Equipaments culturals: biblioteques, museus, teatres, etc. [Archive]

Sky

September 21st, 2005, 09:37 AM

Dues opinions diferents sobre el tema:

El triunfo de la razón

EL VATICANO, de nuevo, ha dado la razón a la diócesis de Barbastro-Monzón en el largo y complejo litigio por los bienes depositados en Lérida. Esta vez, de forma inapelable, de modo que, aunque el obispo ilerdense interpusiera recurso, no se detendría la ejecución de lo dispuesto en el decreto de la Congregación de Obispos de Roma. Y lo contenido en ese decreto, histórico por muchas razones para Aragón, es que la diócesis de Lérida debe proceder, en el plazo de 30 días, a devolver 113 de las 139 piezas histórico-artísticas de las parroquias del Aragón Oriental que estaban depositadas, por distintos motivos, en Lérida. Es el feliz final de una larga historia, en la que el clero aragonés se ha visto arropado por la sociedad civil y las instituciones, y que tuvo un hito fundamental el día en que se constituyó, el 17 de septiembre de 1995, la diócesis de Barbastro-Monzón.

La creación de esa diócesis daba respuesta a una antigua reivindicación del clero y los feligreses aragoneses que pertenecían a la jurisdicción eclesiástica de Lérida: volver a Aragón. El obispo de Lérida acató la decisión vaticana de que los fieles vivieran en jurisdicción aragonesa, pero se negó en redondo a que volvieran los bienes artísticos e históricos a las parroquias. Entonces, hace diez años, empezó el largo litigio, en el que el Obispado de Barbastro ha estado arropado por los Gobiernos de Aragón y la sociedad entera, con la fuerza que da saberse asistido por la razón. Los recursos del Obispado de Lérida han sido fallidos, uno tras otro. Y la inusual rapidez con que las instituciones catalanas repentizaron la creación del Museo Diocesano de Lérida no servirá, en fin, para eludir el dictamen de la razón y de la historia.

--

Heraldo de Aragón (editorial).

Desintegrar el Diocesà

La defensa del patrimonio artístico de una comunidad exige el máximo apoyo popular. La Diócesis de Barbastro-Monzón convirtió la pugna por el arte sacro de la Franja en una cuestión política, apostólica y ciudadana. Por eso no es de extrañar que la Congregación de Obispos de Roma haya emitido un decreto que obliga al obispo de Lleida, Francesc Xavier Ciuraneta, a entregar 113 piezas artísticas que reclama Barbastro-Monzón. El Vaticano ordena entregar en el plazo de 30 días esas obras del Museu Diocesà de Lleida a Barbastro-Monzón. Una sentencia canónica que sólo implica al Obispado. Pero el Diocesà –donde están las obras en litigio– es un museo que pertenece a un consorcio compuesto por la Generalitat, la Diputación, la Paeria y, también, el Obispado. La sentencia, ante esta situación, puede ser de imposible cumplimiento ya que Ciuraneta no tiene la potestad sobre las obras depositadas en esas dependencias. La pugna pasa al terreno civil y político. Por eso es preocupante el silencio del Departament de Cultura. La Diputación y la Paeria lo tienen claro a la hora de evitar la disgregación, pero el Govern puede apostar por una componenda con sus correligionarios del Ejecutivo aragonés, amparándose en el decreto vaticano. La lucha por la defensa del arte del Diocesà no puede fenecer tras esa decisión. No es admisible la resignación ciudadana, eclesiástica. Esa orden vaticana debe ser un acicate para lograr una unidad de acción civil y religiosa en defensa de un patrimonio que el Obispado de Lleida lo mantuvo con tesón museístico desde el siglo XIX en buen estado de conservación y evitó que se vendieran a particulares. No debemos permitir la desintegración del Museu Diocesà ni que pierda 113 piezas por orden de Roma o por decisiones políticas.

--

La Mañana (editorial).

En aquesta columna s'explica l'origen de la situació actual:

Rèquiem

La Junta de Museus que creà Cambó enviava cada any Joaquim Folch i Torres al Pirineu a comprar obres d’art. Carles Sentís explica al llibre L’instant abans del 36 (La Campana) que l’historiador i museòleg portava els diners en bitllets de cinc duros perquè fessin més patxoca i que fos més fàcil convèncer els mossens de vendre les talles i els retaules de les esglésies. Gràcies a l’actuació, entre d’altres, de Folch i Torres, gran part del romànic del Pirineu és ara al Museu Nacional d’Art de Catalunya i no al Metropolitan de Nova York o, simplement, missing. La mateixa feina de conservació va iniciar al 1893 el bisbe Messeguer amb la creació del Museu Diocesà. Disgregar-ne les peces és un desplom cultural i històric propiciat per la feblesa del bisbe Malla, l’anèmia dels nostres polítics i la passivitat de la societat civil. I de la gran influència de l’Opus Dei al Vaticà. Amén.

--

Josep Ramon Correal (La Mañana).

Confide

September 21st, 2005, 10:41 AM

vaja merda... :(

alexbn

September 21st, 2005, 12:52 PM

El que ningú no diu és això:

"Que el Vaticano mutila la diócesis de Lleida y traspasa 111 parroquias de la Franja al Obispado de Barbastro–Monzón, pues a callar o, en este caso, alabado sea Dios. La relación de causa-efecto se debe establecer con que es el Obispado de la villa natal de Escrivá de Balaguer, el fundador del Opus Dei, y la diócesis del monasterio de la Obra en Torreciudad. Es para complacer a la prelatura Opus que se ha mutilado la Franja después de muchos siglos de unidad. En cambio, las idénticas reclamaciones de los territorios de Castellón, adscritos al Obispado de Tortosa, no han sido atendidas. El nuncio sólo hace alcaldadas cuando el Opus está por medio. En otros casos no coge el bisturí ni vacía por decreto los museos diocesanos de las zonas desafectas.

[...] Anscari Mundó explicaba en un magnífico artículo que los límites de la diócesis de Lleida incorporaban desde hacía siglos las parroquias de la Franja, culturalmente vinculadas a Cataluña. Y que entre los nuncios y el arzobispo de Zaragoza decidieron arrancar del Obispado de Lleida todos los pueblos que administrativamente corresponden a Aragón. A pesar de todo, la división provincial del siglo XIX se ha impuesto a la multisecular demarcación eclesiástica y los habitantes de la Baixa Ribagorça, parte de la Alta, la Llitera, el Baix Cinca y el Matarranya han sido transferidos en bloque a unos nuevos pastores y evangelizadores.

Y, por si eso no fuera poco, los asesores que el Vaticano tiene en España convencieron al nuncio Lajos Kada de que, aparte de las parroquias, también se tenían que llevar de Cataluña las obras de arte de la zona que se encontraban en el Museo Diocesano. Como si estos objetos de arte religioso hubieran sido robados o saqueados por derecho de conquista, como es el caso del Archivo de Salamanca, cuando en realidad estas obras fueron conservadas dentro del Obispado de Lleida y muchas no existirían si no las hubiesen restaurado. O como si las pobres monjas de Sijena, al verse en grave situación de penuria y no recibir ninguna ayuda de las autoridades aragonesas, no hubieran negociado el traslado a un nuevo convento en Barcelona, financiado con la venta de sus obras de arte al Museo Diocesano de Lleida. Pues bien, éste es el patrimonio que ahora dice el Vaticano que también entra en el lote.

¡Alto! Una venta que se hizo con la preceptiva autorización del Vaticano, el mismo que ahora reclama a traición la devolución de lo que se vendió con su nihil obstat y su imprimatur. Qué doble moral, ¿verdad? Cuando quieres que los catalanes te paguen la supervivencia de unas monjas que se mueren de hambre, pasas el platillo a la Generalitat y le vendes 24 piezas: una cuchara de 25.000 pesetas y una pintura de Mateu Ferrer de 8,2 millones, aparte de libros, relicarios y pergaminos. Pero cuando las religiosas ya tienen la vida resuelta, planteas el derecho de retracto y no reclamas hacerte cargo de la abadesa y las novicias, que seguirán viviendo en Barcelona.

Nos encontramos, pues, ante una Iglesia que no es imparcial, sino sectaria a favor de unos intereses determinados. Primero obliga a los habitantes de la Franja a divorciarse del resto del Arzobispado al que habían pertenecido desde tiempos inmemoriales sin que ellos hubieran pedido la segregación. Y, encima, dictamina que una de las partes tiene que quedarse el rosario y las joyas de la madre. Y peor aún, con el silencio culpable de la Generalitat, que nunca levanta la voz contra la Iglesia más integrista del nacionalcatolicismo. La misma que viene a llorarle en favor de las escuelas privadas de la Iglesia o a pedir votos contra el aborto, que, por cierto, le fueron concedidos con el cambio de voto de los diputados Guardans (hijo del presidente de la universidad privada que Pujol concedió al Opus) y Nadal (alcalde de Tarragona, que cedió a las presiones del nuevo arzobispo)."

Extret del llibre "Sis milions d'innocents".

alexbn

September 21st, 2005, 12:55 PM

Por cierto, que lo traduje al castellano desde el original catalán porque me temía que algún día saliera en los foros generales el tema, y conociendo el percal, mejor tener argumentos preparados... :D :D Ahora me pasaré por él, a ver si puedo enchufar esto también allí...

Bitxofo

September 21st, 2005, 05:41 PM

alexbn

September 22nd, 2005, 01:47 PM

Ah no, si no me provocan yo no salto. Y con lo borde que estoy en las últimas semanas... :D :D

Sky

October 12th, 2005, 11:53 AM

L'alcalde de la vall de Boí, Joan Perelada, adverteix que si el Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal perd les 113 obres que li reclama el Bisbat de Barbastre-Montsó no hi haurà excusa per retindre el romànic patrimoni de la Humanitat que guarda el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), a Barcelona. Així ho publica avui el diari SEGRE. Perelada opina que si la Generalitat autoritza la disgregació del museu de la diòcesi de Lleida no podrà oposar-se a que el romànic torni al seu origen. "El mestre de Taüll no va concebre el Pantocràtor per ser exposat al MNAC, sinó a l'església de Sant Climent", ha explicat l'alcalde. Perelada adverteix que el seu municipi no dubtarà a reclamar formalment el patrimoni. "Si la Generalitat no posa pegues per disgregar una col·lecció, tampoc no podrà posar-les en aquest cas", afegeix. També assegura que l'Alta Ribagorça pot exposar l'art amb totes les condicions de seguretat i manteniment.

--

Segre.

Sky

October 12th, 2005, 11:55 AM

http://www.wesleyan.edu/madrid/Santiago/pantocrator(lg).jpg

Torneu-mos-lo!!! :guns1: :guns1: :guns1: :guns1: :guns1: :guns1: :guns1: :guns1:

:D

Danzig

October 12th, 2005, 02:20 PM

no anem bé :sleepy:

Sky

October 12th, 2005, 03:14 PM

La Generalitat qualifica d'"inoportunes" les reclamacions de Boí sobre l'art romànic

El director dels serveis territorials de Cultura a Lleida, Antoni Llevot, qualifica d'"inoportunes" les reclamacions de Boí sobre l'art romànic que es guarda al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), a Barcelona. L'alcalde de la vall, Joan Perelada, ha anunciat al diari SEGRE que reclamarà el patrimoni que es guarda a la ciutat comtal si la Generalitat autoritza la disgregació del futur Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal. I és que les instal·lacions podrien perdre 113 peces provinents de les parròquies escindides de la Franja de Ponent i que ara reclama el Bisbat de Barbastre-Montsó. Llevot ha dit a SEGRE Ràdio que "les declaracions són inoportunes en el context actual". També ha recordat que el Govern, com ja va anunciat la consellera Caterina Mieras en l'última reunió del Plenari del Diocesà, "aplicarà la Llei de Patrimoni quan el Bisbe de Lleida ho demani".

--

Segre.

Sky

January 6th, 2006, 11:06 AM

Lleida i Aragó constituiran un patronat únic de l'art sacre

• L'ens gestionarà fins a 2.500 béns eclesiàstics amb origen a la Franja

Un patronat, que estarà integrat a parts iguals per representants de Catalunya i Aragó, decidirà com es gestionen a partir d'ara les 113 obres d'art sacre procedents de les parròquies de la Franja i que formen part des de fa dècades de la col.lecció del Museu Diocesà de Lleida. Aquest nou organisme vetllarà pel compliment de l'acord de col.laboració que tenen intenció de segellar els governs català i aragonès i que preveu, entre altres qüestions, que els béns del museu lleidatà tinguin caràcter itinerant, com va informar aquest dimecres la consellera de Cultura Caterina Mieras (PSC).

CATÀLEG

Tècnics de les dues conselleries ja han començat a treballar per dotar aquest acord de continguts específics i per determinar quantes peces --a més a més de les 113 en litigi-- formarien part del pacte. Així, segons va revelar ahir la titular aragonesa de Cultura, Eva Almunia (PSOE), "es podria posar en joc una col.lecció compartida, de titularitat eclesiàstica, d'uns 2.500 béns", vinculats al territori de la Franja.

La xifra la confirmarà el catàleg únic que elaboren conjuntament experts de les dues parts. De manera paral.lela, com va dir dimecres la consellera Mieras, "es crearan discursos museogràfics comuns, exposicions i itineraris conjunts". S'intenta, va dir ahir Almunia, establir "nexes en comú" i fixar criteris sobre l'emplaçament dels béns.

Al patronat, que presidiran de forma alterna els consellers de Cultura d'aquestes dues comunitats autònomes, s'hi incorporaran els bisbes de Lleida, Francesc Xavier Ciuraneta, i de Barbastre-Montsó, Alfonso Milián, a més a més dels presidents de les diputacions provincials lleidatana, Isidre Gavín (CiU), i d'Osca, Antonio Cosculluela (PSOE).

La consellera Almunia, que ha estat durament criticada pels partits de l'oposició a Aragó, va explicar que, a més a més de les 113 peces, s'hi aportaran béns dipositats a Lleida i fons de la diòcesi de Barbastre- Montsó. Serà, va dir, "com una col.lecció amb dos propietaris" que tindrà seus museístiques a Lleida i a Montsó i Barbastre.

--

El Periódico.

Sky

May 20th, 2006, 11:09 AM

El Parlament blinda l'art sacre de Lleida per unanimitat

• Els grups voten una moció de CiU que demana esperar la definició de la propietat

El Parlament va aprovar ahir per unanimitat una moció de CiU, a la qual es va sumar inicialment ERC, que impedeix la sortida de Lleida de les 113 obres d'art sacre que reclama el bisbat de Barbastre fins que es resolgui el procés judicial sobre la seva propietat. Les peces formen part dels fons del Museu Diocesà i Comarcal.

La moció també va aconseguir el suport de PSC, ICV i PP, que no en van voler quedar al marge. La seva aprovació suposa que el Govern haurà de reconsiderar la resolució de l'exconsellera de Cultura Caterina Mieras que autoritzava el bisbe de Lleida, Francesc Xavier Ciuraneta, a entregar les peces a condició de mantenir la unitat de la col.lecció. (...)

El Periódico (http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=5&idioma=CAT&idnoticia_PK=305592&idseccio_PK=13&h=060520)

yuen

May 23rd, 2006, 07:07 PM

http://www.parlament-cat.net/imatges/logo3.gif

Moció 57/VII del Parlament de Catalunya, sobre el contenciós relatiu al patrimoni artístic del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal

PLE DEL PARLAMENT

El Ple del Parlament, en sessió tinguda el dia 19 de maig de 2006, d’acord amb l’article 139 del Reglament, ha debatut la Moció subsegüent a la interpel·lació al Consell Executiu sobre el contenciós relatiu al patrimoni artístic del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal (tram. 302-00175/07), presentada pel diputat Sr. Josep Pont i Sans, del Grup Parlamentari de Convergència i Unió.

Finalment, d’acord amb el que estableix l’article 139 del Reglament, ha aprovat la següent

MOCIÓ

El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Mantenir com a col·lecció inscrita en el Catàleg de patrimoni cultural català, d’acord amb la Llei 9/1993, del patrimoni cultural català, les obres d’art en litigi que des de fa més de cent anys ha gestionat el bisbat de Lleida i que actualment gestiona el Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, i reconèixer explícitament la unitat de la col·lecció, atès que constitueix un patrimoni capaç d’explicar els contextos identitaris, històrics, socials i religiosos d’unes parròquies i unes comunitats amb forts vincles d’unió i d’entesa al llarg dels segles.

b) Promoure, una vegada definida la propietat de les obres, acords per a la gestió conjunta de la col·lecció independentment de l’existència de diverses seus museístiques dins l’àmbit territorial que històricament va generar les obres actualment en litigi, sempre que aquestes seus compleixin les condicions tècniques pertinents i d’acord amb un discurs museològic que expliqui les realitats compartides i la història comuna i que hi doni coherència.

c) Limitar l’autorització, en el cas que es produeixi, de la petició de traslladar les obres efectuada pel bisbat de Lleida al compliment previ, íntegre i fefaent de totes les condicions establertes per aquesta moció i per la Resolució del 5 d’abril, del departament de Cultura, sobre la petició del bisbat de Lleida amb relació a la disposició de determinats béns que formen part de la col·lecció del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal.

d) Acordar que les obres d’art en litigi es conservin i s’exposin al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal mentre no s’arribi a un acord de gestió consensuat per les parts en conflicte que permeti de salvaguardar i difondre la col·lecció, d’acord amb el que recomanen el Consell Internacional de Museus (ICOM) i la comunitat museística internacional, per la qual les col·leccions d’un museu s’han de conservar, documentar, investigar i difondre perquè la societat les conegui i en pugui gaudir.

Palau del Parlament, 19 de maig de 2006
http://www.parlament-cat.net/activitat/bopc/07b338.pdf

Sky

May 28th, 2006, 12:06 PM

Entitats de la Franja reivindiquen Lleida com a capital

Diverses entitats de la Franja de Ponent han exigit la unitat de l'art del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal. Així, ja són més de 200 les associacions culturals i centres d'estudi catalans que subscriuen l'exgència que les obres d'art es quedin a Lleida. A més, reivindiquen Lleida com a capital de la Franja, per damunt de Barbastre i Montsó. L'òmnium cultural, Territori i Cultura, els Amics del Diocesà o la Institució Cultural de la Franja faran arribar un manifest a les autoritats catalanes i aragoneses. El col.lectiu ha estat especialment crític amb el president d'Aragó, a qui han exigit que no enfronti Catalunya i Aragó. A més, demanen a Marcelino Iglesias que faciliti l'ensenyament i l'ús del català a la Franja, tant a les escoles com a l'Esglèsia. Les entitats han reclamat que es tingui en compte que més del 90% dels habitants té el català com a llengua materna.

--

SEGRE.

Sky

May 28th, 2006, 12:07 PM

^^ Properament:

Entitats de Tarragona reivindiquen Lleida com a capital
Entitats de Girona reivindiquen Lleida com a capital
Entitats de Barcelona reivindiquen Lleida com a capital

:D

Bitxofo

May 28th, 2006, 04:03 PM

^^Entitats de BCN NO! Ni de conya!!
:nono:

Confide

May 28th, 2006, 04:12 PM

Sky

May 28th, 2006, 04:48 PM

^^Entitats de BCN NO! Ni de conya!!
:nono:

A Lleida no però sí, per exemple, a Castellar del Vallès. :D

Bitxofo

May 28th, 2006, 04:57 PM

^^Castellar del Vallès és BCN? xDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD
:yes:

UT596001

May 28th, 2006, 05:26 PM

^^ No. Castellar és Lleida. :D

Sky

July 27th, 2006, 11:22 PM

Patronat i Generalitat volen vincular la rehabilitació de la Universitat de Cervera a l'1% cultural

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, reunit aquest dijous a Cervera amb el Patronat de la Universitat, del qual n'és el president, ha donat el vistiplau als tres milions d'euros en inversions previstes per a l'edifici de la Universitat de Cervera per al període 2006-2008, pel que ha avançat que s'estudiarà la possibilitat de vincular-les a l'1% cultural. El conseller de Cultura i president del Patronat de la Universitat de Cervera, Ferran Mascarell, ha assistit aquest dijous al matí al ple del patronat, que s'ha fet a la sala de plens de la paeria. Després del ple Mascarell ha declarat que "s'han repassat expectatives de futur, com ara inversions de rehabilitació que han d'anar vinculades a l'1% cultural". Tot i que el conseller ha dit que no s'ha pres cap decisió "en ferm" sí que ha avançat tot el suport del departament a qualsevol iniciativa que tingui a veure amb la recuperació de l'edifici de la Universitat. A més, entre les expectatives de futur del departament en relació a la Universitat de Cervera, Mascarell ha explicat que també s'estudia la possibilitat d'introduir canvis en les institucions que formen part del Patronat, "amb el creixement d'unes o el desplaçament d'altres", ha afirmat el conseller.

La reunió ha servit perquè el Patronat exposès i repasès qüestions d'infraestructura de l'edifici, les inversions que es necessiten i el calendari d'obres. A més s'han aprovat tres partides d'inversions per als pròxims mesos, entre elles per a la recuperació de l'interior del Paranimf, amb 240.000 euros, que financia la Mútua General de Catalunya, i la resta per a la rehabilitació de les cobertes del mateix Paranimf i de la Universitat, amb un pressupost de 2.760.000 euros. Així, el projecte global contempla un pressupost de 3 milions d'euros. Després de la reunió, l'alcalde de Cervera, Salvador Bordes, i el conseller han visitat la Universitat en la qual han pogut assitir a les classes del Curs Internacional de Música i "on el conseller ha pogut veure que les activitats a la Universitat no paren en tot l'any", en paraules de Bordes.

--

SEGRE.

Sky

August 5th, 2006, 11:29 PM

Un rènder del futur Museu d'Art de Lleida, actual Museu Jaume Morera:

http://www.myfilehut.com/userfiles/42345/Morera.jpg

Sky

February 19th, 2007, 04:46 AM

El Museu d'Història de Catalunya negocia traslladar-se a Can Fabra

http://www.elperiodico.com/EDICION/ED070219/CAT/FOTOS/EPPNDCAT/CARP01/f028lh01.jpg

• L'Ajuntament de Barcelona ofereix a Cultura l'edifici central de la vella fàbrica de Sant Andreu

• L'immoble, de quatre plantes i 14.000 metres, està catalogat com a arquitectura industria

L'Ajuntament de Barcelona ha ofert a la Conselleria de Cultura la possibilitat d'utilitzar l'edifici central de Can Fabra, a Sant Andreu, perquè s'hi instal.li el Museu d'Història de Catalunya (MHC) que en l'actualitat té la seva seu en una de les ales del Palau de Mar, a la Barceloneta. Fa uns dies van visitar l'edifici el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, la regidora d'Urbanisme, Assumpta Escarp, i també la regidora del districte de Sant Andreu, Sara Jaurrieta.

El districte de Sant Andreu ha sotmès a debat amb participació ciutadana l'ús futur de l'antiga fàbrica de l'empresa Fabra i Coats, dedicada al sector tèxtil fins fa pocs anys. A les peces del complex s'hi instal.laran diversos equipaments de barri, entre els quals hi haurà un casal i un institut, i també vivendes per a joves. Però, segons va explicar la regidora, "l'ajuntament aspirava a acollir a més a més un equipament públic que donés centralitat a tot el conjunt i que estigués vinculat al món de la cultura o al de la universitat, o bé que fos la seu d'una conselleria".

Cultura es va posar en contacte amb l'ajuntament per buscar una nova ubicació per al MHC, que ocupa de lloguer des de la seva fundació fa 10 anys sota el Govern de Jordi Pujol, que el va incloure en el seu programa electoral, part de l'edifici portuari del Palau de Mar. (...)

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=381203&idseccio_PK=1022

Met

February 19th, 2007, 07:42 AM

El Museu d'Història de Catalunya negocia traslladar-se a Can Fabra
http://www.elperiodico.com/EDICION/ED070219/CAT/FOTOS/EPPNDCAT/CARP01/f028lh01.jpg
Edificis que ocupava l'antiga fàbrica de filats Fabra i Coats a Sant Andreu, ahir. Foto: GUILLERMO MOLINER

www.elperiodico.cat

L'Ajuntament de Barcelona ha ofert a la Conselleria de Cultura la possibilitat d'utilitzar l'edifici central de Can Fabra, a Sant Andreu, perquè s'hi instal.li el Museu d'Història de Catalunya (MHC) que en l'actualitat té la seva seu en una de les ales del Palau de Mar, a la Barceloneta. Fa uns dies van visitar l'edifici el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, la regidora d'Urbanisme, Assumpta Escarp, i també la regidora del districte de Sant Andreu, Sara Jaurrieta.
El districte de Sant Andreu ha sotmès a debat amb participació ciutadana l'ús futur de l'antiga fàbrica de l'empresa Fabra i Coats, dedicada al sector tèxtil fins fa pocs anys. A les peces del complex s'hi instal.laran diversos equipaments de barri, entre els quals hi haurà un casal i un institut, i també vivendes per a joves. Però, segons va explicar la regidora, "l'ajuntament aspirava a acollir a més a més un equipament públic que donés centralitat a tot el conjunt i que estigués vinculat al món de la cultura o al de la universitat, o bé que fos la seu d'una conselleria".
Cultura es va posar en contacte amb l'ajuntament per buscar una nova ubicació per al MHC, que ocupa de lloguer des de la seva fundació fa 10 anys sota el Govern de Jordi Pujol, que el va incloure en el seu programa electoral, part de l'edifici portuari del Palau de Mar.

ESTIL MANCHESTER
L'ajuntament ha ofert l'edifici central de la gran fàbrica de Sant Andreu, que té quatre plantes amb 14.000 metres de sostre i que per les seves característiques d'arquitectura industrial d'obra vista estil Manchester "és un recinte únic a la ciutat amb sis dels seus edificis catalogats", segons explica Jaurrieta. Encara que la construcció s'hauria de rehabilitar si prospera el pla, que implicaria la compra de l'immoble per part de la Generalitat, el seu estat de conservació no és gaire dolent.
El MHC, que dirigeix Jaume Sobrequés, projecta en el seu desè aniversari una renovació de la presentació de les seves sales, centrades en la història de Catalunya des d'una perspectiva nacionalista. Aquesta presentació ha estat criticada per l'abundància de còpies d'objectes històrics i per una escenografia amb alguns excessos. El museu té, a més a més, una línia de producció pròpia d'exposicions temporals destinades a revelar episodis històrics poc estudiats.

OFERTA A L'ICUB
Al recinte de Can Fabra es presentarà temporalment la col.lecció de vehicles de TMB fins que passi definitivament al Museu del Transport de la Sagrera que ha dissenyat l'arquitecte nord-americà Frank Gehry al costat de la nova torre, també en projecte, pròxima a l'estació de l'AVE.
Jaurrieta va informar que un altre dels edificis disponibles de Can Fabra s'ha ofert a l'Icub (Institut de Cultura de Barcelona) amb l'objectiu de convertir-lo en un centre dedicat a la creativitat jove. Aquesta cessió figurava en el nou pla estratègic de Cultura de l'ajuntament, que proposava la recuperació dels antics espais fabrils de Barcelona per destinar-los a fàbriques d'idees per estimular la creació en els diferents camps de la cultura.
--------------------------------------------------------------------------------------
Fóra bo que Sant Andreu tingués algun equipament que li donés centralitat... una conselleria no estaria gens malament, i més si pensem que Nou Barris i la Bordeta en tindran una. :)
El que no sabia és que el MHC estigués de lloguer al Port. :O

a10! :runaway:

Met

February 19th, 2007, 07:44 AM

Anava a posar el mateix post que l'Sky sobre el MHC...

Què no dorms noi?
A tres quarts de quatre no són hores de postejar. :D

a10! :runaway:

Sky

February 19th, 2007, 01:02 PM

^^ Sóc del club dels insomnes. :(

Danzig

February 19th, 2007, 02:31 PM

Qué té de dolent la ubicació al Palau de Mar? :dunno:

Confide

February 19th, 2007, 10:48 PM

^^ Ganes de malgastar diners en trasllats inútils... a no ser que necessitin espai.. però vaja, que a Fabra podrien posar-hi altres coses...

No sé perquè però ara he recordat que fa anys (i no sé quants) vaig veure un render a elperiodico d'una biblioteca que farien a la Mina que estava força bé :)... ningú en sap res :?

Met

February 20th, 2007, 12:22 PM

Qué té de dolent la ubicació al Palau de Mar? :dunno:
El Museu està de lloguer al Palau de Mar.
En un principi l'edifici s'havia de dedicar a oficines, però fa 12 anys, al 1995, no hi havia prou demanda, i es va decidir que que la meitat l'ocupés el museu, i l'altra meitat la Conselleria de Benestar Social.
Ara suposo que els lloguers s'hauran encarit massa i hi ha empreses disposades a pagar les vistes al port. ;)

Si amb el trasllat, l'administració s'estalvia diners i fa guanay centralitat barris que ara no en tenen, em sembla perfecte.

a10! :runaway:

Sky

February 22nd, 2007, 02:36 PM

El Born s'inaugurarà a finals del 2009

El regidor de Cultura, Carles Martí, i el director de l'ICUB, Jordi Martí, han assegurat que "el Centre Cultural del Born s'inaugurarà a finals del 2009", vuit anys després que la ministra d'Educació i Cultura, Pilar del Castillo; el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Jordi Vilajoana, i l'alcalde de Barcelona, Joan Clos, van signar l'addenda al conveni d'adaptació de l'antic mercat del Born en biblioteca, i van donar així llum verda a l'inici d'obres.

Sobre el futur del Born, Carles Martí ha assegurat que serà un espai públic i l'ha definit com una "plaça coberta", que també vol impulsar el barri. En aquest sentit, han assegurat que els visitants podran desenvolupar diferents activitats: passejar, xerrar i gaudir d'un espai lliure en un entorn únic, visitar l'exposició permanent, les restes arqueològiques, exposicions temporals, assistir a actes en viu i participar de manera activa en esdeveniments i activitats culturals diverses.

D'altra banda, Jordi Martí, ha manifestat que el nou projecte "manté l'idea de l'inicial" i ha afegit que "tot i que hem reduït en 4.000 metres quadrats la superfície d'obra" mantenim els "42 milions d'euros de pressupost".

Per últim, el director gerent de l'ICUB, ha dit que el projecte del Born preveu "potenciar un eix de vianants d'un enorme atractiu ciutadà i turístic que, passant per l'interior de l'edifici de l'antic mercat del Born, unirà Santa Maria del Mar i el Museu Picasso, amb el Parc de la Ciutadella".

--

e-noticies.com

Sky

March 8th, 2007, 02:52 PM

http://www.elperiodico.com/EDICION/ED070308/CAT/FOTOS/EPPNDCAT/CARP01/f037mh01.jpg

La Filmoteca posa la primera pedra al Raval

• La nova seu, amb dues sales de projecció, estarà enllestida el 2009

La nova Filmoteca de la Generalitat comença a caminar. Ahir, es va col.locar la primera pedra del cine, que es construeix a la plaça de Salvador Seguí, al Raval. L'edifici, d'uns 6.000 metres quadrats, comptarà amb dos cines, una biblioteca, 12 cabines per a visionat i sales per a exposicions. Estarà acabat al llarg del 2009.

La construcció, que costa gairebé 12 milions d'euros, comportarà el tancament de l'actual seu, a l'avinguda de Sarrià, i reunir sota un mateix sostre serveis de la Filmoteca --tret de l'arxiu de conservació, que es construirà a Terrassa-- que ara estan dispersos entre l'antic cine Aquitània, les oficines del Portal de Santa Madrona i l'edifici de la Campana de la Gran Via.

L'equipament, ideat per l'equip de l'arquitecte Josep Lluís Mateo, tindrà 600 butaques dividides en dues sales subterrànies, una amb uns 400 seients i una altra amb 200. Segons el director de la Filmoteca, Roc Villas, disposar de dos cines permetrà poder organitzar debats, cicles o seminaris sense haver d'eliminar les projeccions com succeeix ara a la seu de Sarrià. (...)

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=386137&idseccio_PK=1022&h=

Confide

March 8th, 2007, 03:41 PM

Ja era hora...

Sky

March 9th, 2007, 01:36 PM

El Museu Diocesà s'inaugurarà el 30 de novembre

El Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal s'inaugurarà el pròxim 30 de novembre. El patronat ha decidit que el primer cap de setmana serà de portes obertes. Aquesta és una de les resolucions de la primera reunió del patronat del consorci que ha presidit l'actual conseller de Cultura. Joan Manuel Tresseras ha assegurat que l'Executiu català vetllarà per la unitat de la col·lecció.

També ha dit que es cumplirà l'acord del Parlament que insta a que les peces en litigi amb la Franja es quedin a Lleida. Joan Manuel Tresserras ha destacat que la unitat de parer és total entre els membres del consorci. En aquest sentit, i respecte a les peces en litigi, ha destacat que el Govern Català és conscient que té la raó i que la propietat és de Lleida. El Patronat també ha aprovat el pressupost pel 2007 que supera els quatre milions d'euros. En aquest sentit, Tresserras ha explicat que molts diners encara estan destinats a obra civil. El conseller també ha volgut agrair, en nom de tot el patronat, la tasca feta per l'exbisbe de Lleida, Francesc Xavier Ciuraneta. En concret, ha lloat la seva lleialtat i la seva valentia.

Encara parlant d'equipaments culturals, el conseller ha anunciat que Lleida tindrà el segon Servei d'Atenció Museística de tot Catalunya. Aquest punt d'informació estarà ubicat al Diocesà. L'espai pretén servir per aglutinar tots els equipaments de l'àrea d'influència. En aquest sentit, els hi donarà suport tant a nivell logístic com d'exposicions.

--

SEGRE.

Sky

March 26th, 2007, 03:09 PM

L'ambiciós complex cultural de Vic estarà a punt el 2010

• El centre acollirà un teatre auditori, una sala polivalent i un conservatori

La ciutat de Vic construirà un nou complex cultural que entrarà en funcionament l'any 2010. L'ambiciós projecte urbanístic tindrà una superfície útil de 6.000 metres quadrats, un espai exterior de 1.000 més i comptarà amb un teatre auditori, un espai polivalent, un conservatori i una escola de música. Les obres, que s'iniciaran la tardor vinent, tenen un pressupost de 26 milions d'euros.

L'equipament més rellevant serà el teatre auditori, que comptarà amb una capacitat per a 800 persones i unes característiques espacials, funcionals i tècniques que li permetran acollir espectacles de teatre, dansa i música de mitjà i gran format. També albergarà activitats de congressos.

ESCOLA DE MÚSICA

L'espai polivalent es convertirà en un complement del teatre auditori i presentarà actuacions teatrals experimentals i espectacles de petit format. Tindrà 300 localitats. El conservatori i l'escola de música oferiran cursos de grau mitjà i podran acollir fins a 750 alumnes.

"El complex cultural ens permetrà comptar amb una programació d'espectacles important i de caràcter supracomarcal", explica el regidor de Cultura, Jaume Puig. A més, la infraestructura tindrà un gran impacte urbanístic, ja que es convertirà en un nexe d'unió entre el barri antic i la zona de nova construcció del sud- oest de la ciutat. El projecte ha comptat amb el beneplàcit de tots els partits del consistori, excepte el PSC, que considera massa elevada "la desviació de despeses" en relació amb el pressupost inicial. (...)

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=391438&idseccio_PK=1022

Met

March 28th, 2007, 09:09 AM

El museu de vehicles antics de TMB obrirà a finals d'any

1. • La col.lecció estarà uns quatre anys en dues naus del recinte de Fabra i Coats
2. • L'exposició mostrarà tramvies, metros i autobusos des de finals del segle XIX

http://www.elperiodico.com/EDICION/ED070328/CAT/FOTOS/EPPNDCAT/CARP01/f035mh02.jpg
Un empleat de TMB passeja per l'interior d'un metro de 1926. Foto: LAURA GUERRERO

www.elperiodico.cat

La col.lecció de vehicles històrics de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) es podrà visitar des de finals del 2007. Aquesta és la data que l'Ajuntament de Barcelona marca perquè obri aquesta exposició en dues naus de 1.900 metres quadrats de l'antic recinte industrial de Fabra i Coats, al districte de Sant Andreu. La mostra, un embrió del futur museu de la mobilitat, estarà al recinte quatre anys.
El nou equipament constarà de cinc àrees en què s'informarà els visitants de les transformacions urbanístiques de Barcelona --des de l'Edat Mitjana fins a l'actualitat-- i la seva relació amb el transport i la mobilitat. L'objectiu és mostrar un material que després s'exhibirà al museu de la mobilitat, a la Sagrera, i recuperar la història de la ciutat a través de la col.lecció de TMB, explica el responsable de Patrimoni Històric i Cultural de TMB, José Antonio Patiño.

BITLLETS, FOTOS, UNIFORMES TMB
treballa en aquests moments en l'elaboració definitiva del guió i els continguts. La instal.lació inclourà una dotzena de vehicles --tramvies, busos i metros-- de diverses èpoques que s'aniran canviant, projeccions, plafons, uniformes, bitllets, fotos i elements interactius.
En una primera sala, l'exposició explicarà la ciutat medieval, la caiguda de les muralles, els inicis de la industrialització i la necessitat d'incrementar la mobilitat entre els diferents nuclis urbans i a la nova Barcelona, l'Eixample.
Precisament, la posada en marxa del pla Cerdà va obligar a posar en marxa transports col.lectius de tracció animal i ferrocarrils de vapor. TMB no només ensenyarà vehicles --els tramvies de cavalls, el ferrocarril de Sarrià i els tramvies de vapor-- sinó que també incidirà en els aspectes socials de la implantació, com la por ciutadana als accidents i als avenços tècnics.
La col.lecció, precisament, dedicarà un altre espai a explicar un d'aquests avanços: l'arribada de l'electricitat al transport, els tramvies elèctrics, les línies que hi havia en funcionament, els moviments socials, la situació dels treballadors i l'organització empresarial.
L'arribada dels autobusos i el metro van ser una revolució en el transport barceloní. Els primers autobusos daten de 1906, i el metro, de 1924, entre Lesseps i Catalunya. L'exposició recollirà els primers passos d'aquests vehicles, els primers fluxos migratoris, l'Exposició Internacional de 1929, la construcció del metro transversal i el soterrament del tren de Sarrià.

LA CIUTAT DE PORCIOLES
La mostra, que en principi obrirà només els caps de setmana i dedicarà la resta de dies a les escoles, destinarà un espai a la postguerra, que inclourà un retrat de les aglomeracions, de les vagues del tramvia i de l'especulació urbanística dels anys 50. Precisament, en aquesta dècada, concretament el 1957, va arribar a l'alcaldia de Barcelona José María de Porcioles, càrrec que no va deixar fins al 1973. Una sala analitzarà la motorització que va patir la ciutat aquells anys, l'inici de la municipalització, l'ampliació de la xarxa del metro i el final del tramvia i dels troleibusos. L'exposició acabarà amb l'arribada dels ajuntaments democràtics, l'impuls del transport públic i una reflexió sobre la mobilitat a l'àrea metropolitana de Barcelona.
L'exhibició d'aquest material forma part d'un procés de recuperació del patrimoni de TMB catalogant el material propi, comprant i involucrant en el projecte altres entitats interessades, entre elles col.leccionistes, antics treballadors i associacions. Fins a la data, TMB ja ha recuperat 39 vehicles (18 d'aquests ja s'han restaurat), encara que no tots són propietat de l'empresa. Sí que ho són 14 autobusos, 5 vehicles tècnics, 4 metros, 15 tramvies i un troleibús. Els vehicles són de diferents èpoques; hi ha tramvies de cavalls del segle XIX --un es col.locarà a la nau més petita de Fabra i Coats--, metros dels anys 20 i busos de la dècada dels 60.
---------------------------------------------------------------------------------------

a10! :runaway:

Danzig

March 28th, 2007, 10:23 AM

^^ a veure si tira endavant, és una iniciativa obligada per a la ciutat

Confide

May 10th, 2007, 02:11 PM

Hallados restos de muralla de la Ciutadella en el solar de la futura biblioteca central

Los arqueólogos no han determinado todavía si las ruinas se deben conservar o no

Una pared amurallada de unos 15 metros de largo y lo que parecen restos de baluartes han aparecido en el solar donde se construirá la futura biblioteca central de Barcelona, entre la estación de Francia y el parque de la Ciutadella. Los trabajos del equipo de arqueólogos no han concluido y no se ha determinado todavía si se trata de restos que se deban conservar o simplemente documentar. A falta de más concreción, fuentes del Museo de Historia de la Ciudad señalaron que se trata de construcciones de ampliación de la fortificación de la Ciutadella.

Para Jordi Martí, director del Instituto de Cultura de Barcelona (ICUB), esos hallazgos no supondrán un nuevo traspié para el proyecto de concstruir la biblioteca central de Barcelona, después de que tuviera que cambiar de ubicación hace cinco años, tras hallarse restos de la ciudad arrasada por Felipe V en el subsuelo del antiguo mercado del Born. "No sabemos el resultado de las prospecciones pero, a priori, no vemos problemas", concretó Martí.

La biblioteca la tiene que construir el Ministerio de Cultura, que mostró claras reticencias respecto a la ubicación que propuso la ciudad una vez se descartó el Born. El ministerio tenía previsto, en principio, convocar el concurso de ideas para el proyecto en la primavera del año pasado.

"El concurso no se ha convocado hasta que no dispongamos de los estudios arqueológicos y se sepa, a ciencia cierta, a qué hay que atenerse. Además, también estamos esperando a que el Ayuntamiento de Barcelona disponga de una superficie cercana al citado solar para ampliarlo porque resultaba algo pequeño", puntualizaron ayer fuentes del ministerio. No quisieron aventurar qué podría pasar si finalmente hubiera que desistir de esa ubicación.

Las excavaciones en el solar las realizó la empresa Fomento de Ciutat Vella hasta un cota de tres metros de profundidad. Pero los restos de murallas y lo que podrían ser pequeñas secciones de baluartes del perímetro de la Ciutadella -construida en el siglo XVIII- empezaron a salir a muy poca profundidad. En el actual solar de forma alargada que hay entre el paseo de Circumval·lació, las vías de la estación de Francia y la Universidad Pompeu Fabra, son bien visibles los restos en los que trabaja un equipo de arqueólogos desde hace unos meses.

Informe
"En unas dos semanas ya tendrán terminados los trabajos y el informe en el que se concretará de qué construcción se trata", apuntaron fuentes del Museo de Historia de la Ciudad. Ese informe se entregará al Departamento de Cultura de la Generalitat, que es el que deberá dictaminar cuál es el tratamiento que deben recibir.

Unos restos que, en parte, ya pudieron resultar dañados por los cimientos de una antigua construcción que existió en el margen que da al paseo de Circumval·lació, antes de que se destinara al aparcamiento de la Universidad Pompeu Fabra.

En esta ocasión, todas las administraciones, empezando por el propio Ayuntamiento y hasta el Ministerio de Cultura, preveían que en el solar se encontraría algún resto de la fortificación de la Ciutadella. De hecho, en un solar cercano al reservado para la biblioteca, en el llamado proyecto de Cercanías, al otro lado de la estación de Francia y con frente a la Barceloneta, las excavaciones dieron con restos del Baluarte y Cuartel del Migdia, una construcción que se levantó para defender a la zona de la Ribera de la antigua Barcelona.

En esa ocasión, el informe técnico aconsejó conservar el hallazgo y por ello se tuvo que modificar el aparcamiento de uno de los edificios de viviendas que levanta la inmobiliaria Vallehermoso, según apuntaron fuentes del Museo de Historia de la Ciudad.

Se trata de una zona en la que es previsible que muchas de las intervenciones en el subsuelo den con restos de la antigua fortificación de la Ciutadella. En el mismo parque, el año pasado, se encontraron vestigios de la puerta de Sant Daniel del recinto fortificado.

En el caso del solar reservado para la biblioteca, la cuestión se podría complicar si se optara por conservar esas antiguas construcciones relacionadas con la Ciutadella porque afectaría al subsuelo del edificio en el que, en principio, sería previsible que se destinara el depósito de los fondos bibliotecarios.

RETRASOS
En 1997, el entonces alcalde de Barcelona, Joan Clos, firmó un convenio con el Ministerio de Cultura y la Generalitat para la construcción de la biblioteca en el solar del Born.

En 2002, las obras de preparación del Born se paran por el hallazgo de la Barcelona de 1714.

Cinco años después, no se ha iniciado la construcción en la nueva ubicación: el solar junto a la estación de Francia.

elpais.es

Va per llarg...

Confide

May 10th, 2007, 03:00 PM

Un proyecto que lleva más de una década de retraso

La biblioteca provincial de Barcelona es un proyecto que se podría calificar de maldito a juzgar por el retraso que lleva acumulado. En 1997 se daba como buena la fecha de 2002 para el proyecto de la biblioteca a construir en el antiguo mercado del Born. El hallazgo de restos de la ciudad destruida en 1714 por las tropas de Felipe V bajo el subsuelo de ese mercado provocó un parón. Y un prolongado debate a todos lo niveles sobre qué se tenía que hacer.

Pasaron meses, casi un año, y en octubre de 2002 se decidió que la biblioteca se levantaría junto a la estación de Francia, en un solar que no aceptó el Ministerio de Cultura, que no entendía cómo se iba a levantar un equipamiento de esas características rodeado de vías de tren y de animales en el zoo. Se calculó, entonces, que la biblioteca no estaría lista hasta 2007. Es decir, este año. No será así. Hace dos años, el Consistorio aventuró que la biblioteca sería realidad en 2010. Sólo faltan tres años.

Des que a algú se li va acudir deixar la part del zoo terrestre a la Ciutadella, tot han estat inconvenients. No sé per què no tornen a la idea anterior de treure el zoo de la Ciutadella ben lluny de la ciutat i recuperar les 32 ha íntegres del parc per la ciutat enlloc de tenir-ne només 19...

Izo

May 10th, 2007, 09:07 PM

Vaja, de ruïna en ruïna i tiro perquè em toca... És el que té fer forats a Ciutat Vella, que a la que fots palada et trobes murs i carreus.

Senyors polítics, que sigui la Biblioteca Central no vol dir necessàriament que hagi d'estar al centre centralet de Barcelona... Posin-la a... Nou Barris! O al Fòrum!

Confide

May 10th, 2007, 09:57 PM

^^ Home, és veritat, però per la importància que ha de tenir, com més cèntrica millor no?

Izo

May 10th, 2007, 10:12 PM

Home, això de 'Central' sempre ho he entès com que haurà de ser la Biblioteca mare de les biblioteques barcelonines, no pas que hagi de situar-se al centre de la ciutat. Però vaja, si és central perquè ha d'estar al centre de Barcelona doncs que la facin al centre centre, jo no m'hi oposo.
De totes maneres si es tracta de posar-ho tot al centre al final no ens hi cabrà res, allà. Noves zones de centralitat s'han de potenciar (i ja es potencien), per tant, tampoc veuria malament construir la BCB a qualsevol altre barri de la ciutat. El centralisme geogràfic de la biblioteca no hauria de ser un problema si tinguessim una xarxa de metro que et permetés arribar-t'hi des de qualsevol indret de Barcelona; és a dir, que si tinguessim una xarxa metrenca com cal no passaria res si la BCB ens la fessin al futur campus del Fòrum, per posar un exemple.

Confide

May 10th, 2007, 10:33 PM

^^ Bé, l'ajuntament també tendeix a posar equipaments de caire cultural a Ciutat Vella per intentar potenciar la zona i que així no es degradi tant, és un mètode que es fa molt sovint a molts llocs, però clar, està el problema de l'espai.

Jo Central també l'entenc com que ha de ser la més important, no que estigui al centre... veurem què passa, perquè l'ajuntament no en parla gaire d'aquesta biblioteca des de fa temps.

Mitus

May 13th, 2007, 09:37 PM

^^ És que no es tracta de la Biblioteca Central, sinó de la Biblioteca Provincial. Segons la llei estatal d'Arxius i Biblioteques, a totes les províncies hi ha d'haver una biblioteca provincial. A hores d'ara, l'única província que no en té, encara, és la de Barcelona. Fins ara havia complert aquesta funció la Universitària, situdada a l'edifici de la plaça Universitat. Aquesta biblioteca conserva un futimer de llibres que haurien d'anar a la nova biblioteca que s'ha de construir: un munt de manuscrits, molts d'ells valuosíssims, tot els fons dels convents barcelonins desamortitzats, etc.

Confide

May 13th, 2007, 09:49 PM

^^ Ja, ja.

El problema també és que el solar que ofereix l'ajuntament és ridícul, és massa petit. S'hauria de buscar un solar amb espai al voltant, no com el que vol l'Ajuntament, ofegat entre l'estació de França i la Ciutadella.

A la plaça de les Glòries no estaria gens malament... fins i tot a plaça Espanya, enlloc d'aquella comissaria dels mossos tan lletja

Bcn

May 14th, 2007, 01:39 AM

jo la ubicaria a les glòries, amb la remodelacio de la plaça, el museu del disseny, el TNC i l'auditori, kdaria ni pintat. ( o dins la monumental, si posen els encant als bosquets...)

JarlehuBCN

May 14th, 2007, 03:00 AM

Molt bones aquestes propostes.. en especial la de Glòries. Trobo que seria el lloc ideal per a posar la Biblioteca Provincial. Penso que potser aquesta idea no l'han tingut encara en compte.... aqui una direcció util on enviar-la:

Excm. Sr. Jordi Hereu i Boher
Alcalde de Barcelona
Pl. Sant Jaume, 1
08002 Barcelona

o: http://www.bcn.es/alcalde/ca/contacte.htm (contesten sempre, a no ser que no siguis de BCN, com es el cas d'en Confide xD)

Confide

May 14th, 2007, 02:27 PM

^^ Sí, a mi ni per carta ni per email em responen :(

Sky

May 29th, 2007, 03:08 PM

Q7mr-BK93aw

Bitxofo

May 29th, 2007, 05:00 PM

^^ a veure si tira endavant, és una iniciativa obligada per a la ciutat
Què bé, quines ganes que tinc de que obri!
:happy:
Anirem a visitar-lo, oi?
;)

Sky

June 22nd, 2007, 03:02 PM

La Diputació insta el Consorci del Diocesà a no cedir cap obra a l'Aragó, amb les abstencions de PSC i UA

La Diputació de Lleida insta el Consorci del Museu Diocesà a no cedir cap de les obres d'art en litigi amb l'Aragó. La moció, però, no ha rebut el suport de tots els grups. El Partit Socialista (PSC) i Unitat d'Aran (UA) s'han abstingut. Els primers, perquè consideren que no és el moment d'una proposició d'aquestes característiques. Els altres defensen la necessitat d'acords amb el Bisbat de Barbastre-Montsó. La moció d'aquest divendres demana que cal mantenir la inscripció de les obres dins el Catàleg de Patrimoni Cultural Català. El text també exigeix al Consorci que no cedeixi "sota cap fórmula jurídica" cap de les obres d'art fins que els tribunals civils no hagin arribat a cap resolució.

El diputat de CiU, Antoni Balasch, apunta la necessitat d'aquesta demanda davant d'un canvi d'orientació al capdavant del Bisbat de Lleida. El portaveu socialista, Miquel Aguilà, assegura estar d'acord amb el contingut, però considera la proposta innecessària. Amb una postura més pacífica, el diputat d'Unitat d'Aran, Emili Medan, ha fet una crida a una resolució dialogada. La resta de grups a la Diputació de Lleida han vist amb bons ulls la moció. Iniciativa (IC-V) i Esquerra (ERC) han coincidit en la idoneïtat de tramitar la demanda com a mesura de precaució. La corporació provincial farà arribar el text a les diferents institucions que conformen el Consorci del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal.

SEGRE

Sky

June 24th, 2007, 04:09 PM

“La creación del Museu Diocesà tuvo un carácter ejemplar”

El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, visitó Lleida el pasado viernes para inaugurar la restauración de la Capella de Requessens de la Seu y anunció un nuevo consorcio para el monumento. Tresserras también habló del Diocesà, del que dijo que se fundó de forma ejemplar y reiteró la moción del Parlament que avala su unidad. El conseller destacó que el museo se inaugurará en noviembre con las obras dentro.

(...)

– Vamos a hablar del Diocesà. Se ha reunido ya con Salinas para que le explique qué gesto piensa hacer?
– No, aún no hemos podido hablar del tema, pero lo haremos la próxima semana en la sede del Departament para tener un intercambio de impresiones y supongo que a partir de entonces me explicará cómo ve las cosas y compartiremos las informaciones que crea conveniente compartir. De todas formas en este tema existe una lógica que tiene que ver con el procedimiento interno de la iglesia, pero que no afecta a los proyectos y planes que tenemos en estos momentos para el Museu de Lleida y sus colecciones.

– Salinas también dijo que pediría permiso para cumplir el decreto de Roma. ¿Qué hará si se lo pide?
– Como conseller me debo a una resolución del Parlament aprobada por unanimidad y a las sugerencias de los equipos jurídicos que nos dicen que la titularidad de estas piezas es clara, que nos corresponde, que el procedimiento de adquisición de las piezas fue legítima y que se produjo hace más de un siglo en la mayor parte de los casos y que no plantean ninguna duda al respecto. Entiendo que, a priori, el proceso de partición de una sede episcopal provoque muchas dudas e interrogantes pero esto no debería poner en riesgo la unidad de la colección que está establecida y que forma parte de nuestro patrimonio, un patrimonio que tenemos la voluntad de poner a disposición de todo el mundo con las mejores condiciones posibles y con calidad de exhibición y mantenimiento. Aparte de toda esta cuestión, lo más relevante es que Lleida dispondrá a partir de noviembre de un gran museo de gran valor histórico con las obras dentro y el resto de temas, al lado de este gran museo, son cuestiones menores a las que deberemos encontrar vías de solución y esperamos que lo podremos hacer en beneficio del interés general con un clima de entendimiento con las instancias eclesiásticas y con el gobierno aragonés.

– Ha hablado recientemente del tema con su homóloga del Gobierno de Aragón?
– No nos hemos encontrado recientemente por el proceso electoral reciente y las tomas de posesión, pero con el gobierno aragonés que ha habido hasta ahora –que es del mismo color– existía una cordialidad exquisita y espero que continuará así.

– Se ha planteado el tema de la subsede en la Franja?
– No hemos hablado bastante del tema. Sí que con la consejera, en una conversación, comentamos que los territorios vecinos entre Catalunya y Aragón comparten un patrimonio muy importante y constituyen un área de un interés turístico remarcable que permite todo tipo de proyectos compartidos. En este clima general caben muchas posibilidades de entendimiento.

– Si la Rota se pronuncia en contra de los intereses de Lleida, la Conselleria se plantea en última instancia acudir a la vía civil?
– No renunciamos a ninguna de las opciones que el marco legal nos permite en defensa de unos intereses que creemos que son legítimos y de carácter colectivo. Por lo tanto lo que no haremos es declinar la oportunidad de utilizar estos recursos legales, aunque entendemos que cuando las circunstancias son claras –como en este caso– es evitable tener que recurrir a esta tramitación.

– Siempre se ha dicho que si se disgrega el Diocesà se abriría el proceso con todos los museos del mundo...
– En todos sitios hay obras de diversas partes, pero lo que marca la diferencia es la legitimidad, la transparencia y el cuidado en el proceso de obtención de las piezas. En este caso nos parece que la tarea realizada por el obispado de Lleida y, en particular, por el obispo Messeguer, tuvo desde muchos puntos de vista y teniendo en cuenta las condiciones de la época, un carácter ejemplar.

– ¿Qué le parece la renuncia de mosén Casanova, asesor jurídico del Consorci?
– He podido hablar con él y hemos compartido criterios y puntos de vista. Y no tengo que añadir nada más al respecto, salvo que comparto un poco la visión que él defiende, que es también la del resto del equipo jurídico que nos ha asesorado en este tema y que nos continuará asesorando.

– Por lo tanto el equipo jurídico se mantiene en sus funciones?
– Para el Consorci sí, entiendo que sí, aunque aún no hemos tenido ninguna otra reunión.

(...)

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=72927&seccio=cultura&fecha=2007-06-24&sortida=03:00:00

bauer666

June 24th, 2007, 05:20 PM

[SIZE="4"]

[B]– Se ha planteado el tema de la subsede en la Franja?
– No hemos hablado bastante del tema. Sí que con la consejera, en una conversación, comentamos que los territorios vecinos entre Catalunya y Aragón comparten un patrimonio muy importante y constituyen un área de un interés turístico remarcable que permite todo tipo de proyectos compartidos. En este clima general caben muchas posibilidades de entendimiento.

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=72927&seccio=cultura&fecha=2007-06-24&sortida=03:00:00

Está muy bien lo de hablar de subsedes después de haber perdido doscientos recursos en los tribunales eclesiásticos. Si se hubiera planteado hace años, cuando se cambió la delimitación de las diócesis, pues habría quedado muy generoso por parte del obispado de Lérida, y Barbastro-Monzón probablemente no hubiera acudido a los tribunales.
Ahora, como malos perdedores, a los tribunales civiles (uh, si esto pasa en fútbol, te echan d ela liga :lol:).
De verdad, que la postura de las instituciones de Lleida no se entiende muy bien en Aragón; je, y ahora encima en Fraga, alcalde del PP.

Sky

June 28th, 2007, 06:50 PM

Tresserras i Salinas coincideixen que el Museu Diocesà s'ha d'inaugurar amb la col·lecció íntegra

El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, i l'administrador apostòlic del Bisbat de Lleida, Xavier Salinas, han coincidit en l'opinió que el nou Museu Diocesà i Comarcal de Lleida s'ha d'inaugurar el 30 de novembre amb la col·lecció íntegra, per tant, amb les 113 peces que estan en litigi amb el bisbat de Barbastre-Montsó. Així ho han assegurat fonts de la Conselleria després que Tresserras i Salinas s'hagin entrevistat aquest dijous al migdia a Barcelona. Les mateixes fonts afirmen que la trobada s'ha desenvolupat en un "clima de total cordialitat". Les dues parts s'han intercanviat informació sobre el litigi i han preparat la pròxima reunió del Consorci del Museu que se celebrarà al setembre. A la reunió del Consorci s'hauran d'ultimar els detalls de la inauguració del nou Museu, que és una "prioritat per tothom". Des de Cultura s'insisteix que serà un "gran equipament per a la ciutat" com a generador de valor cultural i també com a atracció de turisme.

Segons fonts de la Conselleria, en cap moment les dues parts que s'han reunit han posat en dubte que la inauguració del nou Museu Diocesà i Comarcal de Lleida es faci amb tota la col·lecció de peces completa. També han manifestat la voluntat col·laboració amb totes les parts efectades.

ACN

yuen

July 1st, 2007, 02:33 PM

Si se hubiera planteado hace años, cuando se cambió la delimitación de las diócesis, pues habría quedado muy generoso por parte del obispado de Lérida, y Barbastro-Monzón probablemente no hubiera acudido a los tribunales.
Cambio de delimitación que se produjo, casualidades de la vida, cuando el presidente de la Conferencia Episcopal Española era el arzobispo de Zaragoza. Lo dicho: casualidades de la vida.

:angel:

Sky

July 1st, 2007, 03:02 PM

L'exdefensor del Diocesà estudia querellar-se contra Salinas per difamar-lo

L'exdefensor del Museu Diocesà, Josep Casanova, no descarta querellar-se amb l'administrador apostòlic del bisbat de Lleida, Xavier Salinas. Així ho ha confessat en una entrevista al diari SEGRE. Aquest doctor en dret canònic ha enviat una gravació de la roda de premsa on, segons ell Salinas el difama, perquè l'estudiïn experts i li confirmin si pot denunciar-lo, o no, per querella criminal de difamació i injúries.

Casanova adverteix que a Lleida "no li sortirà gratis si l'administrador apostòlic decideix sortir del consorci". Si això passés, el consorci podria demanar-li la devolució de tots els diners invertits en la conservació i restauració d'aquestes obres d'art. El religiós assegura que "pot ser que a Salinas, que és valencià i està de passada, no li importi pagar aquest onerós peatge, però al bisbat de Lleida li hauria d'importar". Casanova, però, creu que darrera de l'actuació de Salinas hi ha algun poder major. El doctor en dret canònic confessa "abans tenia la percepció i ara la certesa" que l'administrador apostòlic, Xavier Salinas, seguint instruccions del Re, espoliarà l'art de Lleida i l'entregarà a Barbastre.

SEGRE

Sky

July 12th, 2007, 03:01 PM

Neix una plataforma cívica en defensa de la unitat del Diocesà

Una dotzena d'entitats cíviques i culturals de Lleida i la Franja de Ponent, han constituït avui una plataforma per preservar la unitat del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal. Entre els signants hi ha entitats com l'Ateneu Popular de Ponent, Òmnium Cultural, Res non verba, els Amics de la Seu Vella o el Casal Jaume I de Fraga. Els nous membres associats asseguren estar disposats a utilitzar tots els mitjans que calguin per evitar la disgregació del Museu i alerten del perill de la unitat d'acció que hi ha a la comunitat aragonesa per aconseguir el trasllat de les obres procedents de les parròquies escindides de la Franja en litigi amb el Bisbat de Barbastre-Montsó.

La nova plataforma neix amb l'objectiu d'actuar com un observatori permanent de tots els esdeveniments que es puguin donar tant a favor com en contra de la unitat del Museu Diocesà. Asseguren que, si s'escau, recorreran a tots els mitjans legals per preservar la unitat museística. Els membres de la nova plataforma veuen amb recel l'actitud ambigua de l'església catalana i la unitat d'acció que s'ha posat de manifest des de l'Aragó. Un dels aspectes que han fet decidir aquestes dotze entitats a constituir-se en plataforma és evitar que es malbarati l'esforç que va fer el bisbe emèrit de Lleida, Francesc Xavier Ciuraneta, reconegut recentment per part de totes les institucions de Ponent.

SEGRE

Sky

July 29th, 2007, 07:49 PM

La Diputació i l'Ajuntament d'Almacelles donen llum verda al Museu d'Arquitectura Mas Dordal

El president de la Diputació de Lleida, Isidre Gavín, i l'alcalde d'Almacelles, Josep Ibarz, han signat un conveni de col·laboració entre la Corporació i l'Ajuntament d'Almecelles pel qual la Diputació destinarà 168.000 euros a les obres de construcció del Museu d'Arquitectura i Urbanisme 'Josep Mas Dordal'.

http://www.telenoticies.cat/pnoticies/notItem.jsp?item=noticia&idint=208024

Sky

September 3rd, 2007, 12:33 PM

Obre a Castellar del Vallès un museu dedicat a la marca Coca-Cola

Castellar del Vallès té ara un dels museus més importants d'objectes publicitaris de la Coca-Cola. Es tracta de la col·lecció particular més gran d'Europa, propietat del col·leccionista i extreballador d'aquesta empresa Antoni Martínez. Durant quaranta anys, Martínez ha anat acumulant tota mena d'objectes relacionats amb la coneguda marca de refrescos, i n'ha acumulat fins a 15.000. Alguns, com les primeres ampolles, molt difícils de trobar. A la inauguració hi han assistit l'alcalde de la ciutat i la família propietària de la marca a Barcelona.
El museu es troba al número 2 del carrer Jaume I i l'entrada és gratuïta. A la col·lecció destaquen les ampolles des del naixement de la marca el 1884 fins a l'actualitat, amb exemplars commemoratius com la mort d'Elvis Presley i el lliurament del Canal de Panamà.

El museu també mostra ampolles de grans dimensions, un avió i un helicòpter fets amb llaunes, ampolles de diversos Jocs Olímpics i de les noces de la princesa Diana amb el príncep Carles.

El seu propietari, Antoni Martínez, ha explicat que va anar guardant objectes de la Coca-Cola fins que ja no li cabien a casa i va haver de buscar un local. Ara organitza visites comentades en una de les col·leccions privades més importants d'Europa.

http://www.telenoticies.cat/pnoticies/notItem.jsp?item=noticia&idint=213493

UT596001

September 3rd, 2007, 12:48 PM

^^ Amb aquest, si no mal recordo, ja tenim 2 museus a Castellar :D

Sky

October 16th, 2007, 08:57 PM

La Diputació de Lleida adequa els accesos al Diocesà de manera provisional

La Diputació de Lleida ha començat les obres d'arranjament de la plaça que donarà accés al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal. El fet que l'avantprojecte d'urbanització de la plaça estigui aturat ha provocat que l'actuació que ara s'ha iniciat sigui provisional. El seu cost serà d'uns 30.000 euros i els treballs consistiran en adequar el terra, per això, s'aplanarà i es tirarà grava a sobre. En cap cas es permetrà el pas dels vehicles.

El cap de presidència de la Diputació, Àngel Vidal, ha explicat que la mesura és totalment provisional perquè les persones que vulguin accedir al museu ho puguin fer amb totes les garanties de seguretat. Vidal ha confirmat que l'avantprojecte que va presentar l'anterior equip de govern de la Diputació està hores d'ara aturat. El cap de presidència ha assenyalat que hi veuen problemes de finançament i també de gestió.

L'avantprojecte presentat per l'anterior equip de govern de la Diputació, amb Convergència i Unió, preveia, entre altres, un aparcament soterrat de set plantes. També un amfiteatre a l'aire lliure i una zona enjardinada. De moment, aquesta última proposta és l'única que es manté.

SEGRE

Sky

October 21st, 2007, 01:51 PM

Comença el compte enrera per l'obertura del Museu Diocesà

El Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal iniciarà aquesta setmana el trasllat de les peces que durant una dècada s'han exposat a l'esglèsia de Sant Martí, a l'espera d'una seu definitiva. La inauguració d'aquest equipament tindrà lloc el dia 30 de novembre. En total, exhibirà 974 obres a l'exposició permanent. Moltes d'elles ho faran després d'haver passat per les mans dels restauradors per recuperar el seu esplendor original.

Aquest diumenge, les càmares són les protagonistes al Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal. S'hi enregistra un espot publicitari amb la col.laboració de 50 figurants.

SEGRE

Sky

October 23rd, 2007, 06:56 PM

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/ce56ab5b.jpg

Sky

October 24th, 2007, 09:39 PM

Comença el trasllat d'obres d'art al Museu Diocesà

Aquest dimecres ha començat el trasllat del gruix de les obres d'art i dels objectes que formaran part de l'exposició permanent del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal. Fins divendres es traslladaran una cinquantena d'objectes d'art sacre que ara es troben a l'església romànica de Sant Martí de Lleida.

El Museu de Lleida Diocesà i Comarcal ha contractat una empresa especialitzada en embalatges i trasllat de peces delicades. Cal recordar que el proper 30 de novembre és la data prevista d'inauguració del Museu Diocesà i Comarcal de Lleida.

SEGRE

Sky

October 31st, 2007, 01:30 AM

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/e65f0cc4.png

Nova identitat corporativa del Museu de Lleida

El Museu de Lleida presenta la seva nova marca corporativa, que neix amb la voluntat de ser una eina que permeti reforçar la idea de proximitat a la ciutat i al territori. La nova imatge vol convertir-se en un referent a l’hora de reconèixer i identificar el Museu, així com ser representativa de la diversitat del fons que el configura.

L’empresa de disseny Eumogràfic, amb seu a Barcelona, és la responsable de la creació de la nova identitat corporativa del Museu de Lleida. La premisa inicial a l’hora de projectar la nova imatge va ser revisar l’anterior logotip i conservar-ne els trets essencials. Com el seu antecessor, el nou logotip manté la ‘m’ i les dues ‘l’ però l’estructura és planteja més oberta i mal•leable gràficament per poder-se adaptar de forma més adient a diferents aplicacions puntuals com puguin ser cartells, fulletons i altres elements de comunicació. Així doncs, on abans teníem una ‘m’ d¹inspiració gòtica ara es plantegen quatre possibilitats d’inicials de caire menys ornamental i menys historicista que remeten de manera més clara a un ens dinàmic amb la intenció d’apropar-nos al passat però sempre mirant endavant.

A banda de la ‘m’, els altres elements del logotip són els dos punts i les dues ‘l’. Els primers reforcen el vincle entre ‘museu’ i ‘Lleida’ a la vegada que són l’aglutinant i el punt on basculen les diferents modularitzacions del logotip. Les dues ‘l’ es mantenen en les diferents versions de la marca per poder obtenir un conjunt suficientment homogeni com per poder ser identificat en les diferents variacions que es puguin efectuar.

http://oliba.uoc.edu/mlldc/content/view/110/1/

Sky

November 6th, 2007, 07:24 PM

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/03184afb.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/376e8d16.jpg

Sky

November 6th, 2007, 10:22 PM

Aquest article l'he escrit tot jo:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Museu_de_Lleida_Dioces%C3%A0_i_Comarcal

:bowtie:

Volia cremar-me amb la Mieras però al final em vaig reprimir, que cal ser neutral a la Viquipèdia. :D

Izo

November 6th, 2007, 10:25 PM

Si ja toca molt els nassos que hi hagi obres del nostre art a l'estranger, el veure com a les nostres administracions els costa tant col·laborar entre elles a l'hora de reunir o retornar obres és una cosa que no entenc. A veure si s'agilitza aquest tema, que encara hi ha moltes obres i restes arqueològiques catalanes 'segrestades' per institucions catalanes. Després ens queixem dels Papers de Salamanca...

PennyCienega

November 7th, 2007, 08:32 PM

En quin carrer esta aquest museu ?

Sky

November 7th, 2007, 08:55 PM

^^ Al costat de la Biblioteca Pública:

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/a6158a67.jpg

És l'edifici de color més clar. L'adjacent és l'Arxiu Provincial, que també és de nova construcció.

Bitxofo

November 7th, 2007, 09:04 PM

Sky

November 7th, 2007, 09:06 PM

^^ :yes: D'això es tracta a la Viquipèdia...

Ara, el que no podries fer es buidar la pàgina i ficar-hi la fotografia d'un bunyol. :D

xussep80

November 7th, 2007, 09:12 PM

^^ No m'agrada gens la forma "seua-seues" en lloc de "seva-seves", però crec que ja s'accepta. No ho editaré ;)

PD. Molt bon article, per cert. Et felicito pel treball.

Sky

November 21st, 2007, 10:24 AM

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/071121-092320-375x255-S.jpg

alexbn

November 21st, 2007, 01:09 PM

^^ No m'agrada gens la forma "seua-seues" en lloc de "seva-seves", però crec que ja s'accepta. No ho editaréPerquè no cal. Seua-seues són formes perfectament estàndard.

Sky

November 24th, 2007, 12:42 PM

Avui he anat a fer fotos a l'Illa de la Maternitat de Lleida.

L'Arxiu Provincial:

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%202/a1b81d59.jpg

I després el Museu de Lleida:

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%202/8ebd7a5e.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%202/3e362144.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%202/39cfaa2a.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%202/dd1b4844.jpg

^^ L'edifici està enllestit però encara estan treballant en els accessos.

Sky

November 25th, 2007, 07:44 PM

L'edifici s'inaugurarà el poper 30 de novembre

El nou Museu de Lleida, "una referència per la ciutat"

Després de sis anys de treball, a càrrec d'un equip multidisciplinari de 60 persones, que inclou a arquitectes, arqueòlegs, historiadors, il·luminadors i constructors, tot estar a punt perquè el dia 30 el nou museu de Lleida obri les seves portes al públic. Segons els seu arquitecte, Joan Rodon, l'edifici ha estat pensat com un "nou punt de referència" de la ciutat, que pot ser "molt viu i visitat".

Joan Rodon Arquitectes, amb seu a Barcelona, va ser el despatx guanyador del concurs d'idees per projectar i construir aquest nou museu, ubicat entre el casc antic i l'eixample de la Rambla d'Aragó, que ha promogut un consorci públic integrat per la Generalitat, l'Ajuntament, la Diputació, el Bisbat i el Consell Comarcal de Segrià.

Rodon ha explicat que ha apostat per una construcció que es converteixi més "en una referència que una icona" de la ciutat, "integrada plenament en el teixit de la ciutat". Acostumat a participar en projectes complexes com la remodelació de l'edifici de la Generalitat de la plaça Sant Jaume o la Casa de les Punxes, l'arquitecte ha treballat ara en un lloc que havien ocupat els àrabs, després va ser convent, hospital militar i orfenat.

L'edifici, de 8.500 metres quadrats, no és molt alt i s'ha plantejat en diferents volums, en els quals s'ubiquen les diferents àrees del Museu, la de l'atenció pública, treball intern, l'exposició permanent i exposicions temporals. La façana serà de pedra calcària per atenuar el sol de la ciutat a l'estiu i disminuir les ombres produïdes per la boira en època de fred.

Respecte la polèmica amb què ha nascut el nou museu, ja que s'inaugura amb 113 obres d'art religiós, que reclama el Bisbat de Barbastre-Monzon, Joan Rodon opina que aquesta exposició explicarà la història de 1.000 anys de diòcesis de Lleida, que va existir com element únic fins 1995" i que, "pel que sap, la col•lecció no ve de cap espoli".

http://www.lamalla.net/infolocal/article?id=183301

Sky

November 25th, 2007, 08:25 PM

Lleida recupera tot el seu passat artístic amb un nou museu

• L'edifici mostrarà a partir del dia 30 un total de 974 obres des de la prehistòria fins al segle XVIII

• L'equipament articula la vella i la nova ciutat amb una proposta activa de renovació urbana

Un edifici de nova planta, de pedra calcària beix, amb una capella barroca a dins, acull la història artística de Lleida, amb les pintures rupestres de Cogul, la refinada cultura àrab i l'esplendor del gòtic com a moments àlgids. El Museu de Lleida s'inaugura el 30 de novembre després d'uns quants anys d'obres durant els quals s'han hagut d'enderrocar i reconstruir parets al variar la instal.lació d'obres d'art a causa del litigi existent sobre una part de la col.lecció d'art sacre.

L'arquitecte Joan Rodon va guanyar el 1999 el concurs per dissenyar l'equipament. Amb la rehabilitació de la Casa de les Punxes, el Palau de la Generalitat i la Biblioteca de Cataluya, tots tres projectes a Barcelona, al currículum, Rodon va optar per projectar un museu que actués com a punt de convergència entre el casc antic i l'eixamplament de la Rambla d'Aragó, amb una plaça central de vianants que distribueix els diferents volums del museu. Un d'ells és una sala polivalent per a actes culturals i un bar restaurant, tots dos amb horari independent, que atreguin públic. Rodon va voler evitar la seva experiència al Museu de Vic, on va ser l'únic i solitari visitant de la jornada seguit d'un guàrdia que anava apagant els llums.

EL CLIMA

El museu s'ha construït amb pedra calcària "que matisarà la llum del sol a l'estiu i la boira de l'hivern", assenyala. Rodon ha inserit en el museu diverses vistes cap a la prò- xima església de Sant Llorenç. I a l'interior, entre la zona d'acollida i els tres pisos d'exposició permanent, hi ha l'austera capella barroca del convent de Carmelites que hi va haver allà. Les col.leccions prehistòriques evoquen les zones arqueològiques mentre que les obres eclesiàstiques es veuen en espais foscos, com a les esglésies, amb il.luminació dirigida. Rodon va haver d'enderrocar estructures ja construïdes perquè les col.leccions que s'anaven a exposar estaven guardades en caixes perquè s'ignorava el resultat de la reclamació aragonesa.

El nou museu reuneix sota un únic discurs les antigues col.leccions del Bisbat de Lleida, la diputació provincial i la del Capítol Catedralici. Compta amb un fons de més de 10.000 peces, datades entre la prehistòria i el segle XVIII, tot i que només 974 s'exhibiran. "És un museu de museus", explica la directora, Montserrat Macià. Les noves instal.lacions, afegeix, no es limiten a exhibir uns objectes al públic, "sinó que expliquen la història i l'art que es va desenvolupar en cada moment a les comarques de Lleida".

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=461435&idseccio_PK=1026

Sky

November 25th, 2007, 08:35 PM

Del web de l'arquitecte: http://www.rodonarquitecte.es/

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%202/6deec847.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%202/9473c54f.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%202/600b8046.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%202/ae7e2597.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%202/85a56e2b.jpg

Sky

November 26th, 2007, 12:01 AM

Aquí es pot veure la part "reciclada" de l'antic convent:

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%202/86b7d1a2.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%202/ee257d13.jpg

Aquests cables penjants són horribles. Espero que els treguin quan acabin les obres. :crazy:

Sh4d0w

November 26th, 2007, 12:33 AM

Ja he vist totes les pancartes de faroles per la ciutat! Vejam si per dins serà la cosa interessant :P

Bitxofo

November 26th, 2007, 02:42 AM

Per fora ha quedat bé, integrat amb el convent.
:okay:
Hem de fer una altra trobada a LleidE ja!
:happy:

Sky

November 28th, 2007, 06:16 PM

Unes 700 de les 974 peces de l'exposició permanent del Museu de Lleida provenen del fons de l'Institut d'Estudis Ilerdencs

L'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) aportarà tot el seu fons arqueològic al futur Museu de Lleida, que s'inaugura aquest divendres. L'exposició permanent, de 974 peces, estarà formada per una mica més de 700 procedents del fons de l'IEI mentre que la resta, unes 250, provenen del Diocesà. En total, el fons de l'IEI que anirà a parar íntegrament al fons del Museu de Lleida consta de 166.583 peces i fragments, des d'ossos fins a collarets, i són de procedència geogràfica diversa. El període cronològic més representatiu, que suposa el 42% del total, correspon al Món Ibèric. Dins d'aquesta època es troba per exemple l'Estela antropomorfa de la Pedrera que s'ha utilitzat precisament com a imatge del Museu.

http://www.telenoticies.cat/pnoticies/notItem.jsp?item=noticia&idint=232481

Sky

November 28th, 2007, 06:52 PM

Portes obertes al nou Museu de Lleida del 30 de novembre al 9 de desembre

Després de la inauguració d'aquest divendres, el Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal es podrà visitar de franc fins el pròxim dia 9 de desembre. Quan finalitzi aquesta jornada de portes obertes, s'haurà de pagar 3 euros per l'entrada. Avui, els operaris continuaven treballant per tenir-ho tot enllestit pel gran dia. Algunes de les obres d'art encara no estaven col.locades al seu lloc i d'altres, curiosament, estaven tapades, tal com han pogut veure els periodistes als qui la directora del Museu, Montse Macià, els ha fet una visita guiada per les noves instal.lacions.

SEGRE

Indar

November 28th, 2007, 09:05 PM

Aragón planteará una acción civil por los bienes si lo pide el obispo de Barbastro

El presidente aragonés recuerda que se construido un museo diocesano a petición del obispo de Barbastro-Monzón "para que nadie pueda excusarse en que los bienes no estarían bien cuidados o expuestos".

"Yo creo -añadió- que esas obras no deberían ir a ese museo, y por eso he hecho un llamamiento tanto al Nuncio como al administrador apostólico de Lleida para que tengan en cuenta que hay una sentencia firme que dice que tienen 30 días para devolverlas, y que ya han pasado 30 meses y no han vuelto".

http://www.heraldo.es/heraldo.html?noticia=214320

-------

¿Quién va a ir a ese museo ?

Sky

November 29th, 2007, 12:30 PM

Inauguració Museu de LLeida (30 de novembre de 2007 )

INTRODUCCIÓ

El Museu de Lleida, diocesà i comarcal, institució al servei del territori i dels seus habitants, reuneix i mostra els béns museístics de la ciutat de Lleida i de les seves àrees d’influència, amb col·leccions centenàries aportades per l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el Museu Diocesà de Lleida, el Capítol de la Catedral de Lleida i enriquides amb cessions d’altres institucions públiques i museístiques, com per exemple, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Amb la inauguració de la nova seu del Museu de Lleida es culmina un important esforç de col·laboració institucional, pel qual la ciutat es dota d’una infraestructura amb l’exigència qualitativa del segle XXI, tant pel valor de les col·leccions que aixopluga com per les voluntats que l’han fet possible.

El nou museu neix amb l’objectiu de ser un museu de museus, lligat al territori i a les persones que l’habiten. Està equipat amb les darreres tecnologies i presenta un discurs contemporani on els objectes exposats intenten explicar l’art, la història i la seva vinculació amb el territori a través dels segles. El Museu de Lleida, diocesà i comarcal vol esdevenir un referent cultural, científic i didàctic on descobrir els testimonis materials, els fruits de la creativitat i els documents més significatius des de la prehistòria fins al segle XXI.

HISTÒRIA DEL MUSEU

El Museu de Lleida, diocesà i comarcal és un consorci interinstitucional. L’any 1988, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida, la Paeria, el Bisbat de Lleida i el Consell Comarcal del Segrià van acordar la creació d’un museu que havia d’aplegar en una mateixa infraestructura les diferents col·leccions aportades per aquestes cinc institucions. L’1 d’agost de l’any 1997, aquest conveni es va adequar als nous marcs legals. Finalment, l’any 1999, les cinc institucions van signar el document de constitució del Consorci del Museu de Lleida, diocesà i comarcal, que el dotava de personalitat jurídica pròpia i regulava el seu funcionament.

El Ple del Consorci està presidit pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i el formen, juntament amb ell, l’alcalde de la ciutat, el president de la Diputació de Lleida, el bisbe de la diòcesi i el president del Consell Comarcal del Segrià. La Comissió Executiva reuneix els representants d’aquestes institucions i està presidida pel director dels serveis territorials de Cultura. Montserrat Macià i Gou és la directora del Museu des de l’any 1999. L’equip humà en el moment de la inauguració està format per deu persones.

L’any 2002 es va aprovar el finançament per la construcció del nou edifici, la primera pedra del qual es va col·locar al setembre del 2003. El nou equipament obre les portes a partir del 30 de novembre de l’any 2007.

L’EDIFICI

El nou edifici del Museu de Lleida, diocesà i comarcal és obra de l’arquitecte Joan Rodon i ha esdevingut un equipament cultural de primer ordre i un referent urbà. El projecte arquitectònic s’encarregà l’any 1999, el mateix any en que se signà el document de constitució del Consorci, mitjançant un concurs d’idees que va guanyar Joan Rodon.

L’edifici s’aixeca en els terrenys de l’antiga Llar de Sant Josep, cedits al Museu per la Diputació de Lleida. Aprofita la construcció d’aquesta institució de beneficència que, al seu torn, s’havia edificat sobre un antic convent carmelita. L’església d’aquest convent, un cop restaurada, queda integrada en el projecte del Museu i es converteix en un dels eixos de l’exposició.

El Museu es troba al bell mig de la ciutat, en un punt de confluència entre el centre històric i un dels eixos de l’eixample modern, la Rambla d’Aragó. La seva ubicació resol una gran operació cultural i urbanística de Lleida, l’anomenada Illa de la Maternitat, que aplega la Biblioteca Pública, l’Arxiu Històric i el Museu de Lleida, diocesà i comarcal.

L’edifici s’articula en diversos volums, que es reparteixen en diferents nivells del terreny. Cada un d’aquests volums acull els diferents espais i serveis del Museu, que estan units a través d’una plaça que funciona de plataforma d’accés a les sales d’exposició permanent, les oficines, el taller de restauració i la sala d’exposicions temporals. Aquesta distribució permet el diàleg entre el volum principal, construït embolcallant l’antiga església i on trobem la recepció, les sales d’exposició permanent, les oficines, el taller de restauració i l’aula didàctica, i el volum de la sala d’exposicions temporals, que pot funcionar independentment.

Des de la Rambla d’Aragó, via principal d’accés, es visualitza primer el volum de la sala d’exposicions temporals, mentre que l’edifici principal presenta façana a la plaça, a l’interior de l’Illa de la Maternitat i a la monumental església de Sant Llorenç, amb la qual estableix una suggerent relació.

El total de les superfícies construïdes és de 6.835 m2, dels quals 400 m2 corresponen a la sala d’exposicions temporals, 2.300 m2 a l’exposició permanent, 944 m2 a espais públics i 2.700 m2 a espais privats o serveis del museu. A més, 600 m2 s’utilitzaran per cobrir les necessitats dels museus del territori (emmagatzematge, estudi, dipòsit...).

INVERSIONS

D’acord amb les voluntats del consorci del Museu de Lleida, diocesà i comarcal, l’obra del nou Museu ha suposat un considerable esforç econòmic de les administracions que suma, en la seva totalitat, 18.000.000 d’euros.

El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació s’ha fet càrrec del 60% de l’obra del nou Museu, inclosa la museografia, amb un cost aproximat de 10.800.000 euros.

L’Ajuntament de Lleida i la Diputació de Lleida hi han aportat el 20% cadascun, i això suposa una quantitat total aproximada de 3.600.000 euros per cada institució. La Diputació, a més, ha cedit el terreny on s’ha edificat el Museu i que, sobre les antigues propietats de la corporació, ha donat forma definitiva a l’anomenada Illa cultural de la Maternitat.

A part de l’obra, els percentatges de participació institucional destinats al funcionament ordinari i manteniment recauen en l’Ajuntament i la Diputació a parts iguals amb un 32,5% de les aportacions. El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació hi posa el 25%, mentre que el Consell Comarcal del Segrià es fa càrrec d’un 5%, la mateixa quantitat que hi destina el Bisbat de Lleida (5%).

LES COL·LECCIONS

Els fons del museu estan formats per diferents col•leccions, dues d’elles centenàries: la d’art sacre procedent del Museu Diocesà i l’arqueològica de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. A més, s’hi afegeix el Tresor de la Catedral de Lleida, i altres fons d’institucions públiques i privades.

El Museu Diocesà va ser fundat pel bisbe Josep Messeguer el 1893, un home avançat al seu temps que recollí i conservà un important patrimoni que corria el perill de perdre’s i que, a més, va utilitzar per a la formació dels seminaristes. El Museu va superar les dificultats de la guerra i va estar allotjat en diferents seus al llarg d’aquests anys mantenint l’esperit amb què fou fundat.

En un principi, es va instal·lar als baixos de l’edifici del Seminari, construït pel mateix bisbe, i que actualment acull el Rectorat de la Universitat de Lleida. Quan va esclatar la Guerra Civil, les obres del Museu van ser traslladades primer a l’antic Hospital de Santa Maria, seu del Museu del Poble, institució republicana creada per a la protecció i salvaguarda del patrimoni de la demarcació. Un cop presa la ciutat, l’abril del 1938, les obres es van traslladar a l’església del Carmen de Saragossa. En acabar la guerra, les obres van tornar a Lleida i el museu es va allotjar l’any 1944 al Seminari Menor. L’any 1970 les obres de pedra es van instal·lar a l’església romànica de Sant Martí i la resta al palau episcopal. El temple romànic ha servit durant gairebé deu anys (1997-2007) de seu semi-permanent del Museu de Lleida, diocesà i comarcal, acollint la mostra

“Prooemium”, inaugurada el 24 de desembre del 1997, que presentava una selecció de les millors obres del fons diocesà.

La col·lecció diocesana destaca per la riquesa de les obres d’època gòtica, tant la pintura sobre fusta com, especialment, l’escultura en pedra de l’Escola de Lleida. Moltes d’aquestes obres estaven originalment a la Seu Vella o foren creades a l’entorn de l’antiga catedral. El Museu compta també amb singulars exemples del romànic i obres úniques com el joc d’escacs d’època fatimita, de cristall de roca, provinent d’Àger.

L’etapa del Renaixement i el Barroc conté, així mateix, valuoses obres de pintura i escultura.

El fons arqueològic procedent de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) de la Diputació de Lleida és hereu del Museu d’Antiguitats, creat el 1866 amb materials aplegats per la Comissió Provincial de Monuments Històrico-Artístics de la provincia de Lleida arran de la desamortització dels béns de l’Església. El 1915 passà a formar part del Museu d’Art de Lleida, creat per la Diputació i l’Ajuntament. Després de la Guerra Civil, part de la col•lecció arqueològica ingressà al Museu Diocesà de Lleida i la resta s’incorporà al Museu Arqueològic Provincial que depenia de l’IEI, creat el 1942.

Amb els anys, i gràcies a les campanyes d’excavacions efectuades pel Server d’Arqueologia de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el Museu Arqueològic es va podrir d’una gran quantitat d’objectes, provinents en la seva majoria del Segrià i la Noguera, fins a arribar a la quantitat d’uns cinc mil objectes.

La singularitat del Museu de Lleida en arqueologia rau en l’època del bronze, el testimoni de l’època ilergeta i els rics jaciments del Baix Segre. El Museu mostrarà material inèdit d’aquestes èpoques. Un dels elements de referència obligada és també el conjunt paleocristià de Bovalar.

El Capítol de la Catedral de Lleida diposita al Museu una excel·lent col·lecció d’obres d’art i documents que ha custodiat al llarg dels segles. Destaca la rica col•lecció de tapissos flamencs del segle XVI i un interessant fons d’orfebreria i indumentària.

L’Ajuntament de Lleida, com la Generalitat de Catalunya, hi adscriuen diferents objectes, especialment els que provenen d’excavacions arqueològiques i que enriqueixen i complementen el discurs del Museu.

Cal esmentar també les valuoses cessions i intercanvis amb altres museus catalans, com són els mosaïcs de la vil·la romana del Romeral d’Albesa (del Museu d’Arqueologia de Catalunya) i la figura de Sant Joan Baptista, titular del retaule de Sunyer (del Museu Nacional d’Art de Catalunya), així com dipòsits de poblacions i parròquies del territori (Os de Balaguer, Soses, Sunyer, Tartareu, etc), i de particulars.

L’EXPOSICIÓ PERMANENT

Recorregut

El discurs de l’exposició permanent del Museu de Lleida, diocesà i comarcal és lineal i diacrònic i abraça un llarg període de temps, des de la Prehistòria fins al segle XXI.

Està dividit en dues plantes i té el seu origen i el seu final a l’antiga església del convent dels carmelites.

El recorregut comença amb un àmbit de presentació, en què s’introdueix el visitant en el Museu i els seus objectius mitjançant un vídeo i un faristol amb textos i imatges. Passa a descriure l’entorn natural que ha configurat el nostre territori i els primers habitants.

Mostra una reproducció exacta de la Balma del Cogul, conjunt excepcional d’art rupestre llevantí. Continua parlant de les diferents comunitats i models socials del Paleolític i del Neolític.

El recorregut segueix amb una mostra dels primers metalls i arriba a una de les fortaleses del discurs del Museu: l’Edat del Bronze. Aquí es mostra material inèdit de l’època, així com reproduccions d’alguns importants jaciments del territori, com el de Minferri (Juneda). Es fa referència a la importància dels rius Segre i Cinca, i la unió de tots dos en l’anomenat Aiguabarreig, per a la pervivència de moltes cultures i comunitats al seu voltant.

Un altre dels punts forts del discurs és l’Època Ilergeta, amb el protagonisme de la fortalesa dels Vilars (Arbeca), els túmuls funeraris, la introducció del ferro, l’artesania de la ceràmica, el comerç, l’encunyació de moneda o la llengua ibèrica. El recorregut continua amb l’Època Romana i l’acceptació per part dels ilergets del nou ordre, Aixa com la progressiva transformació de la societat. D’aquest àmbit destaquen les restes de la impressionant vil•la del Romeral (Albesa), sobretot dels magnífics mosaics, cedits pel Museu d’Arqueologia de Barcelona (MAC). El recorregut continua amb l’època visigoda, on es mostren les restes de la basílica del Bovalar, incloent l’espectacular baptisteri.

La visita continua a l’època de l’Islam. Un nou país anomenat Al-Àndalus pren el relleu de l’antiga província romana d’Hispania. Madina Larida es converteix en un nucli gran, poderós i decisiu. Més endavant, i durant un temps d’esplendor econòmic i cultural d’Al-Àndalus, Lleida és capital taifa. Però la desenvolupada societat musulmana acaba sent derrotada pels estats feudals cristians. En aquest àmbit trobem un dels objectes més singulars del Museu: el joc d’escacs tallats en cristall de roca, procedent d’Àger.

A l’àmbit del Romànic s’aborda la Conquesta i la reorganització del territori, així com la restauració de la diòcesi de Lleida. L’inici de la construcció de la Seu Vella deixa entreveure que la catedral vella de Lleida es converteix, a partir d’aquest moment, en un dels eixos del discurs. La nova societat i la seva cultura donen lloc a noves expressions artístiques, que conviuran encara amb elements andalusins. Lleida ciutat és tractada com un dels elements referencials del discurs, sense deixar de banda el territori. Entre els elements a destacar d’aquest àmbit hi ha la Bíblia de Lleida (dipòsit del Capítol de la Catedral), els frontals d’altar de Berbegal i Tresserra i el Crist de Perves. Destaca també la recreació d’un absis romànic amb tots els elements propis.

L’època del Gòtic és una altra de les fortaleses del discurs del Museu. Estem en una etapa de màxim esplendor cultural i artístic de les terres de Lleida. La ciutat es converteix en protagonista i, amb ella, la Seu Vella, amb un àmbit propi per la seva cabdal importància. Les pintures murals de la Pia Almoina donen pas a l’esplendor de la Seu Vella. En l’àmbit de la catedral s’exposen els fragments del retaule major, obra de Bartomeu de Robió, amb aportacions de Jordi Safont i Rotllí Gautier, autors de la predel·la. També s’hi exposen mostres de la pintura dels Ferrer. Dins del gòtic hi ha un espai singular i significatiu, el de l’Escola de Lleida, on s’exposen excel·lents exemples dels retaules de pedra del segle XIV, hereus del taller del mestre Robió, i entre els quals destaca el retaule de Sant Joan de Sunyer. El tema de la mort està tractat des de diferents punts de vista i en diferents èpoques. La pintura gòtica del segle XV, un altre puntal de les col•leccions del Museu, està protagonitzada, entre altres, per la figura de Pere Garcia de Benavarri.

L’últim gran àmbit és el de l’Època Moderna, que abraça el Renaixement i el Barroc, i està ubicat a l’església. És temps de canvis socials, polítics i religiosos. Lleida viu un seguit de setges que obliguen a desacralitzar la Seu Vella i comporten la construcció d’una nova catedral. D’aquesta època destaquen els relleus d’alabastre de Gabriel Joly o les pintures sobre fusta del Mestre de Sixena i de Pere Nunyes, així com alguns tapissos flamencs, pertanyents al Tresor de la Catedral. D’època barroca cal destacar la figura de l’Assumpta, de Torres de Segre, obra de Francesc Santacruz II. Es mostra, també, una magnífica maqueta original de la Catedral Nova de Lleida.

El recorregut acaba amb un audiovisual que enllaça el final de l’exposició permanent (segle XVII) amb els nostres dies.

Recursos didàctics

El Museu de Lleida, diocesà i comarcal està concebut com un museu didàctic i utilitza tots els recursos al seu abast per fer-ho possible. Al llarg del recorregut s’intercalen, a més dels objectes, fotografies, dibuixos, vídeos, interactius, punts d’interpretació i textos per complementar i enriquir el discurs.

Tres audiovisuals, set interactius i sis punts d’interpretació completen l’exposició. El primer audiovisual és el de presentació del Museu i els seus objectius; el segon està centrat en la figura dels cabdills ilergets Indíbil i Mandoni i el tercer serveix de cloenda de l’exposició. Els interactius parlen del Medi Físic, l’Islam (la cultura islàmica en general, des de l’entrada dels musulmans a la Península Ibèrica fins a la situació actual a Lleida), la Conquesta (la situació immediatament prèvia a 1149, la conquesta de Lleida i les posteriors conseqüències), la Seu Vella en època romànica (inclou una recreació en 3D del temple), la Seu Vella i els oficis (centrat en l’època gòtica i des del punt de vista dels artesans), el Renaixement (com a període artístic en general i de quina manera arriba a Lleida), i els Setges de Lleida (des del segle XVII al XIX). Pel que fa als punts d’interpretació, un parla de la Balma del Cogul, un altre dels idiomes desapareguts (com l’ibèric), el tercer és una recreació dels Vilars d’Arbeca (fet per la Universitat de Lleida), el quart es titula Roma viu (i parla de la influència de l’arquitectura romana fins als nostres dies), el cinquè està centrat a Bovalar, i l’últim es diu Conviure amb els altres, està ubicat a l’àmbit d’època moderna, i explica la convivència de jueus, musulmans i cristians.

Un altre aspecte interessant és que els textos tenen diferents nivells de lectura. Així, el visitant pot informar-se d’una idea general del discurs, però qui vulgui, pot aprofundir molt més en cada un dels àmbits gràcies als diferents nivells d’informació proposats pel Museu.

NOVA MARCA I DISSENY GRÀFIC

El Museu de Lleida, diocesà i comarcal té una nova marca corporativa, que neix amb la voluntat de ser una eina que permeti reforçar la idea de proximitat a la ciutat i alterritori. La nova imatge vol convertir-se en un referent a l’hora de reconèixer i identificar el Museu, així com ser representativa de la diversitat del fons que el configura.

L’empresa de disseny Eumogràfic, amb seu a Barcelona, és la responsable de la creació de la nova identitat corporativa del Museu. La premisa inicial a l’hora de projectar la nova imatge va ser revisar l’anterior logotip i conservar-ne els trets essencials. Com el seu antecessor, el nou logotip manté la ‘m’ i les dues ‘l’ però l’estructura és planteja més oberta i mal·leable gràficament per poder-se adaptar de forma més adient a diferents aplicacions puntuals com puguin ser cartells, fulletons i altres elements de comunicació. Així doncs, on abans teníem una ‘m’ d¹inspiració gòtica ara es plantegen quatre possibilitats d’inicials de caire menys ornamental i menys historicista que remeten de manera més clara a un ens dinàmic amb la intenció d’apropar-nos al pasta però sempre mirant endavant.

A banda de la ‘m’, els altres elements del logotip són els dos punts i les dues ‘l’. Els primers reforcen el vincle entre ‘museu’ i ‘Lleida’ a la vegada que són l’aglutinant i el punt on basculen les diferents modularitzacions del logotip. Les dues ‘l’ es mantenen en les diferents versions de la marca per poder obtenir un conjunt suficientment homogeni com per poder ser identificat en les diferents variacions que es puguin efectuar.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

El Museu està adaptat a les necessitats dels minusvàlids.

Els horaris d’obertura són: de l’1 d’octubre al 31 de maig (hivern), de 10.00 a 19.00 hores; de l’1 de juny al 30 de setembre (estiu), de 10.00 a 20.00 hores; diumenges i festius, de 10.00 a 14.00 hores; dilluns tancat.

Les entrades tenen un preu de 3 euros. L’entrada reduïda és d’1,5 euros per a grups de més de 10 persones, jubilats, posseïdors del carnet d’estudiant, del carnet jove i del carnet de família nombrosa, aturats i pensionistes. Tenen entrada gratuïta els Amics del Museu, els grups d’escoles acompanyats de professors, els acompanyants de grups, els menors de 12.

http://oliba.uoc.edu/mlldc/content/view/119/1/lang,catalan/

Sky

November 29th, 2007, 02:34 PM

Foto de fa una hora:

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%202/70d24348.jpg

Suposo que són tres panells informatius. Al de la dreta hi ha una ampolla d'aigua. :crazy:

PennyCienega

November 29th, 2007, 05:06 PM

M'agrada molt per fora el museu.

Sky

November 29th, 2007, 07:10 PM

Tresseras apunta la possibilitat que Aragó participi en la gestió de les peces en litigi amb Lleida

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresseras, inaugurarà aquest divendres a dos quarts de dotze del matí el nou Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal. Poques hores abans de viatjar cap a la capital del Segrià, Tresseras ha parlat d'aquest nou equipament en una entrevista al programa El Món a RAC 1. També del litigi que manté la diòcesi de Barbastre-Montsó amb la de Lleida per 113 peces. El conseller ha defensat la legalitat de les obres que s'exposaran al nou equipament i ha obert la via de la col.laboració amb el Govern aragonès perquè també pugui gaudir d'aquesta col.lecció. Fins i tot, ha deixat la porta oberta a participar en la gestió. "La col.lecció la podem utilitzar per participar en exposicions itinerants, podem fer circular les peces, en podem facilitar còpies, podem donar entrada al Govern d'Aragó a participar en la gestió,... però el que no posarem en dubte és una cosa que està constituïda legítimament", ha dit Tresseras.

Segons Tresseras, a l'executiu que presideix Marcelino Iglesias li consta la bona voluntat del Govern català. Al llarg d'aquests dies, el conseller ha informat a la seva homòloga aragonesa sobre la inauguració del nou equipament. Tot i això, les últimes declaracions de Marcelino Iglesias evidencien un malestar que es contraposa amb aquest missatge de la Generalitat. Segons Tresseras, part d'aquesta indignació que demostra el president d'Aragó està provocada per la pressió del Partit Popular.

Recordem que el Tribunal de la Rota encara no s'ha pronunciat sobre la propietat de les peces en discòrdia. Aquest llegat forma part d'una col.lecció de 10.000 obres que, a partir de demà, estrenaran seu. Tot plegat es remunta a l'any 1893, quan el bisbe Messeguer va crear el Museu Episcopal de Lleida. El conseller de Cultura ha destacat que hi ha documentació que prova que les peces en ligiti es van adquirir d'una manera correcta.

SEGRE

Sky

November 29th, 2007, 11:05 PM

9Djb_f3U-80

Sky

November 30th, 2007, 12:22 PM

Una entrevista al conseller Tresserras, on parla del Museu de Lleida:

http://www.rac1.org/?p=1213

Sky

November 30th, 2007, 01:49 PM

iaG8Arc4E7I

Sky

November 30th, 2007, 08:51 PM

El conseller Tresserras ha inaugurat el nou Museu de Lleida, diocesà i comarcal

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació assegura que l'equipament "serà una peça clau del nou sistema de museus de Catalunya i que donarà servei als museus de la zona"

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha inaugurat avui el nou Museu de Lleida, diocesà i comarcal. Durant l'acte, el conseller ha manifestat que el nou museu "és una peça estratègica dintre del conjunt de museus de Catalunya, que s'inscriu en la nova política de museus de la Generalitat". Tresserras també ha dit que aquest nou equipament cultural "contribuirà a equilibrar el territori alhora que prestarà serveis als museus de la seva àrea d'influència".

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha inaugurat avui el nou Museu de Lleida, diocesà i comarcal. Durant l'acte, el conseller ha manifestat que el nou museu "és una peça estratègica dintre del conjunt de museus de Catalunya, que s'inscriu en la nova política de museus de la Generalitat". Tresserras també ha dit que aquest nou equipament cultural "contribuirà a equilibrar el territori alhora que prestarà serveis als museus de la seva àrea d'influència".

Joan Manuel Tresserras ha agraït la tasca duta a terme per totes les persones que han estat implicades en el projecte, especialment els darrers bisbes de Lleida. També ha destacat "la rigorosa selecció" de les peces que s'hi exposen i ha afegit que "el museu fa un discurs i una reflexió que representa en la seva plenitud la història d'una àrea compartida".

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació ha assegurat que "és un museu carregat de legitimitat, un exemple de bones pràctiques i en tenim la documentació i igual que volem compartir el museu, volem compartir els arguments de la seva legitimitat". Tresserras ha afegit que "des d'aquesta convicció i fermesa, serem extremadament generosos i tindrem la voluntat d'entesa necessària perquè hi hagi una col.laboració fluida entre els bisbats i els dos governs".

El nou Museu de Lleida, diocesà i comarcal, reuneix i mostra els béns museístics de la ciutat de Lleida i de les seves àrees d'influència, amb col.leccions centenàries aportades per l'Institut d'Estudis Ilerdencs, el Museu Diocesà de Lleida, el Capítol de la Catedral de Lleida i enriquides amb cessions d'altres institucions públiques i museístiques, com per exemple, el Museu Nacional d'Art de Catalunya i el Museu d'Arqueologia de Catalunya.

El nou museu neix amb l'objectiu de ser un museu de museus, lligat al territori i a les persones que l'habiten. Està equipat amb les darreres tecnologies i presenta un discurs contemporani on els objectes exposats intenten explicar l'art, la història i la seva vinculació amb el territori a través dels segles. El Museu de Lleida, diocesà i comarcal vol esdevenir un referent cultural, científic i didàctic on descobrir els testimonis materials, els fruits de la creativitat i els documents més significatius des de la prehistòria fins al segle XXI.

L'any 1988, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida, la Paeria, el Bisbat de Lleida i el Consell Comarcal del Segrià van acordar la creació del museu per tal d'aplegar en una mateixa infraestructura les diferents col.leccions aportades per aquestes cinc institucions. L'any 1999, les cinc institucions van signar el document de constitució del consorci del Museu de Lleida, diocesà i comarcal, que el dotava de personalitat jurídica pròpia i regulava el seu funcionament. El consorci està presidit pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació.

L'edifici

El nou edifici del museu, obra de l'arquitecte Joan Rodon, s'aixeca en els terrenys de l'antiga Llar de Sant Josep, cedits al Museu per la Diputació de Lleida i aprofita aquesta construcció edificada sobre un antic convent, l'església del qual ha estat integrada al projecte i constitueix un dels eixos de l'exposició. Està ubicat al centre de la ciutat, prop de la Biblioteca Pública i l'Arxiu Històric.

L'edifici s'articula en diversos volums, que es reparteixen en diferents nivells del terreny. Cada un d'aquests volums acull els diferents espais i serveis del Museu, que estan units a través d'una plaça que funciona de plataforma d'accés a les sales d'exposició permanent, les oficines, el taller de restauració i la sala d'exposicions temporals. Aquesta distribució permet el diàleg entre el volum principal, construït embolcallant l'antiga església i on trobem la recepció, les sales d'exposició permanent, les oficines, el taller de restauració i l'aula didàctica, i el volum de la sala d'exposicions temporals, que pot funcionar independentment.

Des de la Rambla d'Aragó, via principal d'accés, es visualitza primer el volum de la sala d'exposicions temporals, mentre que l'edifici principal presenta façana a la plaça, a l'interior de l'Illa de la Maternitat i a la monumental església de Sant Llorenç, amb la qual estableix una suggerent relació.

El total de les superfícies construïdes és de 6.835 m2, dels quals 400 m2 corresponen a la sala d'exposicions temporals, 2.300 m2 a l'exposició permanent, 944 m2 a espais públics i 2.700 m2 a espais privats o serveis del museu. A més, 600 m2 s'utilitzaran per cobrir les necessitats dels museus del territori, com ara d'emmagatzematge o dipòsit.

Inversions

L'obra del nou museu ha suposat una inversió total de 18 milions d'euros, dels quals el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació s'ha fet càrrec del 60%, amb una aportació d'uns 10,8 milions d'euros. L'Ajuntament i la Diputació de Lleida hi han aportat el 20% cadascun. A més, la Diputació, a més, ha cedit el terreny on s'ha edificat el museu.

A banda del cost de l'obra, els percentatges de participació institucional destinats al funcionament ordinari i manteniment recauen en l'Ajuntament i la Diputació a parts iguals amb un 32,5% de les aportacions. El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació hi posa el 25%, mentre que el Consell Comarcal del Segrià es fa càrrec d'un 5%, la mateixa quantitat que hi destina el Bisbat de Lleida (5%).

El museu i les seves col.leccions

Els fons del museu estan formats per diferents col.leccions, dues d'elles centenàries: la d'art sacre procedent del Museu Diocesà i l'arqueològica, de l'Institut d'Estudis Ilerdencs. A més, s'hi afegeix el Tresor de la Catedral de Lleida, i altres fons d'institucions públiques i privades.

El Museu Diocesà va ser fundat el 1893 pel bisbe Josep Messeguer, que recollí i conservà un important patrimoni que corria el perill de perdre's i que, a més, va utilitzar per a la formació dels seminaristes. El Museu va superar les dificultats de la guerra i va estar allotjat en diferents seus al llarg d'aquests anys mantenint l'esperit amb què fou fundat.

En un principi, es va instal.lar als baixos de l'edifici del Seminari, construït pel mateix bisbe, i que actualment acull el Rectorat de la Universitat de Lleida. Quan va esclatar la Guerra Civil, les obres del Museu van ser traslladades primer a l'antic Hospital de Santa Maria, seu del Museu del Poble, institució republicana creada per a la protecció i salvaguarda del patrimoni de la demarcació. Un cop presa la ciutat, l'abril del 1938, les obres es van traslladar a l'església del Carmen de Saragossa. En acabar la guerra, les obres van tornar a Lleida i el museu es va allotjar l'any 1944 al Seminari Menor. L'any 1970 les obres de pedra es van instal.lar a l'església romànica de Sant Martí i la resta al palau episcopal. El temple romànic ha servit durant gairebé deu anys (1997-2007) de seu semipermanent del Museu de Lleida, diocesà i comarcal, acollint la mostra Prooemium, inaugurada el 24 de desembre del 1997, que presentava una selecció de les millors obres del fons diocesà.

La col.lecció diocesana destaca per les seves obres d'època gòtica, tant la pintura sobre fusta com l'escultura en pedra de l'Escola de Lleida. Moltes d'aquestes obres estaven originalment a la Seu Vella o foren creades a l'entorn de l'antiga catedral. El Museu compta també amb singulars exemples del romànic i obres úniques com el joc d'escacs d'època fatimita, de cristall de roca, provinent d'Àger. L'etapa del Renaixement i el Barroc conté, així mateix, valuoses obres de pintura i escultura.

El fons arqueològic procedent de l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) de la Diputació de Lleida és hereu del Museu d'Antiguitats, creat el 1866 amb materials aplegats per la Comissió Provincial de Monuments Històrico-Artístics de la província de Lleida arran de la desamortització dels béns de l'Església. El 1915 passà a formar part del Museu d'Art de Lleida, creat per la Diputació i l'Ajuntament. Després de la Guerra Civil, part de la col.lecció arqueològica ingressà al Museu Diocesà de Lleida i la resta s'incorporà al Museu Arqueològic Provincial que depenia de l'IEI, creat el 1942. Amb els anys, i gràcies a les campanyes d'excavacions efectuades pel Servei d'Arqueologia de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, el Museu Arqueològic es va nodrir d'una gran quantitat d'objectes, provinents en la seva majoria del Segrià i la Noguera, fins a arribar a la quantitat d'uns 5.000 objectes

El Capítol de la Catedral de Lleida diposita al Museu una col.lecció d'obres d'art i documents que ha custodiat al llarg dels segles, entre els quals destaca la col.lecció de tapissos flamencs del segle XVI i un fons d'orfebreria i indumentària.

Així mateix, tant l'Ajuntament de Lleida com la Generalitat hi adscriuen diferents objectes, especialment els que provenen d'excavacions arqueològiques i que enriqueixen i complementen el discurs del Museu.

El Museu de Lleida també es nodreix de cessions i intercanvis amb altres museus catalans, com són mosaics de la vil.la romana del Romeral d'Albesa (del Museu d'Arqueologia de Catalunya) i la figura de Sant Joan Baptista, titular del retaule de Sunyer (del Museu Nacional d'Art de Catalunya), així com dipòsits de poblacions i parròquies del territori (Os de Balaguer, Soses, Sunyer, Tartareu, etc), i de particulars.

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=db1e13bc98e86110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

Sky

November 30th, 2007, 08:58 PM

Felip Puig critica contra Montilla per no assistir a la inauguració del Museu diocesà

El secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya ha dit avui a Lleida que és lamentable que el president de la Generalitat, José Montilla, no s'hagi personalitzat a l'acte d'inauguració del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal. Un esdeveniment, ha dit, Puig que no es tracta d'una fita només per la ciutat de Lleida sinó d'un pas important per la cultura i la història catalana.

El secretari general de Convergència democràtica ha qualificat de menyspreu per Lleida la decisió del president català José Montilla de no assistir a la inauguració del Museu de Lleida.

ACN

Sky

November 30th, 2007, 09:01 PM

Les autoritats destaquen la voluntat de col.laboració amb l'Aragó en la inauguració del nou Museu de Lleida

El nou Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal s'ha inaugurat avui amb un missatge clar: col.laborar amb l'Aragó que manté el litigi amb Lleida per 113 peces d'art sacre. L'encarregat de tallar la cinta ha estat el conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Manuel Tresseras, acompanyat per les màximes autoritats polítiques i eclesiàstiques de Lleida.

La directora del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal, Montse Macià, ha obert els parlaments. Macià ha destacat la grandesa del dia d'avui perquè per primer cop el patrimoni de Lleida disposa d'un lloc per exposar-se d'acord amb el seu potencial. En el seu discurs, Macià també ha tingut unes càlides paraules per al mossèn Josep Tarragona, conservador del patrimoni del Museu des de fa anys.

Després ha estat el torn del president del consell comarcal del Segrià, Ricard Pons, que ha destacat tota la feina fet fins arribar al dia d'avui. Després ha estat el torn de l'administrador apostòlic de la diòcesi de Lleida, Javier Salinas, que s'ha referit al litigi amb Aragó dient que treballarà perquè és el seu dret salvaguardar la col.lecció. Salinas ha destacat la feina de tots els seus predecessors i també ha dit que la col.lecció és testimoni de l'aportació de la fe en la cultura. I la paraula l'ha agafat el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, que ha destacat que la col.lecció és l'ànima de la identitat dels lleidatans. També ha dit que el museu afegeix més excel.lència a la ciutat.

Les primeres paraules de l'alcalde de Lleida han estat per agrair la feina de totes les persones que han fet possible arribar fins al dia d'avui. Àngel Ros també s'ha referit al litigi amb l'Aragó dient que caldrà buscar col.laboracions.

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació ha clos l'acte. Joan Manuel Tresseras ha destacat la selecció rigorosa de les peces que conformen el Museu. El conseller l'ha titllat d'extraordinari i ha dit que encaixa en les polítiques de desplegament del seu departament. Tresseras ha dit que el nou Diocesà prestarà servei a d'altres equipaments de la seva influència.

Respecte al litigi, Tresseras ha dit que la Generalitat serà capaç de treballar conjuntament amb el Govern d'Aragó però, també ha puntualitzat que, ha de quedar clar la legitimitat del llegat i ha destacat l'existència de documentació que ho certifica. Tresseras ha deixat clar que la inauguració no s'ha fet per incomodar a ningú.

ACN

Sky

November 30th, 2007, 09:13 PM

lQf7Hi_omSg

Sky

November 30th, 2007, 09:37 PM

sPxiG1NM2IE

maño!

November 30th, 2007, 09:55 PM

la ostia! no sabia que habia un foro sobre este tema!
Lo de hoy ya me parece de sinverguenzas.......exponer las piezas sin si quiera consultarlo al dueño.
y vamos, lo de los politicos leridanos lo mismo.....no han hecho declaraciones a ninguna television de aragon....porque??tienen miedo de algo??
Y eso de que ahora quieren compartir el litigio de los bienes??
si una cosa es mia no la tengo porque compartir con nadie, son declaraciones porque ven cada vez mas cerca la devolucion.
REGRESO DE LOS BIENES YA!!

Gabe

December 1st, 2007, 07:12 AM

neosky

December 1st, 2007, 06:57 PM

lude

December 1st, 2007, 07:31 PM

Sky

December 2nd, 2007, 11:48 AM

El Museu de Lleida recibe 1.198 visitantes en su primera jornada

“Ya hacía falta un museo así en Lleida” o “aprovechar la antigua iglesia ha sido una idea excelente”. Sólo son dos frases, pero dos frases representativas de la buena impresión causada por el Museu de Lleida al público de Lleida y de otras partes del territorio que ayer acudió en masa a visitar el museo en su primer día de puertas abiertas. La cifra, todo un récord, y es que 1.198 personas se acercaron al museo inaugurado el viernes por el conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras.

Uno de los elementos que más sensación causaron entre el público fue el mosaico del Romeral de Albesa, una pieza que desde el primer momento captó la atención de las personas que visitaron el museo. Una vecina de Barcelona, que explicó que ha visitado edificio singulares de todo el mundo, aseguró que el museo “es de un buen gusto extraordinario” y también destacó la unión entre el edificio de nueva planta y la antigua iglesia de la Llar de Sant Josep.

“Cada cosa tiene su punto”, exclamó una leridana que también manifestó su gusto por el mosaico de Albesa, mientras que otra visitante se sorprendió de las dimensiones reducidas de la arqueta de Buira, una obra de la que dijo que se imaginaba más grande después de verla en fotografías.

“Parece que no sea Lleida”, dijo una persona a Montse Macià

La directora del Museu de Lleida, Montse Macià, explicó que cuando ayer llegó al museo una persona le dijo “parece que no sea Lleida”. Y es que Macià destacó que los comentarios de la gente que ayer y el día de la inauguración del museo “son esperanzadores”.

La directora del Museu de Lleida subrayó que tal vez sea la colección arqueológico “el gran descubrimiento de público”, puesto que en la prensa siempre se ha dado más divulgación a las obras de la colección diocesana.

Macià también tomó nota de las necesidades del museo para “afinar” cada día más y estar atentos a los comentarios de la gente. De entrada, Macià explicó que son conscientes de que se deberá aumentar el cuerpo de letra que da la explicación de cada obra para que se vea mejor, además de otros retoques.

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=77584&seccio=cultura&fecha=2007-12-02&sortida=00:00:03

Michelx

December 2nd, 2007, 12:07 PM

Catalán = Chorizo cantimPALO del bueno.
Si ves a uno, echa mano a la cartera por lo que pueda pasar, son muy amigos de lo ajeno, muy peligrosos, no darles de comer, riesgo de perder el brazo.
Recomendación de la ASARCES (Asociación Aragonesa Contra el Expolio)

Pakooooh

December 2nd, 2007, 12:17 PM

Sky

December 2nd, 2007, 12:35 PM

^^ Ni cas, ja és fora com correspon a qualsevol persona que incompleix de manera flagrant les normes del fòrum.

Indar

December 2nd, 2007, 12:53 PM

A mi el que m'indigna és que s'aprofiti un litigi entre dues entitats privades com són els bisbats de Lleida i Barbastre/Montsó, per manipular la població i crear enfrentaments territorials. :ohno:

En un principio sí que era un litigio entre los dos arzobispados , pero dejó de serlo cuando la diputación provincial de Lérida apoyó una resolución para no devolver los bienes.

De todas formas, ya le vale a la Iglesia el lío que ha montado.

Sky

December 2nd, 2007, 01:33 PM

El futur Museu de l'Urbanisme busca seu en una antiga fàbrica

• El complex industrial de Fabra i Coats, a Sant Andreu, es considera una de les possibilitats

• El centre, del Ministeri de Vivenda, completarà un triangle d'equipaments sobre arquitectura

El Museu de l'Urbanisme de Barcelona cobra cos després de la seva creació al Congrés dels Diputats a mitja legislatura actual, a proposta del Ministeri de Vivenda. Un dels espais disponibles de la fàbrica Fabra i Coats, situada a Sant Andreu, i un antic recinte fabril al districte de Poblenou s'estudien com a futures seus d'aquest equipament. Aquest museu configuraria un potent triangle al voltant del districte del 22@ dedicat a la creativitat urbanística juntament amb el futur Museu del Disseny, a la plaça de les Glòries, i la nova seu de la demarcació de Barcelona del Col.legi d'Arquitectes a la fàbrica Oliva Artés.

Encara que la creació del museu es va deure a una decisió salomònica amb finalitats electorals --la seu es comparteix entre Salamanca (Arquitectura) i Barcelona (Urbanisme) -- i la seva posada en marxa es va iniciar amb reticències, la suma d'esforços complementaris, en què intervenen l'Ajuntament de Barcelona i el Col.legi d'Arquitectes de Catalunya, a més a més del Ministeri de Vivenda, que té la catalana Carme Chacón com a titular, està donant els primers fruits. Descartada la construcció d'una seu de nova planta, segons fonts ministerials, el museu s'instal.larà en una antiga fàbrica de les que queden disponibles a Barcelona, segons un oferiment de l'ajuntament. (...)

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=463685&idseccio_PK=1022

Sky

December 2nd, 2007, 01:34 PM

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%202/6f84968d.jpg

lude

December 2nd, 2007, 02:19 PM

Sky

December 2nd, 2007, 03:37 PM

Se puede argumentar que las obras deben volver a sus parroquias originales (quizá los mismos argumentos nos valdrían a nosotros para reclamar la "devolución" de las obras leridanas actualmente expuestas en el MNAC o el Museu Episcopal de Vic), pero creo que está fuera de lugar hablar de "ilegalidades", ni entonces ni ahora. Quizá esta noticia (http://www.google.es/news/url?sa=t&ct=es/0-1&fp=4752b61786242a7d&ei=RLRSR6f-GJSkoAPJ8cDqCg&url=http%3A//actualidad.terra.es/cultura/articulo/constitucional_informe_juridico_desaconseja_via_2083314.htm&cid=1157466206) sea bastante ilustrativa.

Si la última instancia posible dictamina el retorno de las obras, estoy seguro de que éstas se devolverán sin más, con plenas garantías de seguridad (vamos, espero no tener que contemplar algún numerito esperpéntico como el que montó el alcalde de Salamanca con los 'papeles'). Ysi esto ocurriera, tampoco parece que el Museu tuviera que cerrar, puesto que las obras de la Franja sólo representan un 1% de la exposición permanente.

Indar

December 2nd, 2007, 04:59 PM

^^ Que se hayan posicionado las administraciones públicas a favor de uno de los dos litigantes tampoco justifica elevar este conflicto a la categoría de enfrentamiento entre dos pueblos.
Yo ni soy católico, ni mi diócesis sería la de Lleida, ni me quita el sueño donde estén las obras en cuestión, por lo que me siento completamente ajeno a todo ello. Sin embargo, se aprovecha la mínima ocasión para meterme dentro de un saco común, insultarme e imputarme todos los delitos que haya podido cometer otras personas, por el simple hecho de residir en la misma Comunidad Autónoma que yo. Si esas personar han obrado mal, la justicia lo determinará, con nombres y apellidos. Que nos dejen al resto tranquilos.

Completamente de acuerdo , pero este tema tiene la carnaza suficiente para hacer la típica demagogia barata por parte de gente salida de las cavernas.

Se puede argumentar que las obras deben volver a sus parroquias originales (quizá los mismos argumentos nos valdrían a nosotros para reclamar la "devolución" de las obras leridanas actualmente expuestas en el MNAC o el Museu Episcopal de Vic), pero creo que está fuera de lugar hablar de "ilegalidades", ni entonces ni ahora. Quizá esta noticia sea bastante ilustrativa.

Lo de Lérida es una tontada comparado con lo que hay en el MNAC , sólo hay que echar un vistazo a los fondos románicos y góticos de allí para ver que está medio Sigena , por cierto , una auténtica maravilla de museo.

Si la última instancia posible dictamina el retorno de las obras, estoy seguro de que éstas se devolverán sin más, con plenas garantías de seguridad (vamos, espero no tener que contemplar algún numerito esperpéntico como el que montó el alcalde de Salamanca con los 'papeles'). Ysi esto ocurriera, tampoco parece que el Museu tuviera que cerrar, puesto que las obras de la Franja sólo representan un 1% de la exposición permanente.

Como estos bienes son de La Iglesia , se rigen por los tribunales eclesiásticos y éstos ya han dicho que se deben devolver.
Ahora bien , la diócesis ilerdense se niega a cumplir sus leyes alegando que esos bienes están catalogados y por tanto "algo" debe decir también la Generalitat. Así que unos por otros , la casa sin escobar.

También tengo que decir que los políticos aragoneses no tienen ningún derecho de convertirse en adalides y salvadores de nuestro patrimonio hasta que no expliquen muchos aspectos de patrimonio perdido para siempre a instancias de la Administración. Como por ejemplo el parking de la Plaza del Pilar destrozando el foro romano .

Sky

December 2nd, 2007, 07:42 PM

El Museu Lleida rep 2.500 visitants en el primer cap de setmana d'obertura

El nou Museu de Lleida ha rebut 2.500 visitants en el seu primer cap de setmana d'obertura. Les jornades de portes obertes, que s'allargaran fins el proper 9 de desembre, han superat totes les previsions i gairebé ha igualat la multitudinària assistència de la jornada inaugural de divendres passat. Més de 1.200 persones han visitat avui les instal·lacions, una xifra similar a la registrada durant el dia d'ahir. La secció dedicada a la prehistòria i l'arqueologia ha estat la gran triomfadora del cap de setmana. Els mosaics de la vil·la romana del Romeral d'Albesa, les restes del baptisteri visigòtic de Bovalar de Seròs i el joc d'escacs islàmics d'Àger han encapçalat el rànquing dels més admirats. Els interessats en aprofitar les jornades de portes obertes hauran d'esperar-se, però, fins el proper dimarts, perquè el Museu no obrirà aquest dilluns.

ACN

Francho1982

December 3rd, 2007, 12:04 AM

La verdad es que con los papeles de Salamanca los catalanes pensaban una cosa, y ahora con los bienes, otra.

Así pues, esperamos que los bienes de la franja oriental (que no de ponent) vuelvan al País, y se solucione este litigio que está enfrentando a dos comunidades hermanas, ambas contituyentes de los Paises Aragoneses.

Saludos, Fracho.
Catalunya ye d'Aragon.

Gabe

December 3rd, 2007, 07:10 AM

Catalunya ye d'Aragon.

:crazy:

alexbn

December 3rd, 2007, 01:50 PM

Como estos bienes son de La IglesiaAhí está la gracia, estos bienes (si no todos, como mínimo una parte, esto ya no sé) son propiedad de la Generalitat, que fue quien los compró y luego depositó en Lleida, donde se han restaurado. Y por tanto ninguna orden del Vaticano o de su nuncio sirve de nada.

alexbn

December 3rd, 2007, 01:53 PM

se solucione este litigio que está enfrentando a dos comunidades hermanasCosa aparte es a quién le ha ineresado enfrentar, porque la verdad es que yo soy incapaz de recordar quién sacó el tema a la luz. Un tema que no es tal, por otra parte.

bauer666

December 3rd, 2007, 02:58 PM

Ahí está la gracia, estos bienes (si no todos, como mínimo una parte, esto ya no sé) son propiedad de la Generalitat, que fue quien los compró y luego depositó en Lleida, donde se han restaurado.

Perdona, pero estás muy equivocado. Los bienes cuya devolución se reclama son propiedad de las parroquias del Aragón oriental, y esto ha quedado bien clarito en el interminable litigio. Hay otros bienes cuya propiedad está menos clara, o que está mejor acreditado su pertenencia al obispado de Lérida y en ningún caso se reclama la devolución.
Si hay algo clarito es que esas ciento y poco piezas (un 1% de los fondos del museo, como recordaba Sky) deben volver a su lugar de origen, tal como dicen tantas resoluciones judiciales.

Lo que no puede ser es aceptar al comienzo la via judicial eclesiástica, y luego cuando te empiezan a dar una tras otra en toda la boca, hacerse el sueco y escudarse en la administración pública, que es lo que ha hecho el obispado de Lleida.

alexbn

December 3rd, 2007, 09:50 PM

zarmath

December 4th, 2007, 12:40 AM

^^Yo tengo entendido que no hay ninguna obra propiedad de las parroquias de la Franja. O en cualquier caso, que las obras que lo eran fueron compradas por la Gene y por tanto no hay nada que reclamar.

Pues estás bastante equivocado y hay unas cuantas sentencias judiciales que lo demuestran

Danzig

December 4th, 2007, 10:55 AM

^^ ¿judiciales o eclesiásticas?

Sky

December 4th, 2007, 11:58 AM

Via lliure a les obres del Teatre Lliure de Gràcia

La rehabilitació de la seu del Teatre Lliure al barri de Gràcia viurà demà l'arrencada oficial, després d'uns quants anys d'espera, amb l'acte simbòlic de la col.locació de la primera pedra. La reforma, que ha estat desbloquejada aquest any gràcies a una aportació econòmica estatal rebuda per l'Ajuntament de Barcelona en la seva condició de capital cultural, ha de permetre la reobertura d'aquest espai històric la temporada 2008-2009.

El projecte està dividit en dues fases. La primera, que es començarà a executar aquest mes, se centrarà en l'adequació del local a les normes de seguretat (entre elles, contra els incendis) i diverses millores interiors. També se n'eliminaran les barreres arquitectòniques i s'hi instal.larà un ascensor per adaptar l'espai a les persones amb mobilitat reduïda. A més, està previst derruir l'amfiteatre que causava esquerdes a la paret, cosa que reduirà l'aforament a 250 butaques.

El pagament d'aquesta fase, que suposa un milió d'euros, es completarà gràcies a una hipoteca contractada per la Fundació del Lliure. Posteriorment s'abordarà la renovació de l'escenari i altres obres com la climatització externa de la sala i la reforma dels camerinos.

L'objectiu dels responsables del teatre és mantenir el caràcter de l'antic Lliure de Gràcia, malgrat el notable impacte estructural i d'imatge de les obres, pressupostades globalment en dos milions d'euros.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=464150&idseccio_PK=1022

Sky

December 4th, 2007, 01:06 PM

No ho dic necessàriament per aquest cas, però a mi no m'agradaria pas ser jutjat per un paio amb sotana.

:runaway:

bauer666

December 5th, 2007, 01:43 AM

^^ ¿judiciales o eclesiásticas?

A mi también me parece que el concordato es una merda, pero si está firmado y es legal, sus tribunales son tan legales como los civiles. Si no, pobrets de estudiantes de derecho que se tragan nosecuantos créditos de infumable derecho canónico...

Danzig

December 5th, 2007, 10:41 AM

Legal, como legales son los tribunales militares o los deportivos. Y eso no quita que sean una basura.

maño!

December 5th, 2007, 05:03 PM

Gabe

December 5th, 2007, 05:23 PM

pero si son bienes de la iglesia, quien tiene que tomar partido es la misma....y ya lo ha hecho!!a favor de aragon, por si a alguien se le olvida....
El ovispado de lerida ha recurrido a un tribunal eclesiastico...no se exactamente el nombre, pero de menor rango que el que decidio que los bienes eran de aragon(que es el de rango maximo x asi decirlo).
Ahora los politicos catalanes son buenos y quieren llegar a un acuerdo....por que?
solo porque saben que los bienes son de aragon y tiene todas las de perder...o perdidas ya en mi opinion...y este retraso en la devolucion, dictada ya por el vaticano tendria que conllevar sancion a lerida, al ovispado de lerida o a quien coño tenga la culpa

bueno, yo estoy a favor de que sean devueltos los bienes, como ya dije en otro foro, a Catalunya le sobran las obras de arte románicas como para quedarnos las ajenas..lo que me fastidia es que la mayoria de gente en Aragón no tendrá ni pajolera idea de qué va el asunto pero serían capaces de salir a miles a manifestarse sólo pq los catalanes tienen algo de aragón...me recuerda a las manifestaciones en salamanca en contra de la devolución de los papales..ver aquellas personas en la calle por puro anticatalanismo y sin saber la historia de los papales me producia arcadas ya que era algo en plan "hay que ir en contra de los catalanes y joderles"...si los papeles los hubiera pedido Madrid habrian salido y pensado asi?, en fin, diferencias historicas..como los valencianos con todo lo que huele a catalán

maño!

December 5th, 2007, 06:22 PM

bueno, yo estoy a favor de que sean devueltos los bienes, como ya dije en otro foro, a Catalunya le sobran las obras de arte románicas como para quedarnos las ajenas..lo que me fastidia es que la mayoria de gente en Aragón no tendrá ni pajolera idea de qué va el asunto pero serían capaces de salir a miles a manifestarse sólo pq los catalanes tienen algo de aragón...me recuerda a las manifestaciones en salamanca en contra de la devolución de los papales..ver aquellas personas en la calle por puro anticatalanismo y sin saber la historia de los papales me producia arcadas ya que era algo en plan "hay que ir en contra de los catalanes y joderles"...si los papeles los hubiera pedido Madrid habrian salido y pensado asi?, en fin, diferencias historicas..como los valencianos con todo lo que huele a catalán

ok, si tu opinas que tienen que ser devueltos entiendo tu postura respecto al archivo de salamanca, pero la mayoria de los comentarios del foro no piensan igual, y como se comenta en muchos sitios tienen una mente con doble rasero....uno para los bienes aragoneses y otro para el archivo de salamanca

bauer666

December 5th, 2007, 09:40 PM

lo que me fastidia es que la mayoria de gente en Aragón no tendrá ni pajolera idea de qué va el asunto pero serían capaces de salir a miles a manifestarse sólo pq los catalanes tienen algo de aragón

Hay parte de las dos cosas. Yo creo que la mayoría de la gente sí que está informada de lo que va este asunto, al fin y al cabo son muchos años en los medios, ya. Al menos en la misma medida en que los catalanes estaban informados del problema de los papeles de Salamanca.
Pero por otro lado sí que hay bastante resquemor hacia Cataluña, en Zgz capital sobre todo desde el sector señoras-con-permanente-y-pieles y el de taxistas-coperos.

(Por cierto, lo de Salamanca igual es algo especial que les lleva a manifestarse, porque el otro día salieron 30.000 a la calle para quejarse por el aumento del IBI y de las basuras :crazy:)

Sky

December 6th, 2007, 06:36 PM

El Govern aragonès espera que la Rota rebutgi l'últim recurs de Lleida

El president de l'Aragó, Marcel·lí Iglesias i el bisbe de Barbastre-Monzó, Alfonso Milian, confien que el tribunal de la Rota, a Roma, acabi rebutjant el darrer recurs que hi ha presentat el bisbat de Lleida sobre les peces d'art en litigi i que ara s'exposen al nou Museu de Lleida diocesà i comarcal. Iglesias espera que es rebutgi aquest recurs, que ha qualificat com el "darrer obstacle" per fer complir el decret que ordenava a Lleida entregar les obres. Aquest desig per part d'Aragó es produeix després que el Nunci del Vaticà a Espanya -al qual Iglesias va acudir per queixar-se de l'obertura del Museu de Lleida amb les peces en litigi- ometés donar cap suport a les tesis dels aragonesos i instés el president d'Aragó a intentar resoldre el problema amb la Generalitat de Catalunya.

SEGRE

Sky

December 6th, 2007, 06:51 PM

^^ Pel que tinc entès la decisió del tribunal es podria demorar fins el 2012.

maño!

December 6th, 2007, 07:17 PM

ese es el tribunal de menor rango al que recurrio lerida.
si el vaticano ha dicho que retornen a aragon, se entregan y punto, no se que hay que decir mas.....de todas maneras nuestros gobernantes son bastante imbeciles, y los de cataluña muy listos....tanto que los bienes siguen alli y parte colgados en un museo sin el permiso de su propietario.

para sky: No tiene que tomar ninguna decision, esta ya se tomo por un tribunal de mayor rango aunq parece que haya gente a la que le joda. son todo tretas de lerida que tendrian que ser sancionadas por el vaticano, pero que siguen de rositas exibiendo patrimonio que no es suyo

Sky

December 6th, 2007, 08:15 PM

^^ Bueno, tampoco tendría sentido defender la legitimidad de la colección para luego entregar las obras sin agotar el último recurso o subterfugio posible.

Por cierto, ¿en qué consistiría una "sanción vaticana"?, ¿en excomulgar a todos los feligreses de la Diócesis? En ese caso aún le harían un favor a todos aquellos que se las dan apostatar. :D

Sky

December 6th, 2007, 10:21 PM

Més de 2.800 persones han visitat el Museu de Lleida diocesà i comarcal els darrers dos dies

Més de 2.800 persones han visitat els darrers dos dies el Museu de Lleida diocesà i comarcal segons les dades recollides per Lleida Televisió. Aquesta xifra supera la registrada en el primer cap de setmana de portes obertes del Museu en 300 persones, pel que l'expectació del nou equipament cultural de la ciutat va en augment cada dia que passa. S'ha de recordar que des del passat 1 de desembre fins el diumenge, dia 9, l'entrada és gratuïta i es pot gaudir d'un recorregut pel museu amb un guia concertant abans la cita al telèfon 973 28 30 75.

ACN

Sky

December 6th, 2007, 10:22 PM

^^ Jo el penso visitar quan s'acabi el període de portes obertes, per poder passejar-hi més tranquil. Total, per un euro i mig que val l'entrada...

Ara, potser em trobo amb alguna escola o institut i llavors serà pitjor, tot ple de miniterroristes... :D

Sky

December 7th, 2007, 02:27 AM

Un bloque de pisos impedirá ver la Catedral desde el Diocesà

Un bloque de pisos de cuatro plantas que se está levantando en la confluencia de la calle Sant Anastasi con Lluís Besa impedirá, una vez que haya alcanzado su altura máxima, contemplar la Catedral de Lleida desde una ventana abierta en la pared de la planta primera del Diocesà.

La ventana, por su orientación, parece abierta en el muro de la sala, dedicada a la época romana, justo para que los visitantes puedan ver la Catedral, ya que se trata de la única de su tipo en la estancia donde se encuentra.

Desde ella, el visitante puede ver en primer plano un edificio en obras y a la izquierda uno de los campanarios del templo. Cuando la obra finalice, vislumbrarlo será ciertamente difícil y obligará al curioso a, como mínimo, probar diferentes posturas y posiciones ante la ventana para poder ver la Catedral. El templo fue diseñado por el ingeniero y arquitecto melillense Pedro Martín Zermeño y consagrado por el obispo Juan Antonio Sánchez Ferragudo en 1781.

El edificio en cuestión está siendo levantado por la promotora leridana Promozona y alcanzará, explican desde la empresa, “una altura máxima de doce metros”. Según indican sus promotores, el inmueble constará de un total de cuatro plantas. La estructura de dos de ellas está prácticamente finalizada como se puede comprobar visitando la zona o, simplemente, mirando a través de la citada ventana abierta en la primera planta del Diocesà justo al lado de los mosaicos romanos de mediados del S. IV descubiertos en 1965 en la villa de El Romeral de Albesa.

El bloque de pisos que puede acabar impidiendo ver el campanario de la Catedral estará listo, dice Promozona, “ a mediados del año 2008” y albergará un total de siete pisos. Desde el Diocesà, además de la Catedral de Lleida, se puede ver la iglesia de Sant Llorenç gracias a un ventanal de gran tamaño abierto muy cerca de las escaleras que comunican las diversas plantas del Museo.

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=77718&seccio=Lleida&fecha=2007-12-07&sortida=00:00:03

Danzig

December 7th, 2007, 10:26 AM

Por cierto, ¿en qué consistiría una "sanción vaticana"?

tarjeta amarilla :D

Sky

December 7th, 2007, 11:48 AM

L'edifici Fòrum es convertirà en museu del zoo marí barceloní

• L'ajuntament vol portar a l'equipament les col.leccions de ciències naturals de la Ciutadella

• Una passarel.la de connexió, un gran aparcament i un nou parc completaran la urbanització

Nou destí en perspectiva per a l'edifici Fòrum. L'ajuntament de Barcelona treballa amb la possibilitat de donar a la joia de la corona del fallit Fòrum un ús útil finalment, i convertir-lo en un complement de les instal.lacions del futur zoo marí. Segons els nous plans, l'edifici acollirà les riques col.leccions d'espècimens procedents dels museus de Ciències Naturals situats al parc de la Ciutadella.

DISSENY REBUTJAT

La urbanització de la zona on s'instal.larà el zoo marí de Barcelona ja està en curs. Construïda la plataforma on s'edificaran les instal.lacions de la reserva marina, es treballa en la definició del parc a la platja, un annex encarregat a l'equip d'arquitectes RCR, autors de l'últim disseny que no va rebre l'aprovació de la comissió d'urbanisme de l'ajuntament. Darrere el zoo es construirà un gran aparcament per a automòbils i autocars en un retall de terreny escalonat. Com que actualment la zona no està ben connectada amb la gran plaça del Fòrum, on hi ha l'edifici triangular, s'haurà d'habilitar una passarel.la de vianants que pugui enllaçar les dues àrees i comuniqui en tots els aspectes l'animalari marí amb el nou museu.

PROPOSTES QUE NO AGRADEN

L'edifici Fòrum es va concebre com un equipament relacionat amb el veí Centre Internacional de Convencions. El seu auditori té una capacitat per a 3.200 persones i l'espai útil per a exposicions suma uns 5.000 metres quadrats. Fins al moment les diferents propostes que han anat recalant a les sales no han acabat d'agradar. En una d'elles s'hi exposa la gran maqueta de Barcelona estrenada durant el Fòrum i una mostra amb els diversos projectes urbanístics en curs.

Els actuals museus de Zoologia i Geologia del parc de la Ciutadella ocupen dos antics edificis que daten de l'Exposició Internacional del 1929, quan es van dedicar a restaurants. Les seves instal.lacions museístiques, de gran interès pel que fa a col.leccions, han quedat bastant obsoletes amb el pas del temps i necessiten una revisió, a més d'una bona immersió en tecnologia actualitzada. Els dos edificis estan contemplats com a equipaments públics no museístics en un pla de reforma de la Ciutadella que ha de connectar l'Arc de Triomf amb la biblioteca provincial, pendent de construcció, i la Barceloneta.

Per un altre costat, del pla inicial del nou zoo marí se n'ha suprimit un edifici en què treballava l'equip holandès MVRDV i que s'havia de dedicar a acollir les col.leccions de ciències naturals. L'Institut de Cultura de Barcelona estudia la intervenció a l'edifici triangular amb aquesta finalitat, tot i que encara no han començat els estudis museogràfics.

POC POPULAR

L'edifici Fòrum no ha trobat una funció plenament satisfactòria des de la seva creació, amb motiu de la cita cultural del 2004. Va ser projectat pels arquitectes suïssos Jacques Herzog i Pierre de Meuron, que van obtenir el premi Pritzker (considerat el premi Nobel de l'arquitectura) l'any 2001. La seva construcció es va portar a terme amb celeritat, per poder complir els terminis d'entrega i el disseny no s'ha fet popular. De tota l'àrea del Fòrum han rebut més reconeixements la placa fotovoltaica i l'operació de cobriment de la plaça, construïda sobre un antic abocador d'escombraries.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=465106&idseccio_PK=1022

Sky

December 7th, 2007, 11:50 AM

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%202/42af2c01.jpg

NTSC

December 7th, 2007, 01:03 PM

Quin desastre!!!! Ja n'estic tip d'aquesta manera de fer a Barcelona, estan acabant amb tot el que ha estat la ciutat per fer una cosa mes medicre, aburrida i estupida. Els museus de la ciutadella no nomes son importants per el seus fons si no perque son una mostra d'un tipus de museus, son antics, passats de moda, però romantics, amb energia, entusiasme!!! ara farán una cosa molt cool, molt de diseny, molt moderna... però estaran matan la Barcelona que m'estimo. No nomes es nostalgia, es la defensa d'una manera de fer, respectuosa amb el passat, amb el que em sigut, crec que les modificacions necesaries dels museus es poden fer conservan l'essencia.
Ja n'hi ha prou!!!! Cada cop m'agrada menys Barcelona, volen ser NY, però ens la deixeran sense personalitat.
Un Barceloni trist.

Sky

December 9th, 2007, 12:02 PM

Una avalancha de público forma colas delante del Museu de Lleida

• Largas colas de visitantes se formaron durante el día de ayer en la entrada del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal, que abrió sus puertas durante el fin de semana pasado.

El renovado museo de Lleida está siendo una de las visitas más apreciadas por aquellos que se encuentran gozando de unos días libres en este puente festivo. Según cifras reveladas por la directora del Museu, Montse Macià, sólo durante el día de ayer se registró la entrada de 1.536 visitantes.

“Evidentemente se han notado los días de fiesta”, afirmó Macià, mostrándose halagada por el hecho de que los turistas de Lleida hayan elegido el Museu como visita.

“Hemos recibido una mayoría de visitantes procedentes de la ciudad de Lleida”, continuó Macià, “así como del resto de la demarcación”. Según datos del museo, gente de muchos pueblos de Ponent se acercó a visitar la nueva joya museística de Lleida: visitantes de la comarca del Pla d’Urgell, de la Noguera, de les Garrigues, etc.

“Además se ha notado el incremento de gente de fuera de Lleida”, explicó Montse Macià, “con visitantes procedentes del resto de Catalunya, ya sea de Tarragona, Girona o Barcelona”.

Si bien desde el Museu afirmaron ayer no haberse sentido desbordados por el alud de visitantes, ciertamente se tuvieron que organizar un poco las visitas. “En algún momento pudieron formarse colas que sirvieron para facilitar la circulación interior”, especificó Macià.

El Museo, que durante toda esta semana ha abierto sus puertas de forma gratuita, brindaba la oportunidad a los visitantes de apuntarse a visitas guiadas gratuitas; una propuesta que además tenía el objetivo de organizar la previsible gran afluencia de público mediante la fragmentación de los visitantes y así agilizar el circuito interior.

Pese a que han sido muchos los que han utilizado este servicio, otros, ya sea por la imposibilidad de contactar telefónicamente con el Museu -hubo algún momento del día en que las línias estuvieron desbordadas- o por propia imprevisión de los mismos visitantes, se acercaron a la sede del nuevo Diocesà sin cita concertada. “Muchos de los visitantes que iban por libre se han agregado a las visitas ya concertadas; otros han realizado la visita por su propio pie; eso no ha permitido controlar al 100% la organización del público”, afirmó Macià.

Las partes del Museo que más interés despertaron entre los asistentes fueron la parte de arqueología, que va des de la prehistoria hasta el Bajo Imperio Romano, y después, según los comentarios recibidos por los propios visitantes, fue objeto de admiración la integración que se ha realizado de la iglesia dentro del mismo Museo.

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=77780&seccio=cultura&fecha=2007-12-09&sortida=03:00:00

Sky

December 10th, 2007, 03:37 AM

El Museu recibe 13.000 visitas durante su primera semana

Durante la primera semana en la que ha estado abierto de forma gratuita el Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal se han contabilizado un total de 12.728 visitas que se han desplazado al nuevo museo para admirar las 914 obras de arte que en él se exhiben de forma permanente.

El largo puente festivo ha propiciado una gran afluencia de público que se ha concentrado en los dos días del fin de semana. El sábado el Museu contó con 1.536 visitantes y ayer, con 1.824. Según mossèn Jesús Tarragona -durante muchos años conservador del Museu Diocesà-, es un hecho remarcable ya que en los días festivos el horario del museo se reduce sólo a las mañanas.
La avalancha de público ha formado colas durante el sábado y el domingo, que llegaban hasta la calle Sant Crist. “Nos hemos visto desbordados de personal”, afirmó Tarragona. “No esperábamos esta avalancha de gente. Nadie se lo esperaba”, afirmó el cura.

Superando previsiones

En este sentido, la directora del Museu, Montse Macià, afirmó que se habían “superado todas las previsiones. No es que nos hayamos visto desbordados, sino que hemos ido incrementando personal a medida que la realidad lo iba pidiendo”.

Durante el día de ayer los visitantes llegaron de distintos lugares del territorio catalán, así como de otras partes del Estado. Distintas localidades de la provincia de Barcelona, como l’Espluga de Francolí, Cerdanyola, Sabadell, Terrassa o Igualada; Flix, Fraga, o incluso Mallorca y Colombia fueron algunos de los lugares de origen de los visitantes de los cuales se tuvo constancia en el Museu. Además, los propios leridanos, tanto de la capital como de distintos pueblos de la demarcación, también se acercaron al nuevo museo de la ciudad. En realidad, las visitas de ponentinos al museo fueron mayoritarias durante estas primeras jornadas de puertas abiertas.

Después de un intenso fin de semana en el que el Museu de Lleida ha sido el protagonista, Montse Macià indicó que se encontraban “muy satisfechos por la buena acogida del público visitante”.

Un litigio sin eco

A la pregunta de si la controversia formulada por las 114 obras en litigio con Aragón había sido el detonante para la gran avalancha de público en el momento de abrir el Museu, Macià mostró su desacuerdo: “Puede que la reclamación [de las obras] haya inluido, pero mínimamente. Pero no es algo que justifique el numeroso público que hemos recibido durante estos días”.
“Buena parte de las obras en litigio ya se han estado exhibiendo en Sant Martí y durante el tiempo que ha durado la polémica no se ha percibido un aumento de público sustancial”, añadió.

Macià se mostró partidaria del hecho que lo que realmente ha servido de llamamiento para el nombroso público asistente ha sido “el tema de la difusión los anuncios en televisión, las buenas críticas recibidas desde distintos medios de comunicación y, también, el boca a boca”.

Además, con una asistencia mayoritaria de público procedente de Lleida, Macià se mostró convencida de que la ciudadanía quería un museo como el recién estrenado en la capital de Lleida. Afirmó que la masiva afluencia de público demostraba que la “gente de Lleida está contenta y orgullosa de redescubrir su propio patrimonio”.

Desde el Museu de Lleida se mostraron optimistas con las visitas para los próximos días, aunque conscientes de que no se repetirían las avalanchas de estas primeras jornadas. “A partir de ahora se abre la nueva vida del Museu”, afirmó Macià. “Hay que iniciar la labor de difusión de museo”, concluyó la directora. Para los próximos días, mosén Tarragona explicó que ya hay algunas visitas programadas para el martes, aunque las visitas para grupos grandes -por ejemplo colegios- se han reservado para el año entrante.

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=77802&seccio=Lleida&fecha=2007-12-10&sortida=03:00:00

Sky

December 10th, 2007, 03:38 AM

Distintas localidades de la provincia de Barcelona, como l’Espluga de Francolí

http://www.x-riders.it/FORUM/Smileys/newsmile/silbando.gif

Danzig

December 10th, 2007, 10:27 AM

^^ enclave o exclave? :D

Sky

December 13th, 2007, 04:27 PM

El MACBA amplia les seves instal·lacions per obrir-se més a la participació

Barcelona té ara més oferta cultural. El MACBA ha ampliat les seves funcions amb el nou Centre d'Estudis i Documentació, ubicat al Convent dels Àngels. Aquest espai està destinat a potenciar el desenvolupament del museu ampliant l'oferta i l'àmbit de la seva activitat més enllà de les exposicions. A més, actuarà com un centre d'investigació artística. L'objectiu és obrir-se més a la participació del públic a través de tallers, cursos i una nova Biblioteca del Museu.

La reforma l'han presentada oficialment els seus responsables i el president de la Generalitat, José Montilla, i l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, que l'han qualificat com el que ha de ser un museu del segle XXI. El batlle barceloní, a més, apunta que el nou centre és fonamental per a Barcelona i Catalunya.

Amb el nou Centre d'Estudis i Documentació, el MACBA guanya un espai expositiu. A més, inclou aules que acolliran la programació de tallers i cursos i la nova Biblioteca del Museu, resultat de la fusió dels fons bibliogràfics del Museu amb el Centre de Documentació Alexandre Cirici. En total, 45.000 volums amb arxius d'artistes també a la xarxa per connectar i compartir amb altres museus.

http://www.3cat24.cat/noticia/236432/ociicultura/El-MACBA-amplia-les-seves-instal%C2%B7lacions-per-obrir-se-mes-a-la-participacio

Sky

December 15th, 2007, 03:35 PM

L'antiga Tabacalera de Tarragona acollirà l'ampliació del Museu d'Arqueologia

L'antic edifici de la Tabacalera de Tarragona acollirà l'ampliació del Museu d'Arqueologia, tal com ha anunciat el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras. La Generalitat i l'Ajuntament de Tarragona crearan un consorci per gestionar el patrimoni cultural de Tarragona i que estarà obert a la participació d'altres administracions.

El conseller Tresserras ha fet aquestes declaracions després de constituir el Consell Local del Patrimoni Cultural de Tarragona. Segons el conseller, aquest nou òrgan s'ha creat amb l'objectiu de "coordinar els esforços de les administracions i guanyar eficiència, diligència i celeritat en la gestió dels temes relacionats amb el patrimoni cultural de Tarragona". El conseller també ha emmarcat la creació dels consells en la política de "descentralització del Departament i de potenciació dels seus Serveis Territorials en la presa de decisions".

http://www.lamalla.net/infolocal/article?id=184810

Danzig

December 28th, 2007, 11:47 AM

El Ministerio de Cultura compra un calvario gótico y lo deposita en el MNAC

La pieza, sobre la que no hay una atribución clara, ha costado 330.000 euros

C. SERRA - Barcelona - 28/12/2007
Para el Museo Nacional de Arte de Cataluña (MNAC) se han adelantado los Reyes Magos. Ayer, el Ministerio de Cultura informó de que ha comprado una pieza gótica, que se depositará en el museo catalán, por una cantidad nada baladí, 330.000 euros. Se trata de un calvario, es decir, de la representación de Cristo en la cruz, una escena que durante el periodo gótico se colocaba en prácticamente todos los retablos en la parte superior central.

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Ministerio/Cultura/compra/calvario/gotico/deposita/MNAC/elpepuespcat/20071228elpcat_24/Tes/

Sky

January 15th, 2008, 08:19 PM

Ros demanarà que al Museu de Lleida no es puguin celebrar actes polítics

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, demanarà en la propera reunió del Ple del Consorci del Museu de Lleida Diocesà Comarcal que no es permeti la utilització d’aquest equipament per celebrar actes de grups polítics. El paer en cap ha remarcat que “es tracta una instal·lació cultural d’alt nivell, de prestigi i de projecció exterior de la ciutat i que de cap manera, les seves sales poden ser utilitzades per realitzar actes polítics o vinculats amb campanyes electorals”.

Ros ha insistit que el Museu és el centre cultural més important que s’ha inaugurat a Lleida en els darrers anys: “l’obligació de les institucions que formem part del consorci, Paeria, Diputació, Bisbat, Consell Comarcal i Generalitat, és vetllar perquè sigui exclusivament un punt de referència cultural i de divulgació del nostre patrimoni.“

El Ple del Consorci, del qual l’alcalde és membre, se celebrarà el proper mes de febrer. Serà la primera reunió des la inauguració del Museu de Lleida el passat 30 de novembre de 2007.

http://www.paeria.es/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=7341&PaginaAnterior=/cat/index.asp

Sky

January 20th, 2008, 05:36 PM

Ros exige a la Diputación que el párquing del Diocesà se construya este año

El alcalde de Lleida Àngel Ros exigió ayer a la Diputación de Lleida y, en concreto, a su presidente Jaume Gilabert, que se comprometa a acometer en 2008 las obras del aparcamiento subterráneo previsto en la Illa de la Maternitat, que acoge el Museu Diocesà y la Biblioteca Pública entre otros equipamientos culturales.

Las palabras del alcalde llegan después de que el pasado viernes Gilabert indicase durante el pleno de la Diputación correspondiente al mes de enero que los trabajos comenzarían en el 2009, ya que este año la obra no está contemplada en los presupuestos de la máxima institución provincial. Gilabert señaló que la actuación está presupuestada en 5 millones de euros y definió la inversión necesaria como “de gran envergadura” ya que, dice, “requiere que se le asigne todo el presupuesto de vías y obras de la provincia”.

Al alcalde, las explicaciones de Gilabert parecen no servirle y recuerda que la ciudad “necesita” que el aparcamiento previsto “esté listo mucho antes de lo que permiten intuir las palabras de Gilabert”. Ros recuerda además que hay un acuerdo firmado por Isidre Gavín que obliga a construir el aparcamiento. (...)

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=78913&seccio=Lleida&fecha=2008-01-19&sortida=00:00:00

Sky

January 21st, 2008, 02:39 PM

El govern crearà un museu nacional de societat i un altre de ciències naturals

El govern de la Generalitat crearà un museu nacional de societat i un altre de ciències naturals. Actualment hi ha dos museus nacionals, el MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya) i el mNACTEC (Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.

Per una banda, el museu de societat serà una fusió de tres museus ja existents a Catalunya, el Museu d'Història de Catalunya, el Museu Etnològic i el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC). Per altra banda, el museu de ciències naturals inclourà l'actual Museu de Zoologia. A part de crear aquests dos museus, el govern destinarà 28 milions d'euros a enfortir i potenciar els museus locals.

Aquesta iniciativa forma part d'un pla de reorganització dels museus existents de la Generalitat per impulsar un nou sistema de museus a Catalunya. Aquest dilluns el govern anuncia la creació d'aquests museus i ara s'ha de constituir un comissionat per dibuixar les línies generals d'aquests nous centres museístics.

http://www.avui.cat/article/tec_ciencia/19291/govern/creara/museu/nacional/societat/altre/ciencies/naturals.html

Sky

January 21st, 2008, 03:29 PM

La Generalitat presenta un Pla per reordenar i reequilibrar el sistema de museus a Catalunya

• Es crearan els museus de Societat i de Ciències Naturals, que se sumaran als altres dos museus nacionals, el MNAC i el mNACTEC

• Cada museu nacional disposarà de xarxes territorials de museus o espais patrimonials

• Es crearà la Xarxa de Museus Locals de Catalunya i es posaran en marxa els Serveis d’Atenció Museística (SAM), que donaran servei assistencial als diversos museus de la seva zona i dinamitzaran les seves col·leccions

• En els propers tres anys es destinaran 28 milions d’euros a millorar i enfortir els museus locals amb l’objectiu d’equilibrar els museus nacionals i els locals

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, el secretari de Cultura, Eduard Voltas, i el director general del Patrimoni Cultural, Josep Maria Carreté, han presentat avui el Pla de Museus de Catalunya.

El Pla de Museus de Catalunya, que ja ha estat aprovat per la Junta de Museus de Catalunya, és una proposta de reorganització museística del país que té per objectiu millorar la qualitat dels centres i coordinar les polítiques dels museus nacionals amb les dels museus locals. En aquesta línea, el Pla preveu redefinir les xarxes de museus nacionals sota criteris d’excel·lència, especialització i territorialitat, i potenciar el treball en microxarxes i xarxes territorials de proximitat, a banda de les dels museus nacionals.

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació ha explicat que “aquest pla suposa un esforç per planificar, endreçar i organitzar el patrimoni museístic existent a Catalunya i ajudar a una major professionalització i modernització de les instal·lacions per homologar internacionalment els nostres museus”. El conseller Tresserras ha remarcat la necessitat que “la cultura sigui considerada una part primordial de les polítiques socials, i que el patrimoni formi part de la cultura”. El conseller també ha fet èmfasi en l’equilibri territorial del Pla i ha afirmat que “sense disminuir el suport a Barcelona, hem de ser capaços de desplaçar l’accent de les prioritats als museus del territori”.

Així mateix, el secretari de Cultura ha assenyalat que el Pla de Museus respon a quatre principis: “l’accés universal a la cultura, l’equilibri territorial, el foment de l’excel·lència i la transparència en la inversió dels recursos públics”. Amb el nou Pla, el secretari de Cultura espera que “el 2014 Catalunya sigui reconeguda internacionalment com un país líder en museus”.

El nou plantejament museístic de Catalunya s’inscriu en el marc jurídic previst per la Llei de Museus, de 1990. El Pla desplega i porta la Llei fins al límit per tal de construir un nou marc museístic per a Catalunya. Per tal de desplegar la llei amb un millor coneixement de la realitat actual dels museus a Catalunya, la Direcció General del Patrimoni Cultural ha encarregat la realització del mapa d’ens patrimonials museïtzats, que és previst que estigui acabat a finals d’aquest any.

Quatre museus nacionals

Entre els objectius específics del Pla de Museus de Catalunya es troba el de fixar el nombre de museus nacionals en quatre. En aquest sentit, el Pla preveu la creació de dos nous museus nacionals: el Museu de Societat i el Museu de Ciències Naturals (denominacions provisionals). Aquests nous museus s’afegiran als altres dos museus nacionals existents: el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC).

El nou Museu de Societat englobarà des d’una òptica pluridisciplinar les ciències socials, en la línia dels moderns museus de societat, com ara el del Quebec, Berlín o Lyó, i estarà format pels actuals museus d’Història de Catalunya i d’Arqueologia de Catalunya, així com per la Xarxa de Museus d’Etnologia.

Aquest museu abastarà el coneixement de les ciències socials, potenciant el discurs transversal, des de múltiples mirades. No tan sols parlarà de les formes de vida, dels esdeveniments i de l’evolució cultural produïda en el territori que avui coneixem com a Catalunya al llarg del temps, sinó que també abordarà les preocupacions, les necessitats i les problemàtiques del present, amb voluntat d’esdevenir una veritable àgora de la contemporaneïtat.

En aquest sentit, el conseller Tresserras ha afirmat que “aquest museu serà un centre de reflexió sobre la societat, un centre de referència internacional, un museu en l’era de la globalització que ens permetrà fer viatges virtuals al passat i al futur”.

Així doncs, es concep com un museu que abordarà el passat en funció de les necessitats i problemàtiques del present. També es preveu que el nou museu sigui un centre de recerca i difusió del patrimoni, així com un centre cultural obert a la innovació i a la creació. Per al disseny d’aquest museu, es crearà una comissió d’experts liderada per un comissionat, que elaborarà el projecte definitiu.

El Museu de Ciències Naturals acollirà les ciències de la terra (biologia, geologia, zoologia, botànica i paleontologia) i donarà una àmplia visió de la biodiversitat passada i present de Catalunya. El nucli fonamental d’aquest nou museu el formaran, entre altres, els actuals museus de Geologia i Zoologia de Barcelona i l’Institut Botànic de Montjuïc.

Els museus nacionals es creen per llei, i reben el suport de la Generalitat, que, tal com preveu la Llei de Museus, ha d’assumir almenys el 50% de les aportacions procedents de les administracions públiques en les despeses corrents dels museus. És previst que el projecte de tots dos museus estigui enllestit el 2010.

Les xarxes territorials dels museus nacionals

El Pla de Museus també preveu que de cada un dels museus nacionals en depenguin xarxes territorials de caire temàtic que completin el discurs i/o les col·leccions de la seu central del museu. Aquestes xarxes estaran composades pels museus (que s’anomenaran museus-secció) i ens, béns, paratges o espais patrimonials museïtzats (fàbriques, monuments, jaciments arqueològics i paleontològics, parcs botànics, molins, etc) més representatius de la seva temàtica existents en el territori.

Només en podran formar part aquells museus registrats que tinguin uns estàndards de qualitat mínims. Sota aquest criteri cada museu nacional escollirà els membres del seu sistema amb lliure voluntat per ambdues parts. La declaració de museu secció requereix l’aprovació de la Junta de Museus, i també aquesta els pot proposar. Així, el sistema de cadascun dels quatre museus nacionals serà:

• Sistema del Museu de Societat. Disposarà de tres xarxes que representaran les principals ciències socials: la xarxa de museus d’història local i de monuments, la xarxa de museus i jaciments arqueològics i la xarxa de museus d’etnologia. Una de les primeres mesures que emprendrà la Generalitat serà la creació i articulació del la xarxa de museus d’etnologia, que estarà formada pels museus d’Esterri d’Àneu, Barcelona, Arbúcies, Montblanc, Palamós, Amposta i Vielha.

• Sistema del Museu de Ciències Naturals. La seva xarxa estarà formada bàsicament pels museus d’història natural i pels jardins botànics i jaciments paleontològics ubicats en el conjunt del territori. En aquest cas, la xarxa de museus també s’articularà mentre es defineix el projecte del museu central per tal d’accelerar-ne la posada en marxa.

• Sistema del Museu Nacional d’Art de Catalunya. El Pla de Museus preveu que el MNAC es vinculi més a altres museus d’arreu de Catalunya. Actualment només té tres museus secció: la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, el Museu Cau Ferrat i el Museu Comarcal de la Garrotxa. En el futur, està previst que aquesta xarxa s’ampliï a altres museus d’art de Catalunya.

• Sistema del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica. Actualment és el que té un major desplegament al territori, amb un total de 25 museus. Aquest desplegament s’haurà de racionalitzar, planificar i avançar en consonància a les possibilitats del museu i sota el prisma de l’excel·lència i l’adequació al discurs dels museus nacionals.

Creació de la Xarxa de Museus Locals de Catalunya

El Pla de Museus preveu la creació de la Xarxa de Museus Locals de Catalunya, que serà una xarxa assistencial i de distribució de recursos, amb la participació les diputacions, els consells comarcals i les administracions o entitats públiques o privades que tinguin la tutela dels museus que en formaran part.

Les unitats bàsiques d’assistència en el territori seran els Museus-Serveis d’Atenció Museística (SAM). El Pla preveu que n’hi hauria d’haver com a mínim un a cada futura vegueria. Tindrà la funció de donar servei assistencial als diversos museus de la seva zona i dinamitzar les col·leccions que s’hi dipositin, sobretot les arqueològiques, que passarien a formar part del fons del museu corresponent.

Els museus-SAM podran ser membres (museus secció) d’una de les xarxes existents dels museus nacionals. De fet seran el nexe orgànic entre els museus nacionals i els museus locals. Serà la Direcció General del Patrimoni Cultural, qui determinarà quin o quins museus de cada vegueria seran SAM.

Nova política de suport als museus locals

Un dels objectius prioritaris del Pla de Museus Catalunya és reequilibrar el suport dels ens públics entre els grans museus nacionals i els museus locals. En aquest sentit, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació crearà quatre noves línies de subvencions, a banda de continuar amb les que ja té en marxa, amb l’objectiu de la rendibilització dels recursos a través del treball en xarxa i de millorar de les estructures i la gestió dels museus.

Les noves polítiques de suport estan adreçades a donar suport a: les xarxes territorials de proximitat o microxarxes, els equipaments i remodelacions museogràfiques, la creació de nous museus i la documentació.

Amb l’objectiu d’equilibrar la realitat dels museus nacionals i museus locals, en els propers tres anys (2008-2010) es destinaran 28 milions d’euros a millorar i enfortir els museus locals. Amb tot, el pressupost per a museus locals l’any 2010 s’haurà incrementat un 79,74 % en comparació amb el 2007.

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=e652056424c97110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

Sky

January 21st, 2008, 03:30 PM

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%202/019e85c6.jpg

Confide

February 6th, 2008, 02:01 PM

S'obre el Centre d'Interpretació del Call

L'edifici, del segle XIII, va ser propietat d'un teixidor de vels

L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha inaugurat el nou Centre d'Interpretació del Call, que forma part de la xarxa d'espais del Museu d'Història de la Ciutat.

"Aquest equipament servirà per conèixer una part molt important de la nostra ciutat i per estimar la nostra història, ja que la comunitat jueva va jugar un paper molt destacat a la Barcelona medieval", ha explicat Hereu. "La Barcelona que volem construir és una ciutat diversa, plural i amb convivència", ha destacat.

La Casa de l'Alquimista

Situat a l'antiga casa del segle XIV coneguda popularment com la Casa de l'Alquimista o Casa del Rabí, aquest equipament està situat al bell mig del call i és una de les poques edificacions de la zona que encara manté intactes alguns trets originaris de l'època.

Amb restes conservades del segle XIII, va ser propietat de Jucef Bonhiac, teixidor de vels, i ha estat objecte de rehabilitació, tot i que s'han mantingut les façanes originals de l'edifici.

Un dels objectius és que el centre és convertixi en un estímul per a la recerca medieval, ja que Barcelona és membre de la Red de Juderías de España.

Els jueus a Barcelona

La primera notícia documentada de l'existència d'un barri jueu a Barcelona data del segle XI, tot i que sabem que a Barcelona hi havia jueus des del segle IX.

La paraula call significava carrer petit o carreró, i amb el temps va passar a designar el conjunt de carrers on vivien els jueus. La comunitat de jueus va rebre el nom d'aljama i el call ocupava tot el quadrant nord-oest de l'antiga colònia romana de Barcino.

La comunitat jueva va tenir un paper força destacat entre els barcelonins. Comtes i reis van confiar-los càrrecs públics com el de batlle, recaptador d'impostos i ambaixador.

Després de l'assalt al call el 1391 el barri es va obrir a nous habitants.

Peces museístiques i activitats

Al centre s'exposen objectes del segle XIII i XIV d'ús quotidià que s'han trobat en excavacions arqueològiques realitzades a la zona, entre els quals destaquen Khanukiyyes, una escudella amb caràcters hebraics, una còpia facsímil de l'Haggadah de Sarajevo produïda en terres catalanes que il·lustra escenes del segle XV i dues làpides amb inscripcions hebraiques.

...

bcn.cat

Gabe

February 6th, 2008, 02:19 PM

^^ ja tenia ganes..quan pugui aniré a veure-ho

Sky

May 13th, 2008, 09:42 PM

La Comissió de Seguiment s'ha constituït aquest dimarts a Barcelona

La Biblioteca provincial de Barcelona costarà 40 milions d'euros

La Biblioteca es començarà a construir el 2010, tindrà 18.000 metres quadrats i podria estar situada al costat de l'Estació de França. Segons els acords que ha adoptat aquest dimarts la nova Comissió de Seguiment de la Biblioteca, la proposta de l'Ajuntament suposa una millora "molt notable" de l'accessibilitat i visibilitat del nou equipament.

El nou solar permet, segons ha informat la comissió, comptar amb "una façana oberta a l'avinguda del Marquès d'Argentera i suposa una disposició que millora la flexibilitat de l'arquitectura". La Comissió de Seguiment, que s'ha constituït aquest dimarts a Barcelona, està integrada pel director general del Llibre del Ministeri de Cultura, Rogelio Blanco; la sotsdirectora de Coordinació Bibliotecària (en representació del Ministeri), María Antonia Carrato; Anna Falguera (Generalitat), i Jordi Martí (Ajuntament).

El consistori s'ha fet responsable de les modificacions de planejament i també dels estudis geotècnics i l'exploració arqueològica que es duran a terme en els pròxims mesos. Les tres administracions de la comissió han acordat un pressupost superior als 40 milions, que aportarà el Ministeri de Cultura, el qual s'ha compromès a convocar el concurs arquitectònic abans de finals d'aquest any.

http://www.lamalla.net/infolocal/article?id=197129

casofatal

May 14th, 2008, 02:36 PM

http://img185.imageshack.us/img185/6683/explorar0008sx1.jpg

Confide

May 16th, 2008, 01:15 PM

^^Quin mal lloc...

Danzig

May 16th, 2008, 05:36 PM

per?

té vistes als dofins :D

Izo

May 16th, 2008, 08:28 PM

El terreny tampoc és petit, però realment la forma llarga i estreta del solar i el fet que la biblio estarà encaixada entre EdF i el zoo en fan un conjunt poc agraciat.

Ja veurem com quedarà l'edifici, amb el seu disseny, allà. Espero que sigui diàfan i lluminós per dins i translúcid per fora, perquè sinó...

casofatal

May 16th, 2008, 08:41 PM

i no us oblideu del poliesportiu q estan fent enfront..

Confide

May 17th, 2008, 12:08 AM

el passeig de circumval·lació no hauria d'existir ja, perquè el parc se l'hauria d'haver annexionat a l'igual que les vies de la renfe :D.. no sé si quedaria ben integrada la biblioteca dins el parc..

Izo

May 17th, 2008, 12:21 AM

^^ De fet hauria de ser així, no? Perquè es va dir que es volia connectar la Ciutadella amb la Barceloneta eliminant el passeig de circumval·lació i cobrint part de les vies.

casofatal

June 4th, 2008, 11:00 PM

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2882102

El Museu d'Història de la Ciutat tindrà tres seus articulades

V. GAILLARD. Barcelona
El nou director del Museu d'Història de Barcelona, Joan Roca, va presentar ahir el seu pla estratègic per impulsar i donar a conèixer el centre museístic, que s'ha batejat amb l'acrònim Muhba, «perquè es pugui pronunciar». El centre passarà a tenir tres seus: la de plaça del Rei (actual), la del mercat del Born, destinada a mostrar la ciutat moderna, i Oliva Artés, una antiga fàbrica del 22@ que versarà sobre la metròpoli del segle XXI. La producció de coneixement s'organitzarà en tres centres.

Sky

July 4th, 2008, 08:52 PM

El Govern aporta 120.000 euros al museo de urbanismo de Almacelles

Las obras de acondicionamiento del antiguo colegio Pitágoras de Almacelles, para dedicarlo a sede del futuro Museu d’Arquitectura i Urbanisme (MAU), están encarando su tramo final. Para que ello sucediera ha tenido mucho que ver la decidida apuesta que en su día realizó la Generalitat de Catalunya, para su construcción.

Ya en el año 2005, mediante la firma de un convenio con el ayuntamiento de Almacelles, acordó conceder una subvención de 259.000 euros, destinados íntegramente a obras constructivas, con el objeto de remodelar el antiguo colegio y convertirlo en sede del Museo mencionado.

En el pasado Pleno de la Corporación local, se aprobó un nuevo convenio, mediante el cual INCASOL, invertirá 120.000 euros para remodelar, acondicionar y mejorar la plaza central y los accesos que tendrá el futuro museo. Para completar el presupuesto global de 180.000 euros, en que está valorado el proyecto de remodelación, el ayuntamiento de la localidad se hará cargo de los 60.000 euros restantes.

La redacción del proyecto corresponde a la empresa B+R 29 ARQUITECTOS, SL y en el mismo se plantea, además de la remodelación del edificio la remodelación total de los dos patios de que disponía el antiguo colegio, la supresión de barreras arquitectónicas en los accesos, el movimiento de tierras con el fin de adecuar los desniveles del terreno, el ajardinamiento de toda la zona, así como la instalación de un nuevo alumbrado público y el correspondiente mobiliario urbano.

Referente a la temática del museo hay que recordar que el Museu d’Arquitectura i Urbanisme de Almacelles se constituirá prácticamente en el único espacio museístico del estado español dedicado al urbanismo y más explícitamente al urbanismo ilustrado de finales del siglo XVIII que tanto caracteriza al municipio.

Un urbanismo ilustrado del que Almacelles se constituye como referente, al ser el único municipio en toda Catalunya construido de nueva planta, siguiendo los cánones de este movimiento urbanístico, ya que en los otros ejemplos que podemos encontrar en Catalunya y Baleares de la época de la ilustración, como el barrio barcelonés de la Barceloneta, Sant Carles de la Ràpita y Es Castells, se aplicaron únicamente a una parte del casco urbano de la población.

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=83273&seccio=Comarcas&fecha=2008-07-03&sortida=00:00:01

Sky

July 9th, 2008, 02:16 PM

Impulsa la xarxa de museus locals i crea dos nous centres a Barcelona

Presenten al Parlament el nou Pla de Museus de Catalunya

Després de la presentació pública el passat gener al MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya), el director general de Patrimoni Cultural, Josep Maria Carreté, ha donat a conèixer aquest dimecres al Parlament de Catalunya el Pla de Museus que impulsa el Departament de Cultura. Carreté ha incidit en la idea de “l'equilibri territorial”, materialitzat a través de la creació d'una sèrie de xarxes museístiques amb la participació de consistoris, diputacions i Generalitat. Amb l'objectiu de millorar l'eficiència dels centres d'art catalans, Cultura integrarà els museus d'Història de Catalunya, l'Etnològic i l'Arqueològic en un de sol que rebrà el nom de Museu de Societat i que estarà ubicat a Barcelona. La capital catalana també inaugurarà un nou Museu de Ciències Naturals, que inclourà fons de l'actual Museu de Zoologia. La nova línia de subvencions que començarà l'any 2009 i la nova catalogació dels 450 centres d'art que hi ha a Catalunya són alguns dels eixos d'aquest nou pla, dotat amb un pressupost de 28 milions d'euros.

http://www.lamalla.net/actualitat_cultural/art/article?id=203436

Sky

July 15th, 2008, 06:22 PM

El Govern actualitza el Mapa de la Lectura Pública de Catalunya per adaptar-lo a l’augment de la població

• El nombre adequat de biblioteques per a la població actual de Catalunya és de 421

• El Govern destinarà en els propers cinc anys 41,5 milions d’euros en la millora, adequació o construcció de 111 biblioteques

• Les biblioteques són una peça clau per al foment de la lectura i compleixen una funció de cohesió social en ser espais de trobada i d’integració de les persones nouvingudes

El Govern ha aprovat avui el nou Mapa de la Lectura Pública de Catalunya, que actualitza el vigent des de 2003. Segons el nou mapa, que s’adapta a les necessitats derivades de l’increment de població, Catalunya ha de tenir 421 biblioteques, davant les 338 previstes en el mapa anterior. D’aquestes 83 biblioteques noves, 39 corresponen a municipis que ara han superat els 3.000 habitants (o els 2.700 en procés de creixement); 41 es situaran a 26 municipis de més 30.000 habitants; i 3 són noves biblioteques centrals urbanes a municipis que han superat els 30.000 habitants (Montcada i Reixac, Lloret de Mar i Sant Joan Despí).

39 noves biblioteques en municipis de 3000 habitants

La Bisbal del Penedès, Cadaqués, Camarles, Canyelles, Castellbell i el Vilar, el Catllar, Celrà, Collbató, Creixell, la Jonquera, les Masies de Voltregà, Monistrol de Montserrat, Móra la Nova, el Morell, Òdena, Olèrdola, Olivella, els Pallaresos, la Palma de Cervelló, el Perelló, el Pont de Vilomara i Rocafort, Prats de Lluçanès, Riells i Viabrea, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis, Sant Julià de Vilatorta, Sant Martí Sarroca, Sant Pere de Vilamajor, Sant Salvador de Guardiola, Santa Coloma de Queralt, Santa Oliva, Santa Susanna, Seva, Subirats, la Torre de Claramunt, Torrefarrera, Vilanova del Vallès i Vilobí d’Onyar

26 noves biblioteques en municipis de més 30.000 habitants

Badalona, Barcelona, Blanes, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Girona, Granollers, Lleida, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, Olot, el Prat de Llobregat, Reus, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Tarragona, Terrassa, Tortosa, el Vendrell, Viladecans, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.

Les raons d’aquest augment del nombre d’equipaments necessaris són l’increment del nombre de municipis que han arribat als 2.700 habitants (el mínim per tenir una biblioteca) i l’augment de població en les xarxes urbanes.

Biblioteques més grans

A més dels criteris de població, per elaborar el Mapa s’han tingut en compte uns nous estàndards, segons els quals, en funció del nombre d’habitants, la biblioteca ha de disposar d’una superfície mínima determinada. Aquesta superfície mínima s’ha incrementat respecte del Mapa del 2003, de manera que, per exemple, un municipi d’entre 3.000 i 5.000 habitants que fins ara havia de tenir un mínim de 350 metres quadrats, ara n’ha de tenir 450.

L’aplicació d’aquests nous estàndards té com a conseqüència, per exemple, que 48 biblioteques de les que van ser considerades adequades el 2003 han passat ara a la categoria d’insuficients. D’aquestes, 21 necessiten un nou equipament i 27 una millora de l’equipament existent.

L’instrument de planificació de biblioteques

El Mapa de Lectura Pública de Catalunya és el principal instrument del Govern per planificar la política d’inversió en equipaments bibliotecaris. Pel Govern, les biblioteques són una peça clau per a les polítiques de foment de la lectura i compleixen una funció de cohesió social en ser espais de trobada i d’integració de les persones nouvingudes.

El Mapa de la Lectura Pública de Catalunya té el seu origen en la determinació legal de la Llei del Sistema Bibliotecari de Catalunya, de 1993, segons el qual el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació té la responsabilitat de mantenir-lo actualitzat. Aquest Mapa ha de recollir les necessitats de la lectura pública i establir el tipus de servei que correspon a cada població. El Mapa i les modificacions que s’hi fan són aprovats pel Govern un cop escoltat el Consell de Biblioteques i les associacions representatives de l’Administració Local de Catalunya. Els estàndards també han estat consensuats amb la Diputació de Barcelona.

41,5 milions d’euros per millorar o construir 111 biblioteques

El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació invertirà prop de 41,5 milions d’euros en la millora, adequació o construcció de 111 biblioteques en el període 2008-2012,segons el darrer Pla Específic de Biblioteques.

De les 111 actuacions previstes, 85 corresponen a nous equipaments (nous edificis per a noves biblioteques o nous edificis per una biblioteca que ha quedat petita); 3, a nous bibliobusos; 16, a redaccions de projectes i 7, a intervencions de millora. Aquests equipaments permetran passar de 234.990 metres quadrats de biblioteca pública construïts a Catalunya a 306.523, fet que representa un increment del 30%. Aquestes 111 intervencions donaran servei a més d’1,5 milions de persones.

Balanç del 2007

L’any 2007, les 330 biblioteques que hi havia a Catalunya van atendre un total de 19.617.469 visites, un 5% més que el 2006. La mitjana diària de visites que van rebre l’any passat les 330 biblioteques catalanes és d’unes 70.000 persones. El nombre de persones usuàries amb carnet va créixer gairebé un 10%, i va passar dels 2.102.586 de fa dos anys als 2.298.798 de l’any passat.

Les biblioteques catalanes van tancar l’any 2007 amb un 13,8% més de documents, ja que van passar de 9,1 milions el 2006 a 10,4 milions el 2007. Aquests més de 10 milions de documents ocupen en total prop de 300 quilòmetres lineals de prestatgeria.

Aquest increment dels fons de les biblioteques es deu sobretot a l’augment de la inversió en adquisició de fons, gestionada pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, que l’any passat va ser de 5.313.313 euros, un 16% més que el 2006. L’evolució de la quantitat destinada a l’adquisició de fons des de l’any 2004 il·lustra l’esforç inversor realitzat en aquest concepte. D’altra banda, al llarg del 2007, el nombre total de préstecs de documents va ser 14.065.609 documents (13.765.050, el 2006).

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=9881047f56ab9010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=9881047f56ab9010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=ae82dc26c962b110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

Confide

August 4th, 2008, 11:29 AM

Biblioteca a Vil·la Florida, Sarrià, Baena/Casamor

http://i225.photobucket.com/albums/dd283/Jaume21/bibliotecavillaflorida.jpg

http://i225.photobucket.com/albums/dd283/Jaume21/bibliotecavillaflorida3.jpg

http://i225.photobucket.com/albums/dd283/Jaume21/bibliotecavillaflorida2.jpg

http://i225.photobucket.com/albums/dd283/Jaume21/bibliotecavillaflorida4.jpg

mtrpls

August 5th, 2008, 12:08 PM

^^
malgrat que es tracta d'un d'aquests renders psicodèlics tan de moda on costa de fer-se una idea de com serà l'edifici... mola!

Izo

August 5th, 2008, 05:59 PM

^^ M'agrada!!!

el casanovas

August 6th, 2008, 01:44 AM

Mola un munt!

Confide

August 6th, 2008, 10:59 PM

Avui precisament en parla elperiodico :D

Sarrià-Sant Gervasi invertirà 17,5 milions en la biblioteca central
• El principal centre de lectura del districte s'erigirà a la Vil.la Florida i estarà a punt a finals del 2010

• Compartirà espai amb el centre cívic i el jardí terapèutic i inclourà un auditori amb 300 places

Primer va ser el jardí tera- pèutic, més tard el centre cí- vic i ara arriba el moment de la biblioteca de districte. Són les tres fases d'un mateix gran projecte, el de la Vil.la Florida, que afronta ara la seva recta final amb un centre de lectura que tindrà un cost de 17, 5 milions d'euros. La futura biblioteca començarà a construir-se d'aquí a uns mesos i està previst que es pugui obrir a finals del 2010.
El disseny de l'estudi BCQ Arquitectes (David Baena, Toni Casamor i Maria Taltavull) ha resultat elegit per un jurat que integraven tant representants del districte com de la Diputació de Barcelona, l'Institut de Cultura de Barcelona i el Col.legi d'Arquitectes, entre altres institucions i entitats.

DESNIVELL DEL TERRENY La regidora del districte, Sara Jaurrieta, destaca que la idea guanyadora aposta per volums que aprofiten molt bé l'espai integrant-se en el marcat desnivell del terreny i destaca pels seus criteris de senzillesa i sostenibilitat.
El projecte final estarà preparat a finals d'aquest any i comprendrà 4.095 metres quadrats construïts (3.000, útils) annexos a l'actual i flamant centre cívic recuperat i estrenat fa poc més d'un any a la cruïlla del carrer de Muntaner amb el del Bisbe Sivilla.
L'edifici de la biblioteca, al jardí de la part posterior, serà completament de nova construcció i es dintingirà per unes grans lluernes per poder aprofitar la llum del dia i estalviar calefacció a l'hivern. La singularitat de l'equipament cultural vindrà donada per l'orografia del terreny. D'aquesta manera, l'edificació estarà formada per un soterrani, una planta d'accés des del carrer i una planta d'altell, amb un jardí a la part superior que comunicarà amb la Vil.la Florida, detalla Jaurrieta. No obstant, la primera planta només serà visible des de l'accés pel carrer de Sant Gervasi de Cassoles, que aprofita així el desnivell. D'altra banda, només es veurà una part de la construcció.
L'objectiu, a més de treure partit al desnivell, és no tapar visualment l'històric edifici del centre cívic. Com a colofó, unes escales mecàniques uniran el carrer de Sant Gervasi de Cassoles amb el centre cívic de la Vil.la Florida d'una manera més còmoda i integrada.

...

elperiodico.cat

Sky

August 7th, 2008, 01:48 PM

Sant Feliu de Guíxols impulsa un ambiciós anell cultural

• Agruparà la seva oferta en tres edificis contigus de 12.000 metres quadrats

• Un dels nous espais se situarà a l'antiga fàbrica de suro de Can Serra

Sant Feliu de Guíxols aspira a convertir-se en capital cultural de les comarques de Girona gràcies a un ambiciós projecte urbanístic que agruparà gran part de la seva oferta en tres edificis: el monestir, el Teatre Auditori Municipal i l'antiga fàbrica Can Serra. Aquests tres immobles, que gairebé es toquen, formen una anella cultural amb una superfície total de 12.000 metres quadrats.

"Apostem per ser un referent, com ja ho som amb el Festival de Porta Ferrada, i perquè sigui ambiciós cal disposar d'espais d'aquesta magnitud", va ressaltar l'alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Pere Albó (PSC).

El motor d'aquest projecte és el futur Centre d'Art Carmen Thyssen- Bornemisza, que s'instal.larà al monestir. L'equip d'arquitectes Bopbaa, format per Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero, treballa en la definició de l'espai que ocuparà la col.lecció de pintura catalana de Carmen Cervera. Aquest estudi ja va col.laborar en l'ampliació del Museu Thyssen de Madrid.

FÀBRICA DE SURO

També tenen l'encàrrec de definir els usos de la fàbrica Can Serra i determinar si ha de formar part del centre d'art. Aquest edifici, construït el 1860, ocupa una superfície de 3.750 metres quadrats. L'ajuntament l'ha adquirit a través d'una permuta urbanística que ha negociat durant gairebé un any amb els propietaris de l'antiga fàbrica de suro.

"Volíem revitalitzar un edifici industrial d'aquest sector perquè representa part de la nostra història, i ens semblava que aquesta era una oportunitat única", va explicar l'alcalde. La magnitud d'aquest projecte ha obligat a replantejar l'ús de tots els espais: des de la superfície que ocuparan el restaurant, la botiga i els aparcaments, fins a les sales que acolliran els quadros.

El centre d'art fa anys que s'esta gestant. En principi, la idea era exposar la col.lecció de la baronessa a l'antic hospital de Sant Feliu, però l'ajuntament actual va canviar-ne la ubicació per accelerar el procés. "Va quedar paralitzat durant massa temps i era necessari donar-hi un impuls definitiu", va explicar Albó. A més, el consistori va aconseguir que el Bisbat de Girona li cedís per 75 anys l'edifici annex al monestir, conegut com a Palau de l'Abat. En el transcurs de l'últim ple municipal es va fer un pas més amb l'aprovació dels estatuts de la Fundació del Centre d'Art.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=532826&idseccio_PK=1049

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/9cd53c4a.jpg

Bitxofo

August 9th, 2008, 12:58 AM

el casanovas

August 9th, 2008, 01:07 AM

Per cert, a Sants no hi ha planejat fer res? Se suposa que segregar administrativament Badal de Sants havia de servir per posar equipaments a la zona, però no sembla que ho estiguin fent...

Sky

August 19th, 2008, 02:51 PM

El govern de Castellar canvia el projecte del futur auditori i el vol reobrir el 2009

El futur auditori de Castellar, tancat fa tres anys amb motiu de la remodelació de la plaça Major del municipi, tornarà a funcionar la tardor de l'any que ve. El govern socialista preveu complir aquest calendari, després d'haver aprovat aquest estiu el projecte definitiu de reforma de l'equipament, que suposarà una inversió d'1,15 milions. El nou projecte modifica el que ja havia redactat l'anterior govern de CiU i ERC, una proposta que pretenia ampliar la caixa escènica i canviar els accessos. El setembre passat, l'actual govern va renunciar a un ajut atorgat el 2006 per la Generalitat d'uns 430.000 euros, ja que la nova proposta de reforma no s'ajustava ni al pressupost ni als terminis d'execució de l'anterior convocatòria. El nou executiu preveu ara sol·licitar més subvencions en els pròxims mesos. El projecte definitiu mantindrà l'aforament de 320 butaques, que seran renovades, i millorarà l'escenari, donant-li més profunditat i augmentant la boca de tres a cinc metres d'altura. La instal·lació de climatització i l'adequació de la coberta per reduir sorolls exteriors es completarà amb la creació d'un camerino de canvi ràpid i un magatzem.

UNA NOVA ENTRADA

El nou accés, adequat a persones amb mobilitat reduïda, es farà des de la plaça del Mercat, mentre que a l'actual entrada s'ha previst fer una sala d'actes per a unes 100 persones.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2969749

Sky

September 21st, 2008, 08:01 PM

La Comunitat Israelita demana convertir l'antiga presó de Sort en un espai de memòria de l'holocaust al Pirineu

La Comunitat Israelita de Barcelona i l'Ajuntament de Sort han celebrat aquest diumenge un acte d'homenatge als jueus detinguts a la presó de Sort entre el 1939 i el 1944. Durant aquests anys van passar per la presó entre 300 i 500 jueus. El certamen que s'ha fet a la mateixa presó de Sort ara reconvertida en Museu del Camí de la Llibertat i que des de la comunitat israelita volen convertir en un espai de memòria de l'holocaust al Pirineu català.

Els Pirineus es van convertir durant anys en testimoni del pas cap a Espanya de milers de jueus que fugien de la barbàrie amb la intenció d'emprendre una nova vida, lluny de l'horror nazi que estaven patint. El president de la Comunitat Israelita de Barcelona, Tobi Burdman, ha explicat que l'acte d'homenatge ha de servir per fer memòria i evitar que es repeteixin casos similars.

A través d'aquest espai, la comunitat israelita pretén recuperar la història dels refugiats jueus i el seu pas per Catalunya, centrant-se en les seves vivències, les experiències i els camins que van recórrer pels Pirineus.

http://cat.lleida.com/actualitat/

SEIM

October 2nd, 2008, 11:36 PM

El Museu Marítim recibirá un impulso municipal de 16 millones hasta 2012

El objetivo de ayuntamiento y diputación es convertir el espacio en un referente para los museos marítimos a escala internacional

El objetivo del convenio firmado ayer por el alcalde de Barcelona, Jordi Hereu y el presidente de la diputación de Barcelona, Antoni Fogués, es revitalizar el Museo Marítimo para que siga siendo “un punto de referencia universal en relación con el patrimonio y la cultura marítima”, en palabras del director de la instalación, Roger Marcet.

El acuerdo, que tiene un presupuesto de 16 millones de euros y un plazo de ejecución de cuatro años, supondrá la restauración y adecuación de las grandes naves y la creación de un nuevo proyecto museístico. Así se realizarán intervenciones arqueológicas, cambios de las cubiertas, restauración y limpieza, colocación de pavimento y utilización de energías renovables.

En cuanto a la nueva museografía, integrará las nuevas tecnologías de manera “lúdica, interactiva y participativa”. El objetivo de este nuevo planteamiento es conseguir que “los objetos y las piezas expliquen historias de los protagonistas que han tenido relación con el mar”, explicó Marcet. En este sentido el museo se dividirá en tres ejes: la relación entre el hombre y el mar, la navegación como medio de comunicación y la vinculación de Catalunya con el Mediterráneo.

En relación a este último aspecto, Hereu destacó el papel de Barcelona con el mar que “define nuestro carácter abierto”. El alcalde de la ciudad también valoró positivamente el proyecto del museo como “una pieza más para lograr la capitalidad mediterránea de Barcelona”. Y es que desde el consistorio “aspiran a ser el referente de los puertos del mar Mediterráneo”. Antoni Fogués apuntó que la capitalidad de la Ciudad Condal “es un hecho evidente” y que por eso dan todo su apoyo al consistorio.

La reforma de la instalación “ejemplo del Gótico civil” supone “dar valor a las atarazanas y revitalizar el corazón de la ciudad, el barrio del Raval”, según explicó Hereu que añadió que ésta es una apuesta por “el pasado, el presente y, sobretodo, por el futuro”.

La obras empezarán en 2009 debido a que se requiere un tiempo de planificación y a que se debe “guardar el museo” en almacenes. Hasta 2010 el 50% de la sala se mantendrá abierta pero entre 2011 y 2012 se cerrará la exposición permanente aunque se mantendrán las temporales. Esto hará que muchas de las piezas se exhiban en otras salas o museos con el objeto de “proyectar el Museo Marítimo al exterior, hacerlo salir de estas paredes”, comentó Marcet...

El Vigia (http://www.elvigia.com/noticia.php?idNoticia=405)

A10

Sky

October 3rd, 2008, 01:36 PM

El CaixaFòrum, més a prop

L'Obra Social de "la Caixa" ha decidit estendre el concepte de CaixaFòrum a totes les demarcacions catalanes. Després de Barcelona, aquesta extensió es farà primer a Girona, on l'entitat preveu obrir aquest nou centre d'art i cultura a finals de 2010. Serà el quart CaixaFòrum de l'Estat després dels de la capital catalana, Palma i Madrid. Segons ha anunciat el director general de la Fundació "la Caixa", Jaume Lanaspa, després vindran els centres de Tarragona i Lleida.

ACN.

Sky

October 4th, 2008, 04:08 PM

La reforma del Museu Marítim de Barcelona començarà a finals del 2009

Les obres per rehabilitar i millorar les instal·lacions del Museu Marítim de Barcelona començaran a finals del 2009. La Diputació de Barcelona i l'Ajuntament van signar un conveni pel qual invertiran 16 milions d'euros per tirar endavant aquesta reforma, que inclou el disseny d'un nou projecte museogràfic. Segons el director del Museu Marítim, Roger Marcet, per fer les obres «cal desmuntar el museu».Les primeres màquines entraran a treballar-hi a finals del 2009, quan es tancarà la meitat del museu al públic. Entre el 2011 i el 2012 es tancarà l'exposició permanent, tot i que s'hi mantindran les temporals. La previsió és obrir el nou museu a finals del 2012, després de tenir enllestit el muntatge museogràfic.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3018101

Sky

October 14th, 2008, 06:51 PM

Sky

October 15th, 2008, 08:51 AM

^^

Lleida té des d'avui el segons Caixaforum de Catalunya

L'Obra Social "la Caixa" estrena avui a la ciutat de Lleida el nou format de centre social i cultural Caixaforum al fins ara centre d'activitats socials i culturals. És el quart centre d'aquestes característiques que s'obre a l'Estat, i el segon de Catalunya. El director general de la Fundació "la Caixa", Jaume Lanaspa Garnaus, ha confirmat que pel 2010 es preveu el de Girona, i per abans d'aquesta data, el de Tarragona. També ha explicat que aquest nou concepte de centre inclourà propostes per tots els públics, transversals entre la cultura, l'educació, el medi ambient i el coneixement.

La Fundació "la Caixa" s'ha compromès a mantenir pel 2009 el mateix ritme d'activitats a la demarcació de Lleida que el 2008, malgrat les dificultats de la situació econòmica. A més, s'estrenaran nous projectes com l'atenció psicosocial a persones amb malalties avançades.

El Caixaforum de Lleida és el quart que s'obre a l'Estat. Fa dues setmanes es va presentar a Girona el projecte del centre per a aquesta ciutat, que finalment serà l'últim que s'obrirà, l'any 2010, de manera que s'estrenarà després dels de Tarragona i Lleida.

La conversió del centre social i cultural de "la Caixa" a Lleida en Caixaforum va començar a reivindicar-se des de la delegació de Ponent fa 5 anys. El delegat de "la Caixa" a Lleida, Joan Ramon Fuertes, ha explicat que "el que es vol amb el Caixaforum Lleida és portar a Ponent el nou concepte d'espai, de centre cultural per incorporar Lleida en els grans equipaments de "la Caixa". Fuertes ha recordat que ara farà 100 anys de l'arribada de "la Caixa" a la demarcació de Lleida. El centre social i cultural de la capital del Segrià –ara convertit en Caixaforum- fa 19 anys que es va inaugurar. Des de principis d'any ha rebut més de 100.000 visitants.

http://www.bondia.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=391%3Alleida-te-des-davui-el-segons-caixaforum-de-catalunya&catid=67%3Acultura&Itemid=53

Sky

November 4th, 2008, 03:46 PM

El castell de Figueres, a un pas d'acollir el museu militar de Montjuïc

• Toledo també en vol el fons però Chacón vol que es quedi a Catalunya

L'ajuntament de Figueres i el Ministeri de Defensa negocien el trasllat al castell de Sant Ferran del museu militar que hi ha al castell de Montjuïc i que l'Ajuntament de Barcelona vol desmantellar. Toledo també està interessada a acollir el museu, però la ministra de Defensa, Carme Chacón, ha manifestat la voluntat que la col·lecció es quedi a Catalunya per mantenir la unitat del fons. L'Estat assumiria la rehabilitació d'un edifici de la plaça d'armes per fer-hi el museu.

L'alcalde de Figueres, Santi Vila (CiU), veu de bon grat la possibilitat que el castell de Sant Ferran sigui la seu d'un museu on es mostri un fons que ha marcat la història a Europa, i, especialment a l'Estat espanyol, després de l'època medieval. De fet, el govern figuerenc, assessorat per diferents catedràtics d'història, considera que el museu té un dipòsit molt important dels segles XVI al XVIII que coincideix quan es va construir la fortalesa figuerenca. Per tant, Vila posa com a condició que el museu es basteixi sobre «la base d'un relat museogràfic que ho aguanti bé, de manera que no sigui un museu d'armes sinó que s'expliqui com la nostra societat, almenys a la vella Europa, ha sabut passar de resoldre els conflictes a cops de canons a fer-ho des de la cultura de la pau».

Vila és conscient que darrere del museu militar de Montjuïc, en els darrers anys, i, especialment, des del moment que la fortalesa s'ha cedit a la ciutat de Barcelona, s'ha qüestionat l'exhibició de símbols del franquisme. «Hi ha moltes coses a esporgar del fons que s'exhibeix actualment a Montjuïc i, sobretot, de la manera com s'exhibeix», ha explicat Vila. El fons està integrat per 6.000 peces.

En les negociacions que ha mantingut amb el Ministeri de Defensa ha quedat clar que el cost de la rehabilitació de l'espai per fer el museu l'assumiria l'Estat. Es planteja en un dels edificis grans que hi ha a la plaça d'armes.

L'alcalde de Figueres considera que aquest museu és perfectament compatible amb la idea de desenvolupar tot el sector nord del castell per a usos a l'entorn del món del cavall. Tot i que des de l'Ajuntament de Barcelona ahir es donava per fet el trasllat i es deia que estaria fet el 2010, l'alcalde figuerenc es va voler mostrar més caut tot i haver mantingut, fins i tot, una conversa amb la ministra de Defensa, Carme Chacón, en què aquesta li va manifestar la seva voluntat que la col·lecció es quedi a Catalunya per mantenir la unitat del fons.

EL PLA DIRECTOR HO PREVEU

La possibilitat de fer un museu militar al castell de Figueres ja es recull en el pla director que l'arquitecte Rafael Vila va redactar fa set anys. Aquest document el va encarregar la junta de promotors i es va presentar el desembre del 2001, molt abans que es constituís el consorci de gestió, cosa que no es va produir fins tres anys més tard. Un cop creat, va assumir el pla director com a full de ruta tot i que el seu contingut no va ser del grat d'alguns partits polítics, com ara ICV, que ara governa a Figueres amb CiU i PSC, ni determinades entitats socials que van considerar que «només oferia una visió per a delectança dels ministeris de Cultura i Defensa» i que estava fet amb una mentalitat «obsoleta i anacrònica». El pla director posa l'accent en la potenciació de l'arquitectura i la història del recinte amb la restauració de les parts enderrocades durant la Guerra Civil. Entre els usos que s'hi preveuen hi ha un parador turístic –amb 80 llits–, un edifici per a convencions i cimeres internacionals, una hípica, un museu de la tècnica militar aplicada als usos civils, un altre de la història del castell i un dipòsit del Museu de la Ciència.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3052853

Izo

November 4th, 2008, 10:10 PM

^^ Estaria molt bé que al Castell de Figueres s'hi muntés un Museu d'Història Militar de Catalunya, com a subseu del Museu d'Història de Catalunya. En sortiria un museu molt ben fornit i interessant. :yes:

Sky

November 18th, 2008, 04:55 PM

Més Modernisme

• El col·leccionista i galerista Fernando Pinós obrirà a l'Eixample barceloní a principis del 2009 un museu privat que mostrarà més de 300 obres modernistes

Barcelona s'està venent des de fa anys com una de les capitals europees del Modernisme. L'obra de Gaudí ha contribuït sens dubte a posar la ciutat en el mapa del turisme cultural. També altres artistes modernistes com els arquitectes Domènech i Muntaner i Puig i Cadafalch i pintors com Ramon Casas i Santiago Rusiñol han augmentat la seva popularitat. Però hi ha molts altres creadors de l'esplendorós període artístic de principis del segle XX que potser no són tan coneguts i que en aquests moments només es poden veure a les sales de Modernisme del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Ara, però, ben a prop de la Pedrera, la Casa Batlló i la Casa Ametller -que també serà un museu dedicat al Modernisme-, una família de col·leccionistes ha decidit obrir un nou museu dedicat exclusivament a l'art modernista català amb obres d'artistes que van des del mateix Gaudí fins a Ramon Casas, passant per Gaspar Homar, Eusebi Arnau, Pau Gargallo, Enric Clarasó i Lluís Graner. El Museu del Modernisme Català té previst obrir les portes a principis del 2009 en un local de 1.000 metres quadrats del carrer Balmes, 48, i mostrarà al voltant de 300 obres de les 400 que componen la col·lecció privada del galerista i antiquari Fernando Pinós, propietari de la galeria Gothsland, que fa quatre dècades que es dedica a aplegar pintures, escultures, mobiliari i peces d'arts decoratives del Modernisme català i d'estils relacionats dels segles XIX i XX. Quaranta anys després, Pinós ha decidit ensenyar al públic general i de manera permanent la seva col·lecció d'art.

El Museu del Modernisme Català, doncs, serà un centre totalment privat, en què s'ha involucrat tota la família, tal com explica a l'AVUI Gabriel Pinós, un dels fills del col·leccionista. En aquests moments el local on s'instal·larà el museu -a tocar del carrer Consell de Cent, on fa 30 anys que hi ha la galeria Gothsland- s'està rehabilitant, ja que fins ara l'espai, que és de propietat familiar, feia les funcions de magatzem. En la planta a peu de carrer s'exposaran mobiliari i arts decoratives, disciplines de les quals la col·lecció Pinós és especialment rica, i a la planta subterrània s'hi aplegarà la pintura i l'escultura.

"El meu pare ha anat formant la col·lecció amb la intenció de crear un compendi de peces modernistes catalanes -explica Gabriel Pinós-. És una tasca de 40 anys, que no només ha estat una labor comercial, sinó també cultural". El fet d'haver triat la situació del museu, tan a prop de la zona de galeries de Consell de Cent ("un carrer cultural") i del passeig de Gràcia, no ha estat casual, ja que "en aquests moments existeix un circuit cultural i turístic al voltant del Modernisme i de l'art". Per això, segons Pinós, la visita al nou museu pot ser un bon complement de l'oferta d'arquitectura modernista que ja ofereix el mateix barri de l'Eixample.

Obres més destacades

En el recorregut del futur museu destaquen especialment algunes peces. Els Pinós tenen un especial carinyo per una copa decorativa d'Eusebi Arnau, del 1905, que des de la seva inauguració el març del 1978 ha estat instal·lada al bell mig de la galeria Gothsland. La peça, que havia format part de la casa Garriga Nogués (just on aquesta setmana s'inaugura la nova seu de la Fundació Godia), no ha estat mai a la venda i ara es mourà fins al carrer Balmes per formar part del museu. De Gaudí, s'exposarà un arxivador de la Casa Batlló, per exemple, i diverses cadires, encara que no totes són de l'època de l'arquitecte. Alguns del mobles més valuosos de la col·lecció són una taula molt treballada de Joan Busquets per a la Casa Felip, i un plafó de Gaspar Homar.

Pel que fa la pintura, destaquen les obres de Casas, Mestres Cabanes, Lluís Graner, Gaspar Camps, Eliseu Meifrén i Segundo Matilla. En l'apartat d'escultura, és remarcable el grup de 40 d'obres de Lambert Escalé, "la col·lecció més gran sobre aquest escultor que existeix".

Moltes de les peces que ja formen part del Museu del Modernisme Català s'han inclòs en exposicions a Catalunya i a la resta de l'Estat però també en internacionals, com la d'art català al Museu de Cleveland i al Metropolitan de Nova York, i la de la Barcelona del 1900 del Museu Van Gogh d'Amsterdam que van tenir lloc l'any passat.

El museu, que per engegar no compta amb cap ajut institucional, es finançarà amb les entrades dels visitants (10 euros, la general) i estan previstes les visites escolars i d'altres grups. Els Pinós també publicitaran el nou museu en els circuits de promoció turística habitual de la ciutat.

Una gran majoria de les obres del museu s'han pogut veure i han estat a la venda en un moment o altre a la galeria Gothsland, que va començar fa trenta anys on abans hi havia hagut una botiga d'electrodomèstics. Pinós ja era propietari de la botiga Art Nouveau dedicada al Modernisme, al carrer Bailèn, però va decidir traslladar-se a Consell de Cent, al costat d'altres galeries d'art.

http://paper.avui.cat/article/cultura/145930/obriran/nou/espai/privat.html