Serveis municipals: gestió de l'aigua, recollida i tractament de residus, etc.

[Sky]

Ultimen la selecció de la concessionària de neteja

Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), Cespa-Clanser-Arnó, Romero Polo-Sufi, Sacyr-Norvert- Grup Sorigué i Urbaser són els aspirants a obtenir la concessió del servei de recollida d'escombreries i neteja de Lleida. Els aspirants esperen aquests dies la decissió de la Paeria. Aquests grups ofereixen renovar els contenidors i canviar la maquinària. L'empresa escollida tindrá sis mesos per preparar-se per oferir el servei.

--

Segre.

[Sky]

Picabaralla entre l’ACA i Agbar en plena sequera

La companyia Aigües de Barcelona, que havia rebut un advertiment de l’Agència Catalana de l’Aigua per haver-se “extralimitat” en les seves competències, ha assegurat que “està complint les seves responsabilitats” i que “davant la intenció manifestada per la mateixa ACA de portar aigua en vaixells, Aigües de Barcelona complementarà les seves instal·lacions per donar entrada a cabdals d’aquest possible origen". L’agència pública va advertir Agbar que no tenia coneixement ni havia autoritzat les seves intencions de construir una canonada al Port de Barcelona que permetria rebre aigua potable transportada per vaixell.

--

e-noticies.com

[Sky]

Lleida adjudica la recollida de brossa per 8,8 milions anuals

L'Ajuntament de Lleida (PSC, ERC i ICV) controlarà per satèl.lit i mitjançant tecnologia digital la correcta marxa del servei municipal de recollida d'escombraries que realitzarà, a partir del 17 de març del 2006, la unió temporal d'empreses formada per Sufi, filial mediambiental de Sacyr-Vallehermoso, i la firma local Romero Polo. La concessió, per 10 anys, podria ser impugnada per Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), actual adjudicatària del servei, que considera que no totes les empreses presentades al concurs complien la normativa.

Tres mesos després del que s'havia programat inicialment, la comissió de Medi Ambient va decidir ahir elevar al ple la proposta de Romero Polo-Sufi, que cobrarà 8,85 milions d'euros anuals.

OFERTES

En la valoració d'ofertes, "que ha sigut molt complexa", segons el tripartit municipal, hi ha primat "l'organització tècnica de la guanyadora, que proposa ampliar el parc de vehicles i incrementar un 9% la plantilla", va dir ahir la regidora de Sostenibilitat, Mercè Rivadulla (ICV).

--

El Periódico.

[Sky]

Romero Polo, una empresa de Lleida que executa obres per 34.000.000 euros a l’any

José Antonio Romero Polo va crear la companyia que duu el seu nom el 8 d’octubre de 1984. Catalunya i Aragó són el principal àmbit d’actuació d’aquesta empresa que té la seu a la ciutat de Lleida. El volum d’obra que executa en l’actualitat ronda els 34 milions d’euros anuals. El 23 % d’aquest import correspon a activitats i serveis mediambientals.

La plantilla de Romero Polo l’integren 110 persones, entre les quals hi ha titulats superiors, mitjans, personal d’administració i tècnics, així com personal de base. L’empresa disposa dels certificats ISO 9001 de qualitat i ISO 14001 de medi ambient.

L’empresa desenvolupa diferents activitats relacionades amb el sector de la construcció, que inclouen obres d’infraestructura, urbanització, conservació, obres de fàbrica, pavimentacions asfàltiques ordinàries i especials, tractament d’aigües i residus i protecció del medi ambient, entre d’altres.

Romero Polo contracta amb Autopistas Concesionaria Española, S.A. (A.C.E.S.A.); Ajuntament de Lleida; ajuntaments de les províncies de Lleida i Barcelona; Confederació Hidrogràfica de l’Ebre; Consells Comarcals; Demarcació de Carreteres del Ministeri de Foment; Diputació de Lleida; Diputació General d’Aragó; Generalitat de Catalunya (Agència Catalana de l’Aigua, Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Departament de Medi Ambient, Agència de Residus, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Direcció General de Carreteres, Institut Català del Sòl, Institut Català d’Assistència i Serveis Socials); Gestió d’Infraestructures, S.A. (GISA); Regs de Catalunya, S.A. (REGSA), i la Sociedad de Infraestructuras Rurales Aragonesas (SIRASA).

Sufi pertany a la tercera companyia de l’Estat de construcció i serveis

L’empresa Sufi (propietat pel grup Sacyr Vallehermoso) fou fundada al 1981. L’objecte social de la companyia comprèn totes les activitats relacionades amb el medi ambient, urbà i industrial. S’inclouen la recollida, transport i tractament de residus sòlids urbans (RSU) i d’altres, el manteniment de parcs, jardins i parquímetres, la neteja viària i el tractament d’aigües potables residuals i industrials. També inclou tot tipus d’activitats en el camp de les energies renovables.

Els ministeris de Medi Ambient i Foment, totes les comunitats autònomes i un gran nombre de municipis del conjunt de l’Estat, entre els quals destaquen l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Entitat Metropolitana de València són els principals clients de Sufi.

--

Paeria.es

[Sky]

^^ A veure si aquests no són tan cutres com per comprar equipament de segona mà a Barcelona. :D

[Sky]

El nou servei de neteja de Lleida no estarà en ple funcionament fins després de l'estiu

• Romero Polo-Sufi es farà càrrec de la recollida de brossa a partir del 16 març, però haurà d'esperar per tenir tota la maquinària

El nou servei de neteja de la ciutat de Lleida no estarà en ple funcionament fins després de l'estiu. La recent adjudicatària, Romero Polo-Sufi, calcula almenys sis mesos per enllestir les qüestions administratives i tècniques. A més, la UTE també haurà de renovar bona part de la maquinària actual. Així, en el moment de l'inici del servei, el 16 de març, faltaran alguns recursos. Es tracta, sobretot, dels setze camions-recol·lectors que funcionaran amb gas.

L'Ajuntament de Lleida i la UTE Romero Polo-Sufi han signat aquest divendres el contracte per a la neteja de la ciutat durant els pròxims deu anys. El pressupost per al primer any és de gairebé 9 milions d'euros, un 30% més que en l'exercici anterior. El nou servei suposarà un increment sensible de maquinària, amb 26 noves incorporacions. El gerent de l'empresa, Agustí Bordalba, ha explicat que també hauran d'estudiar l'increment de la plantilla.

D'altra banda, el procés està pendent de la resolució judicial del contenciós interposat per Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) per l'adjudicació. L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, creu que no afectarà al nou servei.

La signatura d'aquest divendres ratifica l'acord pres en el ple municipal de la Paeria el passat mes d'octubre. Una de les novetats serà la incorporació d'un vehicle capaç de netejar qualsevol residu, incloent petits tòxics. La proposta de Romero Polo-Sufi passa també per la creació de quatre minideixalleries.

--

SEGRE.

[Sky]

^^ A veure si renoven i unifiquen ja la imatge del servei, que ara fa pena veure maquinària i estris de tots colors. Uns amb la decoració blanca de l'antiga SEINSA, els vehicles més nous tenen un color blavós i no porten cap mena de marca o identificador (igual que sortits de fàbrica), i fins i tot hi ha material de segona mà amb pintura taronga i restes evidents d'aquesta "B":

http://www.om-plural.org/segells/taula/taula_22.jpg

:sleepy:

[Sky]

La Paeria i ILNET signen el contracte per al servei de neteja de Lleida

• L'empresa assumeix la neteja i transport de les escombraries a partir del 16 de març

La Paeria i l’empresa ILNET, formada per Romero Polo i Sufi, han firmat el contracte mitjançant el qual la Unió Temporal d'Empreses assumeix el servei de neteja de la ciutat a partir del 16 de març i durant els propers 10 anys.

L'alcalde Àngel Ros, que ha presidit l'acte, ha manifestat que la signatura té un doble sentit. D'una banda, ratifica l'acord del Ple pel qual s'adjudica el contracte més important de l'Ajuntament de Lleida i, de l'altra, reflecteix la voluntat municipal de millorar aquest servei bàsic per a la ciutat, al qual s'aporta un 30% més de recursos i un nou plec de condicions. El paer en cap ha felicitat els treballadors que fins ara han prestat el servei amb l'anterior concessionària i ha insistit que la nova unió empresarial, que assumeix la plantilla, ha palesat una especial sensibilitat vers les seves condicions.

José Maria Romero Polo ha destacat que l'adjudicació "permet que una empresa de Lleida pugui afrontar el repte de complir les condicions del nou contracte", cosa que es farà "amb il·lusió i estimació", amb "l'objectiu que la ciutadania estigui el màxim de satisfeta".

Els tinents d'alcalde Xavier Sàez i Francesc Pané i la regidora Mercè Rivadulla també han estat presents en l'acte de signatura.

Entre d'altres millores del servei, la concessionarà incorporarà vehicles pesants, reduirà el soroll de la maquinària, augmentarà la neteja amb aigua a pressió i instal·larà contenidors soterrats, a més d'incrementar la plantilla en un 8'8%.

--

Paeria.es

[Sky]

ILNET? Ilerda Net? :crazy:

Això em sona a proveïdor d'ADSL. :D

Per cert, ja han registrat el domini www.ilnet.es :runaway:

[Ookido]

Que fagin menos soroll, perque jo en tinc 5 sota casa meva.

[Sky]

Avui he llegit al diari que ILNET canviarà els contenidors i ficarà models amb pedals. Ja anirà bé perquè a molta gent li fa fàstic haver de tocar la tapa per obrir-la.

[UT596001]

^^ A Castellar ja van canviar els contenidors fa força anys. 2 contenidors del model antic els tinc localitzats a l'aparcament de l'estació de Gualba, conservant un intacte l'escut de Castellar :D

[Sky]

Ara m'estava recordant d'un passatge del centre de Lleida de 20 metres de llarg per 3 d'ample on hi ha quatre o cinc contenidors d'escombreries junts. :O! Deu ser un dels pitjors "carrers" del món. :D

[Sky]

Ahir vaig veure material nou del servei de neteja. Un camió Ros Roca tot blanc, sense cap mena de marca identificativa.

[UT596001]

^^ Potser van arribar aquell mateix dia des de Tàrrega :D

[Sky]

Ilnet assumeix el 16 de març la neteja urbana

L'empresa Ilnet, participada per Romero Polo i Sufi, assumeix des del dia 16 de març la recollida d'escombraries i neteja urbana de Lleida. La nova concessionària comença la prestació amb més recursos, l'ampliació dels serveis i el compromís de millorar l'efectivitat i l'eficàcia, així com l'atenció ciutadana.

L'alcalde Àngel Ros, que ha encapçalat la presentació de les novetats de la gestió i de la renovada maquinària, ha destacat l'increment pressupostari del 30 % respecte a la concessió anterior i ha demanat l'ajut dels veïns i veïnes per fer un bon ús del servei.

Paeria (http://www.paeria.es/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=4295&PaginaAnterior=/cat/index.asp)

[Sky]

La Paeria vaciará cada dos días los contenedores de reciclaje

http://www.lamanyana.es/fotografia/SB-CONTE.jpg

La imagen del desbordamiento de los contenedores de envases de vidrio, papel o cartón, será un recuerdo en las calles de Lleida dentro de unas ocho semanas. Así lo prevé la concejalía de Medi Ambient del Ayuntamiento, que empezó ayer a instalar los primeros mil recipientes que se adaptan al sistema Easy (que traducido al inglés significa fácil), una propuesta innovadora en Catalunya que mediante dos camiones automatizados que controlarán la cantidad vertida en los recipientes para vaciarla cuando estén al 75%, es decir con una frecuencia de cada dos días, que podría incrementar cuando entre en servicio el nuevo sistema, según afirmó ayer el responsable de servicios de la empresa municipal Ilnet, Wifredo Gastón. (...)

Durante la presentación de la iniciativa la concejala de Sostenibilitat i Medi Ambient, Mercè Rivadulla, señaló que el objetivo de la renovación de la recogida selectiva es “mejorar la seguridad del proceso, ya que el vaciado se hace a través de un brazo mecánico que eleva el contenedor y evita el balanceo. Por tanto, hay menos riesgo para los operarios, el mobiliario urbano y los vehículos”. (...)

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=67244&seccio=Lleida&fecha=2007-01-16&sortida=00:00:03

[Sky]

^^ Aquests són més macos que els d'ara, un iglú verd per al vidre i unes llaunes grogues i blaves per a envasos i papers respectivament. :)

[Sky]

kTNjwpkz8l4

[Sky]

^^ Confesso que sempre li boicotejo el reciclatge a ma mare. La brossa, tota a la mateixa bossa i cap al contenidor cada nit. Això de separar (i acumular) deixalles a casa és marranada. :nono:




















































D'acord, sóc un malparit superinsostenible. No cal que m'ho recordeu. :D

[Sky]

La Paeria aprova l'ordenança de neteja que obliga a reciclar

L'Ajuntament de Lleida podrà començar a multar els ciutadans que no reciclin la brossa a partir de la pròxima setmana. El ple d'aquest divendres ha aprovat l'ordenança de neteja viària i gestió de residus. La normativa preveu que els agents de la Guàrdia Urbana i els membres de la brigada de Medi Ambient puguin sancionar els particulars que no separin la brossa o que la llencin abans de les nou del vespre. El text preveu multes de fins a 60.000 euros per als casos molt greus de reincidència.

L'ordenança ha rebut els vots a favor de tots els grups municipals excepte el Partit Popular (PP), que s'ha abstingut. Els populars argumenten que les sancions previstes són excessives i no respecten el principi de proporcionalitat. La regidora Dolors López argumenta que, tot i que s'hagi previst fer un quadre de sancions, no poden donar el seu vot a un document que permet una multa de fins a 2.000 euros per llançar les escombraries fora de l'horari. La regidora de Medi Ambient, Mercè Rivadulla, li ha respost dient que aplicaran el sentit comú a l'hora d'imposar les multes.

El ple de la Paeria també ha aprovat la liquidació dels pressupostos del 2006. Les dades presentades per l'equip de govern posen de relleu que la Paeria ha reduit l'endeutament fins el 96%. D'altra banda, el reconeixement de crèdit el darrer exercici s'ha quedat en 3'4 milions d'euros que podrà assumir el romanent de tresoreria que puja poc més de 4 milions.

--

SEGRE.

Estalinistes! :bash:

:D

[Danzig]

^^ Confesso que sempre li boicotejo el reciclatge a ma mare. La brossa, tota a la mateixa bossa i cap al contenidor cada nit. Això de separar (i acumular) deixalles a casa és marranada. :nono:

D'acord, sóc un malparit superinsostenible. No cal que m'ho recordeu. :D

A nosaltres ens passa el mateix però a l'inrevès. Separem totes les deixalles i els meus sogres que venen a vegades a casa, ho arrepleguen tot a la mateixa macrobossa i la llençan al contenidor :bash:

[Sky]

^^ Són dels meus. :D

És que és lleig això de discriminar per raó de material... :D

[Sky]

Els ajuntaments no podran vetar l'obertura d'abocadors

• Vistiplau del consell tècnic del govern al projecte de la nova llei de residus
• Les infraestructures estaran previstes en un pla aprovat per decret
• Se suprimeixen la llicència municipal i els entrebancs urbanístics

Els ajuntaments no podran vetar la instal·lació d'abocadors de residus, incineradores, ecoparcs o deixalleries fent servir el procediment clàssic de denegar la llicència municipal. Tampoc es podrà rebutjar aquest tipus d'instal·lacions amb recursos legals com la modificació del pla urbanístic municipal o al·legant que la instal·lació es troba en terreny no urbanitzable.

Senzillament, la futura llei reguladora de residus farà desaparèixer el tràmit de llicència municipal i determinarà que abocadors, ecoparcs o deixalleries es construiran allà on determini el nou pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus, una figura que aprovarà el govern per decret.

La supressió dels entrebancs urbanístics i municipals que sovint afecten els projectes de gestió de residus és l'apartat més destacat de l'avantprojecte de llei de modificació de la llei reguladora de residus elaborat pel departament de Medi Ambient i l'Agència de Residus de Catalunya (ARC). L'avantprojecte va ser aprovat la setmana passada, en primera instància, pel consell tècnic del govern i serà sotmès aquest mes al dictamen preceptiu de la Comissió de Govern Local (on es troben les entitats municipalistes). El projecte podria ser aprovat pel govern aquesta mateixa primavera perquè se'n pugui fer de manera immediata la tramitació parlamentària. (...)

http://www.avui.cat/avui/diari/07/abr/04/367730.htm

[Sky]

Critiquen la gestió de residus per decret

• Ecologistes de Catalunya, contra el projecte elaborat per Medi Ambient

La federació Ecologistes de Catalunya va criticar ahir amb duresa el projecte de llei reguladora de residus, perquè considera que la proposta del govern pretén "imposar les instal·lacions de gestió de residus a cop de decret". Els ecologistes exigeixen la retirada dels apartats del projecte de llei que preveuen que instal·lacions com abocadors o incineradores siguin ubicats a través d'un pla sectorial aprovat pel govern i sense necessitat de llicència municipal (vegeu l'edició del dia 4 de l'AVUI).

Ecologistes de Catalunya reclama que no s'impedeixi la participació ciutadana i que hi hagi més dedicació a les polítiques prevenció i minimització, i "fa una crida a les entitats cíviques i ambientals dels Països Catalans" en contra de "l'absolutisme ambiental" que el govern vol imposar amb aquest model de projecte de llei.

--

AVUI.

[Sky]

Un titular graciós :D

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/070418-130902-1110x801-S.jpg

[Danzig]

ja ens podem menjar la nostra pròpia merda :D

[Confide]

L'aigua de l'Hospi (de l'aixeta) és bona per beure? :D La de Santaco, fa 10 anys sí... la de Cornellà no... La de Moiá fa 12 anys sí... ara no, la de Sabadell té un gust molt dolent..

[mentalpower]

Que n'ets de dolent, Confide.

Doncs mira, si t'he de dir la veritat, l'aigua a L'Hospitalet no es bona de veure, per culpa de les sals al Llobregat. Es suposa que cap al 2009 això s'arreglarà amb uns filtres nous que hi posaran. Ara per ara jo l'aigua per beure és de garrafa.

[Danzig]

:rofl:

boníssima de la mort :Dx

[Bitxofo]

L'aigua de l'Hospi (de l'aixeta) és bona per beure? :D La de Santaco, fa 10 anys sí... la de Cornellà no... La de Moiá fa 12 anys sí... ara no, la de Sabadell té un gust molt dolent..
L'aigua de SantaCo i Badalona continua essent molt bona.
:yes:
L'aigua dolenta comença a partir del Passeig de Sant Joan de BCN cap a l'esquerra.
:dunno:

[Danzig]

^^ Aigües del Ter vs Aigües del Llobregat

[Sky]

^^ M'emportaré això cap a un fil mig mort de La Masia. :D

[Sky]

Sant Cugat disposa de contenidors de brossa soterrats

L'Ajuntament santcugatenc ha instal·lat contenidors de brossa soterrats en deu punts del municipi. Ocupen menys espai que els tradicionals i són més còmodes per als usuaris, perquè són més baixos i costen menys d'obrir. D'altra banda, l'Ajuntament assegura que com que són soterrats, es redueix considerablement el problema de les males olors. El consistori ha iniciat un torn de visites a tots els establiments comercials per informar els veïns i els botiguers sobre la utilització dels contenidors, que tenen una boca més petita per llençar la brossa.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2545490

[Sky]

L'alcalde de Lleida creu que Raimat no és el lloc adequat per construir un abocador "perquè podria perjudicar el sector del vi"

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha assistit aquest diumenge a la XIX Festa de la Verema de Raimat on ha explicat que Raimat és una important referència per al conjunt de la ciutat. "No és bo per a Raimat, per a Lleida, que s'instal·li aquí una planta de tractament de residus. No podem identificar-nos amb una planta així si aspirem a ser una capital agroalimentària i amb la importància del vi en aquesta zona. Farem tot el legalment possible perquè la planta no s'instal·li", ha assegurat el paer en cap. A més, Ros ha destacat que el ple municipal ja va aprovar una moció en contra de la construcció d'aquesta infraestructura. Tot i així, el paer en cap ha explicat que els abocadors són necessaris perquè han de fer la seva funció però "no s'hi poden construir a prop d'on hi ha una activitat agrícola i, per tant, econòmica, com és el cas de Raimat on s'hi treballa en un dels sectors més importants com és el vi".

(...)

http://www.paeria.es/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=6762&PaginaAnterior=/cat/index.asp

[Sky]

^^ L'abocador aquest se suposa que el promou una empresa d'Almacelles. I em pregunto jo, la creació d'aquestes infraestructures no la planifica exclusivament el Dep. de Medi Ambient? Si mal no recordo, a la comarca del Segrià només estava previst ampliar l'actual abocador de Montoliu de Lleida.

O és que una empresa privada qualsevol pot muntar el seu propi abocador allà on pugui i després poder tindre de clients institucions públiques?

Hi ha un mercat de compra-venda de porqueria? :crazy:

[Izo]

Hi ha un mercat de compra-venda de porqueria? :crazy:
Oh, i tant! Des de residus nuclears fins a oli de fregir.

[Sh4d0w]

^^ L'abocador aquest se suposa que el promou una empresa d'Almacelles. I em pregunto jo, la creació d'aquestes infraestructures no la planifica exclusivament el Dep. de Medi Ambient? Si mal no recordo, a la comarca del Segrià només estava previst ampliar l'actual abocador de Montoliu de Lleida.

O és que una empresa privada qualsevol pot muntar el seu propi abocador allà on pugui i després poder tindre de clients institucions públiques?

Hi ha un mercat de compra-venda de porqueria? :crazy:


Jo tenia entés que no el mourien més enllà de Montoliu, ja que tampoc fa massa que el tenien alla.. i s'havien de tenir mil i un factors en compte per a poder fer un suposat ''futur trasllat'' en cas d'arribar al tope.

Acas han arribat a aquest tope? :ohno:

[Sky]

^^ No, no el traslladaran però sí sembla que volen ampliar-lo i dotar-lo de plantes de reciclatge:

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/df5e7525.jpg

[Sky]

L’Agència de Residus de Catalunya no considera idònia la planta per a residus urbans i abocador de Gimenells

• El projecte no s’adequa al procediment de gestió de residus municipals que estableix el Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Catalunya

• Les infraestructures de gestió de residus són un factor clau per a desenvolupar i arrelar a les terres de Ponent una indústria agroalimentària de qualitat, amb criteris de sostenibilitat

L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) —del Departament de Medi Ambient i Habitatge— no considerarà idònia la planta per a residus urbans i abocador quan el rebi formalment, perquè no s’adequa al tractament de residus municipals que estableix el Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Catalunya. També ha informat negativament l’actual projecte de modificació de normes subsidiàries urbanístiques que ha promogut el consistori de Gimenells.

Així mateix, l’ARC considera que el projecte de planta de tractament de residus municipals previst a la localitat lleidatana està sobredimensionat respecte al territori al que hauria de prestar servei. L’empresa promotora del dipòsit controlat de Gimenells, Xaviker, S.L. va fer arribar la documentació sobre aquesta instal·lació al Departament de Medi Ambient i Habitatge el 29 d’agost, si bé hi manca l’informe municipal i el certificat d’adeqüació urbanística. És a partir d’aquest moment que el Departament en té coneixement i pot prendre posició respecte a l’adeqüació del projecte.

D’altra banda, des de l’Agència de Residus de Catalunya es remarca la necessitat d’infraestructures de gestió de residus que són un servei per a la indústria de les terres de Ponent. Aquest és un factor clau per a desenvolupar-hi i arrelar-hi una indústria agroalimentària de qualitat, amb criteris de sostenibilitat.

http://premsa.gencat.net/display_release.html?id=27072

[Sky]

Barcelona necessita un altre abocador

• Entre el 2009 i el 2010 s'esgotarà la capacitat dels abocadors dels Hostalets i Cerdanyola per portar el rebuig dels ecoparcs

L'àrea metropolitana de Barcelona haurà d'afrontar, a partir del 2008, la localització de més terrenys on dipositar el rebuig que generaran els quatre ecoparcs –ara n'hi ha tres en funcionament– de què disposarà a partir del termini 2009-2010. Un horitzó que ve determinat per l'esgotament de la capacitat de deposició dels abocadors actuals, el dels Hostalets de Pierola, que té fixat el termini cap al 2009, segons tècnics d'aquest Ajuntament, i l'Helena, situat a Cerdanyola, que és a punt de rebre les primeres bales de l'ecoparc de Montcada i Reixac i que haurà d'estar tapat el 2010 per fer-hi el sincrotró. «No es tracta d'obrir un altre forat sinó de reomplir els que ja hi ha ara», va dir Carles Conill, gerent de l'Entitat del Medi Ambient.

El rebuig que generen els ecoparcs de l'àrea metropolitana de Barcelona té un destí finalista, és a dir, cal portar-los a un abocador, anomenat també dipòsit controlat, o a la incineradora del Besòs. Fins ara el destí principal d'aquest rebuig era el dipòsit del Garraf, tancat a principi del 2007, i la pedrera de la Vallensana, a Badalona, on la prova pilot per reomplir el forat amb bales del rebuig d'ecoparc va acabar el 28 de setembre passat. (...)

El gerent de l'entitat metropolitana, Carles Conill, admet la necessitat d'aquest nou abocador però aclareix que l'entitat treballa des de fa temps perquè la solució passi per restaurar forats i no pas per obrir-ne de nous. «I això gràcies al bon resultat de les proves que s'han fet a les bales de residus que s'han dipositat a la Vallensana», diu Carles Conill. El gerent assegura que l'actual sistema d'infraestructures «digereix» bé els residus que es generen i que es mantenen les previsions establertes en el pla. «La nostra prioritat ara és consolidar el tractament dels residus i el seu embalatge perquè els resultats són bons», diu el gerent de l'entitat.

D'acord amb les proves que s'han fet fins ara el nou abocador a l'àrea metropolitana hauria de ser una antiga pedrera o argilera que s'impermeabilitzaria per rebre les bales.

Menys confiat es va mostrar el vicepresident de l'entitat metropolitana i regidor a l'Ajuntament de Barcelona (CiU), Joan Puigdollers. La instal·lació d'un altre abocador a l'àrea metropolitana «requereix un gran acord social», va dir. I hi va afegir: «Si bé els llocs per omplir hi són, també cal tenir el suport dels ajuntaments implicats i dels ciutadans.» Puigdollers no va dubtar a qualificar l'emplaçament del nou abocador de «gran repte d'aquest mandat per als responsables de l'entitat metropolitana».

El pla d'infraestructures previst per l'Agència de Residus ja preveu la construcció d'aquest abocador i situa la seva futura capacitat en 600.000 tones. Aquest organisme, que no va voler fer declaracions, té enllestit l'avantprojecte de llei de modificació de la llei reguladora de residus que preveu que la construcció d'abocadors no estigui subjecta a l'atorgament de la llicència municipal. Serà el pla territorial d'infraestructures el que finalment determinarà els indrets.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2602588

[Sky]

La Justícia anul.la l'adjudicació del servei d'escombraries de la ciutat a l'empresa Ilnet

El jutjat Contenciós Administratiu de Lleida ha anul.lat l'adjudicació del servei de recollida d'escombraries de la ciutat a la UTE Romero Polo-Sufi, coneguda com Ilnet. Així, dóna parcialment la raó a l'empresa Fomento de Construcciones i Contratas, matriu de l'antiga concessionària Seinsa. Davant d'aquesta decisió judicial, la Paeria ha anunciat avui que recorrerà davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

La batalla legal pel servei de recollida d'escombraries de la ciutat va començar l'any 2005. Fomento de Construcciones i Contratas ja va demanar abans de l'adjudicació excloure les tres UTE que s'havien presentat en entendre que no tenien per objectiu la neteja de la ciutat, sinó d'altres com la construcció. Però la Paeria va desestimar la seva petició. L'empresa va insistir de nou en les seves reclamacions, però ho va fer davant del jutge. A més, demanava que se li adjudiqués el servei en ser la segona millor en puntuació. Per això, la sentència li dóna parcialment la raó.

SEGRE

:doh:

[Sky]

El consell del Segrià no descarta dur les escombraries a Barcelona

Aquesta setmana el Consorci de Residus del Segrià donava la veu d'alerta. A l'abocador comarcal del Segrià només li queden de tres a quatre mesos de vida. El president, Ricard Pons, va dir que s'hauria de dur la brossa a la Noguera o a Les Garrigues, però aquestes comarques ja han dit que veuen difícil d'assumir-la. Avui, Ricard Pons, ha dit que vol convocar també els presidents de les comarques del Pla, l'Urgell i la Segarra per demanar si hi pot dur la brossa del Segrià durant un màxim de sis mesos. Si no hi hagués consens, Pons no descarta dur la brossa fins a Barcelona, concretament fins a Ecoparc 2, el complex de residus que l'empresa concessionària de l'abocador de Montoliu gestiona a Montcada i Reixach.

SEGRE

Mos aufeguem entre deixalles!

[Sky]

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/10edf73f.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/a9f918c6.jpg

[Sky]

^^ A mi sempre m'havia semblat el més normal del món que l'aigua es pagués en un rebut comunitari. Suposo que té els seus avantatges i els seus inconvenients, com tot. :dunno:

[Bitxofo]

^^Mai ho havia sentit!
:crazy:
A Lleida sou :weird:

:D

[lude]

^^ A Barcelona també passa. Jo tinc una amiga que viu sola i en la seva finca paguen la factura de l'aigua a parts iguals entre els veïns. No trobo justo que pagui igual una persona sola que una família de 5 memebres.

[Sky]

^^ És això... En el nostre cas particular ens beneficia perquè som quatre persones a casa i acabem pagant el mateix que els veïns que viuen sols. :dunno:

[Sky]

Primers contenidors soterrats a Lleida

Lleida ha inaugurat aquest dilluns a l'avinguda Blondel els tres primers contenidors soterrats de la ciutat. Són per paper, vidre i envasos i han costat 40.000 euros. L'alcalde, Àngel Ros, ha anunciat que també s'optarà per aquest sistema quan es reformi la plaça Ricard Viñes o quan es facin noves urbanitzacions, com l'ampliació de Ciutat Jardí. Aquest dilluns també ha començat una nova campanya de sensibilització perquè els comerços gestionin bé els seus residus, especialment pel que fa al cartró. El pla anirà especialment dirigit als establiments regentats per estrangers. És per això que la Paeria ha contractat els serveis de traductors d'àrab i xinès per explicar-los en el seu idioma com s'ha de reciclar el cartró. Inicialment la campanya serà informativa però després de dos mesos, es posaran sancions. Josep Barberà és el regidor de Medi Ambient. Els comerciants hauran de deixar el cartró plegat al costat del seu establiment entre les 8 i les 9 del vespre.

SEGRE.

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/Imatge_cat_5667.jpg

[Sky]

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/780_008_1781405_2007_03_11.jpg

A Ciutat Vella funcionen quatre sistemes diferents de recollida d'escombraries

• La brossa orgànica només se separa amb el sistema pneumàtic, al nord del Raval, Santa Caterina i la Ribera

«No sé a on he de portar les escombraries orgàniques», comenta un veí del carrer de Sant Pau de Barcelona. Al districte de Ciutat Vella hi ha quatre sistemes diferents de recollida d'escombraries, que miren d'adaptar aquest servei a les característiques especials dels carrers d'aquesta zona de la ciutat. La recollida manual, porta per porta, s'escampa pels carrerons estrets i de la Barcelona gòtica i medieval; la recollida mitjançant els contenidors de selecció de materials, intenta fer-se un lloc sobretot al perímetre de la Barcelona Vella, i a la Barceloneta. Però també s'està escampant el sistema de recollida pneumàtica, amb dues versions diferents: en una se separa la brossa orgànica, i en l'altra, a les primeres zones on es va implantar, no se segrega l'orgànica.

La gestió dels residus topa a Ciutat Vella amb tots els entrebancs possibles. Als carrerons estrets fan nosa els contenidors de tota mena, a més trenquen l'estètica de nucli antic. Per altra banda, el sistema de recollida pneumàtica, amb bústies més petites i discretes, té l'avantatge d'un mecanisme que funciona pel subsòl, però a moltes àrees de Ciutat Vella això és un problema. A la Barcelona vella, per qüestions d'arqueologia, en cada forat que es fa, hi apareixen restes històriques; a la Barceloneta, pel nivell de les aigües freàtiques, que és molt superficial. A tot això cal afegir-hi que a la zona institucional (és a dir, a la plaça Sant Jaume i a una àmplia rodalia), els protocols de seguretat recomanen evitar tota mena de contenidors i bústies d'escombraries.

Totes aquestes circumstàncies expliquen els motius pels quals a Ciutat Vella funcionen fins a quatre sistemes diferents de recollida de brossa, la majoria dels quals oblida, de moment, la separació de les escombraries orgàniques, que tant es recomana als mitjans de comunicació. Per algunes entitats ecologistes i cíviques de Ciutat Vella, la implantació de contenidors de recollida d'orgànica no es pot excusar, ja que allà on hi ha els altres contenidors, els anomenats punts de brossa neta (PBN) –vidre, paper i cartró i envasos– també hi podria haver un quart contenidor, en aquest cas de color marró, per segregar la brossa orgànica. Per altra banda, allà on es fa el servei manual i porta a porta, que correspon a un ampli territori de Ciutat Vella, també es podria passar a recollir de manera periòdica la bosseta de l'orgànica, com es fa en alguns municipis petits de Catalunya, en els quals s'estableixen uns dies per recollir l'orgànica i uns altres la resta de residus. (...)

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2842980

Barcelona pneumàtica

L'Ajuntament de Barcelona està omplint de bústies de recollida pneumàtica tota la part baixa de la ciutat. El sistema ja fa temps que s'aplica a tot el barri de la Vila Olímpica, i funciona a ple rendiment al Poblenou, a grans àrees del 22@, al sector del Fòrum i al barri de Gràcia. De fet, Barcelona disposa d'una xarxa de recollida pneumàtica d'uns 20 quilòmetres de longitud. Aquesta xarxa està dotada amb 6 centrals de recollida de residus –al Fòrum, a la Vila Olímpica, a la Sagrera-Maquinista, a Diagonal Poblenou, al Raval i a Santa Caterina–. Aquestes centrals tenen una distribució de la recollida d'un miler de bústies repartides per totes aquestes àrees. Es calcula que el servei arriba ja a unes 61.000 famílies barcelonines. Per altra banda, hi ha altres barris en què el sistema s'escampa al mateix ritme amb què s'està implantant al Raval: al districte de Sant Martí i al de Sant Andreu hi ha obres en marxa en diversos barris. I, per últim, es projecta instal·lar el sistema a àmplies zones de nova urbanització, com per exemple als barris nous de la Sagrera i de la Marina de la Zona Franca.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2842982


Contenidors marrons

L'Ajuntament de Barcelona ha presentat ja el plec de condicions que haurà de tenir la nova contracta de neteja i recollida de residus de la ciutat, que funcionarà en el període 2009-2017. Un dels aspectes que destaca d'aquesta contracta és la recollida separada de la brossa orgànica. Barcelona és una ciutat endarrerida en aquest sentit, malgrat les nombroses campanyes publicitàries que promou per conscienciar la població en la necessitat de reciclar. Actualment, només al 34% de la ciutat hi ha servei de recollida de residu orgànic. Aquesta contracta haurà de desenvolupar aquest servei a tota la ciutat, sense excepció. L'objectiu és que a partir de l'1 de novembre del 2009, quan entri en vigor la contracta nova, s'hagin desplegat 5.400 contenidors, que les entitats ecologistes demanen que siguin dels de color marró, que donen lloc a menys confusió que no pas els contenidors bicompartimentats. Una implantació progressiva de la recollida orgànica provocarà la disminució dels contenidors de rebuig.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2842983

[Sky]

Els pantans s’han omplert fins al 65% de capacitat, un 20% més que el juny

Ara fa dos mesos que el Consell de Ministres va derogar el decret que autoritzava la prolongació del transvasament de l'Ebre fins a l'àrea metropolitana de Barcelona per abastir aquesta ciutat, ja que per culpa de la sequera els pantans van arribar a nivells molt baixos i es va entrar en estat d’alerta. Avui però, la situació dels embassaments catalans és molt diferent gràcies a les pluges d’aquests últims mesos que han ajudat a pal•liar la falta d’aigua.

Actualment la seva capacitat en els pantans ha pujat del 45% al juny al 65% a l’agost. El més gran del sistema Ter-Llobregat, el de Susqueda, a la Selva, es troba al 62% de capacitat, 22 punts percentuals més que ara fa un any. El segon pantà amb més capacitat dels que abasteixen l'àrea metropolitana de Barcelona, el de Sau, a Osona, ha crescut un 11% respecte a les dades del mateix període de l'any passat, i ara es troba al 63%.

Pel que fa als embassaments de l'Ebre, que han estat els que menys han patit els efectes de la sequera, es mantenen en el 75%, quan el 2007 se situaven al 58%.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/viewer.php?IDN=24570

[Bitxofo]

^^La setmana passada deien que estaven al 72%...
:sly:

[Izo]

^^ Serà que ara els embassaments cotitzen a la borsa... :D

[Sky]

L'Observatori de la Sostenibilitat certifica l'estat preocupant dels rius catalans

Coincidint amb el tancament de l'Expo de Saragossa, l'Observatori de la Sostenibilitat, que depèn del govern espanyol, ha fet públic un diagnòstic sobre l'aigua a la Península. A Catalunya, només una petitat part dels cabals dels rius es pot considerar en bon estat, segons l'informe. A més a més, afegeix que la situació serà sempre complicada, ja que els rius que abasteixen l'àrea de Barcelona són molt petits pel vòlum de les demandes. Això sí, la part positiva, és que la gestió de l'aigua és eficient i hi ha un esforç d'estalvi d'aquest bé escàs.

En 10 anys, a l'àrea de Barcelona, la població ha crescut prop d'un milió de persones, fins als 4,5 milions i el consum total d'aigua és de 600 hm cúbics. Per persona i dia, menys de 100 litres, un dels consums més baixos d'Espanya. El 76% del consum és urbà mentre que un 15% és destina a ús industrial i el 9% per l'agricultura.

La part negativa és la situació preocupant dels rius catalans. Només una petita part dels seus cabals es pot considerar que està en bon estat, d'acord amb la directiva marc europea de l'aigua: només la quarta part, en el cas del Ter i el Llobregat, un 35% de la Tordera i un 11% del curs del Besòs. En el cas del Foix, no hi ha ni un tram en bones condicions.

Els motius, a banda dels meteorològics, és l'ús que es fa del riu i les polítiques agrícoles i de planificació territorial de la Generalitat, que reben una forta crítica de l'Observatori de la Sostenibilitat.

Pel que fa a Espanya, l'informe és encara més pessimista. Pronostica que l'aigua serà molt escassa sobretot al sud-oest de la península, on la temperatura mitjana augmenta. El document també carrega contra les administracions per l'escassedat de depuradores i dessalinitzadores, les deficiències de la xarxa de distribució d'aigua i un creixement urbanístic i turístic insostenible. També conclou que falten mesures de control.

http://www.3cat24.cat/noticia/312974/catalunya/LObservatori-de-la-Sostenibilitat-certifica-lestat-preocupant-dels-rius-catalans

[Sky]

La Plataforma d'oposició al transvasament del Ter reclama solucions per aturar les pèrdues d'aigua als pantans

La plataforma d'oposició als transvasaments POT-Gent del Ter de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) ha reclamat en una carta a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que es busquin solucions a les "molt exagerades" pèrdues d'aigua que registren els pantans catalans. El cas més flagrant és el de La Baells, segons la plataforma, que perd més de la meitat del cabdal d'aigua.

Segons l'entitat proteccionista, l'entrada d'aigua a La Baells era de 7,5 metres cúbics per segon en els últims 10 anys, mentre que en paral·lel d'aquest embassament han sortit 2,93 m3/s. En la seva carta a l'ACA, la POT sol·licita una valoració d'aquestes pèrdues i diu que en cas de confirmar-se s'hauria de fer "una nova política de pantans, dels grans i dels petits".

La plataforma demana també que es gestionin dessalinitzadores temporals i mòbils, autogestionades energèticament, així com també petites preses que contemplin continuïtat ecològica, tant de sediments com de fauna i flora.

http://www.lamalla.cat/infolocal/girona/article?id=219513

[Sky]

El jutge no prendrà mesures cautelars per fer complir la llei de cabal del Ter

El jutge ha desestimat la petició de la Plataforma del Ter que es prenguessin mesures cautelars mentre no es resolgui la demanda contra l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per incompliment de la llei del Ter, que defineix el cabal que ha de circular pel riu. La plataforma demanava que es complissin els paràmetres que marca la llei, fet que hauria representat un augment de cabal al riu.

La plataforma va interposar la denúncia en plena sequera, a mitjan abril passat. Denunciava l'incompliment sistemàtic de la llei del Ter del 1959, segons la qual el riu ha de portar un mínim de 3 metres cúbics per segon al pas per Girona, i que prioritza els usos de l'aigua per a regadiu i per a proveïment de la Costa Brava, Girona, Salt i Sarrià abans que per al transvasament cap a Barcelona. Per l'entitat, el fet de no arribar a aquests mínims provoca problemes mediambientals, econòmics i d'abastament als sectors i municipis de la conca, i per això demanaven com a mesura cautelar que el jutge fes complir la llei mentre no es dictés sentència.

El jutge, però, ha desestimat l'adopció d'aquestes mesures cautelars. Tot i això, el jutjat contenciós administratiu número 1 de Barcelona també deixa clar que això no implica res respecte a la sentència final. De fet, ara el jutge ha de citar les parts per valorar les proves i el que al·lega cadascuna, de manera que el procés continuarà endavant.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3051546

[Sky]

La Generalitat aixecarà les restriccions per la sequera a finals de mes

• Medi Ambient anuncia el final de les limitacions en parcs i fonts, en el cultiu agrícola i les hidroelèctriques

El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, ha anunciat avui que la Generalitat aixecarà a finals de mes les restriccions d'aigua per la sequera i que el sistema Ter-Llobregat passarà a situació de normalitat, després de l'episodi de sequera que s'ha viscut durant aquest any.

L'estat d'excepcionalitat 1, en què està actualment el sistema Ter-Llobregat, preveu restriccions en parcs i fonts, en el cultiu agrícola i les hidroelèctriques.

Baltasar ha explicat que només les zones de la Muga (Alt Empordà), el Catllar (Tarragonès) i el Cap de Creus (Alt Empordà) es mantindran en situació d'excepcionalitat.

"Aquesta setmana, el Consell d'Administració de l'Agència Catalana de l'Aigua(ACA) recomanarà el pas a la normalitat del sistema Ter-Llobregat, i el Govern farà cas d'aquesta recomanació", ha avançat Baltasar, que ha apuntat que "és clar" que es declararà com a zona de normalitat el sistema Ter-Llobregat "excepte aquests tres punts concrets, que continuaran sota el decret de sequera".

En 15 dies

Baltasar ha explicat que l'aprovació per part del Govern de la Generalitat del pas a situació de normalitat es produirà "durant els pròxims 15 dies".

Segons fonts del departament de Medi Ambient i Habitatge, els embassaments del sistema Ter-Llobregat estan actualment al 72,4% de la seva capacitat, mentre que a la zona de la Muga estan al 23%.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=562748&idseccio_PK=1021

[Sky]

El reciclatge arrela

• Segons una àmplia enquesta encarregada per l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), el 88,5% de la població selecciona els residus domèstic per facilitar-ne el reciclatge

La recollida selectiva de residus comença a ser un valor assumit pel conjunt dels ciutadans. Segons una àmplia enquesta encarregada per l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), el 88,5% de la població selecciona els residus domèstic per facilitar-ne el reciclatge. A més, la meitat dels enquestats afirmen -per pròpia iniciativa, no per resposta suggerida- que participen en la recollida selectiva per beneficiar el medi ambient i el 36,3% consideren que fer-ho és gairebé un compromís ètic.

En el grup reduït de persones que reconeixen que no seleccionen les deixalles, les justificacions més habituals són la falta d'espai als seus domicilis (24,9%, vegeu requadre), l'excessiva distància a la qual es troben els contenidors (21,9%), per mandra (16,3%) o simplement perquè no ho han fet mai (19,8%). En aquest últim apartat s'hi inscriuen majoritàriament les persones vingudes recentment de fora de Catalunya, sovint procedents de països on no es fa reciclatge de residus.

Hi ha qui no se'n fia

Només el 2,2% de les persones que no separen els seus residus afirmen que no hi participen perquè no es fien de l'eficiència del sistema ("després ho tornen a ajuntar tot", al·leguen).

En l'apartat negatiu dels resultats de l'enquesta -feta a 1.800 persones- s'hi inclou el fet que siguin els grups de joves els que reconeixen tenir menys compromís amb la recollida selectiva.

Els enquestats indiquen de forma espontània que els materials que més seleccionen per al reciclatge són paper i cartró (80,1%), vidre (76,7%) i deixalles orgàniques (60,3). La resta de residus es mencionen de forma espontània en una proporció menor (piles 18%, aparells elèctrics 10%, medicaments 9%, oli 3% i roba 0,7%), encara que les xifres de participació augmenten considerablement quan l'entrevistador suggereix la resposta.

En l'apartat dels residus orgànics, l'aspecte més negatiu és la baixa participació a la ciutat de Barcelona, només un 57,2%. Per contra, a les comarques de Ponent, el 76,2% de la població assegura que selecciona els residus orgànics.

Entre els problemes per fer més eficient el sistema de recollida selectiva, l'enquesta mostra que el 18,5% de ciutadans afirmen que no disposen de contenidors a prop del seu domicili (el 80,1%, sí que en tenen). Entre els residents en municipis de menys de 10.000 habitants, el 31,1% dels enquestats es queixen de no tenir contenidors a prop. El mateix problema es detecta en el 29,9% de ciutadans enquestats a les comarques de Girona.

El 22,9% dels enquestats afirmen estar "poc" informats del sistema de recollida de residus i l'1,8% "gens". No obstant això, el 80,4% responen correctament quan se'ls pregunta el color dels contenidors per al reciclatge de vidre (verd) i el 72,2% saben que els contenidors blaus són per al paper i el cartró.

http://www.avui.cat/article/tec_ciencia/46664/reciclatge/arrela.html

[Izo]

El reciclatge arrela

• Segons una àmplia enquesta encarregada per l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), el 88,5% de la població selecciona els residus domèstic per facilitar-ne el reciclatge
Molt bona notícia. Em pensava que eren molts menys.

[...]
En el grup reduït de persones que reconeixen que no seleccionen les deixalles, les justificacions més habituals són la falta d'espai als seus domicilis (24,9%, vegeu requadre), l'excessiva distància a la qual es troben els contenidors (21,9%), per mandra (16,3%) o simplement perquè no ho han fet mai (19,8%). En aquest últim apartat s'hi inscriuen majoritàriament les persones vingudes recentment de fora de Catalunya, sovint procedents de països on no es fa reciclatge de residus.
A casa meva reciclem (el que podem i com podem) però la manca d'espai a la cuina és un veritable problema.

Hi ha qui no se'n fia

Només el 2,2% de les persones que no separen els seus residus afirmen que no hi participen perquè no es fien de l'eficiència del sistema ("després ho tornen a ajuntar tot", al·leguen).

[...]
Això m'ha matat... Aquesta gent deu creure que això de la selecció de brossa es fa perquè està de moda i que un cop recollida l'amunteguen tota i cap a l'abocador. :crazy:

[Sky]

La gotimplora, l'envàs reutilitzable

• S'ha subvencionat un projecte que permetria estalviar 2 milions de litres d'aigua i deixar de produir més de 25.000 kg de plàstic

L'Agència de Residus de Catalunya ha subvencionat el disseny, la fabricació i la distribució d'un envàs reutilitzable de plàstic que porta incorporat a la seva base un got, que s'anomena "gotimplora" (got + cantimplora), i que és iniciativa de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

L'objectiu de la gotimplora és promoure l'ús d'envasos reutilitzables entre la comunitat universitària i esdevenir una alternativa a les ampolles i als vasos de plàstic d'un sol ús. Entre els cursos 2007-2008 i el 2008-2009, s'han distribuït unes 35.000 unitats entre estudiants, professors i personal d'administració de la universitat. L'Agència de Residus de Catalunya ha assumit 100.000 euros d'aquest projecte.

La gotimplora és apta per a ús alimentari, té un disseny ergonòmic i està realitzada amb materials plàstics que tenen un cicle de vida molt llarg. Pot contenir tant begudes fredes com calentes, i té una alta resistència tèrmica. Donades les seves característiques físiques i de disseny, tant el got com l'ampolla són aptes per a ser usats múltiples vegades.

Per facilitar la reutilització, el got es pot utilitzar en màquines expenedores de cafè i altres begudes calentes que tinguin activada l'opció sense got. D'altra banda, tant el got com la cantimplora es poden omplir amb facilitat a les diverses fonts d'aigua.

La substitució massiva dels envasos d'un sol ús per la gotimplora a la UAB podria suposar l'estalvi de 2 milions de litres d'aigua, es deixarien de produir més de 25.000 kg de plàstic i s'evitaria l'emissió de 232,6 tones de CO2 a l'atmosfera.

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/20081120_gotimplora_tcm32-87196.jpg

http://www10.gencat.cat/gencat/AppJava/cat/actualitat2/2008/81120lagotimploralenvsreutilitzable.jsp

[Sky]

El govern engega una nova campanya per reduir el volum de residus

Cada ciutadà català genera al dia 1,64 quilos de brossa. Una xifra que el 2012 s'ha de rebaixar un 10% per tal de complir el Programa de Gestió de Residus Municipals 2007-2021 aprovat pel govern català. Amb aquest objectiu i a partir de la premissa que bona part de la prevenció pel que fa a la generació de residus depèn dels hàbits de la ciutadania, l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha iniciat una nova campanya perquè la quantitat de residus passi el 2012 a ser d'1,50 quilos per habitant al dia. Així, la campanya se centrarà en la reducció de la brossa a partir de canvis de comportament, com ara, a l'hora d'anar a comprar, optar per productes sense envasar, o bé fer servir carmanyoles en comptes de paper d'alumini, i fer servir piles recarregables. La campanya tindrà una plana web, aquireduim.cat, on es detallaran altres maneres de reduir el volum de residus. L'inici d'aquesta campanya coincideix amb la celebració de la Setmana de la Reducció de Residus, que per primera vegada s'ha organitzat a diverses ciutats europees. A Catalunya ahir es va presentar un calendari amb més de 50 activitats per tractar diverses possibilitats per aconseguir reduir la brossa.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3080216

[Sky]

Les restriccions del decret de sequera, en vigor 15 dies més

Les restriccions establertes en aplicació del decret de sequera es mantindran en vigor a les conques del Ter i Llobregat, molt possiblement, fins a la segona setmana de desembre. Les fonts de Barcelona estaran seques 15 dies més a causa del llarg tràmit legal iniciat per Medi Ambient.

http://paper.avui.cat/article/societat/146610/restriccions/decret/sequera/vigor/dies/mes.html

[Sky]

L'entitat metropolitana planteja la construcció d'una altra incineradora

• Els gestors de l'abocador de Cerdanyola adquireixen un terreny a la Terra Alta per portar-hi la brossa

El document de treball del Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals 2009-2016 preveu en el capítol de noves instal·lacions la construcció d'una incineradora per tractar el rebuig que generen els ecoparcs de l'àrea metropolitana. Aquesta planta hauria de posar-se en marxa entre el 2012 i el 2013. Aquesta, però, no és l'única opció que recull el document, que també proposa com a alternativa un dipòsit per col·locar les bales del rebuig procedent dels ecoparcs. De moment, l'empresa que gestiona el dipòsit de Cerdanyola ja ha adquirit uns terrenys de 55 hectàrees al Pinell de Brai (Terra Alta) per dipositar-hi el rebuig.

El programa està previst que s'aprovi el febrer del 2009, però el procés de participació s'ha endegat amb un document sobre la taula en el qual en el capítol de noves propostes per a instal·lacions on tractar la brossa surt la necessitat de construir una incineradora o un dipòsit on portar les bales de rebuig que generen els ecoparcs de l'àrea metropolitana després del procés de tractament de les escombraries. La incineradora o el dipòsit hauria de tractar unes 300.000 tones de rebuig. Aquestes dues instal·lacions rebrien la brossa tractada anteriorment en una altra planta, que també s'hauria de construir, tal com ara fan els ecoparcs, però de dimensions més petites que els ecoparcs actuals que hi ha a la planta metropolitana, segons va explicar el gerent de l'entitat metropolitana de medi ambient, Carles Conill. El gerent de l'entitat, però, assenyala que únicament és un document de treball el contingut final del qual haurà d'estar subjecte al que dicti el futur pla territorial d'infraestructures que enllesteix l'Agència de Residus del Departament de Medi Ambient, que està pendent d'aprovació. La decisió d'escollir una de les dues instal·lacions –una incineradora, o planta de valorització energètica, tal com s'anomena en el document, o bé un abocador o dipòsit on col·locar les bales de rebuig de la brossa– serà, finalment, política. En aquest sentit, la directiva europea de residus aposta per la incineració més que no pas per la construcció d'abocadors argumentant que de la incineració encarà s'obté un producte, en aquest cas, energètic.

DIPÒSIT AL PINELL DE BRAI

Paral·lelament a l'elaboració del programa metropolità de gestió de recursos, ahir mateix l'empresa Puigfel, gestora de l'abocador de Cerdanyola del Vallès, on s'envien les bales de rebuig de les escombraries de l'àrea metropolitana, i l'Ajuntament del Pinell de Brai, a la Terra Alta, van ratificar un conveni per convertir una argilera de 55 hectàrees en dipòsit per a les bales de rebuig procedents de l'àrea metropolitana. El gerent de l'entitat, Carles Conill, va assegurar ahir que desconeixia aquest conveni. «El conveni que ens uneix a Puigfel es limita al dipòsit de Cerdanyola», va destacar. Conill, a més, va assegurar que l'aposta de l'entitat metropolitana és que les instal·lacions de tractament de les escombraries s'instal·lin pròximes al lloc on s'origina la brossa. «Creiem en aquest principi i per tant la nostra aposta és que qualsevol instal·lació nova s'implanti a l'àrea metropolitana», hi va afegir.

Arran del conveni, el municipi del Pinell de Brai rebrà 100.000 euros per tramitar els permisos, i l'import de 2 euros per cada tona que vagi a l'abocador. L'alcalde, Pere Martí, calcula ingressar 300.000 euros anuals, ja que cada any hi podrien entrar 150.000 tones. A més, considera que és un projecte que no comporta cap perill. «No es tracta de fer un abocador sinó de restaurar un espai degradat», va dir.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3085141

[Sky]

L'oposició rebutja el projecte

El portaveu del grup de Progrés Municipal (PM), Lluís Melich, va lamentar ahir que el govern del Pinell de Brai haja optat per un abocador de residus de l'àrea metropolitana de Barcelona. «No estem d'acord que s'haja optat per aquest tipus de desenvolupament local, perquè pot afectar negativament el turisme verd i també la imatge dels nostres productes agrícoles», va dir Melich. «A més, no és un problema creat des del Pinell, sinó que es tracta de buscar un lloc per a uns residus urbans que ningú vol a Barcelona, i que ara ens soterraran aquí, a 200 quilòmetres de la zona que els produeix», va remarcar. El portaveu de PM va lamentar la falta d'informació a la població i va anunciar que iniciaran una campanya per informar els veïns del Pinell. De fet, el conveni va entrar al registre de l'Ajuntament el 21 de novembre, quatre dies després que El Punt informés dels contactes del govern amb les empreses.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3085567

[Sky]

L'abocador per a residus metropolitans que es preveia a la Terra Alta, en suspens

L'alcalde del Pinell de Brai (Terra Alta), Pere Martí (CiU), va explicar ahir que ha decidit deixar «en suspens» el conveni que havien signat l'Ajuntament i la unió temporal d'empreses que gestiona l'abocador de Cerdanyola del Vallès, Puigfel, que volien restaurar una argilera de la població amb les bales del rebuig dels ecoparcs metropolitans de Barcelona. «Per part nostra, de moment està suspès», va dir Martí. De fet, El Punt ja havia informat que ni l'Agència de Residus de Catalunya, ni els serveis territorials de Medi Ambient i Habitatge a les Terres de l'Ebre, ni l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient tenien constància del conveni signat entre el Pinell de Brai i la unió temporal d'empreses. En aquest sentit, el delegat de Medi Ambient, Víctor Gimeno, havia explicat que al Pinell de Brai només hi havia el projecte de restaurar les mines d'argila amb residus de la construcció de la Terra Alta, un abocador que havia de ser compatible amb un altre projecte semblant a Gandesa.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3093770

[Sky]

Aixequen les restriccions de sequera a l'àrea de Barcelona

En canvi, es manté l'excepcionalitat 2 a la Conca de la Muga

http://www.lamalla.cat/medi_ambient/article?id=229344

[Sky]

BCN substituirà el 90% de vehicles de neteja i tots els contenidors

• Els receptacles de deixalles no reciclables i orgàniques s'obriran amb una palanca manual

• Una guia fixa els mantindrà ancorats a terra per evitar que la gent els mogui per poder aparcar

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=571951&idseccio_PK=1022

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/001_g002mR020001.jpg

[Sky]

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/42f3dba6.jpg

17 pobles soterren els contenidors

La comarca del Pla d'Urgell posarà en marxa aquest divendres un nou sistema de recollida selectiva soterrada en 15 municipis i dos nuclis agregats, amb excepció de la capital, Mollerussa. Els recipients subterranis permetran retirar els contenidors de superfície.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=574904&idseccio_PK=1050

[Sky]

Els embassaments de les conques internes catalanes superen el 70% de la seva capacitat

• Un cop superat el temporal dels darrers dies, l'aigua emmagatzemada suma gairebé el triple de reserves que fa un any

Els embassaments de les conques internes catalanes han arribat al 72,72% de la seva capacitat després del temporal dels darrers dies. Aquesta xifra suposa gairebé el triple de la capacitat dels embassaments catalans de fa un any, quan es trobaven al 26,47%.

Segons dades de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), les últimes precipitacions han beneficiat gairebé tots els embassaments que reguen l'àrea de Barcelona, que ja es trobaven en bon estat després de les pluges de la passat tardor.

Per embassaments, el de Sau està al 58,42% de la seva capacitat; el de Sant Ponç, al 64,40%; el de Susqueda, té el 77,93%; el de la Llosa del Cavall, el 86,49%; el de Siurana, un 53,75%, i el de Riudecanyes està al 41,22%. Els embassaments més plens són el de La Baells, amb un 95,37%, i el de Foix, que ja va arribar al cent per cent a la tardor.

Respecte a la conca de la Muga, l'embassament de Boadella està avui al 40,91%, 15 punts més dels que tenia l'any passat, quan estava al 25,65%. Tot i la situació hídrica global, el Govern ha prorrogat fa poc el decret de sequera que havia de derogar-se a final del 2008, tenint en compte que la Muga podria entrar en fase d'emergència en la primavera del 2009, segons ha assegurat fa poc el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar.

Amb això, la zona de la Muga segueix sota l'estat d'excepcionalitat II –que es caracteritza per les mesures restrictives en l'ús de l'aigua–, i la I a la conca del Cap de Creus i Costa Nord.

Els embassaments de les conques internes catalanes es trobaven fa un any al 26,47% de la seva capacitat, xifra que va conduir a la sequera que va durar des de la primavera a l'estiu del 2008. Les conques internes, sobre les quals té competència absoluta l'ACA, comptabilitzen el sistema Ter-Llobregat més els embassaments de Boadella, Foix, Siurana i Riudecanyes a més d'altres superfícies inferiors a 2 hectòmetres cúbics. Les conques internes proveeixen, així, Barcelona, part de Girona i de Tarragona.

La resta del territori català a nivell hídric s'anomena conques de l'Ebre, que és competència compartida de l'ACA i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), i té embassaments com Riba-roja d'Ebre, Camarasa, Santa Anna, Canelles i Rialb.

http://www.avui.cat/article/tec_ciencia/50226/conques/internes/catalanes/superen/la/seva/capacitat.html

[Sky]

Alcarràs instal·la comptadors d'aigua per afrontar la baixada d'ingressos

Els veïns d'Alcarràs pagaran a partir d'aquest any l'aigua en funció del consum, ja que l'ajuntament col·locarà comptadors a tots els habitatges. Fins ara, els habitants només pagaven 60 euros a l'any, independentment de si vivien en un apartament o en un xalet amb jardí i piscina. Amb aquesta i altres reformes d'impostos, el consistori vol mitigar el descens dels ingressos procedents de la construcció.

http://www.segre.com/index.php?id=225&no_cache=1&tx_ttnews[tt_news]=19919&tx_ttnews[backPid]=199&cHash=68889cd39e

[Aurelio]

Alcarràs instal·la comptadors d'aigua per afrontar la baixada d'ingressos

Els veïns d'Alcarràs pagaran a partir d'aquest any l'aigua en funció del consum, ja que l'ajuntament col·locarà comptadors a tots els habitatges. Fins ara, els habitants només pagaven 60 euros a l'any, independentment de si vivien en un apartament o en un xalet amb jardí i piscina. Amb aquesta i altres reformes d'impostos, el consistori vol mitigar el descens dels ingressos procedents de la construcció.

http://www.segre.com/index.php?id=225&no_cache=1&tx_ttnews[tt_news]=19919&tx_ttnews[backPid]=199&cHash=68889cd39e

Estic llegint que en aquest poble no pagaven pel consum d'aigua sinó que tenien una tarifa plana...?

:nuts:

[Sky]

^^ Sí, això és normal en aquestes terres... Fins i tot en alguns pobles l'aigua és gratis (bé, millor dit, els veïns no paguen cap impost o rebut específic per aquest concepte).

Jo tinc tarifa plana a la comunitat de veïns; de fet, no he vist un rebut de la companyia d'aigües en ma vida. :D

[el casanovas]

^^

A Barcelona hi ha comunitats de veïns que també funcionen així, desconec per què. Pel que sé és una pasta, de l'ordre de 20 euros al mes.

[Aurelio]

Curiós. No crec que sigui just, precisament amb els problemes que tenim d'aigua que uns paguem tant i que d'altres en paguin tan poc o àdhuc res...
:( :bash:

[Sky]

Li he preguntat a mon pare quan paguem d'aigua i no ho sap tampoc. :D

Diu que es paga un cop cada any, juntament amb la llum de l'escala i la resta de despeses de la comunitat. :dunno:

[Aurelio]

^^Què fort!

A Barcelona et cobren en funció del número d'accessos d'aigua que tingui el teu pis. Jo tinc un pis més modern que el dels meus pares i tinc 4 entrades d'aigua mentre que ells només 3. Doncs tot i que jo gasto molta menys aigua que ells, en pago al rebut molt més, degut a que tinc un coeficient més elevat. És a dir, encara que no facis servir gairebé aigua al teu pis, si resulta que tens una entrada d'aigua amb un cabal del tamany del de l'Amazonas, pagaràs un aigua caríssima...
Visc a Barcelona!
:(

[Sky]

Bé, suposo que deu ser l'única cosa bona de viure a la conca de l'Ebre.... :lol:

¡Viva el la Che! :D

[Sky]

Martorell farà que tots els contenidors de recollida selectiva siguin subterranis

Tots els contenidors de recollida selectiva de Martorell seran subterranis, un cop el projecte ha rebut el vistiplau del Ministeri d'Administracions Públiques perquè sigui finançat amb el fons estatal d'inversió local. Es tracta de 79 conjunts de contenidors subterranis que estan agrupats en grups de cinc i sis. La col·locació dels grups de contenidors s'ha de decidir tenint en compte l'actual. S'ha decidit col·locar-los tan lluny com sigui possible dels habitatges, a llocs on es puguin buidar atenent les dimensions dels vehicles de recollida.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3336789

[Sky]

El Maresme i el Vallès Oriental gestionaran conjuntament els seus residus

• L'any 2010 començarà a funcionar a Mataró una nova planta de tractament de deixalles urbanes

Les comarques del Maresme i el Vallès Oriental col·laboraran en la gestió de les deixalles que generen les seves ciutats a partir de l'any vinent, quan començarà a funcionar a Mataró un nou centre integral de valorització de residus sòlids urbans. Aquest centre, la construcció del qual té un pressupost de 80 milions d'euros, està impulsat per l'Agència Catalana de Residus i es convertirà en un dels principals generadors d'energies renovables a Catalunya.

La planta de deixalles de Mataró, que s'encarregarà de les escombraries no seleccionades, produirà biogàs de diverses procedències -metanització, incineració i energia fotovoltaica- i estarà preparada per proporcionar energia a uns 30.000 habitatges. A més, el projecte també inclou la millora de la planta incineradora de la capital del Maresme, que s'adaptarà per poder rebre també els residus procedents de la planta de Granollers.

El compostatge, a Granollers

En contraprestació, la nova planta de compostatge de la capital del Vallès Oriental, amb una capacitat de 45.000 tones anuals, assumirà la matèria orgànica seleccionada al Maresme, que fins ara es traslladava a l'ecoparc de Montcada, segons informa El Periódico en la seva edició d'aquest dimecres.

http://www.lamalla.cat/infolocal/barcelona_comarques/article?id=237941

[Sky]

Las lluvias sitúan los pantanos por encima del 80% de capacidad

Las últimas lluvias han revertido la situación dramática en que estaban los pantanos de Catalunya hace sólo un año y los han situado en niveles que no se veían en la última década. Así, Susqueda, en la foto, está al 85% de su capacidad, lo que equivale a decir que contiene ahora 199 hm3 cuando el máximo es de 233.

Hace un año estaba al 21% y la media en los últimos diez años ha sido de 136 hm3. Los otros cuatro que abastecen a Barcelona también están por encima del 68%. Los nueve pantanos de Catalunya están, en conjunto, al 81% de su capacidad.

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20090204/53633323727/las-lluvias-situan-los-pantanos-por-encima-del-80-de-capacidad.html

[Sky]

^^

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/988ab492.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/c9a6ac63.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/58f497aa.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/fc22178e.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/3671f311.jpg

[Sky]

Un abocador encén el Solsonès

• L'alcalde de Pinós ha ofert el poble com a seu d'un dipòsit de residus industrials metropolità. A canvi, l'Ajuntament rebria cada any una suma equivalent a sis vegades el seu pressupost actual. El projecte ha destapat la capsa dels trons al poble i ha indignat els alcaldes veïns

Josep Isanta és alcalde de Pinós des de fa només un any i mig. Però, per bé o per mal, està disposat a fer història en aquest petit municipi del sud del Solsonès, format per una població d'unes 300 persones repartides en petits nuclis, masies, i granges disseminades en un paisatge de turons solitaris i sobris, marcat encara pels incendis del 1998. Isanta, acostumat a fer números en la seva activitat professional –és director general d'una empresa de begudes d'Igualada–, s'ha llançat de cap a la consecució d'un projecte que, segons ell, podria fer passar el municipi de la misèria a l'abundància: un dipòsit de residus industrials. Aquesta activitat podria generar cada any uns ingressos de 1.200.000 euros. Sis vegades més el pressupost de l'Ajuntament, que l'any 2006 era de 262.356 euros.

Però al poble pocs creuen que la riquesa vingui embolicada dins de bales de residus industrials. Més aviat al contrari. La idea de l'alcalde ha desfermat una gran polèmica al poble i ha posat en peu de guerra els municipis pròxims. El moment culminant es va viure divendres, en una tensa assemblea veïnal que, en alguns moments, es va convertir en un autèntic guirigall de xiulets i insults contra l'alcalde. Durant la reunió, vigilada discretament per una patrulla dels Mossos d'Esquadra que s'esperaven a l'exterior del recinte, Isanta no va aconseguir que cap veí es manifestés a favor del projecte. Si n'hi havia algun, va preferir mantenir la boca tancada. Isanta ni tan sols va tenir el suport dels alcaldes veïns, del seu mateix color polític (CiU), que li van reclamar que retirés el projecte i van oferir el seu suport als veïns de Pinós contraris al dipòsit. Tot i això, Isanta no es va donar per vençut. «Fixa-t'hi: de la vintena de persones que han intervingut, només tres eren de Pinós», va comentar a El Punt després de la reunió, fent cas omís de les peticions de dimissió que havia rebut per part de propis i estranys.

El projecte ha despertat el sentiment de greuge dels ciutadans d'aquest racó de la Catalunya central. «Si tan bo és, que ho posin a Collserola»,o bé «només pensen en nosaltres quan no saben què fer amb els seus residus?», van deixar anar alguns veïns. I també ha despertat velles disputes dintre de Pinós. Diversos veïns van assenyalar durant l'assemblea que els terrenys escollits per l'alcalde per al dipòsit es troben, precisament, en una finca anomenada La Guilella, que és propietat de l'exalcalde, Josep Santauràlia, també de CiU. La finca ja es van oferir per a un centre de residus d'altres característiques l'any 2000. «Entre tres cacics ho voleu manegar tot», va etzibar-li un dels veïns durant la reunió.

ELS POBLES VEÏNS, EN CONTRA

Els alcaldes de Torà (Segarra) i la Molsosa (Solsonès), tots dos de CiU, van intervenir per exigir a Isanta que retiri un projecte sobre el qual no els havia informat i que afectaria, al seu entendre, greument els seus municipis: els accessos travessarien la Molsosa i el dipòsit estaria a mig quilòmetre d'Enfesta, un dels nuclis de la Molsosa. Tots dos alcaldes van explicar després que es coordinaran amb els altres ajuntaments per oposar-se al projecte si Pinós el manté. Pensen tenir el suport també del municipi més gran de la zona, Calaf (Anoia), que s'abasteix d'aigua de mines pròximes al territori afectat.

Isanta té, almenys, el suport de la Junta de Residus de la Generalitat. Tècnics d'aquest organisme el van acompanyar a l'assemblea, van explicar les característiques tècniques que tindria una instal·lació d'aquest tipus i van intentar convèncer els veïns que seria totalment segura.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3504698


Dos milions de m³

L'alcalde ha proposat fer el dipòsit a Intraval, empresa integrada al grup Tradebe, que s'ho està rumiant. El dipòsit, de 10 hectàrees, tindria una capacitat d'entre 1,5 i 2 milions de m³ de residus industrials no contaminants, emmagatzemats en forma de bales compactes. Un dipòsit així seria un respir per a la Junta de Residus, que ha calculat en 7 milions de m³ anuals les necessitats de dipòsit de residus industrials fins al 2012 a la zona 1, formada per l'àrea metropolitana i Catalunya central.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3504700

[Sky]

Els pantans passen en 9 mesos d'alerta (20%) a reserva rècord (90%)

• Al cabal actual s'hi sumarà aquesta primavera el que serà el desglaç més gran dels últims anys

• El volum acumulat al Ter-Llobregat supera en un 10% l'anterior marca registrada el 2004

En poc més de nou mesos, en el temps en què es gesta una criatura, Catalunya ha passat d'estar a un pas de quedar-se sense subministrament continu d'aigua als domicilis a començar a pensar seriosament en què fer quan els pantans arribin al 100% de capacitat. Les reserves que la primavera passada amb prou feines cobrien el 20% de la capacitat dels embassaments del sistema Ter- Llobregat, s'han convertit, ara mateix, en un 89,74%, la millor xifra, com a mínim, en 15 anys a aquestes altures de febrer, per sobre del 2004. Els 123 hectòmetres cúbics que, en conjunt, sumaven els cinc pantans el 2008, empal.lideixen davant els 545 que lluïen ahir. Però el creixement de les reserves no es frena aquí. Falta encara l'aigua procedent del desglaç.

La màxima històrica dels últims 15 anys en el sistema Ter-Llobregat --l'embassament de la Llosa del Cavall data del 1999-- es va donar el 17 de juny del 2004, quan es va arribar als 585, 32 hectòmetres cúbics, és a dir, el 95,63% de la capacitat dels embassaments. Que la màxima es registrés al juny no és intranscendent: és l'època de l'any en què, gràcies al desglaç, entra més aigua en els pantans. Aquell mateix any, a meitat de febrer, el volum de les reserves era de 500 hectòmetres cúbics, gairebé un 10% menys que en l'actualitat.

NEU ACUMULADA

¿I com es presenta aquest any el desglaç? Abundant. La superfície nevada de les conques internes catalanes, el febrer de l'any 2002, era de 53 quilòmetres quadrats. El 2004, el curs del rècord, l'extensió era de 75 quilòmetres quadrats. Avui arriba als 575, només superada pels 582 quilòmetres quadrats tacats de blanc el 2005.

La traducció en líquid d'aquells gairebé 600 quilòmetres quadrats de neu --l'equivalent a l'extensió de l'àrea metropolitana de Barcelona, la dels 33 municipis i 3,2 milions de persones-- és, segons dades de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), de 62,5 hectòmetres cúbics d'aigua. És una xifra indicativa de la qual s'ha de descomptar aquella aigua que, per filtració en el terreny o per evaporació, no arriba en una primera instància al pantà més pròxim.
Malgrat tot, el líquid que aportin els cims muntanyosos, a la primavera, farà que les reserves dels embassaments tornin a augmentar. La situació dels pantans d'aquest sistema oscil.la en l'actualitat entre el 72% de l'embassament de Sant Ponç i el 96,88% de Susqueda. En el conjunt de les conques internes catalanes, encara que el percentatge és lleument inferior al del Ter-Llobregat, les reserves s'eleven al 86%. Segons l'ACA, tots els pantans es troben encara per sota del llindar de seguretat fixat per fer front a una possible avinguda. Fa uns mesos, a la Baells, es va haver de desaiguar quan el volum es va acostar al 100% justament per tenir marge de maniobra en cas d'una pujada incontrolada del cabal del riu.

DESEMBASSAMENTS PREVENTIUS

En alguns casos, i de manera preventiva, ja s'estan fent desembassaments ordinaris. Als embassaments del Ter, en especial de Sau a Susqueda, hi ha fins a 20 hectòmetres cúbics de marge per desaiguar. En qualsevol cas, assenyalen des de l'agència de l'aigua, les accions encaminades a fer front a les riuades, sense perdre amb això excessius recursos perquè no es ressenti la garantia de subministrament, es produeixen diàriament, de manera poc vistosa, tant a les instal.lacions del Llobregat com a les del Ter.
Els volums emmagatzemats aquest any tampoc guarden cap relació amb la mitjana de l'últim lustre. Ni tan sols amb la de l'última dècada. Com si es comparessin països diferents.

MÉS AIGUA QUE EL 2008

El pantà de Sau acumula ell solet més aigua que el conjunt del sistema Ter-Llobregat al març. Susqueda desborda en 45 hectòmetres el que sumaven totes les conques internes, també fa 10 mesos. A la conca de la Muga, el pantà de Boadella ja ha superat la crisi de l'última sequera. Els 38 hectòmetres cúbics --62,9%-- també queden lluny del llindar de restriccions a l'Alt Empordà.

A l'altra Catalunya, la de l'Ebre, els 1.386 hectòmetres cúbics emmagatzemats del mes de febrer de l'any passat suposen gairebé la meitat dels 2.599 que es van registrar ahir. La capacitat de les conques de l'Ebre és sis vegades més elevada que la de les conques internes catalanes, en concret, 3.788 hectòmetres cúbics. Al pantà d'Oliana, que està al 57% de capacitat, s'hi portarà a terme un desembassament preventiu davant la possibilitat que, a partir del mes de març, el desglaç de la gran quantitat de neu caiguda a Andorra durant aquest hivern provoqui avingudes al riu Valira, segons María Jesús Ibáñez.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=589291&idseccio_PK=1021


El paradís hicroelèctric

QUINZE VEGADES MÉS

Els vessants muntanyosos que alimenten els rius de l'Ebre a Catalunya acumulen més de 900 hectòmetres d'aigua en forma de neu, 15 vegades més que els seus homòlegs de les conques internes, que tot just en sumen 60 (la producció anual de la dessalinitzadora del Prat). Només entre la Noguera Pallaresa i l'embassament de Talarn es compten fins a 504 hectòmetres cúbics. Les empreses hidroelèctriques que viuen i beuen d'aquesta aigua es freguen les mans. En el total de la conca hidrogràfica de l'Ebre, l'aigua en forma de neu supera els 2.235 hectòmetres cúbics.

LES PROVES DE RIALB

A les futures avingudes dels rius pirinencs s'hi ha de sumar també l'última fase de les proves de càrrega que s'estan realitzant al pantà de Rialb. Fins al mes d'abril, l'embassament s'anirà omplint a raó d'uns 10 centímetres de cota al dia. Quan estigui al 100%, i durant 65 dies, desembassarà aigua a raó de 30 centímetres al dia. Aquesta aigua servirà per alimentar els canals de reg de l'Urgell i Segarra-Garrigues que, en principi, han de proveir d'aigua les seves primeres hectàrees després de lustres d'obres. Les proves de càrrega de Rialb s'han vist alterades pels anteriors anys de sequera.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=589293

[Sky]

No hi haurà abocador

Gimenells no tindrà un macroabocador que gestioni recursos de Barcelona. La justícia ha fallat a favor dels municipis lleidatans negant la construcció d'aquesta infraestructura. La sentència, que es va fer pública aquest divendres, deixa sense opció a l'empresa Xaviequer, que havia presentat un contenciós administratiu, tant a l'Ajuntament de Gimenells com al departament de Medi Ambient.

L'1 de juny del 2007, Xaviquer va presentar formalment un projecte que proposava la construcció d'un macroabocador de residus urbans a la zona de la Vall de Camarasa. L'Ajuntament de Gimenells no va permetre tirar endavant el projecte i la firma va posar un contenciós administratiu contra el consistori. Gairebé dos anys més tard, la justícia s'ha proninciat en contra de l'abocador. Una situació que, segons l'alcalde de Gimenells, José Manuel Pardos, deixa descansar tranquils als veïns de la zona.

Han estat gairebé dos anys de mobilitzacions ciutadanes. Segons Pardos, la solidaritat va arribar des de tots els punts de la comarca.

Visiblement satisfet, l'alcalde ha reconegut que ara només quedar fer un brindis amb cava de Raimat.

http://cat.lleida.com/actualitat/noticia.html?id=114104#activa

[Sky]

Els enginyers industrials demanen la construcció urgent d'incineradores

A Catalunya es recicla el 34% dels residus que es generen, però les plantes de tractament estan pràcticament saturades, i l'any que ve es preveu que hi haurà prop d'un milió de tones que no es podran reciclar. Per donar sortida a aquest excedent, el Col·legi d'Enginyers Industrials aposta per la incineració, tot i que aquest sistema no està ben vist.

El Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya ha llançat una advertència: els pròxims anys faltaran plantes de tractament de residus i demanen que per evitar problemes ja es comenci a preveure i mentalitzar la població que se n'hauran de construir més.

Cal desmitificar els efectes nocius de les incineradores i aprofitar-les per gestionar residus i alhora generar energia. Aquesta és una de les possibles solucions que el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya posa sobre la taula davant el problema que veuen a venir. Entre el 2010 i el 2012 hi ha una sèrie d'abocadors controlats i plantes de gestió de residus que arriben al final de la seva vida.

Segons diagnostica el col·legi en un informe presentat avui, tot i que es construeixin les noves infraestructures que hi ha previstes, cal posar-se les piles i fer-ne més de noves, perquè l'any que ve hi haurà 900.000 tones excedents de material de rebuig.

El govern té pendent d'aprovació un pla territorial en què es preveuen les plantes necessàries fer front al futur tractament de residus municipals, i concretament del material de rebuig que queda quan ja se n'ha separat tot el que era reutilitzable. Aquest pla hauria de ser aprovat, amb el consens de les administracions locals, abans de l'estiu que ve.

http://www.3cat24.cat/noticia/364694/catalunya/Els-enginyers-industrials-demanen-la-construccio-urgent-dincineradores

[Sky]

Un sistema pioner permet pagar la zona blava a través del mòbil a Caldes d'Estrac

• La solució evita els desplaçaments al parquímetre per ampliar el temps d'estacionament

L'Ajuntament de Caldes d'Estrac ha posat en marxa aquest dijous una nova manera de pagar la zona blava a través del mòbil. El sistema fa possible que l'usuari pagui la taxa enviant un sol missatge SMS; indicant el nom de la localitat, el temps d'estància, i l'identificatiu de la matrícula. Així, els controladors del servei poden comprovar en temps real, mitjançant els seus dispositius electrònics, si el pagament ha estat realitzat per l'usuari i si es troba dins de l'hora límit abonada pel mateix. La solució de pagament amb mòbil estarà a disposició de tots els clients de Movistar, Orange i Vodafone mitjançant el sistema mobipay i, de moment, les màquines convencionals de pagamament no és retiraran.

Segons l'Ajuntament, els avantatges pel ciutadà són clares ja que li evita la necessitat de disposar de moneda i a més no requereix desplaçaments ni al parquímetre ni al vehicle, permetent-li l'ampliació del temps d'estacionament des de qualsevol lloc, sempre i quan estigui dins dels horaris establerts per l'Ajuntament. L'alcalde de Caldes d'Estrac, Joaquim Arnó, ha destacat que el serà municipi pioner a tot l'Estat en aquest sistema de pagament perquè "som conscients de la importància que té l'aplicació de les noves tecnologies en tots els àmbits de la vida quotidiana i més quan es tracta de millorar el servei al ciutadà".

http://www.lamalla.cat/infolocal/barcelona_comarques/article?id=248449

[Sky]

El president inaugura una planta modèlica de tractament de residus a Botarell

• És la primera planta de tractament de la fracció resta (tot allò que no es recull selectivament) fora de l’àmbit de l’àrea metropolitana de Barcelona.

• La instal·lació és una eina clau del model català de gestió de residus, que tracta el 100% dels residus generats.

• La infraestructura ha suposat un cost de 42 milions d’euros al Govern de la Generalitat, a través del contracte – programa amb l’Agència de Residus de Catalunya.

El president de la Generalitat, José Montilla, ha inaugurat avui la planta mecanicobiològica de tractament de residus situada al municipi de Botarell. Un planta modèlica que permetrà el tractament complet dels residus, així com la generació d’energia elèctrica.

A l’acte d’inauguració també hi ha assistit el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar; el president del Consorci per a la Gestió dels Residus Municipals del Baix Camp, Xavier Llauradó; el delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Xavier Sabaté; la directora de l’Agència de Residus de Catalunya, Genoveva Català; i l’alcaldessa de Botarell, Montserrat Roca.

Aquesta és la primera planta mecanicobiològica de tractament de residus que funcionarà fora de l’àrea metropolitana de Barcelona. La instal·lació és un element clau en la nova concepció de la gestió i tractament de residus a Catalunya, on no hi ha cap residu que vagi a l’abocador o a la incineradora sense haver passat abans per un tractament per recuperar la màxima quantitat de recursos (vidre, paper, envasos...). Així, el tractament mecànic biològic de tots els residus és un tret identificatiu i diferenciador del model català de gestió de residus.

Aquesta instal·lació del Consorci és la primera infraestructura d’aquestes característiques que s’ha finalitzat de les que estan planificades i pressupostades en el contracte – programa signat entre Generalitat i Agència de Residus de Catalunya i ha suposat un cost total de 42 milions d’euros.

La planta s’inscriu en el conjunt d’actuacions previstes en les comarques de Baix Camp, Alt Camp, Baix Penedès i Tarragonès per tal de donar un servei, pel que fa a la gestió i tractament de residus, eficient i pròxim a la ciutadania, i serà gestionada pel Consorci per a la Gestió dels Residus Municipals del Baix Camp, integrat pel Consell Comarcal del Baix Camp, l’Agència de Residus de Catalunya i els ajuntaments de la comarca i que té per objectiu abordar conjuntament les decisions que afecten aquest territori en matèria de residus municipals i fer-ne la millor gestió possible.

La planta té una capacitat de tractament de 85.000 t/any i es preveu que entri en funcionament a finals de 2009. Els principals processos que portarà a terme són el tractament mecànic – biològic (TMB) amb digestió anaeròbia (metanització), l’estabilització aeròbia de la matèria orgànica, mitjançant túnels, i la maximització de la recuperació de materials (paper, vidre, plàstic, etc.) amb processos de selecció mecànica. Del resultat dels diferents processos efectuats s’obtindrà matèria orgànica estabilitzada, energia elèctrica i un rebuig gairebé inert expedit en bales retractilades amb plàstic.

A Catalunya es recull selectivament el 34% dels residus municipals que es generen, dada molt per sobre de la mitjana de la resta de l’Estat (17%) i d’Europa (30%). Donat que la ciutadania cada vegada és més conscient i activa en la reducció i la recollida selectiva dels residus, les administracions han de posar en servei instal·lacions com la planta del Consorci, per tal que els ciutadans i ciutadanes disposin d’instal·lacions modernes que facilitin el reciclatge i que ajudin a aprofitar al màxim els residus.

La planta mecanicobiològica de tractament de residus del Consorci del Baix Camp és un element clau en el model català de gestió de residus, que es basa en la prevenció i el reciclatge. La construcció en el territori d’aquest tipus d’infraestructures de tractament de la fracció resta permeten obtenir materials que tornen al cicle productiu i energia. Aquesta planta és un clar exemple del ferm compromís de la Generalitat, a través del Departament de Medi Ambient i Habitatge i l’Agència de Residus de Catalunya, en la implementació d’un model de gestió de residus sostenible, modern i innovador pel nostre país.

http://www.arc.cat/ca/noticies/noticies_detall.asp?oid=1136

[Sky]

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/8d7bfa89.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/bdbe4b2f.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/795ae7f2.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/e437adf5.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/c39d80a8.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/b9aa4eed.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/09ece89c.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/960927d0.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/93896be6.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/5db3f8ac.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/c0101786.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/04b276cc.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/cdc377b5.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/0107ee43.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/347bdbc6.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/7ba9b86e.jpg

[Sky]

Montilla obre la porta a noves incineradores

• Cal tancar "carpetes pendents" com la dels residus, afirma el president

• El pla que concreta les noves instal·lacions de l'àrea metropolitana s'aprovarà aquest mateix estiu

El president de la Generalitat, José Montilla, va esvair dubtes ahir sobre una polèmica que s'arrossega des de fa gairebé dues dècades: la construcció de noves incineradores i abocadors de residus a l'àrea de Barcelona. Montilla va aprofitar la visita a la nova planta de tractament de residus orgànics del Vallès Oriental per afirmar que ja és hora de tancar "carpetes pendents" com la construcció d'infraestructures per al tractament de residus i va recordar que, després de fer tots els esforços per a la recollida selectiva i el reciclatge de residus també cal "tenir dipòsits controlats" (abocadors) i "valorització energètica" (incineradores). El govern posarà en marxa "els processos i les instal·lacions que siguin necessàries" per tal de posar el país a punt en matèria de gestió de residus, va explicar el president Montilla fent servir una expressió molt similar a la utilitzada fa poc més d'un any quan havia de fer front a la sequera.

Les paraules del president Montilla no són gratuïtes, sinó que s'han d'interpretar com un suport directe a les instal·lacions previstes al pla metropolità de gestió de residus municipals 2009-2016 (PMGRM), un projecte que es podria aprovar definitivament aquest estiu.

El doble que Sant Adrià

El PMGRM preveu reforçar la recollida selectiva i el reciclatge de residus però, a més, inclou la construcció d'una incineradora amb aprofitament energètic amb capacitat fins a 450.000 tones anuals (el doble de l'actual incineradora de residus de Sant Adrià de Besòs).

La proposta tècnica del PMGRM 2009-2016 va ser elaborada a finals del 2008 i ha estat sotmesa a un procés de participació abans de la seva aprovació inicial, que es podria produir aquest mes de juny. Després del període d'exposició pública i estudi de les al·legacions, el PMGRM podria ser aprovat definitivament a finals de juliol o principis de setembre.

L'eix principal del futur PMGRM és la reducció i el reciclatge de residus, amb l'objectiu d'arribar a reciclar el 50% dels residus de l'àrea metropolitana el 2016, quatre anys abans de l'objectiu marcat per la Unió Europea. Amb tot, s'ha de recordar que el futur PMGRM és en realitat la revisió d'un programa de gestió de residus metropolitans (període 1997-2006), que no va complir els seus objectius inicials, entre els quals es trobava arribar al 60% de reciclatge l'any 2006.

La nova incineradora projectada per a l'àrea metropolitana rebria els residus de rebuig de les plantes de reciclatge, és a dir, els materials que es consideren no reutilitzables o reciclables. Seguint l'actual directiva europea de residus, la incineradora haurà de disposar d'un sistema eficient d'aprofitament energètic de la calor generada durant la combustió.

La nova incineradora de residus podria construir-se a prop de l'actual planta de Sant Adrià de Besòs o a l'àrea del Llobregat-Zona Franca, encara que el PMGRM no fa menció a cap ubicació concreta.

http://paper.avui.cat/article/societat/164383/montilla/obre/la/porta/noves/incineradores.html

[Sky]

Porta oberta a una nova incineradora de residus

• Els municipis de l'àrea de Barcelona acolliran la nova planta

• No se n'ha elegit encara la ubicació definitiva

• ERC i ICV-EUiA avalen el programa

El nou Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals que ahir va aprovar, de manera inicial, el plenari de l'Entitat Metropolitana de Medi Ambient (EMMA) preveu la construcció d'una nova incineradora per poder donar sortida al material de rebuig que no es pot ni reciclar ni recuperar. Els municipis de l'àrea de Barcelona acumularan l'any vinent un milió de tones d'aquest tipus per cremar.

El text aprovat, però, és molt ambigu, amb l'objectiu de satisfer tots els partits polítics, sobretot ERC i ICV-EUiA, que sempre s'han mostrat contraris a la incineració. Per aquest motiu la portaveu del PP, Eva Balseiro -l'únic partit que va votar en contra del nou pla-, va preguntar si hi hauria o no incineradora i a quin lloc s'ubicaria, "perquè el programa recull exactament que sí, però no diu on". Amb la mateixa ambigüitat calculada es redacta el document amb la resta de plantes previstes, com ara una per al tractament de voluminosos, o les diverses plantes de triatge d'envasos.

ERC va donar-hi un vot afirmatiu crític, i la seva portaveu, Esther Capella, va advertir que el seu partit "no es planteja cap nova instal·lació de tractament final de rebuig de residus, abocador o incineradora mentre no es desplegui la recollida selectiva de matèria orgànica a tots els municipis". La portaveu d'ICV, Imma Mayol, va passar de puntetes per aquest tema i no hi va fer cap referència. El portaveu de CiU, Joan Puigdollers, va ser l'únic que es va pronunciar a favor de la incineradora, en indicar que "és necessari donar resposta al material de rebuig dels ecoparcs". En canvi, el mateix president de l'EMMA, el socialista Francesc Narváez, es va limitar a recordar que "el pla encara no s'ha aprovat definitivament" i que serà llavors, a partir del mes d'octubre, quan es plantejarà "ampliar o fer noves plantes de valoració energètica". Tot i així, va indicar que s'escoltaran propostes i suggeriments que arribin de municipis que vulguin tenir aquesta instal·lació, o la resta d'equipaments previstos en el pla. Actualment hi ha una incineradora a Mataró i una altra a Sant Adrià.

El programa de residus metropolità, que tindrà vigència fins al 2016, s'ha fixat com a grans objectius disminuir la generació de residus municipals, potenciar la reducció d'impropis i tractar al màxim totes les fraccions de deixalles. També planteja poder recuperar el 55% de la matèria orgànica que generen els ciutadans, el 75% del vidre i cartró i el 25% d'envasos.

http://paper.avui.cat/article/societat/170012/porta/oberta/una/nova/incineradora/residus.html

[Antoi]

Aquesta matinada passada s'ha produit un espectacular incendi a l'abocador de residus industrials de Vacamorta, al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, al Baix Empordà. Pel que sembla, els gasos que emanen dels productes en descomposició (la merda, per entendre'ns xD) haurien reaccionat entre ells i s'hauria produit una explosió i un posterior incendi, ben visible des des moltes zones. Aquest matí, quan m'he aixecat encara era ben fosc i es veia una bola de foc bastant gran.

Per a més info i un video: http://www.totbisbal.com/noticies/detallsNoticies.php?nIdNoticies=1265

[Danzig]

quin foc de merda! quina merda de foc!

[Antoi]

^^ Avui al Punt (o al Diari de Girona) que les flames han arribat als vint metres d'alçada, segons els testimonis (que mira per on, són de la plataforma antiabocador xD) Evidentment, amb la foscor de la nit les flames destaquen molt més i són molt més aparatoses. Ah i l'empresa gestora diu que podria ser provocat!

[Sky]

L'aigua de Lleida és la més barata de les quatre capitals

L'aigua de l'aixeta de Lleida ciutat és la més barata de les quatre capitals catalanes, amb una factura anual per família o llar de 201 euros, segons les dades que l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) aporta en un estudi fet en 64 ciutats espanyoles. Barcelona és la capital amb el rebut més car de Catalunya, de 339 euros a l'any i la sisena de l'Estat. Tarragona ocupa el dotzè lloc, amb un cost de 301 euros anuals, i Girona se situa al lloc 25, amb 231 euros. L'estudi calcula en 227 euros a l'any la factura mitjana de l'Estat, és a dir, 1,3 euros per metre cúbic d'aigua.

El rebut més alt se l'emporta Múrcia, amb 413 euros anuals, i el més barat és per al poble d'Almussafes, que té l'aigua gratis.

La bona posició de Lleida, però, caldrà revisar-la més endavant, ja que per a l'any vinent es prepara un augment de tarifes per assumir el cost de la nova portada d'aigües que s'està construint per a la capital i 22 municipis més.

L'OCU constata els desequilibris existents entre les ciutats pel que fa a aquesta factura i els diferents sistemes de tarifació. Amb relació a un estudi similar elaborat el 2006, l'OCU calcula que el preu ha augmentat un 28% de mitjana.

No obstant, també constata un increment de la qualitat després d'analitzar-ne mostres a la recerca d'elements contaminants, com els trihalometans, nitrats, plaguicides o bor, entre d'altres. D'aquest estudi en destaca, per exemple, que a Barcelona han trobat restes de trihalometans, que són compostos químics volàtils que es generen en el procés de potabilització i que s'han de controlar per evitar un excés de contaminació. A la Bisbal, un altre municipi analitzat, s'hi han trobat restes de plaguicides.

http://paper.avui.cat/article/ciutats/178341/laigua/lleida/es/la/mes/barata/quatre/capitals.html

[Sky]

La bona posició de Lleida, però, caldrà revisar-la més endavant, ja que per a l'any vinent es prepara un augment de tarifes per assumir el cost de la nova portada d'aigües que s'està construint per a la capital i 22 municipis més.

Assassins! :evil:

[Izo]

La nova contracta de la brossa de Reus té l'objectiu d'arribar al 40% de selectiva
El ple ratificarà l'adjudicació del servei a FCC per 10,39 milions i es clou un dels pitjors episodis del mandat

L'Ajuntament de Reus dóna per tancada de manera definitiva la polèmica renovació de la contracta de la brossa, i ho fa adjudicant el servei a la mateixa empresa que l'ha realitzat fins ara, Fomento de Construcciones y Contratas, tot i que amb unes clàusules completament renovades. La contracta té un pressupost total de 10,39 milions d'euros i implicarà l'increment de la plantilla, que ja sobrepassarà els 200 treballadors. El consistori es fixa també l'objectiu d'arribar al 40% de la recollida selectiva de residus, cosa que col·locaria la ciutat en una situació de «lideratge» a Catalunya, segons el regidor de Medi Ambient, Ernest París.

Han hagut de passar molts mesos abans no s'arribés a un acord definitiu sobre la nova contracta de la brossa, però ara el govern municipal ha respost amb unitat a un dels pitjors obstacles amb què s'ha trobat en aquesta legislatura i aconsegueix «esborrar vells fantasmes del passat». De les tres empreses que s'havien presentat al concurs públic, FCC ha estat la que ha presentat la millor oferta econòmica: 10,39 milions d'euros anuals, i que ha demostrat una «visió integral del servei», va justificar París. Amb aquests diners, el govern municipal vol invertir en la millora del servei de neteja vial i la recollida de residus, i per això ja ha plantejat que caldrà augmentar la plantilla, la qual sobrepassarà els 200 treballadors. Els quals, conjuntament amb la «complicitat» de la ciutadania, hauran de contribuir a fer que la ciutat de Reus aconsegueixi l'objectiu d'arribar al 40% de la recollida de la brossa selectiva –ara és d'un 30%– per tal que la ciutat marqui el seu «lideratge» respecte a altres ciutats catalanes, perquè «tenir la ciutat neta és una cosa de tots».

Penalitzacions
La nova contracta substitueix la que es va signar l'any 2001 i s'hi introdueixen unes noves condicions de treball que s'han adequat al creixement de la ciutat. Una de les clàusules més rellevants inclou la possibilitat de penalitzar l'empresa en cas que es detectin mancances en la qualitat del servei. Per París, això és molt important, ja que l'Ajuntament s'abstindrà de pagar un servei en cas que no s'hagi fet: «Amb els diners dels ciutadans no s'hi juga», va dir contundentment.

La nova contracta entrarà en funcionament el gener del 2010 i s'anirà ampliant progressivament en el transcurs de sis mesos, i tindrà una vigència de vuit anys. Tot i això, París va subratllar que és una contracta dinàmica i que els aspectes que no funcionin es podran modificar.

La proposta de la mesa de contractació s'haurà d'aprovar en la propera sessió plenària, que està previst que sigui el divendres dia 4 de desembre.

Ampliació i millora dels serveis
Per París, aquesta és una «autèntica contracta de ciutat» i per això ha de millorar el servei de neteja viària i la recollida de residus. Aquests paràmetres, juntament amb l'augment de la plantilla, fa que l'impost de la brossa es vegi incrementat en un 2,5% l'any que ve, però la ciutadania ho notarà amb una major eficiència, segons va dir el responsable de l'àrea de Medi Ambient. En aquest sentit, els serveis s'adeqüen a les necessitats de creixement de la ciutat i se'n plantegen d'altres, com ara la neteja de parcs i jardins, i no només carrers; però també es posaran més contenidors i una maquinària més sostenible. Pel que fa el servei de neteja, es faran tractaments adaptats a les diferents tipologies de carrers tenint en compte que «el vianant guanya protagonisme», mentre que pel que fa al servei de recollida de residus es cobriran les necessitats de freqüències i horaris segons els orígens de generació.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/109316-la-nova-contracta-de-la-brossa-de-reus-te-lobjectiu-darribar-al-40-de-selectiva.html

[Sky]

L'Aran beneeix la construcció d'una planta de residus

El Conselh Generau d'Aran ha sol·licitat una subvenció a l'Agència Catalana de Residus valorada en 1,7 milions d'euros per a la construcció d'una planta de transferència de residus a l'antiga incineradora, situada a la boca nord del túnel de Vielha.

El Coordinador de Serveis Públics, Emilio Sanllehy, ha assenyalat aquest divendres en roda de premsa que la nova infraestructura és "una necessitat prioritària per millorar el servei d'escombraries a la Vall d'Aran".

La planta estarà dividida en tres infraestructures independents, una per a la recepció de matèria orgànica, una altra per al cartró i els envasos, i una tercera per a la resta de residus.

Sanllehy ha destacat la complexitat del projecte que "té l'objectiu de proporcionar unes instal·lacions modernes i adaptades a la climatologia d'hivern", ja que la planta s'ubicarà a 1.300 metres d'altura.

http://www.bondia.cat/noticies/129-societat/7666-laran-beneeix-la-construccio-duna-planta-de-residus

[Izo]

El consell comarcal permutarà un solar amb l'Ajuntament de Valls per fer-hi una planta de transferència de residus
Al solar hi instal·larà el dipòsit de vehicles i una nau per a camions de la neteja

El Consell Comarcal de l'Alt Camp ha decidit que serà a Valls on instal·larà la planta de transferència de residus, un projecte que ve de lluny i que ara, finalment, ha trobat emplaçament. Per poder materialitzar l'operació aquest òrgan permutarà uns terrenys de la seva titularitat i que ocupen una superfície de 963 m² al polígon de Valls, qualificats com a sòl industrial, per uns altres propietat de l'Ajuntament de Valls i d'1,2 hectàrees, aptes per fer-hi equipaments públics.

La decisió ja està presa i el projecte ha estat supervisat per l'Agència Catalana de Residus. Tot indica que durant el 2010 el Departament de Medi Ambient construirà una planta de residus al solar que hi ha just darrere de l'ampliació més recent que ha fet la companyia Ikea, al polígon industrial de Valls, uns terrenys d'11.900 m², qualificats com a aptes per a equipaments públics.

La instal·lació d'aquest equipament al terme municipal de Valls és una manera de «concentrar en una mateixa àrea aquest i altres serveis», comenta la presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Camp, Carme Mansilla, que assegura que aquest tipus de procés no implica cap acció nociva per al medi ambient. «Senzillament es tracta de recollir la brossa i de compactar-la per traslladar-la al lloc on ha de ser incinerada», assegura la presidenta de l'ens.

Dipòsit de vehicles
En aquest mateix solar també és previst de fer la reserva d'un espai com a dipòsit de vehicles i una nau específicament per als camions que realitzen la recollida de les escombraries als setze municipis on el Consell Comarcal de l'Alt Camp exerceix la tutela d'aquest servei. Valls, Alcover, Montferri, Vila-rodona, el Pla de Santa Maria, la Riba i Vallmoll són les cinc localitats que realitzen la recollida d'escombraries pel seu compte amb empreses a les quals han adjudicat el servei.

Per la presidenta del consell comarcal la creació d'un recinte d'aquestes característiques és una millora considerable «perquè permetrà concentrar en un mateix espai aquests tipus d'activitats», i hi afegeix: «Per fi tenim la possibilitat que tot quedi endreçat en un mateix territori, en lloc de tenir-ho dispers.» Carme Mansilla recorda que la creació d'una planta de transferència de residus «ja feia temps que es projectava des del consell comarcal i ara s'ha donat l'ocasió per fer-ho».

Malgrat que la planta de transferència de residus està pensada per als municipis on el Consell Comarcal de l'Alt Camp realitza la recollida de la brossa, Carme Mansilla ja ha deixat clar que les instal·lacions les podran usar els municipis que ho puguin considerar convenient.

I la gossera, també
La gossera, un recinte llargament reivindicat per la majoria de municipis de l'Alt Camp que han de fer-se càrrec de la despesa que suposa recollir cada animal abandonat, s'instal·larà molt probablement als terrenys que permutarà el Consell Comarcal de l'Alt Camp amb l'Ajuntament de Valls. «Reservem els terrenys per a més endavant perquè la voluntat del consell comarcal és fer-se càrrec d'aquest servei», afirma la presidenta, Carme Mansilla. De moment, el servei de recollida de gossos i de gats a la comarca el continuarà fent una empresa de Vilallonga i una de Vilafranca del Penedès, que cobren 300 euros per cada animal. Mansilla, però, no creu que una gossera a l'Alt Camp signifiqui una reducció gaire important d'aquest cost «perquè mantenir un animal comporta moltes despeses».

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/112069-el-consell-comarcal-permutara-un-solar-amb-lajuntament-de-valls-per-fer-hi-una-planta-de-transferencia-de-residus.html

[Sky]

Girona comença els tràmits per construir un gran complex de gestió de residus a Campdorà

• Ha de substituir l’actual incineradora i donarà servei a 175.000 habitants de la comarca del Gironès

El ple de l’Ajuntament de Girona ha iniciat els tràmits per construir un nou complex tecnològic de gestió de residus al barri de Campdorà, a Girona. El complex ha de substituir la incineradora que actualment hi ha i donarà servei a 175.000 habitants de la comarca del Gironès. La construcció d’aquest equipament, que costarà 6,6 milions d’euros, no es veu amb bons ulls per part dels dos grups de l’oposició al consistori, Convergència i Unió i el Partit Popular, que n’han criticat la ubicació i també el fet que no s’hagi parlat amb els veïns abans de decidir fer aquest nou equipament.

l procés que ha portat a la construcció d’un complex de gestió de residus a la ciutat de Girona es pot buscar el 2003, quan l’Ajuntament de la ciutat i el consell comarcal del Gironès varen decidir implantar mesures per augmentar la recollida selectiva. Fins llavors Girona, Salt i Sarrià de Ter portaven les deixalles a la incineradora de Campdorà i la resta de municipis de la comarca a l’abocador de Solius, però en tots dos casos es feia urgent buscar una nova solució.

El 2006 van començar les negociacions entre els municipis de la comarca, i el juliol de l’any passat es va signar el conveni entre l’Ajuntament de Girona, el Consell Comarcal del Gironès i l’Agència de Residus de Catalunya que concretava que la nova planta de tractament de residus estaria ubicada al barri de Campdorà de Girona, on ja hi ha una depuradora i l’actual incineradora.

Redacció del projecte

El ple de l'Ajuntament de Girona va fer ahir els primers tràmits per tirar endavant la planta aprovant el plec de condicions per a la contractació de l'empresa que ha de redactar el projecte del nou complex de gestió de residus. Redactar el projecte, supervisar les obres i posar en marxa el complex costarà 6,6 milions d’euros, una quantitat que la Generalitat ja s’ha compromès a sufragar i per la que ahir mateix el ple també va demanar la subvenció.

73.000 tones de deixalles

El nou complex de gestió de residus de Campdorà s’ha dissenyat tenint en compte l’objectiu plantejat per la Unió Europea que els municipis reciclin el 48% del total de les deixalles el 2012. Amb això a la vista, s’ha previst que la planta pugui tractar 73.000 tones de residus de rebuig. Per no incrementar la contaminació atmosfèrica que suposa l’actual incineradora, un sistema de bioassecat deixarà aquestes 73.000 tones en 50.000. A més, també s’hi podran tractar 30.000 tones de matèria orgànica, 20.000 de paper i cartró, 8.000 de vidre i 5.500 de materials voluminosos.

El regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Girona, Enric Pardo, ha remarcat que el complex funcionarà amb la màxima avantguarda en ecoeficiència. De fet, estarà situat al costat de la depuradora per poder connectar ambdós equipaments i aprofitar l'excés d'energia que es genera en la incineració de recursos per fer funcionar la depuradora.

Veïns i oposició en contra

Davant les reticències dels veïns de Campdorà, alguns dels quals eren presents al ple, l’alcaldessa de Girona, Anna Pagans, s’ha compromès a minimitzar els efectes que la infrastructura tindrà pel barri. En aquest sentit, ha anunciat que es milloraran els accessos al complex, que alguns dels seus edificis es camuflaran al voltant de talussos i que s’adquiriran terrenys perquè al seu voltant hi hagi àmplies zones verdes.

Les reticències dels veïns les comparteixen els grups de l’oposició, que en el ple d’ahir van votar en contra del projecte. El portaveu de Convergència i Unió, Carles Puigdemont, va dir que la nova planta “condemna definitivament la zona de Campdorà” i va lamentar que no s’analitzessin altres possibles ubicacions. El mateix retret va fer la portaveu del PP, Concepció Veray, que va acusar al govern tripartit de Girona de precipitar-se amb el tràmit fet ahir.

http://www.lamalla.cat/infolocal/girona/article?id=324245

[Izo]

Les societats mercantils municipals creixen un 38% a Catalunya

Les comunitats autònomes i ajuntaments semblen lluny d'iniciar un procés de privatització d'empreses com el dut a terme fa uns anys per part del govern de José María Aznar. Més aviat al contrari, sembla que cada any que passa augmenten les seves ganes de crear més ens públics, siguin societats mercantils, consorcis o organismes autònoms.

Pot ser que es degui a la necessitat de gestionar més competències adquirides, a la de fer front a noves demandes de la ciutadania o al simple fet del qual, en època de bonança, les institucions públiques no reparen tant en despeses, però el fet és que el nombre d'ens públics a Espanya no va parar de créixer de forma constant entre 2003 i 2009.

Per exemple, estudiant les xifres de l'àmbit local de Catalunya, es constata que el nombre de societats mercantils municipals existents va créixer en aquests sis anys un 38,24%, en passar de 251 a 347. Aquesta xifra engloba tant les societats mercantils participades per un només ens local com aquelles en l'accionariat de les quals hi ha més d'un ens local o són de capital mixt.

Però, fins i tot en aquesta divisió hi ha diferències, ja que, al llarg d'aquests sis anys, els ajuntaments han preferit crear societats en solitari i amb un només propietari a l'aliança amb altres consistoris o accionistes privats. Així, mentre les societats mercantils amb participació d'un només ajuntament eren 181 el 2003, el 2009 ja n'hi havia registrades 283, el nombre de societats propietat de més d'un ens municipal o amb capital mixt va caure de les 70 de fa sis anys a les 64 de 2009.

Les societats mercantils municipals permeten als ajuntaments dur a terme actuacions en diversos àmbits, com l'immobiliari, el funerari o els mitjans de comunicació, sense que els comptes municipals hagin de fer–se càrrec dels costos que impliquen.

A més, els treballadors tenen una relació laboral amb l'empresa, ja que no es contracten mitjançant concursos públics o oposicions, de manera que els ajuntaments poden decidir lliurement a qui contracten, ja siguin treballadors amb experiència al sector a què pertany la societat o persones properes o afins a les tesis polítiques dels accionistes de l'empresa.

El mateix creixement en les autonomies
D'altra banda, si s'analitzen les dades del conjunt d'autonomies espanyoles tenint en compte no solament les societats mercantils sinó tots els tipus d'ens públics possibles, es constata que aquestes administracions van passar en cas de gestionar 1.537 entitats públiques a 1.940, la qual cosa suposa un augment del 26,1%. No obstant això, segons les dades del Inventari d'Ens dependents de les Comunitats Autònomes, realitzat per la direcció general de coordinació financera amb les CC.AA el comportament entre territoris va ser, com en molts altres casos, molt desigual.

Si bé Catalunya, amb 322, i Andalusia, amb 298, acaparaven gairebé un terç dels ens públics existents a Espanya el 2009, no van ser aquests dos territoris els que van crear més. De fet, el percentatge de noves empreses dependents, en part o totalment, de l'administració va créixer un 15% en la comunitat catalana i un 15,5% en l'andalusa.

On més va augmentar el pes del públic va ser en algunes comunitats autònomes a Castella la Manxa, on les societats d'aquest tipus van créixer un 75,6%, en passar de les 41 a les 78. Li va seguir Extremadura, on d'haver–hi 46 es va passar a 74, això és, un 60,8% més. En la tercera posició es troba Cantàbria, amb un increment del 59,45%, en passar de 37 a 59.

El nombre de societats públiques en la resta de comunitats va créixer bastant per sota d'aquests percentatges. Potser el cas més vistós sigui el de la Comunitat Valenciana, on el PP, partit que s'autoproclama liberal en l'econòmic, va fer créixer el percentatge d'ens públics un 39,17%, ja que el gener de 2003 hi havia a la regió 97 i set anys més tard, 135.

Font: http://www.economiadigital.cat/cat/notices/las_sociedades_mercantiles_municipales_crecen_un_38_en_catalunya_10203.php

[Sky]

La Diputació de Lleida reclama, sense el suport del president, el canvi d'ubicació del futur dipòsit de residus de Seròs

El ple de la Diputació de Lleida ha aprovat una moció que reclama a l'Ajuntament de Seròs el canvi d'ubicació del dipòsit controlat de residus que l'empresa 'Dipòsits Controlats de Catalunya' preveu al municipi. La petició l'han aprovat els grups del Partit Popular, Unitat d'Aran, el Partit dels Socialistes i Convergència i Unió, al·legant que el lloc és més proper a nuclis veïns que al mateix poble de Seròs, que s'emportaria les compensacions. Hi han votat en contra els tres diputats d'Esquerra, entre els quals el president de la Diputació, Jaume Gilabert, que ha recolzat el vicepresident Gabriel Pena, alcalde de Seròs. Una quarantena de veïns de Seròs favorables al dipòsit han assistit al ple.

http://www.directe.cat/acn/acn/495570/ampliacio-la-diputacio-de-lleida-reclama-sense-el-suport-del-president-el-canvi-d-ubicacio

[Sky]

el lloc és més proper a nuclis veïns que al mateix poble de Seròs, que s'emportaria les compensacions

La gràcia dels grans termes municipals. xD

És com a Mequinensa, que han permès la construcció d'una central tèrmica dins del seu TM però el gruix de la contaminació anirà a parar als municipis veïns del sud del Segrià.

[Izo]

^^ La qual cosa demostra que actualment hi ha molta injustícia en aquestes compensacions als municipis. Coses com la contaminació generada per centrals enerètiques, per exemple, afecten directament no tan sols al municipi que acull la infraestructura sinó també als pobles veïns i, segons com, a la comarca sencera. El que cal fer és compensar el territori afectat en primera instàcia, de manera directa, ja que sinó es fan pirules com aquesta de la notícia.

Un altre exemple que cau molt a prop d'on visc: Can Brians I i II són al municipi de Sant Esteve Sesrovires, però la contaminació lumínica i l'impacte visual de la presó se'ls emporten Castellví de Rosanes, Gelida o Sant Llorenç d'Hortons, ja que Sant Esteve queda rere uns turons. Exactament el mateix succeeix amb el polígon industrial del poble, que cau per aquesta zona, rere els turons, just a la cruïlla que porta a Can Brians. Així els de Sesrovires estan la mar de contents. XD