La UPC i la UB enllesteixen un pla per remodelar i modernitzar la Zona Universitària de la Diagonal

La UPC i la UB han enllestit un projecte comú, anomenat Portal del Coneixement, per remodelar la Zona Universitària de la Diagonal, a l'entrada de Barcelona. A aquesta part de la ciutat s'hi apleguen cada dia 60.000 estudiants, 4.000 professors i investigadors i 2.000 treballadors d'administració i serveis, però moltes infraestructures s'estan quedant petites i obsoletes. Des de fa anys les administracions implicades pensen a tirar endavant un pla d'ordenació, però no ha estat fins al relleu al capdavant d'ambdues universitats que s'ha elaborat un projecte conjunt que en els propers dies presentarà a l'Ajuntament. (...)

D'altra banda, edificis com els menjadors universitaris s'han quedat petits i no es descarta enderrocar-los per deixar pas a altres infraestructures universitàries. També és probable que siguin remodelades, o fins i tot enderrocades, les torres de la facultat d'Enginyers, sempre que es traslladi el centre a la zona del Besòs. La Facultat de Farmàcia també presenta un futur incert, pendent de ser o traslladada o ampliada, ja que s'ha quedat petita per a la quantitat d'estudiants i necessitats.

La plaça Bederrida, situada darrere la Facultat de Física, és la que patirà, en principi, una major remodelació. Actualment, la plaça té un dispòsit d'aigua sota i un aparcament improvisat immens a sobre. Els rectors proposen edificar equipaments comuns, tant per a la Central com per a la Politècnica, així com una biblioteca, un nou menjador universitari, una zona de serveis de bars i botigues, serveis mèdics i, fins i tot, una residència d'estudiants, a més d'un jardí temàtic.

El Portal del Coneixement ha de ser una realitat el 2010, segons els rectors, i farà que la zona experimenti una millora notable en seguretat, amb més il·luminació i vigilància. El principal entrebanc, però, que té el projecte és la caserna del Bruc, situada al costat del Campus Nord de la UPC, i que el pla aspira a integrar els 50.000 metres quadrats que ocupa. El Ministeri de Defensa, propietari dels terrenys, no ha mostrat cap disposició per cedir les instal·lacions.

http://www.telenoticies.cat/pnoticies/notItem.jsp?item=noticia&idint=156201

^^ A la web hi ha un vídeo força interessant on s'explica el projecte.

Encara no ho han acabat? Però si fa uns anys que hi estan fent obres. Sí que van lents...

Hola, ¿Alguien podría informarme del nuevo Campus de ESADE en Sant Cugat, de cómo van las obras y de alguna de las constructoras? Eskerrik asko.

Hola, ¿Alguien podría informarme del nuevo Campus de ESADE en Sant Cugat, de cómo van las obras y de alguna de las constructoras? Eskerrik asko.

pues yo estoy ahora mismo en sant cugat pq trabajo aqui pero no tenia ni idea de que hicieran un campus de Esade:nuts:

^^ Sí. Serà als terrenys que tenen els Jesuïtes (Centre Borja) al final de l'Av. Toreblanca, uns 750 m més amunt dels cinemes. Buscaré algun plànol per il·lustrar-vos i si hi ha moviment puc fer fotos, que no ho tinc gaire lluny. :D

^^ 750 metres en direcció a Cerdanyola o direcció al centre?

750 m. direcció Collserola. ;)

Edito: Segons Google Earth són entre 100 i 480 m. Està clar que el càlcul mental de distàncies no és el meu fort. :D

Aquesta és la ubicació a Sant Cugat:

http://img183.imageshack.us/img183/1876/esadewc2.jpg (http://imageshack.us)

Aquí (http://www.esade.edu/detalle.php?MTY0Ng%3D%3D&MQ%3D%3D) podeu trobar informació sobre el projecte i un video informatiu (mms://bombur.esade.es/comunicaciones/CampusSantCugat.wmv).

Les previsions parlen d'entre 1.200 i 1.600 alumnes. El fet de que l'estació estigui una mica lluny (15-20') i el tipus de gent que freqüentarà aquestes instal·lacions em fan pensar que hi haurà una afluència molt important de vehicles privats, pels quals la zona no està preparada. :ohno:

^^ Gràcies.

I coicideixo totalment en la teva anàlisi. Tot i que hi ha un bus cada 15 minuts (línia 1+línia 2) des dels FGC fins allà, dubto molt que la gent que vagi allà sigui la persona que agafa habitualment un autobús, per desgràcia.

^^ No m'estranyaria que posessin llençadores des de l'estació fins el Campus. Amb els preus astronòmics de les matrícules no serà per falta de recursos que no ho puguin fer! :D

Efectivament, de la estació dels FGC al Centre Borja hi han uns 15 minuts a pas ràpid. En bus es tarda menys, però en hora punta, crec que no estalviarà massa temps.

Sabia que hi volien posar un Campus Esade, però no pas al Centre Borja. A més, allà hi ha una de pins que tot sembla indicar que es carregaran sense contemplacions.

^^ No m'estranyaria que posessin llençadores des de l'estació fins el Campus. Amb els preus astronòmics de les matrícules no serà per falta de recursos que no ho puguin fer! :D

Home, si ja teniu el "DIR bus" que és una llançadora entre FGC, RENFE, centre i el DIR, a més de l'autobús de Can Sant Joan, segur que tindreu aquesta llançadora. :D

Encara hi ha trens de FGC "reservats" per a escoles pijes? :? Potser es podria fer el mateix amb aquests, així la crème no es barrejaria amb la púrria. :D

Home, si ja teniu el "DIR bus" que és una llançadora entre FGC, RENFE, centre i el DIR, a més de l'autobús de Can Sant Joan, segur que tindreu aquesta llançadora. :D

La Bohringer Ingelheim (o com s'escrigui) té un servei entre la seva planta del Turó de Can Mates (a prop de la Cta. de Rubí) i l'estació de Valldoreix. Si no recordo malament surt cada mitja hora. Millor servei que molts públics... :D

^^ Efectivament, ja sabia de l'existència d'aquest servei.

Encara hi ha trens de FGC "reservats" per a escoles pijes? :? Potser es podria fer el mateix amb aquests, així la crème no es barrejaria amb la púrria. :D

Sí. Et recordo la situació:
-Hi ha 1 tren escolar Plaça Catalunya-Baixador de Vallvidrera
-Hi ha 1 tren Sant Joan-Pl.Catalunya amb només 2 cotxes reservats per a a escolars, els altres 2 cotxes els pot fer servir tothom
-Hi ha 1 tren Mira-sol->Barcelona amb les mateixes condicions que l'anterior

Abans de la creació d'aquests trens el que es feia, almenys per la tarda (al matí desconec què passava) era que els trens que sortien de Terrassa i Sabadell anaven amb l'últim cotxe reservat per a Escolars. A la pràctica quan arribaves a Sant Joan entraven tots en massa i en canvi el seu cotxe reservat gairebé no es feia servir.

Com a alumne d'ESADE us puc dir ben poca cosa.

Pel que ens van explicar, allà s'hi treslladarà lo que es tot ADE (idiomes inclosos) i a l'edifici de pedralbes se'l quedaràn els de Dret. El de l'av. esplugues serà escola d'idiomes i executive education.

Teoricament ens van dir que estaria tot enllestit pel curs: 2007-08. Com a alumnes ho veiem una mica dificil.

Als alumnes se'ns va explicar que es parlaria amb l'aj. de St. Cugat per a que possessin una lina de bus que unis l'estació d'FGC amb el campus.

De moment aixó és tot el que sabem...

El nou campus ha d'incloure tot lo que és acadèmic, menjadors, residència i un viver d'empreses.

Si se'ns informa d'algo més ja us informaré ;)

PD: tot això ens ho van dir fa un parell d'anys. Desde llavors no ens han dit re més. Sempre que preguntem ens diuen que tot va sobre lo previst...

Va bé saber notícies de primera mà george85. No em pensava pas que trasladessin tanta cosa a St. Cugat.

I de pas benvingut al fòrum.

Educació encarrega més barracons per al curs vinent

El Departament d'Educació ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya l'anunci d'una convocatòria per a "l'adjudicació d'un contracte d'arrendament amb opció de compra d'edificis prefabricats recuperables destinats a aularis de Catalunya" per un import total de més de 8 milions d'euros.

Els edificis prefabricats s'habilitaran com a aules per al curs escolar que comença el proper 1 de setembre per a les comarques de Girona, Berguedà, Osona, Maresme, Barcelonès, Vallès Oriental, Baix Llobregat, Anoia, Garraf. Alt Penedès, Alt Camp, Lleida, Terres de l'Ebre, Baix Camp, Tarragonès, Ribera de l'Ebre, Priorat i Conca de Barberà.

L'anunci publicat al DOGC va aparèixer el divendres 16 de febrer, el mateix dia que el conseller va comparèixer al Parlament per anunciar precisament la construcció de 300 centres educatius. La diputada del PP, Carina Mejías, ha assegurat que Maragall va "mentir respecte la construcció de nous centres educatius que va anunciar en la seva compareixença al Parlament".

Mejías recorda que "el conseller va anunciar la construcció de 300 centres educatius en un període de tres anys a Catalunya per acabar així amb els barracons". La diputada del PP ha acusat també el conseller de "perpetrar l'ús d'aquest tipus d'instal·lacions que no garanteixen als alumnes les condicions necessàries per rebre una educació de qualitat".

--

e-noticies.com

^^ Visca el socialisme d'esquerres.

^^ és més fàcil i ràpid arribar immigrat que construir una escola

La Diagonal creix als extrems

http://www.vilaweb.cat/media/imatges/elpunt/imatges/2007/02/27/alta/780_377_10122_campusbesos.jpg

• L'ampliació del campus Sud i el futur campus del Besòs faran créixer els desplaçaments en dues àrees ja saturades

Unes 18.000 persones es desplaçaran cada dia feiner al campus del Besòs, el futur pol universitari i d'empreses que els ajuntaments de Barcelona i de Sant Adrià promouen conjuntament al costat del Fòrum, al peu de la ronda Litoral. A l'altre extrem de l'avinguda Diagonal, a la Zona Universitària, l'ampliació del campus Sud preveu ampliar els espais universitaris amb nous edificis i residències, cosa que farà augmentar un 37% el nombre de desplaçaments. Aquest mes de febrer l'Ajuntament de Barcelona ha donat llum verd als dos projectes urbanístics amb els seus respectius estudis de mobilitat. El transport públic és la gran esperança per evitar el col·lapse. Actualment, tant la Diagonal com la ronda Litoral estan en hora punta en la seva màxima capacitat.

El 8 de febrer, el Butlletí Oficial de la Província (BOPB) va publicar el pla de millora urbana del campus del Besòs, amb el qual els ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià de Besòs concreten l'ordenació dels carrers, les edificabilitats i els usos que tindran els diversos edificis d'aquest pol universitari i empresarial situat a l'extrem litoral de l'avinguda Diagonal, al costat de la zona Fòrum i de la ronda Litoral.

Concretament, el campus del Besòs tindrà 13 edificis, dos dels quals seran d'una gran singularitat arquitectònica: l'edifici central del campus, dissenyat per l'arquitecta iraquiana Zaha Hadid, a l'entrada del campus per la Diagonal i el carrer Taulat, i a l'altre extrem, tocant la ronda Litoral, una torre d'oficines de 100 metres d'altura per a empreses vinculades a l'activitat universitària.

El pla urbanístic aprovat pels dos ajuntaments incorpora també un estudi de mobilitat que preveu l'afluència de 18.189 persones els dies feiners. Concretament, està prevista l'arribada de 13.348 alumnes de la universitat i de 4.841 clients i treballadors de les oficines, segons la projecció que fa l'estudi de mobilitat del projecte tenint en compte l'edificabilitat que es concedeix a la zona i els usos previstos per a cadascun dels edificis. (...)

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2290763

L'ampliació de la Zona Universitària farà pujar un 37% els desplaçaments

http://www.vilaweb.cat/media/imatges/elpunt/imatges/2007/02/27/alta/780_377_10123_campussud.jpg

• Barcelona aprova el pla urbanístic que permet nous edificis al Campus Sud

L'Ajuntament ha donat llum verd al pla urbanístic que permetrà a la UPC i a la UB la construcció d'un nova facultat de Farmàcia, la de Matemàtiques, ampliar la de Belles Arts i el Parc Tecnològic i construir un edifici de serveis cientificotècnics i una residència. L'augment de l'activitat farà créixer un 37% la mobilitat obligada.

L'extrem nord de l'avinguda Diagonal incrementarà encara més el volum de trànsit quan s'enllesteixi la reforma de la zona universitària. Això serà a mitjà termini, d'aquí a uns deu anys. És prou temps perquè hi arribin bones notícies com ara la inauguració de la línia 9 del metro, que haurà de permetre descongestionar l'ara saturada línia 3 a les hores punta, i també afavorir que alguns usuaris de la zona universitària deixin d'arribar-hi en cotxe. Però està per veure que amb això sol n'hi hagi prou.

De moment, l'Ajuntament ha aprovat aquest mes de febrer la nova ordenació d'una part del Campus Sud, amb un augment de l'edificabilitat que gairebé dobla l'actual, i només en aquest sector s'augmentarà un 37% el nombre de desplaçaments, segons l'estudi de mobilitat del projecte. (...)

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2290705

La línia 4 necessitarà un metro cada 1,48 minuts

L'estudi de mobilitat sobre el futur campus del Besòs dóna importància a l'ampliació dels serveis de transport públic com a garantia d'accessibilitat a la zona. Ara mateix, però, les infraestructures existents serien del tot insuficients per al volum de persones que està previst que visitaran el campus. El nou campus comportarà, segons l'estudi, un augment de 607 viatges de metro (la parada de la línia 4 Maresme-Fòrum és la més pròxima, a 500 metres de l'entrada del futur campus), i això suposa ampliar les freqüències de pas en hora punta a un tren cada 1,48 minuts. Tot un repte, perquè actualment la línia 4 té la pitjor freqüència de pas de la xarxa de metro, d'un tren cada 3,56 minuts en hora punta, mentre que la resta de línies ja tenen freqüències inferiors als dos minuts. TMB té previst que a la línia 4 es pugui comprimir una mica més la freqüència de pas gràcies a unes obres que s'han de fer aquesta primavera a la subestació elèctrica de la plaça Urquinaona, necessàries per donar energia als nous combois que hi hauran de circular.

Però, tot i així, es mantindrà lluny de l'objectiu que assenyala l'estudi de mobilitat del pla urbanístic de campus del Besòs per donar resposta a la demanda que es generarà.

L'estudi també assenyala la importància que tindrà l'estació de Rodalies de Sant Adrià i les dues línies de tramvia per accedir al campus des de diversos punts de l'àrea metropolitana, amb freqüències de pas de tramvia de cinc minuts en hora punta com a objectiu òptim per poder mantenir l'actual qualitat del servei, així com incrementar la freqüències de les línies 7 i 141 de bus.

--

El Punt.

Una torre d'oficines de 100 metres

El pla de millora urbana aprovat aquest mes de febrer de manera inicial pels dos ajuntaments afectats, el de Barcelona i el de Sant Adrià, preveu la construcció d'un complex universitari, de recerca i empresarial de 13 edificis i 148.266 metres quadrats de sostre edificable. El pla té el suport de la Diputació de Barcelona, que amb la UPC és titular de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona (Euetib), ara al carrer Urgell, i la traslladarà al campus quan aquest comenci a funcionar. El campus estarà centrat en les ciències i tecnologies relacionades amb la sostenibilitat i l'energia, i aprofitarà el fet de trobar-se en un dels nuclis energètics de la regió metropolitana, al costat de l'antiga central tèrmica del Besòs i amb la depuradora metropolitana a sota i altres centres de tractament de residus a l'entorn.

El pla urbanístic preveu la construcció dels edificis en un termini de vuit anys. A partir de l'aprovació definitiva del pla es podrà desenvolupar el pla constructiu de cadascun dels edificis.

En el projecte empresarial hi participa també el consorci de la Zona Franca, que es farà càrrec de l'edifici central del campus i icona arquitectònica del projecte, l'edifici A Universitat-Empresa, seu de les oficines del campus i ideada per l'arquitecta iraquiana Zaha Hadid.

L'altre emblema arquitectònic serà una gran torre d'oficines situada al vèrtex de llevant del campus. Tindrà 100 metres d'alçada a la façana sud i el projecte urbanístic el defineix com una de les fites visuals que marcaran la situació del nou complex universitari.

--

El Punt.

^^ aquesta és la torre que vam descobrir al fil de l'edifici de Zaha

La reforma del Campus Sud de la Diagonal es posa en marxa

• Acaba el període d'exposició pública del projecte impulsat per la UB, la UPC i l'Ajuntament
• Es faran noves facultats i s'ampliaran les zones verdes
• Els veïns de la zona retreuen problemes de mobilitat

La remodelació del campus sud universitari, entre la Diagonal i el camp del Barça, comença aquests dies els últims tràmits administratius amb l'objectiu del període d'exposició pública. En els pròxims mesos, un cop s'avaluïn les al·legacions presentades, el projecte haurà de superar l'últim tràmit al ple de l'Ajuntament, que permetrà començar els projectes i les obres de l'anomenat Portal del Coneixement.

La transformació de la zona vol convertir el campus sud, on es troben les principals facultats d'àmbit científic i tecnològic de la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), a més del Parc Científic, que acull les principals empreses del sector, en un espai on es concentrarà la massa de coneixement més gran del sud d'Europa. En total són 134.026 metres quadrats de superfície.

En l'actualitat, la zona està totalment desordenada i deteriorada, amb carrers transformats en pàrquings improvisats, poques zones verdes i edificis universitaris que han quedat, segons admet el responsable d'obres de la UB, Andrés Lezcano, "obsolets". I és que la majoria de les facultats de la Diagonal es van començar a construir als anys 50, coincidint amb "l'explosió demogràfica i el boom d'estudiants" però es va fer "sense cap tipus de planificació ni cohesió, sense un projecte de campus integrador", cosa que va col·lapsar els edificis, que van quedar petits.

Ara, aquest error es vol corregir donant, segons explica Lezcano, "una coherència que respongui als problemes funcionals de les universitats i també al problema urbà". L'objectiu és integrar aquest sector de la part sud de la Diagonal a la ciutat, on només a la Zona Universitària es registren més de 40.000 desplaçaments al dia, sense comptar la gent aliena al campus que es desplaça a la zona, molt sovint per deixar-hi el cotxe i utilitzar el transport públic per entrar a la ciutat. (...)

http://www.avui.cat/avui/diari/07/mar/26/359118.htm

^^ aniria bé un mapa amb les actuacions ;)

El nou edifici de Magisteri, enllestit pel curs vinent

La Universitat de Lleida (UdL) estrenarà la nova facultat de Ciències de l'Educació al pròxim curs. Les obres avancen a bon ritme, després de nombrosos retards. L'arquitecte, Alvaro Siza, ha visitat aquest dijous el desenvolupament dels treballs al Campus de Cappont. El prestigiós professional portuguès és l'autor del projecte. Es tracta d'un edifici en forma de "U" que prioritza aspectes com la protecció solar a traves d'un sistema global de lames i vidrieres dobles. També inclou corredors que aprofiten la llum natural i un accés de proximitat a la zona ajardinada. La base de l'edifici tindra la mateixa pedra que la resta de construccions per aconseguir continuïtat del campus.

--

Segre.

^^ És aquest:

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/6b79ffbb.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/2ede22ed.jpg

OBRA UNIVERSITÀRIA D'UN PRESTIGIÓS ARQUITECTE

http://www.elperiodico.com/EDICION/ED070420/CAT/FOTOS/EPPNDCAT/CARP01/f038mh01.jpg

Un edifici de Siza culmina el campus lleidatà de Cappont

• La seu de Ciències de l'Educació està adaptada al clima extrem de la ciutat

'arquitecte portuguès Álvaro Siza està més que disposat a viatjar el mes de setembre vinent a Catalunya per inaugurar la seva, fins al moment, última obra en aquesta comunitat: la nova Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat de Lleida (UL). Amb aquest edifici, que es caracteritza per un disseny en forma d'U adaptat a la climatologia extrema d'aquesta ciutat, culmina la segona fase de construcció del campus universitari de Cappont, iniciat l'any 1995 i que ja està buscant terrenys per realitzar noves ampliacions, va explicar ahir el rector, Joan Viñas.

BON RITME

A més de l'edifici de Siza, que ahir va realitzar una visita d'obres a la facultat lleidatana, ja estan molt avançats els treballs d'enjardinament i urbanització de la plaça central del campus, obra de l'arquitecte local Ramon Maria Puig. "És un espai magnífic i jo només espero haver fet un edifici digne d'ell", va dir Siza, que va valorar satisfactòriament el ritme dels treballs. El rector confia que els alumnes de Ciències de l'Educació puguin iniciar el curs que ve a les noves instal.lacions, que han costat 13 milions d'euros.

Siza, acabat de premiar per la seva feina al complex esportiu Ribera Serrallo de Cornellà i que estudia participar en un projecte residencial a Manresa, va acceptar el repte de construir la facultat de Lleida fa tres anys, quan el campus de Cappont, el més gran dels quatre de la UL, estava molt avançat.

Les obres havien començat el 1995, en uns terrenys coneguts com a Torre Abizanda i que fins llavors havien estat hortes i camps de fruiters.
El primer edifici de la zona, l'Escola Politècnica Superior, es va inaugurar l'any 1997, obra dels arquitectes Miquel Espinet i Antoni Ubach. Al seu costat s'aixeca un edifici polivalent de l'any 1998, del britànic Richard Rose-Casamore, que està equipat amb sales d'estudi, una àrea de serveis i aules d'informàtica. La següent construcció va ser la facultat de Dret i Economia, del 2002, feta a la carta, recollint les peticions dels usuaris, per Roser Amadó i Lluís Domènech. (...)

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=398299&idseccio_PK=1050

adaptada al clima extrem de la ciutat

Coi, ni que això fos el desert del Gobi. :D

^^ Per un de Barsalona és extrem :D

A l'hivern et geles, no es veu més enllà de 25 metres amb la boira...a l'estiu t'abrases literalment. No he passat mai tanta calor com a l'INEFC de Lleida un mes de juliol de l'any del senyor de 1994 :hammer:

cmhxbbsDJyA

M'agrada això de "Cappont no és Marbella". :D

El curs començarà amb 250 mòduls prefabricats més que l'any passat

El curs que ve començarà a Catalunya amb dues-centes cinquanta aules prefabricades més que l'any passat, tot i que està previst que al setembre s'obrin una vuitantena de centres nous. L'augment de la població, sobretot a la rodalia de Barcelona, ha desbordat la construcció de nous centres malgrat l'obra nova, en què s'inverteixen més de 300 milions d'euros anuals, i s'haurà d'aplicar aquesta mesura provisional.

Fonts de la conselleria d'Educació justifiquen la mesura per la pressió demogràfica i els moviments interns de població, sobretot cap al Penedès, el Maresme, el Vallès i el Baix Llobregat. Per això el departament anuncia que actualitzarà el seu model de planificació. La conselleria preveu que l'actual tendència demogràfica es mantindrà durant els pròxims set o vuit anys.

http://www.telenoticies.cat/pnoticies/notItem.jsp?item=noticia&idint=213046

A FINALS D'ANY EN SERAN 760

Catalunya comença el curs amb 800 barracons

En declaracions al programa 'COM t’ho diria' de COMRàdio, el conseller d’Educació, Ernest Maragall ha dit que “els aularis prefabricats que ara tenim, que són 800 i a finals d’any hauran baixat a 760, són instal·lacions digníssimes amb caràcter provisional. No només no és cap drama, sinó que forma part d’una resposta imprescindible de l’Administració. El temps mig d’utilització d’aquestes instal·lacions està baixant”. En relació a la sisena hora, el conseller Maragall ha assenyalat que “aquest curs l’estendrem a totes les poblacions de fins a 5.000 habitants, i n’hi ha algunes de menys que també ja ho apliquen. El procés s’està verificant amb tota normalitat i aquest any hi haurà molts menys problemes que els que hi va haver els primers mesos de l’any passat”.

http://www.e-noticies.com/actualitat/catalunya-comen%e7a-el-curs-amb-800-barracons-28189.html

Per primera vegada (i probablement última) aporto una verdadera exclusiva mundial, i no només aquí, probablement he estat el primer alumne a saber-ho, reportero dicharachero :D:

Ahir o abans d'ahir es va decidir definitivament que l'ETSEIB (Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona) es trasllada al Campus Besos, als terrenys cedits per l'Ajuntament i amb el finançament necessari de la Generalitat.

Cuchicheos.

El Director de l'ETSEIB, que era anti-Trasllat i havia elaborat el projecte d'ampliació i remodelació de l'actual escola (les obres ja han començat) suposo que dimitirá (això ho dic jo). Al maig va guanyar les eleccions a la Direcció que bàsicament eren un referèndum PRO/ANTI trasllat.

El rector de l'UPC, Giró, era totalment pro-trasllat, dic jo que el nou director serà algun dels professors de l'ETSEIB pro-trasllat.

Aquesta situació posa de manifest que la UPC mana sobre la ETSEIB, tot i que històricament és la ETSEIB qui fomentà la creació de l'agrupació. D'aquesta manera, les escoles o facultats no són sobiranes respecte al Consell de la UPC.


A mi em sembla perfectament bé, les obres de l'Escola actual eren una chapuça (:D) sense finançament (Ajuntament, Gene i UPC volien el trasllat), suposaven gairebé 12 anys de obres amb les classes i els examens a escasos 5 metres. I el nou Campus pot ser la bomba.

^^Enhorabona llavors!
:dance:

Adjudicació d'obres d'equipaments i infraestructures

La construcció, ampliació i reforma de centres educatius, per valor de 50 M€, són les adjudicacions més destacades

La Generalitat ha adjudicat, per mitjà de l'empresa pública GISA, actuacions en matèria d'equipaments i infraestructures per valor de 80,3 milions d'euros:

* Dotze obres de construcció, ampliació i adequació de centres educatius amb una inversió total de 50,3 milions d'euros.
* Dues actuacions de millora del transport públic per valor de 26 milions d'euros. Es tracten del condicionament de l'estació de l'L3 de metro de Roquetes i la instal·lació d'escales mecàniques a les estacions de l'L3 de metro entre Canyelles i Trinitat Nova.
* Set projectes de condicionament de la xarxa viària que sumen un import de 4 milions d'euros.

Pel que fa referència a les actuacions en equipaments educatius:

Nous centres educatius (CEIP i IES)

* CEIP Mogent de la Roca del Vallès.
* Construcció del nou CEIP Sinera d'Arenys de Mar.
* CEIP Francesc Macià de Vilassar de Dalt.

Redacció de projectes de nous centres (CEIP i IES)

* CEIP Els Pinetons, al Ripollet.
* CEIP El Roure, a Sant Fost de Campsentelles.
* IES de Salou, per valor de prop d'1,5 MEUR.

Reforma, ampliació i adequació

* Treballs de reforma de l'IES el Palau de Sant Andreu de la Barca i del CEIP la Garalde de Pallejà.
* Reforma del CEIP Calderón de la Barca de Barcelona.
* Ampliació de l'IES Caparrella de Lleida.
* Obres d'adequació de l'IES Menéndez y Pelayo de Barcelona i del CEIP Pare Poveda de Barcelona.

http://www10.gencat.net/gencat/AppJava/cat/actualitat2/70927adjudicaciodobresdequipamentsiinfraestructures.jsp

Universitats amb barracons? Doncs sí :crazy: :

Gilabert creu que els alumnes de magisteri haurien d'haver començat classe fora de l'edifici actual

La Diputació assegura que la Universitat de Lleida sabia que l'ens provincial necessitava part de l'espai que ocupa ara la facultat de Ciències de l'Educació per iniciar unes obres. La decisió ha obligat a traslladar 400 de 1500 alumnes de magisteri a barracons instal.lats, també a la Caparrella. El president de la Diputació, Jaume Gilabert, considera que el millor hagués estat començar el curs en un nou espai i evitar el trasllat d'alumnes a un mes d'haver iniciat classe.

Els alumnes de magisteri sabien que al gener es traslladarien de forma definitiva a la nova facultat de ciències de l'Educació al Campus de Cappont. Els estudiants desconeixien, però, que haurien de patir un altre trasllat. Fins al gener, una tercera part dels alumnes estaran en barracons perquè la Diputació necessita aquest espai. El president de la diputació, Jaume Gilabert, assegura que la UdL era coneixedora.

Si la Diputació no iniciava les obres de forma immediata, hagués perdut una subvenció de 315.000 euros per a la tercera fase del CEEI.

SEGRE

El Govern impulsa la construcció de nous edificis a la Universitat Rovira i Virgili i a la Universitat Pompeu Fabra

• Els dos nous edificis de la Rovira i Virgili són per la Facultat de Lletres i l'Escola Universitària d'Infermeria del Campus de l'Avinguda Catalunya, a Tarragona

• Pel Campus de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra a Ca l'Aranyó està prevista una inversió de 36 milions d'euros i que les instal.lacions estiguin llestes en 13 mesos

El Govern ha impulsat avui la construcció i explotació de diversos edificis que acolliran diferents estudis de dues universitats catalanes: la Rovira i Virgili, amb seu a Tarragona i la Pompeu Fabra, a Barcelona. Amb aquests acords es posa en marxa la construcció dels edificis per a la Facultat de Lletres i l'Escola Universitària d'Infermeria del Campus de l'Avinguda Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili, i d'altra banda, els nous edificis del Campus de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, ubicat a Ca l'Aranyó, a Barcelona.

En el cas de la Universitat Rovira i Virgili, l'oferta presentada per ICF Equipaments SAU, l'empresa pública responsable de la seva construcció, preveu una inversió total de 19.784.000 euros i un termini de posada a disposició dels nous equipaments de 15 mesos. En aquest sentit, la proposta ja va rebre el vistiplau de Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili el 3 de desembre passat.

Actualment ja està en marxa la construcció del nou edifici de l'escola d'infermeria al Campus de l'Avinguda Catalunya, on de moment s'imparteixen els estudis de ciències jurídiques. L'objectiu és que aquest edifici pugui entrar en funcionament el curs 2008-09». En aquest mateix campus també s'hi està construint la facultat de lletres i s'hi traslladarà la facultat d'educació i psicologia, que en aquests moments es troba al campus de Sescelades.. També es construirà un edifici de serveis centrals i un arxiu.

Pel que fa al nou Campus de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, el Govern ha aprovat, també a través d'ICF Equipaments SAU, una inversió total de 36.090.284 euros i un termini de posada a disposició dels equipaments de 13 mesos.

L'antiga fàbrica tèxtil de Ca l'Aranyó està situada al barri de Poblenou i acollirà a partir del curs 2008-2009 el campus de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. Amb l'objectiu de posar en contacte el món acadèmic i el món empresarial, Ca l'Aranyó serà la seu de tota la formació, recerca i producció de temes de comunicació i societat de la informació. S'hi impartiran els estudis de periodisme i comunicació i s'hi estrenarà una biblioteca. Els nous equipaments allotjaran unes 7.000 persones, entre estudiants, professors i professionals.

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=9881047f56ab9010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=9881047f56ab9010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=8f3b8facd7de6110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

Llevot dice que el instituto de Cappont no estará listo hasta el curso 2011-2012

Lleida - Redacción 2008-01-11



El instituto en Cappont que los vecinos del barrio llevan años reclamando no será una realidad hasta el curso 2011-2012, según señaló ayer el director de los Serveis Territorials d’Educació, Antoni Llevot.


Llevot concretó en este sentido que tanto ese instituto como el del área metropolitana que se prevé construir en Torrefarrera serán necesarios para cubrir la demanda de plazas de secundaria que habrá entonces, atendiendo a la evolución actual del sistema educativo.
También será una prioridad para Educació, según explicó Llevot, la construcción de un tercer instituto en el barrio de Balàfia, pero ya no para cubrir la demanda de plazas en esa zona, sino como parte de un proyecto educativo de gran envergadura que se prevé llevar a cabo en dicho barrio y que, por el momento, no quiso concretar. “Formará parte de la gran rehabilitación que llevaremos a cabo en el antiguo colegio de Balàfia y que incluirá varios proyectos”, avanzó.
Llevot explicó que estos tres institutos no se podrán tirar adelante hasta dentro de cuatro curso debido a que en la actualidad Educació se centrará en atender la demanda de plazas de primaria que hay en Lleida. “Ahora nos tenemos que ocupar de hacer más escuela y, a medida que los niños de primaria vayan avanzando cursos, nos tendremos que centrar en los institutos”, explicó.
En cuanto a las nuevas escuelas y ampliaciones pendientes en la ciudad, Llevot señaló que en breve se licitarán las obras de construcción del CEIP Països Catalans en Balàfia y las de reforma del Pràctiques I, cuyos alumnos están acogidos en el colegio del Parc de l’Aigua de la Bordeta. También se licitarán dentro de poco las obras de ampliación del nuevo colegio de Ciutat Jardí, que aunque abrió sus puertas el pasado setiembre lo hizo únicamente con la zona de infantil acabado, por lo que en el plazo máximo de dos años deberá tener listas las aulas de primaria. Lo mismo sucede con el nuevo colegio de Cap-pont, que abrirá sus puertas el próximo lunes y que ayer visitó Llevot.

http://www.lamanyana.cat/web/html/lanoticia.html?id=78639&seccio=Lleida&fecha=2008-01-11&sortida=03:00:00

^^ Llàstima que no l'haguessin fet 15 anys abans... :D

El Govern aprova la despesa destinada a les universitats del Pla d'inversions del 2007 al 2013

• L'aportació permetrà finançar les actuacions previstes als convenis d'inversions signats amb les universitats públiques catalanes, que gestionaran aquests recursos

• El PIU 2007-2013 es va aprovar el passat mes de juliol i compta amb una inversió total de 635 milions d'euros

El Govern ha aprovat avui la despesa destinada als centres universitaris durant els anys 2007-2013 per al finançament de les actuacions previstes als convenis específics d'inversions i que han de ser gestionades per cadascuna de les universitats públiques catalanes. La despesa aprovada correspon a l'execució d'una part del Pla d'inversions de les universitats públiques (PIU) 2007-2013, que compta amb una inversió total de 635 milions d'euros.

Concretament avui s'han aprovat les inversions a gestionar per part de les universitats públiques catalanes, les inversions destinades a consorcis participats per la UPC i una dotació per a imprevistos.

L'import total de les inversions a gestionar directament per cadascuna de les universitats públiques i que seran finançades amb càrrec al pressupost de la Generalitat de Catalunya, així com les principals actuacions són els següents:

Universitat de Barcelona

La Universitat de Barcelona (UB) comptarà amb una inversió de 74.258.582 euros per dur a terme actuacions que gestionarà de manera directa. Són aquestes:

• Facultat de Belles Arts (primera fase): Nou edifici (8.000 m2) per ubicar els estudis de Belles Arts atès que l'actual no compleix les condicions necessàries. Els pavellons annexos, que van ser construïts de manera provisional, ja fa 30 anys que s'utilitzen.
• Edifici TIC-SCT: Es tracta de la construcció d'un nou edifici a la franja nord de l'espai central del Campus Nord. Aquest nou edifici permetrà donar serveis als centres experimentals (Facultats, Instituts...) i també la incorporació de nous equipaments i de les noves tecnologies de recerca i de les tecnologies de la informació.

Universitat Autònoma de Barcelona

La Universitat Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) rebrà una inversió de 120.000.000 euros. En aquest cas, el 60% del PIU 2007-2013 previst és destinat a actuacions de reposició, adaptació i millora. Tanmateix, un important volum d'inversió va destinat a recreixements d'edificis ja existents. En destaquen dues actuacions:

• Hospital Clínic Veterinari (segona fase): Ampliació d'instal·lacions i creació de la nova divisió de gran animals. Inclou sales d'operacions i boxs. Adequació i construcció nova de serveis, lavabos, dependències i magatzems.

• Filosofia, Lletres i Psicologia: Reducció de la densitat dels despatxos actuals del professorat i dels destinats a recerca i consulta. Creació d'espais multifuncionals envers els visitants i l'alumnat i per poder habilitar reunions i similars. Dotació d'equipaments i d'instal·lacions i sistemes de nova tecnologia tant a nivell informàtic com de seguretat.

Universitat Politècnica de Catalunya

A la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) s'hi preveuen inversions per un import total de 97.360.000 euros. En destaquen l'acabament d'actuacions endegades durant l'anterior PIU, com ara la Biblioteca d'Arquitectura. Pel que fa a noves actuacions, la més rellevant és la creació del Nou Campus Universitari del Besòs.

Universitat Pompeu Fabra

La Universitat Pompeu Fabra (UPF) comptarà amb inversions per valor de 23.000.000 euros. Cal destacar-ne la construcció de nous edificis i infraestructures universitàries destinades a aularis i departaments d'organització al Campus Universitari de la Comunicació del Districte 22@ d'aquesta universitat.

Universitat de Girona

La Universitat de Girona (UdG) comptarà amb una inversió de 57.000.000 euros. Gran part d'aquestes actuacions previstes van destinades a finalitzar les iniciades durant el PIU 2001-2006; cal destacar la Facultat de Ciències de l'Educació i la construcció de l'aulari comú al Campus Universitari de Montilivi. Pel que fa a noves actuacions, es preveu la construcció de la nova Facultat de Turisme i Comunicació.

Universitat de Lleida

La Universitat de Lleida (UdL) compta amb un total d'inversions per valor de 31.171.139 euros. A la Universitat de Lleida cal esmentar l'acabament dels edificis endegats durant el PIU 2001-2006: l'edifici de serveis al Campus d'Agrònoms, l'edifici seu dels Estudis de Ciències de l'Educació i l'acabament del nou mòdul de la Facultat de Medicina. Com a nova actuació, cal destacar la construcció d'un edifici polivalent al Campus de Cappont.

Universitat Rovira i Virgili

La Universitat Rovira i Virgili (URV) compta amb una inversió total de 25.533.644 euros. Cal destacar la construcció d'una nova seu per a la Facultat de Lletres i Infermeria, així com un nou edifici per a la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia.

El Pla d'inversions de les universitats públiques de Catalunya per al període 2007-2013 (PIU), que va ser aprovat pel Govern el mes de juliol passat, estableix que els projectes d'inversió previstos podran ser realitzats bé de forma directa per les universitats, bé encarregant-ne la gestió a l'empresa ICF¬equipaments SAU o bé a una altra entitat que es pugui determinar al llarg de la seva vigència.

http://www.gencat.net/acordsdegovern/20080205/04.htm

José Montilla inaugura la seu de la Facultat de Ciències de l'Educació de la UdL, projectada per Álvaro Siza

• Àngel Ros destaca el significat del nou edifici

El president de la Generalitat, José Montilla, ha encapçalat la inauguració del centre, obra de l'arquitecte Álvaro Siza. A més de l'autor del projecte i de l'alcalde de Lleida, a la taula d'autoritats també han estat presents el rector de la UdL, Joan Viñas, el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, i la degana de la Facultat de Ciències de l'Educació, Mar Moreno.

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros ha posat de relleu la significació de la nova seu de Ciències de l'Educació al campus de Cappont de la UdL. Aquest edifici "és un dels pilars fonamentals de la ciutat i de les nostres terres" en el context del segle XXI, en el qual "les grans indústries seran l'educació i el coneixement", ha dit el paer en cap.

Al seu discurs, Ros ha relacionat l'any d'inauguració d'aquest equipament amb el 1932, quan es va bastir l'Escola del Treball de l'arquitecte Morera, i amb el 1937, quan la Guerra Civil va trencar el moviment de renovació pedagògica del Liceu Escolar amb el bombardeig del centre. L'alcalde ha indicat que, a partir d'ara, el 2008 serà un any important en l'àmbit de l'educació d'aquesta ciutat, com ho van ser els dels esdeveniments anteriors. En aquest cas, però, serà per recordar la inauguració "d'un edifici amb voluntat de perdurar" i que demostra que "l'arquitectura és art", ha conclòs l'alcalde.

http://www.paeria.es/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=7498&Dia=15&Mes=2&Any=2008&IdDepartament=-1&TextCerca=&Consulta=False&PaginaAnterior=/cat/ajuntament/noticies.asp&Pagina=1

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/Imatge_cat_5279.jpg

Queixes per pudor i goteres a l'edifici de Siza, estrenat al febrer

La Universitat de Lleida ha rebut queixes per pudor i goteres a l'edifici de Ciències de l'Educació del Campus de Cappont, dissenyat per l'arquitecte portuguès Alvaro Siza i inaugurat el passat mes de febrer. El vicerector d'Infraestructures, Pere Solà, va afirmar que han enviat a la constructora una relació de les deficiències que han constatat a l'interior de l'immoble, perquè les repari en el període de garantia.

http://cat.lleida.com/actualitat/noticia.html?id=100256#activa

:doh:

La UB i la UPC aportaran 3,3 milions d'euros a la urbanització del Campus Sud

L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i els rectors de les universitats de Barcelona (UB) i de la Politècnica de Catalunya (UPC), Josep Samitier i Antoni Giró, respectivament, signaran dimarts un conveni en el qual les dues universitats es comprometen a dedicar un total de 3.337.636,2 euros a la urbanització dels carrers del Campus Sud de la Diagonal i a fomentar la cessió de terrenys a l'Ajuntament per a la creació de nous vials i d'espais públics dins de l'anomenat Portal del Coneixement. En concret, l'esforç econòmic que faran els rectors es detalla en 2.273.783,30 euros d'aportació per part de la UB, als quals s'afegiran 1.063.852,90 euros procedents de la UPC. Per la seva banda, el consistori es compromet a urbanitzar el carrer de Martí i Franquès entre les avingudes de Joan XXIII i de la Diagonal entre les anualitats del 2008 i el 2009. El conveni suposarà donar una empenta, després d'alguns endarreriments, al desplegament del pla especial d'ordenació del Campus Sud, vigent des del 26 de maig de 1999. Fins ara s'han executat algunes fases del pla, com la finalització d'un dipòsit soterrat de tractament d'aigües residuals al parc de Bederrida, el pas del traçat del Trambaix per davant de diverses facultats o la posada en marxa del laboratori del Parc Científic de Barcelona, que en aquests moments està ampliant en 65.000 metres quadrats les seves instal·lacions.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2938749

El conseller Maragall ha dit que la crisi econòmica obligarà a replantejar el ritme de construcció dels centres educatius

El conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha dit durant l'acte d'inauguració de les reformes de l'IES de Tremp, que l'actual crisi econòmica obligarà a replantejar el ritme i la construcció de centres educatius però ha volgut deixar clar que no en quedarà cap de previst per construir. Maragall també ha dit que fins ara molts joves abandonaven els estudis abans d'hora per incorporar-se al món laboral i que ara al disminuir les ofertes de feina hi haurà una bona oportunitat per formar-los bé. El conseller ha reiterat també la voluntat d'incorporar proves orals de lectura i comprensió d'anglès, català i castellà a la Selectivitat.

http://www.3cat24.cat/noticia/319830/pallarsjussa/El-conseller-Maragall-ha-dit-que-la-crisi-economica-obligara-a-replantejar-el-ritme-de-construccio-dels-centres-educatius

I quan comença el campus del besòs??? I al final ensorraran els menjadors universitaris?? Espero que no ho facin. Prou peseteros son ja estalviant-se calers amb la m*rda de menjar (i car!) d'aquestes empreses de catering...

Un aulari amb porxo envidriat completarà el campus de Cappont de la UdL

• Tindrà una passarel·la interior elevada per unir els dos cossos de l'edifici

El nou aulari està ubicat al costat de l'edifici d'investigació en energies CREA i la sèquia de Torres en una parcel·la de 2.158 metres quadrats i tancarà el campus de Cappont per aquest costat. Ara s'està redactant el projecte executiu de l'edifici i la previsió és començar-ne les obres el segon trimestre del 2009, perquè l'obra estigui enllestida a finals del 2010. L'edifici consta d'aules per a docència, seminaris, despatxos i un magatzem i arxiu comuns a tot el campus.

El projecte preveu dos cossos separats, un de rectangular i allargat (de 52 metres per 12) i un de gairebé quadrat (de 22 per 17), units per un porxo envidriat de gran alçada i una passarel·la interior elevada que permetrà el pas entre els dos edificis. L'arquitecte encarregat de l'obra, Santiago Vives, va destacar que han tingut en compte la continuïtat respecte a l'edifici CREA "de presència contundent", ja que tots dos conformen una mateixa façana cap al carrer Pere de Cabrera, així com la seua simetria respecte a la nova facultat de Ciències de l'Educació.

La construcció d'aquest edifici polivalent permetrà descongestionar la resta de facultats, que ara registren problemes d'espai. Costa 3.122.975 euros i el seu finançament per part de la Generalitat està assegurat. De fet, en els pressupostos per al 2009 hi ha prevista una partida de dos milions d'euros per a la construcció del nou immoble.

http://www.segre.com/index.php?id=225&no_cache=1&tx_ttnews[tt_news]=8295&tx_ttnews[backPid]=245&cHash=f2242f318e

http://www.santivives.com/projectes/projecte_29.htm

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/8282f7de.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/96f39e1f.jpg

Tarragona - 24/11/2008


Les tasques de trasllat de les facultats de Lletres i infermeria a les noves instal•lacions del Campus Catalunya s’iniciaran la setmana que ve. Les obres en els edificis ja s’han acabat. Queda per pavimentar la plaça central, que es farà durant aquesta setmana. Dilluns s’iniciaran les tasques de neteja de l’interior de les noves facultats. També s’hi començaran a portar les primeres caixes i mobles. El trasllat es farà durant tot el mes de desembre amb l’objectiu que el segon quadrimestre pugui començar amb normalitat a les noves aules. Els exàmens de gener encara es faran en les instal•lacions antigues. Els estudiants de lletres i comunicació, a l’edifici de la plaça Imperial Tàrraco, i els d’Infermeria a la Via Roma. El vice-rector de la URV, Xavier Farriol, explica que al febrer només quedarà per completar la nova biblioteca, concebuda com un centre de recursos per l’aprenentatge, Les obres de la nova facultat de Lletres i Infermeria han durant més de dos anys i han costat 22 milions d’euros. El campus Catalunya es completarà amb les noves facultats de Psicologia i Educació. Ara s’està redactant el seu projecte constructiu, que estarà llest l’estiu de l’any que ve. L’objectiu és que a finals de 2009 puguin començar les obres. El nou centre podria ser una realitat el 2011.

Redaccio - redaccio@tarragonaradio.com


Per fi... ja ens canviem d'edifici... :) :banana:

El nou campus d'Esade a Sant Cugat obrirà al febrer amb tota l'oferta adaptada al pla de Bolonya

L'escola de negocis Esade obrirà el seu quart campus universitari en un parell de mesos. Es tracta del recinte de Sant Cugat del Vallès, que, segons van anunciar ahir fonts d'aquest centre adherit a la Universitat Ramon Llull, iniciarà la seva activitat durant el mes de febrer.

Els primers estudiants que arribaran al nou edifici seran els que ara estan cursant el grau en direcció d'empreses-BBA, el que abans es coneixia com a llicenciatura d'administració i direcció d'empreses, però ara totalment adaptat a l'Espai Europeu d'Educació Superior. Així mateix, tota l'oferta formativa del nou centre estarà adaptada al pla de Bolonya des del primer moment.

El campus de Sant Cugat està situat en uns terrenys a tocar del Centre Borja. Aquest recinte pertany a la Companyia de Jesús i han estat cedits a l'escola de negocis per un període de 50 anys. En aquests terrenys s'estan ultimant els darrers detalls de l'edifici docent, les obres de construcció d'Esade-Creapolis –zona dedicada a l'empresa– estan en la seva fase final i també s'està aixecant la residència per a 200 alumnes. Aquest campus tindrà capacitat per a 1.500 alumnes i disposarà de 38 aules més cinc laboratoris d'informàtica. Es construiran un total de 66.560 m², 21.760 dels quals són de zona universitària i, la resta, dedicada a l'empresa.

En la seva presentació oficial, ahir, el director d'Esade, Carlos Losada, va parlar de l'actual situació econòmica i va defensar una reforma laboral que faciliti l'acomiadament del treballador i que, d'altra banda, sigui un model garantista amb el manteniment del poder adquisitiu dels salaris, que, segons Losada, haurien de ser una càrrega assumida des de l'Estat.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3154731

Tarragona - 31/01/2009


Els estudiants de Lletres i Comunicació inicien aquest dilluns les classes a les noves instal•lacions del Campus Centre de la URV, a l’avinguda Catalunya. Se sumen d’aquesta manera als alumnes d’infermeria, que ja fa unes setmanes que hi fan classe. Amb l’inici del segon quadrimestre es completa el trasllat de la facultat de Lletres, que va començar durant les vacances de Nadal. A l’antic edifici de la plaça Imperial Tarraco només s’hi mantenen, de manera provisional, la biblioteca i les aules d’informàtica. Es preveu que el trasllat de la biblioteca es farà durant Setmana Santa. La del Campus Centre està concebuda com un centre integral de recerca. El rector de la URV, Xavier Grau, diu que la posada en marxa de la nova facultat té un valor simbòlic, ja que la universitat es va començar a gestar en l’edifici que ara abandona. Amb el trasllat de Lletres, la comunitat educativa del Campus Centre passa a estar integrada per més de 3 mil 600 persones. Aquest nombre encara s’ampliarà més quan s’hi traslladin els alumnes de Psicologia i Educació. Les obres del nou edifici, que completarà el Campus, s’iniciaran a finals d’any i podrien estar llestes pel curs 2011-2012.

Redaccio - redaccio@tarragonaradio.com


Per fi, pensava que mai arribaria el moment... :)

Tret de sortida al nou campus universitari de Santa Coloma

• Agruparà estudis i recerca especialitzada en alimentació de la UB i la UAB

• Entrarà en funcionament el 2010

• El desembre passat es va iniciar la restauració de tres dels cinc edificis del recinte de Torribera

Santa Coloma de Gramenet tindrà un nou campus universitari que entrarà en funcionament el curs 2010-2011. El nou campus de l'Alimentació Torribera, que impulsen conjuntament la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), situarà la ciutat al mapa universitari i contribuirà a millorar el barri on s'ubicarà.

El campus ocuparà el recinte de Torribera, una important peça de terreny amb una superfície de 34 hectàrees, on hi ha els edificis de l'antic sanatori mental, propietat de la Diputació de Barcelona, que es cedirà a la UB per un període de 75 anys, explica Claudi Mans, delegat de la UB per al Campus de l'Alimentació.

Des del desembre passat s'està treballant en la primera fase del que serà el nou campus, que es preveu que estigui totalment enllestit en un període d'entre deu i dotze anys. S'han iniciat les obres de rehabilitació de tres dels cinc edificis de l'antic sanatori mental, que han d'estar acabades l'estiu vinent. Aquests tres i els altres dos, ja en funcionament i que ara acullen estudis de la UNED i on s'han impartit els cursos universitaris del Centre d'Estudis Superiors de Nutrició i Dietètica de la UB, permetran començar el setembre del 2010 dos nous estudis de grau i agrupar molts dels grups de recerca sobre tecnologia dels aliments i nutrició que ara treballen de manera dispersa en facultats de farmàcia, medicina i química.

Els edificis històrics acolliran també l'Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA), a més d'altres instituts d'estudis i el Centre Tecnològic per la Innovació, Desenvolupament i Seguretat dels Aliments de la UAB. A banda, s'ha d'iniciar la construcció de dos dels tres nous edificis projectats. Un per a ús docent i l'altre, per a recerca.

L'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ha d'elaborar un pla especial que permetrà fer els nous edificis -el tercer serà un edifici empresarial- que aportaran 40.000 m2. La nova superfície i els edificis existents dotaran el campus dels 50.000 m2 que preveu el projecte global.

El nou campus s'haurà d'integrar a la trama urbana. El recinte ara està situat en la transició de la ciutat i el parc de la Serralada, a la serra de la Marina. I té a tocar la B-20, una important barrera que l'aïlla i que es projecta cobrir en el futur, afirma Mans.

L'Ajuntament prolongarà i obrirà carrers per connectar -lo a la ciutat, i s'ha compromès que hi arribarà transport públic. A prop té una estació de la L9 ja feta, que hi facilitarà l'accés.

http://paper.avui.cat/article/barcelona/155659/tret/sortida/nou/campus/universitari/santa/coloma.html

La UdL podrà estrenar el nou edifici de Biomedicina el 2010 gràcies a una injecció del Fons Feder

L'arribada dels estudis de biomedicina a la Universitat de Lleida el curs vinent, confirmats per la Generalitat, aniran acompanyats a més, per l'estrena, probablement el 2010, del nou edifici de recerca biomèdica que es construeix al costat de l'Hospital Arnau de Vilanova. Les obres s'haurien pogut aturar per manca de finançament però la comissionada d'Universitats, Blanca Palmada, ha assegurat que al final es podran acabar gràcies a una injecció de 4 milions d'euros procedents del Fons Feder Europeu de la Recerca. Aquest dimarts s'ha inaugurat el nou estabulari de ratolins de recerca i la nova sala de dissecció de cadàvers de la Facultat de Medicina.

http://www.3cat24.cat/noticia/368660/segria/La-UdL-podra-estrenar-el-nou-edifici-de-Biomedicina-el-2010-gracies-a-una-injeccio-del-Fons-Feder

‘Llevamos 20 años en un edificio provisional en un estado deplorable’

Alumnos y profesores de la Escola Oficial d’Idiomes denuncian la degradación de las instalaciones

La Comissió de Seguiment del Trasllat de l’Escola Oficial d’Idiomes (formada por profesores y alumnos del centro ubicado actualmente en la Rambla Nova) denuncia que lleva veinte años «en un edificio provisional en un estado deplorable». Los afectados se muestran «escépticos» por el futuro de la EOI en la Chartreuse y, por ello, han creado un blog (http://volemunedificidigne.blogspot.com) en el que se informa de las últimas noticias que se han publicado, y se da la opinión de los afectados.

En una de las entradas, con fecha de 18 de febrero, se indica que los afectados piden un edificio digno por varios motivos. En primer lugar, consideran que una capital de provincia como Tarragona «necesita una EOI en un inmueble digno y que la pueda representar, ya que es una ciudad turística y abierta al mundo». La comisión considera que los más de 3.000 alumnos de la entidad deben poder estudiar en condiciones. «Ya llevamos veinte años esperando. En el actual espacio corremos riesgos innecesarios. Empezamos a estar hartos de pedir siempre lo mismo y que no nos lo den», se añade.

En el escrito se afirma: «La enseñanza de lenguas cohesiona la sociedad. Nuestros impuestos deben revertir en una educación digna. Se debe respetar más a los profesionales de las lenguas». En este sentido, se denuncia: «La red eléctrica nos deja colgados de vez en cuando y el edificio está lleno de grietas y humedades».

Carta a Carod-Rovira

El pasado viernes día 3, una de las alumnas del centro, Anna Sabaté, publicaba una carta en el Diari dirigida al vicepresidente de la Generalitat de Catalunya, Josep Lluís Carod-Rovira (ERC): «He conocido que se envía un millón de euros a Ecuador para el mantenimiento de la lengua quitxua. Como ciudadana catalana que colabora activamente en el mantenimiento de la nación, y como alumna de la EOI querría hacer algunas observaciones.

En este centro se estudian varias lenguas, no la quitxua. Estamos de alquiler en el edificio de un antiguo colegio de primaria, en un estado lastimoso porque no hay dinero. Las paredes no se pintan y las grietas se mantienen sin reparación. Las aulas son pequeñas. Los tabiques dejan pasar los sonidos de los otros grupos. Los pasillos son estrechos. Y en los servicios lograr que entre una persona adulta es toda una aventura. Los laboratorios son obsoletos y la sala de ordenadores da pena. Hace años que nos prometen, sobre todo cuando llegan las elecciones, un edificio nuevo; no pedimos que sea lujoso, sólo sencillamente digno. ¿Puede ayudarnos? Estoy segura de que el Consell Escolar aceptaría que la escuela enseñara quitxua si usted nos lograra un edificio en condiciones, y así no haría falta que nuestro dinero se fuera tan lejos. Tiene la sagrada obligación de gestionar bien nuestro dinero, y más ahora que tenemos menos. Y si le sobra, la población catalana tiene muchas necesidades. Le haremos llegar la lista de buen grado». (...)

http://www.diaridetarragona.com/tarragona/029195/llevamos/20/anos/edificio/provisional/deplorable

Universitats amb barracons? Doncs sí :crazy: :


Sí señor, así he hecho mi máster yo, y la carrera COMPLETA alguna gente... visca la UPF!!! :D

^^

A la UIB tenen uns barracons al campus des de fa mínim 4 anys i a sobre els hi han posat nom i tot: "edifici Beatriu de Pinós" :crazy:

^^ Bé, com l'Edifici Adolf Florensa de la UB (Z. Universitària), que havia d'allotjar temporalment alumnes de Geografia, Història i Filosofia... i encara és dempeus. El millor de tot és que no són uns barracons sinó un edifici, però a l'estiu et mories de calor, a l'hivern et pelaves de fred i, en conjunt, tot plegat fotia pena. Afortunadament, tots nosaltres ja tenim facultat nova al Raval.

Per cert, això de "barracó" sona massa políticament incorrecte. Millor fer servir el terme "aula lleugera". :lol:

I mentrestant, els funcionaris de la UB, als jardins de la Maternitat (crec que es diuen així), preciosos i en un edifici clàssic meravellós.

I la UPC, gastant-se fortunes en edificis de disseny pels seus funcionaris.

Jardins de la Maternitat... aixxx...

Un dels meus parcs preferits de BCN...


http://www.bcn.es/imatges_accessible/aparcat/fotos/maternitat.jpg

http://3.bp.blogspot.com/_6zpLnodHBP8/R_FAfzls1WI/AAAAAAAAAaI/eqdsMby-9qo/s320/24.03.2008_arbreAmor_pavell%C3%B3_Rosa1.JPG

Marc Piqué

http://mw2.google.com/mw-panoramio/photos/medium/885199.jpg

http://mw2.google.com/mw-panoramio/photos/medium/885119.jpg

Sí, m'encanta aquest parc. Doncs aquest edifici rosa tan maco està dedicat (o estava, ara no ho sé) per a funcionaris de la UB! En comptes de fer-lo servir no ho sé, per a fer seminaris importants, o portar els investigadors estrangers convidats, no, es deixa un edifici magnífic pels funcionaris. I mentrestant, els estudiants i professors, en edificis de mala qualitat.

Segur que és legal, però per a mi això és corrupció, i hauria de ser possible denunciar els funcionaris per mal ús de les instal·lacions, i per apropriar-se de les millors per a ells, quan en realitat no hi ha cap raó per a que ho fessin més que egoïsme.

Santa Coloma acogerá el nuevo campus de la UB

El Campus de la Alimentación de la Universidad de Barcelona (UB), en el recinto de Torribera (Santa Coloma de Gramenet), ocupará 50.000 metros cuadrados y sus primeras dependencias estarán terminadas en 2010, según el rector Dídac Ramírez, que aspira a que sea de "excelencia internacional". Ramírez dijo que la UAB podría sumarse al proyecto para convertir el campus en "un centro interuniversitario".

En la actualidad, la UB ya ofrece algunos estudios en este espacio, como los de nutrición y dietética, pero el objetivo es que llegue a albergar toda la formación universitaria relacionada con la alimentación. Además de los tres edificios que ya han comenzado a rehabilitarse, el campus contará con tres nuevas construcciones que permitirán que esté dedicado a la docencia y la investigación, además de acoger a empresas del sector.

Los terrenos de Torribera -una zona ajardinada donde hay un centro de salud mental e instalaciones deportivas- son de la Diputación, que los ha cedido, además de aportar 12 millones de euros para la construcción del campus. Aunque el recinto está situado a un lado de la B-20, será necesario mejorar sus accesos. El Ayuntamiento de Santa Coloma asegura que ésta es una reforma prevista y que la inauguración de la línea 9 de metro y la prolongación del Trambèsos hasta Torribera servirán para integrar la zona.

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Santa/Coloma/acogera/nuevo/campus/UB/elpepiespcat/20090419elpcat_7/Tes

Educació demana ara a la Paeria el solar per a l'institut de Cappont

Pares i alumnes del barri van protestar per reclamar el centre

Educació ha sol·licitat a la Paeria aquesta setmana el solar del darrere del col·legi Frederic Godàs per a l'institut de Cappont, després de la protesta de pares i alumnes.

S. E. | Lleida

El departament d'Educació ja ha demanat oficialment aquesta setmana a l'ajuntament de Lleida la cessió del terreny municipal ubicat darrere del col·legi Frederic Godàs per construir-hi l'institut de Cappont, segons ha pogut saber aquest diari. En concret, sol·licita espai per a un centre de tres línies d'ensenyament secundari obligatori (ESO) i dos de batxillerat. A partir d'ara, l'ajuntament redactarà l'expedient de modificació del pla general de Lleida per poder passar el solar de zona verda a zona d'equipaments. La Paeria i el departament d'Educació fa temps que parlen sobre la cessió i ja disposen de documentació, tot i que ara faltarà justificar la necessitat del canvi des del punt de vista urbanístic.

L'alcalde, Àngel Ros, i el director dels serveis territorials d'Educació, Antonio López, tenen previst anunciar avui al col·legi Frederic Godàs aquest pas endavant per dotar Cappont d'un centre de secundària, que arriba menys d'una setmana després que els pares d'alumnes dels tres col·legis de primària del barri organitzessin protestes per reclamar l'institut. Divendres passat, més de tres-centes persones, entre pares i alumnes, es van concentrar al terreny reservat per al centre des de fa quatre anys i també han penjat motxilles als balcons. Les famílies asseguren que han anat reivindicant aquest centre des de l'any 2003 i fa dos anys la Paeria va aprovar una moció unànime que demanava accelerar-lo, atès que ja està planificat per la Generalitat.

http://www.segre.com/index.php?id=225&no_cache=1&tx_ttnews[tt_news]=39093&tx_ttnews[backPid]=245&cHash=ed93204cac

^^ M'arribarà (si és que l'acaben fent) amb 15 anys d'endarreriment. De tota manera ja m'anà bé caminar una hora cada dia durant cinc o sis anyets. xD

El Govern reforma, construeix i amplia 24 centres educatius per valor de 107.275.519 euros

• L’acord de govern permetrà adequar i millorar 20 centres d’educació infantil i primària i 4 d’educació secundària

• Les obres suposaran places per a l’escolarització de 9.760 alumnes

• El Govern haurà aprovat en el darrer mes la inversió de 257.566.905 euros en la construcció i ampliació de 56 centres escolars que suposa places per a 20.175 alumnes, l’encàrrec anual més important aprovat fins ara

• La majoria d’obres són noves ampliacions i destaquen la construcció de 7 CEIP i 2 IES

El Govern ha aprovat avui la inversió de 107.275.519 euros per a la reforma, ampliació i construcció de 24 centres educatius d’arreu de Catalunya durant el proper curs escolar. Amb aquest pressupost es podran dur a terme un seguit d’actuacions, la majoria de millora i reforma, alhora que destaca la construcció de 9 nous centres educatius, 7 d’ells d’educació infantil i primària –a Sant Climent Sescebes, Les Graus de Font-Rubí, Castellví de Rosanes, l’Hospitalet de Llobregat, La Roca del Vallès, Olot i Girona- i dos instituts de secundària a Platja d’Aro i Sabadell.

Les obres permetran en molts d’aquests casos ampliar línies educatives i, per tant, incrementar el nombre d’alumnes. D’aquesta manera, un cop acabades les obres es podran escolaritzar 9.760 alumnes, alguns dels quals ara estan escolaritzats en locals municipals o de forma provisional.

Amb aquesta actuació, el Govern haurà aprovat en el darrer mes la ampliació i construcció d’un total de 56 centres educatius arreu del país amb una inversió de 257.566.905 euros, fet que suposa places per a 20.175 alumnes. Es tracta de l’encàrrec anual més important aprovat pel govern fins ara.

L’acord de govern suposa autoritzar a l’empresa pública GISA a executar les obres de millora, ampliació i construcció de 24 centres educatius.

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=a576c15da31c2210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

^^ I el nous CEIP i el IES a la Seu d'Urgell?

Pel moment el nou CEIP la Seu d'Urgell ha començat amb un parell de barracons de P3 i P4 i el IES crec que començarà l'any que ve (curs 2010-2011) en dependències de l'ajuntament.

L'Ajuntament de Barcelona aprova la construcció d'una escola de Los Legionarios de Cristo a Collserola
Els veïns del barri denuncien que l'indret on s'ha projectat el col·legi està situat dins del futur Parc Natural. El consistori barceloní ja va denegar el projecte el 2001

L'Ajuntament de Barcelona ha aprovat la construcció de l'escola Cumbres de Los Legionarios de Cristo a la muntanya de Collserola. Així ho ha denunciat la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola i els veïns dels carrers pròxims a la construcció del projecte, que demanen la paralització del projecte.

Segons denuncien els veïns en un comunicat, l'indret on es vol implantar l'escola manté "la seva naturalitat, és muntanyós i és un dels punts d'entrega de la serra cap a la ciutat".

La Plataforma denuncia que el barri on es pretén construir el col·legi, "amb un sistema de circulació ja molt complicat", no podria "admetre" un increment de població escolar ni el trànsit que comportaria.

Els veïns recorden a l'Ajuntament que al 2001 ja va denegar aquest projecte per motius de "viabilitat, mobilitat i circulació", aspectes que consideren "aquest 2009 no han canviat". És per aquest motiu que "no entenen" com el consistori barceloní "vol ara aprovar-ho".

Font: http://www.avui.cat/cat/notices/2009/10/l_ajuntament_de_barcelona_aprova_la_construccio_d_una_escola_de_los_legionarios_de_cristo_a_collsero_73869.php

^^ Falsa alarma :lol::

L'Ajuntament de Barcelona paralitza ara la construcció d'un col·legi ultracatòlic a Sarrià
Ha decidit impulsar un pla especial per analitzar la mobilitat i l'accessibilitat

L'Ajuntament de Barcelona va aturar ahir la tramitació del planejament urbanístic per a la construcció de l'escola Cumbres dels Legionarios de Cristo, i ho va fer impulsant la redacció d'un pla especial que ha de revisar diferents criteris de mobilitat i accessibilitat a la zona. Amb el pla especial es paralitza la tramitació del projecte, que ja havia superat l'aprovació inicial. La construcció de l'escola ha indignat els veïns de la zona perquè es vol fer en una àrea on ja hi ha nou centres educatius més.

Fonts de l'Ajuntament de Barcelona van assegurar ahir que el pla especial iniciat ara pretén demanar aclariments sobre aspectes referents a la mobilitat i a l'accessibilitat a la zona. La creació d'un pla especial implica la paralització del procés per autoritzar la construcció del centre fins que no s'hagin aclarit aquests aspectes. L'Ajuntament havia aprovat inicialment el projecte de construcció de l'escola dels Legionarios de Cristo, que se situaria al carrer Pomaret 106-108, al districte de Sarrià-Sant Gervasi. El mateix projecte ja va ser rebutjat l'any 2001 perquè aleshores vulnerava l'edificabilitat permesa, detall que ara s'havia adequat. Una vegada superada l'aprovació inicial, començava un procés en el qual el projecte es posa en exposició pública, s'hi poden presentar al·legacions i s'entra en una fase de presentació d'informes. Tota aquesta part de la tramitació quedarà ara suspesa mentre no es redactin els informes sobre l'accessibilitat i la mobilitat a la zona. Posteriorment, i una vegada analitzada la documentació requerida en el pla especial, previ informe de la comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge, el plenari de l'Ajuntament haurà de decidir si aprova o denega el planejament.

Fonts de l'entitat promotora de la construcció del centre educatiu han assegurat a aquest diari que respecten les decisions de l'Ajuntament i que es posen a la seva disposició per facilitar les dades que els siguin requerides en aquesta nova fase de la tramitació: «Sempre farem els tràmits que haguem de fer, però aquest informe sobre mobilitat l'ha de fer el consistori; nosaltres facilitarem la informació que ens demanin», van afegir-hi.

La construcció del col·legi ha indignat la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola i els veïns dels carrers Pomaret, Plantada i Sant Pere Claver, perquè s'ha de construir en una àrea on ja hi ha nou escoles, i també perquè consideren que pot perjudicar el Parc Natural de Collserola, ja que està molt a la vora dels límits d'aquesta zona verda.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/16-educacio/89625-lajuntament-de-barcelona-paralitza-ara-la-construccio-dun-colmlegi-ultracatolic-a-sarria.html

La UPC estrena un viver de projectes d'investigació i recerca
El centre K2M acull investigadors que disenyen sensors de vent per a la superfície de Mart, un navegador GPS d'alta precisió o instruments de predicció meteorològica, entre d'altres

Investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), en col·laboració amb Rússia, Finlàndia i diverses institucions, estan dissenyant sensors de vent per a la superfície de Mart per llançar una xarxa d'estacions meteorológicas en aquest planeta el 2011.

Aquest és un dels projectes que acull l'edifici Knowledge to Market (K2M), que s'ha inaugurat aquest dimarts a Barcelona i està dedicat a servir de viver de projectes d'investigació, recerca i desenvolupament abans de sortir al mercat. El centre serveix de viver d'una vintena de projectes d'investigació, entre els que destaca el Microtron, un accelerador compacte d'electrons amb aplicacions mèdiques en el camp de la radioteràpia.

El K2M aculll altres projectes de desenvolupament tecnològic, com un mètode per a l'autenticació d'obres d'art, una borbolla per respirar aire més pur, un sistema de navegació per GPS d'alta precisió, tecnologia espacial per observar la Terra o instruments de predicció meteorològica per a la gestió aeroportuària, entre altres. La finalitat del centre és contribuir al desenvolupament d'aquests projectes abans d'entrar en la cadena de comercialització o com a banc de patents.

Font: http://www.avui.cat/cat/notices/2009/10/la_upc_estrena_un_viver_de_projectes_d_investigacio_i_recerca_75403.php

El Campus Nord de la UPC estrena la nova incubadora d'empreses K2M
L'edifici Knowledge to Market alinea la recerca universitària amb la innovació empresarial

http://www.elpunt.cat/imatges/28/23/baixa/780_008_2823176_25bf241cd4bbcfe15bc0e903df8a1286.jpg
La façana del nou edifici K2M, al Campus Nord de la UPC, inaugurat ahir.

El Campus Nord de la UPC va acollir ahir la inauguració de l'edifici K2M, una infraestructura destinada a donar suport a la innovació en les tecnologies de la informació i comunicació (TIC), en què equips formats per empreses i personal acadèmic elaboraran projectes orientats al mercat. L'edifici, de més de 3.000 metres quadrats, s'integra al Parc de Recerca i Innovació de la UPC, des d'on s'impulsen projectes de valorització de la innovació i transferència de tecnologia. En l'acte d'ahir, el representant del Ministeri de Ciència va anunciar que el pressupost per a parcs d'aquest tipus per al 2009 es quintuplicarà.

Una bombolla per respirar aire més pur, la previsió meteorològica per a un camp de golf, i l'autentificació d'obres d'art. Aquests són tres dels molts projectes que es porten a terme en els 3.335 metres quadrats de l'edifici K2M, en què hi ha laboratoris, despatxos, sales de reunions i espais comuns. Els grups que hi treballen s'hi podran estar un temps determinat, durant el qual la UPC els oferirà un acompanyament en la creació d'una nova empresa, en l'entramat burocràtic que això implica o en la presentació de possibles patents.

El nou edifici acull el programa de la UPC K2M (Knowledge to Market) que pretén ser un pont de col·laboració entre la universitat i l'empresa, i desenvolupar recerca en l'àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a través d'equips de treball multidisciplinaris. El nou centre s'inspira en models internacionals com ara el de Cambridge, al Regne Unit, i l'SRI a Stanford, a Califòrnia, als Estats Units, dissenyats per reduir l'espai existent entre necessitats i oportunitats empresarials.

Més pressupost estatal
El sotsdirector general de Transferència i Valoració del Coneixement, del Ministeri de Ciència i Innovació, José Luis Pérez Salinas, va anunciar ahir, durant la presentació del nou edifici, que el ministeri destinarà aquest any 226 milions d'euros a finançar els projectes i les infraestructures dels parcs científics de les universitats espanyoles, xifra que multiplica per cinc la inversió realitzada el 2008. Pérez Salinas va subratllar que aquesta quantitat de 226 milions d'euros forma part dels 442 milions d'euros que el govern estatal ha acordat invertir en els parcs científics en el període 2009-2011.

ERC pregunta per la retallada en recerca a Barcelona
El grup d'Esquerra Republicana preguntarà en la comissió de promoció econòmica pels efectes de la reducció de pressupost estatal per a la investigació científica en l'activitat dels centres de recerca de la ciutat. El portaveu del grup, Jordi Portabella, reclamarà al govern que garanteixi el procés d'innovació de les empreses i li demanarà que mantingui el seu objectiu per la regeneració del teixit econòmic i compensi la retallada estatal en recerca.

Les despeses de la recerca
El rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Antoni Giró, considera que almenys un 30% del que reben els grups de recerca s'hauria de destinar a finançar les despeses d'infraestructura que generen. Segons Giró, el model de finançament de les universitats, basat sobretot en el nombre de matriculacions, està desfasat i ha de ser substituït per un altre que tingui en compte les despeses de manteniment, intendència i altres factors que generen els grups. Giró va fer ahir aquesta reflexió després d'alertar sobre la delicada situació econòmica d'aquesta universitat que, segons va explicar, arrossega un dèficit acumulat de 70 milions d'euros i fa front a interessos anuals d'1 milió d'euros. El rector va parlar de la paradoxa de poder afirmar que l'activitat acadèmica i investigadora de la UPC és excel·lent, però haver d'advertir al mateix temps que la incertesa respecte als recursos pot provocar que s'arribi a «no poder pagar les nòmines». Giró va denunciar en concret que les universitats públiques catalanes encara desconeixen amb quina partida compten del pla de millora del finançament de les universitats corresponent al 2009, mentre que només han rebut 20 dels 50 milions dels recursos addicionals compromesos per al 2008. Per posar fi a aquesta situació, el rector de UPC ha proposat a la resta d'universitats públiques que remetin una carta conjunta de protesta al govern català.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/16-educacio/94386-el-campus-nord-de-la-upc-estrena-la-nova-incubadora-dempreses-k2m.html

L'edifici Adolf Florensa és una passada té unes esquerdesssssssssss on m'hi caben la mà, una cosa.....jajajaja

Esade inaugura el nou campus de Sant Cugat adaptat totalment al pla de Bolonya
«Inspirant futurs», nou eslògan de l'escola de negocis, que aplega 1.500 alumnes al nou campus

Dels 34 alumnes que van assistir a les primeres classes d'Esade l'any 1958 s'ha passat a la quantitat actual de 13.000 estudiants, 1.500 dels quals estudien al nou campus que l'escola de negocis té a Sant Cugat i que ahir va ser inaugurat oficialment pels prínceps d'Astúries. El nou campus està dissenyat i construït seguint els criteris educatius del pla de Bolonya, ja que, a més a més de l'escola de negocis, al campus també hi ha l'edifici Esade Creàpolis, seu d'empreses dedicades a la innovació. El president del patronat, Josep Fontana, assenyalava ahir que el nou eslògan del centre de negocis serà a partir d'ara Inspirant futurs.

«En situacions d'incertesa com les actuals són més necessàries que mai infraestructures que inspirin futurs, amb visió emprenedora i de suport actiu a les empreses». Una d'aquestes infraestructures és el nou campus que l'escola de negocis Esade va inaugurar ahir a Sant Cugat del Vallès. A més a més de l'escola, el nou campus disposa d'un edifici en què hi ha oficines i empreses dedicades a la innovació, la qual cosa el configura, en paraules del director general d'Esade, Carlos Losada, com «un dels nostres somnis, el campus del segle XXI protagonitzat pel diàleg intercultural, el coneixement, la creativitat, la innovació i el desenvolupament». És el conjunt d'aquest campus el que per Losada és «l'exemple del compromís ferm i decidit amb el futur del nostre país i la millora de la nostra societat que té Esade».

Al nou campus de Sant Cugat hi ha 1.500 alumnes de 38 nacionalitats diferents, i les noves instal·lacions han estat dissenyades per impartir els estudis seguint els criteris del pla de Bolonya, en què imperen les classes pràctiques i els treballs en grup en detriment de les classes magistrals i en què es busca un contacte directe entre els estudiants i el món laboral. L'escola disposa de 38 aules i 5 aules informàtiques distribuïdes en els 16.500 metres quadrats que ocupa l'escola, la zona empresarial disposa de 44.800 metres quadrats i el gener del 2010 entrarà en funcionament la residència universitària per a estudiants internacionals de 5.260 metres quadrats. L'exclusivitat del campus de Sant Cugat també es nota en les matèries que s'imparteixen, ja que només en les noves instal·lacions de Sant Cugat és on es pot cursar el màster en direcció internacional, que ha estat considerat el número 1 al món per la revista Financial Times, orientat a la mobilitat internacional dels estudiants.

Els prínceps d'Astúries, amb l'educació
El nou campus va ser inaugurat ahir pels prínceps d'Astúries, Felip i Letícia, que ja van assistir l'any passat a la celebració del 50è aniversari d'Esade. Ahir, a Sant Cugat, els prínceps van reiterar la importància de «l'educació i la formació universitària per impulsar el creixement econòmic i el benestar social en un context complex, difícil i canviant com aquest en què estem immersos», va assenyalar el príncep.

Els prínceps d'Astúries arribaven ahir a Sant Cugat procedents de Lleida, on amb la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, van inaugurar el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida després de més de quatre anys d'obres per convertir les antigues casernes militars del turó de Gardeny en un equipament de referència internacional en investigació. A diferència de Sant Cugat, on una vintena de persones van esperar fins a dues hores per veure i saludar els prínceps, a Lleida, Felip i Letícia van ser rebuts amb xiulets i crits per una trentena de joves independentistes que un fort dispositiu policial va mantenir allunyats de la comitiva.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/16-educacio/96969-esade-inaugura-el-nou-campus-de-sant-cugat-adaptat-totalment-al-pla-de-bolonya.html

L'escola internacional de Salou es construirà finalment al costat de l'entrada de Port Aventura

El ple de l'Ajuntament de Salou va aprovar ahir un tràmit urbanístic que permetrà que el projecte d'escola internacional, que l'anterior govern local havia previst a la part de llevant del municipi, es faci finalment en un solar de l'avinguda Salvador Espriu, a tocar de l'entrada del parc temàtic Port Aventura. L'alcalde de Salou, Pere Granados, va defensar la idoneïtat de la nova ubicació per les bones comunicacions previstes, i va avançar que el projecte de centre educatiu serà més ambiciós que l'impulsat per l'executiu precedent. «Hi haurà formació en fins a quatre idiomes», va explicar.

La proposta del govern actual (FUPS, PP i un regidor de CiU) no va agradar gens a l'oposició (PSC, RDS i dos regidors de CiU), que van mostrar ahir les seves suspicàcies per la proximitat del centre educatiu amb Vila-seca. «Estarà a un quilòmetre del centre del municipi veí i a cinc del centre de Salou, i a més nosaltres som els que haurem d'assumir tots els costos», va lamentar el portaveu de RDS, Pablo Otal. El portaveu de CiU, Salvador Pellicé, va criticar que no s'hagi mantingut la voluntat de fer «una bona distribució de serveis» al terme de Salou amb la construcció d'aquest equipament a les urbanitzacions de llevant, mentre que el portaveu socialista, Antoni Banyeres, va criticar que s'hagi perdut «una oportunitat històrica» en descartar el govern el projecte anterior.

Canvis al 03
D'altra banda, el ple va aprovar també canvis en els hotels previstos en el futur pla parcial del sector 03, que s'hauran de fer en els terrenys alliberats pel desviament del barranc. Així, ara s'ha passat de sis hotels tipus resort a un total de vuit. Quatre dels establiments, a més, tindran unes dimensions més reduïdes.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/16-educacio/97609-lescola-internacional-de-salou-es-construira-finalment-al-costat-de-lentrada-de-port-aventura.html

IBM ubicarà a Barcelona el supercomputador més potent d'Espanya
L'ordinador tindrà una capacitat de procés 100 vegades superior al més ràpid de l'actualitat

La multinacional IBM preveu ubicar al Centre Nacional de Supercomputació de Barcelona l'any 2012 un nou superordinador 100 vegades més potent que el fins ara més avançat tecnològicament d'Espanya, el Mare Nostrum.

Així ho ha explicat avui el president d'IBM a Espanya, Portugal, Grècia i Israel, Juan Antonio Zufiria, en la lliçó inaugural que ha ofert per obrir el curs acadèmic a l'Escola Politècnica Superior de la Universitat d'Alacant.

Segons Zufiria, el Mare Nostrum, que es troba a Barcelona, és capaç de realitzar 100 bilions d'operacions per segon (10 elevat a la 14 potència), mentre que el nou supercomputador tindrà capacitat per actuar cent vegades més veloç. Ha explicat que IBM treballa en aquests moments en el desenvolupament d'aquest potent instrument científic en col·laboració amb diverses universitats de tot el món, entre elles la Universitat Politècnica de Catalunya.

Més superordinadors
L'objectiu és que estigui a punt el 2012 i que la multinacional construeixi diversos aparells idèntics, un dels quals serà per al Centre Nacional de Supercomputació barceloní, a més de per als Estats Units i altres països.

El responsable d'IBM ha indicat que la capacitat d'aquest superordinador serà tal que estarà capacitat per analitzar alhora el genoma humà d'entre 200 i 300 persones.

Evolució de la grip
D'aquesta manera, tindrà multitud d'utilitats científiques i pràctiques, entre les quals ha citat la realització d'un simulacre per preveure l'evolució de la grip A(H1N1) en un nucli urbà.

En la seva lliçó magistral davant desenes d'estudiants, Zufiria ha advocat per la formació contínua en un món canviant i ha comentat alguns dels projectes més nous de la seva empresa a favor del medi ambient.

Sistema elèctric
Entre ells, que IBM està reconstituint el sistema elèctric de l'illa de Malta mitjançant la col·locació de desenes de milers de "comptadors intel·ligents" amb el fi de reconfigurar els consums i dissenyar una xarxa menys costosa.

També s'ha referit que el Sistema Extremeny de Salut s'ha convertit en el primer d'Espanya a treballar amb la recepta electrònica, cosa que allibera els metges del 30% del temps que passaven abans amb el pacient a l'hora d'estendre la prescripció.

Sistema de trànsit
Així mateix, Zufiria ha posat com a exemple que la seva companyia ha posat en marxa un sistema de trànsit intel·ligent a Estocolm que, mitjançant fotografies, permet conèixer el que passa en cada moment per regular el sentit de circulació d'alguns carrers i, fins i tot, el preu dels peatges.

Aquesta iniciativa en la capital sueca ha permès reduir el trànsit un 18% i un 22% les emissions de diòxid de carboni (CO2) per part dels vehicles.

Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=658412&idseccio_PK=1012

La UdG crea a Figueres un centre de formació transfronterer

La UdG posarà en funcionament l'any que ve a Figueres un centre de formació per inserir estudiants universitaris en empreses de tots dos costats dels Pirineus. La iniciativa, que compta amb la participació de l'Ajuntament, correspon a un projecte finançat per la UE en el que hi estan implicades també les universitats de Lleida, Saragossa, Perpinyà, Andorra, Tolosa II i Tolosa III. El pressupost global és de 2,7 milions, dels quals la UdG gestionarà directament 1,1 milions. El centre d'emprenedoria s'ubicarà provisionalment a la seu del Col·legi d'arquitectes de Figueres. Més endavant, es traslladarà a l'edifici de formació municipal que l'Ajuntament té projectat al recinte firal. En aquestes instal·lacions es formaran un mínim de 150 estudiants (50, de la UdG) amb uns cursets específics. Els alumnes faran pràctiques de 300 hores durant tres mesos, preferentment, en empreses de la zona transfronterera. Avui s'ha presentat el projecte i a partir d'ara es contactarà amb el sector empresarial per esbrinar en quines disciplines fa més falta aquesta col·laboració de la UdG i concretar els cursos i les pràctiques.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/100452-la-udg-crea-a-figueres-un-centre-de-formacio-transfronterer.html

Educació asegura que la construcción del instituto de Cappont es prioritaria

Lleida - Redacción 2009-11-05

El conseller d’Educació, Ernest Maragall, y el director de los Serveis Territorials de Educació en Lleida, Antonio López, coincidieron ayer en asegurar en que el instituto que hace cinco años que reclaman a los vecinos del barrio leridano de Cappont es una prioridad para el departamento.

Maragall explicó que con el acuerdo del Ayuntamiento de Lleida de cesión de los terrenos donde se proyecta el futuro equipamiento, el instituto de Cappont ha dejado de ser “una intención” para empezar a ser una realidad.
Cabe recordar que el viernes pasado el Pleno del Ayuntamiento de Lleida aprobó por unanimidad la cesión de los terrenos para su construcción, situados al lado del colegio Frederic Godàs.
El conseller d’Educació, también comentó que apoya la propuesta del ministro de Educación, Ángel Gabilondo, de ampliar la enseñanza obligatoria hasta los dieciocho años, tal como ya se hace a otros países. Maragall realizó estas declaraciones después de visitar la amplicación de dos escuelas de Térmens (Noguera), en el marco de la visita que ayer llevó a cabo por diversos centros educativos de las Terres de Lleida.
Maragall explicó que es interesante y muy positivo para el desarrollo del país que el máximo de jóvenes complete el bachillerato o la Formación Profesional y que, por lo tanto, no sólo comparten la propuesta de Gabilondo sino que la “persiguen” para que sea una realidad.
Inicio de las pruebas de quinto de primaria y tercero de la ESO
El CEIP Balàfia de la capital del Segrià comenzó ayer a realizar las pruebas de nivel destinadas a los alumnos de quinto de primaria y de tercero de la ESO. Unos 7.700 estudiantes leridanos tendrán que enfrentarse hasta el próximo 13 de noviembre a una serie de exámenes para determinar el grado de conocimiento de las competencias comunicativas en lengua catalana y lengua castellana, y en el caso de los estudiantes de la Vall d’Aran, en lengua aranesa.

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=94684&seccio=Lleida&fecha=2009-11-05&sortida=03:00:00

Els alumnes de l'EOI de Reus opinen que és poc accessible, que hi falta una parada de bus i més il·luminació
El complex educatiu està poc urbanitzat i es converteix en una zona poc segura

No hi ha cap autobús de l'empresa Reus Transport Públic que en el seu recorregut pari just davant de l'Escola Oficial d'Idiomes, l'Escola d'Art i Disseny i l'Escola Pública d'Educació Especial Alba de Reus. La parada més propera és a l'Institut Pere Mata, i els alumnes, en cas que vulguin utilitzar el transport públic, han de caminar uns quants centenars de metres per una zona no només solitària i deshabitada, sinó també poc il·luminada. Per això, els que poden prefereixen anar-hi amb vehicle propi.

El passeig de la Boca de la Mina separa, amb una distància que es pot calcular en quilòmetres, el centre de la ciutat amb el complex educatiu, i per això gairebé és obligat agafar el cotxe o la moto per arribar-hi. No hi ha cap parada d'autobús que deixi o reculli els alumnes al davant o gairebé a la porta del centre i la més propera és la que hi ha a l'Institut Pere Mata, a uns centenars de metres. Per això la majoria hi van amb un mitjà particular, perquè encara que l'empresa Reus Transport Públic va augmentar el juliol les freqüències dels autobusos que hi arriben, en alguns casos els estudiants no tenen temps de sortir de classe i anar a la parada just per agafar l'autobús, per la qual cosa, han d'acabar esperant-se una bona estona perquè arribi el següent.

Pels alumnes el servei és incomplet. Com que no hi ha habitatges ni comerços al voltant i la il·luminació pública escasseja, el camí del centre educatiu a la parada de bus s'ha convertit en un pas insegur. La zona, a més, està poc urbanitzada i, per tant, tampoc hi ha voreres que protegeixin els vianants, i com que el pas de vehicles és estret, els alumnes prefereixen agafar el cotxe o la moto que no pas anar-hi amb autobús. Una de les estudiants, per exemple, va explicar que en tota la setmana no mou el cotxe, i si ho fa, només és per anar a l'EOI.

Al costat de l'EOI hi ha l'Escola d'Art i Disseny, i el director, Joaquim Vilafranca, va reconèixer que «millorar l'accés estaria bé» però no en va voler fer un gra massa: «Estem separats del centre i ho tenim assumit.» Pel que fa la directora de l'EOI, Mercè Arasa, va dir que potser sí que farien falta més autobusos, però «la gent tampoc l'utilitza tant», perquè vénen en vehicle particular.

Pàrquing poc il·luminat
Els alumnes de l'Escola Oficial d'Idiomes i els de l'Escola d'Art i Disseny comparteixen el mateix perímetre de pàrquing, tot i que cada un dels dos centres fa el manteniment per separat del sector d'aparcament que li pertany. Fa poc, la Diputació de Tarragona ha tornat a asfaltar i ha col·locat il·luminació nova al pàrquing més a tocar de l'Escola d'Art i Disseny –hi ha invertit més de 120.000 euros–, mentre que la de l'EOI continua sense arreglar-se, ja que, per exemple, no està ni tan sols asfaltat. A més, durant les hores de màxima afluència d'estudiants, a les tardes, és quan es nota el trànsit que hi ha a la zona, de manera que alguns alumnes han de deixar el cotxe fora del recinte perquè els seus vehicles ja no hi caben. Els estudiants coincidien a queixar-se pel que fa el fet que el pàrquing està mal il·luminat, però la directora del centre, Mercè Arasa, no va fer-hi cap referència.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/13-serveis/113103-els-alumnes-de-leoi-de-reus-opinen-que-es-poc-accessible-que-hi-falta-una-parada-de-bus-i-mes-ilmluminacio.html

[...] El passeig de la Boca de la Mina separa, amb una distància que es pot calcular en quilòmetres, el centre de la ciutat amb el complex educatiu [...]

Exactament són 2'5 km. I el complex és enmig de camps de conreu. Ja podrien millorar les freqüències per a fer-les coincidir amb els horaris, si és el nyap que diuen.

Posen la primera pedra del Campus Universitari Diagonal-Besòs

Les obres del Campus Universitari Diagonal-Besòs, especialitzat en enginyeria industrial i a cavall entre les ciutats de Barcelona i Sant Adrià de Besòs, s'han iniciat simbòlicament amb l'acte de col·locació de la seva primera pedra. Aquesta nova zona universitària tindrà 148.000 metres quadrats dedicats a la docència i la investigació, gran part d'ells dedicats a les instal·lacions de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que preveu instal·lar-s'hi entre el 2012 i el 2013.

A l'acte, l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha dit que "el Campus Diagonal-Besòs és un pas fonamental en la construcció de la Barcelona, de l'àrea metropolitana de Barcelona i de la Catalunya que aposta per la innovació i per la recerca", i ha recordat que aquesta "és la base del progrés".

Hereu ha explicat que el campus "generarà una nova centralitat i capitalitat" ja que a més d'una nova zona universitària més internacional i amb més intercanvi entre departaments i amb el món de l'empresa, està previst crear aquí "clústers" sobre l'energia, l'aigua i la mobilitat, amb la instal·lació de diverses institucions.

El mes de juliol passat es va posar la primera pedra de l'edifici "Spiraling Tower", destinat a oficines i equipaments. Aquest mes de desembre s'inicien les obres dels edificis pròpiament universitaris amb l'execució de les pantalles de contenció que permetran construir les seves plantes subterrànies, obra que costarà uns 12 milions d'euros.

http://www.3cat24.cat/noticia/441205/catalunya/Posen-la-primera-pedra-del-Campus-Universitari-Diagonal-Besos

Sant Llorenç proposarà a Educació que la nova escola sigui bioconstruïda
S'ha encarregat un estudi a la Universitat de Girona per tirar endavant un projecte pioner

Sant Llorenç de Morunys proposarà al departament d'Educació que la nova escola projectada al poble es faci amb materials de baix impacte ambiental i ecològic. L'AMPA, l'equip docent, l'Ajuntament i l'Associació de Turisme de la Vall de Lord són els principals impulsors d'aquesta iniciativa i ja han obtingut el compromís de la Universitat de Girona, l'única a Catalunya que treballa en la bioconstrucció, per tal d'elaborar i dirigir el projecte. Un cop enllestit, es presentarà a la Generalitat.
L'objectiu és fer de l'equipament una referència preeminent de la vall de Lord i dotar-lo d'un contingut amb molt més recorregut del que pot suposar un edifici convencional. Segons l'alcalde de Sant Llorenç, Enric Roures, el projecte serà viable sempre que "no allargui els terminis" establerts (l'escola es preveu tenir feta el 2014), no suposi cap "cost extra per al consistori" i el departament Educació "s'hi mostri d'acord", arribant amb un "consens" entre totes les parts implicades.
De moment, ja s'ha signat un conveni entre l'Ajuntament de Sant Llorenç i la Universitat de Girona. A més, s'ha constituït una comissió que vetlla pel dinàmic desenvolupament de la iniciativa, en què hi ha implicats els centres escolars de Sant Llorenç, l'AMPA i l'Associació de Turisme.
La bioconstrucció engloba una sèrie de tècniques de construcció que utilitzen materials de baix impacte ambiental o ecològic. No es caracteritza, però, únicament pels materials que utilitza, sinó que també té molt en compte el criteri d'eficiència energètica, és a dir, aprofitar d'una manera més eficaç l'energia mantenint els mateixos serveis energètics i, al mateix temps, protegint el medi ambient i assegurant un subministrament fonamentat en un comportament sostenible, així com l'aprofitament i potenciació dels recursos humans del territori.
L'alcalde de Sant Llorenç, Enric Roures, valora que la proposta, sorgida inicialment des de l'AMPA, és "fantàstica", ja que "seria una prova pilot", que donaria ressò a l'equipament educatiu del municipi, i, al mateix temps, es faria un edifici harmònic amb l'entorn natural de l'indret.
Per la seva banda, l'Associació de Turisme de la Vall de Lord també veu de molt bon ull el projecte. De fet, l'entitat ha emmarcat aquesta iniciativa en el seu pla estratègic de desenvolupament turístic, que s'ha presentat recentment, i que pretén situar en el mapa la vall de Lord mitjançant una imatge atractiva per a un turisme de qualitat. Així, amb aquesta proposta, l'associació creu que l'equipament es convertiria en el veritable emblema de la situació estratègica del territori.

Font: http://www.regio7.cat/solsones/2009/12/19/sant-llorenc-proposara-educacio-que-nova-escola-sigui-bioconstruida/60010.html

Comencen les obres del campus Diagonal-Besòs
El consorci col·loca la primera pedra de la futura seu de la UPC al costat del Fòrum

Va ser un acte simbòlic per a l’activació d’una zona metropolitana que no acaba d’agafar embranzida. Ahir, el consorci del campus universitari Diagonal-Besòs va instal·lar la primera pedra a la zona on es construirà una seu de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) especialitzada en enginyeria industrial. El consorci, conformat pels ajuntaments de Sant Adrià de Besòs i Barcelona, la Generalitat, la Diputació de Barcelona i la UPC, va anunciar ahir la ràpida instal·lació de les pantalles de contenció, el primer pas per a la construcció de la seu.
L’alcalde Jordi Hereu va alabar el projecte i va tornar a mostrar la seva confiança que la zona acabarà d’activar-se i que consolidarà la transformació de la frontera amb Sant Adrià, que fins fa pocs anys havia quedat aïllada del progrés experimentat per la resta de la ciutat. Després de les primeres obres, que implicaran grans moviments de terra i canonades i tindran un cost de 12 milions d’euros, començarà el projecte d’urbanització que va ser aprovat el mes passat pel consorci. Aquests treballs també permetran la construcció segura de les plantes
subterrànies.

QUATRE ANYS D’OBRES
El nou campus, amb 148.00 metres quadrats destinats a la investigació i la docència, estarà acabat el 2013, segons els càlculs dels seus promotors. El projecte ha estat dissenyat, entre altres arquitectes, per José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres, autors de diversos projectes de la Vila Olímpica i de l’esplanada del Fòrum.
El pla inclou la construcció de la seu universitària, tres grans àrees verdes, l’edifici Espiral Tower, dissenyat per la reconeguda arquitecta iraquiana Zaha Hadid, i una passarel·la que s’estendrà per sobre de la Ronda Litoral i que comunicarà el recinte amb el Port Fòrum de Sant Adrià.
Aquesta última construcció intentarà omplir de vida les instal·lacions del port esportiu, que té els amarratges plens, però li manca moviment comercial.
El rector de la UPC, Antoni Giró, confia que les noves instal·lacions milloraran l’entorn destinat als treballs de docència i investigació i es convertiran en un pol d’atracció per a estudiants i investigadors de tot el món.

Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=671449&idseccio_PK=1022&h=

____________________________

Fem memòria:

http://i153.photobucket.com/albums/s224/Izeru/ArquiBarna/CampusdelBess01.jpg
Funcions dels edificis.

http://i153.photobucket.com/albums/s224/Izeru/ArquiBarna/CampusdelBess02.jpg
Superfície dels edificis.

____________________________

L'últim rènder del projecte:

http://i153.photobucket.com/albums/s224/Izeru/ArquiBarna/vista-general-campus.jpg

El deteriorament de l'edifici de la Llotja al Gòtic obliga que s'hagi de tancar, sense aclarir-ne el destí
La caiguda d'un fals sostre fa avançar el trasllat dels alumnes a Sant Andreu

http://www.elpunt.cat/imatges/29/31/alta/780_008_2931598_e4b2fb4c77c08a37a2ce4e5f06cce89f.jpg
La façana de la Llotja d'Avinyó, amb el mural que hi van fer els alumnes, dissabte. / Foto: A.PUIG.

Feia temps que els alumnes que estudien el cicle d'il·lustració a la Llotja del carrer Avinyó, en ple barri Gòtic, advertien del seu deteriorament, però la caiguda d'un fals sostre, ara fa un parell de setmanes, ha precipitat el seu tancament. Els estudiants s'han quedat sense unes classes que no es reprendran fins al 18 de gener a Sant Andreu. El trasllat ja era previst, però no tan aviat. A hores d'ara encara no se sap quin nou ús tindrà l'edifici del carrer Avinyó, que és propietat de la Generalitat.

El número 2 del carrer Avinyó acull estudis artístics des de fa 70 anys, primer com a Escola Superior de Belles Arts de San Jorge, i després com a Escola Superior de Disseny i Art Llotja Avinyó. És l'hereva directa de la Llotja que hi havia a les Drassanes (la Llotja de Mar), on van estudiar artistes com ara Picasso, Miró, Fortuny i Lola Anglada, per dir-ne alguns. Els alumnes que ara estudien a la Llotja d'Avinyó –ara té uns 180 estudiants– reivindiquen la seva història i els lligams sentimentals amb el barri per oposar-se a aquest tancament. I per protestar, tal com van fer dissabte passat, elaborant un mural al voltant de l'edifici. Amb tot, aquesta Llotja –l'única que queda al centre de Barcelona, segons es queixa l'alumnat– ja s'ha quedat sense activitat artística. Si això és definitiu o no, caldrà veure-ho, perquè des del Departament d'Educació de la Generalitat, propietari de l'edifici, encara no s'ha decidit quin ús se li donarà.

Fa un parell de setmanes es va esfondrar un fals sostre de l'edifici, inclòs dins el catàleg de patrimoni de l'Ajuntament de Barcelona. El fals sostre va caure quan precisament es feien uns estudis per mesurar el mal estat de l'immoble. L'incident va motivar la decisió de tancar-lo per seguretat, i l'aturada immediata de les classes. Tot i que, segons fonts del Consorci d'Educació de Barcelona, en el marc de la Llotja s'han ofert «activitats alternatives als alumnes» perquè no perdessin les classes, el retorn a les aules no serà fins al 18 de gener, i en un edifici de la Llotja a Sant Andreu, al carrer Pare Manyanet. Des del Consorci van puntualitzar que el trasllat era previst per al maig, però que l'incident l'havia precipitat, i havia fet accelerar les obres d'adequació de l'edifici de Sant Andreu.

Malgrat que el tancament de la Llotja d'Avinyó ja era una previsió ferma, encara no hi ha cap decisió presa sobre quin ús tindrà en el futur. En una reunió per tractar aquesta qüestió que van tenir dilluns representants de Ciutat Vella i el Departament d'Educació, que té l'última paraula, van acordar, com a primera mesura, tapiar l'immoble de manera preventiva per evitar que hi entrin esquàters. I van pactar continuar «treballant» per donar una sortida a aquest edifici, sense precisar més. Des de la plataforma d'alumnes de la Llotja es reclama que es rehabiliti l'edifici i que s'hi mantinguin estudis artístics d'alguna mena. «Fa molt de temps que l'edifici cau a trossos; abans ja hi havia hagut petits accidents i ningú havia dit res», va indicar una portaveu de l'alumnat. Responsables de l'associació de veïns del Gòtic també han fet públic el seu malestar pel tancament de la Llotja, que no volen que es converteixi en «carn d'especulació».

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/118109-el-deteriorament-de-ledifici-de-la-llotja-al-gotic-obliga-que-shagi-de-tancar-sense-aclarir-ne-el-desti.html

Educació invertirà 3 milions en la construcció del nou CEIP La Valira

El departament d'Educació de la Generalitat invertirà tres milions d'euros en la construcció de la primera fase del nou CEIP La valira de la Seu d'Urgell. L'escola, que actualment es troba en barracons prefabricats, podrà entrar en funcionament a partir del curs 2011, segons ha declarat la directora, Queralt Perera. Per a l'alcalde de la Seu, Albert Batalla, la construcció de la nova escola de primària és "clau" per mantenir el bon nivell educatiu de la ciutat ja que les altres escoles ja tenen molts alumnes.

Batalla ha explicat que la nova escola La Valira tindrà una sola línia tot i que l'ajuntament "té el compromís ferm" de la Generalitat de que en un temps seran dues les línies de l'escola. Segons ha declarat Batalla l'escola començarà amb una sola línia, tot i tenir-ne dues actualment, per 'temes pressupostaris".

Actualment el CEIP La valira conta amb 69 alumnes repartits en dues classes de parvularis de tres anys i amb una de quatre anys. El començament de les obres de construcció ha de ser "imminent", ha manifestat Batalla.

A més de la construcció de la nova escola l'ajuntament està estudiant l'arranjament de les escoles que ja hi ha actualment, com el CEIP Albert Vives, que té més de 40 anys, o l'escola de Castell Ciutat, agregat de la Seu, que amb 20 alumnes "ja s'està quedant petita", ha dit Batalla.

(Institut)
En quant al institut de secundaria, Batalla ha explicat, que ja hi ha projectat la construcció de un segon institut a la ciutat ja que l'actual té més de 1.000 alumnes, el segon en grandària de la demarcació de Lleida. El nou institut ocuparà uns 10.000 metres quadrats que l'ajuntament ja ha cedit a la Generalitat. Tot i això, explica Batalla, encara no hi ha dates per a la construcció d'aquesta nova infraestructura a la ciutat.

Cal recordar que aquest any passat es va remodelar l'escola oficial d'idiomes que es trobava ubicada al institut i que per enguany hi ha projectada la construcció de la nova escola d'adults.

Viure als Pirineus (http://www.viurealspirineus.cat/not%C3%ADcies/Educaci%C3%B3/Educaci%C3%B3+invertir%C3%A0+3+milions+en+la+construcci%C3%B3+del+nou+CEIP+La+Valira)

L'Ajuntament de Lleida cedeix un terreny a la UdL per ampliar el seu campus d'Agrònoms

L'Ajuntament i la Diputació de Lleida han signat avui un conveni per cedir uns terrenys gratuïtament a la Universitat de Lleida (UdL) per a l'ampliació del Campus Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària (Etsea).

Segons ha informat la universitat en un comunicat, la UdL annexionarà una parcel·la de 33.000 metres quadrats --propietat de la Paeria-- a canvi d'una permuta de 13 finques de l'Etsea --d'uns 5.000 metres quadrats-- afectades per la Diputació --ja que aquesta els va cedir per al campus d'Agrònoms-- i d'una cessió gratuïta sobre la qual hauran de mantenir-se els usos universitaris durant els pròxims 30 anys.

Aquesta ampliació de terrenys permetrà a la universitat disposar de nous equipaments, així com poder connectar el campus a l'Arborètum.

http://www.europapress.cat/lleida/noticia-lajuntament-lleida-cedeix-terreny-udl-per-ampliar-seu-campus-dagronoms-20100112185320.html

El curs escolar comença amb un nou institut de la Girada i un tercer P3 a l’escola Dolors Piera

El període de preinscripció per a les edats d’escolarització obligatòria per al curs 2010-2011, que s’inicia el proper 2 de febrer, es presenta amb novetats a Vilafranca pel que fa a l’oferta inicial de places que el Departament d’Educació de la Generalitat publicarà en els propers dies.

Així, el proper curs escolar a Vilafranca ve marcat per la posada en funcionament d’un nou institut, situat al barri de la Girada. La previsió del Departament d’Educació de la Generalitat és que durant el curs 2010-2011 aquest nou centre de secundària aculli dues aules de primer d’ESO.

El nou institut, pel qual l’Ajuntament de Vilafranca va proposar el nom de Marta Mata, se situarà en un solar cedit pel municipi i situat al costat mateix de l’escola Dolors Piera. L’adjudicació de la redacció del projecte de construcció es va fer a principis de l’any 2008 i s’espera que en un futur no gaire llunyà es pugui adjudicar l’obra i construir l’edifici definitiu.

De moment, les aules per a l’alumnat que el curs vinent ha d’inaugurar aquest nou institut se situaran en mòduls prefabricats a la part on en el futur ha de situar-se la pista esportiva del centre. D’aquesta manera es deixa lliure l’espai on s’ha de construir l’edifici.

Aquest centre anirà creixent d’una manera natural al llarg dels propers cursos escolars i, per tant, està previst que aculli els alumnes que vagin passant de curs fins a cobrir tot l’ensenyament secundari obligatori.

Com que el nou institut encara no està operatiu, les famílies que durant el període de preinscripció demanin aquest centre en primer lloc per al curs 2010-2011 hauran de presentar la sol·licitud a l’Oficina Municipal d’Escolarització, situada al carrer Santa Maria, núm. 2, 1r pis.

Augment de l’oferta a P3

Pel que fa a les escoles, el Departament d’Educació ha decidit augmentar l’oferta ampliant el nombre de grups de P3 a l’escola Dolors Piera, del barri de la Girada. Això vol dir que, de cara al curs vinent, l’oferta inicial preveu 3 grups de P3 en aquest centre.

Aquest augment dels grups previstos per a P3 a Vilafranca sembla del tot raonable si tenim en compte que la previsió de preinscripció a P3 per al curs 2010-2011 és molt similar a la del curs anterior i que les aules de P3 van començar el curs passat per sobre de ràtio. Cal tenir en compte, a més, que tot i que amb un creixement no tan fort com passava en cursos anteriors, l’escolarització fora de termini segueix donant un balanç positiu.

El procés de preinscripció per al curs 2009-2010 va permetre detectar una manca d’oferta de places a la zona del Poble Nou i de la Girada. La Girada és el barri que ha crescut més els darrers anys a Vilafranca i segueix creixent en l’actualitat. A més, els barris del Poble Nou i del Molí d’en Rovira, que li són contigus, són els que creixen més per darrera del de la Girada.

Penedès Digital (http://www.penedesdigital.cat/2010/01/18/el-curs-escolar-comenca-amb-un-nou-institut-de-la-girada-i-un-tercer-p3-a-l%E2%80%99escola-dolors-piera/)

La Bressola celebra 30 anys i creix en la demanda
Entre 150 i 200 infants no poden estudiar en català per manca de places.

Aquest curs l'Escola La Bressola compleix 30 anys oferint ensenyament en català a la mainada de Catalunya del Nord. Els alumnes dels vuit centres Bressola superen ja la xifra de 700, dels quals prop de 100 corresponen a l'ensenyament Secundari. Des de fa prop d'una dècada, un dels col.legis és a la Cerdanya, concretament al poble de Càldegues, a prop de Puigcerdà. I hi ha l'objectiu d'obrir-ne un altre al municipi de Font-romeu.

Si ara fa 30 anys la llengua catalana s'associava al passat, avui no para de créixer l'interès de moltes famílies nord-catalanes perquè els seus fills l'aprenguin. Es trenca així el tòpic que a l'altra banda de la frontera no hi ha demanda d'ensenyament en català. Prova d'això és que, segons La Bressola, cada any hi ha entre 150 i 200 alumnes que es queden sense poder estudiar en català per manca de places. El director de la xarxa educativa, Joan-Pere Le Bihan, atribueix aquest èxit al fet que La Bressola no només atrau famílies amb consciència catalanista, sinó que s'ha convertit en un referent de qualitat educativa. I en un model per a l'obertura d'escoles bilingües a d'altres territoris de l'Estat francès amb llengua pròpia. Le Bihan recorda que "l'escola La Bressola ha anat creixent malgrat l'aïllament, els sabotatges i l'oposició dels partits polítics". Per superar aquests entrebancs, l'entitat demana el suport econòmic de la resta dels territoris de parla catalana, ja que un dels inconvenients actuals és el d'assumir els 500.000 euros anuals que costa el personal no docent. El Govern francès paga els sous de la majoria de mestres. Segons Le Bihan, amb més recursos podrien arribar a tenir 3.000 alumnes cada curs.

El Periòdic d'Andorra (http://www.elperiodicdandorra.com/default.asp?idpublicacio_PK=16&idioma=CAS&idnoticia_PK=681133&idseccio_PK=263&h=)

http://multimedia.avui.cat//rsc/10/0225/4191931.jpg

El campus esportiu de la UB es refarà i acollirà una residència
| L'entrada es traslladarà de la Diagonal al carrer Albert Bastardes | L'edifici se situarà a la banda del nou accés i obligarà a reubicar administració i bar | Al costat s'hi farà l'escola d'educació especial Paideia
Virgínia Mascaró


El gran solar que acull el campus esportiu de la Universitat de Barcelona, a la Diagonal, experimentarà en el termini d'un any una profunda remodelació. L'entrada del campus es traslladarà des de l'avinguda Diagonal, de difícil accés, al renovat carrer Albert Bastardes, més ben comunicat. Aquest canvi obligarà a reubicar els serveis d'administració i bar, que es concentraran a la part sud, on es farà una residència.

"El projecte per fer la residència universitària està en fase de validació, ja que aquesta setmana ha entrat a la comissió d'arquitectura de l'Ajuntament", explica Andrés Lezcano, director executiu del Pla Pluriennal de la UB.

Les obres es preveu que puguin començar en el termini d'entre sis mesos i un any, segons Lezcano. El projecte arquitectònic inclou 350 llits, amb algunes habitacions individuals amb cuina per al professorat resident. Amb la idea d'unificar serveis es vol, per exemple, que hi hagi un únic bar o restaurant que doni servei a Esports UB i també als estudiants de la residència.

Les instal·lacions esportives actualment les fan servir professors i estudiants, i també s'utilitzen per a activitats infantils i juvenils i per fer-hi competicions. La UB estaria estudiant ampliar-ne l'ús, en el futur, a un ventall més gran d'usuaris.

La Universitat de Barcelona necessita noves places residencials universitàries per a estudiants i per a personal docent i de recerca que passa temporades a la ciutat. La pressa la determina el fet que el Col·legi Ramon Llull, que depèn de la UB, ha de tornar d'aquí uns anys a la Diputació perquè expira el contracte, explica el director executiu de la UB.

No serà aquest l'únic canvi important al recinte. Al costat de la residència s'hi farà la nova escola d'educació especial Paideia, explica la regidora del districte de les Corts, Montserrat Sánchez. "No és un tema tancat, però la Universitat està d'acord a cedir el solar a canvi dels mateixos metres en un altre lloc", va afegir.

Segons la directora de l'Escola Paideia, Maribel Madrid, només falta la confirmació oficial, però sembla que, si tot surt bé, "podríem començar la nova escola entre finals d'aquest curs i començaments del vinent". L'escola actualment està situada en una torre a la part alta de les Corts, al carrer Panamà, que té lloc ben just per a 110 alumnes, i aspira a créixer. La nova ocuparà 1.600 m2 i tindrà un sostre constructiu de 2.100. "També volíem fer una residència al costat, perquè els més grans es puguin independitzar de la família, però no hi ha prou espai. Potser la farem al solar que es requalificarà de Can Barça", conclou la directora de l'escola.


paper.avui.cat


xDDD veurem si l'ajuntament no el fa més xato.

Almenar surt al carrer per exigir una nova escola i el Govern l'aprova unes hores després

• Unes 300 persones es concentren davant de l'antic col·legi al matí

Alumnes del col·legi d'Almenar, les seues famílies i membres de l'ajuntament es van concentrar aquest dimarts davant de l'escola per reclamar a la Generalitat la construcció d'un nou centre, previst en la planificació del departament d'Educació i les obres del qual havien d'iniciar-se el 2009. La mobilització va reunir unes 300 persones cap a les 09.00 hores, abans de l'inici de les classes, i es va prolongar durant uns 40 minuts. Quatre hores després, a les 13.40, el Govern va anunciar que el Consell Executiu havia acordat una inversió de 5,7 milions d'euros per construir aquest nou equipament. La nova escola tindrà capacitat per a 450 estudiants, davant de les 285 places del centre actual. Segons l'associació de pares i mares d'alumnes (AMPA), el vell col·legi no té espai per acollir més alumnes. "No hi ha gimnàs i el menjador és l'aula on s'imparteixen classes d'anglès", va explicar la secretària del centre, Cristina Guardiola. "Algunes classes estan al límit màxim d'alumnes i no queda lloc per habilitar-hi més aules", va afegir.

Tant l'alcalde, Pasqual Izquierdo (PSC), com el grup de CiU, a l'oposició, van rebre amb satisfacció i certa sorpresa la resolució de l'Executiu, i van destacar la necessitat que, una vegada autoritzada la inversió, Educació acceleri els tràmits per adjudicar les obres del nou col·legi i iniciar-ne la construcció.

Així mateix, l'Executiu va acordar una inversió de 3,2 milions per ampliar el CEIP Parc del Saladar d'Alcarràs (vegeu el desglossament) i una altra de 2 milions per al col·legi de Sidamon.

http://www.segre.com/noticies/detall-de-la-noticia/article/almenar-surt-al-carrer-per-exigir-una-nova-escola-i-el-govern-laprova-unes-hores-despres/199/

L’Ajuntament d’Igualada acorda amb la Udl acollir una facultat d'Infermeria
La capital anoienca ja va tenir una escola d'infermeria activa fins als anys setanta

Igualada podria acollir, de cara al proper curs 2011-2012, el Grau d'Infermeria, en conveni de col·laboració i supervisió de la Universitat de Lleida (UdL). Després de mesos de converses per a la recuperació d'aquests estudis a la ciutat, el consistori ha donat per tancat l'acord amb la UdL perquè Igualada pugui ser la seu d'aquesta Facultat d'Infermeria.

Fonts de l'Ajuntament apunten que les converses han sigut molt ràpides i ambdues institucions ja han elaborat un projecte perquè això sigui una realitat. El segon tinent d'alcalde, Jordi Riba (Entesa per Igualada), afirma que l'acord és molt sòlid i que Igualada és un bon lloc per ubicar-hi la Facultat d'Infermeria, ja que té molts equipaments sanitaris i això fa que hi hagi demanda de nous titulats.

Ara, la Universitat de Lleida i l'Ajuntament d'Igualada han de presentar el projecte al Consell Interuniversitari que en valorarà la seva idoneïtat. Si aquest consell hi dóna llum verda, la decisió final passarà a mans del conseller Josep Huguet qui últimament no ha estat gaire favorable a demandes que ha fet la ciutat referents a temes de comerç i universitats.

Per la seva banda, la regidora de Salut de l'Ajuntament d'Igualada, Pilar Salat, ja va anunciar al febrer l'inici d'aquest conveni. Salat va avançar que els estudis es farien a l'Escola de Música Municipal a l'espera de construir una futura seu al costat de l'Hospital d'Igualada. La regidora es va mostrar molt satisfeta en la primera compareixença en tornar a recuperar aquests estudis que ja s'impartien a la ciutat als anys setanta.

La ciutat ampliaria així la oferta de mòduls a més de potenciar l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial d'Igualada, adscrita a la Universitat Politècnica de Barcelona, i, actualment, l'únic centre on s'imparteixen estudis universitaris a Igualada.

Font: http://www.lamalla.cat/infolocal/catalunya_central/article?id=367247

^^

I properament:

Universitat de Barcelona -> Universitat de Lleida
Universitat de Girona -> Universitat de Lleida
Universitat de Tarragona Rovira i Virgili -> Universitat de Lleida

:smug:

Bé, crec que a Manresa ja hi havia una escola universitària associada a la UdL.

^^ a BCN hi ha varis centres associats a la UdG.

Per cert, ara amb el UB - UL, m'ha recordat l'oficina "Lleida a Barcelona" abans posava això http://maps.google.es/maps?f=q&source=s_q&hl=ca&geocode=&q=pla%C3%A7a+universitat,+Barcelona&sll=41.387917,2.169919&sspn=0.272001,0.617294&ie=UTF8&hq=&hnear=Pla%C3%A7a+de+la+Universitat,+08007+Barcelona,+Catalunya&ll=41.386517,2.164724&spn=0.0085,0.01929&t=h&z=16&layer=c&cbll=41.386452,2.164637&panoid=-MDWwfyx2ULY6sT64WUB3Q&cbp=12,162.97,,2,3.61

no està actualitzat, però em va fer gràcia. Crec que és una delegació de l'Institut d'Estudis Ilerdencs?

^^ No, és el Centre Comarcal Lleidatà, una "casa regional" de lleidatans que viuen a Barcelona:

Durant el primer terç del segle XX, a Barcelona hi hagué una gran florida de “Penyes" culturals. Aquest ambient, junt a la nostàlgia que sentien pels seus llocs d’origen els que pels motius que fos (feina, estudis, nous llocs de treball) s’havien hagut de desplaçar a Barcelona (les distàncies eren més “llargues” llavors, perquè els caps de setmana motoritzats no existien com ara), van portar a la fundació de Centres Comarcals diversos a la Ciutat Comtal, un dels quals fou la nostra entitat, fundada l’any 1927 amb el nom de “Centre de Lleida i de les seues comarques”; en castellà al principi, per mor de la Dictadura castellanista de Primo de Ribera de llavors, malgrat el caire eminentment catalanista que sempre ha tingut el nostre Centre.

Desprès de diversos domicilis i trifulgues secessionistes (hi va haver dos Centres lleidatans un temps), l’any 1929 l’estatge social acabà estant al lloc actual, Plaça de la Universitat, amb entrades per la gran Via de les corts catalanes, 592 i per la Ronda de la Universitat, 1. es tracta de l’edifici enfront de la vella Universitat de Barcelona, que havia deixat lliure Hisenda i s’havia construït a l’ensems que aquell centre docent, en la segona meitat del segle XIX. Fou peça essencial per a la futura configuració de la aviat cèntrica Plaça de la Universitat; un dels rovells de l’ou barcelonins.

http://www.cclleidata.cat/

Es que ara no hi fica això, potser ocupen part de l'espai del centre lleidatà?

^^ Ah, és veritat. Al mateix web en parlen fent clic al símbol aquest:

http://www.cclleidata.cat/images/lleidaabcn.gif

http://www.cclleidata.cat/pdfs/lvg20090402.pdf

Lleida abre ‘embajada’ en Barcelona

Això mateix!!! Sort que no ho saben a la resta d'Espanya, sinó us lapiden jajaja.

Pensava que estava vinculat al IEL, potser hi ha un altre cartell i també tenen una oficina en aquell edifici.

Què vol dir aixó de la ambaixada de Lleida a Barcelona?

Què vol dir aixó de la ambaixada de Lleida a Barcelona?

Lleida independent. Es culpa del (neo)Partit Lleidatà del Sky XD

L'Ajuntament de Barna utilitza el mateix sistema però amb el nom de "Consolat de Mar", no? (I fora CAT evidentment XD)

Santa Coloma de Gramanet serà ciutat universitària el curs vinent
Les millores al Campus de l'Alimentació de Torribera permeten acollir els estudis de nutrició, dietètica i ciència dels aliments

El rector de la Universitat de Barcelona (UB), Dídac Ramírez, el president de la Diputació, Antoni Fogué, i l'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlón, han visitat aquest dimecres els nous edificis, recentment restaurats, del Campus de l'Alimentació de Torribera, a Santa Coloma de Gramenet, que començaran a funcionar per al curs 2010-2011 amb noves titulacions.

Durant la presentació, l'alcaldessa de Santa Coloma Núria Parlon ha destacat que “el Campus de l'Alimentació de Torribera és un projecte estratègic de ciutat en clau metropolità que contribuirà a la dinamització de Santa Coloma”. També ha recordat que “s'està desenvolupant gràcies a la complicitat de la Diputació, la UB i l'Ajuntament de Santa Coloma”. Per la seva banda, el president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, ha destacat que “en un context en el que la crisi és omnipresent hi ha iniciatives i projectes que ens permeten garantir un futur millor després de la crisi”. En aquest sentit el rector de la UB, Dídac Ramírez, ha manifestat que el Campus de l'Alimentació “fa realitat un projecte en creixement que es vincula amb l'entorn local, social, sanitari i empresarial” i ha remarcat que “tenim voluntat de plantejar un campus potent que pugui ser un referent i un punt d'atracció de talent en el camp de l'alimentació”.

Estudis al Campus de Torribera
Amb la plena incorporació de la Universitat de Barcelona al Recinte, Torribera es converteix en la seu del Campus de l'Alimentació i Santa Coloma de Gramenet esdevé una de les ciutats de Catalunya amb universitat al seu territori. Aquests nous equipaments del Campus es preveu que acullin uns 400 estudiants de la Universitat de Barcelona en les diferents titulacions que estaran en marxa i que inclouen importants novetats. Per una banda la carrera de Nutrició Humana i Dietètica augmenta de 3 a 4 anys al proper curs; i, per altra banda, s'afegeix al Campus el nou grau de Ciència i Tecnologia dels Aliments, que començarà a impartir-se al setembre i que tindrà una durada de quatre anys. Fins ara, era un ensenyament de segon cicle, de dos anys, impartit a la Facultat de Farmàcia de la UB; a partir d'ara s'impartirà a Santa Coloma de Gramenet. Aquesta nova carrera té com objectiu formar experts que coneguin la naturalesa dels aliments, les possibles causes del deteriorament i les mesures per allargar la vida útil i que se'n millori la seguretat sense perjudicar el valor nutritiu i sensorial.

Nous edificis
El Campus de l'Alimentació ja compta amb tres nous equipaments: l'Edifici Verdaguer que, amb una superfície de 2.200 m2, està orientat a l'activitat docent; inclou aules d'informàtica, seminaris, despatxos del professorat i l'administració, biblioteca, centre de documentació i observatori, entre d'altres. L'Edifici Gaudí té 2.178m2 destinats a l'activitat de recerca; compta amb despatxos, laboratoris especialitzats de caire divers i d'altres espais per a grups de recerca. I l'Edifici Marina disposa de 3.468m2 per activitats de recerca i transferència de tecnologia que ocuparà temporalment el Parc Científic de Barcelona, i en el que s'han adequat alguns espais per a l'activitat acadèmica. Aquest tres nous edificis, juntament amb els edificis de la Torre i la Masia, en conjunt ofereixen 12.000 m² d'aules, laboratoris, despatxos i una biblioteca en els que s'hi hauran invertit, al final de la primera fase, i un cop construït un nou edifici docent, uns 15 milions d'euros.

El recinte Torribera és propietat de la Diputació de Barcelona. Al 1995 la Diputació va signar un conveni amb l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i la UB que va permetre, per primer cop, iniciar els estudis de grau superior a la ciutat. El recinte està cedit a la UB per un període de 75 anys.

Font: http://www.lamalla.cat/infolocal/area_barcelona/article?id=372007

La veritat que amb la diversificació de facultats que s'estàn prenent, Barcelona sencera serà una gran ciutat universitària. Aixó m'agrada, perque li dona molta vida jove a la ciutat, una mena de Salamanca a molt gran escala. Tot aixó, unit amb el desenvolupament empresarial que s'està fent, pot significar un ciment molt bó per al mateix desenvolupament de la ciutat, no?

Berga projecta tenir un centre de recursos del campus internacional de la UB i la UPC
La iniciativa ha de passar per un estudi de viabilitat i s'espera que pugui enllestir-se el 2015

Berga projecta tenir el 2015 un centre exploratori de recursos de la natura, que formarà part del campus d'excel·lència internacional, que promouen la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
"L'exploratori ha de ser un lloc de referència i trobada per a estades científiques i universitàries; i també un centre que fomenti les vocacions científico-tècniques en alumnes de secundària". El centre berguedà també ha de permetre als mestres d'aquest nivell educatiu treballar diversos aspectes en l'àmbit de la natura i ampliar coneixements. Hi van coincidir l'alcalde Juli Gendrau i Dolors Grau, sotsdirectora de Promoció i Innovació docent de l'EPSEM-UPC.
A l'acte de presentació d'aquesta iniciativa, que ha de passar ara per un estudi de viabilitat, també hi va ser Màrius Rubiralta, secretari d'Universitats del ministeri d'Educació, així com els rectors de les dues universitats implicades, Antoni Giró, de l'UPC, i Dídac Ramírez de la UB.
Màrius Rubiralta va destacar "la importància" del campus d'excel·lència d'UB i UPC, que es complementaria amb aquest equipament. "Un centre pensat per alfabetitzar el professorat de secundària i l'alumnat en aquesta matèria, i dedicat a la investigació i l'estudi des d'un contacte directe amb el territori", va afegir Rubiralta. El secretari d'Universitats del ministeri d'Educació va assegurar que es tracta "d'un bon projecte que neix ara i que està pensat per consolidar-se el 2015".
La iniciativa sorgeix del vincle de Berga amb la Universitat Catalana d'Estiu de la Natura, vinculada a la UPC, que enguany ha viscut la seva 17a edició. "El fet que Berga ja disposi d'aquesta activitat, amb una impecable trajectòria, i també del contacte amb la UB a través dels seus cursos d'estiu a la ciutat, ha afavorit que la capital del Berguedà hagi estat l'escollida". Hi van coincidir el rector de la UPC, Antoni Giró, i el de la UB, Dídac Ramírez. Giró va afegir, a més a més, que "el projecte permet descentralitzar el coneixement i ubicar-lo on realment es troben els recursos naturals, fet que dóna molt sentit a la iniciativa". També ho va destacar Josep Font, coordinador de la Universitat d'Estiu de la Natura, que ahir va cloure's a Berga.
Per la seva banda, Dídac Ramírez va relatar que és una manera "d'entusiasmar els estudiants cap a les ciències de la natura, i descentralitzar les estructures universitàries és important i bo per al país". La fase de projecte té un pressupost inicial de 160.000 euros. Uns diners que se sol·licitaran al ministeri d'Educació. "És una iniciativa que neix, i que cal desenvolupar per tenir-la el 2015, si tot va com volem", va remarcar Gendrau, que va dir que "en aquests moments la iniciativa va pel bon camí". Per a Juli Gendrau, "aquest és el projecte més important dels últims anys a la ciutat".
El projecte Barcelona Knowledge Campus (BKC), que promouen la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), té el reconeixement com a millor campus d'excel·lència internacional amb una dotació pressupostària del ministeri d'Educació de 21 milions d'euros i de 4 milions d'euros del ministeri de Ciència i Innovació. Aquest campus, que ara es proposa tenir una infraestructura a Berga, ha dedicat els seus esforços a adaptar les aules i els espais d'aprenentatge a l'espai europeu d'educació superior, i a renovar el material docent. Així, entre altres actuacions, s'ha dut a terme l'adaptació de laboratoris per a la docència i s'han reforçat les activitats vinculades a la captació de talent internacional que ja duen a terme les facultats. A Berga també es vol "fomentar el tracte extraacadèmic entre científics i investigadors, i societat civil", va destacar Gendrau.

Font: http://www.regio7.cat/bergueda/2010/07/11/berga-projecta-centre-recursos-del-campus-internacional-ub-upc/93446.html

L'espai de Torrebonica de Terrassa acollirà el Campus Universitari de Ciències de la Salut
Es preveu que amb uns anys la finca i els terrenys acullin serveis docents, sanitaris, socials i assistencials

El Consorci Sanitari de Terrassa es convertirà en pocs anys en un consorci universitari. El primer pas perquè això sigui possible s’ha conegut aquest dimecres. La Fundació Sant Llàtzer, amb participació municipal, ha comprat la finca de Torrebonica, que data del segle XIII, on hi desenvoluparà un important projecte a llarg termini que ha d’acollir serveis docents, sanitaris, socials i assistencials. D’aquesta manera, aquest espai de gairebé 275.000 metres quadrats es convertirà en una zona comuna per a la universitat, els serveis socials i les empreses emprenedores del sector de la salut.

Núria Paniello, presidenta Consorci Sanitari de Terrassa, ha explicat que s'haurà d'arreglar i es farà "de mica en mica" pel que ha ha avisat que "portarà temps". Tot i això ha afegit que "Torrebonica ofereix la possibilitat d'anar molt més enllà" i ha apuntat que aporta la possibilitat de treballar allà en col·laboració amb altres empreses i entitats en el marc del Pla de la Innovació de Terrassa o amb projecte propis del Consorci.

Comença així el camí per convertir l’Hospital de Terrassa en hospital universitari de la mà de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’actual escola d’infermeria també es traslladarà a aquesta nova ubicació i es crearà una nova escola de fisioteràpia. Serà el primer impuls del Campus Universitari en Ciències de la Salut que pretén desplegar progressivament diferents estudis de grau, màster i postgrau.

L’altra gran vessant serà la de serveis de salut i sociosanitaris amb la possible ubicació d’una residència i un centre de dia. L’espai també ha de permetre la convivència d’activitats de recerca, innovació i desenvolupament científic.

En desús des de 1990
Durant molts anys, la finca de Torrebonica ha donat cabuda a diferents iniciatives però des del 1990 està en desús. Després d’un llarg període negociacions amb Servihabitat, la immobiliària de La Caixa, la compra ha estat possible per un import 7.250.000 euros. En una primera etapa, es farà una inversió d’1,5 milions d’euros per habilitar els edificis i poder començar a utilitzar-los en un termini de dos anys.

Font: http://www.lamalla.cat/infolocal/comarques_barcelona/article?id=389123

El Govern incrementa la inversió en les universitats en 26 milions d'euros

• Ha aprovat una modificació del Pla d’inversions de les universitats públiques de Catalunya per adaptar-lo al ritme real d’execució dels projectes i incorporar les inversions de la convocatòria Campus d’Excel·lència Internacional

• Mitjançant aquesta modificació, la inversió passa de 635 milions d’euros a 661 milions

El Govern ha aprovat una modificació del Pla d’inversions de les universitats públiques de Catalunya (PIU) per al període 2007-2013, que suposa un increment de la inversió en 26,4 milions d’euros. Mitjançant aquesta modificació, la inversió passa de 635 milions d’euros a 661.

Els canvis responen a dos motius: la necessitat d’adaptar-lo al ritme real d’execució dels projectes inicialment programats, així com replantejar-ne alguns; i incorporar les inversions i dotacions derivades de la participació de les universitats catalanes en la convocatòria estatal per a Campus d’Excel·lència Internacional (CEI) destinades a la millora de les infraestructures dels campus universitaris catalans.

Inversió en noves infraestructures

El PIU 2007-2013 inclou les previsions d’inversió en infraestructures i en equipaments universitaris directament relacionats amb l’activitat docent, així com en serveis generals. Les actuacions principals són:

• Universitat de Barcelona (UB): construcció d’un nou edifici per a la Facultat de Farmàcia, la primera fase d’un nou edifici per a la Facultat de Dret i l’Aulari del Campus de Bellvitge.

• Universitat Autònoma de Barcelona (UAB): ampliació i millora dels espais de la Facultat de Filosofia, Lletres i Psicologia, la segona fase de l’ampliació de l’Hospital Clínic Veterinari i el nou edifici de Veterinària. Igual que en el PIU 2001-2006, destaca l’esforç inversor en el manteniment de les seves infraestructures.

• Universitat Politècnica de Catalunya (UPC): creació del Nou Campus Universitari del Besòs.

• Universitat Pompeu Fabra (UPF): adaptació dels diferents espais universitaris a l’espai europeu d’educació superior (EEES), una vegada acabat i en funcionament el nou Campus de la Comunicació del Districte 22@.

• Universitat de Girona (UdG): finalització de les actuacions iniciades durant el PIU 2001-2006, com ara la Facultat de Ciències de l’Educació, ja en funcionament. En quant a noves actuacions, es preveu la construcció de la nova Facultat de Turisme i Comunicació i l’inici de les inversions per al futur Campus de Ciències de la Salut vinculat a l’hospital Josep Trueta.

• Universitat de Lleida (UdL): s’han acabat de construir els edificis de l’edifici de serveis al Campus d’Agrònoms, l’edifici seu dels Estudis de Ciències de l’Educació i el nou mòdul de la Facultat de Medicina. Com a nova actuació, cal destacar la construcció d’un edifici polivalent al Campus de Cappont .

• Universitat Rovira i Virgili (URV): s’ha construït una nova seu per a la Facultat de Lletres i Infermeria, i resten pendents un nou edifici per a la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia, i un altre per a l’Escola Superior d’Arquitectura, que està en procés de construcció.

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=44830

S'estrenaran els tres primers instituts escola gironins

• Es posen en marxa a Besalú, Sant Joan de les Abadesses i Verges, i permetran que els alumnes no hagin de marxar a altres municipis a fer l'ESO

• Tindran una línia de secundària

El nou curs que comença dimarts vinent s'estrenarà aquest any amb una nova tipologia de centre escolar, els anomenats instituts escola, una fórmula que preveu la llei d'educació i que a les comarques gironines es començarà a aplicar a Besalú, Verges i Sant Joan de les Abadesses. Aquests instituts escola faran possible, en els casos de Besalú i de Verges, que els alumnes puguin cursar estudis d'ESO als seus municipis i no s'hagin de desplaçar a poblacions veïnes, ja que als centres de primària s'hi sumen estudis de secundària. Aquest any es farà primer d'ESO i progressivament s'anirà ampliant a altres cursos.

A Sant Joan de les Abadesses ja hi havia una secció de secundària, però a partir d'ara també hi haurà un institut escola, amb alumnes de primària i d'ESO. A més dels tres instituts escola s'incorporen per aquest curs vinent seccions d'educació secundària a Bescanó i Maçanet de la Selva, un fet que permetrà als alumnes cursar aquests estudis al mateix municipi.

Una altre fet destacat per al curs vinent és que es creen dues noves escoles a la Bisbal d'Empordà i a Salt. En el cas de les seccions de Maçanet i Bescanó i l'escola nova de Salt es posen en marxa amb mòduls prefabricats, i en el cas de la Bisbal en uns locals de l'Ajuntament.

Aquestes van ser algunes de les novetats que es van exposar ahir durant la presentació que el director de serveis territorials del Departament d'Educació, Andreu Otero, i el delegat del govern, Jordi Martinoy, van fer del nou curs escolar, que aquest any sumarà 110.147 alumnes a les escoles i instituts de les comarques gironines. A aquesta xifra s'hi afegeixen 11.152 nens a les llars d'infants, amb un increment del 13,52% dels alumnes de O a 3 anys i sis noves llars d'infants públiques. De 117 es passarà a 123 llars d'infants, 118 de les quals depenen de les corporacions locals, amb subvencions del Departament d'Educació.

En relació amb el conjunt de mòduls prefabricats, Otero va assegurar que aquest any pràcticament no hi haurà un creixement global. En desapareixen 27 i se'n creen 38, tot i que cal tenir en compte que 11 pertanyen a l'escola Domeny, que estrenarà noves instal·lacions, i encara que es conservaran es destinaran a serveis educatius, però no a docència.

Pel que fa a cicles formatius, se n'inicien dos de nous, un de cuina i gastronomia a l'institut Olivar Gran de Figueres i un d'emergències sanitàries, a l'institut Narcís Xifra de Girona.

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/16-educacio/255632-sestrenaran-els-tres-primers-instituts-escola-gironins.html

http://estatic.elpunt.cat/imatges/36/60/alta/780_008_3660617_cb674696bd4d199113747075bcf29b5f.jpg

Entorn digne de Siza

• Gairebé acabades les obres per entubar i cobrir la séquia que tapava un accés a Magisteri

'entrada de la facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat de Lleida (UdL), ubicada al campus de Cappont, ja no dóna directament a una séquia. La Paeria, en el marc del segon pla Zapatero, ja l'ha entubat i tapat, de manera que la porta pot ser utilitzada pels estudiants.

Fins ara, una tanca de seguretat separava la facultat de la séquia de Torres, que passa a només dos metres de l'edifici per un terreny totalment deixat en què proliferaven les bardisses de grans dimensions i les deixalles.

La facultat de Ciències de l'Educació va ser inaugurada al febrer del 2008 i al maig els responsables van expressar les seues queixes per la mala imatge que aquesta séquia donava a l'edifici, dissenyat pel prestigiós arquitecte portuguès Álvaro Siza. Van denunciar que una de les portes principals estava inutilitzada per aquest motiu i que la séquia podia resultar perillosa per als estudiants.

L'ajuntament va decidir incloure l'entubament de la séquia entre l'avinguda de l'Estudi General i el carrer Pere de Cabrera entre els projectes del Fons Estatal per l'Ocupació i la Sostenibilitat, per un pressupost de gairebé 400.000 euros.

http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/entorn-digne-de-siza/

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/d1609a9f.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/649d254a.jpg

Som lo milloret d'Spain... :lol:

La Universitat de Barcelona és la millor de tot l'Estat, segons un rànquing europeu

La Universitat de Barcelona (UB) és la millor de tot l'Estat, segons el rànquing universitari del Centre Europeu pel Desenvolupament de l'Educació Superior. Els resultats d'aquest estudi es fan tenint en compte el nombre de publicacions i citacions, distincions internacionals i mobilitat d'estudiants i professors. La UB obté la categoria d'excel·lent en 5 de les 7 disciplines analitzades, en concret, en química, matemàtiques, física, psicologia i economia. On no té tants bons resultats és a física i ciències polítiques.
El rector, Dídac Ramírez, s'ha mostrat molt satisfet amb els resultats del rànquing. "Ens esperona i ens estimula a seguir exercint aquest lideratge". Per això continuarem "exigint a les administracions públiques que ajudin i no permetin que aquesta excel·lència minvi en un futur."

El rànquing del Centre Europeu pel Desenvolupament de l'Educació Superior situa després de la UB, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que obté bons resultats en quatre grups: biologia, química, matemàtiques i economia i que estaria empatada amb la Complutense de Madrid.

La Universitat Pompeu Fabra (UPF) destaca en economia i ciències polítiques i la Politècnica de Catalunya en matemàtiques.

3cat24 (http://www.3cat24.cat/noticia/911106/societat/La-Universitat-de-Barcelona-es-la-millor-de-tot-lEstat-segons-un-ranquing-europeu)

El nou edifici de Biotecnologia i Salut Animal es retarda un any

• La UdL estrena una pista esportiva a Agrònoms i en farà una altra a Cappont

Les dificultats pressupostàries de la Generalitat, i en concret de l'ens ICF Equipaments, han obligat la Universitat de Lleida (UdL) a retardar fins a l'any que ve l'inici de les obres d'un nou edifici a Agrònoms que ha d'acollir els estudis de biotecnologia i salut animal, així com altres dependències per al conjunt d'aquest campus. Així ho van explicar ahir el rector, Joan Viñas, i el vicerector d'Infraestructures, Pere Solà. La previsió ara és que les obres puguin començar al setembre del 2011, amb més d'un any de retard. La UdL va estrenar ahir dos pistes poliesportives, equipades amb porteries i cistelles, i uns vestidors que s'han habilitat al campus d'Agrònoms. Les mateixes obres també han permès urbanitzar aquesta part de l'entorn del campus, incloent-hi l'accés a les facultats des de la zona d'expansió SUR 2, que en el futur haurà de ser el principal.

Després d'aquesta obra encara quedarà per afrontar la resta de la urbanització del campus, que inclou el tancament de tot el perímetre amb una tanca (ja instal·lada al frontal que dóna a la carretera d'Osca). L'obra costa 4 milions d'euros i s'anirà abordant quan hi hagi disponibilitat pressupostària. Sí que s'iniciarà a la primavera una altra pista esportiva al campus de Cappont, just darrere de la facultat de Ciències de l'Educació. Viñas va destacar la importància que la universitat tingui equipaments esportius i va recordar que continua pendent la reivindicació d'un pavelló en aquest mateix campus, que per ara no té finançament.

D'altra banda, tres societats científiques de prestigi (les d'Entomologia, Fitopatologia i Malherbologia) han reconegut en un acte a Madrid el màster oficial en protecció integrada de cultius de la UdL com el més complet en l'àmbit de la sanitat vegetal.

http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/el-nou-edifici-de-biotecnologia-i-salut-animal-es-retarda-un-any/

La UdL iniciarà aquest any un segon edifici per a investigació biomèdica

• El rector diu que disposen de 2 milions d'euros de fons europeus amb què en finançaran una bona part

La Universitat de Lleida (UdL) té intenció d'iniciar a finals d'aquest any la construcció d'un segon edifici al costat de l'Arnau de Vilanova destinat a investigació biomèdica. El rector, Joan Viñas, així ho va afirmar, i va afegir que ja tenen concedits gairebé dos milions d'euros procedents de fons europeus Feder per destinar-los a aquesta finalitat. Viñas va assegurar que amb aquest pressupost podran finançar tota la primera fase d'obres, així com bona part de la segona, tot i que no la totalitat. "El més important és començar-lo ara", va destacar. No obstant, en funció de com es desenvolupin els terminis d'adjudicació de les obres, la construcció es podria haver d'iniciar a començaments del 2012.

De moment, la universitat ha adjudicat a Cantallops-Vicente Arquitectes, Dalmau Morros Tècnics i Armengol Enginyers la redacció del projecte i la direcció d'obra d'aquest edifici, denominat mòdul dos d'investigació en biomedicina al campus de Ciències de la Salut. El pressupost d'adjudicació és de 460.904 euros.

En tres anys

El director de l'Institut d'Investigació Biomèdica (IRB Lleida), Xavier Matías-Guiu, va indicar que confia a poder disposar del segon edifici d'aquí a tres anys. Estarà ubicat al costat del primer edifici per a investigació biomèdica que la UdL construeix des de fa anys i que està a punt de ser estrenat. Serà inaugurat amb tota probabilitat per Setmana Santa i els investigadors podran traslladar-se així dels seus actuals laboratoris (ara estan també en un edifici del campus de Ciències de la Salut) a les noves instal·lacions.

Els dos edificis sumaran vuit mil metres quadrats (quatre mil cada un) dedicats íntegrament a desenvolupar investigació biomèdica. Amb aquests, la UdL espera poder créixer en grups de científics i projectes d'investigació.

http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/la-udl-iniciara-aquest-any-un-segon-edifici-per-a-investigacio-biomedica/

El campus de salut de la UdG no es paralitza, però no està clar quan es farà
La Facultat de Medicina ja està fent una forta inversió perquè no es preveu una data d'inici de les obres del nou edifici
S'havia d'acabar el 2013/2014

El campus de salut de la Universitat de Girona és un projecte que no es paralitza, tal com ha passat amb el nou hospital Josep Trueta, però el Secretariat d'Universitats i Recerca de la Generalitat reconeix que no se sap quan podran començar les obres perquè s'hi puguin traslladar les facultats de medicina i d'infermeria, que ara són a les instal·lacions d'Emili Grahit. “La redacció del projecte tècnic està previst que tiri endavant, i la voluntat és fer el campus de salut, però s'ha de parlar amb les institucions implicades i per ara no hi ha cap data prevista a causa del context general de restriccions econòmiques”, va manifestar ahir a aquest diari el secretari general d'Universitats i Recerca, Antoni Castellà.

L'Ajuntament de Sarrià de Ter va cedir el juliol del 2009 un total de 20.532 metres quadrats de terreny amb la previsió que les obres del campus de salut s'iniciessin el curs 2010/2011 i els estudiants de medicina que havien començat la carrera aquell any l'acabarien al nou campus. Això no serà possible i el degà de la Facultat de Medicina, Ramon Brugada, reconeix que preveuen estar encara “uns quants anys” a l'edifici d'Emili Grahit, on es van traslladar aquest curs i on ja s'ha invertit 1,5 milions d'euros en adequació d'espais i millora de material i està previst invertir-hi fins a 2,5 milions. Entre les obres, hi ha les de la sala de dissecció i les del centre d'habilitats clíniques.

LA XIFRA
2'5 MEUR
previstos per adequar l'edifici d'Emili Grahit,
on es fan estudis de medicina, dels quals
1'5 MEUR ja s'han invertit.

LA XIFRA
20.532 m²
de terreny que va cedir l'Ajuntament de
Sarrià de Ter per fer-hi el campus de salut.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/2-societat/16-educacio/367483-el-campus-de-salut-de-la-udg-no-es-paralitza-pero-no-esta-clar-quan-es-fara.html

Rigau mantindrà els barracons que criticava quan era a l´oposició

• Irene Rigau havia criticat durament la proliferació i el manteniment de mòduls prefabricats

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau (CiU), va anunciar ahir que les més de mil aules prefabricades que funcionen a Catalunya continuaran en servei més temps del previst a causa de la crisi econòmica, que també obligarà a reduir el pressupost del Departament.

Rigau va demanar als pares d'alumnes escolaritzats en barracons «tranquil·litat» davant la continuïtat de les aules prefabricades, durant la presentació de les dades de la preinscripció per al pròxim curs 2011-2012, que es va iniciar ahir. En canvi, quan era a l´oposició Irene Rigau va criticar durament la proliferació i el manteniment de barracons als centres educatius. Així ho va fer el setembre de 2009, quan va denunciar que el nombre de mòduls prefabricats s´havia doblat durant el govern del tripartit en relació amb l´última etapa de CiU.

Retallades per concretar

Un nombre no determinat d'escoles a Catalunya té aules prefabricades en part o en la seva totalitat, ja siguin de nova creació o per no haver-se realitzat les obres necessàries en els centres, una circumstància que ha ocasionat nombroses protestes dels pares d'alumnes els últims anys. La permanència dels barracons és una de les retallades que es concretaran de forma definitiva quan s'estableixi la rebaixa del pressupost que establirà el Govern català, i que en el cas d'Ensenyament la consellera no ha avançat, malgrat que ha assegurat que ja ha parlat amb el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, sobre aquest tema.

Rigau va rebutjar, d'altra banda, que el criteri introduït pel Govern en la preinscripció d'atorgar cinc punts en cas d'empat als alumnes amb algun progenitor que hagi estudiat al centre escolar escollit en primera opció sigui discriminatori o faciliti la segregació. Per contra, segons el seu parer, és el criteri de la zona geogràfica més pròxima al domicili familiar, que atorga 30 punts a l'hora de la preinscripció, fet que condiciona quina escola poden escollir els pares. La implantació del nou criteri de desempat per als alumnes que hagin tingut el pare, la mare o un germà escolaritzat al centre on es presenta la sol·licitud ha creat polèmica als últims dies en part de la comunitat educativa, i la Federació d'Associacions de Pares i Mares de Catalunya (Fapac) ja ha anunciat la presentació d'un recurs davant els tribunals.

Només 888 places escolars més per a Girona

El Departament d´Ensenyament de la Generalitat ofereix 110.941 places escolars noves a les comarques de Girona per al curs 2011-2012, a l´etapa obligatòria; només 888 més de les que va oferir per al curs actual, quan en va oferir 110.053. Per nivells educatius, a infantil l´oferta es concreta en 28.382 llocs, a primària en 51.777 i a Educació Secundària Obligatòria (ESO) en 30.782.

Més d´1 milió a tot Catalunya

L'oferta global del Departament d'Ensenyament per al pròxim curs serà de 1.044.509 places escolars a tot Catalunya, 12.127 més que el passat 2010-2011, sent l'etapa d'educació primària la que més augmenta, amb 484.968 places en total, per qüestions de creixement demogràfic –va precisar.

El segon cicle d'educació infantil (3-6 anys) oferirà 261.241 places, 87,353 de les quals són per a P-3, és a dir, els alumnes que inicien la seva vida escolar amb tres anys. A l'Educació Secundària Obligatòria (ESO) hi ha una oferta per al pròxim curs de 298.300 places, de les quals 76.227 són del primer curs.

http://www.diaridegirona.cat/portada/2011/02/15/irene-rigau-mantindra-barracons-criticava-loposicio/465545.html

Aixó sembla ja el mandat de Paco Camps, no sé, però tenen similituds.

Aquests convergents han paralitzat les obres d'una escola a Reus... :(

Aquests convergents han paralitzat les obres d'una escola a Reus... :(

Segur? Rigau va dir que les que estàn en construcció s'acabarien.

Mara meva quienes retallades, i en tema d'infraestructures i educació es una llàstima. Igual també es que el govern anterior va gastar per sobre de les seves possibilitats.

Però si ja anem malamanet en infraestructures (tot i que milor que abans) i en educació doncs aquestes retallades compliquen les coses, està clar.

Comencen els treballs d'ampliació de la Fundació Universitària del Bages

La Fundació Universitària del Bages ha iniciat els treballs d'ampliació de les seves instal·lacions. Després de la signatura del contracte d'adjudicació amb la Constructora d'Aro i l'acta de replantejament, la setmana passada van començar els moviments de terres per preparar el terreny on s'ha de construir el nou edifici.
A banda de donar resposta a les necessitats d'espai, l'obra representarà la urbanització d'uns 10.000 metres quadrats d'espai a la zona del Campus Universitari. Aquesta urbanització preveu la creació de nous accessos i espais de zona verda que milloraran considerablement la qualitat de l'entorn de la zona, on es concentren equipaments comuns de l'àmbit universitari com la nova residència, actualment en construcció, i la Biblioteca Universitària.
El nou edifici serà la nova seu de la Clínica Universitària i disposarà d'espais per a la simulació clínica i per concentrar les activitats pràctiques. Tindrà una superfície de 3.500 m2, forma rectangular, planta baixa, dos pisos i un aparcament soterrani. Amb similituds en silueta i aparença amb l'edifici actual, també tindrà personalitat pròpia en les façanes de ponent i de nord, que estaran fetes utilitzant peces de gres de color negre.
És previst que el proper mes de març es dugui a terme l'acte protocol·lari de col·locació de la primera pedra. L'obra representa una inversió de 4,5 milions d'euros i podria començar a funcionar el setembre de l'any 2012.

Font: http://www.regio7.cat/bages/2011/02/21/comencen-treballs-dampliacio-fundacio-universitaria-del-bages/129639.html

La UdL estrena un edifici destinat a la recerca biomèdica

• Aplegarà 180 investigadores i investigadors de l'IRBLleida

El primer mòdul de l'Edifici de Biomedicina, que inaugura demà el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, està destinat a la recerca biomèdica i té una superfície d'uns 4.000 metres quadrats. El nou espai dóna cabuda a un total de 180 investigadors i investigadores que treballen en 20 grups de recerca. Les instal·lacions permetran desenvolupar el treball que es duu a terme a l'IRBLleida I que distribueix la seua tasca en 5 grans àrees. La primera, Estrés en sistemes biològics, agrupa 5 grups de recerca que investiguen els condicionants que posen en perill la vida de les cèl·lules. Pel que fa a la segona línia, Medicina i teràpia experimental, un total de 7 grups treballen en les variacions del gen receptor de vitamina D, el càncer, la diabetis o la patologia vascular. D'altra banda, 2 grups més fan recerca dins l'àmbit dels Models cel·lulars i moleculars de patologies humanes i, altres 5 formen part de la línia d'investigació en Neurociència, on es duen a terme estudis de diferents tipus al voltant del sistema nerviós central. Finalment, dins l'àmbit de la Medicina Clínica hi estan treballant actualment 2 grups.

Fins ara, l'IRBLleida ocupava les instal·lacions de la Facultat de Medicina i de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova. A banda d'aquest edifici de recerca, està previst que en les properes setmanes s'inicii la construcció d'un segon mòdul, situat al seu costat, també destinat a Biomedicina i adscrit al Campus de Ciències de la Salut de la UdL.

L'edifici, de 4 plantes més un soterrani, ha estat construït pensant en la polivalència d'usos, tant dels laboratoris com de les diferents sales de treball. A més, les instal·lacions estan connectades amb la Unitat Docent i Estabulari de la UdL i amb l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova. El projecte d'aquest primer mòdul és dels arquitectes Lluís Cantallops Dalmau i Lluís Cantallops Valeri (Cantallops Arquitectes), gabinet que s'ha encarregat, entre altres, del Pla de Millora Urbana de la Porta Firal de Barcelona.

Les obres, que es van iniciar el passat 2008, s'han desenvolupat en 3 fases i han estat executades per les empreses Construccions i Contractes Ribó i UTE ACSA i AXER. El pressupost ha estat de 8.150.000 euros, finançats gairebé en la seua totalitat a través dels Fons Feder de la Unió Europea i préstecs reintegrables provinents dels Parcs Científics.

http://www.udl.cat/serveis/oficina/Noticies/2011/maig24.html

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/1a9513d9.jpg

Avancen les obres d'obertura dels diferents equipaments educatius
L'Escola Sala i Badrinas serà el primer centre educatiu en el Segle XX i està previst que s’obri provisionalment al carrer de Roger de Llúria. També s’obrirà, de forma temporal, l’institut de secundària Les Aymerigues

Les obres de millora i ampliació de diversos equipaments educatius terrassencs previstes pel departament d’Ensenyament estan avançant a bon ritme. Les obres comprenen diversos projectes com l’obertura de les escoles d’infantil i primària Sala i Badrinas, El Vapor i La Nova Electra, així com de l’institut Les Aymerigues.

[...]

Amb aquests projectes es portarà a terme el compromís que va adquirir en el seu moment l’anterior conseller d’Educació, Ernest Maragall, amb el Govern del tripartit. Del programa anunciat, només falta saber quan es concretarà el nou edifici per a l’Escola Can Montllor.

Font i enllaç al vídeo: http://www.terrassadigital.cat/detall_actualitat/?id=8899

Mataró vol convertir-se en ciutat universitària
El parc tecnològic Tecnocampus vol posar en marxa dues noves titulacions el curs que ve: màrqueting i ciències de l'activitat física i l'esport
La fundació que gestiona el campus maresmenc confia que en tres anys el nombre d'alumnes es multipliqui per dos

http://estatic.elpunt.net/imatges/39/34/alta/780_008_3934985_16c6f7ed8bd8cb7f457e26bbd531bc11.jpg
L'edifici universitari del parc tecnològic i de la innovació Tecnocampus de Mataró, situat a primera línia de mar.
Foto: LL.M.

[...] A l'oferta actual, que inclou set graus (tres enginyeries, mitjans audiovisuals, administració d'empreses, turisme i infermeria), tres postgraus i dos màsters, se n'hi afegirà de nova. [...] amb vista al curs 2012/13 la intenció és ampliar el ventall amb dos graus més: ciències de l'activitat física i l'esport i màrqueting.

[...] Les noves i flamants instal·lacions, que han costat 52 milions d'euros a la ciutat [...] i el valor afegit d'estar en contacte permanent amb més d'un centenar d'empreses d'àmbits punters ha aconseguit atraure alumnes [...] El nombre d'inscripcions per matricular-se aquests mesos ha augmentat més d'un 20% respecte de l'any anterior i el curs passat l'increment també va ser similar.

[...]

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/16-educacio/447880-mataro-vol-convertir-se-en-ciutat-universitaria.html

El nou campus de la Rovira i Virgili a les Terres de l'Ebre acull els primers alumnes

• Ahir va començar el curs escolar al nou equipament

Aquest dimarts, ha començat el curs escolar al nou campus de la Universitat Rovira i Virgili de les Terres de l'Ebre, que ja ha acollit els primers alumnes. L'equipament, situat a Tortosa entre el marge del riu i el barri de Remolins, ocupa 11.000 m2 i és capaç d’acollir un miler de persones.

Durant aquest curs 2011-12 s’imparteixen en aquest campus els graus d’Infermeria, d’Educació Infantil, de Primària i d’Administració i Direcció d’Empreses; i els màsters en Envelliment i Salut i el de Formació del professorat d’educació secundària obligatòria i batxillerat, formació professional i ensenyaments d’idiomes.


http://www.lamalla.cat/media_th/yeHd44OckNPG28bfsJR2k821ndHG0dLUeJ2Rl5WelaN0Y3hgnnmnnJCdmaN5nZGXlZ+Zp3xse2LLdKKYwJ2X3bnU

http://www.lamalla.cat/societat/educacio/article?id=483731

El nou edifici universitari de Manresa comença a agafar forma

• EL futur complex de la Fundació Universitària del Bages preveu entrar en funcionament el proper curs 2012-2013

El futur edifici annex a la Fundació Universitària del Bages (FUB) ja ha col·locat la seva coberta d’aigües, cosa que permet que ja sigui ben visible. La nova construcció acollirà la Clínica Universitària i reforçarà la seva capacitat per atendre una demanda creixent d’usuaris. Aquestes instal·lacions, més àmplies i ben dotades tecnològicament, acolliran, a partir del 2012, activitats de simulació en activitats de formació d’estudiants i de reciclatge de professionals de la salut. El nou edifici significarà una millora substancial del campus universitari manresà de cara al curs vinent.

La construcció del nou edifici de la FUB avança segons les previsions inicials per convertir-se en una realitat el curs 2012-2013. A més de la construcció de l’edifici, l’actuació es completa amb la urbanització d’uns 10.000 metres quadrats d’espai a la zona del Campus Universitari que complementarà la creació de nous accessos i espais de zona verda.


http://www.lamalla.cat/media_th/yeHd44OckNPG28bfsJR2k821ndHG0dLUeJ2Rl5WelaN0Y3hgnnmnnZCdmaN5nZGXlZ+Zp31kgWbLdKKYwJ2X3bnU

http://www.lamalla.cat/infolocal/noticies/article?id=483776

No hi haurà nous equipaments universitaris en cinc anys

• El Govern posa el punt i final a la política de creixement dels últims anys. Només se salvarà el campus del Besòs, tot i que les obres s'han alentit

La Secretaria d'Universitats de la Generalitat no preveu la construcció de cap nova infrastructura universitària pública en els pròxims cinc anys, a menys que sigui imprescindible, a causa de la crisi econòmica. Així ho ha expressat el secretari d'Universitats, Antoni Castellà, en una entrevista concedida a Efe, en què ha anunciat que el pla d'inversions de les vuit universitats públiques catalanes se cenyirà a les necessitats reals del sistema i es congelarà la política de creixement que s'ha impulsat els últims anys.

Castellà ha citat el futur campus del Besòs de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) com a exemple d'infrastructura necessària per substituir les actuals dependències de l'Escola Industrial, situades al centre de Barcelona, un projecte per al qual es compta també amb la col·laboració de la Diputació. De fet, els moviments de terres en l'esmentat campus, situat just al costat del Fòrum, a la frontera entre Barcelona i Sant Adrià del Besòs, no han parat, encara que sí s'han alentit en els últims mesos. També a la Universitat de Girona es valorarà si és necessari un espai destinat a aglutinar els estudis de turisme, una especialització d'aquest centre que es vol potenciar.


http://www.lamalla.cat/societat/educacio/article?id=498582