Tenim 7 Escoles d' Arquitectura a Catalunya: 4 a Barcelona, 2 a Tarragona y 1 a Girona.

Es bò? o es dolent?...

Quina es la millor?...

Pública o Privada?...

Pública: ETSAB ó ETSAV?

Privada: LA SALLE o UIC-ETSARQ?

Volem opinions, si us plau... d' aquestes Escoles sortiran els Arquitectes que podran fer els Skyscrapers del futur.

Quin éxit!!!
:bash: :bash:

Veig que aquest tema no interressa pas a ningú. . .
:ohno: :ohno:

Volia una ajuda per pendre una decissió... ¿Totes son bones?... o ¿es que totes son dolentes?. . .

Ningú pot aconsellarme????

^^ ^^ ^^ ^^ ^^

Ho sento, no en sé res... :(

^^ No hi ha arquitectes o estudiants al fòrum? :?

Jo tampoc en sé res. :dunno:

Soc un manyo de Mañiland i tinc ganes d´estudiar Arquitectura a BCN xD. . .
:banana: :banana: :banana:

Com que no coneixo a cap jove Arquitecte que hagi estudiat a BCN, demano ajuda o, al menys opinions al Fòrum!!!
:dance:

Si us plau... que pot algú fer me un "reply"??. Gracies.
:lurker:

Penjo unes fotos de la Expo-08. . .
http://img19.imageshack.us/img19/8766/expotj8.jpg (http://imageshack.us)

http://img19.imageshack.us/img19/7606/pabellonzahasf7.jpg (http://imageshack.us)

i ara unes altres del WTC-Zaragoza. . .

http://img377.imageshack.us/img377/8918/img3948ux2.jpg (http://imageshack.us)

http://img409.imageshack.us/img409/9530/wtcz7tf2.jpg (http://imageshack.us)

(Demano perdò pel meu català...)

no home tens un catala molt bo ;)

Parlo per les de Barcelona, no sabia que hi havia escoles d'arquitectura a les altres provincies :bash: .

La gracia de les públiques es que son molt més barates i tenen més prestigi. A més, la gran majoria dels arquitectes que exerceixen actualment surten de l'ETSAB i sempre desconfiaran d'algú que ve de LaSalle (no sé si amb raó o no).

Entre l'ETSAB i l'ETSAV, evidenment l'ETSAB té un prestigi a nivell europeu molt important. Alumnes d'arreu venen per estudiar pel nom que té l'escola i els seus professors. A més, és reconeguda per la duresa i la capacitat tant tècnica com formal dels seus alumnes.

Però té també alguns defectes: ELs professors de l'ETSAB "s'ho creuen" massa, i fins i tot el pla d'estudis i la forma d'ensenyar sembla que sigui més per mantenir la tradició i l'imatge que s'ha forjat en un segle i pico d'historia que per ensenyar i motivar els alumnes. La feina demandada és aberrantment massa i les correccions sovint atzaroses o simplement fillesdeputa (s'ha de deixar ben marcats els alumnes, "això es l'escola d'arquitectura de Barcelona) . Els alumnes de l'ETSAB acaben super crematss pels projectes (sobretot per culpa dels tutors)

Per altra banda crec que a l'ETSAB és més chungo anars'en d'erasmus, pq es considera que allà on vagis t'ensenyaran pitjor. Hi han poques places i se les queden els millors.

Tothom m'ha parlat que és terrible l'ambient competitiu, fomentat pel professorat, que destrueix el bon rotllo. Tot i això, segons m'han dit, és una minoria la que es deixa arrossegar per aquesta competitivitat (en plan no deixar els apunts :D:D), la resta viu més tranquila.

Ara bé. tant els alumnes (i ex), com el mercat laboral com a d'altres paísos tothom sap que un arquitecte ETSAB val, val molt (de mitja :D). I que té uns fonaments tant teòrics com pràctics de lomasduropa.



Podriem dir que l'ETSAV és just lo contrari, més tranquilitat, un tracte molt millor amb els professors, facilitat per marxar d'erasmus, però en contrapartida l'ensenyament no té tant prestigi (en el sentit tradicional) i és directament més fàcil (si això és avantatge o inconvenient és cosa teva). El que sí que és un avantatge és que els alumnes no acaben "cremats" i comencen la vida professional amb més passió (toma dato subjetivo :D:D)



No sóc arquitecte ni alumne, però el meu germà sí (etsab) i tinc diversos amics a tercer o quart de l'etsab i l'etsav.

És una opinió personal basada en rumors i comentaris, així que no sé si t'ajuda en algo.

Gracies mrhenriV. Molt amable.

Que no hi ha algú qu´estudii en les privades??

No es pas millor que siguin menys alumnes a classe??
:ohno: :ohno:

Estic fet un lio. . .

Perdoneu que hagi personalitzat aquest tema... però crec que pot ser també un assumpte de interès general. . . que es por fer un debat públic de la qualitat de l´ensenyança de l´Arquitectura a Catalunya. . .

:tiasd:

La ETSAB es jodia, pero creo que es una buena escuela. He tenido profesores buenísimos pero mucho, pero también hay otros que mejor los expulsaban. También hay que decir que es diferente hacer mañanas o tardes, algunas asignaturas como proyectos cambian, personalmente creo que mañanas es mas jodio y que las tardes hay mejor ambiente. Competitividad hay, envidia tb, pero la gente que hay vale mucho y conocerás gente estupenda. Tengo un amigo que estudia en la UIC. Bueno es otra escuela, yo lo veo más relajado y probablemente más fácil. La verdad es que se atreven con proyectos "curiosos" que no te van a mandar en la ETSAB, dónde son más tradicionales. Después está la asignatura de pensament y lo de la formación integral de la persona. Sobre la Salle les he escuchado quejarse con la geometría descriptiva y lás matemáticas, no sé mucho más tampoco.
Digamos que esta la Salle que es dónde dan más técnica, la UIC a los que se les va bastante la pelota y la ETSAB que es un punto medio entre la razón y la creatividad, pero donde te aprietan con todo.
bueno esto solo es mi opinion personal, espero que te sirva de algo, tú sigue proguntando a todo el mundo.
Esperemos que opine gente de otras escuelas y que barran para su casa

Hola soy mexicano y me gustaría estudiar un postgrado en restauración de monumentos históricos en Barcelona o Girona, ¿Saben que universidad ofrece esta opción?

Hola soy mexicano y me gustaría estudiar un postgrado en restauración de monumentos históricos en Barcelona o Girona, ¿Saben que universidad ofrece esta opción?
Un amigo mío de Chile lo hizo en la UPC de BCN en el 2002.
:yes:

Moltes gracies, BUBA.

Que sapigeu algo mes de la UIC?... em diuen que es la de los "pijos - artistes"... ¿pot ser o es un bluf?.


Tenim Torres Bessones a ZGZA, capital de manyiland:

http://img180.imageshack.us/img180/7069/img4132xq1.jpg (http://imageshack.us)

gracias gracies bitxofo

¿UIC? ¿LA SALLE? .... QUINA ES LA MILLOR?... No tinc nota para accedir a las públicas!... aixi que tinc qu´escollir una privada... a pessar de las pelas!.
:nuts: :nuts: :nuts:

EO!. . . QUE HI A ALGÚ?. . .

Lo de "darle bastante a la pelota" ¿te refieres, buba, a que hacen la idem. o a que les hacen pensar más?.

ES POSSIBLE QUE NO HI HAGI CAP "FORERO" DE LA SALLE O DE LA UIC?. . .:ohno: :ohno: :ohno:

EO!. . . QUE HI A ALGÚ?. . .

Lo de "darle bastante a la pelota" ¿te refieres, buba, a que hacen la idem. o a que les hacen pensar más?.

ES POSSIBLE QUE NO HI HAGI CAP "FORERO" DE LA SALLE O DE LA UIC?. . .:ohno: :ohno: :ohno:

Darle a la pelota, no, digo que se les va la pelota... la cabeza. Te pueden mandar proyectos que no son estrictamente arquitectónicos del tipo: prepara una comida para 6 personas... :weird: y si que te hace pensar bastante pero de otra manera.
te queda la selectividad para saber la nota, no? ánimo aprieta ahora que la selectividad sube nota.
Entre la uic y la salle, no conozco muy bien sus diferencias, aparte de lo que ya he dicho.

Una pregunta, es obligatorio saber catalán... a ver yo lo entiendo perfectamente, pero siendo de Santander... no tngo demasiadas facilidades para saber catalán... y claro si de por sí las estructuras y demás no son precisamente sencillitas, en catalán más jod... aún jajaja

Una pregunta, es obligatorio saber catalán... a ver yo lo entiendo perfectamente, pero siendo de Santander... no tngo demasiadas facilidades para saber catalán... y claro si de por sí las estructuras y demás no son precisamente sencillitas, en catalán más jod... aún jajaja

^^ Cuando mis padres vivian en barcelona, mi padre fué a estudiar un año arquitectura y las clases las pusieron justo ese año en catalan, no tengo ni idea de que facultad era xD

Es que me quiero ir un año allí de séneca pero claro no quiero tener la sensación de que me voy de erasmus jaja

Yo no estudié arquitectura pero en mi universidad (la Autónoma de Barcelona) me dieron un 20% de las clases en castellano, el resto en catalán, siempre a elección del profesor/a. Creo que es algo generalizable.

Evidentemente, tu puedes expresarte, oral y escritamente en castellano en todo momento, en las clases, exámenes,... El uso social del castellano alcanza un 50% diria yo entre la población universitaria.

No te eches atrás por el catalán, vente que en Barcelona se está muy bien. Además si lo entiendes no tendrás ningún problema. En mi clase había aragoneses, canarios y vascos sin idea de catalán en un principio y no tuvieron ningún problema en hacer toda su carrera aquí. En nada de tiempo lo entienden perfectamente y los que quisieron y se atraverion lo hablan muy bien.

pues a mi tb me gustaría estudiar arquitectura en Barcelona pero me echa para atrás el no saber catalán. Me jode que no pueda estudiar en una de las mejores ciudades del país por el idioma...

No sé, esque con lo difícil que tiene que ser la carrera, aunque entiendas un poco por que se parezca al castellano, te puedes quedar sin entender nada.

A ver si me podeis aconsejar :)

pues a mi tb me gustaría estudiar arquitectura en Barcelona pero me echa para atrás el no saber catalán. Me jode que no pueda estudiar en una de las mejores ciudades del país por el idioma...

No sé, esque con lo difícil que tiene que ser la carrera, aunque entiendas un poco por que se parezca al castellano, te puedes quedar sin entender nada.

A ver si me podeis aconsejar :)

:speech:
Yo he aprendido algo en vacaciones y leyendo alguna publicación y ya has visto que me atrevo a escribirlo. . . lo de hablarlo ya me es más difícil, pues mi acento (de manyiland) me hecha para atrás. . .

También veo algo en la tele la TV3 ("Polònia", Telenoticies, etc.) y me entero; es como todo, ganas de aprender!. :gossip:

El catalán no es un gran problema, se aprende fácil. Las clases dependen del profesor, puedes apuntarte al grupo del profesor que sabes que da clase en castellano. El primer cuatrimestre de 1º hay un grupo especial de castellano, para tener tiempo para adaptarte al catalán.

Bueno, yo no soy estudiante de arquitectura sinó de historia, por lo que no sé si en las diferentes facultades de arquitectura de las universidades de Barcelona i resto de Cataluña ocurre, pero en la mía la mayoria de clases son en catalán, aunque si hay estudiantes que vienen de Séneca y piden al profesor si puede impartir en castellano hay muchos que acceden.

También es cierto que muchos que vienen de Séneca o incluso Erasmus van a las clases en catalán i entienden bastante lo que se dice. Vaya que teniendo en cuenta que catalán y castellano vienen del latín y se parecen bastante, con un poco de 'entrenamiento' que hagáis en catalán tendreis pocas dificultades para ir a clases en catalán y entender o incluso hablar la lengua con la gente que encontrareis.

Y suerte con la elección de facultad!!!

pues a mi tb me gustaría estudiar arquitectura en Barcelona pero me echa para atrás el no saber catalán. Me jode que no pueda estudiar en una de las mejores ciudades del país por el idioma...

No debes preocuparte por eso, mi cuñada que es cubana, aprendió el catalán en 2/3 semanas, se atrevió a hablarlo en poco mas de un mes y ahora habla mas que mi hermano...

Moraleja: 1. entenderlo es muy sencillo. 2. Hablarlo ya es mas complicado. 3. Puedes hacer vida perfectamente en castellano, aunque nos gusta muchísimo y se aprecia el esfuerzo de la gente no catalana en hablar catalán.

Míralo como que el catalán no sea impedimento para tus ambiciones sino como mas riqueza cultural!

PS: Soy catalán castellanoparlante

Hem de reconduïr aquest debat doncs hem caigut en el rotllo del idioma. . . el assumpte va ser per quina escola d´Arquitectura es decantaba el públic d' aquet forum. Quines ventatges o quines defectes els hi trobeu aquells "foreros" que coneixeu les diferentes Escoles. . .

En faig unas cuestións als amics del Forum:

- Diseny versus Técnica?

- Especialització o Generalisme?

- Arquitectura per el ciutadá o per el lluiment particular?

- Capa quin cantó d' aquests temes s' en van les diverses Escoles catalanes? :ohno: :ohno: :ohno:

M' agradaría sapiguer concretament sobre la UIC y La Salle cap a on van. . .

Gracies.

El catalán no es un gran problema, se aprende fácil. Las clases dependen del profesor, puedes apuntarte al grupo del profesor que sabes que da clase en castellano. El primer cuatrimestre de 1º hay un grupo especial de castellano, para tener tiempo para adaptarte al catalán.

lo que dices me incentiva. :)

Hi ha algun foraire que estigui o hagi estat matriculat a la UOC? :?

Jo estic matriculat a la UOC i estic "intentant" accedir al campus, que al ser el primer dia deu estar col.lapsat xD

Bé, de fet veig que han modificat l'estructura de les aules i suposo que els està costant horrors implementar-les.

En fi, quina és la teva pregunta? :D

Jo estic matriculat a la UOC i estic "intentant" accedir al campus, que al ser el primer dia deu estar col.lapsat xD

Bé, de fet veig que han modificat l'estructura de les aules i suposo que els està costant horrors implementar-les.

En fi, quina és la teva pregunta? :D

Doncs anava a preguntar precisament això, que si teníeu problemes per accedir al Campus. xD

Ara sembla que ja rutlla més o menys bé.

Si és que sóc vident jajajajaja

A mi em segueix anant d'aquella manera. Ho provaré al vespre quan torni de treballar.

Quina emoció tornar al "liu"!!! :D

Doncs ja es podrien espavilar i instal·lar un servidor nou. Ara mateix SSC té 3.500 usuaris connectats simultàniament i funciona bé, i no crec que en Jan tingui tants quartos com la UOC. :D

Hi ha algun foraire que estigui o hagi estat matriculat a la UOC? :?

Doncs jo hi estic, crec que el jeros també

Ja comencem un altre cop :cry:

Sort que tinc vacances fins l'1 d'octubre :D

Ara m'estic entretenint photoxopant la imatge que ficaré al perfil. :rofl:

Per cert, m'agrada el "Catalanes promueven su idioma con pornografía" que surt a l'apartat "Similar Threads". :D

envieu-me un privat amb les vostres dades si voleu que us afegeixi :okay:

Eh! Jo també estic a la UOC! Vaig estar matriculat desde el 2000 al 2002 i en vaig reenganxar el semestre passat. M'ho prenc amb molta calma, només dos assignatures per semestre pero espero acabar en 5 semestres mes!

PD: Faig ETIS i are mateix va bé el campus.

Carai, haurem de fer un club uoc xDDDDD

@Danzig: quines dades vols? S'ha d'incloure la de la tarjeta de crèdit amb el número secret? :lol:

Quanta gent UOC'era! xD

Bé, tinc una pregunta. Jo actualment estic fent una carrera i m'he deixat algunes assignatures per a mes endavant. La meva pregunta es... puc fer-les a través de la UOC? És a dir.. jo ara estic a segon i he de fer 2 assignatures de primer. Puc estar matriculat a segon a la meva universitat i fer les dues assignatures de primer a través de la UOC?
Ah...teniu algú un professor de Comptabilitat o Economia que es diu J.L. Bustelo?? xDD.. si es així.. "records" de part meva xDDDDDDDD.

Salutacions

Carai, haurem de fer un club uoc xDDDDD

@Danzig: quines dades vols? S'ha d'incloure la de la tarjeta de crèdit amb el número secret? :lol:

no, home, amb el nom-cognom i els estudis ja et puc trobar :lol:

Jo encara no m'he matriculat..

Quanta gent UOC'era! xD

Bé, tinc una pregunta. Jo actualment estic fent una carrera i m'he deixat algunes assignatures per a mes endavant. La meva pregunta es... puc fer-les a través de la UOC? És a dir.. jo ara estic a segon i he de fer 2 assignatures de primer. Puc estar matriculat a segon a la meva universitat i fer les dues assignatures de primer a través de la UOC?
Ah...teniu algú un professor de Comptabilitat o Economia que es diu J.L. Bustelo?? xDD.. si es així.. "records" de part meva xDDDDDDDD.

Salutacions
Pues crec que no pots cursar estudis en dues universitats diferents al mateix temps, ja que només pots tenir expedient obert a una d'elles. Si volguessis canviar a la UOC, hauries de sol.licitar un trasllat d'expedient. Però vaja, no ho dic amb total seguretat, eh?

no, home, amb el nom-cognom i els estudis ja et puc trobar :lol:

OKOK, ara t'ho envio ;)

Per curiositat, heu compartit aula amb algú famós? :? Un actor, un esportista... alguna cosa per l'estil. :D

Be, el jugador del RCD Espanyol Fco.Javier Chica va ser company de classe meu des de primer d'ESO fins a primer de batxillerat. Era tan bon noi...! venia a casa sovint. Molt bon tio.

Be, el jugador del RCD Espanyol Fco.Javier Chica va ser company de classe meu des de primer d'ESO fins a primer de batxillerat. Era tan bon noi...! venia a casa sovint. Molt bon tio.

Explica'ns-ho tot!

Espero que no fes honor al seu cognom.
:rofl:

Per curiositat, heu compartit aula amb algú famós? :? Un actor, un esportista... alguna cosa per l'estil. :D
Al meu institut hi va anar l'Àlex Mumbrú. Jo no el vaig tenir mai a classe (ell és del 79) però sí que vaig anar amb sa germana.

Aquest és l'únic famós que he conegut a les aules. Fora d'aquestes n'he conegut més.

Explica'ns-ho tot!

Espero que no fes honor al seu cognom.
:rofl:

xDDDDDDDDDDD :lol: :lol: :lol: Ja m'hagués agradat a mi tenir coses per explicar.. però desafortunadament no... tot i això es un bon tio i be, ell sap q era molt guapot ;)

A la UOC no fan Exactes, oi?

El personatge més "famós" que he tingut a classe mai ha estat en Manuel Castellet com a professor de Geometria Sintètica. És (suposo que encara) el director del Centre de Recerca Matemàtica de l'Institut d'Estudis Catalans.

Pues crec que no pots cursar estudis en dues universitats diferents al mateix temps, ja que només pots tenir expedient obert a una d'elles. Si volguessis canviar a la UOC, hauries de sol.licitar un trasllat d'expedient. Però vaja, no ho dic amb total seguretat, eh?


Efectivament, hauria de demanar un trasllat d'expedient.. i posiblement una convalidació de crèdits, pagant tases per cada crèdit reconegit que no has de "tornar" a cursar a la universitat de destí.

Lo de tenir només un expedient obert... em sembla que pots tenir més d'un expedient oert si fas més d'una carrera diferent a la vegada... per la mateixa carrera no conec cap normativa que ho impedeixi, però clar, parant-ho a pensar... no te massa sentit estar fent la matexa carrera a dos llocs diferents... sobretot perque llavors hauras de pagar doble per cada assignaura: un cop a la universitat a on la cursesis i un altre (o un percentatge) per a que te la reconeguessin a l'altra i no l'haguis de tornar a fer.

La excepció al que he dit es dona en el cas en que hi haguin acords de doble titulació entre una universitat i l'altra... llavors una universitat reconeixerà les assignatures cursades a l'altra amb facilitat i sense masses tràmits.

Jarle, jo et recomano que no vaguis fent barrejes rares d'assignatures d'aqui i d'allà, que després venen les sorpreses en els canvis de plans d'estudis quan, de sobte, el que valia no val ja i et deixen ab un pam de nasos.

Per curiositat, heu compartit aula amb algú famós? :? Un actor, un esportista... alguna cosa per l'estil. :D

Al meu institut vaig coincidir amb Mar Saura i a la meva universitat presencial vaig coincidir amb Roger Junyent i Josep Guardiola, entre altres

Judit Mascó estava matriculada a la meva classe.
:)

Per cert, no sé si sóc jo que estic malacostumat però el disseny dels "fòrums" de la UOC em semblen un nyap, almenys si els comparem amb el vBulletin que tenim a SSC. :D

Només el 53% dels alumnes de Medicina de Catalunya són de la comunitat

Només el 53,89% dels alumnes de les quatre facultats de Medicina de Catalunya procedeixen d'aquesta comunitat, respecte del 61,68% del curs passat, segons han indicat avui els centres universitaris. El percentatge arriba al 27,67% a la Universitat Rovira i Virgili (URV) i el 32,77% a la Universitat de Lleida.

Els degans i deganes de les facultats de Medicina de Catalunya han alertat avui en un comunicat que la disminució progressiva d'alumnes catalans a les aules de medicina es deu a l'augment de joves que han estudiat a centres privats o a l'estranger i que no han fet les Proves d'Accés a la Universitat (PAU).

Els responsables de les facultats han assenyalat que "els estudiants catalans de centres públics i privats que han de superar les PAU estan clarament discriminats i es troben en inferioritat de condicions en relació amb els que procedeixen de centres privats estrangers ubicats a l'Estat espanyol i amb els que vénen d'altres països, ja que tots ells mantenen la nota del centre d'origen per accedir a la universitat".

A FAVOR DE LA MOBILITAT I EN CONTRA DE LES DESIGUALTATS

Els degans han mostrat la seva "preocupació" per aquest fet i han remarcat que, si bé estan "a favor de la mobilitat" i de "formar estudiants de totes les parts", caldria establir uns sistemes de ponderació que permetessin equilibrar les notes entre comunitats i corregir les "desigualtats".

Els degans han subratllat que a les llistes inicials d'admesos de Medicina hi havia estudiants amb notes superiors al 9,9 que havien cursat el Batxillerat en col·legis privats estrangers a Barcelona o bé eren estudiants d'origen portuguès. Aquests dos col·lectius s'han beneficiat de la Resolució de 7 de maig del 2007 (9509/BOE 112/2007) que els permet accedir a les universitats espanyoles amb la nota del centre de procedència sense haver passat per la Selectivitat.

Els degans han remarcat que aquestes notes superiors a un 9 són "inconcebibles" en els estudiants que fan les PAU a Catalunya perquè la Selectivitat redueix, de mitjana, un punt la nota del centre de procedència.

ESTUDIANTS DE VALÈNCIA I GALÍCIA

A la UdL i a la URV hi ha un número elevat d'estudiants d'origen valencià, amb un 14,9% i un 60%, respectivament, cosa que han relacionat amb el fet que València és la comunitat amb més aprovats de les PAU de tot Espanya (el 95,85%) i ofereix menys places de Medicina que Catalunya.

A Lleida ha augmentat el nombre d'estudiants procedents de Galícia, que arriba al 15%, i de Castella i Lleó, amb un 8%, a causa de l'accés d'un elevat nombre d'estudiants portuguesos a l'única Facultat de Medicina de Galícia, a Santiago de Compostela, i a les de Salamanca i Valladolid, cosa que ha fet que alumnes d'aquestes comunitats s'hagin de desplaçar a altres comunitats.

Per als degans, es tracta d'una problemàtica que any rere any afecta de manera "discriminatòria" els joves catalans. També han lamentat que la seva petició d'augmentar les places de Medicina en 100 més no hagi tingut èxit.

El comunicat l'han signat els degans de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Joaquim Coll; la Universitat de Barcelona (UB), Teresa Estrach; la URV, Montse Giralt, i la UdL, Joan Ribera.

http://www.europapress.es/00059/20071002201157/nomes-53-dels-alumnes-medicina-catalunya-son-comunitat.html

A Lleida ha augmentat el nombre d'estudiants procedents de Galícia, que arriba al 15%, i de Castella i Lleó, amb un 8%, a causa de l'accés d'un elevat nombre d'estudiants portuguesos a l'única Facultat de Medicina de Galícia, a Santiago de Compostela, i a les de Salamanca i Valladolid, cosa que ha fet que alumnes d'aquestes comunitats s'hagin de desplaçar a altres comunitats.

http://ugly.plzdiekthxbye.net/small/s171.gif

Sky, fes el favor de treure't aquest tiu de l'avatar. És que em posa mooolt i em fa sentir obscè pensar que em motivo amb el 'moderata' :nuts:

^^ Doncs l'Arturo us hauria de donar més aviat por... :rofl:

^^ Em referia a l'actor, Alex O’Dogherty .

Per cert, quan no interpreta no se'l veu tan 'machito'. U_U

:D

L'hauré de veure en d'altres registres perquè el tinc encasellat de xofer psicòpata. :D

Judit Mascó estava matriculada a la meva classe.La meua germana anava a classe amb el Carles Francino Jr., però ell va deixar la carrera el primer any.

Jo no he coincidit mai a cap classe amb cap famós. :dunno:
On és el que em pertoca? :sly:
Vol dir que el famós sóc jo??? XD

Rebeca, la cantante aquella del pelo rubio de bote, iba a mi cole, pero un curso más. Y a mi clase de COU iba el mundialmente famoso entrenador del Hospi de fútbol, Mateo Rubio. Pues no ha prosperado ni nada, de ser el zopenco de la clase a las altas esferas futboleras...

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/071008-231454-600x300-O.jpg

Una citació encertada. :D

http://adjunts.e-noticies.com/imatges/imatges_21667.jpg

MANIFEST EN CONTRA

Els rectors demanen la dimissió de Blanca Palmada

Els rectors de les universitats públiques catalanes -encapçalat pel de la Universitat de Barcelona, Màrius Rubiralta- estan impulsant un manifest per a demanar la dimissió de la Comissionada d'Universitats, Blanca Palmada, segons ha sabut e-notícies. El document, l'existència del qual ha arribat a coneixement del president de la Generalitat, ha començat a circular com a mostra de malestar envers la política universitària del Govern català, tot i que no està clar que rebi la signatura de tots els rectors.

El malestar de les universitats públiques, que ha estat una constant durant el darrer any, es va posar de manifest ja en la darrera reunió del Consell Interuniversitari de Catalunya i la reunió de la comissió de programació, segons les fonts consultades. La necessitat d'adaptar les plans d'estudis a l'Espai Europeu d'Educació Superior, més conegut com Bolònia, i el retall en 50 milons d'euros per a recerca, que no ha estat inclòs en els darrers Pressupostos de la Generalitat, no han fet més que agreujar l'esmentat malestar.

http://www.e-noticies.com/actualitat/els-rectors-demanen-la-dimissi%f3-de-blanca-palmada-31049.html

Lleida tindrà facultat de Veterinària, que podria acollir 80 alumnes

Les tres noves facultats de medicina ofertaran 220 places

La Generalitat ha proposat crear tres noves facultats de Medicina a les universitats Pompeu Fabra, de Girona i Internacional de Catalunya, amb una oferta total d'unes 220 places, i una altra a la Universitat de Lleida, en què s'impartiria una nova titulació vinculada a Veterinària, amb unes 80 places.
Els rectors de les universitats públiques catalanes han mostrat avui la seva predisposició a estudiar aquesta proposta del departament d'Innovació, Universitats i Empresa, que ha d'ajudar a configurar el nou mapa de titulacions del sistema universitari català, adaptat a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES).

La comissionada d'Universitats, Blanca Palmada, ha informat d'aquest i altres aspectes vinculats a la programació universitària a la reunió del plenari del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), en què estan representades totes les universitats catalanes.

La voluntat de la Generalitat és que el pròxim curs s'ofereixin 220 noves places de Medicina en tres noves facultats, en les universitats Pompeu Fabra (UPF), la de Girona (UdG) i la Internacional de Catalunya (UIC), amb l'objectiu de pal·liar el creixent falta de metges que existeix des de fa anys en la comunitat. Això no obstant, les universitats que ja imparteixen aquesta llicenciatura i que vulguin ampliar la seva oferta també podran fer-ho, d'acord amb les seves capacitats, segons ha destacat Palmada.

Precisament, els estudiants de Medicina han demanat aquest cap de setmana en unes jornades que Universitats reconsideri la creació de les noves facultats i facin un estudi que determini les necessitats reals de metges.

Veterninària, a Lleida
D'igual manera, l'elevada demanda de veterinaris al mercat de treball ha portat a la Generalitat a plantejar la creació d'una facultat de Ciència i Salut Animal a la Universitat de Lleida (Udl), que complementaria la facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), fins ara l'única de Catalunya a impartir aquesta llicenciatura.

En un principi, aquest nou centre lleidatà, que funcionaria de manera "molt estreta i coordinada" amb la UAB, podria acollir uns 80 nous alumnes que, una vegada finalitzada la carrera, de quatre anys, obtindrien el grau de Ciència i Salut Animal.

La idea és que els graduats que ho desitgin tinguin a més la possibilitat d'obtenir el títol de Veterinària realitzant dos cursos més en la UAB.

En aquest sentit, la comissionada d'Universitats ha destacat que els perfils dels dos titulats serien diferents, ja que tindrien competències diferents i cobririen unes determinades necessitats del món empresarial.

Una altra de les titulacions en què la Generalitat proposa un increment de places és en Magisteri. En aquest cas, Universitats, d'acord amb la demanda del departament d'Educació, considera convenient programar 250 places addicionals per al pròxim curs.

Les universitats implicades, i en especial la UAB, hauran d'estudiar ara les propostes del govern català per donar llum verda a aquests canvis, encara que tot indica que arribaran a bon port, vista la predisposició dels rectors a arribar a un consens sobre el nou mapa universitari català, segons que ha remarcat la presidenta del CIC, Anna Maria Geli.

Els rectors també han acordat avui oferir el pròxim curs un total de 40 títols adaptats a la nova estructura de grau que emana del Procés de Bolonya, 25 d'ells impartits en les universitats públiques i 15 en les privades.

La reunió d'avui, d'una altra banda, ha servit per abordar el pagament a les universitats d'un total de 50,9 milions promesos pel govern català per a 2008 pel compliment d'objectius acadèmics.

Sobre això, Palmada ha assegurat que aquests diners s'incorporarà als pressupostos de les universitats de 2008, malgrat no estar inclosos en els pressupostos de la Generalitat per a l'any vinent. "Tenim fe i confiança en que els diners arribarà i podrem distribuir-ho", ha subratllat Geli.

http://www.lamalla.net/societat/educacio/article?id=182036

Servirà per promocionar els centres superiors catalans a l’estranger sota un paraigües comú

Vuit universitats públiques catalanes posen en marxa la marca Universitat de Catalunya

Les vuit universitats públiques catalanes s'han unit sota la marca Universitat de Catalunya per promocionar-se de forma conjunta a l'estranger. La iniciativa segueix una tendència internacional de sumar esforços i complementar estudis entre diferents centres per millorar la competitivitat en un sistema universitari obert a tot la comunitat europea.

"Busquem ser un referent comú i sòlid a l'estranger", ha explicat la vicepresidenta de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) i rectora de la Universitat de Girona, Anna Maria Geli.

En el web promogut pel conjunt d'universitats s'hi troba informació en català, castellà, anglès i francès sobre el sistema universitari català, les diferents universitats, els tràmits que s'han de seguir abans d'estudiar a Catalunya, i altres dades útils com els serveis de suport a l'estudi, les beques i ajuts i el teixit associatiu i de voluntariat dels centres universitaris.

D'altra banda, les universitats públiques han presentat un Llibre Blanc encarregat a diferents experts, en el qual s'apunten les línies que haurien de seguir les universitats catalanes del futur en temes com el finançament, l'especialització, la formació i la investigació. En l'informe sobre finançament, el catedràtic de la UPF Guillem López defensa un preu de matrícula més proper al cost real dels estudis, així com diversitat de salaris dels docents entre diferents universitats.

http://www.lamalla.net/societat/educacio/article?id=185363

^^ Al Joan Spin li han aixafat el personatge del professor ara-no-recordo-com-se-deia del Versió Original :lol:

Huguet qualifica com un model a seguir el conveni de la UdL i la UAB per la titulació conjunta de Veterinària

La Universitat de Lleida i la Universitat Autònoma de Barcelona han signat avui a Lleida el conveni per compartir la titulació de Veterinària. L'acte ha estat presidit pel conseller d'Universitats, Josep Huguet, qui ha recordat que Ciència i Salut Animal, la carrera de 4 anys que es farà a Lleida a partir del curs vinent, només s'imparteix a Bolònia i Dublín. Així doncs, el conveni signat avui entre la UdL i la UAB permetrà que els estudiants que s'hagin graduat en l Ciències i Salut Animal puguin obtenir també el títol conjunt de veterinària fent dos cursos més a Barcelona. Un títol, per cert, al qual només s'hi podran inscriure un màxim de 30 estudiants cada curs. Seran els 30 millors o, com a mínim, els que han arribat al curs pont amb el millor expedient acadèmic.

SEGRE

Segun el profesor, yo estudio Ingenieria Electrònica Industrial en Tarragona, y la mitad son en castellano, la mitad en catalan.... todo de como se exprese mejor el profesor... lo veo bien, a veces si a alguno le preguntas en catalan y es castellanoparlante te intenta responder en catalan pero no sabe muy bien expresarse y al reves... pero vamos, que hay Erasmus, Andaluces que han venido a estudiar, Madrileños y en 3 dias lo entienden el catalan :banana: otra cosa es hablarlo :nuts:

Una pregunta pels UOCaires del fòrum...

Heu fet alguna prova de validació? Com eren?

Jo he fet dues aquest semestre i m'han semblat totalment diferents. L'una tenia el mer objectiu de demostrar que tu havies fet les PACs (amb preguntes sobre la rutina de l'assignatura) i l'altra, en canvi, contenia dues preguntes escollides a l'atzar entre totes les de les PACs. :crazy:

Per fer aquesta darrera vaig haver de repasar tots els treballs... Vaja, sembla que el que realment volen és comprovar si t'has après alguna cosa. :dunno:

Hi ha de diferents tipus. He aribat a veure:

- preguntes sobre enunciats de pràctiques
- preguntes curtes de teoria relacionades amb les PACs
- preguntes tipus test de teoria (no necessàriament relacionades amb PACs)
- et recorden el que es feia a un exercici i l'has de modificar, donar la volta, amb algun paràmetre diferent

Consell: estudiar la teoria a fons i saber-se que es fa a totes les pacs i pràctiques (enunciats inclosos) i aprendre les numeracions, ja que et poden demanar alguna cosa de la "PAC 2, exercici 3", sense més explicacions :crazy:

Primero pedir disculpas por participar en Castellano y no en Catalán, me gustaría pero no se hablarlo :).

Lo que sucede es q estoy en una busqueda con poco tiempo sobre universidades en España, y me gustaria q pudiesen ayudarme a saber cuales son las mejores de Barcelona y su area, además de cualquier dato útil q puedan aportarme sobre el tema.

Les agradecería mucho su pronta ayuda, dispongo de poco tiempo para decidir. :okay:

^^ Saludos.

Primero nos tendrías que dar unos cuantos datos más sobre qué estudios pretendes realizar. Si te refieres a la fama o renombre en general de las universidades de Barcelona, cualquiera de las públicas están bastante bien reconocidas: la Universidad de Barcelona, la Universidad Autónoma de Barcelona, la Universidad Politécnica de Cataluña y la Universidad Pompeu Fabra.

Yo, sinceramente, no dudaría mucho sobre en qué universidad realizar los estudios si éstos se imparten en varias. Todos los títulos de las universidades públicas tienen el mismo "valor" (al menos a nivel legal) y están reconocidos por igual. Después entran opiniones más subjetivas, como por ejemplo la Universidad Pompeu Fabra es más pija y tiene mejores profes, la Universidad Autónoma de Barcelona es más progre y tiene más vida de campus, etc.

Pero al fin y al cabo, el nivel es similar.

^^ muchas gracias :okay:
tambn me gutaría saber si hay alguna reconocida en cuanto a estudios de Turismo, ya q solo he visto estos estudios en universidades de Madrid y Sevilla y me interesaría muchisimo en Barcelona.

Disculpen la pregunta un tanto ignorante, ¿las clases son impartidas en Castellano o en Català?

¿Seguro que sólo has visto estudios de Turismo en Madrid y Sevilla?

El título en España se denomina "Diplomado en Turismo", de duración 3 años (si no han empezado con los planes de créditos europeos, buf).

Lo imparten muchas universidades en España. De la página de universia.es

http://www1.universia.es/EstudiosXXI/0ESTU0/SU2PPESII1EE1/ST3373/index.html

Lo imparten 39 Universidades públicas en España; las 2 no presenciales y varias más privadas. Además, hay Universidades públicas con varias escuelas adscritas (que pueden tener tasas o ideario distintos a las oficiales). En resumen, Turismo se puede recibir en numerosas ciudades de España. También existe la modalidad de estudios conjuntos (sales con titulación doble: el título de Turismo y otro, según la Universidad), aunque duran algo más de tiempo.

En cuanto a reconocimiento, eso en España da más o menos igual, puesto que los alumnos suelen estudiar en la Universidad que les sea más cercana; no hay demasiada movilidad estudiantil. Y más, tratándose de unos estudios ligeros como es Turismo.

En resumen, si te acercas por aquí, pues casi donde quieras...

Disculpen la pregunta un tanto ignorante, ¿las clases son impartidas en Castellano o en Català?

Es virtualmente imposible que no tengas ninguna asignatura en catalán y en muchas carreras son la mayoria, sobre todo en las facultades principales de la UB y la UAB, pero también depende un poco de a qué facultad vayas. Si se trata de másters y escuelas adjuntas hay más presencia del inglés y del castellano, pero de todas maneras, el catalán es recomendable como mínimo entenderlo. Yo estudio en la Facultad de Letras de la UAB y tengo el 100% de las clases en catalán. En algunas escuelas con mucho alumnado de otras partes del mundo se da entre un mes y un curso de margen para que todos los estudiantes se acostumbren al catalán y a partir de ahí se deja que el profesor elija. En escuelas de este tipo a veces también se hacen grupos separados por idioma durante los primeros cursos.

En resumen, que he metido un rollo de nosecuantas líneas pero que depende de dónde estudies y que en principio se intenta hacer el máximo de catalán posible.

Claro que si quieres, le puedes pedir al profesor que haga la clase en castellano, pero quizás alguien se enfade y con un poco de mala suerte puede que hasta haya un numerito en clase (hay que recordar que el catalán estuvo 40 años prohibido, y que el catalanismo tiene presencia en la izquierda universitaria, tanto que hay hasta un cierto tipo de "catalanista universitario" fácilmente reconocible.) También es cierto que hay cursos gratuitos y que es fácil de entender con un poco de práctica :) :)

Por cierto, si te gustan los edificios altos y las ciudades, Madrid es más "metropolitana" que Barcelona, que es una especie de amalgama de antiguas ciudades pequeñitas y además saca su densidad más de la concentración que no de la altura... aunque claro que no dejamos de ser una metrópolis en toda regla... y su urbanismo histórico es más caótico comparado con el nuestro (hablando claro sus intentos de ensanche son una ****** y Ciudad Lineal de ciudad lineal no tiene nada), pero en los últimos 50 años no sé si se puede seguir diciendo lo mismo...

En fi, sort amb la teva vida universitària, company!

^^ :D gracias por los datos, jeje totalmente comprensible q alguien haga un numero por pedir q se de la clase en Castellano.

^^

En Catalunya la Diplomatura de Turismo no se imparte en ninguna universidad pública: se hace en centros privados o en centros adscritos a universidades públicas, pero el precio es el mismo (unos 4000€ por curso).

En Madrid, Sevilla o Málaga, por ejemplo, sí se imparten en universidades públicas y sólo pagas la matrícula...

En el CETT, adscrita a la Universitat de Barcelona, que es donde estudié yo, se podía decidir entre cursar la carrera en catalán o en castellano, había clases diferentes para ello ;)

Si puedes no vengas aquí a estudiar Turismo, te dejarás un dineral y la calidad de los estudios creo que es similar a otros sitios donde no se paga.

^^ Me parece entonces una pésima política universitaria la del gobierno catalán (que es quien aprueba la implantación de planes de estudio).

Eso estaba viendo, que Escuelas de Turismo hay muchas en Cataluña, pero son adscritas (lo que significa más dinero). Aunque creo que he encontrado una pública: la facultad de Turismo en Gerona (de la universidad de Gerona) :D

Ahora me lo desmentiréis, ains :tongue2:

Nota para Andrevs: las tasas universitarias las fija cada Comunidad Autónoma, siendo unos precios mayores en unas que en otras. Si la Facultad o Escuela es adscrita, resulta más caro que en un centro "normal", además. Se suele dar el precio por crédito, para diplomarte hay que cursar el número de créditos que especifique cada plan de estudios, necesarios un mínimo de 180 (60 por año). Ya es multiplicar.

^^ En teoria los estudios de Turismo se pueden cursar de forma gratuita (Universidad pública) en la Universitat de Girona y en la Rovira i Virgili, de Tarragona (concretamente en la escuela universitaria de Vila-Seca).
En Barcelona la Diplomatura de Turismo no se imparte de forma gratuita ya que, según me contestó el Síndic de Greuges a una queja mia relacionada con esto "se trata de descentralizar estudios con mucha demanda a universidades menores y a nucleos de población que habitualmente son emisores de estudiantes y no receptores. Con Turismo se intenta equilibrar un poco la balanza (...)".
A mi me parece sin embargo que partiendo de esa idea lo que pretenden no es "equilibrar la balanza" sino obtener más beneficios.
Yo estoy estudiando segundo de Diplomatura de Turismo en ESERP, adscrita a la Universitat de Vic. Todas las clases son en castellano y un 40% de estas en inglés.
Además con un cuarto año de estudio puedes graduarte a través de la Queen's University y obtener el Bachelor en Turismo.
En cualquier caso estoy decepcionadisimo con la Diplomatura de Turismo. Me parece que está mal planteada, enseña poco por no decir nada....

Las universidades públicas catalanas reclaman más becas y financiación
Cataluña va camino de consolidarse como país europeo "de perfil bajo", advierten

La Universidad pública catalana tiene una "debilísima" política de becas para sus estudiantes, tiene una endeble autonomía institucional que le impide desarrollarse y precisa nuevas formas de financiación para no acabar en el furgón de cola del ámbito educativo europeo. Quien define este escenario es la propia Universidad pública catalana, en el Libro Blanco de la Universidad de Cataluña que ayer presentaron los rectores de los ocho centros bajo amparo de la Generalitat.

Universidad de Cataluña será la nueva marca que englobará la Asociación Catalana de Universidades Públicas (ACUP) para que las facultades catalanas se den a conocer en Europa. "Refleja que queremos entrar en la Unión Europea de forma coordinada y cooperando entre nosotros", explicó ayer Anna Maria Geli, presidenta de la ACUP. Pero el camino que recorrer es largo, a tenor de las 64 estrategias y 73 proyectos de que consta el documento: una suerte de hoja de ruta que define los retos y objetivos a medio plazo de la Universidad catalana.

El principal desafío consiste en que la creación del espacio educativo europeo no deje en evidencia las vergüenzas del sistema universitario catalán. "Debemos dar un salto importante para no consolidarnos como un país de relieve bajo en la UE", señaló Geli. Por eso los rectores pidieron al unísono una mayor implicación en la política de becas y ayudas a los estudiantes, actualmente de las más deficientes del continente. "Es imprescindible una política osada de becas y ayudas, y de forma inmediata", recoge el libro blanco. Éste propone promover un estudio entre las universidades y la Generalitat en 2009 para ejecutar una nueva política de becas ya en 2010. Una celeridad que entre pasillos pocos rectores asumían como factible.

El segundo problema del que adolecen las universidades es encontrar nuevas fuentes de financiación. Por ello propone fomentar el mecenazgo, así como "instar a la Generalitat" a que cree un fondo especial para financiar los centros que cumplan una serie de objetivos definidos previamente.

Muchos de los proyectos que recoge el libro empiezan de forma similar: instar, señalar, emplazar... al Gobierno central o a la Generalitat. Los rectores no obviaron que la mayoría de los puntos que defiende el documento quedan fuera de sus competencias. "Lo importante es el camino que hemos hecho para concluir este libro", coincidieron, en alusión a que las ocho universidades hayan logrado fijar un frente común. De ahí que la esencia de las propuestas y los plazos del documento no sea lograr su cumplimiento, sino que deben entenderse cómo una puerta abierta a redefinir la Universidad. "Es un toque de atención a la sociedad y a los políticos, que sepan que estamos dispuestos a renegociarlo todo para mejorar el sistema", subrayó Antoni Giró, rector de la Universidad Politécnica de Cataluña.

El presidente de la Generalitat, José Montilla, tomó nota sin aportar concreciones. "El libro blanco muestra que juntos superaremos todos los retos", señaló en el paraninfo de la Universidad de Barcelona, en el acto de presentación. La hoja de ruta también recibió halagos de la ministra de Ciencia e Innovación, Cristina Garmendia, que saludó la creación de la nueva Universidad catalana. "Es el camino correcto", señaló.

El 'modelo California'

El Libro Blanco de la Universidad de Cataluña se ha forjado ante el espejo californiano. "Nos ha inspirado bastante el modelo de la Universidad de California", reconoció el rector de la Universidad Autónoma de Barcelona, Lluís Ferrer. La University of California (UC) es la red de universidades públicas de ese Estado, compuesta por 10 campus y 3 laboratorios nacionales.

Lo que más envidia de los californianos la nueva Universidad de Cataluña, marca que se sobrepone a la Asociación Catalana de las Universidades Públicas, es su capacidad de integrar 10 universidades sin que éstas hayan perdido un ápice de personalidad. La Universidad de San Diego, Berkeley, Santa Barbara, todas son reconocibles por sí solas, pero se vehiculan mediante la UC. "Hay que crear sinergias, aprovechar las economías de escala... Es el modelo que seguir", defendió Ferrer con el asentimiento de los otros rectores. Todos coincidieron también en la reflexión posterior. "Aún nos queda bastante lejos".

El País (http://www.elpais.com/articulo/cataluna/universidades/publicas/catalanas/reclaman/becas/financiacion/elpepuespcat/20080613elpcat_9/Tes)

Escolteu, he decidit estudiar Arquitectura. Què me'n podeu dir? Coses a tenir en compte?

Les universitats catalanes, ben posicionades en l'informe de la Fundació Coneixement i Desenvolupament del Banc Santander

La UPF i la Universitat de Lleida, entre les millors universitats espanyoles

La Universitat Pompeu Fabra (UPF), juntament amb la de Navarra, lidera la classificació de qualitat docent de les universitats espanyoles, segons un estudi de la Fundació Coneixement i Desenvolupament del Banc Santander. En tercer lloc es troba una altra universitat catalana, la Universitat de Lleida (UdL), que se situa entre les dotze primeres en sis dels nous indicadors que ha fet servir la fundació.

Per mesurar la qualitat docent, la Fundació CyD avalua l'eficiència acadèmica, els recursos docents, el grau d'obertura a l'exterior, la producció científica i la ràtio professor/alumne, entre altres aspectes. La Pompeu Fabra destaca en la taxa de rendiment acadèmic (ocupa el primer lloc del rànquing amb un 81% de crèdits superats) i en la taxa de graduació (amb un 76% de graduats i ocupant la vuitena posició). La UPF obté també una posició destacada en quant a la despesa corrent per alumne (on es troba en segon lloc per darrera de la Universitat de Navarra), en la ràtio entre estudiants i personal docent (12,7%) i en la ràtio d'equipaments (tercera posició) i aules d'informàtica (cinquena). També és la segona universitat amb més alumnes estrangers i la tercera en nota mitjana d'accés (6,9).

De la seva banda, els alumnes de la UdL presenten una taxa de rendiment del 65%, el que situa la universitat catalana en l'onzè lloc de la taula. A més, lidera el rànquing de places de biblioteques i també destaca per la seva ràtio de personal docent investigador per alumnes (12,4%). La universitat lleidatana és també la universitat pública de Catalunya que atreu a més alumnes europeus i la segona pel que fa als estudiants de la resta del món. L'assignatura pendent és captar més alumnes de la mateixa província, ja que segons dades de l'estudi, al curs 2004-2005 representaven només un 67,3%.

Aquest rànquing universitari és un dels apartats del capítol 'La universitat pública espanyola en xifres', en el qual es posa de relleu el paper decisiu de l'ensenyament superior en l'economia i la societat del país. En general, l'informe destaca, entre altres aspectes, la poca presència relativa de la dona en la docència i l'elevada edat del personal docent i que la demanda de places universitàries continua superant l'oferta.

Altres universitats catalanes també es troben ben posicionades i entre els indicadors destaca la producció científica de la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que ocupen el primer i tercer lloc, respectivament.

http://www.lamalla.net/societat/educacio/article?id=202900

HOLA AMIGOS ESPAÑOLES!!

antes que cualquier cosa, les felicito por el foro y los avances que muestran en toda españa!!, soy paraguaya y en enero quiero ir a hacer un Master en la Universidad de Barcelona.. neceisto si alguien me puede pasar mas datos de la cuidad, como se precios de alquileres a estudiantes, la vida alla y demas..

una abrazo a todos!! :)

Amiga:

Barcelona es bastante cara...
:dunno:
Las habitaciones en el centro custan unos 400€/mes y fuera del centro unos 300€/mes, con todos los gastos incluidos. Te recomiendo esta web oficial: http://www.habitatgejove.com/webv2c/es/index.htm
;)
¿Qué más necesitas saber?
:wink2:

¡Hola Lasarca! Pura vida :colgate:

Qué bueno verte acá. Pues Bitxofo tiene razón, es una ciudad cara ciertamente. Sería bueno que pudieras concretar un poquito, pero bueno, te diré algunas cosas que me vienen a la cabeza:

* Dentro de la ciudad el transporte público, aunque con alguna carencia que otra, es más que suficiente para moverse eficazmente. Un billete de metro o autobús cuesta 1,30€ (existen tarjetas multiviaje que son las que suele utilizar casi todo el que usa el transporte público diariamente que cuestan 7,20€ los diez viajes) http://www.tmb.cat/es_ES/home.jsp

* Los comercios suelen abrir de 9:30/10:00 a las 19:30/20:00 aproximadamente, aunque algunos abren antes (como las panaderías por ejemplo), y otros cierran más tarde (por el centro y en los malls).

* Un café con leche te cuesta aproximadamente 1€, un menú McDonalds sencillo creo que más o menos unos 4€, un periódico 1€, un boli Bic unos 0,50€, un plato combinado en un bar unos 6 -7 €, una entrada de cine unos 5€-6€.

* No tienes por qué tener ningún problema de seguridad, mientras uses el sentido común como en todo lado.

Y ahora mismo mi cabecita no da para más en estas horas. :lol: No dudes en expresar cualquier duda o inquietud que puedas tener, acá estamos para ayudarte :wink2:

Muchas gracias Hermanos Españoles!!!

Estare investigando mas al respecto!! un abrazo:)

Quizas tambien te interesaria saber que en Barcelona se hablan dos lenguas, catalan y castellano.

Informate antes sobre la lengua en la que se dara el master que pretendes hacer, que luego no te coja desprevenida.
De todos modos, el catalan no es una lengua dificil de entender para un castellanohablante, en un par de meses puedes adaptarte facilmente si no evitas el contacto con ella. Otra cosa es ya escribir correctamente.

Suerte en tu proyecto ;)

^^

Home, deu haver vist que al fòrum parlem català :)
Encara que malauradament als màsters s'hi usa més el castellà i l'anglès que no a les carreres/graus... per cert, a la meva facultat el castellà és pràcticament residual, em va sorprendre bastant pel que m'havien dit de la UPC, però bé, molt millor, esclar!

^^

Home, deu haver vist que al fòrum parlem català :)
Encara que malauradament als màsters s'hi usa més el castellà i l'anglès que no a les carreres/graus... per cert, a la meva facultat el castellà és pràcticament residual, em va sorprendre bastant pel que m'havien dit de la UPC, però bé, molt millor, esclar!


ups.. pense que iba a ser mas facil.. si la universidad me da cursos de catalan por unos meses.. es muy parecido al frances en la gramatica no?

^^Es fácil de entender, en menos de 3 meses comprenderás casi todo.
:yes:

^^
Exactamente. No tendrás problemas y seguro que disfrutarás de una ciudad espléndida ;)

Lasarca mira en la web de la universidad donde cursarás el master (creo que te estabas refiriendo a la Universitat de Barcelona, http://www.ub.edu ) tienen un apartado para informar a los alumnos que no son catalanohablantes de cómo formarse en este sentido. Esa formación cuenta como créditos de libre elección :) Puedes verlo en http://www.ub.edu/sl/es/fl/formling.htm Ahí podrás ver varias herramientas para ayudarte como por ejemplo grupos de conversación. :wink2:

gracias chicos!!! muy amables!!! ire a la UAB. (Universidad Autonoma de Barcelona) ahi me han dicho que tengo cursos gratuitos de catalan :nuts:..

Una duda.. el catalan lo necesito para pedir una comida, un taxi y demas.. es decir se usa con el comun de la gente en toda la cuidad?? de ser asi debo empezar a leer algo ya nomas..

Pero de verdad por lo que veo no era tan sencillo.. tendre que ponerme ls pilas!!

SALUDOS! :) :)

Lasarca, mira este link
http://antalya.uab.es/gab-llengua-catalana/www/cat/dinamitzacio/ajudam/index-sp.html

Aqui la UAB te informa de las posibilidades de apoyo en materia lingüística, entre las cuales está la ayuda de un voluntario lingüístico.

Para moverte no tendrás problema si hablas castellano, te van a atender igualmente, pero creo que es mejor que consigas unas nociones, disfrutarás más de tu estancia y captarás más cosas. Y tranquila, estoy seguro que el guaraní es más difícil. :) De todas formas, reitero que acá tendrás siempre una ayuda si te hace falta. :wink2:

gracias chicos!!! muy amables!!! ire a la UAB. (Universidad Autonoma de Barcelona) ahi me han dicho que tengo cursos gratuitos de catalan :nuts:..

Una duda.. el catalan lo necesito para pedir una comida, un taxi y demas.. es decir se usa con el comun de la gente en toda la cuidad?? de ser asi debo empezar a leer algo ya nomas..

Pero de verdad por lo que veo no era tan sencillo.. tendre que ponerme ls pilas!!

SALUDOS! :) :)

El catalán sí que se usa comúnmente, aunque si hablas castellano en general te responderán en castellano. Después también hay gente que no usa el catalán, básicamente inmigrantes o hijos de la inmigración de la España rural que hubo en los 60 (aunque estos últimos lo saben hablar ya que la educación pública se imparte en catalán, y un tanto por ciento lo usa, por no hablar de las parejas mixtas, donde el catalán suele ser la lengua que se transmite a los hijos. Yo por ejemplo tengo un padre catalán y una madre madrileña, y soy catalanoparlante.)

Sobre si tendrás clases en catalán, depende. Normalmente en los grados (carreras) se usa muchísimo más que en los postgrados (másters). Pero conviene aprenderlo, porque si no te pierdes muchas cosas de la cultura y vida de la ciudad (y por tanto de Cataluña en general), y además es más fácil de lo que parece. Si quieres practicar hay radios, canales de TV, periódicos y literatura en catalán, y también cursos y grupos de conversa, a parte de incontables páginas web (tenemos hasta el dominio .cat para páginas en catalán o relacionadas con su ámbito.) Puedes empezar leyendo este mismo foro... :lol:

Benvinguda :)

ok!! gracias.. voy a empezar a leer desde la web desde ahorita..

La Universitat de Lleida, la que millor ensenya; la UAM, la que millor investiga

Madrid, 21 abr. (EFE).- La Universitat de Lleida i l'Autònoma de Madrid (UAM) encapçalen, respectivament, les classificacions de qualitat docent i investigadora de 2008 elaborades per la Fundació Coneixement i Desenvolupament (CYD). La Universitat Complutense lidera la qualitat del doctorat i la de Salamanca és la primera en l'atracció de nous estudiants, segons el rànquing d'universitats públiques 2008 publicat en el V informe anual "La contribució de les universitats espanyoles al desenvolupament", presentat avui. La classificació es basa en l'anàlisi d'una vintena d'indicadors considerats de forma relativa. Els resultats "no constitueixen una ciència exacta", s'adverteix, doncs moltes vegades resulta complex homogeneïtzar-los perquè podrien considerar-se per a l'estudi. Algunes universitats figuren en algun dels cinc primers llocs de més d'una categoria, com la de Salamanca, Autònoma de Madrid, Pompeu Fabra, Politècnica de Catalunya i Santiago de Compostel·la.

http://www.efe.com/principal.asp?opcion=0&idioma=CATALAN

@Alumnes de la UOC: què us sembla el "Campus 5.0"? A mi em va una miqueta lent, però m'agrada el poder ordenar-ho i "amagar-ho" tot.

^^
A València ciutat han posat una delegació de la UOC. Curiós!

Las universidades públicas catalanas se preparan para su examen final

• Los siete centros aspiran a ser nombrados Campus de Excelencia Internacional - Superar las pruebas de septiembre les daría millones de euros en ayudas

Las universidades públicas catalanas tienen que estudiar este agosto. Las siete se preparan para aprobar, en septiembre, un examen a su capacidad de convertirse en excelentes polos de atracción de científicos de todo el mundo. El premio para las que aprueben con nota es suculento: millones de euros en créditos y subvenciones de las administraciones central y autonómica para desarrollar proyectos que las conviertan en un Campus de Excelencia Internacional (CEI) en 2015.

Se trata de una iniciativa del Gobierno central que prevé escoger 15 universidades de toda España. La iniciativa no es nueva: otros países han convocado concursos similares. Alemania, por ejemplo, escogió en 2006 y 2007, nueve "universidades de excelencia". Cuatro de ellas están en Baden-Württemberg, una región hermanada con Cataluña. Ambas presumen de ser zonas europeas con una alta concentración de focos de investigación e innovación.

Los vicerrectores y delegados de los rectores que redactan las propuestas de CEI confían en un éxito similar. Y trabajan contrarreloj para lograrlo, pues la convocatoria salió este julio y las universidades deben presentar sus proyectos el próximo mes. Por eso, los centros trabajan sobre proyectos que ya tenían en mente y que ahora, si ganan, podrán impulsar pese a la crisis.

"No improvisamos, porque ya veníamos trabajando en la integración del campus", dice Juanjo Villanueva, comisionado de la rectora de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) para el CEI. "La UAB ya es excelente, pero no lo visualiza suficientemente", admite Villanueva, que cree que la concesión del CEI sería una "marca" que daría impulso a la integración de la UAB con la veintena de centros de investigación que conviven con ella en Bellaterra. Ya lo intenta con el proyecto Esfera UAB, y ahora reforzará sus esfuerzos con su propuesta de CEI.

Si la UAB se concentra en integrar su campus, la Rovira i Virgili, en Tarragona, sigue otra estrategia: promueve proyectos transversales que beneficien a los cuatro centros en los que se distribuyen sus facultades. Su vicerrector, Josep Anton Ferré, explica que, si la URV gana la convocatoria, acabará de construir dos residencias, adaptará las bibliotecas a las necesidades que plantean los nuevos planes de estudios -por ejemplo, más espacios para trabajar en grupo- y mejorará los recursos para investigar. Algo similar prevén hacer la Universidad de Lleida y la de Girona, que además espera impulsar su parque científico y tecnológico como centro de transferencia, es decir, lugar donde las empresas pueden beneficiarse de las innovaciones. Mejorar esto es, precisamente, uno de los objetivos explícitos de la convocatoria CEI.

La Universidad de Barcelona quiere aprovechar la convocatoria para consolidar dos de sus campus. Por un lado, en Bellvitge, con un nuevo edificio clínico y otro aulario que impulsarían el centro biosanitario. Y en la Diagonal, la UB buscará potenciar un "territorio con una alta concentración de excelencia científica", en palabras de Joaquim Gutiérrez, delegado del rector para la elaboración del CEI. Lo hará acabando la construcción de varios edificios, entre los que destaca una torre central en la parte sur de la Diagonal que, como un faro, visualizará esa zona y las aledañas.

En el "portal del conocimiento", como denomina la UB la zona final de la Diagonal, está presente también la Universidad Politécnica de Cataluña (UPC), pero ambas universidades no presentarán una candidatura conjunta de CEI. Colaboran, pero la UPC ha optado por impulsar su plan de desarrollo propio, que prevé hacer la universidad más sostenible -por ejemplo, ahorrando energía en sus equipamientos- y adaptarla a las nuevas tecnologías, facilitando, por ejemplo, el uso del móvil en las gestiones académicas.

Al otro lado de la ciudad se encuentra la Pompeu Fabra, otro campus urbano situado íntegramente en el 22@, donde aún dispone de 60.000 metros cuadrados de suelo. Y para dar nombre a ese campus, han utilizado una utopía recurrente en el urbanismo barcelonés: "Icaria Internacional".

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/universidades/publicas/catalanas/preparan/examen/final/elpepiespcat/20090824elpcat_9/Tes

Las universidades públicas catalanas se preparan para su examen final

[...]

La Universidad de Barcelona quiere aprovechar la convocatoria para consolidar dos de sus campus. Por un lado, en Bellvitge, con un nuevo edificio clínico y otro aulario que impulsarían el centro biosanitario. Y en la Diagonal, la UB buscará potenciar un "territorio con una alta concentración de excelencia científica", en palabras de Joaquim Gutiérrez, delegado del rector para la elaboración del CEI. Lo hará acabando la construcción de varios edificios, entre los que destaca una torre central en la parte sur de la Diagonal que, como un faro, visualizará esa zona y las aledañas.

[...]

Algú sap de quina torre es tracta? Potser té a veure amb les obres d'ampliació de Parc Científic de Barcelona, en els terrenys que fins fa poc van ser de la Facultat d'Història?

No entenc que volen dir amb un faro que visualitzarà no sé què... :S

Algú sap de quina torre es tracta? Potser té a veure amb les obres d'ampliació de Parc Científic de Barcelona, en els terrenys que fins fa poc van ser de la Facultat d'Història?

Suposo que sí, però no esperis una torre de més de 12-14 plantes

^^ Ui, no, no. No l'espero pas. :D

Si realment es tracta dels terrenys de l'antiga Facultat d'Història no hi haurà cap torre de nova construcció sinó una de les originals, conservada i restaurada (la de l'esquerra de la foto és la més alta, on abans hi havia la majoria de les aules d'història).

http://www.redemprendia.com.br/barcelona/maqueta.jpg

La UAB aspira a ser un dels 15 campus d'excel·lència internacional de l'Estat
Les universitats triades accediran a un paquet de subvencions de 150 milions d'euros

La Universitat Autònoma de Barcelona ha treballat de valent aquest mes d'agost per presentar la seva candidatura a convertir-se en un dels quinze campus d'excel·lència internacional que a final de setembre ha de triar l'Estat. La rectora de la UAB, Ana Ripoll, considera que la UAB és «el pol d'innovació, desenvolupament i investigació més important de l'eix del Mediterrani i probablement del sud d'Europa», atès el seu entorn estratègic. Els ministeris d'Educació i de Ciència i Innovació hauran de fer la tria a final de mes. El premi seran milions d'euros en subvencions per tirar endavant línies estratègiques d'actuació.

La Universitat Autònoma de Barcelona té clar que fa anys que treballa per aconseguir l'excel·lència, i en aquest sentit ja té aprovats tres plans directors amb l'objectiu d'integrar i fer més visible tot el conjunt de centres que té dedicats a la investigació. Però a més a més, i tal com recorda la rectora de la UAB, Ana Ripoll, el campus gaudeix d'un entorn privilegiat gràcies a la proximitat de grans instal·lacions científiques com ara el sincrotró Alba i el futur Parc de la Ciència, el Parc Tecnològic del Vallès, i les grans empreses de l'arc de la B-30. A més a més, al mateix espai del campus hi conviuen les facultats i les escoles, els centres de recerca i els habitatges per a estudiants i investigadors.

Totes aquestes característiques són les que han de fer que la UAB esdevingui un dels quinze campus d'excel·lència internacional que el govern espanyol ha de triar a final de mes amb l'objectiu de posar les universitats de l'Estat espanyol a la mateixa alçada que les europees i puguin esdevenir així un pol d'atracció per a empreses i investigadors.

La convocatòria, que va començar al juliol i acabarà el 23 de setembre amb el lliurament de la documentació, també té el seu risc, perquè cal tenir clar l'excel·lència a la qual aspira cada universitat, una feina que no es fa en un dia. Tanmateix, però, ja són 66 les universitats que s'han presentat a la convocatòria de les 77 que hi ha a tot l'Estat espanyol. I és que, a més dels 150 milions en crèdits, els quinze campus d'excel·lència també podran aspirar a una bossa de 50 milions d'euros, entre aquest 2009 i principi del 2010, per tal de tirar endavant els projectes estratègics.

Nanotecnologia i biomedicina
Els projectes presentats per la UAB al govern espanyol defineixen dues grans estratègies a seguir i amb les quals es vol assolir l'excel·lència: la nanotecnologia, un àmbit de les ciències que estudia i investiga la matèria a una escala menor que un micròmetre, és a dir, a nivell d'àtoms i molècules. És en aquest àmbit on la UAB té molta gent treballant, gràcies en part a la feina pionera que es va portar a terme des de la Facultat de Física. Va ser precisament el professor de física i exrector Ramon Pasqual el principal promotor de la construcció d'un sincrotró, l'Alba, situat a prop de la UAB i que ara podria ser d'una gran ajuda en la investigació dels materials, en què queda molta feina a fer. La segona línia estratègica està dedicada a la biomedicina i la biotecnologia. A més a més dels centres de recerca que hi ha al mateix campus universitari, també es disposa d'hospitals universitaris vinculats a la Universitat Autònoma.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/82096-la-uab-aspira-a-ser-un-dels-15-campus-dexcelmlencia-internacional-de-lestat.html

El Parc Tecnològic del Vi (Vitec) a Falset és el primer operatiu dels quatre projectats a la demarcació
La URV impulsa el que vol ser un centre de referència per al sector vitivinícola

Coincidint amb la verema el Parc Tecnològic del Vi (Vitec) situat a Falset es troba a ple rendiment. El centre de recerca, desenvolupament i innovació, operatiu des de l'agost passat, ha estat impulsat per la URV amb el suport del sector vitivinícola i les administracions locals i ha suposat una inversió inicial de gairebé 3,8 milions d'euros, un ajut de la convocatòria de parcs. Segons Sergi de Lamo, director executiu de Vitec, es disposa d'una infraestructura «única» a l'Estat.

L'execució de projectes de recerca, desenvolupament i innovació està al servei de cellers i viticultors amb el nou Parc Tecnològic del Vi de Falset (Vitec). L'edifici tecnològic del vi, aixecat en una primera fase als afores de Falset, disposa d'una superfície de 1.200 m² i aquest any –tot i la forta crisi del sector– preveu assolir els 400.000 euros de contractació. Aquesta infraestructura «única a l'Estat», segons ha assenyalat el director executiu, Sergi de Lamo, té com a objectiu ser «un punt de trobada de totes les institucions de recerca» i en darrera instància «assolir ser més competitius pel valor afegit que representa tenir un vi més bo». Les instal·lacions estan equipades amb una sala de tast, sala de microvinificació, laboratoris i diversos despatxos on de moment només treballen vuit persones.

Viticultura de precisió
L'activitat enfocada cap a una «viticultura de precisió» inclou diverses línies de recerca, com ara l'estudi que s'està realitzant –i amb el qual han iniciat contactes amb l'Institut Català del Suro–, en relació amb la permeabilitat a l'oxigen dels taps de suro, un tema en què es pot «aprofundir», comentava Joan Miquel Canals, director científic de Vitec, que incideix en les característiques del vi.

Centres de recerca
El parc de la indústria enològica és el primer operatiu dels quatre parcs científics i tecnològics (PCT) que la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha projectat per desenvolupar centres de recerca, desenvolupament i innovació específic en els àmbits en què s'especialitzen. El PCT de turisme i oci es construeix a Vila-seca, a l'entorn del campus de turisme de la URV. Incorpora la seu de l'Observatori de Turisme de la Costa Daurada, i una de les seus de l'Institut de Recerca en Turisme de Catalunya. En la gestió, que assumeix la universitat, aquest parc és el més similar al de Falset. A Reus es construeix el Tecnoparc, que, en aquest cas, és d'impuls municipal. Sota el paraigua de parc també s'engloben altres projectes que van més enllà de la recerca en nutrició i salut. La universitat hi impulsa el centre d'R+D+I de nutrició i salut i participa en aspectes vinculats en la investigació. El model de gestió en parc tecnològic dedicat al sector de la química, l'energia i les noves tecnologies que es construeix a Tarragona segueix el model de gestió del Tecnoparc i la URV ha traspassat la responsabilitat administrativa a l'Ajuntament.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/82188-el-parc-tecnologic-del-vi-vitec-a-falset-es-el-primer-operatiu-dels-quatre-projectats-a-la-demarcacio.html

La universitat costa uns 3.000 euros per curs
Un estudi de l'Associació de Joves Estudiants de Catalunya detalla que si l'estudiant necessita viure fora de casa, el cost per estudiant i any pot elevar-se fins els 7.956 euros

Cada curs universitari costa una mitjana de 2.931 euros anuals. Si més no, així ho indica l'informe fet públic aquest dilluns per l'Associació de Joves Estudiants de Catalunya.

Concretament, i segons l'estudi, en aquesta quantitat s'inclou la matrícula (1.045 euros de mitjana), el transport (339 euros per dos viatges de dilluns a divendres amb una T-10), menjars (1.305 euros per un menú mitjà de dilluns a dijous) i papereria (242 euros de despeses en llibres i fotocòpies).

La xifra augmenta fins a 7.590 euros si l'estudiant viu en una residència universitària (amb un cost mitjà de 4.659 euros) i fins a 7.956 si comparteix pis amb altres estudiants (4.025 anuals).

L'informe, que porta per títol El cost de la universitat i mostra la despesa mitjana per al curs 2009-2010, ofereix les variacions de preu que suposen les diferents opcions disponibles. Així, la despesa en transport oscil·la entre els 339 euros anuals d'una zona i els 1.452 euros que suposaria viatjar diàriament en sis zones.

El preu de les residències universitàries varia entre els 4.659 euros d'una estada sense menjars als 7.832 euros del règim en pensió completa. Altres despeses que es preveuen són els cursos en acadèmies (160 euros per 30 hores lectives) i els cursos d'anglès a les universitats (825 euros per 90 hores).

Amb aquestes dades a la mà, els responsables de l'AJEC han considerat que les beques ofertes pel ministeri d'Educació són insuficients per cobrir aquestes despeses i han demanat que se n'augmenti la dotació, així com apujar el llindar per poder accedir-hi.

A més, han sol·licitat la construcció d'un parc públic de residències universitàries, l'ampliació dels fons documentals de les biblioteques perquè no calgui la compra de manuals i la creació d'una targeta de transport gratuïta per als estudiants amb beques de mobilitat.

Font: http://www.avui.cat/cat/notices/2009/09/la_universitat_costa_uns_3_000_euros_per_curs_72333.php

La universitat costa uns 3.000 euros per curs
Un estudi de l'Associació de Joves Estudiants de Catalunya detalla que si l'estudiant necessita viure fora de casa, el cost per estudiant i any pot elevar-se fins els 7.956 euros

Doncs l'han encertat bastant, a mi 8.092, tot i que només hi conto els diners que passen pel comte, tot i que són la majoria, però segur que si pogués sumar l'efectiu pujaria una mica més.

Tot i que jo menjo tots els dies de la setmana... no com diuen a l'article de dilluns a dijous XDD

A mi hem costa menys de 3000 euros al any crec, calculo com a molt 2000, perque entre viatges i tal en els nou mesos hem puc gastar entre 250 - 300 €, 850 de matrícula tot l'any, més alguns llibres que comprarè , no surt molt car.

Jo amb T-50/30 (i T-10 a final de quatrimestre) gasto 277'9 euros en metro i 440 en autobús (uns 4 viatges al mes).

Lo més car de tot, és el pis perquè és la meitat del gasto total.

Jo amb T-50/30 (i T-10 a final de quatrimestre) gasto 277'9 euros en metro i 440 en autobús (uns 4 viatges al mes).

lo més econòmic per això es colar-se xD, també lo menys étic

Huguet creu que els estudiants han de pagar més per anar a la universitat
Alerta que l'actual sistema de finançament universitari «és insostenible»

El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, considera «insostenible» que gairebé el 90% del preu de les matrícules universitàries correspongui a subvencions públiques i ahir va reclamar més «responsabilitat personal» als estudiants. El conseller va alertar que l'actual sistema de finançament universitari «és impossible de mantenir econòmicament». El govern estudia ara vincular el finançament de cada universitat a la seva quantitat d'alumnes aprovats.

«No tot pot sortir de franc, gratis», va assenyalar Huguet en una trobada informal amb periodistes. En el curs 2007-2008, per cada crèdit matriculat l'estudiant havia de pagar un 10,35% de l'import, mentre que la resta, un 89,65%, corresponia a subvencions públiques. L'informe presentat ahir, un document inèdit que repassa les xifres dels últims deu anys del sector, mostra com la menor aportació de l'estudiant en el pagament dels seus estudis és una tendència que ha anat creixent des del 13,96% dels crèdits que un estudiant pagava el 2001. Huguet va expressar el seu desig que aquesta tendència no augmenti i que, almenys, «es mantingui».

L'estrena del nou curs universitari, amb gairebé un 70% de les titulacions adaptades al pla de Bolonya, coincideix amb l'entrada en vigor d'una part variable de les subvencions públiques, que premiaran aquelles universitats que potenciïn les seves qualitats. Del gairebé 90% del finançament públic, en aquest curs 2009-2010 un 10% del total es destinarà a afavorir l'eficiència en investigació, l'eficiència acadèmica i la gestió, amb l'objectiu que aquest tant per cent variable augmenti amb els anys.

En aquest sentit, Huguet va anunciar que la Generalitat premiarà aquelles universitats els estudiants de grau de les quals aprovin un 80% dels crèdits en els quals estan matriculats i un 90% dels corresponents als màsters. Les dades més recents, del 2007, situen aquest índex en un 71% en els graus i en un 88% en els màsters.

També en aquesta línia, el conseller va anunciar que les universitats hauran d'eliminar, en el període màxim de tres anys, aquells graus que no tinguin un mínim de trenta alumnes inscrits i els màsters de doctorat amb menys de deu alumnes, i també els màsters de professionalització de menys de quinze. Malgrat aquestes directrius, les universitats podran «salvar» un 5% de les seves titulacions que considerin estratègiques. «L'any que ve tocarà tancar algun màster», va sentenciar Huguet, que va advocar per una gestió més «racionalitzada» de les universitats i una major sinergia entre elles.

En referència a la convocatòria del programa Campus d'Excel·lència, al qual s'han presentat nou universitats catalanes d'un total de 51 centres de tot l'Estat, el conseller ha dit que «no es pot acceptar una quota territorial» perquè Catalunya té «les millors» universitats i hauria de rebre «un 40% de les subvencions».

Les xifres del nou curs
Aquest curs s'han matriculat 2.307 estudiants més a les universitats públiques catalanes, tenint en compte la de Vic. Seran 220.000, en total, els alumnes que aquest any estudiaran en alguna universitat del país. S'ofereixen 881 estudis diferents, dels quals 323 són graus, 450 són màsters i 108 són ensenyaments encara no adaptats al pla de Bolonya. Les universitats rebran aquest any 1.007 MEUR i 1.105 MEUR l'any vinent, unes quantitats que suposen, gairebé, doblar el finançament de fa vuit anys.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/16-educacio/83896-huguet-creu-que-els-estudiants-han-de-pagar-mes-per-anar-a-la-universitat.html

el transport (339 euros per dos viatges de dilluns a divendres amb una T-10)
Quina forma més barroera d'inflar artificialment els preus per l'interès propagandístic. Ningú amb dos dits de seny gasta una T-10 a la setmana, o tira de T-50/30 o de T-Jove.

Quina forma més barroera d'inflar artificialment els preus per l'interès propagandístic. Ningú amb dos dits de seny gasta una T-10 a la setmana, o tira de T-50/30 o de T-Jove.

Durant el poc temps que vaig estar anant a la universitat a Barcelona, de la poca gent que li vaig veure el títol de transport que feien servir més del 90% feien servir la T-10.

Quina forma més barroera d'inflar artificialment els preus per l'interès propagandístic. Ningú amb dos dits de seny gasta una T-10 a la setmana, o tira de T-50/30 o de T-Jove.

En UT596001 té raó, la majoria gent que conec de la uni va amb T-10 fins i tot gent de Barcelona, que seria lògic que el cap de setmana també anessin a llocs amb la T-10.

Jo si no fos perquè el divendres utilitzo 3 viatges, i el diumenge 1, potser amb una T-10 faria perquè la resta de viatges que faig a la tarda o quan no vaig a la uni els faig a peu. Però igualment es més barat amb T-50/30... encara que no gastis els 50 viatges, pero molta gent no es para a pensar que és més barat.

Jo he fet càlculs i si bé no gasto tots els viatges, hem surt més bé de preu una 50/30 de 2 zones que una T-10 de 2 zones. Tenint en compte que en un periòde de 30 dies utilitzaria uns 40-45 viatges per anar i tornar de l'UAB.

Yo cuento si me sale más a cuenta la T-50 ó la T-10, por ejemplo estos días estoy tirando de T-10, pero a partir de octubre haré 14 viajes fijos en semana, con lo cual ya me compraré la T-50. Y la alargaré, claro. En cuanto pueda ir a pata, allá que voy.

El campus d'excel·lència es farà encara que el deneguin

El rector de la Universitat Rovira i Virgili va refermar-se ahir en el projecte d'internacionalització de la universitat. D'una banda, va avançar que en el cas que finalment la URV no fos seleccionada en la convocatòria de campus d'excel·lència internacional, que impulsen els ministeris d'Educació i Ciència, el projecte es tiraria endavant igualment. Aquest projecte preveu l'aliança entre universitat, hospitals, centre tecnològics i centres de recerca privats de la demarcació per fer que «hi hagi un espai d'identificació que agrupi tots els projectes de recerca» que es fan al territori i tinguin més visibilitat internacional. Això, però, va acompanyat de la construcció de residències per a estudiants, instal·lacions esportives i un centre de convencions que atreguin doctorands i investigadors internacionals. Les infraestructures projectades ascendeixen a un cost de deu milions d'euros, que són els que cobriria la convocatòria dels ministeris. L'horitzó més immediat no està aclarit: s'han presentat a la convocatòria el 84% de les universitats de l'Estat, però només deu obtindran el finançament (150 milions d'euros a repartir, amb un màxim de 50 milions per projecte en quatre anys) després d'haver passat una preselecció de quinze. Grau ja va avançar que estar seleccionat «no és tan determinant perquè hi haurà més convocatòries».

A això cal afegir-hi el fet que la URV vol fer-se visible en recerca a escala internacional atraient més estudiants estrangers de doctorat. La fita a assolir és «duplicar el nombre de doctorands en cinc anys», de manera que, conseqüentment, es duplicaria l'activitat de recerca i els resultats. La URV té ara 1.100 estudiants de postgrau (entre màsters i doctorats) i el 35% dels doctorands ja són estrangers. No obstant això, la proporció de doctors del total de graduats és només del 3%, la qual cosa «no està a l'altura europea». Atraure més doctorats es farà creant més beques de recerca a través de convenis de col·laboració amb diverses institucions, com ara l'IRTA o Enresa i també amb els ajuntaments de Tarragona i Reus.

El fet és que la proporció de doctorands que presenten finalment la tesi doctoral és encara massa petita en comparació del nombre d'estudiants de postgrau, per la qual cosa Grau va reconèixer que «una part dels doctorands són vocacionals», no tenen beca i compaginen treball amb estudi: «Això fa que s'allargui en el temps.» En qualsevol cas, disposar del campus d'excel·lència «ens fa més atractius per als estudiants i ens posa en competició internacional», va sentenciar Grau.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/16-educacio/86226-el-campus-dexcelmlencia-es-fara-encara-que-el-deneguin.html

Durant el poc temps que vaig estar anant a la universitat a Barcelona, de la poca gent que li vaig veure el títol de transport que feien servir més del 90% feien servir la T-10.
En UT596001 té raó, la majoria gent que conec de la uni va amb T-10 fins i tot gent de Barcelona, que seria lògic que el cap de setmana també anessin a llocs amb la T-10.
Doncs, francament, o són curtets o és que la meitat dels viatges els fan colant-se, m'imagino que és més això últim. Sí que és cert que en el cas d'una zona una T-50/30 és més difícil d'amortitzar (42 viatges a una zona respecte 35 en dues zones), però també s'ha de valorar que no només s'hi pot incloure la mobilitat obligada sinó també la d'oci. A una persona que faci dos desplaçaments diaris de dilluns a divendres li sobraran sis viatges, que en el cas d'una zona ja suposa dos viatges per sobre del llindar de rendibilitat.

Les meves amigues de la uni no es colen i sempre van amb T-10, tant si van en rodalies + metro, fgc + metro, com només metro, tant si són de Barcelona ciutat com de l'AMB i totes de la zona 1. Les de fora de Barcelona es pot entendre si només van a Bcn a la uni, però la gent de Barcelona per poc que es moguin crec que una T50/30 com ja has dit es més rendible.

Jo també faig servir una T10 per setmana (1 zona), faig uns 40 viatges al mes, una mica menys si faig "el truc del trasbordament" algun dia

El campus d'excel·lència de la URV és un dels 15 preseleccionats en la convocatòria d'ajuts del ministeri
Rebrà el finançament per construir les instal·lacions si figura entre els deu escollits

El Ministeri d'Educació ha escollit el campus d'excel·lència internacional Catalunya Sud de la URV per ser un dels quinze candidats per rebre l'ajut per fer realitat el projecte. Aquest preveu incrementar la recerca i guanyar projecció internacional mitjançant la coordinació de la URV amb els centres d'investigació i la construcció de residències, instal·lacions esportives i centre de convencions. Ara, cal redactar el pla director perquè el campus sigui un dels deu finançats per la convocatòria.

La Universitat Rovira i Virgili ha superat un gran escull per poder materialitzar el campus d'excel·lència internacional en haver estat un dels quinze preseleccionats pel Ministeri d'Educació entre els 43 plans estratègics que han presentat 42 universitats públiques de l'Estat. D'aquesta manera, la URV rebrà una subvenció de 194.000 euros per redactar el pla director del projecte, que haurà de lliurar abans del dia 18 de novembre i posteriorment defensar davant d'una comissió internacional. Però només deu dels quinze projectes rebran finalment l'ajut per poder-los desenvolupar. La convocatòria d'aquest 2009 preveu atorgar 150 milions d'euros a repartir entre les deu candidatures vencedores que hauran de desenvolupar el seu projecte en un termini de quatre anys.

El campus d'excel·lència internacional Catalunya Sud té per objectiu atraure investigadors d'arreu del món per incrementar la quantitat i la qualitat de la recerca que es fa al territori i guanyar projecció internacional. Per aconseguir-ho, consta de dues vessants: d'una banda, la coordinació entre la universitat, els hospitals, els instituts de recerca, els centres tecnològics i els centres de recerca privats per potenciar investigacions conjuntes; d'altra banda, la construcció d'equipaments atractius per als científics forans, com ara residències per als estudiants, instal·lacions esportives o un centre de convencions.

Precisament l'edificació d'aquestes infraestructures són les que es beneficiarien més directament de la convocatòria d'ajuts, ja que estan pressupostades en el projecte per valor de deu milions d'euros. No obstant això, el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, ja va deixar clar el dia d'inauguració del curs de la universitat que, si finalment no figuren entre els campus seleccionats, el projecte es tiraria endavant de totes maneres, ja que la part de coordinació entre centres de recerca no requereix la inversió que sí necessiten els nous equipaments. I va afegir-hi, a més, que hi haurà més convocatòries més endavant.

El projecte d'internacionalització de la universitat tarragonina preveu duplicar en només cinc anys el nombre de doctorands, la qual cosa vol dir duplicar la recerca que es fa actualment.

La URV haurà de competir davant de la comissió internacional que avaluarà el seu projecte amb la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra, així com quatre universitats més de la comunitat de Madrid, tres d'Andalusia, una de Cantàbria, una de Galícia, una del País València i una del Principat d'Astúries.

A més d'haver estat preseleccionada pel Ministeri d'Educació per desenvolupar el campus d'excel·lència internacional, la URV també ha rebut una de les 22 distincions en àrees cientificotecnològiques que atorga el Ministeri de Ciència i Innovació en un subprograma de la mateixa convocatòria d'ajuts.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/87464-el-campus-dexcelmlencia-de-la-urv-es-un-dels-15-preseleccionats-en-la-convocatoria-dajuts-del-ministeri.html

La UdG, sense «excel·lència»

El projecte que havia presentat la UdG no ha estat inclòs en la llista de les quinze propostes de centres universitaris estatals que optaran a les ajudes Campus d'Excel·lència Internacional, ofertes a través d'una convocatòria dels ministeris d'Educació i de Ciència i Innovació. La proposta de la UdG consistia a establir un triangle de centres de recerca que s'ubicarien als campus de Ciències de la Salut, del barri vell i de Montilivi (el parc científic i tecnològic, que ja existeix). La selecció l'ha feta el Ministeri d'Educació i és una tria prèvia a la que el mes que ve farà una comissió internacional. Les universitats que han superat aquest primer sedàs (entre les quals hi ha les catalanes Rovira i Virgili de Tarragona i Reus, la Pompeu Fabra, la UB i la UAB) rebran 200.000 euros per redactar un pla director complet i preparar una presentació de cara a la tria del mes que ve. Els guanyadors finals rebran una ajuda econòmica addicional per executar-se fins al 2012.

Eleccions, el 17 de novembre

El consell de govern de la UdG va convocar ahir les eleccions al rectorat. Les votacions es faran el 17 de novembre i, si cal, la segona volta tindrà lloc el 30 de novembre.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/16-educacio/87482-la-udg-sense-lexcelmlenciar.html

La URV ja construeix el campus de l'Ebre
El rector posarà aquest matí la primera pedra al parc de Remolins, en una jornada històrica per a Tortosa i el territori

http://www.elpunt.cat/imatges/27/87/alta/780_008_2787837_6d253db7c424001d52767fc8ec79f494.jpg
Un plafó amb diferents vistes virtuals del nou campus de la URV a Tortosa, en l'última edició de la fira Expoebre

El rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Francesc Xavier Grau, posarà aquest matí la primera pedra del nou edifici del campus de les Terres de l'Ebre, al parc de Remolins de Tortosa. De fet, les obres ja fa uns dies que han començat, amb un pressupost de 8,2 milions d'euros i la previsió que s'allarguen 16 mesos, ja que la URV voldria concentrar-hi els seus estudis de Tortosa per al curs 2011-2012. Segons el director del campus, Azael Fabregat, l'inici de les obres és un moment «llargament esperat», que culmina anys de treball i negociacions per impulsar el projecte universitari de l'Ebre. «Volem un campus complet i de referència, amb màsters, doctorats i transferència de coneixement i tecnologia», va afirmar Fabregat, que també va reclamar el tercer pont de Tortosa.

La col·locació de la primera pedra del nou campus de la URV a les Terres de l'Ebre tindrà lloc a les onze del matí, amb la presència del conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet. En realitat, les màquines ja fa dies que treballen al parc de Remolins, i el recinte lúdic de Les Carpes del Riu ja ha passat a la història. També semblen ja molt llunyanes les negociacions a tres bandes entre l'Ajuntament tortosí, la URV i la Generalitat, per consensuar un emplaçament òptim per al campus de l'Ebre. L'any 2005, l'Ajuntament oferia comprar l'antic col·legi de Sant Josep, per recuperar el nucli històric de la ciutat; però la URV preferia ampliar l'edifici Betània o bé buscar un altre emplaçament, amb millors accessos. El març del 2006, el govern català i la URV van convèncer el govern de Tortosa, i l'alcalde de l'època, Joan Sabaté, va proposar que el campus es construís a Remolins.

«Serà un edifici emblemàtic, situat a la vora del riu i al costat d'altres elements importants com la catedral, l'antic escorxador i el pavelló firal», va remarcar ahir el director del campus de les Terres de l'Ebre, Azael Fabregat. «És una zona amb molt de futur, potser al costat del tercer pont de Tortosa, que serà imprescindible quan més d'un miler d'alumnes hagin d'accedir al campus al matí i a la tarda, pel coll d'ampolla de la plaça del Paiolet», va remarcar. Segons Fabregat, el curs 2011/2012 «està a la cantonada», i amb la implantació dels nous estudis i el pas de les titulacions de tres a quatre anys, el campus de l'Ebre podrà passar dels 1.000 estudiants.

El director del campus va destacar que les obres ja van començar fa uns dies, que es tracta d'un moment «llargament esperat», i que la constructora PAI s'ha implicat molt en el projecte, fins al punt que ha retallat els terminis d'execució fins als 16 mesos. «El nou campus ens permetrà tenir un creixement sostingut i poder tenir tots els estudis junts», va dir Fabregat. Així, va recordar que els estudiants d'infermeria, que són una tercera part dels alumnes del campus, ara fan les classes a l'hospital Verge de la Cinta. A banda, els estudiants del nou grau d'administració i direcció d'empreses, més els d'educació infantil i els d'educació primària, estan repartits a l'edifici Betània i en part de les instal·lacions del seminari. Però al marge del nou edifici, Fabregat va advertir que la URV vol un campus de l'Ebre «complet i de referència». Per tant, encara hauran de passar més anys perquè esdevingui un centre universitari de referència en la docència, la investigació i la transferència de coneixements. «No serà un procés lineal, però ara estem posant les bases per tenir el capital humà i fer les coses bé en el futur», va concloure Fabregat.

Per la seua banda, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va valorar que el nou campus de la URV contribuirà en les possibilitats de desenvolupament econòmic i laboral del territori, i també en el seu creixement social i cultural. «La universitat generarà llocs de treball directes i indirectes al seu entorn, durant la construcció i amb el seu funcionament», va dir. Segons Bel, el campus «serà un important revulsiu per a Tortosa i les Terres de l'Ebre». En el mateix sentit, el delegat de la Generalitat a l'Ebre, Lluís Salvadó, va destacar que la universitat suposa un «salt de qualitat» per al territori, ja que millorarà la seua competitivitat i la seua capacitat per arrelar la gent amb formació universitària.

CRONOLOGIA

Desembre del 2005
Tortosa i la URV negocien emplaçar el campus a l'antic col·legi Sant Josep o ampliar el Betània

20 de març del 2006
La URV, la Generalitat i l'Ajuntament acorden construir el campus a Remolins

15 de novembre del 2006
La URV presenta el projecte del campus de l'Ebre

5 de febrer del 2007
Tortosa requalifica els terrenys

11 de febrer del 2007
Huguet qüestiona la viabilitat econòmica del campus de la URV

21 de febrer del 2007
El delegat Lluís Salvadó referma el compromís del govern amb el campus de la URV

28 de febrer del 2007
Grau reitera que el campus de l'Ebre és «prioritari»

24 de juliol del 2008
Tortosa cedeix els terrenys a la URV

27 de gener del 2009
La Generalitat aprova el projecte del campus i hi destina 15 milions

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/16-educacio/87363-la-urv-ja-construeix-el-campus-de-lebre.html

El campus de l'Ebre vol ser un referent en l'estudi del canvi climàtic amb el nou C3
El centre té la seu a Tortosa i ja participa en projectes estatals i internacionals per reconstruir el clima i fer prediccions

El campus de la Universitat Rovira i Virgili (URV) a les Terres de l'Ebre va presentar ahir el nou Centre en Canvi Climàtic (C3), que ja ha començat a treballar a l'edifici Betània de Tortosa i que tindrà la seu física al nou edifici que s'està construint al parc de Remolins. Al marge de l'acte institucional, la presentació del que és el primer centre universitari del país especialitzat en el canvi climàtic es va completar amb una jornada científica en què van participar experts de prestigi mundial, com ara el britànic Phil Jones o el nord-americà Thomas Peterson. Un dels objectius del C3 és esdevenir un referent internacional en l'estudi del canvi climàtic, per determinar els impactes de l'escalfament global sobre el medi ambient, i com s'hi poden adaptar o com poden mitigar-los els humans.

Menys d'una setmana després de la posada de la primera pedra del nou edifici del campus de les Terres de l'Ebre, la URV va presentar ahir a Tortosa la seua primera aposta per iniciar el procés d'especialització del campus en l'àmbit del medi ambient i la recerca sobre el canvi climàtic. El C3 ha nascut com una estructura de recerca pròpia, amb seu al campus de l'Ebre i associada a la unitat predepartamental de geografia de la URV. La directora del C3, la doctora Manola Brunet, va remarcar que l'objectiu del centre serà excel·lir en la recerca, en la docència reglada i no reglada i en la capacitació internacional, però també en l'assessorament científic, la divulgació i la transferència de coneixement a la societat del territori.

El C3 rep l'herència del grup anterior d'investigadors de la URV, que durant els últims cinc anys ha assolit un cert prestigi internacional en l'àmbit de l'anàlisi i la reconstrucció instrumental de la variabilitat del canvi climàtic. Ara aquest equip s'ha implantat a Tortosa i ha estat l'embrió del nou C3. «L'interès de la URV és fomentar la societat del coneixement i de la innovació a les Terres de l'Ebre», va afegir-hi Brunet, que va parlar d'implantar-hi màsters i estudis de postgrau, així com de continuar excel·lint en el camp de la recerca sobre el canvi climàtic. I tot plegat, estrenyent la col·laboració amb institucions del territori com ara l'Observatori de l'Ebre, a Roquetes, o la unitat d'ecosistemes aquàtics de l'IRTA de Sant Carles de la Ràpita. «Ara som una estructura petita i jove, però d'aquí a tres anys volem passar dels deu investigadors», va concloure.

Per la seua banda, el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, va voler destacar que una jornada científica com la d'ahir a Tortosa és «l'entorn de treball» en què s'ha de moure el nou C3. Grau va reiterar el compromís de la URV per construir a l'Ebre un campus amb activitat acadèmica completa. «Hem volgut evitar la duplicitat de polítiques acadèmiques i que l'activitat del campus de l'Ebre no fos subsidiària d'altres àmbits de la URV, defugint el caràcter de la delegació universitària», va remarcar. Grau també va afegir-hi que és per això que van fomentar l'ampliació dels estudis, i va destacar que durant aquest procés de definició del projecte del campus de l'Ebre ja s'han implantat els magisteris en educació infantil i en educació primària. «Avui no podríem ser aquí sense un projecte definit i una estratègia d'identificació dels àmbits singulars», va assenyalar.

Així, de la mateixa manera que la URV s'ha especialitzat en els àmbits de la química i l'energia, l'arqueologia clàssica i l'enologia als campus de Tarragona i Reus, l'objectiu és fer el mateix amb el medi ambient, la nova cultura de l'aigua i el canvi climàtic al campus de les Terres de l'Ebre. «Els Ports, el Delta i el riu són uns àmbits molt potents a Catalunya i a l'Estat, i al territori ja hi ha gent de l'Observatori de l'Ebre i del centre d'aqüicultura de la Ràpita que hi treballen», va precisar el rector de la URV. «També seria bo que el riu permetés comunicar-nos amb l'institut de recerca que l'Estat ha previst a Saragossa», va dir. «Ara cal un lideratge i que algú assumeixi la responsabilitat d'omplir de contingut el nou C3», va advertir Grau, que va agrair la predisposició de Brunet a l'hora de comandar el centre. «Avui ningú no discuteix l'existència del canvi climàtic, però és una paraula tan estesa que pot perdre el seu significat per la banalització del terme», va alertar. «El repte és seguir comunicant, sense perdre el rigor científic», va sentenciar Grau.

Tortosa enllesteix la redacció de l'Agenda 21
L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va aprofitar la presentació del C3 per destacar «l'aposta decidida» del rector de la URV pel campus de l'Ebre i el nou Centre en Canvi Climàtic. «No és un centre complementari de res, sinó el centre de referència de la URV en l'estudi del canvi climàtic, una qüestió que ens preocupa a tots», va remarcar. En aquest sentit, Bel va recordar la jornada que dimecres va organitzar la Diputació de Tarragona, per posar de manifest que des del món local també s'estan fent els primers passos per encarar el canvi climàtic i adaptar-se als seus impactes. «Estem segurs que el C3 ens transferirà els seus coneixements, i que això farà que els ajuntaments ebrencs siguem més coresponsables en la lluita contra el canvi climàtic», va afegir-hi. Segons Bel, Tortosa ja ho fa amb diversos projectes i l'impuls a l'Agenda 21, un procés que ha encapçalat el regidor de Medi Ambient. En aquest sentit, el regidor Valentí Marín va confirmar ahir que ja tenen enllestit el document, i que ara el pas següent serà presentar l'Agenda 21 als grups de l'oposició. Marín va avançar que el document recull moltes de les aportacions fetes durant el procés de participació ciutadana, quan es van definir els punts febles i els forts del municipi en matèria mediambiental. Amb tot, el regidor va advertir que l'actual crisi econòmica i la disponibilitat pressupostària els obliguen a ajustar els terminis d'execució. L'objectiu és fer un full de ruta realista, assumible per a l'Ajuntament.

Els projectes actuals i immediats del C3
La directora del C3, Manola Brunet, va valorar que el nou centre de recerca del campus de les Terres de l'Ebre serà «un gra de sorra més» per millorar l'estudi i la detecció del canvi climàtic, així com dels impactes que l'escalfament global tindrà en els ecosistemes. «Esperem no decebre les expectatives, i poder convertir-nos en un referent, per posar el nom de Tortosa i de les Terres de l'Ebre en un lloc rellevant de l'àmbit científic internacional», va precisar. En aquest sentit, la directora del C3 va explicar que ja han començat a treballar en dos projectes d'abast estatal. El primer, per calibrar la informació i reconstruir la variabilitat del clima a l'Estat espanyol durant els últims 30.000 anys. I el segon, per analitzar la variabilitat dels extrems climàtics a la península Ibèrica. A banda, el C3 també participa en un projecte internacional per desenvolupar una base de dades d'alta qualitat de la conca mediterrània, en què participen 22 països. «Sense dades d'alta qualitat, no podem reproduir uns models climàtics del passat que ens serveixin per fer prediccions amb credibilitat», va dir Brunet, que va recordar que no es mesura el clima de la mateixa manera a tot arreu. A més, també col·laboraran amb l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) en la formació d'investigadors d'altres països.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/90111-el-campus-de-lebre-vol-ser-un-referent-en-lestudi-del-canvi-climatic-amb-el-nou-c3.html

El Campus Universitari del Mar de Barcelona arrenca amb un miler d'alumnes de la UAB i la UPF
La infraestructura conjunta ha representat una inversió de 15 milions d'euros

El Campus Universitari del Mar, situat a la Vila Olímpica de Barcelona i fruit d'un acord pioner entre la Universitat Pompeu Fabra (UPF), l'Autònoma (UAB) i l'Institut Municipal d'Assistència Sanitària (IMAS), ha començat aquest curs amb 1.140 estudiants. Aquests estudiants són els primers a participar en un projecte de col·laboració entre universitats que imparteixen conjuntament el grau en medicina i que utilitzen espais comuns com ara la biblioteca, tres laboratoris o aules d'informàtica.

Situat al costat de l'hospital del Mar, el campus ocupa una superfície de 4.500 metres quadrats de l'edifici Doctor Aiguader, que ha estat remodelat pels arquitectes Manuel Brullet i Albert Pineda, autors també del veí Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. El rector de la UPF, Josep Joan Moreso, i la rectora de la UAB, Anna Ripoll, així com el comissionat per a les Universitats, Joan Majó, i el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Carles Martí, van inaugurar ahir el campus, que ha representat una inversió de 15 milions d'euros.

En aquest campus conviuen la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida de la UPF, que imparteix els graus de medicina –juntament amb la UAB– i biologia humana; la Facultat de Medicina de la UAB, i l'Escola Universitària d'Infermeria del Mar, responsable del grau d'infermeria, adscrit a la UPF. Durant el curs 2009-2010 el campus acollirà un total de 1.140 estudiants, dels quals 413 són de grau i 207 de postgrau de la UPF, 280 de la UAB i 240 d'infermeria, a més de personal docent i d'administració, informàtics i bibliotecaris.

En el transcurs de la inauguració, tant Moreso com Ripoll van destacar que el campus és fruit de la col·laboració estreta entre les universitats que dirigeixen i que va començar a gestar-se el 2005. «Fer un màster conjuntament entre dues universitats és relativament fàcil, però un grau és més difícil i si aquest és el de medicina, encara més, i fins fa poc es considerava gairebé impossible», va subratllar Moreso.

En aquest sentit, el comissionat per a les Universitats va posar aquesta col·laboració com a exemple de les noves pràctiques que haurien d'estendre's entre els centres superiors d'educació catalans, i va lamentar que encara aquestes institucions tendeixin a defensar i mantenir «les seves parcel·les». Majó creu que en el mapa universitari català encara hi ha espai per a més iniciatives de col·laboració similars entre universitats. En aquest punt, va animar les diferents universitats públiques a estudiar projectes conjunts i a executar-los.

Responsabilitat
El responsable d'Universitats va destacar també que campus com aquest que es va inaugurar ahir són un exemple de l'esforç inversor del govern català en l'àmbit universitari i va reclamar que la comunitat universitària actuï amb responsabilitat en temps de crisi i extregui d'aquesta infraestructura «el rendiment òptim».

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/16-educacio/95366-el-campus-universitari-del-mar-de-barcelona-arrenca-amb-un-miler-dalumnes-de-la-uab-i-la-upf.html

Ayer se celebró la inefable chachi FMUAB

Los estudiantes de la UAB celebran la Festa Major pese a la oposición del Rectorado

Miles de alumnos de la Universitat Autònoma de Barcelona han celebrado la Festa Major de la UAB pese a que el Rectorado la había prohibido por motivos económicos y "graves riesgos de seguridad, salud y sostenibilidad".

Hacia el mediodía, los estudiantes han empezado a montar las paradas de comida y bebidas y a preparar los escenarios para los conciertos ayudándose de grupos electrógenos. Desde la Universidad se a dejado claro que la fiesta no es oficial pero se ha descartado intervenir para evitarla.

Las actividades y los conciertos realizados durante el día se han desarrollado sin incidentes y más estudiantes siguen llegando a la esatción de los Ferrocarrils, donde se ha reforzado la seguridad, para participar en los actos nocturnos.

La rectora de la UAB, Ana Ripoll, advirtió ayer a los alumnos de que en caso de seguir adelante con la convocatoria, deberían asumir "de forma directa y exclusiva" toda la responsabilidad de lo que durante ésta sucediera.

Los estudiantes han criticado en varias redes sociales la poca flexibilidad de la rectora y la acusan de querer "dejar morir una fiesta que lleva 20 años celebrándose". Por eso, han creado la "Plataforma per restaurar la Festa Major de la UAB!", que cuenta con perfil en Facebook y tiene 10.800 miembros que han ido aportando ideas. Además, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans ha denunciado que desde la Universidad se ha contactado con varios distribuidores de bebidas alcohólicas para comunicarles que la fiesta es ilegal y evitar que las suministren a los estudiantes.

Incluye vídeo: LA VANGUARDIA (http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20091105/53819263451/los-estudiantes-de-la-uab-celebran-la-festa-major-pese-a-la-oposicion-del-rectorado-universidad-univ.html)

El vídeo es genial con los argumentos que dan los participantes de la fiesta sobre porqué debe seguir, están al nivel de aquellos alumnos que se manifestaban contra el Plan Bolonia o la LOU y no sabían muy bien qué contestar :crazy:

Por mi parte no tenía ningún interés en la borrachera global en la que se convirtió el campus. A las 15h llegué allí para ver si podía asistir a alguna clase. La Hemeroteca cerrada, tuve que subir por las escaleras. La facultat de Comunicació muy tranquila, nuestra primera clase se suspendió así que fui con el otro grupo para hacer la de política. Sorprendentemente había media clase del 51 y 3 del 52 :crazy:. Pensaba que habrían problemas para seguir la clase pero con persianas bajadas y ventanas cerradas no hubieron problemas. Ya luego me volví para Barcelona suponiendo que nadie vendría a la clase de las 18h (hasta las 21h).

^^habiendo la fmuab vas a clase??? por un día que no vayas a clase no pasa nada.

Es día lectivo luego tengo derecho a recibir clase, la clase a la que fui en ningún momento se acordó suspenderla y recuperarla otro día, la daría por dada si no iba nadie, fui y fue más gente, encima me gusta el tema, pues voy.

Al fin y al cabo el objetivo de la Universidad es la enseñanza, y se supone que los que deciden ir y pagar para ir es para asistir a clases, no para montar fiestas. Preciado dinero público que se pierde.

Evidentemente tienes derecho a asistir a clase, el mismo derecho que tienen los demás a hacer fiestas, eso si tendría que ser algo acordado entre todos y no este guirigall.

http://www.avui.cat/cat/img2/2009/11/h511_bruticia_a_la_uab_desp.jpg

L'Avui: El campus de la UAB es lleva ple de brutícia després de la festa major (http://www.avui.cat/cat/notices/2009/11/el_campus_de_la_uab_es_lleva_ple_de_bruticia_despres_de_la_festa_major_77258.php)

L'activitat de recerca a la UPC de Terrassa factura 10 milions el 2008
La xifra suposa un creixement del 15% respecte a l'exercici anterior

Durant el 2008, l'activitat de recerca al campus de la UPC a Terrassa va continuar amb la tendència de creixement dels últims cinc anys. En total, es van facturar uns 10 milions d'euros, una xifra que suposa una pujada del 15% respecte a l'exercici anterior. Els investigadors van signar 146 projectes i convenis, 96 dels quals es van fer amb empreses. Segons el delegat del rector de la UPC de Terrassa, Joseba Quevedo, això demostra que la Politècnica col·labora activament en la competitivitat de la indústria.

Els responsables del campus terrassenc de la UPC van fer públiques ahir les dades de facturació corresponents al 2008. Amb vista al 2009, tots els indicis assenyalen que l'activitat tampoc no s'ha aturat, i només se'n preveu un lleuger descens l'any vinent: «Nosaltres notarem la crisi amb un cert retard perquè el govern estatal reduirà els ajuts destinats a la innovació. És una llàstima perquè, si les empreses veiessin que l'única solució per sortir de la crisi és la innovació i la internacionalització, utilitzarien recursos suplementaris, però entenc que vagin al dia», va explicar Joseba Quevedo, que també va fer èmfasi en el fet que el volum econòmic destinat a transferència de tecnologia no es limita als 9.800.000 euros facturats de manera directa, sinó que és de gairebé el doble si es tenen en compte les vuit empreses derivades –que es comencen a desenvolupar amb l'ajut de la universitat– que formen part del projecte Innova.

«No tenim les dades exactes perquè cadascuna d'aquestes empreses té NIF propi, però calculem que arribem als 18 milions d'euros, xifra que supera el volum de qualsevol centre tecnològic de l'Estat», diu Quevedo, que en qualsevol té la satisfacció que dels gairebé 10 milions d'euros facturats de manera directa, 4.700.000 corresponen a projectes i serveis –assessorament, formació o gestió de llicències– a les empreses.

La resta, 5.100.000 euros –un 52% del total–, fa referència a l'apartat d'ingressos per projectes procedents de fons públics. Hi ha 50 projectes signats, dels quals dos són europeus (1.400.000 euros); 29, estatals (2.900.000), i 19, autonòmics (800.000).

Aquest creixement ha obligat l'administració a gestionar el desenvolupament de les infraestructures, i en aquest context se situa el nou edifici Gaia del campus, on ja treballen 40 investigadors.

Pensant globalment
La UPC de Terrassa creu fermament en la construcció al Vallès Occidental del que ja es coneix com a la nova àrea de la innovació a Catalunya. En aquest sentit, està disposada a treballar de manera coordinada amb altres elements clau de la comarca en aquest àmbit com són el sincrotró Alba, situat a Cerdanyola del Vallès; les unitats de recerca universitària de la UAB i de la mateixa UPC (a Sant Cugat), el campus Creàpolis d'Esade, i tota la potència de l'activitat industrial i empresarial que ja s'estén pel territori. Tot i això, el campus terrassenc de la UPC tampoc no oblida el seu context local, ja que tot l'actiu de recerca que s'hi desenvolupa s'integra en el pla d'innovació de Terrassa. Aquest pla estableix diferents clústers, identificats per l'empresa consultora Innopro, que són susceptibles de desenvolupar-se D'aquesta manera, la UPC participa en els sectors de la fotònica, l'òptica i l'optometria, els nous materials, les energies renovables, l'aeronàutica, l'alimentació i la construcció.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/102553-lactivitat-de-recerca-a-la-upc-de-terrassa-factura-10-milions-el-2008.html

La UVic incrementa els estudiants de nou accés en un 22%

La matrícula de nou accés a la Universitat de Vic per al curs 2009-2010 s'ha incrementat un 22%, un augment de 318 estudiants més respecte al curs passat. El nombre total d'estudiants augmenta en un 9%, fins arribar als 5.033. Així ho ha explicat Assumpta Fargas, rectora de la Universitat de Vic, i Montserrat Faro, secretària general, avui en roda de premsa, en la qual s'ha presentat també el nou web de la Universitat de Vic.

Una part d'aquest increment es deu als estudiants matriculats al Grau de Disseny de l'Escola de Disseny BAU –recentment adscrita a la UVic–, als nous màsters i als estudiants del Pla especial de Mestres en Educació Infantil, impartit conjuntament amb Rosa Sensat.

Enguany, 3 de cada 4 estudiants de nou accés han escollit la UVic en primera opció. Aquest fet consolida la qualitat de l'oferta de la Universitat de Vic i ha requerit que en vuit dels títols oficials s'haguessin d'aplicar notes de tall (CAFE, Ed. Infantil, Primària i Educació Social, Infermeria, Nutrició Humana i Dietètica, Periodisme i Traducció i Interpretació). La Facultat d'Educació és el centre que més ha augmentat, amb un creixement global del 12% i un increment d'un 17% en matrícula de nou accés, mentre que la demanda de mestres a Catalunya ha davallat un 4%.

El 63% dels estudiants de la UVic són dones i l'únic centre amb superioritat masculina és l'Escola Politècnica Superior, tot i que en els títols de Biotecnologia i Ciències Ambientals les dones ja superen els homes.

Només una quarta part dels estudiants provenen d'Osona, seguida del Vallès Oriental (12%) i el Barcelonès (11%). La presència d'estudiants provinents de la Garrotxa han augmentat un 69% (de 42 a 57). També destaquen els 207 estudiants de les Illes Balears, 119 d'Aragó i 69 del País Basc. Els màsters universitaris registren 112 matriculats.

Gairebé el 60% dels estudiants de la UVic de nou accés provenen de centres públics.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/16-educacio/102901-la-uvic-incrementa-els-estudiants-de-nou-acces-en-un-22.html

Les universitats catalanes venen el seu campus d'excel·lència a Madrid

Les quatre universitats públiques catalanes que opten a un ajut per impulsar un campus d'excel·lència internacional han presentat el seu projecte aquest dimecres al matí a Madrid, a l'espera que dijous a la tarda es faci pública la resolució d'una selecció sobre la qual encara planen molts interrogants. UAB, UB-UPC, UPF i URV encaren amb optimisme l'esprint final d'aquesta selecció per obtenir la subvenció extraordinària del Ministeri d'Educació, d'un total de 150 milions d'euros a repartir en 4 anys. En l'acte organitzat pel Ministeri, les 15 universitats públiques preseleccionades a tot l'Estat han defensat el seu projecte. Talment com si fos un concurs, totes elles han venut la seva imatge.

Font: http://www.noticies.net/webACN/detallNoticiaPortada.do?id=81440

Set universitats catalanes concorren per ser el pol del coneixement del sud d'Europa

Set universitats catalanes han presentat avui els seus projectes a la convocatòria estatal Campus Internacional d'Excel·lència (CIE) davant del ministre d'Educació, Ángel Gabilondo, i la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, sota el comú denominador d'erigir-se en pol del coneixement del sud d'Europa.

Aquesta convocatòria, en què actualment concorren 15 centres estatals, repartirà 150 milions d'euros per al desenvolupament de projectes d'excel·lència que mereixin el distintiu CIE i amb l'objectiu que ho facin abans del 2015.

La Universitat de Barcelona (UB) i la Politècnica de Catalunya (UPC) han proposat la creació del Barcelona Knowledge Campus (BKC), una zona amb 227 hectàrees i una agregació de 16 centres docents, 90 departaments i 15 biblioteques. En aquest punt de la ciutat transiten diàriament 42.000 alumnes i 3.700 docents.

El BKC pretén desenvolupar projectes científics i tecnològics als quals atorgar una projecció internacional. De fet, preveu situar-se com a referent del sud d'Europa en termes d'excel·lència.

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha presentat el seu projecte 'UAB Campus d'Excel·lència Internacional: Aposta pel Coneixement i la Innovació', que prioritza la nanociència i la biotecnologia com a línies estratègiques del Vallès Occidental, on s'ubica el sincrotró Alba.

La UAB pretén constituir a llarg termini el centre del Clúster del coneixement, que vertebri el conjunt de centres de recerca i desenvolupament (R+D) repartits per la zona i convertir-se en el pol d'innovació més important del Mediterrani.

Per la seva banda, la Pompeu Fabra (UPF) ha presentat el seu projecte Campus UPF-Icària Internacional basat en les ciències humanes i socials, la informació i la biomedicina amb la intenció de captar el talent i impulsar grups d'investigació que permetin avançar en el coneixement humà.

Des d'aquests àmbits, el centre ha advocat per potenciar la transversalitat i internacionalització del seu campus, amb una extensió de 60.000 metres quadrats en el districte barceloní del 22@.

La Rovira i Virgili (URV) ha presentat avui la seva proposta 'Campus d'Excel·lència Internacional Catalunya Sud' (CEICS), que pretén impulsar la regió del coneixement a les àrees de Tarragona i Terres de l'Ebre, amb una població de 800.000 habitants, que representen 18,5 milions d'euros del PIB.

La universitat ha defensat que aquesta zona representa el 21,1% de l'activitat turística, i que a més concentra el 90% de la producció d'energia de Catalunya. En aquesta zona s'originen a més la meitat de les D.O. vitivinícoles.

Amb això, l'URV es planteja sumar en un "gran campus" tota la capacitat de 41 institucions, entre les quals està la universitat, els instituts d'investigació, els centres tecnològics i els hospitals, per potenciar conjuntament la investigació.

La Universitat Ramon Llull (URL) --privada--, que pot aconseguir una menció especial, però no el reconeixement econòmic corresponent, ha plantejat el projecte Aristós, que pretén impulsar el model de societat de cooperació públic i privat entre les millors universitats d'Europa i impulsar l'atracció del talent nacional i internacional.

Font: http://www.europapress.cat/barcelona/noticia-set-universitats-catalanes-concorren-per-ser-pol-coneixement-sud-deuropa-20091125185905.html

Dos projectes catalans reben el Campus d'Excel·lència
Universitat de Barcelona i Politècnica de Catalunya amb 21 milions; i Autònoma de Barcelona, amb 10 són els dos projectes catalans seleccionats

El projecte de la Universitat de Barcelona i Politècnica de Catalunya amb 21 milions; i Autònoma de Barcelona, amb 10 són els dos projectes catalans seleccionats com a Campus d'Excel·lència Internacional d'àmbit global. Les universitats catalanes que s'han quedat sense el reconeixement són la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Ramon Llull i la Universitat Rovira i Virgili.

A banda dels centres catalans, el comitè d'experts encarregat d'avaluar els 18 plans estratègics de modernització presentats a la convocatòria han triat els presentats per Universitat Complutense i Politècnica de Madrid (21 milions d'euros); Autònoma de Madrid i CSIC (11 milions); Carlos III de Madrid (10 milions) i les universitats de Cantàbria, Còrdova, Oviedo i Santiago de Compostel·la, que han obtingut el premi en l'àmbit regional amb un finançament de 7,5 milions d'euros en cada cas

Les universitats seleccionades com campus d'excel·lència desenvoluparan els projectes en quatre anys i tindran un seguiment de l'execució dels fons. La resta de projectes presentats han rebut un finançament variable per a ser perfeccionats i presentar-se de nou en la convocatòria de 2010.

La Generalitat felicita la UB, la UPC i la UAB per la seva designació
El Comissionat per a les Universitats, Joan Majó, ha felicitat les tres universitats per haver estat seleccionades com a "Campus d'Excel·lència Internacional" pel Govern. En un comunicat, Majó ha considerat que aquestes designacions permetran a aquestes universitats atreure els millors estudiants i investigadors i ubicar instal·lacions científiques d'"alt valor afegit" a l'entorn d'aquests campus.

Font: http://www.lamalla.cat/societat/educacio/article?id=312859

La UAB augura un "salt qualitatiu" amb el segell Campus d'Excel·lència

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha considerat avui que la consecució del reconeixement Campus d'Excel·lència Internacional (CEI) li permetrà fer un "salt qualitatiu".

En declaracions a Europa Press, la rectora de la UAB, Anna Ripoll, ha considerat que el segell, que consta de finançament extraordinari, augmentarà el potencial del centre. "Més que els diners és el prestigi", ha assenyalat.

Precisament, ha confiat que el CEI contribueixi a la internacionalització de la UAB, així com la captació de talent i l'aparició en els rànkings europeus i internacionals universitaris de referència.

En aquest sentit, ha recordat que el sincrotró Alba és un "aliat estratègic" del centre en el si del teixit productiu del Vallès Occidental (Barcelona), on s'ubica la UAB.

Ha afegit que el segell permetrà portar a terme projectes "més ambiciosos", així com desenvolupar més ''spin-off'' i aconseguir més iniciatives empresarials de transferència de coneixement a la societat. Per aquesta raó, ha esmentat que el CEI permetrà també consolidar el Parc de Recerca de la UAB.

El Comitè Internacional d'Experts ha seleccionat avui nou projectes d'entre els 18 presentats, fet pel qual Ripoll s'ha mostrat sorpresa, ja que, ha explicat, els ànims apuntaven que se seleccionaria la majoria de centres.

Font: http://www.europapress.cat/barcelona/noticia-uab-augura-salt-qualitatiu-amb-segell-campus-dexcellencia-20091126194258.html

El centralisme ha pesat en la tria dels campus d'excel·lència, segons Huguet

El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, es va felicitar ahir per l'èxit dels projectes de la UB i la UPC i la UAB, que van superar dijous l'últim pas en el procés de selecció dels campus d'excel·lència internacional (CEI). Però, en el bloc del conseller creat, això sí, dins la pàgina web del seu partit, ERC, Huguet posa de manifest el seu malestar per diferents aspectes del procés de selecció de les universitats que havien de formar part del programa del Ministeri d'Educació.

Per una banda, lamenta que en el procés per triar les universitats que seran un campus d'excel·lència s'hagi anat canviant de criteris de selecció i, al final, un cop analitzat el resultat, «s'ha creat la sensació que ha pesat lleugerament el centralisme i la repartidora territorial per sobre de l'excel·lència». En aquest sentit, creu que, igual que Astúries ha estat seleccionada en el grup de millors universitats d'àmbit regional, «també hi podia haver entrat la URV», que s'ha quedat a les portes d'obtenir el segell d'excel·lència tot i que rebrà quatre milions d'euros per presentar-se a la propera convocatòria.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/16-educacio/109277-el-centralisme-ha-pesat-en-la-tria-dels-campus-dexcelmlencia-segons-huguet.html

La Universitat de Vic vol oferir odontologia a Puigcerdà
L'Ajuntament convida al debat facultats de França per vincular els cursos al projecte de l'hospital

Puigcerdà ha iniciat les gestions per poder esdevenir els pròxims anys no tan sols municipi universitari sinó que, a més, fer-ho amb la catalogació de "transfronterera" que més li agrada. L'Ajuntament de Puigcerdà ha obert amb el de Vic un debat, ja que ha propiciat l'entrada de l'alcalde puigcerdanès, Joan Planella, al Patronat de la Universitat de Vic, tràmit que es farà oficial en la pròxima reunió del mes de gener. Ara l'alcalde de Vic ha anunciat que amb tota probabilitat els estudis que obrirà la nova delegació cerdana de la facultat osonenca seran d'odontologia. Això permetria a Puigcerdà vincular la formació acadèmica al projecte global de l'hospital transfronterer, per la qual cosa el consistori també s'ha posat en contacte amb facultats franceses a fi efecte que s'afegeixin a la nova oferta educativa.
L'alcalde de Vic, Josep Maria Vila, ha explicat que la Universitat de Vic i la mateixa capital d'Osona té molt a guanyar amb la incorporació de Puigcerdà al seu projecte universitari. Vila ha considerat que la iniciativa té per objectiu "reforçar" la universitat i les dues ciutats amb un "projecte comú que permetrà a Puigcerdà ser universitària i a la Universitat de Vic ampliar el seu valor afegit". Per a l'alcalde de Vic, els dos principals valors que Puigcerdà pot aportar al projecte acadèmic és implantació al territori -un factor que des de Vic es veu clau per competir amb les facultats de Barcelona- i el caràcter transfronterer de Puigcerdà. En aquest sentit, Vic veu de molt bon ull que els seus alumnes puguin cursar els estudis en un entorn de convivència amb alumnes francesos i un sistema sanitari nou. La concreció dels estudis d'odontologia respon a la voluntat de Puigcerdà de recuperar un antic projecte que finalment no va prosperar amb la universitat de Tolosa i que ara vol fer reeixir.
Quant als terminis, un cop Planella sigui membre del patronat de la Universitat de Vic, el mes de gener, aquesta institució demanarà oficialment a la Generalitat la concessió dels estudis per a Puigcerdà. Vista la bona voluntat ja expressada pel conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, de descentralitzar l'ensenyament i en particular a la Cerdanya, l'alcalde de Vic estima que els estudis universitaris de Puigcerdà es podrien iniciar a partir del curs 2012 o 2013, quan ja estarà acabat el nou hospital.

Font: http://www.regio7.cat/cerdanya-alt-urgell/2009/11/30/universitat-vic-vol-oferir-odontologia-puigcerda/57044.html

La Generalitat aportarà 40,3 MEUR a la UVic en els propers quatre anys
El Govern aprova el contracte programa amb la Fundació Universitària Balmes, òrgan titular del centre

El Govern finançarà amb 40,3 milions d’euros la Universitat de Vic (UVic) en el període 2009-2012. Aquest dimarts ha aprovat el contracte programa amb la Fundació Universitària Balmes (FUB), òrgan titular de la UVic, mitjançant el qual realitzarà aquesta inversió. Aquesta inversió ha de finançar, d’una banda, el funcionament ordinari de la universitat i, de l’altra, que es compleixin una sèrie d’objectius per a la millora de la docència, la recerca i la gestió, així com per a l’adaptació de les titulacions a l’ l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES).

La quantitat total que es destina al funcionament de la universitat en el període 2009-2012 és de 35.910.000 euros, dels quals 4,4 milions estan sotmesos al compliment dels objectius. A més a més, el Govern pagarà 4,43 milions d’euros per a inversions.

Font: http://www.naciodigital.cat/noticia/12790/generalitat/aportara/meur/uvic/propers/quatre/anys

L'Escola d'Art de Tortosa reforça la restauració de béns culturals amb nous tallers i estudis universitaris
L'exposició «MatèriaIdentitat» repassa quinze anys de recuperació del patrimoni

L'Escola d'Art i Disseny (EAD) de la Diputació a Tortosa va inaugurar ahir l'exposició MatèriaIdentitat, que recull i dóna a conèixer la tasca feta durant quinze anys en favor de la conservació i la restauració del patrimoni cultural del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. La inauguració de la mostra, així com dels nous tallers de l'escola, va fer-se durant la presentació del nou postgrau en conservació del patrimoni cultural que el centre ha implantat en col·laboració amb la Fundació URV.

El president de la Diputació, Josep Poblet, va destacar ahir al vespre la importància del nou postgrau que han implantat aquest curs a Tortosa amb la Fundació URV, ja que «l'Escola d'Art esdevé per primer cop un centre de formació universitària». En la mateixa línia, la vicerectora de política docent de la URV, Mercè Gisbert, va destacar que els nous estudis de postgrau serveixen per continuar la col·laboració entre la universitat i el món local, per fomentar la conservació i la gestió del patrimoni i dels béns culturals. «És fonamental guanyar nous espais de formació sobre el patrimoni, i també anar fent activitats d'especialització vinculades al campus de la URV a les Terres de l'Ebre», va afegir-hi. Gisbert també va valorar que la primera edició del curs de postgrau en conservació del patrimoni cultural ha estat un èxit, tenint en compte que Tortosa no és ni Tarragona ni Barcelona. Així, la directora de l'EAD de Tortosa, Carme Clemente, va precisar que enguany s'hi han inscrit un total de tretze alumnes, la majoria ebrencs però també de la zona de Barcelona. De fet, la previsió de la Diputació de Tarragona és que la situació territorial de l'EAD de Tortosa permetrà captar alumnes i enllaçar nous públics de Catalunya, el País Valencià i Aragó. Segons Poblet, la implantació del nou postgrau a Tortosa és «una autèntica oportunitat» per als alumnes i per a la ciutat, ja que el curs disposa de professors molt especialitzats procedents de diferents àmbits i d'institucions capdavanteres en la conservació del patrimoni. El postgrau està obert a llicenciats en belles arts, humanitats, història de l'art, arquitectura i arquitectura tècnica, però també a titulats en escoles superiors, cicles formatius i professionals de la conservació i la restauració.

La santa de Bellmunt
Un dels treballs més recents del taller de l'EAD de Tortosa és la recuperació de dos tapissos del pintor local Antoni Cerveto. Però també acaba de restaurar una escultura policromada de santa Bàrbara, del poble de Bellmunt del Priorat, que demà, 4 de desembre, celebrarà la tradicional processó en honor de la seua patrona, fent espetegar trons i coets al seu voltant. De fet, el mal estat de la imatge era pels moviments i les vibracions exteriors tan fortes que sofria durant les processons. En total, l'EAD té ara quatre tallers, destinats a la restauració d'obra pictòrica, obra escultòrica, material documental i obra gràfica, i material etnològic, arqueològic i científic. Així, ha esdevingut un centre de prestigi i solvència acreditada en la restauració de béns culturals, i ja ha col·laborat amb ajuntaments com ara els de Tortosa, la Sénia, Xerta i Vinebre; la Delegació del Govern a l'Ebre; el convent de Santa Clara; el seminari diocesà; les confraries de Setmana Santa de Tortosa i de Reus, el museu municipal del Perelló, i el Museu de Ceràmica Popular de l'Ametlla de Mar.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/111166-lescola-dart-de-tortosa-reforca-la-restauracio-de-bens-culturals-amb-nous-tallers-i-estudis-universitaris.html

La UdL planteja proves de català i castellà per accedir a Medicina

• Avaluació de competències lingüístiques per 'filtrar' alumnes forans

El rector de la Universitat de Lleida (UdL), Joan Viñas, va afirmar ahir al programa Panorama de Lleida Televisió que la facultat de Medicina podria fer proves de català i castellà als nous alumnes. L'objectiu és quedar-se amb els que tinguin competències lingüístiques en aquestes llengües i incrementar d'aquesta manera el percentatge d'estudiants del territori. Actualment, només un 20% dels 124 alumnes de primer són de Lleida i l'índex s'eleva al 32,76% si hi comptem els procedents de la resta de Catalunya. També hi ha gairebé una desena de portuguesos i alumnes de tretze comunitats autònomes diferents. Per exemple, Andalusia, Aragó, les Canàries, Cantàbria, les dos Castelles, Galícia o Múrcia.

Viñas va explicar que s'ha creat una comissió al Consell Interuniversitari de Catalunya, de la qual forma part, per analitzar la possibilitat d'establir aquestes proves de competències lingüístiques a les facultats de Medicina catalanes. Va apuntar que en altres comunitats, com a Andalusia i Extremadura, ja efectuen proves de castellà als alumnes de primer.

Perjudici per als lleidatans

El degà de Medicina de la UdL, Joan Ribera, va puntualitzar que no és que rebutgin tindre alumnes de fora, sinó que aposten "per una competència en igualtat de condicions per a tothom". "Els estudiants del nostre territori en surten perjudicats", va dir. A més, va recordar que alguns alumnes de fora tornen a la seua regió d'origen quan arriben a cursos superiors i deixen unes vacants que podrien haver ocupat alumnes de Lleida. "S'hi ha de fer alguna cosa", va afegir.

Pel que fa a la possibilitat de les proves de competències lingüístiques als alumnes de nou accés, el degà de Medicina va assenyalar que es poden avaluar amb una entrevista personal, per exemple, sense necessitat de fer un examen. Així mateix, es va mostrar preocupat pel fet que "en altres autonomies tinguin un percentatge superior d'alumnes amb notes d'accés a la universitat més altes que aquí".

http://www.segre.com/nc/noticies/detall-de-la-noticia/article/la-udl-planteja-proves-de-catala-i-castella-per-accedir-a-medicina/199/

^^ doncs que comencin per baixar les notes de tall

la nota de tall la fa l'oferta i la demanda... per tant fent aquestes proves la nota de tall es possible que baixi.

A més en aquest cas la nota de Medicina a la UdL és de les més baixes de l'Estat (o això tinc entès) i d'aquí l'interès d'alumnes de tot arreu.

Concretament la nota de tall és la n-èssima nota més alta per entrar quan hi ha n places disponibles, excepte quan l'oferta supera la demanda on aleshores consta una nota de tall de 5.

És a dir, per a una carrera amb cinc places i set aspirants que han tret notes de 9, 8.5, 8, 7.5, 7, 6.5 i 6 la nota de tall serà 7. Si la distribució de notes fos de 9, 8.9, 8.8, 8.5, 7.9, 7.3, 6.2 aleshores la nota de tall seria 7.9, i amb les notes 9, 8, 7.4, 6.2, 6.1, 5.8 i 5.1 la nota de tall seria de 6.1.

La nota de tall només és fiable com a indicador de la relació entre oferta i demanda i d'aquella manera, perquè una selectivitat excepcionalment més dura pot fer-les baixar mentre que una més senzilla les faria pujar artificialment. Només en els casos de nota de tall 5 ens dóna la informació que l'oferta no s'ha cobert.

A més cal tenir en compte les diferents vies d'accés a la universitat per a una mateixa carrera que poden arribar a donar notes molt dispars en funció de la quota reservada per a la via. És d'esperar que d'aquí un o dos anys les notes de tall dels alumnes procedents de formació professional es disparin.

^^ exacte, molt ben explicat.

Només en els casos de nota de tall 5 ens dóna la informació que l'oferta no s'ha cobert.

Excepte en el cas que 5 sigui la n-èssima nota més alta. :lol:

Concretament la nota de tall és la n-èssima nota més alta per entrar quan hi ha n places disponibles, excepte quan l'oferta supera la demanda on aleshores consta una nota de tall de 5.

És a dir, per a una carrera amb cinc places i set aspirants que han tret notes de 9, 8.5, 8, 7.5, 7, 6.5 i 6 la nota de tall serà 7. Si la distribució de notes fos de 9, 8.9, 8.8, 8.5, 7.9, 7.3, 6.2 aleshores la nota de tall seria 7.9, i amb les notes 9, 8, 7.4, 6.2, 6.1, 5.8 i 5.1 la nota de tall seria de 6.1.

La nota de tall només és fiable com a indicador de la relació entre oferta i demanda i d'aquella manera, perquè una selectivitat excepcionalment més dura pot fer-les baixar mentre que una més senzilla les faria pujar artificialment. Només en els casos de nota de tall 5 ens dóna la informació que l'oferta no s'ha cobert.

A més cal tenir en compte les diferents vies d'accés a la universitat per a una mateixa carrera que poden arribar a donar notes molt dispars en funció de la quota reservada per a la via. És d'esperar que d'aquí un o dos anys les notes de tall dels alumnes procedents de formació professional es disparin.

Llarga vida als matemàtics...!!

:D

Hi ha algu Fil del nou campus d,ESADE a sant cugat??
Gracies

'Si les universitats no s'ajunten i en formen una de sola, a Catalunya tenim les de perdre'

Secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC). Després d'una trajectòria vinculada a l'Escola Universitària Politècnica de Manresa, De las Heras forma part de l'òrgan encarregat de coordinar el sistema universitari català. Afirma que Manresa és essencial en el futur projecte de la Generalitat d'ajuntar totes les universitats catalanes en una de sola

El manresà Francesc Xavier de las Heras i Cisa, de 52 anys, és des d'abril del 2008 secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC). Després de doctorar-se en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona, la seva vida ha estat marcada per l'Escola Universitària Politècnica de Manresa. Ha estat catedràtic, director i sotsdirector de recerca del departament d'Enginyeria Minera i Recursos Naturals, sotsdirector de relacions internacionals i membre de la Comissió de Doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
Disposa d'una àmplia experiència a l'estranger a les universitats d'Oklahoma i Delft. Ha orientat la seva tasca com a investigador a la recerca d'Enginyeria Química Ambiental, concretament a la geoquímica orgànica de combustibles fòssils. A més, ha publicat diversos llibres, articles en revistes internacionals i capítols de llibres.

Manresa ha crescut molt pel que fa a universitats en les darreres dècades. Esperava un campus universitari?
Als anys 70 i 80 la gent no sabia que a Manresa es podia fer carrera. Era difícil distingir entre què era i què no era una carrera, però, per sort, la creació de la Politècnica va ajudar molt. Quan l'Ajuntament va voler apostar per la creació d'una Fundació Universitària va córrer un risc important que s'ha resolt amb èxit.

I llavors la FUB es va adscriure a la UAB en lloc de la UPC.
La UPC era només tècnica. No tenia gaire sentit que els estudis de salut anessin a la Politècnica. Aquest fet ha donat la possibilitat a Manresa de créixer i de posar en marxa més titulacions. Ha volgut seguir l'exemple de la UPC i engegar titulacions molt vinculades al treball. No estan subjectes a les modes del moment, del que busca en un determinat moment la població, són carreres amb història, amb una trajectòria de moltes dècades.

L'expansió universitària a Manresa ha arribat al màxim?
No, el panorama universitari a Manresa continua creixent, el que passa és que ara ho fa més a poc a poc. La FUB ha crescut en titulacions. Per exemple, Educació Infantil s'ha implantat bé. No perilla el projecte universitari a Manresa. Per la seva part, la UPC està molt lligada al Centre Tecnològic de Manresa, un referent català capaç de captar talents d'arreu del territori català. El que importa no és créixer en nombre sinó en qualitat. Potser la percepció de la gent és que no creixem, però no és així, el que passa és que ara els passos requereixen més esforços. El Centre Tecnològic i la Politècnica han captat gent de fora. I Manresa és una ciutat atractiva i molt ben comunicada. El problema és com ho veiem nosaltres.

Però els estudiants acaben el batxillerat i volen marxar a estudiar a fora.
El jovent veu l'oportunitat de marxar de casa i ho aprofita. Quan jo vaig acabar la carrera vaig ser dels pocs en tornar a Manresa. Per a la majoria, el pis d'estudiants es va convertir en el definitiu. Aquesta tendència ara ha canviat. Abans potser se n'anaven a Barcelona i ara prefereixen anar a l'estranger. Les estadístiques ho demostren. Entre el 10-20% dels estudiants de les universitats catalanes se'n van a l'estranger. I repeteixo, Manresa continua sent un atractiu per als de fora, un projecte que segueix endavant i va a més. Té titulacions, segons cicles, doctorat, CTM , i ara, la Universitat Internacional de Catalunya fa les pràctiques a Al-thaia.

En alguns municipis catalans s'ha vist com el creixement d'un centre pot arribar a absorbir-ne un altre. La FUB pot arribar a absorbir la Politècnica?
No ho crec. Són titulacions molt diferents i cadascuna va per la seva banda, tot i que sí que han engegat algun projecte comú.

Què en sap la Generalitat de la possible fusió entre la FUB i la UVic?
No tinc constància de cap canvi i no hi ha res nou des de l'estiu que faci pensar en això. Podria haver-hi alguna novetat, però a la Generalitat no se li ha fet cap petició. Sé que es va plantejar un treball extern però de moment no hi ha res.

Vostè ho trobaria bé?
Si m'ho haguessis demanat fa dos anys, que estava com a vicerector de la UPC, t'hauria respost una cosa. Ara penso en el projecte de Catalunya, que ens farà guanyar a tots. Realment Manresa és a prop de Vic però també d'Igualada i de Barcelona. Marcar fronteres no serveix de res perquè el Govern vol avançar cap a la Universitat de Catalunya i Vic això ho veu bé. No puc preveure res, però si els rectors i el Govern ho veuen com un projecte de futur és cap a on s'ha de mirar. I aquí hi té cabuda tothom, però en dimensions diferents.

En què consistiria la Universitat de Catalunya?
És un projecte pensat per d'aquí a 5 o 10 anys i per sortir-hi guanyant. El món creix i hem de voler anar a més, convertint Catalunya en un focus de recerca i investigació destacat a Europa. És important i anem cap aquí. Barcelona es coneix pel Barça i la cuina i per poc més. O les universitats s'ajunten i es presenten com una sola al món o tenim les de perdre.

I Manresa quin paper hi juga?
Manresa hi és present i continuarà sent un campus de la Universitat de Catalunya. No es pot prescindir de Manresa, on hi ha titulacions úniques i les que no ho són tenen bona acollida.

És difícil creure que totes les universitats del territori català es puguin posar d'acord.
Acostar posicions és difícil de fer però no impossible. L'exemple de la Biblioteca de Manresa ho demostra, un cas únic a Catalunya. Es tracta d'una infraestructura sorgida d'una aliança entre universitat pública, la UPC, que és la propietària, i la FUB que hi posa els recursos. A més, hi ha exemples de projectes com el de la Universitat de Catalunya. La Universitat de Califòrnia és un d'ells, ja que engloba molts campus.

Un projecte universitari comú no donaria més força a Barcelona i menys a les universitats de la Catalunya central?
No ho crec, s'ha de pensar en global pel bé de Catalunya. Pensar només en les universitats locals seria condemnar el projecte actual.

Com ha afectat la crisi econòmica a les universitats?
Ha empès molta més gent a formar-se, una tendència força habitual. Jo, per exemple, quan vaig acabar la carrera també hi havia crisi i la gent del meu àmbit no va trobar feina. Però als tres o quatre anys ja hi havia rètols que demanaven estudiants.

El nou pla d'estudis, Bolonya, continua suscitant crítiques. Manresa en va acollir una fa pocs dies.
Sí, una manifestació a la qual van assistir 300 persones.

Què diria a aquest alumnat preocupat pel nou model?
Una de les coses que es van pactar amb les universitats és la via lenta, que la gent pugui compaginar estudis i feina. No fa gaire ens vam reunir amb les comissions d'estudiants, i els representants de les universitats no van mostrar cap queixa. Amb el nou model, les carreres en les quals abans es podia compaginar feina i estudis es podrà continuar fent i en les que no passarà el mateix. Això sí, el sacrifici que s'havia de realitzar llavors hi continuarà sent.

Font: http://www.regio7.cat/manresa/2010/01/17/universitats-no-sajunten-formen-sola-catalunya-perdre/64160.html

^^ Per exemple: Universitat de Catalunya | Girona?

:D

^^ Per exemple: Universitat de Catalunya | Girona?

:D

Universitat de Catalunya | Girona
Universitat de Catalunya | Lleida
Universitat de Catalunya | Barcelona
Universitat de Catalunya | Autònoma
Universitat de Catalunya | Rovira i Virgili
Universitat de Catalunya | Pompeu Fabra
Universitat de Catalunya | :nuts:

A mi em sembla una molt bona idea reunir-les totes sota una mateixa cosa. La "Universitat de Catalunya" no hauria de ser només una marca sinó una universitat de debò. Si es fa bé donaria més força al món universitari del país, especialment en l'àmbit de la recerca, la investigació i la intermodalitat entre facultats i universitats. El que hauria donat jo per poder moure'm amb total llibertat entre la UB i la UAB com si fossin una sola universitat quan estudiava la carrera!

^^ Si, hi estic d'acord, però seria complicat... crec que s'haurien de suprimir algunes carreres en algunes universitats ja que algunes, sobretot les "deficitàries" estarien massa duplicades.

^^ Si, hi estic d'acord, però seria complicat... crec que s'haurien de suprimir algunes carreres en algunes universitats ja que algunes, sobretot les "deficitàries" estarien massa duplicades.

Això segur. Els ajustaments serien necessaris, sobretot en les ex-universitats de la RMB. Però pensa que en aquelles carreres amb més demanda seria possible cursar-les en més d'una facultat. És a dir, que si volguessis fer la carrera X a Barcelona o rodalia podries elegir entre la facultat de Barcelona (ex-UB), la de Bellaterra (ex-UAB), etc.

Però sobretot veig l'avantatge en la intermodalitat, en la mobilitat interna dels estudiants (per exemple, cursar tal carrera a Barcelona però fer una assignatura específica a Bellaterra perquè és l'únic lloc on la cursen o poder matricular-te en una assignatura en-línia que imparteix Girona tot i ser estudiant de Lleida, etc). Això sense tenir en compte l'accés a totes les biblioteques de totes les facultats de la UdC, i més coses.

Si això estaria bé... igualment per exemple ara la UPC ja té més d'una facultat on es fa la mateixa carrera, si hi ha demanda està bé, evidentment.

També hi ha gent que demana que cada campus/universitat s'especialitzi en una branca concreta del coneixement. Per ex. que a Lleida (i només a Lleida) s'hi pogués estudiar les carreres relacionades amb l'agricultura, l'alimentació, etc.

És una forma d'optimitzar recursos... però per exemple Medicina té prouta demanda com per fer-se a Lleida, Barcelona (Autònoma, UB-Clínic, UB-Bellvitge i UPF).

La UAB dissenya un programari que analitza el comportament

El Centre de Visió per Computador de la Universitat Autònoma de Cerdanyola del Vallès ha donat a conèixer un nou sistema basat en la imatge de vídeo i un programari que permet analitzar el comportament humà a partir de seqüències capturades a tres nivells: l'individu, el moviment del seu cos i les expressions facials del rostre. La informació és processada per algorismes de visió per computador i d'intel·ligència artificial, la qual cosa permet fer una descripció detallada dels moviments d'un individu en temps real, reconèixer patrons de comportament i, conseqüentment, alertar d'aquells comportaments que s'allunyen del que es pot considerar habitual o usual en determinats tipus de situació. A tall d'exemple, el sistema podria alertar de furts o robatoris o advertir de moviments o comportaments estranys de la gent gran que viu sola. Les seves aplicacions són variades, des de l'àmbit de la videovigilància intel·ligent, la prevenció d'accidents i delictes fins a l'esport, els jocs multimèdia i la psicologia. L'anàlisi del comportament humà també ha permès aplicar la descripció d'aquests moviments per generar seqüències virtuals en personatges, anomenats avatars, que poden interactuar en una mateixa seqüència amb les imatges del món real. El nou sistema s'ha batejat amb el nom d'Hermes i ja ha rebut alguns premis científics en els millors congressos especialitzats.

Actualment, aquest nou sistema computacional ja ha despertat l'interès d'empreses franceses, holandeses, turques i espanyoles en un projecte europeu per analitzar els moviments i els hàbits dels clients en els supermercats, segons explicava ahir un dels responsables del projecte, Xavier Roca.

El projecte d'Hermes ha estat coordinat pel professor emèrit del departament de la computació de la UAB i des de fa un any exdirector del Centre de Visió per Computador, Juan José Villanueva.

El projecte, que, segons explica Villanueva, «encara té un gran camí per recórrer i àmbits per continuar la investigació», s'ha desenvolupat al llarg de tres anys, des de febrer del 2006 fins a agost del 2009, dins el 6è Programa Marc de Recerca de la Unió Europea. Amb un pressupost de 2.100.000 euros aportats per la Comissió Europea, en la realització del programa han participat investigadors de cinc dels grups de recerca més reconeguts d'Europa en aquesta àrea. La UAB ha actuat com a coordinadora d'un equip que han format investigadors procedents d'universitats d'Alemanya, Dinamarca, Suïssa i el Regne Unit.

El Punt (http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/126691-la-uab-dissenya-un-programari-que-analitza-el-comportament.html)

Examen de catalán para estudiar Medicina

• Huguet afirma en Lleida que recomendará a las facultades que hagan una prueba para facilitar la presencia de los alumnos catalanes

El consejero de Innovación, Universidades y Empresa, Josep Huguet, sugirió ayer a la Universidad de Lleida que realice un examen de catalán y de castellano a los estudiantes que aspiren a matricularse en Medicina. Huguet considera que con esta medida se resolvería la petición histórica de facilitar el acceso a la carrera a los alumnos del territorio que cada curso no entran a pesar de tener una buena nota de corte. Huguet puso el caso de Lleida como ejemplo, pero dijo que es favorable a hacerlo en otras facultades que tengan una situación similar.

Con el sistema de asignación de plazas, dos de cada tres alumnos de Medicina de Lleida llegan de otras comunidades y del extranjero, principalmente de Portugal. Eso pasa porque la nota que se pide en otras facultades es unas décimas superior a la establecida para estudiar Medicina en Lleida, un 8,2 este curso, mientras que en Zaragoza se exigía tener un 8,6 de media en la selectividad.

Huguet planteó la propuesta de establecer un examen lingüístico en la inauguración de la sala de simulaciones de habilidades clínicas del hospital Arnau de Vilanova, en Lleida. La propuesta será debatida la próxima semana por el Consejo Interuniversitario de Cataluña, presidido por el consejero y constituido por los rectores y representantes de la Generalitat y de las universidades.

El consejero está la espera de que las universidades lleguen a un acuerdo sobre esta cuestión. "Pero si no lo hay", añadió, "yo recomendaré abiertamente y por escrito" que las facultades que tengan una problemática similar a la que se ha producido en algunas de Medicina hagan una prueba de competencias lingüísticas sobre el dominio de las lenguas oficiales en Cataluña, el catalán y el castellano. "En otras autonomías ya lo han hecho", precisó el consejero.

La ex comisionada de Universidades Blanca Palmada ya planteó en 2007 una prueba de catalán y castellano para que los alumnos de fuera de Cataluña acreditaran un nivel en ambos idiomas. La medida no llegó a aprobarse, tras recordar el Ministerio de Educación que la prueba sólo se podía exigir a los alumnos de otros países de la Unión Europea que entran sin nota de selectividad, pero no a los de otras comunidades. Extremadura y Andalucía han puesto exámenes de castellano a los extranjeros.

Huguet se preguntó ayer: "¿Cómo quieres ir a las clases y enterarte de la materia si no dominas el catalán y el castellano?". Y a renglón seguido dijo que poner pruebas para evaluar el conocimiento del idioma "es una medida lógica que ya se aplica aquí, en Holanda y en todas partes". "Si alguien interpreta que Madrid debe autorizarlo, yo digo que no", remachó.

"No puede ser que con dinero catalán se esté formando a la gente de fuera". Con esta airada crítica, el rector de la Universidad de Lleida, Joan Viñas, expresó la situación en que se hallan las facultades de Medicina de Lleida y Reus, ante la avalancha de estudiantes procedentes de comunidades limítrofes -Valencia y Aragón- en el primer curso de carrera y la cuantiosa inversión que ello acarrea.

Muchos de estos alumnos regresarán a mitad de carrera a su lugar de residencia, una vez que tengan una plaza en la facultad más cercana, a la que no pudieron acceder tras la selectividad por la nota de corte que se exigía.

El 62% de los estudiantes de primer curso en la facultad de Reus proceden de la Comunidad Valenciana (83 de 133). Otro tanto sucede en la Universidad de Lleida, donde sólo el 15% procede de Cataluña. En ese centro el 11% son de Valencia, el 4% de Aragón y el 70% del resto de España y Portugal. Ambas facultades tienen una nota de acceso relativamente baja (8,2), lo que empuja a alumnos de otros territorios a matricularse en Cataluña para cursar Medicina, estudios cuya demanda se ha duplicado en los últimos cinco años.

Aunque el asunto es viejo, la polémica se ha avivado por dos hechos. El primero, la unánime queja de los decanos de Medicina de toda España contra el burocrático y dilatado proceso de matriculación, y el segundo, las polémicas declaraciones del rector de Lleida, contrarias a esta incursión de estudiantes de otras regiones. "Yo lo considero una injusticia y no por eso me han de calificar algunos de provinciano. No tiene sentido y es culpa de la distribución instaurada hace unos años", comentó el rector.

¿Por qué se produce el fenómeno? Los centros de Lleida y Tarragona exigen bajas notas de corte en la selectividad en comparación con las universidades de Valencia, Miguel Hernández (Elche) y Zaragoza. La diferencia es de tan sólo unas décimas, pero imprescindibles para poder entrar o no en unas facultades con un número de matrículas limitado, de poco más de un centenar en primer curso. Y es aquí cuando se complica y burocratiza el proceso de matriculación, según coinciden en afirmar los decanos y un estudio realizado por el profesor de Economía Carlos García Crespo.

Al haber distrito abierto, un alumno puede reservar plaza en cualquiera de los distritos universitarios de España. A partir de la nota de la selectividad se le asigna plaza; pero como la puntuación es decimal, puede suceder que quede preinscrito en más de una facultad si la nota de corte es la misma. Cuando al final opta por una, en las otras hay una vacante. El resultado es que la matriculación se prolonga hasta mediados de noviembre porque cada dos semanas la Generalitat envía la lista de nuevos alumnos. De esta forma, las facultades de Lleida y Reus habían matriculado y dado de baja hasta a 50 estudiantes a principio de curso.

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Examen/catalan/estudiar/Medicina/elpepiespcat/20100123elpcat_3/Tes

Home normal... sobretot per la gent que ve de Portugal com diu... que no fem nosaltres examens d'anglès o altres idiomes si volem anar a segons quina universitat?

La UdL traspassa 'fronteres' i projecta obrir una facultat d'Infermeria a Igualada

• Acord amb l'ajuntament de la capital de l'Anoia i només falta l'aprovació del Govern

La Universitat de Lleida espera el vistiplau de la Generalitat per obrir a Igualada una facultat d'Infermeria el curs que ve. Hi ha acord amb el consistori d'aquesta ciutat.

La UdL té intenció de traspassar les fronteres de la província de Lleida i obrir una facultat d'Infermeria a Igualada, la capital de l'Anoia (Barcelona). Si la Generalitat aprova el projecte, acordat ja amb l'ajuntament d'Igualada, hi podrien començar les classes el pròxim mes de setembre. La vicerectora de Docència, Isabel del Arco, va destacar que estan "molt il·lusionats" amb la iniciativa i va assenyalar que una de les impulsores ha sigut l'actual directora d'Infermeria de la UdL, Luisa Guitard. Del Arco va explicar que fa mesos que treballen en el projecte, la versió definitiva del qual l'enviaran demà al consistori d'Igualada i, després, a la Generalitat, que hi ha de donar el vistiplau i a qui demanen recursos per contractar professors.

La vicerectora va relatar que a finals del curs passat van rebre la visita de representants municipals d'Igualada, interessats a recuperar els estudis universitaris d'infermeria que Igualada va tindre fins als anys setanta. "L'aposta d'aquesta ciutat en atenció sociosanitària és molt important, però els falta la formació", va detallar. La UdL va veure l'oportunitat d'expandir-se i va acceptar el repte, que ara està a punt de materialitzar-se. L'objectiu de la UdL és començar el grau d'infermeria a Igualada ja el curs que ve amb seixanta places de primer. Un acord amb el consistori de la capital de l'Anoia permetrà iniciar les classes provisionalment a l'escola municipal de música mentre durin les obres de construcció de la que serà la seua seu definitiva: un nou edifici, que està previst finalitzar per al curs 2012-2013, situat al costat de l'Hospital d'Igualada i un nou centre d'atenció primària, una ubicació que resulta idònia per a les pràctiques obligatòries dels estudiants.

http://www.segre.com/noticies/detall-de-la-noticia/article/la-udl-traspassa-fronteres-i-projecta-obrir-una-facultat-dinfermeria-a-igualada/199/

A la ub festaa demàaaaaa!!! i a la autònoma també!!!!!!!!! a la upc i pompeu no jajaj

^^

A la UPC també, però segons on: a Manresa, Terrassa i St. Cugat sí. A la UB no sé per què n'han fet!

No a totes les facultats de la UB. La meva està per damunt de la Ronda de Dalt, així que és normal.

Una pregunta...a veure...estic estudiant a la universitat de lleida (1º) i vull demanar trasllat el any que ve per fer 2º a barcelona (ub/uab/upf). He d'aprobar tot en juny o puc deixar alguna asignatura per mes endavant??graciesss

^^ Cada Universidad impone sus condiciones de translado. Algunas no tienen problema en admitirte, otras necesitan que demuestres que ha habido por ejemplo, movilidad forzada, etc; otras te imponen un número mínimo de créditos superados en origen (suelen ser 60 créditos) en el momento de pedir el translado. El periodo para translados suele ser junio-julio, pero cada Universidad impone su calendario. Mejor consulta en la página de cada Universidad los requisitos.

Muchas gracias. El problema esta en que en todas las facultades que he mirado pone que exigen 60 creditos. El problema es que las paginas no estan actualizadas y esos 60 creditos corresponden a 60 creditos de la licenciatura. En licenciatura medicina tenia 90 creditos en primero, lo que te da posibilidad de aprobar 60, suspender 30 y pedir traslado. Ahora con grado primero son 60 creditos exactos, con lo que no se si se cambiara y se pediran menos creditos o si directamente...seguiran siendo 60 y por lo tanto aprobar todo primero.

^^ Et recomano que ho preguntis a la secretaria de la teva facultat. No t'ho juguis consultant-ho només a internet.

Vuit universitats catalanes es presenten al Campus Internacional d'Excel·lència 2010

• Amb aquestes candidatures la UIC és l'única universitat catalana que no es presenta al programa

Les universitats catalanes Pompeu Fabra (UPF), Rovira i Virgili (URV), Girona (UdG), Lleida (UdL), Vic (UVic) i les privades Ramon Llull (URL) i Abat Oliba (UAO) es presentaran de nou a la convocatòria Campus d'Excel·lència Internacional (CEI) 2010. Els vuit centres han oficialitzat la decisió després que el Govern hagi obert la convocatòria de la segona edició.

La URV passarà directament a la segona fase, l'exposició del projecte davant el comitè internacional, ja que en l'anterior convocatòria va ser preseleccionada. La Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que es va presentar a la primera convocatòria, decidirà demà si torna a intentar-ho.

Així, totes les universitats catalanes, tret de la Internacional de Catalunya (UIC), estan en la convocatòria de CEI, ja que la Universitat de Barcelona (UB), la Politècnica de Catalunya (UPC) i l'Autònoma de Barcelona (UAB) ja van ser seleccionades en la passada edició com a Campus d'Excel·lència Internacional.

Reconeixement internacional

El CEI és un reconeixement internacional amb un finançament que serà de 90,5 milions d'euros a repartir, dels quals 15,5 seran per a subvencions i els 75 restants per a préstecs. El programa, que va realitzar la primera convocatòria en concurrència competitiva el 2009, busca millorar la qualitat de les universitats espanyoles i conduir fins a l'excel·lència els millors campus.

Aquest objectiu s'intenta aconseguir mitjançant l'agregació, l'especialització, la diferenciació i la internacionalització del sistema universitari espanyol. La nova convocatòria aposta per reforçar aspectes com la política d'atracció i incentivació del talent empresa per les universitats, la constitució d'Escoles de Doctorat i Escoles de Postgrau internacionals i interuniversitàries, amb programes conjunts d'investigació, o la participació del sistema universitari en un nou model d'economia sostenible i en la formació professional.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=710250&idseccio_PK=1013

Avui havia de presentar un treball i al acabar-ho de redactar he anat amb una companya a fer la impressió i enquadernació... la sensació de sentir-se com Astèrix i Obèlix a la prova de la casa que fa tornar boig ha estat total, a saber:

rKCMdIRGXHs

Sabent que la copisteria de periodisme té els ordenadors espatllats i no poden imprimir des del pen-drive (però tampoc ho podies fer esta tarde des dels ordenadors a les aules perquè les impressores d'autoservei estaven espatllades)... hem anat al centre de reprografia de la Pl. Cívica i... sorpresa, tampoc funcionaven els ordinadors XD

Des d'allí hem anat a la Facultat de Dret, mai havia entrat, crec. Per cert, reparteixen gratis La Vanguardia, crec que la reparteixen de franc a totes les facultats menys a Periodisme :crazy: i després d'estar com 10 minuts donant voltes i preguntant per la copisteria, pujant i baixant escales, l'hem trobat. Hem fet les fotocopies i "por favor, lo queremos encuadernado" "ais, lo siento, es que no funciona la màquina de enquadernar" :crazy: i al final hem acabat a la copisteria de periodisme enquadernant el que havíem imprès a Dret.

:crazy:

He fet un mapa per plasmar l'aventura

http://i39.tinypic.com/68snxe.jpg

^^ Encara sort que no se t'ha passat pel cap provar sort a la copisteria de la Facultat de Ciències, allà com a mínim t'haurien insultat només per pretendre demanar una enquadernació. Quina gent més desgradable, però per anar a arreplegar les fotocòpies i dossiers no tenies altre remei. En una ocasió vaig pagar-ne un amb monedes d'un i dos cèntims, crec que costava com uns dos euros, possiblement va ser l'únic dia que m'ho vaig passar bé allà baix.

Ah també, la multifunció autoservei per imprimir i fer fotocòpies, quin gran invent. Jo la vaig aconseguir penjar dos cops. Això quan no pagaves, seŀlecionaves el treball i et sortia una altra cosa.

A vegades em pregunto com poden arribar a fer les coses tan malament allà.

El Lipdub de l'UAB

ZcBO7f06zJQ

Podrien haver-se curat de fer-lo a una hora amb la llum menys forta.

^^ Doncs sí, en general s'ho hagueren pogut currar una mica més a l'hora de planificar-ho. Jo no vaig participar, estava en alguna de les classes acabant un treball a eixa hora. Però parlant sobre el resultat amb una amiga que si surt, coincidim amb lo improvisat que va estar gravat. Per cer els alumnes de Comunicació Audiovisual els que van gravar el vídeo, la càmera estava en automàtic i els desenfocs, contrallums xungos etc. dan gusto.

Una bona planificació amb marques, tenint en compte l'espai i la llum, jugant amb els filtros de càmera etc... haguera donat un molt millor resultat.

Es nota molt que tenen la càmera completament en automàtic. Pijor impossible per promocionar-se els d'audiovisuals, no?
Vaig veure un altra d'altra universitat d'Espanya, però ara no recordo quina. Tampoc estava molt ben feta. Crec que vaig llegir a un periòdic que volen fer una competició de lip dubs... Espere que altres tinguen més qualitat.

^^ Ara mateix han presentat el Lipdub de UVic als Matins, i no està malament, tot i que el principi quan surt un dels professors, no m'agrada gaire, però la gravació està molt bé.

I el dimecres que ve hi ha el Lipdub de la Pompeu Fabra, que volen fer el més multitudinari del món.

Lipdub Faculté de Droit - UdeM (Montreal)
w5cJDBGR-14

Lipdub UPV (València)
ImpFQzcrOt0

Lipdub Vueling
WyJDimcdbLs

N'he vist uns quants, tant catalans com internacionals, i en molts hi ha un denominador comú i és que en un moment donat surten plumes (la típica boa), patins i un tio amb els pantalons baixats XD

Vive les québécoises!!!

Per a mi el millor es el canadenc. Altra cosa que he vist que sempre es repeteix, es que a la fi, es posen tots a cantar la cançó que deixa de sonar

Un dubte, algú sap que faràn amb les facultats que hi han a la Diagonal quan es traspasin a Fòrum?

N'he vist uns quants, tant catalans com internacionals, i en molts hi ha un denominador comú i és que en un moment donat surten plumes (la típica boa), patins i un tio amb els pantalons baixats XD

Potser no has vist aquest... fa només tres setmanes que s'ha penjat a You Tube... i ja té més de 58000 reproduccions!

Lipdub UPC
5wNbaFB_4OQ

Amb diferència el millor que he vist dels fets a Espanya, encara que una mica massa llarg el final. Enhorabona, si hi ha algú aquí que ha participat

Bé, el final és una mica llarg perque va costar arreplegar les 350 persones a fora de l'edifici.

Jo no vaig participar, però conec 12 persones que si hi surten, per no dir un munt de gent que conec de vista. Passaré la teva enhorabona...

Gràcies, mentalpower. Li dius que em sembla el millor lip dup que he vist fins ara dels fets a Espanya

Potser no has vist aquest... fa només tres setmanes que s'ha penjat a You Tube... i ja té més de 58000 reproduccions!

Lipdub UPC
5wNbaFB_4OQ

merci per posar-lo. N'havia estat buscant però al final em vaig cansar XD

Creen l’Acadèmia de les Lletres, les Arts i les Ciències Socials de la Universitat de Girona
Té com a objectiu donar a conèixer la feina dels investigadors i promoure la seva relació amb l’entorn econòmic i social

Promoure les col·laboracions entre els investigadors i l’entorn econòmic i social de la província de Girona. Aquest és un dels principals objectius de l’Acadèmia de les Lletres, les Arts i les Ciències Socials de la Universitat de Girona, un nou organisme que s’ha presentat aquest matí i que també vol traslladar als mitjans de comunicació els avenços en aquest àmbit generats pels investigadors gironins. Ara l’entitat està en la fase de buscar col·laboracions amb institucions i ens culturals.

L’Acadèmia de les Lletres, les Arts i les Ciències Socials de la Universitat de Girona neix d’un dels objectius del Pla Estratègic de la UdG 2009-2013, que demanava “crear el Consorci de les Humanitats i les Ciències Socials per afavorir i potenciar la transferència de coneixement a la societat en aquests àmbits”. A més, les directrius dels projectes europeus de recerca encoratgen els investigadors a traslladar els avenços que aconsegueixin als mitjans de comunicació.

Unint aquests dos objectius, aquest matí s’ha presentat el nou organisme com una aposta per consolidar els vincles existents entre la universitat i les diferents entitats del territori. La intenció és aglutinar totes les àrees de Lletres, Humanitats i Ciències Socials de la UdG per promoure-les, i alhora convertir-se en un pol d’atracció de possibles investigadors per treballar en aquests àmbits.

Visualitzar el potencial de la UdG
Un altre dels objectius serà tenir més presència en el territori, com ha destacat el responsable de publicacions del Departament de Relacions Institucionals de la UdG, Josep Maria Fonalleras, qui ha explicat que es vol “visualitzar el que té la universitat com a potencial”. Com a conseqüència d’això, espera que la UdG s’implanti “d’una manera molt més efectiva, contundent i, en uns moments de crisi com aquests, molt més aportadora de riquesa i coneixement a l’entorn de la societat gironina”.

Els responsables de l’acadèmia començaran ara a posar-se en contacte amb institucions i ens culturals per buscar possibles col·laboracions. De moment, difondran els continguts que generin a través de la revista i el bloc universitari 'Engega' i serviran de gestors de les demandes que sorgeixin de diferents actors de la província.

Font: http://www.lamalla.cat/infolocal/girona/article?id=374107

El lipdub de l'UAB no m'agrada gens, però val la pena sol per veure algunes de les mosses que de vegades vec per la plaça Cívica :D

^^ benvingut a SSC, a quina facultat vas? :D

Gràcies! Feia temps que us visitava, però finalment he decidit crear-me un compte.

Vaig a la facultat de Traducció, amb l'edifici més estrany en tot el campus xd

^^ ni idea d'on està XD

Està darrere de la plaça Cívica, just al costat de la estació dels FGC.

La UdL uneix esforços amb Aragó, Navarra i la Rioja en el projecte de campus d'excel·lència Íberus

Agroalimentació i nutrició, energia sostenible, tecnologia al servei de la salut del ciutadà i conservació del patrimoni cultural. Són els àmbits d'especialització que planteja els campus d'excel·lència internacional (CEI) de la Vall de l'Ebre, Íberus.

Es tracta d'una iniciativa en què uneixen esforços la Universitat de Lleida, la Universitat de Saragossa, la Universitat Pública de Navarra i la Universitat de La Rioja. La inversió total prevista per materialitzar aquest projecte, que es va presentar aquest diumenge a la capital aragonesa, frega els 190 milions d'euros, dels quals 54 seran finançats pel Govern central si s'aprova la candidatura.

Els rectors de les universitats de Saragossa, Manuel López, Pública de Navarra, Julio Lafuente, la Rioja, José María Martínez de Pisón i Lleida, Joan Viñas, han destacat el potencial que tenen les seues universitats, així com la unió geoestràtegica de les mateixes en un projecte on impera l'esperança i la il·lusió.

Per la seua part, el rector de la UdL, ha explicat que Lleida suma al projecte l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària i la recerca que es fa en l'àmbit de la biomedicina.

El CEI Íberus també prepara la construcció d'un campus transfronterer amb les universitats franceses de Toulouse i Pau, que es denominarà EBRoS (European Bioregion of Science) Western Pyrenees. I és que l'aposta per la internacionalització és un dels objectius d'aquest projecte, juntament amb la formació integral de qualitat, l'excel·lència científica, la qualitat de la gestió i l'atracció de talents.

El CEI de la Vall de l'Ebre també planteja diferents estructures comunes com ara un Centre de Postgraus i Doctorats Internacional, un Centre d'Innovació i Emprenedoria, un Centre d'Acollida Internacional i Centres mixtes d'investigació amb les empreses. Així mateix, si es materialitza el projecte, es posaran en marxa un Servei d'Ocupació Universitària i programes de vinculació amb els instituts de secundària i formació professional, i també amb les empreses.

http://www.bondia.cat/component/content/article/63-societat/11009-la-udl-uneix-esforcos-amb-arago-navarra-i-la-rioja-en-el-projecte-de-campus-dexcelmlencia-iberus

V1ZqSyqORX4

La veritat és que encara no se que opinar d'aquest lip dub, crec que també han tingut problemes amb la llum, no? Per altra banda tenen algunes coses que han estat originals.

M'ha fet gràcia la parella barça-espanyol XD

^^ Home, doncs jo crec que és el millor dels que he vist fins ara. Però! eixa super càmera que utilitzen segur que va incorporada en filtros de llum, no costa res tocar el botonet quan graven en exteriors per evitar eixa saturació de la llum de sol. Per altra banda, el que porta la steady, en algunes panos "com per canviar de tema" podria anar molt més ràpid, l'efecte quedaria més xulo.

Però vaja, que està molt currat el Lipdub de l'UPF ;)

Tota la raó. No recordo a quin LipDup fa aixó el steady, camina més ràpid en algún tros, i queda molt bé. Altra opció, es estudiar molt molt bé la coreografia i passar més ràpid aquesta part, el que passa es que ja ho tens que planificar molt bé perque ells porten la cançó sonant, i no sabrien com seguir per a quadrar-lo tot. Ara sí, fer algo així mereixiria un premi.

Lo de la llum no ho comprenc. Es suposa que aquestes coses les fan els estudiants d'imatge, no? I algo tan bàsic no el tenen en conte?

^^ Home, doncs jo crec que és el millor dels que he vist fins ara. Però! eixa super càmera que utilitzen segur que va incorporada en filtros de llum, no costa res tocar el botonet quan graven en exteriors per evitar eixa saturació de la llum de sol. Per altra banda, el que porta la steady, en algunes panos "com per canviar de tema" podria anar molt més ràpid, l'efecte quedaria més xulo.

Però vaja, que està molt currat el Lipdub de l'UPF ;)

Està molt bé, té coses molt originals, però només l'he vist un cop i era d'hora pel matí jajaja! I l'hauria de veure un parell de cops més per veure que m'acaba de semblar.

A mi el que m'ha fallat és que la càmara enfocava molt a baix, no? A vegades es veia massa peu i poc cap, no se. Suposo que ha de ser complicat dur la camara baixant les escales i pujant i quan canvia l'"escenari" i tal. Tampoc recordo ara mateix si en els altres també passava o si només m'hi he fixat aquest cop.

Però bé en gral millor que molts d'altres.

Al final, abans de la coreo final multitudinària, surt la meva parella XDD

Per als friquis dels trens:

Nou màster en sistemes ferroviaris a la UPC

El campus de la UPC a Vilanova estrenarà la primera edició del màster en sistemes ferroviaris i tracció elèctrica el curs vinent. Aquests estudis són pioners a Catalunya i a bona part de l'Estat, i formaran tècnics especialistes en electrificació, manteniment de catenàries, senyalització o protecció dels trens. En el màster hi col·laboraran una trentena d'empreses vinculades al sector ferroviari. Els estudis es divideixen en dos postgraus independents: el de vehicles i operació de serveis ferroviaris i el d'instal·lacions ferroviàries. Els cursos s'adrecen als professionals d'empreses del sector que vulguin obtenir una titulació, però també als titulats de qualsevol enginyeria.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/16-educacio/179642-nou-master-en-sistemes-ferroviaris-a-la-upc.html

Detecten errors en les proves de la selectivitat de Química i Història de l'Art

Les proves de la selectivitat fetes aquest divendres han aixecat polèmica després que s'hagin detectat errors en alguns dels exàmens. Les matèries afectades, que formen part de la nova fase específica i voluntària de la selectivitat, han estat Química i Història de l'Art. A la prova de Química, en un dels exercicis hi faltava una constant que feia molt difícil completar-lo, i a la d'Història de l'Art, el quadre de Monet que s'havia d'analitzar era una versió diferent de la que entrava al temari de la selectivitat. A l'espera de conèixer quina serà la solució per resoldre el problema, la Generalitat ha assegurat que no s'han produït "errors" sinó "contingències" i ha explicat que s'aplicarà un sistema de redistribució dels punts entre els alumnes afectats.

Aquest divendres s'han celebrat les proves de la fase específica i voluntària de la selectivitat, unes proves que han estat marcades per la polèmica després que en alguns del exàmens s'hi hagin detectat errors.

A la prova de Química, per exemple, en l'apartat B de la pregunta 4 hi faltava el valor d'una constant, que complicava molt la possibilitat de respondre-la. Aquesta constant era la de l'enunciat de la pregunta 5, tot i que en la prova aquest detall no s'explicava enlloc. En alguns dels centres s'ha detectat l'error i se n'ha informat els alumnes quan faltava poc menys de mitja hora per concloure l'examen, i mentre que els estudiants que encara eren a l'aula han pogut fer les correccions oportunes, els que ja havien entregat la prova no han pogut comptar amb aquesta oportunitat.

Pel què fa a l'examen d'Història de l'Art, els estudiants havien d'analitzar una de les versions del quadre "Sol ixent", de Monet. A la prova, però, hi apareixia una altra versió del quadre, que no era la que entrava al temari de la selectivitat. A la versió de l'examen hi predominaven els vermells i els taronges, tons càlids, mentre que la versió que els estudiants s'havien preparat els protagonistes són els tons més freds, de verds i blaus. Davant d'aquesta diferència alguns dels estudiants han optat per fer l'anàlisi del quadre que s'havien preparat, mentre que d'altres s'han basat en la versió de l'examen, i fins i tot n'hi ha hagut que han preguntat en quin dels dos quadres s'havien de basar per fer la prova.

El Departament d'Innovació, Universitat i Empresa, per la seva banda, ha reconegut que la reproducció del quadre de Monet "no era exacte", però ha explicat que en cap cas afectava al desenvolupament de la prova perquè no es demanava fer "una anàlisi cromàtica". Pel que fa a la prova de Química, el departament ha assegurat que l'apartat B de la pregunta 4 es podia respondre sense aquesta constant, malgrat que reconeix que "era més difícil". A més, la Generalitat evita parlar d'"errors" i només considera que s'han produït algunes "contingències" que els correctors de les proves estudiaran en els propers dies per valorar com es resol el problema. En aquest sentit, assegura que es redistribuiran els punts de la prova per evitar que cap alumne en surti perjudicat, tot i que no ha explicat de quina manera s'aplicarà aquesta redistribució.

Nou model de selectivitat

Aquestes proves formen part del nou model de la selectivitat, que preveu una fase específica i voluntària i que s'ha dissenyat per adaptar-se a la llei orgànica d'educació (LOE), al nou sistema de Batxillerat i a l'Espai Europeu d'Educació Superior. Aquest any, a banda de la fase general i obligatòria, en què fan Català, Castellà, Anglès, Història o Filosofia i una de les matèries de la seva modalitat, els estudiants tenen l'opció de presentar-se a tres matèries que trien per intentar apujar la seva nota de tall. Entre aquests exàmens específics hi ha nou assignatures: Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials, Química, Física, Història de l'Art, Anàlisi Musical, Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Economia de l'Empresa, Literatura Castellana i Tecnologia Industrial.

http://www.3cat24.cat/noticia/720965/catalunya/Detecten-errors-en-les-proves-de-la-selectivitat-de-Quimica-i-Historia-de-lArt

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/44056727.png

^^
Imatges dels estudiants indignats en veure els errors... perdó, les contingències:

http://i157.photobucket.com/albums/t77/cevyr1/PicardWTF.jpg

http://cdn5.mattters.com/photos/photos/1362308/cookie-monster-wtf-is-this.jpg

http://1.bp.blogspot.com/_pzaByfipLx4/SoaZ4r2O5pI/AAAAAAAAAfg/vNreqOhOS4g/s320/pyzamOmgWtf.jpg

Jordi Aymamí: "Huguet no vol l'Escola d'Infermeria d'Igualada perquè és de Manresa"

• L'alcalde d'Igualada critica la decisió d'aturar el projecte conjunt amb la Universitat de Lleida

Polèmica entre el Departament d’Universitats de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament d’Igualada. Aquest dimecres, el conseller Josep Huguet va anunciar que el seu departament declinava posar en marxa el projecte de l’Escola d’Infermeria d’Igualada, impulsat per l’Ajuntament anoienc i la Universitat de Lleida. Minuts després, l’alcalde Jordi Aymamí assegurava, en roda de premsa, que aquesta decisió s’ha pres, "entre d’altres motius, perquè el nostre estimat conseller és de Manresa", ciutat on la Fundació Universitària del Bages (FUB) ja ofereix un Grau en Infermeria.

Huguet va fer pública aquesta decisió el passat dimecres al matí, en una reunió amb l’alcalde Aymamí i altres regidors en el mateix consistori igualadí. Segons Aymamí, aquesta decisió es deu, "entre d’altres motius", a que Huguet és natural de Manresa: "L’Escola d’Infermeria d’Igualada aposta per un ensenyament públic, quan l’oferta actual és majoritàriament de caire privat" relatava Aymamí. "Això entraria en competència directa amb el grau que ofereix la FUB de Manresa", declarava el batlle igualadí i membre del PSC.

Aymamí considera que l’Escola d’Infermeria d’Igualada és necessària, ja que el país "necessita infermeres; no ho diu l’alcalde d’Igualada, ho diu tothom", s’explicava Aymamí. "Estic convençut que aquest és un projecte sòlid i ben treballat. Aquesta és una gran oportunitat i seguirem treballant per a que sigui possible. Igualada hi té molt a dir", va assegurar l’alcalde.

Noves línies de col·laboració fora de la Catalunya Central

En la seva declaració, Aymamí va assegurar que la ciutat té "l’obligació i el dret de crear vincles amb les zones que cregui més convenients", com les "comarques lleidatanes, el Penedès-Garraf o el Baix Llobregat"... i no només amb els territoris de la hipotètica Vegueria de la Catalunya Central. Recordem que Aymamí descarta, de forma sistemàtica, situar l’Anoia en aquesta regió.

Durant la mateixa roda de premsa, Aymamí va celebrar el compromís del mateix Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de fer efectiu el finançament per a la construcció de la nova seu de l’Escola d’Enginyeria d’Igualada. En total, el Departament i l’Ajuntament aportaran, cadascú, tres milions d’euros per a la construcció del primer campus universitari de la capital de l’Anoia.

http://www.lamalla.cat/infolocal/catalunya_central/article?id=383220

Per als friquis dels trens:

Nou màster en sistemes ferroviaris a la UPC

El campus de la UPC a Vilanova estrenarà la primera edició del màster en sistemes ferroviaris i tracció elèctrica el curs vinent. Aquests estudis són pioners a Catalunya i a bona part de l'Estat, i formaran tècnics especialistes en electrificació, manteniment de catenàries, senyalització o protecció dels trens. En el màster hi col·laboraran una trentena d'empreses vinculades al sector ferroviari. Els estudis es divideixen en dos postgraus independents: el de vehicles i operació de serveis ferroviaris i el d'instal·lacions ferroviàries. Els cursos s'adrecen als professionals d'empreses del sector que vulguin obtenir una titulació, però també als titulats de qualsevol enginyeria.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/16-educacio/179642-nou-master-en-sistemes-ferroviaris-a-la-upc.html
No t'he vist abans.

Fa anys la UPC ja va fer alguna cosa de tall ferroviari. Recordo que vaig mirar de veure si ho podia agafar havent estudiat Matemàtiques a l'Autònoma però no em convalidaven absolutament res :(

^^ però no és el mateix uns estudis de primer cicle (diplomatures, enginyeries...) que uns estudis de segon cicle (posgraus, màsters).

Per a accedir a aquest màster segurament el que et demanaràn son tenir uns estudis previs universitaris de mínim 180 ECTS, o el que és el mateix, 3 anys (per ex., una Enginyeria Tècnica). Si tens més de tres anys d'estudis (un grau de quatre, una enginyeria superior de 5 anys) llavors de vegades et poden convalidar alguna assignatura amb les del màster. Si el teu títol és d'abans que existiren els ECTS europeus llavors potser hauràs de demanar una convalidació de la carrera teva a una de les modernes (per ex. una llicenciatura en informàtica a una enginyeria informàtica).

Un cop passada tota aquesta fase de burrocràcia avorrida, ja només et queda gaudir dels estudis.

Per cert, heu de saber que de vegades hi ha acords de doble titulació. Per exemple, a la UPC els enginyers tècnics en informàtica poden pasar a fer la enginyeria superior i un màster com el d'Intel·ligència Artificial a la vegada, fent només any i mig d'assignatures, un sol projecte fi de carrera/fi de màster i obtenint ambdòs títols.

11 universitats catalanes pugnen a la lliga de campus d'excel·lència

• Els centres pretenen aconseguir una marca de prestigi que atregui alumnes i professors

• 64 de les 77 universitats espanyoles concorren a la segona edició del programa d'Educació

Un èxit de participació. 64 de les 77 universitats públiques i privades espanyoles intentaran en els pròxims mesos aconseguir un tros del pastís d'ajudes de la segona convocatòria del programa de Campus d'Excel·lència Internacional que promou el Ministeri d'Educació. La participació no es correspon amb les dimensions del pastís: 90,5 milions d'euros, en la seva gran majoria en forma de crèdits retornables, i que, pel que va passar el 2009, es dividiran entre una vintena de comensals. Les universitats catalanes figuren entre les més voraces: 11 de les 12 participen en la competició, en solitari o formant equip. Quatre presenten un únic projecte, però unes altres cinc n'apadrinen dos i dues universitats s'hi presenten amb tres propostes.

¿A què respon, doncs, aquest interès? Hi ha ganes de conquistar una marca que atorgui prestigi dins i fora de les nostres fronteres, que faciliti la incorporació d'estudiants i professors amb talent, segons coincideixen a admetre els peticionaris. El programa de Campus d'Excel·lència Internacional, preparat a la cuina del secretari general d'Universitats, Màrius Rubiralta, premia les aliances (agregacions, segons l'argot del programa) amb els centres de recerca i el teixit social i productiu del territori on estan ancorades les universitats, però també persegueix recompensar l'especialització que acabi amb les institucions d'ensenyament superior que ho ofereixen tot i no destaquen en res.

PROMOURE LA QUALITAT

La recerca d'una internacionalització més important (impuls a la mobilitat, els intercanvis, els convenis amb centres estrangers i l'anglès) és el tercer aspecte que vol recompensar la iniciativa del Govern central. Les que obtinguin el guardó només seran unes poques, però de forma inevitable aquestes estiraran la resta i acabaran elevant el llistó general de qualitat. Com a mínim aquesta és la teoria.

La resolució de la primera edició del programa va propiciar la creació de tres categories. Les tres universitats catalanes més grans –UB, Politècnica (UPC) i Autònoma (UAB)– van aconseguir un lloc en la divisió d'honor. En les altres dues categories inferiors (Campus d'Excel·lència Regional i Campus Prometedors d'Excel·lència) s'hi van fer un forat la Rovira i Virgili de Tarragona (URV), Pompeu Fabra (UPF) i Ramon Llull (URL). Totes sis aspiren aquesta vegada a aconseguir finançament addicional per als projectes que ja van obtenir un reconeixement i que han estat ampliats o modernitzats.

MACROPROPOSTA

En el terreny de les novetats, la Universitat de Lleida (UdL) lidera una proposta centrada en l'agroalimentació, que compta amb el concurs de l'Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA), al qual s'han sumat vuit universitats més: UB, UPC, UAB, URV, UPF, Girona (UdG), Vic (UVic) i Oberta (UOC). Ramon Canela, vicerector de Política Científica i Tecnològica de la UdL, explica que es tracta d'un projecte que no va prosperar fa un any «perquè tenia unes dimencions molt reduïdes», que ara «s'ha fet créixer» i que destaca «els aliments saludables i els processos sostenibles».

Un altre dels plantejaments innovadors ha nascut a la UdG, que pretén donar visibilitat al treball multidisplinari dels equips de recerca que treballen en l'estudi de l'aigua des de diferents perspectives, des dels robots aquàtics fins als balnearis, explica la rectora, Anna Maria Geli, que recorda que «l'aigua que es beu a mig Espanya procedeix d'empreses envasadores de Girona». El tret més singular del projecte resideix en el caràcter «transfronterer» de la seva formulació. Un grup d'universitats franceses s'han afegit a la proposta i busquen reconeixement i finançament a l'altre costat dels Pirineus. La UdG necessita recursos per poder aixecar edificis on s'alberguin grups d'investigadors i ha vist en aquesta convocatòria una oportunitat per fer-ho.

La UB ha reelaborat i ampliat la proposta temàtica sobre l'àmbit de la salut, un dels més potents de la seva oferta acadèmica i investigadora, que va ser desestimada fa un any. Josep Samitier, coordinador del projecte, subratlla que a l'aliança dels centres docents dels campus de Barcelona i Bellvitge, a l'Hospitalet de Llobregat, s'hi afegirà una xarxa de sis hospitals i els centres de recerca que es puguin erigir a la Zona Franca quan cristal·litzi el procés de transformació de l'activitat econòmica del polígon.

I la UPC, aliada de la UB en un dels cinc millors projectes de la convocatòria del 2009, vol fer valer la seva dilatada experiència en la formació d'enginyers elèctrics. La coordinadora del projecte, Mireia de la Rubia, recorda que «el 20% dels investigadors de la UPC treballen directament en qüestions relatives a l'energia», el sector, assegura, que «genera més ocupació al món».

http://www.elperiodico.es/ca/noticias/societat/20100628/universitats-catalanes-pugnen-lliga-campus-dexcellencia/352002.shtml

Les universitats del Mediterrani, unides

La primera Conferència de Rectors de la Unió per la Mediterrània (UpM), que es va celebrar ahir a Barcelona i a la qual van assistir els responsables dels centres d'educació superior dels 43 països de la Unió per la Mediterrània, van acordar ahir donar més facilitats als estudiants per al reconeixement dels crèdits aprovats en universitats i fer els intercanvis d'estudiants i personal docent més flexibles que actualment. Entre el seguit de propostes que es van fer, hi va haver la de demanar a la Comissió Europea més inversió destinada a modernitzar les universitats.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/16-educacio/188462-les-universitats-del-mediterrani-unides.html

El projecte 'Iberus' amb la Universitat de Lleida passa la primera fase de Campus d'Excel·lència Internacional

El projecte Campus Iberus, d'excel·lència internacional de la Vall de l'Ebre del que en formen part les universitats de Lleida, la Rioja, Pública de Navarra i Saragossa, com a coordinadora, ha superat la primera fase de la convocatòria del programa Campus d'Excel·lència Internacional (CEI 2010) del ministeri d'Educació. Dels 32 projectes presentats, 14 han passat a la segona fase, fins i tot una universitat privada. Durant la segona fase seran avaluats per una comissió internacional que donarà la resolució final el mes d'octubre. Situat en quart lloc, el programa rebrà un finançament de 180.000 euros i podrà participar a Innocampus del ministeri de Ciència i Innovació.

http://www.3cat24.cat/noticia/760246/segria/El-projecte-Iberus-amb-la-Universitat-de-Lleida-passa-la-primera-fase-de-Campus-dExcel%C2%B7lencia-Internacional

Baltasar matisa: no s'obligarà els professors universitaris a tenir el nivell C de català
Seran les universitats les que fixaran les condicions per acreditar el nivell de llengua

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, ha manifestat que el decret llei que prepara el govern que fa referència al català a les universitats no obligarà als professors universitaris a tenir “el nivell C o un altre equivalent”.

“El nou decret”, ha destacat el conseller, “fa referència als professors que vulguin optar a una plaça fixa i determina que han d'acreditar una competència lingüística en català i no diu que sigui el nivell C o un altre equivalent” el que han d'acreditar els professors.

Aquestes paraules matisen les que va fer el conseller responsable d'universitats, Josep Huguet, qui aquest dilluns va dir que “els nous professors o els que hi ha ara a la universitat que volen accedir a noves places caldrà que tinguin la acreditació bàsica de català, que és aquella que se'n diu el nivell C, que ve a ser el de suficiència de català”.

Baltasar ha assegurat que les universitats “fixaran les condicions per acreditar el nivell de català”.

El titular de Medi Ambient ha remarcat que aquest és “un decret que no neix del no res, sinó que és fruit del treball del sector universitari, que vol restablir l'equilibri entre el català i el castellà a les aules i garantir alhora la captació de talent”.

Considera que s'aprovarà al govern les pròximes setmanes. Sobre el decret, Baltasar ha manifestat que el que ha explicat són les seves línies bàsiques.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/239180-baltasar-matisa-que-no-sobligara-els-professors-universitaris-a-tenir-el-nivell-c.html

________________________

La Generalitat obligarà els professors universitaris a tenir el nivell C de català
El nivell C de català serà obligatori per als professors que vulguin accedir a una plaça a la universitat pública de Catalunya. La mesura l'avançava "Els matins" de TV3 i ho confirmava en aquest mateix programa el conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet. El seu departament espera que el consell de govern pugui aprovar abans de la fi de la legislatura el decret que fixarà aquesta obligatorietat per als professors universitaris. La iniciativa es posa en marxa després que el govern ha rebut els últims anys queixes d'alumnes perquè alguns docents universitaris no entenen el català i els obligaven a fer els exàmens en castellà.

El govern pretén que tots els professors que vulguin accedir a una plaça de funcionari estatal a la universitat pública a Catalunya tinguin coneixements de català i els exigirà el nivell C, el certificat de nivell de suficiència. Així ho ha avançat "Els matins" de TV3 i ho ha confirmat en aquest mateix programa el conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet.

Huguet ha valorat la iniciativa com una "mesura per tornar a l'equilibri". "La major part de professors és competent lingüísticament en espanyol i no és així amb el català. Amb aquesta mesura el que aconseguim és una competència equilibrada", ha assenyalat Huguet.

El departament que dirigeix espera que el govern pugui aprovar abans d'esgotar la legislatura un decret que fixi aquesta obligatorietat per als professors universitaris de tenir el nivell C de català. El decret s'empararà tant en la llei d'universitats com en la llei de política lingüística i podria tenir llum verda en la reunió d'aquest dimarts.

La Generalitat s'ha decidit a regular aquesta qüestió després que en els últims anys ha rebut queixes d'estudiants perquè alguns docents els han fet expressar-se i fer els exàmens en castellà perquè no entenien la llengua catalana.

Font: http://www.3cat24.cat/noticia/833007/catalunya/La-Generalitat-obligara-els-professors-universitaris-a-tenir-el-nivell-C-de-catala

Estrenen estudis de sistemes ferroviaris

El campus de la UPC a Vilanova i la Geltrú inicia dilluns el curs escolar 2010/2011 amb la incorporació de dos nous estudis de grau, el d'enginyeria informàtica i el d'enginyeria en sistemes electrònics. I estrenarà la primera edició del màster en sistemes ferroviaris i tracció elèctrica, que es presentarà públicament al campus el proper dilluns 13 de setembre. Els estudis són pioners a Catalunya i part de l'Estat.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/16-educacio/264684-estrenen-estudis-de-sistemes-ferroviaris.html

Medicina, amb 30 places lliures quan tenia 557 inscrits en primera opció

• Un mes després d'iniciar les classes, al renunciar-hi un 40% dels matriculats

Una carrera amb 557 sol·licitants en primera opció, 126 dels quals disposen de la nota mínima per entrar-hi, tants com places, no hauria de tindre problemes per omplir-les. Seria el més lògic, el més normal. Doncs la realitat demostra el contrari ja que, a data d’aquest dimarts, encara hi quedaven lliures 30 places malgrat que les classes van començar fa gairebé un mes. Aquesta és la situació que viu actualment la facultat de Medicina de la Universitat de Lleida (UdL).

La por de no obtindre la qualificació necessària per entrar en aquesta carrera (amb la nova selectivitat amb proves optatives, la nota màxima pot arribar a 14, en lloc de 10, i la nota de tall a Lleida va ser d'11,654) va provocar que la immensa majoria d'aspirants s'inscriguissin en facultats de totes les comunitats autònomes que imparteixen medicina per assegurar-se plaça. I com que cada autonomia té la seua pròpia llista de sol·licitants, va acceptant alumnes que en realitat ja s'han matriculat a medicina d'una altra comunitat, que també els havien acceptat. Llavors, renuncien a una de les dos places, habitualment la que és més lluny de la seua ciutat d'origen, i deixen vacants. Aquesta situació s'ha repetit fins a la sacietat aquest curs a Lleida, fins al punt que el degà de Medicina, Joan Ribera, va assegurar que estan "desesperats". "Ja hem fet cinc assignacions d'estudiants, amb 273 en total, dels quals se'n van acabar matriculant 158, que són un 57,8%. Tot i així, al final van anul·lar la matrícula 63, un 40%, i ara només tenim 95 alumnes", va dir. Va afegir que les renúncies aquest curs s'han duplicat.

Ribera va afirmar que a primer hi ha alumnes de totes les autonomies (només un 18% són lleidatans) i que gairebé tots els de fora de Catalunya s'han inscrit en facultats de totes les comunitats menys les Canàries. "Cada dia hi ha moviment", va remarcar, i va destacar que aquesta incertesa causa problemes d'organització. A més, va indicar que pot perjudicar els mateixos estudiants, ja que el pla de Bolonya marca que l'avaluació ha de ser contínua.

El degà va apuntar que la solució a aquest caos passa per "una única llista de sol·licitants per a tot l'Estat, no una per a cada autonomia", petició a què se sumen els consells d'estudiants de Medicina de Catalunya i Espanya, segons va destacar la coordinadora del Consell de l'Estudiantat de la UdL, Maria Rodríguez, que va qualificar de "xou" la situació actual.

http://www.segre.com/index.php?id=225&tx_ttnews[tt_news]=90790&cHash=38fc3e782b

Vuit universitats catalanes opten a campus d'excel·lència

• 22 projectes opten a entrar en el quadre d'honor de la segona convocatòria estatal

• La UB i la UPC volen tornar a obtenir el segell CEI, aquest cop per separat

• Un jurat internacional avalua avui tots els plans

Vuit universitats catalanes participen avui en la fase final de la segona convocatòria per obtenir el segell de Campus d'Excel·lència Internacional (CEI), que atorga el Ministeri d'Educació. La Universitat de Barcelona (UB), la Politècnica (UPC), la Pompeu Fabra (UPF), l'Oberta de Catalunya (UOC), la de Lleida (UdL), la de Girona (UdG), la Rovira i Virgili (URV) i la privada Ramon Llull (URL) integren algun dels 22 projectes finalistes de l'edició d'enguany.

En una sessió pública a Madrid es presenten avui les propostes preseleccionades davant d'un jurat internacional, format per onze membres que, en el termini d'un mes aproximadament, farà públics els projectes que reben el segell CEI. Una distinció que ve acompanyada d'un finançament en forma de crèdits. La decisió del jurat no serà fàcil, en opinió del secretari general d'Universitats del ministeri, Màrius Rubiralta, que destaca la solidesa dels projectes finalistes. No obstant, afirma que serà clau que el pla tingui una voluntat de creixement fins al 2015.

En la primera edició del CEI 2009, tres universitats catalanes van entrar en el quadre d'honor: la UAB, la UB i la UPC. Aquests dos últims centres, amb un projecte conjunt. Enguany, la UB i la UPC volen tornar a obtenir la distinció, però per separat. La proposta amb què competeix la UB enguany no és nova i ja va ser avaluada pel jurat el 2009. “Tal com ens van recomanar, hi hem corregit les mancances i hi hem afegit més d'una vintena d'entitats”, explica el gerent de la UB, Víctor Gómez, que confia fer un bon paper.

Set plans més que es presenten avui afegeixen millores després que en l'anterior edició rebessin la qualificació de projecte prometedor. És el cas de la UPF –que incorpora la UOC com a companya de viatge–, de la URV i de la URL. Per la seva banda, la UdL està present a la final com a integrant del Campus Iberus, que lidera la Universitat de Saragossa.

Un dels 14 plans totalment nous és el de la UPC. El vicerector de política universitària, Josep Casanovas, espera repetir en el quadre d'honor amb un projecte que recull l'experiència en l'àmbit de “l'eficiència energètica”.

La presència de centres catalans es completa amb la UdG, que presenta una proposta conjuntament amb la Universitats de les Illes Balears (UIB), en què també participa el CSIC, el Centre Superior d'Investigacions Científiques.

UB: Un macrocampus sanitari que compta amb el sector productiu

El Health Universitat de Barcelona Campus (HUBC) promou una aliança estratègica amb el sector productiu de l'àmbit sanitari –hi participen sis hospitals i diverses empreses privades– amb l'objectiu prioritari de millorar la salut de les persones. No obstant, aquest projecte, en què la UB ha tornat a treballar a fons en els últims deu mesos, també incideix en el desenvolupament urbanístic a Bellvitge i a la Zona Franca. Precisament, les ciutats de l'Hospitalet i Barcelona concentren l'activitat del HUBC.

UPC: Capitalitzar la necessitat d'un nou escenari energètic

Amb el lema Energia per a l'excel·lència, la proposta de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) planteja la necessitat d'un nou escenari energètic i un canvi de model econòmic. Aquest centre d'educació superior assegura que ja lidera aquest canvi, però afirma que vol anar més enllà, si obté la distinció CEI, amb la construcció d'un campus pioner en la transformació de l'àmbit energètic. Un dels avals que presenta és el futur ecosistema d'R+D+i amb centres com la Universitat de Sidney i la d'Aalborg.

UPF / UOC: Crear coneixement de manera presencial i virtual

Les ciències biomèdiques, les socials i humanes, i les de la comunicació són les àrees en què se centra el campus que promou la Universitat Pompeu Fabra (UPF) en col·laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). El projecte Icària Internacional pretén en última instància promoure la creació de coneixement –també en la modalitat d'ensenyament virtual– per crear ciutadania i per crear ciutat, amb la participació de la UPF en la conversió del degradat barri industrial del Poblenou.

Tarragona: Liderar el coneixement al sud

La Universitat Rovira i Virgili (URV) presenta una àmplia aliança territorial perquè les comarques del sud de Catalunya obtinguin el reconeixement internacional d'altres zones de similars característiques com Tampere (Finlàndia). La xarxa s'especialitza en cinc àmbits: química i energia, nutrició i salut, turisme, patrimoni i cultura, i enologia.

Lleida: La proposta de la Vall de l'Ebre

El Campus Iberus, que lidera la Universitat de Saragossa, compta amb la participació de la Universitat de Lleida (UdL), la Pública de Navarra i la de la Rioja. S'estructura en l'àmbit territorial de la Vall de l'Ebre i s'especialitza en l'energia sostenible, la tecnologia al servei de la salut del ciutadà, l'alimentació i la nutrició, i la conservació del patrimoni cultural.

Girona: Sostenibilitat turística i ambiental

La Universitat de Girona (UdG) i la de les Illes Balears presenten una proposta que gira al voltant del turisme –Catalunya i les Balears tenen el major percentatge de places hoteleres de l'Estat– i la necessitat de gestionar adequadament el medi ambient i, en particular, l'aigua com a recurs bàsic. En el projecte, també hi participa el CSIC.

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/318477-vuit-universitats-catalanes-opten-a-campus-dexcelmlencia.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=portada&utm_source=rss&utm_medium=portada&utm_campaign=rss

Sis universitats catalanes han estat distingides com a Campus d'Excel·lència

• Es repartiran bona part dels 75 milions d'euros per a l'execució de diferents projectes

Un total de vuit projectes universitaris han aconseguit aquest dijous la qualificació de Campus d'Excel·lència Internacional 2010, entre ells han estat triats el que compten amb la presència catalana de les universitats: Politècnica de Catalunya, Pompeu Fabra, Oberta de Catalunya, de Barcelona i de Lleida. A més altres sis han rebut la distinció de Campus d'Excel·lència Internacional d'àmbit regional europeu, entre elles la Universitat Rovira i Virgili. Aquest reconeixement suposa el repartiment dels 75 milions d'euros disponibles del programa per a l'execució de diferents projectes. La Comissió Internacional d'experts que ha realitzat l'avaluació ha destacat l'alta qualitat de les propostes presentades i el gran nivell de les universitats participants, ha informat el Ministeri d'Educació en un comunicat.

Els vuit projectes universitaris que han rebut la qualificació de Campus d'Excel·lència Internacional són:

- Campus ENERGIA UPC: Energia per a l'Excel lència de la Universitat Politècnica de Catalunya (coordinadora), CIEMAT, IREC. (3.000.000 euros).

- CAMPUS iberus: Campus d'Excel·lència Internacional de la Vall de l'Ebre Universitat de Saragossa (coordinadora), Universitat Pública de Navarra, Universitat de la Rioja, Universitat de Lleida (5.300.000 euros).

- Campus UPF-Icària Internacional. Universitat Pompeu Fabra (coordinadora), Universitat Oberta de Catalunya. (4.000.000 euros).

- Health Universitat de Barcelona Campus (HUBc). Universitat de Barcelona (coordinadora), CSIC, Hospital Clínic, Hospital de Bellvitge. (3.000.000 euros).

- Andalusia TECH de la Universitat de Sevilla (coordinadora) i la Universitat de Màlaga. Finançament proposta: 5.300.000 euros.

- CEI Montegancedo I2Tech. Universitat Politècnica de Madrid. (2.000.000 euros).

- EUSKAMPUS. Una Universitat, un País, un Campus. Universitat del País Basc (coordinadora), Tecnalia, Fundació Donostia International Physics Center (DIPC). (4.000.000 euros).

- VLC / Campus-València, Campus de Excelencia Internacional. Universitat de València (coordinadora), Universitat Politècnica de València, CSIC. (5.300.000 euros).

A més, han rebut la qualificació de Campus d'Excel·lència d'àmbit regional dels projectes:

- Campus d'Excel·lència Internacional Catalunya Sud Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. (3.000.000 euros).

- Campus Biòtic Granada. Universitat de Granada (coordinadora), CSIC, Parc Tecnològic de Ciències de la Salut. (3.000.000 euros).

- Campus do Mar "Knowledge in depth". Universitat de Vigo (coordinadora), Universitat de Santiago, Universitat de la Corunya, Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO), Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). (5.300.000 euros).

- CAMPUS MARE NOSTRUM 37/38. Universitat de Múrcia (coordinadora), Universitat Politècnica de Cartagena. (5.300.000 euros).

- CEI CANÀRIES: Campus Atlàntic Tricontinental. Universitat de les Palmes de Gran Canària (coordinadora), Universitat de la Laguna. (5.300.000 euros).

- Studii Salamantinii. Universitat de Salamanca. (3.000.000 euros).

http://www.lamalla.cat/societat/article?id=414098

Esade Creapolis tanca el primer any amb una ocupació del 60%

http://estatic.elpunt.cat/imatges/39/21/alta/780_008_3921166_3be90f823a220717f321416281526e0f.jpg
Entrada principal al campus d'Esade a la ciutat de Sant Cugat.
Foto: CRISTINA FORES.

Esade Creapolis, el centre d'innovació del campus que l'escola de negocis Esade té a Sant Cugat, ha arribat al seu primer aniversari amb un 60% d'ocupació de les seves instal·lacions. Les previsions són acabar aquest any amb un índex d'ocupació del 70% i aconseguir que el 2011 la xifra arribi al 85%.

Actualment, el centre d'innovació santcugatenc és el marc de 60 empreses de diferents mides i sectors de negoci –principalment salut i benestar; sostenibilitat i digital–, però que tenen en comú el foment de la innovació. Algunes de les empreses presents a Esade Creapolis són Agroalimen, Catalunya Caixa, Roca, BBVA, Agbar, Esteve i Vertisub.

El director general d'Esade Creapolis, Santiago Benedé, assegura que “encara s'ha de continuar treballant per consolidar el model d'innovació oberta i creuada”, que promou Esade per tal que les empreses que hi tenen la seu “siguin més competitives en el mercat actual”.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/334744-esade-creapolis-tanca-el-primer-any-amb-una-ocupacio-del-60.html

Llum verd a la Universitat Oberta de la Salle - Andorra, que preveu tenir sis mil alumnes en tres anys
El Govern i els grups parlamentaris destaquen el valor afegit que suposa tenir un centre educatiu d'aquest tipus

L'acord de tots els grups parlamentaris ha permès l'aprovació per assentiment del projecte de llei d'autorització de la creació de la Universitat Oberta de la Salle. El Govern i els consellers dels tres grups parlamentaris han coincidit a assenyalar la importància de disposar d'un centre educatiu d'aquestes característiques, i del valor afegit que això suposarà de cara a l'exterior. El president de la Fundació La Salle, Ramon Ollé, ha dit que preveuen tenir sis mil alumnes en tres anys.

La ministra de Cultura, Susanna Vela, s'ha mostrat convençuda que aquest centre esdevindrà "un referent", a més de destacar la promoció en la innovació que s'hi durà a terme. La consellera reformista Roser Bastida ha destacat que la nova universitat complementarà l'oferta de la que ja disposa el país i generarà riquesa i llocs de treball. En la mateixa línia s'ha expressat el socialdemòcrata Jan Cartes que també ha ressaltat la projecció exterior que s'aconseguirà amb l'establiment d'aquest centre al país. Finalment, el conseller d'Andorra pel Canvi, Carles Ensenyat, ha manifestat que és una "fita important" que ha de servir de "pal de paller" per atreure més projectes d'aquestes característiques.

El president de la Fundació la Salle, Ramon Ollé, ha mostrat la seva satisfacció després que el Consell General hagi aprovat la Llei de creació de la universitat. Ollé ha indicat que ja tenen un programa pilot en funcionament que arrencarà oficialment l'octubre vinent amb estudis sobre educació empresarial, e-business i project management. El responsable de la nova universitat ha anunciat que, a més, l'any vinent ja se celebrarà la primera universitat d'estiu a Andorra. També ha afegit que el centre ha de servir de "pal de paller", citant el conseller d'Andorra pel Canvi, Carles Ensenyat, de la xarxa de 73 universitats, i que s'està treballant per convertir-la en una universitat global. El primer any preveu tenir 400 estudiants i arribar als 6.000 en tres anys. Però Ollé ha indicat que "no hem fet la universitat per a tenir 6.000 alumnes, sinó que l'abast és molt més gros, volem ser una universitat de les grans".

Ollé ha indicat que esperen que la seu estigui situada a Sant Julià de Lòria gràcies a un acord amb la família Reig, tot i que tenen ofertes per instal·lar-se a tot arreu, i preferirien créixer progressivament i no començar amb un edifici tan gran. Les instal·lacions acolliran els sistemes informàtics i les plataformes, i la connexió amb els sistemes internacionals de cobrament perquè Andorra es convertirà en la seu financera, i com que és una Fundació, els beneficis es quedaran al Principat. Ha avançat que tots els estudis que es volen oferir tindran un abast mundial i, a més, també és un projecte "d'una gran transcendència social" perquè s'oferiran alguns estudis a baix preu per als països pobres. L'ensenyament serà principalment en anglès, perquè els principals acords que s'estan gestionant són amb els Estats Units, tot i que també hi haurà presència del castellà i el català. Pel que fa a la celebració de la universitat d'estiu, girarà entorn de quatre temes: home i societat, universitat oberta i tècniques d'ensenyament obert, les possibilitats que ofereix Andorra, i tecnologia, ètica i pensament.

Diari d'Andorra (http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=8153&Itemid=445)

Instal·len els mòduls dels pisos del campus de la UPC
Els 57 habitatges d'edificació industrialitzada estaran instal·lats d'aquí a 9 dies
Destaquen per l'eficiència energètica i s'hi podrà viure el curs que ve

http://estatic.elpunt.cat/imatges/40/93/alta/780_008_4093656_c14fc7fdeac10c3fe0f89245ccd65021.jpg
Una grua aixeca un dels mòduls per ubicar-lo en el seu lloc corresponent. Foto: C.A.F.

La construcció dels primers pisos per a universitaris a Sant Cugat –un projecte que es va gestar el desembre del 2007– serà una realitat el curs 2010-2011. Ahir al matí, durant una visita d'obres, es van poder seguir de prop els treballs d'apilament dels 57 mòduls d'edificació industrialitzada al campus de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (Etsav) que la UPC té a Sant Cugat.

La construcció dels habitatges es fa a les instal·lacions que Compact Habit té a Cardona (Bages) i quan el mòdul arriba al lloc on s'ha d'implantar l'apilament es fa amb cosa de pocs dies. Els de la UPC estaran col·locats en 9 dies. El sistema d'edificació modular integral industrialitzada (Emii) permet fer fins a vuit pisos d'alçada –a Sant Cugat n'hi haurà dos– i millora la qualitat de l'obra, la productivitat i la sinistralitat laboral.

Els mòduls tenen una superfície de 40 m² i destaquen per la seva sostenibilitat i l'eficiència energètica. Els pisos estaran enllestits el gener del 2011 i després es faran les obres de l'entorn dels dos edificis i una coberta que dotarà els edificis d'un sistema de recuperació de calor i d'espais d'ús comú. Els estudiants que els vulguin llogar –per uns 240 euros mensuals– ho podran fer a partir del curs vinent.

Impuls públic
Els habitatges del campus santcugatenc de la UPC neixen d'un conveni de la universitat amb el desaparegut Ministeri d'Habitatge, el Departament de Medi Ambient i Habitatge i de l'Ajuntament de Sant Cugat. Dels 2,5 milions d'euros que ha costat el projecte, el 60% s'ha finançat amb aportacions de les administracions.

El director de l'Etsav, Joan Puigdomènech, destaca el valor experimental del projecte del que considera “la nova arquitectura basada en criteris d'eficiència”. L'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, remarca que el projecte reforça les polítiques d'habitatge local.

LA XIFRA
40 m²
té cada mòdul –per a una o dues
persones–, amb cuina equipada,
lavabo, calefacció i mobiliari.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/336802-instalmlen-els-moduls-dels-pisos-del-campus-de-la-upc.html

El Govern podria apujar les taxes universitàries per evitar que els estrangers se'n beneficiïn

• El secretari d'Universitats, Antoni Castellà, alerta del “risc” que es creï el sistema públic “més barat d'Europa”

• La crisi econòmica obligarà a retallar els pressupostos per als pròxims dos anys

El Govern ha defensat que apujar les taxes dels màsters permetrà evitar que els estudiants estrangers se'n beneficiïn. En una entrevista a l'ACN, el secretari d'Universitats de la Generalitat, Antoni Castellà, ha alertat del “risc” que en un anys la forta inversió pública creï el sistema públic “més barat d'Europa” i es formi així capital humà que un cop acaba els estudis marxa. “Hem de tenir molt clar que la inversió pública ha de revertir en aquells que fan l'esforç, que són els d'aquí”, ha declarat. Ha defensat la mobilitat però ha alertat que existeix aquest risc.

El Govern estudia apujar fins a un 30% l'aportació dels alumnes per alguns màsters i fins un 15% per Cicles Formatius de Grau Superior.

Aquest increment està relacionat amb la crisi econòmica. que obligarà durant els dos propers anys a retallades i ajustos en els pressupostos destinats a Universitats. Aquesta retallada, que probablement serà del 10% a l'espera de conèixer els pressupostos finals, va acompanyada però d'una reflexió general per reformar el sistema i aplicar mesures correctores per millorar la seva eficiència en els propers anys.

http://www.avui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/379067-el-govern-podria-apujar-les-taxes-universitaries-per-evitar-que-els-estrangers-sen-beneficiin.html

El Govern reclama les competències per establir els criteris d'accés a la universitat

• Antoni Castellà qualifica de "molt nefast" el model aplicat pel govern espanyol

El Govern vol tenir les competències necessàries per poder organitzar el model d'accés a la universitat. En una entrevista a l'ACN, el secretari d'Universitats, Antoni Castellà, ha qualificat de "molt nefast" el sistema aplicat pel govern espanyol, que s'allunya de l'antic de quotes per estudis i que fa que estudiants Formació Professional i Batxillerat s'examinin de les mateixes matèries. El secretari ha explicat que aquest és un dels temes més treballats des que va arribar al càrrec i ha defensat que Catalunya hauria de tenir aquesta competència. "Independentment de si creiem que nosaltres com a projecte nacional hauríem de tenir-la, també és per eficiència", ha declarat.

Els estudiants, tant de Batxillerat com d'FP, s'oposen a l'actual model d'accés a la universitat. Un model que l'any passat ja va generar moltes crítiques ja que l'eliminació de la reserva de quotes per estudis va fer que un elevat nombre d'estudiants que van obtenir la nota que necessitaven no van poder accedir a la carrera que volien. En alguns estudis, els alumnes que provenien d'FP van copar les places i molts batxillers es van quedar fora del sistema.

Castellà ha defensat que Catalunya tingui la competència per establir els criteris d'entrada. Ha dit que aquesta és una competència que l'Estat no vol deixar de tenir i ha afegit: "La volen mantenir i l'exerceixen negativament".

"Si ens hem d'equivocar ja ens equivocarem nosaltres, però en aquests moments el més terrible és que s'equivoquin uns altres i a més afectin els nostres ciutadans", ha assegurat. A curt termini però, ha reconegut que el pas és la negociació amb l'Estat, i ha mostrat el compromís del Govern de posar tots els esforços per aconseguir la modificació de la Selectivitat.

Ha considerat de "molt irresponsable" l'actuació del ministeri d'Educació i ha afirmat que, tard o d'hora, aquest model s'haurà de canviar "perquè no és sostenible".

"Deixi'ns prendre els criteris, perquè el risc és acabar tenint una bossa d'estudiants que han complert amb el que l'administració els exigeix i es queden fora del sistema", ha declarat Castellà.

El secretari ha reflexionat que si no es fa la modificació s'està arribant a la situació d'homogeneïtzar un accés d'entrada a la universitat on els estudiants de Batxillerat queden "més limitats" i que dóna un missatge "molt negatiu" sobre els Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS) ja que es poden convertir en "la porta del darrera" d'accés a la universitària, cosa que aniria en contra del seu esperit.

"Quan algú decideix anar a la universitat no ha de ser com a pas previ sinó perquè ha decidit que canvia el seu recorregut professional i això amb les quotes quedava garantit", ha dit. El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, també s'ha mostrat partidari de tornar al sistema de quotes.

Castellà ha lamentat que "no hi ha marge" per aconseguir la modificació per aquest curs per la qual cosa ha avançat que es tornarà a produir "una situació molt complicada" amb un percentatge elevat d'estudiants que després de passar les proves d'accés tindran problemes a la plaça desitjada. "Al següent curs això no pot seguir", ha conclòs.

http://www.ara.cat/societat/Govern-competencies-establir-criteris-universitat_0_439156243.html

La Generalitat retallarà 144 milions en les universitats catalanes

• Aquesta retallada recaurà principalment a la UB, que minvarà el seu pressupost en uns 45 milions d'euros, mentre que la UAB estudia una retallada de prop de 40 milions i la UPC de 37,5 milions

• L'objectiu de l'estalvi és “ajustar costos i incrementar l'eficiència per equiparar en aquests quatre anys la universitat catalana a la mitjana europea”

El govern de la Generalitat retallarà aquest any 144 milions a les set universitats públiques catalanes, motiu pel qual cada centre ha obert taules negociadores per concretar unes retallades que, segons els sindicats, afectarà les plantilles laborals de docents i d'administració i serveis.

Fonts del departament d'Universitats i Investigació, dependent del departament d'Economia, han confirmat que l'objectiu d'estalvi és de 144 milions, encara que posen èmfasis en el fet que el pla, al marge de les mesures per a aquest any, és de legislatura i que l'objectiu és ajustar costos i incrementar l'eficiència “per equiparar en aquests quatre anys la universitat catalana a la mitjana europea”.

Aquesta retallada recaurà principalment a la Universitat de Barcelona, que minvarà el seu pressupost en uns 45 milions d'euros, mentre que l'Autònoma de Barcelona estudia una retallada de prop de 40 milions i la Universitat Politècnica de Catalunya de 37,5 milions.

Aquestes xifres parcials no han estat ni confirmades ni desmentides des del departament d'Universitats, però són les que estudien els sindicats presents a les taules negociadores, que asseguren que la resta de la retallada, uns 25 milions d'euros, haurà de ser assumida per les altres quatres universitats: Pompeu Fabra, Rovira i Virgili , Lleida i Girona.

A partir d'aquestes retallades i a l'espera de com finalitzin les taules negociadores obertes, CCOO preveu que només a la Universitat Politècnica de Catalunya caldrà afrontar el pròxim curs amb 300 docents laborals menys, cosa que obligarà els professors titulars a fer més hores de classe i reduir la seva dedicació a la investigació, una qüestió que preocupa aquesta comunitat universitària.

En altres centres, com la Universitat de Barcelona, la retallada podria afectar més el personal d'administració i serveis , ja que compta amb una borsa de laborals d'unes 700 persones, segons fonts sindicals.

Universitats no vol fer noves contractacions i sí ajustar l'oferta acadèmica de màsters duplicats o poc utilitzats en un pla que va més enllà i que inclou altres mesures d'estalvi, com unificar els serveis informàtics de les universitats, com van fer en el seu moment amb la xarxa de biblioteques, una mesura amb la qual espera estalviar poc més de 22 milions d'euros sense afectar la qualitat del servei.

A més, aquest pla de legislatura preveu que les inversions previstes per Universitats s'allarguin en el temps, establint una pla de prioritats que ajudi a complir els objectius del dèficit públic.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/396243-la-generalitat-retallara-144-milions-en-les-universitats-catalanes.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=portada&utm_source=rss&utm_medium=portada&utm_campaign=rss

[...] CCOO preveu que només a la Universitat Politècnica de Catalunya caldrà afrontar el pròxim curs amb 300 docents laborals menys, cosa que obligarà els professors titulars a fer més hores de classe i reduir la seva dedicació a la investigació, una qüestió que preocupa aquesta comunitat universitària. [...]

Reducció en la investigació. I a sobre a la Politècnica...

Entrevista a Jordi Montaña, rector de la Universitat de Vic

“En la universidad los repetidores tienen que pagar más”

Ha sido el único rector de universidad que ha asistido a las jornadas del Círculo de Economía en Sitges. Sus más de tres décadas de profesor de márketing en la escuela de negocios Esade han impreso una pátina empresarial en el catedrático Jordi Montaña Matosas, que hace apenas un año fue nombrado rector de la Universitat de Vic (UVic), en sustitución de Assumpta Fargas. La internacionalización del centro, el desarrollo de su imagen de marca y la búsqueda de patrocinadores en el mundo de la empresa para diversificar sus ingresos son los principales retos con los que afronta el mandato.

Su llegada a Vic (Osona) fue polémica. ¿Ha logrado ya reconducir la situación?
Cuando alguien llega de fuera es lógico que ocurran estas reacciones, pero este tema está ya absolutamente limado. Me nombraron el 13 de julio, no conocía a nadie en la UVic, pero en cuatro días ya había formado gobierno. La oposición inicial se ha disuelto absolutamente; todo funciona como la seda.

¿Qué se ha encontrado?
Ha sido una sorpresa muy agradable encontrarme a un equipo de gente con muchas ganas de trabajar, con voluntad de servicio y plena disposición y capacidad para innovar. La UVic es una universidad muy bien gestionada.

¿A qué se refiere?
La exigencia y la calidad de nuestros grados es elevada, tenemos una media de profesores por alumno similar al de las universidades públicas, pero la UVic funciona con la mitad de personal de administración y servicios que los centros públicos, por lo que la eficiencia es muy alta. El 88% de los alumnos encuentran trabajo antes de seis meses de haberse titulado.

¿De quién es la UVic?
Es una universidad única dentro del sistema universitario catalán, con un modelo propio de gestión privada pero con control público. La UVic pertenece a la Fundació Universitària Balmes, presidida por el alcalde de Vic e integrada por alcaldes de nuestro ámbito de influencia, por representantes de la Generalitat y por empresarios como Joan Font (Bon Preu), Josep Terradellas (Casa Tarradellas) y Oriol Guixà (La Farga Lacambra). No tenemos funcionarios: todo nuestro personal es contratado.

¿Y cómo se financia?
Tenemos un presupuesto de unos 30 millones de euros, de los cuales un 27% (entre 8 millones y 10 millones al año) nos lo cubre la Generalitat a través de un contrato programa. El resto procede de las matrículas de los alumnos y una pequeña parte de la transferencia de conocimiento. En julio cerraremos el ejercicio con déficit cero y el objetivo es mantener esta línea.

¿Cómo les afecta el recorte presupuestario público?
Este año todavía no hemos cerrado las cifras con el Govern, pero en el año 2010 sufrimos un recorte del 10%. Intentaremos minimizar el impacto.

¿Qué ha implicado este ajuste?
Hemos aplicado una política de ahorro brutal, pero estamos en el límite: somos ya tan eficientes que no podemos serlo más. El ajuste ha ido en detrimento de las inversiones.

¿En qué les gustaría poder invertir?
Estamos muy justos de espacio, muy apretados. Tenemos 5.000 alumnos, con una media de 7,7 metros cuadrados por estudiante, frente a los 12,5 metros cuadrados de las universidades públicas. Nuesta media de inversión por estudiante es de 214 euros, frente a los 725 euros de los centros públicos. Esto lo tenemos que mejorar.

¿Cuánto vale estudiar en la UVic?
La tasa media oscila entre los 4.500 y los 4.800 euros por alumno; con la particularidad de que un tercio de nuestros estudiantes tienen beca. Creo que las universidades deben tener un buen sistema de becas para que nadie que quiera estudiar se quede sin esa posibilidad. Los que tengan recursos que paguen, aunque también es bueno vincular las tasas al rendimiento.

¿Los repetidores tienen que pagar más?
¡Naturalmente! No hay ninguna duda. Hoy, en las universidades públicas los alumnos tardan de media seis años para cursar un grado de cuatro años. En la UVic esta media baja a cinco años. Tenemos el segundo mejor ratio después de la Pompeu Fabra. Hay que reducir el tiempo de estancia en las universidades y por eso creo que los repetidores tienen que pagar más caros los créditos.

¿Cuáles son los grandes objetivos de su mandato?
Quiero impulsar un campus internacional en la UVic y para financiar el proyecto he iniciado una campaña de búsqueda de patrocinadores entre empresas que estén internacionalizadas y que trabajen en alguna de nuestras áreas de conocimiento. El reto es conseguir dos millones en cinco años para que el centro pueda autofinanciarse.

¿En qué consiste la idea?
Será un campus que tendrá su propia dirección y cuenta de resultados. Agrupará toda la actividad internacional de las facultades y canalizaremos todos los intercambios tanto de estudiantes como de profesores con el exterior. Crearemos másteres internacionales y una línea de doctorado internacional. Hoy ya tenemos convenios con universidades de 30 países y queremos potenciarlo más.

¿Qué otras vías de colaboración busca con las empresas?
Otro eje estratégico es crear un programa muy fuerte de emprendeduría junto con Eada, que es un centro adscrito a la UVic. En este programa queremos que participen los agentes del territorio, la Cámara de Comercio, la asociación empresarial Ausa Futur, empresas de venture capital... También contaremos con el asesoramiento y la experiencia de los séniors de Secot.

¿Cómo ve el futuro del mapa universitario?
No hay espacio en Catalunya para más universidades: hay que fomentar la colaboración, racionalizar el mapa. Creo que en el futuro veremos universidades más especializadas y con menos titulaciones. No hace falta que todos hagamos de todo.

http://www.expansion.com/2011/06/06/catalunya/1307388907.html

La Secretaria d'Universitats i Recerca presenta la proposta de línies estratègiques per reforçar l'eficiència, la qualitat i la internacionalització de les universitats catalanes

• Es revisa l'oferta acadèmica de graus i màsters per eliminar els de poca demanda i/o qualitat tot impulsant l'oferta d'excel·lència internacional

El secretari d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà, ha presentat aquest matí les ‘Bases d’un nou model universitari català’. Aquestes línies estratègiques s’estructuren al voltant de sis eixos, cadascun dels quals inclou diverses propostes per reforçar l’eficiència, la qualitat i la internacionalització de les universitats catalanes.

El context socioeconòmic i l’ajustament impulsat pel Govern obligarà aquest any a aplicar una política de contenció pressupostària pel que fa al finançament de les universitats catalanes. En aquest sentit, el pressupost que el Govern destinarà el 2011 serà de 787,3 milions d’euros. El gruix d’aquests diners, 695,7 milions, correspondrà a transferències ordinàries (incloent-hi el Programa de Formació i Recerca i el Fons territorial).

En aquest context, les ‘Bases d’un nou model universitari català’ proposa diferents actuacions en sis àmbits:

Reestructuració de l’oferta universitària
Model català de personal acadèmic
Impulsar serveis comuns (consorciats)
Nova política de preus i beques
Un nou model català de governança per a la universitat
Les universitats catalanes han de ser motors de desenvolupament del país

Reestructuració de l’oferta universitària

Es revisarà en profunditat l’oferta actual de graus i màsters, eliminant aquells amb poca demanda i/o qualitat. El curs 2010/2011 les universitats catalanes van impartir 469 estudis de grau, dels quals 131 tenien matriculats menys de 60 alumnes. Pel que fa als màsters, el curs passat es van impartir 500, dels quals 160 tenien menys de 20 alumnes matriculats. La Secretaria d’Universitats i Recerca redueix el nombre de màsters un 10% el curs vinent i un 20% addicional el curs 2012/2013. En paral·lel, s’incrementarà l’oferta d’estudis interuniversitaris.

Es promouran els programes d’intensificació de la qualitat docent i es crearà una oferta limitada de programes excel·lents de màster de sistema per competir internacionalment, com són en l’àmbit de Biomedicina, Arquitectura, Química o Matemàtiques, entre d’altres. D’aquesta manera s’afavorirà la internacionalització de les universitats catalanes.

Model català de personal acadèmic

La contractació del professorat permanent s’establirà amb criteris d’excel·lència internacional en el marc del programa Serra Húnter. Es vol que el programa Serra Húnter sigui l’ICREA de les Universitats, atraient talent excel·lent, oferint bones condicions salarials, d’entorn acadèmic, de personal investigador i docent, d’instal·lacions, i amb oportunitat de desenvolupar projectes innovadors.

Les línies estratègiques també recullen la promoció de figures de suport a la docència i la recerca en el marc de l’Espai Europeu d’Educació Superior i l’Àrea Europea de Recerca. Tanmateix, s’aposta per establir programes de mobilitat i professorat compartit entre les universitats.

Impuls de serveis comuns (consorciats)

S’ avança cap a un model de prestació de serveis comuns entre les universitats que permeti estalviar costos. Actualment, serveix com a exemple la creació del Consorci de Biblioteques Universitàries, que ha permès multiplicar el catàleg de serveis amb un estalvi superior als 23 milions d’euros anuals.
En aquesta línia, es proposa establir sistemes d’informació comuns, desenvolupar serveis consorciats (central de compres, subministrament energètic, servei de neteja o de seguretat, entre d’altres) així com crear un programa de mobilitat i de PAS compartit entre universitats.
D’altra banda, s’aposta per internacionalitzar més les universitats catalanes amb programes de suport a la mobilitat dels estudiants, el PDI i el PAS, creant un servei d’acollida internacional i promovent l’oferta acadèmica a l’exterior.

Nova política de preus i beques

Actualment, els alumnes universitaris paguen de mitjana l’11,4% del cost total dels seus estudis. Gairebé 9 de cada 10 euros que costa una carrera universitària els aporta l’administració. Per corregir aquest desequilibri, la Secretaria d’Universitats i Recerca proposa un increment de l’IPC més 4 punts percentuals (en total, doncs, del 7,6%) pels estudis de grau. Aquesta augment es tradueix en un increment per curs d’entre 65 i 100 euros (uns 8 mensuals) segons l’experimentalitat de l’estudi. En el cas dels màsters, l’increment de taxes proposat és el de l’IPC. Enguany, es permetrà el pagament fraccionat mensualment de la matrícula.

Nou sistema de beques: es creen les beques Equitat i les beques al Rendiment Acadèmic. El 25% de la recaptació que s’obtingui dels 4 punts percentuals per sobre de l’IPC que s’incrementaran les taxes, la Secretaria d’Universitats i Recerca crearà el primer sistema de beques propi de Catalunya. Aquestes beques es destinaran als estudiants amb rendes més baixes (beques Equitat) i també a aquells amb millor rendiment acadèmic (beques al Rendiment Acadèmic).

D’altra banda, es mantindrà el coeficient multiplicador del preu per a les assignatures matriculades per segona vegada (1,5) i s’incrementarà el coeficient per a les assignatures matriculades per tercera o més vegades, que passa de l’1,8 al 3. Aquesta mesura no té afany recaptatori sinó que pretén servir l’objectiu de motivar els estudiants universitaris.

Finalment la Secretaria d’Universitats i Recerca vol assolir també el sostre competencial previst a l’Estatut de Catalunya, amb el corresponent finançament, en matèria de recerca i de beques universitàries.

Un nou model català de governança

La Secretaria d’Universitats i Recerca convocarà per a finals de juliol la sessió constitutiva de la Comissió de Governança amb l’objectiu de generar un debat nacional amb representants del sistema universitari, el món acadèmic, els partits polítics i la societat civil sobre el sistema de governança de les universitats per adoptar posicionaments estratègics i impulsar els canvis legislatius pertinents per aconseguir un model flexible.

Les universitats, motor del desenvolupament del país

Les ‘Bases d’un nou model universitari català’ aposten per activar polítiques destinades a enfortir l’ocupabilitat de graus i màsters, integrant el desenvolupament de competències d’emprenedoria en els programes de formació, promovent doctorats d’empresa i potenciant la creació d’empreses de base tecnològica, entre d’altres.

Podeu trobar el document ‘Bases d’un nou model universitari català’ i el vídeo de la roda de premsa al web de la Secretaria d’Universitats i Recerca.

http://www.gencat.cat/economia/ur/doc/doc_72384287_1.pdf

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=113954

Twitter d'un professor d'Història de Catalunya a primer de carrera:

@xavierdomenechs Xavier Domènech
350 professors i treballadors de la UAB en assemblea inicien la convocatoria d'una vaga general d'universitats.

@xavierdomenechs Xavier Domènech
@joaki88 Han sortit varies dates entre el 7O i el 17N, però pendents del q decideixin altres unis, en breu es convocarà assemb general uni.

http://twitter.com/#!/xavierdomenechs

Sí que a classe el veia molt cumba i perroflauta, però sent professor pensava que seria una mica més, no sé... diu cada cosa al seu Twitter que espanta :lol:

No obstant vaig treure un 10 a l'exàmen final sense haver estudiat mai Història de Catalunya... otros suspendieron siendo del terreno.

Esta tarde a periodisme de l'Autònoma...

http://i41.tinypic.com/2v7weva.jpg

:shifty:

^^ Jo després de veure el curtmetratge lèsbic on surt la Cindy:

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/da06dc43.jpg

^^no nos dejes en ascuas, el volem veure!

^^ http://www.facebook.com/photo.php?v=10150326261716157 Conté nuesa i tal. :naughty:

Demà toca 17N :D Ja estic preparat per a la missió suicida-kamikaze d'acudir a la Facultat de Traducció i d'Interpretació per fer coreà. Ja vos contaré si surto viu :shifty:

Anem a veure:

Situació per als busos complicada:
http://twitgoo.com/4viekn/img
https://twitpic.com/show/large/7f952l
http://desmond.yfrog.com/Himg859/scaled.php?tn=0&server=859&filename=8lkb.jpg&xsize=640&ysize=640
http://yfrog.com/nv8lkbj

Situació als ferrocarrils complicada:
http://p.twimg.com/AecHkCDCMAAMupe.jpg#twimg
https://api.plixi.com/api/tpapi.svc/imagefromurl?size=medium&url=http%3A%2F%2Flockerz.com%2Fs%2F156877844
https://api.plixi.com/api/tpapi.svc/imagefromurl?size=medium&url=http%3A%2F%2Flockerz.com%2Fs%2F156877869
https://p.twimg.com/Aeb-1IjCEAAMcWX.jpg
http://desmond.yfrog.com/Himg640/scaled.php?tn=0&server=640&filename=vkmcpp.jpg&xsize=640&ysize=640

Recordem, la missió és anar a Traducció i Interpretació:

https://yfrog.com/od9pquj:iphone

De moment: RT @Siriuseta: La #ocupaciofti #uab se mantiene pacífica y sin incidentes, parte de la #vagauniv del #17N contra el #plaEU2015 . Seguidnos! @abc_es

En altres facultats la cosa és una mica més radical :troll: : Clase de politicas interrumpida, apenas 6 esquiroles, profe incluido #17n #17nunipublica #uab #vagaunivers

La crisis plantea la posible unión entre las universidades públicas (http://www.diaridetarragona.com/tarragona/062432/crisis/plantea/posible/union/universidades/publicas)
Diari de Tarragona

Anem a veure:

Situació per als busos complicada:
http://twitgoo.com/4viekn/img
https://twitpic.com/show/large/7f952l
http://desmond.yfrog.com/Himg859/scaled.php?tn=0&server=859&filename=8lkb.jpg&xsize=640&ysize=640
http://yfrog.com/nv8lkbj

Situació als ferrocarrils complicada:
http://p.twimg.com/AecHkCDCMAAMupe.jpg#twimg
https://api.plixi.com/api/tpapi.svc/imagefromurl?size=medium&url=http%3A%2F%2Flockerz.com%2Fs%2F156877844
https://api.plixi.com/api/tpapi.svc/imagefromurl?size=medium&url=http%3A%2F%2Flockerz.com%2Fs%2F156877869
https://p.twimg.com/Aeb-1IjCEAAMcWX.jpg
http://desmond.yfrog.com/Himg640/scaled.php?tn=0&server=640&filename=vkmcpp.jpg&xsize=640&ysize=640

Recordem, la missió és anar a Traducció i Interpretació:

https://yfrog.com/od9pquj:iphone

De moment: RT @Siriuseta: La #ocupaciofti #uab se mantiene pacífica y sin incidentes, parte de la #vagauniv del #17N contra el #plaEU2015 . Seguidnos! @abc_es

En altres facultats la cosa és una mica més radical :troll: : Clase de politicas interrumpida, apenas 6 esquiroles, profe incluido #17n #17nunipublica #uab #vagaunivers

Poc éxit no?

^^Doncs sí, al final vaig pujar i la veritat, una merda punxada a un pal. A Comunicació l'entrada lateral per copisteria en barricada, l'entrada central pujant de Dret amb un plàstic que dificultava el pas, per la banda de dalt, un plàstic retirat. Interior amb normalitat total.

L'Hemeroteca oberta i a la plaça Cívica tranquilitat. Anant i venint de FGC, suposades barricades de contenedors apartats. Dins l'estació molta vigilància pero tranquilitat total.

Un dia perdut.

[/SIZE]
Diari de Tarragona

Fusionar les universitats no és nou i de fet fa anys que existeix un llibre blanc sobre una suposada fusió de les universitats amb el nom d'Universitat de Catalunya i el model utilitzat i quines carreres s'haurien de tancar en cada universitat per ajuntar-les.

Realment és absurd que hi hagin tantes universitats públiques catalanes dirigides pel mateix departament. S'hauria de crear la Universitat de Catalunya, amb una organització federal similar al de la Universitat de Londres.

I per cert, una vegada creada la Universitat de Catalunya, el primer que caldria fer és adoptar l'anglès com a llengüa vehicular en tots els ensanyaments, excepte en el cas de les filologies. Ni el català ni el castellà haurien d'existir entre els murs de la futura Universitat de Catalunya. Ningú hauria d'haver sentit a parlar mai d'elles.

El segon que caldria fer és obrir el departament d'Universitat a Distància. Aquest departament serviria per a que qualsevol persona de qualsevol indret del món pugués estudiar a casa seva les mateixes carreres que s'imparteixen presencialment a Catalunya, amb els mateixos plans docents i els mateixos exàmens o d'una dificultat similar.

Hi ha moltíssima gent arreu del món que actualment voldria estudiar una carrera universitària però no pot acudir a una universitat presencial i no troba suficient oferta d'universitats a distància, i les que troba no tenen gaire reputació.

Una de les poques universitats a distància que tenen reputació i que són en anglès és la Universitat de Londres, que permet estudiar a distància algunes de les carreres que els seus Colleges imparteixen als seus centres, i tenen molt d'èxit. Bona part de les carreres que es poden estudiar són del mateix LSE:

http://www.londoninternational.ac.uk/

La Universitat Oberta de Catalunya és una universitat privada i només imparteix les carreres en català i castellà, de manera que es limita molt el seu públic potencial, a banda que no és una universitat coneguda. En canvi el fet de poder cursar la mateixa carrera que impartiria la Universitat de Catalunya i obtenir el mateix títol que si l'estudiéssin presencialment atrauria molta gent, igual com passa amb la Universitat de Londres.

Tot i això crec que seria bo que la UOC es fusionés amb el nou departament d'Universitat a Distància i aportés els seus avançats mètodes en tecnologies de la informació, que es podrien adaptar a les carreres ofertes a distància. Aquest seria un gran aventatge respecte la Universitat de Londres, ja que en el seu cas el mètode d'estudi és molt tradicional (et compres els llibres que t'indiquen, els estudies, i al mes de maig vas a fer l'exàmen).

Realment és absurd que hi hagin tantes universitats públiques catalanes dirigides pel mateix departament. S'hauria de crear la Universitat de Catalunya, amb una organització federal similar al de la Universitat de Londres.

No cal anar tant lluny, sino mira que van fer a Euskadi

Que van fer?

^^Tot es Universitat del Pais Basc (excepte les privades es clar)

Ah ok... a Catalunya el que ha passat és que hi ha hagut voluntat política per fer una universitat forta (suposo que tant des del punt de vista acadèmic com per fer "una universitat nacional de Catalunya").

Però l'oposició, suposo que per por que treguin algunes carreres d'algunes ciutats i que se les en enduguin a Barcelona i perquè queda "chachi" dir que tenim una Universitat de Lleida, Girona i estar orgullosos de la nostra ciutat. Doncs els polítics no ho van tirar endavant.

Ara que la economia nanai... doncs clar apareix un tercer criteri a part de l'acadèmic i el nacionalista.

A mi em semblaria que bé que els universitats públiques de Catalunya s´unissin totes sota una mateix nom i paraigua, de manera que els diferents campus existents fossin sucursals de la UPC (Universitat pública de Catalunya).
Caldria llavors veure com es distribueixen les diferents carreres per ciutats. Alguna polèmica hi hauria.

Jo penso que hauria de ser una oportunitat d'or per a que Tarragona-Reus / Girona es converisin en les ciutats universitaries de Catalunya

Evidentment Barcelona continuaria tenint el seu portal del coneixement però Barcelona es masa gran per considerarla només universitaria

I a Lleida que li caigui un llamp? No demano que sigui ciutat universitària. No m´agraden les ciutats que són només una cosa, siguin ciutats universitàries, ciutats dormitoris, ciutats industrials, ciutats turístiques, etc... Crec que una ciutat que funciona ha de tindre una mica de tot, tot i que sempre alguna cosa destacarà sobre les altres.
Però a Lleida hi ha unes instal·lacions i s´han d´aprofitar també, a banda que a l´interior del país també paguem impostos.

^^ Com a mínim hauríem de tenir el centre de referència de l'Enginyeria Agrònoma.

+ 1

^^Ei que només he dit que son oportunitats d'or... per exemple Bolonia es més que una ciutat universitaria però el primer que molta gent associa a aquesta ciutat és la universitat, el mateix amb Salamanca... aqui ens cal això, cap ciutat s'associa rapidament amb una universitat, encara que la ciutat és molt més evidentment.

Si Lleida vol ser la capital agronoma ho ha de ser en tots els sentits, el que no té sentit és que hi hagi estudis agronoms a Barcelona per exemple.

I a Lleida que li caigui un llamp?
Amb la boira que hi ha sempre, el llamp ho té difícil per encertar

:troll:

Doncs, aleshores comencem a estar d´acord. Si agrònoms és a Lleida, no cal que s´estudiï en cap altra universitat pública catalana.
Si fan medicina a Girona, posem per cas, no cal que la facin a Tarragona.
Que cada ciutat universitària tingui un paquet de carreres exclusives.

^^ Bé tampoc és tracta de tenir una sola carrera en una sola ciutat bàsicament perquè és impossible que Barcelona aglutini tots els estudiants d'ADE, per posar un exemple, o que els tinguin en una sola facultat...

El cas de medicina, idem, necessiten uns hospitals associats etc. Per lo tant algunes carreres si té sentit que estiguin disperses, altres no, per exemple tenir dues classes d'història de l'art de 15 persones cadascuna una a Girona i l'altra a Barcelona (m'ho estic inventant).

Hi pot haver carreres que puguin repetir-se en diferents ciutats.
Però fins i tot, si medicina es repeteix, per posar un exemple, hi pot haver diferents especialitats en cada ciutat.

^^El que tampoc es pot donar es que una mateixa universitat tingui 4 campus a diferents ciutats fent el mateix grau