Madre mía la que nos espera del 4 al 27/8...

I fins el segon semestre del 2012 no comença "l'enjardinament"? I això? Per què no ho fant tot seguit..?Supongo que no hay €... Lo que me toca los kiwis es que el cajón ajardinado iba hasta el principio de la playa de vías de Hospi, pero se quedará en el límite municipal.

què "cutre" tot... xD

^^ Els LD de Tarragona a Barcelona per carretera, el Mare Nostrum tres quarts del mateix o suprimit entre Montpeller i Tarragona ara que hi ha TGV a Figueres, els MD carretera fins a Sant Vicenç. El Costa Brava suspès mentre duri el tall.

:2cents:

A veure si l'encerto.
http://i109.photobucket.com/albums/n46/entfe001/Temp/rappel.png
Ni una :rofl:

Algun dia arribarà, algun dia, en què amb el Calaix de Sants passi com amb la Plaça de les Glòries... Algun dia. XD

^^ No te res a veure.

^^
Si et refereixes al que he escrit abans, explica't, perquè no entenc què vols dir.

Algun dia arribarà, algun dia, en què amb el Calaix de Sants passi com amb la Plaça de les Glòries... Algun dia. XD
Que Déu Gallardón t'escolti.

http://3.bp.blogspot.com/_SDUsLXh2nMI/R1E4xT26zEI/AAAAAAAAAEE/1zcu3gCv5WY/s400/gallardon.jpg

Algun dia arribarà, algun dia, en què amb el Calaix de Sants passi com amb la Plaça de les Glòries... Algun dia. XD

Que buidin el calaix per no fer-hi res i deixin el """parc""" de sobre??

Algun dia arribarà, algun dia, en què amb el Calaix de Sants passi com amb la Plaça de les Glòries... Algun dia. XD

Jo també ho penso. De fet, la inversió que estan fent amb aquest calaix no només no serveix pas per augmentar la capacitat de la infrastructura ferroviària, sinó que ha suposat perdre dues vies de les sis que hi havia. S'han gastat una milionada per una obra que, d'aquí no gaires anys, es veurà bnen clar que era inútil, havent-se de plantejar com ho fan per augmentar el nombre de vies.

Per mi la situació és ben clara: si tens blocs de pisos (amb les conseqüents queixes dels veïs) tocant al tram ferroviàri amb més trànsit de tot el país, la solució és ben lògica: expropiació forçosa dels edificis de primera línia de vies i reallotjament dels veïns, tot reservant espai per a futurs augments del nombre de vies. Aquesta era la solució que s'hauria d'haver pres des d'un bon començament, i la que s'haurà de prendre en un futur si no es vol condemnar el servei ferroviari a retards i problemes perpetus.

Bé diria que la disminució de vies no és culpa del calaix si no de tota la transformació en gral. començant per la LAV, no?

Però si el que dius em sembla força acertat.

Les obres dels últims anys són les que han tret les dues vies, sí. Però el calaix impedirà que no es puguin tornar a afegir a menys que s'enderroqui.

poden fer un calaix de dos pisos XD

Mai-chan ja està pensant com fer-lo, un calaix més alt que els pisos que l'envolten

http://img862.imageshack.us/img862/9153/vlcsnap2011052211h37m36.png

I no recordo aquest fotograma, sigui dit de pas.

poden fer un calaix de dos pisos XD

Fins i tot de tres pisos, com el dels meus pares. En un les bragues, en l'altre els mitjons i en l'altre els mocadors. :lol:

Et falta el calaix de sastre xd

Túnel ferroviari i parc al damunt. Costa un colló i part de l'altre i obliga a enderrocar edificis a banda i banda, però és que sinó...

Algú va dir, fa temps, que no es podia fer un túnel de dos pisos. No recordo qui ni en quin fil, però alguna cosa es va dir; legislació i tal. Va ser una flipada o és cert?

Un túnel, però això és un calaix XD

També recordo el post que dius, en concret crec que era relacionat amb la LAV dient de fer el túnel sota del túnel d'Aragó. Però no se si és cert.

Un túnel, però això és un calaix XD

Què vols dir? No ho capto...

Pensava que feies referència a lo de que parlavem del calaix XD però ja vec que no.

Sí, sí, parlava del tema del calaix de Sants. Quan he dit allò del túnel em referia a que per a mi la millor solució és fer un túnel i un parc al damunt (a nivell de carrer, s'entèn, no pas elevat com serà el parc-passeig que hi haurà damunt del calaix).

El que no entenia era el teu «Un túnel, però això és un calaix». XD Esclar, però jo em referia al que hi faria en el futur, en substitució del calaix, que m'hauria petat per indesitjable.

Crec recordar que el problema era fer el túnel per sota d'un túnel ja existent, més considerant la construcció del d'Aragó que realment va ser l'enfonsament i cobriment d'una rasa. Com lo que volen fer a Sants, però ben fet.

Crec recordar que el problema era fer el túnel per sota d'un túnel ja existent, més considerant la construcció del d'Aragó que realment va ser l'enfonsament i cobriment d'una rasa. Com lo que volen fer a Sants, però ben fet.

Ja posats a fer calaixos amb parcs a sobre podrien aprofitar per fer locals comercials sota la llosa i deixar el màxim d'espai possible obert. Encara gràcies que han refet el nyap de passos subterranis, en especial el de Riera de Tena.

Fa poc vaig estar a Berlín, d'acord que la ciutat no és ni de bon tros tan densa com Barcelona, però a sota les vies hi havia de tot allà...

el que dius ho vaig veure també a Amsterdam, a mi em sembla una idea interesant com a urbanisme... crear un corredor comercial... el problema de Sants es que el calaix, així com la resta d'obres per l'arrivada de l'AVE han deixat el sistema molt tocat i la solució serà molt costosa per no veure més enllà de AVE, AVE, AVE...

http://maps.google.es/maps?q=amsterdam&hl=es&ll=52.383982,4.886427&spn=0.016607,0.0421&gl=es&sqi=2&z=15&layer=c&cbll=52.38391,4.886544&panoid=Yt1ii5smfa68wKG9vvJRuw&cbp=12,32.62,,0,-1.56

Sincerament m'indigna que facin retallades en salut per qué diuen que no hi ha diners... peró desprès sí que hi ha diners per fer aquest calaix,per mi no gaire necessari i prescindible.

Potser era millor esperar a fer aquesta actuació quan les condicions econòmiques siguin més millorables.

^^A mi m'indigna més l'actuació en si que no el moment en que es fa, es incessaria però som un país on l'efecte NIMBY es massa fort

^^ Totalment d'acord.Si fos per mi,ni faria aquesta obra.Ni ara ni mai.El que faria seria recuperar les dues vies pérdudes d'entrada a Sants que hi havia abans de les obres del TAV.Una altra cosa seria el moment per fer aquesta actuació(recuperar les dues vies).

^^ Totalment d'acord.Si fos per mi,ni faria aquesta obra.Ni ara ni mai.El que faria seria recuperar les dues vies pérdudes d'entrada a Sants que hi havia abans de les obres del TAV.Una altra cosa seria el moment per fer aquesta actuació(recuperar les dues vies).

aquest comentari el vaig intentar desenvolupar unes pàgines abans en aquest mateix fil, i alguns gairebé em mengen :lol:

tant en temps de vaques grasses com en crisi la prioritat ha de ser buscar una alternativa al pas per Sants (túnel per la Diagonal, recuperar la línia per Can Tunis) per tal de desviar algunes circulacions, diversificar les destinacions i evitar el tall de rodalies a una població potencial de més de mig milió de persones.. :bash:

El cobriment del corredor ferroviari al barri barceloní de Sants

Una obra massa llarga

• El cobriment de les vies a Sants arriba sis anys després d'iniciar-se les obres de soterrament del tren d'alta velocitat (TAV)

• La rambla que es construirà damunt de la coberta de les vies i que representa el final dels treballs tardarà encara tres anys més

Els veïns que viuen a tocar del corredor ferroviari a celobert de Sants estan tips d'obres. En pateixen els moviments de camions i operaris i els treballs nocturns periòdics des de fa sis anys. Primer van ser quatre anys de soterrament de la línia del tren d'alta velocitat (TAV) des de la Torrassa fins a la plaça de Sants, on la platja de vies entra al túnel de l'estació. Simultàniament es construïen els tres nous passos viaris de Riera Blanca, Riera de Tena i Badal, es cobria el tram exterior de l'L1 de metro a Mercat Nou i s'aixecava el mur del costat mar que suportarà el calaix que cobrirà les vies de rodalies i regionals. Els darrers dos anys ja s'ha entrat en la fase de cobertura de les vies que inclou la construcció del mur de muntanya i el tancament del calaix, una fase que no finalitzarà fins al primer semestre de l'any vinent. El segon semestre del 2012 començarà la fase d'urbanització del calaix de cobertura per convertir l'antiga platja de vies en una rambla amb zones verdes i de vianants, una obra que té un termini previst de 20 mesos. Com a mínim, els veïns hauran de conviure amb obres fins al 2014, tres anys més. La rambla final eliminarà la separació històrica entre els dos costats de les vies però els veïns hauran aguantat una dècada d'obres a tocar de les façanes dels seus edificis. “Estic fins al capdamunt d'obres. Massa anys de molèsties de dia i de nit”, confessa molt cansada la Paquita Álvarez, una veïna de 76 anys que viu en un segon pis del carrer Sant Antoni de Capmany. Fa tants anys que duren els treballs que tem que no arribarà a veure acabat el passeig de sobre de les vies.

Reivindicació històrica

El soterrament del tren és una reivindicació de dècades que podia fer-se realitat amb l'arribada del TAV a Barcelona. Però, el juliol del 2005, quan els primers operaris començaven els treballs, ja feia un any que els governs havien descartat aquella opció. Només se soterrarien les dues vies del TAV i es cobririen amb un calaix les quatre de rodalies i regionals. Jordi Falcó, de la Plataforma pel Soterrament de les Vies i del Centre Social de Sants, reconeix que accepten amb resignació l'inici de la cobertura. Lamenta que hi hagués diners per soterrar les vies del TAV i, en canvi, les de tota la vida s'amaguin amb un calaix: “No deixarà de ser un calaix que els veïns no volien”. L'objectiu de la plataforma per al futur serà garantir que l'obra no quedi aturada un cop cobertes les vies i s'acabi fent la urbanització posterior. Francisco Calero, gerent del restaurant del Centre Catòlic de Sants, a tocar de la placeta Ramon Torres Casanova, té el mateix temor: “Si no se'ls acaben els diners, la coberta quedarà bé”. Defensa, però, que tants anys d'obres li han fet perdre negoci. Aquest agost tanca perquè, diu, les passarel·les i bastides davant del restaurant en tapen la visió. La propietària del Bar Celta situat també al carrer de Sant Antoni, al davant de la cantonada amb el carrer Pavia, diu que ja estan cansats de camions, pols i suportar el carrer aixecat durant sis anys.

La construcció del calaix

Un client del bar recorda que el calaix es convertirà en una paret per a la visió dels primers i segons pisos dels edificis. Montserrat Carretero, veïna del carrer de Daoíz i Velarde, defensa que, amb la reforma, almenys la zona tindrà cara i ulls però diu que fa anys que hauria d'estar feta. Després de sis anys, finalment ha arribat el moment de construir el calaix. Tenint en compte que des de demà fins al 24 d'agost es tallaran les vies per instal·lar l'estructura i la nova catenària, els veïns hauran d'aguantar un mes de treballs nocturns que ja han patit les setmanes prèvies mentre es formigonava un tram del mur de muntanya i es desmuntaven bigues.

El primer que es farà serà retirar la catenària flexible i els 25 pòrtics travessers a les vies que la sustenten. Sobre els suports triangulars de formigó que ja es van aixecar als laterals del corredor s'instal·laran 108 bigues de divuit metres de llargada que faran de base de la coberta. Les lloses que cobriran el sostre del corredor ocuparan 14.000 m². Un cop tancat el calaix s'instal·larà la nova catenària rígida. Aquestes operacions s'han d'acabar amb 20 dies i de manera fiable perquè a finals d'agost s'ha de reobrir el trànsit ferroviari.

L'Ajuntament preveu que per Nadal els veïns ja no sentiran el soroll dels trens. El calaix ha d'estar acabat el primer semestre de l'any que ve perquè al segon haurien de començar les obres d'urbanització de la rambla superior i els carrers annexos. En el futur ha de ser una rambla enjardinada de 700 metres que uneixi la Riera Blanca amb el carrer de Sants i que recuperi la comunicació entre els dos costats dels carrers Sant Antoni de Capmany, Burgos, Jocs Florals i la rambla de Badal.

700 metres de llargada tindrà la rambla sobre el calaix de les vies des de la Riera Blanca, el límit de Barcelona i l'Hospitalet, i la plaça de Sants

20 mesos és el termini previst de construcció de la rambla. L'obra no començarà fins la segona meitat del 2012

Coberta de bigues i lloses

Demà comença la retirada de 25 pòrtics que sostenen la catenària actual per instal·lar posteriorment 108 bigues travesseres sobre el corredor. Les lloses que cobriran les vies es recolzaran sobre les bigues i sostindran la nova catenària rígida. L'operació ha d'estar acabada el dia 24.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/13-serveis/440580-una-obra-massa-llarga.html?cks_mnu_id=705

tant en temps de vaques grasses com en crisi la prioritat ha de ser buscar una alternativa al pas per Sants (túnel per la Diagonal, recuperar la línia per Can Tunis) per tal de desviar algunes circulacions, diversificar les destinacions i evitar el tall de rodalies a una població potencial de més de mig milió de persones.. :bash:

Qualsevol túnel nou ha de passar entre Torrassa i La Sagrera sino tindrem linies penjades

MILLORA URBANA DELS ENTORNS DEL FERROCARRIL A L’HOSPITALET DE LLOBREGAT I SANTS (BARCELONA)
A juny de 2011 el projecte de soterrament de les vies d’ample ibèric resta completament aturat a L’Hospitalet mentre a Sants s’inicia el cobriment. Aquests projectes havien estat aprovats coincidint amb l’arribada del Ferrocarril d’Alta Velocitat a Barcelona i són una vella aspiració dels veïns de L’Hospitalet i del barri de Sants de Barcelona

L’Hospitalet de Llobregat és una ciutat amb una morfologia marcada històricament pels grans eixos d’accés pel Llobregat a la ciutat de Barcelona, tant viaris (com la Gran Via o la carretera N-340) com ferroviaris on existeixen tres línies de tren que creuen la ciutat. Aquests eixos ferroviaris són la línia de Vilafranca del Penedès -que recorre la ciutat d’est a oest en paral·lel a l’antic traçat del canal de la Infanta-, la de Vilanova i la Geltrú -que ve del sud creuant la ciutat pel mig i enllaça de camí a Sants amb la de Vilafranca a la Torrassa- i la del Carrilet de Manresa més al sud, actualment gestionada per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que va ser soterrada al 1986. Això ha marcat el desenvolupament urbanístic de la ciutat on els barris segregats per les vies del tren tenen dinàmiques de desenvolupament pròpies i no de conjunt, i on el centre físic de la ciutat està ocupat per polígons industrials al voltant dels eixos ferroviaris.

El traçat del FAV possibilita el soterrament
L’any 1998 el Ministeri de Foment (MIFO), dins l'estudi informatiu del tram Martorell-Barcelona el pas del Ferrocarril d’Alta Velocitat (FAV) Madrid-Barcelona-Frontera francesa, va anunciar el pas de l’alta velocitat per la ciutat (seguint la línia de Vilanova) com a part de la connexió entre l'aeroport, l’estació de Sants i la futura estació de la Sagrera. Aquest anunci va propiciar que des de bon començament s'exigís per part de l’Ajuntament de L’Hospitalet el soterrament total d’aquesta línia que creua la ciutat pel mig, soterrament que en un primer moment només estava previst a partir del carrer de l’Aprestadora, al barri de Santa Eulàlia.

Posteriorment a l'any 2000, les al·legacions de l’Ajuntament van permetre que el tram a soterrar es perllongués fins a la Gran Via (carrer Ciències), al barri del Gornal, i que es construís un intercanviador a la Torrassa, punt on conflueixen la línia de Vilanova i Vilafranca i les línies de metro 1 i la futura línia 9. Aquell mateix any, a l’octubre, es va constituir la plataforma “L’Hospitalet sense vies” per reclamar el soterrament progressiu de les vies tant de la línia de Vilanova com de Vilafranca.

A finals de l’any del 2001, es va signar un protocol de col·laboració entre els ajuntaments de L'Hospitalet, El Prat de Llobregat i Cornellà de Llobregat, el Consell Comarcal del Baix Llobregat, la Generalitat i el Govern de l’Estat per executar el tram Sant Joan Despí-Sants de l'alta velocitat que establia a l’Hospitalet el soterrament de 4 km de la línia de tren de Vilanova i una part importat de la línia de Vilafranca fins al pont d’accés a l’actual estació de RENFE. Això permetria recuperar per a la ciutat més de 10 ha de terreny convertides en zona verda i relligar els diferents barris de la ciutat amb nous eixos de comunicació, transformant les zones industrials pròximes a les vies en un nou espai de 6.500 habitatges (un 20% d’aquests protegits). També estava previst la construcció de l’intercanviador de la Torrassa i d’una nova cornisa verda des de la Torrassa fins al Parc de Planes resseguint el traçat de les vies. En total l’espai de transformació abastava unes 100 ha de l’espai central del terme municipal de L’Hospitalet.

Al juliol de 2003 es va modificar el protocol de 2001 per tal d'incloure l'arribada del FAV al Prat després de llargues negociacions a través d'una estació intermodal al nucli urbà i la creació d'un tren llançadora entre aquesta i l'aeroport. També aquest any es va constituir el Consorci de l'Alta Velocitat de Barcelona (CAVB) entre l'Ajuntament de Barcelona, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) i el MIFO com a ens de gestió i concertació d'aquestes obres a la ciutat de Barcelona.

http://territori.scot.cat/cat/img2/2011/07/ortomeva1.jpg

A final de 2004, el MIFO va publicar al BOE (Boletin Oficial del Estado) l’aprovació definitiva, un cop aprovades les declaracions d'impacte ambiental, dels estudis del FAV entre Sant Joan Despí i la Torrassa i entre la Torrassa i Sants. Aquest endarreriment va ser degut d’una banda a la polèmica per l’arribada del FAV a l’aeroport de Barcelona i de l’altra a les demandes veïnals del barri de Sants a l’últim tram, que es van mostrar contraris a l’opció inicial del cobriment de les vies en aquest tram i no el soterrament. L’opció final soterrava les vies del FAV però mantenia quatre vies d’ample ibèric a recobrir juntament amb la nova estació de metro de Mercat Nou. Aquest projecte també preveia una important remodelació de l'estació de Sants mitjançant un pla especial per ampliar les vies soterrades de 12 fins a 14 vies (6 d'ample internacional i 8 d'ample ibèric). A la part del vestíbul es preveu construir un sòcol de dos pisos just sota l'establiment hoteler actual en la qual se situarà una àrea comercial i lúdica. Al costat de l'establiment hoteler es construirà un bloc d'oficines de 9 plantes i l'actual estació d'autobusos es soterraria i donaria pas a un parc.

Al desembre de 2004 es van licitar les obres dels trams de l’alta velocitat L'Hospitalet-La Torrassa i La Torrassa-Sants que incloïen la construcció del túnel de l’alta velocitat –de 4,8 km- en aquest dos trams amb un pressupost total de 227 milions d’euros i un acabament previst per a començament del 2007. Això accelerava les obres de l’alta velocitat per sobre del soterrament del tren d’ample ibèric pendent d’un altre túnel i de la cobertura de vies de Sants per tal d’acomplir amb els objectius fixats per a l’arribada de l’alta velocitat a Barcelona que inicialment tenien com a data de referència el 2004.

Aquesta darrera fase va rebre un impuls a començament de l'any 2005 quan es va produir la licitació del projecte constructiu del soterrament de les línies de Rodalies a L'Hospitalet. Aquest projecte preveia la construcció d’un túnel de dues vies per a la línia de Vilanova en paral·lel al de l'alta velocitat fins la d’intercanviador de la Torrassa on aquestes emergirien juntament amb les de la línia de Vilanova i a partir d’aquest punt circularien en superfície fins a Sants cobertes pel calaix. Aquest estudi però, suprimia el baixador existent a Bellvitge al·legant que eren incompatibles per la seva proximitat amb l’intercanviador de la Torrassa. Aquest fet va generar importants protestes per part de l’Associació de Veïns de Bellvitge i va provocar que a final d'any s'inclogués també el soterrament d'aquest baixador dins del projecte. En el cas de Barcelona, també es va presentar el projecte de cobriment definitiu dels 800 m de vies entre la Riera Blanca i l’Estació de Sants i la seva integració mitjançant calaix constructiu amb una zona verda al damunt a mode de passeig. Aquest projecte que va rebre nombroses queixes dels veïns de Sants, que defensaven l’opció del soterrament, i es van organitzar a través de la Plataforma pel soterrament de les vies i en contra del Pla de l'Estació.

Problemes amb la construcció del túnel de l'alta velocitat
L'any 2007 va estar marcat per l'inici de la perforació del túnel de l'alta velocitat entre el carrer Ciències i Sants (FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT. BARCELONA (http://territori.scot.cat/cat/notices/2009/12/ferrocarril_d_alta_velocitat_barcelona_2474.php)) Des de bon començament aquesta important obra va generar queixes especialment dels veïns del barri del Gornal i de Sants pels sorolls i per algunes esquerdes que havien ocasionat als edificis. Aquests problemes s'agreujaren a l'octubre d’aquell any, quan cinc esvorancs en tan sols dues setmanes provocats per filtracions d'aigua a les pantalles protectores van propiciar el tall complet del servei de Rodalies de Vilanova i de l'aeroport. El darrer esvoranc a finals d’aquell mes va provocar l'enfonsament del túnel dels FGC entre l'estació del Gornal i de Sant Josep i la suspensió del servei entre L'Hospitalet i Barcelona. En total van haver d'habilitar-se autobusos alternatius tant pel servei de Rodalies com pel d’FGC generant un important contratemps a tota la mobilitat del sud de Barcelona. Mentrestant les obres van quedar aturades fins a la Torrassa i es van iniciar els treballs d'emergència per tal d’impermeabilitzar el terreny amb formigó. El 17 de novembre de 2007 una de les dues vies de la línia de Vilanova quedava restablerta i el dia 1 de desembre es recuperava la normalitat de totes les línies de Rodalies després de 42 dies sense servei. El servei d’FGC cap al sud va tornar a funcionar a final de febrer del 2008.

A final d’any, veïns del barri del Gornal creaven una plataforma d’afectats pel FAV per a reclamar indemnitzacions econòmiques i responsabilitats polítiques. En aquest sentit, i també a finals d’aquell any, Carme Chacón anunciava que com a contrapartida per les molèsties causades per les obres del FAV el Ministeri de l’Habitatge declarava com a Àrea Extraordinària de Rehabilitació Integral (AERI) cinc barris de l’Hospitalet i establia ajudes comunitàries i particulars per tal de millorar els habitatges. En total es destinarien 12,4 MEUR que podrien beneficiar fins a 15.800 pisos.

Posada en marxa de l'alta velocitat Madrid-Barcelona i retard a la resta de projectes
El 20 de febrer de febrer de 2008 va entrar en servei el FAV Barcelona-Madrid (FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT MADRID-BARCELONA. ENTRADA EN SERVEI (http://territori.scot.cat/cat/notices/2008/12/ferrocarril_d_alta_velocitat_madrid_barcelona_entrada_en_servei_070.php)). Mentrestant els projectes de soterrament o cobriment de l’ample ibèric a Sants i a L'Hospitalet continuaven en revisió per tal d'establir nous protocols de seguretat que evitessin els problemes que es poguessin produir amb el túnel de l'alta velocitat.

A l’abril de 2009, el MIFO va aprovar provisionalment el nou l'estudi informatiu per a la integració de la línia de Vilanova i l'intercanviador de la Torrassa a la ciutat de L'Hospitalet. El novembre d'aquell mateix any es va aprovar definitivament l’estudi informatiu, amb la decisió de no sotmetre a estudi d'impacte ambiental perquè aquest va ser realitzat l'any 2004. Aquest projecte modificava el traçat del túnel per tal de reduir l'afectació sobre el conjunt fabril Tecla Sala proper a l'intercanviador i augmentava les mesures de seguretat de tota l'obra. Amb un pressupost d'uns 400 MEUR s'esperava que les obres s'iniciessin aquell mateix any. Al tram de Barcelona, el juny el DPTOP va inaugurar la nova estació de metro de Mercat Nou, mentre la resta del cobriment de les vies depenent del MIFO continuava pendent d’adjudicar. També el projecte de reforma de l'estació de Sants va patir una important aturada quan la societat Riofisa que havia d'aportar 30 MEUR al projecte va abandonar el projecte al maig degut als efectes de crisi econòmica.

Al juliol de 2010 el Govern de l’Estat va anunciar l'ajornament de les obres pendents de soterrament del ferrocarril tant a L'Hospitalet com a Montcada i Sant Feliu de Llobregat dins del pressupost del MIFO a Catalunya com a part de les mesures d'austeritat econòmica del Govern espanyol.

Com a reacció a aquesta decisió, el novembre de 2010 tots els grups polítics de l'Ajuntament de L'Hospitalet van aprovar una moció demanant el soterrament de les vies. Al mateix temps les entitats impulsores de la plataforma “L'Hospitalet sense vies” tornaven a organitzar-se per reclamar el soterrament.

El 2 de juny de 2011 es va realitzar l'acte públic de presentació de la nova plataforma formada per tretze entitats que van impulsar un nou manifest. El ministre de Foment, José Blanco, i l'alcaldessa de ciutat, Núria Marín, en una trobada aquell mateix mes, van confirmar un pròxim inici de negociacions per desencallar el projecte.

D'altra banda, a octubre de 2010 van començar les obres de cobriment de les vies entre Sants i la Riera Blanca, a Barcelona gràcies a una acord subscrit al març entre l'Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Foment per desencallar aquesta obra pendent amb un pressupost conjunt de 23 milions d'euros.Es preveia que aquestes obres duressin catorze mesos i es concentressin en bona part durant el mes d’agost de 2011 quan l'aturada del servei de Rodalies entre L'Hospitalet i Barcelona permetrà construir l'estructura del calaix.

Per la seva banda el projecte de reforma de l'estació de Sants continua depenent de nova inversió privada per la seva realització. Les obres a l’estació de Sants que sí que s’han adjudicat a l’abril són les de connexió de la capçalera nord de l’alta velocitat amb el futur túnel del carrer de Provença incloses dins del projecte de l’alta velocitat a Barcelona que compta amb el finançament europeu d’XTE-T (Xarxes Transeuropees de Transport).

Més informació
http://lhsensevies.blogspot.com/
www.bcn.cat
www.fomento.gob.es
www.l-h.cat

Font: http://territori.scot.cat/cat/notices/2011/07/millora_urbana_dels_entorns_del_ferrocarril_a_l_rsquo_hospitalet_de_llobregat_i_sants_barcelona_2959.php

Avui he passat per Bellvitge per motius laborals per veure com es resoldrà el tema dels transbords. Per parts:

A l'estació de Renfe han obert un pas des de l'andana sentit Barcelona directe al carrer, també han retirat tots els bancs d'ambdues andanes. Sembla que l'operativa serà que els trens arribin per la via cap a Barcelona, descarreguin, maniobrin a la general sentit Barcelona i es reincorporin a la de pas sentit Vilanova per tornar a sortir. La sortida serà lliure, però l'accés s'haurà de fer per les validadores. El coll d'ampolla pot ser les escales de pujada. La senyalització ja està tota posada, fins i tot un "prohibit el pas" a l'andana de la via de Barcelona que ha despistat a més d'un. La megafonia també anunciava ja la necessitat de transbordar als FGC per arribar a Barcelona.

A la d'FGC han posat validadores de peu al costat de les existents, retirant una pantalla de vidre. Allà el frau serà més fàcil. El problema és que no han posat cap indicació addicional per a les andanes, algú es despistarà segur. A banda de la cartells a les andanes de Gornal, no hi ha cap més senyalització especial. La traca final és que al tren encara anuncien Gornal amb correspondència amb la R10 :crazy:

Ah, FGC reforçarà el servei de trens que en hora vall és igual que el d'un cap de setmana. Constarà de cinc trens al dia, pel matí entre setmana i per la tarda els caps de setmana. Veurem si posen dobles composicions, ni que sigui als L8, que no sé si caben a la via de maniobra de Molí Nou.

Per sort ni demà ni en tot l'agost em tocarà tornar a passar per allà.

^^ Llavors hi ha sortida directa des de l'andana cap al carrer a l'estació de Bellvitge, sense validadores ni res? Es feia esperar alguna cosa així per aquest dispositiu, perquè l'accés vestíbul - andana son unes escales estretíssimes!!!

Crec que és l'única raó pel qual s'ha de soterrar aquest tram: per ampliar les andanes i els accesos d'aquesta estació :lol:

Demà veuré que tal va la R2sud :cheers:

Acabo de caure en una cosa respecte del cobriment de les vies a Sants. Ja no es podrà fer trainspotting, en el sentit de mirar els trens.

Recordo quan era petit i anava amb la iaia al Mercat Nou, moltes vegades ens aturavem al cap del carrer perque jo pogues veure els trens com passaven.

La rambla elevada y ajardinada de Sants se acabará a finales del 2014

• Será "una de las ramblas elevadas más importantes del mundo", dice Vives

Ya se han colocado 108 vigas, de 40 toneladas cada una, sobre las vías que parten de la estación de Sants hacia el sur. En una semana, con tres turnos diarios cubriendo las 24 horas del día. "Es un récord", afirmaba ayer satisfecho el teniente de alcalde Antoni Vives. Las vigas se apoyan en los pilares inclinados que son la estructura de los muros a lado y lado de la playa de vías. De las vigas penden los nuevos soportes de la catenaria rígidas. Y sobre las vigas se va a empezar a colocar las losas de una futura rambla elevada. A finales de este mes, cuando se haya de reanudar el tráfico ferroviario entre Sants y l'Hospitalet y Bellvitge, cortado el pasado 4 de agosto, las vías estarán ya cubiertas. Quizá queden por cubrir pequeños espacios que han de tapar con piezas a medida, pero el gran cajón de 700 metros que ocultará las vías a los vecinos estará, de hecho, completado.

La cobertura de las vías ya será buena para los vecinos, que llevan seis años con molestias por obras ferroviarias, que empezaron con las vías para el AVE. Pero aún quedará mucho trabajo para desarrollar la que ha de ser una de las actuaciones estrella de este mandato municipal: la urbanización y ajardinamiento de la rambla que formaran las losas: 700 metros de largo, 40 de ancho, sin contar con los accesos, rampas, escaleras mecánicas, ascensores y taludes verdes que enlazarán el paseo elevado con las calles inmediatas. El diseño de esta conexión será un reto, pues en muchos puntos habrá que salvar hasta 10 metros de desnivel.

En el lado de la calle Antoni de Campmany, hasta ahora angosta, se ganará un espacio equivalente a una calle de varios carriles. Y ambos lados del corredor ferroviario quedarán conectados por debajo de la rambla elevada mediante tres viales en Riera de Tena, Riera Blanca y Badal, los dos últimos con calzada también para vehículos. Estos pasos viarios serán básicos para mejorar la conexión de barrios a ambos lados del corredor ferroviario. Su amplitud permitirá incluso, según Vives, poner "algo de ciudad" (léase algún comercio) en estos viales cubiertos, por donde pasan miles de ciudadanos al día, como en el caso del que desemboca en el acceso a la parada de metro de Mercat Nou.

El proyecto básico de la urbanización del paseo elevado está hecho desde hace meses, pero el proyecto ejecutivo, ya al detalle, ha de acabarse en el primer semestre del 2012 para licitarse, adjudicarse y empezar la urbanización en la segunda mitad del año que viene. A partir de entonces, los trabajos habrán de durar entre 20 y 24 meses. A finales del 2014, pues, se podrá estrenar.

Será "una de las ramblas elevadas más importantes... del mundo". Antoni Vives ("iba a decir de Europa, pero no, puedo decir del mundo") no se cortó. Jordi Martí, concejal del distrito de Sants-Montjuïc, limitó sus referencias territoriales: "Será la envidia de toda la ciudad".

Lo que sea será una merecida compensación a los vecinos de Sants, de Badal, incluso de la Bordeta que han sufrido ruidos, dificultades de movilidad a pie y en coche, entre otras molestias. Vives y Martí insistían ayer en que hay que compensar en lo posible a los vecinos que "han sufrido mucho" estos años. Con todo, la reforma sobre el corredor ferroviario se ha de ver con más proyección que la del barrio, ya que la rambla conectará con la plaza de Joan Peiró y un poco más allá con la de Països Catalans, la avenida de Roma, conformando un largo recorrido urbano.

Y en el otro extremo, quizá algún día, la cobertura de las vías se extienda más allá de Riera Blanca, ya en l'Hospitalet de Llobregat. El proyecto existe, pero el Ministerio de Fomento, que es el que más paga, lo tiene aparcado a la espera de mejores tiempos para el gasto público.

http://www.lavanguardia.com/vida/20110811/54198147647/la-rambla-elevada-y-ajardinada-de-sants-se-acabara-a-finales-del-2014.html

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/0bebf3d1.jpg

Pues no se como quedara al final , puede quedar bien esa rambla elevada , pero para mi lo ideal hubiera sido que hubieran soterrado las vias y hubieran hecho una gran avenida por encima .

3 anys per fer això... deuuuuuu aquest mandat no veurem cap gran projecte ni res interessant si estan tan tan garrepes.

(...)

Con todo, la reforma sobre el corredor ferroviario se ha de ver con más proyección que la del barrio, ya que la rambla conectará con la plaza de Joan Peiró y un poco más allá con la de Països Catalans, la avenida de Roma, conformando un largo recorrido urbano.

(...)



Sí, un llarg recorregut urbà per fer a peu i amb dificultat, perquè recordem que l'Avinguda de Roma està tallada permanentment, els voltants de l'estació de Sants fan entre vergonya i pena i l'unic que es mig salva és Sant Antoni (de moment, encara que està mal conectat amb els carrers al seu costat mar).

Però sí, la cobertura de les vies hem de creure que quedarà bé. (primer cop que poso aquesta icona, valdrà més estar borratxo per creure-ho: :cheers:)

És que s'hauria de replantejar tots els voltants de l'estació de Sants i remodelar les places dels PPCC i de Joan Peiró però com s'han d'esperar a l'ampliació de l'estació de Sants que no arriba.... però caldria fer-hi alguna cosa en aquestes places, són ciment pur i dur... i connectar millor amb l'avinguda de Roma... està tot molt desendreçat.

Pues no se como quedara al final , puede quedar bien esa rambla elevada , pero para mi lo ideal hubiera sido que hubieran soterrado las vias y hubieran hecho una gran avenida por encima .
No se puede soterrar, esto ya se ha explicado varias veces, ya va el AVE soterrado.
3 anys per fer això... deuuuuuu aquest mandat no veurem cap gran projecte ni res interessant si estan tan tan garrepes.
Dilapidar el dinero público en esta obra cara e inútil que no sirve para mucho...
Sí, un llarg recorregut urbà per fer a peu i amb dificultat, perquè recordem que l'Avinguda de Roma està tallada permanentment, els voltants de l'estació de Sants fan entre vergonya i pena i l'unic que es mig salva és Sant Antoni (de moment, encara que està mal conectat amb els carrers al seu costat mar).
Però sí, la cobertura de les vies hem de creure que quedarà bé. (primer cop que poso aquesta icona, valdrà més estar borratxo per creure-ho: :cheers:)
Va a quedar fatal el cajón de Sants. Un búnker que en algunos sitios llega a 10 metros de altura y tapa hasta casi el 3er piso.
Si yo viviese en esa zona, no me gustaría eso. Luego se van a quejar de que no les da el sol. xDD

Va a quedar fatal el cajón de Sants. Un búnker que en algunos sitios llega a 10 metros de altura y tapa hasta casi el 3er piso.
Si yo viviese en esa zona, no me gustaría eso. Luego se van a quejar de que no les da el sol. xDD

Doncs els pisos a Ciutat Vella no van precisament barats... I menys si tenen una zona verda al costat! :D

No se puede soterrar, esto ya se ha explicado varias veces, ya va el AVE soterrado.

Dilapidar el dinero público en esta obra cara e inútil que no sirve para mucho...

Va a quedar fatal el cajón de Sants. Un búnker que en algunos sitios llega a 10 metros de altura y tapa hasta casi el 3er piso.
Si yo viviese en esa zona, no me gustaría eso. Luego se van a quejar de que no les da el sol. xDD

Totalmente de acuerdo contigo, este proyecto es de los q nunca se tendria que haber hecho. En unos años el acceso sur del AVE a BCN se estudiara como lo que NUNCA hay que hacer (Ni integra en la ciudad, ni mejora la capacidad operativa de la red)

i tenen la barra de dir que serà l'enveja de la ciutat xD

Els veïns de Sants veuen «llum al final del túnel»

Més enllà de les molèsties per als veïns de Sants i els usuaris de Rodalies, les obres de cobertura de les vies d'aquest barri, que finalitzen aquest dissabte després de tallar durant tres setmanes el trànsit de trens entre els ramals sud i nord de la xarxa, permetran la urbanització d'una zona històricament dividida per un gran corredor ferroviari. El regidor del districte de Sants-Montjuïc de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, ha considerat que l'obra comportarà "una gran millora per la zona i la qualitat de vida dels ciutadans" quan el 2014 s'hi obri una nova rambla enjardinada de 700 metres, amb accessos i escales que "aproximaran els veïns que viuen a les dues bandes de les vies".

Martí ha reiterat les disculpes i ha demanat "comprensió" perquè les molèsties que han provocat les "llarguíssimes" obres ferroviàries als veïns durant els darrers anys "aviat es transformaran en un projecte ben valorat pels qui viuen al barri". Fent un símil ferroviari, Martí ha declarat que ja es comença a veure "la llum al final del túnel". El regidor del districte ha celebrat que les obres de cobertura de les vies "han anat al ritme previst inicialment", fet que ha destacat per tractar-se del tall ferroviari "més important de la zona de Barcelona durant els darrers anys".

El responsable municipal ha valorat que les actuacions urbanístiques que s'iniciaran a Sants "són una obra de ciutat i de mandat" i ha destacat que la inversió total de 143 milions d'euros "és una xifra importantíssima", ja que pocs projectes urbans impliquen "aquest nivell d'inversió i complexitat tècnica". De fet, és poc probable que gaires infraestructures rebin tants recursos com l'obra de Sants durant aquest mandat.

L'Ajuntament preveu que l'execució del projecte s'allargui entre 20 i 24 mesos i que la nova zona urbanitzada estigui en servei al 2014, a finals de mandat. Martí ha assegurat que el consistori no es planteja cap retard "més enllà de les previsions inicials" i, tot i que augura que "hi haurà dificultats econòmiques a tots els nivells", ha garantit que estarà a disposició dels veïns d'aquí a tres anys amb "gairebé total seguretat". Actualment, s'estan fent millores al projecte bàsic de cara a poder aprovar el projecte executiu definitiu i licitar l'obra.

Un projecte urbanístic de 57.000 metres quadrats

Entre el 4 i 27 d'agost, l'empresa municipal Bimsa i Adif han executat la fase més complexa d'aquesta cobertura de les vies, que ha implicat el desmuntatge d'una catenària flexible, la col·locació de bigues de coberta i de lloses prefabricades, i el muntatge de la catenària rígida, que s'espera que eviti moltes avaries en el futur. En el període 2005-2009 es van soterrar les vies d'alta velocitat i es van cobrir les vies del metro i l'estació de Mercat Nou.

Així mateix, en aquest període es van construir els passos inferiors de Badal, Riera de Tena i Riera Blanca i el tancament de la façana mar de l'accés ferroviari a Sants. En el bienni 2010-2012, a més de la cobertura de les vies, que continuarà fins a finals d'any, però de manera compatible amb el trànsit ferroviari, s'executa el mur lateral del costat muntanya.

A partir de 2012, es començarà la fase d'urbanització per sobre la coberta ferroviària i les zones annexes al corredor, on s'estendran una rambla de 700 metres, zones verdes, nous paviments, passos inferiors, escales mecàniques, rampes i ascensors. Aquesta àrea limita amb els carrers de Sants, Riera Blanca, Antoni de Capmany i Jocs Florals, Burgos i Rambla de Badal. El projecte busca millorar les condicions ambientals dels carrers propers, reduint sorolls i vibracions del trànsit ferroviari, guanyar un espai verd per als vianants i millorar la circulació viària i a peu entre els barris del voltant.

El conjunt d'actuacions de cobertura de les vies depenen de l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, i el Ministeri de Foment, a través d'Adif, que van signar un conveni de col·laboració el 2002.

http://www.naciodigital.cat/noticia/34578/sants/veuen/llum/final/nel

Ahir vaig passar per Mercat Nou i vaig baixar del metro un moment per fer fotos de les obres:

http://i109.photobucket.com/albums/n46/entfe001/Trens/renfe/p8270154.jpg

http://i109.photobucket.com/albums/n46/entfe001/Trens/renfe/p8270155.jpg

Em crida l'atenció que hi havia una part important encara per cobrir amb llosa, no sé si ho hauran fet ràpidament entre la tarda i nit passades o ho hauran deixat per més endavant :dunno:

El que es veu ja muntada és la catenària rígida, que s'acaba a mig camí entre Mercat Nou i Santa Eulàlia, la transició es veu des del metro.

Algunes imatges del cobriment de fa temps

http://www.bimsa.es/uploads/multimedia/23/img_baja/sants12_2009_3dwld.jpg

http://www.bimsa.es/uploads/multimedia/23/img_baja/ae_sants_0511_1dwld.jpg

http://www.bimsa.es/uploads/multimedia/23/img_baja/sants12_2009_1dwld.jpg

http://www.bimsa.es/uploads/multimedia/23/img_baja/Asants_080606_1dwld.jpg

http://www.bimsa.es/uploads/multimedia/23/img_baja/sants_EO_mar10_1dwl.jpg

Els veïns de Sants veuen «llum al final del túnel»


I els usuaris de Rodalies mai la veurem per culpa d'aquests i dels politics

^^Está quedando espantoso, parece un búnker.

Que va, un bunker es molt mes bonic que aixo

Que va, un bunker es molt mes bonic que aixo

Passarà com amb la Plaça Lesseps, el dia 1: una merda

El dia 100: Una merda, però més verda

El dia 1000: Els arbres han crescut

El dia 10000: Un gos pixa un arbre 30 anys, l'avi pren l'ombra en un banc ratllat... Disfruta de l'ombra una tarda d'un dijous d'un mes de maig...

La gran diferència entre les dues places de Lesseps (antiga i nova) és que la vella era ple de rampes i passadissos, ara es simplement un túnel i un pla (inclinat, però pla). A més, els passadissos eren plens de pixums, cagades, grafits de mal gust i taques de filtracions d'aigua. Feia pena i por.

Ara que també...

El dia 10000: L'avi mor al obrir-se el terra i ser atropellat per un tren, moltes notícies per la manca de manteniment mostren queixes i indignacions. Com sempre, s'hauria d'haver redactat bé l'estatut i no deixar a Adif la propietat i manteniment de les infraestructures...

Adif, PP i C's diran que la culpa és de la Generalitat per posar enganxines amb una "R" que fa que no siguem prou "simpàtics" per a que facin bé la feina per la qual els paguem amb els nostres impostos. Que és més important la via Valdeburros - Valdenadie perque ajuda l'equilibri territorial etc...

^^

http://2.bp.blogspot.com/_nOaiU2eUusw/S8yQZ47cY6I/AAAAAAAAAJM/pA2_hjxjYUc/s1600/imagen_mono_asustado.jpg

Com sempre, s'hauria d'haver redactat bé l'estatut i no deixar a Adif la propietat i manteniment de les infraestructures...



No tiene nada que ver con el Estatuto. Según la Ley de ferrocarriles de 2006 las líneas de ferrocarril pertenecientes a la Red de Interes General del Estado son administradas únicamente por ADIF no pudiendo ser traspasada su gestión a otros entes.

No tiene nada que ver con el Estatuto. Según la Ley de ferrocarriles de 2006 las líneas de ferrocarril pertenecientes a la Red de Interes General del Estado son administradas únicamente por ADIF no pudiendo ser traspasada su gestión a otros entes.

Tota llei es pot canviar, fins i tot les constitucions. I sinó mira per on s'han passat les sobiranies europees la Merkel i en Sarkozy :D

Bé, tornant al tema...

El cobriment de Sants haurà de suportar arbres i terra, això significa filtracions i arrels menjant-se qui sap què, que passarà dintre de 30 anys? Avi atropellat? Forats? Ho dic per que si ja ara quan vas per l'avinguda Roma notes com el terra s'enfonsa al passar-hi un camió o com vibra tot amb els trens no vull ni pensar-ho. I no parlem ja de la Sagrera!

^^ No sé si tornar a posar el mono flipat un altre cop...

^^ No sé si tornar a posar el mono flipat un altre cop...

Tan impensable és que hi hagi esfondraments en aquestes cobertures? No parlo de tota l'estructura caient, parlo de que una de les lloses que posen entre les bigues sigui defectuosa.

En tot cas si passa passarà igual... Vejam com queda tot al final.

Home, doncs ja que surt l'avinguda de Roma, un dels meus clàssics:

Sí, caldria fer-ne una reforma totalment. Està trinxadíssima. Però no crec que cap llosa pugui caure, ni la d'Av. Roma ni la d'Aragó. Perquè si no... Dia 10001: S'obre un esboranc al Carrer Aragó, davant de la fundació Tàpies, generant una bonica escultura de títol "ferralles, sot i ample ibèric"

Off-topic conspiratiu: Reforma Avinguda Roma = "millora" de l'entorn. Telefònica ven la seva anterior seu, amb l'entorn "millorat", cobra més (gràcies a la reforma sufragada per l'ajuntament). Què reb l'ajuntament a canvi? Un edifici nou, de disseny i al fòrum.

Lo de la rambla elevada le da un aire curioso al proyecto jeje,pero a mi me sigue pareciendo un parche que no servirá de mucho,salvo para evitar los ruidos de los trenes a esos vecinos que estan tan encima de las vias.
Habrá que ver el resultado final,pero vamos,la cosa ni promete mucho ni nunca lo ha prometido.

Hola, se sabe cuando se acabaran los trabajos de la rambla a Sants?

Ahora aún están acabando de cubrir las vías, la idea es empezar la urbanización en el plazo de un año. Las obras no sé cuánto durarían. En cualquier caso, la obra no quedará completa hasta que se haga lo mismo en L'Hospitalet.

Muchas gracias, y el l'hospitalet no han empezado?

No, dependen de que se construya el intercambiador de La Torrassa y este va a tardar años.

^ Gracias

Visc molt aprop del cobriment de les vies i hi passo cada dia, no se com quedarà tot plegat al final però de moment veig com un nyap elevat... soposo k faran escales com a minim per arribar a la part de dalt.. encara que deuen ser escales empalmadissimes, com per fer escalada... xdd

Llàstima que les retallades no haguessin afectat al projecte i ho haguessin deixat com estava... grrr una merda de projecte i ja tenia el finançament necessari... grrr

^^Es que ens agrada invertir en tonteries xd

El delta del Llobregat se 'acercará' al centro de BCN por las vías de Sants

Se plantará la misma vegetación que a orillas del río para crear un corredor verde hasta el Eixample
Hábitat Urbano suprime los taludes que preveía el plan de Hereu y copia el neoyorquino 'High Line'

El paseo no busca la integración total con el entorno, sino que prefiere mantener las distancias. El proyecto de la etapa Hereu preveía, por ejemplo, el acceso en algunos puntos mediante taludes que permitiera salvar el desnivel sin demasiados sobresaltos. El nuevo diseño elimina esos taludes y solo permite el acceso al paseo mediante torres de comunicación (escaleras y ascensores), con lo que se acentúa el efecto balcón.

http://estaticos.elperiodico.com/resources/jpg/4/4/1335301795244.jpg

http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/delta-del-llobregat-acercara-centro-bcn-por-las-vias-sants-1705104

El delta del Llobregat se 'acercará' al centro de BCN por las vías de Sants

Se plantará la misma vegetación que a orillas del río para crear un corredor verde hasta el Eixample
Hábitat Urbano suprime los taludes que preveía el plan de Hereu y copia el neoyorquino 'High Line'

El paseo no busca la integración total con el entorno, sino que prefiere mantener las distancias. El proyecto de la etapa Hereu preveía, por ejemplo, el acceso en algunos puntos mediante taludes que permitiera salvar el desnivel sin demasiados sobresaltos. El nuevo diseño elimina esos taludes y solo permite el acceso al paseo mediante torres de comunicación (escaleras y ascensores), con lo que se acentúa el efecto balcón.

http://estaticos.elperiodico.com/resources/jpg/4/4/1335301795244.jpg

http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/delta-del-llobregat-acercara-centro-bcn-por-las-vias-sants-1705104

Em sap greu veure com als convergents a l'ajuntament també se'ls hi en va l'olla.

- És pràcticament impossible plantar pins viables a sobre de les vies: el pí, i la resta de coníferes, necessiten molt d'espai inferior per arrelar. Si no n'hi ha tendeixen a meteoritzar la roca mare, en aquest cas, les lloses de cobertura.

- Voler extendre aquest pseudo-passeig fins a avinguda roma ja és l'acabàramos. Insisteixo que avinguda de roma és una via de penetració, en cotxe, vital per Sants. La reforma al seu inici és un despropòsit, el que s'ha de buscar és revertir-la, donat que el carrer Aragó no pot absorbir el transit que hi vessen els carrils previs.

- L'accès a la "rambla" elevada: complicat. Necessitaràn ascensors, bé que les iaiones i les persones de movilitat reduïda també hi voldràn pujar. I un ascensor s'ha de mantenir.

També hi ha ascensors al High Park de NYC.

Avui, com cada dia, he revisitat el carrer de Sant Antoni. M'he fixat especialment en els arbres, un dels punts de la meva crítica. Estàn a la zona on no hi ha vies a sota. Són alguns pins, acàcies, alzines i arbres de flor orientals. Els dos primers de molta arrel, suposo que estàn a la part on hi ha més terra (cantonada c/ Galileu). Pel que respecta a la zona de sobre vies, jardineres.

Reitero en la crítica, no crec viable plantar pseudo-hortets directament a sobre de les vies, a menys que emprin solucions hidropòniques suportades i/o es limitin a plantes baixes.

Avui, com cada dia, he revisitat el carrer de Sant Antoni. M'he fixat especialment en els arbres, un dels punts de la meva crítica. Estàn a la zona on no hi ha vies a sota. Són alguns pins, acàcies, alzines i arbres de flor orientals. Els dos primers de molta arrel, suposo que estàn a la part on hi ha més terra (cantonada c/ Galileu). Pel que respecta a la zona de sobre vies, jardineres.

Reitero en la crítica, no crec viable plantar pseudo-hortets directament a sobre de les vies, a menys que emprin solucions hidropòniques suportades i/o es limitin a plantes baixes.

Mira't els arbres de l'Avinguda Tarradelles (aparcament a sota), o els del túnel de Prat de la Riba, fixa't en els pollancres de Prat de la Riba que estan sobre la llosa i els del parc: La diferència és abismal, els de la llosa s'estan convertint en un esquelet de fusta amb algunes fulles. Manca de terra? Crec que sí. Però arbres grans i vius sí que ho són, amb els altres combinen i li donen un aspecte de "bosc salvatge" increïble per ser aquella zona.

En resum: A Sants eempre podran fer-hi una coberta de gespa estil Pg Sant Joan i posar-hi pèrgoles per a l'ombra. Ja posats amb el que hi han fet cobrint les vies, que importa ara un metre de terra més a sobre? El que és important és que les partes dels costats hi facin jardins verticals o simplement enfiladisses (més barat i més ràpid, però a l'hivern donen pena).

Si volen poden donar aquest aspecte tipus al High Line o altres parcs on han optat per vegetació més que arbrat.

http://www.flickr.com/photos/cityprojectca/6047170255/

El delta del Llobregat se 'acercará' al centro de BCN por las vías de Sants

Se plantará la misma vegetación que a orillas del río para crear un corredor verde hasta el Eixample
Hábitat Urbano suprime los taludes que preveía el plan de Hereu y copia el neoyorquino 'High Line'

El paseo no busca la integración total con el entorno, sino que prefiere mantener las distancias. El proyecto de la etapa Hereu preveía, por ejemplo, el acceso en algunos puntos mediante taludes que permitiera salvar el desnivel sin demasiados sobresaltos. El nuevo diseño elimina esos taludes y solo permite el acceso al paseo mediante torres de comunicación (escaleras y ascensores), con lo que se acentúa el efecto balcón.

http://estaticos.elperiodico.com/resources/jpg/4/4/1335301795244.jpg

http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/delta-del-llobregat-acercara-centro-bcn-por-las-vias-sants-1705104
Este proyecto ya era una caca antes, ahora será una diarrea, un muro pantalla infranqueable. Yo no sé como los vecinos están contentos con esto. Y encima el pastón que está costando...
Van a perder mogollón de claridad y luz, diurna y nocturna.

Eso de qu elos vecinos están conetos no se yo. Al menos cuando he pasado por el barrio he visto alguna pintada en contra del "Calaix". Yo creo que muy contentos no deben estar.

Supongo que prefieren volver a tener el ferrocarril como antes :|

Si, eso parece...no se, pero solo oigo criticas contra esta solución y no digo que sea maravillosa, pero que otra opción (viable, claro!) habia? como dice Ermengol, tener los trenes pasando por delante de casa? pues la verdad....

^^Prefiero MIL veces tener los trenes pasando por debajo de casa y luz natural sin muros ni paredes, que un muro pantalla enorme y casi infranqueable que quita mucha luz, a parte de que en algunas zonas el "cajón" llega hasta el balcón del segundo piso y te tapa todo.

...y aguantar todo el ruido, suciedad y peligrosidad que produce el paso de un tren?

...y aguantar todo el ruido, suciedad y peligrosidad que produce el paso de un tren?
Mucho menos ruido, menos suciedad y menos peligrosidad que los que producen todo el tráfico rodado. Y nadie pone "cajones" a la carreteras ni autopistas.

Si el fil es digués Cobriment de Sants podriem pensar que és:

cobriment

2 m. [LC] [MD] cobriment de cor Desmai 1 .

:troll:

Dues coses.. com pensen plantar tan arbre si gairebé no hi haurà terra per fer-ho?
I segon... el delta del llobregat comença a Santa Eulàlia... o per espais verds que connecten amb el Delta volen dir els barrancs i descampats costeruts que hi ha a Hospi al cantó muntanya vora les vies? xDDD

no se...no vivo en esa zona, asi que tal vez no soy quien para opinar, pero la gente en el gotico o en partes del Raval viven con esas estrecheces y yo preferiria vivir en el gotico que frente a una via de tren en activo...

^^Los trenes o los tranvías molestan y contaminan mil veces menos que los coches.

no se...no vivo en esa zona, asi que tal vez no soy quien para opinar, pero la gente en el gotico o en partes del Raval viven con esas estrecheces y yo preferiria vivir en el gotico que frente a una via de tren en activo...

En el gótico lo que tienen frente a sus casas son otras casas, no un muro de Berlín. Yo sí vivo junto a una vía ferroviaria (no lindando, pero a poca distancia), y te aseguro que prefiero mil veces que siga como está ahora a que me pongan un armatoste que tapone las vistas y deje sin aire y ensombrecido el ambiente. Ruido hace, pero mucho menos que una carretera o avenida, la contaminación es nula, y la peligrosidad también pues el perímetro está vallado.

Personalmente creo que éste invento tarde o temprano acabará siendo derruido por la presión vecinal, es del estilo del tambor de Glorias. Lástima de dinero gastado para nada. La gracia de soterrar una línea es que se rompa el efecto barrera que provoca, y esta solución para Sants hace justamente lo contrario, incrementa aún mucho más ése efecto barrera, no le encuentro sentido.

...y aguantar todo el ruido, suciedad y peligrosidad que produce el paso de un tren?

Ruido: un poco pero te olvidas de claxon, frenadas, ambulancias...
Suciedad: sencillamente es porque no se limpia, pero el tren no trae suciedad (en alguna partes es lo mas limpio que hay)
Peligro??? De que??? de querer cruzar las vías??? de que descarrile y se empotre contra una casa??? Lo que hay que oír

Lo más gracioso es que este Calaix no le ha costado el puesto de alcalde a nadie ni ha sido replanteado por nadie y en cambio, apaciguar Diagonal sí :D

Entenc que una mica de soroll és possible que hi hagi, estem a l'entrada de l'estació de Sants, per tant hi ha moltes agulles a creuar (tuc-tuc, tuc-tuc, tuc-tuc..., per cada eix)... Però, ep, a alguns locals de c/ Sant Antoni també es noten vibracions, aneu per exemple, a la sucursal d'una cadena d'entrepans. En quant a soroll, doncs diria que és molt més important el que fa una moto amb l'escapament obert o el camió de brossa amb el sistema de canvi de costat, els que el conegueu segur que m'enteneu.

De perill, respecte als trens, crec que no cap. A Sants no hi entren mercaderies.

Un darrer detall: Les vies, quan els veins hi van anar a viure, ja hi eren fa anys. Demaneu responsabilitats al promotor del vostre edifici.

Infraestructura, contradicció.

Cobrir, però, en aquest cas no significa soterrar

Una infraestructura encara no acabada cobreix ja les vies de metro i tren a l’entrada de l’Estació de Sants, en el tram entre la plaça de Salvador Anglada i l’estació de Santa Eulàlia, a l’Hospitalet. Cobrir, però, en aquest cas no significa soterrar, sinó aixecar un edifici per contenir les vies, que en alguns trams té l’alçada equivalent a la planta baixa de les cases veïnes i en altres de més de dues, a causa de les diferents rasants dels carrers. Aquest edifici gegant té dos pisos aparents d’activitat; un, ja en servei, suporta les vies dels combois i l’altre cobreix el conjunt i donarà lloc a un passeig que unirà Sants i l’Hospitalet. Quan tot estigui ben acabat s’hi podrà passejar pel damunt, circulant la major part del temps a l’alçada del primer pis de les cases que l’envolten.

L’originalitat d’aquesta construcció rau en el sistema de suport dels dos forjats, el dels combois i el de vianants. Enlloc de suportar-los amb columnes o pilars ben aplomats s’ha triat fer-ho amb elements resistents de formigó armat prefabricats i muntats a 45 graus. Hi ha tres files paral·leles de suports, una al centre i dues a les cares exteriors de la caixa. Tot plegat confereix a la construcció l’aspecte d’una façana formada per una colossal biga Warren de més de 600 metres. Però l’element més determinant, i sense el qual això no tindria gaire d’extraordinari, és que els laterals estan tancats amb vidres fixats mitjançant una fusteria metàl·lica disposada també amb la mateixa inclinació que l’estructura. Veure trens per la finestra, que és el que passa realment, fa una impressió estranya i poc habitual. Si ho prefereixen així, és un túnel transparent, almenys en grans trams. La sensació es pot tenir a l’estació de metro de Mercat Nou, continguda en aquesta caixa amb l’andana situada per sobre el carrer. Des de dins es pot veure la ciutat a través dels grans vitralls entre els elements inclinats de l’estructura, i el tràfic de combois que entren i surten de l’estació de Sants.

Des de l’exterior, aquest edifici —es veu a vegades com un pont o com una fàbrica— el veiem acompanyant la perspectiva del carrer Antoni Camp-many o tancant la vista dels carrers transversals, en llargs trams alineats o sensiblement corbs. La seva façana, formada quasi exclusivament per l’estructura, resulta convincent, la inclinació de les barres és coherent amb el moviment dels trens i lògica per recollir els esforços que aquests la sotmeten al circular. L’absència de composició, ridícula per altra banda en construccions d’aquesta mena, és fins a un cert punt agraïda. Però, tot i així, no podem deixar d’observar que l’esforç per cobrir les vies dóna lloc a una infraestructura encara més voluminosa i resulta un punt contradictori que en un extrem de la ciutat ens decantem per construir un edifici com aquest sobre les vies per corregir el seu impacte i el soroll i en l’altre, a Glòries, decidim ender-rocar el viaducte, que té, per cert, edificis d’habitatges molt més allunyats. El paisatge urbà té coses contradictòries.

Als dibuixos del projecte, tot aquest edifici dur i sense gaires concessions, queda camuflat amb jardins i jardineres a les seves façanes i altres elements, per amagar la seva presència en el que sembla un darrer gest de mala consciència per haver-lo construït. Aquestes operacions decoratives delaten, en el fons, una concepció de les infraestructures com a solars i no com a edificis en si mateixos i acaben per fer-los malbé. No podem deixar de pensar en el projecte Obus per Alger dissenyat per Le Corbusier als anys trenta on proposava construir habitatges sota el viaducte. Potser no caldria decorar-lo; en canvi, potser seria més adequat afegir activitat comercial en els punts més idonis per reforçar l’activitat dels car-rers i fins i tot podrien ser el suport d’habitatges si la coordinació entre administracions ho permetés.

Enlace El País (http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/04/25/catalunya/1335373241_852788.html)

A10

^^
Jo, de fet, al fil del projecte per a Glòries, ja havia dit que no tiraria el tambor i, a més, que la part de baix, que abans era un garatge, el refaria justament amb vidreres tipus el Calaix de Sants, creant una gal·leria transparent que també podria servir com a hall per a la futura estació de Rodalies i de metro.