|
View Full Version : Catedrals, monestirs, palaus, cases senyorials, esglésies, castells, nuclis històrics Abando December 11th, 2005, 06:07 PM Aquí tengo por ejemplo, el claustro de l'Estany http://www.iecat.net/recerca/programes/HistoricoArqueologica/arcat/fotos/estany01.jpg y otro día, su historia. Abando December 25th, 2005, 08:46 PM Aqui tengo su historia: http://www.lafesta.com/latramoia/papers/imatges/ef001203.jpg http://www.lafesta.com/latramoia/papers/imatges/ef001202.jpg El monestir de Santa Maria, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, va ser fundat l'any 1080 i és una de les joies del romànic Català. El claustre, ubicat a la part meridional del monestir, és l'element més interessant. En destaquen les columnes dobles i els 72 capitells amb iconografia de temàtica vegetal, heráldica i d'escenes bíbliques i profanes. Adossats a les parets, hi ha uns sarcòfags amb les despulles d'abats i nobles. Cal destacar-ne la figura de la Verge, una obra notable esculpida enun sol bloc d'alabastre. L'església conserva el mateix estil simple i auster del segle XII. En les antigues dependències abacials hi ha el museu on es mostra un conjunt d'objectes, alguns pentanyents al monestir i d'altres que els veïns del poble hi han aportat. En una de les sales es guarda l'arxiu on es troben documents del monestir que són testimoni de la seva llarga història. Abbil December 25th, 2005, 10:04 PM Gràcies per informarnos Abando ;) Nunca he estado en ese monasterio, veo que te gustan mucho, sigue posteando información, gracias!=) ÎNÃÐÄþTÅT December 25th, 2005, 11:28 PM si x mi fos convertiria tots aquets edificis sectaris en museus o biblioteques... imagineuvos... "biblioteca d la sagrada familia"... :D Abando December 26th, 2005, 10:44 AM I altres 2 fotos de L'Estany http://www.valentinv.com/romanico/Estany2.jpg http://www.amigosdelromanico.org/inventario/imagenes/espana/barcelona/inv_esp_estany_3.jpg Abando December 26th, 2005, 10:50 AM Ahora, el monestir de Sant Pere de Rodes: http://www.amigosdelromanico.org/inventario/imagenes/espana/girona/inv_esp_spererodes_1.jpg http://www.xtec.es/~jarrimad/medieval/romanico/rodes1.jpg Nom: església de Sant Pere de Rodes Arquitecte: desconegut. Cronologia: església consagrada l’any 1022 Localització: Sant Pere de Rodes, al Port de la Selva Estil: romànic català Materials utilitzats: pedra, fusta Sistema constructiu: arquitravat i voltat. El monestir de Sant Pere de Rodes encapçala l’estil autòcton de Catalunya que es caracteritza pel fet de ser la síntesi original d’una sèrie de corrents artístiques anteriors, com ara l'art carolingi, el pre-romànic i la pervivència de l'art romà. ANÀLISI FORMAL Elements de suport i soportats Els pilars en forma de T i els contraforts són els elements de suport de l’església. Els pilars tenen tres tipus de columnes adossades: sobre un altíssim sòcol dos registres de columnes; i als laterals unes columnes adossades aguanten els arcs de mig punt que separen les naus. Les columnes adosades als pilars van ser aprofitades d’algun altre edifici de l’antiguitat romana. Aquestes tenen dues classes de capitells: els derivats del corinti clàssic i els de decoració geomètrica d’entrellaçat. Els elements suportats de l’edifici són la volta de canó, que està reforçada amb els arcs torals, i les voltes de quart de canó. Espai exterior i interior El monestir de Sant Pere de Rodes és el més important dels que s’han mantingut en un estat acceptable a Catalunya. La distribució dels recintes s’origina entorn d’un claustre. En un costat de l’església hi ha el campanar, mentre que a l’altra hi ha el menjador i altres dependències. A més, una torre fortificada assegurava la defensa del monestir pel costat més vulnerable. La part més important és l’església, de planta de creu llatina, i amb tres naus. L’absis de la nau central té un deambulatori i a sota hi ha una cripta. A l’esquerra de la façana s’aixeca el campanar, del segle XII. ESTIL Sant Pere de Rodes encapçala el que coneixem com a estil romànic català, que es va erigir com un estil propi ben diferenciat de l’art llombard. Uns trets característics del monestir que van tenir una forta incidència en l’estil romànic propiament català són: la planta de creu llatina amb tres naus, el tanssepte i els absis. CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ La llegenda més antiga explica que, cap a l’any 600, uns clergues que fugien de Roma amb vaixell van desembarcar a la costa pensant que havien arribat a França. Els religiosos hi amagaren el cap i un braç de Sant Pere per deslliurar-los de la profanació. Les primeres referències pròpiament històriques són de l’any 878. La independència del monestir tingué lloc en temps del noble Tassi, entre els anys 926 i el 944. Cap al 958 es va acabar la capçalera de l’església, on és fàcil apreciar trets mossàrabs. L’església fou consagrada per l’arquebisbe de Narbona Guifré l’any 1022. FUNCIÓ El monestir i l’església tenien una funció religiosa i de recolliment per als membres de l’orde benedictí i eren un punt de pelegrinatge per aconseguir indulgències de concessió papal. -------------------------------------------------------------------------------- Més informació Antoi December 26th, 2005, 11:50 AM Sant Pere de Roda és un edifici impressionant. Si us fixeu al plànol, en un dels braços del creuer hi ha una escala que porta a la capella de Sant Miquel (crec que es diu així), un escala molt estreta i un lloc molt petit. A més, compta amb dos claustres: un d'ells és per sota el nivell de l'església, i va ser descobert en els treballs d'excavació que es van portar a terme per restaurar el monestir. I per últim, que no s'ha lliurat dels saquejos. Si no m'erro, Les tropes franceses el van saquejar i es van endur una biblia que s'exposa a la Biblioteca Nacional Francesa. Abando December 26th, 2005, 12:03 PM AHORA, EL CENTRE HISTÒRIC DE BESALÚ http://victoriapereira-lia.com/foto/4/Besalu2.jpg http://www.weblandia.com/castillos/Besalu.jpg http://www.grupcalparent.com/images/santpere2.jpg Introducció -------------------------------------------------------------------------------- La importància monumental de Besalú ve donada fonamentalment pel seu gran valor de conjunt, per la seva unitat, que la determina com una de les mostres més importants i singulars dels conjunts medievals de tot Catalunya. L'origen de la ciutat fou el castell de Besalú, que ja trobem documentat al segle X, bastit dalt del turó on hi ha les restes de la canònica de Santa Maria, a l'alta edat mitjana. Aquesta fortificació es trobava situada en un punt estratègic, just entre la plana de l'Empordà i la muntanya garrotxina. És també cruïlla de camins: seguint el Fluvià amunt trobem Olot i el paisatge de la Garrotxa; en direcció a l'est arribem a Figueres i Empúries, just a la plana de l'Empordà, i si travessem el pont romànic, el camí ens porta a Banyoles i Girona. Els edificis principals representen un dels llegats monumentals més notables de l'època medieval catalana. El traçat actual de la ciutat no respon fidelment al seu estat original, però l'existència d'importants edificis medievals possibilita una interessant lectura de la urbanització de l'edat mitjana, ja que Besalú deixa veure una estructura arquitectònica i urbanística força coherents tot i les contradiccions que comporta el llarg procés de construcció. Una mica d'Història -------------------------------------------------------------------------------- Els orígens més remots de Besalú són ibers i celtes. El seu mateix nom ens ho demostra: Bisuldunum, fortalesa entre dos rius. Més tard, els romans van dividir la zona en pagus (segle II aC). Besalú devia constituir el nucli principal de la comarca. Per Besalú passava la Via Annia, subsidiària de la Via Augusta, que comunicava les planes de l'Empordà i el Pla de l'Estany amb les zones muntanyenques de la Garrotxa. S'han trobat diferents restes arqueològiques de l'època romana en diferents llocs de Besalú. El jaciment més important és a la vila de Can Ring, una vila agrícola i ramadera que estava situada als afores del Besalú actual i que fou ocupada dels segles I al III dC. Però l'època històrica més important per al poble s'esdevé a partir de la conquesta de Girona pels carolingis (785), quan els reis francs encomanaren l'administració de la seva comarca a la figura del comte, nomenat pel rei, que podia ser revocat del seu càrrec si el monarca així ho decidia. En un primer moment, el comtat de Besalú formava una unitat amb el de Girona. Quan els comtats passen a ser patrimonis privats apareix la dinastia comtal de Besalú amb la figura de Guifré el Pilós. Som a finals del segle X. El comtat de Besalú en els seus límits més estrictes, comprenia tot el que és actualment la Garrotxa, part del Ripollès fins a Setcases , la part de ponent de l'Alt Empordà i el sector de Banyoles, dins el Pla de l'Estany. Al llarg de la seva història el Vallespir, a la Catalunya francesa, també en formà part. El primer comte independent de Besalú va ser Miró I el Jove, fill de Guifré el Pilós. Miró III Bonfill (967-984) fou comte de Besalú i també bisbe de Girona, gran fundador i benefactor d'esglésies i monestirs, que donaren un nou impuls a la vila; ja s'esmenta "oppidum bisulduni" i també la "Villa bisulduni" és a dir, el recinte fortificat i la petita ciutat que s'anava creant al voltant. El fet que un compte residís en una ciutat determinada en provocava el creixement, ja que força gent depenia directament o indirectament de la cort comtal per a subsistir. Els drets que els comtes van atorgar a aquestes comunitats no van modificar el fet que Besalú continués essent una població comtal i més tard reial. El fill gran d'Oliba Cabreta, Bernat I Tallaferro (990-1020), fou qui governà Besalú i l'administrà amb major encert. Per això, mereix un capítol a part dins la història dels comtes. Els quatre comtes posteriors intenten mantenir el prestigi del comtat, però la seva ubicació geogràfica en una regió muntanyenca fora dels nous eixos d'expansió en determina l'inici de la seva decadència. El 1111 Besalú perd la independència comtal per manca de descendència de Bernat III i arriba la fusió amb la casa de Barcelona. Però la desaparició dels comtes privatius a Besalú no suposa una disminució de la població a la vila. Quan els comtes de Barcelona foren reis d'Aragó, van delegar les seves funcions als veguers i des de llavors, l'any 1226, es pot parlar de la vegueria de Besalú. Besalú va patir el setge dels creuats francesos de Felip l'Ardit al segle XIII, i més tard es veié assetjada per les tropes del comte d'Armanyac. Sofrí també les guerres remences del segle XV. Durant els segles següents, Besalú va tenir un creixement molt lent i també va començar la seva decadència. Al segle XVIII, amb la reorganització administrativa borbònica, va ser nomenada lloctinència del corregiment de Girona i més tard Alcaldia Major. Durant el segle XIX va patir la Guerra del Francès i les guerres carlines. Sembla que torna a despertar al segle XX, en temps de la República, moment en què es van fer grans obres, entre les quals, les escoles. És el moment del començament de l'expansió urbanística de Besalú, que s'amplià passada la Guerra Civil com a conseqüència de les destrosses d'aquesta guerra. El món jueu -------------------------------------------------------------------------------- Els jueus es van establir al comtat de Besalú a partir del segle IX, però no en trobem documentació escrita fins al segle XIII. La notícia més antiga data de 1229, quan el rei Jaume I el Conqueridor els va limitar el préstec. A partir d'aquest moment, trobem referències contínues dels jueus de Besalú, de la sinagoga, dels batlles i els funcionaris jueus. Tot el que afectava la comunitat de Girona afectava també la de Besalú, fins l'any 1342 en què aquesta s'independitzà. Va ser el seu millor moment. Durant aquesta època es mantingueren bones relacions amb les comunitats de més enllà dels Pirineus: Perpinyà, Arles...A Besalú residien notables metges jueus. Les ràtzies i persecucions de 1391 marquen el començament de la decadència del món jueu a Catalunya. Algunes comunitats van sobreviure a les matances de jueus i destrosses dels calls, però mai més no van tornar a ser el que havien estat. A Besalú no es troba cap indici de la matança de 1391. Però malgrat això, s'inicia una època d'intranquil·litat que fa disminuir el nombre de jueus que hi resideixen. S'hi van quedar fins al final algunes famílies com Des Catllar, Carcassona, Belshom Ceravita. La Butlla de Benet XIII va desconnectar completament els jueus del món cristià, ja que els obligava a residir al call (1415). En 20 anys, la convivència es va convertir en nul·la. Els jueus de Besalú van traslladar la seva residència a Granollers i Castelló d'Empúries; també hi hagué algunes conversions. Fins a la delimitació del call, els jueus visqueren als carrers principals de la vila: Portal del Belloch, Capellada, plaça Major, carrer del Pont, carrer del Forn i de Rocafort. La sinagoga, anomenada "schola" en els documents, va ser edificada al segle XII i situada junt a la muralla al costat del Fluvià, lloc on habitaven el major nombre de jueus. En l'actualitat no en queda cap resta. El Romànic a Besalú -------------------------------------------------------------------------------- La grandiositat dels espais arquitectònics que es van construir a Besalú al llarg del segle XI ve determinada pel fet que el comtat de Besalú era un gran centre de poder eclesiàstic, verdader motor de les construccions que s'hi van realitzar. L'arquitectura romànica de Besalú, sobretot les seves esglésies, es caracteritza per la utilització de grans blocs de pedra picada, en aquest cas travertí, que dota els edificis d'una major uniformitat i presència i accentua la cura de l'acabat del parament. Podem observar encara, més enllà de les restauracions, una arquitectura del primer romànic. Esglésies de 40 metres de llarg, amb alçàries de 16 metres, donen sensació de fortalesa sense arribar, però, a l'opulència. En les construccions religioses que es conserven a Besalú, és de gran importància l'eix longitudinal dels edificis i també la seva extrema senzillesa en la decoració. El comte Miró Bonfill va deixar constància de la seva missió religiosa i en conseqüència de la seva condició privilegiada per convertir Besalú en una ciutat artística. Mentre altres comtats creixien gràcies al comerç marítim, per la seva situació i influència religiosa, Besalú construïa esglésies i es convertia en una ciutat religiosa i cultural. Aquesta és la causa principal que Besalú conservi avui en dia un conjunt romànic privilegiat. L'escultura romànica a Besalú desprèn una notable influència rossellonesa i en alguns casos del classicisme italià. A l'exterior de les esglésies, aquesta escultura es basa en arcuacions lombardes amb mènsules esculpides amb motius vegetals i diversos dibuixos seriats. FONT: BESALÚ, Guies dels Llibres de Batet; 7, MARIA FAURÓ I MAÑÀ, 1997. ÎNÃÐÄþTÅT December 26th, 2005, 01:25 PM se Pere de rodes es realmen impresionan sobretot el poc que queda de l'entrada original Abando December 26th, 2005, 01:46 PM El pont ese de Besalú, sabeis a que se le parece? A Frías, por ejemplo. un pueblo de Burgos de unos 350 hab. fundada nada más comenzar en el siglo XIII http://www.euskalnet.net/maherran/images/Puente_de_Frias.jpg Antoi December 26th, 2005, 04:21 PM Pero el puente de Besalú hace esquina :D Tambien impresionante. Visca Besalú!!! (Allí vive un buen amigo mío :p) Bitxofo December 27th, 2005, 12:44 AM Besalú és preciós... :drool: Abando December 27th, 2005, 10:19 AM Ahora el centre històric de CASTELLFOLLIT de la ROCA http://www.canmatas.com/photographs/surroundings/Castellfollit%20II.jpg http://spain.travel.ru/pics/rutas/catalunya/castellfollit.jpg En su municipi ten curiositat: Castellfollit de la Roca es un pueblo de unos 1.000 habitantes y menos de 1 Km2 de superficie, hecho que lo convierte en uno de los municipios más pequeños en extensión de Cataluña. El pequeño término municipal está limitado por la confluencia de los ríos Fluvià y Toronell, entre los cuales se levanta la espectacular pared basáltica. El perfil de la iglesia y de las casas que cuelgan sobre la pared basáltica, al borde del precipicio, se ha convertido en una de las imágenes más fotografiadas y pintadas de Cataluña; pero es también un magnífico mirador natural desde el cual pueden observarse los valles de los dos ríos. LA PARED BASÁLTICA La pared de basalto sobre la que se asienta el pueblo tiene más de 50 m de alto y casi un kilómetro de longitud, y es la consecuencia directa de la acción erosiva de los ríos Fluvià y Toronell sobre los restos de las corrientes de lava procedentes de las erupciones volcánicas que tuvieron lugar hace miles de años. La lava, al solidificarse, da lugar al basalto, roca de gran dureza, que adopta diferentes formas según el proceso de enfriamiento, contracción y agrietamiento de la lava. Concretamente, la pared basáltica es fruto de la superposición de dos coladas de lava; la primera, con una antigüedad de 217.000 años, proviene de la zona de Batet y está formada por losas, mientras que la segunda, más joven, es originaria de los volcanes de Begudà, tiene unos 192.000 años y adopta formas prismáticas. LA CANTERA En Castellfollit existe la única cantera activa de basalto de todo el estado. Se trata de la cantera que actualmente, y desde el año 1929, explota la familia Ortiz. No obstante, las primeras noticias se remontan al año 1887. Las aplicaciones que se dan al basalto extraído son, básicamente, dos: una es industrial (como roca antiácida) y la otra es doméstica y decorativa (chimeneas, pavimentos...). Un buen ejemplo de la utilidad del material extraído es el pavimento del casco antiguo del pueblo. EL CASCO ANTIGUO El casco antiguo de Castellfollit de la Roca, de origen medieval, está formado por plazas y calles estrechas y umbrías. Las casas, en su mayor parte, están construidas en piedra volcánica. En el extremo de la pared basáltica, donde se encontraba el antiguo cementerio del pueblo hasta el año 1961, año en que fue clausurado y trasladado a su ubicación actual, encontramos la plaza-mirador Josep Pla. Este balcón nos ofrece una espectacular panorámica y nos permite comprender la posición estratégica del pueblo y sus cualidades naturales para la defensa. A un lado de la pared de basalto se encuentra la antigua iglesia de Sant Salvador, de la cual se tiene constancia ya en el siglo XIII. El edificio actual, remodelado en diversas ocasiones, es de estilo renacentista tardío, con un campanario de planta cuadrada con aberturas a cada lado y coronado por una cúpula adornada con pequeñas pilastras. Se conserva una ventana románica tardía y diversos sillares de basalto reutilizados. En la iglesia se realizaron celebraciones litúrgicas hasta que fue destruida durante la Guerra Civil. El mal estado en que quedó la construcción hizo que, una vez terminada la Guerra, se decidiera construir una nueva iglesia en la parte nueva del pueblo y se abandonara el antiguo edificio. A mediados de los años 80, por iniciativa de los vecinos, se recuperó la antigua iglesia como centro cultural. Cabe decir que la restauración fue muy acertada, ya que combina el cristal, el hierro y la piedra original. OTROS LUGARES DE INTERÉS Muy cerca del casco antiguo, junto al Fluvià y el Toronell, se encuentra una zona de pequeños huertos cultivados por la gente del pueblo, separados por muros de piedra. El recorrido al lado de los huertos forma parte de un itinerario pedestre del Parc Natural, que nos permite descubrir, además de la pared basáltica, elementos de arqueología industrial. Se trata de canales y esclusas que desvían el agua a las fábricas de Can Mulleras y Can Xaudiera (Montagut) para producir energía hidroeléctrica. Si nos alejamos un poco del casco antiguo llegaremos al pie del campanario dedicado a Sant Roc, el reloj del cual marca el ritmo de la vida del pueblo. El municipio dispone de numerosas plazas y espacios abiertos donde los niños pueden jugar y los mayores reposar. Un buen ejemplo es la Plaça de Catalunya, construida recientemente y que se ha convertido en un lugar de reunión habitual. Durante el verano, la piscina, abierta a todo el mundo, permite al visitante refrescarse en un día caluroso y sirve de zona de recreo para pequeños y mayores. Abando December 27th, 2005, 11:36 AM El monestir de Ripoll: http://spain.travel.ru/pics/rutas/catalunya/ripoll_monasterio.jpg http://home.tiscali.be/leovh/Spanje/spanje2001/rip01.jpg http://www.artehistoria.com/tienda/banco/jpg/BAC09497.jpg http://www.socesfar.com/girona/image/girona/img0016.jpg El monestir benedictí de Ripoll fou fundat pel comte Guifré el Pilós l'any 879. El 20 d'abril de l'any 888 el monestir de Ripoll fou solemnement consagrat i dedicat a Santa Maria. L'importància creixent del monestir de Ripoll com a centre cultural amb biblioteca, scriptorium i escola monàstica medieval motivà successives ampliacions de l'edifici, essent la realitzada per l'abat Oliba (1008-1046) la que conformaria les seves formes definitives: 60 per 40 metres en un edifici de pedra de formes austeres i massisses, de cinc naus, amb un cos d'edifici davanter damunt del qual s'alçaren dues torres de campanars i, en la part posterior, un grandiós transepte coronat per un absis central i tres absidioles a cada costat. El temple ha sofert diverses restauracions. En especial la realitzada després del terratrèmol de 1428 la de 1830 que va reduir a tres les cinc naus originals. Les dimensions de la nau principal són les originals: 60 m de llarg per 9 d'ample. En el creuer i en els murs de la nau central es troben les tombes de molts dels comtes de Besalú i de Barcelona com Guifré el Pilós, Ramon Berenguer III i IV. L'obra principal del monestir i de l'escultura romànica de Catalunya, és la portalada del segle XII. es divideixen set franges horitzontals on es representen escenes bíbliques, històriques i al.legòriques. La rica iconografia iconografia combina els grups temàtics entre motius florals de gran exuberància i ornamentacions de línies geomètriques, sense cap lloc on el cisell no s'hagi deixat sentir. A ambdós costats del portal hi ha les imatges mutilades de Sant Pere i Sant Pau. El claustre del temple consta de dos pisos. Fou iniciat en el segle XII, però la seva construcció quedà paralitzada fins a finals del segle XIV. La galeria superior es completà en el segle XVI. Té forma trapezo‹dal i consta de 112 arcs semicirculars i 252 columnes de capitells esculpits amb motius religiosos, mitològics i populars. entfe001 December 27th, 2005, 11:38 AM Aquí tengo por ejemplo, el claustro de l'Estany http://www.iecat.net/recerca/programes/HistoricoArqueologica/arcat/fotos/estany01.jpg y otro día, su historia. Oooooooooh!! :drool: Als meus pares els hi va agradar tant el monestir que s'hi van casar allí, en ple desembre!! I després anem cada any a fer un dinar per celebrar les noces! Val a dir que abans de l'Eix Transversal anar a l'Estany des de Girona era una autèntica odissea, fins al punt que resultava més ràpid i còmode baixar fins a Granollers i pujar a Girona amb l'autopista! Amb transport públic s'hi pot arribar amb Sagalés per l'eix Barcelona - Caldes - Castelleterçol - Moià. Al poble actualment només hi ha un local de restauració, l'Hostal Grau, on s'hi menja de meravella! També són curiosos els jardins de la Sagalés, ubicats a les antigues cotxeres de la companyia en aquest municipi. En resum: és un poblet petit però encantador. No us el podeu perdre! Abando December 27th, 2005, 11:51 AM Sabéis una cosa, hacia meses que en las fotos de Google aparecía Ripoll el que tenía más fotos que Poblet con 225 y 150 fotos aprox.. Pero después de este verano pasado, Poblet estableció una espectacular remontada fotográfica, ahora esta Poblet el que tiene más fotos que Ripoll (356 y 252 fotos aprox.) Bitxofo December 27th, 2005, 04:44 PM Sabéis una cosa, hacia meses que en las fotos de Google aparecía Ripoll el que tenía más fotos que Poblet con 225 y 150 fotos aprox.. Pero después de este verano pasado, Poblet estableció una espectacular remontada fotográfica, ahora esta Poblet el que tiene más fotos que Ripoll (356 y 252 fotos aprox.) ¿Gracias a SSC? :D UT596001 December 28th, 2005, 10:02 AM Jo tinc unes quantes fotos de St.Pere de Rodes i Poblet, i de fet volia obrir un fil de monestirs, però com veig que ja està aquest ja les posaré en aquest quan pugui. Bitxofo December 28th, 2005, 04:56 PM Jo tinc unes quantes fotos de St.Pere de Rodes i Poblet, i de fet volia obrir un fil de monestirs, però com veig que ja està aquest ja les posaré en aquest quan pugui. Ja trigues... ;) Tinc ganes de veure-les!! :yes: UT596001 December 28th, 2005, 08:19 PM ^^ Demà si puc les poso. UT596001 December 29th, 2005, 11:08 PM Fotos que tinc de Sant Pere de Rodes, Països Gironins :D http://img505.imageshack.us/img505/5371/visitapererodes0045th.jpg (http://imageshack.us) http://img505.imageshack.us/img505/6518/visitapererodes0078hi.jpg (http://imageshack.us) http://img505.imageshack.us/img505/221/visitapererodes0081fo.jpg (http://imageshack.us) http://img505.imageshack.us/img505/1518/visitapererodes0096jm.jpg (http://imageshack.us) http://img505.imageshack.us/img505/4453/visitapererodes0112wz.jpg (http://imageshack.us) http://img505.imageshack.us/img505/1169/visitapererodes0125ud.jpg (http://imageshack.us) http://img505.imageshack.us/img505/967/visitapererodes0133if.jpg (http://imageshack.us) http://img505.imageshack.us/img505/65/visitapererodes0149kw.jpg (http://imageshack.us) http://img505.imageshack.us/img505/1268/visitapererodes0156sr.jpg (http://imageshack.us) http://img505.imageshack.us/img505/8070/visitapererodes0166oj.jpg (http://imageshack.us) http://img505.imageshack.us/img505/7622/visitapererodes0174hq.jpg (http://imageshack.us) http://img505.imageshack.us/img505/2731/visitapererodes0185yc.jpg (http://imageshack.us) http://img505.imageshack.us/img505/5482/visitapererodes0197vz.jpg (http://imageshack.us) http://img505.imageshack.us/img505/5513/visitapererodes0205tr.jpg (http://imageshack.us) http://img505.imageshack.us/img505/4797/visitapererodes0212bv.jpg (http://imageshack.us) http://img505.imageshack.us/img505/9351/visitapererodes0223gb.jpg (http://imageshack.us) http://img505.imageshack.us/img505/620/visitapererodes0244uy.jpg (http://imageshack.us) http://img505.imageshack.us/img505/1261/visitapererodes0254vv.jpg (http://imageshack.us) http://img505.imageshack.us/img505/7981/visitapererodes0265mj.jpg (http://imageshack.us) http://img505.imageshack.us/img505/1086/visitapererodes0271ei.jpg (http://imageshack.us) http://img505.imageshack.us/img505/7576/visitapererodes0282vy.jpg (http://imageshack.us) http://img505.imageshack.us/img505/5531/visitapererodes0298jo.jpg (http://imageshack.us) http://img505.imageshack.us/img505/566/visitapererodes0300ff.jpg (http://imageshack.us) http://img505.imageshack.us/img505/5097/visitapererodes0317kz.jpg (http://imageshack.us) http://img505.imageshack.us/img505/4516/visitapererodes0321nw.jpg (http://imageshack.us) http://img505.imageshack.us/img505/4985/visitapererodes0356uj.jpg (http://imageshack.us) http://img505.imageshack.us/img505/1235/visitapererodes0365lf.jpg (http://imageshack.us) http://img505.imageshack.us/img505/4363/visitapererodes0376pb.jpg (http://imageshack.us) http://img505.imageshack.us/img505/6305/visitapererodes0380ff.jpg (http://imageshack.us) http://img505.imageshack.us/img505/8365/visitapererodes0392ew.jpg (http://imageshack.us) http://img505.imageshack.us/img505/1119/visitapererodes0400zg.jpg (http://imageshack.us) http://img505.imageshack.us/img505/8214/visitapererodes0417pc.jpg (http://imageshack.us) http://img505.imageshack.us/img505/16/visitapererodes0439zs.jpg (http://imageshack.us) http://img505.imageshack.us/img505/5820/visitapererodes0440qu.jpg (http://imageshack.us) http://img505.imageshack.us/img505/6107/visitapererodes0452uv.jpg (http://imageshack.us) http://img505.imageshack.us/img505/1387/visitapererodes0467px.jpg (http://imageshack.us) Bitxofo December 30th, 2005, 04:08 PM Aquest monestir és preciós!! :eek2::eek2: Vull anar-hi. :yes: Mercès per les fotos, VALLE!! :wink2: BON ANY 2006! ;) UT596001 December 30th, 2005, 04:11 PM ^^ Doncs Bitxo, no hi arriba cap mena de transport públic, i l'estació de tren més propera (i el poble més proper també) és a uns 15 km. UT596001 December 30th, 2005, 06:48 PM Poblet, zona de frontera entre terres Panlleidatanes i terres Pantarragonines :D http://img407.imageshack.us/img407/247/2312050093rs.jpg (http://imageshack.us) http://img407.imageshack.us/img407/5602/2312050105as.jpg (http://imageshack.us) http://img407.imageshack.us/img407/6360/2312050111gl.jpg (http://imageshack.us) http://img407.imageshack.us/img407/764/2312050120jc.jpg (http://imageshack.us) http://img407.imageshack.us/img407/9986/2312050133bl.jpg (http://imageshack.us) http://img407.imageshack.us/img407/640/2312050142ul.jpg (http://imageshack.us) http://img407.imageshack.us/img407/5654/2312050159tl.jpg (http://imageshack.us) http://img407.imageshack.us/img407/1725/2312050167fq.jpg (http://imageshack.us) http://img407.imageshack.us/img407/474/2312050178fa.jpg (http://imageshack.us) http://img407.imageshack.us/img407/6944/2312050180ye.jpg (http://imageshack.us) http://img407.imageshack.us/img407/3121/2312050192bo.jpg (http://imageshack.us) http://img407.imageshack.us/img407/3838/2312050208sx.jpg (http://imageshack.us) http://img407.imageshack.us/img407/9599/2312050217ry.jpg (http://imageshack.us) http://img407.imageshack.us/img407/176/2312050225yu.jpg (http://imageshack.us) http://img407.imageshack.us/img407/5122/2312050235vj.jpg (http://imageshack.us) http://img407.imageshack.us/img407/7870/2312050247st.jpg (http://imageshack.us) http://img407.imageshack.us/img407/4839/2312050252yw.jpg (http://imageshack.us) http://img407.imageshack.us/img407/6049/2312050265ow.jpg (http://imageshack.us) http://img407.imageshack.us/img407/3396/2312050271oa.jpg (http://imageshack.us) http://img407.imageshack.us/img407/5605/2312050282xq.jpg (http://imageshack.us) Perquè veieu que els peatges serveixen d'alguna cosa :D http://img407.imageshack.us/img407/20/2312050294wx.jpg (http://imageshack.us) (Si no ho acoseguiu llegir diu: "Rehabilitació amb el patrocini d'Autopistas". Perdó per la mala qualitat de la imatge) http://img407.imageshack.us/img407/8176/2312050302ma.jpg (http://imageshack.us) http://img407.imageshack.us/img407/9692/2312050310sl.jpg (http://imageshack.us) http://img407.imageshack.us/img407/4579/2312050321bg.jpg (http://imageshack.us) http://img407.imageshack.us/img407/5647/2312050337ck.jpg (http://imageshack.us) http://img407.imageshack.us/img407/3260/2312050344nh.jpg (http://imageshack.us) http://img407.imageshack.us/img407/9185/2312050350wm.jpg (http://imageshack.us) http://img407.imageshack.us/img407/5468/2312050364tl.jpg (http://imageshack.us) http://img407.imageshack.us/img407/3654/2312050370qm.jpg (http://imageshack.us) http://img407.imageshack.us/img407/9364/2312050386tv.jpg (http://imageshack.us) http://img407.imageshack.us/img407/5448/2312050393dv.jpg (http://imageshack.us) I com a cortesia, una vista general dels voltants del monestir, feta des del camí de terra que va del monestir a L'Espluga de Francolí. I és que vaig anar en tren fins l'Espluga i d'allà els 3 kilòmetres que separen l'estació del monestir a peu: http://img407.imageshack.us/img407/930/2312050407vs.jpg (http://imageshack.us) Espero que us agradi, i bon any 2006 per a tothom. Abando December 31st, 2005, 08:47 AM Moltes mercès UT596001! visité este verano el de Poblet, pero también a Santes Creus y Vallbona de les Monges, estos 3 monasterios forman la llamada ruta del císter. Si queréis visitar en la web: www.larutadelcister.info Ah, en poblet hay vino y sino: Historia: http://www.grupocodorniu.com/EPORTAL_IMGS/GENERAL/GC/IMG-cw42934f11a0733/abadia_elaboracion.jpg El monasterio de Poblet pertenece a la orden del Cister y fue fundado en 1150. Sus principales edificios son de transición y góticos góticos, de los siglos XIII al XV, y es un referente obligado dentro de la historia de la Corona de Aragón. El monasterio de Poblet fue declarado por la UNESCO Patrimonio de la Humanidad en 1991. Aunque la tradición vinícola del Cister se remonta a la Edad Media, la bodega Abadía de Poblet tiene sus orígenes en el año 1835 cuando, a raíz de la desamortización eclesiástica, los monjes fueron expulsados del monasterio. Inmediatamente, un hombre llamado Ernest Clavé compró buena parte de las tierras adyacentes al monasterio, que quedó en manos del Estado. Años más tarde, estas tierras fueron a parar a la familia Girona, después de que, tras un matrimonio entre miembros de ambas familias, se extinguiera la línea sucesoria de los Clavé. La familia Girona impulsó la explotación agrícola de las tierras de Poblet y en 1870 construyó el edificio que serviría para centralizar toda la actividad agrícola de la finca. Durante aquellos primeros años, la actual bodega elaboraba, además de vino, aceite, cereales, frutos secos, fruta, etc. En el año 1930 se crea el Patronato de Poblet y en 1940, cuatro monjes llegados de Italia inician la recuperación de la vida monacal. Por aquel entonces, hacía 105 años que el monasterio estaba deshabitado. La muerte de la última descendiente de los Girona a mediados de los años 80, hizo que, tal y como su padre había escrito en su testamento, todas las propiedades de la familia fueran a parar a manos de los salesianos. Finalmente, en el año 1989, la familia Raventós llegó a un acuerdo con los monjes para plantar viñedos dentro de los muros del monasterio. El Grupo Codorníu realizó entonces una profunda rehabilitación de la bodega y, en primavera de 2002, lanzó el primer Abadía de Poblet. Estilo arquitectónico: El edificio que alberga la bodega Abadía de Poblet es una construcción agrícola típica del siglo XIX y ocupa una superficie de 1.405 m2. En la actualidad, el edificio está dividido en dos estancias perfectamente diferenciadas: la bodega y la tienda. El edificio que alberga la bodega, construido sobre amplias paredes de piedra, destaca por la ornamentación de su fachada principal, la cual contiene una portalada y una ventana del s.XV. Gracias a una pintura de Aquiles Battistuzzi, que se encuentra conservada en el Museo de Poblet, sabemos que dichos elementos arquitectónicos pertenecían a una hospedería de caballeros de la época. La familia Girona los recuperó mientras construía la bodega en 1870. La hospedería, actualmente derrumbada, se construyó bajo el mandato del Abad Joan Payo Coello y, por lo tanto, el arco de la puerta está timbrado por su escudo. Las impostas sobre las que se sustenta dicho arco están decoradas con los escudos del Principado de Cataluña, el del Abad Coello y el del reino de Sicilia. Por aquella época el rey de Aragón era también Conde de Barcelona y rey de Sicilia, de ahí que se colocaran estos otros dos escudos. Bajo las impostas se encuentran los montantes del arco, que datan del siglo XIX. La ventana que se encuentra en la parte superior de la fachada también pertenecía a la antigua hospedería y tiene esculpidos diferentes motivos vegetales con una arquitectura de reminiscencias flamígeras. Por otro lado, el edificio donde se encuentra la tienda se caracteriza por sus tres hileras de arcadas de ladrillo de obra vista que aguantan tres bóvedas de típica construcción catalana. La estancia, que antiguamente formaba parte de la bodega, también dispone de una zona subterránea donde se almacena el vino embotellado. La rehabilitación de la antigua bodega fue llevada a cabo por el arquitecto Domingo Triay, artífice además de otras bodegas del Grupo Codorníu. Región vinícola: D.O. Conca de Barberà Viñedos: El Grupo Codorníu posee un micropago de 9 hectáreas de viñedos en el recinto monacal de la Abadía de Poblet. Todas ellas fueron plantadas en el año 1990, están situadas a una altura de 500 metros y son de la variedad Pinot Noir. El micropago se divide en dos áreas claramente diferenciadas por un barranco que atraviesa las tierras del monasterio. A ambos lados del barranco, hasta 50 metros, la tierra es más pedregosa, el suelo más profundo y el porcentaje de limo y materia orgánica más elevado de lo habitual. Estas características provocan un crecimiento de la viña con mucha vegetación que da lugar a una Pinot Noir aromática y afrutada. Las zonas más alejadas del barranco son terrenos más pobres, con menos piedras, donde la viña sufre y crece menos y el mayor grado de insolación de la uva origina vinos de más graduación, más color, más tanino y, por lo tanto, más estructura y capacidad de envejecimiento. Productos: Elaboración: La vendimia de los viñedos de Poblet se realiza durante la segunda quincena de septiembre. La Pinot Noir es una variedad muy temprana que se adapta perfectamente a los lugares con finales de verano frescos. La uva y el grano son muy pequeños y la piel tiene poco contenido en materias colorantes. Es una variedad delicada de cultivar, pues es muy sensible a enfermedades y a carencias minerales. La fermentación alcohólica dura unos siete días y el tiempo de maceración se alarga hasta aproximadamente diez días. La fermentación maloláctica se realiza en barricas y de esta forma se ayuda a integrar y armonizar fruta y madera en el futuro vino. Los procesos de clarificación, estabilización y filtración se reducen al mínimo para mantener la esencia y la máxima expresión del vino y así evitar cualquier manipulación del producto. La bodega dispone en la actualidad de 91 barricas, la mayor parte de las cuales son de roble francés. El vino Abadía de Poblet envejece un año en barrica y medio año más en botella. En total, en el momento de su venta, los vinos tienen aproximadamente dos años de crianza. Abadía de Poblet elabora en la actualidad un vino a base de Pinot Noir, del cual se elaboran entre 15.000 y 20.000 botellas al año. Los vinos de Poblet sólo se comercializan en la propia bodega y en algunos establecimientos y restaurantes de la comarca. Abando December 31st, 2005, 09:11 AM Una foto de compañía. http://www.abadia-poblet.org/pfw_files/cma/Content/comunitat/Comunitat.jpg UT596001 December 31st, 2005, 09:27 AM ^^ La foto de antes de la placa de autopistas es la antigua bodega (celler) Abando January 2nd, 2006, 12:21 PM Catedral de La Seu d'Urgell http://www.avenhotel.com/imatges/postals/1531.jpg Catedral de Seu d'Urgell Seu d'Urgell (Seo de Urgell) vio construir durante la alta edad media diferentes y sucesivos edificios que sufrieron los abatares de esta revuelta época de luchas constantes. La catedral definitiva que hoy podemos contemplar se inició a comienzos del siglo XII aunque su evolución fue muy lenta por lo que debió ser relanzada en 1175 debido al escaso desarrollo de las obras contratando el obispo Arnau de Pereixens al maestro Ramón Lambardo para su finalización. A pesar de todo la iglesia no está terminada. Posee tres naves que alcanzan un larguísimo crucero, rematado en dos enormes torres inacabadas. http://www.arteguias.com/imagenes/seu4.jpg Los absidiolos laterales se excavan en los muros sin sobresalir de él. El ábside central es de gran porte y hermosura gracias a la galería de arcos sobre columnas que lo corona en su parte superior, recordando a numerosas iglesias y catedrales dispersas por el norte de Italia y Alemania. http://www.arteguias.com/imagenes/seu2.jpg La Seo también conserva su correspondiente claustro de habituales arcos de medio punto soportados por dobles columnas con buenos capiteles Bcn January 3rd, 2006, 07:34 PM La Cartoixa de Montalegre .- Tiana http://www.cartoixamontalegre.org/cat/opcio_menu4/img/05.jpg :) http://www.cartoixamontalegre.org/cat/opcio_menu4/img/001.jpg :) http://www.cartoixamontalegre.org/cat/opcio_menu4/img/032.jpg :) http://www.cartoixamontalegre.org/cat/opcio_menu4/img/047.jpg :) http://www.cartoixamontalegre.org/cat/opcio_menu2/img/B.JPG :) http://www.cartoixamontalegre.org/cat/opcio_menu3/img/02037.jpg fotos extretes de la plana web www.cartoixamontalegre.org :P Abando January 11th, 2006, 06:05 PM Moltes presioses, pero ahora la altra cartoixa, la de l'Escala dei http://www.tic3tac.com/escala2.jpg Escaladei En un recogido valle, en plena Sierra del Montsant, cercano a las localidades tarraconenses de La Morera de Montsant y Poboleda, todavía quedan en pie las ruinas del que fue el primer monasterio de la Orden Cartujana en la Península Ibérica: La Cartuja de Escaladei. A pesar de que la dignidad de las pocas ruinas conservadas nos permiten intuir la antigua grandeza del monasterio, sólo retrocediendo en la historia podemos apreciar en toda su magnitud la importancia que tuvo esta fundación. Creada en 1194, gracias a la iniciativa del Rey Alfonso II de Aragón, la Cartuja de Escaladei destacó por su prosperidad y riqueza, que fueron propiciadas por la donación de los monarcas aragoneses y, posteriormente, españoles, así como por numerosos particulares que, conscientes del valor y del silencioso trabajo de monjes dedicados a la oración, contribuyeron económicamente a su mantenimiento. Su extenso patrimonio, que englobaba amplias posesiones territoriales, el dominio directo sobre los pueblos de la zona, propiedades rústicas y urbanas, numerosas cabezas de ganado (su manada de caballos fue una de las más importantes de la Corona), el beneficio de abundantes bienes, etc., hizo que fuera considerada como la Cartuja más rica de la llamada provincia cartujana de Catalunya, que estaba formada por los territorios de Aragón, Catalunya, Valencia y Baleares. El poder económico de la fundación y el carisma adquirido por su condición de primera de las cartujas de la península, determinaron que desarrollara un papel protagonista en la expansión de la orden por el territorio español y portugués. Así, Escaladei participó activamente en la fundación de la catalana Cartuja de Sant Pol de Mar (1269) y Valdecristo (1385), de la aragonesa de Nuestra Señora de las Fuentes (1507) y hasta de las cartujas castellanas de El Paular (1390) y Miraflores (1442). Es más, la primera cartuja portuguesa llamada Scala Coeli, en Evora, fue fundada en 1585 y tuvo como primeros monjes cartujanos los procedentes de Escaladei. En estas circunstancias, Escaladei adquirió gran autoridad sobre el resto de las cartujas de las provincias, con las que siempre mantuvo alguna relación "maternal". Varios territorios dan fe de ello. Por ejemplo, Escaladei fue un constante punto de referencia para todos los monasterios en el proceso que durante el último cuarto de siglo XVIII condujo a la creación de la Congregación Nacional de las Cartujas Españolas, independiente de la Grande Chartreuse, casa central de la orden en Grenoble (Francia). Asimismo, es destacable cómo extendió su manto protector sobre las cartujas de las provincias más desafortunadas, que es el caso de la Cartuja de Nuestra Señora de las Fuentes, a la que ayudó en moneda y especies en el momento de máxima penuria económica. Fue también Escaladei centro de cultura, arte y espiritualidad. Acogió entre sus paredes a monjes de reconocido prestigio, tanto por su santidad como por sus cualidades intelectuales. De esta manera, muchos de sus priores fueron elegidos por sus virtudes, visitadores de la provincia cartuja por el Capítulo General. Además, no podemos dejar de mencionar, aunque de manera genérica, la gran nómina de centenares de monjes que a lo largo de la historia vivieron dedicados a la oración, a la lectura espiritual o a los trabajos manuales (el estamento de los hermanos, en este último caso) en un medio cotidiano de la más estricta pobreza evangélica, poblando de cánticos y silencios las celdas, la iglesia y los claustros, hoy ya desaparecidos. Sus cuerpos, que fueron enterrados sin ataúd, adormecidos únicamente con el hábito, aún reposan anónimos en el cementerio de La Cartuja. La magnitud histórica y espiritual de Escaladei está plasmada en su conjunto arquitectónico, producto de varias campañas constructivas que se sucedieron desde la fundación hasta el siglo XVIII. Debería llamar la atención la impactante sobriedad de sus dos claustros de celdas, unidas por una galería, que constituía la zona hermética del monasterio donde los monjes vivían en total aislamiento individual. Este ámbito contrastaba con la suntuosidad de la zona cenobítica o conventual, alrededor del claustro, donde los monjes realizaban celebraciones y actos en común, que fue renovada en la Época Barroca (s.XVII-XVIII). Especialmente la sala capitular, el refectorio y sobre todo la iglesia con su capilla del sagrario situada tras el altar merecieron la apasionada alabanza de los que vivían y de forasteros. La fundación de Escaladei, que a lo largo de su existencia vivió intensamente todos los acontecimientos históricos que sucedieron en la comarca del Priorat, también sufrió las consecuencias de los decretos de la desamortización de los gobiernos liberales de la primera mitad del siglo XIX y los movimientos populares anticlericales que se desarrollaron en la zona. A causa de estos hechos se produjo el triste destino de La Cartuja, la exclaustración de sus monjes, la dispersión o desaparición de su patrimonio artístico, de sus documentos y del fondo de su riquísima biblioteca y la destrucción del monasterio. Hoy quedan poco más que ruinas... Pese a ello, estas ruinas son un eco de un pasado fértil y próspero, lleno de vida. Abando January 14th, 2006, 12:43 PM Tremp http://www.pallars.com/tremp/fotos/tremp1.jpg La ciudad de Tremp, capital del Pallars Jussà, se extiende sobre una pequeña cima 468 m de altitud al margen derecho del río Noguera Pallaresa, en el centro de la Cuenca de Tremp. El municipio tiene una pobalción de 5503 habitantes, la mayoria de los cuales viven en la capital, mientras que el resto se encuentran dispersos por un territorio de 303 km2 en una trentena de pequeños núcleos, esto lo convierte en el municipio más extenso de Catalunya. Tremp es una ciudad de gusto medieval, apreciable en su casco antiguo, donde se ha desarrollado una intensa actividad comercial, últimamente se ha ampliado al eixample donde cada lunes se celebra un concurrido mercado. La plaza de la Creu con la Basílica de la Mare de Déu de Valldeflors y el Ayuntamiento, y la rambla Dr. Pearson, el Paseo, son los lugares más representativos. El resto de los núcleos del municipio mantienen un ambiente plenamente rural con abundantes muestras de cultura y arquitectura popular. Con multitud de manifestaciones deportivas, culturales y lúdicas, la ciudad de Tremp goza de una dinámica asociativa popular muy importante. Una economía basada tradicionalmente en la agricultura y la industria hidroeléctrica, en la actualidad el sector de servicios tiene un peso muy importante no tan solo en la ciudad sino, en toda la Comarca del Pallars Jussà. La mejora de la infraestructura viaria, la instalación de la red de gas y la creación de 110.000 m2 de terreno industrial convierten a Tremp en una ciudad preparada y moderna que se ofrece a los que buscan nuevos emplazamientos industriales sin renunciar a la calidad de vida. La situación de Tremp en el centro del pre-Pirineo, convierte la ciudad en un lugar de salida privilegiada para la realización de todo tipo de actividades turísticas, donde destacan los deportes náuticos en los embalses de la zona, la escalada, la espeleología, la pesca y el senderismo, con una múltiple de posibilidades diferentes, que van desde la observación de la fauna y flora en los numerosos espacios protegidos hasta la descubierta de un rico y numeroso patrimonio arqueológico, disperso por toda la comarca y el Pirineo Occidental de Catalunya. Plaza de la Creu. Desde siempre, esta plaza ha sido el centro neurálgico de la población. El hecho de acoger el Ayuntamiento y la Basílica, y que tradicionalmente haya sido el sitio de parada de los carruajes y vehículos en los trayectos de la plana hacia el Pirineo, se le otorga el papel del centro de la villa y altavoz de las noticias locales. La cruz de término, que le da nombre, culmina la fuente, envuelta de plataneros. La plaza de la Creu une los principales ámbitos de la población: a poniente, el urbano, representado en primer plano por el Ayuntamiento, el campanario y el ábside de la iglesia parroquial y, a levante, las calles del rabal. El Ayuntamiento, construido recientemente (1995) y ubicado en el mismo sitio donde se levantaba el antiguo, y el campanario, son los dos elementos arquitectónicos que dan personalidad a la plaza. Adosados a la Basílica parroquial, es uno de los símbolos más característicos de Tremp. Fue construido en 1638 y a principios de siglo adquirió su fisonomía actual. La observación detallada de su estructura permite observar estas modificaciones. Basílica de la Mare de Déu de Valldeflors. El origen de la iglesia parroquial se remonta al s. IX, aunque su fisonomía y la estructura actuales son fruto de diferentes transformaciones y mezclas de distintos estilos. Con una estructura de una sola planta, la Basílica (título que se le concedió por Plus XII el 1923) es presidida por la Virgen de Valldeflors , una virgen encontrada con características góticas (s. XV), que sustituye la original, desapareció en un incendio que destruyó el altar mayor. En 1701 se construyó el actual retablo del altar mayor, de estilo barroco, obra del maestro J. Argemir, que fue destruido en 1936 y remplazado por el actual, de características similares, en 1952. Otro elemento a destacar es el órgano, de origen barroco, restaurado a principios de siglo por el ingeniero de la Canadenca F. S. Pearson, la compañía que realizaba las grandes obras hidroeléctricas de la Noguera Pallaresa. El ecleticismo del edificio también se refleja en la fachada, donde conviven elementos clásicos con un moderno tímpano obra del escultor Pujol-Grau. La placita de la iglesia ocupa el espacio del antiguo claustro, del cual se conservan algunos capiteles al Museu Diocesà de la Seu de Urgel. A finales de siglo XIV la plaza fue conocida con el nombre de plaza de las carnicerías, por ser el lugar donde se levantaban pequeñas dependencias por la venta de carne. En esta placita nació en 1833 el beato Josep Manyanet, religioso fundador de la congregación de la Sagrada Familia. El Antiguo Hospital de los Pobres, fundado por el doctor Jaume Fiella el 1521, aloja en la actualidad los juzgados de primera instancia. Es un edificio del siglo XVI con reminiscencias góticas apreciables, fundamentalmente en la antigua capilla. A lo largo de su historia ha recibido diferentes usos: hospital para las personas sin recursos, el hospital de los pobres; escuela pública; prisión y almacén municipal. El edificio se encuentra enclavado en el centro del barrio gótico, de origen incierto. Por bien que algunas teorías lo remontan a la época romana, las más reales serían las que los sitúan en la época medieval. Las calles y las casas del núcleo antiguo reflejan la organización económica y social de la sociedad tradicional. Aún hoy, como una señal de este pasado menestral y comerciante, la plaza de Francesc Pujol, popularmente conocida por la plaza de la verdura, es un espacio de comercialización de productos hortícolas locales. En cambio otras calles, como por ejemplo la de Soldevila, reflejan una sociedad señorial, con casas nobles presididas por amplias portadas. Casa Feliú, al lado mismo de la portalada de la basílica, es el ejemplo más representativo de esta clase noble local, con la interesante galería vidriada en su parte posterior. Las Torres de la antigua Muralla. Hasta finales de siglo XIX, Tremp fue una ciudad cerrada por murallas, enlazadas por seis torres de defensa, de las cuales actualmente quedan tres: la de Mingo, cerca de la entrada de Capdevila, la de la sacristía, cercana al ábsis de la iglesia y la que tenemos delante la de los padres, al lado del Portal de Soldevila. al pie de la muralla, y para reforzar las medidas de defensa, había un foso, el valle, del cual toma el nombre actual el paseo que lleva hasta la plaza Creu. la rehabilitado Torre de los padres se integrado el centro de cultura de la madre me, el antiguo colegio San José, hoy sede del museo de ciencias naturales detalladas. El portal de Soldevila enlazaba con la antigua carretera de Lleida y Artesa de Segre, que discurría por la actual rambla de el doctor Pearson, popularmente conocida como Passeig. Este espacio y las calles que lo rodean constituyen un ejemplo del nuevo urbanismo fruto de la expansión urbana posterior al derribo de las murallas, plasmado en el llamado Pla Moore !1927, inspirado en el modelo de ensanche en islas. El parque del Pinell. Es el espacio verde más importante de la ciudad. Fue diseñado y construido bajo el impulso de diferentes municipalidades republicanas. El proyecto fue retomado en la década de los años setenta, época en que fue construida la piscina, y, cerca de ella, la pista poli deportiva. En el entorno de este parque también se han ido construyendo otros equipamiento socioculturales, como el instituto de enseñanza secundaria y el Casal d'Avis. La Plaza del Peiró. Situada sobre la colina más elevada de la población, y según algunas opiniones emplazamiento original de Tremp, es el lugar de confluencia de las diferentes calles del Arrabal que parten de la Plaza de La Creu. Cerca de la plaza en dirección sur, aparece el antiguo convento de los capuchinos, un edificio construido en el 1627, que acogió a una comunidad de esta congregación hasta la mitad del siglo XIX, cuando pasó a ser la nueva sede del Hospital de los Pobres. Hasta el 1992 fue centro hospitalario de la comarca y, a partir de aquel momento, se transformó en la Residencia Geriátrica Fiella, en recuerdo de quien fue fundador del Hospital de los Pobres de Tremp, 1521. Al lado de este centro se levanta el Hospital del Pallars, un moderno centro que garantiza la atención sanitaria de todo los habitantes del Pallars Jussà y Pallars Sobirà. El puente de San Jaime. Puente de origen románico remodelado a principios de siglo XVIII, fue construido para comunicar a la población con el antiguo convento de San Jaime, salvando el barranco de les Gesseres o Adoberies. El convento de San Jaime, de padres dominicos, fue construido en el s. XV y se mantuvo hasta el 1835. En 1903 se aprovechó el espacio para construir un centro de acogida conocido como Casa de los Pobres. A través del puente, se puede acceder al antiguo barrio de las Adoberías donde, aprovechando las aguas que bajan, se instalaron diversos talleres que adobaban pieles para su posterior aprovechamiento. Siguiendo por el camino del convento de San Jaime, se llega a una colina que ofrece una amplia panorámica sobre la cuenca de Tremp, la Noguera Pallaresa, la Central Hidroeléctrica de Talarn, y la presa del embalse de San Antonio que lo alimenta. Una construcción levantada durante la guerra europea con la función de cubrir las necesidades energéticas de la creciente industria barcelonesa de principios de siglo. Más al oeste, extendido sobre una montaña, se distingue el pueblo de Talarn, de origen medieval, y más lejana y en una cima, se entreve Santa Engracia . Mayo: día 14 San Bonifacio: fiesta patronal y feria de primavera. Septiembre: día 8: fiesta patronal y fiesta mayor. Gurp. En la cabecera del barranco de Serbs, debajo mismo del acantilado de la Sierra de Gurp. Son lugares de interés, la iglesia parroquial de Sant Serni (románica), las cuevas de interés espeleológico, las construcciones subterráneas, la capilla románica de San Martín y a la iglesia románica de San Miguel que está medio arruinada. Claramunt. En una cima a 1091 m estaba el antiguo pueblo, hoy despoblado, bajo la colina de Cap. Restos de una torre antigua y vestigios de otras fortificaciones. También podemos ver la iglesia parroquial de San Pedro (románica), y cerca de Mas Fumat está la capilla de San Salvador. Sant Adrià. El pueblo al nort-este de Tendrui, a 871 metros, en la parte más alta de la cima desde la cual se observa toda la cuenca del Tremp. Se debe visitar a la iglesia de San Adrián y la ermita románica de San Llorenç. Eroles. El la vertiente Pallaresa de la sierra de Rocamola, en una pequeña cima entre los barrancos está el pueblo de Eroles. Es interesante hacer un paseo por la iglesia parroquial de Santa María, el molino de aceite con vigas de madera y ruinas de torres, y la capilla de San Pedro Mártir en las afueras del pueblo. Plano de Tremp Castell de Montllobar. Saliendo de Tremp, en dirección a Pont de Montanyana, subimos a un puerto de montaña de 1102 m. de altitud, llegando a la cima, una torre de vigia, circular de unos cinco metros de altura preside los dos valles. Desde aquí la vista es espectacular. De un lado toda la cuenca de la Noguera Pallaresa con una inmejorable panorámica de los embalses de Cellers y de San Antonio y las cimas del Pirineo al norte, el otro lado la cuenca de la Noguera Ribagorçana con el embalse de Canelles al sur y las grandes cimas del Pirineo aragonés al norte. Figols. El pueblo está situado en la vertiente oriental de la sierra de Montllobar, a 731 metros de altitud. Hay diversos lugares para visitar como por ejemplo la iglesia parroquial de San Pedro (románica) ; cerca de la población en la casa Batlle, hay una capilla dedicada a la Mare de Déu de Montserrat y un poco más alejada la capilla de San Sebastián y la románica de San Juan Evangelista (ruinas). Cuarto domingo de agosto: fiesta mayor. Tendrui. A mediodía del término, encima de Tremp, alrededor de los restos del castillo de Tendrui. Iglesia románica de San Esteve. Claret. El antiguo pueblo está situado a la derecha del barranco de Riucós. Como lugares interés, está la iglesia parroquial de la Mare de Déu de la Esperanza y la capilla de Santa Elena. Primer domingo de marzo romería de Santa Elena. Puigcercós. El enclave de Puicercós está rodeado al oeste y al Sur por el antiguo término de Mur, al norte por el de Talarn y toca por un punto el antiguo término de Guàrdia de Noguera. El antiguo pueblo se empezó a desmoronarse en 1858. En 1892 las familias debieron de abandonar el pueblo viejo. Quedan hoy en día las ruinas de la torre redonda. Fin de semana de San Juan: fiesta mayor. Palau de Noguera. Fue a anexionado en 1972. En su origen, fue un palacio de los condes de Pallars y es citado ya en el 1100 en una donación de tierras hecha por el conde Pere Ramón I a la iglesia de Mur. Tiene una iglesia parroquial dedicada a San Joan Bautista y las ermitas de San Antonio, Santa Lucía, y nuestra Señora del Rosario y de San Juan. Fue una población fortificada en su origen. Cuarto domingo de agosto: fiesta mayor. Suterranya. Fue anexionado a Tremp en 1973. El antiguo municipio está situado en la Conca Dellà, a la izquierda de la Noguera Pallaresa. Al pie de la Sierra de Sant Corneli y, a 552 metros de altitud, y forma un pequeño núcleo compacto de casas alrededor de la iglesia parroquial de San Serni, de época gótica. También está el santuario de San Miguel de estilo románico, y en el pueblo viejo, las ruinas de la iglesia románica de San Serni. Segundo domingo de agosto: fiesta mayor. Vilamitjana. El antiguo municipio de Vilamitjana, de 13,98 kilómetros cuadrados de extensión, fue agregado a Tremp en 1972, está a 450 metros de altitud, en un cerro que domina la plana regada por la Noguera. Consta de un núcleo antiguo formado por una trama de calles irregulares adaptadas al cerro y culmina con la iglesia parroquial de Santa María, un edificio gótico. También está a la capilla románica de Santa Lucía y en la cima de la villa se encuentran las ruinas de un poblado ibérico. Tercer domingo de agosto fiesta mayor. Puigverd. En una cima cerca de el pico del Moro, en el sector oriental del término está el pueblo de Puigverd. Aquí se encuentra la iglesia parroquial de Sant Anna. Día 1 o primer domingo (variable) de mayo: romería de Erbul a Puigverd. Mare de Déu d'Erbul. En la vertiente occidental de la sierra de Montllobar está el antiguo lugar de Erbul, con el santuario de la Mare de Déu d'Erbul, románica, con ábsides con arcadas. En 1157 el conde a Arnau Mir de Pallars Jussà legó el castillo de Erbul a la orden del Hospital. Santa Engracia. En la parte de levante del término, entre la Sierra Roig y la costa Ampla está el pueblo sobre una roca cortada verticalmente en el acantilado por la parte norteste de poniente, vale la pena de admirar, así como las huellas del Diablo, la antigua torre, la iglesia parroquial de Santa Engracia y los vestigios de la pequeña capilla de San Sebastián. Casterner de les Olles. Esta situado a 878 metros de altitud en la ribera izquierda de la Noguera Ribagorçana (hoy inundada por el pantano de Escales) al pie de la roca de Casterner. Hay un castillo denominado de Casterner (ruinas) y la iglesia de San Lorenzo. Llastarri. A 1211 m. en las ásperas vertientes de la Sierra Sant Gervàs, dominando Soperia y el monasterio de Alaó y cerca del Coll de Llastarri, antiguo paso obligado en este sector. Podemos ver a la iglesia de san Hilari y el castillo en ruinas. Torre de Tamúrcia. Situada a 1049 metros de altitud al pie de la Sierra de sant Gervàs. La iglesia parroquial de San José, conserva un bonito ábside de su primitiva construcción románica, posiblemente de el siglo XII. Podemos visitar el Casal dels Voltors, conocer la vida de estas aves de rapiña gracias a dos cámaras situadas en puntos estratégicos para su observación. Masos de Tamúrcia. A 982 m de altitud en el extremo este del término, cerca de la Noguera Pallaresa y en el límite de la provincia con Huesca. Su iglesia está dedicada a la Mare de Déu de les Neus. Espluga de la Serra. A 1196 metros de altitud, el núcleo de la Terreta situado a más altura. Formado por un agrupamiento de casas centrado por la iglesia parroquial de la Purificación, de origen románico. En este pueblo encontramos el punto de partida y llegada del itinerario que nos lleva hasta el Puig de Lleràs (1692 m). Torogó. A 974 metros, cabecera del barranco de Torogó. Hay una iglesia románica denominada iglesia de San Climent. Situado a pocos metros del cruce de acceso al pueblo, encontramos el mirador de la Collada de Torogó,. Ideal para observar las paredes de la Sierra de San Gervàs y la colonia de buitres que allí tienen sus nidos. Castellet. El lugar de Castellet a 1109 m de altitud a mediodía de la Espluga y en la cabecera del pequeño barranco de Torogó. Podemos ver a la iglesia parroquial de la Mare de Déu de la Esperanza, y el castillo que actualmente está en ruinas. Desde Castellet podemos observar la Fageda de Lleràs, propia de la región eurosiberiana, tiene un gran interés geobotánico. Aulàs. Situado 916 metros de altitud, en el sector sureste del término de Esplugas de Serra, cerca del barranco de Torogó. La Roureda de Aulàs, es la zona de robles de extensión llana más grande del Prepirineo Catalán. Orrit. Elevado en una cima a 851 metros, en la derecha del barranco de Esplugafreda está el pueblo actualmente deshabitado de Orrit. La antigua iglesia parroquial de San Pedro, es una bella construcción románica del siglo XI de gran importancia. En el mismo sector del término, pero tocando a la Noguera Ribagorçana está el Raval del Pont d'Orrit enfrente de la villa de Areny de Noguera. Sapeira. A 1015 metros de altitud, en el sector septentrional del término. La iglesia parroquial de Santa María de origen románico y modificada, tiene en la puerta un arco de triple arcada. En este pueblo encontramos dos miradores privilegiados para la observación de la Terreta. Esplugafreda. El despoblado de Esplugafreda está a mediodía de Sapeira, a la derecha del barranco de su nombre, 864 metros de altitud. Hay dos Iglesias: La iglesia parroquial de San Esteban donde se destaca el campanario de torre cuadrada, y la iglesia de San Cosme lejos del pueblo y con camino aún no accesible, troglodítica y en ruinas que se encuentra en las vertientes de la montaña del mismo nombre. Espills. Entre los valles de Escarlà y de Espills, más a mediodía, se levantan las cimas de El Grau d'Espills (1118) y la Roca Rola (862 metros), entre los cuales elevado a 1077metros en una espuela rocosa, está el pueblo de Espills. Lugares de interés de este lugar son las ruinas del antiguo castillo, la iglesia parroquial de Sant Pere, y a mediodía del pueblo la ermita de la Mare de Déu del Solà, pequeño edificio románico. Tercui. Se encuentra en la ribera izquierda de la Noguera Pallaresa. Iglesia parroquial de San Pedro, de origen románico y en las afueras los restos del antiguo monasterio de Santa María. Escarlà. 806 metros, a la derecha de la Vall de Escarlà. Bonita iglesia de San Juan, de origen románico. Castissent. Pueblo sobre la Noguera Ribagorçana a 721de altitud, aguas abajo del Pont de Montanyana. Lugares de interés: Masías dispersas, la iglesia parroquial de San Juan Bautista, fragmentos de torres y murallas del antiguo castillo Castissent, la capilla de San Roque (románica), el santuario de la Mare de Déu de Montserbós (románica) y la ermita de la Mare de Déu de Montserbós, también románica... El Bajopontino January 14th, 2006, 06:27 PM Que bonitas estas construcciones, primera vez que entro al foro español, la verdad es que es bastante interesante. Perdonen mi ignorancia, pero leyendo lo que escriben en catalán, me parece un castellano afrancesado :D Abando January 14th, 2006, 09:36 PM Asi es, el foro regional "Catalunya" pertenece a la comunidad autónoma de Cataluña y ellos tienen su lengua propia que es más románica (puesto que es una de las 3 zonas donde nació en Europa el estilo románico), no en vano puedes entrar, no hay ningún problema.:) Observa donde está, es fácil encontrar. http://www.spainemb.org/information/espana.gif Abando January 20th, 2006, 05:44 PM Noticia a un pobre cable en Ripoll: Telefónica desmonta antena situada cerca del Monasterio Ripoll Ripoll (Girona), 11 ene (EFE).- La compañía Telefónica ha empezado hoy los trabajos de desmantelamiento de la antena de telefonía situada cerca del Monasterio de Ripoll, cuya retirada había sido reivindicada desde hace más de veinte años, ha informado el consistorio. EFE 11/01/2006 (17:08h.) Los trabajos durarán varios días aunque el ayuntamiento espera que la retirada de esta infraestructura haya finalizado el próximo jueves, si bien la compañía Telefónica se ha comprometido a terminar antes del lunes. El ayuntamiento de Ripoll llevaba más de dos años negociando con Telefónica para sustituir esta antena por otra, que se ha colocado cerca del cementerio de la localidad, para que no se pierda la cobertura que daba la antigua infraestructura. De esta manera se pone punto y final a una histórica reivindicación del consistorio de Ripoll, que lleva pidiendo desde la restauración de la democracia, con el socialista Pere Jordi Piella, su compañero Jaume Camps, el convergente Eudald Casadesús y el actual tripartito gobernado por la republicana Teresa Jordá. La antena de telefonía, situada en medio de la ciudad, provocaba un impacto visual muy importante al Monasterio de Santa Maria de Ripoll y con su desmantelamiento se empiezan una serie de actuaciones para convertir el monumento histórico en un lugar de referencia dentro del municipio. Estas actuaciones se enmarcaran dentro de un plan director que irá estrechamente ligado al Plan General del municipio que está elaborando el Ayuntamiento. EFE. Abando January 20th, 2006, 06:08 PM Que os parece, yo estoy en contra :( EL MINITERI DE FOMENT CULMINA LA SEVA AGRESSIÓ AL MONESTIR DE POBLET. http://sos-monuments.upc.es/patdest/Poblet_p.jpe S.O.S. PEL MONESTIR DE POBLET D’ençà que el Reial Monestir de Poblet fou declarat Monument Nacional, el 1921, el procés de restauració dels seus edificis s’ha perllongat al llarg del segle XX, permetent alhora el retorn dels monjos, que han conferit, de nou, vida i sentit a l’antiga abadia. A partir de 1978, el president Tarradellas donà un nou impuls a la recuperació de Poblet, realitzant en poc temps obres importants, com la restauració del cimbori, de la Sagristia Nova i de dues torres de la muralla. Tot i que, en la direcció de les obres de restauració se succeïren diversos arquitectes, el procés endegat per Eduard Toda i Güell amb la restauració d’estil, s’havia anat desenrotllant amb prou coherència. El reconeixement internacional de la tasca realitzada arribà amb el premi “Europa Nostra”, concedit a la restauració del cimbori, i amb la decisió de la UNESCO de distingir a Poblet amb la declaració de “Patrimoni de la Humanitat”, l’any 1991. Això no obstant, en començar la dècada de 1990, s’inicià un desgraciat canvi de rumb que ha provocat successives agressions al Monestir, la primer amb la intervenció en el dit “Palau Nou de l’Abat”, i la segona amb la que s’inicia ara amb la nova Hostatgeria. El Palau Nou de l’Abat El Palau Nou de l’Abat havia estat un bell exemple de l’arquitectura civil renaixentista i barroca a Catalunya, situat fora de l’antiga clausura, del que es conservaven les façanes i prou elements com per a poder-lo restaurar sense fer grans invents. Les obres de restauració començaren el 1978, sota la direcció tècnica de Joan Bassegoda i l’assessorament inestimable del Pare Jesús Oliver i finançades pel “Ministerio de Cultura”. Malauradament, a finals dels anys 1980, quan les obres de restauració del palau estaven força avançades, la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya encarregà un nou projecte a l’arquitecte Lluís Nadal. Aquest projecte suposà una injustificable malversació de diners públics, en fer enderrocar gairebé tota l’obra nova feta fins llavors. Així, efectuant una restauració arquitectònica “d’International Style” realment deplorable, violà bona part de la legislació relativa al Patrimoni Historicoartístic, en destruir l’ala del palau construïda al segle XVIII, així com molts elements arquitectònics i testimonis arqueològics que documentaven l’aspecte original de l’edifici. Hom ha desfigurat el volum original del palau, pujant un pis sobre l’ala oriental, a la vegada que, contradictòriament, se l’aixafava amb l’elevació del parterre i nivell del terra de l’esmentada ala; s’ha arruïnat el que havia estat l’elegant escala d’honor; i s’han construït unes potents estructures interiors de formigó, que han malbaratat i inutilitzat la major part de l’espai. La coberta del palau fou realitzada amb planxes de coure. Ignorant els valors arquitectònics i històrics de rellevant importància de l’edifici i dels seus elements arquitectònics, la intervenció efectuada és més pròpia d’un exercici de recreació d’arquitectura moderna, utilitzant l’edifici històric com material de composició, el qual es manipula i tergiversa sense consideració, buscant una nova ordenació arquitectònica que, per la contundència de l’estructura de formigó emprada i la noblesa aparent dels materials, acaben anorreant la identitat originaria que tenia prou dignitat, i se’n conservaven prou parts i elements com per respectar-la com havia fet la intervenció de Bassegoda. De fet, aquestes desfiguracions corresponen a la trista etapa quan la Direcció General de Patrimoni Cultural es dedicava a modernitzar falsament molts dels nostres monuments, i que a Poblet exemplifica la barbaritat comesa al Palau de l’Abat. El cas més escandalós i més prototípic d’aquesta etapa d’Eduard Carbonell al front de l’esmentat organisme, el representen les transformacions del monestir de S. Pere de Roda, que han provocat la desautorització del Col•legi d ‘Arquitectes de Girona. Altres intervencions de la Direcció General de Patrimoni Cultural Sota la direcció de l’arquitecte dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona, Ramon Aloguin, l’actual porteria del monestir patí una profunda remodelació, en ser destruïdes dues voltes de pedra medievals i substituïdes per un forjat de formigó; i en ampliar la porta, de forma que ha desgraciat les seves proporcions. Més mostres d’incomprensió del monument han estat el paviment del dit: “Joc de Pilota”, i la dràstica neteja aplicada a la façana del despatx de l’Abat, que no sap valorar les pàtines naturals dels carreus de pedra que la conformaven. La pavimentació de pedra polida i abrillantada de l’esmentada porteria, més pròpia d’una botiga de moda o un aeroport, arruïna la lectura dels paviments de pedra de diverses textures del monestir. Una mostra més d’intervenció discutible és l’entarimat de fusta sobreposat d’un parquet flotant que capgirà totalment el sentit de l’espai del celler originari amb l’excusa de recuperar-lo parcialment per sala d’exposicions. Quan la més viva mostra de valor expositiu el constitueix el propi celler en la seva integritat, amb el seu terra còncau tot de pedra fonent-se en continuïtat amb els basaments dels pilars i expressant tota la pròpia personalitat d’un celler medieval autèntic, se’l guillotina horitzontalment i se l’aixafa espacialment amb aquest parquet amb so de buit, que contradiu la noblesa de la construcció pètria i massissa de les parets i voltes magnífiques, empobrint incomprensiblement l’espai originari. El projecte del Ministeri de Foment per a l’Hostatgeria L’Hostatgeria que construirà el “Ministerio de Fomento”, suposa una greu amenaça per el monestir de Poblet. Aquest edifici s’aixecarà en el solar que antigament ocuparen la Bosseria i l’Hospital de Pobres, situat en un costat de la plaça, davant de l’entrada al Monestir, les Torres Reials i de la Portalada de l’Església, que constitueixen la façana més emblemàtica del mateix. El projecte de l’arquitecte madrileny Mariano Bayón, un exemple més de restauració “d’International Style”, trencarà l’harmonia del conjunt monumental, en emprar materials, solucions constructives i detalls arquitectònics amb els que hom vol cridar l’atenció i pren protagonisme al Monestir. Bayón s’ha entestat en construir damunt de l’atri de la Capella de Santa Caterina. L’excusa és la de refer un volum aixecat al segle XVIII, sense valor artístic, que ocultava la façana de la Capella del segle XIII. Tornar a construir-hi al damunt, suposarà un greuge considerable per la Capella, sense cap justificació funcional ni estètica, sinó ben al contrari. Malgrat que es conserva sencera la façana de l’antiga Bosseria, hom vol enderrocar-la i substituir-la per una de nova. El disseny d’aquesta i de les altres façanes, a base d’aplacats de pedra, donaria al nou edifici un estil racionalista i abstracte insòlit, i contrastant inútilment amb la façana davantera principal de Poblet, que quedaria arruïnada parcialment amb tanta agressivitat. A més, damunt de les cobertes, s’aixecarien diversos elements, com respiradors, que tergiversarien el perfil característic del Monestir. Conclusions La nova Hostatgeria, com tota construcció que s’aixequi en l’entorn de Poblet, hauria de ser un edifici discret, que cerqui l’harmonia amb l’important conjunt monumental en el que s’insereix, tot intentant recuperar el caràcter de l’edifici antic, que la façana conservada determina, i renunciar a emparedar la façana de la Capella de Santa Caterina. Cal prendre de nou consciència del valor inestimable de Poblet, el conjunt monàstic medieval més important d’Europa, i l’únic monestir que conserva íntegres totes les dependències originals de la planta tipus cistercenca. Tenim el deure de conservar-lo correctament per a les futures generacions, perquè pugui seguir mostrant el que ha estat al llarg de segles, i no permetre que esdevingui progressivament un camp d’experimentació d’arquitectura contemporània, que pot estar molt be en altres indrets descontextualitzats, però no aquí en un ambient tan profundament caracteritzat i valuós. Sorprèn, finalment, el silenci de l’Abat del monestir (davant de la reconstrucció del nou Palau de l’Abad i el projecta de nova Hostatgeria) que sembla insensible a la conservació de les característiques arquitectòniques i artístiques de la seva Abadia, quan en etapes anteriors s’havia mantingut una línia de defensa conservacionista com exemplifiquen les restauracions del cimbori, la Sacristía Nova y les dues torres de la muralla posterior. Si la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i el “Ministerio de Fomento” son també insensibles a la conservació d’un dels monuments cabdals del patrimoni arquitectònic català, sols ens queda com últim recurs per parar tantes desfetes apel•lar a la consciència de responsabilitat de tota la Comunitat de Poblet. SOS al les monuments de Catalunya!! UT596001 January 20th, 2006, 08:44 PM ^^ A les meves fotos de Poblet es pot veure part de la Nova Hostatgeria. La veritat, no enganxa gens amb l'entorn. Abando February 6th, 2006, 06:00 PM http://lili.butterfly.free.fr/ole/images/santes_creus/santescreus2.jpg MONESTIR CISTERCENC DE SANTES CREUS Santes Creus neix en esperit el 1150, quan la família dels Montcada cedeix la primera ubicació del monestir a Valldaura del Vallès. La primera data, però, de possessió del lloc de Santes Creus a la vall del Gaià la trobem el 1158. Donades les dissensions jurisdiccionals entre el bisbat de Barcelona i l'arquebisbat de Tarragona, el monestir fou víctima d'un plet que motivà que la seva adscripció fos exempta de cap diòcesi. La façana principal de l'església, coronada per merlets, data del segle XII i presenta una portalada romànica amb un gran finestral gòtic. La planta és de creu llatina, queda tancada per darrera de l'altar i retaule major, de Josep Tremulles (segle XVII), amb una gran rosassa. Té a més tres robustes naus i cinc capelles abacials, ben a prop de l'altar major s'hi localitzen les tombes de Pere II el Gran (segle XIII) d'una banda, i de Jaume II i Blanca d'Anjou (segle XV). El cenobi convertit en panteó reial pel primer d'aquests reis va ser fortificat durant els segles XIV i XV. El monestir conserva dos claustres, el de l'entrada turística que és gòtic i va reemplaçar-ne un d'anterior romànic, del qual només en restà el templet del lavatori. El manà construir Jaume II el 1313. El trobem decorat amb capitells com els de Reinard de Fonoll (1331), que li confereixen una gran riquesa iconogràfica, que s'uneix a l'agilitat i lleugeresa de les traceries, avançades cronològicament al gòtic flamíger, que més tard es difondria arreu. Al voltant del claustre major hi trobem dependències com el gran dormitori, que acull concerts de música als mesos d'estiu. L'aula capitular romànica amb quatre columnes centrals conté les tombes en relleu d'abats del monestir. També en aquest claustre hi ha tombes de diverses famílies nobles catalanes, amb elements heràldics i diverses pintures com una de l'Anunciació (segle XIV). El claustre posterior, molt més sobri, s'estructura de forma rectangular i segons la veu popular havia estat transportat a aquest indret, i reconstruït durant el segle XVII, procedent de l'extingit monestir de Bonrepòs de Montsant. En aquest segon claustre, hi trobem dependències com la cuina, el refectori del segle XVII, i el Palau Reial, manat construït per Pere el Gran el 1280, que, tot i que patí una destrucció el 1325 per un aiguat, fou reconstruït i ampliat aquell mateix segle. D'aquest palau són remarcables l'enteixinat amb policromia, l'escala amb la columna de profir i el pou central. Al costat d'aquest segon claustre es troba l'antiga capella romànica de la Trinitat de volta de canó, que constituí la primera església del monestir. També són part important del conjunt del monestir el celler i l'escriptori que es sosté en dues columnes en forma de palmera. Dins del monestir són remarcables també el cimbori gòtic coronat per una llanterna barroca, i la torre de les Hores (segle XVI). El monestir va ser abandonat el 1835, tot i que ja el 1820 hi va haver la primera de les desamortitzacions, i restà abandonat i en procés de destrucció durant molt de temps. El 1921 va ser declarat monument nacional i d'ençà del 1931 quedà constituït un Patronat que s'ocupa de la seva restauració. En el terme d'Aiguamúrcia existeixen diversos monuments aïllats, motivats per la presència de Santes Creus. El pont de pedra del segle XV, manat construir per l'abat Valls, salva el curs del riu des de la carretera de Tarragona al Pont d'Armentera. Al seu costat, una creu de terme amb elements del segle XIV, però reconstruïda el 1948. Al carrer central es troba l'antic celler cooperatiu. No podem oblidar, però, l'Arbreda, conjunt únic de bosc de ribera a Catalunya, que té la protecció del PEIN. Al costat de la porta de l'Assumpta o porta reial (del segle XVIII) es troba la capella de Santa Llúcia (segle XVIII), i dins ja del recinte, la gran plaça de Sant Bernat Calvó, amb la font central presidida per la imatge del sant (segle XVIII). Els edificis de la plaça conserven esgrafiats i allotjaven antigament serveis auxiliars del monestir. INFORMACIÓ TURÍSTICA Abando April 12th, 2006, 04:58 PM Fotos de Pals, no encuentro sus archivos de historia http://fotos.euroresidentes.com/fotos/costa_brava/pals/images/Pals%20(12).jpg http://fotos.euroresidentes.com/fotos/costa_brava/pals/images/Pals%20(18).jpg http://fotos.euroresidentes.com/fotos/costa_brava/pals/images/Pals%20(20).jpg http://fotos.euroresidentes.com/fotos/costa_brava/pals/images/Pals%20(36).jpg http://fotos.euroresidentes.com/fotos/costa_brava/pals/images/Pals%20(28).jpg http://img364.imageshack.us/img364/360/dibujopals1uf.png (http://imageshack.us) Bitxofo April 12th, 2006, 06:25 PM ^^No sabia que Pals fos tan bonic! :happy: Abando April 12th, 2006, 07:36 PM Pareix un municipi d'Languedoc-Roselló^^ Bitxofo April 12th, 2006, 08:34 PM Pareix un municipi d'Languedoc-Roselló^^ Traducció correcta: Sembla un municipi del Llenguadoc-Rosselló. ;) Sky April 12th, 2006, 09:02 PM ^^ Què té de dolent el verb 'parèixer'? No surt a la llista dels talibans anti-IEC: http://racocatala.com/llengua/ :D Abando April 13th, 2006, 08:59 AM Avui, el centre històric d'Hostalric: http://www.mosoll.net/fons/hostalric.JPG El dia 3 de setembre de 2002 el Servei d’Arxius de la Generalitat de Catalunya va lliurar a l’Ajuntament d’Hostalric les còpies dels microfilms de la secció CABRERA I BAS del fons documental MEDINACELI, contingudes en 61 capses. El 2005 l’Ajuntament d’Hostalric va digitalitzar els microfilms. El fons està composat pels documents generats bàsicament per tres senyories feudals, lligades entre si històricament: els Vescomtats de Cabrera i de Bas i el Comtat d’Osona. El vescomtat de Cabrera es va constituir al segle XI i va perdurar fins el XIX. Geogràficament s’estenia per dues terceres parts de l’actual comarca de la Selva, l’Alt Maresme, l’extrem est del Vallès Oriental i el Collsacabra, a Osona. El vescomtat de Bas passà als Cabrera per herència l’any 1335, i comprenia la Vall d’en Bas i Riudaura, a la Garrotxa, El comtat d’Osona, que comprenia la plana de Vic, fou donat pel rei Pere III a Bernat III de Cabrera. Això fa que el ventall cronològic que comprèn el fons s’estengui des del segle IX al XIX. Abando April 19th, 2006, 07:02 PM TORTOSA: http://www.tortosa.altanet.org/ajtms/tortosa/intercat/Fidei/infturis/indrets/muralles/pics/vator01.jpg http://usuarios.lycos.es/juancato/seos/vafotos/tortosa.jpg http://www.tortosa.info/webajt/pics/fotos/parador.jpg Ciutat mediterrània de les tres cultures Sovint s’ha definit Tortosa com a ciutat cruïlla en què conflueixen els antics territoris de la Corona d’Aragó. Punt de trobada del riu Ebre i la mar Mediterrània, de convivència entre diferents cultures. El fet que l’Ebre fos l’entrada natural des de la Mediterrània cap a l’interior de la Península, l’ha fet esdevenir ciutat de pas i de confluència durant la major part de la seva història. La intensa activitat comercial i militar dels ports marítims i fluvial de la ciutat n’han estat el seu motor econòmic. Sarraïns, jueus i cristians convisqueren durant temps en aquesta ciutat, cosa que ens permet resseguir les petjades d’aquests pobles que l’han habitat durant segles i hi han deixat l’herència d’un ric patrimoni històric i artístic. El Castell de la Suda, el palau Episcopal, la Catedral de Santa Maria, els reials Col•legis, el Call Jueu, el recinte emmurallat, el modernisme, són alguns dels atractius que el visitant pot gaudir durant la seva estada a la nostra ciutat. Sky January 9th, 2007, 01:47 PM Nou projecte d'il·luminació monumental de la Seu Vella • Acord entre la Fundació del Paisatge Urbà de Lleida i la Fundación Endesa La Seu Vella de Lleida compta amb un nou projecte d'il·luminació monumental a càrrec de l'arquitecta Marta Trullàs i Huguet i de l'empresa d'instal·lacions Imogep S.A. Enginyeria d'Instal·lacions. L'adequació d'una nova xarxa d'il·luminació monumental de la Seu Vella és possible gràcies a l'acord entre la Fundació del Paisatge Urbà de Lleida i la Fundación Endesa, que assumirà les dues terceres parts del cost mentre que la Paeria n'assumirà un terç. El projecte l'ha adjudicat aquest dilluns al matí la Comissió Executiva de la Fundació del Paisatge Urbà de Lleida -presidida per l'alcalde, Àngel Ros- amb un pressupost de 9.860 euros per al treball arquitectònic i de 7.888 euros per a l'assistència tècnica del càlcul d'instal·lacions. És previst que la redacció del projecte finalitzi en un mes aproximadament i es pugui aleshores obrir el període de licitació. -- Paeria.es MADRIDMADRID January 19th, 2007, 01:11 AM alguien tiene fotos del monasterio de pedralbes de barcelona??? Gabe January 19th, 2007, 08:42 AM alguien tiene fotos del monasterio de pedralbes de barcelona??? yo tengo muchas y muy detalladas pero en casa...ya te colgaré alguna Sky February 8th, 2007, 10:04 PM Li han donat una capa de pintura al palau de la Diputació de Lleida. Abans: http://img113.imageshack.us/img113/418/palau03191f7a0lv9.jpg Després: http://img406.imageshack.us/img406/9286/070208215818627x367sby1.jpg http://www.megaupload.com/?d=BHIT7N9J Molt millor així. :yes: Ara falta pintar les altres façanes... Confide February 8th, 2007, 10:18 PM Ara queda maco però abans també... no sé, la primera imatge és massa petita per poder comparar... Tot el que no sigui el color que li han posat a l'estació de SBD centre de la Renfe... un crim! Bitxofo February 8th, 2007, 11:12 PM ^^Ha recuperat el seu color original, quedar millor ara! :yes: ;) UT596001 February 9th, 2007, 10:20 PM Tot el que no sigui el color que li han posat a l'estació de SBD centre de la Renfe... un crim! Doncs a mi m'agrada com han deixat l'antic edifici de RENFE Centre. :D Sky February 15th, 2007, 05:50 PM La Seu Vella de Lleida tindrà una nova il·luminació en tres mesos La Seu Vella de Lleida disposarà d'una nova il.luminació en el termini de tres mesos. La Paeria ha adjudicat l'obra de millora de l'enllumenat del monument. Els treballs tenen un cost superior als 250.000 euros, dos terceres parts del qual aniran a càrrec de la Fundació Endesa. El projecte concreta tonalitats grogues als paraments exteriors i blanques per l'interior del Claustre i el Campanar. -- SEGRE. Sky February 23rd, 2007, 01:05 AM 7ER6z_W4Dbw xussep80 February 25th, 2007, 11:23 PM Copio aquí el post sobre el romànic català de la Vall de Boí que he penjat al Fòrum de Patrimoni Mundial de l'Unesco: Uno de los últimos conjuntos que se acaban de incorporar a la lista española del Patrimonio Mundial de la Unesco es el grupo de iglesias y ermitas románicas del Valle de Boí, en el Pirineo leridano. Para ubicarnos, el Valle de Boí se encuentra en la comarca catalana de la Ribagorça, cercano al límite con Huesca: http://img238.imageshack.us/img238/3000/catalunyavalldebodh6.jpg El Valle de Boí está formado por un conjunto de pueblos a escasa distancia entre ellos y constituye una de las entradas al Parque Nacional de Aigüestostes y Estany de Sant Maurici: http://img113.imageshack.us/img113/9516/valldeboue5.jpg Comenzaremos por el pueblo de Cardet y su iglesia románica de Santa Maria de Cardet (siglo XIII): http://img253.imageshack.us/img253/4098/santamariadecardetjv0.jpg Continuaremos hacia el poblado de Barruera, con 3 imágenes de su iglesia Sant Feliu de Barruera (siglos XI - XII): http://img254.imageshack.us/img254/3577/santfeliudebarruerawl6.jpg http://img49.imageshack.us/img49/4710/santfeliudebarruera2mi0.jpg http://img49.imageshack.us/img49/1029/santfeliudebarruera3br6.jpg Ahora nos dirigimos a Durro, para encontrarnos con la Iglesia de la Nativitat (siglo XII) y la ermita de Sant Quirc de Durro (siglo XI): http://img337.imageshack.us/img337/9067/lanativitatdedurroar6.jpg http://img250.imageshack.us/img250/4687/santquircdedurrotr5.jpg En el pueblo de Erill la Vall tenemos la Iglesia de Santa Eulàlia d'Erill (siglo XII) con la talla del Davallament d'Erill en su interior: http://img340.imageshack.us/img340/301/santaeulliaderilllavallar4.jpg http://img49.imageshack.us/img49/8062/erillbz7.jpg Nos dirigimos al pueblo de Boí, que da nombre al Valle, para encontrarnos con la Iglesia de Sant Joan de Boí(siglo XI): http://img49.imageshack.us/img49/5427/santjoandebosc2.jpg Y, finalmente, en el pueblo de Taüll nos encontramos con los dos máximos exponentes del románico catalán, las iglesias de Sant Climent y Santa Maria de Taüll (siglos XI-XII). Sant Climent de Taüll: http://img93.imageshack.us/img93/3829/santclimentdetallyx7.jpg http://img410.imageshack.us/img410/9308/santclimentdetall2xy9.jpg Los frescos del interior de la iglesia de Sant Climent se conservan el Museo Nacional de Arte de Cataluña, con la réplica en la iglesia. Imagen del Pantocrátor: http://img460.imageshack.us/img460/9852/pantocratordh9.jpg http://img140.imageshack.us/img140/6963/pantocrtormk2.gif Iglesia de Santa Maria de Taüll: http://img502.imageshack.us/img502/7802/santamariadetallrf4.jpg http://img502.imageshack.us/img502/2039/santamariadetall2vo4.jpg Sky February 25th, 2007, 11:54 PM ^^ Preciós... :drool: Són fotos teues? :? xussep80 February 26th, 2007, 12:18 AM ^^N'hi ha 4 que sí que son meves. La resta, per completar el reportatge, les he tret de Google Images. Bitxofo February 26th, 2007, 12:27 AM ^^Fantàstic foto-reportatge, XUSS! :okay: Mercès! ;) Sky March 18th, 2007, 04:49 PM El Castell de Montjuïc passarà a mans de l'Ajuntament de Barcelona abans de dos mesos La situació del Castell de Montjuïc comença a aclarir-se. Segons l'alcalde de Barcelona, el conjunt passarà a mans de l'Ajuntament en un termini inferior a dos mesos. Jordi Hereu preveu que en aquest temps s'haurà arribat a un acord definitiu. De fet, el consistori i el Ministeri de Defensa ultimen un text alternatiu al que va rebutjar l'Ajuntament el febrer del 2006 després que la vicepresidenta, María Teresa Fernández de la Vega, hagi intercedit per desbloquejar les negociacions. Segons publica el diari "El Periódico de Catalunya", les dues parts han reconegut que la intervenció de la número dos de l'executiu central, gestionada pel president de la Generalitat, José Montilla, en les seves últimes trobades amb Zapatero, ha donat un nou impuls a la cessió. El nou document es basa en una redacció que permet una interpretació més flexible i així, per exemple, s'evita l'obligació que hi onegi la bandera espanyola. Tot i això, el cap de l'oposició municipal, Xavier Trias, acusa l'alcalde d'utilitzar Montjuïc com una arma electoral i lamenta que no s'informi obertament de l'estat de les negociacions. http://www.telenoticies.cat/pnoticies/notItem.jsp?item=noticia&idint=180225 Bitxofo March 21st, 2007, 12:34 AM ^^Hasta que no lo vea, no lo creeré. :nono: Fa poc van dir quelcom semblant, i al final RES! :ohno: Sky March 22nd, 2007, 12:18 PM Gavà compra un castell del segle X per restaurar-lo perquè es pugui visitar http://www.vilaweb.cat/media/imatges/elpunt/imatges/2007/03/22/alta/780_008_986772_2007_03_117.jpg L'Ajuntament de Gavà ha comprat a la família de Puig-Girona el castell d'Eramprunyà, un immoble que data del segle X considerat bé cultural d'interès nacional, per poc més d'un milió d'euros. El consistori recupera d'aquesta manera el castell per al municipi, després de nombroses peticions ciutadanes. L'edifici es troba en estat ruïnós, ja que s'han perdut les cobertes i només es mantenen els murs. La compra inclou l'ermita adjacent, que es troba en millor estat, i una parcel·la de 41,5 hectàrees. L'Ajuntament ha de redactar ara un projecte de remodelació, amb l'objectiu que el castell es pugui visitar. L'alcalde de Gavà, Joaquim Balsera, i representants de la família Puig-Girona, van rubricar ahir la compra del castell d'Eramprunyà per part de l'Ajuntament per un preu d'1.005.771 euros. La compra inclou el castell, l'ermita de Sant Miquel i una parcel·la ocupada en bona part per zona boscosa. Tant l'alcalde com l'advocat de la família, Ignasi Toda, es van congratular per la compra del castell. Balsera va declarar que ahir era «un dia històric per a Gavà perquè hem recuperat un patrimoni històric». Un cop la parcel·la i les edificacions han passat a mans municipals, el consistori ha de redactar un projecte de rehabilitació del castell, que només conserva els murs. Amb el projecte se sabrà el pressupost necessari per afrontar la reforma, «i anirem invertint recursos de manera moderada i tranquil·la perquè aquest patrimoni pugui ser visitable», va explicar Balsera. El nom d'Eramprunyà és un clàssic a la ciutat, i l'han adoptat tant escoles com publicacions locals i entitats. El castell està situat al turó d'Eramprunyà, al massís del Garraf, data del segle X i va estar sota la jurisdicció dels comtes de Barcelona fins al 1323, quan el rei Jaume II el va vendre a Pere March. Aquesta família va fer construir una doble muralla el 1375 i un segle més tard, al 1469, un incendi el va destruir en part. (...) http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2324394 Gabe March 22nd, 2007, 12:30 PM ^^ el meu ex-carrer a Gavà es deia Eramprunyà i l'institut de batxillerat també :D He pujat molt a aquest castell...té unes vistes al.lucinants, fins i tot es veu bcn perfectament i tot el skyline. Malauradament a la guerra civil va patir moltes destrosses per l'aviació aèria. Té estructures romàniques i gòtiques i una esglèsia del S.X al seu interior. Hi ha tombes del S.XIV i gravats a les roques tb del S.XIV. De la muralla encara resten parts però el pont medieval que comunicava les dues parts del castell va ser enderrocat i actualment hi ha un modern. De fet el castell es va reconstruir després que Almansur el destruis el 985 poca abans de caure BCN A prop hi ha una esglesia romànica del S.XIII on es va casar el meu germà :D si algu vol saber més http://www.terra.es/personal7/elportaldegava/Eramprunya.pdf Sky March 27th, 2007, 04:38 PM Un pilar del pont medieval de Besalú s'ha descalçat Tècnics del Servei de Monuments de la Diputació de Girona van advertir ahir que un dels pilars del pont vell de Besalú, d'origen medieval, està descalçat i és necessari fer-hi una actuació "immediata", encara que consideren que per ara no hi ha risc d'ensorrament. El desperfecte s'ha conegut arran d'uns treballs per estudiar una esquerda a la base del pilar. Per això es va construir un dic i es va procedir a extreure l'aigua del riu Fluvià. L'arquitecte responsable dels treballs, Lluís Bayona, va explicar que el 70% del perímetre de la base del pilar afectat, que és el de la torre de vigilància, "està penjant". Bayona va dir que aquesta situació no era previsible i que hi ha la possibilitat que una part de les pedres d'aquesta zona caiguin. Els tècnics encara no poden determinar amb exactitud quants dies trigaran a reparar l'esquerda, però esperen poder acabar els treballs abans d'una setmana. -- El Periódico. Sky April 23rd, 2007, 01:46 PM L'Ajuntament de Lleida inaugurarà el castell Templer de Gardeny el cinc de maig L'Ajuntament de Lleida obrirà al públic el castell dels Templers de Gardeny el pròxim dissabte dia cinc de maig, segons ha confirmat a SEGRE Ràdio la regidora de Turisme, Montse Bergés. L'acte d'inauguració es farà al vespre per intentar recrear amb fidelitat el que va ser el monument. El consistori també es planteja la possibilitat de fer diferents jornades de portes obertes per donar-lo a conèixer entre els lleidatans. El primer que entrarà en funcionament serà el Centre d'Interpretació dels Templers. Per conèixer una mica més de la vida medieval de Lleida s'utilitzarà un audiovisual on s'expliquen diferents aspectes tant de la comunitat templària com dels ciutadans d'aquella època. La regidora de Turisme de l'Ajuntament, Montse Bergés, ha destacat la seva qualitat. Pel que fa a l'establiment de restauració que s'hi ha d'ubicar, Bergés ha destacat que s'han endarrerit els tràmits. -- SEGRE. Sky April 26th, 2007, 12:59 PM http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/12a46292.jpg Sky April 28th, 2007, 10:13 PM Hereu anuncia que dilluns resoldrà amb Zapatero la cessió del Castell de Montjuïc L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha anunciat avui que es reunirà dilluns 30 d'abril amb el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, a Madrid amb el qual resoldrà la cessió d'ús del Castell de Montjuïc Hereu ha avançant el contingut de la seva reunió amb Zapatero durant una roda de premsa a Barcelona per presentar el seu cartell de campanya per a les eleccions municipals del pròxim 27 de maig. L'actual alcalde de Barcelona ha assegurat que "desbloquejarem la cessió d'ús del castell per la via de l'acord i abans d'acabar aquesta legislatura", tal com es va comprometre quan va prendre possessió després de la marxa de Joan Clos al ministeri d'Indústria. (...) http://www.avui.cat/tec_ciencia/detail.php?id=401 Sky April 29th, 2007, 01:45 PM http://www.elperiodico.com/EDICION/ED070429/CAT/FOTOS/EPPNDCAT/CARP01/f036mh03.jpg Lleida transforma el modernista Mercat del Pla en un gran súper • L'edifici, tancat des del 2003, tindrà un restaurant i una sala cultural • L'ajuntament invertirà 14 milions a dinamitzar tres mercats locals més L'edifici modernista del Mercat del Pla de Lleida, un immoble inaugurat el 1920 i que fa 4 anys va deixar de portar a terme la funció de centre d'aprovisionament, tornarà a obrir d'aquí a uns mesos convertit en un supermercat que tindrà a més un restaurant de qualitat i un espai destinat a activitats culturals. Els treballs de reforma de l'interior de l'immoble començaran en pocs dies, va afirmar la presidenta de Turisme de Lleida i regidora de Comerç, Montse Bergés (ERC). El projecte de recuperació del mercat, que té una planta de 900 metres quadrats, preveu la construcció d'un altell de 500 metres quadrats més i parteix de la base del fet que l'edifici "ha de seguir prestant servei al barri del Centre Històric i, encara que ja fa uns anys que va ser desafectat com a mercat, l'ajuntament ha volgut que mantingui oberta una superfície alimentària", va dir Bergés. La recuperació s'emmarca en les reformes del Centre Històric que es contemplen en el pla de barris. CONCESSIÓ Els encarregats dels treballs, l'empresa Construccions Riera, estudien la manera de poder aprofitar elements de l'antic mercat, entre ells alguns vells rètols trobats a l'interior. La mateixa firma gestionarà les instal.lacions durant un termini de 40 anys, segons l'acord de concessió. La transformació que Lleida té prevista per al Mercat del Pla és la primera de les accions encaminades a dinamitzar la xarxa de mercats municipals de la ciutat, que en els últims anys han patit un important deteriorament. La falta d'inversions per part de l'administració i el progressiu abandonament dels paradistes han fet que els lleidatans hagin deixat de freqüentar aquests equipaments, a diferència del que passa a Barcelona. (...) http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=400958&idseccio_PK=1050 Carlosvlc April 30th, 2007, 12:06 AM Hola, podeis poner fotos de la Catedral del Mar (la de la novela) y si alguien se lo ha leido, alguna otra foto de algo que quede, alguna plaza de las que hablan, la del blat, o las atarazanas... Muchas gracias Bitxofo April 30th, 2007, 01:18 AM ^^Toma: ;) http://images.google.es/images?q=santa%20maria%20del%20mar&ie=UTF-8&oe=UTF-8&client=firefox-a&rls=org.mozilla:es-ES:official&um=1&sa=N&tab=wi :wink2: Gabe April 30th, 2007, 09:55 AM Hola, podeis poner fotos de la Catedral del Mar (la de la novela) y si alguien se lo ha leido, alguna otra foto de algo que quede, alguna plaza de las que hablan, la del blat, o las atarazanas... Muchas gracias la plaça del blat ja no queda, era lo que es actualmene la plaça de l'angel. Por cierto el mapa de libro está mal e incompleto: sta anna está mal colocada, no señalan sant francesc que sí sale en el libro, faltan otras iglesias por señalar,etc.... Carlosvlc May 1st, 2007, 03:47 PM gracias Sky May 5th, 2007, 12:43 PM Turisme de Lleida posa en marxa el Centre d'Interpretació de l'Ordre del Temple de Gardeny Turisme de Lleida posa en marxa aquest dissabte el Centre d'Interpretació de l'Ordre del Temple de Gardeny. Aquest servei donarà a conèixer un fragment de la història local. Panells i audiovisuals recrearan la vida d'aquesta ordre religiosa. En motiu de la inauguració del nou equipament turístic, la Paeria organitza unes jornades de portes obertes. Serà els propers 11, 12 i 13 de maig. -- SEGRE. marsupilud May 8th, 2007, 02:33 PM Buenos días, ¿ Tendrá alguién unas documentaciones de presentación (pdf, power point o enlace web) de la Bodega Guell construida por Gaudí en Garraf ? Sé que aquí se peude encontrar lo imposible, jaja .. Muchas gracias ! JarlehuBCN May 8th, 2007, 04:43 PM http://www.gaudiallgaudi.com/EA013.htm http://www.ctv.es/USERS/ags/otros-e.htm http://www.gaudiclub.com/esp/e_vida/garraf.asp Aqui tienes unos enlaces... actualmente es un restaurante y bastante bueno, os lo recomiendo... he ido un par de veces y, además de que el entorno es magnifico la comida es estupenda. Web del restaurante: http://www.gaudigarraf.com Saludos! Sky May 8th, 2007, 08:22 PM La vessant nord de la Seu Vella tindrà ascensor en un any i un futur restaurant La vessant nord de la Seu Vella disposarà d'un nou ascensor a la primavera de l'any que ve. L'elevador connectarà els Pous de Gel amb el Baluard de Louvigny, que en un futur acollirà un restaurant. De moment, l'Ajuntament de Lleida ha iniciat les obres per condicionar els accessos a aquesta part del monument. Els treballs suposaran una inversió global superior als dos milions d'euros. L'inici de les obres per millorar els accessos passa per perforar part del búnquer de la Guerra Civil, des d'on naixerà el nou ascensor. L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha explicat que el següent pas serà habilitar l'aparcament i el bosc de Camp de Mart, inclosos al Pla de Barris del Centre Històric. La nova instal·lació salvarà un desnivell de 17 metres i tindrà capacitat per a vuit persones. Ros ha afegit que, igual que es va fer als peus del monument, aquesta vessant també tindrà un espai de restauració. L'actuació inclou també l'arranjament del camí de la freixa. Des de l'ascensor fins al baluard, l'Ajuntament construirà una passera de vuit metres de llarg. La primera fase del pla per recuperar el turó, iniciada l'any passat, ha suposat la consolidació dels talussos fins a l'Auditori. -- SEGRE. http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/38809989.jpg Sky May 19th, 2007, 09:42 AM La Seu Vella estrena imatge nocturna • La nova il·luminació, amb 192 punts de llum, realça el monument i introdueix efectes de profunditat a l'interior del claustre i del campanar L'alcalde i president de la Fundació Paisatge Urbà de Lleida, Àngel Ros, ha presidit l'estrena de la primera fase de la rehabilitació i millora de l'enllumenat de la Seu Vella. Els 192 punts de llum, amb tonalitat groga per als exteriors i blanca per als interiors, realcen el Campanar, el Claustre i les façanes Sud i dels Apòstols del principal monument de la ciutat. El paer en cap ha posat en funcionament els nous equips des de la plaça Bores. Hi han assistit Josep Reig Masana, membre del Consell Endesa, i Asensio Martinez, director de Zona de Lleida. També s'ha convidat al president dels Amics de la Seu Vella, Juan Ramon González, al president de la FAVLL i als representants de les associacions de veïns del Centre Històric. El pressupost de les obres, adjudicades a IPV, ha estat de 250.636'18 euros. La Fundación Endesa, en conveni amb la Fundació del Paisatge Urbà, ha assumit les dues terceres parts del cost mentre que la Paeria s'ha fet càrrec d'un terç. Els autors del projecte han estat l'arquitecta Marta Trullàs i Huguet i l'empresa Imogep S.A. Enginyeria d'Instal·lacions. La nova xarxa té tonalitats grogues (làmpades de vapor de sodi) en els paraments exteriors de tot el conjunt. Es mantenen els projectors situats a la Porta dels Fillols, als bàculs d’il·luminació de l’àmbit dels absis i als carrils de projectors que il·luminen la façana nord de la nau, tots ells d’intervencions relativament recents. En els espais que s'il·luminen interiorment, el Claustre i algunes de les plantes del Campanar, s'ha utilitzat una llum blanca (làmpades d’hal·logenurs metàl·lics) que produeix un major contrast. D'aquesta manera es crea exteriorment un efecte de profunditat dels paraments verticals, en el cas del Campanar, i de les voltes del sostre, en el cas del Claustre. El projecte preserva en tot moment la visió del monument. S'ha evitat que els elements de suport del projectors amb els que s’il·lumina puguin ser molestos a la llum del dia. http://www.paeria.es/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=6374&PaginaAnterior=/cat/index.asp http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/af9cdf61.jpg Sky May 19th, 2007, 09:42 AM ^^ Es nota bastant la diferència. :yes: Bitxofo May 22nd, 2007, 01:37 AM ^^Queda preciosa! :drool: UT596001 May 22nd, 2007, 05:33 PM La vessant nord de la Seu Vella tindrà ascensor en un any i un futur restaurant La vessant nord de la Seu Vella disposarà d'un nou ascensor a la primavera de l'any que ve. L'elevador connectarà els Pous de Gel amb el Baluard de Louvigny, que en un futur acollirà un restaurant. De moment, l'Ajuntament de Lleida ha iniciat les obres per condicionar els accessos a aquesta part del monument. Els treballs suposaran una inversió global superior als dos milions d'euros. L'inici de les obres per millorar els accessos passa per perforar part del búnquer de la Guerra Civil, des d'on naixerà el nou ascensor. L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha explicat que el següent pas serà habilitar l'aparcament i el bosc de Camp de Mart, inclosos al Pla de Barris del Centre Històric. La nova instal·lació salvarà un desnivell de 17 metres i tindrà capacitat per a vuit persones. Ros ha afegit que, igual que es va fer als peus del monument, aquesta vessant també tindrà un espai de restauració. L'actuació inclou també l'arranjament del camí de la freixa. Des de l'ascensor fins al baluard, l'Ajuntament construirà una passera de vuit metres de llarg. La primera fase del pla per recuperar el turó, iniciada l'any passat, ha suposat la consolidació dels talussos fins a l'Auditori. -- SEGRE. http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/38809989.jpg Se sap si aquest serà de pagament com el de la vessant sud? Sky May 22nd, 2007, 05:46 PM ^^ No he llegit res al respecte però suposo que si un és de pagament l'altre també ho serà... entfe001 May 25th, 2007, 01:16 PM Del Diari de Girona (http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pNumEjemplar=2701&pIdSeccion=2&pIdNoticia=201713) Les escales de la Catedral es repararan el mes de setembre DDEG, GIRONA. El Bisbat de Girona ha informat a l´Ajuntament de Girona que l´empresa contractada canviarà els esglaons malmesos de l´escala de la Catedral durant el mes de setembre. D´aquesta manera, els esglaons hauran estat uns nou mesos trencats després que un jove advocat decidís, poc abans de cap d´any, agafar el seu cotxe quatre per quatre i pujar per les escales. Era una demostració que el noi va voler fer davant uns amics poc després d´estar prenent unes copes en un bar de la plaça de la Catedral. Allà van estar comentant la possibilitat de fer l´ascens i van poder veure una fotografia on es veia un cotxe antic al bell mig de l´escala. [...] __________ No hi ha res com tenir diners per fer el que et roti :sleepy: Bitxofo May 26th, 2007, 07:32 PM ^^Aquest tio ha de pagar els esglaons que va trencar, va ser la sentència judicial. :yes: entfe001 May 26th, 2007, 07:38 PM ^^ Doncs a mi em sembla poca sentència (que no ha sigut tal sinó pacte entre les parts). No hi ha res com poder pagar la reparació dels graons d'un monument històric per tenir el "dret" de carregar-te'ls. Bitxofo May 26th, 2007, 08:17 PM ^^ Doncs a mi em sembla poca sentència (que no ha sigut tal sinó pacte entre les parts). No hi ha res com poder pagar la reparació dels graons d'un monument històric per tenir el "dret" de carregar-te'ls. També li van posar una multa... :dunno: entfe001 May 26th, 2007, 08:37 PM ^^ Em sembla que no. O com a mínim no ha sortit als diaris locals (és un tema que segueixo amb atenció). Sky May 29th, 2007, 02:29 PM http://www.elperiodico.com/EDICION/ED070528/CAT/FOTOS/EPPNDCAT/CARP01/f030lh03.jpg http://www.elperiodico.com/EDICION/ED070528/CAT/FOTOS/EPPNDCAT/CARP01/f030lh02.jpg INICIATIVA CULTURAL EXITOSA A LA CAPITAL DE PONENT Gardeny torna al Temple • Turisme de Lleida registra llista d'espera per visitar la fortalesa, construïda pels templers al segle XII i reoberta aquest mes com a centre d'interpretació La fortalesa romànica de Gardeny, construïda pels templers al segle XII, viu dies de renascuda esplendor. Després de passar les últimes quatre dècades sumit en l'oblit i el deteriorament, el castell medieval de la ciutat de Lleida ressuscita de les seves pròpies cendres. Rehabilitat i transformat en centre d'interpretació, en aquests moments té fins i tot llista d'espera per ser visitat. Fins al 3 de juny vinent "no hi ha vacants per assistir a una de les visites guiades gratuïtes que es realitzen els caps de setmana", explica Jordi Baulenas, director de Turisme de Lleida, el patronat municipal que gestiona el monument. Baulenas calcula que des del 5 de maig passat --data en què es va inaugurar el centre d'interpretació-- han passat pel recinte "més d'un miler de visitants, en grups d'entre 20 i 25 persones". A partir del 5 de juny, el circuit deixarà de ser gratuït i passarà a costar 2,80 euros. L'èxit de la iniciativa radica en l'excel.lent tasca d'ambientació i la fidelitat amb què s'ha preservat el castell. La intervenció dels tècnics restauradors ha estat mínima, amb un cost molt reduït, cosa que permet exhibir l'edifici pràcticament tal com estava en el moment en què la Paeria va decidir obrir-lo a la ciutat. (...) http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=409976&idseccio_PK=1050 Sky June 9th, 2007, 01:20 PM El Govern licita les obres per rehabilitar cinc nuclis antics amb un pressupost de més de 2 MEUR En el marc de l’acord entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i el de Cultura, l’Institut Català del Sòl (Incasòl), ha iniciat el procés de licitació d’obres per restaurar l’església romànica d’Agramunt i consolidar la torre medieval del nucli de la Guàrdia de Tornabous, a l’Urgell; urbanitzar la plaça Major de Calders, al Bages; l’accés a la plaça del Castell i l’entorn de la muralla de Llagostera, al Gironès; i restaurar la cúpula del temple parroquial de Sant Andreu de Palomar de Barcelona. Aquestes intervencions s’inscriuen en el protocol de col·laboració entre els departaments de Cultura, i de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, que té per objectiu frenar el progressiu deteriorament dels nuclis antics i els entorns monumentals de diferents poblacions de Catalunya. Les obres compten amb un pressupost de 2,18 milions d’euros. (...) http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/premsa/notes/2007/06/200768El_Govern_licita_les_obres_per.jsp Sky June 11th, 2007, 11:58 AM Una fundació ajudarà a restaurar el Monasteri de Vallbona de les Monges Un concert servirà per presentar aquest dimarts la fundació encarregada de restaurar el Monasteri de Vallbona de les Monges. Aquesta és només la primera d'una sèrie d'activitats que tenen com a objectiu reparar els danys ocasionats pels 850 anys d'història del temple. Els treballs se centraran en el claustre d'estil gòtic i la façana. El concert de presentació anirà a càrrec del Mestre Savall i la seva família. La jornada també acollirà parlaments i un aperitiu. Una de les promotores de la Fundació Santa Maria de Vallbona, Pilar Coromina, ha explicat que l'objectiu de la jornada és aconseguir que les empreses lleidatanes inverteixin part del seu pressupost a restaurar el monestir. El temple ha estat habitat ininterrompudament al llarg de vuit segles i mig. Avui hi viuen 14 monges que sobreviuen gràcies a la informàtica i a la música. El Monasteri de Vallbona de les Monges és un dels temples de l'ordre del Císter més habitats d'Europa. L'esposa del Jaume Primer el Conqueridor està enterrada en aquest temple. SEGRE PennyCienega June 12th, 2007, 09:02 PM La Seu Vella de Lleida, es la segona maravella de Catalunya:banana: Primer es la Sagrada Familia de Barcelona. http://www.europapress.es/noticia.aspx?cod=20070606120007&ch=126 entfe001 June 15th, 2007, 12:49 AM Per sort, només un ensurt, però majúscul: Una part del seminari es desploma al mig del carrer TAPI CARRERAS, GIRONA. L´esfondrament de part del seminari menor de Girona va bloquejar totalment la pujada de Sant Domènec i va deixar diversos metres d´alçada de materials d´obra i del mateix edifici bloquejant el carrer. La imatge era dantesca. Pedres d´un mur lateral del seminari, ferralla i taulons de fusta d´una bastida van quedar barrejats en un munt que, en un primera instància, feia tèmer que algun vianant o algun obrer podria haver quedat atrapat a sota. En tancar aquesta edició tot apuntava que la sort havia volgut que en aquells moments ningú passés per sota i els paletes que treballen al seminari ja estiguessin recollint. Es tracta d´un carrer molt concorregut que serveix per arribar a la Universitat i molt utilitzat també pels turistes. La causa de l´esfondrament es desconeix i la Policia Municipal buscava ahir possibles testimonis que ajudin a aclarir el motiu de l´accident. [...] Font: Diari de Girona (http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pNumEjemplar=2721&pIdSeccion=2&pIdNoticia=205098) Sky June 22nd, 2007, 02:04 PM La Generalitat anuncia millores en la gestió econòmica de la Seu Vella La Generalitat vol crear un consorci de gestió per la Seu Vella. Aquest nou model econòmic comptarà amb la presència de l'Ajuntament de Lleida. Així ho ha assegurat aquest divendres el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, durant la inaguració de la Capella Recassens. La Generalitat donarà per tancada la primera fase de millora de la Seu Vella al 2008. Entre les pròximes actacions previstes, destaquen les obres a la Suda-Castell del Rei, la restauració de les muralles, la Porta dels Apòstols, la façana de Ponent i la millora de la Porta de Santa Maria l'antiga, que clourà aquesta primera fase. El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, ha explicat que aquestes actuacions potencien el monument com a reclam turístic. Una obra que està a punt d'acabar és la restauració de la Canònica. Els treballs, que han comptat amb un pressupost de 2 milions d'euros, convertiran l'espai en la nova entrada al monument. D'altra banda, el conseller també ha anunciat les pròximes activitats que es duran a terme al monument. Destaquen el cicle de concerts que, sota el títol Concòrdia, amenitzaran les nits del mes de setembre i els actes de commemoració dels 300 anys de la caiguda de la ciutat a mans de Felip V i al tancament de la Seu Vella al culte. El conseller també s'ha referit al conflicte per les obres d'art sacre amb la Franja. Joan Manuel Tresserras es reunirà la propera setmana amb l'administrador apostòlic del Bisbat de Lleida. El responsable de Cultura, però, prefereix no fer declaracions fins parlar amb Xavier Salinas. SEGRE Gabe August 9th, 2007, 08:07 AM Hallazgo de un muro que podría ser la legendaria ciudad de Hibera La actual Tortosa (Baix Ebre) pudo haber sido hace más de 2.000 años la enigmática ciudad de Hibera, un enclave estratégico a orillas del río Ebro que se disputaron cartagineses y romanos durante las Guerras Púnicas. Hasta ahora, de la ciudad de Hibera, que las tropas romanas asediaron pero nunca destruyeron, tan sólo se tenía constancia de su existencia por referencias en textos antiguos. El hallazgo de un muro en el casco antiguo tortosino, de parte de una gran estructura defensiva del siglo VII antes de Cristo semejante a una muralla, se ha convertido en la primera evidencia científica de que Tortosa antes que romana fue una ciudad ibérica, probablemente Hibera. Tortosa, Ebro, Amposta, Baix Ebre, Zaragoza, Virgili, Cristo, Roma, Montsià Los íberos edificaron esta muralla para defenderse de los ataques en una época en la que la actual Tortosa vivió con intensidad los conflictos internacionales derivados de las Guerras Púnicas. Un muro que pudo haber sido testigo de las embestidas del imperio romano, en su avance hacia el interior de la península Ibérica, o de la resistencia de los soldados a las órdenes de Asdrúbal. Se trata de una estructura defensiva importante, construida lejos del núcleo habitado de la presunta Hibera, lo que evidencia que se trataba de una ciudad muy grande y relevante, bien fortificada, según destaca el arqueólogo Jordi Diloli, coordinador de las excavaciones de la Universitat Rovira i Virgili (URV) que han propiciado este hallazgo. La localización de Hibera se la habían disputado otras ciudades de la ribera del Ebro, como es el caso de Amposta (Montsià). Pero Diloli sostiene que el asentamiento ibérico descubierto en Amposta es demasiado pequeño para poder ser atribuido a una ciudad de la trascendencia de Hibera, cosa que no sucede con Tortosa. La ubicación de la estructura defensiva descubierta ahora indica que los pobladores ibéricos de la capital del Baix Ebre se asentaron en el monte de la Suda, en una extensión amplia, de más de cuatro hectáreas. En la etapa ibérica, un poblado grande ocupaba una superficie de media hectárea, según Diloli, lo que daría idea de la apreciable extensión que tenía Tortosa. En el siglo I, ya en nuestra Era, Hibera continuó existiendo, para convertirse probablemente después en Dertosa. La actual Tortosa tenía una importancia estratégica clave para Roma, porque permitía acceder desde el río Ebro hacia el interior de la península Ibérica. El Ebro fue utilizado por los romanos para transportar materiales hasta Zaragoza, en la complicada conquista del norte de la península Ibérica, o para abastecer a sus tropas durante las Guerras Numantinas. El muro descubierto, de grandes piedras donde se han hallado también cerámicas y ánforas fenicias, será conservado, aunque la urbanización de la calle Sant Domènech continuará tal y como estaba previsto. Un panel informativo dejará constancia del trascendente hallazgo arqueológico. http://www.lavanguardia.es/lv24h/20070808/53383326379.html Sky September 5th, 2007, 05:15 PM http://media.avui.cat/0000007000/0000007153.jpg L'edifici del barri de Gràcia, començat a construir el 1883, forma part del Patrimoni Mundial de la Unesco Posen a la venda la Casa Vicens de Gaudí a Barcelona per 35 milions d'euros • L'obra de Gaudí no sol convèncer als inversors interessats en immobles dissenyats per grans arquitectes L'empresa britànica Bective Leslie Marsh, especialitzada en la venda de finques exclusives, ofereix la Casa Vicens de l'arquitecte Antoni Gaudí, ubicada al barri de Gracia de Barcelona i declarada Patrimoni Mundial per la Unesco, per 35 milions d'euros El cap de vendes internacionals de la immobiliària, Thierry Gilgenkrantz, ha explicat al diari El Periódico que l'agència té l'immoble en venda des de fa un mes i que, de moment, compta amb cinc inversors interessats. Propietat de la família Herrero Jover, aquest edifici, amb una superfície de 698 metres quadrats, es va començar a construir l'any 1883 a partir d'un projecte d'Antoni Gaudí encarregat pel fabricant Manuel Vicens i Montaner. La casa es va construir en un solar de la família al costat d'un convent en Gràcia, que en aquell moment era un municipi independent de Barcelona i lloc d'estiueig de les famílies burgeses de la capital catalana. (...) http://www.avui.cat/article/tec_ciencia/4993/posen/la/venda/la/casa/vicens/gaudi/barcelona/milions/deuros.html Gabe September 6th, 2007, 08:10 AM ^^ ja veurem qui la compra....seria una llàstima que fos comprada per algun magnat extranger i la fes privada com fins ara. Recordem que el japó va voler comprar la casa batlló i la pedrera fa anys. L'ideal seria que fos comprada per alguna caixa o algun banc i es fes publica i visitable ja que per dins és increible. Hi ha cases modernistes que estan en mans privades,normalment en families benestants, i que no es poden visitar com Bellesguard, la casa Navas a Reus o la casa Gari de Puig i Cadafalch, a Argentona. Totes tres cases són una maravella del modernisme florit i donaria el que fos per poder entrar a visitar-les. |