Repetit.

Uixxx a veure què et contesta la gent... tan Montjuïc com els 3T' són montanyes... mal comunicades... amb massa pendents... mai estaran al nivell del CP...

És com comparar Collserola amb el CP també... és poc realista...

I?

Per començar he contestat a l'afirmació "no hi ha cap megaparc", i comparo el Parc de Montjuïc amb Central Park perquè sempre hi ha gent que s'entesta en comprarar aquestes dues ciutats i aquests dos parcs sempre, i he demostrat que de "megaparcs" si que en tenim. Una altra cosa és que no us agradin per qualsevol cosa, però per extensió tenim parcs gens envejables.

Jo no compararé la Seu d'Urgell amb Barcelona pel que fa a moltes coses perquè són dues ciutats que estan en òrbites diferents.

Per començar dins del CP hi ha autobusos? O et deixen al límit? Hyde Park està ben comunicat o et deixa al límit?

EL Parc de Montjuïc té un autobús que circula per dins del parc, per tant mal comunicat res, pots accedir des de Paral·lel, Poble Sec i Espanya. I a més de pots transbordar i pillar el funicular. La vista de la ciutat que dóna Montjuïc no la té ni un Central Park ni un Hyde Park, però Montjuïc tampoc té coses que aquests dos tenen.

No vec el problema a la verticalitat... si tenim una orografia és la que tenim, llavors si no us agraden els parcs en pendents, a Barcelona ho teniu dificil, excepte que vulgueu retirar els turons i la muntanya de Collserola i fer grans esplanades o guanyar terreny al mar.

Jo hi vaig sovint a Montjuïc, concretament aquesta setmana hi he anat 3 cops.

Disposeu d'un gran bosc a tocar, no se perquè voleu parcs frondosos, es com si a Andorra fessin una pista d'esquí artificial coberta a l'hivern.

Després és pot criticar sobre si està ben cuidat, si la urbanització de la zona és la correcta, o podria ser millor, etc. però això ja és una altra cosa.

A mi m'agradaria algo veritablement com Central Park, de fet...

http://html.rincondelvago.com/000445801.png
Tot lo de vora el Besòs sembla un parc :D

Esperit Haussman :drool:

No ho sembla, ho havia de ser.

Als plànols del pla Cerdà hi apareix en petit a dalt "Gran Bosque"

Qui dels que ha opinat que creu que Barcelona necessita un altre parc ha anat a un parc l'última setmana o mes?

Jo, de fet cada dia vaig al parc a treure els gossos.

A mi m'agradaria algo veritablement com Central Park, de fet...

http://html.rincondelvago.com/000445801.png
Tot lo de vora el Besòs sembla un parc :D

Esperit Haussman :drool:

Ostres, molt bé Cerdà, llàstima que va poder més l'especulació immobilaria.

Pero habria vingut genial un parc així, com un de Berlín:

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/08/Berlin_Tiergarten_Siegessäule_Luftansicht.jpg

L'únic que em falla del pla del Cerdà pel que fa al parc Besòs és la poca o nul·la integració amb el riu... jo hauria fer quelcom similar però que s'extengués pel riu cap amunt (més estretet) i fer un bon parc fluvial del Besòs.

Qui dels que ha opinat que creu que Barcelona necessita un altre parc ha anat a un parc l'última setmana o mes?


Jo... no. Però jo sóc un pèssim exemple, segur que la resta de companys aquí presents sí que hi van. I el dret a opinar el té tothom, home.

PD: Qué pesadets amb Berlín ;) que Berlín això, que Berlín alló... em sembla que crearé un fil que es digui "Ajuda'm a estimar Berlín".

[...]

No vec el problema a la verticalitat... si tenim una orografia és la que tenim, llavors si no us agraden els parcs en pendents, a Barcelona ho teniu dificil, excepte que vulgueu retirar els turons i la muntanya de Collserola i fer grans esplanades o guanyar terreny al mar.

[...]

La verticalitat de Collserola i Montjuïc és un plus! :yes:

Visca els caminets en pujada!!!

Qui dels que ha opinat que creu que Barcelona necessita un altre parc ha anat a un parc l'última setmana o mes?

En canvi qui ha anat a una botiga, a un cinema, a un centre comercial, al teatre, a un restaurant, al gimnàs, a la peluqueria, a una cafeteria, al forn, a un parc d'atraccions, a la platja, a la muntanya, a una plaça, avinguda, passeig, rambla, ...?

Home és una mica una tonteria anar a fer footing a la ciutadella, que vols que et digui (per no parlar de Collserola :crazy:).
Un retiro ens aniria de conya a molta gent i ajudaria a reduir la contaminació i el soroll...

A més, un parc no són tot arbres. També és gespa, flors, espais oberts, bancs, monuments, fonts, llacs, places... i d'això a Collserola no hi ha res...

I un megaparc a la Zona Franca? estaria de perles ajuntant-ho amb Montjuic , parc de 2 nivells , plà i muntanya

^^

Jo crec que seria un parc massa allunyat dels barcelonins. Ningú es desplaçaria cap a la zona franca per anar al parc, com a molt la gent que viu mes a prop, però no es podria parlar del parc de referencia de Barcelona, potser si de la Barcelona metropolitana a cavall d'aquesta i L'Hospitalet.

Jo crec que a Barcelona tenim un parc força oblidat, modest en extensió però si de una qualitat força destacable i es el parc de Cervantes. Que a mes a mes es un dels parcs amb la varietat de roses mes important del món.

A més, un parc no són tot arbres. També és gespa, flors, espais oberts, bancs, monuments, fonts, llacs, places... i d'això a Collserola no hi ha res...
Tot això que dius ho tens a Collserola. :yes: Una altra cosa és que Collserola no sigui un parc urbà.

[...]

Jo crec que a Barcelona tenim un parc força oblidat, modest en extensió però si de una qualitat força destacable i es el parc de Cervantes. Que a mes a mes es un dels parcs amb la varietat de roses mes important del món.

El de Cervantes és molt maco; un dels meus favorits. El problema és el mateix que amb tants altres parcs: que és a prop d'una zona de la ciutat i allunyat de la resta.

D'altra banda, jo veig més necessari anar obrint petits parcs arreu de la ciutat per apropar el verd al ciutadà, a part de fer grans parcs urbans quan i on sigui possible, evidentment. I és que no tothom s'acosta a la Ciutadella, per exemple, els dies de cada dia, sinó que prefereix anar a un parc que té prop de casa, aprofitant que fa un passeig.

El de Cervantes és molt maco; un dels meus favorits. El problema és el mateix que amb tants altres parcs: que és a prop d'una zona de la ciutat i allunyat de la resta.

D'altra banda, jo veig més necessari anar obrint petits parcs arreu de la ciutat per apropar el verd al ciutadà, a part de fer grans parcs urbans quan i on sigui possible, evidentment. I és que no tothom s'acosta a la Ciutadella, per exemple, els dies de cada dia, sinó que prefereix anar a un parc que té prop de casa, aprofitant que fa un passeig.

+1

Totalment d'acord. Es el problema dels grans parcs, atractius però no suficient com per agafar metro o bus per anar-los a visitar com fas amb un museu o equipament cultural. Els parcs per molt grans i importants que siguin per una ciutat només serveixen a la ciutadania mes proxima. Per aìxò el Central Park es desmarca dels parcs més comuns ja que te una amplia oferta cultural i d'activitats que el fan enormement atractiu no sols per el fet de ser un simple parc.

Jo crec que Barcelona no podrà tenir mai PARCS (en majúscules). Per moltes raons. La primera és que històricament la cultura mediterrània no té la costum ni de construir parcs ni d'utilitzar-los. Els millors exemples de disseny de parcs clàssics són francesos, anglesos i nòrdics en general. I els millors parcs són en aquests països. Comparar el Retiro de Madrid amb el Central Park, Hide Park, o per posar un exemple més recent, el de la Villette de París em sembla una mica agosarat.

Una altra raó va lligada al procés de formació i creixement de les ciutats mediterrànies. Seria molt extens ara explicar-ho a aquí només dir que es basa en dos conceptes: en l'oportunitat i l'especulació. Això implica creixements de la ciutat en taca d'oli i una estructura parcel·laria petita. L'eixample, tot i que és d'un gran abast, obté com a resultat parcel·les molt petites de com a màxim 100x100m. Amb aquest sistema de creixement no hi ha lloc per grans parcs. Tot el territori queda que generi una oportunitat és ocupat sistemàticament. Només queda lliure, i amb matisos, les zones on per algun motiu no eren interessants (bàsicament per temes topogràfics).

Una altra raó és la seva baixa utilització per la poca oferta que hi ha. Està clar que la ciutadella està plena de gent en determinades hores, però no es pot comparar en altres espais col·lectius de lleure com la platja o l'illa Diagonal, per exemple.

I si parlem del pla Cerdà s'han dit moltes coses sobre el parc del Besós. Però hi ha molts arquitectes, dels quals jo m'incloc, que creu que el Cerdà va dibuixar aquell parc perquè no tenia clar com s'havia de resoldre l'encontre de la malla amb el riu. Igual que no sabia com resoldre la plaça de les Glòries, la plaça Catalunya, els jardinets de Gràcia, entre molts altres exemples. Si us hi fixeu al plànol són buits. Per a ell el parc era un més d'aquests buit.

Home, doncs un gran parc verd al costat del Besòs hauria vingut molt bé, total, pels barris que hi han allà... (Baró de Viver, Trinitat Vella, Bon Pastor i un polígon molt gran).

I home, com el Central Park cap, això està clar, pero ostres, ja m'agradaria a Barcelona un parc pla com el Retiro de gran, 118h, ja em conformaria amb una Ciutadella amb unes 50-60h (el triple que l'actual).

Jo crec que Barcelona no podrà tenir mai PARCS (en majúscules). Per moltes raons. La primera és que històricament la cultura mediterrània no té la costum ni de construir parcs ni d'utilitzar-los. Els millors exemples de disseny de parcs clàssics són francesos, anglesos i nòrdics en general. I els millors parcs són en aquests països. Comparar el Retiro de Madrid amb el Central Park, Hide Park, o per posar un exemple més recent, el de la Villette de París em sembla una mica agosarat.

[...]

És que en els països mediterranis, en general, la vida al carrer s'ha fet, precisament, al carrer: treient la cadira al portal de casa teva i fent petar la xerrada amb els veïns. I quan no era així es feia a les places, també treient la cadira de casa i, en temps més recents, usant els bancs que l'ajuntament ja hi col·locava. Els mediterranis no som gaire donats als parcs verds, com bé dius.

De totes maneres crec que el model que millor casa amb una ciutat mediterrània com Barcelona i amb el nostre costum de fer vida al carrer són parcs, com ja he dit abans, que siguin una mescla de verd amb sòl dur, on el carrer i el parc d'herba es mesclin. Un exemple que s'acosta força a això que dic és el Parc Central de Nou Barris, lloc de lleure i de pas alhora, amb herba, arbrat i zones pavimentades.
On podria implantar-se aquest model a més gran escala és dins del projecte de la Sagrera, on tindrem una gran zona linial des de Torras i Bages fins a Glòries. Podríem tenir aleshores un gran parc urbà, que uniria molts barris del nord de la ciutat amb Ciutat Vella i la Barceloneta i la Vila Olímpica a través d'una cinta verda i pavimentada amb tot de punts atractius (Estació de la Sagrera, Estació de Glòries, Centre comercial de les Glòries, Dhub, 22@, TNC, L'Auditori, Estació del Nord, la Ciutadella, Zoo, etc.).

^^
Que hagi pintat la zona afectada de verd no vol dir que tot fos àrea d'herba i arbres. Com he dit en el post anterior seria una zona mixta.

http://i153.photobucket.com/albums/s224/Izeru/UrbaBarna/ParcLinial.png

Es que parcs com Hyde Park i Central Park no casen a Barcelona no només per la cultura, si no també pel clima.

^^
Que hagi pintat la zona afectada de verd no vol dir que tot fos àrea d'herba i arbres. Com he dit en el post anterior seria una zona mixta.

http://i153.photobucket.com/albums/s224/Izeru/UrbaBarna/ParcLinial.png

:eek: :eek: :eek: :cheers: :cheers: :cheers:

Envia-ho a l'Ajuntament!!! Ja ho habies explicat, però ara amb aquest "render" :lol: m'ho he imaginat i és realment magnífic.

^^

Doncs si! Un corredor verd molt interesant!

Es que parcs com Hyde Park i Central Park no casen a Barcelona no només per la cultura, si no també pel clima.

Home, això del clima és relatiu... a Madrid plou menys que a Barcelona i en canvi té el Retiro (que evidentment no correspon amb la vegetació de la zona, molt més seca)

Envia'l aveure si ens fan acs algun cop , m'ha semblat molt impresionant , envia'l!

Home, això del clima és relatiu... a Madrid plou menys que a Barcelona i en canvi té el Retiro (que evidentment no correspon amb la vegetació de la zona, molt més seca)

Que existeixi no vol dir que es correspongui amb el clima, i que es pugui fer tampoc vol dir que sigui viable en termes ecológics.

Teòricament quan es va començar tot el pla de la Sagrera era fer un parc lineal que unís el costat Besòs de la ciutat amb el centre, molt semblant al que heu postejat. No cal que envieu res perquè les sobres trepitjades de la idea és el que s'està portant a terme.

Sant Antoni fa una pausa
L'històric mercat es trasllada a dues veles provisionals on els paradistes s'estaran uns tres anys, mentre duri la reforma integral de l'edifici, que es va construir el 1882

El mercat de Sant Antoni, a Barcelona, té 127 anys d'història. Famílies senceres han passat generació rere generació per les seves parades, cosa que ha creat un univers especial en aquest equipament a cavall entre l'Eixample i Ciutat Vella. Un univers propi entre caixes de pomes, llagostins o bledes.

Aquests anys d'història eren ahir, darrer dia d'obertura en el recinte actual, molt presents en la memòria de paradistes, encantistes i també de clients que fa anys que compren en aquesta plaça. «A la vela, no serà el mateix», es lamentava Sergi Romeu, que acut setmanalment a Sant Antoni. «No sé què faré a partir d'ara», diu una de les històriques del mercat, Pepi Carbonell, que fa 49 anys que ven al mercat, primer com a dependenta en una botiga d'ous i ara, com a propietària, en una de fruites i verdures. Ahir es jubilava. Forçada, segons assegurava. Les mostres d'ànim de les amigues i els seus ulls enterbolits mostraven que no era un dia fàcil de pair. Un altre cas que feia posar pell de gallina era el de Cèlia Alcover, que ahir afrontava el darrer dia al capdavant d'una botiga d'ous i fruits secs a la qual s'ha dedicat els darrers 47 anys. La va heretar dels seus pares, que al mateix temps l'havien recollit dels avis. La reforma del mercat li ha arribat massa tard per invertir (els seus fills no seguiran el negoci familiar), però encara no veu clara la seva jubilació. Per això fa dies que ha penjat un cartell a la parada en què demana feina. «Vull treballar, però ara és mala època», es resigna. Tot i això, no perd el somriure quan s'intercanvia els telèfons amb la clientela de tota la vida.

Les millores per als paradistes, però, seran notables, sobretot per als venedors dels encants de roba que cada dia han de muntar i desmuntar la parada. «Ara tot quedarà al seu lloc i només haurem d'abaixar una persiana», explica Javier López, que regenta una botiga de roba als encants. «Tinc moltes ganes de marxar perquè aquí es passa fred i el terra fa pudor», evidencia aquest botiguer. En canvi, Mari Carmen Ávila creu que aquests anys al mercat provisional seran difícils. «Haurem de treballar en menys espai», es lamenta. Al bar del mercat no es parla de cap més tema. La gent no acaba de fer-se'n a la idea. «No puc creure que dilluns ja no tornem a obrir», asseguren. Emocions a flor de pell mentre molts veïns, com ara Lídia Llàcer i Fabián Salgado, fan les darrers fotos al mercat. Les darreres imatges per a la història.

Modernització del mercat
Dimecres començaran a funcionar les dues veles del mercat provisional: una per al mercat de productes frescos, amb 96 establiments, i l'altra per als encants, amb 114. En aquesta ubicació, al bell mig de la ronda de Sant Antoni, s'hi estaran prop de tres anys, el temps que triga la reforma integral, que ha de servir per modernitzar i millorar els serveis d'aquest mercat centenari. Sota la planta actual, es construiran tres nivells subterranis, dos dels quals es convertiran en aparcament per a clients. A l'interior es renovarà tot l'espai comercial i els quatre patis es transformaran en places públiques. Una llarga reforma, que també representa una inversió important per als venedors.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/90891-sant-antoni-fa-una-pausa.html

^^ No sé si ja teníem un fil sobre el mercat de Sant Antoni. Estaria bé obrir-ne un si és possible fer un seguiment de prop de les obres, però em sembla que serà complicat. XD

Balañá promet un cop més acabar el multicine de Balmes abans de 2 anys

1. • L’ajuntament espera que la crisi no endarrereixi l’enèsim intent de construir a l’auditori Manén
2. • CiU insta a revisar la titularitat de l’immoble després del repetit incompliment dels terminis

Quan es parla de l’auditori Joan Manén, la prudència imposa parlar en condicional. Aquest solar, situat a la zona alta del carrer de Balmes, arrossega 55 anys d’incertesa –per no parlar de maledicció– i tots els intents per aixecar-hi una sala de concerts o un cinema de gran format s’han quedat en el traç d’un llapis. Ara, Balañá, empresa que el 1962 va comprar la finca al compositor Joan Manén, es compromet a construir-hi un multicine d’11 sales en un termini de 24 mesos, una declaració d’intencions que la firma catalana repeteix des dels anys 80 i que els veïns no es prendran seriosament fins que no sentin l’olor de les crispetes.

Responsables de la companyia es van reunir al juliol amb membres d’Urbanisme de l’ajuntament. Albert Durán, gerent del districte de Sarrià-Sant Gervasi, també hi era, en aquella reunió, i va veure, des de la cautela, «bona predisposició» per tirar endavant el projecte. Balañá va demanar una pròrroga de la llicència, que serà aprovada els pròxims dies, i es va comprometre per escrit a finalitzar el colós, com a molt tard, dos anys després de picar la primera pedra. Ja tenen una mica de feina feta, ja que el 2005, en l’última temptativa, van deixar construïts els murs de contenció.

EL MIRATGE DE L’ENDERROC
L’hemeroteca és el millor testimoni de la singular història d’aquest solar. Des del 1988, fins a cinc vegades s’ha escrit a tota pàgina que el multicine s’inauguraria en un termini de dos anys. L’estructura metàl·lica de tres pisos que Manén va aconseguir aixecar abans de perdre la seva fortuna (vegeu cronologia) no es va enderrocar fins a l’any 2000. El tràfec de les grues i camions amb runa va portar l’optimisme al barri, però no va passar de ser un nou miratge, més espectacular que els anteriors, però fantasia truncada al cap i a la fi.

Fonts de l’ajuntament reconeixen que no poden «obligar l’empresa a gastar-se ni un euro en l’obra» i que el solar podria quedar desert «50 anys més», però això no impedeix que hagin «insistit en la necessitat de desbloquejar el tema». Per part de CiU, el portaveu al districte, Carles Esquerra, proposa fer un pas més acollint-se al punt sis de l’acord que van firmar el consistori i Balañá el 1995. Les dues parts van pactar que el solar es destinaria a «un equipament cultural i recreatiu» i en aquella clàusula sisena es parlava de terminis i de les conseqüències de no gestionar la llicència a temps. Segons recull el document, «si no se sol·licita el permís en el termini establert, l’ajuntament podrà revisar el pla especial i preveure, si és procedent, altres alternatives pel que fa tant al tipus com a la titularitat de l’equipament». Esquerra apunta que el barri «no va sobrat d’espais públics i potser seria hora de pensar a executar aquest conveni» per donar ús a la parcel·la.

LES TANQUES I LA GRUA
El districte no s’ha plantejat aquesta opció, però sí que va exigir a Balañá al juny que retirés les tanques que es menjaven el 80% de la vorera i va reclamar un estudi de seguretat sobre la grua que, després de dos anys parada, té els veïns inquiets. L’empresa va accedir a les dues peticions i tot està a punt perquè les excavadores tornin a la finca i posin fi a mig segle de somnis trencats. Ningú s’atreveix a confirmar si aquest intent és el definitiu, si per fi l’auditori Manén albergarà un complex cultural, encara que no sigui la selecta sala de concerts que volia l’autor d’òperes com Giovanna di Napoli o El camí del sol.
Balañá, que no ha volgut respondre cap pregunta plantejada per aquest diari, té un altre recinte –el Palacio del Cinema, a Via Laietana– tancat des del 2002 i amb un cartell que anuncia una «pròxima reforma». Vista la percepció del concepte pròxim, el més sensat és esperar a sentir l’olor de les anhelades crispetes.

Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=652024&idseccio_PK=1022

***************************

^^ No els acabaran mai, aquests cinemes. :nuts:

La Ronda del Mig inicia les obres en el tram Via Augusta-Mandri

1. • Queda pendent definir quin ús es donarà al túnel que travessa Muntaner
2. • CiU critica que el bipartit no plantegi «un projecte integral» per a tota l’artèria

L’objectiu és que General Mitre deixi de ser una ronda per convertir-se en un carrer més de la ciutat, que els veïns s’atreveixin a creuar-lo i que no sigui una divisió del districte». Sara Jaurrieta, regidora de Sarrià-Sant Gervasi, parla d’un projecte concret però defineix sense voler l’ideari urbanístic del bipartit municipal. Carrers amb voreres amples, vegetació sempre que es pugui, cotxes els justos, carril per al transport públic i limitació de velocitat. Ara, avançats els treballs a la Ronda del Mig entre la plaça de Lesseps i Balmes, és hora d’iniciar la segona fase i aquest mateix mes començaran les obres entre Via Augusta i Mandri. L’ajuntament es deixa per al final el complex tram entre Mandri i Balmes, on haurà de resoldre el futur del túnel que passa per sota de Muntaner.

La filosofia és la que ja s’aplica a l’extrem de Lesseps, que dóna a l’artèria un toc més urbà i menys de pas, amb un carril menys de circulació que es guanyarà per al transport públic. «A la zona de Putxet i el Farró, amb les obres acabades, s’ha demostrat que la gent travessa cap a Gràcia. Abans sentien fins i tot por perquè no tenien gaire clar per on havien de passar a l’altre costat», comparteix la regidora. Aquesta reforma inclou la instal·lació de nous elements de mobiliari urbà, més passos de vianants i arbres i ampliació de les voreres, que passaran a tenir un amplada aproximada de 5,7 metres.

REVOLT PROBLEMÀTIC
Les obres entre els carrers de Puig-reig i Balmes estaran acabades l’estiu que ve. La construcció d’un pàrquing subterrani sota la plaça de Josep Amat obliga els vehicles a fer un revolt que provoca seriosos problemes de trànsit. En el tram que es comença a aixecar ara –que hauria d’estar finalitzat d’aquí un any– els maldecaps vindran lligats al moviment que hi ha a l’entrada i sortida dels col·legis, que en aquesta zona abunden al costat nord de la via. El recorregut pendent –Mandri-Balmes– encara s’ha d’aprovar i segueix en l’aire el futur del túnel que passa per sota de Muntaner, que s’hauria de destinar a algun tipus de servei municipal que encara no s’ha concretat.
Carles Esquerra, portaveu de CiU en el districte, assegura que l’ajuntament està reformant General Mitre «de tros en tros» i lamenta que no s’hagi fet «un estudi integral de tota la mobilitat de la Ronda del Mig». «És una demostració més que no hi ha un projecte conjunt de districte», argumenta.
La reforma de la Ronda del Mig, entre Via Augusta i Escorial, es va pactar el gener del 2006 entre l’ajuntament i els representants dels 19.000 veïns que resideixen a la zona afectada. El traçat de Lesseps fins a Escorial no començarà fins que no s’acabin les obres de la línia 9 al seu pas per aquesta important via.

BALANÇ DISCUTIT
El balanç de la meitat del mandat en el districte presentat dijous passat per Jaurrieta va posar en evidència l’abisme ideològic entre el bipartit i CiU. La regidora va assegurar que s’han finalitzat el 51% dels projectes programats fa dos anys. CiU va assegurar que les xifres «disten moltíssim de la realitat», mentre que ICV va acusar els nacionalistes de «trilers».

Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=652105&idseccio_PK=1022

Fa temps que no es presenta cap projecte il·lusionant :S

El nuevo complejo de Agrupació Mútua en la Ciudad de la Justicia, en el aire

La mutua, amenazada de intervención, rehusó varias veces deshacer la operación

A. TRILLAS / LL. PELLICER - Barcelona - 12/10/2009

Agrupació Mútua, cuya situación financiera y cuyas negociaciones con el Ministerio de Economía la están forzando a recentrar su negocio en la actividad aseguradora, se ve apurada para acometer su proyecto urbanístico más emblemático. El gran complejo urbanístico de 50.000 metros cuadrados de techo que la entidad anunció hace poco más de un año a bombo y platillo, con Fèlix Millet como presidente, junto a la Ciudad Judicial, ha puesto el freno.

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/nuevo/complejo/Agrupacio/Mutua/Ciudad/Justicia/aire/elpepuespcat/20091012elpcat_6/Tes

erm....

Fa temps que no es presenta cap projecte il·lusionant :S

^^ estem en època de vaques flaques... encara gràcies que es fan cosetes acà i allà i que es terminen alguns projectes interessants (Diagonal 00)...
No és moment per que ningú es mulli fent coses espectaculars...

El proper gran projecte ha de ser la torre d'en Gehry a la Sagrera. Espero que siguin concients del que tenen entre mans i que prioritzin la torre sobre d'altres.

A veure si ara amb les obres de l'estació i la LGV s'hi posen de debò. Que bsuquin finançament i algú que vulgui ocupar l'edfici, si és que no és totalment destinat a l'hotel.

La Diagonal es consolida de les Glòries al mar com a museu d’arquitectura

• La recuperació del litoral i el 22@ han exercit de motor per dotar de singularitat aquest tram
• La prolongació de l’avinguda, que compleix una dècada, acumula edificis de grans arquitectes

http://www.elperiodico.com/vivo/recursos/fotos/foto_394/foto_394258_CAT.jpg

EPluribus Unum. I de moltes, una, que diu la llatinada, antic lema dels EUA, en traducció lliure. I és que l’avinguda de la Diagonal és en veritat una suma d’avingudes ben diferents entre si. Neix (o mor, segons com es miri) quan s’acaba (o comença) l’autopista, en un garbuix de ponts i àrees poc denses, gairebé suburbials. Les pistes universitàries, el Club de Polo, el parc de Cervantes i les facultats li donen un aire mentider, ja que sembla que anticipi el final d’una ciutat que es prolonga fins a Molins de Rei. Després, un cop passat en la distància l’estadi del FC Barcelona es converteix en el centre de les finances i l’oci comercial. Després de franquejar Francesc Macià es transforma en senyorial i purament urbana fins a la plaça de Mossèn Cinto. Des d’aquest punt fins a la plaça de les Glòries és un barri més de Barcelona, un pèl gris, amb cruïlles mal resoltes, construït quan la Diagonal finalitzava en aquella plaça d’història agitada. I des de les Glòries fins al mar, ¿què? Aquest tram de l’avinguda, que ara compleix només 10 anys de vida, s’ha convertit, durant aquesta dècada, en un museu a l’aire lliure de l’arquitectura de principis del segle XXI.
«L’obertura de la Diagonal era una assignatura pendent des del 1859. Un fet al qual a més a més ens empenyia la realitat urbanística de Barcelona», assenyala l’arquitecte en cap de la ciutat, Oriol Clos, a aquest diari en referència als tres vectors de creixement que coincidien sobre l’espai que ara forma la Diagonal: la recuperació del litoral fins al Besòs, la futura estació de la Sagrera i l’actuació que acompanya la transformació del Poblenou de Manchester català a districte tecnològic, el 22@. Aquests tres vectors i la Diagonal, segons Clos, «es retroalimenten» de manera que és difícil establir quin va motivar l’aparició de l’altre. Per tant, es pot deduir que la prolongació de l’avinguda es va convertir en ineludible en el precís moment en què els responsables urbanístics de la ciutat van decidir mirar cap a llevant, cap al litoral que no pertanyia al port, ja fa 30 anys.
La prolongació de la Diagonal té un altre efecte afegit. La remodelació de les Glòries. Reformada en forma d’escalèxtric per als Jocs del 1992, la prolongació de l’avinguda li dóna a la plaça la centralitat que Cerdà havia somiat. Una centralitat que no es correspon amb el tambor encara vigent, que és més propi d’un entorn perifèric.

LES NOVES GLÒRIES
Les Glòries renaixeran d’aquí uns anys com una gran zona verda envoltada d’edificis singulars (el Hub del Disseny, l’edifici Ona, la mateixa Torre Agbar) i amb un subsòl que es convertirà en un important nus de comunicacions. I que ho serà encara més quan es faci el túnel d’Horta i per la plaça passin els Ferrocarrils cap al Vallès.
El traç més característic d’aquest tram d’avinguda és que és el primer que ja és concebut sobre el paper amb vocació de centre metropolità. Un punt molt important per entendre per què s’han acumulat en aquests tres quilòmetres tantes peces d’autor com edificis emblemàtics. I Clos hi apunta una altra raó: «S’havia de definir un paisatge urbà fins llavors quasi inexistent, sense preexistències ni referents, i això va provocar la necessitat de construir noves fites visuals al nou territori».

GRATACELS PROPIS
El resultat està a la vista, un reguitzell de gratacels a la barcelonina (amb una altura d’entre 80 i 100 metres) i una altra mena d’intervencions de menys metres però igualment valuoses. Jean Nouvel, Dominique Perrault (tots dos francesos i tots dos amb obres de dues en dues, com Oriol Bohigas), Massip, Herzog & De Meuron, Zaha Hadid, Enric Sòria, Carlos Ferrater, Óscar Tusquets...
«La imatge que s’aconseguirà supera les expectatives de la mateixa empresa [l’Ajuntament de Barcelona]», diu de broma Clos, que si hagués de triar un edifici es quedaria «amb el de la Cambra de Comerç», una torre de 86 metres de vidre de doble capa, projectada per Eduard Gascón i Jordi Roig (Taller d’Arquitectes Col·laboradors SL) i Xavier Ferrés.
Cenyint-se al que és l’arquitectura dels edificis, Clos afirma que en aquest tipus de construccions «és molt important com toquen amb el terra, quina relació estableixen amb l’entorn» i, amb aquests paràmetres, reconeix l’arquitecte en cap, «no es poden tirar tants coets». Declina, òbviament, aprofundir en el tema i encara menys donar exemples, tot i que des de la finestra del seu despatx, la visió de la modesta porta amb què es remata la magnífica Torre Agbar dóna una idea del que no s’ha de fer amb edificis d’aquesta mena, en plena malla urbana.
Preguntat específicament respecte d’això, Clos declina, un altre cop, incidir més en aquest aspecte encara que sí que ressalta que «la Torre Agbar, a més de l’èxit popular aconseguit, ha aportat nous conceptes a l’arquitectura barcelonina, com pot ser la il·luminació nocturna».

GRAN PERMEABILITAT
Als antípodes, almenys sobre el paper, hi haurà l’edifici de Telefónica, amb una planta baixa que comptarà amb diverses instal·lacions interactives d’accés públic, entre les quals destaca el media-
room, un espai on s’instal·laran els últims avenços tecnològics mesos abans que siguin comercialitzats, una mirada al futur que generarà una gran permeabilitat entre l’edifici i el seu entorn.

Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=652466&idseccio_PK=1022

12 finques encallen el final de la reforma del Turó de la Peira
Els veïns reclamen facilitats per fer les obres contra la carbonatosi

Josep García Puga, gerent de Nou Barris, aplaudia la setmana passada el «gir significatiu» que han pres les negociacions amb els veïns de les últimes finques del barri del Turó de la Peira afectades per carbonatosi, defecte estructural dels edificis similar a l’aluminosi. A primera vista, les xifres inviten a l’optimisme. Dels 142 edificis que comprenia l’àrea subjecta a treballs de rehabilitació, 103 ja han estat rehabilitats. El problema s’enquista en els altres 39, 12 dels quals encara no han fet cap pas per iniciar les obres. Amb l’objectiu de donar una última empenta al procés de reforma iniciat a principis de la dècada dels 90 després que s’ensorrés un edifici afectat per l’aluminosi, el districte ha enviat un avís de multa a aquestes 12 finques, i amb aquesta actuació s’ha tornat a obrir la capsa de Pandora.
«Ara que havíem vist bona voluntat per part del districte i que semblava que estaven disposats a ajudar-nos, ens trobem amb una amenaça de multa a la bústia», lamenta Miquel Busquets, veí del passeig de Fabra i Puig, 362, una de les finques afectades. Els punts de vista estan clars: el districte lamenta el desinterès per solucionar el problema d’aquestes 12 finques, que en 18 mesos no han fet cap gest per intentar arreglar els defectes dels edificis, i els veïns es defensen amb un argument irrefutable: no tenen diners per afrontar el cost de les obres, que pugen a uns 20.000 euros per cap.

PROBLEMES ECONÒMICS
«Som conscients que molts dels veïns tenen dificultats econòmiques, però l’advertència de multa –no pas multa– era l’única eina que ens quedava perquè els afectats es presentin a l’oficina de vivenda per fer el diagnòstic, cosa que és realment urgent», assenyala Carmen Andrés, regidora del districte.
Busquets viu en una de les finques tocades per carbonatosi i amb l’«advertència» d’una multa d’entre 300 i 3.000 euros si no inicien el procés de diagnòstic per confirmar l’estat de la finca. «Els veïns no tenim cap inconvenient a arreglar els pisos. ¡Tot al contrari! El nostre problema són els diners», subratlla Busquets. I el jubilat conclou l’explicació amb un argument de pes: «Som molt conscients de la urgència de la reforma, però amb els 480 euros de pensió de jubilació no es poden fer miracles».
Pilar Gascón regenta una petita llenceria als baixos d’un dels edificis afectats per carbonatosi. Tot i que la seva finca és una de les que ja s’ha posat mans a l’obra en el procés de rehabilitació --ja van fer les obres pertinents a la façana i ara treballen per arreglar els interiors--, se solidaritza amb les finques menys acabalades. «A la nostra escala som 37 veïns, i des de principis de gener cada mes recollim 30 euros per reunir, a poc a poc, els 20.000 euros que necessitem per a la diagnosi –apunta Gascón--, però hi ha altres escales que no poden. Hi ha molts jubilats i gent sense feina que no sé com ho faran», explica.

Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=652472&idseccio_PK=1022

Tractament de zona especial
«S’ha de tenir en compte que Nou Barris és un dels districtes amb més atur de la ciutat. Si l’any passat estàvem malament, aquest any estem pitjor», apunta Mayte Ubau, membre de la plataforma SOS Turó de la Peira. Però la regidora Andrés explica que les ajudes són les que són. «El 2007 ja vam firmar un acord amb la Generalitat per ampliar en un 15% les ajudes establertes per decret per a aquest tipus d’obres perquè es tractava d’una zona especial», explica, convençuda malgrat tot que la situació es desencallarà aviat: «L’important és que les finques es posin a treballar i ja buscarem solucions».

Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=652474&idseccio_PK=1022

[B]La Diagonal es consolida de les Glòries al mar com a museu d’arquitectura


De Glòries al mar? Home també podrien comentar que la Diagonal del centre també concentra grans edificis, tot i que no són moderns.

La Diagonal es consolida de les Glòries al mar com a museu d’arquitectura

[...]

[B]GRATACELS PROPIS

[...]

Cenyint-se al que és l’arquitectura dels edificis, Clos afirma que en aquest tipus de construccions «és molt important com toquen amb el terra, quina relació estableixen amb l’entorn» i, amb aquests paràmetres, reconeix l’arquitecte en cap, «no es poden tirar tants coets». Declina, òbviament, aprofundir en el tema i encara menys donar exemples, tot i que des de la finestra del seu despatx, la visió de la modesta porta amb què es remata la "magnífica" Torre Agbar dóna una idea del que no s’ha de fer amb edificis d’aquesta mena, en plena malla urbana.
Preguntat específicament respecte d’això, Clos declina, un altre cop, incidir més en aquest aspecte encara que sí que ressalta que «la Torre Agbar, a més de l’èxit popular aconseguit, ha aportat nous conceptes a l’arquitectura barcelonina, com pot ser la il·luminació nocturna».

GRAN PERMEABILITAT
Als antípodes, almenys sobre el paper, hi haurà l’edifici de Telefónica, amb una planta baixa que comptarà amb diverses instal·lacions interactives d’accés públic, entre les quals destaca el media-
room, un espai on s’instal·laran els últims avenços tecnològics mesos abans que siguin comercialitzats, una mirada al futur que generarà una gran permeabilitat entre l’edifici i el seu entorn.

Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=652466&idseccio_PK=1022

La torre AGBAR és un dels principals exemples de com un arquitecte estrella pot deixar el seu objecte, que en aquest cas té mides de gratacels, en una ciutat on la única relació que estableix amb la ciutat és una porteta diminuta i a més a més amagada per aquella espècie de pèrgola horrible. És la única concessió a la ciutat perquè la resta de planta baixa té una façana opaca i protegida am un fossar perquè a ningú se li acudeixi tocar l'edifici. I què fa amb la resta del solar que li sobra després d'haver col·locat el seu objecte? doncs el deixa buit, sense cap mena d'interès, escampant uns quants bancs però posats de tal manera que no permetin generar el mínim de vida social al voltant.

Això és una falta de respecte brutal. Els edificis en una ciutat, i més els emblemàtics, han de ser molt permeables en planta baixa, com a mínim. És la manera que tenen els edificis de relacionar-se amb el vianant, l'usuari de la ciutat, i de fer més urbà l'entorn on està.

I la torre de telefònica del Massip, pel que he anat veient, va pel mateix camí que la torre Agbar. Potser no d'una forma tan extrema. Però la manera en què l'estructura de la façana sembla que arriba al terra em dona l'efecte que serà molt poc permeable, molt opac en si mateix.

^^ l'edifici "germà" o "cosí germà" de Londres s'hi pot entrar a la planta baixa, tot i que si no recordo malament era un bar/cafeteria/restaurant per tant seria estrany que no et deixessin entrar XD

No comparem la torre AGBAR amb la torre Swiss Re de Foster a Londres. Aquell edifici, tot i que a primera vista s'assemblen molt, li dona mil patades en tots els aspectes al del Nouvel. Primer, el que tu apuntaves, és totalment permeable en planta baixa. Cuida moltíssim el lloc on està col·locat. És un edifici que mai el veus sencer, miris des d'on el miris, és impossible. I això de veure sempre només un fragment és altament suggerent i atractiu. Això sense entrar en temes arquitectònics...

És un edifici que mai el veus sencer, miris des d'on el miris, és impossible.

No ho entenc.

^^

No ho entenc.

Em referia a que si vas a Londres mai podràs fer una fotografia d'aquest edifici on surti sencer, de cap a peus. Això és degut a què està posat en una parcel·la on té altres edificis molt a la vora. Per tant a la visió llunyana sempre té aquest sòcol d'edificis. I, a mesura que et vas acostant pels carrers estrets, el vas veient, ara al final d'un carrer, ara entre mig de dos edificis, però tens a sensació de que no hi pots arribar mai. Fins que finalment arribes a aquella placeta tan agradable on està ubicat. En aquest punt, que al tenir-lo davant sense cap obstacle entre mig sembla que el veuràs al complert. Doncs no; ja que gràcies a la forma de l'edifici que s'eixample en el primer terç, més o menys, i després es va estrenyent fa que només puguis veure les primeres plantes. Per tant la sensació que tens quan estàs a la placeta és molt agradable, ja que no tens la percepció de tenir un edifici d'aquestes magnituds a tocar.

És un edifici que té un gran respecte pel lloc on està ubicat, pensat pel lloc i des del lloc. Tot el contrari de la torre AGBAR.

i perquè l'Agbar o té respecte pel lloc on està ubicat?

Sense haver estat encara a Londres, estic força d'acord amb el que diu en FRASPY: que la Torre Swiss queda molt bé mig amagada entre els altres edificis. Li dóna un toc sexi (almenys a les fotos que he vist).
Pel que fa a l'Agbar ja no coincideixo amb ell. Crec que la funció de l'Agbar a peu de carrer és diferent de la de la Swiss, i per això ambdues torres no són comparables en aquest sentit. L'Agbar es va pensar més com una icona, un punt geodèsic enmig de la ciutat, com una fita... (i tants altres sinònims). Trobo que en aquest cas la torre havia d'estar aïllada i completament visible.

Izo molt ben explicat, a més l'Agbar té el tema de la il·luminària (q critiqueu bastant que no l'utilitzen tot lo que ho haurien de fer) i per tant, "tapar-la" no té cap sentit.

Però no entenc perquè en FRASPY diu que l'Agbar no té respecte per al lloc i no ha estat pensada pel lloc i des del lloc; i tampoc perquè creu que la Swiss Re si té això... quan un altre podría pensar que no té respecte per al lloc on està.

Ho diu perque l'edifici només fa la funció d'edifici d'oficines, que pel seu aspecte exterior és una icona de la ciutat, però per res més. No hi ha una cafeteria a baix, ni un bar-mirador a dalt, el fossar és petit, la plaça rara... en això sí que hi estic d'acord amb en Fraspy. Ho podriem resumir dient que l'edifici dona l'espatlla a la ciutat, essent-ne un símbol. És un amor no correspós, nosaltres l'estimem, però ell a noslatres no gaire. I és veritat.

Sense discutir en si tens/teniu raó.. ja que cadascú te les seves opinions. Però explicat així ho entenc millor, si és això el que volia dir en FRASPY.

Però bé, la plaça es millorable però a mi no em va fer cap mal aspecte ni res, i des de la Diagonal és veu bé.

A mi l'únic que no m'agrada de l'Agbar és que de lluny és maca però si la tens als morros vec imperfeccions o millor dit sembla de "paper-cartró"

És cert que és una pena que l'Agbar no sigui "accessible" per al ciutadà; hauria quedat millor integrada en la vida de la ciutat si els baixos fossin un lloc públic. Però també és cert que va ser pensada més per ser mirada que no pas viscuda. Sempre ens quedaran les terrasses dels bars i la nova plaça de les Glòries com a lloc privilegiat per viure-la d'aprop, però gaire més enllà d'això no ens hi podrem acostar.

the pics...

http://www.elperiodico.cat/galerias.asp?idioma=CAT&idgaleria=1628

Jo no estic d'acord amb que la Torre Agbar està mal pensada. Com molt bé s'ha explicat va ser concebuda com una icona, per la seva bellesa plastica i figurativa compleix perfectament amb els criteris que se li van voler donar a la parcela on ocupa la torre, ser un referent arquitectonic i formar un punt d'inflexió o porta figurativa d'un nou eix de la ciutat de Barcelona.

Cert que la plaça està mal aconseguida o jo crec que en gran part es per culpa del paviment de alquitrà en compter d'adoquinat que rodeja la torre que lo donen un aspecte pobre i dur als voltants de d'ella.

La torre es un edifici d'oficines d'una inmobiliaria feta gairebe o totalment a mida per Agbar, aixií que no veig res de dolent que no sigui "permeable" per el ciutadà. Tampoc es permeable la Mare Nostrum i no per això es un mal edifici tot i que la ubicació d'aquesta si seria mes questionable jejeje.

the pics...

http://www.elperiodico.cat/galerias.asp?idioma=CAT&idgaleria=1628

Atenció què diu el peu de foto de la Torre Espiral:

L'angloiraquiana Zaha hadid ha dissenyat un edifici que pretén ser un pont de connexió entre el món universitari, la investigació i la empresa. Amb un pressupost milionari, les obres s'acaben aquest any.

HAHAHAHAHA!!!! :rofl:

Si algú te interes e entrar a l'Agbar i encara no ho ha pogut fer, ara mateix s'hi pot veure una exposició a la planta baixa que crec dura fins el novembre

Si, fins al 29 de novembre.

El vestíbul de la torre AGBAR, com ha dit algun foraire, és públic. S'hi organitzen exposicions. Però la majoria de gent no ho sap. Això és perquè encara que la planta baixa sigui pública, l'edifici no és permeable. És una fortalesa amb un foso al seu voltant i una petita porta protegida per entrar-hi. Això fa que li negui totalment la urbanitat de la torre.

Com que veig que no m'explico gaire bé posaré un altre exemple de torre a Barcelona recent que per mi si té aquesta urbanitat (tot i que tampoc és per tirar-hi coets). Em refereixo a la torre de Gas Natural del Miralles (la foto del Niat). No se si es pot accedir a la planta baixa, però la mateixa forma de l'edifici fa que t'hi puguis acostar, que canviis la el fet d'anar per la vorera i passis per l'escletxa dels dos edificis, que et puguis aixoplugar sota el gran voladís si plou o prendre el sol des de la plaça del darrere. És un edifici amb múltiples visions, una visió de fita des de lluny, una de propera, una des de la ronda, ... A més segons l'angle que el miris passa de ser una torre molt esvelta a ser amplota, a ser vàries torres una a tocar de l'altra, ... És un edifici que admet ser tocat, rodejat, ... El tipus de façana fa que es reflexi a ell mateix i el cel i, per tant, les diferents imatges de l'edifici es multipliquen segons si hi ha núvols, està el cel serè, ...

La torre AGBAR és d'una sola visió. Una fortalesa aïllada de la ciutat. Una sola escala. Una fita, si, en això teniu tota la raó. Però una fita que no té cap respecte pel lloc on es posa. Ja que, a part de que li importa una merda (parlant clar) el que li passa al voltant, és d'un simplisme tan aplastant que es podrien agafar els mateixos plànols i anar fent torres AGBAR a totes les ciutats del món, sense que passés res. Només s'hauria de canviar el plànol de fonaments... És d'una falta de respecte ja que el senyor Nouvel no ha pensat en cap moment que feia aquest edifici per Barcelona i a Barcelona, on hi ha un tipus d'urbanisme, una manera d'utilitzar el carrer i la ciutat molt diferent que a París, Londres, Nova York o Tokyo. No ha pensat que el què és pretén és que la plaça de les Glòries sigui una zona d'una centralitat i d'una urbanitat molt elevada. Un nou centre. Només ha volgut fer el seu objecte, la làmpada que a ell l'interessava, la façana que ell tenia al cap, .... Això és una falta de respecte brutal.

Sant Cugat acollirà el primer parc empresarial de l’esport

PDF: http://www.elperiodico.com/edicion/ed091014/cas/carp46/pdf/g031d481h21.pdf

• Les instal·lacions projectaran el Centre d’Alt Rendiment com a referent internacional
• L’Esportparc serà un centre pioner en la investigació i la innovació

El Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès (CAR) acollirà a partir del 2013 un conglomerat d’empreses relacionades amb l’esport. La iniciativa convertirà el centre en un punt de referència mundial no solament a nivell esportiu, sinó també empresarial, gràcies a la creació d’un parc tecnològic d’investigació en aquest camp i que rebrà el nom d’Esportparc Internacional de Catalunya.
El projecte permetrà ampliar i millorar el CAR a partir dels treballs que ja van començar fa un parell d’anys i que es van concentrar en les instal·lacions esportives i l’àrea residencial, i que ara fan un pas més per canviar la concepció de centre d’alt rendiment. «És un parc pensant en el futur, en com ha de ser l’esport del segle XXI, dedicat a la investigació i el coneixement i a crear sinergies amb tot el sector», manifesta la secretària general d’Esports de la Generalitat, Anna Pruna.
Amb aquesta finalitat s’edificaran en diverses fases un total de 71.100 m2 al costat del recinte del CAR, que permetran crear un parc empresarial íntegrament dedicat a empreses del món de l’esport, ja siguin fabricants de material o firmes que proporcionin alguna mena de servei al sector. El parc acollirà empreses líders, tant locals com internacionals.
L’ampliació dotarà el Centre d’Alt Rendiment de noves àrees, com ara un centre de negocis i un altre d’innovació i tecnologia pensat per generar i transferir coneixement aplicat a l’esport d’alt rendiment, la salut i l’oci. Això convertirà el centre en un banc de proves per a les empreses, aprofitant la proximitat amb els atletes que es formen a Sant Cugat. «El nou model esportiu vinculat amb la tecnologia ja està present ara a les instal·lacions del CAR», explica Pruna, que destaca les millores introduïdes a les instal·lacions durant els últims anys per optimitzar els equips del centre.
Per facilitar la seva tasca, les empreses disposaran d’un espai per portar a terme tests de productes i serveis en un mateix lloc. «Els atletes són els que millor poden ajudar en els dissenys i hem decidit potenciar no solament el vessant esportiu, sinó també tot el que té a veure amb el sector empresarial que gira al voltant del món de l’esport. Aquesta és l’economia catalana del futur i on ens interessa invertir», apunta Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat.

AMBICIOSA INVERSIÓ / Una vegada firmat ahir el protocol per impulsar la nova societat que desenvoluparà el parc –formada entre altres per l’Ajuntament de Sant Cugat, la Generalitat i diverses entitats financeres–, el calendari estableix que a finals d’any es podria col·locar la primera pedra del projecte. En total, suposarà una ambiciosa inversió d’uns 52 milions d’euros, i les obres podrien allargar-se en la primera fase fins a finals del 2012, quan les primeres empreses comencin a instal·lar-se al nou complex.
Les fases següents incorporaran noves àrees necessàries per al creixement del parc, com ara un recinte firal polivalent. Aquest espai inclourà quatre pistes cobertes aptes per a diversos esports, i a la part superior acollirà la seu d’alguns organismes internacionals i de la Secretaria General de l’Esport, una escola de negocis i un institut. El centre es completarà amb una clínica especialitzada i orientada també a pràctiques saludables.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=652861&idseccio_PK=1022

S'inicien els treballs de col·locació de la nova passarel·la per sobre la C-17 a Mollet del Vallès

http://www.elpunt.cat/imatges/28/13/alta/780_008_2813846_9529ae819273f6740e2c764d42333a83.jpg
Un moment de l'operació d'alçat de la passarel·la d'aquesta nit.

Aquesta nit s'han iniciat els treballs per col·locar els arcs de la nova passarel·la per a vianants que unirà el barri de la Casilla amb el nou espai de la Vinyota, a Mollet del Vallès. Les obres de construcció d'aquest pont que creua la carretera C-17 les està fent l'empresa Grupo Mecanotubo SA –Imepasi SA (UTE) per un import de 1.160.000 euros.

Aquests treballs han comportat talls de circulació a l'entrada de Mollet per la C-17. Aquesta nit, es procedirà a alçar l'arc més gran de la passarel·la per la qual cosa caldrà tallar la circulació de vehicles per la C-17 en el tram afectat. En tots dos casos, s'han desviat els vehicles per itineraris propers.

La construcció d'aquesta passarel·la estava inclosa en el projecte d'urbanització de la nova zona de la Vinyota. Tot i això, la construcció de la es va retardar per tal d'adaptar l'obra als nous requeriments de Carreteres de la Generalitat, que han ampliat la calçada lateral de la C-17. Així, el projecte final de construcció de la passarel·la de vianants manté les característiques del projecte inicial però s'ha augmentat la llargada en set metres, cosa que va obligar a refer els càlculs de l'estructura i la fonamentació.

La funció d'aquesta passarel·la serà unir el petit nucli habitat de la Casilla amb la resta del nucli urbà, pel nou espai de la Vinyota. Els vianants podran creuar la carretera C-17 amb facilitat i sense cap perill. A més, el disseny de la passarel·la canviarà la fesomia d'aquesta entrada de la ciutat.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/92401-sinicien-els-treballs-de-colmlocacio-de-la-nova-passarelmla-per-sobre-la-c-17-a-mollet-del-valles.html

El solar de les antigues casernes de Sant Andreu tindrà 2.000 pisos i 12 equipaments
El projecte d'urbanització, signat pel prestigiós arquitecte Manuel Solà-Morales, ajudarà a interconnectar dos barris

http://www.elpunt.cat/imatges/00/37/alta/780_377_37740_523138ef1476263f5d76d75eeedd6711.jpg

El solar d'onze hectàrees que va quedar lliure després de l'enderroc de les històriques casernes de Sant Andreu es transformarà en un nou barri amb una dotzena d'equipaments i aproximadament 2.000 habitatges, un 60% seran de protecció oficial i dotacionals. La nova zona residencial, que tindrà un gran parc de 22.000 metres quadrats, resoldrà l'històric dèficit d'equipaments del districte i servirà per interconnectar el barri de Sant Andreu amb Trinitat Vella. El projecte, signat pel prestigiós arquitecte Manuel Solà-Morales, es va aprovar el juny del 2006. A hores d'ara, ja estan en marxa l'escola Eulàlia Bota i la seu dels Mossos d'Esquadra, s'estan construint dues promocions d'habitatge social i estan a punt de començar les obres del centre sociosanitari.

El pla general metropolità de l'any 1976 dividia els terrenys de les casernes en dues meitats uniformes: a la dreta els equipaments i a l'esquerra els habitatges. El planejament dissenyat per Solà-Morales, resumit en el llibre Urbanitat capil·lar que es va presentar dimecres al Centre de Cultura Contemporània, barreja pisos i equipaments en una única configuració compacta que pot ser, segons Solà-Morales, una «experiència pilot en la nova política d'habitatges que proposen les administracions catalanes».

D'acord amb aquest plantejament, les antigues casernes militars de Sant Andreu es transformaran en un gran barri amb 130.000 metres quadrats d'habitatges (aproximadament uns 2.000 pisos, un 60% seran de protecció oficial i dotacionals), 100.000 metres quadrats d'equipament (una dotzena d'edificis) i un parc públic de 22.000 metres quadrats, que se situarà a la zona de ponent, a tocar el carrer Gran de Sant Andreu. Aquest gran parc, batejat com el parc de les Casernes, estarà envoltat per una gran biblioteca, ja projectada; una residència de gent gran; un centre de dia, i una residència de discapacitats, que només estan pendents de l'inici d'obres.

El segon gran pulmó del nou barri serà l'anomenada rambla dels Equipaments, on s'encadenaran a banda i banda una residència d'estudiants; la seu de l'ONG Intermón Oxfam; un centre cívic; un poliesportiu; una escola bressol; l'escola Eulàlia Bota, en funcionament des d'aquest curs; el centre sociosanitari, i un edifici administratiu. En total, els espais verds i els equipaments ocupen 7,7 hectàrees, és a dir un 68% de l'àmbit total del projecte.

La major part dels habitatges i els comerços se situen a la zona central, entorn del passeig Torres i Bages. De moment, de totes les promocions projectades, ja se n'estan construint tres, dues de les quals són pisos dotacionals per a joves i gent gran, que promou l'empresa pública Regesa.

L'Ajuntament va aprovar definitivament el planejament el juny del 2006 i encara queda un grup de famílies en un edifici pendent d'enderrocar al carrer Palomar, que han de ser reallotjades. La regidora del districte, Gemma Mumbrú, valora la importància del projecte, entre altres coses, «perquè ajudarà a acabar de cosir els barris de Sant Andreu i Trinitat Vella».

El centre sociosanitari es començarà aquest any
El complex sociosanitari, un dels equipaments més fortament reivindicats pels veïns de Sant Andreu –a començament d'estiu es van entregar 3.000 firmes a l'Ajuntament exigint l'inici de les obres–, es començarà a construir finalment abans que acabi aquest any. Així ho ha confirmat la regidora de districte, Gemma Mumbrú. Segons el calendari previst, les obres hauran acabat l'any 2012. El nou centre, amb una superfície de 14.000 metres quadrats i 35 milions d'inversió, serà gestionat per l'IMAS, l'Institut Municipal d'Assistència Sanitària. El complex inclou un espai de convalescència, un centre d'atenció primària, un centre de dia, un centre de salut mental d'adults i un altre de nens i joves. Aquesta acumulació de serveis és, segons la regidora, una de les raons que han motivat el retard ja que el projecte original només recollia la construcció del centre d'assistència primària.

El CAP donarà servei a 30.000 habitants. Actualment els veïns de la zona han d'anar al centre de la Meridiana i una part important s'han de desplaçar fins a Sant Pau. Mumbrú assegura que l'assignació de les zones que atendrà el CAP «es consensuarà amb els veïns».

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/92542-el-solar-de-les-antigues-casernes-de-sant-andreu-tindra-2000-pisos-i-12-equipaments.html

L’Hotel Palace reobre amb l’estètica clàssica del 1919
Entren en servei les parts comunes i tres plantes, la resta ho farà el 2010

http://www.elperiodico.com/edicion/ED091016/CAT/fotos/epp_nd/carp46/F033D320LH01.jpg
Un dels salons restaurats de l’Hotel Palace a la Gran Via, ahir.

L’històric Ritz de la cantonada de la Gran Via de les Corts Catalanes amb Roger de Llúria, rebatejat fa uns anys com a Hotel Palace, va obrir ahir un cop més les portes després d’una restauració integral que s’ha allargat més d’un any. Les obres han tornat a aquest equipament de cinc estrelles i gran luxe l’estètica original del 1919 quan va ser construït per iniciativa de Francesc Cambó i César Ritz. La reforma ha respectat l’estil clàssic que ha caracteritzat sempre l’establiment, però incorporant-hi el confort del segle XXI.
En aquesta primera fase s’han obert completament totes les zones comunes, fins i tot l’entrada principal, el vestíbul i els salons per a banquets, així com tres plantes d’habitacions. Els tres pisos restants de l’edifici, segons va informar la cadena Husa propietària de l’hotel, estaran a punt per a la seva entrada en servei a principis de l’any que ve. Quan s’hagin completat els treballs, que costaran 30 milions d’euros, el Palace disposarà de 125 habitacions (42 d’elles suites) amb serveis d’última tecnologia i vuit salons.

FIDELITAT A L’ORIGINAL
La principal característica del nou Hotel Palace és la fidelitat a la imatge clàssica i tradicional que li va donar prestigi internacional a partir de les primeres dècades del segle passat. Per recuperar l’atmosfera dels anys 20 s’ha restaurat absolutament tot començant per la façana i seguint per les parets, els sostres, les finestres, les baranes i els miralls. Fins i tot el mobiliari és una rèplica fidel dels antics mobles creats a Bèlgica.
L’estètica clàssica original s’ha cuidat fins al punt que els monitors de televisió de les habitacions estan dissimulats darrere de falsos miralls amb marc daurat. Les banyeres romanes també han estat restaurades, incorporant-hi hidromassatges i altres serveis moderns, així com el jardí interior i el jardí cobert.

Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=653420&idseccio_PK=1022

El solar de les antigues casernes de Sant Andreu tindrà 2.000 pisos i 12 equipaments
El projecte d'urbanització, signat pel prestigiós arquitecte Manuel Solà-Morales, ajudarà a interconnectar dos barris

http://www.elpunt.cat/imatges/00/37/alta/780_377_37740_523138ef1476263f5d76d75eeedd6711.jpg

El solar d'onze hectàrees que va quedar lliure després de l'enderroc de les històriques casernes de Sant Andreu es transformarà en un nou barri amb una dotzena d'equipaments i aproximadament 2.000 habitatges, un 60% seran de protecció oficial i dotacionals. La nova zona residencial, que tindrà un gran parc de 22.000 metres quadrats, resoldrà l'històric dèficit d'equipaments del districte i servirà per interconnectar el barri de Sant Andreu amb Trinitat Vella. El projecte, signat pel prestigiós arquitecte Manuel Solà-Morales, es va aprovar el juny del 2006. A hores d'ara, ja estan en marxa l'escola Eulàlia Bota i la seu dels Mossos d'Esquadra, s'estan construint dues promocions d'habitatge social i estan a punt de començar les obres del centre sociosanitari.

El pla general metropolità de l'any 1976 dividia els terrenys de les casernes en dues meitats uniformes: a la dreta els equipaments i a l'esquerra els habitatges. El planejament dissenyat per Solà-Morales, resumit en el llibre Urbanitat capil·lar que es va presentar dimecres al Centre de Cultura Contemporània, barreja pisos i equipaments en una única configuració compacta que pot ser, segons Solà-Morales, una «experiència pilot en la nova política d'habitatges que proposen les administracions catalanes».

D'acord amb aquest plantejament, les antigues casernes militars de Sant Andreu es transformaran en un gran barri amb 130.000 metres quadrats d'habitatges (aproximadament uns 2.000 pisos, un 60% seran de protecció oficial i dotacionals), 100.000 metres quadrats d'equipament (una dotzena d'edificis) i un parc públic de 22.000 metres quadrats, que se situarà a la zona de ponent, a tocar el carrer Gran de Sant Andreu. Aquest gran parc, batejat com el parc de les Casernes, estarà envoltat per una gran biblioteca, ja projectada; una residència de gent gran; un centre de dia, i una residència de discapacitats, que només estan pendents de l'inici d'obres.

El segon gran pulmó del nou barri serà l'anomenada rambla dels Equipaments, on s'encadenaran a banda i banda una residència d'estudiants; la seu de l'ONG Intermón Oxfam; un centre cívic; un poliesportiu; una escola bressol; l'escola Eulàlia Bota, en funcionament des d'aquest curs; el centre sociosanitari, i un edifici administratiu. En total, els espais verds i els equipaments ocupen 7,7 hectàrees, és a dir un 68% de l'àmbit total del projecte.

La major part dels habitatges i els comerços se situen a la zona central, entorn del passeig Torres i Bages. De moment, de totes les promocions projectades, ja se n'estan construint tres, dues de les quals són pisos dotacionals per a joves i gent gran, que promou l'empresa pública Regesa.

L'Ajuntament va aprovar definitivament el planejament el juny del 2006 i encara queda un grup de famílies en un edifici pendent d'enderrocar al carrer Palomar, que han de ser reallotjades. La regidora del districte, Gemma Mumbrú, valora la importància del projecte, entre altres coses, «perquè ajudarà a acabar de cosir els barris de Sant Andreu i Trinitat Vella».

El centre sociosanitari es començarà aquest any
El complex sociosanitari, un dels equipaments més fortament reivindicats pels veïns de Sant Andreu –a començament d'estiu es van entregar 3.000 firmes a l'Ajuntament exigint l'inici de les obres–, es començarà a construir finalment abans que acabi aquest any. Així ho ha confirmat la regidora de districte, Gemma Mumbrú. Segons el calendari previst, les obres hauran acabat l'any 2012. El nou centre, amb una superfície de 14.000 metres quadrats i 35 milions d'inversió, serà gestionat per l'IMAS, l'Institut Municipal d'Assistència Sanitària. El complex inclou un espai de convalescència, un centre d'atenció primària, un centre de dia, un centre de salut mental d'adults i un altre de nens i joves. Aquesta acumulació de serveis és, segons la regidora, una de les raons que han motivat el retard ja que el projecte original només recollia la construcció del centre d'assistència primària.

El CAP donarà servei a 30.000 habitants. Actualment els veïns de la zona han d'anar al centre de la Meridiana i una part important s'han de desplaçar fins a Sant Pau. Mumbrú assegura que l'assignació de les zones que atendrà el CAP «es consensuarà amb els veïns».

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/92542-el-solar-de-les-antigues-casernes-de-sant-andreu-tindra-2000-pisos-i-12-equipaments.html


I això... quina mena de notícia és? Si aquest projecte és vell, està mig parat i ja hauria d'estar gairebé acabat?


És que aquí les coses ens les venen 10 vegades... però ens les fan 10 anys més tard...

I això... quina mena de notícia és? Si aquest projecte és vell, està mig parat i ja hauria d'estar gairebé acabat?


És que aquí les coses ens les venen 10 vegades... però ens les fan 10 anys més tard...

La notícia ha tornat a sortir perquè el dimecres es va presentar el llibre que es titula "Urbanitat Capil·lar", que explica bàsicament el projecte de les casernes de Sant Andreu.

Si voleu saber més sobre un projecte urbà que, en el meu parer, generarà escola us el recomano. Jo ja el tinc, je je je.

^^ a propòsit d'això:

http://w3.bcn.es/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,370099034_425720439_1_1010061040,00.html?accio=detall&home=

i

PMU d'ordenació de l'equipament 7 (parcel.la F) de la MPGM dels sector de Casernes de sant Andreu

http://www.bcn.es/urbanisme/exp/catala/b1135_documentcomplet.pdf

Més cosetes:

PEU per a l'ordenació parcial de l'àrea E13 del PE d'ordenació urbana de la façana al mar de Barcelona (Estudis per a la implantació de la seu de Turisme al Moll de Marina)

http://www.bcn.es/urbanisme/exp/catala/b1147_documentcomplet.pdf

El futur de la Zona Franca

De L.V.

Barcelona. (EFE).- El Consorcio de la Zona Franca (CZFB) acogerá las áreas de innovación de entre 300 y 500 empresas en el proyecto BZ Barcelona Zona Innovació al que se ha dado luz verde hoy en su presentación con la entrada formal de seis socios, y que se espera que entre en funcionamiento a partir de 2012.

Según ha explicado hoy el alcalde de Barcelona y presidente del Consorcio de la Zona Franca, Jordi Hereu, está previsto que la remodelación de este sector industrial, convertido en el 22-BZ, dé trabajo a unas 20.000 personas y se inviertan más de 3.000 millones de euros. El terreno central del Zona Innovació estará en las 50 hectáreas que el consorcio ha recuperado del antiguo polígono industrial de Seat -equivalente a unas 30 manzanas del barrio del Eixample-, que actualmente está en proceso de desmantelamiento, excepto su sede central, que se conservará.

Este parque de la tecnología pretende concentrar los departamentos de innovación de las principales empresas de sectores de la alimentación, la investigación y de la cultura y los medios audiovisuales, aunque Hereu ha explicado que el proyecto está abierto a empresas de distintos ámbitos, siempre que sea con la finalidad de "crear conocimiento"...

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20091016/53805455924/la-zona-franca-acogera-mas-de-400-empresas-tras-la-remodelacion-del-sector.html

A l'article hi han un parell de pre-renders

La notícia ha tornat a sortir perquè el dimecres es va presentar el llibre que es titula "Urbanitat Capil·lar", que explica bàsicament el projecte de les casernes de Sant Andreu.

Si voleu saber més sobre un projecte urbà que, en el meu parer, generarà escola us el recomano. Jo ja el tinc, je je je.

Saps d'alguna llibreria específica on es pot trobar segur aquest llibre? Ho dic per no anar voltant de llibreria ne llibreria i anar directe al gra.

^^

Als soterrani del Col·legi d'Arquitectes.

BCN convertirà la Zona Franca en la capital de la innovació industrial

• Les 50 hectàrees concentraran empreses dels sectors audiovisual, alimentari i tecnològic
• El consorci transformarà els antics terrenys de Seat en un motor per a la nova economia

Es pot atribuir a la falta d’espai lliure que hi ha a l’àrea metropolitana o, si es vol, a una consciència ecològica acusada que crida a transformar terrenys ja urbanitzats en lloc de desforestar-ne altres de verges, però el cert és que Barcelona es disposa a renovar novament una zona industrial en desús i convertir-la en palanca de canvi econòmic. Va succeir en el que era, al segle XIX, el Manchester català i avui és el 22@. I ahir es va presentar el projecte Barcelona Zona Innovació (BZI) pel qual els antics terrenys que Seat va tenir a la Zona Franca –que sumen el 8% del total del polígon– es convertiran en una plataforma empresarial de l’anomenada nova economia.
La zona zero de la Zona Franca, els terrenys que van donar peu a tota la resta, el lloc que la dictadura va cedir a la Fiat per poder aixecar la seva filial espanyola serà, a partir del 2012, el bressol de la nova economia. En aquestes 50 hectàrees, les primeres del polígon a afrontar la nova etapa, s’hi instal·laran, impulsades pel Consorci de la Zona Franca (CZF), firmes de tres àmbits, l’audiovisual, l’alimentari i el tecnològic. Es tracta d’un projecte estratègic a llarg termini i que té com a objectiu, a mesura que vagin finalitzant els contractes d’arrendament actuals (alguns el 2050), transformar, mitjançant l’intercanvi de parcel·les, tota la superfície de la Zona Franca.
Amb el pas del temps, i com ja va passar fa 10 anys amb el sector industrial del Poblenou, la Zona Franca ja no és un lloc allunyat de la ciutat. Situat entre el port, la Fira i l’aeroport, amb un barri de 10.000 vivendes en embrió –la Marina del Prat Vermell– al costat mateix i amb la futura arribada el 2012 de la L-9 i la L-2 del metro, el polígon, parafrasejant a qui va ser insigne veí de la zona, Paco Candel, ja no és el lloc on la ciutat perd el seu nom, sinó que s’ha convertit en ciutat ell mateix.

3.000 MILIONS / Les semblances amb el 22@ s’esgoten en aquest punt. Per començar el BZI no serà un barri que barregi usos. No tindrà vivendes. Serà estrictament una plataforma que espera reunir entre 300 i 500 empreses de la nova economia. Requerirà una inversió de 3.000 milions d’euros –públics i privats– i donarà feina a 20.000 persones.
A diferència del Poblenou, a més a més, el terreny té un únic propietari, que és el consorci. I no només en els 500.000 metres quadrats on naixerà el BZI, sinó també a la resta del polígon.
Amb tot, la principal diferència amb el 22@ és que, com es va dir ahir en la presentació, les empreses naixeran al Poblenou «i creixeran al BZI». Tant l’alcalde Jordi Hereu com el delegat especial de l’Estat en el consorci, Manuel Royes, van assegurar que no es duplicaran i que no es tracta que «competeixin», sinó de «coordinar a nivell metropolità» aquestes activitats dedicades a la innovació i la creativitat.
Els antics terrenys de Seat –pels quals el CZF va pagar el 2004 un total de 140 milions a les minvades arques de la firma alemanya– es reparteixen en dues grans parcel·les, en les quals ara s’estan demolint les instal·lacions de l’empresa auto mobilística. Al solar petit (o potser seria millor dir menys gran) s’hi instal·larà l’eix audiovisual. A l’altre, s’hi establiran els eixos tecnològic i sanitari.

GRAN IMPLICACIÓ / El que ahir es va presentar va ser alguna cosa més que una simple idea. El CZF ja ha aconseguit la implicació de diversos agents públics i privats en la transformació. Es tracta de la Universitat de Barcelona (UB), Mercabarna, l’Hospital Clínic, La Salle i la seva fundació d’innovació tecnològica, l’associació catalana d’empreses de biotecnologia Cataloniabio, el Parc Científic de Barcelona i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries.
En el camp audiovisual, en què Hereu va dipositar ahir moltes esperances, el Consorci de la Zona Franca ja ha aconseguit la complicitat de la divisió de RBA en el sector, de Gestmusic-Endemol, de Benecé i de Lavínia, entre altres.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=653788&idseccio_PK=1022

http://www.elperiodico.com/edicion/ed091017/cas/carp46/pdf/g034d354h01.pdf

Del 600 a la nova economia

• La Zona Franca ha passat en 90 anys de ser un mer paisatge agrícola a motor d’un país, arran de l’arribada de Seat al polígon. La insistència de Fiat va portar la producció de l’utilitari

Vittorio Valetta va aconseguir les regnes de la Fiat després de la mort de Giovanni Agnelli, el desembre de 1945. Va ser Valetta qui va negociar amb el règim franquista la instal·lació de l’empresa italiana a Espanya. I qui va imposar els criteris tècnics i industrials als polítics. Clar i net. Qui va escollir uns terrenys pròxims al port de Barcelona davant d’altres possibles emplaçaments que el franquisme pretenia en plena Meseta. I amb Seat a la Zona Franca, va arribar la cadena de muntatge i la segona revolució industrial. Els torns de 24 hores i, també, la resistència obrera a gran escala. I sobre la seva runa –Seat se’n va anar després a Martorell– naixerà la tercera, el pas a l’anomenada nova economia basada en el coneixement i la innovació.
Fiat va pagar, el 1950, 220.000 pessetes per arrendar per un període de 99 anys, prorrogables 25 més, 22 hectàrees de terreny de la Zona Franca. A pesseta el metre quadrat. 30 anys abans, l’Estat havia pagat a l’Ajuntament de l’Hospitalet a penes 83.000 pessetes per les 947 hectàrees que li va expropiar. La intenció, llavors, era construir un port franc
–res a veure amb el nom del dictador– una àrea amb exempcions fiscals i bonificacions dels drets duaners.

Masies arrasades
Per a això es van arrasar prop de 70 masies que s’aixecaven en aquell territori. Els seus expropiats habitants van rebre 16.000 pessetes de mitjana. Quan l’Estat va començar a fer efectives les expropiacions el 1927, els propietaris, en general, es van negar a abandonar els terrenys. Moltes d’aquestes finques eren àrees de pastura per a caps de bestiar oví, boví, equí i porcí que, encara que avui pugui semblar mentida, pasturaven pel que és l’actual Zona Franca.
En el procés d’expropiació, i per mesurar la quantia a pagar, l’Estat va dividir els terrenys en fèrtils, regulars, salinosos i erms. Després de finalitzar les expropiacions, el 1932, i com que no es va emprendre el projecte de port franc, la gent seguia anant a la platja, al far del Llobregat.
La platja es va compatibilitzar amb els primers usos industrials provisionals de la zona. Per exemple, en aquells anys es van muntar vehicles Ford per a tots els països del Mediterrani. I es va rebre gra procedent dels Estats Units i de l’Argentina. Tot en un espai inferior al de mitja illa de l’Eixample.
Aquest interregne va arribar fins a la construcció de la fàbrica de Seat i la seva inauguració, el 1955. D’aquesta nau van sortir els Seat 600 que van revolucionar Espanya. L’instrument que va donar pas als caps de setmana a la platja, a les vacances al poble a l’agost, a les autopistes i tantes coses contra les quals tant es lluita ara. Però eren altres temps. A mitjans dels anys 60, la firma automobilística va ampliar els seus dominis fins a les 50 hectàrees. Les mateixes que ara formen part del Barcelona Zona Innovació (BZI).
Seat es va convertir ràpidament en l’empresa més important no només de Catalunya sinó d’Espanya. I la resistència obrera al franquisme hi va viure capítols clau. Com el que s’homenatjarà dilluns que ve.
El 18 d’octubre de 1971, els treballadors de Seat van ocupar la factoria de la Zona Franca. Una protesta obrera més en protesta pels acomiadaments d’uns companys. Però el franquisme encara seguia ben viu.
La intervenció policial posterior va ser sagnant, com encara ho serien bastantes més. Els grisos van entrar a cavall, pistola en mà i llançant gasos lacrimògens. Van fer servir, fins i tot, metralladores. L’acció va deixar diversos ferits i un mort, Antonio Ruiz Villalba.
Seat es va independitzar de la seva mare italiana, amb els anys es va traslladar a Martorell i va cedir els terrenys, el 2004, de nou al consorci, pel mòdic preu de 140 milions d’euros, gairebé 24.000 milions de pessetes. En l’actualitat, la piqueta està demolint les naus de la firma de cotxes. És a dir, s’està netejant la pissarra i es prepara el terreny perquè altres ocupin, pensin i creïn on va estar Seat. Per on la gent accedia a la platja. Per on corrien ànecs i porcs.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=653790&idseccio_PK=1022

BCN convertirà la Zona Franca en la capital de la innovació industrial


Què intrèpids els politicastros de Sant Jaume 1, no en tenien prou amb lalíniamésllargadUropa que ara han de fardar (quan encara no hi ha res fet sobre la capital més....) sobre este tema :lol::lol::lol::lol: .

Els renders no pinten gens malament encara que per a que quede bé, a la Zona Franca sencera se li hauria de fer un bon rentat de cara.

I reservar un espai per construir un museu de SEAT en alguna d'aquestes 50 hectareas a reformar??? No clar no es gaire lògic.

A10

a la sagrera volien fer un museu de l´automobil, que el posin allà el museu de SEAT

Què intrèpids els politicastros de Sant Jaume 1, no en tenien prou amb lalíniamésllargadUropa que ara han de fardar (quan encara no hi ha res fet sobre la capital més....) sobre este tema :lol::lol::lol::lol: .

Els renders no pinten gens malament encara que per a que quede bé, a la Zona Franca sencera se li hauria de fer un bon rentat de cara.

No, només imiten als "politicastros" de més al sud :banana:

^^ eixa és un altra :D es com una plaga!

He lleguit que el 90% de la fabra i coats ja està en marxa, però la veritat es que jo no veig cap abanç per enlloc, vaig poder entrar a dins a les festes de la merce i apart de que sempre que l´obren, fan uns espectacles molt fluixets ( i sent generòs), les parts adecentades son bastant apagades, s´han limitat a pintar les parets i netejar una mica les estances.

Amb un edifici així, es tindríen que deixar una mica més els calers i deixar-ho com es mereix.

http://img25.imageshack.us/img25/9912/panoramafabraicoats.jpg

BCN tindrà un centre innovador en la recerca contra l'Alzheimer

• Impulsada per la Fundació Pasqual Maragall, la instal·lació obrirà el 2012
• El complex, ubicat al costat de l’Hotel Vela, també oferirà diagnòstic i assistència

http://www.elperiodico.com/edicion/ED091020/CAT/fotos/epp_nd/carp46/F030D303LH12.jpg
Simulació del futur complex, amb l’Hotel Vela al darrere. Foto: barcelona beta

Pasqual Maragall és un home de reptes. Fa avui dos anys justos que va anunciar que patia Alzheimer i que buscaria tots els mitjans per combatre’l. «Primer vam fer els Jocs Olímpics. Després vam fer l’Estatut, i ara anirem per l’Alzheimer», va dir llavors. L’expresident sabia que aquest desafiament era el més difícil de tots els que s’havia proposat, però això no va afeblir la seva empenta. Prova d’això va ser que sis mesos després va néixer la Fundació Pasqual Maragall, la mateixa entitat que ahir va presentar en societat l’ambiciós projecte Barcelona Beta, una iniciativa que comptarà el 2012 amb un edifici dedicat en exclusiva a la recerca contra l’Alzheimer i altres malalties neurodegeneratives.
El futur complex, que aspira a convertir-se en la seu mundial contra aquestes malalties, rebrà una inversió de 70 milions d’euros i funcionarà a ple rendiment el 2015.

«AL SERVEI DE LA SOCIETAT»
Les instal·lacions del Barcelona Beta, que han estat dissenyades per l’arquitecte Ricardo Bofill, ocuparan 30.000 metres quadrats i estaran situades a la Barceloneta, a molt pocs metres de l’Hotel Vela, que ahir va cedir el seu auditori perquè Maragall expliqués que era «un gran dia íntimament», en què es presentava «un somni al servei de la societat, el país i la ciència».
Entre les prop de 300 persones que van assistir a l’acte hi havia el president de la Generalitat, José Montilla; l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu; la ministra de Sanitat, Trinidad Jiménez; l’expresident de La Caixa i representant del consell de mecenatge de la Fundació Pasqual Maragall, Ricard Fornesa; la dona de l’expresident, Diana Garrigosa, i el doctor Jordi Camí, que és el director del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona.
Camí, que també dirigeix la fundació creada per Maragall, va recordar en la seva intervenció que la ciència ha aconseguit que en tan sols mig segle s’hagi duplicat l’esperança de vida. «Vivim més, però ¿vivim millor?», es va preguntar. Per després insistir en la necessitat de seguir investigant, especialment en les malalties neurodegeneratives que, com l’Alzheimer, segueixen plenes d’incògnites. «No en coneixem les causes i es diagnostica tard», va admetre Camí, que va aprofitar per informar que el 10% de les persones més grans de 65 anys pateixen demència, un percentatge que s’eleva fins al 50% en les persones més grans de 85 anys.

ENVELLIMENT DE QUALITAT
Amb el lema Oferint solucions per a un envelliment de qualitat, el projecte Barcelona Beta dedicarà el 75% dels seus recursos a la recerca, el desenvolupament i la innovació, mentre que el 25% restant es dirigirà a activitats de caràcter assistencial: inclourà un centre de dia i també s’hi oferirà diagnòstic i prevenció.
«Intentarem fitxar els millors perquè treballin amb nosaltres», va assegurar Camí. «És l’hora de donar una atenció preferent a l’atenció social», va prosseguir Fornesa. «Aquest projecte imprimirà un nou ritme a la investigació de l’Alzheimer i de les malalties neurodegeneratives», va agrair la ministra de Sanitat. «El teu afany personal –li va reconèixer Jiménez a Maragall– ens ajudarà a combatre aquesta epidèmia de la pèrdua de memòria».
També el president Montilla va aprofitar l’acte per remarcar que un projecte d’aquestes característiques servirà per consolidar Catalunya com a referent internacional en recerca biomèdica, per impulsar la presa de consciència social al voltant de l’Alzheimer i per demostrar el que Pasqual Maragall exemplifica a la perfecció, que «les societats no avancen si no hi ha algú que els proposi reptes».

Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=654568&idseccio_PK=1021&h=

BCN tindrà un centre innovador en la recerca contra l'Alzheimer

• Impulsada per la Fundació Pasqual Maragall, la instal·lació obrirà el 2012
• El complex, ubicat al costat de l’Hotel Vela, també oferirà diagnòstic i assistència

http://www.elperiodico.com/edicion/ED091020/CAT/fotos/epp_nd/carp46/F030D303LH12.jpg
Simulació del futur complex, amb l’Hotel Vela al darrere. Foto: barcelona beta

Pasqual Maragall és un home de reptes. Fa avui dos anys justos que va anunciar que patia Alzheimer i que buscaria tots els mitjans per combatre’l. «Primer vam fer els Jocs Olímpics. Després vam fer l’Estatut, i ara anirem per l’Alzheimer», va dir llavors. L’expresident sabia que aquest desafiament era el més difícil de tots els que s’havia proposat, però això no va afeblir la seva empenta. Prova d’això va ser que sis mesos després va néixer la Fundació Pasqual Maragall, la mateixa entitat que ahir va presentar en societat l’ambiciós projecte Barcelona Beta, una iniciativa que comptarà el 2012 amb un edifici dedicat en exclusiva a la recerca contra l’Alzheimer i altres malalties neurodegeneratives.
El futur complex, que aspira a convertir-se en la seu mundial contra aquestes malalties, rebrà una inversió de 70 milions d’euros i funcionarà a ple rendiment el 2015.

«AL SERVEI DE LA SOCIETAT»
Les instal·lacions del Barcelona Beta, que han estat dissenyades per l’arquitecte Ricardo Bofill, ocuparan 30.000 metres quadrats i estaran situades a la Barceloneta, a molt pocs metres de l’Hotel Vela, que ahir va cedir el seu auditori perquè Maragall expliqués que era «un gran dia íntimament», en què es presentava «un somni al servei de la societat, el país i la ciència».
Entre les prop de 300 persones que van assistir a l’acte hi havia el president de la Generalitat, José Montilla; l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu; la ministra de Sanitat, Trinidad Jiménez; l’expresident de La Caixa i representant del consell de mecenatge de la Fundació Pasqual Maragall, Ricard Fornesa; la dona de l’expresident, Diana Garrigosa, i el doctor Jordi Camí, que és el director del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona.
Camí, que també dirigeix la fundació creada per Maragall, va recordar en la seva intervenció que la ciència ha aconseguit que en tan sols mig segle s’hagi duplicat l’esperança de vida. «Vivim més, però ¿vivim millor?», es va preguntar. Per després insistir en la necessitat de seguir investigant, especialment en les malalties neurodegeneratives que, com l’Alzheimer, segueixen plenes d’incògnites. «No en coneixem les causes i es diagnostica tard», va admetre Camí, que va aprofitar per informar que el 10% de les persones més grans de 65 anys pateixen demència, un percentatge que s’eleva fins al 50% en les persones més grans de 85 anys.

ENVELLIMENT DE QUALITAT
Amb el lema Oferint solucions per a un envelliment de qualitat, el projecte Barcelona Beta dedicarà el 75% dels seus recursos a la recerca, el desenvolupament i la innovació, mentre que el 25% restant es dirigirà a activitats de caràcter assistencial: inclourà un centre de dia i també s’hi oferirà diagnòstic i prevenció.
«Intentarem fitxar els millors perquè treballin amb nosaltres», va assegurar Camí. «És l’hora de donar una atenció preferent a l’atenció social», va prosseguir Fornesa. «Aquest projecte imprimirà un nou ritme a la investigació de l’Alzheimer i de les malalties neurodegeneratives», va agrair la ministra de Sanitat. «El teu afany personal –li va reconèixer Jiménez a Maragall– ens ajudarà a combatre aquesta epidèmia de la pèrdua de memòria».
També el president Montilla va aprofitar l’acte per remarcar que un projecte d’aquestes característiques servirà per consolidar Catalunya com a referent internacional en recerca biomèdica, per impulsar la presa de consciència social al voltant de l’Alzheimer i per demostrar el que Pasqual Maragall exemplifica a la perfecció, que «les societats no avancen si no hi ha algú que els proposi reptes».

Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=654568&idseccio_PK=1021&h=


Molt bona notícia no???? L'article crec que no parla en cap moment del canvi d'ús d'usos no? Perquè abans aquí què s'hi volia fer? Les oficines o el Centre Comercial? I ara això sembla com un equipament mèdic/ de recerca... em sembla genial. Juntament amb el Parc de Recerca Biomèdica... el Biopol i altres projectes, BCN té, si més no, la intenció de convertir-se en un referent sobre recerca biomèdica.

Les obres dels pisos del Fondo, en la recta final

http://www.elpunt.cat/imatges/28/10/baixa/780_008_2810252_1c39fed8c11d0a8c22954f5da1f5912a.jpg
La façana de l'edifici pels afectats de l'explosió.

L'edifici per als afectats de l'explosió de gas al barri del Fondo ja està gairebé enllestit. Els operaris treballen a hores d'ara en l'acabament a l'interior dels habitatges i en els quatre locals comercials. El bloc té 27 pisos, 19 dels quals són per als afectats i la resta per vendre i subvencionar-ne el cost. Els veïns, que són els promotors dels habitatges, ja han rebut algunes visites d'interessats, tot i que admeten que el context econòmic actual dificulta les possibilitats de venda dels pisos. Els preus dels habitatges van dels 365.000 euros als 412.000. Està pràcticament assegurat que els veïns passaran el quart aniversari de l'explosió als nous habitatges. La seva inauguració oficial podria ser abans de Nadal.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/94316-les-obres-dels-pisos-del-fondo-en-la-recta-final.html

Gràcia estrena mercat
Els venedors i els clients estan satisfets amb la reforma del mercat de la Llibertat, que ha durat dos anys i vuit mesos

http://www.elpunt.cat/imatges/28/23/alta/780_008_2823038_40b90d7bc0a4abe101119367b07937a8.jpg
Imatge general del mercat.

El mercat de la Llibertat, a Gràcia, ha obert un altre cop les portes. Després de dos anys i vuit mesos d'obres, els venedors van tornar ahir a l'edifici modernista que data de 1888. Mentre ha durat la reforma, que ha acumulat diversos retards, els botiguers han continuat la seva activitat comercial a la vela provisional de la plaça Gal·la Placídia, que ara ja s'està desmuntant. L'espera no ha estat en va i la remodelació integral satisfeia ahir venedors i clients. El nou mercat de la Llibertat ha doblat la seva superfície comercial, fins als 4.400m², ha millorat l'accessibilitat, té un aparcament subterrani, climatització i recollida selectiva de brossa. El regidor del districte, Guillem Espriu, espera que «el mercat sigui un punt de referència al barri».

Els passadissos del nou mercat de la Llibertat són més amples que els d'abans, però ahir es van quedar petits, ja que molts veïns s'hi van acostar per veure la reforma. «Ha quedat molt bonic, no sembla el mateix», comentava una senyora mentre intentava passar entre la gentada amb el carretó d'anar a comprar. La remodelació integral ha aconseguit doblar la superfície del mercat, ja que ha passat dels 2.200 als 4.400 metres quadrats. L'espai s'ha guanyat a la planta subterrània on hi ha un aparcament per als vehicles comercials i una zona per a la recollida selectiva de brossa i gel. Hi ha un autoservei i un total de 40 establiments, decorats cadascun segons les necessitats del seu propietari. Això ha permès, per exemple, que el mercat de la Llibertat sigui un dels pocs de la ciutat que tingui una peixateria, John Boy, que, a banda de vendre peix, ofereixi la possibilitat de cuinar-lo i menjar-lo allà mateix. El propietari d'aquest establiment, Francesc Martínez, comentava ahir que el tomb que li han permès fer al negoci li servirà per «fer una crida al jovent, que són el col·lectiu que menys ve al mercat». Per celebrar la posada en marxa del mercat, Martínez, com altres botiguers, convidava ahir els clients a un gotet de vi.

Comerciants i clients coincidien ahir a qualificar la reforma d'encertada, ja que ha convertit en funcional un edifici carismàtic que s'havia quedat obsolet per a les necessitats actuals dels venedors. «Els operaris ens han fet patir fins a l'últim moment!», explicava la presidenta de l'associació de concessionaris del mercat de la Llibertat, Maria Soler. Quan dissabte van tancar la parada de la vela provisional muntada a la plaça Gal·la Placídia –que ara ja s'està desmantellant–, van començar el trasllat, que es va allargar fins dilluns a la nit. «El resultat final ha estat molt bo. Tenim un dels millors mercats de Barcelona, i potser el millor», hi afegia Soler. El regidor del districte, Guillem Espriu, coincidia amb Soler en afirmar que «el mercat de la Llibertat no és qualsevol mercat. És patrimoni històric de la ciutat». Defugia fer valoracions de la reforma perquè assegurava que la satisfacció per la feina ben feta era palesa en la cara de cadascun dels botiguers. No es va estar d'agrair «a veïns i comerciants haver aguantat la pressió de les obres». Espriu esperava que «el mercat es converteixi en un punt de trobada al barri. La gent no només vindrà a comprar sinó que també el vindran a visitar».

Tot i això, no plou a gust de tothom. Alguns venedors es queixaven que l'associació de concessionaris del mercat de la Llibertat ha fet un repartiment interessat de les parades. «Els de l'associació han fet el que han volgut, s'han quedat les millors parades i als que abans estàvem ben situats ens han situat en portes secundàries», es queixava una botiguera que preferia restar en l'anonimat. Les crítiques s'estenien fins als comerços dels carrers del voltant del mercat, que lamentaven que aquests encara no estiguin pavimentats. Un cop finalitzades les obres del mercat de la Llibertat, l'Ajuntament se centra ara en les reformes del de Sant Antoni, que van començar la setmana passada, i en les del Ninot, que s'iniciaran la setmana vinent.

Fonaments del segle XIX
Els terrenys on avui hi ha el mercat de la Llibertat eren propietat d'un terratinent menorquí, Marc Olives, que el segle XIX va demanar que a la seva «finca de la Vila de Gràcia» s'hi edifiquessin «cases de veïns al voltant d'una àmplia plaça amb els corresponents carrers de fàcil circulació de carros». «Així els pagesos i artesans de la Vila de Gràcia hi podran viure i treballar de bon grat», deia Olives. La demanda del terratinent es va complir, i el 1831 la urbanització dels camps de Gràcia –que feia poc havia estrenat el títol de vila i pugnava per independitzar-se de Barcelona– va deixar un espai enmig de cases que es va anomenar plaça del Rei, avui coneguda com a plaça de la Llibertat. En aquest punt era on es trobaven pagesos, així com venedors de verdures i aviram, alguns dels quals provenien de pobles de la rodalia. Els comerciants venien a l'aire lliure, fins que el 1888, coincidint amb la primera exposició universal, es va inaugurar l'edifici del mercat de la Llibertat.

L'arquitecte municipal de la Vila de Gràcia, Miquel Pascual i Tintorer, va dissenyar l'estructura del mercat, però, els elements diferencials que va donar l'empremta a l'edifici, la decoració de ferro forjat de la façana i la cobertura exterior, van ser obra de Francesc Berenguer i Mestres, deixeble de Gaudí. A la part central de la façana, per exemple, hi ha unes filigranes de ferro que formen un escut modernista de formes impossibles. A banda dels forjats, el mercat de la Llibertat té un altre tret que ressalta: la teulada feta amb peces de ceràmica vidriada negra i rogenca, com les del mercat de la Concepció.

El 2007 es va començar una reforma integral del mercat amb l'objectiu d'adaptar-lo a les necessitats dels venedors conservant els trets més característics d'aquest edific modernista catalogat i protegit. La reforma que va acabar ahir no ha estat l'única durant la història del mercat. El 1974 es va fer una remodelació estructural, el 1982 es van reformar les instal·lacions i els locals tècnics, i el 1987 es va haver de tornar a arreglar l'estructura de l'edifici. Finalment, el 20 de febrer de 2007 començava la darrera remodelació, que ha durat dos anys i vuit mesos i ha servit per modernitzar tot l'edifici.

Carrers en obres
Ningú discutia ahir les excel·lències de la reforma del mercat de la Llibertat, excepte els comerciants dels seus entorns, alguns dels quals encara han de patir les obres dels carrers. El carnisser Ismael Rubió, que té la botiga al carrer de l'Oreneta, es queixava que haguessin reobert el mercat sense haver pavimentat aquesta via. «Els carrers de l'Oreneta, Milton i Sant Cristòfol, que han servit d'accés als camions que havien de treballar al mercat, segueixen en obres», lamentava Rubió. Fa un mes que el carrer està aixecat i li han assegurat que «el dia 26, una setmana després de la inauguració del mercat, estarà acabat». La cursa d'obstacles que hi ha al seu carrer no li afectava les vendes, «però sí la imatge que donem; espero que tot aquest desgavell sigui per un bé futur». Els carrers que envolten el mercat també van estar aixecats fins l'últim moment. La presidenta de l'associació de concessionaris del mercat de la Llibertat, Maria Soler, explicava que un cop asfaltats els van haver d'aixecar i tornar-los a asfaltar. «Per sort, tot ha estat a punt per a la inauguració i es pot accedir a l'aparcament del mercat sense problemes», afegia Soler.

El regidor del districte de Gràcia, Guillem Espriu, explicava que aquests carrers que envolten el mercat no s'havien d'arreglar fins l'any que ve, però les obres es van poder avançar gràcies al fons estatal d'inversió local. Espriu admetia que «els veïns i els comerciants han hagut d'aguantar una pressió molt important, s'ha estat fent un total de deu carrers en quatre mesos, cosa que semblava impensable.» Esperava que els problemes de mobilitat que hi havia en aquests tres carrers quedessin solucionats aquest mes; tot i això, advertia que fins a final d'any es continuaran fent algunes actuacions concretes.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/94457-gracia-estrena-mercat.html

Les obres dels pisos del Fondo, en la recta final

http://www.elpunt.cat/imatges/28/10/baixa/780_008_2810252_1c39fed8c11d0a8c22954f5da1f5912a.jpg
La façana de l'edifici pels afectats de l'explosió.

L'edifici per als afectats de l'explosió de gas al barri del Fondo ja està gairebé enllestit. Els operaris treballen a hores d'ara en l'acabament a l'interior dels habitatges i en els quatre locals comercials. El bloc té 27 pisos, 19 dels quals són per als afectats i la resta per vendre i subvencionar-ne el cost. Els veïns, que són els promotors dels habitatges, ja han rebut algunes visites d'interessats, tot i que admeten que el context econòmic actual dificulta les possibilitats de venda dels pisos. Els preus dels habitatges van dels 365.000 euros als 412.000. Està pràcticament assegurat que els veïns passaran el quart aniversari de l'explosió als nous habitatges. La seva inauguració oficial podria ser abans de Nadal.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/94316-les-obres-dels-pisos-del-fondo-en-la-recta-final.html

Ese edificio antes tenia cuatro plantas como los de al lado, ahora lo han hecho mucho más alto y queda fatal junto los edificios de al lado, ahí con toda la medianera.

^^ Com a mínim la paret mitgera és discreta i no una pantalla de maons.

Una altra cosa és que l'últim que necessita la ciutat és un bloc com aquest, és clar.

La guerra de la llum continua aquí: http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=985336 http://www.msnemoticon.com.ar/msn_emoticons/smi002.gif

L'Ajuntament de Barcelona paralitza la construcció de l'hotel del Palau

• El projecte se suspèn mentre s'aclareixen els fets del cas Millet

L'Ajuntament de Barcelona paralitzarà el projecte de construcció de l'hotel del Palau al suspendre l'aprovació definitiva del pla especial de millora urbana, una mesura que afecta als tres solars en els quals s'havia d'aixecar aquest establiment, fins que s'aclareixin els fets del cas Millet. L'obra comptava amb una forta oposició dels veïns, que reclamaven que en aquests espais s'aixequessin equipaments per al barri.

La comissió municipal d'Urbanisme aprova aquest dijous la suspensió urbanística d'aquest projecte hoteler impulsat per la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, obra de l'arquitecte Oscar Tusquets, i que comptava amb una forta oposició dels veïns, que reclamaven que en aquests espais s'aixequessin equipaments per al barri.

L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, que es troba de viatge al Marroc, ha comentat que aquesta mesura té com a objecte "que s'aclareixi tot a fons, fins que la nova direcció del Palau tingui l'ànim d'obrir noves línies de futur" En aquest sentit, ha apuntat que aquesta ha estat la via impulsada primer des del districte de Ciutat Vella i ara des de la comissió municipal de l'Ajuntament.

Hereu ha subratllat que és partidari que es paralitzin tots els processos que han de veure amb el Palau de la Música, fins que aquesta institució "aclareixi i posi en net tot el que té a veure amb el passat per poder afrontar una nova etapa".

L'alcalde ha assegurat que la nova direcció del Palau té el ple
suport de totes les institucions, "l'Ajuntament el primer", per conèixer en profunditat "el que ha estat una mala gestió i afrontar amb molta confiança el futur".

http://www.lamalla.cat/infolocal/barcelona_metropolitana/article?id=301394

Pero alfinal tiran los edificios esos para construir el hotel? o en vez de construir, debería haber dicho transformar esos edificios en hotel? porque si finalmente los tiran...es para alucinar vaya, alfinal no se que leches va a quedar en pie de Barcelona, los edificios declarados "monumentos" y poco más no? como si el entorno no tuviese nada que ver...y no valiese nada! Assssquiiiito me da la política urbanística contemporánea...asquiiiiiiiiiiito!

^^ Si es fa, serà conservant els edificis... però no per voluntat dels polítics, sinó per pressió veïnal :)

Parcs, edificis de disseny i un palau de congressos, idees per a la nova Vilanova
Set equips d'arquitectes exposen a Neàpolis les seves propostes d'urbanisme per a l'Eixample Nord

Parcs a la llera dels torrents, edificis singulars, un palau de congressos, horts comunitaris, equipaments alineats a la ronda Ibèrica, casetes unifamiliars, una estació ferroviària, un hospital i una escola. Aquests seran alguns dels trets característics que podrà tenir l'Eixample Nord, un ampli sector urbanístic de més de 100 hectàrees que es desenvoluparà de manera gradual i que donarà cabuda també als drets d'edificació derivats de la platja Llarga. Des d'ahir, s'exposen a Neàpolis les maquetes de set equips redactors que han projectat el futur de l'Eixample Nord i que participen en un concurs d'idees que es resoldrà a finals de novembre.

Una exposició dóna a conèixer des d'ahir les propostes d'ordenació de l'Eixample Nord que fan set equips redactors a partir de les demandes extretes d'un procés participatiu amb entitats, agents econòmics, polítics i infants. Els urbanistes tenien l'encàrrec de recollir el màxim de recomanacions i d'interpretar l'àrea residencial estratègica que inicialment s'havia de desenvolupar al sector i que finalment ha quedat descartada. Així, han sortit set propostes per a la Vilanova del futur que tenen en comú la inclusió de parcs i zones verdes i la visió lineal de la ciutat a partir de grans eixos, siguin comercials, viaris o d'equipaments. De fet, un dels elements comuns de totes les propostes és la creació de dos grans parcs al voltant dels dos torrents que flanquegen les empreses, els equipaments i els habitatges. Només una de les propostes s'aventura a situar al centre de l'Eixample Nord el parc i uneix els habitatges a la part de ciutat ja consolidada. Aquest equip ha pensat l'Eixample Nord com una oportunitat de connectar els diferents espais ambientals del territori, des de la platja Llarga i el corredor biològic de la Millera fins al Parc Natural del Garraf.

Una altra de les propostes que els urbanistes han posat sobre la taula és la concentració d'equipaments al llarg de la ronda Ibèrica, que és on havien de situar de manera forçosa l'estació de trens de la futura línia orbital i els serveis hospitalaris. Al marge d'això, també es proposa la concentració de les empreses al llarg del traçat de la variant.

De manera més anecdòtica, les diferents propostes inclouen en el nou sector de la ciutat elements que donarien trets més característics, com ara edificis singulars o de disseny, un sector reservat als horts comunitaris i la projecció d'un palau de congressos i d'un centre cívic.

I un dels equips ha plantejat la possibilitat de reservar un espai per a les cases unifamiliars, si bé és una possibilitat pràcticament descartada pel que representa urbanísticament, per la dificultat de fer rendible econòmicament el projecte i de recol·locar l'edificabilitat dins del mateix sector.

En aquest sentit, el regidor d'Urbanisme, Joan Martorell, ha explicat que l'objectiu del concurs i del procés participatiu previ és «recollir idees per generar un seguit de reflexions de futur» que permetin dimensionar el creixement de la ciutat en més de 100 hectàrees, tot i que en un llarg termini que pot ser de 20 o 30 anys. «Els equips han fet propostes sobre els equipaments que es necessitaran, com hauran de ser la mobilitat, els espais públics, els habitatges; han donat solucions d'aprofitament energètic, i han tingut en compte el respecte a la identitat de ciutat, és a dir, dels espais catalogats com a masies», apunta Martorell, que considera que l'Eixample Nord és una «oportunitat» per a Vilanova si es parteix «d'un desenvolupament harmònic i en diàleg amb la ciutat».

Sigui com sigui el futur de l'Eixample Nord, el seu desenvolupament s'haurà de fer de manera gradual i haurà d'anar incorporant els drets d'edificació derivats de la platja Llarga, que representen 4 de les 105 hectàrees del sector i que no serà necessari que estiguin concentrades en un sol indret.

El procés continua
L'exposició, titulada Junts imaginem l'Eixample Nord, es podrà veure fins al 31 d'octubre, però dos dies abans es farà un taller de contrast amb les persones que van participar en els tallers Futurs possibles per a VNG. La finalitat serà confirmar que les idees que s'hi van recollir el febrer passat han estat aplicades en les propostes. Per la seva banda, el jurat del concurs d'idees donarà a conèixer a finals de novembre el veredicte, tot i que el guanyador del concurs no serà necessàriament qui elabori el pla parcial de l'Eixample Nord, ni la maqueta triada serà físicament el futur del sector, ja que serà el ple municipal qui tindrà l'última paraula.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/95443-parcs-edificis-de-disseny-i-un-palau-de-congressos-idees-per-a-la-nova-vilanova.html

Enllaç a la pàgina de l'ajuntament de VNG sobre el pla: http://www.vilanova.cat/jsp/noticies/detall.jsp?id=69888728

El document (PDF, no hi ha renders ni plànols XD): http://www.vilanova.cat/doc/doc_60923217_1.pdf

El passeig més desitjat
Sitges estrena el passeig Balmins, un itinerari paisatgístic per als vianants projectat des dels anys noranta

http://www.elpunt.cat/imatges/28/27/alta/780_008_2827888_69cccc669e5b3b385d6a96f8d89f6606.jpg

Inauguració sota la pluja. El mal temps va impedir disfrutar del passeig Balmins durant l'acte d'inauguració oficial, ahir al matí. No obstant això, el nou itinerari té una altra oportunitat per lluir en una altra inauguració, en aquest cas popular, el 14 de novembre.

Potser la pluja va frustrar que fos la inauguració més lluïda, però no va poder impedir que fos de les més esperades. Després de més de quinze anys d'expectació, representants de l'Ajuntament de Sitges i del Ministeri de Medi Ambient van inaugurar ahir el passeig Balmins, l'itinerari paisatgístic que uneix Sant Sebastià amb l'Aiguadolç. El projecte ha permès recuperar l'antic camí de les Vinyes amb un recorregut de terra i baixos murs de pedra per al gaudi dels vianants. El nou passeig permet recórrer a peu els quatre quilòmetres i escaig que separen Terramar i l'Aiguadolç.

Adjudicades el maig del 2008, les obres van acabar a l'estiu, si bé fins fa poc unes tanques metàl·liques hi impedien, a mitges, el pas. L'actuació també ha permès remodelar l'entorn de l'ermita de Sant Sebastià –anteriorment ocupat en part per un aparcament–, i ha servit per crear una plaça pavimentada que ha de fer les funcions d'àgora, és a dir, d'espai cívic de trobada. El projecte, a càrrec del Ministeri de Medi Ambient, ha costat uns tres milions d'euros, als quals cal sumar 300.000 euros més amb motiu d'unes obres d'adaptació de la zona per a persones amb problemes de mobilitat.

L'obra «segueix la línia del Ministeri de recuperar la façana marítima per als ciutadans» a través d'una actuació que s'ha «integrat en el paisatge», segons el secretari general del Mar del Ministeri de Medi Ambient, Juan Carlos Martín.L'alcalde de Sitges, Jordi Baijet, va recordar que el projecte data d'entre els anys 1991 i 1993, i va assegurar que des que el PSC va entrar al govern, fa sis anys, l'Ajuntament no ha trobat «problemes» per tirar endavant les obres. «Ara tenim un altre gran passeig, hem posat en valor l'ermita de Sant Sebastià i el cementiri, hem recuperat un itinerari», va assegurar Baijet.

El que no van aclarir ni el govern local ni el ministeri és què passarà amb el restaurant El Vivero, situat a peu de costa des dels anys seixanta, que té una concessió administrativa de l'Estat encara no esgotada. La permanència, o no, del restaurant a la zona és un dels factors que han alentit el projecte durant aquests anys. «L'Estat, si fos necessari, podria rescatar la concessió. Ho abordarem si és necessari», va dir Juan Carlos Martín. Per l'alcalde, la situació del restaurant «no ha estat mai motiu de conflicte».

El secretari general del Mar també va assegurar que pròximament «es donarà més contingut» al conveni signat entre la direcció general de Costes i l'Ajuntament de Sitges per coordinar els projectes que afecten el passeig marítim del municipi. Entre les propostes en què s'ha de treballar destaca el projecte l'estabilització de la sorra a les platges del municipi, un dels problemes que Sitges té pendents de resoldre. Després d'aconseguir el passeig Balmins, treballar en l'estabilització serà una de les prioritats, segons Jordi Baijet. La falta d'interès del govern per desenvolupar aquest conveni va ser motiu de crítica del grup de CiU al juliol.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/95446-el-passeig-mes-desitjat.html

Aquesta platja no és nudista?

^^ No en tinc ni idea. Mai he estat per aquesta zona de Sitges. :dunno:

pero aixo no es a una platja gay¿

Pel que em va dir un amic meu sobre les platjes de Sitges (perquè havia estat a la platja de l'home mort), crec que és tota una platja nudista però que hi ha un cantó on es posen els heterosexuals i un altre els homosexuals, l'únic que no recordo quina platja era, però pel nom em sona que és aquesta.

pero aixo no es a una platja gay¿

és la platja entre el cementiri i aiguadolç, penso que si que és gai i nudista

El pla de millora urbana de Dalt la Vila s'aprova malgrat l'oposició dels veïns
El govern reitera que no hi ha projecte per obrir el nou vial

Tal com estava previst, l'equip de govern (PSC, CiU i ERC) va aprovar desestimar les més de 400 al·legacions presentades pels veïns de Dalt la Vila per evitar que el planejament urbanístic de la zona inclogués l'obertura d'un vial que enllaçaria el carrer de les Termes Romanes amb el de Sant Felip i d'en Rosés. El govern va reiterar que no hi ha cap projecte.

L'obertura del vial que ha de travessar els carrers de Fluvià i Lladó, al nucli antic de Badalona, ja apareixia en planejaments urbanístics anteriors. Aquest és un dels arguments que el regidor de Cultura i Patrimoni Cultural del consistori badaloní, Mateu Chalmeta (ERC), va fer servir durant el ple municipal de dimarts per defensar la que es coneix amb el nom d'unitat d'actuació número 1 del pla de millora urbanística de Dalt la Vila. Chalmeta va reiterar el fet que es tracta «només d'un planejament i no hi ha cap projecte urbanístic sobre la taula». En la mateixa línia es va expressar el primer tinent d'alcalde, Ferran Falcó (CiU), que es va mostrar satisfet del treball fet per l'equip de govern. «Hem sabut fer un esforç de rectificació i ara només queda una unitat d'actuació que no acaba d'agradar als veïns», va explicar, alhora que assegurava que es mantindrà «el compromís de diàleg encara que al final les postures no siguin coincidents».

Dionís Orrit, veí afectat per l'obertura del vial, i Isabel Brugué, representant de l'associació de veïns de Dalt la Vila, van manifestar la seva «decepció» pel rebuig de les al·legacions presentades i van assegurar que el planejament «posa fi a la trama medieval de carrers del barri». El fet que el vial projectat enllaci amb un carrer que queda tallat per l'autopista i que no estigués inclòs en el planejament urbanístic aprovat inicialment l'any 2007 va donar arguments als partits de l'oposició per rebutjar-lo.

Carles Sagués (ICV-EUiA) va demanar que s'acceptés la petició veïnal. «Si vam ser capaços d'admetre tota una sèrie de modificacions que generaven rebuig veïnal, no veig per què no es pot incloure ara aquesta al·legació», va dir Sagués. El Partit Popular va qualificar d'«equivocació» mantenir l'obertura del vial, que, en paraules del regidor Miguel Jurado, «no beneficia ningú». L'alcalde, Jordi Serra (PSC), va tancar la discussió rebutjant qualsevol «interès ocult de fer un aparcament» i va assegurar que el pàrquing «no es farà mai sense l'acord dels veïns».

Els impostos, congelats
Les ordenances fiscals per l'any vinent van superar el tràmit del ple amb el vot contrari del PP, que va acusar l'equip de govern de «mentir i incomplir els compromisos adquirits amb veïns i sindicats». El president del grup municipal del PP, Xavier Garcia Albiol, va assegurar que en els acords previs signats s'especificava que l'increment mitjà pel 2010 seria com a màxim el de l'última dada coneguda de l'IPC de Catalunya en el moment de tramitar l'expedient en el ple. «L'equip de govern ha canviat de parer quan ha vist que l'IPC de setembre era negatiu i ara es nega a complir el pacte i abaixar els impostos», va reiterar el representat popular, que en el ple anterior ja havia demanat una rebaixa fiscal del 3% pel 2010, que va ser rebutjada per la resta de grups municipals. El regidor d'Hisenda del consistori badaloní, Francesc Serrano (PSC), va explicar, tal com ja havia fet en la sessió d'audiència pública, la congelació d'impostos municipals, taxes i preus públics i la creació d'una sèrie de bonificacions destinades a les persones amb dificultats econòmiques, tant empreses com particulars. Carles Sagués (ICV-EUiA) va justificar l'abstenció del seu grup i va destacar que les bonificacions «podrien haver estat més ambicioses».

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/97660-el-pla-de-millora-urbana-de-dalt-la-vila-saprova-malgrat-loposicio-dels-veins.html

Remodelació de l'Avinguda de Roma:

http://w3.bcn.es/fitxers/premsa/091029notapremsaavroma.864.pdf

Les obres del pas subterrani cap a la platja de Vilassar trigaran un any més

http://www.elpunt.cat/imatges/28/41/baixa/780_008_2841458_8fa4eeb95a6e2bd4d590d4b32f8c1ad3.jpg
L'actual pas només travessa la carretera.

Els veïns de Vilassar de Mar hauran de continuar demanant permís als treballadors de Renfe per travessar des del nucli urbà fins al passeig Marítim, com a mínim durant un any més. Les obres per construir un pas inferior, que salvi les barreres de la carretera i les vies del tren, havien de començar aquest estiu, però actualment el projecte encara es troba en fase administrativa.

Concretament, el Ministeri de Medi Ambient ja ha posat a licitació l'obra, però l'expedient és ara al calaix de les oficines d'Adif, que ha de donar-hi el vistiplau. Si la companyia ferroviària no hi dóna llum verd, no es pot començar a treballar sobre el terreny ja que el pas passa per una zona propietat d'Adif i, a més, per executar el projecte s'haurà de tallar la circulació de trens durant alguns moments puntuals.

En una carta pública que recentment ha publicat l'alcalde del municipi, Joaquim Ferrer (CiU), el batlle calcula que les obres no començaran fins d'aquí a sis mesos. Fins al moment, però, l'alcalde ha demanat a Renfe que no prohibeixi el pas per dins de l'estació a les persones que vulguin travessar cap a la platja. El pas subterrani de l'estació és ara per ara, en aquest punt, l'única opció per travessar a l'altra banda de les vies de manera segura. El problema, però, és que des de fa uns anys Renfe ha instal·lat màquines validadores de bitllets i ara els vianants que volen anar a la platja han de demanar permís als treballadors que hi ha a la taquilla.

Tot i que normalment no hi posen cap dificultat, hi ha èpoques en què la companyia prohibeix el pas i els vilassarencs han de caminar quasi mig quilòmetre fins a arribar a l'altre pas del municipi o bé travessar les vies per sobre, amb el risc que això comporta. En vista de les darreres queixes, Ferrer assegura que la companyia ferroviària està alertada i que no hi posarà impediments. «Renfe ha entès que, almenys mentre durin les obres del passeig Marítim que han suposat el tancament de l'accés del pas de la Xinesca, cal obrir el de l'estació», afirma Ferrer. Les obres per allargar el pas inferior (que ara només travessa la carretera) tenen un pressupost d'1,3 milions i comportaran també la construcció de dos ascensors, un a la banda del passeig Marítim i un altre a la vorera de la carretera.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/97978-les-obres-del-pas-subterrani-cap-a-la-platja-de-vilassar-trigaran-un-any-mes.html

Les platges de Barcelona tindran un segon dic submergit per no perdre més sorra durant les llevantades
L'escullera que s'ha construït a la Mar Bella no ha provocat cap impacte nociu a l'aigua

http://www.elpunt.cat/imatges/00/38/alta/780_377_38117_375df47716a75b5188a4fad0b801392b.jpg

El Ministeri de Medi Ambient i l'Ajuntament de Barcelona faran un pas més en la batalla per evitar que el litoral de la ciutat es quedi sense sorra. Arran dels bons resultats que ha donat la construcció d'un mur submergit de protecció a la platja de la Mar Bella, on s'ha constatat que la mesura no ha afectat la qualitat de l'aigua, les dues institucions han acordat aplicar-la també a la del Bogatell. Paral·lelament, al llarg del 2010 es duran a terme actuacions de caràcter més quirúrgic per protegir la sorra del litoral.

És una imatge que es vol esborrar de la memòria. La visió d'unes platges barcelonines escanyades per la pèrdua de sorra quan hi ha la més mínima inclemència del temps va fer que el ministeri i l'Ajuntament acordessin, després d'un llarg estira-i-arronsa, l'adopció d'un seguit de solucions tècniques dràstiques que es condensen en un pla d'estabilització del litoral. Unes receptes que es van començar a aplicar el 2007 i que van comportar la construcció d'un espigó de roques de 170 metres davant la platja de la Barceloneta o la prolongació del dic de la de Llevant. Ara bé, la mesura més radical, i alhora polèmica, consistia en la col·locació de dos autèntics murs sota l'aigua davant les platges de la Mar Bella i el Bogatell per evitar que l'energia de les onades, sobretot en cas de llevantada, provoqués més sagnies de sorra. Finalment, però, les dues institucions van acordar fer-ne només un, el de la Mar Bella, i, en funció del resultat de la prova, instal·lar posteriorment l'altre.

Quatre mesos després que s'hagi enllestit la construcció d'aquest primer espigó submergit, l'Ajuntament ha fet públic un estudi que revela que no només ha ajudat a regenerar la platja, sinó que ha potenciat el seu ecosistema marí. Les anàlisis fetes abans, durant i després de les obres, constaten que la qualitat de l'aigua i els sediments de la Mar Bella no se n'han ressentit. Encara més, la seva flora i fauna s'han enriquit, ja que s'hi han detectat colònies d'algues –una prova inequívoca que l'aigua és permeable a la llum–, peixos –com ara molls– i tres espècies d'eriçons.

Amb aquesta diagnosi a la mà, els governs locals i l'estatal han decidit iniciar les properes setmanes la construcció d'una escullera similar a la platja del Bogatell. A més, es farà una aportació de 750.000 m³ de sorra a les platges barcelonines, i durant el 2010 es repararan més espigons i es duran a terme obres menys agressives (vegeu gràfic) a la resta de platges, com per exemple fer-hi diapasons, una mena de gran braç que s'encarrega de mantenir-les a raser de les escomeses del mar. Amb totes aquestes actuacions, el consistori donarà per conclosa l'any que ve l'execució del pla d'estabilització. Ara bé, la regidora de Medi Ambient, Imma Mayol, ja va advertir ahir que, en cas de llevantada, serà inevitable que les platges continuïn perdent sorra –com va passar fa pocs dies a la Barceloneta– tot i que amb un volum i intensitat molt menors al de temps enrere.

Menys brutícia i més sancions a guinguetes
Coincidint amb la presentació de les últimes actuacions del pla d'estabilització, l'Ajuntament de Barcelona va fer ahir un balanç de la campanya d'estiu a les platges, que ja s'ha donat per acabada, tot i que el bon temps que fa podria fer pensar el contrari. Com a conclusió, es pot destacar que s'ha reduït notablement (un 59%) el volum de deixalles recollides a l'aigua en comparació amb el 2008, mentre que la brossa extreta de la sorra ha experimentat un descens més moderat (un 6,8%). Per contra, el nombre d'expedients sancionadors tramitats a les guinguetes ha passat de 14 a 38. La majoria, per excessiva ocupació de l'espai públic o per fer massa soroll. La Guàrdia Urbana va cursar també un total de 3.281 denúncies administratives per venda il·legal de begudes i aliments, una dada lleugerament inferior a la del 2008.

Més xifres. El nombre de serveis prestats per la Creu Roja ha augmentat de mitjana un 24%, ja siguin actuacions de caràcter preventiu –de 3.613 s'ha passat a 7.492–, assistències –de 5.531 a 5.573– o les evacuacions i rescats –de 129 a 225–. Finalment, cal destacar també que un 99,5% de les anàlisis realitzades per l'Agència Catalana de l'Aigua van atorgar una qualificació d'«excel·lent» a les aigües de les set platges barcelonines.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/98011-les-platges-de-barcelona-tindran-un-segon-dic-submergit-per-no-perdre-mes-sorra-durant-les-llevantades.html

Remodelació de l'Avinguda de Roma:

http://w3.bcn.es/fitxers/premsa/091029notapremsaavroma.864.pdf

Quedarà molt bé!, actuacions com aquesta m'encanten.

Home... en el millor dels casos pot sortir com l'Av. Tarradellas i en el pitjor com la part baixa de la Meridiana. Evidentment també hi plantaran parcs per nens de qualsevol manera allà al mig. Bé, tampoc està malament.

m'agrada la reforma , queda tot molt ample y maco , a mes els jocs infantils sempre donen vida

A mi també m'agrada la reforma, ben pensat.

Uf... cada vegada que penso que vag plantejar-me fer el projecte final de carrera reurbanitzant aquesta avinguda :(.

Veig que el fanal model Prim encara es vigent jajaja.

A10

Els treballs crearan una ‘nova’ avinguda de Gaudí
La via entre la Sagrada Família i l’hospital es convertirà en un eix turístic clau

Diuen les males llengües que el gir de 45 graus respecte a la trama de l’Eixample que dibuixen els edificis de l conjunt de l’Hospital de Sant Pau obeeix a un intent de Lluís Domènech i Montaner de trencar amb una ortogonalitat que li desagradaba profundament. El cert és que aquest gir s’alinea a la perfecció amb l’avinguda de Gaudí, l’obliqua via que uneix el recinte exhospitalari amb el temple de la Sagrada Família. La icona gaudiniana i el recinte més gran del modernisme. Raons més que suficients per convertir el passeig en un no parar de turistes amb la càmera a punt de disparar. La taca de màxima centralitat, que en l’actualitat finalitza a la Sagrada Família, s’estirarà, així, fins al recinte modernista.

El canvi d’usos i la reforma arquitectònica faran sortir de l’ostracisme el tresor modernista que l’ús hospitalari ocultava. Així mateix, a més de recórrer el recinte, els visitants podran visitar el nou centre informatiu i d’interpretació del modernisme que s’aixecarà al pavelló de Sant Jordi.

RECINTE AMB VIDA
Però la centralitat no solament s’afirmarà amb els turistes. La nova vida que adquiriran els pavellons també ajudarà a crear-la. Els edificis, segons explica la delegada de la Molt Il·lustre Administració (MIA) en el projecte Nou Sant Pau, Gemma Sendra, acolliran un «clúster d’organitzacions» relacionades amb el Mediterrani, per un costat, la universitat de les Nacions Unides (al pavelló de Sant Manuel), per l’altre i, a més a més, una biblioteca (al d’Administració) i restaurants.

Els passadissos subterranis que uneixen diversos dels edificis es destinaran a exposicions, de la mateixa manera que el pavelló de Sant Salvador, en aquest cas amb mostres lligades al modernisme. A més, segons Sendra, d’aquí a pocs mesos es coneixeran nous inquilins del recinte,
I tot això després d’una reforma conscienciosa, segons l’arquitecte que coordina les obres, Frederic Crespo, en què es primarà la visió dels espais i dels detalls ornamentals que Domènech i Montaner va preveure en el seu projecte i que tant de temps han estat amagats.

http://www.elperiodico.com/edicion/ed091103/cas/carp46/pdf/g033d191h01.pdf

Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=658524&idseccio_PK=1022

La nova Sala Beckett duplicarà el seu espai al 22@


La Sala Beckett/ Obrador Internacional de Dramatúrgia canviarà el seu emplaçament de Gràcia per una nova ubicació al Poblenou que li permetrà doblar la seva superfície i passar dels 1.300 metres quadrats actuals a 2.600. Aquest espai que acollirà el teatre de creació i experimental de la Beckett va ser antigament la Cooperativa Pau i Justícia de l'Ajuntament de Barcelona.




"Ve de Gràcia i arriba al Poblenou". Tal i com ha expressat l'alcalde, Jordi Hereu, aquest és el trajecte que inicia la Sala Beckett/ Obrador Internacional de Dramatúrgia el mateix any del seu 20è aniversari.

Després de tants anys al carrer Alegre de Dalt, la Sala Beckett deixarà el seu reduït emplaçament per traslladar-se al Poblenou, barri amb una centralitat que tendeix a créixer cada cop més en matèria d'equipaments culturals com mostren l'Hangar o la futura Casa de les Llengües de Can Ricart.

Aquest nou emplaçament, situat a l'antiga Cooperativa Pau i Justícia de l'Ajuntament a la cantonada dels carrers Pere IV amb Batista, permetrà a la Beckett doblar la seva superfície passant dels 1.300 metres quadrats als 2.600 que té el solar del Poblenou.

Sales per a l'experimentació i interactuació amb el públic

L'Ajuntament cedirà els terrenys on s'ubicava l'edifici antigament conegut com La Pau a la Sala Beckett i aquesta els convertirà en allò que el seu director, Toni Casares, ha anomenat "casa dels dramaturgs", és a dir, un centre de creació i experimentació per als autors teatrals de la ciutat.

Amb aquesta nova ubicació, la sala continuarà amb la seva filosofia de donar a conèixer el teatre barceloní arreu i fer que el teatre internacional sigui conegut a Barcelona partint sempre d'un arrelament de l'equipament al barri.

Per a aquesta finalitat, la nova Beckett comptarà previsiblement amb una sala gran amb 200 localitats i una altra sala més petita on es presentaran els espectacles de petit format i en procés d'experimentació.

A part, la resta d'espais del teatre s'habilitaran també perquè puguin acollir públic durant els assaigs dels espectacles i aquests es retroalimentin així de la interactuació entre el públic i els espectadors.

Tot i que de moment encara no han començat les obres de remodelació del solar i no s'ha establert cap calendari, el seu director assegura que la sala no cessarà la seva activitat durant el trasllat ja que continuarà a Gràcia o en d'altres espais provisionals de la ciutat fins que no estigui finalitzada la nova seu al 22@.

Un edifici històric

Aquest edifici històric construït al 1924 va permetre als seus socis aixecar pisos, acollir una cooperativa de consum i promoure múltiples iniciatives socials i culturals.

Amb aquest nou projecte que ara comença, es torna a apostar per la cultura i es reprèn així la tradició teatral del barri.





bcn.cat

http://w3.bcn.es/fitxers/home/novasalabeckettg.593.jpg

Sempre que he vist aquest edifici em pregunto perquè el conserven i quin és el seu valor històric... estarà dintre? Perquè la façana sembla la d'un edifici contemporani en obres deixat a mig fer... i després altres edificis que sí que valen la pena van a terra... ¬¬

La web de Bimsa http://www.bimsa.es té un munt d'informació, fotos, documents, etc de la ciutat de Barcelona.

M'ha agradat molt aquest reportatge sobre el viaducte del Guinardó:

http://www.bimsa.es/uploads/images/noticias/antigues_Expo-Guinardo.pdf

però mirant amb calma hi ha molt per aprofitar

La pagesia catalana disposarà d’una casa comuna a Barcelona l’any 2011

• El conseller Llena i Joan Caball han signat el conveni, que regula les relacions entre les parts relatives a les obres de construcció de la Casa de l’Agricultura

• La Casa de l’Agricultura serà un fòrum des del qual es faci arribar al conjunt de la societat les opinions del camp català

• El nou edifici s’ubicarà al barri Pla de Marina, una àrea de Barcelona de nova centralitat

El conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, ha presidit avui la signatura del conveni de promoció i execució d’obres de la Casa de l’Agricultura. El conveni ha estat signat pel conseller Llena en representació del DAR, Joan Caball, com a president de la Fundació Privada de la Pagesia de Catalunya, i Marc Arqué, com a director general de Regs de Catalunya SAU (REGSA). L’acte ha comptat també amb l’assistència de Josep Pere Colat (FCAC), Josep Mª Jové (JARC), Albert Castelló (ASAJA) i Montse Gil de Bernabé (Ajuntament de Barcelona).

L’objectiu del conveni és regular les relacions entre les parts relatives a les obres de construcció de la Casa de l’Agricultura. En aquest sentit, segons el conveni, REGSA promourà i executarà les esmentades obres per un import de 7.629.078 euros i, instarà als Òrgans competents de l’Administració de la Generalitat totes les actuacions administratives necessàries per a la tramitació del projecte i per a l’obtenció de les autoritzacions administratives preceptives.

Durant la signatura del conveni, el conseller Joaquim Llena ha explicat que la Casa de l’Agricultura s’ubicarà en el nou barri Pla de Marina, que és una àrea de nova centralitat de la ciutat. De fet, l’edifici que aplegarà a la pagesia catalana estarà a la vora de la nova Fira de l’Hospitalet, la Ciutat Judicial i altres equipaments i serveis, com la Línia 9 del metro. Llena ha dit que aquest patrimoni de la pagesia es revaloritzarà amb els anys, i que és un model encertat. En dos anys, aquest projecte serà una realitat, segons ha conclòs Joaquim Llena.

La Fundació de la Pagesia de Catalunya és un organisme que es va constituir l’any 2000 amb la finalitat de finalitzar el procés de liquidació de les antigues cambres agràries locals. Aquesta entitat s’encarrega de gestionar de forma directa el fons comú constituït amb els béns, drets i obligacions provinents del procés de liquidació del patrimoni i dels béns que van ser titularitat de les cambres agràries locals o el producte de la seva venda. La Fundació està constituïda per Unió de Pagesos (UP), joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), l’Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA), i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC). La Generalitat de Catalunya té dos representants del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) en el seu Patronat.

Com a objectiu d’aquesta gestió, la Fundació es va fixar la creació de la Casa de l’Agricultura com a lloc on les organitzacions professionals agràries més representatives i les federacions de cooperatives poguessin exercir les seves funcions i serveis, a més a més, d’esdevenir un fòrum des del qual es fes arribar al conjunt de la societat les opinions del camp català.

L’any 2003,el Departament d’Agricultura, la Fundació Privada de la Pagesia de Catalunya, i l’Ajuntament de Barcelona van signar un conveni per a la ubicació de la seu de la Casa de l’Agricultura a la ciutat, segons el qual el consistori barceloní cedia gratuïtament a la Fundació un solar que es destinaria exclusivament a la construcció i instal·lació de la seu de la Casa de l’Agricultura.

D’acord amb aquest conveni, la Fundació, per la seva part, hi destina el producte resultant de la liquidació del patrimoni de les extingides cambres agràries locals, que en l’actualitat és de 4.369.977 euros. Davant de la marca de recursos per culminar la construcció d’aquest edifici, es va acordar que el Govern de la Generalitat implementés les mesures addicionals necessàries per possibilitar la construcció de la Casa de l’Agricultura. Per aquest motiu, s’atorga una subvenció directa de 3.259.101 euros a la Fundació Privada de la Pagesia de Catalunya, per tal de finançar les obres d’edificació, que aniran a càrrec de REGSA.

El passat 15 de setembre el Govern va encarregar a REGSA la construcció de l’edificació de la Casa de l’Agricultura i el 6 d’octubre, el DAR, a través de REGSA, va treure a licitació el contracte per a les obres de construcció d’aquest edifici.

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=f1eef67ae65c4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/3f1e8ed5.jpg

El FAD selecciona tres idees per a un racó de la plaça de Lesseps
El pròxim espai a millorar són els jardins de José Ignacio Urenda

http://www.elperiodico.com/edicion/ED091105/CAT/fotos/epp_nd/carp46/F036D325LH04.jpg
‘BANC JARDINERA’. L’arquitecte Max Hausmann proposa instal·lar
un banc jardinera on el passejant es pugui parar a descansar. La
vegetació provocarà que els límits de la finca es desdibuixin, i farà
la sensació que el jardí s’obre a la placeta.

http://www.elperiodico.com/edicion/ED091105/CAT/fotos/epp_nd/carp46/F036D325LH03.jpg
‘MITJANERA VERDA’. Joan Cané, Carla Rossich i Assaf Dori
presenten una mitjanera verda que es transforma en plaça.
Una nova topografia verda com a espai creat per llistons de
fusta resistents col·locats horitzontalment que s’eixamplin
des del mur.

http://www.elperiodico.com/edicion/ED091105/CAT/fotos/epp_nd/carp46/F036D325LH02.jpg
‘L’ALBEREDA DE LESSEPS’. Amb l’objectiu que aquest racó
es converteixi en un espai de neteja mental, Antón Chacártegui
i David García plantegen un camp d’àlbers que doni la sensació
que es passa per un bosc fins al punt de poder-s’hi parar,
asseure’s i disfrutar.

El FAD ha seleccionat quatre propostes per millorar un espai de la plaça de Lesseps en la sisena convocatòria del concurs Racons Públics, que ha rebut 90 projectes, una xifra rècord.

Els treballs elegits són: Plec, de Gerard Morgui, Jordi Brunés i Àlex Rius, que proposa interpretar l’espai com un escenari on la plaça i la mitgera tenen el mateix tractament; L’Albereda de Lesseps, d’Antón Chacártegui i David García, que planteja plantar-hi una albereda; NovaTOPOverda, de Joan Cané, Carla Rossich i Assaf Dori, que proposa transformar la mitjanera en plaça, i Banc jardinera, de Max Hausmann. En la pròxima convocatòria, el FAD té la intenció de millorar els jardins de José Ignacio Urenda, al Turó de la Peira, a Nou Barris.

Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=659052&idseccio_PK=1022

Durant la signatura del conveni, el conseller Joaquim Llena ha explicat que la Casa de l’Agricultura s’ubicarà en el nou barri Pla de Marina, que és una àrea de nova centralitat de la ciutat.

Barria Pla de Marina?¿?

El nou barri no és diu Marina del Prat Vermell i l'altra "marina" és Marina de Port, no? "pla de Marina" no deu ser el nom del pla de la creació del nou barri?

Hola:

acabo de encontrar unas imágenes interesantes en el blog de la AAVV de Bellvitge:

http://avbellvitge.files.wordpress.com/2009/10/actuacionsbiopolsgg.jpg?w=640

Podeis ver un esquema del futuro Biopol, y un mapa donde se puede ver la futura ordenación de la Gran Via a su paso por Bellvitge.

Más información: http://avbellvitge.wordpress.com/2009/11/05/canvis-al-sud-de-la-gran-via/

Avuí a El País:

Ronda del Mig: la reforma que no cesa
07/11/2009
Más obras en la Ronda del Mig. Tras la desaparición del viaducto del Guinardó, ahora toca el turno de la urbanización de ese tramo, entre las calles de Sardenya y Cartagena. Tendrá la misma sección que las que ya se han reformado: dos carriles de tráfico más dos para el bus, aceras más anchas y arbolado. Los trabajos de urbanización -imagen de la fotografía- durarán aproximadamente un año y medio. Y también obras hacia el otro extremo, entre Via Augusta y Mandri, una reforma que no finalizará antes del primer trimestre de 2011. El objetivo final de la reforma de la Ronda del Mig, concebida como una vía rápida, es dar más espacio al peatón.

http://www.elpais.com/recorte/20091107elpcat_1/XLCO/Ies/20091107elpcat_1.jpg


Interessant veure aquesta zona sense el viaducte... Ha guanyat moltíssim!

Avuí a El País:



Interessant veure aquesta zona sense el viaducte... Ha guanyat moltíssim!

Si, i la gent que hi viu ha guanyat molt, pero en qüestió viaria, el tunel de la Rovira (el que ve d'Horta i desembocava al viaducte) s'ha convertit en un infern en hores punta, ja que a la sortida es troben els semafors i les cues es fan interminables.

Home, ara per ara es guanya en incomoditat i en trànsit caòtic a les hores punta, com diu en takhisis. Però no s'ha guanyat en gaire més, de moment; en tot cas s'ha perdut (el viaducte). Ara caldrà que acabin les obres i adecentin tot per poder dir de debò que hem guanyat més espai ciutadà. :)

Home, ara per ara es guanya en incomoditat i en trànsit caòtic a les hores punta, com diu en takhisis. Però no s'ha guanyat en gaire més, de moment; en tot cas s'ha perdut (el viaducte). Ara caldrà que acabin les obres i adecentin tot per poder dir de debò que hem guanyat més espai ciutadà. :)

Jo, com ja vaig dir una vegada, em sembla una pena haver desmuntat el viaducte. Se li podia haver donat un altre ús i convertir-lo amb un espai urbà amb unes qualitats i un valor afegit molt diferents a la resta de ciutat.

Com a exemple podeu veure un projecte molt interessant que s'està fent a New York del qual ja s'ha obert la primera fase de tres. Es tracta de reconvertir una antiga línia de tren elevada que havia quedat abandonada des de feia anys en un parc urbà. El resultat és força bo i el fet de poder passejar per un parc lineal aixecat 6 metres sobre la rasant del carrer és molt agradable.

http://www.thehighline.org/

Jo, com ja vaig dir una vegada, em sembla una pena haver desmuntat el viaducte. Se li podia haver donat un altre ús i convertir-lo amb un espai urbà amb unes qualitats i un valor afegit molt diferents a la resta de ciutat.

Com a exemple podeu veure un projecte molt interessant que s'està fent a New York del qual ja s'ha obert la primera fase de tres. Es tracta de reconvertir una antiga línia de tren elevada que havia quedat abandonada des de feia anys en un parc urbà. El resultat és força bo i el fet de poder passejar per un parc lineal aixecat 6 metres sobre la rasant del carrer és molt agradable.

http://www.thehighline.org/

El projecte és molt interessant, tot i que la problemàtica de la Highline no s'assembla ni de bon tros al cas del viaducte del Guinardó: la Highline cobreix una distància molt més gran que el viaducte del Guinardó, funcionant com una autèntica passera ciutadana que salva moltes cruïlles i carrers. El cas del viaducte barceloní és molt diferent perquè és molt més curt (res comparable a la Highline) i perquè la problemàtica urbana que hi havia dessota el viaducte també era molt diferent. Si haguéssim tingut, a Barcelona, un cas similar al de Nova York (per magnitud de la problemàtica) també hauria apostat per reformar el viaducte.

El 27% de la inversió de la Generalitat al Vallès és per al perllongament dels FGC
Terrassa, Ripollet, Sant Cugat i Sabadell rebran la major part dels 248,3 milions del pressupost

http://www.elpunt.cat/imatges/28/60/alta/780_008_2860529_38bdf790441a40c3d84beaa0b170bafe.jpg
Les obres de construcció de l'estació dels FCG Vallparaís-UPC a Terrassa. Foto: M.A.L.

Almenys un de cada quatre euros que la Generalitat preveu invertir al Vallès Occidental el 2010 serà destinat al perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) a Sabadell i Terrassa. El pressupost del govern projecta una inversió de 248.3 milions d'euros per a la comarca, una xifra que representa el 7,9% de tot Catalunya. Les principals partides es tornen a repetir, com ara el carril bus i la de vehicles d'alta ocupació (VAO) de la C-58, que s'emporta 25 milions; la construcció del mòdul esportiu al Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat, amb 17 milions; i les obres de reordenació de l'hospital Parc Taulí, amb 12 milions.

La dotació per al tram del perllongament del metro del Vallès a Terrassa, entre les estacions de Terrassa-Rambla i UPC, és la inversió més important que farà la Generalitat l'any 2010 a la comarca. Aquesta obra, que inclou l'acabament de l'estació de Vallparadís-UPC, suposarà una injecció econòmica de 62,4 milions d'euros. Així mateix, s'ha d'afegir el tram de Can Roca i UPC Vallparadís, en què també s'invertiran 2,9 milions, incloent-hi les expropiacions. A Sabadell, la infraestructura i les expropiacions del perllongament suposaran 2,4 milions.

A banda del perllongament del metro del Vallès, la construcció de l'estació dels FGC de Volpelleres de Sant Cugat també s'endurà una partida important: 15 milions d'euros. Un altre gran paquet d'injecció econòmica a la comarca és a través dels ferrocarrils: una quantitat que arriba fins als 11,7 milions d'euros en conceptes tals com manteniment, compra i instal·lació de línies elèctriques, estacions, catenàries, túnels, ponts, maquinària, material, recanvis, investigació i desenvolupament, aplicacions informàtiques, tallers, edificis, mobiliari, construccions de línies i adquisició de vehicles.

Terrassa, Ripollet, Sant Cugat i Sabadell tornaran a ser les ciutats que més diners rebran de la Generalitat. Les dues capitals obtindran una inversió per als hospitals públics. En el cas del Taulí, la partida serà de 12 milions, en obres de reordenació. L'hospital de Terrassa rebrà 5,8 milions en concepte de remodelació.

LES INVERSIONS

Terrassa
Perllongament FGC, 62,4 milions
Ampliació EDAR, 8,5 milions
Ampliació Hospital, 5,8 milions
IES Montperdut, 5,1 milions
CEIP Vapor Cortés, 2,4 milions

Sant Cugat
Nou mòdul del CAR, 17 milions
Estació Volpelleres, 15 milions
Construcció CAP, 4,5 milions

Sabadell
Obres Parc Taulí, 12 milions
5a. fase Arrahona, 2,8 milions
Perllongament FCG, 2,4 milions

Ripollet
Carril bus-VAO, 25 milions

Cerdanyola
Centre direccional, 4,8 milions

Vint-i-quatre escoles
Un total de 24 centres educatius s'acabaran o es començaran a fer l'any que ve a Barberà, Castellar, Cerdanyola, Matadepera, Palau-solità, Rubí, Sabadell, Sant Cugat, Santa Perpètua, Terrassa, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls. Cal fer notar que a Terrassa s'han inclòs partides per a la construcció de l'IES Montperdut i el CEIP Vapor Cortés i el CEIP Jaume I, que ha reivindicat un centre nou. La sanitat també ha estat aquest any una prioritat amb CAP nous com ara el de Lepant de Sabadell, de Palau-solità, Ripollet, Rubí, Santa Perpètua de Mogoda, Sant Cugat o el centre de salut de Polinyà.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/102354-el-27-de-la-inversio-de-la-generalitat-al-valles-es-per-al-perllongament-dels-fgc.html

El 66% dels 34 edificis de la plaça d’Europa, a punt o en obres

• Un estudi preveu 18.700 treballadors i 2.300 milions a l’any quan tot funcioni
• La zona de serveis i pisos de la Gran Via haurà creat 22.300 contractes fins al 2012

Lla punxada immobiliària es nota, però molt menys que en altres grans plans i, en tot cas, el futur és optimista i la millora urbana que ha suposat per a l’Hospitalet és transcendental. Aquesta és la valoració de l’ajuntament de la segona ciutat de Catalunya i de la Conselleria de Política Territorial sobre el macroprojecte de la reforma de la Gran Via i de la urbanització de la plaça d’Europa. Dels 34 grans i singulars edificis de vivendes i serveis previstos en el pla aprovat el 2002, dos terços ja estan a punt o en obres, segons el balanç realitzat ahir. La crisi es notarà, però serà en el ritme de l’ocupació, van insistir el conseller Joaquim Nadal i l’alcaldessa Núria Marín, perquè tot i aquesta situació se segueix avançant i només hi ha un immoble parat per la suspensió de pagaments d’una constructora.
No hi va haver dades més concretes sobre la realitat actual del projecte, excepte que l’ocupació de l’espai per a oficines és del 20%, que dels cinc blocs de vivendes protegides, tres ja estan ocupats i els altres dos ho estaran el 2010 i que aquest any Spanair s’instal·larà a la zona i també s’obrirà l’Hotel Porta Fira al gratacel asimètric i de color vermell de Toyo Ito.

UNIVERSITAT DE BARCELONA
I no hi va haver dades perquè ahir l’objectiu, segons van insistir les dues administracions, era presentar un estudi sobre l’impacte econòmic que hauran tingut totes les obres durant una dècada i la incidència del complex una vegada estigui funcionant del tot, previsiblement a partir del 2012. Les estimacions de l’equip de la Universitat de Barcelona que ha redactat el treball, dirigit pels professors Manuel Artís i Jordi Suriñach, són de gran importància.
Les obres d’urbanització i edificació del que fins fa pocs anys era un espai molt degradat hauran comportat un impacte econòmic total de 1.800 milions i generat 22.333 llocs de treball, segons aquest exercici de prospectiva. La mateixa previsió aplicada al primer any després de la plena ocupació del 48% de vivendes (1.685), 34% d’oficines, 12% d’hotels i 6% de comerços dels 335.400 metres quadrats de sostre edificable, suposa una contribució a la producció valorada en 2.294 milions amb un impacte en l’ocupació de 18.717 persones. Amb el potent entorn de la Fira, el port, l’aeroport o la Ciutat de la Justícia, el futur serà positiu, van insistir una vegada i una altra Nadal i Marín.

Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=660876&idseccio_PK=1022

Generalitat i ajuntament fan un altre pas per portar la reforma al Llobregat

Els membres del consorci que impulsa des del 2002 la reurbanització de la Gran Via a l’Hospitalet, l’ajuntament de la ciutat, la Conselleria de Política Territorial i l’Institut Català del Sòl, van donar ahir un altre pas per continuar el vast projecte. L’alcaldessa socialista Núria Marín va explicar que l’organisme ja ha estudiat la segona fase del pla, la continuació de la cobertura de l’autovia fins al riu Llobregat i el desenvolupament urbanístic, en aquest cas bàsicament per a equipaments, del sòl situat als dos costats de la C-31. Es tracta de 177 hectàrees, el 14% del terme municipal.

L’horitzó se situa en aquest cas a partir del 2020 i amb un inici condicionat, va aclarir Marín, al fet que comencin també les obres de cobertura de les vies de Rodalies en el tram de Bellvitge i el Gornal, un projecte que el Ministeri de Foment va redactar amb uns quants anys de retard i que es podria iniciar al llarg del 2010. En aquesta nova frontera urbanística de l’Hospitalet fins al riu es preveu una altra gran plaça com la d’Europa a la confluència de l’autopista amb la rambla de Marina. L’alcaldessa va insistir que tot i la crisi i les previsions a molts anys vista, «el planejament no es frena i segueix endavant».

Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=660879&idseccio_PK=1022

Barcelona enderrocarà 80 pisos del Raval sud per remodelar tota una illa
El pla tot just s'engega i inclou traslladar el CAP Pere Camps al parc de bombers

http://www.elpunt.cat/imatges/00/38/alta/780_377_38452_9b6551956e7ccb1f9a10e6a4d9c569f7.jpg

Al carrer de l'Om, al Raval sud, hi ha un edifici de 133 pisos, una part dels quals s'enderrocarà: l'Ajuntament projecta eliminar-ne 80, cosa que permetrà obrir un carrer per connectar l'avinguda del Paral·lel amb la de les Drassanes. És una de les principals accions per remodelar una illa sencera del Raval sud, un pla que es va iniciar ahir, amb el conveni que van signar el districte de Ciutat Vella i l'Incasòl. Els equipaments compresos en aquesta illa també canviaran de lloc.

L'illa del Raval sud que es remodelarà a fons és la que hi ha entre el carrer de l'Om, el carrer Nou de la Rambla i l'Arc del Triomf, i l'avinguda de les Drassanes. A la banda que dóna al carrer de l'Om hi ha un edifici amb 133 habitatges de promoció pública, començat als anys setanta pel Ministeri d'Obres Públiques i traspassat –en obres– a l'Incasòl a principi dels vuitanta. De fet, el 1988 aquest edifici va acollir els reallotjats afectats per l'enderroc de les illes del carrer de Sant Ramon i del carrer de Sant Honorat, per l'obertura de la Rambla del Raval. Ara, alguns d'aquests veïns viuran un segon reallotjament, per una acció amb similituds amb l'obertura de la Rambla del Raval. El districte de Ciutat Vella planteja l'enderroc de 80 dels 133 pisos, aprofitant que es pot enderrocar «netament una part de l'edifici sense afectar l'altra», va assenyalar la regidora Itziar González. «Aquest edifici era més una barrera, al llarg dels anys ha produït molts problemes i el Paral·lel i la Rambla del Raval necessiten una millor connexió», va precisar. L'enderroc dels pisos permetrà allargar el carrer de Sant Bertran fins a l'avinguda de les Drassanes, de manera que l'avinguda de les Drassanes i la del Paral·lel tindran una nova artèria d'unió. L'edifici que es mantindrà dempeus, amb alguns retocs, haurà de «quedar amb una forma més sostenible socialment i per als veïns». Els equipaments existents a l'illa (casal d'avis, escola bressol i una oficina de planejament familiar) es reubicaran. El puzle es completa amb el trasllat del CAP Pere Camps, ampliat, al parc de bombers de Drassanes. El seu trasllat deixarà espai per fer més pisos públics. Aquesta caserna de bombers es tancarà quan s'obri el nou parc de bombers del Port, que serà el que donarà servei a Ciutat Vella, les obres del qual van començar el juny passat.

El procés de remodelació va començar ahir amb la signatura d'un conveni entre el districte i l'Incasòl. Paral·lelament a la tramitació dels canvis de planejament –que duraran uns vuit mesos– per propiciar la reforma, l'Incasòl començarà a trobar veí per veí per analitzar i acordar «on vol ser reallotjat dins el parc d'habitatges públiques que hi ha al districte». Els 80 pisos afectats signifiquen el reallotjament de 75 famílies. Segons González, ara comença un procés d'acompanyament als veïns afectats per garantir-los un reallotjament no traumàtic dins el districte. Encara no s'ha fixat cap calendari.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/103129-barcelona-enderrocara-80-pisos-del-raval-sud-per-remodelar-tota-una-illa.html

Magnífica nova web sobre les obres a Barcelona ciutat:

http://w3.bcn.es/fitxers/premsa/091116presentaciocampanyaobres.198.pdf

http://www.bcn.cat/obres/

:D :D :D

^^ D'una banda, és una bona notícia (si van actualitzant el web i realment informen enlloc de fer propaganda, és clar).

De l'altra, m'ha fet gràcia que al PDF surti com a exemple les obres del dipòsit fluvial del carrer Comte d'Urgell... Precisament una amiga meva hi viu, allà, i n'està tipa de les obres contínues i inacabables que hi fan, a més que quan tapen una rasa al final de l'obra ja l'obren de nou la setmana següent per a fer-hi una altra cosa... És un dels millors exemples que podien haver escollit per al PDF. :lol:

El govern de Montilla invertirà l'any vinent a Barcelona 521 milions d'euros
El PSC afirma que la capital i el seu entorn no reben un tracte de favor en detriment de la resta del país

Als 801 milions d'euros que l'Ajuntament de Barcelona dedicarà l'any vinent a inversió directa a la ciutat –inclosos els 140 milions de la segona edició del pla de Zapatero– el govern de la Generalitat hi ha afegit en el seu projecte de pressupostos per al 2010 521 milions més, un 6,31% més que en el present exercici. L'executiu de Montilla comparteix amb el d'Hereu la idea que la capital catalana necessita l'esforç combinat de les dues administracions per ser el motor que tregui el país de la crisi. El PSC, però, va destacar ahir que aquesta coincidència no vol dir que els barcelonins rebin més diners públics que la resta de catalans.

La retallada de més del 20% –de 1.028 a 801 milions d'euros, comptant en tots dos casos el fons extraordinari procedent de l'Estat– en la inversió pressupostada per l'Ajuntament de Barcelona pel 2010 resultarà parcialment compensada per un increment en la despesa que els diferents departaments del govern de la Generalitat faran l'any vinent a la ciutat. El comptes que ha elaborat l'executiu de José Montilla, que demà i dijous hauran de superar al Parlament el debat d'esmenes a la totalitat, inclouen un increment del 6,3% en les inversions a la capital catalana, de 489,9 milions en el 2009 a 520,9 l'any vinent. Sumant l'esforç de totes dues administracions –les quals han hagut de recórrer a l'endeutament per compensar la gran davallada en els seus ingressos–, Barcelona disposarà a partir de gener de 1.322 milions en la seva particular lluita contra els efectes de la crisi, un 14,8% menys dels recursos disponibles enguany. La diputada i secretària de coordinació parlamentària del PSC a Barcelona, Rocío Martínez Sampere, va assenyalar ahir la plena coincidència entre els governs tripartit i bipartit respecte a les prioritats d'inversió a la capital catalana: «La recuperació econòmica i les polítiques socials.» Pel que fa a la sortida de la recessió, la Generalitat posarà l'èmfasi en la millora de les infraestructures i en el desenvolupament d'un nou model productiu basat en una educació de qualitat i en la investigació i el desenvolupament tecnològic. I respecte als serveis ciutadans, l'executiu de Montilla es concentrarà en la construcció d'equipaments planificats conjuntament amb el consistori. En la relació d'actuacions de la Generalitat a Barcelona, a banda de les grans mesures que se sintetitzen en la columna adjunta, destaquen la construcció de cinc escoles d'educació infantil, de sis instituts, de quatre centres d'assistència primària i de cinc residències i centres de dia per a la gent gran. Martínez Sampere, però, va tenir un interès especial a subratllar que l'increment de les inversions del govern català a la capital i als municipis del seu entorn –la comarca del Barcelonès ha passat de rebre 439 milions l'any 2003 a percebre'n 1.619 en l'exercici que ara s'acaba– no s'ha produït en detriment dels diners destinats a la resta del país. La diputada va apuntar que des del 2004 i fins al 2008 els barcelonins han rebut de la Generalitat una mitjana anual de 450,27 euros, contra els 405,24 euros que han correspost a cada català. Al Segrià (Lleida) aquesta estadística és de 532,31 euros per habitant, mentre que el Gironès (Girona) es queda en 440,06 i el Tarragonès (Tarragona) cau fins als 251,07 euros. Els més beneficiats han estat els residents al Pallars Sobirà, amb una inversió per càpita de 2.625,72 euros entre el 2004 i el 2008.

LES GRANS ACTUACIONS

Perllongament de l'L-5 de Ferrocarrils Metropolitans de Barcelona
49.095.000 euros

Execució de les obres de l'intercanviador de la Diagonal (metro-FGC)
41.245.000 euros

Inversions en edificis. Departament d'Educació
38.062.027 euros

Remodelació de l'hospital Clínic
32.482.050 euros

Carril bus-VAO C-58
25.000.000 euros

Bloc quirúrgic, crítics i nucli de comunicacions Hospital General de la Vall d'Hebron
11.523.000 euros

Ampliació i millora de l'alimentació elèctrica de l'L-4 del metro
10.215.000 euros

Adquisició immoble Parc Sanitari Pere Virgili mitjançant cens emfitèutic
8.014.866 euros

Inversions estructura Fundació Universitat Oberta de Catalunya
6.681.558 euros

Nova seu de la Filmoteca de Catalunya
6.180.000 euros

Hospital Sant Pau. Renovació i millores estructurals
4.195.279 euros

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/104811-el-govern-de-montilla-invertira-lany-vinent-a-barcelona-521-milions-deuros.html

La Generalitat es compromet a invertir 126 milions al Barcelonès Nord el 2010
ERC torna a reclamar la participació de l'òrgan català en el manteniment de la serralada de Marina

Els pressupostos de la Generalitat per a l'any 2010 reserven una partida per al Barcelonès Nord d'uns 126 milions d'euros. D'aquests, Badalona s'emporta la porció majoritària del pastís, amb prop de 90 milions (70 dels quals aniran a parar a la prolongació de la línia 2 de metro). També hi haurà diners per a la ciutat sanitària de Can Ruti, per al programa de rehabilitació de Sant Roc i per al parc de bombers de Canyet. La formació d'ERC a Badalona es va mostrar satisfeta amb les inversions previstes, però va aprofitar per reclamar, un cop més, la implicació de la Generalitat en la gestió i el manteniment de la serralada de Marina.

Badalona rebrà l'any que ve una injecció de prop de 90 milions provinents de la Generalitat. La quantitat convida l'optimisme, però és cert que la majoria d'inversions aniran a parar a projectes que estan compromesos des de fa anys i que, segons el calendari anunciat inicialment, ja haurien d'estar enllestits. És el cas de la prolongació de la línia 2 de metro fins al centre de la ciutat, que s'endú ni més ni menys que 70 milions d'euros, i del Centre Residencial d'Acció Educativa (CRAE), que està projectat a la Colina (1,2 milions). El parc sanitari de Can Ruti també es beneficiarà de les inversions del govern català: a l'Institut Català d'Oncologia aniran a parar 3,4 milions, i 6,7 milions més s'afegiran a la reforma de les urgències de l'hospital de Can Ruti. També hi haurà diners per al pla de remodelació de Sant Roc (4,1 milions) i, entre d'altres, per a algunes escoles de la ciutat (la partida més destacada, amb 800.000 euros, anirà al CEIP Baldiri Reixach).

El diputat badaloní d'ERC, Uriel Bertran, va manifestar ahir que les inversions anunciades, sumades a les dels darrers anys, «compensen el dèficit d'inversió que va patir el Barcelonès Nord durant l'etapa de govern de CiU». Bertran va admetre que alguns projectes responen a compromisos incomplerts en els darrers anys, però va apuntar que «caure en el retard no vol dir caure en l'oblit, i això és el realment important». El regidor de Cultura, Mateu Chalmeta, també va ser present en una roda de premsa convocada al local d'ERC (juntament amb el president d'Esquerra a Badalona, Miquel Estruch) per fer referència concreta a la partida de 10.000 euros que està associada a la urbanització del carrer de la Costa. Chalmeta va voler aclarir que caldrà sumar una quantitat més elevada que no es preveu en aquest paquet d'inversions, sinó que sortirà de l'1% que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques destina a projectes que tenen una vessant cultural.

D'altra banda, ERC va aprofitar ahir per reclamar un cop més la implicació de la Generalitat en el Consorci de la Serralada de Marina. Uriel Bertran va recordar que l'exconseller Salvador Milà ja s'hi va comprometre i va anunciar que el grup parlamentari d'Esquerra ha demanat una altra reunió amb la conselleria d'Habitatge i Medi Ambient per reclamar que es porti a terme aquella promesa.

Altres inversions
Per la seva banda, Santa Coloma rebrà 7,4 milions d'euros, la meitat dels quals es destinen a les obres d'ampliació i millora de la residència de la gent gran Ramon Berenguer, que el Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat té al Singuerlín. Prop d'1,5 milions aniran a l'Incasòl, per a la construcció de 84 habitatges protegits al carrer de Valentí Escales, que també s'urbanitzarà com a part d'un projecte urbanístic ambiciós al barri del Fondo i que culminarà amb una plaça i un aparcament soterrani. La Generalitat també reserva 1,3 milions per a la creació d'una nova línia al CEIP Serra de Marina i 932.000 per continuar la reforma de l'institut Numància.

Pel que fa a Sant Adrià, i a diferència d'altres anys, l'aportació que l'any 2010 farà la Generalitat es reserva íntegrament per al procés de transformació urbanística de la Mina. Així, allà s'invertiran 24 milions d'euros que permetran fer 346 habitatges nous en set solars d'aquest barri. El balanç de la Generalitat ignora, però, l'esperança que l'Ajuntament tenia que es reservés inversió per fer un nou ambulatori en aquest territori de Sant Adrià.

Ni un euro per a Montgat
Pel que fa als altres dos municipis de la comarca, Montgat i Tiana, aquests correran sort diferent. La població montgatina és, de fet, l'única del Barcelonès Nord que no apareix ni a la lletra petita de la llista d'inversions que el govern català ha previst per al 2010. A Tiana, la Generalitat reserva 4,3 milions d'euros a fer realitat el nou CEIP Lola Anglada, que s'ha de situar a la Creu de Terme. Aquesta inversió estava emparaulada amb el Departament d'Educació des de feia uns quants anys, però és en el balanç per a l'any vinent que aquesta promesa ja consta per escrit.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/105041-la-generalitat-es-compromet-a-invertir-126-milions-al-barcelones-nord-el-2010.html

Hola? Montgat, Tiana al Barcelonès Nord? O vaig totalment errat... o s'han equivocat a l'article.

El PSC afirma que la capital i el seu entorn no reben un tracte de favor en detriment de la resta del país
:lol::lol::lol::lol::lol:

Hola? Montgat, Tiana al Barcelonès Nord? O vaig totalment errat... o s'han equivocat a l'article.


^^ l'article és correcte:

EL BARCELONÈS NORD, UNA REALITAT EMERGENT

El Barcelonès Nord és un territori comprès a cavall de dues comarques conformat pels municipis de Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs, al Barcelonès i, Montgat i Tiana, al Maresme. S’assenta sobre un espai determinat pel riu Besòs, la costa de llevant i la Serralada de Marina, amb una superfície total de 43,85 km2.

Aquest territori compta amb una població de 380.000 persones, i es configura com una de les àrees més densament poblades de la regió metropolitana (8.664 habitants per km2).

http://www.barcelonesnord.com/

el terme barcelonès nord s'utilitza des de fa temps. Montgat i tiana son 2 pobles que estan al maresme pero no depenen de mataró, sino de badalona tant sanitariament, jutgats, hisenda, transports,...

es que llavors utilitzen malament el nom "comarca" perquè llavors haurien de parlar de "comarca natural" per a diferenciar-ho de la comarca oficial o el Barcelonès estricte.

Cada cop em semblen més inflades les xifres... la corrupció està pels núvols... :(

La Rambla de Terrassa ampliarà les voreres

La rambla d'Ègara de Terrassa lluirà nova imatge a principis del 2011. Així ho ha aprovat l'Ajuntament amb un projecte de reurbanització de la via que ha de començar a executar-se a partir del gener del 2010. La principal novetat serà la supressió d'un carril de circulació en cada sentit, que en deixarà tan sols un per cada banda per on només transitarà el transport públic, les emergències i els vehicles privats en casos puntuals, per entrar als aparcaments.

Les voreres laterals s'ampliaran dels 2,20 metres que fan ara als 4,5 metres d'amplada. El passeig central tindrà 40 centímetres més i farà nou metres d'amplada des del Portal de Sant Roc fins a l'alçada del carrer d'Arquimedes. La remodelació de la via donarà prioritat als vianants. D'aquesta manera, la zona central no es trobarà elevada respecte a la calçada, tot i que es diferenciarà pel tipus de paviment, ja que els carrils de circulació continuaran sent d'asfalt. Encara s'estudia quin dels carrers que donen a la rambla seran de vianants, ja que els cotxes tampoc hi podran transitar.

http://paper.avui.cat/article/ciutats/178177/la/rambla/terrassa/ampliara/voreres.html

La rambla d'Ègara, recuperada el 2011
El tripartit de Terrassa aprova el projecte, que s'executarà l'any que ve i que inclou l'ampliació de voreres i del passeig

http://www.elpunt.cat/imatges/28/80/alta/780_008_2880240_c345d4b20380d054753a6682baa42ef0.jpg
Imatge virtual de com serà la nova Rambla d'Ègara de Terrassa amb les llambordes al passeig central
i les voreres, les llums de LED i els escossells dels arbres amb les paperers.

La urbanització de la rambla d'Ègara, la joia de la corona de la transformació de Terrassa, estarà enllestida a principis del 2011. El tripartit va aprovar ahir en junta de govern els dos projectes de remodelació elaborats pel despatx de l'arquitecta Beth Galí: el primer tram, entre el Portal de Sant Roc i el mercat de la Independència, de 2,18 milions, anirà a càrrec de la Generalitat, i el segon, entre el mercat de la Independència i el carrer Galileu, en costarà 3,21 i els assumirà l'Ajuntament. L'any vinent s'executaran les obres, que tenen un termini d'uns set mesos el primer tram i d'un any el segon. L'ampliació de les voreres laterals a 4,5 metres, del passeig central a nou metres deixant només un carril de circulació seran els trets distintius de l'eix de 23.049 metres quadrats.

Entrant pel Portal de Sant Roc, els terrassencs es trobaran amb la porta de la renovada rambla d'Egara. Uns estendards il·luminats indicaran als vianants que entren en un eix on tenen prioritat per sobre del vehicle. Un cop dins de la Rambla, el més visible per als ciutadans serà l'ampliació de les voreres laterals, que seran de 4,5 metres, semblants a les de l'Eixample de Barcelona. Ara, només tenen 2,2 metres. La nova amplada de les voreres i el fet que només es deixin els fanals com a mobiliari permetrà dinamitzar d'ús comercial, possibilitant que els vianants s'aturin als aparadors o que es puguin posar terrasses.

A més, es passarà dels dos carrils en cada sentit a només un de 3,5 metres d'amplada per on podran transitar el transport públic, veïns, bicicletes i vehicles de càrrega i descàrrega. El passeig central tindrà quaranta centímetres més que ara. Així, serà de nou metres d'amplada, des del Portal de Sant Roc fins al carrer Goleta. Això sí, aquesta estructura canvia a partir del carrer Arquímedes i fins al carrer Galileu, en què només tindrà sis metres. La calçada en sentit nord s'ampliarà a dos carrils de circulació i els arbres passen a estar a prop de la façana.

La fisonomia de la nova Rambla està consensuada a partir del procés de participació iniciat el 2006. En aquest sentit, es reduirà l'asfalt per convertir la rambla en un espai únic i al mateix nivell afavorint la transversalitat del passeig. El paviment de la part central i les voreres laterals estarà format per línies de llamborda prefabricada de formigó combinada en dos colors. Aquestes llambordes s'entrellacen amb altres de les zones per a vianants que ja existeixen. Els passos de vianants no estan pintats sinó que es conformen amb el mateix paviment.

Pel que fa a l'enllumenat, els fanals més propers a la façanes sostindran elements a dos nivells, un a quatre metres orientat a la vorera i un altre orientat a la circulació de vehicles. Al passeig central, s'instal·laran llums de LED a 3,5 metres per donar un ambient domèstic.

Els arbres estan posats de manera aleatòria mantenint el plàtan com a arbre principal. Els escocells dels arbres contindran la il·luminació i les papereres. Pel que fa als carrers adjacents, l'Ajuntament estudia si hi restringeix el trànsit. Per ara, els utilitzarà per a càrrega i descàrrega i posar els contenidors.

L'inici de les obres dependrà de l'arribada de les dues tuneladores a la Rambla, prevista per a mitjan gener i març. Els projectes s'han posat a exposició pública durant 30 dies. Pel que fa al segon tram des del carrer Goleta fins a Galileu, que disposa de 525.000 euros del fons Feder, i el termini d'execució màxim seria un any. Les obres es posaran a licitació en breu perquè comencin a principi d'any i s'executin durant tot el 2010. L'alcalde de Terrassa, va assegurar que les obres aniran «al més ràpidament possible».

«Agradarà a la majoria»
L'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, va admetre que els aspectes estètics són els més difícils de consensuar. Amb tot, va afirmar que «agradarà a la majoria dels ciutadans». Navarro considera que l'eix és «estèticament maco, útil per als usos ciutadans i pràctic per al manteniment». Així mateix, va assenyalar que coincidint amb les obres durant el proper any es tirarà endavant un altre procés de participació, per dinamitzar la Rambla i convertir-la en un eix ciutadà «del qual ens sentim orgullosos que les persones que vinguin a Terrassa el vegin».

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/106728-la-rambla-degara-recuperada-el-2011.html

La crisi fa endarrerir fins l'any que ve la construcció de l'hotel que s'ha d'aixecar al barri de la Mina
Les obres començaran si el sector hoteler es reactiva després de l'aturada

http://www.elpunt.cat/imatges/11/96/alta/780_008_1196979_8ff63496bc0493d919a39de92a7b4d6a.jpg
Una imatge virtual del futur hotel de la Mina.

L'hotel de quatre estrelles que està previst que es construeixi al barri de la Mina de Sant Adrià es podria començar a aixecar durant l'any que ve. Així ho ha assegurat l'empresa hotelera que impulsa el projecte, que culpa l'impacte de la crisi en el sector hoteler del fet que l'edifici encara no sigui una realitat, tot i que estava previst que s'acabés l'any passat. De fet, dependrà de la reactivació de l'activitat hotelera que aquest hotel de divuit plantes i 150 habitacions es pugui estrenar l'any 2011.

La primera previsió era que l'hotel es començaria a construir l'any passat, però això no va passar, i en una segona previsió s'assenyalava l'any que ve com a possible moment per tenir-lo enllestit i estrenar-lo. Però com expliquen fonts d'H10 Hotels, l'empresa que promou el projecte i que és propietària del solar on s'ha d'aixecar l'espai –a la confluència dels carrers Sant Ramón de Penyafort, Llull i Fernández Márquez de Sant Adrià– l'actual situació de crisi econòmica ha dut la companyia a determinar l'any que ve com a primera data per començar les obres de l'espai. Donats la complexitat d'aquest tipus de treballs i el fet que l'empresa encara no ha demanat la pertinent llicència de construcció a l'Ajuntament, tot fa pensar que l'edifici hoteler no serà una realitat a estrenar fins l'any 2011.

Les mateixes fonts de la companyia precisen, a més, que la construcció s'iniciaria l'any que ve si el sector hoteler s'anima després de l'impacte que ha suposat la crisi econòmica. En aquest sentit, H10 Hotels considera que, en els darrers mesos, el mercat hoteler ja està donant símptomes de recuperació en algunes zones del centre de Barcelona, però no precisament allà on s'ha de fer aquest hotel, que oficialment rebrà el nom d'H10 Fòrum Mar.

De tota manera, la companyia ha reiterat el seu suport al projecte i la intenció de fer-lo realitat tal com es va dissenyar ja fa tres anys. «Només hem decidit esperar que la situació econòmica i el mercat hoteler es reactivi. Es tracta d'un projecte molt ambiciós i en què s'ha invertit molt», asseguren des de l'empresa hotelera. En aquest sentit, el nou hotel de la Mina tindrà una imatge futurista i la seva façana estarà feta íntegrament de vidre, tal com el va dissenyar l'estudi GCA Arquitectes, autors, entre altres projectes, dels singulars hotels Arts de Barcelona i Hesperia Tower de l'Hospitalet de Llobregat.

El sostre de Sant Adrià
L'edifici tindrà divuit plantes d'altura i tres de subterrànies, que el convertiran en l'edifici de més altura del barri de la Mina i de tot Sant Adrià si s'exceptuen les tres xemeneies d'Endesa. A les dues plantes subterrànies de l'hotel hi haurà places d'aparcament, salons de convencions, un restaurant i la zona de serveis. A les plantes superiors es distribuiran les 150 habitacions de què consta l'hotel –34 de les quals seran suites–, i un spa, una zona de relax i una piscina. A banda de la seva funció hotelera, l'edifici també podria tenir activitat empresarial, ja que en la redacció del projecte es va preveure que en alguna d'aquestes plantes s'hi habiliti espai per a oficines, que es posaran a la venda.

L'anunci de l'ajornament de la construcció de l'hotel, que serà de quatre estrelles, gairebé ha coincidit amb les obres d'enderroc de la gasolinera que fins fa poques setmanes es mantenia en peu al solar on s'ha d'aixecar l'edifici. D'altra banda, el regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament adrianenc, Joan Callau (PSC), va indicar que una empresa interessada inicialment a construir un edifici d'usos comercials i residencials just al costat del solar d'on s'ha de fer l'hotel ha decidit fer-se enrere, de manera que finalment el projecte no es farà realitat.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/106584-la-crisi-fa-endarrerir-fins-lany-que-ve-la-construccio-de-lhotel-que-sha-daixecar-al-barri-de-la-mina.html

Santa Coloma de Gramenet suspèn tres dels projectes urbanístics impulsats per Muñoz

• Es tracta dels projectes del pla del Singuerlín, el projecte de la CIBA III i l'àrea residencial estratègica dels Safaretjos

L'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, ha anunciat aquest dilluns que l'Ajuntament ha decidit iniciar el procés per deixar en suspens tres dels plans urbanístics impulsats per l'exalcalde Bartomeu Muñoz, detingut en el marc del cas Pretòria, per "cercar consens polític i ciutadà".

Es tracta dels projectes del pla del Singuerlín, el projecte de la CIBA III i l'àrea residencial estratègica dels Safaretjos.

Parlon ho ha dit durant el ple extraordinari que s'està celebrant a instàncies dels grups de l'oposició, que precisament han demanat que s'aturin aquests tres projectes durant el debat generat. PP, ICV-EUiA i CiU també han demanat un canvi en el model de ciutat.

http://www.avui.cat/cat/notices/2009/11/santa_coloma_de_gramenet_suspen_tres_dels_projectes_urbanistics_impulsats_per_munoz_79123.php

Martorell fa coincidir l´inici de quatre obres aquesta setmana
Comencen els treballs de la N-II, la residència, el Centre d'Esport i els seients del camp Torrent de Llops

http://fotos.regio7.cat/fotos/noticias/646x260/2009-11-26_IMG_2009-11-18_23.00.20__F01601R.jpg.jpg
Imatge virtual del futur Centre Integral de l'Esport i la Salut

L'Ajuntament de Martorell ha fet coincidir aquesta setmana l'inici de quatre obres: la reconversió del tram de l'antiga carretera Nacional II comprès entre l'avinguda Vicenç Ros fins a la cruïlla de la carretera de Terrassa, el nou Centre Integral de l'Esport i la Salut, la instal·lació d'una graderia i una marquesina al camp de futbol de Torrent de Llops i els treballs previs per començar a edificar la nova llar d'avis.

L'arranjament del tram de la NII és pressupostat en un total de 949.998,47 euros i el consistori calcula que els treballs finalitzin en cinc mesos. Aquestes obres permetran transformar una via de trànsit en una via cívica integrada dins el teixit urbà. Així mateix, es donarà més importància als vianants que no pas als vehicles, seguint els paràmetres de les altres execucions en aquesta via. El que es preveu és eixamplar les voreres fins a 4,25 metres i plantar-hi arbres de l'espècie til·ler, de fulla caduca, "un arbre que resisteix molt bé les temperatures altes", segons ha informat el consistori. A més, es construiran tres passos de vianants elevats a les dues cruïlles del carrer Rutlla i al capdamunt del carrer del Mur, on es plantaran palmeres que complementaran les plantacions de til·lers.

Les obres de la reconversió de l'antiga NII inclouen, també, la col·locació d'una xarxa soterrada d'enllumenament públic per alimentar les columnes i els braços murals que es preveuen instal·lar en una fase d'execució posterior. A més, es col·locaran connexions a la futura xarxa de reg automàtic dels arbres. També es tindrà en compte la recollida d'aigües pluvials amb embornals als dos costats de la calçada i s'hi col·locaran més bancs i papereres.

Pel que fa al complex esportiu de Torrent de Llops, l'execució de les obres en aquest indret es farà en dues fases. En la primera, es construirà la zona de la graderia prefabricada de formigó armat, el nucli de serveis, magatzems de camp, accessos i nuclis d'escales. En una segona fase, es construirà una marquesina d'una estructura metàl·lica. El total de pressupost invertit en aquesta obra serà de 449.691,62 euros i es calcula que finalitzi en quatre mesos.

L'altra obra relacionada amb l'esport que s'ha començat a portar a terme és el nou Centre Integral de l'Esport i la Salut. Aquest nou equipament municipal serà un complex nou que es construirà a continuació d'on es troba actualment la piscina municipal d'estiu. L'edifici s'emplaçarà en una superfície de 18.157 metres quadrats de superfície, situat al número 53 del carrer Gelida, al barri del Camí Fondo. El Centre Integral de l'Esport i la Salut constarà de planta soterrani, planta baixa i primera planta, i tindrà una superfície útil de 4.500 metres quadrats. L'equipament disposarà de vestidors col·lectius, vestidors tècnics, dues piscines, solàrium, bany de vapor, jacuzzi exterior, hamaques tèrmiques, sala de màquines i fitness, entre d'altres. A més a més, el centre també disposarà de consultori mèdic i sala d'exploració.

Una altra obra que també ha començat, si més no a preparar-se, és la nova residència per a la gent gran. Aquests treballs consisteixen a aplanar el terreny i col·locar les tanques que envolten la zona on s'ubicarà la residència, entre l'avinguda Camí Fondo i el carrer de Sant Esteve Sesrovires. D'aquesta manera, s'inhabilita la zona d'aparcament provisional al mateix terreny on es construirà la residència d'avis. L'Ajuntament està a l'espera de rebre el compromís oficial des del departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat pel qual es fa càrrec del 50% del cost de l'obra, que s'eleva als 7 milions d'euros. De l'altra meitat se'n fa càrrec la fundació Residència Sant Joan de Déu.

Font: http://www.regio7.cat/baix-llobregat/2009/11/25/martorell-coincidir-linici-quatre-obres-aquesta-setmana/55324.html

Algú va veure La Vanguardia d'ahir?? A la pàgina 33 parlava del pla Cerdà i sortia la foto d'una maqueta de 1918 d'una torre de 130 metres i 30 plantes projectat pels nordamericans Howells i Rogers a la plaça Catalunya. Una autèntica passada d'edifici, perfectament ubicable a Nova York per la seva fisonomia i força. Una llàstima... fins i tot diu que l'American Architect el 29 de desembre de 1920 va publicar la notícia sota el títol de "España tendrá un rascacielos".

^^ Vale... acabo de veure que aquesta notícia ja es va posar al Theat de si la plaça Catalunya necessita un canvi... Perdó :lol:

Per la foto és una torre bastant gorda i amb el cap curt.

L'Ajuntament finançarà un mínim d'un 60% de la rehabilitació de pisos a la Barceloneta
Per als pisos protegits, la subvenció serà del 70% i per a les persones sense recursos econòmics pot arribar al 100%

http://www.elpunt.cat/imatges/28/88/alta/780_008_2888489_c27d41340c6ab93cad267bffc64dddac.jpg
Imatge de l'oficina tècnica del pla de barris de la Barceloneta, que es va inaugurar ahir. / Foto: QUIM PUIG.

La Barceloneta afronta una rehabilitació a fons del seu parc d'habitatges. Per fer-ho i aconseguir «una transformació exemplar», en paraules de la regidora de Ciutat Vella, Itziar González, el districte posa un conjunt d'eines en forma d'ajuts a la rehabilitació: en termes generals, l'Ajuntament cobrirà un mínim d'un 60% del cost de la rehabilitació. Aquesta xifra pot arribar al 70% si el pis està catalogat i, en el cas de veïns sense recursos econòmics, el districte cobrirà la totalitat de la despesa. Tot plegat és l'actuació estel·lar del pla de barris de la Barceloneta, l'oficina tècnica del qual es va inaugurar ahir i serà la que oferirà informació i tutelarà els veïns. El pla de barris suposa una inversió de 16 milions d'euros i, d'aquests, 3,3 es destinaran a la rehabilitació d'habitatges

El pla de rehabilitació de pisos a la Barceloneta s'iniciarà a partir que la comunitat de veïns demanin d'acollir-s'hi. Això, malgrat el context de crisi econòmica, no ha de ser un inconvenient, sinó «una oportunitat», a parer de l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. De fet, des que el setembre passat va obrir l'oficina tècnica que ha de capitanejar l'aplicació del pla de barris, ja ha rebut la sol·licitud d'informació sobre el programa de rehabilitació per part de 47 comunitats de propietaris. D'aquestes, 15 ja han demanat a l'oficina tècnica que li faci l'estudi de viabilitat, el primer pas que inicia l'expedient per fer la rehabilitació.

La fórmula que ha plantejat el districte per a la Barceloneta intenta ajustar-se a «les especificitats» d'aquest barri singular. L'oficina tècnica estudiarà «cas per cas» les demandes de rehabilitació de pisos, que abasten la façana i els elements comuns i l'ascensor «si hi ha forat d'escala», segons González. En els casos que no n'hi hagi i que els veïns vulguin l'ascensor, l'oficina tècnica farà la feina de mediació entre les dues comunitats de veïns pertinents.

S'ha de recordar que el decret d'habitabilitat de la ciutat recull els quarts de casa de la Barceloneta com a estructura pròpia, per preservar-los, i reconeix com a habitables aquests pisos de 30 metres quadrats.

«Sense reforma dels habitatges, sense accessibilitat, no hi ha futur», va subratllar l'alcalde, Jordi Hereu, en la inauguració de l'oficina tècnica del pla de barris. Situat al carrer Balboa, l'edifici és la suma de tres quarts de casa de la Barceloneta, l'estructura pròpia del barri.

L'Ajuntament costejarà un 60% de la rehabilitació (fins a 10.000 euros), una xifra que pot augmentar un 10% més (amb el límit de 2.000 euros) en el cas dels edificis amb valor històric. A l'hora de donar les subvencions, s'estableixen un seguit de condicionants: en les finques amb llogaters, les ajudes s'atorgaran a canvi de mantenir les rendes dels veïns i, en les finques amb pisos buits, es donaran només si s'omplen o es posen a la borsa social de lloguer.

Les comunitats de veïns que vulguin acollir-se als ajuts han d'adreçar-se a l'oficina del pla de barris perquè l'equip tècnic visiti l'edifici i valori la intervenció a fer. Un cop es disposi de l'avaluació tècnica i social de l'actuació, la comunitat de propietaris decideix si tira endavant les obres. Un conveni a tres –Ajuntament, comunitat de propietaris i empresa constructora– ha de segellar l'impuls de l'obra i les seves característiques.

El pla de barris de la Barceloneta, en el qual s'emmarca aquest programa de rehabilitació de pisos, té una durada de 4 anys i una inversió de 16 milions d'euros, que serviran per dur a terme 33 actuacions. «En quatre anys haurem capgirat la fragilitat estructural de la Barceloneta», va dir González

PRINCIPALS OBRES
- Actuacions en l'espai públic
- Millores al parc de la Barceloneta, a la plaça de la Maquinista i a la plaça del Llagut
- Urbanització dels carrers transversals
- Remodelació de la plaça Hilari Salvador
- Millora de l'accessibilitat dels equipaments vora del passeig marítim
- Actuacions en l'habitatge
- Rehabilitació i equipament d'elements comuns dels edificis i mediació comunitària
- Actuacions en el medi ambient
- Plaques solars en equipaments municipals i dipòsit d'aigües grises
- Punt verd al parc de la Barceloneta
- Actuacions d'equipament comunitari
- Millores al centre cívic
- Recuperació de locals de planta baixa utilitzats com a estacions transformadores
- Millora dels baixos de la cooperativa Fraternitat

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/108492-lajuntament-financara-un-minim-dun-60-de-la-rehabilitacio-de-pisos-a-la-barceloneta.html

Jo no sé quin interès especial hi ha a manter les ratoneres aquestes que són els quarts de casa... s'haurien d'ajuntar pisos i la gent que no hi pugui viure a una VPO...

Les obres invisibles
La nova web municipal que informa dels treballs que es fan a la via pública de Barcelona obvia projectes de gran magnitud i càrrega simbòlica promoguts pel mateix Ajuntament

Dos avis, amb més o menys gràcia interpretativa, analitzen a peu de carrer una obra. Una imatge que evoca un tòpic, i que serveix de fil argumental a la potent i ostentosa campanya televisiva de l'Ajuntament de Barcelona per difondre una pàgina web –bcn.cat/obres– que ha nascut coixa. Impecable pel que fa al disseny i la navegació, la posada en marxa d'aquest flamant instrument virtual ha permès constatar, però, que presenta forats negres informatius d'una magnitud sorprenent. No hi ha totes les obres, ni tampoc algunes de les més importants. Amb l'afegitó que una part, no pas tots, d'aquests projectes oblidats són costejats pel mateix consistori que omple de contingut la web.

Una ruta aleatòria per la Barcelona esbudellada per les màquines constata aquesta disfunció. Sortim de la plaça de Sant Miquel, concretament des de la mateixa porta de les dependències de l'ajuntament. Allí s'hi estan executant quatre projectes gràcies al pla de Zapatero, pressupostats en més d'1,6 milions d'euros. La web no en diu res. La paradoxa és que totes aquestes actuacions es duen a terme, directament, a l'edifici que és cap i casal de l'administració local. Continuem fins a la plaça de la Mercè, ara mateix en ple procés de substitució del paviment, o la del Duc de Medinaceli, també de cap per avall. Res de res. Anem, doncs, a projectes de més envergadura, com ara l'intercanviador de la Diagonal, la construcció del nou parc de bombers del Poble-sec o la reforma de la plaça de la Gardunya. Sobre el terreny s'hi treballa, sí, però segons la nova pàgina municipal, calma total. El mateix passa a la ronda del Guinardó, on ja s'està urbanitzant la via un cop enderrocat el viaducte, o la confluència dels carrers Ramon Turró i Ciutat de Granada, en ple cor del 22@, amb un panorama de tanques i operaris amunt i avall que colpeix. Fonts municipals han justificat aquestes omissions amb l'argument que la web tot just acaba d'arrencar i, per tant, s'haurà d'actualitzar. Mentrestant, doncs, caldrà continuar confiant en els avis. A ells sí que no se'ls n'escapa ni una.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/108851-les-obres-invisibles.html

El bloc destrossat per l'explosió a Gavà s'enrunarà a partir de dilluns

http://www.elpunt.cat/imatges/28/93/alta/780_008_2893183_ff91e2e8e445e7894f259e93e1708a34.jpg
Aquest és l'estat que presenta actualment el bloc de Ca n'Espinós. Foto: GABRIEL MASSANA.

Dilluns començaran els treballs per enderrocar el bloc de pisos de Ca n'Espinós, a Gavà, que va quedar destrossat per una explosió de gas el 3 de desembre de l'any passat. Ha estat necessari gairebé un any perquè el jutjat d'instrucció número 3 de Gavà hagi practicat les proves pericials pertinents abans de permetre l'enderrocament de l'edifici, on van morir sis persones. El bloc és propietat de l'Institut Català del Sòl (Incasòl), que ja havia adjudicat les obres a l'empresa Control Demeter. Això permetrà que els operaris entrin avui mateix al solar per fer-hi les primeres tasques, i un cop preparat el terreny dilluns començaran els treballs d'enderrocament. Les obres duraran aproximadament tres setmanes.

La notícia de l'enderroc ha estat rebuda de manera ambivalent per l'Ajuntament de Gavà, pel que fa al temps que s'ha demorat la decisió judicial. D'una banda, l'alcalde, Joaquim Balsera, considera «positiu» que el jutjat hagi fet totes les diligències necessàries per determinar les responsabilitats, tot i que encara no hi ha cap imputat. Tanmateix, un any amb el bloc en el mateix estat en què va quedar, amb les intimitats dels pisos a la vista de tothom i el record de la brutal explosió contínuament present per als veïns i familiars, és per a Balsera un fet «lamentable». De fet, l'Ajuntament va autoritzar l'enderroc l'endemà de l'accident i va demanar el setembre passat a l'Incasòl que cobrís d'alguna manera l'edifici per tal d'evitar l'impacte emocional de la visió als nombrosos familiars de les víctimes que viuen al barri. Finalment es va determinar que la despesa era massa elevada.

En l'espai que quedarà al solar que ara ocupa el bloc s'habilitarà un parc amb un element simbòlic que recordi les sis persones que van morir en el fatal accident. Això és el que s'està acordant amb les famílies, ja que les administracions no s'han plantejat en cap moment reconstruir l'edifici per reallotjar els inquilins que hi vivien de lloguer. Les onze famílies que es van quedar sense el pis on vivien –als habitatges construïts per l'Incasòl i gestionats per Adigsa– s'han reallotjat a diferents llocs i la Generalitat, amb el suport de l'Ajuntament, està negociant individualment amb cada família el reallotjament definitiu. Segons explica Balsera, hi ha famílies que volen tornar a Ca n'Espinós però d'altres es reallotjaran a diferents promocions de lloguer que s'han de construir pròximament a Gavà.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/109294-el-bloc-destrossat-per-lexplosio-a-gava-senrunara-a-partir-de-dilluns.html

Els ocellaires de la Rambla hauran de vendre aliments i productes de regal o culturals
L'acord per a la reconversió dels establiments ratifica que només quedarà una parada de venda d'animals de 40 m²

Ja hi havia un acord sobre el què. Faltava concretar el com. L'Ajuntament de Barcelona i el col·lectiu que agrupa els ocellaires de la Rambla han pactat els termes a partir dels quals es reconvertirà l'activitat comercial d'aquestes parades històriques. D'entrada, podran conservar el seu emplaçament actual, amb la perspectiva, però, que més a llarg termini puguin ocupar un altre espai del passeig. Cinc d'aquests negocis, que pertanyen a un mateix propietari, s'agruparan en un únic negoci, que podrà continuar venent animals però d'acord amb uns condicionants molt més servers. Les altres sis parades hauran de vendre productes amb denominació d'origen, productes culturals (llibres, DVD...), entrades, gelats, dolços artesanals o articles de regal.

És una imatge iconogràfica de la Rambla que des de feia temps estava condemnada a l'extinció. L'incompliment flagrant de la normativa per part d'aquestes parades va impulsar l'Ajuntament a iniciar una reconversió d'aquesta activitat que ha portat implícit un llarg procés negociador. Abans d'ahir, els ocellaires, l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona i el districte de Ciutat Vella van arribar a un principi d'acord que, en bona mesura, suposa un punt d'inflexió definitiu, ja que defineix nítidament quin ha de ser el futur comercial d'aquests negocis. Les regles futures del joc, per tant, ja són clares.

De les onze llicències actuals que es dediquen a la venda d'animals, només se'n mantindran cinc. Aquestes, però, que són d'un sol titular, s'hauran d'agrupar en una única parada la qual haurà de tenir una superfície mínima de 40 metres quadrats i complir escrupolosament l'ordenança municipal. Això implica, entre altres coses, que hauran d'estar climatitzades. El tinent d'alcalde de Promoció Econòmica, Jordi William Carnes, va apuntar ahir que si el propietari no garanteix el compliment d'aquests requeriments, haurà d'optar per una altra activitat. De fet, això és el que passarà inexorablement amb les altres sis llicències. Els seus titulars hauran d'escollir, de comú acord amb el consistori, si es dediquen a partir d'ara a vendre productes –alimentaris o no– que estiguin emparats per una denominació d'origen (DO) o d'indicació geogràfica protegida (IGP); llibres o altres objectes d'interès cultural; entrades d'espectacles o museus amb el seu corresponent merxandatge; gelats de qualitat; dolços artesanals o «articles de regal relacionats amb Catalunya i molt especialment amb Barcelona». És a dir, productes de regal.

Adaptar les parades
Aquests canvis obligaran els paradistes a fer un seguit d'adaptacions de caràcter bàsicament tècnic. Unes obres que farà el consistori però que pagaran els paradistes en 60 mensualitats, a raó de 1.000 euros per cada metre quadrat que tingui el negoci. També s'hauran d'actualitzar les taxes de mercat que abonen, que seran de 120 euros per número. Un cop assolit l'acord, que ara haurà de ser ratificat pel consell d'administració de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB), ja només queda pendent concretar quan es farà efectiva aquesta reconversió. L'Ajuntament confia que abans de l'estiu vinent ja estigui completada. Sobre això, cal recordar que la moratòria perquè les parades d'ocells cessin l'activitat expira el 22 de desembre. Però ahir Carnes va explicar que com que ja hi ha fumata blanca amb els propietaris, es donarà més marge de temps per poder fer l'adaptació.

Portabella, «a la càrrega»
Pel president del grup municipal d'ERC, Jordi Portabella, la presència dels ocellaires a la Rambla representava una rèmora que calia corregir. No en va, aquests establiments han traspassat de manera flagrant totes les línies vermelles de la legalitat, amb unes instal·lacions absolutament indignes per als animals. Ja fos com a regidor al govern en l'anterior mandat, o ara des de l'oposició, Portabella ha insistit reiteradament que s'havien de treure d'on eren. Tot i que ha aconseguit el seu propòsit, el cap de files republicà no està del tot satisfet amb el resultat final del procés. Així ho va expressar ahir: «La proposta d'un quiosc de venda d'animals de 40 m² a la Rambla no és l'adequada per una via de passeig que es troba molt saturada i perquè continuarà incomplint els mínims de benestar animal que contempla l'ordenança de venda d'animals.» Reblant el clau, va definir aquesta nova parada com un mamotreto. Una anàlisi que es contraposava amb el que va fer la regidora de Ciutat Vella, Itziar González, que va destacar l'element «dinamitzador» que han tingut aquests establiments per a la Rambla.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/109365-els-ocellaires-de-la-rambla-hauran-de-vendre-aliments-i-productes-de-regal-o-culturals.html

La restauració del canòdrom s'encareix i es retarda 3 mesos

• Les grades estan més malmeses del que es preveia

• Els treballs es prolongaran fins al març del 2010 | El cost total de les obres s'ha incrementat

• El Centre d'Art de Barcelona obrirà les portes l'any vinent

L'antic canòdrom de la Meridiana, en obres des del maig passat, està més malmès del previst. Per aquest motiu, les obres que s'havien d'enllestir al desembre es prolongaran almenys fins al març del 2010. El Centre d'Art de Barcelona haurà d'obrir les portes l'any vinent.

L'Ajuntament ha demanat una pròrroga de tres mesos perquè puguin continuar les obres de restauració de les grades. "Ja s'ha acabat la coberta, però no esperàvem que les grades estarien tan deteriorades", afirma la regidora del districte de Sant Andreu, Gemma Mumbrú. Durant els treballs s'han trobat unes escales que havien estat tapiades i que no es coneixien, i unes construccions no originals fetes posteriorment per a ús del canòdrom, entre altres sorpreses. Tot això farà que les obres continuïn fins a la primavera vinent.

La pròrroga ha obligat a incrementar el pressupost inicial de 3,5 milions, finançats pel pla Zapatero. "Els diners permetran la restauració exterior de l'edifici i fer part de l'interior, però no la seva totalitat. No sabem encara quant s'incrementarà el cost, dependrà dels acabats", afirma un portaveu del districte.

La restauració de l'edifici es va iniciar el maig passat. Durant aquest temps s'ha fet una tria molt rigorosa dels elements que s'havien de conservar, explica Josep Maria Lecea, arquitecte del projecte. Les obres s'han dut a terme respectant l'originalitat i les característiques pròpies d'un edifici que va ser premi FAD el 1963. Un cop acabada la restauració, el Centre d'Art obrirà les portes el 2010 per iniciar un temps de rodatge, però no tindrà activitat plena fins al 2011.

Distribució original

Arquitectònicament, el nou espai conservarà la mateixa distribució de l'edifici original, explica Lecea. L'entrada serà per l'escala original del carrer Concepció Arenal. A la planta baixa hi haurà una gran sala d'exposicions. També tindrà un espai reservat per a magatzems, i unes sales de reunions i de gestió. A la planta superior hi haurà una gran sala, amb un finestral reforçat amb un vidre de doble volum. El bar s'ubicarà a l'ala esquerra i tindrà accés directe des de l'exterior. A la part alta hi haurà una gran marquesina. La planta baixa és la que ha patit més modificacions, amb un nou nivell per aprofitar l'espai. L'edifici tindrà dos ascensors, afirma Lecea.

Els terrenys de l'antic canòdrom i un solar pròxim (les antigues pistes de tenis) han d'acollir serveis per al barri: un casal, una residència per a gent gran, un centre de dia i un aparcament. El planejament d'aquests altres elements s'ha de fer abans que acabi el mandat.

http://paper.avui.cat/article/ciutats/178834/la/restauracio/canodrom/sencareix/es/retarda/mesos.html

Santa Coloma de Gramenet suspèn tres dels projectes urbanístics impulsats per Muñoz

• Es tracta dels projectes del pla del Singuerlín, el projecte de la CIBA III i l'àrea residencial estratègica dels Safaretjos

L'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, ha anunciat aquest dilluns que l'Ajuntament ha decidit iniciar el procés per deixar en suspens tres dels plans urbanístics impulsats per l'exalcalde Bartomeu Muñoz, detingut en el marc del cas Pretòria, per "cercar consens polític i ciutadà".

Es tracta dels projectes del pla del Singuerlín, el projecte de la CIBA III i l'àrea residencial estratègica dels Safaretjos.

Parlon ho ha dit durant el ple extraordinari que s'està celebrant a instàncies dels grups de l'oposició, que precisament han demanat que s'aturin aquests tres projectes durant el debat generat. PP, ICV-EUiA i CiU també han demanat un canvi en el model de ciutat.

http://www.avui.cat/cat/notices/2009/11/santa_coloma_de_gramenet_suspen_tres_dels_projectes_urbanistics_impulsats_per_munoz_79123.php

:bash:

La torre de Mangado a la merda!

http://www.fmangado.com/images/obra/Detalle/Det_749.jpg

http://www.fmangado.com/images/obra/Detalle/Det_750.jpg

http://www.fmangado.com/images/obra/Detalle/Det_751.jpg

http://www.grame.net/fileadmin/Files/Ajuntament/informacio_urb/planejament/Plans/Entramit/PE167_AI/PE167_AI_annex_part2_.pdf

Si el projecte ha d'implicar corrupció i enriquiment d'alguns, està bé que l'hagin suspès. : )

que pena oye.. con la de proyectos chulos que se aprueban cuando semos corrutos.. xD

Si el projecte ha d'implicar corrupció i enriquiment d'alguns, està bé que l'hagin suspès. : )

Wake up!

Quin projecte no porta l'enriquiment d'alguns?

Més de 800 martorellencs inauguren el nou tram central de l'antiga N-II
Les obres estrenades es troben entre el Pont de l'Anoia i l'avinguda de Fèlix Duran

Unes 800 persones, segons l'Ajuntament de Martorell, van assistir ahir a la inauguració del tram mitjà de l'antiga carretera N-II, entre el Pont de l'Anoia i l'avinguda de Fèlix Duran i Canyameras.
En l'acte, l'alcalde del municipi, Salvador Esteve, va assegurar que "hem convertit aquest lloc gris en un passeig que, quan ho vam dir, no ens creia ningú. Fa uns mesos vam estrenar el tram entre el Portal i el Pont d'Anoia, i ho estem aconseguint amb la complicitat de gairebé tothom. Penseu que veient-vos les cares ens reconforta i ens dóna ànims per continuar transformant tota aquesta via". A més, Esteve va dir que "quan haurem acabat tots els trams previstos, tindrem un passeig des de la rambla de les Bòbiles fins al Pont del Diable. Per què fem tot això? Creiem en un poble amb un urbanisme bonic, còmode i on la gent se senti a gust".
Les obres en aquest tram de l'antiga N-II han consistit a eixamplar les voreres, per donar clara prioritat als vianants i s'ha reduït, de quatre a dos, els carrils de circulació dels vehicles. A més a més, s'ha fet una reordenació de cruïlles amb la construcció de dues rotondes: una, d'accés al barri de Can Carreras, i l'altra, d'accés al barri de Buenos Aires. La millora de l'entorn ha consistit en la col·locació de bancs, flors i papereres i seguint el mateix estil que als dos trams executats de l'antiga N-II. El tram comprès entre el Pont d'Anoia i l'avinguda de Fèlix Duran i Cañameras té un cost 1,5 milions d'euros.

Font: http://www.regio7.cat/baix-llobregat/2009/11/30/mes-800-martorellencs-inauguren-nou-tram-central-lantiga-n-ii/57052.html

Wake up!

Quin projecte no porta l'enriquiment d'alguns?

Aixó mateix vaig pensar.

Wake up!

Quin projecte no porta l'enriquiment d'alguns?

No m'he expressat bé. Si el projecte implica corrupció i irregularitats, llavors és millor que es canceli ja que qualsevol iniciativa privada es fa perquè s'hi guanyen €€... però el que volia dir és que si implica actuacions fora de la llei... millor que no es faci. Tots els projectes impliquen que algú hi guanya diners (fins i tot en projectes públics, si es fa mitjançant empreses privades s'obtenen beneficis per la seva feina), però no tots estan tacats per la corrupció. :)

El problema és que sembla que tot el que s'hagi fet a Santa Coloma ha de ser corrupte, i més corrupte mentre més alt sigui l'edifici projectat, i això és una aberració.

En fi, una cosa em queda clara: Patxi Mangado és gafe.

El Passeig [de Sabadell], per passejar
Publiquen la síntesi de conclusions del debat ciutadà. L'eix serà transitable, però no per al vehicle privat

Les molestes rampes de l'aparcament es reobriran fora de l'àmbit i el tram restringit als vehicles privats per les obres es mantindrà en el futur. Fins i tot, entre les idees, s'ha proposat que la càrrega i descàrrega sigui subterrània.

El debat del Passeig és a la recta final. Falta la darrera sessió, el divendres 11 de desembre, en què es debatrà el document de síntesi. Amb algunes setmanes de retard –atribuït a la complexitat d'encaixar l'allau de propostes– el plec de conclusions ja és a disposició dels ciutadans i les entitats, i obert a les aportacions de darrera hora.

Entre les múltiples conclusions del document, de 40 planes, en destaca una de lapidària formulada per la taula d'Urbanisme i Espai Públic: «Hi ha d'haver acord en el fet que no hi ha de passar el transport privat i que el transport públic ho ha de fer ajudat pel tractament i la topografia de la urbanització. Cal que el transport públic sigui com menys agressiu millor per als vianants.» Canvi de paradigma, aprofitant que la pressió circulatòria ha anat minvant des del juliol. Molts comerciants i sabadellencs defensen el dret d'arribar al centre en vehicle privat. Molts altres veïns i ciutadans defensen el dret de passejar i desplaçar-se amb mitjans sostenibles. Propostes de consens: transport públic eficient de pujada i de baixada pel Passeig –una altra incògnita resolta– i millors accessos i senyalització per arribar a una plaça d'aparcament «sense circuits tortuosos».

La síntesi, evidentment, és molt més rica de matisos. La filosofia del projecte és la reurbanització d'un «espai nou» –més aviat una «successió d'espais nous»– sense perdre de vista la història que hi ha al darrere. L'Oficina del Centre també hi trobarà compilades algunes antigues reivindicacions, com ara que el nou disseny enforteixi el conjunt de l'anella històrica. I es dibuixa un altre objectiu, potenciar l'hemisferi est entre l'eix i la Gran Via, un conjunt d'illes i carrers que històricament no han pogut competir amb el sector ponent –Ajuntament, Caixa Sabadell, Banc Sabadell, Gremi de Fabricants, Mercat Central o l'antiga i la nova Escola Industrial, per posar alguns exemples. Per aconseguir-ho, caldrà garantir una mobilitat transversal «permeable».

I el disseny morfològic?
La configuració física dependrà de les solucions concretes que formulin els arquitectes i els urbanistes. Però de moment ja tenen un full de ruta per començar a pensar els avantprojectes. En la tria dels paviments, s'aposta per una unitat que permeti reservar espais a funcions diverses – de la ballada de sardanes fins a la foguera de Sant Joan, passant per la pràctica de jocs tradicionals catalans. La vegetació, sense descartar l'arbre, aposta per l'ombra i la possibilitat de pèrgoles amb vegetació penjant. I es posa l'èmfasi en altres aspectes, com que el mobiliari urbà sigui uniforme i singular o que els espiralls de ventilació, les escales del metro i els ascensors quedin integrats en el conjunt.

Al document s'hi ha destil·lat la preocupació per canalitzar el torrent de vehicles privats per una xarxa capil·lar de carrers secundaris. Els veïns dels carrers alternatius, com Sant Pere, Sant Joan i Narcís Giralt, no volen empassar-se tota la contaminació expulsada de l'eix central. I les alternatives van cap a la circumval·lació externa del centre per la Gran Via, la carretera de Barcelona i l'eix Macià.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/110356-el-passeig-per-passejar.html

Enllaç al document oficial de síntesi de les conclusions del debat ciutadà "Construïm el Passeig": http://www.elpunt.cat/elements/documents/paisos/2009/20091128sintesi_%20passeig_sabadell.pdf

La Generalitat de Catalunya i el Ministerio de la Vivienda atorgen 176.000 euros per finançar la urbanització de Can Fradera

La Comissió Bilateral per al desenvolupament del Pla Estatal d'Habitatge i Rehabilitació 2009-2012, formada pel Ministerio de la Vivienda i la Generalitat de Catalunya, ha acordat concedir a la societat municipal HabitaParets SL una subvenció per import de 176.040 euros per a finançar part de les despeses d'urbanització del solar de Can Fradera, on s'estan construint 60 habitatges de protecció oficial.

Avui dilluns, 30 de novembre, a la Subdelegació del Govern a Barcelona, ha tingut lloc la signatura d'aquest acord per part de la Ministra de Vivienda, Beatriz Corredor i el Conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, i l'Alcalde de Parets, Joan Seguer.

Aquesta subvenció, permetrà a HabitaParets SL afrontar amb més recursos el finançament de les despeses d'urbanització compromeses a Can Fradera i endegar amb més capacitat altres projectes i serveis de promoció i accés a l'habitatge assequible.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/110060-la-generalitat-de-catalunya-i-el-ministerio-de-la-vivienda-atorgen-176000-euros-per-financar-la-urbanitzacio-de-can-fradera.html

L'Ajuntament atura un hotel al Gòtic perquè les llicències li han caducat
El consistori al·lega que Catalònia Hotels no ha complert la condició de reallotjar l'últim llogater

http://www.elpunt.cat/imatges/28/68/alta/780_008_2868396_134639e61eb06f0aae709e85f037203d.jpg
La façana central del carrer Magdalenes, on Catalònia Hotels volia obrir un nou hotel. / Foto: ANDREU PUIG.

L'hotel que Catalònia Hotels volia fer al barri Gòtic quedarà en un no res. L'Ajuntament de Barcelona l'ha aturat perquè les llicències de què disposava la cadena –la d'obres, la d'activitat i la mediambiental– han caducat. El motiu de la caducitat era que incomplien un element central de les condicions per aplicar-les: encara hi vivia un llogater. «Les tres llicències deixen molt clar que l'immoble ha d'estar lliure de llogaters», ha assegurat a aquest diari la regidora de Ciutat Vella, Itziar González. Aquest és l'argument jurídic de què es val el districte per revocar les llicències i barrar l'obertura d'un nou establiment hoteler.

Des del març d'aquest any el districte de Ciutat Vella aplica una moratòria que prohibeix l'obertura de més hotels fins que acabi la revisió del pla d'usos. L'hotel que volia fer Catalònia Hotels als números 13 i 15 del carrer Magdalenes, en ple barri Gòtic, quedava fora d'aquesta moratòria, ja que la sol·licitud de les llicències –feta el 2004– era anterior a la revisió del pla d'usos i fins i tot al pla d'usos ara vigent. Segons el districte, el novembre del 2007 Catalònia Hotels obté les llicències necessàries per començar l'hotel –d'obres, mediambiental i d'activitat– i a principis del 2008 inicia les obres d'enderroc –només ha de mantenir la façana– sense complir una condició indispensable per a l'aplicació de les llicències: que no hi hagi cap llogater vivint-hi. Aleshores, i encara ara, hi viu un veí, que hi és des del 1950.

Davant l'avís d'inici d'obres que fan els veïns, el districte fa aturar «de manera immediata» les obres. Segons la regidora González, en la inspecció es detecten altres «deficiències»: no hi havia direcció d'obra, «supervisió tècnica» ni prou mesures de seguretat per l'enderroc. Amb tot, el temps corre i «l'empresa no resolt el defecte en l'execució de la llicència», que és, precisa González, la presència encara d'un llogater a l'immoble. I això acaba portant a la revocació de les llicències perquè ha expirat el termini legal per dur-les a terme. El districte va notificar la setmana passada aquesta decisió a Catalònia Hotels, que ara pot presentar-hi al·legacions. «El motiu de caducitat de la llicència és un important incompliment de les condicions de la mateixa llicència», subratlla la regidora. «En sol·licitar la llicència no havien solucionat del tot la permanència d'ocupants a l'edifici», els recorda. González també apunta que des que Catalònia Hotels va sol·licitar les llicències fins ara «el marc legal jurídic ha canviat». Així, l'actual pla d'usos, ara en procés de revisió, no permetria l'obertura d'aquest establiment, ja que prohibeix explícitament fer un hotel en un immoble on hi hagi hagut veïns vivint almenys des del 2002. Quin futur pot tenir ara aquest immoble? Fer-hi pisos, respon la regidora. És a dir, habilitar l'immoble per a l'ús que sempre ha tingut.

Immoble ocupat
A banda del llogater que es manté a l'immoble, des del 2006 l'edifici està ocupat per esquàters, que hi van crear l'espai social Magdalenes. Els membres del col·lectiu han posat en nombroses ocasions el crit al cel per l'hotel que hi volia fer Catalònia Hotels, a qui han arribat a acusar d'assetjament immobiliari contra els veïns. Recentment, van fer un manifest que, amb el suport d'un bon grapat d'associacions de veïns de Ciutat Vella, reclamaven la revocació de la llicència a la cadena hotelera. Fa un parell de setmanes aquest espai social va rebre una ordre de desallotjament de l'immoble, que havia demanat Catalònia Hotels com a propietari. Davant aquesta situació, González ofereix a l'espai social que se sumi al local que el districte ja tenia previst habilitar per al conjunt d'entitats del Gòtic.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/110229-lajuntament-atura-un-hotel-al-gotic-perque-les-llicencies-li-han-caducat.html

Serra garanteix que no es trigarà a rehabilitar la CACI, al marge d'on s'acabi fent el museu del còmic
L'alcalde manté que seria «perfecte» que la Generalitat triés Badalona

http://www.elpunt.cat/imatges/28/98/alta/780_008_2898080_6e2503b96efec103ff05339597807e3b.jpg
La CACI té molts números per acollir el futur Museu Nacional del Còmic i la Il·lustració. Foto: S.M.

L'alcalde de Badalona, el socialista Jordi Serra, va garantir ahir que aviat s'injectarà una important quantitat de diners a l'edifici de la CACI perquè pugui ser rehabilitat. Aquests diners provindran de la segona convocatòria dels FEIL i la inversió es farà, segons el batlle, tant si la Generalitat acaba triant aquest espai per emplaçar-hi el museu nacional del còmic i la il·lustració com si es decanta, finalment, per una altra ciutat. De l'actual conveni amb la UB va dir que «no hi ha res trencat».

Malgrat que fonts properes al comitè assessor que ha de decidir on s'acaba emplaçant el museu nacional del còmic i la il·lustració asseguren que Badalona té tots els números per erigir-se com el municipi guanyador, Jordi Serra no es vol precipitar i ahir es va limitar a admetre que Badalona és una de les quatre ciutats que aspiren a tenir l'equipament cultural (juntament amb l'Hospitalet, Sant Feliu i Sitges). L'alcalde no valorarà el projecte fins que l'elecció de Badalona sigui una realitat, però sí que va defensar les qualitats del sector on està emplaçada la CACI: davant del mar i ben comunicada amb transport públic. També va admetre que l'Ajuntament de Badalona està disposat a afegir-se a l'actuació i a invertir en la rehabilitació d'aquest edifici, una operació que, segons va assegurar l'alcalde badaloní, «tirarem endavant d'aquí a poc tant si tenim com si no el museu del còmic».

El batlle no va fixar cap quantitat de diners, però va deixar entreveure que aquesta aportació sortirà del segon paquet d'actuacions subvencionades amb el fons estatal d'inversió local (FEIL), que preveu partides destinades al capítol de patrimoni.

Respecte al conveni que el consistori badaloní té signat amb la Universitat de Barcelona (UB) per convertir la CACI en una residència per a estudiants o investigadors, Serra va assegurar que l'acord es manté vigent, però que davant l'actual situació econòmica «hem de valorar altres vies per donar sortida a la CACI».

Aquest diari ha intentat contactar diverses vegades amb la UB però no ha tingut cap resposta sobre la qüestió.

Finalment, Serra es va mostrar confiat que si la Generalitat s'acaba decidint per Badalona per instal·lar el museu nacional del còmic i la il·lustració «no trigarem a veure com el tramvia s'allarga des de Sant Adrià de Besòs pel litoral i arriba com a mínim fins a aquest edifici».

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/110231-serra-garanteix-que-no-es-trigara-a-rehabilitar-la-caci-al-marge-don-sacabi-fent-el-museu-del-comic.html

Axa paraliza su proyecto de sede en Sant Cugat

El grupo asegurador Axa dejará sus oficinas en el edificio del complejo comercial de L'illa Diagonal, en Barcelona, el próximo mes de julio. La compañía, que absorbió a Winterthur en 2007, se trasladará al World Trade Center Almeda Park, en Corndellà de Llobregat, a unas oficinas de 9.000 metros cuadrados en régimen de alquiler.

Tras la integración del grupo asegurador suizo, Axa mantuvo dos sedes en España, la catalana y la madrileña, estructura que se mantendrá a pesar de la reorganización que se está llevando a cabo.

El cambio de sede en Catalunya se produce después de que Axa vendiera el año pasado su sede corporativa catalana por un importe total de 85 millones de euros. Construcciones J. Vidal, uno de los socios minoritarios del centro comercial y de las oficinas, se hizo con 18.400 metros cuadrados de oficinas.

Estaba previsto que los mil empleados de AXA que trabajan en L’illa permanecieran en el complejo en régimen de alquiler, a la espera de la construcción de una nueva sede en Sant Cugat, donde el grupo tiene un centro de servicio al cliente.

La empresa proyectaba construir un edificio emblemático en el que reubicar sus actividades en Catalunya. Una de las opciones que se barajó fue Sant Cugat del Vallès, donde Axa posee unos terrenos en el nuevo barrio de Vullpalleres. El grupo ha preferido que amaine la crisis económica antes de tomar la decisión de construir un nuevo centro corporativo.

En Catalunya, Axa es la primera aseguradora de no vida y la tercera a nivel global, con un volumen de negocio de 748 millones. La empresa cuenta en el mercado catalán con 700.000 clientes y alrededor de 1.700 distribuidores.
Axa mantiene su participación en el centro comercial de L’Illa, junto con la familia Sanahuja y los Vidal, entre otros operadores.

La instalación ha alcanzado los 35.000 metros cuadrados tras una ampliación hace unos años, pero además cuenta con los 48.000 metros cuadrados de oficinas, dos hoteles y un aparcamiento de 2.400 plazas.

http://www.expansion.com/2009/12/01/catalunya/1259700651.html

Sants conquereix un nou mercat
El flamant envelat on durant els propers tres anys s'ubicarà l'equipament de manera provisional es va obrir ahir al públic entre afalacs dels paradistes i una afluència angoixant de compradors, entre els quals s'hi va barrejar un exultant i desinhibit Jordi Hereu

Amb les estrenes, ja se sap. De gent, la que vulguis, i més. Tant se val què s'inauguri. El que és realment sorprenent, és trobar-s'hi en família. A Sants, la cita ahir era a la rambla Badal, a l'altura del carrer Càceres. Allí s'hi aixeca, imponent, un envelat de 1.500 m² on, durant els propers tres anys, s'ubicarà el mercat municipal. Una instal·lació que tot i el seu caràcter temporal destaca per la seva funcionalitat, ja que disposa d'aire condicionat i recollida selectiva de deixalles. I ahir el que tocava era obrir-la al públic. Els paradistes, es mostraven majoritàriament exultants. «És un mercat molt més preparat que el que teníem fins ara, hi haurà més vida», comentava la venedora d'una cansaladeria. No donava a l'abast. Els clients, literalment, s'amuntegaven uns sobre els altres. N'hi havia de més expeditius. Armats amb el carret de la compra, no tenien cap mena de rubor a atropellar a qui se'ls posés davant. I, és clar, llavors, afloren els nervis i els retrets. «Els passadissos són massa estrets, no s'hi cap», es queixava una compradora. La d'ahir, però, era una jornada excepcional. En dies propers, el fenomen anirà a la baixa. Segur. Per regla general, però, la instal·lació va passar l'exigent prova dels clients, que a més comprovaven que la inauguració aportava rèdits suplementaris. A totes les parades hi havia quelcom per picar i algunes, a més, feien ofertes irresistibles. Per cada 20 euros de compra de carn, un senyor pollastre gratis. Tot un èxit.

I enmig d'aquest batibull, propi d'un mercat, va aparèixer l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i el seu seguici. Estava joiós. Parlava amb uns i altres, repartint salutacions però esquivant també, amb mà esquerra, els dards que li llençava un veí descontent amb el paviment del seu carrer. L'Hereu de les distàncies curtes. El seu terreny. Aquell on, entre petó i petó, interroga a un venedor de l'ONCE o es cruspeix una empanada o un entrepà d'aspecte castigat. Però l'alcalde també sap quan toca elevar el to. Era l'hora de les declaracions, d'exalçar una instal·lació que va pronosticar que seria «tot un èxit». Pels temps que corren, tot un repte.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/110798-sants-conquereix-un-nou-mercat.html

La Boqueria restaurarà el pòrtic i l’avançarà a primera línia de la Rambla

• Els comerciants obtenen finançament privat per a un projecte que l’ajuntament havia ajornat
• La reforma començarà a la primavera i obligarà a retirar l’estructura, que estarà 6 mesos al taller

http://www.elperiodico.com/vivo/recursos/fotos/foto_404/foto_404875_CAS.jpg
L'entrada de la Boqueria, ahir, amb l'arc modernista que es reformarà
i s'avançarà fins a la zona ocupada per la caseta vermella. Foto: ALBERT BERTRAN

Manuel Ripoll és d’aquelles persones que tenen la ventura de caure bé a gairebé tothom. No són els seus 76 anys, ni el seu verb desacomplexat, ni el seu càrrec de president dels comerciants de la Boqueria. Deu ser un aliatge de naturalitat i afecte pel mercat que fa que els uns i els altres el mirin i l’escoltin. Aquest sisè sentit de la senzillesa devia ser determinant perquè un banc s’oferís a pagar un projecte que l’ajuntament va ajornar per falta de pressupost: restaurar el pòrtic de l’entrada del recinte i col·locarlo a l’altura de la Rambla, on tothom, natiu o pelegrí, pugui veure que allà hi neix un dels emblemes de la ciutat.
Tot va començar a forjar-se fa poc més d’un any. Ripoll exercia d’amfitrió i guia per a Alfredo Sáez, conseller delegat del Banco Santander, que visitava i flairava la Boqueria amb els sentits desfermats. En un moment de la passejada, el banquer va exhalar un halo de generositat i va preguntar de quina manera l’entitat podia ajudar el mercat. Ripoll no ho va dubtar i va assenyalar l’arc; li va explicar el projecte i Sáez va tornar a Madrid amb la promesa d’estudiar el pla. Dijous passat, i després d’uns mesos de nits i fotos per oblidar, el cap dels paradistes va rebre la trucada amb prefix 91 que esperava: el banc donava l’ok als prop de 160.000 euros necessaris per a la reforma.

http://i153.photobucket.com/albums/s224/Izeru/ArquiBarna/LaBoqueria.png

«QUE TOTHOM HO VEGI»
«Creiem que l’arc no es veu bé on està, que fa falta revaloritzar-lo, restaurar-lo i portar-lo a la Rambla perquè tothom en pugui disfrutar», assegurava ahir Ripoll a aquest diari. El pla inclou desmuntar l’estructura, portar-la a un lloc adequat per polir-la, reformar-la, instal·lar un sistema perquè pugui il·luminar-se i portar-la de tornada al cap de sis mesos per col·locar-la al costat del carrer.
L’ajuntament estava al corrent de la iniciativa, però la falta de pressupost va obligar a ficar-la a la carpeta de tasques pendents per al pròxim mandat. «Si ho paga un altre, endavant», van assegurar ahir fonts del districte de Ciutat Vella. La Boqueria demanarà cita els pròxims dies amb la regidora Itziar González per informar-la de l’acord que permetrà que el consistori no hagi de posar ni un cèntim per netejar el cutis del mercat. «L’ajuntament es pot anotar un bon punt sense rascar-se la butxaca», va assenyalar Ripoll.
Ara només falta que el calendari es compleixi i que el Santander mantingui la seva petita partida per a Barcelona, una xifra humil si es té en compte que el banc gastarà 200 milions d’euros en cinc anys per patrocinar el Ferrari de Fernando Alonso. El mercat vol que la retirada del pòrtic coincideixi amb l’inici de les obres a la plaça de la Gardunya, que haurien de començar al març o l’abril i que convertiran la rebotiga de la Boqueria en una gran porta d’entrada al Raval o, com ho va definir la regidora Itziar González, a la nova «àgora» del barri. «Quan estigui col·locada serà el nostre millor reclam», va augurar Ripoll.
L’activitat del recinte era ahir aliena al projecte perquè del que es tracta és de vendre. Pinotxo, àlter ego del restaurador Juan Bayén, assegurava des de la seva barra ràpida que està «encantat amb el projecte» i que és «una de les bones idees» que ha tingut Ripoll. La Fruiteria Vidal s’assabentava del pla per la premsa i no ho veia gens clar. «¡Però què dius!», es ruboritzava una dona que no donava crèdit ni credibilitat a la proposta. Daniel, un dels empleats, també arrufava el nas. «Trencarà amb tot i es confondrà amb les façanes del carrer», resumia.
En el que tots coincideixen, pòrtic sí o pòrtic no, és en la necessitat que el mercat de la Boqueria recuperi el prestigi. «Ens han tractat de manera injusta i criminal», va concloure el president.

Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=666876&idseccio_PK=1022

Ciutat Vella prohibirà l’obertura de nous locals públics
El districte permetrà que els 1.514 que ja hi ha es puguin reubicar

No hi haurà més llicències d’activitat per obrir locals de pública concurrència a Ciutat Vella (des de restaurants fins a bars i locutoris) però sí que es podran reubicar les activitats en espais que resultin més propicis per al seu funcionament. Així ho va avançar ahir la regidora Itziar González, que ultima el pla d’usos que, finalment, s’aprovarà la primavera que ve.
L’ajuntament ha iniciat una revisió del padró de locals de pública concurrència per comprovar el grau d’ajust entre l’activitat autoritzada i la que realment s’exerceix. En molts casos el problema consisteix en la mera ubicació física dels establiments, que per les seves dimensions o característiques poden fer gairebé impossible l’exercici legal de la seva activitat. La regidora considera que alguns s’han degradat precisament pels seus condicionants físics i creu que incentivar la mobilitat de llicències podria resoldre aquest problema. És a dir, un bar que no pugui funcionar sense conflicte perquè la seva estructura no li permet complir requisits de so o perquè resulta molest, podria tenir opció de reubicar-se.
El districte ultima les tipologies de negoci que es podran traslladar a cada zona. En principi s’ha repartit el territori en 11 àrees en funció de l’estructura de les seves parcel·les. Algunes estan poblades de petits locals on l’oferta d’oci no és viable, mentre que n’hi ha d’altres on pot ser que no encaixi l’allotjament turístic. La divisió, segons el seu diferent tractament és la següent: el conglomerat Front Marítim, Pla de Palau, Ciutadella, Born, part de la Ribera, part mar de la Barceloneta i al voltant de la Ronda Litoral; Sant Pere i Santa Caterina; el Gòtic nord; el Gòtic sud; la Rambla, Via Laietana, plaça Reial i Portal de l’Àngel; el Raval nord; el Raval oest; el Raval sud; la resta de la Barceloneta; la zona portuària i les rondes de Sant Antoni, Sant Pau, Pelai i Trafalgar.

ESPAI SATURAT
Pendent d’analitzar totes les peticions reunides des de veïns a sectors comercials i concretar els detalls del pla d’usos, el que sí que té clar González és que «les 1.514 llicències actuals són suficients» per a un districte que suporta una hiperactivitat d’oci i negoci. La llista inclou restaurants, hotels, apartaments, bars musicals, sales de concerts i espectacles, centres culturals, locutoris i altres. Fins i tot prostíbuls. La regidora també va afegir que treballa amb entitats vinculades a aquest col·lectiu per treure’l del carrer.

Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=666960&idseccio_PK=1022

Sobre lo de la Boqueria que en penseu? Jo crec que pot quedar bé... però em pregunto que substituirà el pòrtic, perquè no crec que ho deixin tal qual, no?

Jo treuría les paradetes de l'entrada

Sobre lo de la Boqueria que en penseu? Jo crec que pot quedar bé... però em pregunto que substituirà el pòrtic, perquè no crec que ho deixin tal qual, no?

No tinc clar que pugui quedar be, m'agrada l'estat actual amb l'espai obert com a vestíbul obert previ al mercat. Per això existeixen las façanes dels edificis ja existents. Tampoc acabo de veure com integraran la coberta amb les façanes dels edificis laterals. Cadascuna de les aigües de la coberta anirá a morir per sota del segon nivell de balcons ??? Llavors si que es veurien rares aquestes façanes. A més a més tambè ocultaria l'arc d'acces al pòrtic perimetral que rodeja tot el mercat.

Que la restaurin, que li fiquin il·luminació, que treguin les parades exteriors en aquesta plaça, pero no que l'avancin.

En algun moment el mercat, Ha estat de la manera que ara pretenent?.

A10

jo crec que pot quedar bé... però tbé crec que té cert encant tal i com està ara (amb alguna reforma) i que si es va fer així va ser per alguna raó i que allà enxovadeta mola... però tbé crec que pot quedar bé el canvi.

No sé si quedarà bé... Pel que sembla l'únic que es vol fer és avançar l'arc, però sense colo·locar-li una coberta a l'extensió, de tal manera que no hi hauria terrat entre l'arc avançat i l'actual posició. Això permetria que els balcons de les façanes no es veiessin afectats.

No sé fins a quin punt les parades enfora formen part del mercat.

D'altra banda, m'agrada el raconet que es forma tenint la Boqueria més enfonsada respecte la façana de la rambla. No sé, et convida a girar el cap i mirar què hi ha. El "problema" són les paradees de fora.

Tens rao, no me he fixat be en el croquis que adjuntent, i que únicament desplaçen el pòrtic i no cubreixen el carrer/plaça d'acces. Igualment no veig que sigui un encert aquest desplaçament.

A10

El problema actual és que falta visibilitat, estic segur que molta gent passa de llarg sense fixar-se que hi ha dins, i avançar l'arc és una manera lògica d'evitar-ho

i treure els arbres de la porta per a que es vegi mes

I per què s'hauria de veure més?

^^ Perquè així ho volen els comerciants, tal com han dit. Una altra cosa és que puguin, tot i que l'ajuntament sembla disposat a fer-ho.

El PSC i ERC mantenen la indefinició sobre el canal i CiU aposta ara per fer-lo
Govern i oposició de Badalona participen en un debat organitzat per l'associació de veïns Gorg-Mar

El futur del sector del Gorg on està projectat el canal portuari i un paquet de 2.000 habitatges continua sent una incògnita. El debat organitzat dimecres per l'associació de veïns Gorg-Mar, amb la participació dels partits del govern i de l'oposició, no va resoldre cap dubte. El PSC i ERC, al govern municipal, mantenen la indefinició del darrer any i mig, tot i que les obres del canal continuen avançant. El tercer soci de l'executiu local, CiU, es va mostrar per primer cop a favor de tirar endavant la infraestructura. L'oposició (PP i ICV-EUiA) va tornar a reclamar al govern local que s'aclareixi sobre què vol fer en aquesta zona.

Canal sí o canal no, i quins equipaments hi ha projectats a la zona. Aquestes són les dues principals qüestions que l'associació de veïns Gorg-Mar va plantejar dimecres als cinc partits polítics amb representació al consistori. Pel que fa al canal portuari, el govern badaloní –a les mans del qual és bona part de la decisió– va mantenir el grau d'incertesa que està marcant l'actuació d'ençà que l'alcalde, Jordi Serra, va anunciar, ara fa més d'un any, que calia replantejar el projecte. Francesc Serrano (PSC) i Mateu Chalmeta (ERC) no es van mullar sobre aquest tema, mentre que Ferran Falcó (CiU) va afirmar clarament que «ara no és el moment per canviar l'actuació». Falcó, però, va admetre que li falta informació.

Des de l'oposició, Xavier Garcia Albiol (PP) va mantenir el seu «sí rotund al canal» i va reclamar a l'alcalde, a qui va acusar de prendre el pèl als veïns, «un projecte clar de ciutat». Carles Sagués (ICV-EUiA) va exigir informació sobre el tema, un pas cabdal «per saber si convé o no fer el canal».

En el plantejament dels equipaments hi va haver més sintonia entre els socis de govern. Tots tres van situar sobre la taula una llista d'edificis compromesos, i van destacar el CAP, una escola bressol, una possible biblioteca i habitatge dotacional. També van insistir en l'avenç de l'obra pública, fent referència a la remodelació de diversos carrers o la construcció del parc del Gorg, amb una inversió de deu milions d'euros. Garcia Albiol va subratllar la inconveniència de parlar d'equipaments de futur «quan ni tan sols no sabem quants veïns acabaran vivint en aquest barri», i Carles Sagués va reclamar «un gran centre cívic, una biblioteca i més oferta educativa».

Després de les intervencions dels cinc partits polítics, es va obrir un torn de paraules entre la vuitantena de persones que omplien la sala. Els veïns van mostrar un interès especial a saber si el centre d'assistència primària (CAP) del carrer del General Weyler donarà servei al Gorg mentre no disposin d'equipament propi, van reclamar una residència per a gent gran (al barri n'hi ha una de projectada però serà privada) i més aparcament. També va haver-hi qui va reclamar el canal portuari, al·legant que va comprar un pis a un preu determinat perquè, a priori, quedava situat a prop de la infraestructura.

La presidenta de l'associació de veïns Gorg-Mar, Teresa Vinuesa, va intervenir per reclamar als polítics, en nom de tot el veïnat, que s'acceleri la remodelació del Gorg, colpejada per la crisi econòmica i immobiliària. «Penseu que, mentre no es fa res en algunes zones, el barri es continua deteriorant», va afirmar.

LES FRASES

FRANCESC SERRANO, regidor del PSC
«No descartem la construcció del canal però ens hem de plantejar si la ciutat s'ho podrà pagar»
«Estem fent altres coses al barri i molta feina de despatxos»

XAVIER GARCIA ALBIOL, regidor del PP
«Nosaltres diem un sí rotund al canal. Canviar-lo per un parc sortiria molt car als veïns de Badalona»
«No es pot seguir amb la indefinició actual»

FERRAN FALCÓ, regidor de CiU
«Ha passat prou temps per concloure que no és el millor moment per canviar el projecte del canal»
«Va ser un encert obrir un debat en aquell moment»

CARLES SAGUÉS, regidor d'ICV-EUiA
«No es pot deixar la remodelació del Gorg congelada mentre duri la crisi»
«Si el govern no és capaç de desencallar-ho, trobem-nos-hi tots»

MATEU CHALMETA, regidor d'ERC
«No m'atreveixo a dir com acabarà l'actuació mentre patim la crisi»
«Reduir el debat del Gorg a canal sí o canal no és massa simplificador»

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/111385-el-psc-i-erc-mantenen-la-indefinicio-sobre-el-canal-i-ciu-aposta-ara-per-fer-lo.html

Comencen els treballs de neteja sota l'autopista, que tindran continuïtat

http://www.elpunt.cat/imatges/29/03/alta/780_008_2903743_99f5228e02560b39141e27fb1a01bed3.jpg
Zona que la brigada municipal va netejar ahir. Foto: S.M.

L'Ajuntament de Badalona i el Consorci Badalona Sud van començar ahir els treballs de neteja de la zona que hi ha sota l'autopista C-31, a l'altura de Sant Roc i el Remei. Durant tot el matí, en un escenari insòlit ja que estava buit de cotxes, la brigada municipal va portar a terme tasques de neteja, desinfecció i pintada de les columnes al tram comprès entre el carrer d'Anselm Turmeda i el carrer de Vélez Rubio. Tant el regidor de Via Pública, José Antonio Lara (PSC), com el regidor delegat al districte sisè i primer tinent d'alcalde, Ferran Falcó (CiU), van agrair la col·laboració ciutadana a l'hora de deixar l'espai buit de turismes. Ahir només va fer falta retirar una desena de cotxes que no van ser sancionats, però José Antonio Lara ja va advertir que en les pròximes actuacions, a altres trams sota l'autopista, «es multarà tot aquell que ignori els avisos que aquell dia no es pot aparcar».

L'operació de neteja de la zona sota l'autopista, molt reivindicada per les associacions de veïns de la zona i especialment per l'entitat veïnal de Sant Roc, s'estendrà de moment durant tres dijous més, i acabarà el 14 de gener.

Els dos edils presents ahir van garantir que l'actuació s'anirà repetint de manera periòdica, tot i que no serà fins l'any que ve que es dissenyarà una intervenció integral, amb la senyalització de l'aparcament i de les zones de pas per als vianants i amb la millora de la il·luminació. Falcó també va confirmar que ha quedat completament descartat fer dos equipaments en aquest sector; es podrà edificar en una altra zona del districte.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/111288-comencen-els-treballs-de-neteja-sota-lautopista-que-tindran-continuitat.html

La plaça Primer de Maig de Terrassa estarà enllestida l'estiu del 2010
L'espai tindrà dues pèrgoles i una font ornamental amb el rellotge solar

http://www.elpunt.cat/imatges/29/06/alta/780_008_2906012_c18d2f94cef20213df47379be00d14a8.jpg
Un plànol de la plaça que mostra com quedarà després de la urbanització.

La urbanització de la plaça Primer de Maig estarà enllestida l'estiu de l'any que ve. El consistori de Terrassa va aprovar ahir inicialment en junta de govern el projecte redactat per Oriol Prat i Ramon Vidal, que té un pressupost d'1,6 milions d'euros. Les obres s'iniciaran un cop estigui fet l'aparcament soterrat, a final de mes, que s'inclou dins el fons estatal d'inversió local (FEIL). El consistori encara no ha decidit si finançarà la plaça amb el nou FEIL o amb el pressupost d'inversions.

La plaça mantindrà com a tret característic l'espai central, de més de 14.000 metres quadrats. Com a elements singulars, hi haurà dues pèrgoles instal·lades als laterals per oferir un espai d'ombra. Estan fetes amb bigues de fusta laminada sobre pilars d'acer, subjectant perfils d'alumini lacat. A sota s'hi col·locaran els bancs i les cadires, formant un punt de trobada. Un altre element destacat de la plaça serà la font ornamental, que incorporarà un rellotge de sol, que es farà amb una columna troncocònica rematada amb una agulla i una esfera de cables d'acer inoxidable, que marcarà l'hora sobre medallons de llautó amb números romans en relleu. També hi haurà dues àrees de jocs infantils envoltades per un banc perimetral. Alguns jocs seran adaptats per a discapacitats. L'escenari es mantindrà, però es refarà el magatzem, com també els lavabos que hi ha a sota. A la part de dalt de la plaça s'hi afegiran bancs, d'acord amb el que han demanat els veïns. Una rampa amb graons i una altra de normal seran la sortida de la plaça. L'enllumenat públic es renovarà potenciant el seu caràcter comercial. També s'han omplert entre 1,40 i 1,20 metres de terra els parterres perquè els arbres i la vegetació hi arrelin. La urbanització farà que s'ampliïn les voreres als carrers dels voltants eliminant-ne les places d'aparcament.

Sessió informativa
La tinent d'alcalde de Planificació Urbanística i Territori, Carme Labòria, va recordar que la redacció del projecte final ha estat «un treball conjunt» amb l'associació de veïns. Tot i així, es farà una sessió informativa al centre cívic President Macià. Labòria va indicar que el projecte es posarà a licitació el més aviat possible. El termini d'execució de la reforma és de sis mesos.

Descontaminació
En la junta de govern, també es va aprovar inicialment el projecte d'urbanització del pla de millora de transformació de Fàbrica Sala Badrina. Es tracta d'un sector delimitat pel carrer de Prim, la carretera de Rubí, el carrer Lepant i el carrer Baldrich que ha de desenvolupar el promotor Sando, amb un pressupost de gairebé 7,5 milions d'euros i un termini d'execució de dos anys i dos mesos. L'execució del projecte està dividit en quatre fases d'edificació. La primera inclou la construcció d'un centre educatiu i de la central de recollida pneumàtica de residus. L'Ajuntament ja ha cedit el solar perquè la Generalitat construeixi l'escola. De fet, la junta de govern també va aprovar els treballs de descontaminació del sòl. Malgrat l'aprovació inicial, Labòria va indicar que «això no vol dir que es construeixi de seguida: la situació està com està».

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/111835-la-placa-primer-de-maig-de-terrassa-estara-enllestida-lestiu-del-2010.html

http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1972/04/26/pagina-91/34299219/pdf.html

Oficines en lloguer a l´edifici colon l´any 1972.

^^ Llàstima que la pàgina web d'aquest edifici sigui tant pobre.

Edificio Colón (http://www.edificiocolon.com/)

A10

Surten les empreses de l'edifici, que curiós. Bona part són empreses del sector logístic relacionades amb el Port

^^ Hi ha un podoleg i tot O_o

Martorell vol ajudar a millorar les façanes de la Vila amb els diners de la Llei de barris
S'aniran atorgant les subvencions anuals

L'Ajuntament de Martorell té previst oferir una ajuda econòmica a aquells veïns del barri de la Vila que s'hi vulguin acollir. Servirà per donar una nova imatge més renovada a la zona, que en alguns trams es troba força deteriorada pel pas del temps i pel Co2 emès pels vehicles. La partida de pressupost per oferir aquesta ajuda provindrà de la subvenció que Martorell va rebre en el marc de la Llei de barris.
El consistori Martorellenc ha explicat que té la intenció d'oferir ajuda econòmica als veïns que vulguin renovar la façana de casa seva, sempre que visquin al barri de la Vila, ja que els diners que s'hi preveuen destinar s'agafarien de la subvenció rebuda de la Generalitat en el marc de la Llei de barris, que es va atorgar al nucli antic de la ciutat. El govern municipal té previst portar la proposta al ple i, en el cas que s'aprovi, començar a treballar per redactar els requisits perquè els veïns puguin acollir-se a l'ajuda.
Aquesta subvenció que s'oferirà "s'afegeix a la que ja es donava cada any a tots els veïns de Martorell", han dit des de l'Ajuntament. Per això mateix, si alguna altra persona té la intenció de renovar l'aspecte exterior de casa seva, també pot demanar el suport del consistori martorellenc, sempre que l'edifici tingui un mínim d'antiguitat de 15 anys i, en el cas que s'hagi demanat anteriorment, hauran d'haver passat un mínim de 10 anys, segons consta en els requisits que estableix la regulació a aquest efecte.
El consistori també informa que les ajudes per restaurar façanes "prioritzen les intervencions que recuperin elements d'interès arquitectònic i d'ornamentació inherents a l'habitatge (pintures, rètols, reixes, baranes, entre altres) i també les que siguin incloses dins un projecte que millori les condicions d'habitabilitat de l'edifici".
Per oferir aquestes ajudes econòmiques, l'Ajuntament ha destinat enguany 30.000 euros de pressupost i les atorga a fons perdut. "La quantia de la subvenció podrà arribar fins al 25% del pressupost de l'obra de la rehabilitació de la façana, amb un màxim de 1.503", segons les bases.

Font: http://www.regio7.cat/baix-llobregat/2009/12/07/martorell-vol-ajudar-millorar-facanes-vila-diners-llei-barris/58115.html

______________________

^^ Benvingudes siguin les reformes, perquè la Vila fa peneta de tan bruta i deixada, sobretot el carrer del Mur.

Noves ajudes estatals permetran rehabilitar uns 9.000 pisos a BCN

• Els nuclis històrics de Sarrià-Sant Gervasi i de les Corts són la gran novetat de l’acord
• El Ministeri de Vivenda sufragarà amb 5 milions fins al 40% de les obres en edificis de 13 zones

Amb la venda de pisos sota mínims, les rehabilitacions s’han convertit en un objecte de desig per a molts veïns que no veuen possible una mudança de moment però volen millorar la qualitat de vida dels seus edificis. Per aquest motiu, la nova injecció d’ajudes estatals per a àrees de rehabilitació integral (ARI), amb cinc milions d’euros per al 2010, serà un salvavides per a uns 9.000 veïns, corresponents a aproximadament 270 edificis a Barcelona. En aquesta ocasió hi ha 13 zones beneficiades, encara que la majoria repeteixen després de diverses campanyes d’ajudes. Les que debuten i, per tant, generaran més demandes i intervencions són els nuclis antics de Sant Gervasi, de Sarrià, del Putxet-Farró (a Sarrià-Sant Gervasi) i de les Corts Noves (a les Corts).
Fa uns quants dies que es va subscriure el contracte entre el Ministeri de Vivenda, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, ja que aquestes dues institucions són les que gestionen les ajudes. El pla per a les 13 zones (Ciutat Vella, el nucli antic de Sants, el Poble-sec, el nucli antic de Gràcia, el d’Horta, el de Sant Andreu, el del Poblenou, el barri de Prosperitat i el Clot-Camp de l’Arpa, a més dels quatre esmentats abans) serà vigent fins al 2012. En aquesta ocasió s’ha designat un gran ARI únic integrat per totes les zones elegides (en lloc d’un per cada zona), cosa que permetrà subvencionar més obres de millora a tots els diferents punts en funció de la demanda. Anteriorment en uns barris sobraven recursos i als altres amb més vivenda antiga se’n quedaven molt curts i s’havien de redistribuir les dotacions, explica el delegat municipal de la Vivenda, Antoni Sorolla, a aquest diari.

http://i153.photobucket.com/albums/s224/Izeru/UrbaBarna/Barrisreformats.png

12,5 MILIONS INVERTITS
El nou conveni genera en la pràctica un volum d’inversió de 12,5 milions d’euros (entre els cinc de l’Administració central i el que han aportat els particulars), que es distribueixen en tot tipus de millores, des dels elements externs de l’edifici fins a l’accessibilitat (vegeu la peça). Les ajudes per als particulars acostumen a situar-se al voltant del 40%, tot i que no poden superar en total aquest percentatge. És a dir, no són acumulables a subvencions concretes impulsades per altres administracions, com la llei de barris.
L’avantatge de la campanya del 2010 és que qualsevol aportació a la rehabilitació es tramitarà des d’una finestreta única, en lloc de trucar a diferents portes per optar als programes, destaca Sorolla.
En el cas de l’ARI de Barcelona, per criteri territorial i antiguitat podrien optar a ajudes de rehabilitació 215.000 pisos, estimen fonts municipals, encara que es preveu que els diners puguin arribar per a 9.071 sol·licitants, que representen uns 270 blocs de veïns.

AMPLIACIÓ
La principal novetat del conveni és l’entrada en joc de nuclis antics que fins ara no s’havien considerat prioritaris en aquest àmbit, però amb unes millores que sí que contemplava a curt termini l’ajuntament, a les Corts i Sarrià-Sant Gervasi. Un cop rehabilitats molts edificis dels barris més necessitats d’inversió, les partides arriben a la zona alta. La regidora de Sarrià-Sant Gervasi, Sara Jaurrieta, destaca la importància d’«impulsar els nuclis històrics dels barris», perquè els considera l’eix vertebrador a partir del qual creixen els districtes. La repercussió prevista en les seves tres zones és de més de 150 edificis i més de 900 vivendes, ja que és un districte gairebé verge en inversions públiques per poder revitalitzar les àrees antigues.
De fet, durant l’últim ple del districte del dia 1 d’aquest mes ja es va presentar una mesura de govern per poder promoure aquests territoris. Per les seves dimensions, el Putxet-Farró és la zona que concentrarà més ajudes, ja que té un nombre més gran de vivendes (13.558) que optarien a la subvenció.
Els interessats es poden dirigir a les oficines de Vivenda que hi ha a cada districte per informar-se i també per presentar les sol·licituds. Sorolla destaca que, tot i la crisi, la rehabilitació es manté en uns alts nivells a Barcelona. Els que no es traslladen redecoren la seva vida.

Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=668571&idseccio_PK=1022

El Passeig serà recuperat com una plaça major tradicional
El proper divendres es presentarà oficialment el document de síntesi del debat ‘Construïm el Passeig'. Tal com ja s’esperava, en el procés participatiu s’ha apostat per pacificar el centre de Sabadell

L’Oficina de Dinamització del Centre finalment ja ha fet públic el document de síntesi del debat Construïm el Passeig, un procés participatiu en el que s’ha dibuixat el nucli central de Sabadell per tot el segle XXI. A grans trets, es vol una plaça major per a veïns, activitat comercial, centre cultural, transport públic i diversos serveis.
Així doncs, s’ha recopilat tota la informació recollida al llarg de les set conferències sobre diversos aspectes de com hauria de ser el centre ideal d’un municipi (tant des del punt de vista de mobilitat fins a la recuperació de la memòria històrica) i les quatre taules de treball: urbanisme i espai públic, cultura, comerç i mobilitat.

Tota aquesta informació, que ja es pot consultar a la pàgina web de l’entitat, es presentarà oficialment el proper divendres a les sis de la tarda en un acte al Casal Pere Quart. Llavors serà lliurat en forma de programa “a l’equip encarregat de projectar arquitectònicament l’àmbit”. El dia 11 es coneixerà quan s’obre el concurs d’idees.

http://www.avui.cat/sabadell/img2/2009/12/home_v_passeig_de_la_placa_.jpg
Obres al Passeig de la Plaça Major.
Aquesta imatge és del dijous passat.
B. Padilla

Circulació pacificada
Una de les coses que pràcticament es donava per segura és que el futur centre de Sabadell serà un espai pacificat, i serà així. Textualment es diu que “la forma majoritària d’opinió” és que la circulació estigui restringida “al veïnat, el transport públic i els serveis”, és a dir, càrrega i descàrrega o neteja municipal.

Igualment, s’afirma que entre els participants en aquest debat hi ha “una posició unànime” a treure els actuals accessos de l’aparcament de sota la plaça del Doctor Robert i “reubicar-los en un indret més accessible segons la lògica circulatòria del centre”.

Cal tenir present que també es posa l’accent en que pacificar aquest àmbit no ha d’anar de la mà d’un increment desmesurat de la circulació pels carrers dels voltants. Tant per contaminació com perquè, en general, es tracta de vies estretes que no estan preparades per rebre tants vehicles.

Per això s’ha posat l’accent en que cap millorar la senyalització dels aparcaments, de tal manera que s’evitaran els tombs per buscar on deixar el vehicle. A més, les places de pàrquing augmentaran amb el nou garatge soterrat del Passeig Manresa.

Font: http://www.avui.cat/sabadell/notices/2009/12/el_passeig_sera_recuperat_com_una_placa_major_tradicional_5511.php

La nova passarel·la del Parc de Vallparadís estarà instal·lada a finals de setmana
Les grues de gran tonatge que han de col·locar l'estructura començaran a treballar a la zona aquest dimecres

Dues grues de gran tonatge col·locaran dimecres l'estructura de la nova passarel·la per a vianants que s'està construint per sobre del torrent del Parc de Vallparadís.

El pont enllaçarà la carretera de Rubí, a l'alçada del plaça Jaume Jover, amb el carrer de Morella. La passarel·la consta de tres trams i està finançada amb el pressupost del fons Estatal d'Inversió Local.

L'actuació s'iniciarà dimecres a primera hora del matí, amb l'arribada i la implantació de les dues grues, i finalitzarà entre dijous i divendres, en funció de com es desenvolupin els treballs.

Font: http://www.avui.cat/terrassa/notices/2009/12/la_nova_passarel_la_del_parc_de_vallparadis_estara_instal_lada_a_finals_de_setmana_8473.php

el Ministeri de Vivenda

:crazy:

Noves ajudes estatals permetran rehabilitar uns 9.000 pisos a BCN

• Els nuclis històrics de Sarrià-Sant Gervasi i de les Corts són la gran novetat de l’acord
• El Ministeri de Vivenda sufragarà amb 5 milions fins al 40% de les obres en edificis de 13 zones

Amb la venda de pisos sota mínims, les rehabilitacions s’han convertit en un objecte de desig per a molts veïns que no veuen possible una mudança de moment però volen millorar la qualitat de vida dels seus edificis. Per aquest motiu, la nova injecció d’ajudes estatals per a àrees de rehabilitació integral (ARI), amb cinc milions d’euros per al 2010, serà un salvavides per a uns 9.000 veïns, corresponents a aproximadament 270 edificis a Barcelona. En aquesta ocasió hi ha 13 zones beneficiades, encara que la majoria repeteixen després de diverses campanyes d’ajudes. Les que debuten i, per tant, generaran més demandes i intervencions són els nuclis antics de Sant Gervasi, de Sarrià, del Putxet-Farró (a Sarrià-Sant Gervasi) i de les Corts Noves (a les Corts).
Fa uns quants dies que es va subscriure el contracte entre el Ministeri de Vivenda, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, ja que aquestes dues institucions són les que gestionen les ajudes. El pla per a les 13 zones (Ciutat Vella, el nucli antic de Sants, el Poble-sec, el nucli antic de Gràcia, el d’Horta, el de Sant Andreu, el del Poblenou, el barri de Prosperitat i el Clot-Camp de l’Arpa, a més dels quatre esmentats abans) serà vigent fins al 2012. En aquesta ocasió s’ha designat un gran ARI únic integrat per totes les zones elegides (en lloc d’un per cada zona), cosa que permetrà subvencionar més obres de millora a tots els diferents punts en funció de la demanda. Anteriorment en uns barris sobraven recursos i als altres amb més vivenda antiga se’n quedaven molt curts i s’havien de redistribuir les dotacions, explica el delegat municipal de la Vivenda, Antoni Sorolla, a aquest diari.

http://i153.photobucket.com/albums/s224/Izeru/UrbaBarna/Barrisreformats.png

12,5 MILIONS INVERTITS
El nou conveni genera en la pràctica un volum d’inversió de 12,5 milions d’euros (entre els cinc de l’Administració central i el que han aportat els particulars), que es distribueixen en tot tipus de millores, des dels elements externs de l’edifici fins a l’accessibilitat (vegeu la peça). Les ajudes per als particulars acostumen a situar-se al voltant del 40%, tot i que no poden superar en total aquest percentatge. És a dir, no són acumulables a subvencions concretes impulsades per altres administracions, com la llei de barris.
L’avantatge de la campanya del 2010 és que qualsevol aportació a la rehabilitació es tramitarà des d’una finestreta única, en lloc de trucar a diferents portes per optar als programes, destaca Sorolla.
En el cas de l’ARI de Barcelona, per criteri territorial i antiguitat podrien optar a ajudes de rehabilitació 215.000 pisos, estimen fonts municipals, encara que es preveu que els diners puguin arribar per a 9.071 sol·licitants, que representen uns 270 blocs de veïns.

AMPLIACIÓ
La principal novetat del conveni és l’entrada en joc de nuclis antics que fins ara no s’havien considerat prioritaris en aquest àmbit, però amb unes millores que sí que contemplava a curt termini l’ajuntament, a les Corts i Sarrià-Sant Gervasi. Un cop rehabilitats molts edificis dels barris més necessitats d’inversió, les partides arriben a la zona alta. La regidora de Sarrià-Sant Gervasi, Sara Jaurrieta, destaca la importància d’«impulsar els nuclis històrics dels barris», perquè els considera l’eix vertebrador a partir del qual creixen els districtes. La repercussió prevista en les seves tres zones és de més de 150 edificis i més de 900 vivendes, ja que és un districte gairebé verge en inversions públiques per poder revitalitzar les àrees antigues.
De fet, durant l’últim ple del districte del dia 1 d’aquest mes ja es va presentar una mesura de govern per poder promoure aquests territoris. Per les seves dimensions, el Putxet-Farró és la zona que concentrarà més ajudes, ja que té un nombre més gran de vivendes (13.558) que optarien a la subvenció.
Els interessats es poden dirigir a les oficines de Vivenda que hi ha a cada districte per informar-se i també per presentar les sol·licituds. Sorolla destaca que, tot i la crisi, la rehabilitació es manté en uns alts nivells a Barcelona. Els que no es traslladen redecoren la seva vida.

Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=668571&idseccio_PK=1022

No entenc... Prosperitat no és barri antic. I després tot el que està marcat al mapa del Putget Farró... si gairebé tot són edificis "nous" tipus dels anys setanta, vuitanta... gairebé no queda res antic... :crazy: si per la zona a principis del XX si que hi havia torres modernistes i tal.. però tot allò es va tirar a terra per fer pisos... que hi hagi algun edifici més antic sí... però no és el més habitual en tots aquests carrers.

En canvi... no entenc perquè el barri de la Llacuna no s'inclou... perquè té edificis centenaris que també es poden rehabilitar. O l'Eixample. O alguna zona de la Sagrera. O el Guinardó... :S

^^ Que marquin tota l'àrea del Putxet i Farró no significa que sigui tot l'àmbit a rehabilitar, entenc que totes les cases estan dins d'aquell àmbit, però no tot l'àmbit té perquè rehabilitar-se, així que potser que només es faci amb les cases velles. Igualment si hi ha cases dels anys 80 a rehabilitar... si poden acullir?

No sé quins criteris fan servir... però se suposa que són per edificis antics no? Sinó, es podria estendre a tota la ciutat... mmm no ho entenc.

Clar, però que és antic? Hi han molts que diriem que no són antics que haurien de ser rehabilitats. Suposo que el criteri per triar els barris és perquè tenen un tant per cent elevat, l'Eixample potser per nombre absoluts té més pisos "rehabilitables" però en relatius menys. No se si m'explico XD

^^ Sí que t'expliques. xD

L'Estat posa a licitació les obres del passeig marítim de Badalona per 11 milions

El Ministeri de Medi Ambient ha tret a concurs les obres del passeig marítim de Badalona en el tram comprès entre el carrer del Mar i el port, per un valor total de 10.931.548,81 euros. Les empreses que aspirin a executar els treballs tenen fins al 28 de gener per lliurar la documentació necessària. El 15 de març s'obriran les pliques. Els treballs podrien començar poc abans de l'estiu i tindran una durada de 18 mesos, segons es reflecteix ja en el Butlletí oficial de l'Estat (BOE).

L'alcalde de Badalona, Jordi Serra, considera que l'inici de la licitació «esvaeix qualsevol dubte sobre el fet que la construcció del passeig marítim serà una realitat». Unes obres que, segons Serra, són fruit de «les múltiples gestions fetes durant els darrers mesos per l'Ajuntament de Badalona». El tram que ara s'executarà i que s'inaugurarà en el proper mandat té una extensió de 1.200 metres lineals, amb amplades variades que oscil·len entre els 5 i els 12 metres.

El projecte inclou la construcció del nou passeig i de diversos accessos a la platja, una nova ordenació dels aparcaments situats a la sortida del pas inferior de l'estació de Renfe i un espai públic al costat del port. Serra va celebrar que la licitació del passeig marítim coincideixi amb l'anunci de la propera reforma de l'estació de Renfe i amb les obres de la Rambla i el tram de passeig que discorre en paral·lel.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/115434-lestat-posa-a-licitacio-les-obres-del-passeig-maritim-de-badalona-per-11-milions.html

^^ això té res a veure amb la marina aquella que estava on-hold?

Dossier de El País del diumenge

Barcelona-Innovación

Una Zona Franca per a alimentació, ciència i creació audiovisual:

http://www.elconsorci.net/documents/descarga/1370

+info:
http://www.elconsorci.net/ca/Zona_Franca/BZ_Barcelona_Zona_Innovacio/49/?ext=html&page=2

22@: Un espai on l'economia del coneixement viu a la ciutat

http://www.elconsorci.net/documents/descarga/1368

http://www.elconsorci.net/documents/descarga/1366

Mireu quin projecte dels seixanta m´he trovat. en petit abaix a la dreta. I a la plaça Catalunya...brutal.
http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/2002/09/08/pagina-1/32682630/pdf.html?search=rascacielos

Si, crec que per això va estar tants anys la parcel·la parada i li'n deien el triangle de la vergonya

doncs dos gratacels ja que no es van fer a la plaça...

Més obres al barri de la Vila de Martorell, que la zona està molt necessitada de reformes i rentats de cara:

Martorell adjudica les obres de la plaça Lluís Rigalt, Ca l'Oller i el Museu Muxart
L'Ajuntament té previst invertir en la rehabilitació i l'adequació d'espais i edificis emblemàtics a començament de l'any vinent

L'Ajuntament de Martorell ha aprovat l'adjudicació del contracte d'execució de tres obres en la junta de govern local. Aquests projectes són: la plaça de Lluís Rigalt, al barri de Buenos Aires; la construcció del Museu Muxart i la rehabilitació de Ca l'Oller, tots dos edificis ubicats al barri de la Vila.
Pel que fa a les feines que es realitzaran a la plaça de Lluís Rigalt, des del consistori s'ha dit que "consistiran a construir un nou model de plaça i a millorar l'espai", ja que actualment aquesta zona gairebé no disposa de mobiliari urbà ni jardineria. Les obres aniran a càrrec de l'empresa Medio Ambiente Dalmau, S.A i tenen un pressupost de 231.855,67 euros. Un cop en finalitzi l'execució, l'Ajuntament de Martorell ha explicat que es remodelaran les places de Sant Joan Bosco i Joan XXIII. Actualment, el Pla d'Ocupació Local està executant les millores a les places de Pau Casals i Josep Rocarols. Aquestes dues places van quedar malmeses a causa de les obres d'instal·lació d'ascensors en edificis que les envolten.
D'altra banda, l'Ajuntament també ha adjudicat les obres del futur Museu Muxart, en honor del pintor martorellenc fet fill predilecte del municipi. Aquest espai cultural serà ubicat a l'actual Casa Par, entre la plaça de les Hores i el carrer del Mur. L'execució de les tasques s'ha adjudicat a l'empresa UTE Estudis i Projectes de la Vall, S.L, per a un període de sis mesos des de l'inici de l'execució i un pressupost de 481.832,25 euros. A banda de la construcció del museu, l'Ajuntament està a punt d'acabar les obres del nou pas de vianants a l'entorn de la Casa Par. Aquest nou pas, que disposa d'un ascensor, permetrà esponjar la Vila amb una nova plaça com a espai públic i connectar amb el carrer del Mur i la plaça de les Hores.
L'Ajuntament de Martorell també rehabilitarà l'emblemàtic edifici de la Vila, Ca l'Oller. Les obres han estat encarregades a l'empresa Construccions Cerpal, S.L i el pressupost invertit per tal de portar-les a terme és d'un total de 481.832,25 euros.

Font: http://www.regio7.cat/baix-llobregat/2009/12/20/martorell-adjudica-obres-placa-lluis-rigalt-ca-loller-museu-muxart/60187.html

Mireu quin projecte dels seixanta m´he trovat. en petit abaix a la dreta. I a la plaça Catalunya...brutal.
http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/2002/09/08/pagina-1/32682630/pdf.html?search=rascacielos

Molt interessant .... m´agraden els gratacels però aquest no hauria estat
massa maco en aquest indret. De totes maners molt impressionant !

Juntament amb la torre condal, un altre que vam tenir noticia fa poc - projectat cap als 1915 - i aquest darrer ja són varies les torres cance.lades
que surten a la llum.

Gràcies per la informació :)

^^Moltes gracies. Si voleu provar, a l´entrar a l´hemeroteca desde el link de d´alt, proveu a ficar al buscador RASCACIELOS, i aneu mirant els mils de fulles que parlen de noticies de quan es va inagurar l´empire, el crysler... es impagable com recolliem des d´aquí les noticies, estic bastant viciat a repasar números super vells de la vanguardia, he trovat força material però per no fer-me pessat ficant links, us recomano que ho proveu vosaltres. Per cert a l´apartat d´anuncis, mireu el que valien els pisos als per exemple seixanta, i despres a Empleo, el que es pagaba. Em sembla que sóm la pitjor generació relació sou-pis de l´historia moderna.

Lífting al Parc de l'Espanya Industrial 24 anys després

• En la rehabilitació s'han invertit 4,9 milions d'euros

• S'han posat algunes baranes a les grades

• És un parc que sofreix força agressions

Més que una rehabilitació ha estat un lífting total que ha costat 4,9 milions d'euros, més del que va costar construir el parc (500 milions de les antigues pessetes). Ara tot ha tornat a quedar com 24 anys enrere, quan el Parc de l'Espanya Industrial va ser inaugurat per l'alcalde Pasqual Maragall. Ahir va ser l'alcalde Jordi Hereu qui va passar revista a les obres que ja estan acabades. Encara es veien alguns paletes retocant detalls. Igual que fa dues dècades i també com aquell dia de tardor, ahir plovia força.

Aquest lífting complet era necessari perquè aquest es un dels parcs més vandalitzats de la ciutat. Des de l'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament ho justifiquen per la proximitat de l'estació de Sants i perquè està encabit dins d'un barri molt dens. El cert es que en aquests 24 anys s'han hagut de fer moltes reparacions. La primera el mateix any 1985, un mes després d'inaugurar-se, perquè es van detectar esquerdes al llac, les escales i als parterres. Des d'aleshores, els diaris s'han fet ressò de manera periòdica (el 1997, el 2000, el 2001) de l'estat d'abandonament i la manca de manteniment. I el 2002 s'hi va fer una altra reparació a fons.

De la rehabilitació d'ara destaca que s'hagi tancat la part més amagada del cargol, la rampa que comunica la plaça dels Països Catalans amb la part baixa del Parc, que des de la seva inauguració era un dormitori a cel obert i un focus de delinqüència. Els veïns sempre han demanat l'eliminació total de la rampa i l'Ajuntament ho anava posposant al·legant manca d'entesa amb Renfe.

Una de les millores més evidents son les baranes que s'han col·locat al mig d'algunes grades, però s'ha perdut l'oportunitat de posar-ne també a la part alta del parc per evitar tant els accidents com la por. Aquestes grades, que tenen un pendent molt pronunciat, són l'element més criticat pels usuaris. Però l'Ajuntament, respectuós amb el projecte original de l'arquitecte Peña Ganchegui, no ho ha volgut modificar.

La tinent d'alcalde Imma Mayol va ressaltar que s'han afegit al llac tres brolladors nous que tenen la doble funció d'airejar l'aigua i aïllar el parc del soroll dels voltants.

Hereu, en absència dels veïns, va recordar que el parc era un dels símbols de la nova Barcelona i fruit de les lluites veïnals. En la inauguració de fa 24 anys, Xarles, un líder veïnal de Sants, va recordar que el parc era un monument doble: al treball i a la lluita reivindicativa dels veïns.

http://paper.avui.cat/article/ciutats/180745/lifting/parc/lespanya/industrial/anys/despres.html

^^ El cargol ja és obert fa temps, i a la part de sota hi viuen un parell de sense sostre

Espero que tingui millor sort el parc linial de la sagrera, que també rebrá molta gent i si està mal dissenyat ( que ho estarà, per ara,el calaix de l´estructura de vies que corre paral.lel al carrer josep soldevila, ja queda més elevat que el carrer ) també pot passar quelcom similar.

Montcada fa el primer pas per compensar la urbanització del Miniestadi

L'Ajuntament de Montcada i Reixac va aprovar dimarts passat en el ple la modificació del conveni que ha de permetre traslladar la pèrdua d'equipaments esportius que comportarà la remodelació urbanística del Miniestadi del Barça a dues peces de terrenys municipals, un situat a la zona de la Vallençana Baixa i l'altre, al Pla de Reixac. Una tercera peça d'equipaments se situarà a la plaça Comin de Barcelona.

Amb aquest primer pas, l'Ajuntament de Montcada agafa la iniciativa en la tramitació d'un pla que ha de comptar encara amb l'aprovació del conveni per part de l'Ajuntament de Barcelona. De fet, han estat «les presses» de l'Ajuntament de Montcada i Reixac el que va criticar la regidora del PP Eva Garcia, que va acusar el govern d'actuar segons les directrius del Barça. I mentre el PP votava en contra de la modificació del conveni perquè el considera «irregular»; ICV i ERC s'abstenien en espera que Barcelona també l'aprovi.

Pel que fa als terrenys de Montcada, la zona de la Vallençana Baixa ocupa una superfície 48.966 metres quadrats, 30.562 dels quals seran requalificats com a equipaments. Al Pla de Reixac, dels 52.565 metres quadrats, 43.545 es destinaran a equipaments. És en aquest espai precisament on l'Ajuntament de Montcada i la Generalitat han acordat la construcció d'una àrea residencial estratègica (ARE) i es preveu que els nous terrenys per a equipaments es destinin a la construcció d'una àrea esportiva per a la zona. Amb tot, en el ple no es va detallar quin tipus d'equipaments esportius es farien. Garcia va criticar que la modificació del conveni, que s'ha introduït després de fracassar la primera proposta d'ubicar tot el sòl d'equipaments en un mateix terreny que requeria de 7,06 hectàrees, altera les primeres previsions. «Ara disposem de terrenys més petits i l'Ajuntament no ens diu què hi farà, anem a remolc del Barça», afegeix Garcia. La regidora considera, a més, que la construcció d'equipaments esportius «no és una prioritat» per a Montcada. Amb l'aprovació de la modificació del conveni, l'Ajuntament de Montcada i Reixac haurà d'iniciar ara els tràmits per modificar el pla general metropolità i requalificar el sòl que comprarà el Barça com a equipaments.

EL PERSONATGE

EVA GARCIA, diputada del pp al parlament i regidora a l'Ajuntament de montcada
«La construcció d'equipaments esportius no és una prioritat per a Montcada, això és un ‘pelotazo'»

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/118860-montcada-fa-el-primer-pas-per-compensar-la-urbanitzacio-del-miniestadi.html

La Diagonal, endavant...

Complint amb un guió pactat per endavant, el ple va aprovar amb un ampli suport polític les normes reguladores i la convocatòria de la consulta ciutadana sobre la reforma de la Diagonal, que es farà del 10 al 16 de maig del 2010. El president del grup de CiU, Xavier Trias, va garantir que la seva formació «s'involucrarà perquè aquesta votació surti bé», mentre que el cap de files d'ERC, Jordi Portabella, va vaticinar que el fet que hi puguin prendre part majors de 16 anys «incentivarà la participació i farà que la gent estigui contenta». Per la seva banda, Ricard Gomà (ICV-EUiA) va fer entendre que «la connexió del tramvia» és un projecte irrenunciable, i el to crític el va aportar el PP, que es va abstenir en la votació: «Aquesta reforma no pot ser a qualsevol preu», va postil·lar Alberto Fernández Díaz.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/118813-la-diagonal-endavant.html

i el Paral·lel, també

El primer pas per a la rehabilitació del Paral·lel, entre les Drassanes i la plaça d'Espanya, costarà a la ciutat 60.000 euros. Aquesta és la quantitat amb què, segons va explicar ahir el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Ramón García-Bragado, s'ha assignat, mitjançant un procediment negociat, al laboratori de Cultura i Turisme de la Fundació Barcelona Media la diagnosi prèvia de les millores que cal fer a l'avinguda i que abasten des de l'espai públic a l'oferta cultural i les necessitats socials. García-Bragado, que no va fixar cap data per al desenvolupament del projecte, va assenyalar que l'objectiu principal és aconseguir que el Paral·lel torni a integrar-se al conjunt de la vida ciutadana de la capital i que deixi de ser «la frontera» entre el Poblenou i els districtes de Ciutat Vella i de l'Eixample.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/118820-i-el-paralmlel-tambe.html

El Poblenou? Paral·lel?

^^ El periodista volia el "Poble-sec", evidentment. XD

Avui he estat al Parc de l'Espanya Industrial i la meva valoració, de la rehabilitació es força bona, fa molt de goig i esperem que duri.

El gratacel de Sants, irregular sí, delictiu no

• La fiscalia troba defectes en la tramitació del polèmic edifici de Sants però no hi veu delicte

• Arxiva la denúncia que van fer els veïns

El fiscal especial per a delictes urbanístics, Antoni Pelegrí, considera que la tramitació administrativa que ha fet possible construir una torre d'onze pisos al casc antic del barri de Sants de Barcelona és plena d'irregularitats, però que aquestes irregularitats no traspassen la ratlla del Codi Penal. Davant l'absència de delicte el fiscal ha decidit arxivar la denúncia presentada en el seu dia pels veïns, no sense abans dictar una resolució que a més d'un responsable municipal li farà pujar els colors.

L'edifici en litigi, conegut com la Torre Malaia, s'aixeca al número 32 del carrer Sant Antoni, just darrere l'estació de Sants. És un bloc d'onze pisos, dedicat als apartaments turístics, aixecat en una zona on l'edificabilitat no hauria de superar els cinc nivells, per la consideració de casc antic. Aquesta és una de les múltiples irregularitats denunciades pels veïns que de forma infructuosa han intentat evitar la construcció de la casa.

El decret d'arxivament repassa tota la llarga tramitació del projecte, que arrenca d'una modificació de les condicions establertes en el Pla General Metropolità, segons un acord del 1990 de l'equip de govern que el fiscal titlla de "discutible". Aquell acord va donar "edificabilitat a uns terrenys que fins aquell moment tenien la qualificació urbanística de sistema viari i que estaven destinats a l'ús públic". En un altre moment del seu escrit, el fiscal Pelegrí subratlla que "l'explicació d'un edifici singular en aquell indret és, doncs, producte d'aquell conjunt de decisions, que poden ser qualificades d'irregulars des del punt de vista del correcte funcionament de l'administració".

Quan els veïns van denunciar el cas a la fiscalia, el 2007, van apuntar la possibilitat que s'haguessin comès els delictes de prevaricació administrativa, tràfic d'influències, suborn i falsedat documental. El fiscal els descarta tots.

Aquesta mateixa setmana un tribunal contenciós administratiu ha desestimat una altra demanda dels veïns pel mateix cas.

http://paper.avui.cat/article/ciutats/181280/gratacel/sants/irregular/si/delictiu/no.html

Com poden dir que això es un gratacel? ni de broma.

La instal·lació d'una passarel·la sobre el riu Sec de Cerdanyola no estarà enllestida fins a l'abril
El nou govern centra els esforços a aprovar els pressupostos al gener

La junta de govern de Cerdanyola va aprovar ahir la recepció de totes les obres que s'han portat a terme al municipi gràcies al fons estatal d'inversió local a excepció de dues, una de les quals, la passarel·la sobre el riu Sec al centre del municipi, s'ha prorrogat per qüestions tècniques fins a l'abril. La segona obra, el trasllat de la línia d'alta tensió a Ca n'Oliver, es preveu fer-la aquesta mateixa setmana. D'altra banda, el nou govern té previst aprovar els pressupostos del 2010 al gener.

La pluja i problemes tècnics en la instal·lació dels pivots van obligar l'Ajuntament de Cerdanyola a demanar al govern espanyol una pròrroga, que ja ha estat aprovada, de les obres per instal·lar una passarel·la sobre el riu Sec, al tram del centre del poble. Aquesta actuació forma part de tot un pla per recuperar el riu, i els primers treballs consisteixen a construir una passarel·la entre el passeig del Pont i el passeig de les Acàcies, que s'ha de convertir en un espai públic nou, una plaça sobre el riu. El cost d'aquests treballs és d'1,7 milions d'euros, que han estat aportats pel govern espanyol a través del fons estatal d'inversió local. L'obra havia d'estar enllestida, com la resta d'obres amb fons estatals, abans del 2010, però els problemes tècnics han impossibilitat tenir l'obra acabada en aquest termini. Ara s'ha demanat una pròrroga de quatre mesos més, fins al 30 d'abril del 2010.

Una segona obra que tampoc s'ha lliurat és l'eliminació de torres d'alta tensió situades a Ca n'Oliver. Els treballs ja estan gairebé enllestits; ja s'ha dut a terme el trasllat d'una de les estructures, i queda per fer el desmuntatge de la segona. La portaveu del govern, la regidora Consol Pla, creu que la recepció d'aquesta actuació serà imminent. La resta d'obres ja estan enllestides, i així ho va aprovar ahir la junta de govern.

Pla també va explicar que la tasca del nou govern està centrada ara en l'elaboració dels pressupostos del 2010 i en la redacció del pla d'estalvi, raó per la qual s'han prorrogat els comptes del 2009 fins a final de gener, quan es preveu aprovar els de l'any en curs durant la celebració del ple ordinari.

Aquesta mesura ja va ser fortament criticada per ICV-EUiA, ara a l'oposició, en considerar que els deures estaven fets i que, per tant, ja es podien aprovar els comptes del 2010. Fins i tot l'ajornament del ple va ser motiu perquè ICV anunciés que presentaria un recurs contra la decisió. L'alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona, ja va explicar que hauria estat una greu irresponsabilitat portar a aprovació uns comptes en els quals no ha participat el grup majoritari en el govern, el PSC.

Les crítiques d'ICV ahir es van intensificar pel que consideren que és un «mal començament del nou executiu» perquè, a més a més d'ajornar l'aprovació dels pressupostos, no ha informat l'oposició del nou cartipàs. «El nou govern no només sembla que hagi començat fent vacances, sinó que ha optat per deixar de banda l'oposició. Creiem, sincerament, que és una forma preocupant d'actuar i que no és la que Cerdanyola mereix», es diu en el comunicat.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/120704-la-instalmlacio-duna-passarelmla-sobre-el-riu-sec-de-cerdanyola-no-estara-enllestida-fins-a-labril.html

noticia de ciencia ficció: Barcelona construeix finalment en altura.
http://img341.imageshack.us/img341/8807/barcelona2020.jpg

El carrer de Balmes afronta l’última fase de remodelació

Finalitzades les obres al tram del carrer de Balmes entre la Diagonal i París, i a falta tan sols de posar-hi el nou asfalt –l’últim cap de setmana del mes de febrer–, a partir d’avui l’ajuntament inicia l’última fase de la urbanització d’aquesta important via de Barcelona, entre Diagonal i Aragó. La reforma d’aquest carrer principal al seu pas pel districte de l’Eixample suposarà ara l’ampliació de la vorera del costat Besòs entre els carrers de Provença i València, guanyada de la pèrdua d’un dels quatre carrils.

Els treballs en aquest tram, que duraran fins al dia 28 de febrer, no seran els únics que afectaran la mobilitat durant els pròxims dies en aquest districte, ja que també des d’avui es porta a terme la pavimentació de la Gran Via entre els carrers de la Marina i Padilla, i per fer-ho en una primera fase es mantindrà un carril de circulació i s’ocuparà el d’aparcament.

TAMBÉ A URGELL / Aquestes obres també coincidiran amb afectacions en un altre tram important de l’Eixample, l’última fase de renovació del carrer d’Urgell, entre l’avinguda de la Diagonal i el carrer de Provença, que consisteix en l’ampliació de la vorera del costat Besòs. Per fer-ho, serà necessari tallar també un carril de circulació des d’avui fins al dia 28 de febrer.

I això no és tot en aquesta posada a punt de la ciutat en aquest principi d’any. Per una altra part, i encara que en aquesta ocasió no hi haurà talls, la Rambla també patirà afectacions de trànsit entre la plaça de Catalunya i el carrer de la Boqueria. Serà des de dimarts, quan comenci la primera fase dels treballs de reforma del col·lector del costat Besòs, que comportarà incomoditats per al trànsit rodat. En una segona fase de treballs, que es portaran a terme entre el 29 de gener i el 19 de febrer vinents, s’actuarà sota el carrer de la Canuda.

També a Ciutat Vella, començaran els treballs de remodelació del carrer de Joaquim Costa, que es transformarà en un carrer de plataforma única, és a dir, una via on la calçada i les voreres estaran a un mateix nivell per facilitar la mobilitat. A més, s’hi plantaran arbres.

Es treballarà al tram entre els carrers de Torres i Amat i del Carme a partir de demà, dimarts, i serà necessari tallar la circulació. Es mantindrà el pas tan sols per a vianants i vehicles d’emergència. Està previst que els treballs d’aquesta primera fase s’acabin el 12 d’abril vinent.

El Periódico (http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=676992&idseccio_PK=1022&h=)

Es recuperen nous tresors arquitectònics

La normativa vigent exigeix que qualsevol obra que es porti a terme al districte de Ciutat Vella, ja sigui de rehabilitació o nova, ha de ser sotmesa a informes arqueològics. Gràcies a això, els treballs executats en cinc equipaments municipals han permès descobrir nous vestigis de vides passades.

L’antic convent de Sant Agustí recuperarà cinc capelles, i la biblioteca del Raval veurà restaurades les voltes gòtiques de les sales de l’antic Hospital de Sant Pau i Santa Creu, que data de l’any 1401.

En la construcció de l’annex del Museu Picasso i de la nova seu dels serveis educatius del districte a la placeta del Pi hi han aparegut trames urbanes medievals molt ben conservades. L’ampliació del centre cívic Pati Llimona –exemple de recuperació arqueològica– ha posat al descobert unes termes i un tram de més de 15 metres de muralla romana.

El Periódico (http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=675802&idseccio_PK=1453&h=)

Columnes ‘pota d’elefant’ en una altra obra d’Antoni Gaudí
Va estar a punt de ser oblidat, però el viaducte reviu per honrar la memòria del seu constructor


Antoni Gaudí ha deixat tantes empremtes a Barcelona que sembla que no s’acabin de recomptar. Una de les més recents adquisicions per a la colossal llista d’aquest mestre de mestres arquitectes va ser l’alliberament a la vista pública del viaducte de Bellesguard, a Sant Gervasi.

En rigor no va ser un descobriment, perquè se sabia que l’obra era allà, amagada i potser reforçada per maçoneria. Ha estat més aviat un desvelament, perquè s’ha corregut el vel de les arenes i les escombraries que tapiaven aquesta obra del creador de la Sagrada Família i el parc Güell, entre altres meravelles.

Justament és amb el parc Güell amb qui té més vinculació aquesta obra vial d’ús públic, ja que el viaducte més rellevant del parc, construït per encàrrec del ric empresari Eusebi Güell, sosté els mateixos criteris arquitectònics i usa els mateixos recursos per sostenir un camí: les columnes irregulars acabades en bases anomenades pota d’elefant. En el cas del viaducte de Bellesguard, una obra datada entre 1903 i 1908, els pilars de suport són una desena i combinen el totxo amb la pedra.

El rei Martí l’Humà
Aquesta obra va servir per salvar les restes de la muralla medieval de Martí l’Humà, últim rei de la dinastia catalanoaragonesa, i, de passada, desviar el camí públic perquè no envaís la finca on s’erigeix la coneguda torre Bellesguard. Forma part inseparable del conjunt arquitectònic que integra la casa Figueras de Bellesguard, també anomenada la Torre, una residència digna d’aquells temps en què els adinerats empresaris i terratinents optaven per l’arquitectura per mostrar el seu poder, i que Gaudí va construir per a María Sagués, viuda de Figueras. Gaudí havia aconsellat a la senyora la compra d’aquesta finca, quan va sortir a la venda després de la mort del bisbe d’Astorga. Eren 12 hectàrees, i a la firma del contracte, dut a terme el 1900, hi consta la firma de Gaudí, perquè María Sagués era analfabeta.

Entre 1900 i 1909 Antoni Gaudí va tirar endavant la comanda de María Sagués sobre les ruïnes, les restes, de l’antic palau del rei Martí l’Humà, que, diuen, des de les altures del seu palau veia entrar les galeres al port de Barcelona. El genial arquitecte, possiblement per homenatjar aquell rei, va dissenyar un fastuós edifici amb aires medievals per a la viuda de Figueras.
Però no havia de construir el viaducte avui recuperat fins que es va veure en la necessitat de desviar un camí que, travessant la propietat, portava al cementiri de Sant Gervasi. Així va ser com va projectar una volta a les muralles i a la vegada va produir un salt per evitar la riera de Betlem, un dels torrents que antigament descendien de la serra de Collserola.

Més tard, l’avanç de les ciutats i els canvis produïts, moltes vegades sense tenir en compte el valor testimonial d’algunes obres, van fer molt per enterrar aquesta obra de Gaudí. Amb l’arribada de nous temps i noves mirades al patrimoni comú, el viaducte torna a mostrar les seves esveltes columnates.

El Periódico (http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=675803&idseccio_PK=1453&h=)

La urbanització del Parc Central no s'ha iniciat més d'un any després dels primers moviments de terres

El maig de l'any 2008 es feien els moviments de terres per construir el Parc Central, el Parc Tecnològic de la Catalunya Central. Des de llavors, però, cap més màquina ha treballat als terrenys entre Manresa (Bages) i Sant Fruitós de Bages (Bages) on s'ha d'ubicar el que es projecta com un centre tecnològic de referència adreçat a empreses d'alt valor afegit. Això impedirà que es compleixin les previsions, que situaven a finals de l'any 2009 l'acabament de la urbanització i la implantació de les primeres empreses al llarg del 2010. El Parc Central és una iniciativa de la societat mixta pública i privada Projectes Territorials del Bages (PTB) i suposa una inversió de 60 milions d'euros.

El conseller delegat de Projectes Territorials del Bages, Xavier Furió, ha reconegut que en aquests moments els treballs estan aturats. Segons ha explicat, el projecte continua endavant, però amb la tramitació del plec de condicions per treure a licitació l'obra d'urbanització, que es vol executar en fases. Al mateix temps, PTB està pendent de la concessió d'un ajut FEDER al Centre Tecnològic de Manresa (CTM) per construir la seva nova seu a les instal·lacions del Parc Central. La intenció, ha explica Furió, és reprendre les obres quan es tingui a punt el plec de clàusules i quan es confirmi l'ajut econòmic al CTM.Això farà endarrerir de forma considerable els terminis previstos que es van anunciar l'any 2008, quan es van iniciar els moviments de terres. En aquell moment es parlava d'acabar la urbanització a finals del 2009, quan encara ha de començar. També es deia que hi havia la intenció que les primeres empreses s'hi poguessin instal·lar al llarg del 2010 quan ara la previsió és que dins d'aquest any es pugui començar a construir algun edifici. Pel que fa a la instal·lació d'empreses, això dependrà de 'l'entorn econòmic', diu Furió.El Parc Central suposa la urbanització de més de 35 hectàrees, de les quals 20 seran una zona verda d'ampliació del parc de l'Agulla i 67.000 metres quadrats seran sostre tecnològic. A banda del CTM, està previst que s'hi instal·lin empreses com MACSA, Tecnical, A. Raymond Tecniacero i el Centre d'Innovació en Productivitat de Microsoft. Les previsions inicials eren que s'hi ubiquin fins a 25 empreses que generin entre 1.000 i 1.500 llocs de treball d'elevada qualificació professional. Un projecte ambiciósEl projecte del Parc Central preveu la construcció d'un pàrquing soterrat amb capacitat per a 600 vehicles perquè la circulació rodada no es faci en superfície. També contempla la construcció d'un edifici central de nou plantes d'alçada per a ubicar-hi el CTM, serveis a les empreses, serveis centrals i empreses de recerca tecnològica. El Parc Central permetrà l'existència d'una activitat de gran valor afegit adreçada a empreses de R+D+I. El Parc se situa entre la ronda nord de Manresa, al límit amb el terme municipal de Sant Fruitós de Bages i la línia de Ferrocarrils de la Generalitat.

L'Avui (http://www.avui.cat/cat/notices/2010/01/la_urbanitzacio_del_parc_central_no_s_ha_iniciat_mes_d_un_any_despres_dels_primers_moviments_de_terr_84100.php)

noticia de ciencia ficció: Barcelona construeix finalment en altura.
http://img341.imageshack.us/img341/8807/barcelona2020.jpg

je je, doncs si que son baxeites les noves torres...

El districte [Sants-Montjuïc] recupera la zona verda més important
Després de vuit mesos d’aïllament i molta feina, el parc de l’Espanya Industrial torna a estar disponible per als veïns i ofereix més espais destinats als jocs infantils

El Periódico (http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=677578&idseccio_PK=1453&h=)

Em sembla que van errats, la zona verda més important del districte és Montjuïc.

El Raval tindrà tres carrers més amb prioritat per a vianants
Avui s'inicien les obres al carrer Joaquim Costa per fer-hi una plataforma única

Tres carrers del barri del Raval es convertiran en vials amb prioritat per a vianants. Això vol dir, bàsicament, que aquests carrers passaran a tenir una plataforma única, perquè l'ús dels vianants s'imposi al dels cotxes. Els carrers on es faran obres són el Joaquim Costa, el Botella i el de la Cera. La reforma del de Joaquim Costa és la més important de les tres, ja que també s'aprofitarà per canviar la fesomia del carrer de dalt a baix. Aquestes obres duraran 16 mesos i costaran 3,5 milions d'euros.

El primer tram del carrer Joaquim Costa que estarà en obres és el que creua amb el carrer del Carme. A partir d'avui i durant els propers dos mesos, estarà tallat al trànsit el tram de Joaquim Costa que es troba entre els carrers del Carme i Peu de la Creu. Aquí es començarà a fer visible la transformació de Joaquim Costa, que és encara un dels carrers amb força trànsit rodat: de muntanya a mar, creua el Raval per unir la ronda de Sant Antoni amb el carrer del Carme, i té una zona d'aparcament per a vehicles. La reforma el convertirà en un nou eix amb prioritat per als vianants i amb plataforma única, però a més, s'hi plantaran arbres, es renovarà el mobiliari urbà i l'enllumenat, que il·luminarà més.

El carrer Botella –entre els carrers de la Cera i Sant Antoni Abat– i el de la Cera –del carrer Botella fins a la ronda de Sant Pau– són els altres carrers del Raval on comencen obres per fer-hi plataforma única i donar prioritat als vianants. En el cas del carrer Botella, estarà tallat al trànsit fins al dia 22 de gener, quan s'obrirà per tornar-lo a tallar el 15 de febrer. El carrer de la Cera tindrà afectacions de trànsit a partir del 25 de gener. En els últims vint anys, Ciutat Vella ha convertit uns 200 carrers en vials amb prioritat de pas per als vianants.

Obres i tall a la Rambla
Avui comencen unes petites obres a la Rambla que afectaran el sentit ascendent del carrer, entre el carrer de la Canuda i la plaça Catalunya. En aquest tram, el trànsit quedarà restringit a un sol carril, i també hi haurà afectacions puntuals a la zona d'estacionament de vehicles de l'hotel Rívoli. El motiu de tot plegat són unes obres de manteniment de clavegueram i del col·lector que hi ha a la zona. L'obra durarà fins a la tercera setmana de febrer, per bé que el trànsit només estarà afectat fins al 5 de febrer. S'ha de recordar que el sentit ascendent de la Rambla té limitat el trànsit de pas del vehicle privat.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/123946-el-raval-tindra-tres-carrers-mes-amb-prioritat-per-a-vianants.html

Ja era hora que hi fesin aquesta reforma a Jaquim Costa! :)

Esquerra-Vilafranca impulsa la creació d’una Xarxa Wi-Fi municipal

La implantació d’una xarxa municipal d’accés a Internet mitjançant tecnologia sense fils és imminent, segons Esquerra. Aquesta ha estat, afegeixen, una de les reivindicacions d’Esquerra-Vilafranca per lluitar contra la conjuntura econòmica de crisi. Els republicans consideren que per fer front a aquesta situació cal que des de l’Ajuntament de Vilafranca es faci tot el necessari per pal·liar-ne els efectes sobre les persones i empreses.

Esquerra manté que cal que les mesures que es prenguin vagin acompanyades de polítiques actives per tal de redreçar i reactivar l’economia local en tot allò que sigui possible. A partir de les propostes anticrisi d’Esquerra s’inicia aquesta nova etapa digital a la vila, afegeixen.

La feina d’Esquerra-Vilafranca va orientada a reduir al màxim la població exclosa d’Internet. Aquesta xarxa donarà servei a la gent que no hi té accés, facilitant-los trobar feina, formar-se, accedir a informació i tenir correu electrònic de forma gratuïta.

Així, s’inaugura un nou món de possibilitats: es facilitarà als aturats actius la recerca de feina; es possibilitarà fer convenis amb les escoles per a l’ús del professorat i dels estudiants; l’Ajuntament podrà organitzar cursos de tipus generals i específics (gent gran, aturats…); tot aquell que es vulgui connectar des de qualsevol punt del radi de Vilafranca, podrà fer-ho, l’Ajuntament podrà crear un banc d’ordinadors municipal a partir de la reutilització d`ordinadors de donants i cedir-los i instal·lar-los a col·lectius que ho necessitin com aturats, gent gran, etc.

A Esquerra-Vilafranca ens sentim satisfets per la feina feta i ens esperona a continuar treballant pel benestar dels ciutadans de la vila.

Penedès Digital (http://www.penedesdigital.cat/2010/01/14/esquerra-vilafranca-impulsa-la-creacio-d%E2%80%99una-xarxa-wi-fi-municipal/)

Pineda afronta l'última fase urbana de les obres de construcció de la depuradora de l'Alt Maresme
S'instal·len les canonades entre l'estació de bombament fins a la carretera N-II

Pineda afronta aquesta setmana l'última fase de les obres de la depuradora de l'Alt Maresme que afecten directament el nucli urbà. L'empresa Copisa està instal·lant les canonades des de l'estació de bombament al final de la riera fins a la carretera N-II. L'actuació obligarà durant un mes a tallar el camí del Mig, entre la rambla de Catalunya i l'avinguda dels Tarongers. Enllestida aquesta fase, les obres continuaran en el passeig d'Hortsavinyà, però ja no afectaran la trama urbana.

Els operaris ja han començat a treballar en una nova fase de la construcció de la depuradora de l'Alt Maresme. Es tracta de la instal·lació de les canonades, d'un metre de diàmetre, entre l'estació de bombament de final de la riera fins a la carretera N-II. El regidor d'Urbanisme, Pere Clarabuch (PSC), va explicar ahir que l'actuació ja va obligar la setmana passada a tancar el trànsit de vehicles en el camí del Mig, entre l'avinguda dels Tarongers i la rambla de Catalunya. «És una mesura imprescindible perquè els tubs passen primer per una zona no urbanitzada del costat de la riera i posteriorment per sota de la rambla de Catalunya», va precisar. En aquest sentit, l'empresa concessionària de les obres preveu que en un màxim d'un mes s'haurà enllestit el tram i les afectacions al trànsit s'hauran acabat. Quan la canalització arribi a l'altura de la carretera N-II, començarà una nova fase fora ja de la trama urbana que portarà els tubs fins a la depuradora, situada a la pedrera de Montpalau –que es troba en el terme municipal de Tordera, però que és a tocar de Pineda de Mar–. «L'empresa haurà de fer passar els tubs pel passeig d'Hortsavinyà i per evitar tallar aquesta via ja ha fet les ocupacions provisionals dels solars del costat del passeig per poder habilitar un vial de circulació», assenyala el regidor. En total, quedaran uns dos quilòmetres abans que no s'enllacin finalment les canonades amb la planta de tractament.

Clarabuch explica que des del govern i la policia local s'estan estudiant les millors opcions per resoldre l'accés al pàrquing de camions i autocars que es troba a la rambla de Catalunya. En aquest sentit, és molt probable que aquests vehicles puguin baixar per l'avinguda de Montserrat i accedir-hi pel carrer Barcelona, que s'habilitaria provisionalment perquè fos de doble sentit.
Velocitats diferents

El regidor d'Urbanisme es va felicitar del bon ritme que segueixen les obres de la depuradora que ha de donar servei a cinc municipis de l'Alt Maresme. Tot i així, hi ha un dels fronts en què cal actuar, la planta de pretractament, al costat del cementiri, on encara no han començat els treballs. Pere Clarabuch confia que s'iniciïn en breu «tal com han assegurat els responsables de l'empresa». Segons les previsions de Copisa, l'obra de l'estació d'aigües residuals ha d'estar enllestida a final d'aquest any, però fins al 2011 no entrarà en funcionament.

El Punt (http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/125018-pineda-afronta-lultima-fase-urbana-de-les-obres-de-construccio-de-la-depuradora-de-lalt-maresme.html)

Per cert l'enllaç a aquest fil va malament. quan li dones a l'ultim comentari a la pantalla de Catalunya surt una altra cosa.

^^ Això és perquè s'han trasllat uns missatges a d'altres fils (el servidor fa coses rares quan fem coses així).

Ara ja hauria de funcionar bé.

Ok gracies

Algú tenia idea d'aquest projecte de pont a Sant Just. No se ben be on ubicar-ho a Sant Just.

http://img682.imageshack.us/img682/8210/pontr.jpg

Pont Mas Lluhí (http://www.batlleiroig.com/proyecto.php?categ=5&id_p=25#)

A10

Algu sap que han de fer en el solar de la antiga comissaria del carrer Guipuscoa de Barcelona ?

Algú tenia idea d'aquest projecte de pont a Sant Just. No se ben be on ubicar-ho a Sant Just.

http://img682.imageshack.us/img682/8210/pontr.jpg

Pont Mas Lluhí (http://www.batlleiroig.com/proyecto.php?categ=5&id_p=25#)

A10

Al barri de Mas Lluhí :D

^^ Pero más alla de Barcelona hay vida? Calles, barrios y todo eso??? Se necesita construir puentes??:lol::lol:

A10

Però si el barri de Mas Lluhí és a Sant Feliu, no a Sant Just, no?

De las más de 26 hectáreas, un 31,25% corresponden a zonas verdes, casi un 26% a viales y otro 15% a equipamientos. La concejal señala que «se ha reservado el espacio suficiente para responder a la necesidad de una futura escuela, una residencia o un polideportivo», ya que el crecimiento de la población requerirá de servicios.

Los propietarios de los terrenos también se han comprometido a costear los 3,7 millones de euros de la construcción de un gran puente que conectará Mas Lluhí con la carretera Nacional 340 a través de la calle Blasco de Garay, y que se convertirá en uno de los principales accesos por carretera. El Area Metropolitana está elaborando el proyecto de la infraestructura.

Dos calles principales ordenarán el tráfico en la nueva zona.El resto de calles serán de uso exclusivamente vecinal. Por otra parte, las viviendas plurifamiliares se construirán en islas con una zona verde en el interior. El nuevo barrio tendrá contenedores subterráneos, sistema de aprovechamiento de aguas pluviales y las viviendas utilizarán la energía solar que se obtendrá a través de placas para obtener agua caliente y calefacción.

El barrio de Mas Lluhí colinda con Sant Feliu, que desarrolló esta zona hace unos años, lo que también le supuso un incremento notable de población. En ese momento, el Ayuntamiento de Sant Just prefirió esperar a urbanizar el espacio de su término municipal para planificar su crecimiento.

La población de Sant Just crecerá un 20% una vez urbanizado el barrio de Mas Lluhí (http://www.elmundo.es/papel/2005/01/09/catalunya/1740716.html)

A10

Merci per la info ;)

L'Eixample Nord integrarà la C-31 com una ronda més i inclourà un parc tecnològic
Manuel Ruisánchez i Serra-Vives-Cartagena Arquitectes guanyen el concurs d'idees per a la Vilanova del futur

L'Eixample Nord integrarà la variant C-31 dins de la trama urbana com una ronda més, inclourà horts urbans, tindrà dos pulmons verds al costat dels torrents i s'hi reservarà un espai diferenciat per a la creació d'un parc tecnològic. Així ho marca la proposta guanyadora del concurs d'idees convocat per l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, que ha guanyat l'equip format per Manuel Ruisánchez Arquitectes SLP i Serra-Vives-Cartagena Arquitectes SCP, que competien sota el lema VNG Nord Multiple City. Ara, aquest equip ha rebut l'encàrrec de la comissió executiva del Consorci de l'Eixample Nord per a la redacció d'un avanç del planejament del sector que traspassi la seva proposta i idees que encaixin de les altres marques en un document urbanístic

La proposta de Manuel Ruisánchez Arquitectes SLP i Serra-Vives-Cartagena Arquitectes SCP concep l'Eixample Nord, amb una extensió de 105 hectàrees, com una massa urbana amb uns eixos de mobilitat que partiran dels vials que provenen del mar i que actualment arriben fins a la ronda Ibèrica. Ells els allarguen fins a la carretera C-31, que en aquesta proposta queda integrada a la ciutat com una ronda més, canviant la seva fesomia actual de manera radical. La variant que uneix Vilanova amb Cubelles es convertirà en una estructura viària molt potent amb 4 eixos verticals que lliguen directament la C-31 amb el centre de la ciutat a través de l'Eixample Nord. Així, es conservaria l'eix diagonal de la carretera de l'Arboç i s'optaria per la concentració de l'activitat econòmica a prop del nus entre la carretera de l'Arboç i la C-31.

D'acord amb la idea guanyadora del concurs, l'estructura de la nova Vilanova parteix d'un eix vertebrador que és la continuació de carrer del Pare Garí: serà un eix per a vianants, on es concentra la nova urbanitat del sector formada per activitat comercial i ús públic amb algun equipament estratègic. En l'encreuament d'aquest eix amb la ronda Ibèrica s'hi situen els equipaments de caràcter supramunicipal que volen reforçar el tarannà cívic de la via.

D'altra banda, els dos torrents concentren els sistemes de cessió tant de zones verdes com d'equipaments de caràcter local i generen dos grans parcs equipats que actuen com a espais de proximitat. I a partir d'aquí, els arquitectes configuren cinc barris: hi ha barris residencials, terciaris i mixtos; es proposa una nova centralitat i la creació d'un parc tecnològic que situa al costat nord-oest, a tocar de la carretera de l'Arboç.

Un gran sector divers

El regidor d'Urbanisme de Vilanova i la Geltrú, Joan Martorell, destaca de la proposta escollida dos elements determinants per a la seva elecció com a guanyadora del concurs: «La manera de resoldre la integració de la C-31 amb la resta de la ciutat, i la presència d'un parc de desenvolupament econòmic i tecnològic.» I és que Martorell considera que la proposta barreja «habitatge amb espais per potenciar econòmicament la ciutat, que és el que interessa ara, per tal que es generin en el futur llocs de treball». El Consorci de l'Eixample Nord s'ha encarregat ara de fer una primera comanda a l'equip guanyador, que és la redacció d'un avanç de projecte del pla parcial que inclogui també algunes idees extretes de les altres propostes presentades al concurs i que encaixin amb la planificació guanyadora.

La proposta té la capacitat de donar encaix a edificacions singulars i planteja un parc tecnològic i una gran illa destinada a equipaments, residència, comerç i serveis de centralitat. Però a més, s'ha de tenir en compte que la construcció del nou hospital a Vilanova i la Geltrú es faria en aquest sector, davant dels terrenys que ocupa actualment l'hospital, i que el disseny de la nova línia ferroviària orbital preveu la creació d'una nova estació en aquesta zona.

L'Eix Gumàfa 135 anys
L'Eixample Gumà celebra aquest any el 135 aniversari i l'Ajuntament ho celebrar-ho creant un paral·lelisme amb el futur Eixample Nord. Així, a partir de demà comencen una d'activitats per reflexionar urbanísticament sobre el desenvolupament de la ciutat. La primera de les activitats serà dimecres a les 17.30 hores a Neàpolis, i servirà per analitzar el creixement urbà de la ciutat a partir de l'Eixample Gumà. En l'acte hi serà present Juli Esteban, arquitecte i director del programa de planejament territorial, així com representants dels set equips participants en el concurs d'idees de l'Eixample Nord, que explicaran les seves propostes. Allà s'inaugurarà l'exposició de les maquetes presentades al concurs, una mostra que es podrà veure fins al 10 de febrer. I a partir del 18, l'exposició es traslladarà al Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. Igualment, el 28 de gener, a les 17.30 hores, se celebrarà un segon acte al Museu Víctor Balaguer, en què es tractarà a fons el paper de l'Eixample Gumà en el creixement urbanístic de la Vilanova del segle XIX.

El Punt (http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/126514-leixample-nord-integrara-la-c-31-com-una-ronda-mes-i-incloura-un-parc-tecnologic.html)

Primer pas per ampliar la ronda Litoral entre la Zona Franca i el Morrot
Foment adjudica la redacció de l'estudi informatiu d'aquesta obra per valor de 500.000 euros

El Ministeri de Foment va adjudicar ahir a l'empresa Apia XXI la redacció de l'estudi informatiu per ampliar la ronda Litoral (B10) en el tram comprès entre la Zona Franca i el Morrot. El projecte, que té un pressupost de prop de 500.000 euros, té com a objectiu recopilar les dades necessàries per definir les diferents alternatives per ampliar la ronda Litoral tenint en compte el desenvolupament urbà previst al port i a la Zona Franca i també la remodelació dels enllaços existents. És per això que l'estudi haurà de tenir en compte, entre altres aspectes, les connexions de la ronda Litoral amb la xarxa viària local de l'Hospitalet.

L'ampliació de la ronda Litoral entre la Zona Franca i el Morrot és avui una mica més a prop. El Ministeri de Foment va adjudicar ahir a l'empresa Apia XXI la redacció de l'estudi informatiu d'ampliació de la ronda Litoral. El pressupost d'aquest projecte és de prop de 500.000 euros. En concret, 499.878,17 euros. Un cop aprovat l'estudi informatiu, però, encara hi haurà molta feina a fer. Foment haurà de fer la declaració d'impacte ambiental, el projecte definitiu i, finalment, posar a licitació les obres d'ampliació de la ronda Litoral.

L'estudi adjudicat ahir té com a objectiu recopilar les dades necessàries per definir les diferents alternatives viables per fer l'ampliació de la ronda Litoral en aquest tram. El projecte haurà de tenir en compte el desenvolupament urbà previst i també el desenvolupament industrial del port i de la Zona Franca. Un altre dels aspectes que haurà de tenir present el projecte és la remodelació dels enllaços i accessos existents.

Per fer aquest projecte s'hauran d'estudiar diferents aspectes com el trànsit actual i futur preveient la demanda d'usuaris i també l'origen i la destinació dels seus desplaçaments. L'estudi informatiu per fer l'ampliació de la ronda Litoral també haurà de preveure les connexions d'aquesta via amb la xarxa viaria local de l'Hospitalet de Llobregat i també amb les zones industrials del port i de la Zona Franca.

D'altra banda, el text haurà d'incloure el planejament urbanístic existent als municipis afectats per aquesta via. L'estudi haurà de coordinar-se amb el projecte de millora de la ronda Litoral en el tram d'enllaç entre Bellvitge i el Morrot.

El Punt (http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/126481-primer-pas-per-ampliar-la-ronda-litoral-entre-la-zona-franca-i-el-morrot.html)

Inspiració per al disseny del pont de Mas Lluhí... manada de Diplodocus creuant un torrent.

http://img638.imageshack.us/img638/9855/capturadepantalla201001.jpg

http://img682.imageshack.us/img682/8210/pontr.jpg

En referencia a la ronda Litoral sempre he pensat que aquest vial hauria de haver estat fet en dos nivells i constructivament no ho veig tant complicat.

A10

Inspiració per al disseny del pont de Mas Lluhí... manada de Diplodocus creuant un torrent.

http://img638.imageshack.us/img638/9855/capturadepantalla201001.jpg

http://img682.imageshack.us/img682/8210/pontr.jpg

En referencia a la ronda Litoral sempre he pensat que aquest vial hauria de haver estat fet en dos nivells i constructivament no ho veig tant complicat.

A10

és conya o de debó? pq ja m'ho crec tot referent a les "inspiracions" :lol:

^^ Osti, doncs ara que ho dius... :lol:

El carrer Balmes remodelat seguirà sent una via ràpida

• La reordenació del carrer entre la Diagonal i la Gran Via estarà enllestida a primers de març

• El tram de Provença a València, banda Besòs, segueix en obres

• A finals de febrer es plantaran els arbres i s'asfaltarà

El carrer Balmes, en el tram entre la Diagonal i la Gran Via, lluirà una nova cara a primers de març, després de més de nou mesos d'obres. Les noves voreres permeten el pas amb comoditat dels vianants i conviden a passejar, però el carrer continuarà sent una via ràpida.

La calçada de Balmes ha perdut un carril, que han guanyat a banda i banda les voreres, però els tres carrils que queden per al pas dels vehicles privats i el reservat per a bus i taxi fan que continuï sent una artèria fonamental de la circulació nord-sud. De fet, Balmes no s'ha tocat ni es tocarà, per ara, des de la plaça Kennedy fins a la Diagonal ni per sota de la Gran Via. "Els dos trams estan en estudi, però a llarg termini, perquè no s'executaran fins a altres exercicis", afirma un portaveu del districte de l'Eixample.

La reordenació del carrer ha consistit en l'ampliació de les voreres, que gairebé han doblat el seu espai. Ara tenen fins a 4,6 metres, quan abans la vorera era de 2,5 metres com a màxim. Pel que fa a la calçada, l'amplada ha quedat en 10,8 metres i ha passat a tenir tres carrils per al pas de vehicles i un per al bus.

L'operació, d'un cost aproximat de 3,8 milions d'euros, està previst que s'acabi a finals de febrer, però no estarà del tot enllestida fins a primers de març. Les últimes operacions previstes per a l'últim cap de setmana de febrer són asfaltar i plantar-hi l'arbrat.

El projecte de remodelació de Balmes, inclòs en el pla d'actuació del districte (PAD), es va plantejar per recuperar una secció pròpia d'un carrer de 20 metres a l'Eixample. La reforma ha incrementat una mica la mida dels xamfrans, que fan 5,60 metres, per facilitar la càrrega i descàrrega, i els passos de vianants s'han acostat als xamfrans per facilitar els creuaments.

Botiguers i veïns també hi diuen la seva. "Jo he vist moltes senyores caure davant del bar, perquè abans les voreres estaven en un estat deplorable; les noves han millorat el carrer un 100%", apunta Pedro Cantero, amo del bar La Granota. "M'havia plantejat posar-hi una terrassa amb cadires, però continua sent un carrer sorollós i no convida a seure-hi", afirma Cantero.

Per Begoña Crespo, filla dels propietaris de la fleca Balmes, l'ampliació de voreres "s'ha notat", però no sap valorar encara si la major afluència de gent es deu a l'ampliació o, simplement, al fet que s'han acabat les obres en aquest tram.

Satisfacció agredolça

El més crític és el propietari de la tenda de material per a motocicletes Garriga, situada a Balmes des del 1929. "Hem passat quasi 4 anys amb les obres de l'intercanviador, ens han aixecat les voreres dos cops i ara, que són grans, ens prohibeixen estacionar al davant", protesta Geronimo Ibran, gendre del fundador.

http://paper.avui.cat/article/ciutats/182799/carrer/balmes/remodelat/seguira/sent/via/rapida.html

Aprovats 24 projectes de la província de Barcelona per rebre el fons FEDER per impulsar l'economia
La Generalitat i la Diputació els han escollit conjuntament d'entre 67 i tenen un cost de 15 milions d'euros

24 projectes de la província de Barcelona per fomentar l'economia i el coneixement seran subvencionats pel fons FEDER, tal com han resolt la Generalitat i la Diputació de Barcelona, en el marc de la primera convocatòria del tram local de l'Eix1 (per a iniciatives econòmiques) del Programa Operatiu FEDER Catalunya 2007-2013. El cost total d'aquests projectes, distribuïts per 10 comarques, és de 15 milions d'euros, que seran finançats un 50% pel fons FEDER (7,5 milions), un 25% per la Diputació de Barcelona (3,75 milions) i un 25% per cadascun dels ens locals beneficiaris (3,75 milions). Els projectes s'han elegit d'entre 67 i per primera vegada ho han fet conjuntament el Departament de Governació de la Generalitat i la Diputació de Barcelona, a partir d'un conveni de col·laboració que van signar el juliol del 2008.
Notícies relacionades

http://www.lamalla.cat/media_th/yeHd44OckN7c5ZPfpaCpnNiinMfC4ZjgrtHKyJSelaN0Y3hgnHGelJOioKt4nZGXlZ6Vo3RkemikeaCawKCdp6idj9HV1Q==
Imatge virtual del centre d'empreses industrials de Sabadell.
Un dels projectes subvencionats amb el FEDER

Es tracta d'11 projectes de suport al creixement empresarial per mitjà de la creació de vivers, centres d'empreses i clubs de persones emprenedores; 6 projectes de millora de les condicions dels polígons d'activitat econòmica i 7 projectes de foment de la societat del coneixement.

Concretament, han estat seleccionades vuit infraestructures d'allotjament empresarial (vivers i centres d'empreses) a Cardedeu, Igualada, Manresa, Mataró, Sabadell, Sitges, Terrassa i Vic; un club de persones emprenedores a Caldes de Montbui i 2 projectes que conviuen viver d'empreses i club d'emprenedors a Martorell i Sant Joan Despí.

En una altra categoria, s'ha escollit un projecte d'instal·lació de fibra òptica en un polígon d'Artés; un de creació de marca d'un conjunt de polígons, presentat pel Consorci de la B-30 i 4 centres de serveis de proximitat a polígons de Granollers, Polinyà, Santa Perpètua de la Mogoda i Olvan.

Finalment, en la categoria de foment de la societat del coneixement, s'han escollit 4 projectes d'administració electrònica a Cerdanyola, Esplugues del Llobregat, Sant Vicenç de Castellet i Vilafranca del Penedès; un d'instal·lació de fibra òptica i wi-fi a Manlleu i 2 projectes que combinen les dues actuacions anteriors a Gavà i Viladecans.

Tots els projectes seleccionats tenen una data d'inici no anterior a l'1 de gener del 2007 i han d'estar executats i en funcionament a 31 de desembre del 2011.

http://www.lamalla.cat/media/000000000002578/000000001288828.jpg

La Generalitat i la Diputació de Barcelona han valorat molt positivament la seva col·laboració en la gestió dels fons FEDER i han felicitat als ens locals per la qualitat dels projectes presentats. Els 43 projectes que no han estat escollits són susceptibles de ser-ho en la propera convocatòria, tal com ha explicat el diputat de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona, Teo Romero.

Tant per presentar els projectes, com per fer el seguiment de la correcta execució dels aprovats, els ajuntaments compten al l'Oficina de Suport al FEDER. A més, els fons exigeixen una valoració de la posada en funcionament dels projectes.

Font: http://www.lamalla.cat/infolocal/catalunya_central/article?id=326889

El Periódico:

El Eixample rematará todas sus grandes obras a finales de febrero

• La reurbanización de Balmes, Urgell y València se acerca al final tras una inversión de 8,3 millones
• Los vecinos abren un proceso participativo para bautizar la nueva plaza de la avenida de Roma

http://www.elperiodico.com/edicion/ED100123/CAS/fotos/epp_nd/carp46/F036D386LH04.jpg
Recta final de obras en la nueva plaza de la avenida de Roma, donde ya se están ultimando las jardineras, el pasado jueves. Foto: RICARD CUGAT

PATRICIA CASTÁN
BARCELONA
Han sido cuatro obras en ejes clave del Eixample, y por tanto cuatro males de cabeza para vecinos, peatones y conductores, que han convivido durante largos meses con ruidos, molestias y cortes de tráfico e incluso desvíos para poder cruzar una calle. Pero el tormento de las intervenciones encara ya la recta final (al menos en sus actuales fases este mandato) en la avenida de Roma, Balmes y la reurbanización de Urgell y València. Las tres últimas han costado 8,3 millones de euros. Todas ellas verán el final del túnel a finales de febrero, mientras que València se remata este fin de semana.
La que más lucirá, por rompedora, es la plaza de la avenida de Roma, que ocupará el enorme espacio resultante del semicierre de este eje entre Viladomat y Urgell, que solo cederá espacio al coche en la calzada de València (la cruzará en diagonal). La obra no estará lista hasta final de febrero, y se prevé que se inaugurará a principios de marzo, aunque quizá sin nombre. El ayuntamiento ha contactado con entidades vecinales para abrir un proceso de participación y buscar nombre al privilegiado espacio de 12.200 metros cuadrados, aunque las propuestas tendrán que pasar por el pleno municipal y por la comisión de nomenclátor.
El presidente de la Associació de Veïns de l’Eixample Esquerra, Lluís Ravell, asegura que abrirán el debate en breve, con la única decisión firme de que sea un nombre de mujer. Su lista ya incluye varias propuestas a discutir.

SEGUNDA ETAPA / La drástica transformación de la avenida, que se inició el pasado mandato con la reurbanización de un primer tramo de Casanovas a Urgell, ya llama la atención de los viandantes, al haberse completado la fase más gris de los trabajos y haber comenzado la de ajardinamiento y colocación de los vistosos juegos infantiles que dinamizarán una zona desprovista de este tipo de espacios. Cinco hileras de árboles y demás pequeña vegetación deberán procurar sombra y calidez a lo que ahora domina el hormigón. El reto, esta primavera, será dar vida a un paseo tradicionalmente tan inhóspito que ni ha funcionado como eje peatonal ni como zona de esparcimiento. Por esa razón se ha renovado la iluminación y el mobiliario urbano.
Al contrario que en otras grandes intervenciones, el resultado ha sido aplaudido por los residentes, indican desde la asociación de vecinos, con sede en la propia avenida. El proyecto fue previamente consensuado con los residentes a contrarreloj para poder acogerse al Plan Zapatero 2009, con un presupuesto de tres millones de euros. La asociación considera que es un espacio óptimo para pacificarlo, con menos coches y más uso ciudadano. No obstante, el colectivo reivindica que se ejecute lo antes posible la última etapa de reurbanización de la avenida, de Viladomat hasta la estación de Sants, de más de 800 metros, aunque esta tendrá que aguardar al próximo mandato.
Urgell, otro eje neurálgico del Eixample cuyas aceras estaban en pésimo estado, como denunció reiteradamente este diario, también ha vivido un lifting sin prisa ni pausa, con nuevo pavimento y bordillos, por casi dos millones de euros. La calle, de Francesc Macià a Provença, estrena también iluminación (ahora de doble brazo) y reposición de árboles donde antes había ejemplares enfermos, explican fuentes municipales. El tramo por debajo de Buenos Aires seguirá marcado por los tradicionales plátanos, ahora más sanos. Sin embargo, el tramo de Urgell que sigue hasta la avenida de Roma aún seguirá un tiempo patas arriba, ya que sus aceras están invadidas tanto por la construcción de la nueva biblioteca entre Mallorca y Provença, como por la compleja creación de un depósito de aguas pluviales. Este último se rematará en primavera.
La última gran pata de obras céntricas lo dibuja Balmes, donde se han ampliado aceras desde Diagonal a Aragó, para que el peatón disfrute de un espacio de 4,6 metros por lado, donde antes disponía de 2,5. Los 10,8 metros de calzada han perdido un carril y están pendientes del asfaltado final, que tendrá lugar el último fin de semana de febrero. Los esperados arreglos, con presupuesto de 3,8 millones, incrementan de paso la amplitud de los chaflanes, que tendrán 5,6 metros para mejorar las operaciones de carga y descarga, mientras que los pasos de peatones también se acercarán a los chaflanes. El siguiente tramo tendrá que aguardar hasta el mandato 2011-2015. En cambio, la renovación en la de València, que ha costado, 2,5 millones se remata este fin de semana con el asfaltado final.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=680783&idseccio_PK=1022

El pla de mobilitat de Sabadell rep cent esmenes de l'oposició i el PSC vol consens
El regidor Paco Bustos contraposa els 2,8 milions d'inversions d'aquest any a la crítica de «poca concreció»

Els grups de l'oposició han presentat una bateria d'al·legacions –més de cent– al pla de mobilitat urbana (PMU) en què proposen més trams de carrils reservats per a busos i ciclistes, concreció en els carrers que esdevindran zones 30, més aparcaments subterranis, avantatges per fomentar els vehicles elèctrics i la construcció d'un tramvia urbà, entre d'altres. El regidor d'Espai Públic, Paco Bustos, promet el «màxim de consens, ja que l'acord total serà impossible». L'oposició va carregar contra el PMU en l'aprovació inicial per la «manca de concreció». Bustos, en canvi, esmenta els 2,8 milions d'accions concretes per aquest any.

El debat del PMU arriba a la recta final després de més d'un any i mig. I els partits de l'oposició han aprofitat el període d'al·legacions per fer-hi les últimes propostes. El regidor d'Espai Públic, però, hi veu una actitud més aviat electoralista: «ICV-EUiA només ha assistit a la primera i l'última reunió; i totes les propostes de CiU al document inicial van ser acceptades, encara que després van acabar votant-hi en contra.» Malgrat això, Bustos promet diàleg, com amb les 90 entitats que han col·laborat per fer el pla, amb accions fins al 2014. L'aprovació definitiva està prevista entre el març i l'abril.

Els altres grups –menys el PP– troben les propostes del pla «poc valentes». La regidora de CiU, Lourdes Ciuró, critica que «és massa genèric i no concreta quines actuacions s'han de dur a terme». La portaveu d'ICV-EUiA, Carme Garcia, reivindica «més cobertura territorial del transport públic per canviar realment els hàbits», també pel que fa a l'arribada als polígons industrials. El de l'Entesa, Isidre Soler, hi afegeix que «el finançament que es presenta no és realista». El portaveu d'ERC, Magí Rovira, també ha fet un seguit de propostes per dotar el pla de més «transversalitat», i ha posat l'èmfasi, a més, en la dotació de sistemes telemàtics per internet, amb informació sobre l'estat del trànsit.

Bustos defensa, en canvi, la concreció de les mesures, que complementa amb la dada de 2,8 milions d'euros que s'invertiran aquest 2010 per ampliar la xarxa de parades de bus amb informació del temps de pas, la instal·lació de semàfors gestionats a distància i amb prioritat per al transport públic, l'estrena de panells amb dades d'ocupació dels aparcaments i l'ampliació de voreres en diversos carrers.

Propostes variades
El ventall d'al·legacions és prou ampli. L'Entesa proposa més carrils bus a l'avinguda Josep Tarradellas –que s'acceptarà només de pujada– i la Gran Via. I ERC defensa la creació de vials específics per al transport públic a la carretera de Barcelona. Bustos veu inviables les dues últimes propostes, ja que no hi hauria espai per al vehicle privat.

Els dos grups també demanen incentius per als cotxes elèctrics, com ara l'estacionament gratuït en zona blava –i l'Entesa estendria la gratuïtat a la recàrrega en endolls municipals. ERC també proposa que la informació d'aparcaments disponibles es faci extensiva a les places pintades al carrer i les zones de càrrega. Pel que fa a aparcaments subterranis, l'Entesa en reclama un de nou a Gràcia, aprofitant les obres del metro.

El caràcter de l'eix central
Hi ha altres demandes, com el fet que es concreti el lloc on s'ha de construir un aparcament municipal de camions, però Bustos diu que els transportistes tenen alternatives i veuen bé decidir-ho més endavant. Pel que fa a l'eix central, CiU demana que les conclusions del debat del passeig s'incorporin al PMU. L'Entesa va més lluny i demana que la Via Massagué i la Rambla siguin només per al pas de veïns i transport públic. Per Bustos, «això ho han de decidir els ciutadans, no només un partit».

El Punt (http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/128406-el-pla-de-mobilitat-de-sabadell-rep-cent-esmenes-de-loposicio-i-el-psc-vol-consens.html)

Santa Coloma haurà d’avalar amb set milions Gramepark

L’Ajuntament de Santa Coloma aprovarà en el ple municipal de dilluns que ve atorgar un aval a l’empresa Gramepark per un valor de set milions d’euros amb l’objectiu de garantir la construcció de 10 blocs de vivendes de protecció oficial que es troben en procés de construcció o que estan a punt de ser entregats als beneficiaris.

Els adjudicataris dels pisos de protecció oficial paguen una entrada per a l’obtenció de les vivendes, uns diners que –segons la llei de l’habitatge– han de ser dipositats en un compte bancari destinat només al pagament de les obres de les promocions. Però amb la petició d’un aval per part de Gramepark per garantir aquests dipòsits –una proposta que ha tingut el beneplàcit dels interventors judicials–, l’oposició municipal comença a sospitar que es tracta d’avançaments ja entregats pels propietaris que poden haver tingut una altra destinació diferent.

La líder del PP de Santa Coloma, Mari Carmen Sáez, va explicar ahir que presentarà una pregunta al ple perquè el govern municipal aclareixi si els diners entregats estan intactes en comptes bancaris o si, en canvi, han estat utilitzats per a altres propòsits.

Amb aquesta petició, l’empresa Gramepark, que ha estat intervinguda judicialment per una presumpta trama de corrupció urbanística investigada pel jutge Garzón, intenta evitar obtenir els avals d’entitats bancàries, cosa que suposaria uns alts interessos que l’empresa no pot assumir. La setmana passada el jutge va ratificar la presó preventiva de Luis García (Luigi), l’exdiputat socialista que controlava l’empresa Gramepark i presumpte cervell de la trama, segons Garzón.

NOU CÀRREC / En el ple municipal de dilluns també s’aprovaran els pressupostos per a aquest any que inclouen nou personal. El nou cap de premsa i comunicació de l’ajuntament, un càrrec que encara no ha estat assignat pel nou govern local, tindrà un pressupost anual de 85.000 euros, una quantitat excessiva segons l’oposició municipal que demana una gestió més austera. El nou cap de premsa de Santa Coloma de Gramenet guanyarà 25.000 euros anuals més que el responsable anterior acomiadat per l’equip de la nova alcaldessa, la socialista Núria Parlon.

El Periódico (http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=682086&idseccio_PK=1008&h=)

ahir vaig anar a un edifici d'oficines nou a sant cugat, al costat de l'ap-7, prop de l'edifici del banc sabadell i vaig veure que estan fent això...algú sap què és? un edifici d'oficnes esfèric?

http://img171.imageshack.us/img171/421/foto0023a.jpg

no m´enrecordaba d´això !! és la nova seu de IGUZZINI !! que guapo! és una empresa d´il·luminació...

aqui tens el link, per si vols fer un passeig...

http://www.iguzzini.es/

http://www.miasarquitectes.com/cmsFiles/proyectos/25_iguzzini_01.jpg

osti, gràcies...treballo al costat, aniré fent fotos de la seva evolució

^^
qué passada...

s´estàn fent coses molts interessants per aquests conreus :)

^^Jo hi treballava just al costat d'aquest edifici... Pel que ens van dir serà un edifici d'oficines i serà una esfera gegant de vidre... No ens van dir quina era la empresa que la ocuparia. La veritat es que seguir l'evolució de les obres dia a dia era força interesant... Varies vegades vaig pensar en fer fotos i pujarles al forum, pero al entrar al curro sempre anava amb pressa i quan sortia amb molta mandra i ganes de pirar cap a casa...

Vaya hotel que nos van a construir en Arc de Triomf

http://img200.imageshack.us/img200/7669/f033d195lh03.jpg

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=684218&idseccio_PK=&h=100204


lo de que no lleva cimientos aun no lo veo claro

Llàstima que sigui "massa" alt, em sembla que es podria haver integrat a l'entorn d'una altra manera... aixxx i després en altres ziones fan edificis massa baixos... u.u

Vaya hotel que nos van a construir en Arc de Triomf

http://img200.imageshack.us/img200/7669/f033d195lh03.jpg

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=684218&idseccio_PK=&h=100204


lo de que no lleva cimientos aun no lo veo claro

Periodismo ajustado a la realidad o a lo que en términos generales comentó el arquitecto.

El edificio se apoya sobre una losa continua (nada novedoso en construcción). Unicamente que esta losa no se apoya directamente sobre el terreno en toda su superficie dado que a la vez comentan es la cubierta teórica de la estación. En este caso la losa se debe estar apoyando en algún tipo de muro en su perímetro o pilotaje. Tampoco acabo de entender si esa losa que es la cubierta de la estación es nueva o bien es una losa que se construye sobre la bóveda existente de la estación con lo que entre la nueva losa y la antigua bóveda existe una franja de terreno. Desconozco el proyecto de reforma y ampliación de la estación de Arc de Trionf.

A10

http://www.equip.com.es/images/PRO/0700101/imB05.jpg
... Imatge de l'edifici sense ciments... La llosa es la seva cimentació.

El túnel i el vestíbul cauen tot just dins la parcel·la de l'hotel i la façana mar de l'illa de cases.
http://img28.imageshack.us/img28/2108/00204hotusaarcequip.jpg

A10

^^
a mi este hotel me flipa!! tiene un aire retro-parisino-guay que me pone mogollón! do you want!? XD

I la llosa aquesta... Qui la paga? L'administració que fa les obres del metro? La promotora del hotel? Si la fa l'administració, Una part del seu cost recau després en el preu de la concessió del solar?

A10

osti, gràcies...treballo al costat, aniré fent fotos de la seva evolució

Doncs tens molts nous edificis per a fotografiar per la zona. Uns de façana negra a la banda mar de la B-30 a tocar dels laterals son molt "wapos".

No en faras anar a mi a fer les fotos no :lol:

A10

A mi la primera impressió no va ser del tot bona, perquè veig que trenca l'estil del barri però en sí l'edifici m'agrada molt.

Al Passeig de Gràcia fa uns anys que van fer una façana nova metàl·lica a un edifici que no te res a veure amb els del voltant i m'agrada força.

Ja va sent hora de donar-li unes façanes noves i diferents a l'eixample, respectant l'estil de zones més emblemàtiques.

Doncs tens molts nous edificis per a fotografiar per la zona. Uns de façana negra a la banda mar de la B-30 a tocar dels laterals son molt "wapos".

No en faras anar a mi a fer les fotos no :lol:

A10

passo cada dia i han fet tres edificis d'oficines encara buits que són molt simples però m'agraden. Tenen una estructura de formigó pintada de gris fosc-negre i vidres negres...divendres quan marxava i es posava el sol el reflex era fantastic...realment hi ha edificis interessants per aquella zona...ja faré fotos, no pateixis

^^ A aquests em refereixo, simples però molt elegants i amb força. L'estructura tant marcada i el to negre li donant molt cos.

Esperem les teves fotos :).

A10

Obren el complex esportiu Parc de la Ciutadella, que tindrà 3.200 usuaris

http://www.elpunt.cat/imatges/30/21/alta/780_008_3021165_9d71336dadf27dbf1cef27d5723a4bcd.jpg
Veïns fent spinning a l'entrada del nou poliesportiu. Foto: Q. PUIG.

Els veïns del barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera van estrenar ahir al migdia el centre esportiu municipal Parc de la Ciutadella. L'alcalde, Jordi Hereu, acompanyat de la regidora del districte, Itziar González, van inaugurar les instal·lacions entre força ciutadans que van participar en la jornada de portes obertes. Hereu va subratllar que amb el complex es resol una mancança històrica, ja que era l'única zona de Ciutat Vella sense poliesportiu públic.

El centre esportiu municipal, de 4.300 m², destaca per la integració de restes arquitectòniques de l'antiga Ciutadella, com ara un mur que delimita la piscina interior de la zona d'aigües lúdiques. El consistori preveu que doni servei a cap a 3.200 usuaris, i s'hi programin activitats dirigides i educatives.

Gespa, a la Guineueta
Més tard, Hereu va anar al camp de futbol de la Guineueta per inaugurar els vestidors remodelats i el terreny de gespa artificial d'última generació. Totes dues obres s'inclouen en el pla d'equipaments esportius 2008/2011, que ha permès posar al dia les instal·lacions del 80% dels camps de futbol municipals.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/13-serveis/136502-obren-el-complex-esportiu-parc-de-la-ciutadella-que-tindra-3200-usuaris.html