La targeta sanitària il·lustra la caiguda de la immigració

• El 2009 es van registrar a Catalunya un 43% menys de peticions d’altes d’estrangers. El nombre de baixes a l’ICS va augmentar un 33% en un any.

• Catalunya ja arriba a 7.713.167 targetes de salut pública.

La crisi econòmica està canviant ràpidament la dinàmica migratòria a Catalunya. A l’espera de les dades oficials del padró, el registre central de persones assegurades (RCA, del departament de Salut) mostra per primera vegada en dues dècades una reducció important en l’entrada d’immigrants estrangers a Catalunya.

L’any 2008 el departament de Salut va donar d’alta de la targeta sanitària a un total de170.122 estrangers, mentre que l’any passat es van donar 96.609 altes d’aquesta targeta individual; és a dir, hi va haver un 43,2% de reducció en un any, segons dades provisionals del departament de Salut a què ha tingut accés l’AVUI.

La reducció del nombre d’estrangers residents a Catalunya pot ser encara més gran si es té en consideració que, amb dades provisionals, l’any 2009 es van donar 36.985 baixes de targeta sanitària per a immigrants, mentre que l’any 2008 n’hi va haver 27.797, cosa que implica un 33% d’augment. En aquest cas, però, les xifres són menys fiables, atès que molt pocs usuaris es donen de baixa de la targeta sanitària quan marxen de Catalunya i aquest tràmit només es completa quan el departament de Salut revisa i actualitza el registre oficial.

Catalunya tenia l’1 de gener de 2008 un total de 7.611.711 targetes sanitàries i el gener d’aquest any la xifra havia pujat fins a 7.713.167 targetes (xifra provisional), és a dir, amb un increment anual de l’1,33%. Respecte als immigrants estrangers a Catalunya, l’evolució ha estat de 1.162.581 targetes sanitàries a l’1 de gener del 2009 fins a 1.239.076 targetes a principi d’aquest any (xifra també provisional), xifra que implica un 6,58% d’increment. El nombre total de targetes, però, està pendent del procés final de depuració. Tècnics del departament de Salut indiquen que habitualment el registre de targetes sanitàries té inscrites entre 90.000 i 100.000 persones més que les que consten en el padró oficial, a causa del retard amb què s’actualitza.

Les dades del padró que es coneixeran aquesta primavera hauran de confirmar si realment s’està produint l’alentiment en l’entrada d’immigrants que s’observa en les altes de targetes sanitàries. De moment, les dades provisionals del padró facilitades per l’Ajuntament de Barcelona, per exemple, apunten en aquesta direcció. Així, el balanç provisional del padró municipal avançat ara fa un mes indica que la ciutat tenia l’1 de gener un total de 294.918 estrangers, mentre que l’any anterior en tenia 286.454. Hi ha hagut, doncs, un descens de 8.464 estrangers a Barcelona en un any. En xifres totals, però, el padró de Barcelona va registrar l’any passat un lleuger augment, ja que va passar de 1.621.537 habitants l’1 de gener del 2008 a 1.624.466 el gener passat (xifra provisional).

http://www.avui.cat/cat/notices/2010/02/la_targeta_sanitaria_il_lustra_la_caiguda_de_la_immigracio_89090.php

L'avanç del padró a 1 de gener de 2010:

Barcelona 5.507.813 (+19.878; +0,4%)
Tarragona 805.789 (+2.488; +0,3%)
Girona 752.026 (+4.244; +0,6%)
Lleida 439.253 (+2.851; +0,6%)

TOTAL: 7.504.881 (+29.461; +0,4%)

En pocs anys, el nombre d'infants ha augmentat en més de 100
El Bruc necessita una nova escola per l'augment espectacular d'alumnes

Des de fa 7 anys el nombre de nens que fan classe al CEIP del Bruc no para d’augmentar. En els darrers set cursos, l’escola ha passat d’acollir 80 nens a tenir 180 alumnes, i es preveu que el curs que ve superin els 200. Les dimensions actuals de l’edifici no són suficients per donar classe a tants infants i els mòduls ja ocupen un 70% de l’espai del pati. Davant d’aquesta situació, els pares reclamen una nova escola. Des de l’Ajuntament s’explica que s’està treballant per poder cedir un terreny municipal al departament d’Educació i que aquest construeixi el nou edifici. De moment, l’any que ve s’instal·laran 5 nous mòduls per acollir aules i el menjador.

Joaquim Morales, director del centre, recorda que quan va començar a fer classes al Bruc, fa 7 anys, es tractava d’una escola cíclica, és a dir, que s’agrupaven nens de diferents cursos en una mateixa aula ja que no hi havia prou nens a cada curs per fer-ne una classe sola. Actualment, l’escola del Bruc ja és una escola de línia 1, i fins i tot en alguns cursos, com P4, tenen ja dues línies.

En barracons
Per fer front a la situació, fins ara s’han anat instal·lant prefabricats, més coneguts com a barracons, al pati de l’escola. Actualment n’hi ha dos per fer classes i un tercer que acull el menjador escolar. Aquestes construccions provisionals ocupen un 70% del pati de l’escola, cosa que, segons Ricard Prat, president de l’AMPA,aefecta el benestar dels nens. Però segons Prat el més greu és el que passarà l’any que ve, ja que es preveu que s’incorporin 30 nens més al centre, cosa que provocarà una situació de ‘col·lapse absolut’. Per donar a conèixer el problema local, els pares i representants d’entitats educatives del poble s’han manifestat de manera lúdica en actes com una xocolatada, han penjat pancartes pel poble i, fins i tot, han fet una ‘cassolada’.

Una nova escola
Ricard Prat es queixa de la manca de previsió, ja que veient la forta onada de gent jove nouvinguda de la corona metropolitana al Bruc, es podia pensar que l’escola quedaria petita. L’alcaldessa, Maria Josep Aubarell, explica que ja existia un projecte d’ampliació del centre actual, però que es va refusar perquè l’escola tornaria a quedar petita de seguida. Així doncs, la solució passa per construir una nova escola. Per fer-ho, l’Ajuntament està modificant les normes subsidiàries per cedir el terreny de 8.000 m2 que actualment ocupa el camp de futbol al Departament d’Educació, i que aquest construeixi un nou edifici. A més, Aubarell diu que amb aquesta cessió el municipi hi guanyarà un pavelló poliesportiu (ara no en té), que podrà ser utilitzat pels alumnes en horari escolar i per la resta de veïns a partir de les 5 de la tarda.

Mentrestant, i per tal d’evitar el col·lapse el curs vinent, l’Ajuntament ha decidit desplaçar els cursos de parvulari, construir prefabricats per a les aules i el menjador dels més petits en una altra zona, i aconseguir més espai. Tot i que des de l’AMPA es considera una bona solució, els pares demanen que se segueixi treballant de manera ferma per a l’escola nova.

Font: http://www.anoiadiari.cat/noticia/6419/el-bruc-necessita-una-nova-escola-per-l-augment-espectacular-d-alumnes

_____________________________

^^
Flipa. I el nucli del Bruc té dos mil habitants. És el que té marxar de Barna & Co., que ara són la 3a i 4a corones metropolitanes les que creixen "al voltant" de Barcelona.

[B]
Flipa. I el nucli del Bruc té dos mil habitants. És el que té marxar de Barna & Co., que ara són la 3a i 4a corones metropolitanes les que creixen "al voltant" de Barcelona.

Ja ho pots ben dir. El meu poble està al Bages i està creixent a un ritme massa elevat. A més a més, aquesta nova població generalment no s'integra, no fa "vida" al poble i ho fa servir de poble-dormitori. La veritat és que els "autòctons" n'estem més que farts de veure que any rere any la població creix a un ritme del voltant de 100 persones i ja "no ens coneixem tots".

^^Això és la globalització, company...

:D

^^Això és la globalització, company...

:D

Ja ho sé ja, és evident que el Bages i Osona s'acabaran convertint en els nous Vallesos, però sap greu igualment! :(

Ja ho pots ben dir. El meu poble està al Bages i està creixent a un ritme massa elevat. A més a més, aquesta nova població generalment no s'integra, no fa "vida" al poble i ho fa servir de poble-dormitori. La veritat és que els "autòctons" n'estem més que farts de veure que any rere any la població creix a un ritme del voltant de 100 persones i ja "no ens coneixem tots".

Pensa que també és una qüestió d'arrels. Jo, fa uns anys, vaig marxar de Barcelona amb els meus pares per anar a viure a Piera, a la 4a corona ATM. I tot i que estem molt ben integrats (tenim vida social al poble i tot això) encara tenim les arrels a Barcelona, on hem fet la nostra vida des de que vam néixer. Mons pares treballen a Barcelona o els voltants, la meva facultat estava a Barcelona, i la feina també, els meus amics són d'allà...

Pel que fa a la gent nouvinguda depèn: n'hi ha que fan com la meva família i n'hi ha d'altres que usen la nova residència com a dormitori tan sols, tenint la major part de l'activitat del dia a dia a l'antic municipi. Però si aquests nouvinguts fan un mínim d'arrels i els seus fills ja van a l'escola del poble i es relacionen amb la gent d'allà, al final tindran les arrels al poble més que no pas al municipi d'on van venir els seus pares. Tot això de fer arrels és una cosa que costa molt i porta anys.

El nombre d'estrangers empadronats a Catalunya es redueix per primera vegada en els últims dotze anys

• Es confirma així l'entrada en un nou cicle migratori marcat per una menor intensitat en les entrades, un lleuger retorn als llocs d'origen i trasllats a països tercers

El nombre de persones estrangeres empadronades a Catalunya s’ha reduït per primera vegada des de 1998, segons càlculs de la Secretaria per a la Immigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania corresponents a la comparativa de xifres provisionals entre juliol de 2009 i gener de 2010, i que acaba de publicar a través del butlletí electrònic “La immigració en xifres” número 6 i que duu per títol “Nou cicle migratori”.

En concret, la reducció ha estat d’un 1,39 %, el que equival a 17.437 persones estrangeres menys als registres dels ajuntaments. El descens ha estat més notable entre els homes (2% menys) que les dones (0,6) i s’ha notat especialment a la franja d’edat dels 15 als 29 anys. Només augmenten, tot i que molt lleument, les franges de més de 45 anys, especialment a partir dels 60, en correspondència amb els reagrupaments familiars dels ascendents que han començat a exercir les persones immigrades que resideixen a Catalunya.

Per col·lectius extracomunitaris, els que registren un descens més acusat en el padró durant el darrer semestre de 2009 són per aquest ordre: l’equatorià (3.318 persones menys), el bolivià (2.527), el peruà (1.296), el pakistanès (959) i el xinès (882). En canvi, altres nacionalitats com els romanesos o els marroquins continuen creixent, tot i que a un ritme menys intens en comparació amb etapes anteriors. El resultat final a gener de 2010 dóna un total d’1.234.068 persones estrangeres empadronades a Catalunya, el que equival al 16,4 % (dues dècimes menys que a juliol de 2009) del conjunt de la població catalana, que ja supera els set milions i mig d’habitants.

Per demarcacions

Aquesta lectura global per al conjunt del país és bastant diferent en funció de les comarques i demarcacions, si analitzem les dades a una escala inferior. Així, s’observa com en realitat hi ha 13 comarques que guanyen població estrangera, 16 es mantenen igual i 12 en perden. El motiu que decanta la balança cap a baix és el fet que la principal davallada es dóna a l’Àmbit metropolità, que concentra més població.

Àmbit metropolità

El descens és d’un 2,17%, sobretot a Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. Els col·lectius que més baixen són, per aquest ordre: l’equatorià, el bolivià, el peruà, l’argentí, el pakistanès i el xinès. A diferència de les altres demarcacions, totes les principals nacionalitats estrangeres (pel seu nombre i presència al territori) disminueixen. Per edats només hi ha increments en el registre per a les edats compreses entre els 45 i els 74 anys, però amb uns percentatges poc significatius. La població estrangera empadronada representa a gener de 2010 el 15,2 % del total.

Comarques gironines

Enregistra un lleuger increment del 0,05%, més notable a l’Alt Empordà i el Pla de l’Estany, el que a la pràctica ve a significar un estancament en el registre d’estrangers. Tot i així, el Baix Empordà, el Ripollès i la Cerdanya perden població estrangera respecte el juliol de 2009. Per col·lectius, el descens es detecta tímidament entre marroquins, britànics i colombians. En canvi l’augment (molt inferior en comparació amb altres semestres) correspon sobretot a romanesos, hondurenys i francesos. Per edats, la franja dels 15 als 29 anys és la que es redueix més i augmenta la de més de 75 pels efectes del reagrupament familiar d’ascendents. La població estrangera empadronada a gener de 2010 representa el 22,1% del total.

Camp de Tarragona

També enregistra un petit increment del 0,16%, gairebé imperceptible, que prové essencialment del Baix Camp, l’Alt Camp i el Priorat. El Baix Penedès és l’única comarca de la demarcació que disminueix (tal com passa a l’Alt Penedès). Per col·lectius els que més baixen són els argentins, els brasilers, els alemanys i els xinesos. En canvi, es detecta un augment de marroquins. De nou, la franja d’edat on es detecten més baixes és la dels 15 als 29 anys i els augments es concentren sobretot en les edats dels ascendents que arriben per reagrupament familiar. La població estrangera empadronada a gener de 2010 representa el 19 % del total.

Àmbit de Ponent

Es detecta un augment del 0,31%, frenant la progressió ascendent que es venia reproduint any rere any des de l’última dècada. El lleuger increment es produeix en totes les comarques amb l’excepció del Segrià on es manté el nombre de població estrangera. Per col·lectius, els que més baixen són el colombià, el brasiler i l’algerià. Per contra, augmenten (tot i que menys que en èpoques anteriors) els nacionals de Romania, Senegal i el Marroc. Per edats, baixen les persones entre 15 i 29 anys i augmenten sobretot les de més de 45 anys pels efectes del reagrupament d’ascendents. La població estrangera empadronada a gener 2010 representa el 19,3 % del total.

Comarques centrals

Pràcticament es mantenen les dades respecte juliol de 2009, amb un augment molt reduït del 0,23%. Perden població estrangera el Bages i el Solsonès i la resta es mantenen igual. Per col·lectius baixen sobretot els equatorians, els polonesos, els bolivians i els romanesos. Pugen en canvi, tot i que en xifres poc considerables, les persones procedents de la Xina i Ghana. La franja dels 15 als 29 anys és la que més es redueix. La població estrangera empadronada a gener de 2010 representa el 12,6 % del total.

Terres de l’Ebre

Igual que l’Àmbit metropolità, enregistra un descens de la població estrangera per primera vegada en més de 10 anys. En concret, d’un 1,57%. Curiosament, això és així al Baix Ebre i el Montsià però no en canvi a la Terra Alta o la Ribera d’Ebre on guanya pes la població estrangera, tot i que amb percentatges molt reduïts. Per col·lectius, baixa especialment el romanès (que és el més nombrós a la demarcació), seguit pel britànic, l’equatorià o el lituà. Només augmenten el marroquí i el moldau en xifres poc significatives. Per edats, es perd població estrangera sobretot entre els 15 i el 29 anys i se’n guanya de més de 75 anys pels efectes del reagrupament familiar d’ascendents. La població estrangera empadronada a gener de 2010 representa el 20,7 % del total.

Alt Pirineu i Aran

Juntament amb l’Àmbit metropolità i les Terres de l’Ebre, enregistra el primer descens de població estrangera empadronada en dotze anys, amb un 1,62%. Els col·lectius que més baixen són el bolivià i, amb menys intensitat, el francès, el brasiler i el colombià. Augmenten, tot i que amb poca intensitat, els romanesos i marroquins. Per franges d’edat, els que més disminueixen són els menors de 29 anys i els que més augmenten són els que estan entre els 60 i els 74 anys pels efectes del reagrupament familiars d’ascendents. La població estrangera empadronada a gener de 2010 representa el 17,4 % del total.

Segons el secretari per a la Immigració, Oriol Amorós, aquest escenari confirma l’entrada en un nou cicle migratori després de la intensitat viscuda en els darrers deu anys pel creixement econòmic i la necessitat de mà d’obra. Aquesta nova etapa estarà marcada, ha afegit, per una menor intensitat en les entrades, que no obstant continuaran existint; per un lleuger retorn als llocs d’origen i per la proliferació d’estratègies com els trasllats a països tercers que ofereixin millors oportunitats a les persones estrangeres migrants.

La disminució d’estrangers empadronats també pot ser atribuïble, en part, als processos de nacionalització: el 2008 es van registrar 19.806 persones estrangeres nacionalitzades a Catalunya, pràcticament el doble que el 2004 (10.127 nacionalitzacions). Els principals col·lectius nacionalitzats eren de països llatins i una de cada sis naturalitzacions corresponia a persones marroquines.

Tanmateix i malgrat el que pugui semblar, Amorós ha recalcat que “la feina en immigració no s’ha acabat. Primer perquè segueixen havent-hi desenes de milers d’entrades, encara que no surtin a les estadístiques perquè es compensen amb les sortides. Segon perquè el gruix es quedarà i ara el gran repte que tenim és la seva integració. En els propers 10 anys han de ser catalans i catalanes iguals a la resta en drets i deures”.

Per obtenir més informació sobre la comparativa entre el padró d’estrangers de gener de 2010 i juliol de 2009, consulteu el número 6 del butlletí (annex al comunicat). Les dades provisionals més actuals dels principals col·lectius, per comarques, demarcacions i el conjunt de Catalunya també es poden consultar a través de la secció “Dades de la immigració a Catalunya” dins del web de la Secretaria per a la Immigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania: www.gencat.cat/dasc/immigracio.

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=42470

Menys estrangers al padró per primer cop en 12 anys
Els registres municipals perden 17.437 immigrants · El perfil que va a la baixa és el d'un home sud-americà d'entre 15 i 29 anys · El descens afecta especialment l'àrea metropolitana i l'Ebre

http://avui.elpunt.cat/imatges/00/45/alta/780_377_45207_41327bb035cb82cede765427f72ec2e8.jpg
El 2009 es va tancar amb un lleuger augment de població estrangera.
Foto: RAÜL LÓPEZ.

L'inici d'un nou cicle migratori. Així s'interpreten des de la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat la comparativa dels padrons corresponents a l'1 de juliol del 2009 i l'1 de gener d'enguany (http://www.gencat.cat/dasc/publica/butlletiIMMI/xifres6/la_immigracio_en_xifres_6.pdf). Aquest últim semestre, l'empadronament de població estrangera es va reduir per primera vegada en els últims dotze anys. La disminució, d'un 1,39%, equival a 177.437 immigrants menys inscrits en els registres municipals.

Un descens que el govern atribueix, en part, a la situació de crisi econòmica, que es tradueix en un retorn als llocs d'origen o en un trasllat a altres països. També incideixen els processos de nacionalització, que el 2008 es van doblar respecte al 2004.

Segons l'anàlisi de les dades de l'últim semestre disponible, el perfil d'estranger que va a la baixa és el d'un home jove d'origen sud-americà que resideix a l'àrea metropolitana de Barcelona. Així, el padró del gener del 2010 va registrar un 2% menys d'homes que el del juliol anterior. Pel que fa les edats, la franja entre 15 i 29 anys és la que experimenta el descens més important.

Pel que fa a les nacionalitats que van patir un descens més acusat l'últim semestre, són l'equatoriana (3.318 persones menys), la boliviana (2.527), la peruana (1.296), la pakistanesa (959) i la xinesa (882). En canvi, romanesos i marroquins continuen immigrant a Catalunya encara que a un ritme “menys intens” que en etapes anteriors. Concretament, l'1 de gener es van registrar 446 romanesos més que l'1 de juliol. La xifra de persones d'origen marroquí va créixer en 204.

Barcelona i l'Hospitalet
La disminució de la població estrangera, però, no és uniforme a tot el territori català. Segons les dades aportades per la Secretaria per a la Immigració, l'àrea metropolitana és la que registra un descens més important. Concretament se situa per sobre de la mitjana i és d'un 2,17%. Per municipis, els padrons de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat són els que han perdut més població immigrant.

Les Terres de l'Ebre és la segona demarcació amb un descens més gran, del 1,57%. A diferència de l'evolució global, és la població d'origen romanès –la més nombrosa en aquest territori– la que més baixa. Igual que en la resta del país, es guanya població d'edat avançada a causa del reagrupament familiar d'ascendents.

L'Alt Pirineu i l'Aran també registren una disminució d'estrangers (de l'1,62%). Les demarcacions on es detecta l'augment més important d'immigrants són Ponent (un 0,31%) i la Catalunya Central (un 0,23%). També hi ha lleugers increments a les comarques gironines i el Camp de Tarragona.

A l'Alt Empordà i el Pla de l'Estany hi ha un estacament en el nombre d'estrangers registrats, mentre que el Baix Empordà, el Ripollès i la Cerdanya perden població immigrant respecte al juliol del 2009.

Més pes al padró
Tot i això, la demarcació de Girona continua al capdavant pel que fa al pes dels estrangers al padró, ja que representen el 22,1% del total, gairebé sis punts més que a la resta del país.

Atès que aquest descens, encara que significatiu perquè és el primer des del 1998, és de poc més de l'1% i molt desigual al territori –només un terç dels municipis catalans han perdut població estrangera–, el secretari per a la Immigració, Oriol Amorós, destaca que “la feina en immigració no s'ha acabat perquè segueixen havent-hi desenes de milers d'entrades encara que no surtin a les estadístiques perquè es compensen amb les sortides”.

A més, segons Amorós no s'ha d'oblidar que el gruix de població estrangera “es quedarà i ara el gran repte que tenim és la integració”.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/193891-menys-estrangers-al-padro-per-primer-cop-en-12-anys.html

La millora de les comunicacions i l'agroturisme fan augmentar el nombre d'habitants al Pirineu

El Pirineu ha augmentat la seva població un vint per cent en l'última dècada, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya del 2009. Després de vint anys d'estancament demogràfic, el Pirineu ha recuperat població, amb més de 15.000 habitants. Alguns dels factors clau per aquest increment de la població són l'arribada de nouvinguts, la immigració, la millora de les comunicacions i l'agroturisme. Gran part dels nouvinguts valoren el fet d'allunyar-se de la civilització per acostar-se a la natura.

Per aquest motiu, moltes persones es guanyen la vida explotant terrenys amb l'elaboració de productes artesanals. Un dels pobles on més s'ha notat l'increment de població és Ossera, que s'ha convertit en un referent al Pirineu de poble recuperat pel que fa al nombre de negocis artesanals que hi ha instal·lats. Tot i això, experts en geologia i ciències del sòl que aquests dies participen en un congrés a la Seu d'Urgell han advertit que cal una gestió controlada dels terrenys per evitar el col·lapse. Segons Rosa Maria Poch, llicenciada en ciències del sòl, s'ha de valorar si els nous usos dels terrenys poden compatibilitzar la conservació dels recursos naturals amb una bona viabilitat de les noves activitats.

Tot i l'increment poblacional, a la demarcació de Lleida hi ha uns quaranta pobles deshabitats.

http://www.3cat24.cat/noticia/771736/alturgell/La-millora-de-les-comunicacions-i-lagroturisme-fan-augmentar-el-nombre-dhabitants-al-Pirineu

Em sembla que obliden el turisme en gral i les comarques frontereres, ja que precisament les poblacions que més han crescut són en gral les capitals de comarques i no pobles com Ossera. Evidentment el creixement d'Ossera pot ser del 200% o del 500% (m'ho estic inventat) però una el creixament d'aquest en el si de la comarca pot ser insignificant. Tot i que evidentment important per no perdre poblacions petites que crec que està totalment desfasada la xifra de 40 pobles a la provincia de Lleida ja que només a l'Alt Urgell hi ha 21 pobles abandonats i és la comarca amb més població del Pirineu.

La mayor encuesta de la historia sobre hombres que tienen sexo con hombres está abierta hasta final de agosto.

El proyecto está financiado por la Unión Europea y la encuesta está disponible en 25 idiomas.

ENCUESTA EMIS PARA HOMBRES QUE TIENEN SEXO CON HOMBRES
https://www.demographix.com/surveys/...7XLDP3J/?ESmin

Si no enlaza la anterior, sirve este:

http://www.emis-survey.eu

Guissona esdevé el primer municipi català on els immigrants són més de la meitat de la població

La localitat de Guissona, a la Segarra, és el primer municipi català i de l'Estat que té censada més població immigrant que no pas autòctona. Els estrangers, doncs, representen el 50,8% de la població. Això s'explica per la demanda de mà d'obra de la Corporació Alimentària de Guissona, que dóna feina directa a 3.500 persones. La presència d'aquesta empresa, la més important de les terres de Lleida, també ha fet que la població es dupliqués en deu anys.

Guissona està de moda. Des de l'any 2000 fins ara la seva població s'ha multiplicat per dos, passant dels 3.339 habitants als 6.568 actuals. És el municipi de Lleida amb més percentatge de creixement i, en només un any, ha crescut en 423 nous veïns, un 6,4% més que l'any anterior.

Molts d'aquests nous habitants de Guissona són persones estrangeres, fet que ha portat el municipi, segons el padró d'aquesta setmana, a tenir ja més població immigrada que autòctona. És el primer cop que es dóna aquest fet a Catalunya i a la resta d'Espanya. El 50,08% dels ciutadans de Guissona (3.289) són estrangers, mentre que el 49,92% (3.279) tenen nacionalitat espanyola.

Perspectives de feina

El per què d'aquest augment s'ha de buscar en la ubicació a la localitat de la Corporació Agrària de Guissona (CAG). Molta gent vol anar-hi a viure amb l'esperança de trobar feina. Les sol·licituds de treball s'acumulen a la planta càrnia i només aquest 2010 ha arribat a una demanda de 8.000 llocs de treball per només 100 places ofertes.

La CAG té 3.500 llocs de treball directes, un 85% dels quals són fixes, i 450 d'indirectes, i creix a un ritme de 100 nous llocs de treball a l'any.

http://www.3cat24.cat/noticia/912906/segarra/Guissona-esdeve-el-primer-municipi-catala-on-els-immigrants-son-mes-de-la-meitat-de-la-poblacio

Guissona esdevé el primer municipi català on els immigrants són més de la meitat de la població

La localitat de Guissona, a la Segarra, és el primer municipi català i de l'Estat que té censada més població immigrant que no pas autòctona.

L'any 2007 hi havia ja 22 municipis espanyols amb més població estrangera que espanyola, 17 d'ells a Alacant. El primer era San Fulgencio, amb un 75% de població estrangera.

L'any 2007 hi havia ja 22 municipis espanyols amb més població estrangera que espanyola, 17 d'ells a Alacant. El primer era San Fulgencio, amb un 75% de població estrangera.

Ja, però és que un inmigrant anglès o alemany no és igual que un inmigrant marroquí o peruà (això pensen el 90% d'espanyols...).

Cataluña pierde casi 10.000 inmigrantes

• El número de extranjeros en el padrón cae el 1%, pero sube el de las mujeres

La crisis está dejando su huella sobre la evolución de la inmigración en Cataluña, que por primera vez ha sufrido un descenso, cifrado en el 0,8%. Aunque débil, este decrecimiento revela un cambio de ciclo migratorio en Cataluña tras 12 años ininterrumpidos de crecimiento a un ritmo aproximado del 3,5% anual.

Según las cifras facilitadas ayer por la Secretaría para la Inmigración de la Generalitat, el número de inmigrantes empadronados el pasado julio en Cataluña era de 1.241.522, casi 10.000 menos que en julio del año anterior. El descenso ha sido especialmente acusado entre los hombres (del 1,74%), mientras que en las mujeres no ha habido decrecimiento, sino incluso un sensible aumento, del 0,33%. Oriol Amorós explica esta diferencia entre sexos por el hecho de que las mujeres inmigrantes tienen empleos en los sectores que más han resistido a la embestida de la crisis (servicios, atención a las personas y el turismo). En cambio, los inmigrantes de sexo masculino están ocupados mayoritariamente en sectores en los que en los últimos años se han destruido más empleos, como la construcción, "donde los primeros trabajadores despedidos han sido los últimos en llegar", destaca Amorós.

Las cifras de la Secretaría de Inmigración muestran que la caída del número de inmigrantes se ha notado especialmente en la franja de edad de los 15 a los 29 años (con un descenso del 6,58%). Según Amorós, a esta franja pertenecen los inmigrantes en edad de trabajar sin familia en Cataluña y que, por tanto, tienen menos problemas para marchar cuando el mercado laboral les da la espalda.

Por nacionalidades, los mayores descensos en el número de inmigrantes empadronados los encabezan los ecuatorianos, seguidos por los bolivianos y por los argentinos, mientras que en colectivos como los paquistaníes y los marroquíes la tendencia es de crecimiento, aunque con aumentos "nada comparables a la intensidad de entradas registradas durante los años de la bonanza económica", destaca la Secretaría de Inmigración.

Si existe mayor retorno a los países de América Latina es porque las perspectivas de trabajo son más esperanzadores que en los países africanos y asiáticos, señala Amorós. El responsable de Inmigración apunta también que entre los inmigrantes latinoamericanos ha habido más nacionalizaciones de ciudadanos, que han dejado de constar como extranjeros.

Amorós destaca que las cifras facilitadas ayer son el balance de las llegadas y partidas de inmigrantes en un año. "Siguen viniendo inmigrantes en Cataluña, pero la diferencia es que ahora marchan más de los que llegan", explica. "Es importante destacar que, a pesar de la crisis, el grueso de la inmigración viene a Cataluña para quedarse, y se queda, de manera que el reto que tenemos por delante es la plena integración de estas personas", agrega.

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Cataluna/pierde/10000/inmigrantes/elpepiespcat/20101116elpcat_18/Tes

L'èxode de la ciutat al poble dispara la necessitat de guarderies i espais per a joves

El creixement de la població en zones rurals entre el 1990 i el 2007 ha disparat la necessitat de guarderies i espais per a joves en els pobles de menys de 3.000 habitants, segons l'Observatori d'Educació Rural de Catalunya (OBERC).

El membre de l'àrea d'investigació de l'observatori, Jordi Feu, ha reclamat aquest dimarts a l'administració i als seus dirigents "justícia en els equipaments i serveis dirigits a la població". Les guarderies i els espais per a joves són els més necessaris, segons Feu, perquè això provoca que el 44% dels joves pensi que hauran d'anar-se'n del poble. Segons l'estudi, un 33% d'aquests municipis no tenen centre cívic o cultural.

En els últims quinze anys els pobles petits han experimentat uns moviments demogràfics esperançadors, insospitats fa vint o trenta anys, amb conseqüències extraordinàries per a l'escola rural perquè ha frenat el tancament i ha permès la reobertura d'algunes escoles rurals tancades durant els anys setanta. De fet, alguns pobles han crescut tant que han forçat la transformació d'una escola rural en una escola de dues línies.

Feu ha sostingut que no s'ha de pensar en els pobles petits com una qüestió folklòrica o nostàlgica perquè són una realitat important de Catalunya, per la qual cosa tot i que només sigui en termes de reequilibri territorial i de justícia cal tenir-los en compte.

Aquestes dades són algunes de les conclusions de dos estudis de l'observatori que atribueixen el creixement de la població rural a la immigració interna perquè la població estrangera ha crescut més en el conjunt de Catalunya que en el medi rural. Feu ha atribuït aquest creixement a la sensació que en els pobles es viu millor a causa de la proximitat a la natura o menys estrès en comparació de la ciutat. Ha precisat que les dades de l'estudi són del 2007 i que la tendència a traslladar-se de la ciutat al poble està caient.

El coordinador de l'estudi, Raül Manzano, ha apuntat que el trasllat des de la ciutat al camp ha fet necessària una adaptació d'estudiants urbans a l'escola rural que en ocasions els ha costat més que a estudiants estrangers.

Manzano ha explicat que hi ha alguns col·legis que han crescut, han estat "valents" i han aplicat alguns sistemes de l'escola rural i unitària, en què hi ha nens de moltes edats. Ha citat el cas de les anomenades escoles sense parets, amb grups flexibles a Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental), i ha apuntat que comencen a sortir casos de famílies que viuen en grans poblacions, com Figueres, que porten els seus fills a escoles de pobles propers.

Feu i Manzano han presentat a la Diputació de Lleida el seu estudi, que recull punts forts i febles dels pobles de menys de 3.000 habitants. Dels 946 municipis catalans, 680 no arriben a 3.000 habitants, és a dir, tres de cada quatre pobles. A més, en un 26% dels pobles no hi ha escola, en un 35% no tenen farmàcia i el 25,5% no tenen botiga de comestibles.

El president de la Diputació, el republicà Jaume Gilabert, ha destacat que part del creixement de les zones rurals és que el 37% dels municipis tenen moltes segones residències: "La gent s'empadrona, però això no vol dir que hi visqui". Ha posat com a exemple Arres, a la Vall d'Aran, a Lleida. "És un municipi amb dos pobles i 62 habitants on viuen només set persones tot l'any", ha precisat.

Font: http://www.europapress.cat/lleida/noticia-lexode-ciutat-poble-dispara-necessitat-guarderies-espais-per-joves-20101130165745.html

Avui és el dia P (P de padró, no de pernil :D ).

Les dades del padró a 1 de gener de 2009:

Barcelona 5.487.935 (+71.488; +1,3%)
Tarragona 803.301 (+14.406; +1,8%)
Girona 747.782 (+15.918; +2,2%)
Lleida 436.402 (+9.530; +2,2%)

TOTAL: 7.475.420 (+111.342; +1,5%)

Les dades del padró a 1 de gener de 2010:

Barcelona 5.511.147 (+23.212; +0,4%)
Tarragona 808.420 (+5.119; +0,6%)
Girona 753.046 (+5.264; +0,7%)
Lleida 439.768 (+3.366; +0,8%)

TOTAL: 7.512.381 (+36.961; +0,5%)

pots posar el link? XD No el trobo a l'INE (suposo que és d'allà)

per cert... mirant l'idescat m'he adonat que tenen una nova "aplicació" millorant el que ja tenien de dades de municipis i ara actualitzades a 2009: http://www.idescat.cat/emex/

edito: suposo que és de la nota de premsa i que tardarà un(s) dies a apareixer a l'ine xd

^^ http://www.la-moncloa.es/ConsejodeMinistros/Referencias/_2010/refc20101203.htm#Padron

O millor: http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=1270771

Barcelona 1.619.337 (-2.200; -0,14%)
Tarragona 140.184 (-139; -0,10%)
Lleida 137.387 (+1.468; +1,07%)
Girona 96.236 (+48; +0,05%)

Les comarques centrals tripliquen la immigració dels països de l'est en 5 anys, que creix com la del Marroc
Els marroquins són, amb diferència, la comunitat més nombrosa, amb més de 16.500 habitants, però perden pes relatiu respecte d'altres nacionalitats

La quantitat de població provinent de l'Europa de l'est s'ha disparat els últims anys en el conjunt de les comarques centrals, sobretot la comunitat romanesa, que ja és la segona més nombrosa a l'Anoia, el Bages, el Berguedà i el Solsonès, mentre que a la Cerdanya és tercera i a l'Alt Urgell, sisena.
Tan sols prenent com a referència romanesos, polonesos i ucraïnesos, que són les tres nacionalitats de l'Europa de l'est amb més pes demogràfic en el territori de l'àmbit de Regió7, la seva població s'ha multiplicat per tres en els últims cinc anys, i si el 2005 se situava a la ratlla dels 3.000 habitants, el juliol passat ja n'eren més de 8.000. Amb aquestes xifres, la població de l'Europa de l'est està augmentant a un ritme més ràpid que la immigració provinent d'Amèrica del Sud, que s'ha desaccelerat fins al punt que la quantitat d'estrangers d'una zona i de l'altra s'està situant en uns nivells similars. Tanmateix, aquestes xifres encara són molt per sota de les de marroquins, que es mantenen com la comunitat més nombrosa a les comarques centrals, amb 16.563 habitants el juliol passat, el triple que els 5.842 romanesos, que és la segona nacionalitat amb més pes en aquest territori. En aquest sentit, el Marroc ocupa la primera posició en el rànquing de nacionalitats en totes aquestes comarques excepte l'Alt Urgell i la Cerdanya (on, tanmateix, es troba entre les set primeres).
La immigració de l'Europa de l'est a les comarques centrals manté una tendència creixent des que es va iniciar a començament de la dècada, moment en què la seva presència era pràcticament inexistent i es va disparar de cop. Aquest creixement exponencial ha estat espectacular, fins al punt que en deu anys s'ha multiplicat per mil en algun cas. L'any 2000, per exemple, els romanesos tenien una presència ínfima al Bages, on n'hi havia comptabilitzats 5, a diferència dels 2.835 actuals.
Aquest creixement s'ha desaccelerat els últims temps, però ha mantingut la tendència a l'alça en totes les comarques centrals de forma continuada. En números absoluts, l'arribada de ciutadans dels països de l'est ja és tan nombrosa com la de marroquins, mentre que percentualment és molt més elevada perquè parteix d'uns nivells més baixos. Així doncs, i segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya, des del 2005 fins ara han arribat a les comarques centrals prop de 5.500 ciutadans provinents de Romania, Polònia o Ucraïna, i tripliquen els 3.000 que hi havia, mentre que l'increment de marroquins en aquest mateix període ha estat del 51,7 %, amb 5.646 persones més.

Xina i Portugal, a l'alça
L'augment dels ciutadans de l'est ha estat el més notori, però hi ha altres nacionalitats que també han anat incrementant la presència, com són xinesos, portuguesos i bolivians, que en els darrers cinc anys han més que doblat la seva presència a les comarques centrals.
En el conjunt d'aquest territori els xinesos ocupen la vuitena posició en el rànquing d'estrangers més nombrosos, tot i que la seva presència és molt desigual entre zones, tenint en compte que són de les nacionalitats més nombroses a l'Anoia, el Bages i el Berguedà, mentre que al Solsonès són al divuitè lloc, a l'Alt Urgell al vintè, i a la Cerdanya la seva presència és minoritària, fins al punt que no figura en la llista dels 25 països més nombrosos.
La presència de bolivians i portuguesos també ha crescut aquests darrers anys a les comarques centrals, i són els quarts i cinquens més nombrosos, respectivament, amb la peculiaritat que el seu creixement destaca respecte el d'altres nacionalitats semblants. En aquest sentit, l'escalada de posicions que han experimentat països com Romania, per exemple, ha anat en detriment de colombians i argentins, que han desaccelerat el creixement, o d'equatorians, que encara són els tercers més nombrosos però també una de les poques comunitats que han perdut població (ara n'hi ha 262 menys que el 2005). El mateix passa amb relació a l'Europa occidental, ja que els portuguesos es mantenen molt amunt, mentre que altres nacionalitats com l'alemanya, la francesa o la italiana en general augmenten però perden posicions.

Procedència més diversa
El nombre de països d'on provenen els estrangers residents a les comarques centrals ha anat augmentant alhora que ho ha fet el d'immigrants.
Aquesta diversitat ha fet perdre pes relatiu als marroquins respecte d'altres nacionalitats, tot i ser els més nombrosos. Al Bages, per exemple, els marroquins suposaven el 70 % del total de població estrangera d'aquesta comarca l'any 2000, i actualment aquest percentatge ha baixat fins al 38 %. L'evolució ha estat semblant a la resta de comarques on els marroquins són la comunitat més nombrosa, on el seu pes ha disminuït entre 10 i 30 punts percentuals al llarg d'aquesta dècada. En canvi, la situació és diferent a la Cerdanya, on el pes de la comunitat més nombrosa (que s'han repartit França, Colòmbia i Bolívia) sempre s'ha situat al voltant del 25%; i l'Alt Urgell, on els portuguesos són majoritaris, han guanyat pes i han passat del 22 % al 30 %.

Font: http://www.regio7.cat/bages/2010/12/23/comarques-centrals-tripliquen-immigracio-dels-paisos-lest-5-anys-que-creix-del-marroc/119764.html

Lleida ja supera a Tarragona en teoria... no s'han de treure els habitants de la Canonja?

Reus -500 u.u

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/b0f7afaf.png

Ostres, Sant Cugat gairebé en guanya 2.500... Si substituïssim totes les cases i xalets per blocs de pisos a saber quants habitants tindria.

Lleida ja supera a Tarragona en teoria... no s'han de treure els habitants de la Canonja?

Encara no surt la Canonja al padró, l'any que ve suposo que ja constarà.

Encara no surt la Canonja al padró, l'any que ve suposo que ja constarà.

Tenint en compte que la Canonja té uns 5.000 habitants i que normalment els pobles petits no tenen una gran variació. Ja podem dir que Lleida és la segon capital de Catalunya, i per comarca és la tercera/quarta (Sabadell i Terrassa les contem com una o com dos? XD) capital.

Comparant-ho amb les altres poblacions Lleida té un creixement força bo, tot i creure que en sortiria mal parada aquest any...

Cunit ha sofert una frenada de cop, aquest any només hi ha hagut 185 nous cunitencs (1,5%) mentre que, per exemple a l'any 2006-2007 el creixement era del 12%. La crisi i el model de ciutat dormitori a 50km dels nuclis generadors de treball mostra el seu fracàs.

Tenint en compte que la Canonja té uns 5.000 habitants i que normalment els pobles petits no tenen una gran variació. Ja podem dir que Lleida és la segon capital de Catalunya, i per comarca és la tercera/quarta (Sabadell i Terrassa les contem com una o com dos? XD) capital.

En qualsevol cas, Terrassa i Sabadell :cheers:

En qualsevol cas, Terrassa i Sabadell :cheers:

Es refereix a capital de provincia:okay:

no també comarcal xd

Les dades de les entitats de població a 1 de gener de 2010: http://www.ine.es/nomen2/

Catalunya, segona comunitat on creix més el padró

• A Espanya, aquest cens guanya 130.000 persones, tot i el descens de persones no comunitàries

Els residents a Espanya l'1 de gener de 2011 eren 47.150.810, cosa que suposa un augment del 0,3% (129.788) respecte a la mateixa data de l'any anterior, segons dades que ha publicat l'Institut Nacional d'Estadística. Tot i aquest increment, el nombre d'estrangers es manté pràcticament igual, amb un descens dels no comunitaris (-1,75%). En termes absoluts, Catalunya és la segona comunitat on s'ha registrat un creixement de població més gran (en concret, de 22.870 persones), només per darrere d'Andalusia (44.515) i per davant de Madrid (22.830).

Hi ha quatre comunitats que han reduït la seva població: Castella-Lleó (-3.773), Galícia (-3.137), Astúries (-2.993) i Aragó (-1.963), segons les mateixes dades fetes públiques per l'INE.

De les 47.150.810 persones inscrites, 41.420.152 tenen nacionalitat espanyola, mentre que 5.730.667 són estrangeres (un 12,2% del total d'inscrits).

Pel que fa als espanyols empadronats, augmenten un 0,4% (146.855 més) i disminueixen els estrangers un 0,3% (17.076 menys que fa un any).

http://www.lamalla.cat/societat/article?id=452272

Mollerussa arriba als 15.000 habitants

Mollerussa ja ha arribat als 15.000 habitants de la mà d'un nadó que va néixer el passat 19 de maig i que porta per nom Genís. La capital del Pla d'Urgell continua sent el tercer cap de comarca amb major nombre demogràfic però s'atansa cada cop més a Balaguer i Tàrrega.

L'Ajuntament de Mollerussa ha volgut destacar la fita històrica que representa arribar als 15.000 habitants i ha entregat als pares d'en Genís un diploma commemoratiu així com també un carnet de soci de la biblioteca i un curs per a nadons a la piscina coberta.

Genís Giribet i Calafell és el ciutadà número 15.000 de Mollerussa i aquest dijous l'Ajuntament l'ha volgut presentar públicament per destacar la fita històrica que representa que la ciutat hagi arribat a aquest volum demogràfic. L'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, ha destacat que en Genís va néixer el 19 de maig, "precisament el primer dia de la Festa Major de Mollerussa", per la qual cosa la fita encara pren més rellevància.

Per tal de mostrar l'agraïment i l'orgull que representa haver arribat als 15.000 habitants, l'Ajuntament ha entregat als pares d'en Genís un diploma commemoratiu per recordar l'efemèride i també un carnet de la biblioteca i un curset de natació per a nadons a la piscina coberta. Els pares d'en Genís, en Joan Ramon i la Irene, tots dos naturals del Pla d'Urgell, s'han mostrat molt satisfets d'haver ajudat al municipi a arribar als 15.000 habitants. Així mateix, la mare ha comentat a tall anecdòtic que el petit havia de néixer el 22 de maig, però es va avançar uns dies. Quan va néixer va pesar 3 quilos 150 grams.

La quarta ciutat de Lleida

Mollerussa continua situada com a tercera capital de comarca -deixant de banda Lleida capital- amb pes demogràfic a Ponent precedida per Balaguer, que al 2010 tenia un registre de 16.766 habitants, i Tàrrega, que al mateix any tenia 17.189 habitants. Quedarien per sota de Mollerussa, Cervera, amb un padró de 9.361 habitants, i les Borges Blanques amb 6.049.

http://www.bondia.cat/noticies/99-societat/16058-mollerussa-arriba-als-15000-habitants

Mare meva quina àrea metropolitana s'està consolidant si es continua amb aquest increible creixement demogràfic.
Després mires el banner i aquestes notícies fan.. pena xd

Fraga-Lleida-Mollerussa es el verdadero AM de Lleida me da a mí. Cervera y Tárrega quedan lejos y tiran más a Barcelona.

Si no fuera por la capital toda esta zona sería un desierto demográfico con una seria escasez de servicios.

Deixa'm que ho dubti, la població de l'àrea de Lleida sense Lleida és de 230.000. El que fa una denstitat quatre vegades major que la del Pirineu català.

Per altra banda, a lo millor precisament si no hi hagués un pol com Lleida, els serveis haurien estat repartits. O no, ves a saber.

¿Qué densidades medias hay por zonas o comarcas?

La densidad de Catalunya es de 235,3 hab/km² sólo una veguería/ámbito supera esta densidad, la Regió Metropolitana de Barcelona. Y más o menos, creo que sólo diez comarcas, es decir el 25% pasa esa cifra, el resto por debajo, creo que la más baja es de 5 hab/km² (no se si Pallars Sobirà).

Alt Pirineu 13'5 hab/km²
Barcelona 1.530
Central 91
Girona 128
Lleida 65
Tarragona 204
Terres de l'Ebre 57

En caso de existir una veguería del Penedès, esta tendría más o menos una densidad de 355 (por lo tanto la de Barcelona, Tarragona y Central variaría).

Si nos ceñimos a la región de Lleida la horquilla de comarcas va de 22 a 145 hab/km², si quitamos la comarca de la capital ninguna llega a 100 (Urgell 98 hab/km²) y sin contar el Segrià (Lleida), casualmente la comarca que tiene más población y más extension es la que tiene menos densidad, la Noguera con 22 hab/km².

Fraga-Lleida-Mollerussa es el verdadero AM de Lleida me da a mí. Cervera y Tárrega quedan lejos y tiran más a Barcelona.

Queden lluny tant de Lleida com de Barcelona. Tan lluny que formen la seva pròpia 'conurbació' (noti's les cometes), especialment en el cas de Tàrrega (17.189 hab.), amb l'eix Tàrrega-Vilagrassa-Anglesola (19.000 hab.).
Cervera (9.361 hab.) és encara un pèl allunyada de Tàrrega i la seva conurbació, accentuat pel fet que la població de Cervera és la meitat que la de la conurbació targarina. Però degut al creixement de Tàrrega i les vies de comunicació que la uneixen amb ella (ETF, A-2), Cervera pot arribar a ser l'extrem oriental d'una conurbació més gran. Per aconseguir-ho cal mantenir el creixement de Tàrrega i aprofitar-lo per a estendre'l cap a l'est, en direcció a Cervera, seguint els eixos viaris i ferroviaris, i fent créixer els nuclis del Talladell (Tàrrega) i la Móra, la Curullada i Fonolleres (Granyanella).

Les dades del padró a 1 de gener de 2010:

Barcelona 5.511.147 (+23.212; +0,4%)
Tarragona 808.420 (+5.119; +0,6%)
Girona 753.046 (+5.264; +0,7%)
Lleida 439.768 (+3.366; +0,8%)

TOTAL: 7.512.381 (+36.961; +0,5%)

Barcelona 1.619.337 (-2.200; -0,14%)
Tarragona 140.184 (-139; -0,10%)
Lleida 137.387 (+1.468; +1,07%)
Girona 96.236 (+48; +0,05%)

Les dades del padró a 1 de gener de 2011:

Barcelona 5.529.099 (+17.952; +0,3%)
Tarragona 811.401 808.420 (+2.981; +0,4%)
Girona 753.046 (+3.764; +0,5%)
Lleida 442.308 (+2.540; +0,6%)

TOTAL: 7.539.618 (+27.237; +0,4%)

Les capitals de província:

Barcelona 1.615.448 (-3.889; -0,2%)
Tarragona 134.085 (-6.099; -4,5%)
Lleida 138.416 (+1.029; +0,7%)
Girona 96.722 (+486; +0,5%)

Barcelona segueix perdent població en benefici, majoritàriament, de les ciutats metropolitanes, dinàmica que porta així ja fa un temps. El que no entenc és la pèrdua de Tarragona... 6.000 i escaig habitants en un any.

^^ La Canonja té uns 5.200 habitants, suposo que el 95% de la perdua de Tarragona és per la creació del nou municipi, no?

^^ La Canonja té uns 5.200 habitants, suposo que el 95% de la perdua de Tarragona és per la creació del nou municipi, no?

Si, si no equivocat al 2010 eren 5.200 i al 2011 eren 5.600. Així que Tarragona ciutat n'ha perdut uns 500...

La Canonja, és clar! No hi havia caigut.

INE municipis 2011:

Barcelona 1.615.448
Hospitalet de Llobregat, L' 256.065
Badalona 219.786
Terrassa 213.697
Sabadell 207.721
Lleida 138.416
Tarragona 134.085
Mataró 123.868
Santa Coloma de Gramenet 120.824
Reus 106.709
Girona 96.722
Cornellà de Llobregat 87.243
Sant Cugat del Vallès 83.337
Sant Boi de Llobregat 82.860
Manresa 76.589
Rubí 73.979

És a dir, que la segregació de la Canonja comporta que Lleida superi a Tarragona.
Queda Barcelona separada al davant amb més d´1 milió.
Les dos ciutats vallesanes rivals i Badalona, al nord de BCN i L´H. al sud, amb més de 200.000.
Lleida i Tarragona superant clarament els 100.000.
Reus i Girona, més alguna de la perifèria de BCN al voltant dels 100.000.
Fora de municipis propers a BCN, segueix Manresa amb més de 75.000.

És a dir, que la segregació de la Canonja comporta que Lleida superi a Tarragona.
Queda Barcelona separada al davant amb més d´1 milió.
Les dos ciutats vallesanes rivals i Badalona, al nord de BCN i L´H. al sud, amb més de 200.000.
Lleida i Tarragona superant clarament els 100.000.
Reus i Girona, més alguna de la perifèria de BCN al voltant dels 100.000.
Fora de municipis propers a BCN, segueix Manresa amb més de 75.000.

Tarragona a més ha perdut habitants, mentre que Lleida n'ha guanyat... la diferència creix...

Si però Tarragona-Reus fan una bona àrea metropolitana mentre que Lleida no.

Tarragona a més ha perdut habitants, mentre que Lleida n'ha guanyat... la diferència creix...
Oblides SantaCo amb 121.000 hab. i Mataró amb 123.000 hab.

Si però Tarragona-Reus fan una bona àrea metropolitana mentre que Lleida no.
I Lleida-Almacelles, què? :lol:

^^ Més aviat Lleida-Alcarràs, que quasi ha doblat la població en una dècada:

2001: 4.804
2002: 4.838
2003: 4.903
2004: 5.027
2005: 5.241
2006: 5.970
2007: 6.510
2008: 7.281
2009: 7.776
2010: 8.029
2011: 8.350

:runaway:

Alcarràs, antigament conegut com Almacelles-Sud XD

Ara de debò: com que al terme municipal d'Alcarràs no hi veig nuclis importants a part del poble mateix suposo que el creixement poblacional s'ha concentrat al poble, però en canvi al GoogleMaps no hi trobo cap barri que em sembli nou. Potser han construït en solars ja existents dins del poble o han rehabilitat habitatges vells? :dunno:

Malgrat tot el poble sembla estar expandint-se cap a l'oest i el sud-oest.

^^ Més aviat Lleida-Alcarràs, que quasi ha doblat la població en una dècada:

2001: 4.804
2002: 4.838
2003: 4.903
2004: 5.027
2005: 5.241
2006: 5.970
2007: 6.510
2008: 7.281
2009: 7.776
2010: 8.029
2011: 8.350

:runaway:

:eek2: :shocked:

Per cert Sky, podries buscar la taula amb l'evolució demogràfica de les principals ciutats (pobles xdd) de la província de Lleida i de Catalunya? Crec que algú la va buscar en l'any 2010. Ho faria jo però sóc un negat i escric des del mòbil. Mercès!!!! :)

Si però Tarragona-Reus fan una bona àrea metropolitana mentre que Lleida no.

Totalment d´acord, però jo parlava de ciutats/municipis i en cap cas de zones metropolitanes.
I sense comptar Reus, La Canonja forma part de l´aglomeració Tarragonina.

Tarragona a més ha perdut habitants, mentre que Lleida n'ha guanyat... la diferència creix...

No sé si Tarragona realment ha perdut habitants, o si la disminució de població es deu a la independència de la Canonja.

^^ Més aviat Lleida-Alcarràs, que quasi ha doblat la població en una dècada:



Jo no veig que Lleida formi zona metropolitana amb ningú, ni tan sols amb Alcarràs, tot i que el factor de proximitat a Lleida i la disposició de sòl més barat haurà afavorit el creixement demogràfic.
A més, forma part del corredor de l´A2, a mig camí entre Lleida i Fraga. Té tots els ingredients per créixer.

Si però Tarragona-Reus fan una bona àrea metropolitana mentre que Lleida no.

Aixo si... són gairebé 500.000 persones

Oblides SantaCo amb 121.000 hab. i Mataró amb 123.000 hab.

Feia referència a capitals de provincia...

No sé si Tarragona realment ha perdut habitants, o si la disminució de població es deu a la independència de la Canonja.

La pèrdua és deguda a la independència de La Canonja.
L´augment de vots al PP és en venjança a CIU, ERC, IC/EV i PSC, que han arruinat la ciutat tol.lerant la segregació.

No n'hi ha cap fil oficial de demografia de Catalunya?



:ohno:

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/02/06/catalunya/1328562868_669938.html


Cataluña pierde población por primera vez desde la Guerra Civil por la crisis
La débil tasa de natalidad es incapaz de compensar la marcha de 238.000 inmigrantes
Ferran Balsells
Barcelona


La crisis también dejará huella en la demografía catalana: la población residente en Cataluña cayó en 2011 por primera vez tras la Guerra Civil, según la estimación poscensal que el Idescat publicó ayer. El declive poblacional es mínimo, de solo 1.802 personas, pero marca el inicio de una tendencia que persistirá tanto como la contracción económica debido a que el crecimiento de los últimos años se cimentó en la llegada de inmigrantes que ya no acudirán a Cataluña en busca de empleo, subrayaron los expertos. Esto repercutirá en el envejecimiento progresivo de la población puesto que se reducirá el número de habitantes mayores de edad y aumentarán los ciudadanos mayores de 65 años.

La comunidad pasó de 7.434.632 habitantes en diciembre de 2010 a una población de 7.432.830 personas en diciembre de 2011. No es la primera ocasión en que Cataluña sufre el desplome generalizado de la llegada de extranjeros, pero nunca antes esta caída había coincidido con una tasa de natalidad ínfima. El número de inmigrantes bajó el 3,2% el año pasado, casi 238.000 personas, mientras que el crecimiento natural de la población apenas se situó en el 2,9%.

“No resulta un dato sorprendente porque en la última década se ha crecido a golpe de la llegada masiva de inmigrantes”, detalló el subdirector del Centro de Estudios Demográficos, Andreu Domingo. “La progresiva partida de los extranjeros que venían en busca de trabajo y la baja tasa de natalidad harán disminuir previsiblemente la población en los próximos años”.

La población masculina cayó en 14.983 personas, mientras la femenina creció



La crisis propicia una tendencia inédita hasta ahora en Cataluña, comunidad que desde el siglo anterior vivió una explosión demográfica impulsada por el crecimiento económico que atraía la llegada de inmigrantes. Las consecuencias dependerán de la capacidad del territorio para mantener a los jóvenes cualificados, aunque el envejecimiento de la población será prácticamente inevitable por la marcha de jóvenes, en su mayoría extranjeros. Por ahora, los protagonistas de la caída poblacional son los inmigrantes jóvenes, en su mayoría originarios de Sudamérica. La marcha de jóvenes catalanes se mantiene por ahora como minoritaria, pero ya aparece como una pauta emergente en la tónica demográfica. “La pregunta clave es: ¿Acabarán marchando los jóvenes muy cualificados por la mala perspectiva laboral?”, se pregunta Domingo. “Ello generaría un modelo social nuevo y hasta ahora desconocido en Cataluña”, advirtió.

Al margen del inevitable envejecimiento, la evolución registrada en 2011 permite esbozar una serie de tendencias que afectarán a la población catalana en los próximos años: más mujeres que hombres y especialmente menos habitantes en edad laboral, sobre todo entre el grupo de los ciudadanos de entre 25 y 49 años.

Los expertos anticipan un “modelo social nuevo y desconocido en Cataluña”

La pérdida población se de debió a la caída de la población masculina en 14.983 personas, mientras el número de mujeres creció en 13.181 personas. Esto ya ha provocado que en la comunidad haya 103 mujeres por cada 100 hombres frente a las 102,2 registradas en 2010. Por grupos de edades, caen los habitantes de entre 15 a 49 años mientras aumentan los de 50 años o más. El tramo más afectado es el de entre 25 y 59 años, que cae 0,5 puntos en solo un año: del 40,4% al 39,9% del total, según las previsiones del Idescat. Se trata de una senda ya iniciada en 2010, cuando este grupo poblacional representaba el 40,9% del total.

“Inevitablemente, la demografía va ligada a la coyuntura económica, pero esta crisis genera más incertidumbre que la sufrida en la década de 1970”, advirtió Domingo. “Entonces Cataluña perdió unos 92.000 habitantes pero la elevada tasa de natalidad amortiguó esta tendencia”.
Menos población

-Los residentes en Cataluña pasaron de los 7.434.632 habitantes en diciembre de 2010 a los 7.432.830 en diciembre de 2011.

-Cataluña ha pasado de 102,3 mujeres por cada 100 hombres en 2010 a 103 mujeres por cada 100 hombres el año siguiente.

-Por edades, el grupo que más se ha reducido es el
de 25 a 49 años, que ha caído del 40,4% al 39,9% del total.

La pérdida de población caracterizará ahora la resaca del gran crecimiento migratorio registrado entre 2000 y 2007, cuando la llegada de extranjeros suponía alrededor del 80% del crecimiento demográfico de Cataluña y del resto del país. “España se consolidó como el segundo país del mundo que atrajo a más inmigrantes, solo por detrás de EE UU. Fue un crecimiento especialmente intenso”, ilustró el subdirector del Centro de Estudios Demográficos.

Pero el impacto de la crisis no supondrá un retorno al estado anterior. “Aquellos que se marchen no serán los mismos que vinieron”, detalla Domingo.

Si entre el thread 30 i 40.

La pèrdua és deguda a la independència de La Canonja.
L´augment de vots al PP és en venjança a CIU, ERC, IC/EV i PSC, que han arruinat la ciutat tol.lerant la segregació.

Tan important és la Canonja per provocar un trauma a Tarragona? No hi he anat mai, però no se´n parla gaire. De fet, per Lleida, si no fos pel tema de la segregació, gairebé ningú sabria on para.
A no ser que dintre del terme de la Canonja hi hagi part de la zona industrial de Tarragona i que la ciutat recaptés força impostos d´aqueix sector.

No n'hi ha cap fil oficial de demografia de Catalunya?



:ohno:

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/02/06/catalunya/1328562868_669938.html


Cataluña pierde población por primera vez desde la Guerra Civil por la crisis
La débil tasa de natalidad es incapaz de compensar la marcha de 238.000 inmigrantes
Ferran Balsells
Barcelona


La crisis también dejará huella en la demografía catalana: la población residente en Cataluña cayó en 2011 por primera vez tras la Guerra Civil, según la estimación poscensal que el Idescat publicó ayer. El declive poblacional es mínimo, de solo 1.802 personas, pero marca el inicio de una tendencia que persistirá tanto como la contracción económica debido a que el crecimiento de los últimos años se cimentó en la llegada de inmigrantes que ya no acudirán a Cataluña en busca de empleo, subrayaron los expertos. Esto repercutirá en el envejecimiento progresivo de la población puesto que se reducirá el número de habitantes mayores de edad y aumentarán los ciudadanos mayores de 65 años.

La comunidad pasó de 7.434.632 habitantes en diciembre de 2010 a una población de 7.432.830 personas en diciembre de 2011. No es la primera ocasión en que Cataluña sufre el desplome generalizado de la llegada de extranjeros, pero nunca antes esta caída había coincidido con una tasa de natalidad ínfima. El número de inmigrantes bajó el 3,2% el año pasado, casi 238.000 personas, mientras que el crecimiento natural de la población apenas se situó en el 2,9%.

“No resulta un dato sorprendente porque en la última década se ha crecido a golpe de la llegada masiva de inmigrantes”, detalló el subdirector del Centro de Estudios Demográficos, Andreu Domingo. “La progresiva partida de los extranjeros que venían en busca de trabajo y la baja tasa de natalidad harán disminuir previsiblemente la población en los próximos años”.

La población masculina cayó en 14.983 personas, mientras la femenina creció



La crisis propicia una tendencia inédita hasta ahora en Cataluña, comunidad que desde el siglo anterior vivió una explosión demográfica impulsada por el crecimiento económico que atraía la llegada de inmigrantes. Las consecuencias dependerán de la capacidad del territorio para mantener a los jóvenes cualificados, aunque el envejecimiento de la población será prácticamente inevitable por la marcha de jóvenes, en su mayoría extranjeros. Por ahora, los protagonistas de la caída poblacional son los inmigrantes jóvenes, en su mayoría originarios de Sudamérica. La marcha de jóvenes catalanes se mantiene por ahora como minoritaria, pero ya aparece como una pauta emergente en la tónica demográfica. “La pregunta clave es: ¿Acabarán marchando los jóvenes muy cualificados por la mala perspectiva laboral?”, se pregunta Domingo. “Ello generaría un modelo social nuevo y hasta ahora desconocido en Cataluña”, advirtió.

Al margen del inevitable envejecimiento, la evolución registrada en 2011 permite esbozar una serie de tendencias que afectarán a la población catalana en los próximos años: más mujeres que hombres y especialmente menos habitantes en edad laboral, sobre todo entre el grupo de los ciudadanos de entre 25 y 49 años.

Los expertos anticipan un “modelo social nuevo y desconocido en Cataluña”

La pérdida población se de debió a la caída de la población masculina en 14.983 personas, mientras el número de mujeres creció en 13.181 personas. Esto ya ha provocado que en la comunidad haya 103 mujeres por cada 100 hombres frente a las 102,2 registradas en 2010. Por grupos de edades, caen los habitantes de entre 15 a 49 años mientras aumentan los de 50 años o más. El tramo más afectado es el de entre 25 y 59 años, que cae 0,5 puntos en solo un año: del 40,4% al 39,9% del total, según las previsiones del Idescat. Se trata de una senda ya iniciada en 2010, cuando este grupo poblacional representaba el 40,9% del total.

“Inevitablemente, la demografía va ligada a la coyuntura económica, pero esta crisis genera más incertidumbre que la sufrida en la década de 1970”, advirtió Domingo. “Entonces Cataluña perdió unos 92.000 habitantes pero la elevada tasa de natalidad amortiguó esta tendencia”.
Menos población

-Los residentes en Cataluña pasaron de los 7.434.632 habitantes en diciembre de 2010 a los 7.432.830 en diciembre de 2011.

-Cataluña ha pasado de 102,3 mujeres por cada 100 hombres en 2010 a 103 mujeres por cada 100 hombres el año siguiente.

-Por edades, el grupo que más se ha reducido es el
de 25 a 49 años, que ha caído del 40,4% al 39,9% del total.

La pérdida de población caracterizará ahora la resaca del gran crecimiento migratorio registrado entre 2000 y 2007, cuando la llegada de extranjeros suponía alrededor del 80% del crecimiento demográfico de Cataluña y del resto del país. “España se consolidó como el segundo país del mundo que atrajo a más inmigrantes, solo por detrás de EE UU. Fue un crecimiento especialmente intenso”, ilustró el subdirector del Centro de Estudios Demográficos.

Pero el impacto de la crisis no supondrá un retorno al estado anterior. “Aquellos que se marchen no serán los mismos que vinieron”, detalla Domingo.


Interessant. Alguns il·lusos es pensaven que amb la crisi els emigrants marxarien en massa! Molts han marxat, però sovint han estat els més preparats o aquells que van vindre per guanyar peles mentre la cosa durés i invertir-les a la seua terra. I per damunt de tot, en el tema del retorn, i pesa la situació econòmica del país original. És per això que alguns països sudamericans, com l´Argentina, Brasil, Uruguai o Xile, que no estan tan malament i malgrat que les diferències socials són més profundes que a Europa a hores d´ara ofereixen sortides als que van marxar veuen com ara tornen, mentre que els provinents d´altres països, començant per l´Àfrica negra, però també el món musulmà en general i bona part d´Àsia, el retorn els brinda un nivell de vida molt inferior al que aquí tenen.

L'Idescat ofereix, per primera vegada, dades de població estacional per trimestres dels municipis catalans de més de 5.000 habitants i les capitals comarcals

Santa Susanna, Pals i Salou són els municipis amb més població estacional en relació amb la població empadronada

Les Estimacions de població estacional que difon avui l’Idescat mesuren les càrregues de població que suporta cada municipi. La població ETCA (població equivalent en temps complet anual) mesura la població present als municipis en mitjana anual, i es calcula partint de la població empadronada a cada municipi, a la qual s’afegeix la població estacional. Aquesta població estacional és el saldo o diferència entre les entrades de persones que resideixen a altres municipis i les sortides de població resident al municipi, ja sigui per treballar, per estudiar, per segones residències o per vacances. En tots dos casos, cada persona només es compta segons el nombre de dies que està present a cada municipi.

Dels 219 municipis de què s’ofereixen resultats l’any 2010, n’hi ha 99 que tenen una població ETCA superior a la població empadronada. Entre aquests destaca Santa Susanna, perquè és el que té una major proporció de població ETCA, un 160% superior a la població empadronada al municipi. El segueixen Pals, Salou, Tossa de Mar i Creixell, amb increments sobre la població resident que oscil·len entre el 92% i el 81%.

Entre els 120 municipis on la població estacional és negativa i, per tant, la població ETCA és inferior a l’empadronada, destaquen Vilafant, Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí, perquè són els municipis amb proporcions de població ETCA més baixes, que representen el 84%, 86% i 87%, respectivament, de la població empadronada.

L’anàlisi de les dades trimestrals mostra que la meitat de les comarques catalanes tenen població estacional de signe positiu els quatre trimestres de l’any. Es tracta principalment de les comarques pirinenques (Alt Urgell, Alta Ribagorça, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Val d’Aran) i les comarques litorals, les gironines (Alt Empordà, Baix Empordà i Selva) i les tarragonines (Alt Camp, Baix Penedès i Tarragonès), comarques que tenen un important component turístic i de segona residència.

En l’extrem oposat, un total de 10 comarques tenen població estacional de signe negatiu els quatre trimestres de l’any. Destaquen l’Alt Penedès, l’Anoia, el Bages, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, que tenen una important mobilitat laboral de signe negatiu amb el Barcelonès i una oferta baixa d’establiments turístics.

Les comarques del Barcelonès, el Gironès i el Segrià es caracteritzen per tenir població estacional de signe negatiu al tercer trimestre i de signe positiu a la resta de trimestres. Es tracta de comarques on es troben capitals provincials, amb saldos positius per mobilitat laboral i mobilitat per estudis la major part de l’any, excepte a l’època estival, en què presenten importants saldos negatius per vacances i sortides cap a les segones residències.

Taules: http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2012/04/13/10/06/da90ae97-f6e0-4ba7-b8cb-aa953ac636cd.pdf

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=144978

Les dades del padró a 1 de gener de 2011:

Barcelona 5.529.099 (+17.952; +0,3%)
Tarragona 811.401 808.420 (+2.981; +0,4%)
Girona 753.046 (+3.764; +0,5%)
Lleida 442.308 (+2.540; +0,6%)

TOTAL: 7.539.618 (+27.237; +0,4%)

L'avanç del padró a 1 de gener de 2012:

Barcelona 5.549.224
Tarragona 813.287
Girona 760.722
Lleida 442.370

TOTAL: 7.565.603

^^ La suma de població de les províncies del 2011 dóna 7.535.854. On és el fall? La població era aquesta o la de 7.539.618 i per tant hi ha algun fall en les poblacions de les províncies? No sé si m'explico :crazy: De totes maneres, segons l'empadronament, Catalunya guanya més de 25.000 habitants... Fa poc va sortir la notícia que n'havíem perdut uns 1.000...

^^ Bé, tenint en compte que al pis on visc jo hi consten empadronades 7 persones i realment només en vivim 2 (les altres 5 són els antics inquilins als quals no se'ls ha donat de baixa), no m'extranya que les xifres ballin.

Però es calcula diferent la població de la província que la població de la comunitat?