El Consorci de la Zona Franca, organisme públic destinat a potenciar l'activitat industrial i empresarial a Barcelona i que és titular del polígon que porta aquest nom -que és l'àrea industrial més gran d'Espanya-, està interessat a col·laborar en la materialització del nou gran polígon de 100 hectàrees que Paeria i Cambra de Comerç impulsen a Lleida. Aquesta iniciativa s'emmarca dins d'un pla del consorci per promoure grans àrees industrials a tot Catalunya.

--

SEGRE.

La ciutat de Lleida té sòl industrial garantit fins el 2008

La ciutat de Lleida té sòl industrial garantit fins l'any 2008. Així ho ha posat de manifest la comissió formada per la Paeria i la Cambra de Comerç. De cara a l'horitzó 2012, les institucions demanaran a l'Incasòl i d'altres operadors que adquireixin terrenys. L'objectiu és consolidar els 900.000 metres quadrats pendents de desenvolupament. Cambra i Paeria també coincideixen en la necessitat d'un tercer polígon d'un milió de metres quadrats. Aquestes són les principals conclusions a les que ha arribat la Comissió Mixta formada per les dues entitats. El president de la Cambra de Comerç, Joan Simó, defensa la necessitat d'un nou polígon per atreure grans empreses. Actualment, la capital del Segrià té una superfície neta de 198.000 metres quadrats de sòl industrial en venda. L'any 2006 se n'hi afegiran 300.000 més. La Cambra de Comerç i l'Ajuntament de Lleida també encarregaran un estudi del sòl industrial a nivell comarcal. La demanda interna a la capital del Segrià se situa en els 150.000 metres quadrats anuals.

--

SEGRE.

La Diputació de Lleida promou un nou polígon industrial a les Canals de 132 hectàrees

La Diputació de Lleida promou la construcció d'un nou polígon industrial a la partida de les Canals, a la capital del Segrià. El projecte preveu urbanitzar 132 hectàrees, que donarien resposta al dèficit d'un milió de metres quadrats que pateix el territori. Entre la corporació i propietaris privats disposen dels terrenys. L'Ajuntament de Lleida, però, hi ha de donar el seu permís. El polígon les Canals II connectaria amb els principals eixos de comunicació, com l'autovia A-2, la variant sud o la N-240. També seria la primera zona industrial intermodal, és a dir, comptaria amb connexió ferroviària i amb la terminal de contenidors del Pla de Vilanoveta. El president de la Diputació, Isidre Gavín, confia que la Paeria vegi el projecte amb bons ulls. A més, enllaçaria fàcilment amb la resta de zones industrials de la província, el futur aeroport d'Alguaire i Barcelona. El president de la Cambra de Comerç, Joan Simó, destaca que la seva ubicació permetria inclús ampliar-lo. El projecte del futur nou polígon les Canals II es podria allargar un mínim de tres anys. I és que encara ha de passar per tots els tràmits administratius. Primer cal enllestir l'acord amb la resta de propietaris de finques de la zona, majoritàriament dedicades a conreus de secà. També cal el vistiplau de la Paeria, que hauria de modificar el pla parcial, i la comissió d'urbanisme de Lleida.

--

SEGRE.

• L'excavació d'un túnel sota la Ronda Litoral se sumarà a la construcció d'un nou accés
• L'arribada de la tuneladora de la línia 9 del metro reduirà de sis a quatre els carrils del passeig

XAVIER ADELL-EL PERIODICO
BARCELONA

Al polígon de la Zona Franca i els seus voltants els espera un mes de juliol d'infart per culpa de les obres. Als complexos treballs de construcció d'un nou accés al parc logístic de la Zona Franca i Mercabarna des de la Ronda Litoral (B-10) s'hi sumaran en uns dies la construcció de la línia 9 del metro i l'excavació d'un túnel sota la ronda que comunicarà amb l'Hospitalet.
El delegat de l'Estat al Consorci de la Zona Franca (CZF), Manuel Royes, va justificar la coincidència de tantes operacions de gran envergadura per "garantir la mobilitat suficient a la Zona Franca, o les empreses no seran competitives". Royes va aclarir que "no pot ser" que els treballadors tinguin problemes per accedir a un enclavament estratègicament ubicat al rovell de l'ou de l'àrea metropolitana i situat al costat del port de Barcelona".

ENLLAÇ VIARI
L'única de les tres grans obres en marxa --el nou enllaç de la B-10-- està previst que comenci a funcionar el mes d'agost vinent. El projecte, executat pel Ministeri de Foment i taxat en 4,8 milions d'euros, agilitzarà el trànsit de vehicles pesants cap a l'interior del polígon pel carrer 3 i "descongestionarà l'actual sortida del port", segons Ramon Molist, delegat de Mobilitat del CZF.

TÚNEL A LA FIRA
L'obra més espectacular de totes serà la construcció del túnel que connectarà la Zona Franca amb el recinte de la Fira a la zona de Can Pedrosa, sota la Ronda Litoral, la platja de vies de l'estació de mercaderies de Renfe a Can Tunis i la futura City Metropolitana de l'Hospitalet. La infraestructura, que està pressupostada en 6,1 milions d'euros aportats pel consorci, disposarà de dos carrils per cada sentit i un pas segregat (també subterrani) d'ús de vianants.
El CZF, que està a punt d'adjudicar els treballs, preveu que el túnel entri en servei durant el primer trimestre del 2006. Així, durant els pròxims nou mesos, el trànsit per l'interior del polígon, en especial al carrer 2 i la zona on s'ubica Seat, es veurà seriosament afectat.

OBRES DEL SUBURBÀ
Però la intervenció que s'espera que causi més problemes és la línia 9 del metro. D'aquí a uns dies, s'instal.larà una tuneladora a la confluència del passeig de la Zona Franca, el carrer A i l'accés al port, per construir el tram del suburbà que discorre sota el
passeig. Aquesta actuació comportarà la reducció de l'amplada del vial --que passarà de tres carrils per sentit a només dos-- fins al dia 31 d'agost.
La tuneladora treballarà en direcció a la plaça de Cerdà. Molist va precisar que l'afectació al trànsit del passeig serà "puntual" i que se circumscriurà a la zona on s'habilitaran les dues estacions (Foc-Cisell i Foneria) i a la boca del túnel, perquè funcionarà com a pou d'extracció de terra de la perforadora.
Les restriccions se sumaran a les que ja pateix des de fa un any el carrer A del polígon, arran de l'execució del tram de la línia 9 que discorrerà sobre un viaducte elevat, amb tres parades incloses. La intervenció s'aprofitarà per ampliar el vial a quatre carrils.

http://www.elperiodico.com/EDICION/ED050629/CAT/CARP01/PDF/g044mR03.PDF

Gavín propone incluir una estación de tren en les Canals

La carencia de suelo industrial en los polígonos de Lleida y el principal handicap para que grandes empresas se instalen en Ponent, es una realidad que podría cambiar en tres años, si se cumplen las predicciones del presidente de la Diputació de Lleida, Isidre Gavín, que asegura que el proyecto del Polígon de Les Canals II, que abarca 173 hectáreas edificables entre los términos municipales de Lleida y Alcoletge, e incluye la conexión con las principales carreteras, además de la línea ferroviaria, “estará listo en tres años”, aunque actualmente está en trámites.

El pasado 15 de enero, la Diputación, impulsora del futuro Polígono, presentó un avance de la propuesta a los consistorios implicados, de los que dependerá la transformación de los terrenos agrícolas (94 hectáreas en Alcoletge y 339 de Lleida) en urbanizables. Aunque, según aseguró Gavín, el 70% de los terratenientes ha dado su aprobación a las expropiaciones. (...)

Asimismo, un estudio de movilidad destaca la situación privilegiada de la zona, que además de poder estar conectada con la A-2 y las carreteras L-11 y C-13 mediante tres y dos rotondas, podría dotarse de una estación intermodal, de ferrocarril y autobuses urbanos. (...)

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=68915&seccio=Lleida&fecha=2007-03-03&sortida=03:00:00

La parcela de la Cros acogerá una zona industrial con naves y oficinas

La parcela que albergó hasta hace meses los restos de la más importante industria química leridana, la S.A. Cros, recuperará en cinco meses la actividad gracias a la promotora leridana Grup J. Riu, que trabaja desde el 2006 en un complejo de tres edificios -dos de oficinas y uno de naves industriales- que, dicen, estarán listos “en julio de este año”. Al proyecto lo han bautizado como Neoparc.

De momento sólo uno, el más bajo, está casi acabado e incluye diecisiete locales de dos plantas y con superficies que oscilan entre 889 y 1.500 metros cuadrados. Dos, uno por una distribuidora de electrodomésticos y otro por una empresa de puericultura, están ocupados y el resto, cuentan ,“en su mayoría están vendidos”.

Junto a este edificio se están construyendo dos torres de seis y cuatro plantas con fachadas acristaladas que acogerán, explican, “despachos de diferentes tamaños en su mayoría, están ya contratados también”. Sobre las firmas que se instalarán los responsables de J.Riu no avanzan nada, pero sí que indican que “se trata de empresas pequeñas y medianas con domicilio en Lleida que acuden atraídas por un modelo de polígono que nunca antes se había ejecutado aquí”.

El “seductor” modelo no es otro que el de parque industrial, que protagonizó una de las conferencias de la jornada técnica del último salón inmobiliario y, según se dijo allí, “sustituye la antigua área industrial donde cada uno construía como quería y podía por un nuevo enclave industrial donde la estética cuenta y además de espacios para trabajar, hay también servicios varios”. (...)

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=69070&seccio=Lleida&fecha=2007-03-06&sortida=00:00:01

El consorci de la Zona Franca compra 100 hectàrees a Bellpuig i ofereix a Nissan entrar-hi

El consorci de la Zona Franca de Barcelona té previst firmar el dia 19 d'aquest mes un acord amb diversos propietaris de finques rústiques del municipi de Bellpuig amb l'objectiu de comprar les seves propietats, entre 100 i 135 hectàrees, segons publica avui SEGRE. La intenció del consorci, el titular del qual és l'Agència Tributària, és ubicar-hi un viver d'empreses, que s'implantarà inicialment en règim de lloguer o similar i al llarg dels anys podria comprar els terrenys. Una de les companyies interessades en aquest terreny és la firma automobilística Nissan. Els terrenys que ha comprat el consorci, que són de categoria rústica, es troben entre la vella carretera N-II i el circuit de motocròs.

--

SEGRE.

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/f67e129e.jpg

^^ La zona:

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/56fef7db.png

Sembla que a Bellpuig ha tocat la grossa abans d'hora... :D

El Consorci de la Zona Franca compra les primeres hectàrees a Bellpuig

El projecte del centre logístic del Consorci de la Zona Franca a Bellpuig s'ha començat a materialitzar aquest dijous amb la compra, per part d'aquest organisme, de les primeres hectàrees de terrenys a l'ajuntament i a propietaris de finques particulars. El macropolígon ocuparà cent hectàrees i serà un complement al complex de l'entitat a Barcelona, que pagarà un total de 21 euros el metre quadrat en aquest municipi de la comarca de l'Urgell.

El Consorci té previst continuar amb la rúbrica dels contractes durant els pròxims deu dies una vegada resolts alguns detalls sobre la superfície dels terrenys a l'haver sorgit, en alguns casos, diferències entre la informació cadastral i la del registre de la propietat. A més, alguns propietaris havien expressat les seves reticències a vendre els terrenys pel preu ofert (21 euros per metre quadrat) i n'havien exigit el doble.

--

SEGRE.

Sallent obre un centre logístic de mercaderies

• La instal.lació s'ha construït a la cruïlla de l'Eix Transversal i l'Eix del Llobregat

El municipi de Sallent compta des d'ahir amb un gran centre logístic de distribució de mercaderies, Logis Bages, situat en un lloc estratègic i ben comunicat: a la confluència de l'Eix Transversal (C-25) i l'Eix del Llobregat (C-16), al polígon Plans de la Sala. La instal.lació ocupa una superfície total de 87.298 metres quadrats, 53.620 dels quals corresponen a la nau, en què s'han invertit tres anys. L'equipament ha costat 30 milions d'euros i generarà 300 llocs de treball.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal (PSC), i l'alcaldessa en funcions de Sallent, Mirella Cortés (ERC), van inaugurar ahir la construcció industrial, que ha estat llogada íntegrament a la firma de moda Mango fins a l'any 2017. El conseller va destacar el paper exercit pel capital públic i privat en el projecte d'aquest nou centre. Va ser l'Institut Català del Sòl (Incasòl) qui va cedir els 87.298 metres quadrats de la parcel.la a l'empresa pública Cimalsa perquè la dediqués a sòl logístic. Sense renunciar a la propietat del terreny, Cimalsa ha cedit per 30 anys el dret de la superfície a l'empresa privada Coperfil Inmobiliaria, que ha invertit 30 milions d'euros en la construcció.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=411725&idseccio_PK=1022

A10

Alguaire prevé crear un polígono logístico entre la A-14 y el aeropuerto

El municipio de Alguaire se plantea la posibilidad de crear un polígono logístico industrial en la zona del aeropuerto, entre la pista y la futura autovía A-14. Actualmente, el mismo plano estructural de esta nueva infraestructura en las cercanías de este municipio del Segrià, ya contempla la creación de un polígono industrial de unas cien hectáreas que todavía no han sido delimitadas.

El municipio de Alguaire se plantea la posibilidad de crear un polígono logístico industrial en la zona del aeropuerto, entre la pista y la futura autovía A-14. Actualmente, el mismo plano estructural de esta nueva infraestructura en las cercanías de este municipio del Segrià, ya contempla la creación de un polígono industrial de unas cien hectáreas que todavía no han sido delimitadas. (...)

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=74311&seccio=Comarcas&fecha=2007-08-09&sortida=00:00:01

Almenar projecta un centre logístic de 100 hectàrees vinculat a l'aeroport

El nou pla d'ordenació urbanística d'Almenar preveu la construcció al municipi d'un centre logístic d'unes 100 hectàrees, lligat al futur aeroport d'Alguaire. La firma Global Inversiones Europeas, promotora dels macropoligons de l'Albi i Castelldans, ha confirmat que estudia construir aquest centre. L'alcalde de la localitat, Pasqual Izquierdo s'ha mostrat partidari que sigui la Generalitat la que construeixi el complex. L'Ajuntament ha informat que l'Incasòl també s'ha interessat a desenvolupar aquest polígon.

SEGRE

SERHS s’instal·la a la CIM El Camp

• L’empresa catalana especialitzada en el sector turístic SERHS ha signat un contracte amb CIMALSA per a instal·lar-se a la CIM El Camp. Aquesta és la desena empresa que decideix ubicar-se en aquest CIM. El nou centre logístic que construirà aquesta empresa tindrà un pressupost d’uns 10 M€ i disposarà d’un terreny de 20.000 metres quadrats.

La corporació catalana té previst construir un nou centre logístic per desenvolupar la seva activitat, centrada en oferir un servei integral de distribució de productes i serveis al sector de l’hostaleria, la restauració i les col·lectivitats. L’empresa ha optat per la CIM El Camp valorant especialment la seva ubicació que li permetrà reforçar el posicionament de les empreses que SERHS té ubicades en aquesta zona del camp de Tarragona en que any rera any incrementa el volum d’activitat.

L’acord entre SERHS i CIMALSA ha comptat amb la col·laboració de l’Agència Catalana d’Inversions del CIDEM. Amb l’adquisició d’aquest terrenys per part d’aquesta corporació el 80% del sol logístic de la CIM El Camp ja està compromès.

La CIM El Camp

La CIM El Camp està estratègicament situada entre els termes municipals de Reus, Tarragona i l'entitat municipal de la Canonja, en la segona aglomeració metropolitana de Catalunya. Aquesta CIM té uns accessos immillorables, just a la sortida de l’AP-7, amb accessos directes a la T-11 de Tarragona a Reus i l'A-7, a 3 km de l’aeroport de Reus i a 5 km del Port de Tarragona. Aquesta ubicació fa possible que els vehicles pesants puguin accedir directament a vies d’alta capacitat.

La CIM El Camp s’està desenvolupant en dues fases. La primera, el sector oest, és la que ja s’ha urbanitzat i ocupa 43 hectàrees al terme municipal de Reus. La segona fase, el sector est, tindrà 45 hectàrees al terme de Tarragona i actualment s’està redactant el planejament. En conjunt, les 87 hectàrees amb què comptarà la CIM El Camp convertiran aquesta plataforma logística en la segona més gran de Catalunya, després de la ZAL de Barcelona.

CIMALSA té previst començar les obres d’una nau modular per a usos logístics abans de final d’any amb un pressupost estimat de 6,2 M d’Euros i està preparant el planejament per a la segona fase de la CIM que podría començar les obres abans de dos anys.

Les empreses trobaran al recinte logístic de la CIM El Camp una àmplia oferta de serveis per als vehicles, com ara tallers, així com despatxos i oficines bancàries. Els treballadors d’aquestes companyies comptaran amb serveis com restaurant, mutualitat i botigues de conveniència, entre d’altres. També s’ubicaran en la proximitat de la CIM hotels, comerços i oficines en el futur parc d’Activitats Terciàries.

http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/premsa/notes/2007/09/2007921SERHS_s_instal_la_a_la_CIM_El.jsp

:applause: :applause: :applause: :applause: :applause: :applause:

Es increible en gran esforç que fas en aquest forum . Sense tu això no seria el mateix

Gràcies Sky

El govern retira el controvertit Logis Penedès de les previsions d'inversió logística pel 2008

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) de la Generalitat, en mans socialistes, ha modificat l'annex d'inversions del pressupost del govern pel 2008 que incloïa una partida de 10 milions d'euros per al polèmic centre integral de mercaderies (CIM) Logis Penedès, projectat entre els municipis de l'Arboç, Banyeres i Sant Jaume dels Domenys i que, a excepció del PSC, no compta amb el vistiplau de la resta de partits i que ha aixecat una forta oposició tant a l'Alt com el Baix Penedès. CiU celebra que les pressions hagin tingut efecte i PSC i ICV presentaran una resolució conjunta al Parlament per demanar que es consensuï qualsevol actuació futura.

Mitjançant una correcció d'errors, PTOP ha esborrat la referència explícita als accessos del Logis Penedès, destí inicial dels 10 milions pressupostats, i ara la partida s'engloba dintre de les actuacions a centres logístics, un concepte genèric que en principi torna a ajornar la topada definitiva entre els defensors i detractors del projecte i posa les bases temporals perquè s'obri un gran debat sobre el CIM, com demanava fins i tot el president comarcal socialista, Jordi Sánchez. No obstant això, el mateix Sánchez, principal portaveu del PSC, i fonts de PTOP neguen que el gest s'hagi d'interpretar com un pas enrere i ratifiquen la intenció de l'executiu de tirar endavant la plataforma logística. «Encara estem en una fase de planejament territorial, per la qual cosa crec que s'ha d'aprofitar per parlar i assolir consensos, i no calia que els diners del 2008 fossin per al Logis Penedès», va explicar. «No cal escalfar més les coses», va afegir Sánchez.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2641451

L'alcalde de Lleida busca recursos per millorar l'any 2008 el polígon El Segre

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha informat els empresaris del polígon industrial El Segre que ha començat a fer els tràmits davant de la Generalitat per aconseguir que el govern català aporti bona part dels diners que faran falta per reurbanitzar el polígon. Ros ha assegurat que aquesta obra ja estava prevista i que, per tan, no es pot plantejar com una compensació per tenir a prop la nova mesquita de la ciutat.

SEGRE

^^ Ja era hora perquè està fet una coca. :sly:

El Parc Logístic de la Zona Franca tanca l'any 2007 amb un 97% d'ocupació

El Parc Logístic de la Zona Franca ha tancat el 2007 amb un nivell d'ocupació del 97%, conseqüència de la recent firma de nous contractes de lloguer de superfície.

D'aquesta manera, el parc compta en l'actualitat amb 3.700 metres quadrat de superfície disponible, corresponents a un únic mòdul.

Entre les darrers incorporacions destaca la societat Correos, que ha traslladat les seves instal·lacions (fins ara ubicades en el barri barcelonès de La Sagrera) a 5.500 metres quadrats arrendats en el parc, convertint-lo en el seu centre de distribució principal a Barcelona.

http://www.avui.cat/article/economia/18207/parc/logistic/la/zona/franca/tanca/lany/amb/docupacio.html

La Zona Franca albergará un parque de empresas punteras de alimentación

El futuro de los terrenos que ha ocupado Seat en la Zona Franca durante medio siglo y que ha dejado libres comienza a despejarse. Buena parte de las 50 hectáreas que no utiliza la firma automovilística va camino de convertirse en un parque tecnológico destinado a la industria alimentaria. El proyecto, conocido como Barcelona Food Platform, es una extensión del modelo ensayado en el 22 @ del Poblenou y prevé la creación de un área de servicios avanzados para empresas catalanas, españolas y extranjeras del citado sector.

El Consorci de la Zona Franca (CZF), el Ayuntamiento de Barcelona y la Generalitat estudian ubicar este centro, único en Europa por sus características, en al menos una parte de las dos grandes parcelas actualmente en desuso. La Conselleria d´Agricultura, Alimentació i Acció Rural y el área de Promoción Económica del Ayuntamiento han confirmado a La Vanguardia que el acuerdo para poner en marcha el proyecto se firmará en dos o tres meses. El objetivo es que sea una realidad a finales del 2009 o principios del 2010. El consorcio prefiere ser cauto y dice que todavía se está en la fase "exploratoria" del proyecto. Un portavoz oficial de este organismo recuerda "esta no es la única propuesta que hay encima de la mesa para estos terrenos y asegura que la intención del consorcio es que pueda haber varios usos; eso sí, todos relacionados con las industrias punteras. Según la misma fuente, hasta dentro de un mes o mes y medio no se sabrá más al respecto.

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080113/53427044262.html

A10

^^ Cap ment preclara ha caigut en el compte de la oportunitat única de poder tenir un museu de cotxes integrament dedicat a la SEAT????? Tenen la instalaciò, la marca, un fons de cotxes de la empresa, informació de primera ma... ho tenen tot.

A10

manca el més important: voluntat de fer-ho

manca el més important: voluntat de fer-ho

Es molt trist que tenint un empresa tant significativa a la història industrial d'aquest pais ningú pensi en un museu d'aquestes característiques com tenen altres marques de cotxes.

Caldria sapiguer si SEAT tindria interès en aquest projecte.

A10

TARRAGONA | Jueves 15 de Mayo, a las 07:38:h
La segunda fase de la CIM El Camp creará 3.500 puestos de trabajo
El alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, y el secretario de Mobilitat del Departament de Política Territorial, Manel Nadal, firmaron un convenio ayer para acordar aspectos urbanísticos básicos para impulsar el desarrollo de la segunda fase de la CIM El Camp.
redacción |

Con la firma del convenio, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques y el Ayuntamiento de Tarragona impulsan la segunda fase de la CIM El Camp que tendrá una superficie de 39 hectáreas, que sumadas a las 42 hectáreas de la primera fase harán de la CIM El Camp el segundo centro logístico mayor de Catalunya, después de la ZAL del Puerto de Barcelona.


Esta segunda fase, situada en el término municipal de Tarragona, contará con 185.000 m 2 para usos logísticos y complementarios, 65.000 m 2 estarán destinados a un parque de actividades terciarias y 47.000 m 2 a zonas verdes públicas. Igualmente, CIMALSA cederá 20.000 m 2 al Ayuntamiento de Tarragona para la construcción de nuevos equipamientos. Con todo ello se crearán 3.500 puestos de trabajo.

Tipo de obras

Las obras que empezarán el año próximo tendrán un presupuesto de 22,3 millones de euros. Esta segunda fase de la CIM El Camp, que está previsto que esté terminada el año 2010, se integrará en la primera fase en un único recinto con accesos de vehículos controlados y vigilancia 24 horas mediante cámaras de seguridad. Éste es un servicio muy apreciado en los recintos logísticos donde se mueven importantes cantidades de mercancías de valor diverso.


Quedarán fuera del recinto logístico los equipamientos públicos y el parque de actividades terciarias a los que se accederá mediante un nuevo vial que unirá Les Gavarres con La Canonja atravesando la autovía T-11 y la autovía A-7. La CIM El Camp está ubicada entre los términos municipales de Reus, Tarragona y la entidad municipal de La Canonja, en la segunda concentración metropolitana de Catalunya. Esta situación estratégica favorece el acceso a la plataforma logística a través de la autopista AP-7, delimitada por la T-11 (antes N-420) de Tarragona en Reus y el A-7 (antes N-340) de Valencia en Barcelona. Otra de las ventajas de su ubicación es que los vehículos pesados pueden acceder directamente a vías de alta capacidad. Sin embargo, la CIM está bien comunicada con el aeropuerto de Reus, situado a sólo 3 km. y con el Puerto de Tarragona a 5 km. de distancia. Durante la primera fase de la CIM se instalará las empresas siguientes: Fragadis, Seur, Intatore, La Cartuja, Autocares Plan, Serhs, Transportes Souto, Transportes D-4 y TDN. Las inversiones realizadas por CIMALSA en el sector oeste ascienden a 40,5 millones de euros.

El Corte Inglés distribuirá desde La Bisbal del Penedès

La nueva instalación creará entre 500 y 700 puestos de trabajo y se ubicará al pie de la AP-7 y junto al polígono de la localidad

El Ayuntamiento de La Bisbal aprobó ayer un convenio urbanístico con la empresa Codelfe 2006, propietaria de la mayor parte de los terrenos que se destinarían casi en su totalidad a la instalación del centro de distribución de El Corte Inglés.

El polígono tendrá 56 hectáreas, pero prácticamente la mitad (unos 230.000 m2) serán para una sola nave logística que acogerá el centro de distribución. Su ubicación es al pie de la autopista AP-7 y junto a los polígonos industriales de Santa Oliva y de La Bisbal. Ahora se ha iniciado todo el proceso de alegaciones que se alargará al menos medio año. Está previsto que los primeros movimientos de tierra en la zona se hagan antes de acabar 2008.

La llegada de la empresa a La Bisbal debe servir para crear una gran oferta de empleos en una comarca que durante décadas ha tenido en la construcción su principal motor económico y donde comienza a notarse un incremento de desempleo procedente de ese sector. La perspectiva es que en la nueva instalación se generen entre 500 y 700 empleos.

http://www.diaridetarragona.com/campdetarragona/004946/corte/ingles/distribuira/bisbal/peneds

La Generalitat promou un nou centre intermodal d’activitats logístiques a Montblanc

El secretari per a la Mobilitat de la Generalitat i president de CIMALSA, Manel Nadal, i l’alcalde de Montblanc, Josep Andreu, han presentat avui el projecte de construcció d’un nou centre intermodal d’activitats logístiques i econòmiques al municipi. El nou centre, promogut per l’empresa pública CIMALSA, comptarà amb una superfície inicial de 70 hectàrees i disposarà d’una terminal ferroviària que facilitarà el transport de mercaderies amb la resta de països europeus. El recinte, que suposarà una inversió inicial de prop de 40 MEUR, permetrà oferir a les companyies instal·lacions i serveis de qualitat per millorar la competitivitat empresarial. CIMALSA i l’Ajuntament s’han compromès a agilitzar els tràmits urbanístics perquè les obres d’urbanització puguin començar el 2009.

La Generalitat ha donat un nou pas endavant per a la creació d’una xarxa de centres intermodals per potenciar el desenvolupament econòmic arreu del territori. Així, el secretari per a la Mobilitat i president de CIMALSA, Manel Nadal, juntament amb l’alcalde de Montblanc, Josep Andreu, ha presentat avui el projecte d’un nou centre intermodal al municipi, amb l’objectiu que es converteixi en un referent per a l’activitat empresarial a les comarques del Camp de Tarragona.

En aquest sentit, el futur centre intermodal de Montblanc assolirà un paper clau en la dinamització econòmica, en tant que impulsarà la creació d’ocupació i el desenvolupament al conjunt de la comarca de la Conca de Barberà, i consolidarà el posicionament industrial de les companyies ja establertes a la zona.

Una inversió de 40 MEUR

Aquest centre serà promogut per l’empresa pública CIMALSA i es preveu que compti amb una inversió inicial de prop de 40 MEUR. Per tal d’impulsar la implantació de la primera fase d’aquesta infraestructura, l’Ajuntament de Montblanc està tramitant una modificació puntual del Pla General.

Així, l’Ajuntament i CIMALSA s’han compromès a accelerar els tràmits urbanístics per tal que les obres de construcció d’aquest nou recinte es puguin iniciar el 2009 i el nou centre intermodal de Montblanc comenci a entrar en servei durant el 2011.

Ubicació estratègica

El nou recinte, que es construirà per fases, tindrà una superfície inicial d’unes 70 hectàrees, i s’ubicarà al sector de La Romiguera, situat entre l’actual via del ferrocarril convencional i del TAV.

Així, s’ha projectat amb una ubicació estratègica, envoltat de corredors viaris i ferroviaris amb els quals es connectarà, com ara el corredor de l’Ebre Barcelona – Lleida – Madrid, el nou corredor Reus – Montblanc – Lleida , la futura autovia Reus – Montblanc – Tàrrega, la futura autovia Tarragona – Montblanc - Lleida, o l’autopista AP-2.

El nou centre intermodal es destinarà a activitats logístiques, distribució nacional i internacional, i indústria neta, entre d’altres, i disposarà d’un espai reservat per a l’oferta de serveis i equipaments per a les empreses com ara oficines, sales de reunions i formació o restauració i hoteleria.

El recinte s’ha concebut per combinar l’activitat econòmica amb el respecte pel medi ambient i l’entorn, de manera que es construirà mantenint una coherència estètica amb el territori per tal d’aconseguir una integració en el paisatge adient. En aquest sentit, acollirà nous espais destinats a zones verdes i àrees enjardinades. A més, incorporarà tecnologia avançada per garantir la seguretat i la vigilància de les instal·lacions.

Nova terminal ferroviària

A banda de l’accessibilitat als corredors viaris, el nou centre intermodal disposarà d’una terminal ferroviària de mercaderies que facilitarà la importació i exportació de productes, tant a escala nacional com internacional.

En aquest sentit, la terminal s’ha dissenyat amb una longitud de 750 metres, d’acord amb la dimensió habitual dels trens al conjunt d’Europa. Així, les particularitats del disseny de la nova terminal contribuiran sensiblement a millorar les connexions en ferrocarril amb la resta de països europeus de les empreses establertes al territori.

La terminal ferroviària enllaçarà amb la línia de ferrocarril que uneix Barcelona i Tarragona amb Lleida, Saragossa i Madrid.

http://www10.gencat.cat/ptop/AppJava/cat/premsa/notes/2008/07/Cimalsa_Montblanc.jsp

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/a52df83a.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/a52df83a.jpg

Es tracta del mateix projecte que el "CIM el Camp" o es un altre de nou?
Per cert, algu sap quants m2 de sol logistic esta impulsant CIMALSA? es que ultimament em sembla veure moltes noticies d'aquesta empresa i no se si hi ha tanta demanda..

La reurbanització del polígon "El Segre", pendent de finançament de la Generalitat

L'arranjament de les voreres i calçades del polígon industrial "El Segre", promès per aquest mandat municipal, continua pendent d'execució. L'ajuntament de Lleida està a l'espera que la Generalitat aporti la seva part de finançament després que la Paeria i els empresaris hagin mostrat ja el seu acord. L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ho ha dit en el transcurs de la presentació de la firma del pacte per la mobilitat sostenible a aquest polígon. De la signatura es desprèn la creació d'una segona línia d'autobús urbà al polígon, en sentit contrari a l'actual. S'ha decidit crear aquesta segona línia després d'un augment del 14 per cent d'usuaris de la primera. La Paeria també posarà a disposició targetes multiviatge especials per als treballadors d'aquest polígon.

http://cat.lleida.com/actualitat/noticia.html?id=105956#activa

Mercabarna es remodelarà per convertir-se en el primer proveïdor de producte fresc d'Europa

• La inversió prevista pels propers cinc anys és de 45 milions i el projecte inclou la construcció d'una parada de metro

L'ajuntament de Barcelona treballa per convertir la capital catalana en la principal referència del sud d'Europa i la Mediterrània i ara ha arribat el torn de Mercabarna. Jordi hereu ha visitat el principal mercat d'abastiment de la ciutat per presentar el projecte de remodelació que es realitzarà els propers cinc anys i que té la intenció de convertir Mercabarna en el primer proveïdor de producte fresc d'Europa.

L'alcalde Hereu ha arribat a Mercabarna de matinada, a quarts de set del matí, i ha experimentat així l'habitual horari dels treballadors del principal mercat d'abastiment de productes de Barcelona, que s'enfronta ara a un important projecte de remodelació. En primer lloc, el batlle ha visitat el Mercat Central del Peix i l'empresa de valor afegit Pescados Videla, per a continuació desplaçar-se fins al Mercat Central de Fruites i Hortalises.

45 milions d'inversió total

Després de la visita, Hereu ha destacat el paper de Mercabarna com a dinamitzador econòmic i ha exposat quins són els projectes del mercat pels propers cinc anys, període en el qual aspira a convertir-se en el principal proveïdor europeu de producte fresc, o almenys aquesta és la intenció del consistori barceloní. Per consolidar aquest objectiu, fins l'any 2013 s'invertiran 45 milions d'euros.

Renovació del Mercat de Fruites i Hortalises

L'actuació més destacada que es portarà a terme serà la renovació del Mercat Central de Fruites i Hortalises, per la qual està prevista una inversió de 22 milions d'euros que seran aportats conjuntament per l'ajuntament i les empreses establertes al mercat. També es preveu ampliar escorxador i augmentar el nombre d'empreses complementàries que existeixen al costat de Mercabarna. A més està previst un pla de mobilitat que inclou la construcció d'una parada de la nova línia 9 de metro.

http://www.lamalla.cat/infolocal/barcelona_metropolitana/article?id=215861

^^ Per davant del Mercat Central de París (Rungis Marché International)...???

Benvinguda les noves inversions a mercabarna.

A10

Rebuig veïnal a la creació d'una zona industrial a Cal Trabal, a l'Hospitalet

• Consideren que es destruirà l'última zona agrícola

La urbanització de Cal Trabal, entre l'hospital de Bellvitge i el riu Llobregat, ha suscitat l'oposició dels veïns de Bellvitge i de la federació veïnal de l'Hospitalet. Els representants veïnals asseguren que el projecte destruirà l'última zona agrícola del municipi i que les 20 hectàrees de zona verda no compensen l'espai que es dedicarà a l'activitat industrial.

Cal Trabal és una àrea de 43 hectàrees situada entre la carretera del Mig, la Feixa Llarga, el riu Llobregat i l'hospital de Bellvitge. L'Ajuntament de l'Hospitalet ha previst reorganitzar-la dins del projecte de remodelació de la Gran Via entre la plaça Europa i el riu. Segons ha explicat l'alcaldessa, Núria Marín, l'àrea de Cal Trabal albergarà el parc més gran de la ciutat i permetrà l'ampliació del sòl industrial i terciari. L'àrea verda ocuparà 20 hectàrees, en forma d'un parc que està dissenyant l'arquitecte portuguès Alvaro Siza. També es recuperaran les masies de Ca l'Esquerrer i de Cal Trabal, edificis catalogats que es pretenen convertir en equipaments. A banda, es destinaran 80.000 metres quadrats a reallotjar algunes empreses de la carretera del Mig afectades pel pla de renovació d'àrees industrials i s'hi instal·laran noves activitats. La resta dels terrenys estan ocupats per la deixalleria, el parc de sanejament i l'estació de Fecsa Endesa –es rehabilitarà l'entorn d'aquests instal·lacions i s'invertiran 13 milions a soterrar les línies elèctriques–. La urbanització de Cal Trabal costarà 60 milions d'euros i es completarà amb la creació del parc científic i empresarial de la salut BioPol a tocar de l'hospital.

L'Associació de Veïns de Bellvitge i la Federació d'Associacions de Veïns (FAV) de l'Hospitalet veuen el projecte amb desconfiança. «És un despropòsit», assegura el president de la FAV, Manuel Piñar, perquè «requalificaran els terrenys agrícoles en zona industrial quan més amunt requalifiquen d'industrial pisos». La FAV no es queixa de la instal·lació del BioPol sinó de projectes com ara la construcció de cinc torres per a oficines, «quan al polígon de Pedrosa hi ha espai de sobres». L'Associació de Veïns de Bellvitge, per la seva banda, assegura que «més de la meitat de l'actual zona agrícola desapareix sota més edificis».

El director tècnic de l'Agència del Desenvolupament Urbà (ADU) de l'Hospitalet, Antoni Rodríguez, diu que l'Ajuntament ha detectat la preocupació veïnal i per això «ens esperarem a aprovar el projecte, ja que estem pendents de reunions amb els veïns. La reforma és una oportunitat però l'aprovarem quan hi hagi consens». Rodríguez explica que les grans línies estan definides però que encara s'estan treballant i són susceptibles, per tant, de rebre modificacions. El director tècnic de l'ADU defensa que s'ha de tenir en compte que la construcció d'edificis permetrà obtenir els diners per al soterrament de línies i, amb el terreny lliure, es crearà un parc que serà més gran que el de la Ciutadella. «Però si un parc no té activitat al voltant esdevé inhòspit i insegur i, a més, es perd la part amb menys activitat agrícola», que es concentra al voltant de les tres masies.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3031269

El sòl industrial de Barcelona és el segon més car d'Europa, després de Londres

• La demanda d'aquest tipus de sòl cau un 10% en l'últim any a la capital catalana

Barcelona és la segona ciutat europea, per darrere de Londres, amb les rendes més altes de naus industrials i logístiques, amb un preu de lloguer màxim que en les àrees més pròximes a la capital catalana arriba als 9,1 euros per metre quadrat al mes. Així es desprèn d'un informe de la consultora Jones Lang Lasalle, que destaca igualment que la demanda de sòl industrial ha caigut un 10% en l'últim any a Barcelona, per les dificultats de les petites i mitjanes empreses per aconseguir finançament i trobar naus adaptades a les seves necessitats.

Els preus màxims de venda arriben als 2.000 euros per metre quadrat a la primera corona de l'àrea metropolitana, els 1.500 a la segona i els 925 a la resta de Catalunya, el que situa Barcelona com la ciutat espanyola amb els preus de venda més elevats. Tot i així, el director d'industrial de Jones Lang Lasalle, Luis Guardia, ha explicat que la demanda logística a Barcelona continua sent "molt fort" a causa de la falta "crònica" de sòl industrial existent prop dels principals nuclis urbans.

Falta de confiança de les empreses

"A mesura que ens allunyem de Barcelona la demanda baixa, hi ha més oferta i els preus són més baixos", però les empreses prefereixen pagar rendes més altes a canvi d'estar prop del client, tenint en compte que el preu del carburant suposa ja el 40% del cost d'explotació, ha assenyalat Guàrdia. L'informe també apunta que l'actual crisi econòmica ha provocat un descens de fins a un 25% de les transaccions en aquest mercat immobiliari per la "falta de confiança" de les empreses, que "no acaben de prendre una decisió" mentre no "s'aclareixi el panorama futur".

http://www.lamalla.cat/infolocal/barcelona_metropolitana/article?id=217221

El Consorci de la Zona Franca compra 16 hectàrees més a Bellpuig

El Consorci de la Zona Franca de Barcelona va anunciar aquest dimecres que en els pròxims mesos adquirirà 16,6 hectàrees més a Bellpuig de cara a augmentar el futur polígon i àrea logística que promou en aquest municipi de l'Urgell, segons va confirmar ahir el màxim responsable d'aquesta entitat, Manuel Royes, en declaracions a aquest diari.

La Zona Franca, en concret, invertirà 3,5 milions d'euros en aquesta nova operació, que es produeix dos anys i mig després que el consorci adquirís 42,2 hectàrees en aquesta població de l'Urgell. En total, aquest organisme que depèn del ministeri d'Hisenda haurà invertit en aquesta operació un total de tretze milions d'euros.

La compra d'aquestes noves 16,6 hectàrees de sòl industrial es farà mentre segueixen els tràmits de planejament urbanístic, que es prolongaran fins a l'estiu del 2009.

http://www.segre.com/index.php?id=225&no_cache=1&tx_ttnews[tt_news]=7017&tx_ttnews[backPid]=244&cHash=3285343349

Gran pàrquing per a camions entre Tàrrega i Cervera

• Per evitar col·lapses per neu a la A-2

El ministeri de Foment construirà un aparcament per a vehicles lleugers i pesants a peu de l'autovia A-2 al municipi de Granyanella. Sobre aquest fet, l'alcalde, Ramon Pintó, va indicar ahir que l'esmentat estacionament es projecta al nucli de Fonolleres, prop de l'actual àrea de servei. Malgrat que Foment ha posat a informació pública el llistat de béns i drets afectats per l'obra, Pintó va destacar que no té notícies del projecte des de fa dos anys.

Llavors, segons va dir, el ministeri es va interessar per una zona de dotze hectàrees on habilitar un pàrquing per estacionar-hi grans vehicles en cas de nevades, i evitar així col·lapses a l'autovia com els que es van viure al gener del 2006. En cas que un temporal de neu obligui a tancar la A-2, els vehicles podran estacionar en aquesta zona i apartar-se de la via.

Fonts municipals van indicar que els terrenys que Foment pretén expropiar pertanyen a tres o a quatre propietaris, entre els quals hi ha una empresa que es dedica al cultiu de plantes i que dóna feina a unes trenta persones. L'aixecament de les actes prèvies d'ocupació es farà el pròxim dia 16 de desembre a l'ajuntament de Granyanella.

A més de l'opció de Granyanella, Foment va estudiar fa un parell d'anys la possibilitat d'ubicar un pàrquing d'aquestes característiques en algun punt entre Bellpuig i Vilagrasa, ja que, encara que les nevades més importants se solen registrar entre Cervera i Igualada, a Tàrrega hi comença un fort pendent que, en cas de temporal, dificulta la circulació de camions.

S'ha de recordar que l'últim gran temporal de neu que va afectar aquesta zona, al gener del 2006, va deixar durant hores centenars de vehicles a les cunetes de l'autovia, autopista i Eix Transversal.

http://www.segre.com/index.php?id=225&no_cache=1&tx_ttnews[tt_news]=12372&tx_ttnews[backPid]=244&cHash=9e98b49627

Cercant notícies dels port de BCN i Tarragona he trobat això:

Vantoureix impulsa la creación del Sabadell Parc Empresarial en Sant Pau del Riu Sec

La empresa Vantoureix desarrolla la creación del proyecto Sabadell Parc Empresarial.

La sociedad, participada mayoritariamente por el grupo de inversión y gestión Tesila y por Provasa (perteneciente a Caixa Sabadell), invertirá un total de 250 millones de euros en la puesta en marcha del proyecto.

Desde la firma exponen que “la infraestructura se concibe como una zona de actividad económica ubicada en el Vallés Occidental, ideada para adaptarse a las necesidades de sectores muy diversos”.

A su vez, comentan que “este nuevo parque empresarial nace con la vocación de ofrecer servicios múltiples que aporten valor añadido, tanto a las empresas como a las personas que trabajan en ella”.

La zona cuenta con amplias zonas de aparcamiento y espacios verdes que “integran arquitectura sostenible con la naturaleza de su entorno sin perder la practicidad”.

Con una capacidad de más de 300 empresas, el Sabadell Parc Empresarial prevé una zona para un hotel y oficinas; además de un área destinada a todos aquellos servicios comunes que precisen las compañías, tales como restauración, hotel, guardería, centro deportivo, oficina bancaria, supermercado, quiosco y otros comercios que faciliten la conciliación entre la vida laboral y la personal.


Veintepies.com (http://www.veintepies.com/secciones/nacional_more.php?id=46236_0_22_0_C)

http://www.tesila.com/images/promocions/industrial/VIALS.jpg

http://www.tesila.com/images/promocions/industrial/situacio1.jpg

Enllaços:

Sabadell Parc Empresarial (http://www.sabadellparcempresarial.com/)En aquesta web es poden veure imatges de les obres i de les propostes per als edificis.

Proposta edificis oficines i hotel
http://www.sbdparcempresarial.com/images/galeria/isla1-01.jpghttp://www.sbdparcempresarial.com/images/galeria/isla1-02.jpghttp://www.sbdparcempresarial.com/images/galeria/hotel-03.jpg

Tesila (http://www.tesila.com/)

A10

^^Vaya pedazo rotonda...

:D

^^
M'agrada molt el projecte de Sabadell. Convertirem l'AM en un nucli de importància de primer ordre a Europa :)
També m'agrada el projecte per a Mercabarna i sobre el preu del lloguer per a empreses i industries a BCN em dona una mica de llàstima... Aixó al futur pot ser negatiu per a la nostra indústria... No es pot fer res al respecte?
No es normal que sigam mès cars que París, per exemple, quan es una de les nostres competidores directes (justament amb Bruseles i Londres). Hauriem de poder ser mès competitius en aquest aspecte, encara que, clar, es aixó de la llei d'oferta i demana...

Is Nissan going to build a factory in Bellpuig and how many employees, area and capacity is going to have?

ara hi ha això:
http://maps.google.es/maps?f=q&hl=es&geocode=&q=aeroport+sabadell&sll=41.355181,2.12512&sspn=0.002094,0.005493&ie=UTF8&ll=41.51539,2.100856&spn=0.007985,0.021973&t=k&z=16

El parc logístic de 43 hectàrees previst a Anglesola crearà un miler de llocs de treball

• Recuperarà el tràfic de mercaderies a la línia ferroviària Lleida-Manresa

• El futur parc logístic d'Anglesola i Vilagrassa generarà mil llocs de treball quan estigui a ple rendiment. Tindrà 43 hectàrees i Urbanisme ja l'ha aprovat.

El projecte de parc logístic serà presentat dimecres que ve als ajuntaments d'Anglesola i Vilagrassa. L'empresa Sió Logística SL ha adquirit al costat de la via del tren i l'autovia A-2 un total de 26 hectàrees del polígon d'Anglesola, i 17 del de Vilagrassa, amb una inversió pròxima als 10 milions d'euros per fer possible aquest projecte. S'executarà per fases i preveu la construcció de diversos pavellons de magatzem i càrrega, la instal·lació d'infraestructures hoteleres i un edifici per a administració i oficines. A ple rendiment aquest port sec de mercaderies pot generar fins a un miler d'ocupacions.

Fonts de l'empresa promotora, especialitzada en els transports i amb seu a Agramunt, van destacar ahir la bona acollida que ha tingut la proposta per part de l'Administració catalana. El projecte va rebre el vistiplau de la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat el 19 de desembre i va ser declarat d'interès estratègic.

D'aquesta manera, Sió Logística SL serà l'encarregada de contractar les empreses operadores interessades a utilitzar el servei d'emmagatzematge de mercaderies, aprofitant el dinamisme i les bones connexions d'aquesta zona. A més, aquesta firma disposa de l'autorització d'Adif per dissenyar sis vies de càrrega que connectaran la línia fèrria Lleida-Manresa amb el parc logístic. Dos seran en direcció al port de Barcelona i quatre més, en direcció a Madrid.

La ubicació del parc també permet preveure l'enllaç amb el futur Eix Transversal Ferroviari. Mentre no es concreta aquesta infraestructura, el parc permetrà recuperar la via Lleida-Manresa per transportar mercaderies. Des de fa més d'una dècada la línia només s'usa per al transport de viatgers.

http://www.segre.com/index.php?id=225&no_cache=1&tx_ttnews[tt_news]=28714&tx_ttnews[backPid]=199&cHash=a95a76178f

El DPTOP adjudica la redacció del PDU del Logis Penedès

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques, a través de l’empresa pública CIMALSA, ha adjudicat els treballs de consultoria i assistència tècnica per a l’elaboració del Pla Director Urbanístic (PDU) del Logis Penedès. Aquest PDU servirà per ordenar els usos urbanístics i establir les característiques del futur centre logístic, així com les noves infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques que es desenvoluparan al seu entorn i que un cop construïdes milloraran l’accessibilitat al centre logístic i la mobilitat al territori. El Pla Director s’ha adjudicat per un import de 187.000 euros i es preveu que s’aprovi definitivament al 2010.

El DPTOP, mitjançant l’empresa pública CIMALSA, ha adjudicat els treballs de consultoria i assistència tècnica per a l’elaboració del Pla Director Urbanístic del Logis Penedès. Aquests treballs s’han encarregat a l’estudi d’arquitectura Jornet-Llop-Pastor per un import de 187.000 euros.

Aquest Pla Director servirà per ordenar els usos urbanístics de la zona on es preveu la construcció del Logis i establir els usos i les característiques que haurà de tenir la futura zona d’activitats econòmiques del Baix Penedès per al seu desenvolupament. El Pla també estudiarà les noves infraestructures viàries i ferroviàries que es desenvoluparan per tal de millorar l’accessibilitat al futur centre d’activitats logístiques i alhora millorar la mobilitat al territori. Així mateix, el Pla concretarà les àrees de protecció mediambiental i paisatgística.

Nova sortida a l’AP-7

L’elaboració del Pla Director inclourà, entre d’altres, la redacció d’informes ambientals, paisatgístics, de mobilitat generada i d’impacte socioeconòmic de la zona on es construirà el centre, tenint en compte els projectes específics de les futures infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques que es preveuen al seu entorn. Així mateix, a l’entorn del centre logístic es preveu la construcció d’una zona intermodal i àrees d’activitats econòmiques, comercials i d’equipaments.

Pel que fa a la xarxa viària, el Pla preveu plantejar una nova sortida a l’autopista AP-7, una carretera de connexió entre aquesta sortida i la futura autovia A-7 i una connexió ferroviària per a mercaderies. Per altra banda, el Pla també proposarà les mesures i instruments de protecció de la riera de Marmellar i dels entorns del Turó del Papiol.

L’àmbit d’estudi d’aquest Pla Director abastarà parcialment els termes municipals de l’Arboç, Banyeres del Penedès i Sant Jaume de Domenys, pel que fa a la ubicació del futur Logis, i els termes de Castellet, la Gornal i Santa Margarida i els Monjos, pel que fa a la connexió ferroviària. Aquesta zona està considera com a sòl de potencial interès estratègic pel Pla Territorial del Camp de Tarragona.

Paral·lelament a la redacció del Pla s’obrirà un procés de consulta i participació pública perquè els ajuntaments i les entitats afectades puguin formular les propostes que considerin oportunes. Està previst que el Pla Director del Logis s’aprovi definitivament al 2010 per passar a continuació a informació pública.

El futur Logis Penedès

El futur centre logístic intermodal que ara s’impulsa ordenarà la implantació territorial de la logística al corredor Mediterrani, en el marc d’actuacions del Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya aprovat pel Govern de la Generalitat l’any 2006. A més, aquest centre logístic que es construirà al Baix Penedès serà una eina per al desenvolupament econòmic i sostenible al territori.

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=adc2aa7555660210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/b8c5eeca.jpg

Montserrat, en perill

• Els ecologistes denuncien que el PSC vol "destruir l'entorn de Montserrat"

La Plataforma Salvem Montserrat ha denunciat, a partir d'un fotomuntatge publicat en forma d'anunci a La Vanguardia, que l'Ajuntament de Collbató, governat pel PSC, vol realitzar una "brutal ampliació del polígon industrial de Collbató que permetrà ubicar als mateixos peus de Montserrat més de 200 naus industrials de 12 metres d'alçada incloent tot tipus d'activitats altament contaminants".

La plataforma realitza un fotomuntatge sobre com quedaria la falda de la muntanya i en aquest sentit es pregunta si "hi ha algú que estimi Catalunya que ho pugui permetre?". "Demanem al president Montilla i al conseller Joaquim Nadal que, des de les seves responsabilitat i atribucions, aturin la brutal destrucció de l'entorn de Montserrat. Fem una crida als mitjans de comunicació i la població a defensar el patrimoni de tots".

http://societat.e-noticies.cat/montserrat-en-perill-28022.html

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/b8c5eeca.jpg

Montserrat, en perill

• Els ecologistes denuncien que el PSC vol "destruir l'entorn de Montserrat"

La Plataforma Salvem Montserrat ha denunciat, a partir d'un fotomuntatge publicat en forma d'anunci a La Vanguardia, que l'Ajuntament de Collbató, governat pel PSC, vol realitzar una "brutal ampliació del polígon industrial de Collbató que permetrà ubicar als mateixos peus de Montserrat més de 200 naus industrials de 12 metres d'alçada incloent tot tipus d'activitats altament contaminants".

La plataforma realitza un fotomuntatge sobre com quedaria la falda de la muntanya i en aquest sentit es pregunta si "hi ha algú que estimi Catalunya que ho pugui permetre?". "Demanem al president Montilla i al conseller Joaquim Nadal que, des de les seves responsabilitat i atribucions, aturin la brutal destrucció de l'entorn de Montserrat. Fem una crida als mitjans de comunicació i la població a defensar el patrimoni de tots".

http://societat.e-noticies.cat/montserrat-en-perill-28022.html

Què té a veure estimar Catalunya amb permetre o no que un polígon industrial s'estableixi a un lloc?

Doncs és evident.

Per a mi és evident la relació entre permetre que un polígon industrial es posi a un lloc, i el possible dany a l'entorn (ja sigui ecològic o cultural). Però continuo sense veure què té a veure això amb estimar Catalunya o no.

Em semblen uns termes molt poc racionals, ja que es pot mesurar els avantatges o inconvenients de posar un polígon industrial a un lloc, i es poden mesurar els danys a l'entorn. Però no es pot mesurar l'amor per Catalunya.

La mesura de les decisions ha de ser objectiva, i no cal recórrer a l'amor per Catalunya per a una decisió com aquesta, que és industrial, cultural i ecològica, però no de la estima a Catalunya.

l'entorn que citen està a Catalunya, l'entorn que citen és d'alt valor ecològic i cultural per als catalans i per tant estimar a Catalunya, s'hauria de traduir a l'estima de tot allò que té un alt valor ecològic i cultural a Catalunya.

És objectiu el valor cultural d'una cosa? És subjectiva igual que l'estima.

En contra del progrès, com sempre.

l'entorn que citen està a Catalunya, l'entorn que citen és d'alt valor ecològic i cultural per als catalans i per tant estimar a Catalunya, s'hauria de traduir a l'estima de tot allò que té un alt valor ecològic i cultural a Catalunya.

És objectiu el valor cultural d'una cosa? És subjectiva igual que l'estima.

I tant que és mesurable el valor cultural. Es financien museus públics, oi?

El que no es pot mesurar econòmicament és l'amor. L'argument de l'amor a la pàtria, a més, hauria de deixar-se per les coses veritablement importants, i no per a decidir si una merda polígon s'hauria de posar allà o no.

Quelcom amb molt valor cultural pot no ser estat financiat amb diners públics i per això no té menys valor cultural.

Segon en contra el progrès... no, en contra que aquest polígon es faci al pla de Montserrat, hi ha molts llocs on es pot fer.

Tercer és una campanya, no un estudi científic i per tant poden parlar d'amor a la pàtria o a la terra o com li vulguis dir.

Aviam: a Montserrat bé que s'ha fet el cremallera, i es devia fer un estudi sobre quants diners s'havien de gastar en el cremallera. I en aquest estudi, hi devia haver entre altres coses, la importància cultural de Montserrat. És a dir, es pot racionalitzar tot.

Sí que una campanya es pot basar en el que es vulgui, però el problema és que els que han de prendre decisions de gestió simplement ignoraran (o ho haurien de fer, si són racionals) la campanya, perquè ells no poden basar-se en arguments emocionals, no racionals.

I que consti que jo tampoc voldria indústries a Montserrat. Però no amb l'argument que estimo Catalunya (que clar que la estimo) sinó perquè Montserrat és un bé cultural a Catalunya que cal preservar de la millor manera possible. O l'argument que els que odien Catalunya (ja sigui explícitament o implícita) intenten "embrutar" els símbols de Catalunya, tot i posant una indústria contaminant a un dels símbols més importants del catalanisme. O un altre d'econòmic (per exemple, el consum dels camions per arribar a Collbató, que han de fer una gran pujada).

No vec perquè no poden fer una campanya amb elements emocionals. Si ho fan és perquè estimen Montserrat i si hi ha pel mig elements emocionals no vec perquè no es poden utilitzar. A més d'altres elements racionals com la preservació d'allò cultural i nautral, però això no és també emocional?

No vec perquè no poden fer una campanya amb elements emocionals. Si ho fan és perquè estimen Montserrat i si hi ha pel mig elements emocionals no vec perquè no es poden utilitzar. A més d'altres elements racionals com la preservació d'allò cultural i nautral, però això no és també emocional?

La clau no és la emocionalitat, sinó la no mesurabilitat del concepte. Jo també estimo Catalunya, i si dic: dóna'm un milió d'euros perquè estimo molt Catalunya. Me'l donaran, el milió?

O si una ciutat demana una nova autopista perquè estimen molt Catalunya. O si un barri demana una biblioteca perquè estimen molt Catalunya.

A qui dónes la cosa? Fas unes enquestes per a veure quina zona estima més Catalunya?

No. El que cal és fer un estudi racional de quin projecte és millor en cost-benefici. Tan fàcil com això.

la clau senzillament són les regles del joc i si bé com diu Far Star el patriotisme no és un argument consistent, la clau no és aquesta sinó que dintre de les regles del joc de "catalans publicitant causes" el patriotisme és una de les coses que menys ven per raons que no fan al cas. no confondre patriotisme amb conceptes més polítics com ara sobiranisme o autogovern que sí que tenen bastant èxit.

ara, no acabo d'entendre quina serà la rendibilitat d'aquest polígon si la indústria ha punxat totalment i a més ha demostrat ser poc fiable i requerir unes inversions de reconversió enormes, almenys tal com existeix a Catalunya actualment... però bé, mira, podran xulejar i fer-se els anysllumistes sent un poblet realment minúscul amb un polígon més gran que el mateix poble, estil Polinyà

Mango estrena en Parets su nuevo ‘hub’ internacional

La cadena catalana de moda rápida ha puesto en marcha su mayor complejo logístico del mundo, que ha supuesto una inversión de 45 millones de euros y almacenará hasta 15 millones de prendas.

Un ojo turco, el tradicional amuleto del país de procedencia de Isak Andic, preside la puerta de entrada del nuevo centro logístico de Mango. El propietario de la primera cadena de moda europea por número de países en que opera distribuye el talismán por las diferentes instalaciones del grupo. La última que se ha puesto en marcha está ubicada en Parets del Vallès, a diez minutos de distancia de la sede central de la empresa, en Palau-solità i Plegamans, y se convertirá en el centro logístico mundial de Mango.

El nuevo complejo, en proyecto desde 2005, comenzó a funcionar el pasado diciembre, pero la compañía calcula que serán necesarios entre nueve meses y un año para pulir todos los detalles. Ubicado en un antiguo almacén del grupo alemán de supermercados Lidl, la instalación cuenta con una superficie de 24.000 metros cuadrados, 22.000 metros cuadrados de los cuales son logísticos.

Hoy por hoy, el de Parets del Vallès es el centro logístico más moderno de España, pero será superado cuando el próximo junio entre en funcionamiento el complejo de Inditex en Palafolls (Maresme), que cuenta con 65.000 metros cuadrados de planta. Mientras el centro de Inditex supondrá una inversión de cien millones de euros, el de Mango ha requerido 45 millones, ya que sus dimensiones son inferiores.

La cadena movió el año pasado un total de 80 millones de piezas –el 80% prenda doblada y complementos y el 20% prenda colgada–. Mango concentrará en Parets del Vallès el 77% de su actividad logística mundial, que da servicio a una red de 1.230 establecimientos en 90 países. El nuevo centro logístico tiene capacidad para recibir hasta 670 cajas de mercancía por hora y distribuirá una media de 30.000 piezas de ropa cada hora.

De viaje en ‘metro’
Mango cuenta con 145 proveedores de prendas de vestir, según figura en la memoria del grupo correspondiente al ejercicio 2007. El 45,52% de las compras de la cadena se realizan en China, por delante de Marruecos (que concentra el 23,06% del total) y Turquía (11,01%). Todas las prendas de Mango –excepto las que se destinan a los mercados asiáticos– viajan a España para ser distribuidas.
La central logística de Parets del Vallès es como el metro en hora punta.

Una cinta mecánica recorre un circuito a lo largo del almacén y los pasajeros –que en este caso son las cajas de ropa– van subiendo y bajando en función de cuál sea su destino. La cinta mecánica –llamada Interlink o carrusel– tiene 54 motores, por si uno de ellos falla. El recorrido comienza con la recepción, donde seis muelles automáticos se introducen en los camiones para recoger la mercancía que envían los proveedores. En función de la empresa que suministra la ropa, las cajas deben pasar por uno de los dieciocho controles de calidad del almacén, donde revisan que la cantidad de prendas sea la correcta. La calidad, en cambio, se supervisa en origen.

Una vez superada esta fase, las cajas suben al metro. El carrusel, de medio kilómetro de largo, las dirige al almacén, que cuenta con capacidad para 342.000 cajas, con entre diez y quince millones de prendas, según sea ropa de invierno o de verano. Made in Marocco y Made in Vietnam son algunas de las leyendas de las cajas, que son colocadas en las estanterías del almacén por 25 robots, a una velocidad de sesenta metros por minuto en vertical, y 240 metros, en horizontal.

Allí permanecen un máximo de seis meses, hasta que el pedido de una tienda las necesita. El robot baja la caja –que sólo almacena prendas de una referencia, un color y una talla– y la introduce en el carrusel. Su destino es una de las doce áreas de inducción de la central: a mano, pero siguiendo las instrucciones de un ordenador, un trabajador saca de la caja las prendas requeridas. Si la caja no se vacía, vuelve al almacén. El complejo de Mango tiene capacidad para realizar 24.000 inducciones por hora, 2.000 por persona.

Las prendas seleccionadas vuelven a la cinta y, de ahí, el propio sistema las deja caer en una serie de cajones, cada uno de los cuales corresponde a una tienda. El centro dispone de 1.200 cajones –que cambian de cliente a diario–, que forman los paquetes que se enviarán a tienda.

Las cajas cuyo camión está listo son dirigidas a la zona de expedición; si no, vuelven al almacén hasta que parta su ruta. Mango envía género nuevo a diario, aunque sólo 900 tiendas lo reciben cada día, en función de la distancia del almacén central. El reparto se realiza por carretera si el trayecto dura menos de 72 horas. El viaje más largo de una prenda es en avión y dura cinco días –con aduanas incluídas– hasta llegar a tienda. Los establecimientos hacen inventario cada noche y realizan nuevos pedidos a la central de Parets: los robots bajan cajas del almacén y el ciclo vuelve a empezar.

http://www.expansion.com/2009/04/27/catalunya/1240821231.html

Un mapa interactiu de les àrees industrials de Catalunya:

http://atlantis.uab.cat/UPIC/visualitzador.jsp

Denuncien que el Logis Penedès està previst que ocuparà 400 hectàrees
No Fem el CIM i els ajuntaments qüestionen la reducció de la contaminació que preveu Cimalsa

La publicació de l'informe ambiental preliminar sobre el Logis Penedès ha reactivat la lluita del territori contra aquest projecte logístic a l'interior del Baix Penedès. Els governs locals dels tres municipis afectats directament pel projecte (l'Arboç, Banyeres del Penedès i Sant Jaume dels Domenys) es mantenen contraris i, juntament amb la plataforma No Fem el CIM, carreguen contra els arguments de l'informe fet per encàrrec de l'empresa pública Cimalsa, que és qui impulsa el Logis. Per als opositors al projecte, l'informe preveu una ocupació molt superior a la plantejada inicialment i menteix sobre la contaminació que provocarà.

Preocupació i descontentament a l'interior del Baix Penedès per la informació que es desprèn de l'informe ambiental preliminar sobre el Logis Penedès que el Departament de Medi Ambient va rebre aquest estiu. Tant la plataforma No Fem el CIM com els tres ajuntaments afectats coincideixen a assenyalar que el document augmenta l'extensió de terrenys entre els tres municipis que es veuran afectats i que, segons denuncien, supera les 400 hectàrees, gairebé el doble de la primera proposta debatuda el 2003. Malgrat que l'informe justifica que l'àrea purament logística queda limitada a 170 hectàrees, els opositors al projecte també hi sumen les afectacions per infraestructures, naus i espais d'aparcament que, en total, sumarien 408 hectàrees, de les quals tan sols 114 estarien dedicades a l'àrea de protecció natural de la riera de Marmellar. «A més, la presència de la logística encara pot ser molt més gran si hi sumem els polígons previstos a la Bisbal», va detallar l'alcalde de l'Arboç, Carles Ribé. Segons els tres governs municipals, l'ocupació que suposarà el Logis serà l'equivalent al 50% de l'espai ocupat per centres logístics a tot Catalunya, on sumen un total de 815,30 hectàrees.

Més contaminació
Davant d'aquestes xifres, tant els municipis com la plataforma veuen amb escepticisme els càlculs sobre reducció de la contaminació que hauria de comportar el Logis, i que Cimalsa xifra en un 55% menys d'emissions de CO2. «No són dades creïbles», sentencien els membres de No Fem el CIM, que critiquen que el trànsit previst de camions no s'hagi calculat d'acord amb l'extensió projectada per a les instal·lacions del Penedès. Així, extrapolant les dades del CIM Vallès (amb un trànsit per hectàrea de 324 vehicles), la plataforma creu que el Logis suposarà una emissió extra de 107.300 tones de CO2 a l'any.

Els alcaldes de l'Arboç, Sant Jaume i Banyeres tampoc no creuen que l'impuls de la intermodalitat ferroviària per reduir el trànsit de mercaderies per carretera pugui frenar aquest procés. «No hi ha recursos econòmics per portar a terme les actuacions a la xarxa ferroviària, i la intermodalitat no serà viable abans d'un període de deu a quinze anys», van denunciar els tres batlles en un comunicat conjunt.

Perjudici a Banyeres
La principal compensació ambiental del projecte, la protecció de la riera de Marmellar i la masia del Papiol (considerada d'interès nacional), tampoc no acaba de satisfer els tres municipis del Baix Penedès, que hi veuen «una manca total de coherència». Així, denuncien que l'àmbit del Logis arribarà. a tocar d'un altre element declarat bé cultural d'interès nacional, la Torre de Banyeres. Segons els tres alcaldes, «es menysprea la vetlla per la qualitat de vida de la ciutadania, principalment la de Banyeres», ja que està previst que el centre logístic toqui directament alguns sectors urbans del municipi.

Assemblea i crítiques a Sánchez
La plataforma No Fem el CIM ha convocat pel proper dimarts 22 una assemblea informativa sobre l'informe ambiental preliminar. L'acte se celebrarà al centre cívic Ernest Lluch de Banyeres a partir de les vuit del vespre. Amb el títol «la transmutació d'una comarca», la plataforma vol denunciar la transformació que suposaria per la regió la construcció del Logis, que consideren que empitjorarien les tendències alcistes de les xifres d'atur a la zona.

Els alcaldes dels tres municipis afectats, a qui Cimalsa va presentar personalment l'informe la setmana passada, han considerat el document «propaganda electoralista i virtual» i han denunciat la falta de suport per part del president del Consell Comarcal del Baix penedès, Jordi Sánchez (PSC), a qui acusen de mantenir una posició col·laboracionista amb la Generalitat tot i que el ple de l'ens es va expressar en contra del projecte.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/83006-denuncien-que-el-logis-penedes-esta-previst-que-ocupara-400-hectarees.html

pufff i després es queixen que hi ha atur...

En contra del progrès, com sempre.

Me cito

La comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre aprova el polígon de les Camposines

La comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre (CUTE) va aprovar ahir el pla parcial del sector d'activitats econòmiques de les Camposines, a la Fatarella, un pla que permetrà la creació d'un polígon de 50 hectàrees al nord de les Terres de l'Ebre. Aquest és un dels darrers tràmits perquè l'Incasol pugui executar el projecte d'urbanització del nou sector d'activitats econòmiques. D'altra banda, la CUTE va desestimar el pla urbanístic del parc eòlic la Tossa-la Mola d'en Pasqual de Prat de Comte, que ocuparà una superfície de 52 hectàrees i on es volen instal·lar 11 aerogeneradors de 50 metres d'altura i 3.000 quilowatts de potència. «El promotor ha d'aclarir quins camins rurals farà servir i quins en farà de nou i quina zona boscosa afecta el projecte abans que li donem el vistiplau», va manifestar el director general d'Urbanisme, Pere Solà. En canvi, sí que es va donar llum verd al projecte executiu de la subestació de coll de Som, a Xerta, que servirà per evacuar la potència generada pels parcs eòlics de coll de Som i l'Arram, de Benifallet, Tivenys i Xerta. D'altra banda, la CUTE ha fet un informe desfavorable del pla de millora de Mig Camí, presentat per l'Ajuntament, perquè considera que es projecten les cases sobre un terraplè. «Es vol edificar en una zona difícil de fonamentar», va dir Solà.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/90146-la-comissio-durbanisme-de-les-terres-de-lebre-aprova-el-poligon-de-les-camposines.html

Cimalsa licita l'allargament de carrers per tenir més parcel·les al Logis Empordà

Cimalsa, l'empresa pública que promou els centres logístics de Catalunya, ha licitat les obres d'urbanització d'una altra fase del Logis Empordà, el centre logístic de 72 hectàrees que hi haurà al Far d'Empordà, i on destacarà la plataforma intermodal pensada per al transport ferroviari de mercaderies. La licitació d'aquestes obres, que costaran 1,1 milions d'euros i s'hauran de fer en quatre mesos, pretén allargar diversos carrers del polígon per poder disposar de més parcel·les per oferir a les empreses. D'altra banda, es construeix la subestació elèctrica nova, i s'ha adjudicat la redacció d'aquest projecte per un dipòsit i una xarxa específica contra incendis.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/13-serveis/91090-cimalsa-licita-lallargament-de-carrers-per-tenir-mes-parcelmles-al-logis-emporda.html

El Catalunya Sud tindrà 250 megawatts de potència perquè s'hi instal·le Gallardo
Es farà una subestació elèctrica de la línia d'alta tensió

El polígon industrial Catalunya Sud té actualment 37,4 megawatts de potència elèctrica, una potència que passarà a ser de 250 megawatts el 2012 per tal que s'hi pugui instal·lar la foneria del grup extremeny Alfonso Gallardo. Amb tot, si finalment Gallardo descarta obrir una planta de producció d'acer a les Terres de l'Ebre, la potència es limitarà a 124 megawatts.

«És un polígon molt ben situat estratègicament i, fins ara, tots els serveis passaven per aquí però sense poder-los fer servir», va explicar ahir el director tècnic de l'Incasol, Albert Civit, als agents socioeconòmics de les Terres de l'Ebre en una visita al Catalunya Sud organitzada per la Delegació del Govern. Unes mancances que el govern preveu tenir resoltes el 2012 si es confirma que la foneria del grup Gallardo s'instal·la en aquest sector industrial. En aquest sentit, està previst construir una subestació elèctrica de la línia de molt alta tensió (que travessa el Catalunya Sud provinent de les nuclears) i que permetria disposar de 250 megawatts de potència. «Les necessitats actuals estan cobertes amb la línia aèria de 25 kV que ve des de la subestació receptora de l'Ampolla, però en el futur la demanda d'energia serà més gran», va manifestar el responsable de Política Territorial i Obres Públiques a les Terres de l'Ebre, Antoni Sabaté. Actualment, el Catalunya Sud ocupa una superfície de 130 hectàrees i disposa de 37,4 megawatts de potència elèctrica.

Pla estratègic
«L'activitat econòmica que hi ha ara per ara al Catalunya Sud és pràcticament inexistent, és necessari un pla estratègic del polígon i donar-lo a conèixer als empresaris de fora», va assenyalar el president de la Cambra de Comerç de Tortosa, José Luis Mora. En el cas que la foneria de Gallardo descarte l'opció d'ubicar-se a l'Aldea, Civit va precisar que la potència elèctrica del Catalunya Sud es limitarà a 124 megawatts. Pel que fa a les necessitats d'aigua de la foneria, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha previst la construcció d'un pou al marge esquerre de l'Ebre per subministrar aigua al polígon.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/91800-el-catalunya-sud-tindra-250-megawatts-de-potencia-perque-shi-instalmle-gallardo.html

Sant Cugat acollirà el primer parc empresarial de l’esport

• Les instal·lacions projectaran el Centre d’Alt Rendiment com a referent internacional
• L’Esportparc serà un centre pioner en la investigació i la innovació

http://www.elperiodico.com/edicion/ED091014/CAS/fotos/epp_nd/carp46/G031D481LH21.jpg

El Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès (CAR) acollirà a partir del 2013 un conglomerat d’empreses relacionades amb l’esport. La iniciativa convertirà el centre en un punt de referència mundial no solament a nivell esportiu, sinó també empresarial, gràcies a la creació d’un parc tecnològic d’investigació en aquest camp i que rebrà el nom d’Esportparc Internacional de Catalunya.
El projecte permetrà ampliar i millorar el CAR a partir dels treballs que ja van començar fa un parell d’anys i que es van concentrar en les instal·lacions esportives i l’àrea residencial, i que ara fan un pas més per canviar la concepció de centre d’alt rendiment. «És un parc pensant en el futur, en com ha de ser l’esport del segle XXI, dedicat a la investigació i el coneixement i a crear sinergies amb tot el sector», manifesta la secretària general d’Esports de la Generalitat, Anna Pruna.
Amb aquesta finalitat s’edificaran en diverses fases un total de 71.100 m2 al costat del recinte del CAR, que permetran crear un parc empresarial íntegrament dedicat a empreses del món de l’esport, ja siguin fabricants de material o firmes que proporcionin alguna mena de servei al sector. El parc acollirà empreses líders, tant locals com internacionals.
L’ampliació dotarà el Centre d’Alt Rendiment de noves àrees, com ara un centre de negocis i un altre d’innovació i tecnologia pensat per generar i transferir coneixement aplicat a l’esport d’alt rendiment, la salut i l’oci. Això convertirà el centre en un banc de proves per a les empreses, aprofitant la proximitat amb els atletes que es formen a Sant Cugat. «El nou model esportiu vinculat amb la tecnologia ja està present ara a les instal·lacions del CAR», explica Pruna, que destaca les millores introduïdes a les instal·lacions durant els últims anys per optimitzar els equips del centre.
Per facilitar la seva tasca, les empreses disposaran d’un espai per portar a terme tests de productes i serveis en un mateix lloc. «Els atletes són els que millor poden ajudar en els dissenys i hem decidit potenciar no solament el vessant esportiu, sinó també tot el que té a veure amb el sector empresarial que gira al voltant del món de l’esport. Aquesta és l’economia catalana del futur i on ens interessa invertir», apunta Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat.

AMBICIOSA INVERSIÓ / Una vegada firmat ahir el protocol per impulsar la nova societat que desenvoluparà el parc –formada entre altres per l’Ajuntament de Sant Cugat, la Generalitat i diverses entitats financeres–, el calendari estableix que a finals d’any es podria col·locar la primera pedra del projecte. En total, suposarà una ambiciosa inversió d’uns 52 milions d’euros, i les obres podrien allargar-se en la primera fase fins a finals del 2012, quan les primeres empreses comencin a instal·lar-se al nou complex.
Les fases següents incorporaran noves àrees necessàries per al creixement del parc, com ara un recinte firal polivalent. Aquest espai inclourà quatre pistes cobertes aptes per a diversos esports, i a la part superior acollirà la seu d’alguns organismes internacionals i de la Secretaria General de l’Esport, una escola de negocis i un institut. El centre es completarà amb una clínica especialitzada i orientada també a pràctiques saludables.

Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=652861&idseccio_PK=1022

El clúster de l'òptica i la fotònica fixa la seu al Vapor Gran de Terrassa
Trenta-sis empreses innovadores formen part de l'agrupació, de les quals cinc són terrassenques

L'Agrupació d'Empreses Innovadores (AEI) de l'Òptica i la Fotònica, anomenada Southern European Cluster in Photonics and Optics (Secpho), fixarà la seu al Vapor Gran de Terrassa. L'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, i el rector de la UPC, Antoni Giró, van signar un conveni ahir amb l'aportació de 30.000 euros i la cessió del local per al clúster, que té 36 empreses d'abast estatal adherides, de les quals cinc són terrassenques. Retenint les firmes d'aquest sector emergent, l'Ajuntament pretén consolidar el canvi de model productiu. De fet, aquest acord s'emmarca dins del desenvolupament del pla de la innovació.

La seu del clúster d'òptica i fotònica serà al Vapor Gran. Concretament, l'oficina estarà situada en un local de 40 metres quadrats, deixant l'actual seu provisional al Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes (CD6) al campus de la UPC de Terrassa. El tinent d'alcalde d'Innovació i Desenvolupament Estratègic i Econòmic, Manel Pérez, va indicar que el trasllat trigarà de sis a vuit mesos, ja que s'ha de condicionar el local i instal·lar-hi la climatització. La resta dels 1.400 metres quadrats de naus al Vapor Gran serviran de seu per a una desena d'empreses d'òptica i fotònica consolidades, que tindran locals d'uns cent metres quadrats per desenvolupar la seva activitat.

A l'Estat hi ha un total de 114 empreses del sector, que facturen globalment 1.500 milions d'euros i donen feina a 7.500 treballadors. A més, el sector té unes taxes de creixement acumulades en els últims anys d'un 20%. «Es tracta d'un sector emergent, però petit encara», va indicar el responsable del CD6, Ferran Laguarta. De fet, el CD6 ha estat l'impulsor del Secpho, que es va constituir a Terrassa el 29 d'abril passat amb l'objectiu de convertir-se en un lloc de trobada entre les empreses, les universitats i els centres tecnològics. Per aconseguir-ho, l'AEI explotarà la important base científica i tecnològica existent, ajudarà les empreses a créixer i facilitarà la creació de noves empreses de base tecnològica, impulsarà la formació especialitzada dels recursos humans, fomentarà les exportacions com a factor clau del creixement i involucrarà en la iniciativa clúster grans demandants d'òptica i fotònica.

R+D i atracció de talent
L'agrupació ja ha començat a treballar en el camp de l'R+D, perquè les empreses adherides puguin fer recerca conjuntament. També s'estan duent a terme tasques d'internacionalització i competitivitat. En aquest sentit, ja hi ha una proposta per participar en una fira del sector als Estats Units. El tercer camp en què s'enfoca el clúster és l'atracció de talent. Aquestes empreses necessiten personal especialitzat i per això aquest any s'ha organitzat per tercer any seguit un màster en fotònica adaptat al pla de Bolonya que s'imparteix en anglès i que té trenta estudiants cada any, un 30% dels quals són estrangers. Aquest màster el promou la UPC, però també hi participen la Universitat Autònoma (UAB), la Universitat de Barcelona (UB) i l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO).

El Sepho està format per 36 empreses, de les quals cinc són de Terrassa. Es tracta de Lamp, Sensofar, Easylaser (fundadores), i Visiometricsi Snelloptics. Fins i tot hi ha empreses portugueses que ja s'han interessat per formar part de l'agrupació. L'AEI ja ha contractat Andrés Cifuentes com a mànager del clúster.

El futur a l'enginyeria
L'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, va subratllar que el conveni firmat ahir amb la UPC té a veure amb un «element estratègic» per a la ciutat. En aquest sentit, va indicar que amb l'acord s'ha buscat que l'aposta per la innovació tingui «contingut real». Feia referència a la consolidació a la ciutat d'empreses de sectors emergents vinculats a la recerca més avançada com ara l'òptica i la fotònica. Navarro va destacar la base que hi ha a Terrassa de centres de recerca, universitats i empresa. «Hi ha una voluntat d'avanç», va constatar l'alcalde.

El rector de la UPC, Antoni Giró, va assenyalar que la fotònica, i tot el que està lligat a l'òptica, «és un element de futur a l'enginyeria». Giró va precisar que les aplicacions en el món micro de la fotònica són molt importants. «Això és una revolució», va apuntar.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/92260-el-cluster-de-loptica-i-la-fotonica-fixa-la-seu-al-vapor-gran-de-terrassa.html

Adjudiquen les obres de la facultat d'arquitectura i del centre de bioempreses del Tecnoparc

http://www.elpunt.cat/imatges/28/23/baixa/780_008_2823954_9f5dd0355dfc866d5dafa46d78f37c9d.jpg

L'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, va donar a conèixer ahir que s'han adjudicat de manera provisional les obres de construcció de la facultat d'arquitectura de la URV i del centre de bioempreses. Tot i que l'adjudicació definitiva no serà ferma fins d'aquí a unes setmanes per tal que les altres empreses que havien aspirat al concurs puguin fer un recurs si ho creuen pertinent, aquesta notícia de l'Ajuntament és positiva, sobretot quan ahir mateix membres del govern municipal, inclòs l'alcalde; l'arquitecte, Sergi Balaguer, i representants de les empreses constructores van fer una visita de l'obra de l'edifici central del Tecnoparc, que hauria d'estar enllestit el desembre del 2010. De moment els treballs a l'edifici on hi haurà el palau de fires i congressos de Reus segueixen el calendari previst i es preveu que s'incrementi el nombre de treballadors a l'obra: dels 60 actuals als 80 a final d'any, i 250 al maig, en què s'assolirà la màxima ocupació.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/94553-adjudiquen-les-obres-de-la-facultat-darquitectura-i-del-centre-de-bioempreses-del-tecnoparc.html

Terrassa impulsa un clúster d'ecotecnologies que fomentarà la utilització dels vehicles elèctrics

L'Ajuntament de Terrassa i la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa han impulsat un clúster d'ecotecnologies amb el qual volen situar la ciutat com un «referent» en aquesta matèria.

El clúster ha començat ja a funcionar amb quatre grups de treball: energies renovables i eficiència energètica, minimització de residus, volum de mobilitat elèctrica (vehicle elèctric) i aigua. En la primera reunió es van inventariar els recursos que hi ha a la ciutat i els projectes que s'estan impulsant. El clúster centrarà els esforços a oferir a les empreses facilitats per implantar millores a l'eficiència energètica. També s'incentivaran accions per complementar el pla de mobilitat de Terrassa per activar la utilització del vehicle elèctric. A més, es desenvoluparan projectes per a la millora de l'emmagatzematge d'energia. S'impulsaran campanyes de sensibilització a les indústries per minimitzar els residus. També es vol implantar un sistema de telelectura en els comptadors de l'aigua.

El vicepresident de la Cambra, Ignasi Mier, diu que amb aquest clúster es vol situar Terrassa al capdavant de les ecotecnologies, fomentar la creació d'empreses d'aquest sector i fer accions de formació de personal, millorar el treball en xarxa, fomentar la internacionalització i sensibilitzar l'empresariat i la ciutadania de les oportunitats d'aquestes tecnologies. «Això és un projecte a curt, mitjà i llarg termini», va indicar Mier.

El tinent d'alcalde d'Innovació i Desenvolupament Estratègic i Econòmic, Manel Pérez, va emmarcar el projecte dins del pla de la innovació: «És una activitat econòmica amb un futur evident», va assenyalar Pérez. En el grup promotor del clúster també hi ha Acció, Leitat, Circutor, la Fundació Cecot, Lamp i Mina.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/96822-terrassa-impulsa-un-cluster-decotecnologies-que-fomentara-la-utilitzacio-dels-vehicles-electrics.html

Urbanisme aprova 53 hectàrees del nou polígon d'Almacelles lligat a l'aeroport

• El primer sector d'una àrea per a indústries que podrà arribar a les 114 hectàrees

La comissió d'Urbanisme de Lleida va donar aquest dijous el vistiplau a les primeres 53 hectàrees del polígon industrial vinculat a l'aeroport d'Alguaire, que promou l'Institut Català del Sòl (Incasòl) a Almacelles. Es tracta del primer sector d'una àrea per a indústries que podrà arribar a les 114 hectàrees i que se suma a les 100 hectàrees previstes a Almenar, pendents del pla d'ordenació urbanística municipal; i a les 213 hectàrees que l'Incasòl va adquirir l'any 2006 a la zona del Tabac d'Alguaire, pendents de desenvolupar.

El nou polígon industrial de l'Institut Català del Sòl (Incasòl) a Almacelles, vinculat a l'aeroport d'Alguaire, va fer aquest dijous el seu primer pas amb l'aprovació per part d'Urbanisme d'un primer sector de 53 hectàrees. El projecte preveu destinar 29 hectàrees a la construcció de naus industrials, mentre que la resta de la superfície es destinarà a vials, espais lliures i equipaments.

L'aprovació, no obstant, està condicionada al fet que els promotors introdueixin canvis en un dels vials previstos. L'alcalde d'Almacelles, Josep Ibarz (CiU), va recordar que el polígon previst per l'Incasòl tindrà una superfície total d'unes 114 hectàrees i que el pla urbanístic municipal reserva unes 200 hectàrees per a possibles ampliacions en aquesta zona, compresa entre la carretera N-240 i el vial que connectarà la futura autovia A-22 i l'aeroport.

El polígon d'Almacelles és una de les tres superfícies industrials que l'Incasòl preveu a l'entorn de l'aeroport, que està previst que obri el pròxim mes de desembre. S'hi sumen unes 100 hectàrees a Almenar, on l'ens de la Generalitat ha firmat ja opcions de compra sobre els terrenys. El seu desenvolupament està pendent de l'aprovació del pla d'ordenació urbanística (POUM) del municipi.

L'alcalde, Pasqual Izquierdo (PSC), va indicar que aquest document està a l'espera de sotmetre's a l'aprovació de la comissió d'Urbanisme de Lleida, entre finals d'aquest any i principis del 2010, rebre l'últim informe del departament de Medi Ambient.

Així mateix, l'Incasòl també és propietari de 213 hectàrees adquirides el 2006 a la finca Tabac d'Alguaire, on hi ha previst un polígon d'unes 100 hectàrees.

Aquesta superfície figura ja com a sòl industrial al POUM d'Alguaire, si bé l'ens de la Generalitat no l'ha desenvolupat fins ara.

S'ha de recordar que, a finals del 2008, el consistori va modificar la normativa urbanística a petició de l'Incasòl per facilitar la instal·lació en aquesta zona d'una factoria de la multinacional del sector de la fusta Kronospan.

http://segre.com/index.php?id=647&no_cache=1&tx_ttnews[tt_news]=53795&tx_ttnews[backPid]=244&cHash=e122dc205d

Bellvei desenvolupa vint noves hectàrees de sòl industrial a tocar de l'N-340 que l'uniran al Vendrell

L'oferta de sòl industrial a Bellvei creixerà de 202.856 metres quadrats la primavera vinent. Els responsables de les promotores 9 Mar i PSB, que fan les obres d'urbanització, han anunciat que el sòl estarà disponible a partir del març.

El desenvolupament correspon als sectors 8 i 13 del polígon industrial Els Massets, que uniran les zones industrials del municipi amb les del terme del Vendrell. L'actuació es fa a tocar de l'N-340, on la nova oferta de sòl industrial tindrà una façana de 800 metres lineals. El sòl es prepara per a la construcció de naus aïllades o entre mitgeres, de dues dimensions diferents. Josep Ruiz, responsable de 9 Mar, ha explicat en nom dels promotors que l'actuació es porta a terme per tenir sòl disponible quan se surti de la crisi, tot i que fa anys que s'hi fa el planejament. Per la seva banda, l'alcalde de Bellvei, Josep Fonts, ha destacat la importància que té per al municipi que en el moment econòmic actual s'inverteixi a urbanitzar sòl industrial. L'alcalde i els promotors han coincidit a destacar la situació estratègica de la zona.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/99773-bellvei-desenvolupa-vint-noves-hectarees-de-sol-industrial-a-tocar-de-ln-340-que-luniran-al-vendrell.html

Mataró incorpora un centre de negocis al parc científic
Empreses d’alta tecnologia conviuran amb la investigació dels universitaris

http://www.elperiodico.com/edicion/ED091104/CAT/fotos/epp_nd/carp46/F028D502LH01.jpg
Imatge virtual del Tecnocampus, al litoral sud de Mataró.

Un gran parc tecnològic per investigar i innovar al Maresme. És el que serà a partir del primer semestre del 2010 el TecnoCampus Mataró-Maresme (TCM), que en els seus 100.000 m2 aglutinarà el centre tecnològic Cetemmsa, les dues escoles universitàries locals (Maresme i Politècnica Mataró), la futura Facultat d’Infermeria tutelada per la Pompeu Fabra, un viver d’empreses i un gran nombre de companyies que basen la seva activitat en el coneixement, que ja han mostrat el seu interès a assentar-se a Mataró una vegada construït el parc.
Dins del TecnoCampus s’ubicarà el Centre de Negocis El Rengle, un d’aquests edificis que ja es divisen al litoral marítim sud de la ciutat. El centre empresarial tindrà capacitat per a unes 70 firmes, i està considerat el complement ideal per al parc científic.
L’edifici del Rengle ocuparà 30.000 m2 en una construcció singular de quatre plantes elevades i dues més subterrànies. La seva disposició generarà un espai d’ús privat a la segona planta, destinat a la relació entre les diverses activitats que hi confluiran, una zona oberta i enjardinada amb vistes al mar i a la muntanya.
En el projecte s’ha previst l’ordenació de diferents zones, que permetran a les empreses disposar de l’espai que necessitin. Hi haurà locals des de 50 fins a 1.800 metres quadrats. Les dues plantes del subterrani disposaran de 325 places d’aparcament. Tots els espais es comercialitzaran en règim de venda o lloguer.
Les infraestructures de la zona litoral El Rengle destaquen per la seva innovadora climatització. Els edificis es connectaran a la xarxa centralitzada de distribució de calor i fred obtingut a partir de l’aprofitament de l’excedent d’energia generada per les plantes depuradores i de gestió de residus de Mataró.
De moment, ja són 10 les firmes interessades a instal·lar-se al parc. Unes indústries que, segons la regidora d’Innovació de Mataró, Alícia Romero, «estan molt interessades a entrar en contacte amb el món universitari». Al desembre s’obrirà el concurs per adjudicar els espais a les empreses.

Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=658757&idseccio_PK=1022

Axeb Biotech estrena laboratori a Lleida per fer recerca agroalimentària amb tecnologies respectuoses amb el medi

L'empresa Axeb Biotech (http://www.axeb.net/), dedicada a la recerca en l'àmbit dels sectors agroalimentari i industrial substituint tecnologies perjudicials pel medi per altres que no ho són tant, ha inaugurat aquest dijous un nou laboratori al Centre Europeu d'Empreses i Innovació (CEEI) – Lleida, a la partida de la Caparella. Durant la inauguració, el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, ha destacat la importància que suposa per les comarques lleidatanes poder comptar amb una empresa com aquesta pel valor afegit que aporta i per la visió d'internacionalització que té, ja que actualment centra els seu mercat a l'Amèrica Llatina.

Axeb Biotech és una empresa del sector químic i agroalimentari amb base tecnològica dedicada a la producció de molècules mitjançant l'aplicació de biotecnologia blanca amb l'objectiu d'optimitzar els processos industrials reemplaçant les tecnologies contaminants per altres més netes o sostenibles amb la natura. L'empresa treballa en col·laboració amb la UdL que investiga amb principis actius, és a dir amb molècules, mentre Axeb Biotech, ho fa en els processos intermedis amb què s'obté el producte final.

A nivell pràctic, l'empresa compta al CEEI-Lleida amb un laboratori d'investigació que es dedica a les fases intermèdies de desenvolupament dels principis actius de les matèries primeres -amb què treballa la UdL- i en la definició de les seves activitats biològiques amb què s'obtenen els productes finals com ara un pinso o un fertilitzant, productes que estan compostos per diferents principis actius, segons ha explicat el director-gerent de la companyia, Ricard Casals. La recerca que porta a terme Axeb Biotech té com a finalitat poder obtenir els principis actius en l'àmbit de la producció vegetal, animal i activitats industrials. Axeb Biotech treballa amb les molècules que poden aportar més valor afegit als productes finals, d'una forma més sostenible i sense causar tant impacte en el medi ambient. Actualment, la firma treballa en una molècula que pot millorar el rendiment d'alguns fertilitzants per desenvolupar cultius amb millors condicions, segons Casals.

Durant l'acte d'inauguració de les instal·lacions, el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, ha remarcat la necessitat que empreses com ara aquesta s'instal·lin a les comarques de Lleida. Gilabert ha destacat que Axeb Biotech «és una empresa amb una visió internacional que va més enllà de les nostres comarques» ja que, ara per ara, centra el seu mercat a l'Amèrica Llatina tot i la voluntat d'obrir-se nous horitzons. Per això, el president de la Diputació ha posat la tasca que desenvolupa l'empresa i el seu model productiu com un exemple a seguir des de l'emprenedoria de les comarques lleidatanes, per la visió internacional del projecte.

Gilabert ha recordat que Axeb Biotech treballa en col·laboració amb la Universitat de Lleida i no només en el teixit primari, si no que treballa per oferir innovació i desenvolupament de noves tecnologies i per oferir mercats secundaris vinculats a la industria agroalimentària i a la veterinària. Jaume Gilabert, que ha agraït als responsables de la firma el seu interès per haver-se instal·lat a Lleida i ha destacat que l'empresa està creixent i que ja té nous projectes per l'any 2010.

Jaume Gilabert ha destacat que després de l'ampliació del Centre Europeu d'Empreses i Innovació (CEEI) - Lleida de la Caparrela l'any passat, les instal·lacions es troben actualment ocupades en un 75-80%. El president de la Diputació ha dit que l'objectiu no és tenir totes les instal·lacions ocupades «si no que s'hi desenvolupin projectes viables i creïbles seguint un model en què l'emprenedoria i la innovació vagin plegats per aportar valor afegit a les comarques de Lleida».

Al 2008, el CEEI-Lleida tenia 34 empreses repartides entre les instal·lacions de la Caparrella (23), a Lleida, i les que el CEEI-Lleida té a les Borges Blanques i la Seu d'Urgell. Aquest any, s'hi ha afegit nou noves empreses fent que en total, entre els tres centres, hi estiguin treballant actualment prop de 200 persones.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/100509-axeb-biotech-estrena-laboratori-a-lleida-per-fer-recerca-agroalimentaria-amb-tecnologies-respectuoses-amb-el-medi.html

La Coma Cros de Salt tindrà el primer viver d'empreses culturals del país
La Incubadora ocuparà 900 metres quadrats i està previst que es posi en marxa l'any vinent

La factoria cultural Coma Cros de Salt posarà en marxa d'aquí a un any una iniciativa pionera a Catalunya de promoció d'empreses relacionades amb la indústria cultural. El projecte es diu Incubadora per a empreses creativo culturals i ocuparà 900 metres quadrats de la fàbrica, destinats a una dotzena de projectes empresarials relacionats, entre altres, amb la producció teatral, musical, el disseny o l'arquitectura i l'interiorisme. La inversió total en el projecte, finançat per fons europeus, la Generalitat, la Diputació i l'Ajuntament saltenc, pujarà a 1,3 milions d'euros.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/103399-la-coma-cros-de-salt-tindra-el-primer-viver-dempreses-culturals-del-pais.html

La nova central logística d'Abacus serà el nucli logístic de la cooperativa a tot l'Estat

El president de la Generalitat, José Montilla, juntament amb els consellers de Política Territorial, Joaquim Nadal, i de Cultura, Joan Manuel Tresserras, van inaugurar ahir la nova central logística d'Abacus a Vilanova del Camí (Anoia). Aquesta central de més de 23.000 metres quadrats substituirà les centrals de Barcelona i Rubí amb l'objectiu d'esdevenir el nucli logístic d'Abacus a tot l'Estat. Montilla ha destacat que la inversió de 20 milions d'euros per part d'Abacus i la «inversió pública» serviran per «contrarestar» els efectes «negatius de la crisi» que afecta la comarca de l'Anoia. Pel president de la Generalitat, sense la logística no s'entendria «ni el progrés ni el consum».

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/105452-la-nova-central-logistica-dabacus-sera-el-nucli-logistic-de-la-cooperativa-a-tot-lestat.html

CiU culpa el mal estat i les condicions del polígon El Segre de la marxa d'empreses a localitats properes a Lleida

El grup municipal de CiU a l'Ajuntament de Lleida ha denunciat l'estat de 'deixadesa' en què es troba a l'actualitat el polígon industrial El Segre de Lleida el qual està 'al nivell de països subdesenvolupats' que el fan 'poc atractiu' per atreure empreses, segons els nacionalistes. Des de CiU han denunciat que la manca d'aigua potable i els impostos que han de pagar fa que moltes empreses optin per instal·lar-se en polígons propers a Lleida enlloc de fer-ho a la capital del Segrià. També culpen l'estat de l'asfalt, l'escassa il·luminació, la manca de voreres o de senyalització horitzontal com a causants d'accidents de trànsit al polígon ja que és utilitzat per molts conductors com accés a Lleida.

http://www.3cat24.cat/noticia/420898/segria/CiU-culpa-el-mal-estat-i-les-condicions-del-poligon-El-Segre-de-la-marxa-dempreses-a-localitats-properes-a-Lleida

^^

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/8c35c6e5.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/58dc6d4f.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/da92193d.jpg

^^ Em recorda el polígon industrial entre Martorell i Sant Andreu de la Barca, que també té tela...

Una versió ampliada de la notícia. M'encanta el gest que fa el Sr. Gavín amb els dits. :lol:

__________________

CiU culpa el mal estat i les condicions del polígon El Segre de la marxa d'empreses a localitats properes a Lleida

El grup municipal de CiU a l'Ajuntament de Lleida ha denunciat l'estat de «deixadesa» en què es troba a l'actualitat el polígon industrial El Segre de Lleida el qual està «al nivell de països subdesenvolupats» que el fan «poc atractiu» per atreure empreses, segons els nacionalistes. Des de CiU han denunciat que la manca d'aigua potable i els impostos que han de pagar fa que moltes empreses optin per instal·lar-se en polígons propers a Lleida enlloc de fer-ho a la capital del Segrià. També culpen l'estat de l'asfalt, l'escassa il·luminació, la manca de voreres o de senyalització horitzontal com a causants d'accidents de trànsit al polígon ja que és utilitzat per molts conductors com accés a Lleida.

«Costa de trobar un polígon en l'estat de deixadesa d'aquest», ha declarat Gavín en una visita a la zona industrial. CiU assegura que professionals del transport es queixen de l'estat del polígon El Segre i asseguren que el seu estat seria similar al de polígons de «països subdesenvolupats». Gavín ha qualificat El Segre com un polígon «poc atractiu» per atreure empreses «de la mateixa manera que la ciutat de Lleida».

La manca d'aigua potable i les taxes que han de pagar les empreses fa que moltes d'aquestes prefereixin més instal·lar-se a polígons de poblacions properes a Lleida com ara Torrefarrera o Alpicat enlloc de fer-ho al polígon El Segre, segons CiU. Per això, la federació demana a la Paeria que miri per les empreses, ajudi a la industrialització i fixi les condicions necessàries perquè se'n puguin establir, i més davant el context de crisi econòmica.

En aquest sentit, Gavín ha acusat l'equip de govern de «no haver-se pres mai seriosament la necessitat que Lleida aposti per la industrialització i que diversifiqui la seva economia» en no haver promogut des de la iniciativa municipal la creació de sòl industrial, segons ha declarat el cap de l'oposició. A la vegada, ha criticat que la Paeria tampoc s'hagi dedicat «a mantenir en bones condicions el polígon».

Gavín ha assegurat que, en no haver-hi aigua potable, moltes empreses opten per instal·lar-se en altres polígons de la demarcació ja que la construcció de potabilitzadores o depuradores els suposaria un «sobrecost» que no han d'assumir si s'instal·len en altres polígons on sí hi ha aigua potable. A més, a aquest fet CiU hi suma que El Segre tingui uns dels impostos més alts de la resta de polígons de les comarques lleidatanes.

A banda de la poca «atractivitat» del polígon perquè s'hi instal·lin empreses, CiU ha denunciat la «perillositat» i l'«accidentabilitat» que hi ha als carrers i vials del polígon pels nombrosos vehicles que hi passen diàriament ja que es veuen obligats «a fer una mena de ral·li o gimcana» esquivant els clots i per l'estat en què es troba l'asfalt. «La il·luminació deficient i una urbanització deplorable, pel mal estat de l'asfaltat, per la manca de voreres i de senyalització horitzontal fa que tinguin lloc molts accidents, especialment a l'hivern», ha dit Gavín.

CiU afirma que molts conductors utilitzen el polígon El Segre com a vial d'entrada o sortida de la ciutat i, per això, la federació demana que siguin les administracions públiques qui es facin càrrec del seu manteniment i no només les indústries.

Gavín també ha criticat que les parades de bus que hi ha al polígon no disposin d'alguna marquesina perquè els usuaris puguin resguardar-se, al menys, de la pluja, i també que la línia que porta a El Segre només sigui en un sentit de la circulació.

Per CiU, l'estat del polígon industrial El Segre és un «desgraciat magnífic exemple» de la dualitat de la lleida «dels grans projectes de disseny que volen enlluernar i la Lleida real i del dia a dia». Així, acusen l'equip de govern d'oblidar el manteniment d'algunes infraestructures construïdes fa anys com ara aquesta. Per això, el cap de l'oposició ha demanat a la Paeria la reurbanització global del conjunt d'aquest espai industrial.

CiU recorda que fa més d'un any la Paeria va anunciar l'arribada de fons europeus i de la Generalitat per actuar sobre El Segre però «només s'ha actuat de forma puntual en la trama més urbana», a les proximitats de la zona on està prevista la construcció de la mesquita. De la mateixa manera, els nacionalistes tampoc tenen coneixement que la Paeria hagi fet res en relació amb el pla de mobilitat pel polígon anunciat al 2008.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/106060-ciu-culpa-el-mal-estat-i-les-condicions-del-poligon-el-segre-de-la-marxa-dempreses-a-localitats-properes-a-lleida.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=portada&utm_source=rss&utm_medium=portada&utm_campaign=rss

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/86744140.jpg

Estarà parlant dels del PSC? I si és així, com ho sap? XD

Tremp tindrà el polígon industrial més extens del Pirineu en un any

• Amb l'Incasòl promouen 22 hectàrees prop de l'aeròdrom i al peu de la C-13

L'ajuntament de Tremp ha firmat un conveni amb l'Institut Català del Sòl (Incasòl) pel qual cooperarà en la promoció d'un nou polígon industrial a la capital del Pallars Jussà. L'Incasòl ja ha comprat pràcticament les 22 hectàrees que ocuparà el polígon en una primera fase, i serà el més gran, en extensió, de tot el Pirineu català. Tremp es convertirà així en el centre logístic i industrial de l'Alt Pirineu i Aran.

La capital del Pallars Jussà es convertirà a partir del 2010 en el centre de creixement industrial de l'Alt Pirineu i Aran, com preveu el pla territorial de la Generalitat, que fixa directrius per al creixement, en aquest cas, dels municipis del Pirineu.

Les intencions comencen a transformar-se en fets atenent l'últim ple de l'ajuntament de Tremp en què es va aprovar el conveni urbanístic de col·laboració amb l'Institut Català del Sòl (Incasòl) per impulsar el polígon més extens que hi haurà al Pirineu i Aran, amb 22 hectàrees.

L'alcalde de Tremp, Víctor Orrit, va explicar: "Hem fet el primer pas, iniciar la modificació de les normes urbanístiques del municipi per convertir en industrial els terrenys rústics en què es construirà un polígon industrial i logístic de 22 hectàrees, en primera fase, amb vocació de doblar la seua superfície en el futur."

La primera fase es preveu que estigui a punt a finals del 2010 i que les empreses interessades s'hi puguin instal·lar de cara al 2011. "Ara és un moment econòmic delicat", va recordar Orrit, "encara que ja hi ha peticions d'indústries per instal·lar-se en aquest polígon, que ocuparà la zona coneguda com el Serrat de l'Aspre". Orrit va assegurar que "és necessari que el Govern promogui sòl industrial perquè, una vegada sortim de la recessió econòmica actual, aquelles empreses que vulguin, puguin disposar de sòl apte i espais ben comunicats".

El municipi de Tremp disposa en l'actualitat de dos zones industrials: la Partida Colomina (50.825 metres quadrats) i la Colomina II (47.214 metres quadrats). El sòl disponible en tots dos polígons està esgotat.

Igual com els anteriors, el nou polígon estarà situat a peu de la carretera C-13, concretament, en l'encreuament d'aquesta via amb la que condueix a Gavet de la Conca. "Es construirà al voltant d'una fàbrica de pinsos de la Cooperativa de Guissona que ja existeix en l'actualitat", va dir Orrit, que va afegir que "no només estarà a uns 5 quilòmetres de la ciutat sinó que també tindrà molt a prop el futur aeròdrom de Tremp".

Després de l'aprovació definitiva de la modificació de normes subsidiàries del municipi de Tremp, "es presentarà el projecte del polígon, es licitarà i adjudicarà la seua execució. L'ajuntament s'encarregarà de la urbanització dels carrers del polígon", va explicar Orrit. Pel que fa a la inversió econòmica, Orrit va considerar que "és prematur parlar de quantia".

http://www.segre.com/nc/noticies/detall-de-la-noticia/article/tremp-tindra-el-poligon-industrial-mes-extens-del-pirineu-en-un-any/199/

Medi Ambient qüestiona la planificació del Logis Penedès i en demana una anàlisi més acurada

El Departament de Medi Ambient de la Generalitat, en mans d'ICV, s'ha manifestat per primer cop sobre el polèmic projecte logístic Logis Penedès, impulsat pel govern mateix a través de la pública Cimalsa, i ho ha fet per advertir dels riscos derivats de les previsions que fan l'avanç del pla director urbanístic i l'informe ambiental preliminar, promoguts per l'empresa. Medi Ambient li retreu falta d'«anàlisi i de concreció» de les relacions de la futura plataforma logística –projectada entre els termes municipals de l'Arboç, Banyeres i Sant Jaume dels Domenys– «amb el sistema logístic català i europeu», així com «una garantia insuficient d'intermodalitat», tenint en compte les incerteses que pengen sobre el futur traçat de l'autovia A-7 o la nova línia ferroviària de mercaderies des de Tarragona. L'informe d'avaluació ambiental també incideix en «el consum de sòl significatiu» –el centre logístic ocuparia unes 170 hectàrees i l'estudi no ho considera prou justificat– i en la necessitat de preveure «sinergies amb els polígons industrials del marc territorial més immediat, l'impacte paisatgístic i l'afecció a l'aqüífer [del Baix Penedès]». El departament també troba a faltar arguments per garantir un desenvolupament de les infraestructures del Penedès que minimitzi el consum de sòl i en racionalitzi l'ús. Quant als teòrics beneficis, si bé valora positivament la contribució a la reducció d'emissions de CO2 en la mesura en què el transport de mercaderies es canalitzaria a través del ferrocarril, Medi Ambient en demana una anàlisi més acurada, així com del paper que ha de fer el Logis «en la limitació del consum de sòl industrial i logístic dispers». També advoca per permetre un desenvolupament del Logis no només per fases i flexible a la demanda, sinó «d'acord amb criteris ambientals».

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/110754-medi-ambient-queestiona-la-planificacio-del-logis-penedes-i-en-demana-una-analisi-mes-acurada.html

Duel entre PSC i ICV pel Logis
El delegat del govern al Camp defensa el projecte de la plataforma logística al Baix Penedès malgrat els dubtes de l'informe ambiental, el qual Iniciativa esgrimeix per frenar la infraestructura

El projecte de centre logístic Logis Penedès no sols provoca les reticències de les plataformes opositores i dels municipis afectats (l'Arboç, Banyeres del Penedès i Sant Jaume dels Domenys), sinó que fins i tot en els darrers mesos ha anat provocant un peculiar estira-i-arronsa entre socialistes i ICV, que, de fet, són socis a l'ens impulsor del projecte, el govern de la Generalitat. Mentre que el PSC controla el departament que ha engegat la iniciativa (Política Territorial i Obres Públiques), els ecosocialistes mostren la seva oposició des del Departament de Medi Ambient, que la setmana passada va fer pública una avaluació ambiental de l'avantprojecte que hi denunciava diferents mancances.

El delegat del govern al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté (PSC), va afegir ahir més llenya al foc i va defensar que el Logis no es veurà frenat per aquest informe ambiental, el qual, segons Sabaté, planteja «tot un seguit de recomanacions que es tindran en compte en la tramitació del projecte», és a dir, en el moment que el pla director que ha de fer possible la infraestructura s'aprovi de manera inicial. El delegat va tornar, a més, a defensar les bondats del projecte amb referència a les xifres d'atur del Baix Penedès, i va recordar que, un cop en marxa, el Logis suposarà la creació de «dos mil nous llocs de treball», una xifra que el mateix Sabaté creu «vital».

Resposta d'ICV
Les paraules del delegat no van trigar ahir a tenir resposta del diputat d'ICV al Parlament, Daniel Pi, que el va acusar de «menystenir les observacions i exigències ambientals» del document. «Hem de suposar que el delegat del govern no invita a vulnerar la llei», va afegir Pi.

Pels ecosocialistes, de fet, les conclusions de l'avaluació són un baló d'oxigen per mantenir l'oposició al Logis en l'àmbit local, un posicionament que fins i tot els ha reportat el pacte de govern amb CiU a Banyeres i l'alcaldia durant la meitat d'aquest mandat. El mateix president del partit a la comarca, José Manuel Fernández, deia la setmana passada que el document els donava «raons i arguments per fer veure que això no ha de prosperar».

Llista de mesures
L'avaluació ambiental, –que ha de donar peu a l'informe ambiental que acompanyarà l'aprovació inicial del projecte–, recull molts dels arguments esgrimits per l'oposició al Logis en aquests darrers anys, i fins i tot fa una sèrie de recomanacions d'afectació local. Per una banda, el document alerta que dins de l'àmbit del pla es troben «sòls de connexió ecològica de rellevància territorial» i que el seu desenvolupament afectaria «un paisatge de vinya lliure d'alteracions molt preponderant». L'informe també subratlla la possibilitat que altres plataformes d'iniciativa privada es concentrin a la zona i aposta perquè el pla es reformuli per «evitar l'efecte inductor de consum de nous sòls».

En referència amb els efectes del centre logístic sobre els municipis de la zona, Medi Ambient destaca que la «gran quantitat» de llocs de treball pot provocar «potencials impactes ambientals negatius» pel dèficit de serveis que podria implicar, i demana que s'estudiï millor els problemes de mobilitat i possibles col·lapses a la xarxa de carreteres locals i en moments com l'inici de la jornada laboral. L'informe també reclama que s'eviti crear efectes visuals de barrera, com la que provocaria la transició entre el centre i el municipi de l'Arboç, a més de millorar la connectivitat (també a peu i en bicicleta) d'aquesta població i Banyeres.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/113042-duel-entre-psc-i-icv-pel-logis.html

La fase de concurrència pel polígon de Can Parera acaba sense peticions
L'Incasol, l'Ajuntament i la Unió Empresarial busquen captar clients a un preu per sota el del mercat

http://fotos.regio7.cat/fotos/noticias/646x260/2009-12-14_IMG_2009-12-06_21.20.11__F01101R.jpg.jpg
Vista aèria del polígon Can Parera de Castellolí,
al costat de les instal·lacions del Parc Motor

El polígon de Can Parera acaba el període d'exposició sense cap sol·licitud formal, després de dos mesos. Ni l'Ajuntament de Castellolí, on hi ha els terrenys, ni l'Incasol, impulsor de l'espai, no han rebut cap oferta en ferm. Ara, tots dos organismes volen reobrir els contactes amb les empreses per tal d'animar-les a instal·lar-se a Can Parera.
Per la seva banda, fonts de la Unió Empresarial de l'Anoia han lamentat que la fase de concurrència, que va encetar-se durant la Fira Multisectorial d'Igualada, hagi acabat sense cap client instal·lat en alguna de les 21 parcel·les de què disposa el polígon de l'Incasòl. Únicament, s'hi ubicarà un magatzem municipal, per bé que és una instal·lació que s'hi havia previst d'ençà de feia temps i que es podrà enllestir aviat. Amb tot, des del mateix institut es mostren optimistes de cara a captar alguna de la dotzena d'empreses que al llarg dels darrers mesos han preguntat per la situació de les parcel·les. Segons l'Incasol, "dotze empreses, el 70% del món del motor, han fet sol·licituds d'informació", però la setmana passada, al final del període, no n'hi havia hagut cap que hagués fet una oferta en ferm per adquirir terrenys al polígon.
L'alcalde de Castellolí, Jesús Brugués, considera que la situació econòmica ha pesat molt i que, amb tot, "tant nosaltres com l'Incasol contactarem amb les persones i firmes que s'hi han interessat per renegociar les condicions". La conjuntura econòmica hi ha influït, segons l'Incasòl, com "també les dificultats que podrien sorgir pel finançament". I tot, malgrat que el preu de sortida, de 170 euros per metre quadrat, "està per sota dels valors actuals del mercat". Ara l'Incasol buscarà els clients, però amb un sistema de venda directa, mentre que aquests dos mesos es buscava la venda a l'alça. L'organisme assegura que hi ha firmes catalanes entre les interessades, i que buscaran que vinguin a l'Anoia.
La UEA ha avançat que confia que l'oficina per atreure inversions que es va pactar amb el CESCA recentment pugui intervenir activament en la recerca de marques interessades en un polígon al costat del Parc Motor.

Font: http://www.regio7.cat/anoia/2009/12/07/fase-concurrencia-pel-poligon-can-parera-acaba-peticions/58116.html

INCASÒL, la Paeria i empresaris del Camí dels Frares gestionaran junts per primer cop un parc empresarial

• Aplicaran una prova pilot al sector d’activitats econòmiques de Lleida per fer una gestió integral dels serveis

• L’objectiu és implantar el nou model en el futur sector de Torreblanca-Quatre Pilans estratègic per a les comarques de Ponent

• L’Institut Català del Sòl ha signat avui el conveni amb l’Ajuntament i l’Associació d’Empresaris del Polígon Industrial Camí dels Frares

El director d’INCASÒL, Miquel Bonilla, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, el president de l’Associació d’Empresaris del Polígon Industrial Camí dels Frares, Eduard Solé, i el president del Consorci de Promoció Econòmica, Josep Presseguer, han signat avui un conveni per aplicar un model de gestió innovador al parc empresarial del Camí dels Frares i en el futur al sector de Torreblanca-Quatre Pilans. Amb l’acord, els sectors d’activitats econòmiques de Lleida seran pioners en la implantació de noves pràctiques per millorar el funcionament i, en definitiva, l’activitat en els polígons.

Aconseguir una gestió integral dels sectors d’activitats econòmiques es considera clau per millorar qüestions com la seguretat, la neteja, l’ús de les energies renovables, la gestió dels espais verds, l’aprofitament de les aigües residuals, la mobilitat, el transport col·lectiu i altres serveis com ara restaurants, guarderies, biblioteques, etc…. El que es pretén es posar en pràctica un model que permeti la gestió integral de serveis a les empreses, que els aporti un valor afegit i les ajudi a créixer en competitivitat i qualitat, amb criteris d’eficiència energètica, sostenibilitat i integració paisatgística. Aquesta gestió ha de permetre una optimització de les fonts energètiques i l’obtenció de recursos.

Durant l’any 2009 s’ha treballat per assolir l’acord que avui s’ha signat. Aquest ha estat possible gràcies a un conjunt d’iniciatives prèvies: la creació del consorci urbanístic per impulsar el nou sector empresarial de Torreblanca-Quatre Pilans, la redacció del llibre d’estil dels Sectors d’Activitats Econòmiques d’INCASÒL i la participació d’INCASÒL en el projecte europeu MITKE (Managing the Industrial Territories in the Knowledge Era).

Implicar-se en la gestió dels sectors empresarials

MITKE és un projecte en el que participen 11 organitzacions, entre elles INCASÒL, de 10 regions europees, per proporcionar una plataforma i mecanismes per al recull, intercanvi i transferència d’experiències i coneixements per tal provar i trobar millors solucions i eines per a la direcció dels parcs industrials.

Els diferents integrants de MITKE han elaborat i desenvolupat una recollida i anàlisi de dades per aplicar bones pràctiques en sectors d’activitats econòmiques mitjançant un pla de millora. Els 11 integrants de MITKE han de poder ser capaços d’aplicar entre dues i tres bones pràctiques en cada un dels polígons on es duen a terme les proves pilot per tal de millorar-ne la gestió.

En el cas de Catalunya, la prova pilot es farà al Camí dels Frares i és una primera experiència de gestió integral de sectors d’activitat econòmica. Més endavant, l’objectiu de l’Ajuntament i d’INCASÒL és aplicar-ne els resultats i les experiències de MITKE en el polígon de nova creació de Torreblanca-Quatre Pilans. En aquest nou sector especialitzat INCASÒL vol aplicar una gestió integral i ser part implicada en la seva gestió. Fins ara, l’Institut Català del Sòl impulsa i desenvolupa urbanísticament els sectors d’activitat econòmica però, un cop implantats, la gestió es deriva generalment als ajuntaments.

Primeres millores a implantar al Camí dels Frares

Després de les converses i recollides de dades amb l’associació d’empresaris del polígon Camí dels Frares, una de les primeres accions que es farà serà la millora de la senyalització, ja que en aquest sector és una qüestió que les empreses que hi treballen consideren prioritària, la segona acció la seguretat i en tercer lloc la neteja i el manteniment del polígon. Aquests dos darrers aspectes són els que s’apunten en la majoria de sectors d’activitats econòmiques enquestats com dos dels principals àmbits a millorar.

La signatura del conveni és un primer pas per continuar el treball conjunt i les reunions mensuals que ja es van iniciar aquest 2009 i fixar i concretar com aplicar les prioritats del pla de millora. El pròxim ha de ser augmentar l’associacionisme entre les empreses del Camí dels Frares, ja que en l’actualitat són un 30% les associades i caldria una major implicació per desenvolupar-hi una gestió integral.

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=a2aaebd1e6295210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

^^

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/1b337372.jpg

Mercadona invertirà 300 milions en una plataforma logística a Abrera

Mercadona invertirà 300 milions d'euros en la construcció d'un nou magatzem automatitzat a Abrera (Barcelona), que entrarà en servei el 2014 i que servirà de plataforma logística per proveir els seus supermercats de Catalunya i de gran part d'Aragó i La Rioja.

L'Ajuntament i l'empresa han signat un conveni que permetrà la construcció del magatzem en una parcel·la de 200.000 metres quadrats del polígon Barcelonès d'Abrera, segons han explicat en dues comunicats.

La instal·lació tindrà capacitat per albergar 75.000 palets de mercaderies i estarà preparada per proveir 250 supermercats.

Les obres començaran al llarg del 2010 i donaran feina a més de 150 petites i mitjanes empreses i a 600 treballadors. Una vegada acabada, la plataforma logística tindrà una guarderia gratuïta per als fills dels treballadors.

L'Ajuntament i l'empresa han acordat que la selecció dels treballadors es farà mitjançant el Servei Local d'Ocupació per donar prioritat a veïns del municipi.

L'alcaldessa d'Abrera, Maria Soler, ha destacat la importància d'aquesta instal·lació a nivell econòmic perquè permetrà la dinamització i diversificació del municipi, ja que "farà de motor per a la instal·lació d'altres empreses", fet que comportarà millores al mercat laboral.

De moment, l'empresa Logifruit, que es dedica al reciclatge i la reutilització d'envasos, ja ha anunciat que s'instal·larà en el mateix polígon per donar servei a Mercadona.

El director general d'Expansió i Obres de Mercadona, Francisco López, ha destacat que la decisió de construir la plataforma respon a la necessitat de reforçar la xarxa logística de l'empresa i adaptar-se a les previsions de creixement a Catalunya.

En aquest sentit, Mercadona preveu invertir 700 milions d'euros en cinc anys a Catalunya, dels quals 300 corresponen a la plataforma d'Abrera. S'estima que es crearan 4.000 nous llocs de treball.

Actualment, Mercadona té una plantilla de 8.400 treballadors fixos a Catalunya, que treballen en els seus 146 supermercats i en el bloc logístic de Sant Sadurní d'Anoia.

El 2008, la cadena de supermercats va fer compres de productes catalans per valor de més de 2.800 milions d'euros i va generar més de 300 llocs de treball entre la companyia i els seus proveïdors.

Font: http://www.europapress.cat/barcelona/noticia-ampl-agro-mercadona-invertira-300-milions-plataforma-logistica-abrera-20091222143953.html

Montblanc dóna llum verd al futur CIM

http://www.elpunt.cat/imatges/29/11/alta/780_008_2911367_3067ec971eaff9b6575bf38cf97c3379.jpg
El CIM es desenvoluparà aquí, darrere Frape Behr. Foto: Ò.P.J.

El ple de l'Ajuntament de Montblanc va aprovar ahir al migdia per unanimitat la modificació del pla general que permetrà el desenvolupament del futur centre integral de mercaderies (CIM), que així ara només queda pendent que la comissió territorial d'Urbanisme l'aprovi definitivament, probablement el febrer vinent. El parc logístic, impulsat per l'empresa pública Cimalsa, requerirà una inversió d'uns 40 milions d'euros, sense comptar la compra dels terrenys, situats al polígon Plans de Jori, que tenen unes 70 hectàrees sense comptar la part ferroviària, que suposarà unes 20 hectàrees més, ara en tramitació.

Cimalsa preveu un any de feina per redactar el pla parcial i els projectes constructius, abans que, a finals del 2010, en comenci la urbanització, amb previsió que les obres durin un any més, amb la qual cosa el polígon podria començar a rebre activitats a finals del 2011 o principis del 2012. Segons el seu director general, Ignasi Ragàs, ja hi ha empreses de logística interessades en instal·lar-s'hi, però no ha volgut avançar cap nom. Ragàs destacava el complex com «la gran novetat», emfatitzant que a Catalunya actualment no hi ha cap polígon d'aquestes característiques. Cimalsa també és la promotora dels CIM del Baix Penedès i de l'Alt Empordà, on ja hi ha una fase urbanitzada.

L'empresa pública ha triat Montblanc per la bona ubicació i comunicacions, a part de la seva «capacitat de generació d'activitat», segons Ragàs. L'alcalde, Josep Andreu, es mostrava satisfet per l'aprovació, tot i governar en minoria, perquè era una «qüestió de vital importància per a Montblanc» i una «oportunitat que no es podia deixar escapar».

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/118816-montblanc-dona-llum-verd-al-futur-cim.html

Inversors anglesos s'interessen per fer el nou polígon de la Solvay a Martorell
El govern local manté en secret el nom del grup, però anuncia una ocupació de 1.000 persones

L'Ajuntament de Martorell assegura tenir sobre la taula la proposta "d'un grup anglès" per urbanitzar i dinamitzar el futur polígon de la Solvay, una zona annexa a la indústria química. L'espai a desenvolupar és de 37,5 hectàrees (la meitat, per exemple, del polígon Plans de la Sala a Sallent, o una mica més d'un terç del polígon de Bufalvent, a Manresa). El polígon tindria una part dedicada usos comercials i una altra per a usos de logística, el que podria suposar la creació d'entre 1000 i 1.500 llocs de treball, segons fonts municipals.
El regidor d'Urbanisme, Xavier Fonollosa, considera que "la construcció es podria tirar endavant ràpidament si se salven els passos per tenir l'autorització urbanística i mediambiental". El projecte d'urbanització estaria molt marcat pel que estableix el pla parcial de la zona, on es s'estableixen els usos del sòl i la impossibilitat de destinar-lo a indústria química. La zona a desenvolupar és de 37,5 ha, de les quals l'empresa en podria desenvolupar 255.000 m2, amb un sostre edificable de 127.000 m2.
Fonollosa argumenta que l'únic entrebanc que es pot trobar , "per tal que l'operació es materialitzi només falta que l'Agència Catalana de l'Aigua en faci una resolució positiva, tenen el tema sobre la taula i estem esperant que hi donin el vistiplau".
Des del consistori martorellenc es valora com a "molt important, que algú vingui a invertir a casa nostra, sobretot en els moments actuals de crisi, en què això no és gaire normal i fa més falta a la societat". Les xifres de la inversió no han transcendit.
Fonollosa alerta que "si bé la intenció hi és, també és clar que ens hem d'afanyar a tirar-ho endavant, perquè si no ens podrien passar al davant en algun altre lloc i desaprofitaríem una oportunitat única com aquesta".
Sobre la plataforma, el regidor d'Urbanisme ha defensat que "la logística és una indústria neta, que, per tant, no malmetria el territori, és la que està més en auge, genera ocupació i el 40% de les seves vendes es fan actualment a través d'Internet".
A banda de crear molts llocs de treball, Fonollosa destaca que Martorell també se'n veuria beneficiat gràcies al conveni signat en aquest mandat amb Solvay, del qual resulta que "si es du a terme el projecte, l'Ajuntament disposaria de prop del 30% del que es construeixi, amb la qual cosa se'n podria fer un ús municipal". Des de l'equip de govern es destaca el benefici que pot portr una operació que van refer després d'un acord inicial amb el govern anterior. Un altre punt que beneficiaria Martorell és que "ens permetria fer el reclamat accés sud al barri de Can Bros", amb el qual s'atendria a una vella reivindicació dels veïns, ha explicat Fonollosa.

Font: http://www.regio7.cat/baix-llobregat/2010/01/13/inversors-anglesos-sinteressen-nou-poligon-solvay-martorell/62816.html

L'antiga seu del Centre Tecnològic acollirà un viver d'empreses
Per fer-ho, ja han començat les obres per reconvertir el seminari, antiga seu del CTFC, en un espai principalment destinat a aquest objectiu

El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya concentrarà part de la seva activitat de l'any 2010 a donar suport a l'activitat productiva i empresarial del Solsonès. Per fer-ho, ja han començat les obres per reconvertir el seminari, antiga seu del CTFC, en un espai principalment destinat a aquest objectiu. Algunes dependències però, també es destinaran al Telecentre al Leader i al Rural Living Lab.

Potenciar la internacionalització i la divulgació del centre són els altres dos principals objectius que s'ha proposat la nova presidenta, Glòria Domínguez, que es va presentar el passat divendres amb la presència del president del Centre, Eduard Pallejà i del director sortint, osé Antonio Bonet.

Domínguez va afirmar va definir la seva nova etapa al capdavant de l'organisme com "un repte tan personal com professional" tenint en compte que "és aquí on he desenvolupat el gruix de la meva carrera professional". La nova directora és doctora enginyera de Forests i fins ara ocupava el càrrec de directora de recerca de la institució, que mantindrà.

Font: http://www.regio7.cat/solsones/2010/01/22/lantiga-del-centre-tecnologic-acollira-viver-dempreses/64228.html

El Centre Tecnològic destina un milió d'euros a adequar l'edifici del seminari
Des de l'antiga seu es fomentarà l'activitat productiva de la comarca del Solsonès

L'activitat del Centre Tecnològic d'aquest 2010, sota la nova direcció de Glòria Domínguez, estarà en bona part marcada per la rehabilitació de l'antic seminari, que esdevindrà seu del Rural Living Lab, el telecentre, l'àrea de formació i la subseu del grup LEADER de la Catalunya central. En total, el volum d'inversió prevista és d'1.025.000 euros, que es finançaran amb fons FEDER, amb fons propis i amb una part de la partida pressupostària del Rural Living Lab.
El Centre Tecnològic preveu que els treballs estiguin enllestits en 10 mesos. Amb aquesta inversió s'adequaran els espais als nous objectius i hi haurà un reforç important de tots els elements de Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), amb nous espais de treball destinats a aquest àmbit. Per altra banda, hi haurà una climatització de l'edifici que fomentarà les energies renovables, ja que s'instal·larà una caldera de biomassa per a la producció de calor. Aquesta infraestructura no només donarà servei a les instal·lacions del CTFC sinó també a les de la llar d'infants Arrels, situada a algunes dependències de la planta baixa de l'edifici de l'antic seminari.
Contribuir al foment de l'equilibri territorial estimulant la creació d'economia productiva i desenvolupament sostenible al medi rural és un dels principals objectius del Pla Estratègic del Centre Tecnològic, aprovat l'any passat. Per aquest motiu es destinaran aquests espais a allotjar seus d'iniciatives que tenen com a objectiu el suport a l'activitat empresarial. És el cas del Rural Living Lab Pirineus, que pretén aconseguir una participació conjunta de la societat civil per poder generar nous models de desenvolupament sostenible. Amb aquestes reformes, l'activitat del Centre Tecnològic es dividirà en dos espais: el nou edifici, dedicat a la generació de coneixement i tecnologia, i l'antiga seu del seminari, dedicada a la generació d'activitat productiva.

Font: http://www.regio7.cat/solsones/2010/01/22/centre-tecnologic-destina-milio-deuros-adequar-ledifici-del-seminari/64498.html

INCASÒL treu a la venda prop de 60.000m2 de sòl nou per a activitats econòmiques a Roses

• L’Institut Català del Sòl inicia la comercialització del sector Carretera de Vilajuïga

• Les parcel·les s’ofereixen en dos règims: compravenda i dret de superfície

• La concessió de drets de superfície permet a INCASÒL mantenir la propietat del sòl alhora que abarateix el cost d’implantació a les empreses

INCASÒL treu a la venda 9 parcel·les del sector d’activitats econòmiques Carretera de Vilajuïga de Roses, a l’Alt Empordà. Totes les parcel·les estan destinades a indústria aïllada i es comercialitzen en dos règims, en compravenda o dret de superfície. La concurrència està oberta a diferents sectors empresarials que vulguin instal·lar-se a la comarca de l’Alt Empordà.

Prop de 6 hectàrees de sòl a punt per ampliar i renovar l’activitat econòmica a l’Alt Empordà

Les parcel·les tenen una superfície que oscil·la entre els 3.200m2 de la més petita, i els gairebé 12.000m2 de la més gran. Els preus de sortida de la concurrència varien segons les dimensions de les parcel·les i el règim d’adquisició triat pels adjudicataris. En el cas del règim de venda, el preu va dels 150 als 175 euros el metre quadrat. Mentre que el règim de dret de superfície amb opció a compra funciona amb un cànon progressiu que s’aplica a partir del segon any i fins al cinquè, quan el preu s’estabilitza. En aquest cas, el cànon del primer any es gratuït. A partir del segon any, s’aplica un cànon progressiu fins als cinquè any, quan s’estabilitza entre els 0,56 i els 0,66 euros el metre quadrat. En aquest moment, l’adjudicatari pot valorar l’opció a compra de la parcel·la.

Carretera de Vilajuïga, un sector amb un emplaçament estratègic

El sector d’activitats econòmiques de la Carretera de Vilajuïga té una superfície de 18,70 hectàrees i en les obres d’urbanització s’han invertit 2,41 milions d’euros. Se situa a la part oest de Roses, en el seu límit amb el municipi de Palau-Saverdera. La ubicació del nou sector econòmic es troba al peu de la carretera que porta de Roses a Vilajuïga i que enllaça amb la Nacional 260 i més tard amb la N-II. Aquest sector té una situació privilegiada en trobar-se a només 15 kilòmetres d’un accés a la AP7, a la NII, a la futura estació del TGV de Figueres i a 40 kilòmetres de la frontera amb França.

El sector d’activitat econòmica Carretera de Vilajuïga forma part de les diferents actuacions que està realitzant el Govern de la Generalitat a través de l’Institut Català del Sòl per aportar nou sòl i potenciar el creixement industrial.

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=54249a7434e96210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

http://www20.gencat.cat/docs/Sala%20de%20Premsa/Documents/Arxius/incasol_premsa.notaPremsa.61.Ctra%20Vilajuiga1265375814076.jpg

INCASÒL presenta el nou sector per a activitats econòmiques del Pla d'Urgell

• Prop de 60 hectàrees de sòl per a activitats econòmiques a punt per comercialitzar a Bell-lloc d’Urgell – Sector Vinyes del Mig

INCASÒL i l’Ajuntament de Bell-lloc d’Urgell han presentat aquest matí, en el marc de la Fira de Sant Josep de Mollerussa, les Vinyes del Mig, el sector que aportarà nou sòl per a activitats econòmiques a les comarques de Ponent.

A l’acte han assistit el delegat del Govern a Lleida, Sr. Miquel Pueyo, el president de la Diputació de Lleida, Sr. Jaume Gilabert, el vicepresident del Consell Comarcal del Pla d’Urgell, Sr. Josep Maria Huguet, l’alcaldessa de Mollerussa, Sra. Teresa Ginestà, el director de Fira Mollerussa, Sr. Pere Gatnau, i el representant de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria al Pla d’Urgell, Sr. Josep Anton Gaya, així com el director de Comunicació I Relacions Externes d’INCASÒL, Sr. David Companyon, i l’alcalde de Bell-lloc d’Urgell, Sr. Ramon Cònsola, que han donat detalls del sector.

El proper mes de maig, INCASÒL treura a la venda aquest sector de 58,6 hectàrees situades al nord de Bell-lloc d’Urgell. El nou espai empresarial disposarà de 189.213m2 de sòl a comercialitzar per INCASÒL, dividit en una trentena de parcel·les d’entre 800 i 18.000m2.

Vinyes del Mig té una bona connexió amb les principals xarxes de comunicació i amb ciutats veïnes com Lleida i Mollerussa, dos dels principals pols econòmics de les terres de Lleida. Està situat a només 13 km de la ciutat de Lleida, l’estació del tren d’alta velocitat i l’aeroport d’Alguaire, i a 140 km de Barcelona i la seva regió metropolitana.

Ens trobem davant d’un emplaçament ben connectat a la xarxa de mobilitat que ha de garantir la qualitat de serveis i el bon funcionament de les empreses. El municipi s’ha convertit en un punt d’enllaç a l’A-2 que uneix Barcelona i Lleida, i l’eix ferroviari Barcelona – Saragossa. I a més, cal destacar la seva proximitat amb l’accés a l’AP-2, l’autopista Saragossa - Mediterrani.

INCASÒL respon amb aquest nou espai a la creixent demanda de sòl empresarial a la zona, fruit del desenvolupament econòmic de les Terres de Lleida, i potenciat per l’arribada del TAV i la recent obertura de l’aeroport Lleida-Alguaire que reforçarà el potent sector agroalimentari de les comarques de Ponent.

Vinyes del Mig forma part de la xarxa de sectors industrials i d’activitats econòmiques que l’Incasòl promou al llarg de l’autovia A-2 des de Cervera fins a Lleida ciutat.

INCASÒL comercialitza actualment les parcel·les del sector la Torre d’Agramunt, a l’Urgell; lo Tossalet Roig d’Alcarràs, al Segrià; Campllong III de Balaguer, a la Noguera; i l’avinguda de les Garrigues, l’ampliació nord i el lloguer de les naus de l’antiga empresa Lear de Cervera, a la Segarra.

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=30201

Lleida i Alcoletge projecten crear un polígon industrial

• Firmen un conveni per planificar aquest sector entre el del Segre i l'autovia

Els ajuntaments de Lleida i Alcoletge han firmat un conveni per desenvolupar conjuntament un nou sector industrial ubicat entre el polígon industrial del Segre i l'autovia A-2, al costat de la carretera C-13 i a cavall dels dos termes municipals. La iniciativa d'aquest projecte, que es planteja a mitjà o llarg termini, surt d'Alcoletge, que elabora el seu Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM). L'alcaldessa, Alexandra Cuadrat, va explicar que l'únic polígon que té la localitat, el de la Nora, està saturat i que la Generalitat els va aconsellar que en lloc de planificar-ne un pel seu compte era millor plantejar-lo de forma supramunicipal. "Creiem que seria molt positiu, perquè uniria el creixement del polígon del Segre amb el d'Alcoletge", va indicar Cuadrat.

La comissió d'Urbanisme de la Paeria va donar el vistiplau ahir a aquest conveni marc, que no delimita la superfície d'a-questa zona industrial. La tinent d'alcalde d'Urbanisme, Marta Camps, va dir que la Paeria estudiarà la promoció conjunta entre els dos consistoris d'aquest polígon industrial durant la redacció del nou POUM de Lleida, però va afegir que no està decidit. La Paeria ja impulsa, juntament amb l'Incasòl, un altre gran polígon al costat de la carretera de Tarragona, el de Torreblanca.

La comissió municipal també va aprovar la cessió d'una parcel·la de 763 m² de l'ampliació de Mercolleida a la Llotja.

http://www.segre.com/noticies/detall-de-la-noticia/article/lleida-i-alcoletge-projecten-crear-un-poligon-industrial/245/

ABB se instala en la Zona Franca

La multinacional helvético-sueca ABB, especializada en tecnologías eléctricas y de automatización, inauguró ayer un centro de servicio de turbocompresores en el Parc Logístic de la Zona Franca, en Barcelona.

Continua aquí.

http://www.expansion.com/2010/03/25/catalunya/1269550544.html

El govern posa a licitació la redacció del projecte del centre intermodal de mercaderies

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), a través de l'empresa pública Cimalsa, ha iniciat la licitació del planejament urbanístic i del projecte d'urbanització del futur centre intermodal de Montblanc. Ara es posa a licitació la redacció dels detalls dels treballs urbanístics i d'enginyeria i els estudis ambiental, paisatgístic i de mobilitat, per 648.000 euros. Els treballs d'urbanització, però, costaran uns 41,6 milions d'euros. El centre d'activitats logístiques abastarà 90 hectàrees i inclourà zones per a activitats econòmiques, equipaments i la terminal ferroviària intermodal. El centre estarà situat al costat de l'accés a l'autopista AP-2 al municipi i està previst que les obres comencin entre finals del 2011 i principis del 2012.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/159339-el-govern-posa-a-licitacio-la-redaccio-del-projecte-del-centre-intermodal-de-mercaderies.html

INCASÒL i l'Ajuntament de Bell-lloc d'Urgell presenten la nova actuació Vinyes del Mig davant el sector empresarial de Ponent

• Comença el procés comercial de prop de 60 hectàrees de sòl per a activitats econòmiques al Pla d’Urgell

INCASÒL i l’Ajuntament de Bell-lloc d’Urgell han presentat aquest matí el sector que aportarà nou sòl per a activitats econòmiques al Pla d’Urgell.

A l’acte han assistit el subdirector d’INCASÒL, Lluís Berenguer; l’alcalde de Bell-lloc d’Urgell, Ramon Cònsola, i el president del Consell Comarcal del Pla d’Urgell, Joan Reñé, que han donat a conèixer els detalls del sector i les condicions de comercialització.

INCASÒL inicia el procés de comercialització de 58,6 hectàrees de sòl del sector Vinyes del Mig, situades al nord de Bell-lloc d’Urgell. El nou espai empresarial disposa de 189.213m2 de sòl a comercialitzar per INCASÒL, dividit en una trentena de parcel·les d’entre 800 i 18.000m2.

Vinyes del Mig té una bona connexió amb les principals xarxes de comunicació i amb ciutats veïnes com Lleida i Mollerussa, dos dels principals pols econòmics de les terres de Lleida. Està situat a només 13 km de la ciutat de Lleida, l’estació del tren d’alta velocitat i l’aeroport d’Alguaire, i a 140 km de Barcelona i la seva regió metropolitana.

Ens trobem davant d’un emplaçament ben connectat a la xarxa de mobilitat que ha de garantir la qualitat de serveis i el bon funcionament de les empreses. El municipi s’ha convertit en un punt d’enllaç a l’A-2 que uneix Barcelona i Lleida, i l’eix ferroviari Barcelona – Saragossa. I a més, cal destacar la seva proximitat amb l’accés a l’AP-2, l’autopista Saragossa - Mediterrani.

INCASÒL respon amb aquest nou espai a la creixent demanda de sòl empresarial a la zona, fruit del desenvolupament econòmic de les Terres de Lleida, i potenciat per l’arribada del TAV i la recent obertura de l’aeroport Lleida-Alguaire que reforçarà el potent sector agroalimentari de les comarques de Ponent.

Vinyes del Mig forma part de la xarxa de sectors industrials i d’activitats econòmiques que INCASÒL promou al llarg de l’autovia A-2 des de Cervera fins a Lleida ciutat.

INCASÒL també comercialitza actualment les parcel·les dels sectors la Torre d’Agramunt, a l’Urgell; lo Tossalet Roig d’Alcarràs, al Segrià; Campllong III de Balaguer, a la Noguera; i l’avinguda de les Garrigues, l’ampliació nord i el lloguer de les naus de l’antiga empresa Lear de Cervera, a la Segarra.

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=35151

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/bec95840.jpg

11324800

Algú tenia coneixement d'aquest projecte. Es del 2008, consisteix en reformar i renovar un sector industrial en una mena de parc empresarial e industrial mixte. Permeten edificis terciaris de PB+10 i corporatius. Per la zona tambè estava prevista una torre de oficinas com a nova seu de La Seda. Als informes surt info dels usos i tipologies.

http://img146.imageshack.us/img146/1634/capturadepantalla201004x.png

http://img100.imageshack.us/img100/6885/capturadepantalla201004g.png

http://img709.imageshack.us/img709/4751/capturadepantalla201004tv.png

Modificacion PGM poligon Enkalene el Prat (http://www.elprat.cat/files/4282-253-arxiu/PLA%20VIGILANCIA%20AMBIENTAL.pdf)

Informe Ambiental Modificacion PGM poligon Enkalene el Prat (http://www.elprat.cat/files/4282-236-arxiu/INFORME%20AMBIENTAL.pdf)

DOG (http://www.gencat.cat/diari_c/5438/09211093.htm)

A10

Algú tenia coneixement d'aquest projecte. Es del 2008, consisteix en reformar i renovar un sector industrial en una mena de parc empresarial e industrial mixte. Permeten edificis terciaris de PB+10 i corporatius. Per la zona tambè estava prevista una torre de oficinas com a nova seu de La Seda. Als informes surt info dels usos i tipologies.


Pues no lo conocia, no, me pensaba que las únicas actuaciones urbanísticas importantes en el sector noroeste del Prat era el Eixample nord y el cubrimiento de la C31...



http://img100.imageshack.us/img100/6885/capturadepantalla201004g.png



Pues vaya... de las dos alternativas no me gusta ninguna. La reordenación de calles casi no se alinea en ningun sitio con las calles del entorno. Urbanísticamente parece un pegote más en la trama urbana del Prat.

Por ejemplo: si tienes esa rotonda elíptica en uno de los márgenes de la zona de actuación de tu proyecto (en la imagen, abajo a la izquierda) , porque no alinear como minimo un espacio pèatonal que vaya a desembocar a la rotonda y le de un aspecto de entrada al recinto? ¿Porque no urabnizar la rotonda de forma similar al espacio peatonal, si hace falta? Y ya que estamos, ¿porque no conectar esta entrada peatonal con esa especie de parque lineal-zona verde que hay a continuación?

^^
Jo, d'entrada, no veig tan dolenta l'alineació dels carrers. Bàsicament perquè no hi ha tants carrers amb què alinear-se (i els pocs que hi ha ja queden prou ben encarats amb els previstos) i perquè gairebé tot el que rodeja la zona afectada són naus industrials el futur de les quals també podria ser una altra afectació que reordenés aquells espais.

Les Borges Blanques adjudica el centre empresarial per a emprenedors
L’espai busca desenvolupar econòmicament la ciutat i les Garrigues

El Ple de l’Ajuntament de les Borges Blanques ha adjudicat les obres del futur Centre d’Innovació Tecnològic i Empresarial, un espai que apostarà per la presència de joves emprenedors de tota la comarca de les Garrigues i que té una clara funció de dinamitzador econòmic. El projecte de les obres, que ronda un pressupost de 850.000 euros, hauria d’estar enllestit a principis de l’any vinent.

L’edifici que acollirà el centre empresarial estarà ubicat en un solar municipal al costat de la comissaria dels Mossos d’Esquadra, i tindrà un pressupost d’execució de 847.694 euros, dels quals el 50% vindran dels Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER), el 25% de la Diputació de Lleida, el 15% de l’Estat espanyol i el 10% restant del mateix Ajuntament de les Borges Blanques. L’adjudicació es va aprovar el dijous i va anar a parar a Ecolleida. En principi el termini d’execució de l’obra és de 7 mesos.

Aposta per la innovació i els emprenedors
L’alcalde de les Borges, Miquel Àngel Estradé, ha volgut destacar que el centre permetrà la consolidació d’un pol empresarial destinat a promoure la innovació en els àmbits de la gestió, les noves tecnologies i el disseny de nous productes i serveis per part dels emprenedors que s’hi instal·lin. Per a l’alcalde, també és important "les sinergies que es poden donar entre les diferents iniciatives empresarials", tant públiques com privades, que, amb el nou centre, permetran optimitzar recursos i multiplicar la seva projecció.

Importància per a la comarca
Però el Centre d’Innovació Empresarial i Tecnològic serà vital també per a la comarca de les Garrigues, ja que comptarà amb un espai que aposta per les noves empreses i pel desenvolupament econòmic. Estradé ha valorat que a la província de Lleida només hi ha 3 centres d’aquestes característiques i ha destacat l’aposta per a la comarca, tot i no tenir un teixit empresarial ni un número de població destacable.

Font: http://www.lamalla.cat/infolocal/lleida/article?id=372525

Els polígons industrials del Bages tenen un 15% de sòl industrial disponible
El Consell Comarcal ha iniciat accions per promocionar el lloguer o venda d’espais

A Bages hi ha disponibles 265 hectàrees de terreny en diferents polígons industrials, cosa que representa un total d’un 15% del sòl industrial que hi ha disponible a la comarca. Aquest espai compta amb parcel·les que van des dels 250 fins als 30.000 metres quadrats. A més a més hi ha projectades 258 noves hectàrees en diferents polígons de la comarca susceptibles d’acollir empreses de qualsevol sector. Després de fer aquesta anàlisi, des del Consell Comarcal del Bages han decidit impulsar una campanya per poder promocionar entre els empresaris la compra o el lloguer de parcel·les.

El Consell Comarcal del Bages promociona el sòl industrial de la comarca com “una bona oportunitat perquè noves empreses decideixin instal·lar la seva activitat al territori”asseguren els responsables tècnics del Consell Comarcal. Els mateixos tècnics afirmen que “les característiques dels polígons d’activitat econòmica del Bages permeten cobrir la majoria de les necessitats que tenen les empreses”.

Edició de catàlegs
Per a captar l’interès de noves empreses, el Consell ha editat els primers catàlegs de promoció dels polígons d’activitat econòmica de la comarca. En concret es donen a conèixer les àrees industrials dels municipis d’Artés, Sant Fruitós de Bages, Navarcles, Santpedor i Sant Joan de Vilatorrada. Els cinc catàlegs s’han editat en català, castellà i anglès i es distribuiran de manera estratègica per tal que arribin a les empreses.

Informació a la web
La cerca de parcel·les i naus per ocupar es pot fer a través del lloc web que també presenta tot un seguit de novetats que en faciliten l’ús. El nou apartat d’ofertes de naus i parcel·les en venda i lloguer “permet trobar de manera fàcil i àgil les parcel·les de cada polígon que estan disponibles per a ocupar”.

Font: http://www.lamalla.cat/infolocal/catalunya_central/article?id=375938

Modificacion PGM poligon Enkalene el Prat (http://www.elprat.cat/files/4282-253-arxiu/PLA%20VIGILANCIA%20AMBIENTAL.pdf)

Informe Ambiental Modificacion PGM poligon Enkalene el Prat (http://www.elprat.cat/files/4282-236-arxiu/INFORME%20AMBIENTAL.pdf)

DOG (http://www.gencat.cat/diari_c/5438/09211093.htm)

A10

Sembla que el 2009 es va aprovar definitivament:

http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veure&codintExp=244501&fromPage=load

alçades:

http://img130.imageshack.us/img130/6256/prat7903850.jpg

^^ Merci per la info maestro.

A10

Transabadell se instalará en una plataforma de 1.500 metros cuadrados en la CIM el Camp
Su filial Loal Logística ocupará desde septiembre un módulo de la nave construida por la empresa Cimalsa, dependiente del Govern

El departamento de Política Territorial y Obres Públiques ha firmado un acuerdo con el grupo Transabadell, por el cual la delegación de esta empresa en Tarragona, Loal Logística, se instalará en la CIM el Camp. Este grupo logístico ha alquilado un módulo de 1.500 metros cuadrados en la CIM donde empezará sus actividades a partir de septiembre, según han informado desde la Generalitat.

Las nuevas instalaciones se ubican en la nave modular de la CIM, construida por la empresa pública Cimalsa, y se enmarcan dentro del proceso de ampliación que está llevando a cabo esta empresa de transportes en el área de Tarragona.

Font: http://www.elvigia.com/noticia.php?idNoticia=1873

L'aturada urbanística d'Igualada deixa Jorba sola amb el Parc d'Innovació
La capital de l'Anoia no es pot apuntar al nou polígon fins que no tingui un pla urbanístic renovat

El Parc d'Innovació que s'ha d'ubicar entre els límits d'Igualada i Jorba es podria començar a construir a final del 2011 en el segment que pertany a aquesta darrera població. L'espai del parc pertanyent a Igualada "haurà d'esperar més enllà del 2013", segons explica l'alcalde d'Igualada, Jordi Aymamí (PSC), a causa de l'aturada del Pla General de la capital, que ha deixat en espera les modificacions urbanístiques necessàries per al seu desenvolupament.
Aymamí comenta que el desenvolupament de la segona fase del parc, la d'Igualada, anirà en funció de quan s'aprovi el nou POUM (només possible amb la llei a la mà a partir del 2013) i que "no es pot arranjar amb un pla parcial". En primer lloc s'engegarà la primera part, a Jorba, on, segons el seu alcalde, Josep Maria Palau (ERC), "la inversió no ha de superar els 9 milions d'euros". El municipi que governa Palau té a l'abast l'aprovació del seu POUM i l'abril del 2011 "tot estaria en vigor per començar a parcel·lar l'espai del parc". El novembre del 2011 podrien començar les obres.
Ahir, a la casa consistorial d'Igualada es va firmar el conveni pel qual cinc noves entitats s'afegien per donar un impuls al projecte. Les entitats signants són el Consell Comarcal, la delegació de la Cambra de Comerç de Barcelona, la Fundació Fitex, el Consorci Sanitari i Leitat Centre Tecnològic. Va apadrinar l'acte el conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet.

"Nova indústria"
Es tracta d'un parc on es preveu que s'hi instal·lin activitats de "nova indústria", segons Huguet, o serveis a les persones i que ocuparan una superfície de 20 hectàrees, repartides a parts iguals entre els dos municipis. El Parc d'Innovació combinarà, dins un mateix espai urbà, una àrea per a la instal·lació d'empreses amb façana a l'autovia A-II, i una àrea en continuïtat urbana destinada a la generació de coneixement.
El criteri que hi ha establert per considerar-lo "parc d'innovació" és que més del 50% de les empreses que vulguin instal·lar-s'hi tinguin una part de la seva activitat dedicada a la recerca, un fet diferencial respecte dels polígons industrials però que encara no el converteix en un parc tecnològic. La conselleria ara defineix tres graus d'instal·lacions d'indústries: el polígon, el parc d'innovació i el parc tecnològic.
La consideració de parc tecnològic, segons Palau, pot venir en el futur quan un dels grups de recerca pugui concretar-se per rebre la denominació de "centre tecnològic avançat" o una gran universitat es posi al darrere d'algun projecte. Així doncs, "es podria parlar d'un parc cientificotec- nològic".
El conseller afirma que un parc tecnològic o d'iInnovació, a banda d'oferir sòl i sostre de valor afegit, també ha d'estar al costat d'una "voluntat i vocació estratègica molt determinada". Segons Huguet, cal oferir una "línia d'especialització" i una "oferta de know-how" entorn d'aquests parcs. Els pols de singularitat d'Igualada poden ser el Centre Tecnològic AIICA, "un centre de referència en matèries orgàniques", i la "capitalitat" de la moda a l'entorn del projecte Be Physic i Fitex.

Font: http://www.regio7.cat/anoia/2010/06/29/laturada-urbanistica-digualada-deixa-jorba-sola-parc-dinnovacio/90998.html

Montilla ha d'intercedir per trobar finançament per al complex de Campdorà
La Generalitat ha de situar com a acció prioritària l'obra per trobar recursos a la planta de Girona

http://avui.elpunt.cat/imatges/10/05/alta/780_008_1005063_303e425997663452aef9732780e5eb7b.jpg
La incineradora actual es desmantellarà un cop fet el nou complex.
Foto: JORDI SOLER.

Les altes instàncies de la Generalitat de Catalunya han d'intercedir per garantir el finançament necessari per a la construcció del macrocomplex de residus a la plana de Campdorà de Girona. Fonts municipals asseguren que les reunions fallides amb dues o tres entitats bancàries per la seva falta de liquiditat i pel cost del projecte, que vorejarà els 170 milions d'euros, han fet que el mateix president José Montilla i el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, intervinguin en el cas. El concurs d'assessorament tècnic es va ajornar un mes i s'espera que sigui temps suficient per obtenir les garanties de finançament del projecte.

El contracte d'assessoria tècnica té un cost de 6,6 milions d'euros, una xifra a la qual el consistori podria fer front sense dificultats, però els problemes per garantir un finançament a l'obra completa de les diverses plantes de tractament, com la nova incineradora, han provocat la frenada del projecte en sec. Fonts municipals esperen que en aquest mes que s'ha ajornat l'obertura de les propostes per fer la direcció de l'obra i l'assessoria tècnica es trobin les entitats que signin i garanteixin el finançament d'una obra amb un cost de gairebé 170 milions d'euros.

L'Agència Catalana de Residus i el govern de la Generalitat n'assumiran tot el cost, però es farà gràcies a un conveni entre govern i Ajuntament de Girona. Això suposarà que formalment ho pagui el consistori, tot i que amb diners provinents del govern català pel cost del crèdit de cada any. La Generalitat haurà de situar l'obra com a prioritat i actuació preferent, un fet que en el context de crisi és bàsic per garantir l'execució d'aquesta gran obra. L'equip de govern confia que les negociacions de les altes instàncies serveixi per desencallar el projecte i garantir-ne la viabilitat econòmica. Inicialment, el projecte s'havia de posar en marxa l'any 2013 si no hi havia retards.

CiU demana que es descarti
El grup de CiU va desvelar la setmana passada que l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, va ajornar un mes l'obertura de pliques del concurs de l'assessorament tècnic per garantir el finançament. El portaveu de CiU, Carles Puigdemont, va reclamar a l'equip de govern que desisteixi i renunciï al projecte. Puigdemont recorda que el grup municipi que encapçala sempre ha mostrat les seves reserves al projecte i entén que «la manca de liquiditat dels bancs i els problemes de finançament no es resoldran en un mes». En alguna de les intervencions del ple, Puigdemont ha assegurat que si les eleccions al Parlament acaben suposant un canvi de govern, CiU descartarà el projecte del complex de Campdorà. CiU recorda que el projecte «s'ha fet d'esquena als veïns del barri». El grup municipal considera que el nou complex de tractament de residus no és necessari en l'actualitat i proposa estudiar alternatives de gestió i d'ubicació. Alertava també que el cost d'una operació de crèdit de tant volum pot suposar que el projecti acabi costant prop dels 250 milions si els interessos pugen un 7 o 8 per cent.

Uns 200.000 m² per expropiar
El projecte per a la construcció del nou complex de tractament de residus a Campdorà es preveu que suposi l'expropiació de prop de 200.000 metres quadrats de la plana, que pertanyen a uns 24 propietaris de la zona. Així ho recull el pla especial que ha de servir per fer-hi tot el nou complex i recuperar la zona que ocupa la incineradora. El projecte preveu que tot l'espai que ara ocupa es transformi en una zona natural amb vegetació, pensada perquè els veïns o turistes puguin fer-hi activitats. El macrocomplex amb la zona de tractament dels diversos residus, així com la nova incineradora que s'hi construirà representaran uns 52.000 metres quadrats de l'espai total. Els veïns més afectats de manera directa pel projecte són els propietaris d'una casa a l'entrada del sector, ja que en principi el projecte preveu enderrocar la casa on viuen i la granja de porcs que tenen a uns metres de la casa a tocar la zona fluvial. El pla especial també preveu la necessitat de canviar la mobilitat que generarà l'entrada de camions provinents dels municipis del Gironès i es faria a través d'una rotonda des de la carretera de Girona a Celrà.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/191799-montilla-ha-dintercedir-per-trobar-financament-per-al-complex-de-campdora.html

Al·legacions dels afectats pel Logis

Els tres municipis del Baix Penedès afectats pel projecte de plataforma logística Logis Penedès (previst entre l'Arboç, Banyeres del Penedès i Sant Jaume dels Domenys) han anunciat que presentaran al·legacions al pla director urbanístic que servirà per impulsar el polèmic centre. Els tres governs municipals consideren que el projecte “no és compatible” amb les seves ordenacions urbanístiques. A més, critiquen que l'anunci que estarà enllestit el 2015 és una “fantasia electoralista” que “no té cap credibilitat”.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/193359-almlegacions-dels-afectats-pel-logis.html

CiU Igualada no troba necessari salvar el POUM per a fer el Parc d'Innovació
Marc Castells manifesta que amb una modificació del pla vigent és possible començar-lo a fer

El portaveu del grup municipal de Convergència i Unió a Igualada, Marc Castells, ha declarat que "encara hi ha possibilitats d'engegar el Parc d'Innovació" sense esperar que s'engegui de nou el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Ahir, Castells i el regidor Jordi Pont van criticar amb duresa l'Ajuntament en base a les darreres declaracions que s'han fet al voltant de reactivar en la propera legislatura el POUM retirat el febrer.
El grup convergent afirma que "amb una modificació puntual del Pla General vigent i l'acord de la comissió d'Urbanisme de la Catalunya central, es pot reactivar el procés per construir el Parc d'Innovació d'Igualada-Jorba" al segment que pertany a la capital de l'Anoia. Segons Castells, "no cal esperar que es faci un nou POUM, no és veritat el que ha dit el govern, que es justifica per donar validesa al seu projecte".
Castells promet que "si hi ha canvi de govern a la Generalitat, ens posarem en contacte amb el departament de Política Territorial i Obres Públiques i deixarem clar què és prioritari".

L'informe dels adobers
Jordi Pont incideix, per la seva part, que l'informe fet públic la setmana passada pel Gremi de Blanquers d'Igualada sobre la pèrdua patrimonial de 177 milions d'euros que hauria generat l'aplicació del POUM ve "per una voluntat política, ja que el projecte és tècnicament correcte. La conclusió és que es vol posar fi a la Igualada industrial".
"L'estudi deixa clar que només en les 33 hectàrees de Rec hi hauria fins a 177 milions en pèrdues", apunta Pont; "si extrapoléssim això a la resta d'Igualada, els resultats serien brutals".

Font: http://www.regio7.cat/anoia/2010/07/11/ciu-igualada-no-troba-necessari-salvar-poum-parc-dinnovacio/93035.html

Arrenca per fi l'Illa Càrnia de Lleida
Cervera i Granyanella sol·liciten a Urbanisme la redacció dels projectes · Reserven 40 hectàrees de la Segarra per invertir-hi 200 milions d'euros en quatre anys

El govern comença a moure's per fer realitat un projecte del qual a Lleida fa anys que es parla. Es tracta de l'Illa Càrnia, un gran complex industrial dedicat a la indústria ramadera i bàsicament al sector porcí que es construirà a la Segarra. L'Illa Càrnia lleidatana es desenvoluparà per fases i la primera consistirà en la construcció d'un escorxador que doni sortida a la gran producció porcina de Ponent i que ha de sacrificar els animals en altres indrets. La segona fase permetria construir naus per a empreses de serveis d'aquest escorxador, incloent-hi la recerca, i la tercera part seria per a altres naus perquè diversos operadors privats fessin tota la resta del procés de transformació de la carn. La finalitat, per tant, és que un porc viu entri a l'Illa Càrnia i, després de diversos processos, en surtin els preparats llestos per a la distribució i l'exportació. Tot plegat amb la previsió d'invertir 200 milions i generar més de 350 llocs de treball.

Ara per ara, els ajuntaments de Cervera i Granyanella han pactat instal·lar aquest complex en uns terrenys de 40 hectàrees situades entre els dos municipis segarrencs, vora l'autovia A-2 i l'eix transversal. També han aprovat un primer document en el qual sol·liciten a Urbanisme que redacti un pla director per desenvolupar el projecte, que ha d'incloure les modificacions urbanístiques municipals, expropiacions, projectes executius, impacte ambiental o accessos, entre altres aspectes.

La iniciativa la lideren les administracions, però amb l'objectiu que sigui el mateix sector qui se'l faci seu, el gestioni i l'exploti. De fet, el Departament d'Agricultura manté contactes des de fa temps amb diverses empreses que veuen amb bons ulls participar en el projecte. El problema, però, és que la crisi pot demorar aquesta implicació privada. L'alcalde de Cervera, Joan Valldaura, explica que la previsió és disposar a finals d'any d'aquest pla director i així concretar un calendari que no superi els quatre anys. Valldaura parla “d'una gran oportunitat per a Cervera i la Segarra després de les deslocalitzacions i tancaments d'empreses”. La darrera, precisament, l'escorxador L'Agudana.

Lleida lidera la producció porcina de Catalunya amb sis milions de canals a l'any. L'Illa Càrnia podria sacrificar 15.000 caps de bestiar diaris.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/193805-arrenca-per-fi-lilla-carnia-de-lleida.html

Aran inverteix un milió al centre d'Innovació Tecnològic i Empresarial

L'empresa Constructora Elio iniciarà en les pròximes setmanes les obres del nou Centre d'Innovació Tecnològica i Empresarial, que el Govern aranès ha aprovat definitivament amb una inversió d'un milió d'euros.

Les obres transformaran íntegrament l'antic edifici per transformar-lo en un centre funcional, polivalent i amb capacitat per acollir un viver d'empreses dedicat a la innovació turística i empresarial, amb una capacitat de 160 persones.

El projecte té el suport del Centre Europeu i Empreses i Innovació de Lleida (CEEI), i, segons el síndic d'Aran, Francès Boya, "serà un espai de transformació del coneixement, basat en el suport als nous emprenedors i en els joves del país".

El Conselh també vol destinar aquest edifici a la promoció cultural i la llengua, amb la construcció de nous continguts digitals i audiovisuals en aranès, així com la realització de diferents estudis universitaris de manera semipresencial, amb la col·laboració de la Universitat de Lleida (UdL) i l'Oberta de Catalunya (UOC).

Segons Boya, "cal donar garanties a les famílies araneses perquè els seus joves accedeixin als estudis superiors, sense necessitat de desplaçar-se fora del territori".

Font: http://www.europapress.cat/societat/noticia-aran-inverteix-milio-centre-dinnovacio-tecnologic-empresarial-20100716104358.html

Tarragona da luz verde a la ampliación de la CIM El Camp
El centro logístico promovido por Cimalsa tendrá una superficie de 39 hectáreas una vez hayan concluido las obras de la segunda fase

El pleno del ayuntamiento de Tarragona celebrado ayer aprobó la modificación puntual del plan urbanístico de la Central Integrada de Mercancías El Camp, promovida por la empresa pública Cimalsa, lo que permitirá su ampliación. El teniente de alcalde de Urbanismo, el independiente Xavier Tarrès, afirmó que la ciudad dispondrá con esta decisión de un “nuevo espacio logístico que tendrá una importante repercusión en la economía”.

La inversión estimada para la urbanización de este sector es de 31,7 millones de euros y está previsto que las obras empiecen en 2012.

Font: http://www.elvigia.com/noticia.php?idNoticia=1966

Masquefa exigeix mesures per tapar l'impacte visual que fa l'abocador
El consistori recorda a l'empresa CESPA que fa dos anys que ha de posar-hi una pantalla verda

L'Ajuntament de Masquefa ha demanat que es faci efectiu el compromís que va fer l'empresa CESPA el 2008 de posar una "barrera verda" entre el dipòsit de Can Mata i el municipi.
El consistori va aprovar en el darrer ple municipal una moció que reclama a l'empresa que gestiona l'abocador de Can Mata, CESPA, que compleixi els compromisos establerts en aquell conveni i prengui mesures immediatament per minimitzar l'impacte ambiental d'aquesta instal·lació i de l'Ecoparc 4. Tots dos són al terme veí dels Hostalets de Pierola. La moció va tenir els vots a favor de l'equip de govern (CiU, PP i el regidor independent Jordi González) i les abstencions dels dos partits a l'oposició, PSC i Entesa per Masquefa.
La moció recorda que l'empresa, CESPA Gestión de Resíduos, va signar l'abril del 2008 un conveni que assumia l'obligació "d'executar una barrera verda de caràcter vegetal". Aquesta barrera havia de fer de "pantalla visual" del perímetre del dipòsit controlat de Can Mata i de l'Ecoparc 4 per disminuir l'impacte visual des del terme de Masquefa.
"CESPA no explica mai els motius", afirma Xavier Boquete (CiU), l'alcalde masquefí. El batlle també mostra el seu enuig perquè dos grups del consistori, el PSC i Entesa, que van votar a favor del conveni, s'han abstingut en la votació actual.
Dos anys després de la signatura del conveni CESPA-GR encara no ha presentat a l'Ajuntament el projecte d'integració paisatgística i d'instal·lació d'aquesta barrera verda. "Masquefa té vistes a Montserrat, però ara només hi ha les vistes de l'abocador, que a més a més creix cap amunt amb els residus", resumeix Boquete.
També recorda que el conveni entre CESPA-GR i l'Ajuntament es va signar davant dels màxims representants de l'Agència Catalana de Residus de la Generalitat i l'Entitat Metropolitana de Medi Ambient, i que aquesta tutela del Govern català constituïa "la garantia que es prendrien mesures per reduir l'impacte visual".

Font: http://www.regio7.cat/anoia/2010/08/06/masquefa-exigeix-mesures-tapar-limpacte-visual-que-labocador/97382.html

El centre intermodal del Far es mou
Fan un estudi de la connexió de tren amb la línia del pont del Príncep

El centre de transport intermodal del Far d'Empordà és un projecte que va arrencar l'any 1986 i que encara no ha vist la llum. Ara tampoc hi ha cap data i, encara que hi fos, hi ha una molta incredulitat a l'hora de creure-la ja que se n'han donat moltes sense que s'hagin complert. El primer de reconèixer-ho és l'alcalde del Far, Jaume Arnall (PSC). “S'ha dit tants de cops que començarien les obres que fins que no ho vegi acabat no m'ho creure”, ha comentat. Però, tot i no haver-hi data, una empresa externa, per encàrrec de la Generalitat, ha començat els treballs per estudiar la connexió en tren des del futur centre intermodal i els enllaços ferroviaris nous al pont del Príncep. L'arribada del TGV a l'eix Borrassà-Vilafant-Figueres i l'existència de la variant del tren convencional a la línia actual entre Girona i Figueres obre una perspectiva diferent a l'hora de planificar el traçat del tren que ha d'arribar fins al centre de transport intermodal per poder intercanviar les mercaderies amb el transport per carretera. El centre intermodal se situarà al sector Les Pedroses, del Far, a tocar del recent estrenat polígon Logis Empordà.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/304224-el-centre-intermodal-del-far-es-mou.html

El Incasòl no consigue vender en Lleida ni una parcela de suelo industrial por la crisis

El Institut Català del Sòl (Incasòl) no ha vendido este año ni una de las parcelas de suelo industrial que tiene en las comarcas de Ponent por la crisis económica.

Según informó ayer Ràdio Lleida, el ente público promueve actuaciones de suelo industrial en Agramunt, Alcarràs, Balaguer, Bell-lloc d’Urgell, les Borges y Cervera, lo que suma en total 46 hectáreas para empresas y naves industriales. Sin embargo, debido a la crisis económica y a la difícil situación por la que atraviesan muchas empresas, ninguno de estos nuevos polígonos tiene, por el momento, una parcela ocupada.

El único polígono que ha estado a punto de cerrar un trato para la incorporación de una empresa ha sido el de Bell-lloc. El Incasòl ha construido en la población del Pla d’Urgell (en unos terrenos junto a la autovía A-2) el mayor polígono de las comarcas de Lleida con 189.000 metros cuadrados de superficie divididos en 30 parcelas para empresas.

Tal y como informó ayer Ràdio Lleida, una firma habría estado interesada en instalarse en este nuevo espacio industrial, pero unos problemas burocráticos habrían frenado el trato. No obstante, se prevé que, una vez subsanados estos problemas, pueda cerrarse el acuerdo para la instalación de esta empresa en el polígono Vinyes del Mig.

Las otras actuaciones del Incasòl en las comarcas de Lleida son el polígono La Torre en Agramunt (Urgell), el espacio de suelo industrial Lo Tossalet Roig en Alcarràs (Segrià), El Polígon 2 de Campllong III en Balaguer (Noguera), el polígono Les Vedrunes en les Borges Blanques (Garrigues) y la ampliación norte del polígono de Cervera (Segarra). En total, se trata de 46 hectáreas de suelo industrial divididas en 118 parcelas, de entre 800 y 18.000 metros cuadrados, aunque debido a los efectos de la crisis económica ninguna de ellas se encuentra ocupada por el momento.

http://www.lamanyana.cat/web/html/lanoticia.html?id=100840&seccio=Comarcas&fecha=2010-10-05&sortida=03:00:00

La Generalitat projecta un polígon de 360 hectàrees en terrenys de Golmés i Vila-sana

• Previst en el pla director urbanístic del Pla d'Urgell, que se sotmetrà la setmana que ve a l'aprovació d'Urbanisme

La Generalitat projecta un polígon de 360 hectàrees en finques de Golmés i Vila-sana en el nou pla director urbanístic del Pla d'Urgell, que se sotmetrà la setmana que ve a l'aprovació de la comissió d'Urbanisme de Lleida. Aquest document qualifica els terrenys com a "sector d'activitat econòmica d'interès supramunicipal" i assenyala que l'emplaçament escollit respon a la seua proximitat amb l'autovia, el traçat del futur Eix Transversal Ferroviari, la línia de Manresa i la carretera N-II.

D'aquesta superfície, que està situada al nord-est de Mollerussa, trenta-dos hectàrees corresponen a l'actual polígon industrial de Vila-sana. Aquesta superfície va ser promoguda als anys noranta per l'Incasòl, que la va concebre inicialment com a parc tecnològic, si bé no s'hi van instal·lar empreses d'aquest sector.

L'alcalde de Golmés, Josep Maria Palau, va assenyalar que la ubicació del polígon serà annexa a la zona elegida per la Generalitat per a l'estació al Pla d'Urgell de l'Eix Transversal Ferroviari.

El pla director també preveu petites reserves de sòl industrial en tots els municipis de la comarca tret de Golmés i Mollerussa, per facilitar el trasllat i creixement d'empreses i tallers locals. El pla no estableix les dimensions de cada un d'aquests polígons, sinó que es limita a establir-ne la ubicació aproximada. A més, el text també propugna canvis en l'ordenació urbanística vigent de municipis com Mollerussa, Golmés, Fondarella, Bell-lloc, Miralcamp i Sidamon, en aspectes considerats "incompatibles" amb els objectius del pla.

Així mateix, el nou pla director delimita un total de sis espais protegits amb la denominació de "parcs comarcals" i tres més amb el nom de "parcs territorials". Aquests últims inclouen l'estany d'Ivars i Vila-sana i els tossals de les Tenalles, la Serra, l'Infern i Margalef.

http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/la-generalitat-projecta-un-poligon-de-360-hectarees-en-terrenys-de-golmes-i-vila-sana/

Els polígons continuen buits

• Nova caiguda en la venda de naus. Malgrat que repunta el lloguer la recuperació del mercat immobiliari industrial s’allarga fins al 2013 segons la consultora Forcadell

El mercat immobiliari industrial de Catalunya va estar lluny d’iniciar la recuperació i va seguir en nivells molt baixos d’activitat en la primera meitat de 2010, amb prou feines millors que els de 2009, segons es desprèn de l’Informe del Mercat Industrial del primer semestre, publicat per la prestigiosa consultora immobiliària Forcadell. Els preus, tot i que van moderar el seu ritme de caiguda, van seguir ajustant-se a la baixa, les transaccions es van estancar, la disponibilitat de naus va augmentar, i la millora de la demanda de lloguer (+13%) no va canviar substancialment la perspectiva, doncs en la seva major part va ser oportunista i no va respondre a un increment real de l’activitat industrial. La venda de naus va continuar caient amb un 10% menys que el 2008.

El reactivament sòlid serà lent i difícil, amb possibles recaigudes, i no assolirà cotes notables fins a finals de 2012 o principis de 2013, sempre condicionat per l’evolució de l’economia tant a nivell nacional com internacional, sobre la qual encara hi ha alguns dubtes. El mercat va entrar en una nova fase fa gairebé tres anys amb l’esclat de la crisi de la qual encara no ha sortit.

L’informe de Forcadell analitza 69 poblacions i 10 comarques catalanes (Alt Penedès, Anoia, Bages, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Osona, Vallès Occidental i Vallès Oriental, a més del Camp de Tarragona), i conté un valuós element, únic en els estudis de mercat: una estimació dels preus reals de tancament de les operacions, que difereixen dels imports mitjans sol·licitats pels propietaris.

Naus en lloguer

El mercat de naus industrials en lloguer va mostrar un major dinamisme que el de compravenda i va consolidar el seu paper de motor del sector amb el 80% de la demanda total de naus, vuit punts percentuals més que en el segon semestre de 2009. La demanda de lloguer va augmentar un 13,64% respecte al semestre anterior, encara que va ser en la seva major part oportunista –renegociació a la baixa dels contractes de lloguer, adquisició de naus industrials més barates i millor situades, o de menors superfícies- i no derivada d’una millora real en la producció industrial i la conseqüent creació o ampliació d’empreses.

Els demandants, molt exigents, van fixar la seva atenció en naus petites, un 43% en immobles de menys de 500 m², i en emplaçaments de l’àrea metropolitana de Barcelona, un 87,6% entre Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental i, en menor mesura, Vallès Oriental. De fet, moltes empreses van emprendre el camí de tornada a l’àrea metropolitana, aprofitant la reducció de rendes i buscant abaratir costos de transport, després de traslladar-se anys enrere a comarques de la segona i tercera corona obtenint enormes plusvàlues amb la venda dels seus immobles. És per aquesta raó que Osona és la comarca estudiada amb una menor demanda de nau industrial de lloguer (només un 0,22% del total).

Per altra banda, la disponibilitat de naus industrials va seguir creixent a un ritme considerable, procedents d’empreses que van tancar o van reduir els seus espais, de naus inicialment a la venda que van canviar a modalitat de lloguer davant la falta de compradors, i del producte lliurat de noves promocions.

Les rendes mitjanes van caure un 10,07% en el conjunt de las comarques analitzades respecte al semestre anterior, amb més incidència a la segona i tercera corona industrial (-14,5%) que a la primera (-5%). La comarca més cara va seguir sent el Barcelonès, amb una renda mitjana de 4,98 €/m²/mes (-7%), seguit pel Maresme, amb 4,36 €/m²/mes (-1,2%), el Baix Llobregat, amb 4,15 €/m²/mes (-7,16%), el Vallès Occidental, amb 4,10 €/m²/mes (-6,41%) i el Vallès Oriental, amb 3,96 €/m²/mes (-3,91%). Les més barates van ser l’Anoia, amb 2,76 €/m²/mes (-9.21%) i el Bages, amb 2,92 €/m²/mes (-16.57%).

Els imports reals de tancament d’operacions van descendir menys, un –2,1% de mitjana a les comarques limítrofes amb Barcelona i un –4,8% a la resta. Una característica important del mercat va ser la gran disparitat de preus, fins i tot en naus de característiques similars, en funció de les necessitats financeres de cada propietari. Amb tot, les rebaixes no van aconseguir reactivar les transaccions, que van baixar un 12% semestral, encara que en taxa interanual van créixer un 18,9%.

Naus en venda

La demanda de compra va ser molt escassa, i en aquesta primera meitat de l’any va prolongar la seva caiguda, amb un -10,67% de variació semestral. Gairebé la meitat dels demandants, un 47%, va demanar naus de menys de 500 m², i en un 88,6% situades a l’àrea metropolitana de Barcelona. La disponibilitat de naus en venda va créixer, tot i que a un ritme menor per la caiguda en el lliurement d’obra nova –les noves promocions s’han paralitzat, i les que estaven en marxa quan va esclatar la crisi ja es van lliurar en la seva majoria en el 2009-. Es va concentrar en un 82,6% al Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental i Vallès Oriental, a causa de que aquestes quatre comarques alberguen l’enorme majoria de la superfície industrial de Catalunya.

Els preus mitjans van caure un 14,01% en el conjunt de les comarques analitzades respecte al semestre anterior. El major descens va correspondre al Camp de Tarragona, amb un –30,2%, mentre que, a l’àrea metropolitana, el millor comportament el va tenir el Baix Llobregat, amb un –5,7%. La comarca amb un preu mitjà més elevat va ser el Barcelonès, amb 1.180 €/m² (-11,3%), seguit pel Baix Llobregat, amb 995 €/m² (-5,7%); les més barates van ser l’Anoia, el Camp de Tarragona, Osona i el Bages, amb 605 €/m² (-8,61%), 615 €/m² (-30,2%), 645 €/m² (-27,4%) i 667 €/m² (-11,9%), respectivament. La variació dels preus reals de tancament va ser menys severa en termes generals i va oscil·lar entre el –10,5% del Garraf o el –8,7% del Barcelonès, i el –1,1% d’Osona o fins i tot l’ascens de l’1,3% del Baix Llobregat. En aquest sector també va ser molt notòria la disparitat de preus entre naus similars en funció de les necessitats financeres de cada propietari. Quant a les transaccions, van pujar lleugerament, però van seguir en nivells molt modestos.

Solars industrials i naus logístiques

El mercat de solars va seguir pràcticament desaparegut. La demanda, tant d’usuaris finals com d’inversors, va estar paralitzada i les transaccions van ser ínfimes. El gran descens de preus de 2009, de fins a un 60% en algunes ubicacions de la tercera corona industrial, es va estendre a l’àrea metropolitana de Barcelona, que va ser la zona més afectada en aquesta primera meitat de l’any. Tot i que els preus sol·licitats pels propietaris van variar menys, els imports reals de tancament d’operacions es van reduir més d’un 40% al Vallès Occidental, al Vallès Oriental i al Maresme, més d’un 20% al Baix Llobregat, i un 17,1% al Barcelonès. A la resta de comarques, la caiguda va oscil·lar entre el 20 i el 30%.

En el mercat d’inversió, la demanda es va mostrar més activa i amb un major interès per naus ben ubicades, amb bones qualitats, preus baixos, inquilins solvents, contractes garantits i baix risc de desocupació. Les transaccions van millorar però no van acabar d’enlairar-se per l’escassetat de producte disponible d’aquest tipus. Les rendibilitats exigides van mantenir el mateix segment que en el semestre anterior, és a dir, entre el 6-8% de mitjana a Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental i Vallès Oriental, i el 8-10% a Osona, Bages i Anoia, però van pujar lleugerament a l’apropar-se a l’extrem superior del segment. Els preus de tancament d’operacions van ser notablement més baixos per aconseguir futures plusvàlues a mig i llarg termini.

Per últim, el sector logístic es va estancar en el volum de demanda i de transaccions del semestre anterior. En canvi, va augmentar molt la disponibilitat, a la qual caldria afegir-hi la submergida, que no es comptabilitza perquè prové d’empreses que disposen d’espais logístics disponibles per subcontractar a altres companyies. Les rendes dels principals nuclis logístics van descendir un 6,83% de mitjana global. El sector, que va experimentar un gran creixement al nostre país en els últims anys en contrast amb el declivi de la indústria productiva, en procés de deslocalització, ha frenat la seva expansió i s’ha vist molt afectat per la crisi i la caiguda del consum.

http://www.naciodigital.cat/noticia/19213/poligons/continuen/buits

L'Incasòl posa a la venda les parcel·les del polígon d'Almacelles vinculat a l'aeroport

L'Incasòl ja ha iniciat els tràmits de venda de les diferents parcel·les industrials que formaran part del Parc Industrial de Suport Aeroportuari del Pla d’Almacelles.

El preu establert per l’Incasòl és de 90 euros el metre quadrat, al què s’hi ha d’afegir la bonificació que aplicarà l’Ajuntament d’Almacelles consistent en l’exempció del 95% de l’impost en concepte de llicències d’obres per a totes aquelles empreses que vulguin instal·lar-se en aquesta zona industrial.

Les parcel·les oferides varien des de les de 1.000 metres quadrats fins les de 8.000 metres, les més grans. Entre totes les tipologies de parcel·les que es posen a la venda hi ha un total de 67 parcel·les disponibles, amb una extensió total de 40.000 metres quadrats de superfície.

Val a dir que el d’Almacelles és el primer dels tres polígons industrials vinculats a l’aeroport de Lleida que l’Incasòl té previst instal·lar en les immediacions d’aquesta infraestructura i la que té més avançada. En aquest sentit, els plans parcials estan aprovats pels SSTT d’Urbanisme, amb els projectes d’urbanització ja redactats i s’esdevé com una gran àrea industrial de 200 hectàrees (tot i que la primera fase compta amb una extensió propera a les 40), amb connexions directes a l’A-22 (Lleida-Osca), a l’aeroport (a través d’una carretera que la connectarà a poc més de 4 Km, el projecte del qual ja està en exposició pública), via fèrria i també prop de l’A-2, al seu pas per Lleida i a tan sols 12 Km.

http://www.bondia.cat/component/content/article/71-economia/13331-lincasol-posa-a-la-venda-les-parcelmles-del-poligon-dalmacelles-vinculat-a-laeroport

BNP asesora a CEPL en la mayor operación del mercado inmologístico catalán en 2010
La división inmobiliaria de BNP Paribas ha asesorado al operador logístico Compañía Europea de Prestaciones Logísticas (CEPL) en el alquiler de una nave logística de 25.016 metros cuadrados en la provincia de Barcelona. Esta es “la mayor operación en superficie registrada en el mercado logístico en Catalunya durante el ejercicio 2010”, aseguran desde BNP Paribas Real Estate.

http://www.diariodelpuerto.com/foto.php?fot_id=36076

Las instalaciones que ocupará el operador logístico CEPL están situadas en el polígono Can Massaguer de La Roca del Vallès (Barcelona) y son propiedad de Grupo Torca. Este municipio está situado unos 25 kilómetros al norte de Barcelona y cuenta con una buena red de comunicaciones, con acceso a la autopista AP-7.
El inmueble consta de una parcela de 41.138 metros cuadrados donde se ubica una nave de 24.170 metros cuadrados con un edificio anexo de oficinas que suma otros 846 metros. La nave, indican desde BNP Paribas Real Estate, fue proyectada como un almacén para productos químicos y dispone de las licencias pertinentes.
“Pese a encontrarnos en una situación difícil en el sector logístico, operaciones de este tipo ponen de manifiesto que los inmuebles que poseen características específicas, en este caso como almacén de productos químicos, son los más demandados por los clientes finales y son los que permiten dinamizar el mercado”, según ha explicado Francesc Pretel, director del área industrial en Catalunya de BNP Paribas Real Estate.
CEPL cuenta con importantes clientes de los sectores editorial, gran consumo, electrodoméstico y cosmética, entre otros, y “se está consolidando como un operador de referencia en el sector logístico nacional”, señalan.
La compañía, de origen francés, fue la elegida la pasada primavera por la multinacional Sony para externalizar su logística en España, cuando la japonesa decidió cerrar su planta de Castellar del Vallès (Barcelona).
CEPL se comprometió en aquel momento a no despedir a ninguno de los 96 trabajadores que había en el almacén de Sony y a mantener las condiciones salariales de los empleados.
BNP Paribas Real Estate es una de las principales compañías de servicios inmobiliarios a nivel mundial. La compañía ofrece diversos servicios que abarcan todo el ciclo de vida inmobiliario, desde consultoría y transacciones a valoraciones o gestión de inversiones, entre otros.

Font: http://www.diariodelpuerto.com/noticia.php?not_id=40304

________________

^^
No sé si el nom del polígon és Can Messeguer, però la ubicació de la nau és a Can Reurell, entre Valldoriolf i Can Borrell: http://www.icc.cat/vissir2/?zoom=7&lat=4604982.5&lon=442352&layers=B00FFFFFTFF
Can Messeguer és més al nord-est, a tocar de la Roca Village: http://www.icc.cat/vissir2/?zoom=7&lat=4607026.5&lon=445902&layers=B00FFFFFTFF

Madel obre fàbrica a Centelles

La companyia especialitzada en difusors d'aire condicionat Madel Air Technical Diffusion ha invertit 3,5 milions d'euros en un centre de producció a Centelles (Barcelona).

Aquesta se suma a una altra fàbrica ja existent a la mateixa població i una més en Hostalets de Balenyà (Barcelona), ha informat l'empresa en un comunicat.

Amb aquest nou centre, la companyia espera augmentar i millorar la seva capacitat de producció i impulsar la seva expansió i creixement com a subministrador europeu, mercat al qual actualment destina el 40% de la seva producció.

Madel va produir 500.000 unitats l'any passat per valor d'11,3 milions d'euros i preveu incrementar la seva facturació en un 50% en els pròxims cinc anys.

Font: http://www.europapress.cat/economia/noticia-madel-obre-fabrica-centelles-barcelona-despres-duna-inversio-35-milions-20101201125048.html

El Govern millora i amplia la planta de triatge de residus municipals de Molins de Rei
El Govern ha aprovat una subvenció per finançar les actuacions de remodelació, actualització i ampliació de la planta de triatge de brossa inorgànica de Molins de Rei
L'ens beneficiari de la subvenció és l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, titular de la instal·lació

El Govern ha autoritzat avui una subvenció a l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus de l'Àrea Metropolitana de Barcelona per tal de remodelar, actualitzar i ampliar la planta de triatge de brossa inorgànica de Molins de Rei (Baix Llobregat).
Així, s'ha acordat destinar 6,6 milions d'euros per fer diferents actuacions de millora i ampliació de la instal·lació per tal de garantir el manteniment de la capacitat de tractament de la planta, així com la millora del servei que dóna al municipi de Molins de Rei i a altres municipis que tenen implantat el model de recollida "residu mínim".
La inversió del Govern en les millores de la planta de Molins de Rei s'emmarca en el Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals, que promou l'Agència de Residus de Catalunya, per tal dotar el país d'infraestructures de residus sostenibles i innovadores, que permetin aprofitar i valoritzar al màxim possible els residus que tots plegats generem a les nostres llars.

Font: http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=58468&idioma=0&departament=20&canal=21

Granyanella preveu un gran polígon entre la Segarra i l'Urgell

• A Fonolleres, d'unes 70 hectàrees, tretze de les quals es destinaran a la futura Illa Càrnia

L'ajuntament de Granyanella projecta habilitar al seu nucli agregat de Fonolleres una gran àrea industrial i logística d'unes 70 hectàrees que uniria les dos capitals de les comarques de la Segarra i l'Urgell, Cervera i Tàrrega, respectivament.

El projecte s'ha dissenyat al marge dret de l'autovia A-2 en direcció a Lleida i la seua superfície s'estendria des del límit de la comarca de l'Urgell, molt a prop d'on s'ubicarà el centre penitenciari Els Plans de Tàrrega, fins al terme municipal de Cervera, just on es considera construir-hi el complex de l'Illa Càrnia, amb una superfície d'unes 40 hectàrees, 13 de les quals s'ubicarien en aquest polígon de Fonolleres.

Nus de comunicacions

Segons l'alcalde, Ramon Pintó, el projecte es plante- ja juntament amb la revisió de les normes urbanístiques que daten del 1995 i que preveuen un creixement d'acord a la demanda existent en aquest punt estratègic de les comunicacions, on conflueixen l'autovia A-2, l'Eix Transversal, la línia ferroviària de rodalies de Lleida a Manresa i, en el fu-tur, l'Eix Transversal Ferroviari.

Fonolleres va esgotar en només cinc anys les 30 hectàrees de sòl industrial que havia projectat. La proximitat de l'autovia A-2 de Lleida a Barcelona ha fet que aquest turó, fins fa uns anys semidesèrtic, s'hagi convertit en un eix d'expansió industrial.

Així, en l'actualitat el polígon de Fonolleres dóna feina a més de 300 treballadors entre els hotels, restaurants, estacions de servei i indústries que hi ha situats a la zona.

Connexió de polígons

Segons explica l'alcalde de Granyanella, Ramon Pintó, si segueix el ritme de creixement actual al municipi (amb una població, entre les cinc localitats agregades, de només 160 veïns) en pocs anys es podrien arribar a unificar els polígons industrials de les capitals de la Segarra i l'Urgell.

http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/granyanella-preveu-un-gran-poligon-entre-la-segarra-i-lurgell/

^^
La llenca de terra entre Tàrrega i Cervera, amb el ferrocarril al nord i l'A2 al sud és una llaminadura... No he pensat projectes industrials-i-intermodals allà... XD

Los operadores se acercan a la primera corona de BCN por la caída de precios

La caída de precios de los alquileres logísticos ha permitido recuperar altos niveles de ocupación en el entorno de Barcelona en detrimento del resto de Catalunya, ya que las empresas instaladas más lejos se han acercado a la capital catalana, según la consultora Aguirre Newman.

En su informe anual sobre el mercado industrial y logístico en Madrid y Barcelona, Aguirre Newman detecta una caída interanual de los precios del alquiler de naves logísticas del 8% en Barcelona. A la vez, ha aumentado la demanda en la primera corona (en los alrededores de la capital), frente a una mayor desocupación en la segunda corona y el resto de Catalunya (Alt Penedès, Vallès norte, Girona, Lleida y Tarragona).

Así, la superficie disponible en el entorno de Barcelona se ha reducido a la mitad en un año, desde más de 100.000 metros cuadrados en 2009 a 50.000 a finales de 2010, mientras que han aumentado hasta 70.000 los metros cuadrados disponibles a solo 40 kilómetros de Barcelona. "La zona del entorno del Puerto y el Aeropuerto de Barcelona está estabilizando precios en mínimos históricos y en 2011 ya no bajarán más", augura Xavier Novell, director del departamento de Industrial y Logística de Aguirre Newman. La contrapartida es que se han "vaciado" emplazamientos logísticos como los de Vilafranca del Penedès o las zonas más alejadas del Vallès.

Ante la situación actual de falta de nuevos demandantes, ya que la contratación corresponde a traslados de operadores ya ubicados en Catalunya, no se prevén nuevos proyectos industriales o logísticos para 2011, a excepción de algunos encargos 'llaves en mano'. Seguirá la escasez de operaciones de compraventa por parte de empresas, pero se está recuperando el mercado de inversión en el sector logístico, por valor de 110 millones de euros ente enero y octubre, frente a los 99 millones de todo 2009. Estas cifras todavía quedan muy lejos de los más de 400 millones alcanzados en 2007 y 2008.

Font: http://www.elvigia.com/noticia/1063-Los_operadores_se_acercan_a_la_primera_corona_de_BCN_por_la_caida_de_precios

Projecte empresarial
Audiovisual, òptica i tecnologia digital, prioritats per a l'Orbital 40
Ramon Palacio, director general del projecte, veu necessari que les empreses apostin pel valor afegit. Amb aquest objectiu, el 13 de desembre formarà part de la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya
El Parc Científic i Tecnològic Orbital 40 prioritzarà els sectors de l’audiovisual, l’òptica i la tecnologia digital per davant de la resta de clústers presents a Terrassa. El director general del projecte, Ramon Palacio, considera que serà la manera de diferenciar-lo d’altres iniciatives existents. De tota manera, argumenta que si les condicions canvien en els propers anys, caldrà ser flexibles i redistribuir les prioritats: “Tenim un teixit ampli i divers i no renunciem a res d’aquest teixit. Justament, part de la feina que hem de fer ara és alinear totes aquestes empreses i projectes i fer-los coincidir i tenir sinèrgies dins el que és l’Orbital 40.”

En aquesta línia, Palacio apunta que és necessari que les empreses apostin pel valor afegit. Una manera d’aconseguir-ho és sumant esforços. Per aquest motiu, el proper 13 de desembre, Orbital 40 passarà a formar part de la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya. Un altre pas a fer és aconseguir noves adhesions que, per al responsable d’Orbital 40, passarien per la patronal Cecot, la Cambra de Comerç i l’entitat financera Unnim. Amb aquesta major massa crítica consolidada, caldrà buscar després clients fora de la ciutat.

El Parc Científic i Tecnològic Orbital 40 és un projecte a mig-llarg termini que estarà consolidat en uns 10 anys. Palacio no considera que la crisi actual pugui perjudicar-lo. De fet, creu que és un avantatge: "El moment de fer-ho és ara. Sempre ha estat moment però ara és clarament el moment de fer-ho i, en tot cas, sent molt pragmàtic també, si ho fem ara, agafem el ritme de sortida de la crisi, no de l’entrada. Si això ho haguéssim fet fa dos o tres anys, ho hauríem fet amb molta alegria i il·lusió i probablement hauríem tingut disgustos a l’hora d’explicar-ho perquè ens hagués agafat el model difícil. Com que ho comencem en el moment difícil, ara agafem el ritme positiu de sortida i més aviat el temps juga a favor nostre.”

El director general assegura que hi ha els elements perquè el projecte vagi bé. Tot i això, anuncia que hi ha molta feina a fer, molts riscos i molta competència. I és que actualment hi ha 10.000 ciutats al món com Terrassa i moltes estan apostant per parcs científics i tecnològics.

Font i enllaç al vídeo: http://www.terrassadigital.cat/detall_actualitat/?id=6261

L'Incasòl posa a la venda sòl industrial

L'Institut Català del Sòl (Incasòl) comercialitza dotze parcel·les del sector d'activitats econòmiques el Molló, als termes municipals de Móra la Nova i Tivissa, destinades a la indústria aïllada gran i mitjana. La superfície de les parcel·les va dels 5.000 metres quadrats als 19.000 metres quadrats. Pel que fa a la superfície del polígon industrial, és de 36 hectàrees i està situada al sud de la Ribera d'Ebre. És accessible des dels principals eixos viaris, com la C-44, l'N-420 i l'AP-7, i és pròxim a altres vies de comunicació destacades de la xarxa ferroviària. Les empreses interessades a participar en el procés d'adjudicació de les parcel·les poden presentar les seves instàncies a l'Incasòl fins a l'1 de febrer de 2011.

D'altra banda, l'Incasòl comercialitza parcel·les industrials en altres àrees industrials de les Terres de l'Ebre, com ara al sector les Planes del Riu d'Arnes, el polígon Catalunya Sud de Tortosa i l'Aldea i la segona fase del polígon de Gandesa.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/341446-lincasol-posa-a-la-venda-sol-industrial.html

INCASÒL comercialitza 36 hectàrees de sòl per a activitats econòmiques a les Terres de l’Ebre
INCASÒL presenta el Pla de comercialització a la Fira de Mostres d’Amposta que se celebra del 3 al 8 de desembre

http://www20.gencat.cat/docs/incasol/SAE%20El%20Moll%C3%B3%20%5B320x200%5D.JPG

L’Institut Català del Sòl participa a la Fira de Mostres d’Amposta dins l’estand institucional de la Generalitat de Catalunya, situat al pavelló firal Terres de l’Ebre. INCASÒL presentarà el Pla de comercialització de sòl per a activitats econòmiques i les diferents actuacions de sòl residencial, promoció d’habitatge protegit i rehabilitació de patrimoni històric que està duent a terme a les comarques de l’Ebre.

Dos sectors concentren la major part del sòl en comercialització: el sector el Molló, a Móra la Nova i Tivissa, on hi ha a la venda més d’11 hectàrees de sòl; i el sector Catalunya Sud, situat entre Tortosa i l’Aldea, on es comercialitzen prop de 16 hectàrees més.

Recentment, INCASÒL ha iniciat la comercialització, en règim de dret a superfície, de 12 parcel·les del nou sector del Molló destinades a indústria aïllada gran i mitjana. Actualment, la concurrència està oberta i les empreses interessades a participar en el procés d’adjudicació de les parcel·les poden presentar les seves instàncies a INCASÒL fins a l’1 de febrer de 2011.

El nou parc empresarial té una superfície aproximada de 36 hectàrees i està situat al sud de la comarca de la Ribera d’Ebre. És accessible des dels principals eixos viaris, com la C-44, la N-420 i l’AP-7, i està pròxim a altres vies de comunicació destacades de la xarxa ferroviària.

El sector Catalunya Sud, situat entre els municipis de Tortos i l’Aldea, és un sector estratègic per al desenvolupament de l’activitat econòmica i industrial d’aquestes comarques. Aquesta actuació està inclosa dins el nou Pla de comercialització de sòl d’activitat econòmica i actualment s’hi ofereixen 3 parcel·les per a indústria aïllada: una de 94.760 metres quadrats; una segona de 36.330 metres quadrats i la més petita de 28.249 metres quadrats.

El Pla de comercialització
El nou Pla de comercialització de l’estoc de sòl per a activitats econòmiques inclou 6 actuacions a les Terres de l’Ebre que sumen un total de 25 hectàrees de sòl distribuïdes en 37 parcel·les.

Es tracta dels sectors les Planes del Riu d’Arnes, la Plana (2a fase) de Gandesa, Catalunya Sud de Tortosa i l’Aldea, la Partida Aubals de Móra la Nova, el Barranc de Lledó de Santa Bàrbara i la Carretera de la Galera de la Sénia.

Les actuacions incloses en aquest programa compten amb unes condicions econòmiques excepcionals. Es tracta d’un nou model flexible i modelable a les necessitats actuals dels clients, amb la voluntat de facilitar al màxim la implantació de noves indústries arreu de Catalunya.

Nous creixements residencials a Amposta
En el marc de la fira d’Amposta, INCASÒL també mostrarà els sectors residencials que s’estan desenvolupant actualment a la capital del Montsià. Es tracta de l’Àrea residencial estratègica Eixample de les Tosses, amb capacitat per construir-hi més de 1.600 habitatges potencials, més de la meitat dels quals seran amb protecció oficial; el nou sector Avinguda de Santa Bàrbara, actualment en obres, i el futur polígon II de l’Eixample de l’Avinguda Aragonesa. En el mateix estand, INCASÒL presentarà les diferents actuacions de promoció d’habitatge protegit i rehabilitació de patrimoni històric que està duent a terme a les Terres de l’Ebre.

Font: http://www20.gencat.cat/portal/site/incasol/menuitem.d2ebfe8dd9646909763cc110b0c0e1a0/?vgnextoid=ce1cfaeddb20e110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=ce1cfaeddb20e110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=8a80b7ff0e7ac210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

Foment presenta un contenciós contra l'Arboç per afectació del Logis
El ministeri ha recorregut contra una reparcel·lació impulsada pel consistori per ampliar un polígon
L'actuació afecta el futur intercanviador ferroviari

http://estatic.elpunt.cat/imatges/41/38/alta/780_008_4138052_2bf08434cd7d5158dd0f7bdd9c312c1b.jpg
El polígon industrial es troba a tocar de l'estació de tren de l'Arboç.
Foto: Ò. P. J.

Continua la batalla judicial entre el Ministeri de Foment i l'Ajuntament de l'Arboç, tot i que ara en sentit invers al que és habitual. Després que l'executiu arbocenc hagi impulsat diferents recursos en contra del govern estatal, especialment sobre la futura carretera A-7, ara és el Ministeri de Foment el que ha recorregut per la via judicial contra una decisió del municipi referent a un polígon industrial a tocar de terrenys titularitat del govern estatal.

Segons ha confirmat l'alcalde, Carles Ribé, el nou conflicte obert està relacionat amb uns canvis que l'Ajuntament vol impulsar a la petita zona industrial que hi ha a tocar de l'actual estació de tren del municipi. “Tenim un acord amb les empreses i vam optar per tirar endavant una reorganització i aconseguir així també fer-lo créixer una mica”, relatava Ribé. El problema és que els terrenys situats just al costat d'aquest polígon pertanyen al Ministeri de Foment i és on, en principi, està previst que es desenvolupi la nova plataforma ferroviària que ha de donar servei al polèmic Logis Penedès, que el govern arbocenc rebutja. Aquest element és el que en principi ha de permetre la intermodalitat entre mitjans de transport a la futura plataforma logística.

Recurs d'alçada rebutjat
L'Ajuntament de l'Arboç va aprovar la reparcel·lació necessària per fer aquests canvis al polígon l'estiu passat. La decisió va anar seguida d'un recurs d'alçada del mateix ministeri al qual el consistori va respondre negativament. Finalment, Foment ha optat per presentar un recurs contenciós administratiu en contra de la decisió municipal, ja que considera que afecta el futur dels terrenys que hi té adjacents.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/341293-foment-presenta-un-contencios-contra-larboc-per-afectacio-del-logis.html

DB Schenker Spain-Tir empieza a construir una plataforma en la CIM Lleida

La multinacional DB Schenker Spain-Tir ha comenzado ya con los movimientos de tierras en la parcela que tiene en el centro logístico CIM Lleida. La intención de la empresa es construir una nave con una superficie de almacén de unos 2.300 metros cuadrados, 275 metros cuadrados de oficinas y 27 muelles de carga con abrigo para los camiones. DB Schenker Spain-Tir prevé finalizar las obras de la nave a mediados del año 2011, según ha avanzado Cimalsa, empresa pública de la Generalitat encargada de desarrollar y comercializar plataformas logísticas en toda Catalunya.
DB Schenker Spain-Tir adquirió con anterioridad una parcela de 5.500metros cuadrados en la CIM Lleida y ahora han iniciado las obras para operar desde ahí. “La plataforma contará con técnicas de aislamiento especiales debido a las condiciones climatológicas de la zona y se certificará con el sistema de seguridad TAPA”, precisan desde Cimalsa.
El grupo Schenker no es un cliente nuevo para Cimalsa, ya que el operador logístico se ubicó en el año 2007 en CIM la Selva, en una nave de más de 11.000 metros cuadrados. Desde allí, Schenker High Tech Logistic ofrece soluciones integrales de logística orientada a empresas del sector de la electrónica, de las energías renovables o del sector aeroespacial, explican desde la empresa pública de la Generalitat.

Font: http://www.diariodelpuerto.com/noticia.php?not_id=40413

Los precios de los alquileres logísticos caen un 7,9% en Barcelona en los últimos 12 meses
Los precios de los alquileres logísticos han caído un 7,9 por ciento en Barcelona en los últimos 12 meses. Este reajuste de los precios se debe al volumen de oferta disponible, después de que muchas naves quedaran vacías a consecuencia de los problemas derivados de la crisis económica. En estos meses, la demanda de espacios logísticos, sin embargo, ha crecido, pero debido a la necesidad de las empresas de buscar espacios más reducidos.

Así lo asegura un informe elaborado por la consultora inmobiliaria Aguirre Newman, que fija en un 69% el incremento de la demanda de espacios logísticos en Barcelona, aunque subraya que esto se debe “a la necesidad de los operadores de adecuarse a espacios más reducidos y de ajustar sus costes”.
En el último año, el mercado inmobiliario logístico ha registrado poca actividad en España, según se desprende de este informe, que fija en 111 millones de euros las transacciones realizadas. Pese a que la cifra es baja, supera los cien millones de euros registrados en 2009.
En la actualidad, en Barcelona y su área metropolitana hay disponibles 560.000 metros cuadrados de suelo logístico, lo que sitúa la tasa de disponibilidad en el mercado del 18,8% del suelo, sobre un total de producto logístico de tres millones de metros cuadrados.
El informe de Aguirre Newman precisa que es “imprescindible la ampliación y mejora de las infraestructuras industriales y logísticas de Barcelona, con el fin de asegurar la competitividad y el futuro desarrollo de las mismas”. En este sentido, la consultora precisa que “la inauguración del cuarto cinturón, o B-40, será clave en la mejora de las comunicaciones”.
Según Aguirre Newman, la absorción de espacios logísticos ha aumentado en 99.000 metros cuadrados respecto a la registrada en el mismo periodo del año 2009 y se sitúa en 242.248 metros cuadrados. “El dato más reseñable –añaden– es que la absorción de 179.650 metros cuadrados, el 74,15% del total, se ha concentrado en el primer cinturón metropolitano”, es decir en las comarcas del Barcelonés, el Baix Llobregat, y Vallès Oriental y Occidental.

Font: http://www.diariodelpuerto.com/noticia.php?not_id=40441

L'Estat aplana el camí a Repsol pels pous del Delta
Indústria els considera al marge de les restriccions que prepara Europa, tot i que els ecologistes tornen a demanar una moratòria, si més no fins que es resolgui la via penal pels vessaments en les prospeccions

Quan Repsol va anunciar la setmana passada que a l'estiu ja preveu que estigui explotant els dos nous jaciments de petroli descoberts i validats a uns 50 quilòmetres de la costa de l'Ebre, en l'àmbit de la plataforma Casablanca, el gegant petrolier va evitar cap referència al nou marc regulador plantejat per la Comissió Europea (CE) arran de l'accident de British Petroleum (BP) al
golf de Mèxic. Brussel·les va anunciar fa dos mesos una normativa més restrictiva, sobretot en pous situats a una profunditat superior als 1.000 metres, i va recomanar que fins aleshores no s'atorguessin més autoritzacions. Però el fet que els pous de davant del delta de l'Ebre, anomenats Montanazo i Lubina, siguin a menys profunditat sota el nivell del mar (741 i 643 metres, respectivament) i no es trobin en una zona de condicions atmosfèriques extremes, ha provocat que el govern espanyol, que és qui ha d'autoritzar l'activitat extractiva, desvinculi el cas del delta de les restriccions que pretén aplicar Europa.

Segons fonts oficials del Ministeri d'Indústria, l'objectiu del front obert per la CE són exclusivament “les aigües profundes, tot just com al golf de Mèxic”, i per tant l'executiu espanyol no veu per què ha de frenar Repsol –en un context d'escassetat de petroli a l'Estat– per motius preventius, com li demanen els ecologistes. El Ministeri de Medi Ambient ha d'emetre ara la seva declaració d'impacte ambiental –Repsol espera que ho faci cap al febrer, tot just quan la CE farà públic un primer esborrany normatiu– i, si el document compatibilitza el projecte amb la seva proximitat a una àrea de gran valor ecològic, tot indica que Indústria no alentirà el llum verd definitiu.

Pressió proteccionista
Greenpeace, però, pensa redoblar la pressió per impedir-ho. “No hi ha manera neta d'explotar aquest recurs”, conclou Sara Pizzinato, responsable de la campanya d'energia de Greenpeace, que invoca la proximitat al delta i la poca rendibilitat dels pous des d'un punt de vista de política energètica: “Estem parlant de quantitats ridícules [uns 7.500 barrils de cru diaris durant fins a set anys] que es poden estalviar amb mesures d'eficiència en el transport”. L'entitat ecologista ja ha demanat una reunió amb el nou director general de Qualitat Ambiental, Jesús Huertas, per tornar a plantejar el seu rebuig al projecte de Repsol.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/347350-lestat-aplana-el-cami-a-repsol-pels-pous-del-delta.html

Front comú per la logística amb el nord d'Itàlia

• Tarragona treballa en dos projectes conjunts amb Lleida, Novara i Piacenza

La Diputació de Tarragona ha signat dos convenis de col·laboració amb la de Lleida i les de Novara i Piacenza, al nord d'Itàlia –totes amb trets socioeconòmics similars, i integrants de l'anomenat Arc Llatí– per a l'intercanvi d'experiències i la recerca de nous models econòmics en innovació i logística. En el primer projecte, sobre centres d'innovació al Mediterrani, l'aportació tarragonina se centra a estudiar la repercussió i els beneficis d'aquests pols en l'entorn immediat. Dels 90.000 euros de pressupost, l'Organisme Autònom de Desenvolupament Local (OADL) tarragoní n'aporta 13.000. En el marc del segon projecte, sobre els sistemes territorials locals de la logística i el transport de mercaderies, es fan estudis comparatius sobre l'experiència local en punts com ara la situació de les infraestructures i els centres logístics, i el seu impacte ambiental. La Diputació de Tarragona, que ha delegat la seva part en la Càtedra d'Economia Local i Regional de la URV a les Terres de l'Ebre, posa 5.000 dels 80.000 euros del pressupost.

Els projectes miraran d'obtenir fons després de la iniciativa comunitària Interreg, que incentiva la creació de xarxes de treball entre regions. El director de l'OADL, Josep M. Elorduy, destacava l'experiència de Novara en sectors com per exemple el transport de productes químics, però també l'arròs o el vi. “Sectors com ara la logística i la innovació, i més en època de crisi, ofereixen oportunitats de creixement sostenible i creació d'ocupació”, deia.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/348834-front-comu-per-la-logistica-amb-el-nord-ditalia.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=portada&utm_source=rss&utm_medium=portada&utm_campaign=rss

INCASÒL inicia la comercialització del sector d’activitats econòmiques El Puig Vell de Roda de Ter
Prop de 6 hectàrees de sòl que s’ofereixen en règim de venda o dret de superfície

INCASÒL comercialitza 24 parcel·les del sector d’activitats econòmiques El Puig Vell de Roda de Ter, a Osona. Les parcel·les estan destinades a indústries aïllades, entre mitgeres i per a serveis i s’ofereixen en règim de venda o dret de superfície. Tenen una superfície que oscil·la entre els 980m2 i els 5.500m2.

El preu de sortida de la concurrència en règim de venda va dels 132 als 166 euros/m2 de superfície, segons la tipologia de les parcel·les. I pel que fa al règim de dret de superfície s’ha fixat un cànon unitari mensual que va dels 0,66 fins als 0,81 euros/m2 de superfície, també segons la tipologia de les parcel·les. Els adjudicataris en règim de dret de superfície gaudiran d’un primer any de carència sobre el pagament. El termini màxim de vigència d’aquesta modalitat és de 50 anys.


Les empreses interessades a participar en el procés d’adjudicació de les parcel·les poden consultar les bases dels concurs al web www.incasol.cat i poden presentar les seves instàncies a la seu d’INCASÒL fins al 30 de març de 2011.

El nou parc empresarial té una superfície de 16 hectàrees i està situat al sud del terme municipal de Roda de Ter, en un indret anomenat Puig Vell. Els terrenys que conformen el nou polígon limiten pel sud amb el terme municipal de Les Masies de Roda; pel nord, amb la carretera C-153 de Vic a Olot, principal accés al sector; el carrer de Molins i el turó La Muntanyeta; i, per l’est, amb el camí que porta des del carrer dels Molins al Puig Nou.

Altres actuacions en comercialització a Osona
El Pla de comercialització de sòl per a activitats econòmiques d’INCASÒL inclou dues actuacions a Osona que sumen un total de 3 hectàrees de sòl distribuïdes en 8 parcel·les.

Es tracta dels sectors Les Cassasses de Vic i la Campaneria de Torelló.

Les actuacions incloses en aquest programa compten amb unes condicions econòmiques excepcionals. Es tracta d’un nou model flexible i modelable a les necessitats actuals dels clients, amb la voluntat de facilitar al màxim la implantació de noves indústries arreu de Catalunya.

Font: http://www20.gencat.cat/portal/site/incasol/menuitem.d2ebfe8dd9646909763cc110b0c0e1a0/?vgnextoid=f90570676617d110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f90570676617d110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=3c308e75c431d210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD

Barcelona albergará un centro logístico para empresas textiles de la zona de Shanghai

• El sector textil, el diseño y los vehículos eléctricos son prioritarios

El primer teniente de alcalde del Ayuntamiento de Barcelona, Jordi William Carnes, ha viajado hasta la región de Shanghai, China, para suscribir el acuerdo de establecimiento de un centro logístico en la ciudad de Barcelona. Esta instalación servirá para la distribución del producto textil de las empresas locales de la ciudad de Tongxiang, a 100 km de Shanghai, en el este de China. Desde este lunes, la expedición barcelonesa encabezada por Carnes se encuentra en China en misión de prospección económica.

Hasta el 8 de enero, el edil se reunirá con autoridades y empresarios de Tongxiang, Wenzhou y Shangai para intercambiar conocimiento empresarial. Además de la instalación del centro logístico, el Ayuntamiento de Barcelona y el gobierno municipal de Wenzhou han firmado un convenio de colaboración económica. Los acuerdos contemplan la creación de empresas mixtas y la participación de empresas de Barcelona en ferias profesionales en una ciudad que cuenta con 350 km de costa en el mar de China Meridional.

El teniente de alcalde Carnes tiene pendientes varios encuentros con empresarios chinos a los que presentarán proyectos como el del 22@, el Saló Barcelona Activa o The Brandery. Como contrapartida, el próximo 17 de enero una delegación de treinta empresarios del sector de la moda visitará Catalunya para seguir con los contactos. También se contemplan reuniones con los organizadores del Shangai Motorshow en la línea de trabajo iniciada por Barcelona para ser capital de la movilidad eléctrica.

En la agenda de hoy de Jordi William Carnes figura una recepción en la sede del gobierno municipal popular de Shanghai dónde le atenderá su homólogo Dengjie Tang, que se ocupa de las relaciones exteriores de la metrópoli china.

http://www.expansion.com/2011/01/04/catalunya/1294148094.html

Reus proposa un nou espai logístic al costat de l'aeroport
Comença el procés de participació ciutadana per elaborar el futur pla d'ordenació urbanística municipal, l'avantprojecte del qual estarà llest l'abril
La ciutat pot guanyar 20.000 habitants en 15 anys

“Garantir l'atractiu i el lideratge territorial de Reus a través d'un planejament sostenible, innovador i que inclogui una oferta enfocada tant al manteniment com a la captació de nova activitat econòmica”. En línies generals, aquests són els paràmetres que, segons l'alcalde de la ciutat, Lluís Miquel Pérez, haurien de caracteritzar el nou pla d'ordenació urbanística municipal (POUM), en el qual es definirà quin model de població es vol en base a la previsió de quin serà el seu creixement fins al 2020. Per tal que en l'elaboració del document no tan sols hi intervinguin experts tècnics, ahir va arrencar la fase de participació ciutadana, ja que l'Ajuntament pretén disposar de les aportacions dels veïns perquè tinguin veu sobre el seu entorn físic.

Coincidint amb el començament d'aquest procés, Pérez va aprofitar per fer una pinzellada d'alguns objectius del futur POUM, com és “la creació de nous sectors especialitzats que aportin valor afegit, com així ho fa el Parc Tecnològic del Camp (Tecnoparc), líder en la recerca en nutrició i salut”. A banda d'aquesta àrea, el batlle en va proposar una altra relacionada amb activitats logístiques i que s'emplaçaria al costat de l'aeroport i de l'estació central del corredor del Mediterrani, que estarà situada al sud de l'aeroport.

A aquest suggeriment s'hi ha de sumar la definició dels límits de creixement de la ciutat amb la creació de la quarta anella; la reconversió de l'avinguda Tarragona en un gran eix urbà; l'eliminació dels ponts elevats del tren a les avingudes de Bellisens i Tarragona; la continuació de les polítiques de protecció del patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic, i l'emplaçament de grans parcs urbans al sud del terme i a ponent. Pel que fa a la futura extensió de la capital del Baix Camp, el director de l'oficina tècnica del pla, Anton Pàmies, va dir que cal equilibrar els espais urbanístics, “omplint les bosses que han quedat buides al voltant de les variants”: “La intenció no és apostar pel creixement concentrat d'una zona, sinó per un desenvolupament concèntric”.

I, finalment, la corporació treballa amb uns càlculs orientatius que preveuen que Reus podria guanyar 20.000 habitants en 15 o 20 anys, passant dels 107.000 veïns als 130.000. Paral·lelament, l'escenari que es planteja en el pla local d'habitatge és el d'assolir els 116.500 habitants el 2016, la construcció també fins llavors d'uns 6.955 habitatges nous i la delimitació d'un sostre industrial edificable d'1.200.000 m².

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/355577-reus-proposa-un-nou-espai-logistic-al-costat-de-laeroport.html

Santos Transportes Europeos abre una plataforma logística en la Zona Franca
La compañía Santos Transportes Europeos quiere potenciar su actividad en Catalunya con la apertura de una plataforma logística en el polígono de la Zona Franca de la capital catalana. La compañía, que tiene su sede en la provincia de Guadalajara, ha alquilado una nave industrial en esta zona industrial, operación en la que ha sido asesorada por el departamento industrial de la consultora inmobiliaria Forcadell.

Santos Transportes Europeos mejora así sus instalaciones en Catalunya “con el objetivo de ofrecer una mejor cobertura a sus clientes en todo el territorio nacional”, explican desde Forcadell.
La nueva nave de Santos Transportes Europeos en Barcelona tiene una superficie de 1.500 metros cuadrados y se encuentra en una de las mejores ubicaciones posibles para el desarrollo de la actividad de transporte y logística, en el área del delta del Llobregat, junto al puerto y al aeropuerto de la capital catalana.
“La llegada de Santos Transportes Europeos se enmarca en el importante proceso de transformación de la Zona Franca, donde ganan importancia los sectores logístico, terciario y de servicios en detrimento de las industrias manufactureras clásicas, en proceso de deslocalización”, explican desde la inmobiliaria Forcadell.
Santos Transportes Europeos es una compañía especializada en el almacenaje, transporte y distribución de mercancías tanto a clientes finales como a otros operadores logísticos. La nueva plataforma logística de la compañía está situada junto a plataformas de otras empresas como Fujitsu, UPS, Gil Stauffer, Contenosa, Clabsa o ABM Rexel.
Según la inmobiliaria Forcadell, en la actualidad, los precios de alquiler de una nave industrial en Barcelona oscilan entre los 4,59 euros y los 6,39 euros por metro cuadrado al mes.

Font: http://www.diariodelpuerto.com/noticia.php?not_id=41192

Barcelona se convertirá en puerta logística de la moda china al mercado europeo
En poco más de 15 días, empresarios de Shanghai y Barcelona han viajado de un lado a otro del globo para alcanzar acuerdos que permitan crear en la capital catalana una plataforma logística para las empresas textiles chinas. Mientras el pasado 3 de enero una delegación barcelonesa encabezada por el primer teniente de alcalde del ayuntamiento, Jordi William Carnes, visitaba Shanghai, una delegación china devolvía la visita viajando la semana pasada a Barcelona.

Un total de 18 empresarios chinos han estado de visita unos días en Barcelona para conocer in situ el potencial que la capital catalana tiene en el sector del diseño y la moda con el objetivo de cerrar acuerdos con diseñadores locales y ultimar el proyecto de instalar un centro logístico para empresas textiles de la zona de Shanghai.
El acuerdo para impulsar la creación de este centro logístico fue firmado por el ayuntamiento catalán y el gobierno municipal de Wenzhou durante la visita de la delegación barcelonesa a China y, días más tarde, empresarios de Shanghai visitaban la capital catalana, invitados por BCD Barcelona Centre de Disseny, para “seguir profundizando en la colaboración en sectores económicos estratégicos para las dos ciudades, como es el diseño”, destacó Jordi William Carnes.
Durante el viaje, los empresarios chinos han visitado algunos de los edificios más relevantes del distrito de la innovación 22@ Barcelona, así como la exposición “Mariscal en la Pedrera” y recorrieron diversas tiendas de textil para el hogar y diseño más representativas de la ciudad.
Para el primer teniente de alcalde del ayuntamiento de Barcelona, esta iniciativa “nos permite avanzar en las relaciones comerciales con una de las economías más potentes del mundo”.
El presidente del BCD Barcelona Centre de Disseny, Pau Herrera, destacó la necesidad de colaborar con instituciones referentes de países estratégicos como China “para fomentar la internacionalización y la competitividad de las empresas que ofrecen servicios de diseño”.
El acuerdo para establecer en Barcelona un centro logístico para empresas de la ciudad de Tongxiang, a cien kilómetros de Shanghai, es también fruto del pacto al cual llegaron el año pasado BCD Barcelona Centre de Disseny con el Beijing International Brand Management Center y el Shanghai National Design & Trade Promotion Center, entidades pertenecientes al ministerio de Comercio chino, por el cual se apostaba por Barcelona “como una de las cinco ciudades a través de las cuales se quiere promocionar las marcas europeas en China, y a la inversa”, precisan desde el ayuntamiento catalán.
En el viaje realizado a principios de enero por la delegación barcelonesa también se acordó la creación de empresas mixtas y la participación de empresas barcelonesas en ferias profesionales de China.

Font: http://www.diariodelpuerto.com/noticia.php?not_id=41139

Esparreguera acorda redefinir els polígons per atreure més indústria
El consistori vol captar noves empreses especialitzades i no dependre tant de l'automoció

L'Ajuntament d'Esparreguera va aprovar l'adhesió a l'acord per al desenvolupament econòmic local del Baix Llobregat amb l'objectiu de redefinir els polígons industrials i captar noves empreses interessades a establir-se a Esparreguera. El consistori creu que amb aquest nou acord es podrà fer un estudi als polígons per buscar altres vies d'indústria possibles i veure en quin sector pot especialitzar-se la comarca i especialment el municipi, per així no dependre tant de l'automoció.
El regidor de Promoció Econòmica, Antoni Cabré, va marcar com a objectius d'aquest acord la promoció de nous parcs empresarials al municipi, assessorar millor els emprenedors i també promocionar i ajudar-ne de nous, cercar noves formes de turisme agrari a la població i, finalment, trobar indústries especialitzades que s'instal·lin a Esparreguera, "com podrien ser del sector de les noves tecnologies". Per a Cabré, a Esparreguera s'ha de fer "un replantejament dels polígons industrials, per així no dependre tant del sector de l'automoció i d'altres que actualment s'estan deslocalitzant. Per això hem de cercar altres tipus d'indústries per al municipi i la comarca". El regidor va explicar que per a Esparreguera és molt important millorar la formació de la gent, ja que "els treballadors de la indústria s'han de reconvertir en altres sectors. De fet, des del consistori hem de ser més àgils i operatius perquè ara hi ha el triple de demanda de gent que busca feina". Per a Cabré, "aquest acord és una eina positiva per treballar conjuntament els ajuntament, els sindicats, les empreses públiques i el Consell Comarcal del Baix Llobregat per fomentar el treball i la promoció econòmica".
Aquest acord va ser aprovat en el darrer ple, que va durar cinc hores i va començar amb trenta minuts de retard amb els vots favorables del PSC, l'Entesa, ERC, CiU i AIESPA, i amb l'abstenció de Gent d'Esparreguera.

Dues mocions
En la sessió plenària es van aprovar dues mocions. En la primera, presentada per l'Entesa, es demanava la no retirada de la prestació de 426 euros a les persones aturades mentre hi hagi aquesta situació econòmica de crisi. També es va demanar l'ampliació de les ajudes d'emergència per evitar l'exclusió social i va ser aprovada per unanimitat. D'altra banda, també es va tirar endavant una moció presentada per ERC per aprovar inicialment la revisió de les bases del Consell Municipal de la Comunicació. Ara, amb l'aprovació s'inicia el procés per millorar les bases d'una institució que ha de controlar, proposar, resoldre i prendre iniciatives sobre els mitjans de comunicació públics locals.

Font: http://www.regio7.cat/baix-llobregat/2011/01/27/esparreguera-acorda-redefinir-poligons-atreure-mes-industria/124605.html

ADIF licita los servicios complementarios y auxiliares en Portbou

El Consejo de Administración de ADIF ha aprobado sacar a licitación de la prestación de los servicios complementarios y auxiliares en el centro logístico de Portbou, en la frontera con Francia, por un importe de 6,35 millones de euros. El contrato tiene una duración inicial de dos años y “podrá ser ampliado por anualidades hasta tres años más”, explican desde el ADIF.
Según el ente público, el contrato a licitar contempla, entre otras operaciones, la manipulación de UTIs (Unidad de Transporte Intermodal), el mantenimiento y aportación de medios de manipulación, como grúas pórtico o móviles, la realización de maniobras y la organización del trabajo en las playas del centro logístico.
“Este contrato tiene como fin garantizar la prestación de los servicios a las empresas ferroviarias que utilizan el centro logístico de Portbou”, aseguran desde el ADIF. La empresa pública añade que con esta licitación también se pretende “permitir el desarrollo de esta actividad en óptimas condiciones de fiabilidad y seguridad”.
La licitación se enmarca dentro de las medidas de apoyo al transporte de mercancías por ferrocarril que se vienen desarrollando en los últimos meses por parte del Gobierno español.

Font: http://www.diariodelpuerto.com/noticia.php?not_id=41300

Arrancan las obras del futuro centro logístico de Mango en Lliçà d'Amunt

La empresa de moda Mango ha anunciado este miércoles el inicio de las obras de urbanización de su futuro Parque Logístico en Lliçà d’Amunt. Estas obras, que arrancarán a mediados de febrero, así como la construcción de la nave principal del Parque Logístico, tendrán una duración de cinco años.

Este proyecto arrancó en 1999 con la compra de 1.218.761 m2 en la zona de Can Montcau, en la comarca del Vallès Oriental. "Para la marca Lliçà d’Amunt es un buen enclave, puesto que dispone de todo tipo de bienes y servicios, como carreteras, aeropuertos, el puerto de Barcelona y una red de proveedores. Además, es una zona que Mango conoce perfectamente dado que su sede se ubica en esta misma área", señala la multinacional española del 'retail' en un comunicado.

De los 1.218.761 m2 de superficie adquiridos en 1999, Mango ha cedido 294.095 m2 al ayuntamiento de Lliçà d’Amunt. La marca dispondrá de alrededor de 330.000 m2, de los cuales 280.000 m2 se destinarán a uso industrial y que incluyen su centro logístico, y 60.000 m2 a uso terciario, para instalaciones como hoteles, cines, etc. De estos 60.000 m2, Mango destinará 10.000 m2 a crear una zona 'outlet' con otras marcas. Todo este proyecto supondrá para la empresa una inversión de 360 millones de euros y se prevé que finalice en 10 años.

"El centro logístico que se construirá en esta primera fase dispondrá de una de las tecnologías más modernas de Europa -añade la compañía que preside Isac Andik-. Desde aquí se distribuirá la ropa a todos los países del mundo en los que Mango está presente, excepto China, donde la marca ya dispone de un pequeño centro logístico local".

Mango, que abrió su primera tienda en 1984 en el Passeig de Gràcia de Barcelona, cuenta actualmente con más de 1.700 tiendas en 102 países. Es la segunda empresa exportadora de moda en España, y su concepto se basa en la alianza entre un producto de calidad, acorde con las últimas tendencias, y un precio asequible.

Font: http://www.elvigia.com/noticia/1632-Arrancan_las_obras_del_futuro_centro_logistico_de_Mango_en_Llica_d_Amunt

Inditex invertirá 190 millones de euros en ampliar su plataforma logística de Tordera
Inditex invertirá 190 millones de euros en ampliar su plataforma logística de Tordera (Barcelona). Esta ampliación comportará la creación, por parte del grupo textil, de 500 puestos de trabajo directos, según informó ayer Pablo Isla, vicepresidente y consejero delegado de Inditex, a Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya, en una reunión mantenida en Barcelona.

Estas inversiones para ampliar la planta de Tordera se irán ejecutando entre este año y 2015 y, al final de esta operación, la capacidad de distribución de la planta de Inditex habrá aumentado un 60 por ciento. La cifra de empleados crecerá en un 50%, según le comunicó Isla a Mas durante la reunión.
El encuentro se celebró en el Palau de la Generalitat, donde el president catalán recibió a una delegación de Inditex que, además de Isla, estaba formada por el director general adjunto al consejero delegado, Ramón Reñón, y el director general de comunicación i relaciones institucionales, Jesús Echevarría.
Los directivos de la firma gallega explicaron al president Mas que, entre las instalaciones que se prevén construir en Tordera con esta ampliación, destacará un silo para el almacenaje de piezas de ropa colgadas, una instalación que será, dentro de sus características, la más avanzada tecnológicamente de Europa.
Artur Mas agradeció a la dirección de Inditex esta nueva apuesta por Catalunya, donde el grupo tiene la sede central de tres de sus marcas: Massimo Dutti, Bershka y Oysho. Según Mas, este proyecto es “una firme prueba de confianza en el presente y el futuro económico de Catalunya”.
Artur Mas también aseguró a los directivos de Inditex que ponía el Govern catalán al servicio del grupo “para facilitar cualquier tipo de trámite o permiso que sea necesario para iniciar la inversión de Tordera en pocas semanas, teniendo en cuenta que una parte mayoritaria de la inversión prevista se ejecutará durante los años 2011 y 2012”.
Además de los servicios centrales de tres de sus marcas, lo que incluye gestión, comercial y diseño, Inditex también realiza desde Catalunya la distribución de los productos de estas marcas a las más de 1.700 tiendas de las mismas repartidas por todo el mundo.
En la actualidad, en la plataforma de Inditex en Tordera trabajan unas 950 personas, una cifra que tras la ampliación crecerá hasta casi las 1.500 en el año 2015, de cumplirse las previsiones de la empresa.
En la reunión mantenida entre la Generalitat e Inditex ayer en Barcelona también participaron por parte de la Generalitat el conseller de Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, el director general de Indústria, Joan Sureda, y el secretario del Govern, Germà Gordó.

Font: http://www.diariodelpuerto.com/noticia.php?not_id=41558

O-I invierte 24 millones de euros en una nueva plataforma en la Zona Franca de Barcelona

La compañía estadounidense O-I, el mayor fabricante de envases de vidrio del mundo, ha invertido 24 millones de euros en una nueva planta situada en la Zona Franca de Barcelona. Estas instalaciones cuentan con una superficie de 84.000 metros cuadrados donde se producirán los productos de la empresa para clientes a corto y largo plazo, además de realizar desde aquí su distribución a todo el mundo. La tecnología utilizada en esta planta es la primera de su tipo que se instala en Europa, según la firma.
Estas nuevas instalaciones de la compañía permitirán conseguir “los compromisos principales de la empresa: sostenibilidad, ahorro de energía y reducción de las emisiones de CO2”, aseguran. Según responsables de O-I aseguran que esta inversión permitirá incrementar la producción de la compañía en un 35 por ciento.
En la inauguración de la planta estuvieron presentes Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya, y Manuel Royes, delegado del Estado en el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB).
O-I (Owens-Illinois) es el principal fabricante de envases de vidrio del mundo. En 2010 lograron unos ingresos de 6,6 millones de dólares. La compañía tiene su sede central en Perrysburg, Ohio (Estados Unidos).

Font: http://www.diariodelpuerto.com/noticia.php?not_id=41559

Comencen les obres del centre logístic de Mercadona d'Abrera
El nou magatzem entrarà en funcionament a final del 2013 amb una plantilla de 500 treballadors

Els treballs de condicionament de la zona on es construirà el futur centre logístic de Mercadona, al polígon industrial Barcelonès d'Abrera, s'han iniciat amb la urbanització del tram de l'avinguda de l'Energia, des del carrer Can Noguera fins a la parcel·la del futur magatzem, de més de 100.000 metres quadrats de superfície, que abastarà 250 supermercats de tot Catalunya, l'Aragó i la Rioja. El nou centre logístic suposa una inversió de més de 300 milions d'euros i es preveu que entri en funcionament a final del 2013.

De fet, en aquest tram de carrer, que serà un dels accessos al nou centre logístic, s'estan fent la pavimentació de la calçada i de les voreres, les instal·lacions de sanejament, electricitat, il·luminació i abastament d'aigua, i la substitució de l'actual torre elèctrica. Quan s'acabin aquests treballs s'iniciarà la preparació del terreny i, posteriorment, la construcció de les naus. La previsió és que el nou centre logístic de Mercadona entri en funcionament a final del 2013, amb una plantilla inicial de 500 treballadors, ampliable a 700 quan el centre estigui a ple rendiment.

El futur complex logístic serà, segons la companyia, un dels més innovadors del món: tindrà capacitat per acollir 75.000 palets i per donar servei fins a 250 supermercats.

El complex s'ubica al polígon de Ca n'Amat, en una parcel·la de 200.000 metres quadrats, més de 100.000 dels quals es destinaran a superfície edificada. Per executar les obres de construcció i equipament del bloc logístic seran contractades prop de 150 empreses, majoritàriament petites i mitjanes, i es preveu donar feina a més de 600 persones. Un cop enllestit, entre altres serveis, el complex logístic disposarà d'una llar d'infants gratuïta per als fills dels treballadors, amb la voluntat de conciliar millor la vida laboral i la familiar.

Una oportunitat
Des del consistori abrerenc veuen la construcció del centre logístic de Mercadona al polígon industrial Barcelonès com una oportunitat per al municipi perquè generarà molts llocs de treball. Per a Maria Soler, alcaldessa d'Abrera, "és una magnífica oportunitat immillorable per fer front a l'actual situació econòmica, perquè la instal·lació d'aquest centre logístic ens permet generar molts llocs de treball, alguns des d'ara mateix en iniciar-se les obres. També ens ajudarà a dinamitzar el teixit industrial del municipi i, al mateix temps, podrem diversificar-lo, ja que no dependrem exclusivament de les indústries relacionades amb el sector de l'automoció". Finalment, Soler ha destacat que no ha estat casualitat que Mercadona hagi decidit instal·lar a Abrera la seu logística, ja que "disposem de bones comunicacions i tenim una llarga tradició industrial i terrenys disponibles".

Font: http://www.regio7.cat/baix-llobregat/2011/02/18/comencen-obres-del-centre-logistic-mercadona-dabrera/128608.html

Luís Simões estrena un centro logístico en Cataluña

Luís Simões ha centralizado sus operaciones logísticas en Cataluña con una nueva plataforma ubicada en el polígono Moli del Racó, en la población de Sant Sadurni D'Anoia. Según informa el operador logístico portugués, esta plataforma se encuentra a escasa distancia de la autopista AP-7, una vía que comunica con las diferentes poblaciones y nodos logísticos del área metropolitana de Barcelona, y ofrece de este modo comunicaciones rápidas hacia Europa, y el eje de comunicaciones Ibérico (Valencia, Madrid, Lisboa).

El nuevo centro logístico realiza actividades y manipulaciones diversas para sus clientes y en especial está preparado para desarrollar y potenciar trabajos de valor añadido en las áreas de picking y co-packing, utilizando para ello la última tecnología y un equipo humano especializado.

El cambio de instalaciones cumple con la necesidad de adaptar el crecimiento que la compañía está teniendo en Cataluña en los últimos meses. Con su adquisición se duplican los recursos en metros cuadrados y en muelles de carga y descarga para camiones tipo trailer y furgonetas de reparto capilar. Además, se mejoran los procesos operativos y se especializan las zonas de manipulacion, con personal y máquinas específicas para esas actividades, dando una respuesta de alta calidad a los clientes en materia de seguridad y
calidad.

"Esta plataforma amplía las oportunidades dentro del mercado español. Ubicada en una zona estratégica, confiamos en que nuestra presencia siga contribuyendo al desarrollo de una región tan importante como Cataluña", afirma Vitor Enes, director general de Logística Ibérica de Luís Simões.

Luís Simões es líder en transporte de mercancías en Portugal y líder en el mercado de flujos entre los dos países de la Península Ibérica. Posee una flota de 2.000 vehículos (propios y subcontratados), con una antigüedad media de 2,5 años y cuenta con 1.753 colaboradores. Presta servicios integrados de logística en más de 20 almacenes, con cerca de 250.000m2, en 10 regiones diferentes de la Península Ibérica. LS inició su actividad en Loures, en 1948, y está en el mercado español desde hace más de 20 años.

Font: http://www.elvigia.com/noticia/1800-Luis_Simoes_estrena_un_centro_logistico_en_Cataluna

Abacus tiene totalmente operativa su plataforma logística de Barcelona
Abacus, sociedad cooperativa dedicada a la venta de libros, juguetes y material de papelería, ha finalizado recientemente el traslado de todas sus actividades logísticas a su nueva plataforma de distribución situada en Vilanova del Camí (Barcelona).

Esta plataforma logística, diseñada con el soporte de Miebach Consulting para dar respuesta al constante crecimiento del volumen de actividad de Abacus, cuenta con 23.500 metros cuadrados de superficie y una capacidad de preparación de 22.400 líneas de pedido por día, sobre un total de 21.000 artículos.
Además de ser la base para el reaprovisionamiento a su red de puntos de venta y la preparación de pedidos para sus clientes directos, las nuevas instalaciones de la cooperativa permiten también a la sociedad actuar como operador logístico especializado, para realizar el suministro de material editorial, cultural y educativo para redes de venta de terceros.
El portafolio de servicios de Abacus incluye el desarrollo de tareas adicionales a la preparación de materiales, atendiendo así a la creciente demanda de servicios específicos por parte de sus clientes.
La inauguración oficial de este nuevo centro logístico de Abacus se realizó a finales del año 2009 y contó con la presencia de los entonces consellers de Política Territorial y Obres Públiques, Joaquim Nadal, y de Cultura, Joan Manuel Tresserras, así como del alcalde de Vilanova del Camí, Joan Vich, y el presidente y el director general de Abacus, Raimon Ribera y Miquel Àngel Oliva.
Durante el último año, la compañía ha ido haciendo paulatinamente el traslado de todas las operaciones desde su antigua plataforma a la actual.
Estas instalaciones son propiedad de la sociedad Eurecos, de la que forman parte Abacus, las mutuas francesas Mutuelle Assurance des Commerçants et Industriels de France y Mutuelle Assurance dels Instituteurs de France, el banco Credit Cooperatif y la aseguradora Atlantis.
Fundada en 1968, la cooperativa cuenta con más de 650.000 socios de consumo y 466 socios de trabajo. En el año 2010 facturó más de 100 millones de euros. En la actualidad, cuenta con 37 establecimientos repartidos entre en Catalunya y Valencia.

Font: http://www.diariodelpuerto.com/noticia.php?not_id=41627

El grup de distribució farmacèutica Cofares desembarca amb força a Catalunya
La societat inaugurarà dos magatzems logístics a Barberà del Vallès i a Riudellots de la Selva

Entre febrer i juliol el grup Cofares inaugurarà quatre magatzems de nova construcció. D'ells dos a Catalunya: a Barberà del Vallès i en Riudellonts de laSelva . Es tracta d'un desembarcament en tota regla d'aquest grup considerat capdavanter en distribució farmacèutica a Espanya. Els altres dos magatzems estan situats en Betanzos (la Corunya) i Las Palmas de Gran Canària, segons José Antonio López-Árias, director general del grup Cofares.

El grup Cofares és la principal empresa sanitària espanyola, capdavantera de la distribució de medicaments a Espanya, i la quarta distribuïdora farmacèutica a nivell europeu. Aposta fermament per una oficina de farmàcia amb capacitat de gestió, forta i amb eines per afrontar el futur. A més de mantenir la seva activitat principal, ofereix una gran cartera de serveis a l'oficina de farmàcia entre les quals es troben una secció de crèdit que proporciona serveis financers, solucions informàtiques, eines de màrqueting i de gestió o mobiliari. “Les claus fonamentals estan en la capacitat i la qualitat del servei que es presta a la farmàcia. Però això no és suficient. El compromís és aportar valor. Crear i desenvolupar nous serveis”, afirma José Antonio López-Arias, director general del grup Cofares.

Entre febrer i juliol de 2011 s'inauguraran els quatre magatzems de nova construcció en Barberá del Vallés (Barcelona), Ruidellots de la Selva (Girona), Betanzos (La Corunya) i Las Palmas de Gran Canària. S'ha escomès la reforma de les instal·lacions de Santander (Cantàbria), i l'ampliació de l'activitat de l'operador de logística farmacèutica Farmavenix, en 30.000 palets. Aquestes inversions en logística i magatzems han suposat una xifra propera als 70 milions d'euros. En aquest sentit, per 2011 López-Arias no descarta seguir amb la línia d'adquisicions i la seva recomanació al grup es dirigeix en la direcció d'estudiar i realitzar les futures possibles adquisicions. “En aquest mercat les economies d'escala s'aconsegueixen per integració de processos. La quota de mercat de totes les empreses que hem integrat fins al moment ha augmentat, i sempre han mantingut la seva identitat integrant processos que han de millorar”, destaca.

Grup internacional
El grup Cofares, a través de diverses empreses filials, aborda projectes d'equipament sanitari i hospitalari, dins i fora d'Espanya. També ha protagonitzat els desenvolupaments internacionals del grup l'activitat de logística per a la indústria farmacèutica (instal·lació de Farmavenix a Portugal) i la comercialització de la marca pròpia (Farline) a italia, Portugal, Mèxic i Brasil. Farline va tenir el 2010 una xifra de negoci de 18,75 milions d'euros, un 39,4% més que l'exercici anterior.

El grup Cofares contínua sent, després de conèixer-se les dades de tancament de l'exercici 2010, la primera companyia de distribució de medicaments i productes sanitaris del mercat espanyol, amb una quota de mercat del 23,18% a 31 de desembre de 2010, amb una xifra de negoci durant aquest exercici de 2.890 milions d'euros. Cofares conta actualment amb 9.418 socis cooperadors (farmacèutics amb oficina de farmàcia) i 380 socis col·laboradors, i dóna servei també a més de 4.500 clients. López-Arias assenyala que el percentatge de beneficis que proporciona Cofares amb la seva distribució a una unitat d'oficina de farmàcia està entre el 17% i el 20% aproximadament. “La menor rendibilitat sobre recursos propis ve provocada perquè seguim pensant que hem de fer tot el possible per cedir el major marge al farmacèutic, perquè no té cap sentit que el nostre client s'afebleixi. El nostre creixement es deu a estar en plena harmonia amb els objectius empresarials del farmacèutic”, assegura.

Quant al futur, López-Arias indica que el 2011 “es presenta complicat per la preocupació de la viabilitat econòmica de l'oficina de farmàcia”, que d'altra banda, està totalment lligada a una distribució eficient. “Tenir els productes dins del termini i en la forma escaient i la falta d'estabilitat en aquest mercat posa en risc el servei que es presta”, diu el director general del grup Cofares.

Font: http://www.economiadigital.es/cat/notices/2011/02/el_grup_de_distribucio_farmaceutica_cofares_desembarca_a_catalunya_18824.php

Solsona dóna llum verd al pla especial del tercer polígon industrial de la ciutat
El sector ha de permetre ampliar l'oferta de sòl industrial amb més de 43 noves hectàrees

Solsona ha desencallat la tramitació per a l'ampliació de l'oferta de sòl industrial de la ciutat. El ple celebrat dijous passat al vespre va aprovar provisionalment, per unanimitat, el pla parcial urbanístic del polígon industrial de Santa Llúcia, el tercer de la ciutat. Aquesta aprovació arriba vint-i-sis mesos després de la inicial. L'allargament d'aquest tràmit s'ha d'atribuir a l'espera de l'informe emès per l'Institut Català del Sòl per estimar parcialment algunes de les vuit al·legacions presentades per sis propietaris directament afectats pel desenvolupament del polígon.
Amb el pla aprovat provisionalment, la comissió territorial d'Urbanisme disposa ara de dos mesos per donar el vistiplau definitiu al projecte. El desenvolupament d'aquest sector es farà en tres fases. Amb tot, caldrà que prèviament l'Incasòl (promotor del polígon) redacti els projectes d'urbanització i reparcel·lació corresponents, moment durant el qual "caldrà definir com es concreten els drets i aportacions" dels propietaris que han presentat al·legacions, segons va posar en relleu el regidor d'Urbanisme, Martí Abella, durant la sessió plenària. D'altra banda, el regidor va apuntar que les al·legacions presentades "estan en la línia de garantir els drets dels propietaris". El grup municipal de Convergència i Unió, a l'oposició, es va congratular de poder desencallar el projecte, ja que "entra a la recta final i perquè sigui una realitat el més aviat possible", segons va apuntar Jordi Riart, el portaveu de la formació a l'Ajuntament.
El pla parcial estableix que el polígon de Santa Llúcia tindrà 216.154 metres quadrats de sostre edificable, amb dues tipologies d'indústria, aïllada, que serà majoritària i entre mitgeres. A més, s'hi preveu una cessió notable d'espai per a equipaments públics, amb la conservació de quatre masies, una parcel·la de 5.000 metres quadrats destinada al nou parc de bombers i heliport i un espai que l'Ajuntament té previst cedir a l'Amisol.
Quant al primer sector ja urbanitzat, "l'Incasòl n'ha adjudicat una cinquena part del sòl disponible", segons Martí Abella. La resta és de lliure negociació amb la Generalitat.

Font: http://www.regio7.cat/solsones/2011/03/02/solsona-dona-llum-verd-al-pla-especial-del-tercer-poligon-industrial-ciutat/130716.html

INCASÒL posa a la venda 6,8 hectàrees de sòl per a activitats econòmiques a Agramunt

• Les parcel·les es comercialitzen amb unes condicions econòmiques que afavoreixen la implantació industrial

La Torre té una superfície de 12,82 hectàrees i ocupa uns terrenys molt ben comunicats situats al sud d’una zona industrial ja consolidada, entre el camí de la Torre i el camí vell de Tàrrega, a tocar de la rotonda amb la carretera C-14.

INCASÒL comercialitza 47 parcel·les amb un total de 68.080,93 m2 de superfície. Aquestes s’adjudicaran, en una concurrència d’ofertes, mitjançant contracte de compravenda o la constitució d’un dret de superfície amb opció de compra.

De les 47 parcel·les que es posen a la venda, un total de 44 són entre mitgeres amb una superfície que oscil·la entre els 688 m2/sòl de la més petita i els 1.770,47 m2/sòl de la més gran. El preu de venda és de 95 euros/m2 de sòl i el cànon base del dret de superfície és de 0,48 euros/m2 de sòl al més.

Les altres tres parcel·les són aïllades. Una d’elles té un total de 25.038 m2 i es comercialitza a 55 euros/m2 de sòl i un cànon base del dret de superfície de 0,28 euros/m2 de sòl al mes. Les altres dues parcel·les tenen una superfície de 1.648,6 m2 cadascuna i un preu de 72 euros/m2 de sòl. El dret de superfície és per un màxim de 50 anys.

Les empreses interessades a participar en el procés d’adjudicació de les parcel·les poden consultar les bases dels concurs al web www.incasol.cat i poden presentar les seves instàncies a la seu d’INCASÒL fins al 3 de maig de 2011.

Ara + Fàcil

En el marc d’aquesta campanya, INCASÒL ofereix beneficis econòmics directes, millores contractuals i noves modalitats del producte final adaptable a les necessitats actuals dels clients.

Concretament, les empreses que participin en la concurrència d’ofertes gaudiran de flexibilització dels terminis de pagament i descomptes directes del preu final del sòl del 5 % per haver-se presentat més el 10% si paguen al comptat.

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=101650

^^
http://www20.gencat.cat/docs/incasol/Home/prova/agramunt_latorre.jpg

fB3TC4Nu2Mo

:feispalm:

Soses redueix el macropolígon a la meitat i passa a unes 200 hectàrees

• Acord entre el Govern i el consistori per redimensionar el projecte inicial

El projecte del macropolígon logístic de Soses, concebut inicialment com una superfície industrial d'unes 480 hectàrees, quedarà reduït a menys de la meitat, a poc més de 200 hectàrees, segons van confirmar fonts municipals. Aquesta decisió és el resultat de negociacions entre el consistori i la Generalitat per a l'aprovació de la proposta, que es debatrà avui en la comissió d'Urbanisme de Catalunya. En aquesta sessió es decidirà sobre si el projecte pren la declaració d'interès territorial, necessària per declarar urbanitzable una extensió de terreny superior a la que estableix com a límit el pla territorial de Ponent.

El tinent d'alcalde, Francesc Morreres, va explicar que l'acord per reduir la superfície del macropolígon "pretén ajustar el projecte a la situació econòmica actual", en què la crisi ha reduït la demanda de sòl industrial. "No obstant, res impedeix que puguem tramitar ampliacions en el futur si hi ha demanda", va puntualitzar. El futur polígon es delimitarà en el nou pla d'ordenació urbanística de Soses.

El consistori va assenyalar que la planificació urbanística derivada i altres tràmits es prolongaran durant uns dos anys abans de poder executar obres. "Ara avancem en la tramitació per tindre-ho a punt quan l'economia millori", va dir Morreres.

El projecte va despertar l'interès del Consorci de la Zona Franca i de la divisió immobiliària d'Iberdrola, si bé això no s'ha traduït ara en compra de terrenys. De tota manera, propietaris de finques han subscrit opcions de compra amb diferents empreses.

http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/soses-redueix-el-macropoligon-a-la-meitat-i-passa-a-unes-200-hectarees/

INCASÒL presenta a Mollerussa el pla de comercialització dels sectors per a activitats econòmiques
INCASÒL presentarà demà per la tarda, en el marc de la Fira de Sant Josep de Mollerussa, el pla de comercialització que s’aplicarà als sectors d’activitats econòmiques que està promovent a les comarques de Ponent. L’acte tindrà lloc a les 17:00 h en la Sala 1 del Pavelló A de la fira.

http://www20.gencat.cat/docs/incasol/Home/prova/Vinyes_del_mig.jpg

Actualment, INCASÒL comercialitza les parcel·les del sector la Torre d’Agramunt, a l’Urgell; lo Tossalet Roig d’Alcarràs, al Segrià; Campllong III de Balaguer, a la Noguera; Vinyes del Mig a Bell-lloc d’Urgell, al Pla d’Urgell i dos sectors més, l’avinguda de les Garrigues i l’ampliació nord del sector industrial, i el lloguer de les naus de l’antiga empresa Lear a Cervera, a la Segarra.

Aquestes sis actuacions conformen una superfície global de 46 noves hectàrees de sòl d’activitat econòmica que acolliran indústria aïllada, gran i petita, i indústria entre mitgeres.

Els nous sectors estan situats de manera estratègica, ben comunicats, amb les infraestructures i els serveis necessaris. INCASÒL ha urbanitzat els nous àmbits seguint criteris de qualitat ambiental i sostenibilitat, i preservant l’entorn, de manera que els nous sectors s’integrin en el territori.

Promoció d’habitatges protegits a Mollerussa
A l’estand d’INCASÒL, situat en el pavelló A, es poden obtenir més dades d’aquests sectors així com de les actuacions de sòl residencial, promocions d’habitatge i rehabilitació de nuclis antics que està duent a terme aquest organisme a les terres de Lleida.

Entre d’elles cal destacar la promoció de 44 habitatges protegits que està construint a l’Antiga Caserna de la Guàrdia Civil a Mollerussa i que és en fase d’acabats.

Els habitatges estan distribuïts en dos edificis aïllats construïts en un sòl cedit per l’ajuntament a INCASÒL. Un dels blocs s’alinea al carrer Camí Vell de Miralcamp i l’altre a l’equipament esportiu, permetent configurar un espai lliure públic.

Un dels blocs té 28 habitatges de lloguer per a joves, d’un dormitori i amb una superfície útil mitjana de 41,44 m2. L’altre edifici té 16 habitatges en règim de compravenda, 15 habitatges tenen tres dormitoris i una superfície mitjana de 76,71 m2, i l’altre habitatge és adaptat per a persones amb mobilitat reduïda i té dos dormitoris i una superfície de 64,34 m2.

Cada edifici consta de planta baixa i tres plantes pis destinades a habitatge i un soterrani que ocupa l’àmbit dels dos blocs amb 35 places d’aparcament.

Font: http://www20.gencat.cat/portal/site/incasol/menuitem.d2ebfe8dd9646909763cc110b0c0e1a0/?vgnextoid=f90570676617d110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f90570676617d110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=35b7d0b0be7ce210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/88af4ccf.jpg

Aprovació definitiva d'Urbanisme per al Port Sec logístic de l'Urgell

La comissió d'Urbanisme de Lleida ha completat avui el procés iniciat el 2010 per aprovar el projecte del Port Sec Les Coves, als municipis de Vilagrassa i Anglesola. Aquesta superfície, de más de 40 hectàrees entre l'autovia i la línia ferroviària Lleida-Manresa-Barcelona, estarà dedicada a activitats logístiques vinculades al trànsit de mercaderies.

La comissió ha donat avui el vist-i-plau a la modificació de la normativa urbanística d'Anglesola per acollir aquesta instal·lació, així com el pla especial per desenvolupar-la. Havent aprovat aquests punts, es va ratificar el pla parcial urbanístic del parc logístic a Vilagrassa, aprovat mesos enrera.

Cal recordar que, l'any passat, la Generalitat va donar també la seva conformitat al projecte de la "platja de vies" del Port Sec, cuatre ramificacions ferroviàries connectades a la línia de Manresa per a desviar trens de mercaderies al polígon logístic. El director general d'Urbanisme, Pere Solà, va destacar que el promotor podrà sol·licitar ja la llicència d'obres, que haurà d'acompanyar d'un aval.

http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/aprovacio-definitiva-durbanisme-per-al-port-sec-logistic-de-lurgell/

Martorell projecta una nova zona industrial al costat de l'autopista

• La gestionarà l'empresa Terres Logístiques i crearà 2.000 llocs de feina

Martorell tindrà d’aquí a dos anys una nova zona industrial que generarà 2.000 nous llocs de feina. Aquest divendres la Generalitat aprovarà la modificació de la qualificació del terreny, el darrer escull per tirar endavant un projecte que es va començar a gestar fa més de cinc anys.

"Aquests eren uns terrenys que l’empresa no utilitzava i vam pensar que podien ser útils per al municipi per dos motius: un perquè la zona industrial crea llocs de feina i dos perquè, com a mesura compensatòria, l’Ajuntament rep una part del solar per a usos municipals", explica l’alcalde de Martorell, Salvador Esteve.

El solar és propietat de l’empresa química Solvay i té una superfície de 35 hectàrees. L’empresa l’ha venut, per una xifra que no s’ha desvetllat, a Terres Logístiques, una empresa amb seu a Barcelona especialitzada en l’explotació i gestió de zones industrials.

"Som conscients que no és un bon moment per fer inversions immobiliàries però també sabem que aquesta és una oportunitat que no podíem deixar escapar" ha dit el director de Terres Logístiques, Paul Wakefield. El responsable de l’empresa ha destacat "l’excel·lent" comunicació del solar, a tocar de l’autovia A-2 i de l’autopista AP-7. "Volem aprofitar la proximitat de fàbriques com ara SEAT per especialitzar el polígon en empreses de logística", ha dit Wakefield, que ha reconegut que algunes de les empreses que ja han mostrat el seu interès per ubicar-s’hi són proveïdores de la multinacional.

Terres Logístiques ha fet una inversió de 50 milions d’euros en el projecte de Martorell. Està previst que les obres comencin el pròxim mes de setembre i la primera fase estigui finalitzada en dos anys. Els promotors calculen que s’hi podran instal·lar al voltant de set empreses que signaran un contracte de lloguer per un període d'entre els 10 i els 15 anys.

http://www.lamalla.cat/infolocal/noticies/article?id=462494

El 80 per cent de superfície dels nous polígons de l'Incasòl està desocupat

• Amb 469.000 metres a la venda, l'institut anuncia una campanya i rebaixa de preus

El president de la Cambra de Comerç de Lleida, Joan Simó, va ser un dels més bel·ligerants en aquesta reivindicació. Però "la crisi ha arrossegat tot l'empresariat i l'industrial, no hi ha moviment i el màxim que podem demanar és que es reformin polígons que, com el del Segre, tenen zones velles i en mal estat", afirma ara Simó.

Per al director de l'Institut Català del Sòl, Josep Anton Grau, "el sector està en hores baixes i els crèdits estan al mínim". Cap al 2006, recorda Grau, va començar a esgotar-se el sòl industrial al perímetre de la capital i el Govern va assumir la responsabilitat de promocionar terreny per satisfer la demanda. "Se'n va comprar a Almacelles, Alguaire, Bell-lloc, Corbins, els Alamús, Llardecans i Alcarràs." Però una part d'aquests solars no tenen comprador clar.

El polígon de Bell-lloc (Vinyes del Mig), per exemple, està promogut per l'empresa pública catalana, ocupa 274.090 metres quadrats i continua buit des que es va treure a la venda, amb un primer gran acte de promoció a l'abril del 2010. L'alcalde, Ramon Cònsola, assegura que hi ha "cinc o sis empreses interessades i amb una d'aquestes es tancarà una operació en pocs dies". De la mateixa manera, Grau afirma que estan estudiant "diverses ofertes" que creuen que poden acabar "molt bé". No obstant, admet Cònsola, "diuen que a Catalunya hi ha sis milions de metres quadrats de sòl industrial a la venda", que no és fàcil de col·locar sota aquesta conjuntura.

A Lleida, sense comptar amb les promocions municipals i les privades, la Generalitat té sobre la taula 469.080 metres quadrats industrials d'oferta, d'un total de 550.152 metres promoguts entre els polígons d'Agramunt, Alcarràs, Balaguer, Bell-lloc, Cervera (dos zones) i Solsona. Són, en total, 116 parcel·les, amb preus que oscil·len entre els 55 i els 150 euros per metre quadrat. La pregunta plana, doncs, sobre l'ànim del sector. I, d'acord amb l'enquesta de conjuntura empresarial elaborada per la Cambra de Comerç per al segon semestre de l'any passat, les expectatives dels industrials per a aquest any no són gaire millors que els resultats de l'activitat a finals del 2010. Segons aquestes dades, un 51,3 per cent dels enquestats opina, almenys sobre els primers sis mesos de l'actual exercici, que la situació es manté com estava; un 26,2 per cent sosté que disminueix l'activitat i un 22,5 per cent opina que augmenta.

També és destacable la reflexió dels industrials sobre la utilització de la seua capacitat productiva: entre el juny i el desembre del 2010 un 42,5% del sector va admetre haver usat menys d'un 70% de la seua capacitat productiva i un 39,6%, entre un 70 i un 80% del seu potencial.

Així mateix, el president de la Cambra de Comerç sosté que malgrat tot "ara podem dir que estem preparats" per acollir indústria. El director de l'Incasòl, al seu torn, va anunciar una "política comercial agressiva" i rebaixes de preus (que no va concretar), així com noves fórmules que facilitin la instal·lació d'empresaris, per exemple, amb el lloguer de les naus, "que podríem construir nosaltres" (vegeu la pàgina 5). "Ens adaptarem a la demanda", afegeix Josep Anton Grau. "Això sí, no s'emprendrà cap altre sector que no tingui garantida la rendibilitat."

http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/el-80-per-cent-de-superficie-dels-nous-poligons-de-lincasol-esta-desocupat/

El conseller de TES i el ministre de Foment signen un protocol per a desenvolupar les principals terminals logístiques de Catalunya

El conseller del Departament de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, i el ministre de Foment, José Blanco, han signat avui, en el marc del Saló Internacional de la Logística (SIL), un protocol per a desenvolupar les terminals logístiques intermodals de l’Empordà, el Vallès, el Prat i el Penedès. Aquestes terminals estan concebudes com a centres logístics amb capacitat de generar valor afegit al transport, i una especial atenció als accessos ferroviaris.

El conseller del Departament de TES, Lluís Recoder, i el ministre de Foment, José Blanco, han signat avui un protocol de col·laboració que posa les bases per a desenvolupar les principals terminals logístiques intermodals de Catalunya. El document, formalitzat en el marc del Saló Internacional de la Logística que se celebra a Fira de Barcelona, té com a objectiu promoure i definir les activitats de les terminals de l’Empordà, el Vallès, el Prat i el Penedès.

Aquestes terminals estan incloses a la xarxa bàsica de mercaderies del Pla estratègic per a l’impuls del transport ferroviari de mercaderies i es conceben com a centres logístics amb capacitat de generar valor afegit al transport, dedicant una especial atenció als accessos ferroviaris i viaris, i amb un disseny funcional que optimitzi recursos. Comptaran amb una longitud útil de via mínima de 750 m, l’estàndard per al transport a Europa.

Centre intermodal Empordà: Situat entre els termes municipals de Vilamalla i el Far d'Empordà, es concep com un centre logístic intermodal amb accés ferroviari d'ample ibèric i europeu. Es preveu que disposarà a l'entorn de 70 hectàrees per a activitats logístiques i indústria neta amb 52 hectàrees intermodals. Connectarà amb l’A-2, l’AP-7, la C-31, l’N-260 i la C-260.

Centre intermodal Penedès: Situat entre l’AP-7, la futura A-7 i el corredor ferroviari mediterrani, esdevindrà un centre per a activitats logístiques i de valor afegit. Promogut per la Generalitat, abasta parcialment els termes municipals de l’Arboç, Banyeres del Penedès i Sant Jaume dels Domenys. Tindrà una zona logística de recolzament de 150 hectàrees i connexió ferroviària en doble ample.

El Prat: Terminal situada a la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port de Barcelona al Prat de Llobregat, comptarà amb connexió en doble ample i una superfície intermodal de prop de 50 hectàrees.

El Vallès: Terminal a l’entorn de l’estació de mercaderies d’Adif a la Llagosta. Abasta una superfície intermodal de 30 hectàrees; disposarà de connexió ferroviària en ample mixt.

Per a cadascuna d’aquestes terminals, ambdues administracions duran a terme els estudis necessaris de viabilitat logística i econòmica, així com de definició del model de promoció i gestió, preferentment, mitjançant esquemes de participació públic-privada.

Així mateix, el Departament de TES elaborarà els estudis corresponents a l’encaix territorial i urbanístic de les terminals, de l’accessibilitat i del mercat logístic. Es preveu que el Departament lliurarà al Ministeri aquests treballs a finals d’any.

Aquest protocol respon a la voluntat d’ambdues administracions de potenciar la logística i incrementar i millorar el transport ferroviari de mercaderies i, d’aquesta manera, contribuir a l’activitat econòmica i a la sostenibilitat mediambiental del sistema de transport.

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=112708

te m' has adevantat Sky !! xdd
Generalitat i Ministeri de Foment donen un nou impuls al Logis Penedès
Baix Penedès
07/06/2011 - 17:03


El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Lluís Recoder, i el ministre de Foment, José Blanco, han signat avui en el marc del Saló Internacional de la Logística, de Barcelona, un protocol de col·laboració per desenvolupar el megapolígon logístic Logis Penedès, als termes municipals de Banyeres, l’Arboç i Sant Jaume, a més de tres altres terminals logístiques intermodals, com són les de l’Empordà, el Vallès i el Prat. Aquestes terminals estan concebudes com a centres logístics amb accessos ferroviaris i per carretera.
Aquestes terminals estan incloses a la xarxa bàsica de mercaderies del Pla estratègic per a l’impuls del transport ferroviari de mercaderies. Dels quatre polígons logístics que es projecten, el Centre Intermodal del Penedès és, amb diferència, el que més hectàrees de sòl ocuparà: 150 hectàrees, més connexió ferroviària en doble ample. Com se sap, la seva promoció corre a càrrec de la Generalitat a través de l’empresa pública Cimalsa.
El projecte de construir el CIM el va començar l’anterior govern de CiU a la Generalitat, que va començar a comprar terrenys als propietaris de la plana arbocenca d’amagat, a preus per sobre del mercat i sense explicar-ne l’objectiu, amb el suport dels governs socialistes de l’Arboç i de Banyeres. Amb el canvi de govern a la Generalitat, el tripartit va seguir amb la mateixa política i finalment va fer públic el projecte, desoint les protestes, manifestacions i fins i tot el rebuig dels ajuntaments afectats, que havien canviat el color del govern. En tot aquest temps, tant CiU com el PSC han donat suport a fer el Logis Penedès. Ara, el nou Govern de CiU continua el procés que havia deixat a mitges el tripartit.
Els altres CIM que vol impulsar la Generalitat són el de l’Empordà (70 hectàrees), el Prat (50 hectàrees) i el Vallès (30 hectàrees). Per a cadascun dels polígons logístics, Generalitat i Foment duran a terme estudis de viabilitat logística i econòmica, així com de definició del model de promoció i gestió, preferentment amb participació públic-privada. El Departament serà qui elaborarà els estudis corresponents a l’encaix territorial i urbanístic de les terminals, de l’accessibilitat i del mercat logístic, amb previsió que els tingui a punt a finals d’any.

http://lafura.cat/noticies/generalitat-ministeri-foment-donen-impuls-al-logis-penedes

La ingeniería IDP urbaniza un nuevo sector logístico en la provincia de Barcelona
La compañía de ingeniería y arquitectura IDP está llevando a cabo la urbanización de un nuevo sector logístico en la provincia de Barcelona. En concreto, este proyecto para poner en marcha una nueva plataforma logística se está llevando a cabo en el municipio de Sant Esteve Sesrovires, en la comarca del Baix Llobregat, una de las zonas logísticas por excelencia de Catalunya.

IDP, compañía que centra su actividad en el sector de la obra civil, el medio ambiente y el sector no residencial, lleva a cabo los trabajos necesarios para urbanizar este área, conocida como Can Margarit, además de definir el enlace del acceso al polígono con la red viaria, la ejecución de una depuradora que permita la reutilización de las aguas residuales del sector para el riego y la definición y acondicionamiento de otras vías de acceso al polígono.
Se trata, según explican desde la compañía de ingeniería, de un sector “de grandes dimensiones, con una superficie total de 645.680 metros cuadrados, la urbanización del cual presenta una gran complejidad a causa de una serie de trabajos singulares que vienen producidos por la orografía del terreno”.
Entre estos trabajos singulares, la compañía destaca la construcción de un viaducto de 37 metros de longitud, el desvío de conducciones de etileno de alta presión y de una línea de gas, también de alta presión, y trabajos de contención de tierras.
Los trabajos se están desarrollando durante este año y, una vez, finalizados, el área de Barcelona contará con una nueva zona logística e industrial.
IDP cuenta en la actualidad con un equipo técnico multidisciplinar integrado por más de 80 profesionales de diferentes especialidades, altamente cualificados, innovadores, ágiles y tecnificados, con capacidad de ofrecer respuestas rápidas y de reaccionar delante de nuevas ideas, en un ámbito abierto a la incorporación de las tecnologías más modernas”, según declara la compañía en su página web.
La empresa se ha hecho cargo de diferentes proyectos en el ámbito logístico, como el centro regulador de Mercadona en Abrera, la ciudad logística de Mango en Lliçà d’Amunt, o el centro logístico de Lidl en Lorquí. En otros ámbitos, destaca el proyecto de reurbanización de la Ciudad Deportiva del Fútbol Club Barcelona en la localidad de Sant Joan Despí.
Dentro de su labor de promoción y ampliación de mercados, la firma IDP Ingeniería y Arquitectura firmó a principios de año un acuerdo, del que se hizo eco este Diario, con la Federación Española de Transitarios (FETEIA) por el que se comprometía a ofrecer sus servicios en el sector logístico a las empresas asociadas a esta entidad o a las empresas asociadas a las diferentes ATEIAs con condiciones especiales.

Font: http://www.diariodelpuerto.com/noticia.php?not_id=44429

El Logis serà una aposta prioritària

Calvet va deixar clar ahir, tot i l'ampli rebuig dels ecologistes i de molts col·lectius socials del Baix Penedès, que el parc logístic Logis Penedès “és una prioritat per al govern aquest mandat” i que espera resoldre aviat les al·legacions al pla urbanístic. Calvet va dir que el futur del Logis es lliga amb el futur del corredor mediterrani i que tindrà una de les terminals.

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/465256-leix-diagonal-entre-vilanova-i-manresa-sobrira-al-desembre.html

El centre intermodal del Far-Vilamalla, a punt però pendent d'inversions
El projecte de l'estació destinada a la càrrega està gairebé tot tramitat
Falta que alguna de les empreses que s'hi han interessat hi participi amb diners

El corredor mediterrani [...] passa per l'estació intermodal del Far-Vilamalla [...]. Es tracta d'un punt adaptat amb vies d'ample ibèric i internacional, amb el polígon industrial i logístic del Logis Empordà adjacent [...] gairebé s'ha redactat tot el projecte i només estan pendents de tramitar alguns estudis per a les fases inicials. [...]

En una primera fase, el projecte s'adaptaria per a trens de 750 metres de longitud, amb dues vies d'espera, dues de maniobra i dues de descàrrega, amb ample mixt. [...]

LA XIFRA
750 m
de longitud serà la capacitat que tindran
les vies d'ample ibèric i internacional del
Far-Vilamalla.

Portbou també en pot sortir beneficiat
[...] Amb el projecte aprovat per Europa, s'estén el tercer rail per la via convencional fins a Portbou i més enllà de la frontera, de manera que això facilitarà el pas de combois de mercaderies.

[...] A més, als operadors els sortirà més barat passar per Portbou perquè s'estalviarien el peatge del túnel.

[...]

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/465726-el-centre-intermodal-del-far-vilamalla-a-punt-pero-pendent-dinversions.html

El govern impulsarà el Logis Penedès aquest mandat

El secretari de Territori i Mobilitat, Damià Calvet, ha comunicat aquesta setmana als empresaris del Penedès que el govern català considera “prioritari” donar llum verd “aquest mandat” al Logis Penedès, el gran parc logístic i industrial que es connectarà amb el corredor mediterrani. El govern català espera resoldre aviat les al·legacions al pla urbanístic i començar a debatre “de manera concertada” amb els ajuntaments perquè incloguin en els POUM el pla urbanístic. [...] El gran parc logístic i industrial que es projecta al Baix Penedès ocuparà més de 400 hectàrees entre l'Arboç i Banyeres del Penedès.

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/465937-el-govern-impulsara-el-logis-penedes-aquest-mandat.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=portada&utm_source=rss&utm_medium=portada&utm_campaign=rss

http://www.cimalsa.cat/centres/penedes/20100618PDUPenedes.gif
Font: http://www.cimalsa.cat/centres/penedes/penedes.htm

http://estatic.elpunt.net/imatges/27/41/alta/780_008_2741131_8fc2cb88f40414601de29a0d79d0acd1.jpg
Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/78259-el-complex-del-logis-penedes-es-preveu-que-arribara-fins-a-larea-industrial-de-larboc.html

L'oposició al Logis s'afebleix
El govern preveu aprovar definitivament en breu el pla director urbanístic de la zona logística al Baix Penedès
Els municipis afectats suavitzen el no frontal a la infraestructura

http://estatic.elpunt.net/imatges/00/66/alta/780_377_66540_cbe412ed5b542c82236f8aa3445b3e0b.jpg
Detall del projecte de Logis Penedès segons la planificació de la Generalitat.
Foto: EL PUNT AVUI.

El projecte de creació d'una nova plataforma logística a l'interior del Baix Penedès, el Logis Penedès, posa la directa. El govern de la Generalitat preveu aprovar en poques setmanes de manera definitiva el pla director que n'ha de permetre el desenvolupament, un tràmit que coincideix amb un afebliment de l'oposició social a la iniciativa, especialment als dos municipis més afectats: l'Arboç i Banyeres del Penedès. [...]

[...] L'àmbit afectat pel pla director urbanístic del Logis Penedès ocupa 404,5 hectàrees, tot i que tan sols se'n destinaran a activitats econòmiques 177, de les quals 69 seran per a naus logístiques. La majoria de l'impacte es reparteix entre l'Arboç i Banyeres (també una petita part de Sant Jaume dels Domenys i Castellet i la Gornal), que en els últims anys han iniciat diversos contenciosos relacionats amb el projecte. [...]

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/526310-loposicio-al-logis-safebleix.html

Desigual compra terrenos para ampliar su producción en Viladecans.

La firma de moda generará 250 empleos en el nuevo centro logístico de 110.000 metros cuadrados, que se instalará en Ca l’Alemany de Viladecans.

http://img.interempresas.net/fotos/625106.jpeg

Desigual y Josep Anton Grau, director del Instituto Catalán del Suelo, han firmado hoy la adquisición de los terrenos promovidos por la Generalitat ubicados en el sector Ca l’Alemany de Viladecans, donde la firma de moda construirá su nueva plataforma logística europea.

El nuevo centro logístico dará servicio y apoyo a las necesidades de crecimiento de la compañía. Ocupará una superficie total de 90.000 metros cuadrados de suelo y 110.000 metros cuadrados de techo, de los cuales 20.000 metros cuadrados serán utilizados para actividades administrativas propias y showrooms.

El inicio de las obras para la construcción de la plataforma será en 2013 y se realizará en tres fases. Desigual prevé finalizar las obras e iniciar las operaciones logisticas en 2015.

Enlace La Vanguardia (http://www.lavanguardia.com/economia/20120513/54292629600/desigual-compra-terrenos-para-ampliar-produccion-viladecans.html)

A10

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/Las-calles-del-poligono-estan-_5430.jpg

Polígonos industriales a la espera de empresas

El polígono industrial de las Vinyes del Mig de Bell-lloc d’Urgell es un ejemplo de como el actual contexto económico ha influido en la implantación de nuevas actividades en el territorio. Pese a contar con una ubicación estratégica, junto a uno de los principales ejes de comunicación entre Barcelona y Zaragoza (A-2), hasta el momento sus 42 parcelas siguen totalmente vacías. Con cerca de 275.000 metros cuadrados en venta, este es el proyecto del Institut Català del Sòl (INCASÒL) que cuenta con más extensión en la provincia de Lleida.

El alcalde de Bell-lloc d’Urgell, Ramon Cònsola, se muestra disgustado ante esta situación porque afirma que hay hasta ocho empresas que, desde hace un mes, están interesadas en instalarse en la zona. Ocuparían un tercio de la superficie total pero que no hay acuerdo por el precio de las fincas. La diferencia entre lo que ofrecen y lo que pide el Govern es de un 40 por ciento. “En estos momentos si alguien viene y te ofrece la mitad de lo que vale ya es un éxito, y más si te crea oportunidades”, sostiene el representante municipal, que cree que teniendo en cuenta la situación de crisis es necesario rebajar el valor de las parcelas.

Por su parte, el presidente de la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida, Joan H. Simó, cree que el caso del polígono de las Vinyes del Mig no es extrapolable. Aun así reconoce que “hay una cierta paralización en la implantación de nuevas empresas en la demarcación”. En ese sentido, afirma que el INCASOL debería aplicar políticas de suelo más competitivas porque considera que en los próximos años se tendrán que crear más polígonos. Una de las consecuencias de la situación actual es que muchas empresas deciden instalarse en el límite fronterizo con Catalunya por la parte aragonesa. “Tienen la posibilidad de recibir más ayudas, una legislación más flexible y menos exigencia con los requisitos medioambientales”, añade.

[...]


http://www.lavanguardia.com/economia/20120604/54302331398/poligonos-industriales-espera-empresas.html

Hutchison vol ampliar el negoci més enllà del port de Barcelona amb una plataforma logística a l'interior de Catalunya

L'empresa xinesa està interessada en una nova infraestructura per gestionar el trànsit de les mercaderies que arriben a Barcelona

L'empresa xinesa Hutchinson vol ampliar el seu negoci a Catalunya més enllà del moll que construeix al Port de Barcelona. Segons han explicat els seus responsables a l'alcalde de Barcelona Xavier Trias, que està de viatge a la Xina, estan interessats en disposar d'una plataforma logística a l'interior del territori català des d'on es pugui gestionar el trànsit de les mercaderies que arriben a Barcelona.

D'aquesta manera, la ciutat guanyaria pes per convertir-se en la porta d'entrada a Europa de les mercaderies asiàtiques. Trias ha vinculat aquesta possible inversió al corredor mediterrani en afirmar que Hutchison reconeix que ara el corredor mediterrani és una aposta real i per això es planteja participar-hi en la logística al seu voltant. Aquest dissabte a la nit va tenir lloc a Hong Kong la primera presa de contacte entre Xavier Trias i el director de Hutchison Port Holdings, John Meredith.

Accessos ferroviaris

Aquesta empresa xinesa és la responsable d'una milionària inversió en el Port de Barcelona, que ara està pendent de que el govern espanyol compleixi amb el seu compromís de construir els accessos viaris i ferroviaris a aquesta infraestructura per treure-hi les mercaderies. En aquest sentit, Trias ha afirmat que l'empresa xinesa ha entès que s'ha fet una "aposta real" per aquesta via de transport, tant per part de les autoritats espanyoles com per part de la UE. Aquesta nova realitat, segons Trias, dóna una "situació de confort" que fins ara no existia per afrontar negociacions com la de Hutchison i captar més inversions.

[...]


http://www.ara.cat/economia/Hutchison-Barcelona-plataforma-linterior-Catalunya_0_737326405.html

L'activitat als polígons industrials es desploma en els darrers quatre anys

Proliferen per tot Catalunya les naus en lloguer o abandonades

Una de les conseqüències més visibles de la crisi ha estat la degradació i progressiu abandonament dels polígons industrials. Molts han aturat en sec la seva construcció, en alguns abunden els solars buits i en d’altres l’activitat ha caigut dràsticament pel tancament de les empreses.

Caiguda en picat de l’activitat

Segons dades de la Unió de Polígons Industrials de Catalunya, des que va començar la crisi l’any 2008, l’activitat a aquestes àrees ha caigut al voltant del quaranta per cent. L’àrea més castigada ha estat, des d’un bon principi, les Terres de l’Ebre; les comarques gironines també han patit força aquesta caiguda, tot i que en menor mesura.

[...]


http://www.xarxanoticies.cat/economia/article?id=1036341

Llàstima. Ja no hi podrà haver segona temporada de "Polígons industrials des de l'aire"...

xh-nCme6UZk