La primera piedra del sincrotrón del Vallès se colocará el próximo para que la instalación pueda empezar a funcionar en el año 2009, según avanzó ayer el conseller Carles Solà tras la firma del convenio de construcción. El Departament d'Universitats i Recerca se ha comprometido a pagar 13,2 millones de euros al Institut Català del Sòl (Incasol) de aquí al año 2020 para la compra de la parcela de seis hectáreas que acogerá la instalación, en el Centro Direccional de Cerdanyola, cerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

"En junio se llevará a cabo la puja de las obras", añadió Solà. El sincrotrón tiene un coste de 170 millones de euros que asumen a partes iguales las administraciones central y autonómica. En el convenio firmado ayer, la conselleria se compromete a traspasar las seis hectáreas al Consorcio de Construcción, encabezado por el profesor Ramon Pascual.

--

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=5&idioma=CAS&idnoticia_PK=198109&idseccio_PK=11&h=050330

ya tocaba....a este paso más que un sincrotrón de cuarta generación será troglodita...

ya tocaba....a este paso más que un sincrotrón de cuarta generación será troglodita...

unga-unga... :tongue3:

Coñas a parte.
Es una muy buena notícia para evitar acabando ser una reserva cultural y turística...
Hay que invertir en I+D!!!!!

:applause:

a10! :runaway:

La I+D es la única alternativa viable al "turismo" para que este país sea puntero en algo... Deberiámos invertir mucho mas en I+D de lo que se invierte actualmente.

La I+D es la única alternativa viable al "turismo" para que este país sea puntero en algo... Deberiámos invertir mucho mas en I+D de lo que se invierte actualmente.

Totalmente de acuerdo. Cada vez que veo artículos donde nos comparamos como potencias turísticas con Túnez y Turquía me pongo enfermo.

Este es el camino a seguir.

Me parece que esto es algo en lo que todos estamos de acuerdo y de lo cual, de momento, no podemos equiparnos a los mejores países.

Una preguna: ¿Qué es un sincrotrón? ¿Un parque tecnológico?

Una preguna: ¿Qué es un sincrotrón? ¿Un parque tecnológico?

Es un acelerador de partículas con múltiples aplicaciones científicas...
Y lo mejor es que él solito genera una sinergias enormes en el mundo del desrrollo e investigación.

Este link de la UAB habla de ello. ;)
http://www.uab.es/actualitat/notrecerca/sincrotro0302.htm

Edito el post para añadir este otro link del ayuntamiento de Cerdanyola del Vallès, municipio que acojerá la instalación, donde explica que es y como funciona un Sincrotró. Está en catalán, pero se entiende. ;)
http://www.cerdanyola.org/portal/jsp/dcBusqueda.jsp?codMenuPrimerNivel=2&codMenuSegundoNivel=41&codMenu=440

a10! :runaway:

@Xabi & Co. ;)
Otra web de interés:
http://www.cells.es/

a10! :runaway:

Una preguna: ¿Qué es un sincrotrón? ¿Un parque tecnológico?

no es bien bien un acelerador de partículas (en un acelerador de particulas como el CERN se aceleran todo tipo de particulas)....lo que se hace es acelerar electrones en un gran anillo circular con múltiples "ventanas"...en cada ventana hay una "trampa" electromagnética, que desvia la trayectoria de los electrones para mantener la trayectoria circular...al pasar por el campo electromagnético, los electrones se frenan momentanáneamente, momento en el cual se libera energia sobrante en forma de radiación X característica...esta energia sobrante tiene una trayectoria rectilinea y no está polarizada amén de su gran intensidad y poder de penetración en la materia....esto hace que sus usos vayan desde la microelectrónica, ciencia de materiales, fármacos, medicina, etc....yo mismo estuve en el sincrotrón de grenoble estudiando fármacos con estos rayos X. Lo bueno de este de cerdanyola, y a diferencia del de grenoble, es que dispondrá de varias ventanas para hacer experimentos de difracción en polvo, cosa que en la UAB y el ICMAB se hace muchisimo. El futuro no pasa por el monocristal, sino por la caracterización de micro y nanoparticulas de cualquier indole :)

@ Met y Gabe: Muchas gracias. Es más serio y ambicioso de lo que pensaba. Un magnífico proyecto.

buena noticia :)

Si, no cuesta 170 millones por capricho. Segun tengo entendido será el único de España y sud de Europa, no?

Gracias por la explicación gabe.

se va a construir un sincrotrón en españa?? jur... y xq yo no me habia enterado?? si sq soy mas pavo.... en fin, eso es muy buena noticia!! ;)

¡Una muy buena noticia!
:)

El periódico de Catalunya

El sincrotrón del Vallès será una caracola gigante capaz de crecer

• La empresa ganadora del concurso de construcción presenta el proyecto
• La instalación, con un núcleo circular de 130 metros, busca integrarse en el entorno

http://www.elperiodico.com/EDICION/ED050407/CAS/FOTOS/EPP_ND/CARP01/f044mh21.jpg


Dibujo del futuro sincrotrón Alba, muy cerca de la carretera de Cerdanyola a Sant Cugat. Foto: MASTER SA


ANTONIO MADRIDEJOS
BARCELONA

El sincrotrón del Vallès será un edificio singular con forma de caracola y capacidad para crecer si fuera necesario, según anunciaron ayer los responsables del proyecto de ingeniería, y se llamará Alba, un homenaje a la luz que lo hará famoso.
El complejo, que ocupa 22.870 metros cuadrados en el municipio de Cerdanyola, está formado por un edificio central circular, que acoge el anillo por donde circularán los electrones acelerados mediante imanes, y una serie de construcciones anexas para investigación y servicios. Aunque no se ha decidido el color de la cubierta, el sincrotrón es en su conjunto una estructura gigante, pero poco estridente, de baja altura, parcialmente enclavada en el relieve y con elementos bioclimáticos.
Si se cumplen las previsiones, que parecen consolidadas, el sincrotrón Alba empezará a construirse a principios del 2006, se pondrá en marcha en el 2009 y se mantendrá en actividad al menos 25 años, dijeron los responsables científicos del proyecto: Ramon Pascual y Joan Bordas, ambos profesores de la Universitat Autònoma de Barcelona. La empresa de ingeniería Master, ganadora del concurso internacional para la construcción convocado por el Consorcio del Sincrotrón, mostró ayer los detalles de la instalación, concebida "como un organismo vivo que crece".

TEMPERATURA ESTABLE

El edificio central es una estructura de 130 metros de diámetro "y forma de Donut o plaza de toros", como dijeron los autores, con una cubierta de aluminio dividida en ocho gajos ligeramente separados. Ello facilita la ventilación y ofrece suficiente luz, aunque sin incidir directamente, lo que ayudará a mantener estable la temperatura, un requisito fundamental. Deberán ser 23 grados, con un margen de uno más o uno menos", resumió Antonio Eixarch, uno de los responsables del proyecto de ingeniería. El conjunto se podrá ampliar en 2.225 metros cuadrados útiles en una segunda fase de construcción "sin perder la coherencia arquitectónica y facilitando la contención de la inversión", añadió el ingeniero Eduardo Talón.
El sincrotrón, que dará trabajo a 125 personas, espera acoger anualmente a 1.000 investigadores públicos y privados de ámbitos muy diversos, como nuevos materiales, biología, farmacia y microelectrónica. "Podríamos decir que sirve para casi todo", afirmó Bordas. Alba será la instalación científica más cara de España (164 millones de euros), por delante del Gran Telescopio de Canarias (100 millones), pero al mismo tiempo "será una herramienta que estimule el desarrollo de toda la región", dijo Pascual, quien recordó que en Europa hay cerca de 20 sincrotrones, pero ninguno al sur de Trieste (Italia) y Grenoble (Francia). "Hay gran demanda", resumió.

weeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee Viva el Vallès!!! :)

Que buena pinta tiene ese pedazo de edificio, y como me gusta para lo que se va a utilizar! :)

• Les obres es posaran en marxa al novembre i estaran acabades el 2009

• L'estructura té un pressupost de 40 milions d'euros i la instal·lació completa arribarà als 164 milions

La instal·lació científica més gran i més costosa de Catalunya (i del sud d'Europa) serà una mena de dònut gegant -140 metres de diàmetre-, tallat en nou segments desiguals, que es contruirà a Cerdanyola del Vallès, a prop del Parc Tecnològic del Vallès i de la Universitat Autònoma de Barcelona. Dins d'aquesta espectacular estructura amb sostre d'alumini i color encara per decidir -que, segons els promotors, recorda el Nautilus- s'hi ubicarà el sincrotró Alba, un equipament científic que contribuirà a la recerca en àrees tan diverses com la biomedicina, la química i la genètica.

El projecte de l'edifici on s'ubicarà el sincrotró Alba, redactat per l'empresa d'enginyeria i arquitectura Master, va ser presentat ahir a Barcelona en un acte que va comptar amb la participació del conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Carles Solà, i els representants del consorci Estat-Generalitat que promou aquesta iniciativa científica (CELLS).

Requisits tècnics

Les dimensions físiques gegantines (140 metres de diàmetre, 22.870 metres quadrats construïts en una parcel·la de 61.185 metres quadrats) justifiquen en part el cost estimat d'aquesta obra: 40 milions d'euros. També s'ha de considerar que les instal·lacions que acolliran aquest laboratori de llum sincrotró han de respondre a uns requeriments tècnics i d'enginyeria molt exigents. El centre haurà de disposar, per exemple, de sistemes especials d'aire condicionat, disseny antivibracions i subministrament elèctric garantit de 12 megawatts (equivalent a les necessitats d'un municipi de 8.000 habitants).

Dins l'edifici presentat ahir s'hi instal·larà el sincrotró, un complex dispositiu científic que permet accelerar electrons gairebé fins a la velocitat de la llum.

Els electrons accelerats fent servir la circumferència que dóna forma a aquesta instal·lació es converteixen en llum de gran qualitat i permeten estudiar amb detall partícules o estructures molt petites, segons va recordar ahir Joan Bordas, director científic del projecte. En part, doncs, el sincrotró serà una mena de gran microscopi de precisió en què els experts de moltes àrees científiques o de la indústria podran fer observacions i experiments.

En total, el projecte del sincrotró Alba té un pressupost de 164 milions d'euros. Les obres començaran el mes de novembre d'aquest any i la instal·lació haurà d'estar en funcionament el 2009.

El conseller Carles Solà va destacar que "ara comença a fer-se realitat un somni d'una societat i d'uns governs que volen avançar fent servir la ciència i el coneixement". Solà, en aquest sentit, va destacar que el sincrotró Alba serà la instal·lació científica més important de l'Estat espanyol.

--

AVUI.

ANTONIO MADRIDEJOS
BARCELONA

El sincrotró del Vallès serà un edifici singular amb forma de cargol de mar i capacitat per créixer si fos necessari, segons van anunciar ahir els responsables del projecte d'enginyeria, i es dirà Alba, un homenatge a la llum que el farà famós.
El complex, que ocupa 22.870 metres quadrats al municipi de Cerdanyola, està format per un edifici central circular, que acull l'anell per on circularan els electrons accelerats mitjançant imants, i una sèrie de construccions annexes per a investigació i serveis. Tot i que no s'ha decidit el color que tindrà la coberta, el sincrotró és en conjunt una estructura gegant, però poc estrident, de baixa altura, parcialment enclavada al relleu i amb diferents elements bioclimàtics.
Si es compleixen les previsions, que semblen consolidades, el sincrotró Alba començarà a construir-se a principis de l'any 2006, es posarà en marxa el 2009 i es mantindrà en activitat almenys al llarg de 25 anys, segons van assegurar els responsables científics del projecte: Ramon Pascual i Joan Bordas, tots dos professors de la Universitat Autònoma de Barcelona. L'empresa d'enginyeria Master, que és la guanyadora del concurs internacional per a la construcció convocat pel Consorci del Sincrotró, va mostrar ahir els detalls de la instal.lació, concebuda "com un organisme viu que creix".

TEMPERATURA ESTABLE
L'edifici central és una estructura de 130 metres de diàmetre "i té forma de Donut o de plaça de toros", com van assegurar els autors, amb una coberta d'alumini dividida en vuit grills lleugerament separats. Això facilita la ventilació i ofereix prou llum, però sense incidir directament, cosa que ajudarà a mantenir estable la temperatura, requisit fonamental. Hauran de ser 23 graus, amb un marge d'un més o un menys", va resumir Antonio Eixarch, un dels responsables del projecte d'enginyeria. El conjunt es podrà ampliar en 2.225 metres quadrats útils en una segona fase de construcció "sense perdre la coherència arquitectònica i facilitant la contenció de la inversió", va afegir l'enginyer Eduardo Talón.
El sincrotró, que donarà feina a 125 persones, espera acollir anualment 1.000 investigadors públics i privats d'àmbits molt diversos, com nous materials, biologia, farmàcia i microelectrònica. "Podríem afirmar que serveix per a gairebé tot", va proclamar Bordas. Alba serà la instal.lació científica més cara d'Espanya (164 milions d'euros), al davant del Gran Telescopi de Canàries (100 milions), però al mateix temps "serà una eina que estimularà el desenvolupament de tota la regió", va afirmar Pascual, que va recordar que a Europa hi ha prop de 20 sincrotrons, però cap al sud de Trieste (Itàlia) i Grenoble (França). "Hi ha una gran demanda", va resumir.

--------------------------------------

Noticia publicada a la pàgina 44 de l'edició de 4/7/2005 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF

http://www.elperiodico.com/EDICION/ED050407/CAT/FOTOS/EPPNDCAT/CARP01/f044mh21.jpg

Molt beeeeeeeéééé!
Realment no serà un edifici massa visible però té una importància molt
gran.

És un edifici molt bonic i integrat al paisatge!
:wink2:

buuuuuueeeena noticia!

Ahora bien, gastarse 164 kiloeuros para una instalación de sólo 25 años
de vida. ¿Porqué sólo 25 años?

És un edifici molt bonic i integrat al paisatge!
:wink2:


i diferent d'altres sincotrons, que s'assemblen a donuts gegants, aquest és molt original i "mediterrani" ;)

Un edificio muy bello, útil e integrado en el paisaje.
¿Qué más se puede pedir?
:wink2:

Ka maku!!!!!

Un molt bon edifici! :okay:
Vejam si Barcelona comença a sortir de diner fàcil del turisme (cal mantenir-lo i millorar-ne la qualitat) i dedicar-se a la recerca i la investigació. :yes:

a10! :runaway:

A veure si omplen el Vallés i el Delta del Llobregat de cosetes d'aquestes que fan a una ciutat capdelantera!!!

A veure si omplen el Vallés i el Delta del Llobregat de cosetes d'aquestes que fan a una ciutat capdelantera!!!

¿Un campo de caracoles?
:rofl:

I no oblidem el Maresme Urban! :)

Desde la AP-7 se podra ver?

http://www.cells.es/Images/site


Los terrenos donde se construirá.
CELLS - ALBA
Edifici Ciències Nord. Mòdul C-3 central.
Campus Universitari de Bellaterra. Universitat Autònoma de Barcelona
08193 Bellaterra, Barcelona

Me gusta mucho.

http://bibliotecnica.upc.es/e-portals/fisica/imatges/sincroto.gif

Algú sap que se n'ha fet? ja l'estan construint? no? Crec que és quelcom fonamental i que pot ser un pol d'atracció importantíssim d'activitat econòmica en recerca i investigació, però ningú en diu res...

Ja hauria d'estar fet!

Si, l'estan fent.

Com que ja no estic a l'Autònoma no sabria dir-t'ho :dunno:

Abans ocupaven bastant espai de la Facultat de Ciències. Poc que en teníem...

Es farà allà al costat? mmm llavors podria passar-me per fer fotos :D

L'estan fent on hi ha un acces a l'autopista que ara per ara aquella rotonda es una mica inútil, al costat d'aquell castell.

http://bibliotecnica.upc.es/e-portals/fisica/imatges/sincroto.gif

Algú sap que se n'ha fet? ja l'estan construint? no? Crec que és quelcom fonamental i que pot ser un pol d'atracció importantíssim d'activitat econòmica en recerca i investigació, però ningú en diu res...

Ja hauria d'estar fet!

No recordo on... pero aquesta setmana vaig veure unes fotos de les obres i ja estava feta bona part de la estructura de la coberta.

A10

Aquí teniu imatges de les obres

http://www.cells.es/

A10

L'estan fent on hi ha un acces a l'autopista que ara per ara aquella rotonda es una mica inútil, al costat d'aquell castell.
Home, d'acord que una rotonda amb una entrada i una sortida no resulta molt pràctica, però per altra banda d'allà surt una incorporació a l'AP-7 en sentit Girona, cosa que fa pocs anys ni tan sols existia. Sortir de la UAB per pujar cap al nord era una gimcana: o anant a agafar la C-58 sentit Barcelona per allà enllaçar amb l'AP-7 o fer el canvi de sentit per dins de l'àrea de servei de Bellaterra :crazy:

No sabia que fos femení i es digués Alba :D

http://www.cells.es/static/Images/model.JPG

Aquí teniu imatges de les obres

http://www.cells.es/

A10

Merci ;)

http://i238.photobucket.com/albums/ff290/Jaume7/aLBA.jpg

Merci per les fotos.
A mi, a part de que m'agrada molt el disseny, és el fet que és un inversió pel desenvolupament científic del país. Una inversió de futur amb totes les lletres.

a10! :runaway:

Merci per les fotos.
A mi, a part de que m'agrada molt el disseny, és el fet que és un inversió pel desenvolupament científic del país. Una inversió de futur amb totes les lletres.

a10! :runaway:

A veure si li treuen rendiment i és només l'inici de quelcom gran... amb aquests polítics incompetents..

No sabia que fos femení i es digués Alba :D

http://www.cells.es/static/Images/model.JPG
És estèticament maco i funcional!
:happy:

És estèticament maco i funcional!
:happy:

No em puc reprimir a preguntar-ho... Per què és funcional????

A10

jo espero que SIGUI funcional, si no fos així, quin malbaratement de diners!

Jo espero que acompleixi la seva funcio com a centre de I+D i desenvolupament tecnologic.

A10

Jo espero que acompleixi la seva funcio com a centre de I+D i desenvolupament tecnologic.

A10

ho farà..jo vaig ser al sincrotró de Grenoble i era impressionant. ERa un micromón amb gent d'arreu del món i moltes empreses com siemens etc havien instal.lat alla un centre I+D ja que l'energia del sincrotró serveix per tant per cristal.lografia com per microelectrònica o l'estudi de proteines. En el nostre cas s'ha de sumar l'atracció de la pròpia ciutat de BCN...penso que serà molt i molt bo aquest equipament

Dijous mati tornant a BCN el vaig veure perfectament desde l'avió, sembla força gran i a tocar de la B-30 i la universitat de Bellaterra.

@Gabe: no dubto que serà un centre realmente útil tant en l'àmbit de investigació com el de promoció de l'economia mitjançant la participació i col·labiració d'empresses de tecnología, biomedica, materials etc etc...

A10

Nova centralitat metropolitana

• El Centre Direccional de Cerdanyola comença la urbanització de 340 hectàrees al costat de l'AP-7, on combina la construcció de 3.540 habitatges, sòl per a empreses i equipaments de tecnologia i una via verda

L'Ajuntament de Cerdanyola i l'Institut Català del Sòl (Incasol) donaran aquest 2008 l'impuls a la urbanització de les 340 hectàrees del Centre Direccional, al costat de l'AP-7. Aquesta nova centralitat de l'àrea metropolitana destaca per encaixar en un mateix projecte la construcció de 3.540 habitatges, destinar quasi 58 hectàrees a empreses i equipaments relacionats amb la tecnologia i preservar una franja d'un quilòmetre de via verda. En aquest mateix sector, a tocar de la UAB, l'Estat i la Generalitat construeixen el laboratori de llum sincrotró. La urbanització d'aquesta zona també servirà per tancar i millorar quatre dipòsits de residus.

El nou eixample de Cerdanyola, conegut també amb el nom de la Plana del Castell, és un projecte que d'aquí a no menys de 10 anys donarà cabuda a 10.000 nous veïns i on les empreses del futur Parc de la Ciència generaran 40.000 nous llocs de treball. Els impulsors del seu desenvolupament han volgut tenir com a referents l'eficiència i el respecte amb el medi ambient a l'hora de dissenyar aquest espai de la Cerdanyola del segle XXI.

Els primers passos de la transformació d'aquest sector han començat pel desdoblament de la carretera de Cerdanyola a Sant Cugat i amb la construcció d'un nou vial –l'Eix de la Ciència– que connecta aquesta carretera amb la B-30 i l'AP-7. Aquestes obres tenen un pressupost de 66 milions i estaran enllestides el març del 2009. Els nous vials preveuen la construcció d'aqüeductes per garantir el pas de fauna entre Collserola i el parc de Sant Llorenç del Munt.

ELS HABITATGES

La primera promoció de pisos del sector –integrada a la Cerdanyola ja construïda– està en marxa des de l'abril d'aquest any i s'acabarà el tercer trimestre del 2008. Es tracta de 24 habitatges públics de lloguer promoguts per l'Incasol. Del total dels 3.540 pisos previstos al Direccional, 2.100 seran de renda lliure, mentre que els 1.440 restants els promouran les administracions públiques. Una de les últimes decisions del consorci que gestiona el projecte ha estat mantenir l'edificabilitat de la zona i fer els pisos públics més petits –abans n'hi havia 1.200 previstos– per donar resposta a les noves tipologies d'habitatge. El 25% d'aquests pisos tindran 40m², el 30% seran de 60m², un altre 30% tindran 70m² i el 15% restant seran de 80m². Pel que fa a l'habitatge, la Generalitat ha de presentar a finals d'aquest any els arquitectes seleccionats per construir 750 pisos –tant públics i privats– a partir dels criteris de sostenibilitat i qualitat arquitectònica fixats per un concurs internacional convocat pel Foment de les Arts i el Disseny (FAD). (...)

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2625450

Sincrotró per a 1.000 investigadors

Sense cap mena de dubte, la joia de la corona del Centre Direccional de Cerdanyola és el laboratori de llum sincrotró. Aquest accelerador de partícules de tercera generació –d'aquesta mena, a Europa, només n'hi ha a Suïssa, Gran Bretanya i França– permet estudiar l'estructura de la matèria i té aplicacions en camps com ara la física, la química i la medicina. Segons els càlculs de l'Estat i la Generalitat, està previst que cada any hi passin entre 800 i 1.000 investigadors. La que serà la major infraestructura cientificotecnològica de l'Estat –costarà 201 milions– començarà a funcionar el 2009, tot i que els investigadors hi podran accedir a principis del 2010. Per evitar vibracions en aquesta instal·lació, la posada en marxa del sincrotró comportarà el desmantellament del molí de molturació de terres de l'empresa Ceràmiques Sugrañes. Altres empreses de l'àmbit del Direccional, també hauran de marxar perquè la seva activitat és incompatible amb la via verda prevista.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2625452

les persones més importants de la comissió del sincrotró són coneguts meus..de fet aquest sincrotró era el meu futur si no hagués deixat el doctorat a l'institut de ciencia de materials de bcn :(

Ya luce asi :

http://www.cells.es/Webcam/20081010_small.JPG

^^ :banana::banana::banana::banana::banana:

Wooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo!

Vinga, que es posi en funcionament que ens fa falta un revulsiu!

Quina meravella es mes maco que el render. I prop de la meva uni :D

Un edifici molt atractiu... :drool:
I una peça clau per al desenvolupament de Catalunya, innovació i recerca per encarar la crisi! ;)

a10! :runaway:

Doncs sí. És un dels pocs casos en el que el resultat final em sembla millor que el rènder original.

por fin descubro ke kojones era akel edificio¡¡

...uno ke anda por las obras sin saber ke se esta construyendo. pude haber sacado alguna foto.....

Parece que han hecho un gran trabajo mis compis de OHL?
Saldada la cuenta del AVE?? :lol:

Es un edifici maco??? sempre que puguem tenir una vista aérea imagino que si... vist a nivell de carrer poc podrem apreciar la seva línea.

Alló important en aquest cas es la seva funcionalitat i l'important equipament científic que comporta.

A10

És veritat que és un edifici molt maco (m'encanta) i sembla funcional. A mès, com he dit a altre fil, m'agrada l'inversió que es fa a BCN en I+D+i (amb el Centre de Recerca Biomèdica de Barceloneta).
Ara, a part... jo no havia possat algo a aquest fil?
Sky, m'heu borrat coses? He dit algo dolent o és a un altre fil del mateix tema?...

Ara no recordo...

Sky, m'heu borrat coses? He dit algo dolent o és a un altre fil del mateix tema?...

No, jo no he esborrat res. :dunno:

Doncs que extrany...
Haurà sigut a un altre fil que també parlava del sincrotron...
Preguntava per a que era i em donaven resposta, res mès.

Gràcies per tot, sky ;)

^^ Segurament parles d'aquest:

http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=735102

Gràcies, com sempre, sky ;)
:)

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/081216-083758-959x684-S.jpg

^^ :cucumber::pepper::cucumber: Lo més [del sud] d'Uropa!!! :pepper::cucumber::pepper: ^^


XD

^^ :cucumber::pepper::cucumber: Lo més [del sud] d'Uropa!!! :pepper::cucumber::pepper: ^^


XD

bé al sud d'europa només hi ha un sincrotró a Itàlia i prou jaja..la resta són a frança, anglaterra, alemanya...

de totes maneres aquest és de quarta generació, nou, i força més avançat que els seus predecessors europeus

Científics i tècnics començaran a l'abril el trasllat al sincrotró Alba

• L'edifici de la gran infraestructura i l'accelerador ja estan acabats, però encara falta l'anell principal

• La previsió és que la màquina passi dos anys de proves i que arribi a ser operativa a finals del 2011

Un centenar de professionals de diversa índole, entre ci- entífics i tècnics, deixaran en els pròxims dies les dependències que ara ocupen a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per traslladar-se al sincrotró Alba i així poder prosseguir els seus treballs in situ. El sincrotró encara no està acabat del tot, però justament per aquest motiu necessita que el personal vagi ocupant les seves places: en certa manera, l'ambiciosa màquina, que serà la instal.lació científica més gran i més costosa d'Espanya, és una obra d'enginyeria única que es fabrica a gust dels seus responsables i, per descomptat, a gust de la demanda científica. Que ja n'hi ha.

Segons les previsions, l'anell de 268 metres de circumferència per on circularan els feixos d'electrons estarà acabat a finals del 2009, encara que després caldran dos anys d'ajustos fins que la instal.lació sigui operativa comercialment. "Esperem que les primeres línies comencin a funcionar a finals del 2011", avança Ramon Pascual, catedràtic de Física de la UAB i president del consorci gestor del laboratori sincrotró. Les línies són feixos de llum emesos pels electrons que surten del circuit i que es poden utilitzar per a experiments científics. De fet, un sincrotró és com un microscopi de raigs X d'última generació, amb el qual s'estudia l'estructura i la composició de la matèria.

COMPLEX DE SIS HECTÀREES

En qualsevol cas, el sincrotró és molt més que l'enorme anell encara no acabat. Alba és un complex científic de sis hectàrees, situat al municipi de Cerdanyola del Vallès, que inclou despatxos, laboratoris, tallers, un edifici auxiliar, un aparcament, una central elèctrica pròpia que garanteix el subministrament constant i fins i tot un sistema tancat d'aigua de refrigeració, entre altres serveis. La majoria de les obres ja estan acabades, com va poder comprovar aquest diari en una recent visita, començant pel singular edifici en forma de cargol de mar que acull el gran accelerador. Això sí, el moviment de camions encara segueix sent intens.

Quan estigui a ple rendiment, al sincrotró hi treballaran un miler de persones, incloent-hi la mateixa plantilla (formada per unes 150 persones) i experts vinguts d'altres centres científics que estiguin interessats en un experiment concret.

L'ACCELERADOR ESTÀ A PUNT

Els sincrotrons són circuits circulars en què es llancen electrons a tota velocitat perquè emetin aquella radiació tan particular, denominada justament sincrotró. Lògicament, es tracta de màquines molt complexes. "Tenim uns 300 quilòmetres de cables", explica com a exemple Pascual. Per poder aconseguir velocitats pròximes a la de la llum, primer és necessari un canó que s'encarregui de disparar els electrons --ja enllestit i avaluat amb èxit-- i després un circuit secundari, el denominat booster, on són accelerats mitjançant l'ús de potents imants. El booster començarà les proves al juny, prossegueix Pascual. Amb posterioritat, els electrons es redirigeixen cap a l'anell principal o d'emmagatzematge, perquè emetin llum de sincrotró. "Allà fan 100.000 voltes en aproximadament un microsegon", prossegueix l'investigador. A diferència del que passa al gran col.lisionador del CERN, a Ginebra (Suïssa), on l'objectiu és produir xocs entre dos feixos de partícules, en un sincrotró com l'Alba el que es busca és aquella radiació tan especial a partir d'un sol feix posat en circulació.

Finalment, la llum resultant és recollida en uns laboratoris on hi ha els materials que es volen estudiar. L'espectre resultant es processa i ofereix informació sobre els materials, com la seva estructura i la seva composició.

ACTUALITZACIÓ DEL DISSENY

Encara que ara les obres van a tot ritme, la història del sincrotró està plena d'endarreriments. Que hagi passat tant de temps des de la idea inicial no és, però, un problema: "A causa de la magnitud de les obres, en tots els sincrotrons passa el mateix. Aquest no és una excepció --argumenta el catedràtic de la UAB--. No serà una instal.lació obsoleta, en absolut, ja que s'hi han anat incorporant totes les novetats pertinents".

La radiació de sincrotró és útil en molts camps de la ciència. Per exemple, es pot fer servir per fabricar objectes molt petits --com per exemple xips--, dissenyar fàrmacs, determinar l'estructura d'un contaminant i desenvolupar nous materials per a la construcció. En medicina, els raigs X emesos poden tenir aplicacions en els diagnòstics.

L'edifici d'Alba, amb la seva inconfusible silueta de cargol, és impressionant. Per motius d'aïllament i seguretat, amb prou feines té finestres. "Se n'han deixat unes quantes perquè els investigadors tinguin consciència del dia i la nit", diu Pascual. Se sobreentén que les jornades científiques seran molt llargues: la instal.lació estarà en funcionament unes 5.000 hores a l'any, un gran rendiment si es té en compte que haurà de parar diverses setmanes per a revisions diverses.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=599939&idseccio_PK=1021

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/36922fc1.jpg

http://www.bcn2000.es/Usuarios/43B94/imagenes/BCN/2__Font_de_llum_de_sincroto_ALBA.jpg

http://i2.photobucket.com/albums/y35/fernolea/soler/adjuntos_fichero_75840_066feeacc01b.jpg

http://i2.photobucket.com/albums/y35/fernolea/soler/adjuntos_fichero_75839_9030849c5fe5.jpg

http://i2.photobucket.com/albums/y35/fernolea/soler/adjuntos_fichero_75838_a8dae77add54.jpg

http://i2.photobucket.com/albums/y35/fernolea/soler/adjuntos_fichero_75837_cbf877184161.jpg

Moltes gràcies per les fotos! :cool:
Tinc moltes esperances en aquest equipament per fer avançar la investigació cinetífica a casa nostra.

El País:

Cataluña se abre a la nueva economía
Junto al sincrotrón de Cerdanyola, toma forma un parque científico y verde, residencial y empresarial, palanca del cambio de modelo
A. MARS / A. TRILLAS - Barcelona - 24/05/2009


Las pinturas del Palau de Pedralbes se analizaron en el laboratorio de luz de sincrotrón de Grenoble, en Francia. Y el descubrimiento de la proteína con la que el virus de la gripe engaña a la célula humana -es decir, la llave que propaga la gripe-, también se debe al sincrotrón de la misma ciudad. En 2011, investigaciones como éstas podrían desarrollarse en Cerdanyola del Vallès, donde ya está en fase de pruebas este acelerador de partículas de tercera generación, que desarrolla haces de luz de tal potencia que permiten estudiar hasta la más mínima partícula.

La comercialización de las parcelas para empresas comenzará en 2010

Saldrán al mercado medio millón de metros cuadrados para empresas

La urbanización requiere una inversión de 300 millones
Alrededor de este futuro laboratorio de luz, Alba, cientos de obreros trabajan a destajo para dar forma y asfaltar las calles del que será bautizado como parque Alba, una suerte de nueva ciudad que impulsan la Generalitat (a través del Instituto Catalán del Suelo) y el Ayuntamiento de Cerdanyola. Tendrá cuatro patas: la tecnológica y científica, la empresarial, la residencial y la medioambiental.

Sus promotores saben que, cuando empiece la comercialización de parcelas urbanizadas con empresas y centros de investigación, la próxima primavera, el reto será mayúsculo porque la crisis seguirá instalada en el corazón de la economía. Pero el consorcio que desarrolla el parque tiene claro que "un proyecto como éste no está concebido pensando en el corto y el medio plazo, sino que es una palanca más que puede ayudarnos a cambiar de modelo económico", comenta el director del consorcio urbanístico del centro direccional de Cerdanyola, Miquel Sodupe.

Con el sincrotrón o acelerador de partículas actuando como locomotora, la nueva ciudad Alba supone la reinvención de 340 hectáreas (más o menos la mitad del distrito del Eixample), de las que el 70% se destinarán a actividades económicas: un parque científico y empresarial que pretende captar a empresas de distintos sectores (de la biomedicina a la alimentación, pasando por el sector quimicofarmacéutico). "Una gran infraestructura de investigación puede tener como efecto la atracción de industrias que tengan capacidad de realizar ensayos, es un foco de atracción de talento", señala en la misma línea Andreu Morillas, secretario de Economía de la Generalitat.

Pero las empresas no estarán solas. "No queremos una ciudad fantasma. Queremos que allí viva gente, y gente de distintos perfiles, desde estudiantes, hasta investigadores, pasando por familias y personas mayores", subraya Oriol Nel·lo, secretario de Planificación Territorial. Esa combinación lleva a Morillas incluso a hacer un paralelismo, salvando las distancias, entre el parque Alba y el 22@, el distrito tecnológico de Barcelona que combina vivienda y empresas.

Por eso se ha diseñado toda una ciudad, en el término municipal de Cerdanyola, pegada a ella. Con sus equipamientos, sus comercios y sus pisos. En plena sobreoferta de viviendas vacías, el proyecto prevé levantar 3.500 viviendas públicas y privadas (1.100 de ellas, el año próximo), además de un corredor verde de más de 140 hectáreas que conectará con Collserola.El alcalde de Cerdanyola, Antoni Morral, subraya que la situación económica de crisis actual "enmascara la demanda en zonas concretas como ésta, que existe". Oriol Nel·lo corrobora que "la demanda de vivienda, en Cataluña, persiste". El 40% corresponderá a vivienda social.

¿Cambiará la economía esa extraña estructura con pinta de ovni? El doctor Ramon Pascual, presidente del consorcio para la Construcción, Equipamiento y Explotación del Laboratorio de Luz Sincrotrón (CELLS), relativiza las expectativas. "Para levantar esto ha hecho falta un gasto, entre 2003 y 2009, de 200 millones de euros. Con 200 millones, desde luego no se arregla la crisis ni se cambian modelos productivos de golpe", afirma, prudente. Lo que determinará el impacto en el entorno económico del acelerador de partículas es qué se haga con él, qué se investigue con él. "Ésta es la instalación científico-técnica más importante que nunca se haya hecho en España y su uso condicionará lo que salga de ella", añade. Los optimistas pueden recordar que, en los países vecinos hay un sincrotrón, se ha acabado formando a su vera un parque de proveedores de alta tecnología.

"El objetivo es atraer toda una serie de empresas privadas y centros de investigación que hoy tienen que ir a otros lugares", explica Miquel Sodupe. El objetivo a largo plazo es aglutinar hasta 40.000 puestos de trabajo, entre los nuevos que se generen y los que puedan trasladarse allí, y una comunidad de 14.000 nuevos residentes y lugar de paso de investigadores.

La idea ha movido una cantidad ingente de recursos, de momento, casi todos públicos: A los 200 millones aportados por el Gobierno central y la Generalitat desde 2003 para el sincrotrón, se suman los 300 millones que está conllevando la urbanización (la mayoría los pone el Incasòl), 100 millones de infraestructuras de servicios urbanos como la subestación eléctrica y los depósitos de agua (que pagan los respectivos operadores) y hasta 1.500 millones que se estima que las empresas y centros que se instalen en el Parc Alba desembolsarán para levantar sus oficinas y edificios. A estos números seguirán los 420 millones que Gobierno central y catalán prevén invertir en el sincrotón Alba hasta 2020. Además, La Caixa, primer residente privado del parque, ya ha comenzado a construir el primero de los dos centros tecnológicos que tiene proyectados en el lugar y que supondrán un desembolso para la entidad de 200 millones. Las grúas, bien visibles, ya están en ello, junto a la ya perfilada avenida de la Ciencia, que comunicará el sincrotrón con la Universidad Autónoma (UAB).

Las parcelas empresariales comenzarán a comercializarse en abril de 2010, cuando culmina la primera fase del proyecto. Saldrán al mercado medio millón de metros cuadrados, ya que de momento las administraciones tienen que dotar a la zona de las infraestructuras y todavía no está decidido qué centros de investigación públicos se ubicarán.

Sodupe recuerda que los precios del suelo han caído cerca del 30% en la zona y eso puede volverlo atractivo, pero deja claro que son más las infraestructuras, los servicios y las sinergias (entre la UAB, el parque Creápolis, el Parque Tecnológico del Vallès) y la conectividad. Cerdanyola aspira a albergar la futura estación del tren de alta velocidad (AVE) a su paso por el Vallès, que el consorcio defiende, frente a Sant Cugat.

Para la ubicación de naves y oficinas, el parque ha acometido expropiaciones que afectan a tres empresas (Ceràmicas Sugranyes, Incecosa y Bòbila Capmany). Para ello, el consorcio cerró en 2006, aún sin crisis, un crédito de 90 millones con Dexia, La Caixa y el Sabadell. Los impulsores del Parc Alba saben que, hoy, no habrían logrado el dinero con facilidad y que el proyecto habría podido quedar tocado.



http://www.elpais.com/recorte/20090524elpcat_1/XLCO/Ies/20090524elpcat_1.jpg

INCASOl Centre Direccional (http://www6.gencat.net/incasol/programa/index0ce0.html?p=actuacions&l=cerdanyola&s=mapes)

Tot el que està previst al voltant del Sincotrón...

A10

^^ en aquest mateix, en l'apartat de viladecans hi surt un monorail, ????

jeje quins records...donat que el diàmetre és tan gran i has d'anar d'un lloc a l'altre molt sovint posen una mena de bicing intern i veus tots els cientificis bojos amb la seva bici p'arriba y p'abajo...

http://www.elpais.com/recorte/20090524elpcat_1/XLCO/Ies/20090524elpcat_1.jpg

El Incasòl hará un gran concurso para el parque empresarial del Sincrotrón

• En otoño se convocará la licitación para los primeros 200.000 metros cuadrados

La empresa pública y el Ayuntamiento de Cerdanyola proyectan una gran superficie para oficinas, viviendas y un centro comercial con una inversión de 1.500 millones de euros.

La construcción de grandes estructuras científicas como es el caso de los laboratorios de luz –o sincrotrones– ha dado pie al desarrollo de parques empresariales en los aledaños de municipios como Grenoble (Francia) y Trieste (Italia).

La conclusión de las obras del Laboratorio de Luz Alba, prevista para el año que viene, ha animado a las administraciones públicas a proyectar una nueva zona empresarial en Cerdanyola del Vallès.

El Ayuntamiento de esta localidad desarrolla, junto con el Institut Català del Sòl (Incasòl), el Centro Direccional de Cerdanyola, con una superficie total de 340 hectáreas y una inversión global de 1.500 millones de euros. El proyecto se construirá sobre terrenos del ayuntamiento, el Incasòl y espacios expropiados a propietarios locales, e incluirán también un barrio residencial con 3.500 viviendas y un centro comercial.

El Consorcio Urbanístico del Centro Direccional de Cerdanyola del Vallès asegura que la nueva zona se construirá a lo largo de un periodo de entre 10 y 20 años y contará con una superficie construida de más de un millón de metros cuadrados.

Primera fase

En una primera fase, el Incasòl prevé convocar en otoño un concurso bajo la forma de contrato de derecho de superficie para los primeros 200.000 metros cuadrados del parque empresarial. La licitación se dirigirá tanto a constructoras y promotoras como a clientes finales que deseen promover su primer edificio corporativo o de investigación.

El canon unitario base se situará en torno a los tres euros por metro cuadrado al mes, según Emili Mas, gerente del Incasòl. Las adjudicatarias tendrían derecho a la construcción y explotación de la superficie durante un mínimo de 35 años con posibilidad de renovación. Teniendo en cuenta la superficie licitada y el canon, el valor total del contrato ascendería a 252 millones de euros.

En breve, el consorcio iniciará la promoción del parque en el extranjero para captar a grupos empresariales internacionales.

Según Mas, el Centro Direccional quiere ser “la fábrica catalana del siglo XXI, un proyecto basado en la ciencia y en la investigación”. El director del consorcio, Miquel Sodupe, explica que el requisito principal para que una empresa se establezca en la zona será su el carácter innovador.

El parque empresarial y las instalaciones científicas crearán 40.000 puestos de trabajo cuando esté plenamente operativas. El nuevo laboratorio de luz ha supuesto una inversión de 200 millones de euros aportados a partes iguales por la Generalitat y el Gobierno central. Ambas administraciones tienen previsto desembolsar otros 420 millones en diez años. Inicialmente, las instalaciones contarán con siete líneas de I+D, que se ampliarán hasta treinta. Está previsto que el Sincrotrón genere 642 puestos de trabajo y aporte 859 millones de euros al PIB hasta 2033.

Pese a la importante presencia de esta infraestructura, Sodupe asegura que “el Centro Direccional se hubiera hecho igual porque es una infraestructura necesaria para la zona y la ubicación es la adecuada”.

Parte del nuevo parque empresarial se destinará a centros de investigación y universidades. Mas asegura que el Incasòl mantiene conversaciones con el organismo de promoción biotecnológica Biocat para que las empresas del sector puedan establecerse en las proximidades del Sincrotrón.

Promotoras

La zona residencial tendrá 2.100 viviendas en régimen libre y otros 1.400 pisos de protección oficial. El proyecto del Consorcio del Centro Direccional incluye un área comercial y un hotel con una superficie construida conjunta de 60.000 metros cuadrados. Con todo, esta zona lúdico-comercial y hotelera no es actualmente la prioridad. “Para sacar adelante un proyecto de estas características es imprescindible la colaboración de un gran operador y ahora no se el mejor momento para conseguirlo”, explica Miquel Sodupe.

El desarrollo de este espacio permitiría unir la Universitat Autònoma de Barcelona con el centro de Cerdanyola, uno de los grandes objetivos del Ayuntamiento, según Sodupe.

http://www.expansion.com/2009/06/01/catalunya/1243889414.html

40.000 llocs de treball...quina bestialitat...i si a més són de qualitat...

40.000 llocs de treball...quina bestialitat...i si a més són de qualitat...

quan neix un equipament com aquest és normal que al costat s'instal.lin centres de I+D d'empreses relacionades amb la biomedicina, la microelectrònica, enginyeria de materials, etc...això comporta la creació de llocs de treball però també comporta atraure cientifics d'arreu el món pq vinguin aqui a treballar i desenvolupar la seva tasca cosa que no serà gaire dificil degut a la proximitat amb la ciutat de Barcelona, que ja de per si atrau molt. A més es creen molts llocs de treball indirectes.

Aquest és el sincrotró de grenoble i tota l'àrea empresarial que ha nascut al seu voltant

http://img2.imageshack.us/img2/8332/grenoble.jpg (http://img2.imageshack.us/my.php?image=grenoble.jpg)

^^ amb un quart d'això em conformo

M'encanta. Es rotllo industria high-tech del Simcity :lol:

me encanta que se apueste por este tipo de construcciones y proyectos en Catalunya.. comunidad que ya de por si (dejando de lado el ombliguismo..) es sin duda uno de los pilares I+D y en biomedicina.. de la economía española.

me encanta que se apueste por este tipo de construcciones y proyectos en Catalunya.. comunidad que ya de por si (dejando de lado el ombliguismo..) es sin duda uno de los pilares I+D y en biomedicina.. de la economía española.

es la inversión cientifica más cara de la historia en españa pero sin duda de gran utilidad y que atraerá a centros de I+D, no me cabe la menor duda. Hasta ahora todos los grupos de investigación tenían que "alquilar" ventanas en otros sincrotrones, especialmente Grenoble por su proximidad pero ahora tendremos uno en casa. Además estará especializado en difracción de rayos X en polvo y no tanto en difracción de monoscristal como en Grenoble y ya se habla de que muchos investigadores especialmente doctorandos o post-doc elegiran como laboratorio este sincrotrón precisamente por lo que decia, la proximidad de bcn (y os aseguro que eso hace mucho ya que el mes que estuve en Grenoble no paraba de nevar y a partir de las 16-17h la ciudad era un cementerio..no me deprimi por poco)

^^
interesante.. lo de barcelona puede ser un handicap!
ei! si vols! em pots parlar en català! jo parlo els dos idiomes perfectament.. encara que em trobo més comode parlant en castellà xDD.
gràcies!

^^ home, més aviat que un handicap, jo trobo que és un avantatge. Barcelona té molt bones universitats, cada cop més centres de recerca, és una ciutat global, ben comunicada, més gran que Grenoble, sense cap mena de dubte més atractiva pels estrangers...

No faran ni la meitat de la meitat del que diuen ¬¬

^^
interesante.. lo de barcelona puede ser un handicap!
ei! si vols! em pots parlar en català! jo parlo els dos idiomes perfectament.. encara que em trobo més comode parlant en castellà xDD.
gràcies!

un handicap no, més aviat tot el contrari...si la ciutat atrau, molts investigadors i doctorands voldran venir..per la ciutat, pel clima, per la platja, pel que sigui...però això és un plus, no un handicap

No faran ni la meitat de la meitat del que diuen ¬¬

jo que crec que si..el temps em donarà la raó

^^ amb un quart d'això em conformo

No faran ni la meitat de la meitat del que diuen ¬¬

El que jo deia, un quart :D

jo que crec que si..el temps em donarà la raó

A llarg termini, però a curt i mitjà termini la situació econòmica no ho permet.

Més de 6.000 científics investiguen cada any en el sincrotó de Grenoble

El funcionament d'un sincrotó, un accelerador de partícules, provoca un impacte científic i econòmic que, en el cas de la instal·lació que hi ha la localitat francesa de Grenoble, es xifra en el treball de més de 6.000 investigadors a l'any i inversions i llocs de treball per la ciutat i els voltants. Catalunya Ràdio ha visitat les instal·lacions d'aquest sincrotó just quan falta un any perquè entri en funcionament el sincrotó que ALBA, en terrenys de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a Cerdanyola del Vallès.

Cada any, revistes com "Nature" o "Science" publiquen unes 1.500 investigacions que són possibles gràcies al sincrotó ubicat a Grenoble. El seu funcionament, com el del sincrotó "Alba" que es posarà en marxa a Catalunya, permet descobrir els secrets d'àtoms i molècules.

En un vídeo com aquest, s'explica el funcionament d'aquest accelerador de partícules, que dóna servei a investigadors i empreses d'alta tecnologia i que permet fer descobriments que, entre d'altres, serveixen per avançar en la investigació de malalties com ara el parkinson o l'alzheimer.

A més de l'impacte en la indústria i la recerca, els responsables del sincrotó de Grenoble, asseguren que el seu funcionament també provoca un impacte important en l'economia de la ciutat i els seus voltants, ja que més del 80% dels salaris es queden a Grenoble i les ciutats del voltant i les inversions també beneficien les empreses del territori.

http://www.3cat24.cat/noticia/392034/societat/Mes-de-6000-cientifics-investiguen-cada-any-en-el-sincroto-de-Grenoble

REVISTA TECNO DE OHL :
ESPECIAL SINCROTRO ALBA

http://acm2.ohl.es/ACM2_upload/SalaPrensa/revistas/tecno/tecno71.pdf

guau, gracias..me lo acabo de imprimir para leer en el tren de vuelta a casa

Vamos a probar esto...

tecno71-090722110830-phpapp02

pues sí que mola, sí, muy completo

Vamos a probar esto...

[/slideshare]

a mi no me va...

^^ Ya, tendré que estudiarlo mejor :dunno:

En la web funciona: http://www.slideshare.net/Galifardeu/tecno71

Mi cuñado trabaja en el ALBA y por lo que cuenta es realmente flipante...

:)

http://i153.photobucket.com/albums/s224/Izeru/Variats/Alba01.png

Font: http://multimedia.avui.cat/pdf/09/1204/091204b30_015.pdf

Adjudicats els concursos d'ordenació del Parc de l'Alba
El Centre Direccional de Cerdanyola, amb 180 hectàrees d'espais verds, acollirà un corredor biològic

En l’àmbit del corredor verd, es reforestaran 42 hectàrees dels principals connectors biològics i es crearan tres nous parcs. El 70% de la superfície dels nous parcs urbans es preservarà com a espai d’interès biològic i paisatgístic. El Consorci Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola ha adjudicat els concursos per a l’ordenació ambiental de les 180 hectàrees d’espais verds del Parc de l’Alba, les quals acolliran un corredor biològic d’escala metropolitana i una extensa xarxa de parcs urbans.

Els membres dels jurats encarregats de valorar els projectes finalistes han destacat l’elevada qualitat dels mateixos, així com la gran varietat de solucions aportades per encarar els reptes plantejats en les bases dels concursos. Un dels elements que més han tingut en compte els jurats alhora de valorar les diferents propostes plantejades ha estat la recuperació del paisatge rural vallesà que encara perviu en la memòria de la gent gran, preservant la màxima superfície d’espais naturals, així com la bona convivència entres les àrees de refugi i alimentació de la fauna i les zones d’ús públic.

Preservació dels valors naturals
El concurs per a l’ordenació paisatgística del corredor verd s’ha adjudicat a l’equip integrat per la biòloga Anna Zahonero, l’arquitecte Michael Van Gessel, l’enginyer agrònom Martí Franch i l’enginyer de camins Alfonso Vidaor. El jurat ha considerat que el projecte guanyador respon als objectius del concurs amb un intervencionisme contingut, posant l’accent en la necessitat de preservar al màxim els principals valors ecològics i paisatgístics del corredor i restaurar-ne les “ferides” actuals que impedeixen que actuï com a connector biològic.

La seva proposta, titulada En trànsit, reconeix com a elements fonamentals de la connectivitat els tres cursos d’aigua presents en aquest territori, especialment el torrent de Can Fatjó, que serà reforestat amb alzines, roures i espècies pròpies del bosc de ribera. Pel que fa a l’àmbit central del corredor es vol preservar com a zona de conreus de secà i es reforestarà l’espai de frontera entre els torrents i la zona agrícola. L’actuació també permetrà crear nous espais singulars per al lleure, com el Parc del Sincrotró, que farà de frontera amb l’espai urbanitzat, o el Parc de la Riera de Sant Cugat, on hi haurà horts i el centre d’interpretació del paisatge.

Nova carretera de Bellaterra
També s’actuarà sobre la carretera de Bellaterra, que esdevindrà una via de trànsit pacificat, amb un nou carril per a la circulació de bicicletes, i es construirà un viaducte en l’encreuament de la carretera amb les vies del tren. Així mateix, es recuperarà la xarxa de camins rurals que connecten transversalment el corredor verd, i s’assegurarà la continuïtat d’aquesta xarxa, construint un pas per sota la carretera de Bellaterra per a fauna i vianants. Aquest equip s’encarregarà de realitzar l’avantprojecte, el projecte executiu i la direcció d’obra del corredor verd.

L’execució del projecte d’ordenació del corredor verd s’efectuarà per fases. Proposta d’especial interès en relació a l’ecoducte. Paral·lelament, el jurat ha proposat que es desenvolupin les aportacions formulades per l’equip integrat per l’arquitecta Imma Jansana, el biòleg Ramon Folch, l’enginyera agrònoma Roser Vives i l’enginyer de camins Mario Gutiérrez, en relació a l’ecoducte i a les basses de laminació, dos elements d’una gran complexitat respecte als quals aquest equip ha proposat un plantejament especialment interessant.

http://www.avui.cat/sabadell/img2/2009/12/notiv_parc_alba.jpg
Proposta guanyadora del corredor verd del Parc de l'Alba.

Font: http://www.avui.cat/sabadell/notices/2009/12/adjudicats_els_concursos_d_ordenacio_del_parc_de_l_alba_5610.php

El parc de l'Alba ja disposa de carrers i dels serveis bàsics de llum i energia
La primera millora ambiental es farà el setembre a la nova carretera entre Sant Cugat i Cerdanyola

http://www.elpunt.cat/imatges/29/76/alta/780_008_2976761_56ef6b9808df2a9441a079ec2f725734.jpg
El nou pont entre la UAB i el parc de l'Alba, el carril central s'ha deixat per al futur pas del tramvia.

La urbanització del Parc de l'Alba, a Cerdanyola del Vallès, ja té pràcticament enllestida la primera fase de les obres que corresponen al parc de la Ciència i que inclouen la urbanització dels principals carrers i els serveis bàsics de llum, gas, aigua i energia que han de donar servei a una despesa energètica semblant a la que actualment té una ciutat com ara Granollers i amb un alt grau de fiabilitat, ja que un dels més importants clients de la zona és el laboratori del sincrotró. Pel que fa als treballs d'ordenació ambiental, la primera actuació començarà el mes de setembre als marges i ponts de la carretera que uneix Sant Cugat i Cerdanyola.

La inauguració del sincrotró està prevista per al 22 de març, tot i que no serà fins a principis del 2011 que el laboratori començarà els primers treballs d'investigació. Actualment, a l'interior de l'edifici es treballa en la construcció dels set laboratoris fins on es canalitza la llum de sincrotró, però el canvi d'imatge és fa més visible a l'exterior del parc, on ja estan pràcticament enllestits els principals carrers, així com les subestacions d'energia elèctrica, de cogeneració i aigua potable que han de subministrar llum, i fred i calor a tota aquesta peça urbanística. Un territori que ja ha iniciat les seves primeres passes en el mercat arran la seva presentació en la fira immobiliària de Munic, a Alemanya,

Actualment, l'estació elèctrica de Can Codonyers, abastida directament per una línia d'alta tensió de 220 kV, i que disposa de 4 transformadors i una subestació exclusiva per al sincrotró; la central de generació d'electricitat, fred i calor, i l'estació de gas natural, començaran properament la fase de proves. Aquestes tres instal·lacions, així com els dos dipòsits d'aigua potable, han de servir, a més de font de subministrament de tot el parc de l'Alba, per garantir i millorar l'abastiment dels serveis bàsics als habitatges de Cerdanyola i Sant Cugat que són més pròxims a la zona. La primavera del 2010 marcarà un nou rumb per aquesta zona amb l'entrada en funcionament de tots els serveis. També es preveu que en aquestes mateixes dates ja es pugui circular per la nova carretera BP-1413, que uneix els municipis de Sant Cugat i Cerdanyola.

Darrere del sincrotró, a tocar de l'AP-7 i la B-30, ja es comença a percebre l'estructura del primer dels dos centres d'alta tecnologia que «la Caixa» construeix a la zona. La posada en servei està prevista per a mitjan 2011, i conjuntament amb el segon edifici (la seva entrada en funcionament es preveu per al cap d'un any) es podran acollir aproximadament uns 500 treballadors.

Un altre pas a favor de la fauna
El parc de l'Alba també serà sotmès a una ordenació ambiental del territori amb l'objectiu de recuperar la connectivitat biològica del corredor central, entre els parcs de Collserola, la Serra de Galliners i Sant Llorenç del Munt. A la zona del parc de l'Alba s'ha deixat un corredor de 140 hectàrees, mentre que 37 hectàrees més es destinaran a parcs urbans. Un cop triats els equips que portaran a terme la rehabilitació i millora d'aquests espais verds, ja s'han iniciat ara els encàrrecs per concretar les primeres zones on s'actuarà. Així, és preveu que amb el primer avantprojecte ja encarregat, les primeres obres comencin al setembre i es destinin a millorar ambientalment els marges de la recent desdoblada carretera entre Cerdanyola i Sant Cugat i eliminar les barreres que suposa aquesta via per al pas de la fauna. Després es restaurarà l'antic abocador Helena.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/127795-el-parc-de-lalba-ja-disposa-de-carrers-i-dels-serveis-basics-de-llum-i-energia.html

http://img716.imageshack.us/img716/5647/capturadepantalla201001k.png

http://img85.imageshack.us/img85/2260/capturadepantalla201001ht.png

A10

^^ estació intermodal renfe + ave??

^^ estació intermodal renfe + ave??

deu ser renfe+tramvia

^^ :)

Teòricament per aquesta via hi haurà un tercer carril per a circulacions UCI.

El Parc de l’Alba compta també amb una estació ferroviària, que serà renovada per acollir un gran centre de transport intermodal dotat de serveis ferroviaris d’àmbit regional, nacional i internacional:

- Trens de rodalies (RENFE)
- Metro interurbà (FFGC)
- Tren d’alta velocitat (AVE)
- Autobusos urbans i interurbans


1-Conectivitat ferroviaria (http://www.parcdelalba.com/ca/presentacio/ubicacio/centralitat)

2-Parc de l'Alba (http://www.parcdelalba.com/ca/presentacio)

A10

Centre Direccional Parc Alba (http://www.coac.net/cdcerdanyola/parcsurbans/docs_pdf/catala_def/CENTRE%20DIRECCIONAL%20DE%20CERDANYOLA.pdf)

Els edificis de la façana terciaria a la B-30 tindran un volum important.

A10

^^ Gràcies pels pdfs ;)

http://i4.photobucket.com/albums/y140/fernolea2/varios/Clipboard01-1.jpg

Es veu un gran projecte. Ara, haurien de doblar les miserables freqüències de la R7 o portar-hi el tramvia per un suposat túnel d'Horta... no sé.

^^ El tramvia pel qual han reservat un carril és el TramVallès, i no pas pels FGC provinents del túnel d'Horta.

El que em sobta és, per una part, que a la seva pàgina web no es mencioni res del TramVallès, i per l'altra, que se li hagi reservat el pas per un lloc diferent del que s'havia proposat inicialment (primer paral·lel al projecte de línia d'FGC, per sota l'estació de Cerdanyola Universitat R7 i la B-30, i després per la rotonda que està a l'est de la de la foto de l'article publicat per n'Izo).

Més que res, perquè té pinta que vulguin fer passar el TramVallès per via única i fent una volta més... Algú en té més detalls? (edit: i perdoneu l'Off-Topic, però!)

Salut!

quin canvi la zona, Déu n'hi do!

http://img199.imageshack.us/img199/7754/capturaoy.jpg

doncs si !

Gràcies Seim i tots per la informació :)

no hi ha renders amb més bona qualitat d´imatge?? m´imagino que no, perquè sino estarien penjats... però que no sigui per preguntar...

ostres mira... i ara una pregunta a veure si algú té resposta, perquè no fan els carrers rectes com a l´eixample, perquè els carrers van al seu aire?

Gràcies pels documents, SEIM. És un projecte molt estimulant; el seguiré de prop!

ostres mira... i ara una pregunta a veure si algú té resposta, perquè no fan els carrers rectes com a l´eixample, perquè els carrers van al seu aire?


Si et digues que avui dia urbanísticament el carrers massa rectes i llargs... no estàn ben vistos :ohno:. Una altre possibilitat es que en el possible s'haguin adaptat a la topografia i relleu de la zona. Impressiona l'ambició urbanitzadora d'aquest projecte.

Si feu una ullada la pàgina web del Incasol a la secció de consorvis surten altres projectes grans com Consorci Prat Nord

Incasol-Consorcis (http://www20.gencat.cat/portal/site/incasol/menuitem.f9ca16119b9f6909763cc110b0c0e1a0/?vgnextoid=a76bb5b401fbd110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=a76bb5b401fbd110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default)

A10

[...] Impressiona l'ambició urbanitzadora d'aquest projecte.

Ja ho pots ben dir. Només pels volums i les alçades ja sembla que sigui un projecte per a Barcelona.

La façana terciaria a la B-30 es com una mena de Diagonal amb edificis tipus L'Illa. Aproximàdament 1.2 kms.

A10

^^ Exactament. És el que més m'impressiona en quant a alçada. :yes:

Molta reactivació econòmica cal per a construir i omplir tor aquest espai. Pero cal tenir-ho planificat.

L'edifici de l'extrem em sembla contar unes 17/20 plantes incloent les dobles alçades de la plantes inferiors.

A10

això ja fa temps que està planejat,no? recordo fa 6 o 7 anys quan vaig començar el doctorat a l'ICMAB que ja vaig veure imatges d'aquest projecte i em va semblar que el pobre castell "piju" de Sant Marçal quedaria envoltat d'edificis i oficines.

El sincrotró Alba aconsegueix per primer cop accelerar partícules gairebé a la velocitat de la llum

El sincrotró Alba, l'equipament científic més important de Catalunya, ha aconseguit per primer cop accelerar partícules gairebé a la velocitat de la llum. El 22 de març s'inaugurarà, tot i que no estarà a ple rendiment fins a principis de l'any que ve, però ja ha començat a treballar en fase experimental. TV3 ha estat el primer a poder-hi accedir després de l'experiment.

Quan funcioni a ple rendiment, el sincrotró donarà servei a investigadors universitaris i empreses. A altres països europeus, ha permès a algunes empreses privades com les farmacèutiques investigar nous medicaments.

http://www.3cat24.cat/noticia/507585/catalunya/El-sincrotro-Alba-aconsegueix-per-primer-cop-accelerar-particules-gairebe-a-la-velocitat-de-la-llum

Nadal visita les obres del parc del Sincrotró

El conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, va visitar ahir les obres d'urbanització del Centre Direccional de Cerdanyola, que acabaran al maig i permetran la instal·lació d'empreses tecnològiques i la construcció d'habitatges en una superfície de 340 hectàrees. El projecte dinamitzador de tot l'àmbit, el sincrotró Alba, s'inaugurarà el mes vinent, i Nadal va deixar la porta oberta que el futur Tramvallès arribi fins a prop de la infraestructura.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/138964-nadal-visita-les-obres-del-parc-del-sincrotro.html

acabo d´inventar-me un acudit:

un catalán y un vasco hablando:

catalán: en Catalunya tenemos un sincrotrón donde las particulas van a la velocidad de la luz

vasco: solo ?

acabo d´inventar-me un acudit:

un catalán y un vasco hablando:

catalán: en Catalunya tenemos un sincrotrón donde las particulas van a la velocidad de la luz

vasco: solo ?

ya te veo en el club de chiste XD:lol:

El sincrotró català Alba, entre els tres millors del món

• El gran laboratori científic serà inaugurat demà a Cerdanyola

• La inversió de 200 milions d'euros ha estat finançada per la Generalitat i el govern central

El sincrotró Alba, que serà inaugurat demà a Cerdanyola del Vallès, no només serà la infraestructura científica més gran de l'Estat espanyol i el primer aparell de recerca d'aquest tipus al sud d'Europa, sinó que, sobretot, es convertirà en "un dels tres millors sincrotrons del món", segons ha explicat el seu director, Joan Bordas.

L'alta qualificació del sincrotró català respon a una anàlisi objectiva de "la brillantor d'aquesta font lluminosa, només comparable a la d'uns altres dos aparells acualment en funcionament", ha detallat Bordas. A més, atès que la situació econòmica internacional no facilita noves grans inversions científiques, Joan Bordas pronostica que "el sincrotró Alba es mantindrà en el grup de lideratge internacional durant molt de temps". L'alta qualitat de la llum d'aquesta mena de microscopi gegant incrementarà el seu atractiu per a la comunitat científica internacional i per a les indústries.

El president de la Generalitat, José Montilla, i el president del govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, inauguraran demà la part principal del sincrotró Alba (formada per l'accelerador lineal, el propulsor-sincrotró i l'anell d'emmagatzematge).

L'any vinent entraran en funcionament les set primeres línies experimentals de llum, on realment es realitzaran els experiments i anàlisis. El consorci que gestiona el sincrotró Alba té prevista per al 2012 la instal·lació de dues línies de llum més i una altra l'any següent. El disseny de la gegantina estructura circular del sincrotró Alba permet la instal·lació de fins a 33 línies de llum, segons recorda el director del centre, Joan Bordas.

La Generalitat i l'administració central es repartiran, a parts iguals, la inversió inicial de construcció del sincrotró Alba (201,4 milions d'euros) i el seu cost d'explotació (15,5 milions d'euros a l'any). Una part molt important d'aquest cost d'explotació està motivada pel consum d'electricitat. De fet, per garantir-ne el subministrament ha estat necessària la construcció d'una xarxa elèctrica especial i una subestació transformadora d'ús exclusiu.

El projecte de construcció del sincrotró Alba va sorgir fa gairebé 20 anys de la proposta d'un grup d'investigadors catalans entre els quals destaca el professor Ramon Pascual, catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona. La iniciativa de la comunitat científica i el suport del conseller Andreu Mas-Colell van fer possible que el gener del 2002, en un viatge a centres de recerca de Califòrnia, el president Jordi Pujol anunciés gairebé per sorpresa la decisió de construir el primer sincrotró català.

Negociació Pujol-Aznar

El març del 2002, i després d'una difícil negociació, el govern central va donar llum verda al projecte conjunt per a la construcció d'Alba. El març del 2003 es va constituir el Consorci Espanyol de Llum de Sincrotró (CELLS) que gestiona el projecte, i al cap de dos anys es van iniciar les obres en uns terrenys pròxims a la Universitat Autònoma de Barcelona i el Parc Tecnològic del Vallès.

El sincrotró Alba disposa d'una gran estructura de 260 metres de circumferència per on circulen els electrons prèviament accelerats formant feixos de raigs X que tècnicament es denominen llum de sincrotró. Aquesta font de llum o radiació electromagnètica (de diferents longituds d'ona entre l'infraroig i els raigs X) circula a velocitats pròximes a la de la llum per l'anell d'Alba fins que finalment es dirigeix a alguna de les línies de llum o laboratoris on es fa servir aquesta llum per observar la composició i l'estructura de materials, organismes o compostos extremadament petits. La qualitat de la llum de sincrotró permet fer observacions molt més precises que les aconseguides amb els microscopis.

http://paper.avui.cat/article/societat/187216/sincrotro/catala/alba/entre/tres/millors/mon.html

Catalunya inaugura el sincrotró Alba, l'equipament al servei de la recerca més important del sud d'Europa

Ja s'ha inaugurat el sincrotró Alba. Aquesta tarda a la mateixa instal·lació, a Cerdanyola del Vallès, s'ha fet l'acte oficial amb presència del president del govern espanyol i també el de la Generalitat. Aquest accelerador de partícules, que ha costat 200 milions d'euros, aspira a convertir-se en una infraestructura de referència per al sud d'Europa. Zapatero ha destacat que el sincrotró és una mostra d'inversió pública eficaç mentre que Montilla ha assegurat que aquesta nova instal·lació és una oportunitat per rellançar l'economia catalana. La construcció ha durat quatre anys i ha costat 200 milions d'euros. Cada any caldrà invertir-hi més de 15 milions d'euros, que financen a parts iguals la Generalitat i el govern de l'Estat.

Sota una coberta espectacular, que recorda un caragol marí, hi ha un túnel circular de 270 metres de circumferència on s'ha instal·lat un accelerador de partícules que hi farà circular electrons gairebé a la velocitat de la llum. Això produeix l'anomenada "llum de sincrotró", uns raigs X un bilió de vegades més brillants que els normals. És com un supermicroscopi que permet veure amb precisió estructures moleculars i conèixer-ne els detalls interns. El seu objectiu és, com diu el lema de l'Alba, fer visible el que és invisible.

El sincrotró, que no serà plenament operatiu fins a l'any que ve, tindrà, inicialment, set línies de llum o terminals, petits laboratoris on els investigadors podran observar les mostres. Els camps d'investigació inicials seran la biologia, la microelectrònica, la nanotecnologia, la química i la física. Progressivament s'hi aniran obrint més línies, fins a arribar a la trentena, en àrees com la medicina, la paleontologia o el patrimoni cultural.

Al món funcionen uns quaranta sincrotrons, una dotzena dels quals són a Europa, i l'Alba serà el primer de l'àrea sud del continent. Fins ara, quan els investigadors catalans necessitaven fer servir aquest tipus de llum havien d'anar al sincrotró de Grenoble, amb l'increment de costos i de temps que això suposa. Ara, universitats i centres de recerca ja fan cua a l'Alba i la previsió és que també l'empresa privada n'acabi fent bon ús per a les seves àrees d'investigació.

Està gestionat pel consorci CELLS (Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum Sincrotró) i està cofinançat per la Generalitat i l'estat espanyol.

http://www.3cat24.cat/noticia/582465/catalunya/Catalunya-inaugura-el-sincrotro-Alba-lequipament-al-servei-de-la-recerca-mes-important-del-sud-dEuropa

ja tocava...només lamento que un antic professor meu, catedratic de fisica i cristal.lografia i que formava part de la comissió del sincrotró no l'hagi pogut veure ja que va morir fa un parell d'anys...anyway,ja el tenim....ara cal un periode de "rodatge" on segurament sortiran defectes que polir i poco a poc, no oblidem que és un artefacte molt i molt complexe i que ha de funcionar al mil.limetre

Els científics recorren en massa al sincrotró però les empreses encara no
• Les propostes d’utilització d’Alba procedeixen per ara tan sols de centres i instituts públics
• Els promotors confien que la infraestructura de Cerdanyola animi el sector privat i dinamitzi la zona

El sincrotró Alba, la infraestructura científica més important d’Espanya, amb un cost de construcció de 201 milions d’euros, té unes expectatives d’ús per part dels investigadors del sector públic excel·lents
–fins i tot un ple ja garantit els primers anys–, però modestes entre les empreses. «És difícil que ara hi hagi empreses interessades a treballar en una cosa que amb prou feines coneixen, però estic convençut que la posada en marxa d’Alba crearà noves necessitats», assegura Ramon Pascual, president del consorci gestor. Els presidents José Luis Rodríguez Zapatero i José Montilla van inaugurar ahir la instal·lació en un acte purament simbòlic: l’edifici està acabat, però encara no funciona la llum.
Si el lloguer de les instal·lacions i la prestació de serveis al sector privat fos capaç de sufragar d’aquí 10 anys el 5% del cost anual de funcionament, estimat en 15,5 milions d’euros, els promotors d’Alba es donarien per satisfets. «Tenint en compte l’escassa tradició de les empreses espanyoles en la recerca més desenvolupament (R+D), és previsible que en un primer moment no n’hi hagi gaires», assumeix Pascual. Ni tan sols en té en excés el gran sincrotró europeu ESRF, ubicat a Grenoble (França). En tot cas, el del Vallès és sobretot una instal·lació de ciència bàsica que paguen les administracions i que no té afany d’autosuficiència: el seu objectiu no és produir riquesa, sinó ajudar perquè d’altres en produeixin. «Estimular el desenvolupament econòmic d’una regió», apunten fonts del consorci.

UN MILER D’USUARIS
Les set línies o laboratoris d’anàlisi que tindrà el sincrotró en la seva primera fase han estat dissenyades tenint en compte la demanda potencial. S’ha optat per fer cas dels investigadors espanyols que avui dia es veuen obligats a treballar a l’estranger, molts d’ells precisament a l’ESRF. La comunitat d’usuaris espanyols està formada per uns 500 científics, però el fet de comptar amb una instal·lació tan a prop de casa augmentarà les xifres, diuen sense dubtar els responsables del sincrotró. La demanda està coberta per a la primera fase, encara que fos nul·la la resposta del sector privat.
Encara que a Europa hi ha una vintena de sincrotrons, els dos més meridionals són a Grenoble i a Trieste (Itàlia), de manera que Alba serà molt atractiu per a tots els investigadors del sud-oest del continent i fins i tot del Magrib. Atraure públic del nord serà més difícil, «però no impossible», insisteix Pascual. I no dependrà només de la qualitat de la llum que ofereixi la instal·lació, sinó de detalls com l’agilitat en els tràmits, l’ambient científic i les tarifes per a les empreses, comenten diversos investigadors.
Almenys un miler de científics passaran cada any pels set laboratoris, segons la previsió, però les xifres augmentaran quan s’inaugurin més línies. Dues ja estan aprovades, una tercera està en projecte i la capacitat màxima és de 32. Hi ha, doncs, marge de recorregut.

TERRENYS ADJACENTS
Alba, enclavat al terme municipal de Cerdanyola, està envoltat de 340 hectàrees destinades a acollir en un futur un barri tecnològic i residencial. Res garanteix que el projecte sigui un èxit en temps de crisi, però els promotors científics i les autoritats locals confien que el sincrotró serveixi de dinamitzador. Per començar, el que sí que està clar és que al costat de la gran instal·lació s’hi aixecaran el Centre de Biologia Estructural i el consorci XFEL, que participarà en la construcció del làser gegant d’Hamburg.
Pascual explica que el desenvolupament d’Alba ha animat el sorgiment o la consolidació d’empreses d’alta tecnologia (imants, ultrabuit, electrònica i radiofreqüència, criogènia) que ara estan capacitades per competir en projectes punters fora d’Espanya, com el mateix XFEL, Antec i Nortemecánica. La construcció del sincrotró, a més, ha obligat a millorar la carretera i a crear un accés des de l’autopista B-30 que beneficiarà tot el barri.
Alba no és la primera instal·lació espanyola amb un accelerador de partícules, però –a més de la seva magnitud incomparable– sí que és la primera de disseny i construcció local. Totes les peces s’han fabricat a propòsit. Per tant, el seu impacte econòmic s’aprecia des del dia en què s’hi va posar la primera pedra. A l’ESRF, un bon model, el 70% de la inversió que es destina a la instal·lació reverteix en la mateixa Grenoble, tant en forma de contractistes com en allotjament i servei per als científics, un sector que no és gens menyspreable.

Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=698333&idseccio_PK=1477

El vial que creua el Direccional s'obrirà al trànsit a finals d'any
Els treballs de la primera fase comprenen 16 hectàrees, s'acabaran l'estiu del 2011 i costaran poc més d'un milió
L'antiga parcel·la d'Àrids Catalunya, amb restes d'amiant, es restaurarà en mig any

http://estatic.elpunt.cat/imatges/37/33/alta/780_008_3733664_0b0c587ebe92914de3043231a3e3d860.jpg
L'Avinguda de la Ciència transcorre pel costat del Sincrotró i connecta amb la UAB.
Foto: C.A.F.

L'avinguda de la Ciència, el vial que connecta la carretera de Cerdanyola a Sant Cugat amb el campus de la UAB i que creua el Parc de l'Alba, es podria obrir al trànsit de vehicles a partir del novembre. El director del Consorci del Centre Direccional, Miquel Sodupe, va explicar ahir que s'estan ultimant els tràmits de legalització de les línies elèctriques que alimenten l'enllumenat públic i els semàfors, i duen l'electricitat a les parcel·les del sector. El que ja és clar és que el cost del manteniment dels espais públics d'aquest nou vial l'assumiran el consistori i els propietaris de les parcel·les. Una gestió que, segons Sodupe, serà “de qualitat a un preu raonable i operativa des del primer dia”.

La finalització d'aquest vial coincideix en el temps amb obres ja acabades: el carrer que porta al primer centre tecnològic de La Caixa, el subministrament d'electricitat al sincrotró i la central de poligeneració d'energia ST4 des de la subestació de Codonyers, i l'estació de regulació de gas.

Els responsables del Parc de l'Alba van anunciar ahir que abans d'acabar aquest any s'iniciarà la primera fase del corredor verd i la restauració de la parcel·la d'Àrids Catalunya. El primer tram de la via verda té 16 hectàrees d'extensió i adequarà els viaductes del Torrent de Can Fatjó i el del Bosc per permetre el pas de la fauna i dels vianants. La inversió és d'1,02 milions i les obres s'allargaran fins a mitjan 2011. Amb el mateix calendari es començarà la restauració de l'antic abocador on hi havia Àrids Catalunya i on hi ha restes d'amiant. El projecte, d'1,85 milions, preveu que sobre el terreny reblert que confina l'amiant s'hi afegeixi una capa protectora de mig metre de terra neta i un mínim d'un metre de terra vegetal. La resta del vas de l'abocador se segellarà amb una capa impermeable d'argiles. I a l'octubre es posaran a licitació les obres d'una plaça entre l'avinguda de la Ciència i la BP-1413.

LA XIFRA
340 ha
té el Parc de l'Alba de Cerdanyola,
a tocar de l'AP-7 i de la UAB, on hi
ha el laboratori de llum de sincrotró

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/304286-el-vial-que-creua-el-direccional-sobrira-al-transit-a-finals-dany.html

CULMINEN LES OBRES DE LA PRIMERA FASE DEL PARC DE L’ALBA
El seus representants han explicat a la ciutadania quin és l’estat actual dels carrers, serveis i edificis que s’estan construint i quines actuacions de comunicació i promoció s’estan duent a terme per donar-lo a conèixer.

El Parc de l’Alba ha culminat les obres de la seva primera fase d’urbanització, que permetran desenvolupar prop de 600.000 m2 de nou sostre científic, tecnològic i empresarial. Aquesta primera fase comprèn els carrers i espais més representatius del futur parc científic i tecnològic, com la nova avinguda de la Ciència, que uneix la Universitat Autònoma de Barcelona i el seu Parc de Recerca amb el sincrotró Alba, o la renovada carretera BP-1413 entre Cerdanyola i Sant Cugat, que ha estat transformada en una àmplia avinguda amb dos carrils per sentit. Aquests nous espais han estat dotats, així mateix, d’infraestructures de primer nivell, que garanteixen una qualitat i fiabilitat excepcionals en els serveis d’electricitat, telecomunicacions i climatització, i que representen un element clau per a la competitivitat de les empreses de base científica i tecnològica.

Concretament, la primera fase del Parc de l’Alba ha suposat la urbanització de 5,5 km de carrers, tots els quals s’han equipat amb voreres amples i carril bici per fomentar el passeig, i la implantació de noves xarxes de distribució d’electricitat, telecomunicacions, climatització, gas natural i aigua potable, que contribuiran a la millora dels serveis existents a Cerdanyola i Sant Cugat.


Els nous carrers i serveis, a punt
Les principals obres d’urbanització es van acabar abans de l’estiu i en els darrers mesos han estat objecte d’una revisió intensiva per part de les corresponents empreses constructores, direccions d’obres, administracions públiques, operadors de serveis i propietaris. Actualment s’estan enllestint els darrers tràmits administratius per a la propera obertura dels nous carrers.

Pel que fa a les noves centrals de serveis urbans (electricitat, poligeneració i gas natural) també han culminat amb èxit el seu període de proves i ja donen servei al sincrotró Alba.

Paral·lelament, les administracions públiques, propietàries de la major part del sòl, estan acabant de definir les condicions de comercialització de les parcel·les amb fórmules innovadores que permetran reduir la inversió inicial de les empreses a l’hora d’instal·lar-se al Parc de l’Alba.

Més de 16 hectàrees de nous espais públics
Pel que fa a properes obres, aquesta tardor està previst iniciar l’execució de la primera fase del corredor verd, que comprèn 16 hectàrees de zones verdes i que servirà per millorar la biodiversitat i guanyar espais d’ús social als voltants de la carretera BP-1413. Entre les actuacions previstes hi ha la creació de zones de refugi i pas per a la fauna per sota del viaducte del torrent de Can Fatjó, així com d’una xarxa de recorreguts per als passejants.

També es durà a terme la restauració mediambiental i paisatgística de la zona d’Àrids Catalunya, que permetrà guanyar una nova zona verda i quedarà integrada en el corredor biològic.

Igualment, aquesta tardor està previst començar les obres de la primera plaça de l’avinguda de la Ciència, propera a la carretera BP-1413, que donarà accés i serveis a les parcel·les adjacents i que suposarà la creació d’un nou espai d’estada i lleure ciutadà, dotat de zones arbrades i amb vistes a Collserola.

S’intensifica l’activitat de comunicació
Paral·lelament a la finalització de les obres de la primera fase d’urbanització, el Parc de l’Alba ha intensificat en els darrers mesos la seva activitat de promoció i comunicació tant a nivell local com internacional. Així, s’han realitzat presentacions a la societat civil i empresarial catalana i estatal en fòrums com la Cambra de Comerç de Barcelona, el Cercle d’Economia o el Círculo de Bellas Artes de Madrid, i el Parc de l’Alba ha estat present en salons internacionals de referència, com el Mipim de Cannes o l’Expo de Xangai.

També s’està elaborant un nou web del Parc Científic i Tecnològic adreçat a les empreses i institucions que puguin estar interessades a ubicar-s’hi, que serà un espai d’intercanvi d’informació amb els sectors acadèmics, científics i empresarials.

Pel que fa a l’àmbit local, s’han dut a terme visites d’obres adreçades a ciutadans i col·lectius de Cerdanyola, en les que han participat més de 260 persones. A més, uns 230 alumnes d’educació primària i secundària han participat en les activitats pedagògiques organitzades per l’Oficina d’Informació Ciutadana del Parc de l’Alba, que enguany ha ampliat la seva programació amb una activitat educativa sobre el sincrotró Alba.

Font: http://www.parcdelalba.com/ca/noticies/:view/131

El document original (PDF): http://www.parcdelalba.cat/public/assets/pagina_571_100916_DIALEGS%20AMB%20LA%20CIUTADANIA%20PARC%20DEL%20ALBA.pdf

Terrenys a la venda al Parc de l'Alba

L'Institut Català del Sòl (Incasol) ha començat a comercialitzar les primeres tres parcel·les del Parc de l'Alba, al costat del sincrotró. Els terrenys –de 8.000 a 13.000 m² de sostre edificable– estan destinats a empreses del sector tecnològic i científic, i s'ofereixen en règim de dret de superfície fins a un màxim de 50 anys amb opció de compra. Durant el primer any, el cànon del dret de superfície serà de zero euros/m² al mes, mentre que a partir del segon el cànon serà de 0,50 euros per arribar a un màxim de 2 euros.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/331464-terrenys-a-la-venda-al-parc-de-lalba.html

INCASÒL inicia la comercialització de parcel·les del Parc de l'Alba
Més de 2 hectàrees de sòl en règim de dret de superfície amb opció a compra

INCASÒL comercialitza 3 parcel·les del Parc de l’Alba de Cerdanyola del Vallès. Les parcel·les tenen una superfície que va dels 8.000 als 13.000m2 de sostre i estan destinades a empreses del sector tecnològic i científic. S’ofereixen en règim de dret de superfície amb opció a compra. Estan situades al costat del sincrotró Alba, que és l’equipament científic més important d’Espanya i un dels més importants d’Europa

El Parc de l’Alba combina activitat econòmica, residencial i comercial amb una extensa xarxa d’espais públics i zones verdes. Ocupa una superfície de 340 hectàrees de sòl estratègicament ubicades dins l’àrea metropolitana de Barcelona, situades entre el centre urbà de Cerdanyola del Vallès, el Parc Tecnològic del Vallès, la Universitat Autònoma de Barcelona, el Parc Natural de Collserola i el terme municipal de Sant Cugat del Vallès. Està excel·lentment comunicat tant amb aquesta àrea i Barcelona, a on s’arriba en 20 minuts per l’autopista B-30, com amb la resta de Catalunya i Europa, el tren de gran velocitat, l’aeroport internacional i el port de Barcelona.

El Parc de l’Alba és una de les aportacions més rellevants de Catalunya dins el mapa de la innovació europea, ha estat concebut per ser un parc científic, tecnològic i empresarial vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona i al sincrotró, amb una gran qualitat urbanística i un alt nivell d’eficiència energètica, sostenibilitat mediambiental i cohesió social. Aquest pol d’innovació permetrà concentrar més de 40.000 llocs de treball d’alt valor afegit en un entorn privilegiat de la regió metropolitana.

Dret de superfície
Aquesta fórmula permet a la Generalitat mantenir la propietat del sòl destinat a activitats econòmiques alhora que, en l’actual context de crisi, abarateix als empresaris els costos d’implantació al no haver d’adquirir el sòl on instal·lar-se i desenvolupar la seva activitat.

El termini de vigència del dret de superfície és fins a un màxim de 50 anys. Pel dret de superfície de les parcel·les del Parc de l’Alba s’ha fixat un cànon unitari progressiu que va dels 0 euros/m2 de sostre fins als 2 euros/m2, al mes. És a dir: el primer any l’adjudicatari no pagaria res pel dret de superfície de la parcel·la i a partir del segon any el preu seria de 0,50 euros/m2, variant aquesta quota cada any fins arribar a un valor estable de 2 euros/m2.

El plec de bases i la documentació de la concurrència es pot descarregar al web d’INCASOL (www.incasol.cat), recollir-ho a l’Àrea de Vendes d’INCASÒL o al Consorci Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès.

Barcelona Econòmic Triangle (BET)
Barcelona Econòmic Triangle reuneix el sòl per a activitats econòmiques de la Regió Metropolitana amb les oportunitats de negoci més innovadores de Catalunya i també d’Europa. Impulsat per la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments de Barcelona, Viladecans i Cerdanyola té com a principals objectius promoure àrees d’alt valor econòmic en mercats nacionals i internacionals i atraure inversors. En aquest sentit, el BET ha estat presentat recentment a la fira ExpoReal de Munic i properament ho estarà a la fira Mipim de Canes.

Les tres àrees que formen el Barcelona Econòmic Triangle són el Parc de l’Alba (Àrea del Vallès), el 22@Barcelona (Àrea del Besòs), i DeltaBCN Parc Aeroespacial i de la Mobilitat de Viladecans (Àrea del Llobregat). Juntes sumen prop de 7 milions de m2 de sòl amb capacitat per generar més de 200.000 nous llocs de treball en sectors estratègics.

Cadascun dels vèrtexs del BETés una àrea d’activitat econòmica consolidada però, a la vegada, amb importants projectes en marxa i moltes oportunitats d’inversió, enorme potencial i perspectives de futur.

Font: http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=55938&idioma=0

Es liciten les primeres tres parcel·les del Parc de l’Alba

S’ofereixen en una nova modalitat de lloguer a llarg termini que evita a les empreses fer grans inversions inicials per ubicar-se al Parc de l’Alba, alhora que permet a la Generalitat conservar la titularitat del sòl.

Les parcel·les comercialitzades estan situades a l’entorn del sincrotró Alba, davant del primer centre tecnològic de La Caixa i a tocar de l’avinguda de la Ciència, el principal carrer del Parc Científic i Tecnològic de l’Alba, i estan destinades a empreses de producció avançada i proveïdors tecnològics d’alt nivell.

Nova fórmula de comercialització
Les administracions públiques, com a propietàries majoritàries del sòl, estan disposades a fer esforços per reduir al màxim els costos inicials necessaris per ubicar-se al Parc de l’Alba, ja que el cost del sòl ha estat tradicionalment la principal barrera de Catalunya i d’Espanya en l’atracció de talent internacional. Per aquest motiu han optat per licitar aquestes parcel·les amb una nova modalitat de lloguer a llarg termini, coneguda com a cessió del dret de superfície, que evita a les empreses la necessitat de realitzar grans inversions inicials per ubicar-se al Parc de l’Alba i permet a l’administració conservar la titularitat d’aquests sòls de caràcter estratègic.

El termini de vigència del dret de superfície és fins a un màxim de 50 anys. Per al dret de superfície de les parcel·les del Parc de l’Alba s’ha fixat un cànon unitari progressiu en què el primer any l’adjudicatari no pagarà res i a partir del segon any el preu serà de 0,50 euros/m2 al mes, variant aquesta quota cada any fins arribar el cinquè any a un valor estable de 2 euros/m2 al mes.

Ubicació estratègica
es parcel·les es troben situades a l’entorn del sincrotró Alba, al carrer B, davant del primer centre tecnològic de La Caixa, en un espai destinat a acollir proveïdors de contingut tecnològic mitjà i alt, i a tocar de l’avinguda de la Ciència, on s’ubicaran preferentment centres de recerca i de transferència tecnològica i empreses dotades d’un alt component innovador.

La configuració del Parc de l’Alba admet un ampli ventall de parcel·les per satisfer demandes complementàries, a partir dels 4.000 m2 de sostre i fins als 30.000 m2 de sostre, a les quals es podran construir tant seus corporatives de grans empreses com edificis compartits amb espais modulars i serveis comuns per a petites i mitjanes empreses. L’oferta d’espais del Parc de l’Alba també contempla la construcció d’edificis modulars per a pimes tecnològiques i empreses en creixement, que es destinaran a empreses biotecnològiques i de producció avançada, i que seran promoguts a través d’acords público-privats.

Les parcel·les licitades tenen una superfície que va dels 8.000 m2 als 13.000 m2 de sostre. La resta de concursos s’aniran publicant de forma progressiva, a mida que vagin cristal·litzant els diferents tipus de demanda.

Empreses del sector científic i tecnològic
Les parcel·les es destinaran principalment a empreses de producció avançada i proveïdors tecnològics d’alt nivell, que tenen en el Parc de l’Alba una oportunitat excepcional de millorar la seva competitivitat, ja que els permetrà ubicar-se al cor d’una de les majors concentracions de centres de coneixement i de parcs empresarials del país. A més, el Parc de l’Alba compta amb la infraestructura científica més important del sud-oest d’Europa, el sincrotró Alba, i està dotat d’excel·lents comunicacions viàries i ferroviàries i amb serveis urbans de primer nivell europeu. Ha estat concebut per esdevenir un important pol d’innovació europeu, amb capacitat per concentrar més de 40.000 llocs de treball d’alt valor afegit, en un entorn dotat d’una gran qualitat urbanística i un alt nivell d’eficiència energètica, sostenibilitat mediambiental i cohesió social.

La dimensió del Parc de l’Alba permet, igualment, definir una estratègia de comercialització que no exclogui cap àmbit de coneixement ni cap sector d’activitat, sempre i quan aquestes activitats acompleixin els requeriments del model productiu basat en el coneixement i tinguin una actitud respectuosa amb el medi ambient.

Plec de bases
El plec de bases i la documentació de la concurrència estarà a disposició de les empreses interessades a partir de dimecres dia 17 i es podrà descarregar al web d’INCASOL (www.incasol.cat), recollir-ho a l’Àrea de Vendes d’INCASÒL (c/ Còrsega, 289, 3r pis, Barcelona) o a la seu del Consorci Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès (Pg. Horta, 66-68, Cerdanyola del Vallès). Les empreses podran presentar les instàncies per participar en els concursos fins al dia 15 de desembre.

Font: http://www.parcdelalba.com/ca/noticies/:view/137

L'avinguda de la Ciència s'obrirà al trànsit diumenge amb una festa ciutadana
El vial, de prop d'un quilòmetre, uneix la carretera de Sant Cugat amb la UAB
Les activitats s'iniciaran a 2/4 d'11 del matí i el carrer s'obrirà a la una

http://estatic.elpunt.cat/imatges/37/33/alta/780_008_3733663_651a62164bedc11a9f02e133573ce1d3.jpg
L'Avinguda de la Ciència del Parc de l'Alba té dos carrils per sentit i incorpora un carril bici al tram central.
Foto: C.A.F.

El vial principal del parc de l'Alba de Cerdanyola, que passa a prop del sincrotró, l'avinguda de la Ciència, s'obrirà al trànsit aquest diumenge, a la una del migdia, després que al llarg del matí s'hi faci una festa ciutadana per celebrar el final de les obres. Els actes festius començaran a 2/4 d'11 del matí i la posada en marxa dels semàfors i l'estrena del carrer, que fa gairebé un quilòmetre de llarg, es farà a la una del migdia. Diumenge també s'obriran dos carrers més, perpendiculars a l'avinguda de la Ciència.

D'aquesta manera el Consorci del Parc de l'Alba dóna per acabat el procés de revisió i certificació de tots els serveis que passen per sota del ferm d'aquest vial que uneix la carretera de Sant Cugat –la BP-1413– i el campus de la UAB. Les comprovacions tècniques han inclòs més de 180 quilòmetres de cables de mitjana tensió, 48 centres de distribució elèctrica, 80 quilòmetres de xarxes de telecomunicacions, 5 quilòmetres de conduccions de semàfors i 17 quilòmetres de canonades de climatització del districte, entre d'altres.

Amb la posada en servei del vial es preveu que es descongestionaran els accessos a la UAB, sobretot el carrer de Serragalliners.

En breu, a la cruïlla entre l'avinguda de la Ciència i la BP-1413 s'hi començarà a fer una plaça que donarà accés a les parcel·les de la zona. Les obres d'aquest espai de lleure s'acabaran durant el segon semestre del 2011.

LA XIFRA
180 km
de cables de mitjana tensió passen
per sota de la nova avinguda de la
Ciència.

LA DATA
desembre del 2011
Durant el segon semestre de l'any
que ve s'acabaran les obres de la
nova plaça a tocar de la BP-1413.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/343049-lavinguda-de-la-ciencia-sobrira-al-transit-diumenge-amb-una-festa-ciutadana.html

Per a qui vulgui saber més del Parc de l'Alba: http://www.parcdelalba.com/ca

COMENCEN ELS TREBALLS DE RESTAURACIÓ DEL CORREDOR VERD
La primera fase, que comprèn més de 12 hectàrees de zones verdes, servirà per reforçar la connectivitat biològica entre el Parc de Collserola i els espais naturals del corredor verd.

Ja han començat els treballs de restauració ecològica i paisatgística dels voltants de la carretera entre Cerdanyola i Sant Cugat (BP-1413), que formen part de la primera fase d’ordenació ambiental del corredor verd del Parc de l’Alba. Aquesta primera fase, que comprèn més de 12 hectàrees de zones verdes, servirà per reforçar la connectivitat biològica entre el Parc de Collserola i els espais naturals del corredor verd. L’actuació permetrà crear zones de refugi i de pas per a la fauna entorn dels torrents de Can Fatjó i del Bosc; guanyar espais d’ús social, amb una xarxa de recorreguts per a passejants; i millorar els valors ambientals de l’àmbit, mitjançant la transformació d’un antic recinte d’activitat industrial en una zona verda integrada en el corredor biològic.

ACCIONS PREVISTES
Mitjançant aquests treballs, els viaductes del torrent de Can Fatjó i del Bosc, de 125 i 30 metres d’amplada respectivament, seran habilitats per esdevenir espais de pas de fauna i vianants. Comptaran amb àrees reservades per al trànsit i el refugi d’animals, on se situaran esculleres de pedra i estructures de fusta per al recer de petits mamífers i invertebrats, i tindran zones segregades per al pas dels vianants, per tal que l’ús de lleure ciutadà no interfereixi amb la funció ecològica del corredor verd.

La xarxa de camins rurals d’aquesta primera fase serà habilitada per al passeig. Enllaçarà les voreres de la carretera BP-1413 amb les lleres dels torrents de Can Fatjó i del Bosc i amb el nou mirador, i en el futur quedarà connectada a la resta d’itineraris que creuaran el corredor.

Els treballs previstos inclouen també la restauració paisatgística de l’àmbit d’Àrids Catalunya, una antiga àrea d’aplec de materials de construcció, situada al marge esquerra del torrent del Bosc, i que també serà objecte d’una acurada restauració mediambiental. L’antic recinte d’activitat industrial serà transformat en una zona verda de 4’5 hectàrees que, en el seu punt més elevat, esdevindrà un mirador amb vistes al Parc Natural de Collserola i al corredor verd.

Finalment, l’entorn de la nova subestació elèctrica de Codonyers serà revegetat amb espècies autòctones i de baix consum d’aigua per millorar la integració paisatgística d’aquesta nova infraestructura.

TREBALLS ACTUALS
Actualment s’està duent a terme la restauració topogràfica de l’entorn de la carretera BP-1413, que permet crear talussos suaus que promouen la circulació de la fauna i dels passejants a través dels viaductes del torrent de Can Fatjó i del Bosc i dotar aquests espais del relleu característic del paisatge natural vallesà, format per planes i turons de pendents suaus. Aquests treballs han comportat un moviment de terres que ha prioritzat el manteniment dels exemplars arboris i arbustius més valuosos.

Les obres han estat adjudicades a l’empresa Talio per un pressupost d’1’2 M€. S’estan duent a terme amb la supervisió ambiental d’Entorn i l’assessorament en matèria de plantacions de J. Cónsola, i està previst que finalitzin el proper estiu.

El projecte d’ordenació paisatgística de les 140 hectàrees del corredor verd ha estat definit per l’equip integrat per la biòloga Anna Zahonero, l’arquitecte Michael Van Gessel, l’enginyer agrònom Martí Franch i l’enginyer de camins Alfonso Vidaor, que va resultar guanyador del concurs internacional convocat pel Consorci del Centre Direccional el 2009.

PROPERES FASES DEL CORREDOR VERD
Les properes fases dels treballs d’ordenació paisatgística del corredor verd permetran crear unes 35 hectàrees de nous espais singulars per al lleure, com el Parc del Sincrotró, que farà de frontera amb l’espai urbanitzat, el Parc Fluvial de la Riera de Sant Cugat o el Parc dels Horts Ecològics. També es recuperarà la xarxa de camins rurals que connecten transversalment el corredor verd i es garantirà la continuïtat d’aquesta xarxa amb un pas de fauna i vianants sota la carretera de Bellaterra. Posteriorment, s’actuarà sobre l’àmbit central del corredor, d’unes 100 hectàrees, que es preservarà com a zona de conreus de secà, i es reforestarà l’espai fronterer entre la zona agrícola i els torrents, que es revegetaran amb alzines, roures i espècies pròpies del bosc de ribera.

El corredor verd constitueix una de les principals apostes mediambientals del Parc de l’Alba. Per aquest motiu, l’actuació preveu destinar-hi grans inversions, més de 14 M€, per eliminar els obstacles al pas de la fauna que divideixen els principals ecosistemes metropolitans i posar en valor els hàbitats i les espècies característiques d’aquest territori.

Font: http://www.parcdelalba.cat/ca/noticies/:view/140

Seria possible canviar el títol a Cerdanyola | Parc de l'Alba i sincrotró Alba | En construcció? És que encara hi queden coses per a fer, allà.