Amb el que t'he dit amunt em surt això:

http://i153.photobucket.com/albums/s224/Izeru/Variats/Comarquesnoms.png

^^ M'extranya que no hagis tocat el Priorat, fent-lo en dos trossos: Marca del Priorat (la zona de la denominació d'origen Priorat) i Falset-Montsant (les terres més baixes, l'altra denominació d'origen de la comarca).

També per aquella zona s'hauria d'estudiar el cas del terme de Tivissa (el municipi inmens de la Terra Baixa), això ho se de primera mà, que molts agricultors de pobles veïns (vegi Ginestar) tenen les seves terres a Tivissa.

Izo... con el mapa me has evitado la pregunta sobre el Delta del Ebro... y ahora solo queda la peculiaridad de que el Baix Ebre... no sería precisamente el final del tramo del río sino que llevaría el nombre de una cordillera (sin problemas administrativos pero peculiar como él solo)

Respecto a Tivissa... creo que está muy bien donde está. Las comunicaciones son más fáciles hacia Mora que hacia Reus, desde luego.

Las diputaciones de CiU rechazan el envite a la eliminación de Rubalcaba

Las diputaciones catalanas de Barcelona, Girona, Tarragona y Lleida han achacado al interés electoral del candidato del PSOE a los comicios del 20 de noviembre, Alfredo Pérez Rubalcaba, que haya puesto sobre la mesa el debate sobre el futuro de las diputaciones al dudar de su utilidad al menos en la forma que están concebidas. Para las cuatro diputaciones de CiU, el envite lanzado por Rubalcaba se debe únicamente a un interés electoral, y le han reprochado que lo ponga sobre la mesa ahora que el PSOE solamente preside ocho en todo el Estado y después de haber formado parte del gobierno socialista. "Curioso que hasta ahora no lo haya descubierto", ha ironizado el presidente de la Diputación de Barcelona, Salvador Esteve, sobre la oportunidad de la propuesta.

[...]

http://www.lavanguardia.com/politica/20110820/54202971263/las-diputaciones-de-ciu-rechazan-el-envite-a-la-eliminacion-de-rubalcaba.html

^^Caldria que ara fosin coherents i es comences ha fer un full de ruta del que cal fer amb la organització territorial

1.- Redefinir les comarques, tipus fusió freda de municipis deixant clar quines son les seves competencies, sobretot en tot allò que es molt facil mancomunar.

2.- A partir d'aquestes comarques crear l'espai de les Vegueries

3.- Buidar poc a poc el significat de la diputació. Vale aquestes estan per ayudar als municipis més petits, bla bla bla. Pero amb la comarcalització eficient les diputacions practicament passarien a ser com ICOs per fer un projecte extraordinari


Evidentment això cal que es reformi moltes més coses, la elecció dels membres del consell comarcal...

^^ M'extranya que no hagis tocat el Priorat, fent-lo en dos trossos: Marca del Priorat (la zona de la denominació d'origen Priorat) i Falset-Montsant (les terres més baixes, l'altra denominació d'origen de la comarca).

També per aquella zona s'hauria d'estudiar el cas del terme de Tivissa (el municipi inmens de la Terra Baixa), això ho se de primera mà, que molts agricultors de pobles veïns (vegi Ginestar) tenen les seves terres a Tivissa.

El Priorat no el toco perquè té uns 10.000 habitants, dels quals 3.000 ja viuen a Falset. No oblidem que en la meva proposta parlo de comarques administratives, la qual cosa fa que algunes comarques naturals no hi tinguin cabuda.

Pel que fa a Tivissa. El municipi és una zona muntanyosa de transició, però el poble de Tivissa es deu a la vall de l'Ebre, ja sigui per l'orografia (barrancs de la Fotx, de Banyoles, de les Comes i del Molló) com per les vies (C-44).
S'ha de tenir en compte, també, que he basat la nova divisió comarcal en l'actual divisió municipal, el que no vol dir que s'hagi de revisar el mapa municipal, però en això ja no hi entro, que no em veig amb cor de fer una proposta.

Izo... con el mapa me has evitado la pregunta sobre el Delta del Ebro... y ahora solo queda la peculiaridad de que el Baix Ebre... no sería precisamente el final del tramo del río sino que llevaría el nombre de una cordillera (sin problemas administrativos pero peculiar como él solo)

Els casos del Baix Ebre i del Montsià són el de comarques que no cal tocar, que ja estan bé com estan. Tenen una relació població/superfície força ben equilibrada. La raó de fer els canvis que faig és que seria convenient posar el delta dins d'una mateixa comarca, en aquest cas el Montsià millor que el Baix Ebre, més que res perquè és Amposta la que té més a mà el delta (de fet hi està fregant). D'altra banda, faig cas del que diu l'Informe Roca sobre la conveniència de posar El Port tortosí al Baix Ebre, que és on hi ha Tortosa. Al cap i a la fi la Sénia i Mas de Barberans, malgrat estar ben units amb Amposta per carretera, també tenen comunicació directa amb Tortosa sense haver de passar per Amposta (TP-3311, T-331, C-12 i TV-3421).

: Bash:: Bash:: Bash:: Bash:
Por cierto... ¿No se crea una comarca aparte de capital San Vicente de Montealto?

'Els pobles de l'Alta Anoia ens sentim poc identificats amb la comarca'
L'alcalde de Veciana pensa que l'Anoia és una comarca difícil per la diferència d'edat dels seus habitants

Jordi Servitje porta la política a la sang. El seu pare, Ramon Servitje, va ser alcalde de Veciana durant 30 anys, i en la darrera legislatura, el Jordi va succeir el seu pare els dos últims anys per donar pas a noves generacions. Amb tan sols 32 anys, Servitje és al capdavant del nou equip de govern format per Jordi Aymerich, Mireia Duran, Ramon Carulla i Jordi Gumà.

El municipi de Veciana, de 38,89 km2, té la població disseminada en sis nuclis habitats, Montfalcó el Gros, Sant Pere del Vim, Segur, Santa Maria del Camí i la Rubiola. El nou alcalde treballarà els propers quatre anys per tots ells.

Va ser tradició o obligació iniciar-se en el món de la política?
Des dels 15 anys m'he implicat en diferents activitats del poble i el 2007 vaig entrar com a regidor de Cultura. El meu pare ha estat alcalde de Veciana durant 30 anys i jo tota la vida he viscut en política, i més en pobles petits com el nostre, on l'Ajuntament es transporta a casa. Però ha estat una decisió totalment voluntària.

Quin és l'aspecte més positiu i el més negatiu de la primera legislatura com a alcalde?
L'aspecte més negatiu és que veus que la feina no es materialitza fins al final de la legislatura, els primers dos anys només serveixen per fer tràmits administratius. Des de fora fa la sensació que no estàs fent res i no és veritat. I l'aspecte més positiu és la satisfacció dels veïns quan els veus fent els cursos o amb les obres finalitzades.

Els veïns li van demanar que es tornés a presentar?
M'hi vaig presentar perquè tenia ganes d'acabar els projectes que teníem començats, com la casa consistorial, i per estar quatre anys més desenvolupant nous projectes. De cara al futur, ja ho veurem, perquè en cada moment de la teva vida veus les coses diferents.

Quines són les prioritats, tant urbanístiques com socials, per a aquesta legislatura que comença ara?
Els projectes són donar resposta a les mancances. Una obra segura serà els arranjaments als camins de les masies, perquè les explotacions han de tenir l'accés en condicions, i d'altres seran el manteniment dels serveis bàsics com l'enllumenat, el clavegueram i la xarxa d'aigua.

Com afecta la crisi econòmica el municipi de Veciana? Quines són les possibles solucions per a Veciana per sortir de l'actual situació econòmica?
Ja hem notat les retallades amb la reducció del Pla Únic d'Obres i Serveis (PUOSC) i també en altres àmbits com en el catàleg d'activitats de la Diputació. En aquest sentit, l'Ajuntament té molta feina per fer i cal ser creatius en aquesta situació de crisi econòmica. A Veciana tenim sort del parc eòlic, que serveix per finançar les obres que després s'acaben pagant amb les subvencions i ajudes. El que tenim clar és que els impostos no els tocarem ni hipotecarem l'Ajuntament.

El turisme rural pot ser una solució?
El turisme rural ha permès diversificar l'activitat, però actualment també està notant la crisi.

Creu que els municipis de l'Alta Anoia estan més oblidats que els municipis situats més a prop de la capital?
Els municipis de l'Alta Anoia ens sentim poc identificats amb la comarca. L'Anoia és una comarca difícil i l'Alta Anoia té molts pobles amb població envellida que no comparteixen les necessitats d'altres poblacions de la comarca. Esperem que el nou Consell Comarcal tingui representació de tota la comarca i també membres de l'entorn rural. Encara falta molt per fer a l'Anoia.

Font: http://www.regio7.cat/solsones/2011/08/20/pobles-lalta-anoia-sentim-poc-identificats-comarca/160509.html

Eliminar o multiplicar

• En CiU nadie imagina renunciar a la Diputación de Barcelona, tras 32 años de hegemonía socialista

• El Estatut establece sustituir cuatro diputaciones por veguerías

Evitar caer en el ridículo colectivo. Así justificó el actual Gobierno de la Generalitat su decisión de paralizar en abril la aplicación de la ley de Veguerías, aprobada el verano pasado por el tripartito. La ley establece una futura organización territorial de Catalunya en siete veguerías –CiU defiende ocho–, con la aspiración de que acabaran sustituyendo a las diputaciones provinciales. No obstante, la falta de voluntad política en el Gobierno para ejecutar las reformas de las leyes orgánicas afectadas y la interpretación realizada por el Tribunal Constitucional de los artículos referentes a la organización territorial de Catalunya dejaron en barbecho el nuevo mapa de Catalunya. Sin cambios en los límites provinciales ni sustitución de las diputaciones, Catalunya habría puesto en marcha un nuevo nivel de administración con competencias simbólicas.

[...]

http://www.lavanguardia.com/politica/20110821/54202175339/eliminar-o-multiplicar.html

Nadal aposta per suprimir els Consells Comarcals

• El president del grup parlamentari del PSC només mantindria les futures vegueries

Aprofitant la discussió sobre les diputacions generada per Alfredo Pérez Rubalcaba, el president del grup parlamentari socialista, Joaquim Nadal, ha apostat per reobrir el debat sobre el model territorial a Catalunya suprimint els consells comarcals.

En una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies, ha opinat que la possible supressió de les diputacions ha de provocar a Catalunya l'anàlisi del seu mapa administratiu, tenint en compte que aquí hi ha dos organismes extres: vegueries i consells comarcals. Al seu parer, és el moment de tancar un acord català que tingui el màxim consens i signifiqui una simplificació dels nivells administratius. "Potser només s'han de deixar les vegueries i suprimir els consells comarcals, potser ja en tenim prou amb aquest nivell administratiu", ha sentenciat el líder socialista.

D'altra banda, Nadal ha coincidit amb la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, en la necessitat de mancomunar serveis com a fórmula d'estalvi en el món local. De fet, ha destacat que si en algun moment havien tingut molt sentit els consells comarcals era precisament com a ens supralocals que servien precisament per mancomunar. De tota manera, ha afegit que amb o sense consells comarcals, es poden establir mancomunitats igualment.

Els recursos de les diputacions són dels ajuntaments

Sobre la proposta concreta de reformulació de les diputacions, Nadal ha advertit que els recursos que mouen aquests organismes han de continuar sent pels ajuntaments, ja sigui de forma directa o a través de les comunitats autònomes.

Així, el president del grup parlamentari socialista ha considerat que una part dels recursos de les diputacions hauria d'anar directament als ajuntaments, però ha afegit que els diners que es quedin les comunitats per les noves competències que assumeixin també s'han de destinar al món local, i ha posat l'exemple de la construcció de carreteres entre municipis.

"Aquests recursos tenen el mateix origen en el fons de cooperació local i són diners dels i pels ajuntaments", ha argumentat Nadal.

http://www.naciodigital.cat/noticia/34500/nadal/aposta/suprimir/consells/comarcals

L'alcalde de Tarragona, partidari de suprimir els consells comarcals

• Ballesteros també defensa "repensar les diputacions"

http://www.lamalla.cat/infolocal/noticies/article?id=481203

Jo el que faria és el següent:

Catalunya
Províncies --> Suprimir a Catalunya les diputacions i si es vol deixar les delegacions del Govern d'Espanya a les quatre províncies o bé fer uniprovincial.
Vegueries --> Adquireix les competencies de les Diputacions i els Consells Comarcals. Elecció directa.
Comarques --> Ens mancomunitari no polític, consell d'alcaldes i braç de gestió de les vegueries, el consell comarcal via el consell d'alcaldes pot fer propostes a la vegueria, etc.. I la comarca és un dels mitjans de representació al consell de governs locals.
Municipis --> algunes competencies caldrien passar a les comarques/mancomunitats.

A la resta d'Espanya jo faria que les províncies fossin un ens entre veguerial i mancomunitari, ja sigui una mancomunitat per tota la província o que aquesta proposi mancomunitats més petites de la mida d'una vegueria o d'una comarca.

Jo el que faria és el següent:

Catalunya
Províncies --> Suprimir a Catalunya les diputacions i si es vol deixar les delegacions del Govern d'Espanya a les quatre províncies o bé fer uniprovincial.


Solo hay UNA delegación del gobierno en Cataluña. El resto son subdelegaciones.
Quizá nos confundan con los antiguos gobernadores civiles (pues entre otras cosas utilizan los mismos edificios y cuando se crearon simplemente fue un cambio de nombres) pero actualmente el delegado del gobierno lo elige el ministerio de administraciones públicas y es éste quien elije a los subdelegados del gobierno, uno por provincia, quienes dependen directamente de él.

Hasta hace 15 años más o menos, era un follón donde acababan las competencias de los delegados del gobierno, donde las de los gobernadores civiles, todos ellos eran elegidos directamente por el ministerio de administraciones públicas...

pero desde finales de los 90 se armonizó... y existe solamente un delegado del gobierno por cada comunidad autónoma (y además ahora no les "exigen" que sean de la otra punta del Estado, que en tiempos de Franco raro era el gobernador civil que había nacido a menos de 500 km de donde ejercía).

El estado ya se organiza en CCAA, las provincias es un ente superado y que si su función es la proximidad al ciudadano que sea cada CCAA que las organice como mejor le convenga y con las competencias que mejor se adapte al territorio

La provincia está sin ser superada al 100%.

Hay muchos avances que han ido entrando casi sin darnos cuenta... pero sigue sin estar al 100%, ni mucho menos.

7JsgpcskUB8

Els Consells no volen morir

• Els alcaldes defensen els consells comarcals perquè estan fent les funcions de mancomunitats

• Es mostren partidaris d'evitar duplicitats, però passen de puntetes per sobre la despesa dels seus sous

Els consells comarcals poden ser un instrument per mancomunar, i a la vegada racionalitzar serveis entre ajuntaments, però no han de desaparèixer. Aquesta és, si més no, l'opinió dels principals presidents dels consells comarcals de la demarcació de Girona i també d'alcaldes de la zona. I és que, un cop obert el debat sobre la necessitat d'aprimar les administracions i, en aquesta línia, suprimir diputacions o consells, alcaldes i presidents dels consells gironins no es mostren ara mateix partidaris de fer-ho, si bé estan d'acord que segurament s'han de reorganitzar. És cert que parlen de reorganització dels serveis, però en cap cas volen sentir parlar de reduir-ne el pes polític –vegeu plana 3– i, en conseqüència, de renúncia a les retribucions que ara mateix perceben. Una visió diametralment oposada a la que va expressar Joaquim Nadal ara fa uns dies, quan va apostar directament per reobrir el debat sobre el model territorial a Catalunya i, en aquest sentit, suprimir els consells comarcals. On hi ha unanimitat pels alcaldes és a l'hora de valorar el pes específic de cada comarca per definir el futur dels consells. Debat territorial, ara mateix, al marge.

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/9cfd3c73.jpg

Més a http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/446965-els-consells-no-volen-morir.html

Aquestes xifres per variar no diuen gran cosa o no l'acaben de dir tota. És a dir quants plens fan al llarg de l'any i per tant quan cobren en total per treballar al Consell Comarcal, quantes hores hi dediquen... es de dedicació exclusiva? Tenen altres càrrecs en empreses públiques? Tenen altres càrrecs en ajuntaments o al parlament? Cobren a més per ser presidents de les mancomunitats o per fer-hi alguna altra funció?

Per tant la pregunta és quants diners en total cobra cada persona i per fer que i en quants llocs.

L’Ajuntament de Banyoles i el Consell Comarcal del Pla de l’Estany firmen un conveni per a la prestació de serveis d’interès comú
Aquest dimecres al migdia a la biblioteca de l’Ajuntament de Banyoles, l’alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, i el president del Consell Comarcal del Pla de l’Estany, Jordi Xargay, han firmat el conveni de col·laboració entre les dues institucions per a la prestació de serveis d’interès comú. L’objectiu és generar economia d’escala i maximitzar els recursos humans de les dues institucions tenint en compte la situació econòmica actual.

[...] l’Ajuntament de Banyoles desenvoluparà serveis professionals per al Consell Comarcal del Pla de l’Estany tot realitzant tasques d’elaboració d’estudis tècnics i gestió de la comptabilitat energètica [...] tasques de cartografia i depuració cadastral [...]

Per altra banda, el personal del Consell Comarcal prestarà els seus serveis a l’Ajuntament de Banyoles en referència a les tasques de control d’execució, econòmic i de coordinació de seguretat i salut de les obres municipals i el suport de la resta de tasques pròpies de l’aparellador municipal.

[...]

Font: http://www.banyoles.cat/controller.php?p_action=show_page&pagina_id=6&inst_id=587383

Almacellencs emprenyats:

Almacelles fa constar el seu rebuig a l’actuació del Ministeri de Foment en retirar les senyals de límit autonòmic de l’A-22

L’Ajuntament d’Almacelles demanarà la intercessió del Govern de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Lleida i del Consell Comarcal del Segrià en el fet que el Ministeri de Foment ha retirat els senyals de límit de província i de Comunitat Autònoma al seu pas per l’A-22, dins els termes d’Almacelles i de Tamarit de Llitera.

Segons l’Ajuntament d’Almacelles, aquest fet és doblement greu. D’una banda, desatén els límits que figuren en l’actualitat i són els que venen donats per l’Instituto Geográfico Nacional des de l’any 1925. Aquests límits són els que s’han previst en el projecte de l’autovia, els que es van prendre com a definitius i els que finalment es van tenir en compte a l’hora de col·locar els senyals de límit de comunitat autònoma entre Aragó i Catalunya

D’altra banda, també és greu l’actuació del Ministeri de Foment en entendre les pretensions d’alguna autoritat local aragonesa, i que aquest Ministeri de Foment hagi ordenat retirar els senyals, vulnerant els límits provincials i autonòmics de forma totalment arbitrària. No s’entén que ara sigui el mateix Ministeri de Foment qui ignori els límits fixats legalment establerts per l’Instituto Geográfico Nacional, els senyals que es preveien en el projecte de l’autovia i que van ser aprovats sense cap al·legació al respecte.

Almacelles fa constar el seu rebuig a l’actuació del Ministeri de Foment en retirar les senyals de límit autonòmic de l’A-22

Val a dir que l’Ajuntament d’Almacelles exigeix que aquests límits, que són els legalment establerts per l’Estat, siguin els que s’apliquin i es respectin per part de totes les administracions; siguin les locals, les autonòmiques o les estatals.

En aquest sentit, l’Ajuntament d’Almacelles, no descarta la possibilitat d’interposar un recurs contenciós-administratiu contra el Ministeri de Foment, ja que no és l’òrgan o administració competent per alterar els límits provincials i autonòmics d’una zona dins l’Estat.

Ajuntament d’Almacelles

http://almacelles.ddl.net/cat/index.html

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/a2665dcd.jpg

Ah... però la frontera no està ben establerta? Primera notícia...

Eso se creía hasta que el ayuntamiento de Almacelles reclama cien hectáreas.

El caso acabará en los juzgados y a saber por dónde saldrá.
El límite estaba establecido en una acequia hoy en día inexistente. La acequia ha sido recanalizada varias veces y ponte a buscar los límites viejos.

Esto hace que, en una pequeña franja de tierras cultivables (más o menos por donde pasa la A-22) el límite lo hayan puesto en disputa.

El ayuntamiento de Almacelles pone de prueba varios documentos del antiguo IGN que le avalan.
Varios propietarios ponen de prueba escrituras y notas de registro de propiedad que les avalan.

Hay cien hectáreas en disputa que, según se decantase hacia un lado o hacia otro, sería propiedad de agricultores particulares o del ayuntamiento de Almacelles.


Y la A-22 que pasa por allí... tuvo su reclamación por estar mal ubicado el límite autonómico en la señalización (mientras no haya sentencia judicial, se aplica lo que hay), y no pusieron ninguna nueva.


En resumen... unas tierras de cultivo que, a base de cambiar acequias, reparcelar, etc... están "en el limbo" y ahora ha salido a la luz la disputa que hay entre ambas. El límite "estaba" claro, pero lo empiezas a "marear"... y pon un equipo de topógrafos que te lo marque de nuevo...

Aaaaaah, espera, que ja veig la diferència de límits. Surt diferent a Google Maps que al web de l'ICC.

Pfffffff, però si és una minúcia de superfície... per l'amor de Déu.

Edito: I al mapa del cadastre em surt com al de l'ICC. Tot i que el del cadastre mostra diferències en alguns límits municipals aragonesos.

Aaaaaah, espera, que ja veig la diferència de límits. Surt diferent a Google Maps que al web de l'ICC.

Pfffffff, però si és una minúcia de superfície... per l'amor de Déu.

Jo no ho he sabut trobar. Hauria d'estar marcat amb una línia vermella com Palestina i Israel al Google Earth. xD

Pues ahora que salga un equipo de topógrafos a ver quién tiene la razón. A tomar de referencia los antiguos lindes, acequias y caminos y a ver qué pueden encontrar de los planos de hace más de un siglo...



Parece una chorrada pero unos familiares míos descubrieron que les había "desaparecido" una finca que tenían en un pueblo y por la que no pasaban desde hacía años. Año tras año los agricultores próximos habían ido cultivando una pequeña franja del terreno y había desaparecido.
Ahora ponte a discutir qué terrenos son tuyos cuando han desaparecido todas las marcas posibles. Ponte a calcular cuanta superficie tiene cada finca, cuánta le corresponde y entonces sacas lo que te han "chuleado".

Y si en algo más de una década desaparecen todas las marcas... en más de un siglo, ni te cuento.


Por cierto, hablando de señalización... si no me equivoco, en la A-22 un problema que hay es que tuvieron que ocupar una de esas fincas que está en litigio. Total... que el "propietario" de momento no puede cobrar ni un euro pues lo primero que tiene que hacer es regularizar la situación de esa finca y luego ponerse a cobrar la indemnización (si la finca es suya, le procede indemnización, si no lo es, la cobraría el ayuntamiento de Almacelles).

Pa flipar... el ministerio de Fomento ha ¿expropiado? una finca sin que se sepa quién es el verdadero titular...

Aragó invaeix Catalunya! xD. Ja reclamava totes els terres Lleidatans perque havian retirat els cartels, i ahir vaig llegir que era per 1 km^2 de terres. Així que penso que ara el limit està una mica més al est.

I ara una cosa que hi llegit al Ara digital: Perque posar dues senyals contradictoris aquí (http://maps.google.es/maps?hl=es&ll=41.98985,2.823911&spn=0.000016,0.019076&z=16&vpsrc=6&layer=c&cbll=41.98985,2.823911&panoid=P1jmc58dKYz59ls8a745zQ&cbp=12,212.8,,1,11.59) quan existeix una altra senyal correcta? (No trobo la R-401c...)

“Mancomunar és bo i alhora difícil”
L'alcaldessa no nega l'estalvi que suposa la gestió de serveis entre diversos pobles, però recorda que les prioritats poden ser diferents
Renuncia a la paga de la Generalitat perquè destinen la quota de Seguretat Social a altres coses


Vol dir que no noten tant la crisi com un municipi més gran?
El volum d'ingressos, evidentment, ha davallat, sobretot els que ens arribaven de fora, perquè hi ha molt poques convocatòries de subvencions i ajuts. Però a banda de ser un poble petit, el cas és que no ens vam deixar portar per la bombolla immobiliària. Els ingressos per obres, que sempre pressupostàvem a la baixa, han mantingut la tònica. Petites obres, reformes...

Ara es deu agrair.
Sí, però s'han de reajustar altres coses, com ara la retallada de la subvenció per a les places d'escola bressol, que haurem d'esgarrapar d'altres partides, i aquí costa més que en una població més gran.

[...]

Ara que es parla tant dels sous dels polítics, vostès només cobren 15 euros per assistir al ple i 50 per cada junta de govern. Han optat per l'austeritat?
No és cap novetat. Hem mantingut el que s'ha anat pagant des de fa anys. Una petita dieta per si cal fer un desplaçament, trucades de telèfon i el cafè després dels plens.

[...]

Veient com està el panorama, és partidària de mancomunar serveis?
Ho he pensat moltes vegades i sí, seria positiu, però també difícil. Ho hem intentat fer amb la qüestió del manteniment i arranjament dels camins i no ens n'hem acabat de sortir, perquè les prioritats de cada municipi són diferents. En tot cas, crec que la millor manera de fer-ho és a través del Consell Comarcal.

Però, per exemple, en recollida d'escombraries, o manteniment de l'enllumenat públic?
Sí, en el cas de les escombraries, potser sí. Però en el tema de l'enllumenat, cada poble ho sol encarregar als seus lampistes. Si es mancomuna, facilitaràs que s'hi puguin presentar sobretot empreses grans, i això acabarà perjudicant els autònoms petits.

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/449321-mancomunar-es-bo-i-alhora-dificil.html

Reportatge a TV3 sobre els Territoris Ocupats Almacellencs xD

lvxCkQmyNp4

Per fi ho han explicat una mica millor!! Avui és el primer dia que ho he entés del tot xd

^^ +1. La clau és quan diu que la Clamor tenia 500 m d'amplada abans i ara només en té 15.

El govern autoritza la nova EMD de Baldomar

El Consell de Govern ha aprovat aquest dimarts el decret de constitució de l'entitat municipal descentralitzada de Baldomar, al terme municipal d'Artesa de Segre. Amb aquesta aprovació es tanca l'expedient que els veïns del nucli van iniciar el 2 d'abril del 2009, quan la junta veïnal de Baldomar va sol·licitar la separació a l'Ajuntament d'Artesa de Segre, ja que l'expedient de constitució ha complert tots els requisits i passos legals necessaris. En primer lloc, l'acord del ple amb l'informe favorable de l'Ajuntament d'Artesa de Segre va ser sotmès a exposició pública i el 2 de novembre del 2009 es va donar per finalitzada la fase municipal de tramitació de l'expedient.

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/452893-el-govern-autoritza-la-nova-emd-de-baldomar.html

Bustos aposta per reduir els consells comarcals

L'alcalde de Sabadell i president de la Federació de Municipis de Catalunya, Manuel Bustos, va apostar ahir a Tarragona per una reducció dels òrgans de poder dels consells comarcals. “Personalment, considero que als consells comarcals l'únic òrgan de poder hauria de ser el consell d'alcaldes”, va defensar Bustos, que també va apostar perquè altres administracions de segon nivell, com ara la Diputació de Tarragona, siguin “governades pels alcaldes”.

[...]

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/452792-bustos-aposta-per-reduir-els-consells-comarcals.html

^^ Només la diputació de Tarragona o totes les diputacions?? xd.

El sr. Bustos no parla d'un dels problemes principals del país com es que hi ha hagut administracions que han agafat competencies que en teoria havien de fer altres i ara no tenen diners per pagar-les (per allò de dir ho faig jo...)

La Diputació, els consells comarcals i els ajuntaments lleidatans estudiaran mancomunar serveis per optimitzar recursos

• Encarregaran una auditoria per determinar l'eficiència dels serveis que ofereixen aquests ens i evitar-ne la duplicitat

Reñé ha destacat que les comarques de Lleida tenen 231 municipis dels quals més d'un 70% tenen menys d'un miler d'habitants, fet que suposa que molts ajuntaments no puguin donar serveis des del municipi i es vegin obligats a plantejar-se de mancomunar-los, i més especialment davant les dificultats econòmiques per què passen els consistoris, segons Reñé.

En primer lloc, han decidit que encarregaran una auditoria que es durà a terme des de la Diputació de Lleida amb els tècnics dels consells comarcals per determinar amb exactitud l'eficiència d'aquestes institucions i determinar la possibilitat de mancomunar serveis i actuar d'una forma més eficient.


http://www.araponent.cat/noticia/27791/la-diputacio-els-consells-comarcals-i-els-ajuntaments-lleidatans-estudiaran-mancomunar-ser?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed%3A+araponent+%28AraPonent%29

El govern no eliminarà ajuntaments, però sí que reduirà les competències dels més petits

La Generalitat no eliminarà cap ajuntament per estalviar diners en temps de crisi. Segons ha pogut saber TV3, el govern creu que seria massa polèmic. El que sí que ha confirmat la seva voluntat de reduir les competències dels pobles més petits. Tot això es començarà a discutir aquesta tardor amb la nova llei de governs locals que prepara l'executiu.

[...]

De fet, ja l'any 2000 el govern va encarregar un estudi -conegut com "l'Informe Roca" perquè el dirigia Miquel Roca Junyent- que ja apuntava la necessitat "d'un pla de fusions i agregacions per als municipis de menys de 250 habitants". Tot i això, el govern ha decidit apuntar a una altra solució.

El director general d'Administració Local, Joan Cañada, ho argumenta: "Nosaltres entenem que és tant o més important quines competències té cada municipi. No és lògic que tingui les mateixes competències un municipi de 200 habitants que una ciutat de 200.000, i això sí que cal revisar-ho".


http://www.324.cat/noticia/1385686/politica/El-govern-no-eliminara-ajuntaments-pero-si-que-reduira-les-competencies-dels-mes-petits

La fusió de pobles per fer front a la crisi, gens prioritària

• El nou president de l'Associació Catalana de Municipis creu que cal "mancomunar serveis"

L'alcalde de Premià de Mar (Maresme), Miquel Buch (CiU), ha substituït avui l'alcalde de Martorell, Salvador Esteve, a la presidència de l'Associació Catalana de Municipis (ACM). En fer-ho, ha rebutjat frontalment la supressió o fusió de municipis per fer front a la crisi, perquè opina que, per millorar els serveis que aquests ofereixen als ciutadans, la via a seguir és la de "mancomunar serveis, en cap cas esborrar del mapa pobles i ciutats".

Buch també ha destacat la importància d'assolir un millor finançament per a Catalunya i també per als municipis. "Els ajuntaments estem donant un 26% de serveis impropis, oferint un servei de molta qualitat però les finances locals en aquests trenta anys no han millorat", ha assenyalat. També reclama concretar per llei els serveis i competències que ha d'assumir, "i pagar", cada administració.

"No tenim cap base ni cap estudi científic que digui que aquest és el camí", ha dit sobre aquesta possible supressió. El nou president de l'ACM també considera un "debat estèril" plantejar en aquests moments l'eradicació les diputacions provincials, i descarta una possible fusió a curt termini amb l'altra gran entitat supramunicipal, la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), presidida pel socialista Manel Bustos.

Tot i insistir en la "voluntat de servei" dels consistoris i ens municipals, reconeix que el pròxim any es presenta "complicat" i, per això, afirma que "és més necessari que mai" un model de finançament municipal. Recordant casos d'ajuntaments que han fet pública la seva precària situació econòmica, ha afirmat que és una "urgència vital" concretar recursos i també competències de les respectives administracions.

"No volem més diners", ha matisat "però el que sí demanem és saber els serveis que no ens pertoquen i aclarir què li toca fer a cada administració i, sobretot, qui ho paga", ha assenyalat. Davant les limitacions a les hisendes locals, el president de l'Associació Catalana de Municipis exigeix aquest nou marc de competències.

Miquel Buch, que encapçalava la única candidatura a la nova junta -la qual ha rebut el suport del 98% dels participants a l'assemblea-, es converteix en el desè president de l'ACM, institució que es va constituir el 3 d'octubre de 1981 a la Sala de la Columna de l'Ajuntament de Vic. El seu predecessor és l'alcalde de Martorell i actual president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, qui en el seu discurs també ha reclamat un "finançament just" per als municipis.

http://www.naciodigital.cat/noticia/35683/fusio/pobles/fer/front/crisi/gens/prioritaria

^^o sigui fusions fredes

Claro, es mejor recortar en sanidad y educación que eliminar municipios en donde enchufar a la familia y amigotes.
Sense comentaris...

En el cas del Pallars Jussà, jo crec que hi ha dos casos "curiosos" que mereixen una agregació municipal.

http://img830.imageshack.us/img830/4170/sinttulonr.jpg


En primer lloc, el cas dels municipis de la Pobla de Segur (color blau) i la Conca de Dalt (color groc). Com es pot veure, el terme municipal de la Conca de Dalt (format per una desena de pobles que no arriben cap d'ells als 80 hab) no té continuïtat geogràfica ja que està literalment partit per la Pobla. A més, si es vol anar de qualsevol dels pobles del costat esquerre de la Conca de Dalt als de la dreta, és necessari passar pel centre de la Pobla. I el més curiós és que la seu de l'ajuntament de la Conca de Dalt està en el terme de la Pobla de Segur, a escassos 50m de distàndia de la seu de l'ajuntament de la Pobla. Crec que aquesta situació no es dóna en cap altre muncipi d'Espanya.

En segon lloc, tenim els casos dels municipis de Tremp (color verd) i Talarn (color marró). Tremp i Talarn estan separats per uns 800m de distància, un recorregut que fàcilment es pot fer a peu seguint el curs de la C13. El curiós és que el terme municipal de Tremp, el més gran de tota Catalunya, està partit també pel terme de Talarn i, com en el cas anterior, no té continuïtat geogràfica. Això es deu senzillament a que Talarn s'ha quedat tot el marge del riu Noguera Pallaresa, l'acadèmia de l'exèrcit, la central hidroelèctrica i la presa del pantà de Sant Antoni, encara que totes aquestes siguin infraestructures que voregen el nucli de Tremp.

Quan algú veu casos com aquests, que de ben segur es repeteixen per tota Catalunya, es pregunta per què l'agregació municipal és un tema tabú, com a mínim en certs casos concrets com els que he citat.

Jo al Pallars Jussà faria el següent:
1) Agregació d´Abella de la conca i de la part de St. Salvador de Toló de Gavet de la conca a Isona i Conca dellà.
2) Fusió de Llimiana, St. Esteve de la Sarga i Castell de Mur en un nou municipi anomenat Montsec o Obagues del Montsec. També comprendria els pobles de la vall de Barcedana.
3)Nou municipi de Vilamitjana, integrat per Vilamitjana, Suterranya i el que queda de Gavet de la Conca.
4) Unió de la Pobla de Segur i Conca de Dalt.
5) Unió de Senterada, Sarroca de Bellera i Torre de Cabdella amb capital a la Pobleta de Bellveí.
6) La Terreta (antics termes d´Espluga de Serra i Sapeira) passarien al Pont de Suert, implicant un canvi de comarca.
7) Salàs i Talarn es mantindrien, però guanyant l´antic terme de Gurp en el cas de Talarn.

Això implicaria que a la comarca hi quedéssin els següents municipis:
1)Tremp
2)Talarn
3)Salàs
4)Pobla de Segur
5)La Pobleta de Bellveí
6)Isona i Conca Dellà
7)Montsec o Obagues del Montsec
8)Vilamitjana, Suterranya i Gavet.

^^ Bastant d'acord amb tu, tot i que jo uniria:

- Salàs de Pallars a la Pobla de Segur
- Talarn a Tremp
- Vilamitjana i Suterranya a Tremp
- Gavet al nou municipi de "Montsec"

D'aquesta manera tindríem una comarca amb 5 municipis d'extensió similar (i població dispar), que crec és el que correspon a una comarca que no arriba als 14.000 habitants en total.

Mirant el mapa del Pallars Jussà el primer que es veu el la grandària excessiva al meu parer del terme de Tremp fruit de fusions fetes fa uns 40 anys. Intento desmembrar-lo al màxim.
Al nordoest, els antics termes de Sapeira i Espluga de Serra, no podent-los unir a Areny, els ajunto al Pont de Suert.
A l´oest hi ha l´antic terme de Fígols de la Conca, molt migrat poblacionalment. El deixo amb Tremp perquè no hi veig cap altra solució raonable.
Al sud els pobles de Palau i Puigcercós tampoc tenen població per formar nou municipi. Per unir-los amb Guàrdia de Noguera (Obagues del Montsec), els veig massa propers a Tremp. pn els deixo. Al nordoest, Gurp de la Conca, l´uneixo a Talarn, que és d´on surt la carretera que hi mena.
Lògicament, les llenques rares de terme de Talarn que envolten Tremp fent formes força estranyes me les carrego agregant-les a Tremp (Talarn que no es queixi, que té Gurp).

Després hi ha el dubte amb el municipi de Gavet. La part més meridional, on hi ha els pobles de Sant Cristòfol de la Vall, Sant Martí de Barcedana i Sant Miquel de la Vall, els ajunto amb Llimiana que al seu torn va a Obagues del Montsec per raó de proximitat i conca hidrogràfica. La zona de l´antic municipi de Sant Salvador de Toló, la uneixo a Isona i Conca Dellà. Llavors només queda de l´antic municipi de Gavet, a més del propi Gavet, Aransís, Fontsagrada i Sant Serní. Població migrada per romandre com a municipi independent. Però aprofito que al nord hi ha Vilamitjana i Suterranya, pertanyents a Tremp, que vull reduir com a capital al mínim. A més Vilamitjana té més de 200 habitants, i això al nord del Montsec és gairebé una "city". Així compenso a Gavet el que li robo pel sud i li dono un nord molt més amable i pròsper, tot i que la capitalitat passa a Vilamitjana, la major població i a més prou centrada i de pas obligat per tots els habitants dels pobles agregats per anar a Tremp.

Un altre tema que m´ha fet rumiar prou ha estat el de Salàs i Talarn.
No els he volgut fusionar entre ells perquè l´un bascula més cap a Tremp i l´altre cap a Pobla. A més, unir dos pobles de la mateixa grandària si fa no fa sempre és problematic per les enveges, rivalitat, etc... No així si són tres, quatre o cinc pobles de grandària similar.
No volent engreixar més a Tremp i havent-li ja donat a Pobla el Pont de Claverol, he optat per mantenir la independència d´aquests dos municipis, que si no recordo malament, són els pobles més importants del Pallars en quant a població després de Tremp, la Pobla de Segur i Isona.
Com he escrit anteriorment, a Talarn li dono l´antic terme de Gurp.A Salàs li dono el poble de Rivert, petit regalet, però no hi a res més per oferir-li. Si no hi hagués l´embassament de Sant Antoni, podria tindre també Aramunt, però ara qualsevol comunicació és impossible.

Un organisme "artificial"

• El consell comarcal del Barcelonès s'encarrega del manteniment de les rondes per omplir-lo de contingut

El consell comarcal del Barcelonès ha contractat el 94% dels contactes de forma directa i ha deixat en dos anys pèrdues de 8 Milions d’euros, segons el darrer informe de la Sindicatura de Comptes.

El regidor Javier Mulleras, del PPC, ha denunciat que "una gran part de les actuacions del Consell Comarcal son concentrades a REGESA, en terrenys que es promovien aparcaments i habitatge públic que havien estat propietat de l’Ajuntament de Barcelona i cedits al Consell Comarcal de forma encara no explicada, tot i que el consistori ja té el seus propis organismes públics per construir aparcaments com BSM o el Patronat Municipal de l’Habitatge".

"La negligent gestió econòmica del Grup CCB (Consell Comarcal + Regesa + Regesa Aparcaments + Marina Badalona) que en dos anys han perdut 8 Milions d’euros, malgrat ser organismes que tenen un negoci captiu amb l’administració, ja que són els seus únics clients", ha afegit.

Altres aspectes "de mala gestió" que ha explicat el regidor popular, és el pagament de 500.000€ en concepte d’interessos de demora i recàrrecs tributaris d’IVA per no haver emès factures corresponents per import de 12,7 milions de euros.

També ha denunciat "l’abús de la contractació directa de serveis, el 94% dels contractes del CCB analitzats han estat adjudicats de forma directa (contractes menors i negociats sense publicitat), sense les garanties de concurrència i igualtat d’oportunitats que s’han de donar en una entitat pública". En aquest sentit Mulleras ha fet referència a "l'abús de la contractació directa del personal, ja que aquesta contractació arbitraria és impròpia del sector públic, a més a més, s’han detectat contractes amb clàusules especials de rescissió".

La Sindicatura de Comptes fiscalitzarà el Consell Comarcal del Barcelonès, després de aprovació per unanimitat al Parlament d'un document presentat pel PPC amb 270 al·legacions al Compte General de l’any 2010, on es detallen totes les qüestions a tenir en compte detectades en el període de revisió de comptes.

Mulleras ha explicat que el Consell Comarcal del Barcelonès (CCB) esta governat des de fa anys per un cuatripartit format per CiU, PSC, ICV i ERC. "És un organisme al que se li ha dotat d’un contingut artificial, com és el manteniment de les rondes de Barcelona, la gestió de beques-menjador, transport escolar, i altres ajudes educatives, i la construcció d’equipaments".

http://politica.e-noticies.cat/un-organisme-artificial-57815.html

^^Bueno, la gracia del asunto es que las rondas son de titularidad del Ayuntamiento de Barcelona dentro del tramo que circula en su municipio, pero son de la Gene o incluso de O Ministerio fuera de él, ¿no? Porque el conjunto B-10, B-20, C-32 pasa por Barcelona, Sant Adrià, Hospi, Esplugues y Cornellà, de los cuales dos no son municipios del Barcelonès.

Els micropobles reclamen al Parlament una major atenció

• Municipis de menys de 500 habitants aprofiten Internet per intentar resoldre els problemes

L'Associació de Micropobles de Catalunya, que agrupa 71 de les 339 poblacions de menys de 500 habitants, ha reclamat aquest dimarts als diputats al Parlament de Catalunya el reconeixement de la seva especificitat en les lleis bàsiques locals que s'aprovin per trobar solucions als diferents problemes amb què s'han d'enfrontar aquests ajuntaments i que tenen a veure amb el finançament, les comunicacions, les telecomunicacions, el transport públic, el manteniment de camins i d'equipaments, els serveis que presten a les famílies, a les persones dependents o als joves, entre d'altres. L'entitat ha fet aquesta crida en la marc de la 16a edició del saló Municipàlia, que avui s'ha inaugurat a Lleida.

La presidenta de l'Associació de Micropobles de Catalunya (AMC) i alcaldessa d'Ordís (Alt Empordà), Maria Crehuet, ha apuntat que l'entitat es va constituir "per posar en comú les problemàtiques i les necessitats d'aquestes poblacions i per reivindicar amb una única veu les mancances d'uns nuclis amb pocs habitants, però moltes vegades amb una gran extensió". Crehuet ha explicat a Municipàlia que, mitjançant Internet, els alcaldes i tècnics municipals intenten resoldre els problemes basant-se en les pròpies experiències viscudes.

Per la seva part, la presidenta adjunta de l'AMC, Ann Gyles, ha reivindicat el paper dels micropobles com a "exemple de política de proximitat" i ha afegit que els seus alcaldes "són alcaldes les 24 hores al dia".

Les representats de l'entitat han destacat que un dels problemes més importants que tenen els micropobles són els problemes per accedir a les subvencions públiques per la manca de personal qualificat per presentar les sol·licituds o per l'absència de grans projectes que necessitin d'una inversió quantiosa.

http://www.naciodigital.cat/noticia/36171/micropobles/reclamen/parlament/major/atenci

Jo crec que el que cal és deixar els alcaldes "pelats" només amb capacitat de veto per a que no els endollin incineradores i presons sense pactar i passar tota la feina del dia a dia al consell comarcal mancomunant-ho tot. I amb el municipi de Barcelona, igual, i ja posats carregar-se'l i tornar als municipis antics. Total, de que serviria l'actual? A més, el municipi actual no representa gens l'extensió real de la metròpoli. Amb un govern metropolità fusionat a la vegueria s'arribaria a racionalitzar forces coses.

No pots posar un tio només amb capacitat de veto d'aquestes coses... perquè com que després ell no decidirà el pressupost no es veurà obligat a buscar una d'aquestes coses per posar-la al municipi per poder financiar part del pressupost i per tant serem encara més NIMBY del que ja ho som.

^^
+1

Posem llavors que també decideix el finançament i pot vetar-lo?

CiU passa el pestell al calaix de les vegueries

• El Parlament rebutja portar al Congrés la modificació dels límits provincials

Les vegueries hauran d'esperar malgrat s'intenti treure-les dels calaixos. Així ho han decidit aquest matí els vots del PP, de C'S i del PSC i l'abstenció de CiU que han impedit que prosperi la proposició de llei per instar el Congrés dels Diputats a modificar els límits provincials catalans. ERC l'havia presentada per tal d'impulsar el desplegament de les vegueries, ja que és necessari canviar la configuració territorial per substituir les 4 províncies actuals per les 7 vegueries aprovades pel Parlament (ERC n'afegeix una vuitena, la de l'Alt Penedès).

Només ICV-EUiA i SI han donat suport a la proposta d'Esquerra, que finalment no serà discutida en comissió. CiU i el Govern s'han compromès a liderar aquesta proposta quan s'assoleixi un consens important arreu del territori.

http://www.naciodigital.cat/noticia/36199/ciu/passa/pestell/calaix/vegueries

[...] per les 7 vegueries aprovades pel Parlament (ERC n'afegeix una vuitena, la de l'Alt Penedès).

Mani? :crazy: :lol:

Anem trossejant. XD Posi'm una vegueria de Sant Quintí de Mediona. :D

¬¬

Suposo que és un error del periodista. hauria de ser Gran Penedès.

Les diputacions comencen a mancomunar serveis locals
El primer, l'assessorament financer i l'elaboració de plans de viabilitat econòmica per als ajuntaments catalans
Representants municipals demanen un nou finançament i que es delimitin les competències

Les diputacions catalanes són les primeres a mancomunar serveis per estalviar i ser més eficients. La primera iniciativa ja és efectiva i permet posar a l'abast de tots els municipis el servei d'assessorament financer i el d'elaboració de plans de viabilitat econòmica, segons va anunciar ahir a Lleida el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve. Aquest servei té una llarga experiència a la corporació barcelonina i ara estarà a l'abast de les altres tres.

Esteve [...] va explicar que els quatre presidents ja s'han reunit diverses vegades i que darrerament ho han fet amb Governació i amb diferents consellers per establir fórmules de coordinació “per evitar, sobretot, la duplicitat de serveis i poder fer més amb menys diners”, reblava Esteve.

[...]

Esteve, Reñé i l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, van coincidir [...] a reivindicar “de manera urgent” un nou finançament local i la delimitació de competències per saber, des de l'Estat fins als ajuntaments, “què fa cadascú i amb quins diners”, segons Esteve. Ros hi va afegir que aquesta reforma no ha d'incorporar cap nova administració, en referència a les vegueries, i deixar els consells comarcals com a entitats gestores.

[...]

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/465317-les-diputacions-comencen-a-mancomunar-serveis-locals.html

El TSJC avala el repartiment de les illes Formigues
Desestima un contenciós de l'Ajuntament de Palamós, que reivindicava que tots els illots pertanyien al seu terme
La sentència dóna per bona la gestió conjunta amb Palafrugell, decidida per la Generalitat

http://estatic.elpunt.net/imatges/43/84/alta/780_008_4384072_63e1e8b064fe5e48112886a51a582ea4.jpg
L'illot de la Formiga Gran, al mig amb el far, i els adjacents,
que pertanyen a Palamós, segons va dictaminar Governació.
Foto: MANEL LLADÓ.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat el recurs contenciós administratiu que l'Ajuntament de Palamós havia interposat l'1 de setembre del 2009 contra l'acord del Departament de Governació que repartia, de manera salomònica, la titularitat de les illes Formigues entre els municipis de Palamós i Palafrugell, refermat per la sentència.

[...]

L'acord de Governació es va fonamentar en una lògica de “ponderació geograficoadministrativa”, és a dir, que es va dividir l'arxipèlag en dos conjunts d'illes amb superfícies similars i es van inscriure en el terme municipal més proper. El repartiment va ser de sis illes –la Formiga Gran i els cinc illots adjacents, amb 1.488,8 metres quadrats– per a Palamós i les altres deu –sa Planassa, sa Corba, s'Escull Llagoster i els esculls de Fora, amb 1.627,8 metres quadrats– per a Palafrugell. Pel que fa al projecte de reserva marina al voltant de l'arxipèlag, un cop finalitzada la tramitació, va quedar aparcat a l'estiu després que el Ministeri de Medi Ambient decidís estalviar-se la partida de 500.000 euros anuals per al seu control.

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/465311-el-tsjc-avala-el-repartiment-de-les-illes-formigues.html

Abans de fer modificacions als límits provincials caldria preguntar als habitants dels municipis afectats què en pensen.

Em sembla de lògica aplastant que els limits provincials s'han de variar, es facin o no les vegueries. Sobre preguntar-ho o no... a veure si ara tindrem desenes d'enclavaments a cada província per preguntar on vol estar cadascú, perquè on posem el límit? Recordem que la Cerdanya gironina vol estar a Barcelona i la Cerdanya lleidatana vol seguir a Lleida, però i si un de la Cerdanya gironina es vol quedar a Girona que? Una Cerdanya a tres províncies?? :crazy:

Vegueria unicomarcal de la Cerdanya!!! XD

Que vegueria!! Província!! XD Segons la llei de Cerdanya que volien fer, des de la vegueria a l'estat s'0hauria d'anomenar X i Cerdanya, ja que deia que en qualsevol organització territorial que se l'inclogués hauria d'afegir aquest afegitó (similar a Alt Pirineu i Aran), així que hauria de ser Alt Pirineu, Aran i Cerdanya; Lleida i Cerdanya; Girona i Cerdanya; Catalunya i Cerdanya; Espanya i Cerdanya. :lol:

Jo aposto pel Regne Unit d'Andorra i Cerdanya. XD

Més pròpiament hauria de ser "Alt Pirineu i Aran i Baixa Cerdanya, Lleida i Baixa Cerdanya, Girona i Baixa Cerdanya, etc..."
No oblidem que la Cerdanya està dividida per dos estats, i que la Cerdanya que depèn de la Generalitat només és aproximadament la meitat de la comarca, la més baixa.
Posats a filar prim!
Entenc que la Cerdanya és una comarca molt ben definida, però arribar al punt d´exigir que el nom de la comarca figuri a qualsevol divisió superior em sembla molt fort.

^^ Exacte.

Palamós no vol compartir amb Mont-ras la titularitat de les Illes Formigues

L'Ajuntament de Palamós (Baix Empordà) no vol compartir amb Mont-ras (a la mateix comarca) la titularitat de les Illes Formigues.

Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) fixa que els dos municipis en tenen la gestió conjunta, però les autoritats de Palamós no hi estan d'acord i recorreran davant el Tribunal Suprem.


http://www.lamalla.cat/infolocal/noticies/article?id=494382

No entenc bé l'afer de les illes formigues. Quin interés té per un municipi en tenir illes deshabitades, pelades (si més no per la part aèria), i al mig del mar? He llegit a una de les noticies que en cas que s'hi declari reserva marina, hi haurà calers pel mig. Va per aquí la cosa? Els diners aniràn (en part o totalitat) a l'ajuntament(s) que sigui titular de les illes? O es una questió de turisme submarí?

Ortega vol municipis mancomunats

• El Govern vol reduir competències dels ajuntaments que no estan prou preparats per desenvolupar-les

Res de retallar municipis però sí competències a través de mancumunar serveis. La vicepresidenta del Govern i titular de Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega, ha avançat que la Llei de Governs Locals que s'aprovarà al llarg del 2012 preveu reduir competències d'aquells municipis que no tenen "prou preparació per desenvolupar-les" ja sigui perquè son localitats amb poca població, o bé perquè compten amb un nombre reduït de regidors o de persones que sustenten l'ajuntament. En declaracions al programa de la Caixa dels Trons, Ortega ha posat la gestió de l'aigua potabilitzadora, els residus i, fins i tot, la policia local com a exemple d'aquest tipus de competències que es podrien suprimir en alguns municipis.

La vicepresidenta del Govern descarta obrir el debat sobre si s'han de reduir el nombre dels 947 municipis de Catalunya, creu que "no sentit" i que no seria una mesura per estalviar recursos. Ortega ha apuntat que la prioritat ha de ser mancomunar serveis. "Tenim un deure cap a molts petits municipis que tenen un equip de gent al front que treballa de manera altruista i que, segurament, els hi falta una mica de formació", davant d'aquesta situació ha assegurat que l'administració els ha de facilitar l'exercici d'algunes competències.

La nova Llei de Governs Locals , que té l'objectiu d'establir un "mapa competencial", s'ha de treballar, segons Ortega, amb l'objectiu d'aconseguir un doble acord, un consens polític i un consens territorial. Tot i no detallar les modificacions de la nova llei, la vicepresidenta ha avançat que hi ha municipis que no tenen prou preparació per desenvolupar una sèrie de competències i, en aquest sentit, ha apostat per posar l'accent en l'austeritat i en l'optimització de recursos. Preguntada per quin tipus de competències es podrien eliminar en municipis concrets, la vicepresidenta ha posat tres exemples: la gestió de l'aigua potabilitzadora, els residus i, fins i tot, la policia local.

Segons Ortega, hi ha pobles a la comarca de l'Urgell que ja potabilitzen l'aigua i la distribueixen conjuntament així com també hi ha localitats que s'han plantejat compartir la policia local. "Es tracta de municipis que abans no tenien segurament policia local i poden tenir l'oportunitat de fer-ho", ha explicat.

Compartir equipaments

D'altra banda, en referència als serveis que ofereixen els municipis ha manifestat que hi ha ajuntaments que tenen uns "macroequipaments" que en aquests moments no es poden mantenir i ho ha atribuït al fet que "s'han fet equipaments més propis d'un país ric quan no érem un país ric". "Hi ha alguns ajuntaments que donen tants serveis que és impossible sostenir-los", ha constat. I davant d'aquesta situació ha plantejat dues possibles solucions: o es comparteixen els equipaments entre municipis o es tanquen.

Ortega ha explicat que la mancomuniació de serveis entre ajuntaments ja s'està fent actualment i ha posat l'exemple de tres municipis de l'Empordà que comparteixen equipaments. "Jo tinc un teatre, tu una piscina i l'altre una llar d'infants, a partir d'aquí podem treballar per optimitzar recursos i facilitar que els ajuntaments més petits puguin oferir els serveis amb garanties" ha exposat de manera gràfica.

http://www.naciodigital.cat/noticia/36559/ortega/vol/municipis/mancomunats

Montmeló o Montornès?

• La Comissió de Delimitació, que es renovarà coincidint amb el nou mandat, ha d'establir els límits entre els dos termes

Els límits entre els municipis de Montornès del Vallès i Montmeló sempre han estat difosos. És per això que es va crear una Comissió amb membres de totes dues poblacions amb l'objectiu de delimitar-los. Ara amb el canvi de mandat s'han d'escollir nous membres per aquest òrgan que agrupin les diverses sensibilitats.

Tot va començar amb el jaciment Romà de Can Tacó. Amb la trobada arqueològica va sorgir la necessitat de delimitar a quina població pertanyia exactament, ja que quedava en una zona que es podia considerar tant Montornès del Vallès com Montmeló. Per resoldre-ho, es va crear una Comissió de Delimitació del dos termes municipals, però encara queden zones pendents. L'alcalde Montornès, Jose Montero, explica que hi ha indústries més de la zona nord que queden dividides en els dos termes municipals.


http://www.lamalla.cat/infolocal/noticies/article?id=495817

Els municipis que necessiten mancomunar serveis per tal de poder sobreviure econòmicament haurien de fusionar-se en un sol municipi. Aquesta hauria de ser la clau de volta per determinar quins són els municipis que s'han de fusionar i no la seva mida o si formen un continu urbà.

^^Cal també saber perquè aquest municipis mancomunen, perquè de res hem serveix fusionar si el monstre creix.

La idea es bona però cal començar a definir clarament que ha de fer un municipi, que una comarca... no tenir un sistema que es tot obert.

Busquen avals al territori per a la segregació de Medinyà
Els cinc grups municipals de Sant Julià de Ramis demanen l'adhesió del Consell del Gironès, la diputació i els pobles veïns
L'alcalde afirma que la unitat actual no té precedents

Els cinc grups de l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis –PSC, CiU, Unitat per a la Democràcia Municipal (UdM), Entesa per Medinyà 1972 (EPM 1972) i Bloc Municipal de Catalunya (BMC)–, busquen avals institucionals i dels pobles veïns després que el divendres 21 d'octubre fessin una declaració unànime per a la independència de Medinyà. L'alcalde de Sant Julià, Narcís Casassa (PSC), diu que la unitat d'ara no té precedents. “Anem tots a l'una. Això és important. És una posició que no s'havia donat fins ara.”

LA XIFRA
39 anys
fa que Medinyà forma part de Sant Julià.
Ara els grups de Sant Julià volen que
Medinyà s'independitzi.[...]

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/473016-busquen-avals-al-territori-per-a-la-segregacio-de-medinya.html

Els nou pobles descarten crear un nou organisme
Creuen que seria duplicar esforços, quan ells només volen reduir despeses

Els ajuntaments de Llagostera, Santa Cristina d'Aro, Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar, Caldes de Malavella, Vidreres, Cassà de la Selva, Castell- Platja d'Aro i s'Agaró i Calonge no crearan un nou organisme administratiu, com podria ser una mancomunitat, de cara a tirar endavant el projecte d'establir experiències comunes de cara a reduir les seves despeses. “No farem cap mancomunitat per no duplicar esforços”, va dir l'alcalde de Calonge, Jordi Soler, en representació dels nou municipis, ja que aquesta nova trobada es feia en aquest municipi. L'alcalde va recordar que actualment alguns dels municipis ja tenen una mancomunitat per gestionar els residus urbans.

[...]

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/472554-els-nou-pobles-descarten-crear-un-nou-organisme.html

u3XZGbI-l-0

El Pont veu "inviable" acollir la Terreta de Tremp sense un millor finançament

L'alcalde del Pont de Suert, Albert Alins (CiU), considera "inviable" que el municipi pugui sumar els 16 nuclis de la Terreta de Tremp als 25 que ja formen part del seu terme municipal, tret que la segregació d'aquestes poblacions vagi acompanyada d'una important millora en les aportacions econòmiques que rep cada any l'ajuntament de l'Estat i la Generalitat. "En la situació actual, ens resultaria impossible gestionar més territori que el que ja tenim", va afirmar el primer edil i delegat de la Generalitat al Pirineu. "Amb tants nuclis i una població tan dispersa, l'ajuntament passaria a ser econòmicament inviable", va assenyalar.

Les declaracions d'Alins arriben dies després que la consellera de Governació, Joana Ortega, es comprometés a visitar en els pròxims mesos la Terreta de Tremp i buscar un acord sobre el futur d'aquesta zona amb totes les parts implicades. La conselleria va expressar setmanes enrere la seua bona disposició a estudiar la petició d'un col·lectiu de veïns que demanen la segregació dels 16 pobles per incloure'ls al Pont de Suert i la comarca de l'Alta Ribagorça. La zona suma una superfície d'unes 10.000 hectàrees, una tercera part de l'extensió del municipi de Tremp.


http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/el-pont-veu-inviable-acollir-la-terreta-de-tremp-sense-un-millor-financament/

Once cargos se embolsan 333.000 euros en dietas del Área Metropolitana

- Noventa alcaldes y concejales perciben 800.000 euros por las sesiones de la entidad

- Xavier Trias suma 36.800 euros a los 110.000 que cobra como alcalde

Las dietas de la nueva Área Metropolitana de Barcelona (AMB), organismo que coordina las políticas de transportes, residuos y aguas de los 36 municipios de la conurbación urbana, permiten a decenas de alcaldes y concejales ver incrementados sus sueldos hasta el 56% por asistir a reuniones que en su mayoría son breves y rutinarias, y apenas exigen desplazamientos.

Uno de los casos más destacados es el del alcalde de Barcelona, Xavier Trias (CiU), que al sueldo de 110.000 euros anuales que le paga el Ayuntamiento suma 36.800 (un 33,4% más) procedentes de la AMB por asistir a dos o tres encuentros mensuales. El que más ve subir sus ingresos con relación a su salario, el 56%, es el edil barcelonés Joan Trullén (PSC), que suma 31.600 euros anuales de la AMB a los 56.400 que tiene de sueldo en Barcelona. El alcalde de Cornellà de Llobregat, el socialista Antoni Balmón, es quien más dinero percibe en dietas de la AMB, un total de 38.800 euros por 40 reuniones anuales, que incrementan un 51% su salario de primer regidor, de 71.600 euros anuales.


http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Once/cargos/embolsan/333000/euros/dietas/Area/Metropolitana/elpepiespcat/20111128elpcat_4/Tes

Salvador Esteve: "No farem retallades"

El president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve ha assegurat que l’ens municipalista optimitzarà els recursos ecònomics i no farà retallades, tot i els temps de crisi.

[...]

"Suprimir la Diputació suposaria un cop mortal a milers d’ajuntaments"

Salvador Esteve ha reiterat la defensa del paper de les diputacions i ha advertit que eliminar aquests ens supramunicipals suposaria "un cop mortal per a la subsistència de milers d’ajuntaments". Pel president de la Diputació de Barcelona, traspassar els serveis de l’ens a la Generalitat "vulneraria l’autonomia local" i "difícilment milloraria l’eficiència dels serveis públics de proximitat que exigeix un coneixement del territori".

Esteve ha defensat també la col·laboració i la coordinació entre les quatre diputacions catalanes i amb la Generalitat i ha reivindicat un nou finançament local que "està pendent de resoldre".


http://www.lamalla.cat/infolocal/area_barcelona/article?id=1002762

Fernández Díaz: "Hem assumit el transport escolar en molts pobles de Barcelona"

En declaracions al programa El Dia a la COM de COMRàdio, el vicepresident primer de la Diputació de Barcelona i líder del PPC de la capital catalana, Alberto Fernández Díaz, ha defensat l'existència de les corporacions provincials pels serveis municipals que presten, sobretot a les petites i mitjanes localitats. A tall d'exemple, ha dit que pel 2012 "no hi havia recursos per al transport escolar en molts pobles de la província" de Barcelona i la Diputació ha assumit aquest servei, ha precisat.

En aquest sentit, ha remarcat que si bé aquesta prestació ha d'anar a càrrec de la Generalitat, la corporació provincial ha decidit finançar-la en aquests casos perquè "hi ha pares, i els seus fills han d'anar al col·legi". Després de recordar que "el percentatge de les diputacions en la despesa pública és testimonial i ínfim", Fernández Díaz ha dit que sobre aquestes institucions s'havia comentat, des d'una "equivocada perspectiva nacionalista" i al llarg de la democràcia, que són una "estructura entre cometes espanyola i no inherent a la realitat catalana" que "s'havia d'extingir". I ara, ha afegit, quan els qui "ignoraven" els serveis que presten les corporacions provincials han comprovat la feina que duen a terme, han "decidit silenciar aquesta tasca perquè políticament la diputació havia de ser una administració quasi invisible".

"Aquells que criticaven des de Catalunya les diputacions, ara no tan sols les defensen sinó que diuen que el fet diferencial català haurà de ser que les diputacions no tenen sentit a la resta d'Espanya, però a Catalunya sí", ha destacat el vicepresident primer de la institució supramunicipal.



http://www.lamalla.cat/infolocal/noticies/article?id=1003484

blablabla... clar que l'han assumit perquè tenen els diners... si aquests diners és donen a una altra administració doncs aquesta ho podrà fer. Igualment a les diputacions com que no tenen moltes obligacions els hi sobren molts diners que podrien servir millor a altres administracions per no haver de retallar tant.

^^O que altres administracions desapareguen i que repartixca els diners la Diputació ;)

A la pregunta de la setmana: fusionar municipis, i a discreció.

També... el problema no són les diputacions perquè siguin diputacions. El que si que no trobo sentit és que hi hagi quatre diputacions a Catalunya i les competències que tenen.

Per a mi lo ideal és fer un pla d'administracions local:
Fusionar municipis.
Retocar les comarques. Dissolució dels consells comarcals. Distinció de comarques metropolitanes de comarques urbanes/rurals/muntanya. 1 comarca = 1 mancomunitat d'escombraries, x serveis que es decideixin, transport escolar, etc. La mancomunitat estaria composta per un consell d'alcaldes que a la vegada estarien inclosos per fer decisions més globals sota el paraigues de diputacions/vegueries.
Diputacions, convertir-les en 7/8 o dissolució i creació de vegueries. El nom és lo de menys. Assumir algunes competències de la Generalitat i algunes dels consells comarcals.

Les comarques metropolitanes faria que fossin una sola mancomunitat i per tant una sola comarca que per alguns serveis poden utilitzar com a referència la comarca/mancomunitat o la supracomarca/supramancomunitat.

I si l'alcalde de Barcelona (idem per als altres) al seu càrrec va lligat ser president de X mancomunitat o de X institució, que cobri un sou global per totes aquestes feines i no un per a cada una.

I quins funcions tenen les diputacions? Algú ho sap? A banda de gestionar les carreteres locals i d´"ajudar als municipis" no se me n´acut cap altra. Bé, també fan promoció turística o tenen organismes com l´I.E.I. en el cas de Lleida.

Jo només se que la DiBa té una oficina de recaptació a Vilafranca del Penedès i que té penjats uns cartellets a les seves carreteres molt "monos" suposadament de proves temporals des de fa al menys 4 anys. XD I que la Dipu de Lleida ens deixa una carpa molt mona també amb lo seu logo i que té una revista molt mona on hi posa un Lleida ben gran i que només parlen dels Pirineus :troll:

Les carpes de la diputació de Lleida ja s´han fet famoses. Formen part de les festes majors dels pobles. Contra el perill de xàfec i per tant de festa aigualida són una bona defensa, tot i que al meu poble per la festa major mai s´ha fet anar. I és molt millor poder fer la revetlla a l´aire lliure que en un recinte tancat. Clar que la festa major és a mig juliol, i pocs anys queda deslluïda per la pluja. Però a molt pobles veïns els ha lliurat d´una bona patacada econòmica per culpa del mal temps.
Recordo que quan l´ajuntament feia anar els diners a la babalà i semblava que ens havíem de menjar el món feien al tombant entre novembre i desembre un dinar per commemorar la declaració del romànic com a patrimoni de la humanitat. I llavors plantaven la carpa. Hauria sigut un suïcidi fer dinar la gent un 30 de novembre al ras. Un any, pocs dies després del dinar, va caure un pam de neu. Dos o tres dies més tard, va ploure i la neu molla va fer que la carpa s´esfonsés tota quedant totalment inservible amb els ferros retorçuts.
La revista suposo que deu ser una anomenada Ara Lleida que fa temps que no veig. No sé si encara existeix o és una altra víctima de la crisi.

La revista suposo que deu ser una anomenada Ara Lleida que fa temps que no veig. No sé si encara existeix o és una altra víctima de la crisi.

Crec que va desaparèixer quan l'Isidre Gavín va deixar la presidència de la Diputació.

Jo crec que en guardo alguna per casa. Era una cosa tan descarada... Si la revista duia 30 fotos, el Líder Gavín sortia a 28. xD

Les carpes de la Diputació de Lleida no eren gratuïtes, s'havien de llogar. I que jo sàpigui, a les festes majors de la Pobla mai se'n van fer servir. Sí que vaig veure alguna publicitat del diari SEGRE en format lona, devia patrocinar alguna cosa.

La Sindicatura qüestiona les mancomunitats

• Assegura que "moltes" d'aquestes entitats municipals estan inactives

La Sindicatura de Comptes ha demanat que es revisin les mancomunitats de municipis perquè hi ha "moltes" inactives, segons ha exposat en comissió parlamentària el síndic Major, Jaume Amat, durant la presentació de l'informe sobre la rendició de comptes de les corporacions locals catalanes a la Sindicatura el 2009.

Amat ha assegurat que cada vegada hi ha més entitats locals que presenten els seus comptes al termini previst o posteriorment, tot i que "encara queda espai per recórrer", i les mancomunitats de municipis són les que més incompleixen.

Després d'indicar que a les entitats locals més petites els costa més complir amb el que marca la normativa, ha dit que en el cas dels municipis, queden 20 per presentar els comptes del 2009, dels quals només cinc superen els 5.000 habitants, entre ells Capellades, que també té pendents de lliurament els comptes del 2008.

Segons les dades de la Sindicatura, fins aquest 25 de novembre, encara hi ha un 6,52% d'entitats locals que no han presentat els seus comptes del 2007, un 3,39% pendents de les del 2008 i un 6,38% que encara no han tramés a la Sindicatura els comptes del 2009.

Respecte als comptes del 2010, el termini de presentació va concloure el 15 d'octubre d'aquest 2011 amb un 54,42% de les entitats complint (enfront del 44,77% l'any anterior en la mateixa data, del 20,79% de fa dos anys i del 11,08% de fa tres), i aquest 25 de novembre el percentatge arribava al 68,37% del total.

Compleixen totes les diputacions i entitats metropolitanes, i la majoria de consells comarcals, ajuntaments i entitats municipals descentralitzades, mentre que les mancomunitats mai superen el 60% de compliment en els últims quatre exercicis (2007-2010).

http://politica.e-noticies.cat/la-sindicatura-questiona-les-mancomunitats-59722.html

Algú em pot explicar que fan exactament els consells comarcals i les diputacions?? no es podries eliminar i passar a ser controlades per la generalitat??

De lo poc que sé, el que n' he sentit és que és un niu de ganduls que no fan res i que cobren moltissim..., conec a un que té la meva edat, està al consell comarcal de l' alt penedès, no fot ni brot i cobra més de 30.000 euros l' any si no recordo malament, més que mon pare que penca 40 hores setmanals i penca de veritat !!!

Avança el diàleg entre els nou municipis que volen unir serveis

Els contactes entre els nou municipis del Baix Empordà, la Selva i el Gironès per mancomunar serveis i compres van continuar ahir al matí, a Santa Cristina, amb dues reu-nions sobre estalvi energètic i turisme i esports.

Tècnics i polítics van debatre, per exemple, la possibilitat de contractar plegats l'estalvi energètic i el manteniment de l'enllumenat urbà, un cop totes les poblacions s'hagin dotat d'una auditoria energètica. L'obstacle principal és articular la contrac-tació, ja que pertanyen a consells comarcals diferents i descarten crear una nova mancomunitat en temps de crisi.

L'altre fòrum va abordar dues propostes més simples d'articular: l'organització d'una cursa Trail que enllaci els nou termes municipals entre les Gavarres, l'Ardenya i Cadiretes i d'una fira dedicada al món de la BTT.

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/485370-avanca-el-dialeg-entre-els-nou-municipis-que-volen-unir-serveis.html

Hi ha massa municipis a Catalunya?

• La crisi torna a posar sobre la taula el debat sobre la divisió territorial

La crisi ha tornat a posar el focus en l'organització territorial, qüestionant el nombre de municipis i de nivells administratius. A Catalunya, la proposta més citada de revisió del model territorial que s'ha fet és l'Informe Roca, que recull punts polèmics com la supressió de municipis de menys de 250 habitants, una mesura que afectaria uns 180 municipis catalans.

http://www.ara.cat/politica/divisio_territorial_0_623937677.html

^^ La resta de l'article és de pagament, però pots llegir tres notícies gratuïtament cada dia si ets registres al web: http://www.ara.cat/ara_premium/cronica/Hi-ha-massa-municipis-Catalunya_0_623937641.html

Algú em pot explicar que fan exactament els consells comarcals i les diputacions?? no es podries eliminar i passar a ser controlades per la generalitat??

De lo poc que sé, el que n' he sentit és que és un niu de ganduls que no fan res i que cobren moltissim..., conec a un que té la meva edat, està al consell comarcal de l' alt penedès, no fot ni brot i cobra més de 30.000 euros l' any si no recordo malament, més que mon pare que penca 40 hores setmanals i penca de veritat !!!

Les diputacions i consells comarcals serveixen per donar suport a aquells municipis petits que no poden pagar tenir un arquitecte, per exemple (en principi es com una mancomunitat obligatoria pero que els diners no li venen dels ajuntaments que la formen sino d'ens supralocals)

En ambdos casos els membres es trien de manera indirecta pero proporcionalment, es a dir, qui menys ha d'usar els serveis d'aquestes entitats tenen més poder, de manera que en alguns casos aquest ens se'ls coneix per fer grans obres a les ciutats en comptes de donar suport al municipis petits.

El cas dels consells comarcal es més divertit perquè tenen un presupost rídicul de manera que l'únic que poden fer es alguna cosa de serveis socials, transport escolar o consell esportiu. A més, els consells van neixer amb la idea de substituir les diputacions i carregar-se la corporació metropolitana.

En ambdos casos tenen les competencies de conservació i explotació de les carreteres locals (una important partida)

La idea, en general, es bona la de tenir aquests organs mancomunadors, el problema es la rigideza del sistema y la politica de molts politics, que els han fet ser un órgan cuestionat.

Si de veritat s'hagués usat bé no es cuestionarien ja que utils poden ser utils i perquè, en veritat, son com mancomunitats.

Passar directament del municipi a la Generalitat pot ser, fins i tot, traumatic. La Gene s'organitza en AFT que son com les seves diputacions (amb el que vull dir es que és inviable que la Municipi-Gene, per la forma territorial cal una entitat menor que serveixi, sino imaginat que tots els técnics fossin a Barcelona i si han d'inspeccionar un local a Les poden trigar una estona). Les AFT son delegacions pero saps que a cada AFT tens un cos de tècnics per fer la feina

El Govern es planteja suprimir els consells comarcals creats per Pujol

• Ortega diu que "cal definir amb rigor el model d’administracions catalanes tot reduint-lo a la seva dimensió justa"

La vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, ha expressat la voluntat del Govern de regular les funcions de les administracions locals del país perquè considera que la situació actual és "insostenible" i obre la possibilitat a l'eliminació dels consells comarcals, creats pel Govern de Jordi Pujol. En un article a La Vanguardia exposa que "cal definir amb rigor el model d’administracions catalanes tot reduint-lo a la seva dimensió justa i finançant-lo correctament" i es pregunta si "no seria millor substituir els consells comarcals per un consell d’alcaldes que fixés els serveis?".

La vicepresidenta destaca que ara com ara, els ajuntaments destinen "entre el 25% i el 30% del seu pressupost" a finançar serveis que no els són propis i que "haurien de ser prestats -i pagats- per la Generalitat o l'Estat". Ortega diu que durant molt de temps s'ha anat carregant els ajuntaments amb més obligacions fins arribar a la situació actual en la qual hi ha alcaldes que demanen ajuda per poder fer front a despeses corrents i es troben al llindar de la fallida.

"S'han de prendre mesures i hem de repensar tota la administració local", assegura. Per això la setmana passada es va constituir una comissió que haurà de redactar l'avantprojecte de llei de Governs locals i Hisendes locals "amb la voluntat d'aconseguir la màxima eficiència amb la mínima burocràcia", diu, i afegeix que "amb la nova llei haurem de concretar l'estructura político-administrativa dels ens locals de Catalunya".

Abans de l'estiu, la comissió nomenada pel Govern, diu la vicepresidenta, haurà d'haver debatut i elaborat un document "en què s'estableixi si tots els consellers comarcals han de prestar o no els mateixos serveis; si tots han d'existir amb les mateixes estructures d'ara o si no seria millor, per exemple, que fossin substituïdes per un consell d'alcaldes que fixés els serveis a prestar i establís criteris per a una gestió professional".

"Això no pot ser. Són massa administracions. Hem de simplificar per guanyar en eficàcia i en eficiència. Segur que guanyaríem molts recursos i els podríem dedicar a finançar correctament inversions i servei", conclou Ortega.

http://politica.e-noticies.cat/el-govern-es-planteja-suprimir-els-consells-comarcals-creats-per-pujol-60712.html

Els consells comarcals tal com els són avui no poden continuar. Han de passar a ser mancomunitats de municipis que tinguin unes competències definides com gestió de residus, transport escolar, escombraries, etc... I els seus membres han de ser regidors dels diferents ajuntaments adscrits a la comarca i no cobrar ni un cèntim d´euro per estar al consell.

^^ Tranquil, que si no tenen sou pel càrrec, es posaran unes dietes fabuloses, com tota aquella colla d'edils metropolitans que cobraven xifres astronòmiques per assistir a reunions de l'AMB... :|

Set pobles passen els serveis socials a mans del consell

Els alcaldes de Colomers, Fontanilles, Garrigoles, la Tallada d'Empordà, Pals, Verges i Vilopriu han acordat el traspàs dels seus serveis socials d'atenció primària a mans del Consell Comarcal del Baix Empordà. Des del 1995 l'ens supramunicipal ha anat formalitzant diversos convenis per a la gestió i coordinació dels serveis amb diversos municipis, però els habitants de les poblacions esmentades, fins ara, recorrien a les dependències gestionades per l'Ajuntament de Torroella de Montgrí. El nou equip de serveis d'atenció social primària del consell baixempordanès estarà format per una treballadora social, una educadora social i una treballadora familiar.

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/497016-set-pobles-passen-els-serveis-socials-a-mans-del-consell.html

"No tot el que és públic ha de ser gratuït"

Entrevista a Núria Bosch, catedràtica d'Hisenda Pública de la UB

La catedràtica d'hisenda pública de la Universitat de Barcelona, Núria Bosch, explica quins elements considera claus per a una bona organització territorial a Catalunya. Bosch aposta per definir quines competències corresponen a cada administració, optimitzar la mancomunació de serveis i reduir els nivells d'administració en zones de molta població.

Joana Ortega ha suggerit crear un consell d'alcaldes enlloc dels actuals consells comarcals. Què en pensa d'aquesta proposta?
És una proposta encertada perquè les obligacions de reduir despesa i de fer un sector públic més eficient ens obliguen a revisar l'organització administrativa. Crec que es pot simplificar en algunes àrees i, per tant, tot el que vagi en aquesta línia, em sembla encertat.

Simplificar vol dir reduir el sector públic?
Sí, cal reduir en el sentit de mirar d’agilitzar els nivells d’administració. En certes zones n’hi ha masses administracions, per exemple, a l’àrea metropolitana de Barcelona. En aquest territori l’Estat, la Generalitat, la Diputació, l'Àrea Metropolitana, els consells comarcals i els ajuntaments hi tenen competències. Seria raonable pensar si es pot simplificar d’alguna manera.

Per exemple suprimint els consells comarcals?
Els consells comarcals, en zones urbanes, tenen menys sentit. I l’entorn de Barcelona l’existència de l’Àrea Metropolitana els resta més sentit encara. En zones rurals, però, aquest Consell sí que pot tenir sentit com a entitat supramunicipal que presti serveis. Per això crec que no s’ha de tractar igual a tot el territori.

Creu que hi ha el risc d’aplicar criteris centralistes en aquest afany per millorar el sector públic?
No seria correcte que això passés. Els polítics han de tenir visió de tot el país i crec que la tenen. De fet hi ha hagut algunes propostes de reorganització territorial que eren ben pensades. La ‘proposta Roca’, de l’any 2001, tenia aspectes positius però per diverses raons no va fructificar. Suposava una millor cooperació municipal i tenia visió de país.

Per què, almenys fins ara, no s’han produït aquests canvis?
Com que no hi havia necessitat, perquè hem viscut anys de força bonança econòmica amb augment d’ingressos públics, no era cap prioritat. Es pensava en prestar serveis i augmentar-los tant com fos possible. La crisi ha posat aquest tema sobre la taula, fent que sigui prioritari.

La gratuïtat dels serveis s’ha de revisar?
Si els ingressos no arriben per una banda cal obtenir-los per una altra. Hi ha hagut una mala concepció, s’ha pensat que tot el que és públic ha de ser gratuït quan no necessàriament ha de ser així. Els serveis que no tenen una finalitat redistributiva no té sentit que es financin gratuïtament perquè fins i tot se’n poden beneficiar aquells que tenen major capacitat econòmica.

Els ajuntaments s’han extralimitat en l’oferta de serveis?
Quan els teus ingressos creixen és lògic que no pensis en l’estalvi. Hi ha hagut una època que tant les famílies com el sector públic han viscut per sobre les seves possibilitats. Els ajuntament, es troben que els ciutadans els hi demanen tot. L’ajuntament és la primera administració i per un polític és difícil dir que no a aquestes peticions, més encara si el poble del costat ja les ha fet realitat.

De vegades cal saber dir ‘no’...
El polític és miop, no veu més enllà de la legislatura. No pensa en reservar ingressos quan hi ha bonança. Tot plegat ens ha dut a la situació que ara tenim.

Mancomunar serveis entre consistoris veïns seria efectiu?
Cal fomentar la cooperació intermunicipal. De fet ja hi ha moltes mancomunitats a Catalunya però cal seguir treballant en aquest sentit. Una opció seria oferir incentius, augmentant els recursos als pobles que treballin conjuntament.

Els ajuntaments s’han de coordinar per exigir a la resta d’administracions que compleixin les seves tasques?
Del 30% dels serveis no obligatoris que els consistoris ofereixen, menys del 10% són en substitució d’una altra administració. Però lògicament han de reclamar una compensació quan això es produeix.

L’Estat ha apujat un 10% l’IBI, augment que s’afegeix al que molts municipis ja havien aplicat...
No hi estic a favor perquè, primer, suposa una ingerència de l’Estat en l’autonomia del municipi. D’altra banda la majoria de municipis ja havien incrementat aquest impost. Interpreto que l’Estat diu així als ajuntaments que no li demanin més diners, que amb això n’han de tenir prou i que, si no, abaixin la despesa.

Més enllà de decisions d’urgència, què cal fer per millorar el finançament municipal?
S’han de fer diverses coses. En primer lloc abordar la reorganització administrativa en l’àmbit municipal. Després definir quins serveis ha de prestar cada administració i, llavors, pensar com s’han de finançar. Això implicaria, per exemple, reconèixer que molts dels serveis que ofereixen els ajuntaments han de rebre finançament.

I fusionar municipis en un mateix ajuntament?
Seria ideal però hi ha tantes reticències per part dels propis municipis que la mancomunació sembla més viable. Mancomunar serveis pot crear economies d’escala en la prestació de serveis i, per tant, una reducció de costos i eficiència.

Privatitzar part d’aquests serveis reactivaria l’economia?
No es pot assegurar tot i que ja hi ha serveis municipals que els presta el mercat, sovint mitjançant la concessió a empreses privades. Hi han estudis que valoren si aquesta pràctica redueix els costos i no són del tot concloents.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/01/entrevista_a_nuria_bosch_hisenda_publica_80033.php

El Govern abre la puerta a la fusión voluntaria de ayuntamientos catalanes pequeños

• Ortega ofrece colaboración a aquellos que decidan mancomunar servicios y estructura

• La vicepresidenta pone en cuestión el mantenimiento de los Consells Comarcals del ámbito metropolitano

El Govern quiere abrir la puerta a una unión voluntaria de los municipios pequeños para que unifiquen servicios y estructura. Es uno de los puntos que se debatirá durante la reestructuración de las administraciones locales que el Gobierno afronta con la Llei de Governs Locals. La vicepresidenta, Joana Ortega, afirmó que las agrupaciones voluntarias de municipios debería ser "una fórmula más extendida". En el mismo sentido, también ha dicho que los ayuntamientos tienen "la obligación" de mancomunar servicios si quieren ser más eficientes.

En cuanto a los Consells Comarcals, la vicepresidenta ha puesto en cuestión el mantenimiento de algunos del ámbito metropolitano porque "sólo tiene que haber un único ente supramunicipal". Sin embargo, ha evitado pronunciarse sobre una posible desaparición de esta administración, que actúa en un marco de actuación supramunicipal, al igual que las diputaciones.


http://www.lavanguardia.com/politica/20120201/54247404563/govern-abre-puerta-fusion-voluntaria-ayuntamientos-catalanes.html

Hi ha un municipi al Priorat, crec que és la Vilella Alta, on ningú va voler ser batlle la darrera elecció. Quan passa una cosa així, directament per llei s´hauria de disoldre el municipi i agregar-lo a algun veí.

^^Home tampoc cal ser així, pot ser una situació circunstancial... a més això podria fer creixer la corrupció (dos pobles que saben que si no es presenta cap persona a alcalde es fusiones, llavors pots comprar a un poble i amenaçar a l'altre per exemple)

A més, es podria donar el cas que a Barcelona ningun volgués ser alcalde i no me'l veig agregant-se tota la ciutat a L'H

ACTE DE PROTESTA AL MUNICIPI DE L'ALTA CERDANYA
Font-romeu aprova abandonar França i integrar-se a Espanya


La votació, de caràcter simbòlic, busca denunciar l'abandonament que pateixen les poblacions de muntanya per part de l'Estat francès

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/font-romeu-aprova-abandonar-franca-integrar-se-espanya-1397566

Abandonament de l'estat francès? Doncs potser no saben que si pertanyessin a Espanya, la Generalitat els hauria retallat l'educació i l'assistència sanitària, el salari mínim seria un 65% inferior al que tenen ara, una pressió fiscal similar, unes ajudes per fills pràcticament inexistents, etc... Crec que desconeixen bastant que la precarietat espanyola és molt superior a la francesa, i això va a més.

A mi m´ha sobtat molt la decisió d´aquest ajuntament. Prou cert és que no ho fan seriosament.
No deuen saber bé que és Espanya, amb la crisi galopant i les retallades pels quatre costats. Suposo que encara que la Catalunya Nord és el cul de França, sempre serà millor que la Catalunya Sud.

Doncs no hi estic molt d'acord... el tractament de les comarques de muntanya es força privilegiada a Catalunya mentre que a França no... només cal veure les diferències entre l'Alta i la Baixa Cerdanya.

Evidentment que a l'Alta Cerdanya no tindrien algunes ajudes de les que es beneficia qualsevol francès o el salari mínim els canviaria... però des del punt de vista infraestructural i de serveis crec que sortirien beneficiats.

I sense tenir en compte dels beneficis culturals que els hi suposaria formar part de la CA de Catalunya vs. al Consell dels Pirineus Orientals.

Venint de la Cerdanya espanyola la Cerdanya francesa fa pena en tots els sentits. No és tot d´or, ni molt menys, al cantó espanyol, però sembla més modern i autèntic.
Al costat francès trobes molta urbanització lletja.
En quant a serveis, en no haver-hi mai viscut,no puc dir res.

Bé oblidant el tema infraestructural... l'Alta Cerdanya és molt menys turística i per tant económicament menys potent i demogràficament el mateix... el municipi més gran precisament és el de Font-romeu, Odelló i Vià amb 2.000 habitants.

Les urbanitzacions altcerdanes a més a vegades son molt afrancesades i em donen la sensació de més fosques o més trites i més lletgetes que les que imiten o són més pirinenques.

Hay un componente adicional más y es el efecto mediático.

Me sé el caso de un municipio que se consideraba desatendido y que solo interesaban sus recursos naturales. Llegaron a poner encima de la mesa (a través de registro nunca lo hicieron) su deseo de adhesión... a una comunidad autónoma próxima pero no limítrofe!!! y eso que eran limítrofes a otra.

¿Motivo de por qué a una y no a otra?. Pues no lo sé... o es que iban a hacer más ruido con una que con otra, o es que podían poner algo de precedente de cómo funcionaban las cosas, o simplemente el alcalde tenía contactos.

¿Qué consiguieron?. Artículos en múltiples medios de comunicación (incluso interviú se pasó por allí), publicidad gratuita, que todos los periodistas se pasasen por allí y... hasta las autoridades administrativas.

Bé oblidant el tema infraestructural... l'Alta Cerdanya és molt menys turística i per tant económicament menys potent i demogràficament el mateix... el municipi més gran precisament és el de Font-romeu, Odelló i Vià amb 2.000 habitants.

Les urbanitzacions altcerdanes a més a vegades son molt afrancesades i em donen la sensació de més fosques o més trites i més lletgetes que les que imiten o són més pirinenques.

Menys turística? I de que viuen? Perquè de vaques i camps de dall se´n veuen, però hi ha moltes pistes d´esquí i segona residència. I al Capcir tres quarts del mateix.
A mi no em van agradar en general les construccions que vaig veure. No seguien una arquitectura clara, i molt sovint es veien antiquades.
També em va cridar l´atenció (la bombolla encara no havia esclatat) unes cases fetes en un poble propera a la frontera amb una estètica més muntanyesa que tenia la publicitat en català.
No puc parlar del Conflent o el Vallespir perquè poc els conec, però puc dir que a tot el pirineu francès, sobre tot la part que queda darrere de la província d´Osca, el panorama és més aviat el mateix (Luchon, Cauterets). Totes tenen un cert aire de decadència.

Menys turística? I de que viuen? Perquè de vaques i camps de dall se´n veuen, però hi ha moltes pistes d´esquí i segona residència. I al Capcir tres quarts del mateix.
A mi no em van agradar en general les construccions que vaig veure. No seguien una arquitectura clara, i molt sovint es veien antiquades.
També em va cridar l´atenció (la bombolla encara no havia esclatat) unes cases fetes en un poble propera a la frontera amb una estètica més muntanyesa que tenia la publicitat en català.
No puc parlar del Conflent o el Vallespir perquè poc els conec, però puc dir que a tot el pirineu francès, sobre tot la part que queda darrere de la província d´Osca, el panorama és més aviat el mateix (Luchon, Cauterets). Totes tenen un cert aire de decadència.



off-topic

Y sin embargo, en esa zona del norte de los Pirineos es donde se construyó el primer hotel con fines extrictamente turísticos de todo el mundo (hasta entonces las posadas, fondas, hospicios o lo que fuese eran para gente de paso, para gente que iba a estar en alguna zona por el motivo que fuese, etc... pero no para gente que se plantease tomarse unos días extrictamente de asueto en mitad de la nada)


(Valle de Gavarnie)

Menys turística? I de que viuen? Perquè de vaques i camps de dall se´n veuen, però hi ha moltes pistes d´esquí i segona residència. I al Capcir tres quarts del mateix.
A mi no em van agradar en general les construccions que vaig veure. No seguien una arquitectura clara, i molt sovint es veien antiquades.
També em va cridar l´atenció (la bombolla encara no havia esclatat) unes cases fetes en un poble propera a la frontera amb una estètica més muntanyesa que tenia la publicitat en català.
No puc parlar del Conflent o el Vallespir perquè poc els conec, però puc dir que a tot el pirineu francès, sobre tot la part que queda darrere de la província d´Osca, el panorama és més aviat el mateix (Luchon, Cauterets). Totes tenen un cert aire de decadència.

Quan he dit menys turística em referia a segona residència... tot i que tampoc tinc xifres, és la meva percepció. A més sovint la gent que esquia a l'Alta Cerdanya s'allotja o té una casa a la Baixa Cerdanya.

Algú sap on podria trobar la superfície només de l'entitat de Garraf? La de tot Sitges ja la tinc (43,8km²), però la de només la part de Garraf no la trobo per enlloc, ni a l'Idescat, ni a la Viquipèdia, i Google només em dóna xalets perquè els compri :crazy:

^^Segons el POUM Sitges la superficie es 33,72Ha

Sitges centre: 503,86Ha
Vallcarca 48,94Ha
Garraf: 33,72Ha
Les Botigues: 93,76Ha

Les superficies son de sol urbà

^^ Això em dóna un total de 6,8km², molt lluny dels 43,8 de tot el municipi.

M'interessa saber-lo tot, no només l'urbanitzable: estic preparant un resum de l'àrea coberta per cada zona del sistema tarifari integrat i per la particularitat que Sitges és l'únic municipi partit en dues zones, no puc dimensionar correctament els sectors 2A i 3A.

Si no trobo la solució, aplicaré l'ullímetre i pel mapa geogràfic de zones posaré meitat a Sitges (3A), meitat a Garraf (2A). Mentrestant faig el mateix per les zones de les altres ATMs.

Menys turística? I de que viuen? Perquè de vaques i camps de dall se´n veuen, però hi ha moltes pistes d´esquí i segona residència. I al Capcir tres quarts del mateix.
A mi no em van agradar en general les construccions que vaig veure. No seguien una arquitectura clara, i molt sovint es veien antiquades.
També em va cridar l´atenció (la bombolla encara no havia esclatat) unes cases fetes en un poble propera a la frontera amb una estètica més muntanyesa que tenia la publicitat en català.
No puc parlar del Conflent o el Vallespir perquè poc els conec, però puc dir que a tot el pirineu francès, sobre tot la part que queda darrere de la província d´Osca, el panorama és més aviat el mateix (Luchon, Cauterets). Totes tenen un cert aire de decadència.

L'usuari Brisavoine ha penjat aquesta imatge dels ingressos fiscals per UC al fil que han obert al fòrum francès sobre la decisió de Font-Romeu.

http://i44.tinypic.com/2pplgy1.png

^^
Curiós, això de Font-Romeu...

El govern repensa els consells comarcals, que defensen la seva utilitat

El govern pretén reformar a fons els consells comarcals, que, en alerta pels canvis que vol fer l'executiu de Mas, reivindiquen la seva utilitat per oferir serveis als municipis més petits. El govern, però, només es planteja fer desaparèixer el del Barcelonès i adaptar la resta a les necessitats del territori. Els alcaldes també reivindiquen tenir-ne el control.

L'objectiu del govern a l'hora de reformar els consells comarcals és reduir-ne el pes polític i deixar-los com un servei tècnic que doni suport als ajuntaments. Per això, cada consell comarcal podrà tenir competències diferents. És el que recollirà la nova llei de governs i hisendes locals que està preparant l'executiu, mentre els consells comarcals estan en alerta pels canvis que s'hi faran.

Alguns consells comarcals, com ara el del Bages, reivindiquen que donen serveis com ara el de menjador a municipis petits que no podrien cobrir aquesta necessitat d'altra manera. Adriana Delgado, la presidenta del Consell Comarcal del Bages, assegura que la reforma hauria de tenir en compte qui ha de donar aquests serveis que ara dóna el consell comarcal.


http://www.324.cat/noticia/1595052/politica/El-govern-repensa-els-consells-comarcals-que-defensen-la-seva-utilitat

^^útils son i poden ser-ho més, ara bé si no es trien directament no cal que tingui representació politica excepte dels qui governen als municipis

Jo el que trobo curiós del mapa del sud de França és que les zones rurals solen ser més pobres, mentre que les zones periurbanes solen ser les més riques.
Sembla que les ciutats de la zona tenen, en general, una bona "banlieue".

Sobre la primera frase... no es això l'habitual?

El PSC es posiciona en contra de la fusió de municipis

Els socialistes catalans creuen que el problema està en el “mal finançament local”

El PSC presentarà una moció als ajuntaments de les Terres de l’Ebre, on insta a la Generalitat a defensar "de forma rotunda" els municipis petits i a rebutjar la seva fusió, arran del debat que s’ha generat al voltant d’aquesta temàtica, després de la presentació d’alguns informes que apunten a aquesta mesura per facilitar el finançament local.

La primera secretària del PSC a l'Ebre, Núria Ventura, ha deixat clar que per reduir la despesa i el dèficit públic "el camí no és la supressió d’aquestes administracions sinó la reformulació de l’estructura, que passa per l’eliminació dels consells comarcals".

Segons un informe de l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB), els municipis que tenen menys de 5.000 habitants s’haurien de fusionar. La dirigent socialista ha censurat la proposta ja que considera que els ajuntaments "són l’administració més propera als ciutadans".

Ventura ha anunciat la presentació d’aquesta moció durant una reunió a Aldover (Baix Ebre), amb alcaldes i regidors de diferents municipis de les Terres de l’Ebre. La primera secretària ha recordat que alguns municipis ja apliquen plans d’austeritat, mancomunant serveis.

La dirigent socialista ha apel·lat a la coherència en l’aposta pel reequilibri territorial i ha emfatitzat que la culpa de la crisi no la tenen els municipis petits. "El problema és el mal finançament local que lligat a l’assumpció de competències impròpies per parts dels ajuntaments és un mal endèmic del nostre país", ha conclòs.

http://www.naciodigital.cat/noticia/40959/psc/posiciona/contra/fusi/municipis

^^Precisamente por esos lares hay municipios de tamaño gordete que tienen varios núcleos, así que lo de la proximidad al ciudadano si eso lo dejamos.

En Terres de l'Ebre grandes municipios... No que va xd

Aunque por otro lado si hay que darles un poco de razon en el que fusionar por fusionar es también inviable

Les diputacions volen "convertir el mapa comarcal en electoral"

Esteve considera que el canvi generaria "més coneixement i interacció" entre els ciutadans i els seus representants

Les quatre diputacions catalanes s'han mostrat aquest dimecres partidàries que per a l'elecció dels seus membres es tingui en compte la comarca i no el partit judicial com succeeix actualment, és a dir, "convertir el mapa comarcal en electoral".

Tot i així, els presidents provincials han considerat necessari que abans que es produeixi aquest canvi ha de definir-se la llei de governs locals i determinar-se quin és el mapa territorial i competencial de Catalunya.


http://www.lamalla.cat/politica/article?id=1020421

Cada cop que les diputacions parlen es veu més clarament el seu caràcter desfassat.
Si han de subsistir, el que demano és que tinguin unes competències ben clares i que siguin democràtiques, és a dir, que el seu president sigui triat pels ciutadans. I això no passa per posar un conseller per comarca (que és el que passaria a Lleida), perquè llavors el partit més votat coparia el 80% dels seients fàcilment.

Menys turística? I de que viuen? Perquè de vaques i camps de dall se´n veuen, però hi ha moltes pistes d´esquí i segona residència. I al Capcir tres quarts del mateix.
A mi no em van agradar en general les construccions que vaig veure. No seguien una arquitectura clara, i molt sovint es veien antiquades.
També em va cridar l´atenció (la bombolla encara no havia esclatat) unes cases fetes en un poble propera a la frontera amb una estètica més muntanyesa que tenia la publicitat en català.
No puc parlar del Conflent o el Vallespir perquè poc els conec, però puc dir que a tot el pirineu francès, sobre tot la part que queda darrere de la província d´Osca, el panorama és més aviat el mateix (Luchon, Cauterets). Totes tenen un cert aire de decadència.

A mí la xiqueta del quiosc de l´estació de Latour de Carol me va dir que en general, el turisme que hi ha al cantó francès de la Cerdanya és molt de barceloní que va a esquiar a Font-romeu o als Angles.

Pel què es veu, no hi van els tolosans ni els de Montpeller, i París no cau precisament a prop, i a més, a França, la gent va a esquiar als Alps, no als Pirineus.
I des de Perpinyà, la Cerdanya cau tant a prop com des de Girona.

Jo el que trobo curiós del mapa del sud de França és que les zones rurals solen ser més pobres, mentre que les zones periurbanes solen ser les més riques.
Sembla que les ciutats de la zona tenen, en general, una bona "banlieue".

Al tanto, fixa´t en Besiers, i veuràs que no tot és el que sembla.
Besiers fa por, per no dir una altra cosa. És pitjor que Salt o El Vendrell.

El govern tem que l'Estat l'obligui a eliminar municipis

L'executiu sospita que Madrid obrirà la caixa dels trons de la fusió dels pobles més petits amb l'excusa de la retallada de despeses i la crisi

Aquesta situació provocaria un conflicte de competències i un altre enfrontament

Nou conflicte a la vista entre Catalunya i l'Estat aquest cop per la reordenació dels municipis? Aquest és l'interrogant que ara mateix plana en el govern català, que tem que La Moncloa, amb l'excusa de la crisi, elabori una llei que obligui a eliminar les poblacions més petites per tal de reduir despeses a l'administració local. Seria una altra ofensiva recentralitzadora, perquè Catalunya ben poca cosa hi podria dir i tot es faria des de Madrid. El PP manté que ara per ara no entra dins de les seves prioritats ni elaborar ni imposar aquest pla de xoc, però la Generalitat no s'ho acaba de creure, perquè té alguns indicis que indiquen exactament el contrari. És per això que ja té totes les alarmes activades.

Si finalment es donés aquest panorama s'entraria en un xoc de competències, encara que l'Estat sempre tindria tots els números per guanyar. Podria modificar la llei de bases de règim local espanyola i la decisió que es prengués seria d'obligat compliment per a totes les comunitats. Fonts de la Generalitat asseguren que si això es produís hi hauria un enfrontament polític de dimensions considerables. La prova del cotó fluix serà el mes vinent, quan se celebrarà una cimera de diputacions a València en què La Moncloa podria definir la seva estratègia. S'indica que la fusió afectaria els municipis de menys de 1.000 habitants –a Catalunya són la meitat.


http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/521367-el-govern-tem-que-lestat-lobligui-a-eliminar-municipis.html

Forallac, 35 anys d'una fusió reivindicada
Fonteta, Peratallada i Vulpellac van crear el nou municipi al 1977
El procés va trigar sis anys pel veto de la Diputació

Forallac ha complert fa pocs dies 35 anys del seu naixement administratiu. A les acaballes del franquisme, els alcaldes de Fonteta i Vulpellac temien que la Bisbal –que ja s'havia annexionat Castell d'Empordà i havia promogut una urbanització que s'endinsava en terme de Vulpellac– els engolís. Sense diners a la caixa per garantir els serveis bàsics i amb una població minvant, la fusió amb Peratallada, en circumstàncies similars i més allunyada de la Bisbal, es va prefigurar com la millor alternativa per mantenir una certa independència.

[...] Els tres alcaldes també van acordar el nou topònim, una idea, però, que s'atribueix al secretari. Les primeres lletres de Fonteta; la segona síl·laba de Peratallada i la tercera de Vulpellac. Per l'alcalde actual, Josep Sala, l'esperit del topònim comú ha perdurat en les accions dels governs municipals: “L'alcalde i els regidors ho han estat de tot Forallac, independentment que després cadascú s'hagi continuat sentint del seu poble.”

[...] Aquesta setmana, l'alcalde, Josep Sala, aventurava que “avui seria insostenible mantenir Peratallada, un municipi turístic amb només 100 habitants censats, si no s'hagués fusionat”, com també “els costos administratius de mantenir oberts tres ajuntaments i els sous polítics de tres corporacions”. L'agregació, segons Sala, els ha permès promoure un polígon industrial, un viver d'empreses, garantir un metge amb dedicació exclusiva per als tres pobles o asfaltar els camins fins a la major part dels nuclis disseminats, a banda d'agilitar les tramitacions administratives.

La fusió administrativa no ha impedit que els sentiments de pertinença i els noms de cada poble perdurin, ja que “només hi ha una generació i mitja que ha viscut ja només a Forallac”. Sala, però, també recorda que “el 1979, el primer expedient sol·licitant la segregació que va entrar a la Generalitat va ser el de Peratallada”, que s'hi va repensar. La sol·licitud, però, no va prosperar i va acabar arxivada.

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/526398-forallac-35-anys-duna-fusio-reivindicada.html

Els pobles temen perdre la identitat si s'agrupen
Els alcaldes i alcaldesses consultats aposten per mancomunar serveis però s'oposen a la idea de fusionar-se i creuen que no s'estalviarà res
L'associació de micropobles demana ser escoltada

La posició és gairebé unànime. Els pobles petits gironins s'oposen frontalment a la fusió o l'agrupació de municipis per estalviar, un debat que la crisi econòmica que viu el país ha tornat a posar sobre la taula, anys després que l'informe Roca ho proposés. Entre els arguments en contra, quasi tots els alcaldes consultats per aquest diari –una trentena– coincideixen a destacar el temor a la pèrdua d'identitat i d'autonomia pròpies però també la sensació que la mesura no serviria per a estalviar econòmicament.

[...] Els alcaldes també coincideixen que el que sí que cal, i que de fet ja estan fent, és mancomunar serveis. I parlen de la possibilitat per exemple de compartir la figura del secretari municipal entre diversos municipis i també la de contractar de manera conjunta serveis com la neteja o les brigades de manteniment. Però, asseguren, una cosa és compartir serveis i l'altra és acabar perdent els serveis de proximitat, que defensen que és una de les coses més ben valorades pels veïns.

Només hi ha hagut un alcalde de tots els consultats, el d'Ullastret, que es planteja que potser caldrà fer-ho tenint en compte la situació actual, ja que creu que s'estalviarien costos. Això sí, també n'hi ha que apunten que, si es fa amb un debat profund i tenint en compte els casos concrets de cada municipi, potser se'n podria parlar.

[...] L'associació de micropobles va demanar al president que escoltin la veu dels pobles que es troben en aquesta situació a l'hora de prendre decisions. També li van traslladar algunes dels problemàtiques que afecten els pobles petits. Demanen un debat a fons tenint en compte el territori.

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/526420-els-pobles-temen-perdre-la-identitat-si-sagrupen.html

Els experts consideren urgent la reforma del mapa municipal
Tot i considerar-la imprescindible, els professionals no creuen que la reforma municipal es tiri endavant, per falta de valentia política
La gestió conjunta de serveis o la fusió representarien un estalvi important

La crisi ha tornat a posar sobre la taula un debat antic, el de la reforma del mapa municipal. Es discuteix l'eficiència dels municipis més petits i la incongruència de continuïtats urbanes que pertanyen a diferents municipis, entre altres disfuncions. Un informe del Consell d'Europa defensa que tot municipi de menys de 10.400 habitants és ineficient. L'informe anual de l'Institut d'Economia de Barcelona, dirigit per Núria Bosch i Albert Soler, proposa una reorganització del govern local amb la fusió dels municipis de menys de 5.000 habitants. El govern estatal treballa amb un document de la consultora Rusell Bedford que estableix el mateix llistó. [...] La tercera opció, la que està estudiant la Federació Espanyola de Municipis i Províncies segueix un plantejament similar a la proposta italiana i considera inviable un municipi de menys de 1.000 habitants. [...]

[...]

“Fa molts anys”, comenta Margarida Castanyer, catedràtica de geografia de la UdG i fins fa poc presidenta de la Societat Catalana d'Ordenació del Territori, “que els professionals vinculats a temes territorials tenim clar que la reforma municipal és necessària i urgent. [...]

[...] “Ens barallarem molt per canviar els límits municipals. Si s'intenta fer des de dalt i per decret, com es va fer en el franquisme, ens farem mal. Un primer pas passaria per fusionar els temes econòmics, administratius, socials i, sobretot, l'urbanisme i mantenir la representativitat política de cada nucli. Molts pobles petits ja tenen mancomunats una part dels serveis però ningú vol perdre la gallina dels ous d'or que és l'urbanisme.” Recomana girar els ulls cap a la veïna França, on des del govern s'està afavorint els ajuntaments que voluntàriament s'uneixen per gestionar tots els serveis. “Es fan comunitats urbanes en les quals tothom manté la seva autonomia i representació política però conjuntament es gestionen tots els serveis.

D'alguna manera és el que es proposava en l'informe Roca, que a banda de recomanar les fusions entre els pobles de menys de 250 habitants, establia un estadi intermedi en les agrupacions de municipis.” Jesús Burgueño [...] va ser un dels experts que van redactar l'informe Roca. “No ens vam inventar res”, assegura, “ja que la llei del 1987 especificava que el govern de la Generalitat impulsaria les fusions i agregacions de municipis a través d'incentius, i deixava clar que si els estímuls no eren suficients s'iniciaria una reforma municipal. La mateixa llei considerava que un municipi no pot ser eficient si no té un mínim de 250 habitants. Això, a Catalunya, és indiscutible.” Considera que la reforma era i és un tema necessari però que [...] Ara, les solucions seran traumàtiques. Sóc pessimista, ja que no veig una actitud valenta per tirar endavant la reforma.” [...]

Núria Bosch [...] està convençuda que les fusions augmentarien la qualitat del servei públic, però entén que és un procés difícil que cal tractar segons cada cas [...]

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/526643-els-experts-consideren-urgent-la-reforma-del-mapa-municipal.html

Reñé amb ironia: "Si la intervenció de l'Estat segueix, valdrà més crear una gestora des del ministeri que dirigeixi els municipis''

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha denunciat una "intromissió inacceptable als ens locals" per part del govern espanyol amb la concessió de crèdits per pagar a proveïdors i l'obligatorietat de presentar plans d'ajustos. En una entrevista a l'ACN, Reñé ha ironitzat que, si l'actitud de l'Estat continua com fins ara, "valdrà més crear una gestora des del ministeri que dirigeixi els municipis". D'altra banda, Reñé ha apostat perquè el Solsonès pugui fer una consulta per decidir a quina vegueria vol formar part. També ha demanat "sentit comú" per fer viable el Segarra-Garrigues i ha pronosticat que la propera temporada d'hivern serà millor a l'aeroport d'Alguaire.

http://www.324.cat/noticia/1683552/alturgell/Rene-amb-ironia-Si-la-intervencio-de-lEstat-segueix-valdra-mes-crear-una-gestora-des-del-ministeri-que-dirigeixi-els-municipis

Almacellencs emprenyats:

Almacelles fa constar el seu rebuig a l’actuació del Ministeri de Foment en retirar les senyals de límit autonòmic de l’A-22

L’Ajuntament d’Almacelles demanarà la intercessió del Govern de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Lleida i del Consell Comarcal del Segrià en el fet que el Ministeri de Foment ha retirat els senyals de límit de província i de Comunitat Autònoma al seu pas per l’A-22, dins els termes d’Almacelles i de Tamarit de Llitera.

Segons l’Ajuntament d’Almacelles, aquest fet és doblement greu. D’una banda, desatén els límits que figuren en l’actualitat i són els que venen donats per l’Instituto Geográfico Nacional des de l’any 1925. Aquests límits són els que s’han previst en el projecte de l’autovia, els que es van prendre com a definitius i els que finalment es van tenir en compte a l’hora de col·locar els senyals de límit de comunitat autònoma entre Aragó i Catalunya

D’altra banda, també és greu l’actuació del Ministeri de Foment en entendre les pretensions d’alguna autoritat local aragonesa, i que aquest Ministeri de Foment hagi ordenat retirar els senyals, vulnerant els límits provincials i autonòmics de forma totalment arbitrària. No s’entén que ara sigui el mateix Ministeri de Foment qui ignori els límits fixats legalment establerts per l’Instituto Geográfico Nacional, els senyals que es preveien en el projecte de l’autovia i que van ser aprovats sense cap al·legació al respecte.

Almacelles fa constar el seu rebuig a l’actuació del Ministeri de Foment en retirar les senyals de límit autonòmic de l’A-22

Val a dir que l’Ajuntament d’Almacelles exigeix que aquests límits, que són els legalment establerts per l’Estat, siguin els que s’apliquin i es respectin per part de totes les administracions; siguin les locals, les autonòmiques o les estatals.

En aquest sentit, l’Ajuntament d’Almacelles, no descarta la possibilitat d’interposar un recurs contenciós-administratiu contra el Ministeri de Foment, ja que no és l’òrgan o administració competent per alterar els límits provincials i autonòmics d’una zona dins l’Estat.

Ajuntament d’Almacelles

http://almacelles.ddl.net/cat/index.html

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/a2665dcd.jpg

Sembla que han tornat a col·locar el cartell:

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/5349a797.jpg

http://www.segre.com/comarques/detall-comarques/article/nova-polemica-pel-limit-entre-lleida-i-osca-causada-per-un-senyal-a-lautovia/

Els experts consideren urgent la reforma del mapa municipal

Tot i considerar-la imprescindible, els professionals no creuen que la reforma es tiri endavant, per falta de valentia política

La gestió conjunta de serveis o la fusió representarien un estalvi important per als pobles

La crisi ha tornat a posar sobre la taula un debat antic, el de la reforma del mapa municipal. Es discuteix l'eficiència dels municipis més petits i la incongruència de continuïtats urbanes que pertanyen a diferents municipis, entre altres disfuncions.

[...]

El que des d'un punt de vista tècnic està molt estudiat, des del punt de vista polític és una patata calenta que ningú s'atreveix a agafar. “Ens barallarem molt per canviar els límits municipals. Un primer pas passaria per fusionar els temes econòmics, administratius, socials i, sobretot, l'urbanisme i mantenir la representativitat política de cada nucli. Molts pobles petits ja tenen mancomunats una part dels serveis però ningú vol perdre la gallina dels ous d'or que és l'urbanisme.”

[...]

L'informe Roca i un mal moment

L'Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, conegut com l'informe Roca, va aixecar una enorme polseguera amb la seva publicació, tot i que la seva vida va ser efímera i ben aviat va passar a dormir el son dels justos. Jesús Burgueño, un dels redactors, assegura que el moment polític que es vivia el gener del 2001 no va ajudar gaire. “L'informe es va lliurar en el moment en què Pujol nomenava Artur Mas com a successor. L'havia impulsat Duran i Lleida, que no estava passant pel seu millor moment. Va deixar la conselleria i l'informe va quedar al calaix. Es va recuperar en part pel tema de les vegueries en la redacció del nou estatut.” “El món municipal s'hi va posar de cul. Les associacions de municipis ens van dir de tot”, conclou.


http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/529579-els-experts-consideren-urgent-la-reforma-del-mapa-municipal.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=portada&utm_source=rss&utm_medium=portada&utm_campaign=rss

Suposo que fins que no estem arruïnats del tot no mouran fitxa.
Hi ha tantes poltrones en joc!

^^I encara voldran mantenir-les, que rebenti tothom menys ells... Que se'n vaigon a la merda!!

Sobre l'enquesta he votat fusionar municipis però la meva opinió és que cal fusionar municipis i mancomunar serveis. Per posar un exemple a l'Alt Urgell es podria fusionar un bon grapat de municipis però alguns serveis mancomunats entre alguns municipis caldria mancomunar-los entre tota la comarca.

Totalment d´acord. Fusió de municipis però la comarca fent de mancomunitat.
A l´Alt Urgell,
jo deixaria els següent municipis.
Oliana (Oliana+Bassella+Peramola)
Organyà (Organyà+Fígols i Alinyà+Cabó+Coll de Nargó)
Tuixén (Josa i Tuixén+La Vansa)
Ribera d´Urgellet (Ribera d´Urgellet+Valls d´Aguilar)
Montferrer i Castellbó
La Seu d´Urgell
Valls de Valira (treient-li Bescaran)
Alàs i Cerc (Alàs i Cerc+Estamariu+poble de Bescaran)
Pont de Bar (Aristot i Toloriu+Cava+Arsèguel) Barida?

Què en penses?

No està gens malament la teva proposta. Els noms finals és lo de menys que algun retocaria XD

A l'informe Roca fan algun moviment de petits pobles entre municipis que és interessant però que ara no recordo molt bé.

És cert, però no he volgut ser detallista a part de que no me´n recordo dels detalls.
Però recordo, no obstant, que l´informe Roca proposava un canvi de municipi entre petits llogarrets dels municipis de Montferrer i Castellbò i Ribera d´Urgellet.
Sense recordar-ho amb exactitud, treia municipis situats a l´eix La Seu-Sort que pertanyen a Montferrer i Castellbò i els posava a Ribera d´Urgellet. O potser a l´inrevès?

Cataluña: El CGPJ propone reducir los actuales 31 partidos judiciales a 14, según la siguiente distribución:

Terres de Lleida (reducció de dos) i Terres de l'Ebre (reducció de dos) coincidirien amb dos partits judicials.

Al Camp de Tarragona n'hi haurien tres: Tarragona, Reus (absorbeix Falset i Valls) i el Vendrell.

Alt Pirineu i Aran: la Seu, Tremp, Vielha i Puigcerdà.

Girona: Girona (absorbeix Santa Coloma), Sant Feliu (absorbeix la Bisbal), Olot, Blanes, Figueres. + l'interprovincial de Vic-Ripoll.

RM de Barcelona (redueix 7): Barcelona, Arenys de Mar, Sabadell, Gavà, Granollers, Mataró, Rubí, Terrassa, Vilanova i la Geltrú i Sant Feliu de Llobragat, L’Hospitalet de Llobregat (absorbeix El Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat i Sant Boi de Llobregat), Badalona (absorbeix Santa Coloma de Gramenet), Martorell (absorbeix Vilafranca del Penedés) i Cerdanyola del Vallés (absorbeix Mollet del Vallés).

Comarques Centrals (redueix 2): Solsona, Manresa (absorbeix Berga i Igualada) i l'interprovincial de Vic-Ripoll.

Interprovincial Vic-Ripoll. Vol dir això que els de Ripoll (Girona) seran del partit judicial de Vic i no del d´Olot? I Puigcerdà com queda llavors? Ho dic perquè si hi han partits interprovincials potser seria millor posar tota la Cerdanya a la Seu i eliminar el jutjat de Solsona i passar a Manresa tots els pobles del Solsonès, a Cervera els de la Segarra, a Balaguer els de la Noguera i a La Seu els de l´alt Urgell.

Puigcerdà no es toca. No em sembla malament la teva proposta.

I si fos el de Vilanova qui absorbis el de Vilafranca?

^^ A mi és el que em sembla més lògic.

Interprovincial Vic-Ripoll. Vol dir això que els de Ripoll (Girona) seran del partit judicial de Vic i no del d´Olot? I Puigcerdà com queda llavors? Ho dic perquè si hi han partits interprovincials potser seria millor posar tota la Cerdanya a la Seu i eliminar el jutjat de Solsona i passar a Manresa tots els pobles del Solsonès, a Cervera els de la Segarra, a Balaguer els de la Noguera i a La Seu els de l´alt Urgell.


Desde Aragón han pedido que las nuevas demarcaciones respeten los límites comarcales y no se ciñan a los provinciales y al ministerio de justicia le trae sin cuidado.


Así que no debería haber ningún problema en ese sentido

(Vamos que han dicho en concreto que para la población que hay, que seis partidos judiciales y punto... que los repartan como quieran... pero que seis)

Ilergeta et contesto aquí el que has dit a fusions municipals.

La raó per la qual crec que és bo que els partits juficials coincideixin amb els limits comarcals és que les comarques en general són un clar exemple del mercat local.

Per altra banda és més senzill vertebrar totes les "regions" fictícies (sanitaries, policials, judicials) sobre un mapa similar que no pas ara has d'anar a Lleida, ara a Tremp, a Solsona o a X. Si els de Ponts sempre han d'anar a Lleida és més fàcil crear una sèrie d'infraestructures cap a Lleida, per exemple línies d'autobús que no pas si n'hi ha d'haver cap a Lleida, Barcelona, Solsona i la Seu.

Ilergeta et contesto aquí el que has dit a fusions municipals.

La raó per la qual crec que és bo que els partits juficials coincideixin amb els limits comarcals és que les comarques en general són un clar exemple del mercat local.

Per altra banda és més senzill vertebrar totes les "regions" fictícies (sanitaries, policials, judicials) sobre un mapa similar que no pas ara has d'anar a Lleida, ara a Tremp, a Solsona o a X. Si els de Ponts sempre han d'anar a Lleida és més fàcil crear una sèrie d'infraestructures cap a Lleida, per exemple línies d'autobús que no pas si n'hi ha d'haver cap a Lleida, Barcelona, Solsona i la Seu.



+1 con una matización

Partiendo de una estructura comarcal donde los servicios más próximos estarán al menos en la cabecera comarcal y posiblemente en más de una localidad, habrá algunos servicios que estarán en menos localidades. Unas veces puede ser la sanidad, otras un instituto, otras...

Supongamos una comarca sin hospital y mira tú por dónde a las localidades de una parte de dicha comarca les queda increíblemente mejor un hospital en una dirección y sus vecinos de la otra punta de la comarca les quedará mejor otro en otra dirección

¿Tiene sentido que toda la comarca vaya al mismo hospital "porque sí" aunque eso sea en detrimento de la comodidad de algunos ciudadanos quienes se verían obligados a ir a uno más lejano?

He puesto la sanidad como podemos seguir poniendo otros muchos servicios.

Cuando se trata de unos servicios u organización que, de una manera u otra están presentes en todas las comarcas, tiene sentido la estructura administrativa.
Cuando se trata de unos servicios u organización que solo está presente en algunas localidades, tiene sentido homogeneizar y que todas las localidades de la misma comarca vayan al mismo sitio

Cuando hay casos peculiares como el que he comentado... quizá haya que dejar límites administrativos a un lado y pensar en el ciudadano


La fórmula exacta no existe.

Exacto no existe. Un ejemplo de lo que dices. Municipios del Baridà de la Cerdanya llevan a los niños a escuelas urgelenses porque en su día se preguntó a los afectados que preferían.

De esa forma se cogió y se montó un autobús escolar hacia la Seu d'Urgell y no hacia Puigcerdà y lo mismo con el hospital. En este último caso el tema autobús público da igual porque estan en medio y porque el bus va por la N-260 de una de las capitales a la otra.

Mapilla:

Partidos Judiciales propuestos por el Consejo General del Poder Judicial.

Detalle de la reducción de 431 partidos judiciales a 199. Se debatirá y aprobará el día 3 de mayo.

http://img259.imageshack.us/img259/8627/partidosjudicialescgpj2.jpg

Fora de la costa el partit judicial més petit és el de Puigcerdà i suposo que per població també, no? Es estrany que no l'hagin escollit com un altre partit interprovincial.

Mas s'estima els 948 ajuntaments

En rebutja de ple la fusió proposada per Rajoy perquè seria una batalla "brutal" que tindria un resultat "molt magre". El PSC li demana oposició frontal a qualsevol "imposició"

Els ajuntaments no són susceptibles de ser retallats, ni agrupats, ni fusionats. Les intencions del govern espanyol de fusionar ajuntaments per estalviar despesa pública ha encès les alarmes tant en el si del Govern com del principal partit de l'oposició, el PSC. El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat que seria "una batalla política i territorial brutal" que tindria en canvi un resultat "molt prim, molt magre". "Podem plantejar-ho d'una manera que el resultat sigui pràcticament zero a canvi d'una bolcada d'energies espectacular", ha alertat Mas, que ha defensat l'agrupació o mancomunació de serveis més que no pas "l'anul·lació de realitats que existeixen". Al seu torn, el secretari de política municipal del PSC i alcalde de Sabadell, Manel Bustos, ha demanat "formalment" al Govern que defensi els municipis petits de Catalunya.

Artur Mas ha alertat Rajoy que si s'inverteixen moltes energies en un tema com la fusió de municipis, el resultat ha de ser proporcional, i creu que no serà el cas, ja que aquesta qüestió suposarà, al seu parer, una "batalla política i territorial brutal", amb un resultat "molt prim i magre. Atenció com fem les coses perquè les podem plantejar d'una manera que el resultat sigui pràcticament zero a canvi d'una bolcada d'energies espectacular, i això és antiracional", ha advertit.

Sobre la mancomunació de serveis, ha posat l'exemple del Solsonès, format per petits pobles, on és "impossible i antieconòmic" que siguin els mateixos ajuntaments els que els prestin.

Rebuig a qualsevol "imposició"

Bustos ha clamat per un posicionament "ferm" de l'executiu català defensant l'organització territorial pròpia i de rebuig a "qualsevol imposició en la configuració, nombre o organització de municipis de Catalunya".

Segons Bustos, darrere les intencions de Rajoy s'hi amaga "un enorme desconeixement del món local" i dels esforços que s'estan fent des dels municipis petits per mancomunar serveis a més de la responsabilitat amb la qual es continuen prestant serveis als ciutadans. En aquest sentit, també creu que la solució passa per la cooperació, el treball en xarxa i la mancomunació de serveis. En cas que hi hagi alguna supressió, aquesta hauria de respondre a una decisió voluntària, al seu entendre, i no "imposada per altres administracions".

El dirigent socialista també ha lamentat que l'aprimament de l'administració se centri en les retribucions dels càrrecs electes i no es posi de manifest la dedicació, la responsabilitat i el compromís dels representants als municipis, especialment en el cas dels pobles més petits. Aquests, segons ha dit, majoritàriament perceben retribucions mínimes o nul·les.

Els socialistes catalans defensen l'evolució de determinats nivells de l'adminsitració, com ara els Consells Comarcals, reorientats en òrgans tècnics dirigits políticament pel consell d'alcaldes i des dels quals mancomunar serveis per tal de rebaixar despeses i fer-los més eficients. En relació a la supressió o eliminació de competències impròpies que gestionen els ajuntaments, Bustos s'ha mostrat partidari d'identificar-les i quantificar-les, no d'eliminar-les.

http://www.naciodigital.cat/noticia/42491/mas/estima/948/ajuntaments

No fem res. No toquem res. No fos que algun amic perdés la poltrona.
I així anem passant dies, mesos anys i dècades.

CiU no pol tocar res perquè és la principal força municipalista a Catalunya, especialment en municipis petits que són, alhora, els que tenen més papers de desaparéixer.

Mas s'estima els 948 ajuntaments948? Quan n'han posat un de nou després de La Canonja?

Terres de Lleida (reducció de dos) i Terres de l'Ebre (reducció de dos) coincidirien amb dos partits judicials.

Al Camp de Tarragona n'hi haurien tres: Tarragona, Reus (absorbeix Falset i Valls) i el Vendrell.

Alt Pirineu i Aran: la Seu, Tremp, Vielha i Puigcerdà.

Girona: Girona (absorbeix Santa Coloma), Sant Feliu (absorbeix la Bisbal), Olot, Blanes, Figueres. + l'interprovincial de Vic-Ripoll.

RM de Barcelona (redueix 7): Barcelona, Arenys de Mar, Sabadell, Gavà, Granollers, Mataró, Rubí, Terrassa, Vilanova i la Geltrú i Sant Feliu de Llobragat, L’Hospitalet de Llobregat (absorbeix El Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat i Sant Boi de Llobregat), Badalona (absorbeix Santa Coloma de Gramenet), Martorell (absorbeix Vilafranca del Penedés) i Cerdanyola del Vallés (absorbeix Mollet del Vallés).

Comarques Centrals (redueix 2): Solsona, Manresa (absorbeix Berga i Igualada) i l'interprovincial de Vic-Ripoll.

Hi ha alguns errors, segons l'informe del CPJG:

Girona+Santa Coloma de Farners, Bisbal D'Empordà+Sant Feliu de Guixols, Olot, Blanes, Figueras, Puigcerdà.

Tarragona: Reus+Falset+Valls, Tarragona, El Vendrell, Tortosa+Amposta+Gandesa

Lleida: Lleida+Balaguer+Cervera, Seu, Solsona, Tremps, Vielha

Interprovincial: Vic+Ripoll

Barcelona: Manresa+Berga+Igualada, Vilanova+Vilafranca, Sabadell+Cerdanyola, Terrassa+Rubí, Granollers+Mollet, El Prat+Sant Boi, Sant Feliu+Esplugues+Martorell, Badalona+Santa Coloma, Barcelona-Hospitalet-Cornellá

Hi ha un petit mapa cutre de cada CC.AA amb les agrupacions realitzades.

A primer cop d'ull ho veig bastant raonable. Tenint en compte que jutjats petits són inservibles ja que no disposen de mitjans per ser efectius i suposen una despesa. Total, pels cops que ha d'anar un al jutgat tampoc crec que vingui d'aquí.


I si fos el de Vilanova qui absorbis el de Vilafranca?

^^ A mi és el que em sembla més lògic.

De fet, es Vilanova la que absorbeix Vilafranca. Martorell seria il·lògic, sobretot perquè si s'uneix amb Esplugues i Sant Feliu, dubto que mantingui la seu.

PD. Rubí a l'informe surt com agrupat amb Terrassa i després sol. Entenc que lo més lògic és la unió.

Font: Informe CGPJ (https://6e0dcc8d-a-62cb3a1a-s-sites.googlegroups.com/site/novasdaxustiza01/Acuerdo%20CGPJ%203-5-2012%20Planta%20Judicial.pdf?attachauth=ANoY7cr3-eqTN4dY4ExWXjNRn68_yCYvUE-NhOgWNiZiBkxRb-srW3vxZ6hlTuQ5r39ZyStzjUAZydqgWYjpASpLm9HYV0BxhV8QZ13EhxA-rGbVZ5x4WP80IQ7AAmAwwfbswVZcEi0rKuC5xA5ENgg_3om3Ah6Y9xNQXl9jBlvwcwhIK0MGJCb08L07-wtCxZovX8Ubnw88xtQ-pxJYCo6bzfkst6Ib2PDrD_IMxLvMVVCB74WimwegVgi9REZIuUncYjz0ox-9&attredirects=0)

És el que vaig trobar a un docu de la CCOO potser se'ls va colar, igualment crec que era un informe preeliminar i que després van fer alguns canvis.

Un ponente del informe Roca uniría municipios de entre 250 y 500 habitantes

La Federación Española de Municipios y el Gobierno abrieron la semana pasada la caja de truenos al lanzar dos globos sonda que planteaban la supresión de municipios de menos de 20.000 y 5.000 habitantes, respectivamente. Pese a la polémica (tanto Ros como Reñé se posicionaron en contra) Catalunya tiene la puerta abierta a la agrupación de municipios desde 1987 y según defiende el geógrafo Jesús Burgueño, ponente del informe Roca, lo que sería “sensato” es agrupar municipios de entre 250 y 500 habitantes, lo que en Lleida afectaría 52 de los 231 municipios de Lleida.

[...]

Sostiene el ponente del informe Roca que cuando se redactó este análisis no primaban tanto las cuestiones económicas (como ahora) como la prestación de servicios y una correcta infraestructura de funcionamiento, lo que a la práctica significa tener el Ayuntamiento abierto todo el día. Burgueño da por buena la cifra y apunta lo positivo de la agrupación para los municipios de entre 250 y 500 habitantes pero añade que si se da algún paso en este sentido también se podría poner al día la división territorial de algunos municipios. Y pone como ejemplo el de Mollerussa, donde confluyen cinco municipios por el crecimiento de la capital del Pla y donde afirma que se podría aprovechar para “refundar o crear un macromunicipio que permitiría ahorrarse, también, algún consell”. Y es que, según sostiene Burgueño, este es un caso (el de Balaguer y l’Hostal Nou sería otro) en el que se han “roto los límites del municipio” y se deben adaptar a la división territorial. Se trataría, según apunta el geógrafo de la UdL, de estudiar la tributación y los recursos de cada municipio, abrir consultas y estudiar caso a caso.

[...]

Sobre la cifra de 5.000 habitantes que se atribuye al Gobierno, Jesús Burgueño asegura que no es nueva. El informe Casassas-Clusa de 1987 ya apostaba por dividir Catalunya en 127 grandes municipios sin división comarcal, mientras que lo mismo propuso la Facultad de Economía de la UB. De todas formas, Burgueño afirma que “la cifra de 5.000 habitantes para la fusión es muy alta para Catalunya”. El geógrafo de la UdL admite que podría ser “razonable” para otros territorios con una realidad muy distinta como Galicia, pero matiza también que se desprende de lo que dice el Gobierno que lo que se quiere es “repartir competencias según los tramos de población”. Se trataría de ir de menos a más para que a partir de 5.000 ya se pudiesen tener todas las competencias. Con esta “segmentación”, recuerda Jesús Burgueño, cada ayuntamiento decidiría con qué competencias se queda, si las transmite a los consells comarcals o si se unifica con otros.

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=107074&seccio=Lleida&fecha=2012-05-08&sortida=03:00:00

500 habitants no està gens de malament, tot i que jo prefereixo el llindar de 800/1.000 revisable a la baixa als llocs més despoblats.

A l'informe Roca a més de la proposta 250-500 depenen de si era de muntanya o no, hi havia l'agrupació funcional dels municipis que no arribin a 500-1.000 depen de si es de muntanya o no.

Gairebé ningú se'n salva

De les 947 poblacions tan sols en quedarien 63, si es mantinguessin només les de més de 20.000

Maldecaps un rere l'altre. En un moment en què la crisi fa estralls en l'economia de les administracions més petites, els ajuntaments –i molts no saben com sortir-se'n–, la cerca de possibilitats per fer-ho s'amplia. Les darreres setmanes s'han posat sobre la taula diverses propostes que pretesament tenen l'objectiu d'economitzar costos i racionalitzar despesa: la reorganització del mapa territorial català. Un debat sostingut al llarg del temps però que torna a estar d'actualitat en boca del govern de Mariano Rajoy i de la Federación de Municipios y Provincias Españolas (FEMP). L'Estat considera que la reordenació és inevitable perquè no tots els ajuntaments són capaços de dur els comptes ordenadament, ni d'executar-los, ni de prestar serveis de manera eficient. En principi, el procés hauria de ser voluntari però ja s'ha avisat que les noves lleis que sorgiran de la reordenació de competències abocarà els municipis a fer-ho, ja que caldrà complir uns criteris d'eficiència.

Desaparició

Actualment, a Catalunya hi ha 947 municipis. La proposta més agosarada ha estat la de federació espanyola. L'entitat és del parer que hi hagi fusions entre municipis que no superin els 20.000 habitants. I el secretari d'estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, advocava també la setmana passada per aquest mateix topall. Una aplicació literal de la proposta comportaria –amb dades del cens del 2011– una arrasada total de poblacions. El 93,4% de municipis catalans no arriben a aquesta xifra demogràfica. Què significaria? Que Catalunya només podria salvar 63 municipis tal com són ara. La resta s'hauria d'agregar a poblacions veïnes. Un exemple de l'impacte que suposaria tirar endavant aquesta proposta són les comarques gironines. Actualment estan composades per 221 governs locals. Només en quedarien 9. O a les de la demarcació lleidatana només es mantindria la capital, Lleida. Però no únicament això. A banda, també faria que la meitat de les 41 comarques catalanes quedés sense cap poble que superi aquest topall. El Berguedà, la Terra Alta, el Pla de l'Estany o l'Urgell en serien exemples.


http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/538905-gairebe-ningu-sen-salva.html

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/becc6c41.jpg

Gairebé ningú se'n salva

De les 947 poblacions tan sols en quedarien 63, si es mantinguessin només les de més de 20.000




http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/538905-gairebe-ningu-sen-salva.html

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/becc6c41.jpg

Aquestes dades són força brossa... Se suposa que si es posés un límit mínim obligatori no només quedarien els municipis que superen aquest límit, sinó també l'agrupació de municipis que també ho facin. Si no es treballen les dades una mica no serveixen de res...

Jo he pensat el mateix però els números van de "municipis que queden intactes".

^^Suposo que en el segon mapa, al les comarques que posa 1 -queda un municipi- coincidirà comarca amb ajuntament. Però si s'arribés a fer no es suprimiria el consell comarcal. "Totes les gallines a la menjadora"

1 municipi = 1 comarca? Mantenir els alcaldes en un consell amb dret de veto davant de projectes que afectin el seu territori? 1 vegueria = 1 ATM/Àrea metropolitana/regió? Comarques urbanes si tenen més de X de densitat, on els alcaldes no tenen dret de veto (1 municipi = 1 districte)? Eliminar el Baix Llobregat i ajuntar la part del delta a Barcelona i la part de la vall del riu a Terrassa? Mmmmm...

Gairebé ningú se'n salva

De les 947 poblacions tan sols en quedarien 63, si es mantinguessin només les de més de 20.000




http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/538905-gairebe-ningu-sen-salva.html

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/becc6c41.jpg

Al Baix Penedès hi ha 2 municipis de més de 20.000 hab.!!!

Per un altre cantó i sempre ho dic, que facil es fer reformes només mirant la població i no problemes reals de cada ens local. Si calen reformes calen, pero no fetes rapidament i amb l'únic barem de la població.

Que passa amb els municipis amb més habitants dels censats?, per exemple
Molts municipis mitjans son més insostenibles que no pas un de petitó

Hi ha molts errors. Es veu que són mapes fets a corre-cuita.
A la Terra Alta li posen dos municipis de més de 20.000 habitants quan ni de bon tros n´hi ha cap.
El Pallars Jussà ( i això ja ho he vist altres vegades: deu ser una plantilla) limita al nord amb la Vall d´Aran, i no és així, sinó que és l´Alta Ribagorça la que limita amb el Pallars Sobirà (zona del parc nacional).