Balears y Canarias son las autonomías que han reducido espacio protegido desde 2001


E. PRESS. PALMA.

Balears y Canarias fueron las dos únicas autonomías españolas que redujeron su espacio protegido en el periodo comprendido entre 2001 y 2006, según se pone de manifiesto en el informe incluido en el libro La sostenibilidad en España 2006 publicado por el Observatorio de la Sostenibilidad.

El informe apunta que Balears, con un cinco por ciento de su espacio protegido en 2001, descendió hasta el tres por ciento de espacio protegido en 2006, mientras que Canarias, comunidad autónoma líder en espacio protegido, tenía en el 2001 un 42 por ciento de su espacio terrestre protegido, porcentaje que se redujo hasta un 41 por ciento en el 2006.

Cabe destacar que el informe explica que las dos regiones insulares han sido las únicas en reducir su espacio protegido en los últimos años como consecuencia de la especulación urbanística, hecho que sin embargo no ha tenido tanta repercusión en las restantes quince autonomías, ya que la práctica totalidad de todas ellas han aumentado el espacio de este tipo entre 2001 y 2006.

Por su importancia cuantitativa, resalta sobremanera el caso de la La Rioja, puesto que de un 3 por ciento de espacio protegido en el 2001 dio un salto espectacular a ese respecto hasta alcanzar un 36 por ciento del espacio protegido en el 2006, lo que la ha situado ahora como la segunda región con más espacio protegido por detrás de Canarias.

http://www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?pNumEjemplar=1479&pIdSeccion=2&pIdNoticia=250887&rand=1174630253052

¿especulación urbanística y desaparición paulatina de espacios protegidos en Canarias?: noooooo, ¿¡Cómo va a ser eso!?.

...como mucho se protege la loma de una montaña (Guaza; Tenerife Sur: Arona), pero se permite construir en toooooda la falda de la misma. Algo así como una montaña rodeada de construcciones (montaña privada, para que nos entendamos)

jejejeje,me hace gracia al leer que son las dos únicas regiones afectadas por la presión urbanista.
joder y entoces toda esa costa levantina,andaluza...............llenas de urbanizaciones ilegales.....
no lo entiendo.
de todas maneras,tenerife y gran canaria,son las islas que mas han machacado sus costas,sobre todo el sur de ambas islas.y esa manía de construir adosados en un lugar tan limitado como el insular.

Vaya, al fin un tema en común!

Pues la verdad es que en Balears la cosa tiene mucho que ver con el cambio de gobierno. La mayor parte de las medidas "ambientalistas" del Pacte fueron destruidas por el PP :ohno:

jejejeje,me hace gracia al leer que son las dos únicas regiones afectadas por la presión urbanista.
¿Donde dice esto? Creo que no lo has leido bien.

joder y entoces toda esa costa levantina,andaluza...............llenas de urbanizaciones ilegales.....
no lo entiendo.

Lo que dice la notícia es que se ha reducido el espacio protejido con el fin de especular. O sea, que espacios protegidos se han desclasificado como tales para poder permitir urbanizaciones futuras.
Todo eso en plan legal, lo ilegal ya ni se contempla.

perdón por el fallo.tienes razón.

aunque eso de en plan legal..........no se yo.
pero bueno,no todo va a ser siempre ilegal.

NO A LOS RASCACIELOS!! SI A LOS CHALETS!!
NO A LOS RASCACIELOS!! SI A LOS CHALETS!!

El Govern balear ha aprobado ocho leyes con recortes en la protección territorial

Las nuevas normas han permitido recuperar urbanizables ya suprimidos y eliminar posibles controles de consells y ayuntamientos



F. GUIJARRO. PALMA.

En es Domingos se recuperaron 227.000 metros cuadrados urbanizables desclasificados por las DOT.

Noticias relacionadas

La intervención de Jaume Massot en las nuevas leyes. Mallorca (http://www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?pNumEjemplar=1482&pIdSeccion=2&pIdNoticia=251398&rand=1174885878012)
Análisis. Los silencios de Massot. Mallorca (http://www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?pNumEjemplar=1482&pIdSeccion=2&pIdNoticia=251399&rand=1174885878012)
Las modificaciones se iniciaron a los 5 meses de recuperar el Consolat de Mar. Mallorca (http://www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?pNumEjemplar=1482&pIdSeccion=2&pIdNoticia=251400&rand=1174885878012)
Más de la mitad de los Ayuntamientos siguen sin iniciar su adaptación al Plan Territorial. Mallorca (http://www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?pNumEjemplar=1482&pIdSeccion=2&pIdNoticia=251401&rand=1174885878012)




El Govern ha elaborado ocho leyes a lo largo de la presente legislatura que han conllevado recortes en los niveles de protección territorial o en la capacidad de otras administraciones para vetar proyectos. Estas normas fueron luego aprobadas en el Parlament gracias a la mayoría de los populares en la Cámara autonómica.

Pese a que desde el Ejecutivo isleño y desde el Partido Popular se está insistiendo, tras la reciente manifestación contra la destrucción territorial de Mallorca, que las competencias en esta materia corresponden en exclusiva al Consell Insular y, consecuentemente, están siendo gestionadas por UM, lo cierto es que en ocho leyes elaboradas por el Govern se han aplicado recortes en los niveles de protección o en las garantías existentes en relación a esta cuestión, incluso con rectificaciones sobre las Directrices de Ordenación Territorial (DOT) que el propio PP había aprobado anteriormente. Eivissa aparece como una de las islas más afectadas por estas modificaciones.

Entre los efectos de estas normas aparece la posibilidad de devolver la clasificación de urbanizables para los terrenos que habían sido desclasificados por las citadas directrices situados en primera línea de mar o volver a construir viviendas unifamiliares en el suelo rústico de las áreas de prevención de riesgos.

A los pocos meses de haber recuperado el Consolat de Mar en 2003, el nuevo Gabinete de Jaume Matas elaboró una ley de medidas urgentes en materia de ordenación territorial y urbanismo que permitió recuperar la condición de urbanizable para 111.000 metros cuadrados de Ciutadella, para 15.000 metros cuadrados en es Molí den Regalat d´Artà, y para casi 50 hectáreas de Eivissa repartidas en diferentes sectores.

Poco después se devolvió la categoría de suelo urbanizable a determinados sectores desclasificados por las DOT con la condición de que se hubiesen realizado obras cuyo valor supusiese el 50% del coste total de la urbanización aunque no existiese el preceptivo proyecto, es decir, pese a haberse ejecutado de forma ilegal. Esta medida permitió recuperar los urbanizables de Son Talent, con 471.000 metros cuadrados, y es Domingos, con 227.000 metros, ambos en Manacor.



Regularizar canteras



Las leyes aprobadas por el Govern durante esta legislatura también han conllevado la regularización de 32 canteras por parte de la conselleria de Medio Ambiente, siete de ellas dentro de espacios naturales protegidos.

Además, se ha rebajado la posibilidad de intervención de los consells y ayuntamientos a la hora de elevar la protección en los espacios de relevancia ambiental, de vetar la ampliación de los puertos o de exigir una declaración de interés general para proyectos como los vinculados a las energías renovables.

http://www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?pNumEjemplar=1482&pIdSeccion=2&pIdNoticia=251397&rand=1174885878012

De penita esta quedano el sur de Gran Canaria construyendo por laderas y riscos, para los q no bajamos mucho al sur en invierno, el cambio en algunas zonas ha sido radical, montañas desmontadas, gruas hasta en el sitio menos pensable, hoteles al borde de un precipicio de 100 m,.... y q encima sigan aprobando mas y mas camas turisticas porq son de 5 estrellas, si es q donde gobierne la derecha del mando y ordeno.... :bash:
_________________________________________________

Un informe de Turismo cuestionó el proyecto de Anfi por su daño al paisaje

LAS PALMAS DE GRAN CANARIA

Un informe emitido en enero del año pasado por la Dirección General de Infraestructura Turística del Gobierno canario sobre el proyecto de Anfi Tauro consideró inoportuna su ejecución, al entender que es preferible "conservar el paisaje como valor recualificador de la oferta turística" y aprovechar las sinergias inversoras "para la recuperación del patrimonio ya edificado".

Además, dicho estudios criticaba que el proyecto extienda a un periodo de diez años la aplicación del cupo de capacidad alojativa para proyectos excepcionales que contemplan las Directrices, cuando dicha normativa opta por una planificación turístico-territorial de carácter trienal. En todo caso, este informe contemplaba Anfi Tauro con una ejecución de 3.600 camas, no con la reducción a 1.600 plazas que va ahora al Parlamento para su aprobación.

El análisis, de carácter preceptivo y emitido por el Ejecutivo autónomo una vez que el Cabildo grancanario había dado el visto bueno al proyecto, optaba por acometer en la zona de la playa delCura, que acogería AnfiTauro, una "operación estratégica integral", que rehabilitara áreas ya ocupadas y "reconsidere la conveniencia de continuar con el proceso de la ocupación de las laderas por las nuevas implantaciones edificatorias".

La Dirección General de Infraestructura Turística aludía al valle integrado por la desembocadura de los barrancos del Cura, de Tauro y de El Lechugal, afirmando que "no se puede aislar la solución de una parte del espacio de este valle y darle la espalda a las preexistencias, ya que éstas forzosamente han de condicionar enormemente el resultado final del conjunto". Siguiendo esta filosofía, optaba por "deslindar en la zona aquellas áreas que deben ser objeto de rehabilitación, para que se puedan diseñar operaciones de renovación de playa del Cura que se interrelacionen con los productos de nueva implantación y con el suelo vacante del sector Anfi Tauro".

IMPACTO. El informe era especialmente crítico con el impacto medioambiental y paisajístico que podría tener la oferta de Anfi Tauro, incluida determinada tipología alojativa, con altas edificaciones en las zonas laterales de las laderas. "Una vez construidos en las zonas laterales los edificios apantallados de elevada altura y fuerte impacto visual, el perfil de las lomas sólo podrá percibirse desde las zonas altas del ámbito y desde el mar, impidiéndose la percepción del paisaje, que quedará oculto a los usuarios del campo de golf, lo que no debe valorarse como cualificador de la oferta", explicaba el estudio.

LA PROVINCIA (http://www.laprovincia.es/secciones/noticia.jsp?pNumEjemplar=1374&pIdSeccion=3&pIdNoticia=80282&rand=1175078597456)

«Aquesta legislatura ha estat nefasta quant a protecció d'espais naturals»
El GOB suspèn Matas per haver retallat o derogat parcs naturals

ANTONI MATEU.Palma.
El grup ecologista GOB qualificà ahir aquesta legislatura que està a punt d'acabar, com «la pitjor que ha tengut Balears de tota la democràcia pel que fa a la conservació del paisatge i del territori». Macià Blázquez, president de l'entitat conservacionista, féu ahir aquestes declaracions en presentar el balanç de la protecció d'espais naturals. Per Blázquez, «l'urbanisme que s'ha practicat durant aquests darrers quatre anys ha estat el més agressiu de les últimes dues dècades». Les mesures adoptades el 2003 pel nou Executiu de Matas de ratallar l'ampliació del parc natural de s'Albufera d'Alcúdia, a causa d'un projecte de construcció d'un camp de golf; la reducció del parc natural de Llevant en un 90 per cent de la seva superfície; i la reducció del parc de Cala d'Hort, a Eivissa, són casos, segons el GOB, inaudits arreu d'Europa.

«Mai s'havia vist que un govern aplicàs mesures regressives respecte de la protecció del territori», matisà Antoni Muñoz, membre del GOB. La derogació de part de la superfície dels parcs, suposà el 2003 la desprotecció de més de 22.000 hectàrees de territori. Pel que fa a la declaració del PORN de la serra de Tramuntana, els ecologistes la qualifiquen d'una operació de «maquillatge verd», però que realment està buida de contingut. «La superfície que contempla el PORN està classificada d'Anei i, per tant la nova figura creada no implica estatus d'espai natural protegit», digué Muñoz. Els conservacionistes també criticaren que, a més de la reducció, molt de parcs naturals durant aquesta legislatura no han aprovat plans de gestió, sinó que el seu funcionament «s'ha anat improvisant sobre la marxa». «No seria d'estranyar que durant aquesta setmana el PP aprovàs la declaració del PORN de Llevant, que es troba en vies de tramitar-se, i així el Govern es rentaria la cara amb aquesta operació de maquillatge verd», comentà Muñoz.

http://www.diaridebalears.com/segona.shtml?-1+3+183028

Bona proposta!

Oceana demana que un 10% de la mar balear sigui reserva marina
Xavier Pastor: «Hi ha redols desconeguts a punt de desaparèixer»

ANTONI MATEU. Palma.
L’organització internacional per la conservació dels ecosistemes marins, Oceana, demanà ahir en roda de premsa «a les diferents institucions» que «la cosa ideal seria que un deu per cent de la superfície de la mar balear estigués protegida per la creació de més reserves marines o d’altres figures conservacionistes».
Xavier Pastor, portaveu d’Oceana, féu aquestes declaracions després de donar a conèixer els resultats de la campanya que l’entitat ecologista ha dut a terme juntament amb l’Obra Social de La Caixa. «Hi ha molts de redols del fons marí de les Balears que són quasi desconeguts i que estan a punt de desaparèixer, segons hem pogut observar en les immersions que hem dut a terme fa poc», digué Pastor. «Es tracta de zones profundes molt riques en peixos, algues, eriçons i crustacis, algunes de les quals es troben a la zona sud de Mallorca, molt a prop de Cabrera, però que no estan incloses dins els límits de la reserva marina del parc nacional», digué el portaveu d’Oceana.

Així i tot, Pastor, reconegue que l’estat de conservació de la mar balear és bona si es compara amb altres zones de l’Estat o de la Mediterrània. «A les Balears, no s’hi vessen residus industrials a la mar; la pressió humana sobre la costa és menor que a altres parts; i la flota pesquera també és reduïda. Tot això fa que l’estat de conservació sigui bo si ho comparam, per exemple, amb les costes valencianes», digué el portaveu. La majoria dels governs dels estats del món signaren el Conveni de Biodiversitat de les Nacions Unides que estableix el compromís de protegir un mínim d’un 10 per cent dels seus ecosistemes, d’aquí al 2010. De moment, però, cap Estat té aquest percentatge protegit.

«Les Balears són la comunitat que més s’acosta al 10 % —explicà Pastor. —La superfície dela mar protegida de Balears és d’un 0'75%, per tant, amb l’ampliació de les reserves que actualment existeixen o la creació d’algunes de noves, fàcilment s’arribaria a aquest percentatge». «Per la protecció de la mar, però, cal la implicació de totes les institucions, ja que no són competència exclusiva del Govern autonòmic, sinó també del Govern central», afirmà Pastor. La setmana passada, precisament, els pescadors de Portocolom sol·licitaren a la conselleria d’Agricultura i Pesca que es declaràs reserva marina una part de la seva zona.

http://www.diaridebalears.com/segona.shtml?-1+3+186931

El Mediterrani està al limit... cal protegir-lo de forma permanent a molts llocs, i fer una moratoria internacional a la pesca de tot tipus :bleep:

La Sala exigeix la consolidació i l’ampliació del parc de Llevant
Els partits al·leguen que és important per a l’economia del poble

L’Ajuntament d’Artà va aprovar, en el ple del passat dimarts, una moció per la qual la Unió Independents d’Artà demanava la consolidació i ampliació de la zona del parc natural de Llevant a la Conselleria de Medi Ambient. Amb aquesta moció, que va ser aprovada per unanimitat, l’Ajuntament insta la Conselleria a fer les gestions que facin falta per assolir la consolidació del parc de Llevant. Segons Unió Independents d’Artà: «El redimensionament del parc suposaria una reculada sense precedents en la conservació del nostre patrimoni natural. El fet de reduir-lo com tenia previst l’antic Govern deixaria el parc format únicament per les finques públiques, fet que suposaria una veritable retrocés per al nostre municipi». Per la Unió Independents d’Artà, la figura del parc és probablement l’instrument integrador més eficaç per aconseguir els objectius de desenvolupament sostenible i harmonitzant i per a la conservació i millora de la situació econòmica del territori.
Segons ha explicat el batle, Rafel Gili: «Es va aprovar per unanimitat perquè tots consideram que és una cosa molt important per al nostre poble, ja que en el parc natural basem bona part de l’economia del municipi». Així mateix, la Unió Independents d’Artà recorda que el Consell de Govern va aprovar la confecció d’un nou Pla d ‘Ordenació de Recursos Naturals de la península de Llevant que engloba tan sols el 52 per cent del territori aprovat l’any 2001. Per altra banda, els regidors de la Unió Independents fan referència al Pla d’Organització de Recursos Naturals, el qual esmenta que: «Té com a objectiu afavorir la millora i el desenvolupament de les activitats econòmiques compatibles amb la conservació descrita, especialment les de tipus agrícola i ramader».

El PORN actualment vigent també afavoreix els usos turístics, d’oci, culturals i científics relacionats amb aquest espai. Per tots aquests motius, la Sala va decidir aprovar per unanimitat la moció. Els regidors argumentaren que això suposarà un benefici per a l’economia del poble.

http://www.diaridebalears.com/segona.shtml?-1+3+186988

:applause: :applause: :applause: :applause: :applause: :applause:

El parc natural de Llevant serà ampliat si existeix consens amb els propietaris
El conseller de Medi Ambient s’hi ha compromès amb els batles de la comarca afectats

Manacor.
El consens entre els propietaris serà cabdal per a la futura ampliació del parc natural de Llevant. Amb aquestes paraules s’expressà el conseller de Medi Ambient del Govern balear, Miquel Àngel Grimalt, en el transcurs d’una reunió mantinguda amb els batles d’Artà, Sant Llorenç i Son Servera —el de Capdepera excusà la seva presència—, que li transmeteren la necessitat d’engradir l’actual parc natural. El conseller Grimalt mostrà el seu suport als batles pel que fa a l’ampliació del parc natural, però condicionà aquest fet a arribar a un consens amb els propietaris de les finques que se’n veurien afectades. Per la seva banda, els batles del Llevant posaren sobre la taula noms de propietaris que ja han mostrat la seva predisposició a formar part del parc natural de Llevant, amb vista a una futura ampliació. D’aquesta manera es vol evitar errors del passat i per això s’apostarà pel diàleg i pel consens entre tots els propietaris afectats.
S’ha de recordar que els diferents ajuntaments de la zona ja han aprovat mocions per ple que insten la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears a ampliar l’esmentat parc natural. Tant Rafel Gili, batle d’Artà, com Josep Barrientos, de Son Servera, i Mateu Puigròs, de Sant Llorenç, mostraren la seva satisfacció davant el compromís adquirit pel conseller Grimalt. Per la seva banda, Gili manifestà que «estam a favor de l’ampliació del parc com ja ho decidírem per acord plenari. Ara lluitam per la preservació de la zona i en veim amb bons ulls l’ampliació, sempre amb el vistiplau dels propietaris de les finques i que toquin amb el parc natural».

Josep Barrientos confirmà que al seu municipi hi ha demanda de finques per entrar a formar part del parc natural. Així, indicà que «com que hi ha demanda en aquest sentit, des de l’Ajuntament posarem totes les facilitats per introduir-les-hi sempre que sigui factible». El batle serverí es mostrà favorable al parc natural i oferí el seu suport a tots aquells que es vulguin adherir a la futura ampliació del parc. Amb tot, el batle Mateu Puigròs és partidari d’engrandir el parc natural: «Sempre que els propietaris de les finques vulguin formar part de la seva ampliació, ens sembla perfecte», precisà. D’aquesta manera, tot apunta que el nou Govern intentarà arribar a un consens amb els propietaris i evitar errors del passat.

http://www.diaridebalears.com/segona.shtml?-1+3+187404

El Ministeri durà 12 milions d’euros per comprar finques a la costa
Les adquisicions seran de titularitat estatal i s’incorporaran al domini públic marítim


A.MATEU. Palma.
Madrid destinarà 12 milions d’euros a la compra de finques al litoral de les Illes Balears amb l’objectiu de protegir-les de l’urbanisme desmesurat, segons digué ahir el secretari general de Territori i Biodiversitat, Antonio Serrano. El representant del Ministeri de Medi Ambient féu aquestes declaracions durant l’acte d’inauguració de les Jornades sobre patrimoni natural, biodiversitat i sostenibilitat en el medi natural, al qual també assistí el conseller de Medi Ambient, Miquel Àngel Grimalt. «Les negociacions per comprar aquestes finques ja s’han iniciat, encara que avancen a un ritme lent —explicà Serrano. En concret, volem comprar l’espai conegut com ses Feixes, a Eivissa, i una altra finca a la costa nord de Menorca, al municipi del Mercadal». El secretari general, tot i assegurar que també tenien pensat comprar «un parell» de finques a Mallorca, no volgué concretar quines eren aquestes possessions. «I és que l’activitat turística ha de menester la conservació d’aquests espais i, alhora, és el principal factor d’agressió i del seu deteriorament», digué el secretari.

[...]

http://www.diaridebalears.cat/segona.shtml?-1+3+188739