Es contrau sempre, malgrat que molta gent no ho fa!
:yes:

DE+EL = DEL, en català i en castellà, es ortografia de primària!
;)
"Del Corte Inglés".
:wink2:

Segon la RAE, en castellà almenys no es contrau sempre:

DEL. La preposición de, seguida del artículo el, se contrae en la forma del: He visto al hijo del vecino. Cuando el forma parte de un nombre propio y, por consiguiente, se escribe con mayúscula, no se realiza la contracción en la escritura, aunque sí suele hacerse en la lengua oral: Mi nuevo vecino es de El Paso [delpáso]. Tampoco se realiza la contracción si el artículo inicia el título de una obra: La lectura de El Aleph me fascinó. El artículo que antecede normalmente a los sobrenombres o apodos se escribe con minúscula y no forma parte del nombre propio; de ahí que se realice la contracción cuando va precedido de la preposición: Subastaron un cuadro del Greco (y no Marca de incorrección.de El Greco). Si en un enunciado coinciden dos secuencias consecutivas de la preposición y el artículo, se recomienda realizar la contracción solo en la segunda: «Tasan el valor de la mercadotecnia por encima de el del marco institucional» (Excélsior [Méx.] 1.11.96)

En català no ho se, però en castellà si es nom propi jo no utilitzo el "del".

Per exemple:

"Ayer leí una notícia interesante de El País".

"Ayer leí una notícia interesante de El Mundo"

I llegint ara la cita de la RAE que ha posat lude veig que es del tot correcte :)

Però segurament en català no es diferent.

^^
Jo ampoc. Al fil sobre El Corte Inglés mai posso "del Corte Inglés".

Per cert, aixó com pot ser??:

"Ayer leí una notícia interesante de El Mundo"

:P

^^ És impossible, és impossible :D

És com una dona que va venir l'altre dia queixant-se que havia de veure el que volien els seus fills a la tele. Era tot violència i cuixes i malucs. I què li agrada a vostè? El debate de Intereconomía... "El Gato al agua" (ho va dir amb una cara de plaer que feia por) Hahaha. (El canal Veo és d'El Mundo, el d'Intereconomía no ho sé però també és bastant de dretes i anti-català)

Tant Intereconomía com els canals Veo són tan tan sectaris...

"El Gato al agua" és acollonantment fatxenda

El millor és el presentador, fins i tot ell és més... que els col·laboradors... i això que ell només hauria de conduir el programa, les seves opiniones de merda se les podia quedar per ell.

Hauré de veure aixó...
El Veo no es de publicitat?
És el que de vegades possa el canal Sony?

no, és l'altre, el de Sony sempre fa coses de Sony

SET en Veo = Sony Entertainment Television

Ah, ok
Gràcies. Però ara si que estic embolicat... Ja no sé si agafo o no aquest canal :P

Hauré de veure aixó...
El Veo no es de publicitat?
És el que de vegades possa el canal Sony?
Posar va amb una sola S, maco.
;)

Doncs ho porto posant amb dos des de que he entrat aquí...

Gràcies, btixofo ;)

Potser et confonies amb passar, que sí que va amb dues esses.

^^
Doncs, sí, Landertxu, crec que és aixó...

Gràcies als dos ;)

(Bitxofo, estaràs fent fotos a Canadà i Seattle, no? xDDD)

^^Fotos jo?
:crazy:
Unes 100 al dia...
:D

Ho imaginava, jejejeje.

Doncs mira, com bon "padawan" teu que diu la gent que soc, al Japó vaig fer unes mil fotos en 9 dies xDDDD

Ho imaginava, jejejeje.

Doncs mira, com bon "padawan" teu que diu la gent que soc, al Japó vaig fer unes mil fotos en 9 dies xDDDD
Jo a Austràlia i Nova Zelanda feia més de 200 fotos diàries...
:nocrook:

^^
Seràs!!!!

xDDDDD

^^ Yo la tengo más grande. :D

¡Mentira! Pero es por entrar en el juego, nada más.

^^
Juos juos juos

Ahí puedes decir lo que te de la gana, que no hay pruebas (ni queremos prueba alguna xDDDD).

saludos, que bueno que tengan este espacio.

una consulta: ¿La palabra Tutiplen es catalana o de origen catalán?

saludos, gracias.

No, tampoco es una palabra que se use mucho por aquí, precisamente

tutiplén.
(Forma viciosa del lat. totus, todo, y plenus, lleno).
a ~.
1. loc. adv. coloq. En abundancia, a porrillo.

^^ gracias por la respuesta, no había podido encontrar el origen.

Hace unos días me surgió una duda y creo que éste es el lugar idóneo donde puedo resoverla.
¿Qué diferencia existe entre ho y el? Os pongo un ejemplo, ho més graciós y el més graciós, el primero sería lo más gracioso y lo segundo sería el más gracioso (creo) entonces si pillo a qué se debe la diferencia, pero el problema viene con "dono un cop" (por poner un ejemplo cualquiera), ahí no sé qué diferencia habría entre "el dono" y "ho dono".
Os doy las gracias de antemano ^_^

Hace unos días me surgió una duda y creo que éste es el lugar idóneo donde puedo resoverla.
¿Qué diferencia existe entre ho y el? Os pongo un ejemplo, ho més graciós y el més graciós, el primero sería lo más gracioso y lo segundo sería el más gracioso (creo) entonces si pillo a qué se debe la diferencia, pero el problema viene con "dono un cop" (por poner un ejemplo cualquiera), ahí no sé qué diferencia habría entre "el dono" y "ho dono".
Os doy las gracias de antemano ^_^

Hola, a ver si puedo resolverte la duda :)
Ambos pronombres se usan para sustituir al complemento directo, sin embargo los usamos en casos distintos:
- el (y la, els o les), cuando es un SN definido y va introducido por un artículo, por ejemplo: Has comprat el pa ? Sí, l’he comprat.

- Ho, o cuando lo que sustituimos es allò o això (por ejemplo: Has trobat allò? No, no ho he trobat.) o una proposición subordinada (por ejemplo: Vols que t’ajudi? No, ara no ho vull.

salutacions!

Hola, a ver si puedo resolverte la duda :)
Ambos pronombres se usan para sustituir al complemento directo, sin embargo los usamos en casos distintos:
- el (y la, els o les), cuando es un SN definido y va introducido por un artículo, por ejemplo: Has comprat el pa ? Sí, l’he comprat.

- Ho, o cuando lo que sustituimos es allò o això (por ejemplo: Has trobat allò? No, no ho he trobat.) o una proposición subordinada (por ejemplo: Vols que t’ajudi? No, ara no ho vull.

salutacions!

Ah bien bien! Ahora lo pillo.Al principio pensaba que se debía a que valencianos y catalanes usaban un pronombre de CD diferente pero después vi a catalanes que escribían indistintamente los dos y me quedé :nuts: Bueno ahora si que lo tengo más claro.
Muchas gracias Daviolo, eres dios :bow:

^^ No es infrecuente oir el uso del 'ho' en vez de 'el' para CD determinados, aunque sea gramaticalmente incorrecto (Has comprat el pa? No, no ho he comprat)

Ah bien bien! Ahora lo pillo.Al principio pensaba que se debía a que valencianos y catalanes usaban un pronombre de CD diferente pero después vi a catalanes que escribían indistintamente los dos y me quedé :nuts: Bueno ahora si que lo tengo más claro.
Muchas gracias Daviolo, eres dios :bow:

De res ;)

^^ No es infrecuente oir el uso del 'ho' en vez de 'el' para CD determinados, aunque sea gramaticalmente incorrecto (Has comprat el pa? No, no ho he comprat)

També, ara que ho pense...

Catalan is a great language!

I know some words, but would like to learn more!

Visca Catalunya!

I actually have a catalan flag (with the red and yellow stripes, and a white star in a blue background) in my bedroom, that my girlfriend bought me in Barcelona!

Catalan is a great language!

I know some words, but would like to learn more!

Visca Catalunya!

I actually have a catalan flag (with the red and yellow stripes, and a white star in a blue background) in my bedroom, that my girlfriend bought me in Barcelona!
A great and beautiful language, yes! :D

The Catalan flag with the white star and the blue triangle is the estelada, the independentist flag. The Catalan flag has four red strips in a yellow (golden) background. :okay:

A great and beautiful language, yes! :D

The Catalan flag with the white star and the blue triangle is the estelada, the independentist flag. The Catalan flag has four red strips in a yellow (golden) background. :okay:

I didn't knew there were a indepentist movement in Catalunya!
I knew there were a Republican movement (ERC comes to mind) but not independentist!

Can anyone explain me why?
I've been to Madrid and Barcelona, and I can see that that they two really different cities, but didn't knew Barcelona wanted to be independent!

I saw one flag like the one I have in the Barcelona Champions League final!

Well, it's not really a homogeneous movement. Actually it is, since everyone who thinks Catalonia is not Spain shares the same icons and historical figures, and pretty much votes for the same parties. But the reasons are very different. Some people have a more political slant ("we need a state because of material reasons and also because we believe that's what democracy leads to"), some people have a more cultural slant ("we need a state so Catalan culture is internationally recognised and immigration and tourism stop being a threat to its survival"), some people have a more historical slant ("we need a state because if Catalonia hadn't been defeated in pretty much all wars it got in it wouldn't be a part of Spain"), some people have a more patriotic slant ("we need a state because we're not Spaniards and we're proud of that") and some people have a more personal slant ("we need a state because I'm sick of explaining what Catalonia is and/or that Catalan is not 'a dialect'"). And of course there's those who believe in similar things but think a federal state would be enough, and those who believe Catalonia is just a "special" region of Spain.

Personally I feel kind of uneasy whenever I see exaggerate historical or identitary rhethorics, and I don't think personal reasons are of any relevance in politics, but I'm convinced the Spanish state as it is now doesn't make sense if we supposedly believe in a pluralistic Europe made up of different cultures where states don't weigh as much as the EU. Plus personally I don't think I'm a Spaniard, but as I said, that's of little political relevance.

The sum of those who want a federal state and those who want an independent state are a wide majority, but taken as separate sectors, both are minority opinions, with support for independence being rather low but steadily rising (but then again there's a lot of overlap between both options - so if there was a votation for a federal state, most separatists would vote 'yes', and if there was a votation for an independent state, many federalists would vote for it as well.)

Well, it's not really a homogeneous movement. Actually it is, since everyone who thinks Catalonia is not Spain shares the same icons and historical figures, and pretty much votes for the same parties. But the reasons are very different. Some people have a more political slant ("we need a state because of material reasons and also because we believe that's what democracy leads to"), some people have a more cultural slant ("we need a state so Catalan culture is internationally recognised and immigration and tourism stop being a threat to its survival"), some people have a more historical slant ("we need a state because if Catalonia hadn't been defeated in pretty much all wars it got in it wouldn't be a part of Spain"), some people have a more patriotic slant ("we need a state because we're not Spaniards and we're proud of that") and some people have a more personal slant ("we need a state because I'm sick of explaining what Catalonia is and/or that Catalan is not 'a dialect'"). And of course there's those who believe in similar things but think a federal state would be enough, and those who believe Catalonia is just a "special" region of Spain.

Personally I feel kind of uneasy whenever I see exaggerate historical or identitary rhethorics, and I don't think personal reasons are of any relevance in politics, but I'm convinced the Spanish state as it is now doesn't make sense if we supposedly believe in a pluralistic Europe made up of different cultures where states don't weigh as much as the EU. Plus personally I don't think I'm a Spaniard, but as I said, that's of little political relevance.

The sum of those who want a federal state and those who want an independent state are a wide majority, but taken as separate sectors, both are minority opinions, with support for independence being rather low but steadily rising (but then again there's a lot of overlap between both options - so if there was a votation for a federal state, most separatists would vote 'yes', and if there was a votation for an independent state, many federalists would vote for it as well.)

Thanks!

Its cool to know that this forum is not only about buildings but also about getting to know everybody!
Right now I live in Lisbon (but I'm not Portuguese, I'm from a small country that actually was named by Portuguese people: Barbados) and its weird not to know much about other Iberian cultures... I already knew about some issues in Galiza about independentism and about a aproximation with Portugal (because both have the same language), and I knew something about the Basque Country and graciès for having me told about Catalunya!

If I can, I would suggest Spain to addopt the electoral system that most European big countries have in European countries, so that each special region could have their representatives in Europe.

But now that I'm thinking about this, I remember something about Catalan nationalism when in the final of the Spanish cup in football, the King of Spain was humiliated!


Graciès!
Visca Catalunya!

Barbados :drool:

http://www.cruceros-en-el-caribe.com/images/barbados.jpg

Barbados :drool:

http://www.cruceros-en-el-caribe.com/images/barbados.jpg

Cool place, isn't it?
I really miss my home town!

I already knew about some issues in Galiza about independentism and about a aproximation with Portugal (because both have the same language)

:lol: those portuguese... Galicians have their own language, they don't speak portuguese, and the majority of them vote the non-nationalistic right-wind party so that supposed approximation to Portugal you've heard of is at minimum an ignorant comment, but most likely it's a lie the guy who told you wants to believe in.

on Catalonia, I very much agree with casanovas, though unfortunately I increasingly think independence is the only option, but I still believe in a possible solution through a reorganization of the country into a federation or confederation

:lol: those portuguese... Galicians have their own language, they don't speak portuguese, and the majority of them vote the non-nationalistic right-wind party so that supposed approximation to Portugal you've heard of is at minimum an ignorant comment, but most likely it's a lie the guy who told you wants to believe in.

on Catalonia, I very much agree with casanovas, though unfortunately I increasingly think independence is the only option, but I still believe in a possible solution through a reorganization of the country into a federation or confederation

Sorry, but who told me was a Galician friend from Vigo (that works on the city hall) in a day where there were a lot of people in the street in a rally about the language!

^^ well sometimes people confuses what THEY would like with reality. And reality is that the only nationalistic party in Galicia is voted by a minority of people (16%) while PP gets almost 50%, just contrary to what happens in Catalonia, not that I like it or dislike it, actually, but that's how it is right now.

I saw one flag like the one I have in the Barcelona Champions League final!

Only one flag? You must be kidding, there were a lot of "estelades" in the holy final.

Only one flag? You must be kidding, there were a lot of "estelades" in the holy final.

I was saying one "type" of flags... like a Spanish flag is one (type) flag, a Catalan flag like the one I have is another (type) flag.

What I was trying to say was that I did not see any Spanish flag there...

Hey, let's be nice to Edward! Not all visitors are interested in Catalan culture, so it's nice to see one who actually is :)

Thanks!

I already knew about some issues in Galiza about independentism and about a aproximation with Portugal (because both have the same language),


But now that I'm thinking about this, I remember something about Catalan nationalism when in the final of the Spanish cup in football, the King of Spain was humiliated!


Graciès!
Visca Catalunya!

Cintra: We don't have de same language, portugal and galiza have nowadays diferent languages, even thought 800 years before we both have spoken the same language. Yet they had diverge so much that can be undestandable but not gramaticaly the same.

Regarding Catalunya, just to remark not all catalans are like the ones you saw on the Spanish Cup. I know many catalans and none that want to be independent, maybe some that do not agree with monarquie but for diferent reasons than the independecy often used argument.

Is your surname portuguese?

I'm portuguese from Oporto liven in Barcelona for the last 8 years.

^^

As I said, "the sum of those who want a federal state and those who want an independent state are a wide majority, but taken as separate sectors, both are minority opinions, with support for independence being rather low but steadily rising (but then again there's a lot of overlap between both options - so if there was a votation for a federal state, most separatists would vote 'yes', and if there was a votation for an independent state, many federalists would vote for it as well.)"

So basically, no, independence is not a majority option, but keeping the Spanish state "as is" isn't either. On the other hand, both options are widely represented and I think it's kind of difficult, not to say dubious, that you can meet "many Catalans" without finding at least one who favours either straight unionism or straight separatism. Perhaps if 100% of them were from, say, Banyoles, maybe I'd believe 100% would be separatists, and if 100% were from, say, Ciutat Badia, I'd believe 100% would be unionists. But that's a very biased selection. I think in a "mixed" place like most capitals including Barcelona it'd be more like 25% federalists and "radical autonomists", 20% separatists, 10% undefined overlap between the two (which would usually favour the biggest option - usually "radical autonomism", often federalism... and separatism whenever there's any sort of political crisis), 20% unionists, 20% happy people.

Cintra: We don't have de same language, portugal and galiza have nowadays diferent languages, even thought 800 years before we both have spoken the same language. Yet they had diverge so much that can be undestandable but not gramaticaly the same.

Regarding Catalunya, just to remark not all catalans are like the ones you saw on the Spanish Cup. I know many catalans and none that want to be independent, maybe some that do not agree with monarquie but for diferent reasons than the independecy often used argument.

Is your surname portuguese?

I'm portuguese from Oporto liven in Barcelona for the last 8 years.

My surname is Portuguese, but I'm not...
I'm Barbadian, but I had family in Portugal. But actually, nowadays i'm living in Lisbon.
I've spent one month of my life (in 2008) in Barcelona and one month of my life in Madrid (2006) and I can say that Barcelona and Madrid are two totally diferent cities!! If someone said me they were in two different countries, I would believe it!

I'm going to Lisbon on Wednesday, I hope I like it :P

Well, Madrid and Barcelona are in different countries but not in different states LOL

My surname is Portuguese, but I'm not...
I'm Barbadian, but I had family in Portugal. But actually, nowadays i'm living in Lisbon.
I've spent one month of my life (in 2008) in Barcelona and one month of my life in Madrid (2006) and I can say that Barcelona and Madrid are two totally diferent cities!! If someone said me they were in two different countries, I would believe it!

Então Bem-Vindo ao fórum. ;)

Si en Edward_Cintra vol aprendre català, ho te cru si seguiu comunicant-vos amb ell en anglès. O voleu vosaltres fer pràctiques d'anglès? http://www.skyscrapercity.com/images/smilies/smile.gif

Lo primero de todo me presentaré. Me llamo Alejandro, resido en Aragón y es posible que más de uno me hayáis leído en otros hilos de debate de este foro de Cataluña.

Quiero aportaros mi visión personal acerca de esto último comentado. No soy lingüista, ni he estudiado nada relacionado con las letras o la pedagogía por lo que ignoro cuál es la mejor forma de enseñar una lengua a alguien que la desconoce por completo pero que su lengua materna comparte raíces. Y como lo ignoro, no quiero ser atrevido y no quiero decir cómo se han de hacer las cosas.
Solo quiero relatar mi experiencia personal. A partir de ahí, cada uno que extraiga sus propias conclusiones.

Mi experiencia personal es que no hablo absolutamente nada de catalán pero sí creo entenderlo perfectamente (los que hayáis participado en alguna conversación conmigo en otros hilos podréis comprobar cómo respondo sin problemas a cualquier argumento, dato o comentario escrito en este idioma).
El motivo de todo esto se debe a que durante más de veinte años he pasado temporadas estivales y otras vacaciones en una zona costera catalana. Si bien mis estancias han sido ocasionales y cortas, y siempre por motivos de ocio, me he tomado las molestias en intentar entender cualquier letrero que leyese.
Rara vez he tenido la absoluta necesidad de entender algo escrito exclusivamente en catalán (reitero que iba allí de vacaciones solamente), pero también he de añadir que me ha sido muy útil el bilingüismo (o plurilingüismo, que en algunas zonas turísticas ya ponen los carteles hasta en ruso y japonés...) que ha habido en muchos sitios, ese bilingüismo que a muchos les puede molestar que algo esté escrito en "la otra" lengua, pero que a mí me servía perfectamente para tener la traducción directa de una expresión, de una palabra, de...

He tenido también la experiencia de estudiar año y medio en Francia y acudir allí sabiendo algo menos que nociones básicas de francés. Lógicamente la inmersión lingüística era total y las cosas no eran en absoluto fácil. Si me pude enterar de algo en las clases no era por el hecho de que disponga de alguna ciencia infusa que me permita asimilar la gramática francesa conforme la voy descubriendo... sino simplemente porque se trataba de clases de una ingeniería y la mayoría de las anotaciones estaban a base de fórmulas, gráficos o, a lo sumo, palabras en las que solo cambiaba la terminación. De haber sido alguna disciplina en la que hubiese tenido que leer textos completos, hubiera perdido muchisimo tiempo (clases e incluso asignaturas) en empezar a comprender lo que me decían.

Pero volviendo a lo primero. Han pasado más de 20 años desde que empecé a pasar mis veranos (y otras temporadas del año) en Cataluña y basaría mis progresos en entender esta lengua por una parte en mi propio interés pero también en las facilidades que he tenido para ser autodidacta. Esto incluye tanto los letreros, carteles, textos, etc... bilingües como también (a nivel de escucha) la existencia de algunas cadenas de radio donde hablan de una forma clara, nítida y ordenada (que donde esté un buen locutor...).

Debido a que nunca he tenido ocasión, ni necesidad, ni tampoco he residido, no sé expresarme (ni por escrito, ni hablado) en la "lengua de Jesús Moncada" (ya sé que hay escritores más ilustres pero siendo aragonés, permitidme que tire un poco para casa y cite a este gran autor fallecido en esta década), pero el bilingüismo REAL ha sido el que me permite, actualmente entender todo lo que escribís en una lengua que nunca, ni me han enseñado, ni es mi lengua materna, ni he usado.

A partir de aquí... como decía antes, cada cual que extraiga sus conclusiones


Un saludo a todos

Alejandro

^^ Interesante, yo tambien pase un anyo en Francia sin mucha idea al inicio, y acabe dominando la lengua sin acento, por lo menos eso me decian los taxistas, que ellos juraban que era del Sur de Francia, y otros que si yo era parisino. En fin, a mi el aprendizaje del castellano mas el frances me hacia la vida mas facil para entender a los estudiantes catalanes, cuando hablaban catalan. Y para mi, lo crucial, a parte de estar inmerso en una lengua, son las cervezas. Cuantas mas cervezas te bebas con los locales, y mas tiempo pases con ellos, mas rapido se aprende a hablar una lengua.

En cuanto al independentismo en general, y ya aplicado al caso catalan, pero que se podria aplicar a cualquiera de ellos en Espanya, y por supuesto, respetando la opinion de cada ciudadano, que para eso es su opinion, me viene a la cabeza dos frases que se usan mucho en EEUU, una muy sencilla y creo que por todos conocida "E pluribus unum" y la otra tambien muy significativa " united we stand, divided we fall".

^^ Interesante, yo tambien pase un anyo en Francia sin mucha idea al inicio, y acabe dominando la lengua sin acento, por lo menos eso me decian los taxistas, que ellos juraban que era del Sur de Francia, y otros que si yo era parisino. En fin, a mi el aprendizaje del castellano mas el frances me hacia la vida mas facil para entender a los estudiantes catalanes, cuando hablaban catalan. Y para mi, lo crucial, a parte de estar inmerso en una lengua, son las cervezas. Cuantas mas cervezas te bebas con los locales, y mas tiempo pases con ellos, mas rapido se aprende a hablar una lengua.

En cuanto al independentismo en general, y ya aplicado al caso catalan, pero que se podria aplicar a cualquiera de ellos en Espanya, y por supuesto, respetando la opinion de cada ciudadano, que para eso es su opinion, me viene a la cabeza dos frases que se usan mucho en EEUU, una muy sencilla y creo que por todos conocida "E pluribus unum" y la otra tambien muy significativa " united we stand, divided we fall".

No crec que tingui cabuda ara l'independentisme en aquest fil que va sobre la cultura catalana. En tot cas, tu no ets ningú per comparar el cas català al cas d'estats units perquè no té res a veure, aquí tenim la Unió Europea que ja ens integra com a unitat de potència econòmica en el món.

No crec que tingui cabuda ara l'independentisme en aquest fil que va sobre la cultura catalana. En tot cas, tu no ets ningú per comparar el cas català al cas d'estats units perquè no té res a veure, aquí tenim la Unió Europea que ja ens integra com a unitat de potència econòmica en el món.

L'anexió de Espanya a la UE, va deixar en mans França i Espanya l'anexio de Catalunya cas que sigui independent.
Una especie de segur que va voler tenir Felipe Gonzalez quan va firmar el tratat!

on jo puc veure pel.licules en catalá per l'internet?

COMO PUEDO APRENDER CATALÁN, ME INTERESA MUCHO SU CULTURA, DE ESTE LADO DEL CHARCO SE LES APRECIA. LA MEZCLA CULTURAL ENRRIQUECE POR ESO E TRATADO DE APRENDER VARIOS IDIOMAS.

UNO PAGINA DONDE PUEDA ESTUDIAR?

COMO PUEDO APRENDER CATALÁN, ME INTERESA MUCHO SU CULTURA, DE ESTE LADO DEL CHARCO SE LES APRECIA. LA MEZCLA CULTURAL ENRRIQUECE POR ESO E TRATADO DE APRENDER VARIOS IDIOMAS.

UNO PAGINA DONDE PUEDA ESTUDIAR?

http://www.parla.cat/pres_catalaenlinia/AppPHP/login/index.php
Aquí puedes ;)

Hola. En primer lloc disculpeu pel meu català, el practico molt poc. En segon lloc, tinc una petita pregunta que espero que pugueu respondre'm. Quan es suposa que es fam servir els pronoms en i hi?

Moltes gràcies.

En:

1. Com a substitut de la preposició de: Vinc del metge ---> En vinc; Tinc un munt de llibres ---> En tinc un munt.
2. Com a indicador de quantitat: Tinc dos llapis ---> En tinc dos.

Hi:

Com a substitut d'altres preposicions: Vaig al metge ---> Hi vaig; Penso en ella ---> Hi penso.

Això bàsicament.



PD: Pugueu, amb u.

Gràcies ;)

Hola. En primer lloc disculpeu pel meu català, el pràctic molt poc. En segon lloc, tinc una petita pregunta que espero que pogueu respondre'm. Quan es suposa que es fam servir els pronoms en i hi?

Moltes gràcies.

Perdó, havia escrit practico

Doncs l'havies encertat a la primera. És practico (1ª persona singular del presente) i no pràctic (el adjetivo práctico).

:bash: gràcies per la correcció

Hola, perdoneu si cometo algun error d'escriptura, estic en procés de millorar el meu català.

Vull apuntar-me a un curs online de català després de vacances i em crida molt l'atenció la UOC. Es fan per Internet, et relaciones amb altres estudiants i no tens horaris 100% fixos.

Algú ha estudiat en aquesta universitat? Què us sembla?

Per aprendre català per internet també hi ha aquesta pàgina web http://www.parla.cat/ no se que tal està ja que no l'he provat, però ahir en parlaven per la tele.

D'estudiants de la UOC crec que per aquí n'hi ha algun, ja s'aniran passant XD

:wave:

Salutacions!!

Aqui hi ha algú forista occità ??

no em sona, però hi ha un fil d'occità aranès

Gràcies noi!!

m'agradaria coneixer més de la Val d'Aran, em sembla molt curioso ehhh :)

Per a Catalunya :P

El himne de Costa Rica amb subtitols en català


TkcB9MqI9Rc

Hola amics:

Avui estava viatjant des de la platja cap a l´Aragó i he vist en un cartell que "Móra d´Ebre" porta accent tancat a la "o". Per qué? No és plana?

Va tancat perquè aquesta o és tancada, i no importa si es aguda, plana o esdrúixola, tot i que aquestes últimes, la tendència és a que siguin obertes i normalment (o al menys jo és el que feia) t'aprens de memòria les típiques que van tancades com fórmula, etc.

És un accent diacrític:

Mora, senyora magrebina.
Móra, fruita del bosc.

Al DCVB ho escriuen amb i sense accent Móra d'Ebre i Móra la Nova.

Curiós... segons el DCVB (http://dcvb.iecat.net/) Andorra la Vella té 1.000 habitants :lol:

La pregunta no es refereix a si la "o" va tancada o oberta. Voldria saber perqué s´accentua si les planes només s´accentuen quand NO acaben en vocal, vocal seguida de s o -en o -in.

edito: Gràcies, Sky. Ara ho entenc.

jajaja jo havia entés d'una altra manera... com si diguessis que les planes sempre són obertes, mea culpa XDD

http://ca.wikipedia.org/wiki/Accent_diacr%C3%ADtic

Aquí tens una llista. Altres casos similars fora / fóra; bota / bóta...

Tinc una pregunta (per vosté jeje), ¿quina diferència hi ha, si n'hi ha, entre lloc i indret? ¿puc usar-los de la mateixa mena en diferents contextes?
Mercès.:)

jo diria... que:

Lloc és una cosa més genèrica... un lloc a la platja... un lloc a la classe... etc
Indret és més específic.... un indret "determinat" al bosc...

no sé si m´explico....

Jo diria que si saps castellà, és ben simple el seu ús:

Lloc = sitio
Indret = lugar

Espero que et serveixi, salut! =)

Bueno, lloc también es lugar. "El deportista quedó en primer lugar/va quedar en primer lloc".

Tanto tiempo por aquí, y veo que todavía no he escrito en este hilo, y eso que estoy interesado por el idioma catalán :lol:.
Si por algo he apredido rápidamente (Y por mi cuenta) este idioma, viene de haber ido desde pequeño a la playa a Salou (:D) y de ver la TV3, que entonces se llegaba a ver en mi pueblo (Gracias a que no ocurrió como en Zaragoza, donde Antena 3 cortó la señal de la TV3). Y ahora me he encontrado que he avanzado mucho en poco tiempo.

Una cosa que me sorprende del catalán es que no haya pretérito perfecto simple (Como en español) y haya que usar presente del anar+infinitivo.

Y una frasecita creada por mí (En español y ahora traducida): Visca Sant Vicenç de Montalt! :D

Tanto tiempo por aquí, y veo que todavía no he escrito en este hilo, y eso que estoy interesado por el idioma catalán :lol:.
Si por algo he apredido rápidamente (Y por mi cuenta) este idioma, viene de haber ido desde pequeño a la playa a Salou (:D) y de ver la TV3, que entonces se llegaba a ver en mi pueblo (Gracias a que no ocurrió como en Zaragoza, donde Antena 3 cortó la señal de la TV3). Y ahora me he encontrado que he avanzado mucho en poco tiempo.

Una cosa que me sorprende del catalán es que no haya pretérito perfecto simple (Como en español) y haya que usar presente del anar+infinitivo.



Si que n´hi ha. Es diu passat simple, però crec que només s´utilitza a nivell formal. Almenys, jo no l´he escoltat al carrer quan he anat a Catalunya.

Al País Valencià sí que l'usem en contextos informals, especialment a l'Horta. A la resta de les comarques s'usa, però amb menys freqüència.

^^ Només es gasta a l'horta de València.

Jo aní, jo parlí, etc.

La primera persona potser sí s'use només a l'Horta, però la resta crec que estan més esteses, almenys per ací jo les he escoltades.

^^ Ací mai de la vida.

Ni jo aní, ni ell anà (encara que de vegades ell va anar sona "ell vanà" xD).

^^ Només es gasta a l'horta de València.

Jo aní, jo parlí, etc.

Sí que és llàstima que no estigui més difós el seu ús. A Catalunya, si no vaig errat, la forma "vaig anar", "vaig parlar" (que no deixa de ser un poc ortopèdica) és la més habitual. I jo crec que no tant sols en la parla, sinó en texts formals no s'en fa servir el passat simple.

Jo només l'he vista a Catalunya als rètols descriptius dels monuments, i per tant, sempre en tercera persona.

Jo només l'he vista a Catalunya als rètols descriptius dels monuments, i per tant, sempre en tercera persona.

Sí és clar. Quant es parla en altres persones de verb ja és més habitual. Així,

tu anares
ell anà
nosaltres anàrem
vosaltres anàreu
ells anàren

ja és força normal tant en el llenguatge escrit como parlat. Almenys al Principat i a les Illes.

y de ver la TV3, que entonces se llegaba a ver en mi pueblo (Gracias a que no ocurrió como en Zaragoza, donde Antena 3 cortó la señal de la TV3).


No fue que Antena 3 la cortase, sino que le asignaron la misma frecuencia.

Hasta el año 1991 en gran parte de Aragón se podía ver TV3 aunque la señal no fuese la misma. Yo recuerdo que en casa de mis padres se cogía la señal pero era en blanco y negro y con bastantes rayas. No era Canal+.... pero casi.

Sin embargo una vez debieron hacer éxito de audiencia debido a que televisaron al CAI Zaragoza con un equipo catalán... y lógicamente todo el que capturaba la señal, aprovechaba para verla. Ver la tele, en condiciones normales, era casi insufrible por la mala señal... pero a mí mismamente me ha pasado estando en Burdeos capturar RNE con la radio (lo único que se oía que no fuera en francés) y al principio había que hacer demasiado oído por la señal tan débil pero luego te acostumbrabas.

El caso es que hasta el 91 solo había una emisora que retransmitía en UHF y era La 2 (la primera retransmitía en otra banda) con lo que cualquier televisión que se emitiese desde lejos tenía muy pocas interferencias.
En Zaragoza se podía ver TV3 como digo... gracias al repetidor de Alpicat.

En 1991 llegaron las televisiones privadas y en cada repetidor le asignaron una frecuencia, y en concreto, en el repetidor de La Muela, la señal que tenía asignada Antena 3 era la misma que tenía TV3 en el repetidor de Alpicat.

Si alguien quería, podía seguir capturando TV3 (renunciando eso sí, a Antena 3). Eso sí... la señal sería todavía más débil pues se había pasado de una sola señal en UHF a cuatro (telecinco, canal+ y antena3).

^^Desde el ministerio siempre han asignado frecuencias a otros operadores allí donde se captaba TV3. Ídem en FM con Catalunya Ràdio. Pasó con la primera tanda de privadas, con la puesta en marcha de La 1 en UHF, luego con laSexta... Cuando empezó sus emisiones el 33 incluso llegaron a aparecer señales duplicadas de La 2. Semos asín.

No sabía que en catalán existía el pasado simple. Como mai l'havia sentit, pues pensaba que no había.

De toda la vida, pretèrit perfet simple i pretèrit perfet perifràstic. Y este último con doble forma, por ejemplo:

Jo fiu - tu feres - ell feu - nosaltres férem - vosaltres féreu - ells feren
Jo vaig fer - tu vas fer - ell va fer - nosaltres vam fer - vosaltres vau fer - ells van fer
Jo vàreig fer - tu vares fer - ell va fer - nosaltres vàrem fer - vosaltres vàreu fer - ells varen fer

Jo fui - tu fores - ell fou - nosaltres fórem - vosaltres fóreu - ells foren
Jo vaig ser...
Jo vàreig ser...

Y tal. En el cole los teníamos que aprender todos, cada semana teníamos examen de verbos.

T'has deixat "ell fon". XD A mi és una forma verbal que em va gràcia, sobretot la primera persona jo aní, Jo batí...

Moltes grácies a ambdos, absalon i pcongre per la vostra resposta.
Una altre cosa, no sé ón vaig llegir que en Barcelona es diu mercés i no grácies, aixó és així?

A Barcelona jo sento gràcies més que res. Algun cop he sentit merci de gent que troba gràcies massa formal. I mercès mai ho he sentit.

A Barcelona o a qualsevol altre lloc. És més comú gràcies, però merci també s'utilitza... mercès al carrer no ho sentit gaire, sempre com a versió formal escrita de merci, però parlat normalment sempre acompanyat de moltes: "moltes mercès".

Jo sempre dic merci, no m'agrada gens dir gràcies. Es més... a Catalunya sempre utilizo merci encara que parli en castellà, com l'adéu (tot i que jo dic ciao o siau per dir adéu normalment, obviament ciao no és català xd)

Doncs jo utilitzo el gràcies en un 75% i el merci en un 25%. El merci el trobo com a més franc. El moltes mercès l´utilitzo molt i molt esporàdicament, bàsicament amb dones de la tercera edat que em cauen bé i amb les quals hi vull tenir una consideració especial.
Pel que fa a les formes verbals esmentades, del perfet simple, al parlar no les utilitzo com no fa ningú per la zona de Lleida, però si que quan escric faig anar molt les terceres persones (cantà, jugà, vingué, tragué /cantaren, jugaren, vingueren, tragueren) per ser normalment molt més curtes. La que no faig anar mai és la primera persona (aní, cantí, etc...). No sé perquè. Senzillament no m´entra. Suposo que fruit de l´ús reiterat de la tercera persona a la llengua escrita, algunes vegades inconscientment utilitzo en la llengua parlada algun perfet simple de tercera persona, bàsicament fou per va ser.

Jo l'impressió que tinc és que a Catalunya en general les darreres dècades ha crescut molt l'ús de "merci", sobretot entre gent jove... però potser és perquè he conegut la majoria d'aquesta gent de diferents parts de Catalunya a la UAB?
Tot i això, "gràcies" em segueix semblant l'opció majoritària i "mercès" una alternativa arcaica/no gaire emprada, com ja han dit d'altres.
Salut!

PD: també crec que és una qüestió de grau, tot sovint - molta gent fa servir "merci" com un "gràcies" de menys importància, encara que no hi ha una regla universal per saber on és la línia divisòria ("merci" si et deixen una t-10 i "(moltes) gràcies" si et deixen la seva t-mes, p.ex.? :D)

Perdoneu-me pel meu nivell de Catalá però estic aprenent!

Vull saber si el Catalá té més paraules de l'italià o del francès?

(Ho he dit bé? :D)

Si fa no fa, igual.
S'assemblaria més a l'italià per poc, segons alguns estudis. Per exemple aquest, tot i que suposo que només es basa en la llengua escrita:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Lleng%C3%BCes_rom%C3%A0niques#Graus_d.27intel.C2.B7ligibilitat_m.C3.BAtua_entre_les_lleng.C3.BCes_rom.C3.A0niques
I ho has escrit tot perfectament! : )

Es a dir, que en català puc dir merci per a dir gràcies com francès? Aixó no el sabia. Per altra banda, si vull utilitzar mercès, ha d'anar acompanyat de moltes?

Exacte, si més no en part del principat! :D
Però es pronuncia diferent: "mèrsi" i no "mersí".
I no necessàriament han d'anar junts "moltes mercès", però sí que és un xic més habitual que només "mercès", sí.
Salut!

Si no m'erro "merci" és un gal·licisme no admès per l'IEC, encara que s'utilitza bastant.

La forma correcta és "mercès".

Perdoneu-me pel meu nivell de Catalá però estic aprenent!

Vull saber si el Catalá té més paraules de l'italià o del francès?

(Ho he dit bé? :D)
Diria que el català té més mots presos del francès que de l'italià. Bàsicament perquè el català és una llengua occitano-romànica (grup de llengües romàniques format per l'occità i el català) i, per tant, és més propera al francès modern que a l'italià modern, tot i que el nord-italià és força més proper al català que l'italià meridional.

També hi ha el problema de la cronologia. El català té manlleus francesos i italians des de l'edat mitjana. En el cas italià, des de finals del XIV i al llarg de tot el segle XV l'arribada de paraules italianes va ser constant (atillat, artesà, brúixola, carícia, embossada, esquif, macarró...), però també hi ha vocabulari arribat fa relativament poc (òpera, pallasso...). Malgrat tot, la influència mútua entre les llengües occitano-romàniques (occità i català), les llengües d'oïl i el franco-provençal ja des d'època carolíngia fa que durant més temps el català hagi estat rebent lèxic del que avui és el nord de França (arnès, estendard, timbre, palafrè, llinatge, lliurea, xapellet, joia, dosser, entremès, ballada, rondell, pinacle, bocell, xamfrà, xambrana, claraboia, plataforma, maçoneria, xemeneia, moda, jaqueta, perruca, frac, brusa, farbalà, gratinar, berjús, brioix, consomé, quinqué, dutxa, edredó, tren...).
D'altra banda tampoc cal oblidar que el nord-italià (gal·loitalià) és molt més proper al català que l'italià meridional.

Ah, i per raons històriques, de tots els dialectes catalans és el nordcatalà el que ha rebut més influència del francès, i també de l'occità modern.

De tota manera, la gran majoria de paraules que poden semblar franceses (pont, home, port) o italianes (porta, altra, nostra) no són més que paraules llatines l´evolució de les quals ha coincidit entre el català i/o l´italià i el francès quedant en castellà una pèl més diferents.

Però no parlem de mots que puguin semblar francesos o italians sinó de manlleus.

Doncs la veritat, el català em sembla força a l'occità, a langue d'oc, més que a l'italià, fins i tot, he llegit no se ón, que el català es pugui clasificar dins d'aquell, es a dir, de l'occità, com una altra variant com al provençal, l'aranès, etc.

Això és cert. La llengua que s´assembla més al català és l´occità. Si no fos per la història que va fer bascular Catalunya cap al sud, potser mai s´haurien generat les dues llengües diferenciades.
De fet, el gascó, que és considera dialecte de l´occità, és més diferent dels altres dialectes occitans (llenguadocià, provençal,etc...) que el català.

Doncs la veritat, el català em sembla força a l'occità, a langue d'oc, més que a l'italià, fins i tot, he llegit no se ón, que el català es pugui clasificar dins d'aquell, es a dir, de l'occità, com una altra variant com al provençal, l'aranès, etc.

Sí, s'assemblen molt. Com ja he dit, de totes les llengües del món la més semblant i la més propera genèticament al català és l'occità. Entre els dialectes occitans el més proper és el lleguadocià, que també és el dialecte occità més conservador (=més proper a l'occità medieval) i el més equidistant respecte sls altres dialectes, facilitat també per la seva situació geogràfica.

Sobre la classificació, posar el català actual com un dialecte occità més seria un error, més que res perquè el català, malgrat tenir el mateix origen que l'occità, ha anat diferenciant-se ja des de l'Edat Mitjana. El que sí que té sentit és col·locar occità i català en el grup de les llengües occitano-romàniques.

Hola amics:

A veure si podeu ajudar-me perquè tinc molts dubtes, i en dues setmanes faré l´examen de català:


Quina diferencia hi ha entre lluir (verb transitiu de la tercera conjugació ) i lluir (verb incoatiu)?

I quina diferencia hi ha entre llençar i llançar?
Per finalitzar, quina diferència entre trendacura, trencament i trencadissa?

___________

D´altra banda, sabeu el significat d´aquests mots i frases fetes? Potser algunes no existeixen.

tocat i posat
anar a fira
anar a dojo
una fogarada d´encenalls
beneidat


Us agraeixo l´esforç. Moltes gràcies a tothom.

Entre llençar i llançar no hi ha cap diferència semàntica. Volen dir exactament el mateix. Diria que llançar és la forma en català occidental i llençar en oriental. Tingues en compte que mentre llançar sempre va amb a llençar té e quan és síl·laba tònica i a quan és àtona (llenço, llancem). El mateix passa amb el verb jeure/jaure.
Trencament és l´acció de trencar-se.
Trencadissa és un munt de fragments resultat de trencar-se una cosa.
Trencadura (no n´estic segur) deu ser el lloc per on es trenca una cosa.

Rectifico. Ara no tinc clar llençar/llançar. Ho haig dit intuïtivament. Al diccionari dels verbs conjugats em diu que es conjuga com començar. Al diccionari que tinc em surt només llançar. ¿Algú en sap treure l´entrellat?

Lluir és un dels pocs verbs de la tercera conjugació que són "purs", és a dir, que es poden conjugar de forma no incoativa (sense "-eix-").
En altres paraules, tant "llueixo" com "lluo" estan acceptats i no hi ha diferència entre ells que jo sàpiga, tot i que crec que es fa servir molt més el primer.

Llançar = lanzar (una jabalina)
Llençar = tirar (a la basura)
(però també poden voler dir el contrari! ...és a dir que sí, que bàsicament volen dir el mateix)

Trencadura ("trendacura" no, no?) = Trencament, hèrnia
Trencament = Acció de trencar, transgressió legal
Trencadissa = Acció de trencar-se moltes coses/en molts bocins

tocat i posat = que va amb molt de compte
anar a fira = ??? (anar a plaça = fer la compra, per tant, "comprar"?)
anar a dojo = en abundància
una fogarada d´encenalls = cosa de poca durada, encara que semblés que no
beneidat = ??? (beneit = ximple, per tant, "ximpleria"?)

Font: diccionari.cat (http://www.diccionari.cat)
Espero que et serveixi alguna cosa i que em corregeixin si m'equivoco, salut!

:master:
Moltes gràcies per les vostres respostes. Com que tinc l´examen molt aviat, pot ser que us demani alguna cosa més.

Demana, no et tallis!
Una altra cosa és que et sapiguem respondre :D

Quan és que el tens, l'examen?
Què és, per un nivell C?

Molta merda que diuen, en qualsevol cas! :cheers:

Demana, no et tallis!
Una altra cosa és que et sapiguem respondre :D

Quan és que el tens, l'examen?
Què és, per un nivell C?

Molta merda que diuen, en qualsevol cas! :cheers:

Exacte, nivell C, i és aquet dissabte. A veure si tinc sort, perquè demanen un 7 per aprovar.

Per cert, que ja tinc la resposta per al verb lluir:

Quan té el seu sentit recte (emetre llum) és pur i quant té un sentit figurat, és incoatiu.

________________

Aprofito per fer una altra pregunta:

Com diríeu en català "Cuando algo le molesta, no lo dice"?

La resposta més lògica seria "Quan una cosa LI molesta, no ho diu" atès que és complement indirecte. No obstant, segons el meu llibre hauria de ser "Quan una cosa EL molesta, no ho diu".

Pot ser que en català sigui complement direct?

Gràcies!!

Pot ser, per exemple trucar en català porta CI i no CD: "Li he trucat", en castellano "Lo he llamado" o "La he llamado".

^^Sí, passa amb alguns verbs.
Jo em vaig treure el nivell C fa un any, l'examen va ser relativament fàcil, inclosa la part oral.
Bona sort!

Aprofito per fer una altra pregunta:

Com diríeu en català "Cuando algo le molesta, no lo dice"?

La resposta més lògica seria "Quan una cosa LI molesta, no ho diu" atès que és complement indirecte. No obstant, segons el meu llibre hauria de ser "Quan una cosa EL molesta, no ho diu".

Pot ser que en català sigui complement direct?

Gràcies!!

En castellà és complement directe, i suposo que en català també.

"algo le molesta" -> "él es molestado por algo"

Es un leísmo. Se puede decir "algo lo/la molesta".

Quan té el seu sentit recte (emetre llum) és pur i quant té un sentit figurat, és incoatiu.

:doh: Tens raó, la meva professora se'm menja cru si em llegeix!

I Cicerón també té raó: jo crec que es pot dir "Quan una cosa el/la/li molesta, no ho diu", però possiblement el més usual sigui "li".

Salut!

Segons l'IEC, pot ser transitiu o no.

1 1 v. tr. [LC] Donar, causar, molèstia (a algú). Si reposa, no el vull molestar: ja tornaré més tard. Aquell soroll molesta. Aquest mal em molesta molt. Els colls alts em molesten.
1 2 intr. pron. [LC] Sentir-se ofès. No li heu dit res i per això s’ha molestat.

Ara bé, pense que en el cas de la frase "quan una cosa li/el molesta, no ho diu", depenent de si emprem li o el la frase té un sentit(destorbar) o un altre (sentir-se ofés).

para me(yo hablo portugues) , el catalan es muy parecido com el portugues que el espanol.

^^ No he entès pas. Que vols dir? Que el català s'assembla més al portuguès que el castellà o que ambdós s'assemblen a la teva llengua?

Merci.

No sé si algú vol responder-me. ¿Per què a vegades s'utilitza el reflexiu "es" com a "se"? per exemple: "es diu" vs "se sembla".
Merci.

^^

"es" / "se" + verb començat per [s]

El pronom se l'usarem preferentment en la forma plena (no es) davant dels verbs començats per [s], tot i que normativament són possibles totes dues formes.

se celebrarà (= es celebrarà)
se suspendrà (= es suspendrà)
se subministrarà (= es subministrarà)

http://esadir.cat/sintaxi/pronfebesse/?searchterm=se&Criteri=Titol

Perquè, per evitar malentesos o perquè soni més natural, segons el cas, els verbs que comencen pel so [s] poden fer transformar el pronom personal "es" en "se", si el tenen davant.

P.ex. "ya se sabe" = "ja se sap" =/ "ja *es sap"
Hi ha gent que diu "ja *es sap" també, però és un xic més forçat de pronunciar.

Espero que et serveixi, salut!

PD: Jo crec que el que vol dir en xtrn2 és que el català s'assembla més al portuguès que al castellà. I des del punt de vista fonològic, hi estic d'acord, per mi és increïble o fins i tot sospitós com han evolucionat de forma tan paral·lela i semblant els seus sons. Però quant al vocabulari, s'assemblen una mica més el portuguès i el castellà, tot i que no hi ha una gran diferència amb quant s'assemblen el vocabulari català-portuguès.
PPD: M'ha guanyat en Sky!

Moltes mercès a ambdós: sky i pcongre. Ja tinc clar l'ús. El vaig sospitar. :)

Bona nit a tothom. Tinc una qüestió de caràcter filològica, m'he adonat que si bé la major part de les llengües romàniques usen la preposició llatina "cum" com a comitiva (cast. it. con; port. com; rum. cun; etc) en l'occità, francés i català totes aquestes amb els seus dialectes, no utilitzen aquesta preposició llatina. ¿Quin és l'origen de la preposició "amb"?
Moltes mercès.

Al diccionari català-valencià-balear he trobat açò:


Etim.: del llatí apud, que en el parlar de la Gàl·lia prengué el significat de cum (idea de ‘companyia’). Amb aquest significat es troba usat a documents catalans des del segle X: Ipse pullino saxo remaneat ad Inguilberto apud ipsa sella, doc. any 948 (RLR, iii, 276).J. Calveras va estudiar minuciosament els usos dialectals per a, en i amb (An OR, i, 151-178). J. Gulsoy ha investigat amb gran lucidesa tot el problema de l'evolució de apud > ab, am, amb, i de l'ús valencià de en per amb (RLiR, xxix, 38-59). Després d'aquests estudis podem considerar segura aquesta explicació de les formes procedents de apud: la més normal fonèticament i més antiga en català és ab; aquesta partícula, en usar-se davant consonant nasal (ab mi, ab nosaltres, etc.), sonava am per assimilació a la nasal; aquesta forma am es va estendre a la posició de la partícula davant tota mena de consonants, mentre la forma ab es conservava davant vocal; de l'ús de les dues formes, am i ab, degué resultar una vacil·lació que es traduí en una forma mixta amb davant vocal. La forma dialectal amba o ambe prové d'una aglutinació de la a- inicial dels demostratius aquell, aquest, i de l'article el (amb aquell interpretat com si fos amba quell, i amb el com si fos ambe'l).


Si hi ha algun filòleg a la sala i té una explicació millor, per favor que ens ho explique.

Es a dir, que la preposició "amb" té els seus arrels en la preposició llatina "apud" i la seva evolució d'aquesta fins a l'actual forma catalana "amb".
Moltísimes gràcies :)

En aranès amb és damb, i crec que en benasquès és dan. Aquesta variant, d´on vindria, potser de la combinació de+apud?

Exacte, en aranès és "damb" per açó vaig escriure que l'occità i els seus dilectes no utilitzan pas la preposició llatina "cum". L'aranès és la forma dialectal del gascò que es parla a la vall d'arán, i al mateix temps, el gascò és un dialecte de l'occità. Sempre he tingut molt interès en l'aranès, de fet m'agrada llegir-lo i encara sentir-lo. En caçadors de paraules varen dedicar un programa a l'aranès.

En aranès amb és damb, i crec que en benasquès és dan. Aquesta variant, d´on vindria, potser de la combinació de+apud?

Doncs la veritat que no sabría pas dir d'on prové, però crec el mateix que tu, sembla que té el seu origen en dues preposicions contractades: de+apud, la "e" hauria caigut avant l'a. Tanmateix no vaig tenir cap idea que en patuès existeix la preposició "dan" parella a "damb" i "amb".

Una pregunta, si escric usant l'article salat a llocs com aquest ¿seria correcte? Ho dic perque he llegit que és correcte l'ús de l'article salat en textes informals. M'agrada salar :)

..

Depén de la varietat dialectat en que ho faci... quedaria molt estrany en nord occidental :lol:

He pogut llegir que hi ha una poblaciò que si el fa servir. Cadaquès, diuen que és el darrer indret on es pot sentir salar no només a la gent gran, també als joves. Encara que abans hi havia més llocs de la costa brava que el varen usar, tanmateix s'hi ha perdut. Quina llástima, em sembla molt interesant l'article salat com exponent del desaparegut "ipse" llatí.
Merci a ambdós.

En aranès amb és damb, i crec que en benasquès és dan. Aquesta variant, d´on vindria, potser de la combinació de+apud?



El "benasqués" no existe. El dialecto usado en el valle de Benasque es denominado Patués.

Y la traducción es "dan" como bien has dicho.

En esta web, del ayuntamiento de Benasque, hablan de un Concurso de Narrativa y Poesía en Patués y precisamente las normas empiezan con la palabra "dan"

http://www.turismobenasque.com/premio.asp?idMenu=105


Por si alguien tiene curiosidad, en la web hay varios textos más escritos en patués donde se pueden ver similitudes y diferencias con respecto a otros idiomas. A fin de cuentas, lingüísticamente es un valle de lo más curioso.

He pogut llegir que hi ha una poblaciò que si la fa servir. Cadaquès, diuen que és el darrer indret on es pot sentir salar no només a la gent gran, també als joves. Encara que abans hi havia més llocs de la costa brava que la varen usar, tanmateix s'hi ha perdut. Quina llástima, em sembla molt interesant l'article salat com exponent del desaparegut "ipse" llatí.
Merci ambdós.

S'ha parlat forces cops d'alguns topònims que mantenen l'article salat: Sant Marti Sarroca, Sant Joan Despi, Sant Just Desvern, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Esteve Sesrovires, Sant Llorenç de Savall, Collserola, Salou.... hi ha casi bé uns 100 exemples.

Fins i tot a l'Alt Pirineu, als Pallars sobretot.

S'ha parlat forces cops d'alguns topònims que mantenen l'article salat: Sant Marti Sarroca, Sant Joan Despi, Sant Just Desvern, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Esteve Sesrovires, Sant Llorenç de Savall, Collserola, Salou.... hi ha casi bé uns 100 exemples.

Fins i tot a l'Alt Pirineu, als Pallars sobretot.

L´article salat queda fossilitzat sobretot als territoris pertanyents al català oriental, tot i que se´n pot trobar algun dintre del català noroccidental, com Sarroca. Fins i tot a la vall d´Aran hi ha Sasseuba > Sa seuba > La selva

Salou és dubtós. Suposo que ho dius per si vingués de l´Alou \s' alou, pero tinc entes que prove del llati Salauris passant per Salaudis.

^^
A Tàrbena (Marina Baixa, País Valencià) encara es conserva l'article salat, ja que eixa zona va ser repoblada per mallorquins. També a la Vall de la Gallinera (Marina Alta).

(de uno de los hilos del foro aragonés...)


¿A que esta variedad lingüística no la conocíais hasta ahora?


Faltaría ponerlo en latín, en esperanto, en suajili, en iroqués, en indonesio, en asturiano, en leonés, en extremeño y en xurraví o sanvicentí :troll:. Y por supuesto en aragonés.

Llegint al foro dedicat a les llengües, m'he adonat que hi ha un diferencia en la conjugació entre el català del nord i el seu dialecte valencià en la 1a persona del singular dels verbs de tema en -ar, aixina p. exemple es diu a catalunya "jo parlo" i en valencià, però, es diu "jo parle". ¿Hi ha més diferències de conjugació entre el català i el valencià?

A esta pàgina de la Viquipèdia (http://ca.wikipedia.org/wiki/Flexi%C3%B3_verbal), pots trobar com es conjuguen els verbs en els diferents dialectes central (C), nord-occidental (N), rossellonés (R), valencià (V), valencià formal (VF), i balear (B)

Moltíssimes gràcies per la teva informació.

(de uno de los hilos del foro aragonés...)


¿A que esta variedad lingüística no la conocíais hasta ahora?

I no és la primera vegada. Ja em vaig inventar el xurraví o sanvicentí per a un off-topic que va haver a no m'acord que fil. Els xurravins son els habitants de Sant Vicenç de... Ja sapis.

Doncs açó no és res. Jo m'he inventat una llengua basada en el protonordic i el indoeuropeu, flexiva, amb moltes declinacions i dues clases de preposicions, diferents clases de casos (regents i oblicuos), concordáncia vocàlica i consonàntica. I doncs sí, jo també ho dic SÓC UN FREAKY.

^^
A Tàrbena (Marina Baixa, País Valencià) encara es conserva l'article salat, ja que eixa zona va ser repoblada per mallorquins. També a la Vall de la Gallinera (Marina Alta).

No fa gaire a TV3 van passar un documental on precisament parlaven d'això que esmentes, el parlar salat a la Vall de la Gallinera i també van passar per Tàrbena.

^^
Ah sí? No recordaràs el nom, per casualitat?
Tinc curiositat :)

Llegint al foro dedicat a les llengües, m'he adonat que hi ha un diferencia en la conjugació entre el català del nord i el seu dialecte valencià en la 1a persona del singular dels verbs de tema en -ar, aixina p. exemple es diu a catalunya "jo parlo" i en valencià, però, es diu "jo parle". ¿Hi ha més diferències de conjugació entre el català i el valencià?

Jo et poso la conjugació del dialecte de la vall de Boí, que forma part del català nordoccidental i dintre d´aquest, del ribagorçà.

Present d´indicatiu
canto, cantes, cante, cantam, cantau, canten
temo, tems, tem, temem, temeu, temen
crec, creus, creu, creiem,creieu,creuen
servisso,servisses, servís,servim, serviu,servissen
Pretèrit imperfet
cantava, cantaves, cantave, cantàvom, cantàvou, cantaven
temeva, temeves,temeve, temévom, temévou, temeven
creieva, creieves, creieve, creiévom, creiévou, creieven
serviva,servives, servive, servívom, servívou, serviven
futur imperfet
com en català normatiu
condicional
cantaria, cantarís, cantarí, cantarim, cantariu, cantarin
temeria,temerís, temerí, temerim, temeriu, temerín
creuria,creurís, creurí, creurim, creuriu, creurín
serviria, servirís, servirí, servirim,serviriu, servirín
present subjuntiu
càntega, càntegues, cante, cantem,canteu,cànteguen
témega, témegues, teme, temen, temeu, témeguen
creiga,creigues, creigue, creguem,cregueu, creiguen
servisca, servisques, servisque, servim,serviu,servisquen
pretèrit subjuntiu
cantessa, cantesses, cantés, cantéssom, cantéssou, cantessen
temessa, temesses,temés, teméssom,teméssou, teméssen
creiguessa, creiguesses, creigués, creiguéssom, creiguéssou, creiguessen
serviguessa, serviguessés, servigués, serviguésson, serviguéssou, serviguessen

És curiosa la formació del pretèrit imperfet dels verbs que a l´infinitiu tenen diftong amb u:
moure: moieva; creure: creieva; seure: seieva; caure: caieva; beure: beieva; dir: diva; fer: feva; riure: rieva; traure: traieva.
De veure és vedeva (diferenciació amb beure) i de viure visqueva.

^^En alt-aranès ho fan així: creir (creure) fa credeva, credeves... mentre que en mig-aranès i baix-aranès fa creiguia, creiguies... Desinències veïnes.

^^
Ah sí? No recordaràs el nom, per casualitat?
Tinc curiositat :)

Doncs si et dic la veritat no m'enrecorde :(

^^ Pot ser el Valencians de Mallorca? El va produir InfoTV.

Com ja s'ha dit, a valència hi ha indrets que salen, un exemple és Tàrbena, on s'hi pot sentir salar pels carrers, açó si amb el seu accent valencià, ací poso un video d'allò:

xXC9mnp9VII#!

¡visca s'article salat!

^^En alt-aranès ho fan així: creir (creure) fa credeva, credeves... mentre que en mig-aranès i baix-aranès fa creiguia, creiguies... Desinències veïnes.

no tenia cap idea que "er aranès" té dialectes...

^^ Pot ser el Valencians de Mallorca? El va produir InfoTV.

Doncs ara que ho dius, sí, és aquest.

no tenia cap idea que "er aranès" té dialectes...
Tots els idiomes tenen dialectes i variants, tots!

L'esperanto també? XD

^^En alt-aranès ho fan així: creir (creure) fa credeva, credeves... mentre que en mig-aranès i baix-aranès fa creiguia, creiguies... Desinències veïnes.

No coneixia aquest tret de l´aranès, tot i que els tinc de veïns.

¿l'aranès és l'única llengua de l'occità que té reconeguda el status de llengua oficial, oi?

Per cert, no sé on vaig llegir, que aqueix "oi" té els seus arrels en l'hoc llatí, pare de l'oc occità...

¡visca s'article salat!

Visca! :D
Per cert que crec que l'únic altre dialecte del llatí en el que salen és el sard (curiosament, en alguerès no):
http://sc.wikipedia.org/wiki/Limba_sarda

Salut!

Exacte, ambdues llengües, el català illenc i el sard, són les úniques que té com article un derivat de l'ipse llatí, la resta de llengües romàniques, llurs articles, provenen de: illum, illa, illud.

D'altra banda, el sard és conegut com a la llengua romànica més conservadora de totes les que hi ha.

Exacte, ambdues llengües, el català illenc i el sard, són les úniques que té com article un derivat de l'ipse llatí, la resta de llengües romàniques, llurs articles, provenen de: illum, illa, illud.

D'altra banda, el sard és conegut com a la llengua romànica més conservadora de totes les que hi ha.

I l´article aranès eth, era, es, que per altra banda, agafa una bona part de l´àrea gascona de l´occità, d´on ve? Sembla que les formes singulars venen i´illum i illa. El plural és més dubtós.

I l´article aranès eth, era, es, que per altra banda, agafa una bona part de l´àrea gascona de l´occità, d´on ve? Sembla que les formes singulars venen i´illum i illa. El plural és més dubtós.

Segons aquest article (http://oc.wikipedia.org/wiki/Gascon), venen de l'ille, sí:
"Los parlars de totas las vaths pirenencas deu maine gascon, lhevada Aussau, (lo gascon pirenenc) qu'an desvolopat un sistèma especific de l'article definit, eth/era, provenent deu latin ille, illa. Aqueth article qu'ei tanben utilizat au Pemont (Haut Comenge: Sent Gaudenç, Bigòrra: Tarba)."

Tanmateix, segons aquest altre article (http://books.google.se/books?id=whvZxiXKkNEC&pg=PA124&lpg=PA124&dq=ipse+gascon&source=bl&ots=KU60aNGFRS&sig=BEFCbEb-BGKpdQy13dRscBnA98E&hl=sv&sa=X&ei=GR7rTqrACcbm4QSAhuyGCQ&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=ipse%20gascon&f=false), podria ser que l'ipse es fes servir durant un temps, ni que fos juntament amb l'ille, a mitja Occitània + Catalunya + meitat sud de l'Itàlia actual (no ho escric per contradir la teva explicació, simplement m'ha semblat interessant).

Salut! =)

I l´article aranès eth, era, es, que per altra banda, agafa una bona part de l´àrea gascona de l´occità, d´on ve? Sembla que les formes singulars venen i´illum i illa. El plural és més dubtós.

A bona part del País Valencià, s'usa com a article plural es en lloc de els i les. No sé si prové d'una deformació de els i les, o be compartix origen amb l'occità.

A bona part del País Valencià, s'usa com a article plural es en lloc de els i les. No sé si prové d'una deformació de els i les, o be compartix origen amb l'occità.

També al Pallars i a la Ribagorça, s´utilitza es com a plural de l´article definit, quedant així només tres formes: lo,la,es.
Tot i la coincidència amb la forma aranesa, no estic segur de que hi hagi alguna relació. Més aviat es sembla una forma relaxada d´els i de les.

Per cert, no sé on vaig llegir, que aqueix "oi" té els seus arrels en l'hoc llatí, pare de l'oc occità...

Sí, la partícula oi és l'evolució natural de l'antic oc o hoc del català, que era la manera de dir "sí" en català i occità antics. Ambdós provenen del llatí hŏc "això". En occità encara perviu en la forma òc, mentre que en català va evolucionar a oi, si bé, actualment, la forma majoritària de l'adverbi afirmatiu és sí.

En occità encara perviu en la forma òc, mentre que en català va evolucionar a oi, si bé, actualment, la forma majoritària de l'adverbi afirmatiu és sí.I en occità també existeix la forma "òi" amb el mateix ús que en català. En aranès ha desaparegut.

Sí, la partícula oi és l'evolució natural de l'antic oc o hoc del català, que era la manera de dir "sí" en català i occità antics. Ambdós provenen del llatí hoc "això". En occità encara perviu en la forma òc, mentre que en català va evolucionar a oi, si bé, actualment, la forma majoritària de l'adverbi afirmatiu és sí.

¿Quina raó hi va haver per deixar l'ús de l'antic òc català, a favor del sí (sic) de la majoría de les llengües romàniques?

¿Quina raó hi va haver per deixar l'ús de l'antic òc català, a favor del sí (sic) de la majoría de les llengües romàniques?

La raó no la sé, però sí sé que en català medieval sí era un adverbi que significava "així" i "també", i que tot i que (h)oc era la conjunció "sí" també equivalia a "també" i "fins i tot". De fet, l'ús de sí amb un valor semblant a l'adverbi afirmatiu actual ja està testimoniat en el català del segle XI.
Per tant, el català antic va desenvolupar tant hoc com sí amb un valor afirmatiu. Però per què sí ha acabat essent més usat avui ja no ho tinc tant clar; o bé és una influència forana, de l'italià (la llengua de sí, com l'occcità-català és la llengua d'oc i el francès és la llengua d'oïl) o del castellà, o senzillament, els propis catalans hem preferit usar més sí per davant d'oc/oi per una qüestió eufònica (=que sona millor).

La raó no la sé, però sí sé que en català medieval sí era un adverbi que significava "així" i "també", i que tot i que (h)oc era la conjunció "sí" també equivalia a "també" i "fins i tot". De fet, l'ús de sí amb un valor semblant a l'adverbi afirmatiu actual ja està testimoniat en el català del segle XI.
Per tant, el català antic va desenvolupar tant hoc com sí amb un valor afirmatiu. Però per què sí ha acabat essent més usat avui ja no ho tinc tant clar; o bé és una influència forana, de l'italià (la llengua de sí, com l'occcità-català és la llengua d'oc i el francès és la llengua d'oïl) o del castellà, o senzillament, els propis catalans hem preferit usar més sí per davant d'oc/oi per una qüestió eufònica (=que sona millor).

Moltes mercès per la teva resposta i informació, doncs no vaig saber fins ara sobre la dualitat entre l'ús d'oc i de sí en el català antic. M'agrada la filología històrica i estic començat a interessar-me força sobre l'evolució entre l'occità i el català. Encara que, ja ho sé, hi hauría de millorar el meu català :)

I aquest oi era general a tots els dialectes catalans? Ho dic perquè a Lleida no s´utilitza, sinó que es diu è?
oi que t´acabaràs la llesca de pa? è que t´acabaràs la llesca de pa?
I això tan a Lleida ciutat com al meu poble, a l´alta Ribagorça, per la qual cosa suposo que deu ser general a tot el català nordoccidental.
Llavors vol dir això que aquest oi=si mai va existir en català occidental?

Segons l'Alcover-Moll sí, ja que mostra exemples d'usos d'oi al Camp de Tarragona i el Pla d'Urgell. Al cap i a la fi, la Catalunya Nova va ser poblada per gent de la Catalunya Vella, que usaven oi pròpiament, és a dir, com a evolució del llatí parlat al nostre país. Una altra cosa és l'evolució en l'ús del mot, el qual ha anat canviant amb els temps, així com a nivell territorial. Amb això vull dir que, en el conjunt de Catalunya, en algunes comarques oi haurà perdurat amb un o altre significat mentre en d'altres ja no s'usarà. Però són suposicions meves... sempre et trobes alguna persona vella que encara usa tal mot o expressió quan creies que ja havia desaparegut d'aquella contrada.

A la Seu si l'utilitzem l'oi, pero utilitzem tant l'oi com l'e que dius tu ilergeta.

Segons l'Alcover-Moll sí, ja que mostra exemples d'usos d'oi al Camp de Tarragona i el Pla d'Urgell. Al cap i a la fi, la Catalunya Nova va ser poblada per gent de la Catalunya Vella, que usaven oi pròpiament, és a dir, com a evolució del llatí parlat al nostre país. Una altra cosa és l'evolució en l'ús del mot, el qual ha anat canviant amb els temps, així com a nivell territorial. Amb això vull dir que, en el conjunt de Catalunya, en algunes comarques oi haurà perdurat amb un o altre significat mentre en d'altres ja no s'usarà. Però són suposicions meves... sempre et trobes alguna persona vella que encara usa tal mot o expressió quan creies que ja havia desaparegut d'aquella contrada.

Aleshores, aquest oi ha degut d´anar retrocedint de ponent a llevant al llarg dels segles.

A la Seu si l'utilitzem l'oi, pero utilitzem tant l'oi com l'e que dius tu ilergeta.

Doncs al meu poble l´oi, sobretot per la gent més gran, és vist amb expressió burleta.
Cada cop que un turista de Barcelona que s´estava una temporada al poble i s´integrava amb els veïns i soltava en una conversa un ´oi´, apareixia un somriure sorneguer entre els altres components del rogle.
Resumint-ho, podria ser així:´` oi`: Kamaku.
Ara fins i tot a mi em pot sortir alguna vegada inconscientment per la boca.

Doncs «oi» em sembla força interessant com a una particula exacte de qüestions tancades, i més com a resultat d'un antic hoc llatí desaparegut.

No sé cómo queréis que se aprenda catalán en este hilo si lo escribís todo en catalán, no me entero XD

^^ Aixina és com has d'aprendre'n, llegint als altres... açó sí sense vergonya, ja ho saps, a escriure s'ha dit! puix que seguirem en català :)

Aleshores, aquest oi ha degut d´anar retrocedint de ponent a llevant al llarg dels segles.
Pel que sembla no ha anat així la cosa, ja que en el català occidental encara s'usa i en l'oriental no és hegemònic. Senzillament ha conviscut amb altres mots alternatius i sinònims i, en alguns llocs, encara és usat i en d'altres no.

No sé cómo queréis que se aprenda catalán en este hilo si lo escribís todo en catalán, no me entero XD


Quien ha querido hacer una pregunta sobre el significado de alguna palabra y la ha formulado en un idioma diferente al catalán en este hilo, hasta donde sé, se le ha respondido debidamente

No sé cómo queréis que se aprenda catalán en este hilo si lo escribís todo en catalán, no me entero XD

Supongo que este hilo no es para iniciarse en el catalán, tipo:

Bon dia; Bona tarda; Bona nit
Vols una poma? No, gràcies.
Com et dius? Em dic Lluís.
D´on ets? Sóc de Ripoll.
Quina hora és? Són dos quarts de set,
etc...

Si fue creado el hilo para aprender catalán desde cero (que no lo sé), éste se ha desvirtuado.

Podría haber dos hilos, uno para aprender desde cero, y otro para perfeccionar o para dudas de nivel mediano o alto (para los que entiendan la lengua escrita).

No sé cómo queréis que se aprenda catalán en este hilo si lo escribís todo en catalán, no me entero XD
Desde mi 1er día de clase de alemán, la profesora sólo hablaba en alemán, así se aprende bien un idioma.

Desde mi 1er día de clase de alemán, la profesora sólo hablaba en alemán, así se aprende bien un idioma.

Sí, et parlava alemany, però quin alemany? Suposo que el primer dia us parlava de coses fàcils amb un vocabulari bàsic.
No es devia pas posar a parlar de bell nou dels exoplanetes o del cicle de l´aigua!

Sí, et parlava alemany, però quin alemany? Suposo que el primer dia us parlava de coses fàcils amb un vocabulari bàsic.
No es devia pas posar a parlar de bell nou dels exoplanetes o del cicle de l´aigua!
Home, és clar!

Ja klar!!

Doncs jo sempre he pensat que si vols aprendre una llengua, de debó, has de fer-ho llegint-ne sense més, home, és clar que si vols aprendre finès, abans de tot, haurás d'aprendre vocabulari bàsic, però català és una llengua romànica, que pots, mens o menys comprendre'n, i et fas amb una visió global de la llengua... Ningú m'ha ensenyat català però la televisió, llibres, i ara la xarxa són vehicles perfectes per aprendre'n, jo vaig aprendre així. Ja ho sé, tinc errades, estic segur d'allò, encara així no té cap vergonya d'escriure i parlar el meu català... (el català més occidental, el de madrid :) )

No sé cómo queréis que se aprenda catalán en este hilo si lo escribís todo en catalán, no me entero XD

Tampoc és tan diferent del castellà, ambdues llengües són romàniques.

Per cert, he obert un compte twitter, @catnouvinguts, que pretén ajudar a aquells que estiguin aprenent català, corregint els errors més comuns que fem quan aprenem la llengua. Si coneixeu algú a qui pugui interesar-li, feu-ne difusió!

Bona nit a tothom. Tinc una pregunta. L'altre dia vaig veure per primer cop un indefinit, altri. Sé que s'usa després d'una preposició, però... ¿és plural o és singular? M'han dit que és neutro però ¿en què contexte s'usa?
Moltes mercès.

Bona nit a tothom. Tinc una pregunta. L'altre dia vaig veure per primer cop un indefinit, altri. Sé que s'usa després d'una preposició, però... ¿és plural o és singular? M'han dit que és neutro però ¿en què contexte s'usa?
Moltes mercès.

Altri equival a "un altre", "els altres" i és invariable, per exemple: Ho fa per a altri.

Altri equival a "un altre", "els altres" i és invariable, per exemple: Ho fa per a altri.

És a dir, és al mateix temps un singular o un plural, según el contexte. Puc dir aquesta feina és per a altri no és pas per a nosaltres.
¿És paregut el seu ús que el indefinit "hom"?
Moltes mercès.

Sí, crec que sí.