Ale, perquè després no s'emprenyin els de sabadell :D Descentralitzem! (encara que l'epicentre és l'epicentre... la catedral a Terrassa! :D)

De qualsevol cosa en diuen Catedral avui dia... :|
http://foto.epson.com/es/crea_foto.asp?idFoto=207509&idAlbum=28616&tamanio=5

a10! :runaway:

Agregació de minicipis però a la inversa!!! :gunz: :gunz: :gunz:

http://www.birdbgone.com/images/BBG3.jpg

Doncs mira, per una vegada estic d'acord amb el PP!!!

Estic fins els xcvxcsdmpf del ciclistes que van per les voreres dels carrers de Barcelona com si fossin al 'tour de France'! Algú els hauria de dir que el seu lloc són els carrils dels cotxes, no les voreres!!! Vull represió!!! Vull empresonaments!!! :gunz:

exacte, i gairebé SEMPRE no respecten els semàfors... :(

eiiiiiiiiiiiiiii veieu la definició de Catedral!! Sant Feliu i Terrassa som ciutats amb catedral!!! :D

PD: La catedral de BCN tampoc es que sigui la rehòstia... la van fer pràcticament nova al segle XIX sino recordo malament (la seva façana)

Collons, no em treieu la il·lussió de mostrar-vos com repartim desde l'epicentre cap a la perifèria!! :D:D:D:D:D

Collons, no em treieu la il·lussió de mostrar-vos com repartim desde l'epicentre cap a la perifèria!! :D:D:D:D:D

D'això se'n pot dir meliquisme? xD!

a10! :runaway:

Aquest matí entre un company i jo hem estat a punt de fer "puré de ciclista a la trambesòs" davant de l'Auditori.... xD!
Es veu que es massa estret el carril bici de la Meridiana i és més còmode anar pel mig de les vies...

a10! :runaway:

exacte, i gairebé SEMPRE no respecten els semàfors... :(

I tant! Passen dels semàfors, van en direcció contrària amb total impunitat pel mig de l'Eixample, atropellen velletes que esperen a la parada del bus... Són un perill públic!!!! La Imma Mayol en té la culpa!!! Tanta bicicleta i tanta hòstia!!! :soapbox: :gunz:

Aquest matí entre un company i jo hem estat a punt de fer "puré de ciclista a la trambesòs" davant de l'Auditori.... xD!


El pròxim cop no et continguis, home...

D'això se'n pot dir meliquisme? xD!

a10! :runaway:

Una mica, Met, una mica... :D
però perquè es pot fer ;)

:S Deu meu! No! Que algú aturi aquets inútils de l'Ajuntament de Sitges!!! Són la administració urbanística més incompetent que hi ha, a més que si segueixen com fins ara, portaran a la ruina a l'ajuntament per afavorir als seus amics (sé de que parlo ;)).
No sé si coneixeu el terme municipal de Sitges, però aquest pla prevue esgotar TOT el terreny edificable. Actualment la Plana Est està a punt de que es comenci a construir (hi estic ficat en un dels projectes :D) i la Plana Oest (on es trova el centre de Disseny de Seat) de seguida començarà a urbanitzar-se. La veritat es que no sé on ficarán tanta vivienda, perque encara es planjea molta unifamiliar en ranglera, cosa que em sembla una bogería, pero que hi farem...

Jo crec que si tots els que vieuen a Sitges s'empadronessin, augmentaría notablement la seva població sense contar el pla general. Son una cuantitat realment enorme de gent extrangera que hi viu, m'ho trovo a diari :D
Jeros, no serà l'autopista la que porti a la gent cap a barcelona, sino els ferrocarrils (de tota manera et sorprendia la cantitat de gent que conec i que va en cotxe a diaria treballar a BCN). Es sense dubte una de les estacions de la C3 ( o es C2?) que més passatgers té (dic, que els generi, no que arribin que obviament es Sants). Més d'una vegada tornant de treballar he agut d'entrar a cops al tren perquè estaven pitant les portes perquè el maquinista ja es cansava d'esperar.

Dintre d'uns anys Sitges s'agregarà el minicipi de Vilanova i la Geltrú. :D

I tant! Passen dels semàfors, van en direcció contrària amb total impunitat pel mig de l'Eixample, atropellen velletes que esperen a la parada del bus... Són un perill públic!!!! La Imma Mayor té la culpa!!! Tanta bicicleta i tanta hòstia!!! :soapbox: :gunz:
No és a Barcelona ciutat, però jo he vist ciclistes entrant a l'Autopista C-32, passant olímpicament de la senyal que els hi prohivia.
Desprès es queixen que els atropeien i que hi ha accidents. Si en son els responsables, que els donin butifarra! :D

Ja... si ja ho sé, però la Renfe com que........

Per cert, a veure si poses cosetes de la Michelín!! Bé, aquest cap de setmana el passaré a ViG, a veure de que m'entero :D

MMMMMMMMMmmmmmmmmmmMMmm nose a Barcelona, però be..
Jo he anat molts cops amb bici i per l'acera perque per la carretera és un crim, només que surtis un moment ja et piten tots els cotxes i s'arrimen més cap a tu. I això anant lo més aprop de la vorera..
I nose.. crec que de vegades ''disturben'' més les tropes de padrines marujes que van en filera en mig de l'acera que un ciclista :)

Dintre d'uns anys Sitges s'agregarà el minicipi de Vilanova i la Geltrú. :D
Juas juas juas juas!
S'està parlant de independència de les Roquetes o agregació de les Roquetes per Vilanova i la Geltrú :D Sobretot perquè es un feu del PSOE / PSC i a St. Pere de Ribes son més aviat de CiU, per lo tant la cosa está força interessant.

Jo crec que Vilanova acabará convertint-se en una macrociutat que aglutinarà Cubelles, Roquetes i Sitges. :D

@Jeros: Suposo que per algún motiu aquesta línea es l'única que té els trens de 2 pisos i 6 vagons, no creus? Aixó sí, como no fiquin més freqüencia aquests trens es colapsaran en poc temps!
Per cert, que es la michelin? No serà la Pirelli???

esto... sí, perdon!!! :D la pirelli!!!

Potser, però la freqüència és menor que d'altres línies, per això la "deferència" de tenir aquests vagons, crec jo.

esto... sí, perdon!!! :D la pirelli!!!

Potser, però la freqüència és menor que d'altres línies, per això la "deferència" de tenir aquests vagons, crec jo.
Pues les obres ja han començat, si et passes aquest cap de setmana veuràs renders i tot del projecte! :D Però encara falta força perquè comencin les torres de 12 plantes! :rofl::rofl::rofl: Llàstima que per Sitges no es veurà cap cosa decent, com a molt em sembla que es preveu PB+4 pero ho hauria de consultar al treball.

La freqüencia la veritat es que no es dolenta a les hores puntes, (entre 7 y 9 del matí) pero per tornar si que t'has d'esperar uns 20 minuts fins que no arrivi el següent tren. I un dels dos que tenim, para a la majoria d'estacions (llevat de Garraf que es para cada hora) per lo que el trajecte es fa molt més llarg, gairabé 45 - 50 min. Si no en 35 min. pots está BCN-VNG.

@Jeros: Suposo que per algún motiu aquesta línea es l'única que té els trens de 2 pisos i 6 vagons, no creus? Aixó sí, como no fiquin més freqüencia aquests trens es colapsaran en poc temps!


a Mollet-Sant Fost (C2 nord) mai he vist trens de dos pisos i 6 cotxes (450's) com a molt hi arriben els 451, que son de 3

:(

Que c*ny ens importa la religió a SSC? Jejejeje

Joan, tan agradable com sempre xDDDDD

Que c*ny ens importa la religió a SSC? Jejejeje

:sleepy:

Perdó, perdó.. era conyeta... :)

Els de 6 unitats soposo que es queden a St. Andreu

xDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD

Que c*ny ens importa la religió a SSC?

Ha dit COÑO! :eek2:

Al bisbe vas... :tongue:

:ohno:

a10! :runaway:

:) Disculpes acceptades...

A Terrassa des de fa pocs dies han estrenat un local al carrer de l'Eglésia de 118 metres quadrats on hi ha les oficines centrals i la cúria administrativa i els despatxos del bisbe, del canceller i dels dos vicaris generals: Salvador Cristau, rector del Sant Esperit de Terrassa i que portarà els temes de la cúria, i Francesc Pardo, rector de Sant Esteve de Granollers i encarregat de la vida pastoral. La seu està situada al costat de la catedral del Sant Esperit i davant de la rectoria que també fa funcions de residència episcopal, però és de lloguer i «provisional», explica mossèn Catalán, a l'espera d'un trasllat «en un lloc més ampli».

passo de dir quin és aquest lloc més ampli, passo de dir com serà aquest lloc més ampli, passo de dir en consonància amb quin edifici estarà la nova residència episcopal, passo de dir de quin material serà la façana, passo de dir de quin material serà la coberta, passo de dir la opinió del bisbe de BCN sobre qui ha de fer la casa del bisbe de Terrassa i la resposta d'aquest últim, passo de dir l'adjectiu que va utilitzar l'arquitecte municipal de Terrassa sobre l'esbós inicial del projecte, passo de dir quina torre (res de gratacels) s'ha de poder seguir veient desde segons quina zona sense que la nova residència episcopal interfereixi les visuals, passo de etc, etc, etc......

en fi... secrets...

Tener coche en BCN se ha convertido en un lujo

• Aquí los automovilistas pagan un 20% más en impuestos sobre sus vehículos que en Madrid

Mucha gente los necesita para trabajar. O para escapar de la ciudad en sus ratos de ocio. O para ir a la universidad. El coche es necesario, pero los impuestos que lo gravan van camino de convertirlo en todo un lujo asiático.

Según un informe de la Asociación de Defensa del Conductor (AEA), los impuestos sobre vehículos en Barcelona son los más caros de España, un 20% más que en Madrid, un 30% más que en Valencia y un 300% más que en Melilla, la capital más barata.

La alta fiscalidad empuja a los automovilistas y a las empresas hacia paraísos fiscales. Un vehículo medio que en Barcelona cuesta 143 euros en Aguilar de Segarra o en Rajadell sale por sólo 18 euros.//

L’impost municipal de vehicles de Barcelona és el més car d’Espanya, segons va fer públic ahir l’agrupació Conductors Europeus Associats. Les diferències per a un vehicle de cilindrada mitjana entre Barcelona i Madrid superen els 10 euros (un 20% més car a la capital catalana) mentre que si es compara amb la capital més barata, Melilla, la diferència és d’un 300%.

Això fa que molts conductors empadronin els seus vehicles en els anomenats paradisos fiscals. El cas més flagrant es troba, precisament, a la localitat d’Aguilar de Segarra, al Bages, on hi ha 15.073 vehicles matriculats per a una població de només 224 persones. Dins de Catalunya, un mateix cotxe resulta un 10% més car a Barcelona que a Girona: 68 euros davant de 61. L’informe subratlla que entre els ajuntaments més cars, a més de Barcelona, hi ha els de Sant Sebastià, Lleida, Tarragona, Bilbao, Còrdova,Granada, Girona, Cadis i Palma de Mallorca. En aquest sentit, indica que “l’alta fiscalitat que tenen alguns ajuntaments, com el de Barcelona, ha motivat que milers d'automobilistes canviïn el seu lloc d'empadronament per matricular els vehicles en municipis amb menys pressió fiscal, encara que en realitat no hi circulin”.

Els automobilistes catalans paguen cada any més de 250 milions d’euros en impostos. A tot Espanya la recaptació ascendeix a 1.540 milions (uns 256.000 milions de les antigues pessetes).

--

Metro News.

¿? Digues, home :D!!

Els de 6 unitats soposo que es queden a St. Andreu


:rant: :rant:

O potser arriven a St. Celoni o bé Granollers...

¡Y qué lo digas!
Yo le "di" mi coche a mi ex novia el día 3/1/2005, yo conservo la propiedad, pero como ella lo usa, pues paga todos los impuestos, el seguro y el garaje. Le pareció bien pq iba a comprarse un coche de 2ª mano y le salía carísimo.
Esto ha sido posible pq tenemos buen rollo entre nosotros, claro...
Yo no podía mantenerlo en BCN, y menos a partir del 1/5/2005, cuando habrá q pagar por aparcar en TODA la ciudad... GRRRRRRRRRRRRRrrrrrrrrrrrrrrrrRRRRRRRRRRRrr :(

David (DavoR para los amigos) ;)

no puc! .. és secret de sumari... i a més encara està tot molt verd.. :eat:

Ara el més important és trobar una zona on tinguis un bon transport públic per anar a BCN-Ciutat. I amb el temps serà del tot necessari.

Qui tingui cotxe que s'atengui a totes les seves conseqüències.
Vols cotxe? Paga un pàrquing.

Hi ha gent que té cotxe perquè sí... sense aturar-se a pensar si el necessita..
Jo tinc un arosa pq per anar de matinada a St. Joan Despí des del Poblenou doncs no hi ha cap alternativa... però ara que treballo a St. Adrià... molts cops vaig a peu o en bici...
Estic pensant en desfer-me'n... i encara més quan ahir van entrar per segon cop al pàrquing de casa en només 6 mesos... :(

a10! :runaway:

Si arriben a Granollers han de passar per Mollet. Per cert, que crec que en hora punta la freqüència BCN-Vilanova és 8 minuts.

Qui tingui cotxe que s'atengui a totes les seves conseqüències.
Vols cotxe? Paga un pàrquing.

Hi ha gent que té cotxe perquè sí... sense aturar-se a pensar si el necessita..
Jo tinc un arosa pq per anar de matinada a St. Joan Despí des del Poblenou doncs no hi ha cap alternativa... però ara que treballo a St. Adrià... molts cops vaig a peu o en bici...
Estic pensant en desfer-me'n... i encara més quan ahir van entrar per segon cop al pàrquing de casa en només 6 mesos... :(

a10! :runaway:

Si ho cuides bé fins el setembre/octubre, potser t'ho podria comprar :)

Si arriben a Granollers han de passar per Mollet. Per cert, que crec que en hora punta la freqüència BCN-Vilanova és 8 minuts.
VNG-BCN més aviat que no al revés crec. Al menys per tornar no trovo altres trens que els que surten a 00:36 y 00:40 y a 00:06 y 00:10
BCN VNG
05.40 06.22 C2 0.42
06.06 06.40 C2 0.34
06.10 06.52 C2 0.42
06.36 07.10 C2 0.34
06.40 07.22 C2 0.42
07.06 07.40 C2 0.34
07.10 07.52 C2 0.42
07.36 08.10 C2 0.34
07.40 08.22 C2 0.42
08.06 08.40 C2 0.34
08.10 08.52 C2 0.42
08.36 09.10 C2 0.34
08.40 09.22 C2 0.42
09.06 09.40 C2 0.34
09.10 09.52 C2 0.42
09.36 10.10 C2 0.34
09.40 10.22 C2 0.42
10.06 10.40 C2 0.34
10.10 10.52 C2 0.42
10.36 11.10 C2 0.34
10.40 11.22 C2 0.42
11.06 11.40 C2 0.34
11.10 11.52 C2 0.42
11.36 12.10 C2 0.34
11.40 12.22 C2 0.42
12.06 12.40 C2 0.34
12.10 12.52 C2 0.42
12.36 13.10 C2 0.34
12.40 13.22 C2 0.42
13.06 13.40 C2 0.34
13.10 13.52 C2 0.42
13.36 14.10 C2 0.34
13.40 14.22 C2 0.42
14.06 14.40 C2 0.34
14.10 14.52 C2 0.42
14.36 15.10 C2 0.34
14.40 15.22 C2 0.42
15.06 15.40 C2 0.34
15.10 15.52 C2 0.42
15.36 16.10 C2 0.34
15.40 16.22 C2 0.42
16.06 16.40 C2 0.34
16.10 16.52 C2 0.42
16.36 17.10 C2 0.34
16.40 17.22 C2 0.42
17.06 17.40 C2 0.34
17.10 17.52 C2 0.42
17.36 18.10 C2 0.34
17.40 18.22 C2 0.42
18.06 18.40 C2 0.34
18.10 18.52 C2 0.42
18.36 19.10 C2 0.34
18.40 19.22 C2 0.42
19.06 19.40 C2 0.34
19.10 19.52 C2 0.42
19.36 20.10 C2 0.34
19.40 20.22 C2 0.42
20.06 20.40 C2 0.34
20.10 20.52 C2 0.42
20.36 21.10 C2 0.34
20.40 21.22 C2 0.42
21.06 21.40 C2 0.34
21.10 21.52 C2 0.42
21.36 22.10 C2 0.34
21.40 22.22 C2 0.42
22.06 22.41 C2 0.35
22.40 23.22 C2 0.42
23.06 23.40 C2 0.34
23.20 00.02 C2 0.42
00.06 00.50 C2 0.44


VNG BCN
04.42 05.23 C2 0.41
05.42 06.22 C2 0.40
06.00 06.37 C2 0.37
06.19 06.57 C2 0.38
06.28 07.09 C2 0.41
06.34 07.17 C2 0.43
06.42 07.22 C2 0.40
06.55 07.27 C2 0.32 CIVIS
07.05 07.45 C2 0.40
07.11 07.52 C2 0.41
07.20 08.01 C2 0.41
07.27 08.08 C2 0.41
07.35 08.16 C2 0.41
07.41 08.22 C2 0.41
07.53 08.25 C2 0.32 CIVIS
07.59 08.40 C2 0.41
08.07 08.48 C2 0.41
08.12 08.52 C2 0.40
08.19 08.57 C2 0.38
08.30 09.13 C2 0.43
08.42 09.22 C2 0.40
08.49 09.26 C2 0.37
09.06 09.43 C2 0.37
09.12 09.52 C2 0.40
09.19 09.56 C2 0.37
09.42 10.22 C2 0.40
09.49 10.26 C2 0.37
10.12 10.52 C2 0.40
10.19 10.56 C2 0.37
10.42 11.22 C2 0.40
10.49 11.26 C2 0.37
11.12 11.52 C2 0.40
11.19 11.56 C2 0.37
11.42 12.22 C2 0.40
11.49 12.26 C2 0.37
12.12 12.52 C2 0.40
12.19 12.56 C2 0.37
12.42 13.22 C2 0.40
12.49 13.26 C2 0.37
13.12 13.52 C2 0.40
13.19 13.56 C2 0.37
13.42 14.22 C2 0.40
13.49 14.26 C2 0.37
14.12 14.52 C2 0.40
14.19 14.56 C2 0.37
14.42 15.22 C2 0.40
14.49 15.26 C2 0.37
15.12 15.52 C2 0.40
15.19 15.56 C2 0.37
15.42 16.22 C2 0.40
15.49 16.26 C2 0.37
16.12 16.52 C2 0.40
16.19 16.56 C2 0.37
16.42 17.22 C2 0.40
16.49 17.26 C2 0.37
17.12 17.52 C2 0.40
17.19 17.56 C2 0.37
17.42 18.22 C2 0.40
17.49 18.26 C2 0.37
18.12 18.52 C2 0.40
18.19 18.56 C2 0.37
18.42 19.22 C2 0.40
18.49 19.26 C2 0.37
19.12 19.52 C2 0.40
19.19 19.56 C2 0.37
19.42 20.22 C2 0.40
19.49 20.26 C2 0.37
20.12 20.52 C2 0.40
20.19 20.56 C2 0.37
20.42 21.22 C2 0.40
20.49 21.26 C2 0.37
21.19 21.56 C2 0.37
21.37 22.17 C2 0.40
22.19 22.57 C2 0.38

Si ho cuides bé fins el setembre/octubre, potser t'ho podria comprar :)

¿No te gusta más un Twingo azul con 49MIL kms.? :)

DavoR ;)

jjajajaja, :D potser, estic obert a futurs cotxes cara final d'any

Si ho cuides bé fins el setembre/octubre, potser t'ho podria comprar :)

Seat Arosa
color groc
gasolina s/p 95
juny del 2000
32.000 Km
ITV fins desembre 2006
aparcat sempre al pàrquing de casa i de la feina.
;)

a10! :runaway:

Falta el preu Met :D

I la cil·lindrada...

I ja posats... una foto :)

mil? :?

Crec que són 1000....
És que jo de cotxes res, de res... :(
Ho miraré al full verd aquell... ;)

El preu?
Això rai... ens posarem d'acord. :)

a10! :runaway:

I ja posats... una foto :)

La foto a la Sh4d0w... :D

a10! :runaway:

Renault Twingo 1240c.c.
Color blau cyan
Benzina sense plom de 95 oct.
De juliol de 1996
49000 kms.
ITV fins novembre de 2005
Aparcat sempre dins un garatge cobert
Molt ben cuidat, tothom diu: sembla nou, DavoR!!
(Més ample i potent que un Seat Arosa groc que jo em sé...) Hehehehehe! :)

Tria la teva opció JEROS!! Hahahahaha :D

DavoR entremaliat! ;)

Falta el preu Met :D

Preu del meu Twingo:

1 euro menys que un Arosa groc... :)

DavoR ;)

Al final caldrà obrir un fil oficial de compra-venda. :D

Jejejeje... heu de fer un thread i posar fotos :D

I mulleu-vos en el preu! :D

HERENCIA DE LA CITA DE LAS CULTURAS
BCN empieza a recuperar el recinto del Fòrum
• El Circo Americano se instala hoy en la reformada plaza de la Jaima

ROSA MARI SANZ
BARCELONA

El recinto del Fòrum, en el que desde hace cinco meses se ven más operarios que ciudadanos, se empieza a animar a pesar de su lenta transformación. Aunque los barceloneses no podrán disponer de la totalidad de esta zona urbana hasta el verano, la plaza de la Jaima vuelve esta tarde a estar a disposición del público, cuando el Circo Americano abra su carpa en la Explanada. Estarán hasta el 20 de marzo. Entonces, cogerán el testigo la Feria de Abril y el Festival Primavera Sound, reafirmando el proyecto de utilizar el área para albergar espectáculos.
El Circo Americano, que renunció a actuar en Barcelona las pasadas Navidades por el veto municipal a los animales salvajes, ha decidido acatar la normativa y regresar tres años después de su último espectáculo en la ciudad. Sin rinocerontes, tigres ni elefantes y con alguna que otra dificultad para levantar su carpa. ¿El motivo? El aglomerado asfáltico que cubre la plaza de la Jaima, bajo la que está la depuradora, no permite la perforación necesaria para sujetar las ocho torres que sostienen el circo.
¿La solución? Peculiar y práctica. La estructura se fija a 65 camiones colocados alrededor del circo. "Vinimos antes para estudiar cómo haríamos la instalación. Ya nos habían avisado de que no podíamos clavar las torretas y lo hemos resuelto con este sistema. Nos sorprendió porque es la primera vez que nos pasa, pero hemos conseguido no poner ni un clavo", explica Alberto Castilla, administrador del circo.
Sin embargo, no se queja. Para él, se trata de un lugar adecuado. "Teníamos solicitados otros terrenos, pero el ayuntamiento a partir de ahora quiere ubicar este tipo de espectáculos en la Explanada, y nos parece muy bien que haya un lugar fijo y tan amplio", reconoce.
Detrás del Circo Americano vendrá la Feria de Abril, que empezará a montarse en la plaza de la Jaima el 21 de marzo para abrir sus puertas un mes más tarde. También deberá variar el sistema de instalación de las casetas que ocuparán 14.000 metros cuadrados. Al no poder fijarse al suelo, se ha resuelto hacerlas con bloques de hormigón.

CITA PRIVADA CON WHITNEY HOUSTON
Otro de los acontecimientos que dará vida al Fòrum es el Primavera Sound. El festival, que se instalará durante cuatro ediciones en el recinto, animará del 26 al 29 de mayo la plaza de la Jaima, el parque de los Auditoris y el edificio Fòrum. La cita tiene previsto recibir a 20.000 visitante. Y será una prueba para próximos espectáculos que en septiembre ocuparán el recinto: las fiestas de la Mercè y la Festa al Cel.
Pero el hacer del recinto un lugar para el ocio no es el único objetivo del municipio. Se apuesta por atraer actividades empresariales. Sin ir más lejos, la casa Toyota, marca de los coches oficiales del Fòrum de les Cultures, instaló el miércoles en la plaza del Fòrum un estand de exhibición para presentar mundialmente su nuevo modelo. Esta empresa, que celebra en el recinto la Convención de Concesionarios Toyota hasta el 2 de marzo, organizó ayer una fiesta privada que contó con la actuación de Whitney Houston.
También con una finalidad de negocios, del 23 al 26 de junio se celebrará en las instalaciones el Gran Encontro Gallego, unas jornadas en las que se darán cita cocineros, artistas y empresarios gallegos.

El periódico (http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=5&idioma=CAS&idnoticia_PK=189912&idseccio_PK=12&h=050225)

• El Circo Americano se instala hoy en la reformada plaza de la Jaima

:yes: Cierto. hace una semana que están montando el tinglado... al final de la Diangonal se ve la gran carpa blanca. :)

a10! :runaway:

Jejejeje... heu de fer un thread i posar fotos :D

I mulleu-vos en el preu! :D

Jo el vaig comprar fa un any a bon preu... seria qüestió de parlar-ne amb tranbquilitat.. a més, el meu arosa és de Terrassa, del Concessionari de l'Av. Castellar. ;)

a10! :runaway:

La estructura se fija a 65 camiones colocados alrededor del circo.

:?

Jo el vaig comprar fa un any a bon preu... seria qüestió de parlar-ne amb tranbquilitat.. a més, el meu arosa és de Terrassa, del Concessionari de l'Av. Castellar. ;)

a10! :runaway:

El meu Twingo és de 1ª mà!
Del concessionari TASANCO de Santa Coloma de Gramenet, on vivia jo amb els meus papis a l'any 1996... :)
Fotos en tinc moltes, però no em surt bé això de posar-les aquí... :(
El preu es podria negociar si realment t'interessa.

David (DavoR pels amics) ;)

http://img.photobucket.com/albums/v495/thehushpics/forum.jpg

Us penjo el post que vaig penjar en un altre zret del Fòrum... Ens cal una reestructuració urgent... :(
http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=124650&page=2

Unes fotos de l'stand de la Toyota al Fòrum.
Avui han col·locat un cotxe de cada model de la marca i aquesta tarda estaven posant una catifa vermella i llums... :?
Segurament aquest cap de setmana hi faran algun congrés...

http://foto.epson.com/es/crea_foto.asp?idFoto=279437&idAlbum=38621&tamanio=5

http://foto.epson.com/es/crea_foto.asp?idFoto=279445&idAlbum=38621&tamanio=5

http://foto.epson.com/es/crea_foto.asp?idFoto=279446&idAlbum=38621&tamanio=5

I a més, a partir d'aquest divendres 25 de febrer fins el 20 de març a la plaça del Fòrum s'hi bha instal·lat el Gran Circ Americà... Hi haurà més vida a partir d'ara per allà baix. ;)

a10! :runaway:

Que no sigui que Toyota hagi comprat l'edifici Fòrum per a fer-hi un concessionari :D

Bé, potser de cara a final d'any obriré un thread per parlar-ne... ;)

Bé, potser de cara a final d'any obriré un thread per parlar-ne... ;)

Doncs faràs salat. No crec pas que l'aguanti fins a final d'any... :(

a10! :runaway:

Ara per ara encara el meu ZX d'onze anys i amb 154000 km funciona...




...encara que ja veurem fins quan. :D

154.000 km??? No era nada lo del ojo...

"Ciudades para el siglo XXI" dedica un programa a la ciutat de Terrassa

"Ciudades para el siglo XXI" es una sèrie documental dirigida per Nel Escudero i Juan Francisco Rodríguez i produïda per Televisió Espanyola sobre ciutats espanyoles amb característiques especials, en les quals es barregen els projectes urbans més innovadors i avantguardistes i una excepcional riquesa de patrimoni i atractius culturals i turístics. La 2 té previst emetre el proper 13 de març el documental dedicat a Terrassa, primera ciutat catalana inclosa en la sèrie.


La realització del documental, de 30 minuts de durada, ha comptat amb el suport de l'Ajuntament de Terrassa, a través de la Regidoria de Promoció Exterior de la Ciutat, el Servei Municipal de Turisme i Terrassa Film Office, el servei creat per promocionar els rodatges de cinema, publicitat, televisió, etc, dintre del projecte Terrassa Ciutat Audiovisual.

La producció d'aquest programa es va negociar al llarg de l'any 2003, a partir de la proposta inicial que van fer els seus responsables a l'Ajuntament de Terrassa. Des de l'estiu de 2003 es van mantenir diversos contactes i a finals d'aquell any es van fer les nombroses localitzacions sobre el terreny necessàries per preparar el pla de producció. Les dates de rodatge, del 19 al 28 de març de 2004, es van triar tenint en compte la celebració del Festival de Jazz. Mesos abans, Canal Terrassa TV ja va rodar algunes imatges en format Betacam Digital (jornades castelleres, obres de Torres García…) necessàries per a la producció i que no era possible rodar a la primavera de 2004.

L'Ajuntament de Terrassa podrà disposar del màster d'aquest programa com a element clau de promoció exterior de la ciutat en diferents idiomes (català, castellà, anglès…) i podrà fer-ne còpies sense interès comercial. En aquests moments s'estan estudiant les diferents possibilitats que obre aquest producte de gran qualitat audiovisual.

"Ciudades para el siglo XXI" s'emet els diumenges, a les 21h, a La 2. També s'emet a través del canal internacional de TVE. La seva audiència màxima ha estat de 1.600.000 espectadors. El primer capítol de la temporada actual, dedicat a Màlaga, va tenir 1.227.000 espectadors.

La sèrie és una simbiosi entre el documental televisiu i la guia de viatges, i pretén contemplar no només els aspectes tradicionals, sinó també els elements urbans i socials més innovadors de les ciutats, que les posicionen a l'avantguarda del desenvolupament d'aquest nou segle.

Més informació sobre el programa de TVE a ttp://www.rtve.es/tve/program/sigloxxi/

Me n'alegro. ja me'l miraré. :okay:

a10! :runaway:

asiesssssssss no us ho podeu perdre :) Ja ho recordaré :D

Terrassa arriba als 200.000 habitants i supera per primera vegada Sabadell en 800 persones

En menys d'un any, el padró de la cocapital ha crescut en 7.699 habitants

Terrassa ha fet realitat el que vaticinava des de fa anys, superar en nombre d'habitants la cocapital i població veïna de Sabadell, i ho ha fet arribant a la xifra de 200.000 habitants inscrits en el padró des d'ahir. Per aquest motiu ha dissenyat una campanya de celebració i de promoció del municipi que durarà 200.000 minuts i en què vol que s'hi impliqui tota la ciutadania. En menys d'un any Terrassa ha crescut en 7.699 habitants i supera Sabadell en 800 persones.

Les dades que havien fet públiques els últims anys les dues cocapitals del padró municipal confirmaven que Terrassa superaria en poc temps, i per primera vegada, la veïna ciutat rival, ja que segons les xifres fetes públiques per l'Instituto Nacional de Estadística (INE), és l'única de les grans ciutats de més de 100.000 habitants que té un creixement sostingut des del 1996. A més, aquest augment sempre ha estat de prop de 5.000 habitants anuals, tot i que des de l'abril del 2005 fins al març d'enguany aquesta xifra s'ha disparat i ha arribat als 7.699 nous empadronats.
A Sabadell, per contra, va arribar al seu màxim el 1990 amb 192.142 habitants i després va anar veient com durant 10 anys anava perdent habitants fins al canvi de segle, quan ha tornat a remuntar gràcies, igual que la ciutat veïna, a la immigració i als nous residents provinents de Barcelona. Actualment, Sabadell té un padró de 199.200 habitants, 800 menys que Terrassa.
L'alcalde de Terrassa, el socialista Pere Navarro, ha destacat que el municipi se situa com un dels primers de l'Estat i el quart de Catalunya, per darrere de Barcelona, l'Hospitalet i Badalona, i va recordar que el nou pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) aprovat a final del 2003 fa el disseny de la ciutat per als pròxims 15 anys preveient un creixement entre els 220.000 i els 270.000 habitants. Navarro també va destacar que és un dels municipis «amb una mitjana d'edat més jove», entre els 38 i 39 anys, i on va a viure molta gent en edat de tenir fills. El consistori registra un ritme d'entre 60 i 80 empadronaments cada dia.


:cheers: :cheers: :D

q profusion de hilos sobre terrassa :D jeje

habra q ver el rertaje q tiene pinta de estar muy interesante

com el valles no hi ha res!! :D

Tongo, tongo!! Jeros, no puedes empadronarte más de una vez!! xDDD

xDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD m'has descobert!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Tongo, tongo!! Jeros, no puedes empadronarte más de una vez!! xDDD

Jajajaajajajajaja! que bueno, lo que me he llegado a reir... y en la oficina me miran todos raros por las carcajadas xDDDD. Muy bueno.

AH! enhorabuena Terrasssa!!!!!!!!!!

jeje... tienes razón norre, últimamente estoy una mica pesat :D

Pero bueno, en el fondo, son cosillas importantes! :)

- T E R R A S S A - Fil Oficial

:horse:

Jajajaajajajajaja! que bueno, lo que me he llegado a reir... y en la oficina me miran todos raros por las carcajadas xDDDD. Muy bueno.

AH! enhorabuena Terrasssa!!!!!!!!!!

@JEROS: enhorabona Terrassaaaaaaaaaaa!!
@JarlehuBCN@: y lo que te vas a reír en la kedada de este finde... :D

David (DavoR pels amics) ;)

xDDDD ;)

no m´ho perdo :)

una passada

Visca Terassaaaaaaaaaaaaa cocapital...!!
:D
David (DavoR pels amics)
;)

Tot el fòrum català és oficial Terrassa. :D

jejeje... va... que ara que estic en bon moment... :) "peores horas he tenido que aguantar" :)

Jo més que posar això:

- T E R R A S S A - Fil Oficial o "Ciudades para el siglo XXI"
posaria

"Futuros distritos de Barcelona para el siglo XXI"...

o

-N O U S D I S T R I C T ES D E B A R C E L O N A - Fil Oficial

:D :D :D

http://web.newsguy.com/skyscraper/terrassa.jpg

:D:D

:drunk: :applause: :applause: :dance: :cheers2: :bow: :bow:

@Aurelio: Mai, mai, maiiiiiiii :D

El que has de fer és venir a la trobada cony!! Que vius a prop! ;)

Jo més que posar això:

- T E R R A S S A - Fil Oficial o "Ciudades para el siglo XXI"
posaria

"Futuros distritos de Barcelona para el siglo XXI"...

o

-N O U S D I S T R I C T ES D E B A R C E L O N A - Fil Oficial

:D :D :D

AURELi:

Deixa't de conyes i vine al sopar trobada!! Q vivim a BCN, nen... AU vinga!!
:)
David (DavoR pels amics)
;)

... i on va a viure molta gent en edat de tenir fills.

:cheers: :cheers: :D

Xiquet! Això no fà per a tú. I si adoptem? ;)
Amb aquesta previsiò de creixement. No trobes que Sabadell acabarà fent barris Sant Quirçe, Barberà, Ciutat Badia...? 300.000 h.?
Ara heu de fer un edifici més alt que la torre millenium. I no val la Mùtua!
Ah! I no oblideu demanar un ECI al bell mig de la rambla. Truca en Jet...

Poca conya noi. Enhorabona!

asies maple, encara que potser que Sabadell agafi els "barris" que dius, també ho faria Terrassa amb Rubí, Sant Cugat...

I el que dius de posar un ECI queda molt poquet... jo crec que d'aquí un parell d'anys ja el tenim :) I la torre.... això potser és més complicat, però que hi farem!

Vinga nen, gràcies! ;)

Jeros! enhorabona pel teu somni!!! x)

asiesssssssssssss ;)

asies maple, encara que potser que Sabadell agafi els "barris" que dius, també ho faria Terrassa amb Rubí, Sant Cugat...

I el que dius de posar un ECI queda molt poquet... jo crec que d'aquí un parell d'anys ja el tenim :) I la torre.... això potser és més complicat, però que hi farem!

Vinga nen, gràcies! ;)

:wtf: .. Rubí i Sant Cugat annexionats a Terrassa??? .. er... "barris"...??? .. però tu a quin món vius? XD ... amb Les Fonts i Matadepera -si d'allò s'en pot dir "barris"- que estan lligats amb la trama urbana de Terrassa ja en teniu més que prou...

:D ja sabia jo que en Meditt... :D

Bé, jo mai de la vida demanaria annexions, però ja que diuen alguns d'annexionar l'eix de la N-150, doncs per contrarrestar, fariem fort l'eix de l'E-9 ;)

Però és una "palla mental" ;) mai demanaria annexions, jo, particularment.

Buda i Pest. Vilanova i La Geltrù. Terrassa i Sabadell!

;)

Una ciutat dita Vallès d'uns 800.000 h. La tercera d'Espanya? Si mireu un plànol va agafant forma de donut.

..

Wooooooooooo molt bé no? D'aquí 4 dies Sabadell també arribarà als 200.000 habitants i ja seran 5 ciutats a Catalunya! :D

El problema és que no sé si és bo creixer tant... no sé jo. A més amb aquests barris amb edificis de pisos nous però sense gaire vida, no sé, barris sense entitat, ni història, ni relació de veïnatge...

El que em fa més por és la previsió de futur: 270.000 habitants??? No és massa? Jo crec que Catalunya no hauria de creixer tant.

Anyway, al contrari que BCN, Sabadell i Terrassa tenen molt terreny per urbanitzar...

@Meditt: Ets de la nou moviment de comarca pròpia per Cerdanyola, Rubí, i no sé quí més, eh? :D

Rubí sempre s'ha portat de conya amb TRS i de fet, amb Sant Cugat, fa un parell o tres mesos, demanaven els tres una comarca pròpia encapçalada per la capi.

Terrassa llega a los 200.000 habitantes y supera, por primera vez, a Sabadell

PALOMA ARENÓS - 06/03/2005
TERRASSA

Sin querer entrar en una competición de cifras -o eso dice el alcalde, Pere Navarro (PSC)-, Terrassa ha superado por primera vez a Sabadell, al menos en la historia reciente, en número de habitantes. Esta misma semana, el padrón alcanzó los 200.000 vecinos registrados, mientras que en Sabadell son 199.200. Este número redondo convierte Terrassa en la cuarta población catalana con mayor número de ciudadanos, por detrás de Barcelona, l´Hospitalet y Badalona, y en una de las 25 ciudades españolas más pobladas.

El crecimiento de Terrassa ha sido incesante en los últimos tiempos. El año pasado la ciudad contaba con 193.000 vecinos y una media de 5.000 habitantes nuevos por año. Algo que ha quedado más que superado. "Cada día se registran entre 60 y 80 empadronamientos; la gente viene, por orden de procedencia, de Barcelona, Sabadell y Rubí", destaca la concejal Mariví Orta. La media de edad de los habitantes es de 38 años. Según Navarro, "muchas parejas jóvenes vienen atraídas por el buen precio de la vivienda y la calidad de vida, y deciden tener hijos aquí". Pero el alcalde tiene claro cuál es el tope de Terrassa: "El plan general dibuja una ciudad intensa y no extensa, con un límite de 230.000 habitantes y que respete el parque natural de Sant Llorenç del Munt, que es una joya".

Para celebrar el acontecimiento, el Ayuntamiento ha diseñado la campaña Terrassa, la ciutat de les 200.000 persones, una iniciativa pensada para promocionar el municipio que tendrá una duración de 200.000 minutos, o lo que es lo mismo, 139 días comprendidos entre marzo y julio. Esta fiesta del padrón propone un amplio abanico de actividades. Y todas giran alrededor del número 200.000. Por ejemplo: se enviarán 200.000 correos electrónicos a personas, instituciones y entidades de la ciudad, del país y de todo el mundo comunicando la cifra mágica; se plantará esa misma cantidad de flores en los jardines municipales; se instalarán 20.000 nidos en los jardines de Terrassa y se renovarán esos tantos vattios en el alumbrado público. También se quiere proyectar doscientas películas o vídeos amateurs de autores o temática vinculados a Terrassa y se organizará un maratón popular de 200.000 metros.

"La campaña es muy participativa y está abierta a las sugerencias de la ciudadanía", señaló el concejal Jordi Ballart. De ahí que el Ayuntamiento haya pedido a los vecinos que aporten hasta 200.000 fotografías de la ciudad para, una vez hecha una selección, publicarlas en un libro que el Ayuntamiento editará con motivo del día de Sant Jordi. Navarro también ha explicado que se está negociando con la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre para que emita un sello conmemorativo para el próximo año, y asimismo "hay gestiones con diferentes compañías aéreas para que pongan el nombre de la ciudad en un avión", destacó.

La Vanguardia - 06/03/2005

Terrassa festeja los 200.000
La ciudad avanza por primera vez en número de habitantes empadronados a Sabadell, población con la que mantiene una histórica rivalidad y a la que le faltan 800 personas para llegar a la misma cifra

ANTONIA PEÑA
SABADELL / TERRASSA

Terrassa ha superado la mítica cifra de los 200.000 habitantes. Y lo piensa celebrar durante 139 días (200.000 minutos) con una campaña de imagen y un programa de actividades bajo el lema La ciutat de les 200.000 persones. A Sabadell, que hasta ahora siempre había ido por delante en población, le faltan 800 vecinos empadronados para llegar a ese número. Aunque los responsables de ambos municipios coinciden en que "no se trata de una carrera", este hecho suma una polémica más a las que acostumbran a protagonizar las dos capitales del Vallès Occidental.
Competición o no, todos admiten que "era algo que se veía venir, porque Terrassa dobla en extensión a Sabadell sin ser mejores o peores", dice el alcalde de Terrassa, Pere Navarro (PSC). En la década de los 90, Sabadell perdía habitantes y Terrassa ganaba sin parar.

Marcha de industrias
La tendencia cambió en el 2001, cuando Sabadell remontó gracias a las nuevas zonas de urbanización de Can Llong, Castellarnau y Can Gambús, y a la salida de industrias del centro histórico. Pero las posibilidades de construcción en sus 37,8 kilómetros cuadrados se están agotando, explica la teniente de alcalde de Economía de Sabadell, Montserrat Capdevila, mientras que Terrassa aún podrá edificar más en sus 70 kilómetros cuadrados de término municipal. Capdevila, no obstante, considera que "ejercer el liderazgo no es tanto cuestión de población como de capacidad económica, comercial y logística".
Los presidentes de las Cámaras de Comercio e Industria de Sabadell, Antoni Peñarroya, y Terrassa, Albert Vilardell, están satisfechos por el incremento demográfico, "siempre que sea equilibrado y sostenible". Peñarroya agrega que la zona tiene "un peso económico, industrial, social y cultural, pero debe garantizarse la movilidad mejorando la red de infraestructuras viarias".
Terrassa establece su techo de población entre los 220.000 y los 270.000 habitantes alrededor del 2015, mientras que Sabadell lo deja en las 240.000 personas en las mismas fechas. Curiosamente, el 1 de enero del 2005 había un empate técnico: Terrassa tenía 197.530 personas censadas, y Sabadell, 197.521.

El Periódico (http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=5&idioma=CAS&idnoticia_PK=192381&idseccio_PK=13&h=050307)

;) ole! :D

;) ole! :D

Terrassa+Sabadell= 400.000 habitants i escaig...
La segona ciutat de Catalunya, JEROS!!
I quin nom li posem?
Terrabadell??
Sabrassa??
;)

Jeros, el domingo por la noche en la 2 (21:30) emiten un programa documental dedicado cada semana a una ciudad de Ejpaña. Pues bien, ¿a que no sabes cual es la semana que viene?























Terrassa, ciudad entretejida


Aqui (http://www.rtve.es/tve/program/sigloxxi/tarrasa.html)
Otros capitulos (http://www.rtve.es/tve/program/sigloxxi/capitulos.html)

:)

jejejeje... :D

@bitxofo: jo crec que sabadell passarà a ser un barri nostre... :D
@danzig: Ja, vaig posar un thread fa poquet. El diumenge ho veuré amb moltes ganes. Quan arribi de Sevilla... t'enrecordes? ;) I suposo que el grabaré. No us ho podeu perdre, eh? ;)

Massa meliquisme noto en aquest zret... :ohno:

a10! :runaway:

:D i? Tabé, tabé!

Un sap que el món s'ha tornat boig quan el millor raper és blanc, el millor golfista negre, els suïssos guanyen la Copa Amèrica, França acusa a EUA d'arrogància, els alemanys no volen anar a la guerra i els barcelonins acusen de meliquistes als altres.

:D:D:D

Semos asín.

¿"Asín" de qué?
:dunno:

Asín de acusadores de ombliguistas. Déjalo, era una ida de olla de ésas que suelo sufrir.

Terrassa: Acte simbòlic de l'inici de les obres del Parc Audiovisual

La Generalitat refermerà aquest diumenge el compromís i el suport al projecte La Ciutat Audiovisual. Ho farà a través d’un acte simbòlic d’inici d’obres a l’antic Hospital del Tòrax, l’edifici que es convertirà en un Centre de Producció Audiovisual amb més de 50 mil metres quadrats d’instal.lacions, amb 3 platós per a cinema i televisió.

A l’acte hi assistirà Pasqual Maragall, que vindrà a Terrassa per primera vegada en qualitat de president de la Generalitat. És per això que abans de la visita al Parc Audiovisual, l’Ajuntament ha organitzat pel mateix diumenge al matí una recepció al president que, d’aquesta manera, podrà tenir contacte directe amb els diferents regidors. Ja al Parc Audiovisual, es farà una visita a les obres. Els treballs preliminars i els primers moviments de terres ja han començat i ara s’iniciaran les grans obres de rehabilitació. Entre les prioritats hi ha els treballs per encabir al Parc Audiovisual la productora Filmax o l’arxiu de la Filmoteca de la Generalitat. Per aquest acte no està previst col.locar la tradicional primera pedra. El símbol d’aquest suport del govern català i de l’inici d’obres serà una bobina, una pel.lícula de cinema que es col.locarà sota terra.

Si dediquessin les instal·lacions al porno tindrien l'èxit assegurat... :D

I quan Terrassa sigui agregat a BCN, què en farem de tenir dos Parcs Audiovisuals, un al districte 22@ i l'altre al districte de Terrassa.?

:?
:D
:?

O 3... a Sant Boi del Llobregat també estaven parlant d'un altre... :)

Agregació de Sant Boi també...!!

:D

collons, com continuem així demanarem l'agregació de Saragossa! :(

collons, com continuem així demanarem l'agregació de Saragossa! :(
:? Ah! però que encara no és nostra? :gunz:

a10! :runaway:

xDDDDDDDDDDD ai que la tindrem! :D

:? Ah! però que encara no és nostra? :gunz:

a10! :runaway:

I l'agregació de València?
JurrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrL
:D

I l'agregació de València?
JurrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrL
:D

Annexió... i si es posen farrucos... :horse:
Ara que diuen des de Madrid que som la mateixa comunitat nacional... :ohno:
Euromed -> L14 de TMB :rofl:

a10! :runaway:

Maragall posa la primera pedra de la Ciutat Audiovisual de Terrassa

• La ciutat vol ser referent i motor de la indústria del sector a Catalunya

El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va qualificar ahir d'"excel.lent" l'aposta de Terrassa pel projecte Ciutat Audiovisual, el parc especialitzat en empreses i centres de producció audiovisual que es construeix a l'antic Hospital del Tòrax. Maragall va donar llum verda simbòlicament al complex dipositant, amb l'alcalde, Pere Navarro (PSC), una bobina de cine com a primera pedra de les obres de dos futurs platós.

El projecte Ciutat Audiovisual va començar l'any 2001 a Terrassa, "però per posar-lo al servei del país", va destacar Pere Navarro, perquè busca ser referent internacional i motor de la indústria audiovisual catalana. Maragall va garantir el suport del Govern per a l'èxit d'"una de les indústries del futur".

MÚSICA DE JAZZ

El complex, impulsat pel consistori i la Generalitat, costarà 37 milions d'euros i tindrà 50.000 metres quadrats, i ja tenen el compromís de 62 empreses i entitats, entre altres Filmax Entertainment, que construeix a la zona un centre logístic.

La visita de Maragall, acompanyat del conseller Josep Maria Rañé, va començar a l'ajuntament, on va saludar els regidors i va firmar al llibre d'honor de la ciutat. La jornada es va acabar amb una passejada pel popular Pícnic Jazz, que s'organitza al parc de Vallparadís dins el 24è Festival de Jazz de Terrassa.

Al parc, el músic local Josep Maria Farràs va fer al president de la Generalitat una demostració de com es toca la trompeta. Després Maragall va intentar emular-lo.

http://www.elperiodico.com/EDICION/ED050314/CAT/FOTOS/EPPNDCAT/CARP01/f016lh11.jpg

--

El Periódico.

weeeeeee som la ciutat de moda de BCN!!!!! :)

L'emissió del documental "Terrassa entretejida" va registrar una audiència mitja de 790.000 espectadors

Molts ciutadans s'han adreçat a l'Ajuntament interessats en aconseguir el DVD

L'emissió del documental "Terrassa entreteixida" a La 2 de Televisió Espanyola va registrar ahir, 13 de març, una audiència mitjana de 790.000 espectadors (4,8 de share), segons les dades facilitades per TVE. A l'inici del programa, que correspon a la sèrie "Ciudades para el siglo XXI", l'audiència era de 606.000, una xifra que es va gairebé duplicar a l'acabament, quan es va registrar 1.125.000 espectadors. Per regions, on s'ha vist més el documental ha estat Madrid, Galícia i Catalunya, seguint aquest ordre. Cal tenir en compte que no s'inclouen els espectadors de Canàries, on s'emetrà el programa aquest divendres, 18 de març.


A nivell terrassenc, l'emissió del programa ha despertat l'interès de molts ciutadans i ciutadanes, que aquest matí han trucat al 010, al Servei de Turisme de l'Ajuntament i a l'Oficina de Projecció de la Ciutat per preguntar on podien aconseguir còpies del documental per poder tenir-les o bé per enviar-les a familiars i amics. També hi ha persones que s'han adreçat presencialment a la recepció de l'Ajuntament de Terrassa interessats pel DVD.

Per aconseguir el DVD del documental "Terrassa entreteixida" cal aconseguir el cupó que sortirà publicat al Diari de Terrassa del pròxim dissabte 19 de març. Aquest cupó es podrà bescanviar pel DVD a l'Oficina de Turisme de l'Ajuntament de Terrassa, a la seu de Diari de Terrassa, als centres cívics municipals, al Casal de Barri de Can Parellada, al Cinema Catalunya i a l'estand de la Mostra Multicultural.

L'edició del DVD està vinculada a la campanya promocional que han portat a terme l'Ajuntament de Terrassa i Diari de Terrassa. Aquest documental es va presentar a la ciutat el 28 de febrer passat, al Cinema Catalunya, en un acte presidit per l'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, i que va comptar amb l'assistència de més de 200 persones en representació de les entitats i institucions de la ciutat. L'Ajuntament de Terrassa podrà disposar del màster d'aquest programa com a element clau de promoció exterior de la ciutat en diferents idiomes (català, castellà, anglès…) i podrà fer-ne còpies sense interès comercial.

No el vaig veure, JEROS...
El vas enregistrar?
:)

si, el tinc grabat en video, encara que el dissabte aconseguiré el DVD :D

si, el tinc grabat en video, encara que el dissabte aconseguiré el DVD :D

Passame'l a l'aeroport, nen!
Tens un privi...
;)

jo el vaig veure amb la mare......per cert, algú sap si ja ha sortit bcn a la sèrie aquesta?

Jo no vaig poder veure'l... :cry:
Tot i que diumenge vaig estar al pícnic-concert de jazz al parc de Vallparadís. :D

M'agradaria veure'l... vaig veure el programa de Zamora i era molt interessant. ;)

@Gabe; crec que no apareixen les grans capitals... però tinc entès que TVE vol fer un "remake" del famós "A vista de pájaro" que va fer a principis dels 80. :)

a10! :runaway:

No Gabe... normalment fan referència a ciutats metropolitanes o capitals una mica desconegudes però que tenen cosetes que oferir. I en el cas de BCN, tan sols Terrassa ha sigut la única de Catalunya.

Potser podrien haver agafat un altre, oi?
Bé, jo intentaré aconseguir el reportatge (encara que em va agradar i tal, fa més referència al passat de Terrassa que no pas el futur, i també es troba una mica desactualitzat, ja que parlen de que té una població de 170.000 habitants, i com ja sabeu (i si no mireu el meu avatar) ja som 200.000. ) i si algú ho vol, a la propera trobada li faig una còpia. :)

pasala por emule, neeeeeeeeeeeeeeeeen!!!

jurl... entonces debereis esperar, porque con mi super conexión de 56kb... lo llevo claro. :( aunque en un par de meses, las cosas cambian :D

vàries precisions...

la dona del director d'aquest programa "Ciudades Para el Siglo XXI" és de Terrassa .. o sigui que ja teniu una pista per saber perquè s'ha fet Terrassa i no Sabadell o Tarragona o Girona per exemple... XD

al reportatge es deia que de la Masia Freixa d'en Muncunill...

http://www.biada.org/materies/artsdidactica/art/arquit/modsme/moncMASFREIX.jpg

... la coberta original havia anat perdent les incrustacions de vidre amb el temps... cagada, perque el meu jefe va restaurar aquesta coberta fa uns anys (refent el recobriment de trossets de vidre), o sigui que la que hi ha ara no és la original..

i última, quan el reportatge començava la part d'arquitectura contemporània de Terrassa, començava amb dos edifcis -que qualificaven d'"excelencia arquitectónica" o algo així- dels quals jo en vaig dibuixar alguns plànols (i alguns elements com la lluminària del terra d'un monument de pilars de fosa que vaig dissenyar jo)... :nocrook:

No Gabe... normalment fan referència a ciutats metropolitanes o capitals una mica desconegudes però que tenen cosetes que oferir. I en el cas de BCN, tan sols Terrassa ha sigut la única de Catalunya.

Potser podrien haver agafat un altre, oi?
Bé, jo intentaré aconseguir el reportatge (encara que em va agradar i tal, fa més referència al passat de Terrassa que no pas el futur, i també es troba una mica desactualitzat, ja que parlen de que té una població de 170.000 habitants, i com ja sabeu (i si no mireu el meu avatar) ja som 200.000. ) i si algú ho vol, a la propera trobada li faig una còpia. :)

home doncs com a ciutat petita i desconeguda, podrien haver agafat Girona

L'associació de veïns Pro Parc de Sant Cugat ha denunciat diverses irregularitats en el pla parcial d'ordenació Parc Central i el Turó de Can Matas. Els veïns han presentat diverses al·legacions al projecte i demanen a l'Ajuntament que paralitzi les obres ja que consideren que el conveni urbanístic signat entre el consistori i la junta de compensació del Turó de Can Matas viola les normes jurídiques i causa un "enriquiment injustificat" dels promotors de la zona. L'associació també denuncia que la rotonda de l'encreuament entre el carrer Manel Farrés i la carretera de Vallvidrera infringeix la Llei de Carreteres ja que no respecta la distància reglamentària en relació amb els habitatges.

--

E-Notícies.

També... encara que és més fàcil descobrir Girona que no pas Terrassa. Qui va a BCN no va a les ciutats metropolitanes, i desgraciadament es queda al centre. Això potser no passaria amb Girona (i si amb... Olot? La Bisbal? Torroella? Peratallada? ;))

També... encara que és més fàcil descobrir Girona que no pas Terrassa. Qui va a BCN no va a les ciutats metropolitanes, i desgraciadament es queda al centre. Això potser no passaria amb Girona (i si amb... Olot? La Bisbal? Torroella? Peratallada? ;))

no et pensis.qui ve a catalunya ho fa per anar a bcn majoritàriament....he conegut molta gent que s'ha sorprés en conèixer girona. per mi és la gran desconeguda de catalunya

Raó no et falta...

Els 200.000 de Terrassa

Les grans celebracions anunciades per l'Ajuntament de Terrassa pel fet d'haver arribat a la fita dels 200.000 habitants són una bona ocasió per plantejar-se la comparació entre les dues ciutats veïnes. Sabadell i Terrassa sempre han mantingut una certa rivalitat per atorgar-se la capitalitat de la comarca i d'altres mencions, entre elles la classificació de «ciutat gran». Pels sabadellencs en general, que Terrassa ens hagi passat al davant en nombre d'habitants ha estat realment una galleda d'aigua freda. Encara que no ens ha agafat de sorpresa, perquè ja fa temps que ens adonem que, mentre Sabadell perd pistonada, Terrassa està progressant a un bon ritme.
Quant a l'augment demogràfic, cal destacar com a principal factor condicionant l'extensió del terme de Sabadell, que, molt més petit que el de Terrassa, és un clar impediment per competir en aquest camp. També el preu dels habitatges és un altre factor important. A Terrassa, fins ara, els habitatges han estat més econòmics que a Sabadell.
Deixant de banda el nombre d'habitants, la gestió política és summament important per al desenvolupament i per aconseguir una bona qualitat de vida a la ciutat. I aquí és on es veu la mala gestió de l'equip de govern de l'Ajuntament de Sabadell que encapçala Manuel Bustos. Malgrat que pertany al mateix partit que l'alcalde de Terrassa (PSC), la personalitat del de Sabadell és completament diferent.
És per això que plora la criatura. No són les estadístiques ni el títol de «ciutat gran» el que afecta els ciutadans. Ningú no en menja ni viu millor per compte d'aquests privilegis si no vénen acompanyats d'uns bons equipaments socials i d'unes infraestructures adequades. Tanmateix, cal felicitar Terrassa, per la fita aconseguida i també per l'excel·lent progressió que ha experimentat com a ciutat.
A Sabadell patim la mediocritat, la falta de visió de futur i la poca categoria dels nostres polítics municipals.[...] I és que a Sabadell, a més a més d
e la manca d'habitatge assequible i el treball precari, tenim greus problemes d'equipaments bàsics que afecten directament els ciutadans. Si estem malalts, mentre l'Aliança roman tancada i el Taulí es troba en situació de col·lapse, ens envien a l'hospital de Terrassa. Si necessitem un servei d'incineració funerària, hem d'anar al cementiri de Terrassa. Si volem visitar un museu tèxtil que valgui la pena, cal anar a Terrassa.
Però tot això no sembla pas amoïnar uns governants municipals que tan sols s'han mostrat eficients a l'hora de controlar els mitjans de comunicació i de crear o domesticar entitats afins amb la finalitat de dividir el teixit associatiu de la ciutat de Sabadell. Amb un alcalde que es dedica a repartir medalles, premis i banderes de la ciutat a dojo, el qual disposa d'un generós desplegament de protocol, gabinet de premsa i material fotogràfic, dedicat exclusivament a les aparences i a la seva imatge. Hom s'adona que a Sabadell ens trobem davant d'una política d'aparador buida de contingut aprofitable.
És vergonyós veure com els partits polítics IC-EUiA i ERC han quedat dissolts en la política practicada pel PSC de Bustos. Quant a CiU, que va sortir fa poc del govern per passar a l'oposició, sembla que encara està massa embolicada en les xarxes del poder per exercir-la. L'Entesa per Sabadell és l'únic partit que fa una oposició digna, mentre el Partit Popular, també a l'oposició, va fent la viu-viu. Evidentment, aquesta situació fa temps que dura i ara ja és de domini públic. De totes maneres, la culpa no és tan sols dels governants; els governats hi tenim molt a dir i a fer. Les entitats de pes sabadellenques callen, la societat civil està paralitzada i resignada, que no vol dir conformada. A Sabadell es manifesta una sensació d'impotència, agreujada per l'existència d'uns ciutadans acomodats en l'individualisme que han perdut la capacitat de reacció. Els pocs que s'han pronunciat o han denunciat públicament alguna disconformitat amb la gestió municipal, han estat ràpidament neutralitzats amb arguments grollers i destructius, cosa que ha provocat el cansament, la dissuasió i el desànim. Tot plegat, un panorama ben galdós per a una ciutat com Sabadell, que sempre havia estat capdavantera en els moviments
socials i culturals.

___

El Punt. :)

Quant a l'augment demogràfic, cal destacar com a principal factor condicionant l'extensió del terme de Sabadell, que, molt més petit que el de Terrassa

Doncs que creixin cap amunt, coi. :colgate:

Jo a Sabadell hi visc des de fa un mesos perquè em queda més aprop de la UAB que el meu poble. I he de dir que m'encanta, és una ciutat preciosa, molt ben feta, al menys pel meu barri i voltants, m'encanta l'urbanisme que hi ha perquè no és una ciutat densa densa com ho poden ser altres de la província, i això s'agraeix, no hi ha la sensació de manca d'espai, de viure atepeït ni res per l'estil. Sobre els serveis i tal doncs no puc opinar, però vaja, això passa a tot arreu...

Sabadell està de conya i segueix molt bé l'estela de Terrassa, aquest paio es un catastrofista... però mira, m'ha fet gràcia posar-ho.

El director del servei de biblioteques i documentació de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Dídac Martínez, proposava "ubicar la biblioteca de Barcelona en el edificio Fórum" en un article aparegut ahir a El País. Aquest equipament provincial s'ha posposat fins al 2010 com a conseqüència de les troballes arqueològiques a l'antic Mercat del Born, l'emplaçament previst inicialment, i perquè "del solar alternativo ofrecido por el Ayuntamiento al lado de la Estación de Francia, en donde de nuevo han aparecido restos arqueológicos, no se fía el Ministerio de Cultura". Martínez exposa dos arguments per demanar que l'Edifici Fòrum sigui la seu de la Biblioteca Central de Barcelona: "se recuperaría un edificio emblemático para la ciudad" i "sería una de las piezas clave en la definitiva recuperación del barrio y de toda la zona".

--

E-Notícies

Doncs m'agrada molt la idea, si senyor. Ara falta que aquesta idea cali fons entre els nostres polítics i la duguin a terme!

Millor una disco bakala, no?
:D



;)

No sé, me parece una idea rara.
Es un edificio concebido como sala para conferencias, rollo auditorio.
Y mal comunicado en transporte público para ser una biblioteca central...
¡No sé!
:dunno:

Hombre, peor comunicado esta el Born ya que el Edifici Forum tiene una parada de Tram justo delante y a pocos metros la del metro de la L4, ademas de diversas lineas de bus.
El edificio solo esta concebido como auditorio en la parte "Auditori Fòrum" que esta a la altura del suelo y hacia abajo. La parte del triangulo que se ve, es decir, la parte de edificio visible son salas varias, usadas para la exposición Barcelona in Progrés (exposicion permanente), oficinas, la futura puesta en marcha de un restaurante, y salas de convenciones mas pequeñitas. Yo creo que se podria buscar otro luugar para el restaurante, otra sala para la exposicion BCN in Progrés y otras salas de convenciones mas pequeñitas... sacrificar ese espacio para dotarlo de la biblioteca de BCN es una buena apuesta por la centralidad de la zona.

A veure, com ja apunteu alguns, això és una estratègia de tota la vida. Que aquella zona està mig morta ho sap tothom i el que es vol fer és que allò tingui vida! I que millor que portar allà alguna institucií/seu/servei que atregui molta gent... jo crec que és una bona idea.

A Vic ho van fer de conya, una zona que era molt marginal la van fer tota nova, però a l'estar a l'altra cantó de les vies de tren i una mica apartat de la ciutat, no hi anava ningú. Llavors van posar la universitat, cinemes, un centre comercial... el Sucre :)

No és un edifici concebut per ser una biblioteca. Els dipòsits per als llibres, on els posen? I la sala o sales de lectura? És molt poc lluminós, claustrofòbic; la veritat, no m'imagino ser allà unes quantes hores llegint, investigant o estudiant. Si volen que la biblioteca estigui allà, que no em sembla pas una mala idea, que construeixin un edifici de nova planta amb tots els equipaments precisos.

Jo a Sabadell hi visc des de fa un mesos perquè em queda més aprop de la UAB que el meu poble. I he de dir que m'encanta, és una ciutat preciosa, molt ben feta, al menys pel meu barri i voltants, m'encanta l'urbanisme que hi ha perquè no és una ciutat densa densa com ho poden ser altres de la província, i això s'agraeix, no hi ha la sensació de manca d'espai, de viure atepeït ni res per l'estil. Sobre els serveis i tal doncs no puc opinar, però vaja, això passa a tot arreu...

Puc saber en quin barri vius? :?

Pujo sovint a ambdues ciutats... i la veritat és que no hi ha color...
Crec que Sabadell està desestructurat... la forma allargassada que es difumina amb Sant Quirze i Barberà del Vallès... en mols barris hi coexiteixen indústries amb habitages i on les treuen hi edifiquen blocs massa grans que trenquen amb la zona i reurbanitzen la zona amplian el carrer i desdibuixant el centre... carrers sense arbres, MOLT MAL asfaltats, un centre sense gràcia, una Gran Via que es una autopista urbana... :(
(no tinc res en contra de Sabadell... avui hi pujo a dinar, per exemple... ;) ).

a10! :runaway:

Puc saber en quin barri vius? :?

Pujo sovint a ambdues ciutats... i la veritat és que no hi ha color...
Crec que Sabadell està desestructurat... la forma allargassada que es difumina amb Sant Quirze i Barberà del Vallès... en mols barris hi coexiteixen indústries amb habitages i on les treuen hi edifiquen blocs massa grans que trenquen amb la zona i reurbanitzen la zona amplian el carrer i desdibuixant el centre... carrers sense arbres, MOLT MAL asfaltats, un centre sense gràcia, una Gran Via que es una autopista urbana... :(
(no tinc res en contra de Sabadell... avui hi pujo a dinar, per exemple... ;) ).

a10! :runaway:

:bow: :applause: :applause:

:bow: :applause: :applause:

3%... ;)

a10! :runaway:

A veure, com ja apunteu alguns, això és una estratègia de tota la vida. Que aquella zona està mig morta ho sap tothom i el que es vol fer és que allò tingui vida! I que millor que portar allà alguna institucií/seu/servei que atregui molta gent... jo crec que és una bona idea.

home, tingues en compte que gairebé davant han de fer la nova UPC....serà una zona molt freqüentada per gent jove. Per tant el fet que estigui mig morta ara no vol dir que ho estigui en el futur...s'ha de pensar en quatre dimensions......ja han traslladat el Sonar alla entre altres espectacles de la ciutat...poc a poc anirà agafant vida....és al cul del món, no al centre de bcn i aquella zona encara ha de crèixer i consolidar-se

xDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD què bo!!!

Puc saber en quin barri vius? :?

Pujo sovint a ambdues ciutats... i la veritat és que no hi ha color...
Crec que Sabadell està desestructurat... la forma allargassada que es difumina amb Sant Quirze i Barberà del Vallès... en mols barris hi coexiteixen indústries amb habitages i on les treuen hi edifiquen blocs massa grans que trenquen amb la zona i reurbanitzen la zona amplian el carrer i desdibuixant el centre... carrers sense arbres, MOLT MAL asfaltats, un centre sense gràcia, una Gran Via que es una autopista urbana... :(
(no tinc res en contra de Sabadell... avui hi pujo a dinar, per exemple... ;) ).

a10! :runaway:

A veure, jo sóc sabadellenc i la veritat és que no puc parlar amb molt criteri de Terrassa, només conec el centre i trobo que aquest té molt d'encant, per ser una ciutat d'origen industrial com Sabadell. Ara bé, crec que Sabadell en els ultims 15 anys ha experimentat una transformació espectacularment gran a millor. Quan era petit tot el que és actualment ara l'Eix Macià, un dels principals espais d'oci i espais verds de Sabadell era literalment una riera plena de "xavoles". Gran part del meu barri, Ca n'Oriach, al nord de l'Eix Macià estava igualment ple de xavoles, davant del meu cole hi havia unes quantes. La politica social de l'ajuntament, tot i que no crec que vagi ser perfecta va ser força adequada, posant a disposició de molta gent que vivia a xavoles pisos de proteccio oficial.
La Gran Via més que una autopista com tu dius, és una mini-ronda per a Sabadell i no trobo gaire diferència amb les rondes de Barcelona. Aquest tipus de via permet un desplaçament rapid sense semàfors per la ciutat. I pel que fa actuacions que s'estiguin prenent a dia d'avui per exemple et comentare que al meu barri ja s'ha acabat un parking soterrani per tal de poder fer-hi una plaça a sobre i comerços, un tipus d'actuació gens corrent a un barri tant modest i tant obrer com el de Ca n'Oriach.

Per això mateix et dic que Sabadell segueix molt bé l'estela de Terrassa. Però la transformació egarense ha sigut molt major que la de Sabadell, que ha perdut gas envers la seva rival. I això t'ho dic jo, i qualsevol que sàpiga una mica...

No es per picar-me, pero Sabadell compta amb 5 estacions de trens (3 renfe i 2 FGC), 4 de les quals sobterrànees. I s'ampliarà amb 1 de renfe i 3 més de FGC properament, en total 9 estacions tot al llarg del municipi.
A més un nou centre de convencions, un nou poligon d'industria aeronàutica...

No et piquis home... Terrassa també té 2 FGC (properament 3 més, i més properament que Sabadell, que a Terrassa ja em començat :P), 1 de Renfe (aquí DE MOMENT guanya Sabadell encara que tindrem 2 més) Una autopista directa cap a BCN, a més el Museu Nacional d'Art Contemporani de Catalunya, les esglèsies de Sant Pere, que és patrimoni històric, un equip de futbol professional, una millor posició estratègica, es farà amb el Baix Llobregat una connexió dintre poquet, ser la 2ª ciutat de Catalunya tan sols després de BCN com a campus universitari, no sé quants cinemes...

I a més, un "estranger" com jo, que he viscut tota la meva vida a L'Hospitalet, vaig conèixer les dues i no hi ha color :D ( i a mí si que em donava el mateix el fet d'escullir...)

Bé, ja pots veure... Què biennnnnnnnnnnnn al fin uno de sabadell!!!!!!!! :D

Però no hi volien posar el Museu Nacional d' Arquitectura????

El Fòrum em desconcerta....

http://www.e-noticies.com/backoffice/imagenes/writeimage.asp?idNoticia=3286

El grup municipal de CiU a l'Ajuntament de Barcelona ha denunciat "l'incompliment reiterat de tots els terminis en la recuperació del Born". El regidor Jaume Ciurana ha recordat que l'equip de govern "es va comprometre a començar el febrer de 2005 les obres de remodelació". Ara fa un any, el mes de març de 2004, el consistori es va comprometre que el recinte del Born obriria les seves portes com a museu l'11 de setembre del 2006 i que, per assolir aquest objectiu, les obres de remodelació s'iniciarien el febrer del 2005. "Tot i que l'encàrrec del nou projecte es va fer sense concurs públic, a hores d'ara aquest encara no ha estat presentat i les obres no han començat", ha assenyalat Ciurana.

--

E-Notícies.

Ja ho sé CEL, és al meu barri...
I el Mercat de Santa Caterina porta 7 anys en obres, i només era un any i mig!
:(
A BCN totes les obres van a velocitat de cargol!!
:cry:

Com es columpien! :sleepy:

A mi em semblaria be, però només de forma temporal, perquè si alguna no té l'edifici forum es llum natural, i en principi sembla que una biblioteca necessita esser un espai lluminós, no?

De totes formes fins que no es decideixin respecte al museu nacional d'arquitectura i la biblioteca central, em sembla molt bona idea.

Be, crec que el tema de la lluminositat de l'Edifici Forum pot ser facilment solucionat.
M'explico. La part que hem vist de l'Edifici Fòrum es la de l'Exposició BCN in Progrés, totalment pintada de negre i amb finestrals tapats. Si a l'hora de fer la biblioteca posen tonalitats clares la lluminositat haurà millorat molt pero probablement seria necessària encara més lluminositat. Com aconseguir-la? molt facil. Fer claraboies al sostre no deu ser gaire complicat i es podrien fer a forma de "làmpades naturals". Cubs de vidre (o triangles, per a seguir amb la geometria de l'edifici) de diferents mides (tant d'amplada com de profunditat) podrien donar una visió del cel desde dintre de la possible biblioteca. A mes a mes, cal recordar que el sostre de l'Edifici Fòrum va recobert d'una llàmina d'aigua per la que els raigs solars es filtrarien abans de penetrar a l'interior de l'edifici mitjançant les "làmpades naturals". Això sumat a les petites cascades que han de caure per l'interior dels "forats" que té l'Edifici Fòrum crec que poden fer que sigui un entorn molt tranquil i relaxant per a la lectura.

:)

No ho se, no crec que es poguessin fer moltes més claraboies de les que ja hi ha ^_^ a un preu economic, que es del que es tracta. Pero bé, al final per algo serveix la iluminació artificial, per exemple la biblioteca central de la UPF es meravellosa i una gran part està sota terra i fins i tot, i això es molt curiós hi ha un tunel sota un carrer per comunicar dos edificis, i allà abaix hi ha taules i tot!

Una fàbrica de 130 anys del Poblenou ha anat a terra per fer 120 'lofts' davant del mar

• La Guàrdia Urbana ja va aturar 'in extremis' el primer intent d'enderroc, que es va fer el 5 de març

• Malgrat l'informe del Col·legi d'Arquitectes i de les peticions de l'Associació de Veïns del Poblenou, ahir es va enderrocar una altra peça del patrimoni industrial.

El primer intent d'enderroc de la fàbrica de pega dolça del carrer Perelló del Poblenou el va aturar in extremis la Guàrdia Urbana el passat 5 de març. Però a la segona ha anat la vençuda, i ni la mobilització veïnal ni els informes dels experts ni les negociacions iniciades amb el Districte han aconseguit aturar l'enderroc d'un gran recinte fabril que estava especialment vinculat al barri tant perquè ha mantingut l'activitat de forma continuada durant 130 anys com per la seva ubicació dins del nucli més antic, el dels pescadors, del Poblenou.

El propietari de la fàbrica i del solar és Antoni Durall i Serra i el projecte edificador per substituir-la és de Lluís Cantallops. En el gran solar que ha quedat, a primera línia de mar, està previst construir-hi 120 lofts i tres edificis d'oficines.

Davant dels fets consumats, el regidor del Districte, Francesc Narváez, va revelar a l'AVUI que ni la propietat ni l'arquitecte van demostrar "la més mínima sensibilitat" i es van negar a negociar malgrat la bona disposició de l'Ajuntament, que els havia promès compensar-los. Per la seva banda, l'advocat Josep Cruanyes va acusar el govern de no haver actuat amb diligència. Per encàrrec de l'Associació de Veïns, aquest advocat va presentar el passat dia 18 una petició de protecció d'un bé d'interès cultural emparant-se en la llei de patrimoni. Cruanyes explica que si s'hagués obert un expedient s'haurien paralitzat tots els permisos però aquest tràmit no es va fer "perquè va coincidir amb la Setmana Santa", segons la contestació que ahir li van donar quan va demanar explicacions al departament de Cultura.

Aquesta és la segona peça industrial que cau en un any al Poblenou, després que la Unió Metal·lúrgica va ser enderrocada gairebé del tot -només s'ha conservat el pavelló d'entrada com si fos un decorat- i per sorpresa el mes d'abril de l'any passat. Els enderrocs de les fàbriques són possible perquè malgrat que historiadors i arquitectes han elaborat diverses propostes de catàleg per defensar el patrimoni industrial de Barcelona, l'administració no n'ha fet gaire cas i el resultat és que hi ha molt poques fàbriques protegides.

Més que centenària

Aquest recinte fabril, que es va començar a construir el 1876, ocupava actualment una superfície de 2.660 metres quadrats i estava delimitat pels carrers Perelló, Vidal i Valenciano, passeig Calvell i Ferrocarril, molt a prop de la placeta Prim.

El Col·legi d'Arquitectes, a petició de l'Associació de Veïns del Poblenou, va elaborar l'any passat un extens i documentat informe sobre la fàbrica, les conclusions del qual van servir per demanar-ne la inclusió en el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històric i Artístic de la ciutat de Barcelona.

L'Ajuntament va acceptar el suggeriment però, tot i que assegura que havia iniciat el procés, no va suspendre les llicències. En assabentar-se el propietari de la intenció de l'Ajuntament i davant del silenci administratiu respecte a la seva petició d'enderroc, el va començar a executar el 5 de març. En aquella ocasió es va poder parar i es va iniciar una nova tanda de negociacions que la propietat va trencar de forma unilateral el cap de setmana passat. Ahir, després de comunicar al districte que tenien la intenció de continuar els enderrocs, van acabar de tirar a terra la fàbrica.

--

AVUI.

Jo això tampoc ho acabo d'entendre, a veure, si es una titularitat privada, i té la qualificació D, segons la qual es pot tirar avall, els veins perquè s'escandalitzen?

Algu té fotos de l'edifici?

si jo tinc una fàbrica mig destrossada i m'ofereixen una quantitat desorbitada per fer-hi 120 lofts no m'ho penso....sóc un especulador, ja ho sé

Jo això tampoc ho acabo d'entendre, a veure, si es una titularitat privada, i té la qualificació D, segons la qual es pot tirar avall, els veins perquè s'escandalitzen?

Per què devien ser els únics a considerar-la tan important, com a mínim, com els fonaments que sostenien la "BCN de Casanova" del Born, amb l´afegit que aquesta almenys encara estava sencera.
Sense fer valoracions sobre la qualitat d´un edifici industrial com gairebé tant d´altres, cal dir que la qualitat no estigui reconeguda legalment no significa que no existeixi.
Personalment penso que, en general, s´hauria d´actuar molt més sovint amb més seny i menys sentimentalismes infantívols.

També el Núñez volia tirar a terra la Casa Golferichs "el xalet" de la Gran Via i no ho va aconseguir!!
Ben cert que va començar l'enderroc i tot, però els veïns es van oposar activament i amb manifestacions i la van salvar "in extremis".
De vegades els veïns tenen tota la raó del món!
:)

La nau industrial en qüestió és a 100 metres de casa meva.
Aquest matí m'hi he passat i la veritat és que feia pena... un monstre groc trinxant totxos de 129 anys... :cry:
Sols ha quedat dempeus la xemeneia...

El problema és que l'Ajuntament s'ha mogut tard per qualificar-la, tot i que personalment, no la veia amb un gran interès arquitectònic...
Estava molt deixada, ben grafitejada per tot arreu...

La seva demolició però era inevitable si es vol obrir el carrer Bilbao fins al Pg. Garcia Faria i la Ronda Litoral. El problema, és que està tocant la Plaça Prim, una joia del Poblenou amb cases blanques baixes... esperem que el que hi edifiquin s'hi adigui. El que sí que hi fotran, entre el carrer Bilbao i l'Hotel rafael Diagonal Port és la Torre Bilbao; un edifici d'habitages d'alçada equiparable amb les del Pg. Garcia Faria promogut per Espais.

a10! :runaway:

També el Núñez volia tirar a terra la Casa Golferichs "el xalet" de la Gran Via i no ho va aconseguir!!
Ben cert que va començar l'enderroc i tot, però els veïns es van oposar activament i amb manifestacions i la van salvar "in extremis".
De vegades els veïns tenen tota la raó del món!
:)

la casa fuster també va estar a punt de se enderrocada per una companyia de gas per fer-hi la nova seu..afortunadament els veins i l'ajuntament ho van impedir.

i que opineu dels lofts? a mi personalment m'agrada més viure en un pis "normal" i alt amb molta llum que a peu de carrer i amb els sostres a tanta altura... he vist algun per dins i dóna una sensació poc acollidora... però és el que està de moda.

També el Núñez volia tirar a terra la Casa Golferichs "el xalet" de la Gran Via i no ho va aconseguir!!
Ben cert que va començar l'enderroc i tot, però els veïns es van oposar activament i amb manifestacions i la van salvar "in extremis".
De vegades els veïns tenen tota la raó del món!
:)

Si, d'acord, però no comparem. En aquell cas els veins tenien, per mi, tota la rao, pero en una fabrica abandonada, jo tambe la vendria, sincerament.

El recinte fabril més antic i en actiu de Barcelona comença a ser enderrocat

• La demolició d'aquesta colònia industrial, que té 150 anys, s'està fent amb tots els permisos en regla

• Estan desmuntant les uralites de Can Ricart, on encara queden 34 empreses

Can Ricart, el recinte industrial en actiu més antic de Barcelona, ha començat a ser enderrocat. Una brigada d'operaris està desmuntant les uralites de les cobertes en un clar intent de fer mòbing immobiliari per pressionar les 34 empreses, amb un cens de 240 treballadors, que tenen la seu en aquesta colònia fabril. Empreses i treballadors van presentar ahir un escrit al departament de Treball i Indústria demanant que s'aturi de forma immediata la demolició pel risc que suposa la manipulació de l'amiant.

El regidor del districte, Francesc Narváez, va confirmar a l'AVUI que aquest desmuntatge s'està fent amb tots els permisos amb regla i que ahir mateix es va engrandir el perímetre de seguretat per evitar els perills de l'amiant. Els propietaris actuals son sis germans Ricart, besnéts del fundador, que l'any passat van escripturar la finca, que té 56.000 metres edificables, per 44 milions

Aquest inici d'enderroc es produeix 24 hores després que anés a terra la fàbrica de pega dolça del carrer Perelló, que que tenia 130 anys d'antiguitat. En el solar que ha deixat lliure s'edificaran 120 lofts i tres edificis d'oficines a primera línia de mar. En el cas de Can Ricart, a més del valor històrico-arquitectònic, hi ha en perill la continuïtat de les empreses que hi estan ubicades i els 240 llocs de treball.

Aquest recinte fabril ha estat repetidament reivindicat pels col·lectius que vetllen pel patrimoni industrial i per l'Associació de Veïns del Poblenou, i ocupa un dels primers llocs en el rànquing de peces arquitectòniques de Barcelona que cal incloure en el catàleg. De fet, nomes la xemeneia està protegida. Però en aquest recinte, que ocupa una superfície equivalent a cinc illes de l'Eixample, hi ha tres elements més que per si sols ja mereixerien, segons el parer dels experts, la seva catalogació immediata: són la torratxa del rellotge, el pont de fusta i la plaça central del recinte, amb unes velles palmeres que evoquen el passat colonial del fundador. La proposta del Fòrum de la Ribera del Besòs, que ha impulsat diversos estudis sobre patrimoni industrial, és conservar el conjunt de la colònia. Però l'Ajuntament només preveu el manteniment dels edificis del rellotge i de l'hangar que ara és la seu de l'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya.

Can Ricart es va començar a edificar el 1853 en els terrenys del Llimonet. El fundador va ser Jaume Ricart, primer marquès de Santa Isabel, que era un fabricant d'indianes que abastava tot el procés de la transformació del cotó. La tercera generació va vendre el negoci a Bertran i Serra, però es va quedar amb els terrenys i els edificis.

--

AVUI.

Pel que diuen només quedarà dempeus la xemeneia.
http://foto.epson.com/es/crea_foto.asp?idAlbum=28616&idFoto=301694&tamanio=5

http://foto.epson.com/es/crea_foto.asp?idAlbum=28616&idFoto=301693&tamanio=5

I un aspecte de la vorera del Pg. Calvell, just davant de la nau endarrocada.. :sleepy:
http://foto.epson.com/es/crea_foto.asp?idAlbum=28616&idFoto=301692&tamanio=5

a10! :runaway:

:drool: m'encanten aquestes xemeneies ceràmiques... a Terrassa n'hi ha per donar i per vendre .. són un símbol estèticament molt efectiu i simbòlicament són construccions molt potents... moltes de les fàbriques també es rehabiliten per fer-hi vivenda o oficines..

és una llàstima que no hagin conservat també Can Ricart, si era el recinte fabril més antic l'haurien d'haver conservat com a símbol... acabaran fotent el "Manchester català" enlaire.. i tot per fer-hi "lofts" nous? .. al Vapor Llull -uns quants carrers més amunt- bé que hi van posar lofts i van conservar l'edifici, amb un fantàstic projecte de Cirici & Bassó (que es va endur el Premi Ciutat de Barcelona (http://www.apabcn.es/profess/informatiu/vaporllull.htm))..:

http://www.apabcn.es/profess/informatiu/images/vapor4.jpg

o la interessant rehabilitació de la Farinera del Clot... però si l'encant dels lofts del Poblenou és precisament el record del totxo i la ceràmica industrials, així com els de Greenwich Village o l'East Side novaiorquesos tenen l'encant dels vells magatzems portuaris..., perquè fer-los de nou si es poden recuperar construccions ja existents...

Per fer lofts no s'ha de tirar la fàbrica a terra...
:(

L'altre dia vaig passar per davant tot fent footing... :(
I no n'ha quedat ni la xemaneia... :cry:
Fills de sa mare! :rant:
http://foto.epson.com/es/crea_foto.asp?idAlbum=28616&idFoto=301693&tamanio=5

a10! :runaway:

Quina vergonya!!
>(
FORA CLOS!!

Flipo. Para que quereis otra chimenea?

Flipo. Para que quereis otra chimenea?

Testimonio del pasado industrial:
Donde comenzó la Revolución Industrial en España, en el Poblenou de BCN.
:wink2:

Santa Caterina abrirá en mayo tras otra demora y seis años de obras

• Los comerciantes querían inaugurar el mercado el 26 de abril pero los frigoríficos no estarán listos
• El ayuntamiento, que ha retrasado varias veces la apertura, mantiene parte del entorno patas arriba






La travesía del desierto








PATRICIA CASTÁN
BARCELONA

A contrarreloj. Así avanza en la recta final la reforma del mercado de Santa Caterina, que abrirá finalmente el próximo mes de mayo. Decenas de operarios trabajaban ayer con el objetivo de inaugurarlo el 26 de abril, tras más de seis años de inacabables obras, tal y como se había anunciado a los comerciantes. Sin embargo, problemas eléctricos y retrasos en la construcción de las cámaras frigoríficas subterráneas harán imposible el estreno hasta el mes próximo, según informó ayer el ayuntamiento a los comerciantes.
Los tenderos, que tenían previsto abandonar la carpa provisional del paseo de Lluís Companys entre el 23 y el 25 de abril, tendrán que aguardar unos días más. El mercado provisional se cerrará un viernes de mayo y reabrirá en el barrio de Santa Caterina el martes siguiente. Será una mudanza relámpago que sólo se realizará cuando el mercado esté en perfectas condiciones.

DOS TARDES ABIERTO
El nuevo recinto contará con 70 paradas (incluyendo las especiales, no alimentarias) y finalmente abrirá dos tardes a la semana, los jueves y viernes, en que funcionará ininterrumpidamente de 7.30 a 20.30 horas. El resto de días (incluido el sábado) optará por dilatar el horario matinal hasta las tres y media de la tarde, para adaptarse a las necesidades del entorno, donde también abundan oficinas, tiendas y turistas, explicó a este diario la presidenta del mercado, Gloria Esforzado.
Las paradas, que destacan por su amplitud y diseño, se abrirán en la misma fecha que el supermercado que remata el proyecto comercial, mientras que el restaurante, a cargo de la cadena Tragaluz, empezará a funcionar más tarde.
El ayuntamiento no ha querido hacer pública todavía ninguna fecha concreta de apertura. De hecho, en febrero del año pasado el concejal Jordi Portabella aseguró en una visita al recinto que la inauguración --tras varias demoras-- sería en noviembre del 2004, aunque la reurbanización del entorno se dilataría algunos meses más. En verano insistió en ese compromiso, que evidentemente fue incumplido.

OBRAS EN LA CALLE
La apertura de mayo tendrá como nota negra que las calles de acceso siguen siendo una trinchera. Algunos comerciantes especulaban ayer con que la urbanización de Francesc Cambó finalizaría en julio, otros hablaban de final de año. Los comerciantes del mercado han optado al final por dar prioridad a la reapertura, pese a que hace unos meses proclamaron que querían aguardar a que la zona estuviese en condiciones. Pese a las obras, los camiones de reparto podrán acceder por Francesc Cambó.
El mercado que está a punto de ver la luz --obra de los arquitectos Enric Miralles y su viuda, Benedetta Tagliabue-- está llamado a resucitar un barrio que se ha ido degradando sin pausa desde enero de 1999, cuando comenzó la reforma. Unos hallazgos arqueológicos congelaron la obra, que posteriormente se retomó con reiterados retrasos.

VENDEDORES ESPERANZADOS
"Hay familias que se han arruinado esperando", señala Beatriu Carbonell, presidenta de la asociación A Santa Caterina, que quiere pasar página de una etapa negra y "creer en el futuro y mirar hacia delante".
Tan espectacular como la reapertura del mercado será el previsible boom comercial del entorno. Muchos de los 209 comercios del barrio que han ido cerrando en estos años de agonía, iniciarán una nueva etapa cuando el mercado despegue. Algunos han sido adquiridos por inmigrantes, otros por empresas. Otros propietarios han aguardado pacientemente, con el local cerrado, la reapertura del mercado para vender o alquilar al mejor precio posible.

La travesía del desierto

• Sólo ocho comerciantes del entorno del mercado en el barrio de Santa Caterina han aguantado la larga espera
• En la carpa junto al Arc de Triomf se ultima la mudanza

Santa Caterina abrirá en mayo tras otra demora y seis años de obras


:eek2: PATRICIA CASTÁN / JORDI SUBIRANA
BARCELONA

Nadie, ni el más pesimista, podía imaginarse en enero de 1999 que la metamorfosis del mercado de Santa Caterina iba a durar la friolera de seis años y cuatro meses. Cuando los comerciantes hicieron las maletas para instalarse provisionalmente junto al Arc de Triomf, creyeron que la mudanza duraría dos años. Luego se habló de tres. Y hasta ahora.
La asociación A Santa Caterina lucha por borrar la imagen denostada del barrio y devolver el optimismo a tenderos y vecinos. Piensa en el cercano día en que la zona despertará con el frenesí del renacido mercado. Atrás quedará una larguísima travesía del desierto.

Los supervivientes
El bar Mari y Rufo, en la calle de las Freixures, frente al mercado, ha resistido seis años contra viento y marea ignorando que la espera sería tan larga. "Hemos subsistido abriendo todos los días de la semana", explicaba ayer Mari. La mujer confía ciegamente en que el negocio resurja, pero teme que sea demasiado tarde para erradicar la "degradación" que se ha enquistado en los últimos años. "Ha vuelto la delincuencia y la droga, hay jeringuillas en las aceras", se quejaba.
Ayer pensaba que la inaguración del espectacular mercado aún va para largo. "Hay goteras, han pintado ya dos veces y mira", decía señalando fachadas exteriores donde el esmalte ha vuelto a saltar. Ella es una de los ocho supervivientes históricos del perímetro que estos largos años no han bajado la persiana ni traspasado el negocio a inmigrantes recién llegados. Ahora teme que el alto coste de las paradas encarezca el mercado, antes muy popular.
Al otro lado, en el Bazar Santa Catalina, la dependienta Pilar, 24 años tras el mostrador, afirmaba que la larga obra "ha hecho mucho daño". "Ha sido un desmadre, sin información, llenos de porquería, pagando impuestos con las calles levantadas y sin clientes", se lamentaba. Nunca imaginó semejante espera.

Ganas de traslado
Los comerciantes de la carpa provisional tienen ganas de trasladarse, sobre todo porque las instalaciones del paseo de Lluís Companys están viejas y las ventas han descendido.
David Barroso, dueño de una parada de carne, indicaba ayer por la mañana que el ayuntamiento les aseguró que se trasladarían el día 26, aunque él ya no lo veía claro horas antes de la reunión de ayer tarde con los responsables del Instituto Municipal de Mercados. "Ya veremos si estarán listas todas las cámaras frigoríficas y las luces", auguraba. Julián Sacristán, frutero, añadió que "la mayoría de calles que dan al nuevo mercado siguen estando en obras". Y opinó que no sabía si era bueno abrir en esa situación: "Si hay muchos obstáculos para acceder la gente no irá".
Sacristán tiene ganas de volver a su antigua ubicación: "Las ventas no han ido lo bien que esperaba el último año. Han abierto supermercados y otro mercado en Fort Pienc y la clientela se ha repartido".
Dorita Moreno, que regenta una pescadería, comparte el punto de vista de Sacristán: "Las ventas en la Ciutadella han bajado entre un 30 y 40%, entre otros motivos porque que las instalaciones están viejas. Vinimos para un año y medio y llevamos más de seis. A la gente le gusta que las paradas y los productos luzcan".
Según Barroso, la mayor parte de sus clientes en la Ciutadella "son del barrio", aunque también son muchos los compradores que llegan desde otras zonas de Barcelona y que ahora, pese al traslado, seguirán comprando en Santa Caterina. Reyes Vivas incluso sale beneficiada con el cambio. Vive en la calle Sant Pere més Baix: "Ya sé en que paradas comprar cada producto, el trato es bueno y el precio no está mal".
Más crítica se mostraba ayer Rosa Muñoz. La mujer compra "de vez en cuando en Santa Caterina" porque trabaja cerca de la Ciutadella, aunque prefiere otros mercados. "La relación calidad-precio está mejor en La Boqueria que aquí. Santa Caterina tiene poca variedad de paradas y productos", sostenía, aunque lamentaba el traslado, especialmente por los ancianos del paseo Lluís Companys. "Son los que más lo notarán".

Trobo que és una xorrada conservar fàbriques de dubtós estil arquitectònic. El temps passa i s'ha de renovar, a més n'hi han un fotimer de fàbriques antigues conservades per tota BCN, i tampoc és plan de conservar-les totes. Si la qüestió és conservar coses antigues, potser s'haurien de conservar altres coses d'entre el 1936 i 1975, tot i que tampoc hi estic d'acord.

No tot el que és antic és mereixedor de ser preservat.
Però els grans monuments del segle XIX són les indústries de la revolució industrial, i cal fer un bon inventari precisament per destriar-ne els millors exemples per tal de preservar-les.

la indústria que han enderrocat no era res de l'altre món... ara bé, la xemeneia no feia pas nosa i són un referent i esquitxen "l'escailain" del Poblenou d'una forma molt particular i única.

Els temps canvien i Barcelona s'hi ha d'adaptar... però l'alarma no és tant per la desparació d'antigues naus.. sinó per la manca d'una metodologia que deixi clar quines sí, i quines no es poden enderrocar. ;)

a10! :runaway:

:wtf: ... l'han tirat a terra??? .. :doh:

merdaostiaputa! ... :mad2: la podien haver desmuntat a trossos i haverme-la donat a mi!! :soapbox:

em costa de creure que no la volguessin conservar si el mateix COAC estava a favor d'incloure-la en el Patrimoni de la ciutat... i això que el Lluís Cantallops és un molt bon arquitecte/urbanista... en fi, potser estava a punt de caure o tenia algun problema...

una menys.. :goodnight .. per cada fàbrica que es carreguen, el Poblenou perd identitat... que trist no tenir figures influents per aquí... Robert de Niro bé que es va encarregar de fer pressió per preservar bona part dels magatzems portuaris antics del barri de Tribeca, a l'oest del downtown financer novaiorquès... però aquí no, aquí la gent és suficientment ignorant i estúpida per fotre enlaire el caràcter dels barris sense ni adonar-se'n... i això que molts, en pro d'una "modernització" estètica de la ciutat, fotrien a terra gran part del patrimoni arquitectònic... si es que encara estem un país mig-desenvolupat, perquè ens hem d'enganyar, la gent no té cap mena de cultura...

buenu.. sempre ens quedarà Terrassa (http://www.xtec.es/recursos/curricul/socials/xemene/xemene.htm)... allà n'hi ha a patades (http://www.terrassa.org/cultura/cultura/2-10/2-10-1/xemeneies/xemeneies.htm)..

http://juanmah.iespana.es/juanmah/terrassa/T0-terrassa-chimenea_saphil.jpg

i si no, la retorçada de la Colònia Sedó (http://www.mnactec.com/CATALA/museus/esparra.htm) a Esparraguera... com si Calatrava s'hagués inventat res de nou amb la Turning Torso de Malmö o la cosa aquella esperpèntica (eufemisme de "merda punxada en un pal") de les torres de València...:

http://www.xtec.es/recursos/socials/llobregat/tema6/imatges/colonia.jpg

http://www.carrefour.multi.fi/raphael/pgallery/pcd3bilder/img0039.jpg

http://www.turismeindustrial.org/angles/imatges/passat5.jpg

http://www.bizzbook.com/hamnen/php/INDEX.PHP?displaypic=hav%2FbryggRenovering.jpg&non_lr=

http://www.el-mundo.es/papel/2004/11/09/Library/09cultura.jpg

http://tinypic.com/1yvfgg

i això que al Poblenou ja n'hi havia una d'helicoidal (http://www.xtec.es/~xripoll/indus9.htm), que també va anar a terra...:

http://www.xtec.es/~xripoll/xemeneiaPN.jpg

Pues no sabeis cuanto me alegro. No entiendo eso de querer proteger patrimonio industrial, que al final es un nido de mierda, de OKUPAS...

¿130 años protegido?. No me hagais reir.

Pues no sabeis cuanto me alegro. No entiendo eso de querer proteger patrimonio industrial, que al final es un nido de mierda, de OKUPAS...

¿130 años protegido?. No me hagais reir.

increíble... així va el país, amb gent com aquesta..

ja podem anar tirant al terra tots els edificis de menys de 130 anys d'historia: la Pedrera (que es esa cosa llena de curvas y raro? al suelo!, la casa Batlló al suelo! ... que es ese mamotreto? el Dipòsit de les Aigües? y eso pa que coño sirve??? una biblioteca? otra? naahh.. al suelo!!, la Sagrada qué? tres islas de l'Eixample desaprovechadas? ni hablar.. al suelo también!... el Vapor Llull, i a mi qué coño me importa que sea una fábrica representativa del legado industrial del Poblenou, todo lleno de mierda y de asquerosos y sucios homeless y opkupas, quien ha sido el imbécil que le ha dado un Premio de arquitectura??? al suelo... pongamos malls y torres altas que man dicho que eso es muy moderno... que contento estoy de que se hayan cargado Can Ricart, otro "nido de mierda" (sic))


quin fàstic... :puke:

increíble... així va el país, amb gent com aquesta..

ja podem anar tirant al terra tots els edificis de menys de 130 anys d'historia: la Pedrera (que es esa cosa llena de curvas y raro? al suelo!, la casa Batlló al suelo! ... que es ese mamotreto? el Dipòsit de les Aigües? y eso pa que coño sirve??? una biblioteca? otra? naahh.. al suelo!!, la Sagrada qué? tres islas de l'Eixample desaprovechadas? ni hablar.. al suelo también!... el Vapor Llull, i a mi qué coño me importa que sea una fábrica representativa del legado industrial del Poblenou, todo lleno de mierda y de asquerosos y sucios homeless y opkupas, quien ha sido el imbécil que le ha dado un Premio de arquitectura??? al suelo... pongamos malls y torres altas que man dicho que eso es muy moderno... que contento estoy de que se hayan cargado Can Ricart, otro "nido de mierda" (sic))


quin fàstic... :puke:

:applause: :applause: :applause:

I no oblideu enderrocar "les cotxeres de Sants" pq ja no hi ha tramvies allà!!
:nono:

En diciembre de 1997 me mudé de Badalona a BCN, a un piso entre el Palau de la Música i el Mercat de Santa Caterina.
En 1998 cerraron el mercado por reformas y decían que era para un año y medio pero han tardado 7...
¡Yo no me creo NADA!
FORA CLOS!!
>(

Pues no sabeis cuanto me alegro. No entiendo eso de querer proteger patrimonio industrial, que al final es un nido de mierda, de OKUPAS...

¿130 años protegido?. No me hagais reir.

Entenc el què vols dir... els okupes del carrer Tànger amb Llacuna fan nosa i fàstic... ahir hi vaig passar i tenen un cable directament endollat a un fanal del carrer per tenir llum gratis pagada per tots nosaltres. :gunz:

Ara bé, el niu de merda és ara, no la finalitat. Si mires a l'altra banda del carrer Tànger hi trobaràs Ca l'Aranyó... hi vius davant, oi? ;)
Doncs això, cal preservar la història i les edificacions que fan diferent Barcelona de la resta de ciutats de l'Estat. El problema és que les administracions deixen degradar aquestes edificacions per tal de fer-ne taula rasa.

a10! :runaway:

La foto que us vaig penjar fa dies. :(
http://foto.epson.com/es/crea_foto.asp?idAlbum=28616&idFoto=301693&tamanio=5

I la mateixa fàbrica (solar) aquest migdia. :cry:
http://foto.epson.com/es/crea_foto.asp?idFoto=311849&idAlbum=38621&tamanio=5

a10! :runaway:

Pa'echarse a llorar MET...
:cry:

Aquest matí he eixit a fer un vol amb la digital... i al passar pel carrer Doctor Trueta m'he trobat amb la demolició de l'antiga Farinera.
segons sembla salvaran una nau i la xemeneia.
http://foto.epson.com/es/crea_foto.asp?idFoto=311850&idAlbum=38621&tamanio=5

http://foto.epson.com/es/crea_foto.asp?idFoto=311851&idAlbum=38621&tamanio=5

http://foto.epson.com/es/crea_foto.asp?idFoto=311852&idAlbum=38621&tamanio=5

Evidentment, no tothom hi està d'acord... però veient el desastre de la fàbrica anterior, això sembla pecata minuta... :sleepy:
http://foto.epson.com/es/crea_foto.asp?idAlbum=38621&idFoto=311930&tamanio=5

a10! :runaway:

http://www.e-noticies.com/backoffice/imagenes/writeimage.asp?idNoticia=3441

El debat sobre els pisos de 30m2 encetat per la ministra Trujillo no té ressò al Passeig de Gràcia, que concentra bona part de l'oferta de pisos de luxe a Barcelona. La mitjana del preu del metre quadrat a la zona és de 12.000 euros, dos milions de pessetes, mentre que el cost global dels habitatges oscil·la entre els 850.000 euros i 1,5 milions d'euros. Les oficines que fins ara ocupaven els edificis del passeig han deixat pas als pisos, que s'han convertit en un objecte de desig de les immobiliàries, que hi veuen una oportunitat de negoci més rendible amb els preus rècords del metre quadrat.

--

E-Notícies.

Aviso que el titular no és meu. :D

En ocasions veig periodistes que s'aburreixen.... Ara resulta que els pisos de 30m² que son ilegals i ho seran sempre han d'estar a tots llocs. Dic que ho seran perquè aquesta mesura afectaria unicament a apartaments de lloguer de protecció oficial, no a promocions privades.

Pues ja m'agradaria a mi viure a un loft de la farinera, aix

Bah, no em digueu que no us molaria tenir un estudi encara que sigui de 30 metres al Passeig de Gràcia... :)

Bah, no em digueu que no us molaria tenir un estudi encara que sigui de 30 metres al Passeig de Gràcia... :)

A mi no m'importaria, però l'utilitzaria com un hotel. Habitació i bany. Res més.

Bah, no em digueu que no us molaria tenir un estudi encara que sigui de 30 metres al Passeig de Gràcia... :)

Un bon amic meu viu a escassos 15 metres de la Pedrera en un pis d'uns 30 m2. Es estudiant, andorrà i esta forrat.

joer... quina passada, the hush.

Jo potser no l'utilitzaria com a hotel, encara que de la parada més propera de Passeig de Gràcia per mi (Provença) visc a uns 30 minuts... tampoc està tan mal. I el meu pis és de 110 metres :P

Jo visc de lloguer molt a prop d'Urquinaona. Pis de 70m2.
:D

Pues ja m'agradaria a mi viure a un loft de la farinera, aix

Ja el podràs pagar??
:?

Ja el podràs pagar??
:?
Ha parlat en condicional... ergo... NO se'l pot pagar... :sleepy:
Moi non plus! :cry:

a10! :runaway:

ENTREVISTA A JOAN CLOS, ALCALDE DE BARCELONA
"El Carmel no pasará factura"
"Las aceras han de quedar sin motos"
"Sería un error que el nuevo Estatut no fuera municipalista"

FUTURO
"Barcelona debe ser un centro de servicios avanzados al estilo de la costa californiana"

ESTADO DE LA CIUDAD
"La ciudad está en muy buena forma en economía, proyección exterior e interior"

TRÁFICO
"No vamos a introducir un peaje generalizado, sino a limitar la oferta de movilidad"

TOLERANCIA
"Los toros no se prohibirán. Sería muy poco catalán prohibir alguna cosa"

JORDI JUAN / ALBERT GIMENO - 17/04/2005
BARCELONA

El Carmel ha supuesto un antes y un después en la política municipal de Barcelona. Joan Clos ha tomado buena nota del impacto negativo del desastre a pesar de que la responsabilidad no fue de su Administración. Muy pendiente, por tanto, de la pequeña política que afecta a la vida de los barrios, Clos no puede dejar de pensar a lo grande. Por eso mira al mundo y fija que el modelo de Barcelona ha de ser el de las grandes ciudades europeas, y en las de su mismas condiciones climáticas prefiere el modelo de la costa californiana. Clos prefiere San Diego antes que el modelo de Miami.

-Hace justamente un año que se inició el Fòrum, con el que el Ayuntamiento ha sufrido un desgaste, y después se ha producido la crisis del Carmel. Las encuestas señalan que el alcalde sufre la peor valoración de los últimos años. ¿Cómo se halla Barcelona? ¿Cuál es la foto fija en este momento de Barcelona?

-Barcelona está en muy buena forma en términos económicos, en proyección interior y exterior. No hay ninguna duda de esto. Lo que sí es cierto es que a consecuencia del Carmel ha habido una sacudida por parte de la opinión pública, perfectamente razonable, porque se ha producido un accidente complejo y grave.

-¿Qué cambiaría de su actuación en el Carmel? ¿Se ha mordido la lengua alguna vez durante dicha crisis?

-Algunas veces me he mordido la lengua. Sí, claro, pero bueno, esto forma parte de mi oficio. En líneas generales, hubo un desconcierto inicial hasta que se pulsó la relevancia de lo que ocurrió allí. Pero luego ha habido una respuesta muy positiva y el Ayuntamiento ha estado ahí desde el primer momento.

-¿Su respuesta hubiera sido la misma si la Generalitat hubiera tenido otro color político?

-Eso es lo que dice la oposición, pero se desmiente porque mi actitud de colaboración con la Generalitat ha sido siempre igual. También me decían si con Pujol me entendía mejor que con otros. Amí la gesticulación no me gusta. Y eso es un problema. Estamos en un momento muy mediático y si no gesticulas parece que no estés ahí.

-Se ha creado un estereotipo de alcalde feliz con su Fòrum, bailando samba con Carlinhos Brown, frente a una ciudad con problemas como los del Carmel. ¿Hasta qué punto esta imagen le ha hecho daño?

-No lo sé, pero la verdad es que no me preocupa, porque no puedo hacer nada contra estos estereotipos. Lo que me importa es buscar y dar soluciones a la ciudad. En fin, confío en que los acuerdos finales en el Carmel sean modélicos porque la prueba del nueve hay que hacerla al final. Las sumas y las restas hay que hacerlas en el último momento. Hemos estado con la gente y la respuesta ha sido muy importante.

-¿El Carmel le puede pasar factura electoral?

-No creo que me pase factura. Conseguiremos nuestros objetivos porque habremos cumplido con los afectados del Carmel.

-¿Cómo ve a la ciudad con su gestión municipal?

-Estamos en plena fase de ejecución del mandato. Tanto el plan de equipamientos como el de accesibilidad y el integral de mantenimiento están funcionando. Por otra parte, tenemos el despliegue de los grandes proyectos, el 22 @, todo para garantizar el crecimiento. Subimos en actividad turística, que es un indicador indirecto del estado actual de la economía, con más pasajeros en el aeropuerto, etcétera. Sigue creciendo la edificación en Barcelona y área metropolitana, otro síntoma del dinamismo de la actividad. En fin, con el funcionamiento de la ciudad estamos en perfecto estado de navegación de crucero. Dentro de las ciudades europeas, Barcelona es de las que destacan porque tienen dinamismo. Toda esta situación se culmina con el número de puestos de trabajo: el stock total en la ciudad es de 1.020.000 empleos y seguimos creciendo, con tasas de promedio europeo.

-¿Cuál es el principal reto de futuro de Barcelona?

-El 22 @. Es el reflejo de la ciudad posmanufacturera. Fíjense que hablo de la ciudad posmanufacturera y no postindustrial porque la ciudad no quiere prescindir de la industria, pero sí que tendrá menos peso su actividad manufacturera. En Barcelona y alrededores tenemos más de 20 millones de metros cuadrados de suelo industrial, que es muy importante. Lo que se va es la actividad manufacturera pero las sedes de las empresas, la capacidad de decisión, los departamentos de software, se quedan. Otra apuesta de Barcelona, además de la cultura, es que más que turistas congrega a otro tipo de turismo que deberíamos denominar visitantes. Vienen por negocios y alargan su estancia dos o tres días. Ese aspecto del negocio lo tienen las grandes ciudades europeas.

-¿Ésa es la futura industria de la ciudad?

-No, es un factor muy importante, que representa el 14 por ciento de la actividad de la ciudad, cuando hace unos años su importancia era del 2 o 3 por ciento. De todos modos, no es el alma del crecimiento económico ya que tiende a estabilizarse. El alma del futuro crecimiento económico en la ciudad son los servicios avanzados, el valor añadido, todo aquello que tiene que ver con el conocimiento. Eso quiere decir que el futuro está en la unión entre la universidad y la empresa. Barcelona y Catalunya tienen seis universidades públicas, dos privadas, más de 150.000 estudiantes, 10.000 profesores universitarios, y en el contexto de la Unión Europea los fondos de reequilibrio europeo pasarán lentamente desde la agricultura hacia el desarrollo.

-¿Cuál es el reflejo de Barcelona?

-Queremos convertir a Barcelona -que no tendrá un aparato administrativo como tiene generalmente una capital- en un centro de servicios avanzados, el modelo de las costas californianas, como San Diego. ¿Qué estereotipo queremos? Pues queremos el de San Diego y no el de Miami. San Diego tiene las mismas condiciones climáticas que Miami pero en cambio tiene otro acento industrial. Una ciudad diversa, con mezcla de usos, con gran potencia económica y de proyección cultural. Por ello, Barcelona pierde un poco de monocultivo industrial, básicamente textil, que es la ciudad del modernismo, y pasa a ser una capital más polifacética pero anclada a una base muy sólida y mucho menos coyuntural que la actividad meramente turística.

-¿No teme que los servicios se impongan?

-Lo que pasa es que bajo el epígrafe de servicios colocamos muchos aspectos. Desde los servicios de atención a las personas hasta los investigadores científicos. A nosotros nos interesa más el modelo San Diego que el Miami. No renunciaremos al 14 por ciento de PIB que nos aporta el turismo pero queremos estar seguros de hacer lo otro. Por ello invertimos como ciudad, lo que es sorprendente, en el parque de investigación biomédica o negociamos con la Generalitat la ubicación del Dursi (el Departament d´Universitats) entre el 22 y el campus de Llevant... Es una apuesta sistemática por favorecer los asuntos de valor añadido y precisamente estos asuntos llevan integrado un aumento de demanda de servicios personales. El motor son los servicios de valor añadido. El sur de Europa no está condenado a ser atractivo sólo por los aspectos turísticos.

-El esfuerzo por realizar estos grandes proyectos debe coordinarse con el esfuerzo por mejorar los barrios; ¿hasta qué punto puede decir el alcalde si se está haciendo bien?

-Estamos haciendo un esfuerzo muy importante en la mejora de los barrios y se está notando de forma clara.

-¿Tiene la sensación de notar una lejanía entre lo que hace el Ayuntamiento y lo que percibe el ciudadano?

-La verdad es que no. Los vecinos saben perfectamente lo que hacemos aunque, en torno al asunto Carmel, se ha generalizado una desconfianza por la obra pública.

-¿Cree que el Ayuntamiento se ha visto perjudicado en exceso con la crisis del Carmel?

-Eso es evidente. Al ser la administración de primera instancia, pese a que no era una obra municipal, nos ha expuesto ante la opinión pública. A veces también ocurre al revés, que te son otorgadas mejoras que no dependen de ti.

-Se le acusa de no estar pendientes de los problemas reales de los barrios.

-No, no. Espero que, aunque sea de forma indirecta, a partir de lo sucedido en el Carmel algunos barceloneses más hayan conocido lo que estamos haciendo en los barrios. Estamos acabando el proceso de sustitución de las viviendas del Gobernador, las del Turó de la Peira, iniciando las de Bon Pastor, etcétera. En los años 80 iniciamos la supresión de las barracas: primero fue la Perona, el Camp de la Bota, en los 90 el Somorrostro, Montjuïc, y ahora, lo más reciente, Can Tunis. En la sustitución de barrios lo que estamos haciendo, ahora que están tan de moda los pisos de 30 metros, es sustituir viviendas antiguas de 30 metros por otras nuevas de 60. Éste es un proceso muy costoso y lo hacemos de manera muy poco conocida. Ahora llegamos a la fase final del programa de viviendas de Barcelona, cuyo objetivo es dotarlo de dignidad. Tengan en cuenta que la superficie media de las viviendas en Barcelona es de 60 metros cuadrados.

-¿Qué sintió cuando conoció los últimos datos, negativos para usted, del barómetro municipal?

-Pues que estamos en tiempo de cambios, están cambiando algunas cosas y el Carmel las ha precipitado. Tenemos que dar salida a estos cambios política y socialmente. Por un lado, la evidencia de la globalización que nos afecta a nivel local, y esto va desde la inmigración hasta la forma de actuar de las empresas, en cosas que nos afectan en casa, hay nuevas angustias, nuevos malos humores, nuevas dificultades... en definitiva, un cambio social profundo de la estructura de la sociedad. Después, hay otro cambio en Catalunya muy importante, que es el político. En el Fòrum ya se vio que vivimos en un mundo mucho más acelerado, ha cambiado completamente la forma de hacer televisión. Insisto, hay nuevos malos humores y también nuevas oportunidades. De cara al futuro eso continuará. Estamos viendo cosas tan sorprendentes e importantes, como el sostenido incremento del precio del petróleo, que, de aquí a tres años, veremos qué efectos tienen. El asunto merece una reflexión.

-¿Qué papel tiene que jugar Barcelona con este asunto?

-Nosotros queremos que Barcelona sea un elemento de seguridad, de solidaridad, de oportunidad, que garantice el futuro. Debemos tener unas bases a las que anclarnos ante las incertidumbres nuevas que están emergiendo. Tenemos la conciencia tranquila con lo que debemos hacer. Estamos tomando las medidas básicas para colocarnos en mejor posición.

-Pero ¿de qué manera puede posicionarse mejor Barcelona en la coyuntura actual?

-En realidad, a la situación actual se le añade otro cambio: el cambio del Estatut, el cambio de leyes. Quiero que las modificaciones legislativas importantes que haremos ahora sirvan para mejorar la calidad de nuestra democracia. La democracia es un valor que se debe ejercer día a día. En el caso del Estatut, le pido que sea el más municipalista posible. Sería un error que no sea así. Si el Estatut no es municipalista no será una buena norma y habremos perdido una gran oportunidad. Debe ser el Estatut modélico para descentralizar y devolver a los ayuntamientos capacidades y responsabilidades. En caso contrario, no se habrá hecho en Catalunya la contribución que nos toca históricamente.

-¿Cree que la negociación está en la línea de atender lo que usted demanda?

-Bastante, pero aún queda por hacer. En cualquier caso me parece que hay poca reflexión política sobre este tema. Hay otro aspecto: la división territorial. Yo hubiera preferido otro nombre: ley de estructuración de la administración local de Catalunya, porque lo que hay es la sustitución de la Diputación por las veguerías. Asimismo, deberíamos hablar de descentralización de la Generalitat. Quizá sea importante poner en evidencia que estamos haciendo la reforma más importante que se ha hecho en Catalunya desde 1846, cuando se organizaron las diputaciones.

-¿Y la financiación?

-Bien, la financiación autonómica debe tener tres patas clave. Primero, recuperarnos de la desinversión en infraestructuras de la década de los ochenta: hablamos de aquel 1,2 billones de pesetas que dijimos, que es una deuda histórica. En segundo lugar, resolver la financiación de la sanidad. Y en tercer lugar, garantizar las infraestructuras de futuro. Por último, hay otro aspecto importantísimo: la ley electoral. Debe equilibrar el peso del voto urbano. Como alcalde reclamo que haya ley electoral.

-¿Recibe todos los apoyos del Govern que cree usted que debería recibir?

-Sí. Vivo la nueva situación más favorablemente. Antes no había ni posibilidades de plantear determinadas reivindicaciones. Ya realizábamos autocensura. Al menos ahora los problemas se ponen encima de la mesa y la relación es mucho más dinámica. Hay un cierto interés por parte de la oposición por difundir la idea de que el nuevo Govern es peor que el anterior a la hora de atender a los ayuntamientos. Pero nosotros notamos el cambio tanto desde el punto de vista político como económico; discutimos de Estatut pero también del plan de mejora de las escuelas, del metro, los acuerdos por el parque de investigación biomédica... Lo que no quiere decir que estemos en el cielo, porque el cielo todavía no somos capaces de traerlo a la tierra. Ahora bien, si la pregunta es si se arreglan todos los problemas con la actual situación la respuesta es no.

-Si fuera de un único color político...

-Sí, esto es normal.Me siento bien junto a un Govern que es progresista aunque conlleve algunas dificultades el hecho de que sea tripartito. Estamos consiguiendo resultados en todos los frentes aunque haya flecos por cubrir. Por ejemplo, la solución del aeropuerto y el AVE la encuentro insuficiente.

-¿Y la Carta Municipal? Usted dijo que estaría aprobada en el primer trimestre del año.

-Creo que en las próximas semanas se desbloqueará. Estamos negociando y eso requiere un poco de tiempo. Estamos tocando temas muy dolorosos para el Estado, como la justicia local.

-Una de las batallas de la ciudad es el control del tráfico; ¿copiará el modelo de Londres de peajes en el centro de la ciudad?

-No. Nuestro modelo no será el de Londres sino el de Barcelona. No queremos la introducción de un peaje generalizado sino de una limitación de la oferta de movilidad. Se amplía la acera, se utiliza más el subsuelo de titularidad pública para aparcamiento, la zona azul, la verde, así como las políticas urbanísticas que se unen a los focos comerciales en los barrios donde se peatonalizan muchas áreas. Hemos de sacar los trastos de las aceras, principalmente las motocicletas. Todo esto acaba con la gran inversión del metro y la que seguimos reclamando del servicio de cercanías ferroviarias. Debemos conseguir duplicar ese tipo de transporte, como el que tiene Madrid para un volumen de población muy similar. Este modelo de control de tráfico nos está dando resultados. Los expertos internacionales comparan los resultados de nuestro modelo con el de Londres. Nosotros preferimos uno menos agresivo.

-Al margen del tráfico, hay otros dos grandes temas que preocupan: seguridad e incivismo.

-Sin duda. Todos los cambios provocan un aumento de la inseguridad. Por un lado, tenemos un objetivo muy importante que es la justicia local. Cuesta mucho que lo asuma la tradición jurídica española pero, por ejemplo, en Francia, con una tradición todavía más centralista que España, no han tenido más remedio que aplicarla. Durante los primeros meses fue muy mal pero después se dieron cuenta de que el problema es que se le habían transferido pocas responsabilidades. Ahora la justicia local tiene mayores competencias y los resultados son muy favorables. Es imprescindible la introducción de una vía rápida que resuelva los conflictos. Si no conseguimos eso, puede haber la tentación de llenar la calle de policías, y esa no es la solución. No se debe militarizar a la sociedad.

-¿Qué papel desempeñarán los Mossos?

-En noviembre estará completado el despliegue. Habrá el nuevo reto de coordinación de las policías, pero los Mossos serán un instrumento clave en la seguridad de la ciudad.

-¿Los Mossos podrán perseguir a los limpiaparabrisas? ¿Podrán seguir las faltas de ámbito municipal?

-Estamos redactando las bases pero la funcionalidad de ambos cuerpos será de absoluta coordinación, que conlleva una dirección colegiada de ambos cuerpos.

-El Ayuntamiento de Barcelona ha hecho una gran batalla a favor del civismo, pero da la sensación de que no se han logrado todos los objetivos...

-Miren, detectamos una disminución del civismo. Quizá responde a los cambios estructurales de la sociedad. Hemos tenido durante muchos años una inf luencia notable del individualismo predicado como teoría económica y política, del éxito individual contra los comportamientos colectivos, y eso se transmite. Esa ideología acaba calando en forma de desafección al proyecto colectivo y eso es absurdo porque la convivencia en una ciudad no se basa en exigir porque se pagan impuestos. Si no hay civismo es imposible convivir. Esa visión simplista de que el Ayuntamiento es una empresa de servicios no puede ser. Somos una institución democrática que representamos al pueblo de Barcelona, no somos tan sólo una empresa de servicios. Si no se entiende así, después viene la selva. Sin civismo no hay convivencia.Yesto vale para el emigrante, para los aficionados a la pesca submarina o para los de los toros. Todo el mundo debe tener la posibilidad de optimizar su libertad individual.

-En el caso de los toros la política imperante no parece defender esa libertad.

-Yo no quiero ser intolerante. Se puede cambiar antes de opinión que de conducta. Debe haber un proceso. Mientras cambian los hábitos se debe pedir y exigir tolerancia. La tolerancia mientras cambian los hábitos es un signo de civismo. Por ello, los toros no los prohibiremos. Sería muy poco catalán prohibir alguna cosa. La mayoría de la población no va a los toros pero no se debe prohibir nada.

-¿Qué le parece la propuesta del Barça para aprovechar la montaña de Montjuïc?

-Me parece muy interesante que el Barça apueste por Montjuïc porque algún día el Espanyol se irá. Otro tema es la futura transformación urbanística de Les Corts. El Barça como institución tiene todo el derecho a solicitar un cambio de planificación urbanística y nosotros tenemos la obligación de hacerlo bien. Es decir, de cumplir la ley. No es un asunto delicado. Es relevante, pero no hay dudas. Analizaremos la propuesta del Barça como el club se merece.

-¿Hay mayor receptividad actualmente con la propuesta del Barça que la que había en otros periodos del club?

-No. Lo que pasa es que lo importante es la relación que mantengan con los vecinos. Las cosas hay que hacerlas bien. Las hicimos con el Espanyol, cumpliendo con la ley del deporte y la de urbanismo. Se hizo bien todo lo relacionado con las plusvalías. Lo que sí le irá bien al Barça es que el plan sea sensible con los vecinos. Si el proyecto está razonado y es contenido, creo que se podrá encontrar una solución buena para todos.

El proyecto de la Farinera és bastante bonito y respeta parte del edificio antiguo, lo único que vale algo la pena.

El problema que tienen esos lofts es que las vistas dan al cementerio, así que no creo que se vayan mucho de precio. :runaway:

Meditt, "gent com aquesta" no va fent pintades al carrer, ni prenent cases i llum dels que paguem religiosament els impostos i les hipoteques.

Imaginat que jo anés pintant Ca L'Aranyó dient "Volem més lofts, vivenda i oficines de qualitat".

El proyecto de la Farinera és bastante bonito y respeta parte del edificio antiguo, lo único que vale algo la pena.

El problema que tienen esos lofts es que las vistas dan al cementerio, así que no creo que se vayan mucho de precio. :runaway:

Meditt, "gent com aquesta" no va fent pintades al carrer, ni prenent cases i llum dels que paguem religiosament els impostos i les hipoteques.

Imaginat que jo anés pintant Ca L'Aranyó dient "Volem més lofts, vivenda i oficines de qualitat".

ja, pero entre "gent d'aquesta" s'inclouen també, entre d'altres i com a exemple, constructors i especuladors, i aquests no fan pintadetes a les parets, aquests directament compren els immobles i en alguns casos els tiren a terra, passant-se pel forro reclamacions populars i socials o directament recomenacions -com en el cas de Can Ricart- del Col.legi d'Arquitectes per preservar una part del patrimoni (que l'administració -l'Ajuntament en aquest cas- no s'ha apresurat a catalogar)...

francament, entre un graffiti, el matalàs d'un homeless i una pixada en una paret i el poder de fer i desfer dels constructors i immobiliàries no hi ha color...

jo no tinc cap simpatia especial pels okupes i el morro que li foten d'apropiar-se espais que no són seus per apalancar-se (excepte en els casos que s'ocupen locals per a usos públics: aparcaments per a fer esport, fàbriques per a centres socials, etc..), i detesto especialment els graffitis en edificis tant públics com privats, tant de vivenda com de fàbriques, parcs urbans, o equipaments públics (només m'agraden en les infraestructures tipus sota ponts d'autopista o enormes murs de contenció com un que hi ha sota la Ronda prop de l'Hospital de Sant Pau, que no ténen cap valor estètic i són el lloc ideal per fer art urbà)

..però entre criminalitzar els uns o els altres, trobo més detestable l'actitud salvatge dels constructors.... que Can Ricart estigués abandonat i per tant plè de merda, no implica que l'estructura o edificació sigui una porqueria... si la Pedrera l'abandonessin també s'ompliria de merda i això no seria motiu per tirar-la a terra.. i ja sé que Can Ricart no és ni La Pedrera ni Les Drassanes...., però si el COAC diu que té valor..... ja t'ho pots anar creient.

Ja el podràs pagar??
:?

Amb el meu merda contracte actual de pràctiques m'ho podré pagar en 110 anys. Però bé, com tothom sap això avui en dia ja no és un problema. Si fa no fa l'edat de jubilació que espero per mi es 85 anys ^_^

La Verneda y Sants tendrán dos nuevos ejes comerciales

SANTS


Cerca de 500 comercios de las calles Galileu, Joan Güell y Vallespir forman el eje

LA VERNEDA


La zona comercial engloba el Pont del Treball y las calles Cantabria y Guipúscua

ELENA CASTELLS - 19/04/2005
BARCELONA

Los comercios de los barrios de la Verneda y Sants se han unido para crear dos nuevos ejes comerciales. Las calles Cantabria, Pont del Treball y un tramo de Guipúscoa, en el distrito de Sant Martí, y las calles Vallespir, Joan Güell y Galileu, en Sants, están ultimando un estudio de viabilidad para poder constituirse como nuevos ejes de la ciudad. Barcelona contará entonces con 19 zonas comerciales al aire libre.

En Sants, cerca de 500 comercios agrupados en tres asociaciones de comerciantes formarán el nuevo eje que podría ponerse en marcha oficialmente en un par de meses. El presidente de la asociación de comerciantes de la calle Galileu, Josep Escofet, explica que "la voluntad de las tres asociaciones es que uniéndonos podemos potenciar nuestros comercios, fidelizar la clientela del entorno y dinamizar toda esta zona".

El nuevo eje quiere aprovechar el flujo de visitantes que tienen otras zonas comerciales del entorno como la calle de Sants -uno de los ejes comerciales más grandes de Europa-, L´Illa Diagonal y El Corte Inglés. Escofet confía en que la remodelación de los alrededores de la estación de Sants se traduzca en un incremento del flujo de visitantes de Barcelona y de otras localidades cercanas.

Los comerciantes de estas calles ya han iniciado campañas de promociones, descuentos y sorteos. En breve pondrán en marcha una tarjeta de fidelización. "Lo importante es que hay voluntad de hacer cosas por parte de los comerciantes y del distrito", añade Escofet. Sólo queda salvar un escollo: el nombre del eje. "Le estamos dando vueltas, tiene que ser corto y que suene pero aún no lo tenemos", dice.

Los comerciantes de la Verneda no están tan organizados, ya que sólo existe una asociación, la de la calle Cantabria, que cuenta con un centenar de asociados. Pero las ganas y la voluntad de crear un eje comercial son las mismas que en Sants. "Implicaremos a más comercios cuando tengamos los resultados del estudio de viabilidad", señala Carles Martínez, presidente de la Asociación Comercial Cantabria y Pont del Treball (Ascan).

La situación del Eix Comercial de la Verneda es complicada ya que está en el área de influencia de los centros comerciales de La Maquinista y Diagonal Mar. Martínez asegura que a pesar de esta desventaja "no hemos perdido ventas".

Los comerciantes no tiran la toalla y están realizando promociones y campañas. "Pero falta un proyecto profesional y un plan dinamizador que sólo vendrán con el apoyo de las administraciones", añade Martínez. Los comerciantes piden una nueva urbanización de las calles al estilo de un bulevar. "Hay que ganar espacio para que los peatones paseen y compren y sacar los coches de la calle", prosigue el presidente de Ascan.

Atracción foránea
EL CENTRO SUSTITUYE A LOS CLIENTES DE LOS BARRIOS POR LOS DE COMARCAS Y TURISTAS

E. C. - 19/04/2005
BARCELONA

La consolidación de los ejes comerciales de barrio que consiguen captar las compras de sus vecinos ha ido acompañada de otro fenómeno: las áreas centrales de la ciudad y los centros comerciales han aumentado el número de compradores procedentes de localidades cercanas y turistas.

El 41% de los visitantes de Barnacentre -las tiendas del Barri Gòtic- son de fuera de la ciudad, según un estudio presentado recientemente. Los visitantes extranjeros corresponden al 15%, entre los que destacan americanos y europeos. "Se ha notado mucho el incremento de turistas que vienen al centro de la ciudad", explica Francesc Carcassona, gerente de la mercería Santa Anna, situada en el Portal de l´Àngel desde el año 1935.

"En los últimos tiempos se han potenciado dos perfiles: los turistas que invaden el centro, sobre todo el sábado, supongo que debido al fenómeno de los vuelos baratos, y los clientes jóvenes atraídos por la cantidad de tiendas de ropa barata y para la juventud que existen en este tramo de la calle", analiza Carcassona.

Precisamente, esta avalancha de turistas que toman las calles y las tiendas del centro de Barcelona "es lo que desanima a muchos vecinos de Sant Gervasi a acudir a comprar al centro, por eso prefieren hacer las compras por el barrio", explica el presidente del Eix Comercial de Sant Gervasi, Salvador Albuixech. "Al vecino de aquí no le gustan las aglomeraciones; sólo un 1% va a comprar a grandes superficies", añade.

Inditex, el rey

De la sesentena de establecimientos existentes en Portal de l´Àngel son minoría los pequeños comercios tradicionales como la mercería Santa Anna, la joyería J. J. Amor, la centenaria Ciutad o la heladería Planelles-Donat. En cambio, el grupo gallego Inditex ya ha colocado ocho tiendas de sus marcas más significativas (Pull&Bear, Zara, Massimo Dutti, Bershka, Oysho y Often).

Hace unos años la avenida contaba con más variedad de tiendas y negocios. Pero a medida que los comerciantes se han ido jubilando y han ido llegando las ofertas millonarias de los grandes operadores la calle ha concentrado su oferta en ropa y zapatos.

"El secreto de nuestro éxito es que como las otras mercerías de Barcelona han ido desaperciendo y no han abierto nuevas tiendas ofreciendo lo mismo que nosotros, nos hemos ido convirtiendo en un punto de referencia de todos los complementos de mercería; aquí viene gente de todos sitios cuando no lo encuentran en su barrio", explica Carcassona.<

Compras en la esquina
LOS BARRIOS PERIFÉRICOS DE BARCELONA RETIENEN A LOS CLIENTES QUE ANTES ACUDÍAN AL CENTRO

ADIÓS A LOS PEQUEÑOS


El centro ha ido perdiendo el comercio tradicional en favor de grandes marcas

ELENA CASTELLS - 19/04/2005
BARCELONA

Tengo que bajar a Barcelona a comprarme unos zapatos". Esta expresión de bajar a Barcelona es habitual oírla entre los habitantes de los barrios periféricos de la ciudad como Sant Andreu, Horta, Sarrià o Sant Gervasi. Aunque cada vez menos. Los vecinos de los barrios más alejados del núcleo urbano de Barcelona compran cada vez más en sus ejes comerciales y bajan menos al centro, a las tiendas del Barri Gòtic (Barnacentre). Un estudio reciente del Ayuntamiento calcula que el 90% de los bienes diarios se adquieren en el barrio de residencia.

"Ocurre que los vecinos de esos barrios tienen un fuerte sentimiento de pertenencia a su territorio y hace unos años sólo podían colmar sus necesidades vitales de relación, de comer y de salir pero no de hacer las compras no recurrentes, para eso tenían que bajar a Barcelona; ahora eso ha cambiado y el comercio de los barrios se ha profesionalizado, ha diversificado su oferta y aparecen tiendas que antes sólo se podían encontrar en el centro de la ciudad", argumenta Marçal Tarragó, consultor en urbanismo comercial.

Esta teoría de Tarragó la constatan día a día los comercios situados en el tejido urbano de Sant Andreu y Sant Gervasi, dos de los más extremos de la ciudad. "Estamos ganando influencia entre nuestros vecinos; tenemos datos que indican que hace cinco años el 60% marchaba a comprar fuera y el 40% lo hacía en el barrio, ahora el porcentaje es del 45% que se desplaza y el 55% compra en el barrio", explica el presidente del Eix Comercial de Sant Gervasi, Salvador Albuixech. Tarragó añade que "los ejes hacen que encuentres cerca de casa lo que antes tenías que ir a buscar al centro de la ciudad".

Un estudio presentado recientemente constataba que por las tiendas del Barri Gòtic -Barnacentre- pasaron 54 millones de visitantes durante el 2004. En el 2002, la cifra fue de 60 millones. El Cor d´Horta y L´Eix Comercial de Sant Andreu han realizado este año, por primera vez, un estudio de afluencia que les da unas cifras de 9,6 y 15,3 millones de visitantes al año, respectivamente. "Ni en

nuestras previsiones más optimistas calculábamos más de 10 millones", explica Joan Mateu, de L´Eix de Sant Andreu. Además, en este último caso, el comercio tradicional de barrio no se ha visto amenazado por la existencia del centro comercial La Maquinista, que tiene 15 millones de visitas al año.

Actualmente existen 17 ejes comerciales a cielo abierto, tramos urbanos donde se produce una gran concentración de tiendas, "que han convertido Barcelona en una ciudad pluricéntrica, es decir, con diferentes centros diferenciados, como ocurre en las grandes ciudades del mundo", remarca Tarragó. Con todo, este experto en urbanismo comercial asegura que el centro de la capital -entendido como la plaza Catalunya y entorno- ejerce un papel de centralidad a nivel de ciudad, de Catalunya y de Europa. "Siempre habrá alguna compra muy concreta, por ejemplo un vestido de novia, que no se podrá hacer en el barrio y se tendrá que acudir al centro de la ciudad", añade. Pero son compras muy determinadas.

En Sant Andreu, por ejemplo, la carencia principal que encuentran los consumidores es la falta de marcas o franquicias. "Existe un elevado porcentaje de consumidores que sólo se desplaza al centro en busca de tiendas de grandes marcas como Zara, H&M, etcétera", explica Mateu. En su opinión, gracias a los estudios de afluencia, a la profesionalización del eje de Sant Andreu y a la consolidación de los ejes en general, "conseguiremos atraer la inversión de estas grandes marcas en un futuro no muy lejano".

Por el contrario, el centro también ha evolucionado y "ha tenido que ofrecer otras cosas que no dan los barrios", dice Marçal Tarragó. Así, encontramos que ha ido perdiendo el comercio tradicional en favor de grandes marcas que han ido desembarcando en las calles más caras de la ciudad como Portal de l´Àngel o paseo de Gràcia.

http://web.lavanguardia.es/mtk/20050421/LVG200504210032vbI002.jpg175.jpg
Los trabajadores protestaron por el desalojo con gritos y pancartas

La Vanguardia - 21/04/2005

Trabajadores del recinto industrial de Can Ricart de Barcelona consiguieron ayer impedir el desahucio de la empresa Ricson, la primera que se debía desalojar por orden judicial. Ayudados por vecinos, los operarios instalaron bloques de hormigón y maquinaria que impidieron el acceso de los agentes de la policía al histórico recinto fabril de Can Ricart.

Una comisión judicial, apoyada por al menos dos patrullas de la Policía Nacional, se presentó la mañana de ayer en Can Ricart para proceder al desalojo de esta empresa, una de las 34 afectadas por los planes urbanísticos del distrito tecnológico 22@. Pero la barricada les impidió hacer efectiva la orden judicial y, tras levantar acta, se comunicó el aplazamiento del desahucio. El abogado de las empresas afectadas, Francisco Ibánez, calcula que la comisión judicial lo volverá a intentar dentro de un mes, pero "seguramente con el apoyo de los antidisturbios", aunque se mostró satisfecho porque "tenemos un tiempo para negociar con el Ayuntamiento". Los trabajadores, que ya han convocado una manifestación de protesta para el día 28, recibieron a la comitiva con gritos en contra del plan 22@ y del desalojo.

Los grupos municipales de CiU y el PP, ambos en la oposición, se felicitaron por el aplazamiento del desalojo e instaron al gobierno de la ciudad a que revise el proyecto.
-----------------------------------------------------------------------------

a10!

• La firma Ricson és una de les afectades per la reparcel.lació del 22@

EL PERIÓDICO

La major part dels 250 treballadors del polígon industrial de Can Ricart, al barri barceloní del Poblenou, van muntar ahir al matí una barricada amb pedres i maquinària a l'entrada del recinte i van impedir el desnonament de l'empresa Ricson.
A les 9.30 hores s'hi va presentar una comissió judicial per procedir al desallotjament de la fàbrica, una de les 34 de l'històric recinte afectades pel pla urbanístic del districte tecnològic del 22@. Els 47 treballadors, així com altres del polígon, s'hi van oposar de forma pacífica, amb pancartes en què es llegia "250 treballadors ofegats pel pla 22@" i "Salvem Can Ricart".
Els propietaris de Ricson, que tenien un contracte de lloguer indefinit de la nau que el jutge considera que ha vençut després dels canvis en la llei d'arrendaments urbans, es van negar a entregar les claus fa un mes. El termini vencia ahir.
Aquesta situació es va produir ja fa una setmana, quan altres afectats, els propietaris de l'empresa Garrallit, també pendents del desnonament, es van negar a entregar les claus de la nau que ocupen.
Membres d'entitats del Poblenou i regidors del districte de Sant Martí que estan a l'oposició, com és el cas de Manel Gallardo, del PP, i Eduard García, de CiU, hi van assistir en suport dels treballadors.
Precisament un dia abans, dimarts, el govern local havia rebutjat una proposició de CiU en què s'instava a catalogar el conjunt arquitectònic de Can Ricart i a negociar un nou projecte amb la finalitat de convertir-lo en un centre productiu que estigui adscrit a l'agència municipal Barcelona Activa. El president del grup de CiU a l'ajuntament, Xavier Trias, va aplaudir ahir l'ajornament del desnonament de l'empresa Ricson, i va expressar la seva "indignació" per la "falta de voluntat de diàleg" que ha mostrat el govern municipal.
Els treballadors del polígon, amb el suport de les entitats veïnals del barri, han convocat una manifestació de protesta per al pròxim dia 28, a les set de la tarda, a la Rambla del Poblenou.
-------------------------------------------------------------------------------

a10! :runaway:

• L'entitat té un termini de cinc dies per recórrer a l'Audiència Provincial i més tard ho podria fer al Suprem

• Un tribunal insta la Cambra de Comerç a abandonar l'edifici

El jutjat de primera instància número 37 de Barcelona ha emès una sentència per la qual la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona haurà d'abandonar i deixar l'emblemàtic edifici de la Llotja de Mar "lliure, buit i expedit" a disposició de l'Estat, institució que la instància judicial considera que n'és el legítim propietari. Aquesta sentència, a la qual ha tingut accés l'AVUI, implica que s'anul·la l'anotació en el Registre de la Propietat que atorga la finca a la Cambra i que cal una nova inscripció a nom de l'Estat.

L'entitat presidida per Miquel Valls té, a partir de la comunicació de la sentència, el 20 d'abril, un període de cinc dies per presentar un recurs d'apel·lació davant l'Audiència Provincial, que pot trigar mesos a donar-hi resposta després d'admetre el recurs a tràmit. Si aquesta instància no li fos favorable, la Cambra encara podria recórrer al Tribunal Suprem, fet que fa preveure la dilatació d'un contenciós que es va iniciar el 1994.

En temps de Negre

La demanda la va presentar la Borsa de Barcelona contra el fet que la Cambra de Barcelona inscrigués -el terme jurídic és "immatricular"- l'edifici de la Llotja com a propietat de la institució, que aleshores encapçalava Antoni Negre. Un any més tard, quan els responsables del mercat borsari català, que compartien edifici, se'n van assabentar, hi van presentar una demanda juntament amb el Col·legi de Corredors de Comerç. A aquesta demanda, que va ser contestada per una contrademanda de la Cambra, s'hi van afegir l'Ajuntament i la Diputació.

Durant aquest procés, la Borsa, que va crear el parquet electrònic al passeig de Gràcia, però que fins fa pocs anys encara tenia la seu social a la Llotja, va cedir el dret de reclamar l'edifici a la Generalitat. Malgrat tot, el novembre passat la Generalitat va desistir de continuar endavant, igual que van fer l'Ajuntament i la Diputació.

La demanda inicial de la Borsa denunciava un "defecte de falsedat en la certificació" que suposava una inscripció irregular en el Registre de la Propietat, mentre que la Cambra es declarava propietària de l'edifici a partir de la inscripció en el Registre i a l'empara d'un l'article de la llei hipotecària. Segons aquest article, l'Estat, la província, el municipi i les corporacions de dret públic o serveis organitzats que formen part de l'estructura política i les de l'Església catòlica, quan no tinguin títol inscrit de domini, podran inscriure els béns i immobles que els pertanyen a través d'una certificació del funcionari responsable. Aquesta acreditació provenia, segons addueix la Cambra, del fet que la institució és la successora de l'antiga Junta de Comerç, a la qual els reis Ferran VI i Carles III van fer donació de la Llotja, i també per prescripció adquisitiva o usucapió, és a dir, per ocupació d'un espai per un període de temps sense que ningú el reclami.

El tribunal, però, no veu demostrat que la Cambra sigui successora de la Junta. Davant d'aquest panorama, en virtut de la llei de patrimoni de l'Estat, que atribueix a l'administració qualsevol bé que no tingui propietari, ha estat l'administració central la que, després d'una reconvenció, és a dir, de presentar una nova demanda contra la Cambra en una acció reivindicatòria de domini sobre l'edifici, ha sortit beneficiada de la sentència del tribunal de primera instància. Aquest tribunal, doncs, ha donat la raó a l'argument que la titularitat de la finca estava "vacant i sense amo conegut".

Ara, com que amb la nova llei de procediments les execucions de les sentències han de ser immediates, i malgrat que previsiblement la Cambra presentarà recurs, probablement s'haurà de buscar una fórmula perquè l'Estat concedeixi el permís a la Cambra per continuar ocupant les instal·lacions.

--

AVUI.

Set segles d'una de les perles arquitectòniques de Barcelona

L'edifici de la Llotja es va construir al segle XIV, a càrrec del mestre d'obres Pere Arvey, per ordre del Consell de Cent, per facilitar el comerç i la negociació a la ciutat.

Un dels elements a destacar és l'espectacular sala gòtica de contractacions, que té una planta rectangular amb dues fileres de tres arcs diafragmàtics de mig punt. Juntament amb les Drassanes, es tracta d'una de les mostres més magnificents del gòtic civil de la Ciutat Comtal. El rei Joan I va concedir als cònsols de la Llotja la facultat de gravar els gèneres que entraven per via marítima per tal d'invertir-ne la recaptació en la prosperitat del comerç. Al segle XV, la Duana i el Consolat de Mar es van integrar a l'edifici mitjançant una ampliació.

Després de diverses vicissituds, que inclouen l'abolició del règim autònom de Barcelona per part de Felip V i la conversió de l'edifici en caserna, la Junta de Comerç va ocupar una part del palau. L'aspecte extern de la Llotja actual és el fruit de la remodelació de to neoclàssic efectuada per Joan Soler i Faneca, per encàrrec de la Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona. Es va fer al segle XVIII. Al segle XIX, després de diverses discrepàncies sobre la titularitat de l'edifici, finalment les claus van quedar en mans de l'Estat, concretament del president de la Diputació.

La Llotja ha estat seu històrica d'institucions emblemàtiques, la majoria lligades a la tradició comercial catalana: el Consolat de Mar, la Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona, però també d'altres com és l'Escola d'Arts i Oficis.

Des del 1886, ha acollit la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació, que hi ha tingut la seu corporativa -així com el despatx del president de l'entitat- i que hi ha desenvolupat tant el ple com el comitè executiu i les reunions de les comissions de treball. D'altra banda, la Cambra també va sufragar l'elevat cost d'una recent restauració i modernització de l'interior de les instal·lacions del palau.

--

AVUI.

Nova seu al 22@

L a Cambra, que allotja les oficines centrals i els seus serveis a l'avinguda Diagonal, té en projecte una seu de 20.000 metres quadrats al 22@. La nova seu, que vol ser "emblemàtica", tindrà, segons el projecte inicial, 21 plantes, suposarà una inversió de trenta milions d'euros i ja té obert un concurs d'arquitectes que han de presentar els seus projectes d'edifici singular. El president de la Cambra de Comerç, Miquel Valls, ha explicat que les dependències de la Diagonal podrien ser posades a lloguer.

--

AVUI.

Déu meu quin horror....aquesta joia gòtica i neoclàssica en mans de l'estat...durant segles ha sigut propietat de barcelona....espero que ens la tornin algun dia com tantes altres coses...

per altra banda una torre de 21 plantes "emblemàtica" amb concurs d'arquiectes i tot pot donar-nos moltes sorpreses

Bueno, la part positiva es que si fan fora a la Cambra, aquesta s'haurà de donar pressa en fer la nova seu :D Podrien ficar aquí el CMT? Ho convertiran en un espai públic llavors? S'ho vendrà l'estat a l'ajuntament per un mòdic preu?

Teniu fotos de l'edifici?

Teniu fotos de l'edifici?

és molt millor per dins -el Saló de Contractacions i el Saló dels Cònsols, ambdos gòtics- que per fora on no hi ha res d'interessant: la base, la cornisa, el frontó de sempre i les columnes jòniques dels nassos .. una i una altra vegada... al Bofill segur que li deu agradar més per fora que per dins... :D

a la web oficial hi ha una visita virtual amb diferents panoràmiques de 360º:
http://www.casallotja.com/

Saló de Chanchullos.. er.. Contractacions:
http://img181.echo.cx/img181/5935/046kc.jpg

Saló dels Cònsols:
http://img181.echo.cx/img181/5402/038uv.jpg

El pedaç neoclàssic caspós de la façana:
http://img130.echo.cx/img130/7363/014vw.jpg

està al final de Via Laietana, davant de la Barceloneta:
http://img247.echo.cx/img247/897/029rk.jpg

Ostres, pues a mi per fora sempre m'ha encantat, aquell balconet es molt maco!

Gràcies Meditt. :)

Espero que (sigui qui sigui) li faci un bon ús.

Ostres, pues a mi per fora sempre m'ha encantat, aquell balconet es molt maco!

Hortera!! :jk: :D

sincerament, des del meu punt de vista l'interior i l'exterior no es poden ni comparar... juraria recordar que no sé qui (segurament el Met) havia posat fotos molt currades (bona iluminació, sharpness i de gran resolució) del Saló de Contractacions en algun lloc d'aquests fòrums..

Per fora ja m'agradava però des de que la vaig visitar per dintre...
GUAU, quina passada!!
;)

També el donará com va fer l'estat amb el castell de montjuic? Bueno, a veure si hi ha votació d'algo interessant al Parlament de Madrid i ERC ho demana a canvi :D

Hortera!! :jk: :D

Meditt, tens uns concepte del horterisme erroni :D T'explico:

Dicese de hortera:
http://www.ocexcelsior.com/salud_y_familia/newswires/images/0507_sf_wr_aires_nuevos5.jpg

Yo sólo veo una tabla de planchar XD

La Cambra recorrerà la sentència que li nega la propietat de la Llotja

• Joan Hortalà censura durament l'actuació d'Antoni Negre, expresident de la Cambra de Comerç

• Valls considera que s'han obviat "els drets històrics" de la institució

El president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, Miquel Valls, va declarar ahir a l'AVUI que estava "trist" per la sentència que, tal com publicava ahir aquest diari, denega la propietat de l'edifici de la Llotja a la institució que presideix i l'atorga a l'Estat. Davant d'aquesta situació, Valls va deixar clar que els seus serveis jurídics estan treballant en el tema i que en qualsevol cas la Cambra presentarà recurs davant l'Audiència Provincial en el termini previst, és a dir, 5 dies després de la comunicació de la sentència. Si la decisió d'aquesta instància, que igualment pot trigar mesos, no fos favorable, la Cambra encara podria recórrer al Tribunal Suprem.

Demanda antiga

La decisió del jutjat de primera instància número 37 de Barcelona ha donat la raó d'aquesta manera a una demanda presentada fa més de deu anys per la Borsa de Barcelona contra la inscripció de la Llotja al Registre de la Propietat com a patrimoni de la Cambra. Antoni Negre, aleshores president de la Cambra, va immatricular la Llotja com a propietat de la institució que encapçalava, i va defensar aquesta anotació entenent que la Cambra és la successora de l'antiga Junta de Comerç, a la qual els reis Ferran VI i Carles III van fer donació de la Llotja, i també per prescripció adquisitiva o usucapió, és a dir, per ocupació d'un espai per un període de temps sense que ningú el reclami.

Valls va subratllar el seu "respecte absolut" per la justícia, la jutge i la sentència, "tant des del punt de vista institucional com personal". Com a president de la institució afectada, però, a Valls li sap greu que aquesta decisió s'hagi pres "sense considerar els drets històrics que té la Cambra". "La Llotja -va especificar- és, a més de la seu corporativa de la Cambra de Comerç de Barcelona des de fa més de 100 anys, un edifici emblemàtic de la història econòmica del país pel qual han passat set segles d'història comercial de Catalunya".

Finalment, Valls va recordar que la Cambra, a més, "ha pagat el manteniment de l'edifici" i, després de la marxa de la Borsa, que es va instal·lar al passeig de Gràcia, va dur a terme una inversió de 12 milions d'euros en una restauració integral "prou coneguda pel món econòmic i la societat civil".

Per la seva banda, Joan Hortalà, president de la Borsa de Barcelona, es mostrava ahir satisfet amb la sentència i molt crític amb l'actuació que en aquest conflicte ha tingut l'anterior president de la Cambra de Comerç, Antoni Negre: "Crec que la iniciativa que va prendre en el seu moment va ser equivocada i que això ha desencadenat tot aquest procés". "Que quedi clar -va puntualitzar Hortalà- que la Borsa no ha demanat mai la propietat de la Llotja". Si Negre no hagués immatriculat l'edifici a nom de la Cambra, va comentar el cap del parquet barceloní, "la Llotja no hauria estat propietat de ningú, i hauria quedat a disposició dels comerciants, dels industrials, dels nautes, i dels cerealistes; i, òbviament, com des del principi, de tots els professionals que han anat succeint el cos dels corredors de comerç". Hortalà va insistir que quan el mercat borsari català va presentar la seva reivindicació només volia deixar clar que la Cambra "no tenia un dret preferent sobre el de la Borsa".

Ocasions perdudes

L'acritud amb què Hortalà es va referir a l'antic responsable de la Cambra contrastava amb l'opinió que li mereix l'actual president de la institució, Miquel Valls. "És una persona absolutament correcta". "Tot i que valoro la sentència perquè, per una via indirecta, ens dóna la raó i condemna l'actitud que en el seu dia va tenir el senyor Negre, em sap greu que Miquel Valls n'hagi de patir les conseqüències", va reblar.

Hortalà lamenta que no s'aprofités una ocasió en què es podia haver creat un patronat gestor de la Llotja. La proposta va sorgir del departament de Comerç de la Generalitat, fa uns anys, coincidint amb els últims temps de presidència de Negre. Aquest patronat hauria estat presidit per la Generalitat, copresidit per la Cambra i hauria comptat amb representants de totes les institucions i entitats, començant per l'Estat i seguint pels altres col·lectius, com ara l'Escola de Belles Arts, el Col·legi de Corredors de Comerç i altres que hi tenen relació. "Negre s'hi va negar", explica Hortalà.

--

AVUI.

LES FRASES

MIQUEL VALLS

• President de la Cambra de Comerç

La Llotja és, a més de la seu de la Cambra de Comerç des de fa més de 100 anys, un edifici emblemàtic de la història econòmica de Catalunya, pel qual han passat set segles d'història comercial"

JOAN HORTALÀ

• President de la Borsa de Barcelona

Valoro la sentència perquè ens dóna la raó i condemna l'actuació que al seu dia va fer Antoni Negre, però em sap greu que l'actual president de la Cambra, Miquel Valls, n'hagi de patir les conseqüències"

--

AVUI.

L'Estat no reclamarà res "a curt termini"

L'Estat, beneficiari final de la propietat de la Llotja, no impulsarà canvis pel que fa a l'statu quo de les institucions que l'ocupen ni reclamarà les dependències per donar-hi cap altre ús. Preguntades per aquest diari, fonts de la direcció general de Patrimoni del ministeri d'Hisenda van assegurar que l'administració només reclama la titularitat de l'edifici i que no té previst fer moure la Cambra de la seva ubicació actual, ni cap altra actuació "a curt termini".

Val a dir que, des de la Borsa, Joan Hortalà va insistir que la sentència "ha estat fonamentalment una satisfacció moral". "Col·laborarem en tot el que estigui al nostre abast perquè la situació de la Llotja pel que fa a l'ús de la Cambra continuï com sempre".

El mateix Miquel Valls, president de la Cambra, donava ahir per segur que "no hi haurà cap trasllat immediat".

--

AVUI.

• L'Ajuntament ha començat aquesta setmana a tapar les lloses que han saltat del seu lloc

El mal estat de les lloses ha obligat l'Ajuntament de Barcelona a posar ciment als nombrosos forats que deixen les lloses en mal estat a la rambla del Poblenou. Forma part del programa de manteniment integral de carrers que realitza el servei de Manteniment. El programa afecta diversos carrers de la ciutat, però es dóna la circumstància que a la rambla del Poblenou només han passat quatre anys des de l'última gran reparació, quan l'Ajuntament va aprovar una partida pressupostària especial. Aquest desgast precoç s'ha agreujat amb el pas de camions per les obres que es fan al carrer Llacuna.

No té sort, la rambla del Poblenou. Coincint amb els Jocs es va fer la rambla central de vianants. A partir del 1997 es van pavimentar les dues calçades laterals com a zona de vianants. El 1999, aquell paviment ja va començar a donar les primeres mostres de feblesa. El 2000 van aparèixer les primeres queixes de l'associació de veïns i, a final del mateix any, es va aprovar una partida pressupostària extraordinària perquè a l'any següent es pogués procedir a una reparació integral de la rambla i resoldre el problema. El 2001 es va fer aquella reparació i el Poblenou va estrenar altre cop la rambla.I ja hi tornem a ser. L'Ajuntament està fent aquests dies una reparació d'urgència consistent a omplir de ciment els forats que han deixat les lloses fetes malbé al llarg del tram baix de la rambla, en espera d'una reposició amb peces en bon estat. Encara queda per fer la resta de la rambla fins a l'avinguda Diagonal.«A la rambla del Poblenou es va fer un nyap i això encara ho estem pagant», es queixa Manel Martínez, un dels dirigents de l'associació de veïns del Poblenou. Segons Martínez, el ràpid desgast de les lloses s'ha accelerat durant aquest últim any per la contínua presència de camions que van i vénen per les obres del carrer Llacuna, que es troba en plena reurbanització del pla de transformació 22@. A part de les lloses que surten, n'hi ha d'altres que s'han enfonsat pel pas dels vehicles.La pavimentació realitzada a final dels anys noranta va convertir en zona de prioritat de vianants els dos laterals de la rambla del Poblenou. Unes pilones col·locades a les rotondes que creuen la rambla impedeixen, en determinades hores, el pas dels vehicles, excepte per a veïns i comerciants. Els laterals estan marcats actualment com a carril de bicicletes, tot i la convivència amb els cotxes.

--

El Punt.

El misteri dels punts vermells

Un passeig per la rambla del Poblenou permet veure una imatge ben curiosa: marques de pintura vermella a terra, aquí i allà, coincidint sempre amb alguna zona de paviment en mal estat. El misteri ja va provocar alguns articles de premsa el 2000, i a final d'aquell any, l'Ajuntament va aprovar una partida pressupostària per arreglar-la. Però la pintura no ha acabat de desaparèixer mai. Sempre que hi ha alguna llosa en mal estat, torna a sortir la marca acusadora en un verd intens.Un grup de jubilats són els responsables d'aquesta insistent i original forma de queixar-se pel mal estat del mobiliari públic. Amb un pot de pintura vermella i una perseverança invencible, han mantingut durant anys aquesta actitud de denúncia silenciosa.Les lloses en mal estat també van provocar al seu dia algunes cartes als diaris, i el grup municipal de CiU també va plantejar l'any 2001 alguns precs al plenari del districte de Sant Martí perquè es complís amb el compromís de reparar els desperfectes observats en aquesta popular rambla i buscar-hi una solució definitiva. Les obres es van fer aquell any, però ara es repeteix altre cop la situació.

--

El Punt.

La feina mal feta no té futur...
:(

Però si passa a l'estat que hi pensen fer-hi?

Teniu fotos de l'edifici?

li vaig dedicar un thread sencer al foro català fa uns mesos :|

Però si passa a l'estat que hi pensen fer-hi?

Avui als diaris surt que l'Estat no reclamarà res...
;)

Meditt, tens uns concepte del horterisme erroni :D T'explico:

Dicese de hortera:
http://www.ocexcelsior.com/salud_y_familia/newswires/images/0507_sf_wr_aires_nuevos5.jpg

Booze, el mal gust que desprèn la indumentària de la pàjara aquesta, traduït al llenguatge arquitectònic, és la reinterpretació del clacissisme greco-romà, conegut com a neoclacissisme (aquí amb una segona variant que es diu Noucentisme)...

és un llenguatge, que, tot i ser elegant en les construccions originals -de fot uns 2000 anys-, quan es repeteix a posteriori, carregant-se en molts casos les proporcions àurees -que és la mare dels ous dels ordres clàssics i el què en justifica la "bellesa" intrínseca- per fer edificis monumentals de proporcions dantesques, no és més que un "quiero y no puedo", un pastiche, un bòdrio, una HORTERADA...

si a sobre resulta que això no és més que una màscara (la construcció original era medieval, gòtica), com també passa amb altres edificis de Ciutat Vella disfressats al segle XVIII amb parafernalia clàssica (capitells dòrics, jònics i corintis, frontons, frisos, cornises, basaments), aleshores, apart de ser HORTERA, resulta que també és fals, un pedaç que intenta arreglar una runa medieval a base d'elements clàssics, falta d'imaginació en definitiva.. :| ... una falta d'imaginació que va durar fins que Viollet Le-Duc va aparèixer en l'escena arquitectònica europea de mitjans del XIX i va aportar aire fresc (tot i ser, en el fons, també un revivalista, però del gòtic) ...

El què passa és que un cop inculcat a l'inconscient, sembla que qualsevol cosa amb columnes gregues ja és estèticament vàlid (la de xalets per St Cugat o Matadepera de "nuevos ricos" que ténen una columneta aquí o un capitell clàssic allà, o tristos portals en cases adosades amb un fris mono i petitet que el de la inmobiliària deu vendre com algo "elegant")...

... però no t'enganyis, només són màscares (la façana a Plaça Sant Jaume de l'Ajuntament de Barcelona, per exemple, també), i quan la cosa es fa repetint altres estils quasi de forma mimètica passa el mateix... a tots (els d'aquí i sobretot els turistes) ens cau la baba amb el pont que connecta el Palau de la Generalitat amb la Casa dels Canonges, però el pont aquest té el mateix valor que la Torre Eiffel i les Piràmides de Las Vegas: és de "mentirijillas", un pont d'estil neo-gòtic fet als anys 20, quan es va reformar la Casa dels Canonges que es del segle XIV...

http://jlbedel.club.fr/barca/0015.jpg

que aquest pont (fet per Joan Rubió el 1928) és xulo?, doncs sí, jo també el trobo maco... però s'ha de saber distingir "l'autèntic" del "fals"... i això té d'autèntic el mateix que el menjar transgènic..

el Modernisme era un estil nou (algunes cases del principi encara tenien influències àrabs i medievals, com la Casa Alemany de Joan Rubió o la Casa de les Altures d'Enric Figueres) però aquella tropa es va inventar un nou tipus d'arquitectura i aquí recau el mèrit, igual que els paios del GATCPAC que esaven alerta de les vanguardies europees i van inventar el Modernisme mediterrani o igual que molts projectes actuals... (he sentit la paraula Agbar?)

però ... la façana de la Llotja?.... pffff... HORTERA! :D

li vaig dedicar un thread sencer al foro català fa uns mesos :|

Ais, doncs se'm va escapar. :( A veure si tornen a ficar la búsqueda aviat...

Ais, doncs se'm va escapar. :( A veure si tornen a ficar la búsqueda aviat...

"Búsqueda" en català??
>(
Et posarem al fil de les faltes d'ortografia!!
:bash:
(Bromaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa)
;)

A veure si tornen a ficar la búsqueda aviat...

:evil: Recercaaaaaaa... :gunz: :poke: ;)

Oops. :D

El procés mental de l'errada: "search" = "busca", "la busca" no sona bé, llavors "búsqueda". xD

Bueno, la part positiva es que si fan fora a la Cambra, aquesta s'haurà de donar pressa en fer la nova seu :D Podrien ficar aquí el CMT? Ho convertiran en un espai públic llavors? S'ho vendrà l'estat a l'ajuntament per un mòdic preu?

La Cambra té totes les oficines a la Diagonal, tocant el Passeig de Gràcia. A la Llotja només s'hi fan col·loquis, conferències, exposicions... però també hi ha la seu d'alguna fundació i el Despatx del President de la Cambra... :D És la seu, però no s'hi fa el dia a dia, m'explico?
Segons tinc entès, a la Sala de Cònsols encara s'hi fan negocis. Crec que encara es fixa el preu dels ous de tot europa cada dijous. :?

Per tant, si foten fora la Cambra, no afectarà gaire la seva activitat.. això sí... serà el catalitzador per fer una nova seu. Per què mira que és lleig l'edifici de Diagonal... :puke:

a10! :runaway:

Ais, doncs se'm va escapar. :( A veure si tornen a ficar la búsqueda aviat...

xD! Colla de mandrosos!!!
Ara que Gabe... ja et val fer-lo en castellà. :rant: (ja sé el perquè... ;) ).
http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=153575

Jo també hi vaig col·laborar... són fotos del mateix dissabte d'octubre que feien jornada de portes obertes... :)

a10! :runaway:

Ais, doncs se'm va escapar. :( A veure si tornen a ficar la búsqueda aviat...

No se't va passar pas Sky... :D
Cap amunt, i gràcies per les fotos, Gabe.
Això ho vas posar al zret de la Llotja... xD!

a10! :runaway:

Apa... No tinc molt bona memòria. :(

Los años no pasan el balde. :D

Apa... No tinc molt bona memòria. :(

Los años no pasan el balde. :D

És normal que amb 4000 posts repeteixis algun...
;)
No t'ha passat mai que has votat quelcom i al cap de 2 mesos tornes a votar i poses una nota diferent? xDDDDDDDDDDDDDD
:D

però ... la façana de la Llotja?.... pffff... HORTERA! :D

no n'estic d'acord...encara que no m'agradi l'arquitectura neoclàssica o barroca trobo que aquesta façana, força austera li va molt bé....i tant que m'estimo més l'interior gòtic però si ens posem aixi llavors m'haguès estimat més que perduressin les primeres drassanes i no les que hi ha ara, o la catedral romànica en lloc de la gòtica o el primer palau reial en lloc de l'actual....ja que al cap i a la fi aquests edificis s'han anat actualitzant segons l'època....quan li dius a algú que l'esglèsia dels sants just i pastor és la més antiga de bcn et diuen "però si és gòtica"...si però abans n'hi havia una altra romànica, abans una visigòtica i abans una basilica paleocristiana del S.IV, però s'han anat actualitzant....al S.XVIII el gòtic estava molt mal vist, era un art antic i sense estil i per això enmascaraven moltes construccions gòtiques com la llotja o les destrossaven (santa maria del mar va estar a punt de ser destrossada). Si al S.XVII i XVIII catalunya hagués sigut potència i no haguès estat en decadència , segur que avui tindriem una esglèsia barroca com les d'andalucia i no tindriem gaire gòtic ja que tot el "barri gòtic" s'hagués desmuntat per fer construccions més clàssiques. Trobo molt pitjor que s'hagi destruit el palau reial del S.XV que hi havia davant la llotja (`per això es diu pla de palau) , que el fet que la llotja tingui una carcassa neoclàssica

No t'ha passat mai que has votat quelcom i al cap de 2 mesos tornes a votar i poses una nota diferent? xDDDDDDDDDDDDDD
:D

Ho he fet a la clàssica enquesta de l'orientació sexual. Primer era heterosexual i després metrosexual. :D:D

Las entidades del barrio han convocado una manifestación que, con el lema 'Salvem Can Ricart', recorrerá Poblenou

La Vanguardia - 27/04/2005

El pleno del Ayuntamiento de Barcelona aprobará el próximo viernes una moción en la que se compromete a tomar medidas para preservar lo que aún queda del patrimonio industrial de Poblenou.

La iniciativa del equipo de gobierno municipal prevé la elaboración, en colaboración con la Generalitat, de un estudio sobre la viabilidad de un museo que rememore el pasado fabril de Catalunya y que incluya un centro de interpretación y difusión de ese patrimonio.

El debate de la moción se producirá en un momento en el que está en juego el futuro de Can Ricart, un polígono industrial amenazado por un proceso de desahucio que afecta a un total de 34 pequeñas empresas que dan trabajo a un conjunto de 250 personas. Las entidades del barrio han convocado una manifestación que, con el lema Salvem Can Ricart,recorrerá las calles de Poblenou.

Por su parte, el concejal de CiU Xavier Trias ha pedido al equipo de gobierno que reconsidere su decisión y no ejecute lo que él considera como la sentencia de muerte del viejo complejo industrial. "No caeremos en la trampa de una moción que presenta un plan de futuro para el patrimonio industrial porque, cuando se aplique, Can Ricart ya no existirá", dijo ayer el presidente del grupo municipal de CiU.

Precisamente el pasado día 20 los trabajadores de Can Ricart impidieron con una barricada que la policía hiciera efectiva la orden judicial de desahucio de la empresa Ricson, la primera que está obligada a dejar este recinto afectado por el plan especial de reforma interior del Parc Central de Poblenou.

Dicho plan fue aprobado en el mes de octubre del año 2001 y, según recuerda un informe de la sociedad municipal 22@ Barcelona, en su tramitación no se presentaron alegaciones referidas a la conservación del patrimonio. El proyecto preserva varios elementos arquitectónicos, como la Torre del Rellotge, dos naves anexas, la chimenea y la traza del pasaje.

La propuesta que el equipo de gobierno municipal llevará a debate en el próximo pleno incluye también el compromiso de promover un proceso de negociación individualizada entre la propiedad -los herederos del marqués de Santa Isabel- y las empresas afectadas.

Según Xavier Trias, los propietarios de Can Ricart no son el obstáculo para la revisión del proyecto urbanístico, ya que si ven "preservados sus derechos", por ejemplo con algún tipo de compensaciones en la edificabilidad, "estarían de acuerdo en aceptar otras soluciones".
----------------------------------------------------------------------------

a10!

El Periódico - edición impresa Gran Barcelona

DEFENSA DEL PATRIMONIO DE LA CIUDAD

BCN frena el derribo de una casa con restos medievales

• El edificio de la calle de Riudarenes, 5-7, formaba parte de la muralla romana


Aspecto de una de las balsas de los lavaderos de Riudarenes. Foto: DANNY CAMINAL


http://www.elperiodico.com/EDICION/ED050427/CAS/FOTOS/EPP_ND/CARP01/f049mh01.jpg


ROSARIO FONTOVA
BARCELONA

El Ayuntamiento de Barcelona ha denegado in extremis el permiso de derribo de un edificio situado en la calle de Riudarenes, 5-7, que probablemente formaba parte del conjunto monumental de la muralla romana. En su interior se habían documentado vestigios medievales de los siglos XIII o XIV, además del principal conjunto de lavaderos de la ciudad. El ayuntamiento ha iniciado la catalogación urgente del edificio.
La finca, además, está situada en un callejón sin salida entre las calles de Regomir y Ataülf, justo al lado de un yacimiento arqueológico que sitúa en el lugar el castellum o fortificación principal de la muralla romana de Barcino. Esta construcción, que aún se investiga, debía tener unos 2.000 metros cuadrados y se sostenía sobre gruesos pilares.
La voz de alarma se produjo durante una reunión de la comisión asesora de patrimonio de Ciutat Vella, integrada por personas independientes. El promotor del edificio es Greencastle Selection, propiedad del arquitecto Albert Imaz, que había solicitado ya la declaración urgente de derribo de la casa tras deshacerse de los inquilinos y estaba en posesión de la orden judicial.
El edificio lleva más de 10 años en estado de abandono y nunca fue incluido en el catálogo de patrimonio del ayuntamiento a pesar de diversos informes que indicaban la existencia de restos de interés. Uno de ellos recomendaba que se hiciera un examen histórico para confirmar si el edificio formaba parte del Palau Reial Menor, recinto residencial de los reyes de la Corona de Aragón. Actualmente, el edificio, de estrecha fachada muy maltrecha y con las ventanas tapiadas, está declarado en estado de ruina, según consta en un cartel que incluye el número de la sentencia judicial.

LOS INFORMES

Un dictamen del servicio de arqueología de la ciudad indicaba en 1993 que la casa del callejón de Riudarenes se construyó sobre un edificio de la época medieval, de los siglos XIII o XIV.
El informe consideraba de importancia notable el conjunto de lavaderos públicos de la planta baja, inutilizados desde hace décadas y recomendaba su inclusión en el catálogo municipal, lo que el ayuntamiento no hizo. Según este informe, el conjunto incluye balsas comunales, lavaderos individuales y para enfermos infecciosos, área de fabricación de lejías e instalaciones de evacuación de aguas.
Otro informe encargado el año pasado por la propiedad valoraba también algunos elementos medievales, si bien consideraba que los lavaderos formaron parte de una instalación para lavar pieles.