Mataró obrirà la segona gran biblioteca pública a l'antic escorxador el 2012
El regidor de Cultura admet ara que la tercera no és del tot segur que vagi a la zona del Triangle de Molins, perquè la decisió està “en procés de debat”

http://estatic.elpunt.cat/imatges/41/26/alta/780_008_4126361_3cbed4cb99571b55a43a0079c4e0053d.jpg
Un moment de la visita d'ahir a les obres de la nova biblioteca pública de Mataró.
Foto: LL. M.

La segona biblioteca de Mataró, que ja s'ha batejat amb el nom d'Antoni Comas, no estarà enllestida fins al 2012. L'alcalde, Joan Antoni Baron (PSC), que ahir va anar a veure com avancen les obres, va explicar que l'equipament cultural, que ocuparà les tres naus modernistes destinades antigament a la matança, encara té obres importants per fer. “A banda d'acabar la rehabilitació de l'edifici, quedarà la urbanització exterior i la posada en marxa de la biblioteca, amb tot el mobiliari i la dotació de material, que es farà al llarg del 2011”, va explicar Baron. El projecte preveu que la nau central, a la qual s' afegirà un altell, es converteixi en la sala principal de lectura. Pel que fa als espais laterals, el de llevant s'habilitarà com a zona infantil i el de ponent, com a sala d'actes. Tot i la separació, els tres espais estaran interconnectats per uns porxos tancats i vidriats.

Les obres, que van a càrrec de l'empresa Excover SA, tenen un pressupost de prop de 3 milions d'euros i per executar-les l'Ajuntament rebrà ajudes de la llei de barris de la Generalitat. Per tant, els treballs es finançaran a parts iguals entre les dues administracions. Tot i això, per poder obrir la biblioteca faran falta dos milions d'euros més per poder-la equipar adequadament.

La tercera, a debat
El regidor de Cultura, Sergi Penedès, que també va participar en la visita, va explicar que, finalment, la ciutat, amb aquest segon equipament, “tindrà una xarxa de biblioteques”, ja que fins ara només disposava d'una sola de pública, la Pompeu Fabra. Tot i que es donava per fet que la tercera es construirà a la zona del Triangle de Molins, i que compartiria espai amb altres serveis esportius i cívics, Penedès no va voler assegurar-ho, ja que la decisió “encara està en procés de discussió política i ciutadana”.

El que de moment tampoc no es descarta és la necessitat d'ampliar la Pompeu Fabra, que fa les funcions de biblioteca central per a tota la comarca. Malgrat això, l'alcalde va admetre que aquesta actuació no és ara “la prioritat número u”. “El que no farem es aturar-nos, sinó que continuarem fent la xarxa que ens pertoca i ho anirem fent a mesura que hi hagi les possibilitats i el consens”, va afegir-hi el regidor de Cultura.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/340097-mataro-obrira-la-segona-gran-biblioteca-publica-a-lantic-escorxador-el-2012.html

El Museu d'Art Contemporani de Sitges obrirà portes el mes d'abril de 2011
El Museu d'Art Contemporani de Sitges té previst obrir portes el mes d'abril del 2011 amb una col·lecció d'una setantena d'obres d'artistes contemporanis. El nou museu està impulsat per la Fundació Stämpfli i segons ha explicat el mateix Peter Stämpfli, les obres estan 'molt avançades' i només falten els darrers detalls tècnics i d'instal·lació.

http://www.ara.cat/cultura/Sitges_art_contemporani_ARAIMA20101203_0012_8.jpg
Peter Stämpfli davant del futur Museu d'Art Contemporani de Sitges.
Martí, Mar.

Stämpfli ha destacat que es tracta d'una exposició d'artistes internacionals de '25 nacionalitats diferents' i que, de moment, compten amb més de setanta obres entre pintura i escultura. La nova instal·lació vol reunir un destacat fons d'artistes internacionals de la segona meitat del segle XX i també del XXI. Totes les obres són donacions.

El nou Museu d'Art Contemporani de Sitges està ubicat a l'antic Mercat del Peix de la ciutat i a l'edifici de Can Mec on hi ha la seu del Grup d'Estudis Sitgetans. De moment, el museu s'ubicarà al Mercat del Peix i la rehabilitació del segon edifici es farà en una propera fase. L'antic mercat de la ciutat és un edifici que data dels anys trenta i que ha tingut diferents usos al llarg dels anys. Quan els dos edificis estiguin arreglats, es preveu que hi hagi prop de 500 metres quadrats d'exposició.

L'edifici Miramar de Sitges va acollir, el passat mes de març, una mostra del què serà el contingut del futur Museu d'Art Contemporani de Sitges. Aquella exposició, amb la incorporació de noves obres, és la que es podrà veure el mes d'abril quan el museu s'obri al públic. Entre els artistes, hi ha noms com Robert Combas, Eduardo Arroyo, Pol Bury o Jacques Villeglé.

Per Stämpfli, el museu tindrà importància 'més enllà de Sitges', ja que conté una col·lecció d'art que difícilment es poden veure als museus de Catalunya. La tendència de les obres que es presentaran a Sitges serà 'molt variada' tot i que l'eix central seran els 'objectes' i la 'figuració', ha expressat l'artista suís.

El discurs museístic del nou centre està elaborat pel Consell Assessor de la Fundació, format per Serge Lemoine, exdirector del Museu Orsay de París; Henry-Claude Cousseau, director de l'École Nationale Supérieure des Beaux Arts de París; Pascale Le Thorel, responsable de publicacions del mateix centre; el crític d'art Daniel Giralt-Miracle, exdirector del Museu Contemporani de Catalunya i el notari Lluís Jou, exdirector de Política Lingüística de la Generalitat.

Font: http://www.ara.cat/cultura/Museu-Contemporani-Sitges-portes-dabril_0_383361739.html

El tret de sortida el donarà una gran exposició sobre escultura al MACBA
L'acord entre el MACBA i la Fundació "la Caixa" comença a prendre forma
La col·laboració entre les dues institucions inclourà exposicions, seminaris, programes d'educació i altres projectes de cohesió social

La directora de la Fundació MACBA, Ainhoa Grandes, la directora general adjunta de la Fundació ”la Caixa”, Elisa Durán, el director del MACBA, Bartomeu Marí, i la directora de la Col·lecció d’Art Contemporani de la Fundació ”la Caixa”, Nimfa Bisbe, han presentat avui les primeres accions conjuntes de les dues institucions fruit de l'acord de col·laboració signat el 26 de juliol per Isidre Fainé, president de ”la Caixa” i de la Fundació ”la Caixa”, i Leopoldo Rodés, president de la Fundació MACBA, per tal d’unir les col·leccions d’art contemporani de les dues fundacions.

L’acord, que ara també s’ha fet extensiu al Consorci MACBA, suposa un fons comú de 4.450 obres en total i el converteix en un dels més significatius d’Espanya i del sud d’Europa del període comprès entre la segona meitat del segle xx i l’actualitat.

Les noves adquisicions d’art contemporani de la Fundació ”la Caixa” i el MACBA es faran de manera coordinada mitjançant un comitè assessor únic format per Chris Dercon, director de la Tate Modern; Suzanne Ghez, directora de Renaissance Society (Chicago); Ivo Mesquita, conservador en cap de la Pinacoteca de l’Estat de Sao Paulo; Joanna Mytkowska, directora del Museu d'Art Modern de Varsòvia; Paul Schimmel, conservador en cap del Museum of Contemporary Art de Los Angeles, i Vicente Todolí, exdirector de la Tate Modern, i la nova política coordinada d’adquisició no alterarà la titularitat de les obres i cada institució serà propietària de les obres adquirides.

La primera exposició d'aquesta nova programació, a partir dels fons d'art contemporani de les dues institucions, es podrà veure al MACBA entre finals d’octubre del 2011 i principis de febrer del 2012 sota el títol genèric de "Volum", una anàlisi de la situació de l’escultura en el període de canvi del segle XX al XXI que ocuparà totes les sales del museu.

I després, durant els quatre anys vinents, es presentaran una sèrie d'exposicions, tan al MACBA i al CaixaForum de Barcelona com a altres museus espanyols i de l'estranger. Entre el desembre del 2011 i el març del 2012, a CaixaForum de Madrid es desenvoluparà la segona mostra d’aquest acord. A partir d’una selecció d’instal·lacions, pel·lícules i documents de performances, explorarà l’escenificació de la forma i l’espai, fent palesa la dialèctica entre l’experiència de sentir i la de visualitzar. Entre el novembre del 2012 i el febrer del 2013, el CaixaForum de Palma acollirà una nova selecció d'obres, i, finalment, una gran mostra conjunta al MACBA i a CaixaForum de Barcelona culminarà aquest programa d'exposicions.

El conveni de col·laboració no només se cenyeix a l’àmbit expositiu. El MACBA i la Fundació “la Caixa” organitzaran de manera conjunta diversos cicles de conferències. El 2012 i 2013 acolliran dos seminaris internacionals sobre art contemporani que comptaran amb la participació de destacats investigadors, crítics, assagistes i artistes involucrats en l’exploració de configuracions culturals actuals. L’objectiu és situar la producció artística contemporània com un reflex de fenòmens culturals, socials i polítics en el nostre món globalitzat.

I per últim, la Fundació ”la Caixa” i el MACBA estan acabant d’enllestir diversos programes d’educació i continguts digitals destinats a alumnes i professors de primària, secundària, batxillerat i estudis superiors, i s'impulsaran projectes artístics que tinguin un impacte social.

Font: http://www.ara.cat/cultura/Macba-Fundacio_La_Caixa-museus-col-leccions-exposicions-Caixaforum_0_382762786.html

El museu de la terrissa de Quart, a punt d'estrenar
Les obres ja estan i només queda ultimar els darrers detalls
L'equipament obrirà les portes a finals de gener

http://estatic.elpunt.cat/imatges/41/31/alta/780_008_4131388_807388cd466bdff404e35740dafc25dd.jpg
L'edifici de l'antiga bòbila, seu del nou museu de la terrissa de Quart.
Foto: J. N.

Les obres del museu de la terrissa de Quart ja s'han acabat i només queden els darrers detalls perquè pugui obrir les portes al públic. En concret, està previst que al llarg d'aquest mes tots els preparatius quedin enllestits i se'n pugui fer la inauguració oficial el dia 29 de gener. La previsió era poder fer la inauguració amb motiu de la fira de la terrissa, que comença avui, però l'alcalde, Quim Cufí, va dir que preferien disposar de més temps per enllestir els detalls que falten sense pressa, encara que suposi inaugurar el museu unes setmanes més tard.

D'entrada, està previst que el museu obri els caps de setmana i festius, però no es descarta ampliar l'horari posteriorment si els recursos econòmics ho permeten. El museu tindrà dues zones principals. A l'edifici de l'antiga bòbila es podran veure els diferents elements que conformaven aquest tipus d'indústries (la bassa, el forn, la galatea, els conductes d'aire de la xemeneia...). A l'edifici annex, de nova construcció i que connectarà amb la bòbila a través d'una passera, hi haurà una escola de terrissa i una sala polivalent per fer exposicions, xerrades, etcètera. El projecte va començar a tirar endavant l'any 2004, amb l'adjudicació de les obres per convertir la nau central de l'antiga bòbila en una sala d'exposicions.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/340998-el-museu-de-la-terrissa-de-quart-a-punt-destrenar.html

El Museu de les Mines de Bellmunt obrirà els nous equipaments al febrer
Les obres d'ampliació engegades a principi d'any estan molt avançades; amb tot, encara resten per completar els continguts de la museografia nova

http://estatic.elpunt.cat/imatges/41/25/alta/780_008_4125143_a0d3b3367000bc1a5a65d5924d0deecf.jpg
Imatge de la nova recepció del museu, de la que s'ha enllestit la construcció.

El projecte museogràfic de les Mines de Bellmunt està a punt de finalitzar la cinquena fase de construcció, que es preveu que quedarà enllestida a principi de l'any vinent.

Les actuacions, finançades amb ajuts dels fons Feder, han comportat el condicionament d'espais nous a les dues naus rehabilitades de l'antiga foneria. Les diverses intervencions també han inclòs la construcció d'un edifici de nova planta, annex al principal, que ocuparà la recepció del museu. El pressupost total per a tot el projecte museístic és de 564.343 euros.

La coordinadora del centre museístic, Gemma Barceló, diu que “s'està treballant en la producció dels continguts de la museografia nova”. Els equipaments interiors i el mobiliari són els que finalment determinaran la posada a punt prevista per al mes de febrer.

La museografia nova, que conformarà l'exposició permanent del Museu de les Mines de Bellmunt, oferirà un recorregut al llarg de la història de la mineria i la metal·lúrgia en aquest municipi prioratí. Els elements nous que s'hi incorporen són tres audiovisuals de diferent format i una part de museografia més tradicional que inclourà l'exposició d'objectes relacionats amb el món de la mineria.

Diada de Santa Bàrbara
Coincidint amb la festa patronal dels miners, avui s'inaugurarà a la nova plaça situada al carrer de les Flors de Bellmunt, el monument en homenatge a aquest col·lectiu. La diada inclourà el I Tast de Santa Barbarà que organitzen l'Ajuntament i els vuit cellers del municipi, en què es podran tastar gratuïtament els vins joves del 2010, i una vintena de vins locals embotellats, prèvia adquisició del tiquet d'un euro.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/340435-el-museu-de-les-mines-de-bellmunt-obrira-els-nous-equipaments-al-febrer.html

De les coves a Can Xerric
Serinyà condicionarà una casa com a museu per atraure els visitants del recinte prehistòric al poble

http://estatic.elpunt.cat/imatges/41/31/alta/780_008_4131905_634f27b78e3061c041daae4e30522d09.jpg
Vista exterior de can Xerric, situat a la cèntrica plaça de Sant Andreu.
Foto: R. E.

Per les coves de Serinyà, anualment hi passen cap a 14.000 visitants que solen deixar els vehicles a l'aparcament del mateix recinte però rarament es desplacen fins al poble. La vella aspiració –mai no aconseguida del tot– que els establiments del nucli de Serinyà es beneficiïn del poder d'atracció de les coves, ha fet que l'Ajuntament hagi muntat, a la plaça de Sant Andreu, una exposició permanent que completi la informació que es facilita al recinte del paleolític, i ho ha provat de fer a partir de materials que s'hi han recollit.

També biblioteca
Aquest petit museu estarà a can Xerric, un edifici municipal en què a la planta baixa hi ha el casal d'avis, però que té les dues plantes superiors buides. L'exposició serà a la primera planta. A la segona, hi faran una biblioteca. “Can Xerric ha de servir tant per als visitants com per a la gent del poble”, explica l'alcalde, Josep Antoni Ramon. El futur complex completarà l'oferta del poble en equipaments públics, un cop s'ha acabat de remodelar Can Beia.

Primer, l'estructura
Els treballs començaran amb una remodelació interior i la renovació de la coberta. De fet, de l'edifici, que és el resultat d'haver ajuntat dues cases, pràcticament només en quedaran els murs exteriors. Les obres també s'aprofitaran per modernitzar tant els espais del casal d'avis com les altres sales de la planta baixa, que seran polivalents. El projecte complet ha estat valorat en un milió d'euros, però com que encara no hi ha finançament, ara com ara i a curt termini només se'n podran executar les obres estructurals, per a les quals sí que hi ha recursos econòmics de diverses administracions.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/340554-de-les-coves-a-can-xerric.html

L'espai cultural Cèntric conté la biblioteca i un auditori
L'equipament més ambiciós de la ciutat, que ha costat 22 milions, es prepara per obrir les portes

http://estatic.elpunt.cat/imatges/41/68/alta/780_008_4168349_6102507039fc17a4066fd5fac77e8f88.jpg
El Cèntric, al costat del dipòsit d'aigua de la torre Catalunya.
Foto: ORIOL DURAN.

És l'equipament cultural més ambiciós del Prat, en el qual s'han invertit cinc anys i 22 milions d'euros. El Cèntric ultima els detalls per poder obrir les portes el diumenge 19 de desembre a la plaça Catalunya, a l'espai que ocupava l'històric escorxador, que va funcionar entre el 1919 i el 1979. Aquest equipament té com a espai principal la biblioteca, que s'hi trasllada des del centre cultural El Remolar i amplia les seves instal·lacions, ja que passa de tenir 950 metres quadrats a tenir-ne 3.000, cosa que representa una capacitat per a 441 usuaris. Aquesta biblioteca té tres plantes i, seguint la tendència de les biblioteques actuals, combina l'espai de lectura amb sales d'estudi, aules per a l'ensenyament de les noves tecnologies, una sala per a exposicions i una sala polivalent amb capacitat per a 80 persones. Segons el tècnic Rafa Milán, “s'ha volgut fugir del concepte de biblioteca amb taula i cadira i oferir molts espais per poder llegir”.

La biblioteca ocupa la meitat de la superfície del Cèntric. La resta de l'espai es divideix entre un auditori amb una capacitat per a 302 persones, l'arxiu municipal, un centre especialitzat en la formació en noves tecnologies, sales d'estudi, sales d'exposicions i un restaurant. El nou arxiu, a banda de les instal·lacions necessàries per a la conservació dels documents, disposa d'una sala oberta per a la consulta pública. Pel que fa a les tres sales d'estudi, s'obriran en horari nocturn i disposaran d'ordinadors fixos i de deu portàtils que es prestaran als usuaris. Pel que fa al restaurant, s'ha concebut com un “gastrobar on hi haurà menús i també es podrà prendre una copa de vi amb tapes. Tot plegat, amb la filosofia del quilòmetre 0, comprant en un radi de 100 km i si no és possible, directament als productors”, assenyalava ahir Óscar Teruelo, responsable del restaurant. L'establiment es complementa amb dues terrasses on es programaran actes com ara aperitius amb concerts de jazz.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/343220-lespai-cultural-centric-conte-la-biblioteca-i-un-auditori.html

La nova seu de la Filmoteca de Catalunya obrirà les portes al març

• Situada al cor del Raval, la nova seu disposarà de dues sales de projeccions interiors i una pantalla exterior. L'any que ve la Filmoteca organitzarà 1.200 sessions de cinema

La Filmoteca de Catalunya obrirà al març de l'any que ve la nova seu al Raval barceloní, dissenyada com un centre polivalent al voltant del món del cinema, amb dues sales de projeccions interiors i una pantalla per a exhibicions a l'aire lliure. Les dues sales han estat batejades amb els noms de Chomón (375 butaques) i Laya (180 butaques), dos noms que, segons el director de la Filmoteca, Esteve Riambau, "fan justícia" a dos dels grans patrimonis d'aquesta institució, els 105 títols del pioner català del cinema mut, Segundo de Chomón, i a Laya Films, la secció de cinema de la Generalitat republicana.

Amb les dues sales, la Filmoteca catalana augmentarà el nombre de sessions anuals, que passarà de les 980 actuals a unes 1.400 el 2011, ha comentat Riambau.

El cicle inaugural de la nova seu permetrà veure totes les pel·lícules del cineasta català Bigas Luna, sis d'elles restaurades per la mateixa Filmoteca de Catalunya, i recuperarà la versió original de Reborn, film que el director va rodar als EUA en anglès amb subtítols en castellà.

Coincidint amb el 75è aniversari del 18 de juliol de 1936, la Guerra Civil espanyola tindrà un paper protagonista amb una àmplia retrospectiva de films de ficció i documentals i també amb una exposició sobre el paper decisiu que el cinema va jugar en la contesa, tant com a instrument polític com en el seu vessant de vehicle per reconstruir i recuperar la memòria. Aquesta exposició, ha precisat Riambau, té com a fil conductor els sis films que Jaime Camino ha realitzat sobre la Guerra Civil i també els documentals propagandístics de Laya Films, i inclourà cartells, fotografies, guions, documents escrits i materials cinematogràfics inèdits.

Un tercer cicle revisarà tots els films en els quals la vida de l'actual Raval –en una altra època Barri Xino o Districte Quinto– ha estat protagonista, tant en ficció com en documental.

A la resta de la programació de 2011 hi ha clàssics antics i clàssics moderns com Costa Gavras i Marco Bellocchio, als quals es dedicaran dues retrospectives que presentaran amb tota probabilitat els mateixos cineastes. En el centenari del naixement del músic Nino Rota, a més d'algunes de les seves pel·lícules més emblemàtiques, la Filmoteca serà escenari d'un concert a càrrec d'una cobla que adapta a aquesta formació de vent la música del compositor italià.

El pròxim 12 de gener, encara a la vella seu de la Filmoteca, tindrà lloc un "homenatge d'urgència" al recentment mort Luis García Berlanga, però la retrospectiva completa, en la qual participaran les filmoteques de València i el Nacional, tindrà lloc a la tardor.

http://www.ara.cat/cultura/nova-Filmoteca-Catalunya-obrira-portes_0_391161576.html

L'espai cultural Cèntric conté la biblioteca i un auditori
L'equipament més ambiciós de la ciutat, que ha costat 22 milions, es prepara per obrir les portes

http://estatic.elpunt.cat/imatges/41/68/alta/780_008_4168349_6102507039fc17a4066fd5fac77e8f88.jpg
El Cèntric, al costat del dipòsit d'aigua de la torre Catalunya.
Foto: ORIOL DURAN.

És l'equipament cultural més ambiciós del Prat, en el qual s'han invertit cinc anys i 22 milions d'euros. El Cèntric ultima els detalls per poder obrir les portes el diumenge 19 de desembre a la plaça Catalunya, a l'espai que ocupava l'històric escorxador, que va funcionar entre el 1919 i el 1979. Aquest equipament té com a espai principal la biblioteca, que s'hi trasllada des del centre cultural El Remolar i amplia les seves instal·lacions, ja que passa de tenir 950 metres quadrats a tenir-ne 3.000, cosa que representa una capacitat per a 441 usuaris. Aquesta biblioteca té tres plantes i, seguint la tendència de les biblioteques actuals, combina l'espai de lectura amb sales d'estudi, aules per a l'ensenyament de les noves tecnologies, una sala per a exposicions i una sala polivalent amb capacitat per a 80 persones. Segons el tècnic Rafa Milán, “s'ha volgut fugir del concepte de biblioteca amb taula i cadira i oferir molts espais per poder llegir”.

La biblioteca ocupa la meitat de la superfície del Cèntric. La resta de l'espai es divideix entre un auditori amb una capacitat per a 302 persones, l'arxiu municipal, un centre especialitzat en la formació en noves tecnologies, sales d'estudi, sales d'exposicions i un restaurant. El nou arxiu, a banda de les instal·lacions necessàries per a la conservació dels documents, disposa d'una sala oberta per a la consulta pública. Pel que fa a les tres sales d'estudi, s'obriran en horari nocturn i disposaran d'ordinadors fixos i de deu portàtils que es prestaran als usuaris. Pel que fa al restaurant, s'ha concebut com un “gastrobar on hi haurà menús i també es podrà prendre una copa de vi amb tapes. Tot plegat, amb la filosofia del quilòmetre 0, comprant en un radi de 100 km i si no és possible, directament als productors”, assenyalava ahir Óscar Teruelo, responsable del restaurant. L'establiment es complementa amb dues terrasses on es programaran actes com ara aperitius amb concerts de jazz.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/343220-lespai-cultural-centric-conte-la-biblioteca-i-un-auditori.html

Decir que este domingo dia 19 inaguran el Centric y que por la tarde de 18 a 20h. se iluminara el deposito elevado gracias a LEDS instalados en toda la torre. Supuestamente luego la tienen que encender cada dia.
Yo personalmente la vi el otro dia encendida que la estaban probando y no es una Torre Agbar pero al menos los colores van cambiando y se mueven.
Segun la revista municipal, se iluminara y las dos horas que este iluminada sera con musica. Así que tendra que ir al ritmo de la musica.

Aqui esta, iluminada.

http://img163.imageshack.us/img163/8618/imgcalculada.jpg

No es como la Agbar, no esta siempre del mismo color, va cambiando los colores.

La Paeria negocia amb Ibercaja que aporti fons al museu de la ciutat

• L'entitat té interès en una nova seu per a la seua obra social i podria ocupar una part de l'edifici

L'ajuntament de Lleida negocia amb la caixa d'estalvis Ibercaja la seua implicació en el projecte del museu de la ciutat al solar de les termes romanes a Cardenal Remolins. L'entitat té interès a traslladar la seu de la seua fundació i, per aquest motiu, s'ha plantejat la possibilitat d'ocupar una part del nou edifici a canvi de col·laborar en el seu finançament.

Les dos parts van confirmar ahir l'existència de negociacions, tot i que encara no s'ha arribat a cap acord, a l'espera de tancar els pressupostos per a l'any que ve.

El mateix projecte de pla de barris de Portal de la Magdalena-Noguerola que va presentar l'ajuntament a la Generalitat (i que es pot consultar al web de l'Empresa Municipal d'Urbanisme) preveu la firma d'un conveni amb Ibercaja, amb una aportació llavors estimada en 1,7 milions d'euros. El cost total previst del museu de la ciutat supera els 4,5 milions, dels quals la Generalitat sufragaria 1.400.000 euros a través del pla de barris. La Paeria hi aportarà una altra quantitat idèntica, que se suma als 921.000 euros que va aportar al conveni per expropiar el solar.

La previsió de la Paeria, segons va explicar la tinent d'alcalde d'Urbanisme, Marta Camps, és que les obres d'aquest equipament, el més important entre els previstos en el nou pla de barris, comencin l'any que ve, dotze anys després de la troballa de les restes de les termes públiques de l'època romana, que daten del segle I o II d.C. que i són unes de les restes arqueològiques de més valor que mai s'han trobat a Lleida. El futur museu permetrà exposar aquests vestigis i també exposar tota la informació, documentació i restes arqueològiques de les diferents etapes històriques de la ciutat.

El projecte preveu dedicar la planta baixa a les termes i la resta, a espais d'exposició temporal i permanent, serveis del museu i espais per a tallers, reunions i conferències.

La Paeria també té pendent decidir què farà amb un altre dels projectes estrella del pla de barris de Noguerola, l'espai Màrius Torres. Inicialment, es pensava comprar l'edifici del número 10 de la plaça Paeria (Casa Josa) per ampliar el Pal·las, construir un hotel d'entitats i ubicar-hi l'espai dedicat a la memòria del poeta Màrius Torres (que hi va viure). No obstant, la Paeria va descartar fa uns mesos la compra i n'ha de modificar el projecte.

http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/la-paeria-negocia-amb-ibercaja-que-aporti-fons-al-museu-de-la-ciutat/

L'ajuntament de Lleida demanarà una altra ajuda per acabar el Museu de la Ciència

• El pla del Barri Antic s'allargarà per acabar Santa Teresa i Santa Clara

L'ajuntament de Lleida preveu sol·licitar una ajuda a la Generalitat, en el marc d'un nou programa per donar continuïtat als plans de barris, que contribuiria a finançar la segona fase de les obres del Museu de la Ciència. La primera fase, que actualment està en obres, ha comptat amb fons del pla de barris de la Mariola, que s'acaba a finals d'aquest any. També s'estan completant petites obres, com ara rampes en passos de vianants, millores en l'enllumenat i la urbanització del carrer Mestre Tonet, per poder donar per finalitzat el primer pla de barris a finals d'any.

El pla de barris del Centre Històric haurà d'esperar una mica més. La Paeria té previst demanar una pròrroga de dos anys en la seua execució, temps que serviria per acabar de definir els dos projectes més importants que queden pendents: la rehabilitació de l'antic convent de Santa Teresa, els usos definitius del qual encara no estan del tot decidits, i la segona fase de reforma de l'antic convent de Santa Clara, que inclou l'obertura dels jardins al barri.

Així mateix, ja es troba en la recta final la construcció del parc al vessant nord del turó de la Seu Vella i també es treballa en la reurbanització de la plaça del Dipòsit i el carrer Múrcia. Ja s'han acabat altres obres importants, com la plaça Cervantes, la reurbanització de diversos carrers i el centre per a joves de Gairoles.

http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/lajuntament-demanara-una-altra-ajuda-per-acabar-el-museu-de-la-ciencia/

http://www.segre.com/fileadmin/multimedia/fotos/esegre/14340188.JPG

Cerrados dos museos de la batalla del Ebro recién inaugurados

La red de museos diseñada por la Generalitat para explicar la batalla del Ebro se resquebraja nueve meses después de inaugurarse. Esta infraestructura museística, gestionada por el organismo público Consorcio Memorial de los Espacios de la Batalla del Ebro (Comebe), se completó el pasado marzo con sendos centros en cinco localidades de la Terra Alta. Nueve meses después, la red se ha quedado sin dos museos que los historiadores consideran básicos. Son los ubicados en la Fatarella y Vilalba dels Arcs, ahora cerrados por los respectivos Ayuntamientos por falta de recursos. La Generalitat no ha concretado aún la fórmula para contratar a un responsable de los centros y los Consistorios se han negado a sufragar los gastos, 1.200 euros mensuales.

"Somos un pueblo de 700 habitantes", se excusó ayer el alcalde de Vilalba, Xavier Marzo. "La Generalitat corrió mucho a la hora de inaugurar los centros, pero no previó cómo mantenerlos. Es una lástima", lamentó. "Nos sabe mal porque venía muchísima gente", apuntó su homóloga de La Fatarella, Carme Pelejà. "Pero entre la crisis y la masiva asistencia, hemos quedado desbordados", señaló.

El centro de Vilalba, dedicado a la vida de los soldados en las trincheras durante la batalla, se inauguró en el verano de 2008 y cerró sus puertas de forma provisional el pasado agosto. "Si ahora dijera que reabriremos, te engañaría. No lo sé", admite Marzo. El museo de La Fatarella, dedicado a los soldados extranjeros de esa batalla, fue inaugurado el pasado marzo y se ha cerrado este mes. "Esperamos resolverlo pronto", aventura la alcaldesa.

Ambos museos resultan esenciales, advierten los expertos. "Sin integrar la rutina de las trincheras ni el papel de las tropas internacionales, la batalla del Ebro no se puede explicar. Son elementos centrales", subraya Josep Sánchez Cervelló, catedrático de la Universidad Rovira i Virgili y director del centro.

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Cerrados/museos/batalla/Ebro/recien/inaugurados/elpepiespcat/20101222elpcat_11/Tes

Badalona redescobreix Baetulo
El primer cap de setmana de portes obertes de l'espai arqueològic de les termes i el Decumanus atrau 1.300 persones, que admiren el llegat romà de la ciutat

http://estatic.elpunt.cat/imatges/41/99/alta/780_008_4199400_198fb18150e2fd91a9e58b5b99c546a4.jpg
Els visitants van passejar-se pel conjunt arqueològic,
que s'ha fet totalment accessible per a persones amb mobilitat reduïda.
Foto: R. RAMOS.

El nou espai arqueològic del Museu de Badalona ha aixecat expectació des del primer moment i així ho demostren les xifres de visitants del primer cap de setmana de portes obertes, que suma un total de 1.300 persones, en unes dates en què la majoria de gent té com a prioritat les compres nadalenques i la posada a punt de la llar per aquestes festes. Tot i el fred que feia divendres al vespre, set-centes persones van esperar al carrer per poder ser les primeres a conèixer les noves instal·lacions, i dissabte i diumenge el degoteig de visites es va mantenir amb tres-centes persones cada dia. El director del Museu de Badalona, Joan Mayné, explica que la majoria de visitants que han passat pel nou espai arqueològic del Decumanus n'han valorat la dignificació del patrimoni romà de la ciutat. “Ens omple de satisfacció veure que la gent agraeix l'esforç que hem fet”, diu Mayné, que no es mostra sorprès per la bona resposta dels badalonins perquè, segons diu, “ja sabíem que la inauguració del subsòl i la reobertura del museu havia creat una certa expectació”. De fet, les activitats culturals organitzades per l'equipament tenen una bona resposta i cada cop són més els ciutadans que s'interessen per conèixer allò que es programa des del Museu de Badalona. El grup que el museu té a la xarxa social Facebook té a hores d'ara prop de 3.000 seguidors. A més, hi ha 900 persones que tenen el carnet d'Amics del Museu, és a dir, que paguen una quota anual i es beneficien de descomptes i promocions en les activitats que organitza el Museu de Badalona.

Vista i coneguda la resposta dels badalonins, el principal repte amb vista a l'any vinent és aconseguir que el patrimoni romà de Baetulo sigui cada cop més conegut a fora de la ciutat. Per aconseguir-ho, Joan Mayné assegura que està previst promocionar-lo en les principals fires i oficines de turisme. Badalona té ara un museu de primera línia i Mayné creu que convé donar-lo a conèixer per poder atraure visitants d'altres punts de Catalunya, de l'Estat i també turistes estrangers que passen uns dies a Barcelona i que tenen el Decumanus totalment accessible a través del metro i el tren.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/348002-badalona-redescobreix-baetulo.html

Igualada es fixa l'objectiu de tenir set nous equipaments culturals la propera dècada
Una nova biblioteca local i el centre cívic de Set Camins se sumaran als espais previstos als edificis de la Cotonera i l'Escorxador

El ple igualadí va donar llum verd al Pla local d'equipaments culturals de la ciutat. El nou pla, que fa una previsió per a deu anys, proposa set equipaments culturals nous i també defineix l'ampliació d'alguns que ja existeixen. Aquests nous equipaments són un espai escenicomusical, un espai d'arts, un nou arxiu comarcal, dos centres cívics, la construcció del Museu de la Premsa i una nova biblioteca local. A partir d'aquest any, ja existeix el projecte d'encabir el nou arxiu, un centre cívic i el museu a l'edifici de la Igualadina Cotonera.
El pla va tirar endavant amb el suport de totes les forces del consistori, exceptuant CiU, que es va abstenir. La coalició nacionalista va retreure a l'Ajuntament de l'Entesa per Igualada (PSC-ICV) "la manca de lideratge que transmet el pla". El líder de CiU, Marc Castells, també retreu a l'Ajuntament l'oblit de la Casa de la Cultura, un equipament que gestiona el Consell Comarcal, del qual ell és president.
La Igualadina Cotonera és la peça central del pla. Ha d'acollir el futur Museu de la Premsa, impulsat pel Grup Godó i el consistori igualadí, el nou arxiu comarcal i un dels dos nous centres cívics. L'altre és previst que es construeixi al barri dels Set Camins.
Pel que fa al nou espai escenicomusical, se situarà a l'espai de l'Escorxador i constarà "d'una sala gran de teatre i concerts amb una capacitat per a 700 persones i una sala petita per a 300 persones".

Ampliació d'equipaments
En l'horitzó del 2020, el Pla local d'equipaments culturals preveu també l'ampliació de l'actual Biblioteca Central d'Igualada i l'ampliació del Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia amb la introducció d'un nou centre d'interpretació que rebrà el nom de Terra de Camins.
L'equip de govern de l'Entesa va inserir la votació al ple una vegada la Generalitat ha emès un informe favorable sobre l'adequació del pla local al Pla d'equipaments culturals de Catalunya.

Topada Entesa-CiU
Mentre que el PP i ERC van donar suport al pla, l'abstenció de CiU va ser durament criticada per l'alcalde, Jordi Aymamí. El convergent Marc Castells recrimina que "no s'ha fet en clau de capitalitat, i el mateix document ho posa. Es farà un auditori a Igualada i també un a Montbui al mateix temps". Aymamí, al seu torn, apunta contra CiU el "descuit i la manca de dignitat" en l'equipament de la Casa de Cultura, que gestiona el Consell Comarcal, i que mentre eren al govern "volguessin enderrocar la Igualadina Cotonera, que avui està reconeguda com a bé nacional d'interès cultural".

Font: http://www.regio7.cat/anoia/2010/12/23/igualada-fixa-lobjectiu-set-nous-equipaments-culturals-propera-decada/119973.html

Inverteixen 125.000 euros en la biblioteca

Dimecres que ve s'inaugurarà la biblioteca de les Cases d'Alcanar, un equipament que ha tingut un cost de 125.000 euros i que s'ha finançat amb el fons estatal de Zapatero. Es tracta d'un servei molt reivindicat per la ciutadania d'aquest nucli urbà, ja que fins ara la filial de la biblioteca Trinitari Fabregat estava situada a l'oficina delegada de les Cases d'Alcanar, en un edifici que no complia les condicions mínimes per oferir aquest servei. Les obres han consistit en la remodelació de l'antic consultori mèdic, que el passat mes de febrer es va traslladar a un nou edifici, al costat del convent dels Josepets.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/349243-inverteixen-125000-euros-en-la-biblioteca.html

NmxaYkbG2Gc

El museu Thyssen de Sant Feliu de Guíxols continua avançant.

Tractaran les bigues de fusta de Can Serra

L'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols té enllestit el plec de condicions mitjançant les quals es durà a terme l'adjudicació de l'estudi preventiu i del contracte de manteniment de les bigues de fusta de Can Serra, futura seu del museu Thyssen. L'objectiu és fer tractaments preventius i curatius als forjats de les bigues i eliminar colònies de tèrmits subterranis. El plec de clàusules es va aprovar el 31 de desembre passat mitjançant un decret d'alcaldia. El contracte estableix un preu màxim de 111.132 euros –IVA a part– i tindrà una durada de dos mesos des de l'adjudicació, tot i que s'especifica que en el cas dels treballs d'eliminació de tèrmits la naturalesa dels treballs podria fer-los demorar més enllà d'aquesta data.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/356008-tractaran-les-bigues-de-fusta-de-can-serra.html

L'Amistat enfila la recta final amb ajustos pressupostaris
Surt a licitació la construcció de l'interior del teatre i el govern local diu que l'equipament s'inaugurarà al març
La falta de subvencions se suplirà amb capital de fundacions privades

http://estatic.elpunt.cat/imatges/35/06/alta/780_008_3506080_152e51357ae3691b640f1bd0afe850be.jpg
La façana del teatre l'Amistat ja està enllestida.
Foto: G.A.

El Teatre L'Amistat, tancat des de principi del 2009, podria reobrir, un cop reformat, al març. Aquesta és la previsió amb què treballa el consistori de Premià de Mar, que acaba de treure a licitació els darrers treballs que s'han de fer a l'interior de l'equipament. Concretament, la construcció de la grada i les butaques, el parquet, l'escenari, les instal·lacions audiovisuals, el cortinatge, el mobiliari i el bar. Una darrera fase que té un preu de licitació aproximat d'1 milió d'euros. Paral·lelament, s'acaba la instal·lació del sistema de cablejat elèctric, una tasca que es podria enllestir en un mes aproximadament.

D'aquesta manera, el calendari d'obres continua endavant tot i l'entrebanc financer que va suposar no rebre la concessió de la subvenció de 707.000 euros del Departament de Cultura de la Generalitat, segons va lamentar l'alcalde del municipi, Miquel Buch (CiU), el mes d'agost. Per aquest motiu, fonts municipals asseguren que caldrà “ajustar els costos” en aquesta darrera fase constructiva per poder enllestir el projecte, però diuen que no caldrà recórrer a fons municipals. La possibilitat que el Ministeri de Cultura concedeixi 300.000 euros suplementaris –ja en va aprovar 700.000 l'any passat– i l'aportació de capital privat a través de fundacions d'entitats financeres –s'esperen uns 300.000 euros per aquesta via– ajudaria a completar el pagament del nou teatre, que, en total, costa uns 4,5 milions d'euros. “És cert que anem justos de diners, però no hauríem de patir per acabar les obres al març”, explica el regidor de Cultura, Josep Maria Molins (ERC), que afegeix que el teatre no s'inaugurarà fins que no estigui “a punt per començar a funcionar”.

Gestió privada
D'altra banda, el govern municipal estudia quin ha de ser el model de gestió del nou equipament cultural, després que s'estreni. L'opció que té més possibilitats a hores d'ara és la signatura d'un conveni amb una productora cultural, perquè s'encarregui de la programació del nou teatre. Segons explica Molins, el govern estudia ara dues propostes de dos grups privats diferents, tots dos lligats al món cultural de Premià de Mar. Un podria ser el nou gestor del teatre.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/355172-lamistat-enfila-la-recta-final-amb-ajustos-pressupostaris.html

El Museu del Rock, al març

El periodista musical Jordi Tardà va anunciar ahir que el Museu del Rock, que ell mateix promou i que estarà situat al recinte de Les Arenes, una de les places de braus històriques de Barcelona, immersa en un complex procés de reconversió a centre comercial des de ja fa uns anys, obrirà les portes el 31 de març. Jordi Tardà ha confirmat que en el museu hi haurà sales dedicades a The Beatles, els Rolling Stones i el rock espanyol, a més d'una sala de concerts.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/355110-el-museu-del-rock-al-marc.html

La biblioteca de Cubelles, pel final de 2012
L'Ajuntament és a punt d'adjudicar la redacció del projecte

L'Ajuntament de Cubelles està treballant en la construcció d'una biblioteca en un solar situat a pocs metres de la prefectura de la policia local, situada al carrer Arles de Tec. L'administració local adjudicarà properament la redacció del projecte, un equipament pressupostat en uns tres milions d'euros. La regidora de Cultura, Prudència Carrasco (PSC), confia que les obres podran començar el 2012 i acabaran a final del mateix any.

La biblioteca disposa de subvencions de la Diputació de Barcelona, que col·labora en la redacció del projecte, amb 36.000 euros, i en la construcció i el mobiliari, amb 200.000 i 100.000 euros més, respectivament.

El nou edifici ocuparà 2.360 m² i està dissenyat per atendre una població de 15.000 persones. Una sala multifuncional de 400 m² i una aula d'informàtica són alguns dels espais del futur equipament, que podrà encabir més de 25.000 documents. Carrasco destaca la necessitat que el municipi tingui una biblioteca, tenint en compte que actualment només disposa d'una sala de lectura de 70 m², un espai “que no és el que la gent de Cubelles es mereix”.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/355490-la-biblioteca-de-cubelles-pel-final-de-2012.html

El museu d'art Stämpfli es presentarà el 30 de gener
La fundació privada mostrarà a la ciutadania les instal·lacions rehabilitades del Mercat del Peix, a la plaça de l'Ajuntament
El nou museu, dedicat a l'art contemporani, no exhibirà obres fins al proper mes de maig

El museu d'art contemporani de la fundació Stämpfli a Sitges, situat a l'antic Mercat del Peix, es presentarà a la ciutadania el proper 30 de gener. L'impulsor de la fundació privada, Pere Stämpfli, vol donar a conèixer les sales d'exposició de l'edifici, que acolliran la col·lecció d'obres d'art a partir del mes de maig. “Volem que el poble vegi la transformació de l'antic Mercat del Peix. Molta gent en guarda records”, explica l'artista.

Situat a la plaça de l'Ajuntament, el Mercat del peix, que durant anys va ser seu de la policia local de Sitges, disposa de dues sales que conserven el sostre original, i on ara s'han instal·lat panells laterals per exhibir les obres. A més de l'edifici municipal, el nou museu també ocupa el pis superior de Can Mec, una finca adjunta al Mercat del Peix on està instal·lat el Grup d'Estudis Sitgetans. El museu té accés per la plaça de l'Ajuntament, i pel carrer d'en Bosch, i actualment disposa d'uns 300 m2. “Hem volgut fer-hi intervencions minimalistes, perquè l'espai es veiés el més net possible”, explica l'arquitecte responsable de la reforma, Josep Maria Coll.

En el futur, les instal·lacions museístiques s'ampliaran amb els edificis dels números 5 i 7 del carrer d'en Bosch, i augmentarà l'espai fins als 1.000 metres quadrats.

El registre de l'edifici
Pere Stämpfli explica que el Mercat del Peix, construït el 1935, no estava ni tan sols registrat com a edifici a l'Ajuntament; així, abans que l'administració local el cedís a la fundació privada, va haver de posar-lo al dia administrativament. Per la seva banda, el matrimoni Stämpfli ha donat a la fundació les finques de la seva propietat que ocupen el museu.

Entre el març i el maig de l'any passat, la fundació va exhibir el fons del futur museu en una exposició a l'Edifici Miramar. Llavors, van mostrar-se 65 obres de 54 reconeguts artistes contemporanis internacionals, un fons reunit pel matrimoni Stämpfli durant tres anys que ha continuat augmentant els darrers mesos. “Totes les obres són donacions d'artistes, d'amics nostres, no n'hi ha cap de comprada. Tot prové d'una generositat enorme”, explica Stämpfli. Per al responsable de la fundació, l'objectiu del museu és “aportar alguna cosa nova a Sitges, completar-ne la cultura”. De fet, la intenció és que aquesta proposta cultural formi part de la xarxa de visites que enllaça la resta de museus de Sitges.

La fundació ha costejat íntegrament la rehabilitació del Mercat del Peix. A la pregunta de quants diners ha invertit, Stämpfli argumenta que la seva és una fundació privada i, per tant, no té per què donar explicacions de quant ha costat. “Han estat molts diners. Però ha valgut la pena”, assegura.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/356596-el-museu-dart-staempfli-es-presentara-el-30-de-gener.html

Rafael Cáceres ha dimitido como arquitecto del Born.

Las obras siguen en manos de su socio en el proyecto, Enric Sòria.

Presentó su carta de dimisión el pasado verano, pero hasta ahora no ha trascendido. Rafael Cáceres, uno de los dos arquitectos encargados de la rehabilitación como nuevo centro cultural del antiguo mercado del Born, ha dimitido "por razones técnicas, no políticas", según admitió ayer. Aunque muy reacio a comentar sus razones -"es algo que tiene que explicar el cliente, que es el Instituto de Cultura de Barcelona [Icub]", señaló ayer- su renuncia tras 12 años de proyectos frustrados trascendió ayer en la convocatoria de una rueda de prensa de la plataforma El torn del Born, una asociación que pretende volver a cambiar el proyecto y tapar casi por completo las ruinas de la ciudad destruida en 1714.

Un sorprendido Cáceres, que se distancia de esta propuesta y de sus promotores, reconoció ayer que su dimisión se debe a que no considera adecuadas una parte de las soluciones que se han exigido al proyecto, ya que a su juicio se ha roto "el equilibrio entre las ruinas y el edificio de Fontseré". En su opinión, la restauración que se está realizando "es impecable" pero en lo que respecta al proyecto interior la solución escogida "no me parece la correcta". "No es nada tan extraño que dimita un arquitecto; llevo un año defendiendo mis tesis, las he explicado pero no he convencido y he considerado mejor irme porque no estaba de acuerdo con una parte de lo que se hacía".

Fuentes del Icub reconocieron ayer que el proyecto básico de la intervención lo firmaron los dos arquitectos, Enric Sòria y Rafael Cáceres, pero el proyecto ejecutivo que se aprobará este miércoles en la comisión de gobierno del Ayuntamiento de Barcelona solo llevará la firma de Sòria, que se mantiene ahora al frente como único arquitecto responsable. Las obras continuarán su ritmo actual y se espera que a finales de 2012 el Nou Born pueda abrir finalmente sus puertas al público como centro polivalente dedicado tanto al estudio de la historia del yacimiento como a todo tipo de actividades culturales y de ocio del barrio. Habrá costado 61 millones de euros.

La renuncia de Cáceres es un nuevo episodio en la accidentada historia reciente de este edificio. Junto a Sòria ganó en 1998 el concurso para transformar el edificio en la Biblioteca Pública del Estado en Barcelona. La envergadura de los restos que, aunque conocidos, aparecieron en las excavaciones previas causó la paralización del proyecto, ya que se decidió conservar las ruinas. En 2002 se les encargó un nuevo proyecto para transformar el edificio ahora en un centro histórico y cultural. Surgieron nuevos problemas al comprobarse que el viejo mercado estaba en peores condiciones de conservación de lo que se pensaba, por lo que se han tenido que sustituir muchos elementos en una reforma que finalizará a principios de 2012.

Enlace El País. (http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Rafael/Caceres/ha/dimitido/arquitecto/Born/elpepuespcat/20110117elpcat_8/Tes)

A10

Barcelona projecta arribar a les 50 biblioteques municipals

L'Ajuntament de Barcelona ha anunciat aquest dimecres que la ciutat projecta arribar a les 50 biblioteques municipals el 2020, 14 més de les quals estan funcionant actualment a la capital catalana.

Així ho ha confirmat l'alcalde, Jordi Hereu, en roda de premsa després de visitar les obres de la nova biblioteca Agustí Centelles que obrirà les portes el maig al barri de l'Eixample.

"Som un referent a Europa en aquesta matèria", ha assegurat l'alcalde, que ha aprofitat la visita per fer un balanç de la gestió de l'Ajuntament entre 1998 i 2011 en relació amb les biblioteques municipals.

En aquest sentit, el delegat de Cultura de la ciutat, Jordi Martí, ha destacat que durant aquest període s'han invertit 100 milions d'euros --40 en aquest mandat--, s'han construït 25 biblioteques noves, i s'ha multiplicat la superfície d'aquestes instal·lacions fins a 50.000 metres quadrats.

Martí ha argumentat aquesta inversió perquè el 46% dels ciutadans tenen el carnet de les biblioteques, són els espais municipals més ben valorats amb una puntuació de 7,5, i reben més de set milions de visites anuals.

Alhora, ha justificat que la importància d'arribar a les 50 biblioteques està en el fet que els nous barris de la ciutat es dotin també d'aquestes instal·lacions i cada ciutadà tingui un espai d'aquestes característiques a no més de "20 minuts caminant des de casa".

Hereu ha destacat que Barcelona ha de sentir-se "orgullosa" de les seves biblioteques, tant perquè els ciutadans sempre han respost molt bé a aquests espais, com perquè l'Ajuntament ha sabut donar resposta a aquesta demanda cultural.

Martí ha confirmat que està previst que comencin el 2012 les obres de la Biblioteca Central Urbana de Barcelona, que ha de convertir-se en l'emblema de totes les biblioteques de la ciutat.

Font: http://www.europapress.cat/societat/noticia-barcelona-projecta-arribar-les-50-biblioteques-municipals-2020-20110126153852.html

El temple de la cultura
La primera biblioteca que la Mancomunitat va inaugurar a Catalunya, a Valls, l'any 1918 ha reobert les portes reconvertida en un museu dedicat a Narcís Oller

http://estatic.elpunt.cat/imatges/42/34/alta/780_008_4234360_8e855f13653c7a077d2a28df64aef38e.jpg
Aquest és l'aspecte exterior de l'equipament que ha estat restaurat
de diferents patologies mantenint intacte l'estil original de l'estructura.
Foto: A. ESTALLO.

La primera biblioteca popular de la Mancomunitat de Catalunya, la mateixa que l'any 1918 es va inaugurar a Valls, va reobrir les portes ahir, després d'un llarg període de letargia i d'un procés de restauració que ha servit per solucionar una les patologies estructurals que afectaven l'edifici quasi des que es va posar en marxa fa més de noranta anys.

Ara, l'equipament recupera l'activitat convertit en un petit museu dedicat al novel·lista Narcís Oller (Valls, 1846-Barcelona, 1930) amb una exposició sobre literatura i modernitat que aprofita les noves tecnologies per mantenir ben viu el pare de la novel·la modernista a Catalunya. Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona, organisme que és titular de l'edifici i des d'on s'han finançat els més de 500.000 euros que ha costat la reconstrucció de les estructures bàsiques, insistia en el caràcter identitari de la biblioteca “símbol de la cultura catalana”.

La biblioteca popular, d'estil neoclàssic i l'únic d'aquestes característiques que es conserva a Catalunya, es va construir en uns terrenys cedits per un notari vallenc i el seu artífex, com ho va ser de la resta de biblioteques de la xarxa de la Mancomunitat, va ser l'assagista Eugeni d'Ors, impulsor del noucentisme català. Pel delegat del govern al Camp de Tarragona, Joaquim Nin, la restauració de la biblioteca popular “honora totes les institucions que hi han cregut”, però ahir, era un dia especialment feliç per a la Societat Narcís Oller, que ha tingut el privilegi d'estrenar les instal·lacions amb una producció dedicada a un escriptor nacional i universal que va tenir el detall de dedicar una novel·la –Vilaniu–, a la seva ciutat d'origen “quan Dickens ho feia de Londres, Balzac de París i Tolstoi de Petersburg”, va relatar l'escriptor Magí Sunyer, president de la Societat Narcís Oller, que es va referir a l'activitat que desplega aquesta entitat “sense diners i sense seu”. L'exposició Narcís Oller. Literatura i modernitat, comissariada pel filòleg Roger Roig, presumeix de poder exhibir el manuscrit original de l'obra Vilaniu, que ha cedit expressament la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, de Vilanova i la Geltrú. En aquesta sala s'hi recrea ara l'ambient d'estudi on Narcís Oller devia arrodonir algunes de les seves novel·les que avui tornen a reeditar-se amb el segell Cossetània Edicions, una de les “forces vigoroses”, com la va definir Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes, que ha estat capaç de mobilitzar el nom de Narcís Oller. A la primera biblioteca de la Mancomunitat, hi oneja la senyera i la bandera de Valls, però ja no tornarà a ser la casa dels llibres.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/362299-el-temple-de-la-cultura.html

La nova biblioteca de Masquefa s'obre a l'espai de l'antiga fàbrica Rogelio Rojo
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, inaugurarà l'equipament cultural aquest matí

Des d'avui, Masquefa tindrà una biblioteca de primera divisió entre les parets de la fàbrica Rogelio Rojo, el símbol de la vila durant el segle passat com a centre de producció industrial. Una inversió de 3,2 milions d'euros ha permès construir un recinte de 1.300 metres quadrats amb uns 20.000 documents, i tot dins la pell d'una antiga fàbrica de sivelles -gegantina- que ja acull el Centre Tecnològic Comunitari. L'acte se celebrarà 72 anys i un dia després del bombardeig del recinte, durant la guerra civil.
A les onze del matí, el flamant conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, i el president de la Diputació, Antoni Fogué, seran juntament amb l'alcalde de Masquefa, Xavier Boquete, en la inauguració del nou equipament. El batlle masquefí explica que amb aquesta obertura "saldem un deute pendent de la vila. Fins ara ja teníem un espai, però no era integrada a la Xarxa de Biblioteques, no eren els fons més adequats". Ara "fem un salt qualitatiu de gran magnitud, entrant a una xarxa que té més de set milions de documents".
Boquete es congratula que aquesta millora "espectacular" no hagi costat "en la darrera fase" a l'Ajuntament de Masquefa. Més enllà de l'aportació inicial de vora mig milió d'euros que va fer el consistori, la immensa majoria del cost ha estat a càrrec de la Diputació, la Generalitat i el ministeri de Cultura.
En total, aquestes tres administracions han sufragat el 100% de la darrera fase de les obres, "més de 2,8 milions són ajudes d'aquestes institucions, amb una aportació clau del ministeri de Cultura d'un milió. En aquest mandat, l'Ajuntament no ha hagut de costejar cap euro de la biblioteca".

Coincidència històrica
La fàbrica Rogelio Rojo la va dissenyar l'arquitecte noucentista Josep Danès, també responsable de l'estació del cremallera a Núria i l'església dels Àngels a Barcelona. L'edifici té forma de U i va estar dedicada durant dècades a la fabricació de sivelles.
L'excepció va ser durant la guerra civil, quan es va reconvertir en una factoria de municions, en concret a l'ala on ara s'alça la biblioteca. Precisament, un 22 de gener del 1939, Masquefa va ser bombardejada per l'aviació feixista amb la Rogelio Rojo com a punt de mira. L'edifici va resistir i avui, 72 anys i un dia després, les seves parets acolliran la nova biblioteca.
Amb el nou equipament, la Rogelio Rojo fa un nou pas en la seva reconversió com a centre de cultura. Queden lluny els temps en què els vilatans fins i tot elaboraven sivelles a les seves llars, a les hores mortes. En el seu dia, donava feina a tot el poble -eren comptats els habitants que no hi treballaven o no tenien algú de la mateixa sang com a operari; ara, més que mai, torna a fer orbitar els masquefins com a referent de la vila.

Font: http://www.regio7.cat/anoia/2011/01/27/nova-biblioteca-masquefa-sobre-lespai-lantiga-fabrica-rogelio-rojo/124770.html

La biblioteca de les 72 propostes

CATALINA SERRA

El solar no podia ésser més complicat. Estret, irregular, allargat, encaixonat entre la difícil competència de l'esplèndid edifici de l'estació de França i un parc de la Ciutadella a l'espera indefinida del pla que finalment li doni sortida cap al mar. El repte era situar en aquest espai la biblioteca provincial (o central o pública de l'Estat...) de Barcelona. Descartada la ubicació del Mercat del Born, no va ésser fàcil que el Ministeri de Cultura acceptés un solar que també va necessitar excavacions arqueològiques prèvies. Però, finalment, l'any passat es va celebrar el concurs per construir l'esperat centre. Va guanyar un equip desconegut, Nitidus, al front del qual hi ha Josep Maria Miró, però s'hi presentaren 72 propostes entre les quals n'hi havia nombroses fetes per patums de l'arquitectura nacional. El resultat d'aquell concurs, tota una lliçó d'arquitectura sobre la diversitat de respostes a un mateix encàrrec, s'exposarà a partir de la setmana vinent al Col.legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en una mostra inèdita feta en col.laboració amb el ministeri.

Hi ha una característica d'aquest concurs que és interessant per entendre'n el resultat: la convocatòria era anònima. Els participants es presentaven al concurs amb un lema i una plica tancada on hi havia l'oferta econòmica, que només tenia una valoració del 30% sobre el resultat. "Fa un any i mig que ho fem així", explica Javier Martín, arquitecte i subdirector general d'obres de la Gerència d'Infraestructures i Equipaments del Ministeri de Cultura. "El tema de l'anonimat ens semblava fonamental perquè la gent entengués que el procediment és obert i net, per transmetre transparència i confiança als professionals ja que hi va haver un temps en què s'hi presentaven molts pocs equips als concurs que convocàvem".

L'estratègia ha donat resultat perquè el de la Biblioteca de Barcelona ha estat el concurs més concorregut dels que ha convocat el ministeri. Hi participaren 72 projectes dels quals es varen desestimar 9 per qüestions de forma. Els 63 restants són, en general, un catàleg de bona arquitectura i una mostra de com davant d'un mateix problema les solucions poden ésser molt diverses.

"Penso que hi ha molta intensitat en les propostes", comenta Margarida Jover, vocal de Cultura del COAC i impulsora d'aquesta exposició a la seu del col.legi a Barcelona (plaça Nova, 5) que s'inaugura dilluns i que estarà oberta fins al 2 d'abril amb el complement de tres dies de taules rodones. A la primera, (el mateix 7 de febrer) es parlarà del context del concurs i del projecte guanyador; el segon (dia 17) s'abordarà la relació entre la biblioteca i l'espai públic i, el tercer dia (dia 28), es dedicarà als reptes mediambientals. Per a Jover, la proposta vol reforçar el debat arquitectònic a la ciutat a partir del fil conductor d'un concurs per un equipament tan emblemàtic i amb tanta història ciutadana com aquest. Sobre les propostes, assegura que el nivell era molt bo. "Hi ha molt pensament al darrere, algunes van molt més enllà de la solució concreta del programa", explica Jover. "El solar era difícil i uns s'han fixat amb l'estructura, d'altres amb l'espai públic, d'altres amb el tema termodinàmic".

El jurat, reconeix Martín, ho va tenir complicat. Va estar configurat per tècnics (tant de la part arquitectònica com de la bibliotecari) del Ministeri de Cultura, de la Generalitat de Catalunya, de l'Ajuntament de Barcelona i, per primer cop, d'un representat del COAC. "Això ha donat molt bon resultat i, de fet, acabem de firmar un acord amb el Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España per tal que sempre hi hagi un representant en tots els concursos", comenta Martín, satisfet del procés i del resultat.

"Va ésser tot molt intens, però després de la valoració i de les discussions, tots vàrem estar d'acord en quins eren els millors projectes i el consens sobre el guanyador va ésser general", comenta. "I el més positiu de tot és que quan vàrem obrir el sobre va resultar que cap dels que érem allà el coneixíem, i això està bé des del punt de vista de la transparència i la confiança que volíem transmetre. Sempre ens podem equivocar, però em sembla significatiu que el guanyador hagi estat un estudi que cap dels que valoràvem els treballs coneixíem".

Martín considera que aquest sistema de l'anonimat allibera també la comissió de valoració perquè no els afegeix pressió. Si ja saps que el projecte és d'un arquitecte de prestigi, explica, no pots evitar mirar-ho d'una altra manera, tenint en compte no només el que hi ha sinó també el que ja coneixes de la seva trajectòria. En el cas del concurs de la biblioteca s'haguessin trobat amb aquest problema moltes vegades. Hi ha participat gent de molta vàlua, de vegades en projectes també molt interessants. Des de Josep Llinàs, autor d'algunes de les biblioteques barcelonines més interessants, com la Jaume Fuster, fins a Enric Ruiz-Geli, Albert Viaplana, Jordi Badia, Iñaki Abalos, Andrés Perea, Roser Amado i Lluís Domenèch, Josep Benedito, Willy Müller, Benedetta Tagliabue, Enric Massip, Fermín Vázquez, Cruz y Ortiz....

De les propostes presentades hi ha dos grans grups. Els que han optat per torres, concentrant la major part de les instal.lacions en un edifici vertical, i els que han optat per un edifici baix i lineal, amb diverses propostes que coincideixen a fer una mena de rèplica de les naus veïnes de l'estació de França. Alguns han optat per aixecar l'edifici i fer un gran pòrtic transitable i d'altres han fet un passeig sobre teulada; uns posen l'èmfasi sobre la sostenibilitat, amb propostes molt interessants perquè siguin autosuficients, i d'altres opten per façanes carregades de leds per tal de convertir-les en una pantalla gegant....

"El problema era que s'havia de combinar un solar molt allargat amb una edificació alta (18.000 metres quadrats) que s'havia d'adaptar a les necessitats actuals d'una biblioteca", comenta Martín. "La tendència ara mateix va per espais amples, molt flexibles i que tinguin possibilitat de canviar d'usos en el futur. Això exigeix superfícies grans i, per això mateix, les propostes de torre provocaven problemes de funcionament intern que va fer que tot i que arquitectònicament fossin brillants quedessin ràpidament descartades". Hi està d'acord Assumpta Bailac, presidenta del Consorci de Biblioteques de Barcelona, que va ser membre del jurat. "Ara el que es demana és flexibilitat i possibilitat d'adaptar-se als nous usos, per això ens va interessar el projecte guanyador, que a més va imaginar com seria aquella zona en el futur quan es traslladés el zoo, ja que encara que tenia una entrada per Marqués d'Argentera la principal era en relació amb el parc". Tot plegat va fer que, malgrat l'aspecte senzill de la proposta, se n'anés valorant la complexitat interna. Martín ho té clar: "Penso que aquest projecte ha fet bo el solar".

http://www.elpais.com/articulo/paginas/biblioteca/les/72/propostes/elppor/20110203elpbqcpag_12/Tes

El projecte va arrencar l'any 2009 i preveu la restauració completa de l'edifici de l'Igualadina Cotonera
1.450.000 € per al futur Museu de la Premsa de Catalunya
Per segon any consecutiu, el projecte de Museu de la Premsa de Catalunya, que està previst que tingui la seva seu a l’antic edifici de la Igualadina Cotonera, es beneficiarà de les aportacions dels pressupostos generals de l’Estat, segons ha pogut saber anoiadiari.cat de fonts municipals.

http://www.anoiadiari.cat/imatges/noticia/captura-de-pantalla-2011-02-02-a-las-20.16.53.png

Si en l’exercici de l’any 2010 l’aportació de l’Estat va ser d’un total de 800.000 euros, enguany la previsió és que assoleixi la xifra de 650.000 euros més. L’obtenció d’aquests recursos ha estat possible gràcies a les gestions que han dut a terme els responsables del projecte i que s’han traduït en esmenes als pressupostos presentades pels grups parlamentaris catalans al Congrés.

En l’exercici de l’any 2010, la subvenció de l’Estat, concedida a través del Ministeri de Cultura a favor de l’Ajuntament d’Igualada, ha permès entre altres coses que s’hagin produït dos avenços transcendentals en la gestació del projecte del Museu: d’una banda, l’adjudicació de la redacció del projecte executiu de rehabilitació de la Cotonera, que ha recaigut en el taller de l’arquitecte igualadí Pere Puig; de l’altra, l’adjudicació del projecte museogràfic, que ha correspost al grup DVA Associats S.L. Pel que fa a la subvenció d’aquest 2011, està pendent encara de destinació, però es preveu que permeti incorporar alguna fase prèvia de l’execució de les importants obres que s’hauran de fer a la Cotonera.

Un projecte únic a l'Estat Espanyol
Com és sabut, el projecte del Museu de la Premsa de Catalunya, que serà l’únic d’aquest caràcter existent al nostre país ―i a tot l’ Estat Espanyol amb aquestes característiques―, va arrencar formalment l’octubre de l’any 2009, a partir de la signatura d’un conveni entre l’Ajuntament d’Igualada i la Fundació Comte de Barcelona, vinculada al Grup Godó de comunicació. El conveni preveu que el Museu s’instal·li a les plantes superiors de l’edifici de la Igualadina Cotonera, però aquesta ubicació museística exigeix prèviament que tota l’antiga fàbrica, on també s’instal·larà la futura seu de l’Arxiu Històric Comarcal de l’Anoia, sigui objecte d’una restauració completa.

Font: http://www.anoiadiari.cat/noticia/9804/1.450.000-per-al-futur-museu-de-la-premsa-de-catalunya

La fallida a l'empresa constructora del Teatre Tarragona atura les obres

• També es veu afectada la nova comissaria de la Guàrdia Urbana. El consistori busca com reprendre l'activitat

L'empresa Imaga, adjudicatària de les obres del Teatre Tarragona i de la nova comissaria de la Guàrdia Urbana, ha anunciat a l'ajuntament d'aquesta ciutat que no podrà continuar els treballs perquè ha presentat un concurs de creditors, l'antiga suspensió de pagaments.

Fonts municipals han informat que, davant la inactivitat en les obres adjudicades a Imaga, concretament una fase del Teatre Tarragona i la nova comissaria de la Guàrdia Urbana, el consistori va fer un requeriment a l'empresa el passat 14 de gener, que no va rebre. Finalment, un representant de l'empresa va comunicar aquesta setmana verbalment a l'Ajuntament de Tarragona que la societat ha presentat concurs de creditors i que no podrà continuar les obres.

Aquest fet "suposa un greu contratemps perquè pot afectar els terminis de finalització i el cost econòmic" de les obres, així com les altres empreses que estan treballant en altres fases dels projectes, han reconegut les mateixes fonts.

Davant d'aquesta situació, els serveis tècnics municipals estan treballant en totes les alternatives possibles per fer una nova adjudicació dels treballs que tenia encarregats Imaga. En aquest sentit, es treballa per aconseguir dos objectius: que els terminis d'execució de les obres sigui el mateix i que la repercussió econòmica sigui inexistent o mínima per a les arques municipals.

http://www.lamalla.cat/infolocal/camp_tarragona/article?id=438638

^^ Ja No se si riure o plorar per aquesta ciutat.:mad2:

Jo ploro directament...

L'Arnau, per a la ciutat
L'alcalde Jordi Hereu va anunciar ahir l'acord de compra per poc més de dos milions d'euros de la sala històrica del Paral·lel a l'Església evangèlica xinesa

http://estatic.elpunt.cat/imatges/42/43/alta/780_008_4243760_89e2d29615d08cee869e40142e59e3af.jpg
Façana del Teatre Arnau que ha resistit a la tendència natural, fins fa pocs anys,
de desaparició de les sales històriques del Paral·lel.
Foto: ARXIU.

L'Església evangèlica xinesa vendrà per poc més de dos milions d'euros el Teatre Arnau a l'Ajuntament de Barcelona. Ahir es va concretar l'acord de venda i Hereu va aprofitar un acte electoral a Gràcia al vespre per anunciar el desbloqueig d'unes negociacions que s'allargaven des de feia anys. “El més important avui és que ens el quedem, que no el perdrem per a la ciutat”, va dir l'alcalde, segons recollia l'agència Efe. Hereu considera que la sala és una gran aposta municipal: “Forma part d'un dels projectes estratègics que tenim, convertir el Paral·lel en un punt de trobada dels barris i un dels grans eixos culturals de Barcelona.” Per ara, es desconeix a quins usos es destinarà, però està garantit que seran culturals. Per a Hereu, l'Arnau és una de les peces que l'Ajuntament havia de “recuperar per a la ciutat”, per afegir-la, com ha fet amb El Molino i el Gran Teatro Español, (l'actual Artèria Paral·lel).

Si fins fa pocs anys la tendència de les sales històriques del brillant Paral·lel dels anys vint era caure sota la llosa de la pressió immobiliària, la voluntat municipal, i, en alguns casos, l'oferta privada han permès que es reobrin després d'una remodelació important. L'últim exemple i, possiblement, el més valent, és el d'El Molino, d'ara fa uns mesos. Però també és pot recordar la compra feta per l'Ajuntament de l'antic Español per evitar que es construís un gran bordell –la gestió del teatre s'ha cedit temporalment a la Societat General d'Autors i Editors (SGAE)–. També Focus va acordar amb el Centro Aragonés de Barcelona la reforma del Teatre Goya. Ara, només tres anys més tard, és el teatre amb millors ocupacions de tota la cartellera teatral, si s'exceptua el Liceu.

Encarà hi ha dos espais que esperen la salvació històrica: el Teatre Principal (fa més d'un any que es parlava d'ubicar-hi un espai de circ i un altre de cabaret) i l'Olympia. Fa anys, Tortell Poltrona va anar a estudiar la viabilitat d'instal·lar una vela a l'Olympia, pensada pels veïns com a espai per al circ. Les seves dimensions la fan inviable. Per ara.Feia anys que es deia que l'Ajuntament havia de comprar l'Arnau. La propietat havia anat canviant de mans i, així mateix, també variava el projecte possible de construcció. L'Ajuntament ho aturava, en part gràcies a la previsió que l'edifici, cas de reforma, caldria alinear façanes i perdria molta edificabilitat.

En el darrer mandat, l'Ajuntament de Barcelona ha engegat el projecte de les fàbriques de creació, que garanteix la reconstrucció de naus industrials o d'edificis patrimonials en espais per a la creació i, puntualment, per a l'exhibició. S'integra en aquesta pila d'equipaments la Nau Ivanow, impulsada per Xavier Basiana i la Fundació Sagrera que, ara, finalment en disposa la gestió. També la Sala Beckett. Actualment a Gràcia, ha trobat la complicitat municipal en la cessió de la Cooperativa Pau i Justícia de Poblenou per al seu trasllat, ara plantejat a migtermini.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/367544-larnau-per-a-la-ciutat.html

El cervell de Picasso
El Museu Picasso inaugura el Centre de Coneixement i Recerca en un edifici de nova planta que vol erigir-se en la referència mundial dels estudis picassians

http://estatic.elpunt.cat/imatges/42/51/alta/780_008_4251338_49bda66119178d31188cc18d9f82e0cd.jpg
El nou edifici que ha annexionat al seu conjunt històric el Museu Picasso de Barcelona.
Foto: ANDREU PUIG.

Ahir es va posar en marxa la màquina de pensar del Museu Picasso de Barcelona. La inauguració de l'edifici del Centre de Coneixement i Recerca per fi fa justícia a la voluntat de l'amic i secretari personal del geni, Jaume Sabartés, que desitjava que Barcelona anés molt més enllà de custodiar i lluir una col·lecció d'obres i es transformés en el principal centre d'estudis i investigació picassiana del món. El director del Museu Picasso, Pepe Serra, hi ha persistit i finalment el projecte és ja una realitat. “Aquest serà un espai per a la discussió, el diàleg, el debat i el coneixement, i no pas un espai de consum”, va emfasitzar ahir Serra.

L'edifici, de 1.500 metres quadrats i amb entrada a la plaça Jaume Sabartés, és un contenidor lluminós dissenyat per l'arquitecte Jordi Garcés que esdevindrà un espai de referència, local i internacional, en l'estudi i la recerca de Picasso. Serra i el seu equip ultimen ara el programa de continguts del centre, i aquesta primavera es començaran a moure coses. Per començar, la biblioteca, el centre de documentació i l'arxiu del museu, que estrenaran casa.

Els primers que ho disfrutaran seran els grups d'escolars, ja que al nou braç del museu s'hi traslladarà tot el servei educatiu. També ho agrairan els veïns del barri, preocupats des de fa temps per la massificació de visitants del museu a l'estret carrer Montcada. Els escolars entraran a partir d'ara per la plaça Jaume Sabartés, i no es descarta que més endavant aquest sigui el nou accés principal del museu. En tot cas, això serà molt més endavant.

A més de comprometre's amb els especialistes picassians de tot el món per fer de Barcelona el cervell de Picasso, el nou equipament també mira a casa i té en compte la seva realitat més propera, el barri. En aquest sentit, el museu vol obrir l'edifici, de dues plantes i un soterrani, a les entitats i associacions.

L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va subratllar que el Centre de Coneixement i Recerca tanca el llarg procés d'obres d'ampliació del museu, que des de l'any 1963 ha anat sumant casals i palaus dels segles XIII i XIV, i ara hi ha afegit un edifici de nova planta, annexat al conjunt històric. Aquesta darrera peça ha suposat una inversió de 6,7 milions d'euros.

Aprofitant la tribuna de la inauguració, ahir Jordi Hereu va deixar clar que han tornat els vells i tempestuosos temps de desacords entre l'Ajuntament i la Generalitat en temes culturals. L'alcalde va dir que està “preocupat” per la retallada, “en alguns casos, eliminació”, que ha anunciat el conseller Ferran Mascarell. El va titllar d'“incoherent” i va assegurar que no acceptarà que el Departament de Cultura es desvinculi dels grans projectes del país, com ara el centre d'art contemporani del Canòdrom.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/371808-el-cervell-de-picasso.html

Badalona es mobilitza pel futur del Museu del Còmic
Ciutadans i col·lectius reivindiquen a través de les xarxes socials la importància de l'equipament i reclamen que la Generalitat mantingui la inversió prevista
L'Ajuntament està confiat que el projecte no perilla

http://estatic.elpunt.cat/imatges/42/51/alta/780_008_4251498_ecd15c1311f8c6f7e4a672ed47cb1dcd.jpg
L'edifici de la CACI, ahir, amb el cartell que anuncia la futura arribada del Museu del Còmic i la Il·lustració.
Foto: S.M.

Badalona s'ha començat a moure per garantir el futur del Museu del Còmic i la Il·lustració un dia després que el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, assegurés que l'equipament quedava “subjecte a estudi” igual que els futurs museus dels Castellers i del Disseny Hub. Diversos ciutadans s'han mobilitzat a través de les xarxes socials per fer arribar al conseller de Cultura els motius pels quals Badalona necessita un equipament d'aquestes característiques amb l'objectiu que la Generalitat garanteixi la inversió necessària perquè el museu tiri endavant.

Des de la Plataforma pro Museu del Còmic i la Il·lustració de Catalunya, el dibuixant Toni Benages assegurava que les paraules del conseller els havien deixat “congelats”, i declarava que no entén la decisió. “Aquest era un projecte de futur amb unes bases sòlides i ens sembla molt ambigu que ara es parli de posar-lo en estudi”, hi afegeix. A més, manté que la plataforma que representa treballarà per aconseguir “el màxim nombre de suports per garantir que el projecte tiri endavant”.

En obres
Les paraules de Ferran Mascarell arriben mentre en paral·lel s'estan enllestint els treballs de consolidació de l'antiga fàbrica de la CACI, l'històric edifici de primera línia de mar on s'ha d'instal·lar el museu. Les obres, que tenen un cost total de 3,4 milions d'euros i són sufragades per l'Estat a través de la segona tanda dels fons de Zapatero, estaran acabades la segona quinzena del mes de març, segons ha explicat el regidor de Cultura i Patrimoni de l'Ajuntament de Badalona, Mateu Chalmeta (ERC).

De fet, l'alcalde de Badalona, Jordi Serra (PSC), assegurava ahir que la setmana passada va mantenir una conversa telefònica amb el conseller de Cultura per parlar d'aquesta primera fase d'obres a la CACI i que en cap moment li va dir que perillés la inversió prevista. Per aquest motiu, Serra es mostra confiat en la viabilitat del projecte: “L'Ajuntament de Badalona ha fet que el museu sigui una realitat. Malgrat que es pugui arribar a endarrerir una mica, tirarà endavant i acabarem tenint aquest museu a Badalona”. L'alcalde assegura que el fet que l'edifici que l'ha d'acollir estigui fet és la garantia que el museu té futur. “L'únic que queda ara és donar-li continguts i això té poc cost comparat amb el rendiment polític, social i cultural que se'n pot treure”, ha subratllat.

El regidor de Cultura coincideix amb els plantejaments de l'alcalde: “No crec que el projecte estigui qüestionat, el que sí que ens preocupa és la situació financera de la Generalitat”, explica Chalmeta, que assegura que ha sol·licitat una entrevista amb Ferran Mascarell per parlar de les inversions del seu departament a Badalona.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/371817-badalona-es-mobilitza-pel-futur-del-museu-del-comic.html

La casa natal de Dalí es mou
Al setembre es començarà a rehabilitar com a museu i es vol obrir el 2014

El mes de setembre començaran les obres de rehabilitació de la casa natal de Salvador Dalí, al carrer Monturiol de Figueres, que podria obrir-se al públic el 2014, segons va confirmar ahir la secretària d'estat d'Habitatge i Actuacions Urbanes, Beatriz Corredor. Les obres tenen un cost de 2,5 milions que assumirà l'Estat de forma plurianual en virtut d'un conveni que l'anterior ministra d'Habitatge, Carme Chacón, va signar el febrer de 2008 amb l'Ajuntament de Figueres, que és el propietari de l'edifici. En aquell moment es va dir que l'any 2010 ja estaria transformada en un museu i centre d'interpretació dalinià, segons un projecte que van redactar l'arquitecte municipal, Joan Falgueras, i la directora del Museu de l'Empordà, Anna Capella. La signatura del conveni va fer que l'Ajuntament fes un esforç, en el temps i econòmic, per liquidar el contracte arrendatari amb els dos establiments de roba que hi havia oberts als baixos. Amb l'edifici buit de llogaters des de fa més de dos anys, el govern municipal va entrar en una situació d'incertesa en veure que l'Estat no complia el conveni signat. Per això, ahir, l'alcalde, Santi Vila, es mostrava molt satisfet i qualificava l'anunci “d'excel·lent notícia”. “El projecte és de gran interès cultural i turístic ja que ha de permetre estendre la bona energia de l'univers dalinià més enllà del que és estrictament el museu i, per tant, repercutir positivament en el comerç i en el sector al voltant de la plaça Palmera i del carrer Monturiol”, va comentar Vila.

El projecte de rehabilitació de l'edifici planteja mantenir l'entresòl i habilitar dos espais museístics a la primera i segona planta. El primer es dedicarà a difondre com era Figueres a principis del segle XX –quan va néixer el pintor–, amb exposicions temporals o permanents de temàtica històrica, de recuperació de mites i personatges vinculats a la trajectòria de Dalí i de Figueres, com ara Monturiol, Pla, Pep Ventura i Picasso. La segona planta serà per a mostres temporals. També es farà una cafeteria petita a la terrassa i un mirador. El recorregut serà vertical i ascendent. L'entresòl és on va néixer l'artista i hi ha alguns elements, com ara la cuina, que encara es conserven. En aquest punt s'introduirà al visitant en la relació biogràfica de l'artista amb la ciutat i l'edifici. Després s'accedirà a la cuina i altres dependències, on es visualitzarà l'espai que guarda la memòria de Dalí. Es mirarà de reproduir com eren el 1904, fins i tot amb la il·luminació, les olors i els sons d'aquella època. La planta baixa serà l'espai de recepció dels visitants i de venda d'entrades. Hi haurà una botiga i llibreria amb informació del patrimoni de la ciutat, amb accés independent des del carrer Caamaño.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/371938-la-casa-natal-de-dali-es-mou.html

El Museu del Neandertal de Capellades es comença a perfilar
L'Ajuntament presentarà en breu el projecte executiu del museu que connectarà amb el jaciment

Capellades ja té enllestida la primera de les actuacions del futur Museu del Neandertal, que construirà en l'esplanada superior de l'Abric Romaní, al costat de la Ronda del Capelló. Des de fa unes setmanes, els operaris han ultimat els retocs al túnel que contactarà el jaciment prehistòric amb els terrenys on es construirà el museu, i que ha costat 300.000 euros. Amb aquest pas, l'Ajuntament de Capellades presentarà en breu el projecte executiu del Museu.

Amb el Parc Prehistòric inaugurat, el repte és avançar en la construcció del Museu del Neandertal al mateix temps que es construeix l'obra complementària del tram ja obert: l'edifici de serveis. Segons l'arqueòleg responsable del jaciment paleolític, Raül Bartrolí, "l'actuació per construir l'edifici de serveis ja està adjudicada a la constructora Cots i Claret i s'engegarà aquesta primavera".

Amb els 300.000 euros finançats pel ministeri de Cultura, s'ha obert un túnel de 3 metres de llargada per 3,20 metres d'amplada i 3.50 metres d'alçada, que connecta el jaciment amb el solar que l'Ajuntament de Capellades ha reservat per a la futura edificació del museu. A més, seguint un sentit invers, serà la via pel trasllat del producte de les excavacions en direcció als laboratoris, que s'alçaran a la part superior de l'equipament museístic.

El pas és un "calaix de formigó armat" per dessota la Ronda del Capelló, que "protegirà les diferents infraestructures que passen pel vial", segons Bartrolí. Ara, l'objectiu de Capellades és assolir més subvencions per completar els quatre milions d'euros necessaris per construir el Museu del Neandertal.

Font: http://www.regio7.cat/anoia/2011/02/18/museu-del-neandertal-capellades-comenca-perfilar/128808.html

El Museu de la Premsa de Catalunya s'ubicarà a Igualada
L'equipament ha aconseguit una subvenció del Ministeri de Cultura de 650.000 per aquest any

El futur Museu de la Premsa de Catalunya que ha d'ubicar-se a l'antiga fàbrica de l'Igualadina Cotonera ha de tenir enllestit el projecte museogràfic a finals del 2011. Així ho ha anunciat a l'ACN la regidora de Cultura de l'Ajuntament d'Igualada, Maria Enrich, qui també ha explicat que durant les mateixes dates també ha d'acabar-se el projecte executiu de recuperació de l'edifici. Per aquest 2011, el projecte ha aconseguit una subvenció de 650.000 dels pressupostos generals de l'Estat que se sumen als 850.000 euros aconseguits durant el 2010. Un cop enllestits els projectes executius, ha explicat Enrich, es podrà procedir a fer les obres tot i que 'encara cal trobar les subvencions necessàries'.

La regidora del consistori igualadí s'ha mostrat prudent a l'hora d'assenyalar una data d'acabament de les obres i posterior obertura del museu, ja que, segons ha afirmat, a partir del 2012 es podrà començar a 'fer les obres de recuperació' sempre i quan 'tinguem un primer coixí de subvencions'. Segons Enrich, en aquests moments s'està 'estudiant de quina manera es busquen els ajuts' i ha apuntat que una de les subvencions que s'aniran a buscar serà l'1% cultural.

L'edifici que ha d'albergar el futur Museu de la Premsa, la Igualadina Cotonera, és una edificació d'un alt valor històric i arquitectònic i que el 2006 va ser declarat bé cultural d'interès nacional. En aquests moments però l'edifici es troba en estat ruïnós. La fàbrica va ser creada el 1842 per la nissaga Godó que el 1881 fundaria el diari 'La Vanguardia'. La Cotonera va ser la primera fàbrica d'energia de vapor de Catalunya i actualment és l'únic edifici que queda a Catalunya amb l'arquitectura d'estil manxesterià.

El projecte de creació del museu no es queda només aquí sinó que l'edifici de l'Igualadina Cotonera serà també la seu de l'Arxiu Comarcal i d'Igualada, tindrà un centre d'interpretació del propi edifici i hi haurà una part d'usos comuns relacionades amb el món de la cultura que podrà albergar exposicions temporals, un auditori, entre d'altres. Segons Enrich, es tracta d'un projecte 'importantíssim' i de 'molta ambició' que té una importància 'vital' per Igualada però també pel país.

El Museu de la Premsa de Catalunya, un centre 'viu' i 'dinàmic'
El Museu de la Premsa seguirà el fil conductor dels 130 anys de 'La Vanguardia', però també serà un museu social i tècnic al voltant de la història de la premsa a Catalunya. El director del Museu Comarcal de l'Anoia i membre de la comissió executiva del Museu de la Premsa, Albert Tullueda, ha explicat que el museu repassarà 'tot tipus de premsa històrica de Catalunya' i ha afirmat que 'no només hi haurà premsa escrita' sinó que es farà un pas endavant per parlar 'dels mitjans audiovisuals i les noves tecnologies'. Segons Tullueda, el què fa el projecte és 'mirar la història per agafar embranzida de cara al futur'.

A més, Tullueda ha explicat que serà un museu 'viu' i 'dinàmic' de manera que estarà pensat per 'fer moltes activitats amb el públic' perquè aquest 'no només el contempli sinó que també participi'. A banda, el membre de la comissió executiva ha explicat que serà un museu 'únic', ja que centres d'aquesta temàtica 'n'hi ha molt pocs'.

'El gran protagonista és l'edifici i la seva història'
Segons ha expressat Tullueda, el 'gran protagonista' del projecte és 'l'edifici i la seva història'. El director del Museu Comarcal de l'Anoia ha explicat que es tracta d'una edificació 'pionera' en molts aspectes, ja que va ser el primer edifici en tenir llum elèctrica o el primer en fer funcionar les màquines amb electricitat. Segons Tullueda, es tracta d'un exemple 'importantíssim' per poder 'comprendre' la Revolució Industrial a Catalunya i això fa que tots els projectes que hi haurà dins de la Cotonera 'siguin respectuosos amb l'edifici'.

A més, dins de l'Igualadina Cotonera hi haurà un Centre d'Interpretació de l'edifici que explicarà la història d'aquesta construcció i de l'activitat que s'hi desenvolupava. Aquesta espècie de museu tindrà una part fixa que estarà situada a la sala on hi havia la màquina de vapor però la resta d'explicacions s'aniran trobant pels diferents racons de l'edifici.

Font: http://www.regio7.cat/anoia/2011/02/18/museu-premsa-catalunya-subicara-igualada/128745.html

Inicien les obres de la biblioteca de Girona
L'edifici farà uns 8.000 m² i serà un gran cub translúcid de disseny innovador

http://estatic.elpunt.cat/imatges/42/56/alta/780_008_4256596_4189acd26e37f09486ef6f38f86461b0.jpg
Els primers moviments de terra a les antigues Casernes de Girona per fer-hi la nova biblioteca.
Foto: LLUÍS SERRAT.

Els treballs de construcció de la nova biblioteca provincial de Girona han començat aquesta setmana amb la col·locació de les casetes d'obres i els primers moviments de terra. El projecte costa més de setze milions d'euros i les obres s'allargaran fins al 2013, quan es preveu que s'acabi aquest gran edifici que, com a element singular, tindrà una carcassa translúcida que permetrà l'entrada de llum natural a tot el recinte. El disseny innovador és obra dels arquitectes Corea & Moran. Les obres han començat després que la setmana passada l'empresa concessionària de l'aparcament en superfície desmantellés les barreres d'accés i les màquines de pagament.

Les obres al sector són el primer pas per convertir tot l'espai en un nou centre de referència cultural de Girona, ja que la nova biblioteca compartirà l'espai amb el nou centre d'art contemporani El Bòlit. Els dos edificis permetran urbanitzar tota la zona, on es preveu fer un gran espai públic i fomentar la relació entre els dos edificis. L'edifici d'El Bòlit s'ha dissenyat amb una estructura dentada per integrar-se a l'espai. Un cop s'hagi fet la biblioteca, l'Estat preveu començar l'edifici de l'arxiu a Fontajau.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/374584-inicien-les-obres-de-la-biblioteca-de-girona.html

El Museu del Paisatge, en fase de proves

http://estatic.elpunt.cat/imatges/42/55/alta/780_008_4255600_716d7618db5700aae410399ac044f381.jpg
Imatge virtual del prototipus de sala que s'habilitarà en fase de proves.
Foto: MUSEU COMARCAL DE LA GARROTXA.

El dia 28 es desmuntaran les primeres sales del Museu de la Garrotxa per transformar-les en el primer espai, en fase de proves, del futur Museu del Paisatge de Catalunya. Es tracta d'un prototipus de sala (imatge) per valorar la idoneïtat del disseny i dels recursos expositius. Mentre durin les obres, l'entrada serà gratuïta.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/374081-el-museu-del-paisatge-en-fase-de-proves.html

El País:
El Canódromo peligra como el centro de arte de Barcelona
La Generalitat no desvela si paraliza la inversión en el equipamento que impulsó junto al Ayuntamiento - El sector reclama la continuidad a Mascarell

http://www.elpais.com/recorte/20110227elpcat_1/XXLCO/Ies/Aspecto_Canodromo_Meridiana.jpg
Aspecto del Canódromo de Meridiana, futuro centro de arte de Barcelona, a finales de esta semana.- TEJEDERAS

CATALINA SERRA - Barcelona - 27/02/2011

La alarma saltó en la última reunión del consorcio de Museo de Arte Contemporáneo de Barcelona (Macba), la primera a la que asistía Artur Mas, presidente de la Generalitat. Cuando tocó hablar del futuro del Canódromo, el futuro Centro de Arte de Barcelona que tendrá como sede este emblemático edificio del barrio de Sant Andreu, Mas aseguró de forma tajante que no era el momento de nuevos proyectos, que se paralizaba y que no había nada más que hablar. A los representantes del Ayuntamiento de Barcelona se le pusieron los pelos de punta. Habían entrado en este proyecto a regañadientes cuando el anterior consejero de Cultura, Joan Manuel Tresserras, reclamó su ayuda para solucionar el enfrentamiento con el sector artístico ante el cambio de rumbo del Arts Santa Mónica, y existía el compromiso de un consorcio y de una corresponsabilidad al 50% para poner en marcha un equipamento al que aportaban el edificio y gran parte de la inversión de la rehabilitación.

La preocupación se ha extendido también al sector artístico, que mañana enviará una carta al consejero Ferran Mascarell para pedirle una reunión urgente para hablar del tema. De momento, desde Cultura, temerosa de que el caso se utilice como arma electoral de cara a las municipales, la única declaración oficial es que el tema "aún está pendiente de estudio". El problema, como en todo, son los recortes presupuestarios. Hasta junio o julio no se habrán aprobado los presupuestos de 2011 y con el prorrogado no hay ninguna partida de inversión que pueda destinarse a este centro. Pese a lo dicho por Mas, el futuro del equipamento no se discute, de momento, pero sí los plazos.

Esta es la versión que prefiere el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (Conca), el organismo que supervisa este centro y el resto de equipamentos de la red de centros de arte, muchos de ellos también con las obras de sus sedes en suspenso. "En relación a lo que dijo Mas creo que aquí se aplicaría la famosa frase de Romanones: 'cuando digo jamás me refiero, claro está, al momento presente", comenta Francesc Guardans, presidente del Conca. "Lo que hay es un retraso del proceso porque se considera que no es un tema urgente, hay otros, como el presupuesto para las ayudas a los creadores, que tienen que resolverse antes", añade.

Para Jordi Martí, delegado de Cultura del Ayuntamiento de Barcelona, el problema es la indefinición de la Generalitat al respecto. "Podríamos hablar de un posible retraso, pero de momento no tenemos respuesta sobre el compromiso de futuro y esto es lo más preocupante", indica. "Se ha hecho una inversión muy importante en este centro, unos 3,5 millones municipales a través de los fondos del plan Zapatero y el Conca también ha invertido casi 900.000 euros en las obras y este año debía invertir los poco más de 700.000 euros que faltan para acabarlo. Esta partida intentaremos adelantarla, pero antes tenemos que saber a qué atenernos". El Canódromo, que debía inaugurarse en septiembre, cuenta con un director, elegido en un concurso internacional, que está activo desde hace un año y que cobra 65.000 euros anuales para tirar adelante un proyecto cuyo futuro está en el aire.

El viernes, representantes de las asociaciones de artistas, críticos, galerías independientes y de la red de centros se reunieron para analizar la situación. "Pedimos una reunión urgente con el consejero porque éste es un proyecto muy avanzado que responde a una necesidad real del sector ya que no hay ningún centro de arte en Barcelona. En un momento de crisis, con el Macba centrado en su colección, el Canódromo es muy importante para mantener el ecosistema del arte, más que una feria", señala Florenci Guntín, de la asociación de artistas.
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Canodromo/peligra/centro/arte/Barcelona/elpepuespcat/20110227elpcat_3/Tes

El Memorial Democràtic reivindicarà les víctimes dels dos bàndols de la Guerra Civil

La vicepresidenta del govern de la Generalitat, Joana Ortega, ha anunciat que a partir d'ara el Memorial Democràtic reivindicarà les víctimes de la Guerra Civil però de tots dos bàndols. D'altra banda, ha donat a conèixer que les exposicions del Memorial es traslladaran al Museu d'Història de Catalunya fins que no es decideixi què passa amb l'edifici de Via Laietana, tancat per motius de seguretat el divendres passat. Davant d'aquests anuncis, la vicepresidenta al Parlament ha manifestat: "Totes aquelles persones que es pensaven que el Memorial tenia les hores comptades amb el nou govern, els vull transmetre que no és així".

Font: http://www.3cat24.cat/noticia/1092266/catalunya/El-Memorial-Democratic-reivindicara-les-victimes-dels-dos-bandols-de-la-Guerra-Civil

El Parc Geològic i Miner queda constituït amb la creació de l'últim òrgan
Es tracta del primer parc geològic que es constitueix a Catalunya, i té per objectiu divulgar i preservar el patrimoni geològic i miner de la Catalunya central

El Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central ja està oficialment constituït després de la posada en marxa del consell científic, l'últim òrgan que quedava pendent per poder completar aquest nou ens. Temps enrere ja es van constituir la comissió tècnica i el consell consultiu del parc, com a òrgans de gestió, i el patronat com a òrgan rector, que integren el Consell Comarcal del Bages, els ajuntaments de Collbató, Súria i Moià, el Museu Valentí Masachs i el Patronat de la Muntanya de Montserrat.

Es tracta del primer parc geològic que es constitueix a Catalunya, i té per objectiu divulgar i preservar el patrimoni geològic i miner de la Catalunya central. El consell científic el formen universitats i institucions de defensa d'aquest patrimoni i de l'àmbit de la divulgació pedagògica. Entre les seves funcions, destaquen les de proposar actuacions de recerca científica al parc, col·laborar en la creació d'un centre de recerca i col·laborar amb els centres d'ensenyament, entre d'altres.

Font: http://www.regio7.cat/bages/2011/03/02/parc-geologic-miner-queda-constituit-creacio-lultim-organ/131211.html

Per fi!

Centro de cultura completo
El CCCB consuma su ampliación con el antiguo teatro de la Casa de la Caritat

http://www.elpais.com/recorte/20110316elpcat_2/XXLCO/Ies/Vista_ayer_nuevo_Teatro_CCCB.jpg
Vista ayer del nuevo Teatro CCCB, junto a la iglesia de Santa Maria de Montalegre.- MASSIMILIANO MINOCRI

JACINTO ANTÓN - Barcelona - 16/03/2011


Ya está. Tras 17 años de la apertura del edificio principal en torno al Pati de les Dones, el Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona (CCCB) ha quedado completo con un nuevo, versátil y cuco elemento, el Teatro CCCB, resultado de la remodelación del Antiguo Teatro de la Casa de la Caritat, que algunos recordarán con nostalgia como baqueteado escenario en los años setenta del Simfònic King Crimson de Iago Pericot y Sergi Mateu. La nueva parte del CCCB se inaugura oficialmente hoy y el fin de semana podrá visitarse en sendas jornadas de puertas abiertas. Su primera utilización será la semana que viene con el festival literario Kosmópolis. Luego se usará, entre otros eventos, en el Sónar.

Con este edificio, que añade al CCCB 3.164 metros cuadrados (el 30% más de los que tiene ahora), el centro gana nuevos espacios que se consideraban vitales para su desarrollo. Entre esos nuevos espacios, que incluyen aulas y oficinas, destacan dos salas polivalentes que pueden usarse para conferencias, proyecciones, conciertos y representaciones teatrales. La mayor, la sala Teatro, un espacio bastante imponente, tiene capacidad para 600 personas y la pequeña, la sala Raval, para 170. El coste total del Teatro CCCB es de ocho millones de euros, de los que seis los paga la Diputación de Barcelona y dos el Ayuntamiento.

El proyecto de remodelación del antiguo edificio, ubicado en el número 21 de la calle de Valldonzella, ha sido elaborado y dirigido por el estudio de arquitectos José Antonio Martínez Lapeña y Elías Torres. El resultado, muy funcional y sobrio, se caracteriza por su diafanidad y por una blancura que lo hermana -como hermano menor- con su vecino de patio (está al otro lado de la plaza de Joan Corominas), el Macba.

Al tratarse de un edificio protegido -obra de 1912 del arquitecto Josep Goday-, la intervención debía ser respetuosa y se ha conservado la arquería de la fachada que da a la plaza Joan Corominas. Se han rellenado, eso sí, los huecos de los arcos (excepto los dos del extremo más cercano al edificio original del CCCB), creando unas "letras-ventanas" en la superficie ahora muy maciza de la fachada que permiten identificar -no muy sutilmente: unas enormes "CCCB" fragmentadas- el edificio reformado como parte del centro.

El nuevo Teatro CCCB se convierte no solo en la pieza que completa el centro de cultura sino en un elemento urbano vertebrador de la zona. Con el CCCB original, el Macba y la facultad de Ciencias de la Comunicación Blanquerna (y la hostil iglesia de Santa Maria de Montalegre), el edificio cierra y da sentido pleno la plaza de Joan Corominas.

El acceso a las plantas se realiza por escaleras mecánicas, lo que tiene gracia si se recuerda que se ha anunciado que las del CCCB original serán suprimidas (si bien -¡hosanna!- se está revisando la decisión, que eliminaría uno de los rasgos más característicos del centro). La sala Teatro está equipada con las mayores virguerías técnicas, como un sistema de proyección de alta resolución (digital y de cine) y un equipo de sonorización de campanillas (y valga la redundancia). Dispone de parrilla pero la antigua caja escénica ha desaparecido. De hecho, pese a que al parecer hay muchas peticiones de grupos y se estudia qué nicho podría ocupar la sala en el panorama escénico de la ciudad -no antes de 2012-, no parece que se haya pensado prioritariamente en la función de teatro, ni mucho menos. Se han conservado las antiguas molduras heráldicas de yeso y una pequeña parte de la pintura decorativa del techo.
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Centro/cultura/completo/elpepuespcat/20110316elpcat_15/Tes

El CCCB creix i es reinventa
S'ha fet esperar, però avui s'inaugura el Teatre CCCB; 3.000 metres quadrats més per a les activitats del centre

http://estatic.elpunt.cat/imatges/42/72/alta/780_008_4272665_affe1cdac8746f83d7962f0091796a8a.jpg
Les escales mecàniques que comuniquen la Sala Raval i la Sala Teatre.
Foto: QUIM PUIG.

Al final s'han anat improvisant solucions per sortir del pas. Que si unes grades al vestíbul, que si... Punt i final. El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) ja no tindrà més la falta d'espai amb què s'ha trobat pràcticament des del dia que es va inaugurar, fa disset anys. Fins ara, el centre coixejava perquè li faltava una pota important. Avui tot canviarà, ja que la institució fa realitat una vella aspiració amb la incorporació de l'antic teatre de la Casa de la Caritat; més de 3.000 m² que s'afegeixen als 12.000 de la seu històrica.

El Teatre CCCB, el seu nom a partir d'ara, s'inaugurarà oficialment aquest vespre, i durant tot el cap de setmana se celebrarà una jornada de portes obertes perquè tothom pugui descobrir el nou edifici, blanc i lluminós, remodelat per l'estudi d'arquitectes José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres, el repte principal del qual ha estat “rescatar l'ànima de l'edifici original”, obra de l'arquitecte Josep Goday, de l'any 1912. La festa literària Kosmopolis estrenarà el Teatre CCCB els dies 24, 25 i 26 de març.

“Sempre hem trobat a faltar un auditori amb capacitat per acollir el nostre nombrós públic. Doncs ja el tenim”. El director del CCCB, Josep Ramoneda, és més conscient que ningú de la precarietat amb què s'ha estat treballant, sovint forçant les coses en excés. Però aquestes estretors ja formen part del passat, i l'horitzó ara és estimulant. De moment, al Teatre CCCB s'hi accedirà per l'entrada habitual del centre, al carrer Montalegre, però té també entrades pròpies pel carrer Valldonzella i la plaça Joan Coromines. L'antic teatre de la Casa de la Caritat està connectat per un passadís amb l'edifici mare del CCCB pel seu nivell -1. Consta d'una planta subterrània que serà magatzem; a la planta baixa, hi ha un vestíbul i una sala, la Sala Raval, amb una capacitat per a 170 persones; i a la primera planta, la Sala Teatre, per a 600 persones, a més d'altres espais per a usos interns.

El projecte de remodelació de l'antic teatre de la Casa de la Caritat ha tingut un cost de vuit milions d'euros, “molt i molt ajustats”, subratlla Ramoneda, dels quals sis s'han destinat a les obres i dos als equipaments. De la inversió se n'han fet càrrec la Diputació i l'Ajuntament, que són les dues institucions que formen el consorci del centre, en un 75% i un 25%, respectivament.

Però el Teatre CCCB no servirà només per millorar el funcionament del centre. Pensant en el futur, i sempre que les retallades no facin de les seves (el CCCB, a diferència de tants altres, aquest 2011 té la sort de poder disposar d'un pressupost calcat del de l'any passat), el repte és créixer en continguts fins ara poc abordats. Les arts escèniques són el sector que el CCCB vol incorporar a la seva programació amb vista a l'any que ve. De moment, s'estan examinant models i formats inexistents en la temporada teatral de Barcelona, perquè la idea no és, en cap cas, fer competència ni esgarrapar mercat a ningú. “Volem omplir un forat”, assegura Ramoneda. Copiar, no; reinventar-se.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/383569-el-cccb-creix-i-es-reinventa.html

Mataró posa al dia el museu municipal després de 28 anys
La reforma, que s'inaugura demà, s'ha centrat en la modernització del discurs museístic per fer-lo més atractiu i actual ajornat
El director de l'equipament admet que el trasllat a Can Marfà no serà tan imminent

http://estatic.elpunt.cat/imatges/42/79/alta/780_008_4279589_f6a5238b161bb3d42bb9a432a051eee3.jpg
Els treballadors donant ahir els últims retocs a les exposicions del museu de Mataró.
Foto: LL. M.

El govern de Mataró fa gala de la feina feta i ahir va ser el torn del nou museu de la ciutat. L'actuació, que ha costat uns 245.000 euros i s'ha finançat amb els fons estatals per a l'ocupació i la sostenibilitat local, s'ha centrat no tant en l'estructura de l'edifici de Can Serra, sinó en l'interior de les instal·lacions, que s'han reformat de dalt a baix amb l'objectiu de modernitzar el discurs museogràfic i fer-lo més atractiu als nous hàbits culturals i comunicatius dels visitants.

Després d'un any llarg d'obres, que han obligat a mantenir tancat l'equipament, demà, durant la inauguració, els visitants podran redescobrir un espai expositiu que no s'havia tocat des de feia dècades, ja que l'última remodelació es va fer l'any 1983. Les sales dedicades a la història local, situades a la primera i la segona planta, permeten acostar-se d'una manera molt més ordenada a la ciutat des de l'època romana fins avui. Una síntesi històrica que s'ha hagut d'encabir en uns escassos 200 m². De fet, la mostra és un primer tast –“només el 10%”, apunta el director del museu, Carles Marfà– del que es podrà veure en el futur museu de Mataró que s'ha de situar a la fàbrica de Can Marfà. Un trasllat que, d'altra banda, no serà tan imminent com s'havia previst inicialment. “És una solució provisional mentre no disposem de la seu definitiva”, va admetre el responsable de l'equipament.

L'exposició de materials de la Iluro romana, que ocupa tot el primer pis, és segurament el plat fort de les noves instal·lacions. Al costat de peces d'indiscutible valor com ara la Venus que es va trobar a l'entorn de Can Xammar, s'hi han fet muntatges audiovisuals, una maqueta de la ciutat que serveix per situar en el mapa les troballes exposades i plafons informatius. “Era de justícia després de molts anys de treball arqueològic que s'ha fet en multitud d'excavacions”, justifica Marfà. A més, alguns objectes s'ensenyen per primer cop, com la reproducció de la decoració d'una paret d'una antiga domus o un sarcòfag de plom.

Amb el títol Mataró, ciutat mediterrània, la segona planta del museu proposa al visitant un passeig pel Mataró de després de l'època romana fins avui. Novament, una maqueta dóna la benvinguda per donar compte de la transformació d'una petita vila medieval a la ciutat actual. Entre els objectes que s'hi troben hi ha un plànol del 1779 sobre el projecte del port de la ciutat que donen fe de l'activitat comercial marítima que hi havia aleshores, unes instantànies panoràmiques que daten del 1858 on ja es veuen les xemeneies d'algunes de les fàbriques que van marcar el pas cap a la industrialització o l'abella que va dissenyar Antoni Gaudí com a emblema de la Cooperativa Obrera Mataronense.

El museu tèxtil
Si el condicionament de Can Marfà com a museu de la ciutat no té data, el que sí que té calendari és l'obertura d'una de les naus del conjunt fabril –la més petita– com a seu del futur Museu del Gènere de Punt. A mitjan d'aquest any s'han d'acabar les feines de rehabilitació per deixar a punt l'espai i exposar la col·lecció de màquines antigues del tèxtil que conserva la Fundació Vilaseca.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/387052-mataro-posa-al-dia-el-museu-municipal-despres-de-28-anys.html

Estrenen la biblioteca, tres cops més gran
Ha costat 1,5 milions i disposa de 39.000 documents i 200 subscripcions

http://estatic.elpunt.cat/imatges/42/76/alta/780_008_4276706_fa068dda749f3ff683ff148595b753be.jpg
L'interior de la nova biblioteca Joan Coromines, que té una superfície total de 1.932 m².
Foto: G.A.

El president de la Diputació de Barcelona, el colomenc Antoni Fogué, va inaugurar dissabte la nova biblioteca Joan Coromines del Masnou, que ha triplicat l'espai en comparació a l'antiga. Concretament, ara ocupa una superfície de 1.932 m², està situada a l'Edifici Centre i disposa d'una nova entrada, una sala polivalent, espai de formació i de suport. L'obra ha costat 1,5 milions d'euros, dels quals gairebé una tercera part ha estat finançada amb ajuts dels PUOSC de la Generalitat i uns 200.000 de la Diputació. L'equipament també amplia el seu fons documental, que passarà a ser de 39.000 exemplars, a més de disposar gairebé de 200 subscripcions a diaris i revistes. La regidora de Cultura, Marta Neira (PSC), va assegurar que es tracta del “projecte més ambiciós del mandat en matèria de cultura”.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/386558-estrenen-la-biblioteca-tres-cops-mes-gran.html

El Teatre Arnau ja piula
L'Ajuntament de Barcelona visita l'equipament, acabat de comprar a l'Església evangèlica xinesa, i es troba amb unes cries d'ocells que els acompanyen durant els discursos

http://estatic.elpunt.cat/imatges/42/81/alta/780_008_4281010_dfeeb4732959ec55de96c08e66acb8b4.jpg
Les llums de l'amfiteatre de l'Arnau tornen a il·luminar el rètol de la històrica sala del Paral·lel.
Foto: ANDREU PUIG.

A l'Arnau hi ha fauna autòctona. Des del 2000 (amb Diabéticas aceleradas), quan l'Arnau va abaixar el teló. Fins ahir, que l'alcalde Jordi Hereu es va atrevir a posar el cap per darrere del teló per veure l'alçada de la pinta. Ahir, l'Ajuntament va convidar la premsa a passejar per l'espai de l'Arnau, ara ja municipal, per poc més de dos milions d'euros. Alguns privilegiats ja van veure la sala, quan els ocupes van rebentar la porta el 2006. L'acord de venda ha estat llarg però finalment s'ha aconseguit adquirir aquesta finca, propietat de l'Església evangèlica xinesa. Mentre es feien els discursos, celebrant la bona presència de la sala, una piuladissa va fer evident que és imprescindible un arranjament a la teulada. Certament, l'estat de l'Arnau, que es va obrir el 1903, fa témer el pitjor quan es veu la façana, per això es vol confirmar l'estat dels fonaments i les llotges. De fet, la visita d'ahir es va acabar al primer pis de l'amfiteatre. Unes fustes barraven el pas més amunt. “Hi ha un fantasma”, deia un fent broma. El que és segur és que hi ha més vida de la que toca.

El delegat de Cultura, Jordi Martí, confia que aquest estiu ja hi hagi un informe sobre l'estat de l'edifici i el preu de la reforma estigui comptat. És una data límit per saber si aquest edifici se cedirà a alguna empresa (hi ha trucades ja de diversos sectors, alguna d'internacional, i tot) interessada a fer la reforma i disposar-ne de la gestió durant una pila d'anys. Si la reforma no és molt elevada, es podria repetir la fórmula de l'antic Español: avui l'Artèria Paral·lel el gestiona la Societat General d'Autors i Editors. Martí reconeix que l'operació és un èxit quant a transformació de l'edifici tot i que espera que l'entitat afini més la línia de programació.

L'Arnau es presenta com un teatre amb moltes possibilitats. Perquè té bar amb terrassa, pels espais laterals que pot habilitar per a la història i per fer-hi activitats per al barri, i també per la mateixa sala, que es pot convertir en espai polivalent per a concerts, si es posen unes grades retràctils a platea. Hereu va llegir un rètol del bar en què el servei avisava que les consumicions en grup no es podien pagar per separat. No va veure, però, un full escrit a mà, enganxat als claus per penjar la llista de demandes de cada taula: “Falta pagar 33,3 euros”. Una evidència de la mala salut econòmica de l'últim Arnau. Ara comença una etapa nova. El Paral·lel vol tornar a brillar. Ja piula amb veu pròpia.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/387920-el-teatre-arnau-ja-piula.html

El Museu Marès reobrirà el 14 de maig després de dos anys d'obres
El centre va tancar el 2009 per afrontar la remodelació de l'àrea dedicada a l'escultura
Obrirà les portes per reafirmar-se com a centre de referència de l'escultura i el col·leccionisme i amb una nova línia de connexió amb l'art contemporani

http://estatic.elpunt.cat/imatges/42/81/alta/780_008_4281207_da0d36cd8384e98982c52f950be63820.jpg
Una de les sales de la planta remodelada del museu.
Foto: ACN.

El Museu Frederic Marès, que atresora una de les col·leccions més importants d'escultura romànica i gòtica d'Espanya, reobrirà les seves portes el proper 14 de maig, després de gairebé dos anys d'obres i millores del seu edifici.

El projecte de remodelació, adequació i renovació museogràfica d'aquest espai va començar l'any 1996 projectat en tres fases, l'última de les quals va comportar que el museu tanqués l'any 2009.

Aquest dijous s'ha presentat el resultat d'aquesta darrera etapa, és a dir, el projecte de millora de la secció d'escultura de la primera planta (segles XV-XIX). Actualment, bona part de la remodelació ja és visible, però “encara hi ha feina per fer”, segons ha explicat la directora del projecte museogràfic, Pilar Vélez.

La magnitud de la reforma d'aquesta planta, encarregada a l'equip d'arquitectes de Santiago Vives, amb un projecte museogràfic de Fernando Marzà, aconsellava, d'una banda, tancar la segona planta (a més de la primera), i demanava espai per allotjar les escultures mentre duressin les tasques de remodelació.

El Museu Frederic Marès reobrirà les seves portes amb la voluntat de reafirmar-se com a “centre de referència de l'escultura i el col·leccionisme” a l'hora que inicia una nova línia, ja assajada, de connexió amb l'art contemporani, que permeti “nova lectures i una difusió més àmplia del seu ric i singular patrimoni, és a dir, posar l'art al servei de l'art”.

Més enllà de la reestructuració del recorregut expositiu, el projecte de reforma tenia com a premisses l'ordenació cronològica i estilística de les obres, així com un major espaiament entre elles. Però “l'accessibilitat” ha estat el criteri que ha regit la intervenció al Museu Marès, tant per als visitants amb mobilitat reduïda com des d'un punt de vista de la comunicació visual del museu.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/387736-el-museu-mares-reobrira-el-14-de-maig-despres-de-dos-anys-dobres.html

A3fmYRozq8k

La nova oferta del museu atrau més visitants de fora
La meitat dels que s'han endinsat al jaciment arqueològic del Decumanus des de la inauguració no són de Badalona
S'han comptabilitzat 13.700 visites en quatre mesos, una xifra que triplica els registres anteriors

http://estatic.elpunt.cat/imatges/42/98/alta/780_008_4298941_2871ce1a54d18bb5e9f1811c671315aa.jpg
Una nena visita el jaciment arqueològic del Decumanus durant les
primeres jornades de portes obertes que es van fer el desembre passat.
Foto: ROBERT RAMOS.

El Museu de Badalona s'està consolidant com un referent del patrimoni arqueològic romà a Catalunya quan només fa quatre mesos que es va inaugurar el jaciment del Decumanus i les termes, al subsòl de l'equipament. Aquest nou espai arqueològic ha atret 13.700 visitants des del 17 de desembre, una xifra que triplica el nombre de visites que tenia el subsòl romà abans dels treballs d'ampliació i remodelació.

Una altra dada destacada és que la meitat dels visitants són de fora de la ciutat, fet que confirma un interès pel passat romà de Baetulo més enllà de Badalona. Majoritàriament es tracta de gent de Barcelona i de les comarques del voltant però també hi ha hagut visitants espanyols i alguns de la resta d'Europa. De moment encara són un percentatge molt petit, però des del Museu de Badalona es treballa perquè aquesta xifra es consolidi i vagi creixent en el futur. El director del museu, Joan Mayné, assegura que la clau és “aconseguir que els operadors turístics que treballen a Barcelona coneguin el potencial que els podem oferir i d'aquesta manera el Museu de Badalona es consolidi com a part de l'oferta turística de Barcelona”. En aquest sentit, Mayné explica que també es treballa per donar a conèixer l'oferta del museu “a diferents tipus de públic especialitzats que poden estar-hi interessats”. El director del museu admet que el ressò mediàtic que va tenir la inauguració del Decumanus s'ha traduït en una major afluència de persones de fora de la ciutat. “Les bones comunicacions en transport públic, tan en tren com en metro, ens fan tan accessibles com qualsevol altra oferta cultural de la mateixa ciutat de Barcelona”, argumenta. Ara la clau, segons ell, “és mantenir-se i que les primeres xifres de visitants no siguin foc d'encenalls, per això cal treballar per consolidar el Decumanus com a referent”. Per aquest motiu, aquest any el Museu de Badalona no tancarà per vacances a l'estiu com feia en el passat. Aquest any el museu tindrà les portes obertes fins i tot el mes d'agost perquè tothom que ho vulgui el pugui visitar de dimarts a diumenge.

El fet que el museu sigui de pagament no ha representat cap inconvenient a l'hora d'incrementar el nombre de visites, si bé és cert que la concentració de visitants es va produir durant les primeres jornades de portes obertes. De tota manera, els majors de 65 anys, els menors de 16 i els Amics del Museu de Badalona tenen l'entrada gratuïta.

El nombre de visites escolars creix
Els estudiants són un dels col·lectius que més visiten el nou jaciment arqueològic del Museu de Badalona i alguns grups ho fan de manera conjunta amb la Casa dels Dofins i el jardí de Quint Licini. Des de la reobertura del museu, han passat per les instal·lacions 267 grups escolars. Aquest nombre representa que alguns matins s'han arribat a fer set visites guiades de grups escolars. Es tracta majoritàriament d'alumnes dels darrers cursos d'educació primària, de primer i tercer d'ESO i de primer i segon de batxillerat. La responsable de visites escolars del Museu de Badalona, Esther Espejo, explica que l'increment més notable s'ha produït en els grups de cinquè de primària i en els de batxillerat. Els grups d'alumnes d'ensenyament secundari són majoritàriament de fora de la ciutat i vénen de Barcelona i de les comarques del Baix Llobregat, el Maresme i el Vallès Occidental i Oriental. Les previsions per la resta del curs escolar són també molt positives i hi ha molts dies que ja estan complets.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/396275-la-nova-oferta-del-museu-atrau-mes-visitants-de-fora.html

El 40% de la població catalana ja té carnet de biblioteca pública

• Més de 150.000 nous carnets el 2010 fan arribar el nombre d’usuaris inscrits als 3 milions

• Les biblioteques públiques catalanes han rebut 23,7 milions de visites el 2010, 350.000 més que l’any anterior

• Augmenta un 15% el nombre de préstecs de documents impresos

• El 2010 s’han inaugurat de 15 nous equipaments i 5 ampliacions

• Els fons de les biblioteques superen els 13 milions de documents

• Fins al mes d’abril de 2011 s’han inaugurat 10 equipaments més

Les 354 biblioteques públiques i bibliobusos de Catalunya compten amb 3.016.698 usuaris amb carnet, xifra que representa el 40% de la població catalana i que suposa l’emissió de 158.877 nous carnets el 2010. Les biblioteques públiques catalanes han rebut un total de 23.705.280 visites el 2010, 347.307 més que l’any anterior.

El nombre de documents prestats ha estat de 16.509.103, i destaca l’augment d’un 15% de la xifra de préstecs de documents en format imprès (llibres i publicacions periòdiques), que han passat de 9.203.482 el 2009 a 10.639.387 el 2010. Segons el tipus de document, els més prestats han estat els documents impresos (llibres i publicacions periòdiques), amb el 64,45% dels préstecs. A continuació se situen els documents audiovisuals (25,45%), seguits dels sonors (9,39%) i els electrònics i altres documents (0,71%).

Les biblioteques catalanes han tancat l’any 2010 amb un fons de 13.080.941 documents, un 10,3% més que el 2009. Aquests 13 milions de documents ocupen en total uns 375 quilòmetres lineals de prestatgeria, que és pràcticament la distància entre les Cases d’Alcanar (Montsià) i Perpinyà.

Pel que fa a la superfície total de les biblioteques públiques catalanes, en acabar el 2010 era de 291.227 metres quadrats, un 7,5% més que l’any anterior, gràcies a la inauguració de 15 nous equipaments i l’ampliació de 5 més. Aquesta superfície equival a 50 camps de futbol.

Així mateix, les biblioteques catalanes van organitzar l’any passat prop de 35.000 activitats de promoció de la lectura, entre les quals destaquen els anomenats Clubs de lectura, el programa Al vostre gust, o l’Hora del conte, adreçada als nens. Hi van participar més d’un milió i mig de persones.

A més del serveis de préstec, les biblioteques catalanes ofereixen altres serveis i activitats. L’any passat totes les biblioteques disposaven d’ordinadors amb connexió a internet gratuïta per als seus usuaris. Aquest servei va tenir 3.103.174 usos al llarg del 2010, un 6,5% més que el 2009.

15 noves biblioteques el 2010

L’any 2010 s’han inaugurat 15 biblioteques (7 nous equipaments i 8 trasllats) i se n’han ampliat o reformat 5 més.

7 nous equipaments (nous serveis):
· Barcelona (Ciutat Vella): Biblioteca Gòtic – Andreu Nin
· Corbera de Llobregat: Biblioteca Municipal Can Baró
· L’Hospitalet de Llobregat: Biblioteca Plaça d’Europa
· Lliçà d’Amunt: Biblioteca Ca l’Oliveres
· El Pont de Vilomara i Rocafort: Biblioteca Municipal del Pont de Vilomara i Rocafort
· Sabadell: Biblioteca del Sud
· Sant Fost de Campsentelles: Biblioteca Biblio@teneu

8 trasllats a nous equipaments:
· La Granja d’Escarp: Biblioteca Pública de la Granja d’Escarp
· Guissona: Biblioteca de Guissona
· Montblanc: Biblioteca Comarcal Josep Conangla i Fontanilles
· El Prat de Llobregat: Biblioteca Antonio Martín
· Premià de Mar: Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras
· Rubí: Biblioteca Mestre Martí i Tauler
· Santa Coloma de Gramenet: Biblioteca Singuerlín – Salvador Cabré
· Sarrià de Ter: Biblioteca Emília Xargay

5 ampliacions o reformes:
· Alcanar: Biblioteca de les Cases d’Alcanar
· Barcelona (Ciutat Vella): Biblioteca Sant Pau i Santa Creu
· Cardedeu: Biblioteca Marc de Vilalba
· L’Escala: Biblioteca Víctor Català
· Taradell: Biblioteca Antoni Pladevall i Font

10 inauguracions els primers mesos de 2011
En els primers mesos de 2011, s’han inaugurat 10 equipaments:

6 nous equipaments (nous serveis):
· Sant Cugat del Vallès: Biblioteca de Mira-sol - Marta Pessarrodona
· Santa Eulàlia de Ronçana: Biblioteca Casa de Cultura Joan Ruiz i Calonja
· Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant: Biblioteca Infant Pere
· Vilanova del Vallès: Biblioteca Contravent
· Sabadell: Biblioteca de Ponent
· Masquefa: Biblioteca Municipal de Masquefa

2 trasllats a nous equipaments:
· Pineda de Mar: Biblioteca M. Serra i Moret
· Ribes de Freser: Biblioteca Centre de Lectura del Freser

2 ampliacions:
· El Masnou: Biblioteca Joan Coromines
· Sentmenat: Biblioteca Frederic Alfonso i Orfila

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=107828

kcz43RBO2uo

El Museu Europeu d'Art Modern obre les portes amb una exposició d'art figuratiu

El Museu Europeu d'Art Modern (MEAM) que obre aquest dimecres les portes és una iniciativa de la Fundació de les Arts i els Artistes que vol diferenciar-se d'altres centres d'art contemporani apostant per l'art figuratiu, un dels gèneres més oblidats de l'art modern i contemporani.

L'exposició que inaugurarà el MEAM serà 'Art Contemporani del Segle XXI' i constarà de 200 pintures i 30 escultures d'artistes de diverses nacionalitats com Carlos Saura, Eloy Morales, Enrique Collar, Crzetorz Gwiazda, Jorge Gallego, Juan Moreno i Teresa Guerrero.

Les col·leccions previstes inicialment per formar el fons del museu són d'escultura moderna, escultura catalana, pintura i escultura figurativa contemporània.

El nou museu s'ubica al Palau Gomis, un palau del segle XVIII de 1.700 metres quadrats, situat al Barri Gòtic de Barcelona, d'estil neoclàssic, la rehabilitació del qual ha estat objecte del premi FAD d'Arts Decoratives.

El palau va pertànyer al comerciant Francesc Gomis i després va ser residència del general francès Lechi durant les ocupacions de les tropes napoleòniques. Després, va sobreviure a la degradació durant la Guerra Civil i va quedar amagat al cor del Barri Gòtic, fins que ha estat rehabilitat.

Font: http://www.europapress.cat/cultura/noticia-museu-europeu-dart-modern-obre-les-portes-amb-exposicio-dart-figuratiu-20110608174351.html

El Canòdrom mossega
El director del futur centre d'art contemporani de Barcelona, Moritz Küng, critica el llarg i rocambolesc procés per erigir un equipament que segueix aturat

Moritz Küng, suís (Lucerna, 1961) però establert a Bèlgica –des del 2003 era el responsable del programa d'exposicions del centre De Singel a Anvers–, va fer les maletes i es va instal·lar a Barcelona amb tota la seva família el setembre. Sis mesos abans, havia signat un precontracte amb el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (Conca) per dirigir el futur centre d'art contemporani de Barcelona, al Canòdrom, càrrec que va guanyar en un concurs internacional. Küng, bregat en contextos artístics específics, va acceptar el nou repte i es va posar a treballar convençut que el centre s'obriria aquest any. Dir “treballar” és parlar d'una manera molt generosa: el Canòdrom encara no existeix i no sembla que hi hagi cap pressa, i menys entusiasme, per tirar-lo endavant. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i el que serà el regidor de Cultura, Jaume Ciurana, han expressat públicament la seva apatia per un projecte que, això sí, té un ampli suport en el sector.

“Que si estic frustrat? No, estic aprenent molt de tot això que està passant. A més, segueixo creient en el projecte. Només demano que em respectin”, diu Küng, que es defineix com una persona “optimista i pragmàtica”. Amb discreció –“no m'agrada fer-me veure als vernissatges”– però fent feina de formigueta, ha dedicat els darrers mesos a familiaritzar-se amb l'escena artística barcelonina, fer contactes i sumar suports i, sobretot, intentar treure l'aigua clara d'un procés rocambolesc amb situacions estrambòtiques.

“Des que vaig arribar aquí, hi ha una pregunta clau que encara no m'ha respost cap polític: «Volen o no un centre d'art contemporani?»” Küng és plenament conscient que la controvertida reconversió del Centre d'Art Santa Mònica en el multidisciplinari Arts Santa Mònica, decisió que va prendre l'anterior conseller, Joan Manuel Tresserras, enfrontant-se a una bona part del sector, ha condicionat, i fins i tot maleït, tots els esdeveniments posteriors. Sense un full de ruta clar, el procés per gestar el nou centre no ha seguit passos lògics: quan Küng va ser designat director no s'havia constituït el consorci que l'emparés jurídicament. El consorci encara no s'ha constituït i des del gener el Canòdrom és gestionat provisionalment pel Macba.

No és l'únic contratemps al qual ha hagut de fer front, sovint des de la més absoluta solitud, el director en funcions del Canòdrom. Les obres de rehabilitació de l'edifici, projectat per Antoni Bonet el 1963, han estat d'allò més esperpèntiques. Si bé la primera fase –els exteriors– va transcórrer amb relativa normalitat, la segona –els interiors– es va adjudicar a una altra empresa amb un pressupost més baix que, explica Küng, va treballar amb solucions i materials de poca qualitat i sense tenir sensibilitat per les particularitats de l'arquitectura.

Les obres d'aquesta polèmica segona fase estan quasi acabades, però queda pendent una tercera fase –la dels acabats– per a la qual es calcula que s'han d'invertir 1,3 milions d'euros. Uns diners que, a hores d'ara, “ningú té ni vol posar”. De moment, en les obres del Canòdrom ja s'hi han invertit uns 5 milions.

Fent gala del seu caràcter optimista, Küng creu que si s'aconseguís aquest finançament i no hi hagués més imprevistos, el Canòdrom podria obrir per la Mercè del 2012 –“i si ho féssim molt bé, fins i tot al juny!”, diu–. Fer funcionar l'equipament equivaldria a 2 milions anuals –per al Canòdrom i per a La Capella, que és l'altra seu del centre. Però Küng diu que es podria adaptar i que té idees per fer coses amb menys pressupost; “es podria fer una programació de crisi amb formats alternatius, el que no es pot fer és alguna cosa sense res”.

Küng ha tingut, té i tindrà paciència. “En puc tenir fins a l'infinit”. El seu contracte és de 65.000 euros anuals. I tot, per dirigir un centre que no existeix. Això sí, ja ha començat a moure fils amb els seus nous interlocutors polítics –va aconseguir fins i tot una trobada amb Mascarell i Ciurana junts–, i tot i que no s'han compromès a res, Küng creu que el seu projecte d'interrelacionar l'escena local i la internacional es veu bé. Ara, ni a Mascarell ni a Ciurana els convenç l'edifici de la Meridiana, i aquí és on Küng es desespera. Amb la marxa de Carles Guerra de la Virreina, al sector ja es rumoreja la possibilitat que l'edifici de la Rambla es reconverteixi en el futur centre d'art. “Menystenir el Canòdrom és perdre una oportunitat única”, opina Küng.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/422260-el-canodrom-mossega.html

El MNAC treu a la llum els secrets del Palau Nacional
A partir de diumenge, el MNAC, dóna l'oportunitat als visitants de conèixer a fons l'arquitectura i la història del Palau Nacional amb una nova visita guiada.

Amb el títol El Palau Nacional. Arquitectura i memòria, el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) ofereix a partir d'aquest diumenge la possibilitat al visitant de conèixer la història d'un dels edificis més emblemàtics de la muntanya de Montjuïc i els seus trets diferencials, així com d'altres espais que són desconeguts per al gran públic, com la Sala Sert i els terrats. Serà amb un cicle de visites on s'explicarà les característiques arquitectòniques i decoratives i el vincle que ha unit l'edifici amb la ciutat de Barcelona. Amb una superfície total de 32.000 m², el recinte va ser construït per a l'Exposició Internacional del 1929. Des del 1934, el Palau allotja el MNAC. El cap d'activitats i relacions externes del museu, Damià Martínez, ha explicat en declaracions de l'ACN que les visites volen mostrar "una forma diferent de veure el Palau". "Proposem fer un recorregut per espais habituals no només per explicar l'estil arquitectònic o el conjunt decoratiu, sinó també com ha estat aquest edifici testimoni de la història de Barcelona, acollint actes i esdeveniments de tot tipus", ha comentat. Martínez afirma que el 80% del recorregut és per espais que la gent coneix si ha estat anteriorment al MNAC. "Però inclourem aspectes que no coneixen i que els sorprendran", ha dit.

Alguns exemples són el fet que la gran cúpula que cobreix la nau central estava inspirada en la catedral de Sant Pere del Vaticà, i que dues de les quatre torres que emmarquen l'edifici tenen com a referent estètic les torres 'xorigueresques' d'una altra gran catedral, en aquest cas la de Santiago de Compostel·la.

Les visites, limitades a un màxim de 25 places i de dues hores i mitja de durada, estan complementades per un vídeo que recull nombrosos documents gràfics de la història de l'edifici i un llibret. El preu de l'entrada general és de 8,5 euros, tot i que hi ha descomptes per a pensionistes, menors de 16 anys, grups educatius amb reserva prèvia, persones a l'atur i membres dels Amics del MNAC. S'han previst inicialment sessions en català i castellà tot i que pròximament s'incorporaran visites en anglès.

Símbol arquitectònic
Construït per a l'Exposició Universal de Barcelona del 1929, el Palau va ser projectat primer per Josep Puig i Cadafalch i posteriorment executat pels arquitectes Enric Catà, Eugeni P. Cendoya i Pere Domènech i Roure. Té una planta rectangular i dos pisos, i està construït al voltant del Gran Saló Oval. A la façana, coronada per una gran cúpula d'estil romà, s'alcen quatre torres. La decoració de la gran cúpula conté pintures de Josep de Togores, M. Humbert i Francesc d'Assís Galí.

El seu estil arquitectònic és una mostra, junt amb l'antic edifici de Correus al passeig de Colom o el teatre Coliseum de la Gran Via, de la denominada escola 'Beux-Arts', un estil que es contraposava amb les tendències tradicionalistes de l'època i que barrejava el més característic del barroc o l'estic clàssic.

Des del 1934, l'edifici allotja el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i ha estat durant dècades un dels símbols de la ciutat i un dels elements que han marcat l''skyline' de la capital catalana. "Abans de la Torre Agbar o de la revalorització de l'obra de Gaudí, la gent que visitava la ciutat tenia com a imatge de Barcelona monuments l'estàtua de Colom o el Palau Nacional", ha raonat Damià Martínez.

Entre els espais inèdits que es podran descobrir, hi ha la Sala Sert, reservada per a actes protocol·laris i que compta amb pintures murals d'aquest pintor sobre parets de mirall. El punt i final de la visita són les espectaculars vistes del terrat, que permeten veure de prop els elements arquitectònics que guarneixen l'exterior del palau.

Font: http://www.ara.cat/cultura/MNAC-Palau_Nacional_0_496751038.html

MEAM, Museu Europeu d´Art Modern, al Palau Gomis

http://img546.imageshack.us/img546/8672/imgmuseucastells1.jpg

http://img29.imageshack.us/img29/8045/imgmuseucastells7.jpg

http://img7.imageshack.us/img7/7454/imgmuseup2gran.jpg

"La ampliación del MNAC es una utopía"

• La directora del museo Maite Ocaña deja el cargo después de cinco años

El martes Maite Ocaña, directora del Museo Nacional de Arte de Catalunya, cumplió 64 años. Poco antes jubilarse y, después de un lustro como responsable de la primera institución cultural catalana, comienza una nueva etapa. En septiembre, después de las vacaciones que comienza mañana, ya no volverá a ocupar su despacho blanco con vistas a las enormes magnolias que conducen al Palacete Albéniz; se incorporará al Instituto de Cultura de Barcelona (ICUB) de la Virreina, sin una misión concreta.

Pregunta: ¿Han sido suficientes cinco años?

Respuesta: No he podido hacer todo lo que queria. Tuve que posicionarme porque, aunque he trabajado toda mi vida en museos, esto es un transanlántico.

P. ¿Se ha sentido respaldada?

R. No del todo. Si las administraciones conocieran más los museos avanzaríamos más.

P. ¿El MNAC necesita más recursos?

R. Todos los museos tienen pocos recursos. No se puede estar creando todo el día cosas nuevas; hay que reforzar lo que hay.

P. ¿Cuál es su mayor logro?

R. Reformar el gótico y el románico. Estoy muy satisfecha; me he divertido y me siento una privilegiada por poder haber hecho toda mi vida lo que me gusta. He aprendido mucho, tanto en el museo Picasso como aquí.

P. ¿Y su mayor fracaso?

R. Tenía que haber defendido como un paladín al gran equipo de profesionales que trabaja aquí. La gestión diaria me ha impedido hacerlo.

P. ¿El polémico proyecto de reforma de Gae Aulenti no se modificó por falta de riesgo o por falta de recursos?

R. Hubiera significado cerrar el románico mucho tiempo y museo cerrado, museo muerto. De todas formas, el proyecto contemplaba esconder dos absides muy flojos dándoles la vuelta, pero no se hizo por falta de dinero.

P. ¿A que se refiere cuando asegura que no encaja en el nuevo MNAC?

R. El MNAC continuará con sus colecciones, espero, pero no creo en que deba asumir la contemporaneidad, sino acabar con el arte de finales de los años sesenta. Hubo un documento consensuado con el Macba donde se establecían los límites entre ellos. Pero de repente, el Macba dijo que no y se acabo la historia. Ahora se vuelve a hablar, pero sería un error. Con la cantidad de instituciones que se dedican al arte contemporáneo, el MNAC no tiene que asumir esto. Aunque creo que se producirá, porque, como en todo, hay modas. Existen 200.000 capillitas que se dedican al arte contemporáneo, y ahí que poner orden, pero yo no seré quien lo haga. No quiero que mis ideas se desordenen.

P. ¿Cree que el MNAC se ha de ampliar?

R. Es una pura utopía porque no hay dinero ni para pagar las jubilaciones. Se habla porque no se ha pensado. Las ideas se extienden como una mancha, cuajan y todos se apuntan.

P. ¿Se ha reunido con Mascarell?

R. Sí, el lunes.

P. ¿De que hablaron?

R. De nada, pero fue muy cordial. Nos conocemos hace años.

P. ¿Que nota se pondría?

R. Un notable muy alto, para mi y para mi equipo, se han hecho muchas cosas.

P. ¿Y si le dicen de continuar?

R. No creo que lo hagan. Con todo lo que estoy hablando...

P. ¿Qué hará ahora?

R. Hay un proyecto, no vinculado con museos... no creo que haya intención de estrujarme profesionalmente.

P. Cómo le hace sentir eso?

R. Tranquila y sorprendida

P. ¿Es un personaje molesto?

R. No lo he sido nunca

P. ¿Qué va a pasar con los 'picassos' y 'torres garcias' que usted consiguió para el MNAC?

R. Los 'picassos' están confirmados un año más, la familia de Torres García lo están pensando.

P. Podrían retirarlos.

R. Sería una gran pérdida.

P. ¿Cómo debe ser la persona que le sustituya?

R. Tiene que tener mucha cintura para negociar y experiencia.

P. ¿Ha comenzado su renovación?

R. Creo que será a la vuelta de la vacaciones.

P. ¿Será mediante concurso?

R. Eso espero.

http://www.elpais.com/articulo/cultura/ampliacion/MNAC/utopia/elpepucul/20110728elpepucul_7/Tes

Tossa també vol festival
La vila organitza un cicle i recupera el projecte de fer un auditori a l'església

http://estatic.elpunt.net/imatges/18/72/alta/780_008_1872351_4ac17d92e15c7b1dd7dc947201ac934b.jpg
Les restes de l'església de la Vila Vella de Tossa, en obres, el 2007, on ja volien fer-hi un auditori.
Foto: MANEL LLADÓ.

La vila de Tossa de Mar també vol tenir el seu propi festival de música i “convertir-se, amb el pas del temps, en un festival de referència a la Costa Brava, únic en el seu emplaçament”. L'Ajuntament va anunciar ahir la creació del primer festival de música, que se celebrarà a redós del que queda en peu de l'antiga església de Sant Vicenç, de la Vila Vella. La programació del cicle encara no s'ha fet pública, i només s'ha anunciat que començarà el dia 13 d'agost (22.00 h), amb l'actuació de l'Orquestra de Cambra de l'Empordà, dirigida per Carles Coll, que interpretarà un programa eclèctic, amb peces que van des de Mozart fins a The Beatles. També hi ha confirmades les actuacions de Mayte Martín i la projecció del documental sobre Ava Gardner, realitzat per Isaki Lacuesta, La noche que no acaba.

D'altra banda, els responsables municipals han anunciat que recuperen el projecte encarregat l'any 2005 per convertir l'església de Sant Vicenç de la Vila Vella en un auditori amb capacitat per a 300 persones. Entre els anys 2006 i 2007 es van dur a terme els treballs de consolidació i reforç estructural de les restes de l'església. Posteriorment, amb els canvis polítics que es van produir, el projecte va passar als llimbs, fins que amb l'arribada del TU i el PSC a l'Ajuntament, el projecte s'ha recuperat amb Pilar Mundet, aleshores alcaldessa, ocupant actualment la regidoria de Cultura.

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/440445-tossa-tambe-vol-festival.html

La mineria té nou museu
Un centre explica la llarga història de la mineria al Priorat, en actiu fins al 1972

http://estatic.elpunt.net/imatges/43/79/alta/780_008_4379765_dec462cf928b907d261146d5389f363b.jpg
Una de les exposicions del museu s'ha instal·lat a l'antiga foneria.
Foto: EL PUNT AVUI.

Una dècada ha trigat el Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat a enllestir el projecte per divulgar els 3.000 anys de la història de la mineria del plom a la comarca. Aquest estiu han entrat en funcionament les últimes naus del complex que faltava rehabilitar com a centre d'interpretació, uns treballs que han costat 564.000 euros, la meitat provinents dels fons europeus Feder. Els treballs han consistit a instal·lar a les dues naus de l'antiga foneria una exposició on es recrea, amb l'ajut d'un audiovisual, el treball que s'hi feia de transformació de la galena en plom. A l'altra nau s'ha col·locat una exposició, que també inclou un audiovisual, que fa un recorregut per la història de la conca minera del Priorat. Annexa a aquestes naus, s'ha construït una recepció de visitants. A l'antiga recepció, que estava situada als tallers on es reparava la maquinària de les mines, hi ha ara una exposició permanent que explica l'activa vida social de la colònia minera on vivien els treballadors, i que s'ha muntat en bona part gràcies als objectes que hi han aportat els veïns de Bellmunt.

Amb les obres, el museu espera que augmentin els 12.000 visitants anuals que rep, explica Gemma Barceló, coordinadora del museu, que gestiona el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (Mnactec). El conjunt minerometal·lúrgic de la Mina Eugènia, que és l'única que es pot visitar (en concret, un tram de 700 metres de galeries situades a 35 metres de profunditat), va estar en actiu fins a l'any 1972. Durant el segle XX, el Priorat va ser un dels centres miners més importants de Catalunya i el primer en l'explotació de galena, mineral de plom. La conca minera s'estén entre els termes de Bellmunt i el Molar, amb una vintena de mines.

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/441103-la-mineria-te-nou-museu.html

Manresa llueix el centre nou d'interpretació medieval
L'equipament, emplaçat al carrer del Balç, pretén ser el motor turístic de la capital bagenca

[...]

El centre està emplaçat a les dependències de l'antic casal gòtic i ofereix un muntatge amb recursos multimèdia que permet descobrir com era Manresa en el segle XIV. [...] La museïtzació de l'espai ofereix als visitants la visió d'una etapa fonamental per a la ciutat, molt vinculada als favors i a les visites del rei Pere III el Cerimoniós. Els visitants poden conèixer el món dels gremis, les oligarquies, les famílies nobles de la ciutat, com era la vida en un carrer medieval i els factors que van fer possible la construcció de la Sèquia.

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/447201-manresa-llueix-el-centre-nou-dinterpretacio-medieval.html

Més informació: http://manresaturisme.cat/cat/activitats-culturals/centre-dinterpretacio-del-carrer-del-balc

Tàrrega redissenya a la baixa el complex museístic de Cal Trepat

http://estatic.elpunt.net/imatges/43/98/alta/780_008_4398280_4ba7f7229fd6a53e3c4811105f812049.jpg
El projecte de museïtzació també pretenia consolidar la malmesa estructura de l'antiga fàbrica.
Foto: AJ. DE TÀRREGA.

El nou govern de Tàrrega ha optat per “redimensionar” la museïtzació, ja iniciada, de Cal Trepat. L'antiga fàbrica ha de rebre el museu de la mecanització del camp i és un dels principals projectes de la ciutat, amb un cost inicial de 2,1 milions. La major part del pressupost no va a càrrec de l'Ajuntament.

[...] De moment, només s'obriran 5 de les 19 naus i es prescindirà dels efectes visuals que n'expliquen la història. [...]

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/447617-tarrega-redissenya-a-la-baixa-el-complex-museistic-de-cal-trepat.html

Sitges repensa les obres al Cau Ferrat

L'Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona han aturat parcialment les obres de remodelació dels museus de Sitges, el Cau Ferrat i el Maricel de Mar. Aquesta decisió respon al fet que els treballs ja han avançat fins a punts que estan pendents de revisió, com ara les rampes i la façana marítima del Cau Ferrat. La plataforma ciutadana SOS Sitges fa temps que denuncia que l'afegitó d'una façana de vidre i altres modificacions a l'edifici suposarien una greu destrossa patrimonial.

[...]

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/448760-sitges-repensa-les-obres-al-cau-ferrat.html

Espero que no facin la façana de vidre!!!

Espero que no facin la façana de vidre!!!

Doncs què vols que et digui... La façana pot semblar una patada al cul de l'edifici (o la cara, segons es miri XD) però fa uns dies que penso en el tema de la corrosió de l'aigua del mar en l'edifici i si no seria millor posar aquella capa de vidre per a donar més protecció a la façana... :dunno:

Puigdemont diu que el Bòlit és insostenible tot i l'aportació del ministeri
El Ministeri de Cultura va notificar dijous a l'Ajuntament de Girona que ha fet efectiva la subvenció de 400.000 euros per al projecte executiu de l'edifici

http://estatic.elpunt.net/imatges/43/47/alta/780_008_4347810_9bb9f12c582d367e1cf9062699538d8e.jpg
Una imatge virtual de l'edifici del Bòlit projectat per l'arquitecte Josep Llinàs.
Foto: ARXIU.

El Ministeri de Cultura va notificar dijous a l'Ajuntament de Girona que ha fet efectiva la subvenció de 400.000 euros que hauria de servir per pagar el projecte executiu del Centre d'Art Contemporani de Girona, el Bòlit, previst per l'anterior govern municipal socialista a l'antic pàrquing del carrer Emili Grahit, al costat de la nova biblioteca pública de Girona. [...]

[...] Ara falta veure què passarà amb els 400.000 euros i si el projecte executiu tirarà endavant o quedarà classificat i oblidat en algun calaix.

[...]

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/449260-puigdemont-diu-que-el-bolit-es-insostenible-tot-i-laportacio-del-ministeri.html

El Museu del Montsià es reinventa
Canvia de nom per difondre el patrimoni de les Terres de l'Ebre


El Museu del Montsià d'Amposta s'ha convertit en el Museu de les Terres de l'Ebre. “No és un simple canvi de nom”, va explicar ahir el seu director, Àlex Farnós, sinó la culminació d'un procés de renovació que ha durat gairebé quinze anys i que ha convertit aquest equipament en un dels més potents del país.

[...]

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/462891-el-museu-del-montsia-es-reinventa.html

El nou centre d'atenció als visitants de Vilanova estarà al Museu del Mar
L'Ajuntament modernitzarà el recinte museístic i hi incorporarà l'exhibició de peces noves
El municipi negocia amb Ports per obtenir la cessió de l'espai

Un Museu del Mar renovat que també donarà cabuda al nou centre d'atenció als visitants de Vilanova és el projecte que l'Ajuntament tirarà endavant els propers mesos. El museu es troba a l'entorn del far de Sant Cristòfol, i necessita posar-se al dia, segons l'equip de govern de la ciutat (CiU), que veu l'espai amb possibilitats perquè l'activitat cultural convisqui amb la turística.

[...]

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/462428-el-nou-centre-datencio-als-visitants-de-vilanova-estara-al-museu-del-mar.html

Bastint el museu
Mascarell fixa el 2012 com l'any per dibuixar el nou museu arqueològic de Tarragona i el complex a la Tabacalera

L'esperat nou Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) no tindrà partida econòmica el 2012 per al trasllat a l'antiga fàbrica de la Tabacalera, però sí que començarà a concretar-se, tot i que només sobre el paper. Les tres administracions implicades (govern estatal, Generalitat i Ajuntament) es marquen l'any vinent com la data per definir el nou projecte així com el pla del complex cultural de la Tabacalera, on també s'instal·laran la biblioteca central de Tarragona i la nova seu de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC), entre d'altres. “Aquest és un projecte a cinc o deu anys de vista. El problema ara no és el pressupost, sinó la definició”, va detallar ahir el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que va presentar a l'Ajuntament un primer esborrany del document d'usos. En el procés d'elaboració també del pla de funcionament i del projecte arquitectònic, hi tindrà un paper important la creació d'un consorci que Mascarell considera prioritari que estigui ben dotat econòmicament, per damunt de l'anunciat reial patronat, que queda en segon terme. “El nou museu ha de ser un centre de referència i capitalitat del món romà a Catalunya”, va concloure.

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/461553-bastint-el-museu.html

Perpinyà ja té Arxipèlag
La inauguració del teatre ideat per Jean Nouvel tindrà lloc el 10 d'octubre amb una creació en què participen Sergi Lopez, Sol Picó, Cali i Carles Santos
Amb El Canal de Salt, l'Arxipèlag ha constituït l'Escena Catalana Transfronterera

[...]

Escena Catalana Transfronterera
Perpinyà i l'Arxipèlag col·laboren amb El Canal - Centre d'Arts Escèniques de Salt, vora Girona, en l'anomenada Escena Catalana Transfronterera. Aquest projecte –que té el suport financer de les institucions europees– tindrà una programació, comunicació i coproducció d'espectacles comuna i realitzarà el festival transfronterer Argos. Per una altra banda, el ministeri francès de Cultura està estudiant d'atorgar el grau de Scène Nationale a l'Arxipèlag de Perpinyà, fet que el situaria entre les escenes més importants de l'Estat francès.

[...]

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/460276-perpinya-ja-te-arxipelag.html

Anglès no obre la biblioteca perquè no la pot mantenir
L'equipament municipal està pràcticament acabat i la Generalitat vol posar-lo en marxa
L'alcalde independent, Pere Espinet, demana que es posposi dos anys per manca de recursos

http://estatic.elpunt.net/imatges/44/30/alta/780_008_4430817_752567c9e021d2eb7c01a6f7ac807169.jpg
L'edifici de la nova biblioteca pràcticament acabat i que no es podrà inaugurar per manca de recursos.
Foto: MANEL LLADÓ.

La inauguració de la biblioteca municipal d'Anglès es farà esperar. Fa vuit anys l'Ajuntament va iniciar els tràmits amb la Generalitat per tirar endavant el servei. Durant el mandat passat es van fer les obres, fins al punt que l'edifici es pot dir que està pràcticament enllestit. Gairebé només hi falta el mobiliari i el fons de llibres que va a càrrec de la Generalitat.

L'Ajuntament, però, davant el requeriment de la Generalitat de demanar data per fer la inauguració oficial, ha respost que, de moment i com a mínim en un termini de dos anys, no veuen factible inaugurar el servei pel cost econòmic que els representa. Ho han calculat en un cost de 100.000 euros cada mes, a més dels 150.000 que suposaria acabar els darrers detalls: climatització, seguretat, enllumenat, etc.

[...]

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/463393-angles-no-obre-la-biblioteca-perque-no-la-pot-mantenir.html

Imprevistos massa cars
El cost de la reforma dels museus de Sitges es dispara i ja s'acosta als 10 milions d'euros
La Diputació reconeix que l'adjudicació dels treballs va ser “temerària”

Els museus de la façana marítima de Sitges requerien d'una inversió de 9,9 milions d'euros per posar-se al dia; així van estimar-ho el Ministeri de Foment, la Generalitat i la Diputació quan van anunciar el projecte de reforma, el 2009. Mesos després, no obstant, les obres van adjudicar-se per 6,6 milions d'euros. Ara, més d'un any després que s'iniciés l'actuació, la xifra ha quedat enrere, segons va admetre ahir el vicepresident tercer de la Diputació de Barcelona, Josep Llobet. A l'abril ja es van reconèixer 990.000 euros extres per al projecte, i ara s'està pactant amb l'empresa adjudicatària una nova desviació.

[...]

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/463579-imprevistos-massa-cars.html

Sant Feliu fa lloc dins del monestir per al Thyssen
Aviat començaran a fer l'auditori nou a la planta superior, per a congressos, i una sala nova per al Museu de la Medicina
A l'espai alliberat i al palau de l'Abat hi haurà unes 70 pintures de la col·lecció al 2012

http://estatic.elpunt.net/imatges/44/32/alta/780_008_4432214_5713ff65b425aa3adf5e1aa068e85e26.jpg
Una de les sales d'exposicions que s'ha d'acabar d'habilitar a la quarta planta
del monestir per destinar-la al futur museu d'història de la medicina.
Foto: E.A.

Els espais expositius del monestir benedictí de la Porta Ferrada quedaran totalment reordenats a principi de l'any vinent amb els trasllats del fons de Medicina Rural a la planta superior. El consistori ha d'adjudicar les properes setmanes la reforma de la planta superior, on s'han d'habilitar dos auditoris per a convencions i conferències.

El regidor encarregat del desenvolupament del pla director del monestir, Pau Casals, destaca que aquests espais, amb capacitat per a 160 i 90 persones, permetran “portar congressos i organitzar activitats que generaran riquesa i llocs de treball a Sant Feliu”. L'objectiu, a més, serà “que tinguin ganes de tornar” com a turistes. De moment, ja tenen cinc congressos mèdics previstos per al 2012.

Com que la mostra de medicina deixarà els espais actuals del tercer pis, la col·lecció del museu local d'història es podrà traslladar i alliberarà la primera planta i l'accés interior al palau de l'Abat, que a final de la primavera vinent seran la seu de l'exposició d'una part de la col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza.

Embrió del centre ajornat
La mostra pictòrica s'ha concebut com un embrió del futur Centre d'Art de Pintura Catalana Thyssen, un projecte de més de 15 milions que, per al govern municipal, continua vigent –mantenen converses amb la Generalitat i el Ministeri de Cultura– però amb un calendari incert a causa de la crisi econòmica. El primer tinent d'alcalde, Pere Albó, explica que els experts de la Fundació Thyssen, després d'haver visitat els espais aquest estiu, treballen en la selecció d'obres pictòriques.

No han transcendit els noms dels autors –per bé que la baronessa, al març, en va esmentar una llista que incloïa Nonell, Casas, Anglada Camarasa, Rusiñol, Tàpies, Cuixart i Miró–, ni el nombre definitiu, que podria oscil·lar entre 60 i 70 obres. Tampoc no descarten alguna obra amb projecció internacional, tot i que l'elecció final dependrà del discurs expositiu. Per a Albó, que la fundació s'hagi avingut a cedir el fons de l'exposició és “una bona manera d'evitar que el projecte quedés en una via morta”.

Altres reformes pendents
Mentrestant, continuen les obres de restauració de les torres del Fum –de planta semicircular– i el Corn –rectangular–, les dues més altes del monestir romànic, que acabaran al novembre i faran que els dos espais s'integrin en la visita del conjunt monumental. Un cop enllestides aquestes obres, i després de la restauració del palau de l'Abat, el regidor Pau Casals explicava que només restaran “petits serrells”, com la restauració de la torre de l'Homenatge i l'enjardinament dels entorns del camí de ronda.

[...]

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/464241-sant-feliu-fa-lloc-dins-del-monestir-per-al-thyssen.html

Subirachs, sense museu
Caixa Penedès atura ‘sine die' el projecte de la seu permanent de l'obra del consagrat artista

La crisi ha arrabassat a Josep Maria Subirachs el museu dels seus somnis, “l'estoig per al meu art”, en deia. Ell –molt delicat de salut des de fa anys– i la seva família acaben de rebre una mala notícia de l'Obra Social de Caixa Penedès, la institució que volia impulsar l'Espai Subirachs en un edifici del barri de la Ribera, l'antiga parròquia de Sant Cugat del Rec, al número 21 del carrer de la Princesa, a tocar del Museu Picasso. La mala notícia és que el projecte s'ha aturat sine die. “Estem molt tristos”, va reconèixer ahir Judit Subirachs, filla de l'artista, que a més havia de ser la conservadora del museu.

Ara fa exactament deu anys que l'entitat financera i Subirachs van signar l'acord segons el qual Caixa Penedès es comprometia a construir un centre cultural amb una exposició permanent de la seva obra, i l'artista va correspondre al gest amb la cessió d'un conjunt ric de peces de la seva col·lecció privada, sensibles amb totes les seves etapes creatives. El projecte va néixer amb entusiasme i ímpetu, però multitud d'entrebancs
burocràtics i tècnics –“aliens a Caixa Penedès”, remarca Judit Subirachs–, generats per la complexitat de les obres de construcció de l'edifici, van anar retardant-ne la inauguració, prevista inicialment per al 2004 per contagiar-se del brogit internacional del Fòrum de les Cultures. La darrera data que s'havia fixat per obrir-lo al públic era el 2011.

[...]

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/464909-subirachs-sense-museu.html

Barcelona vol garantir que al Canòdrom hi anirà art

La comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar ahir per unanimitat una proposició presentada pel PSC en la qual s'insta el govern municipal a finalitzar les obres del nou centre d'art contemporani del Canòdrom “en el temps més breu possible”. La proposta demana al govern que acabi les citades obres perquè en el projecte d'Art Contemporani de Barcelona que està elaborant el Macba es pugui incloure l'ús d'aquest espai com a seu prioritària.

El regidor socialista Jordi Martí va destacar “la valentia política” del tinent d'alcalde de CiU perquè “no tots els regidors tenen la valentia d'enfrontar-se a la Generalitat en defensa d'un equipament cultural de la nostra ciutat”. El tinent d'alcalde de CiU Jaume Ciurana va puntualitzar que el vot a favor del seu grup es destinava a “esperar que el Macba decideixi quin ús artístic ha de tenir el Canòdrom”. Va anunciar que les obres seran finalitzades, però va avançar que “no se sap com es finançarà l'equipament”.

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/465272-barcelona-vol-garantir-que-al-canodrom-hi-anira-art.html

El seminari de Tarragona reobre com a centre cultural i d'estudis del cristianisme
La primera fase de la remodelació de l'edifici s'estrenarà dijous que ve amb un congrés científic sobre santa Tecla
Hi participaran estudiosos de tot el món

http://estatic.elpunt.net/imatges/42/67/alta/780_008_4267732_9a703fe41b95e1b00ade82b70e2a18ac.jpg
Les obres de rehabilitació del seminari han començat pel claustre de Sant Pau.
Foto: J.C. LEÓN.

Amb l'objectiu d'obrir a la ciutat el seminari pontifici, un edifici característic situat a tocar de la muralla romana, l'Arquebisbat de Tarragona va iniciar a principi d'any un projecte de remodelació integral, que ha de servir per reconvertir-lo en un gran centre cultural i d'estudis del cristianisme. Es preveu que les obres s'acabin a l'estiu del 2012, però la primera fase de la remodelació ja s'estrenarà dijous que ve, coincidint amb la celebració d'un congrés científic sobre santa Tecla, patrona de Tarragona i titular de la catedral.

[...]

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/465610-el-seminari-de-tarragona-reobre-com-a-centre-cultural-i-destudis-del-cristianisme.html

El Cogul s'espera
Després d'invertir-hi 1,4 milions, el centre que aplega el conjunt de les pintures rupestres està inacabat i sense vigilància

Des de fa un any i mig, la falta de finançament ha aturat l'acabament de la museïtzació del centre d'interpretació de la Roca del Moro (el Cogul, les Garrigues), que s'havia d'inaugurar a finals del 2010. El conjunt és propietat de la Generalitat i està gestionat pel Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC).

[...]el Cogul és un conjunt únic d'art prehistòric del llevant peninsular, el primer a Catalunya a ser declarat patrimoni de la humanitat el 1998. Amb una antiguitat de 10.000 anys, des del final del paleolític fins a l'època romana s'hi van pintar, conservar i afegir almenys les actuals 42 figures i 260 elements gravats. [...] “És un cas singular, per l'indret planer on es troba, la multitud de figures femenines i l'abastament d'èpoques. [...] “L'art llevantí és únic a Europa i el Cogul, un dels referents. A un altre país, ho cuidarien.”

[...] Ara està aturat, en espera que el govern decideixi transferir uns 700.000 euros de l'1% cultural del Segarra-Garrigues. Falta executar l'interior del centre d'interpretació i els serveis exteriors. [...]

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/477126-el-cogul-sespera.html

Embrió del Museu Nacional de Ciències
L'Ajuntament de Barcelona i Cultura constitueixen el consorci del museu

[...] El consorci gestionarà el Museu de Ciències Naturals de Barcelona i impulsarà el procés perquè aquest museu tingui reconeixement nacional, d'acord amb la llei 17/1990, i esdevingui el Museu Nacional de Ciències Naturals de Catalunya, que coordini la xarxa dels museus de ciències naturals de Catalunya. L'Ajuntament cedeix al consorci els fons museístics que conformen les col·leccions de zoologia, geologia i botànica del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. També s'adscriuen al consorci, provisionalment, els edificis municipals: el Museu Blau al parc del Fòrum, el Jardí Botànic a Montjuïc i el Castell dels Tres Dragons i el Museu Martorell al parc de la Ciutadella.

El futur Museu Nacional
El Museu Nacional de Ciències Naturals de Catalunya [...] serà una nova institució de categoria nacional, que es crearà a partir de museus existents. [...] vincularà els museus i les col·leccions d'història natural del país. A Catalunya hi ha més de 30 museus i centres de recerca de ciències naturals, que són dipositaris de més de 4 milions de lots d'espècimens acumulats en alguns casos des de fa més de tres segles, procedents de l'afany col·leccionista i del treball d'investigació. [...]

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/478073-embrio-del-museu-nacional-de-ciencies.html

La Casa de les Llengües ni tan sols obrirà les portes a Can Ricart

L'antiga fàbrica de Can Ricart, al 22@, no acollirà la Casa de les Llengües perquè la Generalitat s'ha retirat del projecte i el consorci que formava amb l'Ajuntament de Barcelona es dissoldrà. La Generalitat i l'Ajuntament tenien previst posar en marxa el 2014 aquest centre, que s'havia de dedicar a la promoció, l'ús i el desenvolupament de les llengües i a la formació especialitzada sobre la gestió d'una societat diversa i més multilingüe. El tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, va explicar ahir en la comissió municipal d'aquest àmbit que el govern està reflexionant sobre l'ús que es donarà a aquest espai.

D'altra banda, l'Ajuntament va acceptar ahir una retallada del 23% en la subvenció anual de la Generalitat per al funcionament de les escoles municipals de música. Només CiU va votar a favor de l'acceptació. Tota l'oposició s'hi va oposar, tret del PP, que es va reservar el vot per al pròxim ple.

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/485685-la-casa-de-les-llenguees-ni-tan-sols-obrira-les-portes-a-can-ricart.html

Can Ricard es queda sense la Casa de les Llengües
L'Ajuntament dissol el consorci després que la Generalitat s'hagi retirat del projecte
El consistori estudia ara quin ús donar a l'espai i quins projectes sobre diversitat lingüística es poden mantenir

L'antiga fàbrica de Can Ricard no acollirà la Casa de les Llengües. La Generalitat s'ha retirat del consorci que formava amb l'Ajuntament de Barcelona i el projecte s'anul·larà.

El tinent d'alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, Jaume Ciurana, ha confirmat aquest dilluns la dissolució del consorci de la Casa de les Llengües de després que la Generalitat, que en finançava la major part, s'hagi retirat.

[...] Segons Ciurana, el consistori, que posava l'edifici, considera que no té sentit continuar amb el projecte i estudia quin ús donar ara a aquest espai, ubicat al districte tecnològic del 22@. De moment, té previst continuar amb les obres per consolidar l'espai.

[...]

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/485786-can-ricard-es-queda-sense-la-casa-de-les-llenguees.html

Nova casa de nines
La Sala Beckett presenta la maqueta del nou espai, carregat d'il·lusió però sense calendari ni pressupost fixats

http://estatic.elpunt.net/imatges/44/73/baixa/780_008_4473216_e6f92d8815ed7ab0326977a0ed544905.jpg
Josep Maria Benet i Jornet,
president de la nova fundació,
canta a la utopia al davant de la maqueta.
Foto: QUIM PUIG.

[...] Josep Maria Benet i Jornet (president de la nova Fundació Sala Beckett que vetllarà pel servei als autors) va confirmar que el projecte executiu que ha de convertir l'antiga cooperativa Pau i Justícia del Poblenou en la nova seu de la Beckett “és una utopia però pot fer-se i es farà”. [...]

El projecte executiu de Flores & Prats disposa de tot el que ha demanat l'equip de la Beckett: una sala per a unes dues-centes localitats a peu pla i en què l'escenari sigui mòbil; tres sales d'assaig; espais per a l'Obrador, i, fins i tot, un saló perquè els autors puguin conversar els dies de funció (l'autor podria veure la reacció del públic des d'una finestreta). [...]

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/485250-nova-casa-de-nines.html

Barcelona ofereix Can Ricart a Foment com a seu del Museu d'Urbanisme
Hàbitat Urbà va negociar amb el Govern del PSOE fins a la convocatòria de les eleccions del 20-N
La instal·lació, amb la d'Oliva Artés, ajudaria a crear un potent eix cívic i cultural al Poblenou

[...] L'estiu passat Hàbitat Urbà es va reunir amb el Ministeri de Foment i, segons confirmen diverses fonts coneixedores dels detalls de les converses, va oferir albergar a l'antiga fàbrica del Poblenou la seu barcelonina del Museu Nacional d'Arquitectura i Urbanisme. Aquí s'ha d'entendre nacional com a espanyol.

[...] La referència a l'àmbit de les Glòries, per part d'Hàbitat Urbà, s'acosta a la proposta del PSC, a través del responsable en matèria urbanística, Jordi Martí, de situar el museu del Govern central (es necessiten uns 7.000 metres quadrats) a l'edifici del Dhub, la famosa grapadora del despit d'Oriol Bohigas.

[...]

Font: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/barcelona-ofereix-can-ricart-foment-com-seu-del-museu-durbanisme-1329941

Els nous director i president del MNAC volen caminar cap a l'ampliació del museu
El nou president del patronat del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Miquel Roca, i el flamant director, Pepe Serra, s'han fixat com a repte l'ampliació del museu. El dos nous gestors ja han posat la mirada en els pavellons 6 i 7 de la Fira de Montjuïc per poder exposar al públic més peces del fons del museu.

Miquel Roca i Pepe Serra han explicat aquest dimecres els seus plans de futur per al MNAC, que passen per estudiar la seva ampliació, augmentar la investigació i potenciar les col·laboracions amb altres museus d'arreu del món.

El nou president i el nou director s'han fixat en els pavellons 6 i 7 de la Fira de Montjuïc per poder mostrar al públic una major part del fons del museu, peces que ara no són accessibles a tothom. [...] creuen que és el moment d'ampliar l'espai del MNAC i consideren aquests dos pavellons idonis per als seus plans.

Respecte a l'ampliació cronològica, Miquel Roca ha volgut ser taxatiu: "No volem competir amb el MACBA en art contemporani però en volem tenir". El nou director del MNAC també pretén impulsar més línies d'investigació i explotar les col·laboracions amb altres museus a nivell internacional.

Font: http://www.324.cat/noticia/1556092/ociicultura/Els-nous-director-i-president-del-MNAC-volen-caminar-cap-a-lampliacio-del-museu

Sin novedad en el ‘cececebé’
El nuevo director presenta la programación y garantiza una total continuidad

Detrás del polémico e improvisado relevo de Josep Ramoneda al frente del Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona (CCCB) no hay ni un cambio de rumbo, ni una revisión del modelo, sino “continuidad”. Ese fue, al menos, el leit motiv de la intervención, ayer, de su sustituto, el periodista Marçal Sintes (Vilafranca del Penedès, 1967), durante la presentación de la programación de la temporada 2012, cuando dijo que desea “dar continuidad a un modelo de éxito” y no se plantea “ni cambios bruscos ni revoluciones”, todo lo más “mejorar en lo posible y adaptarse a la situación de crisis económica”.

Una crisis que se ha comido este año un 15% del presupuesto respecto al de 2011, situándolo en 9,5 millones de euros. Desde que llegaron los recortes en 2009, la financiación del CCCB se ha reducido un 24%, dejando la capacidad a un nivel “mínimo” que todavía permite mantener el modelo y que el CCCB “continúe siendo un referente internacional”, pero que por debajo del cual habría que replanteárselo, según Sintes.
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/02/17/catalunya/1329513366_637039.html

Malgrat el titular de l'article, son bones notícies.
No hi ha ruptura i parla de la situació econòmica, delicada però no tan negativa, al menys de moment. També parla del programa per a aquest any, que sembla molt interessant.

El titular no el comprenc pas. Sembla que parli d'altre tipus d'article i a més no sé perquè li diu "cececebé" :dunno:

El conseller de Cultura presenta les Bases del nou Pla de Museus de Catalunya

• El projecte ordena els museus de Catalunya en quatre grans “constel·lacions” d’acord amb el seu àmbit: història de l’art, història de la societat, contemporaneïtat, i ciències naturals

• Aquestes “constel·lacions” s’estructuren entorn quatre museus que es situaran com a capçalera: el Museu Nacional d’Art de Catalunya; el Museu Nacional de Ciències Naturals; el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, i un quart àmbit format a partir del Museu d’Història de Catalunya, el Museu d’Arqueologia, el Museu d’Etnologia i el Museu de la Ciència i la Tècnica

• El Pla preveu la creació d’un sol centre que aglutinarà el Museu d’Història de Catalunya, el Museu d’Arqueologia, el Museu de la Ciència i la Tècnica i el Museu d’Etnologia

• Es configuren també quatre xarxes territorials amb sis centres de referència a: Barcelona, Tarragona i Terres de l’Ebre, Lleida i Alt Pirineu i Girona

• Es crearà la Col·lecció Nacional d’Art, la Col·lecció Nacional de Fotografia i els Dipòsits Nacionals d’Art i Arqueologia

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i el director general del Patrimoni Cultural, Joan Pluma, han presentat aquest matí les Bases del nou Pla de Museus de Catalunya. El pla ordena i vincula la totalitat dels museus de Catalunya per tal d’ordenar el sistema, crear xarxes que impulsin el treball col·laboratiu entre els museus, i fixar el centre que liderarà i actuarà com a capçalera per a cada un dels àmbits: història de l’art, història de la societat, contemporaneïtat, i ciències naturals.

Durant la presentació del document, el conseller Mascarell ha afirmat que el que presentem és “un document que té la idea de dir que al llarg de gairebé 100 anys hem configurat un sistema de grans museus a Catalunya, que el segle que ara estem ens agradaria que fos el de la confirmació d’aquest sistema de museus, donant-los una major rellevància cultural i una major internacionalització en la cultura del nostre país i fent-los un element fonamental, focal, de la nostra vida cultural”.

El conseller ha destacat que el Pla “proposa treballar amb 4 grans constel·lacions de museus que giren al voltant de 4 museus: el Museu Nacional d’Art de Catalunya; el Museu d’Art Contemporani de Barcelona; el Museu Nacional de Ciències Naturals; i el nou Museu d’Història Nacional de Catalunya (que seria el lloc d’encontre de tota la constel·lació de museus d’història)”. Com a recursos nacionals, el conseller ha explicat que el Pla també preveu la creació de “la Col·lecció Nacional d’Art, la Col·lecció Nacional de Fotografia, els Dipòsits Nacionals d’Arts i Arqueologia, l’ordenació de la restauració i la conservació i tot l’àmbit del patrocini o el diner privat que hem d’aconseguir que arribin, a través de les lleis pertinents, a la nostra vida museística.

El director general del Patrimoni Cultural, Joan Pluma, ha explicat que “perquè el sistema funcioni i sigui eficient li cal un segon nivell de treball: la xarxa territorial. Volem generar mecanismes que ens permetin que a través de la cooperació propera sobre el territori les infraestructures museístiques creixin amb eficiència i amb recursos per poder treballar”. En aquest sentit, Pluma ha afirmat que “volem passar de 4 a 7 xarxes. Unes xarxes que es converteixen en prestadores de serveis a partir de la cooperació entre museus per integrar esforços i ser mes eficients en els treballs que desenvolupen”.

Tasques encomanades per als quatre grans museus de referència

Cada un d’aquests quatre centres-capçalera té encomanada pel Departament de Cultura la tasca de convertir-se en el gran centre de referència de Catalunya en el seu àmbit, i un dels centres de referència a nivell europeu.

El Pla especifica que aquests quatre grans museus han de ser el principal instrument per a la internacionalització de la cultura catalana pel que fa al seu àmbit. Això significa tenir un paper molt actiu en la repercussió que els creadors catalans tenen a l’exterior, i a la vegada, ser la porta d’entrada per als catalans de les darreres tendències i els principals noms del circuit internacional en cada moment.

Igualment, el Pla remarca que aquests centres hauran de treballar amb l’objectiu d’incrementar notablement els seus públics.

Els quatre centres tenen encomanada una altra tasca fonamental: articular al seu voltant una xarxa temàtica que aglutini tots els museus de Catalunya que treballen en el seu àmbit. Aquest treball d’interrelació ha de portar a la consecució de diversos objectius:

• potenciar la tasca que aquests centres tenen en la dinamització cultural del seu entorn
• obtenir més rendiment dels recursos amb els que compten els museus territorials
• disposar d’un lideratge artístic i conceptual que els permeti incrementar el grau d’exigència
• actuar com a aparador de la creació i els artistes del seu territori

En tots quatre casos, aquests encàrrecs de les administracions es vehicularan a través de la signatura d’un contracte programa on s’estableixin els objectius a assolir per a cada equipament i els indicadors que permetran avaluar-ne la gestió.

El museu de referència de l’àmbit referit a la Història és l’únic que no existeix actualment. Es crearà a partir de quatre museus existents actualment: el Museu d’Història de Catalunya, el Museu d’Arqueologia, el Museu de la Ciència i la Tècnica i el Museu d’Etnologia.

Xarxes territorials

Les Bases per al nou Pla de Museus configura quatre xarxes territorials: Barcelona, Girona, Tarragona i Terres de l’Ebre, i Lleida i Alt Pirineu. Aquestes xarxes territorials tindran sis centres de referència que actuaran com a tractors i canalitzadors de serveis a museus de cada territori.

Entre aquests serveis, els centres de referència definiran estratègies comunes, anàlisi de públics, anàlisi de millora de recursos, actuacions amb el sistema educatiu, o promoció cultural i turística concertada per a tots els centres d’un àrea.

Les quatre xarxes territorials estaran obertets a tots els museus registrats. Seran finançades segons l’Acord Nacional, amb progressiu trasllat de funcions financeres bàsiques a finançament de les activitats de promoció dels centres territorials, canalitzant progressivament els recursos de suport al sistema museístic.

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=141059

BASES DEL NOU PLA DE MUSEUS DE CATALUNYA

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2012/03/07/14/53/0c248396-731f-473e-b40e-2db2396498d3.pdf

En principi m'agrada la planificació aquesta.
Sobretot perque jo pensava que justament es feia necessari algo així. De fet, crec que ho vaig deixar posat a algún fil a aquest foro.

Ara s'ha de veure còm es vol posar en pràctica i si es fa bé.
Crec que el nou museu aquest del que es parla, hauria d'anar al Palau de la Mar, a on hi es el Museu d'història de Catalunya, salvo que es respectin els quatre preexistents i s'haja de fer a un nou emplaçament (amb lo que se li podria buscar algún edifici per reformar al 22@ o algo així... Estaria molt bé, també, per exemple, posar-lo a l'edifici de la Duana al port).

La ampliación del Pati Llimona deja al descubierto 17 metros de muralla romana

http://estaticos.elperiodico.com/resources/jpg/9/0/1331756018209.jpg

http://estaticos.elperiodico.com/resources/jpg/7/3/1331756018237.jpg


http://epreader.elperiodico.com/APPS_GetPlayerZSEO.aspx?pro_id=00000000-0000-0000-0000-000000000001&fecha=20120315&idioma=0&doc_id=dec074dc-31bf-4f0e-b755-e3704fdbdf14

Retorn al fòrum de Tàrraco
Un nou museu a Tarragona guiarà el visitant per la plaça de representació més gran de l'imperi Romà

http://estatic.elpunt.net/imatges/45/47/alta/780_008_4547480_a2c13b00bdd24c9b4af84eff7180ca9c.jpg
Imatge virtual del projecte de museïtzació de tres edificis a la plaça del Pallol.
Foto: EL PUNT AVUI.

[...] El projecte [...] afectaria tres edificis de traces medievals de la plaça: Ca Sefus, la Volta del Pallol i Ca l'Agapito. El recorregut, que estarà esquitxat de recursos audiovisuals i elements tàctils, es farà en dos nivells: el nivell de terra actual, que discorrerà sobretot per l'interior de la Volta del Pallol (on es podrà veure la maqueta de la ciutat, ara rodejada d'una nova museïtzació), i el nivell de terra d'època romana, que es correspondrà amb la volta d'accés a la plaça de representació descoberta recentment. Gràcies als recursos audiovisuals, tot el recorregut intentarà recrear la sensació dels visitants que entraven a Tàrraco a través del mar, des de l'arribada al port fins a l'entrada a la plaça de representació del fòrum. La visita tindrà com a fil conductor un personatge del segle II, encara per definir, que torna a Tàrraco.

El cost total del projecte es calcula en un milió d'euros, dels quals l'Ajuntament en finançarà la meitat. Si es confirma la subvenció europea, es preveu que pugui obrir entre finals del2013 i el 2014.

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/524854-retorn-al-forum-de-tarraco.html

^^
Pels qui hagueu llegit això: no us cregueu massa la notícia, per si de cas... ;):|

^^
Aquest fòrum és conegut, entre moltes altres coses, per ser un "repositori de projectes fallits, oblidats, greument modificats i/o desats en un calaix fins a la fi dels temps". :lol: