La Agencia Tributaria catalana se creará en un año y el texto no cita los impuestos que gestionará el Consorcio

Los contribuyentes podrán presentar las declaraciones indistintamente en la Agencia catalana o en la Estatal

El texto del Estatuto en materia de financiación pactado por el Gobierno y CiU, al que ha tenido acceso Europa Press, establece, en su disposición adicional tercera, que la Agencia Tributaria catalana se creará en el plazo de un año, y se ocupará de los impuestos propios de la Generalitat y de los tributos estatales cedidos totalmente. Sin embargo, no especifica qué tributos gestionará el Consorcio y está escrito de forma ambigua.

Según el artículo 205, sobre la Agencia Tributaria de Cataluña, esta agencia tendrá la gestión, recaudación, liquidación e inspección de todos los tributos propios de la Generalitat de Cataluña, así como, por delegación del Estado, de los tributos estatales cedidos totalmente a la Generalitat.

Esta Agencia se creará por Ley del Parlamento y dispondrá de plena capacidad y atribuciones para la organización y el ejercicio de sus funciones. Además, "puede ejercer por delegación de los municipios las funciones de gestión tributaria con relación a los tributos locales.

En el punto dos de este artículo, se establece que "la gestión, recaudación, liquidación e inspección de los demás impuestos del Estado recaudados en Cataluña corresponderán a la Administración Tributaria del Estado, sin perjuicio de la delegación que la Generalitat pueda recibir de éste, y de la colaboración que pueda establecerse especialmente cuando así lo exija la naturaleza del tributo".

REDACCION AMBIGUA DEL CONTENIDO DEL CONSORCIO

Acto seguido, este punto añade un párrafo que dice que, para desarrollar este punto dos se constituirá, en el plazo de dos años, un Consorcio o ente equivalente en el que participarán de forma paritaria la Agencia Estatal de la Administración Tributaria y la Agencia Tributaria de Cataluña. Añade, además, que el citado Consorcio "podrá transformarse en la Administración Tributaria de Cataluña".

Sin embargo, en ningún punto de este artículo se especifica qué tributos serán gestionados por ese Consorcio y tampoco se aclara si el citado Consorcio afecta a todos los tributos que gestiona la Administración o sólo a los que delegue a la Generalitat.

Fuentes de la negociación han explicado que este artículo se ha dejado deliberadamente abierto porque la creación del Consorcio se tendrá que desarrollar en una ley posterior y añadieron que los impuestos que se han puesto encima de la mesa para que gestione el consorcio son el IRPF, porque estará compartido al 50 por ciento y Patrimonio, porque va ligado al anterior. Sin embardo, ninguno de estos extremos se especifica en el texto.

En el punto tres se contempla que los contribuyentes puedan presentar las declaraciones o la documentación con "trascendencia tributaria" en cualquiera de las administraciones tributarias, la estatal o la autonómica, con el fin de facilitar el cumplimiento de las obligaciones tributarias.

Y añade que la Generalitat "participará, en la forma en que se determine, en los entes u organismos tributarios del Estado responsables de la gestión, recaudación, liquidación e inspección de los tributos estatales cedidos parcialmente".

LA GENERALITAT RESOLVERA RECLAMACIONES SOBRE SUS IMPUESTOS

En el artículo 206 se establece que la Generalitat "debe asumir" por medio de sus propios órganos económico-administrativos, la "revisión" por la vía administrativa de las reclamaciones que los contribuyentes puedan interponer contra los actos de gestión tributaria dictados por la Agencia Tributaria de Cataluña.

Todo ello, añade el citado artículo, sin perjuicio de las competencias en unificación de criterio que le corresponda a la Administración del Estado. A estos efectos, se hace constar que la Generalitat y la Administración del Estado "podrán" acordar los "mecanismos de cooperación" que sean precisos para el adecuado ejercicio de las funciones de revisión en vía económico-administrativa.

La relación de los tributos cedidos se establece en la disposición adicional novena, donde se especifica que los tributos estatales cedidos totalmente son: impuesto de sucesiones y donaciones, sobre Patrimonio, sobre Transmisiones Patrimoniales y Actos Jurídicos Documentados; tributos sobre juegos de azar; impuestos sobre las ventas minoristas de determinados hidrocarburos; impuesto sobre determinados medios de transporte y el impuesto sobre la electricidad.

Los tributos estatales cedidos parcialmente son: IRPF, IVA, hidrocarburos, impuesto sobre las labores del tabaco, sobre el alcohol y bebidas derivadas, impuesto sobre la cerveza, sobre el vino y bebidas fermentadas y sobre los productos intermedios.

Se añade que esta relación podrá modificarse mediante acuerdo del Gobierno del Estado con el de la Generalitat, que será tramitado como proyecto de Ley por el primero. "A estos efectos --añade el texto-- la modificación de la presente disposición no se considerará modificación del Estatuto".

Además, concreta que el alcance y condiciones de la cesión se establecerán por la Comisión Mixta y el Gobierno tramitará el acuerdo de la Comisión como proyecto de ley.

SE PROPONDRA AUMENTAR LAS COMPETENCIAS NORMATIVAS DEL IRPF

La disposición adicional novena recoge los porcentajes de cesión de los impuestos. Para el IRPF se establece el 50 por ciento y se considera rendimiento producido en el territorio de Cataluña el que corresponda a aquellos sujetos pasivos que tengan su residencia habitual en ella. También hace constar que "se propondrá aumentar las competencias normativas de la Comunidad" en el IRPF.

La cesión de los impuestos especiales será del 58 por ciento y el IVA tendrá una cesión del 50 por ciento. Sobre este último, se aclara que la atribución a Cataluña se determina en función del consumo en el territorio de dicha comunidad.

CAPACIDAD NORMATIVA

En cuanto a la capacidad normativa, esta está reflejada en el artículo 204 y establece que los tributos cedidos parcialmente son los que le corresponde a la Generalitat una parte de sus rendimientos y, en su caso, capacidad normativa. Mientras que en los cedidos totalmente corresponde a la Generalitat la totalidad de los rendimientos y capacidad normativa.

De esta última, especifica que incluye la participación en la fijación del tipo impositivo, las exenciones, reducciones y bonificaciones sobre la base imponible y las deducciones de la cuota, en el marco de las competencias del Estado y de la UE.

--

Europa Press

O sigui que ens estan prenent el pèl...? Ui, ja començo a saber el que votaré...: Constitució Europea Segona Part...

:(

CLAUDI PÉREZ - Barcelona
EL PAÍS - 24-03-2006

* Cataluña tiene problemas con el diferencial de precios, la elevada temporalidad laboral y la escasa productividad
* Las previsiones pasan por una mejoría del sector exterior, con un alza de las exportaciones del 5,1% en 2006
* El consejero de Economía adelanta que presentará en breve un paquete de medidas para combatir la inflación

Cuando a la economía española le va bien, a la catalana le va aún mejor. Eso es lo que ha venido sucediendo históricamente, con la excepción del último ciclo expansivo, que empezó en 1995. Sin embargo, a la luz de los últimos datos de coyuntura, ese patrón de comportamiento vuelve a ser una realidad. El producto interior bruto (PIB) catalán crecerá este año el 3,3%, lo mismo que el conjunto de la economía española. La cifra definitiva puede estar incluso algo por encima: el consejero de Economía y Finanzas, Antoni Castells, calificó las previsiones de "prudentes" y se marcó el objetivo de "superar ligeramente" el crecimiento económico del conjunto de España a lo largo de 2006. "Hay motivos para pensar que esa será la constante durante los próximos años", dijo.

http://www.elpais.es/articulo/elpepiautcat/20060324elpcat_3/Tes/cataluna/economia/catalana/atrapa/ritmo/crecimiento/espanol/situa

SERAFÍ DEL ARCO - Barcelona
EL PAÍS - 05-04-2006

La reestructuración del gigante holandés Unilever afectará también a sus negocios en España. La externalización de los departamentos de finanzas, recursos humanos e informática, por un lado, y la simplificación organizativa, por otro, va a terminar traduciéndose en el traslado de las oficinas centrales de Madrid a Barcelona bajo la responsabilidad única de José María Vilas y el excedente de unos 150 trabajadores.

http://www.elpais.es/articulo/elpepiautcat/20060405elpcat_2/Tes/cataluna/Unilever/traslada/oficinas/centrales/Madrid/Barcelona/ultima/ajuste/150/empleos

^^Sembla una bona notícia.
;)

Però la seu "strictu sensu" (on deixen els calerons dels impostos) continuarà sent Madrid, no? :?

Les multinacionals invertiran 8 milions i mig d'euros per desenvolupar la seva activitat

13/04/2006 15:00 h.

Tres multinacionals del sector del Call Centers, AVIS, EIMS i SITEL Ibèrica s'han establert a la ciutat durant el primer trimestre d'aquest 2006, ajudades per Promoció Econòmica de l'Ajuntament.

Aquestes empreses contribuiran a la creació d'ocupació. Concretament, generaran 1.340 llocs de treball nous. Per desenvolupar la seva tasca faran una inversió de 8 milions i mig d'euros.

El 22@ és l'emplaçament que ha triat la multinacional nord-americana SITEL, dedicada entre altres sectors als serveis financers, assegurances o telecomunicacions. Aquesta gran empresa s'instal·larà al Parc Empresarial de Metrovacesa i crearà 1.200 llocs de treball.

Pel que fa a l'empresa AVIS, el principal operador mundial del sector del lloguer de vehicles, concentrarà totes les seves operacions paneuropees a la ciutat. La multinacional dels Estats Units tancarà el centre que té a Manchester i s'instal·larà al World Trade Center.

A més, l'empresa britànica EIMS obrirà un nou centre per al sud d'Europa a Barcelona.

D'altra banda, el Departament de Promoció Exterior de l'Ajuntament de Barcelona renova el seu web per millorar el servei que ofereix als inversors estrangers i seguir captant més empreses foranes.

http://w3.bcn.es/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,1653_1802_1_108259713,00.html?bcnAccessible=true&accio=detall&home=HomeBCN

El PIB català creix un 3,3% i la renda per càpita se situa en 24.858 euros


Catalunya manté, segons l'Institut Nacional d'Estadística, un creixement del PIB del 3,3%, un punt per sota de la mitjana espanyola i 1,6 per sobre de l'europea, i una renda per càpita de 24.858 euros, superior a la mitjana europea, que se situa en els 23.400 euros, però inferior a la de Madrid (27.279 euros), el País Basc (26.515), i Navarra (26.489). (...)

Lleida figura (...) al capdavant (...) pel que fa a la renda disponible per habitant a les llars. Segons les dades de l'Institut Nacional d'estadística l'any 2003 aquesta xifra se situava en els 15.399 euros. (...)

El Debat (http://www.eldebat.com/default.asp?codigo=26584)

:bowtie:

Abertis i Autostrade creen el líder mundial de les autopistes

• Lideratge Català: Isidre Fainé serà el president de la nova empresa fusionada, que tindrà la seu a Barcelona

• Accionistes: El grup Benetton (25%), La Caixa (14%) i ACS (13%) seran els socis de referèncialideratge català

El grup català Abertis negocia una fusió amb la companyia italiana Autostrade per crear el primer grup mundial de gestió d'infraestructures i concessions. Avui mateix està previst que les dues empreses confirmin oficialment l'operació, que donaria lloc a un grup amb una capitalització borsària de prop de 25.000 milions d'euros. Encara que la dimensió de les dues empreses és molt similar, Abertis prendria el lideratge de la integració i, segons fonts financeres, es quedarà amb la presidència de la futura companyia, que ocuparà Isidre Fainé, actual primer executiu de la firma catalana. La seu corporativa del futur grup quedarà fixada a Barcelona. (...)

AVUI (http://www.avui.cat/avui/diari/06/abr/23/186371.htm)

L’economia catalana creix un 3,4% el primer trimestre del 2006

- Millora l’evolució de la indústria catalana

L’economia catalana va créixer un 3,4% el primer trimestre del 2006 segons l’avanç que elabora la direcció general de Programació Econòmica del departament d’Economia i Finances. Aquest xifra iguala el creixement registrat el darrer trimestre del 2005, que era el més elevat dels últims 22 trimestres. D’aquesta manera, el PIB català confirma la seva fase expansiva i es situa en una bona posició per tancar, al llarg d’aquest any, el diferencial de creixement amb l’Estat. A més, Catalunya també registra un creixement molt superior a la mitjana de la zona euro, que el quart trimestre del 2005 era de l’1,7%. (...)

Departament d'Economia i Finances (http://www.gencat.net/economia/noticies/noticies/19252458.html)

La Bayer instal·la a Sant Joan Despí el centre de la seva comptabilitat per a Europa i els EUA


Bayer dóna abast internacional al centre de competència en comptabilitat que té a Catalunya

Euroservices ampliarà plantilla i horaris

Maria Teresa Coca

La ciutat índia de Bangalore s'ha transformat en el reducte dels centres de control de sistemes informàtics, de telecomunicacions i, en alguns casos, de recerca i innovació de les grans corporacions internacionals. Ha estat així perquè ha pogut oferir uns equips professionals qualificats, amb un gran domini de l'anglès, amb un nivell d'eficiència i productivitat molt elevat i amb una mà d'obra molt més barata que en altres punts del planeta. Les multinacionals nord-americanes i altres d'origen anglosaxó, bàsicament, han anat una darrere l'altra cap a Bangalore per ser més competitives. Curiosament, però, al grup químico-farmacèutic Bayer no li ha calgut. Aquesta multinacional alemanya ha sabut trobar i/o generar tots aquests excel·lents condicionants -potser amb l'excepció del cost de la mà d'obra- a Sant Joan Despí, a la comarca del Baix Llobregat, amb un alt nivell de competitivitat.

(...)

http://www.avui.cat/avui/diari/docs/index4.htm

Braun tancarà definitivament la planta d’Esplugues el 2008 i deixarà al carrer 760 treballadors

- Els sindicats diuen que afectarà 2.000 empleats indirectes

La incertesa que planava sobre el futur de la planta de Braun a Esplugues s’ha esvaït, tot i que complint les previsions més negatives, ja que la direcció va comunicar ahir el tancament «total» de la factoria de petits electrodomèstics –planxes i batedores– a finals del 2008, cosa que comportarà l’acomiadament dels 760 treballadors. La companyia tan sols ofereix salvar 40 llocs de treball vinculats a l’àrea de recerca, però amb la condició que es traslladin a Alemanya. La firma argumenta una necessitat de retallar costos, mentre que els sindicats parlen de «deslocalització brutal» i diuen que el tancament afectarà 2.000 empleats indirectes més. (...)

El Punt (http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1893482)

Braun tancarà definitivament la planta d’Esplugues el 2008 i deixarà al carrer 760 treballadors

- Els sindicats diuen que afectarà 2.000 empleats indirectes

La incertesa que planava sobre el futur de la planta de Braun a Esplugues s’ha esvaït, tot i que complint les previsions més negatives, ja que la direcció va comunicar ahir el tancament «total» de la factoria de petits electrodomèstics –planxes i batedores– a finals del 2008, cosa que comportarà l’acomiadament dels 760 treballadors. La companyia tan sols ofereix salvar 40 llocs de treball vinculats a l’àrea de recerca, però amb la condició que es traslladin a Alemanya. La firma argumenta una necessitat de retallar costos, mentre que els sindicats parlen de «deslocalització brutal» i diuen que el tancament afectarà 2.000 empleats indirectes més. (...)

El Punt (http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1893482)Fins fa 2 anys, jo treballava al centre d'I+D de Braun. Si m'arriben a dir llavors que passaria això no m'ho haguès cregut. Als 40 treballadors del centre d'I+D els han dit que poden recolocar-se al centre de Kronberg (Alemanya). Com li pots dir a un home o dona de poc més de 30 anys amb fills petits que se'n vagi a Alemanya? Tot plegat és molt trist.

El Far

El grupo farmacéutico alemán Bayer inauguró el pasado viernes un edificio de 14.000 m2 en Sant Joan Despí que acogerá Euroservices Bayer, su filial internacional de contabilidad. Hasta ahora, el centro prestaba servicio en exclusiva a empresas en Europa, y ahora ampliará su radio de acción a filiales de Estados Unidos y Canadá, según explicó el consejero delegado de la empresa en España, Francisco Belil, en la inauguración del centro, a la que asistió el alcalde del municipio Antoni Poveda y el ministro de Industria, Turismo y Comercio, José El grupo ha invertido 20 millones de euros en el nuevo edificio, sobre unos terrenos que ya eran propiedad suya. En total, Euroservices presta servicio a 51 empresas del grupo y emplea a 380 personas, aunque la empresaya anunciado su intención de contar con 420 trabajadores antes de que finalice el año.

Euroservices Bayer gestionará alrededor de un millón de facturas de roveedores del grupo, medio millón de cobros de clientes y 2.500 estados financieros. El conjunto de empresas a las que prestará servicios Bayer facturan 20.000 millones de euros.

http://img115.imageshack.us/img115/7467/bayer9ws.jpg

El Far



http://img115.imageshack.us/img115/7467/bayer9ws.jpg

No hi ha fotos de l'edifici?

he encontrado esta:

http://www.press.bayer.es/COMUNICACION/NOTICIASBAYER.nsf/6d4e1fcbb20a7ed8c1256d9400383ba7/e95fe4ddea734cf2c125716c004a014d/Body/20.2090?OpenElement&FieldElemFormat=gif

:D

Sorigué comprará a Agbar el 40% de la constructora Acsa que aún no controla

La constructora leridana Sorigué cerrará en junio la compra a Aguas de Barcelona (Agbar) del 40% de la constructora Acsa que aún no controla, avanzando de esta forma los plazos para la opción de compra que finalizaban en 2009, según explicó el director financiero de la empresa, Jaime Laluena.

Sorigué adquirió en septiembre de 2005 el 60% de Acsa Agbar Construcciones, filial en el negocio constructor de Agbar, y se reservó una opción de compra sobre el 40% restante que en principio debía formalizarse en dos tramos, en un periodo de dos y cuatro años. (...)

El Economista (http://www.eleconomista.es/mercados-cotizaciones/noticias/22451/05/06/Economia-Empresas-Sorigue-comprara-a-Agbar-el-40-de-la-constructora-Acsa-que-aun-no-controla.html)

Les exportacions empenyen el PIB català al millor nivell des del 2000


• Catalunya va créixer un 3,6% al primer trimestre d'aquest any, una dècima més que a tot Espanya

• La nova comptabilitat de l'Idescat fixa en un 20% el pes de la comunitat en el conjunt del país


El producte interior brut (PIB) de Catalunya va créixer en el primer trimestre del 2006 un 3,6%, el ritme més elevat des del tercer trimestre del 2000, i per sobre del creixement de l'economia espanyola (3,5%). D'aquesta manera, l'activitat econòmica catalana torna a créixer a un ritme que no es registrava des de fa set trimestres. Aquesta evolució es deu, en gran part, a un fort increment de les exportacions, del 9% en el primer trimestre i un 13% fins a l'abril. A més, la recuperació de la indústria (1,5%) i el fort dinamisme de la construcció (5,8%) i dels serveis (4,1%) es troben a la base del bon clima econòmic.

Les dades presentades ahir pel conseller d'Economia de la Generalitat, Antoni Castells, són el reflex d'una nova comptabilitat utilitzada per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), en què es recullen les relacions comercials entre els diferents sectors d'activitat amb base el 2001. "La nova metodologia reflecteix amb més precisió la realitat econòmica de Catalunya", va explicar el conseller. (...)

El Periódico (http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=5&idioma=CAT&idnoticia_PK=323199&idseccio_PK=9&h=)

El nombre de pernoctacions no hoteleres a Catalunya creix un 5,9%

La Costa Brava és el primer destí en càmpings de l'Estat, i Catalunya, el segon en turisme rural

IMMA BOSCH ACN.
El nombre de pernoctacions en càmpings, apartaments i cases de turisme rural a Catalunya va créixer un 5,9% el juny del 2005, segons va fer públic ahir l'Instituto Nacional de Estadística (INE). S'han fet 2.280.424 pernoctacions en allotjaments turístics extrahotelers. La Costa Brava continua essent la principal destinació en càmpings, amb gairebé 700.000 pernoctacions i el 29% de les parcel·les cobertes. Les demarcacions de Girona, Barcelona i Tarragona estan entre les quinze destinacions de l'Estat on hi ha hagut més pernoctacions en cases de turisme rural. Girona, amb 463 establiments oberts, és la segona de l'Estat.

www.elpunt.cat (http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2011464)

a10! :runaway:

Més multinacionals volen instal·lar-se a Barcelona

En els darrers tres anys, gràcies a la cobertura donada per la Promoció Econòmica de l'Ajuntament, diverses empreses han situat a Barcelona els seus contact centers o centres de serveis compartits, on es gestionen projectes o carteres de clients. És el cas de l'empresa de lloguer de vehicles AVIS, que ha escollit la capital catalana per instal·lar-hi la seva seu europea, a partir d'octubre.

Jordi Portabella, l'alcalde accidental de la ciutat, ha visitat les noves instal·lacions i ha assenyalat que la decisió d'AVIS "significa que Barcelona és una ciutat amb futur i esperança". El seu dinamisme econòmic converteix la capital catalana en "ciutat guanyadora perquè hi ha moltes multinacionals que hi volen ubicar el seu centre d'operacions a Europa", ha afegit.

Rosita Santiago, cap d'AVIS a Barcelona, ha explicat que "la gran qualitat i diversitat dels recursos humans, amb treballadors d'arreu del món que hi viuen, els costos barats de les infrastructures, la tecnologia i la bona comunicació de la ciutat" van ser els motius pels quals han decidit tancar la seu de Manchester i traslladar-la a la capital catalana. A la nova seu hi treballaran entre 400 i 450 persones.

A part d'AVIS, altres empreses com EIMS, Sitel Ibèrica o Computacenter obriran centres al llarg d'aquest any a la ciutat, convertint Barcelona en la segona regió europea més important de contact centers. A més, ha afegit Portabella, l'arribada de moltes d'aquestes empreses "fa que en els darrers anys Barcelona tingui ja 1,1 milions de llocs treball, la xifra més alta de la història de la ciutat". [...].

www.bcn.cat (http://w3.bcn.es/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,1653_1802_1_136503114,00.html?bcnAccessible=true&accio=detall&home=HomeBCN)

a10! :runaway:

Castells se queda solo en la defensa de crear en el Vallès un segundo Mercabarna

Entre las 39 medidas para reducir la inflación en Cataluña, aprobadas por el gobierno de la Generalitat a propuesta del titular de Economía y Finanzas, Antoni Castells, destaca por su impopularidad la de crear un segundo Mercabarna. La medida, que forma parte del plan para reducir el diferencial de la inflación catalana, siempre por encima de la media española, es la que muestra mayor rechazo, no sólo del sector, sino también en el seno del propio Govern y el PSC.

En el ámbito de las escasas competencias que la Generalitat tiene para combatir la inflación, el equipo de Castells apuesta por impulsar el actual Mercado Comarcal de Frutas y Verduras del Vallès, situado entre Sabadell y Terrassa, como segundo centro mayorista alimentario de la región metropolitana de Barcelona. (...)

Para el alcalde de Barcelona, un único mercado es la forma idónea para enfrentar la inflación. «La garantía de Mercabarna es su tamaño, y su eficiencia sólo se puede conseguir con al unidad». Si hubiera dos Mercabarnas, asegura Clos, «aumentaría los costes y, en consecuencia, la inflación». El alcalde apuesta por ampliar el actual mercado central, un argumento que también esgrimen los comerciantes y mayoristas. Clos, por su parte, remarca la importancia de Barcelona como capital comercial de España. (...)

Terra (http://actualidad.terra.es/provincias/barcelona/articulo/castells_valles_mercabarna_1045733.htm)

Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Urgell i Segrià se sumen a les comarques amb més renda per habitant

La renda familiar disponible bruta per habitant (RFDBph) de Catalunya l'any 2002 ha passat d'11.700 euros a 12.600 per l'actualització de les dades que s'ha donat gràcies al canvi de base metodològica de la 1995 a la 2000, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). La distribució territorial mostra com amb la nova base continua sent la Val d'Aran la comarca amb més renda per habitant de Catalunya, seguida de la Garrotxa, la Cerdanya, el Ripollès i el Gironès, que superen en més d'un 15% la renda mitjana catalana. La nova base, però, inclou en el grup de les comarques amb més renda per habitant quatre novetats, l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Segrià i l'Urgell.

La renda per habitant de la Val d'Aran és de 18.200 euros, la de l'Alta Ribagorça se situa en els 14.800 euros, la del Pallars Jussà, en els 14.600, i l'Urgell té una renda per habitant de 14.700 euros, amb la nova base. La del Segrià és de 14.500 euros. Pel que fa a la Garrotxa, la nova base computa la renda per habitant en 14.800 euros. La Cerdanya té una renda per habitant de 14.700 euros, el Ripollès de 14.500, i el Gironès, de 14.600 euros. D'altra banda, la comarca amb la renda per habitant més baixa continua sent el Baix Llobregat i augmenta el diferencial amb el càlcul de la nova base 2000, de manera que passa de ser un 11% inferior a un 11,9% més baixa que la mitjana catalana. Amb tot, en termes absoluts s'incrementa dels 10.400 als 11.100 euros. L'Anoia i l'Alt Penedès continuen sent també les comarques amb una renda per habitant més inferior a la mitjana, però, en canvi, el Montsià, que amb el còmput de la Base 1995 era una comarca amb xifres també molt baixes, repunta amb la nova base i supera a d'altres com el Garraf o el Bages, que abans tenien unes rendes superiors a ella. La renda per habitant de l'Anoia és de 11.400 euros, la de l'Alt Penedès és de 11.700 i la del Montsià és de 12.200 euros. La renda familiar disponible bruta és la macromagnitud que mesura els ingressos de què disposen els residents d’un territori per destinar-los al consum o a l’estalvi. Amb la Base 2000 s'actualitzen les dades de la Comptabilitat Regional de l'INE, a partir de les quals l'Idescat elabora els índexs de renda familiar comarcals i locals. La nova base metodològica ajusta les dades més encara a la realitat, ja recull els canvis produïts en el sistema econòmic català i elabora les estadístiques tenint en compte aquests canvis.

Amb el còmput de la Base 1995, els principals ingressos de les famílies eren les rendes procedents del treball assalariat, amb un 60% del total. Amb la Base 2000 continua sent així, tot i que aquesta xifra augmenta i passa al 61,5%. D'altra banda, cauen les rendes procedents de les activitats professionals i empresarials, del 24,7% al 23,5%, de la Base 1995 a la 2000, i també descendeix la participació de les prestacions socials en la renda familiar, del 15,3% al 15%.

--

ACN.

La companyia Cepsa ha iniciat prospeccions a la zona del Pirineu català a la recerca de jaciments de petroli.

La Generalitat comptarà amb una participació minoritària en l'explotació de reserves de petroli al Pirineu català si la companyia Cepsa decideix finalment començar els treballs a la zona. De moment, Cepsa només ha iniciat estudis previs a una zona del Prepirineu a la recerca de jaciments de petroli.

En concret, Cepsa busca petroli en dues franges del prepirineu. En total en més de 170 mil hectàrees, que inclouen la Garrotxa, l'Alt Empordà, el Berguedà i el Ripollès.

L'empresa va rebre l'autorització de la direcció general d'Energia de la Generalitat per a realitzar exploracions l'any 2005. Si es confirmen les hipòtesis dels geòlegs que consideren molt probable la presència de jaciments d'hidrocarburs a la zona, les perforacions podrien començar l'any 2010. (...)

http://www.comradio.com/noticies/veure.asp?art=197064

^^ Aviat veurem benzineres de Garrotxaco a tot arreu. :D

^^Ja tenim la PetroCAT...
;)

Ai, ai, ai, que ja em veig el Bush envaïnt Catalunya per prendre'ns el petroli.

Si és que ningú pot estar segur avui en dia!!

Ros Roca negocia adquirir el 28% del capital del seu principal competidor

El Grup Ros Roca, amb seu a Tàrrega, ha iniciat negociacions amb representants de quatre firmes inversores internacionals amb l'objectiu d'adquirir el control conjunt sobre la multinacional italiana OMB Brescia SPA, fins ara la primera firma a escala mundial en sistemes integrats de recollida de residus sòlids urbans. Segons publica avui SEGRE, Ros Roca, segona en el rànquing mundial del sector, estudia una operació financera per adquirir el 28% del capital de la que fins ara és la seva principal competidora juntament amb altres firmes inversores, algunes de les quals són actuals accionistes de la firma italiana i acceptarien la presència del nou soci lleidatà. L'operació, encara en fase de negociacions, va ser presentada el passat dimecres davant del Servei de Defensa de la Competència del ministeri d'Economia per ser estudiada i avaluada.

--

SEGRE.

^^ Un contenidor lleidatà a cada cantonada del món. :righton:

El doble... d'eficaços

La setmana passada els diaris publicaven una notícia que a mi em va deixar glaçat —malgrat que me l'imaginava, potser em negava a reconèixer-la. I és que a Madrid s'acumulen el doble de dipòsits bancaris que a Catalunya. De seguida van sortir els provincians de torn a donar-ne explicacions. Són aquests mateixos "experts" que fins ara (1) o no se n'havien assabentat (per tant són uns inútils) o (2) s'ho callaven (aleshores són uns malintencionats). Tots aquests "experts" poden triar en quin bàndol arrenglerar-se. Perquè molt em temo que no n'hi ha gaires més. Tot sembla indicar, però, que un dels problemes que té el país és que el nombre d'experts que no serveixen per a res que hi ha quilòmetre quadrat és superior als estàndards occidentals. I així anem.

Uns d'ells de seguida va dir que, és clar, Madrid és la capital de l'Estat. Molt bé, també ho era fa vint anys, quan l'import de dipòsits bancaris era el mateix aquí que allà. Altres de seguida van sortir amb ximpleries que consisteixen a dir que a Madrid hi han anat a parar moltes multinacionals que, és clar, han obert molts dipòsits. De la primera explicació, més val no parlar-ne. De la segona, deixin-me apuntar algunes idees.

De fa temps, els manipuladors d'estadístiques que fa anys ocupen la conselleria d'Economia i Finances ens van dient que Catalunya lidera la quota espanyola (gran lliga econòmica mundial, sí senyor!) d'allò que es coneix com FDI (Foreign Direct Investments, és a dir, Inversions Directes Estrangeres). El que passa és que a, llarg termini, a aquests manipuladors se'ls veu el llautó. De la mateixa manera que fa anys que diuen que Catalunya creix per sobre de la resta d'autonomies i després, per art de màgia, en vint-i-cinc anys passem del primer al quart lloc en renda per càpita. Per tant, s'hauria de crear una figura delictiva per als mentiders que ens governen per tal que el seu delicte no prescrivís en almenys trenta anys —que és el temps raonable que es necessita per tal que quedin al descobert les seves malifetes.

El veritable problema dels dipòsits bancaris és doble. A Madrid hi va més inversió que a Catalunya. Més FDI, a part de la inversió espanyola. Sobre això em sembla que no crearé gaire polèmica. Però és que, a més, el sistema bancari català està obsolet. En estar basat en les caixes d'estalvi, ens trobem amb entitats especialitzades a posar-li el peu a coll de la senyora Pepeta i no deixar-la respirar. Aquella bona dona sent que s'ofega i acut a l'oficina bancària a posar els seus pocs diners a mans dels funcionaris bancaris, sense saber que aquells que ella es pensa que l'han de salvar són, en realitat, l'assassí. És com una pel·lícula de Hitchcock, però en versió El cor de la ciutat.

Jo fa temps que no tinc cap compte en cap caixa d'estalvi (ni particular ni d'empresa). D'entrada, perquè m'agrada saber qui és l'amo de l'empresa de la qual sóc client, i després perquè no m'agrada que els interessos generats pel meu esforç vagin a finançar cap partit polític de manera irregular. No cal que els digui, per afegitó, que mai cap entitat d'estalvis local m'ha donat solució a cap problema. Tinc amics empresaris d'un grau de nacionalisme català elevat (molts, independentistes), i tots ells han de passar pel calvari de dipositar els diners al Popular, al Santander, etc. Cap no els diposita en una caixa catalana. És un problema de professionalitat.

La manca d'ambició, la rigidesa i el papanatisme que han adquirit aquestes entitats —que cada cop haurien de donar uns serveis més avançats— no té comparació en el sistema financer europeu. Nosaltres ens pensem que el manteniment d'un sistema financer com el català (basat en la més absoluta de les irregularitats) és saludable. Però la realitat és que ens està provocant un encarcarament i una paràlisi sense precedents. Perquè la veritat és que el sistema financer català tradicional només serveix per donar hipoteques. No cal que continuem enganyant-nos.

En resum, segurament els dipòsits creixen més ràpidament a Madrid perquè les inversions estrangeres (FDI) han estat més fortes allí que aquí (malgrat que ens hagin dit el contrari fins ara). Però poden tenir per cert que una empresa gran que busqui un sistema financer àgil, dinàmic, internacional, no cal que s'hi escarrassi, perquè a Barcelona no el trobarà pas. Ara, si es tracta de muntar una operació de viabilitat fent servir alta enginyeria financera amb l'objectiu d'instal·lar, posem per cas, una bacallaneria, aleshores sí. Barcelona és la plaça financera adequada. I amb una oficina de caixa d'estalvis oberta en tots i cadascun dels mercats municipals. Que d'això es tracta, no?

Xavier Roig

--

e-noticies.com

El doble... d'eficaços

La setmana passada els diaris publicaven una notícia que a mi em va deixar glaçat —malgrat que me l'imaginava, potser em negava a reconèixer-la. I és que a Madrid s'acumulen el doble de dipòsits bancaris que a Catalunya. De seguida van sortir els provincians de torn a donar-ne explicacions. Són aquests mateixos "experts" que fins ara (1) o no se n'havien assabentat (per tant són uns inútils) o (2) s'ho callaven (aleshores són uns malintencionats). Tots aquests "experts" poden triar en quin bàndol arrenglerar-se. Perquè molt em temo que no n'hi ha gaires més. Tot sembla indicar, però, que un dels problemes que té el país és que el nombre d'experts que no serveixen per a res que hi ha quilòmetre quadrat és superior als estàndards occidentals. I així anem.

Uns d'ells de seguida va dir que, és clar, Madrid és la capital de l'Estat. Molt bé, també ho era fa vint anys, quan l'import de dipòsits bancaris era el mateix aquí que allà. Altres de seguida van sortir amb ximpleries que consisteixen a dir que a Madrid hi han anat a parar moltes multinacionals que, és clar, han obert molts dipòsits. De la primera explicació, més val no parlar-ne. De la segona, deixin-me apuntar algunes idees.

De fa temps, els manipuladors d'estadístiques que fa anys ocupen la conselleria d'Economia i Finances ens van dient que Catalunya lidera la quota espanyola (gran lliga econòmica mundial, sí senyor!) d'allò que es coneix com FDI (Foreign Direct Investments, és a dir, Inversions Directes Estrangeres). El que passa és que a, llarg termini, a aquests manipuladors se'ls veu el llautó. De la mateixa manera que fa anys que diuen que Catalunya creix per sobre de la resta d'autonomies i després, per art de màgia, en vint-i-cinc anys passem del primer al quart lloc en renda per càpita. Per tant, s'hauria de crear una figura delictiva per als mentiders que ens governen per tal que el seu delicte no prescrivís en almenys trenta anys —que és el temps raonable que es necessita per tal que quedin al descobert les seves malifetes.

El veritable problema dels dipòsits bancaris és doble. A Madrid hi va més inversió que a Catalunya. Més FDI, a part de la inversió espanyola. Sobre això em sembla que no crearé gaire polèmica. Però és que, a més, el sistema bancari català està obsolet. En estar basat en les caixes d'estalvi, ens trobem amb entitats especialitzades a posar-li el peu a coll de la senyora Pepeta i no deixar-la respirar. Aquella bona dona sent que s'ofega i acut a l'oficina bancària a posar els seus pocs diners a mans dels funcionaris bancaris, sense saber que aquells que ella es pensa que l'han de salvar són, en realitat, l'assassí. És com una pel·lícula de Hitchcock, però en versió El cor de la ciutat.

Jo fa temps que no tinc cap compte en cap caixa d'estalvi (ni particular ni d'empresa). D'entrada, perquè m'agrada saber qui és l'amo de l'empresa de la qual sóc client, i després perquè no m'agrada que els interessos generats pel meu esforç vagin a finançar cap partit polític de manera irregular. No cal que els digui, per afegitó, que mai cap entitat d'estalvis local m'ha donat solució a cap problema. Tinc amics empresaris d'un grau de nacionalisme català elevat (molts, independentistes), i tots ells han de passar pel calvari de dipositar els diners al Popular, al Santander, etc. Cap no els diposita en una caixa catalana. És un problema de professionalitat.

La manca d'ambició, la rigidesa i el papanatisme que han adquirit aquestes entitats —que cada cop haurien de donar uns serveis més avançats— no té comparació en el sistema financer europeu. Nosaltres ens pensem que el manteniment d'un sistema financer com el català (basat en la més absoluta de les irregularitats) és saludable. Però la realitat és que ens està provocant un encarcarament i una paràlisi sense precedents. Perquè la veritat és que el sistema financer català tradicional només serveix per donar hipoteques. No cal que continuem enganyant-nos.

En resum, segurament els dipòsits creixen més ràpidament a Madrid perquè les inversions estrangeres (FDI) han estat més fortes allí que aquí (malgrat que ens hagin dit el contrari fins ara). Però poden tenir per cert que una empresa gran que busqui un sistema financer àgil, dinàmic, internacional, no cal que s'hi escarrassi, perquè a Barcelona no el trobarà pas. Ara, si es tracta de muntar una operació de viabilitat fent servir alta enginyeria financera amb l'objectiu d'instal·lar, posem per cas, una bacallaneria, aleshores sí. Barcelona és la plaça financera adequada. I amb una oficina de caixa d'estalvis oberta en tots i cadascun dels mercats municipals. Que d'això es tracta, no?

Xavier Roig

--

e-noticies.com

No entenc res...

Mango desbloquea una inversión de 360 millones para construir un centro logístico en Lliçà d'Amunt

La expansión de la cadena textil Mango -la más internacional de las empresas catalanas, con tiendas en más de 80 países- se deja notar en el Vallès, su comarca de origen. El grupo de Isak Andic suscribió el pasado viernes un acuerdo con el Ayuntamiento de Lliçà d'Amunt que supone el desbloqueo de una inversión de 360 millones de euros en esta localidad del Vallès Oriental para la construcción de un centro logístico de 200.000 metros cuadrados. La cadena tiene previsto abrir dos almacenes más en el Vallès el próximo año, con un total de 65.000 metros cuadrados, "imprescindibles para acompañar la expansión de la marca", explicó ayer su director general, Enric Casi, a este diario.

http://www.elpais.es/articulo/cataluna/Mango/desbloquea/inversion/360/millones/construir/centro/logistico/Llica/d/Amunt/elpepiautcat/20061031elpcat_30/Tes/

^^ Ara falta un Mango per a mascles. :D

^^ Ara falta un Mango per a mascles. :D

Anys enrere, Mango havia tingut roba per a home. Suposo que no va tenir gaire èxit, o bé la companyia va decidir centrar-se només en la línia femenina. Potser ara seria diferent...

^^Sí, és cert. Encara conservo una samarreta masculina de MANGO comprada fa anys, és una mica "ajustadeta"...
:runaway:

L'Eix gironí, el Pla de Lleida i el Camp de Tarragona lideren el creixement del PIB català

El conjunt de comarques més dinàmiques l'any 2005 han estat les situades a l'Eix gironí, amb un creixement del 4,3%, les del Pla de Lleida, amb el 3,5%, i les del Camp de Tarragona, amb el 3,2%. Aquests resultats fa que aquests territoris liderin el creixement econòmic de Catalunya, segons l'edició de l'any 2005 de l'Anuari Econòmic Comarcal de Caixa Catalunya que ha estat presentat avui dimecres. La comarca que registra el creixement més important ha estat el Baix Penedès, amb una millora del 6,22%, seguida de la Cerdanya, amb un 5,78%. Les comarques que han tingut un pitjor comportament econòmic ha estat l'Alta Ribagorça, amb una recessió del 0,82% i el Baix Camp, també amb un índex negatiu del 0,36%.

--

SEGRE.

O sea, las capitales. Porque la noticia salió en el TN de ayer y la RMB también entraba en el lote (la RMB excepto el Baix Llobregat).

Anuari Econòmic Comarcal 2006

Aquesta nova edició de l'Anuari Comarcal de Caixa Catalunya quantifica i analitza les causes del creixement del valor afegit comarcal corresponent al 2005, continuant la sèrie encetada el 1991. En l'àmbit agregat català, l'exercici del 2005 s'ha de considerar com de consolidació del procés de recuperació començat el 2003, després dels menors creixements dels anys 2001 i 2002. Tot i això, com ha estat el cas dels darrers anys, les diferències sectorials han estat notables, amb un sector primari que presenta una lleu caiguda agregada de l'activitat i una indústria amb una variació pràcticament nul·la, que anticipa la recuperació que està tenint lloc el 2006 i que reflecteix, ultra la crisi de sectors tradicionals com el tèxtil, les males condicions meteorològiques o alteracions d'altre tipus que van afectar la producció d'energia elèctrica. En canvi, la construcció i els serveis han liderat l'expansió de l'activitat, de manera que les comarques més especialitzades en turisme han tingut, en general, resultats molt satisfactoris en l'avenç de la seva activitat.

Des d'un punt de vista territorial, les comarques amb pes més important de la indústria (com les metropolitanes de Barcelona o les centrals) o les d'aportacions més rellevants al producte total del sector primari, han tendit a situar-se per sota el creixement mitjà del país. D'aquesta manera, el mapa territorial de major augment de l'activitat se situa clarament al nord-est del país, i abraça la pràctica totalitat de les comarques de Girona i la franja que des del Garraf, el Baix Penedès i el Tarragonès s'estén fins al Segrià. A l'altre extrem, el de les comarques amb augments per sota del 2% i fins i tot amb davallades del valor afegit comarcal, hi ha les ubicades a la franja nord-occidental del país, des de la Val d'Aran a la Noguera, i algunes altres del centre-sud (el Baix Camp i el Priorat). Al mig d'aquests dos conjunts se situa la resta del país, amb dues taques també molt definides, al sud (Terra Alta, Montsià i Baix Ebre) i al centre (àrea metropolitana de Barcelona, comarques centrals i l'àmbit que des del Pla d'Urgell puja cap als Pirineus enllaçant amb l'Alt Urgell).

http://www.caixacatalunya.es/CDA/caixacat/redirect.html?link=http://www.caixacatalunya.es/caixacat/cat/ccpublic/particulars/publica/pb_aec.htm

Una treintena de empresas planean invertir 125 millones en tecnología y crear 1.000 empleos

Una treintena de empresas han anunciado inversiones tecnológicas en Cataluña en el último año y medio. Algunas de ellas proceden de auténticos líderes mundiales del conocimiento, gigantes de la informática y de las telecomunicaciones, como Microsoft, IBM y Yahoo. Otras muchas son empresas de sectores tradicionales, más maduros, pero que apuestan por Cataluña para innovar. No son inversiones muy importantes, el montante acumulado suma 125 millones de euros, y prevén la creación de un millar de puestos de trabajo. Pero sugieren, tímidamente, un cambio en el modelo industrial.

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/treintena/empresas/planean/invertir/125/millones/tecnologia/crear/000/empleos/elpepuespcat/20061127elpcat_3/Tes/

La importancia de las farmacéuticas

La industria farmacéutica escapa al perfil de las inversiones en tecnología que varias multinacionales han anunciado para Cataluña. Mientras que los proyectos anteriores son parcos en cuanto a montante económico, los de algunos laboratorios quitan el hipo. No es nuevo: junto a la industria de la automoción, es el sector que más invierte en investigación y desarrollo (I+D) en España, el 18% de toda la inversión privada.

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/importancia/farmaceuticas/elpepiautcat/20061127elpcat_2/Tes/

^^

Cataluña va bien :D

Què va!

Nacionalisme + etiquetatge en català + cine en català + "Carlos Rovira" són una conjunció que estan portant a Catalunya a l'empobriment total i absolut.

:D:D

O això diuen certa gent 'lossantina' :D:D

^^ Un cop van arribar a llegir per aquí que si hi havia deslocalitzacions a Catalunya era per culpa dels nacionalistes, com si no fos un fenomen que passa a tot arreu. :crazy:

^^ @ SkyShines (:crazy:): Heretges! Com goseu posar en dubte l'existència del 'maligne'. http://img96.imageshack.us/img96/8983/devilcatoe9.png (http://imageshack.us)

Excomunió ja! :speech:

Castells anuncia la posada en marxa immediata de l'Ag?ncia Tribut?ria de Catalunya

El conseller d'Economia i Finances de la Generalitat, Antoni Castells, ha anunciat aquest mat? que el nou Govern posar? en marxa "immediatament" l'Ag?ncia Tribut?ria de Catalunya, encara que no ha donat detalls sobre la seva funci? ni sobre la seva articulaci? amb l'Ag?ncia Tribut?ria estatal.

En declaracions a TV-3, el conseller ha manifestat que les pr?ximes cites electorals (al maig hi haur? municipals a tot Espanya i auton?miques en nombroses comunitats) "no poden condicionar" el desplegament del nou Estatut.

En tot cas, "les cites electorals poden condicionar el ritme, per? no la posada en marxa del proc?s ni la intensitat de la feina". El conseller ha declarat que no acceptar? "endarreriments injustificats", encara que ha puntualitzat que el proc?s "exigeix negociaci?". (...)

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=360143&idseccio_PK=1008

L'empresa lleidatana de béns d'equipament Ros Roca adquireix l'anglesa Dennis Eagle

L'empresa lleidatana Ros Roca ha adquirit l'empresa Dennis Eagle Group Limited (Dennis Eagle), del Regne Unit, segons ha informat en un comunicat. D'aquesta manera, es converteix en el primer fabricant i proveïdor mundial de béns d'equipament per al sector del medi ambient. A més, la xifra de negoci de Ros Roca Group se situarà al voltant dels 600 milions d'euros. L'operació s'ha tancat aquest diumenge a la capital del Regne Unit amb la compra de les accions a ABN AMRO Capital i Lloyds Development Capital Limited. Juntament a Ros Roca, l'equip directiu de Dennis Eagle –que continuarà al front de la companyia- s'ha fet amb un percentatge minoritari de les accions. La compra d'accions de Dennis Eagle per part de Ros Roca es porta a terme amb el suport de les entitats financeres ING Belgium Sa i Royal Bank of Scotland i amb l'assessoria de Garrigues i ING. Dennis Eagle centra la seva producció en la fabricació de recol·lectors de residus sòlids urbans i xassís de camió. És el líder del mercat britànic i té una destacada presència en els països del nord d'Europa, especialment els escandinaus. Compta amb 580 empleats, té fàbriques a Warwick i Blackpool i recentment ha signat llicències per introduir els seus equips als mercats xinès i indi.

L'empresa britànica és l'única a Europa que produeix tant equips de recollida com xassís per a camió, amb la qual cosa després d'aquesta adquisició Ros Roca millorarà el servei al client al poder oferir un producte integral fet a mida i que doni resposta a totes les necessitats. Dennis Eagle també compta amb una xarxa d'assistència per tot el Regne Unit i una filial de distribució a França. La facturació de Dennis Eagle a l'exercici 2006 serà de 172 milions d'euros i la previsió de benefici abans d'impostos, interessos i amortitzacions pel present exercici és de 17,5 milions d'euros.

--

SEGRE.

^^ Ros Roca no era de Tàrrega? Almenys ho recordo que ho posava així als antics contenidors de color verd que teníem a Castellar.

^^ Així és. :yes:

www.rosroca.com

El cava recupera el ritme de vendes d’abans del boicot

El Consell Regulador del Cava considera que el boicot al cava català, que va començar ara fa dos anys arran d’unes declaracions de Josep Lluís Carod Rovira contràries a la candidatura olímpica de Madrid, ha acabat definitivament. Segons aquest organisme, l’any passat les vendes d’aquesta beguda al conjunt de l’Estat han tornat als nivells de 2004, superant la caiguda d’un 6,5% que van experimentar l’any 2005, en ple apogeu del boicot.

Segons informa el diari La Vanguardia, l’any passat es van vendre uns 100 m ilions de botelles de cava a tot l’Estat. Aquesta xifra es semblant a la de 2004, abans que comencés el boicot al cava i a d’altres productes catalans per part d’alguns sectors de l’Estat Espanyol, i superior als 93 milions de 2005, quan les vendes van experimentar una lleugera caiguda deguda al boicot. En aquesta mateixa informació, el president del Consell Regulador explica que el boicot “no podia mantenir-se per a sempre” perquè repsonia a “motius gens clars” i perquè el costum de brindar amb cava a les festes “està molt arrelada”.

http://www.eldebat.cat/cat/viewer.php?IDN=3913

Lleida, la quinta provincia española con mayor crecimiento económico

La demarcación de Lleida se situó en 2005 como la quinta capital de provincia española que alcanzó un crecimiento económico más alto. Según el Balance Económico Regional de la Fundación de las Cajas de Ahorro (Funcas) presentado ayer, el Producto Interior Bruto (PIB) de las comarcas de Ponent se incrementó un 3,80%, sólo superada por Murcia, Madrid, Sevilla y Cádiz.

Mientras la media española se quedó en el 3,38%. De esta manera, Lleida se convirtió en la capital catalana que experimentó un mayor progreso económico en 2005.

A pesar de que todas las provincias españolas tuvieron un comportamiento positivo, tan sólo 10 de ellas estuvieron por encima de la media española. Tan sólo Soria y Zamora crecieron en ese periodo por debajo del 2%.

El estudio también analiza el nivel de acercamiento a los criterios de convergencia europea. En esta categoría, Álava, Madrid, Navarra y Vizcaya presentaron los mejores índices, mientras que en el lado contrario, la lista la cierran capitales andaluzas como Jaén, Granada, Cádiz y Córdoba. (...)

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=67218&seccio=Econom%EDa&fecha=2007-01-16&sortida=00:00:03

^^ :bowtie:























































Bé, en realitat dubto molt que hagi col·laborat gaire en el creixement de la meua província... :D

La capital catalana escala dues posicions en només un parell d'anys
Els treballadors barcelonins tenen uns salaris baixos, però un bon nivell de vida

www.avui.cat

Barcelona ocupa la quarta posició del llistat de les millors ciutats europees per fer negocis, segons es desprèn de l'informe 2006 de l'Observatori Barcelona presentat ahir a la ciutat.

La capital catalana guanya una posició en el rànquing superant Brussel·les, després que l'any anterior s'avancés a Amsterdam.

Els barcelonins són els treballadors amb millor qualitat de vida (per novè any consecutiu) i la ciutat projecta ser una de les més assequibles de l'Europa dels Quinze. Però mentre que l'encariment del cost de vida és progressiu, els salaris nets a Barcelona són dels més baixos d'Europa Occidental.

Una de les conseqüències dels sous barcelonins fa de la ciutat una de les més atractives per a d'altres empreses europees amb una capacitat d'inversió més elevada. En aquest sentit, l'impost de societats de tot l'Estat es manté a la banda mitjana-alta, però Barcelona es diferencia amb una pressió fiscal global més reduïda.

La ciència

La Ciutat Comtal se situa al novè lloc en producció científica, una dada que, segons la Universitat Politècnica de Catalunya, supera el volum d'Oxford, Stanford i Amsterdam i s'assimila al de Milà, Pittsburgh i Cambridge-Massachusetts.

Catalunya és puntera, amb Madrid i el País Basc, en el desenvolupament de la societat de la informació a l'Estat espanyol, pel que fa a l'accés i l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. En la mateixa línia, els bons resultats -publicats a l'estudi- acompanyen Barcelona com la novena ciutat europea en producció científica.
-------------------------------------------------------------------------------------

a10! :runaway:

L'economia de Lleida creix un 4,2% gràcies a l'impuls de la construcció

La construcció va tornar a ser l'any passat el motor del creixement econòmic de Lleida, segons l'últim informe sobre la conjuntura econòmica fet públic aquest dimarts per Caixa Catalunya. En concret, la construcció va créixer un 5,2% a les comarques de Lleida i el producte interior brut (PIB) de la província ho va fer en un 4,2%. Així, Lleida va ser la segona província amb més creixement del PIB darrere de Girona (4,6%).

--

SEGRE.

El grupo de servicios Dada instala su sede en Barcelona

El grupo italiano de servicios de ocio por telefonía móvil y de comunidades virtuales Dada, que cotiza en la Bolsa de Milán, anunció ayer su apuesta por el mercado español y latinoamericano, "debido a su potencial", y la apertura en Barcelona de su centro de operaciones para España y América Latina, como "base de lanzamiento".

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/grupo/servicios/Dada/instala/sede/Barcelona/elpepuespcat/20070216elpcat_6/Tes

:)

Caprabo busca un nuevo socio que compre parte o la mayoría del capital

• Las familias históricas y La Caixa encargan la operación a Morgan Stanley

El grupo de distribución ha decidido dar el mandato de venta al banco de inversión Morgan Stanley para volver a la senda del crecimiento. Una vez recuperado el camino de los beneficios, los propietarios esperan que la valoración en el mercado de la cadena de supermercados refleje ahora ese cambio de tendencia económica.

Los accionistas de Caprabo, las tres familias fundadoras y La Caixa, han encargado su venta al banco de inversión Morgan Stanley. Según fuentes cercanas a la operación, aún está por definir cuál será la forma de entrada del hipotético nuevo accionista, "si bien no se descarta nada, desde una participación minoritaria hasta una superior al 50%, así como que los actuales socios vendan total o parcialmente sus acciones o se realice una ampliación de capital". El objetivo es "incorporar uno o varios socios estratégicos, bien sean industriales o financieros", señalan las mismas fuentes. Tampoco se descarta la entrada de un competidor internacional con deseos de implantarse en España adquiriendo una importante red de supermercados como la de Caprabo. (...)

http://www.lavanguardia.es/gen/20070217/51308646622/noticias/caprabo-busca-un-nuevo-socio-que-compre-parte-o-la-mayoria-del-capital-la-caixa-morgan-stanley-la-vanguardia-cortefiel-panrico-eroski-elias.html

El tèxtil ha perdut 28.100 treballadors en sis anys

Durant les darreres dècades el sector tèxtil a Catalunya ha experimentat un descens pel que fa a l'aportació d'ocupació al conjunt de la indústria catalana, passant de representar el 24,4% el 1978 al 10,7% el 2006, segons publica Caixa Catalunya en el seu últim Informe sobre la conjuntura econòmica. En el període 2000-2006 el sector ha perdut 28.100 treballadors. Entre el 1978 i el 2006 el sector ha perdut 142.000 llocs de treball, xifra que representa un descens de l'ocupació tèxtil del 62,4%. En el total de la indústria, descomptant el sector tèxtil, s'ha produït un descens del 26,2% entre el 1978 i el 1995, amb una pèrdua aproximada de 190.000 llocs de treball. El 1978 hi havia treballant el sector industrial 702.9000 treballadors i el 1995 es va reduir a 518.900.

--

ACN.

El tèxtil ha perdut 28.100 treballadors en sis anys

Durant les darreres dècades el sector tèxtil a Catalunya ha experimentat un descens pel que fa a l'aportació d'ocupació al conjunt de la indústria catalana, passant de representar el 24,4% el 1978 al 10,7% el 2006, segons publica Caixa Catalunya en el seu últim Informe sobre la conjuntura econòmica. En el període 2000-2006 el sector ha perdut 28.100 treballadors. Entre el 1978 i el 2006 el sector ha perdut 142.000 llocs de treball, xifra que representa un descens de l'ocupació tèxtil del 62,4%. En el total de la indústria, descomptant el sector tèxtil, s'ha produït un descens del 26,2% entre el 1978 i el 1995, amb una pèrdua aproximada de 190.000 llocs de treball. El 1978 hi havia treballant el sector industrial 702.9000 treballadors i el 1995 es va reduir a 518.900.

--

ACN.

La veritat és que la gran indústria catalana ha estat la indústria tèxtil durant la seva història. Però està assistint a una progressiva pèrdua de competitivitat per la impossibilitat de reduir els costos de producció. Crec que s'hauria d'impulsar la qualitat...

¡Saludos! :wave:

^^ He cercat aquest informe al web de Caixa Catalunya (www.caixacat.es) però no el trobo. :dunno:

És això? :banana:

http://www.caixacat.es/caixacat/es/ccpublic/particulars/publica/pdf/ic0207e0.pdf

Eroski i Permira, favorits per quedar-se amb Caprabo

• Amb un preu de venda que oscil·la entre els 800 i els 1.000 milions d’euros

El grup de distribució Eroski i el fons d'inversió Permira són els favorits per fer-se amb Caprabo, la cadena de supermercats que és a punt de completar el seu procés de venda. La transacció es tancaria per una xifra que oscil·la entre els 800 i els 1.000 milions d'euros.

Segons informa Efe, la quantitat inclou la deuda de la cadena però no els immobles que, en la seva majoria, són propietat de les tres famílies fundadores. A més d'Eroski i Permira, també opten a la compra els grups Carrefour, Alcampo i El Árbol. El termini per presentar una oferta de compra vinculant s'acaba a finals de maig.

Fonts de Caprabo han informat que, tot i la importància del preu, serà el manteniment de la marca el que més pot influir a l'hora d'escollir entre les diferents opcions. Eroski té un especial interès en fer-se amb la cadena fundada per Carbó, Bonet i Elías, perquè els permetria fer un important salt a Catalunya. En l'actualitat el grup basc només disposa de cinc hipermercats en territori català, mentre que Caprabo té una quota de mercat del 20%.

-

laMalla.net

serà el manteniment de la marca el que més pot influir a l'hora d'escollir entre les diferents opcions

Llavors el "favorit" seria el fons d'inversió, perquè tots els altres segurament voldrien substituir la marca "Caprabo" per una de seua. :?

Edito: cercant informació sobre aquest fons he esbrinant que ja controlen una cadena de distribució: http://en.wikipedia.org/wiki/DinoSol

Espero que el meu Caprabo de sempre no passi a anomenar-se "DinoSol". :poke:

Que se la quedi Eroski i així podré obtindre punts del Travel Club... :D

Fuentes del sector de capital riesgo, consideran que la idea de Permira, cuyo director en España, Carlos Mallo, conoce bien el negocio ya que fue directivo de Continente, sería fusionar Caprabo y Dinosol, mantener la marca en Cataluña, al estilo de Supersol en Andalucía, y volver a vender todo el grupo en unos cuantos años.

http://www.bolsacinco.com/070514075345B5_eroski_permira_perfilan_favoritos_puja_caprabo.htm

Bé, sembla que tard o aviat Caprabo desapareixerà dels nostres carrers. http://indianaquariumhobbyist.com/community/modules/Forums/images/smiles/sadbye.gif

^^ Per mi ja se'n poden anar a pastar fang després de posar a la venda bosses de patates fregides caducades de feia mesos.

^^ Això és experiència pròpia o va passar a diversos llocs? :?

La meua pitjor experiència en un súper és a l'Esclat (grup Bonpreu) de Lleida, on més de dos i tres cops he vist com venen croissants florits. :puke:

^^ Experiència pròpia. Me'n vaig adonar quan vaig obrir la bossa a casa per la ferum que deixava anar :sleepy: Després m'he fixat en d'altres ocasions que he entrar a un Caprabo (tot i que vaig jurar no posar-hi mai més els peus d'ençà aquest fet i que ma mare em carregués una bronca descomunal, d'això ja en fa un bon grapat d'anys) i algun producte caducat he vist a les lleixes.

En aquest sentit la meva àvia té una altra experiència desagradable d'aquest tipus amb l'Hipercor, però aquesta molt més greu: quan van obrir una caixa de bombons es va trobar que tenien un gust horrorós. Aleshores es va adonar que hi havia una enganxina amb una nova data de caducitat que tapava l'original, bastant pretèrita.

Hola hola... :D

Us asseguro que aquest no sóc jo, tot i que també coincidim en el cognom, curiosament...
:D :D :D

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/planes/Aurelio/elpepuespcat/20070516elpcat_2/Tes

Volen destrossar Cadaqués :ohno:

Tras años de relativa contención, la fiebre inmobiliaria se ha apoderado de Cadaqués (Alt Empordà). Entre las promociones que ya están en marcha y los terrenos urbanizables que cuentan con el plan parcial aprobado, se prevé que en los próximos tres años ya habrá en Cadaqués, un pueblo de 3.000 habitantes censados, más de 400 nuevas viviendas, de acuerdo con cálculos realizados por arquitectos municipales y agentes inmobiliarios de esta localidad costera. La mayoría de estas casas serán utilizadas para la temporada de verano o segunda residencia, a excepción de alguna promoción en suelo urbano que podría destinarse a vivienda protegida o para jóvenes, según el Ayuntamiento. Todos los planes parciales fueron aprobados hace varios años.


Entre las construcciones que ya están en marcha en suelo urbano destaca Residencial Vinyes, una promoción que se yergue a la entrada del pueblo y que consta de tres bloques, uno de 40 viviendas en planta baja y tres alturas y los otros dos, de casas con zonas ajardinadas y plaza de garaje. Las obras ya se han iniciado y la primera fase estará a punto el año próximo. También está en marcha Ses Mimoses, un bloque de unos 40 apartamentos situados en el inicio de la carretera que conduce a Portlligat. Aquí las obras están muy avanzadas y las inmobiliarias anuncian la entrega de las llaves para este verano. Cerca de la avenida principal, en el tramo conocido como Sa Rierassa, hay en proyecto dos importantes promociones de 90 y 63 viviendas.

El Plan General de Ordenación Urbana (PGOU), que tiene fecha de 1986, durante el mandado de CiU, prevé un crecimiento en 14 sectores, alguno de los cuales ya cuenta con el correspondiente plan parcial aprobado. Destaca el sector de Sa Guarda, cuyo plan permite la edificación de 105 casas en planta baja, uno de los proyectos que incrementarán a corto plazo el tejido urbanístico del pueblecito costero. Actualmente, Sa Guarda está en proceso de parcelación y se ha constituido la junta de compensación para promover la urbanización.

Otros sectores de crecimiento se sitúan en torno a la avenida de Sant Baldiri, que va del cementerio a Es Caials, donde hay dos planes parciales aprobados, con previsión de construir 53 y 24 viviendas. De acuerdo con el diagnóstico que un equipo de arquitectos realizó a finales del 2003 esta es la zona más "favorable" para el desarrollo urbanístico de Cadaqués. Otro plan parcial aprobado es el de Sol de l'Engirol, con 38 viviendas.

El PGOU vigente también prevé la edificación en zonas de gran valor paisajístico, como El Llané -sin el plan parcial aprobado-, donde hay planeado levantar 24 casas, o el mismo Portlligat, con plan parcial en tramitación, para 47 viviendas.

Este crecimiento inmobiliario ya comienza a notarse y hay preocupación entre los vecinos por el impacto que las nuevas viviendas puedan ocasionar. Sin embargo, hay una clientela, adinerada y dispuesta a pagar precios desorbitados por una casa en Cadaqués, el pueblo "más bello del mundo", según lo definió el hiperbólico Salvador Dalí.

La cifra de vivienda nueva en Cadaqués aún podría aumentar más si el cámping de la localidad desaparece para reconvertirse en edificaciones, como apuntan fuentes del sector inmobiliario. El cámping está calificado como suelo urbanizable no delimitado, pero inmerso en el suelo urbano, señala el Departamento de Política Territorial y Obras Públicas, que recomienda vincular el futuro de este espacio a actividades colectivas y equipamientos.

El alcalde de Cadaqués, el republicano Joan Borrell, dice estar "preocupado" por el impacto que supone la construcción de tantas viviendas en una localidad de 3.000 habitantes. "Ya no hablamos sólo de si las casas estarán más o menos integradas en el paisaje, con su piedra y su pizarra. El problema son los servicios con los que hay que dotarlas". Agua potable, luz, alcantarillado, recogida de basuras, planta depuradora, aparcamientos, llegada de más vehículos y, por tanto, nuevas vías. Son la cara y la cruz del crecimiento urbano, y más en el caso de un frágil municipio costero, de difícil acceso por una sola carretera y con gran parte de su territorio limítrofe del Parque Natural del Cap de Creus.

Borrell reconoce que parece una "incongruencia" el presente constructor, comparado con el programa con el que se presentó y ganó las elecciones hace cuatro años, tras décadas de mandato de CiU. "Entendemos que en el pueblo los vecinos están hartos de tanta grúa y tanto camión de obras, pero se puede hacer poca cosa para pararlo". El edil achaca el ritmo de construcción actual al Plan General, aprobado antes de que ellos entraran en el consistorio. Borrell recuerda que los propietarios del suelo tienen una serie de derechos adquiridos contra los que el Ayuntamiento no tiene otra solución que indemnizarlos. Eso sí, el coste sería tan elevado que el consistorio no lo podría afrontar. "No sólo supondría la ruina del Ayuntamiento de Cadaqués, sino también la de la Generalitat, si interviniera para hacer frente a los costes", asegura Borrell. Las indemnizaciones pueden llegar a ser el equivalente al precio del suelo y, si así lo determinara el juez, el lucro cesante, es decir, el dinero que el propietario dejaría de ganar.

Muchas promociones se hacen en suelo cuyos propietarios esperaban un momento adecuado. Es el caso del centenar de nuevas casas en Sa Guarda, una zona declarada suelo urbanizable a partir de un plan parcial aprobado definitivamente por la comisión de Urbanismo en 1995. Durante años estuvo "parada", pero en cuanto el Ayuntamiento gobernado por ERC se "interesó" por las expectativas de la zona, los propietarios de las fincas se afanaron a cubrir el aval bancario del coste de urbanización e implantación de servicios del plan parcial que exigen los ayuntamientos.

La dificultad de conservar un paisaje


El Departamento de Política Territorial y Obras Públicas sostiene que es muy difícil frenar proyectos ya aprobados por la vía de la indemnización. Su titular, Joaquim Nadal, confía en que las actuaciones llevadas a cabo desde el Plan Director Urbanístico del Sistema Costero (PDUSC) empiece a "apreciarse a 20 años vista", dada la cantidad de obras ya iniciadas o con el plan aprobado desde hace años. En 2005 fue aprobado el plan que protege el litoral, evitando que se construya en suelo no urbanizable y también el suelo urbanizable no delimitado adyacente a la costa catalana, además del suelo urbanizable delimitado sin planes parciales definitivamente aprobados, es decir, donde no hubiera ya planes tramitados. El plan protege buena parte del sistema costero hasta 500 metros en el interior, donde no había derechos consolidados. En Cadaqués, este plan ha permitido proteger "definitivamente" espacios como la punta de Sa Conca y zonas concretas de Portlligat, además de limitar o modificar la densidad urbanizable en algunos sectores.


Sin embargo, algunas fuentes del sector de la construcción opinan que la aprobación del PDUSC ha provocado el efecto contrario al buscado ya que, de golpe, ante la posibilidad de entrar en un ciclo restrictivo, muchos promotores han presentado sus proyectos para edificar lo antes posible. Pese al panorama de futuras obras, el ayuntamiento asegura que el PDUSC ha contribuido a preservar la estampa tradicional de Cadaqués.

"Se actuó sobre varios terrenos, como el Pi del Rector y Els Arrels, que realmente habrían destruido la imagen que tenemos del pueblo, tanto por mar como por tierra", sostiene el alcalde, Joan Borrell. De hecho, un estudio arquitectónico de finales del 2003 alertaba de que el Plan General de 1986 permitía elevar de 2.600 a 16.000 las viviendas de Cadaqués, uno de los pueblos del litoral gerundense que menos han sufrido los efectos de la fiebre constructora de las décadas de 1960 y 1970.

Cooperatives catalanes s'uneixen per crear la primera planta de biodièsel de Lleida

Set coopertatives de tot Catalunya, entre elles quatre de Lleida, fornaran part d'una societat que produirà biodièsel a Juneda. L'empresa construirà una planta al costat de les instal.lacions de purins de Tracjusa, i aprofitarà part de les dependències del complex. El projecte preveu una producció anual de set milions de litres de biodièsel, així com l'aprofitament dels subproductes per a l'alimentació del bestiar. El cost de la planta de Juneda i la posada en marxa inicial de les instal.lacions serà d'uns sis milions d'euros. Segons els promotors, se sufragarà en un 30% amb el capital dels socis i un 70% en un crèdit bancari. Així mateix, se sol.licitaran ajudes del pla de desenvolupament rural.

--

SEGRE.

Eroski, a un paso de quedarse con Caprabo tras imponer su proyecto empresarial

• La cadena vasca sumará a su actual red los casi 500 supermercados del grupo catalán

Tras una dura puja por el control de la cadena Caprabo, la oferta del grupo vasco Eroski está a punto de imponerse. Esto supondrá sumar a su actual red los cerca de 500 supermercados del grupo catalán y dar un paso de gigante en el mercado catalán, madrileño y navarro, principales ubicaciones de los locales de Caprabo. (...)

Según fuentes próximas a la operación, la cadena que preside Constan Dacosta ha sido la que más ha convencido a los actuales propietarios. Además de hacer una buena oferta económica, el grupo vasco justificó en su carta de presentación que su proyecto es "sostenible, duradero y rentable". También avala la propuesta de la cadena vasca que los trabajadores de Caprabo pasarán a formar parte de la compañía, uno de los factores que parece que más ha podido convencer al actual equipo gestor, ya que cuenta con 9.000 empleados sólo en su comunidad autónoma de origen. (...)

http://www.lavanguardia.es/gen/20070602/51357070230/noticias/eroski-a-un-paso-de-quedarse-con-caprabo-tras-imponer-su-proyecto-empresarial-carrefour-morgan-stanley-la-caixa-madrid-palma-elias-forum-bbva.html

Molta gent es queixa que Caprabo és car... l'Eroski no és pas baratet tampoc..

La empresa vasca Eroski compra los supermercados Caprabo

• Ha pagado 1.000 millones de euros.
• El 25% de la empresa seguirá estando en manos catalanas.
• La sede corporativa seguirá estando en Cataluña.

Eroski ha comprado el 75% de Caprabo y amplía su red comercial con 500 tiendas y 15.000 trabajadores, informó hoy la cadena de distribución vasca, que eludió precisar la cifra por la que se ha cerrado la operación, aunque su importe podría superar los 1.000 millones de euros, según fuentes del mercado.

El 25% restante del capital de Caprabo quedará en manos de las familias Bonet, Elías y Carbó (16%) y 'La Caixa' (9%), según el acuerdo sellado esta madrugada entre el Grupo Eroski y la compañía de origen catalán.

La sede de Caprabo se mantendrá en Cataluña y se mantendrá el nombre en las tiendas de mayor relevancia
Hasta ahora, las tres familias controlaban el 80% del capital de Caprabo y 'La Caixa' el 20%.

2.348 tiendas en España

Según Eroski, esta compra le convierte en "uno de los grupos de referencia en la distribución española" con una red de 2.348 tiendas repartidas por ocho comunidades autónomas que suman un total de 514.838 metros cuadrados de superficie de sala de ventas, más de 47.000 empleados y 8.600 millones de euros de facturación.

Los términos del acuerdo establecen que la sede de Caprabo se mantendrá en Cataluña y que su enseña permanecerá en aquellos mercados donde su penetración es de mayor relevancia, al tiempo que Eroski potenciará el crecimiento en las zonas en las que Caprabo cuenta con menor posición hegemónica.

Ventajas sociolaborales

Asimismo, Eroski ofrecerá a los trabajadores de Caprabo la misma política de ventajas sociolaborales de las que se benefician sus empleados como fórmula de garantizar la calidad laboral a través de la participación en la propiedad.

Estos dos factores han sido determinantes para que los accionistas de Caprabo eligieran la propuesta de compra de Eroski, que se ha impuesto a las de Carrefour, Auchan, El Arbol o el fondo de inversión Permira, propietario de Dinosol.

--

http://www.20minutos.es/noticia/244058/0/eroski/compra/caprabo/

^^ Em feia "il·lu" fer les meues compres a un Eroski, però sembla que va a ser que no (enlloc de la província n'hi ha). :D

Per cert, el moviment no suposarà cap inconvenient per als libeggales:

No pienso comprar nada vasco

me da igual vasco que catalan, si son iguales

me da igual yo no compraba alli y a partir de ahora hare lo mismos, ¿vasco? no gracias.

:runaway:

^^ no t preocupes, a medio plazo la marca caprabo desaparecera y sera sustituida por eroski. entonces podras hacer tus compras en eroski, o en como se llame la marca de supers en ese momento.

Déu meu, mai havia vist un canvi tan brusc d'empreses d'un mateix sector en tan pocs anys!
Què se n'ha fet de les marques de la meva infantesa? Distop, Valvi... La majoria fagocitades, tot i que sembla que Valvi encara viu... (!)

^^ A Lleida només trobo a faltar l'ALDI.

Bé, "trobar a faltar"... més aviat no, perquè el del meu barri sempre tenia la megafonia espatllada i només emetia un xiulet penetrant que fins i tot feia mal a l'oïda. :crazy:

Déu meu, mai havia vist un canvi tan brusc d'empreses d'un mateix sector en tan pocs anys!
Què se n'ha fet de les marques de la meva infantesa? Distop, Valvi... La majoria fagocitades, tot i que sembla que Valvi encara viu... (!)
Valvi ha ressorgit de les seves cendres (un dels socis fundadors va vendre les seves accions), però no sé si amb els mateixos dos accionistes o de forma diferent. Ara bé, a Girona fou divertida l'evolució d'alguns establiments d'aquesta cadena: Valvi -> Centi -> Màxim -> Caprabo -> Valvi :crazy:

Però els Caprabo se seguirant anomenant Caprabo o no?
:?

^^ Diuen que conservaran la marca allà on ara té més presència (això vol dir Catalunya i potser cap indret més).

^^ Diuen que conservaran la marca allà on ara té més presència (això vol dir Catalunya i potser cap indret més).
Encara bo...
:)
I espero que conservin el "menjacocos".
:yes:

^^ M'interessa saber què faran amb la marca blanca Caprabo, perquè suposo que unificaran els proveïdors amb Eroski per reduir despeses...

Potser no només podrien conservar Caprabo sinó fer que aquesta fos l'única ensenya del grup a Catalunya (és a dir, transformant els Eroskis), tot i que molt em sembla a mi que no és la seua intenció. :D

cuando caprabo compró la cadena alcosto en madrid, enaco en navarra, los establecimientos minoristas de miquel alimentació, eliminó dichas enseñas y unicamente conservo la marca alcosto para sus productos de primera necesidad de menor precio.

la logica indica q la marca eroski se imponga en todos los super, tarde o temprano, lo q se acelerara cuando eroski tenga la totalidad del capital a mas lago plazo.

Mes sobre Caprabo/Eroski


Con la compra de Caprabo, Eroski no sólo ha añadido una enseña más a su imperio, sino que ha finiquitado el sueño de crear un gigante de la distribución catalana que, a la vista de los hechos, no acertó en ajustar su tamaño idóneo ni supo detectar la irrupción de Mercadona en el "país de los botiguers".

Tras una política de vertiginosa expansión y con el viento favorable de un marco legal autonómico, Caprabo ha acabado en las manos de Eroski por 1.125 millones de euros, y ha sucumbido, contra todo pronóstico, ante la directa competencia de compañías como Mercadona.

La cadena valenciana, que hace cinco años tenía una presencia marginal en Cataluña, cuenta ahora con 127 supermercados, una expansión que la enseña de Juan Roig realizó aprovechando el marco legal catalán, que precisamente había servido a Caprabo para salir de sus cuarteles y lanzarse a comprar supermercados por toda España.

Mientras Caprabo adquiría en septiembre de 2003 la cadena Alcosto para crecer en el centro de España y su logotipo emulaba el videojuego conocido por "comecocos", mientras La Caixa tomaba el 20% del capital, Mercadona se extendía sigilosamente por Cataluña, respetando las limitaciones legales que ponía la Generalitat. Mientras tanto, Caprabo parecía más atenta a la competencia de Carrefour y sus pugnas legales con la Generalitat para intentar crecer en el segmento de grandes superficies en el mercado catalán...

...Por ahora, está previsto que se mantengan en el capital de Caprabo tanto las familias fundadoras (16%) como La Caixa (9%). Pero en el dominó del capitalismo catalán ha caído otra pieza.

http://www.basefinanciera.com/finanzas/publico/listado_total.php?ar=3725

A10

L'última frase (marcada en negreta) és especialment impactant. Podria ser un titular del Què... :D

Les cadenes de distribució catalanes que queden (Bonpreu, Condis i no sé si alguna més) sembla que creixen...

I de les "BonÀrea" de la CAG ja n'hi ha més de 300...

...Por ahora, está previsto que se mantengan en el capital de Caprabo tanto las familias fundadoras (16%) como La Caixa (9%). Pero en el dominó del capitalismo catalán ha caído otra pieza.


I quantes fitxes queden? Hem de posar ja el xampany en fresc? :|

Es una frase que fa mal... per real i constant. En aquest cas una empresa de capital català va planificar una estratègia de creixement amb endeutament que li ha sortit malament... resultat: venda i canvi de mans (sort que no ha tancat portes). La feina ben feta no te fronteras... i la mal feta tampoc.

Les distribuidores autóctones que ens queden no tenen prou entitat per a competir al mateix nivell que les grans al panorama comercial actual a Catalunya.

A10

La agencia europea Fusión para la Energía contratará a 120 ingenieros de alto nivel en Barcelona para el ITER

J. C. AMBROJO - Barcelona - 25/06/2007

Ingenieros nucleares, mecánicos y civiles, entre otros, hacen cola en Barcelona. De los 5.000 candidatos para cubrir 120 empleos de alto nivel en la nueva agencia europea Fusion for Energy (Fusión para la Energía), 400 han pasado a la fase final. El reclamo ha sido la posibilidad de participar en un excepcional proyecto de investigación: el desarrollo del ITER, el reactor experimental internacional de fusión nuclear, con el que se intentará demostrar que es posible reproducir la forma en que estrellas como el Sol producen ingentes cantidades de energía.

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/agencia/europea/Fusion/Energia/contratara/120/ingenieros/alto/nivel/Barcelona/ITER/elpepuespcat/20070625elpcat_5/Tes

"En tres años, la agencia se mudará a un nuevo edificio en el 22@" :cheers:

Però a veure, crec que la notícia és que els contrata a BCN, no que treballaran a BCN, no? :?

no, per treballar a BCN ;)

Gràcies a l'acord amb França

a ok, pues és una bona notícia. I a França quants n'hi treballaran?

ni idea, suposo que milers

La inversión en oficinas vuelve a dispararse hasta junio y supera los 1.200 millones

El área de Barcelona bate de nuevo récords al lograr el 75% de lo que captó en todo 2006

La euforia inversora sigue viva en el mercado inmobiliario barcelonés de oficinas. Sólo hasta junio de este año la capital catalana y su área metropolitana han captado 1.220 millones de euros, según la consultora Cushman & Wakefield (C&W). Esta cifra ya supone el 75% de todo el capital que la ciudad atrajo el año pasado, cuando alcanzó su máximo histórico con 1.600 millones. A pesar de que dos grandes operaciones son responsables de que el monto de dinero haya escalado, los responsables de C&W afirman que sin ellas la inversión hubiera sido igualmente récord.

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/inversion/oficinas/vuelve/dispararse/junio/supera/1200/millones/elpepuespcat/20070703elpcat_7/Tes

La primera llei que desplega l'Estatut

El Parlament aprova la creació de l’Agència Tributària Catalana

Amb els vots dels grups del govern i també els de CiU, el Parlament de Catalunya ha aprovat la llei de creació de l'Agència Tributària de Catalunya, la primera que desenvolupa el nou Estatut de Catalunya. La llei estableix un consorci que en un termini de dos anys es podrà transformar en l'administració "tributària única" de Catalunya. Inicialment assumeix les funcions de la Direcció General de Tributs de la Generalitat i només s'encarregarà dels impostos propis de la Generalitat i els cedits totalment pel govern central. Tot i així, la llei preveu que també "pugui assumir, per delegació la gestió, recaptació, liquidació i inspecció de la resta d'impostos de l'Estat recaptats a Catalunya".

L'acord ha estat possible perquè s'han introduït 16 esmenes transaccionals de CiU, es per això que el diputat Antoni Fernández Teixidó feia un balanç positiu tot i que han estat rebutjades quatre esmenes parcials. A més,també destacava que s'ha restablert la unitat entre els partits que van elaborar l'estatut el que per a ell vol dir que han estat capaços de "posar-se d'acord en la primera llei que el desplega".

També parlava de "recuperació" de l'esperit d'unitat, la diputada del PSC, Rocío Martínez que deia que "mai s'hauria d'haver perdut". També lamentava que el PP "s'autoexclogui". De la seva banda, el diputat republicà, Sergi de los Ríos, criticava la posició del PP de recordar que s'estan tramitat recursos d'inconstitucionalitat contra l'Estatut com una excusa per evitar-ne el desplegament. Mentre que la diputada ecosocialista, Laia Ortiz lamentava que el PP "vulgui incumplir una lleio en vigor com és l'Estatut".

En canvi Maria Àngels Olano, del PP, criticava que la llei no garanteixi el "principi de coordinació" amb l'agència estatal de recaptació d'impostos i assegurava que l'exemple a seguir era l'estatut valencià.

http://www.lamalla.net/canal/catalunya/noticies/article?id=173596

No sabia molt bé on penjar això. En fi, em sembla curiosa (per no utilitzar una altra paraula) l'evolució de les infraestructures viàries a Madrid i Barcelona en els darrers 14 anys:

http://www.directe.cat/imatges/evolucio.jpg

http://www.directe.cat/puntdemira#el-deficit-fiscal-de-manera-grafica-1915

Això va sortit publicat ahir a alguns diaris i no voldria que es passés per alt en aquest el nostre fòrum. Més que res perquè no ens oblidem mai d'on som i quina és nostra bella i equilibrada relació amb l'estat espanyol (amb 'talante' o sense ell, tant se val).

40 anys discriminats

DÈFICIT La iniciativa privada a Catalunya ha compensat la falta d'inversió pública en infraestructures des del 1964

LLAST El Principat perd pes dins la riquesa estatal mentre que Madrid atreu alhora capital públic i privat

David Portabella

La discriminació de què és objecte Catalunya en inversió en infraestructures ja no porta l'etiqueta de reivindicació, sinó d'estudi acadèmic. Des del 1964, Catalunya pateix un dèficit en inversió pública que li ha fet perdre pes dins la riquesa estatal i que només ha pogut ser compensat gràcies a la iniciativa privada local en maquinària i equipaments. Madrid, per contra, s'ha convertit en un focus d'atracció de la inversió privada mentre rebia alhora el gruix de les inversions aeroportuàries i ferroviàries del pressupost de l'Estat.

Tot i que l'economia catalana significa el 18,8% del PIB estatal, la inversió de l'Estat en infraestructures no ha passat del 13,6%. Segons un estudi elaborat per la Fundació BBVA sota el títol 'L'estoc i els serveis de capital a Espanya i la seva distribució territorial (1964-2005)', el Principat té més capacitat d'atraure diner privat que públic. La injecció de capital privat ha permès que el capital net s'hagi multiplicat per 5,9 i el capital productiu per 10. També han empès els millors nivells de productivitat i una taxa d'ocupació més alta.

(...)

http://paper.avui.cat/article/economia/89249/catalunya/discriminada/anys/lestat/inversio/publica.html

perquè no ens oblidem mai d'on som i quina és nostra bella i equilibrada relació amb l'estat espanyol (amb 'talante' o sense ell, tant se val).

En tot cas l'article fa referència a la nostra relació amb el Govern de l'estat espanyol, que és qui fa les inversions, no pas amb Espanya com a ens polític i encara menys amb els seus habitants...

^^ Penses que és un model a seguir???

deu ser una broma...

ara estàs a favor del 4rt cinturó, del túnel d'Horta, de l'autopista de cornisa, de l'autopista B-500, de l'autovia del marge dret del Besòs, de la interpolar, etc

(totes amb forta oposició a casa nostra, no pas a Madrid)

o d'una autopista que travessi BCN de mar a muntanya, d'una circumvalació de BCN pel mar, d'una autovia entre Gavà i Vallirana atravessant la serra?

:crazy:

En tot cas l'article fa referència a la nostra relació amb el Govern de l'estat espanyol, que és qui fa les inversions, no pas amb Espanya com a ens polític i encara menys amb els seus habitants...

Home, sí, però és que la nostra relació s'articula a través dels governs; no hi ha una altra via. I, d'aquests 40 anys, els darrers 30 són en democràcia, és a dir, que el govern espanyol reflecteix els desitjos de la societat espanyola. I en aquests 30 anys, la tendència en les inversions no ha canviat; més aviat el contrari.

Un dèficit d'aquest calibre sostingut durant 40 anys és un crim. Aguantem perquè tenim una solidesa civil i una economia, malgrat tot, potent. Si no, no sé on seríem...

^^ Penses que és un model a seguir???

deu ser una broma...

ara estàs a favor del 4rt cinturó, del túnel d'Horta, de l'autopista de cornisa, de l'autopista B-500, de l'autovia del marge dret del Besòs, de la interpolar, etc

(totes amb forta oposició a casa nostra, no pas a Madrid)

o d'una autopista que travessi BCN de mar a muntanya, d'una circumvalació de BCN pel mar, d'una autovia entre Gavà i Vallirana atravessant la serra?

:crazy:

No, no! Ja he pensat que això es podia malinterpretar.

No vull un model com el de Madrid. El que revela el mapa és el brutal flux d'inversions que rep Madrid a tots els nivells: caldria afegir-hi Rodalies, el Metro, l'aeroport... Tot rep unes inversions incomparables a les que rep Barcelona. I arriba un punt en que ja no sé què pensar; ja sé que algunes d'aquestes infraestructures les paga la CAM, però, tot i així... d'on treuen els diners? Jo no m'ho explico. No crec que aquí siguem tan inútils, i el miracle dels pans i els peixos tampoc em quadra. Bé, segurament la resposta la tenim al post nº 90 del fil 'Notícies d'economia'...

Ho deia Maragall a l'entrevista de 'La nit al dia' de fa uns dies: "durant molts anys, a Madrid ha funcionat el model de 'para Madrid, X cantidad, y para Barcelona, la mitad'". Quan les àrees metropolitanes de les dues ciutats han estat força semblants demogràficament.

El mapa simplement reflecteix aquesta tendència. I deixo ben clar que el model d'autopistes de Madrid no té perquè ser el de Barcelona. Jo potser no invertiria els diners en autopistes com fan ells, però és que... en altres parcel·les també ens superen per molt!!! Com tenim Rodalies? Com tenim el Metro? Com tenim El Prat? Com ho tenen ells tot això?

El mapa simplement reflecteix aquesta tendència. I deixo ben clar que el model d'autopistes de Madrid no té perquè ser el de Barcelona. Jo potser no invertiria els diners en autopistes com fan ells, però és que... en altres parcel·les també ens superen per molt!!! Com tenim Rodalies? Com tenim el Metro? Com tenim El Prat? Com ho tenen ells tot això?

Totalment d'acord amb tu Jordi!

El que passa és que els interessos de l'Ajuntament de Madrid, la CAM i el de l'Adminustració General són els mateixos i es materialitzen al mateix lloc.

Els interessos de Barcelona i Generalitat no coincideixen amb els de l'Estat. I ja som al cap del carrer... :sleepy:

Genial la frase del Maragall

Maragall for President!
:old:

a10! :runaway:

No crec que aquí siguem tan inútils, i el miracle dels pans i els peixos tampoc em quadra.

Doncs jo crec que sí que ho som, d'inútils.

I la segona part potser s'explica amb els termes endeutament i preferències

el govern espanyol reflecteix els desitjos de la societat espanyola.

i per extensió, de la catalana, ja que formem part del tot (no entro en temes ideològics, només factuals), el govern de l'estat també l'escollim nosaltres

per tant, tenim el que volem :D

Doncs jo crec que sí que ho som, d'inútils.


Això no puc acceptar-ho. Pensar que Catalunya no va com hauria d'anar perquè som inútils no em sembla raonable.

I la segona part potser s'explica amb els termes endeutament i preferències

Això... i una 'petita' ajudeta dels pressupostos de l'estat durant 40 anys seguits, com assenyala, entre d'altres molts estudis, el del BBVA (post 90 del fil 'Notícies d'economia'). Però... ho negues?

i per extensió, de la catalana, ja que formem part del tot (no entro en temes ideològics, només factuals), el govern de l'estat també l'escollim nosaltres

per tant, tenim el que volem :D

Això és molt més complicat... Tots els partits catalans (tret del PP) han demanat sempre més inversió de l'estat, però no han pogut: som una minoria dins l'estat; l'estat és indiferent a les necessitats catalanes; millor dit, no és indiferent: actua deliberadament en contra d'aquestes necessitats, i els catalans, con numèricament som minoria (i, de fet, putejar-nos des d'un govern és premiat a unes eleccions estatals amb molts vots), ens hem de fotre i acceptar una inversió del 13,6% del PIB durant 40 anys quan nosaltres suposem el 18,8% del PIB de l'estat.

Però, en fi, tant se val. No sé com pots tolerar o justificar una cosa com aquesta; no m'entra al cap; tu ets català i vius aquí, i aquesta història t'afecta tant com a mi. I a mi m'indigna profundament. Si a tu no t'indigna, de fet, millor per tu, perquè viuràs més feliç. :ohno: Ara, després no et queixis que el metro s'amplia a velocitat de tortuga, que Rodalies és digne del Txad o que El Prat es converteix en una T5 de Barajas...

^^ ara no em vindràs a dir el que m'ha de preocupar i el que no...

arribes a un punt que dones una quantitat d'arguments reduccionistes que fan riure...a més dius que jo tolero o justifico; totalment fals, jo només dono un punt de vista intermig en un debat absolutament maniqueu

U_U

Love is in the air...

^^ ara no em vindràs a dir el que m'ha de preocupar i el que no...

arribes a un punt que dones una quantitat d'arguments reduccionistes que fan riure...a més dius que jo tolero o justifico; totalment fals, jo només dono un punt de vista intermig en un debat absolutament maniqueu

L'estudi del BBVA "fa riure"?

A mi no em sembla que el teu punt de vista sigui gaire 'intermig', però, en fi, és igual, deixem-ho.

^^ ja està bé, si has tingut un mal dia busca un altre sparring, amb mi ho tens magre

Bon cap de setmana

Això sí que és una bona exposició argumental.

Bon cap de setmana, igualment.

^^ Penses que és un model a seguir???

deu ser una broma...

ara estàs a favor del 4rt cinturó, del túnel d'Horta, de l'autopista de cornisa, de l'autopista B-500, de l'autovia del marge dret del Besòs, de la interpolar, etc

(totes amb forta oposició a casa nostra, no pas a Madrid)

o d'una autopista que travessi BCN de mar a muntanya, d'una circumvalació de BCN pel mar, d'una autovia entre Gavà i Vallirana atravessant la serra?

:crazy:

Podries fer un mapa de tot això, per tal de veure com quedaria tot plegat...? Gràcies!

Això de l'autopista que travessi BCN de mar a muntanya i la circumval·lació pel mar deu ser broma, oi?

:?

jo visc a madrid des de 5 anys i sens dubte a madrid hi ha 10 cops mes inversio publica que a barcelona....

Totalment d'acord amb tu Jordi!

El que passa és que els interessos de l'Ajuntament de Madrid, la CAM i el de l'Adminustració General són els mateixos i es materialitzen al mateix lloc.

Els interessos de Barcelona i Generalitat no coincideixen amb els de l'Estat. I ja som al cap del carrer... :sleepy:

Genial la frase del Maragall

Maragall for President!
:old:

a10! :runaway:

Tampoc cal oblidar una cosa bàsica que "curiosament" sempre els panbarcelonistes obvieu: la CAM és només la Província de Madrid. La capital és enmig, per tant de la capital a l'extrem de la província no hi ha en cap cas més de 100 km.

Però és que només la província de Barcelona a certs punts està molt lluny... sense anar més lluny gran part de la Catalunya Central. A part que Catalunya no és només Barcelona, si nó que tenim un país extens i cal atendre a les neccesitats de tot el territori, no només el de la capital.

Ara, després no et queixis que el metro s'amplia a velocitat de tortuga, que Rodalies és digne del Txad o que El Prat es converteix en una T5 de Barajas...

1ª) L'ampiació del metro de Barcelona la paga la Generalitat, és a dir, la paguem entre tots els catalans agafem el metro cada dia o no l'hàgim agafat en la vida. I la Generalitat no està invertint poc en el metro precisament...

2ª) Rodalies Barcelona, tot i que està malament, no és dels pitjors nuclis de Rodalies d'Espanya. Passeja't per Rodalies Santander o Rodalies Cádiz i llavors sí sabràs el que és tercermundista. I no em serveix l'excusa de que són 4 gats, paguen impostos com nosaltres.

3ª) Els autobusos interurbans: et recordo que la xarxa interubana d'autobusos de Catalunya, la qual és competència de la Generalitat, està en un estat molt més precari que Rodalies RENFE. Et sembla normal que la mitjana d'edat dels vehicles sigui espectularment alta (perquè no s'inverteix en comprar busos nous), que el servei sigui molt irregular i deficient (perquè l'horari està pèssimament dissenyat) i que en molts casos tinguem frequències irrisòries? (hi han autobusos que funcionen una vegada al mes o una vegada a l'any) Em rebenta moltíssim que es digui que l'estat gestiona fatal RENFE quan la Generalitat gestiona de manera moltíssim pitjor la seva xarxa d'autobusos. Per mi ja podrien retornar la transferència dels busos interurbans al ministerio, que segur que ho farien millor.

P.D: Que ningú busqui raons antipanbarcelonistes en el missatge ja que la raó d'aquest no té res a veure amb l'antipanbarcelonisme.

Gol del Vallès F.C. :D

Una cosa sí que está presente: la Gene ya puede tener 40.000 competencias, que si no hay un duro para gestionarlas, poco haremos. Y si lo hay y se lo gastan en hacer el simple, lo mismo. Lo dije hace poco en otro foro: los de fuera son unos sinvergüenzas y los de dentro somos unos gilipollas. Y los adjetivos son perfectamente intercambiables.

Mientras nos gobiernen esos chupasangres llamados políticos, así nos lucirá el pelo. Dejadme a mí que gobierne y veréis. :gunz: :guns1: :rock:

3ª) Els autobusos interurbans: et recordo que la xarxa interubana d'autobusos de Catalunya, la qual és competència de la Generalitat, està en un estat molt més precari que Rodalies RENFE. Et sembla normal que la mitjana d'edat dels vehicles sigui espectularment alta (perquè no s'inverteix en comprar busos nous), que el servei sigui molt irregular i deficient (perquè l'horari està pèssimament dissenyat) i que en molts casos tinguem frequències irrisòries? (hi han autobusos que funcionen una vegada al mes o una vegada a l'any) Em rebenta moltíssim que es digui que l'estat gestiona fatal RENFE quan la Generalitat gestiona de manera moltíssim pitjor la seva xarxa d'autobusos.Yo haría una cosa muy original: sacar el dinero quitándole el sueldo de parlamentario a Felip Puig, gracias al cual el servicio de gran parte de los autobuses de TPC es una M.IERDA pinchada en un palo. Claro que lo Nadal también tiene parte de culpa al no meter la zarpa porque se la trae absolutamente al pairo.

Lo que digo en el mensaje de arriba: los de fuera se comportan como se comportan, lo cual es despreciable y asqueroso. Pero los de dentro han tenido y tienen carta blanca para desgraciarnos las vidas igual que se ha hecho siempre. No son más que una caterva de desgraciados, unos y otros. Y CON EL BENEPLÁCITO DE QUIENES LOS HEMOS VOTADO (a quienes sea), que es lo peor. En las próximas elecciones iré a votar al partido del cannabis o a los revolucionarios del País Llïonés, como Luis del Olmo.

Perdón, voy a vomitar.

Yo haría una cosa muy original: sacar el dinero quitándole el sueldo de parlamentario a Felip Puig, gracias al cual el servicio de gran parte de los autobuses de TPC es una M.IERDA pinchada en un palo. Claro que lo Nadal también tiene parte de culpa al no meter la zarpa porque se la trae absolutamente al pairo.

Lo que digo en el mensaje de arriba: los de fuera se comportan como se comportan, lo cual es despreciable y asqueroso. Pero los de dentro han tenido y tienen carta blanca para desgraciarnos las vidas igual que se ha hecho siempre. No son más que una caterva de desgraciados, unos y otros. Y CON EL BENEPLÁCITO DE QUIENES LOS HEMOS VOTADO (a quienes sea), que es lo peor. En las próximas elecciones iré a votar al partido del cannabis o a los revolucionarios del País Llïonés, como Luis del Olmo.

Perdón, voy a vomitar.


o al Partido Azul/Partido del Carmel...

:D

Lo dels busos que funcionen una vegada a l'any sembla una broma de mal gust pels contribuents :ohno:

Sense que serveixi de precedent... totalment d'acord amb en Vallesano.
Comparar a aquestes alçades la Comunitat de Madrid amb Catalunya, sabent que una es uniprovincial i l'altre en te quatre provincies, i que a més a més la primera es el centre de tota la peninsula (amb el que això fa que carreteres, trens, etc... passin per allà per a comunicar altres zones), etc... em sembla totalment fora de lloc.
La Generalitat fa el que pot i, en molts casos, ho fa malament. Aqui les culpes sempre son de RENFE pero a l'hora de fer autocrítica ens costa. Com ja van dir fa un temps aqui al forum a l'estació de Provença es va enganxar una dona amb la porta i noseque... això no va tenir gairebé repercussio als diaris, però el mateix dia un endarreriment de 20 minuts a la xarxa de Rodalies va ser portada.

En fi, no ens comparem tant amb Madrid i fem mes autocrítica.

^^ És més, això mateix que un tren arrenqui amb les portes obertes passa a Renfe i la Generalitat en ple hauria demanat el cap de na Magdalena.

o al Partido Azul/Partido del Carmel...Éstos no tengo la anécdota, pero desde luego los partidos al uso que se olviden de mi voto.

Éstos no tengo la anécdota, pero desde luego los partidos al uso que se olviden de mi voto.

Son algunos de los afectados directamente por el accidente del metro, que se organizaron como partido político...

La competitivitat de Catalunya passa per saber més anglès i millorar les connexions per cel i terra

Aprofitar el potencial de Catalunya per atreure inversions estrangeres és un dels objectius que cal perseguir si es vol situar el país a un nivell tan competitiu com Irlanda o Eslovàquia. La tendència dels últims anys dóna esperances per a la competitivitat de Catalunya, perquè cada cop vénen més empreses i s'hi troben bé. Però no tot són flors i violes, segons un estudi publicat aquest dimecres pel Departament d'Innovació: cal millorar el nivell d'anglès, el cost del transport de mercaderies i naus industrials, i les connexions aèries i ferroviàries.

Sembla obvi, però quan ho diu un estudi es pot batallar amb arguments més sòlids per aconseguir millores. Aquesta és la situació de la competitivitat de Catalunya. Per millorar-la cal que vinguin empreses, i perquè vinguin cal posar-los les coses fàcils. La quarta edició de l'estudi "La inversió estrangera a Catalunya" posa de manifest quins aspectes cal millorar per consolidar una tendència a l'alça que els últims anys ha portat moltes multinacionals a invertir a Catalunya.

L'estudi destaca que cal millorar el domini dels idiomes, sobretot de l'anglès. També posa de manifest que el sòl qualificat d'industrial a l'àrea metropolitana de Barcelona és massa alt i això frena molts possibles inversors. Per resoldre-ho, el conseller d'Innovació, Josep Huguet, té una idea: cedir gratuïtament el sòl a multinacionals d'alt valor afegit que vulguin instal·lar-se a Catalunya, en col·laboració amb els polígons industrials privats i els ajuntaments. La reivindicació té l'objectiu, segons recorda Huguet, de "no matar la gallina dels ous d'or".

En aquest propòsit també caldria incidir en altres aspectes com ara potenciar l'aeroport del Prat. El 44% dels empresaris enquestats en l'elaboració de l'estudi són partidaris de convertir aquesta infraestructura en un aeroport amb vols transoceànics directes i més oferta d'aerolínies. No és l'únic punt feble que detecta l'estudi en matèria d'infraestructures. També parla de la necessitat de millorar les connexions ferroviàries amb la resta d'Europa i no encarir el preu dels transports de mercaderies.

En l'encariment de preus també hi ha un advertiment de l'Ajuntament de Barcelona al sector hoteler. El tercer tinent d'alcalde, Jordi Wiliam Carnes, avisa que perjudica la imatge de Barcelona el fet que s'incrementin els preus de les habitacions hoteleres cada cop que hi ha una fira.

L'estudi també dóna algunes dades interessants com el fet que Barcelona concentra el 90% de les empreses estrangeres a Catalunya. El 97% d'aquestes companyies es mostren satisfetes amb la seva decisió d'instal·lar-se en aquesta zona, sobretot per la qualitat de vida, la situació geogràfica, la proximitat als clients i uns costos de mà d'obra competitius.

http://www.telenoticies.cat/pnoticies/notItem.jsp?item=noticia&idint=205724

Googlejant he trobat un rànquing de les 50 majors empreses amb seu a Catalunya , feia temps que ho cerca . Doncs em sembla que es una informació interessant així que la compartiré amb vosaltres.

Nº Razón Social
1 SEAT SA
2 ENDESA DISTRIBUCION ELECTRICA S.L.
3 VOLKSWAGEN AUDI ESPANA SA
4 RETEVISION MOVIL S.A.
5 FCC CONSTRUCCION SA
6 CAPRABO SA
7 GAS NATURAL SDG SA
8 GAS NATURAL COMERCIALIZADORA S.A.
9 NISSAN MOTOR IBERICA SA
10 SONY ESPANA SA
11 NESTLE ESPANA SA
12 AUNA TELECOMUNICACIONES S.A.
13 NISSAN MOTOR ESPANA SA
14 DANONE SA
15 MEROIL SA
16 FOMENTO DE CONSTRUCCIONES Y CONTRATAS SA
17 CARGILL ESPANA SA
18 COBEGA SA
19 COMPANIA ESPANOLA DE LAMINACION S L
20 MIQUEL ALIMENTACIO GRUP SA
21 MEDIA PLANNING GROUP SA
22 ROCA SANITARIO S.A.
23 CORPORACION ALIMENTARIA GUISSONA SA
24 PUNTO-FA SL
25 TORRASPAPEL SA
26 BASF ESPANOLA SA
27 SCHNEIDER ELECTRIC ESPANA SA
28 ARBORA & AUSONIA S.L.
29 HENKEL IBERICA SA
30 ALMIRALL PRODESFARMA SA
31 NOVARTIS FARMACEUTICA SA
32 TECH DATA ESPANA SL
33 UNILEVER FOODS ESPANA SA
34 RECKITT BENCKISER ESPANA SOCIEDAD LIMITADA. 35 AUTOPISTAS, CONCESIONARIA ESPANOLA, S.A.
36 CONDIS SUPERMERCATS SA 37 SARA LEE D E ESPANA S.A.
38 SAMSUNG ELECTRONICS IBERIA SA
39 COMSA SA
40 LEAR AUTOMOTIVE (EEDS) SPAIN S.L.
41 INGRAM MICRO SL
42 SHARP ELECTRONICA ESPANA SA
43 GAS NATURAL SERVICIOS SDG SA
44 GLOBAL STEEL WIRE SA
45 BASELL POLIOLEFINAS IBERICA SL
46 PANRICO S A
47 SANOFI AVENTIS S.A.
48 SOCIEDAD ANONIMA DAMM
49 LABORATORIOS DEL DR ESTEVE SA
50 PANASONIC ESPANA SA

M'ha dessabut bastant veure les poques empreses autoctònes que hi ha al rànking. Només tenim una gran empresa de capital propi ( Gas Natural )

Per cert , la font : http://www.e-informa.es/servlet/app/portal/ENTP/screen/SProducto/prod/MENU/fichero/rankingCA.xml/screen/SProducto/prod/RANKING/fichero/catalunya.txt/titulo/Catalu%C3%B1a

Pues a mi todo lo contrario, nos dirigimos a un mundo globalizado, es bueno que empresas fijen aqui sedes, que crena riqueza.

Luego si no somos lo suficientemente listos como para crear grandes empresas multinacionales, sera otro problema.

Plusfresc inaugura un nou supermercat a Cambrils

L'empresa lleidatana Supermercats Pujol obre aquest divendres un nou establiment Plusfresc a Cambrils. Aquesta serà la seva quarta botiga a la província de Tarragona. De fet, Supsa, que ja compta amb 66 locals, és líder en la venda d'alimentació a Lleida. L'any passat va facturar 113 milions d'euros.

SEGRE

La cadena Café&Té compra los 30 locales de la empresa Kroxan por dos millones

La firma Café&Té ejecutará mañana la adquisición de la cadena de cafeterías y restauración Kroxan, creada en 1980. La cadena Kroxan, que tiene su sede central en Lleida, cuenta en la actualidad con 30 locales (10 de ellos están en Lleida). La operación íntegra sobre la cadena Kroxan se ha valorado en dos millones de euros. La empresa fue fundada en 1980 por Daniel Albero y desde 1984 se ha extendido a través del sistema de las franquicias.

La operación, según informa el diario La Vanguardia en su edición de ayer, permitirá a Café&Té añadir 30 locales a su propiedad. De esta forma, pasará a tener 135 cafeterías (108 en propiedad y 27 franquiciadas). El 50% de las 30 tiendas de Kroxan se integrará directamente en Café&Té, mientras que el resto mantendrá la marca comercial hasta que finalicen los contratos.

La cadena Kroxan, con sede en Lleida, emplea de forma directa a 25 personas e indirectamente a 150. La operación ha contado con el asesoramiento de Alta Partners.

La compra de Café&Té de los establecimientos de Kroxan supone el desembarco de la primera en el mundo de las franquicias. Hasta ahora, su presidente, Gustavo Ron, era contrario a esta modalidad. (...)

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=75178&seccio=Econom%C3%ADa&fecha=2007-09-12&sortida=03:00:00

Adiós con el corazoooooooooón. http://www.larp.be/forums/style_emoticons/default/bye2.gif

Los bajos salarios españoles echan a los jóvenes talentos europeos del barrio tecnológico de Barcelona

La revista alemana Der Spiegel considera a Barcelona una de las ciudades más cool de Europa. Su innovador barrio 22@ es una de las grandes bazas con las que cuenta la capital catalana para encabezar este ranking. Pero hay un problema: los elevados precios de la vivienda, comparados con los bajos salarios, están provocando una fuga de cerebros hacia otras capitales, tal y como ha puesto de manifiesto recientemente una información de la agencia Bloomberg.

http://www.elconfidencial.com/cache/2007/09/17/61_bajos_salarios_espanoles_echan_jovenes_talentos_europeos_barrio.html

Vaya , lo dicen como si fuera algo nuevo .

Rubí se queda sin condones

• Durex cierra su planta de preservativos en la localidad barcelonesa en la que trabajan 230 personas

La empresa dedicada a la fabricación de productos sanitarios de consumo SSL Healthcare Manufacturing ha anunciado hoy el cierre de su fábrica de profilácticos Durex situada en la población Rubí (Barcelona) y que cuenta con un total de 230 trabajadores.

SSL Healthcare Manufacturing explicó que la razón que ha motivado esta decisión ha sido "la pérdida de competitividad a la que se ha visto abocada la empresa como consecuencia de las condiciones en que se está desarrollando la competencia exterior en el sector de profilácticos".

La empresa señaló que cumplirá "todas las exigencias legales que prevé la legislación vigente" y aseguró que tiene la intención de establecer un plan social "sólido y desarrollado" que "facilite la recolocación de los 230 trabajadores afectados en el plazo más breve posible".

A través de este plan, que la empresa presentará al comité de empresa en los próximos días, la compañía espera poner a disposición de todos los trabajadores de la planta "los medios técnicos y humanos que hagan posible su permanencia lo más satisfactoria posible en el mercado de trabajo".

http://www.elpais.com/articulo/economia/Rubi/queda/condones/elpepueco/20070927elpepueco_6/Tes

^^Anda que el titular...
:crazy:

Competencia autoriza a Eroski la compra del 75% de Caprabo

• La Comisión Nacional de la Competencia ha recomendado al Ministro de Economía y Hacienda aprobar la compra de Caprabo por parte de Eroski.

La operación implica la adquisición por parte de Eroski de la totalidad de los establecimientos de distribución minorista de Caprabo (más de 450), en su mayoría bajo el formato de supermercado. Estos establecimientos se encuentran situados en las Comunidades Autónomas de Cataluña, Madrid, Baleares, Castilla-León, Castilla-La Mancha, Navarra, Aragón y la Rioja.

Competencia considera que en varias zonas de España, como Zaragoza, Mallorca, Ibiza y Pamplona, existen solapamientos significativos en la actividad de los dos distribuidores, pero considera que “la operación no es susceptible de obstaculizar la competencia efectiva”. El organismo considera que “existe una presión competitiva suficiente, debido a la presencia y a las posibilidades de expansión de terceros operadores importantes en las áreas consideradas”.

Con todo, Competencia llama la atención sobre las limitaciones que establecen las distintas normativas autonómicas, que en ocasiones, limitan la entrada de terceros distribuidores comerciales en los mercados, como es el caso de la legislación balear.

Eroski adquirió el 75% del capital social de Caprabo por 1.300 millones de euros. Mientras que el 25% restante se mantendrá en manos de las tres familias fundadoras –que ahora poseían el 80%– y de La Caixa, que controlaba un paquete del 20%.

http://www.cincodias.com/articulo/empresas/Competencia/autoriza/Eroski/compra/75/Caprabo/cdsemp/20070928cdscdsemp_7/Tes/

El Grupo Eroski mantendrá el nombre de Caprabo en Cataluña

l grupo Eroski expresó hoy su satisfacción ante la autorización de la Comisión Nacional de la Competencia de la toma de control de Caprabo y fuentes de la empresa confirmaron a EFE que mantendrán el nombre en la Comunidad de Cataluña.

La operación, que se inició el pasado mes de junio y que fue posible gracias a un acuerdo con los accionistas de Caprabo, implica la adquisición de más de 450 establecimientos de esta firma en las comunidades de Cataluña, Madrid, Baleares, Castilla-León, Castilla-La Mancha, Navarra, Aragón y La Rioja.

El nombre de Caprabo no desaparecerá de los 150 supermercados distribuidos en el territorio catalán, donde nació esta empresa de distribución minorista, aunque todavía no hay decisión sobre qué pasará en otros territorios. (...)

http://www.eleconomista.es/empresas-finanzas/noticias/285446/01/70/El-Grupo-Eroski-mantendra-el-nombre-de-Caprabo-en-Cataluna.html

Que deixin el nom si volen, pero que igualin els preus, que no hi ha punt de comparació entre Eroski i Caprabo! :(

^^ Quan es va fer pública l'operació van dir que abaratirien el preu dels articles... Ja veurem què passarà al final.

Abertis "esperanza" sobre su fusión con Atlantia

"Seguimos trabajando en el proyecto, las condiciones son buenas, hay buenas impresiones en Italia, con lo que a ver si somos capaces de sacar adelante una operación muy interesante para los accionistas de las dos empresas", indicó el directivo.

Abertis y Atlantia tienen aparcado desde diciembre de 2006 su proyecto de fusión por las incertidumbres que introdujo el Gobierno de Italia con su decisión de cambiar la normativa sobre concesiones. El proyecto de integración, acordado en abril del pasado año, ya está aprobado por las juntas de accionistas de ambas empresas.

Durante una presentación a analistas en el marco del 'Día del Inversor' de Abertis, su directivo garantizó que la eventual fusión no ha alterado la estrategia del grupo español.

No obstante, reconoció que en caso de que finalmente se lleve a cabo será preciso realizar una revisión de esta estrategia. Según aseguró, la integración "enfatizará y reforzará" el peso del negocio de autopistas del grupo, "cuya recurrencia y solidez permitiría aumentar la presencia en otros sectores".

En tanto, el director general de Gestión Corporativa de Abertis aseguró que el grupo sigue pensando que la fusión es un "proyecto viable, válido y muy interesante desde el punto de vista industrial".

Martínez Vila aprovechó la ocasión para rechazar que la compañía esté sopesando salir de Atlantia, donde actualmente está presente a través de la sociedad Schemaventotto (S28), a su vez titular del 52% de Altantia.

En concreto, el grupo de concesiones controlado por ACS y 'La Caixa' cuenta con un 13,3% de S28, los que le otorga una directa del 6,6% de Atlantia.

Esta sociedad de cartera está controlada por la familia Benetton, con un 60% de su capital, por delante de Fondazione Cassa di Risparmio y Abertis, con un 13,3% cada uno de ellos, y Generalli y Unicredit, con un 6%, cada uno.

Abertis renovó recientemente el pacto de accionistas de S28, que le otorga la "posibilidad de salir" en enero 2008. Este plazo coincide con el que la empresa se marcó para sopesar si puede sigue adelante con su proyectada fusión con Atlantia.

http://www.finanzas.com/id.9192973/noticias/noticia.htm

La Caixa y Suez presentan una OPA por el 50,2% de Agbar

Hisusa, el holding participado por 'la Caixa' y Suez, ha lanzado una Oferta Pública de Adquisición (OPA) sobre el 50,2% del capital que no controlan en Aguas de Barcelona (Agbar) a razón de 27,65 euros por acción, lo que arroja un importe total de 2.077 millones de euros, informaron ambas entidades a la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV).

l plazo de aceptación de la OPA, que se formula con carácter "irrevocable" y que no está sujeta a condición alguna, es de 15 días naturales contados a partir del día bursátil siguiente a la fecha de publicación del primero de los anuncios de la OPA.

Agbar forma parte de la cartera industrial de Criteria Caixa Corp, que tiene previsto salir a bolsa el 10 de este mes. La CNMV ha suspendido la cotización de Agbar mientras era difundida la información sobre la oferta. Los títulos volverán a cotizar a las 14.00 horas.

http://www.finanzas.com/id.9192987/noticias/noticia.htm

Nissan convertirà el Centre d'Investigació Idiada en el més important fora del Japó

La multinacional japonesa Nissan preveu convertir l'Institut d'Investigació Aplicada de l'Automòbil (Idiada), amb seu a Santa Oliva, en el més complet usat fora del Japó per l'empresa. Nissan també preveu aportar nous elements al centre de R+D+I a Barcelona perquè es converteixi en un dels més importants de la companyia arreu del món.

La multinacional tindrà àmplia disponibilitat en la nova pista de superfície mullada, capaç de reproduir les pitjors condicions de conducció, i que està actualment en construcció. Les instal·lacions tindran 1.760 metres de longitud i seran operatives el gener de 2008. S'hi podran realitzar tots tipus de proves i assajos de vehicles de fins a 16 tones, la qual cosa resulta especialment adequada per a l'estratègia de Nissan de potenciar la seva gamma de vehicles industrials lleugers.

http://www.cidem.com/catalonia/cat/pressroom/2007/09/nissan.jsp

Mercedes Benz anuncia el cierre de su histórica planta de Barcelona

• La marcha de la multinacional alemana de la fábrica del Bon Pastor afectará a unos 420 trabajadores

La dirección de Mercedes Benz ha anunciado hoy a los trabajadores de la fábrica de Barcelona el cierre de esta planta y su traslado fuera de la ciudad condal, según han informado fuentes de CCOO y UGT de Catalunya.

Este traslado afecta a unos 420 trabajadores de la histórica planta de la multinacional alemana en Barcelona, situada en el polígono industrial del Bon Pastor, cerca del complejo de ocio de La Maquinista.

Los secretarios generales de las federaciones metalúrgicas de CCOO y de UGT, Vicenç Rocosa y Manuel Gallardo han expresado su sorpresa por este anuncio, después de que el pasado verano se firmara el convenio colectivo de la empresa para los próximos cuatro años.

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20071005/53400209158.html

^^ La notícia es una mica ***** . Traslladan la producció a Esparraguera. L'únic que deixarà de ser Mercedes , fabricarà els components una empresa sabadellenca.

El Sr. gras de la COPE ja responsabilitza "el gobierno nacionalsocialista" i l'Estatut del fet, i ens delita amb un "hoy en día no hay ninguna razón para invertir en Cataluña". :rofl:

Per cert, si el Losantos fa la "pinça" amb els republicans contra el Rei aquest la fa amb els independentistes, perquè ja porta una bona temporada amb opinions tipus "que se vayan, ya se lo encontrarán" respecte Catalunya. :runaway:

Rubí se queda sin condones[/url]
:rofl:

Aquí algunes notícies no d'última actualitat pero que considero importants , algunes tenen 2 años fins i tot , d'altres son de fa pocs mesos :)

La norteamericana VistaPrint se instala en Barcelona para dirigir su expansión europea

La multinacional norteamericana VistaPrint, especializada en diseño grafico e impresión 'on line', se ha instalado en Barcelona, desde donde dirigirá la expansión de la compañía en el mercado europeo, según informaron a Europa Press fuentes de VistaPrint.

http://www.finanzas.com/id.9138221/noticias/noticia.htm

Eiffage Ibérica ubica su sede en Barcelona

Eiffage Ibérica ha reunificado la dirección de la compañía en España para ubicarla en Barcelona, ciudad en la que se encontrará la dirección financiera, jurídica y de comunicación entre otrosservicios, informó hoy la compañía.

http://www.finanzas.com/id.9161021/noticias/noticia.htm

La empresa Sunny Delight instala su sede para Europa Occidental en Cornellà de Llobregat (Barcelona)

La empresa Sunny Delight, dedicada a la comercialización de bebidas, ha decidido instalar su sede para Europa Occidental en el edificio World Trade Center Almeda Park en Cornellà del Llobregat (Barcelona), según informó hoy la consultora Aguirre Newman Arquitectura, que ha diseñado la nueva sede del grupo.

http://www.finanzas.com/id.8771218/noticias/noticia.htm


La multinacional japonesa Casio instala su sede española en Barcelona

La compañía electrónica japonesa Casio Computer ubicará en las torres Diagonal Litoral de Barcelona su sede para España, que se encargará de las ventas y marketing de cámaras digitales y relojes en el país.

http://www.finanzas.com/id.9109362/noticias/noticia.htm


El grupo de seguros Zurich instala un centro europeo en el distrito 22@

http://www.cidem.com/catalonia/es/pressroom/2007/03/zurich.jsp

Yahoo abre en Barcelona un centro europeo para publicidad

http://www.cincodias.com/articulo/empresas/Yahoo/abre/Barcelona/centro/europeo/publicidad/cdsmerA00/20070605cdscdiemp_28/Tes/

Novartis gestiona desde Barcelona la actividad en 55 países emergentes

http://www.fomenweb.com/revista/1242/empresas-y-empresarios/novartis/


Alstom crea 100 empleos en un nuevo centro tecnológico en Barcelona

http://www.lukor.com/not-neg/empresas/0501/20152116.htm

Vall Companys creará un macromatadero en Fraga y generará 300 empleos

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=76045&seccio=Econom%EDa&fecha=2007-10-10&sortida=03:00:00

^^ No entenc per què el volen fer a Fraga i no a Lleida... Total, a l'Aragó només es trobaran amb menys entrebancs burocràtics (però de tramitació més àgil), més sòl industrial disponible, etc. :|

^^

CONSEQÜÈNCIES DEL MILLOR TRACTE ADMINISTRATIU

Lleida exigeix a la Generalitat que freni la fuga d'empreses a Aragó

• Firmes catalanes se'n van a la Franja a la recerca del sòl disponible i de les ajudes públiques

• Cambra de Comerç i Pimec reclamen millores urgents al Govern per no perdre competitivitat

Fa un parell d'anys que busquen una parcel.la on instal.lar-se i, al final, han decidit traslladar-se a Fraga (Osca). Estaran a tot just 10 quilòmetres del límit provincial amb Lleida i tindran accés directe a l'autopista AP-2 i també a l'autovia A-2, a mig camí entre Barcelona i Saragossa i amb una sortida ràpida cap a França pel túnel de Bielsa. L'empresa transformadora de fruita Zumos Catalano- Aragoneses, formada per un grup de cooperativistes lleidatans, crearà durant els pròxims dos anys 46 nous llocs de treball i rebrà, entre altres ajudes, 27 milions d'euros, procedents dels fons europeus Miner que li han estat adjudicats pel Govern aragonès.

La futura factoria de sucs estarà molt a prop de la fàbrica oberta fa un any per la multinacional Cocedero de Mariscos, que durant molt de temps va tenir una planta de producció a Benavent de Segrià. L'obertura de la filial a Aragó i el tancament de Lleida va ser "circumstancial", assegurava aquesta setmana el cap comercial, Francisco Sanmartín. "Cocedero havia d'ampliar la fàbrica de Benavent i no va poder trobar ni allà, ni tampoc a prop d'allà, els terrenys necessaris", va explicar. Amb tot, va admetre, a Catalunya no els van posar les coses fàcils: "La burocràcia de la Generalitat és molt més fèrria, més espessa i lenta, sobretot, pel que fa als tràmits mediambientals".

Menys subvencions, poc sòl industrial, costos de producció més elevats i també mà d'obra més cara. Són alguns dels factors que, sumats a la lentitud amb què alguns departaments de la Generalitat tramiten les llicències, fan de Catalunya un territori poc competitiu davant Aragó. "Cada any, la Cambra de Comerç de Lleida rep quatre o cinc empreses interessades a implantar-se a Lleida i que acaben anant-se'n a la Franja", explica el president, Joan Simó.

ACTUAR AMB RAPIDESA

Per això, segons els empresaris lleidatans, és urgent que el Govern intervingui per frenar aquest fenomen. "A Aragó, el Govern autonòmic ajuda les empreses de nova implantació aportant, fins i tot, capital-risc", assegura Ferran Accensi, dirigent de la patronal Pimec a Lleida. Seria convenient, diu, "crear una marca catalana, com CAT, que doni valor afegit als productes fets aquí" davant els que es fabriquen a Aragó.

Simó reconeix que el Govern ja actua i crearà tres milions de metres quadrats de terrenys industrials a Lleida. "Però haurien d'estar llestos ben aviat per pal.liar el degoteig d'empreses que trien Aragó en comptes de Catalunya", segons el president de la Cambra, que també presideix la Confederació d'Organitzacions Empresarials de Lleida. "La normativa catalana i aragonesa, a la llarga, s'acabaran equiparant, però, mentrestant, això és una sagnia", explica Simó.

MÉS BONES CONDICIONS

"El Govern s'hauria de plantejar aquesta qüestió com un problema real", afegeix Accensi. "Com a empresari, és trist pensar que només de traslladar la meva companyia 10 quilòmetres cap a l'oest, obtindria més bons resultats d'explotació que els que tinc a Catalunya", reflexiona. A la Franja, el gasoil és més barat --l'1%, sense taxa sanitària--, l'aigua també i hi ha més bones infraestructures, com el modern túnel de Bielsa davant el deteriorat de Viella. "És un cúmul d'elements, que ens genera una pèrdua de competitivitat important", es lamenta Accensi.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=385334&idseccio_PK=1009

___

La part del sòl industral ja s'està arreglant amb els nous polígons industrials, però què passa amb la burocràcia? De què serveix un megapolígon si després una empresa triga una eternitat en implantar-se en ell? http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/rolleyes.gif

^^ La notícia es una mica ***** . Traslladan la producció a Esparraguera. L'únic que deixarà de ser Mercedes , fabricarà els components una empresa sabadellenca.

No; la de Esparraguera fabricará una minoría de componentes; lo que trasladan allí es a 250 trabajadores, pero no para producir lo mismo. O sea, que Mercedes como tal se larga de Barcelona, es triste pero es así. Se pierde nombre y tecnología. Supongo que lo que hacen es llevarse esa producción al este de Europa.
Los trabajadores están que trinan, por cierto.

La Caixa ha publicat el seu Anuario Económico de España 2007 (http://www.anuarieco.lacaixa.comunicacions.com/java/X?cgi=caixa.anuari99.util.ChangeLanguage&lang=cat).

^^ Porque hace este anuario? Es normal para bancos europeos/espanyoles?

:?

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/48691a03.jpg

La gran empresa se'n va

• Catalunya té 75 companyies menys que fa un any. Madrid és la comunitat que més creix de tot l'Estat

Catalunya té actualment 75 grans empreses menys que l'any passat. Segons l'informe anual de les 5.000 empreses més grans de l'Estat espanyol que elabora Iberinform, del grup Crédito y Caución, a Catalunya hi ha el 23,1% d'aquestes empreses (1.155). La mala notícia és que l'any passat hi havia a les comarques catalanes el 24,6% del total de l'Estat, un 1,5% més (1.230).

Catalunya també perd pes, segons el rànquing, pel que fa a la facturació d'aquestes empreses: mentre que l'any passat representava un 18,2% del que van facturar el total de les 5.000 empreses més grans de l'Estat, aquest tant per cent ha baixat tres dècimes fins al 17,9%.

L'informe constata el pes predominant de la capital de l'Estat, Madrid, i també que aquest pes augmenta. Així, mentre fa un any tenia el 28,8% d'aquestes 5.000 empreses, ara ja és un 30,7%. En facturació, si fa un any era el 47,6%, ara és gairebé el 50%.

El pes predominant de Madrid, observant especialment que les empreses que hi ha facturen en total molt més que la resta, s'explica, segons explica el professor d'economia d'ESADE Josep M. Comajuncosa, "perquè hi ha les grans empreses estatals", com ara els bancs Santander i BBVA, i "les que provenen d'un monopoli", com Telefónica, Endesa i Iberia.

Entre les empreses que han marxat de Catalunya en l'últim any trobem immobiliàries com Landscape o Colonial, que ha anat a Madrid; les electròniques Samsung, que també va anar a Madrid, i Braun i l'alimentària United Biscuits, també cap a la capital. La més important, però, és Ono -abans Auna i abans Retevisión-, que era de les que més facturaven i ara és a Madrid. El trasllat més recentment a la capital, encara fora del rànquing, és Merck. (...)

http://www.avui.cat/article/economia/9146/la/gran/empresa/sen/va.html

^^ Seria interessant poder llegir aquest document... A l'ADN de Lleida d'avui surt aquesta llista:

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/1216d253.jpg

Entre les empreses que han marxat de Catalunya en l'últim any trobem immobiliàries com Landscape o Colonial, que ha anat a Madrid; les electròniques Samsung, que també va anar a Madrid, i Braun i l'alimentària United Biscuits, també cap a la capital. La més important, però, és Ono -abans Auna i abans Retevisión-, que era de les que més facturaven i ara és a Madrid. El trasllat més recentment a la capital, encara fora del rànquing, és Merck. (...)

no entenc res

Merck segueix a Mollet, United Biscuits a Montornès, Colonial segueix a BCN, etc

d'on dimonis han tret els de l'Avui aquestes dades? :ohno:

no entenc res

Merck segueix a Mollet, United Biscuits a Montornès, Colonial segueix a BCN, etc

d'on dimonis han tret els de l'Avui aquestes dades? :ohno:


Parla de la seu social

Segur? Doncs que es quedin la seu social, la gent treballa a les fàbriques i a les oficines, i això segueix a casa nostra en els casos esmentats.

Sí , segur el que es perden son els centres d'exelencia que van lligats amb la seu social.

Merck traslada su sede Barcelona a Madrid tras la fusión con Serono

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20070711/51372841915.html

Kraft trasladará de Barcelona a Madrid la sede de United Biscuits para España y Portugal

http://www.eleconomista.es/empresas-finanzas/noticias/112708/08/07/Economia-Empresas-Kraft-trasladara-de-Barcelona-a-Madrid-la-sede-de-United-Biscuits-para-Espana-y-Portugal.html

Colonial se plantea mudar sede de Madrid a París por la crisis inmobiliaria "(implica que està a Madrid )"

http://www.eleconomista.es/empresas-finanzas/noticias/263022/01/70/Colonial-se-plantea-mudar-sede-de-Madrid-a-Paris-por-la-crisis-inmobiliaria.html

A part tots els impostos que paga la empresa corresponents als guanys que te es paguen on tenen la seu social.

Es la realidad no hay otra, Cataluña pierde parte del pastel economico que tenia, y seguira bajando, quizas mas de alguna persona tenga que pensar sobre ello.

Es la realidad no hay otra, Cataluña pierde parte del pastel economico que tenia, y seguira bajando, quizas mas de alguna persona tenga que pensar sobre ello.

La culpa es de Madrid :|

Lo triste es que algunos eso se lo creen y lo pregonan, y asi vamos.

Lo triste es que algunos eso se lo creen y lo pregonan, y asi vamos.

Si son felices así

Nou informe del Cidem

Destacats:

- Microsoft prepara un nou centre de recerca a Barcelona
- Oracle posarà en marxa un centre europeu d'R+D a Barcelona
- American Express trasllada a Barcelona el seu centre d'emergències per a Europa
- Decal inverteix 28 milions d'euros en una planta al Port de Barcelona

PD: Dintre estan les notícies ampliades i alguna més

http://www.cidem.com/catalonia/cat/newsletter/2007/butlleti08.jsp

Nou informe del Cidem

Destacats:

- Microsoft prepara un nou centre de recerca a Barcelona
- Oracle posarà en marxa un centre europeu d'R+D a Barcelona
- American Express trasllada a Barcelona el seu centre d'emergències per a Europa
- Decal inverteix 28 milions d'euros en una planta al Port de Barcelona

PD: Dintre estan les notícies ampliades i alguna més

http://www.cidem.com/catalonia/cat/newsletter/2007/butlleti08.jsp
Però si American Express va treure la seva oficina de BCN fa 4 o 5 anys!
:crazy:

S'hauran arrepentit :S

No anem bé. :(

La francesa Saint-Gobain cierra su fábrica de Montmeló y despide a 47 personas

Barcelona. (EFE).- La multinacional gala Saint-Gobain cerrará el próximo 2 de enero su fábrica de Montmeló (Barcelona), donde despedirá a 47 personas, y trasladará la producción a Francia y Alemania, según han informado fuentes sindicales.
La compañía sólo mantendrá en Montmeló a su personal del departamento comercial -una quincena de trabajadores-, al que ha garantizado por escrito que, durante dos años, en caso de despido se aplicarán, como mínimo, las condiciones pactadas en este ajuste.

La plantilla de la empresa en Montmeló, especializada en el sector de los abrasivos, ha ratificado el acuerdo alcanzado en la noche del viernes entre los representantes de Saint-Gobain y los sindicatos.

Los afectados cobrarán una indemnización de 45 días por año trabajado, además de un complemento de entre 500 y 1.000 euros por ejercicio en función de su antigüedad en la compañía.

Saint-Gobain se instaló hace una década en Montmeló tras comprar Debray, empresa centrada en la fabricación de lijas, y desde esta planta exportaba a países como Alemania, Francia y Marruecos.

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20071029/53406566649.html

Que deslocalitzin la producció a païssos on la mà d'obra es més barata está dintre de la normalitat pero que ho fagin a Alemania i França :ohno:

^^ Doncs encara hi ha casos més punyents :D :

L’Albi acogerá una empresa de Barcelona que generará sesenta puestos de trabajo

El alcalde de l’Albi, Víctor Guiu, anunció ayer que esta localidad de les Garrigues acogerá en breve la sección de fabricación de una empresa de Barcelona dedicada a la carpintería de aluminio, la cerrajería de hierro y forja, y la vidrería. La empresa, que ha decidido deslocalizar sus instalaciones de la capital catalana a les Garrigues, generará en los próximos dos o tres años sesenta puestos de trabajo en l’Albi, según explicó el alcalde de la localidad.

Guiu hizo este anuncio tras la inauguración ayer de las obras de reforma y ampliación del Ayuntamiento de l’Albi, acto que presidió el conseller de Governació, Joan Puigcercós. Según explicó el alcalde de l’Albi, la empresa barcelonesa se ubicará en una zona recalificada como industrial entre esta localidad y el Vilosell en una única parcela de tres hectáreas.

La nave de esta nueva industria, que Guiu ha calificado como “muy positiva para la población”, ocupará 7.000 m2, aunque se prevé una ampliación a 14.000 en el futuro, ya que un año después de su apertura se abrirá una cabina de pintura y de lacado de alumnio, y se ubicarán los equipos de montaje de la zona de Lleida, Tarragona y Zaragoza. (...)

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=76616&seccio=Comarcas&fecha=2007-10-28&sortida=03:00:00

Barcelona puja por acoger un centro de EADS de vuelos sin piloto

La patronal quiere destinar los recursos pendientes de asignar de los presupuestos a ese proyecto

Barcelona opta a acoger un centro de excelencia de aviones no tripulados del consorcio europeo aeroespacial EADS. La instalación en Catalunya de ese centro significaría un revulsivo para un sector con poca presencia en la comunidad. Las principales empresas, que son también las que impulsan este proyecto son, entre otras Mier Comunicaciones, Gutmar, GTD o Serra, , englobadas en la asociación empresarial Barcelona Aeronàutica i de L´Espai (BAIE) y asistidas por el Centro Tecnológico para la Industria Aeronáutica y del Espacio (CTAE).

Barcelona compite con otras comunidades españolas y al mismo tiempo, con la candidatura alemana, cuyo gobierno trabaja también para quedarse con esa instalación tecnológica. Los aviones no tripulados se utilizan en funciones civiles como las de control y vigilancia del medio rural o de ciudades, seguimiento de fugas químicas o contaminantes, etcétera.

BAIE impulsa la iniciativa mientras que la Generalitat ya ha iniciado las primeras gestiones, Fuentes del departament de Comerç que dirige Josep Huguet confirmaron las conversaciones y señalaron que impulsan una reunión con la patronal y el Gobierno para trazar el plan de actuación.

El centro de excelencia necesitaría de una inversión de unos 100 millones de euros. El grueso de la financiación debería correr a cargo de la administración central (un 50% aproximadamente). Un 25% debería ser sufragada por EADS y otro 25% por la Generalitat. Fuentes de la conselleria señalaron que debe ser el gobierno central quien lleve el peso inversor.

Fuentes de BAIE creen que la Generalitat podría destinar parte de la inversión en infraestructura pendiente de asignar. El Gobierno incluyó en los presupuestos del 2008 una partida de 643,67 millones de euros que aún no tienen destino. Los recursos deben ir a proyectos de infraestructuras y un centro de este tipo se considera una infraestructura tecnológica.

La importancia del centro es su capacidad para actuar como tractor del aeroespacial catalán. Fuentes de Comerç apoyan la iniciativa pero recuerdan que la industria catalana tiene un peso muy reducido en el conjunto español, de lo que culpan al Gorbierno central. "La aeronáutica tiene como principal tractor económico al Gobierno", señalan en la conselleria.

El objetivo tanto de BAIE como de la Generalitat es evitar que se repita lo que sucedió hace tres años con la planta de ensamblaje de helicópteros de combate Eurocopter, dependiente del consorcio europeo EADS. En 2004, la Generalitat intentó que Catalunya acogiera la factoría pero finalmente fue instalada en Albacete. La presencia del manchego José Bono al frente del ministerio de Defensa fue determinante para ello.

Más allá del centro de EADS, la conselleria cree que el sector deber aprovechar las potencialidades que tiene en ámbitos como el de los satélites, donde Abertis podría actuar como tractor.

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20071030/53406729195.html

^^ Els comentaris son boníssims .

Castells presenta uns pressupostos per al 2008 que creixen un 8% i recuperen ritme inversor

Els pressupostos de la Generalitat per al 2008 han crescut un 8% fins a un total de 34.749 milions d'euros, i inclouen un augment de la inversió del 17% fins a arribar als 5.906,4 milions, segons el projecte de llei que ha aprovat el Consell Executiu. El conseller d'Economia, Antoni Castells, ha presentat al Parlament el projecte per als comptes públics de l'any vinent, que preveuen una millora de l'economia catalana per a l'any 2008 en línia amb l'espanyola, amb un increment del 3% del PIB. Castells ha dit que es tracta d'"un creixement important, encara que suposa una moderació".
Els pressupostos del 2008 es ressentiran, per primer cop en els darrers anys, de la crisi al sector immobiliari, i també preveuen una desacceleració del creixement econòmic, fins al 3%, i també de la creació de llocs de treball.

Acostumats a creixements superiors al 20% en els impostos que graven la compra de l'habitatge, el descens del 13,8% d'aquest any suposa una important pèrdua de recaptació que el govern ha hagut de compensar estalviant en les despeses de funcionament i també endeutant-se un 0,25% del PIB, el màxim permès per la llei d'estabilitat pressupostària quan es tracta d'afrontar inversions productives. (...)

http://www.telenoticies.cat/pnoticies/notItem.jsp?item=noticia&idint=225680

http://www15.gencat.net/ecofin_wpres08/01_presentacio.htm

Volkswagen inaugura a Barcelona el centre de disseny de Seat

A partir d'ara els nous models de la marca Seat es dissenyaran a Barcelona, en un edifici destinat a aquesta finalitat que s'ha inaugurat avui. Es tracta de l'únic centre d'aquestes característiques del grup Volkswagen. Un espai que vol ser símbol d'una nova època per a la marca. Segons el seu president, la fabricació de vehicles de gammes més altes incrementarà el valor de la marca. L'objectiu és aconseguir fabricar 800.000 cotxes d'aquí a deu anys. El president de la Generalitat, José Montilla, que ha presidit la inauguració, s'ha mostrat optimista respecte al futur del sector de l'automoció a Catalunya. Al centre de disseny hi treballaran un centenar d'enginyers, dissenyadors i modelistes.

El president de Seat, Erich Schmitt, ha subratllat que la companyia "no està en venda", ha fixat per al final del 2011 la seva jubilació i ha assegurat que la marca vendrà uns 430.000 vehicles el 2007. A l'acte d'inauguració de l'edifici de disseny de Seat, encapçalat pel president de la Generalitat, José Montilla, Schmitt ha manifestat que ara la filial de Volkswagen va "en segona o en tercera marxa", però que al final del 2011, quan ell deixi la companyia, anirà en setena.

El president de Seat s'ha mostrat "segur" que el grup d'automoció amb seu a Martorell (Baix Llobregat) entrarà en nous segments de mercat gràcies a l'ampliació de la seva gamma de vehicles, amb la qual cosa aconseguirà complir l'objectiu de fabricar 800.000 unitats el 2018. En aquest sentit, s'ha mostrat convençut que el Consell de Vigilància de Volkswagen, que es reunirà la setmana que ve, aprovarà nous projectes de futur per a Seat, companyia que a mitjan 2008 llançarà al mercat dues versions de la quarta generació del model Eivissa -de tres i cinc portes- amb "qualitat Audi", en paraules de Schmitt.

Sobre un altre dels nous models, la berlina i la seva variant familiar -que es començarà a fabricar el 2009-, el president de Seat ha destacat que la nau de xapes per a aquest vehicle "estarà enllestida aviat per provar-la" i disposarà de 540 robots. Schmitt ha advocat per treballar "per incrementar el valor de la marca" i ha posat l'exemple del nou edifici de disseny de Seat, que ha suposat una inversió aproximada de 4,5 milions d'euros i ocuparà 100 enginyers, dissenyadors i modelistes.

Montilla, que ha estat acompanyat pel conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, i pel secretari d'Indústria, Antoni Soy, ha ofert el suport del govern català a Seat. El president de la Generalitat ha reconegut que el sector de l'automoció "ha d'afrontar reptes importants" a causa de la globalització i ha defensat la necessitat de crear "centres d'excel·lència productiva" i de disposar de professionals "ben formats". "Anem en la bona direcció", ha conclòs el president de la Generalitat.

Seat va vendre el febrer del 2006 a l'ajuntament de Sitges el seu anterior centre de disseny, situat en aquesta localitat del Garraf, amb l'objectiu de centralitzar aquestes activitats a la planta de Martorell, on fa uns mesos es van traslladar les oficines centrals de la companyia i on el mes de juliol passat es va inaugurar un centre de desenvolupament de prototips. El nou edifici de disseny de Seat disposa de 5.600 metres quadrats i s'hi gestaran els futurs vehicles de Seat i també alguns del consorci Volkswagen.

http://www.telenoticies.cat/pnoticies/notItem.jsp?item=noticia&idint=225900

BCN gairebé omplirà pel pont amb turisme europeu i espanyol

Barcelona tornarà a ser un gran destí internacional pel pont de Tots Sants. Hotels i apartaments turístics gairebé ompliran de la mà, sobretot, de visitants estrangers. La festivitat, a més del bon clima i del posicionament de Barcelona com a ciutat idònia per a escapades de cap de setmana des de qualsevol punt d'Europa, propiciarà que l'ocupació sigui plena.

A l'allau habitual de visitants estrangers dels caps de setmana s'hi afegeixen els viatgers espanyols i els d'alguns països europeus que fan turisme amb motiu del pont, circumstància de la qual es beneficiaran els gairebé 300 hotels de la ciutat, amb 54.000 places. De fet, el dia 1 encara és possible trobar hotel cèntric a la ciutat, en diverses categories. Ara bé, per als dies 2 i 3 només queden unes quantes places en establiments de cinc estrelles, i en un parell de quatre.

Fonts dels principals grups hotelers, com Catalonia, van indicar que l'ocupació (en el seu cas amb 21 hotels i 5.200 places) serà molt alta, tant de visitants forans que faran una escapada de dos dies com d'espanyols de pont. Una cadena en expansió a la ciutat, Apsis, va indicar que els pròxims dies estan plens tots els seus hotels (de quatre a dues estrelles), amb visitants de tota mena, fins i tot molts grups. Ahir ja només els quedaven habitacions individuals en algun hotel. Però fins i tot havien omplert dissabte l'hotel que ofereixen als afores de Barcelona, a Castelldefels.

El grup Eurostars Hotels, amb sis hotels de quatre i de cinc estrelles, es trobava ahir amb el 87% de les places per al pont ja ocupades "i pujant", van indicar. Els cinc estrelles de luxe més consolidats de la ciutat tampoc no disposaven ni d'una sola habitació. Al Palace (abans Ritz) només hi queden places per demà, mentre que a l'hotel Arts a partir de demà només queden disponibles apartaments de luxe, que costen 2.500 euros.

La mateixa sort correran els apartaments turístics, segons fonts de l'associació Apartur, que calculen una ocupació mitjana del 91% durant el pont, amb puntes del 100% alguns dies. Segons les seves dades, la majoria dels clients són famílies, sobretot del Regne Unit i d'Itàlia, però també hi ha molts viatgers de tot Espanya.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=454532&idseccio_PK=1022

a mitjan 2008 llançarà al mercat dues versions de la quarta generació del model Eivissa -de tres i cinc portes- amb "qualitat Audi", en paraules de Schmitt.

Esperem que no tingui també "preu Audi". Per llavors potser necessiti comprar-me un cotxe. :nuts:

^^ A mi el que em fot es que just aquest any m'he comprat l'Ibiza i l'any vinent ja tindran el model nou :(

Seat model Eivissa? :crazy:

I del Renault model Llacuna què? :D

^^ No hi havia caigut, estic fatal. :sleepy: Eivissa, Còrdova, Lleó... :?

@shadow: Què tal va el teu Festa? xD

@xussep: Home, quan un model ja porta al mercat prop de 5 anys no pots esperar que trigui molt en deixar-se de fabricar. En qualsevol cas, això no té perquè devaluar la teva compra. De fet, els models que ja porten un temps al mercat acostumen a no tenir problemes que sí tenen els més joves i que es van solucionant progressivament al llarg de la vida del cotxe.

^^ Una cosa es Eivissa, ciutat del ambit lingüistic català i una altra "Còrdova" o "Lleó"

En el primer cas no ho trobo malament.

@dirdam, tens raó en el que dius. Però pensa que Seat va treure el nou model de l'Ibiza a finals de 2005. Per tant, només porta 2 anys en el mercat (i s'ha venut força bé, també el León i l'Altea).

Off topic: quan us compreu un cotxe, encara que tingueu molt clar la marca i model, aneu a diferents concessionaris de ciutats diferents. Quan jo em vaig comprar l'Ibiza, vaig anar a Barcelona, Lleida i Osca. Dons a Lleida el model que jo volia em costava 950 euros menys que a Barcelona. Molta pasta per a dos cotxes idèntics en tot.

Doncs com que a Lleida no me'l volia comprar, ja que tinc un concessionari de la Seat a BCN al costat de casa, vaig anar-hi amb el pressupost que em van fer a Lleida i vaig negociar amb el comercial. ;)

Al final me'l vaig comprar aquí a BCN al mateix preu que em feien a Lleida, vaig aconseguir que m'ampliessin la garantia 2 anys més i que em regalessin l'MP3 :D

^^ Ho sento xussep, però l'Ibiza actual el van llençar cap a finals de 2002. Tinc un amic que se'l va comprar llavors. Ho pots comprovar mirant les matrícules del cotxes. Em penso que amb la B no n'hi ha, però sí que n'hi ha del principi de la C. Una altra cosa és que l'hi hagin fet algun retoc, però el model ja en té 5 anys. De totes maneres, ha aguantat molt bé el pas del temps i jo el veig totalment actual; per exemple, el Polo o el Fiesta es veuen més antiquats i són lleugerament més "joves".

Pel que fa als concessionaris, així s'ha de fer. Fa uns anys, al germà de la meva novia li feien millor preu per exactament el mateix cotxe (un Golf TDI) a Guadalajara que a Alcalá de Henares. Els d'Alcalá no s'ho creien i van trucar directament al concessionari de Guadalajara per confirmar-ho. En aquest cas, igualment el va comprar a Guadalajara. Em penso que quanta menys població serveix un concessionari, més problemes té per vendre i més t'abaixa el preu, però no tinc tantes referències com per confirmar-ho. :D

Eroski prepara reestructuración oficinas centrales de Caprabo en L'Hospitalet

El grupo Eroski, que el pasado mes de junio anunció la compra del 75% de Caprabo, prepara una reestructuración de las oficinas centrales de la compañía catalana, que se encuentran en L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) y emplean a unas 700 personas.

Eroski comunicó recientemente a los sindicatos con representación en Caprabo que mantendrá la plantilla de los supermercados e hipermercados de esta enseña, compuesta por unas 18.000 personas en toda España, pero añadió que introducirá cambios en la sede central de L'Hospitalet de Llobregat, ya que algunas funciones se solapan con las que desarrolla la cooperativa vasca en sus oficinas ubicadas en Elorrio (Vizcaya).

La compañía de distribución presidida por Constan Dacosta ha creado un Centro de Asesoramiento Profesional para evaluar el alcance de los cambios y analizar el perfil de cada trabajador, un proceso que, según portavoces de Caprabo, acaba de empezar y se prolongará durante meses.

La sección sindical de CCOO en Caprabo ha anunciado que presentará una denuncia ante la Inspección de Trabajo por la falta de concreción de los planes de Eroski, que ha ofrecido la posibilidad de recolocar a parte de la plantilla en empresas proveedoras del grupo, según fuentes sindicales.

También ha planteado la opción de reubicar dentro de las mismas oficinas centrales a una parte del personal, en función de los departamentos que queden vacíos de contenido y de otros nuevos que se gestionen desde L'Hospitalet a escala de todo el grupo de distribución.

Desde Caprabo insisten en que todavía no existe un dibujo de lo que será la nueva estructura de las oficinas centrales y que se aprovecharán al máximo las sinergias con Eroski.

Sin embargo, las mismas fuentes sindicales han denunciado que desde enero han abandonado voluntariamente la empresa 117 trabajadores en la sede de L'Hospitalet y que se prevé que esta cifra ascienda a 156 a finales de año.

http://co.invertia.com/noticias/noticia.aspx?idNoticia=200710311650_EFE_ET3365&idtel=

^^ Una cosa es Eivissa, ciutat del ambit lingüistic català i una altra "Còrdova" o "Lleó"

En el primer cas no ho trobo malament.

Dirdam parlava de models de cotxes :lol:

Seat Eivissa, Seat Lleó i Seat Còrdova

jo prefereixo el Ferrari Cap Vermell :nuts:

Són coses dels traductors automàtics:

http://72.14.253.104/search?q=cache:Y3R_KWniz4cJ:www.europapress.es/noticia.aspx%3Fcod%3D20070813175609%26ch%3D56+%22renault+llacuna%22&hl=es&ct=clnk&cd=1&gl=us

Dirdam parlava de models de cotxes :lol:
Seat Eivissa, Seat Lleó i Seat Còrdova

:lol: I jo.

Els empresaris catalans fan autocrítica i recorden que no es pot responsabilitzar als polítics dels seus fracassos

L’empresariat català ha d’adaptar-se a la nova economia, ser més ambiciós i no usar els polítics i el Govern com a excuses per justificar els seus fracassos. Aquest contundent missatge l’ha donat aquest dilluns el Cercle d’Economia, l’entitat que agrupa els principals empresaris de Catalunya. El Cercle ha assegurat que “plorar no serveix de res”, en relació a les paraules del president de la patronal de Foment, Joan Rosell, que va denunciar que Catalunya ha rebut un 28% menys d’inversió de l’Estat que Madrid. Segons el Cercle, la responsabilitat és dels empresaris, que “no han estat capaços de liderar nous projectes”.
El Cercle d’Economia s’ha mostrat molt dur amb l’empresariat català i l’ha acusat de ser poc ambiciós. Ha fet públic un contundent document on, entre d’altres coses, apunta que "avui, el món global requereix projectes de tal envergadura que ja no es poden emprendre individualment, amb recursos propis, sense endeutar-se, amb molt pocs riscos i amb temor al canvi i a la innovació; el món ha canviat i l'empresariat català ha d'adaptar-se al nou entorn”. En aquest sentit, insta els empresaris “a arriscar més per adequar-se a les exigències actuals i a abandonar l'individualisme”.

Segons l’informe del Cercle, Catalunya està perdent pols econòmic, la qual cosa s’evidencia en la "falta de noves iniciatives empresarials d'envergadura", en l'"escassa incidència de l'empresariat català en els mecanismes de poder econòmic espanyol" i en el "reduït nombre de grans seus corporatives" que hi ha a Catalunya.

Pel que fa a les causes d’aquesta pèrdua de poder, segons l'entitat empresarial, "la política és molt responsable del clima anímic que avui es viu a Catalunya", però "l'empresariat català té les seves responsabilitats" i ha de començar a assumir-les per evitar, com ha ocorregut els últims anys, que s'accentuï la pèrdua de pes en sectors com la construcció, les telecomunicacions i l'energia.

En aquest sentit, el president del Cercle, José Manuel Lara, ha assegurat que “la situació política no és un impediment per fer coses” i que els empresaris no es poden limitar a lamentar-se, criticar i responsabilitzar els partits i governs de tot de la situació econòmica. "Plorar mai serveix", ha conclòs.

http://www.lamalla.net/economia/article?id=182007

^^ Seny català , avuí dia sembla que no abunda massa

[SIZE="4"]Economía/Empresas.- Alstom Transporte ubicará en Barcelona su centro de diseño[/SIZE

BARCELONA, 5 (EUROPA PRESS).- Alstom Transporte ubicará en Barcelona su centro de diseño, según anunció hoy el vicepresidente de la filial de transporte de la compañía francesa, Xavier Allard, durante la inauguración de la Barcelona Design Week que se celebra del 5 al 9 de noviembre.

http://www.finanzas.com/id.9201870/noticias/noticia.htm

Em sembla que Alstom ja tenía un centre de R+D al Masnou.

El declivi empresarial de Catalunya

Xavier Rius

El més important que va dir el president de la Generalitat en la seva conferència de dilluns passat no va ser sobre l'Estatut, ni sobre el finançament, ni tan sols sobre les infraestructures. El més important va ser quan va dir allò que "necessitem tenir empreses d’origen català, que esdevinguin multinacionals líders en els seus mercats".

Montilla va esmentar "Ros Roca, Almirall, Valira, Grífols, Agrolimen, Ficosa, Uriach, Planeta, per citar només alguns exemples". Però lamento no coincidir del tot amb l'optimisme del president de la Generalitat. A aquest pas haurem de fer una campanya amb el lema "volem empreses catalanes" com els nostres pares -o avis- van fer-ne una altra en ple franquisme amb el de "volem bisbes catalans".

Només cal veure que entre les 50 primeres empreses espanyoles només n'hi ha sis de catalanes. Almenys amb seu a Catalunya, que al capdavall és el que compta a l'hora de pagar impostos, segons un quadre il·lustratiu que publicava diumenge passat el diari El País.

La primera que surt és FCC, en l'onzè lloc del rànquing, després Gas Natural (15è) i la següent, Abertis, ja no surt fins al lloc 34è, tot seguit Agbar (36è), Celsa (42è) i Caprabo (44è). Fins i tot els bascos en tenen una per davant nostre: Corporación Mondragón -no confondre amb l'Orquestra Mondragón-, que surt la setena.

Repsol -en segona posició- està presidida per un català, Antoni Brufau, però és un magre consol. La presa de control de Repsol per La Caixa és l'única operació reeixida de desembarcament de capital català més enllà de l'Ebre. Com se sap, Manuel Pizarro va estroncar el segon intent -Gas Natural amb Endesa- amb la Constitució Espanyola a la mà.

El conseller de Governació, Joan Puigcercós, donava també aquestes dades en la seva conferència d'ahir al Foro Nueva Economía: "de les 25 empreses espanyoles amb un volum més alt de facturació tan sols 4 tenen seu social a Catalunya. I de les 100 empreses espanyoles amb un volum superior de facturació tan sols 19 tenen seu social a Catalunya. En definitiva, Catalunya malauradament ja no és la fàbrica d’Espanya". I això que també va dir una altra cosa encertada: "Jo estic segur que als catalans empenta no ens falta".

José Montilla, per la seva banda, no citava ni Seat ni Codorníu dues empreses que no sé per què em fan patir malgrat els meus escassos coneixements d'economia. Seat perquè, com no espavilin, tard o d'hora entrarà en crisi o se la quedaran els xinesos. Seat, de la que depèn mig Baix Llobregat, té un problema d'identitat: encara no sap què vol ser quan sigui gran tot i que no deu ser fàcil treballar amb la cotila de Volkswagen, que prefereix Skoda. Només cal veure la revifada que ha fet Fiat darrerament a base d'antics models posats al dia.

I suposo que el capital de Codorníu deu estar sindicat, però sinó deu ser un caramelet per a qualsevol multinacional del sector: ben situada al mercat, un capital fragmentat entre diverses branques familiars, primeres pèrdues, i diferents errades de gestió fins que van haver de posar-se en mans de Xavier Pagés.

Només cal recordar el que els hi va passar a vàries generacions d'empreses catalanes els anys 70 i 80. Alguns noms mítics com Corberó, Montesa, Bultaco, Jabones Camp o Vanguard han desaparegut del mapa o han acabat engolides per multinacionals.

Ahir, entre l'espasa i Mònica Terribas, el president de la Generalitat encara posava un altre exemple del declivi empresarial de Catalunya després que Caja Madrid hagi assumit el control d'Ibèria i, de retruc, la famosa Terminal Sud del Prat. "Estaria bé que hi hagués hagut empreses catalanes disposades a comprar Ibèria", es lamentava el president. Té raó, la nostra burgesia també està de reculada.

http://www.e-noticies.com/opinions/el-declivi-empresarial-de-catalunya-32148.html

Anuari Econòmic Comarcal 2007

Aquesta nova edició de l'Anuari comarcal constitueix un pas més en la ja llarga trajectòria de treballs comarcals als quals Caixa Catalunya dóna suport des de fa anys. En aquesta edició, l'equip del professor Josep Oliver, de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha adaptat les seves estimacions del valor afegit català als canvis derivats de l'adopció de la nova base de la comptabilitat regional espanyola (per a l'any 2000). A més de les transformacions estadístiques, l'Anuari introdueix una modificació dels eixos comarcals tradicionals, per adaptar-los al que sembla que acabarà sent la divisió territorial del país. Tot i les incerteses que encara hi ha sobre el disseny final d'aquesta divisió, amb aquesta modificació totes les comarques del país formen part d'un conjunt més homogeni que ajuda a comprendre més bé la seva dinàmica.

Des del punt de vista sectorial, el 2006 es van mantenir les elevades taxes de creixement dels sectors que sostenien els avenços dels anys anteriors (la construcció i els serveis), mentre que la indústria va recuperar un protagonisme desconegut des de finals dels noranta, i el primari es va incorporar a l'expansió i va mostrar un resultat molt positiu, especialment si es compara amb l'exercici anterior. Aquesta dinàmica va situar les comarques centrals entre les que presenten un major ritme de creixement (4,3%), seguides de les del Camp de Tarragona (4,1%), de les Terres de l'Ebre (4,1%) i del Pla de Lleida (4,0%), totes amb augments per sobre la mitjana del país. Les comarques de Girona (3,6%), les de l'eix metropolità de Barcelona (3,6%) i les de muntanya (3,2%) tanquen la relació.

http://www.caixacatalunya.es/CDA/caixacat/redirect.html?link=http://www.caixacatalunya.es/caixacat/cat/ccpublic/particulars/publica/pb_aec_07.htm

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%202/eaa139e7.jpg

estem perdent el sector primari a alta muntanya :(

Més:

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%202/c387ef52.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%202/aa42001f.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%202/0aecd9a5.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%202/9e35aa13.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%202/b66bd3c0.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%202/285e899e.jpg

L’exemple de la Catalunya Central

Xavier Bosch

Catalunya ha fet els deures. No hi ha ni una sola comarca que l’any 2006 presenti un producte interior brut negatiu en l’any que, en el conjunt del país, el PIB ha crescut un 3,71%. Així ho indica l’Anuari comarcal de Caixa Catalunya que s’ha donat a conèixer aquesta setmana i que destaca que les comarques centrals són les que presenten millors notes, amb una mitjana d’un 4,3% de taxa de creixement.

És una dada molt important i que indica la recuperació de l’activitat econòmica i industrial de les comarques de l’Anoia, el Bages, Osona, el Berguedà i el Solsonès, que a l’inici de mil·lenni van haver de patir de valent. Aleshores les deslocalitzacions i la desorientació per un món global no prou ben previst van ser un daltabaix per a la indústria de la zona. En aquella tendència tan negativa hi havia el perill de deixar-se arrossegar per la bola de neu.

En realitat, ha passat el contrari. La por els ha fet esmolar l’enginy. Han sorgit un munt d’emprenedors que ens fan ser optimistes. Han aparegut un bon grapat d’empresaris discrets, dels que no volen sortir als diaris, i que a base de risc, de visió i de molta feina, tiren endavant un munt d’empreses mitjanes que són el canemàs que ha de vertebrar la indústria catalana del primer terç de segle. Un exemple de com s’espavilen aquestes comarques centrals és el que ha fet Caixa Manresa a Sant Benet del Bages.

Ho vaig veure ahir. D’un monestir pràcticament en ruïnes tenim un conjunt romànic recuperat amb una museïtzació moderna excel·lent –a càrrec d’Eudald Tomasa– i tres nous edificis que fan de Món Sant Benet un lloc de visita obligada. És la combinació precisa entre Romànic i tecnologia virtual. La visió perfecta de prats, pedres i acer inoxidable. La història i el futur. L’espiritualitat i el negoci. Com diu J.V. Foix: “M’encanta el nou, m’enamora el vell”.

http://www.avui.cat/article/opinio/14991/lexemple/la/catalunya/central.html

Anys enrere, Mango havia tingut roba per a home. Suposo que no va tenir gaire èxit, o bé la companyia va decidir centrar-se només en la línia femenina. Potser ara seria diferent...

La cadena Mango hará ropa para hombre

• Entre los nuevos objetivos del grupo figura duplicar en los próximos cuatro años su facturación y su beneficio

El presidente y fundador de la cadena de tiendas Mango, Isak Andic, ha anunciado hoy que su grupo doblará su tamaño en cuatro años y que ofrecerá, por primera vez, moda para hombre.

Entre los nuevos objetivos del grupo figura duplicar en los próximos cuatro años su facturación y su beneficio, ha señalado hoy el fundador de este grupo de confección durante una jornada organizada por la Asociación para el Progreso de la Dirección (APD).

Fuentes de Mango consultadas por Efe han explicado que este desembarco en la moda de hombre comenzará con una pequeña colección que se comercializará en marzo, en la próxima colección de primavera verano.

Mango es el segundo grupo de moda española, con una plantilla de 7.500 personas, además de 23.000 de otras empresas que sólo trabajan para Mango, un total de 1.050 tiendas en 90 países y 1.300 millones de euros en facturación.

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20071113/53410754700.html

^^ Em sento el Pitoniso Pito. :lol:

Per cert, el post té més d'un any. :crazy:

^^ Em sento el Pitoniso Pito. :lol:

Per cert, el post té més d'un any. :crazy:
xD

La cadena Mango hará ropa para hombre

• Entre los nuevos objetivos del grupo figura duplicar en los próximos cuatro años su facturación y su beneficio

El presidente y fundador de la cadena de tiendas Mango, Isak Andic, ha anunciado hoy que su grupo doblará su tamaño en cuatro años y que ofrecerá, por primera vez, moda para hombre.

Entre los nuevos objetivos del grupo figura duplicar en los próximos cuatro años su facturación y su beneficio, ha señalado hoy el fundador de este grupo de confección durante una jornada organizada por la Asociación para el Progreso de la Dirección (APD).

Fuentes de Mango consultadas por Efe han explicado que este desembarco en la moda de hombre comenzará con una pequeña colección que se comercializará en marzo, en la próxima colección de primavera verano.

Mango es el segundo grupo de moda española, con una plantilla de 7.500 personas, además de 23.000 de otras empresas que sólo trabajan para Mango, un total de 1.050 tiendas en 90 países y 1.300 millones de euros en facturación.

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20071113/53410754700.html
^^Per fi!!
:happy:
Jo tinc roba masculina de MANGO de fa anys (abans la feia) i m'agrada molt.
:yes:
Què bé que la tornin a fer!
:okay:

^^ Sí, i és una mica "ajustadeta". Ja ens ho vas dir fa un any. :rofl:

^^ Sí, i és una mica "ajustadeta". Ja ens ho vas dir fa un any. :rofl:
:nuts:

Los ingresos de Fira crecen el 24% por los grandes salones

Los últimos pabellones se retrasan por la expropiaciones

AMANDA MARS - Barcelona - 14/12/2007

El tirón de Fira de Barcelona, con grandes salones como el de telefonía móvil 3GSM (ahora rebautizado como Mobile World Congress), el de moda Bread & Butter y el crecimiento de otros como el Automóvil se traduce en euros contantes y sonantes: la institución espera ingresar 128,5 millones este año, lo que supone un aumento del 23,9% tanto respecto a 2006 como respecto a 2005, año que se considera "ferialmente comparable" por coincidir en buena parte de las exposiciones.

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/ingresos/Fira/crecen/24/grandes/salones/elpepuespcat/20071214elpcat_7/Tes/

^^ Sí, i és una mica "ajustadeta". Ja ens ho vas dir fa un any. :rofl:

Segur que també deia que mai no veu la tele i que parla 30 idiomes... :D:D

Segur que també deia que mai no veu la tele i que parla 30 idiomes... :D:D
Ara ja veig la tele, però només parlo 8 idiomes.
;)

La Caixa negocia la compra de un banco polaco

El magnate polaco Leszek Czarnecki está a punto de vender su participación mayoritaria en el grupo financiero Getin Holding a La Caixa. El acuerdo podría elevarse hasta 3.200 millones de dólares (unos 2.220 millones de euros), según el periódico Rzeczpospolita. El diario, que citó a fuentes no identificadas, señaló que la entidad catalana está realizando un proceso de revisión de libros de Getin.

Getin es uno de los pocos bancos del mercado polaco que no está controlado por instituciones extranjeras. Czarnecki es uno de los hombres más ricos de Polonia y controla el 56% de Getin. En 2001, vendió la compañía de leasing EFL a Credit Agricole.

http://www.elpais.com/articulo/economia/Caixa/negocia/compra/banco/polaco/elpepueco/20071217elpepieco_3/Tes

Ara ja veig la tele, però només parlo 8 idiomes.
;)

Jo també en parlo 8, el que passa és que la gent no m'entén quan parlo en 6 d'ells. :D

fijBUeqiW0g

La multinacional danesa Viking desembarca en Cataluña


La empresa se instalará en una nave industrial de 1.800 m² en el polígono Pedrosa de l'Hospitalet de Llobregat

Viking Life-Saving Equipment Ibérica S.A, empresa dedicada al suministro de sistemas de salvamento para cualquier clase de actividad marítima y proveedor de equipos de seguridad y supervivencia para organizaciones de defensa, aviación y cuerpos de bomberos, ha alquilado una nave de 1800 m² en el polígono industrial Pedrosa situado en la localidad de L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) con el objetivo de abrir una base de servicios para el puerto de Barcelona. La operación ha sido asesorada por la división industrial de FORCADELL.

http://www.immo-news.net/La-multinacional-danesa-Viking-desembarca-en-Cataluna_a3376.html

La cadena Café&Té compra los 30 locales de la empresa Kroxan por dos millones

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=75178&seccio=Econom%C3%ADa&fecha=2007-09-12&sortida=03:00:00

Ja han iniciat el rebranding. El Kroxan de la Rambla de Ferran de Lleida és ara "Café & Té". http://www.larp.be/forums/style_emoticons/default/bye2.gif

Tal com proposa Cofide encetem un nou tema per debatre sobre cap on va Catalunya, encara que hem parlat de moment de BCN.

Sabem cap on anem?
Estem fent les coses bé?
Vivim el dia a dia sense massa planificació?
Vivim del passat?
Què passarà d'aquí un anys?


Doncs jo crec que aquest és el principal problema de BCN avui en dia, el fet que no tingui un centre de negocis potent. Potser Glories no és el lloc més idoni, però DM crec que sí que ho hauria de ser... però clar, ja no hi ha espai. La plaça Europa crec que és força interessant però també crec que li falta alçada, però al menys és un projecte en el que el conjunt està ben pensat i combina oficines, hotels i residencial.

El tema que crec que s'ha de plantejar BCN és saber què vol fer en un futur. Si no es creen les infraestructures necessàries i algun cluster potent les multinacionals preferiran anar a Madrid i totes les empreses associades (consultories, etc) també perquè és on es talla el bacallà. Si no es vol fer això, o es comencen a crear empreses potents catalanes, com la Nokia a Finlàndia, que ens permeti competir mundialment o no sé molt be què farem.

Està molt bé que hi hagi equipaments per tothom, però també crec que cal fer una reflexió seriosa per saber cap on anem, perquè el 22@ encara no acaba d'arrancar, i les oficinetes que es creen són per empreses mitjanes i petites, que potser és el que ens toca, no ho sé.

Ho sento per si m'he sortit massa del topic :nuts:

I com es crea una empresa potent com Nokia? Em sembla això com parlar del sexe dels àngels... com es fa? Ho ha de fer l'Ajuntament o la Generalitat? No crec... això ha de sorgir de la iniciativa privada i per tant, si vols una empresa tant potent tu mateix o qualsevol altre pot començar a fer-la, perquè no sortirà del no-res. ;)

I això del cluster no garanteix res, hi ha molts altres factors que fan que una empresa s'instal·li a una ciutat o una altra. I fer un gran cluster si no hi ha demanda és una temeritat. Hi ha noticies de que alguna empresa es vulgui instalar i no trobi oficines? No, llavors això no és problema. Una altra cosa és el nostre freakisme i les ganes que tenim de tenir una Défènse, això és moooolt diferent, però realment no respon a les necessitats actuals de la ciutat.
Què es podria fer un cluster ajuntant totes les torretes que es fan aquí, allà..? Sí, però s'ha optat per un model on les diferents activitats conviuen i ara no es pot canviar, no es pot.

Sí segurament tens raó. Però el problema és que no veig clar quin serà el futur de BCN. Es parla molt de que el futur són empreses del coneixement i mil mandangues però jo no acabo de veure que estiguem avançant gens. Hi ho dic pq sóc ingenier informàtic i més o menys sé com està el meu sector, que és un dels implicats en tot això, i en els últims anys no s'ha avançat massa la veritat... Empreses, no hi ha masses noves, la veritat, però bueno, ja es veurà... potser sí que el meu freakisme fa que vulgui anar més enllà de la realitat i del que toca.

Salut!

És molt difícil... ja s'estan fent els primers passos però és que ens hem adormit. Venim d'uns anys enrere, dècades on només hi havia turisme i indústria, però no tota la indústria que tenim és potent...Hi ha de tot, però hi ha moltes fàbriques que fabriquen productes de poc valor realment, tothom voldríem empreses que es dediquessin a dissenyar xips per ordinador que no fàbriques on es fan escombres, perquè això no va enlloc, les escombres les fan molt més barates a la Xina.

Si ens donem una volta per la majoria de polígons industrials de Catalunya el que trobem són fàbriques petites, poc competitives, que fabriquen coses de poc valor afegit, que no exporten... canviar aquest model no es fa d'un dia per l'altre. El meu germà treballa en una fàbrica on hi ha 25 persones que fabriquen els marcs dels quadres... i exporten a la resta d'Espanya i una mica a l'estranger.. :D On va això realment? Enlloc... on va la SEAT? Enlloc tampoc... però bé, és un tema mooolt gran i que no crec que s'hagi de tractar en aquest tema no? Millor que algú enceti un tema per debatir sobre el present i futur de l'economia catalana :D

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%202/2ccf3395.gif

www.atc.cat

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=4cb4d5fbf8a37110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%202/2ccf3395.gif

www.atc.cat

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=4cb4d5fbf8a37110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD
M'agrada l'emblema, simbolitza Catalunya.
:)

M'agrada l'emblema, simbolitza Catalunya.
:)

Però el punt blau més gran hauria d'estar a sobre de l'A d'agència, per a ser rigorosos..

:D

M'agrada l'emblema, simbolitza Catalunya.
:)

Simbolitza Catalunya perquè és un triangle? O perquè a les Terres de l'Ebre paguen més? :D A mi no m'agrada el logo, em recorda a Vueling.

M'agrada l'emblema, simbolitza Catalunya.
:)

Si al servei sempre d'Espanya. :nuts:

Rectifico pq l'he vist a la tele i és sobre fons rosa!
:puke:

Nissan acomiadarà 450 treballadors de la planta de Barcelona

La companyia automobilística Nissan ha anunciat que presentarà un Expedient de Reducció d'Ocupació (ERO) que afectarà uns 450 treballadors de la planta que té a la Zona Franca, a Barcelona. Nissan ha justificat aquesta decisió pel descens, del 7,3%, dels volums previstos de producció.
Nissan ha publicat un comunicat on explica que, segons les seves previsions, durant l'any vinent la producció de la planta de Barcelona se situarà en les 178.870 unitats. Això suposarà una reducció del 7,3% respecte a la producció actual i la retirada del tercer torn dels models Pathfinder i Navara a partir d'abril.

La caiguda de la producció està causada, segons la companyia, per la fortalesa de l'euro respecte al dòlar, cosa que perjudica les exportacions, l'inici de la producció del model Navara a Tailàndia i els impostos a l'automoció per motius mediambientals que afecten els models tot terreny.

Tot plegat, farà que l'empresa acomiadi 450 dels més de 4.000 treballadors de Nissan a Catalunya. De moment, des del sindicat UGT ja han assegurat que s'oposaran a l'ERO i intentaran salvar els llocs de feina.

http://www.lamalla.net/economia/article?id=186266

TARRAGONA |
El Camp, consolidat com a motor català
La demarcació de Tarragona és la 'més rica' de Catalunya i la sisena de l'Estat espanyol, amb un PIB per habitant de 25.631 euros.

http://aqui.cat/avui/fotos/1199953058.jpg

Redacció/ACN | redaccio@aqui.cat | Tarragona

El delegat del Govern a Tarragona, Xavier Sabaté, va fer balanç del primer any de Govern d'aquesta legislatura, on va destacar l'important creixement econòmic que ha experimentat el Camp de Tarragona en els darrers dos anys, erigint-se com a «motor econòmic de Catalunya».

En el repàs de les principals actuacions del Govern al territori, Sabaté va destacar el desplegament de la Llei de Dependència, així com el Pacte Nacional de l'Habitatge, que preveu la construcció de 30.000 nous habitatges a la demarcació en els pròxims 10 anys.

Centre d'investigació en energia
Sabaté va explicar que les negociacions per emplaçar el nou centre d'investigació en energies renovables a Tarragona avancen favorablement. Abans d'acabar el gener hi haurà una reunió entre l'Ajuntament i la Generalitat per acabar de concretar el projecte i dotar-lo de màxim contingut possible.

En un altre ordre de coses, el delegat va explicar que el Camp de Tarragona està preparat per afrontar amb èxit el canvi de cicle econòmic que comença a haver-hi amb la crisi del sector de la construcció. Sabaté calcula que l'atur augmentarà cap a l'estiu, però confia que els altres sectors productius del territori puguin absorbir, almenys una part, els aturats provinents del món de la construcció. És per això que va ressaltar la importància de la diversificació econòmica que hi ha en el territori, on s'intenta buscar l'equilibri entre el sector turístic, industrial, dels serveis i de la construcció.

Resultats amb èxit en educació
En l'àmbit de l'educació, Xavier Sabaté va explicar que s'han obtingut uns resultats extraordinaris que difícilment es tornaran a repetir per l'espectacularitat de les xifres que s'han aconseguit aquest darrer any. En aquest sentit, el delegat va explicar que a l'inici de curs l'actual la plantilla de professors del Camp de Tarragona s'ha incrementat en més de 550 nous docents i que s'han convocat prop de 3.000 places de places docents per reduir la xifra de personal interí. Durant l'any passat es van acabar 15 centres educatius a la demarcació, i per aquest any es duran a terme obres en 9 centres, per un import de 23 milions d'euros.


Sabaté va insistir també en la necessita d'impulsar la política lingüística en el territori i va anunciar que estan preparant un acord amb la companyia Ryanair per promoure l'ús del català en els serveis de la companyia aèria que opera a l'aeroport de Reus.

El delegat del Govern, Xavier Sabaté, va anunciar que abans d'acabar aquest any començaran les obres de la nova Escola Oficial d'Idiomes de Tarragona. Sabaté espera que abans de l'estiu ja estigui finalitzat el projecte i es puguin adjudicar les obres.


Salut!

Motor? :crazy:

Aquest article hauria d'anar a "Cagadas periodísticas y lomásdurpodromo".

Motor? :crazy:

Aquest article hauria d'anar a "Cagadas periodísticas y lomásdurpodromo".

Eing???

pq ho dius???

Eing???

pq ho dius???

Perquè el motor es presisament el motor. La locomotora de Catalunya és i serà Barcelona.

La renta per càpita te res o poc a veure en això.

Sinó el motor de Catalunya sería Matadepera :nuts:

PD: Acabo de rellegir la notícia , "com a motor català". ahhhh , llavors encara . Abans havia llegit "com el motor català".

Perquè el motor es presisament el motor. La locomotora de Catalunya és i serà Barcelona.

La renta per càpita te res o poc a veure en això.

Sinó el motor de Catalunya sería Matadepera :nuts:

PD: Acabo de rellegir la notícia , "com a motor català". ahhhh , llavors encara . Abans havia llegit "com el motor català".

Home no és l'únic està clar, però tenin el sector petroquímic més gran del sud d'Europa i un sector Turístic força potent, amb el Port de Tarragona en ple creixemnt, algo som xDDD :lol::lol:

Home no és l'únic està clar, però tenin el sector petroquímic més gran del sud d'Europa i un sector Turístic força potent, amb el Port de Tarragona en ple creixemnt, algo som xDDD :lol::lol:

Home cla , pero no el motor de Catalunya :lol:

Les 4 demarcacions catalanes, entre les 10 més cares de l’Estat

Líders en preus, no en riquesa

Si contrastar informacions ajuda en la recerca de la veritat, creuar magnituds diferents contribueix a rebaixar els dubtes sobre la veracitat de les estadístiques fredes i a trencar certs mites. Catalunya té les seves quatre demarcacions entre les 10 més cares de l’Estat: Barcelona i Girona ocupen el primer i el segon lloc, i Lleida i Tarragona, el novè i el desè. En canvi, en el rànquing de renda familiar ajustada, és a dir, la que computa rendes en espècie com els serveis públics sanitaris i escolars, el Principat queda força per sota de la mitjana en aquest top ten de territoris.

Així es pot comprovar a l’última entrega del balanç econòmic regional que periòdicament publica la Fundació Espanyola de les Caixes d’Estalvis (Funcas), que, amb xifres corresponents al 2006 i subscrita pels experts en distribució regional de la riquesa a Espanya Julio Alcaide i el seu fill, Pablo, explica que, només Girona, amb un nivell 118,9 sobre el 100 atribuït a la mitjana espanyola de renda ajustada es desmarca d’aquest contrast.

Barcelona i Lleida, amb un nivell 102 totes dues, i encara més, Tarragona, amb 89,8, cauen del rànquing encapçalat per demarcacions considerades cares i riques com les tres basques: Biscaia (132), Guipúscoa (121) i Àlaba (119,2), i fins i tot altres de més remotes, com Sòria, que al nivell 116, iguala Madrid.

D’aquesta manera, la demarcació de Barcelona, que és un 9% més cara que la mitjana espanyola, queda al lloc vint-i-quatrè de renda familiar ajustada, però el contrast és encara més evident en el cas de Tarragona, que, si és la desena demarcació en preus alts, se situa en el lloc 43è (de 52 demarcacions).

http://www.avui.cat/article/economia/18368/demarcacions/catalanes/entre/mes/cares/lestat.html

^^ Té collons la cosa, i seguim sense queixarnos a la resta de l'estat :bash:

Un local en Paseo de Gracia, a 26.000 euros el metro cuadrado

TIENE 2.000 M2 Y ESTÁ OCUPADO POR UNA ZAPATERÍA 'VOGUE'

La operación reportó a la inmobiliaria que realizó la operación 52 millones de euros

BARCELONA.- Los precios de los locales comerciales en el Paseo de Gracia de Barcelona han alcanzado un nuevo récord después de que el pasado año se cerrara una operación de compraventa a 26.000 euros el metro cuadrado.

La operación afecta a los bajos del inmueble situado en el número 30 del Paseo de Gracia, en donde se ubica la zapatería Vogue, que se encuentra de alquiler, y que disponen de una superficie total de 2.000 metros cuadrados.

http://estaticos02.cache.el-mundo.net/elmundo/imagenes/2008/01/14/1200305965_g_0.jpg

Bon Preu creix en els deu primers de l'exercici del 2007 un 16,6% i preveu tancar-lo amb unes vendes netes de 442 milions

El grup de distribució Bon Preu va tancar els deu primers mesos de l'exercici 2007 havent augmentat la xifra de negoci en un 16,6%, respecte al mateix període de l'any anterior, segons ha informat l'empresa en un comunicat. Aquest període comprèn del mes de març al de desembre.

La xifra és considerada com a 'molt satisfactòria' pel Grup Bon Preu i 'en línia amb l'evolució del grup els darrers anys'. Segons la previsió de la societat osonenca amb vista al tancament de l'exercici vigent, que es farà el pròxim 29 de febrer, Bon Preu pot assolir un volum de vendes netes de 442 milions d'euros.

http://www.avui.cat/article/economia/18434/bon/preu/creix/deu/primers/lexercici/preveu/tancarlo/amb/unes/vendes/netes/milions.html



Em sembla que només tenen presencia a Catalunya :dunno:

^^ Sí, només tenen establiments a Catalunya.

Novartis farà a Catalunya el seu fàrmac més venut

La planta de Barberà del Vallès competia amb Turquia i Itàlia pel Diovan | Nàpols en farà la meitat de la producció. El projecte aporta eficiència per garantir el futur del centre d'especialitats farmacèutiques

http://www.avui.cat/article/economia/19089/novartis/fara/catalunya/farmac/mes/venut.html

El grup clínic català Werfen paga 107 milions per Inova

Amb l'adquisició als Estats Units, la companyia presidida per Josep Maria Rubiralta reforça l'aposta per l'alta tecnologia de diagnòstic i amplia la plantilla a 3.500 treballadors, 400 dels quals dedicats a R+D

http://www.avui.cat/article/economia/18958/grup/clinic/catala/werfen/paga/milions/inova.html

El grup Simon posarà en marxa una nova factoria al Marroc

El fabricant català de material elèctric Simon ha iniciat la construcció d'una segona planta a Tànger (Marroc) que li permetrà manufacturar els productes de més valor afegit i sèries més curtes que fabricats a l'Estat espanyol es disparen de preu. Si bé la producció actual de la factoria marroquina es destina al seu mercat intern, la nova serà per a l'exportació, bàsicament a Espanya i a Europa.

http://www.avui.cat/article/economia/18825/grup/simon/posara/marxa/una/nova/factoria/marroc.html

El Banc Sabadell gana 782 millones en 2007, un 37,4% más

Madrid. (EFE).- El beneficio neto consolidados del Banco Sabadell se han situado en 782 millones de euros en el 2007 con lo que los resultados han bajado el 13,9% en 2007, a causa de la falta de atípicos que generó la venta de la inmobiliaria Landscape en el año anterior.

También la venta de Excell Bank, reportó 26 millones de extraordinarios, y la salida de bolsa de Fluidra también aportó algún ingreso durante el año 2007, pero no fueron plusvalías comparables con las generadas por Landscape, si bien han servido para destinar un paquete de provisiones extraordinarias voluntarias para reforma del personal y cubrir incertidumbres del mercado inmobiliario.

Sin embargo, estos atípicos están muy lejos de los más de 300 millones de plusvalías que se obtuvieron en 2006 de la venta de Landscape a Astroc.

Ya entonces, Banco Sabadell señaló que los resultados del 2006 no eran comparables con los del año anterior y el beneficio neto del Banco Sabadell hubiera crecido el 37,4% en 2007, sin tener en cuenta estas plusvalías.

Las dotaciones extraordinarias han alcanzado los 130 millones de cargos extraordinarios, entre el ajuste de personal y las dotaciones en previsión de posibles problemas futuros en el sector inmobiliario, según ha explicado hoy el presidente del banco, Josep Oliu.

El margen de intermediación, sube hasta un 20% con respecto al 2006, y su rato de morosidad, el 0,47 por ciento, entre las más bajas del sector.

El margen de explotación, el que mejor refleja la evolución de la actividad puramente bancaria, creció el 30,1%, mientras que los créditos a la clientela llegaron a 55.632 millones, el 13,6% más, y el total de recursos de clientes gestionados alcanzó los 80.247 millones, superior en un 7,9%.

Los ingresos por comisiones han aumentado el 14,5% en el 2007 hasta 630 millones mientras que los gastos de explotación aumentaron el 12,1% hasta 1.025 millones de euros.

Oliu ha destacado hoy que Banco Sabadell cambió el foco de la gestión comercial en cuanto se captó el giro en la liquidez de los mercados en el segundo semestre del año y así en el primer semestre se seguían dando más créditos que depósitos que se captaban.

En cambio ya se cerró el último trimestre captando casi 3.000 millones en depósitos y rebajando los créditos a poco más de 1.000 millones.

"La situación del liquidez del banco es absolutamente boyante y somos prestamistas en el mercado interbancario y además tenemos 10.000 millones disponibles de liquidez en títulos del Banco Central Europeo que no vamos a necesitar", ha asegurado el presidente del banco.

Según Oliu, "más de la mitad del balance del banco vence a menos de un año y sólo un 21% del banco son hipotecas, por tanto somos un banco muy líquido".

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080124/53429533010.html

^^ I el banc de Terrassa? :?














:D :jk:

Lleida segueix tenint la taxa d'atur més baixa d'Espanya

Lleida segueix tenint la taxa d'atur més baixa d'Espanya. Segons les dades fetes públiques avui per l'Institut Nacional d'Estadística, la taxa d'atura a la província de Lleida és d'un 3,10%. Tot i que és més alta que la registrada ara fa tres mesos, Lleida ha vist com es reduïa el número de persones inscrites a les oficines de l'atur. Segons les dades de l'Enquesta de la Població Activa (EPA), en el darrer trimestre de 2007 hi havia a Lleida 6.200 persones aturades davant les 6.300 del trimestre anterior. Pel que fa a població ocupada, 2007 va acabar amb 195.000 persones amb feina a Lleida davant les 200.600 del trimestre anterior.

SEGRE

:cul:

:D

^^ El que no diu el SEGRE (seguint la seva tònica habitual de diari més aviat provincià, localista i de rigor dubtós) és que Lleida deu tenir una de les taxes més altes de tota Espanya de jubilats (i clar, aquest col·lectiu no compta per a l'INEM)....

^^ I el banc de Terrassa? :?
















:D :jk:

Va fer fallida fa molt anys :(

http://62.15.226.148/fot/2008/01/21/7164638.jpg


:cry: :cry: :cry:

Roca compra un 50% de Cosmic per ampliar la seva gamma alta i potenciar les exportacions

El fabricant de sanitaris Roca Corporació ha comprat un 50% del grup Cosmic per ampliar el seu negoci d'accessoris, complements i mobles de bany de gamma alta i impulsar les exportacions en mercats com França, Itàlia, Portugal, Alemanya, el Japó i els Estats Units.

Cosmic és una empresa fundada el 1985 a Barcelona que es dedica a la fabricació i la comercialització d'accessoris, complements i mobles de bany de gamma alta.

Roca Corporació, amb centres de producció en quatre continents, va anunciar recentment la congelació de les seves inversions a Espanya

http://www.avui.cat/article/economia/19769/roca/compra/cosmic/ampliar/la/seva/gamma/alta/potenciar/exportacions.html

Vueling admet converses amb Clickair sobre una possible fusió

Aquest dimarts, el diari econòmic Expansión ha obert amb la notícia d’una possible fusió entre les dues principals aerolínies de baix cost espanyoles: Vueling i Clickair. Els rumors s’han intensificat després que la Comissió Nacional de Valors hagi decidit suspendre la cotització a borsa de Vueling en espera, ha apuntat, “d’una informació rellevant” sobre la companyia. A mig matí, Vueling ha desmentit la possible unió amb la seva principal competidora i ha assegurat que cap membre del seu equip directiu ha establert negociacions en aquest sentit. Una hora després, però, el grup Planeta, principal accionista de Vueling, ha reconegut "converses" amb Clickair "i altres companyies" i, per tant, la unió no es descarta. De moment, sobre les 12.15h, Vueling ha tornat a cotitzar a la borsa.
En un primer moment, Vueling ha volgut desmentir a través d'un comunicat les informacions publicades sobre l’inici de converses per fusionar-se amb Clickair. La companyia no ha citat en cap moment Clickair i s’ha limitat a dir que ningú del seu equip directiu ha establert negociacions amb “un competidor”. A més, ha subratllat que el seu “consell d’administarció no ha tractat sobre aquest assumpte en cap de les seves sessions”.

Poc després, però, el grup Planeta, que és el principal accionista de Vueling, s'ha despenjat del comunicat oficial de la companyia i ha reconegut que, com assegurava Expansión, sí que ha iniciat converses amb Clickair i també amb altres companyies per tal d'augmentar el valor de Vueling. Ha assegurat, però, que de moment no s'ha arribat a cap acord ni a cap compromís.

En cas que es produís la fusió entre Vueling i Clickair, el nou consorci es convertiria convertit en la tercera aerolínia espanyola, amb més de 10,7 milions de passatgers anuals. Les dues companyies tenen una oferta similar i, per tant, són grans competidores.

http://www.lamalla.net/economia/article?id=188240

^^ de llibre...

Un estudio del BBVA rebaja hasta el 2,7%, el crecimineto de la economía catalana para 2008

La previsión reduce en un punto porcentual el incremento registrado el año pasado pasado 2007

Barcelona. (EFE).- La economía catalana crecerá este año un 2,7%, un punto porcentual menos que el incremento registrado el pasado 2007 (3,7%), en un contexto de desaceleración e incertidumbre internacional, según la revista 'Situació Catalunya' de BBVA.

Seguir leyendo noticia

A pesar de esta desaceleración, ya apuntada en 2007, la economía de Catalunya cuenta con apoyos para hacer frente al incierto entorno actual, como un mercado de trabajo que ha mejorado su capital humano y una movilidad laboral entre sectores que favorece su adaptación a las circunstancias, indica el mismo informe de la entidad bancaria.

La nueva edición de 'Situació Catalunya' ha sido presentada hoy en rueda de prensa en Barcelona por el director del BBVA en Catalunya, Pedro Fontana, y las economistas del servicio de estudios de la entidad, Mayte Ledo y Silvia Holgado, que no se han atrevido a hablar de cambio de ciclo económico, sino de periodo de desaceleración.

Holgado ha estimado que el descenso del gasto de los hogares catalanes y la caída de la demanda de viviendas continuará en los próximos trimestres, lo que supondrá un freno en el sector de la construcción que se compensará, en parte, por la obra pública.

El sector industrial, por su parte, continuará creciendo pero de forma lenta, por las perspectivas moderadas de la demanda doméstica y del exterior, fundamentalmente del resto de Europa.

Este año será, según las perspectivas del BBVA, un ejercicio en el que la moderación de la actividad económica será más pronunciada, ayudada también por el incremento de los precios del petróleo y en los alimentos básicos, como los cereales.

Aunque la economista no ha anticipado la intensidad de este proceso de desaceleración, en la revista se indica que por la evolución reciente de la coyuntura y los fundamentos de la economía catalana "parece razonable pensar en un freno en la actividad comparable con el que se produjo en la segunda mitad de 2001 y final de 2002".

A pesar de estas perspectivas poco halagüeñas, Ledo ha indicado que con unos apoyos como los "tipos de interés históricamente reducidos y un mercado laboral mejor posicionado que en el pasado, la economía catalana puede afrontar la situación actual".

También prevé una moderación de la inflación en este primer trimestre de 2008, con un crecimiento anual medio del 3,5%, aunque mantendrá un diferencial con España del 0,2% y con la zona euro del 1,3%.

El estudio del banco afirma que la economía catalana continuará creando empleo este año, aunque menos intensamente que en ejercicios anteriores y que "la magnitud del impacto no será dramática" porque la mayor dotación de capital humano "incide positivamente en la probabilidad de mantenerse empleado".

Las estimaciones indican que la tasa media de creación de empleo continuará su trayectoria decreciente este año y se situará en un 0,7%, dos puntos porcentuales menos que el año pasado. Es positiva, además, según Mayte Ledo, la alta movilidad entre sectores en situaciones de ajuste, como la construcción residencial, hacia obras ramas de actividad, como servicios e industria.

"Los trabajadores con estudios universitarios muestran una probabilidad cinco puntos mayor de continuar empleados que los que tienen estudios primarios", indica el estudio, que también valora la flexibilidad laboral como un "efecto significativo" de continuar ocupado.


http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080207/53433806663.html

Casa Tarradellas factura un 8,5% más en 2007, con ventas de 510 millones de euros

Madrid. (EFE).- La empresa catalana Casa Tarradellas cierra 2007 con una facturación total de 510 millones de euros, cifra que supone un crecimiento del 8,5 por ciento respecto al ejercicio anterior.

Casa Tarradellas, firma centrada en la elaboración de platos refrigerados y elaborados cárnicos, mantiene su posición líder en las categorías de producto en las que trabaja, especialmente la de pizza refrigerada, asegura la empresa en un comunicado.

Por categorías de producto, los platos refrigerados supusieron el 55 por ciento de la facturación, mientras que el 45 por ciento restante se debe a los elaborados cárnicos.

En términos de volumen de producción, en 2007 Casa Tarradellas elaboró 65.500 toneladas de platos preparados refrigerados y 69.200 toneladas de elaborados cárnicos.

La empresa informa de que a mediados de 2008 se pondrá en marcha una nueva planta de producción, con una inversión de 30 millones de euros, que se destinará a la elaboración de productos elaborados a base de pan y que se sumará a los otros cuatro con que la compañía cuenta ya para elaborar sus productos.

Este nuevo centro productivo se está construyendo en el polígono industrial de Mas Galí (Gurb) y supondrá la creación de 100 nuevos puestos de trabajo que se sumarán a los 1.280 empleados que ya tiene la empresa.


http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080211/53435665486.html

Cataluña 272.622 ---> Dinamarca
Comunidad de Madrid 251.346 --> Surafrica

Això ho va pòstejar en Frozen al fòrum d'actualitat.

Aquestes dades desanimen una mica no? Per tenir un milió llarg més que la CAM, la diferència de PIB no és gaire no?

^^ Això es deu (en gran part) a què moltes grans empreses espanyoles (les de l'IBEX-35, com Telefónica, Endesa, Santander) tenen la seu a Madrid i, per tant, el seu capital queda reflectit en el PIB autonòmic.

Un ajustació més "real" seria calcular el PIB per càpita a partir de les cotitzacions a la Seguretat Social. D'aquesta manera podríem comparar la disponibilitat de renta dels treballadors, o sigui, del "pueblo llano".

^^^Sempre he pensat en això i m'he fet una pregunta: segons això, realment, la diferència entre clase alta i baixa a Madrid és més gran o simplement el fet que allà hi hagi les seus de les multinacionals i que hi visquin els grans executius fa que pugi el PIB però això no té res a veure amb que hi hagi desigualtats? No sé si s'entén.

La cosa està en que també, si allà hi ha la seu de Telefónica, de BBVA... hi treballen mileres de persones només pel fet de que allà està la seu de la companyia... i també hi ha tots els funcionaris dels ministeris, el govern de l'estat...

Una coseta , Santander te la seva seu a Santader y el BBVA a a Bilbao :)

Per tant la tributació es les seves respectives CCAA , no ?

Apart dels ministeris avui dia Madrid es una zona molt més dinamica i amb més creixement que Catalunya. En termes relatius ja fa molts anys que ens han superat.

Santander i BBVA fa temps que van traslladar les seves seus centrals a Madrid. Una altra cosa és que la seu social estigui a la Comunitat Autònoma de referència, però les contribucions com l'IAE es tributen a Madrid.

@Confide, pel que dius tu, en part sí que hi hauria més disparitats de renta a Madrid ja que allí es concentren gran part de les majors fortunes d'Espanya. D'aquí que el PIB per càpita s'hagi d'agafar amb pinzes a l'hora de calcular el nivell de renta real d'una població.

Per exemple, quan es diu que Espanya creix a un ritme del 4% anual, tu et creus que la gran majoria de treballadors veuen incrementada la seva riquesa un 4%? Doncs no. A Espanya els índexs de pobresa s'han disparat en els darrers anys, tot i que és una de les economies que més creix d'Europa. I això només té una explicació: distribució de la riquesa. De res serveix que el PIB per càpita creixi any rere any si la població jove d'Espanya està cada dia més empobrida i té més dificultats d'arribar a fi de mes.

Per aquest motiu jo seria partidari de calcular el PIB per càpita amb les contribucions a la Seguretat Social. El que passa és que políticament no interessa (ídem per les balances fiscals), ja que si es prenés la SS com a base, ens adonaríem que el PIB per càpita real és la meitat, grosso modo, de l'oficial.

^^ Ja, és una manera d'enganyar a la gent... si un executiu cobra 15.000€ al mes i un treballador d'una fàbrica en cobra 1000, la mitjana surt a 8000€/mes, i això no és així... Tenim un 20% de pobres, que és moltíssim!

Jo crec que des de la entrada del PP fins a la actualitat la diferència entre els més rics i els més pobres s'ha fet molt més gran.

http://media.avui.cat/0000019500/0000019868.jpg

El efecto sede obviamente dispara el PIB de Madrid, pero también el de Cataluña (Nestlé Ibérica, Abertis, Gas Natural...).

De todas maneras la idea de calcularlo en función de las cotizaciones a la Seguridad Social me parece acertada, cuando lo que se busca es comparar la renta de las personas de un territorio y no la dle territorio en sí.

http://media.avui.cat/0000019500/0000019868.jpg

El BBVA té més beneficis que totes les caixes catalanes juntes. :D

El BBVA té més beneficis que totes les caixes catalanes juntes. :D

I el Santander també :(

Una pena que no es fusionin totes les petites :(

http://media.avui.cat/0000019500/0000019868.jpg

La imatge que posen de la Caixa Catalunya és de la meva oficina :D

Concretament l'oficina que hi ha a Muntaner/Diputació.

El BBVA té més beneficis que totes les caixes catalanes juntes. :D


Eso no es malo. Las cajas pequeñas suelen tener una obra social más directa con su zona y menos megalómana.

Lo que es una epan es que laCaixa tenga más beneficio en Andalcuía que en Cataluña y que todas las cajas andaluzas juntas:lol::lol::lol:. Exijo un CaixaForum:cheers:.

Per cert, reprenent el tema del PIB per capita, això és el que ens trobaríem si agaféssim com a referent les contribucions a la Seguretat Social:

La mitad de los asalariados gana menos de 1.000 euros

Lucía, de 24 años, gana 800 euros al mes. Y se considera afortunada. Acaba de empezar a trabajar de lo suyo -estudió publicidad- en un estudio de diseño de la capital. Está contenta porque venía de cobrar 600 por una jornada que solía llegar a las 14 horas. Para muchos madrileños, ser mileurista ya no es un oprobio. Se ha convertido en una meta. Casi la mitad de los asalariados de la región (el 48%) cobra menos de 1.080 euros (el equivalente a dos salarios mínimos), según denunció ayer CC OO con datos de la Agencia Tributaria de 2006. Son casi un millón y medio de personas.

Lo más preocupante para el sindicato es que el número de mileuristas no sólo no desciende, sino que aumenta. El año 2006 se saldó con 130.000 asalariados más, pero de ellos, más de la mitad (el 53%) estaba en los niveles de sueldo más bajos: ganaban menos de dos veces el salario mínimo interprofesional (540 euros).

Las mujeres siguen copando los trabajos peor pagados. De cada 100 personas que no llegan a cobrar 1.000 euros, 52 son mujeres y 48, hombres. Con los sueldos más altos, la cifra se invierte: el 80% de los que cobran más de 4.000 euros mensuales son hombres, según el sindicato.

Con esos datos sobre la mesa, el secretario general de CC OO en Madrid, Javier López, y el responsable de acción sindical, José María Juzgado Feito, reclamaron ayer la intervención del Gobierno regional ante la "desaceleración" de la economía. Una situación que "no puede cargarse exclusivamente sobre las rentas salariales", denunciaron. Por eso, una de las batallas del sindicato será impedir la pérdida de poder adquisitivo con incrementos salariales de entre el 3% y el 5,5%.

http://www.elpais.com/articulo/madrid/mitad/asalariados/gana/1000/euros/elpepiespmad/20080212elpmad_7/Tes

Aquest cas es refereix a Madrid, però a Catalunya ens trobem exactament en la mateixa situació.

Per cert, reprenent el tema del PIB per capita, això és el que ens trobaríem si agaféssim com a referent les contribucions a la Seguretat Social:



http://www.elpais.com/articulo/madrid/mitad/asalariados/gana/1000/euros/elpepiespmad/20080212elpmad_7/Tes

Aquest cas es refereix a Madrid, però a Catalunya ens trobem exactament en la mateixa situació.

Pitjor. Ceuta i Mellila ens han superat ja pel poder adquisitiu.

Barcelona es la sexta ciudad europea con los locales comerciales más caros

Los precios se duplican en Gran de Gràcia y desciende el interés por el Born

Barcelona está entre las ciudades con los locales comerciales más caros de Europa. El alquiler de los establecimientos ubicados en el centro de la capital catalana todavía está lejos del que se paga por ocupar una de las exclusivas tiendas de la avenida de los Campos Elíseos de París, la ciudad más cara de Europa, según la consultora Aguirre Newman. Las rentas medias en el paseo de Gràcia, que ya ha desbancado al Portal de l'Àngel como vía comercial más cara, han subido hasta 200,86 euros mensuales por metro cuadrado. Todavía son un tercio más baratas que París, pero el 37% más caras que un año atrás. Mientras esto sucede en esta avenida, en el Born los precios se hunden cerca del 45%.

Una de las razones del encarecimiento del paseo de Gràcia es la cola de enseñas de lujo que aguardan para hacerse un hueco en ella. "La presión de las firmas extranjeras, sobre todo de moda, sigue siendo elevada. Y eso hace que las rentas continúen incrementándose. Tal vez se cierran pocas operaciones, pero con techos muy altos", asegura el director de Análisis e Investigación de Mercados de Aguirre Newman, Javier García-Mateo.

Sin embargo, la consultora apunta que en los últimos tres meses los alquileres se han mantenido estables. Y si bien las rentas siguen escalando, no lo hacen las compraventas. En general, el precio de los locales comerciales de la zona centro de Barcelona bajó el 10,5% el año pasado. En este caso, son los compradores quienes mandan. "Los inversores, que adquieren los establecimientos para luego alquilarlos, exigen rentabilidades algo más elevadas. Y en un momento en el que la financiación es más costosa, sólo pueden conseguirlo si se rebaja el precio de venta", explica García-Mateo.

Dentro de las zonas menos céntricas, hay dos extremos. Si hasta ahora era era la carretera de Sants la que venía arrastrando mayores descensos desde 2001, los precios de compra en el barrio del Born han caído el 44,7%. Frente a este acusado descenso, los de Gran de Gràcia se han duplicado. En general, la actividad está bastante parada en todo el Born. Fuentes del sector confirman que el cartel de se traspasa cuelga en numerosos locales del barrio, y añaden que si el traspaso es la vía de entrada en muchas zonas, en el Born es la vía de salida, puesto que permite recuperar parte del capital invertido en el negocio.

El Born hace unos tres años copó el interés de las tiendas que querían abrir su buque insignia en un barrio con un estilo propio y diferente. Sin embargo, el ritmo de aperturas se ha ido frenando. Aguirre Newman señala que la tasa de locales comerciales libres es del 3,9%, lo cual en este segmento "es bastante elevado", según García-Mateo. "La actividad y la facturación son menores. Se ha caracterizado por ser una zona comercial con una demanda más alternativa. Y en momentos de incertidumbre, el lujo se mantiene porque siempre tiene sus clientes, pero estas tiendas lo tienen más complicado", añade.

Gran de Gràcia se ha aprovechado de la falta de espacio en el paseo de Gràcia. De hecho, la falta de locales en el centro está ensanchando la zona prime, según Aguirre Newman. Ello permite que también entren dentro de este gran escaparate la avenida principal de Gràcia y el norte de La Rambla.

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Barcelona/sexta/ciudad/europea/locales/comerciales/caros/elpepuespcat/20080220elpcat_2/Tes

divendres, 22 de febrer de 2008
>
BASF confia a créixer un dos per cent més que la competència fins al 2010

La química reforçarà la inversió a la Xina i s'especialitzarà en productes a mida del client a Tarragona

EVA POMARES. Ludwigshafen
BASF va vendre l'any passat un 10,2% més, i va registrar una facturació de 58.000 milions d'euros. Tot i la incertesa econòmica mundial i els elevats preus energètics, el 2007 va ser un bon any per a l'empresa alemanya, ja que el seu benefici va augmentar un 26%, fins a 4.065 milions d'euros. El president de la multinacional, Jürgen Hambrecht, va assegurar ahir: «A l'inici del 2008, les comandes són altes i preveiem un increment de vendes i beneficis, creixent anualment més ràpid que el mercat químic», que s'espera que ho faci un 2,8%. El president de BASF confia a créixer un 2% més que la competència d'aquí al 2010.

http://www.vilaweb.cat/media/imatges/elpunt/imatges/2008/02/22/alta/780_008_1634275_Jurgen.jpg
+ El president de BASF, en la roda de premsa d'ahir.

BASF, igual que la majoria de multinacionals, ha dirigit els ulls i les principals inversions a l'Àsia, i especialment a la Xina, on té una gran planta en producció i una altra en projecte. Comparat amb un creixement anual de la facturació del 9% a la planta de Tarragona i a la resta d'europees, les asiàtiques com ara la xinesa de Nanjing ho fan al 18%. En aquest context, BASF no preveu grans inversions a Europa, encara de lluny el principal mercat –34.316 milions l'any passat–, però amb perspectives de creixement de la demanda molt inferiors: les vendes a Europa van augmentar un 2,9%, mentre que a l'àrea Àsia-Pacífic ho van fer un 7,9%. BASF disposa de 220 hectàrees a Nanjing, on té capacitat per duplicar el negoci i convertir aquesta planta en la primera de la companyia arreu del món, i superar fins i tot la seu central de Ludwigshafen, on ara hi ha 33.000 treballadors. Hambrecht va anunciar que aquest any invertiran mil milions de dòlars a Nanjing per ampliar la planta. A més, s'han iniciat negociacions per construir una planta de polietilens a la ciutat xinesa de Chongqing que serà la més gran del grup en aquesta especialitat.



INVERSIONS CONGELADES


Per contra, sembla que l'època de les inversions multimilionàries a Tarragona està de moment congelada. Entre el 1995 i el 2005, BASF hi va destinar mil milions d'euros, principalment per posar en marxa una planta de deshidrogenització. Segons Hambrecht, la planta de Tarragona és «importantíssima» per al grup, perquè subministra el mercat mediterrani. I espera continuar desenvolupant-la, però més que en grans creixements en noves plantes. «Tractarem de treballar de manera molt pròxima al client, fent-li el producte a mida», per incrementar així el valor afegit, va dir el president.

La fàbrica tarragonina produeix sobretot plàstics, fitosanitaris i altres productes com ara catalitzadors. El negoci dels productes agrícoles va tenir una important recuperació el 2007: després de caure un 38% durant el 2006, el benefici va recuperar-se un 9,4% per l'increment de preus en els cereals i la demanda de biocombustibles. Pel que fa als plàstics, les vendes van pujar un 6% i el guany, un 4%. En el cas dels polímers, com els que es produeixen a Tarragona, les previsions són d'increment de vendes i guanys a causa de l'optimització de costos estructurals i l'increment de les capacitats productives. El negoci dels catalitzadors ha doblat els guanys.

Ikea abrirá cuatro tiendas en Cataluña hasta 2020

La multinacional sueca Ikea abrirá 30 tiendas en España y Portugal desde ahora hasta el año 2020, según avanzó ayer la compañía. De éstas, en Cataluña se construirán al menos cuatro grandes superficies nuevas en Tarragona (ha habido conversaciones con el Ayuntamiento de Reus), Girona, Sant Cugat, y una localidad aún por concretar en el área de Barcelona. Ikea cuenta hoy con 13 tiendas en la Península, tres más en Canarias y otra más en Mallorca. El anuncio que hizo ayer el director general de Ikea Ibérica, Peter Betzel, supone multiplicar por tres la presencia de estos grandes almacenes dedicados al mobiliario funcional. Betzel no desveló las localidades donde abrirá las tiendas, y aseguró que en la mayoría de los casos aún no han comenzado las conversaciones con los consistorios implicados.

La compañía inauguró ayer en Valls, desde donde abastece a todas las tiendas de la Península, su segundo almacén logístico. Con un coste de 60 millones y la creación de 150 empleos que se suman a los 350 actuales, la segunda superficie, de 65.000 metros cuadrados, sumará su capacidad al actual almacén para cargar 1.900 camiones al mes llenos de material.

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Ikea/abrira/tiendas/Cataluna/2020/elpepuespcat/20080401elpcat_12/Tes

La economía sumergida en Catalunya supone un 19% del total de España

Según un informe de técnicos del Ministerio de Economía y Hacienda la bolsa de dinero negro asciende en la comunidad catalana a 39.000 millones de euros

Barcelona. (EFE).- La economía sumergida en Catalunya, tanto por fraude fiscal como a la Seguridad Social, asciende a más de 39.000 millones de euros, casi un 19 por ciento de la bolsa de dinero negro en España, según un informe elaborado por el colectivo de técnicos del Ministerio de Economía y Hacienda (GESTHA).

Seguir leyendo noticia

La economía sumergida en España se sitúa en el 23% del PIB, lo que supone un montante de 208.000 millones de euros, según el informe que fue difundido hoy.

Distintos estudios de organismos como el Instituto de Estudios Fiscales (IEF), el Banco de España, el Consejo Económico y Social (CES), el Banco Mundial y la Unión Europea (UE) sitúan la economía sumergida española en una horquilla comprendida entre el 20 y el 25% del Producto Interior Bruto (PIB), frente a una media de nuestro entorno europeo diez puntos por debajo, excluidos los países de Europa del este y de reciente incorporación.

El estudio de GESTHA -realizado a partir de la extrapolación de esta estimación del 23% a las distintas provincias tomando como base el último dato provincial de PIB disponible, según el INE- apunta que la provincia catalana que concentra el mayor volumen de economía sumergida (74%) es Barcelona, con 29.000 millones de euros. Le siguen Tarragona, con más de 4.000 millones y, finalmente, Girona y Lleida, con una bolsa de fraude de 3.700 y 2.230 millones de euros, respectivamente.

Los técnicos de Hacienda calculan que con un plan eficaz de lucha contra el fraude la Agencia Tributaria (AEAT) se podría reducir en diez puntos porcentuales las bolsas de fraude en España, y hacerlo converger con la Unión Europea-15, hasta el 13% del PIB, lo que significaría aflorar 90.000 millones de euros y recaudar -vía impuestos- casi 21.000 millones de euros adicionales.

El informe de GESTHA asegura que una de las principales bolsas de fraude existentes en la economía catalana está relacionada directamente "con las operaciones de compraventa protagonizadas por empresas constructoras e inmobiliarias".

"En la actualidad, sólo la evasión fiscal en el sector inmobiliario representa 8.600 millones de euros anuales en España, de los que 1.836 millones -el 21,3%- se localizan en Catalunya", aseguran los autores del informe en un comunicado. En este sentido, los técnicos de Hacienda calculan que el 64,7% de los arrendamientos localizados en Catalunya son alquileres sumergidos que escapan del control del fisco.

En la actualidad, se calcula que existen alrededor de 248.950 alquileres sumergidos en la comunidad catalana, lo que representa el 25,5% del total del parque de viviendas alquiladas en nuestro país, y este colectivo cifra en 542,7 millones de euros anuales las rentas sumergidas en Catalunya derivadas del arrendamiento de vivienda.

Asimismo, el estudio de GESTHA revela que otro de los focos de fraude se encuentra en las pymes, ya que en la actualidad el 96,5% de las compañías asentadas en Catalunya que facturan entre 1,8 y 6 millones de euros -más de 13.600 sociedades aproximadamente- escapan al plan de lucha contra el fraude porque, en la mayoría de los casos, sus cuentas anuales no tienen obligación de ser auditadas, al facturar menos de 4,7 millones de euros, contar con menos de 50 trabajadores o un activo inferior a los 2,3 millones de euros.

Por otro lado, los técnicos consideran que la adquisición de vehículos de lujo constituye también una "válvula de escape" para dar salida al dinero negro procedente de la economía sumergida. Las ventas de vehículos de alta gama de más de 60.000 euros aumentaron un 19% en Catalunya en 2007, según datos de Faconauto, mientras que las matriculaciones de turismos protagonizaron "paradójicamente" un comportamiento bajista en esta comunidad durante el pasado año.

Según el secretario general de GESTHA, José María Mollinedo, "en un momento en el que el endeudamiento de las familias españolas y su confianza en la evolución de la economía se sitúa en mínimos, la adquisición de un automóvil de lujo se ha convertido en un signo externo de riqueza que no debe desvincularse en absoluto de la especulación inmobiliaria ni del inusual incremento de la circulación de billetes de 500 euros".


http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080402/53450914867.html

líders!

:banana:

No hi ha res com la feina feta a casa... Teresines S.A al poder.

De la pesseta a l'euro: un mal negoci

Que el pas de la pesseta a l'euro no va ser un bon negoci per als ciutadans no és nou. La tendència a arrodonir a l'alça no és només una percepció, sinó que s'ha deixat notar també a les butxaques, i és que els preus d'algunes de les coses més quotidianes s'han encarit molt per sobre de l'índex de preus al consum. Fent la comparativa de les despeses d'una jornada de l'any 2000 i d'avui dia queda palès.

Cada matí són moltes les persones que agafen el transport públic per anar a treballar o a estudiar. Però avui dia comprar un bitllet senzill a Barcelona és un 44% més car que fa vuit anys, quan encara circulaven les pessetes. Un increment que està molt per sobre de la pujada durant aquests anys de l'IPC, que ha crescut un 30%.

Però hi ha moltes accions quotidianes que s'han encarit per sobre del que ho han fet les xifres que reflecteix la inflació. L'any 2000, per exemple, comprar el diari valia 125 pessetes, el que equival a 0,75 euros. Avui, un diari val 1 euro. Esmorzar en una cafeteria un cafè amb llet i un crosant valia aleshores l'equivalent a 1 euro i quaranta cèntims, i actualment val un 50% més.

Una pujada similar a la que pateixen els que han d'aparcar el cotxe una hora en zona blava al centre de Barcelona. Fa vuit anys valia el que equivaldria a 1,53 euros, i avui la xifra està per sobre dels 2 euros i 30 cèntims.

Però els que han patit més la pujada dels preus han estat els que han de menjar cada dia fora de casa. A principis del 2000 quan es feia la pissarra per anunciar el menú del dia, a baix de tot, la xifra no superava les 1.000 pessetes, el que equivaldria a 6 euros. Amb l'arribada de l'euro es va arribar ben aviat a aquest preu, i avui dia els menús per dinar en un bar poden rondar els 10 euros. Un preu que suposa un encariment de gairebé el 94%.

Al final de la nostra jornada fa vuit anys ens hauriem gastat 2.400 pessetes, és a dir, uns 14 euros. Mentres que al final de la jornada d'avui ens haurem gastat 23 euros, nou més que l'any 2000.

http://www.3cat24.cat/noticia/270590/economia/De-la-pesseta-a-leuro-un-mal-negoci