Projecte del nou edifici judicial de Manresa

• L'edifici acollirà en un principi els nou jutjats de la ciutat, tot i que està previst ampliar-lo fins a quinze.

El Departament de Justícia ha presentat el projecte del nou edifici judicial de Manresa que està previst que durant el quart trimestre del 2006 es comenci a construir a la cruïlla que formen els carrers Arbonés, dels Llops, plaça de la Reforma i passeig del Riu de la ciutat manresana. Les obres tindràn una durada de 24 mesos.

El futur edifici judicial de Manresa està dissenyat per acollir els 9 jutjats que té Manresa i comptarà amb espai disponible per poder ampliar en un futur fins a 15 jutjats. (...)

http://www10.gencat.net/gencat/binaris/20060316_edfjudman_tcm32-38322.jpg

Gencat.net (http://www10.gencat.net/gencat/AppJava/cat/actualitat2/60316projectedelnouedificijudicialdemanresa.jsp)

Els de Justicia no paren. A Vilanova estan reunificant els jutjats també en un edifici nou.

Ahir a al mercat ja vaig sentir unes senyores que parlaven dels nous jutjats i tal... perquè una és la que els neteja. Deien que en teoria havien d'estar acabats pel 2008 però que segurament trigaran molt 2 anyets més...

@Sky: Projectes a la Catalunya interior? :| Voldràs dir als barris perifèrics de Barcelona :D

El Bages ja no crec que pugui ser considerat BCN... com a molt àrea metropolitana... :P

@Sky: Projectes a la Catalunya interior? :| Voldràs dir als barris perifèrics de Barcelona :D

Jo seria partidari de posar com a títol "Projectes a la Catalunya Central".

P.D: Dirdam, fes un BCN-Manresa en tren o un BCN-Vic/Ripoll amb parada a totes les estacions i ja veuràs com no tornaràs a pensar que són "barris perifèrics de Barcelona". Jo ho he fet (de fet, he fet un Sant Vicenç de Castellet-Lleida i un BCN-Ribes de Freser amb parada a totes les estacions...

http://www.googlefight.com/index.php?lang=en_GB&word1=vegueries+%22catalunya+interior%22&word2=vegueries+%22catalunya+central%22

El Sr. Google mana. :D

^^ Jo m'estimo més aquesta lluita

http://www.googlefight.com/index.php?lang=en_GB&word1=UT596001&word2=Dirdam

:nocrook:

http://www.googlefight.com/index.php?lang=en_GB&word1=Vallesano&word2=Bitxofo

"Bitxofo" dóna 25.300 resultats. :crazy:

:D

^^ Jo m'estimo més aquesta lluita

http://www.googlefight.com/index.php?lang=en_GB&word1=UT596001&word2=Dirdam

:nocrook:

>( :cry:

Què no tens valor de fer un Barcelona-Ribes de Freser parant a totes les estacions? (I amb seients de pedra)

:D

Seients de pedra? això encara existeix? jajaja què bo!

http://www.googlefight.com/index.php?lang=en_GB&word1=Vallesano&word2=Bitxofo

"Bitxofo" dóna 25.300 resultats. :crazy:

:D
Perdona però són 25.400!
:D
http://www.googlefight.com/index.php?lang=en_GB&word1=bitxofo&word2=Dirdam
:nocrook:
Guanyo jo!!

Seients de pedra? això encara existeix? jajaja què bo!

Faig servir aquesta denominació per referir-me als seients de plàstic dels seients de rodalies.

Perdona però són 25.400!
:D
http://www.googlefight.com/index.php?lang=en_GB&word1=bitxofo&word2=Dirdam
:nocrook:
Guanyo jo!!



em foteu pena :D

http://www.googlefight.com/index.php?lang=en_GB&word1=bitxofo&word2=Danzig

Danzig = 8,760,000 results

:dance:

:D ^ un colló

^^Fas trampa i ho saps!
>(
El teu "nickname" és un plagi, els nostres són originals i únics!!
:D

http://www.googlefight.com/index.php?lang=en_GB&word1=bitxofo&word2=Sky

A veure qui vol brega amb mi. :D

^^ :master: :master: :master:

Què gran és el nostre administrador! :D

Per cert...

http://www.googlefight.com/index.php?lang=en_GB&word1=Vallesano&word2=Dirdam

:D

^^ qué perro :D [cel, vull dir. Vallesano, no em trepitgis el post, home ]

^^ :master: :master: :master:

Què gran és el nostre administrador! :D

Per cert...

http://www.googlefight.com/index.php?lang=en_GB&word1=Vallesano&word2=Dirdam

:DAixò serà quan et canvïis el nom, de moment guanyo jo.

El pla territorial dóna un paper clau a Manresa, Igualada i Vic

• El Bages tindrà 120.000 habitants més l'any 2026

Manresa, Igualada i Vic i les seves àrees urbanes estan cridades a ser el motor del centre de Catalunya, segons recull l'avantprojecte de pla territorial de les comarques centrals que aquests dies la Generalitat presenta als alcaldes del Bages, Osona, Anoia, Berguedà i Solsonès. El document es posarà la setmana que ve a consulta pública perquè tots els ajuntaments puguin fer-hi aportacions, un pas previ a l'aprovació inicial. (...)

El Periódico (http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=5&idioma=CAT&idnoticia_PK=292373&idseccio_PK=13&h=060331)

Xarxa viària

http://www10.gencat.net/ptop/binaris/imatge8_tcm32-31596.jpg

- Enllaç entre el nus de la Ronda Manresa Nord i la C-16. Aquest enllaç permetria unes bones connexions entre la C-16, la C-55 i la C-25 en tots els sentits.

- Via de circumval·lació al Sud i Oest de Manresa

(...)

Xarxa ferroviària

http://www10.gencat.net/ptop/binaris/imatge9_tcm32-31597.jpg

- Millores als FGC, quant al traçat, desdoblament i freqüències.

- Possible perllongació d’FGC dins de la ciutat de Manresa

- Corredor soterrat únic d’FGC i RENFE a Sant Vicenç de Castellet

- Tren tramvia que prolongaria la xarxa dels FFGC i estaria interconnectat amb la xarxa de Rodalies de RENFE que comunicaria els principals centres urbans del Pla de Bages, des de Navarcles fins a Sant Joan de Vilatorrada, creuant Sant Fruitós i Manresa.

- Utilització de les línies actuals que arriben a les mines de Súria i Sallent per al transport de viatgers, prolongant la xarxa del tren tramvia amb noves estacions en els diversos nuclis i polígons industrials del Pla de Bages.

- Pel que fa a l’eix Transversal ferroviari, el pla ha estudiat diverses propostes i s’ha decantat per establir un corredor sud per l’altiplà del Xup. Aquesta opció millora la mobilitat dels principals assentaments urbans del Pla i és compatible amb un impacte ambiental ajustat

--

http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/premsa/notes/2006/03/2006330S_aprova_inicialment_el_Pla_di.jsp

^^ :master: :master: :master:

Què gran és el nostre administrador! :D

Per cert...

http://www.googlefight.com/index.php?lang=en_GB&word1=Vallesano&word2=Dirdam

:D
http://www.googlefight.com/index.php?lang=en_GB&word1=Urban+Dave&word2=Vallesano

Sinònim de: Panbarcelonisma wins!
:D

http://www.googlefight.com/index.php?lang=en_GB&word1=Urban+Dave&word2=Vallesano

Sinònim de: Panbarcelonisma wins!
:DWeeeeeeeeeee:

http://www.googlefight.com/index.php?lang=en_GB&word1=dirdi&word2=dirdam

Dirdi ha mort! Visca en Dirdam! :colgate:

L’àmbit del Pla comprèn els municipis d’Aguilar de Segarra, Artés, Avinyó, Balsareny,
Callús, Castellfollit del Boix, Castellnou de Bages, Fonollosa, Gaià, Manresa,
Navarcles, Navàs, el Pont de Vilomara i Rocafort, Rajadell, Sallent, Sant Fruitós de
Bages, Sant Mateu de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Salvador de Guardiola,
Santa Maria d’Oló, Santpedor i Súria.

Es un pla director per d'aqui a vint anys. Es preveu doblar la poblacio actual que es d'uns 150.000 h. Destaca la gran inversio en infraestructures tant a carreteres i autovies com a ferrocarrils.
I es al tren on mes sorpren. No nomes la linea transversal nova de Renfe Lleida-Girona, tambe la perllongacio del catalans fins a Sant Joan fent una mena de metro i la recuperacio dels trams fins a Suria i Sallent per al transport de passatgers, aixi com una nova linea per a tramvia desde Navarcles fins a Suria passant pel centre de Manresa.
Aixo no esta previst per cap altre capital catalana llevat Barcelona, ni tant sols per ciutats molt mes grans com Sabadell o Terrassa.
Un somni?

http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/related/novetats/pladirectorbages.jsp


planol en pdf

http://www10.gencat.net/ptop/binaris/I18_Propostes_ferroviari_tcm32-32327.pdf

:doh:

Sorry! massa temps fora....

L’àmbit del Pla comprèn els municipis d’Aguilar de Segarra, Artés, Avinyó, Balsareny,
Callús, Castellfollit del Boix, Castellnou de Bages, Fonollosa, Gaià, Manresa,
Navarcles, Navàs, el Pont de Vilomara i Rocafort, Rajadell, Sallent, Sant Fruitós de
Bages, Sant Mateu de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Salvador de Guardiola,
Santa Maria d’Oló, Santpedor i Súria.

Es un pla director per d'aqui a vint anys. Es preveu doblar la poblacio actual que es d'uns 150.000 h. Destaca la gran inversio en infraestructures tant a carreteres i autovies com a ferrocarrils.
I es al tren on mes sorpren. No nomes la linea transversal nova de Renfe Lleida-Girona, tambe la perllongacio del catalans fins a Sant Joan fent una mena de metro i la recuperacio dels trams fins a Suria i Sallent per al transport de passatgers, aixi com una nova linea per a tramvia desde Navarcles fins a Suria passant pel centre de Manresa.
Aixo no esta previst per cap altre capital catalana llevat Barcelona, ni tant sols per ciutats molt mes grans com Sabadell o Terrassa.
Un somni?

http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/related/novetats/pladirectorbages.jsp


planol en pdf

http://www10.gencat.net/ptop/binaris/I18_Propostes_ferroviari_tcm32-32327.pdf

Perdona, però a Sabadell en breus anys construiran 7 estacions més.

4 de FGC
3 de renfe

Quart cinturó
i més coses que no em recordo

Adèu ;)

Sorry! massa temps fora....

Tranquil, que per a això estic jo. :wink2:

Es veritat Keros... pero si miras el projecte surten unes 12 de FGC i 2 de Renfe (mes si comptes la conversio a tramvia de la linea actual a Lleida).
Es normal a Sabadell o Terrassa amb mes de 200.000 h pero ho trobo increible per a una ciutat de 70.000 h. com Manresa, per molt que pugui creixer en 20 anys...

Crec que aquest pla no es farà. He arribat a sentir -no sé si és cert- que no té dotació pressupostària, per tant poca cosa es pot fer.

Aspirante a ser la capital de la Catalunya Central, bien vertebrada con el área metropolitana de Barcelona y centro de producción industrial y tecnológica, Manresa ha puesto los ojos en el plan estratégico que pretende convertirla, en el 2015, en un enclave de referencia. Los objetivos los fija el Consejo de la Ciudad, integrado por representantes del mundo político y social.
Los manresanos quieren, así, que el liderazgo comarcal se ejerza apostando por atraer sedes de instituciones públicas y privadas. El concejal responsable del plan, Xavier Rubio (ICV-EUiA), cree que "hasta ahora hay puntos a favor de la capitalidad de Manresa". Según afirma Rubio, "en los marcos de planificación territorial presentados, se dibuja una apuesta clara por la relevancia de la ciudad".
El plan prevé que la funcionalidad de Manresa como capital de la Catalunya Central se debe reflejar en la calidad del espacio urbano, el interés cultural, una administración eficaz y la cohesión social.

LA C-55 Y EL TREN
Para los ciudadanos redactores del plan estratégico, la Manresa del 2015 ha de tener unas buenas comunicaciones por carretera y ferroviarias con Barcelona. El consorcio viario público del Bages insiste en que se dé prioridad al desdoblamiento de la C-55 entre Manresa y Castellbell i el Vilar y que se estudie la reducción del tiempo de viaje en tren entre Barcelona y Manresa, que ahora es de al menos una hora y diez minutos.
Otro escenario dibujado es el del centro productivo de alto nivel: se esperan nuevas industrias atraídas por la oferta de suelo calificado del futuro Parc Tecnològic de la Catalunya Central y la proximidad del Centre Tecnològic de Manresa.

^^Volen traslladar la capital de Catalunya a Manresa?
:D

^^ La capital de Catalunya en part ja és Manresa, com a part de Barcelona que és :D.

Vic es prepara per absorbir el 50% més de població en 5 anys

- El pla urbanístic preveu concentrar el creixement a l'oest i el sud-oest

L'Ajuntament de Vic (CiU) ha tret a concurs, amb un pressupost de 463.000 euros, l'elaboració del pla d'ordenació urbanística municipal (POUM), que definirà el desenvolupament de la capital d'Osona durant els pròxims 25 anys. La concessió a l'empresa guanyadora s'efectuarà al juliol.

L'objectiu bàsic del POUM consisteix a assegurar l'equilibri del gran creixement previst, que situaria la ciutat entre els 55.000 i els 60.000 habitants durant els pròxims cinc o sis anys (actualment en té 40.000). Aquest increment es deu, entre altres raons, a la posició estratègica de Vic a la Catalunya Central, potenciada per la C-17, l'Eix Transversal i el túnel de Bracons. (...)

El Periódico (http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=5&idioma=CAT&idnoticia_PK=307554&idseccio_PK=13&h=060527)

^^ Vec que agrada això d'autoanomenar-se "capital de la Catalunya central". :D

Per aquí també ho sento dir; però és clar, comparant-nos amb Vic o Manresa molt al "centre" tampoc no estem. :dunno:

^^ Vec que agrada això d'autoanomenar-se "capital de la Catalunya central". :D

Per aquí també ho sento dir; però és clar, comparant-nos amb Vic o Manresa molt al "centre" tampoc no estem. :dunno:

Al Bages està clar que es diu molt que Manresa és la capital de la Catalunya central i pensava que estava bastant acceptat vaja, perquè Manresa està al centre de Catalunya o quasi... de Lleida MAI ho havia sentit... i no pensava que ningú ho creia, vaja, és que de centre res, escau més dir la capital de les terres de ponent o de ponent no?

Vic tampoc ho havia sentit perquè Manresa és més al centre. De totes maneres no sabia que Vic estava creixent tant, vaig fer un treball sobre Vic fa 2 anys o així al batxillerat i ens van explicar els projectes de creixement de la ciutat i ja ens van dir que creixeria... però no tant! Si fins fa poc Vic tenia 28.000 habitants o menys... sembla mentida que ja en tingui 40.000 i que pugui arribar als 60.000 o així... A Vic clar hi ha una inmigració molt forta però al contrari que moltes altres ciutats s'ha fet un esforç perquè el centre no es degradi de mala manera i ho han aconseguit bastant encara que queda alguna coseta per fer encara :)

Principi d'acord per reubicar el barri de Sallent que s'enfonsa

La reubicació del barri de l'Estació de Sallent, que ha de ser enderrocat abans de l'any 2010 perquè s'està enfonsant, estava pendent d'un acord per poder reallotjar les 161 famílies que viuen en cases. La solució semblava difícil, però ahir la Generalitat va presentar una proposta als veïns que pot desencallar les negociacions. El govern va oferir als veïns i a l'alcaldessa Mirella Cortès uns terrenys al Pla de la Sala, dins del mateix municipi de Sallent, on es podrien arribar a construir fins a 800 habitatges, 300 dels quals podrien ser unifamiliars. «El govern posa el terreny i està disposat a indemnitzar els veïns amb un 70% del preu de mercat de les cases, fet que permetria la construcció dels habitatges amb un cost zero», va explicar el president de l'associació de veïns de l'Estació, Antonio Tovar. La reunió, presidida pel conseller de Política Territorial i Obres Publiques, Joaquim Nadal, es va celebrar ahir a la tarda al Palau de la Generalitat. A fora, a la plaça Sant Jaume un grup de veïns es van concentrar com a mesura de pressió.

--

El Punt.

^^ Aviam si es soluciona, que aquest assupte ja és totalment vergonyós la tira de tems que porten intentant trobar una solució.

Igualada i el seu entorn poden doblar la població en 20 anys

• El pla de la Conca d'Òdena preveu 17.000 vivendes més i arribar als 125.000 habitants

Igualada i les poblacions veïnes ja tenen sobre la taula el document que ha de ser la guia urbanística dels pròxims 20 anys. La Comissió d'Urbanisme de Barcelona ha aprovat de forma inicial el Pla Director de la Conca d'Òdena, el territori central de l'Anoia que, segons el text, pot arribar a tenir 125.000 habitants el 2026, el doble que ara.

La subcomarca Conca d'Òdena inclou els municipis d'Igualada, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, Òdena, Castellolí, Jorba, la Torre de Claramunt, la Pobla de Claramunt, Capellades, Carme i Orpí.

El pla, que sortirà pròximament a exposició pública, preveu tres àmbits de creixement, el més gran al nord del territori, on preveu la construcció, a Igualada, Òdena i Jorba, de 15.000 noves vivendes, amb 31.500 habitants i 4.700 llocs de treball. El segon àmbit, al sud, comprès entre Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí i Igualada, preveu un augment de 1.237 vivendes, 2.622 habitants i 1.953 llocs de treball. A la Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt, a l'est, es podran construir 1.200 vivendes.

El Periódico (http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=5&idioma=CAT&idnoticia_PK=317032&idseccio_PK=13&h=060627)

http://www.myfilehut.com/userfiles/42345/060627-094944-1034x716-S.jpg

tots els pixapins a Igualada en massa :D

http://www.myfilehut.com/userfiles/42345/060627-105028-524x445-S.jpg

http://www.myfilehut.com/userfiles/42345/infraestructures_tcm32-34194.jpg

Vic construirà un hotel de luxe a la zona del Sucre

• L'establiment, de 100 places, farà créixer l'oferta el 50%

L'Ajuntament de Vic (CiU, al govern, i PSC, ERC, ICV i Plataforma per Catalunya, a l'oposició) va aprovar ahir per unanimitat en sessió plenària un paquet de clàusules que permetran treure a concurs la construcció d'un hotel de quatre estrelles a la ciutat. El nou equipament s'ubicarà en una superfície de 6.000 metres quadrats, als terrenys d'aparcament de la zona del Sucre, i tindrà 100 llits.

Vic compta ara amb 216 places hoteleres, una capacitat insuficient agreujada després de la consolidació del municipi com a ciutat de fires i mercats, entre ells el Mercat del Ram, el Mercat de la Música Viva i la Fira d'Antiguitats. (...)

El Periódico (http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=342540&idseccio_PK=1023&h=060926)

Vic construirà un hotel de luxe a la zona del Sucre

• L'establiment, de 100 places, farà créixer l'oferta el 50%

L'Ajuntament de Vic (CiU, al govern, i PSC, ERC, ICV i Plataforma per Catalunya, a l'oposició) va aprovar ahir per unanimitat en sessió plenària un paquet de clàusules que permetran treure a concurs la construcció d'un hotel de quatre estrelles a la ciutat. El nou equipament s'ubicarà en una superfície de 6.000 metres quadrats, als terrenys d'aparcament de la zona del Sucre, i tindrà 100 llits.

Vic compta ara amb 216 places hoteleres, una capacitat insuficient agreujada després de la consolidació del municipi com a ciutat de fires i mercats, entre ells el Mercat del Ram, el Mercat de la Música Viva i la Fira d'Antiguitats. (...)

El Periódico (http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=342540&idseccio_PK=1023&h=060926)

4 estrelles no és gaire luxe...

S’aprova definitivament el Pla director urbanístic del Pla de Bages

El conseller Joaquim Nadal ha aprovat avui definitivament el Pla director urbanístic del Pla de Bages, una vegada la Comissió d’Urbanisme de Catalunya l’ha informat favorablement. Després d’un període d’anàlisi i avaluació de les al·legacions presentades i de converses amb els ajuntaments i entitats, s’ha perfeccionat el Pla per tal d’assegurar el compliment dels seus objectius. Aquest Pla ordena el territori dels 27 municipis de la comarca del Bages amb l’objectiu de preservar la identitat del territori, la qualitat de vida de la població i el desenvolupament econòmic. (...)

http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/premsa/notes/2006/10/20061013S_aprova_definitivament_el_Pla.jsp#

Xarxa viària

http://www10.gencat.net/ptop/binaris/imatge8_tcm32-31596.jpg

- Enllaç entre el nus de la Ronda Manresa Nord i la C-16. Aquest enllaç permetria unes bones connexions entre la C-16, la C-55 i la C-25 en tots els sentits.

- Via de circumval·lació al Sud i Oest de Manresa

(...)

Xarxa ferroviària

http://www10.gencat.net/ptop/binaris/imatge9_tcm32-31597.jpg

- Millores als FGC, quant al traçat, desdoblament i freqüències.

- Possible perllongació d’FGC dins de la ciutat de Manresa

- Corredor soterrat únic d’FGC i RENFE a Sant Vicenç de Castellet

- Tren tramvia que prolongaria la xarxa dels FFGC i estaria interconnectat amb la xarxa de Rodalies de RENFE que comunicaria els principals centres urbans del Pla de Bages, des de Navarcles fins a Sant Joan de Vilatorrada, creuant Sant Fruitós i Manresa.

- Utilització de les línies actuals que arriben a les mines de Súria i Sallent per al transport de viatgers, prolongant la xarxa del tren tramvia amb noves estacions en els diversos nuclis i polígons industrials del Pla de Bages.

- Pel que fa a l’eix Transversal ferroviari, el pla ha estudiat diverses propostes i s’ha decantat per establir un corredor sud per l’altiplà del Xup. Aquesta opció millora la mobilitat dels principals assentaments urbans del Pla i és compatible amb un impacte ambiental ajustat

--

http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/premsa/notes/2006/03/2006330S_aprova_inicialment_el_Pla_di.jsp

Aquest fil està molt deixat :P Aviat penjaré un minireportatget d'uns quants projectes del Bages

:) :wave:

^^ sembla que has tornat amb ganes! ;)

Projectes Territorials del Bages (PTB)

PTB és una empresa resultant d'un projecte que va guanyar el Premi Fundació Caixa Manresa entre el 1996 i el 1999. el que proposa és un model innovador per fomentar el desenvolupament del Bages.

Entre les principals actuacions de PTB destaquen:

Parc Tecnològic Catalunya Central

Davant del fenomen actual de la deslocalització d’empreses, cal reaccionar i proporcionar espais que permetin desenvolupar activitats d’alt valor afegit.

Sense el foment de l'activitat del coneixement és impossible avançar en aquest món globalitzat. És per això que el Bages necessita una implantació d'aquestes característiques per poder atraure empreses tecnològicament avançades, que permetin la creació d'un gran nombre de llocs de treball qualificat.
L'existència de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i del Centre Tecnològic de Manresa (CTM) permetrà, a més, establir sinergies entre empresa i universitat.
Per tots aquests motius, des de Projectes Territorials del Bages impulsa el Parc Tecnològic de la Catalunya Central, el qual:
• serà un punt d'inflexió en l'estructura econòmica de la Catalunya Central.
• serà un referent que situarà el territori a l'avantguarda en recerca, desenvolupament i innovació.
• afavorirà la creació de llocs de treball qualificats.
• permetrà la creació d'un nou parc urbà amb més de 22 hectàrees de zona verda.

Unes quantes imatges del projecte:

Vista actual de la zona
http://farm1.static.flickr.com/205/520032410_700bbd25b0_o.jpg

Maqueta de la ordenació futura
http://farm1.static.flickr.com/241/520032402_7e82c2bb80_o.jpg

Render de l'edifici central de serveis (és el que a la imatge anterior es veu a la dreta i petitó)
http://farm1.static.flickr.com/209/520032394_187d7ddeaf_o.jpg

Font: www.ptbages.com

Pla del riu - Les Vives

L’actuació Pla del Riu – Les Vives és la primera de les actuacions industrials de qualitat iniciades i volem que sigui representativa del com i de quina manera PTB planteja el seu desenvolupament. PTB, d’acord amb els objectius fundacionals, planteja des de bon començament que el desenvolupament tingui una especial cura i sigui respectuós amb el territori en el qual s’implanta. També pretén que s'integri bé en el seu entorn, hi aporti valor afegit i millori qualitaivament la precària situació actual. PTB desenvolupa aquesta actuació amb col·laboració i implicació de diverses administracions i institucions públiques. És per això que considerem que aquesta actuació és un exemple de com actua PTB, i és per això que és molt més que un polígon industrial: és en definitiva un mitjà, un instrument que permetrà resoldre, d’un sol cop i harmònicament, tot un seguit de deficiències estructurals que existeixen als municipis de Sant Vicenç de Castellet i Castellbell i el Vilar.

A més de crear una actuació industrial de qualitat, l’objectiu d’aquesta actuació és resoldre els dèficits existents en aquesta zona del Bages sud, entre els quals podem esmentar els accessos als polígons industrials existents i el pèssim estat en què es troben, pels abocaments incontrolats, alguns trams de la façana fluvial del riu Llobregat, que amb aquesta actuació es recuperaran i regeneraran. A més, el projecte proposa la previsió d’un accés nou a Sant Vicenç de Castellet per mitjà de la construcció del pont previst pel Pla General, en un indret que tingui una lògica urbanística de continuïtat dins de la trama urbana del municipi.

Vista actual:
http://farm1.static.flickr.com/233/520084929_b80790ccf6_o.jpg

Render futur:
http://farm1.static.flickr.com/215/520084931_c7d6f229ac_o.jpg

Font: www.ptbages.com

Carretera de Berga II

L’INICI D’UN VIAL DE “BYPASS” CAP ALS DIFERENTS POLÍGONS INDUSTRIALS

Carretera de Berga II és la segona de les actuacions industrials de qualitat iniciades per PTB. El projecte té l’objectiu de resoldre correctament l’inici d’un vial que doni servei a tots els polígons existents i futurs situats entre l’eix del Llobregat i l’eix Transversal (C-25), de manera que permeti desviar directament des de l’eix Transversal el trànsit que es dirigeix a aquests polígons, el qual quedaria segregat, per tant, de la carretera de Berga (C-16c).

Reduir el trànsit de la recta de Sallent (a la C-16c) que està molt congestionat- desviant els vehicles que es dirigeixen als polígons industrials, és l’objectiu principal de l’actuació. També és important que a la façana que dona a l’eix Transversal els espais lliures de l’actuació se situïn d’acord amb el que assenyala el PGOU i es controli que l’edificació que s’hi faci compleixi una normativa estricta que faci possible preservar la imatge i que obligui també a enjardinar els patis i espais de separació entre edificacions.

Vista actual:
http://farm1.static.flickr.com/200/520060042_397a6bf125_o.jpg

Vista futura:
http://farm1.static.flickr.com/223/520060048_4cf751a664_o.jpg

Font: www.ptbages.com

^^ sembla que has tornat amb ganes! ;)
entre tesi i tesi (:nuts: :nuts:) he tingut temps d'escriure una mica :cheers:

S’aprova definitivament el Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat

• El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha aprovat definitivament el Pla director urbanístic per a les colònies industrials del Llobregat a les comarques del Berguedà i el Bages.

- Se centra en divuit colònies industrials i fàbriques de riu assentades en 9 municipis berguedans i bagencs.

- Té com a objectiu consolidar-les com a espais de residència, d’activitat productiva i turística i de preservació de la memòria històrica.

- Les dotarà d’una perspectiva supramunicipal complementant així el planejament urbanístic dels seus municipis per tal de garantir la coherència territorial i paisatgística.

- Preveu la creació d’un Fons per a la millora de les colònies, dotat amb els recursos del DPTOP, per tal d’assignar ajuts als Ajuntaments. La primera convocatòria de projectes d’aquest fons es farà aquest mateix any 2007. (...)

http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/premsa/notes/2007/06/2007620S_aprova_definitivament_el_Pla.jsp#

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/3e179cd1.jpg

Manresa projecta un accés a la ciutat a la zona esportiva

• L'enclavament té un gran valor estratègic perquè serà la cruïlla de tres grans vies

• La nova façana oest albergarà un polígon industrial, un parc i una avinguda

Mentre transforma les seves façanes nord i sud, Manresa ja pensa a millorar la façana oest, on està situada la zona esportiva del Congost i el cementiri. Amb aquest objectiu, l'ajuntament (PSC, ERC i ICV) ha redactat el pla parcial del Pont Nou, que considera construir en aquest lloc un polígon industrial, una zona verda i una avinguda arbrada d'entrada a la ciutat des del nus de comunicacions que formarà l'encreuament de l'Eix Transversal (C-25), l'Eix Diagonal (C-37) i l'Eix del Cardener (C-55).

L'existència d'aquestes vies --la nova C-37 està per construir-- ha portat el consistori a incloure un nou polígon industrial de 32 hectàrees de superfície en els plans d'urbanització del sector. Segons la regidora d'Urbanisme, Àngels Mas (PSC), "el polígon es configura en una situació estratègica per l'existència d'aquestes vies".

(...)

SEGONA ESTACIÓ

El projecte d'urbanització de la façana oest, que està pressupostat en 14,5 d'euros, contempla així mateix 702 places d'aparcament i dues parades d'autobús. El pàrquing i el transport públic tenen una importància rellevant en un sector que en un futur també podria comptar amb la segona estació de Renfe, segons ha plantejat l'Ajuntament de Manresa a la Generalitat.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=422937&idseccio_PK=1022

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/686bc0af.jpg

Via lliure al Parc Tecnòlogic de la Catalunya Central a Manresa

• La Generalitat aprova les obres d'urbanització, que començaran el 2008

• El recinte reunirà una vintena d'empreses que crearan 1.500 llocs de treball

La comissió d'Urbanisme de la Generalitat ha aprovat definitivament el pla urbanístic del futur Parc Tecnològic de la Catalunya Central, que aspira a convertir-se en un referent del sector. La conformitat dóna via lliure a la urbanització de l'àrea en què estarà ubicada aquesta nova infraestructura, coneguda com a Parc Central, que ha de començar a principis de l'any que ve.
El parc, que entrarà en funcionament a mitjans de l'any 2009, es construirà entre Manresa i Sant Fruitós de Bages, en l'espai comprès entre la zona verda de l'Agulla, el polígon industrial dels Dolors i del sector del Guix. En conjunt, suposarà la creació de 1.500 places de treball qualificat i acollirà entre 20 i 25 empreses del sector de les noves tecnologies.

La companyia impulsora del pla, Projectes Territorials del Bages (PTB), de capital públic i privat, ja ha iniciat els contactes amb les firmes de la comarca perquè hi construeixin els seus nous centres de treball. Segons el president de PTB, Josep Maria Ribas, "s'han identificat les empreses de la comarca que no hi poden faltar" i, de moment, totes han rebut la proposta "amb optimisme". La fase següent serà contactar amb firmes foranes. Per ara, els dos noms que s'han confirmat són el Centre Tecnològic de Manresa (CTM) i el Centre d'Innovació en Productivitat de Microsoft.

60 MILIONS D'EUROS

Ribas qualifica de "modèlic" i d'"exitós" el projecte. El pla parcial afecta 16,9 hectàrees, de les quals 6,6 seran edificables. La inversió total és de 60 milions d'euros. El parc tecnològic comptarà amb una rambla central que tindrà dues plantes subterrànies per a un total de 600 places d'aparcament. El recinte disposarà, a més a més, d'una torre de serveis centrals de nou pisos on tant Microsoft com el CTM ubicaran les seves oficines. Les naus en què les empreses podran instal.lar les seves seus disposaran d'una planta baixa i de dos pisos, a part de les respectives zones d'aparcament.

Al costat del Parc Central, s'ampliarà la zona verda de l'Agulla, que anirà a càrrec dels ajuntaments de Manresa i de Sant Fruitós de Bages, que en són els titulars públics. Per poder accedir al nou parc tecnològic, es farà una nova rotonda per entrar i sortir des de la ronda nord de Manresa. En el futur, també està prevista la construcció d'una estació de tren aprofitant l'actual línia de mercaderies dels Ferrocarrils de la Generalitat.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=430384&idseccio_PK=1022

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/1f19d4a7.jpg

^^ La futura estació de FGC suposo que és a l'actual ramal de mercaderies fins a Sallent, però hi ha dates reals per acondicionar aquesta línia per al transport de viatgers?

^^ La futura estació de FGC suposo que és a l'actual ramal de mercaderies fins a Sallent, però hi ha dates reals per acondicionar aquesta línia per al transport de viatgers?

Efectivament és al ramal de mercaderies a Sallent i Súria (la bifurcació és a uns 500 metres més endavant). Ara, ganes per fer-ho de viatgers... no els hi veig masses ganes en fer-ho. I això que costaria quatre duros fer-ho...

Una actuació arqueològica a Vic paralitza les obres del Graell

• El polèmic projecte urbanístic preveu la construcció de 1.300 vivendes

La Direcció General del Patrimoni Cultural ha autoritzat aquesta setmana una intervenció arqueològica de caràcter preventiu al Graell, al barri de Sentfores de Vic. L'actuació, que durarà fins al 7 de desembre, té com a objectiu avaluar la possibilitat de recuperar les restes de l'ermita romànica de Sant Llorenç de Boada, construïda al segle XI i destruïda el 1939. Es desconeix si l'edifici disposa d'altres dependències annexes.

La intervenció ha obligat a paralitzar una part de les obres que l'Incasòl està portant a terme a la zona, on es construiran més de 1.300 vivendes. La importància de les troballes determinarà la possible revisió del pla urbanístic.
Aquesta inesperada situació proporciona un toc surrealista a un projecte que ja ha estat conflictiu des des del principi. Sentfores és un barri amb tan sols 500 persones que es troba aïllat del casc urbà de Vic i que manté molts trets propis d'una població rural. La construcció de 1.300 vivendes unirà aquest barri a la ciutat i incrementarà el nombre d'habitants fins als 3.000. Alguns veïns, que s'han constituït en plataforma, opinen que el projecte "és del tot
desorbitat i canviarà per sempre la identitat, la manera de viure i l'entorn de la zona".

Però, a més, hi ha un altre punt de controvèrsia. De les 1.300 futures vivendes, 529 seran de protecció oficial. L'alcalde de la ciutat, Josep Maria Vila d'Abadal (CiU), es nega rotundament a aquesta concentració i ja ha reclamat en diverses ocasions que totes aquestes vivendes es distribueixin en "diferents punts" del municipi. (...)

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=461547&idseccio_PK=1022

Gurb impulsa una gran àrea de serveis

La Comissió d'Urbanisme de la Generalitat ha donat llum verda al projecte, que ocuparà 350.000 metres quadrats de superfície. La zona es destinarà bàsicament a empreses amb articles que no siguin de primera necessitat, com vehicles o maquinària d'hostaleria, i equipaments de tot tipus. Les obres d'urbanització ja han sortit a subhasta.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=478788&idseccio_PK=1049

Una rambla substitueix la N-II a Igualada

http://multimedia.avui.cat//rsc/08/0424/5989272.jpg

Una part de l'antiga carretera N-II que creuava Igualada ha sigut substituïda per una rambla per a vianants. L'avinguda ha costat més d'un milió d'euros i les obres han durat mesos. Aquesta rambla és només una part del projecte, que es preveu que s'enllesteixi l'any que ve, tot i que s'iniciarà aquest 2008, i que comunicarà el nord de la ciutat, on hi ha l'Hospital General i el futur World Trade Center per a empreses locals.

http://paper.avui.cat/article/societat/124109/una/rambla/substitueix/la/nii/igualada.html

Una via de circumval.lació reduirà el trànsit interior a Igualada

• El Govern treballa en la segona fase de la ronda sud, que ja té un tram en obres

• La nova carretera, que connectarà amb la A-2, ha d'estar acabada el 2012

La Generalitat ha fet un nou pas en el camí per fer realitat la segona fase de les obres de la ronda sud d'Igualada, una via ràpida que connectarà amb l'autovia A-2 i formarà la circumval.lació que envoltarà la ciutat i la seva conurbació. Aquesta nova carretera, que reduirà el trànsit urbà per l'interior d'Igualada i els seus pobles veïns, ha d'estar a punt l'any 2012 i costarà 56,1 milions d'euros, finançats pel Govern de la Generalitat, que ara ha publicat l'estudi informatiu i d'impacte ambiental de la segona fase. La primera fase ja està en obres.

La ronda sud, que tindrà 11 quilòmetres de longitud, naixerà en una rotonda a l'actual C-15, a Òdena (a poca distància de la A-2), transcorrerà pel sud de Vilanova del Camí, Igualada i el barri de Sant Maure de Santa Margarida de Montbui, i enllaçarà amb la A-2 al terme municipal de Jorba. D'aquesta forma, Igualada i la resta dels municipis de la Conca d'Òdena quedaran envoltats per la circumval.lació que formaran la A-2 i la nova carretera.

CONNEXIÓ I MOBILITAT

La ronda evitarà el trànsit de l'actual C-37 per l'interior d'Igualada. Actualment, els 10.000 veïns de Santa Margarida de Montbui només tenen aquesta opció per anar fins a la A-2 i per dirigir-se a qualsevol altre destí. Amb la ronda, els veïns d'Igualada, Òdena i Vilanova també evitaran travessar les travessies urbanes. La nova infraestructura oferirà així mateix als camions una via ràpida i serà clau per al creixement dels polígons industrials.

L'alcalde d'Igualada, Jordi Aymamí (L'Entesa), assegura que la nova via "millorarà substancialment la mobilitat i la connexió de la conurbació d'Igualada".

Des de finals del 2007 ja està en marxa la primera fase de les obres, corresponent a la part oest. Aquest tram, de sis quilòmetres, va des de la C-15 a Santa Margarida de Montbui i ha d'estar acabat l'estiu del 2009. El traçat de la segona fase, per l'est, va des de Santa Margarida de Montbui fins a la A-2, costarà 31,7 milions d'euros i inclou un túnel artificial de 400 metres.

La finalització de la ronda sud està prevista per al 2012, dos anys abans de la planificació inicial, ja que és una de les obres avançades pel Pla d'Iniciatives de Dinamització Comarcal del Govern.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=506241&idseccio_PK=1022

La nueva zona residencial de Port del Comte reduce la construcción de viviendas

El proyecto de reparcelación y urbanización de la nueva zona residencial del Port del Comte, en los terrenos conocidos como el Prat de Berlà, y que preveía la construcción de 367 apartamentos distribuidos en varios bloques y 38 casas emparejadas, quedará, por el momento, en un solo bloque de diecinueve apartamentos.

Pese a que Jaume Majoral, responsable de la empresa que realiza los trabajos y que al mismo tiempo es propietario de la estación de esquí del Port del Comte, Guimaru SL, explicó al diario Nevasport que “la crisis no nos afecta”, los hechos parecen demostrar todo el contrario. Majoral, que se mostró reacio a hablar, dice que “se construirá sobre demanda”, y reconoce que, hasta ahora, no se prevé la construcción “ni de más bloques ni de las casas pareadas”. Estas declaraciones se contradicen con las que había realizado a final del 2006, en plena bonanza económica, cuando afirmó que había una lista de espera de un centenar de personas para adquirir los apartamentos y las casas que se debían construir en el Prat de Berlà, muy cerca de las pistas de esquí.

El proyecto de urbanización, que el Ayuntamiento de la Coma i la Pedra aprobó definitivamente a finales de 2007, tuvo desde el primer momento la oposición de grupos ecologistas, para las cuales el espacio destinado a albergar las construcciones es una zona de un alto valor ecológico.

La construcción del primer bloque de la urbanización bautizada como EH1 se inició hace apenas dos meses, y las obras van “a un buen ritmo”, afirmó Majoral, que prevé que los apartamentos se puedan entregar “durante el mes de julio del 2009”. El máximo responsable de Guimaru SL quiso dejar muy claro que “los edificios que se inicien se acabarán”, puesto que la zona del Port del Comte tiene una larga experiencia con respecto a obras que han quedado a medias. Además, a principios del mes de agosto se inauguró un hotel de trece habitaciones, ubicado en la casa Club de Golf.

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=84423&seccio=Comarcas&fecha=2008-08-13&sortida=03:00:00

^^ De 367 apartaments i 38 cases a només 19 apartaments és una senyora retallada... Benvinguda sigui :D

Visca!

Igualada concentrarà l'activitat cultural al vell escorxador

L'Escorxador, una apreciada construcció modernista d'Igualada, es convertirà, a partir del mes de maig del 2009, en el gran equipament cultural de la població. L'edifici, construït el 1905 pels arquitectes Isidro Gili i Pau Salvat, serà un dels focus d'activitat cultural i artística més importants de la zona.

Xavier Figueras, regidor d'Obres i Serveis Municipals, explica que l'equipament "serà el nou motor de l'activitat de la ciutat i aglutinarà els esdeveniments culturals i les ensenyances artístiques". L'adequació del vell escorxador de bestiar a aquest nou ús costarà 1,7 milions d'euros, que seran finançats íntegrament per l'ajuntament.

La part bàsica de la reforma es porta a terme a la nau central, que es transformarà en una sala multifuncional. Mantindrà l'estructura metàl.lica i disposarà d'un espai per a les exposicions i aules per a la formació de les diferents disciplines artístiques, ara repartides en diferents locals d'Igualada.

Amb aquest objectiu, l'ajuntament ja ha presentat el projecte del futur centre de formació i creació que s'instal.larà a aquest edifici i que aglutinarà les ensenyances que actualment s'ofereixen a les escoles municipals de música, art i teatre, a més a més d'incorporar-ne altres de noves. Segons la regidora d'Educació, Montserrat Mateu, "oferirà una preparació de qualitat d'acord amb les exigències actuals".

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=543534&idseccio_PK=1022

Vic accelera el projecte d'obertura d'un gran parc tecnològic

L'Ajuntament de Vic accelerarà els tràmits per constituir l'entitat promotora i gestora del parc tecnològic que es construirà a la zona del Bergós. El projecte s'ha d'activar immediatament perquè aviat es tancarà el termini per organitzar equipaments d'aquesta mena a Catalunya, segons el president de l'Institut Municipal de Promoció i Economia de Vic (ImpeVic), Josep Burgaya.
El parc es construirà al sud de la ciutat, a prop de l'antiga carretera N-152, en 100.000 metres quadrats de superfície. Inclou diversos edificis, entre els quals destaquen tres centres: un d'investigació, un altre de serveis avançats, i l'últim, d'empreses. També tindrà un hotel i un espai per a la Universitat de Vic. El cost del projecte oscil.la entre els 60 i 80 milions d'euros.

L'equipament serà a Vic però tindrà extensions en xarxa a altres poblacions, entre les quals hi ha Manlleu i Ripoll, que ja disposen d'institucions vinculades a la investigació. El model serà híbrid, públic i privat, i es constituiran dues societats, la propietària del terreny i una altra que s'encarregarà de la gestió i la promoció. D'aquesta manera es tanca una polèmica que ha durat més d'un any i s'obre la porta a la participació d'Ausa Futur, una societat d'empreses que també aspirava a la creació d'un parc tecnològic d'iniciativa privada.

L'activitat s'especialitzarà, entre altres, en els sectors de la mecatrònica, que combina l'electrònica, mecànica i informàtica, la biotecnologia especialitzada en alimentació i la indústria audiovisual.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=564704&idseccio_PK=1022

La Generalitat da el sí definitivo a la nueva ordenación urbanística de Solsona

Tras más de cuatro años y medio de trabajos y aprobaciones en el pleno municipal y en la comisión territorial de Urbanisme de Lleida, el pasado miércoles por la tarde la comisión de la Catalunya Central, reunida en Solsona, acordó la aprobación definitiva y la publicación oficial del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de la capital del Solsonès.

Anteriormente, a principios de noviembre, el consistorio había aprobado el último texto refundido que incorporaba cerca de una treintena de prescripciones requeridas por Urbanisme de Lleida. Además, ayer se incorporaron de oficio algunos ajustes, sin que sea necesario ningún trámite municipal y pueda entrar en vigor una vez el nuevo planeamiento sea publicado en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

“Lo más importante es que, tras más de cuatro años, finalmente se haya aprobado el POUM”, destacó el alcalde de Solsona, Xavier Jounou. Además, agradeció a la comisión de Urbanisme la “sensibilidad y la buena conexión para hacer las cosas bien hechas y con la flexibilidad suficiente par encontrar una solución buena para Solsona”.

Para Jounou, ya es una realidad el planeamiento urbanístico que “varias formaciones políticas y muchos sectores de la población habíamos reclamado durante tantos años, porque percibíamos que era una herramienta indispensable y necesaria para el crecimiento de la ciudad”. El alcalde subrayó que “ha dado fruto el trabajo llevado acabo por el anterior equipo de gobierno y continuado por el actual”.

La prescripción más destacada que Urbanisme introdujo ayer es consecuencia de un informe elaborado por la Direcció General de Carreteras, tal y como apuntó Pere Solà. Según estaba previsto, y para evitar dilatar la aprobación del documento, se incluyó la reserva de suelo para la futura variante sur de la C-55.

Trazado mixto de la variante de la C-55

Con todo, “la comisión ha valorado otra alternativa estudiada a iniciativa del Ayuntamiento y que tiene el visto bueno de Carreteras”, puntualizó el director general. Se trata del trazado mixto entre el sur y el norte.
Todos coincidieron a destacar que esta última opción se ajusta más al suelo edificado del territorio, es más respetuosa con el suelo no urbanizable y, viariamente, liga y aprovecha mejor las carreteras existentes. “Además de satisfacer las necesidades de Solsona también satisface mejor las del resto del territorio”. Pero esta opción continuará sobre la mesa para que se pueda analizar en más profundidad en fases posteriores.

En este sentido, el concejal de Urbanisme y Participació Ciutadana, Martí Abella, adelantó que ñeste será uno de los temas capitales que se tratarán en el proceso de revisión que se abrirá en el segundo semestre del 2009, abierto a los ciudadanos y entidades del municipio.

Xavier Jounou añadió que “por ahora no se ha incluido este trazado en el nuevo POUM, porque entendemos que necesita ser validado por un proceso participativo”. Igualmente, el consistorio está interesado en consensuarlo con el Ayuntamiento de Olius, que está elaborando su planeamiento urbanístico.

Un horizonte de 27.000 habitantes

La ciudad que dibuja el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Solsona responde a un modelo compacto, priorizando la urbanización de los vacíos urbanos, con un techo edificado de 1,73 millones de metros cuadrados, preparados por acoger un máximo de 10.948 viviendas, de las cuales más de 2.000 serán protegidos. Así, el modelo de crecimiento permite llegar hasta un horizonte máximo de 26.460 habitantes.

De la superficie total del municipio, 213,2 hectáreas se destinarán a suelo urbano; 117,8 a suelo urbanizable delimitado y 30,5 a suelo urbanizable no delimitado, mientras que 1.216 hectáreas corresponderán a suelo no urbanizable.

También se incrementarán las zonas verdes, con un espacio de ocio de más de un kilómetro de longitud en el en torno de la ribera, unas siete hectáreas de terreno en Can Sotaterra y unos 10.000 m2 de parque urbano en el Camp del Serra.

Según el alcalde de Solsona, Xavier Jounou, ahora “hemos de interpretar la aprobación definitiva como una ganancia para la ciudad y el Ayuntamiento que es obra de todos y nos beneficia a todos”.

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=87907&seccio=Comarcas&fecha=2008-12-19&sortida=03:00:00

Mig miler de persones es concentren contra l'ARE que es vol fer a Manlleu

Unes 500 persones es van concentrar ahir al migdia a Manlleu (Osona) en contra del projecte de la Generalitat de crear una àrea residencial estratègica (ARE) al municipi. La convocatòria l'havia fet la comissió Encara hi Som a Temps, formada per deu entitats que consideren que la construcció de 2.273 habitatges en una zona de nou desenvolupament urbanístic és un «disbarat». La comissió defensa que ara no és «el moment» de l'ARE, que aquest tipus de projecte no és «el model» de creixement necessari i que la zona on es vol fer «no és el lloc». Els opositors a l'ARE denuncien que no pot ser que la Generalitat sigui qui marqui «per decret» i «sense cap mena de procés participatiu» el creixement i la urbanització dels municipis afectats. Entre els signants en contra de l'ARE hi ha els grups polítics municipals d'ERC (al govern), CiU, ICV i la CUP, el casal Boira Baixa, la colla Diables del Serpent, el Grup de Defensa del Ter i els sindicats agraris Unió de Pagesos i JARC. De fet, ERC, que governa amb majoria absoluta, ja ha anunciat que dimitirà en bloc si l'ARE es tira endavant.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3254346

Solsona dóna llum verd al projecte de la biblioteca comarcal, pressupostada en 2,7 milions d’euros

• El nucli antic recuperarà també una placeta que han tret a la llum els treballs arqueològics

El Ple municipal de Solsona ha aprovat, per unanimitat de tots els grups, el projecte constructiu de la biblioteca comarcal, l’equipament de més envergadura del Pla d’intervenció integral del nucli antic. Al mateix temps, s’ha donat el vistiplau a l’expedient de contractació de l’obra i el plec de clàusules administratives. La seva construcció està pressupostada en 2,7 milions d’euros. El termini fixat inicialment és de dos anys.

El projecte de la nova biblioteca, que ha estat redactat des dels serveis tècnics municipals per l’arquitecta Anna Feu, ha de pal·liar un dels dèficits més importants de la ciutat i la comarca, convertir-se en un revulsiu per a la dinamització del centre històric i, al mateix temps, resoldre els problemes de seguretat de l’edifici Cal Morató, datat del 1756, que es troba en unes condicions d’estabilitat força precàries.

El nou immoble tindrà una superfície de 1.658 metres quadrats útils, distribuïts en una planta semisoterrani, planta baixa i dues plantes. L’accés principal serà des de la nova placeta de 194 metres quadrats que s’ha recuperat a partir dels treballs arqueològics, en la intersecció dels carrers del Fesolet i Mirabalda.

Una de les característiques d’aquesta obra serà la necessària conservació i restauració de la façana de Cal Morató, en tant que és un element catalogat pel Pla especial de protecció del nucli antic. Aquest condicionant comportarà unes dificultats afegides, tal com va apuntar ahir el regidor d’Urbanisme, Martí Abella.

En la mateixa sessió plenària, el consistori va aprovar el plec de clàusules administratives que regiran la contractació de l’obra per procediment obert. Segons va explicar l’alcalde, Xavier Jounou, per motius de seguretat és urgent la instal·lació d’un pont bastida abans de les festes del Carnaval.

Presentació pública, el dia 6

Tots els ciutadans tenen l’opció de conèixer les característiques d’aquest projecte el proper divendres 6 de febrer a les 8 del vespre, en una convocatòria oberta a tothom a la sala cultural de l’Ajuntament. El treball se sotmetrà a 30 dies d’informació pública. Les previsions municipals passen per contractar l’obra durant el primer trimestre d’enguany i enllestir-la l’any 2011. El seu finançament es cobrirà mitjançant la subvenció de la Llei de barris i els ajuts del Pla únic d’obres públiques (PUOSC) de la Generalitat.

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/6f0c1286.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/506332c1.jpg

https://www.ajsolsona.net/ca/noticies/detall.aspx?IdNoticia=1225

^^ Ostres, el rènder sembla una pintura medieval. Aquestes pseudoperspectives em maten. :crazy:

Solsona sol·licita una pròrroga de dos anys per completar el Pla de barris

• L'Ajuntament de Solsona sol·licitarà una pròrroga de dos anys per finalitzar el Pla de barris

L'Ajuntament de Solsona sol·licitarà una pròrroga de dos anys per finalitzar el Pla de barris. El consistori ha explicat que el pla d'intervenció integral del nucli antic de Solsona, acollit a la Llei de barris des de l'any 2006, no es pot enllestir aquest any degut a la insuficient capacitat d'inversió de l'Ajuntament i a l'acumulació d'obres que hi ha pendents. Segons el consistori l'execució simultània de les obres portaria el centre històric al col·lapse. Per aquest motiu es demanarà una pròrroga de dos anys amb l'objectiu de fixar un calendari més 'pausat' i 'tranquil', tal com es va aprovar en el Ple amb els vots favorables de l'executiu municipal i l'abstenció de CiU.

Des de l'Ajuntament han explicat que, a més de les qüestions relatives al finançament, seria complicat fer coincidir les obres de la biblioteca comarcal, que es posaran en marxa durant el primer trimestre d'enguany amb els treballs d'urbanització dels carrers de la Regata, del Castell o de Llobera. En aquests moments, el projecte del carrer de la Regata i dels Dominics està enllestit, mentre que el de Sant Llorenç, encarregat a la Diputació de Lleida, es troba a la recta final.

El grup municipal de CiU es va abstenir en aquest punt perquè considera que les inversions previstes al nucli antic estan congelades i que en època de crisi s'haurien de fer més inversions, ha assenyalat el regidor Josep Antoni Pelegrina. L'alcalde Xavier Jounou ha dit que quatre anys era un termini molt just per acabar-ne el desplegament.

L'Ajuntament també sol·licitarà a la Generalitat una redistribució de les inversions inicialment previstes en el Pla, una opció derivada sobretot del pressupost de la biblioteca comarcal, que ascendeix als 2,7 milions d'euros, si bé la dotació inicial per al conjunt de l'Illa Cultural era d'1,8 milions d'euros. Per això, per al total del complex que s'ubicarà a l'espai de la casa Morató i Cal Metge Solé es demana 4,9 milions.

També es volen incrementar partides destinades a la dinamització social i econòmica del barri. Així, per a la dinamització del comerç es proposa un increment de 300.000 euros més; per al programa de participació ciutadana un augment de 44.000 euros; per al programa d'integració de la immigració un increment de 49.700 euros, i 50.000 euros més per a la cultura popular.

D'altra banda, el consistori preveu reduir les dotacions corresponents a les instal·lacions d'enllumenat de baix consum, a la remodelació dels carrers de Sant Pau i de la Regata i als ajuts per a la rehabilitació de façanes i cobertes.

http://www.avui.cat/article/barcelona/52837/solsona/sol%B7licita/una/prorroga/dos/anys/completar/pla/barris.html

Vic retalla el sostre màxim de la seva població

• Les propostes fins al 2021 pretenen configurar "una ciutat amb aspecte de poble"

El nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vic, que s'aprovarà inicialment dilluns que ve, preveu per a l'any 2021 un sostre màxim de 61.000 habitants, una xifra "a l'alça", segons els redactors del document. Amb aquest objectiu, Vic haurà de construir 11.500 noves vivendes, de les quals el 40% seran protegides. Amb tot, l'actual previsió representa una reducció de l'increment de població del pla urbanístic anterior, que fixava el sostre en 70.000 persones. Actualment Vic compta amb poc més de 40.000 habitants.

Aquesta reducció va lligada a l'essència del futur pla urbanístic, que aposta per la millora de la qualitat de vida. Per aconseguir-la, el document preveu la potenciació de grans zones verdes, serveis i equipaments, el control de la densitat de població i l'harmonització de l'espai urbà i l'entorn agrícola. "Volem una ciutat amable, amb aspecte de poble i que respecti el medi rural", explica l'alcalde, Josep M. Vila d'Abadal (CiU).

D'aquesta manera, els nous barris, que es construiran a l'oest i al sud, evitaran els blocs de pisos, comptaran amb espais col.lectius en edificis inspirats en les illes de cases de l'Eixample de Barcelona, jutjats, escoles i centres de salut que es descentralitzaran. El nou POUM també té en compte la capitalitat de Vic i preveu la construcció d'equipaments d'influència comarcal, entre els quals hi ha el parc tecnològic, un complex esportiu, un mercat municipal, la segona estació de tren i una altra biblioteca, de 5.000 metres quadrats.

Un altre dels eixos fonamentals del pla és l'establiment de quatre grans punts d'entrada a la ciutat i una xarxa de carrers i avingudes que configuraran relacions octogonals i esponjaran el centre. El pla també reconsidera la variant de l'Eix Transversal prevista al Pla Territorial de les Comarques Centrals, que tancaria el sud de la ciutat. El document proposa una via menys agressiva, amb rotondes, i la reducció de la velocitat.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=588363&idseccio_PK=1022

Manlleu, sense pàrquing soterrat

L'empresa que havia de construir un aparcament soterrani al centre de Manlleu ha renunciat a fer-ho davant l'oposició dels veïns. L'alcalde del municipi osonenc, Pere Prat (ERC), va avançar ahir que el consistori iniciarà contactes amb altres empreses constructores per evitar la paralització del "projecte estrella" d'aquest mandat.

http://paper.avui.cat/article/societat/155761/manlleu/sense/parquing/soterrat.html

^^ Quin projecte estrella més... poc "estrella" xD

Una consulta popular rebutja el projecte urbanístic previst per al barri de Sant Pere de Tordera

El 88% dels veïns de Tordera han rebutjat que la Generalitat desenvolupi un projecte urbanístic al barri de Sant Pere de la localitat. A la pregunta "Vols que es faci l'Àrea Residencial Estratègica (ARE) de Sant Pere?", la gran majoria dels empadronats majors d'edat participants a la consulta popular han votat en contra del projecte, que pretén construir 380 habitatges, un institut, un centre cívic i un gran parc urbà de 17.000 m², entre altres equipaments. L'Ajuntament de Tordera ha dit que comunicarà el resultat de la votació al Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
Tot i que el govern municipal, format per CiU i ERC, veia bé que es dugués a terme l'ARE, el Moviment Alternatiu per Tordera, que està a l'oposició, va sol·licitar que es preguntés a la ciutadania sobre el projecte.

La participació en aquesta consulta popular ha estat del 12,6% i els resultats han deixat un total de 1.400 vots contraris a l'ARE (el 88% dels vots emesos), mentre que 189 vots s'han mostrat a favor (un 12% de les votacions).

La consulta no és vinculant perquè l'Ajuntament de Tordera no és l'administració competent per desenvolupar l'ARE.

http://www.3cat24.cat/noticia/364266/catalunya/Una-consulta-popular-rebutja-el-projecte-urbanistic-previst-per-al-barri-de-Sant-Pere-de-Tordera

Les obres alteraran el ritme dels ciutadans de Manresa durant uns mesos

• Els 35 municipis del Bages han apostat per millorar la via pública i les instal·lacions esportives

Quan arriba el bon temps el Passeig de Pere III de Manresa s'omple de terrasses d'estiu. Es converteix en el punt de trobada més important de la ciutat i, probablement, de la comarca. Malgrat el centenar de taules que s'instal·len, en hores punta és gairebé missió impossible trobar un lloc per seure. I aquest any serà encara més difícil. Els ciutadans prendran consciència que Manresa també s'ha acollit a rebre els Fons Estatals d'Inversió Local, perquè el paviment del Passeig de Pere III s'aixecarà en plena campanya d'estiu. No és un cas únic. En el conjunt de la comarca del Bages se sentirà soroll perquè els 35 municipis de la comarca s'han acollit al pla.

La gran majoria dels projectes presentats pels 35 municipis de la comarca del Bages al Fons Estatal d'Inversió Local, estan destinats a millorar carrers i places. El pla ha destinat diners als municipis en funció del seu número d'habitants. La capital del Bages, Manresa, ha estat la més beneficiada amb una aportació de 12.944.922 euros que destinarà a 24 projectes diferents, entre els que hi ha la renovació i pavimentació de carrers, la millora de l'enllumenat públic, la millora del clavegueram o la construcció i millora de recintes esportius.

Tot just ara es començaran a fer evidents els efectes del pla de rescat, ja que en el termini d'un any totes les obres han de quedar enllestides. Des de l'ajuntament de Manresa ja s'ha demanat paciència als ciutadans, perquè la coincidència d'obres pot afectar de manera molt directa la circulació rodada i de vianants durant uns mesos.

Equipaments esportius i cementiris

De fet molts ajuntaments del Bages han decidit invertir aquests diners en la millora i construcció de nous equipaments esportius. És el cas d'Avinyó, Cardona, Castellgalí, Moià, Sallent, Sant Mateu o Santpedor, entre d'altres. Una altra de les apostes dels municipis bagencs se centra en millorar els cementiris i els seus accessos, com Calders, Sallent i Sant Feliu Sasserra.

Els recursos obtinguts pel Govern Central han estat molt benvinguts per tots els ajuntaments que, en molts casos, han apostat per millorar la via pública o adequar edificis municipals, aprofitant projectes que ja tenien redactats, però que no havien pogut entrar en els pressupostos d'enguany. Però no tot han estat elogis. Els municipis amb menys habitants consideren que hagués estat més just repartir els diners del pla en funció de l'extensió del municipi i no del número d'habitants

Millorar la fisonomia d'Igualada

Igualada també millorarà la seva fesomia. La capital de l'Anoia veurà com es remodela part de la infraestructura de la ciutat amb la construcció de noves places, la reurbanització de carrers o la creació de noves llars d'infants. Els diferents projectes d'obra pública tenen un pressupost de més de sis milions d'euros.

Un dels projectes de millora afecta l'Avinguda de Catalunya, on es construirà una nova plaça a la zona de l'hospital, amb un espai de jocs infantils i un complex enjardinat. L'obra tindrà un cost de 2.241.807,73 euros. Aquesta és l'actuació que compta amb més pressupost dels 6 milions i mig que ha presentat el consistori al govern de Madrid. Segons ha manifestat el regidor d'Obres de l'Ajuntament d'Igualada, Xavier Figueras, "aquesta obra dona continuïtat a l'eix de vianants que ja s'havia projectat amb anterioritat".

Un altre de les prioritats d'Igualada és la millora dels equipaments socials, culturals i esportius. Concretament es construirà un gimnàs i un vestidor a la segona planta de l'Espai Cívic Centre. Aquesta actuació té un pressupost de 362.035,87 euros. "És una resposta a la manca d'espai del centre cívic davant la gran quantitat d'activitats que organitza", ha comentat Figueras. L'Ajuntament calcula que les obres d'aquest nou gimnàs duraran tres mesos.

Cap a la tardor s'enllestirà la quarta llar d'infants pública d'Igualada, amb 74 places, que s'emplaçarà vora l'actual CEIP Emili Vallès. La regidora Montserrat Mateu va posar de manifest la importància qualitativa i quantitativa del nou equipament infantil. Aquesta llar d'infants té un pressupost de 775.862 euros i està previst que es posi en funcionament durant el primer trimestre del nou curs escolar 2009-10.

http://www.lamalla.cat/infolocal/catalunya_central/article?id=254044

^^ El canvi de paviment s'hauria de canviar JA i no a l'estiu, però parlem de Manresa, ciutat governada per incompetents 100%.

^^ El canvi de paviment s'hauria de canviar JA i no a l'estiu, però parlem de Manresa, ciutat governada per incompetents 100%.

Pots donar més detalls? M'interessa ...

Bé, no té massa història, a l'estiu és quan hi ha més gent al Passeig i és una tonteria que les obres les comencin a l'estiu, les haurien de començar ja... perquè començar-les a la tardor potser no es pot perquè les obres del pla ZP s'han d'acabar abans d'acabar l'any i com a Manresa tot s'allarga una eternitat, doncs si comencen a la tardor no acabarien pas...

Bé, no té massa història, a l'estiu és quan hi ha més gent al Passeig i és una tonteria que les obres les comencin a l'estiu, les haurien de començar ja... perquè començar-les a la tardor potser no es pot perquè les obres del pla ZP s'han d'acabar abans d'acabar l'any i com a Manresa tot s'allarga una eternitat, doncs si comencen a la tardor no acabarien pas...

No, si jo et demanava comentaris "interessants" sobre els incompetents 100%:nuts::) ... em lliga molt, en relació amb l'absurd pla de connectar FGC amb la RENFE. Mai ho entendré com algú amb dos dits de front pot gastar-se la brutalitat de diners que costarà per a fer una obra absurda, sense sentit, dolenta per a la ciutat, i que té alternatives molt millors.

La Generalitat permet l'ubicació d'un hotel en un poble abandonat

• Amb el pla aprovat, el xeic àrab propietari espera pressionar un pagès que no vol marxar

La Generalitat ha aprovat el Pla Urbanístic de Fígols, el qual inclou els plans de l’Ajuntament per al nucli de Peguera. Segons informa dberguedà.cat, el poble abandonat és propietat des de fa gairebé sis anys, d’un xeic àrab membre de la família Al Maktoum, que governa els Emirats Àrabs. El gestor immobiliari Pep Graus, que va fer de mitjancer en la venda de Peguera, ha explicat que la intenció del xeic és, des que va comprar Peguera per 3,6 milions d’euros, rehabilitar completament el poble i posar-hi en marxa un projecte de turisme rural.

El pla urbanístic, publicat al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) el passat 6 de juliol, preveu que “en cas d’alguna actuació urbanística”, ja sigui “rehabilitació, reforma de cases, establiment d’alguna activitat o instal·lació o qualsevol altre tipus d’actuació constructiva”, haurà de tenir com a objectius “primordials” la rehabilitació i reconstrucció de les cases del nucli i la conservació del medi natural. De fet, segons explica Graus, la intenció del xeic, i de l’administrador de l’empresa Serchs (propietària del terreny), l’alemany Harald Kuspert, ha estat des de bon principi impulsar projectes respectuosos amb el medi ambient.

Dins la planificació de nous usos, el pla permet la instal·lació a Peguera d’establiments de turisme rural, d’hoteleria i restauració, de caire esportiu i d’hípica, a més d’una escola de natura i centres d’interpretació de la natura o de temes comarcals. El document també concreta que per a ús residencial només es podran fer servir cases rehabilitades i que de les cases existents no es podrà enderrocar més d’un 20%.

Ara, un cop superat aquest llarg procés administratiu i amb la nova planificació urbanística a la mà, s’espera poder pressionar el pagès que no vol treure dels terrenys del xeic àrab les seves vaques. Fins al moment, el xeic s’ha mostrat molt pacient. Segons recorda Graus, “el xeic va dir que no seria ell qui fes marxar un català de la seva terra, fins que no ho digues una llei”.

El nucli de Peguera té una superfície de 750.800 metres quadrats i està situat a 1.701 metres d’altitud, es troba totalment abandonat i tan sols queda una casa en peu que s’ocupa esporàdicament. A mitjans del segle passat, era un important nucli de tradició minera i de fet, la majoria d’habitatges daten d’aquella època.

http://mes-edicions.e-noticies.cat/bergueda/la-generalitat-permet-lubicacio-dun-hotel-en-un-poble-abandonat-31825.html

Vic vol millorar la mobilitat interior amb una nova estructura vial

• A través del POUM es vol apostar per una ciutat en forma de malla i també es crearan més places d'aparcament

El Planejament d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM )de Vic preveu un apartat dedicat a la vialitat que vol millorar el trànsit al centre històric i les entrades i sortides de la ciutat. L'ajuntament de Vic vol, a través del POUM, apostar per una estructura vial en forma de malla, enlloc d'un sistema radial a través de la creació de nous vials i desenvolupar una ciutat en forma de quadrícula. El regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Vic, Xavier Solà, ha explicat que el POUM defineix “un anell aprofitant els trams viaris i la previsió de nous trams que configuraran un perímetre exterior ben comunicat”.

En aquest sentit, es preveu realitzar un accés directe de la rotonda sud, davant de l'escola La Sínia, i el carrer de Santa Anna. També es vol descongestionar la zona del coll de Vic amb un nou accés que connecti amb el carrer Guillem de Montrodon. També vol potenciar la connexió de l'Eix Onze de Setembre amb la zona industrial Mas Beuló i la previsió de vials exteriors entorn de les ARE del Graell i la Bòbila. El regidor també ha explicat que es modificarà l'actual anell de les rambles en la seva part meridional, que permetrà recuperar “la zona de la muralla de la rambla del Bisbat i del riu com un espai ciutadà, evitant el col·lapse puntual del carrer Torras i Bages”.

Més places d'aparcament

Una altra actuació del POUM és la d'augmentar les places de pàrquing a la zona de la ciutat antiga. En aquest sentit, ja s’està fent l’aparcament subterrani de l’avinguda Josep Tarradellas o el del davant del nou teatre auditori. També es preveu ampliar el pàrquing del Passeig mitjançant la seva obertura cap al carrer del Pare Coll o a l’Hospital de la Santa Creu. L’objectiu també és alliberar “aparcament de la via pública per millorar la qualitat urbana del carrer”.

El POUM també preveu la creació d’una segona estació de tren, al sud de la ciutat, amb vistes al futur tren comarcal. Aquesta estació estaria ubicada prop de l’escola La Sínia. En aquest espai també està previst un espai d’aparcament, que configuraria, amb tots els altres esmentats, “unes 1.000 places noves”.

http://www.lamalla.cat/infolocal/catalunya_central/article?id=301093

Un promotor inverteix a Navès 60 milions d'euros per fer-hi un complex turístic

Tretze anys després de presentar la primera proposta, la societat holandesa Bluegreen Valley, ha començat les obres per convertir un terreny de 60 hectàrees de Navès en el complex turístic Lago de Linya.

Es tracta d'un projecte que busca atraure una part del milió de famílies del nord d'Europa que tenen previst comprar una casa al sud del continent en els pròxims cinc anys. El projecte suposa una inversió de 60 milions d'euros en un municipi de només 274 habitants. Un hotel, un centre de salut, cases, un restaurant i un centre d'esports formen part del projecte, els edificis del qual projecta Benedetta Tagliabue. El projecte inicial s'ha reduït per fer-lo viable en temps de crisi.

Lago de Linya ocuparà una superfície de 20 hectàrees de les 60 que té la finca de Sant Andreu de Linya. Les quaranta restants, que són de bosc, es cediran a l'Ajuntament de Navès.

L'hotel tindrà 25 habitacions i una categoria d'entre cinc o sis estrelles. Inicialment, el projecte preveia que l'hotel tingués fins a 80 habitacions. La reducció del nombre de cambres permetrà fer-les "més grans i luxoses", explica el promotor del projecte Frank VandeWeyer. A l'entorn de l'hotel hi haurà 30 casetes per allotjar-se en règim hoteler.

El que no ha variat del projecte inicial és el centre de salut, on també hi haurà la possibilitat de fer estades en el cas de tractaments llargs. Es tractarà d'un centre de benestar integral, on es podran fer tractaments amb aigua. Aquest ha de ser un dels principals atractius del projecte, segons els promotors, en un moment en el qual la societat està tendint cada vegada més a "cuidar-se i a fer tractaments preventius de salut".

Una altra peça del projecte seran les cases, tant de compra com de lloguer, ja que també funcionaran com a vilar rural. N'hi haurà 25 que tindran l'aspecte de masies i 25 més que seran torres. Inicialment estava previst construir-ne 90.

El complex Lago de Linya es completarà amb la restauració de l'església i del conjunt medieval que hi ha al costat, que es convertirà en un restaurant, amb una gran plaça que funcionarà com a terrassa de l'establiment. Lago de Linya tindrà també una petita botiga, una petita àrea comercial i un centre d'esports amb un apartat especial dedicat als esports d'aventura. Més endavant, es podria completar amb la construcció d'un centre de convencions, que de moment s'ha aparcat fins que l'economia es reactivi.

Tot plegat, en una urbanització que estarà plena de zones verdes, canals d'aigua, petits llacs i fonts.

L'horitzó posat al 2012

Les màquines han entrat aquesta setmana als terrenys per iniciar els treballs d'obertura dels camins que distribuiran els diferents espais del complex. La intenció dels promotors és que a finals de l'any que ve s'hagin completat els treballs d'infraestructura i que es puguin iniciar les obres de l'hotel i del centre de salut. Per a la primavera de l'any 2011 es calcula que ja s'hauran restaurat la masia i que podrà funcionar el restaurant i pel que fa a tota la resta del projecte, la intenció és que estigui acabat l'estiu del 2012.

Cap al mes de febrer, els promotors volen fer un acte simbòlic de col·locació de la primera pedra i a partir d'aquí s'iniciarà el treball de comercialització de les parcel·les de les cases, que ja quedaran assenyalades i marcades perquè els clients puguin visitar-les i fer-se càrrec de la seva localització abans de signar l'opció de compra d'una d'elles sobre plànol.

http://www.bondia.cat/component/content/article/141-societat/7351-un-promotor-inverteix-a-naves-60-milions-deuros-per-fer-hi-un-complex-turistic

Manresa posa una rotonda per alleujar l’entrada sud

L’Ajuntament de Manresa iniciarà avui els treballs per solucionar els col·lapses circulatoris de l’entrada sud de la ciutat, una de les més estratègiques i també la més coneguda, a l’estar presidida per la imatge de la basílica de la Seu al fons. Les obres consistiran en la construcció d’una rotonda situada a la complicada cruïlla entre el passeig del Riu i la via de Sant Ignasi, que actualment està semaforitzada i provoca llargues cues de vehicles, sobretot a les hores punta.

El projecte, finançat pel consistori i el Pla de Barris de la Generalitat, té un pressupost d’1.324.000 euros. A part de la rotonda, també es renovaran i ampliaran les zones enjardinades i es millorarà un tram de col·lector. Les obres, amb tot, duraran set mesos i perjudicaran probablement encara més el trànsit de la zona. Així, a partir d’avui, la via de Sant Ignasi i el passeig tindran un únic sentit, de manera que els conductors es veuran obligats a allargar considerablement el recorregut per l’interior d’altres carrers o per les rondes exteriors. La intervenció forma part de la renovació integral de la façana sud de la capital del Bages.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=662138&idseccio_PK=1022

http://www.lamalla.cat/media_th/yeHd44OckN7c5ZPfpaCpnNiinMfC4ZjgrtHKyJSelaN0Y3hgnHGelJOinaZ4nZGXlZ6Vo3RkemedcaeVwKCdp6idj9HV1Q==

L’Infinit, el nou complex esportiu d’Igualada, s’inaugura amb èxit

• La conca d'Òdena ja compta amb dos complexos esportius i aquàtics

L'Infinit, el nou complex esportiu situat al Parc del Puigcornet, va obrir portes dimecres de la setmana passada però va viure el seu màxim esplendor en la seva inauguració aquest cap de setmana. Més de 600 persones s'han abonat al nou equipament públic i unes 800 ja s'han inscrit als cursets de natació. D'aquesta manera, Igualada suma quatre noves piscines, malgrat no ser de competició, a les antigues de Les Comes.

Després de mostrar la placa, l'alcalde d'Igualada, Jordi Aymamí, va lloar la qualitat del nou centres esportiu, que compta amb 4 sales destinades a fitness i màquines, dues piscines climatitzades i 1 d'hidromassatge, 2 saunes, 2 banys de vapor, un centre de salut, solàrium, dues piscines d'estiu 3 pistes de pàdel, 1 pista poliesportiva i aparcament propi gratuït.

L'equipament, que va obrir-se dimecres, ja opera a ple rendiment. El consistori en ple i gerents de les empreses que gestionen el centre (Anoia Sports) van fer la passejada pels equipaments esportius seguits d'un nombrós grup de persones que van voler viure aquesta jornada festiva.

L'Infinit no s'inaugura sense polèmica. L'alcalde Jordi Aymamí va afirmar que "els equipaments privats veuen aquest centre com una competència directa" tot i que, pel batlle igualadí, això no és del tot així en tant que el nou centre "és un equipament públic necessari". A més d'aquestes crítiques, el passat ple de dimarts ja va confirmar-ne de noves. L'oposició (CIU) va recriminar al govern igualadí que la nova piscina no tingués les mides per ser de competició en tant que això suposa una inversió menor per part de la Generalitat i provoca que el Club Natació Igualada no pugui fer servir aquestes instal·lacions i hagin de compartir les piscines de Les Comes amb altres usuaris en hores de màxima afluència per la tarda. La regidora d'Esports, Sílvia Torreblanca, va voler recordar que aquest nou complex neix per poder dur-se a terme activitats aquàtiques i que ja existeix l'equipament de Les Comes per donar-hi cabuda a tothom.

La inauguració de l'equipament, va tenir lloc després d'una altra inauguració: la del vial que connecta l'avinguda verge de la Pietat amb la ronda de Fàtima.

Montbui obre Mont-aQua

I un altre complex que va haver de posposar la seva obertura va ser el de Mont-aQua, a Santa Margarida de Montbui. Després d'una inauguració amb focs artificials el passat 12 d'octubre, el complex va obrir portes el passat dimecres després que l'ajuntament de Montbui no hagi tingut la verificació tècnica i de manteniment oportuna.

El nou pavelló i la piscina coberta de Montbui aglutinarà el gruix de l'activitat esportiva del municipi -en ell hi jugaran la majoria d'entitats federades- i a la vegada serà l'equipament utilitzat per tots aquells que vulguin fer activitats de tonificació del cos.

Al nou espai de salut i esport Mont-aQua es podran realitzar activitats com ara cursets de natació, activitats aquàtiques, també es podrà fer ús de la zona d'aigua termal -amb llits d'aigua, spa, sauna, cascades d'aigua i contracorrents-. Tanmateix hi ha diferents espais on es podran dur a terme activitats diverses: sala de fitness, sala de ciclo indoor, sala d'activitats, etc.

El disseny de l'equipament permet que hi entri llum natural durant gran part del temps i també s'hi han instal·lat plaques solars per aconseguir el màxim aprofitament energètic. A més, l'aigua Mont-aQua serà reutilitzada per al rec públic a través d'un dipòsit ubicat a la mateixa instal·lació. El nou equipament està ubicat a l'Avinguda de l'Esport de Montbui, a tocar de l'Estadi Municipal i de la piscina d'estiu, configurant així un espai adaptat a la pràctica esportiva en totes les seves modalitats.

http://www.lamalla.cat/infolocal/catalunya_central/article?id=310037

Solsona inicia les obres de la nova biblioteca comarcal

• El nou edifici és el projecte estrella del Pla de barris solsoní

Les obres per a la construcció de la nova biblioteca comarcal de Solsona es preveuen acabar en un termini de 2 anys i suposen el projecte estrella del Pla de barris de la capital del Solsonès. Segons el consistori, aquest edifici pretén ser un revulsiu per a la dinamització del centre històric i es rehabilitarà l’edifici de Cal Morató, que data del 1756, on es construeix la nova biblioteca. Durant el dia d’ahir es va procedir al desmuntatge de les plantes de l’immoble on s’aixecarà l’edifici cultural.

El nou equipament tindrà una superfície útil de 1.257 metres quadrats i una superfície construïda de 1.620 metres quadrats, distribuïts entre la planta baixa, que també inclou la sala d’usos múltiples, dues plantes i un entresolat. Aquests treballs permetran recuperar per a la trama urbana una placeta medieval datada del segle XV, per on s’accedirà a la biblioteca i a la sala autònoma. La construcció de la biblioteca s’executarà en un termini de 2 anys i té un pressupost de 2,3 milions d’euros.

Projecte estrella del Pla de barris

La nova biblioteca és el projecte de referència del Pla de barris solsoní, ja que ha de dinamitzar i acabar amb el dèficit cultural que arrastra Solsona i la comarca del Solsonés. El regidor d’Urbanisme i alcalde accidental, Martí Abella, ha dit que es tracta “d’una actuació imprescindible” per a la ciutat i que suposarà tenir “una nova biblioteca més gran i millor equipada que l’anterior”.

Amb l’actuació es resoldran els problemes de seguretat de l’edifici de Cal Morató, l’espai on es construirà la biblioteca, que data del 1756 i que segons el consistori es trobava en unes condicions d’estabilitat delicades.

Seguiment arqueològic

A banda de la construcció, que es va iniciar amb el desmuntatge de les plantes de l’immoble per consolidar els elements estructurals, el consistori solsoní farà un seguiment arqueològic de la intervenció, ja que creuen que es poden trobar noves estructures històriques considerades de gran valor.

http://www.lamalla.cat/infolocal/lleida/article?id=312134

El Consell supera els 13 milions d´euros el 2010 en els seus pressupostos
Jorba va explicar que "és un pressupost obert" i que escoltaran l'oposició

El Consell Comarcal de l'Anoia tirarà endavant de cara al 2010 el pressupost més alt de la seva història, 13.543.395 euros, que superaran de gairebé 2,2 milions el del 2008. El president de l'ens, Marc Castells (CiU), va donar a conèixer els números juntament amb Francesc Jorba, sotspresident, que va explicar que "el Consell, quan l'economia funcionava, va estalviar; ara podrem invertir". Jorba va explicar que "és un pressupost obert" i que escoltaran l'oposició.

El president va reconèixer la tasca d'Esquerra, els socis dels convergents en el govern, en haver aconseguit a Madrid una partida d'un milió d'euros per al Campus del Motor de Castellolí, una de les grans esperances per contribuir al reactivament de l'economia. Castells va recordar que "som una administració finalista" i que té un gran mèrit haver aconseguit sumar aquests números de diferents subvencions. Els 13 milions d'euros es destinaran principalment "a inversions, a la reactivació econòmica de la comarca i als ajuts socials", segons Jorba. El pressupost del Consell ha crescut un 56.7% respecte el 2007, i el sotspresident va remarcar la importància de la tasca del personal: "gestionem la recollida de brossa de 18 municipis; la recollida selectiva de 29; i, ara, implantarem l'orgànica en 20 poblacions". La partida estrella en despeses és la d'educació, amb més de 4 milions d'euros; seguida de Promoció Econòmica, amb quasi 3. Jorba va destacar també que "per segon any, els polítics s'han congelat el sou".

Font: http://www.regio7.cat/anoia/2009/11/27/consell-supera-13-milions-deuros-2010-pressupostos/56638.html

Solsona reobre al trànsit l'avinguda de Sant Jordi tot i que acabarà les obres durant el desembre

Aquest divendres a la tarda la renovada avinguda de Sant Jordi de Solsona, en obres des del mes de març, s’obrirà al trànsit. Ho va anunciar aquest dijous al Ple el regidor d’Urbanisme i tinent d’alcalde, Martí Abella.

Tot i això, es demana la "màxima precaució en la circulació", atès que aquest vial encara és una zona d’obres -s’hi podrà transitar a una velocitat màxima de 30 quilòmetres per hora fins que finalitzin els treballs.

En aquests moments tan sols falta la connexió a la xarxa elèctrica de l’enllumenat públic i la col·locació del mobiliari urbà, a més d’alguns acabats en l’enjardinament. L’Ajuntament preveu que les últimes actuacions es completin en el decurs del mes de desembre. L’empresa GrupMas Constructors ha estat l’encarregada de l’execució d’aquesta obra, que ha tingut un pressupost d’1.072.700 euros.

Aquesta urbanització comprèn un àmbit d’11.500 metres quadrats, entre les places de Sant Jordi i del Turó de Sant Magí, i inclou un tram del carrer de Domènec Costa i Bafarull i tot el carrer del General Tristany. La priorització del vianant, amb un passeig de 8,5 metres d’amplada, és una de les qualitats més destacables d’aquest projecte. La funció cívica de l’avinguda, però, continuarà sent compatible amb el trànsit rodat en doble sentit de circulació.

http://www.bondia.cat/noticies/141-societat/7657-solsona-reobre-al-transit-lavinguda-de-sant-jordi-tot-i-que-acabara-les-obres-durant-el-desembre

http://www.bondia.cat/images/stories/2009/11_Novembre/09_pirineus/solsona-avinguda.jpg

La urbanització del Pont Nou començarà l´any 2010, però durarà el doble del previst
El regidor d'Economia, Alain Jordà, ha explicat que si l'actuació s'havia de fer en un any, "ara es farà en dos o dos i mig"

Les obres d'urbanització projectades al polígon del Pont Nou de Manresa es podrien iniciar a mitjan any 2010 si les previsions del regidor d'Hisenda, Alain Jordà, i dels empresaris que han de fer front al finançament de l'actuació prosperen. La urbanització d'aquest polígon, un projecte del qual es parla des de l'any 2003 i que té un cost de 13 milions d'euros, va quedar encallada a mitjan aquest any, després que alguns propietaris de parcel·les del polígon viessin inassumible la xifra per tirar-lo endavant. Ara, després de passar tot l'estiu buscant fórmules per trobar el finançament, propietaris i Ajuntament han decidit allargar els terminis d'execució de les obres per tal d'aconseguir els diners. Si a l'inici es va establir que la urbanització havia de durar un any, ara es prolongarà "fins a dos anys o dos anys i mig", segons ha avançat Jordà.
El regidor ha explicat que el fet d'allargar els terminis del projecte "també farà fraccionar i allargar el pagament de les quotes, que es faran més assequibles per als propietaris afectats". Alain Jordà ha afegit que "a més, si a les entitats financeres que han de concedir crèdit a alguns propietaris els diem que el projecte el farem en dos anys i no en un, també podran deixar anar els diners d'una manera més fraccionada i s'hi avindran més fàcilment".
Una altra mesura que han pres empresaris i Ajuntament per desbloquejar la urbanització del polígon del Pont Nou és, segons ha detallat el regidor Alain Jordà, que "tots els empresaris que en necessitin, busquin finançament de manera conjunta". Així, esperen tancar un tracte amb els bancs abans no s'acabi l'any.
Les obres d'urbanització del polígon costen uns 13 milions d'euros, dels quals l'Ajuntament (propietari del 30 % dels terrenys que s'han d'urbanitzar) n'assumeix 240.000. Aquesta petita xifra, si es té en compte que l'Ajuntament hauria de pagar 3,9 milions d'euros, corresponents al 30 % dels 13 milions que valen les obres, es deu a un acord que el consistori va signar amb l'Incasol el 2007. La permuta estableix que l'Ajuntament cedeix els seus terrenys a l'Incasol, a canvi que aquest ens pagui el cost d'urbanització.
Del 70 % restant del cost de la urbanització del polígon, al qual hauran de fer front una quinzena d'empresaris, Jordà ha assenyalat que "hi ha propietaris que ja tenen els diners, i calculo que només s'ha de buscar el 30-40 % de finançament total".
Des que es va aprovar el projecte d'urbanització, l'any 2003, les obres del polígon han estat constantment endarrerides. L'últim entrebanc per tirar endavant l'actuació va arribar aquest estiu passat quan, després que el mes de gener passat s'obrissin les pliques per a la contractació d'obres, es va haver d'aturar el procés perquè alguns propietaris veien inassumibles els costos que els pertocaven.
La urbanització de la totalitat dels carrers del polígon és la primera de les tres fases del Pla Parcial del Pont Nou. Un cop hagi acabat aquesta actuació, es preveu entrar en la segona fase de la transformació urbanística del polígon, que suposarà una inversió força inferior a la primera. En aquest cas, hi ha prevista la creació d'una zona verda amb un parc de 30.000 m2 que contindrà un recorregut de conduccions obertes d'aigua que la portaran fins a un estany. Aquesta part està vinculada a les obres de desdoblament de l'eix transversal.
Finalment, hi ha una tercera fase que correspon al trasllat de les línies d'alta tensió, en què és previst que l'Ajuntament de Manresa aporti 750.000 euros.

Font: http://www.regio7.cat/manresa/2009/12/01/urbanitzacio-del-pont-nou-comencara-lany-2010-durara-doble-del-previst/57220.html

Els veïns de Mas d´en Gall i Can Rial podran anar a peu fins al nucli urbà
Actualment hi ha risc d'atropellament

Els veïns dels barris de Can Rial i de Mas d'en Gall d'Esparreguera veuran complerta l'any vinent una de les seves reivindicacions més reiterades durant l'última dècada, com és poder accedir a peu al nucli urbà esparreguerí sense perill de ser atropellats.

El ministeri de Foment ja està redactant un projecte que és a càrrec seu i que implicarà la col·locació d'una passarel·la per sobre de l'autovia A-2 amb aquesta finalitat. Els propers dies membres de Foment es reuniran amb representants del consistori per mostrar-los els detalls de l'obra.

En l'actualitat, els veïns d'aquesta zona es troben que per accedir a peu al centre d'Esparreguera han de creuar el ramal que desemboca a l'autovia A-2, que té una important afluència de vehicles, amb els perills que això suposa per a la seguretat dels vianants. De fet, tot i que no s'ha hagut de lamentar cap succés tràgic, sí que hi ha hagut diversos incidents entre els vianants que creuaven la carretera i els vehicles que transcorrien per allà. La situació és vigent des que l'exclusió de la Nacional-II del centre d'Esparreguera va derivar en la A-2, que va tallar el camí natural existent entre els dos barris i el centre del municipi i no va proveir una alternativa per mantenir el pas de vianants.

El president de l'associació de veïns de Can Rial, Luis Gallardo, ha explicat que "fa molts anys que anem darrere d'aquest tema, és una gran satisfacció que es pugui tirar endavant, és per això que agraeixo la gestió que ha fet el consistori".

Gallardo confia que "l'any que ve ja estigui el projecte executat, perquè és una obra petita no hi hauria d'haver problemes", i ha recordat que en data d'avui no tenir una passarel·la com la que s'hi ha d'ubicar "suposa estar totalment incomunicats amb el poble, tant per anar-hi a peu com en bici. Des que es va construir l'autovia la passarel·la és una necessitat absoluta, ara mateix tenim un carril bici que ens porta fins al pont, però a partir d'allà hem de creuar la carretera un per un. Hi ha hagut alguns accidents, diverses persones han estat a punt de ser atropellades. Només esperem que l'obra estigui feta abans no passi una autèntica desgràcia".

Per la seva banda, la presidenta de l'associació de veïns de Mas d'en Gall, Marta Xanxo, ha declarat que "no opinaré fins que el projecte no sigui definitiu, però està clar que totes les coses que impliquin apropar-nos al poble seran benvingudes". Per a Can Rial és la segona reclamació complerta en poc temps. I és que a l'estiu, l'Ajuntament va instal·lar semàfors per regular la velocitat dels vehicles.

Font: http://www.regio7.cat/baix-llobregat/2009/12/12/veins-mas-den-gall-can-rial-podran-peu-fins-al-nucli-urba/58544.html

Vic fa un pla de desenvolupament urbà respectant la seva ànima rural

• L’ajuntament desprograma terreny urbanitzable per protegir el camp

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vic, que s’aprovarà provisionalment el mes de febrer vinent, recull diverses actuacions orientades a la protecció de l’essència rural de la ciutat. La desprogramació de sòl urbanitzable i la designació de nous usos per a les masies agrícoles són algunes de les iniciatives previstes per preservar l’equilibri entre el món rural i l’urbà. L’objectiu final és mantenir el paisatge, la biodiversitat i la qualitat de vida de la zona.

Tradicionalment, el sector primari ha tingut una presència important a Osona. Però en aquests moments, l’economia rural té un caràcter gairebé residual, amb un descens notable del nombre d’explotacions agrícoles i ramaderes. Tot i així, el seu pes específic és primordial, ja que s’ha convertit en garantia de la preservació del paisatge que caracteritza la comarca (grans extensions de camps de cereals i petites hortes de temporada).

Vic, la capital, no n’és una excepció. El centre urbà més poblat d’Osona, amb uns 40.000 habitants, viu envoltat d’una àmplia zona verda, amb una xarxa de nombrosos camins que enllacen més de 250 cases de pagès. «Vic se sent orgullosa del seu passat i no vol perdre el seu caràcter rural», apunta l’alcalde Josep Maria Vila d’Abadal. «Tot això sense renunciar a la modernitat, a la potenciació de nous sectors industrials tecnològics o a la universitat. Es tracta d’una combinació de tradició i progrés», matisa.

En aquest marc, el POUM estableix un creixement limitat de la població per als pròxims 25 anys. En una primera fase, el sostre se situa en els 53.000 habitants i, en cas de superar-los, la segona fase podria arribar fins als 61.000. A més a més, el pla urbanístic incorpora un actiu insòlit en la gestió municipal: la desprogramació d’uns 80.000 metres quadrats de sòl urbanitzable, que es converteixen en no urbanitzable o en urbanitzable periodificat, és a dir, que es programarà segons les necessitats reals de creixement. «S’ha optat per un ús més racional i més eficaç del terreny, per un urbanisme més humà», diu l’alcalde.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=669879&idseccio_PK=1022

El ministre Corbacho inaugura el nou passeig de l'Hospital d'Igualada
El projecte de millora dels voltants del centre sanitari ha estat el que ha rebut més inversió

El ministre de Treball del govern central espanyol, Celestino Corbacho, va visitar ahir les obres de construcció, emmarcades dins el Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL), d'un passeig, un petit parc infantil i el seu enjardinament, situades als voltants de l'edifici de l'Hospital General d'Igualada. En la inauguració també va assistir l'alcalde de la ciutat, Jordi Aymamí, i altres batlles de les poblacions veïnes.
L'alcalde Jordi Aymamí va explicar en l'acte d'inauguració que "hem assolit els objectius gràcies a la voluntat política de fer-ho i al suport de la participació ciutadana". L'objectiu que s'ha acomplert, segons el batlle, ha estat "la millora de la convivència ciutadana, la mobilitat dels igualadins per la ciutat i un pas endavant pel que fa a la qualitat dels serveis fonamentals, com ara la salut, en tractar-se d'un espai nou i agradable al costat de l'Hospital General d'Igualada". Aymamí també va afegir que "tots els projectes que s'han fet a la ciutat han fet que la capital encara ho sigui més. També s'ha finalitzat la reconversió de l'antiga carretera Nacional II, que ha permès unir els barris nous amb el nucli històric d'Igualada".
Per la seva part, el ministre Celestino Corbacho va dir que "ens sentim satisfets de la gran inversió que ha fet el govern central cap als ajuntaments i que ha permès solucionar reivindicacions històriques de molts pobles. A més a més, el FEIL ha generat ocupació immediata i ha ajudat a pal·liar l'impacte de la crisi econòmica; n'estem tan satisfets que per això mateix traurem una segona edició d'aquestes subvencions adreçades als governs municipals". Respecte a aquesta segona subvenció FEIL, el ministre va explicar que "se subvencionaran aquells projectes que siguin pensats de cara a oferir llocs de treball a llarg termini, com ara que un Ajuntament decideixi crear una llar d'infants. En aquest cas, es dóna feina als obrers i, més tard, als que es cuidin de l'escola bressol".
Les obres de millora al voltant de l'Hospital General d'Igualada han disposat d'una inversió de 2.241.807,73 euros i han tingut com a objectiu principal millorar la connexió entre els barris nous de la ciutat d'Igualada amb els barris del nucli històric, i han creat un espai tranquil on poder passejar a peu o amb bicicleta. Segons el consistori igualadí, aquest ha estat el projecte amb més pressupost que es va presentar al govern de Madrid, i es comunica amb l'eix de vianants que s'havia projectat anteriorment.
En aquesta zona nova l'Ajuntament preveu que a partir d'ara s'instal·lin nous serveis i comerços als quals hi hagi un accés fàcil per als ciutadans, ja sigui a peu o amb vehicle. Gràcies a aquestes tasques de reurbanització, els barris que han quedat connectats han estat: les Comes, el Poble Sec i el centre de la ciutat.

Font: http://www.regio7.cat/anoia/2009/12/20/ministre-corbacho-inaugura-nou-passeig-lhospital-digualada/60190.html

L'ampliació del pont de Lavernó de Sant Sadurní d'Anoia no es farà fins a finals del 2010

Les obres d'ampliació del pont de Lavernó, el pont que travessa la riera i que comunica el centre de Sant Sadurní d'Anoia amb l'estació i amb les instal·lacions de Freixenet, no es començarà a fer fins a la tardor del 2010, tres anys després d'haver fet el projecte i haver estat inclòs dins del programa de subvencions Xarxa Barcelona, i haver estat acceptada la seva obra. El govern local (CiU i AMI) havia anunciat fa un any que s'havia desencallat l'inici de les obres després de reclamar insistentment a la Diputació pel perill que té aquest tram, i l'ens de la demarcació els va anunciar que l'obra es faria al llarg d'aquest any. L'alcalde, Joan Amat (CiU), ha explicat aquesta setmana que, després d'haver estat tot un any esperant l'obra, ara l'ens s'ha compromès a no retardar més la seva execució, com a molt tard el quart trimestre de l'any que ve. Les obres, pressupostades en prop d'1,2 milions d'euros, permetran construir dues ampliacions de 2,5 metres per cada costat per situar-hi els passos per a vianants. La configuració actual del pont fa que les voreres per on travessen els vianants que donen accés a l'estació de rodalies siguin estretes i que hi hagi també problemes quan hi passen dos vehicles o un camió i un vehicle.

En un principi, el projecte, que es va redactar el 2007, estava estimat en uns 600.000 euros, però va haver de ser revisat en passar tant de temps sense que s'executés. L'alcalde ha estat els últims mesos pressionant la Diputació per a l'execució del pont i també la direcció general d'Habitatge, que tenia previst fer diverses actuacions al sector del pla del Mestre. Es preveu que en aquest sector es construeixi un edifici amb 12 pisos tutelats per a joves amb minusvalideses, que encara no s'ha començat a fer.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/118391-lampliacio-del-pont-de-laverno-de-sant-sadurni-danoia-no-es-fara-fins-a-finals-del-2010.html

Jorba modifica el Pla General d’Ordenació Urbana per ubicar el futur Parc Tecnològic

• El consistori posa a disposició pública el projecte per a la seva objecció

El darrer ple de l’Ajuntament de Jorba va aprovar la modificació del Pla de Can Basi per poder encabir-hi el futur Parc Tecnològic i Empresarial de Jorba-Igualada. La proximitat amb la capital és una de les bases d’aquest projecte que busca un nou espai empresarial de recerca, desenvolupament i innovació. Ara, el projecte es troba a exposició pública i durant dos mesos, els veïns podran fer-hi la seva aportació i donar l’aprovació a aquest pla estratègic ambiciós.

El futur Parc Tecnològic s’uniria a l’Eix del Coneixement, promogut per Igualada; un vial on s’ubicaria l’Escola Universitària d’Igualada (EUETII), amb l’ampliació de centres educatius instal·lant una nova Escola Oficial d’ Idiomes i la Fàbrica d’Arts, a més de situar laboratoris, un alberg i dotar-lo de mitjans de transport públics.

L’arquitecte Miquel Raja és un dels cervells del futur Parc Tecnològic i Empresarial de Jorba-Igualada, que, a més dels plànols, també presenta un informe de sostenibilitat ambiental. El pla compta amb el suport de l'Ajuntament de Jorba, el consistori igualadí, la Unió Empresarial de l’Anoia, l’EUETII i l’Associació d’Investigació de les Indústries dels Curtits i Annexes (AIICA). Malgrat que la primera pedra, el suport de les entitats, ja és un pas endavant, ara faltarà que la Generalitat aprovi aquest projecte i iniciï els tràmits urbanístics que comporta el seu desenvolupament. A més del vistiplau, el parc necessita d’una adequació al Pla Territorial de les Comarques Centrals i al Pla Director Urbanístic de la Conca d’Òdena.

Pel consistori de Jorba, encapçalat per Josep. M. Palau (ERC-AM), l’emplaçament d’un nou parc tecnològic a la Catalunya Central (que s’uniria al Parc Central de Manresa- Sant Fruitós del Bages) compta amb punts forts com la situació a la banda sud de l’autovia A-2, la proximitat a la capital anoienca i les noves infraestructures que s’estan executant, a nivell de comunicació terrestre, a la comarca: el perllongament de la C-15 (Jorba-Castellolí) o la nova Ronda Sud.

http://www.lamalla.cat/infolocal/catalunya_central/article?id=320637

Calefacció pels carrers de Castellar de N'hug
L'objectiu de la instal·lació és estalviar-se a la llarga, l'alt cost de netejar carrers de neu i gel

L'Ajuntament de Castellar de n'Hug (Berguedà) instal·larà cables calefactors a tots el carrers del poble per escalfar-los en cas de risc de neu o de temperatures molt baixes i evitar així que es glacin. Cada any, el consistori d'aquest municipi, de només 150 habitants estables, ha de destinar uns 20.000 euros a netejar la neu de carrers i a reparar els danys que provoca la sal de desgel en els sòls empedrats. El projecte s'executarà en dues fases. La primera servirà per instal·lar aquest sistema de calefacció al 60% del poble, amb una inversió de 358.000 euros. Posteriorment es completarà a tots els carrers. Les obres s'iniciaran cap al mes de març i entraran en funcionament el pròxim hivern.

A Castellar de n'Hug hi ha censades unes 180 persones, però només 150 hi viuen de forma estable. D'aquestes, bona part són gent gran que, en cas de nevada, tenen moltes dificultats de mobilitat pels carrers del poble. El municipi està a 1.400 metres d'alçada i no és estrany que la neu hi sigui habitual molts hiverns.

Fins ara, per eliminar la neu dels carrers i evitar que es glaci s'escampa sal de desgel, ja que es tracta de carrers molt estrets on és difícil que hi puguin circular màquines per treure neu. A més, alguns d'aquests carrers no veuen pràcticament el sol en tot el dia i això en dificulta el desglaç.

El fet d'escampar sal pels carrers resol el problema puntual, però segons explica el regidor d'Obres, Salvador Juncà, provoca molts danys en el paviment, la majoria de pedra. Així, tant la reparació dels carrers com la despesa de sal de desgel i de maquinària per escampar-la representen anualment una mitjana d'uns 20.000 euros.

Calefacció soterrada
Per instal·lar aquest sistema de calefacció caldrà aixecar els carrers del poble i passar-hi cables calefactors a deu centímetres de profunditat. Aquests cables tindran uns dos centímetres d'amplada per mig d'alçada. Després només s'haurà de tornar a col·locar la pedra del paviment al damunt.

El sistema de calefacció s'activarà a través d'uns magnetotèrmics que donaran corrent als cables calefactors i que permetran que, més o menys en el termini d'una hora i mitja, els carrers s'escalfin. Així, si ha de nevar, s'activarà el sistema, de manera que l'escalfor del terra impedirà que la neu s'agafi i s'hi glaci. L'escalfament dels carrers es podrà fer de forma simultània o bé només en carrers concrets.

Segons Salvador Juncà, un cop pari de nevar, la calefacció es podrà aturar, de manera que no consumirà electricitat de forma permanent. De tota manera, explica, en el cas d'hiverns amb molta neu, es calcula que els costos de funcionament seran similars a la despesa en sal de desgel i en manteniment que hi ha en l'actualitat.

Un projecte que s'executarà en dues fases
La primera fase del projecte té un cost de 358.000 euros. D'aquest import, 300.000 euros es pagaran amb una subvenció del PUOSC de la Generalitat, mentre que la resta es cobriran amb un ajut de la Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat de la Diputació de Barcelona.

En aquesta primera fase, que s'iniciarà passat l'hivern, s'intervindrà en els carrers més cèntrics del poble, en una superfície del 60% del nucli urbà. Concretament s'actuarà als carrers Barcelona, de Baix, de Dalt, en l'accés al barri de la Ribera i al Portell. En una segona fase, per a la qual encara no hi ha projecte, s'intervindrà a la carretera de la Molina i als barris.

Un vell projecte
Ja feia anys que Castellar de n'Hug projectava instal·lar aquest sistema de calefacció als carrers, però fins ara no ha estat possible executar-lo per manca de pressupost. Ara fa un any i mig, l'enginyeria Masvidal de Berga els va fer el projecte definitiu, que és el que s'executarà l'any 2010 amb els ajuts econòmics de la Generalitat i la Diputació de Barcelona.

Segons l'enginyeria que ha elaborat el projecte, Castellar de n'Hug podria ser la primera població catalana que cableja amb aquest sistema la totalitat del municipi. De fet, hi ha experiències similars en poblacions de la Val d'Aran, però només en trams concrets i no al conjunt de la població. A Andorra, Suïssa i Alemanya sí que hi ha poblacions que utilitzen aquest sistema de calefacció als carrers.

Font: http://www.regio7.cat/bergueda/2009/12/31/calefaccio-pels-carrers-castellar-nhug/61636.html

Es farà una planta de triatge per descongestionar l'abocador
El Consell Comarcal també preveu l'habilitació d'una nova sala destinada a les entitats solsonines

El Consell Comarcal del Solsonès destinarà prop d'un milió i mig d'euros a la futura planta de triatge de residus de l'abocador comarcal de Clariana de Cardener. Aquesta és una de les inversions principals que preveu el pressupost de l'ens comarcal per al 2010, que ascendeix a 14,5 milions d'euros. Aquesta xifra inclou les partides pressupostàries destinades als organismes autònoms del Consell. Entre les principals actuacions previstes, també destaquen la remodelació de la planta baixa del Palau Llobera, l'habilitació d'una nova sala per a entitats i la creació d'una nova botiga de productes autòctons del Solsonès.

La futura planta de triatge permetrà portar menys residus a l'abocador comarcal. A la nova instal·lació es farà un procés de separació dels materials reciclables en funció del volum i la composició. Permetrà que es pugui lliurar un material homogeni als recicladors i assegurarà, d'aquesta manera, que únicament la matèria orgànica resti a l'abocador comarcal de Clariana.

La remodelació de la planta baixa del Palau Llobera -seu del Consell Comarcal- ha de permetre poder enllestir la majoria de tràmits en aquests nous espais. Per altra banda, els pressupostos també inclouen l'habilitació d'una nova sala per a entitats que s'ubicarà en una dependència de l'edifici de l'antic museu del ganivet amb l'objectiu de "descongestionar" la sala Gòtica del Palau Llobera, segons ha explicat el vicepresident comarcal Albert Muntada. La creació d'una agrobotiga per promoure els productes autòctons és una altra de les obres programades.

Crítiques de l'oposició
L'oposició s'ha mostrat en desacord amb els pressupostos. El portaveu d'ERC al Consell, David Rodríguez, ha recordat que ja es van mostrar crítics amb la redistribució dels pressupostos del centre sanitari. Els portaveus dels tres grups comarcals de l'oposició, Rodríguez (ERC), Marcel Colell (El Comú) i Enric Roures (PSC-PM) han coincidit a destacar que no s'ha comptat amb la seva participació. El vicepresident primer Albert Muntada, per la seva banda, ha explicat que "els els vam deixar uns quants dies per mirar-se'ls i ningú no va fer cap aportació".

Font: http://www.regio7.cat/solsones/2010/01/05/fara-planta-triatge-descongestionar-labocador/62102.html

El ple d'Igualada aprova la fase inicial del POUM amb el Rec com a punt discordant
L'oposició coincideix amb l'Entesa en molts plans d'actuació i en el fet que cal el POUM, però té dubtes en els canvis al Rec

El nou Pla General d'Igualada ja disposa de l'aprovació inicial del ple i entrarà en la fase d'exposició pública el dilluns 11 de gener vinent, durant dos mesos en els quals es podran fer al·legacions. Presentat en el marc d'una sessió plenària de gairebé cinc hores, el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) va ser aprovat amb el suport del grup governant, l'Entesa, i els vots afirmatius del PP. Els regidors de CiU i ERC es van abstenir en la votació.
El regidor d'Urbanisme, Antoni Pàmies, va fer l'exposició del POUM davant els altres regidors. Pàmies va desenvolupar les línies mestres del POUM, és a dir, el reforç del paper d'Igualada com a capital, "una ciutat per a més de 50.000 habitants de dret", tot i que l'ordenació del municipi suposa fer-ho per a una capacitat teòrica de 90.000 habitants i "avançar-se a les proposicions que es desprenen dels plans territorials parcials i del Pla Director de la Conca d'Òdena". L'Ajuntament vol que el POUM consolidi el canvi d'una activitat bàsicament manufacturera a una ciutat mixta industrial i de serveis".
Seguint aquests objectius, es vol fer "guanyar en densitat" la ciutat en els teixits edificats, "incrementar l'oferta de llocs de treball i facilitar el pas d'una economia exclusivament industrial a una d'indústria i serveis".
El principal desenvolupament urbanístic al nord de la ciutat gira entorn de l'avinguda de Catalunya, que connectarà amb el barri de Set Camins i formarà una continuïtat urbana fins al barri de Fàtima. La transformació de l'eix de l'avinguda de Catalunya s'acompanyarà de la conversió dels usos industrials del front de l'avinguda d'Europa i Països Catalans. El POUM, segons Pàmies, busca "lligar la trama urbanística, fer la ciutat compacta, sense deixar espais aïllats o buits".
A la zona del Rec és on es planteja un altre gran canvi, amb la reforma i ampliació d'una bona part dels vials, per "generar un barri nou on es barregin les activitats productives avançades, terciàries, comercials i residencials, a partir del reconeixement del teixit industrial històric com a element identitari a conservar". En aquesta àrea, el Pla General aspira a crear uns espais d'edificis d'ús mixt per mitjà, sobretot, de la figura dels "polígons d'actuació urbanística", i establir una continuïtat urbana al sud de la ciutat, on hi ha carrers que s'enllaçaran i altres que es prolongaran i ampliaran fins al límit del Rec. Una tercera àrea d'intervenció serà al carrer de la Indústria, al cor de la ciutat, on seguint una filosofia similar a la del Rec, es buscarà una continuïtat amb el carrer de Joan Llimona i s'hi crearà una zona verda.

El Rec, cavall de batalla
Si fa uns quants dies la plataforma Amics del Rec ja va criticar alguns dels punts d'intervenció del POUM al Rec, l'oposició també va atacar el govern pel tractament al barri. Segons el parer de Jordi Pont (CiU), "l'administració a vegades no té la veritat absoluta". CiU manté que "no s'han aprofitat les seves possibilitats, i s'hi hauria d'haver fet només una cirurgia puntual. Al Rec, algunes zones verdes s'haurien de deixar desenvolupar pel planejament derivat, molt més controlable". Pont també va preguntar si "el Gremi de Blanquers havia tingut veu" per la importància de "mantenir els llocs de treball" del sector.
Pont assenyala que no hi ha "la necessitat massiva d'escombrar el teixit industrial, a les Comes", fent referència al que es va tractar a la fase de participació de l'avanç del POUM. Apunta que "es preveuen molts llocs de treball de serveis, però s'han de crear a partir de la indústria tradicional. No es pot fonamentar el futur en el sector serveis". Finalment, Jordi Pont també critica que "es planteja allunyar les zones de gran creixement comercial del centre".
Oriol Solà (ERC) diu que "entenem que cal un POUM", però també incideix en els efectes del planejament al sud de la ciutat: "no cal portar la Rambla al cor del Rec, no podem fer una avinguda de punta a punta. Sembla que hi ha poca cura amb els elements del Rec". Solà també va dir que "hi ha hagut la descatalogació encoberta d'edificis d'interès històric que constaven als catàlegs" i recrimina a l'Entesa que per resituar les adoberies "no s'han sabut trobar acords amb els municipis veïns".
El grup popular, per la seva part, va defensar les directrius del POUM, "hi haurà més reserva de sòl per a equipaments futurs. I es compensen i s'equiparen les instal·lacions i equipaments socials dels diversos barris de la ciutat", va dir Joan Agramunt. L'edil popular va anunciar el vot favorable i va assegurar que la intervenció al Rec és necessària "perquè aquest barri no quedi d'esquena a la ciutat".
Pàmies va tancar la intervenció afirmant que no planteja eixamplar el Rec "com la Rambla (20 m), sinó com el carrer de Santa Caterina (15 m), perquè volem conservar els elements de trencament". Va dir que seran respectuosos i que queden les al·legacions dels ciutadans: "tenim sensibilitat, però hem de ser realistes. I pensem que per conservar el Rec, cal rehabilitar-lo".

Font: http://www.regio7.cat/anoia/2010/01/05/ple-digualada-aprova-fase-inicial-del-poum-rec-punt-discordant/61823.html

A quin preu ha de créixer una ciutat?
Un col·lectiu igualadí encapçala les propostes contra el POUM i aposta per la conservació dels espais històrics

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) ha aixecat polseguera entre alguns sectors del veïnat igualadí. El pla vigent, datat de 1986, ha quedat totalment obsolet per una ciutat que ha vist créixer pisos al polígon industrial per manca de sòl i terrenys. Ara, 25 anys després, Igualada demanda un nou pla urbanístic que permeti encabir-hi grans projectes com l’esperat World Trade Center, l’estació intermodal de Ferrocarrils i establir-hi noves zones comercials. Sota el nom d’Amics del Rec han aparegut les primeres crítiques. Aquest col·lectiu, format per gent de diversos sectors industrials, han volgut aixecar la veu en contra d’aquest pla perquè creuen que el POUM es va idear en un moment d’estabilitat econòmica i no té en compte la conservació dels espais patrimonials i de l’antic barri dels adobers.
imatge

El nou pla preveu un creixement de la ciutat fins a poder-ne acollir 50.000 habitants (actualment compta amb 38.164). Igualada, però, hauria de donar servei a més de 90.000 habitants, tenint en compte la seva capitalitat de comarca. El regidor d’Urbanisme, Antoni Pàmies (Entesa per Igualada), va presentar aquest projecte com “una reestructuració de les zones densament edificades però no poblades”, en referència a l’antic barri dels adobers o del Rec.

Eixamplar carrers i transformació dels sectors industrials
El POUM proposa generar un barri nou que barregi els sectors terciaris i comercials i residencials. De tal manera, al llarg de tot el POUM, s’estableix la capital anoienca com una ciutat mixta industrials i de serveis. Alguns dels canvis que han encès la polèmica han estat l’ampliació de 12 metres del c/Sant Antoni de Baix i l’obertura de nous carrers com la realineació del c/Badalona per a que connecti amb el c/Melet.

A més, la creació d’un nou carrer, ampliant el carrer Rec, que travessaria el barri d’est a oest, vol ser un recorregut paral·lel a la Rambla per tal d’ubicar-hi, en aquest espai, un espai industrial vinculats al disseny, la creativitat i les noves tecnologies.

Oriol Solà, d’ERC per l’Ajuntament d’Igualada, ja va denunciar l’obertura d’aquest carrer el dia del ple: “Cal portar la Rambla al mig del Rec?” i afegia que el seu partit no creia “en la destrucció del llegat patrimonial”. Per la seva banda, Jordi Pont (CiU) creia que, amb aquest pla, Igualada patia una defunció del seu passat industrial a la Catalunya Central.

Amics del Rec
Poc més d’un mes abans de la presentació del POUM, saltava a la llum l’associació Amics del Rec. Aquest col·lectiu agafava la batuta i va renovar adoberies i espais en desús d’aquest barri adober per crear el Rec Stores.0, una proposta comercial que va portar a milers de visitants i va ajudar a revifar l’economia local en oferir productes de marques reconegudes catalanes a baix cost.

Malgrat ser un col·lectiu que treballa des del 2008, el cert és que és ara quan els Amics del Rec han agafat força i embranzida. La Maite Pérez, de l’Estudi de disseny Ribaudí, situat en una de les adoberies renovades, també forma part d’aquesta associació cultural. “El barri del Rec s’està quedant oblidat; mentre l’Ajuntament sembla tenir-li por, existeix gent com nosaltres que hi veiem possibilitats”, afirma Pérez. Com a membre amic del barri, Pérez creu que “el POUM està dissenyat abans que arribés aquest “crack” econòmic i, per això, denunciem aquest model obsolet. A més, totes les obres de construcció s’adjudicarien a multinacionals, per la qual cosa, no existirà benefici per a la gent de la comarca”.

Solucions per a la zona: Conca del Rhur Alemanya
Des dels Amics del Rec es donen noves sortides a aquest barri. Com expliquen des de l’Estudi Ribaudí, “des de l’associació, es vol impulsar que el barri del Rec sigui una zona de turisme rural, instal·lar espais d’oci com restaurants, i fins i tot, donar una embranzida als artistes de la ciutat creant escoles de dansa, pintura...". De fet, en aquest barri hi conviuen diversos tallers de pintors i artistes locals.

Fent un paral·lelisme, els Amics del Rec s’emmirallen en el projecte que s’està duent a terme a la conca alemanya del Rhur; antigament densament poblada per indústries mineres i avui en fase d’evolució a través del pla de conservació.

Pérez afirma que el Rec és el “tresor” d’Igualada: “connecta amb Montbui i Vilanova del Camí i si els tres ajuntaments s’aliniessin en una sola direcció – turisme industrial- aconseguiríem donar vida a aquesta zona del barri”.

De moment, l’associació es troba recollint les adhesions en contra del POUM a l’espera que la Generalitat declari el barri del Rec com patrimoni històric, procés que exigiria un canvi de pla.

L’Ajuntament escoltarà les al·legacions
Per la seva banda, el regidor d’Urbanisme, Antoni Pàmies, afronta amb paciència i serenitat les crítiques per part dels Amics del Rec i les que van apareixent d'algunes empreses afectades del polígon industrial. Pàmies defensa que el POUM “és realista” però entén que “ens obliga a posar-nos-hi a tots d’acord i això és molt difícil”. Pàmies és conscient que “no es pot fer una construcció salvatge i, sigui com sigui, la nostra ciutat és petita i ara mateix no tenim espai”.

El regidor socialista assegura que “l’ajuntament sap que el Rec és un barri que s’ha de reformar i no es pot fer només amb canvis d’usos de sòl sinó que també tenim en compte la protecció del patrimoni”. Mentre l’Associació es queixa que moltes façanes històriques hauran d’enderrocar-se, Pàmies afirma que “hi ha edificis que estan protegits i el POUM ajudarà a catalogar-ne de nous. Per a nosaltres és un exemple que el futur Museu de la Premsa de Catalunya s’ubiqui a l’antic espai de la Igualadina Cotonera”.

Un cop acabats els dos mesos d’exposició pública, Pàmies assegura que l’ajuntament “escoltarà totes i cada una de les al·legacions que es presentin al pla. Es tracta que tothom pugui dir la seva i respondre’m acceptant o negant-ne d’algunes o aplicant certes reformes”.

El POUM es pot consultar a través del web del consistori igualadí i també a l’Edifici de l’Escorxador, que obre a partir de les 10.30h fins les 14h i a la tarda de 17.30h fins les 20h. A més, dilluns, dimecres i divendres als matins, un tècnic municipal resoldrà els dubtes als veïns.

Font: http://www.lamalla.cat/infolocal/catalunya_central/article?id=329357

Nadal signa convenis a l'Anoia per valor de 7 milions d'euros
El Conseller de Política Territorial i Obres Públiques visita la comarca i els alcaldes de Calaf i Sant Martí

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha signat avui els convenis amb l´alcaldessa de Calaf, Maria Antònia Trullàs, i amb l´alcalde de Sant Martí de Tous, David Alquézar, que permetran posar en marxa projectes de regeneració integral en barris d´aquests municipis de l´Anoia. L´import total de les actuacions que s´hi impulsaran és de 7 MEUR, dels quals més de 5,2 MEUR els aportarà el Govern i la resta, els ajuntaments. Amb aquests dos municipis, la Llei de barris haurà permès executar sis projectes de millora a la comarca de l´Anoia per import de 42,27 MEUR, dels quals el Govern n´haurà aportat 22,88 MEUR. El Govern va aprovar dimarts passat obrir la setena convocatòria de la Llei de barris.

42,27 MEUR d'inversió pública
El conseller ha signat avui els convenis que permetran impulsar projectes de regeneració integral als municipis de Calaf i Sant Martí de Tous, inclosos en la sisena convocatòria d´ajuts de la Llei de barris, la primera que habilitava una línea de subvencions específica per a municipis de menys de 10.000 habitants, anomenada "Viles amb projectes".

En anteriors convocatòries, es van atorgar 17,63 MEUR en ajuts a quatre municipis de l´Anoia –Igualada, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí i Òdena- per a impulsar projectes d´intervenció urbanística i social que sumen un total de 35,27 MEUR d´inversió pública.

Concretament, els projectes de regeneració integral del barri de Sant Agustí d´Igualada, valorat en 7,35 MEUR, i el del barri de Sant Maure de Santa Margarida de Montbui, amb un pressupost de 10,71 MEUR, van ser inclosos en la tercera convocatòria de la Llei i les seves actuacions estan en marxa. Posteriorment, el 2007, la Llei va incloure el projecte de l´Ajuntament de Vilanova del Camí pel Casc Antic - Camp del Rei, valorat en 8,21 MEUR. Finalment, la convocatòria de 2008 va incloure el projecte de millora del nucli urbà d´Òdena, amb un pressupost de 9 MEUR. En tots els casos, el Govern va aportar una subvenció equivalent al 50% del pressupost total.

Els dos convenis signats avui pel conseller amb els municipis de Calaf i Sant Martí de Tous tenen un pressupost conjunt de 7 MEUR, dels quals 5,25 MEUR els aportarà el Govern.

Sumant els sis projectes, doncs, la Llei de barris haurà atorgat un total de 22,88 MEUR d´ajuts a la comarca de l´Anoia, on s´hauran impulsat actuacions millora urbanística i programes socials per valor de 42,27 MEUR.

Els primers convenis de "Viles amb projectes" a l'Anoia

El Programa de barris, a Calaf
El casc antic de Calaf, localitzat en contigüitat amb la resta del nucli urbà, ha de fer front a les dificultats topogràfiques que generen carrers estrets i tortuosos; a la manca d´adequació de les zones d´esbarjo a les necessitats de la ciutadania; a una comunicació deficient amb la resta del municipi; a la pèrdua de la població i a un teixit economia amb poc pes del sector serveis, atesa la importància de la construcció en el passat.

El projecte que l´Ajuntament de Calaf va presentar a la sisena convotòria de la Llei de barris, en la categoria de "Viles amb projectes", té com a principals actuacions previstes l´obertura d´un camí d´accès a la zona del Castell; el condicionament d´un solar com aparcament gratuït a l´exterior del nucli antic; l´habilitació d´un local per al desenvolupament de programes socials i l´impuls d´un pla de dinamització turística del nucli històric

En total, el projecte de regeneració integral té un pressupost de més de 4 MEUR, dels quals el Govern aportarà més de 3 MEUR per tal d´impulsar obres que beneficiaran directament al 22% de la població del municipi.

Millora del nucli antic de Sant Martí de Tous
L'area inclosa en el projecte de regeneració integral de Sant Martí de Tous és un àmbit urbà que inclou el nucli originari de la població, format pel turonet del castell, l´església i el seus voltants, de principis del segle XI.

El parc d´habitatges es troba molt envellit, igual que les xarxes de serveis, fruit d´una dinàmica rehabilitadora escassa. L´oferta comercial del barri és poc atractiva i es registra, en general, un baix dinamisme econòmic, amb un mercat de treball molt reduït. Totes aquestes circumstàncies han provocat una dinàmica demogràfica negativa del nucli antic.

L´Ajuntament de Sant Martí de Tous va presentar un projecte de rehabilitació integral a la sisena convocatòria d´ajuts de la Llei de barris, en la modalitat "Viles amb projectes", amb un pressupost total de 3 MEUR. D´aquesta xifra, el Govern aportarà 2,2 MEUR, amb l´objectiu d´impulsar actuacions que beneficiïn directament el 37% de la població del municipi.

Entre les actuacions incloses en el projecte hi ha la urbanització del carrer Major; la rehabilitació de l´Ateneu i de l´edifici de Cal Frarès per al seu ús com a equipament; la col·locació de plaques fotovoltaiques en ambdós edificis, i l´impuls del programa "Coneix el nucli antic".

Font: http://www.regio7.cat/anoia/2010/02/18/nadal-signa-convenis-lanoia-valor-7-milions-deuros/69910.html

S'inicien els tràmits per fer un barri nou entre els dos Montbui
El municipi s'acull a la tipologia d'àrea residencial estratègica per disposar de 1.300 habitatges més

L'Incasòl ha anunciat la constitució, després de Setmana Santa, d'un consorci amb l'Ajuntament de Montbui per impulsar l'Àrea Residencial Estratègica (ARE) al municipi, un nou barri entre el nucli antic i el nou del municipi. Aquest sector de creixement, previst al costat de la Ronda Sud, significarà la construcció de 1.300 habitatges vora el nucli nou de la població. Amb l'ARE, Montbui podria arribar a prop dels 15.000 habitants i ser la tercera població anoienca, davant de Vilanova del Camí i Igualada, en nombre d'habitants amb Piera.

La creació del consorci ja és autoritzada, i un cop sigui una realitat es començarà a elaborar el projecte de construcció. L'objectiu és crear una continuïtat de l'actual nucli nou (Sant Maure) amb la futura Ronda Sud i el sector industrial del Pla de la Tossa, compactar la fesomia del municipi i posar en relació les dues realitats urbanes actuals.

L'ARE de Montbui havia de constar en un principi de 600 habitatges de protecció oficial sobre el total de 1.300, amb una mitjana del 50 % de pisos protegits.

Els habitatges ocuparien unes 26 hectàrees, és a dir, amb el mínim exigible, 50 habitatges per hectàrea. El darrer detall del projecte, però, eleva la xifra a 900 habitatges de promoció pública, que equivaldria al 70 % del total.

L'acord, que va ser publicat per la Generalitat a final de l'any 2009, per la creació del Consorci, deixa la via lliure perquè el nou ens -on les responsabilitats entre Ajuntament i Incasòl es repartiran al 50 %- pugui encetar el projecte constructiu i harmonitzar la creació de pisos amb la d'equipaments. Es tracta d'una "garantia" que el sector es desenvoluparà sense mancances de serveis, sota la tutela d'un ens públic.
Ara queda per fer el projecte d'urbanització i parcel·lació, que ha explicat a aquest diari el regidor d'Urbanisme de Montbui, Sebastià Leno (PSC).

Font: http://www.regio7.cat/anoia/2010/03/20/sinicien-tramits-barri-nou-dos-montbui/74748.html

^^ Déu n'hi do. Si es fa, la conurbació urbana d'Igualada creixerà força, perllongant-se pel sud-oest en forma de tentacle. Em pregunto si en un futur el metro comarcal hi arribaria.

Castellar de n'Hug instal·la calefacció als carrers
L'objectiu és fer front a la neu i el gel que cada hivern s'acumula a les vies del poble

Quan encara no ha arribat l'estiu, el municipi de Castellar de n'Hug ja es prepara per l'hivern. Aquest poble del Berguedà ha decidit ha posar potes enlaire els carrers del municipi per instal·lar calefacció sota l'empedrat del poble. L'objectiu és prevenir el gel i la neu que s'hi acumula els dies de l'any de més fred i millorar així la mobilitat, tant de vianants com de vehicles. Tot i la inversió, l'ajuntament del municipi està convençut que així estalviarà diners.

Amb aquesta instal·lació, l'hivern que ve, quan baixin les temperatures, s'activaran uns sensors que encendran la calefacció subterrània i mantindran els carrers de Castellar de n'Hug entre els dos i els tres graus de temperatura. En total, la calefacció cobrirà el 60% dels carrers. La instal·lació, a més, ha estat molt ben rebuda al poble.

Font: http://www.lamalla.cat/infolocal/catalunya_central/article?id=374940

_______________________

^^
Se'm fa tan estrany penjar una notícia de Castellar de n'Hug al fil de les Comarques Centrals...

Ajuntament i Amics de la Seu acorden enderrocar el mur
Aquesta paret, que ha estat motiu de polèmica, tapava la visibilitat a la façana de la basílica i es va decidir aturar les obres fins arribar a un acord, consensuat avui

L'Ajuntament de Manresa i els Amics de la Seu han acordat un projecte conjunt per redefinir les obres de millora de la plaça de la Reforma, en la part alta més propera a l'entrada a la basílica de la Seu, que preveu l'enderroc d'un mur. Segons havien denunciat amb anterioritat els Amics de la Seu, aquest mur tapava la visibilitat a la façana de la basílica i l'Ajuntament va decidir aturar-ne les obres fins que es trobés una solució consensuada entre ambdues parts. El nou projecte, segons Josep Camprubí, alcalde de Manresa, 'garanteix l'accessibilitat a la plaça' i a més preveu l''enderroc del mur que tapava la visibilitat'. Els Amics de la Seu s'han mostrat 'satisfets' del projecte resultant.

El mur formava part de l'últim mirador de la sèrie de rampes de la plaça de la Reforma que han de permetre els vianants accedir fins a l'alçada de la Seu, per la banda de la façana oest, des del nivell més baix de la plaça de la Reforma. Al costat del mur s'hi ha d'ubicar un ascensor perquè les persones amb mobilitat reduïda puguin accedir-hi.

Segons ha explicat Àngels Mas, regidora d'Urbanisme de l'Ajuntament de Manresa, la proposta tècnica 'parteix del manteniment de l'ascensor' perquè és un element 'essencial per assegurar l'accés' a la Seu. A més, el projecte preveu la utilització de materials com el ferro i el vidre que tenen 'menys contundència' i són 'més lleugers'.

L'alcalde del municipi ha dit que l'enderroc del mur serà imminent tot i que no ha volgut fixar terminis per les obres, perquè ha afirmat que 'dependrà del que trigui el projecte executiu', que s'elabora 'conjuntament entre els arquitectes municipals i els dels Amics de la Seu'.

Els canvis que s'han produït en l'elaboració de les obres, segons l'Ajuntament, no han variat els objectius bàsics de la intervenció que són canviar l'orografia de la plaça de la Reforma perquè l'entrada principal de la Seu entri en funcionament; encabir un aparcament de 350 places; connectar l'accés a l'itinerari entre l'entrada sud de Manresa i l'eix comercial del Nucli Antic; afegir a la plaça l'itinerari del camí dels Corrals i la passarel·la de les Escodines i aprofitar els canvis orogràfics del nou espai per crear noves vistes de l'entorn del riu Cardener.

Font: http://www.regio7.cat/manresa/2010/06/10/ajuntament-amics-acorden-enderrocar-mur/88862.html

Vilanova inaugura una nova passera per travessar el riu i connectar amb Montbui
El pas de vianants comunica amb els horts de l'altra banda del riu i permet continuar amb la concreció del passeig al llarg de l'Anoia

Els municipis de la Conca d'Òdena han fet un nou pas en la vertebració entorn del riu Anoia, amb l'obertura, ahir, d'un nou pas de vianants sobre el curs de l'aigua. La passera, que van inaugurar ahir l'alcalde de Vilanova, Joan Vich, i el director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Adolf Martínez, representa un alleujament per als hortolans vilanovins, que feia dècades que la reclamaven. El cost ha estat de 162.000 euros.
La nova passera, que fa 17 metres de llargària i 3'5 metres d'amplada, és situada a la zona de contacte entre Vilanova del Camí, Igualada i Montbui. Amb aquesta infraestructura, els propietaris dels horts que se situen just a l'altra banda de l'Anoia no hauran de creuar el riu amb taulons o anar a fer la volta centenars de metres més a l'est, vora el cementiri. Segons l'alcalde, Joan Vich, "hem recuperat el nostre espai fluvial i hem tornat el riu als ciutadans".
La intervenció que s'ha dut a terme representa, segons Vich, "la recuperació de l'antic camí ral" que discorria al costat del curs de l'aigua. L'alcalde pensa que "la realitat s'acaba imposant". Amb la passera, també s'han fet tasques de protecció del marge dret del riu Anoia en un tram de 85 metres per minimitzar el risc en cas de riuades. S'ha fet per mitjà d'una escullera que enllaça tots dos endegaments, el de la riera d'Òdena, a Vilanova, i el del riu Anoia, a Igualada. Així, exceptuant un sector de 30 metres a la riba esquerra, el passeig fluvial de l'Anoia en aquesta zona ja s'ha completat.

Temes pendents
No obstant això, el tinent d'alcalde vilanoví i responsable de Medi Ambient al consistori, Francisco Viera, demana "a l'ACA que ens continuï ajudant" en relació amb aquest últim tram de riu que encara queda per arranjar.
La construcció del pas era una "vella reivindicació dels hortolans, als quals demanem disculpes pel temps que s'ha trigat a arreglar-ho". Ara, segons el parer de Viera, Vilanova, Igualada i Montbui estan més unides que mai, "no només geogràficament, amb la palanca, sinó socialment". El director de l'ACA, Adolf Martínez, entén que era una obra llargament demanada i que "només és un primer pas", ja que admet que "cal recuperar altres espais fluvials".

Font: http://www.regio7.cat/anoia/2010/07/11/vilanova-inaugura-nova-passera-travessar-riu-connectar-montbui/93363.html

El pla urbanístic de Santpedor li permetrà doblar la població
Una ronda sud descongestionarà el trànsit del nucli i permetrà convertir l'actual travessera en un carrer

Santpedor podria doblar la població en vint anys i assolir els 15.000 habitants si consolida les àrees de creixement previstes en el futur pla urbanístic amb què treballa l'Ajuntament. El nou pla, del qual ja s'ha fet l'aprovació inicial tot esperant que pugui tenir el visti-plau definitiu el 2011, també preveu una ronda pel sud, que connectaria la carretera de Callús amb els polígons de Santa Anna, i que serviria de variant.
Santpedor creixerà "de forma compacta i ampliarà la seva actual circumferència", explica l'alcaldessa, Laura Vilagrà, i recorda que algunes de les àrees urbanístiques que incorpora el nou pla ja es preveien a les normes del 86 i que encara no s'han desenvolupat. El futur pla dibuixa quatre sectors de creixement, dos dels quals formen una gran àrea al sud-oest de l'actual nucli; al sud es preveu desenvolupar un sector urbanístic que en principi havia de ser industrial entre el camí de Joncadella i la carretera que va cap a Manresa, i a l'oest es preveu una zona urbana a la banda esquerra del camí de Joncadella i la ronda de Sant Pere. Els altres dos sectors, més petits, permetran consolidar trames que encara no s'havien desenvolupat. D'una banda, el sector al sud-est, i d'altra banda, una àrea al voltant de la carretera de sortida cap a Castellnou, al nord. Es busca un creixement estructurat, "primant la qualitat per sobre de la quantitat", diu Vilagrà. Explica que si bé el nou pla incorpora noves àrees urbanes respecte a les que hi havia el 86, es mantenen unes previsions "moderades" de creixement en habitants i a les quals "gairebé mai no s'arriba". I és que l'ampliació es compensa amb una major restricció pel que fa a la tipologia d'habitatges; a partir d'ara hi haurà d'haver un equilibri "entre pisos considerats petits i grans, quan fins ara s'haurien pogut fer tants microhabitatges com s'hagués volgut", i d'uns anys ençà, també s'ha regulat l'alçada màxima dels edificis.

Una variant de quatre carrils
Quan s'hagin desenvolupat els sectors residencials a l'oest i al sud, també es podrà completar l'anella de circumval·lació i donar continuïtat a la ronda de Sant Pere pel sud. En aquest cas, el pla preveu un vial de quatre carrils, "tot i que probablement se n'acabaran fent dos", diu Vilagrà. Partiria d'una futura rotonda a la carretera de Callús situada més a l'oest de l'actual cruïlla amb la ronda de Sant Pere. A partir d'aquí, i en direcció est, es construiria un enllaç amb la carretera de Manresa, la qual creuaria per continuar en paral·lel a la via del tren, fins a enllaçar amb una nova rotonda amb la carretera que de Navarcles, al polígon de Santa Anna III. Aquesta variant ha de descongestionar la circulació de dins del poble. Un cop feta, es traspassarien a l'Ajuntament les carreteres de Callús, Navarcles i Manresa, que ara són de la Generalitat, i es convertirien en carrers, tot i que de moment "sense cap reforma", explica Vilagrà. Pel nord, també es dibuixa una segona ronda (per sobre la de Sant Pere), pensada com a variant d'enllaç amb Castellnou, però per ara "no està projectada".

Font: http://www.regio7.cat/bages/2010/09/01/pla-urbanistic-santpedor-li-permetra-doblar-poblacio/100841.html

El conseller Nadal i l’alcalde de Sallent signen el conveni de col·laboració del programa de barris

El conseller de DPTOP, Joaquim Nadal, ha signat amb l’alcalde de Sallent, Jordi Moltó, el conveni de col·laboració que permetrà impulsar el programa de rehabilitació integral del barri de la Riba del Llobregat. El projecte té un pressupost de 4,8 MEUR, dels quals 3,6 MEUR els aporta el Govern mitjançant la Llei de barris.

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2010/12/10/16/21/da6a734b-f2aa-4240-ba45-0367b0fa803b.jpg

El municipi de Sallent, al Bages, està travessat de nord a sud pel riu Llobregat i el barri de la Riba aplega les dues zones del nucli urbà a ambdós marges. Conforma una trama urbana continuada al llarg del riu, que va acollir el teixit industrial del municipi fins a la creació dels actuals polígons, a les afores del nucli. És per això que al barri de la Riba s’hi han anat concentrant part dels efectes negatius de la transformació del sector industrial.

Actualment, la zona es troba en regressió urbanística, social i econòmica, amb un parc d’habitatges obsolet , fet que indueix la pèrdua de població. A més, l’excessiva dependència econòmica de la indústria, agreuja la situació de serveis insuficients i dèficits mediambientals.

Regeneració del barri per atreure nova població
L’objectiu de l’Ajuntament amb el projecte que va presentar a convocatòria anual de la Llei de barris és la recuperació econòmica com a motor per impulsar la seva regeneració. L’estímul de l’activitat econòmica va aparellat amb la reforma de l’espai públic i la rehabilitació del parc d’habitatges perquè el barri guanyi en atractiu com ubicació de noves empreses de serveis i com a àrea residencial.

Igualment, el consistori vol millorar la interconnexió entre ambdós marges del Llobregat per tal de facilitar la mobilitat, crear un nou equipament que vertebri la vida social del barri i impulsar accions de foment de la cohesió social.

Per tal d’aconseguir aquests objectius, l’Ajuntament va elaborar un projecte de rehabilitació integral amb una inversió total prevista de 4,8 MEUR, dels quals el Govern n’aportarà 3,6 MEUR.

Entre les principals actuacions previstes, des del punt de vista pressupostari, hi ha la pavimentació i arranjament de diversos carrers, entre els quals el carrer Carretera i el passeig del Riu (1,3 MEUR); la segona fase de rehabilitació de Cal Carreras (1,1 MEUR); la rehabilitació dels edificis i les millores en accessibilitat (465.846 euros), i la neteja i restauració de les lleres del riu Llobregat (86.000 euros).

Font: http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/ptop/2010/12/10/el-conseller-nadal-i-lalcalde-de-sallent-signen-el-conveni-de-col%C2%B7laboracio-del-programa-de-barris/

Turisme de la Vall de Lord instal·larà a Sant Llorenç una gran pantalla de leds
És el projecte de més envergadura previst per a l'any 2011 i s'ubicarà a la plaça del Mur

L'Associació de Turisme de la Vall de Lord instal·larà una pantalla a l'aparcament de la plaça del Mur de Sant Llorenç de Morunys. L'aparell estarà a disposició dels associats per difondre els seus serveis i/o activitats i s'hi projectaran audiovisuals de diferents esdeveniments que se celebrin a la zona, així com els indrets de major interès. Aquesta és una de les principals actuacions que la junta de l'entitat, recentment renovada, ha programat per al 2011. Dijous passat les va explicar en una reunió informativa oberta a tothom que va celebrar a la sala de plens de Sant Llorenç.
La pantalla de leds té unes mides d'1,5 metres d'alçada per 2 metres d'amplada. S'instal·larà a prop de l'Oficina de Turisme de la Vall de Lord, des d'on se'n gestionaran els continguts via wi-fi. Amb un cost de prop de 14.000 euros, la instal·lació d'aquest aparell (que s'utilitza a zones com la Vall d'Aran i Andorra) serà l'obra de més envergadura que l'associació materialitzarà el 2011. Entre els altres projectes que l'entitat preveu executar hi ha la millora de la senyalització de les rutes a peu i en BTT, que és força malmesa, i l'actualització dels cartells ubicats a llocs estratègics, com el que es visualitza a l'entrada del nucli antic i el de grans dimensions ubicat a la carretera de Berga. L'entitat també va presentar dijous un nou web (www.valldelord.cat) amb l'objectiu que "sigui dinàmic i estigui al dia", segons va manifestar el president de l'associació de Turisme, Jaume Fruitós. D'altra banda, Fruitós va anunciar la instal·lació de dues pantalles tàctils a Guixers, que s'afegiran a les tres que ja són operatives a la Coma i a Sant Llorenç.

Font: http://www.regio7.cat/solsones/2010/12/23/turisme-vall-lord-installara-sant-llorenc-gran-pantalla-leds/119316.html

Solsona inaugura la sala polivalent set anys després d'iniciar-ne les obres
En una imatge insòlita, l'acte va reunir els tres alcaldes vius que han treballat a l'immoble

Ha acabat el compte enrere que es va iniciar un llunyà mes de desembre de l'any 2003 amb la col·locació de la primera pedra; i gairebé set anys més tard, Solsona es va vestir de gala per a la inauguració, ahir al vespre, de la seva nova i flamant sala polivalent, en un acte encapçalat pel conseller de Governació en funcions, Jordi Ausàs, que va aplegar unes vuit-centes persones.
En una imatge poc habitual, l'acte d'inauguració també va reunir els alcaldes vius que han encapçalat els diferents equips de govern del consistori solsoní que han treballat en la sala polivalent: Ramon Llumà, Jordi Riart i David Rodríguez, que en el seu parlament va tenir un especial record pel malaguanyat Xavier Jounou, alcalde de Solsona des de l'inici de legislatura fins a la seva mort, el mes de gener passat. Tots tres van destacar en els seus parlaments la voluntat de tirar endavant l'ambiciós projecte amb independència del color polític de cada govern. Així, Llumà va qualificar la sala polivalent com "l'obra més solidària" de la ciutat, i va recordar la figura de Romà Salas, regidor d'Esports el 2003 i que també és mort, i el va definir com "l'autèntic impulsor de la sala". Al seu torn, Riart considera que "la societat i els mateixos partits hem d'aprendre que quan s'ajunten esforços els projectes esdevenen realitat". Finalment, Rodríguez va explicar la necessitat que tenia Solsona de disposar d'un espai com el que es va inaugurar ahir, i va animar els ciutadans "a fer-vos-el vostre".
La nova sala polivalent té un espai de més de 1.200 metres quadrats, que es pot dividir per a usos independents i simultanis; i és pensat per acollir esdeveniments culturals, socials i firals. L'immoble també tindrà un aparcament públic soterrat amb 150 places, tot i que l'Ajuntament encara ha de decidir com es gestionarà el pàrquing. El pressupost d'aquesta obra, una de les més ambicioses que s'han fet a Solsona els darrers anys, s'acosta als quatre milions i mig d'euros i s'ha construït en quatre fases sota la batuta dels arquitectes Eduard Tripiana, Joan Carol i Antoni Balaguer. A la primera planta hi ha una composició mural de l'artista local Ton Casserras.
Els treballs de la darrera fase han comportat els acabaments del local central i les sales perifèriques, la fusteria, el paviment interior i les instal·lacions d'aigua i calefacció. L'import de la darrera fase de la sala polivalent s'atansa al milió vuit-cents mil euros, i s'ha finançat sobretot amb un préstec d'1,5 milions concedit per la secretaria d'Estat de Turisme. I en aquest sentit, l'Ajuntament de Solsona ha volgut reconèixer el destacat paper del diputat socialista Fèlix Larrosa, portaveu de Turisme i Comerç del PSOE, en aquesta aportació econòmica. Larrosa, la mare del qual va néixer a Solsona, va rebre una escultura del drac de la ciutat i va signar al llibre d'honor del consistori.
La inauguració va acabar amb un concert a càrrec dels alumnes de la banda de l'Escola Municipal de Música de Solsona.

Darrer acte públic d'Ausàs
El d'ahir al vespre va ser el darrer acte públic de Jordi Ausàs com a conseller de Governació. A tall de resum del treball que ha fet en la darrera legislatura el departament que ha encapçalat, Ausàs va comparar els 784.000 euros que va rebre Solsona el 2003 del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) amb els 2.860.000 euros actuals. Ausàs ha estat un visitant habitual al Solsonès en aquesta legislatura que s'acaba, i va explicar que el seu departament "ha repartit els recursos públics en funció de les necessitats dels ajuntaments i no en funció del nombre d'habitants".
L'encara conseller també es va referir a l'imminent inici de les obres del futur centre cívic, que s'ubicarà al costat de la sala polivalent i que té un pressupost de gairebé tres milions d'euros.

Font: http://www.regio7.cat/solsones/2010/12/23/solsona-inaugura-sala-polivalent-set-anys-despres-diniciar-ne-obres/119418.html

El procés de reallotjament de les famílies del barri de l’Estació de Sallent arriba pràcticament a la seva fi
En 6 anys s’haurà solucionat la problemàtica d’uns 800 ciutadans residents en un barri amb risc d’enfonsament del sòl detectat fa 13 anys

La secretària d’Habitatge en funcions, Carme Trilla, acompanyada del regidor dels serveis socials de l’Ajuntament de Sallent, han lliurat avui 33 habitatges de la promoció de la fàbrica Nova, destinada al reallotjament dels veïns del barri de l’Estació, afectat per un problema de progressiu enfonsament del sòl. Aquest és un dels darrers capítols d’un procés de reallotjament que va començar ara fa sis anys. Avui dia, el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha atès totes les sol·licituds de les famílies que han optat per acollir-se a les mesures compensatòries proposades en els acords del 2005 i 2009, solucionant de manera definitiva una problemàtica detectada fa 13 anys.

La millor solució per cadascun dels casos
Durant sis anys de negociacions, la Generalitat ha signat acords de compensació amb el 95% dels veïns afectats. És a dir, dels 405 immobles que hauran de ser enderrocats, se n’ha acordat la compensació de 373, equivalents a 147 habitatges plurifamiliars,133 habitatges unifamiliars, 40 solars, 46 locals/garatges, 6 establiments mercantils i 1 traster. Pel que fa als 32 immobles pendents de ser compensats (20 habitatges unifamiliars, 10 habitatges plurifamiliars i 2 solars), la previsió és que 13 famílies formalitzin els seus contractes d’indemnització en els propers mesos. La resta són afectats desconeguts, amb els quals ha estat impossible contactar o bé no han volgut acollir-se als acords.

Aquesta operació ha suposat una inversió de 60 milions d’euros en concepte de compensacions a les famílies que han hagut de marxar de casa seva pels moviments de subsòl cada vegada més accelerats que han provocat problemes estructurals als edificis. D’aquesta manera s’haurà solucionat la problemàtica de 322 famílies (aproximadament 800 persones) residents en aquest barri.

La promoció de la fàbrica Nova
La promoció de la fàbrica Nova consta de 93 habitatges amb protecció oficial de venda i està situada a l’illa limitada pels carrers de la Verge del Pilar, del Pal, del Camp de la Bota i de Miquel Martí i Pol del sector de la fàbrica Nova. Avui s’han lliurat 33 d’aquests pisos, reservats per a les persones afectades pel procés de reallotjament del barri de l’Estació. Properament s’obriran noves convocatòries per adjudicar la resta d’habitatges, en què hi podran participar tots els ciutadans que compleixin amb els requisits de la convocatòria.

Es tracta de dos edificis plurifamiliars de 69 i 24 habitatges respectivament, distribuïts en planta baixa més tres plantes pis. 76 dels habitatges tenen tres dormitoris i 17 en tenen dos. La superfície útil dels pisos oscil·la entre els 50 m2 i els 70 m2. Tres dels habitatges estan adaptats per a persones amb mobilitat reduïda. La promoció compta amb 12 locals comercials i un aparcament de 93 places.

L’obra està basada en un projecte de l’arquitecte Enric Massana. Les instal·lacions de l’edifici inclouen una xarxa separativa d’aigües fecals i pluvials i plaques d’aprofitament de l’energia solar per produir aigua calenta sanitària.

El barri de l’Estació
El barri de l’Estació de Sallent està situat sobre els límits d’explotació de l’antiga mina Enrique, que es va començar a explotar l’any 1932 i que entre el 1976 i el 1977 es va abandonar.

L’any 1997 es van detectar unes esquerdes als edificis del barri per la qual cosa es van començar a fer treballs per esbrinar les causes dels moviments de terra i per avaluar-ne l’extensió i la possible evolució. Els treballs van detectar uns moviments progressius del subsòl amb la consegüent afectació als habitatges. Davant d’aquesta situació de risc, es van prendre mesures de vigilància dels moviments del terreny i dels habitatges i es va elaborar un pla d’emergències.

La Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Sallent van redactar el Pla d’actuació d’emergències per risc de subsidències en el barri de l’Estació, a Sallent, el qual s’emmarca dins del Pla de protecció civil de Catalunya, per fer front a aquesta situació de risc. El Pla va ser aprovat pel Ple de l’Ajuntament de Sallent el 9 de desembre de 2005 i homologat per la Comissió de Protecció Civil el 16 de febrer de 2006. La seva modificació va ser aprovada pel Ple de l’Ajuntament el 9 de gener de 2009 i aprovada per la Comissió de Protecció Civil el 30 de maig de 2009.

Paral·lelament, es va dur a terme una campanya d’informació a la població per donar a conèixer el Pla als veïns que en podien estar afectats i informar-los de les mesures de protecció més adequades en cas d’activació del Pla. La campanya informativa també es va estendre als responsables del Pla i a tots els grups operatius actuants, així com als mitjans de comunicació de la zona.

D’altra banda, l’Institut Geològic i la UPC, per encàrrec de la Generalitat, han anat fent mesuraments i controls exhaustius dels diversos sistemes de control i seguiment del barri, tant des del punt de vista del subsòl com de l’afectació dels habitatges.

Font: http://www20.gencat.cat/portal/site/incasol/menuitem.d2ebfe8dd9646909763cc110b0c0e1a0/?vgnextoid=f90570676617d110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f90570676617d110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=112e18991d30d210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

Manresa deixa de donar l'esquena al riu

• S'obre el Parc del Cardener que millora el bosc de ribera al pas del riu per la ciutat

Les obres de remodelació del Parc del Cardener de Manresa van finalitzar fa quatre mesos, però des d’aquesta setmana els ciutadans que ho vulguin poden fer ús d’aquest nou parc com a espai lúdic. La recuperació del Parc del Cardener ha inclòs diverses actuacions fetes als dos costats del riu que porta el mateix nom, entre el pont del Congost i el pont Nou i ha estat necessari que, un cop finalitzades les obres, passés un temps prudencial per tal que la vegetació hi pugés arrelar.

Tradicionalment la ciutat de Manresa ha viscut d’esquena al riu Cardener. Fins no fa gaire els marges del riu al seu pas per la zona del Congost de Manresa estaven plens de canyissars, algunes cases en molt mal estat, magatzems i horts que ara han estat traslladats a altres zones pageses de Manresa. Ara, els manresans tenen l’oportunitat de poder gaudir d’un nou espai de lleure després de les obres de remodelació de tot l’espai on destaca un imponent bosc de ribera.

Vegetació arrelada

"Les pluges i el pas del temps sense presència de persones han permès que la vegetació plantada a la banda dreta del Parc del Cardener es comenci a consolidar" és per aquest motiu que "s’han retirat les tanques que impedien el pas". Així ho ha explicat la regidora de Medi Ambient en funcions de l’Ajuntament de Manresa, Alba Alsina, que ha recordat que definitivament, després de quatre mesos de finalitzades les obres, el Parc del Cardener ja pot ser utilitzat pels ciutadans.

Fons estatals

Aquesta actuació de millora del riu Cardener al seu pas per la capital del Bages ha estat possible gràcies a la inversió de 542.121€ provinents del fons estatal per a l’ocupació. Aquesta actuació també ha inclòs "el tractament amb arbrat de l’espai erm existent al costat de la rotonda del Mil·lenari", ha recordat Alsina. El conjunt de l’actuació a la ribera oest ha permès posar en condicions 3,5 hectàrees de parc.

http://www.lamalla.cat/infolocal/noticies/article?id=466780

http://212.121.225.42/pandora/cgi-bin/med.exe/0000101037

El Govern permet la reconstrucció de les cases del vell poble de Peguera
L'aprovació del Pla Urbanístic dóna via lliure al propietari àrab per construir un hotel al nucli

La Comissió d'Urbanisme de la Catalunya Central ha aprovat recentment el Pla Especial Urbanístic de Peguera (Fígols), que preveu recuperar el seu nucli i l'antiga cantina per instal·lar-hi un establiment d'hoteleria.
Així, es dóna via lliure al milionari xeic àrab Butti Bin Maktoum Bin Juma al-Maktoum, propietari de Peguera, per rehabilitar les cases del vell poble de Peguera i construir un hotel amb unes quaranta habitacions que, segons el director general d'Urbanisme, Pere Solà, "tindran tota classe de serveis". A més, el Pla Especial preveu recuperar la cantina de l'antiga colònia minera i la construcció d'un aparcament. El Pla Especial també estableix la cessió a l'Ajuntament de Fígols de l'ermita i el cementiri.

Revifar un nucli abandonat
El nucli de Peguera pertany al municipi de Fígols i es tracta d'una antiga colònia minera situada a uns 1.700 metres d'altitud. Amb una superfície de 750.800 metres quadrats, aquest nucli està pràcticament abandonat. Amb la construcció d'un hotel i la rehabilitació dels habitatges, això podria canviar.
El multimilionari xeic àrab Butti Bin Maktoum Bin Juma al-Maktoum, membre de la família Al-Maktoum, que governa els Emirats Àrabs des del 1830, va comprar Peguera fa uns vuit anys per 3,6 milions d'euros amb la intenció de fer-hi un hotel i un centre d'interpretació de la natura, amb l'aprovació del POUM, podrà iniciar-se la construcció.

Aprovat el POUM de la Quar
La Comissió d'Urbanisme de la Catalunya Central també ha aprovat el POUM de la Quar, que preveu la construcció d'unes vint cases al petit nucli de Sant Maurici de la Quar. Pere Solà ha explicat que l'ampliació es fa amb la intenció que els habitants del municipi no hagin de marxar del territori per manca d'habitatges.
Amb 61 habitants, la Quar té una superfície de 38 quilòmetres quadrats, però una gran part del terreny és forestal i, per tant, no urbanitzable. El POUM aprovat aquest dimarts també preveu l'elaboració d'un catàleg que permeti fer un inventari de totes les masies que hi ha al municipi. Això, segons Solà, permetria que les masies es po- guessin recuperar per a altres usos com el turisme rural, l'agroturisme i, fins i tot, l'ús hoteler.

Font: http://www.regio7.cat/bergueda/2011/06/30/govern-permet-reconstruccio-cases-del-vell-poble-peguera/152598.html

Informació sobre Peguera a la Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Peguera_%28poble%29

Localització: http://www.icc.cat/vissir3/?mp_x=n%3A398610&mp_y=n%3A4668700&mp_zoom=n%3A5&mp_visibility_Topogr%26agrave%3Bfic=b%3A1&mp_opacity_Topogr%26agrave%3Bfic=n%3A1&mp_visibility_Ortofoto=b%3A0&mp_opacity_Ortofoto=n%3A1&mp_visibility_WMSP1000=b%3A0&mp_opacity_WMSP1000=n%3A1&mp_visibility_WMSP1000POLYG=b%3A0&mp_opacity_WMSP1000POLYG=n%3A1&mp_visibility_senyalsgeo=b%3A0&mp_opacity_senyalsgeo=n%3A0.8&mp_visibility_datavol=b%3A0&mp_opacity_datavol=n%3A0.8&mp_visibility_geol=b%3A0&mp_opacity_geol=n%3A1&mp_visibility_topoorto=b%3A0&mp_opacity_topoorto=n%3A1&mp_visibility_WMSCOM=b%3A0&mp_opacity_WMSCOM=n%3A0.8&mp_visibility_Tall50=b%3A0&mp_opacity_Tall50=n%3A0.8&mp_visibility_Tall25=b%3A0&mp_opacity_Tall25=n%3A0.8&mp_visibility_Tall10=b%3A0&mp_opacity_Tall10=n%3A0.8&mp_visibility_Tall5=b%3A0&mp_opacity_Tall5=n%3A0.8&mp_visibility_overlay_trans_topo=b%3A0&mp_opacity_overlay_trans_topo=n%3A0&mp_visibility_overlay_trans_orto=b%3A0&mp_opacity_overlay_trans_orto=n%3A0&mp_visibility_overlay_trans_orto_hist=b%3A0&mp_opacity_overlay_trans_orto_hist=n%3A1&mp_visibility_Cims=b%3A0&mp_opacity_Cims=n%3A0.8&mp_visibility_vector=b%3A1&mp_opacity_vector=n%3A1&mp_visibility_WMS=b%3A0&mp_opacity_WMS=n%3A0.8&mp_visibility_WMS2=b%3A0&mp_opacity_WMS2=n%3A0.8&mp_visibility_WMSCOM2=b%3A0&mp_opacity_WMSCOM2=n%3A0.8&mp_visibility_ambit_impressio=b%3A0&mp_opacity_ambit_impressio=n%3A1&west-panel_collapsed=b%3A1

TRANSFORMACIÓ URBANA DEL BARRI DEL REC (IGUALADA)
L’any 2011 el ple municipal d’Igualada crea el Consell Assessor Urbanístic, format per partits polítics, entitats i associacions, per iniciar el debat sobre el POUM i més concretament per abordar la transformació del barri del Rec, després que el ple deixés sense efecte l’aprovació inicial feta a principi de 2010, en part a causa del rebuig que es va viure entre els agents territorials a les propostes que incloïa sobre aquest barri. Mentre que el POUM proposa reconvertir els usos industrials en residencials i comercials i crear una nova estructura urbana, associacions, adobers i veïns d’Igualada aposten per mantenir els valors històrics i patrimonials del Rec, i també l’entramat tradicional de carrerons.

http://territori.scot.cat/cat/img2/2011/07/n11_barri_del_rec.jpg

Igualada, capital de la comarca de l’Anoia, es localitza a la Depressió Central Catalana entre la Serra Prelitoral i els altiplans de la Segarra, a la fossa fluvial de la conca d’Òdena. El territori de la conca es reparteix entre set municipis que fan conurbació amb Igualada, i que representen el 58,2% de la població comarcal. A Igualada, segons el padró de 2010, es comptaven 39.149 habitants.

L’origen del barri del Rec
Al sud del terme municipal d’Igualada, entre el centre històric i el riu Anoia, es troba l’antic barri industrial del Rec, en el qual històricament s’han localitzat les indústries adoberes, una activitat força dependent de l’aigua.

El barri del Rec* té el seu origen en una sèquia, inicialment excavada a terra, que es feia servir per dur aigua al molí de l’Abadia i les hortes de la riba esquerra del riu Anoia. Malgrat que l’activitat adobera, documentada a partir del segle XIV, s’inicia a l’interior de les muralles** d’Igualada aprofitant les aigües freàtiques***, gradualment i per aprofitar la sèquia els edificis adobers es van anar inserint entre les hortes. Al segle XVIII, el llit del rec ja era de pedra i amb parets laterals, sobre les quals es van assentar algunes fàbriques adoberes que van fer necessària la instal·lació dels contraforts característics del barri del Rec****. Al llarg del segle XIX el nombre d’adoberies al Rec va anar creixent i també s’hi van instal·lar altres fàbriques, vapors i cotoneres, fins a configurar el primer barri industrial d’Igualada, situat entre les muralles i el riu. El barri, situat en una terrassa fluvial inclinada cap al riu, va dibuixant una forma de fus al llarg del traç de la sèquia.

Evolució de la indústria adobera a Igualada
El principal impuls de la indústria adobera es rep en el marc de la Primera Guerra Mundial subministrant pell per a botes militars. En aquest mateix moment, s’inicia la mecanització de les fàbriques, i les adoberies es multipliquen. Al llarg dels anys trenta la crisi econòmica mundial, la Guerra Civil i la postguerra condueixen a la indústria adobera a un període de crisi, superat a partir dels anys cinquanta gràcies al proteccionisme del mercat. En aquells anys, ja es comptaven prop de 250 adoberies, xifra que representava el 40% de les existents a l’Estat espanyol, i produïen, sobretot, sola de sabata de cuir.

A partir dels anys vuitanta, amb la introducció de la sola de goma, amb la competència emergent amb els països asiàtics i amb l’elevat cost del sanejament de les aigües residuals, el sector adober va entrar en un lent procés de declivi. Amb l’actual crisi, diverses indústries es troben en processos d’ERO o fins i tot han cessat. Segons dades de l’Informe Econòmic anual de l’Anoia de l’any 2010, l’any 2008 el sector adober ocupava encara a 482 persones, contra les 660 de deu anys abans. Amb tot, actualment el Rec disposa encara d’un estoc d’edificis sense ús i en estat de deteriorament, que conviuen amb una vintena de fàbriques que encara funcionen. D’altra banda, un parell d’antigues adobaries, però, hi han estat restaurades i acullen empreses de disseny i arts gràfiques. Puntualment, també s’ha realitzat alguna operació de reconversió d’adoberies en bloc d’habitatges, de les quals s’ha conservat la façana original. Així mateix, el Museu de la Pell ocupa dos edificis històrics: l’adoberia de Cal Granotes i el vapor de Cal Boyer. Recentment, també s’ha fet públic el projecte de Museu de la Premsa, promogut pel grup Godó, que s’instal·larà en l’edifici de La Cotonera, de propietat municipal.

La reconversió del barri
Amb tot, el Rec esdevé obsolet pel que fa als usos industrials més moderns, ja que els edificis més antics no estan ben conservats i l’estructura de carrers hi dificulta l’accés dels transportistes*****.

A partir dels anys vuitanta, l’Ajuntament d’Igualada va aplicar una sèrie de polítiques públiques de transformació del rec. El Pla general d’ordenació urbana (PGOU) del 1986 va intentar revalorar la façana de riu per mitjà d’un pla especial per al barri del Rec. Així, el 1989 es va aprovar el Pla especial de vialitat de les adoberies, amb l’objectiu de millorar l’accessibilitat i la vialitat interna del barri i alhora preservar-ne la façana urbana. Una de les accions més destacades del pla, que es va anar desenvolupant al llarg dels anys noranta, va ser l’obertura de la ronda del Rec, amb un traç ample, perimetral al barri i en paral·lel al riu i a la séquia, així com altres operacions d’eixamplament o prolongació de carrers, com el de Joan Godó o la baixada de Sant Nicolau. La nova ronda pretenia donar resposta a les necessitats de transport en camió i el trànsit en general.

En aquest context, també es va soterrar bona part del rec –també per minimitzar-ne la pèrdua d’aigua– i és va urbanitzar la plaça Joan Mercader.

Des del punt de vista dels valors patrimonials, més endavant ja en l’any 2005, es va aprovar definitivament el Pla especial de protecció i conservació del patrimoni arquitectònic i catàleg, al terme municipal d'Igualada, per conservar els elements singulars destacats, una vintena dels quals corresponents al Rec.

Tanmateix, l’any 2006 es va aprovar inicialment el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC (PDU) DE LA CONCA D’ODENA, que inicialment proposava el trasllat de les fàbriques del barri adober a uns terrenys del municipi de Vilanova del Camí, a la riba dreta del riu, en un nou polígon industrial on es podria seguir utilitzant la depuradora dels adobers construïda l’any 2005. No obstant això, les resistències de la regidoria de Medi Ambient de Vilanova del Camí a acollir aquestes indústries, així com la voluntat del l’Ajuntament de no ocupar aquells terrenys de valor agrícola van fer que finalment es descartés la proposta. A canvi, el PDU, en la seva aprovació definitiva l’any 2008, incorporava un nou sector de creixement d’ús mixt entre Santa Margarida de Montbui i Igualada, però ja no necessàriament orientat a acollir les indústries sortints del Rec.

El PDU també recollia la necessitat de transformació de la façana del riu Anoia, que implicaria la reconversió de 16 ha d’usos industrials en residencials i terciaris, tot protegint una vintena d’edificacions històriques.

El Rec en el POUM d’Igualada
L’any 2006 l’Ajuntament d’Igualada iniciava l’elaboració d’un nou PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (POUM), amb l’objectiu d’adaptar el planejament de la ciutat al nou context socioeconòmic en què la industria tradicional va perdent pes econòmic, per catalitzar el pas d’una ciutat manufacturera cap a una de serveis avançats i de representació industrial tecnològica. Alhora, es volia capacitar la ciutat com a pol destacat en el sistema de ciutats mitjanes de Catalunya i reforçar-ne el paper de capital comarcal, a partir d’un paper més cabdal en el pes demogràfic –fixant una capacitat de 90.000 habitants– i de la seva capacitat de proporcionar serveis a escala supramunicipal.

Pel que fa al barri del Rec, aquest era vist al POUM com una de les peces urbanes amb més capacitat de transformació cap a usos residencials i terciaris, atès que el terme municipal d’Igualada (8,2 km2), limitat i gairebé del tot urbanitzat, no permetia nous creixements. Aquesta transformació es feia bàsicament a partir de plans de millora urbana i també d’algun pla d’actuació urbanística. Entre tots, es podien aixecar fins a 2.665 habitatges. Tanmateix, per la seva posició central respecte de la conurbació de la conca d’Òdena, el barri del Rec podia esdevenir un centre d’atracció de serveis i d’equipaments de grans dimensions. Per tal d’assegurar la preservació dels edificis catalogats en el Pla especial de protecció i conservació del patrimoni arquitectònic, el POUM proposava encabir-hi aquests grans equipaments locals i comarcals.

Per dur a terme la transformació dels usos industrials al barri del Rec, la intervenció proposada incidia força en la renovació i ampliació de l’estructura de carrers i la creació de nous espais oberts i parcs, tot creant una nova lògica ortogonal que superés l‘antiga trama de carrerons i que formés unes noves illes com un eixample sobre les quals vertebrar les noves edificacions residencials. Alhora, s’identificava el conjunt d’edificacions que es volia mantenir, que es corresponia amb les catalogades, i se n’afegien algunes més. Per tant, es proposava obrir nous carrers i ampliar-ne altres, tant en sentit nord-sud com en paral·lel al riu, d’est a oest.

Pel que fa a la vialitat nord-sud, enteses com a vies de penetració des de la ciutat fins al front fluvial, hi destaquen la prolongació del l’avinguda Balmes i les prolongacions dels carrers Sant Antoni Franch i d’Orient, tots tres fins al front fluvial. També s’ampliava la secció de tres carrers més.

En sentit est-oest, l’operació més destacada consistia en l’obertura d’un nou eix sobre el qual estructurar la nova trama urbana del Rec. El vial no seria inferior a 15 m d’amplada i seguiria la lògica general de la trama igualadina que històricament ha generat noves avingudes en paral·lel al camí de Barcelona. A més, s’ampliaven i prolongaven cinc carrers més, paral·lels al nou eix estructurador, i s’obria un segon vial al sector més a l’est del Rec.

Pel que fa als espais oberts, es proposava articular un parc lineal resseguint el traçat del riu Anoia i qualificant de zona verda tot l’espai situat entre la ronda del Rec i el riu.

Cal dir, no obstant això, que en una versió inicial elaborada per l’equip redactor del POUM i que finalment va ser descartada, la intervenció que es proposava al Rec es basava en operacions de cirurgia urbana en la qual puntualment s’obria algun tram de carrer i se substituïen algunes edificacions puntuals en mal estat o no adaptables a usos residencials.

La participació ciutadana en el futur del Rec
El juliol del 2008, amb els vots favorables del grup municipal de l’Entesa per Igualada (formada pel Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC i Iniciativa per Catalunya-Verds, ICV), del Partit Popular (PP) i amb l’abstenció de Convergència i Unió (CiU) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), el ple municipal va donar el vistiplau a l’avanç del pla i al pla de participació ciutadana. En el procés de participació es van recollir 65 propostes, una de les quals, acompanyada de 137 signatures, demanava que el conjunt del barri del Rec fos declarat com a bé cultural d’interès nacional (BCIN) i que les futures edificacions respectessin l’estètica preexistent. També es va proposar que el Rec esdevingués un barri de vocació sociocultural i recreativa. Coincidint amb la fi del procés de participació, part del grup de veïns que signaven la proposta es van constituir en l’associació Amics del Rec, amb l’objectiu de preservar el caràcter singular del barri.

Tanmateix, a Igualada, en el marc d’un creixent interès social pel Rec, algunes firmes de moda van endegar, el novembre de 2009, la iniciativa REC.0, i van transformar durant un cap de setmana les antigues adoberies en botigues efímeres de disseny on liquidar estocs, enllaçant amb la tradició que Igualada tenia d’oferir botigues “outlet”. L’esdeveniment anava acompanyat d’activitats culturals integrades als carrerons del Rec, com exposicions, performances, projeccions, concerts, etc.

Pocs dies abans de l’aprovació inicial del POUM i un cop es va haver filtrat una part dels documents, Amics del Rec va redactar un manifest en què, malgrat reconèixer la necessitat d’un nou planejament, apostaven per la conservació integral del barri, tant dels edificis destacats com de l’estructura de carrerons i passatges, en contraposició a la proposta del POUM que, segons Amics del Rec, superposava en el barri una nova trama d’eixample amb noves avingudes i l’ampliació de molts carrerons. Per l’associació, la proposta era contrària a l’essència del Rec en prioritzar la mobilitat rodada per sobre de la de vianants, i la considerava un atac al símbol del passat industrial d’Igualada. Per contra, veien el Rec com a un espai d’oportunitat per acollir usos moderns en un context singular.

Amb tot, el dia 30 de desembre de 2009, amb els vots favorables de l’Entesa i el PP, i amb l’abstenció d’ERC i CiU, el POUM va ser aprovat inicialment i va començar un període d’exposició pública de 45 dies.

L’aprovació inicial del POUM mobilitza entitats i veïns
Amb l’aprovació inicial, alguns dels agents territorials van manifestar-se contraris a les propostes que feia el POUM en relació amb el barri adober.

El Gremi de Blanquers d’Igualada es mostraven preocupats per si les execucions dels plans de millora urbana (PMU) no generaven les plusvàlues suficients per fer econòmicament viable el trasllat de les seves empreses a altres sectors de la ciutat, i alhora, criticaven que no es pensés en cap zona per ubicar de nou les adoberies. També volien que qualsevol intervenció en el Rec és fes preservant-ne els valors patrimonials industrials i van demanar allargar el període per fer al·legacions fins als seixanta dies. En el mateix sentit, Francesc Sabaté i Saumell, president del Gremi de Constructors i Promotors d’Obres de l’Anoia, va criticar que el POUM feia una proposta excessiva de zones verdes i equipaments i que l’estudi econòmic estava fet amb preus del 2006, previs a la crisi econòmica.

Tots els grups polítics de l’oposició en conjunt van fer valoracions negatives del POUM aprovat. D’aquesta manera, malgrat que el PP al principi de gener del 2010 havia defensat públicament el seu vot favorable a l’aprovació i la necessitat d’una intervenció en el Rec, atesos els espais per a equipaments que la ciutat guanyava, a començament del mes de febrer de 2010 va manifestar la necessitat de deixar sense efecte l’aprovació inicial perquè posava en dubte la viabilitat econòmica dels PMU per als propietaris i això feia que el POUM fos un document no operatiu. Pocs dies després, el PP va presentar una moció per debatre en el ple la possibilitat de retirar el POUM.

CiU, que es va manifestar també favorable a la retirada, tenia por que es perdés la vocació industrial de la ciutat i que tot plegat alimentés la falta d’alternatives d’ubicació dels blanquers. Pel que fa a ERC, es mostrava crítica per la falta de consens. A més, ERC va proposar al grup de l’Entesa una sèrie de modificacions en el POUM respecte del Rec a canvi de la seva abstenció****** en el ple on es discutiria la retirada del la, amb la finalitat de poder tirar endavant el procediment. ERC demanava el manteniment del patrimoni històric i arquitectònic i alhora una zona de nova localització de les indústries adoberes, i la garantia que el trasllat tingués prou viabilitat econòmica del seu trasllat.

La retirada del POUM deixa sense efecte les propostes per al Rec
Quan l’Entesa no va arribar a cap acord amb ERC, l’alcalde Jordi Aymamí (PSC) va convocar el ple per al 24 de febrer de 2010. Durant la sessió es va acordar la retirada del POUM per 11 vots a 10.

Segons el regidor d’urbanisme Antoni Pàmies (PSC), aquesta retirada impedia la participació ciutadana per mitjà de la presentació d’al·legacions, que podrien haver comporat canvis. En relació amb el Rec, Pàmies va comentar que el pla suposava un bon moment per afrontar i resoldre algunes de les problemàtiques seculars de la ciutat, com era el futur d’una zona industrial obsoleta a través d’una important reforma interior que adaptés aquest barri a les condicions del segle XXI i l’articulés de nou amb la resta de la ciutat. Segons Pàmies, no es perdia l’essència del Rec, ja que es conservava el patrimoni arquitectònic més destacat i únicament s’ensorraven els edificis que no tenien valor arquitectònic. Pàmies també va posar en dubte l’argumentació de la viabilitat econòmica fent una comparació amb el desenvolupament residencial de baixa densitat del pla de la Massa, la viabilitat del qual ningú no havia dubtat, i va afirmar que s’havia polititzat el rebuig al POUM per la proximitat de les eleccions municipals, a un any vista.

Pel que fa a Amics del Rec, que aquells dies encara havia anat treballant en la redacció de les seves al·legacions, malgrat la retirada les van presentar acompanyades de 1.214 signatures. Hi demanaven que es considerés l’alternativa d’intervenció descartada en el POUM i s’hi incorporava una llista d’edificis singulars destacats que calia protegir. A parer d’ells, la retirada era vista com una oportunitat però també com un risc, ja que les llicencies que permetien l’enderroc d’alguns edificis tornaven a estar vigents. Per aquesta raó, en la seva al·legació també demanaven l’adopció d’un acord de suspensió de tramitacions de llicències d’enderroc.

I després de la retirada?
Malgrat que la tensió política en relació amb el Rec va decréixer un cop passat l’episodi del POUM, Amics del Rec i els organitzadors del Rec.0 van seguir les seves activitats de promoció del barri.

Pel que fa a les pop up stores, se’n van organitzar tres més, com ara la del juny de 2010 (REC.01) en la qual els espais amb boutique van créixer de 6 a 17 (amb 23 firmes de moda). Aprofitant l’èxit d’afluència de compradors, molts de fora de l’Anoia, la unió de botiguers d’Igualada es va sumar a l’esdeveniment i va fer coincidir les dates amb l’“outlet al carrer” en altres sectors del centre de la ciutat. Al final de novembre del mateix any es va realitzar l’edició REC.02 i el juny del 2011 la REC.03, amb la presencia de trenta marques i l’apadrinament simbòlic de la fundació Palo Alto, els representants de la qual van parlar del potencial interès que tindria muntar una xarxa de barris industrials europea. Aquesta darrera edició de les pop up stores també es va acompanyar d’una exposició amb les respostes que van rebre per part dels ciutadans a la pregunta: que és, per a tu, el Rec?

Per la seva banda, el govern municipal va impulsar la creació del Consell Assessor Urbanístic Municipal, constituït pels grups polítics amb presència a l’Ajuntament, sindicats i associacions locals empresarials i culturals, on debatre els projectes més importants de la ciutat i especialment el cas del Rec. La seva creació es va aprovar per unanimitat en el ple municipal de febrer de 2011.

El març de 2011, un cop es van haver definit els partits polítics que es presentaven a les eleccions locals de 2011, Amics del Rec va enviar una carta a tots els partits en què demanava que en el seu programa concretessin el projecte específic per al Rec, i sis dies abans de les eleccions van organitzar un debat en una de les adoberies, per tractar en exclusivitat les propostes sobre el Rec amb els candidats dels partits que participaven en les eleccions municipals.

Pel que fa al projecte del PSC respecte del Rec, Aymamí va anunciar que calia compaginar modernitat i capacitat per créixer en població però amb respecte pel patrimoni i vigilant la generació de prou plusvàlues per assegurar el trasllat dels blanquers. Segons CiU, el Rec havia d’acollir una nova zona comercial i empresarial. ERC-Reagrupament.cat apostava per un urbanisme industrial que generés un eix cultural i museístic singular i una nova façana urbana, a fi de crear un marc urbà únic que pugui encabir professionals del disseny, creadors artístics i nous usos comercials. ICV apostava per la urbanització d’un nou passeig al Rec i la per reordenar el barri de manera que esdevingués un important node cultural. Per la seva banda, el PP preferia que fos el Consell Assessor Urbanístic qui definís el futur del Rec però amb el Pla especial de protecció del patrimoni d’Igualada com a eina jurídica destacada.

Resultats electorals i previsions
Els resultats electorals van portar a l’alcaldia el candidat de CiU, Marc Castells, coalició que va aconseguir 10 regidors. El PSC en va treure 5, 2 ERC-RCat, 2 el PP, 1 ICV-EUiA i 1 la Plataforma per Catalunya (PxC).

Es preveu que el Consell Assessor Urbanístic serà efectiu a l’inici de la nova legislatura amb la idea de conduir els debats amb els agents territorials sobre el futur del POUM d’Igualada i les propostes de transformació per al Rec. Tanmateix, veïns del Rec estudiaran la possibilitat de crear una fundació a través de la qual recaptar diners per invertir en la conservació del patrimoni. En aquest sentit, per a la tardor ja tenen previst organitzar un festival de música al Rec.

Més informació
www.amicsdelrec.org
www.curtidores-igualada.com

* Parlem de Rec, amb majúscula, per referir-nos a l’espai urbà, al barri. Mentre que rec, amb minúscula, es refereix a la séquia, a la infraestructura.

** Moisès, J., “El Proyecto de ciudad en la valorización de sistemas productivos tradicionales. El caso de la industria del curtido de la piel en Igualada”. Ponència a les II jornadas de Geografia Económica, Salamanca 2006.
(http://age.ieg.csic.es/geconomica/IIJornadasGGESalamanca/Moises_Jordi.pdf)

*** L’activitat requereix molta aigua per dur a terme el blanqueig i l’adob de la pell

**** Puig, M. El Rec d’Igualada, a Miscellanea Aqualatensia, núm. 12, p. 353-385. Igualada, 2006

***** És habitual veure com des de les fàbriques els toros baixen pels carrerons transportant les piles de pell fins als camions estacionats en carrers més amples.

****** Amb l’abstenció d’ERC, que disposava de 3 regidors, els 10 vots de l’Entesa superarien la suma dels 6 de CiU i els 2 del PP, sobre els 21 vots potencials del Ple de l’Ajuntament.

Font: http://territori.scot.cat/cat/notices/2011/07/transformacio_urbana_del_barri_del_rec_igualada_2972.php