de trasbordo y, asimismo, entre el norte y el sur de Europa para distribuir la mercancía en el centro del continente. Hoy gana ampliamente el norte de Europa”, señaló Valls.

“La oportunidad –explicaba Padrosa– es que el Eje Mediterráneo ahorra 15 días de trayecto entre Asia y el norte de Europa que, además, tiene saturación”.

Por su parte, el geógrafo Josep Vicent Boira, catedrático en la Universidad de Valencia, indicó que “se debe hacer un llamamiento al estamento político para que se pongan de acuerdo porque las cámaras de comercio de Valencia y Barcelona, así como sus puertos, ya lo están. Ahora es del ministro de Fomento, José Blanco, de quien debemos esperar una respuesta clara y contundente para que este mismo año se pueda introducir el Eje Mediterráneo entre las prioridades de la Unión Europea dentro de la renovación de las TEN-T”.

Boira apuntó que se debe trabajar en tres ejes prioritarios: el de la competitividad, el de la accesibilidad a Europa y el de la inserción regional, con la mejora de las conexiones internas.

Font: http://www.elvigia.com/noticia.php?idNoticia=1634


¿Se sabe alguna novedad más?

Me parece una razón de muchísimo peso que se ahorren 15 días de trayecto, sabiendo que Barcelona y Valencia están perfectamente capacitadas para asumir esta función. Así que habrá que darse caña con el eje mediterráneo.

De momento vamos en buen camino, siendo Barcelona la capital de la UpM y con estos proyectos creo que se puede alcanzar mucha más proyección y beneficios.

S´apropen les eleccions, oi, annasala? :D

El port de Vilanova assoleix 200.000 tones de mercaderies en el primer semestre de 2011
En el transcurs del primer semestre de 2011, el sector comercial del port de Vilanova i la Geltrú, gestionat per l’empresa pública Ports de la Generalitat, ha assolit un volum de 206.350 tones de mercaderies, amb un increment del 4% en comparació al mateix període de l’any anterior. Les activitats comercial, pesquera i nàutica, que es desenvolupen al port vilanoví, s’han convertit en un important dinamitzador econòmic del municipi i de la seva àrea d’influència.

El port de Vilanova i la Geltrú és un enclavament situat al costat d’importants nusos de comunicació, on conviuen i treballen els sectors comercial, pesquer i nàutic. El conjunt d’aquestes activitats suposa un fort impuls econòmic per al municipi i la zona d’influència del port.

Pel que fa al sector comercial, el de Vilanova és l’únic port de la demarcació de Barcelona, gestionat per la Generalitat de Catalunya, que dóna sortida al mar a les mercaderies d’empreses situades a les comarques del Garraf, el Penedès i l’Anoia.

Increment del 4% durant el primer semestre
En el primer semestre de 2011, el port de Vilanova i la Geltrú ha mogut 206.350 tones de mercaderies, amb un increment del 4% respecte al mateix període de l’any anterior. Al llarg d’aquests sis mesos el nombre de vaixells mercants que han entrat al port ha estat de 95, un 7% superior al primer semestre de 2010. Pel que fa a la tipologia de mercaderies destaquen els productes siderúrgics, el ciment, la fusta i la mercaderia general.

El tràfic de mercaderies del port de Vilanova té una repercussió econòmica important a nivell del municipi i del seu entorn. De fet, aquest tipus d’operativa ocupa a 300 treballadors entre directes i indirectes. En aquest aspecte destaquen sectors com la restauració, els transports, els subministraments de combustible i els subministraments de materials, entre d’altres.

Amb tot, el port de Vilanova i la Geltrú, a través de la seva dàrsena comercial, ha fomentat l’exportació de productes de companyies catalanes. D’aquesta manera, l’enclavament vilanoví ha col·laborat estretament amb aquestes empreses perquè puguin desenvolupar millor la seva activitat i fins i tot incrementar-la.

Font: http://www20.gencat.cat/portal/site/ptop/menuitem.45917e5022fc50a45f13ae92b0c0e1a0/?vgnextoid=d530e834b9e96210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&cod_noticia=117830&vgnextchannel=d530e834b9e96210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD

Nota de premsa: http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2011/08/01/10/18/8abf1c95-662d-416a-b751-b4ebd26907cb.pdf

Septiembre se convertirá en el mejor mes del año en tráfico de cruceros en el Puerto de Palamós
Este mes de septiembre el Puerto de Palamós prevé recibir siete escalas de crucero con más de 8.000 pasajeros a bordo, una cifra que situará a este mes como el mejor mes de la temporada 2011, tanto en número de cruceristas como de escalas.

Cuando finalice septiembre habrán visitado Palamós 32.000 cruceristas, lo que incrementará los resultados del sector turístico gironí y “continuará posicionando esta actividad como uno de los motores económicos del municipio y del territorio”, apunta la Generalitat.
El crucero “MSC Melody” fue ayer el primero de los siete buques en hacer escala en Palamós. Tras él llegarán: el “Island Escape”, el “Thomson Destiny”, el “Seabourn Legend”, con una escala cada uno; y el “Thomson Dream”, que tiene previsto realizar tres escalas más. A destacar que el “Thomson Dream”, a finales de septiembre, habrá visitado Palamós en 11 ocasiones esta temporada; y que todavía le quedarán otras dos a realizar en octubre.
Estas cifras de pasajeros de cruceros son el resultado del impulso llevado a cabo desde Ports de la Generalitat, el Ayuntamiento de Palamós, el Patronato de Turismo Costa Brava Girona, la Cámara de Comercio de Palamós y los operadores portuarios por potenciar la actividad crucerística del Puerto de Palamós.

[...]

Font: http://www.diariodelpuerto.com/noticia.php?not_id=44574

Prohibida l'entrada de viatgers de fora la UE al port de Palamós
No forma part de l'espai Schengen, i tot i que fins ara els visats s'expedien a través de l'aeroport de Girona, unes noves directrius estatals no ho permeten
Reclamen que el problema es resolgui abans de la temporada que ve

El port de Palamós ha quedat sense poder ser punt d'entrada o sortida de viatgers de fora la Unió Europea. Com passa amb els aeroports, quan es va traspassar, als anys vuitanta, la competència a la Generalitat de Catalunya, la infraestructura va deixar de ser d'interès general. El que aleshores no era cap problema, amb l'eliminació de fronteres a la Unió Europea i la creació de l'espai Schengen, el port va quedar fora d'aquests acords pel fet de no ser estatal. Això, a la pràctica, vol dir que una persona no pot entrar a la Unió Europea o sortir-ne cap a l'exterior des del port palamosí. Per evitar aquest obstacle, i sota el mandat de l'aleshores delegada del govern de l'Estat espanyol a Catalunya, Julia García Valdecasas, es va decidir que la tramitació d'aquests visats es faria des de la duana de l'aeroport de Girona, que sí que té aquesta capacitat.

[...]

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/463014-prohibida-lentrada-de-viatgers-de-fora-la-ue-al-port-de-palamos.html

La Generalitat vol que el port de Palamós sigui espai Schengen el 2012
Mentrestant considera prioritari intentar trobar una solució provisional per evitar problemes
Creu que hi haurà pocs afectats per les noves directrius

La Generalitat vol desencallar el 2012 la categoria del port de Palamós perquè formi part de l'espai Schengen. Així ho ha reconegut el director general de Transports i Mobilitat de la Generalitat, Ricard Font, després que la Policía Nacional hagi canviat les directrius que s'utilitzaven fins ara. Si un viatger o tripulant de creuer havia de fer del port de Palamós el seu punt d'entrada o sortida a la Unió Europea, es tramitava la documentació des de l'aeroport de Girona [...].

La conversió del port de Palamós en espai Schengen és una vella reivindicació dels agents portuaris, i fins i tot el Congrés va aprovar el 2005 una proposició de llei per estudiar la possibilitat que fos frontera exterior. Per tot plegat, Font considera que, atesa la proximitat de les eleccions, cal esperar que prengui possessió el nou govern de l'Estat per plantejar-los aquesta reclamació [...]. En aquest sentit, opina, la solució ha de ser que l'Estat tramiti un punt d'inspecció fronterera al port apte per a visitants de fora de l'espai Schengen –i que afecta sobretot anglesos, nord-americans o russos–. De fet, això és el que s'ha fet amb l'aeroport de Lleida-Alguaire, que tenia la mateixa problemàtica, si bé en aquest cas es va tardar dos anys a desencallar el tema.

[...]

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/465398-la-generalitat-vol-que-el-port-de-palamos-sigui-espai-schengen-el-2012.html

El port de Palamós, nou membre de la Junta Directiva de Medcruise
El port de Palamós ha estat escollit membre de la nova Junta Directiva de Medcruise en el decurs de la 39a Assemblea d’aquesta associació, que s’ha celebrat aquests dies a Sète-Montpellier. Així, el port empordanès, elegit conjuntament amb 11 ports, contribuirà a promocionar la Mediterrània com a destí de creuers i a la gestió de Medcruise com associació de ports de creuers.

Entre els dies 12 i 15 d’octubre, es va celebrar a Sète-Montpellier la 39ena Assemblea de l'Associació de Ports de Creuers de la Mediterrània, Medcruise, amb motiu de les eleccions d’una nova Junta Directiva. En aquest marc, i amb l’objectiu de continuar impulsant l’activitat de creuers, el port de Palamós, gestionat per Ports de la Generalitat i membre de l’Associació de Medcruise des de l’any 1998, es va presentar com a candidat a la nova Junta Directiva.

Per una àmplia majoria dels vots dels assistents, el port de Palamós ha estat escollit nou membre de la Junta Directiva de l’Associació de Medcruise per un termini de tres anys. Conjuntament amb els altres onze ports membres escollits, i sota la presidència del port de Pireos, el port empordanès, contribuirà durant aquest període a la promoció de la Mediterrània com a destí de creuers i a la gestió de Medcruise com associació de ports de creuers.

L'Associació Medcruise, creada l’any 1996 per a promoure la indústria de creuers a la Mediterrània i els seus mars adjacents, ajuda als seus membres proporcionant xarxes i oportunitats de desenvolupament promocional i professional. Aquesta associació, actualment, està formada per 69 ports membres i 26 membres associats que representen agents portuaris o entitats turístiques del sector.

Font: http://www20.gencat.cat/portal/site/ptop/menuitem.45917e5022fc50a45f13ae92b0c0e1a0/?vgnextoid=d530e834b9e96210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&cod_noticia=125849&vgnextchannel=d530e834b9e96210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD

Comença a Blanes la segona fase d'obres del port pesquer
S'instal·laran xarxes de serveis, pavimentació i vials de circulació a les noves esplanades
S'hi destinaran 2 milions d'euros i el cost total superarà els 26

http://estatic.elpunt.net/imatges/44/62/alta/780_008_4462727_613417266ba80989aa7bc30f8513b0bb.jpg
El port de Blanes amb les noves esplanades resultant de l'ampliació i que ara s'urbanitzaran.
Foto: PORTS DE LA GENERALITAT.

La Generalitat engega la segona fase de les obres de millora del port de Blanes, que consistirà en la instal·lació de xarxes de serveis, pavimentació i reordenació dels vials de circulació a les noves esplanades obtingudes amb l'ampliació. També comportarà l'equipament d'una zona d'atracament per als vaixells turístics locals que ja actuaven en aquest port i que hi podran desenvolupar l'activitat. Aquesta segona fase d'obres que durà a terme Ports de la Generalitat durarà uns quatre mesos, suposarà una inversió de 2 milions d'euros i portarà el cost global de la remodelació del port de Blanes a uns 26,3 milions d'euros.

[...]

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/479596-comenca-a-blanes-la-segona-fase-dobres-del-port-pesquer.html

El “Saga Ruby” pone el broche de oro a un año excepcional para Palamós
El buque “Saga Ruby” puso el broche de oro, el pasado fin de semana, a la temporada de cruceros del Puerto de Palamós, que ha resultado excepcional. El enclave de la provincia de Girona ha logrado incrementar este año el número de pasajeros de crucero en un 41% frente al ejercicio de 2010.


http://www.diariodelpuerto.com/foto.php?fot_id=41079

En total, por el Puerto de Palamós han pasado 38.770 cruceristas, que han llegado a bordo de un total de 36 buques, lo que supone un incremento de las escalas del 16% respecto al año anterior. Estas cifras reafirman la posición del puerto gerundense como el segundo de Catalunya en tráfico de cruceros, por detrás de Barcelona.
Los buenos resultados han permitido a Palamós cumplir con sus objetivos, aseguran desde Ports de la Generalitat, en referencia a la intención del sector crucerístico relacionado con el enclave de “continuar creciendo y seguir su consolidación como puerto que recibe tráfico de cruceros dentro del arco mediterráneo”.

[...]

Font: http://www.diariodelpuerto.com/noticia.php?not_id=45930

L'Ajuntament de Tossa de Mar vol fer un port as Codolar
Tindria gairebé 400 amarratges i es complementaria amb un hotel de cinc estrelles, xalets de luxe i un hospital marí
No es podrà construir abans del 2015, quan acaba la prohibició de fer-ne de nous a Catalunya

http://estatic.elpunt.net/imatges/45/39/alta/780_008_4539472_c4d39187bef2a8d37876ac4229d5920c.jpg

[...] El projecte [...] tirarà endavant només si els veïns hi donen el vistiplau a través d'una consulta popular que es convocarà abans que acabi aquest mandat. [...]

L'alcaldessa ja ha signat un conveni amb les dues societats propietàries dels terrenys: Star Assets i Feanda 2. [...] Segons el conveni signat entre l'Ajuntament i les societats, s'hi construirà un port esportiu de més de 33.000 metres quadrats amb els 396 amarratges i també magatzems, locals comercials i aparcament. L'hotel de cinc estrelles, que també està inclòs en l'acord, estarà ubicat a l'antic camí de Lloret, al sector de Ses Alzines i tindrà una superfície edificable de 8.000 metres quadrats. [...]

Els xalets de luxe tindran un sostre de 6.000 metres quadrats i, segons càlculs de l'Ajuntament, se'n podrien construir entre tres i deu. Finalment, el port incorporarà un hospital marí de 510 metres quadrats que s'utilitzarà per a la investigació i el tractament de les espècies marines de la zona.

[...]

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/519408-lajuntament-de-tossa-de-mar-vol-fer-un-port-as-codolar.html

El puerto de Sant Feliu de Guíxols proyecta cinco edificios y una zona comercial

La Generalitat presenta el plan especial que renueva el espacio del Festival de la Porta Ferrada

La Generalitat ha proyectado una fachada comercial destinada a usos relacionados con la náutica, que incluirá una marina seca para 120 embarcaciones dentro del puerto de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).

El Govern ha entregado hoy al ayuntamiento el plan especial de este ámbito, de más de 8.000 metros cuadrados, para que el consistorio le dé el visto bueno. La zona a desarrollar comprende el espacio donde ahora se sitúa el escenario del Festival de la Porta Ferrada.


[...]


http://www.lavanguardia.com/local/girona/20120806/54334236902/sant-feliu-guixols-puerto-generalitat-proyecta-zona-comercial-cinco-edificios.html

Del fil sobre les eleccions al Parlament 2012, per no obrir un fora-tema allà:

[...]

- Catalunya ja té fora de Tarragona un port gran fàcilment adaptable a la recepció de petroli i a on pot fer-hi una refineria, amb un mercat gran de població per abastir, i si li cal un altre port industrial pot aprofitar aquell vell projecte del "port de Girona" que es discutia als 80 que no es decidia si seria a Blanes, a Palamós o a l'Escala (tot i que a aquest últim dubto que ara s'hi pugui fer per les àrees protegides que l'envolten). Els oleductes ja hi arriben (l'únic problema és Lleida, que caldria desviar-lo cap al nord).

[...]
No havia sentit mai res sobre aquest projecte, i ara m'ha picat la curiositat... Saps si se'n va concretar alguna cosa, o no va passar de simple idea sense estudis de viabilitat?

I què vols dir exactament amb això que cal desviar, a Lleida, l'oleoducte cap al nord?