AnnubiX
February 22nd, 2007, 09:48 PM
El Senat aprova el nou Estatut balear sense cap vot en contra
Zapataro defensà la reforma i digué que s'adapta a un Estat espanyol plural i modern
J. TORRES. Madrid.
El Senat aprovà ahir definitivament la reforma de l'Estatut de les Illes Balears per 234 vots a favor, 6 abstencions -les d'Esquerra, Iniciativa i Izquierda Unida- i cap vot en contra. La sorpresa la donà el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, qui acudí a la votació sense que ningú l'esperàs i donà el seu suport al text, que previsiblement entrarà en vigor l'1 de març. Acompanyat per la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega, Zapatero entrà a l'hemicicle quan ja s'havia iniciat i no fou fins poc abans de les set de l'horabaixa que intervingué per tancar-lo i expressar la seva satisfacció per l'aprovació d'un «bon text» consensuat, que «s'adapta a l'esperit d'un Estat plural i modern». Zapatero destacà el reconeixement d'un fet «singular» com el de la insularitat, que es fa en el text, la creació del Consell de Formentera o que es reculli el finançament a l'Estatut i es comprometi a un acord polític. «Pensant en els ciutadans, la reforma avança en direcció correcta» i «demostra que el país continua avançant, augmentant l'autogovern i reconeixent la identitat de Balears». Al darrer debat, gairebé tots els grups coincidiren a ressaltar les bondats de l'Estatut. El PP, que emprà tres dels cinc senadors balears amb què compta, féu una defensa tancada del text. En diversos moments, José Seguí, Toni Marí o Carlos Gutiérrez, subratllaren que aquest és el «millor estatut», fruit del consens, respectuós amb el marc constitucional i que millora l'autogovern. «És un Estatut per fer més Illes Balears però també més Espanya», sentencià Seguí, qui digué que els «matisos» són els que distingeixen el text d'altres inconstitucionals, al·ludint al català.
Precisament, CiU no dubtà a identificar alguns dels articles amb els del text català. El representant, Jordi Casas, destacà les semblances entre els texts i apuntà que si el balear s'hagués tramitat abans, el debat del català hauria estat més tranquil. La resta de nacionalistes també llençaren retrets similars. Peró el portaveu socialista, José Ignacio Pérez Sainz, encara fou més crític amb la posició del PP, d'oposició a l'Estatut català i suport al balear. «Al poble balear no se li pot dir que és un dia històric i després que no era necessari», recalcà, rebutjant la teoria del meló, tan defensada per Matas per justificar una reforma que, suposadament, ningú demanava. «Tots els hem de dir als ciutadans que amb aquest Estatut milloraran la qualitat de vida». Abans, un altre socialista, el mallorquí Joaquín Bellón, també defensà el text.
Només Esquerra i Iniciativa -integrades a l'Entesa Catalana de Progrés- i IU mantingueren esmenes. Amb tot, els dos primers grups les retiraren abans de començar, excepte una: la que defensava l'equiparació en drets i deures del català i el castellà. L'esmena d'Esquerra i la defensa del portaveu Carles Josep Bonet provocà un debat amb CiU, que destacà la «bel·ligerància» del Govern balear per potenciar la llengua pròpia. Finalment l'esmena, que no rebé ni el suport del BNG o de CiU, fou rebutjada per la majoria, com les altres, i Entesa i IU optaren per abstenir-se.
http://www.diaridebalears.com/segona.shtml?-1+3+177580
Au idò! Habemus estatutum!
Zapataro defensà la reforma i digué que s'adapta a un Estat espanyol plural i modern
J. TORRES. Madrid.
El Senat aprovà ahir definitivament la reforma de l'Estatut de les Illes Balears per 234 vots a favor, 6 abstencions -les d'Esquerra, Iniciativa i Izquierda Unida- i cap vot en contra. La sorpresa la donà el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, qui acudí a la votació sense que ningú l'esperàs i donà el seu suport al text, que previsiblement entrarà en vigor l'1 de març. Acompanyat per la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega, Zapatero entrà a l'hemicicle quan ja s'havia iniciat i no fou fins poc abans de les set de l'horabaixa que intervingué per tancar-lo i expressar la seva satisfacció per l'aprovació d'un «bon text» consensuat, que «s'adapta a l'esperit d'un Estat plural i modern». Zapatero destacà el reconeixement d'un fet «singular» com el de la insularitat, que es fa en el text, la creació del Consell de Formentera o que es reculli el finançament a l'Estatut i es comprometi a un acord polític. «Pensant en els ciutadans, la reforma avança en direcció correcta» i «demostra que el país continua avançant, augmentant l'autogovern i reconeixent la identitat de Balears». Al darrer debat, gairebé tots els grups coincidiren a ressaltar les bondats de l'Estatut. El PP, que emprà tres dels cinc senadors balears amb què compta, féu una defensa tancada del text. En diversos moments, José Seguí, Toni Marí o Carlos Gutiérrez, subratllaren que aquest és el «millor estatut», fruit del consens, respectuós amb el marc constitucional i que millora l'autogovern. «És un Estatut per fer més Illes Balears però també més Espanya», sentencià Seguí, qui digué que els «matisos» són els que distingeixen el text d'altres inconstitucionals, al·ludint al català.
Precisament, CiU no dubtà a identificar alguns dels articles amb els del text català. El representant, Jordi Casas, destacà les semblances entre els texts i apuntà que si el balear s'hagués tramitat abans, el debat del català hauria estat més tranquil. La resta de nacionalistes també llençaren retrets similars. Peró el portaveu socialista, José Ignacio Pérez Sainz, encara fou més crític amb la posició del PP, d'oposició a l'Estatut català i suport al balear. «Al poble balear no se li pot dir que és un dia històric i després que no era necessari», recalcà, rebutjant la teoria del meló, tan defensada per Matas per justificar una reforma que, suposadament, ningú demanava. «Tots els hem de dir als ciutadans que amb aquest Estatut milloraran la qualitat de vida». Abans, un altre socialista, el mallorquí Joaquín Bellón, també defensà el text.
Només Esquerra i Iniciativa -integrades a l'Entesa Catalana de Progrés- i IU mantingueren esmenes. Amb tot, els dos primers grups les retiraren abans de començar, excepte una: la que defensava l'equiparació en drets i deures del català i el castellà. L'esmena d'Esquerra i la defensa del portaveu Carles Josep Bonet provocà un debat amb CiU, que destacà la «bel·ligerància» del Govern balear per potenciar la llengua pròpia. Finalment l'esmena, que no rebé ni el suport del BNG o de CiU, fou rebutjada per la majoria, com les altres, i Entesa i IU optaren per abstenir-se.
http://www.diaridebalears.com/segona.shtml?-1+3+177580
Au idò! Habemus estatutum!