Per notícies breus i parlar dels projectes arquitectònics i urbanístics que es realitzin en aquestes comarques:


Baix Ebre
Ribera d'Ebre
Terra Alta
Montsià


http://www.vegueries.com/ebre/images/vebre.gif

Una empresa navarresa projecta un golf amb 100 xalets i un hotel a Tortosa

El grup inversor Tortosa Golf Resort ha adquirit una finca d'uns 10.000 metres quadrats, situada molt a prop de la confluència del camí de Xies amb l'eix de l'Ebre (C-12) a l'altura de Vinallop per construir-hi un camp de golf. La finca queda dalt d'un turó i ofereix una vista immillorable de l'Ebre, amb una panoràmica completa de la ciutat de Tortosa i la serralada del coll de l'Alba. La promotora, que segons ha pogut saber El Punt és de capital navarrès, projecta fer-hi un camp de golf amb divuit forats, una urbanització amb un centenar de xalets i també un hotel de quatre estrelles, amb unes cent places.

--

El Punt.

Moltes xalets, un camp de golf i un hotel? ostres, qué barbaritat!

Xalets és masculí i ha de concordar amb molts... i jo crec que seria "quina barbaritat"...

Sky segregacionista, mira com no fas un de Projectes a l'Alt Pirineu... :tongue:

^^ L'obriré quan vegi algun projecte interessant. :D

^^CEL=dictador!^^
:runaway:

Llarga vida al dret de cuixa. :D

^^ No us queixeu tant i si veieu projectes interessants de l'Alt Pirineu obriu vosaltres mateixos el fil oficial :D

El que tenen que promoure es la cria d´ovelles a la comarca per que es mengin l´herba dels golfs i es caguin a la gespa ( no et fot) :wink2:

Medi Ambient
300 milions per al pla del delta de l'Ebre
Redacció
El ministeri de Medi Ambient invertirà més de 300 milions d'euros en les actuacions derivades del pla integral de protecció del delta de l'Ebre (PIPDE), entre les quals destaca la descontaminació de l'embassament de Flix i un estudi sobre la qualitat de l'aigua del riu.

Així ho va anunciar ahir a Tortosa la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, que va presidir, amb el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, la sessió constitutiva de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre.

Aquest és un òrgan consultiu, assessor, de concertació i participació la missió del qual serà crear mecanismes que promoguin la implicació de tots els actors socials en la planificació i execució de programes orientats a la sostenibilitat del riu Ebre. Entre les seves funcions concretes, destaca l'elaboració d'un informe previ sobre els projectes previstos en el pla integral de protecció del delta de l'Ebre, que s'espera que estigui enllestit al mes de juny.

Així mateix, haurà d'emetre un informe sobre la proposta de cabal ecològic al Delta; presentar propostes en relació amb la redacció i execució del pla i analitzar i valorar els estudis referents a l'estat i l'evolució dels ecosistemes del tram català del riu Ebre.

Avui


:happy:

Acord per a la ubicació del campus de l'Ebre

El futur campus universitari de les Terres de l'Ebre costarà 15 milions d'euros, donarà servei a mil alumnes i s'emplaçarà al barri de Remolins de Tortosa, al costat del pavelló firal. Després de mesos de negociacions, l'Ajuntament de la ciutat i la Universitat Rovira i Virgili (URV) s'han posat d'acord sobre l'espai on s'ha d'ubicar una infraestructura prevista des de la fundació de la universitat, el 1991.

(...)

La bona accessibilitat de les instal·lacions era una condició innegociable per a la URV. La construcció d'un nou pont sobre el riu contribuirà a respondre a aquesta necessitat. En aquest sentit, el rector de la URV, Lluís Arola, va assegurar que "tots els requisits que havíem plantejat s'han solucionat o són solucionables". (...)

AVUI (http://www.avui.cat/avui/diari/06/mar/21/170572.htm)

Tortosa pagarà 4 milions pels terrenys de Renfe

http://www.elperiodico.com/EDICION/ED061003/CAT/FOTOS/EPPNDCAT/CARP01/f035mh01.jpg

• La població guanya 22.300 metres quadrats de sòl ferroviari en desús
• L'operació permet acabar amb la divisió de l'eixample i construir vivendes

El ple de l'Ajuntament de Tortosa (PSC, ICV i IPE, al govern, i CiU, ERC i el PP, a l'oposició) va aprovar ahir a la nit per unanimitat la firma del conveni amb Adif (Administrador d'Infraestructures Ferroviàries) que permetrà recuperar 22.300 metres quadrats en ple centre de la ciutat. Els terrenys estan en desús des que, el 1996, va entrar en servei el corredor del Mediterrani i va desviar de la població els trens d'alta velocitat. L'operació per a l'adquisició dels solars desafectats per Renfe representarà una inversió municipal de 4 milions d'euros.

Aquesta operació "propiciarà el desenvolupament d'un dels grans projectes urbanístics de la ciutat que la canviarà considerablement i li donarà la dimensió de capital del segle XXI", segons va anunciar un portaveu de l'equip de govern, format per PSC, ICV i IPE.

ELIMINAR OBSTACLES

El projecte preveu eliminar l'obstacle que suposa el manteniment de les vies en desús i transformar l'ampli espai que avui divideix en dos l'eixample de la ciutat en sòl públic (el 85%) i privat (el 15%). El consistori preveu una edificabilitat de 24.524 metres quadrats amb el 55% de sòl per a vivenda i el 45% per a ús lúdic i comercial.

El pla municipal vol estructurar aquest nou espai a partir d'una gran rambla que seguirà el traçat ferroviari des de l'estació de Renfe fins a l'avinguda de la Generalitat i el riu. S'ha previst construir-hi un total de cinc blocs de vivendes de cinc pisos d'altura cada un i desmantellar els ponts per on transcorre ara la via fèrria sobre les avingudes de la Generalitat i de Lleida. (...)

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=344469&idseccio_PK=1023&h=

^^ Cal a dir que encara hi han trens que creuen el pont sobre l'Ebre, les vies arriben a un petit apartador industrial a l'altre costat de l'Ebre, just on s'inicia la via Verda que recorre l'antic FC. del Val de Zafán (Tortosa-Samper de Calanda)

La Generalitat licita les obres del pont sobre el riu Ebre que unirà Sant Jaume d'Enveja i Deltebre

El Diari Oficial de la Generalitat publica avui l'anunci de licitació de les obres d'un nou pont sobre l'Ebre que permetrà unir els municipis de Sant Jaume d'Enveja i Deltebre, amb una inversió prevista de prop de 20 MEUR. Aquest pont, de 250 metres de longitud i 19 metres d'amplada, esdevindrà una alternativa a l'actual pas de barca entre les dues poblacions i també està concebut com un ample passeig sobre les aigües del riu. Es preveu adjudicar les obres el febrer vinent i començar-les durant la primavera, amb un termini d'execució de 18 mesos.

Mobilitat al Delta

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha impulsat la construcció d'un pont sobre el riu Ebre que uneixi els municipis de Sant Jaume d'Enveja (Montsià) i Deltebre (Baix Ebre), actualment connectats per un pas de barca. El nou pont esdevindrà una alternativa a aquest pas i evitarà l'actual recorregut per carretera de més de 20 quilòmetres passant per Amposta.

Així, aquest projecte permetrà afavorir la mobilitat del Delta i millorar la connexió entre dos municipis propers físicament, però separats pel riu. En conseqüència, pot significar un motor per al desenvolupament econòmic de les dues poblacions, ja que facilitarà els desplaçaments regulars. D'altra banda, la nova infraestructura potenciarà els valors paisatgístics i culturals de l'entorn en què s'emmarca.

Per al disseny d'aquest pont, el DPTOP va convocar un concurs d'idees. Lo Passador, obra dels enginyers Diego Cobo i Jiri Strasky, va ser la proposta que va resultar guanyadora i a partir de la qual s'ha redactat el projecte constructiu corresponent.

Avui, el DOGC publica l'anunci de licitació de les obres del pont entre Sant Jaume d'Enveja i Deltebre, per un import de 19,98 MEUR. Es preveu que els treballs s'adjudiquin el febrer vinent i comencin durant la primavera, amb un termini d'execució de 18 mesos.

El nou pont

El pont serà de tipus fix i estarà ancorat en si mateix, amb el tauler suspès mitjançant un sistema de cables. La seva estructura és mixta, formada per un calaix metàl·lic i una llosa superior de formigó armat. Tindrà una longitud total de 250 metres i estarà format per tres trams; els extrems tindran una longitud de 69 metres i el tram central, de 112 metres. El pont comptarà amb un gàlib nàutic lliure de 12 metres en un tram central de 56 metres, per tal permetre el pas d'embarcacions.

Una de les particularitats del pont és que la seva plataforma està dividida en dues parts ben diferenciades: en un costat, la calçada destinada a la circulació de vehicles i en l'altre costat, un ampli espai per a vianants i ciclistes. La voluntat que el pont, amb un disseny respectuós amb l'entorn del riu, convidi al passeig es plasma en la seva amplitud i en el seu tractament superficial, que es desenvolupa de manera suau i harmoniosa. Pel que fa a la il·luminació del pont, tant a la plataforma com a les piles, serà suau i discreta.

L'amplada total del pont és de 19,3 metres i s'hi poden distingir els espais següents:

* Una calçada de 8 metres, que inclourà dos carrils de 3,5 metres per a la circulació de vehicles i dos vorals de 0,5 metres.
* Una zona de passeig de 7,8 metres d'amplada. Aquesta zona es divideix en un vorera per a vianants de 2 metres, un espai per al descans de 3,3 metres d'amplada i un carril-bici de 2,5 metres
* L'espai central de separació entre la calçada i zona de passeig i les baranes sumen els 3,5 metres restants.

Vials de connexió i treballs d'urbanització

A més de la construcció del pont, les obres que ara es liciten inclouen la formació dels vials de connexió. En el costat de Sant Jaume d'Enveja, connectaran amb l'avinguda de l'Ebre i a l'encreuament s'hi construirà una rotonda. Al costat de Deltebre, es connectarà amb el carrer Girona i també es formarà un giratori al punt de connexió. El pendent màxim dels vials de connexió serà del 7,3%.

D'altra banda, els treballs complementaris d'urbanització seran els següents:

* Construcció de vies de comunicació per a vianants i ciclistes entre el pont i els futurs passeigs fluvials.
* Construcció d'una zona d'aparcaments del costat de Sant Jaume d'Enveja. Enjardinament de les àrees entre els vials projectats.
* Habilitació, a l'estrep del pont costat Deltebre, d'una sala que es destinarà a Ecomuseu del Delta.
* Instal·lació dels sistemes de reg a les zones enjardinades del costat del * Enllumenat del pont, així com la Il·luminació en tots els vials i la rotonda amb columnes i llumeneres.

Anella del Delta

El pont entre Sant Jaume d'Enveja i Deltebre forma part de l'Anella del Delta, una anella viària i de carrils bici que té com a objectiu equilibrar la vialitat dels dos hemideltes, dotant-los d'una bona infraestructura de comunicació entre tots els seus nuclis urbans, així com crear un itinerari en bicicleta que aproximi la natura als habitants de la zona i als visitants.

Aquesta anella farà el recorregut: Amposta, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d'Enveja, nou pont sobre l'Ebre, Deltebre, l'Ampolla, Camarles, l'Aldea, pont penjant sobre el riu i Amposta. Aquesta actuació, actualment en fase d'informació pública, suposarà una inversió total d'entre 60 i 70 MEUR.


http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=f9c26a74334b6110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%202/53986e5f.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%202/8d31e426.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%202/02cd23ba.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%202/1c74eb96.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%202/42a6303a.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%202/0a2b4f13.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%202/d3e27492.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%202/61f86ed6.jpg

http://www.gisa.cat/gisa/servlet/HomeLicitation?licitationID=1052111

mooooooola aquest pont en aquestes terres :yes:

la llàstima és que potser el transbordador morirà

Ah, el transbordador! Quins records!
Doncs seria una llàstima que acabés desapareixent...

:(

mooooooola aquest pont en aquestes terres :yes:

la llàstima és que potser el transbordador morirà
^^Segurament, l'any passat vam anar al Delta de l'Ebre i el capità d'un transbordador ja ens va comentar que els quedaven 2-3 anys de vida degut al nou pont, però que possiblement quedi algú com atracció turística.
:dunno:
Per cert:
El Delta de l'Ebre és una passada!!
:drool::drool:

El DPTOP sotmet a consulta pública el Pla territorial de les Terres de l’Ebre

El DPTOP sotmet des d’avui a consulta pública l’Avantprojecte del Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre, l’instrument bàsic per garantir un desenvolupament urbanístic ordenat, sostenible i eficient, la competitivitat del territori, la preservació del patrimoni natural i del paisatge, i l’encaix adequat de les infraestructures. Aquest document s’ha remès als ajuntaments i entitats del territori per tal d’enriquir-lo amb les seves aportacions abans que sigui aprovat inicialment. El nou Pla:

Ordena el desenvolupament urbanístic de l’àmbit per tal de poder assumir els creixements futurs de manera eficient i sostenible i garantir la dotació adequada d’infraestructures, equipaments i serveis per a la població.

Protegeix els valors naturals, la connectivitat ecològica i els espais significatius d’interès paisatgístic, com el delta de l’Ebre o les planes inundables del riu.

Potencia el sòl per a activitat econòmica amb l’impuls del LOGIS Ebre, el polígon industrial Catalunya Sud i dos nous polígons supramunicipals, el de la Fatarella i el del Molló, alhora que delimita tres reserves de sòl de potencial interès estratègic, a l’Aldea-Camarles, Alcanar i Móra la Nova.

Defineix les estratègies de creixement dels nuclis urbans per tal de construir una xarxa de ciutats que possibiliti la prestació cada vegada de més serveis. Per això potencia especialment el creixement d’Alcanar, l’Aldea, Amposta, Batea, Campredó, Flix, Gandesa, Móra d’Ebre, Móra la Nova, el Raval de Jesús, Roquetes, Sant Carles de la Ràpita, Santa Bàrbara, la Sénia, Tortosa i Ulldecona.

Proposa millores en totes les xarxes d’infraestructures: les xarxes viària i ferroviària, els sistemes portuari, aeroportuari i logístic i, atesa la singularitat de les Terres de l’Ebre, en les relacionades amb la navegació fluvial.

Inclou la potenciació dels principals eixos viaris amb la substitució funcional de l’N-340 per l’autovia A-7 com a via ràpida de gran capacitat, la reconversió a autovia de la C-12, la construcció de variants i el condicionament de la xarxa de carreteres secundàries.

Impulsa una xarxa de trens regionals, dóta d’accés ferroviari el polígon Catalunya Sud i preveu els estudis necessaris per a la implantació d’una línia d’alta velocitat i un tren-tramvia.

Aposta pel port d’Alcanar com a port comercial amb gran potencial logístic, dotat d’accessos de qualitat, per a la qual cosa preveu el desdoblament de l’N-340 fins a Amposta i els estudis necessaris per a la connexió ferroviària amb el corredor del Mediterrani.

Recull la construcció del nou aeroport de les Terres de l’Ebre i l’impuls dels aeròdroms d’Arnes i Ribera d’Ebre

http://www10.gencat.cat/ptop/AppJava/cat/premsa/notes/2008/10/20081016El_DPTOP_sotmet_a_consulta_p_b.jsp

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/c52ab40e.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/19186acb.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/2ca20113.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/74f0fa52.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/150fce72.jpg

http://www10.gencat.cat/ptop/binaris/AvantTEbre_tcm32-44813.pdf

^^l'última imatge és un projecte de ferrocarril fins a la fàbrica de ciment?

Crec que és això:

• Previsió dels estudis necessaris per a la connexió ferroviària del port d’Alcanar amb el corredor del Mediterrani.

^^ doncs seria millor fer-lo entrar per Vinaròs aprofitant que tindran que ficar la planta de gas que tenen que construir a la costa d'Alcanar-Vinaròs

Impuls al Campus de l'Ebre amb 15 milions d'euros

El govern té previst avui aprovar una inversió de 15 milions d'euros per a la construcció del Campus de les Terres de l'Ebre, que tindrà la seva seu a la ciutat de Tortosa i vol ser un motor cultural i econòmic de les comarques del sud. El complex universitari, vinculat a la Rovira i Virgili, oferirà estudis d'infermeria, empresarials, turisme i escola de mestres. La previsió amb què es treballa és que l'edifici estigui enllestit el 2012.

http://paper.avui.cat/article/societat/152617/impuls/campus/lebre/amb/milions/deuros.html

16 milions per navegar al riu Ebre

L'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre, dependent del govern, ha quantificat la inversió necessària per millorar la navegabilitat de l'Ebre en 15,8 milions d'euros. Entre les actuacions immediates (1,7 milions) es construirà un pas d'embarcacions a l'assut de la nuclear d'Ascó i es dragarà el tram entre Tortosa i Amposta per garantir un calat d'1,8 metres. A mig termini es preveu un port nàutic amb marina seca i 70 amarradors.

http://paper.avui.cat/article/societat/155758/milions/navegar/riu/ebre.html

Tortosa avança en la Llei de barris i confia arribar al 50% d'execució aquest estiu

Tortosa (ACN).- L'Ajuntament Tortosa ha decidit prémer l'accelerador en l'execució del Pla Integral del Nucli Antic (PINCAT), inclòs a la Llei de barris. Així, el govern municipal confia arribar al 50% d'execució al mes de juny, després d'uns anys de redaccions de projectes, processos d'expropiacions, i excavacions. La regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé, creu que aquest 2009 serà l'any del Pincat ja que es veuran com s'inicien obres importants. Entre aquestes, destaca la reforma del barri Castell, del qual ja s'ha acabat el procés d'expropiacions. La superfície d'actuació de la zona és de més de 6.300 metres quadrats.

dY84xF7S1ho

El Pont Penjant reobre després de dos anys en rehabilitació

Les obres s’han allargat deu mesos més del previst per les dificultats tècniques, fet que ha provocat les queixes dels comerciants a la zona


Molts veïns d'Amposta es van apropar ahir al matí fins al Pont Penjant per viure de prop la seva reobertura i observar de primera mà les millores que s'hi han realitzat. Fa prop de dos anys que la infraestructura, un dels principals accessos a la ciutat des de l'hemidelta esquerra, romania tancada al trànsit per la rehabilitació integral que ha dut a terme el Ministeri de Foment.

Amb una inversió final de 4,27 milions d'euros, les obres han consistit en la substitució de la llosa de la calçada, la millora de les voreres i les passarel·les de vianants; el reforçament i protecció de l'estructura metàl·lica i, especialment, la substitució de tot el sistema de cablejat que suporta el pont. En aquest sentit, s'han reduït de vuit fins a quatre els cables principals a cada costat de la infraestructura i s'ha modificat tot el sistema de tirants i pèndoles. Segons Foment, aquesta rehabilitació ha aconseguit una estructura fidel a l'original, però adaptada a la normativa actual.

Les obres es van iniciar al febrer del 2007 i havien de finalitzar setze mesos després, però les dificultats tècniques de l'actuació han fet allargar els terminis. Segons explicà ahir Alberto Hernández, cap de Carreteres del Ministeri de Foment a la demarcació de Tarragona, «es tracta d'un pont únic a nivell de tot l'Estat perquè és al mateix temps penjat i atirantat». Així, durant totes les obres s'ha hagut de monitoritzar i controlar de forma constant tots els moviments i totes les tensions dels cables, «i aquesta complexitat ha fet que els terminis s'allarguessin més del previst inicialment».

A partir d'ara l'evolució de les tensions i els moviments del pont estaran monitoritzat i controlats a temps real des de Madrid, on es rebran les dades telemàticament. A més, el Ministeri de Foment i l'Ajuntament d'Amposta han acordat prohibir la circulació per a vehicles de gran tonatge, principalment camions de més de dotze tones.

La subdelegada del Govern central a Tarragona, Teresa Pallarès, va lamentar ahir les molèsties que el retard en les obres hagin pogut ocasionar als veïns i comerciants de la zona. I és que els botiguers del carrer Alcalde Palau han mostrat en els darrer any el seu malestar pels perjudicis que els suposava el tancament al trànsit del pont i de la via.

http://www.diaridetarragona.com/ebre/029002/pont/penjant/reobre/despres/anys/rehabilitacio

El Pla ZP a les Terres de l'Ebre:

Terres de l'Ebre

La capital de les Terres de l'Ebre, Tortosa, podrà gaudir el 2010 del parc municipal Teodor González completament rehabilitat. Malgrat no és el projecte que més diners requerirà, sí és, sens dubte, l'obra més emblemàtica per la importància que té pels tortosins i per l'estat deteriorat en què es troba actualment. Les actuacions inclouen una reforma de l'enjardinat, del passeig central, la substitució dels bancs del parc i la millora dels passejos modernistes que hi ha entorn els dos llacs.

La rehabilitació del parc estava inclosa en el Pla d'Acció Municipal, però per a dur-lo a terme en dos o tres anys. El Pla Zapatero avançarà la voluntat del consistori de dignificar un dels espais més estimats pels seus ciutadans que continuarà en els propers anys amb la construcció d'un nou accés al parc. No obstant, per això caldrà esperar a una altra ajuda estatal, quan Foment retiri el talús de les vies de RENFE.

http://www.lamalla.cat/infolocal/camp_tarragona/article?id=253829

El DPTOP sotmet a informació pública la revisió del Pla Territorial Parcial de les Terres de l'Ebre

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) sotmet, des d'aquest dijous i durant els pròxims tres mesos, a consulta pública l'avantprojecte del Pla territorial parcial de les Terres de l'Ebre, l'instrument bàsic que, sobre el paper, ha de garantir un desenvolupament urbanístic ordenat, sostenible i eficient, la competitivitat del territori, la preservació del patrimoni natural i del paisatge, i l'encaix adequat de les infraestructures. Aquest document s'ha remès als ajuntaments i entitats del territori per tal d'enriquir-lo amb les seves aportacions abans que sigui aprovat inicialment i, de forma definitiva, a finals de 2009.

http://www.3cat24.cat/noticia/322179/baixebre/El-DPTOP-sotmet-a-informacio-publica-la-revisio-del-Pla-Territorial-Parcial-de-les-Terres-de-lEbre

Hw2AXeZe5OI

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/0e9387bb.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/acb30c8a.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/5f6026f7.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/6b7cdf49.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/8e485ab9.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/fa14cef3.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/d8ec884d.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/153a2697.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/a7bfc470.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/f1598674.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/94de03d3.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/d48b18fb.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/4a95f366.jpg

Tortosa impulsa el pla de la Farinera i dóna via lliure al nou hospital de l'Ebre
L'Ajuntament preveu un nou eixample amb 771 habitatges, entre el barri de Ferreries i Roquetes

http://www.elpunt.cat/imatges/00/37/alta/780_377_37512_6ff2a2dec47770d78c9072c1afdb4718.jpg

Els propietaris del pla parcial de la Farinera ja tenen via lliure per tirar endavant el projecte d'urbanització i per reparcel·lar els terrenys, entre Tortosa i Roquetes, on s'han de construir 771 habitatges i el nou hospital de les Terres de l'Ebre. El ple de l'Ajuntament va fer ahir al vespre l'aprovació definitiva del pla parcial, un tràmit que permetrà a la vintena de propietaris constituir la junta de compensació i cedir els terrenys del futur hospital quan la Generalitat tinga a punt el projecte. Les obres del nou hospital haurien de començar la primavera del 2010, segons preveu Salut, perquè puga funcionar en el segon semestre del 2012.

La regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé, va valorar ahir la importància del pla de la Farinera, un dels tres plans parcials del pla d'ordenació urbana municipal (POUM) que l'Ajuntament tortosí ja ha posat en marxa. Segons Roigé, el pla de la Farinera permetrà els propietaris impulsar la urbanització d'un nou eixample amb 771 habitatges –la meitat, amb algun tipus de protecció oficial–, però sobretot farà que l'Ajuntament puga cedir els terrenys del nou hospital a la Generalitat. En aquest sentit, Roigé va aclarir que, si fos necessari, la vintena de propietaris del pla parcial la Farinera estarien disposats a fer una cessió anticipada dels terrenys. Però sempre seria si la Generalitat els ho demanés, com van fer els del pla parcial Temple Sud amb els terrenys per a la caserna regional dels Mossos.

El pla de la Farinera té una superfície total de 104.348 metres quadrats. Poc més de 33.464 metres quadrats seran per al nou hospital de les Terres de l'Ebre, que ha de substituir l'actual Verge de la Cinta. A més, hi haurà més de 3.600 metres quadrats de zones verdes, i uns 3.000 metres quadrats més per fer-hi altres equipaments públics. Finalment, la resta del sòl públic seran els 29.889 metres quadrats per obrir nous vials. Així, el pla parcial respectarà la continuïtat de la trama urbana, i preveu un perllongament de l'avinguda Colom, entre l'eix de l'Ebre i la façana est del futur hospital. De fet, ahir es va poder veure públicament per primer cop el lloc exacte, dins del sector de la Farinera, que serà ocupat pel nou hospital. Així, el futur centre hospitalari es construirà entre l'avinguda de la Diputació i l'avinguda dels Ports, la renovada carretera de Tortosa a Roquetes, i entre el perllongament del carrer Ramon Llull, que serà una zona de vianants i quedarà perpendicular a l'avinguda Colom, i la carretera de l'Estació Nova. De fet, l'accés principal a l'hospital es farà per aquest vial, gràcies a la nova rotonda que s'ha construït ara, davant de la zona lúdica de Roquetes.

D'altra banda, el ple de Tortosa també va aprovar ahir una modificació puntual del POUM, que permetrà que l'Ajuntament puga urbanitzar les vorades dels nous carrers amb granit i formigó, i no amb pedra d'Ulldecona. Roigé va recordar que, al nucli antic, la comissió de Patrimoni els demanava que les voreres es fessin restituint la pedra de la Cinta. A més, resultava massa car i poc pràctic posar pedra d'Ulldecona en obres recents com la dels plans dels Portals de Ciutat.

El pàrquing serà subterrani
Un altre dels aspectes poc coneguts del futur hospital de les Terres de l'Ebre és el fet que tots els aparcaments del nou centre hospitalari seran subterranis. Així ho va avançar ahir la regidora tortosina d'Urbanisme, Meritxell Roigé, que va remarcar que ara la Generalitat està acabant de redactar el pla funcional de l'hospital. «L'Ajuntament no pot marcar el calendari de les obres, ja que és el govern català qui està redactant el pla d'usos i haurà d'encarregar el projecte constructiu i adjudicar les obres», va afegir-hi. Segons els serveis territorials de Salut, la redacció del projecte i l'execució de les obres seran a càrrec de la mateixa empresa, per accelerar el procés. La tramitació i el procés d'adjudicació del projecte podrien durar de nou mesos a un any, i la intenció de Salut és que el nou hospital funcione a finals del 2012.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/88894-tortosa-impulsa-el-pla-de-la-farinera-i-dona-via-lliure-al-nou-hospital-de-lebre.html

Una passarel·la permet anul·lar el barranc de Nolla i dóna cohesió a Móra la Nova

http://www.elpunt.cat/imatges/28/06/alta/780_008_2806257_72c1871ec5261dd2fc12a26951faa4f6.jpg
Els veïns de Mora van estrenar ahir la passarel·la.

El parc 26 d'Octubre de Móra la Nova és des d'ahir més accessible a tots els ciutadans del municipi. La nova passarel·la sobre el barranc de Nolla es va inaugurar ahir a la tarda, i desenes de moranovencs i moranovenques van voler ser partícips i testimonis del primer pas per aquesta infraestructura. I és que la passarel·la tanca la gran ferida que ha suposat el barranc des de sempre i que ha dividit el poble. «A Móra la Nova faltava un lloc que oferís un sentit de cohesió, i per això havíem de crear aquest centre, aquest punt de referència», va explicar l'alcalde de la vila, Joan Manuel Sabanza, fent referència al parc i la zona que l'envolta. «Amb aquesta passarel·la, doncs, tanquem una etapa: la del disseny del centre de Móra la Nova», va manifestar Sabanza. L'alcalde, però, també va lamentar els «entrebancs» que ha posat l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) a l'hora de donar el permís de l'obra. «Hem hagut de canviar tres vegades el projecte, però ara ja és una realitat», va comentar, satisfet, Sabanza.

La inauguració de la infraestructura va anar a càrrec de Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona, ja que l'ens supramunicipal ha coofinançat el projecte, que ha costat més de dos-cents mil euros. Poblet va assegurar durant l'acte que la passarel·la «servirà per lligar bé la convivència del municipi» i que sens dubte l'obra fa embellir l'espai públic en què es troba.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/90956-una-passarelmla-permet-anulmlar-el-barranc-de-nolla-i-dona-cohesio-a-mora-la-nova.html

Tortosa refarà el barri de Sant Jaume obrint un carrer principal i una nova plaça
En la proposta seleccionada per l'Ajuntament i l'Incasol també es preveu el trasllat del CEIP Remolins i un equipament multiús

http://www.elpunt.cat/imatges/28/10/alta/780_008_2810841_a406e6ee661fadf4f3ac2a151bd82a91.jpg
Bel i Nel·lo es miren la maqueta del nou barri.

Tortosa va fer ahir un pas més per a la recuperació del barri de Sant Jaume, una de les zones que havien quedat fora del pla integral del nucli antic (Pincat), tot i que és una de les més degradades. L'Ajuntament i l'Institut Català del Sòl (Incasol) van presentar l'equip que redactarà el pla de millora del barri, que no té ni pressupost ni calendari d'execució. «Estem parlant de canviar un barri de dalt a baix, però ens trobem en la primera fase d'un projecte que serà llarg», va remarcar l'alcalde, Ferran Bel. La proposta ha estat seleccionada entre set finalistes i pertany a l'equip Jornet-Llop-Pastor, que han previst la rehabilitació d'alguns habitatges i la reconstrucció de la resta del barri, amb l'obertura d'un carrer i d'una plaça, amb el trasllat de l'actual CEIP Remolins.

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i el vicepresident de l'Incasol, Oriol Nel·lo, van presentar ahir la proposta seleccionada per fonamentar els plans de millora urbana del barri de Sant Jaume. Així, l'equip format pels arquitectes Sebastià Jornet, Carles Llop i Joan Enric Pastor tindrà quatre mesos per redactar el projecte final, després d'haver-se imposat als altres sis finalistes, d'un total de 31 propostes presentades. «És un procés molt llarg i ara haurem de donar-hi continuïtat», va dir Bel poc abans que Nel·lo refermés el compromís de la Generalitat amb el projecte. «Si el tirem endavant és gràcies a la Generalitat, a Política Territorial i a l'Incasol», va afegir l'alcalde, que va evitar parlar de terminis d'execució i d'un cost aproximat de tota l'operació.

Per la seua banda, l'arquitecte Sebastià Jornet, que ja va dirigir els treballs de redacció del nou pla d'ordenació urbana municipal (POUM) de Tortosa i del mateix Pincat, va donar els primers detalls del que serà el nou barri de Sant Jaume. Segons Jornet, l'objectiu ha estat fer «un barri habitable», que puga contribuir a la recuperació de la centralitat del nucli antic, amb «una nova geografia» a prop del pavelló firal i del futur campus de la URV, i orientat al riu i als Ports. L'arquitecte va defensar una actuació respectuosa amb «les pedres més velles que estiguen bé», però també contundent per obrir nous espais i reconstruir les parts més degradades del barri. Així, Jornet calcula que es podrien restaurar «una vuitantena d'habitatges», però també va advertir que caldrà enderrocar i construir noves edificacions.

Solució radical per al col·legi
Ferran Bel va afirmar que l'Ajuntament ha assumit la proposta de traslladar l'actual CEIP Remolins. Al seu lloc, en el projecte final de la reforma del barri de Sant Jaume es proposarà la construcció d'una plaça de nova planta. De fet, la direcció del centre havia suggerit que s'aprofités la reforma del barri de Sant Jaume per annexar una parcel·la de terrenys i construir-hi un nou parvulari i un gimnàs. L'alcalde va aclarir que el fet que es vulga traslladar el col·legi no implica que ara es deixe de treballar per millorar l'actual CEIP.

Un nou eix vertebrador
L'arquitecte va detallar que una de les principals novetats de la rehabilitació del barri de Sant Jaume serà l'obertura d'un carrer que creuarà i vertebrarà tot el barri, en paral·lel a l'actual carrer de Santa Anna. Amb pendents suaus, el nou carrer unirà la zona de la catedral i la plaça de la Immaculada, per donar accés als nous habitatges, i tindrà algunes zones d'aparcament per als residents. Una altra novetat és la construcció d'un equipament públic entre l'actual plaça de Sant Jaume i el passeig de Ronda, que podria ser un centre cívic.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/91894-tortosa-refara-el-barri-de-sant-jaume-obrint-un-carrer-principal-i-una-nova-placa.html

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%202/53986e5f.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%202/8d31e426.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%202/02cd23ba.jpg

Se'n sap alguna cosa del nou pont? Està fet? S'està construint? Han desat el projecte al calaix? :dunno:

Matins.sí; Matins.no.

Tortosa i Roquetes, a un pas
El nou passeig que connecta les dues ciutats ha suposat una inversió de més d'1,3 milions

http://www.elpunt.cat/imatges/28/27/alta/780_008_2827855_a7e5bc6673d18f46689275c6e7220093.jpg
Els alcaldes, amb el president de la Diputació, durant la inauguració del passeig.

Tortosa i Roquetes estan avui més a prop. I només a un pas. El front dels dos ajuntament per evitar el tancament de la planta de Lear ha enfortit les relacions de dues ciutats que ahir, amb la inauguració del nou passeig entre Tortosa i Roquetes, van trobar un motiu de celebració enmig de les males notícies. Tot i els moments difícils, els dos alcaldes no podien amagar la seua satisfacció. El que abans era una carretera estreta i plena de clots, sense voreres i amb una il·luminació escassa, i que s'omplia de bassals si queien quatre gotes, ara és una avinguda urbana amb quatre carrils, dues voreres amples i un carril bici.

La Diputació de Tarragona ha invertit més d'1,3 milions d'euros en el desdoblament de l'antiga carretera T-341. Una obra que, a més de millorar la comunicació de vehicles, vianants i ciclistes entre les dues poblacions, també serà un dels principals accessos al nou hospital de les Terres de l'Ebre. De fet, la millora dels 400 metres de l'antiga carretera ha culminat amb la construcció d'una rotonda que dóna accés a la zona lúdica de Roquetes, però també als terrenys de l'hospital que es construirà al pla parcial de la Farinera, al límit del terme de Tortosa.

«Tot i que la major part de l'obra s'ha fet en el terme de Tortosa, la nova carretera és una infraestructura importantíssima per a la gent de Roquetes», va afirmar el seu alcalde, Francesc Gas. «En un dia de pluja com avui [ahir per al lector], hauria estat intransitable; però després de l'aiguat hem vist que continua en un estat excel·lent», va afegir-hi. «La pluja ha servit per demostrar que l'obra està molt ben acabada», va insistir. Gas va recordar que es tracta d'una obra «llargament reivindicada» per les dues poblacions, i que ara el nou passeig serà «tan utilitzat pels veïns de Roquetes com pels de Tortosa». Finalment, l'alcalde roquetenc va voler agrair l'esforç de l'Ajuntament de Tortosa per millorar el projecte original, així com el compromís de la Diputació per fer l'obra els dos primers anys del mandat.

Per la seua banda, l'alcalde de Tortosa va assenyalar que la millora de la carretera ha estat «una actuació emblemàtica, històrica i molt desitjada», especialment pels veïns del barri de Ferreries. De fet, fins ara era una de les reivindicacions més antigues de l'associació de veïns. «La Generalitat va traspassar la carretera a la Diputació, i mentre refèiem el projecte vam fer una reparació d'urgència que va generar la desconfiança dels veïns, que es pensaven que ja no faríem el nou passeig», va recordar Ferran Bel amb la complicitat del president veïnal, Manolo Gamundi, que ahir també va assistir a l'acte.

3.300 euros per cada metre
Tot i el matí de pluja i vent, la inauguració del nou passeig entre Tortosa i Roquetes va ser un acte que va aplegar regidors de les dues poblacions, així com nombrosos representants del món municipal del Baix Ebre. També hi eren el president de l'associació de veïns de Ferreries-Sant Vicent i alguns veïns de Roquetes, que van voler assistir a l'acte a títol personal. En el seu discurs, el president de la Diputació, Josep Poblet, va destacar la importància que tindrà l'avinguda per a les dues poblacions. A més, Poblet també va remarcar que el nou passeig ha tingut el cost per metre més elevat que ha tingut mai una obra de la Diputació. Així, cada metre de la nova carretera haurà costat uns 3.300 euros. «Més que una carretera, hem fet urbanisme», va dir.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/95450-tortosa-i-roquetes-a-un-pas.html

El president anuncia els compromisos del Govern amb les Terres de l’Ebre i crea una comissió per garantir-ne el compliment

• El Govern avançarà inversions, accelerarà la creació de sòl industrial, donarà prioritat a les empreses que es vulguin instal·lar a l’Ebre i invertirà 8,2 milions en programes de formació

• La Comissió de Seguiment del Compromís amb l’Ebre estarà integrada pel Govern, agents econòmics i socials i administracions locals

El president de la Generalitat, José Montilla, ha explicat aquesta tarda als agents econòmics i socials els compromisos del Govern amb les Terres de l’Ebre i ha anunciat la creació d’una comissió per garantir-ne el compliment.

A banda del Govern, la Comissió de Seguiment del Compromís amb l’Ebre estarà integrada pels agents econòmics i socials i les administracions locals, i vetllarà per la correcta aplicació dels projectes i programes pensats per al desenvolupament econòmic i social del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta.

En la reunió de treball mantinguda al Palau de la Generalitat amb representants sindicals i de les patronals de les Terres de l’Ebre -així com també amb els màxims representants d’aquestes organitzacions en l’àmbit català-, el president ha anunciat els grans eixos de Compromís amb l’Ebre per al 2010:


1. S’accelerarà la creació de nous polígons industrials i es facilitarà a les empreses d’instal·lar-s’hi

2. S’incorpora el Montsià, la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre –la Terra Alta ja en formava part- al Pla d’Iniciatives de Dinamització Comarcal, que preveu ajudes i préstecs per a incentivar l’activitat econòmica

3. El Govern prioritzarà la instal·lació d’indústries a l’Ebre, col·laborarà en l’impuls de projectes d’R+D i d’internacionalització d’empreses amb implantació en aquelles comarques i fomentarà l’emprenedoria

4. S’avancen inversions en infraestructures estratègiques

5. Inversió de 8,2 milions en formació i ocupació

L’anunci del president referma el compromís inversor del Govern a l’Ebre. Sense anar més lluny, el Pressupost per al 2010 fixa que la Generalitat invertirà 629,5 euros per cada habitant de les Terres de l’Ebre, un 30% més que l’any passat. Aquesta xifra és la segona més alta en els últims deu anys.

(...)

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=c2583edb95ad4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

Tortosa abocarà 13,6 milions a fer les piscines i la nova façana de l'estadi
L'Ajuntament espera autofinançar el projecte, ja que calcula que passarà dels 1.500 abonats actuals a més de 3.500

http://www.elpunt.cat/imatges/28/62/alta/780_008_2862184_eaa9cd31c7c1eada1e48e630178bafb1.jpg
Imatge virtual de la nova plaça i del futur complex d'aigües, amb l'edifici annex en primer terme.

Més d'un any després de l'adjudicació de la redacció del projecte, l'alcalde de Tortosa va presentar ahir el disseny definitiu de les noves piscines i del complex d'aigua i salut. Finalment, a més de les noves piscines i del complex d'aigües, també han previst la construcció d'un edifici annex en què es podrà instal·lar un restaurant, així com un pàrquing subterrani amb 62 places, que quedarà connectat amb l'aparcament subterrani de la plaça Joaquim Bau, amb 240 places més. De fet, l'Ajuntament ha projectat també la reurbanització de la plaça, una nova zona de vianants que s'endinsarà a les instal·lacions esportives amb la desaparició de l'actual avinguda de l'Estadi. Les obres, que s'adjudicaran cap al febrer, costaran uns 13,6 milions i duraran uns tres anys.

Ferran Bel va donar a conèixer ahir el disseny final d'un dels seus compromisos electorals més importants. Amb el projecte definitiu sota el braç, l'alcalde de Tortosa va demostrar que es poden renovar les piscines i ampliar les instal·lacions esportives municipals sense haver d'enderrocar el velòdrom ni haver de recórrer a l'externalització de la gestió. Bel va recordar que el nou complex d'aigua i salut estarà gestionat per l'empresa municipal Tortosasport, i que els 1.500 abonats actuals a la piscina poden ser més de 3.500 quan les instal·lacions estiguen a ple rendiment. Segons Bel, els usuaris han de ser els fonaments de les noves piscines, ja que les tarifes seran «molt competitives». De fet, l'Ajuntament ha calculat uns ingressos anuals que permetran que Tortosasport puga autofinançar el projecte, que costarà uns 13,6 milions d'euros, tres milions i mig més del previst inicialment.

L'alcalde va reiterar que l'operació de dret de superfície que han programat per avançar el finançament necessari «no té res a veure» amb una hipoteca sobre els terrenys de l'estadi municipal, com ha advertit el PSC. «Si l'Ajuntament hagués volgut construir les noves piscines sense generar cap ingrés, no ens les podríem permetre», va dir. Segons Bel, l'operació de dret de superfície dels terrenys de l'estadi és la mateixa que es va fer per construir l'accelerador lineal de l'hospital de Jesús, i molt possiblement el que caldrà fer per finançar el nou hospital de Tortosa. Altres ingressos addicionals podran arribar pel lloguer dels diferents espais de l'edifici administratiu que transformarà completament l'actual façana de l'estadi. Per exemple, en lloc de fer una concessió, el govern municipal ha previst que Tortosasport puga llogar uns 400 metres dels baixos del nou edifici, perquè s'hi instal·le un restaurant.

Piscina polivalent
En total, el nou equipament ocuparà una superfície de 13.126 metres quadrats, i el projecte es farà en dues fases, ja que han preferit no afectar el funcionament de la piscina coberta actual. En la primera fase de les obres, que durarà entre 18 i 20 mesos, es farà la nova piscina coberta, de 52x25 metres, que tindrà grades fixes i mòbils amb una capacitat màxima per a 300 espectadors. El terra de la piscina també serà mòbil, ja que s'ha dissenyat una instal·lació «molt polivalent», segons va destacar l'arquitecte Lluís Alonso. Així, a més de la piscina de 50 metres, també es podran habilitar tres piscines de 25 metres, «per poder fer natació i qualsevol altre ús lúdic». En aquesta primera fase també es farà una sala per fer activitats dirigides, aeròbic, spinning, una ludoteca i el nou edifici annex, que tindrà façana a la també renovada plaça Joaquim Bau, i on a més del bar restaurant també hi podrà haver oficines i una zona comercial. De fet, l'edifici annex tindrà uns 2.000 metres quadrats, i té un disseny «molt flexible, per poder emplaçar-hi qualsevol tipus d'ús», va remarcar l'arquitecte. En la segona fase de les obres, amb una durada de 12 mesos, l'actual piscina coberta serà substituïda per les noves zones d'hidromassatge, l'àrea d'estètica i dues pistes de pàdel.

Un edifici «de doble pell» amb una plaça renovada
Lluís Alonso, del despatx Alonso, Balaguer i Arquitectes Associats, va explicar ahir els detalls del projecte definitiu del nou complex d'aigües de Tortosa, que va definir com una «fita arquitectònica» en una posició «privilegiada» de la ciutat. Alonso va remarcar que han dissenyat una edifici «de doble pell», amb una façana que serà molt diferent de dia i de nit, i també vista des de l'interior o des de la plaça. Així, els vidres interiors estaran protegits per una coberta feta amb closca d'ametlla reciclada, que facilitarà l'estalvi energètic. També ho faran les lluernes superiors de la zona d'aigües (a més de la piscina gran hi haurà spas, jacuzzis, una piscina d'iniciació i una altra per a nadons), així com les plaques solars del sostre, que serviran per escalfar l'aigua. Al subsòl del complex i de l'edifici annex hi haurà un aparcament amb 62 places, que es connectarà amb el pàrquing amb 240 places de la plaça Joaquim Bau, una nova zona de vianants que entrarà dins de l'estadi municipal i que vorejarà el nou edifici.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/102766-tortosa-abocara-136-milions-a-fer-les-piscines-i-la-nova-facana-de-lestadi.html

Tortosa construeix el passeig del Canal per preparar la nova façana comercial i millorar el trànsit
El nou vial té més d'un quilòmetre i transcorre paral·lel a l'autovia de l'Aldea

http://www.elpunt.cat/imatges/28/64/alta/780_008_2864400_f20b1e9a015fab37f270ca387f114b63.jpg
L'alcalde tortosí i la regidora d'Urbanisme van visitar les obres del nou passeig.

El nou passeig del Canal de l'Esquerra de l'Ebre ja s'està construint en el marc de la urbanització dels plans parcials Portals de Ciutat Nord i Centre, situats entre el canal i l'autovia de l'Aldea (C-42). L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va visitar ahir les obres, que avancen a bon ritme i podrien estar finalitzades a la primavera del 2010, amb un pressupost de 7,1 milions d'euros. El nou accés al centre de Tortosa té més d'un quilòmetre i incorpora voreres, aparcaments, zones verdes i un carril bici.

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i la regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé, van visitar ahir al matí les obres d'urbanització dels plans parcials Portals de Ciutat Nord i Centre, una actuació amb un pressupost de 7,1 milions d'euros que està executant una unió temporal d'empreses. En aquest sentit, la construcció dels carrers del nou sector –destinat a la implantació de nous equipaments comercials i empreses de serveis– inclou la connexió directa amb el vial de servei de l'autovia C-42. A més, el projecte preveu enllaços amb les tres rotondes de l'autovia, que quedarà connectada amb el nou passeig.

Bel va explicar ahir els detalls d'aquest nou accés al centre de Tortosa, que l'Ajuntament ha dissenyat perquè siga una nova façana comercial. El nou passeig del Canal passarà a ser un carrer amb una calçada de 8,50 metres, dos carrils, una zona d'aparcaments, voreres, carril bici, i una zona verda adjacent, que tindrà una amplada total de 20 metres i una longitud de més d'un quilòmetre. Aquest passeig es convertirà en un nou accés que millorarà el trànsit al centre de la ciutat. Així, a través del barri del Temple, el vial enllaçarà l'autovia de l'Aldea amb el carrer Ronda Docs, un itinerari alternatiu a l'entrada per l'avinguda de la Generalitat. A més, quan estiguen alliberats i urbanitzats els terrenys de Renfe, els conductors que entrin a la ciutat per l'autovia C-42 podran accedir a la zona de l'Eixample per aquest nou vial, sense haver de passar pel centre de Tortosa. A més a més, el nou passeig del Canal es comunicarà amb el carril bici del Temple i amb la urbanització del pla parcial Temple Sud, on ja s'està construint la comissaria regional dels Mossos d'Esquadra i s'ha de fer el tercer institut.

Més indústria aparador
La urbanització que Tortosa està fent als terrenys entre l'autovia de l'Aldea i el canal de l'Esquerra de l'Ebre té una superfície total de 153.845 metres quadrats, amb una superfície edificable de 103.968 metres quadrats. La previsió de l'Ajuntament és que les obres, que gestiona l'empresa municipal Gumtsa i executen les empreses Vicsan, Hidrocanal i Contregisa, puguen estar acabades al maig del 2010. L'ordenació urbanística d'aquest sector –falta encara el pla parcial Portal de Ciutat Sud, per la falta d'acord amb els propietaris i sense una fórmula per garantir la seua viabilitat econòmica– servirà per autoritzar la instal·lació de més indústria aparador, ja que fins ara Tortosa havia donat les llicències de manera excepcional. L'actuació generarà 28 noves parcel·les amb tots els serveis, però també sòl per a usos públics, com ara el nou centre d'acollida turística (CAT) que ja s'està construint.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/103102-tortosa-construeix-el-passeig-del-canal-per-preparar-la-nova-facana-comercial-i-millorar-el-transit.html

La falta de inversores trunca el parque lúdico del Ebro en Tortosa

• Inicialmente, el parque de Tortosa incluía un puerto fluvial, tres hoteles y un campo de golf

El proyecto de construir un parque lúdico en Tortosa (Baix Ebre) en torno al río Ebre, con un puerto fluvial, un hotel y un centro acualúdico, no verá la luz.

La sociedad Promotora del Parc del Renaixement de Tortosa, encargada de buscar inversores para hacer realidad la iniciativa, está en proceso de liquidación.

La compañía está participada por la constructora valenciana Lubasa, con un 22,7% y por varios socios locales. El consejero delegado de la promotora y principal impulsor de la iniciativa fue el ex concejal de promoción económica del Ayuntamiento de Tortosa, Ramón Cardús.

El liquidador de la sociedad, el abogado Joaquim Homedes, confirmó que el final de la empresa obedece a “la imposibilidad de encontrar inversores y a la situación económica actual”. Homedes confesó que “de haber tenido un mayor capital, quizá la compañía habría seguido intentando buscar recursos”. El capital escriturado era de 158.400 euros. Según Homedes, “no hay cuota de liquidación, ya que se ha gastado el dinero, y se liquidará en cero”.

La Promotora Parc del Renaixement reveló en 2001 sus planes para instalar un parque temático sobre el Ebro con un coste de 54 millones de euros en la capital del Baix Ebre, bautizado como Parc de l’Ebre.

Nacido para impulsar turísticamente la comarca, el proyecto contemplaba ocupar 235.000 metros cuadrados y dividirse en tres espacios: un puerto fluvial con embarcaciones para realizar excursiones, un campo de pitch & putt de 18 hoyos, un área acualúdica, y un resort con tres hoteles de 180 habitaciones en total y una categoría de tres a cuatro estrellas. Los promotores confiaban en recibir 350.000 visitas al año y ser rentables en una década.

Proyectos fallidos

En 2003, el grupo redefinió el proyecto ante las dificultades para obtener recursos y renunció al campo de golf y dos de los tres hoteles, lo que habría rebajado la inversión a 27 millones. Los socios de Lubasa en la aventura fallida fueron las empresas Màquines Recreatives Royes, Voraoil, Rustella y Explotaciones Guadalope.

Éste no es el primer proyecto de ocio truncado en las comarcas tarraconenses. Uno de los casos más sonados fue el del aviario de Montblanc (Conca de Barberà). La iniciativa de construir un recinto para aves de los cinco continentes fue desestimada por Parques de Ocio y Naturaleza en 2001 ante la imposibilidad de conseguir inversores para un proyecto de 84 millones.

http://www.expansion.com/2009/11/23/catalunya/1259010269.html

El Govern ha doblat la inversió a les Terres de l’Ebre aquesta legislatura

El Govern fa una aposta clara i un esforç inversor per dinamitzar l’economia de les Terres de l’Ebre. Ho demostra el fet que la inversió mitjana en aquest territori ha passat de ser de 54,7 milions d’euros en el període 1999-2003, a 106,2 milions d’euros en el període 2007-2010.

El Govern també vol destacar que la inversió per càpita ha crescut considerablement en els darrers anys. La mitjana d’inversió anual per habitant en el període 2004-2010 és superior en prop de 180 euros a la del període 1999-2003 (ha passat 357 euros a 535). A més, la inversió per càpita de 2010 serà la segona més alta de la darrera dècada, només superada per la del 2008.

D’altra banda, cal remarcar que el Govern treballa en nous projectes que resolen dèficits històrics a les Terres de l’Ebre, com la construcció d’un nou Pont sobre l’Ebre entre Sant Jaume d’Enveja i Deltebre, que s’enllestirà l’estiu vinent; la construcció del regadiu Xerta-Sènia; i projectes que el Govern afronta amb determinació com el desdoblament de la C-12 i el nou Hospital de Tortosa.

Per tal de vetllar per l’aplicació de tots aquests projectes i programes, que tenen com a objectiu el desenvolupament econòmic i social de les Terres de l’Ebre, el Govern ha creat una Comissió de Seguiment del compromís amb l’Ebre, integrada pel Govern, agents econòmics i socials i administracions locals. La Comissió va celebrar la seva primera reunió el passat 19 de novembre.

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=bae988c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=bae988c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=6e2185771a555210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

Tortosa començarà a construir el 2010 prop de 400 places d'aparcament
El ple de l'Ajuntament desestima les al·legacions del PSC al pàrquing soterrani del Carrilet

El ple de l'Ajuntament de Tortosa va aprovar ahir, de manera definitiva, l'adjudicació del contracte de gestió de l'aparcament soterrani a la plaça del Carrilet a l'empresa Obredisa Inversions SL, que tindrà un termini de tres mesos per redactar el projecte executiu del pàrquing de 193 places. El govern tortosí ha desestimat les al·legacions presentades pel grup municipal socialista i preveu començar les obres de l'aparcament del barri del Temple a l'abril del 2010. També a principi d'any, al febrer, començaran les obres de l'aparcament de l'edifici de les delegacions del govern al carrer Montcada, amb un total de 200 places.

La construcció de l'aparcament de la plaça del Carrilet tindrà un cost de 2,1 milions d'euros, un pressupost que inclou la urbanització de la plaça. «Serà un pàrquing important per al barri del Temple, però també per al conjunt de la ciutat, ja que per la seua proximitat permetrà descongestionar el centre», va manifestar l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel. El ple va desestimar les al·legacions presentades pel grup municipal socialista a l'adjudicació d'aquest projecte per presumptes irregularitats en la contractació de l'obra. «Hem desestimat les al·legacions perquè no tenen cap fonament jurídic», va assenyalar la regidora d'Urbanisme de l'Ajuntament, Meritxell Roigé, mentre que l'alcalde va afegir-hi: «A Sabaté li rebenta que es facin coses a Tortosa i per això posa pals a les rodes als projectes amb l'objectiu de retardar-los, no fa oposició a CiU, sinó que fa oposició a Tortosa.» Per la seua banda, el portaveu del PSC, Joan Sabaté, va insistir en el fet que hi ha irregularitats en el procés de contractació de l'aparcament del Carrilet. «Estem adjudicant una obra important a una empresa que no té la classificació adequada, la nostra voluntat no és posar pals a les rodes a cap projecte; la pressa de Ferran Bel fa que les coses no es facin de manera correcta», va dir Sabaté. Els socialistes alerten que Obredisa Inversions SL s'ha constituït especialment per executar l'obra de l'aparcament, i que més enllà d'una acta notarial no hi ha cap document que vincule aquesta empresa amb Obredisa. «Què passarà si després de fer el forat l'empresa no té solvència econòmica?», es va preguntar el portaveu del PSC.

D'altra banda, el 17 de desembre s'adjudicarà la construcció de l'aparcament de l'edifici de les delegacions del govern, que tindrà 200 places, distribuïdes en tres plantes. Pel que fa al termini d'execució de l'obra, tant en el cas del pàrquing del Carrilet com en el del nucli antic serà de 18 mesos.

Es farà un allotjament rural a la torre del Prior
L'Ajuntament de Tortosa també va aprovar el pla especial de la torre del Prior, a Jesús. Amb aquest pla els propietaris de la torre del Prior pretenen rehabilitar-la per fer-hi un allotjament rural i un restaurant. «És necessari un pla especial perquè la torre està en sòl no urbanitzable i de protecció paisatgística», va explicar la regidora d'Urbanisme de l'Ajuntament tortosí, Meritxell Roigé. Amb tot, serà la comissió d'urbanisme de les Terres de l'Ebre qui aprovarà de manera definitiva aquest pla especial.

Un altre dels punts que va aprovar el ple, amb el vot en contra del PSC, és la modificació del POUM pel que fa a les vorades de Tortosa, que fins ara s'havien de fer amb pedra d'Ulldecona i ara s'estudia fer-les amb granit, una pedra més resistent. «Patrimoni ho veu correcte», va dir Roigé.

Modificació del POUM
El ple de l'Ajuntament també va aprovar ahir una modificació del pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) a la zona del barri del Castell, amb l'objectiu de permetre la prolongació del passeig de Ronda. Així s'expropiaran i s'enderrocaran les cases de la plaça de l'Absis, on actualment només viuen dues famílies, segons l'Ajuntament. «Es podrà tornar a construir en aquesta zona però amb menys altura, només tres plantes i més estretes», va assenyalar Roigé. D'altra banda, es modificarà el POUM a la plaça de Sant Joan, des d'on es millorarà l'accés al barri de Santa Clara. També en aquesta plaça està previst l'enderrocament d'habitatges.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/112929-tortosa-comencara-a-construir-el-2010-prop-de-400-places-daparcament.html

Comença el muntatge de l'estructura metàl·lica del pont

L'empresa Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), encarregada de la construcció del nou pont entre Deltebre i Sant Jaume d'Enveja, ja ha començat a muntar l'estructura metàl·lica. L'estructura del tauler s'està fabricant per peces a Astúries, i bona part ja s'han transportat a Deltebre per al seu muntatge. La primera part de l'estructura és un ram de poc més de 20 metres, de la pilastra de la part central, que després s'unirà amb l'estrep de la banda de Deltebre. Un cop això estiga fet, es retirarà la península de terra utilitzada per poder construir la pilastra.

El Punt (http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/130075-comenca-el-muntatge-de-lestructura-metalmlica-del-pont.html)

:cripes::cry: Àdeu transbordador.

El conseller Nadal visita les obres del nou pont sobre l'Ebre que unirà Deltebre i Sant Jaume d'Enveja

Data: 3/3/2010

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha visitat avui les obres de construcció del pont sobre l’Ebre que unirà Sant Jaume d’Enveja i Deltebre. Aquest pont esdevindrà una alternativa a l’actual pas de barca i evitarà l’actual recorregut per carretera de més de 20 quilòmetres passant per Amposta. La nova estructura, que tindrà una longitud de 250 metres i una amplada de 19,3 metres, respon a un disseny singular i integrador amb l’entorn. Així, el pont permetrà millorar la mobilitat, potenciar els valors paisatgístics, turístics i culturals del Delta, i afavorir el desenvolupament econòmic de la zona. Les obres conclouran a finals de l’estiu vinent i compten amb una inversió de 17,1 MEUR.

http://dptop.files.wordpress.com/2010/03/deltebre1.jpg?w=450&h=183

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha visitat avui, acompanyat dels alcaldes de Sant Jaume d’Enveja, Joan Castor, i de Deltebre, Gervasi Aspa, les obres del nou pont sobre l’Ebre entre aquests dos municipis. Aquesta actuació, que comporta una inversió de 17,1 MEUR, permetrà tant millorar la mobilitat, com afavorir el desenvolupament econòmic i potenciar els valors paisatgístics, turístics i culturals a l’entorn del Delta.

El nou pont acostarà Deltebre (Baix Ebre) i Sant Jaume d’Enveja (Montsià), dues poblacions properes entre si però separades pel riu; evitarà el recorregut actual per carretera passant per Amposta de més de 20 quilòmetres i esdevindrà una alternativa a l’actual pas de barca.

qnPnBCSa2Nk

Les obres van començar el juny de 2008 i es preveu que concloguin a finals de l’estiu vinent. El pont que s’està construint és de tipus penjant; tindrà una longitud de 250 metres, una amplada de 19,3 metres i un gàlib nàutic lliure de 12 metres en un tram central.

Fins al moment, pel que fa a l’estructura del pont, s’han executat els dos estreps, així com la pila i gran part de l’estructura metàl·lica del costat Deltebre. Així mateix, s’està avançant en les tasques que permetran la construcció de la pila i del tauler del costat de Sant Jaume d’Enveja. També s’estan iniciant les feines per al muntatge, en el costat Deltebre, del tram que conformarà la part central del pont.

Un cop aquest tram estigui muntat, es traslladarà al riu mitjançant potents grues, es portarà flotant fins a la seva ubicació definitiva i s’elevarà amb gats des dels extrems del tauler. Un cop soldat el tram central als dos laterals, s’enfilaran els cables a través del tauler i del cap de les pilones i es durà a terme una primera fase de tensat. Es formigonarà la llosa del pont per fases, amb successives etapes de retensat de cables. Finalment, s’efectuen la pavimentació i els acabats del pont.

Quant a la urbanització i connexions viàries en ambdós costats del riu, els treballs estan força avançats; resta finalitzar la pavimentació i col·locar el mobiliari urbà.

+ fotos i plànols en alta resolució (http://dptop.wordpress.com/2010/03/03/el-conseller-nadal-visita-les-obres-del-nou-pont-sobre-lebre-que-unira-deltebre-i-sant-jaume-denveja/#more-1770)

Constitució del Consorci urbanístic per desenvolupar l'ARE Eixample les Tosses d'Amposta

• INCASÒL i l’Ajuntament d’Amposta promouran, a través d’un consorci urbanístic, un Àrea residencial estratègica amb capacitat per a 1.615 nous habitatges, prop del 60% dels quals seran amb diferents règims protegits

L’Institut Català del Sòl (INCASÒL) i l’Ajuntament d’Amposta han constituït avui el Consorci urbanístic per al desenvolupament del sector residencial Eixample les Tosses, al Montsià.

Aquesta Àrea Residencial Estratègica té una superfície de més de 21,5 hectàrees, amb capacitat per a 1.615 habitatges potencials, 959 dels quals seran en diferents règims protegits.

El Consorci urbanístic opera com a administració actuant per dur a terme el desenvolupament i execució del nou sector i està integrat al 50% per INCASÒL i l’Ajuntament d’Amposta, que es distribueixen les responsabilitats a parts iguals.

Les funcions del Consorci són coordinar l’actuació dels ens consorciats; redactar i executar els instruments de planejament i els projectes d’urbanització i d’infraestructures necessaris per al desenvolupament de l’actuació; establir els criteris i els mecanismes de finançament, i totes aquelles funcions pròpies de la seva condició d’administració actuant del sector.

Eixample les Tosses. Un sector vertebrador d’Amposta

El nou sector residencial Eixample les Tosses té una superfície de 21,64 hectàrees i està situat a l’oest del nucli urbà d’Amposta. Es tracta d’un àmbit d’expansió de la ciutat a l’entorn de l’avinguda de Santa Bàrbara. L’actuació enllaçarà la prolongació del carrer Josep Tarradellas amb el vial que connectarà la plaça de la Castellana amb la carretera C-12; aconseguint una zona de creixement al costat dels nous pols de creixements del municipi. Conformant un barri totalment vinculat als equipaments públics i comercials de nova creació.

L’objectiu de l’Àrea residencial estratègica Eixample les Tosses és crear un nucli urbà de qualitat, respectuós amb el paisatge, dotat d’equipaments i integrat a la trama urbana existent.

De les més de 21,5 hectàrees del sector, el 70% del terreny es destinarà a espais lliures, equipaments i vialitat; i el 30% restant a sòl residencial i activitats comercials.

El projecte d’urbanització vol afavorir i conservar el paisatge de terrasses de murets de pedra amb la plantació d’oliveres i garrofers, que actualment estan presents a l’àmbit però en un estat d’abandonament. L’espai lliure s’articula com a sistema estructurador del nou sector, creant corredors verds que uneixen el parc urbà situat a l’oest amb la zona urbana existent. Aquests espais funcionen també com a espais centrals del barri, convertint-lo en un nou centre de referència, que dóna accés a les zones d’equipament.

El torrent de Valletes s’inclou dins els espais de verd públic, convertint-se en un altre corredor que connecta el parc oest amb el nucli existent.
El sòl reservat per a equipaments es situa a la zona central de l’àmbit, al costat de l’escola del Sagrat Cor, aconseguint una àrea d’equipaments i serveis que funciona com a pol del nou sector, amb una bona relació amb els espais verds. Es preveu destinar els equipaments a usos educatius, esportius, cívics i administratius.

Pel que fa al sòl residencial, l’Eixample les Tosses preveu acollir 1.615 habitatges, 959 dels quals tindran diferents règims de protecció. Els edificis d’habitatge es distribueixen de manera homogènia per tot el sector. En l’àrea situada al sud, els edificis són porxats i en el seu espai central es genera una plaça porxada que vol ser el centre del barri.

Les Àrees residencials estratègiques

Les ARE seran sectors que s’urbanitzaran en diversos municipis de Catalunya, en zones ben comunicades, dotats dels serveis necessaris, amb una qualitat urbanística garantida i on la meitat, com a mínim, dels seus habitatges seran de protecció. Per tal de fer més àgil el procés de tramitació, el Decret Llei de mesures urgents en matèria urbanística, aprovat el mes d’octubre de 2007, determina que el seu desenvolupament es faci mitjançant Plans Directors Urbanístics, promoguts pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques, prèvia consulta als ajuntaments del document d’objectius i propòsits generals.

A més de donar resposta a les necessitats de sòl per a habitatge a un preu assequible, les ARE asseguren una elevada qualitat urbanística i garantiran a la seva població la disposició dels equipaments necessaris.

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=29063

Móra d'Ebre prem l'accelerador
L'Ajuntament adjudica les obres del centre cívic i impulsa les primeres urbanitzacions, però haurà de demanar dos anys de pròrroga

http://www.elpunt.cat/imatges/31/53/alta/780_008_3153399_ddaec57f044f99d4e7ff9fbf4f4d996c.jpg
El nucli antic de Móra d'Ebre, situat a la vora del riu i al peu del castell, ha patit l'abandonament i la degradació del teixit social i urbà. Foto: J.P.R. .

El projecte de reforma integral del nucli antic de Móra d'Ebre, amb un pressupost de 7,2 milions d'euros, havia entrat en una via morta per les dificultats econòmiques que té l'Ajuntament. L'any 2007, el govern municipal, format pel PSC i ERC, havia concorregut a la quarta convocatòria de la llei de barris amb un projecte força ambiciós, l'actuació més important del qual era la construcció d'un gran equipament polivalent a la Magdalena, a la plaça de la Verge. Però la falta de recursos municipals, i la caiguda dels ingressos arran de la crisi de la construcció, van obligar l'Ajuntament a pactar amb la Generalitat importants canvis en els projectes previstos. La modificació més important afectava el centre polivalent de la Magdalena, i finalment s'ha dissenyat un centre cívic menys ambiciós, tot reduint els 2.500 metres quadrats inicials fins als 450 metres quadrats actuals. També es va pactar una modificació dels terminis programats. «Encara no podem demanar la pròrroga oficialment, però pel 2011tenim pensat sol·licitar una ampliació fins al 2013», va remarcar l'alcalde, el socialista Josep Solé Biosca.

«Els dos primers anys hem estat endormiscats, i mirant d'adaptar els projectes a la nova situació», va assenyalar Solé Biosca. «Però aquest 2010 hem començat a redactar els projectes i ja hem iniciat algunes obres», va corroborar. L'alcalde va afegir-hi que el projecte més important de la llei de barris serà el centre cívic, un cop ajustat a «les necessitats i a les possibilitats» de Móra d'Ebre. En aquest sentit, l'Ajuntament ja ha adjudicat les obres per 650.000 euros, la mateixa quantitat que, amb el projecte anterior, havien de destinar a fer l'expropiació de dues finques que calia enderrocar. Ara, amb un projecte més modest, Móra d'Ebre tindrà al costat de l'Ajuntament un nou edifici de tres plantes, amb una sala polivalent, sales de reunions i despatxos per a entitats. A més, a la Magdalena s'instal·larà l'oficina de la llei de barris, que servirà perquè els ciutadans puguen informar-se sobre els projectes i tramitar els ajuts directes per a la rehabilitació de cobertes i façanes. Segons Solé Biosca, les obres del centre cívic començaran després de la Móra Morisca, amb l'objectiu de no afectar els espais de la festa.

Els altres dos projectes que es faran durant l'actual exercici seran la reforma del carrer Santa Madrona –amb les obres ja iniciades– i la millora del carrer de la Palla. En total, costaran uns 400.000 euros. Per tant, l'objectiu és acabar el 2010 amb una cinquena part del pressupost de la llei de barris invertit. A més, en el cas del carrer de la Palla, l'Ajuntament ha assolit un acord amb dos promotors, que ajudaran el consistori a finançar l'actuació. En aquest sentit, Solé Biosca va destacar la importància del projecte, ja que es millorarà la circulació de vehicles i vianants, així com els accessos a l'hospital.

D'altra banda, amb vista al període 2012-2013, Móra d'Ebre preveu fer una passarel·la de vianants al carrer de l'Ebre; la segona fase dels carrers de la Palla i Santa Madrona, i urbanitzar dues places, una de les quals serà al carrer Vila. «Però, sobretot, volem que la gent s'anime a rehabilitar cobertes i façanes», va dir l'alcalde. «El nucli antic estava molt degradat, i amb algunes actuacions puntuals hem aconseguit aturar el cop», va afegir-hi. «Ara seria bo que els propietaris rehabilitessen les cases, per viure-hi o bé per llogar-les», va dir. Al nucli antic, segons Solé Biosca, ara deuen viure-hi entre 600 i 700 persones. «El problema és que moltes de les cases habitades estan sobreocupades», va advertir.

Per la seua banda, el portaveu de CiU, Joan Piñol, va lamentar el retard en el projecte, i que encara no s'haja posat en marxa l'oficina d'informació de la llei de barris: «Es va fer un gran projecte, que encara no ha servit per a res.»

CLARA RODRÍGUEZ
«Hem d'afrontar les obres amb paciència»

Quins problemes considereu que té el nucli antic de Móra d'Ebre?
–«El més greu és l'estat dels carrers i d'algunes voreres, però també els problemes d'accés en alguns carrers, sobretot per a la gent gran, i per pujar a l'hospital des del centre. Ara han començat les obres al carrer de Santa Madrona i al carrer de la Palla. Els treballs ens estan provocant molèsties, però sabem que hem d'afrontar les obres amb paciència. Vam parlar amb l'alcalde i ens va dir que les obres durarien uns dos mesos.»

–Creu que les obres serviran per dinamitzar el comerç local?
–«El centre comercial només abraça una part del nucli antic. Però sempre és important que els carrers estiguen arreglats, si la gent ha de venir a comprar. Ara l'Ajuntament també ha millorat l'avinguda Comarques Catalanes i ha estat un canvi molt positiu, perquè té tota una altra cara.»

–Coneixeu el projecte? S'ha demanat l'opinió de la Unió de Botiguers de Móra d'Ebre?
–«Tot el projecte de la llei de barris no el coneixem. Només participem en la comissió de seguiment de les obres del carrer Santa Madrona. Si no haguessin comptat amb nosaltres, la Unió de Botiguers hauria demanat igualment de participar-hi. D'altra banda, sabem que l'Ajuntament ha anat refent el projecte global, per falta de finançament.»

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/162048-mora-debre-prem-laccelerador.html

Amposta estrenarà a la tardor el nou eix comercial

El principal establiment i el primer en obrir serà Carrefour, que ocuparà una superfície total de 5.000 mentres quadrats i donarà feina a 120 persones

D’esquenes al context generalitzat de crisi, Amposta ha donat forma en els darrer any al seu nou i ambiciós eix comercial. Situat en un dels extrems de la ciutat, la promoció té com a principal pol d’atracció l’hipermercat Carrefour, que ocuparà una superfície total de 5.000 metres quadrats i al costat es preveuen ubicarar desenes de comerços i franquícies. El projecte el va iniciar la societat limitada Castellania d’Amposta i l’ha continuat Futuro Ciudad Amposta, de capital valencià. Amb tot, entre els socis minoritaris hi continua havent l’empresari local Joan Lluís Ripollès.

L’Ajuntament ja ha certificat l’acabament de les obres d’urbanització del Pla de Millora Urbana Cementiri Sud, on s’ubica aquest nou eix comercial i que han suposat una inversió de tres milions d’euros. Així, la zona compta ja amb tots els serveis necessaris i els carrers quitranats, a l’espera de l’acabament dels edificis on s’ubicaran els locals comercials.

El pressupost global de la primera fase d’actuació és de 15 milions d’euros. Els promotors preveuen lliurar l’obra acabada a la cadena Carrefour en un termini de poc més d’un mes, perquè aquesta pugui adequar la nau i obrir portes al públic de cara a la propera tardor. L’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, s’ha reunit amb els responsables de Carrefour Espanya i explica que la gran superfície crearà 120 llocs de treball directes i 80 més d’indirectes. Al seu costat s’hi ubiquen 29 locals comercials de diferent mida (d’entre els 25 i els 300 metres quadrats), dels quals només tres estan pendents d’ocupar. La resta han estat venuts o llogats amb dret a compra a comerciants de la zona, principalment d’Amposta, Tortosa, l’Aldea, Deltebre i Sant Carles de la Ràpita, segons expliquen els promotors. Per a una segona fase, cap a finals d’any, és preveu inaugurar la zona dedicada a franquícies i establiments de mida més gran, d’entre 500 i 1.500 metres quadrats, i amb les quals encara s’està acabant de negociar la seva instal·lació.

Segons assegura l’alcalde, aquesta és una oportunitat molt important per a Amposta, ja que «comportarà la creació de nous llocs de treball i reforçarà la posició de la ciutat com a prestadora de serveis per al conjunt del territori».

Diari de Tarragona

Fotografia de la mateixa notícia a El Punt:
http://www.elpunt.cat/imatges/24/28/baixa/780_008_2428983_22630726499a05cab8d6036ca4cd594e
Allà al fons s'entreveu el render del nou eix. És l'única imatge que he trobat

Tortosa calcula que podrà disposar dels terrenys de Renfe a partir de la tardor

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va anunciar ahir que l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) té previst acabar en uns tres mesos les obres per desmantellar la catenària i les vies en desús al centre de la ciutat. Segons Bel, Adif ja ha retirat la catenària de les vies en la part del barri de Ferreries, i ara es trauran la resta de serveis ferroviaris. En realitat, només es deixaran les vies de l'antic pont del tren, que serviran per sostenir l'estructura de la futura passarel·la per a vianants i ciclistes, amb l'objectiu de permetre la continuïtat de la via verda.

En aquest sentit, el ple de l'Ajuntament aprovarà aquest dilluns un altre conveni entre Tortosa i Adif, per impulsar una modificació del pla parcial de l'Horta de Sant Vicent i poder obtenir la cessió d'un tram de 283 metres de via a la banda de Ferreries. «La cessió també és necessària per garantir la continuïtat de la via verda», va assenyalar la regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé. Per la seua banda, Adif es garanteix els drets urbanístics del pla parcial, encara en suspens per la Generalitat a causa del caràcter inundable dels terrenys. Quant als terrenys en desús de Renfe, l'Ajuntament pretén sol·licitar la cessió avançada d'una part, un cop estiguen desmantellats els serveis ferroviaris, per poder obrir un accés i connectar el carrer Cervantes amb el carrer Ronda Docs.

Més endavant, el consistori haurà d'expropiar els terrenys de Renfe i promoure'n la urbanització definitiva, així com assumir el cost de les obres de reforma de l'estació. Un projecte, però, que podria veure's retardat per la retallada de la despesa del govern estatal. En canvi, Bel va apuntar que l'Estat podria estar punt de traure a concurs les obres dels murs del riu i de l'adequació de l'antic pont del tren.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/178027-tortosa-calcula-que-podra-disposar-dels-terrenys-de-renfe-a-partir-de-la-tardor.html

Alcanar aprova el projecte per convertir els Josepets en un alberg

http://www.elpunt.cat/imatges/32/35/baixa/780_008_3235143_692394e812aa50d635e3b2397258884b.jpg
Façana de l'antic convent dels Josepets.

L'Ajuntament d'Alcanar ha aprovat el projecte que ha de permetre convertir l'antic convent dels Josepets –un edifici de principi del segle XX– en un alberg de 88 places. «Més que un alberg serà com un hotelet», explicava el regidor d'Urbanisme, Manel Martí, tot precisant que d'acord amb el projecte s'habilitaran onze habitacions en cadascuna de les dues plantes que té l'edifici i cada habitació tindrà dos llits amb llitera i bany.

Les previsions del consistori, que una vegada aprovat el projecte el traurà a concurs públic, és que aquest alberg, que s'executarà en dues fases, puga estar en funcionament a la segona meitat del 2012.

La primera fase està pressupostada en 985.312 euros i inclou la consolidació de l'estructura, la impermeabilització dels murs, la coberta i el tancament entre altres. A més, a la primera planta s'habilitarà un espai que puga ser utilitzat pel teixit cívic i associatiu de les Cases d'Alcanar. Per dur a terme aquesta primera fase, el consistori disposa de 450.000 euros dels fons Feder i per al 2011, amb una subvenció del PUOSC de 100.000. Recentment, s'ha demanat també un ajut al Departament de Cultura.

La segona fase, pressupostada en 831.988,19 euros més, consistirà en l'habilitació de les habitacions en les dues plantes i en la instal·lació d'aules i sales d'activitats al soterrani. El projecte ha estat realitzat pel despatx d'arquitectes m6, d'Amposta.

Ara, l'Ajuntament està buscant finançament per a la segona fase del projecte i confia a rebre una altra subvenció del fons europeu Feder.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/178038-alcanar-aprova-el-projecte-per-convertir-els-josepets-en-un-alberg.html

Tortosa transforma l'antic mercat de Ferreries en un centre cívic per al barri

http://fotoselpunt.lg1.simplecdn.net/32/91/baixa/780_008_3291840_92ff4e1a07e8498dd388cb184e9fe1ee.jpg http://fotoselpunt.lg1.simplecdn.net/32/92/baixa/780_008_3292242_ca274e4adbe9b0d896e622e9812623b0.jpg http://fotoselpunt.lg1.simplecdn.net/32/92/baixa/780_008_3292216_491e36832b2b791b4bc66fecb9263ae7.jpg

L'Ajuntament de Tortosa ja ha enllestit les obres del centre cívic de Ferreries, una de les actuacions més importants d'aquest mandat. De fet, la rehabilitació de l'antic mercat de barri, que a Tortosa es coneix popularment com Lo Mercadillo, era una de les reivindicacions més antigues de l'associació de veïns de Ferreries-Sant Vicent. Les obres han costat 1,6 milions, amb una subvenció de 900.000 euros del PUOSC, i han inclòs la reurbanització de la plaça Mestre Monclús. El nou equipament té una gran sala polivalent per encabir-hi tot tipus d'activitats i d'actes culturals. A més, s'ha construït un edifici annex amb sales de reunions i set despatxos per a entitats. En un dels espais independents s'instal·larà el Punt d'Informació Juvenil, que fins ara es troba a l'estadi municipal.

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel; acompanyat per l'arquitecte del projecte, Josep Camps; pel regidor de barri de Ferreries, Emili Lehmann, i per la regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé, va visitar ahir les noves instal·lacions. Tot i que la setmana que ve són les festes de barri de Ferreries, Bel va dir que el centre cívic s'inaugurarà d'aquí a uns mesos, un cop s'hagin equipat i cedit els diversos espais a les associacions.Per la seua banda, Camps va detallar que la intervenció sobre l'antic mercat ha consistit en la rehabilitació interior i exterior de la nau original, i amb l'enderrocament de l'antic magatzem de serveis i dels porxos. A banda, s'ha construït un nou edifici annex, de planta baixa més tres plantes superiors. La nova edificació, en contrast amb l'estètica de l'antic mercat, reforça la singularitat del conjunt pel que fa a escala i dimensions. A més, l'accés al centre cívic es fa directament pel nou edifici annex i per la plaça Mestre Monclús, que ha estat reurbanitzada en gran part, amb la substitució de la zona de jocs infantils i la instal·lació d'una petita zona verda. Les quatre plantes del centre cívic de Ferreries tenen una superfície total construïda de 1.088 metres quadrats. La planta baixa, amb 577 metres quadrats, és la més gran de totes, i s'hi ha fet una gran sala polivalent que pot convertir-se en dos espais diferenciats, gràcies a un mecanisme de compartimentació mòbil. En aquesta mateixa planta s'instal·larà el Punt d'Informació Juvenil, però amb un accés diferenciat i independent des de la mateixa plaça. Les plantes superiors estan destinades a despatxos i sales de reunions per a entitats i associacions.L'alcalde va qualificar la rehabilitació arquitectònica de l'antic mercat de «modèlica», i va afegir que serà «un equipament de primer ordre» que funcionarà com a centre cívic per al barri de Ferreries, però que podrà ser l'escenari d'activitats i d'actes culturals «per a tota la ciutat». «Tenim una gran sala en què podrem fer exposicions, xerrades i conferències, i tot un conjunt de sales complementàries per a les entitats que han de venir», va precisar Bel, que també va destacar la forma com s'ha integrat la plaça Mestre Monclús al nou edifici. La constructora encarregada de fer les obres ha estat l'empresa Tau-Icesa, la mateixa que també ha construït la comissaria de la policia local al barri de Remolins i la Casa de la Música al barri del Temple. El projecte ha estat gestionat per l'empresa municipal de gestió urbanística (Gumtsa) i estava inclòs en el pla d'actuació municipal (PAM).

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/182576-tortosa-transforma-lantic-mercat-de-ferreries-en-un-centre-civic-per-al-barri.html

Una espectacular operació unirà el pont Lo Passador en 12 hores

• La peça central del viaducte, d’uns 60 metres de longitud, serà transportada en flotadors al mig del riu, des d’on s’aixecarà per fer-la encaixar amb els dos estreps

Una espectacular operació d’enginyeria unirà en un dia els dos estreps del pont Lo Passador, el nou viaducte sobre el riu Ebre i el primer que es construeix al delta de l’Ebre per unir els nuclis urbans dels municipis de Deltebre i Sant Jaume d’Enveja.

Els treballs s’iniciaran aquest proper dimecres a les sis del matí i duraran unes 12 hores, ja que requereixen una extrema precisió. Es tracta de col·locar la peça central del viaducte, d’uns 60 metres de longitud, des del mig del riu i amb el suport de dues grans grues. Aquesta estructura metàl·lica, que s’ha construït a la riba esquerra, es col·locarà primer damunt d’uns grans flotadors per traslladar-la fins el mig del riu des d’on, a poc a poc, s’elevarà fins encaixar-la als dos estreps que s’han construït al llarg dels darrers mesos des de la riba de Deltebre i de la de Sant Jaume d’Enveja.

El secretari per a la Mobilitat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Manel Nadal, assistirà al desenvolupament dels treballs .

Estructuralment, Lo Passador és un pont penjant, suspès per quatre cables situats sobre l’eix del pont amb traçat parabòlic que s’ancoren al tauler. La seva estructura és mixta, formada per un calaix metàl·lic i una llosa superior de formigó armat.

242 metres de longitud

El pont té una longitud total de 242 metres i una amplada de 18,9 metres. Salva el riu formant tres trams, dos laterals de 68 metres de longitud i un de central de 112. Les dues pilastres intermèdies, de dimensions reduïdes, s’orienten en la direcció del flux del riu. L’alçada màxima de l’estructura en les pilastres no sobrepassa els 20 metres i la part inferior del tauler té una cota en el seu punt més alt de 12,3 metres, deixant un gàlib lliure mínim de 12 metres per al pas d’embarcacions en una amplada de 56 metres.

La plataforma del pont està dividida en dues parts diferenciades: una destinada a la circulació de vehicles, amb dos carrils de 3,5 metres d’amplada cadascun i vorals de 0,5 metres, i una altra destinada a vianants i ciclistes.

Segons ha destacat el director territorial de Política Territorial i Obres Públiques, Antoni Sabaté, aquest pont «canviarà les dinàmiques de mobilitat al delta de l’Ebre. Sant Jaume d’Enveja i Deltebre quedaran unides, i els alcaldes d’ambdues poblacions ja s’han avançat, de forma encertada, impulsant un consorci per poder fer actuacions conjuntes des del punt de vista de serveis». De fet, el pont Lo Passador és l’obra clau per tancar l’anell viari del delta de l’Ebre que pretén equilibrar la vialitat dels dos hemideltes.

http://www.diaridetarragona.com/046419/espectacular/operacio/unir/pont/passador/12/hores

2IHoueeKkhA

És l'últim pont del riu. No n'hi haurà més en molts anys, a no ser que el delta creixi una barbaritat i shi facin nous nuclis de població, cosa del tot improbable, o bé que es faci un segon pont més proper a la desembocadura.

Manel Nadal visita els treballs de col·locació del tauler del nou pont sobre l'Ebre entre Deltebre i Sant Jaume d'Enveja

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=41704

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/bcbfb8f0.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/02e15cae.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/fbb341e0.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/f87f7d39.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/3067dfa5.jpg

^^ A vore si este estiu faig una escapada a lo Delta i tiro quatre fotos :D

Estas combidat a casa meva al Delta:lol:
Per cert si hi vas fes fotos a la platja dels Eucaliptus, es preciosa.

Les tasques per enlairar la part central del nou pont del Delta culminen l'estructura
Estarà acabat del tot a la tardor però ahir, en una complexa operació, s'hi va col·locar la peça del mig

http://avui.elpunt.cat/imatges/33/97/alta/780_008_3397803_100b59ce75599e847a6a5ef4fc96ffff.jpg
Un moment de l'operació d'hissada del pont entre Sant Jaume i Deltebre
Foto: J.FERNÁNDEZ.

Dia històric al cor del Delta. El nou pont sobre el riu Ebre que ha d'unir els municipis de Deltebre i Sant Jaume d'Enveja va prendre ahir la forma definitiva després d'una complexa, llarga i espectacular operació que va consistir en col·locar la part central del pont. Així els dos nuclis han quedat units provisionalment per aquesta infraestructura que podrà ser utilitzada, de moment, només pels treballadors de l'obra, ja que el pont Lo Passador no estarà acabat fins a la tardor, segons va indicar el secretari de Mobilitat del govern català, Manel Nadal. A ambdues ribes del riu es van aplegar desenes de curiosos per seguir l'operació.

Les obres de construcció de Lo Passador, el nou pont sobre l'Ebre que ha d'unir els nuclis de Sant Jaume d'Enveja i Deltebre, van experimentar ahir el seu punt culminant: la col·locació de la plataforma central, una gran peça de 530 tones de pes, una llargada de 63 metres i una amplada de 19, construïda a la riba esquerra del riu i que es va botar dins l'Ebre dilluns mitjançant potents grues. Ahir aquesta peça es va transportar al tram central per flotació, arrossegada per petits remolcadors, i es va hissar, mitjançant gats col·locats als extrems dels dos trams de tauler prèviament construïts, a un ritme d'uns tres metres per hora, fins arribar a la seua ubicació definitiva, a una alçada de 12 metres del nivell del riu. L'operació, que culmina l'estructura del pont, va començar a les 10 del matí i va durar fins ben avançada la tarda. Durant tot aquest temps es va suspendre la navegació fluvial.

Al matí, el secretari de Mobilitat del Departament de Política Territorial, Manel Nadal, va visitar l'obra acompanyat per l'alcalde de Deltebre, Gervasi Aspa, i el delegat del govern a l'Ebre, Lluís Salvadó, entre altres autoritats. «Amb aquest pont eliminem una barrera històrica entre Sant Jaume i Deltebre», va dir Nadal recordant que quan no funciona el transbordador cal fer una volta de més de 20 quilòmetres, per anar d'un poble a l'altre quan estan a només 500 metres. Per la seua banda, l'alcalde de Deltebre, Gervasi Aspa, va destacar que aquesta obra és tan important com ho va ser «la independència de Tortosa, la construcció del canal de l'esquerra o el Carrilet». Aspa va dir que és la fi a molts anys d'«aïllament entre dos pobles germans» i que «permetrà millorar la mobilitat i tindrà un important impacte econòmic, turístic, comercial, social i humà», ja que es crearà una conurbació de 16.000 habitants.

Desenes de curiosos
La complexitat i vistositat de l'operació d'ahir va portar fins a les dues ribes del riu, tant a la banda de Sant Jaume com a la de Deltebre, desenes de curiosos que no es van voler perdre l'operació. Coneixedors que duraria hores es van portar cadires plegables i fins i tot alguna hamaca. També es veien veïns amb prismàtics per no perdre-se'n cap detall. «Aquest pont ja fa anys que s'hauria d'haver construït», afirmava Agustí Casanova, un veí de Deltebre. «El primer que faré quan estiga acabat és anar a fer un cafè a Sant Jaume», afegia.

Un pont singular
El nou pont entre Sant Jaume i Deltebre representa una inversió de 17,9 milions d'euros i es basa en un disseny dels enginyers Diego Cobo i Jiri Strasky. És un pont penjant singular que busca el mínim impacte en l'entorn. Així l'altura màxima de les pilones no sobrepassa els 21 metres i la part inferior del taular tindrà una cota màxima de 12,3 metres –el gàlib nàutic és de 12 metres al tram central–. «És un pont ciutadà», va destacar ahir Manel Nadal, recordant que té una calçada per a vehicles (8 metres) i un espai per a ciclistes i vianants (7,8 metres). La longitud és de 250 metres i l'amplada de 19. Després de l'operació d'ahir, ara cal soldar el tram central als laterals i enganxar i tensar els quatre cables. Formigonar la llosa i pavimentar-lo.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/188965-les-tasques-per-enlairar-la-part-central-del-nou-pont-del-delta-culminen-lestructura.html

Tortosa proposa un centre històric amb menys cotxes
L'Ajuntament reurbanitzarà l'eixample del Rastre · Els carrers Doctor Ferran, Sant Pere i Travessia de la Parra passaran a ser zona de vianants

http://avui.elpunt.cat/imatges/34/71/alta/780_008_3471858_604a5c07dad019bfc7e052e3682d2e90.jpg
Les obres del carrer Doctor Ferran seran una continuació de les del carrer Croera.
Foto: G.M.

El nucli històric de Tortosa guanyarà més zones de vianants en els propers mesos. A banda de les obres dels carrers Ciutat, Croera i Canvis, incloses en el pla integral del nucli antic (Pincat), l'Ajuntament ampliarà la zona de vianants de la catedral amb la reforma del carrer Doctor Ferran. La reurbanització d'aquest carrer té un pressupost de 138.000 euros i es farà amb el milió d'euros que Tortosa rebrà del govern de l'Estat, arran del conveni que van signar dimarts a Barcelona l'alcalde i la ministra d'Habitatge, Beatriz Corredor. En aquest sentit, Ferran Bel va concretar ahir que les obres començaran després de l'estiu, ja que el conveni estableix que han d'estar enllestides el 15 de desembre. De fet, el projecte ja ha estat redactat per l'arquitecte Josep Lluís Guinovart, responsable també de la reforma de l'entorn de la catedral, i la previsió és que la comissió de Patrimoni el puga aprovar passat l'estiu. A banda d'això, també han d'estar acabades dins del 2010 les altres dues obres que l'Ajuntament ha inclòs en el conveni amb el Ministeri d'Habitatge. La primera és la rehabilitació integral dels carrers Ros de Medrano, Méndez Núñez, Callao, Consol i Topete, que configuren l'eixample urbanístic del barri del Rastre. En aquest cas, el projecte ha estat encarregat a l'arquitecte Carles Vergès, i tindrà un pressupost de 648.000 euros.

La reforma de l'eixample del barri del Rastre no suposarà una restricció del trànsit, però sí voreres més amples i menys places d'aparcament, tot i que l'Ajuntament mantindrà 40 places de pàrquing al carrer Ros de Medrano.

Finalment, el consistori transformarà en zona de vianants els carrers Sant Pere i Travessia de la Parra, amb un pressupost de 214.000 euros. El projecte, redactat per Xavier Gilabert, inclou la reordenació de la plaça Ramon Cabrera i suposa un primer pas per restringir el trànsit de vehicles a tota la zona de l'ajuntament.

LA DATA
15.12.10
El conveni entre l'Ajuntament de Tortosa i el Ministeri
d'Habitatge fixa un termini molt ajustat per fer les obres

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/195197-tortosa-proposa-un-centre-historic-amb-menys-cotxes.html

El Govern aprova el Pla territorial de les Terres de l'Ebre

• El Pla ordena el desenvolupament urbanístic i proposa millores en les infraestructures de les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta

• Amb l’aprovació d’aquest Pla, només quedarà el de les comarques gironines per completar el planejament territorial de Catalunya

• També s’ha aprovat el Catàleg del Paisatge de les Terres de l’Ebre

El Consell de Govern ha aprovat definitivament avui el Pla territorial de les Terres de l’Ebre. Aquest és el penúltim Pla que quedava per aprovar per tal de completar el planejament territorial de Catalunya, que finalitzarà amb l’aprovació definitiva del Pla de les comarques gironines després de l’estiu.

Aquests darrers anys, el Govern ha posat a punt els instruments de planejament de tots els territoris, amb l’aprovació dels plans territorials parcials de l’Alt Pirineu i Aran, Ponent (Terres de Lleida), comarques centrals, Camp de Tarragona, Regió Metropolitana de Barcelona i, ara, les Terres de l’Ebre. S’espera que el Pla de les comarques gironines es pugui aprovar després de l’estiu.

El Pla territorial de les Terres de l’Ebre té els objectius següents:

• Ordena el desenvolupament urbanístic de l’àmbit i protegeix els valors naturals, la connectivitat ecològica i els espais significatius d’interès paisatgístic, com el delta de l’Ebre o les planes inundables del riu.

• Defineix les estratègies de creixement dels nuclis urbans i potencia el sòl per a activitat econòmica amb l’impuls del LOGIS Ebre, el polígon industrial Catalunya sud i dos nous polígons supramunicipals, el de la Fatarella i el del Molló, alhora que delimita tres reserves de sòl de potencial interès estratègic, a l’Aldea-Camarles, Alcanar i Móra la Nova.

• Proposa millores a totes les xarxes d’infraestructures: les xarxes viària i ferroviària, els sistemes portuari, aeroportuari i logístic i, atesa la singularitat de les Terres de l’Ebre, en les relacionades amb la navegació fluvial.

• Inclou la potenciació dels principals eixos viaris amb la substitució funcional de l’N-340 per l’autovia A-7 com a via ràpida de gran capacitat, la reconversió a autovia de la C-12, la construcció de variants i el condicionament de la xarxa de carreteres secundàries.

• Incorpora les previsions d’infraestructures ferroviàries d’abast general i proposa un enllaç ferroviari des de l’Aldea fins al port d’Alcanar, com també un tren tramvia.

• Aposta pel port d’Alcanar com a port comercial amb gran potencial logístic, dotat d’accessos de qualitat, per a la qual cosa preveu el desdoblament de l’actual N-340 fins a Amposta i l’enllaç ferroviari abans esmentat.

• Integra les Directrius del paisatge per a la protecció i la gestió d’aquest, vinculades al Catàleg del Paisatge de les Terres de l’Ebre, que també s’ha aprovat avui.

A més, també s’ha aprovat definitivament el Catàleg del Paisatge de les Terres de l’Ebre, que completa el desplegament dels instruments d’ordenació territorial i gestió del paisatge a les comarques ebrenques. L’objectiu d’aquest Catàleg és inventariar i analitzar tots els valors paisatgístics de les Terres de l’Ebre.

Un document que compta amb la participació del territori

Les Terres de l’Ebre van ser el primer gran àmbit de planificació de Catalunya que va disposar d’un pla territorial parcial, aprovat l’any 2001. Des de llavors, les comarques ebrenques han anat registrant noves dinàmiques de transformació, alhora que han depassat, amb escreix, les previsions demogràfiques contingudes en aquell primer Pla i han exhaurit, en bona mesura, el sòl destinat a habitatges i a activitats econòmiques. D’altra banda, el Govern ha volgut desenvolupar nous projectes de gran abast, sobretot en matèria d’infraestructures i de sòl per a activitat econòmica.

És per aquests motius que el Govern va impulsar la redacció d’un nou Pla territorial de les Terres de l’Ebre, que ha permès reconsiderar la població de referència, replantejar les necessitats d’habitatge i de sòls per a activitats econòmiques i orientar el nou planejament municipal per tal que tingui en compte les noves necessitats.

El Pla es va concebre des de l’origen com un document obert, redactat amb la plena implicació de les administracions locals, les forces polítiques, els agents econòmics i socials, les entitats i els particulars. Per a això, abans de l’aprovació inicial, ja es va exposar a consulta pública durant tres mesos per tal d’estimular el debat i que tothom pogués fer-hi els suggeriments, observacions o matisacions que considerés oportuns. Durant aquell període, es van rebre un total de 75 aportacions d’administracions públiques, cambres de comerç, entitats i particulars, que es van incorporar al text en la mesura del possible.

Després de l’aprovació inicial, el text es va sotmetre a informació pública durant un període de dos mesos. Durant aquest temps s’han rebut 96 escrits diferents amb al·legacions de persones físiques o jurídiques, la major part de particulars, que s’han estudiat i s’han incorporat, en la mesura del possible, al text que el Govern ha aprovat definitivament avui.

Així, s’ha ajustat el règim de protecció de diversos espais oberts, s’ha concretat l’estratègia assenyalada a diferents àrees residencials aïllades i s’han considerat algunes noves variants viàries com a traçats en estudi.

Avenç en el planejament territorial

Amb l’aprovació del Pla territorial de les Terres de l’Ebre, només quedarà pendent del vistiplau definitiu el Pla territorial de les comarques gironines per tal de completar el planejament territorial de Catalunya.

Aquests darrers anys, el Govern ha posat a punt els instruments de planejament de tots els territoris, amb l’aprovació dels plans territorials parcials de l’Alt Pirineu i Aran, Ponent (Terres de Lleida), Comarques centrals, Camp de Tarragona, Regió Metropolitana de Barcelona i, ara, les Terres de l’Ebre. S’espera que el Pla de les Comarques gironines es pugui aprovar després de l’estiu.
L’àmbit del Pla territorial de les Terres de l’Ebre

El Pla territorial de les Terres de l’Ebre ordena el territori comprès per les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, que ocupen el 10% del territori de Catalunya. Globalment, les Terres de l’Ebre són un àmbit amb una superfície urbanitzada per sota de la mitjana catalana, amb un percentatge de sòl dedicat a conreus per sobre d’aquesta mitjana i amb uns espais naturals de gran valor ambiental, entre els quals figura el delta de l’Ebre, una de les planes agràries més extenses del país.

Per comarques, la Terra Alta se singularitza pel seu caràcter rural i l’escàs poblament, mentre que la Ribera d’Ebre s’ha caracteritzat per l’especialització energètica. Per la seva banda, el Baix Ebre i el Montsià s’han beneficiat del fet que les travessi el corredor d’infraestructures del Mediterrani i concentren els nuclis de població més grans.

Les perspectives demogràfiques i econòmiques, que no representen cap prescripció del Pla sinó simplement una referència a tenir en compte, apunten que el 2026 aquest àmbit pot passar dels 141.871 habitants de 2001 a uns 203.400, mentre que l’ocupació podria haver crescut dels 68.186 que hi havia el 2001 a uns 102.500 treballadors. Els habitatges principals necessaris, per tant, passarien dels 55.558 de 2001 a uns 75.600. Aquestes previsions fan necessària una nova planificació que distribueixi el creixement al territori de manera ordenada i sostenible, amb una adequada dotació d’infraestructures i que vetlli per l’encaix ambiental en una zona amb alts valors naturals.

Per tal d’impulsar una planificació eficient d’aquest territori, el nou Pla defineix tres àmbits d’ordenació:

1. El sistema d’espais oberts
2. El sistema d’assentaments urbans
3. El sistema d’infraestructures de mobilitat

D’altra banda, aquest és el primer Pla territorial que inclou les Directrius del paisatge específiques corresponents, derivades del Catàleg del Paisatge de les Terres de l’Ebre.

A. Espais oberts

El Pla territorial de les Terres de l’Ebre es configura com una eina per a preservar els espais de valor natural, de connectivitats ecològica, localització, agrari i paisatgístic, garantir-ne la connexió i evitar la urbanització de zones amb risc o mal comunicades. També reserva peces estratègiques de sòl per al futur, per tal d’impedir-ne l’ocupació per a usos que poden localitzar-se en altres indrets.

Fruit de la informació pública, s’han realitzat canvis en el grau de protecció atorgat a diversos espais, en alguns casos incrementant-lo (àmbit de les Moles) i, en uns altres, flexibilitzant-lo (franja de sòl de l’Horta de Sant Llàtzer, a Tortosa; diversos sòls al Pla de la Galera; sòls al nord de la futura autovia A-7, entre l’Aldea i el Perelló). Igualment, s’estableixen mesures específiques per garantir la connectivitat biològica entre el delta de l’Ebre i els espais muntanyosos de l’interior.

El projecte de Pla distingeix diferents graus de protecció del sòl no urbanitzable:

a) Protecció especial: inclou tant els espais naturals protegits per la normativa ambiental, com els d’interès regional, comarcal o local, els connectors ecològics que els relliguen i els espais que, sense tenir un valor natural especial, sí que el tenen de localització. En total, el 65,41% del total de les Terres de l’Ebre està inclòs en aquest grau de protecció.

Dins d’aquesta categoria es troben, a més del riu Ebre, les zones incloses al PEIN, com ara els Ports, les serres de Pàndols-Cavalls, els Aligars-serra Fulletera i les de Cardó-Boix, les muntanyes de Tivissa-Vandellòs, el delta de l’Ebre i les seves illes o la serra de Llaberia, entre d’altres. Igualment, tenen un règim de protecció especial les àrees ZEPA, les zones humides i els espais litorals més valuosos ambientalment, entre els quals els inclosos als plans directors urbanístics del sistema costaner vigents (PDUSC-1 i PDUSC-2).

També s’han incorporat a aquesta tipologia de protecció diversos espais amb funció de connectors naturals entre el Delta i la plataforma continental i s’han definit dos espais més com a separadors urbans, entre l’Aldea i Camarles i entre Tortosa i Campredó (en aquest darrer cas, com a recomanació).

b) Protecció territorial. Els sòls que s’apleguen sota aquesta tipologia, el 5,69% del total de l’àmbit de les Terres de l’Ebre, ho són per les consideracions següents:

• Per raons de potencial interès estratègic: inclou zones susceptibles de tenir en el futur un paper rellevant en l’organització del territori i la prestació de serveis d’interès estratègic. El Pla delimita tres reserves de sòl d’aquesta mena: una a banda i banda del límit entre els municipis de l’Aldea i Camarles, en terrenys contigus al polígon industrial de Catalunya sud; la segona, en proximitat del port d’Alcanar i la darrera, a continuació de l’estació de tren de Móra la Nova, a la partió de termes entre aquest municipi i el de Garcia.

• Per raons d’interès agrari o paisatgístic: proposa la protecció de diferents àrees agrícoles o que aporten paisatges significatius o identitaris, com ara els terrenys situats a les planes fluvial i deltaica de l’Ebre que no tenen protecció especial.

c) Protecció preventiva: inclou els sòls classificats com a no urbanitzables que no hagin estat considerats de protecció especial o territorial, que representen el 26,02% de la superfície de l’àmbit del Pla.

B. Assentaments urbans

A les Terres de l’Ebre hi ha actualment 52 municipis i, d’acord amb les darreres dades oficials disponibles, el 2007 comptava amb 182.462 habitants, prop d’un 13% més de població que l’any 2001, el del darrer cens. El riu Ebre i la xarxa viària han estat els elements que han articulat històricament la localització i la grandària dels assentaments.

Pel que fa a la polaritat regional, Tortosa té un poder d’atracció, matisat per la proximitat de Reus i Tarragona, i concentra el major pes demogràfic juntament amb Amposta i la resta de l’eix d’activitat del corredor mediterrani. Pel que fa al litoral i el prelitoral, tot i que els nuclis més petits n’han quedat al marge, bona part dels seus municipis han participat del dinamisme urbà. Actualment, el 64% de la població ebrenca viu en 9 municipis de les comarques del Baix Ebre i el Montsià.

En aquest context, el Pla pretén aprofitar les dinàmiques positives d’aquestes ciutats que, juntes, tenen un volum de població important, cosa que els permet millorar els serveis, i aposta per reforçar el paper i la dimensió de la resta de les polaritats ebrenques, en particular les de les ciutats de les comarques de l’interior. Finalment, es vol aconseguir que l’assentament de nova població no es dispersi pel territori de manera desordenada.

Potenciar una xarxa de ciutats mitjanes i petites

El Pla proposa que els creixements més significatius es concentrin en aquells nuclis capaços de crear una xarxa de ciutats vertebradores del territori i prestadores de serveis. Per aconseguir-ho, articula les Terres de l’Ebre en vuit sistemes d’assentaments:

1. Sistema Delta: Deltebre, Sant Jaume d’Enveja i la part deltaica d’Amposta i Sant Carles de

C. Infraestructures de mobilitat i transport

El Pla considera infraestructures de mobilitat les xarxes viària i ferroviària, els sistemes portuari, aeroportuari i logístic i, atesa la singularitat de les Terres de l’Ebre, les infraestructures lligades a la navegació fluvial. En aquest apartat, es fa una diagnosi de la situació actual i en proposa millores, amb la voluntat d’incrementar la connexió amb la resta de Catalunya, amb l’Aragó i el País Valencià; facilitar la mobilitat interna a les Terres de l’Ebre i afavorir la integració territorial de les xarxes d’altes prestacions que travessen l’àmbit.

Xarxa viària

Autopistes i autovies

• Reconversió a autovia A-7 de la carretera N-340. Es considera traçat en estudi. El Pla proposa un nou enllaç entre la futura A-7 i la T-346, a l’oest de Santa Bàrbara. Fruit de les al·legacions, es dibuixen dues alternatives de traçat a l’entorn de Campredó-la Font del Quinto-la Raval del Pom. Igualment, s’elimina l’enllaç de l’A-7 al terme municipal de Camarles i el condicionament de l’accés entre aquest i l’N-340 entre Camarles i l’Aldea.

• Nou enllaç Amposta-sud a l’autopista AP-7.

Vies estructurants primàries

• Eix occidental de Catalunya: desdoblament de l’N-340 entre Sant Carles de

Xarxa ferroviària

• Línies d’altes prestacions

• Connexió del corredor del Mediterrani amb la línia d’alta velocitat Barcelona-Madrid.

• Previsió dels estudis necessaris per a una nova línia d’alta velocitat pel corredor del Mediterrani, que permetrà alliberar l’actual línia per a trens convencionals, de mercaderies i regionals.

• Línies convencionals

• Modernització i millora de la línia Reus-Casp per tal de crear serveis regionals.

• Dotació d’accés ferroviari al polígon Catalunya sud.

• Previsió dels estudis necessaris per a la connexió ferroviària del port d’Alcanar amb el corredor del Mediterrani.

• El Pla inclou ara la previsió dels estudis necessaris per a l’anàlisi de la viabilitat d’un eix ferroviari de l’Ebre cap a l’interior.

• Tren tramvia: El Pla proposa una nova infraestructura ferroviària, tot aprofitant, en alguns casos, vies de tren existents i, en uns altres, construint-ne de noves. La concreció de la proposta es condiciona als estudis de viabilitat pertinents, amb un horitzó temporal que depassa el del Pla territorial.

Sistema portuari

El Pla territorial ressalta la ubicació estratègica del port d’Alcanar, amb un calat òptim per a grans vaixells i una localització molt propera als corredors d’infraestructures del Mediterrani i de l’Ebre, i a la nova àrea logística que es preveu a la confluència d’ambdós, per donar suport a una actuació estratègica de potenciació.

És per això que es proposa dotar aquest port d’un accés viari a través d’autovia, amb el perllongament del desdoblament de l’N-340 fins al mateix port. Això permetrà la connexió amb l’AP-7, la futura A-7 i la C-12 i l’accés a la futura àrea logística de l’estació de mercaderies de l’Aldea i el polígon Catalunya sud. Igualment, es preveu la realització dels estudis necessaris per a la connexió ferroviària. A més, el Pla fa una reserva estratègica de sòl de 150 hectàrees al nord-est del port.

Navegació fluvial

Atesa la singularitat del riu Ebre com a via de comunicació, el Pla transcriu les propostes de l’Institut per al desenvolupament de les comarques de l’Ebre (IDECE), que és l’ens responsable de gestionar la recuperació i manteniment de la navegabilitat.

Aquestes són les següents:

• Mantenir el calat de dos metres al canal navegable de Tortosa a Amposta.

• Realitzar dragatges puntuals des de Tortosa fins a Ascó, per tal de mantenir la via navegable.

• Crear petits ports fluvials o marines seques per a particulars a Amposta, Tortosa i Móra d’Ebre i adequar els actuals amarradors amb nous serveis turístics. Fruit de la consulta pública, s’ha afegit Ascó com a punt per habilitar aquestes marines seques i rampes de varada.

• Habilitar un pas d’embarcacions sense motor a l’assut d’Ascó i rehabilitar la resclosa de Fllix.

Fruit de la informació pública, el Pla recomana la redacció d’un pla o projecte d’ordenació global de la navegabilitat al riu.

Sistema aeroportuari

La principal actuació prevista és la construcció d’un aeroport comercial al terme municipal de Roquetes, amb una pista de 2,1 km de llargària i un trànsit previst per al 2020 de 260.000 passatgers. El Pla hi proposa dos accessos, que considera en estudi, un pel nord fins a la C-12 i un altre pel sud, fins a la futura autovia A-7.

Així mateix, recull la previsió dels aeròdroms d’aviació general i esportiva d’Arnes i de la Ribera d’Ebre i en preveu sengles accessos, tot i que també els considera en estudi.

Sòls per a l’activitat econòmica i la logística

El principal projecte logístic que recull el Pla territorial és el LOGIS Ebre, impulsat de manera conjunta pel DPTOP i els ens públics Incasol, Ifercat i Cimalsa a l’entorn del sector d’activitats econòmiques de l’estació de mercaderies de l’Aldea. Es tracta d’una zona d’alt valor estratègic, amb connexions a l’AP-7, la futura A-7, la C-42, el corredor ferroviari Mediterrani i relativament pròxim al port de Tarragona i als aeroports de Reus i de les Terres de l’Ebre.

Lligat a aquesta actuació estratègica per a les Terres de l’Ebre, atesa la seva proximitat i la potència de l’actuació, es troba el polígon industrial Catalunya sud, actualment en fase de desenvolupament, amb una superfície total de més de 250 hectàrees entre Tortosa i l’Aldea, que es preveu que aculli un ampli ventall de tipologies industrials.

El programa de sòl per a activitat a les Terres de l’Ebre es completa amb dos nous polígons supramunicipals, ja en desenvolupament, a les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Es tracta del de les Camposines, a la Fatarella, de 50 hectàrees de superfície, i el del Molló, entre els municipis de Móra la Nova i Tivissa, de 36 hectàrees.

Com a espais de possible oportunitat futura vinculada a la logística, el Pla inclou tres reserves de sòl de potencial interès estratègic i garanteix que no es destinin a altres usos mitjançant la inclusió dins el sòl no urbanitzable de protecció territorial.

Es tracta d’àrees de sòl amb ubicació estratègica de gran abast territorial, que el Pla preveu dotar d’accessibilitat màxima, situades en tres localitzacions diferents:

• 735 ha en contigüitat amb el polígon industrial Catalunya sud, a banda i banda de la partió entre els termes municipals de l’Aldea i Camarles.

• 150 ha pròximes al port d’Alcanar, al front portuari dels Alfacs.

• 90 ha a continuació de l’estació de ferrocarril de Móra la Nova, a cavall dels termes municipals d’aquesta població i Garcia.

El Catàleg del Paisatge de les Terres de l’Ebre

D’altra banda, avui també s’ha aprovat definitivament el Catàleg del Paisatge de les Terres de l’Ebre. És un instrument previst a la Llei del paisatge de Catalunya que té per objectiu inventariar i analitzar tots els valors paisatgístics d’una zona i proposar aquells objectius de qualitat paisatgística que la planificació territorial i la resta de polítiques sectorials hauran de prendre en consideració.

L’Observatori del Paisatge de Catalunya és l’ens responsable de coordinar la redacció dels Catàlegs, per encàrrec del DPTOP. En el cas del Catàleg de les Terres de l’Ebre, en la seva execució han participat la Universitat Rovira i Virgili i el Consorci de Serveis Agroambientals de les Comarques del Baix Ebre i del Montsià (CODE).

Les Terres de l’Ebre: més enllà del riu i el Delta

El Catàleg del Paisatge de les Terres de l’Ebre abasta les comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià. El paisatge d’aquestes comarques el conformen 10 trets principals: el riu Ebre i les terrasses fluvials; el delta de l’Ebre; les oliveres; la vinya; l’arquitectura de pedra en sec; els conreus de cítrics i fruita dolça; uns fons escènics emblemàtics; nuclis de població singulars; construccions defensives, i el paisatge residencial i industrial.

Per tal d’estudiar en profunditat els diversos paisatges de les Terres de l’Ebre, el Catàleg s’estructura en els epígrafs següents:

• L’inventari dels valors paisatgístics, bé siguin identitaris, naturals, fons escènics de gran valor visual i simbòlic, conjunts naturals i culturals, municipis que constitueixen patrons paisatgístics singulars o espais agrícoles de gran valor.
• L’enumeració de les activitats i processos que configuren i condicionen el paisatge ebrenc. S’hi inclouen els naturals i els factors humans.
• Una descripció de la situació actual dels paisatges de les Terres de l’Ebre, juntament amb una previsió de la seva evolució futura, els seus riscos i les seves oportunitats.
• La delimitació de les 19 unitats de paisatge, enteses com a àrees visualment coherents, cadascuna d’elles amb la seva fitxa descriptiva, que es constitueixen en l’eina bàsica de planificació.
• Els objectius de qualitat paisatgística tant pel conjunt de l’àmbit com per a cada unitat concreta.

Paisatges d’atenció especial

El Catàleg dedica un capítol a alguns paisatges de les Terres de l’Ebre que mereixen una atenció especial, bé sigui per la seva singularitat o bé pel fet de necessitar mesures de preservació específiques.

• El riu Ebre: és l’element vertebrador d’aquestes comarques, a més d’un símbol paisatgístic de primera magnitud. El Catàleg apunta la necessitat de promoure una xarxa patrimonial vinculada al riu, recuperar-ne les façanes fluvials i la seva navegabilitat i reforçar-ne el vincle social i cultural de la població.

• El cultiu de l’olivera: predominant a la plana del Baix Ebre i al Montsià, és un paisatge rendible i representatiu del valor agrari i cultural. Cal impulsar nous usos relacionats amb aquest cultiu juntament amb una producció de qualitat, així com impulsar la preservació d’oliveres històriques i preservar les construccions rurals associades al conreu de l’olivera.

• Els paisatges de pedra en sec: inclouen diverses mostres d’arquitectura rural de pedra en sec (cabanes, marges) vinculades al cultiu de l’olivera, els ametllers i la vinya, i cobreixen el 65% de les Terres de l’Ebre. El Catàleg propugna l’establiment d’acords amb pagesos i ramaders per consolidar aquest paisatge i assegurar que la producció sigui compatible amb la valorització d’aquests elements.

• L’escenari històric de la batalla de l’Ebre, cada cop més integrat a l’imaginari col·lectiu de la població de les Terres de l’Ebre. Es proposa impulsar un projecte integral de recuperació del camp de batalla, basat en la preservació i la interpretació, creant itineraris i miradors, i vincular el paisatge de la Guerra Civil amb altres experiències de posada en valor d’espais històrics de batalles, tant a nivell europeu com mundial.

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=44064

Adif cedeix les estacions de la Val de Zafán
S'hi instal·laran serveis turístics i d'informació per als usuaris de la via verda

Després d'anys de negociacions, finalment el gestor ferroviari Adif i els ajuntaments de la Terra Alta han signat un conveni de cessió de les instal·lacions ferroviàries de la Val de Zafán, per on transcorre la via verda de la Terra Alta. L'acord l'han subscrit els ajuntaments d'Arnes, Horta de Sant Joan, Prat de Comte, Pinell de Brai i el Consell Comarcal de la Terra Alta, i preveu una cessió a cinquanta anys als ajuntaments, que hauran de pagar un lloguer anual, a l'hora que també s'hauran de fer càrrec de les obres de condicionament d'aquestes instal·lacions ferroviàries –estacions, magatzems i també habitatges del personal de l'estació–. Unes obres que estan valorades en uns 680.000 euros i preveuen la creació d'un alberg i punt d'informació a l'estació d'Arnes-Lledó, un centre de trobada a la d'Horta de Sant Joan, un centre d'interpretació del parc natural dels Ports a Prat de Comte i un punt d'informació a Pinell de Brai.

“L'important era aconseguir la cessió i ara començarem a treballar per posar en marxa tot això”, va dir ahir el president del Consell Comarcal de la Terra Alta i també alcalde d'Horta de Sant Joan, Àngel Ferràs, que no es va atrevir a avançar encara cap calendari d'actuacions. El cert és que el Consell Comarcal fa anys que negocia el conveni amb Adif i tot i que la via verda de la Terra Alta fa més anys que funciona que la del Baix Ebre, encara no té cap estació habilitada.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/13-serveis/200285-adif-cedeix-les-estacions-de-la-val-de-zafan.html

El pont del Delta passa la prova de càrrega
Lo Passador s'obrirà al trànsit a finals de mes i Deltebre i Sant Jaume preparen una gran festa

http://estatic.elpunt.cat/imatges/36/94/alta/780_008_3694275_90bfb5c667d89bbd9e6d24cceb707674.jpg
Les proves de càrrega van començar ahir i continuaran durant tot el matí d'avui.
Foto: JUDIT FERNÁNDEZ.

El nou pont del Delta que ha d'unir els nuclis de Sant Jaume d'Enveja i Deltebre ja és pràcticament una realitat. Ahir es van iniciar les proves de pes, que consisteixen a carregar la plataforma del pont amb camions de 35 tones per comprovar el comportament de l'estructura. Ahir, durant pràcticament tot el dia, es van fer diverses proves en les diferents parts de la plataforma del pont, unes proves que culminaran avui amb la càrrega de tot el pont. Per fer-ho es faran servir un total de 42 camions que ocuparan els 250 metres de longitud que té la plataforma i que sumen prop de 1.500 tones. “Les proves han anat molt bé perquè l'estructura del pont es comporta tal com estava previst”, va explicar el director de l'obra, Diego Cobo, tot precisant que Lo Passador ja està pràcticament acabat i després de la prova d'avui només quedaran els acabats: col·locar les baranes, l'enllumenat i pavimentar la calçada central.

Les previsions són que el nou pont es puga obrir al trànsit com a molt tard l'última setmana de setembre. “Estem expectants i molt il·lusionats”, manifestava ahir l'alcalde de Deltebre, Gervasi Aspa. “La gent té ganes que s'obri, de ser els primers a passar i de poder entrar i sortir dels dos pobles com si fossen un de sol”, afegia. “Després de tants anys de reivindicació ara ja ens el veiem aquí”, assenyalava per la seua banda, l'alcalde de Sant Jaume, Castor Gonell.

De fet, els dos ajuntaments preparen actes festius conjunts per al dia de la inauguració. Encara no hi ha cap data oficial però previsiblement l'acte el presidirà el conseller Nadal i el president Montilla. La cinta la tallaran al mig del pont.

LA XIFRA
42
camions amb 35 tones cadascun
seran els que completaran avui la
prova de càrrega del nou pont
entre Sant Jaume i Deltebre.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/297013-el-pont-del-delta-passa-la-prova-de-carrega.html

^^ Dues fotos de Gencat.cat:

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/a960f148.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/76b93e50.jpg

Excelente

La veritat és que és un pont molt maco i senzill alhora.

A qui li interessi la cosa tècnica, aquí va una imatge:

http://1.bp.blogspot.com/_UJeu3skM4aA/SNZpIdcbmdI/AAAAAAAAAr8/FaicQJhBLLo/s1600/lo%2Bpassador.jpg

Segons el bloc d'on he tret la imatge (la font és avall) és un pont mixt amb pretensat extradorsal.

Font: http://quehihaalgudecamins.blogspot.com/2008/09/lo-passador.html

I aquí un pdf amb les propostes del concurs (http://www.gisa.cat/gisa/documentos/especificos/Propostes%20Gr%C3%A0fiques_22708684.pdf). És una pena que no haguem seguit el projecte des del començament. És un pont que val molt la pena, i això que encara no l'he trepitjat.

Mirant-me el document he de dir que el que han fet finalment és el que més em convenç estèticament parlant.

Amb molta probabilitat serà l'últim pont de l'Ebre, ja que és poc probable que se'n faci un altre més proper a la desembocadura. Com a mínim en les properes dècades.

Tinc els meus dubtes sobre el pont de Deltebre. Segur que s'aguantarà? El delta són capes d'aluvió: terra solta i còdols. Val a dir que no sóc enginyer ni se calcular estructures. Només cal veure les carreteres del delta, totes estàn apedaçades i abonyegades perquè el terreny de sota es mou.

L'altre motiu que em fa dubtar sobre el pont és més romàntic. El pas de barca. Si no vaig errat a Deltebre n'hi ha tres, més cap a la desenbocadura potser n'hi ha un altre i queda un més endins, del terme de Rasquera a Miravet (i n'hi havia un a prop, per anar a Benisanet). És una forma antiga de moure's, de creuar l'Ebre, que pot tenir la seva mala llet encara que sembla tot tranquil vist des de lluny.

^^ Suposo que ho han tingut en compte, no com en Calatrava i el Pont de la Constitució (?) de Venècia XD que els hi ha costat un ull de la cara per tots els reforços que hi han hagut de fer... i això que és peatonal.

Els enginyers ja han tingut en compte la geologia de la zona, com és d'esperar. Vaig llegir-ho a la premsa o ho vaig escoltar a les notícies, ara no ho recordo. Però, vaja, que és un pont rumiat i pensat.

Comencen a desmuntar les vies en desús
L'Ajuntament vol obrir un pas entre els carrers Cervantes i Ronda Docs

Les obres per desmantellar les vies que Renfe va deixar en desús al centre de Tortosa –fa més d'una dècada, amb l'entrada en funcionament del corredor del Mediterrani– han entrat en una fase decisiva. Durant els últims mesos, una empresa contractada per l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) ha retirat les catenàries, les línies elèctriques i altres serveis, i ara ha començat a desmuntar les travesses de les vies. Els treballs es van adjudicar fa un any, i es va dividir el projecte en dues fases, per agilitzar unes obres que ja anaven amb retard. La primera conseqüència del desmantellament de les vies serà que l'Ajuntament podrà obrir un pas provisional per als vianants, que unirà el carrer Cervantes amb el carrer Ronda Docs. Ara Adif iniciarà la desafectació dels terrenys, i això permetrà que l'Ajuntament puga posar en marxa l'expropiació amistosa per urbanitzar el sector de Renfe. A banda d'això, es faran les obres per convertir l'estació actual en una estació terminal. Als terrenys, l'Ajuntament ha previst una actuació urbanística i residencial, com també un aparcament subterrani de mil places.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/331472-comencen-a-desmuntar-les-vies-en-desus.html

Así que, en breve, el puente de la N-340 en Amposta dejará de ser el último del Ebro.

Habrá que hacerle una "visita turística" al nuevo.


Respecto a lo de la parte "romántica" de los pasos de barca, es cierto que se pierde uno de ellos en favor de la modernización e infraestructuras. Aún queda el de Miravet (por cierto, uno de los cinco castillos principales que forman la "ruta de los templarios"). Si a alguien le llama la atención o le interesan estos pasos, en Aragón hay un par de ellos más, si bien solo uno permanente que yo sepa.

No estaría tampoco mal hacer una lista de puentes del Ebro en algún hilo remarcando los más singulares de todos, incluidos los ferroviarios. Hay puentes que no tienen nada de especial y otros que parecen obras de arte integradas en su entorno.


Finalmente, otra tradición histórica del Ebro que se ha perdido (y no he visto acciones para recuperarla) es el de la "sirga". Hasta la construcción de laúdes veleros, las mercancías se transportaban mediante barcas que, río abajo se dejaban llevar por la corriente y el patrón simplemente guiaba el timón, mientras que río arriba tenían que tirar de ellas (de ahí lo de la "sirga" y que empleasen tanto el verbo "sirgar"). Inicialmente eran los propios marineros quienes realizaban este duro trabajo. Se quedaba solo el patrón en el barco y el resto, a tirar de la sirga. Para ello, de forma paralela al Ebro había caminos peatonales en todo momento que permitían un contacto directo desde la sirga hasta el propio laúd.

Cosas de la "modernización". A finales de los años 1920 descubrieron que el trabajo que tan duramente hacían... también podían hacerlo animales. Para ello ampliaron algo los caminos (por la zona de Flix no es fácil pues va encajonado) y montaban asnos y burros en el barco, a los cuáles, durante el viaje de bajada no había que hacerles nada... pero en el viaje de subida hacían todo el trabajo duro.

Les obres del pont del tren, al gener
L'alcalde es mostra confiat que ara l'anunci de l'Estat siga “de debò” i no només una “estratègia electoralista”

http://estatic.elpunt.cat/imatges/39/76/alta/780_008_3976089_7cdc89ec9e58fd68749f1d4f00a03c16.jpg
L'antic pont del ferrocarril serà un pas de ciclistes i vianants que enllaçarà amb la via verda del Baix Ebre.
Foto: G.M.

El Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí ja ha encarregat a l'empresa Tragsa les obres del nou passeig fluvial entre l'eix de l'Ebre i l'antic pont del ferrocarril, amb un pressupost de poc més de 5 milions d'euros. Un projecte molt esperat a Tortosa, ja que el govern de l'Estat havia anunciat les obres fa uns dos anys. Ara, segons va anunciar ahir el ministeri, els treballs podran començar durant el gener del 2011, amb un calendari d'execució de 15 mesos. L'obra permetrà allargar la via verda del Baix Ebre a través del pont del tren i fer-la continuar fins al Delta. De fet, el pont es convertirà en una passarel·la per a vianants i ciclistes, i el nou itinerari quedarà connectat amb el pont del Mil·lenari a través del passeig de Ribera. A més, es protegiran els talussos del passeig, es recuperarà el bosc de ribera i s'ampliaran el mur de protecció de l'Ebre i la barana del tipus Tortosa –la que hi ha davant del mercat–, als dos marges del riu.

El portaveu del PSC i exalcalde de Tortosa, Joan Sabaté, va afanyar-se ahir a valorar positivament el desbloqueig de les obres, tot reclamant la paternitat del projecte. Això va fer reaccionar l'alcalde, Ferran Bel (CiU), que inicialment no tenia previst valorar l'anunci fet pel ministeri l'últim dia de la campanya. Així, Bel va celebrar que les obres comencin al gener, però va dir: “Vull pensar que aquesta vegada va de debò i que no és una qüestió merament electoralista”. “Ara només cal demanar que les obres s'executin el més ràpid possible, ja que la inversió arriba tard”, va precisar. Bel també va aprofitar per carregar contra Sabaté, tot criticant el seu “silenci clamorós” quan l'obra es trobava encallada.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/337091-les-obres-del-pont-del-tren-al-gener.html

^^
Veient això em pregunto on es posaria l'estació de tren de Tortosa en cas de tornar a connectar la ciutat a la xarxa ferroviària del país.

Suposo que els del Govern la col·locarien a pendre pel cul, com tantes altres.

La primera fase del nou pavelló, a punt per divendres
Felip Puig inaugurarà la Fira de Mostres d'Amposta, que enguany celebra el cinquantè aniversari

http://estatic.elpunt.cat/imatges/41/20/alta/780_008_4120551_18127f8fc09314b3a448a564da9011a0.jpg
Les obres de la sala d'actes del futur pavelló en una imatge d'ahir.
Foto: R.ROYO.

No totes les fires celebren cinquanta anys, i arribar-hi en un context de crisi general, sense perdre pistonada encara té més mèrit. “Celebrem cinquanta anys i ho fem en el millor moment de la fira”, va remarcar ahir l'alcalde d'Amposta, Manel Ferré, tot precisant que tot i la crisi econòmica la Fira de Mostres s'inaugurarà el proper divendres amb el 100% de l'espai ocupat i amb bastants expositors que s'han quedat en llista d'espera. Les xifres són idèntiques a les dels anys anteriors 5.000 metres quadrats de superfície coberta, 25.000 més d'espai exterior i uns 250 expositors.

La novetat principal és que enguany coincidint amb la inauguració de la fira s'estrenarà la sala d'actes i congressos del nou pavelló firal. Es tracta de la primera fase d'un ambiciós projecte que acabarà costant uns 10 milions d'euros. Concretament, el nou espai que juntament amb la Fira de Mostres inaugurarà el diputat i secretari general adjunt de CiU, Felip Puig, és un auditori amb capacitat per a més 500 persones que ocupa una superfície d'uns 1.000 metres quadrats. “S'hi està treballant nit i dia i tenim el compromís que per divendres estarà acabada”, va assegurar l'alcalde, Manel Ferré. La inversió d'aquesta primera fase ha estat de 2 milions d'euros. “Es tracta d'un projecte arquitectònic innovador que es podria presentar als premis Fad”, va dir Ferré tot precisant que inclou elements constructius capdavanters. Així, per exemple el terra no serà de gres sinó de resines sintètiques. La sala d'actes disposarà també de dues sales de traducció simultània i un escenari.

L'edifici es completarà el 2011 amb la construcció al primer pis de l'escola d'art i disseny que costarà uns 855.000 euros més. L'edifici del pavelló, que forma part del mateix projecte, haurà d'esperar fins a la propera legislatura. “Calculem que requerix una inversió d'uns 6 milions d'euros més i ara per ara tenim altres prioritats”, va dir Ferré.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/339530-la-primera-fase-del-nou-pavello-a-punt-per-divendres.html

Tortosa ja ha executat el 71% del pla del nucli antic
L'Ajuntament està realitzant o bé té en tràmits obres amb un pressupost de 5,2 milions, com ara la reurbanització dels carrers del Vall i Replà
Llum verd a la reforma de la plaça de Sant Joan

L'Ajuntament de Tortosa afronta la recta final del pla integral del nucli antic (Pincat), ja que durant tot el 2011 haurien d'acabar les obres pendents. La meitat dels 18,9 milions del Pincat s'han finançat a través de la llei de barris de la Generalitat, i fa dos anys el consistori va haver de demanar una pròrroga, la qual s'esgotarà el 31 de desembre. Fins ara, amb l'impuls dels últims dos anys, l'Ajuntament ha acabat actuacions per un valor de 13,4 milions –un 71% del pressupost–, quan fa només onze mesos el percentatge d'exe-cució només havia arribat al 46% del Pincat, amb un import de 8,7 milions. A més, segons l'alcalde, Ferran Bel, ara hi ha obres en execució o en tràmit per 5,2 milions, fet que suposa un 27,5% del total. Per tant, per als últims mesos d'enguany només quedaran pendents d'executar uns 211.000 euros, que sobretot es destinaran a l'enllumenat públic del barri de Santa Clara.

A grans trets, aquest va ser el balanç que l'Ajuntament i la Generalitat van fer ahir, amb motiu d'una altra comissió de seguiment del Pincat. El nou delegat de la Generalitat, Xavier Pallarès, es va estrenar a la comissió del Pincat presidint la sessió al costat de l'alcalde. Així, Pallarès va constatar amb satisfacció la feina que s'ha fet al nucli antic de Tortosa durant els últims anys. Entre les obres actualment en marxa hi ha la reforma dels carrers Canvis i del Vall, la reurbanització del barri del Castell, la reforma de l'antiga església de Sant Antoni, la construcció del nou casal de Santa Clara i la plaça de Sant Tomàs, al mateix barri. A banda, en pocs dies haurien de començar les obres de reforma del Centre Obert Sant Francesc i dels carrers Sant Francesc, Replà, Garrofer i Progrés, a més de la plaça de Sant Joan, que l'Ajuntament ha previst ampliar i convertir en una zona exclusiva per als vianants. En aquest sentit, Bel va detallar que Patrimoni els ha autoritzat a enderrocar una casa, i que la nova plaça de Sant Joan incorporarà una graderia –com la plaça de l'Absis–, que permetrà organitzar-hi concerts i altres esdeveniments a l'aire lliure.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/362602-tortosa-ja-ha-executat-el-71-del-pla-del-nucli-antic.html

Donç al barri del Rastre i la façana de la catedral al riu està fatal... com es posen medalletes.

La Generalitat invertirà aquest 2011 més de 65 milions d'euros a les Terres de l'Ebre

• El delegat del Govern ha destacat que “es tracta d’un pressupost realista i rigorós davant la situació econòmica en què ens trobem”

• La comarca que rebrà més inversió serà el Baix Ebre amb 26.723.968€, seguida de la Ribera d’Ebre amb 16.617.656€, la Terra Alta rebrà 11.162.983€ i, 7.297.028€ rebrà el Montsià.

El delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, ha presentat aquesta tarda els pressupostos de la Generalitat per al 2011 a les Terres de l’Ebre que contemplen una inversió global de 65.138.699 euros.
Es tracta com ha destacat el delegat del Govern del “primer pressupost de la història inferior a l’any anterior però, realista, rigorós i necessari per la situació econòmica en què ens trobem i per fer front a un seguit de pagaments d’obres ja iniciades, executades i, fins i tot, inaugurades”.

Concretament, la comarca del Baix Ebre rep la major inversió amb 26.723.968 euros, dels quals 21.536.845€ són inversió pressupostària, amb projectes destacats com el 2’6 MEUR per la xarxa primària del Xerta – Sénia o els 1’6 MEUR per a l’escola Marcel·lí Domingo de Roquetes. Mentre que els 5.187.123 euros restants són d’inversió extra-pressupostària, per a l’execució de l’aparcament de la seu de les delegacions territorials del Govern a Tortosa.

En aquest sentit, extra-pressupostari són aquelles inversions que tenen un sistema de finançament específic i en aquest cas, a les Terres de l’Ebre s’invertiran 8’9 milions d’euros. Així s’inclouen, a més de les obres de la seu de la Generalitat, les obres del regadiu Xerta – Sénia amb la captació, impulsió i equipament 1.596.513€; les obres de millora general i condicionament de la T331 entre Ulldecona i Tortosa 1.740.521 euros i l’execució de les obres de regadiu de l’àrea dominada per la bassa 2.1. de la xarxa de distribució de la Terra Alta on es destinen 386.381 euros.

Pel que fa a la resta de comarques, la Ribera d’Ebre rebrà 16.6173656 euros per projectes destacats com la subestació dels Aubals – Garcia I amb 4’4 MEUR o els 1’4 MEUR destinats al polígon industrial el Molló – Móra la Nova.

En el cas de la Terra Alta, la inversió pressupostària, a més de la inversió per la bassa 2.1 de la xarxa de distribució, serà de 10.776.602 euros per a projectes destacats com la bassa 3 del regadiu de la Terra Alta amb 3’6 MEUR o el milió d’euros per l’escola Los Castellets de la Fatarella.

Pel que fa al Montsià, la inversió serà de 7.297.028 euros, destinats a projectes tant importants com l’Institut de Tecnificació d’Amposta amb 1’7 MEUR o també poc més d’un milió d’euros per al Moll del Saliner a la Ràpita.

L’objectiu d’aquest projecte de pressupost és “optimitzar al màxim els recursos, per sortir-nos de l’endeutament actual, que al país és de 4.492'9 milions d’euros més els 1477'9 milions d'interessos, i així els propers exercicis poder seguir invertint en nous projectes” – ha destacat el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre.

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=112350

De pont del tren a via verda i passarel·la de vianants
Comencen els treballs per adequar l'antic pont del ferrocarril de Tortosa, que unirà el centre amb Ferreries

http://estatic.elpunt.net/imatges/44/15/alta/780_008_4415037_60b4717008288789ee49d725af52d339.jpg
Els operaris de Tragsa han instal·lat una bastida per treballar al pont del tren de Tortosa.
Foto: R.ROYO.

Moviment d'obres i bastides a l'antic pont del ferrocarril de Tortosa per convertir-lo en una via verda i en una passarel·la de vianants sobre el riu Ebre. Es tracta d'una obra llargament reivindicada i esperada a Tortosa que ha estat objecte de successius endarreriments. Ara, finalment, els operaris ja hi treballen. “Ja no hi ha marxa enrere”, va comentar l'alcalde de la ciutat, Ferran Bel (CiU), que va indicar que aquesta obra representarà “una millora important per a la trama urbana de la ciutat”.

[...]

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/462369-de-pont-del-tren-a-via-verda-i-passarelmla-de-vianants.html

Inauguren la plaça Ramon Berenguer IV

L'Ajuntament d'Amposta ha inaugurat la remodelació de la plaça Ramon Berenguer IV, que s'ha convertit en l'àrea comercial urbana més gran de les Terres de l'Ebre. Les obres efectuades a la plaça han consistit en la construcció d'un aparcament soterrat, el primer de la ciutat, i la instal·lació de l'escultura Un riu de música, de l'artista Sara Domènec. L'escultura s'uneix a altres instal·lacions situades en altres indrets de la ciutat i que són obra de Manel Margalef, Emili Bonet, Josep Niebla, Agustí Viscarro i Innocenci Soriano.

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/484924-inauguren-la-placa-ramon-berenguer-iv.html

___________________

Amposta estrena la nova plaça Ramon Berenguer IV amb un homenatge a la música de banda

La renovada plaça Berenguer IV d’Amposta, coneguda també com la plaça del mercat, va ser inaugurada dissabte passat. L’espai, que es vol convertir en el centre neuràlgic de la ciutat s’ha obert després de dos anys d’obres i malgrat que encara queden alguns detalls per acabar i l’aparcament soterrat per obrir, ja es pot veure en la seua totalitat. Centenars de persones van acudir dissabte a la nit a l’estrena oficial de l’espai, un acte que culminava tota una setmana d’inauguracions. Durant l’acte es va projectar un vídeo creat pels Films Nòmades sobre la implicació dels ampostins en els actes que s’organitzen. I també es va descobrir un bust de Ramon Berenguer IV obra de l’escultor Baptista Alamar. Tot plegat va culminar amb la música de les bandes de la Lira Ampostina i la Unió Filharmònica. I és que la plaça ret un homenatge a les dues entitats musicals amb una escultura de l’ampostina Sara Domènech. Una obra, ‘Un riu de música’, que amb les notes de l’himne Oh, Amposta, pretén ser un pont d’unió entre les dues entitats.

Font: http://www.ebredigital.cat/societat/amposta-estrena-la-nova-placa-ramon-berenguer-iv-amb-un-homenatge-a-la-musica-de-banda/?id=1372