View Full Version : Actualitat econòmica de Catalunya
xussep80 April 4th, 2009, 02:17 PM Empleados de Hutchinson se manifiestan en Palamós contra los despidos
La multinacional ha anunciado recientemente que prescindirá de 209 de sus 441 trabajadores
Girona. (Europa Press).- Unos 450 trabajadores de la empresa fabricante de componentes Hutchinson se manifestó hoy por el centro de Palamós (Girona), en protesta por los 209 despidos anunciados por la multinacional --de una plantilla de 441 trabajadores--.
En declaraciones a Europa Press, el delegado de la UGT de Catalunya en Hutchinson Salvador Vila explicó que la protesta discurrió desde la calle Onze de Setembre, por la Avenida Catalunya y hasta la plaza del Ayuntamiento, donde leyeron un manifiesto que criticaba la decisión de la empresa por ser una "deslocalización de la producción".
Previamente, el 93 por ciento de la plantilla asistió esta mañana a la asamblea del comité de empresa, donde los delegados sindicales informaron a todos los trabajadores de su rechazo a estos despidos. Para el sindicato, se trata de una medida "absolutamente desproporcionada ante la situación actual".
Vila avanzó que los delegados sindicales están recopilando información para presentar ante la Conselleria de Trabajo del Govern e impedir los despidos. De hecho, la consellera de Trabajo, Mar Serna, ya advirtió esta semana que la Generalitat no admitirá el Expediente de Regulación de Empleo (ERE) si constata, con la documentación que aporte la empresa, que no hay causas que lo justifiquen y que es una deslocalización.
Según el delegado de la UGT, los alcaldes de Palamós, Calonge y Vall-llobrega asistieron a la manifestación en señal de apoyo a los trabajadores de Hutchinson.
La Vanguardia (http://www.lavanguardia.es/economia/noticias/20090404/53674781278/empleados-de-hutchinson-se-manifiestan-en-palamos-contra-los-despidos.html)
xussep80 April 4th, 2009, 02:20 PM Iberpotash anuncia 159 despidos en sus plantas de Súria y Sallent
El fabricante de potasa Iberpotash ha planteado al comité de empresa la necesidad de un recorte de 159 trabajadores de una plantilla de 900 personas en sus plantas de Súria y Sallent (Barcelona) por la caída "en picado" de las ventas de este producto utilizado principalmente para fertilizantes.Según explicó un portavoz de la compañía a Europa Press, la dirección no ha presentado todavía el Expediente de Regulación de Empleo (ERE), a pesar de que no descarta hacerlo en los próximos días, tras desechar a reducir el excedente por otras vías como las prejubilaciones.
Afirmaron que los 'stocks' acumulados --300.000 toneladas de potasa en los almacenes-- están "al límite", y que la empresa no tiene "pedidos previstos", por lo que la reducción de la producción es "inevitable" y, con ella, un recorte en la plantilla, formada por 900 empleados propios y otros 300 subcontratados, pero que trabajan directamente para Iberpotash.
Sostuvieron que la causa de este desplome en las ventas de potasa se explica por la caída de la demanda de abonos por parte del mercado de agricultura del cereal a nivel mundial.
En declaraciones a Europa Press, el responsable del sector de la Minería de UGT de Catalunya, Félix Ramos, criticó la medida por ser "demasiado dura" para afrontar una situación de caída de la producción que aseguró que es "coyuntural", y pidió a la empresa "más concreción" en el plan de viabilidad futuro que aportó al comité.
La propuesta planteada al comité de empresa pasa por reducir los seis turnos actuales de trabajo durante los siete días de la semana, a tres turnos que trabajarán sólo de lunes a viernes a partir del 4 de mayo, lo que permitirá reducir los volúmenes productivos.
"La decisión llega después de haber agotado otras vías para afrontar la situación sin impacto en la plantilla", subrayó Iberpotash, que recordó que las plantas catalanas ya hicieron un paro productivo de tres semanas a finales del pasado año, y otra semana en febrero en espera de que las ventas remontaran.
Europa Press (http://www.europapress.es/catalunya/noticia-iberpotash-anuncia-159-despidos-plantas-suria-sallent-20090403161613.html)
Sky April 9th, 2009, 12:24 AM El Vallès Occidental vuelve a ser la comarca más competitiva
El Barcelonès remonta cuatro posiciones en 2008 y se coloca en segundo lugar, mientras que el Priorat se mantiene última por cuarto año consecutivo.
La crisis económica no ha conllevado por ahora grandes cambios en el ránking de competitividad comarcal en Catalunya, a excepción de algunos casos puntuales. Según el índice de competitividad empresarial de la Associació d’Empresaris de Garraf, Penedès i Baix Penedès (Adeg), el Vallès Occidental se mantiene por segundo año consecutivo como la comarca más competitiva, mientras que el Priorat repite por cuarta vez en la última posición.
El Vallès Occidental ha ocupado la primera posición de la clasificación elaborada por Adeg desde la primera edición del informe, en 2003, con la única excepción de 2006. En 2007, la comarca arrebató el liderazgo al Barcelonès, que cayó a la sexta posición.
La remontada del Barcelonès, que se situó en 2008 como la segunda comarca más competitiva, es “uno de los hechos más relevantes” apuntados en el estudio de Adeg del pasado año. Según la asociación, la caída experimentada por el Barcelonès en 2007 reflejaba una pérdida de dinamismo económico que “de alguna manera avanzaba el cambio de ciclo económico que este año se ha generalizado al resto de comarcas”.
Barcelonès y Vallès Occidental representan conjuntamente casi la mitad del producto interior bruto (PIB) de Catalunya. Según el Anuario Económico Comarcal de Caixa Catalunya 2008, la comarca de la capital catalana generó en 2007 el 34,4% del PIB catalán, mientras que la economía del Vallès Occidental supuso el 11,8%.
La tercera comarca con mayor peso en el PIB catalán, el Baix Llobregat, permaneció en el año pasado como la cuarta más competitiva, precedida por el Tarragonès, que perdió una posición.
Las más pequeñas
En los últimos cuatro lugares continúan por tercer año el Pallars Sobirà, la Terra Alta, la Alta Ribagorça y el Priorat, que son, además, las comarcas con menor peso económico en el PIB catalán. En conjunto, las cuatro comarcas generaron en 2007 el equivalente a un 0,4% del PIB de Catalunya y su población sólo alcanza el 0,5% del total.
El Priorat, que según el informe de Adeg es la comarca menos competitiva en el contexto de globalización económica, el crecimiento en 2007 fue el segundo más alto entre las 41 comarcas catalanas, con un alza del 6%. El Pallars Sobirà, que ocupa la posición 38 en el ránking de competitividad, fue ése año la tercera comarca con más crecimiento, con un alza del PIB del 5%.
“Las comarcas más competitivas en un entorno global –explica el informe– son las cercanas a las capitales de provincia, donde hay una concentración mayor de población, capital, servicios e infraestructuras”.
Además del Barcelonès, en 2008 escalaron cuatro posiciones en el ránking de competitividad la Garrotxa y la Noguera. Las mayores caídas correspondieron a la Selva, que perdió siete posiciones, y el Baix Ebre, que bajó cinco peldaños en la tabla.
Balance general
En su análisis sobre la evolución de la economía catalana, Adeg constata el mal ejercicio económico del pasado año, que “superó con creces todos los augurios”. En relación a los indicadores de competitividad, el estudio considera “muy evidente” el aumento de las inversiones en infraestructuras de transporte, que reduce las distancias comarcales a los mercados extranjeros.
En cambio, Adeg apunta como procesos negativos el “retroceso” en los servicios que se dan a la actividad productiva, empresariales y financieros; el empeoramiento en los niveles de renta por habitante, como consecuencia del aumento del paro, y que los avances en innovación y desarrollo tecnológico no se trasladen al tejido productivo. Otro factor negativo, señala Adeg, es la tendencia de la población registrada en 2008 a desplazarse a municipios pequeños, que “no es la más favorable a la distribución de servicios y productos”.
http://www.expansion.com/2009/04/08/catalunya/1239220309.html
xussep80 April 14th, 2009, 10:09 AM Barcelona acapara 1 de cada 5 concursos de acreedores en España
Madrid ocupa el segundo lugar, con el 13% del total, en el baremo de PwC
La cantidad de empresas que se ven incapaces de hacer frente a sus deudas y acaban solicitando un procedimiento concursal, la antigua suspensión de pagos, se ha incrementado el 238% durante los primeros tres meses de este año. Y Cataluña es la comunidad autónoma española que entre enero y marzo ha registrado un mayor número de concursos: un total de 349. Esta cifra supone una cuarta parte de todos los presentados en España en el mismo periodo, según consta en el baremo concursal que elabora cada trimestre la consultora PricewaterhouseCoopers (PwC) a partir de los datos publicados en el Boletín Oficial del Estado (BOE).
Las empresas de la construcción, las inmobiliarias, los grupos industriales y las compañías de distribución son las que registran más concursos. Madrid arroja 182 concursos (el 13% del total en la provincia única), seguida de la Comunidad Valenciana, cuya economía está particularmente vinculada a la construcción, con 166 (la provincia de Valencia, el 6% del total), y de Andalucía, con 138.
En parte, la gran cantidad de empresas radicadas en la comunidad autónoma puede explicar que, un trimestre tras otro, esté en cabeza. Pero el peso de Cataluña en los procedimientos concursales va a más (en 2008, supuso el 23% y en el primer trimestre de 2009, el 25%). En todo el año 2008.
Que se disparen las declaraciones de concursos no significa el fin de esas empresas, sobre todo tras la entrada en vigor de la ley que sustituyó la vieja regulación de las quiebras y suspensiones de pagos. El nuevo procedimiento es único y en teoría pretende agilizar el cobro de las deudas (de modo que da tranquilidad a los bancos y cajas a los que se adeuda dinero, entre otros acreedores). Y, sobre todo, apuesta por intentar asegurar la continuidad de las empresas y de los puestos de trabajo de las empresas en concurso, que en toda España ha afectado a 27.947 personas hasta el 31 de marzo.
Los responsables de PwC reclaman una reforma "a fondo y urgente" de la Ley Concursal "porque no estaba preparada para el momento de crisis que afrontamos", según Enrique Bujidos, socio responsable del departamento de Reestructuraciones de la firma, a través de un comunicado.
El País (http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Barcelona/acapara/concursos/acreedores/Espana/elpepuespcat/20090414elpcat_11/Tes)
La crisis hunde el alquiler de oficinas en Barcelona
La contratación de nueva superficie de oficinas por parte de las empresas se desplomó el 58% en Barcelona en el primer trimestre del año, respecto al mismo periodo de 2008, hasta los 32.600 metros cuadrados, según el último informe de la consultora Aguirre Newman.
Con la economía en recesión y la confianza en caída libre, las empresas reclaman un menor espacio para las nuevas oficinas y, en muchos casos, optan por renegociar las condiciones del alquiler (renta y plazo) con el propietario del edificio.
Este descenso de la demanda se está traduciendo en una reducción del precio de alquiler del 3% en los principales centros de negocios de Barcelona, hasta los 21,6 euros por metro cuadrado.
En cuanto al mercado de inversión, en los tres primeros meses de 2009 se cerró la compraventa de edificios de oficinas por 380 millones en Madrid y Barcelona, de los que el 46% se formalizó en la capital catalana.
El País (http://www.elpais.com/articulo/cataluna/crisis/hunde/alquiler/oficinas/Barcelona/elpepuespcat/20090414elpcat_9/Tes)
xussep80 April 18th, 2009, 11:29 AM Lemur Caribú tanca la fàbrica de Mataró i deixa sense feina una seixantena de treballadors
L'empresa tèxtil especialitzada en moda infantil Lemur Caribú ha tancat la fàbrica que tenia a Mataró
L'empresa tèxtil especialitzada en el disseny, fabricació i comercialització de roba infantil i juvenil Lemur Caribú ha tancat la fàbrica que tenia a Mataró. El tancament deixa sense feina una seixantena de treballadors de la ciutat, a més d'una quarantena més de treballadors de les botigues que la marca tenia a ciutats com Barcelona, València, Mallorca o Saragossa.
La plantilla de Lemur Caribú, instal·lada des de 1962 a la capital del Maresm, no cobraven des del mes de febrer i aquesta setmana l'empresa ja els ha lliurat les cartes d'acomiadament perquè puguin anar a l'atur, segons ha explicat l'advocada dels treballadors, Anna Huertos. El sindicat CCOO ho valora com una "pèrdua important" per a la ciutat.
Els treballadors acomiadats s'afegeixen als més de 31.000 aturats que hi havia al Maresme a finals de març.
AVUI (http://www.avui.cat/article/economia/58616/lemur/caribu/tanca/la/fabrica/mataro/deixa/sense/feina/una/seixantena/treballadors.html)
cifo1 April 21st, 2009, 06:03 PM Volkswagen adjudica el nuevo Audi Q3 a la fábrica de Seat en Martorell
La decisión llega después de semanas de intensas negociaciones entre el Gobierno español, la Generalitat y el consorcio alemán
Barcelona. (Agencias).- La multinacional Volkswagen ha adjudicado finalmente a la planta de Seat en Martorell (Barcelona) la fabricación del nuevo todoterreno urbano de Audi Q3, según ha anunciado el sindicato UGT de Catalunya durante la celebración de su XIII congreso.
Tras meses de espera y largas negociaciones entre el Gobierno español, la Generalitat y el consorcio alemán, Martorell ha logrado imponerse a otras plantas del grupo que optaban a la producción del vehículo, entre ellas la de Bratislava (Eslovaquia), la de Gyor (Hungría) o la de Audi en Ingolstadt (Alemania).
La producción del nuevo todoterreno, del que se fabricarán entre 80.000 y 100.000 unidades anuales, se iniciará en el año 2011 y permitirá salvar el excedente de 1.500 puestos de trabajo que, según la compañía, tiene la fábrica de Martorell.
La plantilla de Seat aceptó en referendum la congelación salarial para conseguir el Q3 y asegurar el futuro de la planta catalana.
la Vanguardia.es (http://www.lavanguardia.es/economia/noticias/20090421/53686969117/volkswagen-adjudica-el-nuevo-audi-q3-a-la-fabrica-de-seat-en-martorell.html)
SALUDOS
Ize loob April 21st, 2009, 06:50 PM ^^
Que bien no? cuantos cientos de millones de euros habrá tenido que pagar la Generalitat? me parece realmente asqueroso que seamos nosotros los que tengamos que salvarles el culo a estas empresas (automovil, construcción...) y encima ayudarlas.. pero bueno, me alegro por las 1.500 familias.
Wasabi_ April 21st, 2009, 07:49 PM El Estado adjudica 300 millones en ayudas.
Son 400.000 € por empleado
Dinivan April 21st, 2009, 07:56 PM ^^ La generalitat no ha posat un euro. Ara, l'estat no havia donat tan sols 100 milions d'euros a VW en concepte d'ajudes al sector? Això serien uns 133 milers d'euros, que veient la importancia per a la economia en general i per al sector exportador que tenen aquestes instal·lacions, estarien ben justificats si fos el cas que sense aquests diners no s'hagués guanyat la producció d'aquest cotxe
Sky April 22nd, 2009, 07:43 PM XXxIhXgGpLY
xussep80 April 26th, 2009, 03:08 PM Catalunya és el territori de l'Estat que més creix en nombre d'aturats
En el conjunt de l'Estat el nombre de persones sense feina ja supera els 4 milions, la xifra més alta dels últims 11 anys
Catalunya és el territori de l'Estat que més creix en nombre d'aturats. En concret, i segons indiquen les dades de l'enquesta de població activa (EPA) fetes públiques aquest divendres, el Principat lidera l'increment de l'atur en el primer trimestre de l'any amb 166.900 aturats més respecte al trimestre passat.
Amb les persones que s'han quedat sense feina de gener a març, el nombre total de desocupats s'ha situat en 622.700 persones, i la taxa d'atur ha arribat al 16,16%.
En el conjunt de l'Estat, l'atur ha pujat en 802.800 persones en els tres primers mesos de l'any, el 25% en relació amb el trimestre passat, de manera que la xifra total de desocupats supera ja els 4 milions.
La taxa d'atur espanyola ha repuntat gairebé 3,5 punts, fins al 17,36%, i ha arribat al seu valor més alt en 11 anys.
AVUI (http://www.avui.cat/cat/notices/2009/04/catalunya_es_el_territori_de_l_estat_que_mes_creix_en_nombre_d_aturats_57041.php)
vr April 28th, 2009, 11:54 PM ¿Este hilo y el de Actualitat Econòmica no deberían fusionarse? Estamos hablando de los mismo.
xussep80 April 29th, 2009, 12:14 AM ^^ Sí, i també podríem dividir els foraires entre aquells que només pengen notícies positives (per molt que la proporció deu rondar 1 de cada 100 notícies d'economia) i els que ja ens cansem de penjar notícies més "reals", ja que normalment aquestes solen importar poc, o aquesta impressió em dóna.
Wasabi_ April 29th, 2009, 06:48 AM Hi ha dos fils, actualitat econòmica i actualitat empresarial.
Un fil, en el que participa xussep ... Es el recull de notícies i tot això del moment macroeconòmic i aquest és simplement l'actualitat empresarial a Catalunya.
La diferencia entre els dos, que normalment les notícies dolentes macroeconòmiques son notícia i las empresarials no.
Si van malament les coses ningú convoca una roda de premsa ;)
xussep80 April 29th, 2009, 11:08 AM Wasabi_, no ens enganyem. Estem en situació de recessió econòmica, tant a nivell macro com micro. Catalunya, "gràcies" a la seva dependència absoluta de la construcció i la indústria (sectors més castigats per l'actual crisi) està patint més que cap altra comunitat autònoma la crisi actual. De fet, crec que després de la Comunitat Valenciana, Catalunya és la que està donant pitjors resultats. Ja veurem quant de temps continuarem en aquesta direcció, però la situació és la que és per molt que cada 3 setmanes surti una notícia dient que l'empresa X s'intal·larà a Barcelona.
Després surt gent dient que això és culpa dels funcionaris o del dèficit fiscal. Jo no nego que els factors són molts i tots contribueixen a l'actual situació de crisi, però a vegades el nostre sentiment de "som lo millor d'Espanya i del món" ens delata i ens impedeix veure la realitat, que és molt crua, molt molt crua.
Wasabi_ April 29th, 2009, 11:29 AM Jo no m'enganyo. Jo només dic que quan les coses van malament les empreses no fan notes de premsa per a dir-ho. I que sí o fan quan les coses van bé.
És notícia quan una empresa s'intala a la ciutat i no quan pasa a l'inversa. I els casos que ens enterem son perquè els sindicats o fan públic.
I comparteixo amb tu que la diferència entre nosaltres i la resta d'Espanya es al dependencia de la indústria.
Això es negatiu ara, però quan es reactivi el consum serem els primers en recuper-nos. Per la indústria.
Ens estan matant els ERE temporals, que son això temporals. Les empreses tenen sobrestock i aturen producció. Però la producció es retormarà d'aquí no molt.
Per cert, es sembla incomparable el cas de Catalunya i C.Valenciana.
Far_Star April 29th, 2009, 05:42 PM Wasabi_, no ens enganyem. Estem en situació de recessió econòmica, tant a nivell macro com micro. Catalunya, "gràcies" a la seva dependència absoluta de la construcció i la indústria (sectors més castigats per l'actual crisi) està patint més que cap altra comunitat autònoma la crisi actual. De fet, crec que després de la Comunitat Valenciana, Catalunya és la que està donant pitjors resultats. Ja veurem quant de temps continuarem en aquesta direcció, però la situació és la que és per molt que cada 3 setmanes surti una notícia dient que l'empresa X s'intal·larà a Barcelona.
Després surt gent dient que això és culpa dels funcionaris o del dèficit fiscal. Jo no nego que els factors són molts i tots contribueixen a l'actual situació de crisi, però a vegades el nostre sentiment de "som lo millor d'Espanya i del món" ens delata i ens impedeix veure la realitat, que és molt crua, molt molt crua.
Aviam, la crisi econòmica és pertot, no només a Catalunya. I hi ha funcionaris a tot arreu.
La clau per a veure que la crisi és pitjor a Catalunya "respecte el que hauria de ser" era a un mapa d'atur per comunitats autònomes a Espanya que va sortir pels mitjans fa uns dies. Els fets claus eren:
- L'atur era més gran al sud que al nord; de les comunitats del nord, Catalunya era la pitjor
- L'atur més baix de les comunitats del nord era a Euskadi, on no hi ha dèficit fiscal per definició, i el més alt era a Catalunya i a les Illes Balears, que són les comunitats amb un dèficit fiscal més alt
Podem parlar del que vulgueu però la clau de les coses controlables (en aquest cas, el que no és controlable és la crisi; el que és controlable és si la crisi t'afecta més o menys) és el dèficit fiscal. Veure milions i milions d'euros creats a Catalunya que se'n van a fora, any rera any, porta pobresa a casa nostra. El dèficit fiscal és la clau.
Wasabi_ April 29th, 2009, 09:51 PM No és el deficit fiscal, és la presió fiscal.
Wasabi_ April 29th, 2009, 10:06 PM Final de mes, tenemos informe COPCA.
LC Paper inaugura una nueva fábrica en Besalú
El grupo familiar LC Paper 1881 ha invertido 18 millones de euros en una nueva planta de producción de papel en Besalú. Las nuevas instalaciones permitirán llegar a una producción anual de 55.000 toneladas y aumentar hasta 70 el número de trabajadores.
La empresa, que prevé comenzar este año la producción de papel tisú para servilletas, desea crecer en los mercados español y francés. LC Paper finalizó el 2008 con una facturación de 12 millones de euros.
Fuente: Expansión Catalunya 20/04/09
Idesco invertirá 5 millones de euros en una nueva planta
El grupo de cosmética Idesco ha anunciado la construcción de una nueva fábrica para aumentar su capacidad productiva a partir de 2010. La empresa, integrada dentro del grupo químico Ginper, elabora cosméticos propios y para otras marcas, con una facturación de 8 millones de euros.
Las nuevas instalaciones permitirán pasar de 5,5 a 15 millones de unidades de producción anual e incrementar el número de trabajadores. Asimismo, durante 2010 Idesco prevé entrar en los mercados de Estados Unidos y América Latina.
Fuente: Expansión Catalunya 17/04/09
Takeda expande sus operaciones de ventas y marketing en Europa
Takeda Pharmaceutical Company Limited y su filial del Reino Unido, Takeda Pharmaceutical Europe Limited anunciaron la expansión de sus operaciones de venta y markentig en España e Irlanda. En España, el quinto mercado farmacéutico europeo, Takeda Farmacéutica España S.A., empezará las actividades promocionales de Blopress® y Glustin®.
"Estamos contentos con la expansión por España, uno de los mercados europeos más importantes, y también por la cobertura en Irlanda" manifestó Erich Brunn, CEO de TPEU. "Introduciremos activamente nuestros productos en estos dos paises, de manera que lleguen a más pacientes". Por su parte, Yasuchika Hasegawa, presidente de Takeda afirmó que el inicio de las operaciones de ventas y de marketing en España e Irlanda contribuiría a hacer de Takeda una de les farmacéuticas más importantes del mundo.
Fuente: http://www.drugs.com/news.html, March 30, 2009
Inditex abrirá una plataforma para su marca Bershka en Cataluña
El grupo gallego Inditex prevé abrir una nueva plataforma logística de 65.000 metros cuadrados en Palafolls en junio próximo. Las nuevas instalaciones supondrán una inversión de 100 millones de euros y darán servicio exclusivo a Bershka, la marca de Inditex especializada en moda para jóvenes. Bershka será una de las marcas con más inversión durante el 2009 ya que prepara su entrada en el mercado chino.
La nueva plataforma de Palafolls recibirá producción de España, Portugal y Marruecos (50%), Europa (20%) y Asia (30%), que posteriormente distribuirá a 590 tiendas en 39 países. Bershka cerrará el presente ejercicio con 55 nuevos locales, el 90% de ellos fuera de España. En Cataluña, Inditex ya tiene un complejo logístico en Tordera donde continuará distribuyendo las marcas Massimo Dutti y Oysho.
Fuente: Expansión 30/03/2009
Far_Star April 29th, 2009, 10:07 PM No. La pressió fiscal és terrible (els impostos haurien de ser molt més baixos, en la meva opinió) però és per a tots els espanyols iguals. Això no explica en absolut diferències entre comunitats.
El que no és per a tots els espanyols igual, i mostra una clara discriminació, és com l'Estat redistribueix aquests impostos recollits: a Catalunya ens manlleven des de Madrid molts diners que qualsevol anàlisi racional diria que hauríem de rebre (i que a canvi, reben Madrid o Andalusia).
I això ve acumulat de molts, molts anys.
Wasabi_ April 29th, 2009, 10:13 PM Doncs no, les comunitats forals (País Basc i Navarra) tenen un presió fiscal bastant inferior que la de la resta d'Espanya.
Pel famós "Concierto Económico" que ja comença de desentonar.
Per cert, Madrid també de dèficit fiscal.
Far_Star April 30th, 2009, 08:21 AM Doncs no, les comunitats forals (País Basc i Navarra) tenen un presió fiscal bastant inferior que la de la resta d'Espanya.
Pel famós "Concierto Económico" que ja comença de desentonar.
Per cert, Madrid també de dèficit fiscal.
Sí, és cert, Euskadi i Navarra poden permetre's el luxe de tenir menys impostos i fer els seus ciutadans més rics i menys lliures perquè no tenen la mordassa del dèficit fiscal.
Hi ha dos mètodes de computar el dèficit fiscal: un diu que la despesa del govern central a la comunitat donada no s'imputa a la comunitat, sinó a l'Estat en general (és a dir, es considera que un funcionari del govern central a la comunitat, diguem Madrid, fa la despesa del seu sou -restaurants, supermercats, ...- igual diguem a Huelva o a Girona que a Madrid, cosa absurda); amb aquest mètode, Madrid té un dèficit fiscal una mica més gran que Catalunya. Aquest mètode és el que tria Espanya per al dèficit fiscal. L'altre mètode, que és l'usat per gairebé tots els altres països avançats del món, imputa la despesa del govern central a la comunitat on hi ha la despesa. En aquest cas, Madrid té un dèficit fiscal de gairebé 0, i Catalunya un dèficit fiscal encara més monstruós (ja que Madrid, tot i que els seus ciutadans paguen molts impostos, per ser una comunitat rica, els seus ciutadans reben inversions de l'Estat brutals; en canvi, els ciutadans catalans paguen molts impostos, però les inversions a l'Estat a Catalunya són gairebé zero; només si les inversions de l'Estat que es fan a fora de Catalunya s'imputen parcialment a Catalunya, que és el que fa el govern central, pot "semblar" la cosa no tant brutal).
També caldria veure (jo no ho sé) com s'imputen els beneficis de l'AVE. Recordo que TOTES les línies d'AVE a Espanya acaben a Madrid. Però en realitat, com que la comunitat de Madrid és petita, es podria considerar que Madrid té "pocs" quilòmetres de línies, i potser l'Estat imputa "poc" dels beneficis de l'AVE a Madrid, quan en realitat és la grandíssima beneficiada per les inversions. Però això és només una intuïció, no tinc dades, només que m'ho ensumo, veient com es fan les coses al govern espanyol.
Danzig April 30th, 2009, 11:44 AM els ciutadans catalans paguen molts impostos, però les inversions a l'Estat a Catalunya són gairebé zero
http://www.gavamar.com/DOCS/3pista/nova_terminal/200902%20Vista%20aeria.jpg
http://www.apb.es/wps/wcm/connect/b61bca0049296f1d8ecfbe73eb65d2bd/dades.tec01.jpg?MOD=AJPERES
:eek:
usek25 April 30th, 2009, 03:18 PM ^^ amb què surts ara, si la nova terminal de l'aeroport del prat s'hauria d'haver construit ja fa molts anys.
Catalunya sempre ha estat molt perjudicada perquè no rep un duro de l'estat, amb tot el que aporta
xussep80 April 30th, 2009, 03:25 PM ^^ amb què surts ara, si la nova terminal de l'aeroport del prat s'hauria d'haver construit ja fa molts anys.
La Terminal 1 del Prat s'inaugurarà amb 2 anys de retard. I gran part de la culpa es deu a que els tècnics no van fer els estudis pertinents del subsòl del delta del Llobregat, per la qual cosa es van necessitar 2 anys "extra" per assentar els terrenys amb formigó. També té gran part de la culpa l'Ajuntament del Prat, que ha retardat en més d'una ocasió la construcció de la terminal perquè no volia perdre part del parc natural (amb raó o sense, però retard per culpa d'una administració catalana com l'ajuntament del Prat). I per no parlar d'una hipotètica 4a pista sobre el mar, a la qual l'ajuntament del Prat s'hi nega en rotund i posarà totes les trabes que pugui per impedir la seva construcció.
Catalunya sempre ha estat molt perjudicada perquè no rep un duro de l'estat, amb tot el que aporta
Això és completament FALS. Catalunya rep MENYS del que aporta a les finances de l'Estat (ningú ho pot dubtar). Es parla d'entre un 7 i un 10% del PIB, tot i que cada any la xifra pot variar en funció de les inversions estatals. D'aquí a dir que no rep ni un duro, em sembla que rellisques.
Danzig April 30th, 2009, 06:47 PM ^^ amb què surts ara, si la nova terminal de l'aeroport del prat s'hauria d'haver construit ja fa molts anys.
:crazy:
qué té a veure una cosa amb l'altra?
usek25 April 30th, 2009, 06:49 PM La Terminal 1 del Prat s'inaugurarà amb 2 anys de retard. I gran part de la culpa es deu a que els tècnics no van fer els estudis pertinents del subsòl del delta del Llobregat, per la qual cosa es van necessitar 2 anys "extra" per assentar els terrenys amb formigó. També té gran part de la culpa l'Ajuntament del Prat, que ha retardat en més d'una ocasió la construcció de la terminal perquè no volia perdre part del parc natural (amb raó o sense, però retard per culpa d'una administració catalana com l'ajuntament del Prat). I per no parlar d'una hipotètica 4a pista sobre el mar, a la qual l'ajuntament del Prat s'hi nega en rotund i posarà totes les trabes que pugui per impedir la seva construcció.
Això és completament FALS. Catalunya rep MENYS del que aporta a les finances de l'Estat (ningú ho pot dubtar). Es parla d'entre un 7 i un 10% del PIB, tot i que cada any la xifra pot variar en funció de les inversions estatals. D'aquí a dir que no rep ni un duro, em sembla que rellisques.
Jo no he parlat de retràs, he dit que ja s'hauria d'haver construit fa temps. No que el projecte s'hagi retrasat.
usek25 April 30th, 2009, 06:50 PM :crazy:
qué té a veure una cosa amb l'altra?
home, té a veure amb la foto de la terminal que ha posat Danzig xd
Dinivan May 1st, 2009, 08:20 PM Això és completament FALS. Catalunya rep MENYS del que aporta a les finances de l'Estat (ningú ho pot dubtar). Es parla d'entre un 7 i un 10% del PIB, tot i que cada any la xifra pot variar en funció de les inversions estatals. D'aquí a dir que no rep ni un duro, em sembla que rellisques.
Per a mi entre rebre res i tenir un 10% de dèficit no hi ha diferència, segueix essent una actitud igual d'insultant i espoliadora, un 10% es una barbaritat tan, tan immensa... només per posar un exemple, tota la Unió Europea, incloses les ajudes als agricultors etc, només utilitza un 1% del PIB Europeu, o un altre exemple, el que paga un país com Alemanya, ric i amb 80 milions d'habitants, a la UE, és una quantitat en termes absoluts inferior al dèficit que té Catalunya amb Espanya. Això enfonsaria qualsevol país, el que m'estranya és que seguim lluitant per prosperar.
Danzig May 4th, 2009, 10:19 AM Per a mi entre rebre res i tenir un 10% de dèficit no hi ha diferència
doncs no hi ha res més a discutir llavors, si el teu punt de partida és tan absolutament esbiaixat...
@usek25: que s'hagi fet amb un parell d'anys de retard (com a moltíssim) no vol dir que no s'hagi fet, i no ha estat pas poca inversió...igual que la mega ampliació del port
Vilarrubla May 4th, 2009, 12:58 PM Els més importants són la LAV, el Port i la T1. Comparat amb d'altres és força poc i amb d'altres és força més XD.
_Barca_ May 4th, 2009, 04:34 PM Reconeix Danzig que la teva foto ha estat una mica desafortunada. Tots sabem que si fos per Madrid a España només hi hauria un aeroport internacional. Si l'aeroport del prat tira endavant no serà per ells, ja t'ho aseguro. Una cosa és que hi hagi gent tirant a federalista o unionista i l'altra cosa es que sigeu ingenus! Em fot molta gràcia aquesta gent: "Espanya sí inverteix en Catalunya, hi inverteix menys peró ho fa, hi estem plenament agraïts de que hi inverteixin" home, només faltaria que no ho fessin!!! Aquí a Catalunya rebre menys es veu normal, i si et queixes ets radical. "Espanya no lluita perque el català sigui oficial a Europa, peró ens deixa que el parlem a les nostres institucions, els hi estem molt agraïts" Aixó té un nom, falta d'orgull, i de pabrots.
Danzig May 5th, 2009, 10:13 AM Reconeix Danzig que la teva foto ha estat una mica desafortunada.
no és una inversió real? ostres, jo que em pensava que sí, gràcies per avisar
Tots sabem que si fos per Madrid a España només hi hauria un aeroport internacional.
:crazy:
xussep80 May 5th, 2009, 01:57 PM Es multipliquen per tres les peticions per cobrar la renda mínima d’inserció
Segons la consellera d'Acció Social, Carme Capdevila, hi ha 50.000 famílies en què cap dels progenitors cobren ni prestació, ni subsidi
Les peticions de catalans que volen cobrar la renda mínima d'inserció perquè no tenen cap ingrés s'han multiplicat per tres durant el primer trimestre d'aquest any. Així ho ha explicat en una entrevista al programa El matí de Catalunya Ràdio la consellera d'Acció Social, Carme Capdevila, que creu que en els pròxims mesos la situació pot empitjorar encara més, ja que prop d'un 40% dels aturats de Catalunya no cobren cap prestació.
La consellera ha revelat una altra dada sobre els catalans en risc d'exclusió social: "Hi ha unes 50.000 famílies en aquests moments en què els dos progenitors o les persones adultes han deixat de rebre la prestació d'atur i el subsidi posterior; per tant, amb aquestes famílies és amb les que s'ha de fer aquest treball de suport, insisteixo, que ha de ser extraordinari'.
Pel que fa a la llei de la dependència, Capdevila espera que amb la nova ministra de Sanitat, Trinidad Jiménez, hi haurà millores en l'aplicació.
AVUI (http://www.avui.cat/cat/notices/2009/05/es_multipliquen_per_tres_les_peticions_per_cobrar_la_renda_minima_d_8217_insercio_58037.php)
xussep80 May 5th, 2009, 01:59 PM Los alquileres caen por debajo de los 1.000 euros en Barcelona
Los alquileres también se resienten. Los pisos para arrendar se encarecieron, y mucho, durante el boom inmobiliario. Sin embargo, ahora los precios caen. Un piso medio de unos 75 metros cuadrados rebasó en 2007 la barrera de los 1.000 euros, pero a partir de entonces se empezó a abaratar. Este año ya vuelve a estar por debajo de esa cantidad. Según la consultora inmobiliaria Forcadell, en el primer trimestre del año las rentas descendieron el 6%, de forma que el piso medio barcelonés cuesta ahora 965,2 euros.
El año pasado ya se cerró, según la consultora, con el mayor descenso desde 1991. Los alquileres en la capital catalana cayeron el 9,18%. La tónica seguirá este año. Un informe sobre mercado residencial de Forcadell prevé que durante el próximo trimestre los alquileres seguirán cediendo. Ello se debe, explica el estudio, a que la oferta de viviendas para alquilar sigue incrementándose, mientras que cada vez hay menos demandantes que cumplan los requisitos que exigen los propietarios para alquilar por el aumento de la población en paro.
El precio medio del metro cuadrado en la capital catalana es ahora de 12,5 euros, dos euros menos que en 2007. Respecto a 2007, los alquileres descienden en todos los distritos de Barcelona, pero especialmente en el barrio de Gràcia, que pasa de 14,74 euros el metro cuadrado a 10,33. En cambio, en comparación con el año pasado los precios suben, aunque de forma modesta en cuatro distritos (Eixample, Sants-Montjuïc, Les Corts y Sant Andreu).
Hoteles más baratos
La recesión está arrastrando a casi todos los sectores. Tampoco se escapa de ella el del turismo, que en los últimos años fue una de las actividades más expansivas de Barcelona. Los hoteles de la ciudad tuvieron que bajar el 13% el precio de sus habitaciones durante los tres primeros meses del año para hacer frente al descenso de la ocupación, que fue de entre el 6% y el 7%, según datos del Gremio de Hoteles recogidos por la consultora Magma Turismo.
La ocupación de los establecimientos está ahora alrededor del 68%. "Es baja si se compara con la de otros años, pero 2007 y el arranque de 2008 fueron extraordinarios. Cualquier otra ciudad europea estaría más que satisfecha con estos números", explica el socio de Magma Turismo, Bruno Hallé.
Aun así, Hallé agrega que tanto el descenso de la ocupación hotelera como de los precios es una tendencia que se viene detectando desde el mes de septiembre de 2008. Una de las causas es la bajada del turismo de congresos, convenciones e incentivos en Barcelona. "Si comparamos el ingreso medio por habitación disponible de este año con el de 2007, la diferencia es todavía mucho mayor. "En dos años hemos acumulado una caída de prácticamente el 50%", afirma Hallé.
El País (http://www.elpais.com/articulo/cataluna/alquileres/caen/debajo/1000/euros/Barcelona/elpepuespcat/20090505elpcat_8/Tes)
_Barca_ May 5th, 2009, 02:38 PM no és una inversió real? ostres, jo que em pensava que sí, gràcies per avisar
internacional :crazy:
T'ho agafes tot al peu de la lletra. Naturalment que fins i tot el de Girona es internacional ja que des d'ell pots anar a un altre païs (et deus referir a això). Això ja ho sabem tots. El que jo volia dir es que si compares els vols internacionals de Madrid amb els de Barcelona veuras una gran diferencia (aixó també ho negaràs?) i el que hem de voler tu i jo es que des d'on vivim puguem anar a tot arreu, aixó es al que hem d'optar. No a tenir només uns quants vols cap a fora d'Europa. No vull haver de fer escales inutils, tan raro és aixó? De la mateixa manera que si sóc a Madrid i vull anar a l'estranjer no vull fer escala a Barcelona, al revès tampoc. Tant incomprensible és? I el que ens han demostrat es que el que els hi agradaria molt amb ells és que sempre pasesis per Madrid, ja sigui amb el sistema radial de l'AVE o amb les escales a Barajas. A mi Madrid m'agrada molt, hi vull anar moltes vegades, peró per quedarmi i visitar-la, no fer-hi escala. I m'agradaria creure que a Madrid també els hi agradaria que el Prat s'autogestionès i pugués tenir més vols, peró em sembla que aquesta idea no els convenç, tant debó m'equivoqui i hem demostrin el contrari, peró ara per ara no ho fan.
xussep80 May 5th, 2009, 05:20 PM T'ho agafes tot al peu de la lletra. Naturalment que fins i tot el de Girona es internacional ja que des d'ell pots anar a un altre païs (et deus referir a això). Això ja ho sabem tots. El que jo volia dir es que si compares els vols internacionals de Madrid amb els de Barcelona veuras una gran diferencia (aixó també ho negaràs?) i el que hem de voler tu i jo es que des d'on vivim puguem anar a tot arreu, aixó es al que hem d'optar. No a tenir només uns quants vols cap a fora d'Europa. No vull haver de fer escales inutils, tan raro és aixó? De la mateixa manera que si sóc a Madrid i vull anar a l'estranjer no vull fer escala a Barcelona, al revès tampoc. Tant incomprensible és? I el que ens han demostrat es que el que els hi agradaria molt amb ells és que sempre pasesis per Madrid, ja sigui amb el sistema radial de l'AVE o amb les escales a Barajas. A mi Madrid m'agrada molt, hi vull anar moltes vegades, peró per quedarmi i visitar-la, no fer-hi escala. I m'agradaria creure que a Madrid també els hi agradaria que el Prat s'autogestionès i pugués tenir més vols, peró em sembla que aquesta idea no els convenç, tant debó m'equivoqui i hem demostrin el contrari, peró ara per ara no ho fan.
Perquè Barcelona tingui vols intercontinentals necessita dues coses que ara no té:
1) Demanda local cap a ciutats d'altres continents que pugui mantenir certes freqüències setmanals (ara en té a Nova York, Buenos Aires, Mèxic o Singapur).
2) Una companyia aèria que creï un hub intercontinental a l'aeroport del Prat com Iberia ha fet a Madrid, Air France a París o Lufthansa a Frankfurt.
Barcelona no té ni una cosa ni l'altra, es queda a mitges. La compra de Spanair pot ser un pas endavant cap al punt 2 ja que si ha de viure del tràfic punt-punt ho té bastant xungo. M'atreviria a dir que només Londres i París (a Europa) es poden permetre tenir connexions intercontinentals a qualsevol ciutat del món alimentades exclusivament amb demanda local.
Per tant, com que Barcelona no és ni París ni Londres (es queda un pèl lluny d'aquestes ciutats) necessita una companyia aèria que creï un hub a l'aeroport del Prat per a captar passatgers d'altres ciutats europees o africanes que connectin amb vols intercontinentals a Amèrica o Àsia. Iberia ho ha fet a Madrid, i esperem que Spanair ho faci a Barcelona (tot i que té un camí moooooooooooooooooolt llarg per a conseguir-ho, començant per la necessitat de comprar avions de llarg recorregut).
En aquest cas l'estat ha fet el que havia de fer, que és preparar l'aeroport del Prat per a què puguin operar aquests avions de gran fusellatge. Si avui en dia cap o poques companyies fan aquests vols no és per culpa de Madrid, sinó perquè no existeix demanda per a mantenir aquests vols amb ocupacions superiors al 70% de la seva capacitat.
_Barca_ May 5th, 2009, 05:29 PM No he dit per culpa de Madrid, he dit que em fa la sensació que si fos per ells la cosa sequirà igual. Espero que passi el que has dit del segon punt, encara que certament costarà molt.
xavierum May 5th, 2009, 05:49 PM http://www.apb.es/wps/wcm/connect/b61bca0049296f1d8ecfbe73eb65d2bd/dades.tec01.jpg?MOD=AJPERES
:eek:
Respecte el Port de Barcelona, hauriem de matitzar que les obres d'ampliacio les paga l'Estat. De fet, es paguen amb el cashflow propi del Port i dels credits del BEI (de fet tinc un llibre dels estudis economics que es van fer a l'epoca per demostrar la viabilitat d'aquesta obra).
Com que Puertos del Estado depen del Ministeri de Foment, en els presupostos Generals s'imputa aquesta inversio a Foment, quant "realment" l'Estat no hi esta invertint res.
salut
:)
Ize loob May 5th, 2009, 08:27 PM No he dit per culpa de Madrid, he dit que em fa la sensació que si fos per ells la cosa sequirà igual. Espero que passi el que has dit del segon punt, encara que certament costarà molt.
^^
El problema es el siguiente.. los vuelos intercontinentales de Madrid.. acaso se mantienen solo por la gente de Madrid? anda ya!!! también viven gracias a los miles y miles de catalanes que tienen que hacer escala en Barajas para ir a muchos destinos (yo me incluyo).. o es que los Madrileños vuelan mas¿? xDD anda ya! Lo que pasa es que Iberia es nazi nazi.. y lo digo con la boca llena.
Lo que tendriamos que hacer.. sería.. negarnos a volar si se hace escala en Madrid.. vamos! ya verías tu como se interesaba Iberia por ofrecer vuelos intercontinentales en El Prat.
Es que si seguimos así.. es un pez que se muerde la cola.. por que Barajas tiene, y mucho que agradecer a las miles de personas que hacen escala en Madrid.. para ir a su destino.
xussep80 May 5th, 2009, 09:46 PM ^^
El problema es el siguiente.. los vuelos intercontinentales de Madrid.. acaso se mantienen solo por la gente de Madrid? anda ya!!! también viven gracias a los miles y miles de catalanes que tienen que hacer escala en Barajas para ir a muchos destinos (yo me incluyo).. o es que los Madrileños vuelan mas¿? xDD anda ya! Lo que pasa es que Iberia es nazi nazi.. y lo digo con la boca llena.
Lo que tendriamos que hacer.. sería.. negarnos a volar si se hace escala en Madrid.. vamos! ya verías tu como se interesaba Iberia por ofrecer vuelos intercontinentales en El Prat.
Es que si seguimos así.. es un pez que se muerde la cola.. por que Barajas tiene, y mucho que agradecer a las miles de personas que hacen escala en Madrid.. para ir a su destino.
Tu has de fer escala a Madrid només quan voles amb Iberia. Si tu vas a Chicago (destinació on no hi ha vols des de Barcelona), pots fer escala a Madrid o a París, Londres, Frankfurt, Múnic, Roma, Lisboa, Viena... Ningú t'obliga a fer escala a Madrid, ets tu solet qui decideix fer-la allí (potser és perquè Iberia és més barata, no sé).
Per tant, abans de dir ruqueries com les que acabes de dir, pensa una mica més en el que vols escriure. Iberia ha apostat per establir el seu hub a Madrid, com podria haver estat Barcelona o Sevilla. Si tu no vols fer escala a Madrid, no compris bitllets amb Iberia i ja està. Sempre tindràs Air France, British Airways o Lufthansa que t'oferiran el mateix fent escala en altres aeroports.
Danzig May 6th, 2009, 10:47 AM ^^ i normalment més barat
Com que Puertos del Estado depen del Ministeri de Foment, en els presupostos Generals s'imputa aquesta inversio a Foment, quant "realment" l'Estat no hi esta invertint res.
salut
:)
Perdona, però em costa creure que una ampliació d'aquest calibre es pagui només amb els propis rendiments del Port. I qui diu aquesta diu la del Port de Tarragona, que és l'altre gros que no en depén de la Generalitat.
xavierum May 6th, 2009, 05:47 PM ^^ i normalment més barat
Perdona, però em costa creure que una ampliació d'aquest calibre es pagui només amb els propis rendiments del Port. I qui diu aquesta diu la del Port de Tarragona, que és l'altre gros que no en depén de la Generalitat.
Bueno, de fet em de tenir en compte que l'ampliacio del Port es divideix en dues obres:
1.- construccio del dic Sud i prolongacio del dic Est. Aquestes obres es paguen tal com he explicat abans (cashflow propi basicament)
2.- construccio de les terminals. En principi el Port executa l'esplanada on anira la terminal (pagat amb el mateix metode) i depres licita una concesio per la terminal en si (obres d'adequacio necesaries + inversions varies incloses).
La construccio de la terminal ferroviaria no se qui la paga. Sorry.
Al final, tot i ser una obra molt costosa, una part significativa va a carrec del sector privat (Hutchinson+TermCat) i els periodes d'amortitzacio son prou llargs (100 anys, em sembla), fent que les carregues per el Port no siguin taaaan grans.
Quan torni a BCN, et busco l'estudi economic que es va fer a l'epoca i el penjo.
salut
:)
p.d. del Port de Tarragona no en tinc ni idea, encara que suposo que es deu donar una situacio similar.
xussep80 May 8th, 2009, 04:48 PM La llista catalana de morosos s'apropa al mig milió
La llista de morosos a Catalunya frega el mig milió de persones. Són ciutadans que deuen diners al banc en forma de crèdits que no poden retornar. Amb la crisi cada cop hi ha més persones en aquesta situació, concretament 181.000 més respecte a l'any passat. D'empreses catalanes també n'hi ha 46.000 més aquest any que no han pogut saldar deutes amb el banc. Al conjunt d'Espanya ja hi ha més de 2,7 milions de persones i 232.000 empreses. Són les dades de la llista d'impagaments amb les entitats financeres que elabora l'Associació d'Establiments Financers de Crèdit, l'Asnef, després de l'increment registrat en els últims quatre mesos.
La llista de morosos a Catalunya és de prop de mig milió de persones. 350.000 són catalanes, un 26% més que fa un any, i la resta són estrangeres. L'increment en aquest cas és del 60% segons dades de l'Associació d'Establiments Financers de Crèdit, l'Asnef. A Catalunya també hi ha 46.000 empreses que tenen deutes impagats amb els bancs, un 30% més que fa un any. El saldo morós supera en conjunt els 36.000 milions d'euros, i és de prop de 4.000 milions a Catalunya.
El nombre de morosos espanyols ha augmentat un 26%, fins als dos milions, mentre que els impagaments de ciutadans d'origen immigrant han crescut un 67% respecte al mateix període de l'any passat.
L'increment de la morositat respon sobretot als crèdits al consum, pagaments amb targeta de crèdit i finançament per la compra de vehicles. Pel que fa a les empreses, el nombre de moroses ha crescut a Espanya un 33%.
Pel que fa a les comunitats autònomes, Castella-la Manxa és la regió on més ha crescut el nombre de morosos, amb un increment d'un 35% durant l'últim any entre els ciutadans espanyols, i d'un 112% en el cas dels d'origen estranger. Però pel que fa al nombre d'empreses moroses, Múrcia és la més afectada, amb un augment del 45% respecte al mateix període de l'any anterior. No obstant això, segons el saldo morós, les empreses madrilenyes són les més perjudicades, amb un increment del 419%.
Segons fonts del registre de morosos d'Asnef-Equifax, l'ascens del nombre de persones moroses a la llista és el resultat de l'escenari de crisi econòmica i de les dificultats creixents per pagar les quotes dels deutes contrets. A més, els gestors d'aquesta llista, que recull préstecs no retornats a partir dels tres mesos de la data del venciment, preveuen que en els pròxims mesos la morositat continuarà pujant.
3cat24 (http://www.3cat24.cat/noticia/383592/economia/La-llista-catalana-de-morosos-sapropa-al-mig-milio)
xussep80 May 11th, 2009, 04:14 PM El número de efectos impagados en Catalunya aumenta un 58,2%
El número de efectos de comercio comprados a plazos y devueltos por impago de familias y empresas subió un 58,2 por ciento en Catalunya en marzo, hasta sumar 179.529 por un valor medio de 1.876 euros, informó hoy el Instituto Nacional de Estadística (INE). Asimismo, el importe medio de los efectos vencidos en la región ascendió a 1.788 euros.
Los datos nacionales indican que los efectos impagados aumentaron un 18,1% en marzo, hasta sumar 573.467, mientras que el valor medio de estos efectos descendió un 1,8% y se situó en 3.017 euros, superando por decimocuarto mes consecutivo al de los efectos vencidos, que ascendió a 2.518 euros, un 15,1% menos.
El importe total de los efectos de comercio devueltos impagados ascendió a 1.730 millones de euros durante el mes de marzo, cifra superior en un 16% a la del mismo mes de 2008.
El porcentaje de los efectos de comercio impagados sobre vencidos alcanzó el 5,9%, tres décimas menos que el registrado en febrero de 2009.
Por comunidades, las que tuvieron mayor porcentaje de efectos de comercio impagados sobre vencidos fueron Canarias (9,1%), Andalucía (7,5%) y Baleares (7,1%). Por el contrario, las comunidades con menor porcentaje de efectos de comercio impagados sobre vencidos fueron Navarra (3,9%) y País Vasco y Galicia, ambas con un 4,4%.
Europa Press (http://www.europapress.es/catalunya/noticia-numero-efectos-impagados-catalunya-aumenta-582-marzo-20090511114654.html)
guille_89uy May 13th, 2009, 03:49 AM Perquè Barcelona tingui vols intercontinentals necessita dues coses que ara no té:
1) Demanda local cap a ciutats d'altres continents que pugui mantenir certes freqüències setmanals (ara en té a Nova York, Buenos Aires, Mèxic o Singapur).
2) Una companyia aèria que creï un hub intercontinental a l'aeroport del Prat com Iberia ha fet a Madrid, Air France a París o Lufthansa a Frankfurt.
Barcelona no té ni una cosa ni l'altra, es queda a mitges. La compra de Spanair pot ser un pas endavant cap al punt 2 ja que si ha de viure del tràfic punt-punt ho té bastant xungo. M'atreviria a dir que només Londres i París (a Europa) es poden permetre tenir connexions intercontinentals a qualsevol ciutat del món alimentades exclusivament amb demanda local.
Per tant, com que Barcelona no és ni París ni Londres (es queda un pèl lluny d'aquestes ciutats) necessita una companyia aèria que creï un hub a l'aeroport del Prat per a captar passatgers d'altres ciutats europees o africanes que connectin amb vols intercontinentals a Amèrica o Àsia. Iberia ho ha fet a Madrid, i esperem que Spanair ho faci a Barcelona (tot i que té un camí moooooooooooooooooolt llarg per a conseguir-ho, començant per la necessitat de comprar avions de llarg recorregut).
En aquest cas l'estat ha fet el que havia de fer, que és preparar l'aeroport del Prat per a què puguin operar aquests avions de gran fusellatge. Si avui en dia cap o poques companyies fan aquests vols no és per culpa de Madrid, sinó perquè no existeix demanda per a mantenir aquests vols amb ocupacions superiors al 70% de la seva capacitat.
Els "hubs" no es creen de forma artificial com esta passant a Madrid. Els hubs apareixen de forma natural a ciutats que inherentment tenen capacitat per a crear un teixit economic prou rellevant al efecte.
Per anar a Buenos Aires, com dius, no és cert que no s'hagi de passar per Madrid, ja que jo hi viatjo molt seguit a aquesta ciutat o a Montevideo, i la realitat és que absurdament (ja que no pujen nous viatjers) ens hem d'aturar a Madrid.
Aquesta decisió de fer passar els vols per Madrid ve donada per AENA, organisme públic (unic cas a Europa on la gestió dels aeroports és pública) depenent del Ministeri de Foment. Tot aixo per fer que Madrid estigui entre els 10 principals aeroports del mon. De manera forçada, es clar...
ptto May 13th, 2009, 04:39 AM Per anar a Buenos Aires, com dius, no és cert que no s'hagi de passar per Madrid, ja que jo hi viatjo molt seguit a aquesta ciutat o a Montevideo, i la realitat és que absurdament (ja que no pujen nous viatjers) ens hem d'aturar a Madrid.
Des de BCN pots anar a Buenos Aires directe amb Aerolíneas.
Si no et va be i et fa cosa passar per Madrid pots anar amb Air France via París, Lufthansa via Frankfurt, British via Londres, etc.
BCN té oferta de sobres.
guille_89uy May 13th, 2009, 03:06 PM I perque no puc anar per iberia?
xussep80 May 13th, 2009, 03:49 PM ^^ Clar que pots anar amb Iberia, i amb qui vulguis. Però si no vols fer escala a Madrid, doncs està clar que amb Iberia no hi aniràs (perquè té el hub en aquell aeroport). I ningú pot obligar a Iberia perquè operi un vol a Buenos Aires des de Barcelona. Iberia, en tant que empresa privada, ha de reduir costos per incrementar el benefici. Per molt que el 99% del passatge a Buenos Aires sigui de Barcelona, els costos per Iberia d'operar el vol de Madrid són menors ja que allà té el seu personal, els hangars i el seu hub internacional que alimenta els vols.
I com diu el ptto, si a tu et fa rabia passar per Madrid, et recordo que Barcelona té diverses conexions diàries amb altres hubs europeus de primer ordre (com París, Londres, Frankfurt, Zurich...) des dels quals podras enllaçar amb pràcticament tot el planeta fent una única escala. Ets lliure de fer boicot a Iberia i Madrid comprant bitllets a altres companyies, encara que puntualment puguin ser més cares (que no sempre és així).
guille_89uy May 13th, 2009, 05:30 PM És que la idea és que si no s'hagues creat de forma artificial i forçada un hub a Madrid, avui tindriem una Barcelona perfectament viable com a centre internacional de vols.
Tota la centralitat i preponderancia que s'ha donat a Madrid, invertint dos terços del pressupost aeroportuari cap a Barajas, ha estat per aixo.
ptto May 15th, 2009, 03:29 PM És que la idea és que si no s'hagues creat de forma artificial i forçada un hub a Madrid, avui tindriem una Barcelona perfectament viable com a centre internacional de vols.
No. Fora dels USA no funcionen els models de hub múltiple (amb l'excepció de Lufthansa, que té un problema seriós de congestió a Frankfurt).
Mira com ha acabat Alitalia per la pressió política de duplicar hubs a Milà i Roma.... les aerolínies han d'operar per raons econòmiques exclusivament, Iberia fa temps que no és pública.
guille_89uy May 16th, 2009, 02:58 AM Barcelona com a hub en detriment de Madrid, em referia, i de forma natural. No Madrid en detriment de Barcelona i de forma artificial.
ptto May 18th, 2009, 05:54 AM Madrid és un mercat O/D més important que BCN. Si s'ha de triar entre els dos l'elecció és senzilla.
Nastic June 8th, 2009, 11:45 AM Tarragona, única provincia catalana donde sube el precio de la vivienda
Subió un 1,5% en mayo, hasta situarse en 2.739 euros por metro cuadrado, según un estudio realizado por el portal de internet Pisos.com.
Javier Díaz - Tarragona - 07/06/2009 19:54
A pesar de que el mercado inmobiliario sigue sin levantar cabeza, Tarragona es la única provincia catalana donde el precio de la vivienda subió en mayo, según un informe realizado por el portal de internet Pisos.com. El valor del metro cuadrado se situó en 2.739 euros. Con estas cifras, Tarragona se convirtió en la décima provincia española con los pisos más caros.
En el resto de Catalunya, la bajada fue generalizada. En Barcelona descendió un 2%; en Girona, un 1,84%; y en Lleida, un 1,75%. Eso sí, Barcelona es la provincia más cara, con un coste por metro cuadrado de 3.469 euros –ocupa la tercera posición en el ranking nacional–, mientras que la más barata es Lleida, que registró un precio medio de 2.265 euros.
En el conjunto de España, el precio medio por metro cuadrado se situó en mayo en 2.680 euros, lo que representa un 1,33% menos frente al pasado mes de abril (2716 euros). En Catalunya, el precio medio de la vivienda descendió un 1,98%, al pasar de 3.357 euros por metro cuadrado a 3.291.
Por Comunidades Autónomas, Galicia (3,46%), País Vasco (3,31%), Navarra (2,91%), Canarias (2,83%), Asturias (1,91%), Cantabria (1,03%) y Extremadura (0,79%) marcaron una evolución positiva respecto al mes de abril. El resto registró descensos mensuales. Las caídas más significativas se produjeron en La Rioja (-2,60%), Aragón (-2,44%) y Ceuta (-2,43%).
En el otro lado de la balanza, las regiones más caras son País Vasco (4.213 euros el metro cuadrado), Madrid (3.467 euros) y Catalunya (3.291 euros), mientras que las más baratas son Extremadura (1.852 euros²), Murcia (2.016 euros²) y Comunidad Valenciana (2.131 euros²).
Caída generalizada
La mayoría de las provincias españolas –excepto 19– registraron una bajada de precios en mayo. Los descensos más importantes se dieron en Cádiz (-3,67%), Zaragoza (-3,53%), Valladolid (-3,43%) y Jaén (-3,13%). Los aumentos se produjeron, especialmente, en Ourense (7,08%), Guipúzcoa (5,69%), A Coruña (5,07%), Las Palmas (3,73%), Navarra (2,91%), León (2,84%) y Pontevedra (2,32%).
Las más caras son Guipúzcoa (4.629 euros por metro cuadrado), Vizcaya (3.995 euros) y Barcelona (3.469 euros). Les siguen Madrid (3,467 euros), Álava (3.283 euros), Girona (2.991 euros), Zaragoza (2.934 euros), Sevilla (2.903 euros), Cantabria (2.799 euros) y Tarragona (2.739 euros). En cuanto a las capitales de provincia, San Sebastián encabeza el ranking de las más caras (5.746 euros), seguida de Barcelona (4.544 euros), Bilbao (4.271 euros) y Madrid (4.218 euros).
xussep80 June 12th, 2009, 12:27 AM La crisi fa augmentar el nombre de denúncies falses
La picaresca torna amb la crisi. Les asseguradores denuncien que estan augmentant els clients que intenten cobrar fraudulentament una pòlissa. Per exemple, hi ha qui arriba a simular que han estat víctimes d'un delicte fals. La policia i també les companyies han pres mesures per evitar-ho.
Declarar-se víctima d'un robatori amb violència al carrer o a l'empresa és la denúncia falsa més freqüent. L'objectiu, treure'n un profit econòmic. És una actitud fraudulenta que repunta en èpoques de vaques magres. Això ha comprovat la Unitat d'Investigació dels Mossos de la comissaria de Granollers. L'any passat ja van demostrar que al Vallès Oriental 17 ciutadans havien denunciat falsament ser víctimes de delictes.
Les forces de seguretat mantenen acords d'intercanvi d'informació amb les companyies d'assegurances per lluitar contra el frau. De fet, les mateixes asseguradores poden alertar d'irregularitats en un sinistre. També tenen comprovat que amb la crisi augmenten els enganys. Estadísticament, enganyar en pòlissa de l'automòbil és el frau estrella. Intentar defraudar l'assegurança està tipificat com a delicte d'estafa.
3cat24 (http://www.3cat24.cat/noticia/389783/economia/La-crisi-fa-augmentar-el-nombre-de-denuncies-falses)
xavierum June 22nd, 2009, 07:01 PM Bueno, de fet em de tenir en compte que l'ampliacio del Port es divideix en dues obres:
1.- construccio del dic Sud i prolongacio del dic Est. Aquestes obres es paguen tal com he explicat abans (cashflow propi basicament)
2.- construccio de les terminals. En principi el Port executa l'esplanada on anira la terminal (pagat amb el mateix metode) i depres licita una concesio per la terminal en si (obres d'adequacio necesaries + inversions varies incloses).
La construccio de la terminal ferroviaria no se qui la paga. Sorry.
Al final, tot i ser una obra molt costosa, una part significativa va a carrec del sector privat (Hutchinson+TermCat) i els periodes d'amortitzacio son prou llargs (100 anys, em sembla), fent que les carregues per el Port no siguin taaaan grans.
Quan torni a BCN, et busco l'estudi economic que es va fer a l'epoca i el penjo.
salut
:)
p.d. del Port de Tarragona no en tinc ni idea, encara que suposo que es deu donar una situacio similar.
No he pogut anar a casa dels meus pares a buscar l'estudi, pero he trobat aquesta noticia que ve a explicar el que jo et deia:
La APB recurre de nuevo al Banco Europeo de Inversiones para financiar las obras de ampliación de la infraestructura de la capital catalana.
El Puerto de Barcelona recurre de nuevo al Banco Europeo de Inversiones (BEI) para financiar sus obras de ampliación. La Autoridad Portuaria de Barcelona (APB) ha pedido un crédito de 150 millones de euros al banco de la UE, que está estudiando el proyecto.
No es la primera vez que el Puerto acude al BEI. En 2001, la APB, entonces presidida por Joaquim Tosas, firmó un préstamo de 250 millones de euros, con un plazo de amortización de veinticinco años y un periodo de carencia de siete.
Entre 2006 y 2007, la infraestructura barcelonesa recibió 140 millones más. Si el BEI diera luz verde al nuevo préstamo, éste habría aportado un total de 540 millones de euros al proyecto de ampliación del Puerto de Barcelona.
Estas obras supondrán una inversión de 3.586 millones de euros entre 1997 y 2015, según fuentes de la APB. Sin embargo, ni un solo euro de este desembolso procede de los Presupuestos Generales del Estado, hecho que convierte al Puerto de Barcelona en una infraestructura singular dentro del mapa de instalaciones que dependen del Ministerio de Fomento –en este caso, a través de Puertos del Estado–.
Público y privado
La inversión necesaria para acometer las obras de ampliación procede, en un 40% (1.404 millones de euros), de la APB, y del sector privado, que aporta el 60% (2.181 millones). Los recursos de la APB proceden de sus ingresos y de su capacidad de endeudamiento. La institución presidida por Jordi Valls facturó el pasado año 167 millones de euros y obtuvo un beneficio neto de 51 millones.
No obstante, la APB también ha contado con una aportación de 272 millones para la construcción de los diques de abrigo, procedente de los fondos de cohesión de la UE.
La ampliación del Puerto de Barcelona supondrá duplicar la superficie destinada a la manipulación de contenedores, el principal negocio de la instalación. En total, se pasará de 558 a 1.265 hectáreas de superficie terrestre, se construirán casi diez kilómetros de muelle, la Zona de Actividades Logísticas (ZAL) triplicará su espacio y se reordenarán los espacios para optimizar las operaciones.
La capacidad total del Puerto aumentará un 160%, pasando de los 50 millones de toneladas de 2006 a los 130 millones del final de las obras. El volumen de contenedores pasará de los 2,4 millones de TEUs (unidad de medida que equivale a un contenedor de veinte pies) a diez millones.
La mayor actuación es la construcción de una nueva terminal de contenedores en el Muelle Prat, adjudicada al grupo chino Hutchison, el mayor operador marítimo de mercancías, en 2006. TerCat, sociedad participada en un 70% por el grupo asiático y en la que el grupo Mestre mantiene el 30%, invertirá 660 millones de euros en la instalación. Debido al desplazamiento de 500 metros de bloque de hormigón en enero de 2007, la entrega del Muelle Prat no se completará hasta 2010, dos años más tarde de lo previsto.
Una de las sombras de la ampliación del Puerto son los accesos, tanto viarios como ferroviarios, que no estarán listos hasta 2013 o 2014. La contracción del comercio internacional provocada por la actual coyuntura económica ha hecho que el tráfico de contenedores de la APB hasta mayo haya caído un 34% –hasta 720.029 TEUs– respecto al mismo período de 2008. Esta situación obliga al Puerto a acelerar sus planes para ampliar su hinterland o área de influencia, especialmente hacia Francia.
http://www.expansion.com/2009/06/22/catalunya/1245657087.html
:)
Danzig June 23rd, 2009, 11:13 AM Pues va a ser que sí:
Inversiones del sistema portuario
Es importante destacar que el sistema portuario español se rige legalmente por el principio de autosuficiencia financiera, tanto para cada una de las Autoridades Portuarias como para el conjunto del sistema, constituyendo uno de los pocos casos que responden totalmente a las orientaciones de la Unión Europea para la financiación de los sistemas de transporte y de sus infraestructuras.
Así, los puertos de interés general no reciben ninguna asignación de los Presupuestos Generales del Estado, cubriendo la totalidad de sus gastos corrientes y de inversión a través de los recursos generados por sus operaciones (cash-flow), subvenciones de fondos europeos en ciertos casos y, excepcionalmente, mediante endeudamiento externo, que se mantiene en niveles muy bajos.
+ info:
http://www.ugtport.org/Vinculos%20en%20PDF/enero09/LEYDEPUERTOS_2009.pdf
---
¿Por qué los puertos sí y los aeropuertos no?
xussep80 July 1st, 2009, 12:46 PM El preu de l'habitatge cau un 13,7% en el primer trimestre de l'any, el doble que a la resta de l'Estat
L'Institut Nacional d'Estadística indica que, en el conjunt de l'Estat, els pisos es venen un 7,6% més barats que fa un any
Després de liderar els encariments, Catalunya també encapçala ara els abaratiments. El preu dels pisos en el territori català ha caigut un 13,7% en el tres primers mesos de l'any, gairebé el doble de la mitjana de l'Estat, on els abaratiments s'han situat en el 7,6% respecte al primer trimestre de l'any passat.
Si més no, així ho ha indicat l'Institut Nacional d'Estadística (INE) que ha donat a conèixer l'índex de preus de la vivenda, que mesura l'evolució dels preus de compravenda de la vivenda lliure fins al març.
Després de Catalunya, el territori de l'Estat on més ha caigut el preu de l'habitatge és Madrid (un 11,2% menys), seguit del País Basc (10,8%).
El descens de l'indicador general obeeix principalment, segons l'INE, al descens del valor dels pisos de segona mà, que entre el gener i el març han baixat un 12,5%.
Per la seva banda, la vivenda nova ha registrat la seva primera caiguda interanual, ja que s'ha abaratit un 2% de gener a març.
De fet, l'INE també ha donat a conèixer que el preu dels pisos ha reduït la seva taxa anual més de 20 punts des del primer trimestre del 2007, passant del 13,1% al -7,6% en el primer trimestre del 2009.
Aquesta caiguda dels preus ha estat més pronunciada en el cas dels habitatges de segona mà, la taxa dels quals ha passat d'increments del 13% al -12,5% en aquest mateix període.
Avui (http://www.avui.cat/cat/notices/2009/06/el_preu_de_l_habitatge_cau_un_13_7_en_el_primer_trimestre_de_l_any_el_doble_que_a_la_resta_de_l_es_64217.php)
xussep80 July 2nd, 2009, 12:03 PM Cataluña lidera el descenso del paro en junio
La cifra de desempleados baja del medio millón gracias al tirón de los servicios
El paro en Cataluñya descendió en 16.794 personas en junio, un 3,33% menos respecto al mes anterior, lo que fue la bajada del desempleo más importante registrada entre las comunidades autónomas y situó la cifra total de parados en 488.247 personas, según datos hechos públicos hoy por el Ministerio de Trabajo e Inmigración.
En el conjunto de España, el desempleo también experimentó su segundo descenso mensual consecutivo, con 55.250 parados menos apuntados a las oficinas del Instituto Nacional de Empleo (Inem), un 1,5% menos. El número total de desempleados suma 3.564.889 personas.
Por sectores, la actividad que explica el grueso de la caída del paro en junio en Cataluña son los servicios, que perdieron 11.886 parados, seguida de la construcción con 3.148 desempleados menos y la industria, con una reducción de 2.994 personas apuntadas al Inem. La agricultura redujo en 37 el número de parados y todos estos descensos pudieron compensar la incorporación de 1.271 personas sin empleo anterior.
Los resultados por provincias reflejan que Barcelona concentró la mayor parte de la disminución de parados, con 10.209 personas menos (-2,68%), seguida de Girona, con 2.571 desempleados menos (-5,61%). Tarragona perdió 2.539 parados, un 4,67% menos, mientras que Lleida fue la que más rebajó el desempleo en términos relativos, un 6.28% menos, lo que equivale a 1.475 parados menos.
También afecta a los inmigrantes
El colectivo de trabajadores inmigrantes en el territorio catalán también registró un descenso del desempleo en 3.948 personas, un 3,7% menos respecto a mayo, y dejó el total de parados en 100.989 personas. De éstas, 79.676 pertenecen a países extracomunitarios y el resto, a miembros de la Unión Europea.
La contratación de junio creció en 29.622 contratos en Cataluña, lo que equivale a un 17,85% más respecto al mes anterior. Este incremento se explica por el aumento de la contratación temporal frente a la ligera caída de la indefinida. Así, se firmaron un total de 195.556 contratos el mes pasado, de los que 172.251 fueron temporales, un 20,88% más, mientras que los indefinidos sumaron 23.305 contratos, 131 menos que los firmados en mayo (-0,5%).
El País (http://www.elpais.com/articulo/economia/Cataluna/lidera/descenso/paro/junio/elpepuespcat/20090702elpepueco_4/Tes)
xussep80 July 6th, 2009, 12:29 AM Catalunya és el territori de l'estat que més autònoms perd al mes de juny
Catalunya és el territori de l'estat que més autònoms ha perdut durant el mes de juny, amb un total de 16.584 baixes. Aquest és el 14è mes consecutiu que el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) perd afiliats. La Comunitat Valenciana, Madrid i Andalusia són els altres territoris on més autònoms s'han perdut el mes passat.
La crisi econòmica està obligant a tancar moltes empreses i negocis autònoms. Segons dades de la Federació Nacional de Treballadors (ATA), un total de 87.037 autònoms es van donar de baixa de la RETA durant el primer semestre de l'any. Això suposa una caiguda del 2,6% respecte al desembre del 2008.
Tot i així, l'ATA ha destacat que el mes de juny s'ha alentit la destrucció de treball autònom a totes les comunitats. D'aquesta manera, ja apareixen províncies on comencen a registrar-se xifres positives d'ocupació, com és el cas de Girona, amb 115 autònoms més al maig.
Durant els sis primers mesos de l'any, les Illes Balears han estat l'única comunitat on s'ha incrementat el nombre de treballadors autònoms, amb 2.487 treballadors més i una pujada relativa del 2,9%.
3cat24 (http://www.3cat24.cat/noticia/393914/economia/Catalunya-es-el-territori-de-lestat-que-mes-autonoms-perd-al-mes-de-juny)
xussep80 July 27th, 2009, 11:18 PM Es multipliquen per quatre els pisos subhastats per impagament en els últims dos anys
El nombre de pisos subhastats per impagament ha crescut de forma considerable en els últims dos anys a Catalunya. La majoria de les famílies que perden el pis no poden cancel·lar ni la meitat de la hipoteca i els immobles surten a subhasta. De vegades es queden el pis les mateixes entitats amb què els antics propietaris van contractar la hipoteca.
La crisi deixa un reguitzell de dades econòmiques negatives. Una més és la que fa referència a la subhasta de pisos per impagaments. El nombre d'immobles que s'inclouen en aquest tipus de subhastes s'han multiplicat per quatre en els últims dos anys a Catalunya ja que, amb la pujada de l'euríbor ara fa un any i la crisi econòmica, moltes famílies no poden fer front al pagament de les quotes mensuals.
En ocasions, qui compra el pis a la subhasta és la mateixa entitat bancària amb qui els antics propietaris van contractar la hipoteca. Si hi ha poques persones a les quals els interessi l'immoble i el pis es pot acabar adjudicant per un valor inferior al crèdit, els antics propietaris han de pagar la part que falta per saldar el deute amb el banc.
3cat24 (http://www.3cat24.cat/noticia/397431/economia/Es-multipliquen-per-quatre-els-pisos-subhastats-per-impagament-en-els-ultims-dos-anys)
Sky August 12th, 2009, 04:00 PM Neix una nova associació que vol eliminar l'impost de successions
Enmig del debat sobre la supressió de l'impost de successions ha nascut una nova associació que demana eliminar totalment aquesta taxa. De moment, la Generalitat manté la proposta de reformar aquest impost, però només si es coordina amb totes les comunitats. Tot i així, el govern català descarta eliminar totalment aquest impost.
El tripartit s'havia compromès a reformar l'impost de successions, però ara ho condiciona a un model comú per a totes les comunitats. La Generalitat vol evitar la competència fiscal, que ara ja s'està produint. També considera que és un tribut just i necessari per redistribuir la riquesa.
Coincidint amb aquest debat, s'ha creat recentment l'Associació per la Reforma de l'Impost de Successions. Aquesta entitat denuncia que Catalunya és una de les poques comunitats on aquest impost és més alt, i consideren que les classes mitjanes en són les més perjudicades.
El president de la nova associació, Jesús Zamarreño, assegura que ja han rebut nombroses consultes de ciutadans. Entre els dubtes que els arriben hi ha els de les persones que pensen que no s'aplica l'impost si ja s'ha fet testament o quan els béns estan a nom de tots dos cònjuges. L'entitat té un munt de propostes d'anuncis per desembarcar en els autobusos urbans de les quatre capitals catalanes.
Diferències entre Catalunya i altres comunitats
A Catalunya una herència d'un immoble que no es pot acollir a l'exempció de primera residència, valorat en 250.000 euros i per uns estalvis de 40.000, qui hereta haurà de pagar gairebé 50.000 euros.
En canvi, a la Comunitat de Madrid, on governa el PP, per la mateixa herència s'haurien d'abonar poc més de 500 euros en concepte d'impost de successions. Fins a 100 vegades menys. Però encara sortiria molt més barat a Cantàbria, amb majoria del PSOE, on l'import a satisfer seria de 423 euros.
http://www.3cat24.cat/noticia/399604/economia/Neix-una-nova-associacio-que-vol-eliminar-limpost-de-successions
belencita August 12th, 2009, 04:51 PM ^^Que comptin amb mi!
xussep80 August 13th, 2009, 10:12 PM Crece el número de familias vulnerables en Barcelona
Un informe del Ayuntamiento revela un incremento en las peticiones de ayuda del 24% entre el primer semestre de 2007 y el del 2009
Las atenciones a familias socialmente vulnerables se han incrementado en un 24,2% desde el 2007 como consecuencia de la crisis. Esta es una de las conclusiones que se desprenden del informe presentado hoy por el Ayuntamiento de Barcelona, que compara los periodos de enero a junio de 2007, 2008 y 2009. La red de servicios sociales básicos atendió durante el primer semestre del 2007 a 29.609 familias, mientras que en el mismo periodo del 2009 han sido 36.767, y en el 2008 sumaron 34.503.
La recesión económica no solamente ha disparado el número de atenciones a familias vulnerables, sino que también ha provocado el aumento de las personas atendidas en servicios de cobertura alimentaria (en un 24,5%) o de acogida nocturna (en un 21,9%).
De otro lado, el total de inmigrantes atendidos en los servicios municipales de acogida se ha reducido en un 6,3%. En el primer semestre del 2009 se brindó ayuda a 12.120 personas, mientras que en el mismo periodo del 2007 lo solicitaron 12.942.
Con el objetivo de paliar la proliferación de las bolsas de pobreza, el Ayuntamiento de Barcelona previó, a principios del 2009, una inversión anual de 5 millones de euros en contratos con entidades y empresas de inserción laboral, de los que, hasta la fecha, se han cubierto 2,7 millones, cifra que representa un 53,5% del total del presupuesto.
El alcalde accidental de Barcelona, Ricard Gomà, se ha aventurado a decir que en aproximadamente un año "mejorará el desempleo", pero que, de todas formas, existe la "necesidad de fortalecer la situación social de las personas en paro".
El País (http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Crece/numero/familias/vulnerables/Barcelona/elpepuespcat/20090813elpepusoc_8/Tes)
xussep80 August 23rd, 2009, 08:27 PM “El Prat ha de ser el sisè aeroport d’Europa”
Entrevista a Carlos Losada, director general d'Esade
ESADE és una de les escoles de negocis punteres al món. Creada a Barcelona fa 51 anys, té com a director general Carlos Losada.
El gener van estimar que el PIB cauria un 3%. Solbes parlava d’un -1,6%. Ara el govern admet un -3,6%. Com pot ser que ESADE faci millor la feina?
He felicitat el departament d’Economia de l’escola perquè han sigut els que més s’han apropat a l’estimació real. Hi ha dos elements per explicar-ho. Utilitzem models de previsió de creixement molt sofisticats i, a més, els economistes, a mesura que observem crisis, afinem un sisè sentit...
El govern espanyol no té un sisè sentit?
El govern espanyol ha treballat amb moltes previsions i ha tingut moltes pressions. I va córrer el risc de donar més importància a valoracions polítiques i conjunturals.
L’executiu va desatendre l’advertiment de la Comissió Europea.
És un problema que les dades oficials no siguin gaire creïbles. Si erren una vegada no passa res, però si això es converteix en hàbit surt caríssim perquè el que un espera del govern és predictibilitat, seguretat. Això implica una pèrdua de capital social i polític, i és molt greu.
I han reaccionat tard.
És totalment cert. Els economistes més ortodoxos diuen que una actuació contra la crisi ha de ser breu, focalitzada i adoptada en el moment concret. A Espanya no sé quant temps hem perdut, però certament no vam reaccionar en el moment adequat.
Finalment el govern reacciona. Com valora les mesures que ha impulsat?
Hi ha hagut moltes mesures i és difícil fer un judici genèric.
Què en pensa del fons d’inversió local?
S’ha focalitzat en aspectes ornamentals, no estratègics. Hem estat fent obra pública transformadora del model econòmic d’impacte pràcticament nul. I l’assignació ha estat lenta. Però també hi ha una part positiva: l’impacte geogràfic.
Vostè ha escrit que cal fer inversió en elements estratègics. No li han fet cas.
Des que va començar la crisi s’ha pogut observar una obsessió del polític pel totxo. Fa poc es va anunciar la inauguració d’un centre de nanotecnologia en l’àmbit de tota la península ibèrica. El pressupost total són 100 milions d’euros. D’aquests, 60 s’han dedicat a l’edifici! El que ens interessa són els científics innovant!
No s’estan fent les inversions necessàries per canviar el model productiu?
No s’han fet aquestes inversions en la mesura que s’haurien de fer.
En quina mesura?
D’edificis en tenim molts, i alguns sense ocupar. Si s’ha de fer una instal·lació de 100 milions, gastem-ne només 20 en l’edifici. Hem de fer moltíssima més inversió i despesa en els sectors que poden preparar l’economia per l’endemà de la crisi i per modificar el model productiu.
Obama ha prioritzat inversions estratègiques amb el Green New Deal.
Ha estat molt encertat: ha enfocat la inversió a apuntalar sectors de futur.
Què en pensa de la llei d’economia sostenible que prepara Zapatero?
No es pot canviar el model productiu amb una llei. Una llei pot crear incentius i un marc segur perquè els actors econòmics prenguin les decisions oportunes. D’aquesta crisi en sortirem segur, però gràcies a decisions d’un conjunt enorme d’empreses, amb un conjunt enorme de directius mitjos i intermitjos que constantment prenen decisions.
El govern ha de construir el marc favorable a l’activitat empresarial.
Sí, deixant llibertat als empresaris. I ha d’impulsar mesures a llarg termini, que no van destinades a combatre la crisi però sí a tenir una economia molt més sanejada: una reforma del sistema educatiu i del sistema universitari; una reforma dels incentius de la relació entre universitat i empresa; infraestructures físiques que millorin substancialment la competitivitat i que permetin la internacionalització, com és un bon aeroport.
La T1 és un bon continent sense contingut: connexions internacionals.
L’important no és l’aeroport sinó que una línia aèria s’hi instal·li i el converteixi en hub. Madrid no és un hub per ell mateix. Ha estat Iberia que ha fet de la T4 un hub.
I també el suport polític.
Exactament. En la mesura que tens un aeroport amb un nivell molt alt d’autonomia de gestió i amb una acció comercial molt alta, el fas més atractiu.
Ho tenim ara?
Encara no, però sóc optimista i crec que acabarem tenint un model molt semblant al de la Fira o al que va servir per impulsar els Jocs: amb el sector públic i el privat representats. A partir d’aquí, el pla estratègic ha de preveure un nivell d’autonomia molt fort.
Aixo depèn de Madrid. Voldran que el Prat competeixi amb Barajas?
En aquests moments la voluntat de Madrid és molt dispersa: els funcionaris d’AENA tenen una opinió, el ministeri, una altra. El que sí que és unitària és la petició catalana que el Prat tingui un model de gestió molt autònom.
L’aposta és la descentralització?
No només, el que volem és autonomia. Podríem cometre l’error de descentralitzar i que a Catalunya hi hagués una AENA petita. El tema clau és que l’aeroport de Barcelona tingui un nivell d’autonomia molt alt. Competeix amb els 10-15 aeroports més importants d’Europa i necessita captar línies aèries, passatgers. Però no ens equivoquem. A Europa passarà com als EUA, i si no hi ha un canvi molt substancial al mercat de l’aviació, hi haurà només quatre o cinc hubs importants: Heathrow (Londres), Schiphol (Amsterdam), Charles de Gaulle (París), Frankfurt i Barajas si es manté la connexió amb Llatinoamèrica. Aquests seran els grans hubs perquè s’hi han ubicat les grans línies aèries.
Barcelona en quina divisió ha de jugar?
Tot just després d’aquests.
Hi està jugant ja?
No, li cal més autonomia de gestió.
Ferran Soriano, president d’Spanair, ha dit que l’aeroport de Barcelona mai podrà ser un hub amb línies low cost.
És cert que si l’aeroport no té una companyia aèria internacional que hi aposti és molt díficil, per no dir impossible, que el Prat sigui un hub. Ara bé, també li he de citar l’exemple de Chicago. Al seu alcalde li vaig preguntar quin efecte havien tingut les línies low cost al seu aeroport, un dels més grans del món. I em va dir: “les low cost ens han permès penetrar molt més al territori de tots els EUA i ens han permès portar molta més gent al nostre aeroport. I això, al seu torn, ens ha potenciat com a hub”.
Les línies low cost han de ser complementàries a una gran companyia internacional. No la tenim.
És evident. La qüestió és si alguna gran companyia aposta pel Prat.
Spanair ho pot fer?
En aquests moments només poden configurar hubs les companyies British Arways, Iberia, KLM, Air France i Lufthansa.
No podem comptar-hi.
No, i no ens hem d’enganyar. Hem de ser conscients que no podrem estar entre els cinc primers aeroports europeus, però podem ser el sisè. I si ets el sisè i ho fas molt bé, hi haurà un moment en què hi haurà escletxes per escalar. En aquests moments, però, no només cal un bon aeroport sinó també muscle financer.
Expliquim-ho.
Hem de vigilar on invertim els diners tant públics com privats. Amb el dèficit estem gastant diners a cinc-deu anys vista.
Els estem gastant estratègicament?
Només hi ha una ocasió per gastar-se’ls. La crisi sempre posa molts diners sobre la taula:ara tenim l’oportunitat d’invertir i d’encertar com a societat.
Vostè diu que les empreses han de liderar aquest model productiu i s’ha referit als exemples de Dinamarca i Suïssa. Què tenen aquest països?
És molt probable que l’any vinent ja estiguin creixent. Tenen un sector productiu molt vinculat a la innovació. A nosaltres encara ens falta camí per recórrer. I tenen unes institucions que funcionen molt bé. En canvi, les nostres administracions públiques no tenen ni la seva productivitat ni la seva capacitat d’impacte. Si vols fer un negoci a Dinamarca és relativament senzill. I, a més, tenen uns nivells de transparència altíssims i poquíssima corrupció. Aquest és un tema nuclear: la corrupció genera desconfiança, costos ocults, els costos de transacció són més alts i es fan menys operacions econòmiques.
Espanya no surt gaire ben parada a les llistes de transparència.
No estem als primers llocs de la llista en transparència, i això ens hauria de preocupar. I a banda d’això, Dinamarca i Suïssa també tenen un sistema tecnològic i científic molt desenvolupat i un mercat de treball que funciona molt millor que el nostre. Es tracta d’un sistema econòmic àgil i sa que permet a les empreses competir sense angoixes, combinat amb una xarxa de protecció social altíssima de la qual el ciutadà no pot abusar.
Quin diagnòstic fa de Catalunya?
Hi ha una realitat emergent que no es veu gaire per la crisi. Si bé alguns sectors tenen una situació econòmica fosca a mitjà termini, hi ha 400 empreses de més de 100 milions de facturació anual que estan creixent i són potentíssimes. Mentre que l’economia espanyola ha perdut molta productivitat respecte a la mitjana europea, les companyies exportadores catalanes han mantingut la seva quota de mercat en països tan exigents com Alemanya. Tenim una realitat empresarial molt potent.
AVUI (http://www.avui.cat/cat/notices/2009/08/_8220_el_prat_ha_de_ser_el_sise_aeroport_d_8217_europa_8221_69481.php)
xussep80 September 15th, 2009, 10:18 AM Futur bastant incert per als joves catalans... :ohno:
La Generalitat destinará 200 millones para combatir el paro juvenil
En junio casi 130.000 jóvenes de entre 16 y 24 años estaban sin trabajo en Cataluña
Combatir la crisis es la prioridad que se ha fijado el presidente de la Generalitat, José Montilla, para el nuevo curso político, el último de la legislatura, y la primera exigencia que considera debería tener el "horizonte nacional" de Cataluña. Y no hay mejor forma que salir de ella que creando empleo y reduciendo el paro, que es el trago más amargo, especialmente entre los jóvenes. El Consell Executiu de hoy aprobará el Acuerdo para el Empleo Juvenil, dotado con unos 200 millones de euros. El acuerdo, que es la medida estrella de la reunión de hoy del Gobierno catalán, plantea un conjunto de medidas destinadas a mejorar las condiciones laborales de los jóvenes, que se centrarán en cuatro grandes ejes: fomentar el espíritu emprendedor, velar por que no haya abusos en las relaciones laborales, promover el acceso a la formación profesional y la conciliación de la vida laboral, personal y académica. Si la situación del mercado de trabajo en Cataluña es mala, con casi 602.000 parados (la mitad de ellos han perdido el trabajo en los últimos 12 meses) y una tasa del 16%, la de los jóvenes, es para echarse a llorar. Según la última Encuesta de Población Activa (EPA), en junio había casi 130.000 jóvenes de entre 16 y 24 años sin trabajo en Cataluña, con una tasa de paro superior al 36%; esto es, 20 puntos más alta que la media. La comunidad pasa de tener la menor tasa de paro juvenil en diciembre de 2007 (del 13,9%) a la tercera más elevada entre las autonomías, según un índice que elaboran cojuntamente Adecco y el Iese. En cuanto a la temporalidad, más de lo mismo, o peor.
La tasa de eventualidad juvenil en Cataluña superaba el 43% en el segundo semestre; el porcentaje del conjunto de asalariados temporales, en cambio, superó ligeramente el 18%. La lucha contra la temporalidad y la precariedad es uno de los ejes del acuerdo, que fue aprobado ayer por la tarde por los firmantes del mismo: las ramas juveniles de CC OO y UGT (Acción Joven y Avalot, respectivamente), las patronales Fomento y Pimec y el Consejo Nacional de la Juventud de Cataluña. Se firmará mañana, en un acto que presidirá Montilla.
El País (http://www.elpais.com/articulo/economia/Generalitat/destinara/200/millones/combatir/paro/juvenil/elpepuespcat/20090915elpepueco_4/Tes)
Izo September 15th, 2009, 10:34 AM ^^ Com pinta de malament, la cosa... Estar perdut i no veure enlloc l'horitzó és desesperant. :ohno:
xussep80 September 15th, 2009, 10:39 AM Bé, l'atur és molt preocupant, però també ho és la precarietat d'aquest col·lectiu. És molt trist que els joves hagin de ser becaris fins als 30 anys cobrant sous (en cas que els cobrin) que en la majoria de casos no arriben als 600 euros :ohno: I després ens diuen que hem de consumir, comprar pisos i demanar crèdits als bancs... Jo crec que Espanya cada dia s'assembla més a Itàlia, i això no és gens bo.
Izo September 15th, 2009, 06:51 PM Sí, de fet ho dic per l'atur i la precarietat, per tot plegat. Jo, amb 26, em veig abocat a la "becarietat" o a treballar en feines cobrant, com a molt, 1000 euros pelats al mes. I amb l'atur galopant, encara pitjor.
Izo September 15th, 2009, 07:37 PM Soriano no descarta reduir la plantilla de Spanair
El president de Spanair, Ferran Soriano, no va descartar ahir una reducció de la plantilla per retallar costos, atès que la companyia té la intenció de deixar enrere els números vermells l'any que ve. Soriano va admetre que la rebaixa de plantilla «és possible, però no se sap encara», i va afegir: «Farem el que faci falta perquè la companyia sigui rendible.» Soriano es va mostrar satisfet per l'inici del trasllat dels empleats des de l'antiga seu, a Palma, fins a la nova, a Barcelona. «Al principi es deia que només un 10% o un 15% dels treballadors voldrien venir a Barcelona. La xifra final és del 37%.» Spanair va presentar l'agost passat un pla de viabilitat que incloïa la possibilitat de retallar 1.100 llocs de treball d'un total de 2.954.
Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/80629-soriano-no-descarta-reduir-la-plantilla-de-spanair.html
standby September 15th, 2009, 09:03 PM Aquests socialistes són la ruina del país...
xussep80 September 15th, 2009, 09:44 PM Aquests socialistes són la ruina del país...
Et faig la mateixa pregunta que t'he fet al fil d'actualitat social i política. Pots argumentar el per què? Si pots ser, aportant alguna dada a banda de dir "estatut, finançament". O al menys una opinió detallada...
standby September 15th, 2009, 10:47 PM Et faig la mateixa pregunta que t'he fet al fil d'actualitat social i política. Pots argumentar el per què? Si pots ser, aportant alguna dada a banda de dir "estatut, finançament". O al menys una opinió detallada...
Jo només poc opinar segons les dades que tinc, que són que l'atur a Catalunya és del 16%, cada setmana llegeixo que a Catalunya ha tancat una empresa o ha hagut algun ERE, que es redueix el consum, etc
I a Espanya on governen els mateixos, no fan més que aumentar impostos, fan PLAN E que no serveixen per res, fan el que volen els sindicats, no fan reformes, puja la morositat, etc
Amb aquestes dades, són amb les que arribo a la conclusió que els socialistes no saben governar i que ens portaràn a la ruina.
xussep80 September 15th, 2009, 11:02 PM Jo només poc opinar segons les dades que tinc, que són que l'atur a Catalunya és del 16%, cada setmana llegeixo que a Catalunya ha tancat una empresa o ha hagut algun ERE, que es redueix el consum, etc
I a Espanya on governen els mateixos, no fan més que aumentar impostos, fan PLAN E que no serveixen per res, fan el que volen els sindicats, no fan reformes, puja la morositat, etc
Amb aquestes dades, són amb les que arribo a la conclusió que els socialistes no saben governar i que ens portaràn a la ruina.
Em sembla molt bé que tu utilitzis el que veus a la TV per a dir que la culpa és dels socialistes. Per algun lloc es comença. No obstant, deixa'm que discrepi una mica.
1) Aquesta no és la primera crisi que viu Catalunya o Espanya. N'hi va haver una altra tant o més greu que l'actual als anys noranta quan, precisament, governava CiU a Catalunya. Per no parlar de la reconversió industrial de principis dels vuitanta...
2) En aquest fòrum a vegades tinc la impressió que tothom té una fórmula màgica per sortir de la crisi. Llegeixo el fil d'actualitat econòmica al fòrum general i la gent només escriu el malament que ho està fent el PSOE i ZP. No sé, si tantes fórmules màgiques tenim molts de nosaltres, no sé què fem aquí i no ens dediquem a vendre-les al govern. Segurament se'ns recompensaria molt bé.
3) Reduir les conseqüències de la crisi al que faci o hagi fet el PSOE em sembla que deixa de banda diversos factors que, des del meu punt de vista, han estat totalment condicionants de la situació que avui vivim. Un factor és el sistema financer internacional, extrapolat al cas espanyol. Un segon factor és el creixement superficial de l'economia espanyola durant els 30 anys de democràcia, que s'ha basat en feines poc qualificades i remunerades, sectors poc productius com la construcció i el turisme, i un mercat laboral excessivament precaritzat (mileuristes i coses d'aquest estil). Un altre factor més global, però no menys important, és la globalització dels mercats financers i dels serveis, que ha produït tota la merda que teniem en base a subprimes, evasió d'impostos/capitals, especulació, etc... Com veus, hi ha moltes més coses a banda dels socialistes i ZP.
En fi, són idees que em venen al cap ara mateix, i que segurament algú altre pot complementar. Però considero tot un error reduir els culpables de la crisi a un únic factor, com has fet tú acusant exclusivament als socialistes.
Vilarrubla September 15th, 2009, 11:10 PM 2) En aquest fòrum a vegades tinc la impressió que tothom té una fórmula màgica per sortir de la crisi. Llegeixo el fil d'actualitat econòmica al fòrum general i la gent només escriu el malament que ho està fent el PSOE i ZP. No sé, si tantes fórmules màgiques tenim molts de nosaltres, no sé què fem aquí i no ens dediquem a vendre-les al govern. Segurament se'ns recompensaria molt bé.
En aquest i en tots els que participo, en aquest potser no és tan descarat... però n'hi ha que tela!
Venguen tots a presentar-se a les eleccions per treure-nos de la crisi!
standby September 15th, 2009, 11:12 PM Pos amb CIU hi havia menys atur a Catalunya que a Espanya, ara més o menys van a la par.
Els socialistes porten 5 anys governant a Espanya i 6 o 7 a Catalunya i no han fet res, per canviar el model ecnòmic(no diré que s'ha de fer perque no tinc nidea, però no soc jo qui governa) lo únic que han fet és fer lo mateix que feia el pp, impuls de la construcció i turisme i ni s'han donat compte que era un model insostenible fins que ha petat i ara no saben que fer van improvisant a veure si un dia, per un miracle s'escampa tot i la economia es recupera.
Vilarrubla September 15th, 2009, 11:18 PM I perquè hi havia menys atur a Catalunya?
Les dades s'han d'analitzar, no només es llancen i apa.
xussep80 September 15th, 2009, 11:21 PM A part que, com bé dius Vilarrubla, l'atur més alt registrat mai a Espanya i Catalunya és de l'any 1994 (crec que rondava el 25%). Curiosament governava CiU en aquella època (i el PSOE a Espanya, també s'ha de dir).
standby September 15th, 2009, 11:29 PM I perquè hi havia menys atur a Catalunya?
Les dades s'han d'analitzar, no només es llancen i apa.
Hem faràs buscar les dades? Si ho dic es perque ho he vist
xussep80 September 15th, 2009, 11:39 PM Hem faràs buscar les dades? Si ho dic es perque ho he vist
Tranquil, ja les busco jo a la web de l'INE.
El 1996 (és el primer any del qual es disposen dades sobre ocupació segregades per CC.AA., províncies, etc.), l'atur a Catalunya era del 18.67%. Aquell any governava CiU i va ser el canvi al govern central del PSOE al PP.
Segons les dades de la darrera enquesta de població activa (EPA) del segon semestre de 2009, l'atur a Catalunya és del 15.88%. Avui en dia governa el tripartit a Catalunya i el PSOE a Espanya.
Com pots veure, l'atur no és més alt ara que fa uns anys.
standby September 15th, 2009, 11:55 PM Tranquil, ja les busco jo a la web de l'INE.
El 1996 (és el primer any del qual es disposen dades sobre ocupació segregades per CC.AA., províncies, etc.), l'atur a Catalunya era del 18.67%. Aquell any governava CiU i va ser el canvi al govern central del PSOE al PP.
Segons les dades de la darrera enquesta de població activa (EPA) del segon semestre de 2009, l'atur a Catalunya és del 15.88%. Avui en dia governa el tripartit a Catalunya i el PSOE a Espanya.
Com pots veure, l'atur no és més alt ara que fa uns anys.
També podries posar la tasa d'atur del últim govern de CIU i la compares amb la última del govern del psc, es a dir la de 2006-2010 i veuràs que es molt diferent.
xussep80 September 16th, 2009, 12:21 AM També podries posar la tasa d'atur del últim govern de CIU i la compares amb la última del govern del psc, es a dir la de 2006-2010 i veuràs que es molt diferent.
Bé, també podries fer una mica de recerca tu mateix, no? :lol:
L'any 2003 la taxa d'atur a Catalunya era del 10.29%, 5 punts inferiors a avui en dia (també vivien a Catalunya 600.000 persones menys que ara).
A més, què té a veure comparar les taxes d'atur en un moment de creixement econòmic general a Catalunya, Espanya i el 90% del planeta com era l'any 2003 amb un moment de recessió econòmica a Catalunya, Espanya i el món com és el 2009. Si he comparat les dades d'ara amb les del 1996 és perquè en ambdós casos estem parlant d'èpoques de crisi ecònomica, una governada per CiU i l'altra pel tripartit.
És que si ens fotem a comparar el tocino amb la velocitat no acabrem mai.
_Barca_ September 16th, 2009, 01:53 AM És que si ens fotem a comparar el tocino amb la velocitat no acabarem mai.
Ai, no totes les expresions del castellà es poden traduïr directament al català, i viceversa. Aixó del tocino i la velocitat no ho veig. La traducció correcta no sé quina seria, deu haver-n'hi més d'una. En el meu ambient familiar, per exemple, sóm més de dir "no hem de confondre els collons amb el rosari" :)
xussep80 September 16th, 2009, 09:14 AM Ai, no totes les expresions del castellà es poden traduïr directament al català, i viceversa. Aixó del tocino i la velocitat no ho veig. La traducció correcta no sé quina seria, deu haver-n'hi més d'una. En el meu ambient familiar, per exemple, sóm més de dir "no hem de confondre els collons amb el rosari" :)
Doncs al meu poble jo ho he sentit sempre, pronunciant la paraula "tocino" com a "tossino".
Izo October 2nd, 2009, 01:01 AM Catalunya tardarà 4 o 5 anys a tenir l'ocupació que tenia l'any passat
Caixa Catalunya constata una forta caiguda de l'activitat industrial per a aquest any 2009
Catalunya tardarà quatre o cinc anys a tornar a tenir els nivells d'ocupació que tenia durant el segon trimestre de l'any passat, abans que esclatés amb tota la seva virulència la crisi econòmica i financera. Segons el catedràtic Josep Oliver, coordinador de l'Anuari Econòmic Comarcal de Caixa Catalunya, a l'ocupació industrial li costarà encara una mica més recuperar els 150.000 desocupats registrats al país, i més si es té en compte que l'element que marcarà l'activitat de l'exercici del 2009 serà la caiguda industrial. Durant l'any passat, el creixement del país el van liderar el pla de Lleida i les comarques de muntanya i l'eix metropolità.
Pel servei d'estudis de Caixa Catalunya, els nivells d'ocupació d'abans de la crisi no es recuperaran fins que el país no registri un creixement del PIB de vora el 2%, cosa que passarà en un horitzó d'entre 4 i 5 anys, segons va explicar el catedràtic de la UAB Josep Oliver. De fet, el més probable és que els nivells de creació de riquesa continuïn baixant durant l'any 2009, quan es preveu la caiguda en l'activitat industrial com a fet més destacat, encara que, segons Oliver, serà aquest sector el que liderarà l'inici de la recuperació econòmica, ja el 2010.
Amb tot, l'any passat l'economia catalana va moderar notablement el creixement de la seva activitat, i va registrar un increment del PIB del 0,7%, 2,9 punts menys que durant el 2007. Caixa Catalunya defineix l'exercici del 2008 en el seu Anuari Econòmic Comarcal com «l'any del final de la dècada prodigiosa». Va ser l'activitat al pla de Lleida (1,74%) i les comarques de muntanya (1,43%) la més destacable, seguida de la de l'eix metropolità (0,96%), les úniques que van superar la mitjana catalana. En el cas de Barcelona, gràcies a l'activitat dels serveis, perquè la construcció i la indústria ja estaven tocades. La resta van estar més o menys per sota: creixement del 0,69% a l'eix gironí, del 0,36% al Camp de Tarragona i caigudes del 0,68% a les comarques centrals i de l'1,17% a les Terres de l'Ebre.
Per comarques i sectors, destaquen els descensos del 6,83% i del 4,86% en l'activitat industrial a l'Anoia i al Bages i del 4,66% i del 4,35% al Maresme i al Garraf i també la caiguda generalitzada de la construcció, més forta al Garraf (-8,97%), el Baix Camp (-11,88%) o a la Val d'Aran (-8,15%).
CREIXEMENT PIB 2008
EIX METROPOLITÀ
Primari: -2,83
Indústria: -3,12
Construcció: -1.74
Serveis: 2,63
Total: 0,96
EIX GIRONÍ
Primari: 0,04
Indústria: -1,47
Construcció: -3,08
Serveis: 1,92
Total: 0,69
CAMP DE TARRAGONA
Primari: -2,69
Indústria: 2,07
Construcció: -8,92
Serveis: 1,33
Total: 0,36
COMARQUES CENTRALS
Primari: -0,28
Indústria: -4,35
Construcció: -6,37
Serveis: 3,12
Total: -0,68
PLA DE LLEIDA
Primari: -2,60
Indústria: -1,21
Construcció: 0,36
Serveis: 3,23
Total: 1,74
TERRES DE L'EBRE
Primari: 0,95
Indústria: -6,20
Construcció: -3,91
Serveis: 2,05
Total: -1,17
COMARQUES DE MUNTANYA
Primari: -0,23
Indústria: -1,47
Construcció: -1,36
Serveis: 2,61
Total: 1,43
Menys obres a Tarragona
L'ajust en el sector de la construcció va ser especialment intens a la demarcació de Tarragona durant l'any passat, i va explicar en gran part el descens en la producció de riquesa d'aquestes comarques. Segons l'Anuari Econòmic Comarcal del 2008, va caure l'activitat constructora a totes les comarques del Camp i l'Ebre, amb l'excepció de la Terra Alta (+1,34), però amb fortes caigudes com les del Baix Camp (-11,88), l'Alt Camp (-8,54), el Tarragonès (-8,08) o el Baix Penedès (-6,91).
Als serveis, per contra, els resultats van ser positius arreu, especialment a les comarques centrals (molt castigades per la caiguda industrial) i el pla de Lleida, amb registres generals del 3,12 i del 3,23, respectivament. Només van caure els serveis en una comarca catalana, el Baix Penedès (-0,44) i cap no va poder superar el 4,96 de la Garrotxa.
Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/87075-catalunya-tardara-4-o-5-anys-a-tenir-locupacio-que-tenia-lany-passat.html
Sky November 28th, 2009, 03:46 AM La licitación del Govern cae un 73% hasta octubre
El sector de la construcción ni siquiera intuye por el momento la luz al final del túnel de la crisis. Las administraciones públicas, que pregonaron unos meses atrás que el sector actuaría como motor anticíclico, licitaron obras en Catalunya por valor de 4.392,9 millones de euros hasta octubre, cifra que supone un descenso del 42,4% respecto al mismo periodo del año anterior.
El recorte es especialmente dramático en el caso de la Generalitat. El Govern ha sacado a concurso obras por 1.139 millones, un 73,5% menos (a pesar de excluir en la cifra de 2008 la concesión de las estaciones de la Línea 9 del Metro, que ascendió a 1.947 millones), según las cifras de la Cámara Oficial de Contratistas de Obras (Ccoc).
Estado
El valor de las obras licitadas por el Gobierno central se redujo un 42,8%, hasta 962,5 millones de euros. El Ministerio de Fomento espera acelerar en los últimos meses del año la licitación de la estación de La Sagrera y la conexión ferroviaria del Aeropuerto del Prat.
Los ayuntamientos y corporaciones locales han sido los únicos en aumentar su ritmo licitador, gracias al Fondo Estatal de Inversión Local (Feil) o Plan Zapatero. Las administraciones locales han sacado a concurso obras por 2.291,4 millones, un 39,4% más.
Los contratistas constatan que el efecto del Feil “se ha ido diluyendo”, puesto que el aumento de la licitación hasta agosto se situó en el 75,3% y en el 57,4% hasta septiembre.
Por tipo de obras, la obra civil (infraestructuras) absorbió 2.337,9 millones, un 58,5% menos. La edificación creció un 3,6% y se situó en 2.055 millones.
El índice de costes de la construcción de septiembre mostró una deflación del 6,4 por ciento en la edificación y del 7,4 por ciento en infraestructuras.
Entre enero y agosto se iniciaron 8.779 viviendas, frente a los 21.931 pisos del mismo periodo de 2008. En cuanto a viviendas finalizadas, se terminaron 26.130 unidades, frente a las 47.294 viviendas del año pasado.
La Ccoc reiteró que las restricciones crediticias y la morosidad están “asfixiando” a las empresas del sector. “La crisis seguirá siendo dura y duradera”, señaló.
http://www.expansion.com/2009/11/26/catalunya/1259268759.html
Sky November 29th, 2009, 03:04 PM Aramón, un model rebutjat a Catalunya
• Estacions i Generalitat aposten per la iniciativa privada al capdavant del sector de l'esquí
Tant les estacions catalanes com la Generalitat defensen un model de l'esquí basat en la iniciativa privada, davant d'altres fórmules com la d'Aragó, on cinc de les set estacions estan participades al 50% pel Govern autonòmic i Ibercaja, o l'andorrana, on el Govern del Principat inverteix amb fortes partides en aquest sector. L'aposta per l'esquí a mans d'empreses sanejades es basa, en bona part, en el convenciment sobre el potencial de les muntanyes de Lleida per liderar el sector.
Però també és cert que fa uns anys es parlava poc de la possible competència aragonesa en matèria de neu i l'any passat, Formigal va superar per primera vegada Baqueira en nombre de forfets. El grup Aramon ha invertit aquesta temporada 20 milions d'euros a les pistes, més o menys la xifra que s'han gastat les estacions catalanes (cinc de privades i cinc de públiques) malgrat la crisi, encara que a Lleida la inversió ha baixat de 18 a 9 milions. El director general de Planificació de la Generalitat, Oriol Nel·lo, assenyala: "Malgrat tot, no sé si trobaríem un altre sector econòmic amb aquesta implicació directa de la Generalitat, que aquest any ha aportat 3 milions en ajudes a les estacions." A més, és propietària, per ara, "del 40% dels complexos a Catalunya", després que dos de les sis estacions d'alpí de Lleida no poguessin saldar els seus deutes amb l'Institut Català de Finances. I la crisi de Nozar ha portat Boí Taüll a recórrer a l'aval de l'ICF per demanar un crèdit i assumir inversions.
Les estacions admeten el temor a la competència veïna. El director de Baqueira, Aureli Bisbe, explica que el que preocupa és que "dominis que viuen de la mateixa clientela" desenvolupin inversions difícils d'assumir per un particular. En un moment, a més, que Cerler preveu ampliar cap a la Ribagorça i atansar-se a Lleida. Segons el director de l'Acem, Joaquim Alsina, "no es pot entrar en la guerra d'Aramon, que ha invertit en quatre anys més que Baqueira en tota la seua història".
http://www.segre.com/nc/comarques/detall-de-la-noticia/article/arago-un-model-rebutjat-a-catalunya/244/
Vilarrubla November 29th, 2009, 03:12 PM A Andorra Vallnord és de dues parròquies i Naturlàndia - la Rabassa és de la parròquia de Sant Julià de Lòria, per tant són del Govern indirectament.
Al igual que a Catalunya, la majoria de fons són de propietat municipal. Les de desens hi ha de tot, però n'hi ha forces que hi ha tant privada com pública.
Sky December 2nd, 2009, 07:30 PM Els tres socis del govern no aconsegueixen arribar a un acord per reformar l'impost de successions
Els tres socis del govern no han aconseguit arribar a un acord per reformar l'impost de successions. Segons fonts coneixedores de la trobada, no hi ha hagut aproximacions.
El PSC i ERC veuen enrocada la posició d'Iniciativa, mentre que els ecosocialistes no veuen predisposició dels seus socis per arribar a una entesa. Iniciativa es nega a acceptar la proposta del conseller d'Economia, avalada per socialistes i republicans, que preveu eximir de l'impost els patrimonis de fins a 500.000 euros. Els ecosocialistes plantegen reduir el mínim exempt als 250.000 euros perquè les rendes més altes continuïn pagant l'impost. Les parts s'han emplaçat a continuar negociant els pròxims dies.
ICV-EUiA ha amenaçat de deixar sols els seus socis de govern en la reforma de l'impost de successions si no s'atén la seva contraproposta. ERC, però, ha instat els ecosocialistes a sumar-se a l'acord i que deixin de fer de "lobby sindicalista". Des d'Iniciativa-Esquerra Unida, Jordi Miralles ha contestat a Esquerra Republicana dient que "no som lobbys de ningú" sinó que actuen per "coherència i per convicció".
Tot i el fracàs d'aquest dimecres, els tres socis del govern intentaran seguir negociant la reforma de l'impost de successions per evitar repetir la imatge de desunió que es va transmetre en la votació de la llei d'educació. Tenen temps fins al dia 9, que és quan acaba el termini per presentar esmenes a la llei d'acompanyament dels pressupostos.
http://www.bondia.cat/component/content/article/56-C%C3%B2pia%20de%20/7756-els-tres-socis-del-govern-no-aconsegueixen-arribar-a-un-acord-per-reformar-limpost-de-successions
Sky December 4th, 2009, 09:15 PM A favor de l'impost de successions
• UGT, CCOO i altres entitats rebutgen la reforma
"Per una fiscalitat justa, ambiental i solidària" és el lema d'una campanya impulsada per UGT i CCOO de Catalunya, juntament amb un grup d'entitats ciutadanes, per evitar que l'impost de successions i donacions sigui suprimit pel Govern català.
A més dels dos sindicats, signen el comunicat de la plataforma la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya, Coordinadora d'Usuaris de la Sanitat, Entitats Catalanes d'Acció Social, Ecologistes en acció, Fets (Finançament ètic i solidari), Gestha (Sindicat de Tècnics del Ministeri d'Hisenda), Moviment Laic i Progressista / Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya, Projecte Fiare, Sos Racisme y Unió de Consumidors de Catalunya.
Al manifest de la campanya, s'afirma que "volem expressar la nostra preocupació perquè el sistema fiscal sigui cada cop més regressiu, injust i insuficient, sobretot en un moment de recessió econòmica en què la despesa social és més important que mai. Debatre sobre fiscalitat és, en definitiva, debatre sobre quin model de societat volem ser".
I sobre "la pràctica supressió de l'impost de successions i donacions que està ultimant el Govern", s'indica que "demanem una discussió serena i amb rigor sobre aquest tribut previst per afavorir la redistribució de la riquesa i que avui es paga a la gran majoria de països europeus".
http://politica.e-noticies.cat/a-favor-de-limpost-de-successions-35484.html
http://media.e-noticies.com/img/20091203/cartellfiscalitat2_336.jpg
Sky December 7th, 2009, 03:25 PM El sistema logístic català va gestionar 500 milions de tones durant el 2008
El sistema logístic català va gestionar 500 milions de tones durant l’any 2008, segons dades dels Indicadors de competitivitat del sistema logístic català corresponents al 2008 que realitza cada any l’Observatori de la Logística. Aquestes 500 tones, 8,4% menys que l’any anterior, es van moure principalment dins el territori català i majoritàriament per carretera. La situació econòmica d’aquest darrer any ha fet que el moviment en el transport per carretera baixés un 9,6%, el ferrocarril un 5,4% i el marítim un 3,3%, l’excepció ha estat el transport aeri que ha crescut un 7,4%.
http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=bae988c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=bae988c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=4e41d502c7965210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD
Izo December 19th, 2009, 07:27 PM El Pla Estratègic de l'Anoia s'obre a la participació dels ciutadans
El full de ruta de l'Anoia per a la seva reactivació econòmica s'enllestirà els propers dos mesos
El Pla Estratègic de Desenvolupament de l'Anoia (PAE), que marcarà el full de ruta per reactivar l'economia de la comarca basant-se en l'atracció de nous sectors econòmics, s'obrirà des d'ara a la participació popular. Un dels interrogants que planteja aquesta PAE, si podrà conciliar els interessos de les noves indústries i les reivindicacions de les plataformes que defensen el territori. La intenció és que hom "hi pugui dir la seva", tot i que els responsables diuen que "són les empreses les que creen treball, que és el que manca ara".
El full de ruta per a l'economia de la comarca, que va engegar fa dos mesos el CESCA, s'està ultimant, i els impulsors del pla consideren que l'opinió de la ciutadania és indispensable per elaborar el projecte, que ja té data de presentació, el mes de febrer vinent. El consultor Remigi Palmés, que és l'encarregat de l'elaboració del PAE, explica que a hores d'ara "ja hem dialogat i treballat amb totes les institucions i els agents econòmics i socials, però aquest full de ruta cal portar-lo fins a l'arrel de la societat i que hi participi la gent del carrer". Per aquest motiu, Palmés remarca que el PAE "no estarà fet des del punt de vista empresarial, sinó que es vol buscar el bé comú". Un dels objectius principals del pla estratègic és interrelacionar i posar ordre a les diferents línies d'ajuts i plans dinamitzadors que s'han activat per als diferents sectors econòmics, i poder-los alinear amb totes les accions que es faran. Palmés explica que la principal direcció del PAE és reforçar el pes econòmic de l'Anoia "aprofitant que és una comarca situada estratègicament" i l'atracció de "nous sectors econòmics i industrials".
Els responsables del PAE veuen els sectors tradicionals del tèxtil i la construcció "com a sectors que s'han de conservar, però que ja no poden liderar l'economia". Amb el PAE arribaran noves empreses de gran relleu i "és important que la petita empresa de la comarca se sàpiga situar al voltant d'aquests nuclis i abastar-los", creant sinergies entre empreses de diferents sectors ubicades al mateix nucli.
Engegada pel CESCA, aquesta iniciativa "no es centrarà en els punts més desenvolupats de l'Anoia, com són la indústria i els serveis, també tindrà com a eix la potenciació i interrelació de les indústries culturals i l'agricultura".
Font: http://www.regio7.cat/anoia/2009/12/19/pla-estrategic-lanoia-sobre-participacio-dels-ciutadans/59863.html
Sky January 5th, 2010, 04:09 PM Catalunya tanca el 2009 amb quasi 562.000 desocupats
L'atur continua pujant. El 2009 es tanca amb gairebé 562.000 desocupats a Catalunya. En l'últim mes, les llistes han crescut 6.350 persones més. A Espanya, hi ha prop de quatre milions de parats. Al desembre, s'han apuntat a les llistes gairebé 55.000 persones, segons acaba d'informar el Ministeri de Treball. Amb aquestes dades, el 2009 s'acaba amb un 32,73% més d'atur que l'any anterior, mentre que en el conjunt de l'Estat aquesta alça ha estat d'un 25,4%.
http://www.3cat24.cat/noticia/464765/economia/Catalunya-tanca-el-2009-amb-quasi-562000-desocupats
Izo January 5th, 2010, 06:36 PM Dubai Consultants es vol instal·lar al parc de la UdG per ajudar les empreses gironines a invertir als països àrabs
Aquesta empresa té seus a Barcelona i Dubai i també dóna suport a l'exportació
Dubai Consultants, una empresa consultora amb seu a Barcelona i a Dubai, té previst instal·lar-se al Parc Científic i Tecnològic de la UdG per ajudar les empreses de les comarques gironines que vulguin fer inversions als països àrabs a més de fer-hi arribar les seves exportacions. Aquesta empresa es troba ubicada al Parc Científic de Barcelona i té la intenció d'ocupar molt aviat un dels espais del parc de Girona amb l'objectiu de poder donar un servei proper al territori.
En el centre d'empreses del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, es lloguen espais a les empreses vinculades a la innovació i a diversos serveis. Dubai Consultants té previst contractar un d'aquests espais per poder oferir un servei proper als empresaris de les comarques gironines, segons van explicar els seus responsables, Imed Laiti i la coordinadora executiva, Sandra Ferrer.
Aquesta empresa consultora té seus a Barcelona i Dubai, i assessora empresaris catalans sobre els processos d'inversió de Catalunya als països àrabs. Pel que fa a les notícies que arriben de Dubai, Laiti assegura que «el sector immobiliari s'està reestructurant, però el país està en bones condicions».
Cobertura al territori
Dubai Consultants es va crear fa nou anys i, des de fa un parell d'anys, té una estructura permanent a Catalunya. Fins ara, ha assessorat una trentena d'empreses catalanes i, segons s'afirma, té peticions que provenen de les comarques gironines. «Des del parc científic i tecnològic de la UdG donarem cobertura a la necessitat de tenir una delegació al territori, per poder apropar el nostre servei», segons indiquen els responsables de Dubai Consultants.
Una altra intenció que també té l'empresa és potenciar la formació sobre els països àrabs. «Volem impulsar un màster a l'Estat espanyol en diplomatura empresarial dels països àrabs», afegeix Laiti. Segons afegeix aquest responsable, aquest màster es vol fer en col·laboració amb la Universitat Internacional de Catalunya. «Es faria a Barcelona, però amb mòduls itinerants a diferents universitats», segons explica Laiti.
«Una bona oportunitat»
Imed Laiti assegura que invertir actualment als països àrabs és «una bona oportunitat» a l'hora de buscar mercats nous. Fins ara, aquesta empresa ha assessorat sobre processos d'inversió que s'han dut a terme principalment a llocs com la Unió dels Emirats Àrabs, Oman, Qatar i Bahrain. Imed Laiti assegura que «es tracta de països amb molta seguretat jurídica i molt de creixement demogràfic». «Encara hi ha poca experiència pel que fa als processos d'inversió en el món àrab, però hi ha molts empresaris interessats en aquests països», destaca Laiti. L'empresa primer fa un estudi de viabilitat i també porta a terme un seguiment de la inversió. Dubai Consultants també és una empresa de capital de risc. «Si hi ha un acord amb el nostre client també podem invertir en el procés», indica Laiti.
Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/120603-dubai-consultants-es-vol-instalmlar-al-parc-de-la-udg-per-ajudar-les-empreses-gironines-a-invertir-als-paisos-arabs.html
Vilarrubla January 11th, 2010, 05:14 PM Els economistes vaticinen que la recuperació [d'Andorra] es farà esperar
La gran dependència d’Espanya és un handicap, especialment per al turisme i el comerç
Econòmicament parlant, el 2010 no serà pitjor que l’any passat, però tampoc suposarà la recuperació tan desitjada i esperada. Aquesta és l’opinió dels experts en la matèria del país que han estat consultats pel Diari, les previsions dels quals apunten a un canvi de cicle que encara trigarà a arribar, com a mínim, fins a final d’any.
I és que hi ha un factor que intervindrà en l’alentiment de la recuperació al Principat. “Les possibilitas de creixement als Estats Units i a Europa són bones, però a Espanya seran menys intenses, i aquest és un element de preocupació a Andorra, que en té una dependència excessiva”, explica Gilbert Saboya, mentre que Jordi Alcobé apunta que “a baix estaran molt per dar*rere de França i Alemanya i no sembla que les polítiques que apliquin siguin les més adequades”. Situacions que es donen a Espanya, entre les quals Saboya destaca “l’elevada taxa d’atur i una recuperació menys intensa” faran que a Espanya “el consum sigui més apagat”, fet que “afecta directament dos sectors clau en l’economia andorrana: el turisme i el comerç. Segons Xavier Prats, aquests es mantindran “en xifres similars a les de l’any 2009” i, en tot cas, “potser es milloraran a final d’any”.
Alcobé considera que “el 2010, els indicadors no seran tan negatius, però continuaran sent dolents”, situació que “pot ser l’inici del canvi de cicle”. L’economista considera que en part això serà gràcies al fet que “el consum local pot començar a incrementar-se, però faltarà veure què passa amb l’exterior”.
Amb totes aquestes dades damunt la taula, l’opinió global dels experts coincideix a no esperar una recuperació important però, com a mínim, sí que s’aturi la davallada. Així, Gilbert Saboya vaticina que “no serà un bon any. Es baixarà menys, però no es creixerà”. La valoració és similar a la que fa Prats. “No s’anirà més malament perquè hem tocat fons els darrers anys. Estem al final de la baixada. De millores significatives no n’hi haurà fins a final d’any”, avança l’expert, que considera bàsic per intentar arribar més d’hora a la recuperació que “s’unifiquin criteris a nivell de país per promocionar una marca única”.
Diari d'Andorra (http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=1581)
Vilarrubla January 11th, 2010, 06:39 PM Seat acomiadarà 330 directius i contractarà 150 treballadors nous
Les vendes de la marca cauen un 8,6% el 2009 en comparació a l'exercici anterior
Seat ha aprovat avui un pla per reduir en 330 persones la seva plantilla de treballadors indirectes, és a dir, aquells que no participen en el procés de producció, entre els quals figuren directius i càrrecs intermedis, i contractar més de 150 nous empleats al llarg d'aquest 2010.
La companyia creu que uns 130 treballadors més grans de 58 anys abandonaran l'empresa mitjançant prejubilacions, mentre que amb la resta es negociarà de forma individualitzada la seva marxa, a través d'indemnitzacions.
El president de Seat, James Muir, ha assegurat avui que l'objectiu d'aquesta mesura, que afectarà els empleats amb un baix rendiment, és "augmentar l'eficiència i la productivitat de la companyia".
La firma automobilística ja ha informat d'aquest pla a la Generalitat, als sindicats amb representació al comitè (UGT, CCOO i CGT) i a la plantilla, i en els pròxims dies té previst iniciar la negociació amb els treballadors afectats.
Cauen les vendes
Seat va vendre a tot el món 336.600 vehicles durant l'any passat, cosa que representa una disminució del 8,6% en comparació amb l'any 2008. Volkswagen ha explicat que aquest descens de les vendes mundials és conseqüència de la debilitat del mercat automobilístic espanyol, que va tancar el 2009 amb un retrocés del 18%.
En canvi, Seat ha augmentat les seves matriculacions en mercats "clau" com Alemanya o França. Així, la marca ha augmentat un 36,1% les vendes a Alemanya, amb 56.182 unitats, i un 36,6% a Àustria, amb 14.252 vehicles.
L'Avui (http://www.avui.cat/cat/notices/2010/01/seat_acomiadara_330_directius_i_contractara_150_treballadors_nous_84023.php)
Vilarrubla January 11th, 2010, 06:40 PM L'any passat es van presentar més de 3.500 ERO a la Generalitat
Els expedients d'extinció de contractes, suspensió d'ocupació i reducció de jornada es van quintuplicar a Catalunya el 2009
La consellera de Treball, Mar Serna, ha apuntat que els expedients de regulació d'ocupació (ERO) –sumant els d'extinció de contractes, suspensió d'ocupació i reducció de jornada– presentats a Catalunya el 2009 superen els 3.500, xifra que suposa quintuplicar els ERO registrats el 2008, que van rondar els 700.
La titular de Treball ha explicat que la "sobreactivitat" que es va produir l'any passat, sobretot en EROs de suspensió temporal d'ocupació, va obligar els efectius de la Inspecció de Treball a prioritzar en la seva activitat la redacció dels informes preceptius que comporta cada expedient presentat.
Per al 2010, Serna ha confiat que el diàleg social es tradueixi en mesures consensuades que donin més flexibilitat a les empreses, i espera que aquests mecanismes arribaran "aviat" perquè les empreses que han esgotat les mesures de flexibilitat temporal puguin aguantar la crisi sense recórrer als acomiadaments.
Amb tot, la consellera ha previst un "repunt" dels ERO d'extinció en el primer trimestre de l'any per motius fiscals, ja que ha explicat que la convalidació d'un reial decret ha introduït una modificació que iguala el tracte fiscal d'aquest tipus d'expedients al dels acomiadaments individuals.
Aquest canvi, ha afegit, comportarà un augment dels ERO extintius, ja que, ha assegurat, "algun potser se'ns ha escapat fins ara" perquè es vehiculava com a acomiadaments individuals per pagar menys impostos. A més, ha recordat que la mesura també suposarà que els afectats gaudeixin d'un pla social, cosa que no inclou l'acomiadament individual.
L'Avui (http://www.avui.cat/cat/notices/2010/01/l_any_passat_es_van_presentar_mes_de_3_500_ero_a_la_generalitat_83924.php)
Vilarrubla January 11th, 2010, 06:42 PM Un estudi afirma que el nou finançament redueix el dèficit fiscal de Catalunya un 30%
La millora que suposa el nou sistema no es veurà reflectida a causa de la caiguda d'ingressos fiscals generalitzada
El nou finançament fruit del nou Estatut unida a la disposició addicional tercera sobre inversió estatal permetrà reduir el dèficit fiscal de Catalunya fins a un 30%, segons un estudi econòmic publicat en la revista Paradigmes, que edita la Generalitat.
L'estudi és obra de l'economista Alfons Garcia Martínez, assessor en matèria d'estudis i programes del conseller d'Innovació, Universitats i Empreses de la Generalitat, Josep Huguet.
"El resultat més significatiu és la reducció de la xifra del dèficit fiscal, calculada amb el criteri de fluix monetari", entre un 24% i un 30%, i en xifres absolutes uns 4.560 milions d'euros", assenyala l'estudi.
El Ministeri d'Economia va reconèixer un dèficit fiscal de Catalunya -la diferència entre els impostos pagats pels ciutadans d'una comunitat i el que reben a canvi en concepte d'inversió pública- en l'any 2005 entre el 8,69% i el 8,7% del seu Producte Interior Brut (PIB).
Segons el nou estudi, el dèficit fiscal de Catalunya se situaria entre el 5,3% i el 7,2% del PIB gràcies al conjunt de millores que suposa el nou Estatut, tant pel nou finançament autonòmic com per la disposició addicional tercera, que preveia durant un període de set anys una inversió pública del Govern central a Catalunya equiparable al pes relatiu del PIB català en el conjunt de l'economia espanyola.
Malgrat aquests avantatges, l'informe adverteix que "els efectes de la crisi econòmica sobre els ingressos públics possiblement esmorteiran, durant els primers exercicis de vigència, les potencialitats de generació de recursos del nou sistema de finançament".
O el que és el mateix: la millora que suposa el nou sistema no es veurà reflectida a causa de la caiguda d'ingressos fiscals generalitzada, tant per al Govern espanyol com per a la Generalitat, fruit de la recessió econòmica.
"No obstant això, superada aquesta conjuntura inicial, cap esperar, d'acord amb les estimacions teòriques efectuades, que la seva aplicació representi un avanç clar i perceptible en el reequilibri de les relacions financeres de Catalunya amb l'Estat espanyol", conclou l'informe.
Per tant, l'estudi avala els canvis que ha suposat el nou Estatut en l'aspecte dels avantatges de finançament, qualificant-les d'"avanç substantiu" aconseguit per Catalunya, si bé matisa que és "insuficient per a les aspiracions d'alguns sectors de la societat catalana".
Sense tenir en compte la disposició addicional tercera, l'aplicació íntegra del nou sistema de finançament, en valors de l'any 2007, per a Catalunya "representa una millora del seu finançament entorn d'un 14,3% més, uns 2.648 milions per a l'any base".
Aquest càlcul no inclou la partida assignada per a normalització lingüística, segons l'estudi, ni les quantitats addicionals corresponents a les millores en el finançament de competències pròpies de Catalunya (policia i presons), que van formar part de l'acord Catalunya-Estat per al finançament.
A això caldria afegir la inversió garantida per la disposició addicional tercera que només el 2007 va suposar 3.195 milions d'euros més per a Catalunya.
Per tant, després de l'aplicació del nou sistema de finançament autonòmic, el saldo de la balança fiscal de Catalunya segueix sent negatiu, segons l'autor de l'estudi, però aquest saldo es redueix de manera sensible.
L'Avui (http://www.avui.cat/cat/notices/2010/01/un_estudi_afirma_que_el_nou_financament_redueix_el_deficit_fiscal_de_catalunya_un_30_83819.php)
Vilarrubla January 16th, 2010, 10:35 AM Hacienda recapta 17 milions l'any per la fiscalitat d'estalvis a Andorra
La xifra suposa un terç del que ingressa Espanya dels paradisos fiscals.
Únicament Suïssa supera aquesta quantitat, amb 28 milions a l'any.
La premsa espanyola es va fer ahir ressò de la signatura, aquest dijous, del desè acord d'intercanvi d'informació en matèria fiscal a demanda prèvia --el tercer de qualitat-- amb Espanya, que permetrà a la Hisenda espanyola la sol.licitud cas per cas de determinades dades de contribuents d'aquest país. Paral.lelament, i aprofitant la notorietat de l'esdeveniment, fonts de l'Agència Tributària van assegurar que, en virtut de la directiva europea de fiscalitat de l'estalvi del 2005, els bancs andorrans van ingressar al Tresor espanyol 19,9 milions d'euros l'any passat.
D'aquesta manera, i en concepte de retencions practicades als rendiments d'estalviadors espanyols --entre el 10% i el 15%--, la suma representa pràcticament un terç dels 55,9 milions que el Tresor va ingressar de les banques de paradisos fiscals europeus. En aquest cas, Suïssa es va situar al capdavant, amb un total de 28 milions d'euros, fet que representa la meitat dels ingressos espanyols en aquest mateix concepte. Ja a molta distància, i en tercer lloc en el rànquing de països que més diners ingressen a Espanya pels seus rendiments a territoris d'escassa o nul.la tributació, hi ha Mònaco, que l'any passat va aportar al Tresor 3,6 milions, cosa que representa el 6,4% sobre el total.
Finalment, en aquesta llista es va situar en quarta posició Jersey, amb 2,2 milions d'euros, el 3,9% sobre el total; seguit per l'Illa de Man, que va ingressar al Tresor 1,1 milions d'euros, fet que representa l'1,9% respecte als 55,9 milions totalitzats per l'Agència Tributària. Els 4,1 milions restants, el 7,3%, se'ls reparteixen els ingressos provinents d'altres paradisos fiscals europeus.
Amb l'acord subscrit dijous entre Andorra i Espanya, i segons va informar Hisenda, "a requeriment de les autoritats espanyoles, es podrà saber si un contribuent té capitals o rendes no declarades", de manera que la jurisdicció veïna intentarà combatre el frau fiscal i aconseguir la màxima transparència en la matèria.
REVISIÓ DE LA FISCALITAT Per tal d'aconseguir un major control fiscal, de fet, el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, pretén que la presidència de torn de la UE serveixi per potenciar la cooperació administrativa en la lluita contra el frau de la fiscalitat indirecta. Al mateix temps, el socialista impulsarà els treballs per a l'establiment de l'Eurofisc com a xarxa descentralitzada d'intercanvi d'informació sobre el frau en l'IVA entre els diferents estats membres, per tal de recuperar l'empenta iniciada per l'OCDE contra les jurisdiccions no cooperants i implementar la interconnexió dels estàndards de transparència en totes les matèries, també la impositiva.
IMPORTANT REPRESENTATIVITAT
La quantificació d'aquests ingressos del Tresor espanyol en concepte de retencions sobre rendiments d'estalviadors a paradisos fiscals --Andorra deixarà de ser-ho per a Espanya tan bon punt entri en vigor l'acord d'intercanvi d'informació, segons l'apartat 4 de l'article 12 de l'acord i també sortirà de la llista grisa de l'OCDE un cop aconsegueixi signar dos tractats més-- no deixa de ser un exemple de la representativitat dels ingressos ibèrics al Principat. Tot i això, cal recordar que a escala mundial aquest 28,6% de representació disminueix fins a unes xifres que mostren una imatge més realista de l'impacte dels rendiments d'espanyols amb comptes a Andorra. L'Associació de Bancs d'Andorra (ABA) va emetre dijous un comunicat on s'assenyalava que l'intercanvi d'informació estarà "restringit" als estàndards marcats per l'OCDE.
El Periòdic d'Andorra (http://www.elperiodicdandorra.com/default.asp?idpublicacio_PK=16&idioma=CAS&idnoticia_PK=678584&idseccio_PK=251)
--------------
A l'article teniu un gràfic.
Izo January 22nd, 2010, 03:31 PM La recuperació a Catalunya, més lenta que a Espanya
L'economia catalana emprarà tot l'any 2010 a posar en marxa la seva recuperació. De fet només al final d'aquest exercici es donaran creixements positius produïts al sector dels serveis. Aquesta és una de les conclusions de l'estudi que sobre l'economia de Catalunya ha presentat Caixa Catalunya per boca del catedràtic Josep Oliver. Però, si s'analitza la previsió per al conjunt de l'any 2010 l'economia encara caurà de mitjana un 0,7%, dues dècimes més que en el conjunt d'Espanya.
Oliver va emmarcar les previsions i les dades respecte a l'economia catalana en el context de la "pitjor debacle de l'economia des que es tenen dades". Això explica que el conjunt del 2009 registrés per a Catalunya una caiguda del Producte Interior Brut (PIB) del 3,5%, que malgrat tot és menor (–4,1%) del que s'havia estimat. La senda de recuperació funciona, així el va destacar Olive al comparar el retrocés del 3,99% de l'últim trimestre de 2009 amb l'inici del creixement en el mateix trimestre de 2010 que s'espera que se situï en l'1,2%.
L'àmbit que tibarà de la recuperació a Catalunya serà el dels serveis que també en l'últim trimestre de 2010 podria començar a crear llocs de treball, malgrat que el creixement global sigui només incipient.
A nivell global l'ocupació es reduirà en el conjunt de 20'10 un 0,7%, la qual cosa comparat amb el creixement del 8,4% de caiguda de 2009 indica un inici de recuperació. La demanda interna tampoc no creixerà aquest any. La seva aportació negativa serà del 0,8%, cosa que mostra també recuperació comparat amb el xoc que va suposar el descens de 6,1 punts de l'exercici que ha acabat. En aquest àmbit la despesa de les famílies, que també es va enfonsar el 2009 fins a una reculada del 5% baixarà molt menys, un 1%.
"De tot l'anterior es dedueix que la taxa d'atur l'any que comença es mantindrà estable, lleugerament per sobre del 16% " cosa que permetrà, segons l'estudi de Caixa Catalunya suavitzar lleugerament l'impacte negatiu de la incertesa respecte al mercat laboral.
L'any que comença es mantindran algunes tòniques, com el descens de la inversió en béns d'equip i la contracció més suau de la construcció. A més, les importacions continuaran caient, la qual cosa vinculada a una caiguda però menor de les exportacions aporta saldo positiu del sector exterior a l'economia catalana.
El fet que l'economia catalana presenti aquest any perspectives de recuperació de menor intensitat que les dibuixades per l'economia espanyola no suposa per a Oliver que el pes de l'economia catalana hagi descendit respecte del conjunt d'Espanya si no que s'ha reequilibrat el pes de les exportacions catalanes respecte a l'estranger i a la resta de l'estat.
Per sectors productius l'estudi considera que tant la indústria com la construcció continuaran caient el 2010, la qual cosa sumarà tres anys de recessió, encara que amb descensos més continguts, d'un 1,3 i un 1,9% respectivament. Els serveis tindran també un descens global de la actividad,l d'un 0,7%, encara que l'en primer semestre ja es registraran creixements positius, mentre que el sector primari creixerà un 1%.
Font: http://www.economiadigital.cat/cat/notices/la_recuperaci_n_en_catalunya_m_s_lenta_que_en_espa_a_11448.php
Vilarrubla January 22nd, 2010, 09:23 PM ^^ no sóc economista... però tenim l'IPC més alt que la mitjana espanyola, això no és una bona indicació? Pregunto eh!
Sky January 26th, 2010, 04:56 PM Catalunya suma 1,4 milions d'inframileuristes
• Prop d'un 40% del total d'assalariats cobren menys de mil euros mensuals. A més, gairebé 50.000 autònoms han hagut de tancar el seu negoci
La crisi segueix castigant amb força Catalunya. Ho evidencien dades com les dels estudis realitzats per UGT i la Confederació Nacional d'Autònoms, segons els quals al Principat hi ha 1,4 milions de treballadors que cobren menys de 1.000 euros al mes. I a això hi cal sumar que gairebé 50.000 autònoms han tancat el seu negoci.
Segons l'informe del sindicat UGT, Catalunya suma 1.427.700 persones amb sous inferiors a mil euros, xifra que representa prop d'un 40% del total d'assalariats.
Aquesta situació afecta especialment tres col·lectius de treballadors: els joves, les dones i els estrangers.
En concret, un 88,7% dels menors de 18 anys cobren per sota de mil euros (24.055), així com un 72% dels joves d'entre 18 i 25 anys (339.075).
També són "inframileuristes" un 67% dels estrangers ocupats assalariats (345.783) i un 49% de les dones que treballen (784.441).
El tipus d'activitat que es desenvolupa també condiciona el sou, com ho demostra el fet que més d'un 42% de les persones que ofereixen serveis a l'hostaleria, el comerç i la construcció tenen sous inferiors a mil euros.
El secretari de política sindical de la UGT de Catalunya, Camil Ros, ha destacat, això no obstant, que en comparació amb el 2006 s'ha reduït en més d'un 15% el nombre de treballadors inframileuristes, concretament en unes 260.000 persones.
Això és fruit, ha dit, de la campanya que el sindicat va iniciar el febrer del 2007 per aconseguir que tots els salaris pactats per la negociació col·lectiva estiguessin per damunt de mil euros.
Ros ha valorat positivament els resultats obtinguts, malgrat reconèixer que "s'han vist afectats inevitablement" per la crisi, ja que moltes vegades els negociadors han intentat evitar més conseqüències per als treballadors abans d'aconseguir incrementar el sou de les categories més baixes.
Actualment, dels 159 convenis col·lectius sectorials existents a Catalunya, tant provincials com d'àmbit autonòmic, 101, és a dir, un 63,5% del total, segueixen estant per sota de mil euros.
La crisi en els autònoms
La Confederació Nacional d'Autònoms i Microempreses (Conae) també ha fet públic aquest dimarts un informe en què alerta de les greus conseqüències que la crisi està tenint en el sector.
El president de l'entitat, Salvador Garcia, ha explicat que prop de 50.000 autònoms catalans van abandonar la seva activitat el 2009 i que la comunitat va registrar 29.630 afiliats menys al règim especial de la Seguretat Social que l'any anterior.
Més d'un 70% dels autònoms consideren que el "rígid" tractament fiscal que reben és una de les principals amenaces per a la continuïtat de la seva activitat, agreujada per l'actual situació de crisi i incertesa econòmica.
Però a la fiscalitat s'hi sumen altres "barreres" per a la continuïtat de l'activitat d'autònoms i microempreses, com l'augment de la morositat, la falta de crèdit, la disminució del consum i, cada vegada més, l'economia submergida.
Catalunya, amb més de 340.000 autònoms, és el territori amb més treballadors per compte d'altri de l'Estat espanyol, seguida d'Andalusia i Madrid.
http://www.avui.cat/cat/notices/2010/01/catalunya_suma_1_4_milions_d_inframileuristes_85759.php
alfred21 February 3rd, 2010, 07:39 PM Catalunya continua atraient inversió estrangera malgrat la crisi
'Invest in Catalonia' no ha registrat cap devallada en la captació de capital
Catalunya continua essent 'atractiva' pels inversors internacionals malgrat la crisi. Així ho ha assenyalat el conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, que ha explicat que 'Invest in Catalonia', l'àrea de l'agència ACC1Ó destinada a l'atracció d'inversions a Catalunya, està mantenint el nivell de captació de capital malgrat l'actual situació de crisi econòmica. Dels 161 projectes que s'estan gestionant, ja se n'han concretat una trentena, xifra superior als 29 que es van materialitzat al llarg de 2008. El conseller també ha destacat que en el 70% dels casos aquestes inversions corresponen a empreses estrangeres amb seu a Catalunya, mentre que el 30% procedeix de companyies que encara no tenien presència al país.
En aquest sentit, Huguet ha advertit que s'està produint 'un canvi de tendència', ja que cada vegada tenen més importància les inversions d'alt valor afegit, tot i que les industrials continuen sent les majoritàries. Així, el 57% de les inversions son de tipus industrial, mentre que el 28% estan relacionades amb l'economia del coneixement, ha explicat Huguet. D'aquest 28%, el 6% correspon a projectes exclusivament de l'àmbit de la recerca.
Dels 161 projectes, un 15,1% correspon al sector automoció, un 9,39% a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), un 8,57% al sector químic, i un 8,16% al farmacèutic o biotecnològic. Segons el conseller, aquesta diversificació és 'un punt a favor de Catalunya', ja que no depèn d'un únic sector per créixer.
El conseller Huguet, acompanyat del secretari d'Indústria i Empresa, Antoni Soy, i de la directora general d'ACC1Ó, Carme Botifoll, s'ha reunit amb un grup de directius catalans de companyies multinacionals que actuen com a ambaixadors d'Invest in Catalonia. En el marc de la trobada ha tingut lloc una ponència a càrrec del catedràtic d'Economia de la UB, Joan Tugores i de la gerent de l'Observatori de Mercats Exteriors d'ACC1Ó, Maite Ardèvol.
Segons ha explicat Huguet, la missió d'aquest ambaixadors és difondre la imatge de Catalunya arreu del món, aprofitant els càrrecs rellevants d'aquests catalans dins d'empreses estrangeres. L'objectiu és donar a conèixer Catalunya com a ubicació de primer ordre per a inversions estrangeres i donar a conèixer Invest in Catalonia i els serveis que ofereix.
Noves incorporacions a l'equip d'ambaixadors
En la trobada s'ha donat la benvinguda a set nous ambaixadors , als quals els conseller els lliurarà un distintiu. Amb les noves incorporacions, l'equip d'ambaixadors Invest Catalonia està format per José Ignacio Abia, president d'Olympus España, Xavier Badia, director d'Alstom Spain Portugal & South America R+D, Magí Clavé, director IT Projects de l'European Central Bank, Pau Molinas, director Mundial d'Operacions per al Negoci d'Impressió Gràfica Digital de Hewlett Packard Española SL, Enric Pujades, president del Grup Bassat Ogilvy i membre del Comitè Executiu per Europa, Àfrica i Orient, Jordi Ribas, director General de Microsoft European Search Technology Centre, Antoni Villaró, president d'Otsuka Pharmaceutical Europe i vicepresident d'Otsuka Pharmaceutical Otsuka Europe, Jordi Argenté, managing director d'Appied Biotech, Jordi Ballesté, vice-president d'Angelini Ibérica i membre del Consell d’Administració del Grup Angelini Holding.
També formen part d'aquest grup Joan Carles Escudero, director General de Lipotec (ex director de producció i tecnologia de Clariant), Josep Maria Fornós, vicepresident i director general de Control d'emissions Heinrich Gillet GmbH. Tenneco Automotive, Jaume Freixes, European Controller de Velcro Europe, Jordi Grande, consultant de Clearwater Corporate (ex-director de Solvay Caprolactone), Ana Izquierdo, vicepresident WW Graphic Arts Sales & Solutions de Hewlett Packard, Jordi Lasheras, president i Conseller delegat de Yamaha Motor España, Miquel Lladó, general manager de Peak Business Advisory (ex director general de Sara Lee Ibérica), Josep Matarrodona, director general Kao Corporation, Jordi Miró, director general de Font Vella i Lanjaron, Xavier Pascual, president de Toshiba Information Systems i vicepresident Sud d'Europa, Rafael Patxot, director de Vendes i Desenvolupament Empresarial Asean, Anz i India d'Invensys, i Isidre Roselló, vicepresident i director general transaccions i solucions industrials de Kodak Graphics.
http://www.directe.cat/article/catalunya-continua-atraient-inversio-estrangera-malgrat-la-crisi-17671
Sky February 6th, 2010, 11:34 AM http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/20571813.jpg
Izo February 13th, 2010, 01:13 PM El Consell [de l'Anoia] vol subvencions per a sectors emergents de l'economia
El gros de sol·licituds d'inversions a la Diputació són per enlairar el sector turístic de la comarca
El Consell Comarcal [de l'Anoia] va presentar ahir la seva sol·licitud de subvencions pel Pla de Concertació 2008-2011 a la Diputació, que se centraran primordialment en l'àmbit de la Promoció Econòmica, que encapçala les tres principals partides. En total, l'ens comarcal anoienc ha demanat 246.060,06 euros per catorze accions diferents, que segueixen el rumb marcat els darrers mesos de destacar el turisme gastronòmic i d'engegar les possibilitats que ofereix la societat del coneixement.
Sobre el total de les inversions sol·licitades, el president comarcal, Marc Castells, insisteix que "són hores i hores de treball dels tècnics, que esperem que siguin tractades amb sensibilitat per part de la Diputació". La partida més important entre el quart de milió d'euros de la sol·licitud és per al projecte Del camp a la taula, xifrat en 34.380.000 euros, que significarà un procés d'intervenció "integral en diferents àmbits del sector alimentari de la comarca" per augmentar la competitivitat "del sector de l'artesania alimentària". El president del Consell Comarcal es refereix a la potencialitat del sector recordant "la perla gastronòmica que tenim en el cigronet", que també figura en la subvenció de 6.000 euros per la seva festa, el novembre.
Entre les altres inversions sobre el sector turístic es planteja una taula de participació i debat, juntament amb l'elaboració i distribució de material de promoció turística. La segona inversió més important que es demana són gai-rebé 29 milions d'euros per la Laborateca, que es va estrenar el 2009 i articula un dispositiu d'orientació i inserció laboral per a les persones en situació d'atur; la tercera, la continuació del bloc d'activitats de dinamització comercial, que se centren en com col·laborar a crear una empresa i ajudar a fer-la competitiva. Fora de l'àmbit de Promoció Econòmica, la partida més important serà pel Pla Territorial de Ciutadania i Immigració, en diferents programes i que rebrà 23 milions.
Font: http://www.regio7.cat/anoia/2010/02/13/consell-vol-subvencions-sectors-emergents-leconomia/68689.html
Vilarrubla February 13th, 2010, 01:38 PM quina comarca? quina diputació? XD
Suposo que de l'Anoia, però per que ho he buscat al google
Izo February 13th, 2010, 02:25 PM ^^ No calia cercar-ho al Google, que ja ho tenies a l'enllaç de la notícia! XD
Vilarrubla February 13th, 2010, 04:39 PM ^^ també XD
Izo February 15th, 2010, 09:14 PM L'atur serà un problema fins al 2016
Malgrat que l'economia espanyola torni a créixer, no serà capaç d'absorbir tots els aturats com a mínim fins a l'any 2016. Aquesta és una de les conclusions de l'informe semestral sobre l'economia espanyola realitzat per Caixa Catalunya.
La recuperació dels dos milions de llocs de treball que el país ha perdut des de 2007 tardarà sis o set anys, malgrat els brots verds que marcaran l'evolució de l'economia espanyola el 2010, segons el responsable de l'estudi, el catedràtic d'economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona Josep Oliver.
L'estudi de l'entitat bancària preveu que la taxa d'atur augmenti set dècimes fins al 18,7 per cent de la força laboral, si bé la destrucció de llocs de treball conclouria en la part final de 2010.
Davant d'això, Oliver ha assenyalat que Espanya té capacitat per crear l'ocupació perduda en set anys, però ha destacat que seran necessàries polítiques de formació per evitar la creació d'atur estructural, que hi hagi gent no ocupable.
Caixa Catalunya preveu que, després de la caiguda del 3,6% del producte interior brut el 2009, acabi 2010 amb un descens del –0,5%, i fins i tot amb un petit creixement a final d'any.
Oliver ha assegurat que, segons aquestes dades, la recuperació de l'economia espanyola podria començar en el tercer trimestre de 2010, encara que l'Institut Nacional d'Estadística (INE) l'avança fins al segon i fins i tot el primer trimestre.
Aquesta evolució respondrà a l'acabament de l'ajustament de l'economia a un nou escenari de menor producte i ocupació potencial, a la millora gradual en les economies de l'entorn europeu i a l'efecte compensatori de les mesures d'estímul monetari i fiscal adoptades l'any passat.
Tanmateix, el catedràtic ha alertat que la recuperació és forta, però els riscos elevats i que l'important és calcular quina és la solidesa d'aquest procés de millora, ja que el pitjor de la crisi ja va passar en el primer trimestre de 2009.
En aquell futur, l'expert en economia ha previst que caldrà ajustar costos de tot tipus, perquè Espanya ha perdut competitivitat, i serà necessari baixar els salaris o augmentar la productivitat, entre altres coses.
Font: http://www.economiadigital.cat/cat/notices/el_paro_ser_un_problema_hasta_el_2016_10688.php
Sky March 3rd, 2010, 01:09 AM El Govern saca a concurso nuevas ITV y rompe el dominio de Applus+
• Applus+ venderá parte de su red para reducir del 80% al 50% su cuota de mercado en el sector
• Catalunya pasará de dos a seis operadores en certificación industrial
El oligopolio de Applus+ y Rvsa ITV en el mercado de la inspección técnica de vehículos (ITV) y de ECA (Bureau Veritas) e Icict (TÜV Rheinland Ibérica) en el negocio catalán de la certificación industrial llega a su fin.
El Govern sacará a concurso en los próximos meses nuevas licencias para operar en estos dos mercados, lo que permitirá incrementar la capacidad de elección de los usuarios, mejorar la cobertura territorial y reducir las tarifas.
Estos son los tres principales objetivos que persigue el reglamento de la nueva ley de seguridad industrial, que ayer aprobó el Consell Executiu. La aprobación del reglamento era el paso que estaba esperando Applus+ para poderse adaptar a la nueva ley del sector, que establece que ningún operador puede tener una cuota de mercado de más del 50%.
Ahora, la compañía que dirige Joaquim Coello –controlada por Carlyle y participada por Caixa Catalunya– tiene una cuota del 80% al explotar 36 de las 44 ITV que hay en Catalunya. Las otras ocho estaciones están en manos de Rvsa ITV (Grup Preven Control).
Para normalizar su situación, Applus+ tiene previsto escindir en dos la filial ECA ITV, que controla la mitad de sus centros. Esta sociedad está participada en un 49% por las familias Puignou y Marugán, que se quedarán con la mitad de ECA. Así, una vez culminada la operación en Catalunya habrá tres operadores de ITV.
El Govern, sin embargo, cree que en el mercado podría entrar alguna empresa más si resulta adjudicataria de alguno de los concursos que tiene previsto convocar. Concretamente, la Generalitat licitará, en una primera fase, dos lotes de tres estaciones, que se podrán adjudicar a alguno de los operadores actuales –siempre que no supere el 50%– o a otra compañía del sector.
En una segunda fase saldrán a concurso otros dos lotes de tres ITV, lo que supondrá, en total, la creación de doce nuevas estaciones. La ubicación de estos centros todavía no está decidida, ya que aún no se ha aprobado el nuevo plan territorial de ITV, que está pendiente del dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de la Generalitat.
Fuentes del Departament d’Innovació explicaron ayer que el Govern podría aprobar el mapa territorial en un plazo de un mes o mes y medio. El objetivo es ubicar los nuevos centros en comarcas donde no hay ninguno o en zonas donde estén muy saturados.
Una vez resuelto este trámite, la Generalitat licitará el primero de los concursos, que prevé adjudicar antes del verano, es decir, antes de la convocatoria de elecciones.
TÜV y Bureau Veritas
Por otro lado, el Govern sacará también a concurso de forma inmediata cuatro nuevas autorizaciones pera operar en el mercado de los organismos de control e inspección industrial, por lo que en Catalunya, en lugar de dos, habrá seis operadores. Los actuales son TÜV Rheinland, que en 1990 adquirió el Institut Català d’Inspecció i Control Tècnic (Icict) y ECA Global, que pasó a manos de la multinacional Bureau Veritas en 2007.
“Queremos reconfigurar el sector y evitar monopolios territoriales”, afirmó ayer el conseller Josep Huguet, quien recordó que la ley termina con el histórico modelo de concesiones para adoptar un sistema de autorizaciones administrativas, por lo que cada organismo de control “deberá ganarse día a día” su permanencia.
Según Huguet, la introducción de más competencia facilitará la reducción de las tarifas, que hoy son las mismas en todos los operadores. En este sentido, el reglamento aprobado ayer establece la libertad tarifaria, aunque el Govern fijará “un techo máximo” mediante una orden.
http://www.expansion.com/2010/03/02/catalunya/1267563213.html
minsamol March 17th, 2010, 01:33 AM Cataluña en horas bajasSr. Director:
Por primera vez en la historia Madrid superó el año pasado a Cataluña en peso económico dentro de España.
Comentarios de la noticiaTus datosNombre: Correo electrónico : Tu opinión
Hispanidad, lunes, 15 de marzo de 2010
El declive catalán se veía venir. Viajando por España uno se da cuenta que Cataluña ya no es el motor de la economía española ni de la modernidad como lo fue hace unas décadas. Por ejemplo, la Comunidad Valenciana está ganando en dinamismo, se ha convertido en centro de eventos internacionales y el tráfico del puerto de Valencia ya duplica al de Barcelona. También Zaragoza se ha convertido en un importante centro de comunicaciones y la riqueza media de las familias aragonesas supera la de las catalanas.
Es curioso: hace 30 años, con un Estado centralista, Cataluña era el motor de España. Ahora, con más autogobierno que nunca y el nacionalismo más agresivo, está en declive. Quizá algunos deberían reflexionar.
Pilar González Rodríguez
http://www.hispanidad.com/noticia.aspx?ID=134833
Seat_cutre March 17th, 2010, 01:38 AM po' vale, la unidad de destino en lo universal
viscAbarcelona March 17th, 2010, 01:10 PM Cataluña en horas bajasSr. Director:
Por primera vez en la historia Madrid superó el año pasado a Cataluña en peso económico dentro de España.
Comentarios de la noticiaTus datosNombre: Correo electrónico : Tu opinión
Hispanidad, lunes, 15 de marzo de 2010
El declive catalán se veía venir. Viajando por España uno se da cuenta que Cataluña ya no es el motor de la economía española ni de la modernidad como lo fue hace unas décadas. Por ejemplo, la Comunidad Valenciana está ganando en dinamismo, se ha convertido en centro de eventos internacionales y el tráfico del puerto de Valencia ya duplica al de Barcelona. También Zaragoza se ha convertido en un importante centro de comunicaciones y la riqueza media de las familias aragonesas supera la de las catalanas.
Es curioso: hace 30 años, con un Estado centralista, Cataluña era el motor de España. Ahora, con más autogobierno que nunca y el nacionalismo más agresivo, está en declive. Quizá algunos deberían reflexionar.
Pilar González Rodríguez
http://www.hispanidad.com/noticia.aspx?ID=134833
:D Digues-li a la Pilar que resti la despesa de tots els funcionaris de l’estat ubicats a Madrid per la glòria de Déu, així com la resta d’organismes dependents del govern central, que en la seva majoria també hi són allà radicats. Per suposat, tots aquests funcionaris que paguem entre tots no pateixen cap crisi econòmica a les seves carns, la qual cosa ajuda específicament a la comunitat de madrit, doncs el consum el mantenen. Després, a més afegeix-hi un xic de favoritisme per part també de l’estat central que paguem tots a l’hora d’ubicar grans companyies allà al passat, per exemple Telefónica, però també d’altres com Repsol fins i tot durant l’actual democràcia. I per últim, un saldo menys desfavorable a les transferències de l’estat amb Madrit en relació al seu percentatge del PIB. El resultat és que el que no entenc és com ha sigut possible que això no hagi succeït abans; per mi no significa decadència, ben al contrari, estar suportant durant tant de temps aquesta situació el que demostra és l’alta resistència de Catalunya. De totes maneres no serà perquè no portàvem temps avisant d’aquest possible fet; a més, davant d’una possible recuperació econòmica és relativament fàcil tornar a posar en marxa línies de producció que ara estan aturades, ni tan sols requereix d’inversions extra.
Vilarrubla March 17th, 2010, 01:49 PM Igualment... comparen Catalunya, amb X... però quan els hi convé Barcelona amb X... per lo tant les xifres no es poden comparar.
Si compares totes les xifres dels ports valencians i de tots els ports catalans, resulta que són exactament igual, una mica per sobre la dels ports catalans. A més la dels ports catalans, després tenen les xifres de creuers. A més, el Port de Barcelona, encara no ha acabat la seva amliació, no?
Igualment, el PIB de Madrid, obviament anirà en augment sempre i quan la majoria de seus de grans empreses estaran allà. Estic segur que el PIB provincia de Madrid i provincia de Barcelona, sempre ha estat major el de Madrid, per lo tant lo de decadéncia catalana no estic tan segur.
El creixement d'uns no significa la decadéncia dels altres.
Sky March 17th, 2010, 01:55 PM Doncs avui han publicat això a la premsa:
Cataluña es la región con mejores perspectivas económicas del sur de Europa
La publicación especializada del periódico económico inglés Financial Times, fDi Markets, ha valorado a Cataluña como la región del sur de Europa con mejores perspectivas económicas de cara al futuro, según informó hoy la Generalitat en un comunicado después de que la agencia ACC1Ó recogiera en Cannes (Francia) el premio European Regions and Cities of the Future.
En la elaboración de los distintos rankings -en los que participaron 233 ciudades europeas y 142 regiones del continente- se tuvieron en cuenta factores como el potencial económico, los recursos humanos, el análisis de coste-efectividad, la calidad de vida, las infraestructuras, el clima pro-empresarial y las estrategias de captación de inversión.
En la categoría de regiones del sur de Europa, Cataluña se posiciona por delante de regiones como la Comunidad de Madrid, la región de Lisboa, o la Lombardía y el Piamonte italianos.
Es la primera vez que Cataluña participa en el estudio y ocupa también buenas posiciones en las otras categorías de los premios. Así, en el ranking global de las 25 mejores regiones europeas del futuro, Cataluña ocupa la posición 11, y es la única región española situada entre las 25 primeras.
http://www.expansion.com/2010/03/16/economia-politica/1268758581.html
Wasabi_ March 17th, 2010, 10:42 PM Doncs si això és veritat, que malament està la resta.
Sky March 21st, 2010, 12:33 PM Només un terç dels aturats vol canviar de comarca per feina
• LLAST La crisi no aconsegueix desterrar la manca de mobilitat dels treballadors catalans
• A CASA Segons les dades del Servei d'Ocupació de Catalunya, només un 21% sortiria de la seva demarcació i un 0,3% del país
Un dels tòpics més recurrents del treballador català és la nul·la disposició a canviar de lloc de residència per qüestions de feina. El que crida més l'atenció, però, és que la crisi pràcticament no estigui canviant aquest patró de conducta, ni tan sols en els aturats, els que més disposats haurien d'estar a moure's per un lloc de treball.
Segons dades del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), només un de cada tres aturats està disposat a sortir de la seva comarca de residència per accedir a una feina. Concretament, un 33,1%, xifra extreta dels resultats de les entrevistes de feina que es fan al SOC quan algú es dóna d'alta com a demandant d'ocupació. El cert és que la crisi ha fet augmentar aquesta xifra en tres punts en un any, ja que el gener del 2009 era del 29,7%, però un terç sembla poc en els temps que corren. Així ho admet Joan Josep Berbel, director del SOC, que creu que la manca de mobilitat "encara està molt arrelada".
Els catalans sense feina disposats a canviar de demarcació i de comunitat autònoma per feina són encara molts menys, un 21,3% i un 0,3% respectivament. Fa un any, els percentatges eren inferiors, del 18,6% i del 0,2%. A sortir del seu municipi de residència sí que hi estan disposats una gran majoria, el 98,3%. Tot i les reticències, Berbel va destacar que la disponibilitat a moure's "a poc a poc" està creixent.
Les dades del govern contrasten amb les de l'ETT Randstad, basada en més d'un miler d'entrevistes a tot l'Estat, segons les quals el 62% de persones en edat de treballar, ocupats i aturats, canviarien de ciutat per una feina. Potser els que van a una ETT a buscar feina en tenen més ganes que els que ho fan al SOC.
http://paper.avui.cat/article/economia/187196/aturats/reticents/buscar/feina/gaire/lluny/casa.html
Unravel March 22nd, 2010, 08:57 PM Cataluña en horas bajasSr. Director:
Por primera vez en la historia Madrid superó el año pasado a Cataluña en peso económico dentro de España.
Comentarios de la noticiaTus datosNombre: Correo electrónico : Tu opinión
Hispanidad, lunes, 15 de marzo de 2010
El declive catalán se veía venir. Viajando por España uno se da cuenta que Cataluña ya no es el motor de la economía española ni de la modernidad como lo fue hace unas décadas. Por ejemplo, la Comunidad Valenciana está ganando en dinamismo, se ha convertido en centro de eventos internacionales y el tráfico del puerto de Valencia ya duplica al de Barcelona. También Zaragoza se ha convertido en un importante centro de comunicaciones y la riqueza media de las familias aragonesas supera la de las catalanas.
Es curioso: hace 30 años, con un Estado centralista, Cataluña era el motor de España. Ahora, con más autogobierno que nunca y el nacionalismo más agresivo, está en declive. Quizá algunos deberían reflexionar.
Pilar González Rodríguez
http://www.hispanidad.com/noticia.aspx?ID=134833
:crazy2:
1 - Nos vamos a www.puertos.es y vemos que en 2009 la autoridad portuaria de Barcelona movió 43 millones de toneladas frente a las 58 de la autoridad portuaria de Valencia. Y todo el mundo sabe que 43 x 2 = 58 claro xD
2 - Eventos hemos tenido sí, y una caída en picado del PIB per capita en relación a la media española y europea también, que ya solo falta que nos supere Galicia (cosa que sucederá si esto sigue así...) y tendremos la división perfecta NORTE / SUR a la italiana. Tenemos también una alta tasa de paro y una de las mayores deudas de las autonomías. Para tirar cohetes :banana:
En fin, que algunos antes de tratar de explicar el "declive" de la economía catalana con esos argumentos, mejor que directamente expresen su deseo de que ese declive sea real y se hunda en la mierd*
Ize loob March 23rd, 2010, 01:35 AM ^^
amijo mio... Valencia es "pepera".. y desde el centro siempre se va a utilizar el engañoso argumento de que la comunidad Valenciana le pisa los talones a Catalunya.. (cosa que de ser cierta.. realmente no me importaria oye.. why not?)
luego la frasecita de :
También Zaragoza se ha convertido en un importante centro de comunicaciones y la riqueza media de las familias aragonesas supera la de las catalanas.
WTF!? Zaragoza és preciosa.. y sí, es sin duda una gran ciudad a nivel nacional... pero que coño!! yo no cambio mi piso en pleno centro de BCN por nada.. y sintiendolo mucho.. creo que tampoco por Zaragoza.
Y sin tan ricas son las familias aragonesas.. que alguién me explique por favor.. a que se debe esta invasión!? xDD Solo en mi clase de batxillerato hay 4 personas descendientes directos de aragoneses.
viscAbarcelona March 24th, 2010, 01:24 AM Y sin tan ricas son las familias aragonesas.. que alguién me explique por favor.. a que se debe esta invasión!? xDD Solo en mi clase de batxillerato hay 4 personas descendientes directos de aragoneses.
Doncs ja que ho dius, ara que hi penso és curiós però tens raó, no cal que cerqui gaire lluny per trobar-ne, només a la meva feina en conec un bon grapat. La veritat és que aquesta discussió és una ximpleria, doncs el fet és que ara mateix tots anem a mal borràs, aquests que han escrit això farien millor d'utilitzar el temps cavil·lant sobre els errors que hem fet per trobar solucions en comptes de provar sentir joia en la desgràcia dels altres.
minsamol March 26th, 2010, 01:04 AM Tienes toda la razón no se ni como comparan CAT cn VLC la verdad, con todos mis respetos a VLC pero estais todabia a años luz de nosotros...
:crazy2:
1 - Nos vamos a www.puertos.es y vemos que en 2009 la autoridad portuaria de Barcelona movió 43 millones de toneladas frente a las 58 de la autoridad portuaria de Valencia. Y todo el mundo sabe que 43 x 2 = 58 claro xD
2 - Eventos hemos tenido sí, y una caída en picado del PIB per capita en relación a la media española y europea también, que ya solo falta que nos supere Galicia (cosa que sucederá si esto sigue así...) y tendremos la división perfecta NORTE / SUR a la italiana. Tenemos también una alta tasa de paro y una de las mayores deudas de las autonomías. Para tirar cohetes :banana:
En fin, que algunos antes de tratar de explicar el "declive" de la economía catalana con esos argumentos, mejor que directamente expresen su deseo de que ese declive sea real y se hunda en la mierd*
mtrpls March 28th, 2010, 09:05 PM Tienes toda la razón no se ni como comparan CAT cn VLC la verdad, con todos mis respetos a VLC pero estais todabia a años luz de nosotros...
^^ con todos mis respetos alguien que no sabe escribir correctamente la palabra "todavía" no debería sacar tanto pecho y creer ilusoriamente en supuestas ventajas añoslucistas respecto a nadie...
Izo March 29th, 2010, 12:16 AM El PIB català cau més que la mitjana espanyola
Només Balears i Astúries ho han fet pitjor que Catalunya en els últims deu anys
L'economia catalana ha perdut força en els últims deu anys, fins al punt que va registrar un creixement inferior a la mitjana espanyola. Segons les dades publicades aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística, entre 2000 i 2009 el PIB de Catalunya va millorar un 2,09% en termes reals, mentre que al conjunt d'Espanya l'avanç va ser del 2,32%.
De fet, en aquests últims deu anys, Catalunya només ha aconseguit situar-se com la quinzena comunitat que més ha crescut i només ha superat les Illes Balears, que es van anotar una millora del 1,66%, i a Astúries, que va créixer un 2,02%.
Per una altra part, vuit autonomies, juntament amb Ceuta i Melilla, van aconseguir un creixement superior a la mitjana nacional. Encapçalen la llista Extremadura i la Regió de Múrcia, el PIB de la qual, en ambdós casos, es va incrementar un 2,79%.
També Madrid es troba entre les comunitats que van créixer per sobre de la mitjana, concretament un 2,54%. Aquest fet hauria ajudat la comunitat madrilenya a superar a Catalunya com a territori amb més pes en l'economia espanyola, segons un estudi realitzat per la Fundació de Caixes d'Estalvi publicat fa uns dies. Segons aquesta entitat, Madrid representaria ja el 18,71% del PIB espanyol, mentre que Catalunya es queda en el 18,68%. Unes altres fonts, però, afirmen que Catalunya continua sent líder. Sigui com sigui, el canvi de lideratge l'analitza Gonzalo Bernardos, professor del Departament d'Economia de la UB al seu bloc.
Per la resta, el 2009 no va anar gaire millor per a l'economia catalana, que va caure un 4,1%, mientre que l'espanyola va cedir un 3,6%, fent bona la previsió que la Funcas va fer al gener. No obstant, les majors reculades se les van anotar Aragó, l'economia de les quals es va contreure un 4,4%, i la Comunitat Valenciana, amb un 4,3%. Les quals menys van sofrir la crisi van ser Melilla (que només va caure un 1,1%) i Ceuta, un 1,7%.
Amb tot, Catalunya se situa com la quarta autonomia amb un PIB per càpita més elevat amb 26.831 euros per habitant, just després del País Basc (30.703), Madrid (30.029) i Navarra (29.598). Segons l'INE, la mitjana espanyola se situa en els 22.886 euros.
Font: http://www.economiadigital.cat/cat/notices/2010/03/nomes_balears_i_asturies_ho_han_fet_pitjor_que_catalunya_en_els_ultims_deu_anys_12663.php
Sky March 30th, 2010, 02:04 AM Pujol critica que sigui més fàcil posar una empresa a Fraga que a Lleida
• L'expresident català ha visitat aquest dilluns la Noguera
L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, ha criticat aquest dilluns des de Balaguer les polítiques econòmiques i empresarials de la Generalitat. Pujol ha manifestat que Catalunya no pot sortir de la crisi mentre sigui més fàcil instal·lar una empresa a Aragó que a la província de Lleida. Segons l'expresident, el govern tripartit també hauria de remar en una mateixa direcció en tot el relatiu a l'economia.
Sobre l'Estatut, Pujol ha augurat que sortirà 'molt ferit' de la sentència del Tribunal Constitucional i responsabilitza el PSOE i el PP d'haver utilitzat l'Estatut en contra dels interessos de Catalunya.
http://www.segre.com/noticies/detall-de-la-noticia/article/pujol-critica-que-sigui-mes-facil-posar-una-empresa-a-fraga-que-a-lleida/199/
mtrpls April 10th, 2010, 11:39 AM El País:
La demanda de oficinas se triplica en Barcelona
LL. P. - Barcelona - 10/04/2010
La demanda de oficinas en Barcelona y su área metropolitana, que cayó en picado por las crisis inmobiliaria y financiera, ha empezado a reactivarse este año. Durante el primer trimestre se alquilaron 90.503 metros cuadrados, casi el triple que en el mismo periodo del año pasado, según informó ayer la consultora inmobiliaria CB Richard Ellis (CBRE). Los alquileres se han producido justamente en las zonas donde más se están concentrando los edificios para estos usos empresariales: 22@ y Diagonal Mar, en Barcelona; la plaza de Europa, en L'Hospitalet de Llobregat; Cornellà, y Sant Cugat.
La demanda de oficinas no sólo refleja el estado del mercado inmobiliario, sino también del empresarial, puesto que la contratación depende de las nuevas sociedades que se crean, las aperturas de sedes o delegaciones de empresas extranjeras, y el traslado de firmas de un lugar a otro. Según la consultora, las operaciones se incrementaron el 23,1% entre enero y marzo.
El precio de los alquileres, según CBRE, se mantuvo estable, por lo que se rompió la tendencia bajista de los últimos trimestres. En la zona del paseo de Gràcia y la Diagonal las rentas son de 20,5 euros por metro cuadrado, tres euros menos que el año pasado.
Vilarrubla April 10th, 2010, 12:06 PM ^^ La comparació hauria de ser amb l'any passat i amb fa dos anys, per saber si està tornat als nivells d'abans de la crisi o no.
Izo April 20th, 2010, 06:38 PM Els igualadins compren el 46% en esports a Manresa o a Lleida
Un estudi de la UBIC igualadina conclou que cal reforçar el sector
Igualada Comerç ha presentat aquesta setmana el seu Programa d'Orientació d'Equipaments Comercials, amb la conclusió que "cal equilibrar l'oferta comercial d'Igualada". Les àrees on es produeixen més fugues (és a dir, els igualadins van a comprar a fora) són el sector dels mobles i, sobretot, els esports.
En l'estudi, realitzat per la firma Procom i presentat per Raimon Serret, se subratlla "la manca de formats especialitzats". "Les fugues en articles esportius arriben al 46,3%" segons Serret, i són en majoria a Lleida (Unipreus) i Manresa (Decathlon). En l'apartat dels mobles, les fugues arriben a unes dimensions del 20%.
Font: http://www.regio7.cat/anoia/2010/04/20/igualadins-compren-46-esports-manresa-lleida/79695.html
^^
No pensava que tants igualadins marxessin a Lleida a comprar. Encara es convertirà en la capital del shopping de ponent. XD
Vilarrubla April 20th, 2010, 06:45 PM ^^ En mobles és normal... sobretot tenint Solsona a prop... jo al menys hi havia anat molt abans, i de mobles de cuina hi ha una empresa de força qualitat, diria que cap al Camp de Tarragona també hi ha alguna mena de concentració de empreses de mobles?
Sky April 20th, 2010, 07:05 PM Abans de llegir el cos de la notícia sabia que es referien a l'Unipreus. xD
Izo April 30th, 2010, 01:28 AM L'atur juvenil es dispara un 89% a Barcelona
L'atur juvenil va augmentar un 89 per cent entre 2007 i 2009, segons un estudi presentat aquest dimecres pel Consell de la Juventut de Barcelona (CJB), que recull la situació actual dels joves de Barcelona en un context de crisi, així com de les polítiques públiques juvenils.
L'estudi constata que l'atur juvenil va passar d'afectar 10.235 joves d'entre 16 i 29 anys 2007 a 19.360 joves en 2009, la qual cosa suposa un increment un 22 per cent superior al de la població general.
Els joves de Barcelona són els que més estan sofrint aquesta crisi, ja que els seus contractes laborals són indefinits o temporals -- amb xifres de 51.893 contractes indefinits enfront dels 430.461 contractes temporals--, la qual cosa els porta a una precarietat laboral i una inestabilitat que no els assegura el lloc de treball de cara al futur.
El Consell avança que, per pal·liar el malestar de la joventut, és necessari millorar la integració de la Formació Professional en el sistema educatiu perquè els joves puguin assegurar-se una sortida laboral, així com la progressiva implantació de la Xarxa de Punts d'Informació Juvenils per solucionar els seus dubtes i inquietuds.
Font: http://www.economiadigital.cat/cat/notices/2010/04/l_atur_juvenil_es_dispara_un_89__a_barcelona_13268.php
mtrpls May 7th, 2010, 01:39 AM El País:
La economía catalana sale de la recesión tras 21 meses
En el primer trimestre de 2010 el Producto Interior Bruto registró un crecimiento del 0%, según la Consejería de Economía y Finanzas
EUROPA PRESS - Barcelona - 06/05/2010
La economía catalana abandona la recesión tras un primer trimestre de 2010 en el que el Producto Interior Bruto (PIB) registró un crecimiento del 0% y rompió la tendencia de caída de los últimos siete trimestres, según el Departamento de Economía y Finanzas.
El gobierno catalán ha señalado que la "notable mejora" de los índices macroeconómicos responde sobre todo al comportamiento de la industria, que registró un descenso del 1,7% entre enero y marzo frente a las caídas de más del 15% que había alcanzado en trimestres anteriores. Los indicadores de actividad del sector y el índice de producción industrial también registraron variaciones positivas hasta marzo, mes en el que el crecimiento alcanzó el 8,6%, según ha explicado la consejería.
El indicador de clima industrial, que está vinculado a las expectativas de las empresas, registró en marzo el mejor dato desde mayo de 2008, y la cartera de pedidos, a pesar de estar todavía en valores negativos, arrojó el mejor comportamiento desde octubre de hace dos años. Así, la contribución negativa de la industria al crecimiento de Cataluña (situada en el -1,1% en el último trimestre de 2009) se moderó hasta el -0,3% en los primeros tres meses de este año.
Por lo que respecta a la construcción, mantuvo la "fuerte contracción", con un descenso del 8,4%. El gobierno catalán constató que persisten los efectos del ajuste drástico de la actividad, a pesar de que mejoraron algunos indicadores de la demanda de vivienda y de hipotecas. Los servicios también recortaron su caída del 1,2% al 0,7% en este periodo, gracias a la mejora de las ventas del comercio al detalle, que en marzo crecieron un 7,2%.
El Departamento de Economía ha recordado que el grado de apertura al exterior de la economía catalana es una fortaleza que propicia la recuperación industrial (ligada al mayor dinamismo de las economías europeas) y que la sitúa en un lugar ventajoso frente a otras zonas de España en la reactivación económica.
xussep80 May 7th, 2010, 03:34 AM I algú és tan crèdul d'empassar-se el que diu aquest article?
:crazy:
mtrpls May 7th, 2010, 09:52 AM Més del mateix:
La luz al final de la recesión
Exportaciones y ayudas al consumo acaban con 21 meses de desplome de la economía catalana - El PIB se estabilizó en el primer trimestre
LLUÍS PELLICER - Barcelona - 07/05/2010
Tras 21 meses en el pozo, Cataluña abandonó ayer la pertinaz recesión. Ni que sea desde el punto de vista técnico y oficial. Sostenida por una mejora de la industria, cuya producción ha aumentado gracias a las exportaciones y a los planes públicos de fomento del consumo, la economía catalana ha frenado su sangría por primera vez desde el segundo trimestre de 2008. El producto interior bruto (PIB) no avanzó ni retrocedió durante los tres primeros meses del año, según el Departamento de Economía y Finanzas.
Financial Times' define Cataluña como "una joya" con "imperfecciones"
El dato, aunque positivo, fue recibido con cautela. Incluso el presidente de la Generalitat, José Montilla, afirmó que "todavía hay muchas incógnitas e interrogantes". Y es que el crecimiento cero se refiere al estancamiento que hubo de un trimestre a otro. En términos anuales -en comparación con el periodo de enero a marzo de 2008-, el PIB catalán sigue siendo negativo, con una caída del 1,5%. El contexto internacional dista de ser sólido. Prueba de ello es que ayer las principales bolsas mundiales se tiñeron de rojo.
En cualquier caso, los datos que ahora manejan la Administración, las patronales y los servicios de estudios de las entidades financieras son mucho más alentadores que los de hace un año. La industria catalana consiguió durante estos primeros meses del año consolidar la senda de la recuperación que empezó a asomar el año pasado y el sector logró cambiar de signo algunos de sus números rojos.
Las exportaciones crecieron en febrero el 13,8%, frente a la bajada del 30,2% de un año atrás, y la producción subió el 8,6% en marzo, frente al descenso del 24,3% de 2009. Ello se refleja en el clima industrial, que mide la evolución y las expectativas del sector. Este indicador sigue bajo cero, pero ha remontado de -46,5 puntos en febrero de 2009 a -17,9 puntos este año. Y sobre todo se ha trasladado al comportamiento del conjunto de la industria catalana, que pasó de experimentar caídas superiores al 15% a bajar un 1,7%.
Los analistas consultados convienen en que el dato era esperable, puesto que la economía catalana tiene un elevado grado de apertura a los mercados internacionales, del 70%. Lo tiene para lo malo, puesto que la economía catalana se contrajo el año pasado el 4,1%, frente al 3,6% del conjunto de España, pero también para lo bueno. "Cataluña ha vivido con más intensidad que otras comunidades la recesión porque, además de vivir la crisis local de la construcción, ha sufrido más el retroceso global", explica el jefe del Servicio de Estudios de Caixa Catalunya, Xavier Segura.
La progresiva recuperación de la economía real de los países de la Unión Europea está dando alas a las exportaciones catalanas, que se están beneficiando de la bajada del la moneda de la UE frente al dólar para sus clientes de fuera de la zona euro.
Sin embargo, la industria, en especial la del automóvil, se ha ido recuperando también por los planes de estímulo al consumo. Y de hecho, la duda de los expertos a los que ha consultado este diario es precisamente qué ocurrirá con la subida del impuesto sobre el valor añadido (IVA) de julio y la retirada progresiva de los incentivos.A pesar de que el presidente del Ejecutivo catalán, José Montilla, celebró ayer la salida de la recesión, también pidió prudencia. "Queda mucho trabajo por hacer", advirtió. Y es que los expertos esperan que a este crecimiento intertrimestral del 0% le siga ahora una etapa de estancamiento, por lo que Cataluña podría cerrar el año en números rojos en comparación con 2009, aunque mucho menos abultados que los que ha venido registrando hasta ahora.
"El dato nos dice que la economía ya ha tocado fondo, que la caída ha parado, pero es probable que, a partir de ahora, crezcamos algo por encima del 0%, sin grandes alegrías porque aún tenemos un mercado inmobiliario muy tocado y un sistema financiero del que el crédito no sale con fluidez", asegura el catedrático de Economía de IESE Antonio Argandoña. En efecto, la recesión del sector de la construcción se agravó con una bajada del 8,4%, aunque las transacciones de vivienda y los ingresos por transmisiones patrimoniales de la Generalitat crecieron.
De momento, Cataluña ha dado un primer paso. "Primero, la inversión y las exportaciones; después, la ocupación y, por último, el consumo". Es el engranaje de la recuperación que recuerda el jefe de Estudios Económicos de la Cámara de Comercio de Barcelona, Joan Ramon Rovira.
No obstante, Rovira recuerda también que una recuperación sólida requeriría un sistema financiero normalizado que conceda créditos con fluidez y que permitan dar apoyo a la recuperación de la inversión y las exportaciones. Y ahí está una de las claves que apuntan los analistas para dar el salto a crecimientos superiores al 2%, que son los que permiten crear empleo: acometer reformas estructurales que dependen del Gobierno central. "El dato es bueno, pero hablaremos de recuperación cuando se realicen las reformas estructurales urgentes: la del mercado laboral, el sector público y el mercado financiero", señala el profesor de Economía de ESADE Josep Comajuncosa. Precisamente, ayer, el Financial Times publicaba un extenso trabajo en el que definía Cataluña como la "joya de la corona" pero con "imperfecciones", y mencionaba la necesidad de reformar el mercado laboral y aumentar la inversión en I+D+i.
La recuperación de la economía europea y la bajada del euro también puede favorecer la industria turística. Y eso, junto con las exportaciones, puede compensar el descenso del consumo interno, aunque la Generalitat maneja datos que apuntan, como mínimo, a un despertar de este indicador. Las importaciones, por ejemplo, en febrero siguieron descendiendo, pero lo hicieron el 0,3%, frente al 44,3% de mayo de 2009, cuando tocaron fondo. Y las ventas del comercio minorista se incrementaron el 7,2%, cuando hace un año bajaron el 13,1%. Esta mejora ayudó a reducir la caída del sector servicios al 0,7%.
No obstante, el vicerrector de la Universidad de Barcelona Gonzalo Bernardos considera que este incremento se da por el efecto de la subida del IVA en julio, que ha supuesto que los ciudadanos anticipen compras. "El principal sector catalán es la industria agroalimentaria, y no ha ido mejor", sostiene. Este sector capeó el temporal con incrementos de hasta el 7,1% el año pasado, mientras que en el primer trimestre del año subió el 3,3%.
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/luz/final/recesion/elpepuespcat/20100507elpcat_1/Tes
xussep80 May 7th, 2010, 10:34 AM I algú és tan crèdul d'empassar-se el que diu aquest article?
:crazy:
viscAbarcelona May 7th, 2010, 04:51 PM I algú és tan crèdul d'empassar-se el que diu aquest article?
:crazy:
No veig pas que s'equivoqui en res ni que doni dades errònies fent-hi una ullada. Podries instruir-nos?
xussep80 May 7th, 2010, 08:11 PM No veig pas que s'equivoqui en res ni que doni dades errònies fent-hi una ullada. Podries instruir-nos?
Jo no he d'instruir ningú, cadascú que pensi el que li roti. Si tu ets feliç creient que Catalunya surt de la recessió amb una taxa d'atur propera al 20%, doncs molt bé. Ja veurem com estem els propers mesos.
Vilarrubla May 7th, 2010, 09:47 PM Bé, Catalunya ha copat quasi bé la meitat de la xifra espanyola de recuperació de llocs de treball. Per començar no està malament, però a veure si seguim així o si el mes que ve tornem a anar malament (a l'abril de l'any passat també va haver-hi cert estancament per tornar a la caiguda en picat).
A mi em sembla que no s'ha de ser excessivament positiu i omplir-se la boca dient "em sortit de la recessió", a vegades s'haurien de limitar a donar les xifres. I sobretot sent només un trimestre... esperat a dir-ho al segon o al tercer trimestre o estimacions "reals" de com està anant l'inici del segon.
Però tampoc em sembla que s'ha de ser excessivament negatiu.
viscAbarcelona May 7th, 2010, 09:47 PM Jo no he d'instruir ningú, cadascú que pensi el que li roti. Si tu ets feliç creient que Catalunya surt de la recessió amb una taxa d'atur propera al 20%, doncs molt bé. Ja veurem com estem els propers mesos.
Precissament les últimes dades deien que l'atur havia baixat per primer cop a l'abril, i més del 40% de la baixada que s'ha donat a tot l'estat espanyol ha sigut gràcies a Catalunya. Això sense comptar que independentment de les dades d'atur oficials, també oficialment s'ha estimat una forta crescuda del pes de la economia negra, i aquesta gent malgrat no pagar impostos directes, si que consumeixen (de fet aquest és el millor mecanisme per a estimar aquest sector). Però bàsicament caus en l'error de "creure". No és que jo cregui o tu deixis de creure, això són dades estadístiques, i per cert l'eurostat ha avalat en nombroses ocasions l'independència i rigurositat de l'INE. A més per evolució ja es preveia des de l'últim trimestre de l'any passat que això passaria, no és res nou, i que només per què sigui una noticia bona sigui difícil de "creure", doncs que vols que et digui...
mtrpls May 7th, 2010, 11:38 PM Jo no he d'instruir ningú, cadascú que pensi el que li roti. Si tu ets feliç creient que Catalunya surt de la recessió amb una taxa d'atur propera al 20%, doncs molt bé. Ja veurem com estem els propers mesos.
^^ sortir de la recessió només vol dir que deixem de tenir un creixement negatiu del l'economia. No vol dir que tot siguin flors i violes. Evidentment, en els últims 2 anys la situació ha empitjorat molt i sortir de le recessió no significa que tot sigui com abans de la crisi. Només vol dir que a partir d'ara s'espera que el creixement serà positiu respecte als periodes anteriors... Trigarem anys en recuperar el que s'ha perdut...
Wasabi_ May 9th, 2010, 11:40 AM http://img.alibaba.com/photo/109579610/RIMMEL_COLOUR_PALETTE_MAKEUP_SETS_NEW_ARRIVAL.jpg
xussep80 May 9th, 2010, 04:27 PM Per mi, no hi creixement econòmic real fins que aquest no és superior a la taxa d'IPC. Per tant, si tenim creixement 0 i un IPC del 0.6%, com està la cosa?
Vilarrubla May 9th, 2010, 06:22 PM Ja però quan es diu que la recessió ha acabat no vol dir que hi hagi creixement econòmic real, sino que simplement ja no hi ha decreixement, que per començar ja és molt.
Això si, si tenim en compte que es compara amb l'any 2009 vol dir que estem estancats respecte l'any 2009 i no respecte a l'any anterior de començar la crisi. I la baixa de les borses en gral. La devaluació de la moneda, l'IPC del 0'6%, etc, etc.
mtrpls May 12th, 2010, 09:41 AM El País:
El cava entra en la tierra del champaña
La crisis aumenta el 40% la venta del espumoso catalán en el país vecino - Los representantes del caldo francés defienden que no han perdido mercado
CRISTINA DELGADO - Barcelona - 12/05/2010
Para adquirir una botella de cava en un hipermercado francés no se puede ir a hacer la compra con prisas. Encontrarlo cuesta un poco, porque suele estar en las estanterías más escondidas. Pero en la mayoría de grandes superficies cada vez es más fácil hacerse con una botella. La exportación de este producto a Francia creció en 2009 el 40%. "La clave de la expansión en Francia reside en que, entre los vinos espumosos, el cava tiene la mejor relación calidad-precio", resume Pere Bonet, presidente de la Cofradía del Cava Sant Sadurní y director de comunicación de Freixenet. Una botella de cava brut Cordón Negro de esta bodega valía la pasada semana en un establecimiento de la cadena Casino, en la ciudad gala de Carcasona, 5,5 euros. El champaña más económico, costaba 9,90 euros, y si se buscaba una marca más o menos conocida, cerca de 20 euros.
"La clave del éxito es la relación entre calidad y precio", dicen las bodegas
La crisis, asegura Bonet, facilita la expansión del cava en muchos mercados, donde los asequibles precios del espumoso catalán les están permitiendo encontrar nuevos clientes que antes se decantaban por el champaña. "Si el cava ha crecido, no es a costa del champaña", defiende directora de la Oficina de Información del Champagne en España, Núria Gené. "Las cifras de consumo en Francia de champaña se han mantenido. Han cambiado los hábitos de consumo, ya que se toma más en el hogar que fuera y han crecido las marcas blancas y más económicas, pero se sigue vendiendo la misma cantidad", defiende. A pesar del crecimiento de su presencia, las botellas de cava que compraron los franceses en 2009 (3,3 millones) son aún pocas si se comparan con los 161 millones de unidades que consumieron de champaña.
Haya robado espacio a otros vinos o a potenciales consumidores del caldo galo, lo cierto es que no sólo en Francia (donde triunfa el brut de gama media) el cava ha encontrado un nuevo nicho de clientes. En Bélgica, por ejemplo, también aumentó la exportación el 57%, hasta los 15,6 millones de botellas el pasado año según cifras del Consejo Regulador del Cava. En total, se exportan 131 millones de botellas de cava al extranjero, frente a las 112 millones de champaña (pese a que se fabrican el 33% más del francés que del catalán, según cifras de Bureaux du Champagne).
"Fuera llegamos con una carta de presentación al más alto nivel: la denominación de origen, que es un distintivo en la Unión Europea", subraya Bonet. La presencia en Francia se limita, en general, a la distribución de botellas a través de cinco grandes cadenas de supermercados. "El reto ahora es conseguir crecer en restaurantes y en el canal gourmet
[tiendas de productos de alimentación de gama alta]", dice. En la carta de los restaurantes aún es poco común encontrar un Juvé & Camps o un Codorníu. Es el siguiente objetivo, explican fuentes del sector.
Los productores también se marcan como reto ampliar la explotación a países de fuera de la Unión Europea (adonde ahora va el 24% de la venta exterior), como Japón, donde se enviaron 4,8 millones de botellas de cava el año pasado, el 23% menos que en 2008 (y el 5,8% menos que de champaña).
La cofradía ha organizado para dentro de unos días un viaje a ese país, en el que investirán como cofrade de honor al arquitecto Toyo Ito, gran amante del vino según los organizadores del evento. Además de la ceremonia de investidura, aprovecharán el viaje para organizar conferencias y catas de cava con cerca de 240 hosteleros y expertos nipones. Quieren demostrar que con el sushi, no hay nada como un buen cava.
Sky May 27th, 2010, 12:28 AM Diagonal, el eje comercial de Barcelona más azotado
La Avinguda Diagonal de Barcelona es el eje comercial cuyas rentas más han caído en los últimos años (un 10% en 2009 hasta los 70 euros por metro cuadrado y mes). También es el eje con más locales vacíos: tiene una disponibilidad del 8%, la más alta de todos los grandes ejes de la ciudad.
Por otro lado, la Avinguda Diagonal es, junto con la calle Pelai, el eje donde la diferencia entre una acera y otra es mayor. Mientras que el lado montaña tiene una renta media de 80 euros por metro cuadrado y mes, el lado mar se situó en 2009 en 47 euros por metro cuadrado y mes, según el último informe elaborado por la consultora Ascana.
Motivos
Los consultores atribuyen la escasez de demanda de locales comerciales al exceso de tráfico y a unas aceras demasiado estrechas que no invitan al paseo.
El tramo situado entre Francesc Macià y Via Augusta cuenta, en el lado de montaña, con uno de los mejores dinamizadores de comercio que existe actualmente: la llegada de tiendas del grupo Inditex. Zara fue uno de los primeros impulsores de la zona, que este año se ha beneficiado además de tres nuevos establecimientos del grupo: Uterqüe, en el número 580 de la avenida, Massimo Dutti en el 484, y Zara Home, que abrirá en el número 500.
Pese a que el lado montaña mantiene su dinamismo, lo cierto es que las últimas marcas de lujo que resistían en la Diagonal están abandonando. Es el caso de Dolce&Gabbana, que cerró el año pasado, y de Giorgio Armani, que abandonará el número 556.
El informe de Ascana indica que “en Barcelona las marcas de lujo se nutren del turismo, y a éste le cuesta llegar a la Diagonal”.
Los problemas de esta avenida y su posible reforma han sido largamente discutidos en las últimas semanas a raíz de la consulta popular impulsada por el alcalde Jordi Hereu. Las dos propuestas de reforma del alcalde fueron rechazadas por un 80% de los votantes. La mayoría alegó que no era el momento o que prefería otras opciones.
Sin embargo, otro barómetro realizado por el Ayuntamiento en febrero de 2009 concluyó que un 65% de los ciudadanos avalaba ampliar las aceras y un 45,4% se manisfestaba de acuerdo con la idea de restringir el tráfico privado. Entonces, un 51% estaba de acuerdo con el proyecto de reformar la avenida.
El tramo comprendido entre Francesc Macià y Rambla Catalunya no sólo tiene el porcentaje de disponibilidad más elevado de las principales calles de Barcelona, los consultores inmobiliarios destacan su preocupación porque algunos locales llevan hasta seis años desocupados. Es el caso del número 411 (lado mar), propiedad de Capitanía General.
En la misma acera, los números 435, 437 y 439 también están vacíos, los dos últimos llevan desocupados dos años y tres años, respectivamente. También están vacíos los números 459, 465 y 477. El número 463, ocupado anteriormente por Cortefiel también tiene el cartel de en alquiler. En conjunto, en este tramo de la Diagonal hay dos locales disponibles en el lado montaña y nueve en el lado mar.
El socio fundador de Ascana, Eduardo Rivera, cree que mientras el lado montaña de la Diagonal crecerá al rebufo de las marcas de Inditex, el lado mar tiene un porvenir mucho más difícil. La reforma de la Diagonal podría haber sido una salida para esta acera, “por eso todos los comerciantes iban a votar la opción A, el bulevard, que ensanchaba las aceras”.
De momento, este lado de la Diagonal seguirá acogiendo empresas de servicios, como Bankpime, o de restauración, como Tagliatella, que llegaron en el último año.
http://www.expansion.com/2010/05/26/catalunya/1274905917.html
BCNforever May 27th, 2010, 12:36 AM Aquest es un altre exemple de perquè s'ha de remodelar sense tardança aquest eix.
Es crucial transformar-lo en un bulevard, encara que, com he dit, no eliminant tant la presència del cotxe, però sí fer-li algo
Izo June 4th, 2010, 08:40 PM L'atur baixa un 3,19% a Catalunya
La taxa de desocupats va disminuir un altre cop al maig i es va situar en 574.736 persones
http://www.elpunt.cat/imatges/00/43/alta/780_377_43827_95220df7eefd3ba1a38ff33228b38efd.jpg
El nombre de desocupats a Catalunya va baixar el mes de maig en 18.920 persones, fet que va situar la taxa de l'atur en 574.736 persones, un 3,19% menys que a l'abril, segons dades del Ministeri de Treball. Així, Catalunya va registrar una contracció de la desocupació per segon mes consecutiu, després de deu mesos amb un augment continuat de l'atur, que va arribar a superar al març les 600.000 persones. En termes absoluts, Catalunya va ser la primera comunitat de l'Estat on més va disminuir l'atur. Al conjunt de l'Estat, l'atur va baixar en 76.223 persones, i va situar la taxa en 4.066.202 desocupats, un 1,84% menys que a l'abril.
Els bons resultats del maig en l'atur s'han d'afegir a la baixada que ja es va registrar a l'abril i que posava fre a deu mesos consecutius amb un augment continuat del nombre de desocupats. Així, aquest abril l'atur va baixar, en termes intermensuals, un 3,19%, mentre que a l'abril ho va fer també en 10.382 persones més, quantitat que representava un 1,72% menys que el mes anterior.
En termes interanuals, les llistes de les persones que busquen feina a Catalunya continuen estan però molt per sobre de les taxes registrades el maig del 2009. Així en els últims dotze mesos el nombre de desocupats es va incrementar en 69.695 persones, dada que representa un 13,8% més. Per comarques, es va reduir l'atur per segon mes consecutiu a Barcelona (-2,84%) i Tarragona (-3,49%), i per tercer mes consecutiu a Girona (-4,54%), mentre que a Lleida el maig va ser el primer mes en què es van registrar bons resultats després de deu mesos (-5,29%).
Per sexes, el 53% del nombre total de desocupats al maig són homes i el 47% restant són dones.
L'atur va registrar també una baixada important pel que fa a les dades de la població estrangera, una mica superior fins i tot a la mitjana catalana. Així, al maig es van registrar 4.534 estrangers menys en les llistes de l'atur, un 3,39% menys que el més anterior, i van situar la taxa total de desocupats d'aquest col·lectiu en les 129.299 persones, proporció que representa un 22,5% del total de desocupats.
Serveis i indústria
Un cop més el sector serveis ha encapçalat la recuperació de l'ocupació. El nombre de desocupats en turisme, restauració i transport que conformen el sector terciari es va reduir al maig a Catalunya en 11.814 persones. Destaca també el bon comportament de l'ocupació en la indústria, on es van recuperar 3.467 llocs de treball, una xifra que supera la registrada en la construcció. Malgrat les bones dades de la taxa d'atur en aquests dos darrers mesos, el nombre de desocupats d'aquests sectors continua sent alt.
Al conjunt de l'Estat, l'atur també va baixar, en aquest cas en 76.223 persones, i va situar la taxa en 4.066.202 desocupats, un 1,84% menys que el mes anterior. En termes anuals les llistes de persones que busquen feina continuen ampliant-se i sumen 446.063 persones més respecte al maig del 2009, això és un 12,32% més.
Creix l'afiliació al règim d'autònoms
L'afiliació al règim especial de treballadors autònoms al maig del 2010, en termes de mitjana mensual, va augmentar en 590 persones a Catalunya, el 0,11% respecte de l'abril, i es va situar en una xifra de 544.615 afiliats. En termes interanuals, l'afiliació d'autònoms es va reduir de 18.168 persones, que representa una disminució del 3,23%, més elevada que la registrada al conjunt de l'Estat (-2,96%). En termes mensuals, l'afiliació va augmentar respecte del mes d'abril a totes les demarcacions excepte Lleida, on es va reduir en 64 persones. En termes interanuals, l'afiliació va disminuir a les quatre demarcacions, sent la de Tarragona la que va registrar la davallada més gran (-4,52%) i la de Barcelona la més feble (-2,95%). Al mig es van situar Girona (-3,43%) i Lleida (-3,68%). Tot i la davallada interanual el creixement d'afiliacions és un signe positiu.
Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/177123-latur-baixa-un-319-a-catalunya.html
Izo June 8th, 2010, 08:54 PM La Generalitat diseña un nuevo plan de política industrial para fomentar la salida al exterior
El Govern fija un nuevo programa con las directrices para lograr la transformación del modelo industrial de Catalunya
El Govern de la Generalitat definió ayer las directrices que guiarán la política industrial y de fomento empresarial en Catalunya en los próximos diez años. El nuevo plan de política industrial parte con el objetivo de consolidar la transformación del modelo industrial y para ello prevé que la cuota de exportación mundial de Catalunya crezca del 0,39% actual hasta un 0,43% en el año 2015.
De esta forma, la internacionalización de las empresas representa uno de los ejes prioritarios para la Generalitat, que aspira a incrementar el número de multinacionales catalanas. Según explican desde el Govern, las inversiones productivas en el extranjero representan la principal estrategia de adaptación al cambio de modelo industrial internacional, “ya que permiten aumentar el número de empresas autóctonas con capacidad de controlar una cadena de valor de ámbito mundial”.
Font: http://www.elvigia.com/noticia.php?idNoticia=1820
Izo June 17th, 2010, 03:57 PM La crisi del maó:
Deka pagarà fins a un 10% menys per Diagonal 640, la joia immobiliària de Barcelona
La venda de l'antiga seu de Caja Madrid a Barcelona és el millor exponent de la crisi immobiliària que sofreix el país. El seu amo, Realia, ha hagut d'acceptar un descompte que pot arribar al 10% sobre l'última valoració oficial de l'immoble –157 milions- per vendre-li-ho al fons alemany Deka. Al final, tot dóna a entendre que la venda es tancarà en una xifra d'entre 145 i 150 milions. Però el més cridaner és que en dos anys, el valor de l'edifici ha caigut més d'un 30%.
Ni els millors immobles de les grans capitals resisteixen l'envestida de la crisi. Diagonal 640 estava valorat en més de 200 milions d'euros al tancament de 2007, quan la crisi estava en els seus inicis. Des de llavors, el seu preu ha sofert un tijeretazo d'al voltant del 30% que la seva posada a la venda no ha fet sinó confirmar.
L'alienació de l'edifici per part de Realia –participada a parts iguals per Caja Madrid i FCC- estarà totalment tancada el proper mes de juliol. En aquests moments es troba en fase de due dilligence –anàlisi jurídica i econòmic de l'operació- i el comprador és el fons alemany Deka, molt actiu històricament a Barcelona, on ha adquirit recentment la seu del BBVA, a la Plaça de Catalunya.
Realia ha hagut de rebaixar les seves expectatives de preu per a un dels millors edificis de la seva cartera. Després de les Torres KIO de Madrid, Diagonal 640 és el segon actiu més important de Realia en el seu apartat d'oficines de lloguer.
Encara que quan van posar l'edifici en venda el passat mes de març els seus directius no estaven disposats a rebaixar el preu des dels 157 milions de taxació oficial, la realitat del mercat i les pèrdues acumulades per Realia –que preveu canviar les seves pèrdues per números negres aquest mateix any gràcies en gran part a les desinversions- l'han obligat a acceptar un suculent descompte sobre els preus de fa poc més de dos anys.
Diagonal 640 té 28.000 metres quadrats repartits en vuit plantes i comptes amb 400 places de garatge. En aquests moments el seu principal inquilí és la consultora PWC.
Font: http://www.economiadigital.cat/cat/notices/2010/06/deka_pagara_fins_a_un_10__menys_per_diagonal_640__la_joia_immobiliaria_de_barcelona_14214.php
Izo June 18th, 2010, 05:11 PM Notícies sobre la crisi
«Que retallin els més de 100.000 funcionaris inútils que hi ha a Madrid»
http://fotoselpunt.lg1.simplecdn.net/32/57/baixa/780_008_3257211_5437a39285316961ff4b39d97e6f671f.jpg
El conseller Josep Huguet assegura que la baixada de sou
als treballadors públics és una mesura d'urgència necessària.
Foto: JUANMA RAMOS.
«El fre al sector públic pot afectar les empreses que treballen per a l'administració»
«La reducció d'empreses públiques no es pot fer a curt termini»
«La pujada d'impostos és inevitable perquè, si no, no surten els números»
«Tenim previst obrir una nova plataforma d'aterratge a Algèria»
«Revisarem les 17 delegacions que tenim a fora per saber si n'hi ha cap de prescindible»
«La baixada de l'euro ens permetrà recuperar alguns mercats emissors»
En plena voràgine de retallades, al conseller l'indigna que totes les administracions paguin igual i acusa l'Estat de ser el principal causant del dèficit. Es lamenta que Catalunya no tingui més poder sobre la caixa i assegura que en aquest context la pujada d'impostos és inevitable. A pesar del reajust, l'aposta del govern per l'R+D+i, diu, està garantida.
[...]
Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/183432-lque-retallin-els-mes-de-100000-funcionaris-inutils-que-hi-ha-a-madridr.html
____________________
Sant Cugat acumula un 20% de les oficines buides de Barcelona
MASSA PRODUCTE. La ciutat vallesana exemplifica la sobreoferta que hi ha al mercat d'oficines de la capital catalana com a resultat de la sortida al mercat d'excessius projectes sense que hi hagi demanda per comprar o llogar
http://www.elpunt.cat/imatges/32/49/baixa/780_008_3249614_b41249083e3c7a10dee01b044327894a.jpg
El parc empresarial Can Ametller,
amb 28.000 metres quadrats, és un dels
majors complexos en comercialització.
Foto: ORIOL DURAN.
«Es van fer promocions per a grans empreses i ara no troben sortida al mercat»
Segons les dades de la consultora immobiliària Jones Lang Lasalle, a Sant Cugat (Vallès Occidental) hi ha 133.000 metres quadrats disponibles d'oficines, és a dir, en comercialització, cosa que representa un 19,6% del total de disponibilitat (675.839 metres quadrats) que hi ha al conjunt del mercat d'oficines de l'àrea de Barcelona.
Aquest és el resultat que s'arrossega després d'un 2009 nefast en què es van contractar tan sols 10.000 metres quadrats —quan en anys de bonança s'havien vorejat els 50.000— i, en canvi, es van entregar fins a 150.000 metres quadrats en noves promocions. El que passa a Sant Cugat no és una excepció, i de fet és en bona part un exponent del que passa al conjunt del mercat d'oficines de Barcelona, però en el seu cas, el problema de sobreoferta es fa encara més gran a causa de les altes expectatives que s'havien generat al voltant d'aquesta ciutat.
[...]
Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/183003-sant-cugat-acumula-un-20-de-les-oficines-buides-de-barcelona.html
____________________
La crisi fa batre rècords en les accions d'internacionalització
ALLAU. Les empreses busquen en els mercats exteriors les vendes que han perdut en el domèstic, sota el risc de fracassar en l'intent per la urgència que tenen de recuperar la inversió
http://fotoselpunt.lg1.simplecdn.net/32/51/baixa/780_008_3251396_0fffc94077ccc51bbde810d6e46ca802.jpg
Una grua mou contenidors de mercaderies
a l'estació intermodal del Port de Tarragona.
Foto: JUDIT FERNÁNDEZ.
«No es pot aspirar a tenir un retorn immediat, cal paciència
Les empreses veuen el mercat exterior com una protecció»
L'interès per la internacionalització s'ha disparat els darrers dos anys. Les organitzacions i institucions que promouen accions per ajudar l'empresa en l'aventura internacional com missions comercials, participació en fires etc., han vist com la demanda es multiplicava com mai.
A Amec, l'associació d'empreses exportadores de béns d'equipament, les inscripcions per participar a les missions comercials internacionals han crescut un 175% respecte a l'any passat. A la Cambra de Barcelona també, entre 2007 i 2009 un 30% més d'empreses s'han apuntat a les activitats que organitzen per acostar l'empresa als mercats internacionals.
En uns creixements similars està la demanda de les accions d'internacionalització de la de Tarragona. La missió comercial que cada any organitza la Cambra tarragonina a l'Àfrica subsahariana va tenir un 50% més de participació, i a més 10 empreses van quedar sense poder anar-hi.
[...]
Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/183049-la-crisi-fa-batre-records-en-les-accions-dinternacionalitzacio.html
Izo June 18th, 2010, 08:33 PM La indústria catalana comença a recuperar-se gràcies a les exportacions
Tot i les dades positives, la retallada i la conseqüent contracció del consum posen en perill el repunt
La indústria catalana ha començat a registrar mostres de recuperació en els primers mesos de 2010, i les exportacions, que han crescut un 17% respecte a l'any passat, en són en gran part responsables. Després de la intensa crisi viscuda al 2009, el sector ha iniciat un lent repunt però ara les mesures de retallada de la despesa pública i d'ajust aprovades creen incertesa sobre si el sector serà capaç de mantenir l'evolució positiva. El conjunt d'indicadors industrials presenten millors resultats en el primer trimestre d'enguany que al 2009 i alguns, com l'índex de producció industrial, fins i tot mostra variacions positives, segons que ha explicat aquest divendres el secretari d'Indústria i Empresa, Antoni Soy.
Així, l'índex de producció industrial del primer trimestre i d'abril de 2010 registra una variació interanual del +3% i del +8,2%, les primeres dades positives des de finals de 2007, mentre que les exportacions han experimentat un augment interanual del 17%. Per activitats, nou de les catorze de les quals es posseeix informació tenen variacions interanuals positives, i destaquen la fabricació de material de transport, en especial destinat a l'automoció, amb un increment acumulat de producció del 21,2%. Tot i això, aquest creixement ha de vincular-se a les ajudes instrumentals que les administracions, tant europea com espanyola i catalana, han concedit al sector de l'automoció en els últims mesos.
"La crisi de solvència és una espasa de Dàmocles"
Precisament, la desaparició d'aquestes ajudes i el context generalitzat de retallada de la despesa pública derivada del pla d'ajust del Govern espanyol, que s'espera comporti a més una contracció del consum, fa que aquesta incipient recuperació industrial pugui córrer perill. Antoni Soy ha admès que l'actual crisi "de solvència" de l'economia espanyola i de confiança dels mercats, al costat de la probable reducció de la demanda interna, pot tenir conseqüències en els indicadors que apuntaven cap a la recuperació. "Ningú pot avançar ara què passarà, si la producció industrial tornarà a caure. Sabem que continuem immersos en una crisi, que és de solvència, i caldrà veure com evolucionen les coses. La crisi de solvència és una espasa de Dàmocles", ha dit.
El sector amb més destrucció d'ocupació
Soy ha fet aquestes declaracions a la presentació de l'Informe Anual sobre la indústria a Catalunya del 2009, any de crisi intensa, encara que a partir del segon semestre es pot apreciar una inflexió o canvi de tendència, ja que la majoria dels indicadors comença a moderar la seva caiguda. L'informe apunta que el PIB industrial va caure un 12,9% el 2009 en relació amb 2008, descens que també es va donar en l'índex de producció industrial, que va caure un 15,7%, i en les exportacions, que van assolir nivells desconeguts en molts anys. El deteriorament de la producció i de la confiança a més, han tingut efectes en l'ocupació industrial, ja que l'Enquesta de Població Activa valora la pèrdua d'ocupació del 2009 en un 16,5%, mentre que en la indústria l'atur va augmentar un 51% el mateix any.
Font: http://www.lamalla.cat/economia/article?id=380630
Aitor-CTBA June 19th, 2010, 07:55 PM «Que retallin els més de 100.000 funcionaris inútils que hi ha a Madrid»
http://www.elpais.com/graficos/economia/funcionarios/Espana/Europa/elpgraeco/20100528elpepueco_1/Ges/
Es difícil recortar cien mil funcionarios del Estado que "sobran" en Madrid cuando en ésta comunidad (que además es la capital) sólo hay 171.800, no iban a quedar ni Policías. Por comparar en Cataluña hay 32.000 y éso que la policía y las prisiones están transferidas/delegadas, mientras que en Madrid no.
Por poner un ejemplo, hay más de 11000 policías nacionales, mas los que haya de guardia civil, más los militares, más prisiones... Es que no debe haber ni cien mil funcionarios entre todas las sedes centrales de los ministerios.
Y sí es cierto que casi todo el déficit del año pasado fue del Estado, pero es que el Estado se chupa casi todo el aumento de gasto (prestaciones de desempleo: 32000 millones de euros...) y por otra parte ha sido el amortiguador de la bajada de ingresos, por el sistema de financiación de autonomías y ayuntamientos, que reciben transferencias del Estado en función de las previsiones de ingreso y luego ajustan cuentas a final de año, con la salvedad de que si a las CCAA les sale a favor el Estado tiene que pagar inmediatamente y si les sale a favor al Estado les da cómodos plazos para devolverlo. Las CCAA recibieron más de lo que les correspondía en 2008 y 2009 y lo tendrán que devolver entre 2011 y 2014, con lo que en realidad buena parte del déficit del Estado en realidad es de las CCAA, a las que simplemente está financiando. El año que viene bajará la asignación a las CCAA, incluso con el nuevo sistema de financiación (sin él el hostión hubiese sido mayúsculo), y las CCAA van a tener que hacer recortes, subir impuestos o tener más déficit del que tuvieron hasta ahora.
Saludos.
BCNforever June 19th, 2010, 08:12 PM El problema más que el gasto, que también lo es, es que hay que generar trabajo y aumentar la entrada de capital en España. De eso se encargan las CC.AA., que tienen las políticas activas en materia laboral transferidas y son las que invierten en atraer empresas y hacer a sus ciudades más competitivas. En este sentido, por ejemplo, se ha criticado mucho las llamadas embajadas catalanas cuando buena parte de su cometido es atraer más empresas a Cataluña, que repercute en la economía de toda España, sea poco o mucho.
Vilarrubla June 19th, 2010, 08:36 PM Igualmente no son embajadas reales, no dejan de ser oficinas para atraer economía al país, que es lo mismo que tienen otras comunidades y ayuntamientos pero con otro nombre. El mismo ayuntamiento de Barcelona tiene y nadie lo critica.
Y sobre lo que dices que el mayor déficit es de las CCAA, no creo que sea cierto cuando le otro día mostraban como el 40% del déficit era de las CCAA + Ayuntamientos y el resto era del Estado.
Aitor-CTBA June 19th, 2010, 08:51 PM Igualmente no son embajadas reales, no dejan de ser oficinas para atraer economía al país, que es lo mismo que tienen otras comunidades y ayuntamientos pero con otro nombre. El mismo ayuntamiento de Barcelona tiene y nadie lo critica.
Y sobre lo que dices que el mayor déficit es de las CCAA, no creo que sea cierto cuando le otro día mostraban como el 40% del déficit era de las CCAA + Ayuntamientos y el resto era del Estado.
Yo no digo que la mayoría del déficit sea de las CCAA, pero sí que buena parte del estatal en realidad corresponde a las CCAA y Ayuntamientos (y éstos tendrán que devolverlo), pero se le está computando al Estado mientras tanto.
Datos:
Las Comunidades Autónomas deberán devolver 25.000 millones al Estado en 2011
Publicado el 15-03-10 , por D. Gracia. Madrid
El exceso de optimismo con el que el Gobierno elaboró las cuentas en 2009 obliga a las autonomías a devolver una porción sustancial de los anticipos.
http://www.expansion.com/2010/03/14/economia-politica/1268595426.html
25000 millones es un 2,5% del PIB, si al déficit del Estado (9,5% del PIB) le restamos el 2,5% que le deben devolver las CCAA, el 3% que suponen las prestaciones por desemploe (y que normalmente se pagan con su fondo especial de la seguridad social y no hay que tirar de presupuestos) y lo que deben devolver los municipios, nos quedamos con menos del 4%.
El Ayuntamiento de Granada tendrá que devolver 20 millones al Estado por la caída de la recaudación
Las transferencias del Gobierno central al Ayuntamiento se fijaron con base en unos ingresos por impuestos que no se han cumplido
http://www.ideal.es/granada/v/20100519/granada/ayuntamiento-granada-tendra-devolver-20100519.html
Estamos hablando de un 5% aproximadamente del presupuesto de ese Ayuntamiento, y supongo que será más o menos similar en todos.
Vilarrubla June 19th, 2010, 09:02 PM Okey!
Bueno, que el estado hubiera hecho los números bien XD
Danzig June 19th, 2010, 09:06 PM Notícies sobre la crisi
«Que retallin els més de 100.000 funcionaris inútils que hi ha a Madrid»
http://fotoselpunt.lg1.simplecdn.net/32/57/baixa/780_008_3257211_5437a39285316961ff4b39d97e6f671f.jpg
El conseller Josep Huguet assegura que la baixada de sou
als treballadors públics és una mesura d'urgència necessària.
Foto: JUANMA RAMOS.
No es pot ser més populista ni més pallasso. Cada cop que parla fa el ridícul
Izo June 20th, 2010, 06:18 PM Catalunya és la comunitat amb més ERO autoritzats en el primer quadrimestre del 2010
El nombre d'expedients de regulació d'ocupació (ERO) autoritzats a Catalunya durant els quatre primers mesos del 2010 ha estat de 1.239, dada que la situa com la comunitat amb més expedients.
Després de Catalunya (1.239), es troba la Comunitat Valenciana (1.024) i el País Basc (890), segons dades del Ministeri de Treball i Immigració consultades per Europa Press.
Pel que fa al nombre de treballadors afectats, Catalunya torna a liderar el rànquing (21.121), per davant del País Basc (15.401), la Comunitat Valenciana (13.553), Madrid (8.145), Aragó (7.421 treballadors) i Castella i Lleó (5.893).
Font: http://www.europapress.cat/economia/noticia-catalunya-comunitat-amb-mes-ero-autoritzats-primer-quadrimestre-2010-20100619122316.html
Izo June 29th, 2010, 05:37 PM L'Anoia lidera la destrucció de llocs de treball a Barcelona
Durant el 2009, l'ocupació a la comarca va caure un 8'1%
L'ocupació a l'Anoia, el Garraf i el Vallès Occidental va caure un 8,1%, un 7,3% i un 7%, respectivament, i es van convertir en les comarques de la demarcació de Barcelona on es van destruir més llocs de treball el 2009. En els tres casos, la construcció i la indústria, els sectors més afectats per la crisi, tenen una intensitat relativa més important que en altres comarques. Segons l'Informe territorial de la Demarcació presentat aquest dilluns per la Cambra de Comerç i la Diputació de Barcelona, la crisi també ha afectat a l'arribada d'estrangers a la demarcació. L'any passat la població estrangera es van incrementar un 7,6%, però en els primers mesos de 2010 aquesta xifra s'ha situat en el 0,2%.
Vuit de les onze comarques han experimentat una disminució dels ocupats més intensa que la de l'any anterior. La menor reducció s'ha produït a l'Alt Penedès i al Barcelonès, amb un -4,1%. En aquest cas, una de les autores de l'estudi, la professora Àngels Pelegrín, ha destacat que el pes relatiu de la construcció en el teixit empresarial és menys important que a la resta.
El sector públic i els més intensius en ús de la tecnologia s'han comportat millor i, en algunes comarques, fins i tot han registrat increments en l'ocupació. A l'altre extrem, la construcció i la industria han estat els que han patit una major disminució de treballadors.
Entre 2008 i 2009, la taxa d'atur de la demarcació gairebé es va duplicar, després de passar del 8,7% al 16,2%. El major increment en el número d'aturats registrats es va donar a l'Alt Penedès (36,5%) i el menor, al Berguedà (24,8%), tot i que Pelegrín ha assegurat que la taxa és considerable en totes les comarques. El nombre de treballadors afiliats a la Seguretat Social va disminuir en una proporció major que l'any precedent i es va situar en el 5,2%.
L'atur ha afectat, sobretot, als homes, entre 25 i 45 anys ocupats en empreses del sector de la construcció.
Tot i que les dades del PIB de la demarcació no estan incloses a l'informe perquè encara no estan disponibles, els seus autors han afirmat que, a partir de les tendències observades al mercat de treball, preveuen una evolució del creixement econòmic semblant a la del conjunt de Catalunya, on el PIB va caure un 4% el 2009.
Canvis en la població
El 2009 es va produir una contenció en la tendència a l'increment de la població a la demarcació. Barcelona tenia, a finals de l'exercici, gairebé cinc milions i mig d'habitants, després d'haver crescut un 1,3% en un any. Aquest ascens es deu, fonamentalment, al creixement de la població estrangera. El nombre de residents nacionals va augmentar un 0,3%, mentre que els estrangers ho van fer un 7,6%.
Font: http://www.regio7.cat/anoia/2010/06/29/lanoia-lidera-destruccio-llocs-treball-barcelona/90551.html
xussep80 July 4th, 2010, 06:26 PM Se triplican los barceloneses que acuden al Banco de Alimentos
La Fundación Banco de Alimentos de Barcelona ha atendido al triple de familias autóctonas desde el inicio de la crisis, pasando de ayudar a 14.400 personas en enero de 2008 a 42.193 en junio de 2010, y apunta que la demanda seguirá aumentando a lo largo de este año.
En declaraciones a Europa Press, la directora de la fundación, Anna Sancho, ha avanzado que en lo que va de año han atendido a una media de 95.000 personas cada mes, frente a la media de 91.862 el año pasado. "Muchas personas vienen por primera vez al encontrarse en el paro y tener que afrontar créditos e hipotecas", ha explicado.
"Es una situación sin precedentes", ha afirmado la directora, quien también ha subrayado que en el último año y medio la entidad ha doblado el número total de personas a quien ayuda, pasando de los 57.000 el enero de 2009 a los 104.000 este mismo junio.
Asimismo, el banco ha atendido a una media de 47.700 inmigrantes al mes este año, un 16 por ciento más que en 2008. La cifra es "muy importante, y eso que no la multiplicamos por los doce meses del año", ha apuntado Sancho, quien se ha mostrado preocupada por el aumento constante de la demanda.
RECURSOS INSUFICIENTES
El año pasado repartió 7.400 toneladas de alimentos --un 48% recuperados de la industria alimenticia, Mercabarna, el programa de fruta retirada y eventos solidarios, y el 52% de un plan de ayuda de la Comisión Europea--, pero incluso este máximo histórico de la entidad resultó insuficiente.
La directora ha alertado de que en los primeros seis meses de 2010 ya han repartido el equivalente al 60% de lo que distribuyeron a lo largo de todo el 2009, por lo que ha expresado el temor de no poder afrontar la demanda.
Ejemplo del creciente esfuerzo asistencial de la entidad es que acaba de homologar a 20 nuevas entidades para el reparto de alimentos y que hay otras diez a la espera de acreditarse, que se sumarán a las 296 entidades que ya distribuyen alimentos del banco.
AYUDA TAMBIÉN EN AGOSTO
"No vemos brotes verdes por ninguna parte en 2010", ha reiterado Sancho, quien ha avanzado a Europa Press que por primera vez distribuirán alimentos durante una quincena de agosto para atender a por lo menos 30.000 personas. La entidad cuenta con el apoyo de 402 empresas donantes y 92 voluntarios permanentes.
A este respecto, ha constatado el interés creciente de los ciudadanos para realizar labores de voluntariado, en especial por parte de personas prejubiladas o en paro, que brindan su tiempo libre para ayudar a los más vulnerables.
La entidad ya está preparando la II campaña de recogida de alimentos de Catalunya, prevista para finales de noviembre de este año, y que se celebrará bajo el lema 'Ayudémosles. Luchemos todos juntos contra el hambre de aquí'. El objetivo es recoger 400 toneladas de alimentos, frente a las 223 en la primera edición.
Para ello precisan a 3.000 voluntarios para puntos de recogida de alimentos en mercados y supermercados, por lo que ha hecho un llamamiento a la solidaridad de todos los ciudadanos. "Lo necesitamos más que nunca", ha concluido.
El Banco de Alimentos de Barcelona distribuyó el año pasado alimentos por valor de 16 millones de euros a familias y personas solas (38.998); inmigrantes (37.519); niños (2.236); ancianos (1.834), minorías étnicas (1.732), y drogodependientes (1.799), entre otros.
Europa Press (http://www.europapress.es/catalunya/noticia-triplican-barceloneses-acuden-banco-alimentos-inicio-crisis-20100704130222.html)
Sky July 15th, 2010, 03:58 AM Sólo el 16% de las empresas con potencial exportador vende fuera
Ante las previsiones del Fondo Monetario Internacional (FMI) de que España será la única gran economía que no crecerá en 2010, la recuperación del tejido empresarial pasa por la exportación.
El problema reside en que tan sólo el 16% de las empresas catalanas con potencial exportador –128.442 compañías, según la Cámara de Comercio de Barcelona– mantienen relaciones comerciales con el mercado internacional.
El presidente de la entidad, Miquel Valls, se escudó ayer para defender esta situación en que, hasta 2008, muchos empresarios disfrutaron de la “vida confortable” que permitía cerrar los ejercicios en números negros con tan sólo cubrir la “gran demanda interna”. Ahora, en cambio, las tornas se han cambiado.
La Cámara espera que las distintas iniciativas que han puesto en marcha la propia institución y la Administración sirvan para aumentar el número de empresas con potencial exportador que venden en el exterior. El objetivo es pasar de 20.408 empresas a unas 24.000 compañías.
Según el estudio elaborado por la consultora Ikei a partir de encuestas a unas 2.220 empresarios, existen 11.000 candidatos potenciales para engrosar esta lista, aunque el 56% de los encuestados afirma que no se ha planteado salir al exterior.
El informe, que tan sólo ha tenido en cuenta aquellas compañías cuya actividad se basa en la industria manufacturera (representa el 73% del total de las exportaciones en Catalunya) y en servicios dirigidos a empresas (7%), también destaca que más del 40% de las compañías empiezan a exportar para diversificar su negocio.
Frecuencia
El informe también ha tenido en cuenta la frecuencia con la que las compañías exportan. El 27,6% de los grupos encuestados que proceden del sector industrial aseguran comercializar bienes y servicios en el extranjero anualmente, mientras que el 5,1% lo hace de manera ocasional. Estas cifras aumentan en el caso de las compañías con más de 50 empleados. En este caso, el 79,9% de las empresas afirman exportar productos cada año. En los grupos de menor tamaño –menos de 10 empleados– la cifra cae al 19,8%.
Motivos para no iniciar la venta en el extranjero
Los motivos que han hecho que muchas empresas con sede en Catalunya no se decidan por vender sus productos en el extranjero son diversos. El 30% de los encuestados asegura que la falta de recursos financieros frena cualquier intención de expandirse fuera de las fronteras españolas. El 27,2% de las empresas del sector industrial, en cambio, admite que su negativa a entrar en los mercados internacionales se debe a la ausencia de una oferta competitiva para poder pugnar con otras empresas.
Este porcentaje se reduce en diez puntos porcentuales cuando se les pregunta a las compañías que ofrecen servicios a empresas. El déficit de formación de los profesionales catalanes también se identifica como otro de los obstáculos a la hora de plantearse la internacionalización, y en ambos casos este porcentaje se sitúa por encima del 20%. Otros de los problemas son el conocimiento útil de los mercados extranjeros, la capacidad para desarrollar una estrategia de expansión y la capacidad productiva.
http://www.expansion.com/2010/07/14/catalunya/1279138311.html?a=4436dfdde6d5f2eff3886f458a50724b&t=1279156446
Sky July 21st, 2010, 05:44 PM http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/b059fe3a.jpg
L'Estat ja no serà el principal mercat de Catalunya el 2015
• El ritme de creixement de les exportacions fora de l'Estat duplica el de les que es vehiculen cap al consum estatal
• Un estudi recull canvis estructurals rellevants en el comerç exterior de mercaderies
L'Estat deixarà de ser el mercat primordial de les vendes de productes catalans “al llarg dels pròxims cinc anys”. Així ho certifica el professor de la UAB Josep Oliver, autor de l'estudi Canvis estructurals del comerç exterior de mercaderies de Catalunya 1995-2006, publicat pel Departament d'Economia i Finances de la Generalitat.
El monumental treball d'Oliver es basa en les taules input-output, que recullen de manera molt exhaustiva i amb recursos molt superiors als ordinaris els fluxos de mercaderies de Catalunya cap a l'exterior, i posa de manifest la diferent evolució de les exportacions catalanes en funció de la destinació.
Segons les dades tabulades per Oliver –ha descartat el capítol de serveis perquè introdueix un biaix molt important en les dades a causa de la rellevància del turisme en l'economia catalana–, el Principat ha augmentat el ritme de vendes a l'estranger un 8,9% en el període 1995-2006, una cadència que pràcticament dobla el 4,5% amb què han crescut les vendes a la resta de l'Estat espanyol en el mateix període de temps.
Aquesta evolució diferent aporta unes magnituds absolutes reveladores: Catalunya exportava a l'Estat per valor de 54.773 milions d'euros a final del període esmentat, mentre que a fora de l'Estat venia per valor de 40.646 milions. Tan sols una dècada abans la proporció era dos terços favorable a la facturació a l'Estat, respecte del terç que en sortia fora.
Malgrat que falten les dades més recents, que s'han de recollir i processar perquè siguin comparables, l'acadèmic de la UAB es declara convençut que “les tendències de fons, molt bàsiques, s'han reforçat”. De fet, malgrat que la crisi ha frenat el comerç internacional, la reanimació econòmica és molt més evident a la resta del món que no pas a l'Estat espanyol, “que encara està molt tocat pel que fa a la demanda interna”, recorda Oliver.
Bones perspectives
Hi ha altres aspectes, segons el responsable de l'estudi, que són definitivament positius tot i la gran competència: “Els exportadors catalans, la indústria, han fet els deures, han reduït costos i han racionalitzat les plantilles; per això estan guanyant quota de mercat a Europa”. I ho fan amb sectors en què sempre han excel·lit, com ara la química i l'alimentació, però amb productes de molt més valor afegit.
http://avui.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/196699-lestat-ja-no-sera-el-principal-mercat-de-catalunya-el-2015.html
Sky August 3rd, 2010, 12:14 PM Només 176 aturats dels 7.800 als quals es va oferir ser temporers estan recollint fruita
• En un primer moment, 1.050 parats de Lleida van dir que estaven disposats a treballar al camp, encara que després van rebutjar l'oferta
La campanya de la fruita semblava que aquest any podria ser una sortida laboral almenys per a una part dels 25.856 aturats de la província.
No obstant, la realitat demostra el contrari. Només 176 han començat a treballar a la campanya de la fruita d'aquest any després d'haver-los-ho plantejat per carta la Generalitat.
La conselleria de Treball va enviar un total de 7.800 cartes a aturats catalans que estan inscrits al Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) com a treballadors del camp o per treballar a l'hostaleria i al comerç. D'aquests, tot i això, només el 20,6 per cent, una taxa similar a anys anteriors amb nivells de desocupació molt inferiors als actuals, es van mostrar disposats a treballar a les campa- nyes agrícoles catalanes. De les 1.602 respostes afirmatives, 1.050 corresponien a aturats de Lleida.
Ara, el SOC ha constatat que només 700 han accedit a treballar, i només 176 d'aquests aturats estan treballant a la campanya, pràcticament tots a Lleida, segons fonts de la conselleria amb dades del passat dia 15. Tenint en compte que la campanya ja ha generat la col·locació de 1.529 treballadors, la taxa d'aturats és molt reduïda. En concret, representen l'11,51 per cent.
Contractació en origen
La gran majoria dels treballadors de la fruita, doncs, continuen sent importats pels agricultors lleidatans d'altres parts de l'Estat o bé arriben procedents de països comunitaris com Romania, de manera que ja no necessiten comptar amb permís de residència o de treball.
D'altra banda, la conselleria de Treball ha denunciat davant del ministeri 1.660 aturats que perceben 420 euros mensuals del programa d'inserció i, en canvi, han rebutjat seguir cursos de formació i orientació per trobar una feina, segons es va informar aquest dilluns.
http://www.segre.com/index.php?id=225&tx_ttnews[tt_news]=83199&tx_ttnews[backPid]=199&cHash=2741b59a89
lacasito August 4th, 2010, 02:19 AM S'ha de ser troll per rebutjar una feina o formació addicional cobrant la increible xifra de 420 € o la taxa d'atur. Hi ha gent que es mereix no tenir feina.
xussep80 August 16th, 2010, 11:02 AM La deuda de la Generalitat no encuentra comprador
El diferencial respecto a los bonos españoles se triplica
La Generalitat está en apuros y sufre serios problemas para captar dinero en los mercados debido a su alto endeudamiento. El Govern de Montilla no coloca deuda en los mercados desde el pasado mes de marzo y su diferencial se ha triplicado respecto al bono español durante este año. El bono de la Generalitat a 10 años se cotiza con una rentabilidad del 5,5%, a la par que la deuda de Perú, frente al 4,241% al que se encuentra la deuda española, pero ni siquiera a ese precio el Govern consigue colocar bonos en los mercados internacionales.
"Los mercados de deuda están cerrados", se limitan a responder desde la conselleria d'Economia que dirige Antoni Castells.
Si bien Catalunya acaba de colocar 1.000 mil millones de euros de deuda a cinco años a través de La Caixa, desde marzo no coloca bonos en el mercado desde hace meses. Pero Catalunya no es la única comunidad que se encuentra en apuros ante el cierre de los mercados internacionales de deuda, lo que puede agravar la situación del Gobierno español y obligarle a acudir al rescate de alguna de las comunidades más endeudadas. Madrid, por ejemplo, pospuso una emisión de bonos el pasado 30 de julio debido a la situación de los mercados, Y Galicia ha solicitado sin éxito al Ministerio de Economía una moratoria para saldar su deuda de 2.600 millones de euros ante el Gobierno central.
La deuda autonómica se disparó desde el final del boom inmobiliario, a finales del 2007, por el descenso de los ingresos tributarios. Las comunidades han acordado reducir su déficit del 2,4% del PIB en el 2010 en lugar del 3,2% previsto inicialmente. Pero el endeudamiento crecerá hasta el 3,3% el próximo año.
Desde el pasado 4 de agosto, todas las comunidades que han emitido deuda están en riesgo de rebajar su calificación por parte de Fitch. Las calificaciones van desde la A+ de Catalunya y Valencia, a la AA de Madrid a la AAA del País Vasco.
Respecto a la deuda española, la prima de riesgo ofrecida por los bonos españoles a diez años respecto al bund alemán se situó ayer en los 185,3 puntos básicos, frente a los 175,6 puntos básicos del día anterior. Esto supone alcanzar el diferencial más elevado entre ambos países desde hace un mes, ante la incertidumbre sobre la solidez de la recuperación económica en los países de la periferia del euro.
En concreto, los bonos españoles con vencimiento a diez años ofrecían ayer una rentabilidad del 4,241%, frente al rendimiento del 2,388% abonado por sus homólogos germanos, que siguen encadenando mínimos en la retribución ofrecida a los inversores ante su percepción como valor refugio, especialmente después de que se conociera que la locomotora europea creció un 2,2% en el segundo trimestre, su mejor dato del PIB en 23 años, mientras que la economía española registró sólo un repunte de dos décimas en el mismo periodo.
La Vanguardia (http://www.lavanguardia.es/economia/noticias/20100814/53982731803/la-deuda-de-la-generalitat-no-encuentra-comprador-madrid-pib-antoni-castells-pais-vasco-bloomberg-va.html)
BCNforever August 16th, 2010, 02:36 PM La crisi porta BCN a flexibilitzar les condicions del lloguer jove
Quan va néixer, es va plantejar com un recurs d'emancipació «per fer el salt». Però tal com estan les coses, el salt es planteja per a molts més aviat al buit, de manera que el Consorci de l'Habitatge ha optat per canviar les normes i adaptar-se als (crus) temps actuals. Els pisos de lloguer protegit per a joves, batejats com a 10HJ i concebuts per a un període tancat de cinc anys
–temps que es considerava «suficient» perquè el jove trobés l'estabilitat econòmica necessària per entrar en el mercat de la vivenda lliure–, es convertiran de facto en pisos de lloguer protegit a seques, ja que desapareix tant el límit d'edat, situat en els 35, com els cinc anys del límit de temps d'estada. El problema de l'accés a la vivenda ha deixat de ser cosa de joves.
A partir d'ara, tany els joves que ja habiten el miler de pisos de protecció oficial destinats a aquest col·lectiu –que segueix definit a l'entrada entre els 18 i els 35 anys– del Patronat Municipal de l'Habitatge i en els més de 600 gestionats per la Generalitat com els que entrin en les futures promocions que es construeixin, es podran quedar a les vivendes per un temps indefinit, sempre que segueixin complint els requisits econòmics, és a dir, no superar el nivell d'ingressos requerit i no posseir cap propietat.
CONJUNTURA DIFÍCIL / «La conjuntura econòmica ha impedit a molts joves fer el salt, així que no tenia sentit fer-los fora dels pisos perquè entressin una altra vegada a la borsa general de vivenda protegida i començar el procés una altra vegada», reflexiona Antoni Sorolla, delegat d'Habitatge de Barcelona, que apunta que aquesta flexibilització és «operativa» per a tothom. És a dir, els actuals habitants eviten entrar en la –per a molts– inaccessible jungla del mercat lliure, i el consorci s'estalvia el tràfec d'haver de tornar a sortejar aquest gran volum de pisos (amb els esforços de tota mena que això implica). «La situació actual fa prioritzar la condició econòmica per sobre de l'edat», resumeix Sorolla.
Això sí, l'accés a aquestes vivendes seguirà sent el mateix. Per accedir a un pis de lloguer jove s'haurà de ser jove (característica que ara com ara s'entén per més jove de 35), i el primer contracte serà de cinc anys. Un cop passat aquest temps, si un segueix necessitant un pis social perquè els seus ingressos són insuficients per entrar en el més que difícil mercat de la vivenda lliure, podrà fer-ho. «Els contractes es revisaran cada tres anys de manera indefinida», avança el delegat d'Habitatge.
COMUNICAR LA BONA NOVA / Aquesta decisió, encara extraoficial, s'anirà comunicant als ocupants d'aquestes vivendes de manera progressiva, a mesura que els seus contractes estiguin a punt de caducar. «Hem començat a enviar les primeres cartes anunciant la pròrroga a les persones a qui se'ls acaben aviat els contractes», anuncia Sorolla, que defineix aquest canvi normatiu com una «ampliació del concepte».
Aquest concepte estava clarament pensat com a pis-pont. Els 40 metres quadrats de mitjana que tenen les vivendes d'aquestes promocions no inviten massa a formar famílies i a assentar-se, malgrat que sí que ha passat en molts d'aquests apartaments. Això sí, el seu preu és realment ajustat: supera en poc els 200 euros.
REGISTRE ÚNIC / Pel que fa a la situació dels aspirants –les persones a les quals agradaria poder entrar en un d'aquests pisos, però de moment n'estan fora– la situació no és massa optimista. El 30 de juny hi havia 23.000 persones inscrites en el registre únic de vivenda pública de la ciutat de Barcelona, en funcionament des de fa poc més d'un any.
El mes de març, el consorci va presentar un balanç gens favorable del primer any de vida d'aquest registre. Se'n podien extreure xifres preocupants, com que el 52% dels aspirants a vivenda social no disposen dels ingressos mínims per accedir ni tan sols al bombo, o que el 41% dels afortunats amb un pis social hi renuncia o se'n desentén (per preferències, la majoria, o per motius econòmics). Per intentar tallar el problema d'aquest 52%, Sorolla afirma que l'ajuntament invertirà 400.000 euros a reforçar les actuacions dirigides a aquest col·lectiu i crearà un contingent especial de 100 pisos que surtin a sorteig directament amb una ajuda especial per al lloguer.
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/20100816/crisi-porta-bcn-flexibilitzar-les-condicions-del-lloguer-jove/437098.shtml
Vilarrubla August 16th, 2010, 03:31 PM Als propietaris els hi hauria de fer vergonya com escanyen al personal, poca vergonyes!
Izo September 1st, 2010, 09:23 PM La reducció d'emissions tindria un cost econòmic moderat a l'estat espanyol
Provocaria una potenciació del sector serveis
Els compromisos de reducció d'emissions de CO2 de l'estat espanyol faran que es potenciï el sector terciari i perdin pes la indústria i el sector energètic. Aquesta és una de les conclusions d'un estudio dut a terme per Mikel
González-Eguino, del BC3 (Basque Center for Climate Change). L'estudi, publicat a la revista Investigación Económica, tenia com a objectiu avaluar l'impacte econòmic de la reducció d'emissions de diòxid de carboni i altres gasos d'efecte hivernacle.
Segons el Protocol de Kyoto, l'any 2012 l'estat espanyol hauria d'haver augmentat menys d'un 15% les seves emissions respecte als nivells del 1990. El Pla Nacional d'Assignacions (2008-2012) va dur més lluny aquest compromís, fins al 24%, incloent-hi els embornals de carboni (un 2% més) i la compra de crèdits en el mercat del carboni (un 7% addicional). Però l'any 2007 les emissions havien crescut un 50%, lluny de l'objectiu marcat. La tendència a la baixa iniciada de forma moderada un any abans només s'ha vist accelerada per la crisi econòmica actual.
Segons l'estudi del BC3, els costos econòmics d'aquesta reducció seran moderats i podrien conduir també a un canvi en els patrons de consum. Això es produiria de forma més clara si s'introduís un impost al CO2. L'estudi ha contemplat diversos escenaris a partir de diferents percentatges de reduccions i de ritmes diferents del procés. Segons l'autor, si la tecnologia evoluciona al ritme actual, la reducció hauria de fer-se sense dilacions. En canvi, amb perspectives de canvis a curt termini en camps com l'ús del cotxe elèctric o el rendiment de les energeis renovables, seria convenient retardar la reducció un quant temps.
Referència: "Economic impact of post-Kyoto scenarios in Spain", Investigación Económica, vol. 69, pàg. 139
Font: http://www.tv3.cat/pprogrames/elmediambient/meaSeccio.jsp?seccio=noticia&id=7330
Izo September 1st, 2010, 11:11 PM Castells: “Catalunya surt abans de la recessió perquè té una economia més sana”
El conseller d'Economia i Finances constata que “la meitat de l'ocupació generada a Espanya s'ha fet a Catalunya”
En l'àmbit polític, reconeix que la relació del PSC amb el PSOE “no acaba de funcionar”
“La meitat de l'ocupació generada a Espanya s'ha fet a Catalunya perquè tenim una estructura economica més sana”, ha afirmat Antoni Castells, conseller d'Economia i Finances, aquest dimecres a COMRàdio.
“L'economia surt de la recessió, cosa que es demostra amb el creixement positiu del segon trimestre però encara no hem acabat amb la crisi” ha dit Castells.
Segons el conseller d'Economia, “la Generalitat ha reduït el dèficit en 1.670 milions d'euros que és la xifra limit sense posar en perill els serveis”.
Pel que fa a dades d'atur, el conseller ha remarcat que “durant el segons trimestre del 2010, havent augmentat la població activa, també ha disminuït l'atur perquè ha augmentat l'ocupació . Les dades són encoratjadores però no positives quan encara hi ha un 18% d'atur”, ha puntualitzat.
En el mateix sentit, ha dit que “ens vam fixar deixar el dèficit fiscal al 2,4% del PIB i ho hem aconseguit amb el pla d'ajust”.
Respecte la seva decisió de no presentar-se a les llistes del PSC, Castells ha dit “em sorprenen els què parlen d'una decisió personal quan és una decisió política”, fent referència a afirmacions fetes pel mateix José Montilla, així com diferents veus del PSC i del PSOE en què valoraven la seva decisió.
En aquesta línia ha dit : “Crec que la relació del PSC amb el PSOE no acaba de funcionar.
“No vull un partit que es resigni a reeditar un tripartit o a complementar CiU”.
Sobre si lideraria, com s'ha dit, un corrent de regeneració interna, Castells ha dit que “hem de construir un espai polític propi que ha de tenir com a objectiu ser el partit majoritari a l país”.
Castells ha volgut recalcar que no participarà com a candidat però “sí activament en la campanya”.
Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/244299-castells-catalunya-surt-abans-de-la-recessio-perque-te-una-economia-mes-sana.html
Sky September 2nd, 2010, 12:16 PM Catalunya produeix el doble d'aturats que la resta de l'Estat
• S'apunten a l'atur 16.700 persones a l'agost i la xifra ja arriba a les 556.000 persones
Catalunya lidera l'augment de l'atur a l'agost, amb una pujada del 3,1% respecte el mes anterior. El nombre de persones apuntades al Servei d'Ocupació de Catalunya ha crescut en 16.700 persones, el mes passat.
Ara, hi ha apuntades a les llistes un total de 556.000 persones, segons les dades que acaba de fer públiques el Ministeri de Treball. L'atur registrat a l'agost ha augmentat a tot Espanya, un mes tradicionalment dolent. La xifra de parats s'acosta als 4 milions, després que, l'últim mes, se n'hi han afegit 61.000 més. Per sectors, on més ha crescut l'atur és als serveis, seguit de la construcció i la indústria.
En el conjunt de l'Estat, el nombre d'aturats que es van registrar a les oficines dels serveis públics d'ocupació va ser de 61.083 persones en el mes d'agost, un 1,5% respecte al juliol. D'aquesta manera, es trenquen quatre mesos seguits de descensos. En total, els desocupats registrats a Espanya són 3.969.661 persones.
http://societat.e-noticies.cat/catalunya-produeix-el-doble-daturats-que-la-resta-de-lestat-44117.html
Izo September 2nd, 2010, 07:43 PM L'electrònica de consum asiàtica, una esperança industrial catalana que s'esvaeix
Catalunya va veure com després del desastre produït en el sector tèxtil les inversions asiàtiques en l'àmbit de l'electrònica de consum prenien un cert relleu. Companyies com Sony, que va obrir planta en els anys 60, o Sharp, Sanyo o Panasonic que van obrir plantes a Catalunya en la dècada dels anys 80, que van suposar grans inversions i una important contractació de mà d'obra.
La Generalitat en aquell moment va donar la benvinguda alegrada als nous inversors. Jordi Pujol es va esforçar per col·laborar amb els empresaris asiàtics no només amb les implantacions si no fins i tot facilitant al màxim la vida dels comandaments i tècnics nipons a Catalunya: col·legis com el de Sant Cugat són bona mostra d'aquell interès. Eri Nemoto, la tècnica contractada per la Generalitat per facilitar inversions era una de les persones més admirades en aquell moment per l'expresident Pujol.
Però amb el canvi de conjuntura van començar a produir-se tancaments sonats. Panasonic ho va fer a Celrà, a la comarca del Gironès. Va clausurar primer la seva fàbrica de vídeos i posteriorment la planta d'aspiradores. Van ser 200 acomiadaments en la seva etapa final, el 2005. El grup japonès va emigrar a Xina.
Després li ha tocat a Sharp, amb planta a Sant Cugat. La fàbrica de Sharp està operativa des de 1986, té una plantilla de 480 treballadors i malgrat les promeses, a l'inici de l'any la seva direcció reconeixia que la instal·lació està seriosament amenaçada si no s'aconsegueix una dràstica reducció de costos. Finalment, al febrer passat la direcció de Sharp a Sant Cugat va presentar un nou Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) temporal per 422 operaris, d'un any de durada per reduir les càrregues fixes de la planta. Només així la fàbrica catalana podrà aconseguir la producció de nous models de televisors LED i garantir el seu futur a Catalunya. La continuïtat de Sharp està, per tant, seriosament amenaçada.
Abans va marxar Sanyo Espanya, que contava a Catalunya amb un centre logístic. Primer va ser la caiguda de les vendes: va passar de 67 milions d'euros en 2008 a 45 el 2009. La companyia, que només produïa a Tudela (Navarra), va presentar un ERO al gener de 2009 pels 60 treballadors que tenia a Barberà del Vallès i va subcontractar la distribució dels seus productes a Espanya. Tres anys abans va tancar el centre de producció navarrès, en el qual treballaven 170 persones.
Font: http://www.economiadigital.cat/cat/notices/2010/09/l_electronica_de_consum_asiatica__una_esperanca_industrial_catalana_que_s_esvaeix_15244.php
Izo September 2nd, 2010, 07:56 PM Brussel·les donarà 2,8 milions per ajudar a recol·locar 1.429 treballadors de l'automòbil acomiadats a Catalunya
La Comissió Europea ha aprovat concedir al voltant de 2,8 milions d'euros del Fons d'Adaptació a la Globalització per ajudar a recol·locar 1.429 treballadors de la indústria automobilística a Catalunya, que han perdut els seus llocs de treball com a conseqüència de la crisi econòmica.
L'executiu comunitari respon així positivament a una sol·licitud d'ajuda enviada per les autoritats espanyoles que cobria un total de 2.330 treballadors que van ser acomiadats per 23 empreses de l'automoció a Catalunya. El FEAG aportarà gairebé 2,8 milions a un pla el cost total del qual s'ha calculat en uns 4,2 milions d'euros.
La Comissió Europea considera que aquests acomiadaments van ser deguts a les greus conseqüències que ha tingut la crisi financera i econòmica mundial sobre la demanda de vehicles a Espanya i en els seus mercats d'exportació.
L'ajuda de 2.752.935 euros ha de ser ratificada encara per l'Eurocambra i pels vint-i-set per alliberar els fons, amb els quals es finançaran accions com l'orientació, preparació individualitzada i formació en pràctiques, tallers i tutories per a la creació d'empreses i suport i incentius a la ràpida reinserció al mercat laboral.
El comissari d'Ocupació i Afers Socials, László Andor, ha destacat que la indústria automobilística "ha patit moltíssim" a causa de la crisi financera i ha confiat que les accions finançades amb l'ajuda demanada per Espanya "ajudin aquests treballadors a trobar ràpidament una nova ocupació".
Segons les dades de Brussel·les, el 2008, les matriculacions de vehicles nous a Espanya han registrat un descens del 28% en comparació de l'any passat, a causa de sobretot les restriccions creditícies, la pèrdua de confiança dels consumidors i la disminució del poder adquisitiu.
A més, la dimensió mundial de la crisi va afavorir "una caiguda de les vendes del 9,6% en el cas dels vehicles fabricats a Espanya i venuts en altres països". En el cas concret de Catalunya, el nombre d'acomiadaments en el sector "ha crescut en un 42% el 2008, respecte a l'any passat, i en un 157% el 2009".
El Fons es va crear a final de 2006 per ajudar les persones que han perdut el seu lloc de treball a causa de l'impacte de la globalització i el juny del 2009 es van revisar les seves normes per reforçar el paper del FEAG com a instrument d'intervenció ràpida.
Brussel·les estima que des de la posada en marxa d'aquest mecanisme s'ha ajudat més de 70.000 treballadors que van perdre la seva ocupació a causa de la crisi en algun Estat membre.
Font: http://www.europapress.cat/barcelona/noticia-brusselles-donara-28-milions-per-ajudar-recollocar-1429-treballadors-lautomobil-acomiadats-catalunya-20100902130407.html
Izo September 3rd, 2010, 04:38 AM El mes d'agost torna a situar l'atur en tendència alcista
La mala evolució del sector serveis fa augmentar un 3% el nombre de desocupats
Les dades demostren que el mercat laboral havia millorat no perquè l'economia fos més sòlida sinó per una qüestió d'estacionalitat
http://estatic.elpunt.cat/imatges/00/47/alta/780_377_47264_106d401db8af4802d5da3770afbf4f51.jpg
Malauradament, el repunt d'aturats registrat a Catalunya a l'agost ha demostrat el que temien els sindicats: la millora dels darrers mesos era un miratge. Ni l'augment de l'activitat turística de l'agost ha estat suficient per compensar la frenada general de l'activitat econòmica. L'atur ha pujat a l'Estat un 1,5% a l'agost, de manera que el nombre d'inscrits a les oficines públiques de desocupació frega els 4 milions de persones. Catalunya lidera la pujada: 16.703 aturats més, cosa que significa un avenç del 3%, segons les dades del Ministeri de Treball.
“El problema és que no s'estimula el consum, sinó que es castiga amb un augment de l'IVA i una restricció del crèdit, de manera que els serveis no tiren de l'economia”, sosté Simón Rosado, secretari d'acció sindical i política sectorial de CCOO de Catalunya. A més, la temporada turística arriba a la seva fi i hi ha una sèrie de contractes relacionats amb l'estiu, com ara les activitats de lleure infantil, que s'han rescindit al llarg d'aquest mes. Els sindicats alerten que això vol dir que el mercat laboral feia quatre mesos que donava alegries no perquè l'economia s'hagués revitalitzat, sinó per una simple qüestió d'estacionalitat. Els serveis lideren el rànquing i sumen més de 11.048 desocupats, seguits de la construcció i la indústria.
Per demarcacions, Girona encapçala la pujada de desocupació, amb 2.073 persones més respecte al mes de juliol, cosa que representa un augment del 4,3%. El segon i tercer llocs són per a Barcelona (3,1%) i Tarragona (2,8%), mentre que Lleida modera l'avenç fins a l'1 per cent.
Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/254430-el-mes-dagost-torna-a-situar-latur-en-tendencia-alcista.html
Izo September 4th, 2010, 08:04 PM Catalunya és on hi ha més treballadors immigrants en atur, amb 120.266
Catalunya és la comunitat autònoma que té més treballadors immigrants en atur, amb 120.266, segons dades del Ministeri de Treball i Immigració consultats per Europa Press.
Després de Catalunya, les comunitats amb més treballadors immigrants en atur són Madrid (97.465), el País Valencià (83.442) i Andalusia (72.266), eb baixar en aquesta un 0,21% el mes d'agost en relació amb el mes passat, amb 155 aturats menys fins a 72.266 desocupats immigrants.
Alhora, aquest descens a Andalusia és més gran que el descens del -0,13% registrat a nivell espanyol en aquest col·lectiu, on ha baixat en 756 persones fins a 568.859 aturats estrangers.
Font: http://www.europapress.cat/economia/noticia-catalunya-on-hi-mes-treballadors-immigrants-atur-amb-120266-20100904113016.html
Izo September 7th, 2010, 06:05 PM Farmàcia i biotecnologia eviten la crisi
El sector farmacèutic i biotecnològic va ser l'únic que va créixer el 2009 a Catalunya, amb un increment anual de la producció del 8,1 per cent. Com indica l'Informe anual sobre la indústria a Catalunya publicat pel Departament d'Empresa, les xifres contrasten amb l'evolució del conjunt de la indústria catalana, on la producció es va desplomar un 12,9% respecte a l'any anterior.
Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/275658-farmacia-i-biotecnologia-eviten-la-crisi.html
Izo September 11th, 2010, 11:32 AM Foment del Treball alerta de que la inversión pública en infraestructuras en Cataluña bajará un 30% en 2011
La patronal catalana insta a las administraciones españolas a seguir el ejemplo de Obama
La inversión pública en infraestructuras en Cataluña caerá un 25% en 2010 y un 30% en 2011, según el Índice Dinámico de Inversión Pública en Cataluña (IDCat), que elaboran la patronal Foment del Treball y la Cambra Oficial de Contractistes d'Obra a partir de los datos de licitación de obra pública.
Así, según este índice, las inversiones en infraestructuras y equipamientos de la Generalitat caerá un 27,6% este año y la de la administración general del Estado en Cataluña lo hará un 22,5%, lo que arroja ese promedio del 25,3%. En 2011, las previones del IDCat apuntan a una caída del 41,2% de las inversiones del Estado y del 20,6% de la Generalitat.
En un comunicado, Foment se muestra muy crítico a la hora de valorar estos datos, ya que "la reducción del gasto público no puede concentrarse tan intensamente en las inversiones".
"A pesar de que la necesidad de reducir gasto es acertada ante la coyuntura económica actual -señala la patronal-, el peso asumido por las infraestructuras es claramente excesivo, y se convertirá en uno de los factores que dificultarán la recuperación, a causa del impacto que tiene en las tasas de empleo". Así, la patronal catalana insta a las administraciones públicas españolas a seguir el ejemplo de la administración Obama, que ha anunciado un amplio programa de mejora de las infraestructuras como fórmula para crear empleo y conseguir salir de la crisis.
Font: http://www.elvigia.com/noticia/156-Foment_del_Treball_alerta_de_que_la_inversion_publica_en_infraestructuras_en_Cataluna_bajara_un_30_en_2011
BCNforever September 11th, 2010, 02:33 PM ^^
Però si sembla que es Obama qui està seguint l'exemple d'Espanya..
Sky September 14th, 2010, 12:52 PM Miners del Baix Segrià reivindiquen mantindre les ajudes al sector del carbó
• Protesten a Mequinensa, amb 500 persones més, per la retallada anunciada per la UE
Unes 500 persones, inclosos diversos lleidatans, es van concentrar aquest dilluns a la plaça de la Mineria de Mequinensa per reivindicar que el Govern central i la Unió Europea garanteixin la continuïtat de les ajudes al carbó, la suspensió de les quals va ser anunciada per Brussel·les per al 2014.Aquesta retallada, segons el sector, posa en perill la totalitat de les empreses mineres de l’Estat, que depenen de les subvencions, entre les quals hi ha les dos que operen entre Seròs i Almatret i que donen feina a una trentena de veïns del Segrià.A Lleida, dos empreses exploten les dos úniques mines que queden a la zona fronterera del Segrià amb Aragó i que ocupen més de 80 persones. En el cas de Carbonífera del Ebro, uns quinze empleats dels cinquanta que hi ha en total són d’Almatret i la Granja d’Escarp, segons l’enginyer de l’empresa CarlosVerdiell. A Seròs, en canvi, no hi queda cap miner, va explicar ahir l’alcalde, Gabriel Pena, que va participar en l’acte reivindicatiu. Pena va explicar que l’ajuntament de Seròs s’ha acollit en els últims anys a les ajudes del pla Míner, que també es veuen compromeses, i amb què esperen rebre, al final, un milió d’euros.A més, els miners reclamen que el Govern desbloquegi a Brussel·les el decret de garanties de subministrament, aprovat a Espanya al febrer, que assegura la lliure disposició d’un 15% dels recursos per a la producció d’energia, de manera que siguin de producció autòctona. El delegat sindical d’UGT a la conca minera de Mequinensa, Javier Caballé, va anunciar que demà es reuneixen amb el ministre d’Energia, Miguel Sebastián, per posar sobre la taula una solució a la problemàtica, que amenaça milers de llocs de treball a tot l’Estat.
http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/miners-del-baix-segria-reivindiquen-mantindre-les-ajudes-al-sector-del-carbo/
Sky September 17th, 2010, 01:09 PM Les comarques de la Catalunya Central, les més afectades per la crisi el 2009
• L'alta muntanya, el pla de Lleida i l'eix gironí van ser els àmbits amb una menor caiguda, segons l'Anuari Econòmic Comarcal 2010 de CatalunyaCaixa
"El 2009 va ser el pitjor any recent de l'economia de Catalunya i de la resta del món". Així ha introduït el director del Servei d'Estudis de CatalunyaCaixa (CX), Xavier Segura, la presentació de l'Anuari Econòmic Comarcal 2010, el primer acte oficial de l'entitat després d'estrenar marca aquesta setmana. La recessió del 2009, que va causar una caiguda del 4,1% en el conjunt de l'economia catalana, va afectar amb força la indústria i les comarques que més depenen d'aquest sector se'n van ressentir, especialment les de la Catalunya Central, que van registrar la davallada més important amb una caiguda del Valor Afegit Brut (VAB) del 5,9%. Les zones amb menor recessió van ser les comarques de muntanya, el pla de Lleida i l'eix gironí, amb caigudes per sota de la mitjana catalana. Fins i tot hi va haver dues comarques que van créixer l'any passat: el Pallars Jussà i la Noguera.
http://www.lamalla.cat/economia/article?id=404473
Sky November 20th, 2010, 02:24 PM L'economia catalana és poc competitiva
• El model, basat en el creixement extensiu i la mà d'obra poc qualificada, fa caure la productivitat
La productivitat laboral catalana ha disminuït des de mitjan els anys noranta "i mostra índexs de creixement clarament inferiors als d'altres països europeus", segons s'assenyala en el nou Pla d'Investigació i Innovació de Catalunya 2010-2013, elaborat per la Generalitat de Catalunya. En aquest document, al qual ha tingut accés Efe, s'assegura que a Catalunya el creixement mitjà anual del PIB per treballador durant el decenni 1995-2005 va ser negatiu, del -0,6%.
Els autors del pla asseguren que el ràpid augment de la població entre 1995 i 2005 i els elevats índexs d'ocupació van contribuir a un creixement del producte interior brut (PIB) del 3,2%, per damunt del conjunt de les regions de l'OCDE, però a causa dels corrents migratoris massius el creixement del PIB per càpita va ser, comparativament, poc important. Amb tot, en aquella dècada la productivitat del treball a Catalunya es va mantenir per sobre de la mitjana de l'Estat però per sota del País Basc i Madrid.
També considera l'estudi que encara que un 22,5% de les empreses innovadores d'Espanya estan constituïdes a Catalunya -a Madrid se situen un 15,6% i a Andalusia un 15%-, "el model de creixement extensiu basat en mà d'obra poc qualificada provoca taxes de productivitat que fan poc competitiva l'economia catalana". Assegura a més que l'intens període de creixement econòmic que va experimentar Catalunya des de principi de la segona meitat dels anys noranta ha arribat a la seva fi, i aquesta contracció de l'economia s'atribueix a la caiguda del sector de la construcció residencial i a l'ajust dels mercats financers.
L'atur, conseqüència
Com a conseqüència de tot això, a Catalunya s'ha observat un augment considerable de l'atur, que ha afectat especialment els treballadors menys qualificats. Entre el primer trimestre de 2008 i el primer trimestre de 2009 l'índex d'atur va augmentar fins arribar al 16,3%.
En aquest document es constata que "el canvi de cicle econòmic provoca que sigui més pertinent que mai qüestionar si les nostres formes de dissenyar, de produir i de vendre són sostenibles".
Catalunya ha reconegut la necessitat de fomentar la competitivitat sostenible i, des d'aquesta perspectiva, el Govern ha potenciat accions centrades en la ciència, la tecnologia i la innovació que permetin estimular el desenvolupament socioeconòmic. Afegeix aquest treball que per mantenir i incrementar l'estatus que ha adquirit com a territori, el país ha de reaccionar a les amenaces i les oportunitats d'ordre global que comporten els canvis experimentats pels models socioculturals, empresarials i de serveis col·lectius.
La importància de la investigació
El Pla d'Investigació i Innovació 2010-2013 és l'instrument per mitjà del qual la Generalitat de Catalunya exerceix la labor de planificació, foment i coordinació de la investigació i la innovació del país. És també l'eix fonamental sobre el qual es recolzarà el desenvolupament del Pacte Nacional per a la Investigació i la Innovació durant els pròxims quatre anys.
Aquest pla abraça un període que arriba fins a l'any 2013, amb la finalitat de sincronitzar-se amb la planificació europea, i el 7è Programa Marc de Recerca i Desenvolupament Tecnològic 2007-2013 de la UE.
http://www.lamalla.cat/economia/article?id=422910
Izo November 21st, 2010, 09:27 PM Per a rumiar una mica:
Risc útil i llençar els diners
«És legítim fer una inversió amb un risc alt,
sobretot si és un risc útil, però n'hi ha
d'altres que provoquen sorpresa»
La burgesia tradicional catalana, amb una base industrial, va perdre molts diners en el darrer terç del segle XX, però no conec cap dels seus representants que no hagi conservat un bon racó. Les noves generacions d'aquelles famílies han hagut de canviar d'ofici o de posar-se al dia en les seves inversions. I han tendit a la diversificació, sense gaire èxit. Els va atreure el sector immobiliari, que no coneixien; van guanyar-hi diners uns quants anys, perquè tothom n'hi va guanyar, i seguidament els van perdre quan va esclatar la bombolla immobiliària el 2007. Encara tenen molts immobles per aquests mons de Déu, tot esperant que es torni a inflar la bombolla. Les energies renovables han atret darrerament la vella burgesia i la nova: van treure profit d'uns preus subvencionats, que ara han quedat reduïts a la meitat –els preus i les subvencions–, anant bé. El seu patrimoni ha seguit el camí d'unes experiències noves, amb més encert o menys.
Hi ha moltes maneres de perdre diners. A vegades, és inevitable, si el mercat i la conjuntura juguen en contra teu. Va ser el cas dels industrials cotoners i llaners tradicionals, que no van poder competir amb els mercats asiàtics quan Espanya va entrar en el Mercat Comú i es van trobar sense la protecció dels drets aranzelaris.
Tots els empresaris, els que fan una inversió, accepten un risc. És legítim fer una inversió amb un risc alt, sobretot si es tracta d'un risc útil. I pot ser fins i tot molt honorable, quan la inversió està al servei d'un objectiu raonable, que pot donar beneficis a la comunitat. Penso en els pocs empresaris privats catalans que han posat diners a Spanair, la companyia aèria amb domicili a l'aeroport de Barcelona, que es proposa l'establiment i consolidació de rutes intercontinentals. Les crítiques que els han fet es podrien estendre amb més raó a Caja Madrid, amb majoria del Partit Popular, que va prendre el control d'Iberia fa uns anys, hi ha perdut molts diners i manté una posició de domini en l'empresa resultant de la fusió amb British Airways. Spanair podria acabar fent el mateix amb Lufthansa. Hi ha un risc elevat, però l'operació pot sortir bé i, en tot cas, es fa un servei al país.
Però hi ha inversions que semblen fetes per llençar els diners, que no és el mateix que perdre'ls. No puc entendre què podia portar a invertir en una empresa que es diu Superleague Formula, que organitza curses mundials d'automòbils amb la perspectiva que seran finançades per equips de futbol, com el Barça, el Madrid o el Manchester, i que ha acumulat uns quants milions d'euros de pèrdues, a més del capital. Hi participaven com a accionistes la família Rodés, la família Suqué, Juan Antonio Samaranch Salisachs i el grup financer Riva i García. Tots han venut la seva participació i deuen tenir una certa sensació de descans, malgrat les pèrdues. Com és possible que entressin en una empresa que té com a primer patrocinador el grup petrolier de l'estat d'Angola (Expansión, 15 de novembre)? El risc era altíssim i la utilitat, zero.
Font: http://www.avui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/333841-risc-util-i-llencar-els-diners.html
Izo November 21st, 2010, 09:31 PM I aquesta és per a que alguns n'aprenguin:
ANTONIO CANCELO EXPRESIDENT DEL CONSELL GENERAL DE MONDRAGÓN CORPORACIÓN COOPERATIVA
“La cooperativa és un model amb futur”
Diu que al Parc Tecnològic de Girona es fa una gran tasca però que l'empresa no hi és present
El grup Mondragón és considerat líder del cooperativisme mundial. Es va crear fa 54 anys, gestiona empreses tan importants com ara Fagor Arrasate, Eroski, Caja Laboral Popular i la Universitat de Mondragón, i 90.000 llocs de treball.
Mondragón és un èxit d'empresa. És també un model a seguir en temps de crisi?
La cooperativa Mondragón és un bon model d'empresa però no voldria lligar-ho només a temps de crisi. Des del meu punt de vista, la cooperativa en general respon millor a postulats d'àmbit social, ètic i emocional i dóna més protagonisme a les persones, i jo crec que és un model que té possibilitats de futur.
En temps de crisi, la cooperativa és com qualsevol empresa i també acaba afectada.
També acaba afectada, és veritat. La cooperativa, però, té una capacitat de reacció millor que qualsevol altre tipus d'empresa en moments de crisi però també té una capacitat millor en època de bonança. Si el treballador és soci de la cooperativa, quan les coses van bé, ell es beneficia dels resultats que té l'empresa i, en conseqüència, quan les coses van malament, també està més predisposat a esforçar-se per salvar el futur de la cooperativa.
Què ha fet Mondragón per convertir-se en un gegant empresarial?
La diferència més important respecte a altres cooperatives és la cooperativització del treball. En les nostres cooperatives, encara que sigui de l'àmbit dels serveis, del consum, del crèdit o de l'ensenyament, els treballadors són socis de ple dret. Això no passa en altres cooperatives. En una d'agrària, per exemple, el soci és el que comercialitza; en una de consum, el soci és el que consumeix i no el que treballa; en una de crèdit, el soci és el que estalvia i no el que treballa, i a Mondragón sempre s'ha prioritzat l'aportació de treball. Actualment l'empresa té una gran diversificació empresarial i hi ha quatre grans grups: l'industrial, el financer, el de distribució i l'educatiu. Són quatre eixos amb espais propis però que tots cooperen entre sí.
Aquesta setmana ha fet una conferència i ha visitat el Centre Tecnològic de Girona. Què li ha semblat?
És un gran projecte que compta amb les institucions al darrere. Això és molt important perquè fan una gran tasca, però he notat que l'empresa no hi és present. En els nostres centres aquest fet no passa perquè hi tenim les empreses que arriben a resoldre el que sempre es persegueix, i és que la universitat i l'empresa han de col·laborar i la millor manera és que formin part de la mateixa estructura.
Font: http://www.avui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/333548-la-cooperativa-es-un-model-amb-futur.html
Izo November 23rd, 2010, 08:37 PM Girona i Puigcerdà, líders en renda familiar
En canvi, Salt i Maçanet són els municipis gironins amb pitjors registres
Girona i Puigcerdà són els municipis de la demarcació de més de 5.000 habitants amb un nivell més alt de renda familiar bruta per habitant. Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), aquestes poblacions tenien una renda de 19.200 i 18.500 euros l'any 2007 respectivament, un 17 i 12% per sobre de la mitjana catalana, que se situava en 16.400 euros. A Girona, l'increment respecte al 2004 ha estat del 2,8% i, a Puigcerdà, del 7%.
Tot seguit, en el rànquing hi trobem Ripoll i Tossa (18.000 euros), Banyoles (17.500), Olot (17.400) i la Bisbal d'Empordà i Cassà de la Selva (17.300). En canvi, a la cua hi trobem Salt (amb 11.700 euros), Maçanet de la Selva (12.800), Castelló d'Empúries (13.800), Blanes i Roses (14.900), i Palafrugell i Lloret (15.000 euros), municipis que se situen per sota de la renda familiar mitjana a Catalunya
En el conjunt de les comarques gironines, la renda per habitant se situa en 16.700 euros, lleugerament per sobre de la mitjana catalana. Segons l'Idescat, un 57,8% dels ingressos familiars provenen del treball assalariat, mentre que les rendes provinents de les activitats professionals i empresarials representen el 29,5%. Finalment, la participació de les prestacions socials en els ingressos familiars és del 12,7%.
Pel que fa als usos d'aquesta renda, un 63,7% són per cotitzacions socials i, un 36,3%, per fer front als impostos.
Font: http://www.avui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/334730-girona-i-puigcerda-liders-en-renda-familiar.html
__________________________
El Baix Llobregat, la comarca amb nivell de renda més baix
És de 14.700 euros per habitant, un 10% per sota de la mitjana catalana
La Val d'Aran és la comarca més rica
El Baix Llobregat és la comarca amb menys nivell de renda de Catalunya, amb 14.700 euros per habitant, prop d'un 10% per sota de la mitjana catalana, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). L'informe Renda familiar disponible bruta de les economies comarcals i locals, anys 2004-2007 revela que la comarca més rica és la Val d'Aran, amb una renda per habitant de 20.300 euros. Vénen després el Pallars Sobirà, l'Urgell i la Cerdanya. Els ingressos dels seus habitants provenen d'activitats professionals i empresarials. A l'altre extrem hi ha l'Anoia, el Montsià, el Baix Camp, la Selva i el Baix Penedès.
Segons l'informe esmentat, l'any 2007 més de la meitat de comarques tenien una renda per habitant pròxima a la mitjana catalana, situada en 16.400 euros. Aquesta xifra supera en un 10,6% la mitjana registrada a l'Estat. Els principals ingressos de les famílies catalanes són les rendes procedents del treball assalariat –un 59,8% del total–, seguit de les activitats professionals i empresarials; que representen el 25,2% de la renda familiar. Finalment, les prestacions socials suposen el 15%.
Matadepera, municipi situat al Vallès Occidental, sustenta el nivell de renda més alt per persona, amb 31.000 euros, un 89,3% per sobre de la mitjana catalana. Després de Matadepera vénen tres ciutats del Maresme: Cabrils, Alella i Teià. A l'altre extrem, existeix un grup de cinc municipis amb una renda per habitant inferior al 25 per cent de la mitjana catalana: Badia del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Salt, Constantí i Canovelles.
Font: http://www.avui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/334667-el-baix-llobregat-la-comarca-amb-nivell-de-renda-mes-baix.html
_____________________
El document de l'IDESCAT: Renda familiar disponible bruta de les economies comarcals i locals, anys 2004-2007 (http://www.elpunt.cat/elements/documents/economia/2010/renda%20familiar.pdf)
Izo December 1st, 2010, 11:03 PM Cambra de Barcelona perdrà el 65% del seu pressupost sense les aportacions empresarials
Les grans companyies es van oposar al pagament fa unes temporades
La Cambra de Comerç de Barcelona, la més gran de Catalunya, patirà una forta sacsejada si finalment l'anunci del president del Govern s'aplica de forma integral. El pressupost de l'entitat es va situar l'any passat en uns 39 milions d'euros, mentre que les aportacions del denominat Recurs Cameral Permanent (RCP) ascendirien en el seu conjunt fins a un 65% dels ingressos de l'associació.
En l'apartat empresarial, el RCP es recapta de tal manera que els autònoms aporten a la corresponent cambra de comerç un 0,15% del que paguen per l'Impost de la Renda de les Persones Físiques (IRPF). Al seu torn, les empreses aporten un 0,75% de l'Impost de Societats.
A part del Recurs Cameral Permanent, les cambres de comerç han anat diversificant les seves fonts de finançament, de manera que cada vegada té més pes l'apartat d'assessorament i estudis que es realitzen per a les empreses.
Oposició de les grans empreses
El pagament del RCP, obligatori fins ara, ha suscitat diverses campanyes d'oposició, liderades especialment per grans empreses. Aquestes consideren que les entitats camerales no els aporten valor afegit perquè poden finançar-se directament els serveis que ofereixen les càmeres, amb la qual cosa consideren que es doblen els costos. Mengen a part les petites i mitjanes empreses, que sí que es podrien beneficiar de la infraestructura tècnica de les càmeres.
Les càmeres i especialment la de Barcelona, sempre s'han mostrat molt bel·ligerants amb les xifres de l'Estat, al que acusen d'excessiva despesa corrent i de poca inversió.
Font: http://www.economiadigital.es/cat/notices/2010/12/cambra_de_barcelona_perdra_el_65_del_seu_pressupost_sense_les_aportacions_empresarials_16933.php
Sky January 6th, 2011, 01:40 PM Cataluña exporta el 19,6% más en octubre
Las exportaciones siguen tirando de la economía catalana. En noviembre, las ventas al exterior ascendieron a 4.642,6 millones de euros, lo cual supone un incremento del 19,6% respecto al mismo mes del año anterior. Las importaciones también crecieron ese mes, aunque lo hicieron menos que las exportaciones. Cataluña compró productos de otros países por valor de 5.885,2 millones de euros, el 13,8% más que en el mismo mes de 2009, según el Instituto de Estadística de Cataluña (Idescat).
El aumento de las exportaciones es mayor que en el conjunto de España, donde estas subieron el 16,6%. Los bienes de capital, en especial el material de transporte, se vendieron mucho más (el 56,5%), aunque también se vendieron más bienes intermedios (23,7%) y de consumo (6,9%). Por rama de actividad, los mayores incrementos se dieron en los productos energéticos (41,6%), la industria agroalimentaria (39,3%), los vehículos de motor y transporte (25%), los productos metalúrgicos (23%) y la industria química (18,8%).
Hasta el mes de noviembre, las ventas al exterior han crecido un 17,4% en Cataluña respecto a los 10 primeros meses del año pasado. Los productos metalúrgicos y químicos son los más vendidos en este periodo.
http://www.elpais.com/articulo/economia/Cataluna/exporta/196/octubre/elpepueco/20110106elpepueco_2/Tes
Sky January 15th, 2011, 01:23 PM Josep Maria Pelegrí
“Aquest govern ha de ser un aliat de l'empresa”
• “Seria erràtic ajudar per fer el mateix, el subsidi ha de servir per dinamitzar el sector i donar-li eines per al seu desenvolupament”
• “El nou conseller d'Agricultura aposta, com a eixos de la legislatura, per la professionalització i la internacionalització”
• “Hi ha moltes coses a fer que no passen pels diners”
Fa pocs dies que és al capdavant del departament amb el nom més llarg, “per no deixar fora a ningú”, però el conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, ja ha mantingut els primers contactes amb els interlocutors del sector. Els ha promès diàleg per arribar a consensos i un esforç per a la professionalització i la internacionalització. Amb menys recursos, això sí, però demana confiança i unitat per superar la crisi.
Com s'ha trobat el sector en els primers dies com a conseller i de la presa de contactes amb les organitzacions agràries?
M'he trobat un sector molt potent, que ja ho sabia, i per això el considerem com a estratègic per al país. I també un departament que no ha estat capaç de trobar les sinergies per acompanyar-lo. Això no vull que s'entengui com una crítica, sinó més aviat com una constatació del govern anterior, sense personalitzar. Per tant, una de les meves prioritats serà fer veure, fer notar i explicar que el departament és una eina al servei del sector, per acompanyar-lo i ajudar-lo a fer que realment sigui aquest motor estratègic.
Quins objectius s'ha fixat?
Els objectius de la legislatura i els dos pilars bàsics passen per la professionalització del sector i la internacionalització. I insisteixo que volem ser al costat del sector, però ni manant ni rebent ordres.
I com pretén fer-ho?
L'administració ha de ser un aliat de l'empresa i la política del govern, en molts camps, serà la de suport a l'emprenedor i l'empresari per a la creació d'ocupació. En el cas de l'agricultura, estem davant d'un sector potent, preparat, qualificat i cal que se'n tregui més profit. Per això hem de facilitar la recerca, la innovació i la transferència tecnològica als productors i a les empreses agroalimentàries.
La preocupació principal que ara té el sector és la greu crisi de preus?
És un dels problemes greus que té el sector agrari i caldrà buscar mecanismes i instruments perquè el diferencial entre el que percep el productor i el que paga el consumidor no sigui tant evident. Hem d'aconseguir que el cost de producció sigui superat pel de compra per part dels intermediaris, que són els que fan augmentar el preu que el consumidor acaba pagant.
Quins podrien ser aquests mecanismes perquè els productors venguin ja amb pèrdues?
Hem d'estudiar les possibilitats jurídiques que hi ha, no tant per intervenir, que no crec que ens toqui fer-ho, però sí per treballar conjuntament amb el sector perquè això no passi. Per tant, els instruments són el diàleg i el consens. Ja sé que són bones paraules i bones intencions, però ara com ara no hi ha altra opció. També haurem de tenir en compte altres elements, com la mateixa política agrària comuna (PAC) i la Unió Europea, que fan una gran aposta per la professionalització.
Per assolir aquests acords s'haurà d'enfrontar a la gran distribució?
El diàleg és l'instrument que hem d'usar per arribar a un consens final. El pagès, ramader o pescador no pot perdre diners produint i entenc que les grans distribuïdores i les grans superfícies comercials busquin el benefici però hem de ser capaços d'una entesa perquè hi hagi un preu garantit per al productor. És un repte difícil, ho sé.
El sector també es queixa que hi ha productes de fora que entren al mercat amb menys exigències que els catalans.
Ha de ser amb la mateixa exigència que amb els nostres productes. La competència equival a una mateixa qualitat i amb la mateixa exigència en la traçabilitat. La riquesa de l'empresa ha de produir o elaborar amb menys costos, però no en contra de la qualitat ni sense cap exigència. Si no exigim aquest control facilitem la competència deslleial i, en aquest camp, també hem de treballar amb la Unió Europea. Perquè no és admissible que entrin productes de països tercers amb menys qualitat que la que exigim als nostres. Al capdavall, també hem de procurar garantir la llibertat del consumidor, però amb unes qualitats mínimes.
On ha quedat el consens del debat monogràfic sobre el sector agrari celebrat al Parlament?
El debat va propiciar el consens mínim i una sèrie d'acords aprovats majoritàriament pels grups del Parlament. Per tant, hi ha la plena voluntat d'aquest govern de desenvolupar aquests acords amb fermesa, eficàcia i consens. Ara bé, ens trobem en unes circumstàncies econòmiques que han canviat la situació des que es va celebrar el debat monogràfic. Igualment, però, he de dir al sector que tingui confiança. L'administració sola no se'n sortirà i el sector, sol, potser tampoc. Junts, però, segur que ens en sortim.
Ja avisa de retallades?
Retallades ja n'hi ha i estem aplicant una sèrie de mesures a partir de la pròrroga del pressupost del 2010. Són mesures d'austeritat estricta que no jugaran amb l'endeutament ni en l'augment del dèficit públic. Ara per ara ja estem estudiant els criteris fixats per Economia i aleshores establirem quines partides s'hauran de retallar. Però he de dir que aquests ajusts no han de repercutir negativament en el sector. Hi ha moltes coses a fer que no passen pels diners.
Però parlem d'un sector molt subvencionat...
No creiem en un Estat subvencionat. Si la voluntat política com a país és ajudar a seguir fent el mateix podem entrar en una estratègia erràtica. El que hem d'aconseguir és usar aquests diners per incentivar productors i transformadors perquè tirin endavant sense necessitat de basar-ho tot en el subsidi. La subvenció és per aprofitar-la i no per basar-s'hi.
Les organitzacions agràries demanen més suport.
Hi ha polítiques que no es basen en les subvencions i sí en la dinamització del sector, i l'ajuden a desenvolupar-se. El sector no demana un subsidi però sí la complicitat del govern.
Parlava de consolidar l'agricultura com una activitat estratègica, com es veurà?
És i serà estratègic, però no vull dir res més del que es podrà veure i tocar. Una cosa sí que en breu espero poder presentar és un pla per alleugerir la càrrega administrativa, que és molt important. Tot el que es pugui estalviar de tràmits es farà.
També hi ha pendent la nova llei de cooperatives?
He constatat una gran atomització del sector i a l'hora de consensuar estratègies ens trobarem amb molts d'interlocutors. Però això no impedeix que ens agafem als elements de consens i d'interès comú, que són els que ens han de permetre definir les línies estratègiques del departament. Insisteixo que l'objectiu és que Catalunya tingui capacitat de professionalitzar i internacionalitzar el sector. La unitat permetrà la voluntat de fer i d'executar determinades estratègies.
Dues qüestions reivindicades pels sindicats: formació i incorporació de joves.
Hi crec molt, en la formació. Si la descuidem perdrem oportunitats i és un altre eix estratègic que, amés, cal ampliar. Per al futur, serà imprescindible potenciar la formació. El mateix passa amb els joves. És una preocupació personal i hem d'aconseguir donar més valor al sector per fer-lo atractiu per als joves i no només per la continuïtat generacional. És un altre gran objectiu, i moltes vegades la burocràcia suposa un mur important que frena la incorporació dels joves al sector primari.
Vostè ja ha anunciat que vol un canal Segarra-Garrigues més semblant al projecte inicial, és a dir, amb més hectàrees amb regadiu, però la UE imposa restriccions i la preservació d'aus.
Hem de ser capaços de donar-hi el sentit de la concepció, del seu plantejament original. La voluntat política és fer compatible la preservació d'espais naturals i la preservació d'aus amb el regadiu i l'activitat agrària. Estic convençut, a més, que es pot fer. Per aconseguir-ho cal que tots anem en una mateixa direcció.
Però la Comissió Europea encara té oberta una causa contra la Generalitat per aquesta protecció d'aus...
És cert que encara queda una causa oberta, però segur que tancarem aquest conflicte perquè el canal pugui donar tot el potencial. No vull obrir més conflictes, i un cop tancats els litigis amb la Comissió Europea, no obrirem res més. Del que es tracta és de compatibilitzar la protecció de les aus i de les zones estepàries amb els regadius. Els elements de protecció hi són, però no poden ser factors limitadors. En altres llocs d'Europa els diversos usos són compatibles, i aquí també ho seran. El que cal és gestionar bé el territori i treballar en unitat.
Hi haurà canvis en la política de regadius?
La política de regadiu es mantindrà perquè és un progrés per al territori. Això no vol dir que algunes obres es puguin reprogramar o replantejar, però no hi haurà retracció.
Què implica assumir Medi Natural?
Vull deixar clar que la desaparició del Departament de Medi Ambient no implica que el govern no tingui sensibilitat ambiental, que la té, i molta. S'ha buscat una manera de treballar amb més eficiència. En aquest àmbit, hi haurà dos conceptes clars: la prevenció i el creixement sostenible.
Ja va dir que no descarta recuperar el transvasament del Roina...
Cert, però no em pertoca. Forma part de les competències del conseller Recoder. El que sí que vull aclarir és que és un tema que no s'ha plantejat.
Es podrà desbloquejar l'ampliació del Parc d'Aigüestortes?
Els parcs naturals són una riquesa a protegir i han de repercutir positivament en el territori. En el cas d'Aigüestortes, s'ha entrat en una situació en què conflueixen molts agents i moltes sensibilitats. Cal redreçar el consens previ i parlar molt amb la gent del territori per arribar a acords.
Els parcs, però, tenen una gestió complexa perquè hi ha molts de titulars.
Sí, i cal un canvi en l'estructura de gestió dels espais forestals. El repte és de la mateixa administració, per organitzar-se millor de manera interna.
Seria bo crear més marques de productes catalans?
Les marques són importants, però m'interessa més ser un referent per als mercats, i sobretot ara que s'obre l'asiàtic.
http://www.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/357203-aquest-govern-ha-de-ser-un-aliat-de-lempresa.html?cks_mnu_id=705
Sky January 19th, 2011, 01:00 PM Mas-Colell abre la puerta a privatizar empresas públicas
• El proyecto del Institut Català de Finances tendrá que esperar
El nuevo conseller de Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, abre la puerta a futuras privatizaciones dentro del sector público catalán.
"En unas finanzas bien realizadas,cuandounoseencuentra en una situación no recurrente como el déficit, es aceptable la utilización de medidas no recurrentes para suavizar el impacto del desfase, tendría sentido que complementásemos la reducción del gasto con la generación de algunos ingresos por la vía de los ingresos", expone a este diario. "El instrumento de la utilización de activos como fuente de ingresos en un año excepcional será considerado como corresponde", añade.
Preguntado sobre si ya posee listas de empresas que pueden ser atractivas para el inversor privado, como Tabasa o Aigües Ter-Llobregat, Mas-Colell afirma: "he visto muchas listas; estoy mirando listas todo el día", bromea. El conseller añade que este tipo de operaciones necesitan su tiempo. "Cualquier operación que implique activos no va a empezar antes de primavera", añade Mas-Colell. Mas-Colell habrá elaborado entonces "un esqueleto de los Presupuestos".
Calendario e ICF
Una de las promesas económicas del nuevo president, Artur Mas, era potenciar el Institut Català de Finances (ICF) para que se convierta en la banca pública catalana. Pero el conseller Mas-Colell sostiene que este proyecto deberá esperar. "Idealmente diría que si miro las bases de la institución, el ICF debería tener más volumen, pero no lo puede tener ni lo va a tener en el corto plazo por la situación fiscal que atravesamos.
"No nos vamos a poder permitir inyectar a través del contribuyente las aportaciones de capital que serían buenas para que el ICF fuera un instrumentocadavezmáspoderoso", sostiene el conseller.
Mas-Colell admite la necesidad de potenciar el ICF en el futuro. "Está claro -dice- que a Catalunya y al tejido económico les conviene disponer de un instrumento financiero público de una cierta entidad; son notables las actividades que desarrolla el ICF con la base de capital que ha ido construyendo, y es una institución financieramente muy saneada".
Infraestructuras
Mas-Colell afirma que en sus planes para frenar el gasto se incluye la prórroga de algunas infraestructuras. "Habrá muchas inversiones que se tendrán que hacer a un ritmo más pausado del que estaba previsto; en cuanto a algunas infraestructuras, deberíamos plantearnos si existían hace tres años. Si no es así, seguramente se trate de infraestructuras que pueden esperar un año más", afirma el conseller.
Mas-Colell asegura que en su plan para reducir el gasto público en un 10% buscará "todas las bolsas de ineficiencia que se puedan encontrar, que no serán pocas, y que seguro que no sumarán este 10%", sostiene, y asegura que la inspección se efectuará en todas las conselleries por igual.
http://www.expansion.com/2011/01/19/catalunya/1295433853.html
Vilarrubla January 19th, 2011, 01:42 PM ^^ Entenc que es refereix a un banc per a empreses no un banc-banc, no?
Sky January 19th, 2011, 01:48 PM ^^ Sí, crec que la idea era que servís principalment per a donar crèdit a les Pimes.
Sky February 1st, 2011, 08:59 PM ENTREVISTA: ANDREU MAS-COLELL Consejero de Economía de Cataluña
"Cumpliremos con el objetivo de déficit si el Estado nos traspasa los hospitales"
El consejero de Economía y Conocimiento de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, envió ayer al Gobierno central su plan de ajuste. Los recortes presupuestarios, de los que no quedará indemne ningún área, son del 10% y persiguen que el déficit público catalán baje del 3,6% al 1,3% este año.
Pregunta. ¿Cómo se van a aplicar los recortes?
Respuesta. No puedo detallarlo aún. Se ralentizarán o aplazarán inversiones, pero hay que analizarlas y ver qué compromisos son impostergables. Analizaremos también todas las plurianualidades y las cofinanciaciones.
P. ¿Hasta qué punto está comprometido con las promesas electorales de CiU?
R. Con todo el programa.
P. En campaña Artur Mas dijo que no habría recortes sanitarios en dos años y esto no va a ser así.
R. No recuerdo exactamente las palabras del presidente Mas. El gasto sanitario es sistemáticamente mayor de lo presupuestado. Y esto no es sostenible. En 2010 el exceso de gasto ha sido una cifra nada despreciable, de 850 millones, un 10% del presupuesto sanitario. Deberemos reconducirlo.
P. La mayor parte corresponde al gasto farmacéutico. ¿Cómo meter en cintura al lobby?
R. Sí, el exceso de ese gasto supone más de 500 millones. La forma de contenerlo es a través de la cooperación y articulación de políticas conjuntas a nivel del Estado, y aquí el Gobierno central debe tener un papel vital. En Europa las reformas estructurales se han centrado en el mercado laboral y de pensiones. No me extrañaría que en la agenda del futuro aparezca el gasto sanitario.
P. La oposición les recrimina estar haciendo alarmismo y les recuerda que ellos encontraron un déficit de 1.177 millones y no un superávit de 284 millones. ¿Hay algo de revanchismo?
R. Me parecería frívolo e insultante insinuar que haremos sufrir a la población de Cataluña para colgarnos una medalla. El recorte será extremadamente serio y todos sufriremos. Ya se verá si es superficial o no. Si nos ponemos así, diré que haremos lo que no hicieron nuestros antecesores y que sabían que había que hacer. Y sobre las cifras oficiales del déficit, el Gobierno saliente ya nos informó de que estaría entre 0,7 y 0,9 puntos por encima del objetivo. Al final será 1,2 puntos o más.
P. El Gobierno central fue rotundo y dijo que no dejaría emitir deuda a largo plazo. ¿Esperan algún gesto tras presentar el plan?
R. Queremos hacer las cosas bien y que nos dejen hacerlas bien. Y eso significa emitir deuda o adquirir crédito a periodos razonables y que permitan una buena gestión. Dejarnos emitir solo deuda a corto plazo y con cantidades mínimas sería un foco permanente de tensión. Este es un nuevo Gobierno, serio y que irá mejor si empieza con una expresión de confianza del Gobierno central.
P. Los mercados castigan a la deuda soberana. ¿Teme tener que recurrir a particulares?
R. Los mercados están difíciles y si en algún momento hay que recurrir al minorista, lo haremos.
P. ¿Han evaluado ya el nuevo sistema de financiación?
R. Entró en vigor en 2009, pero este año entra plenamente en funcionamiento. Lo curioso es que los presupuestos de 2011 no incluyen el fondo de competitividad, que debía aportar más de 1.000 millones a Cataluña. No lo podemos aceptar. Es inadmisible que los ingresos por el sistema de financiación sean inferiores en 2011 que en 2010. Nuestro plan de ajuste está condicionado: nosotros reduciremos un 10% nuestro gasto si el Estado cumple con los ingresos y, por ejemplo, nos transfiere la titularidad de inmuebles que creemos que nos corresponden. Es el caso de algunos hospitales. En ese escenario, llegaremos al 1,3% de déficit.
P. Varias comunidades llevan años pidiendo esos inmuebles al Gobierno. ¿Accederá?
R. La transferencia de esos activos de la Seguridad Social al Estado, y la Generalitat es Estado, está contemplada en el informe de recomendaciones aprobado para la revisión del Pacto de Toledo.
http://www.elpais.com/articulo/espana/Cumpliremos/objetivo/deficit/Estado/nos/traspasa/hospitales/elpepunac/20110201elpepinac_3/Tes
Sky February 1st, 2011, 08:59 PM ^^ La foto que acompanya l'article és polaca total :crazy:
http://www.elpais.com/recorte/20110201elpepinac_2/XXLCO/Ies/Andreu_Mas-Colell.jpg
XJLKGrkA4IU
Vilarrubla February 1st, 2011, 10:03 PM :lol::lol:
Sky February 2nd, 2011, 12:01 PM El 'Financial Times' culpa Catalunya de la lenta recuperació d'Espanya
• El diari ha entrevistat el conseller Mas-Colell, que atribueix les males finances catalanes a l'anterior Govern
El dèficit de les comunitats autònomes, i especialment el de Catalunya, és el principal pal a les rodes als esforços d'Espanya per sortir de la crisi i convèncer els mercats internacionals que s'estan fent bé els deures. Aquesta dura anàlisi contra Catalunya l'ha feta el prestigiós diari econòmic 'Financial Times' després d'entrevistar el conseller d'Economia català, Andreu Mas-Colell, que s'ha defensat de les crítiques assegurant que "no som culpables" i assegurant que els números negatius són una herència del Govern anterior. El diari afirma, entre d'altres coses, que la situació financera catalana explica perquè el dèficit espanyol va superar el 9% l'any passat i recorda que dels 107.000 milions d'euros que deuen les comunitats, un terç correspon a Catalunya.
El 'Financial Times' felicita el president del Govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, per la seva política d'austeritat i les mesures anticrisi que, recorda, han permès a Espanya reduir el dèficit públic de l'11,1% del PIB fins al 6% aquest any. Tot i això, recrimina a Zapatero que "fins fa poc" no ha tingut en compte la importància de reduir la despesa de les comunitats autònomes. En aquest punt, el rotatiu britànic assegura que les 17 comunitats autònomes s'han convertit en "el nou front en la batalla" per convèncer els mercats internacionals que el seu govern és capaç d'implementar un pla d'austeritat que redueixi el dèficit públic.
En el cas concret de Catalunya, apunta que aquesta comunitat ha endarrerit els pagaments dels deutes i té en aquests moments pagaments pendents per valor de 3.000 milions d'euros, als quals han de sumar-se els 2.600 milions de dèficit previstos per a aquest exercici i els entre 5.000 i 6.000 milions de deute que venceran al llarg del 2011, entre els quals inclou els bons emesos per la Generalitat a final de l'any passat de manera "desesperada". La situació financera de Catalunya "ajuda a explicar per què el dèficit d'Espanya va arribar l'any passat al 9,2% del PIB", ja que dels 107.000 milions que deuen les comunitats autònomes en el seu conjunt, un terç correspon a Catalunya, assegura el diari.
La polèmica de les nòmines
L'anàlisi del 'Financial Times' sobre Catalunya va sortir publicat aquest dimarts, just el mateix dia que Oriol Pujol, portaveu parlamentari de CiU, va assegurar en declaracions a COMRàdio que la situació financera de la Generalitat és tan "dramàtica" que "pràcticament no es poden pagar les nòmines". Des del Govern, ja s'han afanyat a matisar aquestes paraules i el conseller Francesc Homs ha reconegut que la situació és "delicada" però que els sous estan garantits.
Els partits de l'oposició, de la seva banda, han acusat CiU de crear "alarmisme" sobre l'estat de les finances de la Generalitat, que veuen, a més, com una "excusa" per poder aplicar retallades en polítiques socials. I és que, a més, declaracions com les de Pujol.
http://www.lamalla.cat/economia/article?id=438149
Izo February 2nd, 2011, 06:35 PM 1. Grandíssima la foto d'en 'Masco'! :lol:
2. És clar, és clar... És el Financial Times. No cal capficar-s'hi...
Sky February 6th, 2011, 01:01 PM Andreu Mas-Colell:
"Jo hauria exigit el mateix a bancs i caixes"
• Deute "Espero que l'autorització per emetre'n arribi aviat" Retallades "Demano al sector sanitari que f aci un esforç" Impost de donacions "No el traurem, perquè és molt diferent del de successions"
Andreu Mas-Colell s'ha estrenat com a conseller d'Economia retallant un 10% el pressupost de la Generalitat."Espero que arribin temps més calmats, encara que no els veig a l'horitzó", admet.
L'anterior govern va dir que l'increment del deute dels últims anys era el cost de mantenir la cohesió social, per exemple, en sanitat i ensenyament. Temen per la cohesió social amb aquesta retallada?
Per descomptat, és una preocupació. Però crec que podrem fer el que és necessari. No hi ha dubte que no podem ampliar el deute i, per tant, no estem prenent cap gran decisió política. Tot ens ve imposat pels fets. Però espero que això no afecti la cohesió social, que és molt important i l'haurem de mantenir. El que haurem de fer, no sé si ara o el 2012, és modular el principi d'universalitat cap al principi de necessitat. No és una qüestió de cohesió social que els catalans subvencionin la universitat de la meva filla, però sí la d'una família en què el pare i la mare estan a l'atur i passen dificultats.
Per tant, es limitaran els serveis, com l'ensenyament i la sanitat?
Haurem de regular la nostra acció en aquesta direcció. En un món ideal, sense limitacions pressupostàries, es pot pensar que és desitjable la universalitat de drets amb cost econòmic. Però en un món de limitacions econòmiques -com és el cas- el més important és tenir xarxes de seguretat que evitin que ningú caigui en situacions de marginació social.
Es farà un debat sobre el model fiscal del país? Aquí tothom vol cobrar, posem per cas, la llei de dependència, però ningú vol pagar impostos.
Aquest govern creu que, en una situació ideal, els impostos no han de ser molt elevats i que s'ha de deixar un marge ampli per a l'acció social. Al final, si el que preval és que tot ho fa el sector públic, el sector privat es refrena. Però també cal tenir en compte la competència fiscal. Ara hi ha molta més mobilitat que abans i les diferències d'impostos poden provocar deslocalitzacions. Un col·lega meu parlava d'això fa poc, fent referència a les diferències en l'IRPF. Algun dia, no ara, voldríem assegurar-nos que aquesta diferència no actua com un fre per atreure talent a Catalunya.
Diuen que trauran l'impost de successions, però i el de donacions?
El mantindrem. Sempre es parla d'impost de successions i donacions perquè, des d'un punt de vista fiscal, són similars. Però des del punt econòmic són molt diferents. L'impost de successions és conseqüència d'un fet no voluntari, mentre que el de donacions sí que és voluntari.
Però CiU va posar al seu programa electoral que suprimiria tant el de successions com el de donacions.
Es va dir successions i donacions, però jo crec que s'estava parlant de successions. I és el que farem ara.
El president Mas ha dit que hi ha gent que marxa de Catalunya per no pagar l'impost de successions. Tenen dades que ho confirmi?
Només li puc dir que he vist més cotxes amb matrícules d'Andorra del que seria normal. No és una dada científica, però no hi ha el més mínim dubte que per a les grans fortunes els factors fiscals són un motiu important per fixar la residència.
Tornant a la sanitat, el 2010 es va gastar en aquesta partida un 10% més del pressupostat, 850 milions d'euros addicionals. Saben en què es van gastar aquests diners?
Una mica en tots els components: farmàcia, serveis d'atenció, hores extres, etc. El que es gasta en sanitat actualment està ben gastat. Però ara hem de contenir la despesa: no podem gastar el que no tenim. La qualitat de la sanitat catalana és molt alta i es mereix més diners, sense cap dubte. I m'encantaria tenir-los. El repte dramàtic és que no tenim aquests diners i hem de demanar al sector sanitari que faci un esforç per no gastar tant i optimitzar els diners, i que mantingui l'extraordinària qualitat actual.
La solució per quadrar els comptes ara són els censos emfitèutics [fórmula jurídica que equival a hipotecar] per als edificis públics?
Farem censos emfitèutics o operacions similars, que són perfectament normals. Molts dels edificis que la Generalitat ha comprat en els últims anys tenen aquest cens emfitèutic. Per tant, no es pot dir que ens vendrem el que s'ha comprat en aquests últims anys. Podrem fer operacions noves en els edificis dels hospitals, quan l'estat ens en traspassi la titularitat. No és l'única mesura, sinó una de les que tenim a la taula.
La Generalitat vol emetre 11.600 milions de deute aquest any, però l'Estat encara no ha donat la seva autorització per fer-ho. Quan preveuen rebre el vistiplau?
En els pròxims dies, m'imagino. No estic angoixat. El que no tinc clar és si l'autorització arribarà de manera que ens permeti planificar les emissions de deute o si arribarà amb comptagotes. Voldríem fer emissions a llarg termini, però no descartem fer-les a un any.
El debat autonòmic que s'està generant últimament és una oportunitat perquè es reconegui la singularitat de Catalunya amb un sistema fiscal específic?
Ens hem de centrar en els nostres interessos, però sense oblidar la solidaritat. Ara bé, no tinc opinió sobre si les altres comunitats volen continuar igual o si volen canviar.
Qui creu que ha estat més responsable en la situació actual? L'Estat diu que les comunitats autònomes són responsables del dèficit.
Nosaltres tenim molt clar que, des de fora, ens veuen a tots com un col·lectiu que es diu regne d'Espanya, que és el titular del deute exterior. I tots els seus components s'articulen sota aquest paraigua. Ni nosaltres ni el govern central podem treure'ns responsabilitats.
Sobre la reforma de les caixes d'estalvis: les competències sobre aquest tema són de la Generalitat, però des d'aquí no s'ha intervingut en el disseny del nou model.
És natural que això vingui del Banc Central Europeu i del Banc d'Espanya i que d'allà hagi saltat al minist eri d'Economia. Ells han parlat amb molta gent, inclosa gent de Catalunya. I la Generalitat n'ha estat ben assabentada. He tingut l'oportunitat d'expressar la meva opinió, que no era un punt de vista gaire detallista. Nosaltres el que volem és que Catalunya no perdi els centres de decisió de les noves entitats.
Li sembla bé que les exigències per a caixes de capital siguin més elevades que per als bancs?
Això m'ha estranyat una mica, però respon al fet que, internacionalment, s'afina poc. Convenia enviar un senyal molt fort per demostrar que les caixes són institucions sòlides. Però jo els hauria posat les mateixes condicions que als bancs.
Zapatero proposa una homogeneïtzació dels horaris comercials. Hi ha un terme mig entre Madrid, on s'obre 22 festius, i Catalunya, on s'obre 8 festius l'any?
Unificar per decret em sembla malament. És una competència catalana i s'ha de decidir des d'aquí, però hem d'afinar. Per al petit comerç, no suposa la mateixa amenaça una petita botiga de fruita que obre a les 12 de la nit que una gran superfície. M'agradaria que aquestes diferències es poguessin discutir. I m'agradaria trobar una combinació que ho fes tot possible.
http://www.ara.cat/ara_premium/cronica/hauria-exigit-mateix-bancs-caixes_0_422357852.html#
Izo February 8th, 2011, 08:25 PM Catalunya queda molt endarrerida
El PIB català augmenta per sota de la mitjana estatal en l'última dècada
La convergència amb Europa avança només 2,75 punts
http://estatic.elpunt.cat/imatges/00/52/alta/780_377_52897_cfc2d376dedb41efe4ce66b5a9827bdb.jpg
Valoració anual del PIB
El creixement econòmic de Catalunya s'ha situat per sota de la mitjana estatal en l'última dècada. Així es constata de l'estudi Balanç econòmic regional, que ha elaborat la Fundació de les Caixes d'Estalvi (Funcas), i que repassa l'evolució de les principals magnituds econòmiques de les comunitats autònomes en el període 2000-2009.
El producte interior brut (PIB) de Catalunya ha crescut una mitjana del 2,05 per cent en l'última dècada, una xifra que se situa lleugerament per sota de la mitjana estatal, que ha estat del 2,21 per cent per a aquest període. Catalunya es col·loca així en la desena posició entre les disset autonomies de l'estat en una classificació que encapçalen Múrcia (2,83 per cent), Madrid (2,51 per cent) i Andalusia (2,48 per cent). Entre les autonomies que menys creixen ens trobem Astúries (1,69 per cent), Balears (1,86 per cent) i Castella-la Manxa (1,91 per cent).
Segons s'explica en l'estudi dirigit per Pablo Alcaide, director del departament d'estadística regional de Funcas, el creixement econòmic de les diferents autonomies està sustentat principalment per l'augment de la població, influenciat en part per la immigració estrangera. No obstant, també destaquen algunes autonomies, com Extremadura (2,41 per cent), que han crescut força malgrat tenir un feble augment de la població, i altres, com Catalunya o les Balears, on el destacat creixement poblacional no s'ha traslladat als indicadors econòmics.
Un altre punt negre
Aquest endarreriment de Catalunya queda reflectit també en l'índex de convergència amb la Unió Europea, que en el cas català ha avançat només 2,75 punts en la última dècada, davant els 8,44 punts de la mitjana estatal. Davant un índex 100 de la UE-15, Madrid encapçala el rànquing amb 131,35 punts, seguit de Navarra (126,5 punts), el País Basc (128,6 punts) i Catalunya (111,78 punts).
I encara que en aquestes quatre primeres posicions no es produeixen canvis respecte a la situació de l'any 2000, sí que es retallen significativament les distàncies. Catalunya ja té pràcticament a tocar Aragó, després que en l'última dècada avancés 9,4 punts i es col·loqués en un índex 110,7. Castella i Lleó també fa un salt important en avançar 17,2 punts i arribar a un índex de 105,3. Els avenços més importants dintre de l'índex de convergència es donen al País Basc (18,3 punts), Extremadura (16,8 punts) i, precisament, Castella i Lleó.
A l'altra banda se situa Balears, que perd 8,2 punts de l'índex de convergència, i Múrcia, que malgrat l'alça del PIB, només guanya 1,68 punts. “Encara que Múrcia ha crescut molt en l'última dècada també ha rebut molta població, cosa que fa que la riquesa quedi més repartida”, conclou Alcaide.
Les claus
Tres de cada quatre empreses ja s'apunten a la recuperació
Quatre de cada deu empreses de l'estat preveuen tancar aquest exercici igual que el 2010 i una mica més d'un terç preveuen una millora de resultats, segons l'enquesta de perspectives empresarials d'Adecco feta a més de 1.400 directius espanyols. “Tres de cada quatre empreses catalanes pensen que ja s'ha abandonat la senda baixista per afrontar la recuperació”, apunta el mateix estudi, que es va fer públic ahir.
Ocupació
Malgrat això, la creació d'ocupació encara trigarà una mica a arribar i, així, el 74% de les empreses catalanes no preveuen incorporar cap treballador aquest exercici. De les que sí que ho faran, el 44,4% optaran per la contractació temporal.
Ritme de sortida
Ja a escala estatal, les dades de l'estudi constaten que tres de cada quatre empreses creuen que la crisi econòmica es tancarà de forma definitiva més enllà del 2012 i el 44% preveuen trigar fins a cinc anys a créixer al mateix ritme que abans de la recessió. També n'hi ha de més optimistes: el 33% creuen que l'any 2013 se situarà al mateix nivell que abans de la crisi i fins i tot un 19% creuen que això ja passarà l'any que ve.
Font: http://www.avui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/367451-catalunya-queda-molt-endarrerida.html
Missing February 13th, 2011, 08:04 AM CATALUNYA TIENE LOS IMPUESTOS MÁS ALTOS DE ESPAÑA
Con la financiación de Euskadi o de Extremadura, en vez de déficit tendría superávit de 2.000 millones | La sanidad catalana tiene un déficit de 850 millones
LA VANGUARDIA - Política | 13/02/2011 - 01:33h
JORDI BARBETA
Catalunya, Balears, València y Madrid son las comunidades autónomas que más impuestos pagan a la Hacienda estatal, pero los catalanes tienen además el privilegio de tener los tipos impositivos más altos de España. El tipo marginal máximo del IRPF en Catalunya se sitúa en el 49%, el nivel más alto de toda España. Mientras Madrid, La Rioja, Murcia y Valencia han reducido los tipos del IRPF, Catalunya los ha incrementado. No es el único caso, pero la vicepresidenta económica del Gobierno español, Elena Salgado, sostiene que todavía “hay margen” para que los catalanes paguen más impuestos y ha provocado una tormenta política, porque Catalunya es la única comunidad autónoma que ya los ha subido todos, menos uno, el impuesto de sucesiones, que el tripartito redujo, cuando otras comunidades autónomas ya lo habían suprimido.
“Afortunadamente, en la sociedad española todavía tiene muchos márgenes, pero el margen que no tiene es que los catalanes tengan que pagar aún más impuestos”, ha declarado a La Vanguardia con la moderación que le caracteriza Andreu Mas-Colell, que además de ser el conseller de Economia, está considerado el economista español más reconocido en el mundo.
El president de la Generalitat, Artur Mas, rechazó de plano un nuevo incremento fiscal por razones económicas, pero hasta los socialistas catalanes rechazaron la idea también por prudencia política. Mas sostiene, igual que varios economistas, que más impuestos ahogaría a las empresas, impediría la reactivación y no serviría para reducir el déficit, sino para aumentarlo. Pero, además de este argumento clásico, el president y también los socialistas catalanes vienen a coincidir en que otra subida de impuestos podría resultar “una imprudencia”, en un momento en que está cuajando en la opinión pública catalana un sentimiento generalizado de “fatiga fiscal” y de “abuso” que pone de manifiesto la enorme diferencia entre los que pagan los catalanes y lo que reciben a cambio en forma de prestaciones, lo que ha dado en denominarse “déficit fiscal” y que los sectores soberanistas denuncia como “el expolio”.
HAN SUBIDO TODOS LOS IMPUESTOS MENOS UNO. Los catalanes pagan más por el Impuesto sobre la Renta, por sucesiones y donaciones , para financiar la sanidad, por las transmisiones patrimoniales y por la matriculación de vehículos. Son prácticamente todos los impuestos que dependen de la Generalitat y que el tripartito ya se vio obligado a incrementar cuando advirtió la crisis financiera que se le venía encima. No aumentaron esos impuestos, al menos como lo hizo Catalunya el resto de comunidades autónomas: Los ciudadanos de Catalunya pagan más ahora por este concepto que los ciudadanos de Madrid, Valencia, Euskadi y Navarra.
El déficit sanitario. Los catalanes también pagan más para financiar su sanidad y, en cambio, la sanidad catalana está infrafinanciada respecto a otras comunidades y no puede ofrecer las mismas prestaciones. Catalunya introdujo el céntimo sanitario hasta el nivel máximo permitido. Es una de las seis únicas comunidades que ha creado este tributo pero es la la comunidad que lo ha puesto a un nivel más elevado, 2,4 céntimos por litro de carburante. El déficit más preocupante que ha de resolver el nuevo Govern de la Generalitat es el de la sanidad, que presenta un desfase de 850 millones de euros. Es una cifra descomunal. Sin embargo, si la sanidad catalana tuviera la misma financiación por habitante que el País Vasco, en vez de déficit, la sanidad catalana tendría 2.000 millones de superávit, haciendo el cálculo con datos de 2009 del ministerio del ramo. Catalunya tuvo entonces una financiación sanitaria de 1.295 euros por habitante y año, mientras que la del País Vasco fue de 1.675 euros por barba. El concierto económico le proporciona sólo en este ámbito sanitario 380 euros más por persona y año. Pero con la financiación de Extremadura, que no tienen concierto económico -1.658 euros por habitante- la diferencia por persona sería 363 euros y el superávit de la sanidad catalana se quedaría en 1.900 millones de euros. “La de gente que podría cambiar de sexo gratis con ese dinero”, suelen bromear los médicos catalanes aludiendo a las nuevas prestaciones que se han incorporado al sistema en varias comunidades.
Menos prestaciones. Las dificultades financieras de la Generalitat le impiden plantear prestaciones sociales que sí ofrecen otras comunidades autónomas con menor nivel de renta y cuya financiación depende de las aportaciones solidarias de las comunidades más dinámicas como Catalunya:. Por ejemplo, en Galicia, la Rioja y Castilla-La Mancha han puesto en práctica programas para la gratuidad de los libros de texto escolares. Y todas las comunidades autónomas regalan los ordenadores portátiles a los alumnos de secundaria. Catalunya es el hecho diferencia. Las familias tienen que pagar la mitad. Andalucía dispone además de transporte escolar gratuito desde los 3 años hasta el bachillerato. En diversas comunidades autónomas aunque no en todas se han implantado desgravaciones fiscales por ayuda doméstica, por adopción internacional, para gastos de guardería. En Catalunya no hay nada de eso.
El culebrón de las becas. Una de los traspasos más trabajados por todos los gobiernos de la Generalitat desde la transición ha sido el de las becas, pero aún está pendiente y eso que el Tribunal Constitucional se pronunció a favor del traspaso. Mientras el traspaso no llega, resulta que Catalunya concentra el 18% de los estudiantes españoles, pero sólo reciben beca el 5% de los estudiantes catalanes de primaria y de ESO. En España, cobran beca o alguna ayuda el 17% de los estudiantes de bachillerato y formación profesional. En Catalunya, sólo el 6,3%. En este caso, más que Madrid, donde sólo estudian con beca el 5,4%. En Euskadi son el 16,3% y en Andalucía, el 26,3%.
El coste de la vida. Además de la presión fiscal y de las prestaciones sociales, incide en ambos ámbitos el hecho de que el coste de la vida es también más caro en Catalunya. Según el informe de la Fundación de las Cajas de Ahorro (FUNCAS) la variación catalana del IPC fue en el último trimestre del año pasado de 2,7. Los precios más altos afectan especialmente a gastos básicos como la vivienda, pero afectan también a las prestaciones. Por ejemplo, los recursos que el Estado aporta para pagar una plaza en una residencia para una persona dependiente cubre entre el 80% y el 90% del coste total en Asturias, Extremadura o Galicia. En Catalunya apenas alcanza a pagar la mitad.
A todo tren. Hay otras diferencias de precio menos comprensibles. El coste por kilómetro del tren de alta velocidad de Barcelona a Madrid y viceversa es un 10% más caro que el de Valladolid a Madrid, un 27% más caro que el de Málaga y un 41% más caro que el de Sevilla. Estos datos los ha suministrado la propia Generalitat que ha estudiado el hecho diferencial ferroviario llegando a conclusiones pintorescas. De los trenes que se construyeron en la década de los 70, el 40% circula por Catalunya, mientras que en Madrid sólo representa el 9%. Lo que significa que en la región de la capital circulan más trenes y más modernos.
Más peajes. Hay otros gastos específicos en Catalunya que no son impuestos, pero que los catalanes han de soportar más que en otras comunidades. El gran tópico son los peajes. Catalunya es, por supuesto, la comunidad que tienen más en cifras absolutas. En cifras relativas le supera La Rioja, la única comunidad con la que Catalunya comparte el honor de tener más kilómetros de peaje que sin peaje. En el conjunto de España, el 20% de las vías de gran capacidad son de peaje. En Catalunya, la proporción se eleva al 50%.
La inmigración. Uno de los impactos que han afectado a la prestación de los servicios sociales en Catalunya es el aumento de población por el fenómeno de la inmigración que ha disparado el gasto en sanidad, enseñanza, servicios sociales y otras prestaciones. Catalunya ha acogido más inmigrantes que ninguna otra comunidad autónoma. El censo de 2009 cifra en 1.189.279 los trabajadores extranjeros empadronados en Catalunya, Madrid queda muy cerca, pero el País Vasco registra casi diez veces menos.
El déficit fiscal. Al final todo se resume con la cuentas del déficit fiscal, la diferencia entre lo que pagan los catalanes y lo que reciben a cambio. Según la balanza fiscal publicada por el Ministerio de Economía, que es el estudio que da la cifra menor de todos los publicados, el déficit alcanza el 9% del PIB catalán. Son 18.000 millones de euros y unos 2.400 euros por persona y año. Para una familia de cuatro miembros, son casi 10.000 euros una cantidad superior a la cuota anual de las hipotecas que se están pagando ahora mismo. Catalunya es la cuarta comunidad en términos de PIB por habitante, pero es la octava en términos de renta familiar bruta en poder de compra. (Datos Funcas).
El economista Xavier Sala- Martín, de la Columbia University, suele describir la situación así: “Hay países, como Estados Unidos, en el que se pagan pocos impuestos y se obtienen pocos servicios a cambio; Hay otros, como Suecia, en el que se pagan muchos impuestos y reciben muchos y buenos servicios a cambio. Catalunya es un fenómeno insólito porque paga muchos impuestos pero obtiene muy pocos servicios a cambio”.
http://www.lavanguardia.es/politica/20110213/54114087359/catalunya-tiene-los-impuestos-mas-altos-de-espana.html?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed:+lavanguardia/alminuto+(Lavanguardia.es+-+Al+minuto)&utm_content=FeedBurner
Aitor-CTBA February 14th, 2011, 03:01 AM Es increíble que se siga utilizando el criterio flujo para hablar del déficit fiscal. Eso implica contabilizar el IVA que paga un murciano por el gas natural como ingreso fiscal catalán, por ejemplo.
No niego el déficit, pero es aproximadamente la mitad de lo que dice el artículo, una vez descontado el efecto sede del IVA (70% del total estatal entre Madrid y Barcelona) y otros impuestos.
La verdad es que tenéis simplemente un problema, tenéis un nivel de precios muy elevado y el sistema fiscal no contempla diferencias en los precios (ni en la recaudación ni en las prestaciones, por eso lo de las becas), ni creo que deba hacerlo, aunque eso es opinión personal. Lo peor es que la Generalitat intenta compensarlo aumentando el gasto en personal, por ejemplo, lo que reduce los recursos para otras partidas. Por poner un ejemplo, un policía nacional gana lo mismo en Extremadura que en Madrid, pero un Mosso cobra 700€ más al més. Un médico que trabaje para la Generalitat cobra entre 9 y 14 mil euros más anuales que uno que trabaje para la Junta andaluza, según el puesto. Y así en todos los departamentos, y cuando lo sumas son cientos o miles de millones anuales. Creo que leí que la Generalitat incluso paga un complemento a los funcionarios estatales en Cataluña para compensar la diferencia en nivel de precios.
La verdad es que tiene difícil solución, porque los recursos son muy limitados y lo que gane uno es a costa del otro. Pero intentar frenar la inflación local sería importante, y sobreproteger al comercio local no ayuda (aunque a mí no me gusten las grandes superficies, hay estudios que dicen que Madrid ha evolucionado mejor que la media y mucho mejor que Cataluña a base de eliminar las restricciones a la competencia).
Y estaría bien no hacer trampas al solitario. Cuando se habla de peajes, se podría indicar cuál es la proporción de peajes en carreteras estatales y cuál en autonómicas. Porque no creo que sea culpa de nadie no catalán que las C-XX sean la mitad de peaje. O cuando habla de que Extremadura tiene mayor financiación sanitaria pero omite que se pacto una sobrefinanciación en base a criterios de dispersión poblacional que encarecen el servicio. O cuando habla de subidas de impuestos pero no cita a las demás (cuando curiosamente son Extremadura y Andalucía las que tienen mayor presión fiscal autonómica tras Cataluña...).
No sé, el artículo no está mal, pero es muy mejorable. Parece destinado a cabrear a la gente y justificar a CiU por no poder solucionar nada de lo que prometió por culpa de los de fuera.
Saludos.
Vilarrubla February 14th, 2011, 03:59 PM Y estaría bien no hacer trampas al solitario. Cuando se habla de peajes, se podría indicar cuál es la proporción de peajes en carreteras estatales y cuál en autonómicas. Porque no creo que sea culpa de nadie no catalán que las C-XX sean la mitad de peaje. O cuando habla de que Extremadura tiene mayor financiación sanitaria pero omite que se pacto una sobrefinanciación en base a criterios de dispersión poblacional que encarecen el servicio. O cuando habla de subidas de impuestos pero no cita a las demás (cuando curiosamente son Extremadura y Andalucía las que tienen mayor presión fiscal autonómica tras Cataluña...).
Todos hacemos trampas al solitario. Es evidente que no se puede comparar ciertas cosas. Pero si la financiación catalana fuera mejor probablemente no tendríamos tantos peajes.
Por otra parte lo de la dispersión poblacional. El pirineo catalán tiene la mitad de densidad que Extremadura. Con mucha menos extensión (evidentemente) y con el problema añadido de la orografía.
Aitor-CTBA February 15th, 2011, 01:54 AM Todos hacemos trampas al solitario. Es evidente que no se puede comparar ciertas cosas. Pero si la financiación catalana fuera mejor probablemente no tendríamos tantos peajes.
Por otra parte lo de la dispersión poblacional. El pirineo catalán tiene la mitad de densidad que Extremadura. Con mucha menos extensión (evidentemente) y con el problema añadido de la orografía.
La diferencia es que Cataluña en un terreno donde Extremadura tiene un millón de habitantes, tiene siete, y por tanto la media de dispersión es mucho más baja. Está claro que el Pirineo está mucho más despoblado, pero esos sobrecostes se compensan con la eficiencia que se consigue en entornos urbanos. Contre, que hay capitales comarcales con más población que las "ciudades" extremeñas :lol:. La media de dispersión no puede ser la misma, por mucho que el Pirineo Catalán tenga un problema puntual.
Y sobre los peajes, no sólo dependen de la financiación, sino de querer alargar más la manga que el chaleco. Hay dos modelos: el construir cuando se pueda y el construir ahora. Cataluña apostó por el construir ahora en los 80, ¿ventaja? un desarrollo económico mucho más rápido ¿desventaja? los peajes, porque no había presupuestos públicos para ello (en aquella época se estaba haciendo todavía la red radial de autovías...).
Te voy a poner un ejemplo, el de Andalucía, conocida por no tener casi autoistas. La Junta se constituyó en el 82, y aunque por aquel entonces la única autovía que había en Andalucía era la A4 hasta Sevilla (AP4 hasta Cádiz) no sólo no construyó ninguna sino que paró las obras del Metro de Sevilla porque no había dinero. Y no construyó ninguna autovía hasta la A92 a finales de los 80 y principios de los 90, que tenía que estar terminada para 1992, pero que su ramal a Almería no se terminó hasta el año 2000. Y que además se hizo de tan mala calidad (porque no había dinero para más) que ha habido que parchearla y reparar socavones todos los años desde que se inauguró.
Y como nos endeudamos para las inversiones del 92, no se volvió a construir una autovía hasta los años 2000, cuando con el nuevo modelo de financiación dió dinero para más, y se hizo la autovía que conecta Jerez con la Bahía de Algeciras. Y en estos últimos años de la primera década del siglo XXI, cuando "nadábamos" en dinero inmobiliario se pudo terminar una línea del metro de Sevilla, empezar los de Málaga y "Granada", hacer el tranvía de Jaén, y empezar las autovías Estepa-Úbeda y Baza-Huercal Overa. Empezar, digo.
No hay más, prácticamente no se ha hecho obra pública a gran escala, porque la premisa era construir con lo que se podía, no endeudarse (sea pública o privadamente a través de peajes). Como ves el ritmo y la cantidad de inversión en infraestructura no ha sido el mismo. Cierto es que tenemos más suerte porque por diversas razones las vías estatales que comenzaron construyéndose como autopistas (A1, A2, A7...) cambiaron de criterio y como aquí se hicieron al final, pues nos quedamos sin peajes. Eso sí, tardamos unas cuantas décadas más en tener vías de alta capacidad. Granada en 1995 no estaba conectada con Madrid por autovía, ni obviamente Málaga o Almería. La Córdoba-Málaga se ha terminado en 2010 (había un minitramo con retraso, pero supongo que lo habrán terminado). Y la Málaga-Almería no se espera hasta 2013 para los más optimistas. En cambio la Marbella-Algeciras como se hizo con peaje se terminó hace ya bastantes años, y la segunda autopista Málaga-Antequera va viento en popa.
El ritmo no ha sido el mismo, porque no puede ser el mismo si utilizas financiación privada que si financias poco a poco con impuestos. Los dos modelos tienen ventajas e inconvenientes, ni es justo que desde el Sur siempre se quejen de que son los últimos, ni que en el Norte siempre se quejen de que tienen peajes. Una cosa es consecuencia de la otra.
Saludos.
Sky February 23rd, 2011, 08:37 PM 4g8KoqKZj44
M'agrada com diu "Stuttgart". xD
Sky February 24th, 2011, 01:35 PM El govern plantejarà recaptar i gestionar tots els impostos el 2012
El govern vol recaptar i gestionar el 100 per 100 dels impostos dels catalans, i així ho plantejarà l'executiu d'Artur Mas al govern espanyol a partir del 2012. Aquest és el principal objectiu dels plans sobre el model fiscal que el govern català desitja per a Catalunya. El secretari del govern, Francesc Homs, així ho ha explicat en un esmorzar on ha donat tots els detalls del pacte fiscal que proposen.
El portaveu del govern, Francesc Homs, ha indicat que el més destacat del pacte que duran a Madrid el 2012 és tot un capítol fiscal on demanaran la cessió del 100 per 100 de tots els tributs, la capacitat normativa que hi pugui haver, i sobretot la capacitat de gestió d'aquests impostos.
Sortir del cafè per a tothom
Per arribar a aquest punt el govern de Mas demanarà sortir de la Lofca, la política coneguda com "cafè per a tothom" pel que fa a l'economia de les comunitats autonòmiques. I, després, exigiran pactar bilateralment Estat-Generalitat un nou sistema propi i singular per a Catalunya.
Homs ha dit que aquestes aspiracions són plenament constitucionals i que tampoc suposarien un perjudici per a les altres comunitats autònomes.
140 milions menys per a universitats
El govern català ha anunciat també les retallades a universitats. En total, seran 140 milions menys. S'eliminarien màsters i no es cobririen ni jubilacions ni baixes temporals.
El govern va confirmar ahir als rectors que la retallada podria ser del 10%. La retallada també es miraria de compensar amb mesures com ara augmentar el preu dels màsters oficials no professionalitzadors o apujar les taxes dels graus, en determinats casos, com ara els repetidors.
Altres mesures d'estalvi passen per compartir serveis com ara la gestió informàtica o les centrals de compres.
Ja fa mesos, però, que les universitats havien vist les orelles al llop de la crisi i totes tenen en marxa plans de xoc per contenir la despesa al màxim i augmentar els ingressos per acabar l'any sense generar més dèficit. Mesures de tota mena que van des de la desaparició dels vals de menjador per als professors o el lloguer d'instal·lacions a les retallades en serveis com jardineria o neteja.
http://www.3cat24.cat/noticia/1082706/politica/El-govern-plantejara-recaptar-i-gestionar-tots-els-impostos-el-2012
mtrpls February 24th, 2011, 10:38 PM El govern plantejarà recaptar i gestionar tots els impostos el 2012
http://www.3cat24.cat/noticia/1082706/politica/El-govern-plantejara-recaptar-i-gestionar-tots-els-impostos-el-2012
^^ A això li dic jo "tenir més fe que l'Alcoyano" o bé "llençar globus sonda"... M'agradaria saber com ho pensa fer i quin Plan B té per si li falla el Plan A...
Missing February 25th, 2011, 02:42 PM ¿RICOS? ¿QUIÉNES?
Aun creando menos riqueza, las familias de varias regiones tienen más nivel de vida real que las catalanas
LA VANGUARDIA | 25/02/2011
GERMÀ BEL
La Fundación de las Cajas de Ahorros (Funcas) ha publicado nuevas estimaciones de riqueza regional y renta de las familias, con los datos ajustados por el poder de compra (ppa). Al corregir por el nivel de precios en cada región se mide la capacidad de compra real de las familias. Es lo habitual en la UE, que usa los datos de cada estado ajustados por ppa: al cabo, 1.000 euros en Dinamarca compran muchos menos bienes y servicios que 1.000 euros en Bulgaria.
Idéntico criterio debería aplicarse dentro de los estados. ¿Existen grandes divergencias de precios en España? Pues sí; en Barcelona los precios superan un 10% la media española; en el otro extremo, en Cuenca, los precios son 16% más bajos que la media. Por tanto, el mismo poder de compra exige en Barcelona el 30% más de renta que en Cuenca. Si sumamos este factor a la gran intensidad de las transferencias fiscales en España –sin parangón en nuestro entorno–, la respuesta a la cuestión ¿dónde están los ricos? es sorprendente y paradójica.
Las estimaciones de Funcas sobre creación de riqueza en el 2009 revelan que Catalunya, con el 118% de la media española, es la cuarta región en PIB per cápita, tras el País Vasco, Madrid y Navarra. Pero la renta familiar (ppa) en Catalunya es la novena, por debajo del País Vasco, Navarra, Madrid, Aragón, Castilla y León, Cantabria, La Rioja y Asturias... aunque, eso sí, todavía algo por encima (102,2%) de la media Las familias catalanas retienen como renta una parte menor de la riqueza que han creado: la caída de 15,5 puntos entre el índice de Catalunya de creación de riqueza (PIB) y el de renta disponible real sólo se parece al de Madrid. En cambio, en Navarra, Aragón, Castilla y León, Cantabria y Asturias el índice de renta incluso supera al de su PIB (o sea, solidaridad al revés, al estar por encima de la media española), mientras que el País Vasco y La Rioja contribuyen muypoco a la redistribución. En suma, aún creando menos riqueza, las familias de varias regiones tienen más poder de compra y nivel de vida real que las catalanas. La combinación de impuestos, subsidios y gasto central por un lado, y el mayor nivel de precios en Catalunya por otro explican tal resultado.
Es normal que las regiones más ricas aporten más recursos. Pero un resultado como el de España, donde receptores de transferencias acaban más ricos, es bien anómalo. Algo funciona mal en el sistema fiscal español. Concluye Funcas: “Resultados, en cuanto al índice de renta familiar real de la distintas comunidades autónomas, que pueden incorporar sorpresas, al situarse las regiones más desarrolladas de España, Catalunya y Baleares, en las posiciones novena y décima, lo que indica que existen diferencias en otros aspectos ajenos al desarrollo económico, como puede ser la marginación de la población, lo que crea diferencias en el bienestar social. Es importante destacar cómo existen diferencias en la asignación de los recursos propios para la financiación de la sanidad y la enseñanza no suficientemente conocidas ni explicadas por las autoridades económicas que redistribuyen los recursos públicos españoles”. ¿Habrá pacto fiscal?
http://www.lavanguardia.es/opinion/articulos/20110225/54119819614/ricos-quienes.html
Sky March 18th, 2011, 04:16 PM CiU maniobra para explotar la lotería catalana en España
El Proyecto de Ley del Juego ofrece la oportunidad de controlar el servicio en Cataluña y de abrir la vía a que opere en otras comunidades.
Las Comunidades Autónomas buscan su porción del pastel en la tramitación de la futura Ley del juego. Una de las más activas está siendo Cataluña, que está presionando, a través de las enmiendas del Grupo Catalán, para promocionar su lotería. En sus alegaciones al Proyecto, a las que ha tenido acceso EXPANSIÓN, CiU demanda un máximo respeto a las competencias de las autonomías, tanto en la participación en las definiciones de los juegos como en la función del nuevo Consejo de Políticas de Juego.
Es precisamente este Consejo el que Convergencia pretende saltarse, y pide siempre que sea el Ministerio de Economía y Hacienda el que autorice a los operadores, ya que tiene más competencias que un Consejo de Juego de nueva creación y puede autorizar otros operadores de Lotería.
La Lotería de Cataluña, la única regional que existe, comenzó a funcionar como Loto Catalunya en 1987, con la puesta a la venta de un sistema basado en un “rasca y gana” llamado Loto Ràpid.
La venta de lotería catalana se realiza a través de una red de más de 2.000 establecimientos autorizados que se encuentran en cerca de 400 municipios de toda la comunidad. Según datos de 2009, Lotería de Cataluña ingresó 257 millones de euros y repartió 214 en premios. A los 41 millones de quedan habría que restarles gastos de gestión. Esta cantidad, precisamente, podría perderse en concepto de IVA.
Estas cifras no dan cuenta de que Lotería de Catalunya sea rentable. Sin embargo, la nueva Ley del juego abre la vía a que las loterías regionales operen en el resto de España. Así, la enmienda 8 propone que el artículo 9 del Proyecto diga: “La Comisión Nacional del Juego o el Ministerio de Economía y Hacienda comunicarán a los órganos autonómicos competentes el otorgamiento de las autorizaciones que afecten a su territorio”.
Y esto es porque, según establece el artículo 4 del Proyecto, “corresponde al titular del Ministerio de Economía y Hacienda la autorización para la comercialización de loterías de ámbito estatal”. Es decir, quien podría avalar la expansión de la Lotería de Cataluña al resto de España.
A su vez, la enmienda 34 modifica aspectos de la Disposición Adicional Primera. Dice que “excepcionalmente, el titular del Ministerio de Economía y Hacienda podrá autorizar la gestión y comercialización de juegos de lotería...”. Al querer eximirlos de obtener autorización por parte de la Comisión Nacional del Juego.
El objetivo es “equiparar las condiciones de los operadores designados para la comercialización de loterías con las de los nuevos operadores autorizados en materia de publicidad, patrocinio y promoción de los juegos, así como en el juego por Internet”. Y “eliminar prerrogativas injustificadas, especialmente cuando LAE se privatice”.
Sin embargo, el Grupo no menciona las competencias que tiene la Generalitat para emitir el informe previo, que la sentencia del Estatut recordó que es determinante, pero no vinculante.
Freno a los operadores online
La enmienda 37 ataca a los operadores de juego online, ya que pretende que no puedan tener título habilitante “durante los dos años siguientes a la entrada en vigor de esta ley, cualesquiera de las modalidades de juego que se relacionen con entidades o portales que hayan llevado a cabo en el territorio nacional dichas actividades o se hayan beneficiado de ellas sin autorización de las autoridades autonómicas durante los cinco años anteriores a la entrada en vigor de esta ley”.
Cataluña podría pagar 40 millones
Si nadie lo remedia, la Generalitat deberá pagar al Estado unos 40 millones de euros que hasta ahora no pagaba por el concepto de IVA, cuenta Carlos Lalanda, socio de Loyra Abogados. Esta es la conclusión a la que se llega después de cotejar el Proyecto con el artículo de la LIVA que establece las exenciones de este impuesto para los servicios de juegos y apuestas. En la Disposición Final Séptima, posiblemente por error, se elimina la exención del IVA de la que hasta ahora disfrutaban estos organismos públicos.
http://www.expansion.com/2011/03/18/catalunya/1300403755.html?a=1efa1d562335c0069663e93d971365ea&t=1300457611
Sky March 19th, 2011, 01:43 PM Catalunya es la comunidad que mayor volumen de deuda acumula: 31.886 millones
• País Vasco lidera las subidas (un 95,1 %) seguida de Extremadura, con un 60,8 %; Murcia, con un 57,2, y Navarra (un 55,6 %)
La comunidad autónoma con mayor volumen de deuda en 2010 fue nuevamente Catalunya, con 31.886 millones de euros, cantidad que representa el 27,6% del total de la deuda acumulada en el conjunto de las comunidades. Después se situó la Comunidad Valenciana (17.600 millones de euros), que vuelve a ocupar el segundo lugar por delante de Madrid, cuya deuda ascendió a 13.492 millones de euros. Entre las tres, acumulan el 54,5% del total del endeudamiento regional.
A continuación, figuran Andalucía (12.176 millones de euros), Galicia (6.162 millones), Castilla-La Mancha (5.819 millones), País Vasco (4.916 millones), Castilla y León (4.294 millones de euros), Baleares (4.064 millones), Canarias (3.298 millones), Aragón (2.901 millones) y Murcia (2.107 millones). Completan la lista Extremadura (1.747 millones), Navarra (1.725 millones), Asturias (1.634 millones), La Rioja (726 millones) y Cantabria (911 millones).
La deuda de Barcelona crece el 59,2%
También en los ayuntamientos de más de 500.000 habitantes (Barcelona, Madrid, Málaga, Sevilla, Valencia y Zaragoza) ha habido un incremento de la deuda hasta alcanzar los 10.490 millones de euros, lo que supone un incremento del 1,2%. Destaca, sobre todo, el incremento del 59,2% de la deuda del consistorio de Barcelona, que sumó 1.202 millones de euros, y el de Valencia, que elevó su endeudamiento un 6,5%, hasta los 890 millones de euros. La deuda del Ayuntamiento de Madrid (6.453 millones) es superior al de todas las comunidades excepto Catalunya, Comunidad Valenciana y Andalucía, aunque descendió un 4,5% durante el pasado año. Además, es más de cinco veces superior a la deuda del ayuntamiento de Barcelona.
La deuda de las autonomías crece un 31,7% en el cuarto trimestre
De los datos, publicados hoy por el Banco de España, se desprende que la deuda de las autonomías creció un 31,7% en el cuarto trimestre de 2010 respecto al mismo período del año anterior hasta alcanzar los 115.455 millones de euros, mientras que la de las corporaciones locales aumentó un 2,1% en este mismo período, y se situó en 35.442 millones.
Así, la deuda española pasó de los 87.665 millones de euros al cierre de 2009 a los 115.455 millones al finalizar 2010, lo que supone un aumento de 27.790 millones de euros (un 31,7%).
[...]
http://www.lavanguardia.es/economia/20110318/54129666994/catalunya-es-la-comunidad-que-mayor-volumen-de-deuda-acumula-31-886-millones.html
Sky March 20th, 2011, 03:16 PM El Govern no suprimirà totalment successions i el mantindrà a partir del tercer grau
• Continuarà recaptant 120 milions l'any per les herències, respecte dels 250 milions actuals
• Ho ha avançat el secretari del Govern, Germà Gordó
El Govern de CiU prepara una reforma de l'Impost de Successions en el qual quedaran exempts de pagament únicament els parents de primer i segon grau de consanguinitat que heretin.
La resta de trams -a partir del tercer- continuarà tributant, cosa que permetrà a la Generalitat continuar recaptant 120 milions d'euros anuals, segons ha avançat el secretari del Govern, Germà Gordó.
Mas eliminarà abans de les municipals aquesta figura impositiva en les herències entre cònjuges o entre pares i fills -primer grau- i entre germans o entre avis i néts -segon gra--.
En canvi, se'n mantindrà el tribut a partir del tercer grau, és a dir, entre oncles i nebots, i d'ara endavant, per exemple entre cosins (quart grau) o quan no n'hi hagi cap tipus de parentesc.
“L'impost no desapareix. El que desapareix són determinats trams”, ha explicat el secretari del Govern.
Actualment, la Generalitat recapta 250 milions d'euros l'any per aquest impost, del qual té competència exclusiva.
El minvament previst de 130 milions es compensarà mitjançant una “millor gestió” dels recursos públics, pel qual es tracta d'una xifra perfectament assumible per a les arques públiques, segons Gordó.
Davant de les acusacions dels tres partits d'esquerres, els qui s'oposen frontalment als plans del Govern sobre successions, Gordó els ha recordat que ells van rebaixar substancialment aquest tribut en plena crisi econòmica.
Gordó ha afirmat que, abans de la modificació legislativa impulsada el 2009 per PSC, ERC i ICV-EUiA, la Generalitat recaptava en concepte de successions uns 800 milions aproximadament, i amb la reforma del tripartit, la xifra es va situar en 250 milions, 550 milions menys.
“L'únic que fem és tancar aquest procés de reducció” que va impulsar l'esquerra, i que segons ha recordat Gordó, era un dels principals punts del programa electoral de CiU, que ha estat el que van abonar els catalans de manera majoritària a les eleccions autonòmiques.
Segons Gordó, amb aquests canvis s'aconseguirà atreure la fuga de capitals de Catalunya cap a altres autonomies que havien suprimit aquest tribut, sobretot governades pel PP.
Alhora, ha recordat que mentre que amb aquesta reforma successions gairebé desapareix, no hi haurà cap tipus de canvi a l'Impost de Donacions.
Gordó ha indicat que durant els mesos vinents el Govern durà a terme un estudi en profunditat de tot el sector públic, que inclourà la mateixa Generalitat així com empreses públiques, fundacions, consorcis i entitats que es regeixen pel dret privat.
Ha indicat que en “algun organisme hi ha hagut acomiadaments de personal laboral” després del canvi de Govern fruit de la seva política d'austeritat i retallada pressupostària, però que s'ha fet de manera negociada.
El propòsit de Mas i el seu equip és fer una reforma ambiciosa i en profunditat del sector públic, per compensar l'evolució que ha experimentat durant els últims anys, que Gordó jutja d'”excessiva”.
Segons les dades oficials del Govern, el 2003 al sector públic treballaven 140.000 treballadors, respecte dels 220.000 de finals de l'any 2010, és a dir, 80.000 més.
Se n'anirà a un escenari de “fusió d'organismes, liquidacions, integracions de societats tot i que mantindran la personalitat jurídica pròpia i canvis de naturalesa jurídica, un procés molt laboriós” que al llarg d'aquest any se n'anirà concretant.
També hi haurà externalitzacions: “Estem convençuts que han de fer-se, ja que no cal que tot es faci des del sector públic”, ha argumentat Gordó.
“Algunes activitats poden fer-se des del sector privat, sempre que el Govern tingui un control” sobre elles, ha dit Gordó, qui ha assegurat que “externalitzar serveis és bo hi hagi crisi o no”.
http://www.avui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/385889-el-govern-no-suprimira-totalment-successions-i-el-mantindra-a-partir-del-tercer-grau.html
Sky March 21st, 2011, 04:14 PM Allau de crítiques al govern per l'impost de successions
• El PSC torna a avisar Mas que ajorni la supressió de l'impost si vol rebre el seu suport en els pressupostos
• SI acusa Mas d'“improvisar” i “desorientar la ciutadania”
• Ciutadans considera que la reforma beneficia una minoria
La decisió del govern català de matisar finalment la supressió de l'impost de successions ha provocat aquest dilluns les crítiques dels diferents grups parlamentaris.El PSC insisteix en demanar l'ajornament temporal de l'eliminació de l'impost. SI considera que Mas ha “improvisat” la reforma de l'impost, mentre que Ciutadans considera que el matís introduït pel govern de CiU beneficia només una minoria.
El PSC ha restat transcendència al matís del govern sobre l'abast de la rebaixa de l'Impost de Successions i ha subratllat que manté les seves condicions per negociar els pressupostos de la Generalitat per al 2011, que passen per ajornar temporalment l'eliminació de l'impost.
En roda de premsa al Parlament, el cap de l'oposició, Joaquim Nadal, ha assegurat que l'anunci del Govern que la supressió de Successions es limitarà al primer i segon grau de consanguinitat és una “lleugeríssima variació”, però “no significativa”, sobre la postura de l'executiu català.
És per això que Nadal ha remarcat: “No canvia les condicions (per negociar els pressupostos de la Generalitat) que jo i el portaveu del partit vam donar a conèixer”.
Així doncs, el PSC remarca que o bé el Govern “renúncia temporalment” a aplicar la supressió de l'Impost de Successions i assumeix la necessitat de seguir comptant amb aquests ingressos, o “no es donen les condicions per avançar en la negociació del pressupost”.
Des de Solidaritat Catalana per la Independència (SI), el seu secretari general, Uriel Bertran, ha acusat el govern de la Generalitat “d'improvisar” i de “desorientar a la ciutadania” amb l'impost de successions, després que l'executiu hagi matisat que es mantindrà l'impost per a herències entre oncles, nebots, cosins o persones entre les quals no hi hagi cap mena de parentesc.
Bertran ha anunciat que, un cop el Govern faci una proposta “concisa”, la seva formació celebrarà un referèndum entre els seus adherits per tal de fixar quina serà la posició de SI al Parlament en relació amb l'impost de successions. Prèviament, però, Bertran ha reclamat conèixer “la proposta del Govern”.
Per la seva banda, el portaveu de Ciutadans, Jordi Cañas, ha acusat CiU de “beneficiar només 200 famílies del país” en comptes de vetllar pels interessos de tots els ciutadans. Segons Cañas, el seu partit té una “hipoteca amb els seus ciutadans”, mentre que CiU la té “amb les entitats financeres”.
L'impost de successions quedarà aprovada en un projecte en el termini de quinze dies. Finalment, quedaran únicament exempts de pagar el tribut els parents de primer i segon grau de consanguinitat. Això inclou les herències de cònjuges, pares, fills, germans, avis i néts. En canvi, s'hauran de continuar pagant les herències d'oncles, nebots, cosins o persones entre les quals no existeixi cap mena de parentesc.
http://www.avui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/386235-allau-de-critiques-al-govern-per-limpost-de-successions.html
Sky March 23rd, 2011, 03:06 PM El Consell Assessor de la Generalitat demana el copagament, el concert econòmic i el contracte únic
• El document dels experts liderats per Salvador Alemany proposa un sistema de finançament propi equiparable al concert econòmic del País Basc i Navarra
l Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica de Catalunya (CAREC) que va triar el Govern ha emès avui el seu primer document de diagnosis i propostes per a la reactivació econòmica, on proposen, entre d'altres aspectes, pactar amb el govern central un sistema de finançament propi, instaurar el copagament sanitari i aconseguir el contracte únic al mercat laboral.
Els experts suggereixen que Catalunya ha d'aconseguir negociar bilateralment amb l'Estat un sistema equiparable al concert econòmic que tenen el País Basc i Navarra que permeti "recaptar, gestionar, inspeccionar i liquidar els impostos que paguen els catalans i millorar el finançament de la Generalitat mantenint una quota de solidaritat equilibrada amb la resta d'Espanya", segons consta al document.
El Consell resumeix en 50 pàgines l'anàlisi de la situació i les possibles vies per remuntar l'economia. Entre d'altres propostes, destaca el copagament com a via per regular la demanda de serveis públics com la sanitat, la justícia o la universitat.
En el camp laboral, a més d'una crítica a la reforma laboral aprovada a l'Estat espanyol, les propostes dels experts passen per aconseguir un contracte únic i corregir la rigidesa salarial.
http://www.ara.cat/economia/Consell-Assessor-Generalitat-copagament-contracte_0_449355508.html
L'informe: http://www.avui.cat/elements/documents/politica/informecarec.pdf
Sky March 24th, 2011, 02:15 PM El Govern plantea la venta de Túneles de Vallvidrera
La concesionaria Tabasa es la primera empresa pública que podría vender la Generalitat para enderezar las finanzas autonómicas.
La Generalitat empieza a estudiar la privatización de algunas empresas públicas dentro de su plan de reequilibrio de las finanzas autonómicas. Según fuentes del sector financiero, el Govern habría planteado ya a bancos y cajas la posible venta de Tabasa, la concesionaria de los Túneles de Vallvidrera. Los mismos medios coinciden en que Tabasa es una de las compañías autonómicas más fáciles de privatizar, tanto por su actividad como por su rentabilidad, aunque la Generalitat también tendría sobre la mesa la hipotética venta de Túnel del Cadí -concesionaria que comparte su gestión con Tabasa-, Aigües Ter-Llobregat (ATLL) -empresa que distribuye el agua en alta en el área metropolitana de Barcelona- o Cimalsa. En el caso de esta última compañía, lo más probable es que se pongan en el mercado algunas de sus centrales logísticas.
Antes de las elecciones autonómicas, el entonces president y candidato del PSC, José Montilla, dijo que el Govern podría privatizar algunas empresas y aludió expresamente a Tabasa y ATLL.
Plan de estabilización
En el plan de estabilización financiera presentado en enero, la Generalitat señalaba para 2011 una previsión de ingresos de 1.200 millones en concepto de venta de inversiones reales y otros activos. La posible privatización de empresas públicas encajaría en este capítulo.
Fuentes del Departament d'Economia aseguraron ayer que, de momento, no existe ningún plan para privatizar Tabasa ni ninguna otra empresa autonómica, aunque admitieron que esta estrategia podría utilizarse para enderezar las cuentas de la Generalitat.
Tabasa, Infraestructures i Serveis de Mobilitat es fruto de la transformación de la antigua concesionaria de los Túneles de Vallvidrera. Desde 2008, el tripartito encargó diferentes obras públicas a la empresa, como la construcción del Túnel de la Conreria, la explotación del Túnel de Bracons, la edificación de la nueva estación de FGC en Volpelleres (Sant Cugat) y la reforma de la de Gràcia -en Barcelona-, o la gestión de los carriles VAO en la C-58. En este sentido, se baraja la opción desegregar deTabasalas nuevas actividades y privatizar solo la explotación de los túneles.
El pasado año, esta vía de peaje registró una intensidad media diaria (IMD) de 33.082 vehículos, un 7,4% menos que en 2009. La concesión para la explotación de los túneles que unen Barcelona con Sant Cugat del Vallès expirará en el año 2037.
En 2009, último ejercicio con datos disponibles, Tabasa alcanzó una cifra de negocio de 35,38 millones de euros,un 1,58% menos que en 2008.
http://www.expansion.com/2011/03/24/catalunya/1300955634.html?a=fff9fe24c66c1b0e10780eb0913b7521&t=1300968889
Vilarrubla March 24th, 2011, 03:33 PM Amb els beneficis de Tabasa no es pagaven part d'algunes obres relacionades amb el transport? I ara que?
Sky March 29th, 2011, 01:06 PM La deuda de la Generalitat rebasa los 40.000 millones
El sector público catalán arrastra ya una deuda consolidada de 40.106 millones de euros, según datos de finales de 2010.
Esta cifra, la más alta de la historia de la Generalitat, es superior a la anunciada por el Banco de España, que contabilizó 39.697 millones entre el pasivo de la Administración General y de las empresas públicas. Esta nueva cifra, que ha actualizado recientemente el Govern, supone un incremento del 30% sobre lo declarado a 31 de diciembre de 2009. El dato supone que el tripartito se endeudó por 25 millones diarios en su último año en el poder.
La deuda acumulada por el sector público catalán incluye la Administración, las empresas públicas participadas por la Generalitat (SEC) y sus agencias financieras, como el Institut Català de Finances (ICF) y el Institut Català del Crèdit Agrari (Icca) que también financia las entidades adscritas al Govern.
De todos estos grupos, la Generalitat fue la menos comedida a la hora de endeudarse, y su pasivo aumentó casi un 40% en 2010, alcanzando los 28.096 millones de euros. Las más responsables, por el contrario, fueron precisamente las agencias crediticias (ICF e Icca), cuya deuda creció sólo un 9%, hasta los 9.070 millones. Las entidades participadas por la Generalitat, contabilizadas como empresas SEC, alcanzaron un apalancamiento de 2.939 millones, un 26% más que en el ejercicio anterior. En este apartado se incluyen los organismo autónomos, las entidades de derecho público, las sociedades participadas, los consorcios y las fundaciones, 53 en total.
Por tipo de operaciones, la deuda contraída a largo plazo representa el mayor porcentaje, y alcanzó 37.165 millones de euros en 2010. Esta cifra supone un crecimiento del 32% frente a 2009. La deuda a corto, principalmente pagarés, supone 2.941 millones y aumentó un 14% durante el pasado ejercicio.
En este último capítulo, la Generalitat acapara casi la totalidad del endeudamiento, ya que las operaciones a corto plazo de las empresas públicas representaron apenas 114 millones de euros en 2010.
La Generalitat necesita obtener este año 11.662 millones de euros, que incluyen unos vencimientos que ascienden hasta los 7.400 millones de euros. De estos, 4.500 millones responden a amortizaciones de deuda a largo plazo. Los casi 3.000 millones restantes suponen endeudamiento a corto plazo que previsiblemente irá saltando ejercicio tras ejercicio. La vida media de la deuda de la Generalitat es de 6,25 años, según el propio Govern.
http://www.expansion.com/2011/03/29/catalunya/1301383362.html?a=2a329199fa09839fdc40fb0333177506&t=1301396766
xussep80 March 30th, 2011, 09:51 AM La inversión foránea en Cataluña alcanza los 3.950 millones, la mayor cifra en una década
Aún así se mantiene por detrás de la Comunidad de Madrid y muy por delante de Andalucia o País Vasco
El de 2010 fue un buen ejercicio para la llegada de capital extranjero a Cataluña. La comunidad corrigió la tendencia bajista de los tres años anteriores y captó 3.951,9 millones en inversión productiva, el 180% más que en 2009, cuando llovieron 1.410 millones de euros, según datos del Departamento de Empresa y Empleo elaborados a partir del Registro de Inversiones Extranjeras en España. Esta cantidad supone un volumen récord en los últimos 10 años.
En la pasada década, solo en 2001 Cataluña rebasó el listón de los 3.000 millones. El año pasado volvió a conseguirlo: la inyección en inversiones productivas fue de casi 4.000 millones. Si se tiene en cuenta el dinero que llegó a través de entidades de tenencia de valores extranjeros (ETVE), la inversión total asciende 4.519 millones de euros. Esta figura no se considera inversión productiva, sino más bien una fórmula de ingenería o planificación fiscal para favorecer el pago de impuestos de algunas sociedades en España.
Si en Cataluña la cifra se incrementó, no ocurrió lo mismo en la Comunidad de Madrid, la principal receptora de inversiones foráneas. Todavía sigue primera en la clasificación por comunidades, con 4.985,6 millones de capital captado, pero esa cifra es el 38,3% inferior a la del año anterior. La inversión en Andalucía creció el 262,5% (1.140 millones), mientras que la de la Comunidad Valenciana descendió el 72,1% (125,2 millones).
Los datos del año pasado suponen que el peso de Cataluña respecto al total de la inversión extranjera en España se incrementa del 11,5% de 2009 al 34% en 2010, todavía por detrás de Madrid pero muy por delante de Andalucía (9,8%), Baleares y el País Vasco (1,3%), y la Comunidad Valenciana (1,1%).
Por sectores, según el departamento que dirige Francesc Xavier Mena, crecieron sobre todo el de transporte y almacenaje, y en menor medida, las manufacturas y las actividades financieras, inmobiliarias y energéticas. El 96% de la inversión proviene de países de la Unión Europea, el 14% más que el año anterior.
El País (http://www.elpais.com/articulo/economia/inversion/foranea/Cataluna/alcanza/3950/millones/mayor/cifra/decada/elpepuespcat/20110330elpepueco_3/Tes)
Sky March 30th, 2011, 03:11 PM El govern espanyol exigeix a la Generalitat que retalli el doble del previst
• El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, assegura que l'Estat pretén una retallada "inviable” que multipliqui per 2,20 el 10% que ja ha anunciat el Govern, de manera que hauria de ser fins i tot superior al 20%
La magnitud de la pressió de l'Estat perquè la Generalitat retalli despeses ha tingut concreció avui per primera vegada des que el mateix president de la Generalitat va admetre que el govern espanyol volia una retallada superior al 10%. Segons el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, el govern espanyol vol que la Generalitat dupliqui la retallada pressupostària que està perfilant, de manera que hauria de ser del el 20% i no del 10% previst pel Govern. Mas-Colell ja ha avisat que una retallada d'aquesta magnitud és totalment “inviable”. Ho ha dit aquest matí en declaracions a RAC1, on ha carregat contra el PSC per demanar al Govern que no retalli despeses mentre a Madrid exigeix que la Generalitat retalli el doble.
"El govern estatal ens està demanant que multipliquem l'ajustament per 2,20, és a dir que més que doblem l'ajustament aquest any. El Govern implementa un ajsustament de 2.600 milions. L'administració central ens diu avui que és innegociable ajustar 3.200 més. A ningú se li escapa que és totalment inviable. Estem en una situació molt copmplexa", ha avisat Mas-Colell, en un crit d'alarma que ha avisat que només té solució per la via del pacte fiscal. A més, ha assegurat que la situació financera de la Generalitat és més imputable al govern de l'Estat que no pas a la gestió de l'anterior Govern. En resum, que la situació que pateix Catalunya "és culpa de l'Estat".
http://www.ara.cat/politica/govern_espanyol-retallada-doble-Generalitat_0_453554872.html
Aitor-CTBA April 2nd, 2011, 06:19 PM Yo no sé para qué quiere CiU la Generalitat, si todo el culpa del Estado. Ya que es culpa del Estado, que le devuelvan las competencias :lol:.
absalon April 2nd, 2011, 07:34 PM tu llegas aquí, dejas la púa... y te vas tan tranquilo...
que tal si el estado da el dinero que corresponde según las competencias que otorga?
xussep80 April 3rd, 2011, 01:18 PM A mi em sembla molt bé que l'Estat exigeixi a Catalunya el mateix que exigeix a la resta de comunitats autònomes. Segons la Constitució espanyola i l'Estatut d'Autonomia, la Generalitat de Catalunya és part de l'Estat, per tant a complir com la resta. I el debat sobre les balances fiscals està molt bé, però m'agradaria que molta gent també es queixés de l'increment del 20% en el nombre d'empleats públics de la Generalitat, de les adjudicacions a dit de moltíssimes oposicions (els jutjats del contenciós administratiu estan entretinguts aquests dies amb les denúncies de molts sindicats), de les obres absurdes, dels casos de corrupció, etc... Aquí a vegades sembla que la culpa sempre és dels altres, però també estaria bé ser una mica més crítics amb els nostres polítics.
Sky April 4th, 2011, 01:14 PM Cataluña alcanza una nueva cifra récord de desempleo, con 611.269 parados
• El desempleo aumenta un 1,4%, la mayor subida de España
Si en febrero la cifra del paro superó en Cataluña la barrera de las 600.000 personas, en marzo siguió aumentando hasta 611.269 desempleados. Un nuevo récord fruto de un aumento del 1,4%, el mayor de entre todas las comunidades autónomas españolas. De las 8.658 personas que se han apuntado a oficinas del paro en Cataluña, 7.483 son de Barcelona -la provincia que registra un mayor aumento-, 815 de Tarragona, 226 de Lleida y 134 de Girona.
"Lo que parecía imposible está ocurriendo, este año estamos peor que el anterior", afirma la nota emitida por el sindicato UGT. La cifra acumulada de marzo representa un 1,2% más que el año pasado. El sindicato alerta de que la mayoría de nuevos desempleados provienen del sector servicios (58%) y que si bien desciende ligerísimamente el número de hombres que se han quedado sin trabajo aumenta el de mujeres: 3,35%. El paro también se ha cebado especialmente con los jóvenes (5,17% más que en febrero) y los inmigrantes (4,7%).
Las cifras de marzo demuestran que el ritmo de destrucción de empleo es mayor a la contratación, que aumentó en un 18% respecto a febrero. Interanualmente, si bien ha aumentado la contratación un ligero 0,4% respecto al mismo mes de 2010, desglosando este capítulo se observa como aumenta la contratación temporal (2,3%) pero cae la indefinida (-10,6%).
La secretaria de Empleo y Relaciones Laborales de la Generalitat, Esther Sánchez, ha reconocido que las cifras "no son una buena noticia", pero ha expresado su "plena confianza" en que la situación mejore y se recupere a partir de la temporada de Semana Santa y de cara al verano.
Tanto UGT como CC OO han criticado la eficacia de la reforma laboral del Gobierno español: "no solo no genera empleo sino que lo aumenta y precariza el existente, empeorando las condiciones de trabajo". CC OO ha reivindicado al Gobierno de la Generalitat "medidas para reducir el número de parados" y califica las medidas para crear empleo entre los jóvenes sn "insuficientes". Los dos grandes sindicatos han recordado, por otra parte, que está en marcha la recogida de firmas de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) contra la reforma laboral.
http://www.elpais.com/articulo/economia/Cataluna/alcanza/nueva/cifra/record/desempleo/611269/parados/elpepueco/20110404elpepueco_9/Tes
Sky April 5th, 2011, 02:44 PM El Govern aprova el Projecte de llei sobre successions que posa fi a la discriminació que pateix Catalunya
El Govern de la Generalitat ha aprovat avui el Projecte de llei de Regulació de l’impost sobre successions que posarà fi a la discriminació que pateix Catalunya en relació a aquest tribut respecte d’altres territoris de l’Estat Espanyol. Després de l’aprovació d’aquest Projecte de llei, que entrarà en vigor a efectes d’1 de gener de 2011, les condicions de tributació dels catalans quedaran igual o millor respecte als ciutadans de la resta de comunitats autònomes. L’objectiu del Govern és acabar amb la competència fiscal en aquest àmbit entre territoris per evitar la deslocalització i generar confiança amb el compliment dels compromisos assolits.
La modificació aprovada pel Govern suposarà la bonificació del 99% de la quota tributària per als contribuents dels grups de parentiu I i II (fills, pares i cònjuges). Pel que fa a les reduccions, la tercera fase de la reforma de l’impost de 2009, que havia d’entrar en vigor el 31 de juliol del 2011, serà efectiva a 1 de gener d’aquest any.
En el cas dels grups de parentiu III i IV, on s’inclouen germans, oncles, nebots i cosins, entre altres, la normativa vigent a Catalunya ja és substancialment més favorable, entre altres, que la de Madrid i València. Mentre que en aquestes dues comunitats la reducció bàsica per parentiu no supera els 8.000 euros, en el cas de Catalunya es manté en 50.000 euros. I, si després d’aplicar la reducció anterior, encara queda una base imposable positiva, els contribuents catalans gaudiran d’una reducció addicional del 50%. Un tercer avantatge per als contribuents catalans és que el coeficient multiplicador que s’aplica sobre la quota de l’impost no té en compte el patrimoni preexistent de l’hereu.
Des del punt de vista de la recaptació, l’impacte serà poc significatiu. Amb la nova reforma, la Generalitat preveu ingressar 156,2 milions d’euros l’any 2012, davant dels 258,6 milions que s’haguessin recaptat amb la normativa vigent fins ara. Per tant, amb l’ajust de l’impost aprovat avui, la Generalitat només deixarà de recaptar 102,4 milions d’euros.
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=105927
Sky May 16th, 2011, 11:24 AM Manresa y Tarragona son las ciudades más endeudadas
Los ayuntamientos que tardan más en pagar sus facturas son los de Badalona, Sabadell y Reus. Los presupuestos han caído hasta un 33%.
Siete de los quince mayores municipios catalanes tienen una deuda que supera el 75% del límite que marca el Estado para contraer deuda en 2010. En ningún caso la deuda viva supera el 120% de los ingresos propios, que es el límite marcado por el Ministerio de Economía y Hacienda. Manresa y Tarragona son las ciudades con mayor ratio de deuda, por encima del 100%. Barcelona tiene las mejores cifras de 2010.
La crisis ha golpeado las finanzas municipales. Han caído los ingresos, ha encogido los presupuestos y se ha incrementado la deuda, como reconocen sin excepción los once concejales de economía con los que ha hablado EXPANSIÓN para esta elaborar esta información.
Un ejemplo es Terrassa (PSC), donde los ingresos por plusvalías y construcción han bajado de 15,5 millones en 2007 a los 3,5 millones previstos para 2011, con una caída del 77%, recuerda su teniente de alcalde de economía, Jordi Labòria. También han bajado las aportaciones del Estado y algunos consistorios tendrán que devolver parte de los anticipos de años anteriores porque la liquidación ha salido a devolver. En Cornellà (PSC), los “ingresos del Estado han bajado un 28%”, reconoce su teniente de alcalde de economía, Sergio Fernández. En cambio, ingresos propios como el IBI o las tasas “se han mantenido”, indica la concejal de hacienda de Girona, Maria À. Freixenet (PSC).
A Manresa, el municipio con la deuda más elevada, le esperan “cuatro años de seria austeridad”, señala su responsable de economía, Alain Jorba (PSC), más preocupado por cuadrar los números a final de año que por la carga de la deuda. El teniente de alcalde de Tarragona, Pau Pérez (PSC), justifica el 107% de deuda del municipio por el “déficit de inversiones”. El consistorio, que ha llegado a afrontar sobrecostes del 700% en la obra de un aparcamiento, pagará solo intereses hasta 2013, año en el que empezará a amortizar capital. En el otro extremo está Barcelona, con “responsabilidad fiscal y se ha mantenido el esfuerzo inversor”, según presume el teniente de alcalde Jordi W. Carnes (PSC).
Aumento de deuda
Parte del aumento de deuda de muchos municipios se produjo en 2010 para financiar obras en 2011, por la prohibición del Gobierno de Zapatero de endeudarse este año, aunque luego la medida se flexibilizó. Barcelona es el caso más conocido.
El incremento del endeudamiento ha repercutido en los plazos para pagar a los proveedores. Sant Cugat, con 13 días, es la ciudad que abona a menos días desde que se autoriza la factura. Su teniente de alcalde de economía, Jordi Joly (CiU), lo vincula a la política de “ahorro en la época de bonanza” y porque el consistorio no ha trasladado al gasto los ingresos de la construcción; en el municipio, esta partida se ha desplomado de 14 millones a 1,5 millones como consecuencia de la crisis.
Badalona (PSC) es el peor y abona sus facturas a 90 y 120 días de media. El director del área de Hacienda, José Manuel Fernández, reconoce las dificultades para cumplir la ley de morosidad, que obliga a pagar a 50 días. Sabadell y Reus (PSC) y Lleida (PSC) también están fuera de ese plazo en sus medias.
“En 1999, Sabadell se comprometió a no subir los impuestos por encima del IPC”, afirma el teniente de alcalde de economía, Joan Manau (PSC). Con la crisis, la mayoría ha contenido impuestos. Al mismo tiempo, ha subido la deuda y ha bajado la recaudación. “Tenemos una estructura presupuestaria muy rígida por el capítulo de personal; podemos ajustar, pero no recortar; de este modo, tendríamos que cerrar el Ayuntamiento”, razona Mercè Perea (PSC), concejal de economía en L’Hospitalet .
A pesar de ello, casi la mitad de las grandes ciudades han reducido su presupuesto en 2011 más de un 20% respecto a los máximos alcanzados, con Tarragona, Santa Coloma (PSC) y Mataró (PSC) como municipios más destacados. La Generalitat debe recortar un 10% en 2011.
El futuro pasa por estabilizar gastos e ingresos, además de ahorrar para amortizar deuda. “Hemos asumido funciones nuevas y la financiación del Estado es muy reducida”, apunta el concejal de economía de Vic, Josep Burgaya (PSC), que anticipa el debate que pronto se reabrirá: la financiación municipal, cuyo gasto ahora supone el 13% del conjunto de administraciones. Es la gran asignatura pendiente de los ayuntamientos.
http://www.expansion.com/2011/05/16/catalunya/1305501618.html
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/fc4eddb1.jpg
Sky June 1st, 2011, 01:25 PM CiU i PP eliminen l'impost de successions
• "Beneficia una minoria per perjudicar una majoria", ha argumentat l'oposició per rebutjar la iniciativa
El Parlament ha aprovat aquest dimecres l'eliminació de l'impost de successions amb els vots favorables de CiU i el PP i el rebuig de la resta de grups. El procediment d'aprovació de la reforma legislativa, per lectura única i sense obrir un procés ordinari de tramitació, ha estat criticat per tots els partits de la Cambra. "Ha estat un ferm compromís polític del partit que ha tingut el més ampli suport de la ciutadania", ha argumentat el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell per justificar l'eliminació tributària que comportarà que el Govern deixi de recaptar entre 50 i 150 milions d'euros aquest any. La supressió del tribut "beneficia una minoria del 6% de la població de Catalunya amb més patrimoni i perjudica la majoria", ha dir el diputat d'ERC, Sergi de los Ríos, per copsar l'argumentari de l'oposició.
Mas-Colell s'ha emparat en els 550 milions que el Govern va deixar de recaptar amb la penúltima modificació de l'impost aprovada la darrera legislatura per treure importància a la xifra que deixarà de recaptar l'Executiu amb la pràctica supressió de l'impost, a partir de la reforma legislativa aprovada avui. La modificació legal aprovada rebaixa fins a la seva pràctica desaparició, a través d'una bonificació del 99% de la quota tributària per als cònjuges, descendents i ascendents directes, i avança la tercera fase de la reforma del 2009 amb efectes retroactius a 1 de gener del 2011.
Un cop reformat l'impost per l'anterior Govern, el PSC considera "una injustícia" que l'actual Executiu elimini les successions. La portaveu socialista, Rocío Martínez Sampere, ha justificat el rebuig del seu grup a la supressió del tribut per la necessitat de recaptar uns diners "el 6% de la població amb més riquesa de Catalunya". "No s'entén en absolut que en època de crisi no es pugui posposar l'eliminació de l'impost", ha demanat la portaveu del grup socialista, que demana una pròrroga d'un any perquè entri en vigor la reforma de la llei.
El PP ha vist com deu anys després de reclamar al Parlament l'eliminació de l'impost, CiU li ha donat l'oportunitat de tirar endavant la reforma i posar fi a un tribut injust i confiscatori", per això el grup popular ha donat suport a la modificació de la Llei. La satisfacció popular, però, és incompleta perquè la reforma no inclou la supressió de l'impost de donacions, que també consideren "antic i desfasat".
"El missatge que envia avui el Govern de la Generalitat és que la crisi no l'han de pagar alguns, concretament el 6% de la població amb més diners de Catalunya", ha iniciat la portaveu d'ICV, Laia Ortiz, per rebutjar el projecte de llei del Govern que consideren "per una minoria adinerada en comptes d'una majoria silenciosa".
"Els patrimonis elevats han de pagar les successions? Aquest és el debat", ha preguntat al Govern el diputat d'ERC, Sergi de los Ríos, per a qui, després de la supressió, "els que més tenen no contribuiran en benefici dels menys afavorits". Esquerra també ha criticat l'actitud de l'Executiu que "demana sacrificis a les classes populars i perdona l'impost a les grans fortunes".
"És un error pensar que un Estat del Benestar es pot sustentar sense fer pagar impostos", ha argumentat el diputat de Ciutadans, Jordi Cañas per rebutjar l'eliminació de l'impost. Tampoc ha donat suport a la iniciativa el subgrup de Solidaritat Catalana. "Es fa un regal fiscal de 157 milions d'euros a 500 persones", ha argumentat el diputat Alfons López Tena.
http://www.lamalla.cat/politica/article?id=465712
Izo June 16th, 2011, 06:01 PM Catalunya acumula 103.000 habitatges nous sense comercialitzar
El dinamisme en la promoció de pisos protegits dificulta la reducció de l'estoc
El parc de cases per vendre començarà a reduir-se d'aquí a dos anys
http://estatic.elpunt.net/imatges/00/57/alta/780_377_57704_89f01cea9ad3d8ed958db3c495be551a.jpg
El nombre d'habitatges nous per vendre a Catalunya és de 103.000 unitats, una xifra que representa el 2,7% del total del parc, segons l'última anàlisi efectuada per Catalunya Caixa amb dades de l'últim trimestre de l'any passat. Aquesta quantitat es manté quasi inalterada en relació amb el tancament del 2009, quan al mercat català s'acumulaven 105.000 pisos nous sense comercialitzar, la xifra més elevada des de l'inici de la crisi immobiliària.
Encara que la sortida al mercat d'habitatges nous s'ha frenat considerablement des del pic del 2007 –aquell any es van acabar 80.000 habitatges a Catalunya davant els 20.000 de l'exercici passat–, també és cert que la compra ha experimentat una important davallada que fa que l'estoc pendent de comercialitzar es redueixi amb comptagotes.
Bona part d'aquesta situació és conseqüència del gran dinamisme que encara arrossega l'habitatge protegit: se'n continua produint a un ritme proper al del període anterior a l'esclat de la bombolla immobiliària. Així, de les 20.000 residències acabades l'any passat, 11.000 unitats són pisos lliures, 7.600 són habitatges protegits, i la resta, d'autopromoció, és a dir, particulars amb sòl que decideixen construir-se una residència. “Serà difícil que en els propers dos anys es redueixi l'estoc perquè ja s'està desenvolupant un paquet important d'habitatge protegit que tard o d'hora acabarà sortint al mercat”, va explicar ahir el catedràtic d'economia de la UAB i director de l'informe Josep Oliver, que va afegir: “Serà ara i com a conseqüència de l'ajust fiscal quan l'habitatge social experimentarà un descens, que comportarà una reducció de l'estoc pendent de venda d'aquí a un any i mig o dos”.
A conjunt de l'Estat el nombre d'habitatges nous pendents de comercialitzar s'eleva a les 800.000 unitats, el 3,2% del total del parc. En aquest cas, també l'elevada producció d'habitatge protegit està dificultant la reducció de l'estoc pendent de comercialitzar.
Finalment, el professor Oliver va apuntar que l'ajust de preus en el sector de l'habitatge podria no haver acabat encara.
Font: http://www.avui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/424558-catalunya-acumula-103000-habitatges-nous-sense-comercialitzar.html
Vilarrubla June 17th, 2011, 11:28 AM La llegenda i el mapa no concorda XD El blau del mapa equival al blanc de la llegenda? XD
Izo June 17th, 2011, 02:32 PM La llegenda i el mapa no concorda XD El blau del mapa equival al blanc de la llegenda? XD
La meva deducció:
Més de 3'5% Verd fosc (Osona, Bages, Baix Ebre...)
De 2'5% a 3'5% Verd maragda (Cerdanya, Maresme, Terra Alta...)
De 2% a 2'5% Quadradets (Noguera, Baix Empordà, Garrigues...)
De 1'5% a 2% Verd llima/taronja (Ripollès, Segrià, Baix Llobregat)
Menys de 1'5% Blanc/Blau cel (Barcelonès, Priorat, Alt Urgell...)
Sky July 11th, 2011, 01:38 PM Entrevista al conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena
"Més de la meitat dels aturats no tindran mai feina"
Spanair "La Generalitat sortirà de la companyia quan trobem un soci important que entri a l'accionariat" Turisme "Serà un any extraordinari, però em fa por que no el sapiguem mantenir" Horaris comercials "No crec que la situació canviï a curt termini: els horaris responen al que el comerç vol"
Després de 25 anys donant classes a Esade, Francesc Xavier Mena (Viella, 1958) va deixar el món acadèmic per dedicar-se a la política en un dels departaments més complicats de la Generalitat. Des d'aleshores afirma que no dorm més malament, però que dorm menys. I assegura que, quan s'acabi aquesta etapa, tornarà a donar classes, la seva vocació.
Comencem parlant de les bones notícies: el turisme. Tot apunta que aquest serà un any rècord per al sector a Catalunya.
El turisme i les exportacions són els dos factors que poden revitalitzar una economia estancada com la nostra. Serà un any extraordinari perquè Alemanya estira amb força i la crisi del Magrib ens beneficia. Però el turisme té un risc: em fa por que no ho sapiguem mantenir. Això és molt propi del sector turístic. Pensen: "Com que aquest client ha vingut i l'any vinent no sé si vindrà, ¿per què he de fidelitzar-lo amb un bon servei o un preu ajustat?" Hem d'anar amb compte. Però hi ha bones notícies per al sector, com l'increment espectacular de russos. L'any passat van venir 65 xàrters setmanals i aquest en vindran més de 100. El 75% dels russos que vénen a Espanya ho fan a Catalunya. I vénen forrats. A més, ara obrirem una delegació turística a Nova York i també treballem molt pel mercat xinès, tot i que aquest serà més complicat mentre no tinguem més connexions aèries. Els Estats Units, Rússia i la Xina són els mercats pels quals apostem en turisme.
El futur de Spanair està molt lligat al turisme i al creixement econòmic. Trobaran el soci que inverteixi diners per assegurar la subsistència de la companyia?
Com sabeu, Spanair ara ha contractat el banc Lazard perquè busqui un soci que hi posi capital. És vital, com a país, tenir connectivitat aèria. En tenim amb Europa, en comencem a tenir amb els Estats Units, però encara no en tenim amb l'Àsia. Les companyies que vénen aquí, com Singapore Airlines, necessiten un alimentador.
Però el soci havia d'arribar abans de l'estiu, oi?
Si arribés al setembre o a l'octubre, no passaria res.
La situació de Spanair és delicada?
El cash flow és positiu. El redreçament és extraordinari. Han fet molt aprimament i han millorat l'eficiència. La qüestió és que, si volem una companyia que no només n'alimenti d'altres, sinó que ella mateixa faci vols de llarg radi, necessitem capitalitzar-la amb diners.
La Generalitat ara té aproximadament un 40% de la companyia. Si hi entra un soci, en quin percentatge es quedarà la participació del Govern a Spanair?
Jo diria que, si hi entra un soci important, al final la Generalitat o no hi tindria presència o es quedaria amb una presència molt testimonial. Una altra cosa no té sentit.
Un altre tema gros és el de l'atur. Vostè va afirmar que se sentiria fracassat si no aconseguia reduir l'atur a la meitat en quatre anys.
Em vaig referir a mi i al país, perquè aquest projecte és de país. Ens hem de preguntar: ¿Volem ser un país normal i tenir d'aquí quatre anys una taxa d'atur que sigui la meitat de l'actual? Tot i aconseguir-ho, seguiríem tenint el doble d'atur del que tenen actualment països com Àustria. Si no ho aconseguim, ens ho hem de fer mirar.
Però la majoria de competències sobre aquest tema no les té Catalunya, sinó l'Estat.
Tenim moltes competències! Per acabar amb l'atur tenim dues vies: primer, hem de tornar al creixement econòmic. Així traurem algunes persones de l'atur. I segon, hem de resoldre la falta d'ocupabilitat de molts aturats. Tenim estimat que més de la meitat dels catalans que estan a l'atur no tindran mai feina. Perquè no tenen predisposició a treballar o no tenen competències per fer-ho. Per tant, se'ls ha de formar. La gran revolució que farà aquest Govern i que canviarà la cara de Catalunya, penso, és copiar el sistema de formació professional alemany. Això ja ho hem aprovat i ho estem començant a fer.
En què consisteix?
S'integraran tots els serveis de FP i seran les empreses les que en triaran els continguts, en funció del que necessitin. No ho decideixen els professors. A més a més, es combinarà la formació a l'aula i al taller. Si en lloc de caure en el fracàs escolar els nanos aprenen un ofici que els engresqui, l'encertarem. A una persona que tingui ofici no li faltarà mai la feina.
Què opina de la possibilitat de lligar salaris i productivitat, cosa que ens demana Europa?
Crec que és bo. L'IPC s'hauria de seguir tenint en compte perquè la capacitat adquisitiva no baixi, però lligar-nos només a l'IPC és de bojos.
I com s'avalua la productivitat d'un empleat?
Això és un tema que ha de pactar cada empresa amb els treballadors. S'ha d'anar cas per cas. Estic segur que a l'ARA sabríeu trobar algun indicador de productivitat. Les relacions laborals són cada cop més complicades i ens hi hem d'adaptar.
Vostè ha dit que li agradaria que les zones turístiques poguessin obrir més en dies festius, però de moment no toquen els horaris comercials.
Aquest tema està molt lligat al model comercial català, que és el que volem i ens estimem. Els horaris responen al que el comerç vol.
Les botigues obriran més diumenges?
Veig complicat que [els comerciants] ho demanin.
I a les zones turístiques, com el centre de Barcelona?
No podria ser perquè Barcelona no està declarada municipi turístic.
Aleshores no serà com el centre de Madrid, on es pot obrir tot l'any?
Ara Barcelona no és municipi turístic. I no m'ho han demanat. Si un dia vénen i m'ho demanen... Ara hi ha un nou Ajuntament a Barcelona, i és la ciutat qui ho ha de dir. A curt termini no veig que la situació canviï. Nosaltres escoltem a tothom i decidim per a la majoria.
http://www.ara.cat/ara_premium/cronica/Francesc-Xavier-Mena-Mes-Aturats_0_515348512.html
Sky July 28th, 2011, 03:16 PM La Generalitat inicia la venta de 28 edificios valorados en 550 millones
• Vende las sedes de Agricultura, Educació, Territori, Medi Ambient y Treball
La Generalitat ha iniciado el proceso de venta de 28 edificios valorados en unos 550 millones de euros, entre los que destacan inmuebles emblemáticos como las sedes de la Conselleria d’Educació (Via Augusta, 202), Agricultura (Gran Via, 612), Territori (Josep Tarradellas, 2), Treball (Sepúlveda, 148), Medi Ambient (Diagonal, 523), o la Agència Tributària de Catalunya (Fontanella, 6). La venta, pieza clave del programa de reducción del déficit público de la Generalitat, prevé cerrarse antes de final de año.
La Generalitat, que seguirá ocupando los inmuebles en alquiler, ha iniciado dos procesos paralelos de venta. El mayor, diseñado por el departamento de la consultoraPWCque dirige el ex conseller Joaquim Triadú, engloba 26 edificios de oficinas de la propia Generalitat, situados en el centro de Barcelona y a los que atribuye un valor mínimo de 450 millones de euros. Paralelamente, ICF Equipaments, uno de los brazos inversores del Govern en el sector inmobiliario, ha sacado ya a licitación pública el “contrato privado de servicios de gestión comercial” para la venta del inmueble de Josep Tarradellas, 2 (que valora en 56 millones de euros), una nave logística de Sant Sadurní d’Anoia y nueve oficinas del Servei Català d’Ocupació: tres lotes con un valor total de 97,8 millones de euros. Este concurso público, para contratar a una consultora inmobiliaria que gestione la venta, cierra la presentación de ofertas el 16 de agosto y está previsto que se adjudique antes de final de mes, mientras que el contrato para contratar a los intermediarios del grueso del paquete se prevé que se publique en el DOG antes de final de mes.
El proceso principal, que está diseñando PWC, incluye inmuebles en las zonas más cotizadas de Barcelona, como paseo de Gràcia (el número 19, junto a la bolsa, ocupado por oficinas del Departament d’Economia), Diagonal (el número 523, ocupado por oficinas de Medi Ambient) o Fontanella (el número 6, ocupado por la Agència Tributària, situado en el mejor eje comercial de Barcelona), junto con otros menos céntricos como la sede de la Sindicatura de Greuges (Lluís Companys, 7) o la del Institut Obert de Catalunya (Paral·lel, 71). Fuentes cercanas al proceso explicaron que la Generalitat ha optado por agrupar estos inmuebles en dos lotes, de similar valor, que habrán de adjudicarse en bloque para asegurar que no queden los peor ubicados sin vender. Los lotes incluyen además algunos edificios adquiridos hace pocos años por la Generalitat, como el edificio EcoUrban del 22@, promovido por Habitat y adquirido en el 2008 a General Electric RE, o el de Josep Tarradellas, adquirido a Inmobiliaria Colonial en el 2009.
Estos inmuebles, además, fueron adquiridos con financiación bancaria principalmente de La Caixa, Banc Sabadell y BBVA, que generan costes financieros para la Generalitat. De hecho, fuentes cercanas al proceso señalan que la Administración pagará ahora un alquiler de 37 millones de euros por estos 26 inmuebles de oficinas, por los que ahora paga 29 millones en intereses de los censos enfitéuticos.
Fuentes inmobiliarias destacan que la venta que inicia la Generalitat se verá muy perjudicada por los ataques a la deuda española en los mercados financieros. Estas fuentes señalan que el referente para los inversores inmobiliarios internacionales es el rendimiento del bono español a diez años, que ahora ronda el 6%, al que exigen un diferencial de unos dos puntos: esto rebajará el precio de los inmuebles.
La Generalitat ha dado prioridad a la rapidez de la venta y a la desinversión en bloque en el planteamiento de esta privatización. Así, en el proceso de venta que ha iniciado el ICF Equipaments se prevé que la consultora inmobiliaria que intermedie la venta cobre una comisión del 2% si vende los tres lotes de inmuebles antes de tres meses, porcentaje que baja al 1,5% si vende sólo dos lotes en ese periodo y al 1% si vende un solo lote. Además, pasados los primeros sesenta días la comisión se reduce en un 0,1% cada mes, y el contrato de comercialización en exclusiva expira a los seis meses y es improrrogable.
Los inversores, tanto fondos internacionales como family ofices, han mostrado mucho interés por invertir en los inmuebles de la Generalitat: más de 40 grupos inversores han contactado con la Conselleria d’Economia deseosos de invertir en el proceso, de forma que la Generalitat estudia organizar una reunión pública con inversores inmobiliarios, similar a la que hizo hace unos meses con inversores financieros, para explicarles los detalles del proceso.
Objetivo inmediato: 1.200 millones
Entre 2011 y 2012 la Generalitat prevé ingresar 1.200 millones de euros con las privatizaciones de inmuebles y de participaciones en empresas públicas para cumplir sus objetivos de déficit, según explicó el conseller de Economia, Andreu Mas- Collell, en una reunión con inversores internacionales el pasado mes de junio, para cumplir su objetivo de reducir el déficit público al 1,30% el año próximo. La Generalitat prevé ingresar otros 650 millones en privatizaciones en 2013 y 2014, pero la materialización o no de estas ventas dependerá de cómo evolucionen en los próximos años los ingresos y la deuda de la administración autonómica catalana.
Según el conseller, la Generalitat prevé vender edificios de oficinas valorados en 600 millones, inmuebles de equipamientos por valor de 1.000 millones, espacios que ahora no ocupa por 150 millones y participaciones en empresas públicas por valor de 600 millones.
http://www.lavanguardia.com/economia/20110728/54192020530/la-generalitat-inicia-la-venta-de-28-edificios-valorados-en-550-millones.html
Sky July 28th, 2011, 03:18 PM La Generalitat recibe hoy a 40 municipios al borde de la quiebra
Cunit, Sitges, Tossa de Mar, Moià, Mollerussa e Igualada estan al borde del colapso financiero. Las deudas ahogan a estos municipios, que en los últimos años han visto hundirse los ingresos mientras los gastos continuaban aumentando o no se reducían lo suficiente. Con una deuda de 39 millones de euros, la alcaldesa de Cunit, Montserrat Carreras (CiU), afirma con rotundidad: "Si fuéramos una empresa privada, estaríamos en quiebra". Del millón de euros que ingresa mensualmente, el Ayuntamiento destina 650.000 a pagar las nóminas y 200.000 a cumplir con los bancos. El resto es para los proveedores. Carreras denuncia que no pueden hacer frente ni los servicios básicos. "La luz la pagamos solo cuando nos amenazan con cortarla".
El alcalde de Igualada, Marc Castells, alerta de que a partir de septiembre el Ayuntamiento (con una deuda bancaria de 54 millones) podría declarar suspensión de pagos a corto plazo. Las nóminas de los trabajadores están garantizadas, pero no así los pagos a los proveedores. "En lugar de pagar a 120 días, lo haremos a 240", advierte Castells.
Por su parte, Tosssa de Mar (Selva, 6.000 habitantes) se ha puesto manos a la obra para aumentar los ingresos y ha aprobado una subida del 54% del IBI (que supondrá un aumento de ingresos de 1,7 millones) y un incremento de casi el 9% del recibo del agua, además de la contratación de nuevos créditos.
Estos seis municipios forman parte del grupo de más de 40 que hoy se reúnen con la Generalitat, que les orientará sobre las medidas de ahorro que aplicar ante su dramática situación financiera. Fuentes del Ejecutivo avanzaron que en ningún caso se darán más recursos a estos municipios.
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Generalitat/recibe/hoy/municipios/borde/quiebra/elpepiespcat/20110728elpcat_10/Tes
Vilarrubla July 30th, 2011, 01:56 PM Sembla mentida que amb tantes urbanitzacions i promocions fantasmes a Catalunya, en gral. a la Seu l'altre dia anant en bici per la muntanya vaig veure que estaven començant a construir pisos a la nova zona urbanitzada, acaben d'acabar unes quantes promocions a l'eixample (zona cèntrica), s'han venut tots els pisos d'un edifici al barri que està entre dos municipis a la zona muntanyenca, anunciant l'inici d'una segona fase de més pisos.
Després a un poble a 3 km estàn al menys la meitat de les parcel·les d'una nova urbanització en construcció, mentre que al poble del costat que hi ha el Golf d'Aravell/Andorra, hi ha un munt de parecel·les sense moviments nous des d'almenys dos anys o així.
Sky July 30th, 2011, 02:59 PM L'Ajuntament de Moià es declara en fallida i demana la complicitat dels ciutadans per sortir del pou econòmic
Les finances d'alguns municipis estan a punt del col·lapse. Aquest és el cas de Moià, al Bages, un municipi que es declara en fallida tècnica i anuncia que no podrà pagar les nòmines del centenar de treballadors municipals a partir del mes vinent. El nou equip de govern ha explicat la situació als veïns. L'alcalde confia que amb l'ajuda dels habitants i la Generalitat podran tirar endavant.
Moià necessita un pla de rescat per sortir del forat en què es troba. El deute del consistori arriba al 400% quan el màxim per poder-se endeutar és del 75%. No hi ha diners ni per pagar les nòmines dels treballadors de l'Ajuntament aquest mes d'agost.
Això és el que ha mirat d'explicar l'alcalde als 500 moianesos aquest divendres a la nit en una assemblea organitzada per l'Ajuntament. En la reunió extraordinària, l'alcalde actual de Moià, Dionís Guiteras, d'ERC, ha exposat la situació d'ofec de les finances municipals. Era un dels compromisos electorals del nou govern d'unitat del poble, i s'ha precipitat davant la gravetat de la situació que presenten les arques municipals.
La gestió del govern municipal -en mans de CiU durant els últims 28 anys- ha deixat les arques de l'Ajuntament al límit, amb un deute de més de 25 milions d'euros, quan l'últim pressupost aprovat, el del 2009, va ser de 7 milions. El nou govern municipal, format per tots els grups, vol renegociar el deute amb els bancs, i demana el suport de la Generalitat i la Diputació per no allargar la situació de fallida.
L'alcalde té clar que ja no hi ha marge de maniobra per a solucions convencionals. No demanen diners; només suport a les administracions. El consistori es compromet a no generar ni un cèntim més de dèficit, però demana que els deixin constituir ara mateix la comarca del Moianès. Asseguren que així podran mancomunar serveis i compres amb els nou municipis del voltant.
Un mal que s'estèn
El cas de Moià no és únic a Catalunya, on les finances de mig centenar de municipis es troben en una situació delicada. Aquest dijous a la nit, la vicepresidenta, Joana Ortega, es va reunir amb una quarantena de batlles per analitzar la situació. El govern de la Generalitat els ha proposat augmentar impostos, reduir serveis i mancomunar algunes activitats per intentar reduir despeses i obtenir més ingressos.
http://www.3cat24.cat/noticia/1311906/catalunya/LAjuntament-de-Moia-es-declara-en-fallida-i-demana-la-complicitat-dels-ciutadans-per-sortir-del-pou-economic
Sky August 3rd, 2011, 02:07 AM La Generalitat decide prescindir de ATLL, Aeroports Públics y Gisa
El Govern vuelve a coger las tijeras en el sector público catalán. El president, Artur Mas, compareció ayer para anunciar un plan para suprimir o desvincularse de 64 de las 275 entidades con participación mayoritaria de la Generalitat.
Entre ellas se encuentran piezas claves de la acción de la Administración catalana en los últimos años, como Aeroports Públics de Catalunya, Aigües Ter-Llobregat (ATLL), de la que se especulaba con su privatización, y Gisa, con un ERE para el 30% de su plantilla.
Buena parte de estas supresiones habían sido avanzadas en planes anteriores. La eliminación de Gisa tiene que ver con la intención del Govern de crear un ente que agrupe la política de infraestructuras (ver EXPANSIÓN Catalunya del 21 de mayo). La Generalitat eliminará también como entidades independientes Regsa y Regsega. El nuevo organismo pasará a depender del Departament d’Economia, liderado por Andreu Mas-Colell. El organismo también podría absorber la totalidad o parte de las funciones y el patrimonio del ente público Ifercat.
La supresión de Aeroports Públics de Catalunya llega en pleno proceso de privatización de la gestión aeroportuaria en España. La empresa fue creada en 2007 por el tripartito para gestionar los aeródromos catalanes. Es el caso del Aeropuerto de Lleida-Alguaire que sigue explotando la Generalitat tras la imposibilidad de encontrar un gestor privado para la instalación.
Desaparecen también ICF Equipaments y el Institut Català del Crèdit Agrari, que será absorbida por el ICF, que podrá transformarse ahora en una sociedad mercantil.
Mas allá de estas supresiones, el Ejecutivo autonómico aprovecha para deshacerse de algunos entes que habían dejado de operar en favor de otros organismos. Es el caso del Copca y el Cidem, cuyas funciones desarrolla actualmente la agencia Acc1ó. Otras empresas que caerán de los Presupuestos son Eficiència Energètica (Efiensa), muy activa en el pasado. Desaparece también Adiministració, Promoció i Gestió (Adigsa), cuyas tareas las gestiona ahora la Agència de l’Habitatge de Catalunya.
La Generalitat elimina además la empresa que gestiona el Museu de la Ciència, el Centre de Documentació Política, la Agència Catalana de l’Esport, el Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil (Idiada) o el Laboratori General d’Assaigs i Investigacions (LGAI).
La Generalitat no ha querido cifrar qué ahorro producirán la eliminación de estas entidades, ni tampoco cuántos puestos de trabajo se va a cobrar la restructuración, porque “las funciones se van a mantener”, exponen en el Departament de Governació.
De las 64 empresas que van a desaparecer de las cuentas públicas (el 24% del total), 38 son fruto de extinciones o procesos de liquidación gestionados hasta el pasado 20 de julio, y 26 empresas son nuevas supresiones o desvinculaciones previstas en el acuerdo de Govern. La segunda opción abre la puerta a la venta de activos.
El tripartito ya aprobó su plan para eliminar una cincuentena de entidades del sector público en 2010, aunque su ejecución se vio truncada por la pérdida de las elecciones autonómicas.
http://www.expansion.com/2011/08/02/catalunya/1312314647.html
Sky August 7th, 2011, 02:08 PM Un poble en fallida
• La localitat de Moià té un forat de 25,5 milions d'euros, és a dir, un 375% d'endeutament
• L'Ajuntament i la Generalitat estan negociant solucions per poder pagar les nòmines del mes d'agost als treballadors municipals
El renou mediàtic que hi ha hagut quan es va saber que el municipi de Moià s'ha declarat en fallida tècnica no s'ha reproduït amb la mateixa intensitat a la població. Feia anys que els 5.700 habitants d'aquest municipi del Bages sabien que hi havia un forat en les arques municipals, però no pensaven que fos tan profund: 25,5 milions d'euros. Això representa un 375% d'endeutament, un percentatge situat a anys llum del 75% a què, segons la llei, podien arribar els municipis durant el 2011.
Els moianesos van poder conèixer els detalls de les finances de l'Ajuntament en veu del nou alcalde d'ERC, Dionís Guiteras, que lidera el govern d'unitat amb cinc regidors més d'Esquerra, cinc del PSC i dos de CiU, partit que havia estat a l'alcaldia durant els últims 28 anys. Divendres, 29 de juliol, al vespre, Guiteras va convocar tots els veïns del poble a una sessió informativa, que va omplir de gom a gom la sala polivalent del municipi, fins i tot hi va haver gent que es va quedar al carrer perquè no hi cabien. Perquè ningú pogués dir que no estava informat, van penjar íntegrament la xerrada al web de l'Ajuntament. Durant la seva exposició, que va durar prop d'una hora, Guiteras va desgranar les dades de què disposa com ara quin era el deute per càpita –4.470 euros–, quins eren els interessos i les amortitzacions que el municipi pagava cada dia –5.287 euros– i quina era la mitjana de pèrdues diàries –1.808 euros–. Aquestes dades es basen en el pressupost del 2010, l'últim aprovat. Moià encara no ha pogut tancar els comptes d'aquest any perquè el marc normatiu vigent prohibeix als municipis amb un deute superior al 75% demanar crèdits. Per tant, el poble “no pot endeutar-se més, ni refinançar el deute, ni tampoc pot demanar un crèdit per pagar els proveïdors que han fet les seves obres”, va explicar Guiteras davant dels veïns.
De res van servir els plans de sanejament fets per la Diputació de Barcelona per als anys 2006 i 2008, que el govern municipal va complir a mitges. Aquesta institució ha fet una última proposta a Moià en què li ha demanat que redueixi dràsticament els serveis municipals i que assoleixi així un dèficit d'1,5 i 2 milions d'euros, fet que representa una retallada d'un 40%. Guiteras va deixar clar davant de tot l'auditori que adoptar aquesta solució “no els ve de gust”. Entre altres actuacions, l'equip de govern ha optat per reduir-se les retribucions un 67%, eliminar les hores extres del personal, no renovar els contractes temporals, tancar 30 línies telefòniques en què no hi havia ningú que respongués i començar a estalviar energia deixant d'il·luminar, per exemple, el campanar del poble. Amb tot això, no n'hi ha prou; la situació financera de Moià s'aguanta per un fil, i l'alcalde no amaga que no hi ha diners per pagar la nòmina d'agost dels treballadors municipals.
El forat a la caixa s'ha anat fent amb els anys, i no és conseqüència directa del mandat anterior, en què les úniques obres que es van aprovar van ser les del nou centre d'atenció primària (CAP) i les d'un pàrquing de tres plantes a sota d'aquest equipament sanitari. El govern anterior també tenia la intenció de fer habitatge per a joves a les antigues casernes de la Guàrdia Civil.
Mentre que el més habitual és que l'Ajuntament cedeixi els terrenys perquè el Departament de Salut hi faci el CAP, l'últim govern de CiU de Moià va optar per construir ell mateix l'equipament a través de l'empresa municipal Moiafutur SA. L'emplaçament escollit per fer el nou centre d'atenció primària va despertar algunes crítiques dels professionals de la salut del municipi: “No es va ubicar en l'emplaçament ideal, sinó en el que a l'exalcalde li va convenir. Està envoltat de carrers que es tallen set vegades l'any i si llavors hi ha una emergència no sé com es podrà accedir al nou CAP”, recordaven. Ara que l'equipament està acabat, l'Ajuntament ha aconseguit vendre'l al Departament de Salut perquè entri en funcionament el mes de novembre vinent. L'operació, però, ha comportat unes pèrdues d'uns 150.000 euros.
A sota del nou CAP es va començar a construir un pàrquing de tres plantes que encara no està acabat. El govern que lidera Guiteras haurà de buscar finançament per finalitzar l'obra, així com una empresa que exploti el negoci.
Completament encallat està el projecte d'habitatge per a joves que s'havia de fer a les antigues casernes de la Guàrdia Civil; la façana continua en peu, esperant que algun dia hi arribin les excavadores.
Sense entrar a discutir si totes aquestes obres eren o no necessàries, “el que sí que és segur és que n'hi ha d'altres que han quedat pendents”, afirmava el portaveu de la plataforma Moià Diu Prou, Llorenç Fort. “El poble necessita una altra escola de primària, un millor manteniment dels carrers, més neteja, habitatge per a joves i també per a gent gran...”, exposava.
La plataforma que lidera Fort es va crear fa dos anys, quan l'anterior govern municipal va incrementar els valors cadastrals dels habitatges, cosa que va repercutir en una pujada desmesurada del rebut de l'IBI. “És a dir, els veïns van pagar el doble pel rebut de l'IBI, però aquest augment no s'ha estancat, sinó que any rere any es fa més gran perquè els valors cadastrals també incrementen anualment”, argumentava Fort. A banda de treballar perquè l'Ajuntament rebaixi aquest impost, la plataforma va presentar al·legacions als comptes municipals del 2006, el 2007 i el 2008. Segons Fort, durant aquests exercicis hi va haver algunes sorpreses com, per exemple, “uns 700 dinars sense justificar”.
L'actual govern d'unitat no vol buscar culpes. Quan es va dirigir als veïns del poble, Guiteras només va parlar de responsabilitats per dir que “la culpa és lletja, és negra, ningú la vol...”. L'alcalde d'ara no vol que els problemes a la tresoreria de l'Ajuntament portin a una lluita partidista, sinó que per ell és un problema del poble que cal solucionar.
A CiU ja li va bé que no s'assenyali ningú amb el dit. Quant a aquest afer, no en vol parlar ni l'exalcalde Josep Montràs; ni el cap de cartell a les passades eleccions, Josep Martínez. La federació nacionalista va delegar aquesta responsabilitat al president del comitè comarcal de CiU del Bages, David Bonvehí, que assegurava que eren coneixedors “que la situació econòmica era delicada”, però pensaven que “amb el pla d'austeritat que es va aplicar la situació es reconduiria”. Bonvehí no va saber explicar el perquè de la situació actual que ha petat “amb el canvi de govern”. Reconeixia, però, “que l'exalcalde sempre havia cregut que Moià era capital de comarca i que necessitava uns equipaments com a tal”. Després d'estar 28 anys al govern i passar de set a dos regidors, CiU de Moià no ha anat a l'oposició, sinó que forma part del govern d'unitat. Per Bonvehí, “el paper de Convergència en aquest municipi és fer d'enllaç entre el govern municipal, la Diputació i la Generalitat”.
La població, però, no està disposada a no passar comptes amb Montràs, que va estar 28 anys a l'alcaldia per CiU. Personalment, el portaveu de la plataforma Moià Diu Prou va afirmar que “no es pot donar impunitat als polítics que prenen decisions arriscades i que no tenen un benefici clar per a la població”. El pensament que a curt o a llarg termini la justícia haurà d'investigar què va passar a Moià i haurà de desvelar com es va anar forjant aquest deute tan gran és una idea que apareix en les converses del carrer.
Serenor entre els treballadors
La delicada situació financera de Moià no ha esborrat el somriure de les empleades d'atenció al públic de l'ajuntament, que continuaven atenent les peticions dels veïns amb amabilitat i eficiència. “Tot això ja es veia venir, érem nosaltres les que rebíem els senyors que portaven factures del 2007, del 2008... Al final, l'anterior regidor d'Hisenda no els volia ni rebre!”, descrivia una treballadora que prefereix mantenir-se en l'anonimat. Estava convençuda que aquest agost cobraria “perquè com a mínim, aquest govern dóna la cara i busca solucions”, afegia.
La transparència de l'actual equip de govern també satisfeia els empleats del CAP: “En tres setmanes sabem què ha fet aquest nou alcalde; en canvi, en 28 anys no vam saber res”. Aquests treballadors tampoc no volen revelar la seva identitat, perquè tot i que es tracta d'una població de dimensions mitjanes, “tothom es coneix”. Però, a diferència de les empleades de l'ajuntament, no tenen tan clar que Moià se'n pugui sortir.
Buscant solucions
Quan no feia ni una setmana que s'havia constituït l'Ajuntament de Moià, l'alcalde, Dionís Guiteras, ja va sol·licitar una nova auditoria a la Diputació. A principis de juliol va tenir la primera reunió amb la vicepresidenta del govern, Joana Ortega, i el director general de l'administració local, Joan Canyada. Va ser la primera d'un reguitzell de trobades per buscar solucions al problema. De moment, des de Governació van explicar que han autoritzat un “canvi de destinació” d'unes subvencions: s'ha passat d'unes obres a unes altres de més prioritàries, i això ajudarà a minimitzar el cofinançament de l'Ajuntament. Són 550.000, que permetran, per exemple, arreglar alguns carrers. És poc, però és el principi. Guiteras es mostrava convençut que al final d'agost podrà explicar com Moià encara el futur. Entre les possibles solucions, hi ha la de refinançar el deute a 50 anys. I mentre es busca com es podria resoldre el problema econòmic del municipi, surt una vella reivindicació: que el Moianès esdevingui comarca. El procés de creació del Moianès es troba en la fase final, pendent de l'informe de la Comissió Jurídica i l'aprovació del govern. Per Guiteras, la “nova comarca seria una solució per als deu municipis i un exemple de gestió eficient i eficaç del diner públic”.
Una vella demanda
Si es creés la comarca del Moianès, la formarien deu municipis: Calders, l'Estany, Moià, Monistrol de Calders i Santa Maria d'Oló (del Bages), Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze de Safaja (del Vallès Oriental), i Collsuspina (d'Osona), pobles amb similituds geogràfiques, històriques i econòmiques.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/441392-un-poble-en-fallida.html
Sky August 10th, 2011, 01:39 PM Salou vol cobrar més que Vila-seca per Port Aventura
• Divuit anys després, els dos municipis es tornen a enfrontar per Port Aventura
La creació de Port Aventura va coincidir amb la segregació de Salou de Vila-seca i, per rebaixar les fortes tensions socials que es van viure llavors, es va acordar amb mediació amb la Generalitat que els beneficis derivats d'acollir el parc temàtic es repartirien al 50% entre els dos municipis per mitjà del Consorci Recreatiu Turístic (CRT), que en gestiona la recaptació. Divuit anys després, Salou reclama rebre més diners que Vila-seca perquè la major part del recinte es troba en el seu terme municipal, mentre que Vila-seca en suporta els accessos. A més, el complex té pendent invertir més a la zona, amb la conseqüent injecció de diners que això suposa a les arques municipals.
L'Ajuntament salouenc ultima una moció conjunta i consensuada entre tots els grups municipals per reclamar canvis quan venci el Consorci Recreatiu Turístic, l'abril del 2012. Llavors caducarà també el repartiment dels ingressos entre les dues poblacions.
A partir d'aquell moment, s'haurà de reformular si es manté igual, es reforma o, per contra, s'opta per una altra figura jurídica per gestionar l'urbanisme i la recaptació del complex d'oci, que té pendent crear una zona residencial i una altra de comercial.
Salou calcula que més d'un 80% del complex està en el seu terme municipal i que la futura zona residencial estarà també en el seu municipi en un 60%, per la qual cosa l'Ajuntament vol reclamar que la recaptació sigui menys equitativa i més proporcional.
No ha transcendit quins ingressos genera Port Aventura a les arques municipals, però segons algunes fonts ronda els dos milions d'euros i quan es construeixi l'àrea residencial s'incrementarà substancialment. Port Aventura va obrir portes el 1995.
http://www.lamalla.cat/infolocal/noticies/article?id=479249
Sky October 1st, 2011, 12:27 PM Mas-Colell defensa el copagament d'alguns serveis
El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha reivindicat aquest divendres que els recursos públics actuals són "extremadament limitats" en el context de crisi global, i que per aquesta raó han de canviar els esquemes de finançament, enfocant-los cap als beneficiaris.
En la conferència inaugural del curs 2011-2012 en el Cercle d'Economia, ha defensat el pagament parcial per part dels usuaris, amb exemples com els peatges, la promoció de sectors econòmics --als quals la Generalitat donarà suport, però no subvencionarà--, i el finançament universitari i dels centres d'investigació bàsica.
http://www.economiadigital.es/cat/notices/2011/09/mas-colell_defensa_el_copagament_d_alguns_serveis_24493.php
entfe001 October 7th, 2011, 08:06 PM Com que no hi ha un duro per pagar els bons de l'any passat, traiem-ne de nous per pagar-los. Aquests ja els pagarem amb una nova emissió, imagino :|
La Generalitat prepara una emissió de 3.000 milions d'euros en bons per a inversors detallistes a 1 i 2 anys
La Direcció General de Política Financera, Assegurances i Tresor de la Generalitat de Catalunya posarà en circulació aquest mes d'octubre una emissió de deute adreçada a inversors detallistes per un import de 3.000 milions d’euros, ampliables fins a 4.000 milions. L’emissió tindrà dues modalitats de venciment: bons a un any amb un cupó fix del 4,75% i bons a dos anys al 5,25%.
La Caixa, Catalunya Caixa i Banc Sabadell lideren aquesta col·locació, que s’iniciarà el 24 d’octubre i conclourà el 14 de novembre. El desemborsament està previst per al 21 de novembre, data en què finalitza i es liquida l’emissió de l’any passat, facilitant així la subscripció als inversors del 2010.
Els subscriptors podran adquirir bons per un import mínim nominal de 1.000 euros i un màxim de dos milions. A diferència d’emissions anteriors, en aquest cas les entitats tindran assignat un volum limitat de bons, de forma que no hi haurà prorrateig.
Pel que fa a les comissions, l’emissió té una estructura d’incentius que, depenent del resultat de la col·locació, pot situar la comissió mitjana entre el 2% i un màxim del 2,20% anualitzat.
Generalitat de Catalunya (http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=124327&idioma=0)
Percola October 8th, 2011, 11:45 AM ^^ Home, s'ha de dir que els cupons dels bons estàn molt bé. Les Letras del Tesoro a un any estàn al 3,5% i les de dos fa temps que no s'emeten. El problema és que no es pot comprar directament, has de passar per caixa (i la seva comissió) sí o sí.
Izo October 14th, 2011, 11:54 PM 14 empreses de motos s'acullen a les ajudes del govern per mantenir els proveïdors i ser pioners en el sector
Un total de 14 empreses de motos s'han acollit al pla d'ajudes de la Generalitat, amb una línia de préstecs per un total de 12 milions. Segons ha pogut saber Catalunya Ràdio, la meitat d'aquests projectes són per desenvolupar i industrialitzar motos elèctriques.
Algunes de les empreses que s'han acollit al pla són tradicionals del sector com Ossa, Rieju o Gas Gas, que preveu crear 85 llocs de treball en tres anys. També hi ha un projecte per fer una moto de competició per a la categoria de moto GP del Mundial de motociclisme.
Amb aquests crèdits, en condicions preferents, es vol garantir una producció suficient per mantenir la xarxa de proveïdors i que Catalunya sigui una regió capdavantera en el sector de la moto.
El pla també inclou altres mesures, com el suport a la investigació i l'estímul a la demanda.
Font: http://www.324.cat/noticia/1418127/economia/14-empreses-de-motos-sacullen-a-les-ajudes-del-govern-per-mantenir-els-proveidors-i-ser-pioners-en-el-sector
Izo October 19th, 2011, 10:32 PM L'economia catalana creixerà un 0,7% el 2011
Catalunya Caixa rebaixa la previsió pel consum públic i els xocs externs
El 2010 marca la sortida del “col·lapse”
http://estatic.elpunt.net/imatges/00/61/alta/780_377_61334_727bab0cc995ed3a8fb619c6c725959d.jpg
[...] un creixement del Principat del voltant del 0,7% aquest exercici, un percentatge positiu però menor a recents previsions –es parlava d'arribar a l'1%– a causa d'una “notable afectació” de la caiguda del consum públic, tot i que les exportacions i el turisme impulsaran el lleu increment global. [...]
Per sectors, durant el 2010 la indústria catalana va mostrar una recuperació més intensa que la resta d'àmbits productius, assenyala l'informe, amb un avenç de l'1,8%, després de la patacada de l'any anterior (-13,6%). Aquesta evolució recull la bona resposta del sector energètic i, en menor mesura, de les produccions manufactureres. La construcció va seguir en números vermells (-6,1%), mentre que els serveis van treure tímidament el cap amb un
augment del 0,4%.
Per territoris, les comarques de l'eix metropolità, del pla de Lleida i del Camp de Tarragona van presentar modestos avenços en l'activitat. En canvi, es van viure petites caigudes a les comarques de muntanya, a Terres de l'Ebre, a les centrals i les de l'eix gironí. Les comarques amb un creixement més elevat són la Ribera d'Ebre (+4,4%), gràcies a la dinàmica industrial, i l'Alta Ribagorça (+2,3%), per la indústria i fins i tot la construcció.
Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/464915-leconomia-catalana-creixera-un-07-el-2011.html
arnau_Vic October 24th, 2011, 10:22 PM Cataluña lanza hoy otra emisión de bonos para particulares
La Generalitat pone hasta 4.000 millones en el mercado
EL PAÍS - Barcelona - 24/10/2011
La Generalitat pone hoy en circulación una nueva emisión de bonos para particulares de 3.700 millones de euros, ampliables hasta 4.000, para refinanciar su deuda, según ha informado el Ejecutivo de CiU en un comunicado. La primera emisión de bonos de la Generalitat se realizó con el Gobierno tripartito en noviembre de 2010 por 3.000 millones a un año, y el Gobierno de Artur Mas realizó una segunda en abril por 3.200 millones a uno y dos años.
http://www.elpais.com/articulo/economia/Cataluna/lanza/hoy/emision/bonos/particulares/elpepuespcat/20111024elpepueco_1/Tes
yo compraré :)
¿y vosotros?
Ize loob October 25th, 2011, 03:11 PM ^^
comprar mi dinero que ellos han gastado pero a un precio mas caro!? no, gracias. :)
xussep80 October 25th, 2011, 03:39 PM Jo vaig comprar bons en l'emissió del passat mes de maig. Aquest cop els interessos són mig punt superiors. És la millor inversió curt-placista que hi ha ara, per sobre de qualsevol compra d'accions.
Sky November 22nd, 2011, 02:20 PM Mas: "Haurem de tornar a retallar el sou als treballadors públics de la Generalitat"
El president Artur Mas ha comparegut per anunciar noves retallades de cara al 2012. Amb el propòsit de complir l'any que ve sí, l'objectiu del dèficit, Mas ha explicat que calen "esforços fiscals i salarials de la funció pública" per no traspassar les línies vermelles de l'estat del benestar. En aquest sentit, el president ha anunciat una retallada salarial dels treballadors de la generalitat "en el conjunt" que no ha xifrat i que segons ha explicat, "no serà important". En la roda de premsa posterior al Conselle Executiu, Mas ha afegit que l'esforç també el faran els alts càrrecs del govern, que tornaran a renunciar l'any que ve a una de les pagues extres.
http://www.324.cat/noticia/1474992/politica/Mas-Haurem-de-tornar-a-retallar-el-sou-als-treballadors-publics-de-la-Generalitat
Sky November 22nd, 2011, 02:53 PM Mas anuncia que s'apujarà la benzina, el transport públic, les matrícules universitàries i l'aigua
• El president de la Generalitat, reforçat per la victòria de CiU el 20-N a Catalunya, demana "un esforç col·lectiu" per millorar les finances públiques
Només dos dies després de la victòria de CiU en les eleccions espanyoles, el president de la Generalitat ha anunciat noves mesures per millorar les finances de la Generalitat. Mas no ha concretat res però ha advertit que estudiarà apujar la gasolina i ha donat per segur que s'apujaran els bitllets del transport públic, les matricules universitàries –amb un increment de les beques– i l'aigua.
Artur Mas també ha anunciat que s'instauraran "barreres d'accés als medicaments per evitar-ne l'abús".
http://www.ara.cat/politica/consell_executiu-artur_mas-impostos_0_595740564.html
alfred2222 November 22nd, 2011, 05:44 PM Mas anuncia que s'apujarà la benzina, el transport públic, les matrícules universitàries i l'aigua
• El president de la Generalitat, reforçat per la victòria de CiU el 20-N a Catalunya, demana "un esforç col·lectiu" per millorar les finances públiques
http://www.ara.cat/politica/consell_executiu-artur_mas-impostos_0_595740564.html
aquest home és guanyar poder i liar-la més... no deia que el que volia fer era aconseguir el conçert econòmic??? a l' endemà ja parlen de pujar impostos i de que no passa res si no s' aconsegueix cap conçert.... clar el pp ja li ha dit que no... bueno ja s' ho trobaran les properes eleccions.
pd. Espero que ningú em critiqui per exposar el meu punt de vista, que ja n' he tingut experiències similars per postejar a l' altre... al final no podré ni dir el k n' opino...
lude November 22nd, 2011, 06:16 PM bueno ja s' ho trobaran les properes eleccions.
Aquest és el problema: les properes eleccions són d'aquí 3 anys. Així que tenen prou temps per treure's la careta amable que portaven per entabanar els votants i exercir com a partit de dreta que són.
Sky November 22nd, 2011, 07:29 PM El president Mas anuncia noves mesures per reduir la despesa el 2012 sense posar en risc els serveis públics bàsics
• El president assenyala que aquesta segona fase de polítiques d’austeritat “permetrà complir amb els objectius de dèficit pactats amb la UE i el Govern Central”
• Els dos eixos principals d’aquestes actuacions són la reducció moderada dels ingressos dels empleats públics i la corresponsabilitat en el manteniment dels serveis públics essencials
• Artur Mas assegura que “el Govern no afluixarà” amb el pacte fiscal perquè “tots aquests sacrificis que em veig obligat a demanar no hauria de demanar-los si el tinguéssim”
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha anunciat avui les principals mesures de la segona fase del pla d’ajustament que el Govern aplicarà a partir del 2012. El cap de l’Executiu ha defensat la necessitat d’aquestes actuacions per “no posar en risc l’estat del benestar ni els serveis públics bàsics” i “per complir amb els objectius de dèficit pactats amb la Unió Europea i el Govern central”.
Artur Mas ha recordat que la primera fase d’aquest pla d’ajustament, que s’està aplicant durant aquest any 2011, s’ha centrat en la reducció de la despesa pública, però ha dit que no es pot fer només en aquesta línia. “En alguns àmbits hem tocat fons i, si seguíssim reduint la despesa en àmbits tan sensibles, podríem traspassar línies vermelles i posar en risc algun servei de cara a la ciutadania”, ha manifestat el president, i ha remarcat que “el Govern no ho vol fer ni ho pensa fer”.
Esforç col·lectiu
En la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu, el president Mas ha remarcat que aquest pla per al 2012 comportarà dues línies principals d’actuació. D’una banda, ha explicat que “caldrà fer alguns esforços en l’àmbit fiscal i salarial dels empleats públics” i, de l’altra, i per tal d’obtenir nous ingressos, ha dit que “caldrà un esforç de la població en general a través de noves taxes”. Artur Mas ha assenyalat que durant la reunió del Govern ha donat instruccions a la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, per tot el que afecta a la Funció Pública i al conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, pel que fa als pressupostos de la Generalitat per al 2012.
El president Mas ha assenyalat que l’any vinent també s’eliminarà una paga extra als alts càrrecs, com es farà enguany amb la de Nadal, “perquè el Govern ha de donar exemple en un moment en què demanem esforços col·lectius”. Pel que fa a la reducció dels ingressos als empleats públics de la Generalitat, el cap de l’Executiu ha dit que “serà moderada”, però que “és un sacrifici que haurem de demanar”. Artur Mas ha matisat que si el nou Govern central decidís també prendre una mesura en aquesta línia, la de la Generalitat “quedaria subsumida en aquesta, és a dir, que no es duplicaria”.
Respecte al segon gran eix d’actuació, la corresponsabilització en el manteniment dels serveis públics essencials, el president Mas ha indicat que pot afectar taxes com el cànon de l’aigua, el transport públic, les matrícules universitàries o el preu de la benzina. En l’àmbit de la salut, el president ha anunciat la possible introducció d’un tiquet moderador “per evitar el sobre ús o mal ús del sistema sanitari”.
A banda, d’aquestes actuacions, el president del Govern ha assenyalat que, “per no haver de demanar més esforços”, la Generalitat farà una política activa de venda de patrimoni públic, des d’edificis fins a algunes empreses que gestionen infraestructures. Artur Mas també ha dit que no hi haurà un increment d’impostos a càrrec de la Generalitat, però que es mantindrà l’IRPF màxim que va aprovar el Govern anterior. Així mateix, ha assenyalat que si el nou Govern espanyol manté l’impost de patrimoni, la Generalitat l’aplicarà.
Ajustament fins a finals de 2012
Després d’aquests dos anys d’ajustaments, 2011 i 2012, el president Mas ha afirmat que “m’atreveixo a dibuixar un horitzó a finals de 2012 en què, si les coses es mantenen com fins ara, podria dir que tota la política d’ajustaments ja s’ha fet”. “Espero en dos anys poder posar ordre i complir amb el que se’ns demana des de Brussel·les”, ha reblat. El cap de l’Executiu ha augurat que, si la situació general no empitjora, “a partir del 2013 podríem entrar en una fase de més normalitat, que no vol dir de grans alegries, perquè la purga dura anys, però dins de la purga hi ha fases, i la més suau serà a partir del 2013”.
El cap del Govern ha assenyalat que totes aquestes mesures s’han pensat per a “la pitjor de les situacions”, és a dir, amb un creixement zero de l’economia i en el cas que el Govern central no pagui el fons de competitivitat. Artur Mas ha dit que si el nou Govern espanyol “no paga el fons de competitivitat el 2012 com a molt haurà de fer-ho el 2013” i ha anunciat que “sobre tot això plana també el pacte fiscal, que difícilment tindrà solució en quinze dies, però l’actual Govern de la Generalitat no afluixarà en aquest tema, perquè tots aquests sacrificis que em veig obligat a demanar no hauria de demanar-los si la Generalitat tingués el pacte fiscal”.
En aquest sentit, el president ha remarcat que “el pacte fiscal serà condició sine qua non per col·laboracions de fons en la política espanyola” i ha advertit que “és de les poques oportunitats que té l’Estat espanyol per refer les relacions amb Catalunya d’una manera tranquil·la i serena”. Artur Mas ha explicat que, per Catalunya, el pacte fiscal “és just i necessari plantejar-lo”, i per la resta d’Espanya “és una oportunitat que no haurien de malmetre”.
Pel que fa als pressupostos de la Generalitat per l’any vinent, el president ha demanat de nou responsabilitat als partits polítics, precisament pel fet que “no són uns pressupostos de lluïment”, sinó que “demanen sacrificis i esforços a tothom”. “És un camí dur i lent, però m’agradaria que hi hagués aquest consens ampli consens en la política catalana”, ha assegurat, remarcant que “és un camí obligat si volem un futur millor”. En aquest sentit, el president ha demanat tenir en compte els resultats electorals de diumenge, que demostren que “la línia de la seriositat i la responsabilitat, encara que sigui dura, és una línia que la gent entén”.
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=129459
usek25 November 23rd, 2011, 01:27 AM ^^ quina notícia més suavitzada, per favor..
És curiós que una manifestació a favor de la independència congregui a 1 milió de catalans mentre que aquestes manifestacions que s'han fet en contra de les retallades, que són el major atac que pot haver-hi contra la nació catalana, no congreguin ni a una quarta part de la gent..
Izo November 26th, 2011, 04:16 PM Les esglésies romàniques a la Vall de Boí tancaran durant uns mesos per falta de liquiditat
El Centre Romànic de la Vall de Boí, declarat Patrimoni Mundial per la Unesco, acomiadarà part de la plantilla i tancarà temporalment algunes de les seves esglésies per falta de liquiditat. Segons l'alcalde de la Vall de Boí, Joan Peralada, el centre ha perdut 150.000 euros en aportacions de diverses institucions i departaments aquest 2011 que fan que el consorci no pugui afrontar les seves obligacions econòmiques.
[...] En total han perdut 150.000 euros, sense els quals el Centre Romànic no pot fer front a tots els seus compromisos de despesa.
[...]
Font: http://www.324.cat/noticia/1480213/catalunya/Les-esglesies-romaniques-a-la-Vall-de-Boi-tancaran-durant-uns-mesos-per-falta-de-liquiditat
Izo November 26th, 2011, 05:28 PM El sector de l'obra pública es queda sense projectes a la cartera
Les constructores esgoten les darreres obres públiques adjudicades mentre ajusten plantilles davant la frenada en sec de les inversions.
http://estatic.elpunt.net/imatges/00/62/alta/780_377_62406_c5b5ad13ba3cfae2996017715d7fddef.jpg
El 2008, el total de la licitació oficial d'obres a Catalunya feta pel conjunt de les administracions va sumar 8.618 milions d'euros (vegeu gràfic). L'any passat va ser tan sols de 5.035 milions d'euros. La caiguda és encara més significativa si es comparen xifres de licitacions amb finançament purament pressupostari. Segons les dades de la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC), dels 4.300 milions d'euros de l'any passat es passarà, previsiblement, a uns 1.300 milions d'euros per al conjunt del 2011. En altres paraules, una reducció del 71% en tan sols un any. El pitjor, diu el sector, és que el 2012 no millorarà la tendència.
[...]
Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/479392-el-sector-de-lobra-publica-es-queda-sense-projectes-a-la-cartera.html
Sky December 19th, 2011, 02:04 PM http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2011/12/19/09/00/25375aa2-ddb8-46ba-a56a-2dbb71270fda.png
La comarca amb el PIB per capita més elevat és la Ribera d'Ebre, amb 57.500 euros
• Castellbisbal i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant són els municipis amb més PIB per habitant
L’anàlisi de les economies comarcals i locals de Catalunya, amb dades de l’any 2008, mostra que només hi ha deu comarques que generin un producte interior brut per habitant superior al de la mitjana catalana. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), la Ribera d’Ebre destaca amb un PIB per habitant de 57.500 euros, que quasi dobla la mitjana catalana.
La Vall d’Aran, el Barcelonès, el Tarragonès i l’Alt Penedès són altres comarques que destaquen per generar un PIB per habitant un 10% superior a la mitjana. D’altra banda, el Priorat és la comarca amb menys nivell de PIB per capita, amb 14.200 euros, i se situa a més d’un 50% per sota de la mitjana catalana, seguida pel Montsià i la Terra Alta.
El sector serveis genera més de la meitat de l’activitat econòmica de les comarques catalanes, excepte a la Ribera d’Ebre, la Conca de Barberà, la Segarra, l’Alt Camp, el Pla de l’Estany, la Noguera i les Garrigues. El Barcelonès és on més pes té el sector serveis (81%), fruit de l’efecte capital, seguit d’un grup de comarques que es caracteritzen per tenir activitats vinculades amb el turisme.
En relació amb el sector industrial, la Ribera d’Ebre és la comarca on la indústria, i en concret la branca energètica, té més pes sobre el total del valor afegit brut (VAB), 72%, seguida d’una altra comarca tarragonina amb un 51%: la Conca de Barberà, on les diverses branques d’activitat industrial tenen una presència molt equilibrada.
Pel que fa a la construcció, la comarca amb més pes d’aquest sector és la Terra Alta, amb un 25%, mentre que on més presència té el sector agrícola és a les economies de les Garrigues, la Noguera i el Pla d’Urgell, amb un 17%, un 15% i un 12%,
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=132271
Izo March 13th, 2012, 08:11 PM El Govern pretén generar 60.000 noves empreses amb l'aprovació del 'Catalunya emprèn'
Mena calcula que el programa d'impuls als emprenedors generarà 100.000 llocs de treball
El Govern català [...] ha aprovat el programa 'Catalunya emprèn' amb la intenció [...] de crear 100.000 llocs de treball en els propers quatre anys. El pla, que gira al voltant de la futura llei de l'emprenedoria, "pretén estimular la creació d'un mínim de 60.000 noves empreses. L'Executiu hi destinarà 200 milions.
[...] una part de les actuacions se centrarà en la formació per "augmentar la preferència i la voluntat de crear empreses pròpies". [...] s'obligarà a presentar un pla de negoci com a requisit per obtenir algunes titulacions universitàries.
El Govern facilitarà línies d'assessorament, de formació i de suport econòmic per a emprenedors. [...] s'habilitaran instruments de suport jurídic per a gestió i tramitació d'empreses de nova creació. [...]
Les mesures [...] aniran acompanyades de "canvis administratius" per eliminar burocràcia [...] El pla es desplegarà progressivament al llarg d'aquest 2012.
Font: http://www.lamalla.cat/politica/article?id=1018931
Izo March 17th, 2012, 02:55 PM Catalunya, amb 41.778 milions, líder en deute
L'endeutament és del 21% del PIB i ja supera el del País Valencià
El deute espanyol marca el nou rècord amb 735.000 milions però és més baix que a la UE
Equival a 42.600 euros per treballador
http://estatic.elpunt.net/imatges/00/65/alta/780_377_65957_dee18adeab2e47698b25c2bd94c1d5d4.jpg
[...] En el rànquing de territoris, Catalunya lidera el deute tant en termes absoluts (41.778 milions) com en percentatge sobre el seu PIB (20,7%). Des del 1995 no hi ha ni una administració que no hagi elevat el nivell d'endeutament any rere any, però en el cas català en només tres anys s'ha duplicat. Espanya marca un nou sostre amb unes obligacions de pagament de 734.961 milions, que equival al 68,5% del seu PIB, però és inferior al 90% de la mitjana de la UE.
[...]
En el mapa autonòmic, el País Valencià liderava el rànquing d'endeutament des del 1999, però ara es queda en el 19,9% del seu PIB i per primer cop ja és superada per Catalunya. [...]
Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/519332-catalunya-amb-41778-milions-lider-en-deute.html
|
|