Más de 500 productores de Catalunya promueven la compra directa al campo con una gran oferta de productos

• Los payeses utilizan toda la tecnología a su alcance para hacer llegar su producto

• El aceite y el vino cuentan, junto a la fruta, con los mayores puntos de venta

Muchos opinan que hay pocos placeres para los sentidos equiparables a comerse una fruta recién cogida del árbol, una lechuga del huerto acabada de cortar o un yogur hecho con leche fresca del día. Un placer que experiencias como la del kilómetro 0 –el fomento del producto de proximidad– o las apuestas de los grandes cocineros han ido intentando poner al alcance del máximo de paladares. Ahora ha visto la luz otra iniciativa, mucho más directa, con olor a terruño y con la pretensión de convertirse en el escaparate global de los productos del campo catalán. La guía 'Compra a pagès', que cuenta con su homólogo en la web (www.gastroteca.cat), reúne a 510 productores de 351 municipios de toda Catalunya a los que poder adquirir sus productos directamente llamando a su puerta.

Desde mermeladas, mieles o productos de la huerta hasta, por supuesto, los aceites, vinos y vinagres, pasando por una amplia y variada gama de productos lácteos, embutidos, conservas y carnes cuyo sello de calidad lleva indisoluble el sabor de lo auténtico. Porque la condición indispensable es que, incluso en los productos elaborados como las conservas, la materia primera debe proceder de las propias explotaciones agrarias de quienes los venden. Y las hay para todos los gustos, incluso de aguaturma (nyàmera), un tubérculo que Rosa y Àngels Casabella se encargan de cultivar cuidadosamente, recolectar, elaborar y envasar, convirtiendo sus tierras y su casa de Olvan (Berguedà) en una de las pocas empresas catalanas dedicadas a este producto y sus derivados en conservas como la vinagreta o la crema de aguaturma.

¿Quién no ha comprado en los pueblos directamente al payés, aprovechando unas vacaciones? “Es algo muy típico. Nosotros, además, ponemos carteles en la carretera cuando comenzamos la producción de calçots, que, por cierto, ahora comienza”, explica Fina Canadell, de la masía Can Vallgròs de Marata (Les Franqueses del Vallès). En su finca, además de vacas, terneros, leche y conejos, también se dedican a la producción de mongetes del ganxet ecológicas, su producto estrella para la venta directa. “Esta es una iniciativa muy interesante porque la gente tiene tirada a ir al campo, pero ahora hará falta ver cómo evoluciona el estar agrupados en una guía”, añade esta productora, cuya principal preocupación es la gran fluctuación de los precios en el mercado “y casi siempre a la baja”.

En la época de las setas, las carreteras de las montañas más concurridas se llenan de pequeños puestos que, además del preciado rovelló, ofrecen al conductor frutas, mermeladas y doradas mieles. La iniciativa de la guía Compra a pagès recoge esta esencia pero mucho más evolucionada y con mayores posibilidades. No en vano, muchos de los productores han echado mano de todas las herramientas que la alta tecnología ha puesto al alcance de su mano para llevar por todas las vías posibles su producto al consumidor. Así, el 91% de los productores que participan en la guía tiene acceso a internet –muchos de ellos, casi el 45%, incluso han creado recientemente su propia página web para mostrar su gama de productos y el proceso de elaboración–. “La gracia no es sólo que la gente que venga de vacaciones a una zona pueda comprar nuestros productos. Lo importante también es que, si les gusta el producto, puedan adquirirlo aunque se encuentren a cien kilómetros de distancia”, explican los payeses.

El perfil de los productores que participan en esta experiencia son mayoritariamente agricultores profesionales (308 del total), mientras que el resto pertenecen a explotaciones agrarias integradas en cooperativas o similares. También la mayoría de los participantes (un 75%) no sólo hace promoción de sus productos sino que propone visitas a sus instalaciones para hacer de la estancia en la zona una verdadera experiencia campestre. Además, un 21% de los productores de la guía forma parte de alguna ruta turística y el 9% dispone también de alojamiento de turismo rural. La web Gastroteca.cat, que incluye al completo la guía de productores comarca por comarca, surgió desde la Unitat de Comercialització Agroalimentària (adscrita a la Direcció General de Comerç) hace tres años, también con el objetivo de convertirse en el portal de referencia de los productos locales y la gastronomía catalana. En ella, además de la guía, se puede encontrar información sobre 400 productos de la tierra –características, propiedades y temporada de consumo–, más de 3.000 puntos de compra, así como una lista de 500 restaurantes que apuestan en sus cartas por el campo.

“Los bancos te tratan de iluminado”

Si a los 22 años Pere Muxí hubiera querido invertir en un negocio rápido y seguro, no habría optado por cultivar trufas. “Es una inversión a 10 años vista, con un producto que se desarrolla bajo tierra y al que no puedes seguir su evolución ni hacer pronósticos. Es normal que los bancos te traten de iluminado”, explica este truficultor que suma ahora 30 años y es responsable
de La Tofonera (Avià, Berguedà). Ahora han pasado 8 inviernos y aún debe esperar un par más para saber si en sus encinas truferas habrá una producción de calidad.

Muxí es técnico forestal, empresario y director técnico de la Feria de la Trufa del Berguedà, que se celebrará del 3 al 6 de febrero en Cal Rosal. Esta comarca dispone de un terreno calcáreo y una climatología muy propicia para las plantaciones truferas. Actualmente hay más de una decena y este tipo de cultivo se está postulando como una buena alternativa a las actividades
agrarias tradicionales.

Mientras espera que el ciclo biológico de su explotación empiece a ser un negocio rentable, Pere Muxí se dedica a la recolecta de trufas silvestres por los bosques de su comarca natal. Le suelen acompañar sus efectivas perras Bruna y Quera. Por la noche distribuye los selectos hongos a restaurantes
y particulares a través de su empresa La Tofonera. “La crisis se nota, aunque
al consumidor habitual de trufas no creo que le esté afectando demasiado. Ha disminuido la demanda de aquellos que las consumían como un capricho puntual”, explica Muxí. Asegura que esta temporada el precio ha bajado un 55%. Aun así, la trufa fresca, limpia y de calidad puede llegar a los 600 euros el kilo.

Conservas con valor añadido

Fue de los primeros payeses catalanes en trabajar la tierra siguiendo los parámetros de la agricultura ecológica, hará cosa de veinte años. Un cultivo minoritario, que con el paso del tiempo se ha convertido en mucho más habitual. “Mientras éramos pocos los que nos dedicábamos a este tipo de agricultura, colocábamos fácilmente nuestros productos, pero a medida que
ha ido creciendo el número de explotaciones, lo que nos salva es hacer alimentos con valor añadido”, explica Miquel Vilardell, propietario de unas 30 hectáreas entre Torroella de Fluvià, Ventalló y Fortià, y socio junto a su mujer, Anna Trayter, de la empresa Biosalva. Él se ocupa de la producción, ella de la comercialización y de la casa de agroturismo que también regentan. Visionario de la agricultura libre de pesticidas, Miquel no ha parado de innovar desde que trabaja en el campo. De las verduras y cereales que vendía al por mayor en sus inicios, apostó hace tres años por las legumbres en conserva y desde este verano ha ampliado la oferta con crema de verduras, crema de lentejas y calabaza, y paté de mongeta del ganxet con pimiento o con escalivada. Alimentos en conserva, que comercializa bajo la marca Vitra y que exporta a países como Suiza, Alemania, el Reino Unido o Austria. Vilardell también ha probado con el néctar de melocotón y pronto se atreverá con el zumo de mandarina y la escudella.

Mermeladas de altura y sabor casero

Frambuesa, grosella y mora. Fueron los tres primeros sabores con los que experimentó Laura Farrero cuando decidió, hace ya más de una década, elaborar sus propias mermeladas en el valle de Boí. El fruto lo obtuvo de plantas importadas de los Alpes austriacos –gracias a una iniciativa de la Conselleria d'Agricultura– y el éxito de la prueba animó a esta emprendedora
del Pirineo a ampliar su carta de mermeladas. “Al principio era un producto pensado para consumo casero y más tarde lo introdujimos en el menú de las dos casas de turismo rural (Carlà y Ferro) que tenemos en Barruera y Erill la Vall”, recuerda Laura. Esos negocios hoteleros fueron el laboratorio perfecto para calibrar la respuesta que tan singular producto podía tener en el paladar de los potenciales clientes. Y el experimento volvió a funcionar. “Muchos huéspedes nos pedían mermeladas para llevárselas a casa”, revela Laura
Ferrero. Eso animó a esta mujer, de 39 años, a plantearse su distribución fuera del ámbito familiar. El Tupinet de la Vall de Boí –nombre del negocio– produce cinco mil potes de mermeladas al año. Se ofertan hasta una veintena de variedades diferentes y todos los ingredientes son ecológicos y de temporada. En el obrador de esta empresaria del valle de Boí se sigue experimentando con las mismas ganas que el primer día. La última mermelada conseguida se ha obtenido con flor de xicoia.

“Los patos son muy cariñosos”

En la explotación familiar de la Masia Ca la Gori, de Castellví de la Marca (Alt Penedès), se han especializado en la cría de aves de corral autóctonas del Penedès, que venden directamente y distribuyen a restauradores y carnicerías de la zona. Además, es el plato fuerte del restaurante Cal Padrí, que abrieron junto a su granja y matadero. Crían aves como el gall negre, pero su gran especialidad es el pato mudo del Penedès, un ave relativamente silenciosa de la que venden 15.000 ejemplares al año. El negocio lo dirige Montserrat Olivilla, de 34 años, junto con su padre, Benjamí. Montserrat dice que en casa ha visto patos toda su vida y asegura que están “buenísimos”. Su padre, de 63 años, añade que son unos animales “muy cariñosos”, especialmente cuando son pollitos. Adquieren unas crías con sólo 24 horas de vida cerca de Toulouse (en L'Isle-Jourdain) a 80 céntimos las hembras y a 1,10 euros los machos. Los engordan durante 66 días las hembras y 77 los machos, para venderlos a unos 8 euros el kilo. Su filosofía se basa en “potenciar un producto de calidad producido artesanalmente”. Dicen que es más apreciada la hembra y que resulta especialmente exquisita asada con ciruelas y piñones. Montserrat y Benjamí aseguran que su trabajo es duro, ya que “los animales no entienden ni de fiestas ni de vacaciones”, pero que les compensa vivir en un entorno rural.

“En esto del caracol, no hay nada escrito”

Sònia Figueras y Josep Fàbregas se dedican a la cría del caracol. Su granja de gasterópodos les permite cuadrar sus cuentas y dejar atrás los números rojos, algo que no conseguían cultivando sólo avellanas y almendras. La grave crisis del sector obligó a esta pareja de Puigpelat (Alt Camp) a buscar alternativas. Tras años de muchas pruebas, experimentos y algunos fracasos,
su empresa, Helixcat, ha logrado comercializar anualmente sin intermediarios una tonelada de caracoles. El secreto: cuidar su alimentación, a base de pienso de verduras, para refinar el sabor. Su próximo reto es producir y abrir mercado para el denominado caviar de caracol, las huevas de este preciado molusco testáceo. “La gracia del caviar es que las huevas explosionan en la boca”, explica Sònia, que recuerda el inicio de esta aventura con la compra de 5.000 caracoles reproductores en el 2003. “En esto del caracol, no hay nada escrito. Nos hemos dado unos cuantos batacazos”, explica. La mayoría de ventas las cierran por teléfono, utilizando su web (www.helixcat.com) para darse a conocer a los clientes. La mejor época para el caracol empieza después de las Navidades, con las calçotades. Pero los meses dorados llegan con la primavera, con el popular Aplec del Cargol de Lleida como gran escaparate. El precio se mantiene estable durante todo el año, a 10 euros el kilo de caracol bover.

http://www.lavanguardia.es/vida/20110109/54098949265/mas-de-500-productores-de-catalunya-promueven-la-compra-directa-al-campo-con-una-gran-oferta-de.html

http://estaticos03.expansion.com/imagenes/2011/01/20/catalunya/1295526006_2.jpg

Leche fresca a granel al pie del Metro

Guardar el abono del transporte público y rellenar una botella con leche fresca. Esto es posible en la estación de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) de Sarrià, en Barcelona. Los emprendedores de La Vaqueria, empresa familiar ramadera de Manlleu (Osona), son impulsores de una red de máquinas expendedoras de leche fresca en estaciones de servicio, centros comerciales y, ahora, al lado del FGC.

“Detectamos el modelo de las máquinas expendedoras de leche en Italia, en una feria, y nos dimos cuenta que es un sistema de venta que funciona bien para nuestro producto”, detalla Enric Vallejo, gerente comercial de La Vaqueria de cómo surgió la idea de negocio. De hecho, existen más de 2.000 máquinas de leche fresca en auto-servicio repartidas por toda la geografía italiana. Además de la de Manlleu, otras empresas de Navarra y Catalunya también importaron las expendedoras.

La máquina de la estación de FGC de Sarrià es un plan piloto en el esfuerzo de esta empresa de acercarse al área metropolitana de Barcelona. Empezaron ubicándose en gasolineras de la comarca de Osona. En este momento, La Vaqueria dedica recursos a introducirse gradualmente en el mercado en Barcelona, con máquinas propias fabricadas por la compañía italiana Prometea, como la de Sarrià, que dispone de un tanque de 350 litros de leche, y con franquiciados.

Uno de los objetivos es el de eliminar los intermediarios del sector primario. “Queremos llegar directamente, por lo menos, al 75% del consumidor final con la tradición de la leche recién pasteurizada en la granja”, según el gerente de la empresa. El precio de un litro de leche es un euro y el usuario la recoge en una botella reutilizable de vidrio o de plástico, al gusto del consumidor.

“Para dar vida a las máquinas, ahora hemos introducido otros productos lácteos”, añade Enric Vallejo. El mató, el yogurt de naranja o la crema catalana pasan así de los refrigerados del supermercado a cuatro pasos del vagón del ferrocarril.

http://www.expansion.com/2011/01/20/catalunya/1295526006.html

^^ Us imagineu gent al metro amb gots de cafè que s'acaben de servir lleteta fresca a primera hora del matí per anar agafar els fgc? XD

http://sommelierdecafe.com/wp-content/uploads/2009/09/vaso-carton-2.jpg

La màquina de la notícia ja fa temps que hi és...

amb lo guarreta que és la gent... és bona idea i mala solució.

Aldi pondrá en marcha su centro logístico de Masquefa este año

• El grupo de distribución quiere abrir treinta nuevas tiendas

Aldi quiere consolidar su presencia en España. El grupo alemán de distribución pondrá en marcha su nuevo centro logístico de Masquefa (Anoia) en los próximos meses -con una inversión inicial de 58 millones de euros-, y sus planes de crecimiento son ambiciosos: abrir treinta nuevos establecimientos en 2011.

La cadena de supermercados ha inyectado cincuenta millones de euros recientemente en la filial española, que sitúa su capital social en 345 millones de euros. Estos recursos podrían destinarse, previsiblemente, al plan de aperturas que el grupo ha trazado para este año en la Península Ibérica.

La compañía, caracterizada por ofrecer productos superdescuento, quiere reforzar su presencia en el País Vasco, Navarra, Cantabria y Catalunya. En esta última comunidad autónoma, Aldi abrirá cinco locales en las provincias de Barcelona y Tarragona. De esta manera, la empresa contará con 42 puntosdeventaenelmercadocatalán.

Aldi tiene 250 establecimientos en el mercado español. El pasado año abrió dos nuevos supermercados, en Barakaldo (País Vasco) y Laredo (Cantabria). Centros logísticos La logística del grupo germano se gestiona desde distintos centros,comoeldeSanIsidro (Alicante) y Dos Hermanas (Sevilla). También está construyendo uno en Madrid. La planta de Montornès del Vallés cerrará una vez se complete el traslado al complejo de Masquefa, que también pasará a acoger las oficinas de la filial española, la central de compras y la sede social.

También se trasladará a los cien empleados del centro de Montornès del Vallès y, según las previsiones del consistorio de Masquefa, se crearán otro centenar de puestos de trabajo. Esta plataforma, de 42.000 metros cuadrados de superficie construida -10.000 metros cuadrados de lo que se anunció en un principio-será la más grande de Aldi en España y dará servicio a más de cien comercios.

La matriz de Aldi cuenta con más de 8.000 supermercados en Europa, Estados Unidos y Australia. Según un ránking elaborado por Deloitte, Aldi es el octavo grupo de distribución del mundo. La compañía sólo ofrece productos de marca propia.

http://www.expansion.com/2011/01/21/catalunya/1295596781.html

Recoger la pizza en un cajero automático
Abre en Reus el primer supermercado automático de 24 horas de la provincia


«Todo lo que sea tener facilidades para poder comprar a cualquier hora del día me parece genial. Sobre todo, teniendo en cuenta que con los horarios de trabajo a veces es muy difícil tener tiempo para hacer la compra». Dani Rodríguez es uno de los nuevos clientes del supermercado automático de 24 horas, que la empresa familiar Fresc 24 ha instalado en la avenida Països Catalans de Reus. Ayer, mientras compraba un par de pizzas, valoraba muy positivamente esta original iniciativa empresarial que ha puesto en marcha un matrimonio de Cambrils.

Núria Olucha explicaba ayer al Diari que «nuestro proyecto nace como un complemento a otros establecimientos de 24 horas como pueden ser las gasolineras o el Open Cor. La idea nació como una evolución de la venta tradicional, a raíz del ‘boom’ de los sistemas automatizados y las tiendas de conveniencia a todas horas».

El funcionamiento de este ‘súper’ automático es muy sencillo. A través de una pantalla táctil, el cliente escoge los productos que desea. Después de pagar (siempre en efectivo), éstos se desplazan en una cinta transportadora hasta la boca expendedora del cajero automático. Se trata de un conjunto de módulos robotizados, controlados por un ordenador conectado a un circuito que acciona los compartimentos de los productos. El cajero es similar al de un videoclub automático o el cajero de un banco.

Control desde casa

Núria asegura que «a la hora de reponer los productos, todo está mecanizado e informatizado. Mi marido, desde casa controla los productos que se han acabado y, en caso necesario, se desplaza hasta Reus para reponer lo que haga falta». El establecimiento ofrece entre 80 y 100 productos, entre bebidas, alimentación, platos precocinados, aperitivos, chocolatinas, golosinas, droguería, bazar, productos eróticos y regalos de última hora. Núria recuerda que «las ventajas son diversas, ya que la gente puede comprar durante las 24 horas del día, sin hacer colas, con total discreción y todo a un precio de supermercado».

Los emprendedores que han puesto en marcha esta iniciativa todavía no hacen balance, ya que sólo lleva funcionando 20 días. No obstante, tienen claro que «si este punto de venta va bien, no descartamos abrir alguno más, por ejemplo en Cambrils o en otro punto de la Costa Daurada», comenta Núria, quien asegura que «el de Reus es el primer supermercado de estas características de la provincia.

http://estaticos.diaridetarragona.com/resources/archivos/2011/1/24/12958941574442401pizzadn.jpg

Recoger la pizza en un cajero automático (http://diaridetarragona.com/reus/052111/recoger/pizza/cajero/automtico)

Mercadona y Caprabo copan los mercados de Barcelona

Con el proyecto de La Guineueta, el grupo valenciano se adjudica su tercer super en un mercado municipal. Caprabo explota siete locales de este tipo.

El Ayuntamiento de Barcelona sigue con paso firme en su voluntad de convertir sus mercados municipales en un mix de paradas tradicionales y grandes operadores de distribución. Mercadona ha apostado fuerte por este modelo, y recientemente se ha adjudicado el proyecto para el mercado de La Guineueta, en el distrito de Nous Barris. El grupo de distribución valenciano sumará este establecimiento a los que explota en el barrio de Poble Nou y en el Eixample (Fort Pienc).

El gran dominador de este formato continúa siendo Caprabo, que explota siete supermercados bajo este modelo comercial (ver cuadro adjunto). Super Estalvi, Bon Preu, Consum, Sorli Discau y Open Cor completan la lista de operadores.

Próximas adjudicaciones

El ránking volverá a variar en las próximas semanas, puesto que el consistorio barcelonés tiene la intención de adjudicar el proyecto para el mercado municipal de Provençals, en el distrito de Sant Martí. Fuentes municipales señalaron ayer que la adjudicación del operador para las instalaciones de Sant Antoni, Ninot, Bon Pastor, Sants y Guinardó se realizará a finales de este año o comienzos de 2012.

Fuentes de Mercadona abogaron ayer por no precisar en cuál de estos proyectos podría estar interesado. El grupo de distribución valenciano, que ya explota nueve comercios bajo este régimen en toda Catalunya, abrirá durante los próximos dos años en los mercados municipales de Fondo (Santa Coloma de Gramanet), Sant Adrià del Besós, Calafell, Sant Pere de Ribes (Vilanova i la Geltrú) y Cappont (Lleida).

Algunos de los competidores de Mercadona lamentan que las ofertas que suele presentar el grupo valenciano son “muy agresivas”, lo que les obliga a desestimar la posibilidad de optar a estas adjudicaciones. En el concurso para el supermercado de La Guineueta, no hubo más candidatos que la corporación que preside Juan Roig. Las adjudicatarias suelen participar en el coste de remodelación del mercado o pagar un cánon anual.

Polémica por el párking

Mercadona, que en 2010 realizó compras a proveedores catalanes por valor de 2.960 millones de euros, presentó una alegación a finales del pasado año contra el Pla Especial d’Equipament Comercial Alimentari de Barcelona (Pecab), que establece las condiciones para la apertura de nuevos establecimientos. El Pecab establecía en sus inicios que los grandes supermercados deben estar dotados de cuatro plazas de aparcamiento por cada 100 metros cuadrados. La alegación fue desestimada y el plan fue aprobado a inicios de este mes. El requisito de aparcamiento fue finalmente mayor, de seis plazas por la misma superficie, tras una alegación de ERC.

http://www.expansion.com/2011/03/10/catalunya/1299797907.html

Cacaolat deja de venderse en los súpers

• La firma de la familia Ruiz-Mateos se concentrará en la producción para hostelería utilizando envases de vidrio retornable

La dirección de Cacaolat anunció el miércoles al Gobierno de Aragón que presentará un ERE temporal, por un máximo de 6 meses, para la plantilla de la fábrica zaragozana de Utebo (106 trabajadores).

Sebastián Masdeu, director general, explicó que la firma de la familia Ruiz-Mateos se concentrará en producir Cacaolat y leche Letona para la hostelería (lo hace en la fábrica de Barcelona), utilizando envases de vidrio retornable.

La firma, en cambio, no cuenta con liquidez para comprar los envases tetrabrik, que produce en Zaragoza, mientras que el resto de su gama para supermercados los fabricaba Clesa, su empresa matriz, también en concurso de acreedores y paralizada desde hace semanas.

La firma elabora en Utebo leche condensada (con su marca Sali y para marcas blancas) y la ha paralizado por falta de suministro de azúcar y leche.

http://www.lavanguardia.es/economia/20110408/54137155992/cacaolat-deja-de-venderse-en-los-supers.html

_______________________

La setmana passada vaig comprar un pack de sis ampolles petites i la meitat estaven caducades. :shifty:

El 44% de productes que venen els supermercats són catalans

• La presència dels articles autòctons es torna a situar en la primera posició després d'haver-la perdut el 2008

• Gairebé empaten amb els procedents de l'Estat, segons l'anuari de distribució comercial

Canvi de tendència, tot i que per la mínima, pel que fa a la procedència dels productes que venen els establiments de gran distribució quotidiana a Catalunya: s'ofereixen més articles catalans que no pas de la resta de l'Estat. L'empat és gairebé tècnic, però suposa recuperar el terreny que s'havia perdut. Així ho constata l'anuari de distribució comercial a Catalunya del sector que, amb les últimes dades de què disposa del 2009, analitza la realitat dels establiments d'autoservei. Això inclou supermercats, superserveis, hipermercats, grans magatzems i establiments especialistes, i exclou el format de botiga al detall o tradicional. L'estudi pren com a punt de partida la comparativa amb l'any anterior, el 2008, quan la venda de productes catalans va caure 4,5 punts i va representar només el 41% del total, en comparació del 42,5% de la resta de l'Estat espanyol.

La situació el 2009, però, ha permès capgirar la tendència i que els productes catalans es tornin a situar en la primera posició, tot i que molt a prop dels espanyols: 44,4% versus 44,1%. Aquestes dades no sorprenen Miquel Àngel Fraile, secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya. “El consumidor busca la qualitat, i els productes locals la garanteixen i donen confiança. Tenim una producció molt important que representa també que gairebé la meitat del que es distribueix a l'Estat espanyol procedeixi de Catalunya”, explica. En el mateix sentit es manifesta Josep Maria Bonmatí, d'AECOC –l'associació que aglutina fabricants i distribuïdors–, que recorda que el sector agroalimentari català és dels més potents i que –a diferència de regions com ara Múrcia o el País Valencià, que se centren en l'exportació– amb el català el consum és propi. “L'escala no sempre juga a favor del producte català, perquè per exemple amb el producte fresc hi ha variables, com ara el temps o la collita, que influeixen directament en el preu”, raona.

No obstant aquesta hegemonia de productes locals, la diversificació de la procedència dels articles va a l'alça. Així, mentre que el 2002 la venda d'articles procedents de fora de la Unió Europea no suposava poc més de l'1%, el 2008 ja era del 5,5%, i del 3,8% el 2009. L'explicació d'aquest increment ha estat l'augment progressiu de població immigrant, que ha posat al mercat productes que fins llavors eren minoritaris o, fins i tot, no es trobaven. “Els productes diguem-ne de tipus ètnic cada cop es normalitzen més, però és que hi ha hagut una evolució natural al mercat, igual que amb l'ampliació de l'oferta per a persones amb intolerància al gluten o a la lactosa, per exemple”, conclou Miquel Àngel Fraile.

LES XIFRES

4,5 punts va caure la presència de productes catalans el 2008 però l'any següent van recuperar el lideratge als supermercats.

3,8 per cent dels productes que es venen en els establiments d'autoservei provenen de fora de la Unió Europea.

Avaluació d'un ventall ampli

L'anuari, que arriba a la seva tercera edició, avalua la situació comercial prenent com a base diversos aspectes totalment heterogenis.

Noves tecnologies

Tot i que tres de cada quatre establiments catalans disposa de lloc web propi (un 75,5%), la possibilitat de fer compra sense moure's de casa és molt minoritària: ni un de cada quatre (un 22,6%) ofereix la possibilitat de fer la compra per internet.

Diverses tipologies

Segons la seva tipologia, divideix els establiments en autoserveis (representen el 5,4% del total), superserveis (25,3%), supermercats (33,8%), hipermercats (1,2%), centres especialistes (34,1%) i grans magatzems (0,2%).

Franquícies

La presència de negocis franquiciats ha crescut lleugerament i ha guanyat un 0,1%; s'ha situat, així, en el 29,4% del total. Corporació Alimentària Guissona és el que en té més: un 98,2% dels seus establiments. Al darrere, se situa la gironina Miquel Alimentació, amb un 68,6% de supermercats, i el Grup Condis, amb un 54,6% dels establiments franquiciats.

http://www.avui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/401300-el-44-de-productes-que-venen-els-supermercats-son-catalans.html

http://estatic.elpunt.cat/imatges/00/55/alta/780_377_55561_fb0c269192af777162fc9e1fbd3dccc9.jpg

Coca de cogombre per donar suport al sector agrícola

• Els forners de Lleida impulsen la venda d'aquest tipus de coca per ajudara a passar la crisi als pagesos catalans

El Gremi de Forners de Lleida i el sindicat Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (Jarc) han impulsat la comercialització d'una coca de recapte de cogombre per donar suport al sector després de la crisi derivada del bacteri E.coli. El president de Jarc, Josep Maria Jové, ha denunciat la "falta de rigor" de les autoritats alemanyes ja que, segons diu, han posat el sector en un greu problema "sense tenir-hi res a veure" i reclama que es "netegi" la seva imatge. La coca de recapte de cogombre, ja sigui amb producte cuit o cru, es podrà trobar ben aviat a diversos forns de la demarcació de Lleida. Els forners confien que els consumidors en compraran per Sant Joan per donar suport als agricultors.

El Gremi de Forners de les Terres de Lleida i el sindicat agrícola Jarc han impulsat una coca de recapte amb cogombre per tal de donar suport als pagesos després de la crisi derivada del bacteri E.coli. En concret, se n'han fet dues varietats, una amb cogombre cru, tonyina i pebrot, entre d'altres productes, i una altra amb cogombre cuit, xampinyons i tomàquet. L'objectiu és que es converteixin en el producte estrella de Sant Joan, una diada on a Lleida és tradició menjar coca de recapte.

El president del Gremi de Forners, Manel Llaràs, ha destacat que la coca de recapte de cogombre s'ha concebut per donar suport als pagesos i agricultors catalans, i ha destacat la qualitat dels productes que es fan a Catalunya. A més, Llaràs ha destacat que el resultat final de les dues varietats de coca de recapte ha estat excel·lent i ha lamentat que no haguessin utilitzat aquesta hortalissa abans, en els seus productes. En aquest sentit, s'ha mostrat confiat que els consumidors acceptaran el nou producte i que tindrà continuïtat. Per aquest motiu, la iniciativa s'estendrà properament a la resta de comarques de Lleida.

[...]

http://www.eldiari.cat/lleida/2011/06/07/coca-cogombre-donar-suport-al-sector-agricola/19007.html

http://fotos02.eldiari.cat/fotos/noticias/646x260/2011-06-07_IMG_2011-06-07_17:21:08_cocagran.jpg

Llet Nostra llança al mercat iogurts i gelats

Llet Nostra ha llançat al mercat set referències de iogurts i vuit de gelats elaborats amb llet que es produiran a la planta de Sant Guim de Freixenet. La cooperativa invertirà 3 milions d'euros en el pròxim trienni en aquest projecte, amb el qual es preveuen crear 48 llocs de treball, entre directes i indirectes, en els pròxims cinc anys.

El president de Llet Nostra, Xavier Turbert, ha explicat que l'objectiu és "arribar a un 10% de quota de mercat en els pròxims cinc anys", el que duplicarà la facturació.

La cooperativa ha comercialitzat un 10,9% més de litres de llet de gener a maig en comparació del mateix període de l'any anterior, mentre que la mitjana de creixement dels últims quatre anys era del 7%.

A l'acumulat de l'any, Llet Nostra té una quota de mercat en volum de vendes del 9,8%, prop d'un punt i mig més que fa un any.

http://www.bondia.cat/component/content/article/77-C%C3%B2pia%20de%20C%C3%B2pia%20de%20C%C3%B2pia%20de%20/15972-llet-nostra-llanca-al-mercat-iogurts-i-gelats

El pa barat dels súpers es menja el forn clàssic

• El sector de les fleques assegura que la consolidació de la moda del pa congelat provoca la pèrdua d'un lloc de treball cada dia

• L'any passat, Espanya va consumir 650 milions de quilos de pa i brioixeria congelats

L'estratègia comercial de les grans cadenes de distribució competint entre elles per qui ofereix el pa més barat ha acabat repercutint en el sector dels forns tradicionals que, incapaç de competir amb els preus, s'ha vist immers en una profunda crisi. L'extensió de la comercialització d'aquest pa barat a petits establiments de barri dedicats a l'alimentació general i a altres comerços –des de les gasolineres a, inclús, botigues de joguines– ha acabat per posar contra les cordes el sector, que, abans de llençar la tovallola, ha llançat un SOS a l'administració.

Els números parlen sols en la descripció del fenomen. Sindicats i patronal dels forns tradicionals asseguren que la crisi fa que cada dia es perdi un lloc de treball en el sector. A les comarques de Lleida, per exemple, durant els últims cinc anys han tancat 35 forns, segons el gremi local. El fenomen es repeteix arreu i a l'Hospitalet de Llobregat han desaparegut el 60% dels negocis.

Les panificadores

El que suposa un problema per a uns és, a la vegada, una oportunitat de negoci per a uns altres. I en aquest cas qui ha sortit beneficiat de la moda del pa barat són les panificadores que produeixen les masses congelades que després es couen en petits forns elèctrics dels nous punts de distribució del producte. Les panificadores no només distribueixen a supermercats, sinó que també ho fan a forns d'aparença tradicional però que no tenen obrador propi. La baguet congelada a preu de cost ronda els 17 cèntims i després es comercialitza, pel cap baix, al doble d'aquest preu.

La puixança del sector queda demostrada en la xifra de 650 milions de quilos de massa congelada que durant el 2010 van vendre les panificadores a tot l'Estat. Aquesta xifra inclou tant el pa com la brioixeria i en relació al 2009 es van consumir 41 milions de quilos més. En total el sector va arribar a facturar l'any passat 940 milions d'euros.

Fer respectar la norma

Andreu Llargués, president de la Federació Catalana de Gremis de Forners, assegura que la seva batalla no va contra les panificadores sinó contra els punts de comercialització que venen el pa barat sense respectar les legislacions sanitàries i d'etiquetatge.

Amb aquest greuge a la cartera el gremi i els sindicats s'han reunit aquesta setmana amb el màxim responsable de Consum, el conseller Francesc Xavier Mena, que ha agafat el compromís d'extremar els controls sobre les condicions de venda del pa.

35 cèntims la barra; qui en vol menys?

Dimecres al migdia, una dona surt del super Lidl de Gran Via, 721 amb tres barres de pa. Quan se li pregunta per què el compra en aquest establiment, la resposta és fàcil i previsible: “pel preu”. Explica que ha comparat els establiments de la zona i sap que aquest és el punt de venda del barri de Fort Pius, al costat de les Glòries de Barcelona, on el pa és més barat: 35 cèntims. Com s'aprecia al gràfic, l'altre costat de la balança són els forns del barri on la barra tipus baguet costa 90 cèntims.

http://www.avui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/423117-el-pa-barat-dels-supers-es-menja-el-forn-classic.html

http://estatic.elpunt.net/imatges/00/57/alta/780_377_57532_960f732ec93e3f5c725855280967a541.jpg

“Nena, si la baguet no és calenta, no la vull pas”

• El nou sistema de comercialitzar pa ha imposat entre els consumidors un codi de gustos que prima el producte acabat de coure abans que la barra de qualitat

• Forns amb anys d'experiència han hagut d'adequar els sistemes de treball a la nova exigència dels clients

La nova forma de consumir pa és com una metàfora de la societat de principis del segle XXI: tot funciona a un ritme frenètic, el mateix de la barra de pa cuita a l'instant, comprada encara roent i menjada quasi a cremadent. No hi ha temps per assaborir res, i tampoc és que importi gaire. Això és la baguet i aquesta moda per aquest pa allargassat, cruixent i barat s'ha imposat gràcies als supermercats que han acabat per contaminar, també, la forma de treballar dels forns tradicionals, quan no els ha fet tancar.

“La gent valora que sigui calent, més enllà de la qualitat del producte”, explica la Loli, una veterana fornera del carrer Casp de Barcelona que ha vist com el negoci on treballa s'ha hagut d'adaptar als nous hàbits de consum per no perdre més clients a favor dels supermercats que ofereixen pa acabat de fer a meitat de preu que el seu. En aquest establiment, que forma part d'una petita cadena de forns, ara s'enforna pa constantment perquè sempre n'hi hagi de calent. Fa uns anys servien el producte que en tres viatges els portaven des de l'obrador central de la firma.

La Loli somriu quan recorda que “abans es deia que el pa menjat calent no era bo i ara tothom el vol així”. La dependenta d'un altre forn veí confirma el que diu la Loli: “inclús els entrepans que fem els volen amb el pa calent”, explica.

L'esquer del pa cruixent i acabat de coure el té molt clar en Jordi, d'un supermercat Dia del carrer Ausiàs March. “A vegades enforno poc pa per afegir al que ja tinc a l'expositor només perquè l'establiment s'impregni d'olor i la gent en compri més”, explica revelant el secret professional. Al mateix carrer Ausiàs March, però en un forn tradicional amb obrador que treballa cada nit, la seva dependenta, la Pilar, és molt pessimista sobre el seu futur professional. “Això s'acaba, ens faran desaparèixer. Entren els clients i el primer que et demanen és si tens el pa calent, acabat de fer, i quan els dius que no, marxen”, afirma. La Pilar qüestiona tant la qualitat com les condicions sanitàries del pa de supermercat.

L'Elvira, encarregada d'un súper de la firma Consum al carrer Roger de Flor, rebat l'argument. “El tema dels controls sanitaris és horrible i aquí en passem molts: de propis, de l'Ajuntament, de la Generalitat...”, diu.

El problema del pa calent és quan es fa fred. “Cada dia quan tanco he de llençar a les escombraries unes quantes barres. Si no el venc no en puc fer res”, lamenta en Jorge, encarregat del Keisy de Gran Via.

http://www.avui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/423146-nena-si-la-baguet-no-es-calenta-no-la-vull-pas.html

Bimbo vs. Panrico de nou:

http://1.bp.blogspot.com/-oy7SmLbH8J0/TeaVQoQuWpI/AAAAAAAALmM/UUAjTVTT9sE/s1600/buennetes.jpg

Suposo que anomenar-los Buenettes ja hagués estat massa. xD

Algú se'n recorda d'això?

http://profile.ak.fbcdn.net/hprofile-ak-snc4/41802_115854851772008_233096_n.jpg

^^
Oh, Déu meu! Un pack anticrisi!!! Compreu-lo, ràpid, i hi haurà feina per a tothom!

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/2dff63ed.jpg

Xibeca cumple 80 años

Pau Mur es uno de los tenderos que más Xibeca ha despachado en Barcelona estos lustros. Centenares, miles, desde el mostrador de la centenaria bodega Verema i Collita de la plaza Joanic. La cervecera Damm celebra estos días el 80.º aniversario de su envase de litro, el cumpleaños de su suave cerveza de escasa graduación.

“Es un clásico, un producto estrella que no necesita presentación –cuenta Pau arañando su memoria–, siempre se vende. Con o sin crisis no falta en los estantes, siempre ha estado ahí, es una parte de nuestras vidas... Yo tengo 47 años. Y Xibeca me recuerda a mi infancia, me evoca olores y aromas que no creo que puedan volver. Me acuerdo de cuando tenía seis años e iba a las bodegas de Ciutat Vella a buscar hielo y Xibeca...”. Y tras un par de segundos de silencio, Pau agrega pensativo: “Sí, bueno... es cierto que eran otros tiempos, las cosas eran muy diferentes hace cuarenta años”. Entonces podían verse niños de seis años andando solos por las calles de Barcelona, haciendo los recados sin nadie de la mano, y los boxeadores de Gràcia compartían Xibeca en la Verema i Collita, y ofrecían tragos a los críos.

La Xibeca es uno de esos elementos cotidianos que se mantienen inalterables, una de esas marcas comerciales que acaban engullendo el producto y convirtiéndose en un genérico, como La Casera o el Cacaolat. En Catalunya, un litro de cerveza, sea de la cervecera que sea, es una Xibeca. Y hoy día las Xibeca son más de la mitad de las cervezas de litro que se venden en Catalunya.

Tecleando Xibeca en el portal YouTube uno se encuentra una sucesión de vídeos caseros hechos entre amigos, ya sea para parodiar los anuncios televisivos de la industria, cachondearse de alguna exitosa serie como Expediente X o promocionar un agitanado trío musical, Los Xibeca, o un bakalaero pinchadiscos.

“El secreto del éxito de Xibeca –continúa Pau– es que se trata de un producto ideal para compartir con la familia, con los amigos, con un poco de vino o limón, en cualquier sitio... Su secreto es que se disfruta en compañía. Lo único que le puede faltar quizá sea un poco de cuerpo, un pelín de sofisticación para introducirse en el escaso público al que le falta llegar, aunque supongo que para eso ya hicieron la Inèdit”. Aún está por ver cómo llega la cerveza de Ferran Adrià a los ochenta años. Este año, para conmemorar el aniversario de Xibeca, Damm recuperará la tipografía original de su envase de litro, un guiño a la historia, a aquellos tiempos. Aun así, difícilmente volverán a verse por las calles de Barcelona niños de seis años haciendo recados sin nadie de la mano, ni anuncios publicitarios como el que ilustra esta crónica.

http://www.lavanguardia.com/vida/20110723/54190347366/xibeca-cumple-80-anos.html

Llet Nostra surt reforçada de l'informe negatiu de l'OCU

• Els consumidors han fet cas omís de l'estudi, que entre d'altres ítems va puntuar a la baixa la lletera catalana perquè només etiquetava en català

L'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) va fer públic a final de juny un estudi sobre la qualitat de les llets que es distribueixen a l'Estat espanyol, en què apuntava quines eren les deu millors marques -entre les quals hi sobresortia Pascual-, i quines eren les deu pitjors -entre les quals hi incloïa Llet Nostra , la marca més venuda a Catalunya. Segons l'OCU, Llet Nostra du a terme un tractament tèrmic inadequat en les seves llets i també empra malament els estabilitzants. Dos mesos després de l'informe, la lletera no només no ha notat cap descens en les seves vendes, sinó que les ha augmentat lleugerament respecte el mateix període de l'any anterior, explica l'empresa a Nació Digital. "Hem detectat molta prudència del nostre consumidor, com si no s'hagués acabat de creure l'informe. Tenim un consumidor reflexiu, no pas impulsiu, que sap col·locar les coses al seu lloc, que sap que produïm a Vic amb llet de cooperatives catalanes...", raonen des de Llet Nostra.

La lletera, que acostuma a vendre uns dos milions i mig de brics cada mes, critica que l'informe de l'OCU sentenciï que du a terme un tractament tèrmic inadequat -és a dir, que sobreescalfa la llet-, una dada impossible de conèixer si no es visita la planta d'embotellament. "No pot ser que a les notes de tast ens diguin que tenim un molt bon sabor i una molt bona qualitat de greixos, i que després diguin que sobreescalfem la llet! Si ho féssim, ni tindria tan bon gust, ni tindria tan bons greixos", s'exclamen des de l'empresa. A més, l'estudi també valorava el preu dels brics per sobre de la qualitat de les llets que contenen: "Les llets econòmiques es troben al capdamunt del rànquing, com Hacendado, Carrefour, Consum o Dia".

Si a aquests dos punts s'hi suma el fet que un altre dels ítems que analitzava l'OCU era la claredat de l'etiquetatge, i Llet Nostra només etiqueta en català, s'explica el per què dels mals resultats que donava l'informe. "Directament ja no ens devien ni valorar si la informació que donem és la correcta", s'especula des de Llet Nostra.

De fet, l'estudi contenia tants punts foscos que la patronal del sector, Fenil, no va tenir cap inconvenient en criticar-lo durament, i el ministeri espanyol de Medi Ambient va declarar que el conjunt del sector lleter "aplica amb rigorositat la legislació harmonitzada de la UE, amb els requisits legals i d'autocontrol més exigents de tot el món".

És per tots aquests motius que Llet Nostra es mostra tranquil·la respecte els resultats de l'informe. Reconeix que durant el juliol va vendre menys brics que al juny, però assegura que ja és un comportament estàndard al sector: "Amb la calor, a la gent ja no li ve tant de gust consumir molta llet, a més a més que ja ho substitueix amb els gelats, o bé es prenen una orxata...". Ara bé, si es compara el mes de juliol d'enguany amb el de l'any passat, les vendes han augmentat lleugerament.

Queixes

"Vam rebre més trucades quan vam canviar el tap de l'envàs que no pas arran de l'informe -sentencien des de Llet Nostra-. Sí que hi ha hagut consumidors que ens han dit que no ens tornarien a comprar, però també hem rebut correus de gent animant-nos i fent-nos encara més confiança", explica la lletera.

Després de 8 anys de ser present al mercat, Llet Nostra ha assolit les primeres posicions del rànquing de llet bàsica en bric, segons les últimes dades de Nielsen. De gener a finals de maig, és la marca que més litres de llet ha venut, comercialitzant-ne un 10,9% més que al mateix període del 2010, assolint una quota de mercat en volum de vendes del 9,8%, gairebé un punt i mig més que fa un any.

http://www.naciodigital.cat/noticia/34421/llet/nostra/surt/reforcada/informe/negatiu/ocu

La CAG invertirà 40 milions en una fàbrica de pa a Guissona i crearà tretze llocs de treball

• Amb una capacitat de producció de 250 milions de barres de pa a l'any, s'instal·larà prop de la carretera de Ponts

La Corporació Alimentària Guissona té previst invertir més de 40 milions d'euros en la posada en marxa d'una fàbrica de pa a Guissona. Es tracta d'un projecte que passarà aquest dijous pel ple de l'ajuntament, que en l'ordre del dia inclou l'"aprovació inicial de la modificació puntual de l'alçada reguladora màxima fixada per les normes subsidiàries del planejament, amb motiu de la construcció d'una fàbrica de pa".

El projecte segueix la política de la CAG d'incrementar els seus productes propis i ja compta, per exemple, amb una línia de tractament i envasament de llet i sucs.


Més a: http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/la-cag-invertira-40-milions-en-una-fabrica-de-pa-a-guissona-i-creara-tretze-llocs-de-treball/

qF2XHCYJIQQ

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/010f730c.jpg

Donettes retira los envases con el polémico eslogan "A pedir, al metro"

• Un usuario de Twitter se quejó del lema y la firma de Panrico rápidamente emitió un comunicado aceptando el error

Con la crisis económica los ánimos ya están lo suficientemente caldeados, así que no ha sentado nada bien último eslogan de Donettes, de la empresa Panrico: "A pedir, al metro", haciendo alusión a no compartir los famosos bollos.

Como respuesta, el usuario @xavicalvo rápidamente se creó en Twitter el 'hashtag' #boicotDonettes exigiendo a la compañía que retirase los envases con la incómoda frase.

http://www.lavanguardia.com/economia/marketing-publicidad/20110930/54223426090/donettes-retira-los-envases-con-el-polemico-eslogan-a-pedir-al-metro.html

Però si aquests donettes fa mesos que hi són. Ara els descobreixen?

Tot i que en certa manera no deixa de tenir raó. Quan feiem l'envàs a la feina amb els companys discutiem el "bon gust" de la frase aquesta.

I a Panrico deuen estar ben contents amb la publicitat gratuïta. xD

Han aparegut al Metro nous cartells d'anuncis del Condis amb una dona que porta un val de 25 leuros, la dona en qüestió sembla la Júlia Otero, algú pot confirmar?

Mercadona arrebata a Carrefour el liderazgo en el mercado catalán

La compañía que preside Juan Roig, con una cuota de mercado del 18,2% en 2010, supera al grupo de distribución galo, que reduce su parte del negocio al 16,8%.

Mercadona se hace fuerte en Catalunya. El grupo valenciano de distribución se convirtió en 2010 en el primer operador del mercado catalán con una cuota del 18,22%, casi un punto porcentual más respecto al año anterior. La compañía que preside Juan Roig ha arrebatado la posición de liderazgo a Carrefour, que en los últimos ejercicios se había convertido en el actor principal con cuotas superiores al 18%. Sin embargo, su parte del negocio se redujo al 16,87% en 2010.

Estos datos reflejan cómo Mercadona ha duplicado su cuota de mercado en Catalunya desde 2005, cuando su peso apenas superaba el 9%. La cadena de supermercados, además, ha pasado de los cien establecimientos que tenía en la comunidad autónoma en 2003 a los 161 puntos de venta actuales.


http://www.expansion.com/2011/10/20/catalunya/1319139281.html?a=51c3eb7ec346520fc2b05f9ebd5505ae&t=1319200635

¿Hay que pelar o no el fuet?

• La clave está en saber con qué tipo de piel está elaborado el embutido: si es sintética, lo mejor es retirarla

TIPOS DE PIEL. Natural o sintética

No hay acuerdo entre los expertos aunque sí bastantes coincidencias, sobre todo en dos aspectos: es fundamental la calidad de la carne y , respecto a la cobertura, nada tiene que ver la de tripa natural (utilizada en casi el 95 por ciento del fuet que se elabora en Catalunya) con la de origen sintético, que no aporta sabor y que recomiendan quitar. Para Daniel Céspedes, presidente de la Asociación Española de Tripa Natural (Eetrin), el origen del debate está en que los consumidores desconocen si el fuet que han comprado está o no embutido en tripa natural y por ello no saben si deben o no conservar la piel. "Yo pienso que hay que mantenerla porque así se consigue un crujiente esencial. Al quitarla, tienes la sensación de estar comiendo un trozo de carne". Explica Céspedes que las coberturas sintéticas, que se elaboran con celulosas, poliamidas o colágenos, no siempre son comestibles. "Pero esa es una información que no suele aparecer en la etiqueta porque algunos fabricantes consideran que la piel no forma parte de los ingredientes del embutido". Desde sus asociación han solicitado al Parlamento Europeo que se haga constar con qué tipo de piel está elaborado el embutido. El nuevo reglamento, que deberá cumplirse obligatoriamente en el 2014, exige señalar si la piel es o no comestible.


http://www.lavanguardia.com/vida/20120218/54257051076/hay-que-pelar-o-no-elfuet.html

Un empresari de Caldes de Montbui patenta el pa amb tomàquet

• Pere Barrios vol impulsar la fabricació industrial de la recepta tradicional catalana

La del pa amb tomàquet és una recepta popular més que coneguda. Tothom sap com s'ha de preparar, però que passaria si en lloc d'haver de sucar el pa cada dia, el poguéssim comprar fet? Això és, precisament, el que s'ha plantejat l'empresari calderí Pere Barrios, que ha patentat una fórmula del pa amb tomàquet per produir-lo industrialment.

La idea és que al forn o al supermercat es pugui trobar el pa blanc o el pa vermell i, un cop es compri, per tenir a punt un entrepà de pa amb tomàquet només calgui farcir-lo del que es vulgui, evitant tot el procés tradicional. El registre a la Oficina Espanyola de Patents i Marques ha estat només el primer pas. "La patent es refereix al procés industrial de com elaborar un pa que a la massa ja incorpora el tomàquet", ha explicat Barrios a la Xarxa de Televisions Locals (XTVL).


http://www.lamalla.cat/infolocal/noticies/article?id=1018929

^^
"Evitant tot el procés tradicional..."

http://i153.photobucket.com/albums/s224/Izeru/Carones/Uoh.gif

Espero que sigui millor que això:

http://www.unniks.com/blog/imatges/tumaca.jpg

http://www.madboxpc.com/foro/uploads/monthly_04_2011/post-149973-0-97570500-1303514033_thumb.png

Però el que em pregunto jo és qui serà tan mandrós com per a saltar-se "el procés tradicional", que no deixa de ser fregar mig tomàquet contra una llesca de pa, per a passar-se a untar pa amb concentrat de tomàquet.

Que això ja ho fan a certs bars/tavernes/fondes, per exemple, però una cosa és la restauració i una altra és el que et fas a casa. XD

Vic ven carn 24 hores al dia, 365 dies l'any

La capital osonenca estrena una màquina que expedeix carn fresca i plats preparats

Qui no és addicte a les màquines de 'vendding'? Berenars, cafès, aigües o refrescos són alguns dels productes més típics, però aquest dimarts s'ha estrenat una curiosa màquina que expedeix carn fresca, plats preparats i petites racions d'embotits.


http://www.lamalla.cat/infolocal/noticies/article?id=1023871

http://img01.lavanguardia.com/2012/04/12/Ya-se-puede-comprar-carne-fres_54284337012_53699622600_601_341.jpg

El pan de pagès catalán tendrá su propia denominación de origen

El centro de investigación Innopan de Lleida trabaja en la elaboración de nuevos alimentos aptos para celíacos que sean más económicos y agradables al paladar

Más de 450 panaderías de Catalunya, que todavía elaboran sus productos de forma artesanal, podrán comercializar en pocos días su tradicional pan de pagès bajo el reconocimiento de la Indicación Geográfica Protegida (IGP). Después de tres años de trabajo por parte de la Federació Catalana d'Associacions de Gremis de Flequers, la Generalitat aprobará a finales de este mes el uso de este distintivo de forma provisional, a la espera que sea ratificado por la Unión Europea. De esta manera, para poder sumarse a lo que popularmente se conoce como una denominación de origen, los profesionales del sector tendrán que someterse a una serie de controles de calidad de los ingredientes que utilizan y unificar el proceso de elaboración.

El secretario general de la IGP Pa de Pagès Català, Alfredo M. Verdegay, explica que después de conseguir el reconocimiento, uno de los objetivos es lograr que “se vuelva a introducir en los restaurantes catalanes, donde el pan industrial ha ganado terreno en los últimos años”. Además también esperan un incremento de las ventas, concienciando que “el pan de payés no es tan caro y por lo tanto no debe verse entre los consumidores como un lujo de fin de semana”, añade Verdegay.

En estos momentos, la popular baguette es el producto más vendido en las panaderías, mientras que el redondo tradicional ocupa el segundo lugar. Cabe destacar que este producto no llegará a los supermercados, por el hecho que sólo se podrá embolsar en el momento en que se produzca la venta al cliente.


http://www.lavanguardia.com/ocio/20120416/54284458784/pan-de-pages-catalan-denominacion-de-origen.html

i de fet hi vaig al Mercadona d'Encants

:shifty: :D

Uy que sereu veïns!! Podeu fer quedades i intercanviar lonchafinismos!!

Quedares i loncafinismos?
Quins intercanvis més estranys...

Doncs jo visc al costat, i de fet hi vaig al Mercadona d'Encants
És més lonchafinista el Lidl de Cartagena :lol:

És més lonchafinista el Lidl de Cartagena :lol:

No el despistis, ara sabem que Linkelring i tu aneu al Mercadona d´Encants... :D

Quedares i loncafinismos?
Quins intercanvis més estranys...

Corregit XDD Si que n'eren d'estranys, si.

No el despistis, ara sabem que Linkelring i tu aneu al Mercadona d´Encants... :D
Si ja estava poc convençut del Mercadona, ara encara menys :lol:

Com que això acabarà traslladat al fil dels solters, ja segueixo amb el tema: últimament la qualitat dels productes Hacendado ha caigut en picat. Llàstima que hagin tancat el Eco-Dis Consum que tenia al costat de casa, ara em toca pujar fins a Rosselló i fa mandra que és pujada. Així que el que trobo al Lidl ho compro allà, de fet avui mateix hi he anat.

A mi no me sembla que la qualitat d'Hacendado hagi caigut. El pack de 16 yogurts desnatats de sabors està molt bé XD

Jo vaig canviar Hacendado per Eroski.

M´heu fet venir gana.

A mi no me sembla que la qualitat d'Hacendado hagi caigut. El pack de 16 yogurts desnatats de sabors està molt bé XD
Això és que no has tastat els de La Fageda. Un cop els has provat, tota la resta et semblen insípids i/o aigualits.

Edito: de gustos, que no ho havia llegit abans. No m'agraden, el iogurt ha de ser iogurt, natural o com a molt ensucrat. Si li vols donar gust a alguna fruita, te la talles i la barreges amb el iogurt.

^^mariconaes. Un iogurt ensucrat ja no és iogurt. Respecte als de La Fageda, fan pinta de ser $$$.

:shifty: :D

És més lonchafinista el Lidl de Cartagena :lol:

Què passa amb el Mercadona de Encants?
No hi vaig molt perque sí que es veritat que em queda una mica lluny, però bó, quan he de fer alguna compra grossa, sí que hi vaig... No sé, el típic Mercadona, com tots els demés, no?

Ara em quedo amb el dubte :D

No el despistis, ara sabem que Linkelring i tu aneu al Mercadona d´Encants... :D

Òstia!!! :lol:


A mi no me sembla que la qualitat d'Hacendado hagi caigut. El pack de 16 yogurts desnatats de sabors està molt bé XD

No diria lo mateix de les croquetes de pollastre, la veritat.

Jo vos puc oferir unes molt millors! :D

^^mariconaes. Un iogurt ensucrat ja no és iogurt. Respecte als de La Fageda, fan pinta de ser $$$.
I un iogurt de gust de fruites no és altra cosa que un iogurt ensucrat amb colorant i aromes. He dit que com a molt ensucrat, natural m'agrada més.

Els de La Fageda són cars, home, són iogurts de 125g, no els de 80 que no emplenen res. També la qualitat es nota molt, això són iogurts iogurts. I el més important: són d'Olot :D

Què passa amb el Mercadona de Encants?
No hi vaig molt perque sí que es veritat que em queda una mica lluny, però bó, quan he de fer alguna compra grossa, sí que hi vaig... No sé, el típic Mercadona, com tots els demés, no?

Ara em quedo amb el dubte :D
La distribució la trobo bastant caòtica, amb racons amagats, la zona oblíqua de les begudes i els formatges, i la nefasta distribució de les caixes del carrer. Mira que era difícil fer-ho més enredat que l'antic València Center, doncs se n'han sortit :crazy:

Edito: per a la propera trobada del fòrum, punt de trobada aquest Mercadona :lol:

^^
A la sortida del garatge :D

Jo sempre pago per les caixes del garatge, menos gent.

I els millors iogurts són els del LIDL.

^^
Jo també eixas caixes, que sí, tenen menos gent... Ara bé, també son bones cúes. No brutals, com les de les caixes del costat, però no estàn mal :D

Els iogurts del Lidl no els he provat mai.

A mi Lidl no m'agrada.

A mi tampoc. Amb el Mercadona al costat, mai hi vaig.

Ara bé, si algún no m'agrada de veritat, eixe es Condis. Lo pitjor de la terra.
I a més, car. Cutre i car. No comprenc com encara existeix.

Al meu poble hi havia dos Dia i d'un dia per un altre van decidir canviar-los per Condis... és van menjar tant els mocs que els van haver de canviar ràpidament de nou a Dia. Per cars ja hi havia Caprabo, que abans que hi hagués Eroski era molt car, i Plus.

Valle, ya podrías hablar de yogures o pececitos, ¿no?
Con lo entretenido que era el off-topic... :(

Yo sigo, que estoy desvelado :D

Los griegos de Hacendado -con o sin azúcar- están tremendos. Y el muse de chocolate más. Y baratos, baratos, oiga.

Valle, ya podrías hablar de yogures o pececitos, ¿no?
Con lo entretenido que era el off-topic... :(

+1 :D


Jo crec que Mercadona ha encertat amb la seva política de marques blanques. Ara bé, quan, algún mil·leni, pugam sortir de la crisi, tornaràn a Mercadona les primeres marques?
Per cert, no sé si algú treballa o ha treballat a Mercadona, però ells no parlen de marques blanques o quelcom així, sino de conceptes propis del tipus d'escollir pels clients i donar-los el millor al millor preu. Diguem que Mercadona ha escollit lo que serà millor per al seu client i es lo que li ofereix.
De moment, es un plantejament que té un èxit brutal.

^^mariconaes. Un iogurt ensucrat ja no és iogurt. Respecte als de La Fageda, fan pinta de ser $$$.

Jo reconec que compro iogurt natural i quan m'el mengo afegeixo una mica de mel... :cheers: Normalment de marca blanca, o bé del Carrefour o bé de Eroski/Caprabo.

Encara que fa temps que dic que he de provar els iogurts de La Fageda :D

Ara bé, si algún no m'agrada de veritat, eixe es Condis. Lo pitjor de la terra.
I a més, car. Cutre i car. No comprenc com encara existeix.

A mi els Condis no em semblen cutres... encara que sí, són cars, però no tan extremadament cars com el Sorli Discau.

Per cutre -i en majúscules- els Dia sense reformar...

P.D: Això em recorda a la conversa sobre les polítiques de les diferents cadenes de supermercats i hipermercats que vaig tenir amb el conductor de l'autobús bisetmanal Granollers-Manresa :D

A mi Lidl no m'agrada.

A mi l'únic que m'agrada tant del Lidl com del Aldi (a Castellar n'hi ha un, què passa? :D) és veure les diferents marques centreeuropees que tenen, és bastant exòtic :D

I parlant d'aixó, què tal el Caprabo / Eroski? No he tornat a entrar a un des de l'absorció. Abans estava molt bé, però una mica car. I ara al que més vaig es al Consum i de vegades al Mercadona.

A prop de la SF hi ha un Dia, a l'avinguda Gaudí, que l'han reformat i està força millor que els cutrs clàssics. De vegades hi compro i tot.

Quan vivia a la Seu Caprabo era de les opcions més cares, a més que el supermercat de la Seu fa una mica peneta, així que preu per preu me n'anava al Plus que em quedava molt més a prop de casa. Quan vivia a Granada comprava o al Mercadona o a l'Eroski i finalment em vaig decidir per Eroski i en general compro producte Eroski que em sembla que està molt bé i dels més barats i amb una qualitat molt bona pel que fa a marques blanques.

Així que quan vaig tornar vaig al Caprabo/Eroski sempre... excepte per algunes coses que compren Andorra.

^^
Provaré un a veure que tal, encara que em queda més lluny que el Consum i a més en soc soci d'aquest últim.

Al Caprabo del meu barri hi vaig de tant en tant. En l'aspecte positiu, tenen una marca blanca que està prou bé i la versió "Basic" fins i tot té algunes coses més barates que al Dia o al Mercadona. No hi solen haver cues i a la mínima t'obren una caixa nova.

Per la part negativa, el supermercat té un aspecte una mica deixat. No en el sentit que estigui brut sinó perquè no hi han fet cap reforma important des que el van obrir fa cosa de 15 anys. De fet, a les caixes encara no tenen lector de targetes de crèdit amb pin, quan al Dia i al Mercadona fa dos o tres anys que les van ficar. Crec que en tot aquest temps només han canviat un parell de prestatgeries i han tret la secció de xarcuteria al tall per a ficar-ho tot envasat (una pèrdua de servei).

De cupons de descompte te'n donen pocs i només els pots fer servir una vegada. Al Dia, per als mateixos productes, et poden donar un amb encara més descompte i que pots usar les vegades que vulguis durant tot el mes. Tot i això és millor que res.

Una altra cosa que m'emprenya és que al mostrador de carnisseria fiquen poques unitats de cada producte i no reposen, per tant quan vas a comprar al vespre ja no queda quasi res.

A mi tampoc. Amb el Mercadona al costat, mai hi vaig.

Ara bé, si algún no m'agrada de veritat, eixe es Condis. Lo pitjor de la terra.
I a més, car. Cutre i car. No comprenc com encara existeix.

Doncs jo en els Condis que he estat els he trobat nets i ordenats.I els preus sí són cars,peró tampoc ariba al nivell de caríssims,i els productes de marca blanca són molt bons.

Tot i aixó,crec que sí el Condis no va malament és per qué acostuma a ser "el súper de barri del costat de casa"per comprar les quatre qué falten a casa,és molt extrany veure al Condis gent amb un carro ple fins a dalt.M'agradaria saber si els Condis que són grans i fora dels nuclis urbans(Banyoles i La Bisbal d'Empordà per exemple)tenen clientela...

Per a mi no existeix. Es el súper més proper que tinc a casa, i després el Consum, i sempre hi vaig al Consum.

La pitjor carn que he comprat ha sigut al Condis, que semblava descongelada i em va quedar dura no, lo següent. Després vaig comprar una salsa de pesto el doble de car que als altres i no li vaig trobar que fora molt millor. En fi, no té la meva comfiança.
Entre un Condis i un Dia (els nous, els reformats), em quedo amb el dia. Amb aixó, t'ho dic tot xD
Ara bé, el pitjor tracte sempre el reps al Dia. Amb aixó no canvien.

La marca Barcelona se atasca con los vinos de Catalunya

• La denominación de origen Vins de Catalunya ha presentado una alegación contra la marca Barcelona

• El consejo regulador catalán quiere evitar que Barcelona cree una marca de vinos

• El Ayuntamiento espera resolver el contencioso en unos pocos meses

Riña doméstica. El reconocimiento oficial de la marca Barcelona en el registro de patentes y marcas del Ministerio de Industria ha trastabillado casi en el último minuto con la objeción planteada por otra marca de la familia: el consejo regulador de la denominación de origen Vins de Catalunya.

La objeción, presentada el pasado mes de febrero por el presidente del consejo, Xavier Pie, sostiene que Barcelona no puede regular esta marca para las bebidas alcohólicas. Los argumentos de Pie tienen un fondo político, aunque él asegura que sus motivos son meramente jurídicos: "Por encima de Barcelona está la marca de Catalunya que es de todos, de todo el país. Imagínese que un productor de vinos local decide traer un cargamento desde Argentina y lo embotellan aquí con la marca Barcelona, esto afectaría a la denominación Catalunya, que reúne unos requisitos de calidad y de origen de la uva. Esto es lo que debemos impedir. Es nuestro cometido".

El reproche técnico planteado por el consejo regulador implica la paralización del registro formal de la marca Barcelona ante el ministerio.

"Resolverlo será un proceso relativamente sencillo -explica Pepe Isern, abogado de J. Isern, una de las empresas de patentes y marcas más veterana de Barcelona-. El Ayuntamiento deberá llega a un acuerdo con el consejo regulador para que ellos lo retiren. Una vez que hayan retirado la objeción, el registro tomará una decisión que en teoría debería ser positiva".


http://www.lavanguardia.com/vida/20120503/54288755251/marca-barcelona-vinos-catalunya.html

^^ La marca/denominació d'origen Barcelona crec que només pot treure unes poques ampolles a l'any, de la vinya d'una finca propietat de l'ajuntament. Així, endavant, que les venguin, suposo que quan menys oferta major preu.

Totalment d'acord amb el Sr. Xavier Pie: Comprar vi a granel de ves a saber on i associar-lo a una marca reconeguda internacionalment l'acabaria desprestigiant, no només en vins. Si algú vol ví del bo, que vagi a les denominacions d'origen controlades.

MANIFEST ALLIOLI, LA SALSA NACIONAL

Mai com al començament del segle XXI la cuina catalana no havia tingut tant de ressò universal. La cuina d'avantguarda no és fruit d'un Big Bang còsmic: és l'acumulació de coneixements acumulats per generacions de pagesos, pescadors, hortolans, caçadors, viatgers, cuiners, cuineres, àvies, avis i mares. Mentre es coïa la millor generació de cuiners de la història mundial de la cuina, el país presumia, sobretot, de la tècnica d'emulsionar allioli, sense res més que all i oli, sal i una mica de vinagre o taronja agra, a l’hivern, o aigua. Res més. Per a nosaltres, la gent de cultura catalana, all, oli i ou o patata no és allioli. La nostra consciència nacional no ens permet aital impostura. En podem dir Aioli, alioli o allioli, però serà sempre all i oli. Alls bons, de pela rosada. Oli bo i quan parlem d'oli, donem per ben entès que ha de ser d'oliva, sempre d'oliva i verge. Alls aixafats en un morter, fins a l'esgotament, abans d'afegir-li l'oli precís i remenar-ho amb vigor i traça, sense negar-lo.

La tècnica d'emulsionar allioli no és tan lluny de les grans obres mestres actuals, algunes igualment minimalistes. El saber culinari forma part del patrimoni del país, que hem reivindicar, difondre i conservar.

http://www.alliolicreixell.com/

^^

La beneiteria nacional de Catalunya

Han escrit un manifest en què demanen que l'allioli sigui considerat salsa nacional

Quim Monzó

Jo creia que, amb una bandera, un escut i un himne, un país ja té prou símbols i no en necessita cap més. Símbols per respectar o per cremar, segons convingui en cada moment de la història i depenent de la trinxera que et calgui defensar. Doncs es veu que estava equivocat. Ara, ves per on, a més de la bandera, l'escut i l'himne, els catalans necessitem un altre símbol: una salsa nacional, convenientment reconeguda com a tal pel Parlament. No és cap broma. Al vilar de Creixell, al municipi altempordanès de Borrassà, celebren des de fa anys una fira i una festa de l'allioli, i aquest any han escrit un manifest en què demanen que l'allioli sigui considerat salsa nacional catalana. A la pàgina web de la Fira de Creixell apleguen firmes per impulsar aquesta petició.

¿Per què ha de ser l'allioli salsa nacional de Catalunya? És una salsa que es fa a molts llocs del mediterrani occidental: a Andalusia, al País Valencià, a Occitània, a la Ligúria, a Calàbria, a Sicília... ¿Què té d'intrínsecament català, l'allioli? Res. Pel mateix preu, tots aquests altres llocs podrien demanar de convertir-la en la seva salsa oficial i ningú no els podria negar el dret. Però no ho fan perquè tenen dos dits de front i encara no s'han begut del tot l'enteniment. Posats a buscar una salsa intrínsecament catalana, ho seria molt més el romesco. Però és que el romesco tampoc no es mereix la barroeria indigna de ser declarada salsa nacional de Catalunya. ¿De debò es pensen que el Parlament ha de perdre el temps en cigalades com aquesta? Després de la salsa nacional de Catalunya, què proposaran? La sopa nacional de Catalunya? L'amanida nacional de Catalunya? El rostit nacional de Catalunya? L'arròs nacional de Catalunya...?

[...]

http://www.lavanguardia.com/encatala/20120524/54298069492/quim-monzo-la-beneiteria-nacional-de-catalunya.html

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/c04e463f.jpg

kYWPtlklFbo

Algú l'ha tastat? Al meu súper el dissabte només els hi quedava un pack del de gust a llimona i aquesta tarda igualment només hi havia de llimona, fet que em fa sospitar una mica.

De tota manera, per què no el venen directament congelat? Hi ha cap raó especial o és pur màrqueting (pressuposar que la gent associa "iogurt" amb la secció de refrigerats del súper)?