La UE prohibeix ampliar l'estació d'esquí de Vaquèira-Beret i el govern n'aturarà el projecte

La Unió Europea considera que la vall d'Àneu és un espai natural d'especial valor ecològic i que ha d'estar protegit pel dret comunitari. La UE també ha determinat que el projecte d'ampliació de l'estació d'esquí de Vaquèira-Beret afecta l'hàbitat de l'ós bru i el dels ocells i té un elevat impacte ambiental. La Generalitat ja ha anunciat que assumirà aquesta decisió i paralitzarà el projecte d'ampliar les pistes d'esquí cap al Pallars Sobirà. A més, ha assegurat que presentarà, en les pròximes setmanes, la seva proposta de Xarxa Natura 2000, a la qual es podran presentar al·legacions.

La Unió Europea, a través de la carta d'emplaçament que ha enviat a la Generalitat, considera que la vall d'Àneu és un espai natural d'especial valor ecològic i que ha d'estar protegit pel dret comunitari. La Comissió Europea determina que el projecte d'ampliació i execució de l'estació d'esquí de Vaquèira-Beret per aquesta zona vulnera tres directives de protecció europees: la d'hàbitat, especialment la de l'ós bru, la de les aus i la d'avaluació d'impacte ambiental. Pels ecologistes, aquesta carta europea crea una obligació a la Generalitat d'incloure la vall d'Àneu a la Xarxa Natura 2000 i, per tant, impedir l'ampliació de les pistes d'esquí al Pallars Sobirà.

L'accés més pròxim des del Pallars Sobirà a les pistes de Vaquèira és des del telecadira de la Peülla, al peu del port de la Bonaigua. La Generalitat ha respost la carta de la Unió Europea, l'assumeix i ha avançat que ampliarà la protecció de la zona.

El director general de Medi Ambient, Ramon Luque, ha assegurat que recuperaran aquest espai natural i no només perquè així ho ha ordenat la UE, sinó perquè el govern català, ha dit, "aposta per aquest territori".

La Generalitat presentarà, en les pròximes setmanes, la seva proposta de Xarxa Natura 2000, a la qual es podran presentar al·legacions.

--

Telenoticies.com

Nadal diu que l'ampliació aprovada de Baquèira es farà

El conseller de Política Territorial assegura que l'ampliació de la Xarxa Natura 2000 no afectarà l'expansió de Baquèira-Beret cap al Sobirà. El Govern respectarà el Pla Especial aprovat l'any 2001. "S'ha produït una confusió entre allò que era l'àmbit del Pla Especial, que està aprovat i és vigent, i d'allò que era la delimitació de futurs àmbits alguns dels quals van en direcció a la Vall d'Àrreu", ha dit Joaquim Nadal. D'aquesta manera, ha rectificat el director general de Medi Natural, Ramon Luque, que va afirmar que s'augmentaria l'àrea protegida i es descartava l'ampliació en resposta a una carta d'emplaçament de la Unió Europea. Ara bé, el titular de Política Territorial ha puntualitzat que la preservació d'aquest indret sí que pot hipotecar futures ampliacions de l'estació d'esquí aranesa.

--

SEGRE.

Els Verds d'ICV demanen a Nadal "que rectifiqui" sobre Vaqueira

Els Verds Esquerra Ecologista (ICV) ha instat al Govern de la Generalitat a que compleixi la sentència de la UE que prohibeix l'ampliació de les pistes de Vaqueria-Beret per incomplir tres directives comunitàries sobre l'avaluació ambiental, d'aus, i d' habitat . Els Verds han demanat al conseller Nadal "que rectifiqui i que respecti la decisió de incloure la Vall d'Arreu a la Xarxa Natura 2000. Per el portaveu ecologista Antoni Garcia "la proposta de seguir ampliant l' Estació de Vaqueria malgrat la decisió de l' UE de preservar aquesta zona de gran valor ecològic es una mostra més que el PSC i el senyor Nadal s' han proposat com a fita dins del govern posar fre a les polítiques decidides per aturar l'especulació i el foment d'un model econòmic respectuós amb el medi Ambient."

--

e-noticies.com

^^ Al Més-partit-que-tri mai no s'aclaren. :crazy:

Els ecoprogres m'estan decebent..., com ja ho van fer els socialistes...
:(

Carretero avisa que el Pirineu no vol ser el "caganer del pessebre"

El conseller de Governació, Joan Carretero, va parlar ahir a Torà de Tost (Ribera d'Urgellet) de la possibilitat que la carta d'emplaçament de la UE (en què Brussel·les denuncia que el projecte d'expansió de Baqueira al Pallars vulnera directives comunitàries) paralitzi el projecte i va resumir la seva opinió amb una frase gràfica: "Els que vivim al Pirineu no volem ser el caganer del pessebre a Catalunya". Carretero (ERC) s'afegia així a l'encreuament d'opinions que ha tingut lloc des que es va conèixer l'inici per part de la Unió Europea d'un expedient d'infracció contra Espanya pel projecte de l'estació aranesa a Alt Àneu. Carretero va afirmar, a més, que "s'ha de combinar la possibilitat de preservació del territori amb la possibilitat de realitzar inversions perquè la gent que hi viu es pugui guanyar la vida". El conseller de Governació va inaugurar ahir oficialment a Torà de Tost el servei elèctric, estrenat ja fa un parell de mesos.

--

SEGRE.

El PTOP aprova inicialment el projecte del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran


La conselleria de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) ha aprovat aquest dilluns el Pla territorial de l’Alt Pirineu i l'Aran que té com a objectiu ordenar el creixement i afavorir el desenvolupament de la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell i la Cerdanya. Se centra en tres àmbits: assentaments urbans, espais oberts i infraestructures de mobilitat. El document dóna resposta a gran part dels suggeriments del territori rebuts durant els quatre mesos de consulta pública i és el resultat d’un important consens territorial.

Ara, l’aprovació inicial del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran es publicarà al DOGC i el projecte es sotmetrà a un nou període d’informació pública durant dos mesos. Després de recollir les al·legacions que puguin presentar institucions i particulars, el Pla serà aprovat provisionalment pel conseller abans de rebre l’aprovació definitiva per part del Govern. Es preveu que tot el procés es doni per acabat dins d’aquest any.

--

SEGRE.

Amb aquest ja els tenim tots:

.:: Projectes a Barcelona ::. (http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=305606)
.:: Projectes a la Catalunya central ::. (http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=327869)
.:: Projectes al Camp de Tarragona ::. (http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=230109)
.:: Projectes a Girona ::. (http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=260818)
.:: Projectes a Lleida ::. (http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=260477)
.:: Projectes a les Terres de l'Ebre ::. (http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=314504)

^^Falta:
Macroprojectes a SantaCo.
:D :colgate:

El tren de la Pobla arribarà a Esterri

- Llum verda al pla territorial destinat a les zones de l'Alt Pirineu i l'Aran

El pla territorial de l'Alt Pirineu i l'Aran preveu iniciar els estudis perquè la línia ferroviària de la Pobla de Segur es pugui allargar fins a Esterri d'Àneu, vora el Parc d'Aigüestortes, passant per Sort. Així mateix, un altre estudi analitzarà la viabilitat d'ampliar la línia de Puigcerdà fins a la Seu d'Urgell i Andorra la Vella. El govern descarta que sigui la línia lleidatana la que arribi fins al Principat. No obstant, totes dues actuacions ja s'esmenten al pla com a projectes a llarg termini (...)

AVUI (http://www.avui.cat/avui/diari/06/abr/04/177528.htm)

Potser l'opció més raonable técnica i económicament per arribar a Andorra sigui la de perllongar la línea desde Puigcerdà per la Cerdanya. Son menys kms i una comunicació més directa amb BCN. La viabilitat económica de perllongar la línea la pobla fins a Esterri d'Aneu, si només es per passatgers no la veig gaire rendible. Si fos de mercaderies i amb conexió amb França o be arribes a Viella doncs encara.

Però be, per estudis que no quedi.

A10

^^Sí, jo també penso que desde Puigcerdà seria més barat, més curt de construir i més rendible en passatge.
:yes:
Han desestimat aquesta opció?
:?

^^ No, no s'ha de destimat.

Això no treu que el tren pugui arribar al Pallars. I ja de pas que recuperin el projecte orgininal: túnel de Salau i arribada a Saint Girons, i d'allà a Toulouse.

Jo he arribat llegir que volien fer arribar ambdues línies a andorra i "unir-les" allà.

A mi em semblaria bé que La Seu d'Urgell tingués connexió amb la seua capital (Lleida :colgate: ), però mirant els maps i veient de quina mena de terreny parlem...

El govern mantindrà l'ampliació de les pistes de Vaquèira

No hi haurà marxa enrere. L'ampliació de les pistes d'esquí de Vaquèira Beret cap al Pallars Sobirà, que afectarà parcialment la Vall d'Àrreu, no serà modificada, segons va indicar ahir el conseller de Política Territorial i portaveu del govern, Joaquim Nadal, en la conferència informativa posterior a la reunió de l'executiu.

L'ampliació de Vaquèira Beret, aprovada pel govern de CiU, és un dels punts conflictius de la xarxa Natura 2000 (inventari d'espais naturals d'interès europeu). La Unió Europea va demanar explicacions al govern pel fet que l'ampliació de les pistes d'esquí i la disminució de l'àrea protegida a la vall d'Àrreu podria suposar un incompliment dels compromisos comunitaris de protecció dels hàbitats naturals alpins. (...)

AVUI (http://www.avui.cat/avui/diari/06/abr/12/181586.htm)

^^Això no és legal...
:ohno:

^^ Sí a l'unificació de totes les pistes d'esquí en una de sola!

:D

^^ Sí a l'unificació de totes les pistes d'esquí en una de sola!

:D

MAI

De la Noguera cap a dalt zona turística amb tot de pistes d'esquís i camps de golfs.

Al pla de l'Urgell una zona productiva amb centrals nuclears, cultius transgènics, embassaments i transvassaments d'aigua, etc.

I al pla de Lleida zona urbana amb una megalòpolis sense cap mena de restriccions d'alçada.

:drool: :drool: :drool:

Llarga vida al desenvolupament insostenible! :D

El govern potencia «macropistes» d’esquí per afavorir el turisme de llarga estada

- El pla director d’estacions de muntanya vol reorientar la inversió immobiliària cap al sector hoteler

El pla director de les estacions de muntanya preveu que les pistes d’esquí de Boí-Taüll puguin créixer cap a l’est en direcció a la vall Fosca, on s’està construint una altra estació, i a l’oest en direcció a Durro. Per tant, si l’empresa privada vol muntar pistes en cotes superiors als 1.800 metres d’altitud en aquestes zones es podria anar esquiant des de la vall Fosca fins a Durro. Aquest nou àmbit, juntament amb Vaquèira-Beret –que s’ampliarà cap al Pallars– i el de Masella-la Molina són els tres grans dominis esquiables que el pla permet crear en el futur. Segons el secretari de Planificació Territorial, Oriol Nel·lo, amb zones d’esquí més grans «es promou el turisme de llarga estada». Totes les ampliacions possibles tenen en compte els espais protegits que estableix la proposta recent de la Xarxa Natura 2000. (...)

Vilaweb (http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1912669)

^^ Baqueira-Beret hauria d'annexionar-se totes les pistes d'esquí del Pirineu.

:D

^^ Panbaquerisme? :crazy:

(A més que Bàqueira-Poble és un barri de la Gran Naut Aran -Salardú-. Seria massa gran :D )

La Generalitat preveu autoritzar l'esquí a l'àrea d'Aigüestortes

• El Govern obrirà un corredor per unir la Vall Fosca amb Boí-Taüll

La Generalitat estudia la fórmula per connectar les estacions hivernals de Boí-Taüll (Alta Ribagorça) i les futures pistes de la Vall Fosca (Pallars Jussà) en un únic domini esquiable, cosa que, un cop portada a la pràctica, suposarà autoritzar l'esquí a les muntanyes d'Aigüestortes, l'únic parc nacional de Catalunya. Un corredor, que travessarà la denominada àrea perifèrica de l'espai natural, permetrà unir els dos complexos esportius.

Aquesta solució, que ja està prevista al Pla Director d'Estacions de Muntanya de Catalunya, redactat per la Conselleria de Política Territorial i aprovat el juny passat pel Govern, quedava en entredit amb la proposta d'ampliació d'Aigüestortes, que va ser presentada el 4 de juliol pel Departament de Medi Ambient. (...)

El Periódico (http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=5&idioma=CAT&idnoticia_PK=324608&idseccio_PK=11&h=060723)

El Govern aprova el Pla territorial per ordenar el creixement i afavorir el desenvolupament de l'Alt Pirineu i Aran

El Govern ha aprovat aquest dimarts el Pla territorial per ordenar el creixement i afavorir el desenvolupament de l'Alt Pirineu i Aran. Aquest pla vol potenciar l'activitat econòmica, crear un Pirineu de petites ciutats en xarxa i apostar per l'increment i potenciació de les comunicacions en les comarques de muntanya. El Pla territorial de l'Alt Pirineu i Aran abasta l'Aran i les comarques de l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l'Alt Urgell i la Cerdanya.

L'objectiu és garantir que el territori pirinenc es desenvolupi de la manera més eficient i més sostenible possible, segons el Govern. Així, el Pla 'neix amb la voluntat d'ordenar el creixement urbanístic futur de les comarques, enfortir la xarxa urbana, ordenar el creixement urbanístic i potenciar l'activitat econòmica'. Per fer-ho, la Generalitat proposa la creació d'un 'Pirineu de petites ciutats en xarxa i tenint en compte les àrees d'influència reals dels principals pols vertebradors del Pirineu i Aran'. En aquest sentit, el Pla territorial estableix tretze sistemes de cooperació municipal que responen a la realitat de la relació entre municipis i les seves àrees d'influència i que és el marc recomanat per a les polítiques de sòl per activitat econòmica, habitatge social i equipaments. El Govern defineix aquests sistemes urbans al voltant de Vielha, Les-Bossòst, Esterri d'Àneu, Sort, El Pont de Suert, La Pobla de Segur, Tremp, Isona, La Seu d’Urgell, Organyà, Oliana, Bellver de Cerdanya i Puigcerdà. El Pla territorial de l'Alt Pirineu i Aran també estableix estratègies de creixement, destinades a garantir que tots els nuclis puguin desenvolupar-se d'acord amb les seves necessitats. Per aquest motiu, el Govern reforçarà algunes ciutats i viles pirinenques que actuaran com a pols vertebradors i prestadors de serveis al territori per evitar la dispersió de la urbanització sobre el territori. La preservació del territori és un altre dels temes que contempla el Pla territorial. D'aquesta forma, distingeix, segons el seu valor i funció territorial, les diferents classes de sòl que han de quedar al marge dels processos d'urbanització i estableix la normativa de protecció i les directrius de gestió de cadascuna d'elles. El Pla estableix una gradació de protecció del sòl d'interès mitjançant la definició de tres categories bàsiques d'espais oberts, que són la protecció especial, la territorial i la preventiva.

Finalment, un altra de les línies bàsiques que contempla el Pla territorial fa referència a les comunicacions. El Pla incideix en les infraestructures que relacionen el Pirineu amb els eixos de mobilitat de major dinamisme econòmic i social de Catalunya.

--

ACN.

Un empresari del Pallars amb negocis als Estats Units promou un camp de golf a Cardós

Un empresari natural del Pallars Sobirà, Josep Lladós, i amb interessos comercials als Estats Units ha presentat als alcaldes i empresaris de la comarca un pla turístic que inclou la construcció d'un camp de golf i un complex d'spa a Ribera de Cardós, a més de la rehabilitació del nucli antic d'aquest municipi. Lladós ha iniciat els primers contactes amb els propietaris dels terrenys i afirma que disposa de finançament per fer realitat el projecte en un termini de cinc anys. Segons l'empresari, "la proposta es basa en un model únic de desenvolupamanet rural que no persegueix la construcció de nous edificis i que, a més, intentarà crear un espai pirinenc compartit". Aquest espai comú necessitarà una millora de les comunicacions i, per aquest motiu, el promotor parla de la possibilitat de construir un túnel entre Vallferrera i Andorra. Els alcaldes i empresaris de la zona esperen veure concretat el pla per donar el seu aval.

--

SEGRE.

^^ Es dedicarà a ressuscitar el poble? :dunno:

Sembla una bona idea.

En primer lloc, de moment Baqueira no ampliara cap al pallars, te suficients problemes burocratics en aquest moment com per fer una obra de tal magnitud, Es va parlar molt d'aixo fa un par d'anys y ara el tema esta molt parat (per cert l'ampliació es fara cap a la vall d'aneu no la vall d'arreu).
També m'agradaria parlar sobre el tren que es preten que arribi fins a esterri y la posible conexio a frança per st girons, en teoria la conexio alpina entre Espanya y França es tenia que haver fet a traves de la Vall d'Aran, es mes, es van arriba a començar les obres, pero es van abandonar per falta de pressupostos o per qualsevol motiu, no obstant els francesos si que la van fer fins a ben be 20km de la frontera francesa per la Vall, y que en la actualitat esta conectada amb la linea Luchon-St gaudens-Toulouse.
A mes el Govern de l'Aran va dir que si el tren arribaba a andorra, tambe hauria d'arribar a l'aran y fins i tot em sembla que el ex-diputat aranes Paco Boya va demanar que es proyectes un futur traçat de la linea.
La guerra pel ferrocarril d'alta montanya esta servida, Andorra vs Aran/Aneu.

^^ El projecte original del Transpirenaic Occidental (l'Oriental és del de Puigcerdà) pretenia fer un túnel de 25 km sota el port de Salau, passant abans per Sort, però en cap cas per la Vall d'Aran.

^^ Be, pero si com tu dius no hi existia cap proyecte de conexio franco-espanyola per la vall d'aran, perque van fer un traçat fins a la frontera espanyola de pont de rei? de les obres hi han fotos que ho acrediten, y la linia de tren francesa es pot veure a pocs km desde la vall. Intentare buscar informació sobre que es pretenia fer.

^^ Era un altre projecte diferent, hi havien projectats fins a 12 línies transfrontereres diferents, de les quals només es van fer 2 "i mitja": Canfranc, Puigcerdà-La Tour... i la línia de la Pobla per una banda i l'altra banda fins a Saint-Girons.

D'altra banda a Pont de Rei crec que hi arribava una línia de Tramvia que mai va arribar a passar la frontera però sembla ser que tenien com a objectiu arribar a Vielha doncs crec que la companyia es deia "Tramvia de la Vall d'Aran" o una cosa per l'estil.

Ribera de Cardós projecta una àrea turística amb camp de golf

• Un empresari local, amb negocis als Estats Units, impulsa el complex

• El promotor planeja construir 200 vivendes, hotels i centres de congressos

El metge i empresari pallarés Josep Lladós Comenge té previst presentar d'aquí a uns dies a Sort el projecte de construcció d'un camp de golf de 18 forats a la localitat de Ribera de Cardós. La proposta d'aquest promotor, que suposaria una inversió inicial d'aproximadament 8 milions d'euros, ha estat rebuda amb interès i cautela pels veïns del municipi afectat, on també s'ha organitzat una recollida de firmes en contra de la iniciativa.

Lladós, que té negocis als Estats Units i ha treballat com a assessor de les Nacions Unides, recorre aquests dies el Pallars donant a conèixer la seva proposta. La seva intenció, segons va explicar a mitjans d'aquest mes a Llavorsí i a Ribera de Cardós, és erigir, al costat del camp de golf, un complex turístic d'alt nivell, amb hotels de 4 i 5 estrelles, un centre de convencions i diverses àrees de spa --relax i teràpia aquàtica-- amb els quals atraure fins a la vall del riu Cardós turistes d'alt poder adquisitiu procedents d'Europa, el Japó i els Estats Units. La proposta també preveu edificar unes 200 noves vivendes.

COMPRAR TERRENYS

El primer pas del projecte, anomenat The Art of Living, serà la construcció del camp de golf, d'una superfície que encara està per determinar, i que, segons les previsions del mateix promotor, s'estendrà per la zona del poble més pròxima a la riba dreta del riu. Això suposarà adquirir els terrenys ara ocupats pels dos càmpings de Ribera i per la serradora de la localitat. Fonts municipals van indicar que Lladós haurà de negociar "amb, almenys, 50 petits propietaris". (...)

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=367295&idseccio_PK=1050

Vilaller planifica fins a 1.000 nous habitatges i quatre hotels de tres estrelles

El ple de l'ajuntament de Vilaller va aprovar aquest dissabte un pla d'ordenació urbanística (POUM), que preveu la construcció en les pròximes dècades un miler d'habitatges i fins a quatre hotels. El POUM va superar la primera fase de consultes i ara entra a la recta final. El projecte preveu fins als pròxims vint o trenta anys un gran desenvolupament de la localitat, de 577 veïns, l'antiga planificació de la qual ha quedat obsoleta després de 25 anys. El POUM preveu que dels mil nous habitatges, uns 120 siguin de protecció oficial. A més, també contempla la construcció d'entre tres i quatre hotels de tres estrelles, la potenciació de la zona poliesportiva, la creació d'un polígon industrial i també d'un parc fluvial als marges de la Noguera Ribagorçana.

La nova planificació circumscriu aquest desenvolupament al perímetre del nucli urbà actual, en un espai que ocupa en conjunt unes 20 hectàrees de superfície. El POUM es va aprovar durant el ple extraordinari amb els vots dels cinc edils independents i el regidor de CiU. El del PSC, Manuel Rodríguez, hi va votar en contra. L'alcalde del municipi, Jaume Monsó, va replicar que Vilaller necessita un nou projecte de futur per respondre a les expectatives generades arran de la pròxima ampliació de l'estació d'esquí de Cerler cap a Castanesa.

--

SEGRE.

La Generalitat edificarà 379 habitatges en un poble de 45 veïns

La Comissió d'Urbanisme de Lleida, depenent del Govern de la Generalitat, ha donat llum verda al pla impulsat per l'empresa Baqueira-Beret per a construir 379 habitatges en el poble de Sorpe, que té només 45 veïns censats, tot i que molts d'aquest no resideixen a la localitat, segons una informació publicada a El País. La Generalitat considera aquest projecte de "creixement moderat". La construcció d'aquest habitatges, que permetrà l'ampliació de les pistes a zona protegida, va ser iniciat per l'actual conseller d'Agricultura, Joaquim Llena, en la seva etapa com alcalde d'Alt Àneu.

--

e-noticies.com

Juas juas... el que faltava....

Fills de... >(

TROBADA ENTRE CATALUNYA I ANDORRA

Les infraestructures marquen la reunió entre Montilla i Pintat

• El cap de Govern considera fonamental connectar bé el Cadí, Pimorent i Grandvalira

• Els dos països estrenyen llaços per crear una marca de productes del Pirineu

Les infraestructures es van convertir en les protagonistes de la reunió que van mantenir ahir a Barcelona el cap de Govern, Albert Pintat, i el president de la Generalitat, José Montilla. La trobada era la primera entre els dos polítics des de l'arribada al poder del mandatari català.

Pintat va explicar: "Hem repassat el dèficit que tenim al nostre país pel que fa a infraestructures, sobretot amb l'eix que ens ha de portar a Lleida i Puigcerdà. Montilla entén que per fer aquests projectes també ens hem de posar d'acord amb el Govern espanyol, del qual depenem". I és que Pintat va destacar que "cal que es facin obres puntuals perquè Andorra estigui cada cop més a prop de Lleida". A més a més, el cap de Govern va assenyalar com a necessari que s'avanci en el tema dels dos carrils que es faran a la boca sud del túnel del Cadí per poder enllaçar amb el de Pimorent. "És fonamental connectar bé el triangle que formen el Cadí, Pimorent i Grandvalira per tenir uns accessos còmodes i segurs".

D'altra banda, també es va posar sobre la taula la possibilitat que els dos Pirineus apliquin una sola marca de qualitat amb l'objectiu que el producte de la zona arribi a tot el territori. Els dos mandataris van assenyalar que uniran esforços en aquesta direcció.

El Periòdic d'Andorra (http://www.elperiodico.com/andorra/default.asp?idpublicacio_PK=16&idioma=CAS&idnoticia_PK=389591&idseccio_PK=251)

Pelotazo urbanístico con el viejo hotel familiar del ‘conseller’ Llena

El Ayuntamiento de Alt Àneu está tramitando un proyecto urbanístico presentado por Anna Cano, la esposa del conseller de Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat y concejal del mismo municipio, Joaquim Llena, para poder transformar el antiguo Hotel La Bonaigua, cerrado desde el 2001, en un bloque de apartamentos, consiguiendo así ganar más de 5.000 metros cuadrados de edificabilidad en el centro de València d’Àneu.

El conseller Llena asegura que la operación es del todo legal, porque no se trata de “ninguna compra de terreno, ni de una recalificación”, y que únicamente reaprovecha “una propiedad familiar, que se remonta al 1700, en la cual se procede a un “cambio de orientación construida, pero en la que se pierde edificabilidad”.

Esta última información se contradice con la que figura en el estudio de detalle presentada en el Ayuntamiento y el que figura en la Oficina del Catastro. En la actualidad, el Hotel Bonaigua tiene una superficie construida de 1.059 metros cuadrados, y el almacén colindante, que se incluye en el proyecto, 288. Estas cifras están muy lejos de las que la promotora Invertrade Active incluye en el estudio de detalle presentado en el Ayuntamiento, pues superan los 6.700 metros de edificabilidad. De éstos, el proyecto prevé destinar a viviendas unos 2.565 metros cuadrados y el resto a locales comerciales, aparcamientos y espacios comunitarios. (...)

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=69679&seccio=Comarcas&fecha=2007-03-21&sortida=00:00:01

^^ M'ensumo que aviat tindrem el quart conseller d'Agricultura en menys de quatre anys. http://ugly.plzdiekthxbye.net/small/s044.gif

La Generalitat preveu autoritzar l'esquí a l'àrea d'Aigüestortes

• El Govern obrirà un corredor per unir la Vall Fosca amb Boí-Taüll

La Generalitat estudia la fórmula per connectar les estacions hivernals de Boí-Taüll (Alta Ribagorça) i les futures pistes de la Vall Fosca (Pallars Jussà) en un únic domini esquiable, cosa que, un cop portada a la pràctica, suposarà autoritzar l'esquí a les muntanyes d'Aigüestortes, l'únic parc nacional de Catalunya. Un corredor, que travessarà la denominada àrea perifèrica de l'espai natural, permetrà unir els dos complexos esportius.

Aquesta solució, que ja està prevista al Pla Director d'Estacions de Muntanya de Catalunya, redactat per la Conselleria de Política Territorial i aprovat el juny passat pel Govern, quedava en entredit amb la proposta d'ampliació d'Aigüestortes, que va ser presentada el 4 de juliol pel Departament de Medi Ambient. (...)

El Periódico (http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=5&idioma=CAT&idnoticia_PK=324608&idseccio_PK=11&h=060723)

Si es parc nacional es podria impedir no? A mi em sembla una locura, ja de pas que facin un circuit de rallies...

^^Aleshores el rebaixaran a Parc Natural...
:(
Si no, no es pot fer això!
:nono:

^^ Això de la Vall Fosca és el que vam veure de Fadesa a La Pobla, Bitx

^^ Això de la Vall Fosca és el que vam veure de Fadesa a La Pobla, Bitx

Jo a Sort vaig veure això:

http://i140.photobucket.com/albums/r23/UT596001/abril07001.jpg

Al darrera hi havia una altra pintada que deia "Foteu lo camp, especuladors", a sobre del mateix anunci d'aquesta promoció.

^^ Són dues promocions diferents, les que surten als cartells de Sort i la Pobla.

El problema que tenien amb les pistes d'esquí de la Vall Fosca era que el projecte inicial s'apropava al paratge protegit de l'estany de Filià. Aquest estany no pertany al Parc d'Aigüestortes, sinó que té la protecció del PEIN. Hi va haver moltes associacions ecologistes que es van queixar, sobretot pel fet d'unir la vall Fosca amb les pistes de Taüll per la zona de l'estany. Amb la pujada al govern del primer tripartit i el canvi d'alcaldia a la Torre de Capdella (de CiU al PSC) el projecte es va reformular. La unió de les pistes continua, però per una zona més al sud i suficientment allunyada de Filià. Així mateix, es va reduir l'espai urbanitzable a dos municipis (Espui i la Torre) i l'alçada dels nous habitatges (de sis plantes a un màxim de quatre). El camp de golf no es va aturar ja que els terrenys ja havien estat comprats i s'havien iniciat les obres.

La notícia que surt publicada a El Periódico és parcialment falsa. El Parc Nacional d'Aigüestortes queda més al nord, no entra pas a la Vall Fosca. La unió de pistes sí que afectarà el que es coneix com a "zona perifèria de protecció", és dir, les muntanyes més properes al parc nacional que també estan protegides. Per tant, la unió de pistes no afectarà mai al parc nacional, sinó a aquesta zona perifèrica.

Jo a Sort vaig veure això:

http://i140.photobucket.com/albums/r23/UT596001/abril07001.jpg

Al darrera hi havia una altra pintada que deia "Foteu lo camp, especuladors", a sobre del mateix anunci d'aquesta promoció.

El Bitxo i jo vam veure una oficina de Fadesa allà mateix, a la Pobla, i no pas petita

Parlant de Fadesa, sabeu com esta el projecte de opertura de la Tuca?

Espero que facin alguna cosa ben feta, amb ordre i sense corrupció...

^^ Baqueira-Beret hauria d'annexionar-se totes les pistes d'esquí del Pirineu.

:D

Uf no! que llavors sera molt car xD

Un particular de Madrid compra el poble aranès de Montgarri

Un particular de Madrid ha comprat el poble de Montgarri, a la Val d'Aran, amb l'objectiu de rehabilitar-lo. Segons publica el diari SEGRE, l'operació ha suposat una inversió d'uns 5'5 milions d'euros. La compra inclou les cases deshabitades i els terrenys limítrofs al nucli que, fins ara, es trobava en mans de la família Buitrón de Saragossa, al capdavant de la societat Montgarri Country Club SL. El nucli registra actualment només tres habitants censats. El nou propietari vol convertir-lo en un complex d'ecoturisme, que respectarà l'arquitectura dels antics immobles. L'operació no inclou l'ermita, propietat del bisbat.

Ja fa uns anys, l'ajuntament de Naut Aran havia ofert 1,3 milions d'euros per Montgarri, una quantitat sensiblement inferior a la que ara s'ha pagat. L'associació Amics de Montgarri ha valorat positivament la compravenda dels terrenys.

--

SEGRE.

^^Montgarri és una meravella!
:drool:
Espero que el conservin i no el facin malbé!!
:yes:

Parlant de Fadesa, sabeu com esta el projecte de opertura de la Tuca?¿Ésa es la estación de esquí que quiere hacer el Conselh en Betren? Lo último que he sabido es que ha habido casi hostias en el pleno del Ayunta de Vielha porque la EMD de Betren no estaba de acuerdo o algo así.

Un particular de Madrid compra el poble aranès de MontgarriNon mos haratz madrilenhs!! (O será "madrilenhi"?) xD xD

L’AJUNTAMENT DE LA SEU D’URGELL ADJUDICA LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ DE L’ARXIU HISTÒRIC COMARCAL

- S’han adjudicat a l’empresa ACIEROID, SA per un import de més de dos milions d’euros i un termini d’execució de dotze mesos.

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell ha acordat adjudicar les obres de construcció de l’Arxiu Històric Comarcal a l’empresa ACIEROID, SA, per un import de 2.194.546€ i un termini d’execució de dotze mesos.

L’alcalde de la Seu, Jordi Ausàs, s’ha mostrat molt satisfet per l’adjudicació d’aquesta obra tan necessària, després que el concurs hagués quedat desert en una ocasió, i ha destacat que el nou edifici, més enllà de la seva funció pròpia de conservació de documents, vindrà a cobrir un buit existent actualment a la ciutat en el camp dels equipaments culturals públics. Estem parlant, ha dit Ausàs, d’ un espai modern, pensat especialment perquè els estudiants, investigadors i el conjunt de la ciutadania, puguin satisfer la seva curiositat i interès per la nostra història més propera i per una part del nostre patrimoni col.lectiu.

La redacció del projecte tècnic de l’Arxiu Històric Comarcal de la Seu d’Urgell ha anat a càrrec del prestigiós arquitecte Santi Orteu – redactor també del projecte de l’Arxiu Nacional de Catalunya i de l’Arxiu Provincial de Lleida – i s’ubicarà en una zona d’ús predominantment residencial.

L’edifci compta amb una capacitat per a 9.000 metres linials de documents i 1.500 m2 construïts. La parcel.la on s’ubicarà l’edifici es troba al Carrer de Sant Ermengol, en un terreny annex al Parc de la Boixadera, i té una superfície de 1.298 m2.

Es destaquen dues zones diferenciades de l’edifici, que tindrà una aparença eminentment moderna: la zona d’accés pel carrer de Sant Ermengol, que tindrà una estètica exterior més urbana i que serà la més utilitzada, i, la zona de dipòsits, encarada cap al sud, i que tindrà un aspecte exterior més propi de pavelló tancat, donant una imatge de serenor ben integrada cap al Parc. La zona més tècnica contempla els sistemes més avançats per l’específica funcionalitat de conservar la memòria col.lectiva. Cal assenyalar que el nou Arxiu Històric Comarcal estarà integrat en la Xarxa d’Arxius de la Generalitat de Catalunya.

http://www.laseu.org/cat/index.asp?Detall=True&IdNoticia=1254&Mes=7&Any=2007

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/46adab5f.jpg

El PirineuFòrum conclou que el Pirineu necessiten una nova estratègia urbanística

Experts en urbanisme i altres disciplines relacionades amb el creixement urbanístic han conclòs que els Pirineus necesiten una nova estratègia en aquesta matèria. Aquest és un dels principals arguments extrets de les taules de treball organitzades per l'associació ecologista Depana en el marc de Pirineu Fòrum, que enguany ha portat a debat el creixement urbanístic en aquest territori. Les jornades, que s'han celebrat durant dos dies a Gerri de la Sal, al municipi del Baix Pallars, han aplegat un centenar de persones relacionades amb l'urbanisme com promotors, propietaris, representants de l'administració local i de la Generalitat, tècnics, professionals del sector acadèmic i d'associacions vinculades al territori.

Oriol Nel·lo, secretari general de Planificació Territorial, assegura que l'estratègia de planificació del seu departament, en la qual s'hi circumscriuen el Pla Territorial de l'Alt Pirineu o el Pla Director Urbanístic del Pallars Sobirà, passa perquè el desenvolupament urbanístic d'aquest territori s'adeqüi a les necessitats dels seus assentaments.

Nel·lo afegeix que els nous plans han apostat pel creixement compactat dels nuclis, clarament diferenciats dels espais oberts, allunyant-se d'altres models que han motivat la proliferació d'urbanitzacions i una ocupació del territori innecessària.

El representat de la Generalitat proposa la necessitat de pensar en noves mesures, equiparables a la Llei de barris que s'aplica en zones urbanes, que permetin satisfer les necessitats dels nuclis dispersos de muntanya, deficients pel que fa a l'abastiment de serveis i amb necessitats diferenciades respecte a altres nuclis amb major població.

La majoria dels experts reunits a Gerri de la Sal coincideixen a criticar el tipus de creixement urbanístic registrat als Pirineus en els darrers anys i la manca d'un model o estratègia urbanística, així com un desenvolupament que ha estat més pendent de les dinàmiques del mercat que de la planificació. Els assistents destaquen la necessitat de repensar un sistema de creixement econòmic en clara recessió degut a la disminució de vendes de nous habitatges i que ha tingut nombroses actuacions desafortunades en el territori. Els experts han posat en dubte el suposat augment de serveis relacionats amb el creixement de l'oferta d'habitatges als Pirineus. En aquest sentit, s'ha qüestionat si veritablement la proliferació de segones i terceres residències ha aportat un increment significatiu de serveis al territori.

Finalment, diversos arquitectes han posat de relleu la importància del manteniment del paisatge i han aportat models innovadors portats a terme a altres països de muntanya que han permès desenvolupar sistemes molt diferenciats dels que existeixen als Pirineus. Com a exemple han posat el model desenvolupat a la població de Vrin (Suïssa), que ha actuat com a revulsiu econòmic i social en una vall en decadència molt allunyada dels centres turístics d'aquell país.

ACN

La Diputació de Lleida impulsa el primer postgrau professional d'Arquitectura i Urbanisme de Muntanya estatal al Pirineu de Lleida

La Diputació de Lleida, conjuntament amb la Fundació Territori i Paisatge i l'Institut de Desenvolupament de l'Alt Pirineu i Aran, impulsa el primer postgrau professional d'Arquitectura i Urbanisme de Muntanya de l'estat al Pirineu de Lleida. El curs està organitzat pel Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya, la Fundació de la Universitat Politècnica de Catalunya-UPC; i l'empresa Muntanyanes, i pretén formar professionals que treballen en les comarques de muntanya per redefinir l'arquitectura i l'urbanisme que s'aplica als territoris de l'àmbit pirinenc. El curs va començar a impartir-se el passat dijous entre el Centre de Desenvolupament Sostenible de les Planes de Son i el Centre d'Art i Natura de Farrera, al Pirineu; i en diferents tallers a Barcelona.

La proposta presentada es planteja sota un punt de vista interdisciplinar que vol posar en comú els coneixements de tots aquells implicats en la construcció d'espais de muntanya. Aquesta, per tant, no només està dirigida a arquitectes sinó també a persones procedents d'àmbits tant diversos com la sociologia, l'antropologia, la història, la gestió del medi natural i agrícola, tècnics municipals, artistes i tots aquells vinculats amb desenvolupament de territoris de muntanya.

Les classes del postgrau s'impartiran majoritàriament al Pirineu, al Centre de Desenvolupament Sostenible de les Planes de Son i el Centre d'Art i Natura de Farrera - Pallars Sobirà; i es complementaran amb sessions a Barcelona i tallers virtuals de la mà de la mateixa Fundació UPC. L'estructura del curs es divideix en deu mòduls que es poden cursar també a través de sis cursos d'especialització que aglutinen per àrees temàtiques aquells aspectes fonamentals per entendre i investigar en l'àmbit de muntanya tant l'arquitectura com l'urbanisme. Els cursos que s'inclouen són "Context i territoris de muntanya: la cultura i la societat en relació l'arquitectura i l'urbanisme al Pirineu"; 'Economia, urbanisme, gestió del territori i administració local en l'àmbit de muntanya"; "Plantejament urbanístic i territorial al Pirineu"; "Gestió d'espais patrimonials de muntanya: patrimoni arquitectònic, cultura, planejament i nova creació"; "Sostenibilitat en l'arquitectura i l'urbanisme a l'alta muntanya"; i "Participació i urbanisme a l'alta muntanya".

ACN

El Govern proyecta un área residencial en Tremp de más de 900 viviendas

El Govern de la Generalitat impulsará cuatro áreas residenciales estratégicas en la zona de l’Alt Pirineu i Aran. Estarán situadas en Tremp, Les, Sort y Puigcerdà, según explicó el secretario de Planificació Territorial, Oriol Nel·lo, el área que se potenciará en la capital del Pallars Jussà estará ubicada enfrente de la estación de tren y contará con más de 900 viviendas.

La mitad de estas viviendas serán libres y el 50% restante serán viviendas de protección social. Nel·lo explicó que la densidad de construcción en este sector será de unas 50 viviendas por hectárea. Nel·lo destacó el acuerdo al que se ha llegado con el Ayuntamiento de destinar el 15% del aprovechamiento urbanístico a servicios municipales y equipamientos de los que se puedan beneficiar el conjunto de la población. El secretario de Planificació Territorial explicó que en un periodo de un año se han de realizar las modificaciones oportunas en este sector para poder desarrollar lo antes posible el proyecto del área residencial.

Oriol Nel·lo anunció la dotación de más suelo industrial a la ciudad de Tremp. El alcalde de Tremp, Víctor Orrit, valoró positivamente esta decisión y explicó que hace unos 3 años que se agotó el terreno industrial de la ciudad y que hay demanda de estos solares tanto para industriales o comerciales como para actividades complementarias.

El alcalde de Tremp,Víctor Orrit, aprovechó la visita de Oriol Nel·lo en el municipio para explicarle la voluntad del Ayuntamiento de presentar un proyecto a la Lley de Barris para realizar una remodelación integral en el barrio antiguo de Tremp.

Un tercer anunció que hizo el secretari de Planificació Territorial en Tremp fue la implantación de una unidad de trabajo permanente del Institut Geològic de Catalunya en la capital del Pallars Jussà. Los principales objetivos a cumplir por esta unidad de trabajo permanente serán elaborar las hojas de ruta del Mapa Geológico y del Mapa Edafológico de Catalunya. Este servicio entrará en funcionamiento en unos 5 meses.

Por otra parte, Nel·lo también visitó ayer las obras del Centre Històric de Balaguer, enmarcadas en la Llei de Barris, y se mostró satisfecho por la evolución de la obras y la rapidez con la que se llevaban a cabo. (...)

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=79842&seccio=Comarcas&fecha=2008-02-21&sortida=00:00:03

La variant de la Pobla s'iniciarà l'any 2009 i costarà uns 20 milions d'euros

Les obres de la futura variant de la Pobla de Segur, al Pallars Jussà, començaran el pròxim any 2009, segons va indicar ahir el subdelegat del Govern a Lleida, José Àngel Flores, durant la presentació de l'Estudi Informatiu de la variant.

Flores va indicar que, dels tres projectes que tenien, s'ha escollit el més car però el qual tenia menys impacte ambiental. La inversió necessària serà d'uns 20 milions d'euros. Amb la finalització de l'estudi informatiu del projecte i l'aprovació de l'estudi d'impacte ambiental, Flores, va dir que ja no hi ha marxa enrere en la construcció de la variant i va recordar que es tracta d'un projecte iniciat en 1992. Flores va afegir que és un projecte que s'ha dilatat molt en el temps però que ara es pot afirmar que és irreversible. L'itinerari plantejat pel ministeri de Foment per a la futura variant contempla la construcció de diversos viaductes i d'un túnel d'un total de 935 metres de longitud. El projecte s'iniciarà en la zona nord de la Pobla de Segur, en la carretera que conduïx fins a Senterada. En aquest punt es construirà una rotonda i un viaducte sobre el riu Flamisell d'uns 120 metres. A la sortida de la Pobla haurà una segona rotonda perquè els vehicles es puguin desviar cap a la localitat. Des d'aquesta rotonda fins a Monsó es construirà el túnel de gairebé 1 quilòmetre (935 metres) i per a superar el barranc de Monsó un nou viaducte d'uns 95 metres. El tercer viaducte s'edificarà per a enllaçar amb la N-260, en el quilòmetre 307. Aquest últim pont amidarà un total de 88 metres. L'alcalde de la Pobla de Segur, Lluís Bellera, va dir que la variant es tracta d'una vella reivindicació dels gent de la zona ja que el tram de la N-260 que passa pel centre de la localitat suposa un punt negre, bàsicament es tracta de la coneguda popularment com ‘la corba del mirall’, una corba molt tancada amb nul·la visibilitat. Bellera va explicar que els veïns de sa Pobla que passen per aquest punt amb carros de la compra o cotxets amb nens i que han de baixar a la calçada ja que no hi ha pràcticament vorera en aquest punt. L'estretor de la via en aquest punt i els habitatges empegats a la calçada fa que quan circulen vehicles pesats i amb remolcs de gran altura freguin les balconades de les cases. Bellera va explicar que per aquest punt circulen diàriament uns 200 vehicles pesats. La variant de la Pobla també ajudarà a descongestionar la circulació. En dies de gran afluència turística, en la zona s'acumulen grans retencions en el centre urbà de la Pobla. L'alcalde de la Pobla de Segur, Lluís Bellera va destacar que a més dels problemes de tràfic també generen complicacions als vianants. Flores va dir sobre la variant de Gerri de la Sal, altre punt negre de la N-260, en aquest cas al seu pas pel pallars Sobirà, que es tracta d'un projecte aprovat sobre el qual s'han presentat diverses al·legacions, les quals en aquests moments s'estan estudiant.

http://www.senterada.com/index.php?mact=News,cntnt01,detail,0&cntnt01articleid=7&cntnt01returnid=62

Algú té imatges del projecte de l'estació de la Vall Fosca ?¿

Algú té imatges del projecte de l'estació de la Vall Fosca ?¿

El projecte de Vall Fosca Mountain Resort és una de les aberracions urbanístiques més :crazy: al Pirineu de Lleida, herència de l'antic govern de CiU i, molt concretament, d'un càrrec polític d'aleshores (no diré noms), el qual tenia terrenys en venda a la zona i va veure una possibilitat d'especulació i d'embutxacar-se uns quants milers (o milions) d'€€€€€.

La promotora encarregada d'urbanitzar tots els voltants del petit nucli d'Espui és MARTINSA-FADESA. Pots veure algunes imatges de promocions immobiliàries lligades al camp de golf-resort que es construeix a la zona i a les futures pistes d'esquí de Filià.

Algunes imatges de la seva web:


Projecte Vall Fosca Mountain Resort
Construcció de 1.085 pisos i dúplex (en un poble d'uns 50 habitants...)
Actualment hi ha 99 vivendes en construcció i la resta en fase de llicència

http://img241.imageshack.us/img241/606/vallfoscaiok7.jpg


Projecte de camp de golf

http://img153.imageshack.us/img153/7601/vallfoscaiivs5.jpg

^^Interessant

Jo estava més interessant en l'estació d'esquí que hi ha en construcció, ja que sóc un aman d'aquest esport

Hola a tots! jo també practico aquest esport!
El projecte de la Tuca feia cosa d'una parell d'anys que estava en marxa, ara sembl ue s'ha aturat. Volen construir tantes cases...:ohno:

Rescatarem aquest fil amb les obres del nou CAP La Pobla de Segur (êrdoneu la mala qualitat, però estan fetes amb el mòbil).

http://img81.imageshack.us/img81/2569/07062008006hy0.jpg


http://img359.imageshack.us/img359/8194/07062008005ru2.jpg


http://img225.imageshack.us/img225/452/07062008004iz3.jpg


http://img78.imageshack.us/img78/3682/07062008009ok7.jpg


http://img175.imageshack.us/img175/1646/07062008008im0.jpg


http://img409.imageshack.us/img409/360/07062008lq4.jpg


http://img182.imageshack.us/img182/6481/07062008001iw1.jpg


http://img362.imageshack.us/img362/4526/07062008003mn6.jpg

^^ Els desnivells són per caure de cul. Pobre gent gran...

El promotor de Vallfosca ajorna l'obertura de pistes fins el 2010

• Fadesa també decideix fer menys cases de les inicialment previstes

La immobiliària Martinsa-Fadesa, promotora de l'estació d'esquí de Vallfosca-Interllacs, ajorna fins a la temporada 2010-2011 l'obertura del complex, previst inicialment per l'any que ve. Segons pubilca aquest dimecres el diari SEGRE, Fadesa també ha decidit reduir el número de vivendes previstes en un principi però, a canvi, construirà més hotels.

http://www.diarisegre.com/sumari.html?id=99661

Sí, francament no sé com poden permetre construir-ho, potser queda maco, però..., no sé, millor estalviant desnivells, ara que igual a La Pobla estan acostumats als desnivells.

^^ Els desnivells són per caure de cul. Pobre gent gran...

^^ L'accés públic al nou CAP serà des de la plaça de la Pedrera (primeres imatges). El desnivell es mínim ja que aquesta plaça queda al centre del poble. Les escales que es veuen son del mur de contenció que van construir fa pocs anys i només comuniquen aquesta plaça amb els horts que queden al marge del riu Flamisell. Des dels horts (últimes imatges) només hi accediran els vehicles.

La Pobla, en general, no té gaires desnivells molt pronunciats.

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/81f10368.jpg

Urbanisme reconeix que l'estació d'esquí de la Vallfosca queda a l'aire mentre Martinsa no resolgui la seva situació

El director general d'Urbanisme, Pere Solà, ha reconegut avui a Lleida que el futur de l'estació d'esquí de la Vallfosca queda seriosament compromès amb la situació econòmica de la seva promotora, Martinsa-Fadesa, que aquest dimarts ha presentat concurs de creditors -antiga suspensió de pagaments. Segons Solà, la situació de l'estació d'esquí, totalment lligada a l'edificació de vivendes a Espui, es podria resoldre si es dónen tres situacions: que Martinsa recuperés la normalitat, que un tercer comprés les accions o que es trobés un nou inversor associat a la promotora madrilenya. Sigui com sigui que es recuperi el projecte, sempre serà sota el mateix conveni: cada nova infraestructura urbanística que s'edifiqui, haurà d'anar acompanyada d'una inversió a l'estació d'esquí, com fins ara. D'aquí a que si ara no es fan més pisos perquè la immobiliària no té inversió, tampoc és previsible que es facin més infraestructures a l'estació d'esquí. De fet, l'estació encara no té completa ni una sola pista. Una altra possibilitat que ha apuntat el director general d'Urbanisme és que el planejament aprovat per fer possible aquest complex lúdico-residencial a La Torre de Capdella es pugui modificar, reduïnt-lo. Això implicaria una modificació també del conveni i un redimensionament de l'estació d'esquí perquè, ha insistit, una cosa va lligada amb l'altra.

http://cat.lleida.com/actualitat/index.html#100983

Me n'alegro moltíssim per totes aquelles petites immobiliàries pseudo-especuladores de la resta d'Espanya que es dedicaven a comprar apartaments i xalets a la Vall Fosca per incloure'ls a la seva cartera i revendre'ls a un preu superior al de Martinsa.

No hay mal que por bien no venga

Cap equivalent en català?

Denuncien que s'emporten el material per fer l'estació d'esquí de la vall Fosca

• La promotora Martinsa-Fadesa és la responsable d'executar un complex turístic que inclou 879 habitatges

La formació Alternativa per la Vall Fosca, amb representació a l'Ajuntament de la Torre de Cabdella, ha denunciat que des de fa dies camions de gran tonatge carreguen en tràilers les pilones que havien de servir per instal·lar els remuntadors de les pistes d'esquí de la vall Fosca. La pista d'esquí forma part d'un complex turístic que l'empresa promotora Martinsa-Fadesa, que recentment ha fet fallida, havia de construir a la vall fosca i que inclou 2.400 places hoteleres, 879 habitatges, aparcaments soterrats per 2.200 places i un camp de golf. El complex havia d'estar obert la temporada 2009-2010.

«El projecte que suposadament havia de dur la prosperitat a la vall Fosca no ha estat més que un miratge.» El regidor de la formació Alternativa per la Vall Fosca, Sergi Galanó, denunciava ahir la paralització de les obres de l'estació d'esquí a la vall després de comprovar com des de fa dies «hi ha camions que arriben buits i marxen carregats amb el material que havia de servir per instal·lar els remuntadors de la futura estació d'esquí. Es dóna la circumstància que l'empresa encarregada de portar a terme aquest complex turístic, onze anys després que es presentés el projecte, és la promotora Martinsa-Fadesa, que aquest mes de juliol va presentar concurs de creditors (l'antiga suspensió de pagaments). Galanó explica que la vall presenta ara un estat lamentable ja que l'empresa va començar els treballs de construcció amb l'obertura de rases, moviments de terra i pistes obertes. «La muntanya de Filià és un espai protegit que presenta un aspecte de cantera», diu Galanó. «Les obres s'han aturat en el moment de més impacte ambiental», afegeix.

Alternativa per la Vall Fosca va néixer com a oposició al projecte defensat primer per CiU i després pel PSC (actualment al govern de Torre de Cabdella) en considerar que el complex «responia a un model de desenvolupament de futur incert i associat a un turisme de caducitat assegurada», explica Galanó. El regidor, a més a més, considera un error que ara no existeixi cap aval entre l'Ajuntament i l'empresa promotora «per reparar tot el mal que s'ha fet a la muntanya». Aquesta nit hi ha un ple de l'Ajuntament de Torre de Cabdella que servirà per analitzarà la situació. De moment ningú del govern ha fet declaracions.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2951317

Aprovats definitivament els plans directors urbanístics de la Cerdanya i el Pallars Sobirà

El conseller de PTOP, Joaquim Nadal, ha aprovat definitivament els plans directors urbanístics de la Cerdanya i el Pallars Sobirà, després de l’informe favorable de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya. Aquests dos plans concreten les directrius que emanen del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran pel que fa al creixement dels nuclis urbans i la protecció del territori amb l’horitzó temporal del 2026. En tots dos casos, el DPTOP ha impulsat diversos processos de consulta i participació pública, així com nombroses reunions amb ajuntaments i entitats, a banda dels preceptius períodes d’informació pública. Aquest procés ha permès assolir un nivell de consens i acord molt alt respecte als continguts dels plans.

El Pla director urbanístic de la Cerdanya és l’instrument que precisa per als 17 municipis de la comarca, tant gironins com lleidatans, les directrius incloses en el Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran. El Pla director aprofundeix en els valors paisatgístics de la comarca, esmena algunes opcions d’urbanització previstes en el planejament urbanístic vigent que són clarament contràries als criteris del Pla territorial i estableix uns paràmetres reguladors que permetin orientar, d’acord amb els criteris del Pla territorial, el desenvolupament urbanístic de dues àrees d’indiscutible transcendència supracomarcal com són la Molina i Masella, al terme municipal d’Alp.

Pel que fa al PDU del Pallars Sobirà, abasta els 15 municipis de la comarca. El Pla protegeix l’entorn dels pobles, la ribera fluvial i les peces agrícoles del fons de vall, potenciar el sòl per a activitats econòmiques, modifica diversos sectors urbanitzables disconformes amb els actuals objectius d’ordenació, i estableix determinacions per garantir la gradualitat i harmonia dels creixements.

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=5ee2aa2b61e7b110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

L'Ajuntament de Torre de Cabdella estudia denunciar Martinsa-Fadesa

L'Ajuntament de Torre de Cabdella, al Pallars Jussà, està estudiant denunciar l'immobiliària Martinsa-Fadesa per incompliment de contracte. Ara per ara, no saben què passarà amb el projecte que s'havia de fer a la zona amb 900 habitatges, una estació d'esquí, 2.000 places hoteleres, un camp de golf, un "spa", una zona comercial, un centre de convencions i altres serveis que formaven part d'un ambiciós projecte urbanístic per a la Vall Fosca.


D'aquest pla només s'han iniciat les obres d'un centenar de vivendes i els veïns temen que la suspensió de pagaments de Martinsa paralitzi aquest projecte que havia de dinamitzar tota la vall i generar llocs de treball. De moment les obres continuen amb una aparent normalitat tot i que Martinsa-Fadesa presentava una petició de concurs de creditors al jutjat mercantil després que les entitats financeres s'han negat a concedir-li un nou crèdit. Ara haurà de ser el jutge qui decideixi el futur d'aquest complex.

250 habitatges a l'Aldea

A l'Aldea, al Baix Ebre, s'hi havia de construir un miler d'habitatges a la urbanització Mirador de l'Ebre. N'hi ha uns 250 a punt d'acabar, que s'havien d'entregar a finals d'any. Des de l'Ajuntament, es confia en què també s'acabin la resta d'habitatges, però afirmen que amb aquesta suspensió de pagaments han perdut 4 milions d'euros en concepte de llicències d'obra i s'ha perdut la possibilitat de crear 300 llocs de treball indirectes.

Font (http://www.3cat24.cat/noticia/295709/altres/LAjuntament-de-Torre-de-Cabdella-estudia-denunciar-Martinsa-Fadesa)

Ubicació dels projectes Mountain Resort i Golf Resort (color blau i groc) al petit poblat d'Espui:

http://img300.imageshack.us/img300/2536/espuief2.jpg

La Seu d'Urgell busca finançament per portar a terme el projecte de millora del carrer Major

• L'obra consisteix en la reforma del paviment que ha quedat molt malmès a causa del trànsit de vehicles pesats

ACN

L'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha validat el projecte de millora del carrer Major, que consisteix en la reforma del paviment que ha quedat molt malmès a causa del trànsit de vehicles pesats. El consistori està buscant vies de finançament per poder assumir el pressupost de l'obra 900.000 euros. En aquests moment els treballs podrien rebre una subvenció del 30% del cost a través del Departament de Comerç de la Generalitat. L'obra inclourà el soterrament dels contenidors i de la instal·lació del cablejat de fibra òptica. Els treballs han d'estat enllestits abans d'acabar el mandat.

http://diarisegre.com/sumari.html?id=102876

El Govern exigeix restaurar terrenys en obres de l'estació de Vallfosca

• Estudia accions legals per reclamar al promotor mesures correctores

El departament de Medi Ambient reclama al promotor del complex de la Vallfosca, Martinsa Fadesa, que restauri els terrenys en obres de l'estació d'esquí de Filià. La conselleria té intenció d'iniciar accions judicials pels treballs no acabats de correcció ambiental. La companyia va iniciar a principis d'agost un concurs de creditors, cosa que ha provocat incertesa sobre la continuïtat del projecte. Diferents empreses que treballen al complex de la Vallfosca a Espui han manifestat la seva intenció de finalitzar únicament els treballs iniciats.

http://diarisegre.com/sumari.html?id=102865

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/32746b4f.jpg

I ara què fem?

Fent una excursió pel coll de Filió vam topar-nos amb aquest gegant de formigó, com a darrer testimoni de la futura estació d'esquí de La Vall Fosca. El projecte ara ha quedat aturat i les construccions a mig fer ja han ocupat la muntanya i els pobles veins. Caldrà veure ara qui se'n responsabilitza i quan triguen a acabar-ho o restaurar-ho.

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080820/53522951210.html

L'Ajuntament de la Torre de Capdella estudia fer-se càrrec del camp de golf després de l'acomiadament del treballadors

L'Ajuntament de la Torre de Capdella està estudiant la possibilitat de fer-se càrrec de la gestió del camp de golf del complex residencial d'Espui. L'expedient de regulació que va presentar l'immobiliària Martinsa-Fadesa va afectar a 6 dels 15 treballadors que quedaven al complex d'Espui. Amb aquest darrer acomiadament, només quedaven algunes persones encarregant-se de la base del futur telecabina del complex, però ningú a la zona del camp de golf.

Actualment, queda una desena de persones treballant en tot el que havia de ser el futur complex d'Espui. L'acomiadament dels treballadors del camp de golf fa pensar que no es té cap intenció d'acabar aquesta instal·lació, per això l'Ajuntament esta estudiant fer-se càrrec de la seva gestió.

ACN.

Es millora el mobiliari urbà a la plaça Catalunya de la Seu d'Urgell

Al llarg d'aquesta setmana quedaran enllestides les obres per millorar la decoració i l'enllumenat públic a la plaça Catalunya de la Seu d'Urgell, segons la regidoria de Via Pública. Es tracta de la instal·lació d'un nou fanal, rèplica exacte del que ocupava aquest espai en la dècada dels anys 50.

http://www.lamalla.net/infolocal/article?id=208684

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/9eb5d675.jpg

Obren a Baqueira aquest hivern dos hotels de 5 estrelles i un altre, de 4

• En total, mil places a la nova zona residencial de la cota 1.500, a Ruda

Les cadenes hoteleres AC Hotels, Hoteles Santos i Himàlaia obren aquest hivern a Baqueira tres nous hotels amb mil places. Dos d'ells seran de 5 estrelles i el tercer, de quatre. Els edificis estan situats a la nova urbanització de Ruda, a peu de pista a Baqueira, que des d'aquest estiu ja té disponible el telecabina que ha de conduir els hostes d'aquests hotels i els residents dels apartaments que hi ha a la zona fins a les pistes d'esquí. El primer hotel que Lleida va tenir de cinc estrelles, el Melià Royal Tanau Boutique Hotel, també va obrir a Baqueira. Ara, a la província ja n'hi ha tres d'aquesta categoria.

http://www.segre.com/index.php?id=225&tx_ttnews[tt_news]=383&tx_ttnews[backPid]=244&cHash=04f4ce98e0

El projecte de la Vall Fosca queda paralitzat per la fallida de Martinsa-Fadesa

La Vall Fosca no tindrà una nova estació d'esquí aquest hivern. La fallida de la immobiliària que ho havia de fer, Martinsa-Fadesa, ha paralitzat el projecte. La immobiliària tenia el compromís de construir-la amb l'Ajuntament de la Torre de Cabdella i, a canvi, obtenia uns terrenys per urbanitzar la Vall Fosca. El projecte ha quedat aturat i les obres, a mitges.



Dos mesos després que l'empresa Martinsa-Fadesa presentés el concurs de creditors, les obres per a la construcció de les pistes d'esquí a Filià, a la Vall Fosca, continuen paralitzades. Un telecadira a mig construir és un dels primers signes visibles que les grues ja fa una setmana que no treballen. El projecte per a la Vall Fosca incloïa, a més de la pista d'esquí de Filià, edificar 900 vivendes, una desena d'hotels, una zona de spa, un centre de convencions i un aparcament subterrani per a 2.000 places. La fallida de l'empresa ha deixat el projecte paralitzat i les obres a mitges.

Ara els veïns de la zona només esperen solucions. "Jo crec que hi haurà, per part de l'empresa, del govern, de la Generalitat o d'alguna persona particular", alguna solució, "perquè això s'ha de continuar". "Perquè és necessari per a la vall i perquè hi ha molta cosa feta", ha explicat a TV3 l'hoteler Josep Maria Llebot, de l'Hotel Montseny.

Més pessimista s'ha mostrat Assumpta Codinach, de l'Associació Vall Fosca Activa, quan ha declarat que de "solució no n'hi ha cap". Codinach ha demanat a l'administració que faci un seguiment exhaustiu a l'empresa immobiliària per "exigir que torni a posar a lloc tot el que han fet malbé."

El principal problema es presenta pel que fa a la nova pista d'esquí, les obres de la qual ja havien començat. En canvi, les obres de la zona residencial i d'oci no s'havien iniciat encara, ja que l'Ajuntament de la Torre de Cabdella precisament va posar com a condició per a iniciar-les, la finalització de la pista.

El regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de la Torre de Cabdella, Lluís Peroy, ha afirmat que "esperem que continuïn les obres de la pista. A veure què diu el jutge, esperem que tot vagi endavant, aquest projecte no el donem per acabat, està parat", ha conclòs.

A Espui també han quedat a mig edificar un centenar de pisos i un camp de golf acabat però amb les portes tancades, obres també de Martinsa-Fadesa però que no formaven part del complex Vall Fosca Resort.

Font (http://www.3cat24.cat/noticia/316129/pallarsjussa/El-projecte-de-la-Vall-Fosca-queda-paralitzat-per-la-fallida-de-Martinsa-Fadesa)

Insisteix a annexionar els dos dominis tal com preveu el pla de l'esquí

La Generalitat planteja reimpulsar Vallfosca unint-la amb Boí-Taüll

• Després que la seua promotora, Martinsa- Fadesa, suspengués pagaments

El secretari general de Planificació Territorial de la Generalitat, Oriol Nel·lo, va reprendre ahir la idea plantejada el 2006 d'unir els dominis esquiables de l'estació de Boí-Taüll i de la futura Vallfosca, a la Torre de Capdella. Aquesta vegada, per impulsar Vallfosca després de la preocupació al territori sobre l'acabament de les obres d'aquesta estació, parades des que els promotors, Martinsa-Fadesa, van presentar un concurs de creditors fa dos mesos. "En aquests moments hi ha una situació complicada i delicada, que és el concurs de creditors de l'empresa de Vallfosca," va declarar Nel·lo, que va afegir que "hauríem d'explorar les possibles col·laboracions entre l'explotació de Boí i la futura explotació de Vallfosca".

Per evitar que en el futur es pugui repetir una situació com la de Vallfosca, aturada per la crisi immobiliària, el secretari de Planificació Territorial va insistir en la necessitat de desvincular el sector de l'esquí de l'immobiliari.

La idea d'unir els dominis esquiables de l'estació de l'Alta Ribagorça i la del Pallars Jussà va ser proposada pel Govern després de la petició de l'estació de Boí d'ampliar les seues instal·lacions a la vall de Boí, cap a l'àrea perifèrica d'Aigüestortes, que la Generalitat va vetar des del principi.

Per contra, el Govern, a través del pla director de l'esquí aprovat l'any 2006, proposava a Boí-Taüll prolongar el seu domini esquiable cap a la zona de la Vallfosca.

S'ha de recordar que en el moment en què la immobiliària Martinsa-Fadesa va presentar el concurs de creditors, els operaris treballaven en la construcció de la base del telecabina que ha de comunicar Espui amb les pistes d'esquí, que també estaven en obres a la muntanya de Filià. A més, el complex de Vallfosca preveu una primera fase de 99 habitatges a Espui.

http://www.segre.com/index.php?id=225&no_cache=1&tx_ttnews[tt_news]=2861&tx_ttnews[backPid]=244&cHash=54c7b64a88

^^ Total, que l'antic pla d'unir les dues pistes (Boí-Taüll i Vall Fosca), que es va rebutjar pel seu impacte ambiental i per la negativa dels municipis de la zona, ara es tornarà a impulsar amb l'excusa que Martinsa-Fadesa ha presentat suspensió de pagaments.



Off topic: Per variar, els del SEGRE no se n'assabenten: és Vall Fosca i no pas Vallfosca. No aniria pas malament que en aquest diari contractessin un parell de correctors lingüístics, perquè si ja fa bastanta pena de per si la seva qualitat informativa, amb les faltes ortogràfiques amb què ens deleïten, encara més.

^^ Sembla que "Vallfosca" era el nom del complex: http://www.martinsafadesa.com/index.php?s=productos&a=presentacion&i=128

^^ Sembla que "Vallfosca" era el nom del complex: http://www.martinsafadesa.com/index.php?s=productos&a=presentacion&i=128

Però fixa't que diu:

Per contra, el Govern, a través del pla director de l'esquí aprovat l'any 2006, proposava a Boí-Taüll prolongar el seu domini esquiable cap a la zona de la Vallfosca.

En aquest cas es refereix a la zona de la Vall Fosca, no pas al complex en concret.

De fet, crec que la denominació Vallfosca va ser l'oficial fins als anys 90's o així i, en molts casos, es continua escrivint malament.

Catalunya i Aragó sumen esforços per impulsar l'economia de les dues Ribagorces

Els governs d'Aragó, Catalunya i espanyol han presentat el pla per a la Ribagorça Romànica, un programa que pretén reactivar l'economia d'aquesta regió per evitar el degoteig de persones que abandonen el territori per falta d'oportunitats. El programa, dotat amb cinc milions d'euros, vol potenciar les explotacions ramaderes i agrícoles que havien anat desapareixent i també diversificar l'economia en els sectors industrial i turístic de les dues Ribagorces. Els presidents autonòmics José Montilla i Marcelino Iglesias coincideixen en la necessitat de sumar esforços, superant les diferències en altres qüestions.

Obrir portes al món rural. És el que pretén aquest pla pilot que ha permès crear Cuida't, una petita empresa dedicada a l'acompanyament de gent gran que de moment només dóna feina a una persona. La subvenció els ha de permetre créixer i convertir-se en una empresa solvent.

A la cota 1.500, l'empresa Taüll Organics cultiva àrnica, una flor groga que té propietats desinflamatòries. Aviat comercialitzarà els primers productes cosmètics elaborats a partir d'aquesta planta. El pla Ribagorça Romànica ha subvencionat una part del cost de la creació de l'empresa i li proporciona assessorament empresarial.

Són dos exemples antagònics d'empreses que, d'aquí a cinc anys, hauran de poder caminar soles. De moment, són 65 les empreses que han estat subvencionades per un pla que vol donar ales al món rural. I ho vol fer potenciant la indústria, sense oblidar la cultura i l'agricultura del territori. Per això, també han rebut diners 197 explotacions ramaderes i altres projectes que potencien aquest patrimoni natural.

Plegats en aquesta iniciativa

Durant el transcurs de la presentació de l'Associació per al Desenvolupament de la Ribagorça Romànica, els presidents del govern de Catalunya, José Montilla, i el d'Aragó, Marcelino Iglesias, s'han mostrat ferms en la voluntat de col·laboració, han dit que ja ho van fer ara fa 1.000 anys quan es van construir les esglésies romàniques de la zona i ho han de continuar fent ara per al bon desenvolupament de la Ribagorça.

http://www.3cat24.cat/noticia/325888/altaribagorca/Catalunya-i-Arago-sumen-esforcos-per-impulsar-leconomia-de-les-dues-Ribagorces

Tremp tiene previsto aprobar el nuevo POUM en el pleno del miércoles

Todo está previsto para que el próximo miércoles el pleno del Ayuntamiento de Tremp apruebe el avance del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) para el municipio.

El nuevo POUM prevé la reordenación de la ciudad de Tremp y de sus 28 núcleos agregados (con una superficie de 302 kilómetros cuadrados) para afrontar el crecimiento social, económico y urbanístico de los próximos 20 años, considerando un aumento de la población alrededor de los 12.000 habitantes, fruto de los estudios de densidad de población, económicos y sociales, que ha realizado el equipo redactor del documento Taller d’Arquitectura i Territori.

La confección de este documento se ha realizado teniendo en cuenta las opiniones y las directrices de la corporación municipal, de los técnicos municipales y del equipo redactor, con un grado de consenso bastante elevado entre todos, y tras varios meses de reuniones y trabajos. El documento engloba las futuras variantes de la localidad.

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=86619&seccio=Comarcas&fecha=2008-11-03&sortida=00:00:01

Anuncian la redacción del proyecto de la cola del embalse de Rialb

El diputado del PSC por Lleida en las Cortes, Félix Larrosa, anunció ayer durante la inauguración de la Fira de Tots els Sants d’Oliana que los presupuestos generales del Estado para el 2009 contemplan una partida de 500.000 euros para la redacción del proyecto de ejecución del equipamiento turístico del lago de cola en el pantano de Rialb.

Larrosa se mostró satisfecho por la noticia, y asumió el compromiso de asegurar que los órganos competentes redacten el proyecto durante el 2009, paso previo a la licitación de la obra. Para el diputado, este proyecto significará la “transformación absoluta” de todo el modelo económico de Oliana y de la comarca. Felix Larrosa añadió que el proyecto de ejecución marcará qué inversión total se tiene que hacer y qué plazo tendrán las obras. Larrosa destacó que con este equipamiento turístico aparecerán nuevas oportunidades para crear empresas o para atraer talentos, remarcando de esta manera que el proyecto “sobrepasará el sector turístico”. Finalmente, el diputado se mostró convencido de que el lago de cola se convertirá en un referente a nivel internacional.

Por otra parte, el alcalde de la población, Antoni Vilaginés, explicó que a causa de las previsiones de lluvia, las paradas de artesanos, de coleccionistas y de asociaciones se han instalado en el pabellón polideportivo y que, de esta manera, la Fira de Tots els Sants d’Oliana de este año ha quedado “un poco dispersada”. Las empresas y entidades se instalaron en el pabellón en el que se llevó a cabo un encuentro de coleccionistas, así como una exposición de manualidades y muestras de artistas locales entre las que destacó una muestra de más de 200 cámaras fotográficas de entre 1880 y 1980, o las maquetas de las iglesias del Pirineo. Vilaginés quiso destacar el interés que ha generado esta exposición y explicó que este año se ha dado mucha más importancia a las personas del pueblo. La Fira ha tenido como novedades un baile de sardanas que ha amenizado la inauguración, y una cata de canapés de trucha de río, ofrecida por la piscifactoría de la población. Por otra parte, la muestra de ganado no ha podido contar este año con el sector bovino, a causa de la enfermedad de la lengua azul, y ha sido sustituido por una muestra de caballos. El Ayuntamiento apostó por potenciar la presencia de caballos, ponis y burros en el certamen, además de dar notoriedad a la mayoría de entidades locales y comarcales del municipio.

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=86611&seccio=Comarcas&fecha=2008-11-02&sortida=00:00:01

L'Alt Urgell beneeix el Pla Comarcal de Muntanya

El Consell Comarcal de l'Alt Urgell ha aprovat provisionalment el Pla Comarcal de Muntanya aportant-hi 165 al·legacions. Ara l'haurà d'aprovar definitivament el Departament de Política Territorial i obres Públiques de la Generalitat. El Consell Comarcal ha inclòs totes les al·legacions que li han presentat els diversos ajuntaments de la comarca sumant-hi a les seves pròpies. Les principals demandes de les administracions locals fan referència a infraestructures viàries,com la millora de la carretera C-14 entre Coll de Nargó i Adrall, i a equipaments i serveis socials, educatius i sanitaris com la construcció d'una cuina central per a donar cobertura als menjadors escolars.

L'Alt Urgell demana que es facin estudis de viabilitat de comunicació ferroviària entre la Seu d'Urgell i Puigcerdà, i entre la Seu d'Urgell i Manresa entre altres, i també condicionament i millora general de la xarxa de carreteres com ara la millora de la C-14, a més de resoldre els accessos, mitjançant rotondes, a diferents nuclis de població des d'aquesta mateixa via i des de la N-260 (Eix Pirinenc) i la N-145 (la Seu-Andorra). Paral·lelament, Consell i ajuntaments demanen poder disposar d'una major dotació econòmica per atendre els diversos serveis de transport públic, a més de posar en marxa una línia que uneixi la Seu amb Girona.

En el capítol de medi ambient, la comarca reivindica la construcció de la nova depuradora de Montferrer i d'una altra estació a Organyà. En el projecte de Pla de Muntanya també s'han trobat a faltar programes de neteja de rius i lleres i la depuració del riu Valira. Pel que fa als residus, es proposa la construcció d'una deixalleria al futur polígon industrial d'Organyà i es reclama el retorn d'inversió a la comarca per donar compliment als acords sobre la gestió de runes procedents del Principat d'Andorra.

També en l'àmbit dels serveis socials, educatius i sanitaris es demanen millores i infraestructures com ara la creació d'una cuina central per abastir les escoles de la comarca, la construcció d'una nova escola d'adults a la Seu d'Urgell, d'un nou hospital comarcal, residències geriàtriques,i petites biblioteques en alguns pobles. També es preveu la creació d'un bibliobus que faci trajecte entre els pobles de la comarca que no disposen de biblioteca i diverses actuacions per la millora i preservació de l'entorn natural com ara l'impuls d'una planta de biomassa forestal i l'increment d'inversions per dinamitzar els dos Parcs Naturals.

http://www.bondia.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=1042%3Alalt-urgell-beneeix-el-pla-comarcal-de-muntanya&catid=44%3Apolitica&Itemid=53

A més del parc no estaria gens malament que canviessin el nom de l'estació Lleida Pirineus, ja em diràs tu que hi pinta "Pirineus" aquí!!!

^^ Tens raó, és totalment absur el nom de "Lleida-Pirineus" tenint en compte la distància física entre Lleida i les primeres muntanyes del Pirineu. No obstant, afegint-hi la coletilla queda la cosa més fashion :lol:

Segur que va ser idea del mateix Àngel Ros, que no vol la vegueria de l'Alt Pirineu. Quan els hi convé posen la coletilla Pirineus a tota arreu (com per exemple la publicitat que és pot veure ara al metro) però a l'hora que la diputació afluixi diners cap amunt ja s'ho miren dues vegades.

Bé, està clar que la coletilla de "Pirineus" dóna un atractiu turístic a Lleida ciutat que de per si no en té. És una estratègia de màrketing que beneficia a Lleida però perjudica als passatgers que arribin allí pensant-se que estan al Pirineu i, en canvi, només veuen (els dies que hi ha bona visibilitat) unes muntanyes a l'horitzó a uns 100 km....

La Diputació de Lleida passa olímpicament de les comarques del Pirineu, sobretot amb l'antic president (CiU) que estava allí de per vida gràcies als vots convergents de les comarques del voltant del Lleida. Ara bé, ja se li va acabar el xollo amb el pacte PSC-ERC per pocs vots a les darreres municipals.

Tampoc es pot oblidar, no obstant, que si la Diputació de Lleida no posa un duro al Pirineu, la Generalitat de Catalunya inverteix moltíssim més del que tocaria per nivell d'aportació al PIB català. Alguns municipis del Pirineu tenen molts més recursos que altres de qualsevol zona de Catalunya només per la llei de muntanyes de la Gene.

Tampoc es pot oblidar, no obstant, que si la Diputació de Lleida no posa un duro al Pirineu, la Generalitat de Catalunya inverteix moltíssim més del que tocaria per nivell d'aportació al PIB català. Alguns municipis del Pirineu tenen molts més recursos que altres de qualsevol zona de Catalunya només per la llei de muntanyes de la Gene.

Tens tota la raó, però també és veritat que no inverteix el mateix a la Cerdanya i Vall d'Aran que als Pallars, Alt Urgell i etc. Deu ser perquè en les dues primeres ells hi tenen les seves segones residències? També s'ha de dir que són els de Barcelona els que col·lapsen les nostres carreteres i per tant que la inversió no és només per nosaltres, hi sortim tots beneficiats.

Però en les línies de tren s'hi hauria de fer alguna cosa perquè realment fossin més profitoses per tothom.

Segur que va ser idea del mateix Àngel Ros, que no vol la vegueria de l'Alt Pirineu. Quan els hi convé posen la coletilla Pirineus a tota arreu (com per exemple la publicitat que és pot veure ara al metro) però a l'hora que la diputació afluixi diners cap amunt ja s'ho miren dues vegades.

Això de "Lleida-Pirineus" ho posar l'antiga Renfe quan al ministeri de Foment hi manava el PP. L'Àngel Ros aleshores només era un regidor de la Paeria.

La veritat és que no sé de qui va ser la idea original, però ja posats a suposar jo abans que del consistori lleidatà diria que fou dels operadors turístics del Pirineu, com a estratègia per intentar atraure turistes madrilenys. El que sembla clar és que si aquesta era la intenció el rebateig no haurà servit de gaire, ja sigui per les males connexions o per la mera distància física.

Per cert, benvingut al fòrum. :) Tu ets el mateix Vilarrubla de la Viquipèdia?

La Diputació de Lleida passa olímpicament de les comarques del Pirineu, sobretot amb l'antic president (CiU) que estava allí de per vida gràcies als vots convergents de les comarques del voltant del Lleida. Ara bé, ja se li va acabar el xollo amb el pacte PSC-ERC per pocs vots a les darreres municipals.

La veritat és que l'Isidre Gavín era bastant descarat fent servir la Diputació com una simple plataforma per promocionar la seua candidatura a l'alcaldia de Lleida. Recordo que durant tres o quatre mesos va enviar a totes les llars un butlletí informatiu on si hi havia 40 fotografies ell sortia en 39. :lol:

Ara, el tristos que manen ara, amb els seus xanxullets (ja des del mateix fet que el president sigui d'ERC quan només tenen 3 diputats de 25), encara l'acabaran fent bo.

Per cert, benvingut al fòrum. :) Tu ets el mateix Vilarrubla de la Viquipèdia?
Doncs si, ens coneixem?

He dit l'Àngel Ros per les seves grans idees sobre la vegueria de Ponent, bueno segons ell vegueria de Lleida i que ocupa tota la província.

Doncs si, ens coneixem?

Ah, jo deia jo que em sonaves d'alguna cosa. :lol:

Jo també hi col·laboro, però allà em faig dir Galifardeu. :)

Así és veritat, et tinc vist, ja vaig veure els logos que vas afegir a les ATM.

El parc d'Aigüestortes aborda el seu gran projecte de creixement

El pròxim gener s'iniciarà el tercer intent d'expansió dels últims 4 anys
Els municipis limítrofs estan atents al pla per veure com els afecta


És l'únic parc natural de Catalunya que pertany a la xarxa estatal, amb més de 40.000 hectàrees de gran valor ecològic i 272 embassaments i llacs naturals. Al seu interior conviuen 1.940 espècies de flora i 340 tipus diferents d'animals vertebrats. I, malgrat tot, segueix sent un desconegut. El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici abordarà el pròxim 2009 una important ampliació --possiblement la més gran de la seva història--, una expansió pendent des de fa anys, que busca convertir aquest espai natural "en un parc de primera", com reclamen els veïns del Pirineu.

Això representarà, si tot va sobre el que està previst, el tercer intent en quatre anys. Ja l'any 2005, la llavors ministra de Medi Ambient Cristina Narbona va llançar un primer projecte per incorporar a Aigüestortes una superfície de 10.000 hectàrees, fet que suposava créixer un 25% respecte a l'extensió actual. Un any després, Medi Ambient de la Generalitat va proposar una expansió de 28.000 hectàrees. Aquest estudi previ, que implicava duplicar l'àrea central del parc, serà el document de partida sobre el qual ara vol treballar la Generalitat.

CRITERIS REALISTES

"Hem de ser operatius i realistes, hem de buscar la fórmula perquè Aigüestortes sigui el parc nacional de referència que hauria de ser", va afirmar la directora general de Medi Natural, Núria Buenaventura, després de presidir la setmana passada una reunió del patronat encarregat de gestionar l'espai natural. Buenaventura va explicar que "després del projecte d'ampliació del 2006 han sorgit altres estudis que s'incorporaran a la proposta definitiva".

La intenció, va assenyalar la directora general, és que aquest gener pròxim comencin els contactes per afrontar l'ampliació. "Serà, en tot cas, una proposta prèviament dialogada i consensuada amb els ajuntaments i amb totes les parts afectades", va assegurar.

Els municipis de la zona segueixen atents el procés, especialment el de la Torre de Capdella (Pallars Jussà), que el 2006 va protestar contra el document presentat per Medi Ambient. El consistori es va oposar que un 50% del seu terme entrés a formar part d'Aigüestortes, per les limitacions urbanístiques i d'usos turístics que suposa el fet de pertànyer a un espai protegit, sobretot quan al poble està prevista la construcció de l'estació d'esquí de Vallfosca. Al Pont de Suert, en canvi, el pla va ser criticat per tot al contrari. Tot i haver-ho sol.licitat, la Generalitat no va incloure el municipi en l'ampliació.

El Periódico (http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=573232&idseccio_PK=1050)

El PSC del Pallars reclama a Montilla el túnel de la Bonaigua

Els veïns volen una solució que eviti els constants talls del port de muntanya
El Govern preveu invertir 100 milions d'euros en la millora de la carretera C-28



Han tornat les neus al Pirineu i, amb això, els problemes a les carreteres. Habituats a les inclemències del temps, però cansats de patir-ne sempre les conseqüències, els veïns del Pallars Sobirà han tornat a posar sobre la taula aquests dies el projecte per construir un túnel a la carretera C-28 que faciliti el pas d'auto- mòbils i camions pel port de la Bonaigua. La iniciativa l'ha pres aquesta vegada l'agrupació comarcal del PSC, que ha escrit una carta al president de la Generalitat, José Montilla, en què li demana que estudiï la proposta, ja prevista al Pla d'Infraestructures de Transport de Catalunya 2006-2026.

El port de la Bonaigua, que arriba al punt més elevat als 2.072 metres d'altura, separa les localitats d'Alt Àneu i Naut Aran (Vall d'Aran). Actualment se supera a través d'una carretera de difícil traçat, afectada cada hivern per grans acumulacions de neu i allaus. El túnel seria, segons els veïns, "la solució definitiva a l'aïllament que periòdicament pateix la comarca en relació amb la Vall d'Aran i França", en paraules del president dels socialistes pallaresos, Josep Fernández.

Des del vessant aranès, el titular de Turisme del Consell General, Juan Antonio Serrano, ha mostrat el seu suport a la petició, tot i que recorda que per a aquesta vall "és prioritari millorar la carretera N-230".

REIVINDICACIÓ ANTIGA

El febrer del 2003, després d'un altre hivern de constants talls de carretera, el llavors alcalde d'Alt Àneu i actualment conseller d'Agricultura de la Generalitat, Joaquim Llena (PSC), va exigir al Govern català --en aquells moments encara en mans de CiU-- que busqués alternatives "per garantir la connexió entre dues zones turístiques tan importants com la vall d'Àneu i la Vall d'Aran". Aquell hivern, el port va estar tancat durant 34 dies.

De moment, la Generalitat, sense entrar a valorar la urgència del túnel, té previst invertir uns 100 milions d'euros en la millora de l'actual carretera. Fa tres setmanes, el conseller Joaquim Nadal (PSC) va inaugurar la variant d'Esterri d'Àneu i es va comprometre a tenir redactat com més aviat millor el projecte de condicionament del tram de Sorpe, on està previst un petit túnel, amb un pressupost estimat de 15 milions d'euros.

El Periódico (http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=576182&idseccio_PK=1050)


Imatge de la Bonaigua (Panoramio (http://www.panoramio.com/photo/7223489)):

http://img357.imageshack.us/img357/4870/61347039uv8.jpg

Resum de projectes d'infraestructures viàries previstos en el Pla de l'Alt Pirineu:


Alt Urgell

Eix del Segre
- Intensitat del tràfic: entre 8.000 i 14.000 vehicles/diaris
- Percentatge de vehicles pesants: 8 - 9%
- Projectes pendents:
_____Variant d'Oliana
http://img397.imageshack.us/img397/5919/olianahg1.jpg
_____Variant d'Organyà i Coll de Nargó
http://img264.imageshack.us/img264/867/organyzo8.jpg
_____Variant de la Seu d'Urgell
http://img264.imageshack.us/img264/6787/seuurgelluk7.jpg



Alta Ribagorça

Eix Occidental I
- Intensitat del tràfic: entre 2.500 i 5.000 vehicles/diaris
- Percentatge de vehicles pesants: 11 - 14%
- Projectes pendents:
_____Nova autovia Lleida-Pont de Suert
http://img98.imageshack.us/img98/1521/autovialleidavielhaal4.jpg
_____Variant del Pont de Suert
http://img266.imageshack.us/img266/2259/pontdesuertti8.jpg
_____Variant de Vilaller
http://img397.imageshack.us/img397/3374/vilallersj2.jpg



Pallars Jussà

Eix del Pallars I
- Intensitat del tràfic: entre 3.500 i 5.000 vehicles/diaris
- Percentatge de vehicles pesants: 9 - 11%
- Projectes pendents:
_____Variant de Tremp i Vilamitjana i condicionament de la C13 entre Tremp i Talarn
http://img58.imageshack.us/img58/4150/trempvilamitjanalv6.jpg
_____Variant de La Pobla de Segur
http://img82.imageshack.us/img82/9163/poblasegurzj6.jpg



Pallars Sobirà

Eix del Pallars II
- Intensitat del tràfic: entre 2.000 i 3.000 vehicles/diaris
- Percentatge de vehicles pesants: 7 - 9%
- Projectes pendents:
_____Variant de Gerri de la Sal
http://img82.imageshack.us/img82/8695/gerridelasalaf0.jpg
_____Variant de Sort
http://img58.imageshack.us/img58/9035/sortqs4.jpg
_____Variant de La Guingueta d'Àneu
http://img404.imageshack.us/img404/7706/guinguetant8.jpg



Val d'Aran

Eix Occidental II
- Intensitat del tràfic: entre 3.000 i 4.500 vehicles/diaris
- Percentatge de vehicles pesants: 6 - 14%
- Projectes pendents:
_____Variants de Lès i Bossòst
http://img218.imageshack.us/img218/3069/lesbossostbd5.jpg
_____Variant de Vielha
http://img218.imageshack.us/img218/2995/vielhagd6.jpg




Carreteres intercomarcals

Eix Pirinenc El Pont de Suert - La Pobla de Segur - Sort - La Seu d'Urgell
- Intensitat del tràfic: entre 1.500 i 3.000 vehicles/diaris
- Percentatge de vehicles pesants: al voltant del 5%
- Projectes pendents:
_____Condicionament del tram Pont de Suert - Xerallo (actualment el coll de Perves) amb nou túnel i viaductes
http://img82.imageshack.us/img82/2952/colldeperveskw7.jpg
_____Variants de Senterada, La Pobla de Segur, Gerri de la Sal i Sort



Eix Diagonal Vielha - El Pont de Suert - La Pobla de Segur - Tremp - Artesa de Segre - Tarragona/Barcelona
Nou eix prioritari per a les comunicacions de l'àrea de Barcelona amb el Pirineu.
- Intensitat del tràfic: entre 2.000 i 5.000 vehicles/diaris en funció dels trams
- Percentatge de vehicles pesants: entre el 5% i el 12%
- Projectes pendents:
_____Condicionament del tram Pont de Suert - Xerallo (actualment el coll de Perves) amb nou túnel i viaductes
http://img82.imageshack.us/img82/2952/colldeperveskw7.jpg
_____Variants de Lès, Bossòst, Vielha, Vilaller, el Pont de Suert, Senterada, La Pobla de Segur, Tremp i Artesa de Segre
_____Condicionament del tram Isona - Montargull (actualment el coll de Comiols), amb la construcció d'un nou túnel.
http://img246.imageshack.us/img246/5/comiolsyz1.jpg


Carretera de la Bonaigua Naut Aran - Alt Àneu
- Intensitat del tràfic: entre 1.000 i 2.000 vehicles/diaris
- Percentatge de vehicles pesants: ¿? (no disponible)
- Projectes pendents:
_____Nou túnel Alt Àneu - Naut Aran
http://img246.imageshack.us/img246/4516/bonaiguaeh6.jpg


Font: DPTOP (http://www10.gencat.cat/ptop/AppJava/cat/plans/parcials/ptapa/index.jsp)

La carretera entre Tremp i Isona estarà tallada dos mesos per una esllavissada

http://img133.imageshack.us/img133/6273/20090115elpcat2it4.jpg


La carretera C-1412 entre Tremp i Isona, al Pallars Jussà, estarà tallada durant dos mesos. Aquest és el temps previst per reparar l'esvoranc de dos metres provocat per una esllavissada de roques que, a més, ha afectat 50 metres d'aquesta via. Segons ha informat el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, el motiu de l'esllavissada serien problemes en la constitució del subsòl per on passa la carretera.


Tècnics de la Generalitat estan analitzant el terreny per assegurar-se del motiu de la incidència per actuar-hi en conseqüència. Les obres de reparació podrien començar aquest mateix dijous. Aquestes tasques coincidiran amb unes altres d'habilitació a la zona per habilitar un accés alternatiu a aquestes poblacions.

El tram de la via afectat va ser inaugurat fa poc més de cinc anys. Poc després, ja es va haver de reparar per unes filtracions d'aigua que van fer malbé el subsòl.

3cat24 (http://www.3cat24.cat/noticia/351599/pallarsjussa/La-carretera-entre-Tremp-i-Isona-estara-tallada-dos-mesos-per-una-esllavissada)

Un vídeo de l'esllavissada:

TUS8Pa2FJY0

Aquesta carretera la van fer amb el cul farà uns 5 anys. Als pocs mesos d'inaugurar-la ja estava tota plena d'esborancs i de parxes. Es veu que no van invertir els diners suficients en consolidar el terreny...

Si desvien el trànsit per l'antiga carretera, la que creua tots els pobles de la zona (i que no es mereix el qualificatiu ni tan sols de carretera local de lo cutre que es), s'allargarà el meu trajecte a la Pobla en uns 20 minuts :ohno:

Foment arregla per fi l'antic túnel de Viella

El corredor s'havia de reobrir l'abril del 2008 per al pas de mercaderies perilloses


http://img407.imageshack.us/img407/5659/dibujofq8.jpg



Un any després que s'obrís al trànsit del nou túnel de Viella, i amb més de vuit mesos de retard respecte al calendari inicialment compromès, el Ministeri de Foment ha tret a concurs les obres que permetran utilitzar l'antic corredor --que ara està tancat-- com a galeria de serveis i evacuació i per al trànsit de determinats vehicles pesants. Els treballs, que s'adjudicaran al mes de març, tenen un pressupost de partida de 16,3 milions d'euros i una durada de 16 mesos, segons va informar Foment en un comunicat que va emetre fa uns dies.

D'aquesta manera, el ministeri compleix per fi amb el seu pla de condicionar l'antiga galeria perquè pugui ser utilitzada com a tram de pas per a les mercaderies perilloses. La previsió era que es reobrís al trànsit l'abril del 2008, és a dir cinc mesos després de l'entrada en servei del nou túnel.

Des d'aleshores, cada vegada que un camió carregat amb substàncies d'alt risc ha de circular pel nou corredor de la N-230, els Mossos d'Esquadra l'han de tallar al trànsit. Els tancaments acostumen a durar uns 20 minuts cada vegada. A més, el vell túnel també funcionarà com a sortida d'emergències en cas d'accident en la nova infraestructura, que transcorre paral.lela i amb la que està connectada a través de galeries d'evacuació. Durant els 13 mesos que fa que es va posar en marxa el túnel actual no s'ha registrat cap incidència que requerís l'ús de l'antic túnel.

ACCESSOS

Les obres ara licitades pel Ministeri de Foment consisteixen en la construcció d'un nou accés, que estarà situat en una cota inferior a la de l'actual N-230 i que permetrà que els vehicles que surtin del túnel vell per la boca nord --en direcció cap a la Vall d'Aran-- es puguin incorporar a la carretera sense necessitat d'envair el carril de sentit contrari.

Mentrestant, el ministeri ha anat portant a terme treballs d'adequació a l'interior de la infraestructura tancada, que data de l'eny 1948. Les obres han consistit en la construcció de voreres, la col.locació d'un circuit tancat de seguretat i la millora del sistema de ventilació, entre altres actuacions.

També la Generalitat ha fet públic aquests dies el concurs d'instal.lació d'un nou sistema de radars per a la vigilància i la seguretat del trànsit a l'interior dels dos túnels de Viella.

El Periódico (http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=578226&idseccio_PK=1050)

La MAT del Pallars 'xoca' amb el pla territorial del Pirineu

El traçat previst per Red Eléctrica d'Espanya (REE) per construir una línia de molt alta tensió (MAT) entre Montsó i Isona contravé a Catalunya el pla territorial del Pirineu. Aquest document, aprovat per la Generalitat el 2006, estableix les zones de creixement urbà de cada nucli de població, així com reserves d'espais lliures per a la protecció del medi natural.

El projecte de REE preveu el pas d'aquesta infraestructura per terrenys que, segons el pla, han de ser una zona de protecció entre dos espais naturals declarats PEIN. Així ho va explicar ahir l'alcalde de Tremp, Víctor Orrit (PSC), que va indicar que les disposicions del pla territorial poden suposar un obstacle per al traçat plantejat per a la MAT. El primer regidor va assenyalar que REE no ha considerat en el seu projecte l'aeròdrom previst per la Generalitat.

Orrit va participar en una nova reunió dels municipis afectats per la línia elèctrica al Pallars Jussà i Osca. A la trobada, que va comptar amb la participació de representants de la Diputació d'Osca i de la de Lleida, els afectats van acordar unificar el suport tècnic i jurídic per presentar al·legacions al projecte de Red Eléctrica d'Espanya.

El president del consell del Pallars Jussà i regidor de la Pobla de Segur, Xavier Pont (CiU), va explicar que les diferents administracions locals seguiran "una línia estratègica conjunta per defensar el territori".

http://www.segre.com/index.php?id=225&no_cache=1&tx_ttnews[tt_news]=22626&tx_ttnews[backPid]=199&cHash=72faa1785b

La veritat és que les torres d'alta sensió són el càncer del Prineu, juntament amb els pantans artificials i la destrucció dels rius.

El Pallars demana que la nova MAT aprofiti línies ja existents

Els afectats proposen el traçat Seira-Terrassa, obert fa 80 anys
La comarca suporta el pas de vuit xarxes més de més de 110 quilovolts



Vuit línies d'alta tensió parteixen la comarca. El territori del Pallars Jussà ja fa 90 anys que suporta l'impacte de la producció hidroelèctrica, que ha estat font de riquesa durant molts anys, però que també li ha comportat un altíssim impacte social i ambiental. Ara, Red Eléctrica de España (REE) projecta construir, entre el Pallars i la Ribagorça aragonesa, una nova línia de transport de 400.000 volts, una nova MAT, que unirà les estacions de Graus (Osca) i Isona. Els afectats, auspiciats pel Consell Comarcal i la Diputació de Lleida, proposen que es faci passar la nova xarxa per alguna de les línies que ja discorren per la zona.

"Una de les opcions amb més lògica és que s'aprofitin els corredors que ja existeixen, i per això creiem que Red Elèctrica hauria d'estudiar alternatives que causessin menys dany i menys impacte", va dir el president de l'ens provincial, Jaume Gilabert (ERC), després de reunir-se fa deu dies amb representants de la Diputació d'Osca i amb alcaldes afectats. Gilabert, que va admetre que la nova MAT és necessària, va reclamar als responsables de la infraestructura que escoltin el territori.

L'alternativa més viable, opinen els afectats, seria utilitzar el traçat de la línia de 110 quilovolts, que uneix les estacions de Seira (Osca) i Terrassa (Vallès Occidental) i que, al seu pas per la comarca del Pallars Jussà, transcorre paral.lela a la carretera C-1311. "És una infraestructura que ja té 80 anys d'antiguitat i que no disposa de mesures de seguretat modernes, com els sistemes de protecció per a aus", va explicar el vicepresident del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Josep Castells (ERC), que també és alcalde de la població de Castell de Mur.

MENYS TORRES

Aprofitant el traçat d'aquesta línia ja existent, va indicar el regidor, "Red Elèctrica hauria de substituir les torres actuals per unes altres de més altes, però en canvi s'estalviaria, entre altres coses, el pagament d'expropiacions i disposaria d'accessos per al manteniment de la línia". A més a més, al col.locar suports de més altura, "només s'haurien d'instal.lar tres torres per cada cinc de les que hi ha actualment", va afegir Castells.

Amb aquesta proposta els alcaldes intenten minimitzar l'impacte paisatgístic que causaria la nova línia, que es troba encara en procés d'estudi informatiu. Els ajuntaments, que ja han presentat al.legacions al projecte enviat per Red Eléctrica de España, estan especialment preocupats pels efectes que la MAT tindrà sobre la incipient activitat tu- rística de la comarca, que està vinculada sobretot al patrimoni natural, geològic i cultural.

El Periódico (http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=584186&idseccio_PK=1050)

Els pantans artificial arrai... però el que es podria dir terrorisme ambiental és el que han fet al Pont de Bar amb la central hidroelèctrica, que per cert fa anys que tenen parada la obra. Han destruit una zona de terrasses a la muntanya, històriques, una petjada de l'antic conreu de la vinya al Pirineu...

INICIADES LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ DE L'ASCENSOR PANORÀMIC DEL PARC DEL SEGRE

Aquesta setmana ja s'han iniciat les obres de construcció de l'ascensor panoràmic del Parc del Segre de La Seu d'Urgell, a càrrec de l'empresa Obres i Construccions Jordi Serra, SL. Les obres quedaran enllestides d'aquí a sis mesos per tal que l'ascensor es pugui utilitzar durant les proves del Campionat del Món d'Eslàlom que se celebraran el pròxim mes de setembre a la nostra ciutat.

El regidor de Via Pública de l'Ajuntament de la Seu, Miquel Colom, ha remarcat que “aquesta és una obra emblemàtica per a la nostra ciutat, ja que millorarà la comunicació entre dos punts importants de la ciutat com són el centre històric i el Parc del Segre”. Colom ha manifestat al respecte que “aquesta obra representa una millora turística per facilitar la mobilitat dels visitants, però també pels veïns de la Seu, especialment per a famílies amb infants i per a persones amb mobilitat reduïda”. “Alhora -ha afegit el regidor de Via Pública- representauna millora que posarà al dia les instal·lacions de servei al Parc del Segre per acollir amb èxit les proves del Campionat del Món d'Eslàlom per al setembre de 2009”.

L'Ajuntament de la Seu ha aconseguit que el projecte compta amb el suport econòmic de la Generalitat de Catalunya, concretament del Pla Únic d'Obres i Serveis (PUOSC) i també del programa de dinamització territorial de les comarques de muntanya.

Un projecte integrat a l’entorn

El projecte de millora de l’accés entre el Parc del Segre i el Centre Històric de la Seu d’Urgell ha estat obra dels arquitectes Anna Vidal i Oriol Solanes i pretén resoldre l’actual desnivell de 7’5 metres existent entre el carrer Lluís de Sabater i el Camí de Sota Palau, amb la construcció d’un ascensor panoràmic i una passera que es tractaran com a elements configuradors del paisatge. Una caixa de vidre i xapa metàl·lica encastada a l’alçada de l’actual mur inferior, vol establir un diàleg amb la pedra i el vidre de la Biblioteca de Sant Agustí.

Igualment a la construcció del cos de l’ascensor i la passera, el projecte contempla una renovació dels paviments de les terrasses afectats per la intervenció, així com el tram de paviment del Camí de Sota Palau que s’eleva en tota l’amplada per donar-li un caràcter més peatonal. Conjuntament s’ampliarà la porta d’accés al Parc del Segre i la zona de paviment que dona sobre el Camí de Sota Palau. Els murs enderrocats per a poder realitzar les estructures i els nous murs aniran tots folrats amb pedra del país, mantenint així el caràcter actual formant part del “sòcol” de pedra que configura la façana de la Seu des del sector del Parc del Segre.

http://www.laseu.org/ajuntament/gabinet-de-premsa/noticies/iniciades-les-obres-de-construccio-de-lascensor-panoramic-del-parc-del-segre

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/db1e818c.jpg

Estudiaran la perllongació del tren de La Pobla fins Andorra

El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, ha anunciat aquest dijous a la Guingueta d’Àneu que la corporació encarregarà un estudi sobre la viabilitat i les possibilitats de perllongar la línia actual del tren de La Pobla fins al Pirineu de Lleida. L’estudi es farà a petició dels alcaldes del Pallars Sobirà. Gilabert s’ha mostrat favorable a aquesta ampliació de la línia i ha afegit que perquè pugui ser rendible ha de tenir una destinació factible i potent, com és el cas d’Andorra.
Fotografia relacionada amb la imatge Foto de grup de la visita.

El president de la Diputació ha afirmat que en l’estudi que encarregaran s’analitzaran les diferents alternatives de traçat i la seva viabilitat.

D’altra banda, Gilabert ha destacat que els alcaldes del Pallars Sobirà han manifestat el seu reconeixement a la tasca que es fa des de la Diputació de Lleida per la creació de la vegueria del Pirineu. El president de la corporació ha afegit que la vegueria donarà proximitat a l’admnistració local, raó per la qual ha de tenir un finançament adequat i ha de ser una eina potent tant des del punt de vista territorial com polític.

Pel que fa a les nevades de les darreres hores al Pirineu, el president de la Diputació de Lleida ha explicat que ha estat una nevada important, però que no ha generat problemes més enllà dels habituals, com que alguns nens no han pogut anar a l’escola.

El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, ha mantingut un dinar de treball amb els alcaldes de la comarca del Pallars Sobirà a la Guingueta d’Àneu. Posteriorment s’ha desplaçat a l’Ajuntament de la localitat on ha signat el Llibre d’Honor i s’ha reunit amb els membres del consistori. També ha visitat Vila Closa d’Escaló. A la visita també ha assistit el diputat Enric Colom. Finalment, el president de la Diputació de Lleida ha participat en la reunió del Consell d’Administració de Gran Pallars.

http://www.viurealspirineus.cat/not%C3%ADcies/pol%C3%ADtica/Estudiaran+la+perllongaci%C3%B3+del+tren+de+La+Pobla+fins+Andorra

http://www.image-upload.net/images/9ccd0kqu6kgd3kguoxqw.jpg (http://www.image-upload.net/)




Aquí teniu la meva proposta gens utopica :nuts: (La Seu - Andorra amb connexió Francesa i Cerdana)

Estudiaran la perllongació del tren de La Pobla fins Andorra[/SIZE]

El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, ha anunciat aquest dijous a la Guingueta d’Àneu que la corporació encarregarà un estudi sobre la viabilitat i les possibilitats de perllongar la línia actual del tren de La Pobla fins al Pirineu de Lleida. L’estudi es farà a petició dels alcaldes del Pallars Sobirà. Gilabert s’ha mostrat favorable a aquesta ampliació de la línia i ha afegit que perquè pugui ser rendible ha de tenir una destinació factible i potent, com és el cas d’Andorra.


El president de la Diputació ha afirmat que en l’estudi que encarregaran s’analitzaran les diferents alternatives de traçat i la seva viabilitat.

Aquest estudi ja s'ha realitzat per part de la Generalitat de Catalunya (moltíssim més fiable que la Diputació de Lleida...) i s'ha arribat a la conclusió que el perllongament no es rendible per qüestions econòmiques, socials i ambientals.

D’altra banda, Gilabert ha destacat que els alcaldes del Pallars Sobirà han manifestat el seu reconeixement a la tasca que es fa des de la Diputació de Lleida per la creació de la vegueria del Pirineu. El president de la corporació ha afegit que la vegueria donarà proximitat a l’admnistració local, raó per la qual ha de tenir un finançament adequat i ha de ser una eina potent tant des del punt de vista territorial com polític.

Juas!!!! La Diputació de Lleida està fent algo al Pirineu??? Si ni tan sols finança una merda de carpes per als balls de festa major :lol: Només fa el que l'interessa, que és la promoció turística amb marca "Lleida" i no "Pirineu". La campanaya "Ara Lleida", de fet, promou exclusivament les comarques de muntanya.

Tens tota la raó Xussep, jo crec que ho fa perquè ha de tenir un mínim de gast pel Pirineu i els hi quedaven uns eurets i han dit va encarreguem un informe d'un projecte que no es farà, informe que ja saben el resultat perquè no són pocs els informes que s'han fet... Els varis que ha fet la Generalitat, que com dius diu que no és viable... però també en va fer una universitat americana (per part d'un professor català) que deia que el perllongament per puigcerdà no era viable mentre que el de la Pobla si.

^^ Bé, és molt probable que aquest professor català de la universitat americana mai hagi passat en cotxe pel Port del Compte per valorar realment quina és l'orografia que comunica l'Alt Urgell amb el Pallars Sobirà. Segurament només ha vist un mapa i ha vist que en línia recta són pocs quilòmetres. Sincerament, jo me'n refio més dels estudis tècnics de la Generalitat.

suposo que deus dir el Port del Cantó, no? El Port del Comte és Solsona-Alt Urgell.
Desconec si ha estat al Port del Cantó, l'únic que se que era una persona amb força renom en el tema, encara que jo no estigués gens d'acord... trobo que és més fàcil atravessar tot el Baridà, l'estret de Mollet i l'estret de les Cabanotes (el congost del Segre alturgellenc) que els ports pallars-alt urgell, com dius tu.

^^ Sí, sí. Em referia al Port del Cantó :D

El problema de la línia de la Pobla és que es va planificar malament des d'un principi. En lloc de seguir la vall de la Noguera Pallaresa, hauria d'haver-ho fet pel Segre fins a Puigcerdà.

De totes maneres seria interessant portar el ferrocarril al Pirineu. Si les altres infraestructures i estratègies, com l'Aeroport d'Alguaire i la LGV, poden ajudar a fer més proper el Pirineu el turisme se'n beneficiaria i potser seria interessant explotar línies ferroviàries turístiques, una mena de Pirineus Exprès, des de la Vall d'Aran i la Ribagorça fins a la Cerdanya. No caldria que fos una inversió totalment pública, podent participar-hi capital privat. El temps dirà si una cosa així serà rendible.

Sense ser un expert en la matèria sembla molt més lògic portar el ferrocarril a Andorra desde Puigcerdà. Ojala fos viable.

Xussep explicat millor. Això de la mala planificació de la línia de la Pobla.

A10

Més ferrocarril i menys carreteres... o el que sigui, però intentant conservar al màxim el patrimoni natural de la zona, que és molt gran !!

Comencen els treballs topogràfics previs a la reforma de l’N-145

Durant aquesta setmana han començat els treballs topogràfics previs a les obres de remodelació de la carretera N-145, que uneix la Seu d’Urgell amb Andorra.

Un equip de topògrafs treballarà al llarg d’un mes, aproximadament, per tenir enllestits com abans millor els diversos documents que permetran donar llum verd a l’inici de les obres. Segons fonts de l’empresa adjudicatària, aquests treballs començaran el mes vinent. Així, després de gairebé mig any de retard –cal recordar que les tasques s’havien d’iniciar durant la tardor de l’any passat–, sembla que les obres començaran definitivament d’aquí a poques setmanes.
Els operaris i les màquines, segons les mateixes fonts consultades, començaran a treballar a la zona més pròxima a la capital de l’Alt Urgell, concretament en un dels revolts més perillosos del traçat de l’N-145. Es tracta del revolt del Polvorí, que es distingeix per ser especialment pronunciat i per tenir molt poca visibilitat, i en el qual està previst que es perfori un túnel de prop de 400 metres de longitud.

Més de 22 milions d’euros
El projecte de condicionament de la carretera que uneix la Seu amb el Principat, amb un pressupost que supera els 22 milions d’euros, preveu així mateix la construcció d’un segon túnel, i també un viaducte sobre el riu Valira. La remodelació de la infraestructura viària inclou també altres obres complementàries, entre les quals figuren diversos passos superiors, tres rotondes i diferents vies de desacceleració.
De fet, l’empresa que realitzarà les obres, Corsan-Corviam Construcción, S. A., està instal·lada des del juliol passat en un local habilitat a Anserall, la població des d’on es coordinaran el conjunt dels treballs, que s’hauran d’executar en 23 mesos.

L’N-145 tindrà trams amb carrils reversibles

El ministre d’Ordenament Territorial, Xavier Jordana, es va felicitar ahir de l’inici de les obres a la carretera que uneix la Seu d’Urgell i el Principat. Aquesta setmana s’han iniciat els treballs topogràfics previs a una reforma llargament esperada i “positiva i bona per a Andorra”, tal com va remarcar Jordana. El ministre va indicar que significarà una millora per a la seguretat d’una via molt transitada i també per a la mobilitat. I és que sovint, i sobretot en dies de molta afluència turística, és escenari de retencions i la reforma inclou una ampliació en alguns trams de tres i fins a quatre carrils. Jordana va manifestar que aquest pas de dos a tres carrils “permetrà instal·lar panells de senyalització variable”. De fet, va indicar que el director del Servei Català de Trànsit, Josep Pérez Moya, ja havia confirmat que hi haurà carrils reversibles a l’N-145, en una reunió mantinguda el passat 17 de febrer.

Jordana va explicar que en una entrevista mantinguda amb el delegat del govern espanyol a Catalunya, Joan Rangel, “vam parlar de la millora de l’N-145 i de la possibilitat d’instal·lar carrils reversibles per gestionar-ho de la mateixa manera que ho fem a Andorra”. Però com que la gestió del trànsit és competència de la Generalitat la qüestió s’ha hagut de plantejar als responsables del servei català amb qui finalment “vam quedar d’acord”. El titular d’Ordenament Territorial va exposar que en funció de les necessitats del trànsit hi haurà dos car*rils de pujada o de baixada, això si en aquells trams on hi hagi tres carrils. I és que el projecte constructiu només preveu que hi hagi tres carrils en alguns trams tot i que Jordana va indicar que “de la part andorrana demanem que hi hagi tres carrils al màxim de trams. De fet, l’ideal és que tota la carretera ho fos”.

El projecte constructiu preveu trams de dos, tres i fins a quatre carrils. Les obres, que s’allargaran practicament dos anys i que realitza l’empresa Corsan-Corviam Construcción S. A., començaran justament al revolt del Polvorí, el tros de carretera que tindrà una major capacitat. La perillosa corba serà substituïda per un túnel de 377 metres i quatre carrils.
Una de les característiques principals de la remodelació és el condicionament de les cruïlles amb nuclis, com ara el d’Anserall, un dels punts negres de l’N-145. Allà, per enllaçar el nucli urbà i la carretera general, s’hi construiran dos rotondes i un nou pont sobre el riu Valira de 35 metres de llargada per 7 d’amplada. A la desviació cap a Arcavell i Civís també s’hi construirà una rotonda per facilitar l’entrada i la sortida als pobles.

La variant de l’N-260
Xavier Jordana va recordar que ara mateix està a exposició pública un altre projecte d’obra pública de l’estat veí del sud i molt important per a la millora dels accessos amb el Principat. Es tracta de la variant de l’N-260 entre Adrall i la Seu d’Urgell. El titular d’Ordenament Territorial va indicar que el projecte és justament el que demanava Andorra: un vial que eviti passar per tota la zona de Montferrer. El ministre va apuntar que el que preveu el projecte és un vial que passi per la zona del camp de golf d’Aravell i acabi enllaçant amb la Seu d’Urgell. Ara està a exposició pública perquè els afectats puguin fer les corresponents al·legacions.

-------
I no passa per Aravell sino per Bellestar!!

Vint antigues escoles del Pallars Sobirà es convertiran en pisos socials


La Generalitat, la Diputació de Lleida i el Consell Comarcal del Pallars Sobirà convertiran en un any vuit escoles i cases de mestres dels municipis de Soriguera i la Guingueta (Pallars Sobirà) en habitatges socials de lloguer per a joves de la zona.

De moment ja s'ha rehabilitat i adjudicat un dels habitatges a Tornafort, un nucli de la Guingueta, i es preveu ampliar la iniciativa a unes vint escoles més a la comarca.

La secretària d'Habitatge de la Generalitat, Carme Trilla, ha explicat avui durant la presentació del projecte que els habitatges es llogaran a 30 anys a un preu d'entre 190 i 230 euros.

Trilla ha destacat que aquest pla pilot "és una experiència nova" a Catalunya que els fa "molta il·lusió". Trilla ha explicat que la finalitat és doble. D'una banda, es crearà una oferta d'habitatges socials en municipis amb pocs recursos i, de l'altra, es vol "evitar la degradació" d'aquests edificis sense ús que es van construir durant la Mancomunitat i la segona República, a principis del segle XX.

Segons ha explicat el president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Vicenç Mitjana, en aquesta primera fase es rehabilitaran les escoles d'Escart i Escaló del municipi de Soriguera i Arcalís, Baro, Escós, Estach i Malmercat del municipi de la Guingueta.

El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, ha afirmat que l'habitatge és un tema que preocupa molt, ja que "els últims anys les segones residències han encarit molt el preu dels habitatges en aquests nuclis". Gilabert ha destacat també que el conveni que han signat les tres institucions permetrà "recuperar part del patrimoni històric dels petits pobles del Pirineu".

Les escoles són municipals i per aquesta raó seran els ajuntaments els que cobraran el lloguer. La Diputació s'encarregarà de fer els estudis tècnics i els projectes de rehabilitació i la Generalitat i el Govern espanyol pagaran les obres.

Europa Press (http://www.europapress.cat/lleida/noticia-vint-antigues-escoles-pallars-sobira-convertiran-pisos-socials-20090303141334.html)

Ausàs inaugura el Palau d'Esports de Vielha e Mijaran que Governació ha finançat amb 450.000 euros

• El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, acompanyat de l'alcalde de Vielha e Mijaran, José Calbetó, ha inaugurat aquest dissabte el Palau d'Esports de Vielha e Mijaran (Val d'Aran)

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, acompanyat de l'alcalde de Vielha e Mijaran, José Calbetó, ha inaugurat aquest dissabte el Palau d'Esports de Vielha e Mijaran (Val d'Aran). A l'acte també hi ha assistit el síndic d'Aran, Francés Boya, i la delegada territorial d'Esports del Govern a Lleida, Núria Ramon. Governació ha finançat les obres d'aquest pavelló poliesportiu amb 450.000 euros del Pla únic d'obres i serveis de Catalunya (PUOSC). Situat al costat del palau de gel, el nou pavelló doble disposa de 2.660 metres quadrats de superfície total construïda i de més de 2.200 metres quadrats de zona enjardinada exterior. L'aforament màxim a les grades és de 200 persones.

Abans de la inauguració, el conseller Jordi Ausàs també ha visitat l'Oficina de l'Occità i s'ha reunit amb el director, Jusèp Loís Sans.

http://www.avui.cat/article/barcelona/56661/ausas/inaugura/palau/desports/vielha/e/mijaran/governacio/ha/financat/amb/euros.html

El Govern adquireix Casa Bringué de Ginestarre per fer-hi el el museu del Parc Natural de l'Alt Pirineu

Esterri de Cardós (ACN).- El Departament de Medi Ambient ha adquirit recentment Casa Bringué de Ginestarre, casa pairal datada entre els segles XVII i XIX, i 18 finques rústiques del terme de Ginestarre. Amb aquest edifici hi vol construir un centre d'estudi i el museu del Parc Natural de l'Alt Pirineu. A banda dels immobles també s'ha adquirit el patrimoni moble, tant el d'ús domèstic com el d'ús agrícola i ramader. L'objectiu d'aquesta adquisició és utilitzar les grans potencialitats d'aquest conjunt edificat per tal d'ubicar-hi un centre de gestió secundari del Parc, un equipament temàtic destinat als visitants, un Punt d'Informació del Parc i un espai multiús, que pugui acomplir funcions de sala d'exposició temporal.

3cat24 (http://www.3cat24.cat/noticia/373890/pallarssobira/El-Govern-adquireix-Casa-Bringue-de-Ginestarre-per-fer-hi-el-el-museu-del-Parc-Natural-de-lAlt-Pirineu)

Los restos de una quiebra en la Vall Fosca

El proyecto para construir un macrocomplejo de esquí, ocio y viviendas en la Vall Fosca, en el Pallars Jussà, y que debía traer la prosperidad económica a sus vecinos lleva paralizado desde el pasado setiembre, con las obras a medias y con la incertidumbre sobre lo que pasará en el futuro.

Así pues, las esperanzas de prosperidad económica que habían puesto en este proyecto los vecinos de la Torre de Capdella, municipio al que pertence esta zona, y el resto de la comarca del Pallars Jussà se han visto truncadas y ya llevan más de medio año con las obras paradas.

Las imágenes que acompañan estas líneas muestran las consecuencias de una obra a medio hacer en la montaña de Filià, en la Vall Fosca, donde se prevé una estación de esquí más un complejo de 900 viviendas, diversos hoteles, un spa, un centro de congresos y un campo de golf. De todo ello no hay casi nada, sólo los restos de una obra, máquinas paradas y la duda sobre si el proyecto se reanudará nunca.

Los promotores del proyecto, la constructura Martinsa -Fadesa, fueron una de las primeras víctimas, y de las más sonadas, de la crisis económica que tocó fuerte al sector de la construcción. A mediados de junio del 2008 anunciaban un concurso de acreedores tras sufrir un descalabro en la bolsa.

En un primer momento la constructora aseguró que las obras seguirían a un ritmo más lento, mientras el Ayuntamiento de la Torre de Capdella estudiaba las acciones legales a emprender si la iniciativa no prosigue.

Unos dos meses después, el proyecto se paralizó por completo y así sigue hasta la actualidad, mientras Martinsa-Fadesa sigue immersa en su concurso de acreedores y el juez ya admitió a trámite el mes pasado su plan para devolver todas sus deudas en ocho años, dilatando el plazo legal que es de cinco años.

Dentro de la Vall Fosca hay quien reclama una solución para garantizar que el proyecto siga adelante, pero también hay quien se lamenta de que no haya ningún aval para poder reparar el daño y el impacto ambiental y visual que se ha hecho en la montaña que se ha quedado con caminos abiertos y movimientos de tierras.

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=91070&seccio=Comarcas&fecha=2009-05-03&sortida=03:00:00

Educació farà el segon institut de La Seu tan bon punt tingui els terrenys

El departament d'Educació de la Generalitat construirà el segon institut de La Seu d'Urgell tant bon punt l'ajuntament li cedeixi els terrenys on s'ha de fer i és que, segons ha reconegut aquest dilluns el propi conseller, Ernest Maragall, l'únic centre de secundària que hi ha actualment a la ciutat és insuficient per atendre tota la demanda. Actualment, els terrenys on ha d'anar aquest institut estan encara a mans privades, tot i que hi ha la previsió de l'ajuntament de La Seu d'adquirir-los tots durant l'últim trimestre de l'any. Maragall ha inaugurat la nova llar d'infants de La Seu i la nova Escola Oficial d'Idiomes. També ha visitat l'IES Joan Brudieu, que enguany compleix el seu 75è aniversari.

http://huubs.imente.com/view?1241459273967736622

L'Ajuntament de Vielha-Mijaran destina 400.000 euros per remodelar el solar de les antigues casernes militars

L'Ajuntament de Vielha-Mijaran destinarà 400.000 euros per reformar el solar de les antigues casernes militars. Aquest dilluns al matí s'ha tancat el perímetre de l'edifici major, propietat de l'Ajuntament, com a mesura de seguretat per poder dur a terme la seva demolició. D'aquesta forma, l'Ajuntament posa en marxa un dels projectes més ambiciosos que afronta la capital de l'Aran en el qual s'invertiran 320.000 euros del Fons Local de l'Estat, més l'aportació del consistori, per embellir la zona cèntrica de la ciutat.

Segons l'alcalde de Vielha-Mijaran, Pau Perdices, s'ha adjudicat l'obra a l'empresa Construccions Pirineu S.L. i es calcula que abans del inici de la temporada d'estiu el solar estarà en condicions per allotjar 400 places d'aparcament públic i una zona verda, al costat del riu Garona. De forma immediata, el consistori preveu pavimentar el solar per procedir a la senyalització i il·luminació en tot el seu perímetre. Així mateix, s'arreglaran les voreres del carrer Jaume II, es delimitarà una zona per a la recollida selectiva d'escombraries i se senyalitzaran 200 noves places creades. L'Ajuntament de Vielha-Mijaran també destinarà 3.000 metres quadrats del solar a zona verda i sanejarà la ribera del riu Garona retirant les runes que es van dipositar amb la primera actuació. Perdices s'ha mostart esperançat després d'arribar a un acord amb el Ministeri de Defensa per retirar l'únic edifici que es manté dempeus en el solar, propietat de l'ens estatal, després de la demolició d'aquest matí de la cantina i el menjador. L'antiga caserna militar de Vielha havia allotjat els anys 70 més de 200 militars essent la companyia d'esquiadors, escaladors i paracaigudistes de Vielha.

http://www.avui.cat/cat/notices/2009/06/l_ajuntament_de_vielha_mijaran_destina_400_000_euros_per_remodelar_el_solar_de_les_antigues_casernes_61189.php

El jutge anul·la la llicència de 500 pisos i un telecabina a Vaquèira

El TSJC revoca el permís municipal per a la urbanització de la Vall de Ruda
Ara es podria obrir un procés de legalització per evitar la demolició



És, possiblement, el projecte urbanístic més controvertit del Pirineu. Per la seva ubicació, per l'impacte que ha tingut sobre l'entorn natural i les vivendes veïnes i pels preus a què els pisos han arribat en el mercat, que són comparables als que hi ha al centre de la ciutat de Barcelona --a 7.500 euros el metre quadrat--. Ara, a més, el complex de la Vall de Ruda, una macrourbanització situada al peu de les pistes de Vaquèira-Beret, amb 500 cases, 1.800 places hoteleres i un aparcament amb capacitat per a més de 1.500 vehicles, resulta que és il.legal. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul.lat la llicència que l'Ajuntament de Naut Aran li va concedir l'abril del 2004.

Fonts del Consell General d'Aran interpreten que ara es podria obrir un procés de legalització que eviti la demolició. Però les mateixes fonts van indicar a aquest diari que no seria la primera vegada que s'enderroquessin vivendes a la Vall d'Aran per fer complir una ordre judicial.

Els jutges estimen que el permís del consistori es fonamenta en un projecte tècnic on els espais reservats per a usos col.lectius no es corresponen amb allò previst en les normes subsidiàries que regien en aquell moment al municipi. A més, el telecabina que des de l'hivern passat connecta la zona residencial de Ruda amb l'estació d'esquí es va construir "sota l'artificiositat d'atorgar una llicència limitada a vivenda i aparcament", segons la sentència.

PÀRQUING INVIABLE

Finalment, el tribunal considera que "no s'observa cap garantia o previsió que justifiqui la viabilitat d'aparcaments al servei de l'estació", malgrat el gran volum de trànsit que s'arriba a generar a la zona en determinats moments de la temporada. Per totes aquestes qüestions, segons va publicar ahir el diari Segre, la sala contenciosa administrativa del TSJC opta, en una sentència en ferm i contra la qual ja no hi pot haver cap recurs, per l'anul.lació de la llicència municipal, que "sens dubte hauria hagut de ser denegada" pel mateix ajuntament.

LLARGA BATALLA

La decisió judicial dóna la raó als propietaris d'altres vivendes de la mateixa zona, agrupats en la comunitat de propietaris Port de la Bonaigua, que han liderat una llarga batalla judicial contra la promotora de la urbanització de Ruda, Neu 1.500 SL, i contra Vaquèira- Beret. Des que va començar el procés l'any 2004, l'Ajuntament de Naut Aran, governat per Convergència Democràtica Aranesa (CDA), ha efectuat diversos canvis en la normativa urbanística amb el propòsit de facilitar la legalització d'aquest macrocomplex.

El Periódico (http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=619248&idseccio_PK=1050)

L'Ajuntament de Vielha-Mijaran destina 400.000 euros per remodelar el solar de les antigues casernes militars

L'Ajuntament de Vielha-Mijaran destinarà 400.000 euros per reformar el solar de les antigues casernes militars. Aquest dilluns al matí s'ha tancat el perímetre de l'edifici major, propietat de l'Ajuntament, com a mesura de seguretat per poder dur a terme la seva demolició. D'aquesta forma, l'Ajuntament posa en marxa un dels projectes més ambiciosos que afronta la capital de l'Aran en el qual s'invertiran 320.000 euros del Fons Local de l'Estat, més l'aportació del consistori, per embellir la zona cèntrica de la ciutat.

Segons l'alcalde de Vielha-Mijaran, Pau Perdices, s'ha adjudicat l'obra a l'empresa Construccions Pirineu S.L. i es calcula que abans del inici de la temporada d'estiu el solar estarà en condicions per allotjar 400 places d'aparcament públic i una zona verda, al costat del riu Garona. De forma immediata, el consistori preveu pavimentar el solar per procedir a la senyalització i il·luminació en tot el seu perímetre. Així mateix, s'arreglaran les voreres del carrer Jaume II, es delimitarà una zona per a la recollida selectiva d'escombraries i se senyalitzaran 200 noves places creades. L'Ajuntament de Vielha-Mijaran també destinarà 3.000 metres quadrats del solar a zona verda i sanejarà la ribera del riu Garona retirant les runes que es van dipositar amb la primera actuació. Perdices s'ha mostart esperançat després d'arribar a un acord amb el Ministeri de Defensa per retirar l'únic edifici que es manté dempeus en el solar, propietat de l'ens estatal, després de la demolició d'aquest matí de la cantina i el menjador. L'antiga caserna militar de Vielha havia allotjat els anys 70 més de 200 militars essent la companyia d'esquiadors, escaladors i paracaigudistes de Vielha.

http://www.avui.cat/cat/notices/2009/06/l_ajuntament_de_vielha_mijaran_destina_400_000_euros_per_remodelar_el_solar_de_les_antigues_casernes_61189.php

Yo me acuerdo desde bien pequeñito del cuartel de Viella. Sobretodo del perro lanudo blanco blanco y del soldado encargado de la garita que solía acompañar al perro, tambien muy barbudo, en la entrada por la avenida Pas d'Arró.

Yo siempre he sido partidario de recuperar viejas edificaciones y asignarles nuevos usos, y el cuartel tenía su encanto. Bien es cierto que el solar del cuartel es muy necesario para los aparcamientos, debido a la saturación que sufre Viella en invierno. Pero yo conservaría el edificio que queda en pie, y lo reconveriria en lo que fuese mas oportuno. Biblioteca, centro de cultura, museo. ¡Será por usos!

En definitiva, no quiero que se derribe.

PD ¿Por que ha cerrado el Bar Espress? Ya mis visitas al Valle no son lo mismo sin repostar unas salmueritas... jope

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/d0f80c4f.jpg

El carrer Major de la Seu estarà a punt a la tardor

• Les obres tenien de termini fins a finals de desembre, però s'han avançat

Les obres de reforma del carrer Major de la Seu, que obliguen a restringir el pas de vehicles pel punt neuràlgic de la ciutat, on es concentra la major part del comerç, podrien estar a punt "com a molt tard, a la tardor". Així ho va assegurar ahir l'alcalde, Albert Batalla, que va explicar que "els treballs van a bon ritme i, si no hi ha cap imprevist, es podrà restablir el trànsit mesos abans del que estava previst". Al començar l'obra, a finals d'abril, el termini que es va donar per acabar-la va ser el 31 de desembre, fet que suposava que la principal artèria comercial de la capital estaria tallada durant gairebé vuit mesos. Veïns i comerciants es van mostrar satisfets ahir amb aquesta notícia, ja que "si es compleix aquesta previsió, ens evitaran perjudicis, tot i que entenem que l'obra és important".

Contenidors subterranis

Els treballs de reforma del carrer Major, finançats pel Fons Estatal d'Inversió Local amb 882.333 euros, estan molt avançats. A més del carrer Major, la reforma també afecta Fran Andreu Capella i Bisbe Sabaté. El gruix de l'obra en la primera via ja està acabat. De fet, ja hi han posat el ciment i falta col·locar-hi les llambordes. Batalla va explicar que també hi falta instal·lar els contenidors subterranis i que aquests dies s'està executant la part gran de l'obra del carrer Fran Andreu Capella.

Segons va afirmar Albert Batalla, "tant l'ajuntament com la població en general estan molt satisfets del ràpid avanç de les obres i del bé que s'estan portant a terme", va assenyalar.

S'ha de recordar que al principi de l'obra alguns comerciants van mostrar les seues queixes al considerar que la reforma es podia haver portat a terme en una altra època de l'any o bé per trams.

http://www.segre.com/index.php?id=225&no_cache=1&tx_ttnews[tt_news]=40323&tx_ttnews[backPid]=244&cHash=a3ffa94711

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/dd24fde4.jpg

Instal·len l'ascensor que unirà el centre de la Seu i el Parc Olímpic

• Construeixen l'estructura que salvarà un desnivell de 7,5 metres i l'ajuntament preveu que entri en servei a mitjans d'agost

El nou ascensor panoràmic que unirà el centre històric de la Seu d'Urgell amb el Parc Olímpic del Segre haurà d'entrar en servei a mitjans del pròxim mes d'agost, segons va explicar el regidor d'Urbanisme, Jesús Fierro. Els operaris ja han instal·lat l'estructura d'aquest nou equipament, que permetrà salvar el desnivell de 7,5 metres d'alçada entre el carrer Lluís de Sabater i el camí de Sota Palau.

Així, el nou ascensor haurà d'estar en funcionament quan la capital de l'Alt Urgell aculli el pròxim campionat del món d'eslàlom en aigües braves, que es disputarà entre els dies 9 i 13 de setembre.

Aquesta obra permetrà millorar l'accessibilitat entre el parc fluvial i el centre històric, dos atractius turístics de la localitat que ara únicament estan comunicats per escales. Això suposa un obstacle gairebé insalvable per a persones que tenen minusvàlues, i impedeix que els discapacitats puguin accedir al Parc Olímic des del barri antic de la Seu d'Urgell. Aquesta actuació els permetrà superar les actuals barreres arquitectòniques.

Obres complementàries

El projecte elaborat per l'ajuntament es completa amb la renovació del paviment de les terrasses i miradors del canal olímpic. Així mateix, preveu ampliar la porta d'accés al recinte.

Les obres, que van ser adjudicades el passat mes de desembre amb un pressupost de 330.000 euros, compten amb una subvenció de 300.000 euros, procedent del Pla Únic d'Obres i Serveis (PUOSC) de la Generalitat de Catalunya.

El projecte de l'ascensor, que ha estat redactat pels arquitectes Anna Vidal i Oriol Solanes, busca integrar l'aspecte del nou elevador panoràmic, de metall i vidre, amb l'estètica de la biblioteca de Sant Agustí, que està situada a l'inici de les escales que separen el nucli històric amb el Parc del Segre.

La construcció s'està realitzant a través d'una caixa de vidre i xapa metàl·lica. L'ascensor disposarà de dos portes.

http://www.segre.com/index.php?id=225&no_cache=1&tx_ttnews[tt_news]=41104&tx_ttnews[backPid]=244&cHash=9a2ac063ae

^^ no se pas eh lo de l'agost... el vec força paradet.

Llum verda al pla director urbanístic de l'Aran i a la construcció d'una estació sísmica a Escunhau

La comissió d'Urbanisme ha aprovat, de forma inicial, el Pla Director Urbanístic de la Vall d'Aran, que concreta les estratègies d'ordenació del territori aranès pel que fa a urbanisme, patrimoni, assentaments i infraestructures. Aquest pla busca la equitat en el desenvolupament del territori aranès, la delimitació d'espais de protecció patrimonial i el desenvolupament d'estratègies de desenvolupament urbanístic per cada àrea de població, segons el conseller d'Administració Pública i Finances, Rufino Martínez. La Comissió també ha aprovat situar una estació sísmica a la població d'Escunhau que permetrà analitzar els moviments de terres a l'Aran.

El Pla defineix les carreteres que han de reforçar l'estructura del territori, valorant el paper de les senders i connexions històriques. Els principals vies que assenyala el Pla són les connexions d'Aran amb Lleida, Tolosa, La Seu d'Urgell i Luchon. El document quantifica les necessitats de creixement d'habitatges fins a l'any 2026 i estableix les directrius d'ordenació relativa a les edificacions existents en el sòl no urbanitzable. L'ordenació consisteix en incloure-les en un inventari d'edificis rurals i en un catàleg de bordes. També es determinen nous sectors d'activitat econòmica a Les, amb 5,2 hectàrees i 3 hectàrees a Arties. Així com els àmbits del centre logístic de la boca nord del túnel de Vielha i el centre d'equipaments i serveis de la boca sud. Segons el conseller Martínez, 'aquest nou instrument incentiva la diversificació de l'estructura de serveis turístics', com els refugis de muntanya, càmpings i estacions de muntanya, i de 'serveis territorials', com els terrenys de serveis, les àrees de miradors, els accessos pels rius i els aparcaments. En matèria de mobilitat, 'es contemplen les reserves de sòl pel nou traçat de la N-230 com carretera segregada', preveient túnels que passarien per les variants de l'oest de Vielha, oest de Bossòst i oest de Les. També es proposa un nou túnel per la Bonaigua com prioritat estratègica a mig terme, la millor del transport públic i de les comunicacions.

http://www.avui.cat/cat/notices/2009/07/llum_verda_al_pla_director_urbanistic_de_l_aran_i_a_la_construccio_d_una_estacio_sismica_a_escunhau_67420.php

Imatges del nou CAP La Pobla de Segur, gairebé enllestit. Per cert, a falta de retocar els interiors i els accessos, la Generalitat ha decidit aturar les obres per problemes de finançament... :ohno:

http://img188.imageshack.us/img188/6454/imagen234c.jpg (http://img188.imageshack.us/i/imagen234c.jpg/)

http://img21.imageshack.us/img21/3353/imagen232u.jpg (http://img21.imageshack.us/i/imagen232u.jpg/)

http://img200.imageshack.us/img200/1702/imagen233.jpg (http://img200.imageshack.us/i/imagen233.jpg/)

Quina llàstima que el govern d'un país s'obligui a aturar unes obres públiques per qüestions financeres... I amb més raó quan és gairebé enllestit. :ohno: S'ha fet públic quin és exactament el problema de finançament? Manca de diners?

^^ Ja saps, la Gene va fer un pla per estalviar-se 900 milions d'euros en aquest any de crisi. D'algun lloc han de sortir aquests diners (d'aquest CAP, i de mil obres menors que deu haver-hi a diferents pobles)...

^^ Ostres, és que si el CAP està gairebé enllestit, ja és pena... El Govern sabrà quines obres són prioritàries. Suposo que a la Pobla de Segur ja tenen un altre CAP on anar, o potser van a un de proper.

La Vall d’Aran crearà un llac al parc de Portilhon

El Consell General d’Aran ha tret a licitació la cinquena fase del parc de muntanya de Portilhon, al municipi de Bossost, que preveu la construcció d’un llac artificial que podria estar acabat el 2010. La llacuna formarà part del futur Parc de Visualització de Fauna Autòctona de la Vall d’Aran, que aquest any disposa d’una inversió propera al milió d’euros. «Es tracta d’un dels projectes més importants de dinamització econòmica de la Vall d’Aran», en paraules del Síndic, Francesc Boya (PSC-UA).

L’antiga caserna de la Guàrdia Civil del Portilhon, molt a prop de la frontera francesa, serà el centre de recepció i informació del visitant del futur parc, que ocuparà un bosc d’avets centenaris en què, si es compleixen les previsions, s’hi podran veure 27 espècies autòctones de la zona.

El projecte, que va començar a gestar-se durant l’últim mandat comarcal de Convergència Democràtica Aranesa, ha estat reorientat «per donar-li més coherència des del punt de vista conceptual i de viabilitat econòmica», va explicar recentment el Síndic. «Es tractarà –va afegir– d’un centre de referència per a la interpretació de muntanya, i ajudarà així a entendre millor les reserves ecològiques de cada espècie», va apuntar el polític.

El lloc, una espècie de refugi de fauna situat en ple Pirineu, es troba en un «paratge paradisíac i de gran bellesa», asseguren els seus promotors. La finca, amb diverses cascades i rierols, es podrà recórrer mitjançant un itinerari de 3,5 quilòmetres de senders.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=636236&idseccio_PK=1050

Comencen les obres de restauració paisatgística de la presa i els barracons de l'estany de la Gola

La Guingueta d'Àneu (ACN).- L'empresa Endesa ha iniciat les obres de restauració paisatgística i ambiental de l'antiga presa inacabada i dels barracons en ruïnes de l'entorn de l'estany de la Gola, a la vall d'Unarre. Aquest indret d'alta muntanya, ubicat al Pallars Sobirà, forma part del Parc Natural de l'Alt Pirineu i solament és accessible a peu. Aquesta actuació suposa una inversió de 123.540 euros i consisteix en la demolició de la presa i els barracons existents, l'escampada de les pedres resultants en forma de tarteres, aprofitant depressions naturals del terreny, i el recobriment amb pedra de les restes de mur de formigó de la presa. També es retiraran totes les deixalles existents amb helicòpter.

3cat24 (http://www.3cat24.cat/noticia/399383/pallarssobira/Comencen-les-obres-de-restauracio-paisatgistica-de-la-presa-i-els-barracons-de-lestany-de-la-Gola)

El Pla de Barris del Pont de Suert subvencionará obras de particulares en el casco antiguo

El Ayuntamiento del Pont de Suert acogió ayer la presentación oficial a los vecinos del Pla de Barris que la Generalitat de Catalunya ha concedido a la capital de l’Alta Ribagorça para el periodo 2010-2013 y que representa una inversión de 1,2 millon de euros, de los cuales el Govern de la Generalitat aporta 900.000 euros y el Ayuntamiento 300.000.

La presentación de ayer, celebrada en el salón de plenos del consistorio, estuvo presidida por el alcalde del Pont de Suert, Albert Alins, y reunió a numerosos vecinos del Casc Antic, el barrio antiguo del Pont beneficiado por el citado plan.

Según explicó Alins, el Pla de Barris se desarrollará en cuatro lineas de actuación que se dividen en viviendas, espacios y edificios públicos, medidas ambientales y dinamización del comercio.

En este sentido, el alcalde especificó que el millón largo de euros que prevé invertir el Pla de Barris contempla subvenciones a rehabilitaciones de edificios particulares, ya sea tejados, fachadas, interiores, regatas y conducciones de aguas, así como la puesta en marcha de nuevos comercios y establecimientos y mejora de varios servicios municipales públicos como soterreamiento de red eléctrica, alumbrado público, alcantarillado, gas y teléfono, entre otros.

Entre las obras previstas a nivel municipal se halla la adecuación del paseo del río como paseo peatonal y la dotación de ascensores en el edificio del Ayuntamiento y de la Torre de la Cultura, que hasta ahora no disponen de ascensor y no tienen resuelto el problema de las barreras arquitectónicas.
Para la solicitud de subvenciones por parte de los vecinos particulares, éstos podrán presentar solicitud en el mismo Ayuntamiento a través de las bases públicas de convocatoria de ayudas que se ofrecerán en el consistorio del Pont de Suert.

Paralelamente al desarrollo del Pla de Barris y a la presentación de solicitudes de subvenciones, se creará una comisión formada por la Generalitat, el Ayuntamiento y la Associació de VeÏns “Suert” del Casc Antic, que se encaragará de velar para que el plan se cumpla según lo previsto. De esta manera, los vecinos del barrio afectado podrán hacer un seguimiento de la gestión del plan.

Hace una semanas la citada asociación ya anunció, tras la renovación de su junta su voluntad de controlar de cerca los pasos del Pla de Barris en una zona la del Casc Antic degradada durante los últimos años y que precisa de una intervención urgente porque es uno de los patrimonios históricos del Pont.

El municipio había presentado proyecto otras dos veces pero no fue hasta la tercera en que fue elegido para recibir la ayuda. El Ayuntamiento del Pont se marca como objetivo la revitalización del casco viejo como barrio residencial y comercial.

Durante los últimos años el casco viejo se ha ido despoblando, ante el deterioro progresivo y la falta de ayudas a particulares para la rehabilitación de edificios y negocios.

Durante varias legislaturas los distintos gobiernos municipales han intentado abordar proyectos de mejora del barrio pero nunca han llegado a cuajar. El barrio cuenta con una asociación de vecinos que vela por los intereses del casco viejo y también reivindica mejoras hace años.

El alcalde del Pont de Suertseñaló que una de las razones por las que el Pont de Suert ha sido elegido esta vez por la Generalitat para el Pla de Barris se halla en la calidad del proyecto presentado, redactado por técnicos municipales que han destacado el carácter emblemático del casco viejo.

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=94432&seccio=Comarcas&fecha=2009-10-02&sortida=03:00:00

La Generalitat i el Conselh Generau d’Aran destinen 4,8 milions a finançar el Pla d’Infraestructures de la Val d’Aran

El conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells, i el síndic d’Aran, Francés Boya, han signat avui el Pla Extraordinari d’Infraestructures pel finançament d’inversions a la Val d’Aran, que estarà dotat amb 4,8 milions d’euros. El conveni, que s’inscriu dins de l’acord per al finançament de les competències transferides al Conselh Generau d’Aran i per al desenvolupament de polítiques pròpies, preveu que la Generalitat de Catalunya aporti 4 milions d’euros al Pla, mentre que la resta anirà a càrrec del Conselh. El pla s’executarà en dues anualitats de 2,4 milions d’euros cadascuna, que es faran efectives els anys 2010 i 2011.

El Pla Extraordinari d’Infraestructures preveu actuacions en matèria de construcció, adequació i reforma d’equipaments turístics, d’equipaments culturals i dels serveis tècnics del Conselh Generau d’Aran, així com en l’adquisició de sòl per a equipaments. Les inversions que s’adscriguin a aquest conveni s’hauran de realitzar en un període de dos anys. Posteriorment, totes les inversions finançades pel Pla s’hauran de concretar en una memòria d’obres.

L’acord per al finançament de les competències transferides al Conselh Generau d’Aran i per al desenvolupament de polítiques pròpies, signat el desembre de 2007 i vigent fins al 2010, estableix que la Generalitat transferirà al Conselh els recursos necessaris perquè aquest ens presti els serveis que li han estat traspassats. L’acord, a més, dóna compliment a allò que estableix l’Estatut d’Autonomia de Catalunya quan reconeix per a l’Aran un règim jurídic específic i li garanteix els recursos suficients per a l’exercici de les seves competències.

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=807a7dfc8eed4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

L´Ajuntament de la Seu presenta oficialment la reforma del carrer Major
L'equip de govern ha fet coincidir la inauguració amb l'estrena de l'ambient nadalenc als carrers del centre històric de la ciutat

L'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha inaugurat oficialment la reforma del carrer Major i dels carrers adjacents Fra Andreu Capella i Lluís de Sabater. L'equip de govern ha fet coincidir la inauguració de les reformes amb l'estrena de l'ambient nadalenc als carrers del centre històric de la ciutat. L'alcalde, Albert Batalla, ha remarcat que "aquesta reforma del carrer Major constitueix una important aposta de l'Ajuntament de la Seu per millorar el centre històric i la principal artèria comercial de la ciutat". L'actuació s'ha fet gràcies a les subvencions del Fons Estatal d'Inversió Local així com, tot i que amb una aportació menor, de la Direcció General de Comerç de la Generalitat. Les obres han permès renovar el ferm del carrer i una nova pavimentació, així com la renovació de les xarxes d'aigües residuals i pluvials i la instal·lació de la canalització per la xarxa de fibra òptica. També han permès soterrar els contenidors de recollida d'escombraries i instal·lar linials de llum als pilons. L'obra ha tingut un cost d'1,3 milions d'euros.

Font: http://www.regio7.cat/cerdanya-alt-urgell/2009/12/08/lajuntament-presenta-oficialment-reforma-del-carrer-major/58258.html

La Seu inaugura el pavelló municipal, remodelat després de 6 mesos en obres

La Seu va inaugurar ahir el pavelló d'esports, totalment remodelat després de sis mesos d'obres. La selecció catalana d'hoquei patins el va estrenar ahir a la tarda amb un amistós contra l'equip sènior del Club Hoquei Cadí. Els actes d'inauguració van començar ahir a les 18.00 hores amb partits de la base del Club Hoquei Cadí i exhibicions de taekwondo i patinatge. Les reforma del pavelló han consistit en la substitució de la coberta i la renovació d'instal·lacions elèctriques. S'ha de recordar que les obres, amb ajudes del fons estatal d'inversió local, van ser adjudicades per 867.908 euros.

http://www.segre.com/nc/comarques/detall-de-la-noticia/article/la-seu-inaugura-el-pavello-municipal-remodelat-despres-de-6-mesos-en-obres/244/

Urbanisme debat dos plans polèmics a la Vall d’Aran

• Vaquèira-Beret cedeix terreny per a ús públic a canvi de legalitzar 350 vivendes

La comissió d’urbanisme d’Aran debatrà avui dos dels projectes urbanístics més polèmics dels últims temps a la Vall d’Aran: la legalització del complex Vall de Ruda, a Vaquèira, al qual el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar les llicències d’obres, i la construcció de més de 500 vivendes a peu de pistes a l’antiga estació de la Tuca (Viella).

L’estació de Vaquèira-Beret eliminarà una part de l’espai dedicat a taquilles a la Vall de Ruda per destinarlo a ús públic. D’aquesta manera espera aconseguir el vistiplau per legalitzar 350 vivendes que van ser construïdes de forma irregular. Aquesta és la proposta amb què l’Ajuntament de Naut Aran pretén donar validesa a la llicència municipal d’obres per a 500 habitatges que la primavera passada va anul·lar el TSJC.

«Una part d’un local que l’estació ocupa amb taquilles i guardaesquís haurà de ser demolit, per recuperar 466 metres d’ús públic i complir la sentència», explica l’alcalde de Naut Aran, César Ruiz Canela, que dóna per fet l’acord de l’estació amb la constructora del complex on es van construir les 350 vivendes. La crisi va deixar la resta en l’aire.

La proposta, que amb tota probabilitat aprovarà la comissió, arriba davant la impossibilitat de plantejar recurs davant el TSJC, que va donar la raó als propietaris d’altres vivendes contra la promotora Neu 1.500 i contra Vaquèira-Beret, i després que l’Ajuntament de Naut Aran hagi plantejat diversos canvis en la normativa urbanística.

En la sentència, els jutges van estimar que el permís d’obres atorgat pel consistori el 2004 es basava en un projecte tècnic en què els espais reservats a ús públic no es corresponien amb el que estava previst en les normes subsidiàries existents llavors al municipi.

La comissió també debatrà la construcció de 562 vivendes a peu de pistes a l’antiga estació de la Tuca, a Betren, nucli de Viella, en un sector on ara tan sols se’n permeten 19. La proposta, que va ser rebutjada al seu dia per Urbanisme, també podria ser aprovada amb la condició que la construcció avanci al mateix ritme que la reobertura de l’estació.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=672817&idseccio_PK=1050&h=

La comissió d'Urbanisme del Consell General aprova la modificació del centre de Vielha

La comissió mixta d'Urbanisme del Consell General ha aprovat avui l'ampliació i l'ajust dels límits dels terrenys del vedat Març, a la zona sud del centre de Vielha, subjecte al pla de millora urbana d'ús residual, segons ha informat el sindic d'Aran, Francès Boya.

El director general d'Urbanisme, Pere Solà, ha explicat que la modificació del centre de Vielha consistirà a definir dos sectors. D'una banda, es reurbanitzaran els espais públics a la zona de l'església per permetre l'ampliació dels serveis religiosos i la creació d'un espai per als vianants, que connectarà la plaça de l'església amb el cementiri.

D'altra banda, s'inclourà a l'àmbit de terrenys no urbanitzats per tancar l'estructura urbana i connectar-la amb l'avinguda de Pas d'Arró, amb l'objectiu de reservar l'espai per a habitatges de protecció pública.

Alhora, s'ha decidit qualificar com sòl urbà una parcel·la d'Arties en compliment d'una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que obliga a acceptar la proposta formulada per entitats privades.

Es tracta d'una superfície de 2.700 metres quadrats que es destinaran a 19 habitatges, que preveuen la cessió del 20% de l'espai per a una via i pàrquings, a més d'un 12% de zona verda.

La comissió també va donar llum verda a la concentració de dues parcel·les dels, per deixar un solar lliure amb la previsió de col·locar un aparcament.

http://www.europapress.cat/lleida/noticia-comissio-durbanisme-consell-general-aprova-modificacio-centre-vielha-20091223163804.html

Vielha invertirá medio millón de euros en la reforma integral del cine

La Junta de Govèrn Locau del consistorio de Vielha-mijaran aprobó el martes destinar 511.000 euros al proyecto de reforma integral del antiguo cine Era Audiovisuau. El inicio de las obras se podría hacer efectivo en el primer trimestre del 2010.

El estado de deterioro en el cual se encontraba el equipamiento obligó a los servicios técnicos del consistorio a elaborar un anteproyecto de reforma integral tanto a nivel exterior como estructural valorado en 771.399,91 euros.

Con la reforma del equipamiento se mejorará en tema de seguridad, supresión de barreras arquitectónicas, climatización de la sala y medidas contra incendios, según los requerimientos legales y jurídicos actuales. También se realizará el aislamiento acústico y térmico del local necesario para convertirse en una sala multicultural destinada a acoger actos escénicos, auditorio, cine y sala de conferencias multimedia. Ahora es el único equipamiento cultural que hay en Aran.

“El objetivo de la rehabilitación, además de cultural, también lo es en márgenes económicos, ya que una vez rehabilitado se diseñará una campaña a nivel catalán y estatal para ofrecerlo a circuitos organizadores de convenciones, congresos y otros acontecimientos que Vielha podrá acoger”, explicó ayer el segundo teniente de alcalde y concejal de Cultura y Nuevas Tecnologías, Alex Moga.

Según Moga, la voluntad del equipo de gobierno de no derribar este edificio se debe de a motivos económicos, culturales y de futuro. El objetivo final es trabajar en la creación de un Centre de la Cultura Occitana (palacio de congresos y auditorio) que recoja otro mercado que permita la desestacionalización económica para el municipio. El equipamiento forma parte del programa Vielha Digitau que el Ayuntamiento está llevando a cabo desde este año.

En cuando a la financiación, el Ayuntamiento de Vielha e Mijaran dispone de una subvención del programa europeo FEDER de 150.000 euros; una subvención de 200.000 euros procedente del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, y 100.000 euros procedente del PUOSC. El resto de financiación estará sufragada por el propio Ayuntamiento.

Según el alcalde de Vielha e Mijaran, Pau Perdices, la reforma del cine de Vielha permitirá disponer de un equipamiento cultural a la altura del territorio.

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=95803&seccio=Comarcas&fecha=2009-12-31&sortida=03:00:00

Puigcerdà projecta un segon ascensor panoràmic per accedir al nucli vell
El giny connectaria el centre amb el nou aparcament del Convent i mostraria l'Alta Cerdanya

La remodelació del centre de Puigcerdà ha comportat una reforma dels accessos amb vehicle. Les places d'aparcament que hi havia allà on ara hi ha espais per als vianants s'han anat redistribuint pels carrers que envolten el centre comercial. Al mateix temps, s'han anat potenciant els aparcaments perifèrics que, com en la major part de les grans ciutats, fan un paper dissuasiu perquè el visitant aparqui fora de l'anella principal de carrers i hi accedeixi a peu. Seguint aquesta política, l'Ajuntament ha projectat fer el segon ascensor panoràmic de la ciutat, que donaria accés al centre històric des de l'aparcament del Convent, darrere del Museu Cerdà. Com en el cas de l'ascensor actual, el giny mateix podria esdevenir un nou atractiu turístic.

De moment, l'Ajuntament ja té un informe arquitectònic que li indica que l'equipament es pot fer. En aquest sentit, l'equip de govern té dues alternatives per salvar el desnivell vertical i la distància horitzontal entre l'aparcament i els carrers de l'illa de vianants, que és d'uns dos pisos. Una és fer un túnel de vianants que surti a peu pla del mateix aparcament i després un ascensor interior. L'altra és fer l'ascensor exterior que s'elevi directament des de l'aparcament i després instal·lar-hi una passarel·la que porti fins el carrer. En els dos casos l'entrada superior de l'ascensor se situaria a la porta del Museu Cerdà, a l'entrada del carrer d'Alfons I, que ja és de vianants.

L'Ajuntament s'estima més l'opció de l'ascensor exterior perquè permetria fer-lo panoràmic com el que ja comunica el barri de l'Estació amb la plaça de l'Ajuntament. La decisió final, però, dependrà del resultat d'un estudi de viabilitat econòmica que ha encarregat. En aquest sentit, el primer tinent d'alcalde i regidor d'Obres de Puigcerdà, Joan Guinot, ha explicat que paral·lelament a l'estudi de costos del projecte, el consistori analitza les línies de subvenció de les administracions per mirar de trobar una ajuda. Guinot ha avançat que en el termini d'un mes ja podrà tenir l'estudi econòmic que fixarà la decisió del govern, de manera que el projecte es podria consolidar durant l'any que ve.
Amb l'eliminació de les places de zona blava del centre més estricte, la zona de l'aparcament del Convent s'ha convertit en una de les més utilitzades pels visitants a l'hora d'aparcar.

Font: http://www.regio7.cat/cerdanya-alt-urgell/2009/12/31/puigcerda-projecta-segon-ascensor-panoramic-accedir-al-nucli-vell/61108.html

La frontera ja no és una barrera
Cada cop més institucions i entitats privades de tots dos costats dels Pirineus comparteixen projectes de tota mena

http://www.elpunt.cat/imatges/25/88/alta/780_008_2588963_beb248e110d1cbf47615bf83a03ac588.jpg
Imatge virtual de l'aspecte que tindrà el futur centre sanitari, que s'està construint a Puigcerdà.

Institucions públiques, associacions i empreses de les comarques catalanes de tots dos costats dels Pirineus estan col·laborant en projectes de tota mena, des d'un ambiciós hospital a modestes curses ciclistes, passant per programacions teatrals i rutes turístiques, sovint aprofitant els incentius econòmics que està oferint la Unió Europea (UE). El fenomen, recent i intens, està fent que a la pràctica la frontera administrativa entre els estats francès i espanyol es vagi diluint de mica en mica. Són les primeres passes cap a la formació d'una àrea a banda i banda de la frontera –un eurodistricte– que en l'àmbit polític impulsa una vintena d'administracions dels dos costats i que es podria constituir el primer trimestre d'aquest any. Figueres s'ha ofert per ser-ne la seu.

La recent aparició de tants lligams –culturals, empresarials, associatius, etc.– ve a ser un retorn al passat, a quan les relacions entre els municipis dels dos costats dels Pirineus era molt fluïda. L'enfortiment de la frontera que va fer el règim franquista, que gairebé va impermeabilitzar-la, va deixar els contactes formals en fets anecdòtics.

L'eurodistricte
Aquesta regió (eurodistricte) que s'està gestant té uns límits geogràfics similars als de l'actual demarcació de Girona i la Catalunya del Nord. És una àrea on viuen, aproximadament, 1,1 milions d'habitants repartits en 453 municipis, en què hi ha unes 200.000 ha agrícoles i més de 40.000 empreses, i on cada any es reben al voltant de set milions de turistes. En l'àmbit institucional, la iniciativa compta amb el suport de la Generalitat, la Diputació de Girona i el Consell General dels Pirineus Orientals, entre altres. Els ajuntaments de Prades de Conflent, Girona i Figueres hi estan representants a títol individual. Precisament, la capital de l'Alt Empordà –que en l'àmbit geogràfica es troba pràcticament al centre de l'eurodistricte– s'ha ofert per acollir-ne la seu, que estaria situada a l'antiga biblioteca o centre cultural Joaquim Xirau.

Una altra eina política que està minimitzant els efectes de la frontera és la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), integrada per les comunitats autònomes i regions dels dos estats veïns dels Pirineus.

Mentre es basteix l'eurodistricte en el terreny polític, administracions públiques i particulars ja s'estan espavilant per establir lligams amb els veïns de l'altra banda dels Pirineus, sovint aprofitant els ajuts econòmics que concedeix la UE a projectes transfronterers. Fins i tot, s'ha editat una guia per orientar els interessats a establir vincles d'aquest tipus i ajudar-los a superar el laberint dels tràmits burocràtics, diferents als dos costats de la frontera. És un llapis USB titulat Bases teòriques i pràctiques per a la cooperació de les associacions a l'Espai Català Transfronterer, editat en català i francès per la Generalitat i el Consell General dels Pirineus Orientals.

Pensant en la sortida de la crisi econòmica
La Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP) disposa de 168 milions d'euros de fons europeus per gastar-se en projectes transfronterers els pròxims anys. En l'última reunió d'aquest organisme –feta el mes d'octubre a Montpeller–, es va demanar als estats espanyol i francès, així com a la UE, que es reforcin aquestes iniciatives, atès que poden ser una eina molt útil per ajudar què en aquesta zona se superi l'actual crisi econòmica. Al Pirineu català, entre els principals projectes en els quals intervindrà la CTP hi ha l'escorxador d'Ur, a la Cerdanya (vegeu informació en aquesta mateixa pàgina). Al sector de l'Albera i al cap de Creus, es posarà en marxa un projecte de prevenció d'incendis, amb un cost total d'1,2 milions i una ajuda europea de 788.789 euros. Indirectament, aquest projecte pretén també protegir la biodiversitat, el turisme i les activitats econòmiques, potenciant la vinya, la ramaderia i el turisme rural. Altres iniciatives de la CTP són el turisme transfronterer adaptat a persones amb disminucions –que disposa d'un pressupost de 620.000 euros–- i el desenvolupament de l'agricultura biològica –valorat en uns 2,7 milions–.

L'hospital pioner a Europa
A principis del 2011 entrarà en funcionament l'àrea d'urgències de l'hospital transfronterer de la Cerdanya, que s'està construint a Puigcerdà i que hauria d'estar del tot operatiu al 2012. Aquest centre sanitari oferirà assistència als veïns de la Cerdanya que depèn de l'Estat espanyol, la Cerdanya de l'Estat francès i el Capcir, i serà el primer de caràcter transfronterer de la Unió Europea. Amb una capacitat de 68 llits, es calcula que podrà atendre al voltant de 35.000 persones a l'any. Les noves instal·lacions ocuparan una superfície de 8.550 metres quadrats, i inclouran sis sales d'operacions i disset boxs a l'àrea d'urgències. La seva construcció, que va començar el gener de l'any passat, suposa una inversió de 32 milions d'euros, que paguen la Generalitat, l'administració francesa i la Unió Europea. El projecte s'integrarà en una única xarxa i coordinarà els centres assistencials ja existents de Puigcerdà, Er, la Guingueta d'Ix, Font-romeu, els Angles i Oceja. La coordinació dels sistemes sanitaris dels dos costats de la frontera és un dels principals reptes del projecte, ateses les diferències existents. Un exemple seria el sistema d'atenció primària, que al sud està molt integrat i al nord, no tant. Caldrà també harmonitzar els protocols, com ara el referit a l'internament psiquiàtric (al nord s'és molt estricte pel que fa a la intervenció d'un jutge) o la denominació dels medicaments. Un aspecte delicat com és la normativa legal referida a les operacions quirúrgiques ja s'ha concretat: es regiran per la legislació del sud. A efectes pràctics, això suposa que, si un pacient francès ha de reclamar danys i perjudicis, serà la jurisdicció catalana qui es faci càrrec del cas.

Un escorxador
Al municipi d'Ur, a la Cerdanya francesa, faran un escorxador que serà gestionat i donarà servei a tota la Cerdanya i al Capcir. El mes passat es va constituir l'associació que vetllarà per les instal·lacions, integrada per carnissers i ramaders i presidida de manera alternativa per ciutadans de tots dos estats. Aquest escorxador comarcal transfronterer, que té un cost de 3,6 milions d'euros i un ajut garantit d'1,2 milions del programa operatiu de cooperació territorial dels estats espanyol i francès, és una iniciativa del Consell de la Cerdanya i de la mancomunitat de municipis de la Cerdanya del nord.

Valls del Ter i del Tec
Els municipis de la vall de Camprodon, a més de Sant Joan de les Abadesses, participen en el projecte País d'Art i d'Història de les Valls Catalanes del Tec i del Ter, amb 29 municipis implicats de les dues bandes dels Pirineus. La iniciativa l'han presentat a l'Estat francès perquè li atorgui el distintiu que concedeix als territoris que construeixen un projecte cultural a partir del seu patrimoni natural, històric, arquitectònic i cultural. Amb aquest projecte, pretenen posar en valor el patrimoni natural –a la vall de Camprodon acaben d'aprovar la carta del paisatge–, històric i cultural que tenen i que comparteixen.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/121849-la-frontera-ja-no-es-una-barrera.html

Urús fa un cementiri nou davant la possibilitat que s'acabin els nínxols
A l'antic cementiri tan sols queden sis places i al poble hi ha dotze veïns entre 75 i 104 anys

L'Ajuntament d'Urús està ultimant les obres de construcció del nou cementiri, situat al camí de l'ermita de Sant Grau, davant la possibilitat que el cementiri de tota la vida quedi sense nínxols lliures. L'alcalde, Miquel Tor, ha explicat que al cementiri antic només queden sis nínxols, mentre que al poble hi ha uns dotze veïns que tenen entre 75 i 104 anys.
Sense voler plantejar mals averanys, l'Ajuntament ha previst que abans de l'estiu es pugui completar la primera fase de les obres, que dotaran l'equipament d'unes 40 places. Si bé en principi la intenció era estrenar el cementiri una vegada es completi també la segona fase, prevista per d'aquí a un any, l'equip de govern ha establert una planificació per, si cal, obrir-lo mentre duren les obres de la segona fase, que consistirà en la construcció d'uns 40 nínxols més. Vist que hi ha molts veïns grans, Miquel Tor ha plantejat que les possibilitats que el cementiri antic quedi ple són bastant elevades, amb la qual cosa ha justificat la prioritat per obrir el nou equipament. El projecte de cementiri nou d'Urús es va iniciar fa uns sis anys i ja enfila la recta final. A més dels 80 nínxols, també tindrà una vintena d'urnes.
El projecte té un pressupost de 360.000 euros, el 90% del qual és finançat per subvencions del Pla Únic d'Obres i Serveis (PUOSC) de la Diputació de Girona i de la Generalitat. El cementiri és situat en una zona apartada del nucli urbà perquè, segons ha explicat Miquel Tor, l'Ajuntament volia ubicar-lo en una zona tranquil·la, assolellada i que no quedés al costat de les cases. L'edifici queda, a més, a pocs centenars de metres de l'ermita de Sant Grau, utilitzada pel poble en diversos actes religiosos, com ara l'ofici de festa major. Ara el temple també podria acollir funerals, atesa la proximitat amb el nou cementiri, segons ha explicat Miquel Tor.

Font: http://www.regio7.cat/cerdanya-alt-urgell/2010/01/07/urus-cementiri-nou-davant-possibilitat-que-sacabin-ninxols/62410.html

^^ Això és com el joc de les cadires: hi ha dotze participants però tan sols la meitat de places. A veure qui són els afortunats. XD

igualment molta gent ja deu tenir plaça en un que ja està ocupat. XD

El problema és que els candidats a anar a l'altre barri són el doble de les places existents. Amb que hi hagi uns quants de la mateixa família que morin ja no es poden ocupar els nínxols ocupats recentment, i ja tenim un problema. XD

La llar d’infants de Puigcerdà, en espera
La crisi i el descens del padró fan que l’ajuntament ajorni ‘sine die’ el projecte transfronterer

L’ajuntament de Puigcerdà s’ha vist obligat a ajornar la construcció de la llar d’infants transfronterera, per a la qual ja havia presentat fins i tot el projecte arquitectònic.

La raó de la decisió cal buscar-la, d’una banda, en la crisi econòmica i, de l’altra, en les consegüents baixades del padró i reducció de les ajudes de la Generalitat. L’equip de govern ha suspès el projecte després de comprovar que per a aquest inici de curs ha baixat la demanda de places a les llars d’infants municipals. Darrere aquest descens hi ha la frenada del padró, que durant el 2009 va baixar en 343 persones, amb la marxa d’algunes famílies immigrants que tenien en la construcció la principal font d’ingressos.
Així, el consistori ha observat que les famílies amb algun membre a l’atur ja no necessiten la llar d’infants perquè es fan càrrec ells mateixos dels nens. Igualment, també ha contribuït a aquesta decisió el fet que el departament d’Educació hagi reduït la línia d’ajudes que oferia fins a l’any passat per a les noves llars d’infants. La regidora d’Educació, Lourdes Porta, va manifestar que aquest any el govern català ha decidit eliminar la subvenció de 5.000 euros per plaça que oferia a les noves llars d’infants, la qual cosa suposaria un finançament de 50.0000 euros per a Puigcerdà, ja que el projecte plantejava un edifici de cent places.

Per la seva banda, l’alcalde Joan Planella, va explicar que “les guarderies estan tenint menys demandes i, a més, els pares i mares que han perdut la feina es queden a casa a cuidar els nens per tal de reduir despeses. Tot això justifica que avui no fem una inversió com aquesta”. I va concloure que “haurem d’esperar un any, dos o els que convingui; tenim el terreny i el projecte per quan el puguem executar”.

Diari d'Andorra (http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&id=1735&view=item&Itemid=429)

La Seu d'Urgell invertirà 6 milions en la nova residència geriàtrica

La Seu d'Urgell, juntament amb el Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat, invertirà sis milions d'euros en la construcció d'una nova residència geriàtrica a la ciutat. Actualment a la Seu hi ha una residència municipal ubicada a l'hospital on hi ha 14 places de residents assistits i 30 places de centre de dia. També hi ha una residència privada de les Germanes dels Ancians Desemparats que té 94 places per ancians vàlids i 28 places per persones assistides.

L'alcalde de la Seu, Albert Batalla, ha manifestat que és una necessitat de la ciutat per 'la llarga llista d'espera' que hi ha per entrar a la residència actual.

La regidora de Gent Gran de la Seu, Teresa Casassas, ha explicat que actualment encara estan pendents de 'tancar el conveni' amb la Generalitat, però que en el curs d'aquest 2010 esperen començar les obres. La nova residència tindrà un total de 120 places per a persones assistides de les quals 100 seran concertades amb la Generalitat i les altres vint gestionades per l'ajuntament. A més hi haurà 30 places de centre de dia i 25 per a persones amb malalties mentals lleus.

L'alcalde de la Seu, Albert Batalla, ha declarat que aquesta nova residència ha de 'resoldre el dèficit' que té la ciutat per la gran demanda de places de residència per a gent gran. El nou geriàtric amb un pressupost de sis milions d'euros serà subvencionat en un 50 per cent pel Departament d'Acció Social i Ciutadania i l'altre 50 per cent per explotació, ha explicat Batalla.

La directora de l'actual residència geriàtrica, Neus Albanell, ha explicat que actualment les persones que fan els tràmits per ingressar a la residència 'tenen una demora' de dos a tres anys pel que algunes persones s'han de 'traslladar fins a Oliana' fins que queda una plaça a la Seu. I ha afegit que la nova residència tindrà places per a gent vàlida que en aquest moment no existeixen en l'actual residència. Un cop entri en funcionament la nova residència geriàtrica les places que actualment s'ocupen a l'hospital de la Seu es traslladaran a la nova residència.

Viure als Pirineus (http://www.viurealspirineus.cat/not%C3%ADcies/Societat/La+Seu+d%27Urgell+invertir%C3%A0+6+milions+en+la+nova+resid%C3%A8ncia+geri%C3%A0trica)

http://img503.imageshack.us/img503/932/24012010439.th.jpg (http://img503.imageshack.us/i/24012010439.jpg/)


¿Hay algun plan para restaurar y darle una utilidad pública al edificio más representativo y único que queda en pie del antiguo cuartel del Ejército en Viella?

Me da mucha pena verlo asi de mal, con okupas dentro. Me trae muchos recuerdos de cuando estaba el soldado regordete con la barba blanca y su perro siempre firmes en la garita de entrada. ains..

Copio aqui el enlace a un post en el apartado de Otras Infraestructuras sobre éste teleférico clausurado hace décadas y del que poco se sabe.

A ver si entre todos podemos ponerle un poco de Historia.

http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=1053235

L'ajuntament aconsegueix una subvenció per l'Espai Ermengol

El ple del Consistori urgellenc acordarà amb tota probabilitat aquest vespre l'acord sobre el conveni de col·laboració entre el Instituto de Turismo de España (TURESPAÑA) i l'ajuntament de la Seu d'Urgell per a la promoció del projecte de dinamització turística i econòmica Espai Ermengol. Concretament, amb aquest conveni s'aconseguirà una subvenció de 500.000 euros per dur a terme l'execució de l'Espai Ermengol, centre de coneixement, difusió i informació de les singularitats que han fet de la ciutat d'Urgell un referent als Pirineus.

Aquest projecte, que compta amb un pressupost total de 1.300.000 euros, ja va rebre un finançament de 650.000 euros a través del fons europeus Feder. A més, aquest projecte també comptarà amb una subvenció per part del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya.

Des de l'equip de govern municipal es continua treballant per a poder costejar al 100% el pressupost del projecte Espai Ermengol amb recursos econòmics provinents d'altres administracions. En aquest sentit, l'alcalde de la Seu, Albert Batalla, ha manifestat que “aquest és un ambiciós projecte turístic per a la ciutat, que requereix una inversió important, fet que ens ha esperonat a cercar recursos externs a l'ajuntament”.

Davant la signatura d'aquest conveni entre TURESPAÑA i l'ajuntament de la Seu d'Urgell, l'alcalde urgellenc, Albert Batalla, i el regidor de Turisme del Consistori, Miquel Caminal, han manifestat que “estem molt satisfets que les gestions fetes davant del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio hagin estat positives i això, sumat amb els recursos europeus que ja teníem, ens permet afrontar aquesta ambiciosa inversió amb recursos de fora”.

L'alcalde urgellenc també ha volgut remarcar que l'Espai Ermengol té com a objectiu “aglutinar i potenciar els nostres valors que ens identifiquen de forma clara com són patrimoni històric, natura, esport i gastronomia, i que aquestes singularitats ens permetin obrir-nos al món”. Per la seva part, Miquel Caminal ha remarcat que Espai Ermengol és una “aposta pel turisme cultural a través dels seus elements característics que fan que la Seu sigui un referent al Pirineu”.

L’Espai Ermengol ocuparà un immoble situat al carrer Major, número 8, de la Seu. L’Espai suposarà un impuls tangible a la dinamització turística del centre històric de la ciutat.

El projecte preveu la construcció d’un centre obert, dinàmic i innovador, amb un peu al passat però amb una decidida projecció cap al futur. S’estructurarà entorn a tres exposicions permanents relacionades amb els tres àmbits del projecte, cadascuna amb caràcter propi, però amb un mateix fil de connexió. Els tres àmbits que es tractaran són: la ciutat d’Urgell, el bisbe Ermengol -que l'any 2010 es commemoraran els mil anys del seu episcopat- i el món del formatge.

L’exposició permanent sobre la figura del bisbe Ermengol està especialment justificada pel fet que durant l’any 2010 se celebrarà el mil·lenari de l’inici del seu episcopat. Així mateix, aquesta exposició també estarà inclosa dins del programa Pirineus Comtals, del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa.

Viure als Pirineus (http://www.viurealspirineus.cat/not%C3%ADcies/Societat/L%27ajuntament+aconsegueix+una+subvenci%C3%B3+per+l%27Espai+Ermengol)

Nous tràmits per al sector urbà de la Seu entre Bombers i l'àrea esportiva
El projecte revifa la discussió política sobre el model urbanístic del municipi.
L'oposició critica la despesa del nou local de la Mancomunitat i la manca d'informació.

L'Ajuntament de la Seu va aprovar dilluns al vespre el text refós per a les modificacions del sector SUD-3, entre la zona esportiva i el parc de Bombers. Aquest punt va provocar al plenari un nou debat entre Govern i oposició sobre el model urbanístic del municipi.

El PSC-Progrés va rebutjar novament la manera com es distribueix la zona verda, ja que estarà envoltada dels edificis. El portaveu socialista, Jordi Mas, creu que el disseny s'ha fet més pensant en els futurs residents que en els vianants, ja que s'ha acceptat la proposta dels promotors sense cap canvi. Mas va atribuir la necessitat d'aprovar aquest text refós a les presses pels nous plans urbanístics, cosa que fa que els tràmits hagin de tornar a passar pel ple. En aquest punt, també va al.ludir al retard en el sector SUD-1, on hi ha d'anar el segon institut.

El tinent d'alcalde d'Urbanisme, Jesús Fierro, va replicar que el SUD-3 permet obtenir els terrenys per a la piscina coberta, i que el disseny de la zona verda serà útil per a la ciutat i que es vol destinar especialment a la gent gran. També va defensar el vial paral.lel al Camí Ral de Cerdanya, que es podrà aprofitar per a esdeveniments com ara la Fira. En referència al SUD-1, Fierro va acusar novament Mas d'haver intentat posar pals a les rodes en els tràmits per al segon institut.

El plenari sí que va aprovar per unanimitat l'adhesió a l'Associació de Municipis Propietaris de Boscos, i també als nous estatuts del Consorci d'Aigües de Catalunya, juntament amb el nomenament de l'alcalde, Albert Batalla, com a representant de la ciutat en aquest ens. També es va acordar una ampliació de pòlissa de crèdit per al Parc Olímpic del Segre.

En els informes d'alcaldia, es va anunciar que la Seu presentarà diumenge, a Tàrrega, la seva candidatura a Ciutat Gegantera del 2011. També es va explicar que, pel que fa als Jocs d'Hivern del 2022, ja s'ha conversat amb les altres capitals de comarca del Pirineu per donar suport a la proposta de Barcelona.

En el torn d'intervencions del públic, l'empresari Pere Mentruit va reclamar novament més facilitats per a l'obtenció de permisos d'obra. Mentruit va lamentar que encara no ha rebut resposta a les queixes expressades al ple d'ara fa dos mesos, i que els constructors i instal.ladors s'estan trobant amb problemes fins i tot per a permisos relatius a l'habilitació de banys i cuines.
El ple d'aquest mes a la Seu també va estar marcat pel comiat a la regidora Amàlia Sanz. L'alcalde, Albert Batalla, i el portaveu del PSC, Jordi Mas, van agrair a Sanz el seu treball durant els darrers set anys.

TAXA I CADASTRE
El ple va rebutjar les mocions del PSC-Progrés per suspendre l'augment de les taxes de recollida d'escombraries i per aturar la revisió del Cadastre. Les propostes van rebre el vot en contra de l'equip de Govern (CiU i ERC). ICV i el PP van donar suport a la primera moció, però es van abstenir en la segona.
El grup socialista va qualificar d'"inassumible" l'augment del 30% a la taxa de la Mancomunitat d'Escombraries. El regidor Òscar Ordeig va recordar que des del 2003 l'impost ja ha tingut augments anuals d'entre el 3 i el 5%, i que l'ens té actualment un romanent de 600.000 euros. Alhora, Ordeig va criticar que es gastés més de 500.000 euros en el nou local de la Mancomunitat.

El regidor de Medi Ambient, Miquel Caminal, va posar l'accent en el cost del servei de recollida selectiva, del qual va recordar que és considerat el millor de Catalunya, i va indicar que entre el 2000 i el 2002 l'augment havia estat del 36%. A més, va afirmar que la recent millora de les condicions dels treballadors, que havien amenaçat de fer vaga, suposa un sobrecost d'uns 60.300 €. Batalla va puntualitzar que ell no forma part de la direcció de la Mancomunitat, després que el PSC l'havia acusat de ser responsable de l'increment.

Pel que fa al cadastre, Progrés va lamentar haver-se d'assabentar per la premsa tant de la petició de revisió feta el 2007 com de l'ajornament pactat el mes passat amb el delegat d'Hisenda a Lleida. L'oposició va demanar que els tècnics afinin molt en la futura revisió per evitar que hi hagi un augment generalitzat del que han de pagar els veïns per conceptes com ara l'IRPF, les successions i les plusvàlues.

Fierro va confirmar que ara no es farà cap revisió a causa de la inestabilitat de preus al sector immobiliari. Tot i això, va rebutjar la moció pel fet que demanava una aturada total, ja que considera que la revisió s'ha de fer tard o d'hora. Per argumentar-ho, va posar diversos exemples d'habitatges que, amb característiques semblants, tenen un preu cadastral molt diferent en funció de la zona de la ciutat.

Des d'ICV i el PP van coincidir a afirmar que ara no és el moment de fer una revisió. El grup ecosocialista hi va afegir que cal procurar que el cadastre no torni a generar problemes a la Seu.

El Periòdic d'Andorra (http://www.elperiodicdandorra.com/default.asp?idpublicacio_PK=16&idioma=CAS&idnoticia_PK=683762&idseccio_PK=263)

Quatre ajuntaments invertiran quatre milions en un camp de golf al Pallars Sobirà (Lleida)

Els municipis d'Espot, Alt Àneu, Esterri i Guingueta d'Àneu impulsen un camp de golf al Pallars Sobirà (Lleida), en què invertiran quatre milions d'euros, segons ha informat l'Ajuntament de Guingueta d'Àneu.

El seu pla de viabilitat redactat per Green Project, especialista en camps de golf, preveu una extensió de 44 hectàrees a la zona d'Escalarre, on en els anys 90 el Doctor Music Festival va atreure milers de joves. Serà de 18 forats i ocuparà una zona en què ja hi ha hagut altres projectes similars.

La diferència amb projectes anteriors és que abans l'impulsaven constructores amb interès a aixecar segones residències i ara és un projecte lligat als municipis de la zona.

Els quatre ajuntaments, units en una mancomunitat, tenen previst presentar el seu pla de viabilitat a les conselleries de Medi Ambient i Política Territorial de la Generalitat per tramitar els permisos i sol·licitar ajudes.

http://www.europapress.cat/lleida/noticia-quatre-ajuntaments-invertiran-quatre-milions-camp-golf-pallars-sobira-lleida-20100222115029.html

El conseller Nadal signa el conveni de la Llei de barris al Pont de Suert per valor d'1,2 MEUR

El conseller de PTOP, Joaquim Nadal, ha signat avui amb l’alcalde del Pont de Suert, Albert Alins, el conveni que permetrà impulsar el projecte de regeneració integral que va resultar beneficiari dels ajuts de la sisena convocatòria de la Llei de barris. Les actuacions tenen un pressupost total d’1,2 MEUR, dels quals prop de 912.700 euros els aportarà el Govern. D’altra banda, el conseller Nadal ha presidit avui la reunió del Consell Rector de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA). Durant la reunió s’ha aprovat incrementar fins els 150.000 euros la quantia dels ajuts que atorga anualment l’IDAPA per a la promoció d’activitats de formació i promoció del patrimoni i el desenvolupament local de les comarques pirinenques.

El Pont de Suert, “Vila amb projectes”

El conseller Nadal ha signat avui amb l’alcalde del Pont de Suert, Albert Alins, el conveni que permetrà impulsar el projecte de rehabilitació integral del municipi, beneficiari dels ajuts de la sisena convocatòria de la Llei de barris. El projecte de millora del barri antic i el barri d’Aragó té un cost total d’1,2 MEUR, dels quals prop de 912.700 euros, el 75% procediran del Govern, en concret de la línia específica d’ajuts “Viles amb projectes”.

El barri antic i el d’Aragó són dues zones dividides pel riu Noguera Ribagorçana i amb una població total propera a les 230 persones. El barri antic comparteix les mateixes situacions de molts nuclis històrics, com són el mal estat de l’espai públic, els carrers estrets, la presència de línies elèctriques d’alta tensió, cablejat de serveis aeris, la necessitat de més aparcaments i espais verds i la manca de vitalitat del teixit comercial. En el cas del barri d’Aragó, hi ha carrers sense pavimentar.

Part d’aquesta situació s’explica arran de la ubicació al municipi, ara fa unes dècades, de l’empresa Enher. Aquest fet va impulsar un fort desenvolupament urbanístic al voltant del barri antic, amb la construcció de noves àrees dotades de serveis i infrestructures, que van atreure també la major de l’activitat comercial. El barri antic i el d’Aragó, doncs, van quedar al marge d’aquest dinamisme.

El projecte municipal estableix com a principals línies d’actuació:

• El paisatge i l’espai públic, amb la millora de l’estat dels edificis i el condicionament dels espais ciutadans.

• La regeneració econòmica, amb el foment de l’activitat comercial i emprenedora.

• L’impuls a l’activitat social i cultural, amb la creació de nous equipaments de qualitat.

D’entre la vintena d’actuacions incloses en el projecte destaquen els ajuts per a la rehabilitació de façanes, cobertes i baixants (320.00 euros); el soterrament de les xarxes elèctriques aèries (168.630 euros); la compra i enderroc de l’edifici col·lindant a l’ajuntament (125.870 euros); la dotació d’espais verds al Passeig del riu (49.526 euros); la instal·lació de contenidors de residus soterrats (40.618 euros) o el programa de dinamització comercial (40.501 euros).

Consell Rector de l’IDAPA

D’altra banda, el conseller de PTOP, Joaquim Nadal, ha presidit avui la reunió del Consell Rector de l’IDAPA. Durant la reunió s’ha aprovat elevar la quantia dels ajuts que atorga anualment l’IDAPA, passant dels 100.000 als 150.000 euros per a la promoció d’activitats de formació i promoció del patrimoni i el desenvolupament local de les comarques pirinenques.

Finalment, s’ha presentat la proposta de contingut de les segones jornades econòmiques de l’Alt Pirineu i Aran, que se celebraran el proper mes de juny a Alp, a la Cerdanya. Aquestes jornades debatran les millors estratègies per a l’impuls del sector turístic pirinenc i constituiran un pronunciament dels agents institucionals i empresarials pirinencs en relació a la candidatura de Barcelona per als Jocs Olímpic d’Hivern del 2022.

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsav/detall.do?id=29182

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2010/03/17/14/57/4d7bf1d1-f958-4c1a-a98d-4535bc6a4515.jpg

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2010/03/17/14/58/a62980da-6ffb-4b83-b193-46e00db50b0e.jpg

Medi Ambient dóna llum verda a la Declaració d'Impacte Ambiental del projecte d'instal·lació d'un llac artificial a l'estació de Baqueira-Beret

• Està subjecta a la implementació de les mesures establertes en l’Estudi d’Impacte Ambiental presentat per l’empresa promotora, i la Generalitat n’ha afegit d’addicionals per a una protecció adequada del medi ambient i els recursos naturals

La Ponència Ambiental, òrgan col·legiat del Departament de Medi Ambient i Habitatge, ha aprovat la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) del projecte “Instal·lació d’un llac artificial situat a la zona d’Orri de l’estació d’esquí de Baqueira-Beret”, al terme municipal de Naut Aran (Val d’Aran), promogut per l’empresa Baqueira/Beret, SA, i tramitat per l’Ajuntament de Naut Aran. L’Ajuntament havia sotmès prèviament l’Estudi d’Impacte Ambiental (EIA) del projecte a informació pública durant trenta dies, sense que s’hi presentessin informes o al·legacions.

El projecte preveu la construcció d’un llac artificial, d’entre 320.000 i 345.000 m3 de volum màxim, que ocuparà una superfície total d’unes 8 hectàrees, de les quals unes 4,90 corresponen a la làmina d’aigua de la cota 1.883 m. A més, proposa instal·lar una nova canonada des del llac de Baciver fins a l’aparcament de l’Orri, que discorrerà a través de la rasa existent, i paral·lela a l’actual canonada. Des de l’aparcament, i fins al futur llac, s’obrirà una rasa soterrada pel marge de la carretera, el camí de l’Orri i el camí d’accés al Tuc de Maria Casteràs, excepte en un petit tram on el traçat es farà més recte.

El projecte no afecta cap espai natural de protecció especial, ni cap dels espais proposats per formar part de la xarxa Natura 2000, aprovada per Acord de Govern el setembre de 2006, per la qual es designen zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària (LIC), en aplicació de la Directiva d’hàbitats.

L’EIA descriu i valora els factors ambientals susceptibles de quedar afectats pel projecte, destacant aspectes introduïts pel Departament en la fase de consultes, com per exemple, la naturalització de la bassa com a element bàsic per permetre conservar al màxim possible els hàbitats originals com són les molleres existents, reduir l’ocupació i millorar la integració paisatgística amb l’entorn. Preveu extremar els controls sobre les aigües afectades per les actuacions sobre diversos barrancs per la instal·lació de la canonada, i realitzar un inventari dels torrents afectats pel projecte, en totes les seves fases, duent a terme diferents analítiques de les aigües.

La Ponència Ambiental, a proposta de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, ha formulat una DIA favorable, subjecta a la implementació de les mesures establertes en l’EIA, i n’ha afegit d’addicionals que comporten una millora ambiental substancial com és la reducció de les captacions d’aigua durant el període hivernal per tal de garantir un cabal ecològic més elevat que l’actual. Caldrà realitzar un inventari dels cursos d’aigua afectats pel projecte, en totes les seves fases, i realitzar-hi les analítiques de control de qualitat corresponents. En el cas que s’hagi de derivar algun curs d’aigua durant la fase d’instal·lació de la canonada, s’hauran d’intensificar els controls sobre les seves aigües, restaurar les zones afectades i retornar-les a les condicions inicials amb la màxima celeritat. Finalitzades les obres, el promotor haurà de presentar al Departament de Medi Ambient i Habitatge un informe signat per la direcció ambiental de l’obra que verificarà el compliment de les mesures correctores i de les condicions establertes en el document ambiental. El promotor del projecte es responsabilitzarà de l’execució del programa de vigilància ambiental i dels seus costos.

La DIA s’incorporarà als tràmits administratius resolutoris que autoritzin totalment o parcial el projecte.

La Declaració d’Impacte Ambiental és el pronunciament de l’autoritat competent en medi ambient en què es determina, respecte dels aspectes ambientals previsibles, la conveniència o no de realitzar l’activitat projectada i, en cas afirmatiu, les condicions que cal establir en ordre a l’adequada protecció del medi ambient i els recursos naturals. Es publica en el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC).

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=30741

Tremp beneeix el pla urbanístic, que preveu 1.300 nous habitatges protegits

El nou Pla d'Ordenació Urbanística (POUM) de Tremp substitueix les normes subsidiàries aprovades al mes de desembre de l’any 1982, tot abordant la planificació municipal adaptada a la realitat urbanística actual, tant en sòl urbà com en el rústic.

El nou document s’ha redactat amb l’objectiu principal d’ordenar el territori i potenciar la capitalitat territorial de Tremp, amb la creació de nous espais destinats a equipaments i serveis que calgui allotjar en un futur més o menys immediat.

El POUM preveu un creixement residencial equilibrat, ja que es manté la zona residencial urbana actual, i es preveu la creació de 1.300 habitatges protegits.

També preveu la creació d’un centre industrial i logístic a Vilamitjana (20 hectàrees) i un àmbit reservat per a indústria i comerç a Tremp (10 hectàrees). També es reserva l’espai per a l’aeròdrom.

Quant a la millora de la mobilitat, la creació de la variant de la C-13 s’aprofita per transformar l’estructura actual d’accés a la ciutat en una malla permeable amb diversos accessos i, paral·lelament, es projecta una xarxa per a vianants i bicicletes que es concreta en carrers pacificats i recorreguts segurs que facilitin la reducció de l’ús del cotxe. També es preveu enllaçar la xarxa verda amb la zona de les estacions de tren i autobús.

http://www.bondia.cat/component/content/article/117-C%C3%B2pia%20de%20C%C3%B2pia%20de%20/10104-tremp-beneeix-el-pla-urbanistic-que-preveu-1300-nous-habitatges-protegits

CAMP DE GOLF D’ESCALARRE (LA GUINGUETA D’ÀNEU i ESTERRI D’ÀNEU)

http://territori.scot.cat/cat/img2/2010/05/p10005191.JPG
Vista general del pla de Santa Maria d'Àneu, on es preveu ubicar el camp Foto: Moisès Jordi

A començament de 2010 els municipis de la Guingueta d’Àneu, Esterri d’Àneu, Alt Àneu i Espot presenten la idea de construcció d’un camp de golf prop d’Escalarre que recupera un antic projecte que havia quedat aturat. El nou camp de golf no inclou la promoció urbanística i conté plantejaments d’ús i gestió més sostenibles que els camps convencionals. Els terrenys on s’ubicaria el camp eren els mateixos que havien acollit el Doctor Music Festival a final dels anys noranta, una gran part dels quals són possessió d’un sol propietari.

El poble d’Escalarre (municipi de la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà), amb vint habitants el 2009, se situa a prop de dos quilòmetres d’Esterri d’Àneu, al marge esquerre de la Noguera Pallaresa.

Escalarre va acollir durant els anys noranta tres edicions –1996, 1997 i 1998– del festival de música rock Doctor Music Festival. El festival es va celebrar al pla de Santa Maria, a l'entorn de l'església de Santa Maria d'Àneu, a l’oest d’Escalarre i al costat de la Noguera Pallaresa. Després de la quarta edició en un poble d’Astúries, sorgiren dificultats per trobar lloc per a l’edició següent, tant al Pla de Tàpies, al municipi fronterer de Maçanet de la Selva (Alt Empordà), com a Tàrrega (Urgell), els dos llocs que preveia la promotora. Tot i que representants polítics del Consell Comarcal del Pallars Sobirà havien mostrar interès a organitzar-lo altre cop a la comarca, Neo Sala, director de l’empresa promotora, considerava que "és un territori massa remot per a tal esdeveniment". Sala havia declarat el 2003 "la impossibilitat d’organitzar un festival de tres dies i tres nits en un entorn natural que complís totes las garanties de qualitat que l’esdeveniment requereix" i també s’havia referit a l’oposició veïnal com a factors que "feien inviable la celebració d’un festival únic a Espanya". Els motius principals perquè el festival es deixés de fer a Escalarre van ser la manca de rendibilitat de la iniciativa, que mai va arribar a vendre el total de les 32.000 entrades previstes. Tanmateix, part de la població local i diversos sectors conservacionistes, aleshores menys organitzats que ara, havien expressat el seu rebuig a la realització del festival en aquella vall.

El primer projecte no prosperà
Durant l’any 2007 l’empresa Promhogar havia elaborat un avantprojecte de camp de golf de divuit forats que incloïa també una promoció de 2.000 habitatges als mateixos terrenys on es va celebrar el Doctor Music. Segons fons municipals, el projecte no va arribar mai a ser presentat oficialment. La crisi immobiliària i el fet que el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PALLARS SOBIRÀ impedís el desenvolupament urbanístic al pla de Santa Maria –si bé permetia implantar un equipament esportiu– van portar l’empresa promotora a donar per aturat el projecte.

Propòsits de camp de golf de nova generació
Els municipis d’Espot, Alt Àneu, Esterri i Guingueta d’Àneu, tots ells situats a la comarca del Pallars Sobirà, units en mancomunitat, van impulsar un camp de golf en els mateixos terrenys del Pla de Santa Maria en el qual es preveia invertir 4 MEUR, comptant amb l’aportació de la iniciativa privada. La notícia es va saber el 21 de febrer de 2010, després que l’Ajuntament de la Guingueta d’Àneu informés a la premsa. D’aquests 4 MEUR, 2,4 es destinaran al camp, i la resta, a diverses instal·lacions, com un local social, un restaurant i un magatzem, segons havia manifestat l’enginyer Alfonso Vidaor, autor del disseny de diversos camps de golf. El pla de viabilitat redactat per la consultora especialista contractada Green Project preveia un servei de divuit forats i una extensió de 44 ha, la majoria situades la localitat d’Escalarre al municipi de la Guingueta d’Àneu i la resta al d’Esterri. La diferència amb el projecte anterior és que el camp actual proposava vincular-se amb l’oferta turística existent als municipis de la zona, mentre que el projecte de camp de golf impulsat per la promotora Promhogar, preveia la construcció d’habitatges. Segons Josep Antoni Cervós, alcalde de la Guingueta, el projecte permetrà donar vida a hotels i cases rurals.

Els quatre municipis mancomunats tenien previst presentar el pla de viabilitat a les conselleries de Medi Ambient i Política Territorial de la Generalitat per tramitar-ne els permisos i sol·licitar ajudes per a la seva execució.

L’estudi informava sobre la viabilitat del projecte considerant que "és sostenible", segons havia declarat Cervós. A més, es preveia utilitzar com a aigua de reg la de la depuradora d’Esterri. L’espai, anunciava Cervós en premsa, es compartirà entre Escalarre, la Guingueta i Esterri, de manera que se’n beneficiaran els tres nuclis, ja que "tots els serveis que necessita un camp de golf estan entre els tres pobles, per la qual cosa no fan falta noves construccions, com cafeteries o hotels, ja que la distància màxima als pobles és d’un quilòmetre", va concloure.

Altres camps de golf en perspectiva
El primer projecte desestimat fou el del CAMP DE GOLF I URBANITZACIÓ DE RIBERA DE CARDÓS, retirat per la forta oposició presentada per la plataforma Salvem la Vall de Cardós i per no veure-s’hi clara la rendibilitat econòmica. Per altra banda, el projecte de crear un camp de golf de 56 ha de titularitat pública al municipi d’es Bòrdes (Val d’Aran) que havia estat declarat d’interès general pel Conselh Generau d’Aran, havia estat aturat per aquest mateix organisme a partir de l’oposició dels propietaris que no volien ser expropiats i del canvi de govern al Conselh després de les eleccions municipals del juny de 2007. Quant al projecte de camp de golf al Pla de Beret, impulsat per l’ajuntament de Naüt Aran i aturat arran de les restes arqueològiques trobades, restava a l’espera dels resultats de l’estudi arqueològic, havia declarat l’alcalde César Ruiz el març de 2010. Finalment, l’equip de govern de l’Ajuntament de Llívia, en el ple de final de setembre de 2009, havia donat l’aprovació inicial al Pla parcial urbanístic SUP-2 i Camp Clos, a l’Informe ambiental corresponent i al Pla especial per a equipament esportiu privat (camp de golf), promoguts per l’empresa Cora Integral SL.

Font: http://territori.scot.cat/cat/notices/2010/05/camp_de_golf_d_rsquo_escalarre_la_guingueta_d_rsquo_Aneu_i_esterri_d_rsquo_Aneu_2608.php

Aprovat el pla director urbanístic de la Vall d'Aran

La Comissió d'Urbanisme de la Vall d'Aran, presidida pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha aprovat avui provisionalment el Pla director urbanístic de la Vall d'Aran.

El document, que haurà de sotmetre's a l'informe de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, té com a objectiu garantir un desenvolupament ordenat, econòmicament eficient i ambientalment sostenible.

El pla necessita els límits dels espais naturals protegits, impulsa la creació del parc territorial de la Garona i estableix criteris per a estratègies de desenvolupament urbanístic.

També identifica els elements naturals i patrimonials a l'entorn dels nuclis, ubica dues noves àrees d'activitat econòmica a Les i Arties, i preveu les infraestructures de transport necessàries per potenciar l'accessibilitat de Aran amb les comarques veïnes.

Font: http://www.europapress.cat/societat/noticia-aprovat-pla-director-urbanistic-vall-daran-20100604203208.html

El Govern aprova el pla urbanístic plurimunicipal de la Cerdanya
Tots els pobles excepte Bellver, Llívia, Alp i Isòvol tindran ara nou planejament per al futur

La comissió d'Urbanisme de la Generalitat ha donat el vistiplau al Pla d'Ordenació Urbanística plurimunicipal de la Cerdanya, és a dir, els documents que fixen com i on han de créixer 12 dels 17 municipis de la comarca. El pròxim pas perquè els nous planejaments entrin en vigor serà l'aprovació definitiva per part del conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, i la publicació als butlletins oficials.
Els nous planejaments urbanístics s'han redactat i aprovat seguint criteris de millora de l'estructuració urbana, protecció del patrimoni, creació d'espais centrals de relació, conservació de la diversitat tipològica del paisatge i dels usos tradicionals de la població, segons ha explicat el departament. Així, en cada municipi, la Generalitat ha limitat el creixement al voltant dels nuclis ja existents a fi i efecte de fomentar la concentració i evitar la dispersió que posava en perill el paisatge de la plana ceretana. Els plans municipals es complementen amb dues figures urbanístiques vigents: el pla territorial de l'Alt Pirineu i Aran i el pla director urbanístic de la Cerdanya. El pla urbanístic aprovat pel Govern correspon als municipis de Bolvir, Das, Fontanals de Cerdanya, Ger, Guils de Cerdanya, Lles de Cerdanya, Meranges, Montellà i Martinet, Prats i Sansor, Prullans, Riu de Cerdanya i Urús.
El procés de redacció del pla ha patit un procés de discussió al Consell Comarcal, ens que en va fer l'aprovació inicial. Això va provocar que Bellver, Llívia i inicialment també Fontanals, se'n volguessin desvincular al·legant una hipotètica rebaixa de la sobirania urbanística. En aquesta tesi han quedat finalment Llívia i Bellver, dos municipis governats per ERC i a l'oposició del sociovergent Consell Comarcal. Això ha fet planar sobre aquestes discrepàncies urbanístiques el dubte sobre si realment es tractava de discrepàncies polítiques.

Font: http://www.regio7.cat/cerdanya-alt-urgell/2010/06/20/govern-aprova-pla-urbanistic-plurimunicipal-cerdanya/90336.html

La Seu d'Urgell posa al dia el nucli antic
Un equip d'arquitectes proposa una intervenció suau i parcel·la a parcel·la · El consistori vol que el govern la inclogui en el pla de barris

http://avui.elpunt.cat/imatges/34/68/alta/780_008_3468159_8bd33f8fc2aae100b98ab00aa3dd17ad.jpg
La llum dels carrers és un dels elements que el pla vol revisar.
Foto: D.M.

La Seu d'Urgell no vol perdre pistonada com a ciutat de referència al Pirineu i com a porta d'enllaç amb Andorra i ha decidit emprendre una ambiciosa reforma del centre històric. Fa dos anys l'Ajuntament ja va encarregar un primer estudi, però es va fer enrere després de l'oposició aixecada a la ciutat per algunes de les propostes que s'hi preveien, ja que es considerava que podien obrir les portes a una major uniformització de carrers i façanes. Aquest dilluns s'ha presentat un segon estudi, elaborat per JLP Arquitectes, que aposta per una transformació suau, amb solucions adaptades a cada carrer i fins i tot a cada parcel·la afectada. Aquest nou pla de millora urbana del centre històric de la Seu d'Urgell recomana que s'unifiquin les parcel·les menors de 65 metres quadrats tot respectant, això sí, la configuració de les façanes, i que es faci una aposta forta de dinamització comercial, especialment al carrer Canonges, el segon més important del centre històric però que ha quedat amb els baixos en desús, tapiats o reconvertits en aparcaments per a cotxes. El pla permet que hi hagi alineacions d'altures irregulars per evitar que els carrers perdin la seva personalitat, tot estudiant cas per cas cada actuació.

L'altre problema en què el pla vol intervenir és l'enllumenat (el nucli antic té carrers massa il·luminats i d'altres massa foscos), els accessos i la mobilitat. El pla descarta la realització de grans operacions d'obertura de carrers, però indica la possibilitat d'obrir el Pati de les Monges com a plaça pública. L'Ajuntament sotmet ara la proposta a la participació ciutadana i a la tardor la presentarà al pla de barris del govern.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/194822-la-seu-durgell-posa-al-dia-el-nucli-antic.html

Quina tonteria obrir el pati de l'antiga escola de les Monges com a plaça quan la meitat del pati ja és una plaça des de fa anys i no té una presència de gent gens gran, tot el contrari sol estar buida i amb gent de pas, i que se sol utilitzar només per espectacles i carpes, etc. Hi ha massa poca ombra a l'estiu i a l'hivern és una ciutat fantasma XD

Sobre la dinamització comercial crec que demanen massa, s'han obert molts comerços en zones de pas a l'Eixample i algún al carrer dels Canonges, i alguns nous al carrer Major també, crec que perquè hi hagi més dinamisme comercial al carrer dels Canonges la Seu hauria de ser un centre turístic molt més important (o important asseques XD) o tenir força més població, sinó és impossible la gent és menja els mocs i els locals allà són petits.

^^
Pel que dius, potser hi ajudaria molt més que hi arribés el ferrocarril abans que eixamplar places o obrir més comerços. XD

o obligar als que van a Andorra a fer una parada obligatòria a la Seu amb una comissió mínima jajaja

El centre de la Seu d'Urgell es planteja com una illa de vianants

El Pla de Millora Urbana del Centre Històric de la Seu d'Urgell pretén esdevenir "una oportunitat per resituar el centre històric com a centre de la ciutat, tenint en compte que té moltes possibilitats i no es tracta d'un malalt terminal". Aquesta és la diagnosi que van presentar l'equip d'arquitectes Jornet-Llop-Pastor, autors del projecte, dilluns a la nit.

Entre algunes propostes concretes del Pla de Millora, en destaca la conversió en botigues dels pàrquings privats del carrer dels Canonges, fet que s'aconseguiria amb incentius per afavorir la utilització dels locals. Així mateix, el document descarta el tancament del carrer Major i opta per combinar l'accés dels vehicles i fer-lo zona de vianants en dates puntuals o horaris específics. La proposta del Pla de Millora es concreta en cinc grans eixos estructuradors que contenen els diferents camps d'actuació, com són l'espai públic, l'accessibilitat i la mobilitat i l'habitabilitat.

QUALITAT
En primer lloc, es planteja la qualitat de l'espai públic (places, placetes, eixamplaments i espais lliures del centre) amb atenció preferent a la gent gran, a l'equitat de gènere i a la infància i a la joventut. També es remarca que cal un projecte integral de senyalització, que permeti identificar tant els edificis patrimonials com els recorreguts transversals de connexió entre l'eixample de la ciutat, el Parc del Segre i el Portal de Cerdanya. El segon eix d'actuació subratlla que s'ha d'assegurar l'accessibilitat al centre històric i als punts d'interès, tot definint itineraris amb continuïtat entre l'eixample i l'horta, el Parc del Segre i el Camí Ral de Cerdanya. Amb relació a l'aparcament de vehicles, es proposa que cal donar resposta de manera preferent als veïns que hi viuen, "però no en els mateixos habitatges sinó cercant solucions alternatives".

Com a tercer eix d'actuació, aquest avantprojecte també descriu que actuant sobre equipaments com el Seminari, situat al Camí Ral de Cerdanya, i els antics jutjats, ubicats al Pati Palau, es tornarà al centre històric de la Seu "la condició d'espai de referència del conjunt de la ciutat". Així mateix, el document indica que això permetria la dinamització econòmica i social del centre històric. La quarta proposta assenyala que serà el mateix Pla de Millora el que definirà quins són els elements característics dins del conjunt del centre històric que formen part del patrimoni cultural. El cinquè eix assumeix que la recuperació del centre històric de la Seu passa principalment "per recuperar la seva condició de ser un bon lloc per viure-hi". La diagnosi també constata que el centre històric no és una realitat homogènia, fet que comporta que l'accessibilitat, la mobilitat, els usos i les edificacions es contemplin de manera particular. "És a dir, tenint en compte si són franges de contacte com pot ser el carrer de Bisbe Benlloc, o un dels seus eixos, com pot ser el carrer Major, o una àrea pròpiament dita, com la plaça del Carme, entre d'altres espais", s'assenyala.

Font: http://www.altpirineu.org/index.php?/2010071494019/societat-i-pirineus/el-centre-de-la-seu-d-urgell-es-planteja-com-una-illa-de-vianants.html

Que jo sàpiga per resituar el centre històric com a centre de la ciutat caldria que hagués perdut aquesta condició. Per altra banda una cosa és que el vulguin potenciar, que ja és una altra cosa.

Martinet recupera el pont sobre el Segre que es van emportar els aiguats del 1982
La passarel·la, de metall i fusta, servirà d'eix vertebrador d'un nou itinerari per a vianants

Martinet recuperarà en les pròximes setmanes la palanca sobre el Segre que els aiguats del 1982 es van emportar. Es tracta d'un nou pont situat a l'entrada del poble venint de Bellver que permetrà als veïns completar un itinerari circular de passeig per les dues riberes del riu.
El pont s'ha començat a construir aquests dies amb les feines de consolidació de les dues bases de formigó que, des de les riberes, sustentaran la passarel·la. Segons ha explicat l'alcalde de Martinet, Josep Castells, les obres estaran acabades en poc més d'un mes i l'octubre ja es podrà estrenar. Una vegada estiguin fets els suports, es portarà la passarel·la en tres parts que es muntaran i soldaran sobre el terreny gràcies a l'acció d'unes grues de grans dimensions. El pont tindrà una estructura metàl·lica i una base de fusta. L'obra té un pressupost de 337.000 euros que financen els departaments de Política Territorial i Governació i la Diputació de Lleida.
Actualment Martinet -que és l'únic poble de la comarca de la Cerdanya que viu abocat al riu Segre- disposa de dos ponts.
L'un és al mig del poble i dóna accés a la zona esportiva i als camins de Montellà i Bellver. L'altre ja és situat a la sortida en direcció a la Seu.

Font: http://www.regio7.cat/cerdanya-alt-urgell/2010/08/27/martinet-recupera-pont-sobre-segre-que-emportar-aiguats-del-1982/100044.html

Puigcerdà projecta un parc de 4.600 metres a l'entrada per fer-la més digna
La zona enjardinada tindrà un aparcament de dissuasió de 70 places per als visitants del centre

Puigcerdà tindrà un nou parc a l'entrada de la vila que en millorarà l'actual imatge i proporcionarà una nova bossa d'aparcaments de dissuasió. L'Ajuntament ha projectat un parc, al qual encara no li ha trobat un nom, davant la rotonda d'accés al nucli urbà venint de la Seu. Avui aquest espai l'ocupen vehicles i camions perquè ha quedat entre la trama urbana i el polígon industrial.
El nou parc tindrà una superfície de 4.633 metres quadrats i es dotarà d'una zona enjardinada, arbres, arbustos, bancs, zona de jocs infantils i espai de passeig per als vianants. Així ho ha explicat el primer tinent d'alcalde i regidor d'Obres, Joan Guinot, el qual ha remarcat que la nova zona verda donarà un aire molt més "endreçat" a l'entrada de la vila. En aquest sentit, Guinot també ha remarcat que el jardí beneficiarà els veïns d'aquesta part de Puigcerdà, que actualment no disposen d'una àrea d'esbarjo a prop.
El parc, però, tindrà una altra missió: esdevenir un nou aparcament de dissuasió per als visitants que vulguin pujar al nucli antic. Tant és així que el consistori ha dissenyat el parc amb una zona d'aparcament de 70 places. Ara per ara aquest aparcament difícilment podria convèncer cap automobilista de deixar-hi el vehicle perquè queda lluny dels ascensors d'accés a l'illa de vianants, però quan entri en funcionament el servei de bus interurbà sí que resultarà pràctic, segons ha argumentat Joan Guinot. Aquest aparcament, a més, aportarà respecte als altres el fet d'estar millor posicionat per a qui hagi de marxar de Puigcerdà. Les obres començaran en les properes setmanes i tenen un pressupost inicial de 300.000 euros, si bé l'equip de govern el mirarà de reduir encarregant a la brigada municipal el màxim nombre d'obres possible. El primer tinent d'alcalde també ha detallat que, conjuntament amb l'alcalde, mirarà de trobar subvencions públiques per tal de cofinançar l'actuació, que hauria d'estar acabada en aquest segon semestre de l'any.
El nou parc de l'entrada de Puigcerdà -que es farà en un lloc conegut popularment com la Creu del Coix- complementarà les principals àrees de passeig de la part alta de la vila, amb els dos parcs dels llacs i el pla de Rigolisa. També connectarà la trama urbana amb la zona de passeig natural del Segre i Sant Marc, molt usada també pels veïns.

Font: http://www.regio7.cat/cerdanya-alt-urgell/2010/09/01/puigcerda-projecta-parc-4600-metres-lentrada-mes-digna/100796.html

Puigcerdà reprèn les obres del nou ascensor però en posposa l'estrena
L'Ajuntament descarta tenir-lo per a la campanya turística d'hivern i l'inaugurarà el març

L'Ajuntament de Puigcerdà ha reprès les obres de construcció del segon ascensor panoràmic de la vila. Amb l'arribada de les bigues que formaran el pont que donarà accés a l'illa comercial, s'ha reprès una actuació que es va haver d'aturar pel fred i perquè el primer projecte preveia unes bigues massa pesants, segons ha explicat el primer tinent d'alcalde i regidor d'Obres, Joan Guinot. Tot i que els operaris ja hi tornen a treballar, el consistori ha descartat que l'ascensor i la passarel·la estiguin acabats per a aquesta campanya turística d'hivern i n'ha posposat la inauguració per al mes de març.
Les noves bigues han arribat aquesta setmana a Puigcerdà i ja han estat col·locades entre la torre per on circularà l'ascensor i l'entrada a l'equipament, a la balconada del Museu Cerdà. Amb aquesta operació, l'Ajuntament creu que ja podrà continuar les obres revestint el pont per tal que quedi com un mirador i instal·lant els dos ginys mecànics -ja que el projecte final preveu dos ascensors- dins la torre. Les obres, que es van iniciar el mes d'agost, tenien un termini d'execució inicialment previst de sis mesos. El projecte per al nou ascensor panoràmic -que complementa a la banda de llevant del poble el que funciona des del 2003 a l'altre vessant del turó- té un pressupost d'uns 300.000 euros, provinents del segon pla d'ajudes al desenvolupament local del govern de l'estat espanyol.

1.500 usuaris el dia
L'Ajuntament ha previst que el nou ascensor l'utilitzin una mitjana d'uns 1.500 viatgers diaris, una xifra que queda lluny dels 2.600 usuaris de l'ascensor del barri de l'estació.
L'equip de govern espera que el giny no sigui tan sols una eina per als visitants, sinó també una via de comunicació per als veïns de la Duana i la Closa de l'Àngel per arribar al centre.

Font: http://www.regio7.cat/cerdanya-alt-urgell/2010/12/23/puigcerda-repren-obres-del-nou-ascensor-posposa-lestrena/119966.html

La Generalitat vol aixecar part de les restriccions urbanístiques al Pirineu

• Iniciarà aviat la revisió del pla director d'Aran, que es va aprovar fa només mig any

La Generalitat revisarà el pla director urbanístic d’Aran, aprovat al juliol del 2010 per l’anterior Govern, per incorporar-hi part de les 600 al·legacions que van presentar al seu dia ajuntaments, particulars i empreses afectades i que van ser desestimades. El document ha xocat amb l’oposició de municipis com NautAran i Vielha a l’establir restriccions en zones per a noves edificacions respecte a la normativa anterior, de l’any 1982. Els alcaldes d’aquestes localitats consideren que el pla envaeix competències municipals.

La revisió del pla director urbanístic d'Aran s'haurà de tractar en la pròxima sessió de la comissió d'Urbanisme de Catalunya, prevista per al 25 de febrer. Així ho va comunicar el secretari de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, en una reunió amb representants de municipis aranesos que va tindre lloc la setmana passada, segons van confirmar ahir assistents a la trobada. La reunió es va celebrar dies abans que el conseller, Lluís Recoder, apuntés en una compareixença parlamentària la possibilitat de revisar part dels plans directors urbanístics que va aprovar l'anterior Govern per incorporar peticions dels municipis.

L'alcalde de Naut Aran, César Ruiz-Canela (CDA), va indicar que el consistori aspira a recuperar les reserves de sòl urbanitzable del 1982 a Salardú, Arties i Garòs, i que sumen unes 12 hectàrees. El primer edil de Vielha, Pau Perdices (CDA), va indicar que el consistori és contrari al traçat que proposa el pla d'Aran per a les variants de la N-230 a Casau i Gausac, i a les previsions de desenvolupament d'Escunhau, Casarilh, Montcorbau, Gausac i Aubert.

El consell del Pallars Sobirà també es planteja sol·licitar canvis en el pla director urbanístic de la comarca. El president, Xavier Ribera (PSC), va assenyalar l'interès de l'ens a revisar restriccions en edificació i infraestructures fixades per "motius ambientals" com corredors de fauna i zones inundables. Així mateix, la Vall de Boí ha sol·licitat una reunió per demanar canvis en el pla director d'estacions de muntanya, que veta l'expansió de Boí Taüll cap a Sant Martí.

http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/la-generalitat-vol-aixecar-part-de-les-restriccions-urbanistiques-al-pirineu/

El nou polígon industrial d'Organyà desperta l'interès dels empresaris

Les instal·lacions de l'Ajuntament d'Organyà es van quedar petites, ahir al matí, degut a l'interés que ha despertat el projecte del futur polígon industrial d'aquesta població urgellenca, per a empresaris de l'Alt Urgell, la Cerdanya i Andorra.

Davant la incredulitat i el possible escepticisme inicial dels principals impulsors del polígon industrial, com ara l'Ajuntament d'Organyà, l'Incasol i els Consells Comarcals de l'Alt Urgell i la Cerdanya; ja que el projecte havia suscitat un cert recel, degut sobretot a l'actual crisi econòmica, es va imposar la lògica i el van defensar amb arguments contundents i amb idees innovadores. Tan l'alcalde d'Organyà Antoni Fiol, com el subdirector de l'Incasòl Lluís Berenguer o el cap d'equip de sectors estratègics de l'institut, van encoratjar els assistents esgrimint raonaments de pes. Així, l'alcade d'Organyà va destacar que, els agents socials i el teixit empresarial, són essencials per canviar el decurs de la situació actual i, a la vegada, l'arma més efectiva per convèncer l'Incasol de la viabilitat d'aquest projecte.

Antoni Fiol va reconèixer que malgrat la situació actual, que realment penalitza el sòl residencial, degut sobretot al gran excedent d'aquest tipus d'edificació, l'aposta per un desenvolupament que comporti potenciar altres sectors o activitats, com ara les culturals, socials o industrials, és una garantia d'èxit per a qualsevol projecte present o futur. Però sobretot, va defensar la diversificació d'opcions per al desenvolupament del projecte, ja que negociant totes les necessitats dels inversors conjuntament i ajustant les necessitats reals, es poden aconseguir uns preus més que competitius.

Primera fase de 21.000 m2 / Per la seva banda, Lluís Berenguer, subdirector de l'Incasol, es va refermar en els arguments de l'alcalde i va reconèixer que les expectatives diferien de manera substancial de les que presentava aquest projecte als seus inicis i que el feien inviable en aquests moments. Però va reconèixer que amb el nou escenari que plantegen els diferents agents és possible materialitzar el projecte, ja que els 172.990,81 m2 de superfície de sòl net disponible es desenvoluparan en diferents fases. La primera serà de 21.000 m2, una superfície estimada i flexible, ja que volen valorar les necessitats reals dels potencials inversors per tal d'ajustar el procés i fer-lo més viable.

L'Incasol està convençut que amb les eines disponibles per desenvolupar el polígon com ara el sòl, la identificació dels inversors i el poder negociador de l'ens, estan en disposició de poder executar el projecte amb garanties. És per això que, a partir de la propera setmana, l'Ajuntament posarà a disposició de tothom que tingui interès una fitxa per tal d'aconseguir tota la informació necessria i així poder ajustar les diferents ofertes.

Ajuts del programa leader / D'altra banda, cal destacar que els futurs propietaris d'una parcel·la al polígon podran comptar amb interessants ajuts per part del programa Leader, segons va comentar Mireia Font directora de l'ens. El programa Leader, un consorci creat pels Consells comarcals de l'Alt Urgell i la Cerdanya, té com a objectiu principal fomentar el desenvolupament socioeconòmic integral i equilibrat del territori, ajudant les petites empreses a generar activitat econòmica, crear ocupació i donar noves oportunitats als habitants de les zones rurals. És per això que, els futurs inversors del polígon podran comptar amb una subvenció del 35% del total de la inversió, excepcionalment del 40%, en instal·lacions tècniques, maquinària o l'edificació de les naus industrials, amb un import màxim de 200.000 euros.

A partir de la setmana vinent / Després de l'exposició feta pels ponents, i convençuts que la inversió és interessant i factible, l'alcalde d'Organyà va convidar els assistents per què passin per les dependències municipals, a partir de la setmana vinent, quan ja estaran les fitxes a disposició dels interessats. També va proposar una segona convocatòria, per d'aquí un mes, per tal d'analitzar el resultat de les fitxes i així començar a concretar el model, la fórmula jurídica i tècnica, però sobretot els costos reals de la futura inversió.

http://www.elperiodicdandorra.com/pirineu/8682-el-nou-poligon-industrial-dorganya-desperta-linteres-dels-empresaris.html

Podrà començar la construcció del gran SPA Aquallívia a Cerdanya

http://www.altpirineu.org/images/stories/aquallivia.jpg

A l'Alta Cerdanya, les obres de construcció del centre termolúdic Aquallívia es podran iniciar, per fi. El vistiplau, esperat des de la primavera passada, va acabar sent donat per l'ajuntament de Llívia, la setmana passada, per a la totalitat del projecte. Mentre que l'empresa autora del projecte, Lliviaesport Gestió, de la mateixa vila, disposa des de fa uns quants mesos ja, de l'autorització necessària per llançar les obres i fer les fundacions, ha calgut esperar l'autorització total. Amb una superfície termal de 3.500m², entre els quals uns 600m² de piscines interiors, el conjunt tindrà també cascades naturals, i jacuzzis a l'aire lliure. A més, hauria d'oferir nombrosos serveis a nivell de cures de benestar i estètica. Una vegada acabat, Aquallívia hauria d'estimular l'activitat turística més enllà de l'enclavament territorial de Llívia, a través de la proximitat de les estacions d'esquí.

A l'espera d'una competència probablement desmesurada, però encara llunyana, els altres banys de la zona continuen amb polítiques de diversitat. Llo comercialitza la seua pròpia gamma de cosmètics, mentre Dorres aposta per la cultura, acoblant l'entrada dels banys amb la del Museu dels picapedrers. A la comarca del Conflent, els banys de Sant Tomàs aposten per l'esquí, oferint l'accés als banys per 1 euro en cada compra d'un forfet de l'estació Font-romeu Pirineus 2000. L'únic punt d'incertesa en relació amb Aquallívia és la tria dels materials utilitzats per a la realització de la coberta. En acord amb la comissió d'urbanisme de la Generalitat de Catalunya, l'ajuntament ha donat el seu acord per unes línies modernes, amb la condició que no comporti un impacte visual negatiu. L'exigència municipal és que el conjunt sigui ben integrat en el paisatge arquitectònic cerdà. Les tarifes d'aquest futur punt de trobada dels amants de la relaxació, ubicat a la carretera de Puigcerdà, encara no s'han comunicat; Tot i això, l'obertura ja està prevista amb motiu de l'obertura de la propera temporada d'hivern.

Font: http://www.altpirineu.org/index.php?/2011022197882/turisme/podra-comencar-la-construccio-del-gran-spa-aquallivia-a-cerdanya.html

Puigcerdà estrena un nou ascensor

http://comunitat.regio7.cat/servicios/galeriasMultimedia/media/23948/imagenes/1300092328947_cerdanya_20110313_161313.jpg

Puigcerdà estrena ascensorL'Ajuntament va inaugurar ahir el nou ascensor panoràmic de la vila, que dóna accés al nucli antic des del barri de la Guingueta. El giny mecànic compensa l'avantatge que tenen els veïns del barri de l'estació, que tenen al seu abast els ascensors inclinat i vertical que porten a la plaça de l'Ajuntament. El nou ascensor, que té dues caixes amb una capacitat de deu passatgers cada una, supera un desnivell de 16 metres. Connecta l'aparcament del convent, on hi ha unes 150 places gratuïtes, amb l'entrada del Museu Cerdà i l'inici de la zona de vianants, al carrer de les Escoles Pies. L'estructura de formigó sustenta una passarel·la de 41,7 metres de llargada i quatre d'amplada que està cridada a esdevenir un nou mirador de Puigcerdà, aquest sobre el Pirineu oriental, amb les muntanyes de Núria en primer terme. Tant la columna de les caixes com les baranes de la passarel·la s'han fet de vidre per tal que faci el menor impacte visual possible. El projecte ha costat 470.330 euros i ha estat finançat amb el segon pla d'ajudes al desenvolupament local del govern espanyol.

Font: http://www.altpirineu.org/index.php?/2011031898332/societat-i-pirineu/puigcerda-estrena-un-nou-ascensor.html

Cemento a la carga en la Val d'Aran

• CiU eliminará las restricciones que impedían nuevos desarrollos urbanísticos

• Los alcaldes de Vielha y Naut Aran preparan operaciones en sus municipios

La Generalitat pretende levantar muchas de las restricciones a la construcción que fija el plan urbanístico del Val d'Aran, aprobado hace menos de un año por el Gobierno tripartito. En la primera reunión convocada por el Ejecutivo de CiU, la Comisión de Urbanismo de Cataluña modificó ayer la normativa para dar más autonomía a los Consistorios al planificar el crecimiento urbanístico.

Los alcaldes de Vielha y Naut Aran, de Convergència Democràtica Aranesa, formación afín a CiU, han liderado el frente que exige una flexibilización de la ley para recuperar el control para acometer grandes operaciones urbanísticas en la capital y en el norte del valle, donde está ubicada la estación de esquí Baqueira Beret, participada por Catalana de Occidente, empresa que ha financiado a la fundación de Convergència Democràtica de Catalunya.

Según la Generalitat, la modificación se hace para interpretar preceptos del documento del anterior Gobierno que generaban dudas sobre las competencias municipales; según la Comisión de Urbanismo, los nueve municipios del valle estaban preocupados "por la vulneración del principio de autonomía y las competencias de los Ayuntamientos".

El Ejecutivo de CiU ha atendido todas las reclamaciones municipales. Las dudas que se pretende resolver afectan al parque del Garona, espacios de protección patrimonial, infraestructuras viarias, normativa de edificación, regulación del enclave de Era Bordeta como suelo urbano, y reconocimiento de asentamientos preexistentes, mantenimiento y preservación de las antiguas cabañas de pastor, entre otros.

La Dirección de Urbanismo redactará el nuevo documento con la participación de los Ayuntamientos araneses. Este proceso no requiere la suspensión temporal del plan vigente, que fijaba numerosas restricciones en algunas zonas para nuevas edificaciones respecto a la normativa de 1982.

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Cemento/carga/Val/d/Aran/elpepiespcat/20110319elpcat_7/Tes

El relleu a l'Aran obre pas a aixecar vets urbanístics

• Barrera (Convergència Aranesa) pren possessió del Conselh d'Aran amb la prioritat de renegociar la llei d'Aran amb la Generalitat i aixecar les limitacions del pla director urbanístic

El Conselh Generau d'Aran, màxim òrgan d'autogovern aranès, va viure ahir el segon relleu de governs des de la seva reconstitució fa vint anys. Carlos Barrera (Convergència Democràtica Aranesa, CDA) torna a ser el síndic d'Aran després d'una breu etapa de quatre anys de Francés Boya (Unitat d'Aran, UA) al capdavant del govern aranès.

Amb la recuperació del govern d'Aran, CDA, partit associat a Convergència Democràtica de Catalunya, consolida la seva hegemonia a la vall, on manté l'alcaldia de Vielha i Mijaran gràcies a un pacte amb el Partit Popular (PP). Durant el mandat anterior aquest mateix pacte ja li havia permès tenir el govern de la capital tot i no ser la força més votada. Tradicionalment, Vielha havia estat governada per UA, partit associat al PSC, mentre que el municipi i el Conselh Generau queien en mans de Convergència.

El principal objectiu de CDA amb la nova hegemonia és, en primer lloc, tirar enrere els vets urbanístics que va posar l'anterior govern de la Generalitat a través del pla director urbanístic de l'Aran, aprovat l'estiu passat. El pla va mobilitzar tot el CDA i va aconseguir reunir unes 400 al·legacions per part de l'alcalde, els professionals de la construcció, l'arquitectura, el comerç i la ramaderia, i també particulars. El pla no posava en qüestió les grans operacions urbanístiques pendents de tramitació (la reobertura de la Tuca i el seu complex residencial o l'ampliació de Vaquèira, entre d'altres), però sí les petites operacions dins de nuclis urbans en què el pla director posava límits als alcaldes.

CDA va convertir la lluita contra el pla en una de les seves prioritats polítiques i en vista del triomf de CiU a les eleccions al Parlament el novembre passat, Carlos Barrera ja va anunciar en nom del seu partit que el primer que demanaria a la nova Generalitat seria la retirada del pla director.

Això es va fer després de l'escenificació d'una reunió entre els líders de CDA i de CiU, i la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat ja ha iniciat el procés de revisió del pla. Ara, l'ascensió de la CDA al Conselh Generau encara dóna més força al partit aranès atesa la negociació amb els seus socis de CiU. Un altre dels temes clau a resoldre en aquest mandat és enllestir la tramitació de la nova llei d'Aran, que marca les competències i el finançament del Conselh Generau. Els partits aranesos van consensuar una proposta. Ara, la Generalitat hi ha de dir la seva.

[...]

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/425733-el-relleu-a-laran-obre-pas-a-aixecar-vets-urbanistics.html?cks_mnu_id=705

Cemento a la carga en la Val d'Aran

• CiU eliminará las restricciones que impedían nuevos desarrollos urbanísticos

• Los alcaldes de Vielha y Naut Aran preparan operaciones en sus municipios

La Generalitat pretende levantar muchas de las restricciones a la construcción que fija el plan urbanístico del Val d'Aran, aprobado hace menos de un año por el Gobierno tripartito. En la primera reunión convocada por el Ejecutivo de CiU, la Comisión de Urbanismo de Cataluña modificó ayer la normativa para dar más autonomía a los Consistorios al planificar el crecimiento urbanístico.

Los alcaldes de Vielha y Naut Aran, de Convergència Democràtica Aranesa, formación afín a CiU, han liderado el frente que exige una flexibilización de la ley para recuperar el control para acometer grandes operaciones urbanísticas en la capital y en el norte del valle, donde está ubicada la estación de esquí Baqueira Beret, participada por Catalana de Occidente, empresa que ha financiado a la fundación de Convergència Democràtica de Catalunya.

Según la Generalitat, la modificación se hace para interpretar preceptos del documento del anterior Gobierno que generaban dudas sobre las competencias municipales; según la Comisión de Urbanismo, los nueve municipios del valle estaban preocupados "por la vulneración del principio de autonomía y las competencias de los Ayuntamientos".

El Ejecutivo de CiU ha atendido todas las reclamaciones municipales. Las dudas que se pretende resolver afectan al parque del Garona, espacios de protección patrimonial, infraestructuras viarias, normativa de edificación, regulación del enclave de Era Bordeta como suelo urbano, y reconocimiento de asentamientos preexistentes, mantenimiento y preservación de las antiguas cabañas de pastor, entre otros.

La Dirección de Urbanismo redactará el nuevo documento con la participación de los Ayuntamientos araneses. Este proceso no requiere la suspensión temporal del plan vigente, que fijaba numerosas restricciones en algunas zonas para nuevas edificaciones respecto a la normativa de 1982.

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Cemento/carga/Val/d/Aran/elpepiespcat/20110319elpcat_7/Tes
:ohno::ohno:

Boí Taüll negocia amb la nova Generalitat l'ampliació de pistes que va rebutjar el tripartit

• Projecte per passar de 45 a 90 quilòmetres esquiables i arribar a 2.000 places d'allotjament a peu de pista

L'estació d'esquí de Boí Taüll ha iniciat contactes amb la Generalitat per desbloquejar el projecte d'ampliació del seu domini esquiable de 45 a 90 quilòmetres i arribar a les 2.000 places d'allotjament a peu de pista. Així ho van confirmar fonts de l'empresa i de la delegació del Govern al Pirineu. Es tracta d'una proposta que l'estació va formular per primera vegada fa gairebé una dècada i que va quedar paralitzada durant les dos legislatures del tripartit. L'any 2006, l'antiga conselleria de Política Territorial (ara Territori i Sostenibilitat) va establir en el pla d'estacions de muntanya una futura connexió entre les pistes de Boí Taüll i Vallfosca, al Pallars Jussà. Aquesta alternativa no va satisfer l'estació de l'Alta Ribagorça.

El director general de Boí Taüll, Jordi Sabaté, va assenyalar que la seua proposta passa per ampliar el domini esquiable a la zona de la vall de Ginebrell, i va insistir que l'ampliació de pistes i la construcció d'hotels a peu de pista "és necessària per consolidar l'estació com una destinació turística singular al Pirineu".


http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/boi-tauell-negocia-amb-la-nova-generalitat-lampliacio-de-pistes-que-va-rebutjar-el-tripartit/

La gestió de Boí-Taüll des de l´inici, al 1990 ha estat desastrosa, com gairebé totes les estacions d´esquí. S´ha basat en l´especulació urbanística i amb les subvencions que la Generalitat els ha anat donant.
Una estació petita ha de basar el seu èxit en oferir un producte de qualitat, tot el contrari del que ha fet Boí-Taüll des del seu inici. Allà tot ha valgut. La qualitat de la clientela ha anat baixant i ara volen més km. esquiables només per veure si poden fer i vendre més pisos, cosa molt difícil ara mateix.
Ho sé de primera mà perquè és el meu poble i a més hi haig treballat.
Si el sr. Sabaté i companyia no saben gestionar amb èxit l´empresa, cosa que s´ha demostrat abastament els darrers anys, que fotin el camp.