Què us sembla col·locar totes les notícies sobre la llengua aquí? Fa uns mesos vaig obrir un fil igual però ningú li va fer cas... :cry:

Denuncien els webs que més ignoren el català

L’associació de Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d'Àmbits Cívics(WICCAC) ha fet públiques les llistes (Distincions) de les 10 empreses i els 10 sectors que menys usen el català a la Xarxa. I és que només un 44,07% dels webs del país estan traduïts al català, segons indica l’últim baròmetre elaborat per WICCAC, un percentatge gairebé igual al del mes passat (44,04%). Tot i així, de la mateixa manera que denuncia la ignorància de la llengua catalana a Internet, WICCAC també felicita aquells que en fan un “ús modèlic”, entre els quals destaquen Le Monde Diplomatique, el web de Pau Gasol i els congelats La Sirena.

Un cop més, el baròmetre de WICCAC posa de manifest que el català encara és lluny d’assolir la normalitat a Internet. Dels 34 sectors que han analitzat, 19 tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%, dels quals 11, inferior al 30%. El que pitjor nota ha tret ha estat el sector de l’automòbil. Cap dels 44 webs analitzats té versió en català. El segueixen el sector d’electrodomèstics i fotografia, amb tres webs en català de 61. Curiosament, una d’aquestes pàgines web que té versió en català és un portal francès de fotografia i vídeo digital, Nomatica.

El baròmetre de WICCAC també posa de relleu la supressió de les versions catalanes dels websmàsters d’Open Seat Godó, Elite Electrodomèstics i Transportes Azkar. Així mateix, mostren el seu descontent amb Renfe, que ha incorporat el català només a l’apartat d’horaris i preus del web. Aquest fet ha estat qualificat d’“insuficient” per l’associació.

Per últim, WICCAC felicita els webs de Casa Tarradellas, Cinemes Verdi i el Reial Club de Tennis de Barcelona, entre d’altres, per la seva incorporació de la versió catalana. També es valora positivament l’elevat ús del català als sectors de teatre i dansa, universitats, església i ràdio i televisió, així com l’esforç del sector de l’esport per incorporar-lo. D’aquest, però, denuncia l’absència de la versió catalana del web de Sete Gibernau i el d’altres motoristes i tennistes catalans destacats.

és bona idea, però és més difícil de comentar-les, no creus?

Deunido quina parra m'he montat llegint això..Sky enlloc d comentar noticies a sako, també podriem montar-nos nosaltres les nostres parres en quan a aquest tema, sense rebuscar gaire..nose si m'enteneu xDDD
Per cert, hi ha moltes webs desconegudes que estàn en català..pero com ningu les coneix doncs suan d elles, enlloc de donar tants premis a les cases comercials q ja tenen prous calerons...!!!!!!!!!!

Ara mateix es la 1 i 17 d la nit i estic força inspirada com podeu veure amb els textos que em monto..si dic alguna cosa fora de si no interpreteu res ni malgasteu la vostra ment buscant una explicació xDD

Vilanova denegarà el permís d'activitat als comerços que no retolin en català

• L'Ajuntament, governat pel PSC, ERC i ICV, es proposa fer complir la llei de política lingüística

L'equip de govern de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, format per PSC, ERC i ICV, ha decidit donar un nou impuls a la presència del català en el sector del comerç i de la indústria local. Segons el regidor d'Acció Territorial, Jordi Valls, aquells comerços que incompleixin la llei de política lingüística no tindran llicència d'activitat "de la mateixa manera que no poden exercir els establiments que no tracten els residus adequadament o aquells en què la gent que hi treballa no té la titulació que ha de tenir o, per exemple, quan la instal·lació elèctrica no és la correcta".

Així, tots aquells comerços o establiments que a partir d'ara s'instal·lin a la capital del Garraf hauran de tenir tota la informació escrita, com a mínim, en català. Això afectarà tant la senyalització interior com l'exterior, els cartells d'informació general de caràcter fix i els documents d'ofertes de serveis, com la carta dels restaurants o els catàlegs de productes, "tal com estableix la llei de política lingüística aprovada per la Generalitat", explica el primer tinent d'alcalde, Josep Tomàs Àlvaro.

La nova normativa municipal s'aplicarà immediatament per als nous comerços, i per a la resta d'establiments hi haurà un període d'un any d'adaptació. Si passat aquest temps els establiments continuen obviant la llengua catalana, la renovació de la llicència d'activitat serà revocada "perquè entendríem que no es compleix la llei", explica el regidor de Promoció Econòmica, Adolf Montoliu. Josep Tomàs Àlvaro defensa la necessitat d'aquesta mena de mesures perquè "si hi ha una llengua que necessita encara ara normalitzar-se és la llengua catalana".

L'equip de govern sorgit de les últimes eleccions municipals té com una de les prioritats l'impuls de la llengua catalana, motiu pel qual es va crear la nova regidoria de Normalització Lingüística. Amb tot, les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya asseguraven en una enquesta de l'any 2001 que gairebé el 5 per cent dels vilatans no entenien el català, una xifra que des de diferents sectors s'assegura que ha augmentat a causa de l'allau immigratòria que ha rebut la capital del Garraf aquests últims anys.

Bona iniciativa, sky, a veure si va aguantant... Jo, de moment, em penso fer client habitual de La Sirena...

Bona iniciativa, sky, a veure si va aguantant... Jo, de moment, em penso fer client habitual de La Sirena...

Doncs és un bon lloc per anar a comprar. :colgate:

D'ells hauria d'apendre Caprabo, que al expandir-se per l'Estat s'han oblidat completament d'etiquetar els seus productes en català...

Doncs és un bon lloc per anar a comprar. :colgate:

D'ells hauria d'apendre Caprabo, que al expandir-se per l'Estat s'han oblidat completament d'etiquetar els seus productes en català...

Això tinc entès, i ho trobo lamentable; és que els valencians o mallorquins no tenen els mateixos drets lingüístics que nosaltres? I, de fet, jo diria que últimament augmenten els productes Caprabo etiquetats en castellà. El pròxim dia que vagi al súper faré un treball de camp estadístic...

Abans (diria que uns 4 o 5 anys) tots els productes estaven etiquetats única i exclusivament en català.

Quan van ficar un peu fora del principat passaren a etiquetar-ho gairebé tot únicament en castellà per, segons ells, estalviar-se despeses...

Abans (diria que uns 4 o 5 anys) tots els productes estaven etiquetats única i exclusivament en català.

Quan van ficar un peu fora del principat passaren a etiquetar-ho gairebé tot únicament en castellà per, segons ells, estalviar-se despeses...

En un país normal, ho etiquetarien tot bilingüe (o quatrilingüe) i ja està. Però no: veure en una etiqueta d'un producte algunes paraules en català pot crear rebuig en alguns consumidors espanyols... O sigui que: tot en castellà i s'ha acabat.

Estem arreglats.

El cinema en català supera per primer cop el milió d'espectadors

El 2003, el cinema en català va superar per primera vegada el milió d'espectador, segons dades del Departament de Cultura. El número total, 1.073.898 (el 3,66% del total), suposa un augment del 18,51% respecte el 2002. L'oferta de títols en català va passar de 92 l'any 2002 a 103 el 2003. Dels 103 títols exhibits, 23 títols s'han projectat en versió original en català, 74 en versió doblada i 7 amb subtítols. D'aquests 103 títols exhibits, 46 es van estrenar el 2003 incloent ficció i documental, 8 en versió original en català, 33 en versió doblada i 6 en versió subtitulada.

Quan hi ha oferta, hi ha una resposta.

+ oferta = + demanda.

El malentès

L'escena convidava a intervenir des del primer instant, però servidor em vaig estimar més veure què donava de si. A una llibreria ciutadana de les més conegudes, un venerable matrimoni anglès va expressar el seu desig d'adquirir un diccionari anglès-català, català-anglès, i a partir d'aquest moment es va obrir la capsa dels desbarats. Un dependent va voler precisar si el que realment volien era el que havien demanat o, més raonablement, un diccionari inglès-mallorquín, mallorquín-inglès. El marit s'ho va prendre en calma i va explicar que ell tenia els coneixements de lingüística suficients per saber que la seva demanda era correcta, resposta que va rebre la rèplica següent: «Bueno, pero no es lo mismo». La senyora es posava nerviosa, sobretot quan algú altre de la casa es va afegir al cercle per especular una estoneta sobre la poca probabilitat que existís un diccionari català-anglès, etc. Per què, li va preguntar la senyora. «No sé, nunca he oído decir que exista un diccionario catalán en inglés». La cosa s'embullava. La senyora i el mister començaven a deixar entreveure indicis de consternació. Insistien: els constava l'existència de diccionaris com el que ells demanaven, però aquesta insistència topava de front amb l'actitud impermeable de les, ara ja tres, persones que miraven de fer entrar els anglesos en raó. Una senyoreta va creure, finalment, que havia trobat la solució ideal: «¿Y no le daría lo mismo un diccionario inglés-español, español-inglés?». La consternació dels anglesos, afortunadament, es va aturar a la nineta dels seus ulls i no va passar ni a les paraules ni a la força bruta. Molt educadament, el senyor es va adreçar a la dependenta demanant-li que no l'ofengués tractant-lo d'ignorant, súplica de la qual ella es va defensar assegurant asprament que no havia ofès ningú. Servidor contemplava l'escena amb un rostre no tan impenetrable com em pensava, perquè de cop els anglesos degueren veure un pòsit de solidaritat en la meva mirada i s'interessaren per saber si els podia aclarir aquella situació. No entenien que en una llibreria d'un país com el nostre es pogués produir aquell joc de malentesos. El més difícil va ser fer-los entendre que no era un malentès. En haver capit aquesta premissa, ja està, tota la resta se'ls va aclarir sense gaires dificultats. Ella, per confirmar que ho havia entès, va preguntar si era correcte el seu resum: «O sia, hi ha gent aquí que perjudica conscientment el desenvolupament social de la llengua i la cultura pròpies...?». Tan simple com això. I d'això, que per a nosaltres és tan normal, ells no se'n podien donar passada. Res, no hi ha qui entengui les persones civilitzades.

--

http://www.world-of-smilies.de/html/images/smilies/ugly/ugly17.gif

CiU demana totes les modalitats del català a TV3

El grup parlamentari de CiU ha presentat una proposició no de llei en la qual insta el Govern de la Generalitat que emeti les recomanacions adients a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió per tal que en les seves entitats filials, en especial Televisió de Catalunya, la interlocució dels diversos programes (informatius, programes, doblatges i telefilms) mostri de manera escaient la pluralitat de modalitats de la llengua catalana, les del Principat, Balears i valenciana.

El malentès

L'escena convidava a intervenir des del primer instant, però servidor em vaig estimar més veure què donava de si. A una llibreria ciutadana de les més conegudes, un venerable matrimoni anglès va expressar el seu desig d'adquirir un diccionari anglès-català, català-anglès, i a partir d'aquest moment es va obrir la capsa dels desbarats. Un dependent va voler precisar si el que realment volien era el que havien demanat o, més raonablement, un diccionari inglès-mallorquín, mallorquín-inglès. El marit s'ho va prendre en calma i va explicar que ell tenia els coneixements de lingüística suficients per saber que la seva demanda era correcta, resposta que va rebre la rèplica següent: «Bueno, pero no es lo mismo». La senyora es posava nerviosa, sobretot quan algú altre de la casa es va afegir al cercle per especular una estoneta sobre la poca probabilitat que existís un diccionari català-anglès, etc. Per què, li va preguntar la senyora. «No sé, nunca he oído decir que exista un diccionario catalán en inglés». La cosa s'embullava. La senyora i el mister començaven a deixar entreveure indicis de consternació. Insistien: els constava l'existència de diccionaris com el que ells demanaven, però aquesta insistència topava de front amb l'actitud impermeable de les, ara ja tres, persones que miraven de fer entrar els anglesos en raó. Una senyoreta va creure, finalment, que havia trobat la solució ideal: «¿Y no le daría lo mismo un diccionario inglés-español, español-inglés?». La consternació dels anglesos, afortunadament, es va aturar a la nineta dels seus ulls i no va passar ni a les paraules ni a la força bruta. Molt educadament, el senyor es va adreçar a la dependenta demanant-li que no l'ofengués tractant-lo d'ignorant, súplica de la qual ella es va defensar assegurant asprament que no havia ofès ningú. Servidor contemplava l'escena amb un rostre no tan impenetrable com em pensava, perquè de cop els anglesos degueren veure un pòsit de solidaritat en la meva mirada i s'interessaren per saber si els podia aclarir aquella situació. No entenien que en una llibreria d'un país com el nostre es pogués produir aquell joc de malentesos. El més difícil va ser fer-los entendre que no era un malentès. En haver capit aquesta premissa, ja està, tota la resta se'ls va aclarir sense gaires dificultats. Ella, per confirmar que ho havia entès, va preguntar si era correcte el seu resum: «O sia, hi ha gent aquí que perjudica conscientment el desenvolupament social de la llengua i la cultura pròpies...?». Tan simple com això. I d'això, que per a nosaltres és tan normal, ells no se'n podien donar passada. Res, no hi ha qui entengui les persones civilitzades.

--

http://www.world-of-smilies.de/html/images/smilies/ugly/ugly17.gif


No tinc paraules... Històries per no dormir...

Si jo presenciés una situació així em sembla que no em podria reprimir i li diria a la depenenta que deixés de fer el ridícul...

En català, si us plau

Les campanyes per a la normalització del català arriben fins i tot a aquest cartell penjat, en un carrer de Barcelolona, pels propietaris d'un gos mascle que reclamen una femella per aparellar-los. Algú ha enganxat al damunt un adhesiu de "En català" com motra la fotografia.

http://www.e-noticies.com/backoffice/writebinary.asp?TIPO=eFoto_detalleFoto&ID=267

Una petita curiositat...

Mirant un llistat sobre el tractament protocol·lari m'he adonat que l'alcalde i el president de Barcelona gaudeixen d'un grau superior que la resta d'alcaldes i presidents de la diputació catalans:

Excel·lentíssim Senyor Joan Clos, alcalde de Barcelona.
Excel·lentíssim Senyor Celestino Corbacho, president de la Diputació de Barcelona.

En canvi:

Il·lustríssim Senyor Angel Ros, alcalde de Lleida.
Il·lustríssim Senyor Isidre Gavín, president de la Diputació de Lleida.

:moods: :D

La utilització del valencià a casa recula el 13% en l'última dècada

• El 75,9% dels més grans de 15 anys afirmen que entenen bé la llengua, 9,5 punts menys que el 1992

• La presidenta de l'AVL atribueix el retrocés als immigrants

Una enquesta encarregada per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) revela que el percentatge de valencians que parlen català a casa ha disminuït el 13% entre el 1992 i el 2004. Segons aquest estudi, el percentatge d'ús en l'àmbit familiar va passar del 43% el 1992 a un 50% el 1995, i ha disminuït fins a un 37% el 2004. Paral·lelament, el castellà ha augmentat d'un 49% el 1992 a un 57% el 2004.

De la mateixa manera, la comprensió del valencià ha disminuït prop de 9,5 punts entre les mateixes dates. Ara arriben al 75,9% les persones que afirmen que l'entenen perfectament o força bé, mentre que el 1992 aquest percentatge se situava en el 84,5%. En contrast, ha augmentat 2,8 punts percentuals la població que no entén gens la llengua i 5,9 punts el grup dels que l'entenen només una mica.

També ha augmentat 5,6 punts la proporció dels que no parlen gens el valencià, però hi ha un 6,7% més de persones que el parlen perfectament. El segment d'aquells que l'entenen perfectament ha baixat 9,5 punts. La capacitat de lectura i escriptura han avançat 3,5 i 9,5 punts respectivament.

Al ser preguntats sobre l'ús desitjable del valencià en el futur, la majoria dels enquestats -prop d'un 61%- pensen que hauria de ser més important en tots els àmbits -ús social, representants polítics, administració, festes populars, espectacles, Radiotelevisió Valenciana i els altres mitjans de comunicació-. La majoria pensen que s'usarà més en el futur.

Les dades van ser presentades ahir per la presidenta de l'Acadèmia, Acensió Figueres, i el coordinador del Llibre Blanc de la Llengua, Honorat Ros, i procedeixen de l'anàlisi duta a terme durant cinc mesos per l'empresa Emer GIK Estudios de Mercado a partir de les respostes de 6.745 valencians de més de 15 anys. Figueres va destacar com a dada positiva l'increment del percentatge de valencians que saben llegir i escriure perfectament el valencià, si bé va lamentar que n'hagi disminuït l'ús, fet que va atribuir a l'augment de la població immigrant els últims anys.

Ah, així que resulta que al País Valencià les coses no van tan bé con alguns diuen, no?

Creia que els qui alertàvem de la situació érem uns 'alarmistes', uns 'pessimistes' i no sé quantes coses més...

A veure si això ho llegeixen alguns valencians d'aquest fòrum que insisteixen tant en què 'el valenciano va bien'...

Bé, havia entrat per passar-vos el link a la noticia que acabe de penjar, però veig que t'has adelantat Sky xD http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=102983

Una involució en les dades de parla de la llengua és alarmant, i sembla ser que al senyor Camps li és absolutament igual. Anem per bon camí :ohno:

I als valencians, els és igual?

I els valencians que no parlen mai valencià, què hi diuen? Ah, ja ho sé: las lenguas nacen, mueren, es ley de vida... Si le toca al valenciano qué le vamos a hacer... És clar... Primer boicotegen la llengua i després es doctoren en cinisme.

Qualsevol diria que alguns estan més interessats en el debat estèril que tots coneixem que en el benestar de la mateixa llengua... :dunno:

Qualsevol diria que alguns estan més interessats en el debat estèril que tots coneixem que en el benestar de la mateixa llengua... :dunno:

Ara no t'acabo d'entendre...

Ara no t'acabo d'entendre...

Que sembla que per a alguns (valencians) és més important el "debat" llengua/dialecte que no la pròpia salut de la llengua...

Que sembla que per a alguns (valencians) és més important el "debat" llengua/dialecte que no la pròpia salut de la llengua...

Ahhh... és que per un moment em semblava una altra cosa... :)

Però deixem de banda la unitat de la llengua que ja sabem com acaben aquestes coses...

Visca el valencià!

visca :(

Més de 600 persones fan exàmens de català a l'estranger

Un total de 671 persones, un 20% més del nombre registrat l’any passat, s'han inscrit per presentar-se a les proves per a l’obtenció dels certificats oficials de llengua catalana convocades per l'Institut Ramon Llull (IRL) fora del domini lingüístic. Els interessats acudiran als exàmens que l'IRL ha previst realitzar, a partir del pròxim 15 de maig, en 49 ciutats de 17 països. El major nombre d'inscrits, 170, correspon a localitats del territori espanyol on el català no és llengua oficial. En concret, a Madrid, s’ha doblat el total respecte a l’any passat. Figura en segon lloc el total registrat a Mèxic DF, amb 83 persones interessades a examinar-se de català.

visca :(


Una mica d'alegria, home!!! :)

El pessimisme només porta a un fracàs garantit! És el que volen 'ells', que us desanimeu/desanimem! No els seguim el joc! :guns1:

Només el 7,6% d’artistes del Fòrum canten en català

A partir de diumenge vinent, el Fòrum Universal de les Cultures oferirà 277 actuacions musicals. De totes aquestes, només 21 són en llengua catalana. És a dir, un 7,6%. Des de l’escena musical autòctona ja s’ha aixecat la llebre i aquest divendres es publicaran uns anuncis on es denuncia que “un cop més, es discrimina el català”, en paraules del director del segell discogràfic Picap, Joan Carles Doval. “Estem molt d’acord amb l’esperit del Fòrum i amb el mestissatge, però no entenem que això comporti marginar la pròpia cultura”.

Segons Joan Carles Doval, “si el Fòrum s’hagués fet a qualsevol altre lloc del món, no s’hauria discriminat d’aquesta manera la música del país”. Posa per exemple el Quebec, on no hi ha “els prejudicis que tenim aquí envers la cultura autòctona”. Doval lamenta que des del Fòrum no s’hagi optat per potenciar una mica més els artistes que canten en català, ja que “els indígenes també hem de treure el cap”.

Les protestes han arribat d’un grup d’entitats que representen gran part de l’escena musical catalana, encapçalades per L’Associació de Productors-Editors Fonogràfics Catalans (APECAT) i l’Associació de Cantants i Intèrprets en Llengua Catalana (ACIC). Tot i que no tenen previst organitzar cap acte de protesta ni boicotejar el Fòrum, sí que publicaran, aquest divendres, uns anuncis a la premsa on denuncien una situació que consideren injusta. Estan encapçalats pel lema Sap greu i mostren un grup d’esquelets tocant els seus instruments.

Les queixes de l’escena musical catalana apunten cap als alts responsables del Fòrum però també cap als programadors que, al cap i a la fi, han dissenyat la línia musical. Entre aquests, Doval assenyala especialment Jordi Turtós, a qui considera responsable d’arraconar el català del Mercat de la Música Viva de Vic (“el que va passar l’any passat va ser demencial, es va carregar la feina de molts anys”) i ara, del Fòrum. “No entenc que els responsables del Fòrum hagin escollit algú tan poc propici per defensar la música que es fa aquí”, conclou Doval.

Entre els artistes que cantaran en català al Fòrum de les Cultures hi ha Pau Riba, Adrià Puntí o els mallorquins Antònia Font.

El Govern espanyol ha sol·licitat, en el marc de las negociacions de la Conferència Intergovernamental (CIG) responsable de l'elaboració de la Constitució europea, el reconeixement en la Unió Europea de les llengües oficials espanyoles, com el català, el basc i el gallec, al mateix nivell que el gaèlic. La delegació espanyola ha presentat als seus homòlegs un text amb el títol de 'Estatut de las llengües espanyoles en la UE, diferents al castellà', que tenen com objectiu assolir que el Tractat de la UE sigui traduït al català o al basc i que els ciutadans tinguin dret a adreçar-se a les institucions comunitàries en aquestes llengües i que puguin rebre la resposta també en aquestes llengües. D'aquesta forma, s'inclouria a petició del Govern, i després de la unanimitat del Consell Europeu, a la llista de llengües reconegudes oficialment, però no serien llengües de treball.

El Banc Sabadell castellanitza el seu nom

Sabadell Atlántico serà el nou nom de la xarxa d’oficines del Banc Sabadell. L’elecció s’ha realitzat després d’un estudi de mercat, amb l’objectiu de sumar els valors que tenen les dues marques. Segons el president de l’entitat, Josep Oliu, “aquest nom encaixa molt bé amb l’estratègia de creixement de futur del banc”. A finals d’any començarà el canvi d’imatge a les oficines. El cost que tindrà l’operació no ha volgut ser revelat pels directius del banc.

http://www.e-noticies.com/backoffice/writebinary.asp?TIPO=popup_noticia_detallepopup&ID=198

Home, tant com dir que han "castellanitzat" el nom...

Campanya per aconseguir la retolació de Correus en català

El portal d'Internet en català Alresoft on line, perseguint objectius de normalització lingüística, ha iniciat una campanya per reclamar que les oficines de Correus siguin retolades en català, argumentant la seva oficialitat i el fet que és una llengua pròpia. Les anteriors oficines contenien retolacions bilingües i es podia llegir "Correus i Telègrafs", però després de la renovació de la imatge corporativa de l'empresa, ara s'ha adoptat l'únic terme de "Correos" només en castellà a tots els seus establiments.

- Fatal això del Banc Sabadell (o Banco Sabadell, segons surt ja a molts llocs, o Sabadell Atlántico). Per un banc català potent que tenim... (caixes apart).
- I fatal també el tema Correus. Millor dit, Correos. El català, passat pel forro un cop més. Viva el bilingüismo!

"Sabadejo Atlántico" quizá quedaría más castellanizado.

La Generalitat assumirà el cost de l’etiquetatge de productes en català

Ja que l’etiquetatge de productes en català és obligat per llei, el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, considera “absurd” que “es carregui un cost i dificultats addicionals a les empreses” per fer front a la normativa.

Per això, ahir, va anunciar davant empresaris de 30 multinacionals catalanes que l’Administració assumirà el cost de l’etiquetatge ja que es tracta d’un tema “d’interès general”.

“Catalunya haurà de pagar”, va afirmar el president català. Maragall també va assumir la deslocalització com un fenomen que es continuarà produint per part de “la majoria d’empreses d’un cert tamany”.

L’Associació en Defensa de l’Etiquetatge en Català i la Plataforma per la Llengua van criticar la decisió de Maragall, a qui van recordar que el Govern té “la competència” per fer que el català sigui obligatori a les etiquetes, com marca la llei.

el conseller en cap, Josep Bargalló, va anunciar ahir que es crearan “grups de treball” amb empresaris, sindicats i administracions per afrontar la crisi del sector tèxtil a l’Anoia.

La comunitat balear abandona l'Institut Ramon Llull per diferències de criteri amb el govern

El president del govern, Jaume Matas, ha anunciat que la comunitat balear abandona l'Institut Ramon Llull (IRL) per diferències de criteri amb l'actual executiu català i per la necessitat de "partir de zero" en les relacions amb la Generalitat. Maragall ha indicat que, arran de la decisió del govern balear, la proposta que havia fet el seu govern per nomenar director de l'institut l'editor i actual director literari del Grup 62, Xavier Folch, es materialitzarà en breu.

Matas, que ha comparegut en roda de premsa al costat del president de la Generalitat catalana, Pasqual Maragall, després de mantenir tots dos una entrevista a Palma, ha afirmat que aquesta decisió es basa en la necessitat de buscar "noves solucions de col·laboració" en matèria lingüística i cultural entre totes dues comunitats, que havien creat l'IRL per fomentar i difondre el català i la cultura comuna.

Han volgut donar una imatge d'acord i bones relacions però ha estat un trencament. La sortida del govern de les Illes Balears no l'ha pogut evitar el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, quan aquest migdia s'ha traslladat a Palma per entrevistar-se amb Jaume Matas. El que havia de ser l'anunci definitiu del nom del nou responsable ha estat el de la sortida del govern de les Balears.

Matas ha argumentat que han estat les circumstàncies les que han provocat el trencament, però no ha concretat quines eren. El conflicte ja va començar quan es va filtrar que Aina Moll podria ser la directora i s'ha allargat amb els altres candidats.

El president del govern balear ha anunciat que a l'estiu es farà una cimera bilateral entre les dues comunitats autònomes, perquè entre altres assumptes es tracti el tema de col·laboració en matèria cultural. "Esperem establir acords futurs que ara desfem però amb la voluntat de reconstruir-los d'una manera més ambiciosa".

El president balear ha assegurat que no es tornaran a "cometre els errors del passat", no desitjats per cap dels dos mandataris, en els projectes de futur culturals que s'estableixin en la reunió que mantindran els dos governs autonòmics abans de Sant Jaume, el 25 de juliol.

Pasqual Maragall ha afirmat que el director de l'Institut Ramon Llull serà, definitivament, l'editor Xavier Folch. L'esmentat institut seguirà en funcionament i els dos governs es donen un temps d'espera. Mentrestant, les decisions de l'institut seran, a partir d'ara, únicament de la Generalitat catalana.

A principis d'any, Matas ja va anunciar les mesures lingüístiques que es desmarcaven de l'Institut d'Estudis Catalans, i fa poc la directora de la nova televisió autonòmica declarava que passaran les pel·lícules en castellà perque el català estàndard no normalitza.

L'Institut Ramon Llull es va crear l'abril del 2002. Jordi Pujol i Francesc Antich van firmar un acord qualificat d'històric, ja que mai dues comunitats s'havien posat d'acord per projectar la llengua i la cultura catalanes a tot el món.

Reaccions diverses entre els partits polítics

Els partits polítics catalans han reaccionat a la notícia des de diferents posicions; els que acusen el mateix executiu català d'haver propiciat el trencament i els que reclamen que no es pot perdre aquesta col·laboració entre Catalunya i les Illes en l'àmbit lingüístic.

El cap del'oposició, el convergent Artur Mas, ha acusat el govern català d'incompetent. Mas ha lamentat "l'excés de prepotència" del govern català en no haver sabut mantenir "aquest tresor" que és l'Institut Ramon Llull.

El portaveu parlamentari del Partit Popular, Francesc Vendrell, n'ha culpat directament la consellera de Cultura, per a qui ha tingut paraules molt dures.

Des d'Esquerra Republicana, el portaveu del partit, Joan Ridao, ha mostrat la seva preocupació per la situació que s'ha generat i ha instat els governs català i balear que reprenguin la col·laboració en l'àmbit lingüístic.

I Dolors Camats, portaveu d'Iniciativa per Catalunya i membre de la Comissió de Cultura al Parlament, assegura que després d'aquesta crisi el Ramon Llull s'ha d'obrir més que mai a tots els territoris de llengua catalana.

La Generalitat haurà de finançar tota sola el Llull

El trencament ahir entre el Govern català i el balear sobre l'Institut Ramon Llull tindà efectes en els pressupostos del Departament de Cultura perquè l'organisme era finançat per ambdues parts. A més, el Llull ja pateix dificultats econòmiques perquè el Ministeri d'Afers Exteriors, oficialment el tercer soci de la institució, no ha satisfet mai els compromissos econòmics que va assumir Josep Piqué quan n'era titular. El deute del ministeri durant els dos últims exercicis ascendia en total a uns 800 milions de pessetes.

La Fundació del Barça dóna suport al català a Europa

El patronat de la Fundació del Barça ha incorporat Josep Lluís Vilaseca. També han entrat els directius Alfons Godall, Albert Vicens, Antoni Rovira, i Clàudia Vives-Fierro, i altres barcelonistes com Ricard Huguet, Jacint Borràs, Albert Perrín i Josep Lluís Vilaseca. Aquesta institució ha aprovat que la institució s’implicarà en accions culturals a favor de la llengua, com per exemple la defensa de l'oficialitat del català a Europa. També afavorirà actuacions encaminades a aconseguir la normalització social de persones amb discapacitats, immigrants i col·lectius.

Un alt càrrec francès titlla el català de "patois"

El president del Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló, George Frèche, ha qualificat el català de "patois", segons ha denunciat aquest matí el secretari general d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, durant el consell nacional de la formació celebrat a Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat). Carod ha definit el fet com "un insult al poble català", un "menyspreu a la comunictat científica" i un "desconeixement del marc legal" a l'Estat espanyol on és llengua oficial. El líder republicà ha demanat "que es retracti públicament o que plegui" alhora que ha recordat que "destacats dirigents del PSC" li van donar suport durant la darrera campanya electoral.

que es patois?

És la forma que tenen els francesos d'humiliar les llengües, segons ells, no equiparables en prestigi amb el glamourós idioma de Molière i Víctor Hugo.

'Patois' és una paraula despectiva equivalent a 'dialecte'. L'han utilitzat històricament els francesos per referir-se a les altres llengües parlades en el seu estat: bàsicament, occità, català, basc, bretó, alsacià i cors.

Semos asín.

"Penosa" situació del català a la Universitat de València

http://www.e-noticies.com/backoffice/imagenes/writeimage.asp?idNoticia=2238

La majoria de sindicats estudiantils (CEPC, BEA, ITACA, PUSS, Col·lectiu 4 gats de medicina, BEP) i de treballadors (STPV-iv, CGT, COS, CCOO-PV, FETE-UGT), així com altres col·lectius universitaris (PEL, Coordinadora Enric Valor) i entitats cíviques (Plataforma per la Llengua, ACPV, Escola Valenciana, ACV-“Tirant lo Blanc”) van denunciar ahir "la penosa situació que viu la docència en català a la Universitat de València i la resta d’universitats valencianes". "La docència ofertada és molt minsa i els incompliments en els grups teòricament en català són flagrants i gairebé crònics".

Pat Cox dóna suport al català a Europa

El president del Parlament Europeu, Pat Cox, va mostrar ahir una gran receptivitat per a les demandes del Parlament de Catalunya sobre l’oficialitat de la llengua catalana a les institucions europees i ha elogiat la unanimitat de la cambra catalana en aquest sentit. El president de l’Eurocambra va manifestar que el gran interès pel reconeixement de la llengua catalana a les institucions europees que li ha transmès la Mesa del Parlament i els portaveus dels grups parlamentaris ha arribat de manera molt clara a la seva “sensibilitat”. Cox ha explicat que, com a europeu irlandès, ell es pot adreçar a les institucions europees en gaelic amb el dret de rebre resposta en la mateixa llengua.

Rosa Regàs s'assessorarà abans de decidir sobre el valencià

L’escriptora Rosa Regàs va confirmar ahir al programa La Columna de TV3, que dirigeix i presenta Júlia Otero, que serà la nova directora general de la Biblioteca Nacional. Respecte a la polèmica sobre si els llibres catalans han d’estar separats dels valencians, va manifestar que ella en té una idea molt clara. “El català i el valencià –ha dit– són la mateixa llengua, amb unes paraules, una pronunciació i una cantinela diferents. També l’andalús, per exemple, té una cantinela diferent.” “De totes maneres –va afegir- abans de prendre qualsevol decisió demanaré l’assessorament dels lingüistes, però no la dels polítics.

- Universitat de València: fatal, una mostra més de la lenta però decidida agonia de la llengua catalano-valenciana per aquelles terres... Per sort, encara hi ha gent que es mobilitza.

- Pat Cox: molt bé per la seva actitut positiva amb el tema. Però s'ha de dir que igualar el català amb el gaèlic, tot i que és un primer pas molt valuós, no pot ser suficient. El català ha d'aspirar a ser igualat amb les altres llengües plenament oficials. El català té un volum de parlants comparable o superior a molts d'elles, mentre que el gaèlic és una llengua absolutament marginal a Irlanda.

- Rosa Regàs: no confio excessivament en ella (més d'un cop ha fet unes declaracions espanyolistes que tela), però això que va dir és molt bon senyal. Ella, com qualsevol parlant de català-valencià, sap perfectament que totes 2 són la mateixa llengua amb nom diferent. I, en tot cas, com bé diu, que opinin els lingüistes, no els polítics...

Tret de l'e-notícies:

(atenció al que el BNV entén per valencià: llengua parlada per 10 milions de persones, és a dir, la mateixa que parlem els d'aquest fòrum català, és clar)

El Bloc Nacionalista Valencià demana el reconeixement del valencià a Europa

El primer candidat del BLOC-Pobles d'Europa al Parlament Europeu, Joan Mansanet, ha defensat hui el reconeixement per la Unió Europea (UE) del valencià i de la resta de les llengües cooficials de l'Estat espanyol "com a instruments de ple dret per a relacionar-se a les institucions comunitàries –Europarlament, Comissió Europea, Defensor del Poble Europeu, etcètera-" i, en eixe sentit, ha recordat que la llengua pròpia dels valencians "compta amb més de 10 milions de parlants distribuïts en tres Estats de la UE, la qual cosa ens hauria de permetre poder dirigir-nos i consultar tota la documentació comunitària en la nostra llengua".

El català ha d'aspirar a ser igualat amb les altres llengües plenament oficials. El català té un volum de parlants comparable o superior a molts d'elles, mentre que el gaèlic és una llengua absolutament marginal a Irlanda.

Amb la salvetat que el gaèlic (suposo que es refereix a l'irlandès) és oficial en tot el territori de l'Estat, tot i ser minoritari respecte l'anglès (20-80).

Els llibres catalans i valencians, sota la mateixa nomenclatura

La Biblioteca Nacional estrena directora, l’escriptora Rosa Regàs, qui ja ha començat a pensar els canvis que li agradaria fer a la institució. De moment, segons ha declarat aquest diumenge al matí a Catalunya Informació, li agradaria unificar aviat la nomenclatura dels llibres catalans i valencians, després de la decisió de l'exdirector de la institució, Luis Racionero, de separar-los com si pertanyessin a llengües diferents.

Rosa Regás, que s'ha mostrat favorable a la "unitat de la llengua" i ha assegurat que prendrà aquesta decisió d’unificar les nomenclatures en funció dels criteris que li transmetin els lingüistes i no els polítics. "El català i el valencià són una mateixa llengua amb ritmes de parla diferents, amb paraules diferents, com poden tenir el peruà i el colombià, però no són llengües diferents", ha assenyalat la flamant directora.

A banda d’això, l’escriptora guanyadora del premi Palaneta, també ha dit que es planteja com a reptes acabar de digitalitzar la Biblioteca i fer-la més oberta al públic en general i la celebració del futur any Cervantes.

1 nou pas cap a la unitat total. Em sembla que els catalans i valencians guanyem amb aquesta nova iniciativa per cuidar la nostra llengua.

Mayor rebutja el català a la UE i reclama sentit comú a Zapatero

• Sosté que el més "urgent" avui és "enfortir l'espanyol"

El cap de llista del PP a les europees, Jaime Mayor Oreja, va carregar ahir totes les armes contra les llengües cooficials de l'Estat i especialment contra la voluntat del president del govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, de treballar pel seu reconeixement a la UE. És més, li va recomanar que pensi en el que és "urgent" avui, i que al seu parer, és "enfortir l'espanyol".

La raó per la qual Mayor Oreja considera que s'ha d'enfortir el castellà és perquè "és la manera en què els bascos, catalans, gallecs i andalusos ens entenem, que per a això existeixen les llengües".

En un acte a Màlaga amb les joventuts del PP, va advertir Zapatero que "des de la presidència del govern s'ha de saber dir a algunes minories nacionalistes que ja n'hi ha prou que l'idioma sigui una arma llancívola per dividir, fracturar o diferenciar". L'exministre d'Interior va arribar a la conclusió que el que "s'amaga" darrere que el català, el basc i el gallec puguin ser llengües oficials del Parlament de la UE és "l'exigència d'un partit com ERC", per la qual cosa, segons ell, "això no és una demanda de la majoria dels espanyols".

El dirigent del PP vol que Zapatero "digui la veritat" sobre la seva proposta, ja que suposaria una Constitució europea amb 48 idiomes i, al seu entendre, "s'ha de defensar el sentit comú". Mayor Oreja creu que "no es pot fer de les institucions europees una torre de Babel". El polític basc va sentenciar que "a un president del govern el que li ha d'importar és que els espanyols tinguin la fortalesa suficient".

Justament avui la proposta espanyola de reconèixer el català, el basc i el gallec a la UE passarà el seu primer examen durant la reunió que mantindran a Brussel·les els ministres d'Afers Estrangers dels països membres.

El Papa utilitza per una vegada el català

Joan Pau II va utilitzar breument la llengua catalana durant la cerimònia de canonització del lleidatà Josep Manyanet celebrada ahir a Ciutat del Vaticà. El Papa ha rebut sovint crítiques dels sectors més catalanistes de l'Església catòlica per no emprar el català durant les seves benediccions urbi et orbi. Josep Manyanet i Vives (1833-1901) va ser beatificat pel mateix Papa el 1984 per haver fundat els Fills de la Sagrada Família i les Filles de la Santa Casa de Natzaret.

Mayor Oreja diu que el que cal es "reforzar el español"

El candidat del PP a les europees, Jaime Mayor Oreja, va assegurar ahir respecte al reconeixement del català a Europa que "lo que es urgente es fortalecer el español porque es la manera que bascos, catalanes, gallegos i andaluces nos entendemos, porque para eso están las lenguas". Les paraules de l'exministre de l'Interior i excandidat a lehendakari popular arriben després de la polèmica per l'escàs reconeixement del català a Europa.

Vergonzosas declaraciones de un señor que se hace llamar "demócrata".

Mayor Oreja diu que el que cal es "reforzar el español"


Coi, ens ha sortit periquito. :D

Coi, ens ha sortit periquito. :D

:rofl: i a sobre té raó... a veure si no baixa a segona! :D

Coi, ens ha sortit periquito. :D
:hilarious Si que cal que es reforcin amb algun bon fitxatge

Una petita anèdcota lingüística. :D

Avui estava comprarnt-me unes sabates i vaig veure una parella de magrebis que estaven parlant a la seva filla. Li deien "vine Yasmina", "vine", i clar, vaig pensar: Coi, sí que s'assembla l'arab al català...

Després vaig adonar-me que, amb bon esforç, realment li estaven parlant en català a la nena. :colgate:

skyyyyyyyyyy mira que ets cap de suroooooooooooooooooooooooooo :D:D

Petita anècdota??? jajajajaja! ;) Això passa fins a les millors famílies. :D

@dirdam: Ho tenen facilíssim... com baixin es per castigar-los 10 anys més sense estadi :D

La Generalitat promou el català a Europa amb anuncis a la premsa

http://www.e-noticies.com/backoffice/imagenes/writeimage.asp?idNoticia=2281

El Govern de la Generalitat va inserir ahir un anunci de publicitat institucional a dos diaris europeus amb motiu de la sessió preparatòria de la Conferència Intergovernamental (CIG), que es va fer a Brussel·les. L’anunci s’ha publicat als diaris International Herald Tribune i Le Soir. En el text de l’anunci, el Govern apel·la a la solidaritat dels ciutadans d’Europa per aconseguir “el reconeixement de la llengua catalana a la Unió Europea, amb la seva inclusió a l’article IV.10 de la Constitució europea”, remarca que és conegut “per onze milions d’europeus i similar, en nombre de parlants, al grec o al suec" i recorda que “és la llengua en què escrivien Ramon Llull, Ausiàs Marc, Carles Riba, Mercè Rodoreda i Josep Pla”.

L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana demana a la Generalitat la defensa de la unitat de la llengua

• A través d'un manifest en el qual reclamen, a més, una democratització de la gestió cultural

L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha publicat un manifest en el qual demana a la Generalitat la defensa de la "unitat de la llengua i cultura catalanes" i una "democratització" de la gestió cultural.

El manifest afirma que el "la llengua pròpia" de Catalunya és el català i "l'únic tret social que ens diferencia de la majoria de països que ens envolten". Critica que la "única defensa de la unitat cultural i lingüística" s'ha fet des de les institucions acadèmiques "sense que els poders polítics hagin fet res més".

Segons el manifest de l'AELC, la projecció de Catalunya a l'exterior ha de passar per la difusió cultural i el reconeixement de la "identitat lingüística" sense menysprear les manifestacions plàstiques o musicals.

L'AELC ha criticat que, després de 23 anys de "govern monocolor", el nou Executiu català "promet més recursos" per a aquesta identitat cultural i lingüística "però la buida de contingut". "Sota l'excusa de ser més universals, som cada vegada més anònims i previsibles", assegura.

Per a l'associació, la "única garantia" de funcionament democràtic de la gestió cultural és que sigui dirigida per professionals "competents, elegits i consensuats" pels sectors professionals. "No es pot deixar en mans d'administradors desconeixedors dels sectors pel simple fet que tenen un carnet d'un partit determinat", assenyalen.

L'AELC ha dit que cal "dotar econòmicament" tots els àmbits de la cultura en una "distribució territorial homogènia". L'associació diu que "si els recursos són limitats" s'han de destinar a "inversions segures" i no "a grans festivals i focs artificials".

El manifest acaba amb la demanda de "la democratització de la gestió cultural", "l'increment urgent de recursos econòmics", "una sòlida defensa de la unitat de la llengua i cultura catalanes" i "una promoció eficaç de les infraestructures pensades per al futur".

Organitzacions valencianes, contra l'exclusió de la filologia catalana

• La Mesa per l'Ensenyament en Valencià anuncia una campanya d'actes contra l'"agressió política"

• El govern de Camps no accepta el títol a les oposicions docents

La Mesa per l'Ensenyament en Valencià, on s'apleguen una desena de sindicats i associacions en defensa de la llengua, ha anunciat la convocatòria d'un seguit d'actes reivindicatius en contra de l'"agressió política" al títol de filologia catalana que practica la Generalitat Valenciana en les oposicions docents.

Malgrat que el Tribunal Superior de Justícia Valencià ha emès recentment tres sentències on s'assenyala que el títol de filologia catalana "avala àmpliament" el coneixement del valencià dels opositors, el govern valencià ha tornat a excloure, per tercer any consecutiu, aquesta titulació com a credencial de tal coneixement en l'actual convocatòria d'oposicions docents.
Aquesta exclusió obeeix estrictament al fet que s'usa el terme català en la denominació d'un títol que lliuren les universitats valencianes, igual que les de les Illes Balears o Catalunya.

Sentències judicials

La Mesa, que va denunciar en un comunicat el "cas omís" que el govern valencià ha fet de les sentències judicials i de la lògica científica, es va preguntar "quin és l'objectiu" i "en quins criteris es basa la conselleria d'Educació per insistir que els estudiants de filologia catalana no tenen coneixements suficients de valencià, quan aquests estan sent preparats per ensenyar aquesta llengua".

El comunicat afegeix que és "completament il·lògic" la paradoxa que suposa que un estudiant tingui acreditats els coneixements de valencià per haver cursat i aprovat aquesta assignatura durant tres cursos entre BUP i COU i, en canvi, un llicenciat en filologia catalana no tingui convalidats aquests coneixements.

Suport als recursos

Des de la Mesa, es va assenyalar que recolzaran el nou recurs que ha presentat la Universitat de València, així com la resta de recursos que els sindicats i altres entitats preparen, i van destacar la necessitat de "suspendre cautelarment el procés" de la convocatòria d'oposicions.

La Mesa, de la qual formen part sindicats com UGT, CCOO i STE-PV i organitzacions com la Federació Escola Valenciana o l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, conclou que es tracta d'una nova jugada política del govern valencià per reviure el conflicte secessionista cada cop que li interessa.

A qui li importa tot això? Al País Valencià la gent tornarà a votar PP. Al Principat, ho ignorem olímpicament.

Deixem d'eternitzar l'agonia. Per a una eutanàsia nacional: el País Valencià ha mort. Viva la Comunidad Valenciana.

El Govern potenciarà el català en el sector privat

El secretari de Política Lingüística de la Generalitat, Antoni Mir, va exposar ahir al Fòrum 2004 quin serà el model de política lingüística de l’administració del tripartit. El mallorquí Mir ha anunciat que, en els propers quatre anys, "el gran avenç" en la difusió del català "s’ha de fer en el sector privat", perquè no és possible que avui dia encara hi hagi comerços o multinacionals incapaços d’adreçar-se al consumidor en català. Mir ha recordat que la Generalitat és el principal client de Catalunya, i que en els contractes que es facin els pròxims anys, defensar la llengua territorial serà la prioritat. La darrera mesura presa fa referència al contracte de telefonia mòbil firmat per la Generalitat: es va exigir "ple servei en català" i Auna va guanyar el concurs en col·laboració amb Siemens. L’objectiu del Govern català serà potenciar la llengua en tres àmbits socials: les relacions interpersonals, la tecnologia i l’economia

El PP de Catalunya demana que el català sigui oficial a la UE

El president del Parlament, Ernest Benach, ha llegit aquesta tarda en la sessió plenària que es fa al Parlament una declaració institucional, consensuada per tots els grups parlamentaris, inclòs el PPC, en què es demana el reconeixement oficial de la llengua catalana a la Unió Europea. La declaració afirma que "si la UE vol ser quelcom més que una suma de governs estatals, si aspira a constituir una unió de ciutadanes i ciutadans en un projecte comú, no pot girar l’esquena al reconeixement de la pluralitat i la diversitat lingüística en el seu territori". "El Parlament de Catalunya -afegeix- vol expressar de manera manifesta la voluntat del poble català a veure reconeguda l’oficialitat de la seva llengua en la UE, d’entrada mitjançant la inclusió de la mateixa en el llistat de llengües que recull l’article IV-10 del Projecte de Tractat pel qual s’institueix una constitució per a Europa.”

jurl... si ho demana fins el PP i tot... :D

Simplement es un rentat de cara... com que no manen ara poden prometre moltes coses....el pp es basura

Doncs també és veritat.

El DVD d''El retorn del rei' no tindrà versió en català

La Plataforma per la Llengua ha denunciat que la distribuïdora cinematogràfica Aurum s’ha negat a incloure una versió en català al DVD d’El retorn del rei, la tercera part de la trilogia El senyor del anells. Aquest col·lectiu ha mostrat la seva sorpresa per aquest fet, ja que als cinemes sí que va existir una versió catalana d’aquesta pel·lícula, i a més, la segona part de la trilogia, Les dues torres, va incloure una versió en català al DVD. La plataforma creu que aquesta decisió no obeeix a motius econòmics o tecnològics, sinó a “qüestions de caire ideològic contràries a la llengua”, i anuncia mobilitzacions per aconseguir que el DVD del film inclogui la versió catalana.

Boicot dels examinadors de català a les proves del Govern Balear

• La mesura impedirà que aquesta setmana puguin examinar-se 300 professors

Els examinadors i col·laboradors de la Junta Avaluadora de Català a les Balears han acordat boicotejar totes les proves i exàmens de català que convoqui el govern de les Balears. En desacord i com a mesura de protesta amb la política lingüística de l'executiu que presideix Jaume Matas, els examinadors i correctors han decidit no participar en els exàmens de català per a les oposicions que convoqui el govern de les Illes.

L'efecte immediat d'aquesta decisió, que s'ha donat a conèixer coincidint amb la celebració de la diada per la llengua i l'autogovern que dissabte va celebrar a Palma l'Obra Cultural Balear (OCB), és que aquesta setmana no es podran celebrar les proves lliures de reciclatge de català a les quals estan convocats 300 mestres i professors. Aquests exàmens són necessaris per certificar els coneixements lingüístics dels professors.

Aquesta nova mesura de força s'afegeix a les protestes que han expressat els examinadors de català contra la política lingüística del govern Matas. La portaveu dels examinadors i correctors de català, Joana Romaguera, va indicar que el boicot causarà greus problemes perquè en aquesta ocasió s'han inscrit més persones que mai a les proves de reciclatge.

El detonant de la decisió dels examinadors va ser la suspensió de les proves de la junta avaluadora de català que va acordar el Govern Balear, a les quals es presentaven molts professors i mestres. Per aquest motiu, nombrosos professionals de la docència han hagut de recórrer als exàmens convocats per a aquesta setmana, però el boicot dels examinadors i correctors impedirà que les proves es puguin dur a terme.

El moment més complicat es produirà el pròxim mes de setembre, quan es convoquin oposicions generals per accedir a llocs de funcionari de la comunitat autònoma. Llavors seran milers de persones les que hauran d'acreditar els seus coneixements de català i no ho podran fer.

ERC no aconsegueix preguntar en català al Congrés

El diputat d'ERC Joan Tardà no ha pogut emprar el català en el ple del Congrés dels Diputats, tal com havia anunciat ahir. El president de la cambra, Manuel Marín, el va interrompre i, en valencià, li va dir que "li prego que respecti el reglament". Tardà va fer un segon intent, però tampoc se'n va sortir i finalment va plantejar la pregunta al ministre de l'Interior, José Antonio Alonso, per escrit. Manuel Marín va intentar tallar la polèmica amb el refrany "a Roma fes com fan els romans". El parlamentari d'ERC, ja en castellà, va retreure al ministre "no haber aceptado nuestra pregunta en catalán" i al president del Congrés que "nos hayan quitado la palabra", però va insistir que "hemos protagonizado un paso adelante".

El PP demana la normalització del català a la justícia

El diputat del grup parlamentari popular, Daniel Sirera, ha presentat una proposició no de llei sobre les beques destinades a la preparació d’oposicions als diferents cossos de l’àmbit de la justícia. Sirera demana un increment del nombre de beques, ja que l’actual govern ha reduït a 30 les places per a aquest any. El diputat popular argumenta que “l’increment de l’ús de la llengua catalana a la justícia ha estat sempre una de les prioritats dels successius Governs de la Generalitat” i que “per assolir una administració de justícia plenament normalitzada és necessari invertir en la formació de jutges catalans”. Sirera també demana l’ampliació de les beques als opositors a secretari de jutjat, notaries, registres de la propietat i mercantils.

Vidal-Quadras demana el català a Europa

El candidat del Partit Popular a les eleccions al Parlament Europeu, Aleix Vidal-Quadras, va dir ahir que "hem d'aconseguir que el català tingui el màxim reconeixement en el si de les institucions europees" en declaracions al programa Els matins a TV3. Vidal Quadras va advertir, tanmateix, que "de la reivindicació del català mai en faré, com fan altres, una obsessió o un element de confrontació amb els altres".

El president de la cambra, Manuel Marín, el va interrompre i, en valencià, li va dir que "li prego que respecti el reglament".

Més aviat va ser lleidatà estàndar. :D

TV3 refusa música catalana per a la cançó de l'estiu

TV3 ha refusat escollir una cançó de l'estiu a partir de diversos grups catalans perquè "les propostes no s'acosten a les tendències actuals de comunicació de les cadenes de televisió capdavanteres a nivell internacional i no compleixen els objectius que ens proposem amb la campanya d'aquest estiu", segons un correu electrònic enviat per la cap de màrqueting al secretari de l'Apecat, Joan Carles Doval. Doval ha replicat que aquesta decisió "només ve a confirmar l'actitud de TVC envers la música, els músics, autors i productors d'aquest país". "Si voleu artistes consolidats -continua-, actueu en conseqüència, sou els mitjans de comunicació els que podríeu si volguéssiu, consolidar una nova generació de grups i solistes en tots els gèneres musicals i en la nostra llengua".

ACPV considera "inacceptable" traduir només la Constitució

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) considera "insuficient i inacceptable que la presència de la nostra llengua es limite a traduir al català la futura Constitució europea i que una comunitat potencial d'11 milions de persones veja discriminats els seus drets lingüístics davant d¹altres amb menor pes demogràfic". "El valencians, catalans i balears -continua- formen una comunitat cultural lingüística i nacional que supera algunes de les realitats estatals europees que sí que tenen reconeguts tots els drets pel simple fet de ser-ho".

Moratinos admet “serioses dificultats” per al català a la UE

El ministre d'Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, ha admès que la petició que els ciutadans puguin dirigir-se en català a les institucions de la Unió Europea passa “per serioses dificultats”. No obstant això, va assenyalar que la traducció al català del text de la Constitució europea és un assumpte “pràcticament acceptat”. En aquest sentit, el conseller portaveu del Govern de la Generalitat, Joaquim Nadal, ha reconegut que la utilització del català per dirigir-se a les institucions de la UE “és dificil, però no impossible”. Properament està prevista una reunió sobre aquesta qüestió entre el president del Govern central, Rodríguez Zapatero, i el portaveu d’ ERC al Congrés, Joan Puigcercós.

A la UE, les regles són clares: si ets un estat, existeixes. Si no ets un estat, no.

Conclusió: l'única forma que el català sigui una llengua oficial a la UE és que Catalunya sigui un estat. O bé que Andorra en formi part, cosa que d'altra banda seria una mica humiliant (un país amb 70.000 habitants tindria més drets que nosaltres amb 6 milions!).

Més clar, l'aigua. A veure si ens adonem d'una vegada els catalans que mentre continuem dins de la (caòtica) casa comuna espanyola no pintem res.

Què volem ser, a la vida, un país normal o una "regió amb peculiaritats (que no serveixen per a res i tothom es passa pel forro)"?

La majoria d'alumnes de català són llatinoamericans

El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) ha fet balanç de la formació impartida al llarg del curs 2003-2004. Des del setembre passat, 53.717 persones han participat en alguns dels 2.562 cursos de català que s’hi han impartit. Prop de 6.350 alumnes han seguit cursos a distància. Aquestes xifres suposen un increment de gairebé el 12% respecte al nombre d’alumnes del curs 2002-2003 (47.358); i un augment de gairebé el 3,5% en el total de cursos impartits (el 2002-2003 van ser 2.476). Progressivament, els alumnes nascuts a Catalunya deixen pas a les persones llatinoamericanes, que conformen la majoria d’alumnes (30%) dels inscrits als cursos del CPNL.

Comerç començarà a sancionar negocis per vulnerar la llei del català

La conselleria de Comerç pretén fer complir d'una vegada la llei de política lingüística que obliga els comerços, restaurants i altres negocis a tenir obligatòriament la retolació almenys en català (exceptuant les marques i els noms registrats). És per això que els inspectors controlaran el compliment d'aquesta llei de manera continuada en cada una de les inspeccions que es portin a terme, segons va explicar el delegat de Comerç, Vidal Vidal.

Fins ara, aquesta norma no s'havia fet aplicar amb inspeccions ni sancions. La Generalitat vol deixar un període de dos mesos per tal que els establiments s'hi puguin adaptar. Pel que fa a les sancions, s'imposaran depenent de la gravetat dels fets. La potestat del delegat és de fixar un màxim de 3.000 euros de sanció, encara que la conselleria pot imposar sancions més elevades. Segons Vidal, s'estudiaran els casos un per un i es tindran en compte aspectes com la reincidència, les dimensions de l'establiment, els articles de la llei que es vulnerin o la voluntat de col·laboració.

Per fi...

Realment són més importants els rètols en català que altres coses? Això em recorda una associació de Badalona que es va queixar que la Tusgsal felicitava el Nadal en castellà, però no que la freqüència dels seus busos fos de mitja hora.

Realment són més importants els rètols en català que altres coses? Això em recorda una associació de Badalona que es va queixar que la Tusgsal felicitava el Nadal en castellà, però no que la freqüència dels seus busos fos de mitja hora.
:yes:

Realment són més importants els rètols en català que altres coses? Això em recorda una associació de Badalona que es va queixar que la Tusgsal felicitava el Nadal en castellà, però no que la freqüència dels seus busos fos de mitja hora.

TOT és important, alexbn. És important la freqüència dels busos, i també és important la normalització lingüística. Les 2 coses. I dedicar-te a una d'elles no vol dir que no et dediquis també a l'altra. Que jo sàpiga, els busos i la normalització lingüística pertanyen a conselleries (o regidories) diferents, i les dues poden ocupar-se perfectament de les seves obligacions respectives sense que una cosa interfereixi en l'altra.

No creus que plantejar les coses així, com prioritats excloents, és "una mica" demagògic? (i també va per tu, dirdam!)

Això em recorda una associació de Badalona que es va queixar que la Tusgsal felicitava el Nadal en castellà, però no que la freqüència dels seus busos fos de mitja hora.
Jordi, reconeix que això és grotesc :D

El Congrés insta Correos a utilitzar el català al seu nou logotip

El Congrés de Diputats va instar ahir a l'empresa pública Correos a modificar el seu nou logotip perquè s'utilitzin les diferents llengües de l'Estat. La iniciativa, que inclou també l'ús dels diferents idiomes en tota la documentació que depengui d'aquest ens, és fruit d'una esmena presentada ahir per CiU a una proposició no de llei del grup socialista per ampliar l'àmbit i contingut del servei postal universal per tal que s'inclogui la distribució d'impresos, cartes en braille i petits paquets i llibres.

D'altra banda, el ple de la cambra baixa va rebutjar ahir una proposició de llei, de CiU, sobre horaris comercials. El grup català només va obtenir el suport del mixt i de CC.

L'oposició del grup socialista, però, va venir marcada pel fet que el govern central està elaborant una nova llei, que aviat presentaran a la cambra, per tal d'evitar la plena liberalització d'horaris, impulsada pel PP, i que hauria d'entrar en vigor el gener del 2005. Malgrat el no del PSOE, CiU es mostrava satisfeta perquè, segons explicaven, el govern central té intenció de negociar amb el grup català el contingut de la futura llei i incloure-hi bona part de les propostes rebutjades ahir.

Jordi, reconeix que això és grotesc :D

Doncs no sé si és grotesc. Quina associació era aquesta? Potser era una associació lingüística, i per tant es preocupava d'això, jo què sé...

El que sí em sembla grotesc és comparar coses que no tenen res a veure, i acabar dient sempre que la normalització lingüística és una cosa irrellevant comparada a d'altres molt més trascendentals que hi ha al món. Doncs no és veritat. Té la importància que té.

És com dir que l'estat no hauria de perdre temps i diners obligant les empreses espanyoles a retolar aliments o medicaments en castellà, cosa que evidentment fa (està obligat PER LLEI), considerant l'atur que hi ha al país o la gent que es mor de gana pels carrers... Això és demagògia pura i dura. S'han de fer les 2 coses: retolar i lluitar contra l'atur. Una cosa no té res a veure amb l'altra.

I tornant a la notícia: crec que ja és hora que certes empreses molt importants se'n adonin d'una vegada que som a Catalunya i que aquí hi ha una llengua pròpia. Si no ho entenen per les bones (han tingut 25 anys per fer-se a la idea!!!) doncs potser és hora d'aplicar la llei. Que com totes les lleis del món, inclou evidentment la possibilitat in extremis de sancionar. Si no, no seria una llei.

Recordem que incorporar el català a etiquetes de productes, cartes de restaurants, instruccions d'ús, etc... té un COST MÍNIM! Només es tracta que, cada vegada que actualitzen etiquetes, prospectes, etc. (cosa que fan periòdicament), aprofitin per incorporar-hi el català. Sisplau, això és senzillíssim, la traducció la pot fer qualsevol estudiant de batxillerat!!!

Tot plegat és una vergonya. De vegades penso que ens mereixem que el català se'n vagi a la merda i que despareixi d'una vegada, considerant el menyspreu constant dels propis parlants.

Ah, i els de Correos... espero que rectifiquin, perquè de vegades, en lloc d'anar cap a endavant sembla que anem cap a enrera...

No creus que plantejar les coses així, com prioritats excloents, és "una mica" demagògic? (i també va per tu, dirdam!)

Pots definir "demagògia"?

Quina associació era aquesta? Potser era una associació lingüística, i per tant es preocupava d'això, jo què sé...

No en recordo el nom (ja fa uns mesets, d'això).


És com dir que l'estat no hauria de perdre temps i diners obligant les empreses espanyoles a retolar aliments o medicaments en castellà, cosa que evidentment fa (està obligat PER LLEI)

És que no hauria de perdre-hi temps. I aquesta llei que obliga a retolar en castellà no hauria d'existir. Suposo que tinc a la gent per "massa intel·ligent" i crec que retolar en tots set idiomes espanyols els hauria de sortir de dins sense que ningú els ho diga (als d'allà i als d'aquí). A mi personalment em fot vergonya trobar els manuals d'instruccions en anglès i en francès, però no en català ni aragonès.


De vegades penso que ens mereixem que el català se'n vagi a la merda i que despareixi d'una vegada, considerant el menyspreu constant dels propis parlants.

Cosa que no passarà. Que se'n vagi a la merda, vull dir. En això del menyspreu sí que et dono la raó, els catalanoparlants solen ser els primers que s'obliden que ho són.

Pots definir "demagògia"?

Bé, segons el diccionari de l'Enciclopèdia Catalana:

f 1. Segons el concepte aristotèlic, forma impura de govern democràtic que consisteix a exercir el poder a profit de les masses indisciplinades.

2.1. Política fonamentada en la utilització de mètodes emotius i irracionals per a estimular els sentiments dels governats cap a l'acceptació de programes d'acció impracticables i fal·laciosos que miren només de mantenir situacions de privilegi.

2.2. Estat polític en què el govern és lliurat a la multitud.


En conseqüència, en el llenguatge quotidià, jo diria que la paraula "demagògia" s'utilitza per referir-nos a la utilització "emotiva i irracional" de determinades idees, a la manipulació d'aquestes idees d'una manera populista, és a dir, d'una gran eficàcia pel que fa a la sintonia amb les masses, però amb poc rigor.

Jo ho entenc així...

Per això et deia que comparar la freqüència dels busos amb la normalització lingüística crec que és una mica barroer i "demagògic". És una idea que pot resultar molt efectiva a primera vista, i segur que molta gent la subscriu d'entrada, perquè es molt visual i cridanera, però que si la penses una mica (segons la meva humil opinió) és una mica 'boutade'...

De bon rotllo i tal, eh? Així és com ho veig... :angel:

És que no hauria de perdre-hi temps. I aquesta llei que obliga a retolar en castellà no hauria d'existir. Suposo que tinc a la gent per "massa intel·ligent" i crec que retolar en tots set idiomes espanyols els hauria de sortir de dins sense que ningú els ho diga (als d'allà i als d'aquí). A mi personalment em fot vergonya trobar els manuals d'instruccions en anglès i en francès, però no en català ni aragonès.


Cosa que no passarà. Que se'n vagi a la merda, vull dir. En això del menyspreu sí que et dono la raó, els catalanoparlants solen ser els primers que s'obliden que ho són.

Totalment d'acord amb tot això.

La llei per retolar en castellà, llengua amb molta força i imprescindible per viure a Espanya, existeix. ¿Com no ha d'existir, doncs, amb el català, llengua molt més febre i que molta gent es salta a la torera? Amb més motiu encara. I si la gent no ho fa per iniciativa pròpia (molts anys de minorització acumulada en el cervell) doncs hi ha d'haver una llei que ho protegeixi, què hi farem.

Ei, mireu alguns dels meus articles a la Viquipèdia en català :colgate: :

http://ca.wikipedia.org/wiki/Aeroport_de_Lleida
http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Clos
http://ca.wikipedia.org/wiki/Pardinyes
http://ca.wikipedia.org/wiki/Club_Basquet_Lleida
http://ca.wikipedia.org/wiki/Pavell%C3%B3_Barris_Nord

Aquests els he encetat però em fa mandra acabar-los :D :

http://ca.wikipedia.org/wiki/Partit_dels_Socialistes_de_Catalunya
http://ca.wikipedia.org/wiki/Ferrocarrils_de_la_Generalitat_de_Catalunya

Justícia exigirà el català als metges forenses

El Departament de Justícia té previst impulsar "diverses modificacions legislatives perquè la llengua catalana sigui un requisit per a l'accés i la provisió interina a places de metge forense, agent, auxiliar i oficial", segons una resposta parlamentària del conseller Josep Maria Vallès a què ha tingut accés e-notícies. Vallès explica, en aquest sentit, que "s'està treballant amb l'Institut d'Estudis Autonòmics per a impulsar aquestes modificacions" per incrementar l'ús del català a la justícia.

El PP posa traves per parlar de l'estat del català

El Partit Popular ha sol·licitat un dictamen al lletrat de la Comissió de Cultura del Congrés per tal d'intentar aturar i dificultar la petició d'ERC de fer comparèixer els presidents d'Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i l'Obra Cultural Balear perquè expliquin la realitat lingüística i cultural dels Països Catalans. La petició la va formular fa dues setmanes el diputat d'ERC Joan Tardà agafant la paraula a la ministra espanyola de Cultura, Carmen Calvo, que es va comprometre a treballar per un reconeixement efectiu de la riquesa lingüística i cultural de l'Estat i va reclamar "ajut" a tots els grups per aconseguir-ho.

A l'informatiu Catalunya de La 2 van dir:

...aquesta obra de teatre està inspirada en la Geòrgia soviètica...

El problema és que ho van pronunciar txorxia... :|

En fi, qui no recorda les imatges dels tancs russos passejant-se pels carrers d'Atlanta? :hilarious

La Copa Amèrica descarta el valencià com a llengua oficial

El Bloc iniciarà una campanya de presentació de mocions als ajuntaments valencians perquè els consistoris rebutgin públicament l'actitud de l’empresa organitzadora de la Copa Amèrica, la firma suïssa l'America's Cup Management, "per no reconèixer el valencià com a llengua oficial de les activitats esportives i socials que finalitzaran a la ciutat de València l’any 2007", segons ha avançat el secretari de Política Municipal del Bloc, Damià Oliver, que ha recordat que aquesta mesura "atempta clarament contra els drets del poble valencià per no poder emprar la llengua pròpia del país, constituint una discriminació i una ofensa a la societat valenciana i les seues institucions" i, per això, presentarà la moció a les vora 250 institucions on té representació.

La Copa Amèrica descarta el valencià com a llengua oficial

El Bloc iniciarà una campanya de presentació de mocions als ajuntaments valencians perquè els consistoris rebutgin públicament l'actitud de l’empresa organitzadora de la Copa Amèrica, la firma suïssa l'America's Cup Management, "per no reconèixer el valencià com a llengua oficial de les activitats esportives i socials que finalitzaran a la ciutat de València l’any 2007", segons ha avançat el secretari de Política Municipal del Bloc, Damià Oliver, que ha recordat que aquesta mesura "atempta clarament contra els drets del poble valencià per no poder emprar la llengua pròpia del país, constituint una discriminació i una ofensa a la societat valenciana i les seues institucions" i, per això, presentarà la moció a les vora 250 institucions on té representació.

Escandalós. Així és com alguns entenen el 'bilingüismo'.

I així va el País Valencià...

Escandalós. Així és com alguns entenen el 'bilingüismo'.

I així va el País Valencià...
Per què poses "bilingüismo" en castellà? Ara no és cosa del PP, home. Ha sigut una empresa suïssa, em penso que ells saben bastant de bilingüisme :D

Per què poses "bilingüismo" en castellà? Ara no és cosa del PP, home. Ha sigut una empresa suïssa, em penso que ells saben bastant de bilingüisme :D


Doncs per algun estrany motiu és evident que s'han 'oblidat' de tot el que saben de bilingüisme just quan han trepitjat València. Per què serà? Potser perquè els valencians que han conegut no els han transmès cap sensació que el valencià sigui una llengua que mereixi ser considerada? Potser perquè a València han vist com tothom que han conegut parlava en castellà?

D'altra banda, poso 'bilingüismo' perquè en aquest cas el castellà ha estat considerat oficial, i el valencià no. Ho poso en castellà perquè ha guanyat el castellà. Com gairebé sempre.

El govern balear abandona el projecte per dur el bilingüisme a les escoles

El govern de les Illes Balears ha acordat mantenir el català com a llengua de l'ensenyament a les Balears i alhora reconèixer el caràcter vertebrador del català a l'ensenyament, segons es desprén del decret d'ordenació general dels ensenyaments de l'educació infantil, primària i sencundària. Aquesta normativa no inclou cap al·lusió al bilingüisme.

El decret de la conselleria d'Educació ha causat sorpresa, ja que a començaments d'any el govern Matas va anunciar tot un seguit d'accions per impulsar i aplicar el bilingüisme a les escoles. Aquest anunci va provocar el rebuig i la protesta de les entitats del món educatiu, associacions de pares, l'Obra Cultural Balear i la Universitat de les Illes.

Però ara el govern de les Illes determina que "els centres escolars hauran de disposar del seu projecte lingüístic, inserit en el projecte educatiu i encaminat a la plena normalització lingüística de la llengua catalana".

La normativa no recull cap referència ni al·lusió al bilingüisme ni tampoc a la possibilitat d'elecció per part dels pares de la llengua en què seran escolaritzats els seus fills en els col·legis de les Balears. Pel que fa al llibre de text, queda clar en el decret que correspon als centres educatius, en el marc de la seva autonomia pedagògica, elegir, si és necessari, els llibres de text i altres materials curriculars. L'edició d'aquests materials no requerirà la intervenció prèvia de la conselleria d'Educació.

Una única concessió al dialectalisme i al regionalisme lingüístic apareix a l'article 3 quan el decret assenyala que "la llengua catalana, pròpia de les Illes Balers, amb les seves modalitats del mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc, és la llengua de l'ensenyament". La normativa no fixa cap funció per a l'Institut d'Estudis Baleàrics.

El web de Port Aventura renuncia al català

El web del parc temàtic de Salou Port Aventura (www.portaventura.es) ha deixat d'oferir els seus continguts en català i ara només ho fa en castellà i en anglès. De fet, el domini a Internet de què disposa el parc oferia, fins fa poc, els seus continguts també en llengua catalana però, ara, ha deixat de fer-ho. Recordem que 'La Caixa' va comprar la participació del 37% del parc que tenia la companyia NBC, accionista de Universal Studios i va passar a controlar-ne el 80 % de les accions, tant del parc com dels hotels.

El català serà obligatori al batxillerat en els centres espanyols d'Andorra

• San Segundo revisa el conveni subscrit l'any passat amb el govern del PP

A partir del curs vinent, el català serà llengua obligatòria al batxillerat als centres educatius espanyols d'Andorra, segons va anunciar ahir el ministre d'Educació i Cultura d'Andorra, Xavier Montané, després de reunir-se amb la seva homòloga espanyola, María Jesús San Segundo.

Montané, que va comparèixer en roda de premsa després d'aquesta primera trobada amb la ministra, va qualificar de "lògic" l'acord aconseguit, tenint en compte que el català és la llengua oficial del Principat, alhora que va valorar la "sintonia, la sensibilitat i la predisposició als canvis" del nou govern central.

L'acord, que es ratificarà en dues o tres setmanes perquè sigui d'aplicació el curs 2004-05, suposa una revisió del conveni entre Espanya i el principat d'Andorra en matèria educativa, subscrit el desembre del 2003 amb el govern del PP, però d'aplicació provisional, ja que encara no havia estat ratificat pels parlaments respectius.

Aquest nou acord implica unificar el tractament de l'àrea de formació andorrana al batxillerat, on s'estudia llengua i literatura catalanes, història i geografia i institucions d'Andorra, i fer que aquests ensenyaments, que tindran caràcter obligatori, s'imparteixin en català quatre hores a la setmana, segons va indicar el subsecretari d'Educació i Ciència espanyol, Fernando Gurrea.

D'altra banda, Gurrea va valorar positivament la presència del sistema educatiu espanyol a Andorra -que conviu amb el francès i amb el pròpiament andorrà-, en què estan escolaritzats més d'un terç dels alumnes del Principat.

Bé, 2 notícies bones i una de dolenta. Bé per la decisió del govern balear i per això d'Andorra, que clamava al cel!

I fatal per Port Aventura: a quin país creuen que són aquesta gent! Creuen que el parc és a Múrcia o què? Els hauríem de boicotejar tots, home...

I fatal per Port Aventura: a quin país creuen que són aquesta gent! Creuen que el parc és a Múrcia o què? Els hauríem de boicotejar tots, home...

jOas, jOas.

i això que no saps el que em van fer a mi a una entrevista de treball, feta ací, a València.

...preferisc pensar que era una empleada cremada amb el català, perquè d'altra manera encara no m'ho explique xDDD

que et va passar tio? No ens deixis així ara!! :D

Això, això... què va passar? Et van amenaçar amb enviar-te a fer treballs forçats a Terra Mítica per adreçar-te a l'entrevistadora en valencià?

jOax, doncs és una història massa llarga, però la resumiré una miqueta.

Bé, la dinàmica de l'entrevista era una presentació davant d'altres companys i quan va ser el meu torn, vaig decidir presentar-me en valencià. Érem a una sala amb 15 persones, de les quals al menys 6 parlàvem valencià, però l'únic pringat que es va decidir a utilitzar-lo (tenint en compte que era una empresa "catalana" i la treballadora de PA, també ho era) vaig ser jo, com sempre.

Jo era l'últim en eixir i just abans havia eixit una estudiant de Filologia Catalana (que per cert, es presentà en castellà), a la qual l'entrevistadora li havia preguntat què perquè no estudiava filologia valenciana . Després de presenciar atònit la situació, el meu subconscient em deia "castellà Àlex, castellà. No faces l'imbècil que estàs a una entrevista de treball", però no ho vaig poder evitar xDD

Vaig eixir i comencí a parlar en valencià. L’entrevistadora em mirava estranyada, però no més què les cares d’aquells valencians (de la València més interior, diria jo) que amb un accent valencià que “echaba pa’ atrás” s’havien presentat en castellà, como mandaba la situación, por supuesto. L’entrevistadora començà a fer-me preguntes a de l’estil “porqué me contestas en valenciano”, que si “¿harías lo mismo en el parque?”, etc.

Tal volta, us semble una xorrada, o una paranoia meua, però havíeu d’estar a la situació. No cal dir que no em seleccionaren.

Bé, jo ara preferisc pensar que no era vàlid per a treballar al parc, no?

Què heavy... Haver d'aguantar aquestes situacions és molt fort. Algú s'imagina una situació semblant a l'inrevés? Hi hauria un linxament als diaris, cartes, articles d'opinió sobre "los peligros del nacionalismo", i l'entrevistadora no aixecaria cap en la resta de la seva vida...

Però, total, com la llengua matxacada és el valencià, aquí no passa res.

També m'ha cridat l'atenció aquest paràgraf:


L’entrevistadora em mirava estranyada, però no més què les cares d’aquells valencians (de la València més interior, diria jo) que amb un accent valencià que “echaba pa’ atrás” s’havien presentat en castellà, como mandaba la situación, por supuesto.

Això ho trobo tan o més lamentable. Se'n diu alienació. Inconscient, és clar.

També m'ha cridat l'atenció aquest paràgraf:



Això ho trobo tan o més lamentable. Se'n diu alienació. Inconscient, és clar.

Tens tota la raó, però bé, tampoc crec que siga inconscient al 100%. Els valencianoparlants quan es troben en situacions d'este tipus tendeixen a evitar la llengua pròpia i es passen al castellà directament. Jo ja no se si és fruit del fals bilingüisme que s'aplica a València, o conseqüència de la voluntat dels valencianoparlants, que no s'estimen i no valoren la llengua pròpia.

Buf... que fort endavant. Ara, et dic una cosa, quins collons més bens posats que tens, xiquet!!!!!!!!!!!!!!! ;)

I t'ho diu un castellanoparlant, encara que cada vegada que puc i tinc la opció, em passo al català, per tal de cuidar-lo.

Buf... que fort endavant. Ara, et dic una cosa, quins collons més bens posats que tens, xiquet!!!!!!!!!!!!!!! ;)

I t'ho diu un castellanoparlant, encara que cada vegada que puc i tinc la opció, em passo al català, per tal de cuidar-lo.

jOas, si és fort, si, però bé, és el dia a dia de València, així que ja estic prou escarmentat xD

Salutacions

'Polaco' pot traduir-se per 'catalan' en anglès, segons el Collins

http://www.e-noticies.com/backoffice/imagenes/writeimage.asp?idNoticia=2761

El diccionari Collins, en la seva versió anglès–castellà castellà–anglès, tradueix el terme polaco per catalan continuant així amb el tòpic que, des de l’Estat espanyol, s’ha fet servir per tal de referir-se a aquelles persones que parlen la llengua catalana. El terme polaco s'utilitza a la resta de l'Estat per a referir-se despectivament als catalans. Els orígens són incerts, però bàsicament al·ludeix a la dificultat per a entendre el català que, en aquest cas, seria comparat amb la dificultat de comprensió del polonès.

El Llull subvenciona traduccions a dotze idiomes

L’Institut Ramon Llull (IRL) ha aprovat la concessió d’ajuts a 30 editorials per a la traducció de 36 obres de literatura catalana. En total, es preveuen 12 idiomes de destí diferents, encapçalats pel castellà, amb 16 traduccions, i seguit de prop pel francès, amb 9. Aquesta és la tercera adjudicació de subvencions a la traducció impulsada per l’IRL ja que l’any passat es van fer dues convocatòries (maig i setembre) que permeteren la traducció de 39 i 32 obres respectivament. El pressupost aprovat per al total de traduccions a la primera convocatòria d’enguany és de 120.000 euros. L’Institut Ramon Llull, a banda de les subvencions a la traducció, també donarà suport a diverses activitats de promoció i difusió exterior de la literatura catalana per un total de 60.000 euros.

El TSJ ordena al govern valencià que accepti la titulació de filologia catalana

• S'haurà de tenir en compte en les oposicions que es fan ara

La sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, a través d'una mesura cautelar, va decidir ahir ordenar la Generalitat Valenciana que accepti el títol de filologia catalana en les oposicions per ocupar una plaça de mestre de secundària i primària de 2004, que estan celebrant-se actualment. Amb aquesta mesura cautelar l'administració valenciana està obligada a eximir de la realització de la prova de valencià aquells que estiguin admesos en les oposicions i hagin acreditat ser llicenciats en filologia catalana. Tot i que el TSJ ja havia emès quatre sentències, relatives a les oposicions del 2002 i 2003, on s'assenyalava que el títol de filologia catalana "avala àmpliament" el coneixement de valencià dels opositors, el govern valencià havia tornat a excloure, per tercer any consecutiu, aquesta titulació com a credencial d'aquest coneixement en l'actual convocatòria.

La mesura cautelar positiva dictada pel tribunal respon al recurs presentat conjuntament per les universitats d'Alacant i València a l'ordre del govern. Totes dues institucions van mostrar ahir la seva "satisfacció" per la decisió judicial i pel fet que per primera vegada el TSJ obligui a acceptar el títol de filologia catalana en unes oposicions en curs.

L'obsessió

Fins ara, un estudiant que acredités coneixements de valencià per haver aprovat aquesta assignatura durant tres cursos entre BUP i COU tenia convalidats aquests coneixements i en canvi un llicenciat en filologia catalana no. Aquesta exclusió, ara anul·lada, obeeix estrictament a l'obsessió del govern valencià per desterrar la denominació de català per a referir-se a la llengua dels valencians, tot i ser les mateixes universitats ubicades al País Valencià les que emeten i certifiquen el títol de filologia catalana.

Tant des de la Mesa per l'Ensenyament en Valencià, on s'apleguen una desena de sindicats i associacions en defensa de la llengua, com des de tots els partits de l'oposició s'havien denunciat anteriorment el que consideraven una "agressió política" al títol de filologia catalana. Ahir, en canvi, van celebrar amb satisfacció la decisió de la màxima instància judicial del País Valencià.

L'Ajuntament de Palafrugell inclou l'àrab en les circulars perquè és la llengua del 12% dels veïns

• Alguns veïns han criticat la mesura, però des del govern es justifica dient que es fa per arribar a tota la població igual

L'Ajuntament de Palafrugell ha fet una circular informativa sobre la campanya del servei de recollida d'estris al carrer utilitzant el català, el castellà i l'àrab. La finalitat d'usar l'àrab en un document municipal, que ja es va fer servir durant una anterior iniciativa sobre una campanya per posar fre a conductes incíviques dels propietaris de gossos, és arribar amb més eficàcia al col·lectiu magribí, que actualment representa el 12,5 per cent del padró municipal i significa el 70 per cent del total d'estrangers del cens. Des del govern local es reconeix que s'han rebut algunes crítiques per l'ús de la llengua àrab, però es justifica la mesura, com també el fet d'usar el castellà, dient que és per mirar d'arribar a tothom igual.

L'escrit municipal en els tres idiomes sobre la campanya de la recollida d'estris al carrer, que està signat pels regidors de Medi Ambient i de Serveis Municipals, Xavier Rangel i Irene Sagnier, respectivament, s'ha fet arribar a totes les cases del municipi a través del darrer rebut de l'aigua.

Les redaccions en català i castellà estan fetes per un tècnic municipal a través de l'ordinador de l'Ajuntament. Per contra, l'escrit àrab està fet a mà per l'educador social, El Hassan Abarkan, segons va explicar ahir a aquest diari Sagnier.

El primer tinent d'alcalde i portaveu de l'Ajuntament, Juli Fernández, va justificar ahir l'ús de l'àrab explicant que és per la voluntat d'arribar a tota la població igual. «La nostra obligació és que tothom sàpiga quins són els seus drets i les seves obligacions. I el primer dret és el de la informació. Sense aquest dret no tothom pot tenir coneixement», va dir Fernández.

El tinent d'alcalde, que també és adjunt a Alcaldia, va reconèixer que el fet d'usar l'àrab ha provocat que arribés alguna crítica. «Reconec que és criticable, però si només ho haguéssim fet en català no hauríem arribat a tothom», va afirmar Fernández, que no va voler donar-hi més importància, encara que va reconèixer que la campanya per Ràdio Palafrugell només es fa en català.

A més, el tinent d'alcalde creu que aquesta acció és totalment compatible amb la política d'ajuda a la integració del col·lectiu magribí. «Hem de ser conscients que molta gent nouvinguda no sap ni català ni castellà», va afirmar Fernández, que va voler recordar que per al curs vinent el govern té previst incrementar i potenciar les classes de català i castellà entre els marroquins, una població que no para d'augmentar dins el conjunt dels estrangers, com també dins el conjunt de la població palafrugellenca.

El setembre passat, la població marroquina censada era de 2.303 persones, la qual cosa representava el 70 per cent del total dels estrangers i l'11,4 per cent del total dels habitants del municipi, que ja ha superat els 20.000 habitants. En nou mesos, la població magribina ja ha pujat un punt per sobre del total.

La Generalitat prioritzarà en les compres i contractes les empreses que utilitzin el català

• Inicia un pla de política linguïística per liderar la potenciació de l'ús social de la llengua

La Generalitat començarà a aplicar al setembre un pla d'acció de política lingüística que pretén fomentar i facilitar l'ús del català i que inclourà una nova normativa sobre contractació de productes, obres i serveis de l'administració catalana que aplicarà «criteris lingüístics». El govern vol que el català arribi als mòbils, als videojocs, i augmenti la seva presència als cinemes. També es potenciaran les «prestatgeries úniques» de productes en català a les superfícies comercials, es crearan cinc oficines per a reclamacions per vulneració del dret a usar el català i s'establiran plans d'acollida lingüística en sis poblacions.

El pla presentat ahir és per als anys 2004 i 2005 i tindrà un cost de 3 milions d'euros. Segons el conseller en cap, es tracta d'un «avanç de les mesures d'aplicació immediata» que formaran part del futur pla estratègic de política lingüística, amb el qual l'administració catalana pretén «liderar» la potenciació de l'ús social del català.

Entre els principals objectius del pla hi figura garantir l'accés al coneixement del català a tota la població, especialment als joves i als nous immigrants, fomentar l'ús de la llengua entre els que ja la coneixen i promoure l'oferta de productes de gran consum en català.

Així doncs, la Generalitat aprovarà una normativa d'adquisició de béns i contractació de serveis que aplicarà criteris lingüístics a les seves compres i contractacions i prioritzarà les empreses que donin suport a la llengua catalana, una política que Bargalló espera que acabi influint en el mercat «d'una manera lliure».

També dins d'aquesta política es preveu fomentar l'atenció al client en català a les empreses i la promoció de webs d'empresa multilingües amb el suport d'una agència catalana de multilingüisme de nova creació. A més, es pretén aconseguir que els operadors Telefónica, Auna i Vodafone ofereixin els seus serveis per en català i que creixi l'oferta d'aparells de mòbils amb menús en català. Respecte a l'oferta de roductes de cine, vídeo, DVD i videojocs en català, la Generalitat desitja incrementar el nombre de còpies doblades, subtitulant en català i pactant amb els centres comercials una «prestatgeria única» per als productes en aquesta llengua.

La Generalitat crearà també cinc oficines, que s'encarregaran d'atendre les persones que vulguin presentar reclamacions per vulneració dels drets lingüístics, i que se situaran a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa. L'objectiu d'aquests serveis és «buscar solucions» i atendre els ciutadans personalment i de la manera més propera. Segons el conseller en cap, l'anterior administració «els constestava per escrit i de manera molt freda», un fet que «en ocasions causava una segona queixa per les formes a l'hora de respondre».

Finalment, el pla preveu també la creació de sis plans pilot d'acolliment lingüístic que es duran a terme a Badalona, Banyoles, Lleida, Vic i Manlleu, Reus i Ulldecona, municipis amb un percentatge de població immigrant que oscil·la entre un 8 i un 18%. Bargalló va advertir que no es descarta ampliar-ho a altres poblacions.

'Polaco' pot traduir-se per 'catalan' en anglès, segons el Collins

http://www.e-noticies.com/backoffice/imagenes/writeimage.asp?idNoticia=2761

El diccionari Collins, en la seva versió anglès–castellà castellà–anglès, tradueix el terme polaco per catalan continuant així amb el tòpic que, des de l’Estat espanyol, s’ha fet servir per tal de referir-se a aquelles persones que parlen la llengua catalana. El terme polaco s'utilitza a la resta de l'Estat per a referir-se despectivament als catalans. Els orígens són incerts, però bàsicament al·ludeix a la dificultat per a entendre el català que, en aquest cas, seria comparat amb la dificultat de comprensió del polonès.
:eek2: :eek2: :eek2: :eek2: :eek2:
Això no és denunciable?!?!?!?!?!?!?!?

Home, no crec que ho sigui. Hem de tenir en compte que el Collins no és cap autoritat lingüística en llengua castellana ni és empresa espanyola i que, per tant, crec que només vol afavorir l´enteniment per a angloparlants, sense cap mena de segona intenció, sinó amb l´intenció de que angloparlants puguin entendre aquest terme despectiu.

Estic d'acord amb l'I got. Si busquem "judío" en aquell mateix diccionari segurament ens surtirà una colla de definicions ben poc afalagadores. I no crec que poguessim parlar de l'antisemitisme dels autors...

Poc ús del català amb els companys d'estudi

El Pla d'Acció de Política Lingüística elaborat per la Generalitat revela que, en els usos institucionals, a les grans superfícies és on menys s'usa el català amb un 46,6%, per sota de les entitats bancàries (58,7%), amb el metge (51,2%), i a les botigues (50,9%). Mentre que en els usos interpersonals l’índex més alt és el de la llengua parlada amb la parella (44,6%), amb els companys de feina (43%), amb els amics (42,4%), amb els veïns (40,6%), amb els companys d’estudi (39,8%).

Estic d'acord amb l'I got. Si busquem "judío" en aquell mateix diccionari segurament ens surtirà una colla de definicions ben poc afalagadores. I no crec que poguessim parlar de l'antisemitisme dels autors...
Menu, almenys posen que és un ús pejoratiu:

polaco2/a (informal) (peyorativo) adjetivo sustantivo masculino/femenino
Catalan

http://www.wordreference.com/es/en/translation.asp?spen=polaco&v=b

Respecte judío:
A adjetivo
1 [pueblo, religión] Jewish
2 (peyorativo) (= tacaño) mean; miserly

http://www.wordreference.com/es/en/translation.asp?spen=jud%EDo&v=b

PS By the way, us recomano l'edició del Collins on-line ;-)

Demanant en català

A la porta d'El Corte Inglés --el de la plaça de Catalunya-- l'orquestra Roma interpreta amb referències romaneses o búlgares C'est si bon, la cançó que va popularitzar Ives Montand.

Rebaixes 50%. De la secció de colònies i perfums del gran magatzem, escampades per l'aire condicionat, arriben bones olors, però tot és inútil. La realitat és tossuda. Un orat amb arracada crida el mateix que diu una certa pintada a l'avinguda del Portal de l'Angel. "Que es fotin els arbres. ¿D'acord?" Una dona amb les cames visiblement amputades demana almoina. Les amputacions importades i exhibides ens han tornat a la postguerra, als acudits de Gila.

La presència d'una parella mixta de mossos sembla tranquil.litzar l'ambient. La llarga cua de turistes espera l'arribada de l'autobús turístic i una autodenominada missionera voluntària diu que demana per lluitar contra l'abús de les drogues. Això és també el que es llegeix al seu blanc uniforme, que recorda el d'aquelles infermeres de la segona guerra mundial. Potser es tracta d'una importació nord- americana, més o menys recent.

Però de tota la fauna i flora urbana que es pot observar en aquest tros de Barcelona el que més crida l'atenció és el cartell que exhibeix un cert individu. Aquest cartell obliga a recordar el que un captaire novaiorquès feia servir i que un determinat creatiu publicitari va millorar. El cartell del captaire novaiorquès deia que era cec. Tot i això, pocs li oferien monedes. La llegenda explica que el creatiu publicitari es va acostar al captaire cec i, després de demanar-li permís, va escriure al cartell una cosa així: Demà arribarà la primavera i jo no la podré veure. Va ser un èxit.

El cartell de l'individu que demana davant d'El Corte Inglés està escrit en català i diu el següent: Sóc català. No tinc res per menjar ni a on anar. Si el compatriota és sincer, l'ha encertat amb la utilització del català en el seu cartell.

Educació impulsa l'ensenyament de la llengua catalana a l'Alguer

La consellera d'Educació, Marta Cid, visitarà avui el municipi de l'Alguer per tal de signar, divendres vinent, un conveni de col·laboració per a la promoció de l'ensenyament de la llengua catalana en l'àmbit de l'educació en aquesta població. Entre altres mesures, el conveni inclou la posada en funcionament, el proper curs, de la primera escola amb immersió lingüística al català.

Educació impulsa l'ensenyament de la llengua catalana a l'Alguer

La consellera d'Educació, Marta Cid, visitarà avui el municipi de l'Alguer per tal de signar, divendres vinent, un conveni de col·laboració per a la promoció de l'ensenyament de la llengua catalana en l'àmbit de l'educació en aquesta població. Entre altres mesures, el conveni inclou la posada en funcionament, el proper curs, de la primera escola amb immersió lingüística al català.

Tenen feina, a L'Alguer! Hi vaig ser fa tres anys i em va costar moltíssim trobar algú que parlés català... Curiosament, qui el parlava millor era un noi que treballava a una excavació d'arqueologia, cosa que ja ho diu tot. :|

Per cert, sky, ara t'amonestaré una mica: com a periodista, t'haig de dir que si agafes una informació d'algun mitjà de comunicació hauries de posar la signatura de l'autor, com per exemple en el text "Demanant en català", que surt avui a 'El Periódico' i és d'Arturo San Agustín. Que seràs bo i ho faràs? ;) I que consti que aplaudeixo i venero la teva perseverància posant temes en aquest fil de temes lingüístics, eh? :)

Doncs tens tota la rao... La veritat és que si no ho faig es per pura. :|

Ja intentaré ficar la font en tot el que copiï. :)

Cimera entre Maragall i Matas després de la crisi del Llull

El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i el president del Govern balear, Jaume Matas encapçalaran dilluns vinent, dia 19 de juliol, la cimera entre els dos governs que es durà a terme al Palau de la Generalitat. Abans però, els dos presidents mantindran una trobada al despatx del mandatari català. Paral·lelament, els consellers que acompanyaran Matas es reuniran amb els consellers catalans en reunions bilaterals. Aquesta trobada respon a la decisió que van prendre els dos dirigents el maig passat, en una visita del president Maragall a Mallorca, de mantenir una cimera entre els dos governs per tal de buscar punts de col·laboració. La reunió es produeix després de la crisi ente ambdós governs per la crisi del Llull.

--

E-Notícies

El Maragall li foterà bronca al Matas per una coseta.... :D

Paral·lelament, els consellers que acompanyaran Matas es reuniran amb els consellers catalans en reunions bilaterals.
Bilaterals vol dir http://instagiber.net/smiliesdotcom/otn/funny/smileysex5.gif? Com que en tenen experiència...

Buf... doncs a mi em sap greu que tan sols sento sempre que el català es va perdent cada cop més i més... us imagineu d'aquí a... jo que sé, 100 anys?

El CIS es compromet a utilitzar en les seves enquestes la denominació "Lleida" en lloc de "Lérida"

El director del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), Fernando Vallespín, s'ha compromès a utilitzar en els propers estudis que faci l'institut la denominació "Lleida", en comptes d'emprar la de "Lérida". D'aquesta manera s'usarà la denominació aprovada pel Congrés fa 13 anys.

--

SEGRE

Demanen que Hollywood pagui el català

La Plataforma per la Llengua va presentar ahir a Barcelona el Treball sobre el cinema i la llengua catalana. L'estudi posa de manifest que hi ha "un greuge comparatiu i una situació de desigualtat dels ciutadans davant la llei" en el fet que la Generalitat hagi de finançar el doblatge dels films en català quan, en el cas del castellà, o en les versions d'altres idiomes, les despeses del doblatge van a càrrec de les productores o distribuïdores corresponents. A més, l'estudi denuncia que la Generalitat no pot decidir ni els títols ni la distribució dels films, sinó que ho fan les companyies productores o distribuïdores.

--

E-Notícies.

Catalunya i Balears traduiran clàssics catalans a l'anglès

El Govern català i el balear van arribar ahir a un acord segons el qual es comprometen a impulsar la traducció d’obres clàssiques escrites en llengua catalana a l’anglès. Aquest programa compartit per ambdós Governs busca seguir l’esperit de la Col·lecció Bernat Metge, que a principis del segle XX va suposar un impuls important a la traducció d’obres clàssiques en llengua catalana, i ara aquestes traduccions seguirien un camí invers. A més, aquest acord bilateral també contempla impulsar la unificació de les Xarxes de Biblioteques públiques, i col·laboracions en la difusió conjunta del patrimoni arquitectònic i arqueològic i també en el camp del catàleg d’espectacles, entre d'altres coses.

--

E- Notícies.

Damm gairebé no etiqueta en català

El rellançament de la cervesa Moritz, creada el 1856 per l’alsacià Lous Moritz, té en la seva versió etiquetada, tota la informació del producte en català. A més de Moritz, actualment al mercat hi ha etiquetada en català la cervesa Cap d’Ona i llaunes d’alguna marca blanca. Damm també etiqueta en català la cervesa Xibeca, però amb la promoció del Fòrum en l’etiqueta ha disminuït substancialment l’ús del català. Ni San Miguel, ni l’Estrella o altres cerveses de Damm, malgrat que són empreses catalanes, amb una distribució bàsicament en l’àmbit dels Països Catalans, no tenen en compte el consumidor a l'hora d’etiquetar els seus productes, segons denuncia la Plataforma per la Llengua.

--

E-Notícies.

I dic jo, la gent que es compra una llauna de cervesa, ho fa per llegir què hi diu o per beure's el que du dins?

Per beure, però sempre és millor que la marca se t'adreci en la teva llengua. És una qüestió de respecte mínim cap al consumidor... Si no, etiquetatge únic en anglès per a tot al món i s'ha acabat.

Algú té informació sobre la tal Moritz a dia d'avui? Alguna web o alguna imatge dels productes que llençaran?

Madrid es promociona a Barcelona en alemany, però no en català

Barcelona acollirà fins demà a les deu de la nit l’autobús de promoció turística de la ciutat de Madrid. Aquest vehicle, que està recorrent les principals ciutats de l’Estat, té fullets informatius sobre diverses activitats i indrets de la capital en alemany, anglès, francès o italià, però no en català. El bus, que està estacionat a la plaça Universitat, partirà dijous cap a València.

http://www.e-noticies.com/backoffice/imagenes/writeimage.asp?idNoticia=2860

--

E-Notícies.

ERC proposa ensenyar cultura catalana a la Guàrdia Civil

El grup parlamentari del Congrés presentarà dotze iniciatives parlamentàries "per al foment de la pluralitat lingüística de l'Estat", entre les que destaca la proposta d'introduir l'ensenyament de la cultura i llengua catalanes en les escoles militars, en la Policia i en la Guàrdia Civil. Segons va explicar el portaveu adjunt al Congrés, Joan Tardà, aquestes demandes seran traslladades directament pel president, Josep-Lluís Carod-Rovira, al president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, en la reunió que ha de sol·licitar Carod per a després de l'estiu.

--

E-Notícies.

Madrid es promociona a Barcelona en alemany, però no en català

Barcelona acollirà fins demà a les deu de la nit l’autobús de promoció turística de la ciutat de Madrid. Aquest vehicle, que està recorrent les principals ciutats de l’Estat, té fullets informatius sobre diverses activitats i indrets de la capital en alemany, anglès, francès o italià, però no en català. El bus, que està estacionat a la plaça Universitat, partirà dijous cap a València.

http://www.e-noticies.com/backoffice/imagenes/writeimage.asp?idNoticia=2860

--

E-Notícies.

Ah, l'Espanya plural... quanta feina queda fer!

ERC proposa ensenyar cultura catalana a la Guàrdia Civil

El grup parlamentari del Congrés presentarà dotze iniciatives parlamentàries "per al foment de la pluralitat lingüística de l'Estat", entre les que destaca la proposta d'introduir l'ensenyament de la cultura i llengua catalanes en les escoles militars, en la Policia i en la Guàrdia Civil. Segons va explicar el portaveu adjunt al Congrés, Joan Tardà, aquestes demandes seran traslladades directament pel president, Josep-Lluís Carod-Rovira, al president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, en la reunió que ha de sol·licitar Carod per a després de l'estiu.

--

E-Notícies.Obviament, als mossos no se'ls hi ensenya, se'ls exigeix!! :D
Salut ;)

http://www.e-noticies.com/backoffice/imagenes/writeimage.asp?idNoticia=2890

La direcció del Fòrum ha canviat la placa d'inauguració de l'edifici Fòrum que van descobrir el dia 8 de maig els reis Joan Carles i Sofia, segons ha informat Catalunya Ràdio. El nom del rei, que hi figurava en català com a Joan Carles I, ha estat traduït al castellà. La direcció del Fòrum 2004 ha declinat fer cap declaració respecte del tema, però assegura que el canvi ha estat per iniciativa pròpia perquè, segons diuen, els noms dels reis sempre han d'estar escrits en castellà atenent les normes de protocol de la Casa Reial.

--

E-Notícies.

Ho fico en un fil nou perquè no sabia si col·locar-ho al thread del Fòrum o al dels temes lingüístics. :)

Això és totalment irregular. Els noms dels reis i dels papas sempre s'han traduït a tots els idiomes. Juan Carlos en català és Joan Carles, de la mateixa manera que en castellà es diu la Reina Isabel de Inglaterra, i no pas la Reina Elizabeth, o Rainiero de Mónaco, i no Rainier, com és en francès. Hi ha una tradició de traduir aquests noms.

No entenc perquè han canviat la placa, la veritat.

No entenc perquè han canviat la placa, la veritat.
És senzill, pressions de la casa reial, de la mateixa manera que van aconseguir banderes en la inauguració.

Els borbons encara són borbons ;)

Per cert, ara ja és correcte parlar de "la princesa Letícia".

És senzill, pressions de la casa reial, de la mateixa manera que van aconseguir banderes en la inauguració.

Els borbons encara són borbons ;)

Sí, però continuo sense entendre-ho. Perquè, en el fons, sempre he pensat que això de traduir els noms dels reis acabava seguint-los el joc, contribuïa (perversament) a fer la institució monàrquica més propera als catalans, no et sembla?

Al traduir-ho al castellà sembla que facilitin la identificació de la monarquia com a institució forània.

Per cert, ara ja és correcte parlar de "la princesa Letícia".
De fet no se com li traudiran el nom a aquesta noia perquè tampoc el seu nom (Letizia) es pot dir que sigui en castellà :D

Sí, però continuo sense entendre-ho. Perquè, en el fons, sempre he pensat que això de traduir els noms dels reis acabava seguint-los el joc, contribuïa (perversament) a fer la institució monàrquica més propera als catalans, no et sembla?

Al traduir-ho al castellà sembla que facilitin la identificació de la monarquia com a institució forània.Em sembla que d'aquest assumpte no en treurem l'aigua clara... avui a TV3 han dit que han tornat a posar la placa en català, que el Fòrum ha reconegut l'error...

Maniobra de distracció per alguna cosa? Error d'algun inútil (i)responsable?

Em sembla que d'aquest assumpte no en treurem l'aigua clara... avui a TV3 han dit que han tornat a posar la placa en català, que el Fòrum ha reconegut l'error...

Maniobra de distracció per alguna cosa? Error d'algun inútil (i)responsable?
Joder, si que estan avorrits. Tan poca gent hi va al Fòrum? :D

I una placa d'aquetes no deu ser regalada tampoc... :D

Jo mai he entès perquè s´han de traduir els noms propis i quin criteri es segueix, no sé perquè es tradueix la reina Isabel d´Anglaterra i no Tony Blair per Antoni Blair. Potser per tradició com dieu, però és extrany, tampoc té molta lògica que noms com München es tradueixin per Munich que no sona tampoc gens llatí.
Em pregunto si Joan Cares I serà a Londres John Charles the first.My God!!! :bash:

Sí senyor:

King John Charles I of Spain

Els noms del reis (i per extensió els membres de les families) sempre es tradueixen.

Si us interessa el tema:

http://www.translationdirectory.com/article102.htm

Moya, Virgilio. La traducción de los nombres propios. Cátedra. Madrid: 2002

Doncs quina xorrada amb aixo de treure i posar la placa..quant deu de valdre el marbre dels collons per un grabat canviant un parell d vocals?? Si al fórum tenen lletrers, cartells, etc en català..que més els hi dona posar el nom de aquest home. Com si li importés molt a ell x'DD ja deu estar aburrit de tirar de la cordeta per inaugurar plaques seves.. x'DDD :lol:

El Fòrum reconeix el seu error amb la placa dels Reis

El portaveu del Fòrum 2004, Oleguer Sarsanedas, ha reconegut avui que la polèmica suscitada sobre els noms dels Reis a la placa inaugural de l'edifici Fòrum és fruit de "dos errors" de l'organització: "l'error d'haver-la traduït al castellà", ja que la versió catalana no és en absolut incorrecta, "i l'error d'haver-la traduït malament". La placa castellanitzada, en què no s'havia accentuat el nom de la reina i la ''i'' seguia sent llatina, va ser retirada definitivament ahir i substituïda per la placa inicial, en català i més pesada, afegint-hi un reforç.

--

E-Notícies.

...La placa castellanitzada, en què no s'havia accentuat el nom de la reina i la ''i'' seguia sent llatina...
A sobre no saben ni escriure :wallbash: :bash: És per matar-los.

Lamentable.

Acord per l'ús del català a l'administració de l'Estat

Els delegats del govern central a Catalunya i Balears, Joan Rangel i Ramon Sofias, van signar ahir un document en què es comprometen a impulsar l'ús del català a l'administració de l'Estat i, més concretament, entre els membres de les forces i cossos de seguretat de l'Estat que estan en contacte amb els ciutadans.

El manifest lamenta "els conflictes que s'hagin pogut crear arran de certs fets denunciats per ciutadans que s'han adreçat en català a membres d'aquests cossos i també a d'altres organismes oficials".

Joan Rangel i Ramon Sofias encoratgen "tots els ciutadans de Catalunya i les Illes Balears a fer ús, en les seves relacions amb l'administració de l'Estat, de les dues llengües oficials a les dues comunitats, especialment del català".

Els dos delegats es comprometen a treballar en tres grans línies d'actuació. En primer lloc, garantir la resposta en català. Un segon aspecte consistirà a protocolitzar el procediment de referència en cas que un agent no pugui donar resposta en català. I, finalment, es fomentarà l'aprenentatge de la llengua catalana de manera continuada entre els agents destinats als territoris en els quals també sigui llengua oficial.

--

AVUI.

Thread 'samplejat' del fòrum valencià, cortesia de l'amic endavant.

Qui es vulgui adherir al manifest de suport a la música en valencià a les ràdios i televisions públiques, sistemàticament boicotejada des de fa anys pels senyors del PP, que vagi a:

http://www.lavanc.org/lavanc/adhesions/

Quote:
Les persones i grups sotasignants d’aquest escrit

–músics, autors, intèrprets, gestors culturals, associacions i altres col·lectius, així com públic en general:

MANIFESTEM


1.- La nostra més enèrgica protesta per la pràcticament nul·la presència en la ràdio i televisió pública de les produccions musicals i els artistes que s’expressen en valencià.

2.- Volem recordar, una vegada més, l’obligació –Llei de creació de RTVV, Estatut d’Autonomia, Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià- que el poder públic té de promoure la nostra llengua en tots els àmbits d’ús per tal de contribuir a impulsar un espai públic que estimule la indústria cultural i facilite la difusió dels nostres autors i intèrprets.

3.- L’absència de lideratge de Radio 9 i Canal 9 en aquest sentit (fins i tot les accions contràries), i la desatenció de RNE i TVE C.V., impedeixen que, tant el públic en general com els programadors culturals dels nostres pobles i ciutats, puguen conèixer i valorar el treball que realitzen els músics i cantants en valencià, tot obligant a esforços que serien innecessaris en una situació de normalitat, i dificultant, si més no, i, fins i tot, ocultant, aquest treball de difusió que realitzem de manera independent.

4.- Entenem, per tot això, que els mitjans públics valencians s’han desacreditat davant la societat en abandonar la seua responsabilitat com a instruments difusors i potenciadors de la indústria cultural valenciana.

5.- Finalment, reclamem un tracte normal al treball dels nostres artistes i demanem a tots aquells i aquelles que treballen per estendre i normalitzar la nostra llengua en tots els àmbits que exigesquen a les institucions públiques l’atenció que mereixen les produccions musicals en valencià.

Signat. :)

I ja que estem...

http://www.puntcat.org

Això és per demanar un domini d'Internet (.cat) per a l'àmbit lingüístic del català.

Signat. :)

I ja que estem...

http://www.puntcat.org

Això és per demanar un domini d'Internet (.cat) per a l'àmbit lingüístic del català.

Aquest ja el vaig signar fa temps... :)

Com que estic entrant cada dos per tres a la pàgina del manifest, estic controlant tots els que signeu :D

pd: gràcies per copiar el thread ací Jordi ;)

Doncs jo no conec ningú, com no sé com us dieu :D

ei si, va, digueu els vostres noms!!!!!!

El Jordi amb cognom italià deu ser el nostre... :D

Kin Jordi?
Insisteixo en que digueu els nomssssssssss que tampoc passa res! no us posarem cap bomba xDD :)

Kin Jordi?

El Berlín. :D

El Berlín. :D

Doncs sí senyor. Ancestres italians (llunyans) que té un...

He fet una petita 'razzia' de mails per la causa valenciana i veig que s'han apuntat alguns col.legues... :) :guns1:

lo siento, pero no estoy de acuerdo para nada con vosotros. Dejar que cada uno hable como quiera y PUNTO. Lo único que sabeis hacer es volveros radicales y odiar a todo el que no habla como vosotros. Creo que hay temas más importantes en los que preocuparse

lo siento, pero no estoy de acuerdo para nada con vosotros. Dejar que cada uno hable como quiera y PUNTO. Lo único que sabeis hacer es volveros radicales y odiar a todo el que no habla como vosotros. Creo que hay temas más importantes en los que preocuparse

y el tema de la lengua no te parece lo suficientemente iimportante? actitudes como esas son las que destruyen una lengua o la condenan a su desaparición...

lo siento, pero no estoy de acuerdo para nada con vosotros. Dejar que cada uno hable como quiera y PUNTO. Lo único que sabeis hacer es volveros radicales y odiar a todo el que no habla como vosotros.
¿Esto lo dices por alguna experiencia propia de odio hacia lo que suene a valenciano o es imaginación mía?

Tranquilo Alexbn! Para nada tengo nada en contra del valenciano, el cual hablo y entiendo perfectamente. Simplemente digo que no se pueden imponer los idiomas, que parece ser es algo que está de moda últimamente.
Solo digo que el que quiera hablar catalán o valenciano que lo hable, y el que quiera hablar castellano, pues lo mismo. Pero sin discriminaciones, y aquí incluyo al castellano, que está ahora de moda menospreciarlo, cuando es la segunda lengua más importante del mundo

Tranquilo Alexbn! Para nada tengo nada en contra del valenciano, el cual hablo y entiendo perfectamente. Simplemente digo que no se pueden imponer los idiomas, que parece ser es algo que está de moda últimamente.
Solo digo que el que quiera hablar catalán o valenciano que lo hable, y el que quiera hablar castellano, pues lo mismo. Pero sin discriminaciones, y aquí incluyo al castellano, que está ahora de moda menospreciarlo, cuando es la segunda lengua más importante del mundoDoncs si el parles tan bé, pq no el parles i el defenses una micona tb?

I per cert, en tot cas no seria la segona llengua més important, sinó la tercera, si molt m'apures, però això és entrar en polèmiques estèrils, ja que, pel que veig, hi ha gent que té una concepció equivocada de la bondat de les llengües.

Una llengua mai és millor que una altra, mai, ni és més important. Totes les llengües són patrimoni de la humanitat en tant i en quant són el que ens fa humans!! En tot cas hi ha llengües que són més parlades, pq o bé ténen un número de parlants més gran, o bé pq s'adopten com a "lingua franca" en un moment donat, però això no vol dir que sigui ni millor ni pitjor que d'altres. Només recordar que en el seu moment el català va ser lingua franca tb, com ho va ser el francès, com ho va ser el llatí, o com ho és ara l'anglès, i qui sap si mai ho serà el xinès, o l'spanglish... però això és lingüística-ficció.

Doncs si el parles tan bé, pq no el parles i el defenses una micona tb?

I per cert, en tot cas no seria la segona llengua més important, sinó la tercera, si molt m'apures, però això és entrar en polèmiques estèrils, ja que, pel que veig, hi ha gent que té una concepció equivocada de la bondat de les llengües.

Una llengua mai és millor que una altra, mai, ni és més important. Totes les llengües són patrimoni de la humanitat en tant i en quant són el que ens fa humans!! En tot cas hi ha llengües que són més parlades, pq o bé ténen un número de parlants més gran, o bé pq s'adopten com a "lingua franca" en un moment donat, però això no vol dir que sigui ni millor ni pitjor que d'altres. Només recordar que en el seu moment el català va ser lingua franca tb, com ho va ser el francès, com ho va ser el llatí, o com ho és ara l'anglès, i qui sap si mai ho serà el xinès, o l'spanglish... però això és lingüística-ficció.

Em sembla que perds el temps... Tot això són "chorradas", que no ho saps? :|

Enfi..
Pau i Amor i Felicitat per a tots! :lol:

Enfi..
Pau i Amor i Felicitat per a tots! :lol:

Però si aquí sempre estem en pau! El problema és quan venen objectes no identificats incendiaris...

Però si aquí sempre estem en pau! El problema és quan venen objectes no identificats incendiaris...

que bo xDD
:rofl:
:rofl:

aquí incluyo al castellano, que está ahora de moda menospreciarlo, cuando es la segunda lengua más importante del mundo
No sé a quién has visto menospreciarlo por estos mundos, de hecho en este foro hay cantidubi de castellanohablantes, empezando por un servidor de Vd.

en este foro hay cantidubi de castellanohablantes, empezando por un servidor de Vd.

De hecho creo que somos mayoría (lo digo por una enquesta que hize hace unos meses). :D

lo siento, pero no estoy de acuerdo para nada con vosotros. Dejar que cada uno hable como quiera y PUNTO. Lo único que sabeis hacer es volveros radicales y odiar a todo el que no habla como vosotros. Creo que hay temas más importantes en los que preocuparse


En què no estàs d'acord ilicitano? Fins a que tú has postejat en este thread CAP DE NOSALTRES ha dit una paraula demanant que es parle una llengua o altra, ni tampoc he vist actituds d'eixes de "volveros radicales" que comentes. On està la radicalitat? No l'hauràs portat tú?

Este thread s'ha obert per recolzar la música en valencià i per recriminar l'actitud passiva de les institucions valencianes front a tot allò que tinga a vore amb el valencià. Ja està bé d'arremetre contra els nostres drets.

Háztelo mirar chico.

Enfi..
Pau i Amor i Felicitat per a tots! :lol:

i sexe..

Ilicitano, per una vegada deixaré de banda la ironia i et diré les coses clares:

- Aquest fòrum català estava tranquil fins que has arribat tu.

- Aquí ningú odia ningú. Com veuràs, tots utilitzem el castellà quan entrem al fòrum espanyol amb normalitat, i sense crispacions, i alguns a més estudiem o parlem altres idiomes perquè no odiem cap cultura. La teva agressivitat, en canvi, sí que pot donar a entendre que tens algun problema amb els catalanoparlants.

- És el govern valencià del PP el que precisament vulnera la llibertat d'expressió boicotejant la llengua valenciana. Recordes quan de temps fa que no veus un artista cantant en valencià al Canal 9?

- Això de que "hay temas más importantes de los que preocuparse" deixa que ho decidim nosaltres. Per molts de nosaltres, que la nostra cultura sobrevisqui és tan important com per a tu continuar parlant castellà. Estic segur que ets capaç d'entendre-ho.

- T'han perdut les formes. ¿Què diries si jo entrés al fòrum valencià dient que tot el que vosaltres parleu i debatiu són "chorradas"? M'haguéssiu fulminat, sí o sí?

Reflexiona, ilicitano, i mira de respectar els que no són/pensen com tu.

Salut

i sexe.. Açò què és?

El Govern valencià, contra el català

La Universitat de València recorrerà davant els tribunals els canvis aprovats pel Govern valencià en els Estatuts de l'entitat acadèmica pels quals s'elimina la referència a la llengua catalana i se substitueix la denominació País Valencià per la de Comunitat Valenciana. La redacció relativa a la denominació de la llengua i del territori en aquests estatuts "és la mateixa que en els anteriors, que va ser avalada per una sentència del Tribunal Constitucional". Els responsables de la Universitat van recalcar que la decisió de l'alt tribunal "ha sigut recordada recentment per la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana com a conseqüència de les sentències emeses per este òrgan sobre la titulació de Filologia Catalana".

--

E-Notícies.

El proper dimecres 25 d'agost, i coincidint amb la celebració del Torneig Joan Gamper que ha d'enfrontar el Barça amb el Milan, es desplegarà al Camp Nou la senyera més gran del món que, de passada, es convertirà en la bandera més gran mai construïda. Tindrà unes dimensions de 13.100 metres quadrats, pesarà una mica més d'una tona i les seves gegantines proporcions la faran entrar en el llibre Guinness del Rècords. L'objectiu? "fer conèixer el nostre país i la nostra senyera a la resta del món i demostrar que Catalunya és un país viu amb gent compromesa amb la seva pròpia identitat" tal i com assenyala Aleix Andreu, un dels membres de l’Associació Catalana Pro Senyera Més Gran del Món que són els que han tingut la idea.

El projecte "va començar fa un any i mig", com ens explica Aleix Andreu, "quan volíem fer la senyera més gran del món. En aquells moments volíem batre el rècord de banderes gegants però no sabíem quina era la més gran. Vam der investigacions i ens vam assabentar que la més gran era una bandera dels Estats Units que es va desplegar al Gran Canó del Colorado i mesurava 12.000 metres quadrats". "Aleshores vam començar a treballar per construir la nostra senyera i superar la bandera nord-americana". La senyera havia de tenir unes mides d'uns 13.000 metres quadrats fet que la feia pesar una tona.

Ara, la bandera ja està construïda i es presentarà al Camp Nou durant el Gamper. El FC Barcelona s'ha posat al costat de la iniciativa deixant el seu terreny de joc però ha exigit una sèrie de condicions que la senyera compleix. "Ens havien avisat que havia de ser ignífuga, resistent i que els cables que l'han de subjectar hauria d'estar revisat per un estudi fet per enginyers. A més ha d'haver-hi una pòlissa de responsabilitat civil. Cada empresa que hi ha col·laborat té la seva però nosaltres n'hem feta una que cobreix un milió d'euros" ens explica Andreu.

La senyera és ara a Santa Perpètua de la Mogoda (on l'han fabricat) i aquesta setmana anirà a un taller de globus aerostàtics d'Igualada on la cosiran. Després la portaran a Vic (seu d'aquesta associació) on uns "70 voluntaris la plegaran". Aquesta operació també tindrà la seva anècdota i no serà pas senzilla. "S'haurà de treure una porteria de rugbi del camp de Vic per tal de poder-la plegar" i ficar-la, després, en un camió per portar-la a Barcelona.

I és que la bandera, a més de pesar un xic més d'una tona, mesurarà exactament "116,5 metres per 114,5". És a dir, serà pràcticament quadrada i ocuparà "bona part del Camp Nou". Des de l’Associació volen que la bandera "treballi i no es quedi aturada després del 25 d’agost". Volen que els surtin bolos arreu de Catalunya i, de moment, el 10 i 11 de setembre estarà instal·lada a Vic "una mica per agrair el suport que ens ha donat l'Ajuntament de la nostra ciutat" diuen. "Esperem que ens la demanin altres indrets i que ens subvencionin el desplaçament ja que moure-la no és fàcil" sospira.

Subvencions

Per arribar a crear aquest monstre tan voluminós l'Andreu ens explica que "hi ha col·laborat la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, el diari Sport, el FC Barcelona, Materials de Construcció Jaume Gil entre altres empreses". A més, ha tingut "molta importància" la participació de "restaurants, petites empreses, agències de viatges" i la "ciutadans anònims que s'acostaven per donar-te 60 euros, 50 euros o el que bonament podien". Amb tot, encara no han tancat del tot el pressupost de la bandera que és "d'un 8 milions de pessetes (48.000 euros)". Falten "entre 3.000 i 6.000 euros" per "tancar-lo definitivament".

I la bandera de la madrilenya Plaza de Oriente?

No ens podem estar de preguntar-li a Aleix Andreu sobre la bandera que oneja a la Plaza Oriente de Madrid que disposa d'unes mides considerables. "A nosaltres no ens preocupa aquesta bandera. De fet, no n'hi fem cas. Perquè? Doncs per que és molt petita per un Guiness i a nosaltres els que ens preocupa es superar la bandera nord-americana perquè és la més gran. la resta no ens importa" diu el membre de l'Associació. Bona sorpresa s'enduran els jugadors del Milan!.

--

La Malla.

Cero al redactor, debería decir "la bandera más grande del mundo" y que será una senyera. Decir que en Barcelona se va a poner la senyera más grande del mundo es como decir que en Komodo están los lagartos de Komodo más grandes del mundo :crazy:

Cert xD

y otro cero para el redactor:

La bandera de la plaza de oriente debe ser la de la plaza colón.


Desde luego con periodistas como estos no me extraña que la gente en cataluña salgan comparandose siempre con Madrid y engrandeciendo lo suyo.

Cero al redactor y cero a la 'noticia'. Que mania con las banderitas....

Realmente hace falta??? Que pongan la más grande del mundo, pero promocionando Barcelona!! :D:D:D
Mientras no sea la estelada, me parece perfecta la iniciativa.

Patético si el Madrid pusiera la bandera de España , otro gallo cantaría

Jarlehubcn,bcnboy,Aquarius...estoy totalmente de acuerdo con vosotros

Patético si el Madrid pusiera la bandera de España , otro gallo cantaría

Evidentment, "otro gallo cantaría" perquè la relació Madrid-Espanya no és la mateixa que la relació Barcelona-Catalunya. Molts aficionats del Madrid utilitzen la bandera d'Espanya com a símbol imperial que volen imposar a tot l'estat. El Barça, en canvi, òbviament assumeix la bandera de Catalunya perquè representa a Catalunya, sense imposar res a ningú.

I això de "la senyera més gran del món" és òbviament una estupidesa, perquè només hi ha "senyeres" a Catalunya. Hauria d'haver posat "bandera", que és el que és en realitat: la bandera de Catalunya.

la relació Madrid-Espanya no és la mateixa que la relació Barcelona-Catalunya. Molts aficionats del Madrid utilitzen la bandera d'Espanya com a símbol imperial que volen imposar a tot l'estat. El Barça, en canvi, òbviament assumeix la bandera de Catalunya perquè representa a Catalunya, sense imposar res a ningú.


:applause: :applause:

Evidentment, "otro gallo cantaría" perquè la relació Madrid-Espanya no és la mateixa que la relació Barcelona-Catalunya. Molts aficionats del Madrid utilitzen la bandera d'Espanya com a símbol imperial que volen imposar a tot l'estat. El Barça, en canvi, òbviament assumeix la bandera de Catalunya perquè representa a Catalunya, sense imposar res a ningú.
I això de "la senyera més gran del món" és òbviament una estupidesa, perquè només hi ha "senyeres" a Catalunya. Hauria d'haver posat "bandera", que és el que és en realitat: la bandera de Catalunya.


:runaway:

El Barça representa al Barça. Jo soc de la Penya, llavors no soc catala per que no soc del Barça?

La primera frase es digne d'un ....

El Barça representa al Barça. Jo soc de la Penya, llavors no soc catala per que no soc del Barça?

Si us plau, no busquem els tres peus al gat que em sembla que no és això el que s'ha dit. A mi per exemple no m'agraden els esports i ni sóc del Barça ni de la Penya, i crec que això no em fa ser menys català.
La representació en el terreny que sigui no té per què ser única.
Altra cosa és que en aquest cas, agradi o no, el Barça per número de simpatitzants és l'equip que més representa el sentiment dels catalans.
El Barça representa Catalunya, no tota Catalunya, però si la majoria. La Penya, també representa Catalunya. L'Oviedo (per dir alguna cosa) NO representa Catalunya.
a10!!

pues lo siento mucho pero para mi, q soy nacido en bcn y he vivido alli, siento al barça en cataluña como al madrid en el resto de españa...opresor y omnipotente apropiandose de una identidad y una representatividad q no se merece y q no debe ostentar ningun club privado.

en cuanto a lo de la bandera...me parece q mucho se ha criticado las ostentaciones "españolistas" de la bandera de la plaza de colon y ahora se sale con esto...y encima para colmo desfile de mosos...a lo dia de las fuerzas armadas...si es q...q pais!

ya de paso podrían hacer la bandera más grande del mundo pero con el logo del forum, a ver si algún desequilibrado extranjero lo viene a visitar xDD

:applause: pues lo siento mucho pero para mi, q soy nacido en bcn y he vivido alli, siento al barça en cataluña como al madrid en el resto de españa...opresor y omnipotente apropiandose de una identidad y una representatividad q no se merece y q no debe ostentar ningun club privado.

en cuanto a lo de la bandera...me parece q mucho se ha criticado las ostentaciones "españolistas" de la bandera de la plaza de colon y ahora se sale con esto...y encima para colmo desfile de mosos...a lo dia de las fuerzas armadas...si es q...q pais!

El PP decideix fer bilingües els Premis Ciutat de Palma

Els Premis Ciutat de Palma que durant 25 anys s'han fet en català, seran en aquesta edició també en castellà. Així ho ha decidit el Partit Popular aprofitant la majoria que té al consistori municipal de Palma. Una decisió que ha aixecat el rebuig d'escriptors i de tots els grups de l'oposició. Per la seva banda, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana demanaran que ningú s'hi presenti. Aquests premis se celebren des de fa 25 anys, quan el primer consistori democràtic va decidir convocar-los per trencar el procés involutiu del català.

--

E-Notícies.

ERC proposa que policies i militars aprenguin català

El Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana ha presentat una proposició no de llei en la qual insta al Govern a incorporar en els plans d'estudi “de les principals acadèmies militars i del conjunt de cossos de seguretat de l'Estat", l'ensenyament "de la llengua i/o cultura catalana". ERC també demana a l'Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero que garanteixi que l'atenció al ciutadà en les comissaries de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil "en aquelles comunitats autònomes que tinguin com llengua oficial el català, en qualsevol de les seves variants, es porti a terme en la llengua que el ciutadà lliurement esculli".

--

E-Notícies.

La cadena de televisió Discovery Chanel ha emès un reportatge en el qual historiadors nord-americans i espanyols conclouen que Cristòfor Colom, el descobridor d'Amèrica, era català. En el reportatge s'afirma que Colom era un corsari català que va lluitar contra el rei Joan II d'Aragó i que va amagar els seus orígens per poder treballar per als Reis Catòlics. Per determinar la seva procedència, els experts han detectat una forta influència del català en les cartes que estan redactades en castellà. El documental explica que, com que el fill de Joan II va ser Ferran II, el marit d'Isabel la Catòlica, Colom va amagar la seva catalanitat perquè si no els Reis Catòlics mai l'haurien contractat per a l'aventura de l'any 1492, el descobriment d'Amèrica.

--

E-Notícies.

mocho interesantoff :yes:

hauria d ésser l'estelada

A mi totes aquestes coses em semblen bé mentres no les tinguem que pagar entre tots (contribuents).

:runaway:

El Barça representa al Barça. Jo soc de la Penya, llavors no soc catala per que no soc del Barça?

La primera frase es digne d'un ....

"Digne d'un..." què, fran?

Si el que vols és provocar i buscar polèmica, endavant. Però jo no he dit res d'això. Curiosament, jo ni sóc del Barça ni de cap equip, perquè no m'agrada el futbol. O sigui que la teva lectura del meu comentari es revela absolutament desafortunada.

El Barça exhibeix la bandera de Catalunya perquè és un equip català; de fet, el principal equip català. No utilitza la bandera de Catalunya per conquistar altres pobles de l'estat espanyol. Cosa que si fa el Real Madrid amb la bandera espanyola. Si no, digue'm, ¿per què creus que els aficionats al Madrid porten banderes d'Espanya en un partit contra el Barça?

Porque las llevan todos los partidos y ese es uno mas?

pues lo siento mucho pero para mi, q soy nacido en bcn y he vivido alli, siento al barça en cataluña como al madrid en el resto de españa...opresor y omnipotente apropiandose de una identidad y una representatividad q no se merece y q no debe ostentar ningun club privado.

en cuanto a lo de la bandera...me parece q mucho se ha criticado las ostentaciones "españolistas" de la bandera de la plaza de colon y ahora se sale con esto...y encima para colmo desfile de mosos...a lo dia de las fuerzas armadas...si es q...q pais!

El fet d'haver nascut i viscut a Barcelona, pel que veig, no t'ha fet comprendre els sentiments de la majoria dels catalans. La majoria dels catalans, norreport (i t'ho diu una persona a la qual NO li agrada el futbol), els encanta que el Barça exerceixi d'ambaixador de Catalunya pel món. És el Barça i no l'Espanyol o el Figueres perquè el Barça és, amb diferència, la principal institució esportiva catalana. De la mateixa manera que als salmantins o zamorans els encanta que el Madrid representi la seva Espanya pel món i no senten que aquest equip sigui "opresor" respecte el Salamanca o el Zamora, sinó tot el contrari.

I comparar això amb la bandera de la plaza de Colón és pervers per dos motius:

1. La bandera de la plaza de Colón es va fer amb diners públics, procendents de gent que (com, per exemple, jo) no la volíem. La del Barça és privada, sufragada per socis que creuen en els valors que el Barça representa.

2. La bandera de la plaza de Colón va ser un exemple més del nacionalisme simbòlic i excloent del PP en un moment en que la crispació amb catalans i bascos era notòria. No tots els ciutadans de l'estat espanyol ens identifiquem amb la bandera d'Espanya. Tots els socis i simpatitzants del Barça SÍ s'identifiquen amb la bandera de Catalunya.

Porque las llevan todos los partidos y ese es uno mas?

Hombre, "uno más, uno más"... Pero es igual, ¿por qué llevan la bandera en todos los partidos? ¿Por qué un seguidor del Madrid lleva la bandera de España en un partido de la liga española? Lo vería lógico en un encuentro con un equipo alemán o brasileño, pero, ¿por qué contra el Sevilla, el Deportivo o el Barça?

Hi ha tantes teories... Però que un mitjà extern, imparcial i científic com el Discovery Channel digui això és per pensar-s'ho.

No posteis esto cerca de un italiani, que ultimamente estan los animos muy caldeados y son capaces de saltaros a la yugular :D

ERC també demana a l'Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero que garanteixi que l'atenció al ciutadà en les comissaries de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil "en aquelles comunitats autònomes que tinguin com llengua oficial el català, en qualsevol de les seves variants, es porti a terme en la llengua que el ciutadà lliurement esculli".


És escandalós que el 2004 encara estiguem així.

Imagino que por lo mismo que otras aficiones de otros lugares de España tb la llevan, se sentiran identificados con ella. Las aficiones de equipos catalanes no llevan banderas de Catalunya cuando juegan entre ellos?

Imagino que por lo mismo que otras aficiones de otros lugares de España tb la llevan, se sentiran identificados con ella. Las aficiones de equipos catalanes no llevan banderas de Catalunya cuando juegan entre ellos?

La verdad, no lo sé. Como he dicho antes, no tengo ni idea de futbol. Pero yo diría que en un partido entre el Barça y el Lleida o el Figueres no tiene porqué haber banderas catalanas, sino las de los respectivos equipos.

De todas formas, si las hubiera, no las vería como algo agresivo sino de reivindicación o celebración, porque es evidente que Lleida y Figueres són ciudades catalanas y no hay ánimo ofensivo hacia ellas. En las banderas españolas del Madrid creo que hay otro significado...

pues lo siento mucho pero para mi, q soy nacido en bcn y he vivido alli, siento al barça en cataluña como al madrid en el resto de españa...opresor y omnipotente apropiandose de una identidad y una representatividad q no se merece y q no debe ostentar ningun club privado.

en cuanto a lo de la bandera...me parece q mucho se ha criticado las ostentaciones "españolistas" de la bandera de la plaza de colon y ahora se sale con esto...y encima para colmo desfile de mosos...a lo dia de las fuerzas armadas...si es q...q pais!

te has quedado a gusto...sobretodo en el primer párrafo...lo que hay que leer...

La verdad, no lo sé. Como he dicho antes, no tengo ni idea de futbol. Pero yo diría que en un partido entre el Barça y el Lleida o el Figueres no tiene porqué haber banderas catalanas, sino las de los respectivos equipos.

De todas formas, si las hubiera, no las vería como algo agresivo sino de reivindicación o celebración, porque es evidente que Lleida y Figueres són ciudades catalanas y no hay ánimo ofensivo hacia ellas. En las banderas españolas del Madrid creo que hay otro significado...

¿Que significado? No puede llevar uno una bandera española al estadio simplemente porque le gusta? Vamos como se hace en todos los campos. Asi que si es una catalana es por una celebracion o reivindicacion mmmm si es una española ya me lo puedo imaginar.

¿Que significado? No puede llevar uno una bandera española al estadio simplemente porque le gusta? Vamos como se hace en todos los campos. Asi que si es una catalana es por una celebracion o reivindicacion mmmm si es una española ya me lo puedo imaginar.

"Llevar una bandera española simplemente porque le gusta"? Hombre, yo creo concretamente que en un Madrid-Barça, llevar una bandera española tiene un significado claro: "el Real Madrid es España y a vosotros, catalanes separatistas, os vamos a aplastar"... ¿no crees?

El tema es complicado, lo reconozco. Pero la cuestión es que la bandera española no es asumida por todo el mundo dentro del estado español, por lo cual su utilización puede ser vista como agresiva por parte de quienes no se sienten españoles. Ante eso, la bandera catalana (que no se impone a castellanos ni riojanos; es simplemente catalana) es una respuesta defensiva.

Ay, empezamos bien el mes de agosto... ¿No te vas de vacaciones, darconte? Yo sigo aquí todo el mes, así que garantizo entretenimiento teórico-nacionalista a quien quiera...

A mi en el instituto, un profe que estaba colgado por el tema Colon ( y porque era el 92, también), nos explicó que lo más probable era que Colón fuese de Mallorca, lugar donde el apellido Colom está muy extendido. Luego lo de Cristóbal era debido a su origen judio, por lo visto los conversos se ponian ese nombre más políticamente correcto. También hay un importante colonia judia en Mallorca, por cierto.

:righton:

La bandera española lleva un escudo en el que figura, claramente, la bandera catalana. El animal que la exhibe como si pudiese ser un arma ofensiva se me antoja tan extraño como el catalán que se siente ofendido por su visión... se supone que es la bandera de todos, si yo la saco, representa lo que representa (es decir, a todos los pueblos de España) no lo que yo quiera que represente. Sólo faltaría que un símbolo cambiase su función dependiendo de quién lo muestra o de quién lo ve.

La bandera española lleva un escudo en el que figura, claramente, la bandera catalana. El animal que la exhibe como si pudiese ser un arma ofensiva se me antoja tan extraño como el catalán que se siente ofendido por su visión... se supone que es la bandera de todos, si yo la saco, representa lo que representa (es decir, a todos los pueblos de España) no lo que yo quiera que represente. Sólo faltaría que un símbolo cambiase su función dependiendo de quién lo muestra o de quién lo ve.

Esta explicación es correctísima desde un punto de vista teórico, pero a lo largo de la historia esta bandera ha significado cosas contradictorias con aquello que se supone que representa. Para mucha gente, la utilización política de esa bandera sigue pesando, porque aunque simboliza una serie de cosas (la unión de distintos pueblos en una causa común, etc.) a menudo ha estado al servicio de una visión homogenea y castellana de España.

Y respecto a tu última frase, por supuesto que creo que un símbolo puede cambiar su función dependiendo de quién lo muestra y con qué intenciones. Absolutamente. De hecho, quién lo muestre y sus intenciones son lo que "hacen" el símbolo. La esvástica nazi tiene orígenes remotos (se remontan a Mesopotamia), pero desde su utilización por parte de Hitler & cía. ya se identifica definitivamente con totalitarismo, xenofobia, etc.

¿Eso quiere decir que yo debo ver la ikurriña que exhiben los etarras como un símbolo propio y genuino de los asesinos? ¿o la bandera catalana que exhiben algunos independentistas como un símbolo del odio al resto de España? es posible que mucha gente lo vea así, pero también es bueno tener un poco de perspectiva; si la ikurriña representa a Euskadi (un Euskadi español hasta día de hoy) pues representa a Euskadi, la lleve Arzallus, Aznar, los etarras o Santa Teresa de Jesús.

El tema está en que un vasco sentirá auténtica repugnancia al ver a un etarra con una ikurriña en las manos, tanta o más que la que siento yo cuando veo a un neonazi con banderas de España hasta en los calzoncillos.

Es verdad lo que dices de la esvástica y reconozco que me cuesta argumentar en contra, pero estarás conmigo en que el movimiento Nazi es un hecho muy singular e impactante y tuvo una repercusión tal que hace que sea muy difícil ver una esvástica y desprenderse (o al menos apartar un poco) del simbolismo más nuevo y cercano en el tiempo (el de los nazis) para ver también el antiguo.

[QUOTE=Jordi Berlín]Esta explicación es correctísima desde un punto de vista teórico, pero a lo largo de la historia esta bandera ha significado cosas contradictorias con aquello que se supone que representa. Para mucha gente, la utilización política de esa bandera sigue pesando, porque aunque simboliza una serie de cosas (la unión de distintos pueblos en una causa común, etc.) a menudo ha estado al servicio de una visión homogenea y castellana de España.



Pensaba que se trataba de esa que lleva un pájaro... :D

Cobain has expresado justo lo que yo intentaba decir... los etarras "hacen suya" una bandera que es de todo un pueblo haciendo que el resto del pueblo sienta asco al ver como unos etarras exhiben SU bandera. Lo mismo me pasa a mi y mucha mas gente que vemos como los independentistas hacen suyo un simbolo (la senyera) que pertenece a todos los catalanes. Las banderas estan muy bien para estar en los ayuntamientos pero no para politizar con ellas y hacer numeritos como el del Camp Nou. Y me daria el mismo asco que fuese una bandera de catalunya como una de españa como la que fuese.
No se si se entiende lo que intento decir pero no se decirlo de otra forma xD

"Llevar una bandera española simplemente porque le gusta"? Hombre, yo creo concretamente que en un Madrid-Barça, llevar una bandera española tiene un significado claro: "el Real Madrid es España y a vosotros, catalanes separatistas, os vamos a aplastar"... ¿no crees?


Entonces cual es el sigfinificado de llevar la bandera española jugando contra el Betis, el depor, el Valencia o el Atletico de Madrid? En este tema estoy de acuerdo con cobain y Jarlehu.

De vacaciones ya estuve y no descarto darme otro viajecito si puede ser :D

¿Eso quiere decir que yo debo ver la ikurriña que exhiben los etarras como un símbolo propio y genuino de los asesinos? ¿o la bandera catalana que exhiben algunos independentistas como un símbolo del odio al resto de España? es posible que mucha gente lo vea así, pero también es bueno tener un poco de perspectiva; si la ikurriña representa a Euskadi (un Euskadi español hasta día de hoy) pues representa a Euskadi, la lleve Arzallus, Aznar, los etarras o Santa Teresa de Jesús.

El tema está en que un vasco sentirá auténtica repugnancia al ver a un etarra con una ikurriña en las manos, tanta o más que la que siento yo cuando veo a un neonazi con banderas de España hasta en los calzoncillos.

Es verdad lo que dices de la esvástica y reconozco que me cuesta argumentar en contra, pero estarás conmigo en que el movimiento Nazi es un hecho muy singular e impactante y tuvo una repercusión tal que hace que sea muy difícil ver una esvástica y desprenderse (o al menos apartar un poco) del simbolismo más nuevo y cercano en el tiempo (el de los nazis) para ver también el antiguo.

La ikurriña... Interesante, pero creo que una cosa es respetar o no un símbolo ajeno (ikurriña) y otra es sentirte emocionalmente vinculado con un símbolo que se te supone propio, que debe representarte como miembro de una determinada comunidad (bandera española). Quiero decir que la comparación no es de igual a igual.

Por otra parte, yo mismo me indigné al ver a ETA, hace unos meses, con una bandera catalana (estelada) junto a una vasca, porque me pareció improcedente que pretendieran hacer suyos unos símbolos que ellos pervierten y criminalizan. Siguiente ese argumento, los españoles deberían (todos) indignarse por el uso de la bandera española como símbolo de una visión culturalmente homogeneizadora del país. En el fondo, Aznar izando esa bandera española (cuyo escudo incluye referencias a la antigua corona aragonesa y, en consecuencia, a Cataluña) es una perversión, porque en sus 8 años de gobierno él ha defendido valores totalmente contrarios.

Entonces, tú deberías decirme: "pues rechaza a Aznar, no a la bandera!". Tiene lógica. Lo que ocurre es que, hablo ahora por muchos catalanes, arrastramos tantos años (siglos) de utilización de la bandera española en esa dirección que ya nos cuesta mucho separar el símbolo de su porteador. Ya son lo mismo. Y venga quien venga, aunque sean gobernantes bienintencionados, pluriculturales, etc., es la bandera en sí misma lo que despierta recelos porque acumula muchas connotaciones negativas.

Y lo de la esvástica quizá sea, en efecto, un caso extremo.

kika: la del pájaro fue eliminada hace bastantes años, por suerte. Pero la actual a veces se le parece un poco...

El caso es que la bandera española más que usarse 'acompaña' a los discursos de los políticos que están en el gobierno. Se trata de una cuestión de respeto del sistema: la bandera representa al país, y el gobierno también, por lo que parece lógico que bandera y gobierno aparezcan juntos constantemente; pero lo que considero un poco peregrino -sin ánimo de ofender- es que la bandera 'conserve' en su simbolismo las buenas o malas actuaciones de los gobiernos.

La bandera (para mí) somos tú, yo, mi vecino del quinto, mis tías de León, mi abuela de Canarias, mi jefe, mis amigos de BCN etc. el gobierno puede ser mejor o peor, más o menos afín a mis ideas, pero si no me gusta no le votaré en las próximas y ya, la bandera no tiene la culpa. Y a mis antepasados también les oprimió Franco, que conste (soy perfectamente consciente de que el gobierno de Franco no les pudo prohibir hablar en su lengua, etc. como a los catalanes, pero no creo que eso sea condición sine qua non para considerarse oprimido) y, aunque comprendo que la sensibilidad con ese tema sea mayor en Cataluña, es un hecho que a veces se les olvida a algunas personas que Franco no hizo muchos distingos regionales a la hora de oprimir y coartar libertades; estábamos todos jodidos más o menos por igual. Bueno, que me enrollo, a lo que voy es a que creo que hay que hacer un esfuerzo por no ver como hostil un símbolo que, no sólo no lo es, sino que, por el contrario, trata de representar lo mejor posible la variedad de pueblos de España (la bandera como símbolo, insisto, no los distintos gobiernos).

Respecto a lo primero que dices, no es imprescindible llorar a moco tendido de la emoción cada vez que se vea una bandera española, yo me conformaría con que todos asumiéramos que es el símbolo que nos representa como unión de pueblos (o de antiguos reinos o llamémoslo X si quremos) sin que por ello nadie tenga que renunciar a sus propias características y particularidades regionales.

Entiendo la intención de lo que quieres decir, pero las cosas son como son... La realidad es que hay gente, especialmente en el País Vasco y en Cataluña, que sigue viendo en la bandera española connotaciones agresivas. Que no la ve como un punto de encuentro entre culturas, sino como el símbolo de la imposición de una de ellas, la castellana. Es difícil cambiar eso, aunque supongo que no es imposible.

En cuanto a lo de Franco, tengo alguna pequeña discrepancia... Cierto que aplastó a todo el mundo que no pensara como él, con lo cual una persona de izquierdas de Madrid o Ávila también fue oprimida por el régimen. Pero una persona de izquierdas catalana fue oprimida por un doble motivo: por ser de izquierdas y por catalana. Porque que prohiban y persigan tu lengua y todos tus referentes culturales durante 40 años es algo muy duro que quizá alguien que no haya pasado por eso debe hacer un esfuerzo por imaginar. Hazte a la idea: eres un niño, creces, en tu casa de hablan en tu lengua familiar, el catalán, pero en la escuela sólo existe el castellano; en la calle te amonestan/insultan si te escuchan hablando en catalán ("hábleme en cristiano", "los catalanes ladran cuando hablan"), todos los bienes culturales permitidos son en castellano, la justicia es en castellano, sólo puedes hablar catalán escondido en tu casa; los escritores en tu lengua, el catalán, dejan de existir... "¿Todos estábamos jodidos más o menos por igual?". Hombre... el madrileño, incluido el de izquierdas, podía hablar y desarrollarse en su lengua, ¡casi nada! ¿Estuvo jodido? Por supuesto. Por un motivo. El catalán (y el vasco, y el gallego, y el valenciano...) de izquierdas, por dos.

A veure, que em sembla que ens perdem una mica.
Estem parlant teòricament de banderes... però en el fons parlem realment del que representen, és a dir, del nacionalisme.
Les banderes catalana i espanyola representen a dues nacions. En principi podria semblar que és igual de legítim defensar-ne una que l'altra. El problema és quan aquestes dues nacions viuen en conflicte i el significat d'una bandera resulta antagònic del significat de l'altra. Aquest és el problema entre les banderes (o nacionalismes, digue-li com vulgueu) espanyola i catalana, ja que ambdues ansien un mateix territori de maneres molt diferents: Catalunya.
Aquí cal entrar en la diferent arrel del nacionalisme català i l'epanyol: el nacionalisme català és un nacionalisme defensiu, mentre que l'espanyol és ofensiu. Més encara, m'atreviria a dir que el nacionalisme català té gairebé com a única màxima la de contrarrestar l'expansionisme del nacionalisme espanyol i que si aquest últim desaparegués, el català també desapareixeria o com a mínim es relaxaria enormement.

El nacionalisme espanyol, de sempre, ha sigut una ideologia que ha intentat imposar la uniformitat sobre els pobles que formen la Península Ibèrica (incloc Gibraltar, Portugal, etc).
En canvi, el nacionalisme català no ha tingut mai com a finalitat imposar la seva cultura ni les seves fronteres sobre cap altra poble, sino al contrari, l'únic que ha buscat sempre és defensar. Defensar la cultura pròpia, dels atacs exteriors que intentaven fer-la desaparèixer, és a dir, bàsicament de l'espanyolisme (que s'hauria d'anomenar correctament castellanisme perquè crec que a Castella MAI s'ha cregut en Espanya, sino en una extensió dels seus territoris).
No es tracta de que ho digui jo ni molt menys, sino que un breu coneixement de la història així ho demostra. Els fets més clars ha sigut les nombroses ocasions en que Catalunya ha estat atacada, destruïda i oprimida per les tropes espanyoles. Com és obvi, les "tropes" catalanes, mai han atacat Espanya ni ganes. De fet, la resistència ha vingut normalment donada per la gent del poble, que nom és volia defensar les seves perteneces davant de les tropes extrangeres. Aquesta gent del poble, només han defensat la SEVA terra, la NOSTRA terra.
I les banderes, que al cap i a la fi només són draps tintats, representen aquestes dues concepcions.

Que molts espanyols reneguen dels atacs contra Catalunya (entre d'altres) que es van fer en altres èpoques? Que creuen en una Espanya justa lliure i democràtica on tothom hi té cabuda? Correcte, totalment d'acord. Però que pensin que els catalans, cada vegada que veiem la bandereta espanyola, amb coroneta, gallina o el que sigui al mig, ens posem a tremolar perquè sabem el que hem hagut de patir en nom d'aquesta bandereta. Ja va haver-hi un intent de fer "borrón y cuenta nueva" refundant Espanya com una veritable nació de pobles en temps de la II República i canviant-ne la bandera. Però ja sabem com va acabar: amb una guerra que va tornar a imposar il·legítimament la mateixa bandera, amb tot el seu significat repressor.

Equiparar doncs els dos nacionalismes com a "igualment acceptables" o "la mateixa cosa" és una manipulació força grollera, segons el meu parer. És tant demagògic com comparar masclisme i feminisme, posem per cas.
Equiparar el fet de portar una bandera catalana o una bandera espanyola a un camp de futbol, en la majoria de casos, és una mostra de no haver entès gaire com funcionen les coses en aquest nostre país... o de no voler-les entendre.
A10!!

@Jordi, Ya, ya, si es que no me he explicado bien, si ya decía en mi post que, obviamente, los catalanes tuvieron que tragar más por razones evidentes, lo que quería decir es que hay gente que debe pensar que en Madrid se vivía en la gloria, que el pueblo estaba forrado, que tenía derecho a reunirse y manifestarse y que hasta votaba (al Caudillo, claro); independientemente de que en Cataluña fuese peor, en el resto del país no fueron 40 años de fiesta, cachondeo y felicidad infinita.

Pero de todo esto, si se quiere echar la culpa (aunque ya, a estas alturas) se le debe echar a Franco, a sus secuaces, al fascismo, franquismo, falangismo, etc. a los complacidos y complacientes con el Régimen... no a nadie más. Esto no debería ser un 'sálvese quien pueda, los españoles oprimen a los catalanes' pensar que alguien pueda simplificar tanto una situación llega a dar miedo; esto debería ser un 'vale, ya se ha muerto el viejo y ha caido el régimen, vamos a seguir mejorando'. Lo que no consigo entender es que, en la época en la que más libertad tiene la gente en la historia de España haya quien decida que, precisamente ahora, están oprimidos... pero es igual, vale que lo piensen, pero habrá que luchar por cambiarlo, ¿no? en lugar de utilizar técnicas de escapismo que no llevan a nada y perjudican a todos, en mi modesta opinión.

Lo de la bandera; ya, si no es que descubra el mundo ahora, pero digo que me sorprende que la gente no sea algo más moderada y analice las cosas mirando un poco más al futuro y un poco menos al pasado. Además, lo de la bandera es una explicación de cómo me parece a mí que son las cosas, pero asumo que habrá quien piense diferente, claro.

Wefer, no puedo aceptar esas comparaciones entre 'catalanes' y 'españoles' dado que, que yo sepa, los catalanes por ahora son españoles. No es una cuestión de opinión, es una cuestión de corrección y fidelidad a la realidad (al menos hoy en día).

Lo de los nacionalismos, pues que quieres que te diga; precisamente hoy en día, que existe bastante respeto por la identidad catalana dentro del país, me sorprende el discurso de la opresión por parte de España (sic. lo correcto sería 'el resto de España' o 'Castilla' o lo que uno pretenda decir). Como madrileño (y español, claro) no me siento opresor de nadie. Cataluña hoy en día tiene libertad para votar mayoritariamente a un partido independentista si se le pone en las narices, pero no lo hacen, y eso me lleva a mi último punto: hablas de que si los catalanes 'esto' o los catalanes 'aquello' pero lo haces como si el pensamiento de Cataluña fuese homogéneo y, casualmente, ajustado al tuyo... se da la circunstancia de que tengo al menos dos muy buenos amigos catalanes, a los que no se les caen los anillos al ver la bandera española, ni están todo el día hablando de señeras, esteladas, etc. y no por eso dejan de ser ni un ápice de catalanes (uno de ellos, de los que habla catalán en su casa, por cierto).

Tots els socis i simpatitzants del Barça SÍ s'identifiquen amb la bandera de Catalunya.

estas tratando de decirme, por ejemplo, q los socios de la peña barcelonista johan cruyff de arevalo (avila - castilla y leon), se identifican con la bandera de cataluña??

:hilarious

te has quedado a gusto...sobretodo en el primer párrafo...lo que hay que leer...

pues si, muy a gusto. estoy harto de l aomnipotencia del barça en cataluña, com si no existiera otra cosa.

por cierto, el fcb barcelona, fundado por un suizo y compuesto por jugadores extranjeros y cuyo escudo no tiene nada q ver con cataluña excepto la cruz de san jorge y la cuatribarra, el resto, todo extranjero.

en cambio, por poner un ejemplo, el español, con Ñ fue fundado por estudiantes de la universidad de barcelona, al ver como el barcelona solo estaba ciompuesto por jugadores extranjeros.

los colores de roger de lluria estan en el escudo del español y desd su fundacion tiene raices catalanas, asi q q nadie me venga con la milonga del mes q un club, y menos aun cuando tanto hicieron por destruir al español con esa supuesta leyenda negra de relacion real madrid- español y favoritismo del regimen, q nunca existio y se utilizo aviesamente para des`prestigiar al español y q tuviera q estar siempre justificando y demostrando su catalanidad (cuando es obvio q es mas catalan q el barça) y q desemboco incluso en un cambio de nombre para terminar con las dudas.

El fet d'haver nascut i viscut a Barcelona, pel que veig, no t'ha fet comprendre els sentiments de la majoria dels catalans.

Me vas a perdonar, pero no creo q ni tu ni nadie pueda decirme como debo sentir mi catalanidad. El hecho q la sienta de forma distinta a como tu la sientes no me convierte en "peor" catalan q tu, pero tampoco en mejor. Y no creo q tu seas la persona q me tenga q hacer compreneder cuales son los entimientos de l amayoria de catalanes, yo soy catalan, mi familia paterna tb lo es y no he visto eso q tu dices por ningun lado, y se sienten tan catalanes como el q mas, lo mismo q yo.

Q tb me sienta tan español como catalan, sin ningun complejo no me hace peor q aquellos q solo se sienten catalanes, y mucho menos un traidor a la patria...

Jordi, només faltaria que perquè un sector de la societat no s'identifiqui amb la bandera d'un país, no es pugui lluir aquesta en estadis o no se li puguin fer homenatges.

Potser no te'n dones compte però ets tu mateix que li dones a una bandera espanyola en un partit de futbol espanyol, el significat imperialista/inquisidor. Jo crec que no el té, i de la mateixa manera que tu pots lluir la bandera catalana perquè t'adius amb els seus valors, un espanyol la pot lluir, sigui en un partit entre espanyols, sigui en terres forànies o al menjador de casa seva. Si que pot haver-hi gent que la porti amb els fins que tu li atribuixes sistemàticament, però no crec que sigui la majoria. Creure-ho és voler veure fantasmes on no n'hi ha.

Per altra banda, si que tens raó amb que el Barça és l'estandart del catalanisme arreu del món, de la mateixa manera que el Madrid ho és d'Espanya. No obstant, no deixen de ser clubs de futbol. Els hi atribuim més valors dels que haurien de tenir.
Odio el futbol.

@ Jordi Berlin

@ Cobain


Perdonar por no escribir en catalán pero me defiendo algo más en castellano (aunque tampoco mucho…)

Sólo quería deciros que da gusto ver que el diálogo es posible entre barceloneses y madrileños y vosotros sois un buen ejemplo de ello. Os leo con mucho interés, vuestros comentarios me ayudan a comprender algo más la complejidad de vuestra sociedad cosa que a mucha gente de donde vivo no se dan cuenta. Espero sinceramente que algún día y con gente capaz de escuchar y de entender a los demás llegareis a ir adelante a mejorar lo que pueda ser sin tener que focalizarse en un pasado (el cual mucho de vosotros no habeis llegado a conocer) que ha sido doloroso para mucha gente y en particular para ciertas regiones y pueblos de la peninsula. En mi opinion, el pasado aunque nunca haya que olvidarse de el, no os ayuda mucho en conseguir algo constructivo. Mas bien habría que ver lo que es la realidad actual, una Cataluña/Catalunya democrática y libre de hablar su idioma y unos madrileños que en su mayor parte (creo yo y esa es la sensación que he percibido) respectan a la cultura de otras regiones y pasan su tiempo en hacer algo más positivo que tener que estar aplastando a los demás.

Yo, a menudo comparo España a Suiza por lo menos en lo de los idiomas. En Suiza tenemos 4 idiomas oficiales igual que en España, es un estado federal y aunque tengamos culturas diferentes nos llevamos muy bien. Por eso creo que vuestras diferencias culturales deberían de ser vuestra fuerza y no lo que os debilite. Os deseo lo mismo que a Suiza, paz, democracia y tolerancia. Si para conseguir eso teneis que cambiar una bandera que al fin y al cabo sólo es un trozo tela pues cambiarlo y si teneis que hacer un estado federal pues también. Sería una lástima para toda Europa que un país como el vuestro con tantas culturas diferentes y sin embargo con tantas cosas en común que tendrían que uniros desapareciera en las condiciones trágicas en las que desapareció Yugoslavia.

Un abrazo

:)

Per altra banda, si que tens raó amb que el Barça és l'estandart del catalanisme arreu del món, de la mateixa manera que el Madrid ho és d'Espanya. No obstant, no deixen de ser clubs de futbol. Els hi atribuim més valors dels que haurien de tenir.
Odio el futbol.[/QUOTE]



@ BCN Boy


Pues de lo que veo por el mundo, el Barça al igual que otros equipos vehiculan no sólo una cierta imagen de Catalunya pero también de España. No creo que sea una exclusividad del Madrid aquí en Suiza cuando se habla de la liga española se habla mucho del Barça y a muchos españoles (no sólo de Catalunya) que viven por aquí les encanta y ha muchos suizos también… aunque mucha gente diga que se parece más a un equipo holandés... :D

Que coste que tampoco me gusta el fútbol…

:)

Yo estoy con Kika, al cambiar de régimen se hubiera debido cambiar la bandera, al estilo Sudáfrica, por ejemplo, cuando se abolió el apartheid, o incluso si nos remontamos al pasado, lo que hicieron los franceses tras la revolución.

El problema de la bandera española actual es que es la misma que la bandera franquista. Pocas veces se exhibe completa, con el escudo constitucional, fuera de lugares oficiales, y se ve todavia mucho (demasiado) "pollo" suelto...

Pero es que la bandera española no se la inventó Franco, que la bandera data del siglo XVIII! y el escudo incorpora símbolos que datan de la edad media! ni siquiera el escudo del aguilucho se lo inventaron estos tíos, no era más que el escudo que ya existía durante la república pero sin corona y recuperando el águila imperial de Carlos V (aunque ésta no era bicéfala).

Vamos, que me parecería muy triste que le hagamos ahora el juego a Franco cambiando la bandera que llevamos usando 3 siglos y el escudo que representa una unión de más de 5 siglos...

Ah! vaya, ahora resulta que no se puede cambiar la bandera...

¿te suena esto, no?

http://www.himnonacional.org/ban_iirep.gif

y lo de los 3 siglos...

"Carlos III (1785) instituyó la bandera encarnada y amarilla, de tres listas (la central, amarilla, de doble ancho) para los buques de guerra y la de cinco para las demás embarcaciones"

"El carácter de Bandera Nacional tomó carta de naturaleza con el Real Decreto de 13 de octubre de 1843 por el que la Reina Isabel II al ser la Bandera Nacional el símbolo de la monarquía española, determiné que todas las banderas fuesen iguales en forma, dimensiones y colores a la Bandera de Guerra Española..."

como ves, la bandera no es tan antigua.

el escudo que representa una unión de más de 5 siglos

el escudo ya me está bien, hombre. :)

No, si no digo que no se pueda cambiar, lo que digo es que no me parece que sea necesario. Creo que la bandera representa al país, lo mande quien lo mande y que no se debería ir cambiando mensualmente como si fuese el abono transportes. En cualquier caso, esa que dices tú duró 5 años, frente a los más de dos siglos :D que tiene a sus espaldas la actual.

Vale, son 219 años, no tres siglos; denúnciame :D .

De todas formas, ahora en serio, mi intención era explicar que la bandera actual no es una invención de Franco sino que viene de muy atrás, creo que deberíamos ser capaces de separar el asco que nos produce la idea de una dictadura de los símbolos que a día de hoy nos representan.

jeje, duró del 31 al 39, 8 años



ya te avisarán del juzgado para ir a declarar :D

estas tratando de decirme, por ejemplo, q los socios de la peña barcelonista johan cruyff de arevalo (avila - castilla y leon), se identifican con la bandera de cataluña??

:hilarious

Els socis de la penya d'Arévalo (Àvila) seran simpatitzants del Barça per X motius que desconec completament, però que no em semblen representatius del 'perfil mitjà' del seguidor del Barça, i tu ho saps. Jo estic parlant dels seguidors catalans del Barça, que són la immensa majoria.

por cierto, el fcb barcelona, fundado por un suizo y compuesto por jugadores extranjeros y cuyo escudo no tiene nada q ver con cataluña excepto la cruz de san jorge y la cuatribarra, el resto, todo extranjero.

en cambio, por poner un ejemplo, el español, con Ñ fue fundado por estudiantes de la universidad de barcelona, al ver como el barcelona solo estaba ciompuesto por jugadores extranjeros.


És curiós, per què utilitzes criteris ètnics, norreport? Encara no saps que Catalunya no es mou per aquest tipus de raonaments? Aquí, tothom que vingui amb actitut oberta i respectuosa és acollit com un dels nostres. Vingui d'Andalusia o de Suïssa. Encara no ho saps? Quina importància té que el Barça el fundés un suís? Potser per als equips espanyols és molt important que les arrels siguin profundament ètniques i hispanes, però aquí no. Nosaltres no som així.

I d'altra banda, en cap moment no he dit que l'Espanyol (ara s'escriu amb 'ny': ells ho han decidit) no sigui un equip català... De fet, ni he esmentat aquest equip en cap post...

Me vas a perdonar, pero no creo q ni tu ni nadie pueda decirme como debo sentir mi catalanidad. El hecho q la sienta de forma distinta a como tu la sientes no me convierte en "peor" catalan q tu, pero tampoco en mejor. Y no creo q tu seas la persona q me tenga q hacer compreneder cuales son los entimientos de l amayoria de catalanes, yo soy catalan, mi familia paterna tb lo es y no he visto eso q tu dices por ningun lado, y se sienten tan catalanes como el q mas, lo mismo q yo.

Q tb me sienta tan español como catalan, sin ningun complejo no me hace peor q aquellos q solo se sienten catalanes, y mucho menos un traidor a la patria...


Estàs descarrilant una mica... Jo no t'he dit res d'això que estàs dient. Simplement he dit que crec que no has comprès un part del sentiment dominant a Catalunya.

Fet objectiu: una immensa majoria dels catalans veu el Barça amb bons ulls i li encanta que representi Catalunya.

Fet objectiu: tu dius que el Barça és "opresor y omnipotente".

Ergo: tu tens un problema amb la percepció general a Catalunya sobre el Barça.

Es curioso, ¿por qué utilizas criterios étnicos, norreport? ¿Aún no sabes que Cataluña no se mueve por este tipo de razonamientos? Aquí, todo aquel que venga con actitud abierta y respetuosa es acogido y es uno de los nuestros. Venga de Andalucía o de Suiza. ¿Aún no lo sabes? ¿Qué importa que el Barça lo fundara un suizo? Quizá para los equipos españoles es muy importante que las raíces sean profundamente étnicas hispanas, pero aquí no. No somos así.

Y, por otra parte, en ningún momento he dicho que el Espanyol (ahora se escribe con 'ny': ellos lo decidieron) no sea catalán. De hecho, no he mencionado a ese equipo en ningún post.

Hombre, yo creo que en el resto de España a la gente le importa un cojón quién fundara su equipo. La verdad es que no tengo ni idea de quién fundó el Real Madrid, pero me la bufaría tanto si fuera de Chamberí como si fuera un chino.

La verdad es que no tengo ni idea de quién fundó el Real Madrid, pero me la bufaría tanto si fuera de Chamberí como si fuera un chino.

Pues creo que fue un catalán... :D

Potser no te'n dones compte però ets tu mateix que li dones a una bandera espanyola en un partit de futbol espanyol, el significat imperialista/inquisidor. Jo crec que no el té, i de la mateixa manera que tu pots lluir la bandera catalana perquè t'adius amb els seus valors, un espanyol la pot lluir, sigui en un partit entre espanyols, sigui en terres forànies o al menjador de casa seva. Si que pot haver-hi gent que la porti amb els fins que tu li atribuixes sistemàticament, però no crec que sigui la majoria. Creure-ho és voler veure fantasmes on no n'hi ha.


Home, ¿tu has vist els 'ultra sur' madrilenys exhibint banderes espanyoles quan juguen contra equips bascos o catalans? No em diguis que sóc qui interpreta la bandera com un símbol opresor... ¿Amb quina intenció creus que ells exhibeixen aquesta bandera?

Hombre, yo creo que en el resto de España a la gente le importa un cojón quién fundara su equipo. La verdad es que no tengo ni idea de quién fundó el Real Madrid, pero me la bufaría tanto si fuera de Chamberí como si fuera un chino.

Por supuesto. ¡Si es que eso no tiene importancia! Por eso me fastidia que se utilice el argumento de "oh, el Barça lo fundó un suizo y está lleno de extranjeros" para supuestamente atacar la catalanidad del equipo. ¿Y qué? El nacionalismo catalán no es étnico; da igual que el Barça lo fundara un suizo. Y el equipo está tan lleno de extranjeros como cualquier otro equipo importante del circuito internacional.