Gabe
March 23rd, 2007, 04:46 PM
La urbanització del futur parc aeroespacial costarà 50 milions
• La comercialització dels terrenys del nou clúster de Viladecans començarà després de l'estiu
• L'espai preveu concentrar totes les empreses del sector de la navegació aèria i espacial
La urbanització del Parc Aeroespacial de Viladecans, un projecte d'espai econò- mic i tecnològic per concentrar-hi les empreses del sector, comptarà amb un pressupost de 50 milions d'euros (8.319 milions de pessetes), amb capital públic i privat. Impulsat per la Generalitat de Catalunya, la Cambra de Comerç i l'Ajuntament de Viladecans, la comercialització del parc s'iniciarà a partir del setembre, a través d'un consorci públic format entre l'Incasol --empresa de la Generalitat-- i l'Ajuntament de Viladecans, que situaran el sòl al mercat i s'encarregaran de la gestió de l'espai.
Localitzat en el sector industrial de Ca n'Alemany, entre l'autopista C-32 i l'estació de Renfe de Viladecans, el parc pretén convertir-se en un clúster (un complex industrial especialitzat) aeroespacial, que serveixi de fort impuls a l'economia catalana i l'àrea metropolitana. Té a la seva disposició una superfície de 512.000 metres quadrats, 250.000 dels quals es destinaran a l'activitat econòmica aeroindustrial i de la mobilitat, i uns altres 72.000, a equipaments i serveis per a les empreses. "Es tracta d'un impuls molt important en el sector aeroespacial per concentrar en un mateix espai totes les indústries disperses per Catalunya i poder donar serveis comuns", explica Salvador Curcoll, director d'Infraestructures de la Cambra de Comerç.
PERSEGUIR UNA MARCA
Segons Curcoll, l'objectiu del parc "és convertir- se en un espai econòmic i tecnològic de primer nivell" on es desenvolupin activitats productives relacionades amb el sector aeroespacial, aeroportuari i de la mobilitat. El clúster tecnològic, ubicat dins el Parc de Negocis de Viladecans, comptarà amb el suport de l'Associació Barcelona Aeronàutica i de l'Espai (BAIE) i perseguirà la creació d'una marca distintiva que serveixi com a promoció exterior.
El parc comptarà amb diferents empreses relacionades amb el sector de la navegació aèria i espacial, el subministrament d'equipaments per a aeroports i components per a tota mena de transports, com també enginyeries vinculades amb la mobilitat. El consorci que gestionarà el parc es va constituir el mes de gener i s'encarregarà de la gestió, la planificació i l'explotació dels terrenys, i l'adjudicació de les parcel.les industrials.
LLAC ARTIFICIAL
La zona de Ca n'Alemany patirà una completa reordenació urbanística, amb una edificació que es planeja en funció de les empreses que decideixin instal.lar- s'hi. El centre del parc tindrà un gran llac artificial, que funcionarà com a estany de laminació de les aigües que discorren per la instal.lació. La constitució del parc permetrà, per exemple, que el Centre Tecnològic de l'Aeronàutica i l'Espai de Catalunya (CTAE), ubicat de forma provisional al Campus de la Universitat Politècnica de Catalunya a Castelldefels, s'instal.li en el futur Parc Aeroespacial. "És una aposta de futur i ha de tenir efectes molt beneficiosos per al conjunt de l'economia de Catalunya --explica el conseller Joaquim Nadal--. És un intent d'especialització estratègica perquè l'aero-
nàutica té un alt valor afegit".
Aquest ambiciós espai formarà part del Parc de Negocis de Viladecans, que disposa d'una inversió total de 760 milions d'euros (126.453 milions de pessetes) en una superfície total d'1.100.000 metres quadrats de sòl i 500.000 metres quadrats edificables per a activitat econòmica.
--
El Periódico.
http://img347.imageshack.us/img347/2904/parc9ea.jpg
Enlairament cap a Tolosa
• Catalunya tot just suposa el 4% de la indústria aeroespacial espanyola
• L'objectiu és seguir el model andalús per poder complementar la ciutat seu d'Airbus
La indústria aeroespacial és un dels sectors que el Govern vol potenciar. Actualment tot just suposa el 4% del total d'aquesta activitat a Espanya. Andalusia s'ha convertit en un dels exemples a seguir, però l'objectiu és acabar tan a prop com sigui possible del model de Tolosa, seu d'Airbus. Els projectes futurs del consorci europeu com l'A350 i d'altres fabricants ofereixen molt potencial.
Una activitat que factura 105 milions
La indústria aeronàutica i aeroespacial catalana va aconseguir l'any passat unes vendes de 105 milions d'euros (17.471 milions de pessetes). Aquesta xifra, que es consolida gràcies a un projecte com el superavió Airbus A-380, en què participen companyies ubicades a Catalunya, va significar al voltant del 4% del total nacional. El teixit d'empreses d'aquest ram es basa essencialment en petites i mitjanes companyies, la majoria de les quals formen part de Barcelona Aeronàutica i Aerospacial (BAIE), associació en què també hi ha universitats, centres de formació i d'investigació, desenvolupament i innovació (R+D+I).
Amb un nivell d'ocupació que tot just arriba als 925 treballadors, es tracta d'una activitat amb un elevat valor per cada unitat produïda. Malgrat que els nivells han baixat per l'augment de l'ocupació, la productivitat d'aquest sector "multiplica per cinc la mitjana de la productivitat de la indústria catalana", segons BAIE. A més, són companyies molt tecnològiques, perquè la divisió dedicada a l'espai suposa el 22% del negoci a Catalunya, mentre que en el conjunt d'Europa tot just és el 9% i el 91% restant és aeronàutica.
Una producció molt poc recurrent
Si d'alguna cosa peca la indústria aeroespacial catalana és de treballar en productes poc recurrents. El gerent de Barcelona Aeronàutica i de l'Espai (BAIE), Juan Manuel Lecue, ho defineix bé: "Les companyies d'aquí han anat a productes com l'utillatge, que requereixen molta inversió i tecnologia, però que es fan una sola vegada". El sector necessita entrar en el circuit de la provisió de components, cosa que el lligaria als 20 o 30 anys de cicle de vida d'un avió per assegurar-se el futur. Tampoc s'ha desenvolupat l'aviació general (regional, esportiva, d'oci, aerotaxis), amb un volum de negoci important. No hi ha ni infraestructures de connexió entre ciutats mitjanes i ni tampoc heliport a cap polígon industrial. "Catalunya, per poder estar al nivell de França, hauria de tenir 33 aeròdroms i en té set", explica Lecue. Ara fa dos anys, el Parlament va aprovar un pla d'aeroports, "però no va al ritme que hauria d'anar", afirma.
I hi ha un altre problema: el finançament. Els aeroespacials són projectes amb una maduració de fins a 20 anys. Requereixen instruments financers als quals les companyies del sector a Catalunya no hi tenen accés. A BAIE ja hi ha una firma de capital risc, Catalana d'Iniciatives; i el Banc Sabadell. I volen incorporar-ne més. Catalunya té indústries i el suport públic, dues potes necessàries per desenvolupar aquest sector. Ara falta més accés al finançament, diu Lecue.
Andalusia controla el 15% del negoci
Andalusia pesa. I molt en el sector aeronàutic espanyol. Suposa al voltant del 15% del negoci. Té un gran suport del govern autonòmic i instal.lacions, com ara fàbriques d'EADS i de la seva filial Airbus, que desperten la sana enveja de qualsevol que vulgui estimular l'activitat aeroespacial. L'últim èxit va ser la instal.lació d'una línia de muntatge de l'avió militar A400M, cosa que és una consecució important per a la indústria espanyola, però especialment per a l'andalusa, que guanya impuls. La Junta, segons diverses fonts, ha destinat uns 150 milions d'euros (gairebé 25.000 milions de pessetes) a donar suport a aquest sector.
La Generalitat té la voluntat d'emular les autoritats andaluses, "però aquí només fa quatre anys que s'ha començat", explica el gerent de BAIE, Juan Manuel Lecue. En tot cas, l'objectiu és aconseguir que Catalunya se situï en aquesta indústria d'alt valor afegit en un nivell que s'acosti més al 19% del producte interior brut (PIB) espanyol que representa. La indústria d'aquest sector té una elevada concentració a Madrid, que controla al voltant del 60% del negoci. Després vénen Andalusia i Euskadi, amb un 15% cadascuna, i, a molta distància, Catalunya.
Una autèntica capital de l'aviació a Europa
Al voltant del 10% de la població de Tolosa treballa en el sector aeronàutic i de l'espai, especialment a les instal.lacions que el consorci Airbus i la seva matriu EADS tenen als voltants de la ciutat i al voltant del aeroport de Blagnac. D'aquestes plantes n'han sortit des dels antics avions Caravelle fins al supersònic Concorde i ja ha començat a mostrar-se el superavió
A-380.
Avui, d'aquestes fàbriques en surten més de 200 avions a l'any. Barcelona ho té difícil per emular aquest autèntic nínxol de negoci aeronàutic. I no ha de ser la seva vocació competir directament. "L'objectiu no ha de ser copiar Tolosa, sinó ser complementaris. Cada vegada que es planteja un nou projecte, presentarem la candidatura de Barcelona", afirma el gerent de BAIE, Juan Manuel Lecue. Per ara, no ha prosperat ni amb l'avió de transport militar A400M ni tampoc amb l'Eurocopter, que s'han repartit al 50% Madrid i Castella-la Manxa. Però seguiran propiciant la instal.lació de plantes perquè suposa una autèntica catapulta d'ocupació, valor afegit i de feina per a la indústria auxiliar.
--
El Periódico.
http://img240.imageshack.us/img240/74/sector1ab.jpg
"Ja podem volar sols"
• L'empresa catalana Serra Soldadura, amb seu a Barcelona, ha entrat amb força en el sector aeronàutic i ha aconseguit encàrrecs importants d'Airbus i Boeing
Treballar alhora per a Airbus i per al seu competidor Boeing és difícil, però no impossible. La divisió de negoci aeronàutica de l'empresa catalana Serra Soldadura, amb seu a la Zona Franca de Barcelona, ho ha aconseguit aquest any. "És una qüestió de confiança i fidelitat amb cadascuna d'elles", explica Blai Felip, director d'aquesta divisió. Malgrat que la companyia fa pocs anys que està en el sector, s'ha convertit en una de les firmes punteres. El seu últim encàrrec ho demostra: participarà en el programa del nou avió B787 de Boeing, que començarà a volar a partir del 2008.
Serra Soldadura va ser constituïda el 1972. El seu fundador, Joaquim Serra Bisbe, havia començat les seves activitats en l'automoció el 1934. El negoci se sustenta en tres àrees: el muntatge de línies automatitzades i robotitzades per a l'automoció, les màquines de soldar i els processos de producció per al sector aeronàutic, la divisió més recent, que va començar a funcionar el 2000. És un exemple de la diversificació d'una empresa de capital totalment català que històricament s'havia centrat en el camp de l'automòbil, treballant amb clients de pes com General Motors, Ford, Volkswagen, Mercedes o Renault.
Facturació milionària
A la fàbrica de la Zona Franca hi treballen 330 persones. El grup té altres plantes a Lisboa, París i Sao Paulo. En total: 600 empleats. Serra Soldadura va tenir el 2004 una facturació de 65 milions d'euros (10.815 milions de pessetes), dels quals 15 van correspondre a l'aeronàutica. "La intenció és arribar a un equilibri entre les tres àrees de l'empresa", diu Felip.
L'impuls en el sector aeronàutic comença el 2002, quan Airbus li va adjudicar un contracte per subministrar la línia de muntatge de l'estabilitzador horitzontal, peça que forma part de la cua de l'Airbus A380, promogut pel consorci europeu participat per EADS i BAE Systems. Va aconseguir un dels paquets del programa de fabricació d'Airbus. "Buscàvem un mercat que aportés un valor afegit al nostre negoci tradicional, l'automoció i la soldadura, i el vam trobar en l'aeronàutica", explica Felip.
Des d'aleshores, s'ha guanyat un nom i competeix d'igual a igual amb empreses estrangeres, gràcies als seus mètodes innovadors i la qualificació professional. Fa uns mesos va entrar en el programa del Boeing B787 amb dues comandes de 10 milions d'euros. Una va provenir de la factoria de Wichita, als Estats Units, i l'altra de la companyia italiana Alenia per a la planta de Fochia (Nàpols).
La gran nau inaugurada el 2003 a la Zona Franca està preparada per començar a fabricar el sistema de manipulació automatitzada d'una secció del fusellatge del B787 que, posteriorment, anirà a les factories on es construirà l'avió. La sala encara està buida, però les dimensions --40 metres per 80 i una altura de 10-- fan pressuposar com serà la màquina que servirà per construir la secció 41 de l'avió (part del morro) i que té 14 metres de llarg. Serra Soldadura també treballa directament per a EADS en la línia de muntatge de l'A400M, un avió de càrrega i transport militar, que es construirà a Sevilla.
Futur prometedor
Blai Felip és el gran responsable d'aquesta expansió. No para de viatjar. No només col.labora en la construcció d'avions, sinó que n'és un usuari habitual. "Des que vam rebre la primera comanda d'Airbus l'any 2002, no hem parat de treballar. A més a més, el futur és prometedor perquè en els prò- xims anys es construiran molts avions --està previst que el 2025 s'hagi duplicat la flota actual-- i les companyies que es dediquen a això necessiten tenir un procés automàtic per augmentar la producció", explica.
L'èxit de l'empresa passa, en part, pels enginyers, peces clau per al disseny d'una cadena de producció d'aquestes característiques. Sense ells, la missió seria gairebé impossible. "Els nostres actius més importants són els recursos humans", explica el directiu. Més d'una trentena d'enginyers espremen l'enginy per tirar endavant els projectes relacionats amb els avions. El grup en té 120 en total. "El grau de tecnificació és essencial i hem invertit molt en formació de personal, en col.laboració amb Airbus. En aquest sentit, hi ha hagut una gran complicitat, encara que a ells també els interessava", destaca el directiu.
Felip diu que l'aeronàutica és un sector complicat: "Es treballa per confiança i, per això, has de guanyar-te-la. El primer que et demanen són referències i llavors et comencen a considerar. A nosaltres ens ha costat cinc anys. Ara és quan comencem a explotar aquesta feina. Ja podem volar sols".
--
El Periódico.
Molt bon projecte!!
:okay:
PROJECTE ESTRATÈGIC // PLA DE DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL A L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA
La urbanització del futur parc aeroespacial costarà 50 milions
• La comercialització dels terrenys del nou clúster de Viladecans començarà després de l'estiu
• L'espai preveu concentrar totes les empreses del sector de la navegació aèria i espacial
XAVIER HOSTE
BARCELONA
La urbanització del Parc Aeroespacial de Viladecans, un projecte d'espai econò- mic i tecnològic per concentrar-hi les empreses del sector, comptarà amb un pressupost de 50 milions d'euros (8.319 milions de pessetes), amb capital públic i privat. Impulsat per la Generalitat de Catalunya, la Cambra de Comerç i l'A-
juntament de Viladecans, la comercialització del parc s'iniciarà a partir del setembre, a través d'un consorci públic format entre l'Incasol --empresa de la Generalitat-- i l'Ajuntament de Viladecans, que situaran el sòl al mercat i s'encarregaran de la gestió de l'espai.
Localitzat en el sector industrial de Ca n'Alemany, entre l'autopista C-32 i l'estació de Renfe de Viladecans, el parc pretén convertir-se en un clúster (un complex industrial especialitzat) aeroespacial, que serveixi de fort impuls a l'economia catalana i l'àrea metropolitana. Té a la seva disposició una superfície de 512.000 metres quadrats, 250.000 dels quals es destinaran a l'activitat econòmica aeroindustrial i de la mobilitat, i uns altres 72.000, a equipaments i serveis per a les empreses. "Es tracta d'un impuls molt important en el sector aeroespacial per concentrar en un mateix espai totes les indústries disperses per Catalunya i poder donar serveis comuns", explica Salvador Curcoll, director d'Infraestructures de la Cambra de Comerç.
PERSEGUIR UNA MARCA
Segons Curcoll, l'objectiu del parc "és convertir- se en un espai econòmic i tecnològic de primer nivell" on es desenvolupin activitats productives relacionades amb el sector aeroespacial, aeroportuari i de la mobilitat. El clúster tecnològic, ubicat dins el Parc de Negocis de Viladecans, comptarà amb el suport de l'Associació Barcelona Aeronàutica i de l'Espai (BAIE) i perseguirà la creació d'una marca distintiva que serveixi com a promoció exterior.
El parc comptarà amb diferents empreses relacionades amb el sector de la navegació aèria i espacial, el subministrament d'equipaments per a aeroports i components per a tota mena de transports, com també enginyeries vinculades amb la mobilitat. El consorci que gestionarà el parc es va constituir el mes de gener i s'encarregarà de la gestió, la planificació i l'explotació dels terrenys, i l'adjudicació de les parcel.les industrials.
LLAC ARTIFICIAL
La zona de Ca n'Alemany patirà una completa reordenació urbanística, amb una edificació que es planeja en funció de les empreses que decideixin instal.lar- s'hi. El centre del parc tindrà un gran llac artificial, que funcionarà com a estany de laminació de les aigües que discorren per la instal.lació. La constitució del parc permetrà, per exemple, que el Centre Tecnològic de l'Aeronàutica i l'Espai de Catalunya (CTAE), ubicat de forma provisional al Campus de la Universitat Politècnica de Catalunya a Castelldefels, s'instal.li en el futur Parc Aeroespacial. "És una aposta de futur i ha de tenir efectes molt beneficiosos per al conjunt de l'economia de Catalunya --explica el conseller Joaquim Nadal--. És un intent d'especialització estratègica perquè l'aero-
nàutica té un alt valor afegit".
Aquest ambiciós espai formarà part del Parc de Negocis de Viladecans, que disposa d'una inversió total de 760 milions d'euros (126.453 milions de pessetes) en una superfície total d'1.100.000 metres quadrats de sòl i 500.000 metres quadrats edificables per a activitat econòmica.
http://www.elperiodico.com/EDICION/ED050717/CAS/FOTOS/EPP_ND/CARP01/g026dh91.jpg
El Periódico de Catalunya
17.07.05
El parc tindrà una superfície de 53,6 hectàrees i suposarà una inversió de 49 MEUR. Es preveu que les obres d’urbanització es puguin iniciar a finals de l’any 2007. Amb aquest parc, el govern de la Generalitat vol impulsar la implantació a Catalunya del sector aeronàutic i de l’espai, clau i estratègic per a la modernització de l’economia catalana.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques i president de l’Institut Català del Sòl, Joaquim Nadal, i l’alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, han signat aquest matí el conveni per a la constitució del consorci urbanístic que desenvoluparà el parc empresarial d’activitats aeroespacials i de la mobilitat al sector industrial Ca l’Alemany.
http://i2.photobucket.com/albums/y35/fernolea/vilespacial.jpg
El parc té per objectiu la implantació en el Baix Llobregat d'un àmbit per acollir empreses industrials i de serveis tant del sector aeroespacial com d’afins (equipaments aeroportuaris, automoció, material ferroviari i nàutica, etc) o altres amb la finalitat de promoure la seva participació conjunta en els concursos de subministració de béns i serveis dels sectors de la construcció d’avions, espai, ferroviari i automoció; la realització compartida de R+D+I i la promoció i projecció internacional del sector.
http://www10.gencat.net/ptop/binaris/Viladecans_NP_Setembre%2006_tcm32-35685.pdf
apuesta muy fuerte y muy inteligente por este sector.. :okay:
El parc tindrà una superfície de 53,6 hectàrees i suposarà una inversió de 49 MEUR. Es preveu que les obres d’urbanització es puguin iniciar a finals de l’any 2007. Amb aquest parc, el govern de la Generalitat vol impulsar la implantació a Catalunya del sector aeronàutic i de l’espai, clau i estratègic per a la modernització de l’economia catalana.
Més d'un any per a l'inici de les obres? I què faran mentrestant? A aquest pas, el sector aeroespacial ja haurà passat de moda quan s'hi hagi instal·lat la primera empresa... :bash:
un render del futur parc aeroespacial de Viladecans...la zona ara són camps de conreus..hi passo cada dia per la C-32..al costat estan fent una zona industrial, VilaMarina, l'edifici Bitàgora (molt wapo) i un parc molt gran i maco...la zona quedarà totalment canviada
http://img338.imageshack.us/img338/1363/img0002hz2.jpg
^^ en qué siglo veremos eso, Gabe?
[QUOTE=Danzig;12314376]^^ en qué siglo veremos eso, Gabe?
el parc industrial, el parc de negocis, vilamarina i el parc ja estan molt molt avançats...i aquest any comencen el parc aeroespacial
^^ em referia al parc aeroespacial ;)
es troben a faltar fotos del foraires de la zona :D
• La comercialització dels terrenys del nou clúster de Viladecans començarà després de l'estiu
• L'espai preveu concentrar totes les empreses del sector de la navegació aèria i espacial
La urbanització del Parc Aeroespacial de Viladecans, un projecte d'espai econò- mic i tecnològic per concentrar-hi les empreses del sector, comptarà amb un pressupost de 50 milions d'euros (8.319 milions de pessetes), amb capital públic i privat. Impulsat per la Generalitat de Catalunya, la Cambra de Comerç i l'Ajuntament de Viladecans, la comercialització del parc s'iniciarà a partir del setembre, a través d'un consorci públic format entre l'Incasol --empresa de la Generalitat-- i l'Ajuntament de Viladecans, que situaran el sòl al mercat i s'encarregaran de la gestió de l'espai.
Localitzat en el sector industrial de Ca n'Alemany, entre l'autopista C-32 i l'estació de Renfe de Viladecans, el parc pretén convertir-se en un clúster (un complex industrial especialitzat) aeroespacial, que serveixi de fort impuls a l'economia catalana i l'àrea metropolitana. Té a la seva disposició una superfície de 512.000 metres quadrats, 250.000 dels quals es destinaran a l'activitat econòmica aeroindustrial i de la mobilitat, i uns altres 72.000, a equipaments i serveis per a les empreses. "Es tracta d'un impuls molt important en el sector aeroespacial per concentrar en un mateix espai totes les indústries disperses per Catalunya i poder donar serveis comuns", explica Salvador Curcoll, director d'Infraestructures de la Cambra de Comerç.
PERSEGUIR UNA MARCA
Segons Curcoll, l'objectiu del parc "és convertir- se en un espai econòmic i tecnològic de primer nivell" on es desenvolupin activitats productives relacionades amb el sector aeroespacial, aeroportuari i de la mobilitat. El clúster tecnològic, ubicat dins el Parc de Negocis de Viladecans, comptarà amb el suport de l'Associació Barcelona Aeronàutica i de l'Espai (BAIE) i perseguirà la creació d'una marca distintiva que serveixi com a promoció exterior.
El parc comptarà amb diferents empreses relacionades amb el sector de la navegació aèria i espacial, el subministrament d'equipaments per a aeroports i components per a tota mena de transports, com també enginyeries vinculades amb la mobilitat. El consorci que gestionarà el parc es va constituir el mes de gener i s'encarregarà de la gestió, la planificació i l'explotació dels terrenys, i l'adjudicació de les parcel.les industrials.
LLAC ARTIFICIAL
La zona de Ca n'Alemany patirà una completa reordenació urbanística, amb una edificació que es planeja en funció de les empreses que decideixin instal.lar- s'hi. El centre del parc tindrà un gran llac artificial, que funcionarà com a estany de laminació de les aigües que discorren per la instal.lació. La constitució del parc permetrà, per exemple, que el Centre Tecnològic de l'Aeronàutica i l'Espai de Catalunya (CTAE), ubicat de forma provisional al Campus de la Universitat Politècnica de Catalunya a Castelldefels, s'instal.li en el futur Parc Aeroespacial. "És una aposta de futur i ha de tenir efectes molt beneficiosos per al conjunt de l'economia de Catalunya --explica el conseller Joaquim Nadal--. És un intent d'especialització estratègica perquè l'aero-
nàutica té un alt valor afegit".
Aquest ambiciós espai formarà part del Parc de Negocis de Viladecans, que disposa d'una inversió total de 760 milions d'euros (126.453 milions de pessetes) en una superfície total d'1.100.000 metres quadrats de sòl i 500.000 metres quadrats edificables per a activitat econòmica.
--
El Periódico.
http://img347.imageshack.us/img347/2904/parc9ea.jpg
Enlairament cap a Tolosa
• Catalunya tot just suposa el 4% de la indústria aeroespacial espanyola
• L'objectiu és seguir el model andalús per poder complementar la ciutat seu d'Airbus
La indústria aeroespacial és un dels sectors que el Govern vol potenciar. Actualment tot just suposa el 4% del total d'aquesta activitat a Espanya. Andalusia s'ha convertit en un dels exemples a seguir, però l'objectiu és acabar tan a prop com sigui possible del model de Tolosa, seu d'Airbus. Els projectes futurs del consorci europeu com l'A350 i d'altres fabricants ofereixen molt potencial.
Una activitat que factura 105 milions
La indústria aeronàutica i aeroespacial catalana va aconseguir l'any passat unes vendes de 105 milions d'euros (17.471 milions de pessetes). Aquesta xifra, que es consolida gràcies a un projecte com el superavió Airbus A-380, en què participen companyies ubicades a Catalunya, va significar al voltant del 4% del total nacional. El teixit d'empreses d'aquest ram es basa essencialment en petites i mitjanes companyies, la majoria de les quals formen part de Barcelona Aeronàutica i Aerospacial (BAIE), associació en què també hi ha universitats, centres de formació i d'investigació, desenvolupament i innovació (R+D+I).
Amb un nivell d'ocupació que tot just arriba als 925 treballadors, es tracta d'una activitat amb un elevat valor per cada unitat produïda. Malgrat que els nivells han baixat per l'augment de l'ocupació, la productivitat d'aquest sector "multiplica per cinc la mitjana de la productivitat de la indústria catalana", segons BAIE. A més, són companyies molt tecnològiques, perquè la divisió dedicada a l'espai suposa el 22% del negoci a Catalunya, mentre que en el conjunt d'Europa tot just és el 9% i el 91% restant és aeronàutica.
Una producció molt poc recurrent
Si d'alguna cosa peca la indústria aeroespacial catalana és de treballar en productes poc recurrents. El gerent de Barcelona Aeronàutica i de l'Espai (BAIE), Juan Manuel Lecue, ho defineix bé: "Les companyies d'aquí han anat a productes com l'utillatge, que requereixen molta inversió i tecnologia, però que es fan una sola vegada". El sector necessita entrar en el circuit de la provisió de components, cosa que el lligaria als 20 o 30 anys de cicle de vida d'un avió per assegurar-se el futur. Tampoc s'ha desenvolupat l'aviació general (regional, esportiva, d'oci, aerotaxis), amb un volum de negoci important. No hi ha ni infraestructures de connexió entre ciutats mitjanes i ni tampoc heliport a cap polígon industrial. "Catalunya, per poder estar al nivell de França, hauria de tenir 33 aeròdroms i en té set", explica Lecue. Ara fa dos anys, el Parlament va aprovar un pla d'aeroports, "però no va al ritme que hauria d'anar", afirma.
I hi ha un altre problema: el finançament. Els aeroespacials són projectes amb una maduració de fins a 20 anys. Requereixen instruments financers als quals les companyies del sector a Catalunya no hi tenen accés. A BAIE ja hi ha una firma de capital risc, Catalana d'Iniciatives; i el Banc Sabadell. I volen incorporar-ne més. Catalunya té indústries i el suport públic, dues potes necessàries per desenvolupar aquest sector. Ara falta més accés al finançament, diu Lecue.
Andalusia controla el 15% del negoci
Andalusia pesa. I molt en el sector aeronàutic espanyol. Suposa al voltant del 15% del negoci. Té un gran suport del govern autonòmic i instal.lacions, com ara fàbriques d'EADS i de la seva filial Airbus, que desperten la sana enveja de qualsevol que vulgui estimular l'activitat aeroespacial. L'últim èxit va ser la instal.lació d'una línia de muntatge de l'avió militar A400M, cosa que és una consecució important per a la indústria espanyola, però especialment per a l'andalusa, que guanya impuls. La Junta, segons diverses fonts, ha destinat uns 150 milions d'euros (gairebé 25.000 milions de pessetes) a donar suport a aquest sector.
La Generalitat té la voluntat d'emular les autoritats andaluses, "però aquí només fa quatre anys que s'ha començat", explica el gerent de BAIE, Juan Manuel Lecue. En tot cas, l'objectiu és aconseguir que Catalunya se situï en aquesta indústria d'alt valor afegit en un nivell que s'acosti més al 19% del producte interior brut (PIB) espanyol que representa. La indústria d'aquest sector té una elevada concentració a Madrid, que controla al voltant del 60% del negoci. Després vénen Andalusia i Euskadi, amb un 15% cadascuna, i, a molta distància, Catalunya.
Una autèntica capital de l'aviació a Europa
Al voltant del 10% de la població de Tolosa treballa en el sector aeronàutic i de l'espai, especialment a les instal.lacions que el consorci Airbus i la seva matriu EADS tenen als voltants de la ciutat i al voltant del aeroport de Blagnac. D'aquestes plantes n'han sortit des dels antics avions Caravelle fins al supersònic Concorde i ja ha començat a mostrar-se el superavió
A-380.
Avui, d'aquestes fàbriques en surten més de 200 avions a l'any. Barcelona ho té difícil per emular aquest autèntic nínxol de negoci aeronàutic. I no ha de ser la seva vocació competir directament. "L'objectiu no ha de ser copiar Tolosa, sinó ser complementaris. Cada vegada que es planteja un nou projecte, presentarem la candidatura de Barcelona", afirma el gerent de BAIE, Juan Manuel Lecue. Per ara, no ha prosperat ni amb l'avió de transport militar A400M ni tampoc amb l'Eurocopter, que s'han repartit al 50% Madrid i Castella-la Manxa. Però seguiran propiciant la instal.lació de plantes perquè suposa una autèntica catapulta d'ocupació, valor afegit i de feina per a la indústria auxiliar.
--
El Periódico.
http://img240.imageshack.us/img240/74/sector1ab.jpg
"Ja podem volar sols"
• L'empresa catalana Serra Soldadura, amb seu a Barcelona, ha entrat amb força en el sector aeronàutic i ha aconseguit encàrrecs importants d'Airbus i Boeing
Treballar alhora per a Airbus i per al seu competidor Boeing és difícil, però no impossible. La divisió de negoci aeronàutica de l'empresa catalana Serra Soldadura, amb seu a la Zona Franca de Barcelona, ho ha aconseguit aquest any. "És una qüestió de confiança i fidelitat amb cadascuna d'elles", explica Blai Felip, director d'aquesta divisió. Malgrat que la companyia fa pocs anys que està en el sector, s'ha convertit en una de les firmes punteres. El seu últim encàrrec ho demostra: participarà en el programa del nou avió B787 de Boeing, que començarà a volar a partir del 2008.
Serra Soldadura va ser constituïda el 1972. El seu fundador, Joaquim Serra Bisbe, havia començat les seves activitats en l'automoció el 1934. El negoci se sustenta en tres àrees: el muntatge de línies automatitzades i robotitzades per a l'automoció, les màquines de soldar i els processos de producció per al sector aeronàutic, la divisió més recent, que va començar a funcionar el 2000. És un exemple de la diversificació d'una empresa de capital totalment català que històricament s'havia centrat en el camp de l'automòbil, treballant amb clients de pes com General Motors, Ford, Volkswagen, Mercedes o Renault.
Facturació milionària
A la fàbrica de la Zona Franca hi treballen 330 persones. El grup té altres plantes a Lisboa, París i Sao Paulo. En total: 600 empleats. Serra Soldadura va tenir el 2004 una facturació de 65 milions d'euros (10.815 milions de pessetes), dels quals 15 van correspondre a l'aeronàutica. "La intenció és arribar a un equilibri entre les tres àrees de l'empresa", diu Felip.
L'impuls en el sector aeronàutic comença el 2002, quan Airbus li va adjudicar un contracte per subministrar la línia de muntatge de l'estabilitzador horitzontal, peça que forma part de la cua de l'Airbus A380, promogut pel consorci europeu participat per EADS i BAE Systems. Va aconseguir un dels paquets del programa de fabricació d'Airbus. "Buscàvem un mercat que aportés un valor afegit al nostre negoci tradicional, l'automoció i la soldadura, i el vam trobar en l'aeronàutica", explica Felip.
Des d'aleshores, s'ha guanyat un nom i competeix d'igual a igual amb empreses estrangeres, gràcies als seus mètodes innovadors i la qualificació professional. Fa uns mesos va entrar en el programa del Boeing B787 amb dues comandes de 10 milions d'euros. Una va provenir de la factoria de Wichita, als Estats Units, i l'altra de la companyia italiana Alenia per a la planta de Fochia (Nàpols).
La gran nau inaugurada el 2003 a la Zona Franca està preparada per començar a fabricar el sistema de manipulació automatitzada d'una secció del fusellatge del B787 que, posteriorment, anirà a les factories on es construirà l'avió. La sala encara està buida, però les dimensions --40 metres per 80 i una altura de 10-- fan pressuposar com serà la màquina que servirà per construir la secció 41 de l'avió (part del morro) i que té 14 metres de llarg. Serra Soldadura també treballa directament per a EADS en la línia de muntatge de l'A400M, un avió de càrrega i transport militar, que es construirà a Sevilla.
Futur prometedor
Blai Felip és el gran responsable d'aquesta expansió. No para de viatjar. No només col.labora en la construcció d'avions, sinó que n'és un usuari habitual. "Des que vam rebre la primera comanda d'Airbus l'any 2002, no hem parat de treballar. A més a més, el futur és prometedor perquè en els prò- xims anys es construiran molts avions --està previst que el 2025 s'hagi duplicat la flota actual-- i les companyies que es dediquen a això necessiten tenir un procés automàtic per augmentar la producció", explica.
L'èxit de l'empresa passa, en part, pels enginyers, peces clau per al disseny d'una cadena de producció d'aquestes característiques. Sense ells, la missió seria gairebé impossible. "Els nostres actius més importants són els recursos humans", explica el directiu. Més d'una trentena d'enginyers espremen l'enginy per tirar endavant els projectes relacionats amb els avions. El grup en té 120 en total. "El grau de tecnificació és essencial i hem invertit molt en formació de personal, en col.laboració amb Airbus. En aquest sentit, hi ha hagut una gran complicitat, encara que a ells també els interessava", destaca el directiu.
Felip diu que l'aeronàutica és un sector complicat: "Es treballa per confiança i, per això, has de guanyar-te-la. El primer que et demanen són referències i llavors et comencen a considerar. A nosaltres ens ha costat cinc anys. Ara és quan comencem a explotar aquesta feina. Ja podem volar sols".
--
El Periódico.
Molt bon projecte!!
:okay:
PROJECTE ESTRATÈGIC // PLA DE DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL A L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA
La urbanització del futur parc aeroespacial costarà 50 milions
• La comercialització dels terrenys del nou clúster de Viladecans començarà després de l'estiu
• L'espai preveu concentrar totes les empreses del sector de la navegació aèria i espacial
XAVIER HOSTE
BARCELONA
La urbanització del Parc Aeroespacial de Viladecans, un projecte d'espai econò- mic i tecnològic per concentrar-hi les empreses del sector, comptarà amb un pressupost de 50 milions d'euros (8.319 milions de pessetes), amb capital públic i privat. Impulsat per la Generalitat de Catalunya, la Cambra de Comerç i l'A-
juntament de Viladecans, la comercialització del parc s'iniciarà a partir del setembre, a través d'un consorci públic format entre l'Incasol --empresa de la Generalitat-- i l'Ajuntament de Viladecans, que situaran el sòl al mercat i s'encarregaran de la gestió de l'espai.
Localitzat en el sector industrial de Ca n'Alemany, entre l'autopista C-32 i l'estació de Renfe de Viladecans, el parc pretén convertir-se en un clúster (un complex industrial especialitzat) aeroespacial, que serveixi de fort impuls a l'economia catalana i l'àrea metropolitana. Té a la seva disposició una superfície de 512.000 metres quadrats, 250.000 dels quals es destinaran a l'activitat econòmica aeroindustrial i de la mobilitat, i uns altres 72.000, a equipaments i serveis per a les empreses. "Es tracta d'un impuls molt important en el sector aeroespacial per concentrar en un mateix espai totes les indústries disperses per Catalunya i poder donar serveis comuns", explica Salvador Curcoll, director d'Infraestructures de la Cambra de Comerç.
PERSEGUIR UNA MARCA
Segons Curcoll, l'objectiu del parc "és convertir- se en un espai econòmic i tecnològic de primer nivell" on es desenvolupin activitats productives relacionades amb el sector aeroespacial, aeroportuari i de la mobilitat. El clúster tecnològic, ubicat dins el Parc de Negocis de Viladecans, comptarà amb el suport de l'Associació Barcelona Aeronàutica i de l'Espai (BAIE) i perseguirà la creació d'una marca distintiva que serveixi com a promoció exterior.
El parc comptarà amb diferents empreses relacionades amb el sector de la navegació aèria i espacial, el subministrament d'equipaments per a aeroports i components per a tota mena de transports, com també enginyeries vinculades amb la mobilitat. El consorci que gestionarà el parc es va constituir el mes de gener i s'encarregarà de la gestió, la planificació i l'explotació dels terrenys, i l'adjudicació de les parcel.les industrials.
LLAC ARTIFICIAL
La zona de Ca n'Alemany patirà una completa reordenació urbanística, amb una edificació que es planeja en funció de les empreses que decideixin instal.lar- s'hi. El centre del parc tindrà un gran llac artificial, que funcionarà com a estany de laminació de les aigües que discorren per la instal.lació. La constitució del parc permetrà, per exemple, que el Centre Tecnològic de l'Aeronàutica i l'Espai de Catalunya (CTAE), ubicat de forma provisional al Campus de la Universitat Politècnica de Catalunya a Castelldefels, s'instal.li en el futur Parc Aeroespacial. "És una aposta de futur i ha de tenir efectes molt beneficiosos per al conjunt de l'economia de Catalunya --explica el conseller Joaquim Nadal--. És un intent d'especialització estratègica perquè l'aero-
nàutica té un alt valor afegit".
Aquest ambiciós espai formarà part del Parc de Negocis de Viladecans, que disposa d'una inversió total de 760 milions d'euros (126.453 milions de pessetes) en una superfície total d'1.100.000 metres quadrats de sòl i 500.000 metres quadrats edificables per a activitat econòmica.
http://www.elperiodico.com/EDICION/ED050717/CAS/FOTOS/EPP_ND/CARP01/g026dh91.jpg
El Periódico de Catalunya
17.07.05
El parc tindrà una superfície de 53,6 hectàrees i suposarà una inversió de 49 MEUR. Es preveu que les obres d’urbanització es puguin iniciar a finals de l’any 2007. Amb aquest parc, el govern de la Generalitat vol impulsar la implantació a Catalunya del sector aeronàutic i de l’espai, clau i estratègic per a la modernització de l’economia catalana.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques i president de l’Institut Català del Sòl, Joaquim Nadal, i l’alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, han signat aquest matí el conveni per a la constitució del consorci urbanístic que desenvoluparà el parc empresarial d’activitats aeroespacials i de la mobilitat al sector industrial Ca l’Alemany.
http://i2.photobucket.com/albums/y35/fernolea/vilespacial.jpg
El parc té per objectiu la implantació en el Baix Llobregat d'un àmbit per acollir empreses industrials i de serveis tant del sector aeroespacial com d’afins (equipaments aeroportuaris, automoció, material ferroviari i nàutica, etc) o altres amb la finalitat de promoure la seva participació conjunta en els concursos de subministració de béns i serveis dels sectors de la construcció d’avions, espai, ferroviari i automoció; la realització compartida de R+D+I i la promoció i projecció internacional del sector.
http://www10.gencat.net/ptop/binaris/Viladecans_NP_Setembre%2006_tcm32-35685.pdf
apuesta muy fuerte y muy inteligente por este sector.. :okay:
El parc tindrà una superfície de 53,6 hectàrees i suposarà una inversió de 49 MEUR. Es preveu que les obres d’urbanització es puguin iniciar a finals de l’any 2007. Amb aquest parc, el govern de la Generalitat vol impulsar la implantació a Catalunya del sector aeronàutic i de l’espai, clau i estratègic per a la modernització de l’economia catalana.
Més d'un any per a l'inici de les obres? I què faran mentrestant? A aquest pas, el sector aeroespacial ja haurà passat de moda quan s'hi hagi instal·lat la primera empresa... :bash:
un render del futur parc aeroespacial de Viladecans...la zona ara són camps de conreus..hi passo cada dia per la C-32..al costat estan fent una zona industrial, VilaMarina, l'edifici Bitàgora (molt wapo) i un parc molt gran i maco...la zona quedarà totalment canviada
http://img338.imageshack.us/img338/1363/img0002hz2.jpg
^^ en qué siglo veremos eso, Gabe?
[QUOTE=Danzig;12314376]^^ en qué siglo veremos eso, Gabe?
el parc industrial, el parc de negocis, vilamarina i el parc ja estan molt molt avançats...i aquest any comencen el parc aeroespacial
^^ em referia al parc aeroespacial ;)
es troben a faltar fotos del foraires de la zona :D