Ultimen la selecció de la concessionària de neteja

Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), Cespa-Clanser-Arnó, Romero Polo-Sufi, Sacyr-Norvert- Grup Sorigué i Urbaser són els aspirants a obtenir la concessió del servei de recollida d'escombreries i neteja de Lleida. Els aspirants esperen aquests dies la decissió de la Paeria. Aquests grups ofereixen renovar els contenidors i canviar la maquinària. L'empresa escollida tindrá sis mesos per preparar-se per oferir el servei.

--

Segre.

Lleida adjudica la recollida de brossa per 8,8 milions anuals

L'Ajuntament de Lleida (PSC, ERC i ICV) controlarà per satèl.lit i mitjançant tecnologia digital la correcta marxa del servei municipal de recollida d'escombraries que realitzarà, a partir del 17 de març del 2006, la unió temporal d'empreses formada per Sufi, filial mediambiental de Sacyr-Vallehermoso, i la firma local Romero Polo. La concessió, per 10 anys, podria ser impugnada per Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), actual adjudicatària del servei, que considera que no totes les empreses presentades al concurs complien la normativa.

Tres mesos després del que s'havia programat inicialment, la comissió de Medi Ambient va decidir ahir elevar al ple la proposta de Romero Polo-Sufi, que cobrarà 8,85 milions d'euros anuals.

OFERTES

En la valoració d'ofertes, "que ha sigut molt complexa", segons el tripartit municipal, hi ha primat "l'organització tècnica de la guanyadora, que proposa ampliar el parc de vehicles i incrementar un 9% la plantilla", va dir ahir la regidora de Sostenibilitat, Mercè Rivadulla (ICV).

--

El Periódico.

Romero Polo, una empresa de Lleida que executa obres per 34.000.000 euros a l’any

José Antonio Romero Polo va crear la companyia que duu el seu nom el 8 d’octubre de 1984. Catalunya i Aragó són el principal àmbit d’actuació d’aquesta empresa que té la seu a la ciutat de Lleida. El volum d’obra que executa en l’actualitat ronda els 34 milions d’euros anuals. El 23 % d’aquest import correspon a activitats i serveis mediambientals.

La plantilla de Romero Polo l’integren 110 persones, entre les quals hi ha titulats superiors, mitjans, personal d’administració i tècnics, així com personal de base. L’empresa disposa dels certificats ISO 9001 de qualitat i ISO 14001 de medi ambient.

L’empresa desenvolupa diferents activitats relacionades amb el sector de la construcció, que inclouen obres d’infraestructura, urbanització, conservació, obres de fàbrica, pavimentacions asfàltiques ordinàries i especials, tractament d’aigües i residus i protecció del medi ambient, entre d’altres.

Romero Polo contracta amb Autopistas Concesionaria Española, S.A. (A.C.E.S.A.); Ajuntament de Lleida; ajuntaments de les províncies de Lleida i Barcelona; Confederació Hidrogràfica de l’Ebre; Consells Comarcals; Demarcació de Carreteres del Ministeri de Foment; Diputació de Lleida; Diputació General d’Aragó; Generalitat de Catalunya (Agència Catalana de l’Aigua, Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Departament de Medi Ambient, Agència de Residus, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Direcció General de Carreteres, Institut Català del Sòl, Institut Català d’Assistència i Serveis Socials); Gestió d’Infraestructures, S.A. (GISA); Regs de Catalunya, S.A. (REGSA), i la Sociedad de Infraestructuras Rurales Aragonesas (SIRASA).

Sufi pertany a la tercera companyia de l’Estat de construcció i serveis

L’empresa Sufi (propietat pel grup Sacyr Vallehermoso) fou fundada al 1981. L’objecte social de la companyia comprèn totes les activitats relacionades amb el medi ambient, urbà i industrial. S’inclouen la recollida, transport i tractament de residus sòlids urbans (RSU) i d’altres, el manteniment de parcs, jardins i parquímetres, la neteja viària i el tractament d’aigües potables residuals i industrials. També inclou tot tipus d’activitats en el camp de les energies renovables.

Els ministeris de Medi Ambient i Foment, totes les comunitats autònomes i un gran nombre de municipis del conjunt de l’Estat, entre els quals destaquen l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Entitat Metropolitana de València són els principals clients de Sufi.

--

Paeria.es

^^ A veure si aquests no són tan cutres com per comprar equipament de segona mà a Barcelona. :D

El nou servei de neteja de Lleida no estarà en ple funcionament fins després de l'estiu

• Romero Polo-Sufi es farà càrrec de la recollida de brossa a partir del 16 març, però haurà d'esperar per tenir tota la maquinària

El nou servei de neteja de la ciutat de Lleida no estarà en ple funcionament fins després de l'estiu. La recent adjudicatària, Romero Polo-Sufi, calcula almenys sis mesos per enllestir les qüestions administratives i tècniques. A més, la UTE també haurà de renovar bona part de la maquinària actual. Així, en el moment de l'inici del servei, el 16 de març, faltaran alguns recursos. Es tracta, sobretot, dels setze camions-recol·lectors que funcionaran amb gas.

L'Ajuntament de Lleida i la UTE Romero Polo-Sufi han signat aquest divendres el contracte per a la neteja de la ciutat durant els pròxims deu anys. El pressupost per al primer any és de gairebé 9 milions d'euros, un 30% més que en l'exercici anterior. El nou servei suposarà un increment sensible de maquinària, amb 26 noves incorporacions. El gerent de l'empresa, Agustí Bordalba, ha explicat que també hauran d'estudiar l'increment de la plantilla.

D'altra banda, el procés està pendent de la resolució judicial del contenciós interposat per Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) per l'adjudicació. L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, creu que no afectarà al nou servei.

La signatura d'aquest divendres ratifica l'acord pres en el ple municipal de la Paeria el passat mes d'octubre. Una de les novetats serà la incorporació d'un vehicle capaç de netejar qualsevol residu, incloent petits tòxics. La proposta de Romero Polo-Sufi passa també per la creació de quatre minideixalleries.

--

SEGRE.

^^ A veure si renoven i unifiquen ja la imatge del servei, que ara fa pena veure maquinària i estris de tots colors. Uns amb la decoració blanca de l'antiga SEINSA, els vehicles més nous tenen un color blavós i no porten cap mena de marca o identificador (igual que sortits de fàbrica), i fins i tot hi ha material de segona mà amb pintura taronga i restes evidents d'aquesta "B":

http://www.om-plural.org/segells/taula/taula_22.jpg

:sleepy:

La Paeria i ILNET signen el contracte per al servei de neteja de Lleida

• L'empresa assumeix la neteja i transport de les escombraries a partir del 16 de març

La Paeria i l’empresa ILNET, formada per Romero Polo i Sufi, han firmat el contracte mitjançant el qual la Unió Temporal d'Empreses assumeix el servei de neteja de la ciutat a partir del 16 de març i durant els propers 10 anys.

L'alcalde Àngel Ros, que ha presidit l'acte, ha manifestat que la signatura té un doble sentit. D'una banda, ratifica l'acord del Ple pel qual s'adjudica el contracte més important de l'Ajuntament de Lleida i, de l'altra, reflecteix la voluntat municipal de millorar aquest servei bàsic per a la ciutat, al qual s'aporta un 30% més de recursos i un nou plec de condicions. El paer en cap ha felicitat els treballadors que fins ara han prestat el servei amb l'anterior concessionària i ha insistit que la nova unió empresarial, que assumeix la plantilla, ha palesat una especial sensibilitat vers les seves condicions.

José Maria Romero Polo ha destacat que l'adjudicació "permet que una empresa de Lleida pugui afrontar el repte de complir les condicions del nou contracte", cosa que es farà "amb il·lusió i estimació", amb "l'objectiu que la ciutadania estigui el màxim de satisfeta".

Els tinents d'alcalde Xavier Sàez i Francesc Pané i la regidora Mercè Rivadulla també han estat presents en l'acte de signatura.

Entre d'altres millores del servei, la concessionarà incorporarà vehicles pesants, reduirà el soroll de la maquinària, augmentarà la neteja amb aigua a pressió i instal·larà contenidors soterrats, a més d'incrementar la plantilla en un 8'8%.

--

Paeria.es

ILNET? Ilerda Net? :crazy:

Això em sona a proveïdor d'ADSL. :D

Per cert, ja han registrat el domini www.ilnet.es :runaway:

Que fagin menos soroll, perque jo en tinc 5 sota casa meva.

Avui he llegit al diari que ILNET canviarà els contenidors i ficarà models amb pedals. Ja anirà bé perquè a molta gent li fa fàstic haver de tocar la tapa per obrir-la.

^^ A Castellar ja van canviar els contenidors fa força anys. 2 contenidors del model antic els tinc localitzats a l'aparcament de l'estació de Gualba, conservant un intacte l'escut de Castellar :D

Ara m'estava recordant d'un passatge del centre de Lleida de 20 metres de llarg per 3 d'ample on hi ha quatre o cinc contenidors d'escombreries junts. :O! Deu ser un dels pitjors "carrers" del món. :D

Ahir vaig veure material nou del servei de neteja. Un camió Ros Roca tot blanc, sense cap mena de marca identificativa.

^^ Potser van arribar aquell mateix dia des de Tàrrega :D

Ilnet assumeix el 16 de març la neteja urbana

L'empresa Ilnet, participada per Romero Polo i Sufi, assumeix des del dia 16 de març la recollida d'escombraries i neteja urbana de Lleida. La nova concessionària comença la prestació amb més recursos, l'ampliació dels serveis i el compromís de millorar l'efectivitat i l'eficàcia, així com l'atenció ciutadana.

L'alcalde Àngel Ros, que ha encapçalat la presentació de les novetats de la gestió i de la renovada maquinària, ha destacat l'increment pressupostari del 30 % respecte a la concessió anterior i ha demanat l'ajut dels veïns i veïnes per fer un bon ús del servei.

Paeria (http://www.paeria.es/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=4295&PaginaAnterior=/cat/index.asp)

La Paeria vaciará cada dos días los contenedores de reciclaje

http://www.lamanyana.es/fotografia/SB-CONTE.jpg

La imagen del desbordamiento de los contenedores de envases de vidrio, papel o cartón, será un recuerdo en las calles de Lleida dentro de unas ocho semanas. Así lo prevé la concejalía de Medi Ambient del Ayuntamiento, que empezó ayer a instalar los primeros mil recipientes que se adaptan al sistema Easy (que traducido al inglés significa fácil), una propuesta innovadora en Catalunya que mediante dos camiones automatizados que controlarán la cantidad vertida en los recipientes para vaciarla cuando estén al 75%, es decir con una frecuencia de cada dos días, que podría incrementar cuando entre en servicio el nuevo sistema, según afirmó ayer el responsable de servicios de la empresa municipal Ilnet, Wifredo Gastón. (...)

Durante la presentación de la iniciativa la concejala de Sostenibilitat i Medi Ambient, Mercè Rivadulla, señaló que el objetivo de la renovación de la recogida selectiva es “mejorar la seguridad del proceso, ya que el vaciado se hace a través de un brazo mecánico que eleva el contenedor y evita el balanceo. Por tanto, hay menos riesgo para los operarios, el mobiliario urbano y los vehículos”. (...)

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=67244&seccio=Lleida&fecha=2007-01-16&sortida=00:00:03

^^ Aquests són més macos que els d'ara, un iglú verd per al vidre i unes llaunes grogues i blaves per a envasos i papers respectivament. :)

kTNjwpkz8l4

^^ Confesso que sempre li boicotejo el reciclatge a ma mare. La brossa, tota a la mateixa bossa i cap al contenidor cada nit. Això de separar (i acumular) deixalles a casa és marranada. :nono:




















































D'acord, sóc un malparit superinsostenible. No cal que m'ho recordeu. :D

La Paeria aprova l'ordenança de neteja que obliga a reciclar

L'Ajuntament de Lleida podrà començar a multar els ciutadans que no reciclin la brossa a partir de la pròxima setmana. El ple d'aquest divendres ha aprovat l'ordenança de neteja viària i gestió de residus. La normativa preveu que els agents de la Guàrdia Urbana i els membres de la brigada de Medi Ambient puguin sancionar els particulars que no separin la brossa o que la llencin abans de les nou del vespre. El text preveu multes de fins a 60.000 euros per als casos molt greus de reincidència.

L'ordenança ha rebut els vots a favor de tots els grups municipals excepte el Partit Popular (PP), que s'ha abstingut. Els populars argumenten que les sancions previstes són excessives i no respecten el principi de proporcionalitat. La regidora Dolors López argumenta que, tot i que s'hagi previst fer un quadre de sancions, no poden donar el seu vot a un document que permet una multa de fins a 2.000 euros per llançar les escombraries fora de l'horari. La regidora de Medi Ambient, Mercè Rivadulla, li ha respost dient que aplicaran el sentit comú a l'hora d'imposar les multes.

El ple de la Paeria també ha aprovat la liquidació dels pressupostos del 2006. Les dades presentades per l'equip de govern posen de relleu que la Paeria ha reduit l'endeutament fins el 96%. D'altra banda, el reconeixement de crèdit el darrer exercici s'ha quedat en 3'4 milions d'euros que podrà assumir el romanent de tresoreria que puja poc més de 4 milions.

--

SEGRE.

Estalinistes! :bash:

:D

^^ Confesso que sempre li boicotejo el reciclatge a ma mare. La brossa, tota a la mateixa bossa i cap al contenidor cada nit. Això de separar (i acumular) deixalles a casa és marranada. :nono:

D'acord, sóc un malparit superinsostenible. No cal que m'ho recordeu. :D

A nosaltres ens passa el mateix però a l'inrevès. Separem totes les deixalles i els meus sogres que venen a vegades a casa, ho arrepleguen tot a la mateixa macrobossa i la llençan al contenidor :bash:

^^ Són dels meus. :D

És que és lleig això de discriminar per raó de material... :D

Els ajuntaments no podran vetar l'obertura d'abocadors

• Vistiplau del consell tècnic del govern al projecte de la nova llei de residus
• Les infraestructures estaran previstes en un pla aprovat per decret
• Se suprimeixen la llicència municipal i els entrebancs urbanístics

Els ajuntaments no podran vetar la instal·lació d'abocadors de residus, incineradores, ecoparcs o deixalleries fent servir el procediment clàssic de denegar la llicència municipal. Tampoc es podrà rebutjar aquest tipus d'instal·lacions amb recursos legals com la modificació del pla urbanístic municipal o al·legant que la instal·lació es troba en terreny no urbanitzable.

Senzillament, la futura llei reguladora de residus farà desaparèixer el tràmit de llicència municipal i determinarà que abocadors, ecoparcs o deixalleries es construiran allà on determini el nou pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus, una figura que aprovarà el govern per decret.

La supressió dels entrebancs urbanístics i municipals que sovint afecten els projectes de gestió de residus és l'apartat més destacat de l'avantprojecte de llei de modificació de la llei reguladora de residus elaborat pel departament de Medi Ambient i l'Agència de Residus de Catalunya (ARC). L'avantprojecte va ser aprovat la setmana passada, en primera instància, pel consell tècnic del govern i serà sotmès aquest mes al dictamen preceptiu de la Comissió de Govern Local (on es troben les entitats municipalistes). El projecte podria ser aprovat pel govern aquesta mateixa primavera perquè se'n pugui fer de manera immediata la tramitació parlamentària. (...)

http://www.avui.cat/avui/diari/07/abr/04/367730.htm

Critiquen la gestió de residus per decret

• Ecologistes de Catalunya, contra el projecte elaborat per Medi Ambient

La federació Ecologistes de Catalunya va criticar ahir amb duresa el projecte de llei reguladora de residus, perquè considera que la proposta del govern pretén "imposar les instal·lacions de gestió de residus a cop de decret". Els ecologistes exigeixen la retirada dels apartats del projecte de llei que preveuen que instal·lacions com abocadors o incineradores siguin ubicats a través d'un pla sectorial aprovat pel govern i sense necessitat de llicència municipal (vegeu l'edició del dia 4 de l'AVUI).

Ecologistes de Catalunya reclama que no s'impedeixi la participació ciutadana i que hi hagi més dedicació a les polítiques prevenció i minimització, i "fa una crida a les entitats cíviques i ambientals dels Països Catalans" en contra de "l'absolutisme ambiental" que el govern vol imposar amb aquest model de projecte de llei.

--

AVUI.

Un titular graciós :D

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/070418-130902-1110x801-S.jpg

ja ens podem menjar la nostra pròpia merda :D

Sant Cugat disposa de contenidors de brossa soterrats

L'Ajuntament santcugatenc ha instal·lat contenidors de brossa soterrats en deu punts del municipi. Ocupen menys espai que els tradicionals i són més còmodes per als usuaris, perquè són més baixos i costen menys d'obrir. D'altra banda, l'Ajuntament assegura que com que són soterrats, es redueix considerablement el problema de les males olors. El consistori ha iniciat un torn de visites a tots els establiments comercials per informar els veïns i els botiguers sobre la utilització dels contenidors, que tenen una boca més petita per llençar la brossa.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2545490

L'alcalde de Lleida creu que Raimat no és el lloc adequat per construir un abocador "perquè podria perjudicar el sector del vi"

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha assistit aquest diumenge a la XIX Festa de la Verema de Raimat on ha explicat que Raimat és una important referència per al conjunt de la ciutat. "No és bo per a Raimat, per a Lleida, que s'instal·li aquí una planta de tractament de residus. No podem identificar-nos amb una planta així si aspirem a ser una capital agroalimentària i amb la importància del vi en aquesta zona. Farem tot el legalment possible perquè la planta no s'instal·li", ha assegurat el paer en cap. A més, Ros ha destacat que el ple municipal ja va aprovar una moció en contra de la construcció d'aquesta infraestructura. Tot i així, el paer en cap ha explicat que els abocadors són necessaris perquè han de fer la seva funció però "no s'hi poden construir a prop d'on hi ha una activitat agrícola i, per tant, econòmica, com és el cas de Raimat on s'hi treballa en un dels sectors més importants com és el vi".

(...)

http://www.paeria.es/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=6762&PaginaAnterior=/cat/index.asp

^^ L'abocador aquest se suposa que el promou una empresa d'Almacelles. I em pregunto jo, la creació d'aquestes infraestructures no la planifica exclusivament el Dep. de Medi Ambient? Si mal no recordo, a la comarca del Segrià només estava previst ampliar l'actual abocador de Montoliu de Lleida.

O és que una empresa privada qualsevol pot muntar el seu propi abocador allà on pugui i després poder tindre de clients institucions públiques?

Hi ha un mercat de compra-venda de porqueria? :crazy:

Hi ha un mercat de compra-venda de porqueria? :crazy:
Oh, i tant! Des de residus nuclears fins a oli de fregir.

^^ L'abocador aquest se suposa que el promou una empresa d'Almacelles. I em pregunto jo, la creació d'aquestes infraestructures no la planifica exclusivament el Dep. de Medi Ambient? Si mal no recordo, a la comarca del Segrià només estava previst ampliar l'actual abocador de Montoliu de Lleida.

O és que una empresa privada qualsevol pot muntar el seu propi abocador allà on pugui i després poder tindre de clients institucions públiques?

Hi ha un mercat de compra-venda de porqueria? :crazy:


Jo tenia entés que no el mourien més enllà de Montoliu, ja que tampoc fa massa que el tenien alla.. i s'havien de tenir mil i un factors en compte per a poder fer un suposat ''futur trasllat'' en cas d'arribar al tope.

Acas han arribat a aquest tope? :ohno:

^^ No, no el traslladaran però sí sembla que volen ampliar-lo i dotar-lo de plantes de reciclatge:

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/df5e7525.jpg

L’Agència de Residus de Catalunya no considera idònia la planta per a residus urbans i abocador de Gimenells

• El projecte no s’adequa al procediment de gestió de residus municipals que estableix el Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Catalunya

• Les infraestructures de gestió de residus són un factor clau per a desenvolupar i arrelar a les terres de Ponent una indústria agroalimentària de qualitat, amb criteris de sostenibilitat

L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) —del Departament de Medi Ambient i Habitatge— no considerarà idònia la planta per a residus urbans i abocador quan el rebi formalment, perquè no s’adequa al tractament de residus municipals que estableix el Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Catalunya. També ha informat negativament l’actual projecte de modificació de normes subsidiàries urbanístiques que ha promogut el consistori de Gimenells.

Així mateix, l’ARC considera que el projecte de planta de tractament de residus municipals previst a la localitat lleidatana està sobredimensionat respecte al territori al que hauria de prestar servei. L’empresa promotora del dipòsit controlat de Gimenells, Xaviker, S.L. va fer arribar la documentació sobre aquesta instal·lació al Departament de Medi Ambient i Habitatge el 29 d’agost, si bé hi manca l’informe municipal i el certificat d’adeqüació urbanística. És a partir d’aquest moment que el Departament en té coneixement i pot prendre posició respecte a l’adeqüació del projecte.

D’altra banda, des de l’Agència de Residus de Catalunya es remarca la necessitat d’infraestructures de gestió de residus que són un servei per a la indústria de les terres de Ponent. Aquest és un factor clau per a desenvolupar-hi i arrelar-hi una indústria agroalimentària de qualitat, amb criteris de sostenibilitat.

http://premsa.gencat.net/display_release.html?id=27072

Barcelona necessita un altre abocador

• Entre el 2009 i el 2010 s'esgotarà la capacitat dels abocadors dels Hostalets i Cerdanyola per portar el rebuig dels ecoparcs

L'àrea metropolitana de Barcelona haurà d'afrontar, a partir del 2008, la localització de més terrenys on dipositar el rebuig que generaran els quatre ecoparcs –ara n'hi ha tres en funcionament– de què disposarà a partir del termini 2009-2010. Un horitzó que ve determinat per l'esgotament de la capacitat de deposició dels abocadors actuals, el dels Hostalets de Pierola, que té fixat el termini cap al 2009, segons tècnics d'aquest Ajuntament, i l'Helena, situat a Cerdanyola, que és a punt de rebre les primeres bales de l'ecoparc de Montcada i Reixac i que haurà d'estar tapat el 2010 per fer-hi el sincrotró. «No es tracta d'obrir un altre forat sinó de reomplir els que ja hi ha ara», va dir Carles Conill, gerent de l'Entitat del Medi Ambient.

El rebuig que generen els ecoparcs de l'àrea metropolitana de Barcelona té un destí finalista, és a dir, cal portar-los a un abocador, anomenat també dipòsit controlat, o a la incineradora del Besòs. Fins ara el destí principal d'aquest rebuig era el dipòsit del Garraf, tancat a principi del 2007, i la pedrera de la Vallensana, a Badalona, on la prova pilot per reomplir el forat amb bales del rebuig d'ecoparc va acabar el 28 de setembre passat. (...)

El gerent de l'entitat metropolitana, Carles Conill, admet la necessitat d'aquest nou abocador però aclareix que l'entitat treballa des de fa temps perquè la solució passi per restaurar forats i no pas per obrir-ne de nous. «I això gràcies al bon resultat de les proves que s'han fet a les bales de residus que s'han dipositat a la Vallensana», diu Carles Conill. El gerent assegura que l'actual sistema d'infraestructures «digereix» bé els residus que es generen i que es mantenen les previsions establertes en el pla. «La nostra prioritat ara és consolidar el tractament dels residus i el seu embalatge perquè els resultats són bons», diu el gerent de l'entitat.

D'acord amb les proves que s'han fet fins ara el nou abocador a l'àrea metropolitana hauria de ser una antiga pedrera o argilera que s'impermeabilitzaria per rebre les bales.

Menys confiat es va mostrar el vicepresident de l'entitat metropolitana i regidor a l'Ajuntament de Barcelona (CiU), Joan Puigdollers. La instal·lació d'un altre abocador a l'àrea metropolitana «requereix un gran acord social», va dir. I hi va afegir: «Si bé els llocs per omplir hi són, també cal tenir el suport dels ajuntaments implicats i dels ciutadans.» Puigdollers no va dubtar a qualificar l'emplaçament del nou abocador de «gran repte d'aquest mandat per als responsables de l'entitat metropolitana».

El pla d'infraestructures previst per l'Agència de Residus ja preveu la construcció d'aquest abocador i situa la seva futura capacitat en 600.000 tones. Aquest organisme, que no va voler fer declaracions, té enllestit l'avantprojecte de llei de modificació de la llei reguladora de residus que preveu que la construcció d'abocadors no estigui subjecta a l'atorgament de la llicència municipal. Serà el pla territorial d'infraestructures el que finalment determinarà els indrets.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2602588

La Justícia anul.la l'adjudicació del servei d'escombraries de la ciutat a l'empresa Ilnet

El jutjat Contenciós Administratiu de Lleida ha anul.lat l'adjudicació del servei de recollida d'escombraries de la ciutat a la UTE Romero Polo-Sufi, coneguda com Ilnet. Així, dóna parcialment la raó a l'empresa Fomento de Construcciones i Contratas, matriu de l'antiga concessionària Seinsa. Davant d'aquesta decisió judicial, la Paeria ha anunciat avui que recorrerà davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

La batalla legal pel servei de recollida d'escombraries de la ciutat va començar l'any 2005. Fomento de Construcciones i Contratas ja va demanar abans de l'adjudicació excloure les tres UTE que s'havien presentat en entendre que no tenien per objectiu la neteja de la ciutat, sinó d'altres com la construcció. Però la Paeria va desestimar la seva petició. L'empresa va insistir de nou en les seves reclamacions, però ho va fer davant del jutge. A més, demanava que se li adjudiqués el servei en ser la segona millor en puntuació. Per això, la sentència li dóna parcialment la raó.

SEGRE

:doh:

El consell del Segrià no descarta dur les escombraries a Barcelona

Aquesta setmana el Consorci de Residus del Segrià donava la veu d'alerta. A l'abocador comarcal del Segrià només li queden de tres a quatre mesos de vida. El president, Ricard Pons, va dir que s'hauria de dur la brossa a la Noguera o a Les Garrigues, però aquestes comarques ja han dit que veuen difícil d'assumir-la. Avui, Ricard Pons, ha dit que vol convocar també els presidents de les comarques del Pla, l'Urgell i la Segarra per demanar si hi pot dur la brossa del Segrià durant un màxim de sis mesos. Si no hi hagués consens, Pons no descarta dur la brossa fins a Barcelona, concretament fins a Ecoparc 2, el complex de residus que l'empresa concessionària de l'abocador de Montoliu gestiona a Montcada i Reixach.

SEGRE

Mos aufeguem entre deixalles!

Primers contenidors soterrats a Lleida

Lleida ha inaugurat aquest dilluns a l'avinguda Blondel els tres primers contenidors soterrats de la ciutat. Són per paper, vidre i envasos i han costat 40.000 euros. L'alcalde, Àngel Ros, ha anunciat que també s'optarà per aquest sistema quan es reformi la plaça Ricard Viñes o quan es facin noves urbanitzacions, com l'ampliació de Ciutat Jardí. Aquest dilluns també ha començat una nova campanya de sensibilització perquè els comerços gestionin bé els seus residus, especialment pel que fa al cartró. El pla anirà especialment dirigit als establiments regentats per estrangers. És per això que la Paeria ha contractat els serveis de traductors d'àrab i xinès per explicar-los en el seu idioma com s'ha de reciclar el cartró. Inicialment la campanya serà informativa però després de dos mesos, es posaran sancions. Josep Barberà és el regidor de Medi Ambient. Els comerciants hauran de deixar el cartró plegat al costat del seu establiment entre les 8 i les 9 del vespre.

SEGRE.

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/Imatge_cat_5667.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/780_008_1781405_2007_03_11.jpg

A Ciutat Vella funcionen quatre sistemes diferents de recollida d'escombraries

• La brossa orgànica només se separa amb el sistema pneumàtic, al nord del Raval, Santa Caterina i la Ribera

«No sé a on he de portar les escombraries orgàniques», comenta un veí del carrer de Sant Pau de Barcelona. Al districte de Ciutat Vella hi ha quatre sistemes diferents de recollida d'escombraries, que miren d'adaptar aquest servei a les característiques especials dels carrers d'aquesta zona de la ciutat. La recollida manual, porta per porta, s'escampa pels carrerons estrets i de la Barcelona gòtica i medieval; la recollida mitjançant els contenidors de selecció de materials, intenta fer-se un lloc sobretot al perímetre de la Barcelona Vella, i a la Barceloneta. Però també s'està escampant el sistema de recollida pneumàtica, amb dues versions diferents: en una se separa la brossa orgànica, i en l'altra, a les primeres zones on es va implantar, no se segrega l'orgànica.

La gestió dels residus topa a Ciutat Vella amb tots els entrebancs possibles. Als carrerons estrets fan nosa els contenidors de tota mena, a més trenquen l'estètica de nucli antic. Per altra banda, el sistema de recollida pneumàtica, amb bústies més petites i discretes, té l'avantatge d'un mecanisme que funciona pel subsòl, però a moltes àrees de Ciutat Vella això és un problema. A la Barcelona vella, per qüestions d'arqueologia, en cada forat que es fa, hi apareixen restes històriques; a la Barceloneta, pel nivell de les aigües freàtiques, que és molt superficial. A tot això cal afegir-hi que a la zona institucional (és a dir, a la plaça Sant Jaume i a una àmplia rodalia), els protocols de seguretat recomanen evitar tota mena de contenidors i bústies d'escombraries.

Totes aquestes circumstàncies expliquen els motius pels quals a Ciutat Vella funcionen fins a quatre sistemes diferents de recollida de brossa, la majoria dels quals oblida, de moment, la separació de les escombraries orgàniques, que tant es recomana als mitjans de comunicació. Per algunes entitats ecologistes i cíviques de Ciutat Vella, la implantació de contenidors de recollida d'orgànica no es pot excusar, ja que allà on hi ha els altres contenidors, els anomenats punts de brossa neta (PBN) –vidre, paper i cartró i envasos– també hi podria haver un quart contenidor, en aquest cas de color marró, per segregar la brossa orgànica. Per altra banda, allà on es fa el servei manual i porta a porta, que correspon a un ampli territori de Ciutat Vella, també es podria passar a recollir de manera periòdica la bosseta de l'orgànica, com es fa en alguns municipis petits de Catalunya, en els quals s'estableixen uns dies per recollir l'orgànica i uns altres la resta de residus. (...)

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2842980

Barcelona pneumàtica

L'Ajuntament de Barcelona està omplint de bústies de recollida pneumàtica tota la part baixa de la ciutat. El sistema ja fa temps que s'aplica a tot el barri de la Vila Olímpica, i funciona a ple rendiment al Poblenou, a grans àrees del 22@, al sector del Fòrum i al barri de Gràcia. De fet, Barcelona disposa d'una xarxa de recollida pneumàtica d'uns 20 quilòmetres de longitud. Aquesta xarxa està dotada amb 6 centrals de recollida de residus –al Fòrum, a la Vila Olímpica, a la Sagrera-Maquinista, a Diagonal Poblenou, al Raval i a Santa Caterina–. Aquestes centrals tenen una distribució de la recollida d'un miler de bústies repartides per totes aquestes àrees. Es calcula que el servei arriba ja a unes 61.000 famílies barcelonines. Per altra banda, hi ha altres barris en què el sistema s'escampa al mateix ritme amb què s'està implantant al Raval: al districte de Sant Martí i al de Sant Andreu hi ha obres en marxa en diversos barris. I, per últim, es projecta instal·lar el sistema a àmplies zones de nova urbanització, com per exemple als barris nous de la Sagrera i de la Marina de la Zona Franca.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2842982


Contenidors marrons

L'Ajuntament de Barcelona ha presentat ja el plec de condicions que haurà de tenir la nova contracta de neteja i recollida de residus de la ciutat, que funcionarà en el període 2009-2017. Un dels aspectes que destaca d'aquesta contracta és la recollida separada de la brossa orgànica. Barcelona és una ciutat endarrerida en aquest sentit, malgrat les nombroses campanyes publicitàries que promou per conscienciar la població en la necessitat de reciclar. Actualment, només al 34% de la ciutat hi ha servei de recollida de residu orgànic. Aquesta contracta haurà de desenvolupar aquest servei a tota la ciutat, sense excepció. L'objectiu és que a partir de l'1 de novembre del 2009, quan entri en vigor la contracta nova, s'hagin desplegat 5.400 contenidors, que les entitats ecologistes demanen que siguin dels de color marró, que donen lloc a menys confusió que no pas els contenidors bicompartimentats. Una implantació progressiva de la recollida orgànica provocarà la disminució dels contenidors de rebuig.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2842983

El reciclatge arrela

• Segons una àmplia enquesta encarregada per l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), el 88,5% de la població selecciona els residus domèstic per facilitar-ne el reciclatge

La recollida selectiva de residus comença a ser un valor assumit pel conjunt dels ciutadans. Segons una àmplia enquesta encarregada per l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), el 88,5% de la població selecciona els residus domèstic per facilitar-ne el reciclatge. A més, la meitat dels enquestats afirmen -per pròpia iniciativa, no per resposta suggerida- que participen en la recollida selectiva per beneficiar el medi ambient i el 36,3% consideren que fer-ho és gairebé un compromís ètic.

En el grup reduït de persones que reconeixen que no seleccionen les deixalles, les justificacions més habituals són la falta d'espai als seus domicilis (24,9%, vegeu requadre), l'excessiva distància a la qual es troben els contenidors (21,9%), per mandra (16,3%) o simplement perquè no ho han fet mai (19,8%). En aquest últim apartat s'hi inscriuen majoritàriament les persones vingudes recentment de fora de Catalunya, sovint procedents de països on no es fa reciclatge de residus.

Hi ha qui no se'n fia

Només el 2,2% de les persones que no separen els seus residus afirmen que no hi participen perquè no es fien de l'eficiència del sistema ("després ho tornen a ajuntar tot", al·leguen).

En l'apartat negatiu dels resultats de l'enquesta -feta a 1.800 persones- s'hi inclou el fet que siguin els grups de joves els que reconeixen tenir menys compromís amb la recollida selectiva.

Els enquestats indiquen de forma espontània que els materials que més seleccionen per al reciclatge són paper i cartró (80,1%), vidre (76,7%) i deixalles orgàniques (60,3). La resta de residus es mencionen de forma espontània en una proporció menor (piles 18%, aparells elèctrics 10%, medicaments 9%, oli 3% i roba 0,7%), encara que les xifres de participació augmenten considerablement quan l'entrevistador suggereix la resposta.

En l'apartat dels residus orgànics, l'aspecte més negatiu és la baixa participació a la ciutat de Barcelona, només un 57,2%. Per contra, a les comarques de Ponent, el 76,2% de la població assegura que selecciona els residus orgànics.

Entre els problemes per fer més eficient el sistema de recollida selectiva, l'enquesta mostra que el 18,5% de ciutadans afirmen que no disposen de contenidors a prop del seu domicili (el 80,1%, sí que en tenen). Entre els residents en municipis de menys de 10.000 habitants, el 31,1% dels enquestats es queixen de no tenir contenidors a prop. El mateix problema es detecta en el 29,9% de ciutadans enquestats a les comarques de Girona.

El 22,9% dels enquestats afirmen estar "poc" informats del sistema de recollida de residus i l'1,8% "gens". No obstant això, el 80,4% responen correctament quan se'ls pregunta el color dels contenidors per al reciclatge de vidre (verd) i el 72,2% saben que els contenidors blaus són per al paper i el cartró.

http://www.avui.cat/article/tec_ciencia/46664/reciclatge/arrela.html

El reciclatge arrela

• Segons una àmplia enquesta encarregada per l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), el 88,5% de la població selecciona els residus domèstic per facilitar-ne el reciclatge
Molt bona notícia. Em pensava que eren molts menys.

[...]
En el grup reduït de persones que reconeixen que no seleccionen les deixalles, les justificacions més habituals són la falta d'espai als seus domicilis (24,9%, vegeu requadre), l'excessiva distància a la qual es troben els contenidors (21,9%), per mandra (16,3%) o simplement perquè no ho han fet mai (19,8%). En aquest últim apartat s'hi inscriuen majoritàriament les persones vingudes recentment de fora de Catalunya, sovint procedents de països on no es fa reciclatge de residus.
A casa meva reciclem (el que podem i com podem) però la manca d'espai a la cuina és un veritable problema.

Hi ha qui no se'n fia

Només el 2,2% de les persones que no separen els seus residus afirmen que no hi participen perquè no es fien de l'eficiència del sistema ("després ho tornen a ajuntar tot", al·leguen).

[...]
Això m'ha matat... Aquesta gent deu creure que això de la selecció de brossa es fa perquè està de moda i que un cop recollida l'amunteguen tota i cap a l'abocador. :crazy:

El govern engega una nova campanya per reduir el volum de residus

Cada ciutadà català genera al dia 1,64 quilos de brossa. Una xifra que el 2012 s'ha de rebaixar un 10% per tal de complir el Programa de Gestió de Residus Municipals 2007-2021 aprovat pel govern català. Amb aquest objectiu i a partir de la premissa que bona part de la prevenció pel que fa a la generació de residus depèn dels hàbits de la ciutadania, l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha iniciat una nova campanya perquè la quantitat de residus passi el 2012 a ser d'1,50 quilos per habitant al dia. Així, la campanya se centrarà en la reducció de la brossa a partir de canvis de comportament, com ara, a l'hora d'anar a comprar, optar per productes sense envasar, o bé fer servir carmanyoles en comptes de paper d'alumini, i fer servir piles recarregables. La campanya tindrà una plana web, aquireduim.cat, on es detallaran altres maneres de reduir el volum de residus. L'inici d'aquesta campanya coincideix amb la celebració de la Setmana de la Reducció de Residus, que per primera vegada s'ha organitzat a diverses ciutats europees. A Catalunya ahir es va presentar un calendari amb més de 50 activitats per tractar diverses possibilitats per aconseguir reduir la brossa.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3080216

L'entitat metropolitana planteja la construcció d'una altra incineradora

• Els gestors de l'abocador de Cerdanyola adquireixen un terreny a la Terra Alta per portar-hi la brossa

El document de treball del Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals 2009-2016 preveu en el capítol de noves instal·lacions la construcció d'una incineradora per tractar el rebuig que generen els ecoparcs de l'àrea metropolitana. Aquesta planta hauria de posar-se en marxa entre el 2012 i el 2013. Aquesta, però, no és l'única opció que recull el document, que també proposa com a alternativa un dipòsit per col·locar les bales del rebuig procedent dels ecoparcs. De moment, l'empresa que gestiona el dipòsit de Cerdanyola ja ha adquirit uns terrenys de 55 hectàrees al Pinell de Brai (Terra Alta) per dipositar-hi el rebuig.

El programa està previst que s'aprovi el febrer del 2009, però el procés de participació s'ha endegat amb un document sobre la taula en el qual en el capítol de noves propostes per a instal·lacions on tractar la brossa surt la necessitat de construir una incineradora o un dipòsit on portar les bales de rebuig que generen els ecoparcs de l'àrea metropolitana després del procés de tractament de les escombraries. La incineradora o el dipòsit hauria de tractar unes 300.000 tones de rebuig. Aquestes dues instal·lacions rebrien la brossa tractada anteriorment en una altra planta, que també s'hauria de construir, tal com ara fan els ecoparcs, però de dimensions més petites que els ecoparcs actuals que hi ha a la planta metropolitana, segons va explicar el gerent de l'entitat metropolitana de medi ambient, Carles Conill. El gerent de l'entitat, però, assenyala que únicament és un document de treball el contingut final del qual haurà d'estar subjecte al que dicti el futur pla territorial d'infraestructures que enllesteix l'Agència de Residus del Departament de Medi Ambient, que està pendent d'aprovació. La decisió d'escollir una de les dues instal·lacions –una incineradora, o planta de valorització energètica, tal com s'anomena en el document, o bé un abocador o dipòsit on col·locar les bales de rebuig de la brossa– serà, finalment, política. En aquest sentit, la directiva europea de residus aposta per la incineració més que no pas per la construcció d'abocadors argumentant que de la incineració encarà s'obté un producte, en aquest cas, energètic.

DIPÒSIT AL PINELL DE BRAI

Paral·lelament a l'elaboració del programa metropolità de gestió de recursos, ahir mateix l'empresa Puigfel, gestora de l'abocador de Cerdanyola del Vallès, on s'envien les bales de rebuig de les escombraries de l'àrea metropolitana, i l'Ajuntament del Pinell de Brai, a la Terra Alta, van ratificar un conveni per convertir una argilera de 55 hectàrees en dipòsit per a les bales de rebuig procedents de l'àrea metropolitana. El gerent de l'entitat, Carles Conill, va assegurar ahir que desconeixia aquest conveni. «El conveni que ens uneix a Puigfel es limita al dipòsit de Cerdanyola», va destacar. Conill, a més, va assegurar que l'aposta de l'entitat metropolitana és que les instal·lacions de tractament de les escombraries s'instal·lin pròximes al lloc on s'origina la brossa. «Creiem en aquest principi i per tant la nostra aposta és que qualsevol instal·lació nova s'implanti a l'àrea metropolitana», hi va afegir.

Arran del conveni, el municipi del Pinell de Brai rebrà 100.000 euros per tramitar els permisos, i l'import de 2 euros per cada tona que vagi a l'abocador. L'alcalde, Pere Martí, calcula ingressar 300.000 euros anuals, ja que cada any hi podrien entrar 150.000 tones. A més, considera que és un projecte que no comporta cap perill. «No es tracta de fer un abocador sinó de restaurar un espai degradat», va dir.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3085141

L'oposició rebutja el projecte

El portaveu del grup de Progrés Municipal (PM), Lluís Melich, va lamentar ahir que el govern del Pinell de Brai haja optat per un abocador de residus de l'àrea metropolitana de Barcelona. «No estem d'acord que s'haja optat per aquest tipus de desenvolupament local, perquè pot afectar negativament el turisme verd i també la imatge dels nostres productes agrícoles», va dir Melich. «A més, no és un problema creat des del Pinell, sinó que es tracta de buscar un lloc per a uns residus urbans que ningú vol a Barcelona, i que ara ens soterraran aquí, a 200 quilòmetres de la zona que els produeix», va remarcar. El portaveu de PM va lamentar la falta d'informació a la població i va anunciar que iniciaran una campanya per informar els veïns del Pinell. De fet, el conveni va entrar al registre de l'Ajuntament el 21 de novembre, quatre dies després que El Punt informés dels contactes del govern amb les empreses.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3085567

L'abocador per a residus metropolitans que es preveia a la Terra Alta, en suspens

L'alcalde del Pinell de Brai (Terra Alta), Pere Martí (CiU), va explicar ahir que ha decidit deixar «en suspens» el conveni que havien signat l'Ajuntament i la unió temporal d'empreses que gestiona l'abocador de Cerdanyola del Vallès, Puigfel, que volien restaurar una argilera de la població amb les bales del rebuig dels ecoparcs metropolitans de Barcelona. «Per part nostra, de moment està suspès», va dir Martí. De fet, El Punt ja havia informat que ni l'Agència de Residus de Catalunya, ni els serveis territorials de Medi Ambient i Habitatge a les Terres de l'Ebre, ni l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient tenien constància del conveni signat entre el Pinell de Brai i la unió temporal d'empreses. En aquest sentit, el delegat de Medi Ambient, Víctor Gimeno, havia explicat que al Pinell de Brai només hi havia el projecte de restaurar les mines d'argila amb residus de la construcció de la Terra Alta, un abocador que havia de ser compatible amb un altre projecte semblant a Gandesa.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3093770

Aixequen les restriccions de sequera a l'àrea de Barcelona

En canvi, es manté l'excepcionalitat 2 a la Conca de la Muga

http://www.lamalla.cat/medi_ambient/article?id=229344

BCN substituirà el 90% de vehicles de neteja i tots els contenidors

• Els receptacles de deixalles no reciclables i orgàniques s'obriran amb una palanca manual

• Una guia fixa els mantindrà ancorats a terra per evitar que la gent els mogui per poder aparcar

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=571951&idseccio_PK=1022

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/001_g002mR020001.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/42f3dba6.jpg

17 pobles soterren els contenidors

La comarca del Pla d'Urgell posarà en marxa aquest divendres un nou sistema de recollida selectiva soterrada en 15 municipis i dos nuclis agregats, amb excepció de la capital, Mollerussa. Els recipients subterranis permetran retirar els contenidors de superfície.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=574904&idseccio_PK=1050

Martorell farà que tots els contenidors de recollida selectiva siguin subterranis

Tots els contenidors de recollida selectiva de Martorell seran subterranis, un cop el projecte ha rebut el vistiplau del Ministeri d'Administracions Públiques perquè sigui finançat amb el fons estatal d'inversió local. Es tracta de 79 conjunts de contenidors subterranis que estan agrupats en grups de cinc i sis. La col·locació dels grups de contenidors s'ha de decidir tenint en compte l'actual. S'ha decidit col·locar-los tan lluny com sigui possible dels habitatges, a llocs on es puguin buidar atenent les dimensions dels vehicles de recollida.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3336789

El Maresme i el Vallès Oriental gestionaran conjuntament els seus residus

• L'any 2010 començarà a funcionar a Mataró una nova planta de tractament de deixalles urbanes

Les comarques del Maresme i el Vallès Oriental col·laboraran en la gestió de les deixalles que generen les seves ciutats a partir de l'any vinent, quan començarà a funcionar a Mataró un nou centre integral de valorització de residus sòlids urbans. Aquest centre, la construcció del qual té un pressupost de 80 milions d'euros, està impulsat per l'Agència Catalana de Residus i es convertirà en un dels principals generadors d'energies renovables a Catalunya.

La planta de deixalles de Mataró, que s'encarregarà de les escombraries no seleccionades, produirà biogàs de diverses procedències -metanització, incineració i energia fotovoltaica- i estarà preparada per proporcionar energia a uns 30.000 habitatges. A més, el projecte també inclou la millora de la planta incineradora de la capital del Maresme, que s'adaptarà per poder rebre també els residus procedents de la planta de Granollers.

El compostatge, a Granollers

En contraprestació, la nova planta de compostatge de la capital del Vallès Oriental, amb una capacitat de 45.000 tones anuals, assumirà la matèria orgànica seleccionada al Maresme, que fins ara es traslladava a l'ecoparc de Montcada, segons informa El Periódico en la seva edició d'aquest dimecres.

http://www.lamalla.cat/infolocal/barcelona_comarques/article?id=237941

Un abocador encén el Solsonès

• L'alcalde de Pinós ha ofert el poble com a seu d'un dipòsit de residus industrials metropolità. A canvi, l'Ajuntament rebria cada any una suma equivalent a sis vegades el seu pressupost actual. El projecte ha destapat la capsa dels trons al poble i ha indignat els alcaldes veïns

Josep Isanta és alcalde de Pinós des de fa només un any i mig. Però, per bé o per mal, està disposat a fer història en aquest petit municipi del sud del Solsonès, format per una població d'unes 300 persones repartides en petits nuclis, masies, i granges disseminades en un paisatge de turons solitaris i sobris, marcat encara pels incendis del 1998. Isanta, acostumat a fer números en la seva activitat professional –és director general d'una empresa de begudes d'Igualada–, s'ha llançat de cap a la consecució d'un projecte que, segons ell, podria fer passar el municipi de la misèria a l'abundància: un dipòsit de residus industrials. Aquesta activitat podria generar cada any uns ingressos de 1.200.000 euros. Sis vegades més el pressupost de l'Ajuntament, que l'any 2006 era de 262.356 euros.

Però al poble pocs creuen que la riquesa vingui embolicada dins de bales de residus industrials. Més aviat al contrari. La idea de l'alcalde ha desfermat una gran polèmica al poble i ha posat en peu de guerra els municipis pròxims. El moment culminant es va viure divendres, en una tensa assemblea veïnal que, en alguns moments, es va convertir en un autèntic guirigall de xiulets i insults contra l'alcalde. Durant la reunió, vigilada discretament per una patrulla dels Mossos d'Esquadra que s'esperaven a l'exterior del recinte, Isanta no va aconseguir que cap veí es manifestés a favor del projecte. Si n'hi havia algun, va preferir mantenir la boca tancada. Isanta ni tan sols va tenir el suport dels alcaldes veïns, del seu mateix color polític (CiU), que li van reclamar que retirés el projecte i van oferir el seu suport als veïns de Pinós contraris al dipòsit. Tot i això, Isanta no es va donar per vençut. «Fixa-t'hi: de la vintena de persones que han intervingut, només tres eren de Pinós», va comentar a El Punt després de la reunió, fent cas omís de les peticions de dimissió que havia rebut per part de propis i estranys.

El projecte ha despertat el sentiment de greuge dels ciutadans d'aquest racó de la Catalunya central. «Si tan bo és, que ho posin a Collserola»,o bé «només pensen en nosaltres quan no saben què fer amb els seus residus?», van deixar anar alguns veïns. I també ha despertat velles disputes dintre de Pinós. Diversos veïns van assenyalar durant l'assemblea que els terrenys escollits per l'alcalde per al dipòsit es troben, precisament, en una finca anomenada La Guilella, que és propietat de l'exalcalde, Josep Santauràlia, també de CiU. La finca ja es van oferir per a un centre de residus d'altres característiques l'any 2000. «Entre tres cacics ho voleu manegar tot», va etzibar-li un dels veïns durant la reunió.

ELS POBLES VEÏNS, EN CONTRA

Els alcaldes de Torà (Segarra) i la Molsosa (Solsonès), tots dos de CiU, van intervenir per exigir a Isanta que retiri un projecte sobre el qual no els havia informat i que afectaria, al seu entendre, greument els seus municipis: els accessos travessarien la Molsosa i el dipòsit estaria a mig quilòmetre d'Enfesta, un dels nuclis de la Molsosa. Tots dos alcaldes van explicar després que es coordinaran amb els altres ajuntaments per oposar-se al projecte si Pinós el manté. Pensen tenir el suport també del municipi més gran de la zona, Calaf (Anoia), que s'abasteix d'aigua de mines pròximes al territori afectat.

Isanta té, almenys, el suport de la Junta de Residus de la Generalitat. Tècnics d'aquest organisme el van acompanyar a l'assemblea, van explicar les característiques tècniques que tindria una instal·lació d'aquest tipus i van intentar convèncer els veïns que seria totalment segura.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3504698


Dos milions de m³

L'alcalde ha proposat fer el dipòsit a Intraval, empresa integrada al grup Tradebe, que s'ho està rumiant. El dipòsit, de 10 hectàrees, tindria una capacitat d'entre 1,5 i 2 milions de m³ de residus industrials no contaminants, emmagatzemats en forma de bales compactes. Un dipòsit així seria un respir per a la Junta de Residus, que ha calculat en 7 milions de m³ anuals les necessitats de dipòsit de residus industrials fins al 2012 a la zona 1, formada per l'àrea metropolitana i Catalunya central.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3504700

No hi haurà abocador

Gimenells no tindrà un macroabocador que gestioni recursos de Barcelona. La justícia ha fallat a favor dels municipis lleidatans negant la construcció d'aquesta infraestructura. La sentència, que es va fer pública aquest divendres, deixa sense opció a l'empresa Xaviequer, que havia presentat un contenciós administratiu, tant a l'Ajuntament de Gimenells com al departament de Medi Ambient.

L'1 de juny del 2007, Xaviquer va presentar formalment un projecte que proposava la construcció d'un macroabocador de residus urbans a la zona de la Vall de Camarasa. L'Ajuntament de Gimenells no va permetre tirar endavant el projecte i la firma va posar un contenciós administratiu contra el consistori. Gairebé dos anys més tard, la justícia s'ha proninciat en contra de l'abocador. Una situació que, segons l'alcalde de Gimenells, José Manuel Pardos, deixa descansar tranquils als veïns de la zona.

Han estat gairebé dos anys de mobilitzacions ciutadanes. Segons Pardos, la solidaritat va arribar des de tots els punts de la comarca.

Visiblement satisfet, l'alcalde ha reconegut que ara només quedar fer un brindis amb cava de Raimat.

http://cat.lleida.com/actualitat/noticia.html?id=114104#activa

Els enginyers industrials demanen la construcció urgent d'incineradores

A Catalunya es recicla el 34% dels residus que es generen, però les plantes de tractament estan pràcticament saturades, i l'any que ve es preveu que hi haurà prop d'un milió de tones que no es podran reciclar. Per donar sortida a aquest excedent, el Col·legi d'Enginyers Industrials aposta per la incineració, tot i que aquest sistema no està ben vist.

El Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya ha llançat una advertència: els pròxims anys faltaran plantes de tractament de residus i demanen que per evitar problemes ja es comenci a preveure i mentalitzar la població que se n'hauran de construir més.

Cal desmitificar els efectes nocius de les incineradores i aprofitar-les per gestionar residus i alhora generar energia. Aquesta és una de les possibles solucions que el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya posa sobre la taula davant el problema que veuen a venir. Entre el 2010 i el 2012 hi ha una sèrie d'abocadors controlats i plantes de gestió de residus que arriben al final de la seva vida.

Segons diagnostica el col·legi en un informe presentat avui, tot i que es construeixin les noves infraestructures que hi ha previstes, cal posar-se les piles i fer-ne més de noves, perquè l'any que ve hi haurà 900.000 tones excedents de material de rebuig.

El govern té pendent d'aprovació un pla territorial en què es preveuen les plantes necessàries fer front al futur tractament de residus municipals, i concretament del material de rebuig que queda quan ja se n'ha separat tot el que era reutilitzable. Aquest pla hauria de ser aprovat, amb el consens de les administracions locals, abans de l'estiu que ve.

http://www.3cat24.cat/noticia/364694/catalunya/Els-enginyers-industrials-demanen-la-construccio-urgent-dincineradores

Un sistema pioner permet pagar la zona blava a través del mòbil a Caldes d'Estrac

• La solució evita els desplaçaments al parquímetre per ampliar el temps d'estacionament

L'Ajuntament de Caldes d'Estrac ha posat en marxa aquest dijous una nova manera de pagar la zona blava a través del mòbil. El sistema fa possible que l'usuari pagui la taxa enviant un sol missatge SMS; indicant el nom de la localitat, el temps d'estància, i l'identificatiu de la matrícula. Així, els controladors del servei poden comprovar en temps real, mitjançant els seus dispositius electrònics, si el pagament ha estat realitzat per l'usuari i si es troba dins de l'hora límit abonada pel mateix. La solució de pagament amb mòbil estarà a disposició de tots els clients de Movistar, Orange i Vodafone mitjançant el sistema mobipay i, de moment, les màquines convencionals de pagamament no és retiraran.

Segons l'Ajuntament, els avantatges pel ciutadà són clares ja que li evita la necessitat de disposar de moneda i a més no requereix desplaçaments ni al parquímetre ni al vehicle, permetent-li l'ampliació del temps d'estacionament des de qualsevol lloc, sempre i quan estigui dins dels horaris establerts per l'Ajuntament. L'alcalde de Caldes d'Estrac, Joaquim Arnó, ha destacat que el serà municipi pioner a tot l'Estat en aquest sistema de pagament perquè "som conscients de la importància que té l'aplicació de les noves tecnologies en tots els àmbits de la vida quotidiana i més quan es tracta de millorar el servei al ciutadà".

http://www.lamalla.cat/infolocal/barcelona_comarques/article?id=248449

El president inaugura una planta modèlica de tractament de residus a Botarell

• És la primera planta de tractament de la fracció resta (tot allò que no es recull selectivament) fora de l’àmbit de l’àrea metropolitana de Barcelona.

• La instal·lació és una eina clau del model català de gestió de residus, que tracta el 100% dels residus generats.

• La infraestructura ha suposat un cost de 42 milions d’euros al Govern de la Generalitat, a través del contracte – programa amb l’Agència de Residus de Catalunya.

El president de la Generalitat, José Montilla, ha inaugurat avui la planta mecanicobiològica de tractament de residus situada al municipi de Botarell. Un planta modèlica que permetrà el tractament complet dels residus, així com la generació d’energia elèctrica.

A l’acte d’inauguració també hi ha assistit el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar; el president del Consorci per a la Gestió dels Residus Municipals del Baix Camp, Xavier Llauradó; el delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Xavier Sabaté; la directora de l’Agència de Residus de Catalunya, Genoveva Català; i l’alcaldessa de Botarell, Montserrat Roca.

Aquesta és la primera planta mecanicobiològica de tractament de residus que funcionarà fora de l’àrea metropolitana de Barcelona. La instal·lació és un element clau en la nova concepció de la gestió i tractament de residus a Catalunya, on no hi ha cap residu que vagi a l’abocador o a la incineradora sense haver passat abans per un tractament per recuperar la màxima quantitat de recursos (vidre, paper, envasos...). Així, el tractament mecànic biològic de tots els residus és un tret identificatiu i diferenciador del model català de gestió de residus.

Aquesta instal·lació del Consorci és la primera infraestructura d’aquestes característiques que s’ha finalitzat de les que estan planificades i pressupostades en el contracte – programa signat entre Generalitat i Agència de Residus de Catalunya i ha suposat un cost total de 42 milions d’euros.

La planta s’inscriu en el conjunt d’actuacions previstes en les comarques de Baix Camp, Alt Camp, Baix Penedès i Tarragonès per tal de donar un servei, pel que fa a la gestió i tractament de residus, eficient i pròxim a la ciutadania, i serà gestionada pel Consorci per a la Gestió dels Residus Municipals del Baix Camp, integrat pel Consell Comarcal del Baix Camp, l’Agència de Residus de Catalunya i els ajuntaments de la comarca i que té per objectiu abordar conjuntament les decisions que afecten aquest territori en matèria de residus municipals i fer-ne la millor gestió possible.

La planta té una capacitat de tractament de 85.000 t/any i es preveu que entri en funcionament a finals de 2009. Els principals processos que portarà a terme són el tractament mecànic – biològic (TMB) amb digestió anaeròbia (metanització), l’estabilització aeròbia de la matèria orgànica, mitjançant túnels, i la maximització de la recuperació de materials (paper, vidre, plàstic, etc.) amb processos de selecció mecànica. Del resultat dels diferents processos efectuats s’obtindrà matèria orgànica estabilitzada, energia elèctrica i un rebuig gairebé inert expedit en bales retractilades amb plàstic.

A Catalunya es recull selectivament el 34% dels residus municipals que es generen, dada molt per sobre de la mitjana de la resta de l’Estat (17%) i d’Europa (30%). Donat que la ciutadania cada vegada és més conscient i activa en la reducció i la recollida selectiva dels residus, les administracions han de posar en servei instal·lacions com la planta del Consorci, per tal que els ciutadans i ciutadanes disposin d’instal·lacions modernes que facilitin el reciclatge i que ajudin a aprofitar al màxim els residus.

La planta mecanicobiològica de tractament de residus del Consorci del Baix Camp és un element clau en el model català de gestió de residus, que es basa en la prevenció i el reciclatge. La construcció en el territori d’aquest tipus d’infraestructures de tractament de la fracció resta permeten obtenir materials que tornen al cicle productiu i energia. Aquesta planta és un clar exemple del ferm compromís de la Generalitat, a través del Departament de Medi Ambient i Habitatge i l’Agència de Residus de Catalunya, en la implementació d’un model de gestió de residus sostenible, modern i innovador pel nostre país.

http://www.arc.cat/ca/noticies/noticies_detall.asp?oid=1136

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/8d7bfa89.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/bdbe4b2f.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/795ae7f2.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/e437adf5.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/c39d80a8.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/b9aa4eed.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/09ece89c.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/960927d0.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/93896be6.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/5db3f8ac.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/c0101786.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/04b276cc.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/cdc377b5.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/0107ee43.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/347bdbc6.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/7ba9b86e.jpg

Montilla obre la porta a noves incineradores

• Cal tancar "carpetes pendents" com la dels residus, afirma el president

• El pla que concreta les noves instal·lacions de l'àrea metropolitana s'aprovarà aquest mateix estiu

El president de la Generalitat, José Montilla, va esvair dubtes ahir sobre una polèmica que s'arrossega des de fa gairebé dues dècades: la construcció de noves incineradores i abocadors de residus a l'àrea de Barcelona. Montilla va aprofitar la visita a la nova planta de tractament de residus orgànics del Vallès Oriental per afirmar que ja és hora de tancar "carpetes pendents" com la construcció d'infraestructures per al tractament de residus i va recordar que, després de fer tots els esforços per a la recollida selectiva i el reciclatge de residus també cal "tenir dipòsits controlats" (abocadors) i "valorització energètica" (incineradores). El govern posarà en marxa "els processos i les instal·lacions que siguin necessàries" per tal de posar el país a punt en matèria de gestió de residus, va explicar el president Montilla fent servir una expressió molt similar a la utilitzada fa poc més d'un any quan havia de fer front a la sequera.

Les paraules del president Montilla no són gratuïtes, sinó que s'han d'interpretar com un suport directe a les instal·lacions previstes al pla metropolità de gestió de residus municipals 2009-2016 (PMGRM), un projecte que es podria aprovar definitivament aquest estiu.

El doble que Sant Adrià

El PMGRM preveu reforçar la recollida selectiva i el reciclatge de residus però, a més, inclou la construcció d'una incineradora amb aprofitament energètic amb capacitat fins a 450.000 tones anuals (el doble de l'actual incineradora de residus de Sant Adrià de Besòs).

La proposta tècnica del PMGRM 2009-2016 va ser elaborada a finals del 2008 i ha estat sotmesa a un procés de participació abans de la seva aprovació inicial, que es podria produir aquest mes de juny. Després del període d'exposició pública i estudi de les al·legacions, el PMGRM podria ser aprovat definitivament a finals de juliol o principis de setembre.

L'eix principal del futur PMGRM és la reducció i el reciclatge de residus, amb l'objectiu d'arribar a reciclar el 50% dels residus de l'àrea metropolitana el 2016, quatre anys abans de l'objectiu marcat per la Unió Europea. Amb tot, s'ha de recordar que el futur PMGRM és en realitat la revisió d'un programa de gestió de residus metropolitans (període 1997-2006), que no va complir els seus objectius inicials, entre els quals es trobava arribar al 60% de reciclatge l'any 2006.

La nova incineradora projectada per a l'àrea metropolitana rebria els residus de rebuig de les plantes de reciclatge, és a dir, els materials que es consideren no reutilitzables o reciclables. Seguint l'actual directiva europea de residus, la incineradora haurà de disposar d'un sistema eficient d'aprofitament energètic de la calor generada durant la combustió.

La nova incineradora de residus podria construir-se a prop de l'actual planta de Sant Adrià de Besòs o a l'àrea del Llobregat-Zona Franca, encara que el PMGRM no fa menció a cap ubicació concreta.

http://paper.avui.cat/article/societat/164383/montilla/obre/la/porta/noves/incineradores.html

Porta oberta a una nova incineradora de residus

• Els municipis de l'àrea de Barcelona acolliran la nova planta

• No se n'ha elegit encara la ubicació definitiva

• ERC i ICV-EUiA avalen el programa

El nou Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals que ahir va aprovar, de manera inicial, el plenari de l'Entitat Metropolitana de Medi Ambient (EMMA) preveu la construcció d'una nova incineradora per poder donar sortida al material de rebuig que no es pot ni reciclar ni recuperar. Els municipis de l'àrea de Barcelona acumularan l'any vinent un milió de tones d'aquest tipus per cremar.

El text aprovat, però, és molt ambigu, amb l'objectiu de satisfer tots els partits polítics, sobretot ERC i ICV-EUiA, que sempre s'han mostrat contraris a la incineració. Per aquest motiu la portaveu del PP, Eva Balseiro -l'únic partit que va votar en contra del nou pla-, va preguntar si hi hauria o no incineradora i a quin lloc s'ubicaria, "perquè el programa recull exactament que sí, però no diu on". Amb la mateixa ambigüitat calculada es redacta el document amb la resta de plantes previstes, com ara una per al tractament de voluminosos, o les diverses plantes de triatge d'envasos.

ERC va donar-hi un vot afirmatiu crític, i la seva portaveu, Esther Capella, va advertir que el seu partit "no es planteja cap nova instal·lació de tractament final de rebuig de residus, abocador o incineradora mentre no es desplegui la recollida selectiva de matèria orgànica a tots els municipis". La portaveu d'ICV, Imma Mayol, va passar de puntetes per aquest tema i no hi va fer cap referència. El portaveu de CiU, Joan Puigdollers, va ser l'únic que es va pronunciar a favor de la incineradora, en indicar que "és necessari donar resposta al material de rebuig dels ecoparcs". En canvi, el mateix president de l'EMMA, el socialista Francesc Narváez, es va limitar a recordar que "el pla encara no s'ha aprovat definitivament" i que serà llavors, a partir del mes d'octubre, quan es plantejarà "ampliar o fer noves plantes de valoració energètica". Tot i així, va indicar que s'escoltaran propostes i suggeriments que arribin de municipis que vulguin tenir aquesta instal·lació, o la resta d'equipaments previstos en el pla. Actualment hi ha una incineradora a Mataró i una altra a Sant Adrià.

El programa de residus metropolità, que tindrà vigència fins al 2016, s'ha fixat com a grans objectius disminuir la generació de residus municipals, potenciar la reducció d'impropis i tractar al màxim totes les fraccions de deixalles. També planteja poder recuperar el 55% de la matèria orgànica que generen els ciutadans, el 75% del vidre i cartró i el 25% d'envasos.

http://paper.avui.cat/article/societat/170012/porta/oberta/una/nova/incineradora/residus.html

Aquesta matinada passada s'ha produit un espectacular incendi a l'abocador de residus industrials de Vacamorta, al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, al Baix Empordà. Pel que sembla, els gasos que emanen dels productes en descomposició (la merda, per entendre'ns xD) haurien reaccionat entre ells i s'hauria produit una explosió i un posterior incendi, ben visible des des moltes zones. Aquest matí, quan m'he aixecat encara era ben fosc i es veia una bola de foc bastant gran.

Per a més info i un video: http://www.totbisbal.com/noticies/detallsNoticies.php?nIdNoticies=1265

quin foc de merda! quina merda de foc!

^^ Avui al Punt (o al Diari de Girona) que les flames han arribat als vint metres d'alçada, segons els testimonis (que mira per on, són de la plataforma antiabocador xD) Evidentment, amb la foscor de la nit les flames destaquen molt més i són molt més aparatoses. Ah i l'empresa gestora diu que podria ser provocat!

La nova contracta de la brossa de Reus té l'objectiu d'arribar al 40% de selectiva
El ple ratificarà l'adjudicació del servei a FCC per 10,39 milions i es clou un dels pitjors episodis del mandat

L'Ajuntament de Reus dóna per tancada de manera definitiva la polèmica renovació de la contracta de la brossa, i ho fa adjudicant el servei a la mateixa empresa que l'ha realitzat fins ara, Fomento de Construcciones y Contratas, tot i que amb unes clàusules completament renovades. La contracta té un pressupost total de 10,39 milions d'euros i implicarà l'increment de la plantilla, que ja sobrepassarà els 200 treballadors. El consistori es fixa també l'objectiu d'arribar al 40% de la recollida selectiva de residus, cosa que col·locaria la ciutat en una situació de «lideratge» a Catalunya, segons el regidor de Medi Ambient, Ernest París.

Han hagut de passar molts mesos abans no s'arribés a un acord definitiu sobre la nova contracta de la brossa, però ara el govern municipal ha respost amb unitat a un dels pitjors obstacles amb què s'ha trobat en aquesta legislatura i aconsegueix «esborrar vells fantasmes del passat». De les tres empreses que s'havien presentat al concurs públic, FCC ha estat la que ha presentat la millor oferta econòmica: 10,39 milions d'euros anuals, i que ha demostrat una «visió integral del servei», va justificar París. Amb aquests diners, el govern municipal vol invertir en la millora del servei de neteja vial i la recollida de residus, i per això ja ha plantejat que caldrà augmentar la plantilla, la qual sobrepassarà els 200 treballadors. Els quals, conjuntament amb la «complicitat» de la ciutadania, hauran de contribuir a fer que la ciutat de Reus aconsegueixi l'objectiu d'arribar al 40% de la recollida de la brossa selectiva –ara és d'un 30%– per tal que la ciutat marqui el seu «lideratge» respecte a altres ciutats catalanes, perquè «tenir la ciutat neta és una cosa de tots».

Penalitzacions
La nova contracta substitueix la que es va signar l'any 2001 i s'hi introdueixen unes noves condicions de treball que s'han adequat al creixement de la ciutat. Una de les clàusules més rellevants inclou la possibilitat de penalitzar l'empresa en cas que es detectin mancances en la qualitat del servei. Per París, això és molt important, ja que l'Ajuntament s'abstindrà de pagar un servei en cas que no s'hagi fet: «Amb els diners dels ciutadans no s'hi juga», va dir contundentment.

La nova contracta entrarà en funcionament el gener del 2010 i s'anirà ampliant progressivament en el transcurs de sis mesos, i tindrà una vigència de vuit anys. Tot i això, París va subratllar que és una contracta dinàmica i que els aspectes que no funcionin es podran modificar.

La proposta de la mesa de contractació s'haurà d'aprovar en la propera sessió plenària, que està previst que sigui el divendres dia 4 de desembre.

Ampliació i millora dels serveis
Per París, aquesta és una «autèntica contracta de ciutat» i per això ha de millorar el servei de neteja viària i la recollida de residus. Aquests paràmetres, juntament amb l'augment de la plantilla, fa que l'impost de la brossa es vegi incrementat en un 2,5% l'any que ve, però la ciutadania ho notarà amb una major eficiència, segons va dir el responsable de l'àrea de Medi Ambient. En aquest sentit, els serveis s'adeqüen a les necessitats de creixement de la ciutat i se'n plantegen d'altres, com ara la neteja de parcs i jardins, i no només carrers; però també es posaran més contenidors i una maquinària més sostenible. Pel que fa el servei de neteja, es faran tractaments adaptats a les diferents tipologies de carrers tenint en compte que «el vianant guanya protagonisme», mentre que pel que fa al servei de recollida de residus es cobriran les necessitats de freqüències i horaris segons els orígens de generació.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/109316-la-nova-contracta-de-la-brossa-de-reus-te-lobjectiu-darribar-al-40-de-selectiva.html

L'Aran beneeix la construcció d'una planta de residus

El Conselh Generau d'Aran ha sol·licitat una subvenció a l'Agència Catalana de Residus valorada en 1,7 milions d'euros per a la construcció d'una planta de transferència de residus a l'antiga incineradora, situada a la boca nord del túnel de Vielha.

El Coordinador de Serveis Públics, Emilio Sanllehy, ha assenyalat aquest divendres en roda de premsa que la nova infraestructura és "una necessitat prioritària per millorar el servei d'escombraries a la Vall d'Aran".

La planta estarà dividida en tres infraestructures independents, una per a la recepció de matèria orgànica, una altra per al cartró i els envasos, i una tercera per a la resta de residus.

Sanllehy ha destacat la complexitat del projecte que "té l'objectiu de proporcionar unes instal·lacions modernes i adaptades a la climatologia d'hivern", ja que la planta s'ubicarà a 1.300 metres d'altura.

http://www.bondia.cat/noticies/129-societat/7666-laran-beneeix-la-construccio-duna-planta-de-residus

El consell comarcal permutarà un solar amb l'Ajuntament de Valls per fer-hi una planta de transferència de residus
Al solar hi instal·larà el dipòsit de vehicles i una nau per a camions de la neteja

El Consell Comarcal de l'Alt Camp ha decidit que serà a Valls on instal·larà la planta de transferència de residus, un projecte que ve de lluny i que ara, finalment, ha trobat emplaçament. Per poder materialitzar l'operació aquest òrgan permutarà uns terrenys de la seva titularitat i que ocupen una superfície de 963 m² al polígon de Valls, qualificats com a sòl industrial, per uns altres propietat de l'Ajuntament de Valls i d'1,2 hectàrees, aptes per fer-hi equipaments públics.

La decisió ja està presa i el projecte ha estat supervisat per l'Agència Catalana de Residus. Tot indica que durant el 2010 el Departament de Medi Ambient construirà una planta de residus al solar que hi ha just darrere de l'ampliació més recent que ha fet la companyia Ikea, al polígon industrial de Valls, uns terrenys d'11.900 m², qualificats com a aptes per a equipaments públics.

La instal·lació d'aquest equipament al terme municipal de Valls és una manera de «concentrar en una mateixa àrea aquest i altres serveis», comenta la presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Camp, Carme Mansilla, que assegura que aquest tipus de procés no implica cap acció nociva per al medi ambient. «Senzillament es tracta de recollir la brossa i de compactar-la per traslladar-la al lloc on ha de ser incinerada», assegura la presidenta de l'ens.

Dipòsit de vehicles
En aquest mateix solar també és previst de fer la reserva d'un espai com a dipòsit de vehicles i una nau específicament per als camions que realitzen la recollida de les escombraries als setze municipis on el Consell Comarcal de l'Alt Camp exerceix la tutela d'aquest servei. Valls, Alcover, Montferri, Vila-rodona, el Pla de Santa Maria, la Riba i Vallmoll són les cinc localitats que realitzen la recollida d'escombraries pel seu compte amb empreses a les quals han adjudicat el servei.

Per la presidenta del consell comarcal la creació d'un recinte d'aquestes característiques és una millora considerable «perquè permetrà concentrar en un mateix espai aquests tipus d'activitats», i hi afegeix: «Per fi tenim la possibilitat que tot quedi endreçat en un mateix territori, en lloc de tenir-ho dispers.» Carme Mansilla recorda que la creació d'una planta de transferència de residus «ja feia temps que es projectava des del consell comarcal i ara s'ha donat l'ocasió per fer-ho».

Malgrat que la planta de transferència de residus està pensada per als municipis on el Consell Comarcal de l'Alt Camp realitza la recollida de la brossa, Carme Mansilla ja ha deixat clar que les instal·lacions les podran usar els municipis que ho puguin considerar convenient.

I la gossera, també
La gossera, un recinte llargament reivindicat per la majoria de municipis de l'Alt Camp que han de fer-se càrrec de la despesa que suposa recollir cada animal abandonat, s'instal·larà molt probablement als terrenys que permutarà el Consell Comarcal de l'Alt Camp amb l'Ajuntament de Valls. «Reservem els terrenys per a més endavant perquè la voluntat del consell comarcal és fer-se càrrec d'aquest servei», afirma la presidenta, Carme Mansilla. De moment, el servei de recollida de gossos i de gats a la comarca el continuarà fent una empresa de Vilallonga i una de Vilafranca del Penedès, que cobren 300 euros per cada animal. Mansilla, però, no creu que una gossera a l'Alt Camp signifiqui una reducció gaire important d'aquest cost «perquè mantenir un animal comporta moltes despeses».

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/112069-el-consell-comarcal-permutara-un-solar-amb-lajuntament-de-valls-per-fer-hi-una-planta-de-transferencia-de-residus.html

Girona comença els tràmits per construir un gran complex de gestió de residus a Campdorà

• Ha de substituir l’actual incineradora i donarà servei a 175.000 habitants de la comarca del Gironès

El ple de l’Ajuntament de Girona ha iniciat els tràmits per construir un nou complex tecnològic de gestió de residus al barri de Campdorà, a Girona. El complex ha de substituir la incineradora que actualment hi ha i donarà servei a 175.000 habitants de la comarca del Gironès. La construcció d’aquest equipament, que costarà 6,6 milions d’euros, no es veu amb bons ulls per part dels dos grups de l’oposició al consistori, Convergència i Unió i el Partit Popular, que n’han criticat la ubicació i també el fet que no s’hagi parlat amb els veïns abans de decidir fer aquest nou equipament.

l procés que ha portat a la construcció d’un complex de gestió de residus a la ciutat de Girona es pot buscar el 2003, quan l’Ajuntament de la ciutat i el consell comarcal del Gironès varen decidir implantar mesures per augmentar la recollida selectiva. Fins llavors Girona, Salt i Sarrià de Ter portaven les deixalles a la incineradora de Campdorà i la resta de municipis de la comarca a l’abocador de Solius, però en tots dos casos es feia urgent buscar una nova solució.

El 2006 van començar les negociacions entre els municipis de la comarca, i el juliol de l’any passat es va signar el conveni entre l’Ajuntament de Girona, el Consell Comarcal del Gironès i l’Agència de Residus de Catalunya que concretava que la nova planta de tractament de residus estaria ubicada al barri de Campdorà de Girona, on ja hi ha una depuradora i l’actual incineradora.

Redacció del projecte

El ple de l'Ajuntament de Girona va fer ahir els primers tràmits per tirar endavant la planta aprovant el plec de condicions per a la contractació de l'empresa que ha de redactar el projecte del nou complex de gestió de residus. Redactar el projecte, supervisar les obres i posar en marxa el complex costarà 6,6 milions d’euros, una quantitat que la Generalitat ja s’ha compromès a sufragar i per la que ahir mateix el ple també va demanar la subvenció.

73.000 tones de deixalles

El nou complex de gestió de residus de Campdorà s’ha dissenyat tenint en compte l’objectiu plantejat per la Unió Europea que els municipis reciclin el 48% del total de les deixalles el 2012. Amb això a la vista, s’ha previst que la planta pugui tractar 73.000 tones de residus de rebuig. Per no incrementar la contaminació atmosfèrica que suposa l’actual incineradora, un sistema de bioassecat deixarà aquestes 73.000 tones en 50.000. A més, també s’hi podran tractar 30.000 tones de matèria orgànica, 20.000 de paper i cartró, 8.000 de vidre i 5.500 de materials voluminosos.

El regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Girona, Enric Pardo, ha remarcat que el complex funcionarà amb la màxima avantguarda en ecoeficiència. De fet, estarà situat al costat de la depuradora per poder connectar ambdós equipaments i aprofitar l'excés d'energia que es genera en la incineració de recursos per fer funcionar la depuradora.

Veïns i oposició en contra

Davant les reticències dels veïns de Campdorà, alguns dels quals eren presents al ple, l’alcaldessa de Girona, Anna Pagans, s’ha compromès a minimitzar els efectes que la infrastructura tindrà pel barri. En aquest sentit, ha anunciat que es milloraran els accessos al complex, que alguns dels seus edificis es camuflaran al voltant de talussos i que s’adquiriran terrenys perquè al seu voltant hi hagi àmplies zones verdes.

Les reticències dels veïns les comparteixen els grups de l’oposició, que en el ple d’ahir van votar en contra del projecte. El portaveu de Convergència i Unió, Carles Puigdemont, va dir que la nova planta “condemna definitivament la zona de Campdorà” i va lamentar que no s’analitzessin altres possibles ubicacions. El mateix retret va fer la portaveu del PP, Concepció Veray, que va acusar al govern tripartit de Girona de precipitar-se amb el tràmit fet ahir.

http://www.lamalla.cat/infolocal/girona/article?id=324245

Les societats mercantils municipals creixen un 38% a Catalunya

Les comunitats autònomes i ajuntaments semblen lluny d'iniciar un procés de privatització d'empreses com el dut a terme fa uns anys per part del govern de José María Aznar. Més aviat al contrari, sembla que cada any que passa augmenten les seves ganes de crear més ens públics, siguin societats mercantils, consorcis o organismes autònoms.

Pot ser que es degui a la necessitat de gestionar més competències adquirides, a la de fer front a noves demandes de la ciutadania o al simple fet del qual, en època de bonança, les institucions públiques no reparen tant en despeses, però el fet és que el nombre d'ens públics a Espanya no va parar de créixer de forma constant entre 2003 i 2009.

Per exemple, estudiant les xifres de l'àmbit local de Catalunya, es constata que el nombre de societats mercantils municipals existents va créixer en aquests sis anys un 38,24%, en passar de 251 a 347. Aquesta xifra engloba tant les societats mercantils participades per un només ens local com aquelles en l'accionariat de les quals hi ha més d'un ens local o són de capital mixt.

Però, fins i tot en aquesta divisió hi ha diferències, ja que, al llarg d'aquests sis anys, els ajuntaments han preferit crear societats en solitari i amb un només propietari a l'aliança amb altres consistoris o accionistes privats. Així, mentre les societats mercantils amb participació d'un només ajuntament eren 181 el 2003, el 2009 ja n'hi havia registrades 283, el nombre de societats propietat de més d'un ens municipal o amb capital mixt va caure de les 70 de fa sis anys a les 64 de 2009.

Les societats mercantils municipals permeten als ajuntaments dur a terme actuacions en diversos àmbits, com l'immobiliari, el funerari o els mitjans de comunicació, sense que els comptes municipals hagin de fer–se càrrec dels costos que impliquen.

A més, els treballadors tenen una relació laboral amb l'empresa, ja que no es contracten mitjançant concursos públics o oposicions, de manera que els ajuntaments poden decidir lliurement a qui contracten, ja siguin treballadors amb experiència al sector a què pertany la societat o persones properes o afins a les tesis polítiques dels accionistes de l'empresa.

El mateix creixement en les autonomies
D'altra banda, si s'analitzen les dades del conjunt d'autonomies espanyoles tenint en compte no solament les societats mercantils sinó tots els tipus d'ens públics possibles, es constata que aquestes administracions van passar en cas de gestionar 1.537 entitats públiques a 1.940, la qual cosa suposa un augment del 26,1%. No obstant això, segons les dades del Inventari d'Ens dependents de les Comunitats Autònomes, realitzat per la direcció general de coordinació financera amb les CC.AA el comportament entre territoris va ser, com en molts altres casos, molt desigual.

Si bé Catalunya, amb 322, i Andalusia, amb 298, acaparaven gairebé un terç dels ens públics existents a Espanya el 2009, no van ser aquests dos territoris els que van crear més. De fet, el percentatge de noves empreses dependents, en part o totalment, de l'administració va créixer un 15% en la comunitat catalana i un 15,5% en l'andalusa.

On més va augmentar el pes del públic va ser en algunes comunitats autònomes a Castella la Manxa, on les societats d'aquest tipus van créixer un 75,6%, en passar de les 41 a les 78. Li va seguir Extremadura, on d'haver–hi 46 es va passar a 74, això és, un 60,8% més. En la tercera posició es troba Cantàbria, amb un increment del 59,45%, en passar de 37 a 59.

El nombre de societats públiques en la resta de comunitats va créixer bastant per sota d'aquests percentatges. Potser el cas més vistós sigui el de la Comunitat Valenciana, on el PP, partit que s'autoproclama liberal en l'econòmic, va fer créixer el percentatge d'ens públics un 39,17%, ja que el gener de 2003 hi havia a la regió 97 i set anys més tard, 135.

Font: http://www.economiadigital.cat/cat/notices/las_sociedades_mercantiles_municipales_crecen_un_38_en_catalunya_10203.php

Subministrament elèctric més barat per a municipis del Jussà i la Segarra

Els consells de la Segarra i del Pallars Jussà busquen un subministrament elèctric més barat per als ajuntaments de les seues respectives comarques, a través d'un consorci que inclou també l'Associació Catalana de Municipis i els ens comarcals del Pla de l'Estany, l'Alt Camp i l'Anoia. A través del Consorci de Desenvolupament Local, han tret a concurs un acord marc per al proveïment d'electricitat per un termini inicial d'un any i amb un pressupost estimat de 110 milions d'euros per al conjunt dels municipis que s'afegeixin a aquesta iniciativa. Així ho va anunciar l'ACM, que va indicar que, a través d'aquesta iniciativa, els municipis podrien obtindre condicions més avantatjoses en la contractació del subministrament elèctric. S'ha de recordar que la factura de la llum l'últim any en algunes localitats de Lleida ha augmentat fins a un 30%. L'ACM va assenyalar que aquest acord marc podrà estendre's a altres municipis associats a l'entitat.El president del consell del Jussà, Xavier Pont, va afirmar que aquesta iniciativa encara està en procés d'estudi en aquesta comarca, per establir quins són els nuclis de població interessats i el seu consum elèctric.

Pont va recordar que nombroses localitats de la comarca ja tenen els seus propis convenis amb Fecsa Endesa per al proveïment d'electricitat.

http://www.segre.com/index.php?id=225&tx_ttnews[tt_news]=74282&tx_ttnews[backPid]=902&cHash=45d8bc79fc

Aigües de Lleida alerta de trucades qüestionant la qualitat de l’aigua per vendre aparells de filtratge

Aigües de Lleida informa que s’han detectat en els darrers dies trucades a clients de la ciutat, en les que, al·legant presumptes problemes de qualitat de l’aigua, sol·licita la concertació d’una visita als domicilis per tal de realitzar anàlisis d’aigua.

L'empresa vol transmetre als lleidatans la confiança en la qualitat de l’aigua distribuïda a la ciutat, com es testimonia en les més de 30.000 determinacions analítiques que l’empresa fa al llarg da l’any, al laboratori acreditat aqualiaLAB de Lleida, totes amb resultat satisfactori i apta per al consum humà, com estableix el RD Reial Decret 140/2003, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat d’aigua de consum humà.

Fonts d'Aigües de Lleida expliquen que la finalitat d'aquestes trucades no és altra que vendre uns presumptes mecanismes de filtrat de l’aigua per a les aixetes dels consumidors.

A més, el Servei Municipal d’Aigües, en el seu compromís de qualitat, analitza l’aigua de la xarxa de distribució sense necessitat d’accedir a l’interior dels habitatges.

http://www.bondia.cat/component/content/article/63-C%C3%B2pia%20de%20/11798-aiguees-de-lleida-alerta-de-trucades-queestionant-la-qualitat-de-laigua-per-vendre-aparells-de-filtratge

El conseller de Medi Ambient i Habitatge inaugura l'Ecoparc 4

• Es tracta de la quarta instal·lació que garantirà el màxim aprofitament i valorització dels residus municipals de l’àrea metropolitana de Barcelona

• La Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Medi Ambient i Habitatge i l’Agència de Residus de Catalunya, ha invertit 59 milions d’euros per construir la infraestructura que també donarà servei als municipis del Baix Llobregat Nord i l’Anoia Sud

• La instal·lació començarà a funcionar en proves després de l’estiu

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, ha inaugurat avui l’Ecoparc 4, situat al municipi dels Hostalets de Pierola. A l’acte d’inauguració han acompanyat al conseller Baltasar, el president del Consorci Ecoparc 4 i President de l’Entitat del Medi Ambient, Francesc Narváez, l’alcalde dels Hostalets de Pierola, Jordi Calpe, el delegat del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central, Jordi Fàbrega, la directora de l’Agència de Residus de Catalunya, Genoveva Català, el gerent de l’Entitat del Medi Ambient de l’AMB i els alcaldes i alcaldesses dels municipis que integren l’Àrea Metropolitana de Barcelona i les comarques del Baix Llobregat i Anoia.

La construcció de l’Ecoparc 4 és una important aposta del Govern de la Generalitat, a través del Departament de Medi Ambient i Habitatge i de l'Entitat del Medi Ambient (EMSHTR), per a la recuperació i el màxim aprofitament dels residus, i suposa assolir la fita que tots els residus de l’àrea metropolitana tinguin un tractament previ al seu destí final.

L’Ecoparc 4 tractarà la fracció RESTA (els residus barrejats que encara contenen materials recuperables) i la fracció orgànica (restes de menjar i restes vegetals de mida petita) recollida selectivament. El tractament de la fracció RESTA és característic del model català de gestió de residus municipals i té per objectiu recuperar el màxim de materials aprofitables abans que els residus vagin al destí final. D’aquesta manera s’obtenen materials que tornen al cicle productiu, amb el consegüent estalvi de recursos i energia que això suposa. Els residus que arribin a la planta de fracció RESTA se sotmetran a un tractament mecànic i biològic per recuperar els materials aprofitables (paper, metalls, envasos, etc.) i estabilitzar la matèria orgànica. Finalment, els residus que no puguin ser recuperats es compactaran per ser traslladats a dipòsit controlat. D’altra banda, la matèria orgànica recollida selectivament que arribi a l’Ecoparc 4 se sotmetrà a un procés de compostatge que permetrà obtenir-ne adob apte per a usos agrícoles i de jardineria.

En la construcció de la infraestructura, que també disposarà d’una deixalleria, s’hi han incorporat mesures per tal de reduir els possibles impactes en l’entorn, com l’alçada de l’edifici o la visió de les façanes de la instal·lació des del nucli urbà dels Hostalets de Pierola. Per aquest motiu, s’han utilitzat tonalitats cromàtiques dominants en l’entorn per tal d’integrar al màxim la instal·lació en el paisatge que l’envolta.

L’Ecoparc 4 forma part del desplegament d’instal·lacions previst en el Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals, el qual concreta les plantes de tractament necessàries per donar sortida als residus generats pels municipis que formen part de l'Entitat del Medi Ambient (EMSHTR) de l’àrea metropolitana, és a dir, 33 municipis de la conurbació urbana de Barcelona que apleguen més de 3 milions d’habitants. La construcció d’aquesta instal·lació representa una inversió de prop de 59 milions d’euros finançats per la Generalitat de Catalunya mitjançant el contracte–programa amb l’Agència de Residus de Catalunya, que n’és l’ens promotor, conjuntament amb l’Entitat del Medi Ambient i l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola, donat que els tres organismes han constituït el Consorci Ecoparc 4. La instal·lació iniciarà la fase de proves després de l’estiu i la seva posada en marxa suposarà la creació de 70 llocs de treball directes i 105 d’indirectes.

El servei que ofereix aquesta infraestructura s’inscriu dins el model català de gestió de residus municipals, basat en la prevenció i el reciclatge. Aquestes instal·lacions donen resposta al procés iniciat a les llars catalanes amb la separació correcta dels diferents residus generats (restes de menjar, vidre, paper, envasos, etc.) per aprofitar el màxim de materials que puguin retornar al cicle productiu. El cicle d’aprofitament, per tant, implica tothom, des de la ciutadania fins a l’Administració, que impulsa diverses instal·lacions de tractament emmarcades en el Pla territorial sectorial d’infraestructures.

La separació correcta dels residus és un hàbit cada cop més arrelat entre la ciutadania. A Catalunya, l’any 2009, es van recollir selectivament el 37,6% dels residus municipals generats, una dada molt per sobre de la mitjana de la resta de l’Estat (17%) i dels països que formen part de l’OCDE (30%). En aquesta mateixa línia, la posada en marxa d’aquestes instal·lacions és una mostra de la tasca realitzada per la Generalitat mitjançant el Departament de Medi Ambient i Habitatge i l’Agència de Residus de Catalunya i en col·laboració amb ajuntaments i altres ens locals a fi de disposar d’un model de gestió de residus sostenible, modern i innovador.

Més informació a: www.consorciecop4rc.cat

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=46824

Més informació a: www.consorciecop4rc.cat

M0L4!

Baltasar inaugura l'Ecoparc a Hostalets de Pierola
Aquesta planta tractarà la fracció resta i també l'orgànica
Suposarà la creació de 70 llocs de treball directes i 105 indirectes

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, ha inaugurat, aquest dijous, l'Ecoparc 4 a Hostalets de Pierola (Anoia). Es tracta de la quarta instal·lació d'aquestes característiques que hi ha a l'àrea metropolitana de Barcelona i tractarà la fracció resta i també l'orgànica. La planta té una capacitat de tractament de la fracció resta de fins a 400.000 tones i de matèria orgànica de 75.000 tones. La instal·lació comença amb fase de proves i quan es posi en marxa suposarà la creació de 70 llocs de treball directes i 105 d'indirectes. Baltasar ha destacat que per a la construcció de la planta s'ha treballat amb criteris d''integració paisatgística' atenent 'els suggeriments del poble'.

L'Ecoparc 4 tractarà la fracció resta \u0096els residus barrejats que encara contenen materials recuperables- i la fracció orgànica \u0096restes de menjar i vegetals de mida petita. La fracció resta que arribi a la planta se sotmetrà a un tractament mecànic i biològic per recuperar els materials aprofitables com ara paper, metalls o envasos, i estabilitzar la matèria orgànica. D'altra banda, la matèria orgànica se sotmetrà a un procés de compostatge que permetrà obtenir-ne adob per a usos agrícoles i de jardineria.

Amb la creació d'aquesta instal·lació el Govern ha assolit l'objectiu d'aconseguir que tots els residus de l'àrea metropolitana tinguin un tractament previ al seu destí final. L'Ecoparc 4, que ocupa una superfície total de 10,61 hectàrees, s'uneix a les tres plantes ja existents a Barcelona, Montcada i Reixac i Sant Adrià de Besòs.

La nova planta tractarà principalment els residus de l'Anoia Sud i el Baix Llobregat Nord. Segons ha explicat el president del Consorci Ecoparc 4, Francesc Narváez, l'objectiu d'aquestes plantes és que el camió 'faci el menor recorregut possible' i, per tant, que els residus arribin 'ràpidament' a la planta.

En la construcció de la infraestructura s'han tingut en compte mesures per reduir els possibles impactes en l'entorn. Segons Baltasar, s'han treballat criteris d''integració paisatgística' i s'han 'atès' amb 'molta intensitat' els suggeriments de l'alcalde d'Hostalets de Pierola, Jordi Calpe, i dels seus ciutadans. Una d'aquestes mesures és la utilització de tonalitats cromàtiques en l'edifici per integrar-lo al paisatge que l'envolta.

Per la seva banda, la directora de l'Agència de Residus de Catalunya, Genoveva Català, ha expressat que és una instal·lació feta amb una tecnologia 'sòlida' i 'robusta' i que el seu objectiu és tenir uns nivells de recuperació de les tones de residus que entrin a la planta 'de fins el 70%'.

Segons Català, cada cop la política en els residus a Catalunya es dirigeix a 'produir menys residus' i fer un consum 'més sostenible'. Segons la directora de l'Agència de Residus de Catalunya s'intenta 'recuperar el màxim de materials' perquè 'després se n'hagin de dipositar el mínim en altres entorns com ara els dipòsits', ja que, segons Català, 'són instal·lacions que tenen més dificultat d'acceptació social'.

La construcció d'aquesta instal·lació suposa una inversió de 59 milions d'euros finançats per la Generalitat de Catalunya mitjançant el contracte-programa amb l'Agència de Residus de Catalunya, conjuntament amb l'Entitat del Medi Ambient i l'Ajuntament d'Hostalets de Pierola.

Font: http://www.regio7.cat/anoia/2010/09/02/baltasar-inaugura-lecoparc-hostalets-pierola/101071.html

Barcelona té un altre ecoparc però ajorna la incineradora
Inauguren la quarta planta que tractarà la brossa de l'àrea metropolitana de Barcelona, però deixen per als nous governs locals i català el projecte de la nova incineradora

http://estatic.elpunt.cat/imatges/36/60/alta/780_008_3660376_e11465840dbdd74a9a55afaf6d3f75cd.jpg
Responsables polítics del departament de Medi Ambient i l'entitat metropolitana
escoltant ahir les explicacions sobre el funcionament del nou ecoparc.
Foto: J.RAMOS.

El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va inaugurar ahir el quart i últim ecoparc que tractarà la brossa que generen els 33 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona i les poblacions del nord del Baix Llobregat i de l'Anoia sud.

L'ecoparc forma part del pla d'infraestructures per al tractament de residus aprovat pel govern de la Generalitat i del pla metropolità de gestió aprovat pel consell de l'entitat metropolitana del medi ambient; els mateixos documents que inclouen la construcció d'una nova incineradora que ha de tractar la fracció de rebuig que ara es destina a abocador. La nova directiva europea prioritza ara la incineració de residus a l'abocador, però la falta de consens polític i la proximitat de les eleccions ha obligat el consell metropolità a deixar sobre la taula el projecte. El president de l'entitat metropolitana del medi ambient, Francesc Narváez, explicava ahir que la decisió l'hauran de prendre els nous governs que sorgeixin de les eleccions al Parlament de la tardor i de les locals del maig de l'any que ve. Així doncs, l'emplaçament d'aquesta nova incineradora queda ajornat un any i hauran de ser els nous governs els que decideixin també si finalment mantenen que siguin les empreses que aspirin a la construcció de la incineradora les que en proposin la ubicació, tal com s'ha acordat ara, o bé pertoqui als polítics decidir-ne l'emplaçament.

De moment, la posada en marxa de l'ecoparc permetrà millorar i reduir les escombraries de l'àrea metropolitana, que ara es porten sense tractar a l'abocador situat al costat de l'ecoparc d'Hostalets, que de moment no té data de clausura si bé la seva capacitat es calcula que quedarà esgotada d'aquí a uns set anys d'acord amb el ritme de generació de residus que, a causa de la crisi econòmica, ha minvat arreu.

La planta rebrà tant la fracció resta de la brossa, que encara té residus que es poden recuperar, com la fracció orgànica que ha estat seleccionada prèviament. Aquesta última serà compostada per obtenir-ne adob, mentre que la fracció resta es tractarà per mitjà de processos mecànics i biològics. Es calcula que aquest procés permetrà reduir un 50% el que ara es porta a l'abocador. L'àrea metropolitana també disposa d'ecoparcs a Montcada i Reixac, Barcelona i el Besòs.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/255187-barcelona-te-un-altre-ecoparc-pero-ajorna-la-incineradora.html

El Centre de Tractaments de Residus s'inaugurarà el 9 de setembre
El nou sistema obrirà en paral·lel al tancament de l’antic abocador de Coll Cardús, un model que els tècnics
consideren obsolet. Els municipis, però, hauran de pagar 60 euros per tona abocada, gairebé el doble que ara

El proper 9 de setembre s’inaugura el Centre de Tractament de Residus del Vallès Occidental, i entrarà així en la darrera fase de proves, on s’inclourà ja, l’ús de residus. El nou sistema obrirà en paral·lel al tancament de l’antic abocador de Coll Cardús, superant així un model, que segons els tècnics, ha quedat obsolet.

La planta és la principal infraestructura del nou model de gestió de residus de la comarca. I és que disset municipis hi abocaran les fraccions de resta i orgànica, entre ells Terrassa. El nou sistema, però, serà més car. Els municipis hauran de pagar 60 euros per tona abocada, gairebé el doble que ara. El debat, però, de l’encariment de la taxa de residus no s’ha plantejat encara.

Font i enllaç al vídeo: http://www.terrassadigital.cat/detall_actualitat/?id=5322

Llum verd a la planta per tractar terra contaminada
El projecte s'ha aprovat després que la Generalitat hagi estudiat totes les al·legacions i que la Diputació hagi promès millorar la carretera
Els que hi són contraris avisen que controlaran la instal·lació

La comissió territorial d'Urbanisme de la Generalitat va aprovar el 22 de juliol la implantació d'una planta de tractament de terres contaminades no perilloses al municipi, que promou la Societat Central de Valorització de Sòls SL. L'equip de govern del municipi, CiU i Ullastrell Grup d'Opinió (UGO), que defensen el projecte han anunciat el vistiplau del govern català a l'equipament mitjançant una carta que es va fer arribar a tots els ullastrellencs el dia 31 d'agost. El projecte té una oposició per part de molts veïns, perquè el consideren una amenaça per a la salut i l'entorn. L'empresa portarà les terres, les descontaminaran i se les tornaran a emportar.

Urbanisme va donar llum verd a la planta, que estarà situada al costat de la Polichemi, després d'estudiar totes les al·legacions presentades. També s'han fet informes favorables des dels Departament de Cultura; d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, i de Medi Ambient, com també per part d'altres estaments com ara l'Institut Geològic, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), la direcció general de Carreteres, la direcció general d'Arquitectura i Paisatge i el servei de vies locals de la Diputació.

L'aprovació per part de la Generalitat va quedar condicionada a la signatura d'un conveni entre l'empresa, la Diputació i l'Ajuntament. L'acord, que es va firmar el 26 de juliol, havia de garantir la millora i el manteniment del tram de carretera que hi ha entre l'entrada de la Polichemi i l'enllaç amb la carretera de Martorell.

En la carta, l'equip de govern destaca “el gran nombre de tècnics” que han confirmat que “no hi ha cap problema”. A més, reiteren que els ingressos procedents de la planta permetran a l'Ajuntament no haver d'incrementar els impostos.

Desconcert veïnal
Les entitats Prou i Plataforma Ullastrell Paisatge s'han mobilitzat contra la planta. L'aprovació del projecte els ha deixat desconcertats. Un membre de Prou, Pere Brugueras, va indicar que se senten “indefensos”. Ara es plantegen convocar accions el dia de la inauguració o de la col·locació de la primera pedra. Si més no, quan la planta estigui oberta faran un seguiment exhaustiu del seu funcionament per comprovar si “les pors que tenim ara es fan realitat”.

Els tràmits per a la concessió de la llicència d'activitats ja s'han iniciat. El projecte és en exposició pública des del 24 d'agost a les oficines municipals.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/254969-llum-verd-a-la-planta-per-tractar-terra-contaminada.html

Inauguren l'ecoparc de Coll Cardús, que posa fi a l'abocador
El Centre de Tractament de Residus de Vacarisses comença a funcionar en proves i a final d'any ho farà a ple rendiment
La planta recuperarà 67.800 tones anuals de deixalles no reciclades i embalarà tota la resta

El Centre de Tractament de Residus (CTR) de Coll Cardús va quedar inaugurat ahir a la tarda després d'una visita encapçalada pel president de la Generalitat, José Montilla; el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar; i els alcaldes dels municipis que integren el consorci comarcal per a la gestió dels residus, que presideix Joan Carles Sánchez.

L'equipament s'ha acabat de fer després de gairebé tres anys d'obres i una inversió de prop de 75 milions, i suposarà, tal com va destacar Sánchez, una revolució en el model com s'han gestionat les deixalles fins ara, abocant tota la fracció resta de la comarca al dipòsit annex de Coll Cardús, un “model més barat, però amb molt d'impacte ambiental”. La maquinària de la planta ha funcionat en buit durant les darreres setmanes, i ara començarà a fer-ho amb càrrega progressiva. A final d'any arribarà a ple rendiment, amb capacitat per gestionar 245.000 tones anuals de residus. D'aquestes, en separaran 21.486 de cartró, vidre, plàstic i altres materials mal reciclats, mentre que l'orgànica (46.239 tones més) serà sotmesa a un tractament biològic per elaborar-ne compost orgànic bioestable. En total, es recuperaran prop de 67.800 tones de deixalles i la resta s'emmagatzemarà en bales plàstiques segellades.

La fi de l'abocador
Pel que fa al dipòsit comarcal de Coll Cardús, on s'han abocat residus durant les darreres quatre dècades, es clausurarà a final d'any, un fet celebrat especialment per l'alcalde de Vacarisses, Carles Canongia. El conseller Baltasar i el president Montilla van lloar els consensos polítics, socials i econòmics que han permès abordar el nou model de gestió de residus, a més de destacar la tasca d'innovació de diverses empreses catalanes del sector. Una part de la tecnologia del CTR és autòctona i exportable a altres regions de l'Estat i països del sud d'Europa. A banda, l'ecoparc significarà d'entrada la creació de vuitanta nous llocs de treball directes.

El tancament del dipòsit i la posterior restauració ambiental de Coll Cardús implicarà que les bales de residus vagin a parar, de moment, al dipòsit comarcal de l'argilera Elena, a Cerdanyola. En els pròxims mesos, el Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental haurà de decidir un emplaçament alternatiu per quan s'arribi al límit de la seva capacitat, però els tècnics de l'ens garantien ahir a la tarda que encara tenen un any de marge.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/297141-inauguren-lecoparc-de-coll-cardus-que-posa-fi-a-labocador.html

Baltasar frena un vertedero en Lleida a dos meses de las elecciones

• Seròs recibirá entre 300.000 y 600.000 euros al año por acoger el vertedero

El Departamento de Medio Ambiente, cuyo titular es el ecosocialista Francesc Baltasar, ha decidido paralizar a dos meses y medio de las elecciones autonómicas los trámites para construir un gran vertedero de residuos no peligrosos a 11 kilómetros del núcleo urbano de Seròs (Segrià), de unos 1.900 habitantes. Los alcaldes de seis localidades vecinas, de partidos diferentes, y los ecologistas se oponen al proyecto por considerar que tendrá graves consecuencias ambientales y económicas en una zona rica en fruticultura.

La solicitud para construir el depósito de residuos inertes y no contaminantes fue presentada hace dos años por la empresa Dipòsits Controlats de Catalunya. La ponencia ambiental, un órgano colegiado de Medio Ambiente formado por técnicos, ha acordado detener temporalmente el trámite de autorización ambiental a la espera de que el Consejo Comarcal del Segrià presente estudios e informes que avalen una ubicación alternativa.

La decisión de Medio Ambiente ha sorprendido porque implica a un organismo comarcal no relacionado con el proyecto y sin competencias para proponer alternativas. Lo habitual es que se exijan a la empresa promotora informes sobre la actividad que pretende desarrollar y un estudio de impacto ambiental, requisitos que han cumplido los solicitantes.

El procedimiento habitual es que Medio Ambiente espere al final del proceso administrativo para, tras estudiar los informes y las alegaciones presentadas, autorizar o denegar un proyecto. El primer sorprendido ha sido el Consejo Comarcal del Segrià, que a finales de julio pasado aprobó una moción en la que solicitaba a la Generalitat que estudiara la posibilidad de un cambio de ubicación de la planta buscando el máximo consenso con los municipios limítrofes de Almatret, La Granja d'Escarp, Llardecans, Aitona, Torrebesses y Maials. Estos ayuntamientos han convocado para el día 25 una marcha en Lleida contra el proyecto.

La entidad comarcal ha interpretado la decisión de paralizar la tramitación ambiental como la entrega de una patata caliente que nadie quiere tener sobre la mesa durante la campaña electoral. Alejandro Mir, presidente de la comisión de Medio Ambiente, se mostró ayer "estupefacto" y declaró que entre las competencias del organismo no está la de hacer informes ni proponer alternativas para un proyecto privado.

La empresa promotora y el alcalde de Seròs, el republicano Gabriel Pena, partidario del depósito, tampoco entienden la decisión, aunque se muestran tranquilos. "Lo único que se ha hecho es decirle al Consejo Comarcal que, si tiene estudios o alternativas, los presente", afirma Martí Solé, gerente de la empresa.

El depósito, proyectado a 11 kilómetros de Seròs y a una distancia menor de Almatret y Maials, ha recibido más de 500 alegaciones de vecinos, comunidades de regantes, sindicatos agrarios, cooperativas y ecologistas. Tendrá capacidad para 1,5 millones de toneladas de residuos urbanos de clase II del área metropolitana de Barcelona en dos vasos que ocupan una superficie de 30 hectáreas, a razón de unas 350.000 toneladas anuales. Medio Ambiente afirma que solo entrarán residuos de materiales inertes y no reciclables que no serán contaminantes ni peligrosos.

Los detractores afirman que el subsuelo es geológicamente inestable al hallarse en una zona de viejas minas de carbón y junto a una torrentera que desemboca en una captación de agua del pantano de Riba-roja. El alcalde de Seròs, municipio que recibirá una compensación económica anual de entre 300.000 y 600.000 euros, atribuye la oposición a la envidia de otros alcaldes, a quienes insta a presentar un estudio riguroso que lo demuestre. "Si es así, seré el primero en retirarlo", señala Pena. Los vecinos de Seròs están divididos, pero una gran mayoría apoya a su alcalde.

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Baltasar/frena/vertedero/Lleida/meses/elecciones/elpepiespcat/20100917elpcat_1/Tes

Els municipis aposten per la recollida porta a porta
Riudecanyes va ser el primer municipi de la demarcació que s'hi va sumar fa 10 anys i ara ja n'hi ha 44 a tot el Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre

Un total de 44 municipis del Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre ja han apostat per la implantació del servei de recollida de residus porta a porta. De fet, el 80% dels municipis de menys de 5.000 habitants podrien aplicar –si volguessin– una política mediambiental basada en aquest model. El president de l'Associació de Municipis Catalans per a la Recollida Porta a Porta, Josep Maria Tost, explicava que és qüestió de “voluntat política i esforç”. A la demarcació, el procés ha estat lent però efectiu. L'Ajuntament de Riudecanyes, que casualment també encapçala Tost, va ser el primer, ara fa deu anys, a oferir aquest servei a la població i ara ja recicla selectivament més del 75% dels residus que s'hi generen. És més còmode i també més net perquè “els carrers estan buits de contenidors”. Només en tres anys s'ha doblat el nombre de municipis que utilitzen aquest sistema, tot i que és una mesura que “no pots imposar d'avui per demà” ja que la ciutadania necessita un procés d'adaptació. Ara ja són una vuitantena a tot Catalunya i més de 250.000 habitants que utilitzen el servei.

A la demarcació, hi ha 44 municipis que ja han aplicat el sistema, tot i que la Conca de Barberà, el Baix Ebre i el Montsià no s'hi han implicat, i al Baix Camp només es fa a Riudecanyes.

Tost està convençut que el servei porta a porta és “el millor sistema per recollir selectivament la brossa”. Moltes vegades, per “droperia” la ciutadania no ho fa bé, però “tots tenim uns drets i uns deures” i per això considera que s'haurien d'impulsar sessions de formació acompanyades de campanyes de comunicació i sensibilització a la ciutadania perquè aprenguem a seleccionar bé la brossa ja que, en definitiva, es canviïn els hàbits.

Pros i contres
El servei de recollida porta a porta no només implica que s'eliminin els contenidors del carrer (amb la qual cosa s'evita que se n'escapin males olors) sinó que principalment permet augmentar els nivells de recuperació, a banda que es retorna espai públic, que, de retruc, és més net. No obstant això, el cost de la recollida és moltes vegades superior, fins a un 20%, i té l'inconvenient que cal guardar els residus a casa fins al dia de la recollida, ja que es depèn d'un horari preestablert.

En què consisteix
“Moltes vegades se'ns acusa d'entrar a la cuina dels veïns”, explicava Tost, però és un defensor incansable d'aquest sistema. De fet, les xifres li donen la raó, perquè els resultats de recollida selectiva assolits en cada municipi tant en quantitat com en qualitat de la separació són en general d'entre el 60% i el 80%. La recollida selectiva porta a porta consisteix, doncs, que cada família lliura els residus que genera al servei municipal de recollida davant la porta de casa en uns dies i unes hores determinades per cada fracció. Aquest sistema, però, es fa més fàcil d'aplicar en municipis de baixa densitat de població perquè és més fàcil identificar els residus de cadascú.

Aquest model també permet la implantació de sistemes de fiscalització més justos com són els de pagament per generació (per exemple, pagament per bossa que es produeix).

Els models de recollida
Són els ajuntaments els que tenen competències sobre la gestió de residus municipals i els encarregats de determinar quin model de recollida s'adequa més a les característiques pròpies ja sigui en contenidors en superfície, contenidors soterrats, porta a porta o recollida pneumàtica. Fa uns mesos, l'Agència de Residus de Catalunya i l'Associació de Municipis Catalans per a la Recollida Porta a Porta van signar un conveni de col·laboració per millorar els nivells de recollida selectiva a tot el país, impulsar campanyes de sensibilització, però també per donar suport als ajuntaments i altres ens locals.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/337294-els-municipis-aposten-per-la-recollida-porta-a-porta.html

El Vallès Occidental vol crear un clúster de gestió de residus
CAPACITAT El Consorci Comarcal creu que el territori té “condicions, experiència i instal·lacions” per ser referència a Europa CANDIDATURA Demanarà amb el Maresme ser la seu del Centre d'Innovació i Tecnologies estatal (CITREM)

http://estatic.elpunt.cat/imatges/42/08/alta/780_008_4208262_c1488bd9ec1f3aea5c6493bf75febe82.jpg
La façana del CTR de Vacarisses, el dia de la seva inauguració.
Foto: EMILI AGULLÓ.

El Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental no vol que el centre d'interpretació de la matèria, que ha d'anar al costat del Centre de Tractament de Residus (CTR) de Vacarisses, quedi limitat a l'àmbit de la divulgació. Segons va anunciar ahir el president de l'organisme, Juan Carlos Sánchez, l'objectiu és que la comarca “també sigui un referent de la innovació” i, per aquest motiu, demana a la Generalitat la creació d'un clúster d'empreses que es dediqui al tractament de les deixalles: “Tenim les condicions, l'experiència i les instal·lacions”, va destacar Sánchez, que també va recordar el potencial universitari de la zona i la quantitat d'empreses que s'han creat recentment i que s'estan dedicant amb èxit a aquest camp.

“El Vallès Occidental i l'àrea metropolitana de Barcelona tenim capacitat per ser referents, com a mínim, al Mediterrani i el sud d'Europa en matèria de gestió de residus”, va afegir Sánchez, que veu bàsica la possibilitat de treure més rendiment als temes energètics: “No fa tants anys érem nosaltres els que havíem d'anar a veure com es feien les coses a Suècia, Alemanya o Àustria i havíem d'anar a comprar la tecnologia a fora. Ara Catalunya pot tenir aquesta marca, com també ho pot fer en el camp de l'aigua, i tot donant entrada a les empreses i les universitats és on hi ha el valor afegit.”

Aposta pel CITREM
En aquesta mateixa línia, Sánchez va anunciar la intenció de presentar amb el Maresme una candidatura conjunta per acollir el Centre d'Innovació i Tecnologies dels Residus Municipals (CITREM), que és d'abast estatal. “La Fundació Fòrum Ambiental està buscant un àmbit i nosaltres tenim les instal·lacions ideals per a la investigació. Hi ha l'abocador clausurat de Coll Cardús per al comportament dels gasos; les bales de l'argilera Helena; la planta de tractament orgànic de Can Barba; i la incineradora de Mataró, que per això anem de la mà”, va dir el president del consorci. En aquest cas, Sánchez també veu la viabilitat econòmica molt clara, ja que “la presència d'investigadors i tècnics reconeguts a Vacarisses s'acabaria plasmant en patents.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/347783-el-valles-occidental-vol-crear-un-cluster-de-gestio-de-residus.html

http://www.bondia.cat/images/stories/2010/12_Desembre/13_urgell/contenidor-oli.jpg

Tàrrega implanta els nous contenidors de recollida selectiva d'oli de cuina usat

L'Ajuntament de Tàrrega implanta aquests dies els nous contenidors destinats a la recollida selectiva de l'oli de cuina usat. A hores d'ara ja s'ha instal·lat el primer davant el Centre d'Entitats i aviat se'n col·locaran dos més al CEIP Àngel Guimerà i el CEIP Maria Mercè Marçal.

Alhora, el consistori consciencia la ciutadania sobre els efectes nocius de llençar l'oli per la pica a través de la revista municipal 'Casa de la Vila' i el web www.tarrega.cat. L'oli, que pot ser tant el que s'utilitza per fregir com el de llaunes de conserva, s’ha d’introduir als contenidors dins d'envasos de plàstic.

Càritas s'encarrega de fer el buidatge i el reciclatge, convertint el residu en sabó o combustible biològic. Val a dir que l'oli usat es pot continuar dipositant a la deixalleria municipal, com fins ara. Aquesta és una iniciativa de la Regidoria de Medi Ambient a partir d'una idea de l'Agrupament Escolta de Tàrrega, que ja dugué a terme diverses recollides selectives d'oli porta a porta. Els tres punts de recepció previstos inicialment es podrien ampliar atenent a l'èxit de la campanya.

http://www.bondia.cat/component/content/article/93-societat/13871-tarrega-implanta-els-nous-contenidors-de-recollida-selectiva-doli-de-cuina-usat

^^
Això està bé, veus? Ja en voldria jo aquí.

La Paeria ja disposa dels nous contenidors de recollida de brossa

• Un total de 805, més grans i més fàcils d'usar, per substituir els actuals de RSU, la qual cosa permetrà concentrar les illes de recollida de residus i alhora alliberar espai a la via pública i recuperar fins a 300 places d'aparcament

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat de la primera tinent d’alcalde, Marta Camps, i del regidor de Medi Ambient, Josep Barberà, ha presentat els nous contenidors de brossa que es distribuiran a partir d'ara per tota la ciutat i que permetran oferir un millor servei als usuaris, ja que són molt més grans i més fàcils d'usar.

Els nous 805 contenidors de rebuig, que avui s'han presentat davant la Llotja, substituiran els 2.019 actuals, la qual cosa permetrà una millora de l’estètica urbana i alhora un alliberament d’espai a la calçada, de tal manera que amb el canvi es podran guanyar prop de 300 places d’aparcament. Els contenidors començaran a col•locar-se aquesta nit a la ciutat, començant per la ruta de recollida de Pardinyes i continuant per les següents 8 rutes de recollida, preveient que el canvi complet pugui estar realitzat en dues setmanes.

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha explicat que els nous contenidors tenen més capacitat, amb la qual cosa en caldran menys per donar el mateix servei, i són més fàcils d'utilitzar per part dels ciutadans i ciutadanes.

La tecnologia que utilitzen els camions i els nous contenidors ha estat desenvolupada per ROS ROCA, empresa lleidatana ubicada al Parc de Gardeny, fet que també ha remarcat el paer en cap, així com el fet que amb la incorporació dels nous models es guanyin llocs d'aparcament.

Paral•lelament, aquest canvi de contenidors porta implícit un nou sistema de recollida “lateral”, que es durà a terme a través de l’empresa concessionària del servei de neteja de la ciutat Ilnet, així com la incorporació de nous camions.

Els nous contenidors tenen una capacitat de 3.200 litres mentre que els que hi havia fins ara en tenien de 1.100. Per tant, amb un únic contenidor s’aconsegueix la capacitat de gairebé tres contenidors antics i, també, el volum de recollida de residus a la ciutat augmenta de 2.000 metres cúbics de volum a 2.500 metres cúbics en el total de la ciutat. En aquest sentit, s’estima que amb aquest canvi s’alliberaran 1,5 kilòmetres lineals d’espai de la ciutat i una superfície total de 2.385 m2 .

A més, amb la recol•locació de contenidors l’Ajuntament de Lleida augmenta un 20% les illes completes de contenidors, és a dir, que contenen les 5 fraccions de recollida de residus: vidre, paper, envasos, matèria orgànica i rebuig. D’aquesta manera, els ciutadans poden dipositar tots els residus a la vegada.

Cal destacar que els nous contenidors són més robustos, pesen més i, per tant, fa que no es puguin desplaçar fàcilment. Així, tenen sistemes d’obertura amb pedal integrats a l’estructura dels contenidors, la qual cosa dóna major solidesa al sistema d’obertura, que porta un retardador perquè les tapes no caiguin de cop.

La recollida del contenidor és automàtica, monoperador i molt ràpida, amb un temps de cicle entre 45 i 51 segons, ja que el conductor opera des de la cabina i les pinces del sistema enganxen directament al contenidor a la seva ubicació sense haver de col•locar-lo manualment pels operaris. El camió té una elevada capacitat de càrrega transportada ja que poden arribar a gairebé 10 tones en un camió de 26 TN.

Per a aquest nou sistema de recollida lateral s’han adquirit 9 vehicles que faran 8 rutes diàries (més una de reserva), un rentacontenidors i 1.344 contenidors de 3.200 litres per a la recollida lateral.

Aquest canvi de sistema permet alliberar 18 persones que fins ara estaven destinades a la recollida de residus a la nit, i que carregaven manualment els contenidors en el camió per ser buidats. Aquest personal s’ha reubicat en torns de dia per augmentar la freqüència de neteja a la ciutat, reforçant la neteja dels barris, augmentant el servei als nous creixements de la ciutat i reforçant serveis d’emergències i de neteja de pintades i grafits de la ciutat.

Cal recordar que l’actual contracte de gestió de serveis, que la Paeria va signar amb la UTE ILNET el 2006, indicava que l’amortització dels recipients era d’uns 5 anys, pel que la vida dels contenidors actuals s’esgotava a principis d’aquest any 2011. Per tant, l’Ajuntament ha cregut convenient canviar-los perquè la recollida sigui més eficient, més integrada i amb menys contaminació acústica. A més, també serà més ecològica, ja que els contenidors són reciclables al 100% i redueixen el consum energètic en el procés de descàrrega.

http://paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=12520&PaginaAnterior=/cat/index.asp

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/5e10fab0.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/1e27eeee.jpg

Organyà acumula 500 tones d'escombraries al no poder pagar la deposició en un abocador

• Generades als municipis del sud de l'Alt Urgell, que no poden assumir el cost per dipositar-les a la planta del nord de la comarca

La planta de transferència de residus d'Organyà acumula 500 tones d'escombraries procedents dels pobles del sud de l'Alt Urgell, agrupats en la mancomunitat meridional. L'entitat no pot traslladar des de fa més de tres mesos els residus a l'abocador de Benavarri, gestionat per la mancomunitat de l'Urgellet, que agrupa els municipis del nord, ja que la falta de recursos econòmics li impedeixen pagar a aquesta última el cànon d'entrada a l'abocador. Mentrestant, la planta d'Organyà frega el col·lapse.

Arran dels impagaments dels pobles del sud, la mancomunitat de l'Urgellet va vetar a l'octubre l'entrada dels residus si abans no pagaven la corresponent taxa: 47,40 euros per tona. No obstant, les dificultats econòmiques de la mancomunitat meridional li impedeixen abonar el cànon d'entrada, de manera que una planta de transferència, concebuda per separar i compactar els residus, està fent les funcions d'abocador.

El president de la mancomunitat meridional, Antoni Vilaginés, va reconèixer ahir que és "urgent" solucionar "el greu problema econòmic" en què es troba immersa l'entitat. Les escombraries no surten de la planta de transferència des del passat 1 de novembre, quan la mancomunitat meridional va deixar de pagar la taxa d'entrada a l'abocador de Benavarri. Vilaginés va explicar que la mancomunitat estudia portar a terme un pla de sanejament per poder fer front als deutes. "Estem preparant els documents perquè ens avali la Generalitat i poder sol·licitar un crèdit per posar-nos al dia." La situació també provoca endarreriments en el pagament de les nòmines dels treballadors.

Actualment, el deute de la mancomunitat meridional amb la de l'Urgellet és de 194.000 euros.

Aquesta situació també va propiciar que els pobles del sud sol·licitessin a l'entitat Alt Urgell Gestió Mediambiental (Augema) que assumeixi la gestió de tota la comarca, així com el deute en concepte de taxes impagades per l'ús de l'abocador comarcal.

Per la seua part, l'alcalde d'Organyà, Antoni Fiol, va manifestar: "Som coneixedors de la situació dramàtica que travessa la meridional, però ja no es pot allargar més o es convertirà en un greu problema." Els veïns temen que s'hi produeixin pudors quan comencin a pujar les temperatures.

S'ha de recordar que els veïns dels municipis que integren la mancomunitat meridional (Bassella, Peramola, Oliana, Coll de Nargó, Organyà, Fígols i Alinyà, Cabó i les Valls d'Aguilar) veuran incrementada la taxa anual de 100 euros a 116 euros per família. "Aquest augment és per fer front a les despeses habituals de l'entitat i no al deute pendent", va assegurar Vilaginés.

http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/organya-acumula-500-tones-descombraries-al-no-poder-pagar-la-deposicio-en-un-abocador/

^^ És Benavarre... Benavarri es la versió catalana de la població ribagorçana (Osca) de Benabarre.

Com a curiositat, a Benavarre va ser on hi hagué el primer "aeroport" urgellenc. El 1931 Jaume Nadal i Maimó va obtenir una concessió d'una línia aèria Barcelona-Andorra i donat que no podien aterrar a Andorra van buscar el lloc més proper que era aquest (al nord de l'actual aeroport). Un any més tard l'home va morir i la seva dona i fills no van voler seguir invertint en la línia.

La Generalitat no recollirà les escombraries a la costa

• Segons l'ACA, la neteja és cara i la quantitat que es recull és molt baixa

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) no farà servir aquest estiu vaixells per a la recollida de residus òlids flotants en el mar davant les costes de Catalunya, un servei que segons els responsables de l'entitat estava desproporcionat pel seu elevat cost (2,3 milions d'euros) i la poca quantitat d'escombraries que es recollia.

El director de l'ACA, Leonart Carcolé, ha explicat en roda de premsa que el 2010 només es van recuperar davant de les costes d'uns 70 municipis catalans 230 metres cúbics de residus o el que és el mateix, 2,5 metres quadrats de mitjana per municipi (el volum d'un contenidor d'escombraries urbà).

Com que la quantitat és baixa, Carcolé ha volgut tranquil·litzar els usuaris i els ajuntaments, les economies dels quals depenen en gran part del turisme de les seves platges a l'assegurar que la supressió d'aquest servei no afectarà a la qualitat de les aigües, ja que a més la major part de les escombraries es va recuperar fora de la zona de boies, és a dir que són restes que no són sensibles d'acabar a la zona de bany, la més propera al litoral.

Això no obstant, ha avançat que la decisió de suprimir la recollida, que duien a terme uns quaranta vaixells, es revisaria en el cas que es comprovés que hi hagués un repunt de les escombraries flotant. Com a exemple de la "desproporció" econòmica del servei de recollida, Carcolé, que ha presentat aquest dimarts el Pla de Vigilància i prevenció de les aigües de bany litorals de 2011, ha apuntat que recuperar del mar amb un vaixell una ampolla d'aigua de litre i mig, té un cost estimat d'uns quinze euros.

Encara que ha reconegut la importància de la mala conjuntura econòmica a l'hora de racionalitzar el pressupost de l'agència, el director de l'entitat ha insistit que la retirada del servei -de la que ja s'ha informat a tots els municipis- s'hagués dut a terme malgrat que no hi hagués hagut crisi. "L'agència té una prioritat clara: el sanejament de les aigües i la supressió no respon a la conjuntura econòmica, sinó que es tracta de responsabilitat de gestió", ha remarcat.

A més, ha explicat que l'ACA disposa de les suficients dades obtingudes en campanyes anteriors sobre els principals motius i causants d'aquests residus sòlids i treballa de la prevenció en origen. Així, s'ha fet un esforç en la conservació de les ribes de costes i rius, ja que bona part de les escombraries i restes flotants són arrossegats al mar per després d'intenses pluges.

També s'han clausurat, de mutu acord amb diversos ajuntaments, alguns abocadors pròxims a les ribes, i s'han realitzat millores en els sistemes de sanejament, així com en la construcció de més estacions de depuració que eviten l'emissió de contaminants a l'aigua i de sistemes de retenció d'aigües pluvials (dipòsits). Com a novetat d'aquest any, el pla inclou la col·laboració amb el Servei Meteorològic de Catalunya, que oferirà les seves previsions sobre precipitacions, ja que si són fortes tenen molta influència en l'aparició de residus sòlids.

Un 15% més de platges rep la bandera Q de qualitat enguany
El ministre d'Indústria, Turisme i Comerç, Miguel Sebastián, ha entregat aquest dimarts les banderes Q de qualitat a 176 platges, 24 més que l'any 2010, fet que suposa un 15% més que l'any passat. Andalusia és la comunitat autònoma que més n'ha rebut (59), Catalunya ha aconseguir 24 distintius.

http://www.lamalla.cat/societat/article?id=465559

Oposició al sud del Segrià al projecte d'un dipòsit de residus a Riba-roja d'Ebre

• La plataforma Almatret Net, l'ajuntament d'aquesta localitat i el consistori de Maials hi presenten al·legacions

L'oposició a un dipòsit de residus torna a mobilitzar el sud del Segrià. Els ajuntaments d'Almatret i Maials han presentat al·legacions en contra de la proposta d'una instal·lació de residus al municipi tarragoní de Riba-roja d'Ebre, limítrof amb Lleida. Així ho van confirmar fonts dels dos ajuntaments, que van indicar que el pla d'ordenació urbanística (POUM) d'aquesta localitat preveu una reserva de sòl per a aquesta instal·lació a uns 4 quilòmetres del nucli urbà d'Almatret. Aquesta nova mobilització arriba després que, el 2010, els consistoris del sud de la comarca formessin un front comú contra el projecte d'un dipòsit de residus a Seròs (vegeu el desglossament).

A les al·legacions presentades pels ajuntaments, se n'hi sumen més de 200 a títol individual recollides entre veïns d'aquests dos municipis del sud del Segrià per la plataforma veïnal Almatret Net. Aquest col·lectiu va protagonitzar l'any passat les protestes contra el projecte del dipòsit de residus de Seròs. Segons van indicar fonts de l'entitat, van recollir les al·legacions al POUM de Riba-roja abans de les passades eleccions municipals i esperen resposta per part del consistori de Tarragona.

El consistori de Riba-roja va firmar el 2008 un conveni de col·laboració amb l'empresa Urbaser per construir al municipi un "centre de valorització i disposició" de residus de classe 2. Aquest document va ser esmenat el passat mes d'abril amb la inclusió d'una addenda al text original. Per la seua part, l'alcalde d'aquesta localitat, Antonio Suárez, va puntualitzar que "no és segur que aquesta instal·lació s'acabi construint", ja que encara "ha de rebre el vistiplau de l'Agència de Residus de Catalunya".

http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/oposicio-al-sud-del-segria-al-projecte-dun-diposit-de-residus-a-riba-roja-debre/

Una avaria va obligar a BCN a 'exportar' escombraries a Lleida durant dos anys

Una avaria en la planta de processament de restes orgàniques del Fòrum de Barcelona ha mantingut paralitzats fins a aquest mes els enormes digestors que transformen les deixalles en bioestabilizants. El trencament d'una vàlvula de la planta Ecoparc 3 va obligar durant dos anys a traslladar les restes a una planta privada a Lleida. El contratemps ha suposat un procés milionari del qual fins ara no se sap amb certesa qui assumirà.

La mancomunitat de municipis, l'entitat pública responsable de la gestió de residus a l'àrea metropolitana de Barcelona, va confirmar a Economia Digital que l'avaria va tenir un cost molt elevat però la totalitat del qual encara es desconeix. "És un tema que està en discussió entre l'empresa que gestiona la planta i les asseguradores. Encara estan calculant les quantitats", va afirmar Joan Miquel Trullols, director de gestió de residus del àrea metropolitana.

Costos milionaris

La planta del Fòrum, especialitzada en el processament de les escombraries procedents dels contenidors grisos, té la capacitat de processar 400.000 tones a l'any. La mancomunitat paga, en mitjana, uns 75 euros per tona processada a les companyies gestores, amb la qual cosa els costos relacionats amb la paralització poguessin suposar uns 30 milions d'euros a l'any (60 milions en total) a més de les despeses addicionals de transport i la reparacions.


http://www.economiadigital.es/cat/notices/2011/12/una_avaria_va_obligar_a_bcn_a_exportar_escombraries_a_lleida_durant_dos_anys_26702.php