^^ Sóc jo o el mapa de la dreta del tot no em quadra? Les set que el govern té previstes inclouen l'Alt Pirineu i exclouen el Penedès, oi? Què pinta aquest mapa? I què hi fan l'Alt Urgell i la Cerdanya amb la Central? :dunno:

^^ és una metàfora, suposo. m'ha fet molta gràcia XD Suposo que vol dir que "hi ha consens per 7 vegueries... però dóna igual on posem les comarques" del pal.... si podem posar l'Alt Penedès i el Garraf a Barna, l'Anoia al Central i el Baix Penedès al Camp de Tarragona... podem agafar una altra vegueria i dividir-la en varies vegueries amb la justificació de que només poden haver 7 vegueries.

Reus urdió el cambio de ‘capital’ a ‘sede institucional’ de las veguerías
El peso jurídico del trabajo hecho por el consistorio, clave para que la ponencia usase el término ‘sede institucional’


JOAN MORALES - 19/02/2010 09:49

Un estudio elaborado por los servicios jurídicos del Ayuntamiento de Reus, y que fue presentado en la ponencia que elaboraba el proyecto de Llei de Vegueries, fue clave para que, finalmente, el texto obviase el término ‘capital’ en beneficio del de ‘sede institucional’ de las veguerías. Según ha podido saber el Diari -que ha tenido acceso a este estudio- la consistencia jurídica del mismo fue muy tenida en cuenta por la ponencia y sirvió para que Reus lograse uno de sus grandes objetivos, que la palabra ‘capital’ no apareciese en ningún artículo de la nueva ley.

El estudio del consistorio reusense, textualmente, defiende que «la veguería, como la provincia, en su vertiente de gobierno local es un ente territorial y, como tal, su organización requiere desplegarse y asentarse sobre su territorio. No obstante, este despliegue no tiene por qué basarse en el tradicional concepto de capitalidad». En este sentido, el Ayuntamiento de Reus defiende en este estudio «ninguno de los artículos del Estatut d’Autonomia de Catalunya, relativos a las veguerías, ni los de la Constitución Española, relativos a las provincias u otros entes locales de segundo nivel, hacen referencia a las capitales o la capitalidad de este ente».

Un término más ajustado

En el mismo estudio elaborado por el consistorio reusense se afirma que «la organización administrativa de la veguería, como gobierno, es el Consell de Veguería, que sustituye las actuales Diputaciones. Por lo tanto, el término más ajustado para sustituir el tradicional de ‘capital’ sería el de ‘sede institucional del Consell de Vegueria’, que ya fue apuntado por el Informe de la Comissió d’Experts sobre la revisió del model territorial de Catalunya, encargado por la Generalitat en el año 2000, más conocido como Informe Roca.

Precisamente, el trabajo de los servicios jurídicos municipales insiste mucho en este Informe Roca. En este sentido asegura que «hay que tener en cuenta que el cambio del término ‘capital’ por el de ‘sede institucional’, no es por puro cambio de nombre, sino de concepto. El Informe Roca manifestaba, refiriéndose a los entes locales de segundo nivel, que la organización territorial básica y general de Catalunya debería ofrecer soluciones diversificadas cuando las situaciones lo requieran. Habría que preveer, según los redactores de este informe, que una veguería pueda desplegar funciones distintas en diferentes áreas de su territorio».

Es por ello que el estudio del Ayuntamiento de Reus recuerda que el Informe Roca consideraba que «la veguería del Camp de Tarragona debería tener la sede institucional en la ciudad de Tarragona, pero con un especial reconocimiento del papel histórico y económico de Reus». A tenor del resultado final del texto aprobado por la ponencia de la Llei de Vegueries queda claro que el consistorio reusense acabó por conseguir lo que quería: que el término ‘capital’ desapareciese.


Diari de Tarragona

^^ no en saben ni res els de Reus XDD

------------------------------

El govern català negocia amb l'espanyol que 30 municipis canviïn de província per adequar-se a vegueries

L'avantprojecte de llei aprovat pel govern català que preveu la reordenació del territori en vegueries alterarà els límits provincials i comarcals de Catalunya. Uns canvis que necessàriament hauran de comptar amb el consens del govern espanyol, que els haurà d'aprovar. El reajustament dels límits provincials comportarà que quinze municipis de la comarca del Solsonès fins ara adscrits a Lleida s'incloguin en la vegueria de la Catalunya Central i passin, per tant, a formar part de la demarcació de Barcelona. L'altre canvi serà a la Cerdanya. Està previst que quedi inclosa a la futura vegueria de l'Alt Pirineu i Aran, que al seu torn formarà part de la demarcació de Lleida. Això suposarà un canvi per a 11 municipis ceretans que fins ara han estat adscrits a Girona.

El govern de la Generalitat ha començat a negociar amb el govern de l'Estat que una trentena de municipis catalans canviïn de província. D'aquesta manera, els límits provincials s'adaptaran a les futures vegueries. L'executiu català no vol esperar que la llei de vegueries -ja aprovada pel govern- hagi acabat tot el tràmit al Parlament de Catalunya per negociar amb l'Estat els canvis de les lleis estatals que s'hauran de modificar. A més, el conseller de Governació, Jordi Ausàs, s'ha mostrat convençut de la constitucionalitat dels canvis.

Amb els canvis previstos, el mapa provincial de Catalunya quedarà de la manera següent:

A la comarca del Solsonès, seran quinze els municipis -que fins ara estaven adscrits a la província de Lleida- que s'inclouran a la vegueria de la Catalunya Central, i hauran de formar part de la demarcació de Barcelona.

També passaran a Barcelona tres municipis d'Osona fins ara adscrits a Girona. És el cas de Vidrà, Espinelves i Viladrau.

Per contra, onze municipis de la Cerdanya gironina -entre els quals hi ha la capital, Puigcerdà- passaran a la demarcació de Lleida, on formaran part de la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran. És precisament a la Cerdanya on aquests canvis de demarcació es veuen amb més recel. La Cerdanya ha estat dividida històricament entre dos estats i dues províncies. Per la majoria d'alcaldes de la comarca, el plantejament actual de les vegueries no els afavoreix i els torna a castigar territorialment.

3cat24 (http://www.3cat24.cat/noticia/533265/catalunya/El-govern-catala-negocia-amb-lespanyol-que-30-municipis-canviin-de-provincia-per-adequar-se-a-vegueries)

Ayer en El inMundo el profesor de Derecho Constitucional Jorge de Esteban dedicó un artículo a las veguerías lleno de prejuicios separatistas y llegó a afirmar que para alterar el número de provincias es necesario reformar la Constitución, con esta gente en Madrid, yo si fuera catalán me estaría pensando la conveniencia de pasarme al independentismo, me lo estoy pensando ya y soy de León :lol:

Por cierto, lo que no me entra, es que la CE determina que la provincia también es Entidad Local, por lo tanto, al desaparecer su diputación serían solo una mera circunscripción electoral y administrativa del Estado. Esperemos que la STC sobre el Estatut nos "ilumine",

^^ es que el número de provincias no se altera... si tenemos profesores como estos, no me extraña que la educación vaya mal en este país.

^^^^
Y aunque se alterara el número de provincias, la Constitución no lo prohíbe y además deja la vía abierta, sino diría que en España existen 50 provincias pero la CE no lo dice.

La principal tesis de este amigo de J Pedro es que sustituir la provincia es un paso más en el distanciamiento del resto de España. Mi visión es totalmente opuesta, Catalunya es la vanguardia de España y cuando en Catalunya se hacen las cosas y tienen buenos efectos el resto de CCAA la imitan, incluidas las PePeras.

Saludos.

^^ Si, como dices, la constitución no dice las provincias que tienen que haber... Igualmente lo que se cambian son las diputaciones y no las provincias. Y la constitución dice claramente que pueden haber otras instituciones y otras entidades locales.

A la comarca del Solsonès, seran quinze els municipis -que fins ara estaven adscrits a la província de Lleida- que s'inclouran a la vegueria de la Catalunya Central, i hauran de formar part de la demarcació de Barcelona.

També passaran a Barcelona tres municipis d'Osona fins ara adscrits a Girona. És el cas de Vidrà, Espinelves i Viladrau.

Per contra, onze municipis de la Cerdanya gironina -entre els quals hi ha la capital, Puigcerdà- passaran a la demarcació de Lleida, on formaran part de la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran.Y Fogars de la Selva deja de ser Barcelona para ser Girona.

Ballesteros vol comparèixer al Parlament per defensar la capitalitat de Tarragona
Assegura que li donen suport la majoria d'alcaldes del territori, els quals admet que també veuen bé la vegueria del Camp

L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, demanarà comparèixer al Parlament de Catalunya per explicar les al·legacions presentades per la ciutat a l'avantprojecte de la llei de vegueries. Tot i que encara no hi ha una data confirmada, s'espera que la compareixença es pugui produir a finals de març. Pel batlle, no es tracta de res extraordinari, sinó sols de «seguir amb el full de ruta anunciat al principi». Un full que també inclou les entrevistes mantingudes les darreres setmanes amb la majoria d'alcaldes del Tarragonès per explicar-los la intenció de la ciutat amb vista a la nova llei i buscar-hi complicitats. Ballesteros subratllava el suport rebut en la defensa de la capitalitat, tot i que va reconèixer que no tenia el mateix consens perquè la vegueria es digui únicament de Tarragona.

«Seguim el full de ruta i ara el que toca és defensar les al·legacions en el moment parlamentari», justificava Ballesteros, que formalment compareixerà a petició del PSC, si bé necessita abans l'aprovació dels altres partits. L'alcalde, en tot cas, explicava que ja ha donat a conèixer als portaveus municipals el contingut del text que transmetrà als parlamentaris.

Ballesteros va tornar a deixar entreveure que la seva prioritat és la defensa aferrissada de la capitalitat, desmarcant-se lleugerament i sense fer soroll de la demanda del nom de la vegueria. Així, destacava el suport rebut de la majoria d'alcaldes del Tarragonès, després d'haver arreplegat ja «consens i complicitats» al Priorat i al Baix Penedès, alhora que anunciava una visita a la Conca de Barberà. Del Baix Camp, però, no en va parlar, tot i que va deixar palès que el territori dóna suport a la capitalitat de Tarragona –«fins i tot crec que Reus també hi està d'acord», recordava–. No va amagar, això sí, que pel que fa al nom de la vegueria «hi ha un camp a recórrer», ja que el quòrum no és tan gran perquè el de Camp de Tarragona ja agrada.

L'alcalde, a banda, recordava als qui l'han acusat de «renunciar massa aviat» a les Terres de l'Ebre que allà «fa molts anys que hi ha voluntat d'anar per lliure, i tothom ho ha entès així», per la qual cosa «qui compari aquest cas amb el de Lleida, o no coneix Catalunya, o vol mentir».

Ausàs no escoltarà Aregio
Tot i que les al·legacions que defensarà les comparteixen CiU i el PP, l'alcalde ahir no es va estar de qualificar de «foc d'encenalls» les actuacions que estan duent a terme els seus adversaris polítics, tant pel que fa al seguit d'accions que va anunciar el portaveu de CiU, Joan Aregio –entre les quals una reunió amb el conseller de Governació, Jordi Ausàs, que finalment s'ha anul·lat–, com l'anunci que va fer el PP de dur l'avantprojecte de llei al tribunal de garanties constitucionals. Aregio lamentava ahir que Ausàs hagi canviat d'opinió en menys de 48 hores, «potser perquè ha cedit a les pressions des de Tarragona», i recordava que els grups del PP i ERC al Parlament sí que han acceptat reunir-s'hi.

Un debat polititzat
És un debat que històricament ha generat passions, el de la capitalitat entre Reus i Tarragona, però el que acabarà passant aquest cop cau de tant madur –que Tarragona serà la capital, o com es vulgui dir, de la vegueria del Camp de Tarragona– que tot l'espectacle a què estem assistint les últimes setmanes des d'una i altra banda, i per part de tots els grups, només es pot interpretar en clau política. És humà que uns i altres –amb els alcaldes al capdavant– defensin la seva ciutat, però, amb la boca petita, Ballesteros ja reconeix que ha perdut la batalla del nom, i Pérez, la de la capitalitat. Que no s'entretinguin més, doncs, en xous i artificis. Sí, d'aquells que tan fan avorrir la gent del carrer.

Pérez reivindica els «àmbits funcionals»
En la jornada Noves inversions i infraestructures per impulsar l'economia al Camp de Tarragona –organitzada per Foment Industrial i Mercantil de Reus–, l'alcalde, Lluís Miquel Pérez, no va voler parlar directament sobre les diferències entre capital o seu institucional, però va parlar d'àmbits funcionals. L'alcalde va fer referència, però, a un document que va fer públic el Diari de Tarragona, en què s'evidenciava que el canvi de capital per seu institucional s'hauria instigat des de Reus. Pérez va lamentar que es fes públic perquè «és una nota, no un informe jurídic» en el qual «expressa amb un fonament real dels antecedents que existeixen, la nostra posició, que en part ha estat atesa i en part no». Ballesteros, diu que «no s'acaba de creure» que Reus «hagi fet un informe determinant, i fet per algú amb aquest interès». Tot plegat és «una cortina de fum, perquè a Reus volien la cocapitalitat, el seu nom a la llei, i ara fan veure que són els triomfadors».

Acusa Fernández (PP) de crear un discurs «basat en mentides»
L'alcalde va carregar amb duresa contra el portaveu del Partit Popular, Alejandro Fernández, al qual va acusar de tenir un discurs «basat en una mentida i uns supòsits que només ell ha fet sobre una reunió amb el president de la Generalitat, i de la qual –va dir– no m'he amagat mai». Ballesteros va explicar que es planteja demandar el polític del PP «per dany a l'honor» i va admetre que les relacions amb el dirigent popular passen pels moments més delicats: «És la primera vegada que començo a tenir dubtes de la meva relació amb ell i per això li demano que no faci de les mentides l'eix principal del seu discurs», en relació amb la conferència que pronunciarà Fernández dilluns En defensa de la capitalitat de Tarragona. Al seu torn, Fernández va convidar el batlle a assistir-hi: «Per veure de primera mà que nosaltres no diem cap mentida.» «Presentaré un nou full de ruta en defensa de la capitalitat de Tarragona», va anunciar el líder popular, que va revelar que «Ballesteros sap, perquè m'ho ha confessat, que qui parla de la suposada reunió [amb Montilla] és un company socialista de Reus».

«Poblet ens dóna arguments»
L'alcalde Ballesteros es va referir ahir a les paraules del president de la Diputació, Josep Poblet, el qual, en una entrevista que va sortir publicada dimarts a El Punt recordava que l'ens supracomarcal –el que en teoria ha de donar pas als futurs consells de vegueria– té avui tres seus institucionals: Tarragona, Reus i Tortosa. «Tinc l'entrevista guardada, i agraeixo aquestes paraules a Poblet, perquè aquest és un argument més per defensar el terme de capitalitat, ja que això demostra que el de seu institucional és confús, i ens ajuda molt en la nostra defensa», deia Ballesteros. L'alcalde assegura que continuarà insistint al Parlament que les seus institucionals de l'avantprojecte tornin a rebre el nom explícit de «capitals» en la llei final, un terme que recordava que el mateix conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, va fer servir fa uns dies per referir-se a Tarragona. Ballesteros, a més, recordava que el president de la Diputació també admetia en l'entrevista que la seva seu principal és a Tarragona, si bé admetia que no li «va agradar tant» que ja donés per bo el nom de Camp de Tarragona per a la vegueria. Per la seva banda, l'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, va preferir no donar més voltes ahir a aquesta qüestió.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/139050-ballesteros-vol-compareixer-al-parlament-per-defensar-la-capitalitat-de-tarragona.html

d_b_RVOfxUM

La teoria de la més pobra crec que és una mica tonteria...

Que prefereixes formar part d'una vegueria amb molts habitants i en la qual hi haurà unes comarques molt grans i unes de molt petites (demogràficament) o d'una vegueria en que hi ha un equilibri demogràfic entre totes les comarques?

El Bages per exemple té 10 vegades més habitants que la Cerdanya, per lo tant el pes del Bages és molt gran mentre que el pes de la Cerdanya és molt petit.

Mentre que l'APA els valors estan entre 22.000 i 4.000 en les quals l'Alt Urgell i la Cerdanya són les que tenen més pes amb 22.000 i 18.000

Que la Cerdanya és més a prop de Manresa o Vic? :crazy:

I el solsoní del vídeo que s'alegra per les inversions que obtindrà la comarca de la Diputació de Barcelona? :dunno:

I al final del vídeo, el que diu que el Solsonès podria passar a ser la cua de Lleida per passar a ser la de Barcelona? :crazy: Però a veure, bon home, que el Solsonès passa a la vegueria de la Catalunya Central, no a la de Barcelona.

O no saben de què va la història o fan demagògia pura i, a sobre, malament.

Que la Cerdanya és més a prop de Manresa o Vic? :crazy:

Si... però estan comparant coses diferents... les provincies i les seus institucionals. Ja que diuen que Lleida està molt lluny, però després diuen Manresa o Vic... es com barrejar peres i pomes.

En realitat han de comparar Lleida i Barcelona ja que la vegueria Central formarà part de Barcelona i l'APA de Lleida. En el debat provincial son aquestes dues ciutats. I crec jo que és igual l'úna que l'altra.

Pel que fa al debat veguerial... llavors han de comparar Manresa/Vic amb LSU/Tremp. Des de Puigcerdà més o menys es tarda el mateix per anar a la Seu d'Urgell i Berga... per lo tant no poden tardar menys temps per anar a Manresa ja que han de passar per Berga, i per anar per Vic han de passar per la collada.

Abans m'he oblidat de dir... que a tots els cerdans preguntats són de la banda gironina, crec que en el debat estan oblidant totalment a la part lleidatana, que majoritàriament està a favor i que bona part té tanta tendència a anar a Puigcerdà com a la Seu.

[...]

Pel que fa al debat veguerial... llavors han de comparar Manresa/Vic amb LSU/Tremp. Des de Puigcerdà més o menys es tarda el mateix per anar a la Seu d'Urgell i Berga... per lo tant no poden tardar menys temps per anar a Manresa ja que han de passar per Berga, i per anar per Vic han de passar per la collada.

[...]

Per això que comentes ho deia. Em referia exclusivament al tema de les vegueries. No he comptat amb el període transicional de les províncies-vegueria (o com li volgueu dir XD).

Si la Cerdanya fos a la vegueria de la Catalunya Central ja tindrien l'excusa que Manresa o Vic són molt lluny i que caldria fer una subseu a Puigcerdà. I és el que alguns realment volen, ja que si la Cerdanya forma part de l'Alt Pirineu i Aran, la Seu queda massa a prop com per fer de Puigcerdà una subseu o cocapital.

^^ Si, si, t'he entés i tens raó, però el tema provincial seguirà existint... però simplement per als tràmits que s'han de fer en subdelegacions del Govern d'Espanya. Que realment no se quins són XD Però suposo que relacionats amb la justícia (Audiència Provincial), urbanisme (que tot i que està a les capitals provincials diria que els ajuntaments fan els tràmits)... i no se quin més.

Evidentment el problema o debat que hem de fer és sobre les vegueries i no sobre les provincies.

Com ja he dit abans, però d'una altra manera, la Cerdanya passarà d'una relació de tu a tu a una relació d'inferioritat si s'inclou en la vegueria Central. El tema de la vegueria pobra, es una excusa barata. Evidentment l'APA rebrà pocs diners en xifres absolutes, només faltaria, però estic segur que per habitant supera molt a altres àmbits.

Per altra banda si una vegueria té molta població en certes comarques (Bages, Osona, Anoia) invertirà molt en aquestes i poc en les altres (Solsonès i Cerdanya si s'inclogués com la cerdanya gironina vol), mentre que en una que té comarques en nombres d'habitants similars invertirà de forma similar a totes. Per tant crec que és un error aquesta teoria... i simplement és una excussa.

Igualment sona estrany que mentre uns, Penedès, volen una vegueria per relacions de tu a tu entre els seus membres, altres com la Cerdanya volen ser el que no vol ser el Penedès per Barcelona però amb la vegueria Central.

6c5xcTgKBQc

"Corquiñaquis"

Chaves diu que Catalunya té dret a crear les vegueries però recorda que ha de mantenir les circumscripcions electorals

• El vicepresident tercer espanyol avisa que en les eleccions generals caldrà mantenir les circumscripcions provincials perquè alterar-ho seria inconstitucional

El vicepresident tercer del govern espanyol, Manuel Chaves, ha assegurat que la Catalunya té dret a fer l'organització territorial que consideri oportuna encara que qualsevol alteració provincial és competència de l'Estat. Chaves ha recordat en una entrevista a Catalunya Ràdio que tot i que la Generalitat pot canviar l'organització territorial i establir set vegueries que també es corresponguin en les circumscripcions electorals a nivell català, en el cas de les eleccions generals, aquestes circumscripcions electorals es mantindran segons les províncies quan se celebrin els comicis estatals. "Si es volgués mantenir la circumscripció per vegueries, llavors caldria canviar la Constitució", ha alertat.

D'aquesta manera, Chaves, que ha insistit en què el canvi en l'organització territorial està contemplada en l'Estatut, ha volgut deixar clar que la Generalitat està supeditada malgrat tot a l'Estat i a la Constitució. Chaves ha remarcat, però, que està a l'espera de conèixer el projecte de llei i de què el govern català li transmeti, un cop estigui aprovat, el canvi d'aquest límits territorials.

Pel que fa al pacte d'Estat sobre la crisi que busca el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, Chaves ha criticat el líder del PP, Mariano Rajoy, per intentar posar condicions. "Rajoy oblida que ell és el cap de l'oposició i si el president del govern espanyol a l'hora d'oferir un acord no estableix cap línies vermelles per què ha d'acceptar qualsevol condició del líder de l'oposició?", s'ha preguntat.

Chaves ha fet una crida a intentar buscar la unitat dels partits per aconseguir un acord davant la crisi econòmica perquè "la ciutadania ho exigeix".

Preguntat sobre el pròxim candidat socialista a les eleccions del 2012, Chaves ha remarcat que el seu candidat és Zapatero i ha descartat que algun dia ell arribi a ser candidat. A mes, ha subratllat que l'actual preocupació del govern espanyol "és la crisi".

http://www.avui.cat/cat/notices/2010/02/chaves_diu_que_catalunya_te_dret_a_crear_les_vegueries_pero_recorda_que_ha_de_mantenir_les_circumscr_88835.php

Reus vol promoure una àrea metropolitana a Tarragona

• L’alcalde exposa el desig de treballar conjuntament amb la ciutat veïna

• Pérez evita la polèmica de les vegueries, però diu que ha donat «fruits»

L’alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez (PSC), va allargar ahir la mà al de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros (PSC), encara que sense anomenar-lo, i va proposar convertir el Consorci del Camp de Tarragona en la segona àrea metropolitana de Catalunya després de la de Barcelona. «La constel·lació de ciutats importants del Camp hem d’unir esforços per formalitzar la realitat metropolitana», va proposar Pérez com a pas previ necessari per aconseguir potenciar la planificació i el poder inversor de la zona.

L’alcalde de Reus va utilitzar la conferència anual que organitza el Col·legi de Periodistes per formular una proposta amb què pretén fer un salt qualitatiu en el debat dels últims mesos per la capitalitat de Tarragona. Reus al mapa va ser el títol del discurs que va pronunciar l’alcalde al saló noble del palau Bofarull, el mateix escenari on el 2001 es va firmar l’acord institucional per a la constitució del Consorci del Camp de Tarragona.

«Tot això és capitalitat efectiva», va afirmar després d’enumerar els èxits que a través de les diferents empreses municipals han servit per posar Reus al mapa. «Una capitalitat que es fonamenta en la capacitat de trobar solucions de tu a tu sobre serveis públics essencials amb municipis del nostre entorn», va especificar.

L’alcalde va enumerar els equipaments que ja en l’actualitat s’alineen al llarg de l’autovia T-11 («la nostra Diagonal», va dir), que connecta Reus i Tarragona, entre els quals hi ha l’aeroport, el centre d’emergències CECAT, l’autopista AP-7 i on en el futur hi haurà el tramvia i la nova estació intermodal de l’AVE. «Aquesta imatge tan gràfica demostra l’encert que Reus ha tingut en l’últim decenni no enrocant-se en el record nostàlgic de la quarta vegueria», va dir.

ACTUAR EN POSITIU

Encara que va voler deixar de banda la nova organització territorial en vegueries, Pérez va apuntar que han fet una «feina discreta» que els ha permès «obtenir fruits». També va manifestar que l’esperit d’avançar en la realitat metropolitana és el que va imperar en l’acte ciutadà del 21 de desembre passat –sota el lema Tots som capital–, que va reunir 200 entitats en contra de les peticions de Tarragona.

«No és estrany que les coses hagin avançat en una determinada direcció després que les instàncies decisòries hagin analitzat qui ha actuat més en positiu els últims mesos», va explicar, en al·lusió al fet que la llei de vegueries parli del Camp de Tarragona i no especifiqui que el nom de la capital sigui Tarragona a seques, com pretenen a la ciutat veïna.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=690526&idseccio_PK=1051


L’exemple de Madrid i els avantatges respecte a Barcelona

L’alcalde de Reus va destacar ahir que el món tendeix, cada vegada més, «a un model d’organització en ciutats que ha accelerat la globalització». En aquest sentit, Lluís Miquel Pérez va recordar que l’article 93 de l’Estatut parla d’«àrees metropolitanes» en plural i que si la de Barcelona és la primera, la del Camp de Tarragona és la segona.

33 Segons Pérez, s’intenta recuperar els 20 anys que ha perdut BCN respecte a Madrid. «Mentre aquella quedava ofegada, amb infraestructures insuficients, el Govern de Madrid reforçava la capitalitat», va explicar. També va destacar que la col·laboració metropolitana es dóna «a tot Europa» i va citar l’exemple de Minneapolis-Saint Paul, «al qual sempre es refereix Pasqual Maragall».

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=690527

Demà un grup nacionalista no català presentarà una proposta al govern d'Espanya demant-li la eliminació de les diputacions provincials i les transferencies de les seves competencies a les CCAA amb l'objectiu de reduir la administració

^^^^
Creo que el PNV no será.

Cambio de comarca a mano alzada

• Torà decide hoy en asamblea si deja la Segarra para pasar al Solsonès

Los vecinos de Torà decidirán hoy a mano alzada si quieren continuar perteneciendo a la comarca de la Segarra o si, por el contrario, son partidarios de incorporarse a la del Solsonès. Entre el vecindario reina un sentimiento ampliamente favorable a cambiar de comarca porque se cree que supondrá más ventajas que inconvenientes.

El alcalde, Domènec Oliva, de CiU, explica que la reunión de hoy servirá para saber si los vecinos quieren continuar como están o pasarse al Solsonès, lo que supondría formar parte de la futura veguería de la Catalunya Central. Si gana la segunda opción, el Consistorio acordará en el pleno de mañana iniciar el expediente de segregación y solicitará al Consejo Comarcal del Solsonès que acepte al municipio. Después lo comunicará al Departamento de Gobernación y convocará un referéndum para conseguir el apoyo de la mitad más uno de los vecinos censados.

El alcalde y la mayoría de los vecinos están convencidos de que el cambio les beneficiaría porque pasarían a formar parte de una comarca de montaña, con lo que podrían acceder a más ayudas de las distintas administraciones para explotaciones agrarias y ganaderas, para el mantenimiento de sus 60 kilómetros de carreteras locales y para proyectos de abastecimiento de agua a las masías.

Torà, de 1.367 habitantes, está situado a caballo de las comarcas de la Segarra, el Solsonès y la Anoia, pero históricamente la población ha tenido mayor afinidad con Solsona, Manresa e Igualada que con Cervera, su capital comarcal, y Lleida. Buena parte de los servicios los reciben de la zona a la que desean pertenecer administrativamente. "A Lleida sólo vamos los políticos", señala Oliva. Los vecinos de Torà se desplazan a Solsona, Calaf, Igualada y Manresa -situadas en un radio de 45 kilómetros- por asuntos judiciales, sanitarios, comerciales, de educación y de ocio. "La distancia es determinante. A nadie se le ocurre ir a Lleida para ir al cine o comprar en el Carrefour", explica Lourdes Cerveró detrás del mostrador de la panadería Argerich.

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Cambio/comarca/mano/alzada/elpepiespcat/20100304elpcat_2/Tes

Demà un grup nacionalista no català presentarà una proposta al govern d'Espanya demant-li la eliminació de les diputacions provincials i les transferencies de les seves competencies a les CCAA amb l'objectiu de reduir la administració



En Aragón, dentro del parlamento autonómico, lo propuso un partido no nacionalista hace bastante tiempo sin salir adelante.

Lo que proponían era además, unificar las tres provincias en una sola y que la diputación provincial fuese absorbida.

Y Fogars de la Selva deja de ser Barcelona para ser Girona.

I Gósol? Passarà també de la província de Lleida a Barcelona?

No creieu que abans de demanar el canvi d'adscripció d'aquests municipis caldria discutir si cal un nou mapa comarcal? Ho dic perquè si després es volen plantejar noves comarques com ara el Baix Montseny o la Selva Marítima, que impliquin municipis de diferents províncies, ens trobaríem de nou amb el mateix problema.

^^Supuestamente Gósol también pasa a Barcelona.

Vegueria sí, gràcies

Són diversos els partits polítics del país que ja han adaptat la seva organització a la de les vegueries. El partit al qual pertanyo va reorganitzar la federació regional a l’Alt Pirineu i l’Aran l’any 1992. Aleshores, ja era evident que treballar per una organització territorial pròpia, que superés la divisió provincial i que fos més propera a la gent del Pirineu, esdevindria un dels reptes polítics més importants de cara al futur.

Des de 1995, aleshores com a diputat territorial al Parlament, el conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, va treballar pel reconeixement del Pirineu. Molt sovint en solitari i xocant amb el mur de "l'ara no toca”. No va ser fins al 2003 quan des de l’oposició es va impulsar l’aprovació d’un àmbit funcional de planificació territorial per a l’Alt Pirineu i Aran, just el que molt aviat s’aprovarà per al Penedès. Aquest fet i el canvi de govern el 2004 va suposar l’inici del camí que ara transitem i que ara ha assolit una fita històrica amb l’aprovació de l’avantprojecte de Llei de vegueries.

Ara, la pilota és al Parlament, on s’ha d’aprovar aquesta organització territorial pròpia basada en vegueries i vinculada al catalanisme polític. Hi ha un consens molt gran per iniciar aquest procés, penseu que dels més de 1.000 ens locals que existeixen a Catalunya, només vuit han mostrat alguna objecció que pot ser incorporada. Mentrestant, algunes veus continuaran dient-nos als pirinencs el que hem de ser quan siguem grans. Amb tot, ara cal esforçar-se per continuar creant “estructures veguerials” en l’àmbit de l’administració, però, sobretot, en els mitjans de comunicació, el sector empresarial i les entitats privades.

Ni els catalans hem de convèncer del que som als espanyols, ni els pirinencs als lleidatans. Hem de continuar col·laborant, convivint amb respecte i bon veïnatge, treballant en comú on calgui, però en igualtat de condicions. És evident que hi ha qui s’omple la boca de “Pirineu de Lleida”, i només hi pensa quan inaugura una fira o per donar nom a una estació de tren. Aquella des d’on 17 trens d’alta velocitat per a cada sentit uneixen Lleida i Barcelona en poc més d’una hora, tot i que cap connecta amb els 3 trens i 2 autobusos que van i vénen dels Pallars.

Les comarques de la vegueria són una realitat heterogènia, però, amb molts més punts en comú que amb les comarques de la “província”. I és per donar resposta a aquesta realitat que ens volem autogovernar en vegueries. Perquè es tracta que la gent rebi més i millors serveis, visqui on visqui. Les delegacions pirinenques de la Generalitat ja han demostrat els avantatges de la planificació amb visió de proximitat. L’exemple més evident és l’atenció personalitzada als ens locals, un fet que repercuteix directament en més serveis i millor atenció ciutadana. Encara queda camí per recórrer, però amb l’objectiu clar i un rumb ben fixat, res ens hauria d’aturar.

Josep Ardanuy i Tarrat
Coordinador territorial de Governació i Administracions Públiques a l’Alt Pirineu i Aran.

Viure als Pirineus (http://www.viurealspirineus.cat/opini%C3%B3/general/Vegueria+s%C3%AD%2C+gr%C3%A0cies)

La llei de vegueries entra al Parlament amb l'oposició de CiU i PP

CiU va presentar aquest dilluns una esmena a la totalitat a la llei de vegueries que es votarà de forma inicial aquest dimecres, perquè considera que el govern no ha dialogat amb el territori. “Ara no és el moment de tirar endavant una llei així sense consens polític i sense consens amb el territori”, va insistir el portaveu parlamentari nacionalista, Oriol Pujol. La setmana passada van ser els responsables del PP i de Ciutadans els que van anunciar que s'oposaven a la llei.

Amb la decisió de CiU, serà tota l’oposició la que presentarà esmenes a la totalitat contra la llei, ja que fa dies ja les van anunciar també el PP i Ciutadans, encara que per motius diferents.

Segons Pujol, amb la voluntat del tripartit de tramitar la llei de vegueries de forma no pactada s’abocarà les administracions a unes discussions que no són correctes en moments de crisi. A més, segons la direcció de CiU, la llei té dos problemes més: no fixa ni les competències ni el finançament concret a les vegueries, i a més quedarà pendent de les lleis orgàniques que s’han de modificar per adequar les vegueries a les províncies. “Per això diem que aquesta llei és fum”, va indicar a aquest diari el portaveu parlamentari.

CiU manté una diferència més amb la proposta de la conselleria de Governació, i és que defensa que es creï la vegueria del Penedès. La llei preveu per ara set vegueries: Pirineu-Aran, Girona, Pla de Tarragona, Terres de l’Ebre, Catalunya Central, Lleida i Barcelona.

El tripartit tombarà les esmenes a la totalitat, però és evident que començarà el tràmit al Parlament en solitari. S’iniciarà el procés amb la compareixença d’alcaldes, el síndic d’Aran i plataformes com la que reivindica la vegueria del Penedès, que es preveuen polèmiques, i posteriorment es negociaran esmenes puntuals.

Viure als Pirineus (http://www.viurealspirineus.cat/not%C3%ADcies/pol%C3%ADtica/La+llei+de+vegueries+entra+al+Parlament+amb+l%27oposici%C3%B3+de+CiU+i+PP)

Tarragona confía en poder modificar la ley de veguerías
Tarragona buscará el apoyo en el debate parlamentario para enmendar la propuesta actual de la Llei de Vegueries. Esta mañana, la ley empezará a debatirse en el Parlament con el único visto y bueno del Tripartit


NÚRIA RIU - 09/03/2010 20:43

El Parlament de Catalunya empieza hoy con el debate de la Llei de Vegueries, una ley que llega al pleno con las enmiendas a la totalidad presentadas por CiU, PPC y Ciutadans.

Por razones distintas, los partidos de la oposición dejarán en solitario al Tripartit que, según fuentes consultadas, podría aprobar la nueva ordenación territorial antes de verano.

En la sesión de esta mañana, el Tripartit tumbará las tres enmiendas a la totalidad. A partir de aquí, la Comissió d’Afers Institucionals votará las comparecencias que se escucharán durante el debate.

Otras fuentes consultadas, confirmaron que desde el PSC se propondrá la comparecencia del alcalde tarraconense, Josep Fèlix Ballesteros, quien ya avanzó hace unas semanas que quería comparecer al Parlament para defender las alegaciones que presentó la ciudad.

Modificar la propuesta

La portavoz socialista en el Ayuntamiento de Tarragona, Begoña Floría, afirmó que «la estrategia municipal tiene dos objetivos. Por una parte la inclusión del concepto capital en detrimento de sede institucional. Un tema que también afecta a Barcelona, Girona y Lleida. Y, por otro lado, modificar la propuesta actual y que el concepto Camp de Tarragona sea sustituido por el de veguería de Tarragona. Una forma que representa al conjunto de las seis comarcas, y no a dos y media».

A partir de las comparecencias se abrirá el periodo de enmiendas al articulado. El portavoz de ERC en Tarragona, Sergi de los Rios, destacó ayer esta fase. «Es aquí donde tenemos la grande oportunidad de mejorar», destacó.

Sin embargo, el portavoz convergente, Joan Aregio, afirmó que «no compartimos la ley ni a nivel de Tarragona ni a nivel de país. Nuestra postura no es la misma que la del PP, porque nosotros no estamos en contra de las veguerías, sino que nos oponemos a esta ley. Consideramos que ahora no es el momento y lo que está claro es la agresión que, en toda regla, sufre la ciudad de Tarragona».

Por su parte, el popular Alejandro Fernández afirmó que no se opone a las veguerías, a pesar que «ahora no es el momento de hablar sobre el tema».
Los partidos darán a conocer hoy sus ponientes en el debate de las veguerías. De momento, ERC ya ha anunciado que el alcalde de Les Borges del Camp, Miquel Àngel Estradé, será el portavoz.

Sobre el área metropolitana

La sesión parlamentaria también servirá para aprobar la ley de consultas populares por vía de referéndum de Catalunya.

Por otro lado, también empezará el debate sobre el área metropolitana de Catalunya. Sobre al respecto, Sergi de los Rios afirmó que «me extraña muchísimo que CiU se opone a las veguerías y no han presentado enmienda alguna sobre la ley del área metropolitana».

Diari de Tarragona.

dos y media? XD

La llei de vegueries supera el seu primer tràmit malgrat el rebuig de l'oposició

El projecte de llei de vegueries ha superat el seu primer tràmit parlamentari. PSC, ERC i ICV-EUiA, els tres socis del govern, han rebutjat les esmenes a la totalitat presentades per CiU, PP i C's, que s'oposaven a la llei en considerar-la poc madura i gens consensuada amb el territori. Mostra d'aquestes reticències del territori, el síndic d'Aran, el socialista Francesc Boya, ha trencat la disciplina de vot i s'ha abstingut en la votació.

El pare del projecte, el conseller de Governació, Jordi Ausàs, ha presentat i defensat la llei davant la cambra catalana. Catalunya ha "fet" el primer pas decidit per construir un nou model d'organització territorial", ha dit Ausàs.

Respecte als arguments contraris de l'oposició, Ausàs ha recordat que aquesta reorganització del territori s'empara en l'Estatut i respon a una "reivindicació històrica del catalanisme polític" per deixar enrere el "model altament centralitzador" de les províncies. "Aconseguir una organització pròpia hauria de ser l'objectiu de tots els ciutadans i de totes les forces polítiques catalanes. Cap partit de tradició catalanista hauria d'oposar-se a aquest exercici de sobirania ni hauria de posar traves a una reclamació unitària davant l'Estat", ha remarcat.

El síndic s'absté

La llei ha evidenciat les diferències del territori. El Penedès ha reclamat ser la vuitena Vegueria i s'ha creat una picabaralla entre Tarragona i Reus per ser capital de vegueria. La Vall d'Aran vol esdevenir una demarcació pròpia i discrepa de la llei tal qual està redactada. Això ha fet que el síndic d'Aran i diputat socialista, Francesc Boya, s'ha abstingut en la votació de les esmenes a la totalitat.

Amb aquest gest, Boya ha trencat la disciplina de vot i manifesta la seva oposició al projecte que inclou la Vall d'Aran a la vegueria de l'Alt Pirineu. El síndic ha remarcat que el seu vot és positiu perquè espera que hi pugui haver canvis en la tramitació. Malgrat això, Boya no descarta votar-hi en contra.

La llei reorganitza Catalunya en set vegueries que substituiran les actuals quatre províncies i que són la de Barcelona, Camp de Tarragona, Lleida, Girona, Terres de l'Ebre, Catalunya Central i Alt Pirineu-Aran. Els organismes de la Generalitat sobre els quals s'organitzaran tots els serveis de la Generalitat.

Es recuperarà així la figura històrica de la vegueria, una demarcació territorial que ja va existir durant l'edat mitjana i que va ser suprimida pel Decret de Nova Planta de 1716.

3cat24

Vallvidrera prepara la independència

Vallvidrera vol ser Eslovàquia aquest dissabte. La Barcelona de la muntanya, sentint-se desassistida i desemparada, culminarà anys de desencontres amb l’Ajuntament, de decisions preses d’esquena als veïns, de diàleg trencat entre els ciutadans i el districte de Sarrià amb una consulta popular independentista. Independentista de Barcelona, esclar.

Com els eslovacs que van separar-se de comú acord amb els txecs per reivindicar-se orgullosament menystinguts, l’associació de veïns Mont d’Orsà i l’associació de comerciants desplegaran dissabte entre les 10.00 i les 16.00 hores tres urnes a la plaça de Vallvidrera en un acte de “reafirmació d’identitat del poble de Vallvidrera i Collserola en el seu conjunt”, tal com defineixen els fulletons que han repartit aquests dies per les bústies.

Ja fa dies que a Vallvidrera es respira ambient independentista, i l’últim número de l’informatiu mensual La Vall de Vidre va fort: a portada, una imatge de l’antic Ajuntament de Vallvidrera “al carreró que hi ha després de la carnisseria, en actiu fins al 1890”. Vallvidrera va unir-se aquell any a Sarrià fins que també aquest territori va ser annexionat per Barcelona el 1921.

El president de l’AV Mont d’Orsà, Francesc Comulada, explica a l’AVUI que una trentena de persones, amb el suport de les associacions de veïns de Tibidabo, Peu del Funicular, Mas Sauró, Sarrià i Laforja, participaran dissabte en la recollida de vots a la plaça, a la qual estan convocats tots els veïns de Collserola majors de 16 anys, empadronats o no, però que visquin a la muntanya. Tots ells hauran de triar entre dues paperetes,la del sí i la del no, amb una pregunta: ¿Creieu que un govern des de la muntanya milloraria la gestió i serveis de Collserola?

El memorial de greuges dels veïns de Vallvidrera amb Barcelona és llarg: el pla d’urbanització del Tibidabo fet sense consultar-los, la saturació i descontrol als centres d’acollida El Bosc i Vilana, el tancament del mercat i fa molts més anys la tala del bosc de pins del turó de la Vilana per fer la Torre Forster. Quatre exemples de desencontres múltiples. La llista de qualsevol negociació està en un manifest del gener que demana un pla de mobilitat, el soterrament de línies aèries, l’obertura de la caserna de bombers, la creació de línies d’autobús... O això o la independència. AVUI (http://www.avui.cat/cat/notices/2010/03/vallvidrera_prepara_la_independencia_90963.php)

Bé, si ells ho volen... però si voten que sí haurien d'anar-se'n només amb la part urbana... la muntanya és de Barcelona!

No em crec que hagi estat sense consultar-los... bueno si m'ho crec, però ells tenen els mitjans per consultar-ho, si no ho van fer és perquè no han volgut informar-se i ho han vist quan els hi han canviat.

Per altra banda no compleixen els requisits per independitzar-se legalment i crec que comparat amb la Canonja, s'haurien de retocar moltes més coses.

L'Ajuntament de Masquefa aprova per unanimitat adscriure's a la vegueria de Barcelona
Actualitzat a les 12:27 h 12/03/2010
El ple de l'Ajuntament de Masquefa, celebrat aquest dijous al vespre, ha aprovat per unanimitat dels grups polítics (CiU, PSC, PP, ERC i Entesa per Masquefa) una moció que demana passar de la vegueria de la Catalunya Central a la de Barcelona. L'alcalde, Xavier Boquete, considera que els ciutadans han d'estar representats allà on tenen els serveis, i aquests sempre han estat dins de l'àmbit metropolità i no al central. En temes de salut, educació, el jutjat i les oficines de treball, Masquefa té com a referència Martorell i no Igualada.

El municipi de Masquefa està situat al sud de la comarca de l'Anoia, a tocar de Sant Esteve Sesrovires, que pertany a la comarca del Baix Llobregat, i de Sant Llorenç d'Hortons, municipi inclòs a la comarca de l'Alt Penedès.

Segons ha explicat Boquete, el projecte de llei de vegueries diu que l'adscripció a les vegueries pot ser "per municipis limítrofs" i si "l'acord de ple supera els dos terços es pot demanar el canvi".

Les distàncies també són un "obstacle" per als ciutadans de Masquefa. Boquete ha afirmat que del municipi a Barcelona tenen prop de 30 quilòmetres; en canvi, de Masquefa a Manresa n'hi ha 70, i a Vic, 130. Segons Boquete, si les vegueries es creen per oferir serveis de proximitat, en el cas de Masquefa "no es compleix".

L'alcalde ha destacat que la intenció del municipi no és marxar de la seva comarca, l'Anoia, ja que "no qüestionen l'àmbit comarcal".

3cat24

L'alcalde ha destacat que la intenció del municipi no és marxar de la seva comarca, l'Anoia, ja que "no qüestionen l'àmbit comarcal".

I on queda la intenció que no hi hagi comarques repartides entre diverses províncies/vegueries? :crazy:

La meva pregunta es: que fan ara queixant-se si sabien que les alegacions fa temps que s'han acabat?

Sincerament, penso que cal replantejar-se la llei de vegueries i no fer-les comarca a comarca sino municipi a municipi

No crec que sigui bo fer-ho municipi a municipi, si el que vols dir és que alguns municipis d'una comarca puguin pertànyer a una vegueria i uns a altres, si fas referència a municipi a municipi per després fer una nova organització comarcal llavors si.

Si no tenen com referència Igualada, potser tampoc han de pertanyer a l'Anoia

Es que penso que les vegueries han d'anar segons els municipis i un cop establertes les vegueries, les comarques s'haurien d'ajustar als municipis de la vegueria a la que pertanyen, no com s'esta plantejant ara que les vegueries depenen de quines comarques formen part.

Més que res per un principi: els futurs consells de vegueries es triaran en funció als resultats electorals dels municipis, per tant veig una mica contradictori que la nova organització territorial dependi de les comarques pero el govern d'aquest depend dels municipis (no se si m'he expressat bé :s)

Evidentement, aquest procès fet amb cap (la vegueria ha d'esser continua...)

Les comarques també depenen dels municipis... igualment no es ben bé que es planteji segons les comarques, sinó que a l'hora de nombrar els que pertanyen es més fàcil fer-ho a partir de les comarques.

Igualment crec que a la llei de Governs Locals hi haurà quelcom relacionat a un canvi de l'organització comarcal i espero que hi hagin canvis substancials, espero que aquesta llei realment sigui realista i amb cara i ulls, però per aquesta legislació no podrà ser, és una llàstima que no les hagin tret les dues a la vegada, això és una bona cagada.

Entre un dels canvis que espero és que canvïin el nom de l'Urgell a Baix Urgell :banana:

Penso, que pensem el mateix jejeje

Que volen fer la llei de vegueries tenen dues maneres de fer-ho (definint quins municipis formen part de la vegueria i despres quines son les comarques com a mancomunitats de serveis ==> el que penso que seria més lógic de fer perquè es qui manarà a les vegueries) o bé (modificant les comarques per fer-les que es corresponguin amb la realitat territorial i després definir les vegueries a partir d'aquestes).

L'objectiu final es fer que tots els municipis tinguin una unica finistreta on puguin fer tots el tramits.

Amb el model que estan fent actualment, per exemple, el meu poble per algunes coses dependrà del Camp de Tarragona però per altres, com sanitat, som part del Garraf (el ciutadà no ha de coneixer aquesta anomalia administrativa)

Si les vegueries no resolen això en tots els municipis de Catalunya sera una reordenació territorial que no ha complert els seus objectius.

Es per això que penso que diguem cada municipi a qui pertany i, després ja els agruparem en comarques (a més de la concepció politica que els municipis son les peces que formen les vegueries, no les comarques perque les comarques les formen els municipis també)

Ets del Baix Penedès o de la zona nord del Tarragonès? Em sembla que seguir amb la divisió del Penedès és un error que s'hauria de corregir ja i és una pena que ERC i CiU no acordin res al respecte, CiU en comptes de dir una cosa al Parlament i una cosa diferent al Penedès o dir al Parlament que s'ha de fer la vegueria del Penedès però alhora que no és el moment em sembla molt malament.

Entre un dels canvis que espero és que canvïin el nom de l'Urgell a Baix Urgell :banana:

Però això ho ha proposat algú? Els urgellencs (de la comarca) estarien disposats al canvi per grat? xD

Urgell -> El Targarinès. :D

Sóc del Baix Penedès i del municipi on tenim aquesta peculiaritat administrativa, es per això que prefereixo municipi que definieixin les vegueries i no les comarques. :p

Quin nom més raro que surt amb el canvi de l'Urgell xd

Jo, et sembla poc Sky? XD

No se, no crec que ho hagi proposat algú... jo per si un cas li vaig fer arribar la meva queixa al sr. Ausàs XD

Per altra banda, desconec si estarien disposats al canvi, però em sembla que no està malament del tot... el nom que proposes no està malament del tot, o fins i tot podriem buscar un nom més antic com Mascançà, tot i que era en referència a una zona del Pla d'Urgell... ja que l'Urgell i el Pla d'Urgell en realitat són una única comarca natural, podriem fusionar-les i recuperar un topònim antic XDDD

Igualment no entenc d'on surt el topònim d'Urgell asseques ja que el vescomtat era d'Àger o Baix Urgell i el Bisbat d'Urgell també anomena la zona Baix Urgell i la vegueria es deia vegueria d'Urgell però incloia totes les comarques urgellenques i al dividir-se en dos, aquesta zona era vegueria d'Agramunt.

Sóc del Baix Penedès i del municipi on tenim aquesta peculiaritat administrativa, es per això que prefereixo municipi que definieixin les vegueries i no les comarques. :p

Quin nom més raro que surt amb el canvi de l'Urgell xd

Això també passa als municipis lleidatans de la Cerdanya que van a la Seu per temes judicials (o a Lleida si són més greus), llavors d'aquests mateixos, n'hi ha uns quants que van a Puigcerdà o a la Seu per temes educacionals i sanitaris. En aquests dos últims ho van escollir ells, en el cas de judicial suposo que no van ser preguntats perquè diria que no hi ha cap partit judicial que estigui en més d'una provincia, no?

Si anomalies administratives en trobarem moltes, es per això que penso que les vegueries no han de ser unicament unes eines d'organització territorial sino acabar amb aquestes anomalies administratives.

En el cas de la justicia com tota la comarca de la Cerdanya haurà de passar a Lleida primerament quedaria resolt i els temes sanitaris i educatius també ja que els dos centres de referencia per aquests municipis queden inclosos dins de la mateixa vegueria.

El cas del meu poble es que continuarem pertanyen a dues comarques que pertanyen a dues vegueries diferents (tècnicament parlant, administrativament no)

Home en zones "frontereres" és habitual aquestes anomalies, i no se fins a quin punt potser un problema o una facilitat... el que crec que està clar és que no és pot fer el mateix error amb el Penedès una altra vegada.

Tinc un dubte sobre si els baixpenedesencs preferirieu formar part del Camp de Tarragona / provincia Tarragona o a Barcelona / provincia de Barcelona. Alguns municipis crec que volien passar a la província de Barcelona, però en conjunt no se que es pensa que seria millor.

Només sabem les dades de mobilitat.

Et puc dir que la majoria de la població de Cunit viu d'esquenes a Tarragona i tendeix a anar a Vilanova i la Geltrú i Barcelona

Quin problema tenim que formem un continú urbà amb Calafell però no amb Cubelles, a Calafell també anem molt i els Calafellencs van molt a El Vendrell (no viuen d'esquenes a la comarca)

I la gent del Vendrell per exemple?

No t'ho sabria dir perque no hi tinc gaire relació, si que et puc dir que el Garraf litoral i St. Pere de Ribes solen anar pel mateix garraf i cap a Barcelona. (les infraestructures han afavorit aquest moviment)

També et puc dir que conec bastant gent de Vilanova que no estan molt d'acord amb la vegueria del Penedès ja que la veuen com un invent dels de Vilafranca...

Es un tema força complex... i l'actual llei de vegueries no arreglara molt en aquesta zona (no com a Terres de l'Ebre o Pirineus)

Home jo la gent que conec de Vilanova està a tope amb la vegueria XD això si amb capital a Vilanova jeje...

Pel moment l'àmbit de planificació ja va molt lent.

També els conec i dels que no estan molt d'acord si els hi dius capital Vilanova llavors es converteixen en els més defensors de la vegueria jejejeje

Jo hi crec en la vegueria del Penedès, perquè és l'única forma que aquest territori no quedi englobat o en Tarragona o en Barcelona pero aprofiti el potencial de les dues (les relacions amb Barcelona ja hi son, ara a fomentar una mica més cap a Tarragona) i la capital... doncs prefeixo a Vilanova (es la ciutat amb més habitant i amb una miniarea urbana amb molts habitants). El problema de Vilanova és que encara no es creu capital del Garraf, si esdevé capital del Penedès... (però aixó es percepció meva)

^^ si els de Vilanova aconseguissin la capital de la vegueria als de Sitges els hi pilla algo XD

Home d'una vegueria Alt, Baix i Garraf si que potser tindria les de guanyar Vilanova, pero havent-hi l'Anoia, es força fàcil que sigui Vilafranca. Igualment és seu institucional i per lo tant podria ser que a les 4 capitals hi haguessin diferents coses.

Jo és el que penso, de que serveix tenir la seu de la marca turística a Vilafranca si quasi tot el turisme es va cap a la costa i, exepcionalment a l'interior a veure les caves...? Podria ser una vegueria molt desentralitzada, després a on es reuneixen els politics, doncs em dona igual, com si ho volen fer per videoconferencia :p

També et dic que els sabria més malament a la gent de Vilafranca que Vilanova fos capital o seu institucional que no pas als de Sitges

Estic d'acord en tot el que dius... en la marca turística, potser tbé el Garraf explota molt més la marca Garraf que no pas Penedès, no? Potser és una conseqüència d'això no ho se.

Sobre la capital, tens raó, però els de Vilafranca van molt a Vilanova, potser molt més a Sitges, al menys jo he anat més cops a Sitges des de Vilafranca que no pas a Vilanova, com a molt al cinema. Tot i que el pique més gran és Vilafranca-Vendrell més que amb Vilanova.

Bueno sempre tens el pique de quina ciutat va inventar el xató, que si Vilanova, que si el Vendrell... és el triangle del pique xd

^^ la millor teoria de totes és la de Vilafranca... com que no podien justificar amb documents es van inventar que venia de chateau perquè ho feien el xató com si fos un castell XDDD

és l'anada d'olla més impresionant que he vist mai XD

Igualment el pique amb documents crec que el guanya Sitges, tot i que evidentment el primer document no vol dir que sigui el primer xató existent, ja que es probable que n'hi hagués no documentat.

Jejeje, això m'ha donat una idea, per si de cas als de Garraf no els agrada la idea de vegueria del Penedès... anomenar-la vegueria del XATÓ:nuts::nuts:

I la del Camp de Tarragona, vegueria del CALÇOT XD:nuts::nuts::nuts:

^^ :lol:

Vallvidrera vota independitzar-se de Barcelona

• 864 veïns del barris de Collserola i Vallvidrera han votat a favor de la independència de Barcelona, en una consulta popular que s'ha celebrat aquest dissabte

Un total de 864 veïns de Vallvidrera i els barris de Collserola (98,5% dels vots) ja votat a favor d'independitzar-se de Barcelona, en una consulta popular en què s'ha preguntat si un govern "des de la muntanya" milloraria els serveis i la gestió que reben aquests ciutadans.

La consulta, celebrada de 10h a 15h, ha registrat una majoria del 'sí', davant els 10 vots negatius (1,16%) i tres en blanc (0,35%). El portaveu de l'associació Mont d'Orsà de Vallvidrera, Francesc Comulada, ha explicat que la participació ha estat del 38,65% del cens veïnal i suposa el 70% de les persones que van votar en les últimes eleccions municipals.

Comulada ha assegurat que els resultats expressen "el gran malestar" dels veïns per l'estat del barri i ha celebrat que la participació hagi estat alta, tenint en compte que la consulta no s'ha fet en horari electoral. Podien exercir el vot tots els residents majors de 16 anys del Tibidabo, Mas Auró, El Rectoret, Can Castellví, Les Planes, Peu del Funicular i Mas Guimbau.

http://www.avui.cat/cat/notices/2010/03/vallvidrera_vota_independitzar_se_de_barcelona_91306.php

Vallvidrera, Municipi Barceloní (Estat Espanyol). :rofl:

Vallvidrera, Municipi Barceloní (Estat Espanyol). :rofl:

Un enclavament espanyol dins de territori català? XD

Qui dimonis va a una consulta popular sense cap mena d'efecte real, per a votar en blanc? S'ha d'estar molt avorrit :lol: i el que ja havia dit abans, per mi si es volen independitzar, endavant, però sense la muntanya.

Igualment si fos amb muntanya no podrien fer res ja que quan aconseguís ser municipi el parc natural ja estaria en ple funcionament.

per mi si es volen independitzar, endavant, però sense la muntanya.

És a dir, no teniu prou amb no invertir ni un euro a Vallvidrera, que els hi tanqueu el mercat... sino que a sobre us voleu quedar amb un territori que no us pertoca. S'ha de ser egosita... I què farieu amb ell? res, la Barcelona real (és a dir, Ciutat Vella) és una ciutat de plana i amb la muntanya no faríeu res.

I en tot cas sempre poden demanar des de Vallvidera passar al Vallès Occidental i que la part no urbana si no els hi donen que passi a ser terme municipal de Sant Cugat del Vallès, al cap i a la fi és municipi limítrof i alguns carrers ja són continu urbà amb la part de Sant Cugat de Les Planes i La Floresta, i comparteixen alguns serveis (centre cívic de Les Planes, línies 3 i 5 de l'autobús urbà de Sant Cugat que entra dins del TM de Barcelona...). Això abans que s'ho quedi la ciutat més egoista i ignorant del món.

^^

Sí, i St. Cugat és un suburbi paràsit de nyigui-nyogui que no tindria ni per què existir... si odies tant Barcelona, com a mínim existeix en detriment de Sabadell, que ja és molt.

Per mi Vallvidrera que fotin el que vulguin, allà els pijos i el seu refugi de muntanya... respecte al territori de la muntanya, si no pertany a Barcelona llavors pertany a Sarrià, a St. Gervasi i a Gràcia, així que tampoc canvia gaire res... igualment és parc natural, va més enllà del tema municipal.

La premsa no s'acalara:

Vallvidrera vota «sí» a desligarse de BCN y reclama un distrito propio
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=695644&idseccio_PK=1022

O districte o municipi independent? És força diferent.

L'Ajuntament de Masquefa aprova per unanimitat adscriure's a la vegueria de Barcelona
Actualitzat a les 12:27 h 12/03/2010
El ple de l'Ajuntament de Masquefa, celebrat aquest dijous al vespre, ha aprovat per unanimitat dels grups polítics (CiU, PSC, PP, ERC i Entesa per Masquefa) una moció que demana passar de la vegueria de la Catalunya Central a la de Barcelona. L'alcalde, Xavier Boquete, considera que els ciutadans han d'estar representats allà on tenen els serveis, i aquests sempre han estat dins de l'àmbit metropolità i no al central. En temes de salut, educació, el jutjat i les oficines de treball, Masquefa té com a referència Martorell i no Igualada.

El municipi de Masquefa està situat al sud de la comarca de l'Anoia, a tocar de Sant Esteve Sesrovires, que pertany a la comarca del Baix Llobregat, i de Sant Llorenç d'Hortons, municipi inclòs a la comarca de l'Alt Penedès.

Segons ha explicat Boquete, el projecte de llei de vegueries diu que l'adscripció a les vegueries pot ser "per municipis limítrofs" i si "l'acord de ple supera els dos terços es pot demanar el canvi".

Les distàncies també són un "obstacle" per als ciutadans de Masquefa. Boquete ha afirmat que del municipi a Barcelona tenen prop de 30 quilòmetres; en canvi, de Masquefa a Manresa n'hi ha 70, i a Vic, 130. Segons Boquete, si les vegueries es creen per oferir serveis de proximitat, en el cas de Masquefa "no es compleix".

L'alcalde ha destacat que la intenció del municipi no és marxar de la seva comarca, l'Anoia, ja que "no qüestionen l'àmbit comarcal".

El que sembla que vol fer Masquefa amb això és apropar-se a la comarca del Montserratí. Oficialment no existeix, però es pot dir que s'intueix, ja que municipis com Masquefa, Piera, Sant Esteve Sesrovires, Olesa, Gelida... tenen els seus serveis bàsics a Martorell o bé aquesta ciutat és el seu mercat principal.

Jo mateix visc a Piera (sud-est de l'Anoia) i tinc els serveis a Igualada perquè és el cap comarcal i perquè té un hospital en condicions. Però per proximitat, comoditat i mobilitat preferiria anar a Martorell, el veritable centre comarcal del Montserratí, que mira cap a Barcelona (que és cap on mira Piera) i és més a prop de Piera que no pas Igualada. El problema: Martorell té una merda d'hospital i fins d'aquí a uns anys no començaran les obres. XD

feu un doble referèndum, Monsterratí independent i HC del Montserratí ja! XD

El que és clar és que cal reformar el mapa comarcal. Es pot fer de diverses formes, però cal adequar les comarques a les regions, ja que aquelles no hauran de ser altra cosa que mancomunitats municipals que funcionin com a subdivisions de les vegueries.

Sobre la moció de Masquefa:

El ple masquefí al·lega la llei de vegueries per passar a la regió I
Els grups polítics de Masquefa subratllen que tenen el 90% de serveis a Martorell i no a Igualada

El ple de l'Ajuntament de Masquefa, celebrat aquest dijous al vespre, va aprovar una moció conjunta per fer constar una al·legació a la llei de vegueries per passar de la Catalunya central a la de l'àmbit metropolità, la regió I. La moció, que va tenir la totalitat dels vots dels regidors, reivindica que la realitat de facto de Masquefa és al Baix Llobregat, on tenen la majoria de serveis. En tot cas, persisteix dins el consistori la divisió sobre la posició masquefina en el cas que s'aprovés la vegueria Penedès.
Segons ha dit l'alcalde, Xavier Boquete (CiU), Masquefa "sempre ha tingut els serveis dins l'àmbit metropolità" i recorda que pel que fa a l'adscripció sanitària, policial i judicial, està vinculada a Martorell i no pas a Igualada. Boquete afegeix que "els desplaçaments de la gent són el 90% cap a Martorell i el 10% a Igualada".
Els diferents grups del consistori, CiU, PSC, PP, Entesa Municipal i el regidor Jordi González -que va encetar la legislatura amb ERC i s'ha adherit a Reagrupament-, van coincidir a assenyalar la importància del seu tomb cap a l'àmbit metropolità, en el que "és una reivindicació històrica, sempre hem cregut que tiràvem cap a Barcelona", segons Teresa Estruch, cap del grup municipal del PSC i diputada al Parlament. Es va assenyalar com a greuge el fet que fins fa mesos la seu d'Educació era a Sant Feliu de Llobregat, i ara "s'ha hagut d'anar a Manresa, que és a 70 quilòmetres". Boquete afirma que fins a Barcelona "hi ha prop de 30 quilòmetres", en canvi, de Masquefa a Manresa n'hi ha 70 i a Vic 130. Segons Boquete, si les vegueries es creen per fer serveis de proximitat, en el cas de Masquefa no es compleix.
La intenció del municipi, ara per ara, "no és marxar de l'Anoia", però s'entén que el nou Estatut "només parla de vegueries i l'organització per comarques passarà a ser irrellevant".
Boquete no va explicitar quina seria la posició de Masquefa en el cas que es concretés la vegueria del Penedès: "de moment no hi és, si es crea, ja ho decidiríem". Ara bé, d'una banda, la socialista Teresa Estruch afirma la seva preferència per la regió I en qualsevol cas i el republicà González remarca que hi ha una moció pel Penedès. L'equip de govern deixa amb el seu silenci la porta oberta a qualsevol de les dues opcions.

Font: http://www.regio7.cat/anoia/2010/03/14/ple-masquefi-allega-llei-vegueries-passar-regio/73752.html

Catalunya, l’ànima i el territori

Els mapes unidimensionals expliquen només una part de la geografia, una part que, mancada de profunditat, queda reduïda a una visió plana del territori. La mirada de la Catalunya endins se sol fer des de la metròpoli, com una mirada plana i unidimensional. De fet, des de la Renaixença, s’esdevé el mite de la muntanya desconeguda i llunyana, plena d’enigmes, tal i com el cantava el poeta Maragall: Palets que cercarien los rabassuts gegants / si, envolts en rufugosa, massissa pedregada / l’Olimp prop de sa cima vegés altra vegada / Lluitar Déus i titans. Avui ha esdevingut un tòpic, despullat de l’espiritualitat dels poetes i sotmès a la urgència de consumir-lo de divendres a diumenge. Gairebé més que consumir-lo en diria posseir-lo.

Tanmateix, l’ànima, la del paisatge, la de l’intangible que trobem a cada racó dels nostre pobles, ofegada per la banalitat, aflora de tant en tant, com una surgència de la terra, per recordar que, malgrat el pas dels segles, hi ha coses que no canvien. Sorgeix dels plecs de les muntanyes, de les més rebregades i rabassudes, i fa bategar el cor, trencant la visió del encefalograma pla de la mirada miop.

Catalunya té encara un relat incomplet, un relat en què les resistències exteriors han ofegat les pluralitats internes. Com si la defensa nacional no fos compatible amb les diferents formes, les diferents veus que poden expressar la nació.

El territori és “coral”, i en aquest context, les discrepàncies motivades per la llei de vegueries ho han posat en evidència. Aran ha aparegut finalment com una realitat desconeguda rere la serralada. Semblava que la neu i el brogit dels turistes havien apaivagat qualsevol ressò de les velles lluites amb el francès, o amb els comptes del Pallars. De cop i volta, però, Aran, diu no! Es reafirma i s’alça.

Potser aquesta és l’ànima dels pobles, aquella que varen anunciar els romàntics alemanys i que varen plantejar en termes de contraposició contra el racionalisme francès del segle XVIII. Rousseau deia: “El dret natural en la seva forma més extremista pretén el restabliment d’una llei originària, però aquesta només pot expressar-se a través del testimoni conjunt del cor i la raó”. Potser el debat no és tan llunyà, malgrat que aquests siguin els ecos del segle XVIII.

Les vegueries són, de fet, un intent de concitar la racionalitat i el romanticisme catalanista, de deixar enrere les províncies, signe uniformador de l’Estat. I ves per on, que en aplicació de la màxima raó (res és perfecte), Aran, amb cultura, llengua, institucions i voluntat de ser, s’alça contra l’uniformitat, encara que aquesta tingui procedència romàntica.

I Catalunya no pot ara obviar que la seva ànima no és única, que la seva terra i el seu paisatge guarda també un bocí de terra que parla occità, que vol ser, i que no vol ser sotmès a una nova província, encara que aquesta sigui catalana.

És per això que els aranesos ens hem d’explicar, hem de recordar que fins l’arribada de la província el 1834, vam gaudir d’institucions pròpies, i que inexplicablement la Catalunya de Pujol no les va reconèixer fins deu anys després de la reinstauració de la Generalitat, i que han hagut de passar trenta anys i dos Estatuts d’Autonomia per donar rang d’oficialitat a la nostra llengua. Un particular memorial de greuges que podria recordar l’expressat per Valentí Almirall el 1885 a Alfons XII.

Potser els aranesos, de llarga història pactista, que sempre varen fonamentar la preservació dels seus furs en l’acord amb Catalunya, Aragó i l’Estat francès, expressen avui el cansament de les “Catalunyes”, llunyanes, tant la racionalista com la nacionalista. Potser ha arribat l’hora d’expressar amb claredat els greuges i pactar les solucions.

Aran necessita el seu Estatut, i Catalunya, la Catalunya plural, diversa i pactista, ha de fer examen de consciència i mirar Aran, no pas com un cos estrany adossat a la seva esquena, sinó com un mirall on s’hi reflecteix la seva veritat, aquella que vol ensenyar al món, aquella amb la que s’explica ella mateixa, la seva història i la seva raó de ser. És un bon moment per fer-ho, i per fer-ho plegats, catalans i aranesos.

Francés X. Boya Alós, síndic d’Aran.

Viure als Pirineus (http://www.viurealspirineus.cat/opini%C3%B3/general/Catalunya%2C+l%E2%80%99%C3%A0nima+i+el+territori)

¿Quines son les competencies transferides o compartides amb l'Aran?

Les úniques que se són llengua i turisme.

Potser aquí surt alguan cosa: http://www.conselharan.org/index.php?option=com_content&task=view&id=766&Itemid=98

Aqui he trobat tot el que tenen transferit

http://www20.gencat.cat/portal/site/governacio/menuitem.7afe5e30d6ce524f8e629e30b0c0e1a0/?vgnextoid=39f9e4f76bc87110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=39f9e4f76bc87110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

Practicament son una autonomia dins de Catalunya (cada cop veig més clar que l'Aran no ha d'estar dins de cap vegueria ni formar-ne una propia, sino que el Consell de l'Aran ha d'esser l'administració única de la zona. Pel que fa a la organització dels serveis de competencies no transferides i d'ordenació del territori crearia la unió de la Vegueria de l'Alt Pirineu i la Comarca de Regim Especial de l'Aran de manera que, per exemple en aquesta zona només existis un delegat del govern i que altres serveis com justicia i sanitat també funcionesin com una vegueria pero sense ser-ho)

Per mi Vallvidrera que fotin el que vulguin, allà els pijos i el seu refugi de muntanya...

Vallvidrera pijo? :lol: Aquesta sí que es bona... Vallvidrera té tant de pijo com Sants o El Poblenou. Ves-hi i passejat-hi bé, si no en tens prou agafa el 128 i baixa cap a Les Planes... i comprova les persones que hi viuen, te n'adonaràs que la gran majoria dels seus habitants són més aviat obrers.

Aqui he trobat tot el que tenen transferit

http://www20.gencat.cat/portal/site/governacio/menuitem.7afe5e30d6ce524f8e629e30b0c0e1a0/?vgnextoid=39f9e4f76bc87110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=39f9e4f76bc87110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

Practicament son una autonomia dins de Catalunya (cada cop veig més clar que l'Aran no ha d'estar dins de cap vegueria ni formar-ne una propia, sino que el Consell de l'Aran ha d'esser l'administració única de la zona. Pel que fa a la organització dels serveis de competencies no transferides i d'ordenació del territori crearia la unió de la Vegueria de l'Alt Pirineu i la Comarca de Regim Especial de l'Aran de manera que, per exemple en aquesta zona només existis un delegat del govern i que altres serveis com justicia i sanitat també funcionesin com una vegueria pero sense ser-ho)

És que en realitat això que proposes ve a ser el que és l'Alt Pirineu i Aran, la vegueria no pot tocar res que en tingui competència l'Aran, obviament, i per tant les delegacions existents ja fan les coses com ara, però Aran segueix tenint un tracte bilateral amb la Generalitat. Perquè amb l'ATF no van dir res? Perquè a la pràctica la vegueria no deixa de ser un ATF + competencia diputació.

És que en realitat això que proposes ve a ser el que és l'Alt Pirineu i Aran, la vegueria no pot tocar res que en tingui competència l'Aran, obviament, i per tant les delegacions existents ja fan les coses com ara, però Aran segueix tenint un tracte bilateral amb la Generalitat. Perquè amb l'ATF no van dir res? Perquè a la pràctica la vegueria no deixa de ser un ATF + competencia diputació.

Sí i no alhora jejeje, jo proposo el contrari, l'Aran es una comarca de régim especial i en tot allò que no té competencies directes es mancomuna amb la vegueria de l'Alt Pirineu (essent l'única mancomunitat vegueria-comarca de regim especial permesa) però no forma part de la vegueria.

Com estic veient Vilarrubla, tu i jo sempre volem arribar al mateix punt pero usem camins diferents :lol:

^^ doncs si. XD

en el que dius jo també ho havia pensat, però més una mancomunació "de fet" més que real... és a dir no incloure l'Aran en cap vegueria però que hagués d'anar a Tremp, a la Seu a X delegació. És a dir no l'inclous a enlloc, no mancomunes res, però pel que no té competències la fas anar a X lloc...

També l'altra opció és que l'Aran tingui les competències que tindran les vegueries però que no s'hi subdelegui res. També se la podria fer triar entre anar a Lleida o a l'Alt Pirineu per segons que.

Si si, mancomunitat de fet i que la delegació del govern... ho especifiqui dient que es, per exemple, delegat del govern o regió sanitaria o regió judicial de la Vegueria de l'Alt Pirineu i Comarca de Règim Especial de l'Aran.

VAPCREA: Vegueria de l'Alt Pirineu i Comarca de Règim Especial de l'Aran

XD

Jajajaja, mira queda un nom maco

Penjo un mapa de com quedaria el mapa català amb les noves comarques i la vegueria del Penedès i la no vegueria d'Aran. Per les comarques noves m'he guiat segons l'Informe Roca, ja que algunes d'elles podrien ser una mica més gran o més petites si ens basem estrictament en comarques naturals. No hi he inclós el Baix Montseny ja que algun municipi és solapa amb la Selva Marítima, però crec que us podeu imaginar perfectament com seria.

Tampoc he inclós part de la Conca de Barberà a l'Anoia, tal i com consta a l'Informe Roca, ja que m'ha semblat una tonteria incorporar la Baixa Segarra conquenca a l'Anoia quant precisament estem separant l'Alta Segarra de l'Anoia.

http://i937.photobucket.com/albums/ad215/vilarrubla/Mapa_comarques_naturals_de_Catal-1.png

Vallvidrera vota independitzar-se de Barcelona

• 864 veïns del barris de Collserola i Vallvidrera han votat a favor de la independència de Barcelona, en una consulta popular que s'ha celebrat aquest dissabte

Un total de 864 veïns de Vallvidrera i els barris de Collserola (98,5% dels vots) ja votat a favor d'independitzar-se de Barcelona, en una consulta popular en què s'ha preguntat si un govern "des de la muntanya" milloraria els serveis i la gestió que reben aquests ciutadans.

La consulta, celebrada de 10h a 15h, ha registrat una majoria del 'sí', davant els 10 vots negatius (1,16%) i tres en blanc (0,35%). El portaveu de l'associació Mont d'Orsà de Vallvidrera, Francesc Comulada, ha explicat que la participació ha estat del 38,65% del cens veïnal i suposa el 70% de les persones que van votar en les últimes eleccions municipals.

Comulada ha assegurat que els resultats expressen "el gran malestar" dels veïns per l'estat del barri i ha celebrat que la participació hagi estat alta, tenint en compte que la consulta no s'ha fet en horari electoral. Podien exercir el vot tots els residents majors de 16 anys del Tibidabo, Mas Auró, El Rectoret, Can Castellví, Les Planes, Peu del Funicular i Mas Guimbau.

http://www.avui.cat/cat/notices/2010/03/vallvidrera_vota_independitzar_se_de_barcelona_91306.php

I s'han mobilitzat per votar a l'enquesta de l'Avui, o tenen molt suport:

Quin ha de ser el futur estatus de Vallvidrera?
Un barri de Barcelona, com fins ara (15%)
15 %
Un districte específic de Barcelona (12%)
12 %
Un districte de les àrees de muntanya (6%)
6 %
Un municipi independent de Barcelona (68%)

http://www.avui.cat/

Ausàs adverteix Torà que li serà "difícil" canviar de comarca

El conseller de Governació, Jordi Ausàs, va manifestar aquest diumenge, referint-se a Torà i altres poblacions de la Segarra que estudien passar a la vegueria de la Catalunya Central, que és "respectuós amb les decisions dels alcaldes, ja que la llei estableix mecanismes per a la segregació". No obstant, va matisar que la llei obliga a complir uns requisits, entre els quals hi ha el canvi de la mateixa llei del Parlament perquè es materialitzin els canvis. En aquest sentit, va recordar que "no és fàcil", ja que des que es va aprovar l'actual llei del 1986 no s'han creat comarques noves, ni hi ha hagut cap alteració comarcal important.

http://www.segre.com/noticies/detall-de-la-noticia/article/ausas-adverteix-tora-que-li-sera-dificil-canviar-de-comarca/902/

[...]

Tampoc he inclós part de la Conca de Barberà a l'Anoia, tal i com consta a l'Informe Roca, ja que m'ha semblat una tonteria incorporar la Baixa Segarra conquenca a l'Anoia quant precisament estem separant l'Alta Segarra de l'Anoia.

[...]

Home, constituir la comarca de l'Alta Segarra tot segregant-ne una part de l'Anoia no vol dir que també haguem d'aïllar la Baixa segarra de l'Anoia. Sembla allò de "com que ell no, tu tampoc". XD

Pensa que la raó de posar la Baixa Segarra a la vegueria del Penedès és, precisament, l'estreta relació d'aquesta comarca amb l'Anoia (es viatja molt a Igualada a comprar, fer gestions... Molt més que a Montblanc). Si s'afavorís aquesta relació natural entre ambdues comarques i existís la vegueria penedesenca, la Baixa hi aniria de pet. :yes:

En tot cas llavors s'hauria de fer una Baixa Segarra, no? No se... si es treu l'Alta Segarra pq és una entitat per si mateixa, perquè no la Baixa Segarra? I la Baixa Segarra va molt a Igualada? No ho sabia! Però quan dius Baixa Segarra quins municipis inclous? de la Segarra oficial i la Conca de Barberà o només de la Segarra?

En tot cas llavors s'hauria de fer una Baixa Segarra, no? No se... si es treu l'Alta Segarra pq és una entitat per si mateixa, perquè no la Baixa Segarra?
Bé, és clar, perquè tu parlaves de la Baixa Segarra integrada en l'Anoia. Suposo que tindria lògica fer això si com a comarca fos inviable per la minsa població, però com les unitats funcionals de debò seran les vegueries, no veig cap problema en fer oficial la Baixa Segarra, vagi a la vegueria del penedès o no hi vagi.

I la Baixa Segarra va molt a Igualada? No ho sabia! Però quan dius Baixa Segarra quins municipis inclous? de la Segarra oficial i la Conca de Barberà o només de la Segarra?
Em refereixo a la Baixa Segarra de tota la vida, que és el terç oriental de la Conca de Barberà administrativa. Té el cap a Santa Coloma de Queralt i, segons la Viquipèdia, «els municipis que la formen són Pontils, Les Piles, Conesa, Passanant i Belltall, Savallà del Comtat, Llorac, Vallfogona de Riucorb, la part nord de Forès i Santa Coloma de Queralt, que n'és la capital. Fora de la Conca de Barberà, municipis com ara Bellprat i Argençola mantenen lligams significatius amb Santa Coloma, i es poden considerar, doncs, part de la Baixa Segarra».

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Baixa_Segarra

Més o menys, pintaria així:

http://www.laconca.net/media/upload/gif//mapa_cat_11_pag_4485_1.gif

En aquest sentit, va recordar que "no és fàcil", ja que des que es va aprovar l'actual llei del 1986 no s'han creat comarques noves, ni hi ha hagut cap alteració comarcal important.

Doncs el 1989 bé que Caldes de Montbui va passar del Vallès Occidental al Vallès Oriental...

Bé, és clar, perquè tu parlaves de la Baixa Segarra integrada en l'Anoia. Suposo que tindria lògica fer això si com a comarca fos inviable per la minsa població, però com les unitats funcionals de debò seran les vegueries, no veig cap problema en fer oficial la Baixa Segarra, vagi a la vegueria del penedès o no hi vagi.


Em refereixo a la Baixa Segarra de tota la vida, que és el terç oriental de la Conca de Barberà administrativa. Té el cap a Santa Coloma de Queralt i, segons la Viquipèdia, «els municipis que la formen són Pontils, Les Piles, Conesa, Passanant i Belltall, Savallà del Comtat, Llorac, Vallfogona de Riucorb, la part nord de Forès i Santa Coloma de Queralt, que n'és la capital. Fora de la Conca de Barberà, municipis com ara Bellprat i Argençola mantenen lligams significatius amb Santa Coloma, i es poden considerar, doncs, part de la Baixa Segarra».

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Baixa_Segarra

Més o menys, pintaria així:

http://www.laconca.net/media/upload/gif//mapa_cat_11_pag_4485_1.gif


Doncs home... potser millor mantenir-los aquí o crear una comarca nova, no? Això de passar-los d'una a una altra quan tampoc són d'allí, no se si resultaria finalment un invent estrany com la mateixa Anoia actual.

Ausàs adverteix Torà que li serà "difícil" canviar de comarca

El conseller de Governació, Jordi Ausàs, va manifestar aquest diumenge, referint-se a Torà i altres poblacions de la Segarra que estudien passar a la vegueria de la Catalunya Central, que és "respectuós amb les decisions dels alcaldes, ja que la llei estableix mecanismes per a la segregació". No obstant, va matisar que la llei obliga a complir uns requisits, entre els quals hi ha el canvi de la mateixa llei del Parlament perquè es materialitzin els canvis. En aquest sentit, va recordar que "no és fàcil", ja que des que es va aprovar l'actual llei del 1986 no s'han creat comarques noves, ni hi ha hagut cap alteració comarcal important.

http://www.segre.com/noticies/detall-de-la-noticia/article/ausas-adverteix-tora-que-li-sera-dificil-canviar-de-comarca/902/

I aquest home sap de que parla??
Segons la web dels ens locals de Catalunya (és a dir, del seu departament)
L'Alta Ribargorça, el Pla de l'Estany i el Pla de l'Urgell es van crear a l'any 1988 (DOGC 992 16/5/88)

http://www.gencat.cat/municat/pagines/ens/ens2_nc.htm

A més a més a l'any 1990 es van redefinir alguns límits comarcals amb el canvi de comarca d'alguns municipis (Llei 3/1990 de modificació de la divisió comarcal de Catalunya)

^^ però això va sorgir de dalt o de baix? És a dir del poble, o dels governants... potser aquí hi ha la diferència.

^^ però això va sorgir de dalt o de baix? És a dir del poble, o dels governants... potser aquí hi ha la diferència.

Segons la llei aquestes 3 comarques van sortir de les peticions municipals igual que els canvis de comarques així com la cocapialitat del Vallès Occidental (ara bé, peticions municipals per moviments veïnals o per moviments dels plens no ho se, no ho especifica en les lleis)

I com va sorgir lo de la cocapitalitat del Vallès? Era Sabadell qui es va queixar o Terrassa?

Això diu la llei 3/1990 (esta en castellà ja que ho he trobat al BOE)

POR OTRO LADO, VISTOS LOS RESULTADOS DE LA CONSULTA CONVOCADA POR DECRETO 216/1987, DE 19 DE MAYO, EN LOS MUNICIPIOS DEL VALLES OCCIDENTAL, Y DE ACUERDO CON LO QUE DISPONE EL ARTICULO 11.2 DE LA LEY 6/1987, DE 4 DE ABRIL, LA PRESENTE LEY DE MODIFICACION ESTABLECE LA CAPITALIDAD COMPARTIDA DE LA COMARCA DEL VALLES OCCIDENTAL ENTRE LOS MUNICIPIOS DE SABADELL Y TERRASSA, RECOGIENDO EL ACUERDO TOMADO EN ESE MISMO SENTIDO POR EL CONSEJO COMARCAL DEL VALLES OCCIDENTAL EL DIA 14 DE SEPTIEMBRE DE 1988.

Doncs home... potser millor mantenir-los aquí o crear una comarca nova, no? Això de passar-los d'una a una altra quan tampoc són d'allí, no se si resultaria finalment un invent estrany com la mateixa Anoia actual.

Jo el que defenso és crear la comarca, ja que el que realment importarà per a l'administració territorial serà la vegueria. Ara bé, quan parlem de l'adscripció de les comarques a les vegueries, la Baixa Segarra la poso al Penedès per la seva estreta relació amb Igualada i l'Anoia en general.

L'interessant seria veure què passaria si s'arriba a crear la Baixa Segarra però no pas la vegueria penedesenca. Aleshores la comarca es quedaria a Camp de Tarragona o bé a Comarques Centrals, i qualsevol d'aquestes dues opcions és de creizi. XD

I com va sorgir lo de la cocapitalitat del Vallès? Era Sabadell qui es va queixar o Terrassa?

Al principi l'única capital del Vallès Occidental era Sabadell, ja que a Terrassa reclamaven (i de fet encara reclamen) una comarca pròpia i no pertànyer al Vallès Occidental. De tant insistir Terrassa amb la comarca pròpia, a finals anys 80 la Generalitat l'únic que els hi va concedir va ser la cocapitalitat.

Fa cinc anys es deia això:

La comarca de Terrassa, cada vegada més a prop

Aquest dimarts a la tarda, el conseller de Governació i Administracions Publiques, Joan Carretero, s’ha reunit amb l’alcalde i ha dit que si Terrassa i les poblacions de la seva demarcació manifesten la voluntat de crear una nova comarca, la Generalitat no s’hi oposarà. En aquest sentit, Joan Carretero ha recordat que en la nova ordenació territorial, les comarques no tindran tant pes com ara, però sí que oferiran i articularan serveis supramunicipals. Joan Carretero ha afegit que “si aquesta és la voluntat de Terrassa, ens sembla bé que es tiri endavant, sempre que hi hagi una voluntat manifesta de la resta de municipis”

L’Ajuntament de Terrassa ha valorat positivament aquest nou concepte d’ordenació del territori i ha dit que respon al projecte de comarca pròpia que ha articulat. L’alcalde, Pere Navarro, ha anunciat que ara demanaran a la resta de municipis de la demarcació que reivindiquin la comarca de Terrassa a la Generalitat. “El nou mapa d’ordenació territorial respon a la proposta de l’Ajuntament; és a dir una comarca on els diferents municipis puguin mancomunar els serveis, sense pes polític”, ha declarat Pere Navarro.

La doble batalla de Vallvidrera

En Vallvidrera se vienen librando dos batallas paralelas estos días: una contra los elementos, que han causado no poco perjuicio, y la otra contra el Ayuntamiento de Barcelona, del cual 851 vecinos (el 99% de los votantes) quieren escindirse, según se pronunciaron el sábado en referéndum. Éste es un apresurado informe de daños tras una inspección de urgencia realizada ayer.

Pasada la estación de Peu de Funicular, justo después de la primera curva de izquierdas, comenzaban los problemas. Una excavadora retiraba troncos y tierra de la calzada, dando paso alterno a la circulación, escasa a mediodía. Unas vueltas más allá, recobrada la perspectiva de la montaña, se descubría un buen augurio: las mimosas, ya en flor, han resistido el ataque de los elementos. Menos bien les ha ido a los pinos, árboles frágiles ante la adversidad que nos recuerdan nuestro fundamental desarraigo mediterráneo: viento, nieve y fuego se ensañan por igual con ellos, de modo que habrá que retirar rápido sus restos del bosque, antes de que el calor los convierta en mechas (¡más madera para Saura y Baltasar!). Convengamos, sin embargo, que el dramático vendaval de enero de 2009 causó destrozos mucho más serios que ahora en la montaña: cipreses, acacias, almeces y retama han permanecido esta vez mayormente a salvo. Algún daño colateral: el funicular no funcionará hasta el día 26, pero cómodos minibuses cubren el servicio; pasado el hotel Vallvidrera, los operarios izaban algunos postes de teléfono abatidos.

En la vertiente del temporal político, unas pancartas colgadas de las fachadas de la plaza recordaban las reivindicaciones de la consulta secesionista: "Prou de prepotència municipal", rezaba una, a la que daba réplica otra, en clave más pragmática: "Volem aparcar". Los vecinos reclaman, en efecto, más infraestructuras de barrio y menos "síndrome de parque temático" por parte del Consistorio. Esperemos que la "desafección" no acabe en divorcio: un mirador dando la espalda al paisaje mirado es un contrasentido. Pero en la Antiga Casa Coloma de la plaza, colgada sobre la ciudad, no se detectaba ayer el más leve signo de insurgencia entre los habituales. La escudella barrejada por cierto estaba muy rica.

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/doble/batalla/Vallvidrera/elpepiespcat/20100316elpcat_10/Tes

I tenien algún nom per a la comarca de Terrassa?

^^ En aquest article se'n parla:

ORGANITZACIÓ TERRITORIAL. REFORMA DE LA DIVISIÓ COMARCAL (2004)

Moisès Jordi

En el marc de la revisió del model d'organització territorial de Catalunya es debat la possibilitat de crear noves comarques. Les que semblen tenir més possibilitats de prosperar són el Moianès, el Lluçanès, la Vall de Camprodon, la Vall de Ribes, l'Alta Segarra i el Segre Mitjà.

L'actual organització territorial de Catalunya en municipis, comarques i províncies és fruit de les lleis d'organització territorial aprovades pel Parlament l'abril de 1987. Dins les lleis d'ordenació territorial, la Llei 6/1987 establia l'organització comarcal de Catalunya. Per a aquest nivell administratiu es va prendre com a base la proposta de comarcalització elaborada per la Ponència d'Estudis de la Divisió Territorial de 1932, dirigida pel geògraf Pau Vila, que incloïa un total de trenta-vuit comarques i que fou adoptada com a pròpia per la Generalitat republicana de l'any 1936. Aquesta decisió va rebre la crítica de sectors polítics i socials que entenien que l'estructura territorial de Catalunya havia sofert modificacions importants en relació amb els anys trenta i que calia una nova divisió a partir de nous estudis de la realitat territorial contemporània. Un any després es van crear tres noves comarques que no apareixien en la divisió de 1932: el Pla de l'Estany, l'Alta Ribagorça i el Pla d'Urgell. L' any 2000 un equip d'experts coordinat per Miquel Roca van presentar una proposta de nova organització territorial que, entre altres aspectes, preveia la creació de noves comarques. La proposta va generar una gran polèmica i no va arribar a prosperar, però no fou tant a causa de la proposta de nova divisió comarcal, sinó sobretot pel pla de fusions i agregacions de municipis de menys de dos-cents cinquanta habitants que tenia com a objectiu racionalitzar l'Administració local i facilitar la prestació dels serveis públics. D'aquesta manera en la legislatura que acaba-va l'any 2003 el Govern de la Generalitat no va modificar l'organització territorial.

El febrer de 2004 el nou Govern de la Generalitat va crear la comissió d'organització territorial, que tenia com a objectiu presentar un projecte de llei d'organització territorial i administrativa basada en tres nivells (vegueries o regions, comarques i municipis) i que havia de tractar la possible creació de noves comarques. La comissió estava presidida pel conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), i integrada també pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), i pel conseller de Governació, Joan Carretero, d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

El conseller de Governació, Joan Carretero, afirmava que els territoris que aspiraven a ser comarca havien de complir unes mínimes condicions, com l'existència d'un consens entre els municipis afectats, seguir una lògica geogràfica i històrica i tenir un mínim pes demogràfic.

El mes de setembre Carretero va assegurar que el seu Departament estava estudiant la creació d'un mínim de sis noves comarques: el Moianès, el Lluçanès, la Vall de Ribes, la Vall de Camprodon, el Segre Mitjà i l'Alta Segarra. S'analitzaven, a més, altres propostes que podrien ampliar aquesta llista com el Baix Llobregat Nord, el Delta de l'Ebre, la Baixa Segarra o la Ribera de Sió. Aquesta informació avançada per Carretero fou reprovada pels altres dos membres de la comissió d'organització territorial, Joan Saura i Joaquim Nadal, que recordaven que fins al moment no hi havia res decidit. Des de l'oposició Convergència i Unió (CiU) i el Partit Popular (PP) van lamentar la descoordinació del Govern i van demanar una proposta conjunta i consensuada.

Finalment el 15 de desembre el Govern de la Generalitat va presentar oficialment el document de bases de nova organització territorial de Catalunya elaborat per la comissió. Amb la presentació d'aquest document s'iniciava un procés que es preveia culminar el 2005 amb l'aprovació del projecte de llei. El conseller de Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, va avançar que segons aquestes bases es constituirien entre sis i vuit comarques noves, tot i que no va voler especificar quines serien, i va recordar que es crearien d'acord amb les demandes dels municipis i els criteris d'organització del Govern.

Moianès i Lluçanès

Dels territoris que figuraven en la llista de futures comarques, el Moianès (integrat per deu municipis del Bages, Osona i el Vallès Oriental amb una població superior al 11.000 habitants) i el Lluçanès (integrat per tretze poblacions de les comarques d'Osona, el Bages i el Berguedà que sumaven 8.500 habitants) eren les propostes de noves comarques que comptaven amb més consens. La pràctica totalitat dels alcaldes hi estava a favor i la seva creació no aixecava controvèrsies destacades en les comarques afectades.

Vall de Camprodon i Vall de Ribes

Una de les propostes que va aixecar més polèmica fou la possibilitat de dividir la comarca del Ripollès en tres donant lloc a les comarques de la Vall de Camprodon, la Vall de Ribes i el Ripollès. La Vall de Camprodon englobaria els municipis de Sant Pau de Seguries, Camprodon, Llanars, Vilallonga de Ter, Setcases i Molló situats al nord-est de la comarca. La Vall de Ribes inclouria Campelles, Pardines, Planoles, Queralbs, Ribes de Freser i Toses, situats al nord-oest. I finalment la resta d'actuals municipis de la comarca i la capital a Ripoll es mantindria al Ripollès. Tots els municipis de la Vall de Ribes i de la Vall de Camprodon es mostraven favorables a la creació de la nova comarca, si bé aquests últims ho supeditaven a l'adscripció a la futura vegueria de Girona.

El mes de setembre el conseller de Governació, Joan Carretero, va anunciar que la Vall de Ribes i la Vall de Camprodon tenien moltes possibilitats d'esdevenir comarca amb la nova llei d'organització territorial. La primera passaria a la vegueria de l'Alt Pirineu, la segona a la de Girona, mentre que el Ripollès podria passar a la Catalunya Central. L'alcalde de Camprodon, Esteve Pujol (PSC), va mostrar la seva satisfacció per aquest fet i va assegurar que en aquesta vall hi havia una consciència de realitat històrica i social comuna. En canvi, la presidenta del Consell Comarcal del Ripollès, Fina del Pozo (PSC), i l'alcaldessa de Ripoll, Teresa Jordà (ERC), es van manifestar totalment en contra de la divisió de la comarca en tres ja que a parer seu suposaria una disminució del pes específic de Ripoll i la pèrdua per a la comarca de territoris considerats com un motor econòmic pel seu sector terciari.

Alta Segarra

L'Alta Segarra, situada a l'est de la comarca de la Segarra, en el conjunt d'altiplans, d'entre 600 i 800 m sobre el nivell del mar, té com a nucli més poblat Calaf i agrupa diversos municipis de la Segarra, l'Anoia, el Bages i el Solsonès, si bé els seus límits no estan massa definits. No obstant això, segons l'Informe Roca de l'any 2001, en formarien part diversos municipis de la Segarra (Torà, Ivorra, Biosca i Sant Guim de Freixenet), l'Anoia (Castellfollit de Riubregós, Pujalt, Calonge de Segarra, Calaf, Sant Martí de Sesgueioles, els Prats de Rei, Veciana, Copons, Sant Ramon, Sant Pere Sallavinera i Rubió), el Bages (Aguilar de Segarra) i el Solsonès (Pinós i Molsosa).

A final de maig es va crear la Plataforma pel Reconeixement de l'Alta Segarra, que al·legava motius històrics, geogràfics i socials per a sol·licitar la nova comarca. L' associació, formada per entitats, ciutadans a tall individual i ajuntaments, tenia com a objectiu difondre els avantatges de la nova divisió geogràfica, com l'increment de les competències en salut, la millora de recursos en polítiques ambientals, l'ampliació de l'oferta formativa i la coordinació en la demanda i gestió d'infraestructures i serveis públics. La major part d'alcaldes (un 75% segons el Departament de Governació) es mostraven favorables a la creació de la nova comarca.

El mes de setembre el conseller de Governació, Joan Carretero, va enunciar que l'Alta Segarra era un dels territoris amb més possibilitats d'sdevenir una nova comarca.

Segre Mitjà

El Segre Mitjà inclouria els altiplans situats al nord-est de la comarca de la Noguera erosionats pel riu Segre. A part de diversos municipis de la Noguera, n'inclouria també un de l'Alt Urgell (Bassella) i tots plegats sumarien uns 10.000 habitants.

Al llarg de 2004 es va anar confirmant la possibilitat que el Segre Mitjà esdevingués una comarca en la futura llei d'organització territorial. En principi, la nova comarca tindria Ponts com a capital, tot i que Artesa de Segre també reclamava aquest reconeixement. L' alcalde de Ponts, Estanis Felip (CiU), es va mostrar esperançat per les possibilitats que s'obrien i esperava que el debat sobre la capitalitat no suposés una trava perquè s'acabés constituint la comarca. Per això no descartava que Ponts i Artesa poguessin compartir aquest reconeixement.

Baixa Segarra

La Baixa Segarra seria una subcomarca d'uns 4.000 habitants formada per set municipis situats al nord de la Conca de Barberà (Santa Coloma de Queralt, Pontils, les Piles, Conesa, Savallà del Comtat, Vallfogona de Riucorb, Llorac, Passanant i Forès), tot i que algunes veus n'afegeixen també algun altre de l'Anoia (com Bellprat). A diferència de la resta de la Conca de Barberà, es caracteritza per una agricultura basada en els cereals.

El mes de març l'Ajuntament de Santa Coloma de Queralt va organitzar un acte per a reivindicar la creació d'aquesta comarca, de la qual hauria de ser la capital, i per aconseguir formar part de la vegueria de la Catalunya Central en lloc de la del Camp de Tarragona.

En l'acte va intervenir el geògraf Jesús Burgueño, autor del llibre "Història de la divisió comarcal", que es va declarar partidari de la nova comarca per l'existència d'elements comuns com el centre de mercat, la història, el paisatge o les activitats econòmiques. No obstant això, a part de l'alcalde de Santa Coloma de Queralt, la major part d'alcaldes van rebre amb escepticisme la proposta i van rebutjar la possibilitat de passar a dependre de la Catalunya Central.

El mes de setembre el conseller Carretero va situar la Baixa Segarra en una segona línia quant a les possibilitats de ser reconeguda com a comarca.

Ribera de Sió

A la ribera del riu Sió se situen nou municipis de l'Urgell (Agramunt, Ossó de Sió i Puigverd d'Agramunt), la Noguera (Montgai, la Sentiu de Sió, Cubells i Preixens) i la Segarra (Tarroja de Segarra i Plans de Sió) que sumen uns 8.500 habitants. Malgrat que formen part de tres comarques, diversos estudis sobre l'organització territorial catalana, com el realitzat pel geògraf Jesús Burgueño, consideraven que la Ribera de Sió era una comarca històrica i natural. De fet, alguns d'aquests municipis ja tenien serveis mancomunats com la sanitat o l'educació.

A principi de febrer l'alcalde d'Agramunt, Ramon Muixí (ERC), va iniciar els contactes amb la resta de municipis per a reivindicar la creació d'algun tipus d'entitat, com una comarca o una mancomunitat, de la qual aquest municipi en seria la capital. La major part dels alcaldes acceptaven la proposta, si bé l'alcalde de Cubells, Josep Roig (CiU) s'hi va mostrar en contra.

La proposta del conseller Carretero del mes de setembre situava la Ribera de Sió en una segona línia quant a les possibilitats de ser reconeguda com a comarca.

Delta de l'Ebre

El debat polític sobre la possible creació de la comarca del Delta de l'Ebre es va iniciar el mes d'agost i fou promogut pel portaveu d'ERC a l'Ajuntament de Sant Jaume d'Enveja, Primitiu Adell. Per a Adell la nova comarca agruparia els municipis i els nuclis de l'Aldea, l'Ampolla, Amposta, Camarles, els Muntells, el Poblenou, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d'Enveja, Deltebre, situats al Baix Ebre i el Montsià. La capitalitat seria compartida entre Deltebre i Sant Jaume d'Enveja.

El regidor d'ERC va convocar per al dia 28 d'agost una xerradacol·loqui sobre la creació de la nova comarca, a la qual van ser convidats tots els alcaldes afectats i els presidents dels consells comarcals del Baix Ebre i el Montsià. No obstant això, a la xerrada no va assistir cap dels responsables polítics a qui s'havia convidat excepte l'alcalde de l'Entitat Municipal Descentralitzada dels Muntells, Joan Salvador Benito.

El mes de setembre Carretero va situar el delta de l'Ebre en una segona línia quant a les possibilitats d'esdevenir una comarca.

Altres propostes

L'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, va proposar dividir el Vallès Occidental en dues comarques: el Vallès Central, amb capital a Sabadell, i el Vallès Occidental, amb capital a Terrassa. Dels vuit municipis que havien de formar la nova comarca del Vallès Occidental, tres hi estaven d'acord (Terrassa, Viladecavalls i Rellinars), dos en contra (Sant Cugat del Vallès i Rubí) i la resta no es pronunciaven (Matadapera, Ullastrell i Vacarisses). Per la seva banda, la major part de municipis de la resta del Vallès Occidental (entre els quals, Sabadell) es mostraven contraris a aquesta proposta. En principi, la divisió del Vallès Occidental no apareixia com una de les possibilitats de reorganització territorial avançades pel conseller Carretero.

Tampoc no van prosperar altres propostes com les de crear les comarques de la Baixa Llitera (situada al nord-est del Segrià i amb capital a Almacelles), el Segrià Sud o les Guilleries-Montseny (de la que formarien part Sant Hilari Sacalm, Osor, Viladrau i Espinelves situats a la Selva i Osona). Davant d'això, els alcaldes afectats no descartaven altres possibilitats com crear o potenciar entitats supramunicipals similars a les mancomunitats.

Per al 2005 es preveia que s'aprovés definitivament la Llei d'organització territorial que hauria de decidir, entre altres aspectes, quines noves comarques es crearien.

Més informació
www.moianes.com
www.valldecamprodon.org
www.vallderibes.com

http://territori.scot.cat/cat/notices/organitzaciO_territorial_reforma_de_la_divisiO_comarcal_2004_622.php

LA PVP I LA TRAMITACIÓ DE LA LLEI DE VEGUERIES
1. La PVP celebra l’inici del debat de la llei de vegueries, l’instrument que ha de permetre al Penedès disposar de vegueria pròpia, però alhora manifesta, com ja va fer al seu moment, la seva contrarietat pel fet que el projecte de llei presentat pel govern tripartit no la inclogui en el redactat inicial, objectiu principal de l’acció política d’aquesta plataforma.

2. La PVP manifesta el seu desacord amb la presentació d’una esmena a la totalitat de la llei per part dels grups parlamentaris del PP i especialment de CiU, encara que valora que un dels arguments esgrimits per presentar-la fos la no inclusió de la vegueria Penedès en el redactat del projecte. Tot i que des del nostre punt de vista no presentar-la hauria aplanat el camí, confiem en la voluntat manifestada per aquests grups d’esmenar la llei en el sentit que hi sigui inclòs el Penedès durant la seva tramitació per a la seva aprovació en el moment inicial.

3. El passat dijous 11 de març, una representació de la Plataforma va ser rebuda pel president d’ERC, Sr. Joan Puigcercós acompanyat d’altres diputats i diputades del territori, i pel ponent d’ERC a la llei, Sr Miquel Angel Estradé. Tot i constatar que les posicions pel que fa a la inclusió del Penedès de forma immediata en l’actual redactat de la llei continuen certament allunyades, hem de fer constar el bon ambient de la reunió i el caràcter dialogant del president que va deixar les portes obertes a les nostres demandes atenent a la conjuntura política de cada moment, i va acceptar incorporar millores ara mateix en el redactat de la mateixa que facilitin que en un futur proper pugui haver-hi noves vegueries, si s’escau.

4. Manifestar la nostra satisfacció per la presentació i aprovació, moltes d’elles per unanimitat, a diversos ajuntaments i consells comarcals de mocions en el sentit de reclamar la inclusió de la vegueria Penedès en el redactat inicial de la llei. Recalcar que la satisfacció és encara més gran pel fet que aquestes mocions no han esta impulsades en cap cas per la PVP, i responen al fet que aquests estaments han assumit la reclamació com a pròpia.

5. Fer saber que, per la nostra part, hem redactat una Declaració a favor de la Vegueria Penedès ara i l’hem enviat a tots els regidors i regidores dels ajuntaments de les quatre comarques per tal que la signin. La intenció és recollir un bon plec de signatures i fer-lo arribar al Molt Honorable President del Parlament com una mostra més del suport del territori a la necessitat i urgència d’aprovar ara la vegueria Penedès.


Plataforma per la Vegueria del Penendès

Delta de l'Ebre

El debat polític sobre la possible creació de la comarca del Delta de l'Ebre es va iniciar el mes d'agost i fou promogut pel portaveu d'ERC a l'Ajuntament de Sant Jaume d'Enveja, Primitiu Adell. Per a Adell la nova comarca agruparia els municipis i els nuclis de l'Aldea, l'Ampolla, Amposta, Camarles, els Muntells, el Poblenou, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d'Enveja, Deltebre, situats al Baix Ebre i el Montsià. La capitalitat seria compartida entre Deltebre i Sant Jaume d'Enveja.


:crazy:

Encara dirà que no escombra cap a casa. :lol:

^^No que va jejeje.

Si es fes la comarca, que pasaria amb el Montsià i quina seria la capital.

La de Delta de l'Ebre ha d'esser Amposta

Sky molt interessant el document que has posat!!! Merci!

El que no és pot dir és que ens falta imaginació! Som una màquina de crear comarques, vegueries, capitals i cocapitals XDD

^^ A Almacelles volien "comarca pròpia" per tenir comissaria dels Mossos i piscina coberta (això ho vaig sentir dir literalment). :crazy:

^^ Però amb qui més la farien? Amb Gimenells, Sucs i Raïmat? :dunno:

^^ Al web de l'ajuntament d'Almacelles hi ha aquest article, que suposo que el van penjar amb cert afany reinvindicatiu:

El Pla de la Llitera

La Llitera comprenia totes les terres entre el Segre i el Cinca, i al Sud de les darreres aliniacions pre-pirinenques. La conquesta cristiana del nord de la Llitera es va produir en el decurs de 1058-1063 -juntament amb una part de la Ribagorça-, pels comtes de Barcelona i d'Urgell. El 1083 el comte Ermengol IV d'Urgell va iniciar la conquesta de Calassanç, lloc conquerit definitivament pels catalans el 1098.

El rei Alfons I el Cast (1162-1196), fou el primer monarca que va fixar els límits al riu Cinca entre Catalunya i Aragó. Els motiu serien atesa l'extensió que havia adquirit la llengua catalana a tota la Llitera i no cal dir que el pes de la ciutat de Lleida va jugar un paper important en aquest repoblament. El rei Pere I el Catòlic (1196-1213), amb data de l'11 de novembre de 1204, es reafirma amb el límit del rei Alfons I.

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/17bac8c1.jpg

El rei Jaume I el Conqueridor deixa clar en nombrosos documents (de 1214, 1218, 1225, entre d'altres) que la frontera entre Catalunya i Aragó és el Cinca. El rei Jaume I encara va anar més enllà i el mes de gener de 1244 va declarar a Barcelona que la ciutat de Lleida i tot el territori que es trobava entre el Cinca i el Segre era part de Catalunya.

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/28c3181e.jpg

Imatge de l'esquerra -->Part de la Llitera que resta sota administració Aragonesa.

Imatge de la dreta -->Part de la Llitera Catalana o Pla de la Llitera que segueix vinculada a Catalunya.

Fou el rei Jaume II, en unes Corts celebrades l'any 1300 a Saragossa, qui va revocar la disposició de Jaume I el Conqueridor i va decretar que passessin al Reialme d'Aragó “les terres de Ribagorça, Sobrarb i la part de la Llitera que s'estenia des del Cinca fins a la Clamor d'Almacelles”.

Tot i això, els catalans van protestar davant del rei a les Corts Catalanes de l'any 1305 per la pèrdua d'una part de Catalunya, però el rei no va voler atendre la reclamació catalana.

Així és com la Llitera quedaria dividida en dues: una part a l'Aragó, i la part del seu altiplà, a Catalunya. En poc temps, el Pla de la Llitera o la Llitera Catalana entraria en un fase de despersonalització sense precedents, fins al punt que els seus mateixos pobles anirien canviant els seus topònims originals, com el cas de Castellblanch de Llitera pel de Malpartit, o Vilanova de Llitera pel d'Alpicat.

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/1f4070dd.jpg

Taronja: zona castellanitzada a partir de finals del segle XVII

Durant la Guerra dels Segadors, la Llitera, a l'igual que la resta del de Catalunya, va reconèixer el rei Lluís XIII de França com a comte de Barcelona i va acabar sent durament reprimida per les tropes castellanes. El despoblament es va apoderar de la comarca a finals del segle XVII. Això va comportar que l'Administració aragonesa iniciés un repoblament amb gent procedent de l'Alt Aragó, circumstància que va produir una ràpida castellanització de pobles com Estada, Estadella, Fonts, Montsó, l'Almúnia de Sant Joan, Binèfar, Esplucs, Binacet, Albalat de Cinca, Bellver de Cinca, Ossó de Cinca...

Al començament de la Guerra de Successió (1707) les fronteres del Principat de Catalunya es tornen a situar al Cinca a canvi de pagar a Aragó 200.000 escuts. Però la pèrdua de la guerra va fer que la nova Administració borbónica integrés gairebé tota la Llitera al nou Corregiment de Barbastre (tret de Natjà, Sorita, Gavasa, Peralta i Sanui, integrats al Corregiment de Benavarri).

La divisió provincial espanyola del 1833 va integrar la Llitera dins la província d'Osca, seguint uns criteris basats en la frontera-desert creada per la Guerra dels Segadors al segle XVII.

La Llitera que es va quedar a Catalunya quedaria gairebé despoblada els casos d'Almacelles, Raïmat, la Saira, Suquets, Gimenells-Pla de la Font en són uns exemple clars. Un territori que navegaria sense rumb buscant-se un nom propi per identificar-se.

En tot aquests temps han anat sorgir diferents idees per anomenar la part catalana de la Llitera: el de Lleida, el Pla de Lleida, Ribera del Segre... fins que, finalment, l'any 1936 la Generalitat va definir aquest territori amb el nom de Segrià.

Ara, i segons la Universitat de Lleida, la part catalana de la Llitera, que comprendria els altiplans des d'Almenar fins a Gimenells es podrien anomenar Pla de la Llitera o Llitera Catalana.

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/befbaa75.jpg

Blau: zona despoblada arrel de la guerra dels Segadors (1640-1659).

http://almacelles.ddl.net/cat/pla_llitera/index.html

^^ Però amb qui més la farien? Amb Gimenells, Sucs i Raïmat? :dunno:

I Suquets, no te n'oblidis XDD

^^ Crec que també hi ha unes "Almacelletes". xD

La comarca es podria dir Nasca (el Nas de Catalunya). :D

Al ritme que anem, cada mansana de l'eixample voldrà no ser municipi sino directament comarca :lol:

o estat.

Els micropobles catalans volen deixar de pagar l'IVA

• Demanen al Senat mesures de discriminació positiva per als municipis de menys de 500 habitants

La presidenta de l'Associació de Micropobles de Catalunya (AMC), Ann Gyles, ha demanat aquest dimarts al Senat l'aplicació d'una sèrie de mesures de discriminació positiva per als pobles de menys de 500 habitants entre les quals es troba la devolució de l'IVA de les obres del Fons Local. A la Comissió d'Entitats Locals de la Cambra Alta, la presidenta d'AMC ha exposat els problemes als quals s'enfronten els pobles petits a Espanya, on destaca l'obsolescència de les infraestructures bàsiques i les carències en el seu funcionament.

Així, Gyles ha dit que aquest tipus de municipis té les mateixes necessitats urbanes que els grans però que no poden assumir les inversions que suposa, per exemple, una xarxa de clavegueram, la qual cosa provoca que entre el 20 i el 25 per cent d'ells encara no comptin amb aquesta infraestructura. Gyles ha exposat diverses mesures per millorar la situació d'aquests municipis basades en el reconeixement de l'"especificitat" d'aquestes entitats locals i que "obliga" a regular una discriminació positiva.



També ha instat a que el Govern torni als ajuntaments l'IVA de les obres finançades amb el Fons Local, ja que no poder recuperar aquest import "significa que moltes obres per a serveis bàsics no es poden dur a terme".



D'una altra banda, ha assenyalat la necessitat d'establir una renda mínima municipal de subsistència, que es realitzaria per transferència corrent del Govern central o de la Generalitat de Catalunya, i que distingiria entre els pobles de 0 a 250 habitants i els de 251 a 500. Una línia de crèdit privat específica amb un tipus d'interès per sota del mercat, reduir el retard en el cobrament de subvencions i ajudes, i un programa d'inversió per a la instal·lació de depuradores d'aigua, són la resta de mesures que proposa AMC.



Un terç dels municipis catalans són micropobles

Per mostrar la importància d'aquests pobles com "articuladors" del territori, Gyles ha afirmat que dels 945 municipis catalans, 330 són "micropobles", fet que suposa un 34 per cent del total, i, en els seus termes municipals, controlen el 40 per cent del territori de Catalunya, 10.147 quilòmetres quadrats.



Segons Gyles, la imatge "bucòlica" que, sobretot en les ciutats, es té dels pobles no representa la realitat "dinàmica" que es viu en ells, i oblida que els seus habitants tenen les mateixes necessitats urbanes que els de les ciutats. Ha subratllat que és "inaudit" que al segle XXI encara existeixin pobles sense aigua corrent, després d'assenyalar les carències en el funcionament de la xarxa elèctrica o la telefònica, problemes que "no només afecten els usuaris privats sinó també al funcionament dels ajuntaments".



Manca de “cultura fiscal”

Un altre problema "greu" amb el qual es troben els alcaldes d'aquest tipus de municipis és la dificultat de recaptar el màxim dels impostos perquè no hi ha una "cultura fiscal" com en les ciutats. El retard en l'actualització del cadastre és una altra de les dificultats fiscals, ja que només una quarta part dels pobles de l'AMC ho ha revisat al segle XXI, segons les dades aportades per Gyles. "Viure en un micropoble és un privilegi sempre que no oblidem que els seus veïns tenen els mateixos drets que els habitants de les ciutats", ha recalcat.

http://www.lamalla.cat/societat/article?id=347112

Ann Gyles

Una mica fora de context però és una història curiosa:

Una belga independiente

Ann Gyles, nacida en Amberes (Bélgica) en 1960, es una profesora de inglés que llegó hace 26 años a Lleida para perfeccionar el español. Quedó tan maravillada por la forma de ser de la gente que decidió quedarse para siempre. En la actualidad reside con su marido y la hija de ambos en Alfés (Segrià) y encabeza como independiente la lista de ERC de este municipio.

La gran ilusión de esta belga afincada en Alfés, localidad de 320 habitantes situada a 10 kilómetros de Lleida, es convertirse en alcaldesa mañana. Cree que podrá aportar su experiencia para dinamizar la vida municipal, con iniciativas dirigidas especialmente a los pensionistas y a los jóvenes. "Sé escuchar y eso es muy importante para dirigir un Ayuntamiento", señala Ann.

En los últimos cuatro años, Ann ha formado parte del equipo de gobierno de CiU, pero al anunciar el actual alcalde de esta formación, Ramon Martí, que no se presentaría a la reelección, ella decidió elaborar su propia candidatura con vecinos que tenían ideas e inquietudes similares a las suyas. "Vinieron a vernos representantes de los principales partidos políticos", explica, "pero al final nos decantamos por ERC porque los vimos más interesados y porque nos gustaron sus propuestas".

Ann confiesa que no es militante de ningún partido y que si un día decidió entrar en la política fue para participar en los asuntos del pueblo, como una forma más de integrarse. No se considera una candidata independentista y cree que sus vecinos son muy catalanistas, pero no fanáticos. Lo que sí tiene muy claro es que "Cataluña no es España".

"Son dos mundos diferentes. Yo procedo de un país en el que hay una separación lingüística y he encontrado muchas similitudes con Cataluña, que tiene una lengua y una cultura propias que se han de defender", señala.

A Ann le gustaría tener una única nacionalidad, la europea, y que en su carnet de identidad sólo constara que nació en Amberes. Su primer acto de campaña electoral fue organizar en Alfés una merienda tradicional a base de pan, vino y azúcar. Asegura que la mayoría de los vecinos la ha aceptado muy bien desde el primer día que llegó al pueblo y no le molesta que algunos la continúen viendo como "la extranjera".

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/belga/independiente/elpepuespcat/20070526elpcat_13/Tes

Els micropobles catalans volen deixar de pagar l'IVA
http://www.lamalla.cat/societat/article?id=347112

L'informe Roca volia acabar amb molts d'aquests micromunipicis, q no micropobles, mitjançant agregacions..., el secret d'aquest muncipis es que es mancomunin i funcionin com municipis més grans...

Web del PP de Tarragona contra les vegueries (o almenys la del Camp): http://www.noalesvegueries.cat/

^^ En un debat televisat a Tarragona, aquest home s'atrevia a dir que no calia la vegueria de les Terres de l'Ebre perque són Tarragona... Aquest manisfest es en contra de totes les vegueries no només pel nom de la vegueria i per la seu institucional.

Montilla es compromet a respectar la singularitat de l'Aran a la llei de Vegueries

• El president ha inaugurat la residència geriàtrica Sant Antoni i el nou Palau de Justícia de Vielha

El president de la Generalitat, José Montilla, parlant en aranès, ha dit aquest divendres des de Vielha que el Govern farà tot el possible per respectar la singularitat i el reconeixement de la Val d'Aran en clara al·lusió a la llei de Vegueries. Montilla ha dit que a base del diàleg i lleialtat arribaran a acords per respectar els reptes que el territori aranès els planteja. Com a reconeixement a la llengua i la història, s'ha dirigit als veïns en aranès i s'ha mostrat convençut que el Govern donarà una resposta satisfactòria als reptes que tenen plantejats amb l'Aran pel que fa a la distribució territorial i el seu encaix en la vegueria de l'Alt Pirineu.

El president Montilla ha visitat Vielha per inaugurar la residència geriàtrica Sant Antoni i el nou Palau de Justícia d'Aran. Acompanyat de la consellera de Justícia de la Generalitat, Montserrat Tura, Montilla ha presidit la jornada de portes obertes del nou Palau de Justícia, per atansar aquest servei públic als ciutadans. La Conselleria de Justicia ha destinat 536.000 euros en aquest equipament, que allotja el Jutjat número 1 de primera instància i instrucció. A l'edifici es troben també el registre civil, la fiscalia, els metges forenses, els advocats i procuradors, els tècnics i l'arxiu.

http://www.segre.com/noticies/detall-de-la-noticia/article/montilla-es-compromet-a-respectar-la-singularitat-de-laran-a-la-llei-de-vegueries/199/

Web del PP de Tarragona contra les vegueries (o almenys la del Camp): http://www.noalesvegueries.cat/

Els del PPC son així, fan el que diu la direcció del PP, encara que lis agradés la llei, votaríen en contra.:lol:

Carrillo creu que la vegueria del Penedès es crearà abans que els set consells

El gelidenc Miquel Carrillo, diputat d'ERC al Parlament, considera que la vegueria Penedès s'aprovarà per llei, en la propera legislatura i a proposta dels ajuntaments, «fins i tot abans que s'hagi completat la creació dels set consells de vegueria previstos en la llei» i que «mai com ara s'hi havia estat tan a prop». Carrillo explica en una nota que Esquerra havia posat a l'agenda de prioritats aquesta llei; que quan ERC pensa en noves vegueries només en té una al cap, la del Penedès, i que «els seus socis han complert, tant pel que fa a la defensa de les vegueries com a l'acceptació de la possibilitat de crear-ne de noves». Per Carrillo, les esmenes a la totalitat que van presentar CiU i el PP demostren que aquests partits defensen al territori la vegueria Penedès «però, a l'hora de la veritat, estan fent tot el possible per impedir la vegueria del Penedès i per bloquejar l'organització de Catalunya en vegueries», conclou Carrillo. El diputat considera que «ni amb la vuitena vegueria CiU no votaria a favor de la llei, perquè les raons de la seva negativa no dissimulen una estratègia per impedir que el govern de la Generalitat pugui aprovar projectes tan rellevants com la llei de vegueries, la llei de consultes, la llei del cinema, el codi de consum o la llei que elimina l'impost de successions al 95% dels contribuents. Aquestes matèries caldria defensar-les sense dubtar des del catalanisme», conclou.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/148916-carrillo-creu-que-la-vegueria-del-penedes-es-creara-abans-que-els-set-consells.html

^^El problema de la vegueria del Penedès és que hi ha una comarca, el Baix Penedès, integrament dins d'una provincia diferent a la de la resta de comarques d'aquesta vegueria. Si el procès d'acceptació s'inicia més tard, també implicarà que el canvi d'adscripció d'aquesta comarca es fara més tard i, per tant, la vegueria es crearia molt més tard que la resta (ja que al 2012 potser ja no hi ha majoria absoluta per fer el canvi de provincia...).

Si volen la vegueria del Penedès que la incloguin ara, la resta serà matar-la pràcticament!

El Consell Comarcal vol que Torà, ara a la Segarra, s'incorpori al Solsonès
L'equip de govern del consistori ha presentat la sol·licitud per integrar-se a la comarca

El Consell Comarcal té previst impulsar tots els mecanismes necessaris perquè la iniciativa de Torà d'incorporar-se a la comarca del Solsonès prosperi. Aquesta posició l'ha adoptat l'equip de govern del Consell, després de reunir-se amb l'alcalde de Torà, Domènec Oliva (CiU), i els portaveus de les dues formacions de l'oposició, Magí Coscollola (ERC) i Josep Antoni Vilalta (CUP). Els representants de Torà van portar, dimarts passat, l'acord de ple, aprovat el 5 de març per unanimitat, on es demana que aquest municipi sigui adscrit al Solsonès.
L'aprovació de la comarca receptora és el pas necessari següent en el procediment previst per a un canvi de comarca. Així, caldrà un acord de ple del Consell Comarcal que accepti la incorporació del municipi. El director general d'Administració Local, Carles Bassaganya, va afirmar a aquest diari que "no havia tingut notícia de la voluntat de l'alcalde de Torà de passar al Solsonès", tot i que han mantingut contactes freqüentment per l'afer d'algunes masies de Lloberola i Llanera, que volen deixar els municipis de Torà i Biosca per incorporar-se al de Llobera (Solsonès), petició que va ser desestimada pel departament de Governació i Administracions Públiques. Bassaganya manifesta que el conflicte per a la segregació de les masies "és un tema i una situació diferents". Segons Bassaganya, a l'hora de valorar un canvi de comarca "ens preocupa molt la sostenibilitat de serveis" i que "administrativament hi hagi coherència". La comissió de delimitació territorial de la Generalitat ha d'emetre un informe després de rebre els acords dels plens i una memòria que justifiqui els motius del canvi. Tot seguit, caldrà una ratificació en referèndum del municipi afectat i l'Ajuntament haurà d'aprovar de manera definitiva l'acord en un ple. La darrera paraula estarà en mans de Governació. Torà vol formar part del Solsonès perquè té més afinitat amb la Catalunya central i per aspirar als ajuts dels municipis de muntanya.

Font: http://www.regio7.cat/solsones/2010/03/20/consell-comarcal-vol-que-tora-ara-segarra-sincorpori-al-solsones/74502.html

'Tarragona debe ser la capital de la veguería'
Alicia Sánchez-Camacho Pérez (Barcelona, 22 de abril de 1967). Milita en el Partido Popular del cual es su presidenta en Catalunya desde el 6 de julio de 2008 y portavoz de Trabajo en el Senado. Está licenciada en Derecho y es jueza sustituta

¿Cuál capital piensa que tendría que ser la de la veguería del Camp de Tarragona?

(Ríe) Me hace usted una pregunta no menor. Aunque yo no sea del territorio siempre he apostado por Tarragona, todo y pese a que quiero mucho a Reus.

¿Capital en exclusiva de la veguería?

Si fuera compartida estaría muy bien, pero las cosas son de una manera o de otra. Pero es evidente que todo el mundo tiene la legitimidad de defender sus intereses locales. Pero es importante no fomentar enfrentamientos territoriales. No queremos un debate de las veguerías que suponga más administración pública, más gastos en los impuestos de los catalanes.

Diari de Tarragona

aquesta tia es tonta... com pot dir que Tarragona ha de ser capital d'una cosa que no volen que existeixi? XD En tot cas "capital no ha de ser capital més enllà de la província", no?

^^ Sí, és bastant hipòcrita aquesta acittud. és com allò de «Jo prefereixo no opinar sobre això, però crec que no ho hauries de fer», doncs igual XD.

Web del PP de Tarragona contra les vegueries (o almenys la del Camp): http://www.noalesvegueries.cat/

http://www.tottarragona.cat/images/noticies/6724-fg.jpg

M'encanten les vinyetes d'aquest web que tracten del tema de les vegueries:

http://www.tottarragona.cat/ca/canal/vinyetes/5156-contra-campanya-erc.html

http://www.tottarragona.cat/images/noticies/6470-fg.jpg

http://www.tottarragona.cat/images/noticies/6420-fg.jpg

http://www.tottarragona.cat/images/noticies/5625-fg.jpg

http://www.tottarragona.cat/images/noticies/6004-fg.jpg

http://www.tottarragona.cat/images/noticies/5626-fg.jpg

Sembla que li tenen ganes a l'Ernest Benach. :rofl:

AYQUEMELOL! :lol:

El territori opinarà aquest divendres sobre les vegueries al Parlament

• Consells Comarcals, el Síndic d'Aran i els presidents de les quatre diputacions compareixeran a la comissió d'afers institucionals

La comissió d'afers institucionals ha aprovat aquest dimecres 16 compareixences relacionades amb el projecte de llei de vegueries, que es faran aquest mateix divendres al Parlament. A partir de les 9:30h passaran pel faristol els representants de la Federació de Municipis de Catalunya i de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques. Els presidents de les quatre diputacions, Tarragona, Barcelona, Girona i Lleida, El síndic de la Vall d’Aran, Francesc Boya, i representants de la Plataforma per una vegueria del Penedès i del Manifest per la Vegueria de l’Alt Pirineu. A la tarda, a partir de les 16h, l'advocat i autor de l'informe 'Roca' sobre la distribució territorial, Miquel Roca i Junyent, els alcaldes de Lleida, Tarragona, Reus i Tortosa, i els presidents dels consells comarcals de la Cerdanya, dividida en dues províncies i amb part del territori a França, i del Solsonès. CiU s'ha despenjat de la tramitació del projecte de llei de vegueries en veure com cap de les propostes de compareixença del grup ha rebut el suport de la cambra.

El diputat de CiU, Lluís Corominas, ha expressat aquest divendres la “queixa contundent” del seu grup parlamentari pels “terminis de tramitació de la Llei de Vegueries i la Llei de l’Àrea Metropolitana”, que els nacionalistes consideren “absolutament inadequats” per tractar-se de dues lleis "tan importants pel país". La comissió ha rebutjat les compareixences que demanava el grup majoritari de l'oposició, que havia presentat 97 sol·licituds de compareixença per abordar el tràmit parlamentari de la llei de vegueries. El diputat convergent ha conclòs que "al tripartit li fan por el territori, l’oposició i la participació".

http://www.lamalla.cat/lamalla/article?id=349763

El tripartit comprimeix les compareixences per les vegueries

• Gairebé el mateix nombre que per la segregació de la Canonja

PSC, ERC i ICV han aprovat una llista de compareixences parlamentàries sobre el projecte de Llei de Vegueries limitada a 16 persones, que intervindran totes en un mateix dia abans de Setmana Santa, una decisió que ha indignat CiU, que ha anunciat que es despenja definitivament de la llei.

Les compareixences d'aquests 16 representants del món local de Catalunya convidats al Parlament tindran lloc el divendres 26 de març, entre les 09,30 hores i les 18,30 hores, en el marc de la comissió d'afers institucionals de la cambra.

CiU, que volia donar veu a gairebé un centenar de representants de l'esfera política, econòmica i social, ja va presentar sense èxit una esmena a la totalitat al projecte de Llei de Vegueries a l'entendre que ara no és el moment d'abordar un tema tan complex com aquest, ha anunciat que no pensa col·laborar en l'aprovació d'una llei "sense consens" i "imposada" pel tripartit.

La llista de compareixences és: el president de la Federació de Municipis de Catalunya, Manel Bustos; el president de l'Associació Catalana de Municipis, Salvador Esteve; els quatre presidents de diputació; el Síndic d'Aran, Francesc Boya; els presidents dels consells comarcals del Solsonès i la Cerdanya; els alcaldes de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros; de Reus, Lluís Miquel Pérez; de Tortosa, Ferran Bel, i de Lleida, Àngel Ros; el portaveu de la Plataforma per una Vegueria del Penedès; el representant del Manifest per la Vegueria de l'Alt Pirineu, i l'advocat Miquel Roca Junyent.

La federació nacionalista va assenyalar, com a exemple de "la velocitat" amb la que el tripartit vol ventilar els seus projectes, que en el debat de la llei que convertia la Canonja en municipi segregat de Tarragona hi va haver gairebé el mateix nombre de compareixences que ara amb les vegueries.

http://politica.e-noticies.cat/el-tripartit-comprimeix-les-compareixences-per-les-vegueries-39269.html

^^ Pel que sembla hi ha hagut dos persones que habien de parlar... un d'ells ha esta el Síndic de l'Aran.

Penso que cada cop més estan fent pitjor aquesta llei i que cal replantejar-la de nou. Es una llei pel món local però que s'ha fet des de dalt

Les entitats municipalistes lamenten la manca de consens que han generat les vegueries

La llei de vegueries torna al Parlament en forma de compareixences exprés. La Comissió d'Afers Institucionals de la cambra escolta aquest divendres 16 veus de presidents de diputacions, entitats municipalistes i alcaldes, cada un dels quals fixa les seves posicions sobre l'ordenació territorial del país que impulsa el govern, un projecte de llei que ha motivat un enfrontament entre els grups del govern i l'oposició. Cada convidat pot parlar 10 minuts, un límit de temps que no ha agradat al síndic d'Aran, que ha declinat comparèixer. Fins ara, els partits del govern han acceptat les crítiques per la manca de consens de les entitats municipalistes i s'han compromès a intentar esmenar l'error al llarg del tràmit parlamentari de la llei.

Els grups del tripartit van aprovar 16 compareixences, una xifra molt allunyada de la vuitantena que demanava CiU, que ho va qualificar de clarament insuficient per la transcendència de la nova llei d'ordenament territorial de Catalunya. Convergència i Unió volia que s'escoltessin tots els consells comarcals, així com agents socials i entitats diverses.

Un dels cridats a parlar, el síndic d'Aran, Francés Boya, ha declinat la invitació perquè considera que els 10 minuts que tenen cada un dels compareixents són clarament insuficients. Boya ja ha dit que per explicar el seu punt de vista contra rellotge no es desplaçarà des de Vielha. Tampoc hi assisteix Miquel Roca, en aquest cas per problemes d'agenda.

Els primers a parlar han estat les entitats municipalistes, que lamenten la manca de consens territorial que ha generat el projecte de llei de vegueries, la nova ordenació territorial que promou el govern. Mentre el socialista Manuel Bustos, de la Federació de Municipis, admetia la seva incomoditat per una tramitació, ha dit, sense diàleg i sense la serenitat necessària, el representant de l'Associació Catalana de Municipis, el convergent Jordi Moltó, ha anat més enllà i ha carregat contra el contingut del projecte de llei. Moltó considera que el projecte de llei no té un fonament polític i jurídic suficient, que no fa un desplegament decidit del model d'organització territorial de l'Estatut i que no recull el paper rellevant que l'Estatut atorga a les vegueries.

La llei de vegueries ha suscitat un enfrontament entre els grups del govern i l'oposició. CiU, totalment contrària a la llei, no està d'acord que només hi hagi 14 compareixences, i probablement no presentarà cap esmena.

http://www.3cat24.cat/noticia/590045/politica/Les-entitats-municipalistes-lamenten-la-manca-de-consens-que-han-generat-les-vegueries

^^ Pel que sembla hi ha hagut dos persones que habien de parlar... un d'ells ha esta el Síndic de l'Aran.

Penso que cada cop més estan fent pitjor aquesta llei i que cal replantejar-la de nou. Es una llei pel món local però que s'ha fet des de dalt

Exactament que replantejaries?

Sobre el tema de que no s'ha dialogat, no hi estic gaire d'acord ja que he seguit bastant el procès i constantment apareixien notícies de "Ausàs es reuneix" "Ausàs, no se que" "Ausàs, no se quantos" "Ausàs ha anat a no se on", etc. I puc citar, Aran, Cerdanya, Tarragona, Reus, Tortosa, Amposta... al Penedès no ho se, però recordo que ERC i CIU si volen fer aquesta vegueriai és el PSC el que no vol.

Jo també hem puc reunir i no fer res...

Aquesta llei comença naixent amb la manca de replantjar-se el mapa comarcal (així es demostra que ara apareguin amb més força propostes de canvi de comarca, noves comarques...)

Siguem sincers, han agafat el Pla Territorial General de Catalunya del 1995 i han fet tantes vegueries com ambits funcionals. En aquest sentit l'informe Roca hem semblava més ambiciós ja que propossava la reorganització total de Catalunya i afrontava un dels grans problemes com era la prestació de serveis dels municipis més petits ajuntant-los per que tinguessin més recursos (que és un dels problemes bàsics de l'administració pública local).

Aquesta llei per molt que es digui que s'ha estat treballant des de fa x anys no ho veig així, per què sino hagués entrat una llei força més neta que l'actual.

Penso que la llei peca de ser un agrupament de comarques no de municipis i de no plantejar-se el terme municipi.

Si es fessin consultes "des de baix", tindríem més vegueries que comarques...

Si es fessin consultes "des de baix", tindríem més vegueries que comarques...

No hi ha hagut tants moviments de noves vegueries. A més a més, de ser així potser es que la comarca és un espai massa petit per la realitat catalana i la vegueria un espai massa gran.

Igualment, penso que la vegueria del Penedès ha d'existir des de ja, que l'Aran ha d'esdevenir una comarca de regim especial (per principis de que vol ser Catalunya respecte a Espanya...) i moviments de municipis perque estic segur que molt municipis (com el cas de Masquefa aqui possat) depenen més de Martorell que no pas d'Igualada

Jo també hem puc reunir i no fer res...

Aquesta llei comença naixent amb la manca de replantjar-se el mapa comarcal (així es demostra que ara apareguin amb més força propostes de canvi de comarca, noves comarques...)

Siguem sincers, han agafat el Pla Territorial General de Catalunya del 1995 i han fet tantes vegueries com ambits funcionals. En aquest sentit l'informe Roca hem semblava més ambiciós ja que propossava la reorganització total de Catalunya i afrontava un dels grans problemes com era la prestació de serveis dels municipis més petits ajuntant-los per que tinguessin més recursos (que és un dels problemes bàsics de l'administració pública local).

Aquesta llei per molt que es digui que s'ha estat treballant des de fa x anys no ho veig així, per què sino hagués entrat una llei força més neta que l'actual.

Penso que la llei peca de ser un agrupament de comarques no de municipis i de no plantejar-se el terme municipi.

No diré que no tinguis part de raó. Però crec que agafar els AFT i fer vegueries no és dolent... el que no entenc és perquè els que no es queixaven amb els AFT si ho fan amb les vegueries. Al Penedès han lliutat per l'AFT i la vegueria, és a dir són coherents. Però la Cerdanya i l'Aran no ho son gaire, o al menos jo no he sentit res amb l'AFT... i la Cerdanya no s'ha queixat amb l'AFT fins que el tema de la vegueria ja estava massa parlat, i han estat queixes xorres com "perquè ens hem de reunir per la neu a la Seu si a la Seu no hi neva", coses de nens petits.

No hi ha hagut tants moviments de noves vegueries. A més a més, de ser així potser es que la comarca és un espai massa petit per la realitat catalana i la vegueria un espai massa gran.

Igualment, penso que la vegueria del Penedès ha d'existir des de ja, que l'Aran ha d'esdevenir una comarca de regim especial (per principis de que vol ser Catalunya respecte a Espanya...) i moviments de municipis perque estic segur que molt municipis (com el cas de Masquefa aqui possat) depenen més de Martorell que no pas d'Igualada

I la Cerdanya que?

De la Cerdanya no puc dir res ja que he llegit molt poc i per la qual cosa no puc donar una opinió.

A veure, que en el moment de crear els ATF ja es va mirar el territori... pero d'aixo fa 15 anys!!! Es comet el mateix error que es va fer amb les comarques, que s'ha vist que fins l'any 1992 no tenim un mapa de comarques més o menys estables. Que si ara creo 3 de noves, que si ara moc aquest municipi d'una a una altra que...

Son lleis que el copy&paste no valen. Les ATF són un bon punt de partida pero no son el punt final.

També dir que si que es cert que aquests moviments ja es podrien haber fet abans i queixar-se abans. Però, per exemple, els de l'Aran fa anys que llegueixo per internet que volen mantenir el seu tret diferencial (practicament des de que van neixer els moviements de l'Alt Ter i el Penedès).

A més a més noto una manca de voler ensenyar a la gent que és això de les vegueries. Molta gent diu que només serveix per crear més cadires... i amb la situació actual si s'hagues plantejat bé i amb detall com l'informe Roca (que tenia una metodologia de fer tot i que en el resultat final potser no estaria d'acord). Aquest informe partia de la base d'agrupar municipis i eliminar les anomalies administratives i de baix cap a amunt anar organitzant el territori.

De la Cerdanya no puc dir res ja que he llegit molt poc i per la qual cosa no puc donar una opinió.

A veure, que en el moment de crear els ATF ja es va mirar el territori... pero d'aixo fa 15 anys!!! Es comet el mateix error que es va fer amb les comarques, que s'ha vist que fins l'any 1992 no tenim un mapa de comarques més o menys estables. Que si ara creo 3 de noves, que si ara moc aquest municipi d'una a una altra que...

Son lleis que el copy&paste no valen. Les ATF són un bon punt de partida pero no son el punt final.

També dir que si que es cert que aquests moviments ja es podrien haber fet abans i queixar-se abans. Però, per exemple, els de l'Aran fa anys que llegueixo per internet que volen mantenir el seu tret diferencial (practicament des de que van neixer els moviements de l'Alt Ter i el Penedès).

A més a més noto una manca de voler ensenyar a la gent que és això de les vegueries. Molta gent diu que només serveix per crear més cadires... i amb la situació actual si s'hagues plantejat bé i amb detall com l'informe Roca (que tenia una metodologia de fer tot i que en el resultat final potser no estaria d'acord). Aquest informe partia de la base d'agrupar municipis i eliminar les anomalies administratives i de baix cap a amunt anar organitzant el territori.

És evident que la llei de vegueries està coixa, pero a grans trets és això. Li faltaria afegir el Penedès, retocar el tema de l'Aran i crear les comarques X, però una llei de vegueries pot crear noves comarques? O s'ha de fer a la llei de governs locals o a on? Es volen crear realment aquestes comarques o es vol que es faci des del territori amb les lleis que ja existeixen?

Sobre la Cerdanya, doncs el consell comarcal ha presentat varies vegades una llei de règim especial de la Cerdanya, i en la que hi posava que la Cerdanya no pot formar part d'una altra administració que no sigui ella mateixa. Això voldria dir una 10a vegueria, si contem el Penedès i l'Aran com a possibles vegueries.

^^ Es que potser no cal la llei de vegueries sino que fa falta la llei d'organització territorial de Catalunya.

Si aquesta llei no es pot fer per la seva grandesa doncs dividir-la en fases.

1.- Llei d'ordenació municipal
2.- Llei d'ordenació comarcal
3.- Llei d'ordenació de vegueries

En aquest ordre de petit a gran.

Pel que fa la Cerdanya si que he llegit que esta com a dividida entre la gent de Puigcerdà i els de Bellver de la C. això és veritat?

Pel que fa la Cerdanya si que he llegit que esta com a dividida entre la gent de Puigcerdà i els de Bellver de la C. això és veritat?

Puigcerdà és anti la Seu d'Urgell 100% per tant el tema de la vegueria està relacionat amb això. Mentre que els municipis de Bellver i els baridans (dos municipis cerdans: Lles de Cerdanya i Montellà i Martiner) tenen com a mercat tant la Seu d'Urgell com Puigcerdà. Com centres escolars i sanitaris els baridans van escollir la Seu i Bellver va preferentment a Puigcerdà tot i que pel que fa l'escola també té un autobús que porta alumnes cap a la Seu, suposo que és l'autobús baridà allargat fins a Bellver.

El Consell Comarcal està molt apuigcerdanat, com molts consells comarcals, per lo tant les reclamacions que fa solen fer-se des de Puigcerdà i per a Puigcerdà i diuen que ells volen ser de la Catalunya Central. Els baridans diuen que ells volen ser de l'APA i defensen la capitalitat de la Seu i que si fa falta s'escindiran de la Cerdanya.

^^Home vist aquest exemple, dins de l'APA no hi ha canvi de vegueries per cap servei, no?

no ho entés, a que et refereixes? A que no marxen de l'àmbit funcional per cap servei sanitari, escolar o altres?

exactament, que si la cerdanya anès a la Catalunya Central, una part de la comarca hauria de canviar de vegueria

No, no hi van. Tret de Girona, Lleida i Barcelona.

Dins de l'APA, per exemple a Oliana hi ha escola i un institut d'ESO, però no de batxillerat. Pel que se hi ha gent que va a fer el batxillerat a Solsona, el que no se si és preferent o si només hi van alguns. IGualment, aquest municipi es un dels que podrien formar part del Segre Mitjà, tot i que no se si els interessa.

i pel que fa altres serveis, la gent d'Oliana a on va?

La Diputació de Tarragona (CiU i PP) aprova paralitzar la llei de vegueries mentre es fan les compareixences
Segons el president de la Diputació, Josep Poblet, es tracta d'una 'mala llei', sense consens territorial, i 'inaplicable' per les seves 'mancances polítiques i jurídiques'

ACN - 26/03/2010 15:34

Des de CiU s'argumenta que ara no és el moment, mentre el PP directament vol que es retiri. Per la seva banda, PSC i ERC, han acusat CiU de 'contradir-se', de voler entorpir el procés i de fer servir la crisi com a justificació. Ha estat un ple maratonià perquè també s'ha debatut el cementiri nuclear i la fusió de caixes.

Diari de Tarragona

Web del PP de Tarragona contra les vegueries (o almenys la del Camp): http://www.noalesvegueries.cat/

La del PP de Lleida (una miqueta bastant més cutre): http://www.pplleida.com/vegueries/vegueries.html

i pel que fa altres serveis, la gent d'Oliana a on va?

Crec que per a tot a la Seu (serveis judicials, sanitaris, etc.). Crec que lo del batxillerat és una excepció.

Llavors si esta tan lligada a la Seu veuria una tonteria que anès cap a una altra vegueria. (Desconec la realitat de la zona i si hi ha algú que pugues explicar el cas amb més detall seria d'agrair)

^^ Doncs és un dels municipis que podria formar el Segre Mitjà, el que no se si prefereix formar part d'una comarca de la que sería el 33% de la població (a grosso modo) i de mida similar als altres dos grans municipis o formar part d'una comarca on té la capital "allunyada" i seguir sent la segona població en habitants però amb el 10% de la població comarcal.

El que si que és cert, és que a diferencia d'altres poblacions de la comarca té el seu propi mercat dins del municipi i diria que a Ponts també, però són coses puntuals i més de comerç ja que serveis importants només els pot anar a buscar a la Seu.

Mira un enllaç del google: http://maps.google.es/maps?f=q&source=s_q&hl=ca&geocode=&q=oliana&sll=42.225467,1.550446&sspn=0.537951,1.234589&ie=UTF8&hq=&hnear=Oliana,+Lleida,+Catalunya&ll=42.237669,1.557312&spn=0.537847,1.234589&t=h&z=10

Pots veure que a grosso modo Oliana està igual de lluny de la Seu com Puigcerdà.

Té 2.000 habitants (2a població de l'Alt Urgell) i la Seu 13.000, al estar tan allunyades una al nord i l'altra al sud (l'Alt Urgell és una comarca allargada), té el seu propi mercat local (Oliana-Peramola-Bassella i extendible a poblacions noguerenques).

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/73/Localitzaci%C3%B3_del_Barid%C3%A0_respecte_de_l%27Alt_Urgell_i_la_Baixa_Cerdanya.svg/500px-Localitzaci%C3%B3_del_Barid%C3%A0_respecte_de_l%27Alt_Urgell_i_la_Baixa_Cerdanya.svg.png

Verd: La Cerdanya "estricta"
Blau: Baridà (dos municipis cerdans, un municipi urgellenc i alguna població d'un segon municipi urgellenc)
Groc clar: Urgellet (quasi tot l'Alt Urgell menys el Pont de Bar i els tres municipis del sector d'Oliana)
Groc fosc: sector d'Oliana (3 municipis)

El Penedès pide ser la octava veguería y Barcelona, un tratamiento "especial"
El presidente de la Diputación de Barcelona, Antoni Fogué, pide que los municipios que pasen a ser parte de Catalunya Central no pierdan servicios

26/03/2010 | Actualizada a las 15:18h | Política
Barcelona. (Efe).- El presidente de la Diputación de Barcelona, Antoni Fogué, ha pedido un tratamiento "especial" desde el punto de vista competencial para la veguería de Barcelona, mientras que el Penedès se ha reivindicado como octava veguería a través del presidente de la plataforma que lo reclama, Fèlix Simon.
MÁS INFORMACIÓN
El tripartito liquida en un día el debate de las veguerías
Ambos han comparecido esta mañana en el Parlament para dar su opinión sobre el proyecto de ley de veguerías, que prevé estructurar Catalunya en siete partes: Barcelona, Lleida, Alt Pirineu i Aran, Catalunya Central, Girona, Terres de l'Ebre y Camp de Tarragona. Fogué ha coincidido con sus homólogos de Girona, Enric Vilert; y Lleida, Jaume Gilabert, en que el objetivo debe ser lograr el máximo consenso posible entre todas las administraciones, pero ninguno de ellos ha criticado el proyecto de ley del Govern.

Los presidentes de la Diputación de Lleida y Girona, ambos de ERC, han defendido sin fisuras la ley redactada por el conseller de Gobernación, Jordi Ausàs, mientras que Fogué, "satisfecho" por los cambios introducidos, aún ve "margen de mejora" en el texto.

Por una parte, Antoni Fogué ha reclamado un trato diferenciado para la veguería de Barcelona -"no privilegios", ha aclarado- dada su densidad de población, sus dos coronas urbanas y su complejidad urbanística y en materia de movilidad. Ha reivindicado un modelo "asimétrico" que permita a cada veguería tener más o menos funciones de acuerdo a sus necesidades, y ha pedido una "financiación justa" y más competencias para el nivel intermedio de administración.

Por otro lado, ha alertado de que, cuando la provincia de Barcelona quede repartida entre la veguería de Barcelona y la de la Catalunya central, los habitantes de esta segunda veguería "no pueden perder calidad en la prestación de servicios". El presidente de la Diputación de Lleida, por su parte, ha defendido los consejos comarcales, pero ha planteado suprimir su "papel político", y ha augurado que la implantación de las veguerías comportará suprimir más de 200 cargos políticos en Lleida. Tanto Gilabert como Vilert han destacado que la ley de veguerías es un mandato estatutario y que hay que afrontarlo aunque el Parlament esté en la parte final de la legislatura.

Gilabert ha defendido que ningún alcalde de la zona rechaza la veguería del Alt Pirineu, mientras que su homólogo de Girona ha asegurado que la legislación actual impide satisfacer los deseos de mayor identidad de la comarca de la Cerdanya.

Una de las intervenciones más críticas con la ley la ha protagonizado Fèlix Simon, presidente de la Plataforma por una veguería del Penedès, que ha avisado de que "el país no tendrá ni salud social ni política" hasta que esta zona tenga una "identidad" propia, y ha pedido "ayuda" a los diputados. Ha reivindicado el "derecho a emanciparse" del Penedès, y ha criticado que esta zona haya estado partida en "dos provincias" (Barcelona y Tarragona) y pueda estarlo ahora entre tres veguerías. Simon ha denunciado que el Govern "ha dado la espalda" a las demandas del Penedès, y ha alertado de que, en las elecciones catalanas, los habitantes de esta zona apoyarán a los partidos que respalden su "emancipación", puesto que 63 de los 73 ayuntamientos del Penedès piden una veguería propia.

El debate sobre este ámbito ha generado un intercambio de reproches entre PSC y CiU, federación que, como el PPC, ha garantizado su apoyo a la creación de esta veguería, mientras que ERC e ICV dejan abierta la puerta a crear este ente en el futuro. Por su parte, Amadeu Gallart, en representación del manifiesto por la veguería del Alt Pirineu, ha dejado claro que, aunque el Govern ha agrupado al Pirineo y a la Vall d'Aran en una misma veguería, los firmantes de este manifiesto respetan la solución que puedan acordar los habitantes de este valle y el ejecutivo catalán.

La vanguardia

^^ Doncs és un dels municipis que podria formar el Segre Mitjà, el que no se si prefereix formar part d'una comarca de la que sería el 33% de la població (a grosso modo) i de mida similar als altres dos grans municipis o formar part d'una comarca on té la capital "allunyada" i seguir sent la segona població en habitants però amb el 10% de la població comarcal.

El que si que és cert, és que a diferencia d'altres poblacions de la comarca té el seu propi mercat dins del municipi i diria que a Ponts també, però són coses puntuals i més de comerç ja que serveis importants només els pot anar a buscar a la Seu.

Mira un enllaç del google: http://maps.google.es/maps?f=q&source=s_q&hl=ca&geocode=&q=oliana&sll=42.225467,1.550446&sspn=0.537951,1.234589&ie=UTF8&hq=&hnear=Oliana,+Lleida,+Catalunya&ll=42.237669,1.557312&spn=0.537847,1.234589&t=h&z=10

Pots veure que a grosso modo Oliana està igual de lluny de la Seu com Puigcerdà.

Té 2.000 habitants (2a població de l'Alt Urgell) i la Seu 13.000, al estar tan allunyades una al nord i l'altra al sud (l'Alt Urgell és una comarca allargada), té el seu propi mercat local (Oliana-Peramola-Bassella i extendible a poblacions noguerenques).

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/73/Localitzaci%C3%B3_del_Barid%C3%A0_respecte_de_l%27Alt_Urgell_i_la_Baixa_Cerdanya.svg/500px-Localitzaci%C3%B3_del_Barid%C3%A0_respecte_de_l%27Alt_Urgell_i_la_Baixa_Cerdanya.svg.png

Verd: La Cerdanya "estricta"
Blau: Baridà (dos municipis cerdans, un municipi urgellenc i alguna població d'un segon municipi urgellenc)
Groc clar: Urgellet (quasi tot l'Alt Urgell menys el Pont de Bar i els tres municipis del sector d'Oliana)
Groc fosc: sector d'Oliana (3 municipis)

També pel que veig a la EMO'01, la gent d'Oliana tenen força relació amb Solsona (el 14% dels viatges per treball es fan cap aquesta població) per, en general més del 80% del viatges d'Oliana es queden al mateix Oliana o pobles propers i pel que fa estudis veig molta dependencia cap a Solsona també.

^^ Si, així és. En els estudis que has consultat, marcava viatges a Andorra o només dins de Catalunya? Crec que també són nombrosos però aquests sovint queden diluits per la "ilegalitat".

^^ Doncs es intern de Catalunya (municipis), desplaçament a varis municipis i després un apartat que és fora de Catalunya (potser a l'Aragó, a França o a Andorra). Marca que a l'any 2001 hi havia 11 persones d'Oliana que treballaven fora (és a dir el 4% dels que treballen fora d'Oliana).

L'estudi es l'enquesta de mobilitat obligada (EMO) del 2001 que actualment es fa amb la revisió del cens. L'any que ve toca revisió del cens i, per tant, tindrem l'EMO'11

:okay: és que sovint dades relacionades amb Andorra són menors que les reals ja que molta gent no ho declara.

També la població de l'Alt Urgell és major que la oficial i la de la Cerdanya menor.

L'alcalde de Tarragona reclama al Parlament que la Llei de vegueries inclogui 'expressament' la capitalitat de la ciutat
Josep Fèlix Ballesteros ha volgut demostrar amb xifres la capitalitat de Tarragona i la seva 'potencialitat', tant per motius històrics com actuals, i ha remarcat 'ningú' qüestiona la capitalitat de Tarragona

ACN - 26/03/2010 19:20

Ballesteros ha aprofitat la seva intervenció davant del Parlament per fer una defensa aferrissada de la capitalitat de Tarragona. L'alcalde ho ha justificat en base a la història, però també amb una llarga llista de dades de l'actualitat. 'A Tarragona hi viu el 23% dels ciutadans d'aquesta futura vegueria', ha recordat, i que 'l'ocupació total dobla a la següent ciutat del territori i és el 35% del total'. A més, ha afegit que 37 de les 58 grans empreses del territori estan a la ciutat i que el PIB 'duplica el de la segon municipi de la vegueria'. També ha destacat les dades de mobilitat, sobretot d'estudiants.

Amb aquestes dades, Ballesteros ha volgut recordar als diputats les credencials de Tarragona com a capital del territori. Però també ha destacat la importància de la ciutat com a marca, la seva 'notorietat'. 'Tarragona és una marca clarament identificada amb més de 25,5 milions d'entrades a cercadors d'Internet diversos, només 8 milions menys que Catalunya i deu vegades més que Camp de Tarragona'. 'I la següent ciutat de la futura vegueria té només 6 milions d'entrades', ha reblat. Ballesteros ha remarcat la necessitat que hi hagi 'etiquetes clares que identifiquin ràpidament territoris'.

En aquesta relació de dades, Ballesteros ha anat fent comparacions amb Reus, tot i que no l'ha citat directament. Sí ha afirmat que tampoc l'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, qüestiona la capitalitat de Tarragona. Cal recordar que els alcaldes d'aquestes dues ciutats van protagonitzar fa unes setmanes un enfrontament per la capitalitat de la futura vegueria. Aquest divendres, Ballesteros ha comparegut al Parlament per fer la petició formal als diputats que a la llei que s'està debatent a la cambra hi 'consti expressament' que 'Tarragona és la capital, com les altres capitals històriques'.

Però aquesta no ha estat l'única petició que ha fet Ballesteros davant de la comissió. La segona té a veure amb el nom de la vegueria. Ballesteros ha rebutjat la denominació de Camp de Tarragona i ha reclamat que, en la futura organització territorial, hi hagi la 'vegueria de Tarragona'. El batlle ha recordat que a la llei les vegueries de Barcelona, Girona i Lleida porten el nom de la seva capital i, a més, ha remarcat que tres de les comarques de la vegueria, el Baix Penedès, el Priorat i la Conca de Barberà, 'mai s'han considerat dins de l'expressió Camp de Tarragona'.

Així, ha assegurat que 'no hi ha consens ni unanimitat territorial' respecte al nom de la vegueria, començant pels ciutadans de la ciutat de Tarragona. 'És un nom vàlid per altres denominacions en les quals participen', ha afegit, 'però en cap cas és un nom de consens, res més lluny de la realitat'.

Ballesteros ha destacat Tarragona ha estat 'solidària' aquests anys assumint els aspectes positius i negatius de ser capital, com per exemple tenir una presó al mig de la ciutat. L'alcalde ha criticat la denominació 'seu institucional', ja que creu que provoca 'confusió' per no parlar de capitals, i ha dit ser conscient de la importància de la 'xarxa de ciutats mitjanes' de Catalunya.

Diari de Tarragona

Entitats i alcaldes reclamen millores substancials en la llei de vegueries
CiU insinua que s'hauria de fer una consulta al territori per conèixer l'opinió sobre aquesta nova reordenació

Tothom tensa la corda pel seu cantó perquè ningú no està satisfet del tot. Aquesta podria ser una de les conclusions de les compareixences que va haver-hi ahir sobre la llei de vegueries, en què la majoria d'entitats i alcaldes van demanar millores substancials i més concrecions en el finançament. Els organismes municipalistes van criticar la falta de consens; el president de la Diputació de Barcelona va apostar per un tractament «especial» per a la vegueria de Barcelona; l'alcalde de Lleida va advocar per un ens supramunicipal que absorbeixi competències dels consells comarcals, i la gent del Penedès va demanar una vegueria pròpia. I els grups parlamentaris, van anar a la seva. Retrets entre govern i oposició, i CiU insinuant que s'ha de fer una consulta al territori.

El debat d'ahir al Parlament va demostrar que la llei de vegueries continua fent coïssor al territori i que les administracions i les entitats encara tenen molts dubtes sobre com s'articularà la nova reordenació. La gran majoria dels compareixents d'ahir estan d'acord amb les vegueries, però també van mostrar alguns temors. Un dels punts que més preocupa és com sobreviuran econòmicament els nous consells de vegueries. És per això que els presidents de les diputacions van reclamar un full de ruta per al món local i que aquest projecte de les vegueries es complementi amb altres lleis com la del finançament i la dels governs locals.

Pel que fa a la polseguera que s'ha generat en moltes comarques, tant la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) com l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) van coincidir en el punt que hi ha hagut poc consens i debat. «Estic incòmode de ser aquí i fer aquesta compareixença, perquè ha faltat serenitat, diàleg i consens des del començament», va argumentar el president de la FMC, Manuel Bustos, que després, com a home de partit dels socialistes, va matisar que el govern ja ha inclòs algunes de les demandes dels ens locals i va instar CiU a afegir-se a aquest «consens», una paraula que ahir es va repetir moltes vegades. El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, també va apel·lar als parlamentaris i al seu sentit de responsabilitat perquè es tiri endavant la llei amb el màxim de suport possible. Enmig de tantes reclamacions, el president del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Jaume Bosch, va recollir l'oferiment i va dir que tot plegat hauria de fer reflexionar els partits. També es van sentir algunes veus crítiques perquè tot el debat es va concentrar en un sol dia i amb pocs participants. La més contundent va ser la del representant de la plataforma que defensa una vegueria per al Penedès: «Vostès parlen de diàleg, però amb aquestes decisions el que aconsegueixen és que el Parlament s'allunyi més de la ciutadania.» Els presidents del consells de la Cerdanya i el Solsonès també van censurar la precipitació de la llei.

Els participants, doncs, van deixar clar que les vegueries no acaben de convèncer ningú, perquè tothom hi faria alguna millora. Algunes de les propostes que es van apuntar són que hi hagi més competències per als organismes; que se suprimeixi o mantingui el pes polític dels consells comarcals; que es creï la vuitena vegueria al Penedès o que es tingui en compte la singularitat de l'Aran. També va haver-hi opinions discordants com la dels defensors de l'Alt Pirineu en contraposició amb l'alcalde de Lleida, que no veu amb bon ull la divisió de la demarcació en tres vegueries o la disputa entre Tarragona i Reus, que reclama la descentralització dels serveis de la futura vegueria.

El tripartit va defensar el seu model, tot i aquesta falta de consens. «No es pot fer a gust de tothom», va admetre Carme Figueras (PSC), que va dir que intentaran reduir les diferències. El diputat d'ERC, Miquel Àngel Estrader, va reconèixer que les veus que es van escoltar ahir estan legitimades i que el debat no es pot allargar fins a l'infinit. L'oposició va criticar el «veto» del tripartit en al·lusió a les poques compareixences que va permetre i va assenyalar que amb les vegueries s'ha començat la casa per la teulada, perquè per poder desenvolupar el procés s'hauran de canviar algunes lleis de l'Estat. «Estem a favor de les vegueries, però no en el moment en què es fan ni de la manera com es fan ni que es facin sense la participació del territori», va reblar el diputat de CiU, Lluís Maria Corominas, que va preguntar als compareixents si estarien d'acord a fer una consulta a la ciutadania sobre la reordenació territorial.

La rapidesa amb què es van decidir les compareixences va fer que l'exdiputat Miquel Roca no hi pogués assistir per motius d'agenda. Tampoc no va ser-hi el síndic d'Aran, Francés Boya, que hi serà en una sessió específica.

El referent de Barcelona
El president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué –a la foto–, va ser un dels més clars a l'hora de defensar la seva posició i va demanar que la vegueria de Barcelona tingui un «reconeixement» especial amb un marc competencial i financer «adequat per poder garantir els serveis de qualitat». Fogué va puntualitzar que no es refereix a «privilegis», sinó a condicions diferents. També va reclamar que es vetllés perquè les comarques que s'integrin a la Catalunya central no se sentin menyspreades i tinguin el mateix suport que ara els dóna la Diputació. Per la seva part, el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, va dir que l'actual sistema de «províncies ha provocat la desertització d'algunes parts del territori» i que el model de vegueries pot canviar aquesta situació i afavorir zones com l'Alt Pirineu. També va mostrar-se favorable a abolir els consells comarcals des d'un punt de vista polític i que només hi hagi tres instàncies: municipis, vegueries i Generalitat. Finalment, el seu homòleg de Girona, Enric Vilert, va lloar les vegueries, però va comentar que li hauria agradat que el finançament ja estigués resolt.

Un consens necessari
La Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) van coincidir que al territori hi ha un cert malestar amb la llei de vegueries i que s'ha de potenciar més el debat, però aquest va ser l'únic punt en comú entre les dues entitats, perquè les seves conclusions van ser completament divergents. El president de la FMC, Manuel Bustos –a la foto–, va assegurar que un cop s'ha arribat a aquest punt del procés parlamentari, els partits han de fer pinya i tirar endavant la llei. «Els demano l'esforç polític que el país espera», va pregar Bustos als diputats. El també alcalde de Sabadell hi va afegir: «Alguns alcaldes potser no comparteixen posicions, però és una llei necessària.» La intervenció del president de l'ACM, Jordi Moltó, va estar als antípodes. Moltó va afirmar que el projecte no té ni «solidesa» jurídica ni política, perquè, segons la seva opinió, «no recull el paper rellevant que l'Estatut atorga a les vegueries» i, a més, «fan falta altres lleis de règim local». És per això que va reclamar que es refusés el projecte i va estar d'acord a fer una consulta al territori, com va proposar CiU.

La plana i la muntanya
L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, va expressar la seva disconformitat perquè la llei divideix en tres vegueries l'actual demarcació de Lleida: l'Alt Pirineu i l'Aran, Lleida i Catalunya central. Com a alternativa a la fragmentació, Ros va defensar la creació d'àrees funcionals per garantir l'«especificitat» de l'Alt Pirineu i l'Aran. Tot plegat hauria d'estar sota el paraigua, va argumentar, d'un ens supramunicipal que abasti la demarcació sencera i absorbeixi les competències dels consells comarcals. Des d'una posició oposada, Amadeu Gallart –a la foto–, en representació del Manifest per la Vegueria de l'Alt Pirineu, va defensar la creació de la vegueria pirinenca basant-se en diversos criteris: més reequilibri territorial; apropar l'administració i fer-la més eficient i simplificar els tràmits. A la Cerdanya, però, no hi ha consens per integrar-se a l'Alt Pirineu. Hi va insistir Esteve Maurell, president del Consell Comarcal. Una altra comarca que no vol perdre pes és la del Solsonès, integrada a la Catalunya central. El president del seu Consell Comarcal, Marià Chaure, va reclamar el dret dels ciutadans de poder decidir a quina vegueria volen ser.

La «identitat pròpia» del Penedès
«Com totes les persones adultes, tenim dret a emancipar-nos.» Les reivindicacions de Fèlix Simón, el president de la plataforma que reclama una vegueria pròpia al Penedès, es van sentir altes i clares ahir durant la seva intervenció en la comissió que aborda aquesta llei. Va fer un discurs basat en l'emotivitat i també en la singularitat del seu territori en un intent de fer caure el mur del tripartit i, sobretot, del PSC, que per activa i per passiva ja ha dit que només hi haurà set vegueries a Catalunya i que, de moment, no es farà la del Penedès. «No ens poden esquarterar i repartir-nos en tres vegueries», va exclamar Simón, qui també va intentar tocar alguna fibra sensible quan va mencionar que el sentiment del Penedès i la seva identitat es podria comparar amb les «reivindicacions que Catalunya fa davant d'Espanya.» Simón va puntualitzar que no volen ser un «satèl·lit» de les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona, i per això és tan important tenir un espai propi. També va apel·lar al tòpic que la unió fa la força i va explicar que els consells comarcals de la zona han donat suport a la iniciativa de la plataforma i també 63 dels 73 ajuntaments. En aquest context, va afegir-hi un argument més per intentar convèncer els diputats. «El Penedès serà la quarta vegueria amb més massa social.» En la part final de la intervenció, Simón va deixar els sentiments de banda i va advertir als partits que es poden trobar una desagradable sorpresa a les eleccions en funció de la posició que prenguin amb la vegueria del Penedès.

Les paraules de Simón, però, no van servir per canviar gaire res. ERC es va mostrar favorable a les tesis de la plataforma del Penedès, però, per contra, els socialistes van continuar ferms amb la seva actitud: «Estem convençuts que el Penedès té molt de camí a recórrer amb una aliança estratègica amb les altres comarques de Barcelona.» Mentrestant, ICV-EUiA va assenyalar que en aquest mandat tenen un pacte de govern signat i han de ser coherents amb les set vegueries que van acordar, però va obrir una porta per al futur. CiU i PP sí que van apostar per aquesta vuitena vegueria.

Davant d'aquestes declaracions del PSC, Fèlix Simón no es va estar de recordar: «Des del govern sempre ens demanen que justifiquem la viabilitat de la vegueria, però ells mai no ens han donat ni mig full argumentant per què no podem tenir aquesta organització.»

Capitals «versus» multipolaritat
No hi haurà disputa per la capitalitat de la vegueria del Camp de Tarragona mentre no hi hagi capital. Aquest és l'avís que va llançar ahir l'alcalde de Reus, el socialista Lluís Miquel Pérez, satisfet pel fet que Tarragona sigui la seu institucional del consell de la vegueria tarragonina –no pas la capital– i de la denominació que en recull la llei: la del Camp de Tarragona. Pérez va fer una defensa ferma de la descentralització dels òrgans i serveis atenent a la «multipolaritat» del territori i va criticar la «jerarquia» i la connotació de «supeditació d'un territori envers un altre», que es desprèn del concepte de «capital». Per això, va avisar que, en cas que la denominació canviï, Reus es tornarà a posar en peu de guerra i reclamarà de nou ser cocapital. L'advertència no era perquè si. Minuts abans, l'alcalde de Tarragona, el també socialista Josep Fèlix Ballesteros, havia demanat la recuperació d'aquest terme. Per Ballesteros, la definició de seu institucional és «confusa» i el concepte de capital no es contradiu, va dir, amb «la prestació de serveis» ni amb la «connexió en xarxa». L'alcalde de Tarragona, a més, va demanar que la vegueria es rebategi amb el nom de la ciutat.

En una alineació perfecta amb les tesis de CiU, el president de la Diputació de Tarragona, el convergent Josep Poblet, va mostrar la seva total disconformitat amb les «presses» amb què es tramita la llei, en un moment en què la prioritat hauria de ser la crisi econòmica, i la seva «falta de solidesa jurídica». Poblet va revelar, a més, que el mateix líder d'ERC, Joan Puigcercós, li va confessar quan era conseller de Governació que era «molt difícil que aquesta llei pogués tenir vigència». Va ser un dels seus arguments de pes per expressar el convenciment que ningú confia en l'eficàcia de la norma.

Quant a les Terres de l'Ebre, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va constatar el conegut consens que hi existeix per a la creació de la vegueria. Bel (CiU), però, va exigir-la amb «condicions dignes», cosa que al seu criteri no es desprèn d'un text legislatiu amb «força mancances i limitacions». Concretament, va criticar que el projecte «obviï» els recursos financers de què disposaran les vegueries. I, conscient de les dificultats que existeixen per arribar al consens, va assenyalar que potser hauria estat preferible aprovar una llei transitòria de creació de la vegueria de les Terres de l'Ebre.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/152248-entitats-i-alcaldes-reclamen-millores-substancials-en-la-llei-de-vegueries.html

Ausàs defensa a Sant Sadurní que la llei de vegueries «és bona per al Penedès»
El conseller reitera que la porta per a la vuitena vegueria és oberta per a la pròxima legislatura

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, va assegurar ahir a Sant Sadurní d'Anoia –on es va desplaçar per primer cop en visita oficial per veure diverses obres que disposen d'ajuts del seu departament– que la llei de vegueries, tot i que descarti ara la del Penedès, «és bona per al Penedès i per a la resta del país», i va deixar clar que la llei estableix els mecanismes perquè es pugui demanar la creació de la vuitena, «que no és altra que la del Penedès». L'alcalde de la capital del cava, Joan Amat, ho va aprofitar per demanar-li canvis en diverses subvencions i mostrar-li les obres del futur centre d'interpretació del cava.

La Plataforma per una Vegueria Pròpia va apuntar fa setmanes que si pressionaven perquè s'inclogui la vegueria del Penedès dins del tràmit de la llei i no pas després que es creï la llei és perquè en el futur hi ha una porta oberta «amb espines», referint-se als entrebancs administratius que la llei tindrà tot i que reculli la possibilitat. El conseller Jordi Ausàs va respondre ahir a les crítiques de la plataforma afirmant que «si no hi ha llei no hi podrà haver vegueria per al Penedès ni per a cap altre lloc», i que l'alternativa era «asseure's amb els braços plegats i no fer la llei fins que hi hagués consens per fer la vegueria del Penedès. I ens hauríem florit».

Mentre la plataforma defensava ahir la creació de la vegueria del Penedès en les compareixences de la comissió d'Afers Institucionals al Parlament, Ausàs es desplaçava a Sant Sadurní d'Anoia per participar en una visita que feia mesos que havia pactat amb l'alcalde, Joan Amat, per veure diverses obres i projectes que disposen d'ajuts del seu departament, entre els quals el del centre d'interpretació del cava. El conseller va recordar que el Departament de Governació ha impulsat una llei «que fa molts anys que hauria d'estar feta», i va criticar «aquells partits que ara no volen fer la llei perquè no toca però mentrestant van dient que volen la vegueria del Penedès», amb referència clara a CiU. «Van governar molts anys i no es van recordar mai ni del Penedès ni de dibuixar una organització territorial que superés la divisió provincial», va concloure. D'altra banda, Ausàs ho va aprofitar per recordar que el govern català aplica la política de discriminació positiva en la distribució d'ajuts i subvencions, i que aquestes no es donen segons la població sinó segons el criteri de reequilibri territorial. El conseller va explicar que «l'Alt Penedès, tot i representar únicament el 2% de la població, rep un 12% de les subvencions». El conseller va recordar que el govern català ha estat l'únic a mostrar la seva queixa per la fórmula que s'aplica en el repartiment del fons estatal d'inversió local, i que pensa recórrer-hi en contra perquè la manera de repartir aquest fons envaeix les competències de Catalunya. Ausàs no va concretar, però, com s'hi recorrerà.

[...]

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/152003-ausas-defensa-a-sant-sadurni-que-la-llei-de-vegueries-les-bona-per-al-penedesr.html

^^Llegint tot l'article... hi ha algú que li agradi la llei tal i com esta ara?

A mi m'agrada perquè reconeix l'Alt Pirineu com una vegueria XDD Evidentment crec que queda curta.

^^Llegint tot l'article... hi ha algú que li agradi la llei tal i com esta ara?

No, perquè crea un òrgan diferènciat per l'agrupació de municipis on mana el PSC al voltant de certa ciutat que es pensa que és més que les altres per mantenir certs privlegis propis de l'època feudal.

Espero i desitjo que els propòsits de Reus de descentralitzar els òrgans de gestió de la vegueria i la cocapitalitat del Camp de Tarragona prosperi (a risc de ser lapidat per els de Tarragona :D) i faci precedent per com hauria de funcionar la vegueria de la Regió Metropolitana de Barcelona, que hauria de portar aquest nom i no el de Barcelona: repartint els centres de decisió per totes les capitals de comarca de la vegueria: Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa i Sant Feliu de Llobregat, i en un futur també possiblement Martorell i Sant Celoni (si el Baix Montseny entra a la vegueria de la Regió Metropolitana), per funcionar en xarxa i no fer ciutadans de 1ª (Barcelona i àrea on mana el PSC) i 3ª (la resta). I evidentment res de crear cap govern propi per l'Àrea Metropolitana.

Tarragona envia un dossier als grups parlamentaris en defensa de la capitalitat de la vegueria
El document, d'unes 120 pàgines, justifica la nomenclatura en base a arguments jurídics, històrics i econòmics

ACN - 29/03/2010 18:23

Hi han col·laborat catedràtics com ara Antoni Jordà, de la URV, i Joaquim Tornos, de la Universitat de Barcelona. És un pas més que fa el consistori en la seva carrera contra el nom 'vegueria del Camp de Tarragona'. De fet, la portaveu de l'equip de govern, Begoña Floria, ha assegurat que més d'una quarta part de la població de les comarques tarragonines no estan d'acord amb aquest nom. 'No és una opció de consens', ha conclòs Floria.

Diari de Tarragona

Doncs jo començo a apostar pels següents noms:

Vegueria de
- les Terres de l'Ebre
- la Costa Daurada i el Camp
- del Penedès
- l'Àrea Metropolitana
- Central
- la Costa Brava i Ter
- Ponent
- Alt Pirineu

I la Comarca de Regim Especial de l'Aran

Cap vegueria que porti el nom de cap ciutat capital o seu institucional perque la vegueria no es una zona d'influencia d'una ciutat sino es una agrupació de municipis per gestionar algunes competencies.

Plataforma per una Vegueria Pròpia demana al Parlament de Catalunya “fer justícia” en quant la Vegueria Penedès

El portaveu de PVP va dir que el Parlament de Catalunya “té el deure de reconèixer el Penedès”.


Fèlix Simon, president de la Plataforma per una Vegueria Propia

BARCELONA/26-3-2010 – El president de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, Fèlix Simon, va fer el divendres dia 26 de març una intervenció al Parlament de Catalunya, en concret, a la Comissió d’Afers Institucionals, on es va debatre el projecte de Llei de Vegueries.
Primer, va lamentar que la PVP sigui la única entita que pugui intervenir al Parlament per defensar la inclusió del Penedès a la llei de Vegueries, i va destacar que “al Penedès, són moltes les entitats i associacions empresarials, els alcaldes, presidents dels Consells Comarcals, que els hagués agradat poder intervenir, però això no ha estat possible. Vostès parlen molt de diàleg i de participació, però amb aquest tipus de decisions, el que no s’aconsegueix és acostar la democràcia al conjunt de la ciutadania, i més en una llei que toca de tan a prop la sensibilitat de les persones i els territoris”.
Simon va destacar que al Penedès – repartit en dues províncies des del 1833- ara hi ha consens sobre aquest tema. Va destacar el rebug del territori “de ser satel·litzats de manera marginal pel creixement caòtic i fagocitant de Barcelona i Tarragona” cosa que és l’herència del passat. Segons Siomon, “l’Anoia, l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf formen quatre comarques amb una ben establerta autonomia i personalitat, però estretament lligades entre elles, i notablement interdependents l’una de l’altra. Això fa que en aquests moments hi hagi elements prou sòlids i madurs per situar un nou nivell damunt seu, la vegueria. Serà una unió consensuada, corresponsable i contractual per desenvolupar la comunitat de serveis”. El portaveu de la PVP també va parlar sobre el creixement d’aquest espai i sobre la voluntat expressa de la seva població que demana tenir una vegueria pròpia. Va destacar les entitats que han donat suport a aquesta iniciativa: 63 ajuntaments, d’un total de 73, cosa que representa el 86% dels municipis, i aquests municipis inclouen el 90% dels habitants del Penedès. També va dir que “el suport a la vegueria l’han donat regidors de tots els partits polítics representats en aquesta cambra”. A més, segons Simon, s’ha comptat amb el suport de 130 entitats (10.950 associats); 13 associacions empresarials (5.250 empreses) i de 12.500 ciutadans a títol individual. Va dir que el territori, després d’haver expressat la seva voluntat d’una manera tan clara, espera que el procés polític democràtic ara la realitzi. També va retreure als politics que hi hagi “interessos partidistes per damunt de la voluntat popular” .
També va dir que seria “certament lamentable que ara que la metròpoli es dota d’instruments per ordenar el seu creixement urbanístic, fos la perifèria qui rebés els efectes no volguts de la potència d’una àrea metropolitana tan pròxima i absorbent”.
Va destacar, que es tracta d’una qüestió urgent i va dir que el Parlament de Catalunya “té el deure de reconèixer el Penedès”. El portaveu de PVP també va invitar als diputats i diputades “a fer justícia, a treballar plegats per tenir l’Àmbit i la Vegueria Penedès ara, en aquesta legislatura”.

INTERVENCIÓ INTEGRA DEL FÈLIX SIMON (PVP) AL PARLAMENT:

En nom de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, permeti’m que els digui en primer lloc, que em sento molt honrat de poder comparèixer davant d’aquesta comissió del Parlament de Catalunya. Voldria però, abans d’entrar en matèria, manifestar el nostre desconcert pel fet de que la PVP, sigui la única entitat que podrà intervenir per defensar la inclusió del Penedès, en l’actual procés constitutiu, d’una llei tan important com es la llei de Vegueries. L’article 106 del Reglament del Parlament de Catalunya, diu textualment: “Perquè les lleis que aprova el Parlament no estiguin allunyades del sentir de la ciutadania, els grups parlamentaris poden proposar a la mesa de la comissió la compareixença d’organitzacions i grups socials interessats en la regulació que es vol fer”. Al Penedès, són moltes les entitats i associacions empresarials, els alcaldes,
presidents dels Consells Comarcals, que els hagués agradat poder intervenir, però això no ha estat possible. Vostès parlen molt de diàleg i de participació, però amb aquest tipus de decisions, el que no s’aconsegueix és acostar la democràcia al conjunt de la ciutadania, i més en una llei que toca de tan a prop la sensibilitat de les persones i els territoris. Vostès, a la practica també parlen molt de consens, però en general el que fanés més aviat un pacte contractual que cada part intenta que s’aprovi i que s’apliqui segons els seus interessos particulars. El contracte surt del debat. El consens del diàleg. Pel que sembla, al Parlament, fa falta encara molt de diàleg, i es una veritable llàstima. Avui el Parlament de Catalunya s’ha allunyat una mica més del poble a qui representa i ens sap molt de greu.“Negant la realitat no tindrem mai ni voluntat ni recursos per millorar-la i superar-la. Al capdavall, la realitat és la que és, i el polític té la missió de millorar-la per als ciutadans, no pas per lamentar-la. Cal, doncs, plantejar la situació de manera clara i radical: no podem acceptar de viure més temps amb l’estigma de ser una col·lectivitat mal encaixada en l’espai polític que ens ha tocat...”.
No es pot dir més clar. Aquest text, és de Joan Solà, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Està extret de la seva intervenció al Parlament de Catalunya, el passat 1 de juliol. En el seu parlament, va establir una relació íntima entre col·lectivitat, individus i llengua. Jo, si em permeteu, faré extensiva aquesta idea a Catalunya, entesa territorialment. Cada territori té el dret i l’obligació de trobar el seu encaix amb el país. Altrament, parafrasejant Solà, el país no tindrà ni salut social ni salut política.

EL PENEDÈS, POT I VOL SER VEGUERIA
Bé, com vostès ja saben, des de fa temps, la gent del Penedès ens hem mobilitzar per poder decidir el nostre futur, volem aconseguir un espai propi: la Vegueria Penedès, un projecte sobre les previsions de la nova organització del territori de Catalunya en base a la descentralització de la Generalitat, resultat del diàleg i de la suma de voluntats informades, lliures i responsables. No es tracta, per tant, d’una mera reforma administrativa. Si fos així, potser no s’ho valdria. El que ha de ser és un motor de canvi, un espai de llibertat i de poder, obert a la modernitat. A les comarques penedesenques, el debat i el diàleg ha estat intens i majoritàriament favorable al fet que el Penedès tingui també la seva vegueria i el seu àmbit funcional de planificació. La creació de l’entitat “Plataforma per una Vegueria Pròpia” ha estat fonamental per a consolidar el treball realitzat fins
llavors i ha fet sorgir una pinya de persones que estimen i volen el millor Penedès possible, convençuts que el futur no està ni fet ni predeterminat, sinó que és obert a molts futurs possibles. Ara, finalment al Penedès, hi ha consens, de con-sentir, vol dir sentir la mateixa cosa, i com tota persona individual adulta, té el dret d’emancipar-se.
Han estat més de cinc anys d’intensa activitat que ens han portat fins aquí, convençuts que les societats s’han de constituir en allò en què els homes i les dones lliurement creuen i volen ser. No podem oblidar que la font de tota sobirania -plenitud de llibertat i de responsabilitat- resideix a l’interior de cada comunitat i cal que s’exerceixi des del seu àmbit propi. És aquesta una doctrina generalment admesa en el pla dels principis i en la primera línia del text de les constitucions d’aquells estats que es volen democràtiques. Volem fer arribar, ara, la nostra veu a tot Catalunya per demanar solidaritat amb unes comarques que som poble i rebutgem de viure per més temps
dividides; recordem que des del 1833 estem repartits en dues províncies espanyoles; aspirem a participar en les decisions que ens afecten, de manera efectiva i amb sentit comú, per evitar que ens veiem ara esquarterats en 3 vegueries. És una qüestió de supervivència col·lectiva, de coherència pràctica. Si la democràcia és pluralitat, cal que la capacitat de decidir retorni al poble i que qualsevol ciutadà doni el seu vot, pel que vulgui i mentre vulgui. Senyores diputades, senyors diputats, els invitem a reflexionar sobre les raons que creiem que justifiquen i ens han donat empenta i determinació col·lectiva en la campanya en favor d’una Vegueria pròpia.

PERÒ, QUÈ VOLEM ELS DEL PENEDÈS?
En comptes de ser satel·litzats de manera marginal pel creixement caòtic i fagocitant de Barcelona i Tarragona, un fenomen herència d’un passat a extingir en el futur, la millor aportació que pot oferir-se al país és esdevenir un espai de creixement, d’identitat econòmica i de connexió amb l’entorn; una ròtula que permeti articular la unió de les dues àrees metropolitanes, sense conflicte i de manera natural, com ha estat sempre. Que hom pugui gaudir d’un espai per respirar i d’una finestra oberta al paisatge; que el ciutadà urbà tingui la certesa que a prop seu es manté viva la realitat d’una terra que és de tots. El Penedès no és una raresa, té una dimensió que permet recuperar l’escala
humana com a instrument bàsic de planificació, amb més continguts polítics i no estrictament tècnics. L’Anoia, l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf formen quatre comarques amb una ben establerta autonomia i personalitat, però estretament lligades entre elles, i notablement interdependents l’una de l’altra. Això fa que en aquests moments hi hagi elements prou sòlids i madurs per situar un nou nivell damunt seu, la vegueria. Serà una unió consensuada, corresponsable i contractual per desenvolupar la comunitat de serveis. Una societat sana i amb sentit de la seva dignitat no tolera que se li imposi cap tipus de decisió que afecti la seva naturalesa: simplement, de dalt a baix i pel pes exclusiu del poder. Els nivells superiors són i haurien de mantenir-se radicalment dependents dels seus nivells inferiors; aquesta és llur raó d’existir.
La capacitat i la voluntat per a participar en la gestió dels nostres interessos col·lectius ens donen dret a l’aplicació del principi de subsidiarietat: Tot allò que pot fer l’organisme inferior, no ho ha de fer el superior.

EL CREIXEMENT DEMOGRÀFIC DEL PENEDÈS
Cada unitat geogràfica té unes capacitats de població màxima i mínima molt difícils de definir amb criteris exactes. ¿Quant pot créixer el Penedès si es vol mantenir i fer avançar en un sentit connatural i equilibrat la dedicació bàsica dels seus habitants? El màxim ens és donat per la mateixa geografia i pels límits imposats quan es produeix congestió d’espai, de gent i de qualitat ambiental. Cal establir escenaris de reequilibri o de reordenació del territori per poder evitar els fenòmens anomenats d’estrangulació. L’establiment d’una taxa de creixement equilibrat seria una de les qüestions importants a debatre si es vol controlar el sentit que adopta el desenvolupament del territori.
L’Àmbit Penedès en els darrers 11 anys ha crescut el 50% (de 304.435 a 458.090 habitants.). Hem passat del 4,95% al 6,13 (població de Catalunya).
Som el territori que més hem crescut. Ara, tenim més població que l’actual província de Lleida. I la població projectada per al 2015 és: V.P: 521.064 – el 6,37% de Catalunya
(8.176.976) La Vegueria Penedès, ocuparà el 4t lloc, i molt a prop del tercer, desprès de Barcelona (63,47%), Girona (9,80%) i Camp de Tarragona (6,87%), i per
davant de la Catalunya Central (5,32%), Lleida (4,78%), Terres de l’Ebre (2,55%) i l’Alt Pirineu/Aran (1,03%). La Vegueria Penedès guardaria proporció amb el de la resta de vegueries. La Vegueria Penedès, alleugeriria la pressió metropolitana.

ELS 3 FACTORS DETERMINANTS DE LA VP
- La identitat dels grups humans i els territoris hauria de ser el punt de partença de totes les decisions polítiques que els afectin. Salvant les distàncies, aquest és el fons de les reivindicacions catalanes davant l’Estat espanyol. La Generalitat hauria d’aplicar la lliçó al Penedès i en la nova divisió territorial, considerar el territori, conèixer-lo, parlar-hi;
potencialitats i aplicar mesures perquè tinguin continuïtat. I això més enllà de conveniències de partit i principis d’autoritat. - Els acords al Parlament de Catalunya, en favor de l’Àmbit Funcional han trobat un suposat consens explícit entre forces polítiques que han fet majoria primer, en la Comissió de Política Territorial (acords de juny de 2006 i
desembre de 2007), i més endavant, per unanimitat, el 16 de desembre del 2009 al mateix Ple del Parlament, en ser retirada l’esmena a la totalitat. Malgrat que la creació de l’Àmbit Penedès porta quasi 3 mesos d’avantatge respecte a la tramitació de la llei de vegueries, costa d’entendre que avui estiguem aquí fent aquesta compareixença i no serà fins el 7 d’abril que no ho farem per l’Àmbit. Ens dol i l’única explicació que se’ns acut és que s’estan prioritzant interessos partidistes per damunt de la voluntat popular o demòtica, arrel de tota sobirania en democràcia.
- La voluntat expressa de la població penedesenca. La demanda d’una vegueria pròpia va molt més enllà d’esdevenir un episodi puntual de discrepància territorial. Llevat del cas de l’Aran on les seves respectables raons són d’una altra índole, no hi ha cap altra territori en tot el país que hagi mostrat la seva voluntat de ser vegueria d’una forma tan clara, tan democràtica i tan majoritària.

I COM HO HEM FET?
Doncs a través dels òrgans de representativitat bàsica del territori que són els ajuntaments i els consells comarcals. 63 ajuntaments, d’un total de 73, cosa que representa el 86% dels municipis, els quals municipis inclouen el 90% dels habitants del Penedès. I el suport a la vegueria l’han donat regidors de tots els partits polítics representats en aquesta cambra. S’ha comptat a més amb el suport 130 entitats (10.950 associats); 13 associacions empresarials (5.250 empreses) i de 12.500 ciutadans a títol individual. Tots ells representats per la Plataforma per una Vegueria Pròpia, creen de fet, un dret democràtic inqüestionable. Són el camí possible, donat l’actual ordenament político-
democràtic, per a expressar el vot territorial. Què més cal fer? Creiem que tan sols resta esperar que el Parlament de Catalunya faci possible ara la unió harmònica i dinàmica del Penedès.

ESCLAT I LEGITIMITAT DEMOCRÀTICA
La nostra aspiració té doncs tota la legi timat democràtica possible, tot i que no agrada a una part, la majoritària del govern actual, que ha donat reiteradament l’esquena a les nostres demandes i que sembla que li costi portar els serveis i el benestar a l’àmbit del Penedès, cosa que en pot afectar negativament la cohesió social. Si volem treballar a favor d’una nova cultura de solidaritat territorial exigim donar la resposta adequada a les necessitats del nostre territori, com s’ha fet amb els altres 7; aquesta és l’ultima oportunitat per redreçar la qualitat de vida i del paisatge, tan castigat pels impactes gairebé irreparables d’un creixement desordenat. Seria certament lamentable que ara
que la metròpoli es dota d’instruments per ordenar el seu creixement urbanístic, fos la perifèria qui rebés els efectes no volguts de la potència d’una àrea metropolitana tan pròxima i absorbent.
La situació és d’emergència, no es pot conservar la quota de poder que es té, a qualsevol preu. Àmbits i Vegueries, necessiten començar bé, si volen tenir arrel democràtica i interessar la població. El Parlament de Catalunya té el deure de reconèixer el Penedès, un territori que no és dissoluble i que no pot emmudir: un Penedès que es mereix la millor qualitat de vida possible per als seus habitants... i a les properes eleccions catalanes, estarem al costat de tots aquells partits que facilitin la nostra emancipació, per què sense més demores, cal que el Penedès recuperi el seu prestigi. Per això, i per moltes altres raons, ens cal disposar el més aviat possible d’una nova organització
territorial que doni resposta a les aspiracions i a la voluntat de cada territori. Senyores diputades, senyors diputats, necessitem de la vostra ajuda, les decisions preses sense un exhaustiu coneixement de la realitat, estan exposades a errors; des del Parlament de Catalunya, els invitem a fer justícia, a treballar plegats per tenir l’Àmbit i la Vegueria Penedès ARA, en aquesta legislatura, a votar a favor en l’actual tramitació, una esmena parcial que ho faci possible. Serà aquesta una decisió sàvia, intel·ligent, solidaria, i sens dubte, el millor no sols per a tots els penedesencs i penedesenques, sinó per a tots els catalans i catalanes.

Moltes gràcies.

Fèlix Simon, President Plataforma per una Vegueria Pròpia. 26 de març del 2010

Solsona vol tenir veu a l'hora de decidir si Torà s'ha d'incorporar a la comarca
L'Ajuntament solsoní retreu al de Torà que hagi impedit que algunes masies del municipi s'integrin a Llobera

Solsona creu que, com a capital del Solsonès, ha de participar de manera activa en el possible procés d'annexió a la comarca d'un nou municipi, sigui el que sigui. El ple celebrat dijous passat va aprovar, per unanimitat, una moció en la qual es demana al Consell Comarcal del Solsonès que els municipis de la comarca puguin prendre part activa en les negociacions que es mantinguin amb l'Ajuntament de Torà i que s'obri un procés articipatiu per debatre amb entitats i ciutadans la conveniència d'incorporar el municipi segarrenc a la comarca. El consistori solsoní manifesta la seva sorpresa per l'actitud de l'Ajuntament de Torà "quan reclama que li sigui reconegut un dret que, al seu temps, ha negat als veïns d'unes quantes masies de Llanera que, de fa molts anys, lluiten per integar-se al municipi de Llobera (Solsonès), del qual reben una bona part dels serveis". Tot i això, el text precisa que l'Ajuntament de Solsona reconeix el dret de qualsevol consistori de sol·licitar un canvi de la seva ubicació territorial, tot interpretant la voluntat dels seus ciutadans. Solsona lamenta que el Consell Comarcal del Solsonès hagi previst impulsar tots els mecanismes necessaris perquè la voluntat toranenca prosperi sense que la comarca hagi estat consultada en aquesta qüestió. Amb tot, "no és la voluntat de l'Ajuntament de Solsona posar entrebancs a la possible annexió del terme municipal de Torà a la comarca, si aquesta és la conclusió final a què s'arriba després dels processos corresponents". Tot i això, recorda que l'alteració dels límits comarcals no suposa només una alteració del mapa del Solsonès, sinó que "cal valorar-ne els possibles efectes per a l'equilibri territorial i la cohesió de la comarca" i alerta que hi ha la possibilitat que altres municipis iniciïn també els tràmits per adherir-se al Solsonès.

Cap a les comarques centrals
El grup municipal de Convergència i Unió va votar favorablement la moció, entre altres coses perquè "una de les lectures que es pot fer de la incorporació de Torà al Solsonès entenem que és per anar a la Catalunya central". Segons el cap de l'únic partit de l'oposició, Jordi Riart, "és un tema que la Generalitat ens ha de demanar si trobem prou bé". Riart va fer referència a les conclusions del procés que hi va haver a la comarca els anys 2004 i 2005 per debatre la futura ubicació territorial i que "tots els grups polítics amb representació a la comarca van aprovar". L'alcalde de Solsona, David Rodríguez, d'altra banda, va considerar que el sentit del vot de CiU "va en un àmbit molt diferent del que es plantejava" i va recordar al partit de l'oposició que el debat de l'organització territorial "es va fer en deu àmbits d'actuació, set dels quals favorables a la Catalunya central, dos indistintament i només un va sortir partidari de les comarques de ponent". L'alcalde de Solsona (ERC) creu que la ciutat i la comarca han de tenir la capacitat de decidir "si ens convé o no aquesta incorporació". Així, "en tot cas ha de ser un procés reflexionat i no pensar que el fet d'incrementar la comarca ha de ser positiu en si mateix".
L'alcalde de Torà, Domènec Oliva, acompanyat dels portaveus de la resta de partits del consistori (ERC i CUP), va mantenir una trobada amb els màxims responsables del Consell Comarcal del Solsonès el 16 de març passat. L'ens comarcal es va mostrar disposat a impulsar la incorporació de Torà.

Font: http://www.regio7.cat/solsones/2010/03/31/solsona-vol-veu-lhora-decidir-tora-sha-dincorporar-comarca/76058.html

El Consell descarta fer una consulta per decidir la incorporació de Torà
L'alcalde del municipi segarrenc diu que "entén" que el Solsonès es vulgui plantejar el tema

La comissió de govern del Consell Comarcal del Solsonès entén que Torà s'ha de poder incorporar a la comarca si aquesta és la voluntat del municipi. Tot i que la setmana vinent prendrà una postura ferma davant d'aquest tema, en principi no entra en els seus plans impulsar un procés participatiu a la comarca, tal com ho han demanat des de l'Ajuntament de Solsona. El Consell creu que els municipis "ja estan representats a través dels respectius consellers comarcals", apunta Joan Solà, vicepresident de l'ens. D'altra banda, l'alcalde de Torà, Domènec Oliva, ha explicat a aquest diari que que la seva actitud "és totalment comprensiva" i que no és la seva voluntat "intervenir en aquest debat".

El Consell Comarcal no s'oposarà a la creació de cap procés participatiu als municipis de la comarca però no l'impulsarà, tot i que la postura que acabi prenent l'ens comarcal és "tan sols un tràmit més" en el procés, ja que l'última decisió "no és a les nostres mans", sinó que s'ha de traslladar a Governació, com ha recordat el vicepresident Joan Solà.

L'Ajuntament de Solsona va manifestar sorpresa per l'actitud del consistori de Torà de voler passar al Solsonès quan "ha negat als veïns d'unes quantes masies de Llanera la incorporació al municipi de Llobera". L'alcalde de Torà, Domènec Oliva, ha explicat sobre aquest afer que "hem considerat que calia defensar la integritat del nostre territori", i "tant la comissió jurídica assessora de la Generalitat com el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya" han considerat el procés correcte. Oliva ha volgut destacar que "no volem intervenir en qualsevol decisió que prengui el Consell" i que "estem a disposició de tothom per explicar els nostres motius". L'Ajuntament de Torà ha iniciat contactes amb tots els partits polítics del Solsonès per plantejar-los el tema.

Font: http://www.regio7.cat/solsones/2010/03/31/consell-descarta-consulta-decidir-incorporacio-tora/76696.html

ERC i PSC recorden a CiU que la comarca ja es va decantar per la Catalunya Central
Convergència i El Comú volen fer una consulta que per als socialistes i els republicans ja és feta

L'encaix del Solsonès a la futura vegueria de la Catalunya Central sembla un fet lògic per a la majoria de ciutadans i partits polítics de la comarca. Ara bé, Convergència i Unió demana que es posin les cartes damunt la taula per valorar els avantatges i inconvenients de formar part d'un territori o altre i reivindica el pes d'un consell comarcal com el del Solsonès. CiU i El Comú entenen que la comarca ha de ser consultada sobre un afer transcendental com és l'ordenació territorial del país, mentre que Esquerra Republicana i el Partit Socialista de Catalunya donen com a vàlides les conclusions del procés participatiu que va tenir lloc a la comarca entre els anys 2004 i 2005, que van mostrar de forma majoritària les preferències dels ciutadans d'incorporar-se a la Catalunya Central.
El paper vertebrador d'un consell comarcal com el del Solsonès, "amb molt més contingut que altres", ha de ser reconegut en la nova divisió administrativa, segons el portaveu comarcal de CiU, Albert Muntada, el qual també ha volgut destacar el fet que el nom de la Catalunya Central s'associa amb Manresa i no obstant això "cal tenir en compte que ens poden derivar cap a Vic o cap a Igualada". Per a Muntada és fonamental que la comarca pugui definir "amb les cartes clares damunt la taula". El vicepresident del consell s'ha mostrat molt crític amb el projecte de llei de vegueries, que "s'ha dut a terme de manera precipitada, sense contingut ni un finançament clar i sense plantejar quin paper hi juguen els consells".
D'altra banda, Martí Abella, d'El Comú del Solsonès, considera que qualsevol decisió important s'ha de plantejar a la gent "de manera honesta" i sense "jugar amb mitges tintes". Abella creu que la comarca "té uns vincles històrics amb les terres de Lleida, però malgrat això la realitat és la de pertànyer a la Catalunya Central". Tot i això, "històricament hem estat a cavall entre la Catalunya Central i les comarques de Ponent i aquest fet és un potencial que hem de continuar explotant". Abella considera el procés participatiu de l'any 2004 i 2005 "representatiu fins a un cert punt", però considera "molt millor que el Solsonès tingui l'opció de definir-se amb un referèndum" i creu que aquest és un debat "difícil però necessari".
Esquerra Republicana de Catalunya, per la seva banda, té pocs dubtes sobre quina ha de ser la futura ubicació de la comarca. "La Catalunya Central és el nostre àmbit natural i el que la majoria de gent del Solsonès vol", explica Carles Montoriol, que assenyala que les relacions amb les terres de Lleida són pràcticament inexistents. El president d'ERC al Solsonès lamenta que "el president del Consell convidi un municipi a incorporar-se a la Catalunya Central i al cap de dos dies canviï d'opinió". Qui també creu que el Solsonès s'ha d'incorporar a la Catalunya Central és el PSC. Josep Caelles destaca "els moltíssims vincles que tenim amb Manresa, tant a nivell comercial com sanitari i en molts altres àmbits". Segons Caelles, però, on sí cal que el Consell Comarcal engegui un procés participatiu és en la decisió d'incorporar Torà, "que no pot prendre de manera unilateral".

Font: http://www.regio7.cat/solsones/2010/03/31/erc-psc-recorden-ciu-que-comarca-ja-decantar-catalunya-central/76232.html

La Generalitat assigna a Aran un llac que també reclamava el Sobirà

• Naut Aran i Alt Àneu afirmaven que el Saboredo pertanyia als seus respectius municipis

La Generalitat ha inclòs al terme municipal de Naut Aran el llac de Saboredo i el seu entorn, uns terrenys que l'ajuntament d'Alt Àneu, al Pallars Sobirà, considerava també com a part del seu terme municipal. Així ho estableix una resolució del departament de Governació delpassat 15 de març. L'alcalde d'Alt Àneu, Josep Maria Costansa, va afirmar que el consistori del Pallars està conforme amb la decisió del Govern.

"L'ajuntament va incloure la zona al nostre terme durant el mandat anterior perquè tenim drets de pastures en aquesta zona", va dir Costansa. "Aquests drets es mantenen encara que el llac i el seu entorn s'incloguin a Naut Aran", va afegir. Naut Aran, per la seua part, havia considerat tradicionalment seus aquests terrenys. El Conselh Generau ha portat a terme inversions al refugi de Saboredo i promociona aquest espai com a atractiu turístic de la Val.

La resolució del Govern posa fi a un llarg procés administratiu que es va iniciar el 2005, quan l'ajuntament d'Alt Àneu va incloure el llac i el seu entorn en la revisió del seu terme municipal, una tasca que porten a terme des de fa diversos anys tots els ajuntaments lleidatans. El consistori d'Alt Àneu, per la seua part, va incloure el llac en la seua pròpia delimitació el 2007.

La comissió de delimitació territorial de la Generalitat va acceptar la proposta del municipi aranès a finals de l'any 2009, basant-se en una operació per establir la delimitació entre aquests dos municipis i Esterri d'Àneu, que els alcaldes de les tres localitats van firmar l'any 2003.

http://www.segre.com/noticies/detall-de-la-noticia/article/la-generalitat-assigna-a-aran-un-llac-que-tambe-reclamava-el-sobira/902/

^^ Això em recorda al terreny de Concòrdia d'Andorra. http://ca.wikipedia.org/wiki/Terreny_de_Conc%C3%B2rdia

Tot i que en aquest cas l'alcalde d'Alt Àneu no s'ha prestat gaire a la confrontació... ara hauria de dir que no està d'acord i qe ho portaran al TC XD

Al mapa de l'ICC em surt un "Lac Major de Saboredo" i un "Lac de naut de Saboredo". Quin dels dos és? O potser n'és un altre? Es veu que el límit comarcal passa pel mig dels dos estanys, quedant repartits entre les dues comarques. Potser amb el canvi de límits la frontera quedarà més cap a l'est, passant per l'Agulla de Saboredo i la serra de Saboredo?

Podriem fer una llista d'aquests tipus de reclamacions territorials, també em sona això a no se quina disputa hi habia entre dos municipis de la costa brava per una riera o unes illes...

^^ Les illes Formigues: http://ca.wikipedia.org/wiki/Illes_Formigues

exactament aquestes. A l'estiu crec que la Generalitat va dictaminar la divisió.

I després també dos altres pobles que habien fixat el limit territorial en un torrent feia molts anys pero que, amb el pas del temps, aquest haviat canviat el seu curs i aixó feia que un municipi guanyes uns m2 i un altre en perdes... quin era?

Les entitats municipalistes discrepen sobre l'aprovació i l'elecció del president de l'Àrea Metropolitana de Barcelona

• L'ACM critica la urgència per crear l'ens i la FMC assegura que no envaeix competències de cap altra institució

Les dues principals entitats municipalistes de Catalunya discrepen del procés d'aprovació del projecte de llei de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. El president de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), Salvador Esteve (CiU), ha considerat aquest dimecres que la tramitació urgent del projecte de llei de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) podria generar "inseguretat jurídica" als municipis. El president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), Manuel Bustos (PSC), ha assegurat que el nou ens metropolità no envaeix competències d'altres institucions; "en tot cas, el que fa és compartir i coordinar la gestió dels serveis als ciutadans", ha afirmat el també alcalde de Sabadell.

Esteve ha indicat en la comissió d'Assumptes Institucionals del Parlament, que aquest dimecres acull totes les compareixences en relació amb el projecte de llei de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que l'estratègia legislativa que està seguint el Govern per aprovar el text "no propicia un debat serè i reposat".

El també alcalde de Martorell ha afirmat que abans de debatre la creació d'una Àrea Metropolitana s'haurien de consensuar altres lleis "essencials" de l'àmbit local, per afegir que aquesta norma demostra la "inexistència d'un full de ruta" al Govern en matèria d'organització territorial.

Entre aquestes normes marc que ha considerat prèvies i necessàries, el president de l'ACM s'ha referit a la llei de governs locals, que hauria de regular les competències de les entitats municipals i les relacions entre elles, així com una llei de finançament local.

"No podem crear aquest ens sense determinar amb més concreció el seu finançament", ha sentenciat Esteve, qui ha afegit que s'han d'aclarir les competències de l'Àrea Metropolitana en relació amb les comarques que la componen i la futura vegueria de Barcelona abans de donar vida a una entitat sobre la qual s'ha posicionat "a favor".

Bustos ha reclamat un ampli consens parlamentari per aprovar una llei de l'Àrea Metropolitana que ha considerat "de mínims", encara que "no insuficient", i que donarà "coherència a una trama urbana en la qual no hi ha diferències entre un municipi i un altre".

Discrepàncies per l'elecció del president de l'ens

Sobre la direcció del nou ens, Esteve s'ha mostrat "sorprès" perquè l'alcalde de Barcelona no sigui el president "nat" de l'AMB, mentre que Bustos ha defensat que el president sigui elegit pels alcaldes de l'Àrea, "de la mateixa manera que els diputats escullen el president al Parlament".

En aquest sentit, la diputada socialista Rocío Martínez-Sampere ha assegurat que "l'alcalde de Barcelona serà el president de l'Àrea Metropolitana", encara que s'ha inclinat perquè "no ho sigui per decret, a través de la llei aprovada al Parlament".

La diputada d'ERC Patricia Gomà s'ha mostrat d'acord amb el fet que l'alcalde de Barcelona ha de presidir l'AMB, encara que ha puntualitzat que si aquest nomenament vingués marcat per la llei no es tractaria d'una "devaluació democràtica", atès que "cap norma aprovada pel Parlament no ho pot ser".

El diputat de CiU Lluís Corominas ha manifestat la seva "posició favorable" a la llei de l'Àrea Metropolitana, encara que ha puntualitzat que li fa "por deixar portes obertes" a competències que puguin entrar en conflicte amb les futures funcions dels Consells de Vegueries.

http://www.lamalla.cat/politica/article?id=353789

En aquest sentit, la diputada socialista Rocío Martínez-Sampere ha assegurat que "l'alcalde de Barcelona serà el president de l'Àrea Metropolitana", encara que s'ha inclinat perquè "no ho sigui per decret, a través de la llei aprovada al Parlament".

Vamos... que els alcaldes que formen part d'un partit que té més alcaldies a l'àrea que un altre han pactat per votar a Hereu?

L'ACM és una titella de CiU utilitzada per tocar els c*llons en qualsevol tema que afecti el mapa territorial de Catalunya. Entre els seus membres, la majoria municipis petits de l'interior governats per CiU, només hi destaquen Sant Cugat (també de CiU), Figueres (CiU) i Tortosa (CiU). De fet, m'extranya que l'ACM es posi a boicotejar la proposta de llei de creació de l'AM de Barcelona quan només Sant Cugat, Molins de Rei i algun altre municipi petit del Vallès en forma part. Jo no hi veig cap tipus de legitimitat en les declaracions del seu president ja que, per molt que ho intenti, no representa els municipis de la regió de Barcelona.

En canvi, la FMC representa més del 85% dels habitants de Catalunya que viuen en els 625 municipis associats, entre els quals, gairebé el 100% dels municipis de l'AMB, totes les capitals de província, tots els municipis de més de 50.000 habitants i un llistat no gens menyspreable de municipis petits fins arribar a la xifra dels 625 associats.

Com sempre, CiU intentant boicotejar qualsevol iniciativa que vagi en favor de l'autonomia i el progrés de l'entorn metropolità de Barcelona. :ohno:

Com sempre, CiU intentant boicotejar qualsevol iniciativa que vagi en favor de l'autonomia i el progrés de l'entorn metropolità de Barcelona. :ohno:

De la mateixa manera que el PSC boicoteja qualsevol iniciativa de qualsevol tipus de millora fora de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i menys en pobles on no manen ells. I ho sento molt, però com a ciutadà que viu en un poble que quedarà fora del futur govern metropolità no penso acceptar que s'em tracti com a ciutadà de segona per el simple fet de viure lluny de Barcelona.

No ens enganyem, el "progrés" i "autonomia" de l'entorn metropolità de Barcelona SEMPRE és a costa de submergir en la misèria i collar els que no en formem part.

^^ per aquesta mateixa raó podriem pensar que els ciutadans que no viuen a Barcelona, ni a l'AMB ni a la regió de Barcelona, o en alguna de les ciutats/regions on hi ha ATM són ciutadans de segona ja que els seus fills no disposen de transport públic gratuït, exceptuant els casos de que si disposen de transport escolar subvencionat pel consell... però en molts pobles no arriba aquest servei... i si ets d'un poble diferent però del mateix municipi, nanai de totes, totes.

De la mateixa manera que el PSC boicoteja qualsevol iniciativa de qualsevol tipus de millora fora de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i menys en pobles on no manen ells. I ho sento molt, però com a ciutadà que viu en un poble que quedarà fora del futur govern metropolità no penso acceptar que s'em tracti com a ciutadà de segona per el simple fet de viure lluny de Barcelona.

No ens enganyem, el "progrés" i "autonomia" de l'entorn metropolità de Barcelona SEMPRE és a costa de submergir en la misèria i collar els que no en formem part.

:crazy:

Com ja deus saber, l'àrea metropolitana de Barcelona se la va carregar el govern de CiU l'any 1986 amb un únic objectiu: que la Generalitat de Catalunya (en aquell moment, de CiU) assumís les competències en matèria d'urbanisme i infraestructures. Com sabràs, això significa €€€€€€ i coses de l'estil del 3%.... A canvi, va deixar deixar dues entitats metropolitanes per a gestionar dos temes que ni li van ni li venen (com va demostrar CiU sempre): medi ambient (= residus) i transport.

Ens trobem en el paradigma que Barcelona, tot i tenir la novena àrea metropolitana d'Europa (si no recordo malment...) en termes de població, no té un govern metropolità. Com ho expliques tu això? :crazy: Que per a CiU l'AM de Barcelona és com un gra al cul, tots ho sabem. Tots sabem que la majoria de municipis estan governats pel PSC (més que res, perquè la gent els vota).

Però no em discutiràs que URGEIX una entitat supra-municipal amb competències i fons propis que gestioni de forma conjunta els serveis que afecten a tota la conurbació. Podem parlar de transport i residus, el que tenim ara, però se n'hi poden afegir d'urbanisme (per no viure episodis patètics com el del traçat de l'AVE a l'entrada de BCN), habitatge, política social als barris, etc.

I per molt que no t'agradi, has de saber que el teu municipi (A) és una rodalia d'un altre municipi (B, Sabadell), que al seu torn és rodalia de Barcelona (C). Per tant, en termes de pura lògica si A --> B i B --> C, per tant A --> C :lol:

De totes formes, el govern de l'AM de Barcelona es limitaria als municipis que estan estrictament conurbats a Barcelona. Aquí no hi entren ni Sabadell, ni Vilafranca ni Mataró. El desgavell ve amb la nova vegueria de la RM de Barcelona. Però, des del meu punt de vista, la vegueria hauria de mancar de competències importants i ser una mera administració en substitució de la província. Això ja és un altre tema.

^^A veure, BCN i els seus voltants té uns problemes que cap altre unió urbana de Catalunya té i negar aquesta realitat és com negar que hi ha municipis d'alta muntanya que ja rebren uns ajuds especials degut a la seva situació o que hi ha municipis turistics que també rebren aquest 'tracte' de favor.

El problema no és l'AMB sino la manca de recursos de molts municipis i que la nova llei no resol (el que jo vull no es que els ciutadans de BCN siguin també de segona sino que jo sigui de primera).

I aixó de les arees que has comentat diguem que C es la lluna, B la Terra i A es el Sol... C dona voltes de B i B de A pero C dona voltes al voltant de A??? o sense A, C no donaria voltes a B...??

He encontrado esta noticia del mes de Marzo

L’alcalde de Martorell lamenta que se l’exclogui de l'Àrea Metropolitana

Els dos alcaldes dels municipis més grans governats per CiU al Baix Llobregat, Salvador Esteve, de Martorell, i Josep Alemany, de Vallirana, lamenten que la nova Llei de l'Àrea Metropolitana, que ha començat avui la seva tramitació parlamentària, exclogui les seves poblacions.

Pallejà, una altra localitat en mans de CiU en una comarca on els governs socialistes són una majoria molt gran, sí que està dins de la nova Àrea Metropolitana. Aquesta agruparà l'actual Mancomunitat metropolitana i les entitats metropolitanes de transport i de medi ambient. 'Ara la discriminació s'agreujarà', tem Alemany, que ha dit que farà tot el possible perquè, quan s'aprovi, la nova llei inclogui Vallirana a l'àrea.

http://www.amartorell.com/html/public/portal?showContent=NOTICIES&content=73783

Li anava a contestar, però després d'això...

I per molt que no t'agradi, has de saber que el teu municipi (A) és una rodalia d'un altre municipi (B, Sabadell), que al seu torn és rodalia de Barcelona (C). Per tant, en termes de pura lògica si A --> B i B --> C, per tant A --> C :lol:

a un maleducat com vostè després d'aquesta resposta que m'ha donat no em molestaré ni a contestar-li. No tan sols això sinó que li exigeixo disculpes per riure's de mi de manera tan descarada i faltant el respecte més elemental.

Li anava a contestar, però després d'això...

A mi m'encantaria que em responguessis, si més no per a justificar per què creus que el teu municipi quedaria en un segon pla en el supòsit que es creés formalment l'AM de Barcelona.

a un maleducat com vostè després d'aquesta resposta que m'ha donat no em molestaré ni a contestar-li. No tan sols això sinó que li exigeixo disculpes per riure's de mi de manera tan descarada i faltant el respecte més elemental.

Jo no veig en cap lloc una desqualificació envers tu per dir-te una cosa tan "lògica" com la que he descrit. I si ho he fet és perquè jo, i altres, estem una mica saturats de les desqualificacions que dia sí i dia també manifestes contra Barcelona i tot el que s'hi associa, des d'un punt de vista estrictament localista i amb un missatge polític molt clar. Si ens posem en actitud victimista, jo també et podria dir que si el teu poble està en un segon pla, el meu ho està en un cinquè. Que tot el que és bo per a Barcelona no és dolent per al teu municipi. Com explicaries, per exemple, que vius en una comarca amb un gran potencial econòmic si no fos perquè tens Barcelona a l'altre costat de Collserola? A cas el Vallès tindria un milió d'habitants si Barcelona fos una ciutat del tamany de Vic? A cas tindries a excassos kilòmetres una universitat com la UAB si Barcelona no existís? A cas tindria el teu poble vora 25.000 habitants si Barcelona fos una capital de província del tamany de Terol?

En fi, tots sabem que detestes el PSC, Barcelona i tot el que representa, però intenta justificar amb raons un pèl més objectives els teus propis arguments. I més quan llances bombes com la de fa escassos posts.

Sempre serà millor debatre el tema sense fer comentaris personals.

Gràcies.

Diferents plataformes del Penedès reivindiquen amb una marxa lenta de vehicles una vegueria pròpia per al territori
Més d'una trentena de vehicles s'han mobilitzat amb una marxa lenta per diferents poblacions de les comarques del Baix i l'Alt Penedès per reivindicar la setena vegueria per aquest territori


ACN - 11/04/2010 18:53
Comentarios 0 | Compartir
També, volen denunciar les imposicions del Govern amb infraestructures com el Centre Integral de Mercaderies (CIM). La iniciativa ha estat convocada de forma espontània a través de la xarxa social facebook i s'hi han adherit les plataformes Vegueria del Penedès i No fem el CIM. L'itinerari de la protesta s'ha anat decidint sobre la marxa per evitar que els Mossos d'Esquadra la paralitzessin.

Diari de Tarragona

La Canonja esdevé el municipi 947 de Catalunya

• El Parlament aprova la Llei de creació del municipi de la Canonja, 45 anys després de la seva annexió a Tarragona

El Ple del Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei de creació del municipi de la Canonja (Tarragonès) avui, 15 d’abril. Amb aquesta norma, impulsada pel Departament de Governació i Administracions Públiques, la Canonja esdevé el municipi 947 de Catalunya.

Governació ha impulsat aquesta legislació específica per donar compliment a les aspiracions històriques de la Canonja d’ésser un municipi independent després de l’annexió a Tarragona durant el franquisme, una demanda que ha tingut un tractament legal excepcional perquè no es podia resoldre amb la normativa vigent.

En la seva intervenció al Ple del Parlament, el conseller Jordi Ausàs ha destacat: “aquesta demanda s’ha anat treballant a tots els nivells. Per això, és necessari el reconeixement al treball de reclamació dels canongins i canongines, així com a totes les entitats i institucions que els han donat suport, de manera molt especial aquests últims anys”.

El conseller Jordi Ausàs també ha remarcat el suport de Governació a la Canonja: “Fins ara com a EMD i a partir d’ara com a municipi continuarem al costat de la Canonja, de la mateixa manera que fem costat a tots els municipis de Catalunya, finançant les inversions per fer-hi obres i dotar-los de millors i nous serveis, estenent les infraestructures de telecomunicacions i dinamitzant la societat de la informació, fent créixer la xarxa d’equipaments cívics i, en definitiva, fent tangibles totes les polítiques de suport al món local que impulsem”.

La llei entrarà en vigor en el termini de sis mesos després de la seva publicació. Es preveu un període de tres mesos com a màxim per executar l’alteració en els termes, per tal de permetre el funcionament normal dels dos ens locals amb la major celeritat possible. El nou municipi, ubicat dins la comarca del Tarragonès, tindrà 7,32 quilòmetres quadrats i limitarà al nord i l’oest amb Reus, a l’est i al sud amb Tarragona i al sud-oest amb Vila-seca.

Consens social i polític

L’antic municipi de la Canonja va existir com a tal fins a l’any 1965, quan va ser annexionat a Tarragona per decret i, parcialment, es va constituir en entitat local menor. Fins a l’actualitat, i des del mes de març de 1983, ha estat reconegut com una Entitat Municipal Descentralitzada de Tarragona.

El Govern va haver de denegar l’expedient de segregació en un primer terme per una distància insuficient entre els nuclis urbans. Però tan bon punt es va denegar el Govern va explicitar que hi havia raons de pes que justificaven la voluntat de la Canonja d’esdevenir municipi independent de Tarragona. La petició comptava amb el consens de totes les forces polítiques de la capital tarragonina i la Canonja ja havia estat un municipi independent abans del franquisme. Per aquesta raó, i per la viabilitat econòmica de la segregació, Governació va impulsar el Projecte de llei de creació del municipi.

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=33622

Via Vallès reclama que l'àrea metropolitana abasti totes les comarques barcelonines

L'entitat Via Vallès va presentar ahir el manifest Som metropolitans, en què demanen una reformulació del projecte d'àrea metropolitana de Barcelona perquè englobi «les set comarques de la futura vegueria de Barcelona».

El document, elaborat després de contrastar opinions amb diverses patronals, sindicats i associacions de la comarca, critica que l'avantprojecte de llei de l'AMB «divideix les comarques, i particularment el Vallès, en una zona metropolitana i una altra de comarcal, que inevitablement tindrà un tractament perifèric, molt diferent pel que fa a planificació i inversions en el futur». És per això, i per evitar la duplicitat d'administracions –el govern metropolità i el de la vegueria– que el president de Via Vallès, Joan Saborido, creu que els municipis ara exclosos haurien de poder-s'hi integrar d'una manera més flexible. Entre les propostes, hi ha també la que l'alcalde de Barcelona presideixi automàticament el govern metropolità.

Sabadell i Mollet
Entre les poblacions excloses, l'entitat posa l'èmfasi en els casos vallesans de Sabadell –separada de l'AMB pel carrer que limita amb Barberà– i Mollet, més allunyada de Barcelona però amb unes característiques socioeconòmiques que fan que «miri totalment cap a Barcelona». Aquí també recorden que l'alcalde de Martorell – és una altra de les poblacions ara excloses– ha demanat canvis en els límits geogràfics de l'àrea.

Tot i això, sostenen que l'AMB ha de servir per a «la coordinació, la planificació directora i estratègica i les grans inversions que afecten tots els seus territoris i, en segon ordre, la prestació de serveis, que ha de ser més flexible», com també la potestat de cada municipi per decidir sobre l'urbanisme propi. L'entitat rebutja, per ara, recollir adhesions, i ha confirmat que participarà en el debat ciutadà organitzat a Sabadell.
«[...] No és convenient una dualitat vegueria-AMB que generi dues Catalunyes, amb una meitat de la població a cadascuna; l'una amb administració metropolitana i l'altra, veguerial. A Barcelona, l'àrea ha de ser plenament la vegueria metropolitana, o aquesta l'ha d'incloure [...]»

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/158898-via-valles-reclama-que-larea-metropolitana-abasti-totes-les-comarques-barcelonines.html

La Terreta promueve una consulta popular el día 25 para segregarse de Tremp

Un iniciativa popular en la Terreta (zona que agrupa a una quincena de núcleos pertenecientes al municipio de Tremp en la frontera con la Ribagorça) ha promovido una consulta el próximo 25 de abril para preguntar a los habitantes de esta zona si desean la segregación de la Terreta del municipio de Tremp para convertise en municipio propio. Según confirmó ayer el presidente de la asociación Cultural de la Terreta, Carles Pascual, la consulta se hará el mismo día y en el mismo lugar que la consulta por la independencia de Catalunya (promovida por Lo Pallars Decideix). Dicha consulta está prevista el domingo 25 de abril en el local del Casal dels Voltors, en Torre de Tamúrcia desde las 11 a las 20 horas, de manera que los vecinos de la Terreta que vayan podrán depositar papeletas en dos urnas, una para la independencia de Catalunya y otra para la independencia de la Terreta.

La Terreta está formada por los núcleos de Castarné, Llastarri, Pont d’Orrit, Masos d’Espluga, la Torre de Tamúrcia, els Masos de Tamúrcia, Espluga de Serra, Torogó, Escarlà, Tercui, Castissent, Aulàs, Sapeira, Esplugafreda y Espells, que suman un total de 150 vecinos. Hasta 1969 los núcleos de la Terreta se agrupaban en dos municipios (Sapeira y Espluga de Serra) y a partir de 1970 todos pasaron en bloque a Tremp. La vinculación con Tremp siempre ha sido poco fluida porque les separan 100 kilómetros y porque la gente de la Terreta siempre se ha sentido más ribagorzana que pallaresa, por lo que de prosperar la iniciativa popular e independizarse quizás preferirían pasar a pertenecer a l’Alta Ribagorça antes que permanecer en el Pallars Jussà. Aunque la consulta no sea vinculante, para que prospere la iniciativa y se inicien los trámites para la segregación de la Terreta, Pascual cree que debe estar avalada por más del 50 por ciento de las papeletas el día 25, es decir, 100 o más de 100 votos.

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=97811&seccio=Comarcas&fecha=2010-04-18&sortida=03:00:00

^^ 100 km?¿? voleu dir que ho han contat bé? XD

I quina seria la capital d'aquest municipi? :dunno:

^^ Jo entenc que Sapeira o l'Espluga, però tampoc ho diu. Igualment amb només 150 habitants... no crec que aconsegueixin res.

^^Segons el google maps, la ruta més rapida per anar dels nuclis urbans de la Terreta a Tremp es entre 40 a 60km (només anada) per la N-230

I passar-los als muncipis del Pont de Suert o la Vall de Boí? Sols, 150 habitants, no se pas.

Un municipi tan petit es molt complex que pugui sobreviure. Cal dir que per llei no poden esdevenir independents per no complir l'article 15 de la llei municipal que diu

Article 15
Creació de municipis
15.1 Es poden crear nous municipis per segregació només quan concorren tots els requisits següents:
a) Haver-hi nuclis de població territorialment diferenciats, de manera que hi hagi una franja classificada com a sòl no urbanitzable, d'una amplada mínima de 3.000 metres, entre els nuclis més propers dels municipis resultants.
b) Comptar, els municipis, amb el territori i els recursos suficients per al compliment de les competències municipals.
c) No comportar, la segregació, disminució de la qualitat mitjana dels serveis que es prestaven en el municipi.
d) Tenir, els municipis resultants, una població suficient per a assegurar-ne la viabilitat. En tot cas, el municipi nou ha de comptar, com a mínim, amb una població de 2.000 habitants i el municipi o els municipis dels quals se segrega no han de baixar d'aquest límit poblacional.
e) Comptar, el municipi nou, amb característiques rellevants de la seva pròpia identitat per raons històriques, socials, econòmiques, geogràfiques o urbanístiques.
15.2 Sens perjudici del requisit establert per l'apartat 1.b), cal també que es justifiqui que la segregació comporta una millora objectiva en la prestació dels serveis en el nou municipi.

Tampoc penso que puguin esdevenir EMD perque tampoc compleixen els requisits de recursos suficients penso

80.2 Només és procedent la constitució d'entitats municipals descentralitzades quan concorren, conjuntament, les condicions següents:
a) Si la constitució no comporta una pèrdua de qualitat en la prestació dels serveis generals del municipi.
b) Si l'entitat pot comptar amb els recursos suficients per a complir les seves atribucions.
c) Si hi concorren circumstàncies de naturalesa geogràfica, històrica, social, econòmica o administrativa que ho requereixen.

Home d'EMD jo penso que potser si... hi ha EMD molt petites (poblacionalment parlant i per tant amb pocs recursos), no?

Si, es cert, pero cal saber quines atribucions tindra aquesta EMD, quins recursos disposara...

^^ Tampoc se exactament la funció d'una EMD, més enllà de tenir un alcalde pedani XDD És a dir quines competències té, etc.

una EMD es com un municipi dins d'un municipi, és a dir, té unes competencies que l'ajuntament del municipi en general li delega i és l'EMD qui té que oferir-les així com una delegació de recursos.

Dit d'una altre manera, es com si la teva casa fos un municipi on hi ha serveis (llum, internet, neteja (ve una persona a netejar)...) i arribes a un acord amb el pis en el que dius que la teva habitació la netejaras tu, pero vols els recursos per netejar-la. En aquest cas tu tens delegades les competencies de neteja de la teva habitació amb uns recursos pero les competencies d'internet... encara te les ofereix el pis i per tant tu has d'aportar al municipi diners per a que t'ho pugui fer.

Se que és una EMD a grans trets... però no se si té unes competències rígides estipulades o el municipi pot cedir-li més o menys coses.

I passar-los als muncipis del Pont de Suert o la Vall de Boí? Sols, 150 habitants, no se pas.

L'informe Roca ja proposava anexionar-los al Pont de Suert.

:okay: és que amb annexions, és casi impossible que no l'hagi proposat abans ja Roca, perquè annexiona la meitat dels municipis ja i remou la meitat dels existents XDD

T'havia entes malament Vilarrubla. Aquestes son les seves competencies

Article 82
Competències
82.1 És competència de l'entitat municipal descentralitzada:
a) La vigilància dels béns d'ús públic i dels comunals.
b) La conservació i l'administració del seu patrimoni, inclòs el forestal, i la regulació de l'aprofitament dels seus béns comunals.
c) L'enllumenat públic i la neteja viària.
d) L'execució d'obres i la prestació de serveis de competència municipal d'interès exclusiu de l'entitat, quan no són a càrrec del municipi respectiu o de la comarca.
e) L'ordenació del trànsit de vehicles i de persones en el seu àmbit.
f) La conservació i el manteniment dels parcs i els jardins i del patrimoni històric i artístic del seu àmbit.
g) Les activitats culturals i esportives directament vinculades a l'entitat.
82.2 L'ajuntament pot delegar en l'entitat les altres competències que permeten un exercici descentralitzat. Per a fer efectiva la delegació cal l'acceptació de l'entitat municipal descentralitzada.
82.3 Si l'entitat municipal descentralitzada es crea en virtut de fusió o d'agregació de municipis, pot prestar els serveis que gestionava anteriorment el municipi extingit.

I passar-los als muncipis del Pont de Suert o la Vall de Boí? Sols, 150 habitants, no se pas.

La Terreta sempre s'ha considerat part de l'Alta Ribagorça i, de fet, l'Informe Roca n'incloïa una gran part en aquesta comarca, des del pantà d'Escales fins a la Roca Roia, si fa no fa, o potser mes avall. :yes:

I quina seria la capital d'aquest municipi? :dunno:

La capital natural de la Terreta és Areny de Noguera, però és a l'altra riba de la Noguera Ribagorçana, a l'Aragó, així que no compta com a possible seu administrativa.
Els dos municipis de la Terreta que van ser annexats a Tremp foren Espluga de Serra i Sapeira. Espluga de Serra ocupa l'extrem nord de la comarca i tenia 88 habitants el 2006. Sapeira ocupa la zona centro-occidental i tenia 27 habitants el 2006, amb la població més gran essent el Pont d'Orrit (15 hab.), davant per davant d'Areny de Noguera, és a dir, a l'altre costat del riu. Vaja, un panorama desolador...

Si hagués d'ésser comarca apostaria pel Pont d'Orrit com a capital, ja que és la població millor situada pel que fa a les vies de comunicació, a tocar de la N-230. Malgrat ser Espluga de Serra més gran, està en una zona muntanyosa i amb un accés complicat.

^^ Per no dir que Espluga de la Serra és un poble hippy. Fa un any, al menys, només hi vivien 4 famílies d'holandesos que es dedicaven a la ramaderia i tenien la tira de fills cadascuna (d'aquí deuen venir els 50 hab.) :crazy:

Via Vallès reclama que l'àrea metropolitana abasti totes les comarques barcelonines

És per aquestes coses que citen per el que és absurd, inmoral i despilfarrador la creació del govern de l'àrea metropolitana: per això estarà el govern de la vegueria. Un nou govern que faci ombra al govern veguerial i tingui àmbit supracomarcal només buscarà privilegis a costa de la resta del territori, l'únic govern que hi ha d'haver inferior és el consell comarcal.

I que sigui president de manera automàtica l'alcalde de Barcelona ni parlar-ne: hauria de ser rotatiu entre tots els pobles que formen part de la vegueria.

A part que hi han dues comarques que no n'haurien de formar part: l'Alt Penedès i el Garraf. Dues comarques que junt amb el Baix Penedès i la part baixa de l'Anoia han de tenir vegueria pròpia.

Sant Andreu independent?

• L'escissió de la Canonja "mostra el camí" a aquest barri barceloní

La segregació de la Canonja -aprovada durant el darrer ple del Parlament- ha encetat un debat en el barri barceloní de Sant Andreu de Palomar, que va ser annexionat a Barcelona ara fa 113 anys. L'èxit del nou municipi de Tarragona ha despertat els andreuencs, que mitjançant una iniciativa popular que es ara pregunten si "el camí que ens mostren els de La Canonja el podrem recorrer algun dia".

La web del barri recorda que "van ser els franquistes qui van annexionar" el municipi de la Canonja a Tarragona, i que "els isabelistes" van annexionar Sant Andreu a Barcelona. En aquest sentit, es recorda que "a tant els uns com els altres per a explotar els terrenys del Municipi. A ells amb indústries químiques i a nosaltres amb presons, casernes, meridianes, massificació a 'Nou Barris', tgv's i 'noves centralitats' de fireta".

Per últim, es planteja "si el camí que ens mostren els de La Canonja el podrem recorrer algun dia. Potser quan haguem recorregut amb èxit el de l'autodeterminació del país i això ens acabi de deixar clar que si un poble vol ser ell mateix només cal que s'arremangui i s'hi foti de valent, a pencar, per a aconseguir-ho" i demana que es pengin "pendons i banderes de balcons i finestres" que reclamin la independència de Sant Andreu.

http://mes-edicions.e-noticies.cat/barcelones/sant-andreu-independent-39922.html

No se si és del periodista o de la web d'on ho han tret... però és incorrecte (o no del tot correcte) que el barri de Sant Andreu de Palomar fos annexionat, més aviat el que seria ara més o menys el districte de Sant Andreu és el que fou annexionat i que corresponia més o menys al que era l'antic municipi de Sant Andreu de Palomar (que es diferent i més gran que l'actual barri). Aquest antic municipi actualment està repartit entre els districtes d'Horta-Guinardó, Sant Martí, Nou Barris, i el propi de Sant Andreu va rebre parts de l'antic municipi de Sant Martí de Provençals, concretament l'actual barri de la Sagrera.

^^ http://www.sant-andreu.com/ És un vell conegut. xD

Sí, sembla que tenen molt clar el tema del territori santandreuenc. Al web tenen aquest plànol:

http://www.sant-andreu.com/planol/termemunicipalstap/municipistapbarris.gif

Si encara visqués a Barcelona passaria a ser ciutadà de Sant Andreu del Palomar, Barcelonès, Catalunya. :lol:

Pansantandreuencs? :D

^^ El Gran Sant Andreu XD

Volem l'anschluss santandreuenc ja! :lol:

Sí, sembla que tenen molt clar el tema del territori santandreuenc. Al web tenen aquest plànol:

http://www.sant-andreu.com/planol/termemunicipalstap/municipistapbarris.gif

Si encara visqués a Barcelona passaria a ser ciutadà de Sant Andreu del Palomar, Barcelonès, Catalunya. :lol:

Ah, llavors potser ho han fet malament els periodistes... normalment es té tendència a dir el "barri de" (Sants, Sant Martí de Provençals, Gràcia, Sant Gervasi, Sarrià) quan el que volen dir és "antic municipi de" o "districte de" ja que l'antic municipi de Gràcia era si fa o no fa com l'actual districte, Sant Gervasi de Cassoles està actualment dividit en dos barris diferents, Santa Maria de Sants en dos barris i potser algun més (Hostafrancs ho havia estat però crec que no estava habitat i ho van passar a Barcelona a canvi de no se que), Sarrià abans de l'escició agrupaba les Corts [de Sarrià], etc.

Pansantandreuencs? :D

Molt booo XD

^^Home l'exemple de la Canonja no es aplicable a St. Andreu, en qualsevol cas ho podria haver sigut Salt...

Ausàs veu voluntat en Chaves per desplegar la llei de vegueries

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, va qualificar ahir de «molt interessant i positiva» la reunió que va mantenir amb el ministre de Política Territorial, Manuel Chaves, a Madrid, per parlar de l'aplicació de la llei de vegueries. Ausàs va veure «complicitat» per part del també vicepresident tercer del govern espanyol per tirar endavant la norma.

En el transcurs de la trobada, Ausàs va entregar-li una proposta de modificació de la llei orgànica del règim electoral general, en la qual es preveu el procés de substitució de les quatre demarcacions actuals –un sistema «contrari, renyit, antagònic amb el catalanisme polític», en paraules del conseller– per la divisió en set vegueries. Les demarcacions es mantindran «a ulls de l'Estat». Aquest canvi de divisió territorial, de fet, ja està previst en l'Estatut.

Ausàs es va mostrar confiat que, un cop superat el primer tràmit el mes passat, la norma serà aprovada en el ple del Parlament de finals de juny o de principis de juliol, i que serà aplicada de manera gradual. En primer lloc es procedirà a la substitució de les quatre demarcacions en consells de vegueries i després es desplegaria la resta. El consell de les Terres de l'Ebre es constituiria, previsiblement, per «les properes eleccions municipals del 2011», i més endavant arribaria el torn dels de la Catalunya central i l'Alt Pirineu i l'Aran.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/160611.html

El Penedès reclama al Parlament una vegueria pròpia per no ser una regió “de segona”

• Les particularitats vitivinícoles de la zona han estat un dels principals arguments de les compareixences

Aquesta tarda han tingut lloc al Parlament les compareixences per al reconeixement del Penedès com la vuitena vegueria de Catalunya. Ara per ara la llei només delimita set demarcacions territorials, però a finals d'any la cambra va aprovar la tramitació d'una nova que afecta les comarques de l'Anoia, l'Alt i el Baix Penedès i el Garraf. Les diferents entitats i organitzacions que han passat pel Palau de la Ciutadella han demanat que es tinguin en compte les especificitats d'aquest àmbit i els beneficis que suposaria per a la indústria vitivinícola i per a tots els seus habitants.

Fèlix Simón, de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, ha explicat que cal crear una xarxa articulada de viles i pobles, encapçalada per les quatre capitals de comarca, i que tingui com a objectiu combinar la preservació del paisatge amb un creixement raonable. Francesc Rica, del sindicat UGT, ha valorat en aquest sentit les infraestructures com un dels elements més importants a l'hora de vertebrar el territori, i ha esmentat la C-15 i el tren orbital com dos dels projectes més importants.

Maria Rovira, d'Unió de Pagesos, ha fet èmfasi en les diferències entre el paisatge típicament vitivinícola i les regions metropolitanes. Segons Rovira, cal definir la zona d'influència d'aquesta regió. Francesc Pascual, president de la Demoninació d'Origen Penedès, ha lamentat que aquesta zona gaudeixi d'aquest reconeixement gastronòmic però no disposi d'un àmbit territorial, com sí passa amb Bordeus, La Rioja o Navarra.

Ramon Arnabat, president de l'Institut d'Estudis Catalans, ha resumit les compareixences explicant que els partidaris d'aquesta vegueria “no ens conformarem”. Arnabat ha explicat que a la zona no volen un pla territorial parcial, fet amb “cosits i recosits” i que els converteixi en una regió “de segona”.

http://www.lamalla.cat/politica/article?id=359967

El Solsonès té previst aprovar el pas de Torà i Biosca a la comarca

• Els dos municipis de la Segarra argumenten que se senten més vinculats a la Catalunya Central

El ple del Consell Comarcal del Solsonès aprovarà aquest dijous al vespre, si no hi ha imprevistos d’última hora, iniciar el procés perquè dos municipis de la Segarra, Torà i Biosca, passin a la comarca del Solsonès. El debat és l’únic punt del ple i compta amb el suport de CiU, amb majoria absoluta al Consell. La petició dels municipis es deu a que se senten més vinculats a la Catalunya Central, sobretot a Manresa, que a Lleida segons ha explicat l’alcalde de Torà, Domènec Oliva.

L’aprovació serà el primer pas al que seguirà els tràmits davant la conselleria de Governació i, finalment, un referèndum als dos municipis afectats. Aquest últim pas sembla assegurat ja que fa uns dies veïns de Torà ja es van mostrar d’acord a passar a Solsonès. El ple del Consell Comarcal del Solsonès, que es reunirà després de que ho faci el consell d’alcaldes de la comarca, només té aquest punt en l’acta i tot apunta a que s’aprovarà sense problemes ja que CiU, que té la majoria al consell, hi dóna el seu suport. Els altres partits a l’oposició, ERC, PSC i Comú, encara no han decidit la seva posició.

Vinculació amb Manresa

L’alcalde de Torà, Domènec Oliva, ha explicat que "fa anys que al poble es parlava de canviar de comarca però ha estat ara amb la Llei de Vegueries a punt d’aprovar-se, quan hem fet el pas". Oliva ha afirmat que tenen una major vinculació amb la Catalunya Central i, especialment amb Manresa, que amb Lleida, tot i que no tenen res en contra de la Segarra (comarca de la qual formen part), ni el les institucions lleidatanes.

Governació i referèndum

Un cop el Consell Comarcal del Solsonès doni la seva conformitat a l’annexió, l’expedient es passarà a Governació i, si també l’aprova, s’hauran de celebrar referèndums a Torà i Biosca per conèixer la voluntat dels seus habitants. Si el 51% de la població votés a favor, encara faltaria l’aprovació definitiva de la Generalitat.

http://www.lamalla.cat/infolocal/lleida/article?id=360106

^^ Que el Parlament plantegi un debat sobre la reordenació i creació de noves comarques, abans de sol·licitar al Congrés espanyol el canvi d'adscipció provincial d'alguns municipis. Perquè ja veig venir que el Solsonès actual en bloc passarà a la província de Barcelona i, a posteriori, Torà passarà al Solsonès, però formant part encara de Lleida, de manera que continuarem tenint comarques (i vegueries) dintre de dues províncies diferents.

^^ Es que si no arreglen el tema comarcal no podran tirar endevant el de les vegueries... Es una llei que l'han feta malament, s'hauria d'haver decidint a quina vegueria aniria municipi a municipi, crear les vegueries i després crear les noves comarques... Pero com tot ho volen fer amb preses tindrem a partir de l'any que ve els consells de vegueries de les provincies actuals i no es podra avançar més perque la mateixa llei de vegueries no ho permetrà.

Fer municipi per municipi també podria portar problemes ja que algun il·luminat, voldria pertanyer a una vegueria però a una comarca diferent XDD S'ha de fer d'una forma integral tot.

http://www.lamalla.cat/media_th/yeHd44OckN7c5ZPfpaCpnNiinMfC4ZjgrtHKyJSelaN0Y3hgnHGelJOjnKx4nZGXlZ6Vo3Rke2GlcaWZwJ+bo6idj9HV1Q==

El Moianès demana al Parlament esdevenir comarca de la Catalunya central

• El Consorci per a la Promoció dels Municipis del Moianès adverteix de la possibilitat que la Llei de vegueries deixi aquest territori “partit en dos”

Ja s'ha formalitzat la sol·licitud oficial perquè el Moianès, zona ubicada entre el Bages, Osona i el Vallès Oriental, es converteixi en una comarca i pertanyi a la vegueria de la Catalunya Central. Una representació del Consorci per a la Promoció dels Municipis del Moianès, amb el seu president Josep Montràs al capdavant, han anat aquest dijous al Parlament de Catalunya per entrar la petició per tal que el Moianès esdevingui una comarca, ha informat COMRàdio.

Josep Montràs ha explicat que la nova Llei territorial, coneguda com la Llei de vegueries, els ha fet accelerar el procés perquè en la seva redacció inicial el Moianès “quedaria partit”. Ha afegit que actualment aquest territori està repartit en tres comarques administratives, com són el Bages, Vallès Oriental i Osona, per bé que “una altra cosa seria quedar dividits en dues vegueries, la de la Catalunya central i l'Àrea Metropolitana”.

En cas d'esdevenir comarca, el Moianès voldria pertànyer a la Catalunya Central i no a la vegueria de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

El Consorci per a la Promoció dels Municipis del Moianès va néixer fa 15 anys per defensar el que consideren una reivindicació històrica, ja que tant amb la República com amb la divisió territorial de l'any 1987 se'ls va impedir ser comarca. Els impulsors de la iniciativa, però, admeten que en aquesta legislatura ja no hi seran a temps i ho hauran de deixar per a la vinent.

http://www.lamalla.cat/infolocal/catalunya_central/article?id=360281

Fer municipi per municipi també podria portar problemes ja que algun il·luminat, voldria pertanyer a una vegueria però a una comarca diferent XDD S'ha de fer d'una forma integral tot.

Home no, municipi tria vegueria i dintre de la vegueria tria comarca i punt :p pero es clar això és una modificació molt important pero que es l'única manera que permetra el desplegament de les vegueries, perque que es quedi amb un canvi de nom de diputació a consell de la vegueria prefereixo que no facin res

En cas d'esdevenir comarca, el Moianès voldria pertànyer a la Catalunya Central i no a la vegueria de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.A pesar de ser Barcelona su principal mercado de trabajo.

^^Home es que tecnicament el 90% de la població dependria de BCN inclosos bona part del Camp de Tarragona o de Girona, més una mica de Lleida ciutat

A pesar de ser Barcelona su principal mercado de trabajo.

No, el principal destí dels moianesos no és Barcelona ni la resta de la RMB, sinó el propi municipi:

(Per raó de treball i estudi)
Moià 63%
Barcelona 10%
Manresa 5%
Castellterçol 3%
Vic 2%
altres 16%

Una altra cosa és dir que Barcelona i la RMB és el principal destí exterior, així com dir que per les xifres de mobilitat obligada es pot considerar dintre dels llindars per estar dins de la influència de Barcelona. Però tot i això, Manresa està indubtablement més a prop de Moià que Barcelona. Tenir el centre administratiu a Barcelona en lloc de Manresa perjudicaria a més que població que a la que beneficiaria.

Seixanta veïns de la Terreta voten a favor de 'segregar-se' de Tremp

• Gairebé el 50% de la població de la zona

Un total de 60 veïns de la desena de pobles de la zona de la Terreta de Tremp van votar aquest diumenge a favor "de segregar-se de la capital del Pallars Jussà" i constituir el seu propi municipi dins de Catalunya. La consulta popular, organitzada per l'associació La Terreta Decideix, es va celebrar ahir a la Torre de Tamúrcia i de forma paral·lela a la consulta sobre la independència de Catalunya.

El recompte dels vots va donar com a resultat 60 veïns a favor de la segregació de Tremp, tres en contra, un sufragi en blanc i un declarat nul. La participació, d'un total de 65 persones, suposa prop del 50% de la població d'aquesta desena de nuclis de població, que sumen poc més de 130 habitants, segons les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) de l'any 2009. La zona de la Terreta inclou els pobles d'Espluga de Serra, la Torre de Tamúrcia, Castissent, els Masos de Tamúrcia, Tercui, el Castellet, Sapeira, Torogó, Aulàs i Espluga Freda.

L'entitat organitzadora traslladarà els resultats d'aquesta votació al consistori de Tremp per fer patent la seua disconformitat amb l'actuació de l'ajuntament en aquesta zona.

La consulta popular, paral·lela a la sobiranista, forma part d'una mobilització de protesta veïnal davant del que consideren "deixadesa" del consistori en qüestions com el manteniment dels accessos d'alguns d'aquests pobles i mancances en serveis.

Així mateix, membres de l'organització van criticar l'ajuntament al considerar que no destina prou recursos a promocionar el patrimoni natural de la zona (hàbitat d'espècies protegides com voltors i trencalossos) com a atractiu turístic.

http://www.segre.com/noticies/detall-de-la-noticia/article/seixanta-veins-de-la-terreta-voten-a-favor-de-segregar-se-de-tremp/199/

Parlen molt de la segregació de Tremp però no a quina comarca pertanyer, no?

^^ El primer pas és segregar-se del municipi de Tremp (difícil ja que es requereix l'aprovació del Parlament de Catalunya) i el segon és sol·licitar el canvi de comarca (idem, també és necessita que el palrament reformi la llei comarcal).

Suposo que en cas de poder segregar-se i, posteriorment, decidir a quina comarca pertànyer, es decantarien per l'Alta Ribagorça: tenen el Pont de Suert molt més accessible que no pas Tremp.

I no poden fer un 2x1? XDD

Igualment com és el procediment per annexar-se a un altre municipi d'una altra comarca? També té tanta complicació (crec que hi ha un cas que vol anar al Solsonès?)?

Els que volen anar al Solsonès són Torà i Biosca. :yes:

El síndic d’Aran alerta d’una protesta si el Parlament no el cita

• Francés Boya du un mes pendent que se’l rebi per les vegueries, després de retirar les esmenes

El síndic d’Aran, Francés Boya, ha advertit que si no es desbloqueja la seva intervenció a la comissió que negocia la llei de vegueries farà una protesta institucional davant el Parlament. Boya està pendent des de fa un mes que el legislatiu català el cridi per conèixer de primera mà la seva negativa al fet que la vall s’integri a la vegueria de l’Alt Pirineu. Les institucions araneses creuen que han de tenir una relació directa amb la Generalitat, perquè són una semiautonomia.

“Si no em criden farem una protesta formal”, ha indicat a aquest diari. Boya es va negar a assistir al tràmit habitual de compareixences, perquè el tripartit les va ajuntar totes en una sola jornada, amb l’objectiu d’accelerar la llei perquè pugui ser aprovada aquesta legislatura encara que algun partit la porti al Consell de Garanties Estatutàries. Segons el síndic d’Aran, aquestes presses no eren acceptables, perquè només se’ls deixava parlar deu minuts.

Arran d’aquesta discrepància, Boya, que és diputat del PSC, va expressar als seus companys d’escó i als canals oficials del Parlament la possibilitat d’intervenir durant mitja hora en el tràmit de ponència. En aquest tràmit és quan els diferents grups debaten esmenes i possibles transaccions a la llei. Però segons fonts parlamentàries han sorgit problemes perquè el reglament no preveu aquesta citació.

El síndic d’Aran va presentar vuit esmenes en solitari a la llei de vegueries però després les va retirar en un curt termini de temps, a petició del portaveu parlamentari del PSC, Miquel Iceta, amb el compromís que s’intentaria buscar una solució a les reivindicacions araneses

http://www.avui.cat/cat/notices/2010/04/el_sindic_d_8217_aran_alerta_d_8217_una_protesta_si_el_parlament_no_el_cita_96705.php

CiU respon Ballesteros dient que la Llei de vegueries és la 'tomba política' d'ell i del seu partit a Tarragona
Segons Aregio, Ballesteros i el PSC 'són un sac de nervis'. Amb aquestes paraules el convergent ha respost l'alcalde de Tarragona que ahir va ressaltar el poc pes d'Aregio a CiU


ACN - 30/04/2010 13:39
Comentarios 0 | Compartir
El convergent, que ha reptat l'alcalde a fer el mateix, ha dit que demanarà al seu partit votar en contra de Llei si Tarragona no és capital i la vegueria no es diu Tarragona. Joan Aregio, que ha titllat de 'desafortunada' la roda de premsa d'aquest dijous de l'alcalde de Tarragona, li ha recordat que tots els partits al Parlament han presentat al·legacions.

Aregio ha insistit que l'alcalde de Tarragona 'és presoner de les seves paraules i de les seves actituds' i que, al mateix temps, no pot 'amagar que és el seu partit qui permet que Tarragona deixi de ser la capital i passi a ser seu institucional'.

El líder de CiU a Tarragona ha insistit que la Llei s'ha de fer amb consens amb el territori.

Diari de Tarragona

vfolQGaII7o

Això de "Governació TV" sembla una broma però no ho és, tot i que més aviat és Tele Ausàs xD http://www.youtube.com/user/GovernacioTV

^^ Ja es podrien haver currat una mica el cartellet...

Ara la petroquímica estarà al municipi de la Canonja a Canonja i Tarragona o com va la cosa?

Al web de l'ICC sembla que encara no surten els límits municipals dibuixats al mapa.

Algú sap si hi ja hi ha plànols oficials dels límits municipals?

La Segarra perderá el 22% de su territorio si Biosca y Torà se unen al Solsonès

Si finalmente se acaban cumpliendo los deseos de los municipios de Torà y Biosca de dejar de pertenecer a su actual comarca y unirse al Solsonès, la Segarra perdería una gran parte de su actual territorio, casi un 22 por ciento del mismo. La sangría no sería tan grande en peso demográfico, ya que los dos municipios “secesionistas” solo aportan un 7% por ciento de habitantes a la Segarra.

En datos concretos, el municipio de Biosca, formado por los núcleos de Biosca y Lloberola, se extiende en 66,2 km2 y aporta a la demografía de la Segarra 222 habitantes, según el censo de 2009.

Los ocho núcleos poblacionales de Torà (Cellers, Claret, Fontanet, Llanera, Sant Guim de Llanera, Torà, Vallferosa y l’Aguda) contaban el 2009 con 1.367 ciudadanos censados que se distribuyen en 92, 01 km2.

La extensión de la comarca de la Segarra es de 721,23 km2, con lo que perdería 158,13 km2, un 22% del total, si se Biosca y Torà se anexionan al Solsonès.

En cuanto a los habitantes, la Segarra tenía censados 22.825 el año 2009, la mayoría en Cervera, por lo que sólo perdería un 6,96 por ciento si Torà y Biosca dejaran la comarca, ya que el número de ciudadanos que aportan ambos municipios es de 1.589.

Para el Solsonès, la anexión de Torà y Biosca le supondría un aumento de territorio de un 15,8 por ciento, ya que pasaría de los 998,7 km2 actuales a los 1.156. En cuanto a la población, la subida porcentual sería de un 11,5 por ciento, ya que de los 13.759 ciudadanos del censo de 2009 se pasaría a los 15.348.

Si finalmente Biosca y Torà pasan a formar parte del Solsonès, Torà se convertiría en el segundo municipio más poblado de la comarca superando en casi 283 habitantes a Sant Llorenç de Morunys, que pasaría a ser la tercera población del Solsonès en cuanto a demografía. Torà es ahora la tercera de la Segarra superada por Guissona.

Cabe recordar, que los dos municipios de la Segarra ya han iniciado los trámites para su paso al Solsonès, tras haber votado afirmativamente al cambio el pleno de ambos ayuntamientos. Hace una semana, el Consell Comarcal del Solsonès aceptó la petición de Biosca y Torà.

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=98097&seccio=Comarcas&fecha=2010-05-02&sortida=03:00:00

El lent divorci de Sabadell i Terrassa
Dues dècades després que les cocapitals vallesanes dissolguessin la mancomunitat franquista, encara resten per desafectar finques que hi havien aportat en la zona fronterera dels dos termes. El ple veí podria bloquejar operacions en sòl de l'altre terme, però hi preval la lleialtat a una separació de comú acord

http://www.elpunt.cat/imatges/31/71/alta/780_008_3171991_f71b8736108a45eac133090a81b6e8e5.jpg
Finques de l'extinta Mancomunitat Sabadell-Terrassa, ressaltades en gris clar, a cavall dels dos termes.
Ombrejades, en sòl sabadellenc, la porció cedida per al complex Egara dels Mossos;
i en sòl terrassenc, la del futur aparcament de camions.

De comú acord, Terrassa i Sabadell van decidir dissoldre al febrer de 1993 la Mancomunitat que havien constituït tres dècades abans, l'any 1964; un matrimoni de conveniència paradoxal entre dues ciutats que havien rivalitzat històricament, però que hi havien vist la manera de fer pinya i deixar de veure passar de llarg les inversions del règim franquista.

La idea havia començat a circular a final de la dècada de 1950, promoguda per l'alcalde sabadellenc Josep Maria Marcet i el seu homòleg de Terrassa, Josep Clapés. Les dues ciutats s'expandien com dues taques d'oli amb risc de convergir en el caos. Plegades, sumaven 300.000 habitants i reivindicaven infraestructures i serveis reservats només per a Barcelona. La redacció dels estatuts i la seva acceptació a Madrid va ser un procés lent. Tant que l'acta de constitució la van signar dos alcaldes diferents: Antoni Llonch, per Sabadell, i Miquel Onandia, per Terrassa. Cada municipi hi va aportar diverses finques al voltant de la carretera N-150, a la zona limítrof dels dos termes. Els objectius inicials: dotar-se d'un mercat majorista i altres equipaments comuns, com ara l'actual hospital de Terrassa, instituts d'educació secundària o unes pistes per fer-hi les proves pràctiques del permís de conduir que estalviarien haver d'examinar-se a Barcelona per força.

A la dècada dels setanta, les 1.229 hectàrees del domini inicial es van incrementar fins a 1.675. A la voluntat d'endreçar urbanísticament la hipotètica fusió dels dos nuclis urbans, s'hi va afegir el projecte típicament desarrollista d'una ACTUR (Actuació Urbanística Urgent) que prefigurava una nova ciutat mancomunada de 150.000 habitants. Era el mateix model de l'aleshores coneguda com a Ciutat Badia, coadministrada pels ajuntaments de Barberà i Cerdanyola, i finalment segregada com a municipi autònom al 1994 amb un finançament deficitari per la seva concepció urbanística.

Però les dues crisis del petroli van escapçar la projecció industrial del tèxtil i el metall vallesà. L'atur es va disparar a les cocapitals i el creixement demogràfic es va tallar en sec. Els primers ajuntaments democràtics, comandats pels històrics Antoni Farrés i Manuel Royes, van deixar de pensar en la manera d'expandir-se i es van centrar a relligar els barris ja construïts. A banda dels afers interns, la recuperació de l'organització comarcal i la pugna aferrissada entre les dues ciutats per esdevenir capitals –finalment es va adoptar la salomònica decisió de la cocapitalitat– van fer que de mica en mica la mancomunitat s'anés buidant de sentit i convertint en una nosa per a les arques municipals de les dues ciutats.

Dissolució i desídia
L'any 1992 es va començar a parlar de dissoldre l'ens amb l'argument compartit que el 90% de les competències havien quedat desateses. Després d'algunes converses, una assemblea de regidors de les dues ciutats i cap al·legació contrària a la idea, el 24 de desembre de 1993 se'n va signar l'acta de dissolució. Els dos consistoris quedaven com a hereus universals de les finques indivises, «amb la particularitat que cadascun decidirà respecte als terrenys que estan situats al seu terme» per a finalitats públiques o habitatge protegit.

La condició de finques indivises, però, fa que encara avui cada operació a Terrassa requereixi el vistiplau de Sabadell, i viceversa. Així va passar amb la cessió del solar dels antics instituts, a Sabadell, perquè la Generalitat hi construís la central dels Mossos d'Esquadra –el complex Egara, com a deferència amb Terrassa– i fa un mes, a l'inrevés, amb la finca transferida al DPTOP perquè hi faci un aparcament de camions. La pròxima porció que serà desafectada permetrà a Sabadell fer pisos protegits a Cifuentes. Malgrat això, l'àmbit ha perdut pes estratègic i ha passat –per als dos Ajuntaments– de ser prioritat a recurs; de cor comú a esquenes recíproques. Ho il·lustra el permís de Terrassa al golf El Prat –impugnat per Sabadell–, una operació de finals dels noranta que barrava el pas a una hipotètica fusió dels dos nuclis urbans.

Dos partits a Sabadell, pel veto al pàrquing de tràilers
En el ple de l'abril a Sabadell, ICV i l'Entesa no van votar a favor del punt que autoritzava Terrassa a cedir la finca de l'aparcament de camions. Hi van esgrimir el valor ambiental del terreny com a connector ecològic i els problemes de mobilitat de la zona, amb poc transport públic. El regidor d'Urbanisme, Joan Carles Sánchez, va defensar que «el ple de Sabadell no es ningú per bloquejar acords que afecten un municipi veí» i els va instar, només, a al·legar. El punt, però, es va aprovar per majoria.

La factura de llum d'un semàfor, pagada a mitges
L'acta de dissolució recull que els dos consistoris assumirien el deute «en parts iguals», i en l'apartat de precs i preguntes es va acordar també que es repartissin a mitges el pagament «d'un rebut de Fecsa d'un import de 40.318 pessetes» de llum del semàfor que hi havia davant dels instituts, a Castellarnau. Als dos funcionaris, que aleshores ja treballaven per al consell comarcal, els van oferir integrar-se un a cada Ajuntament. I a Sabadell, finalment, va recaure la defensa dels recursos i plets pendents o futurs.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/165307-el-lent-divorci-de-sabadell-i-terrassa.html

Quinze municipis de les comarques gironines tenen litigis oberts per límits territorials
Girona i Celrà es disputen el castell de Sant Miquel, i Ribes i Queralbs, una central elèctrica

Quinze municipis gironins tenen actualment oberts litigis pels seus límits, i la comissió de Delimitació Territorial té la funció de decidir quin dels pobles té raó en les seves reivindicacions. Els casos pendents de valoració són vuit, amb quinze municipis que no es posen d'acord. El més destacat és el conflicte entre Ribes i Queralbs, que reivindiquen que una central elèctrica forma part del seu municipi. Girona i Celrà s'enfronten pel castell de Sant Miquel. Uns altres conflictes afecten Tossa i Lloret, Flaçà i Foixà, Bescanó i Sant Gregori, Bescanó i Salt, Sant Julià i Bordils, i Regencós i Torrent. Aquests conflictes es produeixen ara perquè la Generalitat elabora el Mapa Municipal de Catalunya per establir correctament els límits territorials.

En els darrers tres anys, el Departament de Governació i Administracions Públiques, mitjançant la direcció general d'Administració Local, ha impulsat l'elaboració del Mapa Municipal de Catalunya (Mapacat), per tal d'establir correctament les línies que delimiten els municipis del país. Amb aquest procés, en el qual s'elabora un mapa en format digital i a escala 1:5.000, es tracta de substituir els límits poc precisos que va fer fa gairebé un segle l'Institut Geogràfic de l'Estat, un tràmit deficient i amb les limitacions tecnològiques evidents dels anys vint del segle passat. A les comarques gironines els treballs estan força avançats a la Garrotxa, el Ripollès, el Pla de l'Estany i el Gironès, i ara se centren de ple a la Selva i, tot seguit, al Baix Empordà. Pel que fa a l'Alt Empordà, per qüestions d'especificitat els treballs s'hauran de fer d'una altra manera, i per això s'han deixat per al final. En aquest cas, el mateix material necessari que s'utilitza en els altres llocs es va perdre amb la guerra de 1936 a 1939.

El director general d'Administració Local, Carles Bassaganya, assegura que aquesta feina «és d'aquelles desagraïdes, ja que en molts casos significa aflorar aquella situació mig sabuda o no d'aquell límit municipal que tothom intueix que arriba fins allà», però quan aquesta tasca es fa amb coordenades i amb plànols exactes, «això provoca problemes de delimitació». Per Bassaganya, «ordenar i aclarir els límits municipals no és tan sols una manera d'evitar problemes a les administracions, sinó que, a més, és un tema estructural». «No ens podem permetre no tenir clars els límits interns del país», conclou.

A les mans de la comissió de Delimitació Territorial
El procés per solucionar els desacords entre els ajuntaments comença en el moment en què els dos consistoris que no consideren que la informació per delimitar els seus termes municipals sigui comuna aproven en el ple una acta de desacord. Llavors entra en escena la comissió de Delimitació Territorial de Catalunya. Aquesta comissió és un òrgan d'estudi, consulta i proposta en relació amb les matèries que afecten la determinació, la revisió i la modificació dels ens locals de Catalunya i de les demarcacions en què s'estructura l'administració de la Generalitat. Els ajuntaments han d'acreditar davant d'aquesta comissió la documentació que consideren que els dóna la raó. Un cop la comissió ha elaborat l'informe, el remet a la direcció general d'Administració Local. El dictamen de la comissió no és vinculant, però tot i que l'última paraula la té el conseller de Governació i Administracions Públiques, sempre ha fet cas d'aquest òrgan d'estudi.

Els ajuntaments, en cas de no estar d'acord amb la resolució final poden tornar a recórrer-hi en contra, davant de la Generalitat o el jutjat contenciós administratiu. La comissió de Delimitació Territorial també té altres funcions, com ara elaborar els estudis i les propostes de revisió per a l'aplicació de mesures de foment en casos de fusió o agregació voluntària de municipis, o per a la reforma de l'organització municipal. La comissió és integrada per vuit representants de l'administració de la Generalitat, vuit de les entitats locals (quatre ho són a proposta de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, i quatre a proposta de la Federació de Municipis de Catalunya), tres de les universitats de Catalunya, un representant del Col·legi de Geògrafs i un de l'Institut d'Estudis Catalans.

Ribes i Queralbs, per la central
Queralbs i Ribes de Freser mantenen un dels desacords més importants dels oberts actualment a les comarques gironines en aquest àmbit. Tots dos ajuntaments consideren que la central elèctrica de Rialb pertany al seu municipi. Si bé històricament hi ha hagut més vincles entre Queralbs i la central, totes dues parts aporten en aquest debat documentació diversa. L'Ajuntament de Ribes considera que les actes històriques de principi del segle XX la situen al seu terme municipal. Des de la part de Ribes també s'aporta informació cadastral i cartogràfica. En canvi, Queralbs esgrimeix uns altres arguments i aporta uns altres documents. Segons el consistori queralbí, aquest terreny fa temps que és dins del seu terme, i aporta des de contribucions fins a permisos concedits a la central, i el conveni entre la mateixa central i l'Ajuntament. Queralbs també aporta documentació antiga.

La desavinença entre aquests dos municipis del Ripollès, l'ha de resoldre la comissió de Delimitació Territorial. Si al final del procés un dels dos municipis no està d'acord amb el que dicti aquesta comissió, tindrà l'opció de recórrer a la via judicial per la via del jutjat contenciós administratiu.

Desavinença a Flaçà i Foixà
Flaçà i Foixà mantenen una disputa pel que fa a l'establiment de la línia de demarcació territorial a l'entorn de la riera de Mas Peiet. Les diferències entre els dos municipis se centren en la interpretació del naixement d'aquesta riera. L'Ajuntament de Foixà considera que, des del que s'entén com l'origen de la riera, el límit segueix en línia recta fins a la fita següent, mentre que Flaçà considera que, des del que s'entén com l'origen de la riera, el límit segueix el seu cadastre fins a la fita següent. El cas està pendent que els ajuntaments valorin un informe geològic.

Regencós i Torrent
L'àmbit motiu de discussió és entre la fita comuna amb Palafrugell i la fita comuna amb Pals. A la zona de la riera Grossa, Torrent considera que la línia del límit ha de ser recta, mentre que Regencós considera que la riera és la que marca la frontera. El cas està pendent d'aportacions i de la valoració de documents per part de la comissió.

Bescanó i Sant Gregori
Entre aquests dos municipis hi ha un desacord pel traçat del riu Ter al pas per l'Illa de la Pilastra i fins a la fita comuna que tenen amb Salt. Bescanó considera que el riu històricament passava per un altre lloc, mentre que Sant Gregori considera que el traçat actual està bé. La direcció general d'Administració Local està pendent de l'aportació i la valoració de les documentacions. Bescanó té un altre conflicte obert amb Salt, que precisament deriva de la indefinició de la ubicació de la fita comuna amb Sant Gregori.

Un altre conflicte al Gironès és entre Sant Julià de Ramis i Bordils. L'àmbit discutit va des de la fita comuna amb Celrà fins a la fita comuna amb Cervià de Ter. Mentre que Sant Julià considera que la línia divisòria la marca el riu Ter, Bordils defensa que es faci servir el cadastre.

Un castell, entre Girona i Celrà
Girona i Celrà tenen una disputa territorial que va més enllà d'una mera línia de delimitació perquè en el terreny, que tots dos reclamen, hi ha ubicat el castell de Sant Miquel. El consistori gironí considera que l'acta de delimitació del 5 de juny de 1976 avala la seva reivindicació, però Celrà no és del mateix parer i defensa que el puig de Castellar, on hi ha el castell, mai no ha estat de Campdorà, sinó que és de Celrà des del segle XV. Celrà també aporta la documentació del 6 de juliol del 1926 en què es demostra que el castell pertany al seu municipi, a més d'una acta addicional del 24 de setembre del 1964 que ho certifica en la mateixa direcció. El 8 de gener passat, el ple de Celrà va aprovar la proposta de comunicar al Departament de Governació el seu desacord amb l'acta de delimitació, amb la voluntat que es recondueixi la situació.

Girona recorda, en canvi, que el 2004 es va inaugurar la rehabilitació i recuperació del castell, entenent que era municipi seu. La comissió de delimitació territorial està pendent de la valoració de les documentacions aportades per totes dues parts per prendre una decisió i donar la raó a un o altre municipi o optar per una tercera solució.

Tossa i Lloret
Tossa i Lloret també tenen un desacord pel que fa als seus límits territorials. L'últim cop que es van atermenar totes dues poblacions va ser a l'any 1981. En el límit, que és conegut com la Fermina, es va acordar de separar el terreny mitjançant una línia recta, i això va provocar que diverses finques i fins i tot una masia quedessin partides entre tots dos municipis. El municipi de Lloret defensa aquesta línia divisòria, i no en vol acceptar cap altra. Però Tossa no hi està d'acord, i es vol basar en les fites històriques que tracen la separació de tots dos municipis, agafant com a base els accidents geogràfics i no pas les línies rectes artificials. Amb les fites històriques, Tossa reclama els confins establerts el segle XVIII. D'aquesta manera, doncs, la separació entre totes dues poblacions està marcada pel torrent de la font de Can Samada.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/164799-quinze-municipis-de-les-comarques-gironines-tenen-litigis-oberts-per-limits-territorials.html

^^ Molt interessant. :yes:

Llàstima que no hi hagi una llista de tots els conflictes territorials de Catalunya... La podríem fer nosaltres. xD

Segur que amb la revisió dels límits municipals que està fent la Generalitat surten més disputes d'aquestes. Caldrà esperar a que surtin a la llum. XD

El lent divorci de Sabadell i Terrassa

Doncs jo urbanitzaria un eix entre Sabadell i Terrassa amb una gran avinguda comercial i amb un gran parc ja fos entre l'autopista i la N-150 o aprofitant els terrenys del golf.

Quinze municipis de les comarques gironines tenen litigis oberts per límits territorials

I tant que és interessant Sky i Izo!! A veure quines són la resta de disputes...

Jo tinc per curiositat si és una revisió ambiciosa tipus Roca o si simplement volen tocar una mica els limits i mantenir el nombre de municipis.

Tant si és ambiciosa com no, a la Seu crec que el limit entre les Vall de Valira i la Seu d'Urgell s'han de tocar per a que els barris del Poble-sec, Sant Antoni, Sant Pere, el Paratge de Sant Pere, el Serrat de la Capella i els Baixos de Calvinyà quedin totalment integrats a la Seu d'Urgell i no com ara que estan partits entre els dos municipis.

^^ Més aviat sembla que volen "corregir" límits que són erronis per raons històriques, no adaptar-los a la realitat del moment. :dunno:

^^ Més aviat sembla que volen "corregir" límits que són erronis per raons històriques, no adaptar-los a la realitat del moment. :dunno:

Doncs quina me de "elaboració del Mapa Municipal de Catalunya (Mapacat)"... ja podrien fer-ho tot.

^^ Ja, suposo que no voldran destapar massa la caixa dels trons.

A mi em fa gràcia quan en alguns llocs hi ha gent que parla, per ex., de suprimir tots els municipis amb menys de 10.000 habitants, com si fos tan fàcil. :crazy:

Potser millor fer via i suprimir directament totes les administracions de primer nivell. :D

El que està fent la Gene és un catàleg i, és clar, sabent això, ara els municipis s'afanyen a reivindicar el que creuen que és seu (que si tal porció de terreny, que si tal edifici o infraestructura...) perquè saben que aquest catàleg és una mica allò de "el que diu això va a missa". De cosetes d'aquestes sempre n'hi ha hagut (i en molts casos els municipis afectats ni ho saben per motius ben diversos) però ara que el govern s'ha posat seriós i ha dit "avia'm, anem a vore com està el tema", ara tothom a córrer! Potser recordareu que unes setmanes va sorgir la notícia d'aquells municipis del Pirineu, que no tenien clar de qui eren unes pastures on Crist va perdre l'espardenya, oi? Doncs això, durant aquestes setmanes potser surten més notícies de l'estil. :lol:

Doncs quina me de "elaboració del Mapa Municipal de Catalunya (Mapacat)"... ja podrien fer-ho tot.

^^ Ja, suposo que no voldran destapar massa la caixa dels trons.

A mi em fa gràcia quan en alguns llocs hi ha gent que parla, per ex., de suprimir tots els municipis amb menys de 10.000 habitants, com si fos tan fàcil. :crazy:

Potser millor fer via i suprimir directament totes les administracions de primer nivell. :D

És clar, és que això és un altre problema. D'acord, es podria revisar tot el tema dels límits municipals i posar-lo al dia: corregir errors, solucionar desavinences, partir municipis, fusionar-ne, etc. Però si amb les vegueries no han sorgit problemes i maldecaps, imagineu-vos amb els municipis del país! No, la Gene no vol un "Vegueries II". XD

^^ Doncs el vegueries II el necessitem...

^^ Ja, suposo que no voldran destapar massa la caixa dels trons.

A mi em fa gràcia quan en alguns llocs hi ha gent que parla, per ex., de suprimir tots els municipis amb menys de 10.000 habitants, com si fos tan fàcil. :crazy:

Potser millor fer via i suprimir directament totes les administracions de primer nivell. :D

La gent és una flipada! Llavors hauriem de suprimir l'Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà (no arriben als 5.000 i 8.000).

I el Priorat, Vall d'Aran, Terra Alta, Solsonès, Pallars Jussà, Cerdanya, Garrigues, Conca de Barberà, Alt Urgell, Segarra... haurien de ser comarca-municipi perquè tot i que alguns passin dels 20.000, moltes vegades la capital és la que agrupa la major part.

Per exemple l'Alt Urgell primer havia pensat, la Seu d'Urgell i el municipi NO Seu d'Urgell XD Però no... perquè aquest segon no arribaria als 10.000 XD Tot i tenir 22.000 la comarca, la Seu hauria de cedir 1.000 habitants per poder tenir dos municipis a la comarca jajaja.

^^ Sí, diria que l'única forma d'aplicar això a Catalunya seria que les comarques absorbissin les funcions dels municipis.

Crec que al Regne Unit funciona més o menys així, i exceptuant les grans ciutats, els comtats són l'administració de primer nivell.