Las estructuras escultoricas situadas a lado y lado de la avenida forman parte integral del ambicioso proyecto de remodelación de la Avinguda Meritxell.
La funcion y el concepto de las estructuras que quieren recordar arboles, engloban en un espacio unitario la idea de hacer de esta emblemática calle una especie de galería comercial al aire libre presentando los comercios individuales con la pretension de ofrecer la imagen de una organizacion colectiva.
Las estructuras autoiluminadas quieren recordar y destacar la voluntad al soporte comercial y publicitario del conjunto del proyecto.
La idea fundamental es de unificar el conjunto de la avenida en un envoltorio escultórico acogedor e innovador, que, al mismo tiempo constituya una imagen de marca y una promocion del comercio, mediante el soporte de imagenes y rótulos que revestiran las estructuras.
Una apuesta futurista y de futuro para hacer de la capital del Principado y de su comercio un espacio atractivo y de referencia.

Arquitecto: Benedetta Tagliabue (EMBT)


http://img35.imageshack.us/img35/599/escanear00015vb.jpg

http://img35.imageshack.us/img35/5108/escanear00029xz.jpg

http://img35.imageshack.us/img35/5323/escanear00032ty.jpg

http://img35.imageshack.us/img35/4266/creuer2404050071zb.jpg

http://img35.imageshack.us/img35/6388/creuer2404050082gz.jpg

http://img35.imageshack.us/img35/307/dsc008191bd.jpg

http://img35.imageshack.us/img35/121/dsc008268va.jpg

http://img35.imageshack.us/img35/8191/dsc008284td.jpg

http://img35.imageshack.us/img35/7751/dsc008303ef.jpg


Vistas parciales d'Escaldes Engordany en primer termino con Caldea y de Andorra la Vella.

http://img35.imageshack.us/img35/2990/dsc001051po.jpg

http://img35.imageshack.us/img35/7205/dsc001086tw.jpg

Esa remodelación está muy bien, el único problema es que hayan asfaltado hasta las aceras! Por lo menos podrían haber pintado el asfalto con un color no tan "asfáltico" :D

Estuve en septiembre y Andorra la Vella (y Escaldes Engordany) me siguen pareciendo muy agobiantes, casi más con las esculturas estas. Las aceras siguen siendo estrechísimas (y asfaltadas, como dice UT596001) y los "pirulos" estos quitan aún más espacio. Y el tráfico es la releche.

yo estuve este verano y ya vi todo ese conjunto arquitectonico.. creo que esta demasiado recargado para mi gusto, ya que los simples centros comerciales y sus luces daban bastante presencia
pero bueno, original y diferente, eso si

Si que parece bastante original, a mi me gusta bastante!!...

Lo del trafico en Andorra es realmente terrible, no se si es asi durante todo el año o solo cuando subimos los turistas...No me estraña que luego cuando bajan a las carreteras catalanas sean el terror de los conductores jeje....(Que no se me enfade ningun andorrano, pero teneis una fama de kamikazes al volante... :)

^^ Huy, creo que los atascos son el pan de cada día de Andorra.

Por otra parte con los autobuses chatarra que tienen no me extraña :(

Tendría que verlo in situ, parece que ocupan demasiado en la calle, y eso no es bueno, y menos para una ciudad como andorra que no es que vayan sobrados de espacio.

A mi tampoco me convenció "en vivo" la remodelación y las estructuras esas, pero es verdad que al menos ahora hay una sensación urbanística más continuada y uniforme. Otra cosa, parece que lo de hacer desaparecer las aceras y poner asfalto tiene que ver con que con nieve es mucho más facil tanto andar como limpiar y ese detalle, a nivel comercial es muy importante, por poco estético que nos parezca a los que vamos en verano :D De todas formas, yo procuro andar por la Avda Meritxell (por cierto, precioso nombre de mujer, a la par vírgen y patrona de Andorra) lo menos posible ya que siempre está atestada de gente y mi objetivo en Andorra es perderme "monte arriba" donde (aún) no hay casi nadie :D

Yo estuve a fijales de julio, con la remodelación casi terminada y la verdad es que no me gustó nada. La estructura de las farolas no hubiera estado mal en una avenida más ancha, pero lo que es en Andorra no pegan ni con cola. Además, quedan tan pegadas a los edificios que ya las han utilizado para trepar por ellas y robar según nos comentó algún andorrano.

En cuanto a las aceras y los bolardos luminosos tres cuartos de lo mismo. Será por lo de la nieve como dice Skyworld, pero yo me imagino que habrá países donde nieve tanto como Andorra y no tendrán todo un continuo de asfalto. No me parece muy estético, y desde luego los bolardos tampoco es que fueran muy bonitos, aunque de noche da una imagen futurista.

En general Andorra me decepcionó enormemente arquitectónicamente. La capital y Escaldes están plagados de edificios de cristal que, sin entrar en si son bonitos o no, no encajan para nada en ese entorno. Afortunadamente fuera de estas dos parroquias se conserva un estilo más acorde con el entorno.

No sé cómo será en vivo, pero por lo que se ve en algunas fotos es tal la concentración de elementos en una calle tan estrecha que no se ve más que un apelotonamiento de hierros sin mucha definición...demasiado para tan poco espacio...aunque es original es muy abigarrado el diseño...

En Suecia las aceras estan asfaltadas, asique yo entiendo que en Andorra donde nieva mas incluso que en Suecia, asfalten las aceras porque puedo asegurar que es mucho mejor para andar y para ir en bici.

Original pero parece muy agobiante.
:dunno:
Yo trabajé en un hotel de esa avenida en 1995, y no es que sea una calle muy ancha...
:(

Carai que proyecto tan extraño ni tan siquiera sé si me gusta en todo caso no me parece que se adapte mucho al lugar.

A mi me gusta mucho!:D

Estuve este verano un jueves de la vida y había un tráfico asqueroso. Me costó dos horas salir. Aparte me parece un pueblo-pais o lo que sea horrendo, feísimo. Juro que nunca volveré, nunca!

Que guapa!

hace dos semanas estuve por alli y coincido con Torrales, esa calle es agobiante...entre las tiendas (casi todo perfumerias), el gentío y esas esculturas de hierro que te aprisionan te sientes algo claustrofóbico

Wow, original si que es pero a simple vista muy agobiante no??, se tendrá que ir pa' ver que tal.

pa paliar ese trafico habran de hacer algo xq cada vez irá a más. Un mini sistema de tren entre los diferentes pueblos importantes alomejor aliviaria un poco el trafico no?

Apa DEWW!!

lo del asfaltado y los bolardos aun lo veo util, pero las estructuras esas ademas de ser feisimas , seguro que caras y absurdas , no concuerdan para nada en una calle tan estrecha dan sensacion de agobio y quitan bastante espacio, parecen andamios retorcidos no se que tienen que ver con un lugar como ese... :sleepy:

Me gusta la idéa...pero no el lugar donde ha sido aplicada

Estuve este verano un jueves de la vida y había un tráfico asqueroso. Me costó dos horas salir. Aparte me parece un pueblo-pais o lo que sea horrendo, feísimo. Juro que nunca volveré, nunca!
Por si no saliste de la capital, te aseguro que hay muchos sitios con poca gente, más bien nadie:

http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=255743

Eso sí, para gustos colores. Si no te gusta, no te gusta :D

^^ Huy, creo que los atascos son el pan de cada día de Andorra.

¿Cómo está el tema del ferrocarril en Andorra?

¿Esto no debería estar en "Resto del Mundo"? :D

¿Cómo está el tema del ferrocarril en Andorra?

Creo que proyectos serios no hay, pero se ha hablado diversas veces de hacer un "metro ligero" entre la Seu d'Urgell (capital de la comarca de L'Alt Urgell) y Andorra, ya que hay mucha gente de la Seu que trabaja en Andorra (ahora hay un bus cada hora, creo, que la explota la compañia "La Hispano Andorrana"). También se ha referido diversas veces hacer un ramal desde Puigcerdà a La Seu y Andorra.

Desconozco si se han hecho proyectos de red interna en Andorra, pero lo veo difícil. Una vez tuve una profesora en el instituto viejo de mi pueblo que había vivido en Andorra y me comentó que los andorranos sólo saben hablar de coches y dinero. Así que mal pinta la cosa...

Además que la red interna de autobuses en cuánto a servicio es suficiente (excepto alguna línea de "larga distancia", tipo Andorra la Vella-Pas de la Casa) pero la flota es muy vieja.

Otra opción que se está valorando a medio plazo, además del posible ferrocarril hasta Andorra la Vella, es ampliar el aeródromo de la Seu d'Urgell para convertirlo en un aeropuerto "decente" que de servicio real de turismo a Andorra y toda la comarca del Alt Urgell.

¿Esto no debería estar en "Resto del Mundo"? :DDeja, deja, que para 2 o 3 hilos al año que se ponen... :D

Andorra busca l'"efecte Guggenheim"

Andorra construirà, a partir de l'any que ve, un museu nacional propi, un edifici que ocuparà 15.000 metres quadrats (distribuïts en 5 plantes), en uns terrenys propers a l'antiga església romànica de Santa Coloma, a Andorra la Vella. El ministre de Cultura, Juli Minoves, ha explicat que es tracta d'un projecte d'envergadura que busca portar al Principat pirinenc l'anomenat "efecte Guggenheim", apostant pel disseny d'un arquitecte prestigiós, escollit en un concurs internacional.

Quant a concepte, el futur centre es guiarà pel model del Museu de les Civilitzacions d'Ottawa, al Canadà, però tindrà unes dimensions equiparables al nou Museu d'Art Contemporani de Luxemburg.

El pla que traça les línies directrius del museu andorrà plantegen diverses àrees: una sobre la història del Principat i l'art andorrà (en què els frescos de Santa Coloma recuperats el febrer passat a Alemanya seran la peça clau), una altra àrea dedica a la fotografia (a partir de fons privats), i una altra dedicada a exposicions temporals d'artistes internacionals. (...)

http://paper.avui.cat/article/cultura/87515/andorra/busca/lefecte/guggenheim.html

Sembla que tindren un contenidor museìstic fet per el star system als Pirineus.

A veure en que resulta la operació..."punt de trobada gugandorra"

A10

Andorra negocia la creació d’un gran complex per a productores de televisió

El Govern d'Andorra vol construir un Media Park com el que hi ha a Catalunya situat als terrenys de Ràdio Andorra, on les grans productores de televisió, especialment de l'Estat espanyol, per ubicar-s'hi. A més, la localitat d'Encamp també podria acollir altres productores, locals o Internacionals. Tot i això, com explica el Diari d'Andorra, el projecte es troba en "fase embrionària".

Nació Digital

Inauguro aquest fil, tot i que no sé si tinc dret a fer-ho ni si aquest fòrum és l'espai més adient. :D

Vejam si trovo info però es va anunciar una ampliació important del centre Caldea.

Vox

Al fòrum polonès hi ha una bona recopilació de fotos d'Andorra:

http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=499456

La seu de l’arxiu nacional que dissenya Gehry podria estar acabada per al 2011

• L’arquitecte nord-americà presenta la idea que vol convertir en bastiment i que gira entorn dels pareatges

• El prestigiós autor d’edificis com el Museu Guggenheim de Bilbao va visitar el Principat per conèixer “in situ” els terrenys sobre els quals s’aixecarà el seu projecte andorrà. El desembre vinent presentarà una maqueta inicial, amb formes i materials ja definits.

Encara no estan definides les formes que tindrà la futura seu dels arxius nacionals, ni quins materials s’hi faran servir, però el que sí ha trobat Frank Gehry és la imatge sobre la qual vol treballar: la d’una flor envoltada de pedres, metàfora d’un edifici que s’aixecarà per custodiar i protegir documents tan preuats com els pareatges, que han garantit al Principat 750 anys de pau. Justament aquesta idea és la que el va seduir i convèncer per acceptar un projecte “més modest” que els que acostuma a emprendre el seu estudi.

Així ho va explicar el reputat arquitecte nord-americà després de visitar, amb membres del seu estudi, els terrenys sobre els quals s’aixecarà l’equipament, a la Massana. La seva estada a Andorra va tenir també com a objectiu presentar unes maquetes i estudis preliminars que encara no recullen possibles formes. Tot i que, va matisar, en qualsevol moment pot girar totalment el concepte i acabar fent quelcom de diferent. En tot cas, deixarà el procés creatiu reflectit i explicat una vegada hagi arribat al disseny definitiu.

Esbós al desembre

Dins de l’àmbit de les dades més concretes, el ministre de Cultura, Juli Minoves, va indicar (en la roda de premsa que van oferir tots dos després de recórrer la parcel·la) que Gehry presentarà un esbós al desembre, “amb una forma més acurada i amb els materials” de la construcció definits. L’any que ve s’iniciaran els treballs de preparació dels terrenys i el bastiment començarà a construir-se a principi del 2009 a molt tardar. Hauria d’estar finalitzat el 2011. És clar, va puntualitzar, que es tracta d’un càlcul inicial que podria patir canvis pel “tempo de construcció”. I va matisar molt el cost final de l’edificació: depenent de variables com els materials que finalment es facin servir i del preu per metre quadrat (l’equipament tindrà 6.000 metres quadrats construïts sobre una parcel·la de 1.700, cedida pel quart massanenc). A preguntes dels periodistes no va voler ratificar els 20 milions que havia estimat anteriorment. Sí va afirmar que proposa una partida de 8 milions als pressupostos del 2008, per iniciar les obres.

Malgrat certa insistència, no va ser possible arrencar de l’arquitecte una pista sobre aspectes com quins materials s’hi faran servir. “Hem de tenir paciència, perquè si treballem massa ràpid no sortirà bé”, va advertir. Per explicar, a continuació, que el procés de selecció dels materials és llarg i complex: es valora i estudia una gran quantitat de possibilitats, se’ls sotmet a proves, com ara el comportament de la llum en incidir-hi a sobre i se’n calibren els costos, amb vistes que el pressupost no se surti de mare. A més, va afegir-hi, és ingent la quantitat de nous materials que apareixen al mercat. Per exemple, “penso que la totxana no seria apropiada aquí, però als Estats Units s’està treballant en un nou tipus de totxo que té un altre aspecte i no ho sé…” si finalment podria resultar la matèria primera adient. Minoves va apuntar que li agrada molt la seu projectada per l’equip de Gehry per a la farmacèutica Novartis a Basilea (Suïssa), amb un sistema de climatització per mitjans naturals.

Gehry va precisar que necessita temps per concebre tot el projecte perquè vol fer “quelcom que tingui reverberació internacional”, de tal manera que aconsegueixi “atreure gent d’arreu del món perquè conegui quina és l’herència d’aquest país fantàstic”. Justament el propòsit del Govern en triar-lo com a autor de l’edifici.

“No podien haver trobat un lloc millor?”
“Quan vaig veure la maqueta de la parcel·la sobre la qual hauria de treballar em vaig preguntar si no podrien haver trobat un lloc millor. Però ara, quan veig el paisatge i com s’hi construeix, m’adono que no deixa de ser una parcel·la autènticament andorrana, representativa del país i amb molta força”. Així s’expressava Gehry després de recórrer els terrenys massanencs on s’edificaran els arxius, que li van suggerir els llocs on es troben certs temples de l’Índia. “Fa un pendent pronunciat i una forma estranya que, des de la llunyania, es percep com una zona central, fràgil, protegida per la muntanya i alhora en forma part”, explicava. Sobre aquesta part central situarà equipaments destinats al públic i els que custodien els documents, envoltats –en U– per bastiments que acolliran àrees com l’administrativa.

http://www.diariandorra.ad/noticies/view.php?ID=4243

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/6f78d96a.jpg

La notícia sencera: http://www.sendspace.com/file/la9zf6

A veure si passa en Lââm per aqui i ens ilustra una mica.

imperialistes!! :tongue: :D

^^ La imperialista és la premsa de Lleida, que sempre porta notícies d'Andorra... :D

Seria una salvatjada fer-ho en la vida real, però veure un aeroport enmig del Pirineu seria tot un espectacle: muntanyes excavades i tones de terres remogudes per encabir-hi una pista... Faraònic; em fa pensar en la construcció de la presa de les Tres Gorges...

Foster, Hadid, Gehry, Nouvel y Perrault optan a construir Museo Nacional Arte

Andorra la Vella (Andorra), 20 nov (EFE).- Los arquitectos Norman Foster, Zaha Hadid, Frank Gehry, Jean Nouvel y Dominique Perrault optan al diseño del futuro Museo Nacional de Arte de Andorra, donde se exhibirán, entre otros, los frescos de Santa Coloma, un conjunto pictórico del siglo XII obra del Maestro de Santa Coloma.

El futuro museo, que forma parte del Plan de Infraestructuras Culturales de Andorra, se levantará sobre el antiguo parque de bomberos de Andorra la Vella, en pleno centro de la capital andorrana, sobre una superficie de 725 metros cuadrados, que han sido declarados de interés nacional.

Según ha anunciado el ministro de Cultura, Juli Minoves, los técnicos de su departamento cerrarán la próxima semana las características a las que tendrán que adaptarse los cinco arquitectos internacionales que optan a diseñar el futuro museo, y antes de que acabe la legislatura, en abril de 2009, se conocerá el nombre del ganador.

Minoves ha explicado que el futuro edificio deberá ser "funcional" a la par que "singular" y tendrá un coste menor que el que inicialmente se pensó construir en unos terrenos de la localidad de Santa Coloma, aunque no ha cifrado la inversión que supondrá, ya que dependerá, entre otros, del proyecto ganador.

Para el ministro de Cultura, el cambio de ubicación del museo permitirá ajustarse "mejor" a la nueva realidad económica del país, puesto que sus dimensiones serán menores y permitirá "un ahorro de recursos", y además, fomentará una "sinergia" con los comercios de su alrededor, ya que la parcela donde se levantará está a muy pocos metros de la avenida Meritxell.

Los cinco arquitectos pasaron hace varios meses una primera fase de selección y en sus respectivos proyectos deberán tener en cuenta tanto el aspecto exterior como el interior.

Juli Minoves calcula que la construcción del futuro museo podría durar "unos tres años y medio" y está previsto que en él se expongan los frescos de Santa Coloma y los de la iglesia de Sant Esteve de Andorra la Vella, que actualmente están en posesión de una familia de Barcelona, si prospera la opción de compra que el Gobierno andorrano aprobó hace unas semanas.

Estos últimos frescos, obra de un artista anónimo conocido como "Mestre d´Andorra", son "El beso de Judas", de 242 centímetros de ancho por 203 de alto, y "La flagelación", de 165 centímetros de ancho por 203 de altura. EFE.


Fuente (http://www.elconfidencial.com/cache/2008/11/20/44_foster_hadid_gehry_nouvel_perrault_optan.html)

Andorra negocia exhibir colecciones de arte italianas en el futuro Museo de Arte

El Ministerio de Cultura andorrano ha iniciado negociaciones para que el futuro Museo Nacional de Arte del Principado, que optan a diseñar los arquitectos Norman Foster, Zaha Hadid, Frank Gehry, Jean Nouvel y Dominique Perrault, pueda exhibir colecciones de arte italianas.

La decisión se tomó durante un encuentro mantenido ayer en la sede del Ministerio de Cultura italiano entre el secretario de Estado de Cultura de este país, Franceso Giro, y el ministro de Cultura andorrano, Juli Minoves, han informado hoy fuentes de la Oficina del Portavoz.

Ambos mandatarios también estudiaron la posibilidad de poner en marcha un estudio conjunto sobre el arte del románico andorrano, en el que intervinieron maestros lombardos, y de llevar a cabo acciones en común para promocionar el catalán en el marco de la Fundación Ramon Llull, tras la reciente incorporación de la ciudad italiana de l'Alguer.

El encuentro tuvo lugar a propósito de la entrega a la Fundación ONCA por parte del compositor italiano Sergio Rendine del documento original de la ópera "El sueño de Carlomagno", que ha creado para la Orquesta Nacional Clásica de Andorra (ONCA).

Franceso Giro apuntó la posibilidad de que diferentes teatros italianos puedan acoger la representación de la obra como por ejemplo, el San Carlo de Nápoles.

http://ecodiario.eleconomista.es/musica/noticias/1039912/02/09/Andorra-negocia-exhibir-colecciones-de-arte-italianas-en-el-futuro-Museo-de-Arte.html

Grandvalira redefineix l'ampliació

L'estació de Grandvalira està immersa en la redefinició del projecte d'ampliació del domini esquiable cap a França després d'escoltar les recomanacions i els consells que se'ls han donat des de Medi Ambient. Segons el seu president, Joan Viladomat, "s'està intentant trobar el millor impacte ambiental per resoldre les recomanacions i redimensionar-lo des del punt de vista mediambiental". I és que l'estació preveu, malgrat la crisi econòmica, continuar amb la seva expansió cap a França a partir de maig, moment en què Viladomat creu que es donarà llum verd al projecte per unir l'actual domini esquiable amb Porté-Pimorent un cop el projecte asseguri el mínim impacte sobre el medi.
Un primer pas per a la consecució va ser a la temporada 2006- 2007, quan va incorporar als seus sis sectors el de Port de Neiges, el primer situat fora del Principat, a França. En aquest moment, els responsables de l'estació tenien clar cap a on volien encaminar els seus passos en el futur, encara que diferents traves administratives han impedit fins a la data que l'expansió prevista es pugui completar de forma satisfactòria.
Tot i això, el president de Grandvalira va mostrar el seu convenciment que el mes de maig vinent les autoritats franceses donaran llum verd definitiu al projecte, que permetria poder començar les obres a partir de 2010 del que podria ser el domini esquiable més gran dels Pirineus. Des del punt de vista estratègic, l'expansió cap a França és "prioritària", segons que va explicar Viladomat, perquè connectaria directament la comarca de la Cerdanya amb Grandvalira. La intenció és unir Porté-Pimorent amb Port donis Neiges a través d'un telecabina i un telefèric.

http://www.elperiodicdandorra.net/default.asp?idpublicacio_PK=16&idioma=CAS&idnoticia_PK=590980&idseccio_PK=249

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/a354a66b.jpg

Frank Gehry renuncia a construir l'Arxiu Nacional d'Andorra

• Després que el govern andorrà ajornés el projecte de l'autor del Guggenheim

L'arquitecte Frank Gehry ha decidit rescindir el contracte que tenia amb el Govern d'Andorra per construir el futur Museu de la Pau i la Identitat i Arxiu Nacional del Principat, després que l'Executiu andorrà acordés suspendre'l temporalment la setmana passada. Gehry ha fet saber mitjançant una carta al nou cap del Govern andorrà, Jaume Bartumeu, que renuncia a construir el citat edifici, el disseny del qual va ser fet públic el mes de maig passat, segons ha informat el diari "La Vanguardia".

Fonts del Govern d'Andorra han confirmat la recepció d'una carta durant la setmana passada, encara que han optat per no revelar el seu contingut. Les mateixes fonts han afirmat que dimecres que ve, dia 1 de juliol, el cap del Govern oferirà les explicacions sobre això durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.

L'Executiu andorrà va acordar el passat dia 23 de juny suspendre temporalment el contracte que l'anterior Govern havia signat amb Gehry per construir el futur Museu de la Pau i la Identitat i Arxiu Nacional del país pel seu cost "absolutament desmesurat", entre d'altres motius, segons declaracions del propi Jaume Bartumeu.

Aquella mateixa setmana, i segons que ha informat el rotatiu català, Gehry va enviar una carta a Bartumeu anunciant-li que rescindeix el contracte per construir el citat edifici i renuncia a seguir en el concurs per construir el futur Museu Nacional d'Art, on competeix amb Dominique Perrault, Jean Nouvel i Zaha Hadid.

En la missiva també exigeix recuperar les maquetes que va enviar i revoca el dret d'Andorra a utilitzar el trofeu que va dissenyar amb motiu dels Premis Carlemany, la primera edició dels quals va tenir lloc el passat 2008.

Fins avui, el Govern d'Andorra havia invertit en el projecte del Museu de la Pau i Arxiu Nacional 2,3 milions d'euros, dels quals 680.185 euros encara estan per liquidar.

http://www.lamalla.cat/cultura/art/article?id=275197

és una llàstima en un país on només hi destaca un edifici modern.

^^ Caldea? :yes:

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/e2e5f701.jpg

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Caldea.jpg

seeh XD

d'antics n'hi ha de macos però no deixen de ser casetes de pedra o eslgésies. Per exemple la Casa de la Vall. Però de moderns ni un... no se que tal deu ser el nou parlament i la batllia, potser encara no estan acabats.

Però el museu i arxiu nacional encara es vol fer? Es farà un nou concurs de projectes?

aquí parlen d'ajornar però si no tenen arquitecte... o negocien amb ell o hauran de fer un nou concurs, no?

Es normal que s'ajorni... el govern no té ni un centim... estan fent el túnel que connectarà Encamp amb la Massana sense haver de passar per Andorra, si no tinc entés malament es rebaixarà el preu del túnel d'en valira i ho assumirà el govern... per la falta de pasta es volia deixar de fer la carissima variant de Sant Julià de Lòria, que al final si es farà i s'està fent el nou parlament que substituirà la Casa de la Vall i la nova Batllia.

Pel que se pel tema mobiliari etc tots aquells projectes que estaven oberts o a punt d'obrir s'han parat o es demanen projectes a més llarg termini. Suposo que tot va lligat.

A més de les obres que s'han dut a terme a l'edifici de la duana que va quedar molt danyat en la riuada del riu runer. I Nautrlàndia és propietat de la parroquia de Sant Julià però segur que el govern hi ha posat pasta.

I la baixa de l'entrada de diners dels impostos dels Bancs (que han tingut que pujar els impostos) i la baixa de la entrada de pasta del sector de construcció derivada de la crici per una banda i la moratòria i que no se si fa al menys 3 anys que no es pot construir en terrenys nous.

Naturlàndia convertirà la pista blava en un tobogan per tot l'any
La inversió pública i privada per a aquesta nova temporada suma mig milió d'euros
Aquest estiu l'espai disposarà del parc d'inflables infantil més gran dels Pirineus

El nou parc de tobogans, tubby, serà sense dubte el producte estrella de l'estiu a Naturlàndia. Així ho va assegurar ahir el director del parc, Eugeni de Santiago, i els responsables comunals de Sant Julià el van qualificar com "una de les millors i més rendibles inversions després del Tobotronc". Es tracta de l'adaptació de la pista blava a nous materials sintètics anomenats Neveplast, amb propietats de lliscament que permetran gaudir d'aquest espai d'una manera molt divertida per a totes les edats i el més important durant els 365 dies de l'any. "Es pot convertir en l'únic producte del país que es podrà oferir tot l'any i que crearà una sinèrgia turística amb la resta d'ofertes d'altres camps de neu", va explicar De Santiago. Es tracta en un principi de l'adaptació d'una superfície de 96 metres de pujada i 96 de baixada. Una iniciativa que va ser demostrada ahir en la presentació de la temporada d'estiu amb un vídeo amb pistes d'esquí d'aquest material, perquè dóna per a moltes possibilitats, i per aquest motiu es va assenyalar com una possible alternativa a la pràctica de l'esquí fora de temporada per a propers anys per a Naturlàndia. L'adaptació de la pista amb aquest material sintètic ha tingut un cost per al Comú lauredià de 50.000 euros.
De Santiago va remarcar que pel que fa a l'adaptació de la pista amb material sintètic, que es posarà en funcionament la segona quinzena de juliol, "no té cap impacte mediambiental", ja que l'obra és mínima. Aquest estiu Naturlàndia farà una inversió de mig milió d'euros si se suma la iniciativa privada amb l'aportació pública del Comú. Les tarifes d'aquest estiu es mantindran com les de l'any passat, amb una lleugera variació que tindrà un màxim del 4% més, tenint en compte la situació econòmica actual.

MÉS NOVETATS A
més dels nous tobogans, i del Monster Bike Park dirigit per Xavi Casas, que ja va ser presentat amb un circuit de 100 metres amb obstacles, rampes i salts, s'inaugurarà un circuit infantil de quads elèctrics per a nens d'edats entre tres i set anys, i un nou parc d'inflables que, segons va afirmar el cònsol menor de Sant Julià, Enric Sangrà, "serà el més gran dels Pirineus". Per altra banda, s'ha creat un centre d'interpretació de la natura amb una biblioteca sobre temes de medi ambient.
A més, Naturlàndia ha apostat per la millora d'algunes de les activitats que tenen èxit com és el nou circuit de tir amb arc, que és millor equipat, amb més seguretat i millor accés, així com les excursions organitzades que disposen de més cavalls. De Santiago va explicar que en l'àmbit comercial Naturlàndia ha renovat la pàgina web, ha incrementat l'activitat comercial per captar nous mercats i ha creat paquets d'activitats amb preus molt interessants per a les famílies, i ha apostat per la formació del personal, així com la millora dels accessos al camp de la Rabassa.
Per altra banda, i segons va explicar el conseller d'esports de Sant Julià, Oliver Alís, també va anunciar que a partir de l'1 de juliol, i a iniciativa d'una empresa de transports del país, es posarà en marxa un nou servei d'autobús entre el centre termolúdic Caldea i Naturlàndia, amb un viatge d'anada al matí i un de tornada al migdia, que es duplicarà durant l'estiu i els dies festius. Aquest servei complementarà el Quart Bus, i facilitarà l'accés dels turistes al parc temàtic.

El Periòdic d'Andorra (http://www.elperiodicdandorra.com/default.asp?idpublicacio_PK=16&idioma=CAS&idnoticia_PK=625511&idseccio_PK=252)

L'arquitecte Frank Gehry critica la "inexperiència" del govern andorrà

L'arquitecte Frank Gehry ha criticat aquest diumenge la "falta de professionalitat, compromís i la inexperiència" del nou govern andorrà. D'aquesta manera ha volgut justificar el trencament de relacions amb l'executiu encapçalat pel socialdemòcrata Jaume Bartumeu, després que aquest hagués declarat en una entrevista que '"Andorra no és Dubai". Bartumeu es referia als encàrrecs que l'anterior govern d'Antoni Pintat havia fet a Gehry, concretament el disseny del Museu de la Pai i de la Identitat i Arxiu Nacional d'Andorra. El creador del Museu Guggenheim de Bilbao ha dit, però, que no durà el govern andorrà als tribunals.

En una entrevista que publica aquest diumenge el diari La Vanguardia, Frank Gehry ha explicat que en tot moment ha tingut l'interès i la disposició necessària per adaptar-se als continus canvis d'emplaçament i modificacions pressupostàries que el nou govern andorrà marcava. Amb tot, Ghery reconeix que hagués hagut de trencar relacions amb l'executiu abans i no habituar-se a aquests continus canvis. Tot i que no anirà als jutjats, l'arquitecte ha volgut "denunciar" com s'han desenvolupat els fets, per tal d'evitar que altres arquitectes passin per la seva situació.

L'arquitecte ha explicat que va notar que les coses no anaven bé quan, després de rebre una alta distinció, Albert Pintat li va anunciar que deixava el seu càrrec com a cap polític andorrà. "En aquest moment em vaig sentir abandonat" ha comentat. Aquí no acaba el seu relat "just després, el ministre de Cultura, Juli Minoves, em va demanar que reduís els meus honoraris perquè els suposaven un problema polític" ha afegit.

Ghery ha insistit que va ser el govern andorrà qui va fer l'encàrrec, on hauria abonat uns 2,3 milions d'euros pel projecte. "Considero que qui diu que sóc car és poc professional" ha comentat l'arquitecte. També ha afirmat que se sent "dolgut" i "enfadat" per les declaracions de Bartumeu i que espera recuperar les diferents maquetes dels seus projectes i poder cobrar les factures emeses.

Viure als Pirineus (http://www.viurealspirineus.cat/not%C3%ADcies/Societat/L%27arquitecte+Frank+Gehry+critica+la+%22inexperi%C3%A8ncia%22+del+govern+andorr%C3%A0)

Gehry: el següent Calatrava.


ps. el mafioseig del Pintat és tan gran que m'estranya que no arribi a Sta. Mònica, California... no m'explico com pot ser que ja no tingui el poder!

^^ Què vols dir amb "el següent Calatrava"?

El següent que li munta mogudes als clients!

^^ Ara ho he entès! Gràcies per l'aclariment.

Divendres que ve s'inaugura L'Illa de Carlemany, el nou centre comercial d'Andorra siutat a l'Avinguda Carlemany a Escaldes-Engordany, pels que no ho coneguin, més amunt de l'Escale.

En aquest cas Sky l'única semblança amb l'Illa de Bcn és el nom XD

http://www.elperiodicdandorra.com/default.asp?idpublicacio_PK=16&idioma=CAS&idnoticia_PK=625533&idseccio_PK=252
http://www.elperiodicdandorra.com/default.asp?idpublicacio_PK=16&idioma=CAS&idnoticia_PK=624032&idseccio_PK=253&h=
http://www.elperiodicodeandorra.com/default.asp?idpublicacio_PK=16&idioma=CAS&idnoticia_PK=614370&idseccio_PK=252

^^ Llavors la competència s'hauria d'anomenar Illa Meritxell o algun altre tòpic andorrà. :D

(El) Gobierno (andorrano) baraja descartar las propuestas presentadas para (el) Museo Nacional Arte

El nuevo Gobierno de Andorra podría descartar los proyectos presentados por los arquitectos Dominique Perrault, Jean Nouvel y Zaha Hadid para construir el futuro Museo Nacional de Arte del Principado, según ha dicho a Efe la nueva ministra de Cultura, Susanna Vela.

Vela, durante una entrevista con Efe, ha explicado que el próximo mes de septiembre un jurado "de técnicos y políticos" tomará una decisión sobre el concurso convocado por el anterior Ejecutivo para construir el futuro museo, cuya ubicación inicial está prevista en el centro de Andorra la Vella, la capital del país.

La ministra de Cultura ha declarado que "es una posibilidad" descartar los tres proyectos presentados por estos arquitectos y apostar por una alternativa diferente, aunque no ha dado más detalles al respecto.

Durante las próximas semanas, según ha afirmado, se constituirá el jurado que deberá tomar una decisión.

Perrault, Nouvel y Hadid han sido informados por carta del cambio de Gobierno en el país y también de que será en septiembre y no antes cuando se resuelva el concurso, "tal como marcan las bases", ha subrayado Susanna Vela.

La construcción pensada por Zaha Hadid para el futuro Museo Nacional de Arte alcanza los 104 metros de altura, que se dividen en 19 plantas y una cubierta, donde está la cafetería.

Dominique Perrault apuesta en cambio por superar el "skyline" andorrano con un edificio de 14 niveles hacia arriba, seis de los cuales se prologan en voladizo a norte y sur, y seis más en la parte subterránea.

El también francés Jean Nouvel ha apostado por un edificio menos alto, de 50 metros, con once plantas hacia arriba y seis hacia abajo.

http://www.adn.es/local/lleida/20090713/NWS-0350-Gobierno-Nacional-Museo-Arte-presentadas.html

No sé per què escriuen el titular a l'estil mexicà. :dunno:

^^ Llavors la competència s'hauria d'anomenar Illa Meritxell o algun altre tòpic andorrà. :D

jajaja que bo. I el que ha escrit l'article si ha lluït amb el titular.

Sobre el projecte és normal que no ho tirin endavant perquè no tenen ni un duro, han parat fins i tot el canvi de mobiliari que no puja una bestialitat i el Centre nacional d'emergències (112) està en concurs ara mateix i és necessari i hi ha gent que diu que no se sap pas si es farà.

Una illa per combatre la crisi

Més de 1.500 persones assisteixen a la inauguració d’Illa Carlemany, que avui s’obre al públic


L’esdeveniment de l’any, sens dubte. La inauguració oficial del centre comercial Illa Carlemany, ahir al vespre, va congregar més de 1.500 persones de tots els sectors econòmics i socials del país. Perquè ningú no va voler deixar escapar l’oportunitat de conèixer de primera mà l’aspecte d’un dels edificis emblemàtics de la parròquia d’Escaldes. Les xifres del local, de fet, impressionen: més de 36 milions d’euros d’inversió per construir més de 47.500 metres quadrats, 600 places d’aparcament, 52 botigues de tot tipus, 5 sales multicines i 9 punts gastronòmics. També un gimnàs, un supermercat i un espai d’esbarjo per als infants. I les oficines i els habitatges de lloguer, als pisos superiors de l’immoble, que s’enllestiran en breu. Tot plegat distribuït en quatre plantes obertes a un gran pati central al voltant del qual s’estructura l’oferta.
L’equipament, que es posa en marxa en plena crisi econòmica, donarà feina a 480 persones. Els promotors del projecte (Casa Muntanya, S. A.), conscients de la situació financera “complicada”, esperen que l’illa serveixi per revifar el sector econòmic. “Esperem que la creació de nous llocs de treball compensi el mal moment actual; en situacions de crisi, la despesa s’ha de repartir entre tots els actors”, va posar en relleu el portaveu de la societat, Estanislau Sangrà. En la mateixa línia, el cònsol major de la parròquia que alberga l’edifici, Antoni Martí, va lloar el fet que una família del país hagi tingut “la il·lusió” d’engegar el projecte “a casa”. “És d’agrair ara que hi hagi famílies a Andorra que inverteixin part del seu patrimoni en projectes del país i no a fora”, va concloure. I, de la seva banda, el cap de Govern, Jaume Bartumeu, va centrar el parlament en la confiança. “Esperem que aquest acte de fe i de confiança en Andorra ajudi a reactivar l’economia.”

Afectació a l’entorn
Sangrà, durant la seva intervenció, va citar com a possibles “efectes negatius en l’entorn” el fet que altres comerços puguin resultar perjudicats inicialment per la posada en marxa del complex de l’avinguda Carlemany. Però espera que a mitjà o llarg termini la situació canviï. I en aquest sentit, el cònsol escaldenc hi va afegir que “també entenc el temor que pot generar en altres zones”, alhora que va garantir que es duran a terme actuacions per dinamitzar altres espais de la parròquia.
Han estat necessaris set anys per donar a llum el centre comercial, dissenyat per l’arquitecte andorrà Pere Aixàs i del despatx Terradas de Barcelona. El creador va explicar que s’ha volgut aixecar un edifici amb una imatge exterior “impactant, valenta, clara i atrevida”. Al mateix temps, els espais interiors que el conformen tenen la voluntat de transmetre al visitant un ambient, va assenyalar, de tranquil·litat a través d’una arquitectura “molt simple”.
Les instal·lacions obren avui al matí al públic i ho fan al cent per cent. Estaran en marxa cada dia des de les nou del matí fins a les vuit del vespre de manera inin*terrompuda. Es preveu que aquest cap de setmana, el primer de funcionament, aculli un volum molt important de públic, atret per la novetat i també (per què no dir-ho) encuriosit sobre l’aspecte de l’illa.

Diari d'Andorra (http://www.diariandorra.ad/noticies/view.php?ID=12198)

Bartumeu rumia portar als tribunals l'antic equip de Cultura
• Al.lega l'exorbitant cost derivat d'un contracte que "no s'hauria d'haver firmat"
• El BOPA publica "per error" un edicte amb la resolució de l'acord pel Govern

El contenciós que enfronta el Govern amb Frank Gehry a compte del Museu de la Pau i de la Identitat que l'anterior Executiu li va encarregar a l'arquitecte canadenc està lluny de poder considerar-se resolt. El cap de Govern, Jaume Bartumeu, va introduir ahir un nou matís en advertir que el seu Gabinet podria emprendre accions legals contra els responsables de l'equip ministerial que va firmar el contracte. És a dir, contra Juli Minoves, l'aleshores titular de la cartera de Cultura, o el seu immediat superior, l'excap de Govern Albert Pintat. Va ser tot l'explícit que permet el moment: "Si creiem que se'n deriven responsabilitats, demanarem a la justícia que s'hi pronunciï".
Una amenaça que va sonar molt rumiada i en absolut remota, i que va justificar en l'exorbitant cost econòmic que, previsiblement, comportarà la rescissió del contracte. Bartumeu es va resistir a entrar en xifres concretes, més enllà dels prop de tres milions d'euros que ja se li han abonat a Gehry --2,3 milions en concepte de despeses i honoraris, més 680.000 euros que el nou Executiu es va trobar pendent de liquidació quan va assumir el poder. Però va insistir en el mantra que ha repetit des de la primera intervenció pública sobre el Museu de la Pau: "En cap circumstància jo hauria firmat un contracte com aquest, precisament per les conseqüències econòmiques que se'n seguiran". No va detallar quines seran aquestes "conseqüències" que justificarien mesura tan insòlita com ara demandar un exministre. Però l'home de lleis que és no es va poder estar d'afirmar que "segons la legislació andorrana, un contracte com aquest no s'hauria d'haver firmat". Aquí pot raure precisament una de les claus de volta del conflicte: ¿sota quina jurisdicció es va firmar l'acord entre Gehry i Minoves? ¿Quina és la legislació aplicable al cas: l'andorrana o la de l'estat de Califòrnia? Bartumeu no va desvetllar aquesta incògnita fonamental. Tampoc no se li va escapar res sobre la (hipotètica) penalització que el contracte estipula a favor de Gehry en cas de resolució. Enigmes que tindran resposta en una futura compareixença pública que tindrà lloc --va dir-- "quan hàgim estudiat totes les conseqüències que es deriven de la rescissió del contracte".
GALIMATIES LEGAL De fet, el gir introduït per Bartumeu és fill directe d'una insòlita pífia administrativa: el Butlletí Oficial publicava ahir un edicte en què es donava compte de l'acord del 2 de setembre pel qual el Consell de Ministres rescindia el contracte. El cap de Govern va insistir que es tracta d'un "error" i que l'edicte "no hauria d'haver sortit publicat" tot i que --va admetre-- ell mateix el va firmar. I va apel.lar a un tecnicisme legal: "El Govern no pot acordar la rescissió d'un contracte que l'altra part ja ha donat per rescindit". De tot aquest galimaties on sembla que tindran la lletra petita tindrà un paper destacat, l'únic que tothom té clar --començant per Bartumeu-- és que Gehry va trencar unilateralment el compromís amb la carta del 25 de juny --just l'endemà que el cap de Govern declarés la "suspensió" del projecte. És la famosa missiva on es diu decidit a "no rebre més ofenses d'Andorra", on es fa enrere "de qualsevol consideració futura com a arquitecte del museu", i on anuncia la "terminació" del projecte per "l'incompliment d'Andorra a pagar les factures pendents".
Aquesta carta marca la ruptura definitiva de relacions: de res no ha servit l'abonament dels 680.000 euros reclamats per Gehry. Ni el retorn de les maquetes i del disseny del premi Carlemany --que eren les altres dues exigències de l'arquitecte. Tampoc Bartumeu s'ha cregut obligar a trucar personalment el canadenc per restablir el diàleg. La qüestió és que dos mesos després, l'afer continua empantanegat, l'Estat ja ha abonat quasi tres milions d'euros i el ciutadà encara no sap a quant pujarà la factura total d'un projecte condemnat al calaix.

El Periòdic d'Andorra (http://www.elperiodicdandorra.com/default.asp?idpublicacio_PK=16&idioma=CAS&idnoticia_PK=643703&idseccio_PK=253)

La ministra de Cultura apunta que s’han pagat dos milions d’euros al despatx de Gehry “per no obtenir res”

“Un pou sense fons.” Així va definir la ministra d’Educació i Cultura, Susanna Vela, el projecte de l’Arxiu-Museu Nacional que l’anterior Govern havia encarregat a Frank Gehry.

Ho va fer durant la sessió de control a l’executiu, que va tenir lloc ahir a Casa de la Vall, i arran d’una pregunta del president del grup parlamentari d’Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen. Vela es va mostrar especialment crítica amb la iniciativa engegada pel seu antecessor, Juli Minoves, ja que, segons va assegurar, ha suposat “pagar milions d’euros per no tenir res”.

La titular de Cultura va ser contundent a l’hora d’explicar, a intervenció del socialdemòcrata Jan Cartes, la manera com s’havia portat tot el projecte. “Va estar mal gestionat, mal definit. Es van signar uns contractes que anaven en contra dels interessos del Govern”, va afirmar la ministra. Davant d’aquests comentaris, el conseller del grup reformista Amadeu Rossell va preguntar “si no consideren que suspendre un projecte pel qual s’han pagat ja dos milions és malgastar diners”. Vela va apuntar que més fons s’haurien perdut si s’hagués continuat, ja que “hi havia una sèrie de despeses no previstes i hauria costat més dels 30 milions d’euros; érem incapaços de calcular quant”.

http://demo.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=988

Pel que m'han comentat de dos projectes... l'anterior govern semblava tenir uns aires de grandesa que eren massa...

Per exemple m'han comentat que el túnel de les dos Valires (el de l'accident) tenia uns acabats més propis d'una ciutat com Nova York i no per a un túnel per connectar dues parròquies andorranes amb una densitat poblacional baixa.

Després hi ha el tema del 112. L'antic govern va treure a concurs el projecte per a la construcció del centre d'emergències... se suposa que havia d'anar a l'últim pis de l'edifici de bombers de Santa Coloma. Doncs finalment l'han declarat desert perquè deien que el centre que havien projectat era massa costós i sobredimensionat pel que es Andorra... a part que hi havia dos problemes. Resulta que l'edifici dels bombers está al costat del riu Valira i està en zona inundable i que per tant en una possible inundació o catastrofe seria probable que no es pogués accedir a l'edifici i que els helcopters que es necessiten no poguessin aterrar allà pel tipus de vents.

Total que ara s'ha de refer de nou, ves a saber que ha passat amb el túnel de les dos Valires... el museu de Gehry ja sembla que res de res.

La nova seu de justícia que s'havia de fer davant del nou Consell General finalment no es farà. I així està tot, a més de les grans restructuracions dels funcionariat,

Pel que m'han comentat de dos projectes... l'anterior govern semblava tenir uns aires de grandesa que eren massa...

Per exemple m'han comentat que el túnel de les dos Valires (el de l'accident) tenia uns acabats més propis d'una ciutat com Nova York i no per a un túnel per connectar dues parròquies andorranes amb una densitat poblacional baixa.
Però què passava? Que tenia les llambordes de marbre del Pentèlic? XD

Déu n'hi do quina n'està caient també a Andorra... No se'n salva ni l'apuntador! :ohno:

Suposo que es deuen referir al pont penjat (que és el que va caure), a la capacitat del túnel (crec que és de dos carrils per sentit), que són dos túnels en paral·lel (per a cada sentit), i després els acabats diuen que era de lo millor i de lo més innovador... és a dir que un altre túnel fet amb mitjans actuals i amb una bona seguretat però amb d'altres materials i amb altres acabats hauria estat molt millor pel que és Andorra.

I no està clar si l'acabaran? Ho dic perquè quan van mostrar imatges de l'accident semblava com si les obres estiguessin força avançades... seria una pena que deixessin l'obra inacabada per culpa de l'accident i de la cojuntura econòmica...

Segur que l'acabaran... si diria que el túnel està totalment escabat, seria una tonteria no acabar-lo. Del projecte de túnels i ponts que s'havia engegat s'han paral·litzat tots menys aquest i la variant de Sant Julià de Lòria.

Segur que l'acabaran... si diria que el túnel està totalment escabat, seria una tonteria no acabar-lo. Del projecte de túnels i ponts que s'havia engegat s'han paral·litzat tots menys aquest i la variant de Sant Julià de Lòria.

Què fort tot plegat... Em recorda molt el que ens va passar amb l'esfondrament del Carmel. Si això serveix perquè a Andorra es repensin el tema de les obres públiques i tota la pesca, millor, tu. El mal ja està fet...

Les obres al túnel dels Dos Valires es poden reiniciar a partir de dilluns
L’executiu dóna el permís un cop analitzat l’informe de l’auditora externa.

Les obres al viaducte de l’accés oest del túnel dels Dos Valires ja es podran reiniciar aquest mateix dilluns. El consell de ministres va autoritzar en la reunió d’ahir la re*presa dels treballs en aquelles parts de l’estructura que no es van veure afectades per l’esfondrament que el novembre passat va causar cinc víctimes mortals, totes empleats portuguesos.
10-nandoEl Govern va examinar ahir l’informe extern que va encar*re*gar a la consultora belga Bureau Veritas. L’estudi ja va certificar el bon estat i la correcta contrucció de l’estructura on no es va produir el sinistre, un requisit exigit per l’executiu per poder donar el vistiplau a la continuació de les obres. L’auditoria tècnica no tan sols valida les actuacions realitzades fins abans del si*nistre sinó que també conclou que l’enfonsament no ha tingut conseqüències pel que fa a l’estabilitat de la resta de l’estructura.

Treballs limitats
El Govern, mitjançant un comunicat oficial, va fer pública ahir a la tarda la decisió d’autoritzar el retorn a la feina. Tot i això, especifica que només es podrà treballar en aquelles zones del viaducte que no van resultar afectades pel sinistre. De fet, la part central, on va tenir lloc el mortal accident, encara es troba precintada, ja que continua endavant la investigació judicial.
L’exectiu farà arribar divendres una carta informativa a la unió temporal d’em*preses (que integren Dragados, Dragasa i Treballs Públics Armengol) adjudicatària de les obres. De fet, l’executiu va exigir que fossin les companyies les que assumissin el cost de l’informe encarregat a Bureau Veritas. El document, a més de la comunicació de l’autorització per tornar a treballar en el viaducte, també especificarà “els termes concrets que haurà de marcar la represa” dels treballs.

La construcció del futur pont, que ha d’enllaçar la carretera general 3 amb el túnel que permetrà comunicar les dues valls sense necessitat d’haver de creuar el centre urbà d’Escaldes-Engordany, es trobava aturada des de l’accident. Només al desembre el Govern va donar el permís per fer treballs de consolidació de l’estructura ja erigida i no afectada pel sinistre per, d’aquesta manera, evitar que les inclemències cli*matològiques pròpies de l’hivern poguessin causar més danys en la infraestructura.

Diari d'Andorra (http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&id=1659&view=item&Itemid=380)

Naturlàndia factura al Nadal el 3% més de visitants que l'any passat
El parc conclou positivament les festes, amb 8.930 tiquets venuts.
Creixen les visites al múixing i al parc mòbil, però el Tobotronc perd 600 visitants.

Naturlàndia va incrementar el nombre de visitants que van acudir a les seves instal.lacions durant les festes nadalenques, en relació al mateix període de l'any passat. En total, el parc va vendre 8.930 tiquets d'activitats entre aquest 25 de desembre i el 6 de gener, a banda dels visitants que pugen com a acompanyants o per visitar les instal.lacions. Les dades d'aquest any representen un increment del 3% respecte al Nadal del 2008.
La directora en funcions de Naturlàndia, Laura Garcia, va valorar aquestes xifres de les festes molt positivament. "No es tracta d'un increment molt significatiu, però sí que és important tenint en compte la complicada situació econòmica del sector del turisme i la meteorologia que hem patit alguns dies d'aquest any", va manifestar Garcia. La directora en funcions va explicar que el temps no va acompanyar durant alguns dels dies de suposada màxima afluència a les instal.lacions.

Precisament, les condicions meteorològiques patides durant el Nadal van obligar a tancar en algunes jornades clau l'atracció estrella de Naturlàndia, el Tobotronc. Aquest fet ha derivat en una baixada del nombre de tiquets venuts del Tobotronc, que va ser de 3.300 baixades a l'atracció, per les 3.900 baixades registrades l'any passat.

No obstant això, la crescuda d'altres activitats paral.leles ha permès assolir l'increment del 3% d'aquest Nadal. "El múixing, trineus arrossegats per gossos, ha estat un boom" va manifestar Garcia. També han augmentat les visites el parc mòbil, a les motos, i als quads. Finalment, Garcia va destacar l'afluència al Tubby, el tobogan sintètic instal.lat a una pista.

BONES EXPECTATIVES PER AL 2010 Garcia també va parlar de com Naturlàndia encara aquest any 2010, en què es pretén "anar més enllà" i superar el nombre de visitants registrats al 2009. De moment, les expectatives són bones, tot i que Garcia va demanar prudència, perquè "som coneixedors de la complicada situació del sector".
L'any ha començat bé, amb bona neu, un important volum de facturació i bones previsions pel que fa a les reserves. Garcia va explicar que el perfil del visitant continua sent majoritàriament el familiar i de proximitat (Espanya i França). També s'està notant l'arribada del turisme rus, que "des del 26 de desembre ha anat pujant regularment" i que encara ara es deixa veure per Naturlàndia.

El Periòdic d'Andorra (http://www.elperiodicdandorra.com/default.asp?idpublicacio_PK=16&idioma=CAS&idnoticia_PK=677877&idseccio_PK=252)

El Museu de l'Aigua i del Madriu sobrevolarà el Pont de la Tosca
El Comú està esperant que el Govern el declari d'interès nacional per la singularitat que presenta.
L'estructura, de 446 m2, i l'ampliació del passeig del riu estaran llestes a principi de l'any que ve.

Sense cap dubte, l'espectacularitat de l'edifici del futur Museu de l'Aigua i d'Interpretació de la vall del Madriu i l'ubicació per sobre de l'avinguda del Pont de la Tosca i per sobre del Riu Valira, naixent des del Roc del Merge, és el principal element del projecte de revitalització de la part alta de la parròquia d'Escaldes-Engordany. A més d'aquest immoble emblemàtic, es preveu l'actuació en l'espai públic de la plaça dels Safarejos amb un conjunt de plataformes per a vianants, que es perllongaran volant cap al riu amb terrasses per a activitats lúdiques.

Finalment la plaça-pont sobre el riu Valira de 117 metres quadrats que serà per a vianants constitueix un element més per revitalitzar aquesta part alta de la parròquia.

L'edifici-pont del futur museu està esperant que l'Executiu el declari d'interès nacional per la seva singularitat pel que fa a posició, formalització, capitalització i potenciació d'un àmbit amb elements històrics i naturals que cal preservar. El cònsol major escaldenc, Antoni Martí, va explicar ahir que ja té informes que marquin la voluntat de l'executiu i que ja s'ha passat la informació als departaments d'Ordenament Territorial i de Mobilitat. Martí té previst reunir-se en breu amb el ministre d'Ordenament Territorial i Medi Ambient, Vicenç Alay, per parlar del projecte.

Aquest edifici, que ja disposa d'una partida pressupostària aquest any de 2,3 milions d'euros, es té previst que es tregui a concurs el mes de febrer vinent i que la seva adjudicació es faci al març perquè les obres comencin a la primavera vinent. Si en aquest any no està acabat, s'espera que ho estigui a principi de l'any vinent.

A meitat de l'any vinent s'espera que l'edifici sigui operatiu, prèvia contractació d'empreses especialitzades per habilitar l'interior com a museu amb el contingut del concepte del projecte.

UNA CAPSA COM A PANTALLA Amb 446 metres quadrats, aquest bé arquitectònic (que es convertirà en un referent no només parroquial) esdevindrà una aposta ferma per les noves tecnologies perquè acollirà instal.lacions punteres de climatització, enllumenat i sistemes tecnològics que permeten incorporar accions i efectes singulars.

La ubicació i disseny, duts a terme pel Departament d'Urbanisme del Comú, tenen l'objectiu de posar de relleu els espais entre el Pont d'Engordany i el Pont de la Tosca, àrea en què es produeix l'aiguabarreig del riu Madriu amb el Valira, l'entrada natural de la vall del Madriu i el naixement de l'aigua termal de la parròquia, recurs natural del país. "Es tracta de donar força a l'escut de la parròquia, perquè aquesta zona és la més important", va explicar Martí. L'exterior de la capsa s'ha concebut com una pantalla de projecció, de manera, que es preveu que emeti llum mitjançant un conjunt de leds encastats en els perfils del mur cortina, i servirà per projectar imatges. La caiguda d'aigua és al final el punt de projecció de diferents imatges i films que mostrin tot el conjunt d'activitats que es generin a l'interior.

Una vegada l'edifici estigui acabat i sobrevoli per sobre l'avinguda del Pont de la Tosca fins a passar el Valira, l'estructura deixarà un buit vertical de 5,5 metres, la qual cosa significa que podran passar per sota camions de gran tonatge. Pel que fa a la construcció, els enginyers del Comú d'Escaldes tenen programada l'actuació de les obres perquè afecti al menys possible a la circulació d'aquesta avinguda, que és un dels accessos de la parròquia.

El Periòdic d'Andorra (http://www.elperiodicdandorra.com/default.asp?idpublicacio_PK=16&idioma=CAS&idnoticia_PK=679395&idseccio_PK=249)

Patrimoni Natural aposta per completar la xarxa de refugis guardats del país

El director de Patrimoni Natural, Pere Roquet s'ha mostrat convençut que l'ampliació de la xarxa de refugis guardats del país 'és la clau per poder tenir en el futur una oferta de muntanya tal com s'entén avui en dia a nivell europeu'. En aquest sentit, Roquet ha dit que en el projecte de pressupost del 2010 ja es contempla una partida per a construir el refugi guardat de Sorteny, i que en falta com a mínim un altre a la zona de l'Illa, a la capçalera del riu Madriu, ja que és un lloc on conflueixen les grans rutes de senderisme a nivell internacional. Patrimoni Natural també està treballant per connectar els refugis andorrans amb els francesos.

Pere Roquet ha posat de manifest que la xarxa de refugis no guardats que té Andorra 'és la millor que hi ha al Pirineu de llarg', però que en canvi, de guardats actualment només existeixen el del Comapedrosa i el de Juclar, i que hi ha una demanda creixent d'aquest tipus d'infraestructures. Roquet considera que aquests refugis són fonamentals tenint en compte que hi ha una important quantitat de gent que practica el senderisme i per evitar que els refugis es deteriorin, 's'ha de poder posar un control, i per això, s'ha de donar un mínim de servei'.

Pel que fa al refugi de Sorteny, ja hi ha un conveni signat amb el Comú d'Ordino, i es preveu que si s'aprova el pressupost de l'Estat, la seva construcció pugui començar durant aquest any, i pugui ser inaugurat durant el 2011. De tota manera, encara s'ha de concretar com se soluciona el sanejament de les aigües. De moment hi ha dues opcions, o connectar el refugi amb la xarxa pública, que es troba a un parell de quilòmetres, o bé construir una depuradora autònoma. En aquests moments s'està estudiant quina de les dues opcions és més interessant econòmicament, tenint en compte que si s'optés per embrancar-se al col·lector general s'estalviaria en les despeses de manteniment de la depuradora.

Quant al refugi de l'Illa, Roquet ha explicat que, de moment, només és una idea i que encara s'ha de parlar amb tots els comuns afectats. De tota manera, el director de Patrimoni Natural considera que és un lloc de confluència de camins i que seria fonamental construir-hi un refugi guardat que completés la xarxa que ha de permetre fer la volta a Andorra. A la zona de l'Illa hi conflueixen el GR-11, que connecta tot el Pirineu i el GR-7, que va d'Escandinàvia al sud d'Espanya, a més de la ruta dels Estanys Amagats. Són recorreguts molt freqüentats, sobretot a l'estiu, i segons Roquet, 'aquest és un tipus de turisme que cada dia va a més'.

Roquet ha explicat que també s'està treballant per millorar la connexió entre els refugis andorrans i els francesos, per tal que la circulació d'aquest tipus de visitants sigui major.

Bondia.ad (http://www.bondia.ad/index.php?option=com_content&view=article&id=9081:patrimoni-natural-aposta-per-completar-la-xarxa-de-refugis-guardats-del-pais&catid=43:C%C3%B2pia%20de)

104 milions pendents al vial de Sant Julià i al Dos Valires

La memòria sobre el deute del Govern reflecteix fins a quin punt les inversions fetes amb càrrec a plurianuals comprometen la situació financera futura. Les dues grans obres públiques en curs, la desviació de Sant Julià i el túnel dels Dos Valires, suposen quasi 104 milions d'euros pendents de pagar per l'Executiu. D'aquests, quasi 29 milions s'hauran de pagar durant el 2010 i més de 37 milions durant el 2011, segons les previsions que figuren a la memòria. De tots els contractes, el que suposa una inversió més gran és el de la boca de la Massana del túnel dels Dos Valires, que s'emporta més de 28,5 milions d'euros; la boca d'Encamp suposarà quasi 16 milions, i les instal.lacions de tota la infraestructura, uns 22 milions. L'adjudicat, fins ara, del vial lauredià, equival a 37 milions.

El Periòdic d'Andorra (http://www.elperiodicdandorra.com/default.asp?idpublicacio_PK=16&idioma=CAS&idnoticia_PK=683597&idseccio_PK=251)

A la versió impresa de l'edició andorrana del Periódico surtien imatges de les diferents propostes pels Arxiu-Museu i al Nacional d'Art però vec que a internet no surten... llàstima.

http://www.elperiodicdandorra.com/default.asp?idpublicacio_PK=16&idioma=CAS&idnoticia_PK=694393&idseccio_PK=253

La Cambra demana al comerç si vol l’eix comercial per a vianants
L’entitat engega una consulta per conèixer l’opinió dels implicats i determinar quan i com es podrien tancar al trànsit les avingudes Meritxell i Carlemany

La Cambra de Comerç ha engegat un procés de consulta per demanar l’opinió als botiguers de les parròquies d’Andorra la Vella i d’Escaldes-Engordany sobre el futur del principal eix comercial del país. Farà una sèrie d’enquestes entre el sector per preguntar si volen convertir per a vianants les avingudes Meritxell i Carlemany.

L’estudi, del qual encara no es disposen les conclusions, haurà de fixar els trams, els terminis i com es duran a terme aquests tancaments, en cas que els avalin els implicats.

Des de la Cambra van argumentar que s’impulsa el projecte perquè creuen que pot funcionar. Segons va explicar ahir el president de l’entitat, Marc Pantebre, es pretén conèixer l’opinió de “tot*hom que hi tingui a dir alguna cosa”. Per aquest motiu, s’ha contractat una empresa especialitzada per mirar de saber de forma molt acurada el parer dels comerciants i provar així d’arribar al consens que els mandataris d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany han reclamat. De fet, en aquest sentit es va expressar ahir també la cònsol major de la capital, Rosa Ferrer, que va comentar que van trobar bé la proposta de consulta: “caldrà veure quin nivell de consens hi ha. Vam dir que sí a fer l’enquesta sempre que es fes amb rigor”.
Pantebre va preferir no donar detalls del procés participatiu i només va incidir que ha de ser obert però no assembleari. “Hauria de ser un procés relativament ràpid, no ens podem demorar molt”, va assenyalar. S’espera disposar de les primeres dades a principi del mes vinent.

Parer del Govern
La posada en marxa de la iniciativa també s’ha presentat formalment al Govern. Va ser dilluns, en el decurs d’una entrevista amb el ministre de Turisme, Claude Benet. A priori, té també el beneplàcit de l’executiu, tal com va comentar el mateix ministre després de la Taula de Comerç i Turisme d’ahir (també s’hi va fer pública la intenció de preguntar als botiguers si volen fer per a vianants les avingudes comercials). “En principi no hi estem en contra, s’ha de veure si afecta positivament els comerços de la zona”. Benet, en la mateixa línia que els comuns implicats, també reclama consens de tots els agents concernits. El Diari, no obstant, ja va recollir opinions desfavorables. La presidenta de l’Associació de comerciants de Prada Ramon, Susagna Venable, va mostrar-se contrària al tancament “perquè aquestes dues avingudes atreuen molta gent” i considera que la mesura anirà en detriment de les àrees que no són cèntriques. Venable va avançar que els botiguers de Na Maria Pla tampoc hi estan a favor.

http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=4092

La poca solidesa en les torres, una de les causes de l'esfondrament del túnel de les Dues Valires

* El Consell de Ministres ha aprovat la construcció d'una nova alineació de torres de sosteniment.

* Bartumeu diu que està a punt de reclamar els informes dels pèrits judicials.

Més: El Periòdic d'Andorra (http://www.elperiodicdandorra.com/societat/2475-la-poca-solidesa-en-les-torres-una-de-les-causes-de-lesfondrament-del-tunel-dels-dos-valires.html)

El Govern buscarà finançament per pagar a 20 anys el vial de Sant Julià

El compromís amb les fases 3 i 4 és fer el pagament a final d'obra
El cost total és de 38 milions d'euros


El ministre d'Ordenament Territorial, Gerard Barcia, ha explicat que el Govern intentarà buscar un finançament a 20 anys amb crèdits bancaris per tal de fer front als 37,5 milions d'euros dels trams 3 i 4 del vial de Sant Julià. Aquesta opció s'ha plantejat perquè el Govern no pot fer el desemborsament de tota la quantitat en el moment de finalització de les obres, a la tardor del l'any vinent, tal com estava previst després de la decisió de no tirar endavant les fases 1 i 2 del projecte.

Durant la visita a les obres que s'ha fet aquest dimarts, Barcia ha indicat que el tram 4 —entre la boca nord del túnel de la Tàpia i la rotonda d'Aixovall— es preveu tenir enllestit el març de l'any que ve, i que el tram 3 —entre la plaça Laurèdia i el túnel— s'hauria d'acabar l'agost de l'any vinent. Tot i això, la signatura d'uns convenis amb uns particulars que han de permetre la construcció de les proteccions de la boca nord del túnel provocarà un retard en l'obra, que no serà superior a tres mesos. Pel que fa a les fases 1 i 2, Barcia ha destacat que no es tornaran a plantejar fins que no canviï la conjuntura econòmica o una empresa demostri el seu interès en ser la concessionària de tota la desviació.

Els girs a l'esquerra quedaran eliminats a final de l'any vinent
D'altra banda, el Govern té previst eliminar els girs a l'esquerra de tot el tram comprès entre la frontera hispanoandorrana i l'entrada de Sant Julià de Lòria abans que acabi l'any que ve. Per aquest motiu, s'inclourà en el Pressupost de l'any vinent una partida per a la construcció d'una rotonda a l'alçada de l'entrada del centre comercial River que, juntament amb les rotondes de la Borda Sabater i la d'abans de la carretera de Fontaneda, permetrà que es puguin eliminar els girs a l'esquerra dels centres comercials que hi ha en aquest tram.

Aquests girs "són extremament perillosos", segons ha indicat el ministre d'Ordenament Territorial, Gerard Barcia. La mesura també coincidirà amb l'entrada en funcionament dels quatre carrils de circulació a la CG-1 entre el camí vell d'Auvinyà i el torrent dels Hortells (zona de River).

http://www.elperiodicdandorra.com/societat/3726-el-govern-buscara-financament-per-pagar-a-20-anys-el-vial-de-sant-julia.html

Caldea fuig de "la massificació" amb la construcció d'un nou centre 'wellness'
Antoni Martí, president de la societat, afirma que aquesta equipament vol atraure "més exclusivitat"

Amb un pressupost de 43,1 milions d'euros, la societat mixta andorrana Caldea s'ha llançat a una nova aventura: la construcció d'un centre wellness "més exclusiu, sense tanta massificació i pensat per a un públic diferent", en paraules del seu president, Antoni Martí i Petit. "És un concepte diferent del termalisme, els clients pagaran més però eviten la saturació", ha afegit destacant que fins i tot haurà "entrades separades".

Les obres ja han començat i es preveu que Caldea-2 obri les portes a l'octubre del 2012. El projecte constructiu el realitzarà l'arquitecte que va fer Caldea-1, el francès Jean Michel-Ruols. Per tant, seguirà la mateixa línia de les instal·lacions actuals.

El nou edifici ocuparà 12.400 metres quadrats i estarà adjacent a l'actual complex termal, en un solar públic que la parròquia d'Escaldes-Engordany ha cedit "a través d'un concurs públic en què Caldea va guanyar de forma evident", manifesta Martí, que també és el cònsol del territori. L'operació es va tancar amb "el pagament de 12 milions d'euros i la concessió del terreny per 35 anys".

La crisi passa de llarg
La societat ha pogut començar ara aquest projecto "perquè la crisi no ens està afectant especialment, el producte que oferim la resisteix molt bé", comenta el seu president. De fet, el 70% de la inversió s'ha pagat amb tresoreria pròpia. Per a la resta, recentment Caldea ha realitzat una ampliació de capital que els ha generat 23,3 milions d'euros.

Font: http://www.economiadigital.es/cat/notices/2010/12/caldea_fuig_de_la_massificacio_amb_la_construccio_d_un_nou_centre_wellness_17068.php

Andorra vol connectar-se a la E-9 amb un túnel fins a la Cerdanya per Meranges
El govern del Principat recorda que l'equipament forma part del seu pla estratègic de futur

El Govern d'Andorra ha aprofitat la represa del projecte transfronterer de potenciació de l'eix europeu E-9 per recordar a la Cerdanya que té la voluntat de connectar-se a la via a través d'un túnel nou que sortiria a la Cerdanya per Meranges. Andorra ha remarcat que es tracta d'un projecte que forma part del seu pla estratègic a mitjà i llarg termini, de manera que compta poder-lo executar la pròxima dècada.
El nou equipament, que el Govern d'Andorra anomena túnel de la Menera, connectaria el Principat amb la Cerdanya entre Grau Roig i Meranges, de manera que portaria el trànsit andorrà per la vall del riu Duran. Aquest traçat faria passar el nou eix viari per la zona de la Portella Blanca d'Andorra, al capçal de la vall de la Llosa, que a tocar dels 2.500 metres d'alçada és un dels espais naturals més concorreguts pels excursionistes. Aquesta connexió permetria al trànsit andorrà connectar-se amb els túnels del Cadí i el Pimorent sense la necessitat de fer el port d'Envalira ni arribar fins al Pas de la Casa. Ara el trànsit del Principat ha de seguir la carretera de la Seu cap a Puigcerdà o bé passar pel coll del Pimorent per agafar la connexió europea. Un acord amb la UE li permet accedir a finançament comunitari per fer la via.

Font: http://www.regio7.cat/cerdanya-alt-urgell/2010/12/23/andorra-vol-connectar-se-e-9-tunel-fins-cerdanya-meranges/119415.html

Parròquies baixes:
Desdoblament CG-1 (carretera d'Espanya)
*Túnel 1
*Túnel 2
Variant de Sant Julià de Lòria (variant a la CG-1)
*Túnel de Rocafort
*Túnel de la Tàpia
*Túnel d'Aixovall
Variant de la Margineda (variant que connectaria la Margineda amb la Massana evitant a les parròquies altes de la Valira del Nord passar per Andorra la Vella)
*Túnel Solà d'Andorra la Vella

Parròquies altes (Valira del Nord -la Massana i Ordino-):
*Túnel de Sant Antoni
*Túnel de la Serra d'Honor
*Túnel de les dos Valires (en construcció)
*Desviació de la Massana
*Desviació d'Ordino
*Desviació de la Cortinada
*Túnel Canillo-Ordino

Parròquies altes (Valira d'Orient -Encamp i Canillo-):
*Túnel d'Encamp (enllaçant la CG-2 al sud d'Encamp amb la CG-2 al nord d'Encamp/sud de Meritxell -Canillo-)
*El ja esmentat Túnel Canillo-Ordino
*Túnel/Desviació de Canillo
*Desviació de Soldeu
*Túnel de la Menera (connectant la boca oest del túnel d'Envalira amb la Cerdanya) -nova sortida d'Andorra per la Cerdanya i connexió amb la ruta europea-

Són bojos aquests andorrans!!! Quants túnels... :lol: Bé, normal tenint en compte l'orografa del país.

No entenc moltes coses perquè no em conec els noms geogràfics d'Andorra, però... això del Túnel de la Menera com s'ha d'agafar? Tal com ho entenc, des de la boca oest del túnel d'Envalira (Pas de la Casa) es fa un altre túnel fins a la Cerdanya? Però això és molt bèstia, no?

Bé jo segons quins noms tampoc me'ls se xd

El de la Menera és brutal!! És tres o quatre vegades el d'Envalira. Aquest últim és d'Oest a Est, i el de la Menera parteix de la boca oest d'Envalira, més o menys a Grau Roig. I per tant connectaria Grau Roig amb la Cerdanya, per connectar Andorra amb la ruta europea E-9 per Meranges. En canvi el d'Envalira parteix de Grau Roig i et saltes el port per anar al Pas. Aquest nou va de nord a sud, per tant Andorra tindria una nova duana amb la Cerdanya.

El túnel de Canillo-Ordino és tres vegades el de les dos Valires i el d'Encamp és més gran que el de les dos Valires també.

L'altre bestial és el del Solà d'Andorra la Vella. Va des de la Margineda, és a dir al límit comunal d'Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria i creua en túnel tota la parròquia d'Andorra la Vella fins a la parròquia de la Massana.

I tota la variant de la CG-1 (carretera d'Espanya) amb tants túnels (4 o 5) serà quasi bé tota en túnel. La veritat no ho entenc perquè casi bé tota la carretera ja té 4 carrils.

Bé jo segons quins noms tampoc me'ls se xd

El de la Menera és brutal!! És tres o quatre vegades el d'Envalira. Aquest últim és d'Oest a Est, i el de la Menera parteix de la boca oest d'Envalira, més o menys a Grau Roig. I per tant connectaria Grau Roig amb la Cerdanya, per connectar Andorra amb la ruta europea E-9 per Meranges. En canvi el d'Envalira parteix de Grau Roig i et saltes el port per anar al Pas. Aquest nou va de nord a sud, per tant Andorra tindria una nova duana amb la Cerdanya.
Sí, sí, és que m'ho estava mirant al web de l'ICC i és flipant... El que no sabia era per on entrava a Catalunya. Les dues úniques possibilitats que veia factibles eren per la vall de la Llosa (Viliella) o per la de Meranges. Jo em pensava que seria per la de la Llosa, ja que el túnel faria entre 8 i 9 km, però per Meranges... traçant una línia recta entre Envalira Oest fins a Meranges em surten 14 km!!!

Deu ser un projecte de l'antic govern, perquè sinó no m'ho explico. XD

El túnel de Canillo-Ordino és tres vegades el de les dos Valires i el d'Encamp és més gran que el de les dos Valires també.

L'altre bestial és el del Solà d'Andorra la Vella. Va des de la Margineda, és a dir al límit comunal d'Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria i creua en túnel tota la parròquia d'Andorra la Vella fins a la parròquia de la Massana.

I tota la variant de la CG-1 (carretera d'Espanya) amb tants túnels (4 o 5) serà quasi bé tota en túnel. La veritat no ho entenc perquè casi bé tota la carretera ja té 4 carrils.
El del Solà d'Andorra la Vella, així a ull em surten 4'5 km.

En el cas de la variant de la CG1 que ho facin per al ferrocarril. :D

si suposo que és de l'anterior govern, però la web allà està, per tant entenc que mantenen els projectes encara que sigui a llarg plaç.

http://i937.photobucket.com/albums/ad215/vilarrubla/psniv_1000.png

En taronja les carreteres generals existents (CG1 Espanya - Escaldes; CG2 Escaldes - França; CG3 Andorra/Escaldes - Ordino; CG4 i CG5 la Y de la Massana i CG6 St Julià - Os de Civís).

En verd els túnels existents d'accés a la Massana, el d'Envalira i el de les Dos Valires (el túnel en si està fet però falten els ponts d'accés).

En blau les variants planificades en superífices.

En vermell les variants planificades en túnel.


Actualment hi ha dues duanes, la francesa al Pas de la Casa i l'espanyola a la Farga de Moles (Alt Urgell), a més de varis camins cap a Espanya, també hi ha la CG6 per accedir a la localitat urgellenca d'Os de Civís.

Amb les obres del nou túnel, se suposa que hi hauria d'haver una nova duana a Meranges (Cerdanya) o a Grau Roig (Andorra), segons l'acord al que s'arribés (fijo que seria a Meranges XD) i si llavors ves a saber si Andorra està a la UE XD

Merci per el diagrama Vilarrubla.

En lloc del país del Pirineus li diren el país del tunels XD.

A10

i viaductes si s'hagués fet això, notícia del 2005:

La construcció del metro aeri d'Andorra no començarà abans que s'acabi aquesta legislatura

El president del Govern andorrà, Marc Forné, ha informat que el desplegament del transport segregat i concretament el metro aeri no serà una realitat aquesta legislatura, i ha afegit que l''actual executiu intentarà deixar a punt el traçat per al pròxim mandat.

El retard en l''aprovació dels plans d''urbanisme comunals han estat el principal inconvenient que no ha pogut superar el projecte i per aquest motiu, malgrat que Forné ha indicat reiteradament que era un dels principals projectes per a aquesta legislatura.

Un altre dels projectes pendents de l''actual govern és la Llei de Circulació i de la Direcció general de Tràfic. De moment, no s''ha començat a treballar en el text encara que es troba dintre de les 14 lleis que el Govern va prometre aprovar abans del final d''aquesta legislatura.

http://www.vilaweb.cat/ep/ultima-hora/pg/1/893551/20040914/construccio-metro-aeri-dandorra-comencara-abans-sacabi-legislatura.html

Seus del Parlament d'Andorra 1580 vs. 2011

El Parlament d'Andorra, anomenat oficialment Consell General del Principat d'Andorra, anteriorment Consell General de les Valls d'Andorra i per antonomàsia el Consell General, es troba situat en un edifici construït el 1580 anomenat Casa de la Vall (casa de la vall) .

Actualment s'està construint un nou parlament prop de la Casa de la Vall. Aquest any s'ha acabat el que és l'edifici en si, i fa res s'ha fet el concurs per al mobiliari, etc.

Casa de la Vall
La Casa de la Vall és una casa pairal i torre de defensa que va construir la família Busquets a la població d'Andorra la Vella l'any 1580. El 1702 va ser comprada pel Consell de la Terra, l'antecessor del Consell General.

1882 - Abans de la reforma
http://www.andorraantiga.com/casadelavall.JPG

http://www.andorraantiga.com/casavallactual.JPG

http://www.andorraantiga.com/miradorafc.JPG

http://www.anticrossell.com/images/ro-3-consell%20gral..jpg

http://www.radioseu.cat/includes/images/cms/1242809725.jpg

Nou Consell General
El nou parlament se situa "sota" l'antic, és a dir, en el penya-segat que hi ha davant de la Casa de la Vall, deixant una plaça davant de la Casa de la Vall i per tant a diferent nivell de la Casa de la Vall però al mateix nivell del "Búnquer", és a dir del Govern d'Andorra al carrer Prat de la Creu.

http://www.coac.net/ofconcursos/galeria_virtual/seu_consell_andorra/casa/5_mig.jpg

http://cmodernes.com/cms/uploads/images/OBRA%20CIVIL/consell/DSC07561.JPG

http://www.coac.net/arqcatmon2005/fotos_proj/P454F1.JPG

http://t2.gstatic.com/images?q=tbn:NuY65CZ9Xxh0ZM:http://www.arrakis.es/~quantumleap/media/andorra1.jpg&t=1

http://www.coac.net/ofconcursos/galeria_virtual/seu_consell_andorra/casa/6_mig.jpg

http://www.coac.net/ofconcursos/galeria_virtual/seu_consell_andorra/casa/7_mig.jpg

http://www.coac.net/ofconcursos/galeria_virtual/seu_consell_andorra/casa/10_mig.jpg

http://www.coac.net/ofconcursos/galeria_virtual/seu_consell_andorra/casa/1_mig.jpg

Comento dos detalls d'aquestes dues fotos que ja estan en el post anterior:
http://www.coac.net/ofconcursos/galeria_virtual/seu_consell_andorra/casa/1_mig.jpg

http://www.coac.net/ofconcursos/galeria_virtual/seu_consell_andorra/casa/7_mig.jpg

El projecte ha canviat parcialment. Com podeu veure el nou edifici en realitat són dos un al costat de la casa de la vall i un altre a primera fila (vist segons la pantalla clar) amb façana al carrer Prat de la Creu.

De moment només s'ha construït el més proper a la Casa de la Vall, el segon a primera fila era la nova seu de Justícia, que està dividida en diferents edificis provisionals des que Andorra es va constituir en un estat parlamentari. En principi es creu que no es farà i per tant el parlament no quedarà parcialment tapat des del carrer Prat de la Creu.

El render que es veu des de l'aire, podeu veure com a l'edifici de Justícia aniria una plaça a sobre també, a la dreta podeu veure com un semicercle. Això ja existeix i és la plaça del Poble que es troba damunt de l'edifici del Govern d'Andorra anomenat "Búnquer". I segons el projecte original es connectaria la plaça del Poble de sobre del govern, la plaça de sobre de Justícia amb la plaça de sobre del nou parlament, davant de la Casa de la Vall. Actualment per anar del Govern a la Casa de la Vall la volta és "monumental"per les pendents que hi ha al haver d'anar des de Prat de la Creu a l'avinguda principal que no se si allà s'anomena encara Meritxell o si es Bisbe Benlloch o que.

http://i937.photobucket.com/albums/ad215/vilarrubla/psniv_1000.png

En taronja les carreteres generals existents (CG1 Espanya - Escaldes; CG2 Escaldes - França; CG3 Andorra/Escaldes - Ordino; CG4 i CG5 la Y de la Massana i CG6 St Julià - Os de Civís).

En verd els túnels existents d'accés a la Massana, el d'Envalira i el de les Dos Valires (el túnel en si està fet però falten els ponts d'accés).

En blau les variants planificades en superífices.

En vermell les variants planificades en túnel.


Actualment hi ha dues duanes, la francesa al Pas de la Casa i l'espanyola a la Farga de Moles (Alt Urgell), a més de varis camins cap a Espanya, també hi ha la CG6 per accedir a la localitat urgellenca d'Os de Civís.

Amb les obres del nou túnel, se suposa que hi hauria d'haver una nova duana a Meranges (Cerdanya) o a Grau Roig (Andorra), segons l'acord al que s'arribés (fijo que seria a Meranges XD) i si llavors ves a saber si Andorra està a la UE XD



¿Por qué aduana (y túnel) hacia Menanges?. ¿No sería más fácil hacia Viliella/Martinet?

¿Qué longitud y dónde estarían las bocas de ese túnel?



Y por cierto, aparte del eterno tunel de Valires... ¿Cuáles están en construcción?

Lo de Viliella/Martinet lo has mirado en un mapa al tuntún o te basas en algo más? Creo que sería más dificil, a parte de que el objetivo es conectar con la E9.

No se si hay algun proyecto para hacer que la E9 no vaya por Puigcerdà e ir recta desde Riu de Cerdanya a Porta (Francia).

La longitud del túnel ni idea:

El Govern d'Andorra ha aprofitat la represa del projecte transfronterer de potenciació de l'eix europeu E-9 per recordar a la Cerdanya que té la voluntat de connectar-se a la via a través d'un túnel nou que sortiria a la Cerdanya per Meranges. Andorra ha remarcat que es tracta d'un projecte que forma part del seu pla estratègic a mitjà i llarg termini, de manera que compta poder-lo executar la pròxima dècada.
El nou equipament, que el Govern d'Andorra anomena túnel de la Menera, connectaria el Principat amb la Cerdanya entre Grau Roig i Meranges, de manera que portaria el trànsit andorrà per la vall del riu Duran. Aquest traçat faria passar el nou eix viari per la zona de la Portella Blanca d'Andorra, al capçal de la vall de la Llosa, que a tocar dels 2.500 metres d'alçada és un dels espais naturals més concorreguts pels excursionistes. Aquesta connexió permetria al trànsit andorrà connectar-se amb els túnels del Cadí i el Pimorent sense la necessitat de fer el port d'Envalira ni arribar fins al Pas de la Casa. Ara el trànsit del Principat ha de seguir la carretera de la Seu cap a Puigcerdà o bé passar pel coll del Pimorent per agafar la connexió europea. Un acord amb la UE li permet accedir a finançament comunitari per fer la via.

http://www.regio7.cat/cerdanya-alt-urgell/2010/12/23/andorra-vol-connectar-se-e-9-tunel-fins-cerdanya-meranges/119415.html

Otro túnel en construcción es la variante de Sant Julià, concretamente este en azul
http://maps.google.es/maps/ms?hl=ca&ie=UTF8&msa=0&ll=42.468741,1.492853&spn=0.016715,0.038581&t=h&z=15&msid=207984733586607103362.000499d12b03a12afce41

Esta es sólo una fase de la variante entera de Sant Julià de Lòria, las otras fases se estan debatiendo si seguirlas haciendo ahora o dejarlo para más adelante. Es pequeñito unos 500 metros creo y luego el otro es fuera en la N-154 en la curva del polvorín de la Seu d'Urgell.


Que por cierto, flipé un dia estando por la zona de ordino siguiendo la carretera para arriba. Pasamos por dos túneles (pequeños) que llevaban a un edificio residencial de pocas plantas en medio de la nada y allí se acababa la carretera.

¿Que gobierno construye dos túneles para un edificio y nada más?

Lo he mirado en google earth, fijándome en distancias, altimetrías, valles, etc...

Lo decía porque al final de ese valle tiene pinta de ser más accesible (o al menos un túnel que sería bastante, bastante más corto).

Pues ni idea... el problema la veo con la conexión con la carretera, está en una zona acongostada y supongo que el tema accesos sería más dificil que en la llanura cerdana.

Lo de Viliella/Martinet lo has mirado en un mapa al tuntún o te basas en algo más? Creo que sería más dificil, a parte de que el objetivo es conectar con la E9.

Jo també vaig pensar al començament que seria per Viliella; per això et vaig dir en l'altre missatge (que és amunt de la pàgina), «Les dues úniques possibilitats que veia factibles eren per la vall de la Llosa (Viliella) o per la de Meranges. Jo em pensava que seria per la de la Llosa, ja que el túnel faria entre 8 i 9 km, però per Meranges... traçant una línia recta entre Envalira Oest fins a Meranges em surten 14 km!!!»

O sigui, que pel que em va semblar (i encara em sembla) és que el túnel de la Llosa seria més curt que el de Meranges amb diferència, i que per això sembla més raonable fer-lo per la Llosa. Si es fes així, tan sols hi hauria 11 km des de Prullans (extrem sud del traçat per la Llosa) fins a Ger (extrem sud del traçat per Meranges).

Nota: distàncies preses amb les eines de l'ICC (http://www.icc.cat/vissir2/).

^^ ja però pensa que ho fan fer els liberals a lo loco, ja has vist les propostes que fan XD Andorra tindria segons el mapa el doble de carreteres que té ara mateix.

Sí, sí, al plànol ja es veu que va ser una planificació molt creisi. Aquí mos sobren los calés. Vinga ciment! XD

És que per gastar-me el pastón que val això faig un senyor metro - ferrocarril internacional.

Per altra banda Sant Julià - Duana actualment és quasi bé tot 4 carrils o 3 amb un de reversible, dubto que sigui necessari, excepte que es plantegin això amb Andorra amb 3 vegades la població actual XD

pues un túnel carretero de 14 km... no es cualquier cosa que digamos.

Para hacer uno de 8 km en los Pirineos, que forma parte de un eje europeo (y camino de Santiago, por cierto), costó más de una década de obras desde que se empezó (más el tiempo de análisis de viabilidad, redacción del proyecto, financiación...

Y no es un itinerario nuevo, sino uno existente en el que, en lugar de subir a 1620m, la carretera se queda en 1100m, mejorando la viabilidad invernal y ganando mucho tiempo (un cuarto de hora aproximadamente, y eso que está limitado a 80). Muchas curvas y rampas en poco tiempo para superar esos 500m de desnivel hasta el puerto, en caso de ir por la carretera antigua.

Sin embargo... tanta inversión pero financiada fundamentalmente por la UE al tratarse parte de un eje europeo.

Esto es para ir al eje europeo. Yo creo que no se hará excepto que, Andorra crezca mucho, se replantee, o entre en la UE y lo paguen otros XD

Pero yo no se a quien se le pasó por la cabeza porque si el único túnel grande que tienen es de peaje porque no lo podían pagar y era en época buena... este túnel ya... peaje y apocinando mucho más vamos.

pues... es que estamos hablando de un túnel carretero de 17 km.

Todo es posible en este mundo... pero... el más largo del mundo mide 20 km y está en Noruega. Sería el cuarto más largo del mundo (los dos siguientes están en Suiza, país acostumbrado al queso Gruyere... y a perforar sus montañas para poderse desplazar)

El "túnel largo" que hay ahora en Andorra mide 2,7 km. y tiene un peaje superior a 6 euros. ¿A cuánto pondrían el peaje en este túnel?.

¿Suponiendo un peaje proporcional de unos 35 euros... (simplemente extrapolando longitud y precio, aunque el coste de un túnel más largo aumenta exponencialmente)... cuántos lo utilizarían y cuántos preferirían dar un rodeo por La Seu o por Puigcerdá-Pas de la casa?.

¿Qué rentabilidad tendría el proyecto?, ¿Qué empresas se ofrecerían a construirlo y gestionarlo en régimen de concesión?


Bfff... muchas dudas

La Margineda (Andorra): desenvolupament urbanístic sostenible / Norman Foster
La Margineda (google maps (http://maps.google.es/maps?f=q&source=s_q&hl=ca&geocode=&q=la+margineda&sll=42.488872,1.496587&sspn=0.016709,0.038581&ie=UTF8&hq=&hnear=la+Margineda,+Sant+Juli%C3%A0+de+L%C3%B2ria,+Andorra&ll=42.488049,1.495085&spn=0.008355,0.01929&t=h&z=16)) és un lloc situat al límit de les parròquies d'Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria a tocar del nucli de Santa Coloma d'Andorra la Vella i a tres quilòmetres del centre de la capital. És propietat de la família Maestre (Cal Molines) i està previst la creació d'una urbanització sostenible dissenyada per Norman Foster, amb zona residencial, comercial, cultural, hoteler i d'oci.

Tot això intentant integrar o mantenir el patrimoni històric d'aquesta zona entrada de la parròquia d'Andorra la Vella i que s'ha considerat un punt estratègic per ser un lloc de pas obligat per anar a la capital.

Es creu que és el domini territorial privat més antic del Principat. En ella es troba el pont romànic de la Margineda, el Roc d'Enclar (castell d'Enclar i església de Sant Vicenç d'Enclar) i la fortalesa de Malreu, trobada en unes excavacions el 2007.

Molines Patrimonis - la Margineda - Fitxa Tècnica (http://www.molinespatrimonis.com/margineda_ficha.htm)

A la zona sud que està parcialment urbanitzada es troba l'Institut Espanyol de la Margineda del Ministeri d'Educació d'Espanya.

Pont de la Margineda
Andorra history: Romanesque bridge Pont de la Margineda, Sant Julia de Loria, Andorra, Pyrenees | Flickr - Photo Sharing! (http://www.flickr.com/photos/lutzmeyer/4528153893/)

Pont de Madrid -tipo el de París del centre d'Andorra-
Escaldes-Engordany, Andorra, La Margineda | Flickr - Photo Sharing! (http://www.flickr.com/photos/andorramistad/2763994228/)

Sant Vicenç d'Enclar
Sant Vicenç d'Enclar | Flickr - Photo Sharing! (http://www.flickr.com/photos/fer55/3609369705/)
Romanic Andorrà | Flickr - Photo Sharing! (http://www.flickr.com/photos/franpi81/2830490388/)[/QUOTE]


pd. no se si posar-ho en un fil nou...

El pla parcial del complex de Foster podria estar enllestit abans d’un any

El consell de ministres celebrat aquest dimecres va declarar bé d’interès cultural el jaciment arqueològic de la roureda de la Margineda, datat entre els segles XI i XIV i situat al peu del turó del roc d’Enclar, al poble de Santa Coloma, a la parròquia d’Andorra la Vella.
Aquesta actuació marca també els entorns de protecció de la zona, unes dades que s’esperaven especialment des de Molines Patrimonis, ja que permetran avançar en el projecte dissenyat per Norman Foster i que està projectat a la zona de la Margineda.
La zona del projecte tenia dos punts sensibles: el pont romànic, del qual es van fer públics els entorns el desembre passat, i el jaciment arqueològic, que segons la ministra portaveu, Conxita Marsol, es protegeix per la seva singularitat en ser “l’única fortalesa documentada al fons de la vall”. El entorns marcaran la volumetria de les edificacions, que hauran de tenir menys alçada com més a prop estiguin del jaciment.
Els responsables de Molines Patrimonis esperaven la publicació d’aquest entorn de protecció per poder treballar el pla parcial. El director del projecte, Pasqual Gràcia, es va mostrar “satisfet perquè hem treballat en bona sintonia amb el Govern i ens adaptarem amb facilitat a les condicions dels entorns de protecció”.
Ara es treballa per elaborar el pla que distribueixi els usos urbanístics i els metres quadrats segons els entorns marcats. Gràcia no va voler marcar terminis exactes però va destacar que treballen “per entregar el pla parcial abans del termini d’un any”. Un cop lliurat, el Comú l’haurà d’aprovar per fer el projecte definitiu, que també haurà de ser aprovat abans de començar a construir.

Un estudi analitza els beneficis dels edificis estrella
L’equip de Molines Patrimonis responsable de desenvolupar el projecte de Norman Foster a la Margineda ha encarregat un estudi que analitza el cost i les contraprestacions que generen altres projectes signats pel mateix Foster i altres arquitectes estrella. Un dels arguments de les persones que defensen aquest tipus de construccions és la taxa econòmica i social de retorn que poden oferir els edificis i complexos singulars, el volum de negoci que poden generar les activitats que s’hi desenvolupin i els turistes que les visitin. Projectes finalitzats com el pont de Millau i el Kursaal, i altres en construcció, serveixen d’exemple.

El pont de Millau
El pont de Millau és també obra de Norman Foster i és el viaducte més alt del món, amb una alçada màxima de 343 metres sobre el riu Tarn. El seu cost va ser de 394 milions d’euros, provinents d’un fons privat i sense cost significatiu per al sector públic, a canvi de la concessió dels peatges per un termini de 75 anys. Com a contraprestacions, va donar feina a 3.000 persones, va rebre 500.000 visites només en el període de construcció i registra un trànsit de 10.000 vehicles al dia, que paguen entre 4,90 i 6,90 euros de peatge. El projecte va generar la construcció de 100 edificis en 18 mesos, entre els quals hi ha tres hotels.

National Scottish Arena (Glasgow)
Aquest és un altre dels projectes que Norman Foster té en construcció. Es va iniciar l’any 2005 i estarà llest el 2011. Es tracta d’un pavelló multiús amb una capacitat de 12.500 persones situat al moll de la Reina, al costat de l’Auditori Clyde. Té un cost estimat de 62 milions de lliures i la previsió és que el nou auditori deixi un impacte econòmic proper als 350 milions de lliures. Ha generat 4.236 llocs de treball i els estudis de viabilitat elaborats preveuen 1,39 milions de visitants l’any, i que generin una despesa de 80 milions de lliures en concepte d’allotjament i 74 milions de lliures als negocis de restauració.

Kursaal (Sant Sebastià)
L’auditori Kursaal de Sant Sebastià és obra de l’arquitecte espanyol Rafael Moneo i la inauguració, el 1999, va suposar un fort impacte econòmic per a la ciutat. Actualment acull concerts, convencions i el Festival de cinema de Sant Sebastià. L’obra va tenir un cost de construcció de 60 milions d’euros.
L’impacte econòmic en els proveïdors i negocis de la zona de la infraestructura es xifra en 95 milions d’euros anuals i genera 350 llocs de treball. En els darrers cinc anys ha rebut dos milions de visitants, que s’han gastat entre 100 i 300 euros en la seva estada a la ciutat.



Tate Gallery of Modern Art (Londres)
La Tate Gallery és un dels museus més visitats de Londres i el 2012 té previst inaugurar la seva espectacular ampliació, dissenyada per Herzog & De Meuron. L’obra té un pressupost de 215 milions de lliures, i s’acabarà coincidint amb els Jocs Olímpics d’Estiu que se celebraran a la ciutat.
Ha generat entre 2.400 i 2.800 llocs de treball i es calcula que els negocis relacionats amb la galeria rebran un impacte econòmic d’entre 50 i 90 milions de lliures cada any. En els anys 2006 i 2007, la Tate Gallery of Modern Art va rebre un volum de visitants que va arribar als 5,2 milions de persones.

http://www.bondia.ad/index.php?option=com_content&view=article&id=3288:el-pla-parcial-del-complex-de-foster-podria-estar-enllestit-abans-dun-any&catid=46:cultura

Casa Molines confia que la urbanització de Foster s’iniciï durant el 2011
El comú d’Andorra la Vella aprovarà les modificacions urbanístiques de la zona després que el Govern en protegís dos espais

El projecte de Casa Molines per urbanitzar la zona de la Margineda d’Andor*ra la Vella sota la firma del prestigiós arquitecte Norman Foster comença a veure la llum al final del túnel, després dels múltiples retards que ha tingut la iniciativa.

Les noves previsions dels promotors són que al llarg del 2011 comencin les obres i que la urbanització es vagi fent realitat de mica en mica. Tot i que precisen que no tan sols depèn d’ells, sinó de la celeritat de les administracions a l’hora de revisar el pla parcial. Properament el comú d’Andorra la Vella aprovarà els canvis que s’han hagut d’introduir en la unitat d’actuació on s’ha d’aixecar la urbanització, després que el Govern declarés com a zona no edificable els entorns del pont i de la Roureda de la Margineda, per conservar els dos espais. Per aquest motiu caldrà incloure modificacions en el projecte inicial dels promotors. “Aquesta és una fase intermèdia per acabar fent el pla parcial definitiu, però encara queda molta feina per fer”, comenten des de Casa Molines.
El destí i els imprevistos han provocat que el projecte s’hagi anat retardant. Tot i això, els promotors treballen paral·lelament amb el comú per adaptar-se a les noves condicions urbanístiques de la unitat d’actuació. Des de Casa Molines calculen presentar el pla parcial a final d’aquest any si tot el procés continua com fins ara. Després s’hauran de demanar les llicències d’obra per iniciar els treballs.

L’edificació, per fases
El que no és gens clar encara és quan pot tardar a culminar la totalitat de la urbanització. I és que en principi es farà per fases, i cada una pot tardar diversos anys a executar-se. Pel que fa als canvis de la unitat d’actuació, el comú ha rebut “algunes observacions” sobre detalls urbanístics, però que no fan modificar substancialment la feina realitzada pel departament d’Urbanisme. Des d’aquesta àrea del comú asseguren que “la gent pot pensar que s’ha tardat a preparar la unitat d’actuació, però els canvis que s’hi han hagut d’introduir han comportat una redefinició de la zona. A més, una feina d’aquestes característiques porta els mesos de feina que han tardat a preparar-la”. I és que ha transcorregut més d’un any des que el Govern va declarar les zones protegides.
La corporació aprovarà properament les modificacions dutes a terme en el POUP. Els tècnics asseguren que després també hi haurà feina a revisar el pla parcial elaborat pels propietaris.



ELS EDIFICIS PODRAN TENIR FINS A TRETZE PLANTES

La majoria d’edificis que s’havien de construir havien de tenir com a molt set plantes. Ara, però, hi ha dos espais on no es pot edificar. Això ha provocat que en els canvis del POUP els blocs de pisos pròxims al jaciment trobat poden tenir fins a tretze plantes. El departament d’Urbanisme del comú vol deixar clar que això no vol dir que tots els edificis tinguin aquesta alçada, ja que la quantitat d’habitatges per constuir com a màxim continuen sent més o menys els mateixos després dels canvis, un total de 1.382. I és que l’àmbit d’actuació és de 451.958 metres quadrats. En el procés del modificació de la unitat d’actuació s’ha hagut d’eliminar un vial que passava a les proximitats de la Roureda de la Margineda, ara protegida com a bé cultural. El departament d’Urbanisme declara que un petit detall per modificar provoca canvis importants i significa tornar a calcular la quantitat de plantes que poden tenir els blocs de pisos, perquè el propietari ha de tenir la mateixa edificabilitat.

http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=4293

La capital adapta 451.965 m2 per mantenir viu el projecte Foster

El Comú treballa en les al.legacions dels propietaris, que no posen en perill l'obra
Casa Molines podrà presentar la iniciativa a la corporació a partir de final d'agost

El projecte urbanístic que l'arquitecte Norman Foster va projectar a principi del 2008 a la zona de la Margineda continua viu, malgrat la declaració del Govern de dos espais protegits a l'espai d'actuació. La importància d'aquest projecte, l'impuls econòmic i comercial que pot suposar per la zona (ubicada entre Santa Coloma i Sant Julià de Lòria), així com l'interès dels propietaris majoritaris dels entorns, Casa Molines, ha portat el Comú d'Andorra la Vella a efectuar un complex treball d'adaptació de la zona, que ha afectat un total de 451.965 metres quadrats.

Actualment, els tècnics del Departament d'Urbanisme d'Andorra la Vella estan ultimant i revisant les al.legacions presentades per la desena de propietaris implicats, (tot i que la majoria dels terrenys pertanyen a Casa Molines). Són "matisos i ajustaments, res substancial i que no es pugui solucionar", va assegurar un dels tècnics de la corporació de la capital.

D'aquesta manera, i si continua la voluntat de tots els propietaris de presentar un projecte unitari i comú, aquest arribarà a les mans de la corporació en forma de pla parcial "entre el mes d'agost i setembre", segons van informar les fonts comunals. Casa Molines, per la seva part, va reiterar a aquest rotatiu la voluntat ferma de donar vida a aquest projecte: "Hi estem treballant i volem que tot continuï igual". És a dir, igual que abans que el Govern decretés dues zones de la Margineda bé d'interès natural i cultural, el pont i els jaciments de la Roureda, i prohibís conseqüentment cap construcció als seus entorns.

El projecte de Foster contempla una zona arquitectònica singular, amb habitatges, centres d'oci, de cultura, de treball i de natura.

http://www.elperiodicdandorra.com/societat/3030-la-capital-adapta-451965-m2-per-mantenir-viu-el-projecte-foster.html

S'aprova la modificació del POUP a la zona de la Margineda

(video) El projecte Foster està més a prop de ser una realitat. Avui hem sabut que el pla parcial definitiu podria estar redactat cap a mitjans del 2011. La voluntat, recordem, és fer un complex que conjugui treball, oci i cultura, i natura.

http://www.rtva.ad/noticia.aspx?id=27225

Com a curiositat la propietària de Molines Patrimoni, Maria de cal Molines (Maria Dolors Maestre i Pal (http://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Maestre_Pal)) resident a la Seu d'Urgell, va morir l'any passat i avui s'ha sabut que ha deixat els bens al Bisbat d'Urgell (a més de 20 llegats, fills i germana) a veure com afecta això a la construcció de la urbanització... suposo que l'empresa deu estar participada pels diferents familiars.

Neix un lobby per impulsar el mirador del pic de Carroi com a atractiu turístic
El projecte, que inclou un telecabina, zona de serveis i un bosc encantat, tindria un cost d'uns 21 milions

L'Andorra Think Tank –un grup d'opinió que pretén «ajudar» aportant idees per «generar benestar per ala societat andorrana i aportar noves ofertes de turisme», explotant els recursos de manera sostinguda– ha recuperat el projecte d'unir el centre d'Andorra la Vella amb el pic de Carroi amb un telecabina. Però l'ha ampliat amb la projecció d'un parc a la zona de la Plana –gran part territori de la Massana– que inclouria un gran mirador que es vol que s'erigeixi en una nova icona d'Andorra, com ja són Caldea, el Santuari de Meritxell o les esglésies romàniques. A part del mirador, també es vol construir una zona de serveis, una altra de pic-nic, un Bosc Encantat i un monument a algun personatge històric d'Andorra, com podria ser el gran Carlemany. Els promotors de la idea, que encara no n'han desenvolupat el projecte, calculen que la inversió que s'hauria de fer pujaria als 21 milions d'euros, bastant inferior a propostes presentades amb anterioritat.

El projecte ja el van presentar al Comú d'Andorra la Vella, sense massa èxit. Els líders de l'Andorra Think Tank, Josep Ros i Josep Mundó, creuen que és aquesta administració la que hauria de liderar el projecte, de la mà del Comú de la Massana i del Govern, ja que és la única corporació parroquial que no té un atractiu turístic emblemàtic, com és Caldea per a Escaldes-Engordany, Naturlàndia per Sant Julià de Lòria o les pistes d'esquí per a la resta de territoris.

El complex ocuparia prop de 30.000 metres quadrats. Per a l'edifici d'arribada del telecabina, que sortiria de l'aparcament comunal dels Pouets segons el projecte de l'Andorra Think Tank, se'n destinarien 600 per a la planta soterrada –d'arribada del giny– i 500 per cada una de les dues plantes que tindria l'edifici, i se'n reservarien un total de 1.225. En aquest edifici s'hi ubicarien els serveis: un restaurant, comerços i una sala polivalent. El mirador ocuparia una superfície d'uns 200 metres quadrats i seria visible des de tota la vall. Els promotors volen que esdevingui un emblema del país, que cridi l'atenció dels visitants. També hi haurà una plaça, que connectarà les diferents àrees del parc, amb un monument dedicat a algun personatge o element diferencial de la història del Principat presidint-la. Al voltant de 6.000 metres quadrats es destinarien a la zona de pic-nic i d'esbarjo, amb jocs infantils. El complex també comptaria amb un Bosc Encantat, on enmig dels arbres apareixerien personatges de la mitologia andorrana, com són fades i tamarros o bruixes i altres elements màgics. En aquest bosc, la idea és que les figures siguin pensades i dissenyades per artistes del país, de la mateixa manera que el mirador s'escolliria per concurs entre els projectes que presentessin els arquitectes nacionals.

Malgrat que la intenció sigui que la infraestructura tingui un impacte i sigui visible des de qualsevol punt de la vall central, la voluntat és que s'integri en l'entorn i sigui atractiu. Pel que fa al telecabina, que cobriria un desnivell d'un miler de metres amb un recorregut d'entre 1.750 metres i 2.500 metres, també es vol que l'impacte sigui el menor, i calculen que amb quatre o sis pilones n'hi hauria prou per cobrir tot el recorregut.

Costos i beneficis/ La inversió total rondaria els 21 milions d'euros. La instal·lació del giny mecànic és la infraestructura amb un cost més elevat: 12 milions. Per a la construcció de l'edifici de serveis es destinarien uns altres quatre milions d'euros. Les altres obres tenen previstos costos més menors: pel mirador, que es voldria que una part tingués el terra de vidre per donar la sensació de «volar» als visitants, s'ha pressupostat un milió i mig; pel Bosc Encantat un altre milió; per a la construcció d'un petit auditori a l'aire lliure per acollir concerts i actuacions a l'estiu, uns 250.000 euros; i per a altres complements, una mica més de dos milions.

D'altra banda, la previsió d'ingressos feta des del Think Tank –que reuneix tècnics i enginyers, economistes, juristes, fotògrafs i professionals de diversos àmbits– contempla dos escenaris: un de «pessimista», i un altre de «realista». En el primer cas, es contempla la visita de poc menys de 588.000 persones, que generarien uns ingressos de 4,6 milions d'euros. En aquest escenari, el balanç final seria d'equilibri, ja que les despeses de manteniment i funcionament, comptant d'amortitzar un milió d'euros del préstec per a la inversió, pujarien fins als 4,77 milions d'euros. Els ingressos, comptant que l'entrada tindria un preu mitjà de nou euros i que es cobrarien uns 144.000 euros de l'arrendament del restaurant i la cafeteria per a la seva explotació, i 50.000 per a la utilització de plafons publicitaris al parc, pujarien fins als 4,82 milions.

En el segon escenari, el més «realista», les despeses serien de prop de 5,5 milions d'euros i els ingressos de més de 7,6 milions. En aquest escenari, la previsió d'arribada de visitants és de 902.000 persones. Els portaveus de l'Andorra Think Tank van assegurar que aquestes previsions s'havien fet en base les estadístiques del Govern.

En ambdós casos, el parc estaria obert una mitjana de 265 dies l'any, com a conseqüència de les dues parades tècniques que s'haurien de fer per al manteniment del giny mecànic i per les inclemències meteorològiques.

Previsió de futur/ El projecte del Parc del Carroi podria funcionar després de dos any de treballs, i pels seus promotors «tot el que pot portar és positiu» i per tant és «qüestió que el país entengui que és necessari» per redinamitzar el turisme, que requereix noves ofertes i atractius. En aquesta línia, també s'ha previst una ampliació futura del parc per connectar-lo amb els sectors de Pal i Arinsal de Vallnord, situant així la capital a peu de pistes.

http://www.elperiodicdandorra.com/societat/9371-neix-un-lobby-per-impulsar-el-mirador-del-pic-de-carroi-com-a-atractiu-turistic.html

No rotund de la Unesco a l’accés rodat al Madriu
El secretari de la Comissió Nacional Andorrana per a la Unesco assegura que la idea d’una carretera al Madriu sempre tindrà l’oposició de l’organisme

“És una manera políticament correcta, diplomàtica, de dir no.” És la lectura que el secretari de la Comissió Nacional Andorrana per a la Unesco (Cnau), Jean-Michel Armengol, fa de l’article inclòs al pla de gestió del Madriu que estipula que “tot accés rodat a la vall necessita, a més dels permisos ordinaris legalment establerts, l’informe favorable de la Unesco, que té caràcter vinculant”.

Una manera indirecta de deixar establert que mai no es farà cap ampliació de la carretera que travessa la vall perquè “evidentment la Unesco dirà que no” taxativament, precisament perquè destruiria els mateixos valors que van fer que el bé fos declarat Patrimoni de la Humanitat. Pel que fa al document consensuat entre els comuns i que compta amb el vistiplau inicial del Govern, i en la manera com s’ha redactat –sense participació de l’organisme que representa o d’altres, com l’Icomos–, opta per donar-lo per bo i mirar cap endavant, on confia que tindran més a dir.

Armengol desenvolupa la seva argumentació sobre l’accés rodat apuntant que “tots els estudis” que s’hagin pogut fer per avaluar la qüestió dels accessos coincideixen que “desvirtuaria de forma molt important la vall i li faria perdre l’excepcionalitat del lloc”. Justament, recorda, “perquè és excepcional i universal, pels seus valors d’autenticitat, va ser declarada Patrimoni de la Humanitat”. Sense aquests valors, “no tindria cap sentit que quedés inscrita” al llistat.

Un greuge molt gran
Més enllà, el secretari de la Cnau recorda que ja es va donar un cas en què a un indret li va ser retirada la declaració a conseqüència d’unes obres no permeses per la Unesco: a la vall d’Elba, a la ciutat alemanya de Dresde. Inscrit l’any 2006, va perdre la distinció a causa de la construcció del pont de Waldschlößchen. La Unesco havia exigit la paralització dels treballs i aquests van continuar endavant. Es tracta d’un “greuge molt gran”, va considerar Armengol, que ben bé s’hi podria comparar, arribat el cas.

El mateix parer que expressa el president de l’Icomos a Andorra, Enric Dilmé, que recorda que al document que recollia la candidatura quedava ja totalment descartada cap ampliació de l’actual camí de pedra, la “columna vertebral” de la Vall, insisteix Armengol. Per Dilmé, mantenir els valors que van sustentar la declaració permetrà “jugar a la Champions”. És això, indica, el que està damunt la taula.
I en termes similars s’expressa Carolina Motwani des del col·lectiu ecologista ADN: “Si volem que sigui Patrimoni de la Humanitat hem de tenir en compte que ha de quedar tal com està.” Entén, assegura, “que hi hagi gent a qui li interessi que hi hagi accessos, i estan en el seu dret, però s’han de buscar alternatives”. No cal, apunta, “tenir trenta metres de carretera”. S’han de veure, en opinió seva, les propostes que hi ha dins del pla de gestió i si s’integren dins del concepte de la Unesco.

I el conseller a l’oposició encampadana Pere Torres, que a la sessió del consell on es va aprovar el pla va parlar dels accessos, matisa que “carretera, no, de cap de les maneres”. La seva idea –“una mica opinió personal meva, que ara he tingut l’oportunitat d’expressar”–, torna a explicar, gira al voltant d’un “trenet” que fes el recorregut des del principi de la vall, als Cortals i Grau Roig fins a Naturlàndia, una opció que faria “poc dany” però que permetria visitar tota la vall fins i tot a les persones que no estan prou en forma com per recórrer-la caminant. I apunta també com a exemple els túnel que FEDA va realitzar de Ransol a Engolasters “i que avui ni es nota”. Es tracta, resumeix, “de buscar alguna cosa amb poc dany i alhora molt eficaç per atreure el turisme”. Una proposta que coincideix amb la d’Armengol, que considera necessari aportar “solucions imaginatives”.

De lluny
Pel que fa al conjunt del pla de gestió, el secretari de la Cnau estima “difícil expressar-se” quan tot el procés de redacció l’ha viscut “de lluny”. Pel fet de no haver estat consultats, com tampoc l’Icomos, malgrat haver ofert la seva experiència i coneixements, recorda que “no hi ha cap reglament” que obligués a fer-ho. De totes maneres, prefereix “ressaltar el que té de positiu haver assolit un acord i a partir d’ara veurem on ens porta”.

"L'HEM DEMANAT, EN AIXÒ ESTEM"

Els representants dels col·lectius ecologistes ADN i Apapma han demanat als comuns que els permetin estudiar el pla de gestió que han elaborat. “L’hem demanat, en això estem”, explicava ahir des d’Apapma Miquel Bru. De moment, va assegurar, no disposa de “cap mena d’informació”, raó per la qual no pot fer cap valoració sobre qualsevol aspecte del contingut sense informació de primera mà.
Motwani, de la seva banda, expressava la mateixa falta de dades. Confiava, amb tot, poder participar en el desenvolupament. Tot i que, admetia, “als comuns i al Govern hi ha molts bons tècnics que diran què es pot fer i què no”.

http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=13975

He creat un fil de noves urbanitzacions a Andorra al subfòrum Resto del Mundo.

http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?p=86464006#post86464006

No rotund de la Unesco a l’accés rodat al Madriu
El secretari de la Comissió Nacional Andorrana per a la Unesco assegura que la idea d’una carretera al Madriu sempre tindrà l’oposició de l’organisme

“És una manera políticament correcta, diplomàtica, de dir no.” És la lectura que el secretari de la Comissió Nacional Andorrana per a la Unesco (Cnau), Jean-Michel Armengol, fa de l’article inclòs al pla de gestió del Madriu que estipula que “tot accés rodat a la vall necessita, a més dels permisos ordinaris legalment establerts, l’informe favorable de la Unesco, que té caràcter vinculant”.

Una manera indirecta de deixar establert que mai no es farà cap ampliació de la carretera que travessa la vall perquè “evidentment la Unesco dirà que no” taxativament, precisament perquè destruiria els mateixos valors que van fer que el bé fos declarat Patrimoni de la Humanitat. Pel que fa al document consensuat entre els comuns i que compta amb el vistiplau inicial del Govern, i en la manera com s’ha redactat –sense participació de l’organisme que representa o d’altres, com l’Icomos–, opta per donar-lo per bo i mirar cap endavant, on confia que tindran més a dir.

Armengol desenvolupa la seva argumentació sobre l’accés rodat apuntant que “tots els estudis” que s’hagin pogut fer per avaluar la qüestió dels accessos coincideixen que “desvirtuaria de forma molt important la vall i li faria perdre l’excepcionalitat del lloc”. Justament, recorda, “perquè és excepcional i universal, pels seus valors d’autenticitat, va ser declarada Patrimoni de la Humanitat”. Sense aquests valors, “no tindria cap sentit que quedés inscrita” al llistat.

Un greuge molt gran
Més enllà, el secretari de la Cnau recorda que ja es va donar un cas en què a un indret li va ser retirada la declaració a conseqüència d’unes obres no permeses per la Unesco: a la vall d’Elba, a la ciutat alemanya de Dresde. Inscrit l’any 2006, va perdre la distinció a causa de la construcció del pont de Waldschlößchen. La Unesco havia exigit la paralització dels treballs i aquests van continuar endavant. Es tracta d’un “greuge molt gran”, va considerar Armengol, que ben bé s’hi podria comparar, arribat el cas.

El mateix parer que expressa el president de l’Icomos a Andorra, Enric Dilmé, que recorda que al document que recollia la candidatura quedava ja totalment descartada cap ampliació de l’actual camí de pedra, la “columna vertebral” de la Vall, insisteix Armengol. Per Dilmé, mantenir els valors que van sustentar la declaració permetrà “jugar a la Champions”. És això, indica, el que està damunt la taula.
I en termes similars s’expressa Carolina Motwani des del col·lectiu ecologista ADN: “Si volem que sigui Patrimoni de la Humanitat hem de tenir en compte que ha de quedar tal com està.” Entén, assegura, “que hi hagi gent a qui li interessi que hi hagi accessos, i estan en el seu dret, però s’han de buscar alternatives”. No cal, apunta, “tenir trenta metres de carretera”. S’han de veure, en opinió seva, les propostes que hi ha dins del pla de gestió i si s’integren dins del concepte de la Unesco.

I el conseller a l’oposició encampadana Pere Torres, que a la sessió del consell on es va aprovar el pla va parlar dels accessos, matisa que “carretera, no, de cap de les maneres”. La seva idea –“una mica opinió personal meva, que ara he tingut l’oportunitat d’expressar”–, torna a explicar, gira al voltant d’un “trenet” que fes el recorregut des del principi de la vall, als Cortals i Grau Roig fins a Naturlàndia, una opció que faria “poc dany” però que permetria visitar tota la vall fins i tot a les persones que no estan prou en forma com per recórrer-la caminant. I apunta també com a exemple els túnel que FEDA va realitzar de Ransol a Engolasters “i que avui ni es nota”. Es tracta, resumeix, “de buscar alguna cosa amb poc dany i alhora molt eficaç per atreure el turisme”. Una proposta que coincideix amb la d’Armengol, que considera necessari aportar “solucions imaginatives”.

De lluny
Pel que fa al conjunt del pla de gestió, el secretari de la Cnau estima “difícil expressar-se” quan tot el procés de redacció l’ha viscut “de lluny”. Pel fet de no haver estat consultats, com tampoc l’Icomos, malgrat haver ofert la seva experiència i coneixements, recorda que “no hi ha cap reglament” que obligués a fer-ho. De totes maneres, prefereix “ressaltar el que té de positiu haver assolit un acord i a partir d’ara veurem on ens porta”.

"L'HEM DEMANAT, EN AIXÒ ESTEM"

Els representants dels col·lectius ecologistes ADN i Apapma han demanat als comuns que els permetin estudiar el pla de gestió que han elaborat. “L’hem demanat, en això estem”, explicava ahir des d’Apapma Miquel Bru. De moment, va assegurar, no disposa de “cap mena d’informació”, raó per la qual no pot fer cap valoració sobre qualsevol aspecte del contingut sense informació de primera mà.
Motwani, de la seva banda, expressava la mateixa falta de dades. Confiava, amb tot, poder participar en el desenvolupament. Tot i que, admetia, “als comuns i al Govern hi ha molts bons tècnics que diran què es pot fer i què no”.

http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=13975

D´Andorra ja no em sorprèn res. Però saben aquesta gent que vol dir zona protegida. Es protegeix per conservar-la, no per omplir-la de turistes!
Això no vol dir que no s´hi pugui anar, però caminant i suant.
Llegint això fa l´efecte que la "pessetera" Andorra no va protegir la vall de Madriu per una sensibilitat ecològica envers el territori, sinó per posar-se a sobre l´etiqueta i poder lluir de tenir també un territori protegit.

A mi no em queda clar això:

Una manera indirecta de deixar establert que mai no es farà cap ampliació de la carretera que travessa la vall perquè “evidentment la Unesco dirà que no” taxativament,

ja hi ha una carretera? entenc que ho és totalment rudimentària o és que és un camí i li han dit carretera XD

A mi no em queda clar això:



ja hi ha una carretera? entenc que ho és totalment rudimentària o és que és un camí i li han dit carretera XD

Jo tinc el mapa alpina d´Andorra i no hi veig cap pisat ni carretera. Lògicament sí que hi ha el camí de tota la vida.
I tal com és Andorra, dubto que si hi hagués hagut alguna via de comunicació, encara que fos una pista costeruda plena de rocs, no hi hagués sorgit alguna edificació moderna (ja no dic urbanització).

Exacte

Finalitzen les obres a la boca est del Túnel dels Dos Valires

Aquesta setmana han finalitzat les obres de la boca est del Túnel dels Dos Valires, corresponent a la parròquia d'Encamp, que modifiquen sensiblement el traçat de la CG2 a l'alçada de l'accés a aquesta nova infraestructura. Concretament, s'ha construït una rotonda elevada que regularà el trànsit d'entrada i sortida del túnel quan es posi en marxa al juny de l'any vinent, amb quatre rampes per accedir-hi, així com una segona rotonda a nivell de carretera per facilitar els canvis de sentit. A nivell de carrils, s'han tornat a habilitar dos carrils de pujada, que es mantenen fins a la zona de la Bartra, i un de baixada que es continua desdoblant a l'alçada de FEDA.

(...)

http://www.elperiodicdandorra.ad/societat/16306-finalitzen-les-obres-a-la-boca-est-del-tunel-dels-dos-valires.html