Una exposició mostra els nous serveis, projectes i infraestructures que ha engegat el Govern a la Regió Metropolitana durant aquest mandat

No val la pena, res de nou que no sapiguéssim. :(

a10! :runaway:

La inversió en obra pública serà similar a la d'aquest any, malgrat la crisi

El govern preveu pel 2009 mantenir un nivell d'execució i licitació d'obra pública semblant al d'aquest any, malgrat la crisi. El president de l'empresa pública de Gestió d'Infraestructures SA (GISA), Xavier Casas, va voler deixar a banda l'alentiment de l'economia i va sobreposar «l'esforç de licitació» de la Generalitat. Aquest esforç haurà de permetre garantir l'activitat en el sector de la construcció l'any vinent. El president de GISA va fer aquestes previsions ahir, en el transcurs d'una conferència al Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.

Casas explicava que durant el 2008 s'han executat projectes per valor de 2.700 milions d'euros, «una xifra molt important», i que les licitacions arribaran als 2.300 milions, dels quals més de la meitat són per l'obra pública.

Per mantenir el nivell inversor del 2008, l'administració catalana haurà de fer «un important esforç», assegurava el president de l'empresa pública. Va recordar que el 2004 la inversió no arribava als 1.000 milions i, pel que fa a la licitació, l'any passat s'arribava a poc més de 2.000 milions. Segons Casas, des de l'àmbit de la gestió pública «cal mantenir les previsions i ànims, que poden existir per les xifres presentades i que mostren la voluntat de l'acció de govern».

Casas va aprofitar per destacar les actuacions més importants que l'empresa pública de Gestió d'Infraestructures està executant a les xarxes viàries, de transport públic i la resta d'obres promogudes pels diferents departaments del govern, ressaltant per damunt de la resta el pla d'infraestructures 2007–2013.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3014339

Aprovat inicialment el planejament de totes les àrees residencials estratègiques

Les comissions territorials d’urbanisme han aprovat inicialment al llarg del mes de setembre els plans directors urbanístics de totes les àrees residencials estratègiques (ARE) que s’impulsaran a Catalunya. Després de consultar els ajuntaments que les acolliran, s’han definit 94 ARE, en un total de 80 municipis. Així, es construiran 90.097 pisos, dels quals 48.860 corresponen a alguna de les tipologies pròpies de l’habitatge protegit, en una superfície de 1.523 hectàrees. Aquests plans, que s’aprovaran definitivament el març del 2009, contenen l’ordenació detallada d’aquests nous eixamples i la documentació pròpia dels projectes d’urbanització. A primers de l’any 2010 es podrien començar a urbanitzar els diferents sectors.

Una ràpida tramitació

El Govern va aprovar el mes d’octubre de 2007 el Decret llei de mesures urgents en matèria urbanística, que té com a objectiu, entre d’altres, dotar les administracions catalanes d’instruments per tal d’obtenir de manera immediata sòl per a la construcció d’habitatge assequible. Amb aquesta voluntat, el Decret definia tot un seguit d’instruments a l’abast de les administracions, entre les quals, les anomenades àrees residencials estratègiques (ARE).

Les ARE són sectors que s’urbanitzaran en diversos municipis de Catalunya, en zones ben comunicades, dotats dels serveis necessaris, amb una qualitat urbanística garantida i on la meitat, com a mínim, dels seus habitatges seran de protecció. Per tal de fer més àgil el procés de tramitació, el Decret llei determina que el seu desenvolupament es faci mitjançant plans directors urbanístics, promoguts pel DPTOP prèvia consulta als ajuntaments del document d’objectius i propòsits generals.

Consens amb els ajuntaments

El DPTOP va impulsar un procés de consulta als ajuntaments des del primer moment de tramitació de les ARE. Així, fruit de les converses amb els municipis, es va fer una primera tria dels sectors que podrien acollir una ARE, la qual cosa es va plasmar en un document d’objectius i propòsits aprovat el passat mes de febrer.

Després d’aquest període de consulta institucional, el DTPOP va començar a elaborar els plans directors urbanístics. Les comissions d’urbanisme corresponents han anat aprovant inicialment els PDU, al llarg del mes de setembre i primer d’octubre. Els plans directors urbanístics se sotmeten ara a informació pública, de tal manera que els ajuntaments i les entitats interessades podran tornar a formular al·legacions i incorporar noves concrecions, i s’aprovaran definitivament durant el mes de març de 2009. D’aquesta manera, l’any 2010 ja podran començar les obres.

El fet que la seva concreció es faci mitjançant la redacció de plans directors urbanístics d’abast supramunicipal permet també ordenar els creixements urbans d’acord amb el que el DPTOP ha establert en el planejament territorial, tot garantint la coherència amb les previsions en matèria d’habitatge, assegurant la participació dels ajuntaments afectats i agilitzant el procediment previ per a la transformació urbanística del sòl.

Els nous eixamples de Catalunya

Les comissions d’urbanisme de Catalunya, Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Terres de l’Ebre, i Comarques Centrals han aprovat inicialment, al llarg del mes de setembre i fins l’1 d’octubre, un total de 12 plans directors urbanístics (PDU) corresponents a 94 ARE en 80municipis.

Aquests PDU contenen els estudis justificatius del nou sector a urbanitzar, els plànols d’ordenació, les normes reguladores dels paràmetres d’ús i d’edificació, l’avaluació econòmica i financera que en justifica la viabilitat, el pla d’etapes, la justificació de les determinacions de mobilitat i el projecte de les obres bàsiques d’urbanització. Igualment, els PDU van acompanyats dels documents ambientals que concreten les estratègies d’encaix al territori del nou sector.

Així, el Govern ha impulsat la tramitació necessària per construir un total de 90.097pisos, la meitat protegits, en 1.523hectàrees. La distribució de les ARE segons els àmbits dels plans directors urbanístics és la següent:

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/f1ca8917.jpg

S’ha reduït en 7 unitats el nombre total d’ARE a desenvolupar, ja perquè dos sectors s’han convertit en un de sol, per la pròpia demanda dels ajuntaments, bé perquè la urbanització del sector ja s’havia iniciat pels tràmits urbanístics ordinaris o perquè els municipis prefereixen afrontar aquest projecte en una segona etapa de desenvolupament. Així mateix, el període d’informació pública servirà per acabar d’ajustar el planejament.

Garantia de qualitat urbanística

A més de donar resposta a les necessitats de sòl per a habitatge a un preu assequible, les ARE asseguren una elevada qualitat urbanística i garantiran a la seva població la disposició dels equipaments necessaris.

Per tal d’assegurar la plasmació efectiva d’aquests objectius, el Decret llei estableix tot un seguit de requisits que han de complir aquestes zones de nou creixement:

• Integració urbana: les ARE s’emplacen en municipis amb capacitat per a constituir-se en nuclis vertebradors del territori, en continuïtat amb el teixit urbà existent o previst, amb una bona accessibilitat a la xarxa de transport públic i el subministrament d’aigua garantit.

• Densitat i protecció pública: la densitat mitjana mínima del sector és de 50 habitatges per hectàrea, dels quals un mínim del 50% són de protecció pública.

• Equipaments i serveis: es preveu una dotació suficient de sòl per a espais lliures i equipaments, així com la prestació idònia dels serveis necessària per a la població que hi residirà.

• Sostenibilitat: es garanteix la integració en el medi, l’eficiència energètica, l’estalvi en el consum d’aigua i el tractament de residus, amb especial atenció a la utilització d’energies renovables.

• Planificació detallada: amb la redacció dels PDU de les ARE es delimiten els sectors, incloent-hi l’ordenació detallada i el contingut propi de la urbanització bàsica.

• Cessió de l’aprofitament: la formulació de les ARE estableix que la cessió per part dels propietaris de fins a un 15% de l’aprofitament urbanístic del sòl que podrà ser destinat, en tot o en part, a la construcció dels equipaments necessaris els quals, en tot cas, s’hauran de dur a terme simultàniament amb la urbanització de l’àrea i la construcció dels habitatges.

• Participació municipal: el desenvolupament d’aquests sectors s’impulsarà a través de consorcis integrats per l’Institut Català del Sòl i els mateixos ajuntaments. Els consorcis podran impulsar directament la urbanització dels sectors o bé establir per conveni la seva gestió amb agents privats, cooperatives o altres figures.

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=6922368ba02cc110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

Ui! El meu tenacitas fa molta més por! XD Ja penjaré una foto XD

Veient la situació econòmica... els promotors deuen haver tocat el dos :D

El govern executarà la construcció d'urbanitzacions en 81 municipis, 5 menys dels previstos d'entrada

Les comissions territorials d'Urbanisme han aprovat inicialment el planejament de 94 àrees residencials estratègiques (ARE) –per fer front al dèficit d'habitatge de protecció pública– en un total de 81 municipis, cinc menys dels previstos inicialment. Ara que aquest planejament ha sortit a informació pública, ajuntaments i entitats hi podran presentar al·legacions. L'objectiu del govern és aprovar-los definitivament el març de l'any vinent i poder començar el 2010 la construcció d'aquestes urbanitzacions, en què es faran 90.097 habitatges, la meitat dels quals seran de protecció oficial.

Els cinc municipis que han quedat exclosos d'aquests planejaments han estat: Mataró, Esparreguera, Santa Coloma de Cervelló, Sitges, Celrà. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) explicava que la zona de Mataró, on el govern havia planificat fer un ARE, l'Ajuntament hi havia previst fer un parc. El consistori d'Esparreguera va aprovar un pla d'ordenació municipal que té una densitat urbanística inferior a la prevista per l'ARE, en què és de 50 habitatges per hectàrea. A Santa Coloma de Cervelló també s'ha tret l'ARE perquè el seu Ajuntament ha aprovat la construcció de 1.350 habitatges a prop de la Colònia Güell, la meitat dels quals seran de promoció pública. A Sitges tampoc hi haurà àrea residencial estratègia perquè el consistori també ha aprovat un planejament que dota el municipi d'habitatge protegit. S'ha tret l'ARE de Celrà a petició del municipi.

En altres poblacions, el govern ha reduït els àmbits de les ARE. És a dir, l'espai que ocuparan aquestes zones. Palafrugell passa de 4 àmbits a tenir-ne 3; Tordera, de 2 a 1, i Girona, de 3 a 1.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3018102

El grupo de trabajo constituido en el seno del Gobierno de Aragón para impulsar el proyecto de ocio y juegos de azar Gran Scala reanudó este martes sus reuniones, según informó el vicepresidente del Ejecutivo autónomo, José Ángel Biel, en la rueda de prensa posterior al Consejo de Gobierno de la Comunidad Autónoma. La opción de ubicar Gran Scala en Ontiñena (Huesca) "se va afianzando", dijo Biel.

http://www.heraldo.es/index.php/mod....dnoticia.26551

Jo m'imagino un altre Seseña o Ciudad Valdeluz en mig del desert, però en aquest cas no seran pisos sinó moles de formigó d'hotels... El més sorprenent és que la gent encara pensi que aquest complex es construirà algun dia (juas juas...).

Descubre la localizacion definitiva de Gran Scala en www.blogparques.3a2.com


Un saludo

Los promotores y el Ejecutivo autonómico acuerdan ubicar Gran Scala en Ontiñena

El Ayuntamiento de la localidad oscense ha logrado reunir más de 2.900 hectáreas. ILD prepara ya los contratos.

R. GOYENECHE. Zaragoza

Ontiñena se llevará el gato al agua. El complejo de ocio y juego Gran Scala se ubicará finalmente en el término municipal de esta pequeña localidad del Bajo Cinca. Así lo han acordado los promotores del centro -International Leisure Development (ILD)- y el Ejecutivo autonómico, después de que el Ayuntamiento del municipio consiguiera reunir en las últimas semanas más de 2.900 hectáreas de terreno (1.300 municipales y 1.600 propiedad de particulares).

El consorcio promotor recibió ayer la llamada de la DGA, que da el visto bueno definitivo al emplazamiento elegido, tras las pegas iniciales que suscitó el hecho de que el municipio estuviera gobernado por el Partido Popular. Fuentes cercanas a ILD explicaron que confían en reunirse en los próximos días -a lo largo de esta semana o la que viene- con los responsables autonómicos para determinar los siguientes pasos que habrá que dar para avanzar en el proyecto.

Ayer mismo, el vicepresidente aragonés, José Ángel Biel, ya informó a los miembros del grupo de trabajo de la DGA de que Ontiñena es la apuesta de los promotores y el único sitio con posibilidades reales para que el proyecto se desarrolle. Además, les habría comunicado que la ley de grandes centros de ocio, que está elaborando el Ejecutivo para dar cabida a Gran Scala y facilitar su implantación, así como la de otros hipotéticos proyectos que pudieran presentarse en un futuro, se encuentra avanzada.

Por su parte, los promotores recibieron la noticia con "gran satisfacción". No en vano, Ontiñena era su única salida, tras el fracaso de otros emplazamientos que se barajaron en los últimos meses, como La Almolda, Castejón y Villanueva de Sijena, todos ellos en Monegros, o Ballobar, también en la comarca del Bajo Cinca. Además, los promotores ya habían advertido de que el tiempo les apremiaba y que había operadores de parques temáticos y casinos que estaban comenzando a impacientarse por el retraso acumulado.

No en vano, la decisión sobre la ubicación se ha demorado más de medio año. Tras el protocolo firmado en diciembre del año pasado, DGA y promotores se comprometieron a consensuar un emplazamiento y anunciaron que la decisión se haría pública a finales de enero. Desde entonces, los plazos se han ido incumplido sistemáticamente uno tras otro.

El consorcio confía ahora en que en que los trámites para formalizar las opciones de compra no se demoren en exceso y se materialicen. No obstante, advirtieron de que estos procesos "llevan su tiempo". Según explicaron, los propietarios de los terrenos que ya han firmado -unos 130- tendrán ahora que buscar toda la documentación de sus tierras, comprobar que sus escrituras están al día y, de lo contrario, dar los pasos para regularizarlas. A este respecto, recordaron que hay todavía un "pequeño porcentaje" de propietarios que no ha firmado el compromiso de venta. Se trataría de unos 30, que cuentan con pequeños espacios de dos o tres hectáreas, y que no han sido aún localizados.

Mientras tanto, el equipo jurídico de ILD redactará los contratos, que no serán exactamente iguales a los que en su día se elaboraron para la negociación fracasada de La Almolda ya que en aquella operación había "más incertidumbre" al estar inmersos los terrenos en un proceso de concentración parcelaria. Lo que no variarán serán los precios de venta. Se ofrecerán 9.000 euros por cada hectárea de secano y 6.000 por cada una de pasto o erial. Lo que no ha trascendido es qué porcentaje recibirían al formalizar las opciones de compra. En el caso de La Almolda se fijó en un 5%.

http://www.heraldo.es/index.php/mod.noticias/mem.detalle/idnoticia.26598/relcategoria.300

ILD pagará, inicialmente, entre el 4 y el 6% del valor de los suelos de Ontiñena (Huesca) donde se ubicará Gran Scala

ZARAGOZA, 8 Oct. (EUROPA PRESS) -

La sociedad International Leisure Development (ILD) pagará próximamente entre el 4 y el 6 por ciento del valor de los terrenos públicos y privados del término municipal de Ontiñena donde se ubicará el complejo de ocio y juegos de azar Gran Scala.

El chef officer y responsable en España de Gran Scala, Mark Campbell, declaró a Europa Press que la localidad altoaragonesa de Ontiñena, localizada en la comarca del Bajo Cinca, "es el sitio del que hemos hablado con el Gobierno" de Aragón para ubicar Gran Scala. ILD ha presentado al Ejecutivo autónomo "un proyecto" para construir en ese municipio el complejo.

"Básicamente" ese será el emplazamiento de Gran Scala, continuó Campbell, quien añadió que "seguimos manteniendo contactos con otras ubicaciones por si hay un problema en el último instante", pero "esperamos que no" ocurra nada y Ontiñena acoja Gran Scala.

El complejo de ocio y juegos de azar se abastecerá de agua a través de "un canal que pasa por los terrenos", dijo Campbell, quien subrayó que "en la ubicación hay agua suficiente" y "según los informes no habrá ningún problema con el tema del agua". Los ingenieros emplearán "todas las técnicas modernas para maximizar el reciclaje de agua".

Las obras de construcción del complejo comenzarán durante el verano del próximo año, 2009, ya que antes es necesario preparar el proyecto técnico y conseguir las pertinentes licencias de distintas Administraciones públicas. En 2012 estaría construido un tercio del complejo, que abriría al público ese mismo año, según las previsiones.

Mark Campbell explicó que la intención es "trabajar al máximo, siete días a la semana" hasta tres turnos diarios, de tal manera que se cumplan los plazos de apertura de la primera fase. Los trabajadores y las empresas radicadas en la Comunidad Autónoma tendrán "prioridad" para trabajar en el proyecto, indicó Campbell a Europa Press. El "equipo" de trabajadores será "muy grande" en esta primera fase.

"Lo más importante" ahora es modificar la Ley aragonesa del Juego, de tal manera que sea legal abrir Gran Scala, explicó Campbell, quien indicó que ILD ha "cambiado impresiones" con representantes del Gobierno de Aragón sobre las novedades legislativas a introducir para hacer viable el proyecto.

Campbell señaló que "en un momento de crisis financiera" global "Gran Scala no está afectado por la crisis porque nuestros grandes inversores son fondos y no bancos, y hay disponibilidad" de dinero, a lo que añadió que "el sector del juego genera un 'cash flow' (flujo de caja, los recursos generados por las empresas) muy positivo y no estamos afectados" por la crisis financiera mundial.

Por último, el chef officer de ILD expresó que Gran Scala "es un proyecto de Aragón, todos tenemos que trabajar juntos y nos importa mucho involucrar a la gente de Aragón, es su proyecto a largo plazo".

http://www.europapress.es/aragon/noticia-ild-pagara-inicialmente-valor-suelos-ontinena-huesca-donde-ubicara-gran-scala-20081008145748.html

Aun va en serio?

Això és una mica si no lo veo, no lo creo... El temps dirà, suposo. :D

La veritat és que aquesta ubicació queda més a prop de Lleida que de Saragossa o Osca, a l´oest de la comarca del Baix Cinca, tot just passat Fraga i al voltant dels 40 km amb el límit de Catalunya.

18:51 h.PARQUE DE OCIO Y JUEGO

Iglesias ve positiva la ubicación de Gran Scala en Ontiñena

El presidente del Gobierno aragonés, Marcelino Iglesias, afirmó hoy que Ontiñena cumple las condiciones impuestas por su Ejecutivo para albergar Gran Scala.

El presidente aragonés, Marcelino Iglesias, aseguró hoy que la ubicación del macroproyecto de ocio de y juego Gran Scala en el municipio oscense de Ontiñena, en Los Monegros, cumple "perfectamente" con las condiciones impuestas por su Gobierno a los promotores.

Iglesias explicó, tras la inauguración de dos infraestructuras en Binéfar y Alcampell, que la opción de ubicar Gran Scala en Ontiñena, cuyo Ayuntamiento ha puesto a disposición de los promotores del proyecto (International Leisure Development, ILD) alrededor de 3.000 hectáreas de terreno, se adecúa a las exigencias del Gobierno aragonés de no afectar a zonas con alguna figura de protección ambiental en vigor.

El presidente de Aragón señaló que la elección definitiva de los terrenos permitirá, además, conocer con precisión las características del proyecto de Gran Scala, "para que podamos opinar con más conocimiento de causa", añadió.

Expresó su confianza, sin embargo, en un desarrollo correcto del macroproyecto que permita a las comarcas del sur de la provincia de Huesca diversificar su economía, basada principalmente en la agricultura y la industria, y orientarla hacia el turismo.

Precisamente, hoy los promotores han mostrado su "satisfacción" porque el Gobierno de Aragón esté de acuerdo con la elección de Ontiñena como futura ubicación de Gran Scala, un paso que les permite iniciar la actividad.

Según indica ILD en un comunicado, Ontiñena tiene unas excelentes características para Gran Scala, con un terreno plano que aporta "unas magníficas condiciones para el desarrollo del proyecto".

Además, destacan la total cooperación e interés que han demostrado los vecinos de esta localidad para acoger Gran Scala, "como visión de futuro esperanzador que aportará beneficios, sostenibilidad y empleo a la zona", así como su favorable localización al estar a tres kilómetros de la autopista AP-2, que une Barcelona con Zaragoza, y a una distancia similar del AVE.

Agregan que se da también la circunstancia de que este emplazamiento goza del privilegio de que el Meridiano de Greenwich cruza el terreno a modo de eje central y que en este "simbólico Meridiano Cero" se emplazará la emblemática torre central del complejo, denominada Torre del Ágora.

Ontiñena cumple asimismo con uno de los principales compromisos del Consorcio ILD con el Gobierno de Aragón de favorecer al mayor número posible de habitantes.

Los promotores prevén adquirir suelo a 160 propietarios, de los que unos 130 ya han firmado una carta de compromiso y los restantes tienen pequeñas parcelas, de entre dos y tres hectáreas, y aún no han podido ser localizados, agrega.

http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=446212

Gran Scala se ubicará definitivamente en Ontiñena

Publicado 08-10-2008 por Aragón Radio


La localidad de Ontiñena ha sido por fin la elegida. El complejo de ocio y juego Gran Scala se instalará en la localidad bajo cinqueña. La promotora ILD ha confirmado a Aragón Radio que ya han comenzado a cerrar la compra de los terrenos con los propietarios de la localidad.

Desde hace unas semanas todo apuntaba a que Ontiñena iba a ser la localidad elegida para la instalación del complejo Gran Scala. Y, por fin, la promotora ILD lo ha confirmado esta mañana a Aragón Radio. ILD ha asegurado que en varias semanas estarán todas las opciones de compra cerradas con los propietarios. A partir de entonces, lo comunicarán al Gobierno de Aragón para que comience a trabajar en la ley que regule este parque de ocio.

Los vecinos de Ontiñena están muy ilusionados y aceptan los precios de compra establecidos por la promotora. Nueve mil euros la hectárea de secano y seis mil la de pasto. El proyecto que presentó ILD contempla cinco parques temáticos, 32 casinos, 70 hoteles, un hipódromo y un campo de golf. La inversión prevista para este complejo de ocio es de 14.000 millones de euros.

Pues, precisamente hoy, el vicepresidente del Gobierno de Aragón, José Ángel Biel, ha insistido esta mañana en Aragón Radio en que ésa es la localidad mejor posicionada para acoger Gran Scala, y ha reiterado que hasta que el proyecto no esté cerrado, el Gobierno de Aragón no podrá continuar con los trámites de la ley que regule el parque de ocio.

Por otro lado, Izquierda Unida ha pedido las actas de la reunión celebrada ayer por el grupo de trabajo sobre Gran Scala, del Gobierno de Aragón.

http://www.aragonradio.es/index.php/mod.noticias/mem.detalle/idnoticia.23998/relcategoria.1031/idmenu.33/chk.6049a2d438b90e58de9b041c81833f4b.html

La veritat és que aquesta ubicació queda més a prop de Lleida que de Saragossa o Osca, a l´oest de la comarca del Baix Cinca, tot just passat Fraga i al voltant dels 40 km amb el límit de Catalunya.

Sí, si GS s'hagués volgut instal·lar originalment a Lleida segurament hauria acabat obligada a fer-ho en un indret com aquest.

Sí, si GS s'hagués volgut instal·lar originalment a Lleida segurament hauria acabat obligada a fer-ho en un indret com aquest.


Exactament.
La situació està a "un tiro de piedra".
De fet els habitants del Baix Cinca es consideren més "catalans" que no pas "Saragonesos", tenen Lleida com a ciutat de referència en tots els aspectes, on no cal dir que parlen català.

De moment, l´aeroport més proper és el de Lleida, a l´igual que l´estació de l´Ave Lleida-Pirineus.

Casinostad Gran Scala zet door

SPANJE.nieuwslog.nl Gelogd door: BERT08.10.2008 8 uren oud

Een jaar geleden werd het gepresenteerd als een mega-oplossing voor de door economische problemen geplaagde Spaanse deelstaat Aragon: de bouw van een soort tweede Las Vegas in de woestijn ten oosten van Zaragoza. Een volledig nieuwe stad, Gran Scala genaamd, met enkele tientallen hotels, casino´s en verschillende themaparken zou – als opvolger van de dit jaar gehouden wereldtentoonstelling - een impuls kunnen geven aan de werkgelegenheid. Initiatiefnemer het Britse bouwconsortium International Leisure Development (ILD) ging – gesteund door de Aragonese regering – op zoek naar een goede locatie.

In de eerste maanden van 2008 bleek het allemaal niet zo eenvoudig. Niet alleen kwamen er protesten van verschillende belangengroepen (moreel en ecologisch onverantwoord, zo vonden sommigen), ook bleek het lastig de benodigde gronden aan te kopen. Vooral dat laatste leek het project de das om te doen. De grondeigenaren van de plaatsjes La Almolda en Castejón, blind geworden door de gepresenteerde cijfers van Gran Scala, overvroegen zichzelf. Het plan stond op de tocht.

Enkele maanden geleden was er toch opeens weer hoop. De bevolking van het nabijgelegen Ontiñena zag het plan niet doorgaan en bedacht dat het ILD misschien wel eens een alternatieve locatie zou kunnen accepteren. Na druk overleg tussen de landeigenaren werd men het eens. Met trots werd ILD in totaal 2900 hectaren land aangeboden (1300 hectaren van de gemeente en 1600 van particuliere eigenaren) met ongeveer dezelfde eigenschappen als de eerder genoemde locaties.

Gisteren werd bekend gemaakt dat het ILD het bod accepteert.
Wél jammer dat de locatie zo dicht bij Catalonië ligt, zo vinden vele Aragonezen.

Los promotores de Gran Scala confían en poder iniciar las obras el verano de 2009

El presidente Iglesias afirma que Ontiñena cumple "perfectamente" con las condiciones de la DGA y califica el proyecto de "importante".

Verano de 2009. Esa es la fecha que se han marcado los promotores de Gran Scala para comenzar las obras del centro de ocio y juego en Ontiñena. Pese al retraso acumulado en la definición de los terrenos, International Leisure Development (ILD) confía en poder mantener los plazos previstos y que la primera fase del proyecto, que supone en torno a un tercio de sus dimensiones totales, abra sus puertas en 2012. Así lo aseguró ayer a este periódico Mark Campbell, portavoz y responsable del consorcio en España, que se felicitó porque por fin se haya logrado un acuerdo con la DGA sobre el emplazamiento del complejo. "Ahora, parece que no hay nada que no nos permita tirar para adelante", afirmó.

Campbell explicó que antes será imposible comenzar los trabajos, ya que hay que firmar las opciones de compra, ultimar el proyecto técnico para adaptarlo a los terrenos elegidos y obtener las licencias necesarias para desarrollar las obras. Según dijo, una vez definidos los suelos, el primer paso es recoger toda la documentación de los propietarios de las partidas de Valcabrera y San Gregorio, una tarea que podría centralizarse en el Ayuntamiento de la localidad.

En cuanto se verifique la situación jurídica de todas las fincas, se procederá a firmar las opciones de compra con los 160 propietarios interesados (30 de ellos aún no han sido localizados). Según dijo, y aunque los contratos aún no se han hecho públicos, la prima que se pagará se moverá entre el 4 y el 6% del valor total de las fincas. Como ya publicó este periódico, el precio será idéntico al que se planteó para La Almolda -6.000 y 9.000 euros por hectárea en función de si es secano o pasto-, aunque el contrato variará. El portavoz de ILD aseguró que el consorcio tiene "financiación" para adquirir los terrenos y sufragar la primera fase del proyecto. Según defendió, el sector del juego está "bastante protegido de la crisis" y los operadores con los que trabajan tienen "liquidez".

En cuanto al proyecto técnico, Campbell dijo que el diseño original "no se modificará mucho". Los arquitectos que trabajan para el consorcio -Art&Build-, que estuvieron el martes presentes junto a uno de los tres directores generales de ILD, Paul Stéphane Allegrini, en la reunión que mantuvo el consorcio con miembros del Gobierno, han visitado las fincas y han confirmado que cumplen "todos los requisitos" y que el plan elaborado "encaja perfectamente". "La integridad del proyecto se mantendrá", explicó Campbell. Eso sí, una vez recibido el visto bueno del emplazamiento, el equipo de arquitectos va a encargar ahora nuevos estudios técnicos para terminar de definir el proyecto de urbanización.

Tal y como explicó después el consorcio promotor en una nota de prensa, los terrenos de Ontiñena aportan "unas excelentes características y unas magníficas condiciones para el desarrollo del proyecto". Para ILD, ha sido clave la cercanía a la autopista de Barcelona y a la línea del AVE, que se encuentran a "unos tres kilómetros". También ha pesado, según el consorcio, "la total cooperación e interés que han demostrado los vecinos" de la localidad para lograr que el complejo de ocio y juego se quede en su municipio.

Ontiñena cumple además, tal y como resaltaron los promotores, una de las demandas expresadas por el Gobierno de Aragón, "el de favorecer al mayor número posible de habitantes". Como anécdota, explicaron también que el Meridiano de Greenwich cruza las parcelas elegidas a modo de eje central. Una circunstancia que se aprovechará para emplazar ahí la emblemática torre del complejo, denominada del Ágora.

La ubicación acordada cumple también con otro de los requisitos: la existencia de recursos hídricos. El Canal de Monegros atraviesa los terrenos, por lo que habrá "agua suficiente", según resaltó el portavoz del consorcio. "No habrá problemas en ese sentido", dijo al tiempo que recordó que el proyecto respetará todos los estándares medioambientales y utilizará modernas técnicas para reciclar el agua que se utilice en el complejo.

Precisamente, en los terrenos elegidos hay proyectado un gran embalse, el de Valcabrera, que contará con capacidad para 55 hectómetros cúbicos. El Instituto Aragonés del Agua ya está realizando los trámites para la redacción del proyecto y poder sacarlo a licitación en 2009. Fuentes del Gobierno de Aragón explicaron ayer que ambas infraestructuras son compatibles.


"Proyecto importante"


Sobre el acuerdo alcanzado la víspera con ILD, se pronunció ayer el presidente aragonés, Marcelino Iglesias, tal y como informó Concha Silván. Aseguró que los suelos de Ontiñena cumplen "perfectamente" con las condiciones impuestas por el Ejecutivo a los promotores del complejo de ocio y juego y confió en que la localización y la compra de terrenos se resuelva bien.

El socialista volvió a resaltar que Gran Scala es un "proyecto privado", aunque "muy importante", sobre todo en el marco de la crisis económica. "Si se desarrolla bien será generador de puestos de trabajo y diversificará nuestra economía introduciendo a las comarcas del sur, que no son comarcas turísticas, sino fundamentalmente agrícolas e industriales, en un sector que tiene un gran capacidad de crecimiento como es el del turismo y del ocio", declaró.


http://www.heraldo.es/index.php/mod.noticias/mem.detalle/idnoticia.26707/relcategoria.300

12:53 h.GRAN SCALA

Aragón espera que ILD compre los terrenos de Ontiñena para elaborar las normas de apertura de Gran Scala

Son declaraciones del consejero de Industria del Gobierno de Aragón, Arturo Aliaga

El Gobierno de Aragón está a la espera de que la sociedad International Leisure Development (ILD) firme la compra de los terrenos del término municipal de Ontiñena (Huesca), en los que se ubicará el complejo de ocio y juegos de azar Gran Scala, para elaborar "el proyecto o proyectos" legales que permitan su puesta en marcha.

Así se expresó el consejero de Industria del Gobierno de Aragón, Arturo Aliaga, en un encuentro con los medios de comunicación en el que explicó que el Ejecutivo dispone de un escrito del alcalde de Ontiñena, Angel Torres, en el que se ponen a disposición del proyecto 1.400 hectáreas de suelo público y otras 1.200 ó 1.300 de suelo privado. Ahora se trata de "definir el proyecto", dijo Aliaga.

Las reuniones entre ILD y la DGA serán "constantes", prosiguió Arturo Aliaga, quien subrayó que el Gobierno autónomo tiene "muy claras" las cuestiones relativas a la protección del medio ambiente y la responsabilidad social corporativa.

"Tenemos que empezar a trabajar cuando se empiece a definir el emplazamiento exacto", dijo Aliaga en alusión al compromiso del Gobierno autónomo de realizar para ILD algunas infraestructuras, por ejemplo las relativas a vertidos, carreteras, accesos terrestres o abastecimiento de agua. Ayer, miércoles 8 de octubre, los arquitectos contratados por ILD "estuvieron aquí", señaló Aliaga.

Respecto a la posibilidad de comenzar las obras de Gran Scala en el verano de 2009, como ayer declaró el chef officer de ILD, Mark Campbell, a Europa Press, Aliaga expresó que "el tema es que el proyecto no se pare", si bien eludió concretar la fecha de inicio de las obras.

http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=446453

Gran Scala se da un plazo de dos meses para firmar las opciones de compra


El alcalde de Ontiñena se reunió ayer con la DGA para acordar los próximos pasos a dar.

Los promotores de Gran Scala, el complejo de ocio y juego que quiere instalarse en Ontiñena, estiman que el proceso de compra de los terrenos podría cerrarse en un par de meses. Ese es el plazo que el consorcio calcula costará recopilar toda la documentación de las fincas elegidas, regularizar las que lo necesiten, consensuar los contratos y firmar las opciones.

International Leisure Development (ILD) espera no encontrar problemas, después de que el Ayuntamiento haya logrado en apenas un mes reunir más de 2.900 hectáreas de terreno. De hecho, en torno a 130 propietarios han plasmado ya por escrito su interés por vender.

Este plazo lo comparte también el alcalde de Ontiñena. El popular Ángel Torres mantuvo ayer un primer encuentro con el consejero de Industria, Arturo Aliaga, quien le comunicó que la ubicación "va para adelante" y le confirmó el interés de ILD por instalar el complejo en el municipio.

Torres, que se muestra "muy satisfecho" y que considera que "nada puede salir mal", reunió por la tarde a la Corporación municipal para informarles del encuentro y hablar sobre los pasos que tendrán que darse a partir de ahora. La intención del alcalde es convocar a todos los propietarios la próxima semana "para transmitirles tranquilidad" y explicarles el proceso que se abre.

Según dijo, hay muchos vecinos que tienen las fincas a su nombre, pero habrá otros que la tengan a nombre de familiares ya fallecidos y que tengan que regularizar la situación para poder vender. Por eso, consideró adecuado el plazo de dos meses que se han fijado los promotores.

En este sentido, Torres comentó que la notaría de Fraga ya se ha puesto en contacto con el Ayuntamiento para ofrecer su colaboración en el proceso. El alcalde quiere poner fecha también, cuanto antes, a una reunión a tres bandas -con ILD y con el Ejecutivo autonómico- para seguir avanzando en el proyecto.

Sobre el complejo, habló también el consejero Aliaga. Preguntado por la Prensa, dijo que el Gobierno está a la espera de que ILD adquiera los terrenos para tramitar "el proyecto o proyectos" legales que permitan su desarrollo. No en vano, la DGA siempre ha mantenido que no moverá un papel hasta que los terrenos no estén comprados y la financiación asegurada. Según dijo Aliaga, una vez concretado el emplazamiento ahora toca "definir el proyecto". Pero, en su opinión, lo importante es que "el proyecto no se pare".

http://www.heraldo.es/index.php/mod.noticias/mem.detalle/idnoticia.26778/relcategoria.104

Però tal i com està la cosa encara segueixen endavant amb aquesta bogeria? xD

^^ De ilusión también se vive.....

dfue7hw3skI

mZmlRejeb_8

El Ayuntamiento de Ontiñena se reunirá la próxima semana con sus vecinos para preparar la compraventa del suelo de Gran Scala

Ontiñena está cada vez más cerca de albergar el futuro macroproyecto de ocio y juego de Gran Scala. Después de unos primeros contactos con los promotores de ILD por teléfono, el Consistorio se reunirá a finales de la próxima semana con sus vecinos para preparar individualmente la compraventa del suelo de cada propietario y aclarar dudas.


Zaragoza.- En la comarca del Bajo Cinca casi no se habla de otra cosa. No en vano, el futuro macroproyecto de ocio y juego de Gran Scala comienza a tomar forma en el municipio de Ontiñena, por lo que el Ayuntamiento ya ha decidido reunir a sus vecinos a finales de la próxima semana. El objetivo es preparar individualmente la compraventa del suelo de cada propietario y aclarar dudas.

En este sentido, el alcalde de Ontiñena, Ángel Torres Mur, ha explicado que todavía no hay una fecha cerrada para la asamblea vecinal, aunque posiblemente será el “miércoles o el jueves”. “Hubiera sido mejor hacerla a principios de la semana, pero al ser el lunes festivo se ha postergado un poco”, ha puntualizado.

En todo caso, la reunión se realizará por la tarde en la sede social del municipio. “En ella se abordarán los casos de cada propietario individualmente para preparar las escrituras y poder firmar los contratos lo más pronto posible”, ha explicado.

Torres ha destacado la inmensa alegría que se vive entre los vecinos de la localidad, la mayoría de ellos están “muy esperanzados, aunque todavía hay pinceladas de incredulidad”, ha resaltado. No en vano, ha asegurado que de los 130 propietarios que tienen tierras por el entorno, el 99% las han comprometido para Gran Scala. Por el momento, la localidad tiene comprometidas unas 2.900 hectáreas, de ellas 1.300 pertenecen a suelos municipales y 1.600 de particulares.

Respecto al proceso de compraventa de los terrenos, Torres todavía no ha podido determinar con precisión cuando se podrán dar más pasos. “Es una labor que será costosa y no podemos decir si durará un mes, dos meses o más. Tenemos que empujarlo entre todos para que no se quede paralizado. Lo principal es empezar y que se haga efectivo el pago de las cantidades que están estipuladas y creo que la gente se animará todavía más cuando vea que esto es una realidad”, ha matizado.

Por el momento, el alcalde de Ontiñena ha indicado que sólo han tenido contactos con la promotora ILD por vía telefónica, pero se espera que a partir de esta próxima semana se reúnan para “comenzar a plasmar el asunto sobre el papel”.

En cuanto al precio del suelo comprometido, éste ronda los 9.000 euros la hectárea de suelo de cultivo y 6.000 euros la hectárea de pastos.

http://www.aragondigital.es/asp/noticia.asp?notid=51770&secid=9

Exactament.
La situació està a "un tiro de piedra".
De fet els habitants del Baix Cinca es consideren més "catalans" que no pas "Saragonesos", tenen Lleida com a ciutat de referència en tots els aspectes, on no cal dir que parlen català.

De moment, l´aeroport més proper és el de Lleida, a l´igual que l´estació de l´Ave Lleida-Pirineus.

Y eso de donde lo sacas? Preguntales a los de Ontiñena si se consideran catalanes. Igual tienes que salir corriendo. En Fraga la localidad más próxima a LLeida tienes 8 concejales del PSOE, 7 del PP y 2 del PAR.

A lo de la estación del AVE no le veo ninguna trascendencia. Si prospera tendrá su propio apeadero. El aeropuerto de Lleida sí que podría verse beneficiado, aunque no estás teniendo en cuenta el aeropuerto de Huesca-Pirineos que está a distancia parecida.

Por otra parte los impuestos se recaudarían en Aragon.

Saludos.

^^ De ilusión también se vive.....

De momento se están revisando las escrituras de propiedad de las parcelas para empezar a firmar los contratos. Los de Ontiñena van a recibir 9000 euros por cada hectarea de secano que ahora no valen nada. Están dando palmas con las orejas aunque después no se haga nada.

Por otro lado me sabrías decir para qué quiere comprar ILD 3000 has de secano gastandose 20 millones de euros si después no tiene intención de desarrollarlo. Lo piensa revender con plusvalías? A quién? Para qué?

De momento se están revisando las escrituras de propiedad de las parcelas para empezar a firmar los contratos. Los de Ontiñena van a recibir 9000 euros por cada hectarea de secano que ahora no valen nada. Están dando palmas con las orejas aunque después no se haga nada.

Por otro lado me sabrías decir para qué quiere comprar ILD 3000 has de secano gastandose 20 millones de euros si después no tiene intención de desarrollarlo. Lo piensa revender con plusvalías? A quién? Para qué?

Que sí, que sí.... Que de ilusión también se vive :|

Aragó negocia amb Catalunya i Andorra una candidatura per als JJ.OO. d'Hivern al voltant a la ciutat de Saragossa

El Govern aragonès negocia una candidatura conjunta entre Aragó, Catalunya i Andorra per albergar els Jocs Olímpics d'Hivern del 2018, que tindria com a seu principal la ciutat de Saragossa. Així ho ha confirmat avui el president de l'executiu autonòmic, Marcelino Iglesias, als mitjans de comunicació.
(Publicidad)

Després de mantenir una videoconferència amb el contingent militar espanyol al Líban, ha explicat que l'alcalde de la capital aragonesa, Juan Alberto Belloch, ha mantingut converses sobre aquesta qüestió amb el president d'Andorra, Albert Pintat. "Creiem que es pot plantejar aquesta candidatura conjunta al voltant a la ciutat de Saragossa".

El president regional ha assegurat que es tracta d'una "idea general", que encara està en una "fase embrionària i cal desenvolupar-la", però ha avançat que el plantejament seria Saragossa com a seu dels JJ.OO. d'Hivern i diverses subseus en el conjunt del Pirineu.

El projecte es podria concretar en "una reunió oficial" de les tres parts interessades, en què s'analitzarien les "possibilitats reals de posar en marxa aquesta candidatura conjunta", ha comentat el president.

Iglesias ha destacat que a les converses Jaca ha de participar d'una manera "molt directa", per la seva "experiència acumulada" i per haver mantingut durant més de 20 anys la "il·lusió" que el Pirineu albergui uns Jocs Olímpics d'Hivern.

http://es.noticias.yahoo.com/ep/20081011/tlc-arag-negocia-amb-catalunya-i-andorra-5da5357.html

El govern executarà la construcció d'urbanitzacions en 81 municipis, 5 menys dels previstos d'entrada

Les comissions territorials d'Urbanisme han aprovat inicialment el planejament de 94 àrees residencials estratègiques (ARE) –per fer front al dèficit d'habitatge de protecció pública– en un total de 81 municipis, cinc menys dels previstos inicialment. Ara que aquest planejament ha sortit a informació pública, ajuntaments i entitats hi podran presentar al·legacions. L'objectiu del govern és aprovar-los definitivament el març de l'any vinent i poder començar el 2010 la construcció d'aquestes urbanitzacions, en què es faran 90.097 habitatges, la meitat dels quals seran de protecció oficial.

Els cinc municipis que han quedat exclosos d'aquests planejaments han estat: Mataró, Esparreguera, Santa Coloma de Cervelló, Sitges, Celrà. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) explicava que la zona de Mataró, on el govern havia planificat fer un ARE, l'Ajuntament hi havia previst fer un parc. El consistori d'Esparreguera va aprovar un pla d'ordenació municipal que té una densitat urbanística inferior a la prevista per l'ARE, en què és de 50 habitatges per hectàrea. A Santa Coloma de Cervelló també s'ha tret l'ARE perquè el seu Ajuntament ha aprovat la construcció de 1.350 habitatges a prop de la Colònia Güell, la meitat dels quals seran de promoció pública. A Sitges tampoc hi haurà àrea residencial estratègia perquè el consistori també ha aprovat un planejament que dota el municipi d'habitatge protegit. S'ha tret l'ARE de Celrà a petició del municipi.

En altres poblacions, el govern ha reduït els àmbits de les ARE. És a dir, l'espai que ocuparan aquestes zones. Palafrugell passa de 4 àmbits a tenir-ne 3; Tordera, de 2 a 1, i Girona, de 3 a 1.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3018102

A veure si al final els fan aviat! :)

Obro fil i enquesta per parlar sobre la participació de Catalunya en l'organització d'uns Jocs Olímpics d'hivern.

La veritat que estaria molt be!!!!

Ja he enllestit l'enquesta. :cheers:

Per cert, la cosa va sobre la participació de Catalunya en general... sense especificar quina hauria de ser la seu en concret i les subseus.

Ara mateix no sé com està el tema, però, sincerament, el que penso es que els Jocs Olímpics d'Hivern ho han de fer a Santiago de Xile.

Primer perque el comité olímpic pareix que li te fòbia a l'hemisferi sud.
Segón perque SCL es una ciutat molt moderna i que necessitaria una cosa així, a mès que està plenament capacitada per albergar un event d'aquest tipus.
Tercer, perque Xile te algunes de les millors pistes d'esquí del món.
Quart, perque les pistes de Santiago a mès que son molt molt bones a nivell mundial, estàn a mitja hora de la ciutat i tenen una molt bona infraestructura tant per arribar des de la ciutat, com a les mateixes pistes, en hotels, pistes, accès, etc.

I cinqué, perque Xile, a mès d'infraestructura a les pistes, te molt bona infraestructura per rebre els visitants. L'aeroport mès modern de Llatinaomèrica (de fet, es mès modern que el de BCN, encara que te molts menys viatgers), i està fent un treball molt dur per a colocar-se com a pais modern i que doni diversitat als turistes. Es tambè, amb el turisme de naturaleça, molt mès bonic que Catalunya i te al costat una ciutat Patrimoni de la Humanitat: Valparaiso (a mès d'una ciutat turística tipus València, amb casí i tot, Viña del Mar).

El meu vot es per a Xile.

Ara, pot ser que ja s'hagi fet l'elecciò i no m'extranyaria que novament, el comité olímpic haja deixat de lado a Llatinoamèrica.

Salutacions!

^^ De tota manera l'enquesta no parla necessàriament dels propers JJ.OO. Poden ser els de 2018, els de 2022 o els de qualsevol altre any. :yes:

La patronal de l'esquí hi vol ser

El vet a la participació de Catalunya en una hipotètica candidatura conjunta d'Aragó i Andorra als Jocs Olímpics d'hivern del 2018 ha aixecat indignació i sorpresa al territori. A més d'alguns alcaldes i ajuntaments, i les autoritats del Consell General de la Val d'Aran, l'Associació Catalana d'Estacions d'Esquí i Activitats de Muntanya (ACEM), que agrupa les estacions d'esquí catalanes, també ha manifestat la seva sorpresa i aposta perquè una candidatura dels Pirineus als Jocs d'hivern inclogui també les estacions catalanes. El director de l'entitat, Quim Alzina, va argumentar ahir que la promoció conjunta de tot el Pirineu té més possibilitats d'èxit que no pas un possible vet entre territoris. En aquest sentit, Alzina també ha manifestat la seva incredulitat pel fet que el president del govern d'Aragó, Marcel·lí Iglesias, combregui amb un possible veto del seu govern a la participació de Catalunya: «Hem parlat algun cop amb el president d'Aragó, Marcel·lí Iglesias, viu a la Franja, coneix molt bé la muntanya i entén molt bé el Pirineu i la necessitat d'anar coordinats tots junts si volem tirar endavant», ha dit Alzina. Les estacions d'esquí catalanes confien que una hipotètica candidatura pirinenca promocioni la imatge del conjunt del Pirineu.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3031278

El govern donarà suport als municipis que vulguin ser al projecte olímpic del Pirineu

• Andorra proposa que el projecte es congeli fins a les pròximes eleccions al Principat, l'any 2009

El vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, va oferir ahir als municipis catalans interessats en la candidatura dels Jocs Olímpics d'hivern que promou Saragossa per al 2018 la col·laboració del govern català per fer valdre els seus interessos. Però el govern, com a tal, s'abstindrà d'intervenir en la candidatura promoguda pel govern d'Aragó i la ciutat de Saragossa si no li ho demanen. Des del govern d'Aragó, de moment, s'ha vetat el Pirineu català. D'altra banda, Andorra ha posat el fre i ha fet arribar al govern d'Aragó que serà el pròxim govern andorrà, que s'elegeix l'any que ve, qui haurà de negociar el projecte.

La Generalitat vol mantenir un cert equilibri institucional entre la no-intervenció en un projecte d'altres administracions al qual no ha estat convidada, i el malestar que ha provocat al territori el fet que Aragó plantegi fer una candidatura olímpica dels Pirineus amb Andorra però sense incloure-hi Catalunya ni la Val d'Aran. Ahir, Carod-Rovira va anunciar les dues coses: que la Generalitat no farà cap pas per reclamar que Aragó trenqui el vet i Catalunya pugui participar de la candidatura, però al mateix temps que el govern català es posarà al costat «dels interessos dels municipis catalans si, com ens consta, alguns volen participar com a subseu» en aquest projecte.

El vicepresident va citar el cas de Lleida i de la Seu d'Urgell, dos municipis que, com també ha fet el síndic de la Val d'Aran, s'han presentat com a possibles participants d'una candidatura pirinenca si finalment el projecte pren forma. Segons Carod, aquests municipis tindran al costat la secretaria general de l'Esport a partir del moment que ho demanin, però mentrestant la Generalitat no farà cap pas amb Aragó o Andorra per entrar en la possible candidatura olímpica. «Ningú ens ho ha plantejat, i per tant no té sentit que fem cap moviment en aquest sentit», va dir Carod.

CIU DEMANA QUE LA GENERALITAT AIXEQUI EL DIT

CiU, en canvi, voldria que el govern català es mullés més. El diputat Albert Batalla, que també és alcalde de la Seu d'Urgell, va animar ahir la Generalitat a «aixecar el dit i demanar als governs d'Aragó i Andorra poder treballar de manera conjunta» en un projecte que, si es fes realitat, podria ser un revulsiu important per a les comarques pirinenques. Segons Batalla, una candidatura olímpica amb garanties d'èxit hauria d'incloure el Pirineu català, i no només l'aragonès i l'andorrà, com han plantejat de manera inicial les autoritats aragoneses.

Batalla també creu que és un error que la candidatura Saragossa-Pirineu es plantegi per al 2018, ja que el COI difícilment l'acceptaria si Madrid competeix pels Jocs d'estiu del 2016. Segons Batalla, caldria treballar el projecte amb calma i amb una perspectiva més llarga. L'alcalde de la Seu també reivindica el paper que podria jugar el seu municipi, l'únic del Pirineu que ha estat subseu olímpica, durant els Jocs Olímpics de 1992.

ANDORRA AJORNA LA NEGOCIACIÓ PEL 2009

D'altra banda, el govern d'Andorra ha fet un pas enrere i ara no es planteja continuar les negociacions amb Aragó fins al 2009, data en què el Principat celebrarà eleccions legislatives. Segons un portaveu del govern andorrà, «els detalls d'una possible candidatura olímpica amb Aragó els haurà de treballar el pròxim govern, i per tant no té sentit fer-ho ara en profunditat».
Andorra havia suggerit al govern d'Aragó que la candidatura inclogués també Catalunya, la Val d'Aran i la regió de Migdia-Pirineus, cosa que no va agradar a Aragó, que vol que Saragossa i Jaca liderin la candidatura.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3031276

^^ De tota manera l'enquesta no parla necessàriament dels propers JJ.OO. Poden ser els de 2018, els de 2022 o els de qualsevol altre any. :yes:


Tens raó ;)

Jo ja he votat, com que es un vot públic, et dic el que penso: he votat a la segona possibilitat, que Catalunya es presenti conjuntament amb Andorra.

Crec que som dos paissos germans i que hauriem d'unir esforços en coses com aquestes, sobretot amb el tema de la neu, en que tots dos podriem sortir ben beneficiats ;)

Sorry, m'havia deixat una opció important (Andorra de seu i subseus al Pirineu català). :bash:

De tota manera, tinc entès que el COI no permet presentar candidatures "compartides" (per ex. Andorra La Vella-La Seu d'Urgell). Com a molt es podria intentar fer una candidatura única però "fifty-fifty" a l'hora de repartir seus. :dunno:

Doncs jo tornu a votar per Catalunya amb la seva germana Andorra juntes ;)

El govern donarà suport als municipis que vulguin ser al projecte olímpic del Pirineu

[...]

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3031276
Quina manera de complicar les coses els del Govern d'Aragó... :ohno: Entenc que no vulguin incloure ni Catalunya ni Migdia-Pirineus (potser perquè creuen que amb el Pirineu Aragonès n'hi hauria prou per celebrar els jocs, cosa que no poso en dubte) però el que no entenc és per què ofereixen a Andorra celebrar-los conjuntament (que tampoc veig malament, ja que el Principat té potencial).
Té pintes de ser una altra batalla inútil entre administracions veïnes. Espero que la Generalitat sàpiga comportar-se. De totes maneres encara és d'hora per opinar massa en profunditat: és possible que encara veiem més moviments, desmentits i rèpliques dels governs involucrats.

Per cert, quina pena que només es pugui votar una opció. Una bona idea seria fer els jocs als Pirineus Orientals, amb Migdia-Pirineus, Aragó, Catalunya (del Sud i del Nord) i Andorra. Seria una molt bona oportunitat per a demostrar maduresa, serietat i capacitat organitzativa entre els governs dels nostres països així com un símbol de fraternitat entre els pobles que vivim en aquest racó de món. Però la política és la política...

I això em fa pensar en una cosa: és imprescindible posar una ciutat com a candidata? No seria possible fer-ho amb una candidatura de Els Pirineus Orientals, per exemple?

EDITAT: Tot i que ara que hi penso... aquestes regions que dic ocupen els Pirineus Orientals i també els Centrals... Gairebé es mengen tota la serralada. :P

no sembla pas que Aragó estigui gaire per incloure estacions catalanes a la candidatura

Jo els faria a Baquèira-Beret, ja que és l'estació més gran de tot el Pirineu català. Les instal·lacions estan bastant bé, tan sols cal modernitzar algun telecadira. Quan es faci realitat el pla d'ampliació l'estació tindrà un doble accès, des de Vielha i des d'Esterri d'Anéu. Trobo que seria una molt bona oportunitat per invertir a la Val d'Aran i al Pallars Sobirà, així com per fer arribar el ferrocarril més enllà de La Pobla de Segur...

Me gustaría conocer información sobre los planes de Catalunya para vender la imagen por el mundo, especialmente de BCN (igual este no es el hilo indicado...)

Últimamente estoy viendo, por ejemplo, que Valencia, nuestros vecinos del sur (yo vivo allí, pero considero mi alma anclada e instalada en BCN xD) se están vendiendo muy bien y en muchos casos está ganando terreno a BCN a pasos agigantados.
BCN parece encallada en un turismo y un márketing típico de la S. Familia y las Ramblas, mientras Valencia apuesta en mostrar cosas vanguardistas, futuristas y construye sin parar.

Aunque me alegra mucho que las inversiones en BCN y en general en Catalunya sean para mejorar la calidad de vida del ciudadano, como los distritos financieros, VPO (que en Valencia casi ni existen), el transporte, etc., sí que es verdad que no entiendo que no hagan una apuesta decidida por el turismo, uno de los pilares de nuestra economía, y que poco a poco se vaya dejando ver una imagen "clásica" que podría correr el peligro de pasar a ser "rancia".

En cuanto al comercio, y sobre esto ya he preguntado en el hilo del port de Barcelona, Valencia o Alicante parecen poco a poco ganarle la jugada a Tarragona y Barcelona (que, según leí hace un año o así, se negaron a efectuar políticas conjuntas porque se consideraban competidores, cuestión que a mi modo de ver perjudica al comercio de Catalunya en general). Valencia se ha colocado en primer puesto de España en comercio de contenedores, desbancando ampliamente al puerto de la capital; respecto al movimiento de pasajeros, Valencia ha adelantado a BCN y Tarragona en el transporte a Baleares y Alicante ha hecho lo propio en el transporte a Canarias... Siendo así, no podemos presumir que en este aspecto Catalunya está llevando un camino errático y que podría ser perjudicial?

Me gustaría pensar que ya existe un plan estratégico para solucionar estas cosas y que van a despertar ya para recuperar la posición en cabeza que tradicionalmente Catalunya ha ostentado y que se merece... o eso espero.

Saludos!

Pero una pregunta (i perdoneu que m'en vagi una mica del tema), a Valencia d'on han tret tants diners per tots aquests darrers grans projectes (Ciutat de les Arts, lo de la vela, el circuit de F1, etc.)? Ha estat en detriment de possibles inversions en equipaments per a la gent, per exemple, a la ciutat?

En el cas de Tarragona, el port actualment en transport de passatgers és gairebé nul. Ja fa uns anys (potser 10) operava Transmediterrania cap a Mallorca, i no se si alguna mes, pero van eliminar la terminal de passatgers per concentrar-ho tot a Barcelona. Des de fa un temps es comenta la creació d'una estació de passatgers nova.

Doncs mira, cattgn, bona pregunta.

Si, València fa tot aixó en detriment del ciutadà (encara que el ciutadà de València prefireix aixó, per com son, no ho comprenc, però es així).

Tambè endeutan-se.

Crec que el model no es bo, i si es fa aqui, hauria d'estar estudiat abans. A la mateixa vegada, molts deubtes els "finiquiten" amb els diners que deixen les entrades de la F1, la C.A.C. (encara que no es rentable) o la A'sC.

Es veritat que no es el model que hauriem d'acogir per fer sortir Barcelona, ara, tambè es veritat que hi han coses bones, com el màrketing que tenen, les ganes de construir i no tenir por a fer gratacels, que València crida l'atenció de llocs de fora que decideixen invertir a la ciutat. Jo crec que amb un correcte plà estratègic es pot fer.

Los vecinos de Ontiñena bajan el precio de sus tierras y ofrecen hasta 2.500 hectáreas a los promotores


Desencallan el proyecto estilo las Vegas en Los Monegros
Ofrecen la hectárea por 9.000 euros e negociaciones privadas con el grupo ILD


El macroproyecto de ocio y juego Gran Scala, que permanecía congelado tras casi un año de silencio, parece que tendrá al final su lugar en el mapa de A pesar de las críticas a su medioambiental debido a la escasez de agua y al hecho de tratarse de un proyecto basado en el juego, todo indica que será Ontiñena (Huesca), una localidad de poco más de 500 habitantes adscrita administrativamente a la comarca del Bajo Cinca, la que cederá 2.500 hectáreas de su término municipal para venderlas al consorcio International Leisure Development (ILD), promotor del proyecto Gran Scala.

Tanto estos como el Gobierno aragonés han dado su visto bueno a este emplazamiento y las partes se han dado dos meses para que los vendedores puedan tener lista la documentación de sus propiedades e iniciar la compraventa de los terrenos. Por su parte, el portavoz de ILD en España, Mark Campbell, anunció que, "si no aparecen nuevas complicaciones, a principios del 2009 se iniciarían las obras y en el 2012 estaría terminada la primera fase".

Hasta ahora, la teórica ubicación del complejo que albergaría 12 casinos, 5 parques temáticos y 70 hoteles ha sido un largo culebrón que ha levantado multitud de expectativas, ansiedad y no pocas tensiones en algunos pueblos monegrinos.

Los municipios ofrecidos por el Gobierno aragonés a ILD como "opciones preferentes" - La Almolda, Castejón de Monegros, Sariñena, Sena, Peñalba o Villanueva de Sijena- han desempeñado el papel de conejillos de Indias al levantar la liebre de sus exigencias y poner sobre la mesa a la compañía gestora las cantidades por hectárea que estaban dispuestas a pagar.

Cegados por el brillo y el oropel exhibidos en la presentación del proyecto, celebrado en la sala de la Corona del Palacio Pignatelli, en la que se gastaron 50.000 euros a cargo del Gobierno aragonés, y al que acudieron más de 2.000 personas, los propietarios de terrenos y alcaldes de algunos de estos municipios llegaron a pedir entre 15.000 y 24.000 euros por hectárea. Ante estas exigencias, ILD, que tenía previsto abrir una oficina en Zaragoza para tramitar la compra de terrenos, desapareció de la escena. Mientras, en la punta este de los Monegros, la más alejada de Zaragoza, otros municipios como Ballobar y Ontiñena negociaban privada y discretamente con ILD ofreciendo "precios más razonables", al tiempo que tanteaban entre los vecinos su disposición a vender sus tierras.

Finalmente, ha sido el de Ontiñena, con su entusiasta alcalde, Antonio Torres, al frente, quien ha articulado una oferta de interés para los gerentes de ILD. Entre el Ayuntamiento y 130 vecinos han logrado reunir más de 2.500 hectáreas que se venderían al precio de 9.000 euros la hectárea en tierras de secano cultivable y a 6.000 euros las de erial y pastos, cantidades que coinciden con la oferta en firme que ILD hizo a los vecinos de La Almolda y Castejón y que estos rechazaron.

De las 2.500 hectáreas comprometidas por Ontiñena, 300 pertenecen al propio municipio. Otras 153 pertenecen a una finca particular y existen dos propiedades más afectadas de entre 40 y 50 hectáreas. "El resto de las tierras son de pequeños propietarios que poseen de una a diez hectáreas por término medio - explica el alcalde a La Vanguardia-."Si vienen con capital, venderemos", añade rotundo.

La entrada a Ontiñena, pese a la pequeña anécdota del río Alcanadre, y las inmensas afueras de campo y monte en dirección a Candasnos, que incluyen las partidas de San Gregorio y Valcabrera, donde se asentaría Gran Scala, ofrecen un paisaje genuinamente monegrino. En el casco urbano, son más las casas en ruinas que las de nueva construcción.

"El pueblo se está muriendo. Apenas quedan jóvenes. El último año se cosechó una media de 200 kilos de cereal por hectárea, que no da para vivir. El año pasado se vendió aquí una finca a 600 euros la hectárea. Por eso pido a los que se oponen a Gran Scala que si tienen algún otro plan para revitalizar el pueblo o la comarca, que lo traigan y lo estudiaremos con mucho interés", dijo el alcalde.

Entre tanto, en el bar Aragonia, los parroquianos sueñan con que si se venden los terrenos se puede construir el grupo de viviendas adosadas que lleva proyectado hace tiempo, y que algunos de sus hijos, que estudian en la capital, puedan trabajar en el complejo de ocio y juego.

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20081019/imp_53563095951.html

La ciutat del joc s'acosta a Catalunya

• L'oferta de sòl d'Ontinyena desbanca el desert aragonès, on la compra de finques havia encallat el projecte

• Els promotors volen iniciar obres a l'estiu del 2009 i obrir el 2012

Serà Ontinyena. Si a darrera hora no canvien les coses, aquest poble del Baix Cinca (Osca) i de només 610 habitants, acollirà el macrocomplex Gran Scala d'oci i joc que inicialment s'havia de construir al desert dels Monegres.

Més de mig any de negociacions amb propietaris i ajuntaments de l'Almolda, Castejón de Monegros, Valfarta, Villanueva de Sijena o Peñalba no han fructificat per les altes exigències econòmiques dels amos de les terres.

I el més llest de tots sembla que és Ángel Torres, l'alcalde d'Ontinyena, que, sense parlar-ne gaire, ha ofert al consorci International Leisure Development (ILD), promotor de Gran Scala, unes 2.900 hectàrees de secà i pastures adaptant-se als preus que ILD vol pagar. És més, Torres disposa per escrit dels compromisos dels propietaris afectats per vendre, un gest que ja coneixen els promotors i el govern aragonès i que pot desencallar el projecte.

Poca productivitat

Unes 1.300 hectàrees són municipals i la resta d'uns 140 veïns, que prefereixen treure'n diners a seguir tenint unes terres d'escassa productivitat agrària. ILD pagarà 9.000 euros per hectàrea de secà i uns 6.000 per les pastures o zones ermes. L'únic problema és que alguns veïns hauran d'actualitzar escriptures, a nom d'algun avantpassat, o bé localitzar propietaris que no viuen a la zona des de fa anys.

El consorci té previst signar les opcions de compra d'aquí a dos mesos, abonar un 5% del preu i la resta quan el govern d'Aragó aprovi el projecte i tramiti llicències per iniciar les obres, cosa que podria passar l'estiu del 2009.

Almenys aquesta és la previsió de Mark Campbell, l'executiu que ILD ha posat recentment al capdavant de l'operació i que s'ha instal·lat a Saragossa per accelerar els tràmits.

La ubicació definitiva no s'ha tancat. S'espera el vistiplau del govern en funció de tancar l'acord sobre els terrenys, segons fonts de la Diputació General d'Aragó (DGA). El president Marcelino Iglesias ja ha afirmat que Ontinyena compleix "perfectament" els requisits per acollir Gran Scala.

El poble se situa a 80 quilòmetres d'Osca i de Saragossa i a 70 de Lleida. Per tant, a prop dels aeroports d'aquestes tres capitals. L'autopista AP-2, la N-II i la línia del TGV hi passen a pocs quilòmetres i el canal Monegres travessa el terme municipal, que abastaria d'aigua el complex.

Més a prop de Catalunya

Una línia d'alta tensió també recorre la zona. Per tant, Gran Scala fuig del desert dels Monegres, se situaria a la frontera d'aquest espai i més a prop de Catalunya. Un altre avantatge és que les 2.900 hectàrees afectades pel projecte no estan subjectes a cap protecció mediambiental, amb l'excepció d'un pla, encara no aprovat, per preservar el xoriguer.

L'aposta d'Ontinyena, governada amb majoria absoluta del PP (amb quatre regidors, per dos del PAR i un del PSOE), va sorprendre els municipis dels Monegres, que ara es donen cops de cap i no descarten una contraoferta. També va sorprendre la DGA, que va instar el poble veí de Vallobar, governat pel PSOE, a fer una oferta perquè el regal de Gran Scala no vagi a un Ajuntament del PP. Finalment, però, Ontinyena té llum verda de tothom.

De fet, Campbell va anunciar que els arquitectes ja treballen sobre el terreny, que la DGA disposa dels primers esborranys sobre la nova localització i que espera tancar aviat un acord amb el govern d'Iglesias per tramitar els plans urbanístics. Caldrà, a més, alguns canvis en la llei del joc, donat que la normativa aragonesa limita les màquines escurabutxaques per local i al complex n'hi haurà 40.000. Així, una primera fase amb dos o tres parcs temàtics podria obrir el 2012 i el 2023 estaria tot acabat.

Les grans xifres de Gran Scala es mantenen. La inversió serà de 17.000 milions d'euros i està prevista la creació de 62.500 llocs de treball per 5 parcs temàtics, amb 32 casinos, 70 hotels, 230 restaurants i la visita anual de 25 milions de persones. Mark Campbell assegura que la crisi econòmica no els afectarà perquè hi ha els recursos i el sector del joc genera beneficis.

http://paper.avui.cat/article/societat/143617/la/ciutat/joc/sacosta/catalunya.html

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/55f72a52.jpg

Aquesta burrada com més lluny de BCN millor.

Doncs ara és més a prop que mai :lol:

Mentre sigui a prop de Lleida... :D:D

Arrrgh volia dir com més lluny de Catalunya millor.

El plano que habeis puesto es erróneo. Aunque el complejo estará en el término municipal de Ontiñena, la parcela en cuestión está muy próxima a Peñalba.

^^ Supongo que no se habrán molestado mucho en documentarse para hacerlo... Total, es de un diario que debe haber hablado de GS un par de veces como mucho.

L'obra pública cau un 13,2% en un any pel descens del 37% en la inversió de l'Estat

• Els ajuntaments també han reduït la licitació d'obra pública en un 4,5% en el mateix període de temps

La contractació d'obra pública ha caigut a Catalunya un 13,2% interanual pel fort descens, sobretot, de la inversió de l'administració central, que ha baixat un 37,2% en el període anual comprès entre els mesos d'octubre del 2007 i setembre del 2008, segons dades de la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya. En aquest període només ha augmentat la contractació d'obres per part del govern de la Generalitat (+7,5%) perquè l'administració local també ha reduït un 4,5% la licitació. La patronal Foment del Treball vaticina una caiguda per a l'any vinent del 10,4%, ja que estima que la Generalitat hi invertirà un 12,6% menys i l'Estat espanyol, un 6,8% menys. La patronal demana més fermesa política per exigir el compliment dels pressupostos.

Pel president de la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres (CCOC), Rafael Romero, «és profundament incoherent i preocupant que l'any 2008, quan es manifesta amb tota la seva cruesa la crisi immobiliària, el sector públic estatal sigui incapaç de portar a terme una política anticíclica, contradient a la pràctica les declaracions dels més als responsables del govern de Madrid». Entre l'octubre de l'any passat i el mes de setembre d'aquest any, la licitació oficial de l'Estat espanyol a Catalunya ha estat de 1.857,3 milions d'euros, un 37,2% menys que un any abans. Si es té en compte l'increment dels costos de les obres i s'hi descompten del pressupost final, la licitació ha caigut un 42,1%, segons la CCOC. L'únic organisme de l'administració central que augmenta la seva contractació d'obres és Adif, a causa sobretot de les obres del TAV a la demarcació de Girona. Les empreses contractistes d'obres lamenten la gestió extremament centralitzada del govern espanyol i demanen al Ministeri de Foment que «agilitzi la tramitació dels projectes que s'han d'executar a Catalunya i reforci la seva estructura tècnica sobre el terreny», en paraules de Romero. També la patronal Foment del Treball Nacional s'exclama pel fet que el grau d'execució de les inversions del grup d'empreses del Ministeri de Foment només arribi al 74,7% de la inversió pressupostada l'any 2007, «i manté ja una tònica habitual d'una falta de compliment del 25% en els últims anys», segons un comunicat de l'entitat. Foment considera que «cal que la mateixa fermesa política que es fa en la fase de discussió dels pressupostos es traslladi a la fase del compliment». A més, preveu que la inversió pública caurà un 10,4% a Catalunya l'any que ve, segons un indicador d'elaboració pròpia que ha establert d'acord amb els contractes adjudicats amb data de 30 de setembre d'aquest any.

Però tot i que el descens de l'administració central és el més acusat, la licitació de projectes per part de les administracions locals, que sovint es mouen al ritme dels cicles electorals, s'han reduït també un 4,5% (un 12% en termes reals) i han arribat als 1,772,3 milions d'euros, 85 milions d'euros menys que els diners que hi ha invertit el govern espanyol. La quantitat que compensa, doncs, la licitació total al país és la de la inversió feta per part de la Generalitat, que ha augmentat un 7,5% en el període estudiat i ha arribat fins als 2.865,7 milions d'euros, encara que, descomptant-hi l'increment de costos, la disminució de l'import licitat ha estat del 0,9%.

Tot i que l'aturada de l'obra pública dels ajuntaments no és, dades en mà, la més important, sí que és, però, la que tindrà una repercussió més directa i immediata sobre els ciutadans. Aquest és un resum d'algunes de les principals afectacions en ciutats de la regió metropolitana.


BARCELONA.

Al districte de les Corts no s'ha produït, fins ara, cap caducitat en les llicències d'obres concedides a particulars a causa de la crisi. De fet, segons la gerent del consell municipal, Gemma Arau, en aquesta zona de la ciutat s'està produint un «efecte rebot» que beneficia les actuacions del consistori: «En els concursos públics, se'ns presenten més empreses per realitzar-los perquè l'Ajuntament té garantides les inversions.» Els responsables del districte només estan pendents d'un cas: la venda de la promotora immobiliària Fbex al Banc Popular que pot endarrerir la reforma de l'antic edifici de Telefónica al carrer del Marquès de Sentmenat, que ha de ser la seu d'habitatges, de l'escola d'educació especial Esclat, un magatzem i una ludoteca municipals.

Al districte de Sants-Montjuïc, la crisi del sector immobiliari ha deixat en una situació de punt mort el projecte per crear una nova àrea residencial i construir un nou aparcament subterrani amb capacitat per a 350 cotxes al solar de l'antiga Hamsa. L'empresa encarregada de les obres, Seop, va presentar una declaració judicial de concurs de creditors i un expedient de regulació d'ocupació el 16 de juny passat. Des d'aleshores, les obres estan parades i a mig fer. Es dóna la circumstància, a més, que la promotora del projecte, Inbesòs, ha estat objecte d'una OPA per part del grup constructor Horcona, que no ha estat autoritzada per la Comisión Nacional del Mercado de Valores. Tot i aquest panorama ennuvolat, hi ha una empresa molt interessada a assumir el projecte, ara bé fent-hi uns quants retocs.

Un dels grans projectes municipals a Sarrià-Sant Gervasi aquest mandat ha de ser la biblioteca de Sant Gervasi, que ha de completar la conversió de la Vila Florida en equipament de barri. El projecte està fet, però l'obra encara no ha començat. Tampoc ha començat l'obra de l'Auditori Manent, al carrer de Balmes, un projecte privat però fruit d'un conveni amb l'Ajuntament. La llicència és del 2006. També està aturada la construcció d'una promoció d'habitatge a la cantonada de Via Augusta amb Hort de la Vila a Sarrià, on hi havia d'haver una cessió per part dels privats.

A Nou Barris ha quedat aturat un projecte de construcció d'un aparcament de 500 places que havia de promoure l'empresa pública Pro Nou Barris a Ciutat Meridiana. L'entitat l'ha aturat perquè no li surten els números.

Fonts del districte d'Horta-Guinardó han assegurat que a la zona es continua amb l'activitat prevista pel que fa a actuacions urbanístiques del sector públic. Pel que fa al sector privat, des de l'Agència de Promoció del Carmel s'ha recordat que a la zona no hi ha grans promocions d'habitatges en marxa i que els casos en què s'està construint són edificis de poques plantes o en casos de rehabilitació. En la mateixa línia que a Horta, la resta de districtes de Barcelona han assegurat que no hi ha projectes aturats.

SABADELL.

La fallida de l'empresa constructora del nou CAP del sud de Sabadell va comportar l'allargament dels terminis d'execució de les obres de construcció de l'equipament. En total, l'aturada dels treballs va durar al voltant de quatre mesos, des de finals de desembre de l'any passat. Tot i que l'Ajuntament preveia inicialment que la represa de les obres no tindria lloc fins al cap d'un any, finalment els terminis es van poder escurçar i l'activitat es va reprendre a l'abril després de la intervenció de l'empresa municipal de l'habitatge. Les obres encara no s'han acabat.

SANT CUGAT DEL VALLÈS.

L'afectació de la crisi a Sant Cugat s'ha notat en les obres d'ampliació de l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels per convertir el centre en un conservatori de grau mitjà. Els treballs van començar al setembre del 2007 i estan aturats des del gener d'aquest any després que Construcciones Juanes va fer fallida i va presentar concurs de creditors. Des d'aleshores, l'Ajuntament de Sant Cugat ha fet els tràmits necessaris per rescindir el contracte amb Juanes i iniciar els passos per adjudicar els treballs a una altra empresa. Segons la tinenta d'alcalde de Territori, Mercè Conesa, és a punt de fer-se la nova licitació. El nou conservatori havia d'entrar en funcionament el curs 2009/2010.

RIPOLLET.

En el cas de Ripollet, l'Ajuntament ha reconegut que actualment té paralitzades les obres de construcció d'un aparcament al costat del riu Ripoll i també del Centre d'Atenció Integral per a la Gent Gran. La tinent d'alcalde d'Urbanisme, Rosa Maria Martín, diu que l'equip de govern vetlla per cobrar possibles indemnitzacions pel retard de les obres i que està «treballant de valent i amb fermesa».

TERRASSA.

Cap obra pública ha quedat paralitzada, però sí que hi ha projectes que s'havien de començar a fer aquest any que no han començat. És el cas del pàrquing i la urbanització de la plaça Primer de Maig, en què no es troba ningú per assumir-ne el cost elevat (7 milions) i de l'ampliació del tram final del pulmó de la ciutat, el parc de Vallparadís, que es farà per fases. L'obra privada en nous sectors de planejament que han quedat aturats, com és el cas de la reconversió de l'antiga fàbrica AEG per fer-hi 146 pisos a través d'Immobiliària Colonial, tampoc afectarà el ritme de cessions per fer-hi els equipaments municipals.

VILAFRANCA DEL PENEDÈS.

El govern municipal ha calculat que la crisi immobiliària provocarà un descens dels ingressos municipals d'un 20% a un 30% respecte als exercicis passats. L'objectiu del govern, però, és que «no caigui» l'obra pública, tal com va explicar l'alcalde, Marcel Esteve. Per això, el que ha fet el govern ha estat reprogramar el calendari d'execució d'unes quantes obres fins que no s'hagin fet efectius els ingressos. De moment, encara és molt precipitat, però la intenció del govern local és garantir els serveis socials i l'accés a l'habitatge de protecció oficial com a mesures prioritàries. Tot i això, el govern municipal ja ha decidit aparcar el projecte de les noves dependències de la policia local, i ajorna la segona fase del nou auditori.

VILANOVA I LA GELTRÚ.

Tot i que encara no s'ha avançat com quedarà el pressupost del 2009, que possiblement es portarà a aprovació al ple del gener, el govern de Vilanova i la Geltrú ja va anunciar fa unes setmanes mesures per reduir la despesa ordinària de l'Ajuntament. El cas és que es preveu que es deixaran d'ingressar uns 4 milions d'euros en concepte d'impostos (la majoria relacionats amb les obres i la construcció) i el govern vol estalviar-ne més d'un milió retallant algunes despeses: s'ha anul·lat de moment la publicació del butlletí municipal, s'ha reduït el nombre de telèfons mòbils, s'estan renegociant els contractes dels serveis de recollida de brossa i neteja... L'alcalde, Joan Ignasi Elena, defensa que en l'actual situació de crisi s'han de mantenir les inversions públiques, perquè juguen un paper dinamitzador de l'economia que fins ara no s'havia valorat. Pel que fa a l'exercici del 2009, el govern també ha anunciat unes quantes propostes per intentar oxigenar l'economia local com ara la congelació de les taxes per construccions i noves activitats.

SITGES.

El projecte per construir un equipament municipal a un camp de futbol de Sitges pendent de traslladar-se i situat al costat del mar haurà d'esperar a causa de la crisi. El govern municipal (PSC-ICV) va deixar la iniciativa a les mans del sector privat, amb l'objectiu que fossin les empreses les que proposessin el tipus d'activitat per oferir. L'Ajuntament va convocar un concurs que va quedar desert aquest estiu, i, finalment, el govern ha decidit esperar que millori la situació econòmica per obtenir una bona proposta. La intenció del govern era cedir els terrenys del camp municipal de l'Aiguadolç durant un termini de 50 anys per uns 17 milions d'euros. El govern, però, ha preferit «no fer un concurs tirant a la baixa el preu» i esperar a que arribin «temps més bons». Un hotel, un edifici d'usos comercials o una residència de la tercera edat són alguns dels usos que se li podrien donar als terrenys, segons el govern.


SANT PERE DE RIBES.

La construcció d'una sala cultural polivalent de les Roquetes, que comportarà una inversió de 5.300.000 euros, ha aixecat polseguera. Els dos grups majoritaris de l'oposició (UM9 i CiU-Via) estan es contra d'una inversió que consideren excessiva i que hipotecarà les futures inversions del municipi. Fins a última hora, CiU-Via ha demanat una modificació del projecte que en redueixi el cost.

El govern del PSC i ICV, en minoria, han aconseguit, però, el suport del PP i ERC per tirar endavant el projecte, que es va aprovar en el ple de dimarts.

SANT JUST DESVERN

A Sant Just Desvern han quedat aturades les obres de 104 pisos de protecció oficial al sector del Mas Lluí. Fa un any es van adjudicar els pisos i a finals d'estiu el promotor privat hauria d'haver començat a urbanitzar els terrenys, amb una inversió prevista de 18 milions. Les obres, però, no s'han començat i els responsables no donen cap data.

BADALONA.

A Badalona, l'alcalde Jordi Serra (PSC) ha repetit en més d'una ocasió que l'obra pública no es veurà afectada per la crisi. La setmana passada va visitar diferents intervencions urbanístiques impulsades pel consistori, per valor de 15 milions d'euros. En pocs dies, a més a més, s'iniciaran els treballs d'un nou aparcament municipal, a la plaça dels Països Catalans, que afegeix 7 milions a la inversió municipal. El problema pot venir en aquelles actuacions que van lligades a la iniciativa privada, per molt que des del consistori es neguin maldecaps que vagin en aquest sentit. A Badalona hi ha quatre grans projectes per construir pisos públics que compartiran terreny amb promocions privades. Estan previstos al barri de Canyadó (zona de l'antiga fàbrica Cristall), a l'avinguda de Navarra (un projecte lligat al Club de Futbol Badalona), a Sant Crist de Can Cabanyes i a Coll i Pujol. Aquests dos últims casos, que ja haurien d'haver cristal·litzat i que ni tan sols han començat, es podran accelerar ara gràcies al fet que han estat inclosos dins les Àrees Residencials Estratègiques. S'hi han projectat 343 pisos públics.

TEIÀ.

L'alcalde de Teià, Andreu Bosch (ERC), va reconèixer que no es podran adjudicar les obres per urbanitzar la plaça Catalunya, situada al centre de la població. Aquests treballs tenen un import de més de 250.000 euros. Tot i això, l'alcalde va assegurar que això no serà cap impediment perquè en la mateixa zona s'hi pugui construir el nou CAP del municipi i 16 habitatges dotacionals per a gent gran. Aquestes dues actuacions van a càrrec de la Generalitat.

CALELLA

La ciutat alt-maresmenca ha hagut de renunciar sine die a desenvolupar urbanísticament la zona del mercat, en ple centre. L'objectiu de construir un pàrquing subterrani de dues plantes amb el benefici obtingut de vendre el sòl per fer-hi pisos ha topat frontalment amb la caiguda del mercat immobiliari. Tot i les diferents propostes per assumir l'obra des de l'Ajuntament, al final el projecte no es podrà executar de moment.


CALDES D'ESTRAC.

El municipi més petit en territori del Maresme també és objecte directe dels efectes de la crisi econòmica. L'empresa encarregada de les obres de remodelació del mercat municipal ha fet fallida i ha deixat l'obra a mig fer. L'Ajuntament ha de buscar ara amb urgència una altra adjudicatària.

MANRESA.

El grup immobiliari Sacresa ha de convertir l'antiga Fàbrica Nova de Manresa en un parc urbà de quatre hectàrees, habitatges, espais comercials i aparcaments. Aquest octubre, però, havien de començar les voladures per derruir l'espai i encara no ho han fet. Fonts de Sacresa han assegurat que només es tracta d'un retard i que el projecte tira endavant. La immobiliària assegura que, tot i la crisi del sector immobiliari, no s'ha tirat enrere en un dels projectes estel·lars de la capital del Bages.

(Informació elaborada per Eva Garcia, Francesc Espiga, Rosa Díaz, Clara Ribas, Vicenç Planella, Lluís Martínez, Lluís Arcal, Teresa Màrquez, Cati Morell, Míriam del Amo, Laura Marín, Jordi Alemany, Carles Aluju, Emili Bella, Rosa M. Bravo, Sara Muñoz i Joan Rueda.)

No es pot dir que a la plaça Europa l'activitat sigui febril, però el paisatge d'aquesta zona guanyada a la Granvia continua dominat per les grues. Les 28 torres s'havien d'aixecar progressivament, i segons el Consorci per a la Reforma de la Granvia, només un edifici està aturat per la crisi. Es tracta d'un bloc que promou la immobiliària Colonial, on ja s'havien excavat els fonaments. L'empresa, afectada per un important sotrac financer, ha aturat les obres i s'està repensant si destinarà l'edifici a oficines o a habitatges. Martinsa Fadesa, que va suspendre les obres de cinc torres (a la imatge) durant quatre mesos, les ha reprès perquè ha trobat comprador per als blocs d'oficines i habitatges. Falten, a més, vuit edificis per començar.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3050916

Lleida ha de refer el seu projecte estel·lar. Mataró intenta salvar El Corte Inglés. L'excepció?. El desdoblament de l'N-II, aturat

A grans mals, grans remeis. A Lleida, la crisi immobiliària fa estirar encara més l'altura dels pisos i que, on s'havia de fer una gran torre d'altura, se'n facin dues. Encara que sembli una contradicció. Això és el que ha passat amb el pla de l'estació, el pla urbanístic més important del mandat. L'Ajuntament s'ha vist obligat a retocar-lo per dotar-lo de més edificabilitat i fer-lo més atractiu als inversors privats.

Es tracta de la transformació dels entorns de l'estació del TAV aprofitant el cobriment de les vies i la reordenació dels terrenys i solars ferroviaris. L'operació es va començar a tramitar fa tres anys, en ple boom urbanístic, i té molts paral·lelismes amb la que està a punt de desenvolupar-se a Barcelona a l'entorn de l'estació del TAV de la Sagrera. Bàsicament, consisteix a finançar el cobriment de les vies, un gran parc verd, nous equipaments i la millora viària de l'entorn (en total, uns 80 milions d'euros en obres), amb les plusvàlues que generaria la construcció de pisos, oficines i centres comercials.

Però la brusca aturada del sector immobiliari i les dificultats per trobar promotors privats que vulguin fer negoci en aquest pla, ha obligat la Paeria a aturar la tramitació, treure la calculadora, i tornar a fer números per poder reunir els 80 milions d'euros, tenint en compte una més que probable caiguda del preu del sòl que espanta els inversors.

Així, aquest estiu l'alcalde, Àngel Ros, va anunciar una modificació del pla, que ja s'havia aprovat de manera inicial, per tal de compensar la baixada del valor del sòl amb un augment considerable de l'edificabilitat dels terrenys previstos per a pisos.

És a dir: el terreny val menys, però s'hi poden fer més pisos, de manera que una cosa compensa l'altra. El pla va passar d'una previsió de 472 pisos nous que hi havia en el ple anterior, a 681 pisos nous. I en lloc d'un torre de 23 plantes, ara se'n faran dues, de 21 i 15 plantes, com a «porta d'entrada» al sector, al carrer Prat de la Riba, al costat del riu Segre, es fan sensiblement més altes. A canvi, també es guanya en sòl d'equipaments i en espais lliures. Aquest divendres, el ple de l'Ajuntament va donar l'aprovació provisional al nou pla, que ara haurà de rebre el vistiplau de la comissió d'Urbanisme de la Generalitat.

L'augment d'edificacions, compensat amb equipaments i espais lliures, no ha aixecat gaire oposició veïnal. Tot i això, s'ha demanat la protecció de dos edificis industrials d'estètica modernista que hi ha a la zona.

El pla està trobant entrebancs en l'apartat comercial. El pla preveia el 2003 la creació de dos grans centres comercials. Aquest estiu, es va fer el concurs d'adjudicació d'un dels espais, i va quedar desert. L'altre se'l va adjudicar fa anys Metrovacesa. Però encara no ha començat les obres, i està pressionant l'Ajuntament per tal d'obtenir també la gestió de l'altre espai comercial.

Mataró està fent mans i mànigues per intentar que la implantació del futur Corte Inglés al centre històric de la ciutat no estigui condicionat amb el desplegament immobiliari previst inicialment. Així, si el pla que facilitava la construcció dels grans magatzems anava acompanyat de la construcció de prop de 700 pisos –el 30% dels quals havien de ser de protecció oficial–, el govern municipal ha decidit rebaixar expectatives i ha optat per modificar el projecte. D'aquesta manera s'ha dividit en dos sectors diferents amb l'objectiu d'adaptar el projecte a la situació actual i salvar de la crisi tant la construcció del centre comercial com d'una torre de vint-i-cinc plantes i que s'aixecarà a primera línia de mar. Una de les conseqüències que comporta el canvi és que ara només es farà el 50% dels pisos de protecció oficial previstos a tot el sector –poc més d'un centenar– en relació amb els prop de 500 habitatges lliures.

D'altra banda, un dels projectes més ambiciosos que Mataró ha dut a terme en els últims anys és el desenvolupament del front marítim que ha de servir per disposar d'un nou barri a la ciutat. A més de construir més de 2.300 habitatges, també hi ha previst fer-hi nous equipaments públics, com ara escoles i instituts, centres cívics i centres d'atenció primària, que ara hauran d'esperar més temps. Si bé l'inici de les obres havia de ser immediat, ara el govern local admet que la urbanització de tot aquest sector anirà més lenta del que havien previst, sense atrevir-se a concretar cap calendari. L'única obra que no està afectada per la conjuntura econòmica és la construcció del nou parc tecnològic Tecnocampus, un projecte que ja acumula més de 18 milions d'euros en inversió i que preveu que el 2010 puguin començar l'activitat universitària i empresarial.

Una altra actuació municipal que ha desaparegut de les previsions de l'Ajuntament de Mataró és la construcció de la futura zona esportiva dels Turons, un gran espai de 184.000 m² situat just davant de l'hospital de Mataró, on s'havien de fer diferents camps de futbol i les instal·lacions del CE Mataró i del club del barri de Cirera. El regidor d'Esports, Ivan Pera (PSC), va admetre que la crisi i la falta de finançament obligaven ara a ajornar el projecte fins que la situació econòmica millori. Per compensar el retard, el govern tripartit mataroní s'ha compromès a tirar endavant tot un seguit de millores als terrenys de joc dels dos equips locals.

A la cantonada dels carrers del Doctor Aiguader i la plaça de Pau Vila, a Ciutat Vella, les grues de la constructora Vallehermoso eleven a gran velocitat un conjunt de tres blocs de pisos, programats des de fa anys i que es van anar retardant a causa de les troballes arqueològiques a l'indret. El districte de Ciutat Vella va pactar amb l'empresa modificar la disposició dels blocs per deixar a la vista les troballes, i van acordar que la constructora assumirà la museïtzació de l'espai. Al costat, el Patronat de l'Habitatge hi construirà 150 pisos públics de 42 a 82 m² per reallotjar veïns de la Barceloneta que ho necessitin durant el desplegament del pla d'intervenció integral d'aquest barri. L'Ajuntament preveu que començarà les obres l'estiu del 2009.

Les obres de desdoblament de l'N-II entre Sils i Maçanet de la Selva estan aturades des de començament d'octubre a causa que el pressupost s'ha encarit per les demandes de millora dels municipis afectats. L'empresa adjudicatària, la Unió Temporal d'Empreses formada per la terrassenca Copcisa i Marcor Ebro, s'ha negat a continuar les obres i està negociant amb el Ministeri de Foment com solucionar-ho. Tot i que algunes fonts apunten que l'encariment podria ser del 20%, el subdelegat del govern estatal a Girona, Francesc Francisco-Busquets, sosté que encara no se sap quin n'és el sobrecost. Les obres de desdoblament d'aquest tram de l'N-II van començar el mes d'abril passat, dos anys més tard del que estava previst. De fet, els retards en aquestes obres ja no són notícia ja que van caldre quatre anys d'obres per fer els 8,24 quilòmetres entre Fornells de la Selva i Caldes de Malavella. Pel que fa a la resta del desdoblament, el tram entre Caldes i Sils està en obres, s'està redactant el projecte de Maçanet a Tordera i ja estan acabades entre Fornells i Caldes.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3050925

La plaça Navas, parada

Responsables de la societat municipal 22@, promotora dels canvis urbanístics al barri del Poblenou, al districte de Sant Martí, han assegurat que a la zona no s'ha detectat símptomes de crisi i que les diferents obres que es porten a terme, tant les de renovació i d'instal·lació de serveis als carrers, com les de rehabilitació d'antics edificis industrials que ara es convertiran en blocs d'oficines, continuen endavant. Tampoc tenen notícia, asseguren, de que hi hagi hagut cap paralització en les diferents obres de construcció privades per a les quals fins ara s'han concedit llicències per edificar un total de 468.459 m² de sostre sobre rasant per a l'activitat productiva.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3050926


El 22@ avança

El passat mes de maig, els veïns del barri del Poble Sec de Barcelona rebien una notícia funesta. Urazca, l'empresa encarregada de construir un pàrquing molt esperat a la plaça Navas, presentava un concurs de creditors. Les obres, a mig fer, quedaven automàticament parades. Per si tot plegat no fos prou, al subsòl d'aquest espai es va localitzar un refugi de la Guerra Civil que, segons uns estudis, podria ser el més gran de Barcelona. Demà mateix es reprendran les excavacions per determinar el valor històric i patrimonial d'aquesta construcció subterrània. Ara bé, la situació de la resta de les obres continua en suspens. L'objectiu de l'Ajuntament de Barcelona és recuperar la concessió i fer-les ell mateix.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3050927


Viladecans ha d'esperar

La crisi s'ha cobrat una víctima a Viladecans: Can Modolell, l'immoble que es va començar a construir al segle XVI i que és la seu de l'Ajuntament, havia de ser sotmès a una intensa rehabilitació perquè està molt malmès. L'arquitecte Josep Llinàs havia elaborat un projecte amb un pressupost de poc més d'11 milions d'euros, que a més de la restauració preveia l'ampliació de l'edifici consistorial amb una nova sala de plens. A més, s'havia de treballar per resoldre les freqüents filtracions d'aigua, motivades perquè l'edifici està construït amb tova, i una de les ales de l'edifici està en estat de ruïna. El govern local ha decidit posposar la reforma per resoldre necessitats més urgents.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3050928

Com amant dels ferrocarrils m'encanta el tren al costat de les platges. A mes li dona un toc molt especial.

Això si, entenc les molèsties que pot comportar als veïns.

En la mateixa línia

• Els comptes de l'Estat en infraestructures són continuistes i no inclouen ni la connexió amb el Prat amb tren

L'Estat invertirà a Catalunya 4.626 milions d'euros en infraestructures, un 6% més que l'any passat en compliment, per segon any consecutiu, de la disposició addicional tercera de l'Estatut. La línia d'alta velocitat continua sent el projecte que s'endú el pessic més gran. L'Estat destinarà 630,7 milions per fer arribar el TAV a la frontera francesa i 44,9 milions més per fer el ramal d'alta velocitat entre Vandellòs i Tarragona. Malgrat que enguany el pressupost s'incrementarà, els comptes estatals no inclouen cap projecte nou, al contrari, n'exclouen alguns, com ara la connexió amb l'aeroport amb tren i la línia orbital ferroviària.

El pressupost general de l'Estat en infraestructures s'incrementa un 6%. La inversió més important no es destina a projectes nous, sinó que la injecció de diners d'enguany servirà per acabar obres ja previstes. Fins i tot, malgrat que la inversió de l'Estat a Catalunya augmentarà l'any vinent, hi ha alguns projectes que ja no s'inclouen en el pressupost, com ara la connexió a l'aeroport amb tren i la línia ferroviària orbital.

En la progressió del pressupost d'enguany es preveia, pel 2009, una inversió de 3,4 milions d'euros destinada a fer arribar rodalies fins a l'aeroport. En els comptes per a l'any vinent, però, aquesta previsió ha desaparegut. Fa més d'un any i mig que va sortir publicada la declaració d'impacte ambiental, però encara no hi ha cap projecte executiu i, per tant, no se sap quant costarà. L'orbital ferroviària tampoc apareix en les despeses d'enguany. La Generalitat ha presentat la seva proposta, però Madrid encara no ha concretat el projecte.

FERROCARRILS

La inversió en ferrocarrils se centra, un any més, en les obres del TAV. Més de 685 milions es destinaran a fer la línia d'alta velocitat fins a la frontera francesa. Del total, prop de 45 milions surten en la partida que l'Estat destina a Catalunya i la resta de diners és a l'annex d'inversions reals per al 2009 que s'adjudiquen directament a l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif).

A la xarxa convencional no hi ha cap sorpresa. Les grans obres són: la reforma de l'estació del passeig de Gràcia, a la qual la Societat Espanyola d'Infraestructures del Transport Terrestre (SEITT) destina 3 milions. La SEITT en gestionarà 30 més per a la nova estació de la Sagrera-Meridiana. El secretari per a la Mobilitat, Manel Nadal, explicava que «malgrat que les inversions en infraestructures compleixen amb les previsions del pla Catalunya, continuen faltant projectes ferroviaris per a la xarxa convencional». Nadal lamentava aquesta falta de projectes, però recordava que en els ferroviaris «el procés de redacció és més llarg».

CARRETERES

Les tres vies que concentren la major inversió són l'A-7, l'A-2 i el quart cinturó. En total, el govern espanyol preveu destinar més de 255 milions d'euros a aquestes tres vies.

Les obres a l'A-7 sumen 122,6 milions d'euros per desdoblar la carretera de la costa per convertir-la en l'autovia del Mediterrani. Cal sumar també els 50,4 milions que costarà fer l'enllaç del quart cinturó (B-40) entre Olesa de Montserrat i Viladecavalls Terrassa amb l'A-7. Les altres partides per aquesta polèmica via són poc representatives, 450.000 euros per al tram Abrera-Montserrat.

La partida per al tram del quart cinturó entre Terrassa i Granollers és simbòlica: de 10 milions d'euros. L'Estat la deixa oberta a l'espera que el govern tripartit consensuï com ha de continuar aquesta via.

Prop de 40 milions d'euros es destinaran a les obres de l'A-2.

PORT I AEROPORT

Els comptes de l'Estat no s'obliden del port i l'aeroport. Més de 53 milions d'euros serviran per acabar la nova terminal del Prat. L'Estat supera els 77 milions per l'ampliació de molls i noves zones d'atracament.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3052827

Catalunya tindrà sis àrees d'urbanització prioritària on es construiran mil pisos protegits

El Departament de Medi Ambient i Habitatge i el Ministeri d'Habitatge van signar ahir sis convenis amb els alcaldes dels ajuntaments de Manresa, Sallent, Constantí, la Seu d'Urgell, Figueres i Gurb per crear sis àrees d'urbanització prioritària que, com a mínim, han de dedicar el 50% dels habitatges a protecció oficial. El ministeri i el departament calculen que aquestes àrees serviran per aconseguir sòl per construir uns mil pisos protegits. Per això, la Generalitat hi destinarà 9,4 milions i l'Estat, 2,7 milions. Aquestes sis actuacions suposen la urbanització d'una superfície de 110.000 metres quadrats, l'equivalent a onze camps de futbol. De moment no se sap si aquests habitatges seran de compra o lloguer, ja que ahir, durant la presentació dels convenis, els responsables del departament no van voler fer declaracions. A la demarcació de Barcelona es construiran 186 pisos: 16 a Gurb, 77 a Manresa i 93 a Sallent. El nombre més alt d'habitatges, 528, correspon a Figueres (Alt Empordà), i a la demarcació de Lleida, concretament a la Seu d'Urgell, es faran 154 pisos. Finalment, l'última àrea d'urbanització prioritària serà la del municipi de Constantí (Tarragonès), que inclourà 132 pisos.

Altres convenis signats ahir tenen a veure amb la rehabilitació d'habitatges: 1.219, a Barcelona; 446, al Walden-7 de Sant Just Desvern, i 178, a Vic. El ministeri hi aportarà 12,4 milions i la Generalitat finançarà la rehabilitació del Walden amb 535.000 euros.

Finalment, la resta de convenis es concreten en la construcció de 174 habitatges universitaris als campus de la UPC de Sant Cugat del Vallès, de la Universitat Rovira Virgili a Reus i de la Fundació Universitària del Bages a Manresa.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3054281

La crisi financera obligarà a construir per fases les àrees residencials estratègiques

• El director de l'Incasol admet que caldrà adaptar-se al marc creditici de cada moment per executar aquests nous barris

Els 90.000 habitatges nous que preveuen les àrees residencials estratègiques (ARE) que ha projectat el govern català en 80 municipis del país i que han d'estar aprovades el març vinent s'hauran de construir per fases i a ritmes diferents segons les disponibilitats financeres de les administracions i els promotors. La raó principal és que caldrà adaptar-se al marc creditici que ofereixin en cada moment les entitats bancàries. Així ho admetia ahir Miquel Bonilla, director de l'Institut Català del Sòl (Incasol), en la jornada del saló Meeting Point dedicada a les ARE. El govern català, però, té clar que aquesta iniciativa es fa sobretot per mobilitzar sòl per a habitatge, cosa que permetrà reactivar la construcció i el mercat immobiliari quan s'estigui sortint de la crisi.

El secretari de Planificació Territorial de la Generalitat, Oriol Nel·lo, responia ahir a la pregunta que la majoria d'implicats es fan sobre la viabilitat de construir 94 nous eixamples en ciutats i pobles de Catalunya en el moment actual de crisi immobiliària i financera. Com a molt aviat, el primer habitatge dels 90.000 que es programaran sortirà al mercat el 2012. Ni les previsions més pessimistes apunten que aleshores continuï la situació actual. I, en canvi, el que permet la tramitació rapidíssima d'aquesta figura de les ARE executada pel govern català és posar sòl a disposició del sector de manera més ràpida del que es tardaria si cada Ajuntament hagués de fer els tràmits per separat de modificar plans generals i aprovar plans parcials, projectes constructius i projectes d'obra. També el tinent d'alcalde d'Urbanisme de Reus, Jordi Bergadà, perfilava la resposta. Les ARE són projectes estructurals perquè els barris que projecten fan ciutat i la crisi és conjuntural. Vaja, que el govern català ho considera una mobilització de sòl que Catalunya necessitarà els propers anys si vol complir l'objectiu del Pacte Nacional de l'Habitatge (PNH), que fixa en 250.000 habitatges nous els que el país necessitarà fins al 2016. Les ARE només preveuen mobilitzar sòl per a uns 90.000 habitatges però el decret llei que ho permetrà és l'instrument més ràpid de què s'ha disposat mai per fer-ho, gràcies a les competències del nou Estatut.

Ara bé, una cosa és planificar i projectar ràpidament aquests nous eixamples urbans i, una altra, construir d'avui per demà 90.000 habitatges, i més encara en la situació de crisi actual. En aquest sentit, el director de l'Incasol admet que les ARE es construiran a ritmes diferents i per fases atenent a la situació de cada municipi i del mercat creditici. La planificació de la urbanització i edificació s'haurà d'abordar, segons Bonilla, en el context dels reptes d'habitatge del país i no com un programa aïllat. I el repte compartit al PNH és que Catalunya ha de construir 160.000 habitatges en deu anys.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3057270

No sé si s'ha comentat en d'altres fils, però el diumenge passat la vanguardia va treure un extra amb les obres que està fent la Generalitat. És bastant extens pequè inclou tot tipus d'obres (viàries, ferroviàries, hospitals, presons,...) però no diu res de nou. Tot i això em sembla interessant comentar-ho i tenir-ho.

Noranta barris nous contra vent i marea

• El govern català ja compta que les ARE que tramita podrien quedar en 70.000 habitatges, dels 90.000 projectats

La crisi de la construcció i les finances ha agafat a contrapeu la iniciativa del govern català de projectar en un any sòl disponible per a 90.000 habitatges per afrontar el dèficit que s'arrossega d'habitatge protegit. S'havien previst 101 àrees residencials estratègiques (ARE) per a 93.500 habitatges. En l'elaboració dels dotze plans directors regionals, n'han quedat fora les de Sitges, Mataró, Esparreguera, Santa Coloma de Cervelló i Celrà. N'hi ha cinc més que els ajuntaments implicats no volen urbanitzar ara i podrien no fer-se finalment tot i que es pretenen portar a aprovació definitiva el març vinent. A l'hora d'urbanitzar i edificar, el govern català preveu que el volum d'habitatges podria haver-se reduït en 20.000, però no renuncia a tenir el sòl preparat.

La nova llei del sòl espanyola va entrar en vigor el juliol de l'any passat, i les comunitats autònomes disposaven d'un any per adaptar-hi la seva legislació urbanística. Davant de l'allau de consultes rebudes de part d'ajuntaments i particulars sobre els límits competencials de l'Estat i la Generalitat, el govern català va decidir recórrer al decret llei que li oferia com a nou instrument l'Estatut reformat, per resoldre per via ràpida aquesta adaptació. A l'octubre, mentre es tramitava el decret llei, el govern signava amb les entitats el Pacte Nacional per a l'Habitatge, que conclou que Catalunya necessitarà 160.000 habitatges en deu anys. Va ser aleshores quan es va decidir incloure en el decret una mesura urgent per posar terrenys a disposició d'aquest objectiu per als propers quatre anys en diversos municipis del país, terrenys que es van batejar amb el nom d'àrees residencials estratègiques (ARE). Aquest sòl havia de ser continuació de l'urbà ja existent, formant nous eixamples, i no actuacions disperses, havia de tenir 50 habitatges per hectàrea com a mínim, havia de preveure els serveis necessaris, s'hi havia de poder implantar xarxa de transport públic en el futur i havia de tenir el 50% d'habitatges de protecció, com a mínim. I encara una especificació més: amb l'adaptació de la llei d'urbanisme a la llei estatal, Catalunya mantenia el seu històric 10% d'aprofitament públic del sòl però es reservava fins a un 15% en el cas de les ARE amb l'objectiu que els promotors puguin també fer-hi habitatge en tot o en una part d'aquest percentatge a canvi de finançar equipaments públics, «de manera que podem dir a un alcalde: ‘Miri, jo li portaré població però l'equipament que vostè em demostri que necessita, sigui una escola bressol o un jutjat, el construirem simultàniament al procés d'urbanització'», explica Joan Llort, director general d'Actuacions Estratègiques i Política de Sòl de la Generalitat.

S'han tramitat dotze plans directors que inclouen ja en un únic document la modificació del pla general municipal, el pla parcial i el projecte d'urbanització. «No es tracta de treure competències als ajuntaments, sinó que entenem que la urgència en el temps és la prioritat», explica Llort.

El document estableix que Catalunya necessita 45.000 habitatges protegits en els propers quatre anys, i això suposa la planificació de 90.000 habitatges totals. Si bé el decret precisa només la necessitat que, el març del 2009, es disposi de sòl per construir 45.000 habitatges entre venda lliure i protegits –la meitat dels que es necessiten–, el govern va decidir planificar el total necessari, amb la convicció que durant la tramitació s'anirà a la baixa, i que calia garantir aquells 45.000 habitatges com a mínim.

Llort admet que, en el procés d'aprovació definitiva fins al març i en els posteriors de reparcel·lació i concurs públic d'obra, a final del 2009 podria ser que s'haguessin perdut uns 20.000 habitatges i que l'actuació es quedés en uns 70.000. Per raons geològiques, hidrològiques, urbanístiques o polítiques. El primer trimestre del 2010 s'han de poder urbanitzar, i prop d'un any després els promotors disposats a fer pisos podrien demanar la llicència d'edificació. La Generalitat, però, ja treballa amb la idea que s'haurà de fer per fases, i les ARE que no s'executin a partir del 2009 es poden abordar més tard si ja disposen del pla aprovat. Llort nega que aquest nou sòl suposi un problema per l'excedent actual d'habitatge. Perquè creu que és bo que hi hagi activitat urbanitzadora en un moment de crisi i perquè recorda que, tot i la rapidesa i agilitat d'aquest tràmit, el primer dels habitatges de les ARE serà al mercat, com a molt aviat, la primavera del 2012. En aquell moment ni en les previsions més pessimistes es creu que es mantingui la paràlisi actual. Pel que fa al finançament, tant Política Territorial com Habitatge buscaran amb els bancs recursos per a promotors i compradors. Però Llort admet que «caldrà fer una aplicació intel·ligent des del punt de vista de la viabilitat del moment» de crisi.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3059844

Sitges farà el seu pla

Sitges es va plantar el febrer d'aquest any en contra del projecte de desenvolupament d'una àrea residencial estratègica que preveia la creació de 350 habitatges repartits en set hectàrees del sector de la Plana Est. El plenari va rebutjar per unanimitat el projecte perquè va considerar que el pla general ja preveu molts més pisos socials dels que la Generalitat vol fer. En total, segons el govern local (PSC), el POUM del municipi, aprovat el 2005, preveu la construcció de més de 800 pisos socials. Aquest ha estat l'únic municipi del Penedès que ha aconseguit imposar-se i deixar sense efecte el projecte de la Generalitat per fer més pisos socials dels previstos. El municipi veí, Vilanova i la Geltrú, la capital del Garraf, no s'hi ha oposat i després de negociar ha aconseguit contrapartides com ara reduir de 20 a 16,5 les hectàrees que ocuparà l'àrea residencial i incorporar al projecte usos comercials i terciaris. El projecte definitiu preveu construir 885 habitatges a l'Eixample Nord (entre el Llimonet i el torrent de la Pastera) i 469 de protecció oficial. A Vilafranca del Penedès, a l'Alt Penedès, l'oposició municipal a modificar el seu planejament territorial encara no ha donat fruit. Es manté el projecte de crear 1.124 habitatges al sector de les Bassetes. La meitat dels pisos es preveuen de protecció oficial.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3059405


Mataró se'n desentén

Mataró i Sitges són casos similars, en què el projecte d'ARE xocava amb el planejament previst a la zona pels governs locals. A Mataró, l'alt grau d'aprofitament previst pel planejament local impedia encabir els pisos de l'ARE mantenint el límit raonable d'entre 50 i 60 per hectàrea. Inicialment Política Territorial va decidir que al Maresme s'hi implantarien cinc ARE que havien de donar sortida a 2.846 habitatges nous. Tordera, Pineda de Mar i Malgrat de Mar van acceptar a grans trets la proposta, però ja des del primer moment tant Mataró com Argentona hi van posar traves. En el cas de la capital del Maresme, el regidor d'Urbanisme de Mataró, Ramon Bassas (PSC), va explicar en el seu moment que va descartar assumir una ARE perquè representava «una intervenció massa intensiva i inassumible» i que «no s'ha trobat lloc a Mataró per dur-la a terme». Pel que fa a Argentona, la proposta de 500 habitatges a la zona del barri de Sant Miquel del Cros, un espai molt massificat, va ser rebutjada de ple. L'acord final estableix en 165 els habitatges que s'aixecaran al barri. Finalment, en els últims dies Pineda de Mar ha demanat que es redueixi el nombre de pisos assignats –de 2.051 a 1.900– per garantir que no tindran menys de 50 m².

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3059408


Sense acord polític a Cerdanyola

Cerdanyola del Vallès té una dificultat afegida a les de Tona, Banyoles, la Roca i Sant Celoni. El decret dóna a la Generalitat llibertat per actuar en el sòl urbanitzable o no urbanitzable. Però no en el sòl urbà, si està previst en aquell municipi un pla de millora urbana. Aquest és el cas de Cerdanyola. L'Ajuntament ha de tramitar primer el seu pla de millora per al sòl afectat abans que la Generalitat aprovi definitivament l'ARE de Flor de Maig-rambla dels Gorgs de 960 pisos. I a l'Ajuntament no hi ha acord. Els dos socis de govern (ICV-EUiA i CiU) ho veuen de manera diferent. Mentre els ecosocialistes consideren l'ARE com «una oportunitat que la ciutat no pot deixar perdre», els nacionalistes asseguren que es podria acabar fent «una muralla insalvable» entre la ciutat existent i el Parc Tecnològic del Vallès (PTV) i el centre direccional –el nou eixample de la ciutat, amb 3.540 habitatges projectats–. CiU només estava disposada a donar suport a l'ARE si no es feien més de 400 pisos.

I per al PSC –el grup amb més regidors i a l'oposició– la proposta d'ARE és «una contradicció» amb el discurs d'ICV-EUiA dels últims anys de fer menys pisos al direccional ara voler-ne fer quasi un miler a pocs metres. Els socialistes consideren que a la ciutat hi ha «altres espais per desenvolupar». Tot i les dificultats, l'alcalde, Antoni Morral encara no dóna per perdut el projecte de l'ARE.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3059406


Onze barris en sòl no urbanitzable

El 18% del sòl que es projecta és en terrenys no urbanitzables. És el cas de les àrees de Martorell, Sant Vicenç dels Horts, Montcada i Reixac, Montmeló, Igualada, Puigcerdà, Tremp, Vila-seca, Valls, Montblanc i Balaguer. Si s'ha hagut de recórrer a terrenys no urbanitzables en aquestes poblacions és perquè no es disposa de sòl classificat. El 80% restant és sòl ja urbanitzable i que és d'empreses privades majoritàriament –«la quantitat de sòl públic que hi ha a les ARE és molt poca», hi afegeix Llort. «Per tant, estem impulsant el dret dels privats, però també l'obligació dels privats tal com diu la llei. La llei quan et classifica un sòl et dóna una plusvàlua important, però també et diu que tens l'obligació d'exercir-la perquè la ciutat ha de créixer i ha de créixer per aquell indret determinat», afirma el responsable de la política de sòl de la Generalitat. Un cop aprovats inicialment els dotze plans directors urbanístics per a 1.523 hectàrees, en 94 ARE i 80 municipis, i pensats per a 90.097 habitatges, el govern català vol arribar al màxim nivell de consens amb propietaris i ajuntaments fins al març vinent, quan els documents s'han d'aprovar definitivament. Llort diu que en aquests cinc mesos caldrà acordar què es desenvolupa, què es manté per a l'aprovació provisional, què es reconsidera, quins equipaments caldrà construir, etc. Pel que fa a la densitat dels habitatges, la mitjana s'ha incrementat dels 50 als 59 per hectàrea –en l'àmbit metropolità és de 61,16; al Gironès, el Maresme, l'Alt Penedès i el Garraf i comarques centrals se situa en el 57,77 i al Camp de Tarragona, Ponent i Terres de l'Ebre, de 58 habitatges per hectàrea–. Llort diu que era previsible i desitjable que augmentés sensiblement la densitat, però hi afegeix: «Tampoc ens agradaria estar per sobre dels 70.» El percentatge d'habitatge protegit també ha crescut fins al 55% de mitjana tot i que en alguna ARE arriba al 70%. Els ajuntaments de Tona, Banyoles, la Roca del Vallès i Sant Celoni no tenen voluntat de desenvolupar ara les ARE, però s'ha acordat que els documents es continuaran tramitant i ja es decidirà més endavant què es fa. S'han descartat en l'aprovació inicial les que estaven previstes a Sitges, Mataró, Esparreguera, Santa Coloma de Cervelló i Celrà. Barcelona i Cerdanyola són dos casos a part. A la capital catalana, l'ARE del barri de Vallbona el tramitarà la comissió d'urbanisme local, que en té les competències per la carta municipal. Aquesta comissió, paritària entre Generalitat i Ajuntament, serà la que elaborarà el pla director específic, que s'espera que estarà enllestit a finals d'any.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3059409

La línia 9 s'emporta més d'una tercera part de la inversió de Política Territorial

• La Generalitat destina 914 milions a la construcció per trams de la llarga línia de metro en el pressupost del 2009

La construcció dels quatre trams de la llarga i fonda línia 9 de metro de Barcelona s'emporta al voltant d'un 38% de la inversió directa en infraestructures del Departament de Política Territorial de la Generalitat per al 2009. Sense comptar la part de concessió d'estacions amb què el govern català ha decidit finançar part de la construcció d'aquesta línia. El pressupost del departament i els organismes que en depenen és de 4.447 milions per al 2009, excloent les obres que es financen pel mètode alemany o peatge a l'ombra i per concessions –grans obres com ara l'ampliació de l'eix transversal, l'eix Vilanova-Igualada o l'eix Vic-Ripoll–. La inversió directa, doncs, del departament suma 2.364 milions, dels quals 914 es dediquen a la complexa línia de metro.

Les limitacions del potencial financer de la Generalitat de Catalunya van obligar ja fa uns anys a optar per sistemes alternatius de pagament de l'obra pública, com ara el mètode alemany, en què la constructora no cobra l'obra de cop sinó per mitjà d'una aportació anual a càrrec dels pressupostos en períodes de dècades, en el que es coneix com a peatge a l'ombra. Però també la concessió d'obra pública, en què concedir alguns serveis d'explotació o manteniment de la infraestructura permet rebaixar-ne el cost als tresors públics. Per aquestes vies s'estan executant grans infraestructures del país, com ara l'ampliació de l'eix transversal, el nou eix diagonal de Vilanova i la Geltrú a Igualada, l'eix de Vic-Ripoll o la prolongació de Ferrocarrils de la Generalitat cap a Sabadell i Terrassa. Però també part de la línia 9 de metro, una de les infraestructures faraòniques més complexes i cares que es fan al país – 42,6 quilòmetres i estacions a 60 metres de fondària–. I tot i que la part de línia que es finança per concessió no està inclosa en el pressupost del 2009, aquesta línia 9 s'emporta més d'una tercera part dels diners que el Departament de Política Territorial destinarà a inversió directa –que no inclou mètodes alemanys ni concessions–. El departament preveu invertir de manera directa 2.364 milions, dels quals 914 són per construir els quatre trams en què està dividit el projecte. També representa més de la meitat del pressupost destinat a transports, al voltant de 1.418 milions, que inclouen tant la construcció d'infraestructures com el contracte programa de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), les integracions tarifàries de Girona, Tarragona i Lleida, etc. Entre l'obra ferroviària destaca el perllongament de la línia 5 de metro amb les noves estacions entre Collblanc i Pubilla Cases, Roquetes i Trinitat Nova, i Horta-Vall d'Hebron, o la remodelació de l'estació de Mercat Nou a la línia 1. Pel que fa als Ferrocarrils de la Generalitat, el pressupost de transports també inclou la construcció de l'estació de Vulpalleres i el desdoblament de la línia entre Martorell i Olesa de Montserrat. L'aeroport de Lleida a Alguaire també es troba entre les grans partides. A les carreteres es destinen uns 330 milions d'euros, i la promoció de sòl per a les àrees residencials estratègiques (ARE), el pla de barris o la restauració de nuclis antics tenen unes partides que sumen al voltant de 212 milions d'euros. Entre les carreteres destaca el desdoblament de la C-31 de Palamós a Palafrugell, el tram Torelló-Vall d'en Bas de l'eix Vic-Olot, la ronda Sud d'Igualada i el carril bus-VAO de la C-58.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3068615

Els detractors de Gran Scala afirmen que la UE no pot aturar el projecte

L’eurodiputat pels Verds, David Hammerstein, va afirmar ahir en una compareixença a Fraga que la Unió Europea no disposa de cap mecanisme per aturar el projecte que preveu construir un gran complex de casinos als Monegros.

Malgrat això, l'eurodiputat ha explicat que, si el projecte segueix endavant, es pot investigar si compleix les normatives d’hàbitat i de l’aigua, ja que la zona afectada per aquest projecte, al poble d’Ontinyent, forma part de la Xarxa Natura 2000

Hammerstein considera que es tracta d’un projecte especulatiu i que no té en compte la crisi econòmica ni les necessitats de la regió. Els Monegros és un espai considerat d’especial interès per la biodiversitat arreu d’Europa. L’eurodiputat es mostra partidari d’impulsar projectes que generin productes de qualitat i innovació a través de petites i mitjanes empreses que potenciïn el territori i que poden generar treball estable en lloc de treball estacional i precari tal com passa als espais dedicats a l’oci.

Hammerstein també es mostrà contrariat perquè el Govern aragonès dóna suport a un projecte privat que promou la ludopatia i sobre el que es tenen sospites que pot amagar negocis relacionats amb el blanqueig de diners i de drogues.

La Plataforma Stop Gran Scala Baix Cinca de Fraga s’ha dedicat a investigar el grup empresarial que hi ha darrere d’aquest projecte, ILD (International Leisure Developement), on han sabut que hi ha empreses causants de la crisi financera actual. Des de la plataforma es considera que tot el projecte és especulatiu i fins i tot temen que, si s’adquireixen els terrenys per fer el projecte i després no tira endavant, s’acabi executant un projecte de construir un abocador de residus nuclears tal com ja s’havia dit fa algun temps.

http://www.bondia.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=1083%3Aels-detractors-de-gran-scala-afirmen-que-la-ue-no-pot-aturar-el-projecte&catid=51%3Asocietat&Itemid=53

^^Com xucla la línia 9! I pensar que li queden 7 anys o més...
:nuts:

Jo no és que sigui un defensor a mort del projecte, però és que em fa gràcia la alternativa 0 que proposen alguns... que bé que queda dir: "L’eurodiputat es mostra partidari d’impulsar projectes que generin productes de qualitat i innovació a través de petites i mitjanes empreses que potenciïn el territori i que poden generar treball estable en lloc de treball estacional i precari tal com passa als espais dedicats a l’oci."

Ara bé, les paraules se les emporta el vent... si ho té tant clar pq no han desenvolupat un projecte de qualitat i innovació??? paraules, paraules, paraules...

Sí, que una cosa és criticar i l'altra és criticar i donar alternatives.

D'altra banda em sembla una monstruositat de projecte. :D

Els pressupostos del DPTOP per al 2009 mantenen la inversió i impulsen el transport públic

El conseller del DPTOP, Joaquim Nadal, ha presentat avui a la Comissió de Política Territorial del Parlament els pressupostos d’aquest Departament pel 2009, orientats a fer front a la crisi amb un augment de la inversió pública, tot ajustant al màxim les despeses corrents, i amb un gran recolzament a les polítiques de transport públic i millora de barris. Així, el pressupost consolidat del grup PTOP, comptant-hi les empreses públiques que en depenen, és de 4.447 MEUR, un 7,28% més que l’any passat, un 58% del qual es dedicarà a impulsar el transport públic, els ports i aeroports, la xarxa logística i la rehabilitació dels barris.

Els comptes presentats avui pel conseller Nadal tenen com a objectius principals fer front a la crisi i protegir els sectors socials més vulnerables, mantenint les polítiques socials, impulsant la productivitat i la competitivitat i aplicant una política d’austeritat en la despesa. Per tal d’assolir-los, els pressupostos preveuen un augment de la inversió, especialment destinada a sostenir i millorar el transport públic, a rehabilitar els barris, impulsar sòl residencial a preus assequibles i emprendre actuacions en matèria de sòl industrial, logística i infraestructures.

Un pressupost de 4.447 MEUR

El pressupost consolidat del grup PTOP, incloent les empreses públiques que en depenen, pel 2009 és de 4.447 MEUR, un 7,28% més que l’any passat. La inversió directa és de 2.364 MEUR, un 14, 97% més.

Sumant les inversions i les transferències a empreses, el 60% de la despesa total del grup PTOP es destina a l’impuls dels serveis de transport públic, amb una partida superior als 2.500 MEUR. Li segueixen la despesa en carreteres (14%) i en els capítols de política de sòl, rehabilitació de barris i ordenació territorial (10%).

D’altra banda, el pressupost del DPTOP, sense empreses, és de 1.524 MEUR, un 1,58% més. Les millores en la gestió interna han ajudat a la contenció de la despesa corrent i la de personal, fent possible que els capítols d’inversió d’aquest pressupost (capítols 6, 7 i 8) suposin el 66% del total. El creixement més important es registra en el capítol de transferències per les subvencions al transport públic i a la política de peatges, dotat enguany amb més de 424 MEUR, un 21,55% més.

Foment del transport públic

Juntament amb el manteniment de la inversió és objectiu del DPTOP l’enfortiment de les polítiques socials. En aquest sentit, un dels instruments de què disposa el Departament és la creació i millora d’una xarxa eficient d’infraestructures de transport públic i una oferta de serveis adient que permetin avançar cap a un model de mobilitat sostenible.

Per tal d’assolir-ho, es preveu una despesa total de 2.542,89 MEUR, que inclou tant la inversió com les transferències a entitats i a empreses de transport, que es desplega en diferents línies d’actuació:

• Impuls del transport públic: la inversió en obres d’infraestructures de metro i FGC assoleix un màxim històric amb 1.197 MEUR pressupostats (un 42,50% més), que s’afegeixen als 254,3 MEUR de transferència a l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) per subvencionar el sistema de transport públic. Entre les principals actuacions que impulsarà el DPTOP en matèria de transport públic l’any 2009 hi ha la construcció de la Línia 9 del metro (913,90 MEUR), el perllongament de l’L5 entre Horta i Vall d’Hebron (55,45 MEUR) o el carril bus-VAO de la C-58 (37,50 MEUR).

A banda d’aquestes despeses pressupostades, el DPTOP també executarà obres com ara els perllongaments d’FGC a Sabadell i Terrassa (54,62 MEUR), mitjançant finançaments específics.

• Recolzament a les noves autoritats territorials de la mobilitat: amb una transferència total de 16,13 MEUR, un 59% més, que permetrà el desplegament dels diversos processos d’integració tarifària. Així, l’ATM del Camp de Tarragona rebrà 8,50 MEUR; l’ATM de l’àrea de Girona, 4,62 MEUR; l’ATM de l’àrea de Lleida disposarà de 2,51 MEUR, i en el cas de les Comarques Centrals, 0,5 MEUR.

• Suport al transport públic per carretera: es preveu una inversió de 7,55 MEUR per renovar marquesines i estacions d’autobusos, així com una despesa de 55 MEUR en subvencions per al manteniment dels serveis d’autobús o per a millores en les flotes.

Impuls a carreteres i xarxa aeroportuària

El DPTOP vol contribuir a mantenir la productivitat i la competitivitat del país dotant-lo d’una xarxa viària ben integrada i de les instal·lacions logístiques adequades per recolzar l’activitat econòmica.

• Carreteres: el pressupost pel 2009 suma 622,47 MEUR, amb un total de 162,83 MEUR per a actuacions de conservació, millora i senyalització. A aquesta partida li segueixen inversions com la nova carretera Vic-Olot per Bracons (82,65 MEUR), la Ronda Sud d’Igualada (15,05 MEUR) o el nou pont sobre el riu Ebre entre Deltebre i Sant Jaume d’Enveja (8,51 MEUR).

A banda d’aquestes actuacions incloses al pressupost, el DPTOP impulsarà mitjançant el sistema de concessió d’obra pública el desdoblament de l’Eix Transversal (179,63 MEUR), l’eix Centelles-Vic-Ripoll (91,85 MEUR) o l’Eix Diagonal (43,92 MEUR).

• Ports i aeroports: l’impuls a l’aeroport de Lleida-Alguaire, que el 2009 preveu iniciar la seva activitat, es tradueix en una partida pressupostària per l’any vinent de 22,30 MEUR. Igualment, es preveu una despesa total de la societat Aeroports Públics de Catalunya d’11,52 MEUR. Pel que fa Ports de la Generalitat comptarà amb 13,20 MEUR. Les actuacions més importants s’executaran als ports de Llançà (2,82 MEUR), Sant Carles de la Ràpita (1,55 MEUR), Vilanova i la Geltrú (1,40 MEUR) i Blanes (1,30 MEUR).

Recolzament a l'activitat econòmica

El pressupost pel 2009 vol fer atenció a la consolidació d’una xarxa d’infraestructures logístiques que sostinguin i impulsin l’activitat econòmica del país.

• Sòl industrial: el DPTOP, a través de l’Incasòl, preveu una inversió en aquest capítol de 197,06 MEUR. Les principals actuacions pressupostades per l’any vinent tindran lloc a Sant Cugat del Vallès (10 MEUR), Viladecans (8,6 MEUR), la Fatarella (6,8 MEUR) i Bell-lloc d’Urgell (6,6 MEUR).

• Logística: els comptes de 2009 preveuen invertir 32,67 MEUR en l’impuls de centres logístics, com ara la CIM el Camp (5,17 MEUR), el LOGIS Empordà (4,80 MEUR), noves actuacions de sòl al Camp de Tarragona (2 MEUR)i el CIM la Selva (1,08 MEUR)

Polítiques de sòl residencial i millora urbana

L’objectiu del pressupost del DPTOP en aquest camp és promoure la creació de sòl per a nou habitatge i impulsar actuacions de rehabilitació urbana per tal d’aconseguir la millora de la qualitat de vida als barris i les ciutats de Catalunya.

• Sòl residencial i ARE: el pressupost en aquest capítol és de 119,22 MEUR. D’aquesta xifra, un total de 60,70 MEUR serviran per impulsar el programa de sòl residencial general, mentre que 58,52 MEUR es dedicaran a tirar endavant les àrees residencials estratègiques (ARE). Es preveu aprovar definitivament el planejament d’aquests nous eixamples durant 2009, donant llum verd a la construcció de 90.097 habitatges, dels quals almenys la meitat seran protegits, en 80 municipis.

• Barris i nuclis antics: el DPTOP destinarà 87,74 MEUR per tirar endavant les actuacions de rehabilitació integral que subvenciona la Llei de barris. Actualment, estan en marxa 92 projectes de millora que han rebut ajuts de les cinc convocatòries resoltes fins ara. Amb la convocatòria del 2009 es superarà el centenar de barris que reben subvencions per executar projectes de rehabilitació.

Polítiques d’ordenació del territori i millora del paisatge

En aquest apartat es vol impulsar una política de planificació territorial i de desenvolupament urbanístic ordenat, sostenible i que afavoreixi la cohesió social, tot preservant els paisatges com a importants actius del país.

Per tal de dur a la pràctica aquests principis, el pressupost consigna una despesa de 28,59 MEUR. Entre les actuacions que es duran a terme hi ha les subvencions per a actuacions a comarques i zones de muntanya (12,37 MEUR), per a la redacció de projectes urbanístics (3,50 MEUR), per a impulsar actuacions de millora paisatgística (3,40 MEUR) o per a desenvolupar plans territorials parcials (2,73 MEUR).

També s’inclouen dins d’aquest capítol els ajuts derivats del Pla director d’estacions de muntanya (2,41 MEUR) o les actuacions al litoral emmarcades als plans directors urbanístics del sistema costaner (PDUSC I i II).

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=99bcd174f95bd110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Freno/inversion/transporte/publico/acuerdo/financiacion/elpepuespcat/20081120elpcat_7/Tes


Freno a la inversión en transporte público hasta el acuerdo de financiación

Los presupuestos de 2009 apenas incluyen nuevas actuaciones




Los presupuestos de 2009 del Departamento de Política Territorial, presentados ayer por el titular de la cartera, Joaquim Nadal, apenas incluyen nuevas actuaciones en materia de transporte público. Los más de 4.700 millones de presupuesto se destinan, sobre todo, a pagar obras ya en curso, en especial la línea 9 del metro. Se confirma así el temor a que la falta de acuerdo con el Gobierno central sobre la financiación autonómica prevista en el Estatuto asfixiará las inversiones.

De hecho, Política Territorial tiene terminados diversos proyectos que no son licitados por falta de dinero. El caso más claro es la prolongación de la línea 2 del metro hasta la Fira y el aeropuerto. El proyecto lleva dos meses en el despacho de Nadal, pero no sale adelante porque no se sabe cómo se podrían pagar los aproximadamente 700 millones de euros que costaría.

Una de las consecuencias de la asfixia económica del Gobierno catalán es que no se haya revisado el Plan Director de Infraestructuras (PDI), es decir, las previsiones de inversión en materia de transporte público. El plan vigente abarca el periodo 2001-2010 y debería haber sido renovado en 2005. Se cerró ese año sin revisión alguna, y el siguiente y el siguiente. A mediados de este año se dijo desde Política Territorial que resultaría muy absurdo revisar el (PDI) 2001-2010 a finales de 2008, por lo que se procedería a aprobar un nuevo plan hasta 2015. Debería haber sido este mismo mes. No será el caso. El consejo de administración de la Autoridad del Transporte convocado para el próximo 1 de diciembre no incluye en el orden del día nada referente al PDI, de modo que el año terminará sin revisión y sin nuevo plan....

Els primers dotze barris acollits als ajuts de reforma ja han acabat el 70% de les obres

• La majoria dels municipis enllestiran el projecte en la pròrroga de dos anys que preveu la llei impulsada pel govern el 2004

Els dotze barris que es van acollir a la primera convocatòria d'ajuts de la llei catalana de millora tenen enllestides de mitjana un 70% de les actuacions previstes en acabar el termini dels quatre anys. La llei impulsada pel tripartit de Maragall preveu una pròrroga de dos anys, que permetrà a la majoria acabar el projecte integral. Barcelona, Terrassa o l'Hospitalet de Llobregat tenen totes les actuacions gairebé fetes, però Manlleu té encara la feina més feixuga per fer i probablement haurà d'anar-se'n més enllà de la pròrroga del 2010. Els ajuntaments estan contents d'una llei que ha fet possible la major inversió global feta al país per renovar nuclis antics i barris formiguer dels anys setanta. Però preocupa la paralització que podria suposar la crisi sobrevinguda.

La crisi i les dificultats de finançament públic i privat han arribat quan Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Barcelona, Terrassa, l'Hospitalet de Llobregat, Balaguer, Lleida, Olot, Salt, Manlleu, Manresa i Reus ja entraven a la recta final en la renovació dels seus barris. La major part enllestiran les actuacions en els dos anys de pròrroga que preveu la llei, i en algun cas, com ara Terrassa, no serà necessari perquè s'hauran complert els terminis al peu de la lletra. Han estat els primers municipis a acollir-se als ajuts en la primera convocatòria del 2004, però després han vingut cinc convocatòries més. Avui hi ha a Catalunya projectes per a 91 barris que haurien de moure gairebé 1.000 milions d'inversió en reformes urbanístiques, plans de dinamització econòmica i comercial, millores arquitectòniques i plans socials per integrar als seus municipis veïnats sencers en risc d'exclusió perquè s'han convertit en guetos d'immigració o en risc de desertització perquè han esdevingut barris vells abandonats. L'alcalde de Manlleu, Pere Prat (ERC), destaca el «fruit social» que la iniciativa ja està donant. El barri de l'Erm del seu municipi té avui un casal cívic nou que utilitzen entitats de tot Manlleu: «És un casal de barri que s'ha convertit en centre cívic de la ciutat.» La regidora d'Urbanisme de Manresa, Àngels Mas (PSC), recorda que el govern català haurà invertit al nucli antic de la ciutat més de 8 milions d'euros. La llei de barris obliga els ajuntaments a responsabilitzar-se de la meitat de la inversió global, una condició que, segons Mas, permet moure molts més diners i evita que l'aportació de la Generalitat sigui una simple subvenció. Pel govern català, la coresponsabilitat financera és una de les claus de l'èxit del programa. En temps de crisi sobrevinguda, però, aquesta oportunitat d'aplegar diners públics i privats s'ha convertit en una dificultat. Salvador Esteve, president de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques i alcalde de Martorell (CiU), reconeix a la llei la seva virtut «transformadora», però explica que els ajuntaments petits comencen a estar molt preocupats per les dificultats de trobar els diners que els toca aportar. Demana a la Generalitat un replantejament que permeti establir moratòries, augmentar el percentatge d'aportació del govern català a les obres previstes o, potser, derivar cap a la llei de barris alguns dels 8.000 milions que José Luis Rodríguez Zapatero ha anunciat que s'injectaran als municipis de l'Estat per fer front a la crisi.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3088186

Roquetes compleix els terminis

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3088182

Pendent, la rehabilitació de l'edifici de la Penya

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3088184

A la Serra d'en Mena la pedra pren avantatge

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3088187

La reforma de Collblanc-la Torrassa, al 90%

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3088189

Cinc actuacions afegides a Terrassa

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3088191

Balaguer ha fet curt

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3088193

Expropiacions complicades

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3088195

Llarg i complex enderroc a Manlleu

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3088197

A Salt li'n falta executar un 30%

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3088199

Replanteig d'actuacions a Manresa

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3088201

Museu de la ciència al barri pobre

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3088203

A Valls, els programes passen de llarg

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3088445

El Carme de Reus, marcat per les expropiacions

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3088447

Tres quarts d'inversió, a Olot

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3088562

Ausàs critica la mesura de Zapatero sobre els 8.000 euros als ajuntaments de l'estat espanyol

Crítiques a la mesura anunciada pel president Zapatero sobre la inversió de 8.000 milions d'euros pels ajuntaments d'arreu d'Espanya. Segons el conseller de Governació, Jordi Ausàs, aquests ajuts s'haurien de gestionar a través del Govern de la Generalitat, que és qui té les competències en els programes de cooperació amb el món local. A més, ha afegit que això permetria una millor planificació de les inversions a l'àmbit local.

Ausàs ha fet aquestes declaracions durant la visita que ha fet al municipi d'Organyà, a l'Alt Urgell, on ha inaugurat la nova sala de l'ajuntament. Sobre les inversions de l'estat espanyol als ens locals ha dit que celebra la iniciativa però que cal seguir sumant esforços i coordinar-se entre l'estat i la Generalitat. A més, ha afegit que aquest pla dona una petita dosi d'oxigen però que no cura la deficiència pulmonar de ningú.

http://cat.lleida.com/actualitat/noticia.html?id=108933#activa

Catalunya necesita 60 infraestructuras para evitar el colapso

• Un estudio del Consejo Económico y Social destaca la mayor inversión en Madrid durante los gobiernos del PP

El Consejo de Trabajo Económico y Social de Catalunya presentó este martes un estudio que detalla hasta 60 obras necesarias para evitar el "colapso" de la economía, según su presidente, Josep Maria Rañé. Este organismo, que agrupa a Govern y agentes sociales, considera urgente la construcción de autovías como el llamado Cuarto Cinturón, entre Abrera y Granollers, nuevas líneas ferroviarias y la ampliación de puertos y aeropuertos.

El estudio parte de la base de que las infraestructuras son básicas para la competitividad de los territorios, ya que reducen los costes de las empresas que operan en ellos y revierten en aspectos como el aumento de la productividad. Aragón, Cantabria, Asturias y Extremadura son las comunidades donde el Estado hizo efectiva más inversión en infraestructuras en relación a su peso económico y poblacional entre 1991 y 2004. Por contra, las Islas Baleares, el País Valenciano, La Rioja y Catalunya fueron las que menos recibieron.

Esta última destacó por la inversión que recibió entre 1965 y 1975. Fueron los últimos años del franquismo, cuando el Fondo Monetario Internacional aconsejó a España que invirtiera en el eje Mediterráneo para asegurar la competitividad del país. Como resultado, se trazó la autopista de peaje AP-7 entre Valencia y la frontera francesa. De la misma época data la AP-2, también de peaje. Desde entonces, la inversión siempre ha sido inferior a la media del Estado y a la de la Comunidad de Madrid, a excepción de los años 1983 y 1984 y entre 1990 y 1992, coincidiendo con las Olimpiadas de Barcelona (ver gráficos).

Madrid destaca por la inversión satisfecha entre 1995 y 2004. "Responde a la estrategia del Gobierno del Partido Popular de concentrar la inversión pública en 200 kilómetros a la redonda de Madrid, como dijo el propio ministro Francisco Álvarez Cascos, con el objetivo de convertir la Comunidad en polo de atracción de la inversión internacional", explica el presidente del CTESC, Josep Maria Rañé. Entre 1986 y 2004 el stock en infraestructuras aumentó en Madrid un 128%, en comparación al incremento de un 33,4% de Catalunya y del 70% en España. "El crecimiento real neto, descontando los efectos del PIB y de la población, ha crecido más del doble en el conjunto de España que en Catalunya y casi cuatro veces más en Madrid", destaca el estudio.
Déficit en carreteras

Centrándose en Catalunya, el estudio destaca que los grandes déficits se encuentran en la red de carreteras, puesto que sólo contiene el 7,2% del conjunto de kilómetros del Estado, si bien las necesidades de movilidad son mayores debido al tejido productivo y al nivel de población. En cambio, concentra una cuarta parte de las vías de peaje y sólo un 4% de las autovías y autopistas libres de pago en España.

En lo que respecta a los desplazamientos en vehículo privado, Catalunya se asimila más al conjunto de España que a Madrid, debido a una red insuficiente de transporte público y colectivo. En comparación con otras regiones europeas similares en cuanto a PIB y población, el documento señala las infraestructuras viarias, la red de ferrocarril y el aeropuerto en cuanto a intercambio de mercancías como los grandes déficits que lastran el crecimiento.

Infraestructuras para evitar el colapso

1 carreteras

Cuarto cinturón entre Abrera y Granollers, desdoblamiento del Eje Transversal y mejora de la N-II en el Maresme. Aparcamientos en los accesos a Barcelona.

2 ferrocarril

Línea orbital entre Vilanova y Mataró y conexión del AVE entre Francia y Valencia.

3 puertos y aeropuertos

Ampliación de los puertos de Barcelona y Tarragona. Impulso al aeropuerto de Alguaire (Lleida) y construcción de hangares de gran volumen en El Prat.

http://www.publico.es/179885/infraestructuras/madrid/catalunya

^^ http://www.ctescat.cat/doc/doc_52350687_1.pdf

Posicionament del CTESC: infraestructures prioritàries i estratègiques per a Catalunya

A continuació es presenta un llistat de les infraestructures de transport que es consideren prioritàries per Catalunya, agrupades per tipus d’infraestructura. Aquest llistat és fruit del consens entre els diferents grups que integren el CTESC, malgrat no impliqui que el posicionament individual de les organitzacions representades subscrigui la totalitat dels projectes considerats.

Carreteres

1. Autovia orbital B-40: Ronda del Vallès entre Abrera i Granollers
2. Desdoblament de l’Eix Tranversal
3. Desplegament de nous carrils Bus-VAO, tot començant per les següents vies: B-23, C-58, C-31(nord i sud).
4. Tercer carril de l’autopista AP-7 (fins a Salou)
5. Autovia del Mediterrani (desdoblament N-340)
6. Eix Cantàbric – Mediterrani (Tarragona – Montblanc – Lleida, Desdoblament de la N-240)
7. Eix de l’Ebre o Eix Occidental (Amposta – Lleida – França)
8. Eix del Llobregat (connexió amb el port i l’aeroport, tram Abrera – Manresa i desdoblament fins a Bagà)
9. Eix Diagonal (Vilanova i la Geltrú - Manresa)
10. Eliminació de les barreres de peatge troncals
11. Desdoblament de la N-II a Girona
12. Millora de la N-II al Maresme
13. Eix Pirinenc, incorporant el túnel de Tosses
14. Autovia Lleida-Osca (A-22)
15. Ampliació dels carrils de la C-58
16. Desdoblament de l’eix viari entre Castellbell i Manresa, C-55
17. Garantir, en el desplegament de les noves infraestructures, el manteniment de la mobilitat local en tots els modes, inclosos aquells incompatibles amb les vies d’alta capacitat
18. Millora de les xarxes secundàries, amb un èmfasi especial en el seu manteniment

Ferrocarril

1. Línia orbital ferroviària del Vallès (Vilanova – Vilafranca – Martorell – Terrassa – Sabadell – Granollers – Mataró)
2. Finalització de l’AVE Madrid – Barcelona – França
3. Connexió de l’AVE França – Barcelona – València
4. Construcció de l’Eix transversal ferroviari
5. Ampliació i millora de la connexió ferroviària Barcelona-Manresa-Lleida
6. Construcció d’una línia entre Cornellà i Castelldefels
7. Millorar l’accés a l’aeroport de Barcelona
8. Desdoblament de la línia Barcelona – Vic – Puigcerdà (com a mínim fins a Ripoll)
9. Traspàs de Rodalies i un pla de rehabilitació, manteniment i millora de la xarxa existent
10. Millora del servei de regionals:
a. Ampliació de les vies de rodalies. Quatriplicació de vies a la banda sud i nord: Castelldefels la Torrassa i Granollers-Sagrera.
b. Quart túnel ferroviari per a rodalies a Barcelona i nou túnel d’accés al Vallès per Montcada i Reixac.
11. Implantació de trens-tramvia i metros regionals (especialment al Bages, Camp de Tarragona, Girona i Lleida)
12. Rodalies al Camp de Tarragona, Girona i Lleida
13. Ampliació la de capacitat de la línia del Maresme i el seu allargament fins a Lloret de Mar
14. Planificar una via específica de mercaderies
15. Quatriplicació de vies de FGC de Sant Vicenç dels Horts a Sant Boi de Llobregat.
16. Ampliació de les línies de tramvia a l’àrea metropolitana de Barcelona: TramBaix i TramBesòs
17. Millorar la connexió Corredor del Mediterrani – Port de Tarragona – Port de Barcelona – frontera francesa pel transport de mercaderies : via dedicada, ample europeu, terminals intermodals al port de Barcelona, al port de Tarragona i als ZAL del Prat i el Far
18. Connexió amb ample UIC a la Mediterrània amb França
19. Línies 2 i 9 del Metro de Barcelona
20. Línia 9 del Metro de Barcelona fins a l’aeroport del Prat
21. Ramal del Vallès

Intercanviadors

1. Intercanviadors de mode viari-ferroviari, o aparcaments dissuasoris d’accés a Barcelona, aprofitant els aparcaments de l’Aeroport del Prat, l’àrea comercial Baricentro a Barberà del Vallès i el Circuit de Catalunya a Montmeló
2. Intercanviadors de mode ferroviari-ferroviari:
a. Entre RENFE i FGC a Vullpalleres, l’Hospital General i Bellvitge-Gornal
b. Entre RENFE i Metro a Plaça Catalunya, Baricentro i la Torrassa
c. Entre RENFE, Metro i Tram a Arc de Triomf i Estació de França

Aeroports

1. Nova terminal sud de l’aeroport de Barcelona
2. Nou accés viari a l’aeroport de Barcelona
3. Nou accés ferroviari a l’aeroport de Barcelona
4. Ampliació de les infraestructures dels aeroports de Reus i Girona
5. Desenvolupaments dels plans directores dels aeroports de Reus, Girona i Sabadell.
6. Impuls del aeroport Lleida-Alguaire
7. Impuls d’un aeroport per a vols privats amb accessos ràpids a Barcelona (aeroport corporatiu)
8. Potenciar la gestió individualitzada
9. Construcció de la ciutat aeroportuària de Barcelona que incorpori hangars de gran volum per oferir servei tècnics a avions de gran envergadura i sigui la llavor d’un clúster d’indústria aeronàutica

Ports

1. Ampliació del Port de Barcelona
2. Nou accés ferroviari al Port de Barcelona
3. Nou accés viari al Port de Barcelona
4. Ampliació dels serveis del port de Barcelona (horaris, PIF, intermodalitat)
5. Ampliació del Port de Tarragona

http://img388.imageshack.us/img388/2639/29294142dm3.jpg


Llastima que ho diguin unicament perque estan a l'oposició...

La majoria de les infrastructures que ha enunciat l'Sky de no se quin organisme, ja formen part del PEIT de Fomento (moltes d'elles en execució) i les altres estan en plans de la Generalitat (tb moltes en execució). No sé, per donar utilitat a l'organisme podien mirar una mica més enllà, no? I deixar-se de punts com, "millorar la xarxa secundaria de carreteres" :crazy: això ho puc dir jo fent un cafetò amb els colegues (al estil air compostela), no sé, es una llista que qualsevol de nosaltres podria haver fet (no ens trec mèrits) però que es guanyin el sou, no?

^^ http://www.ctescat.cat/doc/doc_52350687_1.pdf
En mi humilde opinión, el aeropuerto de Alguaire es un dispendio innecesario...
:dunno:

Llastima que ho diguin unicament perque estan a l'oposició...

L'Oriol deu tenir una plantilla pre-dissenyada perquè no fa res va dir el mateix sobre Lleida :lol:

Pujol dice que Lleida será la provincia que más sufrirá la crisis económica en 2009

El portavoz de CiU al Parlament, Oriol Pujol, explicó ayer en una rueda de prensa, que la provincia de Lleida será la que recibirá menos inversión en 2009, según los presupuestos presentados por el Tripartit, y por lo tanto, la que más sufrirá la crisis. Pujol acusó al Govern de la Generalitat de engañar a los catalanes y de mentir en las previsiones que hacen sobre las recaudaciones de los impuestos de la renta y patrimonio, teniendo en cuenta que este último se abolirá en Catalunya a partir de 2009.

El portavoz de CiU al Parlament, Oriol Pujol, explicó ayer en una rueda de prensa, que la provincia de Lleida será la que recibirá menos inversión en 2009, según los presupuestos presentados por el Tripartit, y por lo tanto, la que más sufrirá la crisis. Pujol acusó al Govern de la Generalitat de engañar a los catalanes y de mentir en las previsiones que hacen sobre las recaudaciones de los impuestos de la renta y patrimonio, teniendo en cuenta que este último se abolirá en Catalunya a partir de 2009.

En cuanto a las inversiones en Lleida, Oriol Pujol señaló de muy preocupante el que no se incluyeran dentro de los presupuestos, tres grandes proyectos anunciados para estas comarcas, como son la prisión de Tàrrega, la Illa Càrnica y el desdoblamiento de la carretera entre Tàrrega y Alfarràs.

Pujol también recriminó al Tripartit que sólo se preocupe por la situación de grandes empresas como Nissan y Seat y no tenga en cuenta otras empresas no tan mediáticas, pero sí igual de importantes, como la cooperativa Copalme de Almenar. También recordó que el sector agrario es muy importante para la provincia de Lleida y lamentó que dentro de las previsiones para el 2009 no se haya destinado nada este sector que tanto lo necesita, especialmente después de las reformas agrarias dictaminadas en Bruselas por la Comunidad Europea a partir del año que viene.

El portavoz de CiU explicó que el 50 por ciento de las inversiones que el Tripartit tiene previstas para Lleida en 2009, son repetidas de otros años y por lo tanto no ejecutadas en su momento.

Oriol Pujol apuntó que el incremento del paro en la provincia de Lleida es del 61 por ciento, quince puntos más que el resto de Catalunya, siendo el sector agrícola y ganadero de los más afectados y con un índice de paro muy elevado. Finalmente el portavoz de CiU al Parlament falló en contra de las políticas sociales del Tripartit y acusó al Govern de presumir mucho de política social, siendo esta, según Pujol, la que sufre más gravemente los problemas de la crisis económica.

Oriol Pujol cree un fracaso la ley de dependencia y consideró ridículo el aumento de un euro de las pensiones de viudedad. El portavoz también criticó el incremento de un 11,5 por ciento destinado a personal de la Generalitat, describiendo que de cada 100 euros que se gastará el Govern, 25 se destinarán a pagar sus sueldos.

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=87322&seccio=Lleida&fecha=2008-11-29&sortida=00:00:01

per donar utilitat a l'organisme podien mirar una mica més enllà, no? I deixar-se de punts com, "millorar la xarxa secundaria de carreteres" :crazy: això ho puc dir jo fent un cafetò amb els colegues (al estil air compostela), no sé, es una llista que qualsevol de nosaltres podria haver fet (no ens trec mèrits) però que es guanyin el sou, no?

+1

Doncs sí, pel tema de la xarxa de carreteres secundàries ja podrien haver dit quines s'haurien de millorar i quines no, que hi ha un fotimer de gent (jo mateix) que cada dia fem servir carreteres secundàries quan agafem el TP o el cotxe.

Doncs sí, pel tema de la xarxa de carreteres secundàries ja podrien haver dit quines s'haurien de millorar i quines no, que hi ha un fotimer de gent (jo mateix) que cada dia fem servir carreteres secundàries quan agafem el TP o el cotxe.
Muda't a BCN! xDD
:lol:
BROMA
:jk:

Muda't a BCN! xDD
:lol:
BROMA
:jk:
Si m'independitzo i puc, ho faig. Això segur. :yes:

Ontiñena cobrará un mínimo de 672.000 euros a la firma de la opción de compra de Gran Scala

Cada propietario recibirá un 4% del precio de sus tierras, y si ILD no las adquiere en ocho meses, podrá renovar pagando la misma cantidad o la promotora perderá el dinero.

La apuesta está sobre la mesa pero la suerte tardará en llegar un poco más de lo previsto. Cada día que pasa los propietarios de Ontiñena lo tienen más complicado para que la firma de la opción de compra de los terrenos donde se quiere construir Gran Scala se produzca antes de Navidad, tal y como se anunció en las últimas semanas. La documentación de todos los terrenos está incompleta. No obstante, los propietarios ya saben que el mismo día en el que se firme el acuerdo cobrarán un 4% del precio pactado y que pueden llegar a percibir hasta el 12% en dos años si la construcción se va retrasando.


La promotora ILD tiene previsto ocupar una superficie de 2.800 hectáreas, por lo que a la firma de la opción de compra pagará en Ontiñena un mínimo 672.000 euros (contando al precio de las hectáreas de erial, las más baratas). Casi la mitad, entraría en las arcas municipales puesto que hay 1.300 hectáreas de monte público.


Los particulares ya van echando las cuentas. Los propietarios de Ontiñena que más terrenos poseen en el área donde está prevista la ubicación del gran espacio de ocio y juego son unos hermanos que suman 153 hectáreas, de las que la mayoría son de regadío, por lo que las venderán a 9.000 euros por hectárea. El acuerdo para abonar las de erial es de 6.000 euros. Con estos datos, solo estos propietarios podrían cobrar a la firma entre 36.000, si fueran todas las erial, y hasta 55.000 euros. Pero el champán se tendrá que descorchar después de las fiestas.


En concreto, estos propietarios entregaron sus escrituras a los dos días de que se anunciara la elección de Ontiñena para ubicar el parque de casinos y juego, pero otros todavía no han hecho los deberes a pesar de los esfuerzos del Ayuntamiento de Ontiñena para reunir toda la documentación y entregarla en el asesoría jurídicade ILD en Zaragoza. Como ya se detalló hace unos días, aunque en principio se hablaba de 130 propietarios, finalmente serán 115. De estos, unos 70 ya han entregado completa la documentación.


Hasta dos años de plazo


Según explica el alcalde de Ontiñena, Ángel Torres (PP), que conoce las condiciones del contrato, este dinero ya será de los propietarios aunque nunca llegara a construirse. Así lo confirmaron también fuentes de ILD, que indicaron que “el mismo día” en que se produzca la firma se pagará el 4% a cada propietario.


El plazo para formalizar la compra será de ocho meses. Una vez que se cumpla este periodo, en los siguientes cinco días podrán volver a firmar por otros ocho meses y abonar a los propietarios otro 4% más. La operación se podrá repetir una vez más de forma que en dos años los dueños de los terrenos podrían recibir hasta el 12%, aunque todavía no empiecen las obras.


Si por cualquier circunstancia, la promotora se echara atrás y Gran Scala no llegara a construirse, los propietarios se quedarían con sus tierras pero no tendrían que devolver el 12% recibido en los dos años de tiempo. Si finalmente se formaliza la compra, con la firma de la escrituras se abonaría todo el porcentaje restante que variaría en función del tiempo que tarde en producirse.



La presentación se pospone


“Ontiñena no tiene nada que perder y mucho que ganar”, asegura el alcalde, Ángel Torres, que se muestra ilusionado con conseguir este proyecto para su pueblo. No obstante, el proceso de recopilar los documentos se le está haciendo un poco largo, porque desde la asesoría de ILD le apremian para reunir cuanto antes la documentación. Y eso que ha aumentado el personal municipal. “El que espera, desespera”, y lo dice también trasmitiendo el sentir de los propietarios, que empiezan a ver cómo se pospone la venta.


El retraso de este proceso también afectará a la gran presentación que estaba previsto organizar a principios de año sobre las mismas tierras de Ontiñena. “Estamos pendientes de tener los terrenos, pero estamos trabajando en la presentación que estará lista en poco tiempo”, explican fuentes de ILD.


Por el momento, no hay fecha para la celebración con la que ya se pretende llevar al visitante a otros mundos de diversión con la imaginación y unos cuantos artilugios tecnológicos que se montarán en la localidad del Bajo Cinca.


http://www.heraldo.es/index.php/mod.noticias/mem.detalle/idnoticia.32732/relcategoria.302

http://www.segre.com

SE CUMPLE UN AÑO DE SU PRESENTACIÓN


ILD asegura que la construcción de Gran Scala comenzará en 2009


Cuando se cumple un año de la presentación oficial de este gran proyecto en la sede del Gobierno de Aragón, el consorcio promotor ha afirmado que "el proceso de adquisición de los terrenos se está realizando con normalidad" y que esperan contar con todos los terrenos necesarios para "iniciar la tramitación urbanística, previsiblemente, en el mes de febrero".


Paul Stephan Allegrini, uno de los tres socios directores del consorcio ILD, promotor del macrocomplejo de ocio y juego Gran Scala, ha asegurado este viernes que el próximo año se comenzará su construcción en Ontiñena (Huesca).

Cuando se cumple un año de la presentación oficial de este gran proyecto en la sede del Gobierno de Aragón, Allegrini ha afirmado que "el proceso de adquisición de los terrenos se está realizando con normalidad" y que esperan contar con todos los terrenos necesarios para "iniciar la tramitación urbanística, previsiblemente, en el mes de febrero".

La propuesta del macrocomplejo Gran Scala, que llevaba gestándose desde 2005, fue realizada por el consorcio Internacional Leisure Development (ILD), formado por un grupo de empresas y profesionales que cubren todo el abanico de las actividades empresariales vinculadas con el sector del ocio, el juego y los parques temáticos.

Supondrá una inversión global estimada de unos 17.000 millones de euros y generará unos 65.000 puestos de trabajo, según sus promotores.

Para Allegrini "la fluida relación entre el Gobierno de Aragón y el consorcio ILD ha hecho posible su ubicación en Ontiñena, uno de los cinco emplazamientos propuestos" por el Ejecutivo aragonés.

Asimismo, ha señalado que "ha sido imprescindible la buena acogida que ha tenido el proyecto por parte de la población de Ontiñena, así como la colaboración prestada por su Corporación municipal".

Allegrini ha insistido en que "es significativo observar cómo la mayoría de los aragoneses apoyan un proyecto que en esos momentos de crisis económica, será una fuente generadora de empleo y riqueza para toda la Comunidad aragonesa".

Con motivo del primer aniversario de Gran Scala, este socio director ha explicado que, tras superar algunas dificultades que ralentizaron el proceso, ahora se encuentran en una etapa en la que la discreción y el trabajo interno son prioritarios.

"No son momentos de grandes declaraciones, ahora lo prioritario es cerrar la compra de los terrenos. El proceso es lento ya que hablamos de más de 1.300 fincas en manos de 130 propietarios", ha agregado.

Según Allegrini, el año que viene será decisivo porque se materializará Gran Scala lo que "acallará las voces disonantes que desconfían de la puesta en marcha de un proyecto de esta magnitud en el contexto europeo".

En su nota, ILD ha explicado que este tipo de modernos complejos que reúnen diversas formas de ocio y de entretenimiento, desde el golf a los casinos y los parques temáticos, emplean sobre todo mano de obra muy cualificada, con un salario más elevado que en la mayoría de las actividades industriales.

El modelo de negocio de Gran Scala se concibe alrededor de un atractivo constante a lo largo del año y sin periodos de cierre, incluyendo por tanto muy pocos empleos precarios y estacionales, ha afirmado.


http://www.heraldo.es/index.php/mod.noticias/mem.detalle/idnoticia.33157/relcategoria.300

ILD anuncia la compra inminente de los terrenos para construir Gran Scala


Paul Stephan Allegrini, uno de los tres directores del consorcio ILD, promotor de Gran Scala, ha anunciado hoy en Zaragoza que es inminente la firma de los contratos de compra de los terrenos del municipio de Ontiñena (Huesca) en los que se ubicará finalmente este macrocomplejo de ocio y juego, que plantea una enorme inversion de 17.000 millones de euros.

Allegrini, en un encuentro con un grupo de medios de comunicación de la capital aragonesa, ha insistido, respecto a la compra de los terrenos, que existe "muy buena voluntad" por parte de los vendedores y del propio ayuntamiento de Ontiñena.

La dilación de los plazos en la compra se debe, según el abogado Carlos Peralta, a la dificultad de la verificación jurídica de la propiedad de las 1.300 fincas que es necesario adquirir para tener las 2.000 hectáreas donde se construiría el complejo de ocio y juego, que están en manos de 130 propietarios.

En todo caso, antes de febrero se firmarán los contratos de compra, puesto que hay un "acuerdo verbal total" con los propietarios sobre las cláusulas y el precio, lo que hace pensar, según Peralta, que "no habrá problemas" a la hora de firmar.

Allegrini ha explicado que la elección de Ontiñena, opción que en principio no se consideraba como la prioritaria, ha supuesto una modificación del proyecto inicial, que mantiene no obstante su "contenido" y su "concepto", que sólo "se han adaptado" a la nueva ubicación.

Ha defendido la idoneidad de los terrenos, ya que no hay zonas de especial protección para las aves (Zepa) o lugares de interés comunitario (Lic), y hay garantías para el abastecimiento de los servicios básicos necesarios, como agua y energía.

Tras indicar que el terreno cuenta con la particularidad de que lo atraviesa el meridiano de Greenwich, ha avanzado que las máquinas podrían estar trabajando en el tercer o cuarto trimestre de 2009.

Preguntado sobre si ILD ha presentado este nuevo plan a la administración autonómica, Allegrini se ha limitado a contestar que el consorcio trabaja "todos los días" en el proyecto con el Gobierno de Aragón.

El consorcio que impulsa el parque también se ha puesto a disposición de la Unión Europea para responder cualquier duda sobre la sostenibilidad del proyecto, que está siendo investigado por la Comisión Europea a instancias de Izquierda Unida (IU).

"Cumplimos todas las leyes de España y de la Unión Europea de protección ambiental", ha resaltado el ejecutivo de ILD, quien ha remarcado que el área elegida es muy buena.

También ha garantizado la inversión requerida, de 17.000 millones de euros para completar todas las fases del proyecto, que se prevé este totalmente operativo en 2020, con la inauguración de la primera fase en 2012.

ILD es el promotor de un proyecto que cuenta con varios operadores y cada uno de ellos gestionará su obra (hotel, casino o parque de ocio), aunque ha rehusado precisar el número concreto de operadores con los que se cuenta, que, sin embargo, considera "ya son suficientes".

Entre ellos podría estar un "gran parque de atracciones" con el que ILD está en conversaciones.

Paul Stephan Allegrini ha explicado que al margen de la urbanización del terreno, por más de 350 millones de euros y que correrá a cargo de ILD, cada operador ejecutará la inversión que le corresponda.

En todo caso, ha insistido, todos saben que se trata de una inversión "a largo plazo" y que no podrá recuperarse sino después de 2012, por lo que ha dudado que la crisis económica afecte al proyecto.

Respecto a la ley que deberá aprobar el Gobierno de Aragón para adaptar la normativa actual a las enormes dimensiones del proyecto Gran Scala, Allegrini se ha remitido al protocolo firmado hace ahora un año entre ILD y el Gobierno de Aragón en el que el Ejecutivo se comprometía a facilitar la aprobación de las leyes necesarias.

Pero Allegrini ha asegurado que desconoce cualquier detalle de esta nueva normativa, porque una ley es una propuesta que hace un Gobierno a un Parlamento y sería demasiado "presuntuoso" por su parte saber de qué contenidos se le va a dotar.

Los promotores de Gran Scala, además, están convencidos de que la instalación del complejo traerá muchos beneficios a Ontiñena, en la que el proyecto tiene una "extraordinaria" acogida


http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=463263

La Generalitat denuncia que el fons d'inversió local de Zapatero discrimina els municipis petits

• Governació encarrega un informe jurídic per saber si envaeix competències

El Departament de Governació i Administracions Públiques, a càrrec d'ERC, ha denunciat que el fons estatal d'inversió local anunciat pel govern espanyol per fer front a la crisi «és un rec a manta que només té en compte el criteri de la població a l'hora de repartir recursos entre els municipis». Per aquest motiu, la Generalitat considera que «discrimina els municipis petits», ja que el 67,35% dels recursos es quedaran a l'àrea metropolitana. El govern també estudia si envaeix competències.

Només dos dies després que el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, anunciés la creació d'aquest fons extraordinari dotat amb 8.000 milions d'euros, el conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs (ERC), ja va criticar-lo i va reclamar que es gestionés des de Catalunya. Tot i que el PSC li va contestar que era època de «sumar esforços» i que els alcaldes, de tots els colors, s'han afanyat a presentar centenars de projectes, Governació ha tornat a la càrrega i ha titllat els fons de «discriminatoris» per als municipis petits.

El director general d'Administració Local, Carles Bassaganya, ha assegurat que la mesura estatal, que suposa una inversió de 1.100 milions per a Catalunya, és «un rec a manta, ja que no hi ha cap altre biaix que els habitants». Aquest fet, segons les dades de Governació, farà que el 70,58% dels fons vagin a parar als municipis de més de 20.000 habitants, i el 67,35% es quedin a l'àmbit metropolità. Per contra, els municipis de menys de 1.000 habitants rebran només el 2,72% d'aquests fons. Bassaganya ho ha comparat amb el Pla Únic d'Obres i Serveis (Puosc), ajuts que atorga Governació, que destina el 40,07% del pressupost als municipis petits, i només el 10,43% als majors de 20.000 habitants. El Puosc, recorda Governació, també té en compte altres variables, com ara l'extensió del municipi i el nombre de nuclis agregats. Per tot plegat, Bassaganya considera que «aquest rec a manta és totalment insuficient des d'un punt de vista de política pública i d'inversió local».

El Departament de Governació, a més, considera que el pla s'ha aplicat de manera precipitada i denuncia que part dels diners promesos en el pla es poden acabar perdent, ja que és molt probable que «no es compleixin els terminis establerts».

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3254354

Tretze municipis ja en tenen d'aprovats

Una tretzena de municipis catalans ja han obtingut autorització del Ministeri d'Administracions Públiques per iniciar projectes vinculats al fons d'inversió local aprovat pel govern espanyol. Es tracta, concretament, de Sabadell (Vallès Occidental), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Sant Joan Despí, Esplugues i Castelldefels (Baix Llobregat), Torelló (Osona), Almoster (Baix Camp), Almatret i la Portella (Segrià), Barbens (Pla d'Urgell), Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), Girona (Gironès) i Olot (Garrotxa).

A Sabadell, el govern espanyol ja ha autoritzat vuit dels 135 projectes que el govern del socialista Manuel Bustos hi ha presentat. Entre els projectes hi ha la urbanització i l'enjardinament de la plaça de la Sardana (156.160 euros) o la rehabilitació del carrer Campoamor (268.876 euros). A Vilanova i la Geltrú s'ha autoritzat la reforma de la plaça de la Rajanta (579.962 euros), la reforma de la plaça del Tacó (251.713 euros), el projecte del centre cívic del Molí del Vent (2.299.000 euros), la reurbanització de la rambla de la Pau (1.900.000 euros), la reurbanització dels carrers Sant Pau, Sant Joan, Escolapis i Sant Gervasi (1.200.000 euros), la reforma de l'enllumenat del Barri de Mar (349.000 euros) i la reforma dels carrers Immaculada Concepció i Balears (199.940 euros). A Sant Joan Despí, s'han autoritzat les obres de reforma i ampliació del poliesportiu Francesc Calvet (2.999.926 euros). I a Torelló, la reforma d'un equipament per a 11 entitats (479.982 euros), la millora de l'accessibilitat del carrer Jaume Balmes (560.409 euros), el projecte de l'avinguda Rafael de Casanova (231.590 euros) i el de l'avinguda Montserrat (179.645 euros).

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3254353

El Departament de Governació, a més, considera que el pla s'ha aplicat de manera precipitada i denuncia que part dels diners promesos en el pla es poden acabar perdent, ja que és molt probable que «no es compleixin els terminis establerts».

menys queixar-se i més treballar, collons :bash:

^^Efectivament! El tema és que els polítics no estan acostumats a treballar i molts tècnics sembla que tampoc...
:(

Caixa Catalunya impulsa un institut d'arquitectura

L'Obra Social de Caixa Catalunya va constituir a finals del mes de desembre passat la Fundació Barcelona Institute of Architecture, conjuntament amb el Col·legi d'Arquitectes i la Universitat Politècnica. Aquest centre neix amb la pretensió de convertir-se en un referent per donar expressió a un potencial existent a Barcelona i al mateix temps atreure talent per la discussió i la investigació en aquesta matèria. L'institut impartirà formació de postgrau, en la recerca, creació i difusió de nou coneixement en arquitectura i urbanisme i organitzarà activitats complementàries. El primer màster en arquitectura s'impartirà durant 60 hores lectives i es començarà el 2010. Fins aleshores, està previst que se celebrin diversos seminaris i jornades preparatòries.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3292663

El president de la Cambra defensa l'increment d'obra pública de la Generalitat contra el fre d'obra estatal

El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, defensa l'opció del govern català d'incrementar el nombre de licitacions d'obres públiques com a mesura per fer front a la crisi econòmica, en contra de la congelació que es produeix en el cas de l'obra de l'Estat a Catalunya. En una conferència organitzada pel Cercle d'Infraestructures, Valls es congratula que la Generalitat «doni prioritat a la inversió en infraestructures de transport», amb un augment de l'1,6% del nivell de licitació en els pressupostos del 2009 respecte de l'exercici anterior. Per la raó contrària, Valls critica el govern de Zapatero: «No estem satisfets amb el ritme de licitació d'infraestructures de l'Estat, que al gener s'ha estancat respecte al mateix període de 2008.» Un informe recent de l'organisme conclou que entre el gener i el novembre de l'any passat la licitació d'obra pública de l'Estat a Catalunya va caure al voltant d'un 32%. Amb tot, el president de la institució reconeix i celebra que el pressupost estatal del 2009 compleixi els acords de l'Estatut, que xifren en un 18% el nivell d'inversió en infraestructures a Catalunya. El que lamenta Valls és que, més enllà del que determina el compromís estatutari, el govern espanyol no hagi fet un esforç més gran «en els actuals temps de crisi». El president de la Cambra considera en aquest sentit que per a Catalunya és essencial l'execució del quart cinturó pel Vallès, l'alta velocitat ferroviària per a passatgers i mercaderies al corredor mediterrani, les connexions ferroviàries i viàries del port i l'aeroport de Barcelona, o la millora de la xarxa de rodalies.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3370492

Los vecinos de Ontiñena recobran la ilusión

La noticia de la firma de la opción de compra de los terrenos se conoció ayer mismo en la localidad y devolvió las expectativas a los habitantes.

Ontiñena ha empezado a recobrar la ilusión ante el anuncio de la inminente firma, el próximo 10 de febrero, de la opción de compra de los terrenos para Gran Scala. La falta de noticias durante varios meses había hecho que muchos tuvieran serias dudas sobre el proyecto. "La mayoría de la gente se había desmotivado y empezaba a creer que la operación no saldría adelante", comentó ayer Javier Mur, uno de los propietarios afectados, para quien todos los trámites "se están haciendo muy despacio". "Si les hubiera interesado mucho ya hubiéramos firmado el año pasado", añade.

Sin embargo, el hecho de que el Ayuntamiento contratara recientemente a una persona para agilizar los trámites y el anuncio ayer de que la opción de compra del suelo se iba a formalizar el próximo 10 de febrero ha devuelto las expectativas de futuro a los habitantes de esta población del Bajo Cinca. "Ninguno de los que estamos aquí somos propietarios de esos terrenos, pero si se lleva a cabo este proyecto no nos podemos ni imaginar lo que será esto. El pueblo se transformará", dijo ayer el propietario del bar Aragonia. Su cliente Miguel Ángel Charlez se mostraba de acuerdo en que "todo Ontiñena ganará" y por su parte confía en que sus tierras, lindantes con las elegidas por ILD, "se revaloricen".

Begoña Pueyo también cree que a partir de ahora "irá todo mejor", y su marido, José María Foj, compara la situación que viven los vecinos de Ontiñena frente a las de vecinos de pueblos cercanos catalanes "donde la gente trabaja, disfruta y se permite cosas que aquí no podemos porque vivimos a expensas del tiempo para tener cosecha". "Así que Gran Scala creo que será bueno para Ontiñena, para la provincia de Huesca y para Aragón", insiste.

Por su parte, el alcalde de la población, Ángel Torres es consciente de que la falta de noticias durante algún tiempo "haya llevado a la gente a desconfiar". Sin embargo, considera que desde el primer momento "todo ha ido rodado y estamos llegando ya al momento". Torres recuerda que hace un año el Ayuntamiento de Ontiñena "no era sabedor de que podría ser una de las posibles ubicaciones del proyecto de ILD". Tampoco estuvimos en la presentación del proyecto en Zaragoza, pero cuando llegó el momento y se nos preguntó si podríamos disponer de terrenos, empezamos a movernos", cuenta.

Ángel Torres cree que los promotores han podido apostar por Ontiñena "porque han visto las ganas y el empeño que ha puesto el ayuntamiento y los propietarios en vender sus tierras". La practica totalidad de los dueños del suelo han aceptado el precio unitario de 8.000 euros por hectárea tanto para la tierra de cultivo de secano como para la de erial. Pero hasta llegar aquí todo no ha sido un camino de rosas ya que algunos consideraban que con este precio se lesionaban sus intereses y preferían ceñirse al acuerdo inicial de pagar 9.000 euros por hectárea de cultivo y 6.000 la de erial. El propio Javier Mur recordó que en las últimas reuniones "ha habido algo de movida porque hay gente que piensa que pierde dinero". El alcalde, Ángel Torres considera que "no pierde nadie. En todo caso dejan de ganar". No obstante, se muestra contento "porque hemos conseguido superar esa barrera y llegar todos a un acuerdo".

Como muchos vecinos, el primer edil cree que Gran Scala logrará la transformación de Ontiñena. "Aún no nos hemos hecho muchas ideas de futuro, pero seguro que irá a mejor. Haremos las infraestructuras que tengamos que hacer y algunas viviendas que tenemos ya en proyecto". Sin embargo, cree que otros municipios más cercanos al futuro complejo, como Candasnos o Peñalba, se verán más beneficiados.


http://www.heraldo.es/index.php/mod.noticias/mem.detalle/idnoticia.37260/relcategoria.104

LOS PROMOTORES DE GRAN SCALA COMIENZAN LA COMPRA DE SUELO EN LOS MONEGROS

28/01/2009


Ya hay fecha para que las anunciadas opciones de compra por el suelo de Gran Scala comiencen a ser realidad, al menos en una parte. El vicepresidente de la DGA, José Ángel Biel, desveló ayer que a partir del 10 de febrero se comenzarán a firmar los primeros contratos con los propietarios del suelo en Ontiñena, donde se ubicará el complejo de ocio. El desembolso por estas rúbricas, que se formalizarán con más de un año de retraso y que solo afectarán de momento a 700 hectáreas de terreno, apenas rondará los 225.000 euros.


Se desvela así una de las principales incógnitas que planeaban sobre Gran Scala. Tras la reunión del Consejo de Gobierno, Biel aseguró que, según sus "noticias", esa era la fecha elegida por los responsables de International Leisure Development (ILD), promotora del gran centro de ocio. Más tarde, fuentes del consorcio confirmaron el día, tras haber barajado varias fechas en la misma semana. Al final, el acto no se hará coincidir con la presentación pública a los vecinos de Ontiñena, que lleva semanas preparando el grupo promotor y que incluirá la proyección de un vídeo realizado especialmente para la ocasión.

En principio, y según los cálculos del gabinete jurídico que asesora a ILD, se podrían rubricar contratos con particulares que acumulan una propiedad de unas 700 hectáreas. A estas habría que sumar las más de 1.200 que aportará el Ayuntamiento, que llevan una tramitación legal distinta. Así, y siempre que se cumplan las previsiones, se rondarían ya las 2.000 hectáreas. Según las mismas fuentes, otro grupo de propietarios -que sumaría otras 300 hectáreas- habrían confirmado su intención de vender, pero todavía no estarían en disposición de hacerlo al no haber terminado de regularizar su situación.

El equipo jurídico de los promotores trabaja en estos momentos para llamar uno a uno a los distintos dueños de las parcelas y citarles para el próximo 10 de febrero en el salón social de Ontiñena. Dado el elevado número de propietarios, la firma podría demorarse hasta dos días. El gabinete ha acelerado también el informe jurídico que deberán presentar a los promotores.

Cada hectárea se pagará a 8.000 euros, con independencia de que se trate de erial o secano. Con la firma, cada propietario recibirá una prima del cuatro por ciento; esto es, 320 euros por hectárea. Así, y siempre que se cumplan las previsiones en cuanto al terreno disponible para la firma, ILD desembolsará 224.000 euros por el momento. Si en un plazo de ocho meses la promotora no cierra la compraventa, la podrá renovar abonando otro cuatro por ciento. Así hasta tres veces, en las que los particulares percibirían un 12 por ciento que ya no perderían aunque el proyecto no saliera adelante.

Tras el Consejo de Gobierno, el vicepresidente aragonés señaló que, hasta que no se formalice la compra del suelo, el Ejecutivo autonómico tan solo puede "ir elaborando" el anteproyecto de ley para regular los centros de ocio de alta ocupación, cuyo texto está en cualquier caso "muy avanzado". José Ángel Biel recordó sobre este punto que el Ayuntamiento de Ontiñena, al que definió como "un motor de arranque muy importante para el proyecto", ya ha aprobado en un pleno poner a disposición de los promotores las parcelas municipales que ocupará el complejo de ocio.



CAMBIOS EN EL DISEÑO
Mientras se avanzaba con los propietarios para la firma de las primeras opciones de compra, los arquitectos con los que trabaja ILD han trabajado en adaptar el primer diseño de Gran Scala a los terrenos de Ontiñena. En un principio se dibujó un cuadrilátero perfecto, que ha tenido que adaptarse a las especificidades del municipio. Aunque todavía podría sufrir retoques, a la entrada del complejo -que ahora es alargado- se ha colocado el campin y todos los aparcamientos, dado que la circulación estará prohibida en el interior y toda la movilidad se hará por tranvía. En ese área estará el centro de convenciones, los centros comerciales y los hoteles.

Al lado del embalse, que en principio tomará agua del Canal de Monegros y que servirá para abastecer de agua al complejo, se situarán las residencias de corto plazo y el campo de golf. Dentro del círculo original, estará la torre Ágora, que coincidirá con el meridiano de Greenwich, los casinos temáticos y tres parques temáticos: Spaceport, Realities y uno dedicado a la música. En el exterior, por motivos de espacio, se ubicarán otros tres de gran tamaño, animales, cine, y uno infantil.

http://www.realestatepress.es/MostrarNoticia.asp?M=0&Id=7487

http://img502.imageshack.us/img502/6593/48489982yy2.png



http://img244.imageshack.us/img244/3986/planogslogolt5cb7.jpg

http://img140.imageshack.us/img140/1521/granscalacn6.jpg

Han publicat això a la premsa local de Lleida:

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/1bf83aa6.jpg

Es curios que fent l'Expo de Saragossa sobre l'aigua i l'importancia que te, vulguin fer a Aragó aixo.

Això és perque l'únic que els importa son els calers i la construcció

I algú creu que l'Expo es va fer només per sensibilitzar al món sobre el problema de l'aigua? La van fer per urbanitzar uns terrenys i rebre inversions by the way.

^^Igual que el Forum, igual que les olimpiades, i igual que qualsevol projecte d'aquest tipus...

Santa Coloma, líder estatal en escales i cintes al carrer

• Estrena de dues catifes rodants més per pujar als barris del Raval i Singuerlín. En dos anys arribarà a la cinquantena de sistemes mecànics per salvar el desnivell dels barris alts

Santa Coloma de Gramenet ha convertit la mobilitat en l'aposta més ferma de l'Ajuntament per transformar la ciutat. Aquesta setmana, l'Ajuntament posa en marxa tres escales mecàniques i tres rampes més als barris del Singuerlín i el Raval. Amb aquestes, seran divuit les escales mecàniques i set els trams de rampes en funcionament a la ciutat.

L'objectiu que s'ha proposat assolir el consistori és convertir-se en la ciutat de mida mitjana de l'Estat amb més accessos mecànics. El 2010 disposarà de cinquanta punts que salvaran desnivells a la via pública amb pendents del voltant d'un 10% i que preveuen beneficiar més de la meitat de la població.

L'alcalde de Santa Coloma, Bartomeu Muñoz (PSC), ha recordat que afavorint la mobilitat es millora l'entorn. La instal·lació de les escales s'aprofita per condicionar carrers remodelant vials i instal·lant més zones enjardinades i punts de llum, va dir.

Les tres noves rampes que es van inaugurar ahir s'han instal·lat al carrer de Huertas Claveria i enllacen el carrer de la Ginesta amb Circumval·lació. El primer tram de pujada, el més llarg, consta de 34 metres, i els altres dos tenen 27 metres i 20 metres, respectivament. La inversió en les rampes ha estat de 871.146 euros.

Les noves escales mecàniques afavoreixen la connexió entre els barris de Singuerlín i Can Franquesa. Salven un desnivell de quasi vint metres i han suposat la urbanització, l'enjardinament, la instal·lació de nou mobiliari urbà i il·luminació de la zona. A més, donen continuïtat a les escales mecàniques que ja funcionen al carrer Prats. El pressupost d'obra, en aquest cas, ha estat d'1,2 milions d'euros.

Pla de mobilitat

El pla de mobilitat de Santa Coloma es va posar en marxa l'any 2006 i, encara que l'any 2010 acabin les obres previstes, l'Ajuntament vol fer més estudis per anar incorporant el màxim d'unitats mecàniques al municipi.

Aquest pla de mobilitat també preveu subvencionar la instal·lació de 300 ascensors en comunitats de veïns en blocs de pisos antics. El consistori subvenciona un 80% de la instal·lació i, en el cas, excepcional de famílies pensionistes que no superin els 6.000 euros d'ingressos anuals, n'assumirà el cost total de la instal·lació.

L'Ajuntament també posarà un ascensor inclinat d'ús veïnal per salvar un desnivell de 70 metres dels carrers Formentera i Menorca, que és un dels més alts de la ciutat. La inversió prevista és de 2 milions.

http://www.avui.cat/article/tec_ciencia/53443/santa/coloma/lider/estatal/escales/cintes/carrer.html

^^

http://www.grame.net/typo3temp/pics/e830918b2c.jpg

mai havia vist aquestes rampes al carrer

L'Estat demana suport a ajuntaments i administracions de Lleida per impulsar un camí que recorri tot el riu Segre

El subdelegat del govern de l'Estat a Lleida, José Ángel Flores, ha fet una crida a ajuntaments i institucions lleidatanes perquè s'uneixin per impulsar un camí que recorri tot el riu Segre, és a dir els seus 245 quilòmetres des de la Cerdanya fins la zona de l'Aiguabarreig on les aigües d'aquest riu conflueixen amb les l'Ebre. El subdelegat ha plantejat el projecte als responsables del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí (MARM) qui s'han mostrat disposats a col·laborar-hi. Flores ha fet aquesta crida durant l'acte de creació del Consorci d'Utxesa que s'ha constituït formalment aquest divendres i que servirà per donar a conèixer un dels espais naturals més importants de la Catalunya interior.

http://www.3cat24.cat/noticia/360384/segria/LEstat-demana-suport-a-ajuntaments-i-administracions-de-Lleida-per-impulsar-un-cami-que-recorri-tot-el-riu-Segre

Què fort lo de la rampa!
Tinc un amic aquí a València que, fins i tot lo plana que es, estaria encantat de la vida amb aquest tipus de "solució" (solució a la seva perreria, es clar xD).

Curiós, molt curiós.

Les ecales mecàniques les entenc per a desnivells molt forts, però això dels passadissos lliscants... vejam si encara ho qualificaran de metro i tot, com que et transporta... xD!

La firma de los contratos de compraventa de terrenos ya se ha ejecutado con los particulares. Han cobrado un 4% de una opción de compra. Si en ocho meses no se ejecuta, la empresa puede soltar otro 4% y disponer de otros ocho meses para volver a dar otro 4%. Si pasados dos años no dan el 88% que falta, se pierde la señal dada en concepto de arras.
El precio final, 8.000 euros independientemente de que sea secano o regadío (hablaban inicialmente de 9000 por regadío y 6000 por secano).

En el hilo de Aragón tenéis información detalladisima.

ILD ha concluido la firma de opciones de compra de los terrenos donde se ubicará Gran Scala el 10 de Febrero 2009 en Ontiñena. Este importante paso se ha logrado gracias a la gran actividad mantenida en Aragón durante largos meses, conformándose a la ley y superando barreras administrativas así como la problemática ambiental. La necesidad de coordinar varios proyectos dentro del inmenso parque de ocio Gran Scala, en el cual Spyland es uno de los pilares centrales, ha sido un largo proceso. Pese a que Spyland no sea el líder en las negociaciones actuales, proporcionamos a ILD y al gobierno del Aragón todo nuestro apoyo posible para lograr una conclusión constructiva y positiva. El proceso de reclutamiento en España sólo estará abierto cuando nuestra oficina será oficialmente inaugurada en Aragón, de aquí a un par de meses.

http://www.spyland-international.com/index.php?page=home-3&hl=esp

Quin desastre mediambiental :ohno:

M'ha fet gràcia un missatge al forum general sobre gran scala, d'un usuari que diu que mentres abans a Arago es deia No al transvassament per evitar que s'utilitzes l'aigua amb finalitats com els camps de golf, els megacomplexos hotelers, etc. , ara defensen a mort aquest projecte.
Gran coherència (com la que han tingut amb l'expo que han fet fa uns mesos).

la cantidad de agua utilizada para el uso humano por hectarea es muchisimo menor que la utilizada en uso agricola. Asi que en vez de convertir estos terrenos en cultivos se convierte en parques tematicos. De todas formas dejemos que todo siga sucurso y ya comprobaremos las caracteristicas sostenibles y medioambientales que los promotores de GS quieren ejecutar.

Resulta que la agricultura te da de comer mientras que el cesped y lagos/fuentes artificiales no, no son nada necesarios y la agricultura si.

http://www.elperiodico.com/EDICION/ED090219/CAT/FOTOS/EPPNDCAT/CARP01/f034mh02.jpg

Premio Nacional de Arquitectura per a un bloc condemnat a l'enderroc

• L'edifici de lloguer per a joves no es pot habitar per un recurs veïnal que va guanyar un judici

• L'ajuntament estudia un canvi d'ús de les vivendes, ubicades en una illa d'equipaments

Els seguidors del realisme màgic, un gènere de la literatura llatinoamericana que fon la realitat narrativa amb elements fantàstics, ja tenen a Barcelona un tema d'inspiració per a futures novel.les: l'edifici fantasma que acumulava premis.

L'acció se situaria en una illa de pisos socials i equipaments construïda per l'ajuntament el 2006 en una illa de l'Eixample --delimitada pels carrers de Londres, Villarroel, París i Urgell-- i el nus és tan real i actual que ahir mateix va viure el seu penúltim capítol. Els autors del projecte, els arquitectes Jaime Coll i Judith Leclerc, van rebre a Madrid el Premio Nacional de Arquitectura, malgrat que recau sobre la seva obra una sentència en ferm d'enderrocament del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que, entre altres coses, impedeix habitar les vivendes.

L'oposició al pla d'un grup de veïns i la pugna judicial que mantenen amb l'ajuntament ha transcorregut de manera paral.lela a la consecució de guardons pel seu innovador disseny formal i funcional. Des que es va entregar el complex, format per 45 vivendes de lloguer per a joves, un col.legi, una guarderia, un pàrquing i la recuperació d'un interior d'illa, ha guanyat el Premi Ciutat de Barcelona del 2006; el de la novena Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme del 2007, i el Nacional d'Arquitectura del Ministeri de Vivenda.

VIVENDA DE PROMOCIÓ PÚBLICA

Aquesta última distinció, malgrat que es va entregar ahir, correspon a l'edició del 2006 en la categoria de Vivenda de Promoció Pública, i la van compartir els arquitectes i l'empresa pública del districte, Proeixample, com a promotora del pla.

El desenllaç segueix sent una incògnita, encara que l'àrea municipal d'Urbanisme va obrir ahir una porta a l'esperança a l'avançar que estudia un canvi d'usos de l'edifici residencial. La solució es basa en el principi seguit pel jutge a l'hora de dictar la sentència en favor de les denúncies veïnals contra la vulneració de l'antiga llei catalana d'urbanisme. En aquesta no es considerava els pisos de lloguer per a joves i gent gran com a equipaments. Posteriorment, la normativa aprovada el 2004 va acceptar aquesta definició al.legant que són promocions de caràcter social.

MÉS ZONES VERDES

El problema per a l'ajuntament és que la reforma urbanística de l'illa es va aprovar el 2002 i, segons els veïns, la llei obligava llavors a construir a prop de les vivendes més zones verdes i menys equipaments. Encara que l'equip municipal de govern no va voler concretar la fórmula a seguir, a l'espera de complir els tràmits preceptius, la idea passaria per donar un nou ús als pisos que estigui encara més vinculat a la seva funció d'equipament.

La sentència del TSJC, coneguda el març de l'any passat, ja va causar una important commoció a l'ordenar l'enderrocament no només del bloc de vivendes, sinó també de l'actual seu del CEIP Mallorca.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=588482&idseccio_PK=1022

Pero los parques tematicos, hoteles y demas generan mas riqueza que la agricultura y ademas permiten que ase generen mas empleos para que esa gente que alli trabaja pueda comprar alimentos

Yo sólo digo que me parece cuanto menos curioso que toda una región que se manifestó contra el PHN con argumentos exclusivamente ecológicos y que ha organizado una Exposición Internacional bajo el lema del desarrollo sostenible, autorice un complejo de estas características por muchos puestos de trabajo de baja cualificación que se creen.

Yo también soy de una zona de Lleida donde tradicionalmente ha habido muchísima emigración a Barcelona por la falta de un tejido económico que generara riqueza y puestos de trabajo en la comarca. No obstante, me habría opuesto literalmente a que se llevara a cabo un proyecto urbanístico colosal y pseudo-kistch en la zona. Yo creo que riqueza y parque temático no son sinónimos, hay otras formas de generar riqueza que no requieren proyectos de este tipo.

Total, este proyecto fracasará sí o sí. La gente se piensa que será "lo más" y al final será "lo menos". La pena es el impacto ecológico que tendrá y el cual será irrecuperable.

cuentame que impacto ecologico tendra, y aporta tambien ideas sobre que se puede crear en un desierto que genere riqueza para los habitantes. y te lo digo con ganas de aprender y conocer, no creas que es un desafio.

^^ Parques eolicos, parques solares, central nuclear?

Al loro! que yo estoy a favor ehh

Pero los parques tematicos, hoteles y demas generan mas riqueza que la agricultura y ademas permiten que ase generen mas empleos para que esa gente que alli trabaja pueda comprar alimentos

Yo no digo que se deba poner allí agricultura de regadío, pero por las imagenes, el montón de cesped y agua que parece que habrá, por muchas técnicas que se utilizen de reutilización de agua por la situación en que se encuentra no es que sea muy ecologico, se puede hacer lo mismo con menos lago artificial y con vegetación autóctona. Y que yo sepa sin nada de agricultura por mucha riqueza que haya no hay alimentos, así que menos atacar la agricultura, que siempre estamos igual.

Y no estoy totalmente en contra del proyecto

No podemos hacer caso de un render que es mas malo y mas feo que pegarle a un padre son un calcetin sudado. Ese render es una mera inspiracion. Y una central nuclear es ecologica? :S Las centrales solares y/o eolicas no generan tanta riqueza ni retienen poblacion.

No ataco la agricultura, por dios, ni mucho menos, que tenemos que comer, pero el tema esta en que en una zona desertica que su futuro es la conversion en regadios mediante canales se plantea la construciion de una zona de ocio que en teoria debe consumir menos agua que la misma superficie en cultivos y generar mas riqueza y crear poblacion, la opcion es clara no?

Y sigo. Yo estoy a favor que se haga, pero que se haga bien.

Yo sólo digo que me parece cuanto menos curioso que toda una región que se manifestó contra el PHN con argumentos exclusivamente ecológicos y que ha organizado una Exposición Internacional bajo el lema del desarrollo sostenible, autorice un complejo de estas características por muchos puestos de trabajo de baja cualificación que se creen.

Yo también soy de una zona de Lleida donde tradicionalmente ha habido muchísima emigración a Barcelona por la falta de un tejido económico que generara riqueza y puestos de trabajo en la comarca. No obstante, me habría opuesto literalmente a que se llevara a cabo un proyecto urbanístico colosal y pseudo-kistch en la zona. Yo creo que riqueza y parque temático no son sinónimos, hay otras formas de generar riqueza que no requieren proyectos de este tipo.

Total, este proyecto fracasará sí o sí. La gente se piensa que será "lo más" y al final será "lo menos". La pena es el impacto ecológico que tendrá y el cual será irrecuperable.

usted no tiene ni puta idea oiga. :nuts:

^^ Parques eolicos, parques solares, central nuclear?

Aragón ya es una de las potencias eolicas, el valle del ebro sobretodo en la muela. Aragón es una de las potencias en energias renovables y además teniendo la población que tiene de las menos contaminantes de España. Gran Scala ocupando 2500 hectareas de desierto, estará localizada en una zona con apenas afecciones ambientales y consumirá menos agua que si se creasen nuevas hectareas de regadio.

Lo de trasvase no se a que ha venido, es como tener hambre y ver pasar panes todos los dias por la puerta de tu casa y no poder cogerlos.

Obviamente los aragoneses como vosotros vamos a preferir cojer "esos panes" (el agua), que pasa todos los dias y no la aprobechamos, diecia, vamos a preferir aprobecharla aqui y generar riqueza, a tener que ceder el agua a valencia o murcia para fomentar aun más la tremenda especulacion de la costa, levantina donde se crean urbanizaciones con un gran alto impacto ambiental en zonas donde no hay agua o zonas donde ya no dan para más.


Lo lógico es usar los recursos con el menor gasto economico y ambiental y un trasvase dinamita el futuro de los aragoneses al tener que prescindir de una oportunidad como es el desarrollo sostenible a nivel local. Creacion de puestos de trabajo y fijacion depoblacion, no olvidemos que ahora mismo es una de las comunidades autonomas más envejecidas.

usted no tiene ni puta idea oiga. :nuts:

Para empezar tengo un poco más de educación que tú ;)

Los que no tienen ni p*** idea es la gente como tú, que aún os créeis que este truño se va a construir :lol: Si vamos, un Las Vegas en los Monegros. Y mañana nos venen excursiones a la Luna desde la plataforma interespacial que también construirán en los Monegros :lol:

Pero en fin, chico, que de ilusión también se vive.

Usted no tiene ni idea, argumenta que habrá un gran impacto ecologico y no da datos.

Cual es el impacto en medio del desierto?

^^Creo que en el hilo que hay en el foro general ya ha habido más de un forero que ha dado esos datos que tanto ansias. Me extraña que pidas otra vez lo mismo, aunque si quieres hago un copy/paste para que te quede más clarito.

Pero en fin, yo te reto a que expliques por qué un desierto (si se le puede llamar así) no tiene valor ecológico. Busca en wikipedia a ver si encuentras algo que te satisfaga, aunque te va a ser difícil.

^^Creo que en el hilo que hay en el foro general ya ha habido más de un forero que ha dado esos datos que tanto ansias. Me extraña que pidas otra vez lo mismo, aunque si quieres hago un copy/paste para que te quede más clarito.

Pero en fin, yo te reto a que expliques por qué un desierto (si se le puede llamar así) no tiene valor ecológico. Busca en wikipedia a ver si encuentras algo que te satisfaga, aunque te va a ser difícil.


y la duda es, que tiene valor ecologico? no tendría más valor ecologico las riberas del ebro que se recalificaron con la expo? o el forum? que un secarral....

El Fórum no tenia ningún tipo de valor ecológico...

Segundo te pongo un ejemplo de un desierto con alto valor ecológico: Patagonia. Un desierto simplemente es un lugar con bajas precipitaciones. Y si se recalificaron las riberas del ebro, el único culpable es el gobierno de Aragón, pero esto es otro tema.

Si se gestiona bien puede ser un buen proyecto.

Estat i Generalitat fixen les infraestructures que finançarà el Govern central a Catalunya

• La Comissió bilateral estudia aquesta tarda si l'Administració Zapatero ha de pagar les obres de la Sagrera

El conseller Nadal s'ha negat diverses vegades a revelar si el Govern plantejarà aquest dimarts al Govern, durant la Comissió Bilateral que se celebra aquesta tarda, que l'estació de la Sagrera rebi ja aquest any inversions a càrrec de la disposició addicional tercera de l'Estatut. La Comissió Bilateral Estat-Generalitat fixarà el llistat d'infraestructures que l'Estat finançarà aquest any a Catalunya en compliment de la disposició addicional tercera de l'Estatut.

El propi conseller de Política Territorial va proposar dissabte finançar inicialment la construcció de l'estació de l'AVE a la Sagrera a càrrec de les inversions de l'Estatut i que el Govern recuperi després aquests diners amb la venda dels terrenys de l'Ajuntament de Barcelona.

Nadal s'ha limitat a assegurar que avui s'anunciaran inversions en matèria d'infraestructures viàries i ferroviàries, medi ambient, agricultura o ciència, entre d'altres, però ha evitat entrar en detalls.

També ha insistit que el Govern vol que les inversions a càrrec d'aquesta disposició addicional s'executin en l'any que correspon, i que vetllarà perquè no hi hagi inversions pendents d'un any a un altre.

D'altra banda, ha assegurat que la inversió de 4.000 milions d'euros per part del Govern a la xarxa de Rodalies crea les condicions "necessàries" per al traspàs d'aquest servei a la Generalitat, però ha reiterat que no és encara la "condició suficient" per tancar el pacte sobre la transferència.

http://www.lamalla.cat/politica/article?id=244361

^^

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/b95e98df.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/e8c46cff.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/420abcb5.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/30d4d3d6.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/350b6a81.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/14c8801c.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/067f8480.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/66e87cf7.jpg

Pregunta: LAV València - Tarragona = Corredor Mediterrani?

^^

Que me corrijan si me equivoco, pero creo que se refiere a la conexión entre la linea AV que passa por Camp con Vandellós.

i això de continuïtat de concessió Figueres-Perpinyà que vol dir?

Las Vegas, a trenta-cinc minuts de Lleida

• Els promotors de Gran Scala anuncien sis gran parc temàtics i 32 casinos a Ontinyena, però reclamen una estació del TAV

Els promotors del complex d'oci Gran Scala van reunir ahir al vespre bona part dels 600 habitants d'Ontinyena, un petit poble agrícola del Baix Cinca situat a uns trenta-cinc minuts de Lleida, per presentar-los el projecte de complex turístic i d'oci que, asseguren, estan preparant a la zona. I no és poca cosa: ni més ni menys que un conjunt de sis grans parcs temàtics, trenta-dos casinos i 70.000 places d'hotel que crearan, tots junts, 200.000 llocs de treball (la comarca del Baix Cinca té avui 23.000 habitants) i atrauran 15 milions de visitants quan funcioni a ple rendiment el 2020. Només Orlando i Las Vegas són més grans, segons va insistir als veïns, un cop i un altre, els promotors del projecte. Ja han negociat opcions de compra sobre un terç dels terrenys que gran part els veïns, amb l'alcalde al capdavant, han acceptat encantats. Això sí: els promotors reclamen un parell de coses a les autoritats: una estació del TAV i una sortida de l'autopista AP-2 a les portes del complex.

es xifres faraòniques i les frases grandiloqüents amb què les adornaven els promotors de Gran Scala sonaven a cosa de riure dintre del discret casal municipal d'Ontinyena, ple de pagesos, ramaders i jubilats d'aquest petit poble de secà del Baix Cinca. De fet, el públic, convençut la majoria de les bondats del projecte, no va poder reprimir el riure col·lectiu quan la veu en off del vídeo de presentació del projecte, molt seriosa, va comprar Ontinyena no només amb Orlando i Las Vegas, sinó amb la vida nocturna d'Eivissa.

Però els promotors, associats en una societat anomenada ILD amb seu fiscal a Londres, es van esforçar ahir per assegurar que el projecte no és fum i que pensen començar les obres aquest mateix any per poder estrenar una primera fase el 2012, quan podrien obrir, segons van assegurar, 3 dels 6 parcs temàtics, 10 dels 32 casinos previstos, els dos camps de golf, el centre de convencions del complex i una part proporcional de les 70.000 places hotelers i els 3,5 quilòmetres de botigues que han planificat. Xifren el nombre de visitants en 15 milions el 2020. Això, seria el doble dels que té cada any la Costa Brava, però concentrats en un sol complex turístic a peus dels Monegros.

Per fer-ho possible, van assegurar que compten amb inversors immobiliaris i hotelers disposats a llançar-se al projecte que costarà 17.000 milions d'euros durant 10 anys un cop els permisos administratius i la titularitat dels terrenys ho facin possible. Però no van donar cap nom, llevat d'algunes empreses de fabricació de màquines escurabutxaques i gestors de casinos que ja formen part del grup de promotors. Van adduir raons de confidencialitat.

Els permisos van per bon camí. Les corts aragoneses estan tramitant una nova llei del joc que permetria donar llum verd al complex de casinos del Baix Cinca. Quant als terrenys, el passat 10 de febrer van signar contractes d'opció de compra sobre un terç de les tres mil hectàrees del futur complex, segons van dir els promotors i va corroborar l'alcalde, Ángel Torres (PP). Però perquè el projecte sigui viable i pugui atreure els visitants previstos (5 milions el 2012, més que Disneyland París, i 15 milions el 2020 que, comptats com a visitants per dia, serien 22,4 milions el 2012 i entre 59 i 65 milions el 2020), els promotors van llançar ahir les seves demandes a les autoritats aragoneses: una estació del TAV davant del complex i una sortida directa de l'autopista AP-2.

El doble de turistes que la Costa Brava

A més, sense xifrar la demanda i el consum, van deixar anar durant la presentació que totes les previsions d'inversió es fan amb les infraestructures d'aigua i electricitat a les portes del complex. Que seria, això sí, «modèlic» en quant a la gestió ambiental, amb cotxes i tramvies elèctrics i amb la mateixa despesa d'aigua «que una hectàrea de blat». No van desvetlla, però, cap xifra ni van donar detalls sobre d'on sortirà l'aigua ni tampoc les aportacions d'energia que hauran d'alimentar un complex turístic que, segons ells, només serà superat al món per Orlando i Las Vegas.

A canvi del suport de les administracions i la població de la zona, van prometre 65.000 llocs de treball directes i 140.000 d'indirectes en una comarca, el Baix Cinca, que avui té només 23.000 habitants.

El nucli important més pròxim al complex serà Fraga, i la ciutat més gran Lleida, que es troba a només 70 quilòmetres d'Ontinyena.

http://www.elpunt.cat/lleida/article/1/6-urbanisme/8332-las-vegas-a-trenta-cinc-minuts-de-lleida.html

Gran Scala tendrá 10 casinos, 4 megaparques y 25.000 plazas hoteleras en 2012

Ontiñena (Huesca), 25 feb (EFE).- La primera fase del macroproyecto de ocio y juego Gran Scala, que se construirá en el municipio oscense de Ontiñena, se pondrá en marcha en 2012 con diez casinos-hoteles, cuatro megaparques temáticos, 25.000 plazas hoteleras y cientos de restaurantes y comercios.

Así lo han explicado hoy algunos de los socios directores de International Leisure Development (ILD), el consorcio promotor que, con una inversión de hasta 17.000 millones de euros, pretende construir hasta el año 2020 en este pequeño municipio agrícola y ganadero de tan sólo 600 habitantes 32 casinos, setenta hoteles, más de 200 restaurantes, comercios, un hipódromo, un campo de golf y varios parques de atracciones y museos.

Los socios de ILD, que hoy han organizado una presentación del proyecto ante cientos de vecinos de Ontiñena que se han congregado en el Centro Social del municipio, prevén que la primera fase de este macrocomplejo, que podría comenzar a construirse antes de final de año, requerirá una inversión de 7.255 millones de euros y calculan que generará unos 26.000 empleos directos.

Los promotores, que buscarán la financiación en operadores internacionales especializados en proyectos de ocio, han asegurado que el Gobierno de Aragón no tendrá que aportar ningún dinero de las arcas públicas a esta iniciativa privada.

No obstante, sí han condicionado su puesta en marcha a la construcción de una estación del AVE cerca de Gran Scala y de una salida en la autopista AP-2 (Madrid-Barcelona).


Ontiñena, situado a 113 kilómetros de Zaragoza y a 76 de Huesca, muy cerca de la provincia de Lérida, es uno de los municipios que integran la Comarca del Bajo Cinca y su actividad principal es la agricultura y la ganadería.

Los socios de ILD han destacado que ya cuentan con el 70 por ciento del suelo necesario para la primera fase reservado, tras la formalización de las opciones de compra de casi mil hectáreas de las 3.000 que necesitarían para todo el complejo.

Los vecinos del municipio han podido ver un audiovisual preparado por ILD en el que se anunciaba un “mundo de fantasía” al alcance de 300 millones de europeos, con seis parques temáticos de gran capacidad, otros seis medianos, 70.000 plazas hoteleras, 3,5 kilómetros de avenidas comerciales, 32 museos y un campo de golf.

En este audiovisual, se ha comparado Gran Scala con la ciudad de Orlando (Florida, EEUU), por los parques temáticos; Las Vegas, por el ocio del juego, e Ibiza, por sus “pubs y megadiscotecas”.

Fuente: Finanzas.com

Sincerament, aquest projecte el veig destinat al fracàs... Europa (i molt menys Espanya) no és Estats Units

I més en temps de crisis. Encara no se sap quan finalitzarà aquesta... Si l'any passat els parcs temàtics que ja hi ha a Espanya van patir les seves conseqüències, omplir més encara el mercat amb tres parcs temàtics més, és de botjos.

No sé, jo ho veig massa gran tot això.

Està clar que Gran Scala no serà ni un Orlando ni un Las Vegas, serà simplement un resort d'oci per a tota la familia que amb una bona promoció i amb voluntat de fer les coses bé no té pk ser un projecte destinat al fracàs.

Pels que diuen que per res tindra un impacte mediambiental, doncs ja ha sortit a la llum que volen fer una platja allà al mig del desert. Si això no es impacte...
I a més se li haura de sumar tot el que faran més.

Pufff jo no ho acabo de veure... quin país... enlloc d'apostar per la investigació i la recerca només es busca el creixement basat en sectors que no són competitius. Això es podria fer a qualsevol lloc.

Realment no sé qu coi fan amb els Monegros... ara regadius, ara volen fer això... si volen dinamitzar la zona no seria millor conreus de secà?


Al final baixarà l'Ebre més sec per Catalunya que el Besòs per St. Coloma a l'estiu. xD

Catalunya, a tocar de Las Vegas

• Empresaris i polítics catalans s'interessen per Gran Scala, que se situaria a només 35 minuts de Lleida

Els promotors de Gran Scala han aterrat aquest febrer a Ontinyena, un petit poble de la comarca del Baix Cinca, a tocar de Fraga i a només 60 quilòmetres de Lleida. Allà, han signat les primeres opcions de compra de les finques i han reiterat les promeses desorbitades del seu projecte: 32 casinos, sis parcs temàtics, 70.000 places d'hotel i 200.000 llocs de treball per a una comarca que avui a penes té 23.000 habitants. Des de Lleida, l'escepticisme inicial s'ha transformat en un interès cada cop menys dissimulat. El president de la Cambra de Comerç està entusiasmat i hi veu un filó d'or per a l'hostaleria i la construcció lleidatanes. L'alcalde de Lleida i el president de la Diputació creuen que, si tira endavant, pot ser una bona oportunitat per a les terres de Lleida.

Si la bossa sona, fins i tot Gran Scala és bona. I en temps de crisi no es fa cap lleig a ningú. La incredulitat i la sospita havien presidit en un principi la visió que es tenia de Gran Scala des de Lleida. Però aquest mes de febrer aquesta percepció ha canviat.

La clau ha estat el pagament, el 10 de febrer passat, dels primers xecs als propietaris de les finques d'Ontinyena on se situarà el projecte: 200.000 euros d'opció de compra sobre un terç de les prop de 3.000 hectàrees on s'aixecaran Las Vegas d'Europa, com defineixen el projecte els promotors, agrupats en una societat anomenada ILD amb seu fiscal a Londres. «Això ja és una altra cosa, això són diners trinco-trinco, i ningú no els gasta només per fer un bluf urbanístic», sosté un empresari lleidatà del castigat sector de la construcció.

Com ell, el president de la Cambra de Comerç de Lleida, Joan Simó, també s'ho mira amb entusiasme. La cambra lleidatana va fer gestions recentment amb la de Saragossa interessant-se pel projecte. I la impressió que n'han tret és «del tot positiva»: «Això va endavant, tenen el total suport del govern aragonès i pot ser un estímul molt gran per a l'economia de la zona», diu Simó.

El suport de les autoritats aragoneses és total. Actualment, les corts aragoneses estan tramitant d'urgència una llei de grans jocs i espectacles feta a mida per donar cobertura legal a Gran Scala. ILD els ha llançat ara una nova demanda: estació del TAV a Gran Scala i accés directe des de l'AP-2.

Turisme internacional

La promesa de 200.000 llocs de treball i 15 milions de visitants a l'any és massa llaminera per deixar-la passar per alt i també les autoritats de Lleida creuen que les comarques lleidatanes han d'aprofitar la tirada econòmica que tindria el complex. L'alcalde de Lleida, el socialista Àngel Ros, valora positivament la generació de llocs de treball i recorda que la seva ciutat seria «la capital de serveis de referència» del complex. Per tant, l'estació del TAV de Lleida i l'aeroport de Lleida-Alguaire, que entrarà en funcionament aquesta tardor, serien la porta d'entrada de la milionada de turistes que promet Gran Scala.

El seu rival a la Paeria, el convergent Isidre Gavín, també hi veu una oportunitat. «Això aportaria un turisme internacional que ara Lleida no té i que podríem reconduir cap a l'oferta cultural i de natura del nostre territori», sosté Gavín.

«Tot el que siguin grans inversions a prop de Lleida ha de beneficiar el nostre territori. Si no estem davant de cap bluf urbanístic, Lleida hi sortirà guanyant en generació de llocs de treball, turisme i activitat empresarial», afirma el president de la Diputació, el republicà Jaume Gilabert. Aquest dirigent també hi veu una gran oportunitat per situar internacionalment l'aeroport de Lleida, que seria el més pròxim a Gran Scala, i l'estació del TAV. Comparteix l'opinió el delegat de la Generalitat a Lleida, Miquel Pueyo, tot i que amb prudència respecte a les possibilitats reals del projecte.

El doble que Costa Brava

Les previsions de turistes que presenten els promotors de Gran Scala són extremadament desorbitades. Quinze milions de visitants a l'any són el doble dels que té tota la Costa Brava. Amb l'afegit que, teòricament, estarien concentrats en un mateix complex turístic, de les dimensions de la ciutat de Badalona. Però sense necessitat d'arribar a xifres tan monstruoses, el projecte, si es portés a la pràctica, significaria un canvi econòmic, demogràfic i mediambiental important. I no necessàriament per millorar.

Això últim preocupa el president del Consell Comarcal del Segrià, el socialista Ricard Pons. Al Segrià són recelosos últimament amb alguns projectes del govern aragonès, com ara la central tèrmica de Mequinensa. I Ricard Pons voldria saber d'on sortiran els recursos energètics per fer anar la macrociutat turística del Baix Cinca. «Encara no coneixem el projecte ambiental», alerta, però veu positiu el vessant econòmic. «Si ho resolen bé, la creació de tants milers de llocs de treball no serà pas dolenta per al territori.»

Aigua, llum i residus

El projecte mediambiental és encara una incògnita. Els promotors fan vagues promeses sobre reutilització de l'aigua, ús d'energies renovables, depuradores i reducció de CO2 de cotxes i tramvies elèctrics. Però no presenten xifres concretes de consum ni abastament. Els promotors van signar el 2007 un protocol amb el govern aragonès en el qual aquest es compromet a garantir les infraestructures energètiques i d'aigua necessàries. Sobre aquest punt, des de Lleida, tant l'alcalde de la capital com el president de la Diputació confien que les autoritats aragoneses faran passar el projecte final pel filtre de la legalitat ambiental.

Anells d'or i nits d'Eivissa al casal

Ontinyena és un petit poble de secà situat a la vall del Baix Cinca, a uns 30 quilòmetres al nord de Fraga. És de parla castellana, tot i que els pobles veïns més pròxims són catalanoparlants, ja a la Franja de Ponent. El nucli el formen un grup de carrers desordenats que s'enfilen per la falda d'un turó de roca massissa. Una pista esportiva una mica abandonada, una taverna folrada de fusta al carrer principal i el casal social de la vila són els punts centrals del poble. En aquest últim lloc, dimecres es van aplegar bona part dels 600 veïns de la població per assistir a una reunió informativa convocada pels promotors de Gran Scala. Les xifres faraòniques del projecte i les frases grandiloqüents amb què els promotors d'ILD les adornaven feien riure en aquell casal ple de pagesos, ramaders i jubilats, que no van poder evitar una rialla col·lectiva quan la veu en off d'una projecció promocional anunciava per a Ontinyena una vida nocturna com la d'Eivissa. Però també van aplaudir-ho tot, i l'alcalde, Ángel Torres (PP), es va mostrar exultant pel futur promès per al poble i pel suport incondicional que, segons assegura, té del 97% del veïns.

Els promotors d'ILD es movien pel casal del poble com a casa seva. Mal afaitats alguns d'ells, però tots amb americana cara, grans anells d'or als dit i ulleres de sol de marca sobresortint de la butxaca, alguns no feien l'efecte que es pot esperar dels grans promotors urbanístics. «Ja, però és que són del sector del joc i els espectacles, i, és clar, són una gent una mica diferent», justificava després un càrrec polític del Baix Cinca.

ILD és una associació de quinze societats, algunes establertes en paradisos fiscals. El soci més conegut i solvent és un fabricant de màquines escurabutxaques. Però es troben a faltar constructors, hotelers i empreses d'oci que suposadament hi han d'invertir 17.000 milions d'euros. En la trobada d'Ontinyena hi havia el director d'ILD, Paul Stephan Allegrini, un ciutadà francès que el 2005 va crear sense èxit una empresa de joc per internet des d'un despatx del World Trade Center de Barcelona.

Drets en un lateral, tres homes eren els únics que no aplaudien, sinó que murmuraven discretament el seu espant davant de cada nova xifra. «Quina barbaritat!» Els membres de la plataforma Stop Gran Scala hi veuen, en el millor dels casos, una estafa monumental que pot deixar en ridícul les autoritats aragoneses. I, en el pitjor, una operació especulativa que acabarà amb un gran abocador de residus al lloc on teòricament s'havia de fer Gran Scala.

http://www.elpunt.cat/lleida/article/1/6-urbanisme/9653-catalunya-a-tocar-de-las-vegas.html

La idea d'una candidatura als Jocs Olímpics d'hivern del 2018, amb capital a Saragossa, la va llançar el govern d'Aragó, que l'estiu passat va proposar a Andorra participar-hi excloent-hi, en principi, Catalunya.

Espero que els andorrans no es venguin als aragonesos excloent a Catalunya.

Descartats pràcticament els Jocs Olímpics dels Pirineus

El cap de Govern, Albert Pintat, i el Síndic d’Aran, Francesc Boya, van descartar pràcticament aquest dilluns la possibilitat d’acollir uns Jocs Olímpics d’Hivern als Pirineus. Pintat i Boya van parlar dels Jocs Olímpics durant la primera visita institucional que el cap de l’executiu fa a l’Aran, on Boya va afirmar que estudiarà la viabilitat d’aplicar la llei electoral andorrana a la Vall d’Aran aprofitant la redacció de la normativa. Durant la trobada, Boya i Pintat van parlar també sobre la possibilitat de redactar un conveni per abordar temes comuns entre els dos territoris com el turisme, la neu o aprofitar infraestructures com l’aeroport d’Alguaire.

Pintat va dir que cal ser humils i reconèixer què el món és molt gran i que hi ha altres ciutats molt preparades per acollir els Jocs Olímpics d’Hivern. Així mateix, el cap de l’executiu va afirmar que si no es fa un projecte conjunt de Pirineus la candidatura no sortirà mai. De l’altra banda, Boya va explicar que si es presenta la candidatura de Madrid 2016 és molt complicat competir per una altra en un breu espai de temps i que l’aprovin. El síndic d’Aran va apuntar que es tracta d’un projecte que no cal perdre de vista, però que cal ser realistes i no seguir parlant d’una candidatura en un futur. “Si fem un esforç de sinceritat, hem de dir que ho tenim molt verd tant a l’Aragó, com a Catalunya i Andorra”, va assegurar.

http://www.bondia.ad/index.php?option=com_content&view=article&id=3513:pintat-es-reuneix-amb-el-sindic-daran&catid=42:politica

El rechazo de 17 municipios deja en el aire 12.000 viviendas sociales

• El Gobierno topa con multitud de objeciones a los nuevos ensanches previstos

Es uno de los proyectos estrella del Gobierno catalán, pero también uno de los que más polémica suscita en el territorio. Un total de 17 municipios han rechazado ya las áreas residenciales estratégicas (ARE), los ensanches de nueva construcción que deben albergar 90.000 pisos, la mitad protegidos. En estas localidades había proyectadas más de 12.000 viviendas. Fuentes de la Generalitat explican que prevén aprobar el 50% de los planes este mes, aunque no precisan si quedarán fuera los proyectos que han topado con la negativa local.

Los vecinos de Tordera dieron un no rotundo, del 88%, al ARE del municipio el domingo. Antes también votaron en contra, en sendas consultas, Ripoll y Sant Celoni. Y localidades de todos los signos políticos han trasladado ya al Departamento de Política Territorial y Obras Públicas que no quieren contar con estos proyectos. Lo han hecho municipios con alcaldes del PSC (Vilanova i la Geltrú, Cambrils), CiU (Banyoles, La Roca del Vallès) y ERC (Ripoll, Manlleu). En junio de 2008 ya habían quedado fuera del planeamiento varios ARE rechazados por cinco ayuntamientos.

Los consistorios esgrimen varios argumentos para negarse a albergar un ARE. Los más comunes se basan en la convicción de que el planeamiento desbarajusta sus previsiones demográficas o, como en el caso de Cambrils, en considerar un retroceso la construcción de más pisos cuando tienen cientos sin vender.

No obstante, fuentes cercanas a la Generalitat, que han seguido las negociaciones con los ayuntamientos, aportan otra razón que los consistorios difícilmente hacen pública. A los gobiernos locales, dicen, les cuesta explicar a su electorado que una parte de los pisos (los que prevé la ley) deben reservarse a gente de otras localidades. Y en casos como el de Cambrils y La Roca, agregan, ha circulado con rapidez el tópico de que "los pisos irán a gente de fuera".

El alcalde de La Roca, Rafael Ros (CiU), explica que no le molesta la llegada de foráneos, aunque "la gente del pueblo es la prioridad". "Existe la oposición al ARE de todo un barrio, del gobierno local, del PSC y de ICV... En plena crisis, es inviable", afirma. En Manlleu, otro gran desarrollo parado, la oposición llegó de entidades vecinales y ecologistas y partidos. La Plataforma per Catalunya azuzó todavía más los ánimos de la población, comparando estos barrios con guetos. Afirmó que los pisos irían a inmigrantes y gente del barrio de la Mina, e incluso que Manlleu se convertiría en una ciudad como Ceuta y Melilla.

Los disgustos para la Generalitat no terminan aquí. En Cerdanyola del Vallès, por ejemplo, el proyecto de ARE no ha podido pasar por el pleno porque ICV no cuenta con el apoyo de sus socios de CiU. A su vez, varias localidades están reclamando una menor densidad, es decir, menos pisos. Y CiU ha solicitado en el Parlament que se retiren las ARE de Reus, Les Borges Blanques, Lleida, Tarragona y Ripoll. En muchos casos, porque opina que ahora no se puede inundar el mercado de pisos. El Ejecutivo lo ve al revés. "Si no lo hacemos, cuando venga otra expansión no tendremos instrumentos para pisos sociales", dicen fuentes de Medio Ambiente y Vivienda.

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/rechazo/municipios/deja/aire/12000/viviendas/sociales/elpepiespcat/20090303elpcat_3/Tes

Sky, aquestes dos notícies, las dels ARE i la de l'edifici de vivendes per a joves que s'ha d'enderrocar, hauria d'anar al fil dels indesitjables xD

Mare meua... Quina ràbia em dona llegir aquestes coses, pero quina.

La de les vivendes per a joves, ens torna a demostrar la nula voluntat de les AA.VV. per pensar en la societat, en aquest cas, els joves, i solament pensen en el seu melic.
L'última notícia, la dels ARE, deu n'hi do, després, els mateixos que diuen que no a aquestes inversions, que a mès donaràn pisos mès baratos i mès llocs de treball, per a la construcció, es queixaràn de que tenim crisi, que la vivenda està molt cara... I tot perque els pisos aniràn a gent de fora... Lo de Plataforma per Catalunya, deu n'hi do, ja em sembla un autèntic despropòsit. Es un partit polític aixó o què es (que no ho sé xD).

Salutacions.

Dubto moltíssim que cap govern espanyol doni suport a uns nous Jocs a Catalunya (menys encara compartits amb Andorra: "pancatalanismo!!!") mentre a Madrid no hagin aconseguit fer els seus, no us sembla? I això de Madrid crec que va per llarg; no crec que aconsegueixin els del 2016; ens anem al 2020 o 2024 com a mínim...

Antes de crear nuevos ensanches, quizás habria que empezar a sacar al mercado las decenas de miles de pisos vacíos que hay por nuestras tierras...Y olvidarnos del tema ladrillo para potenciar la economía...Hay más cosas que eso, creo yo.

^^
En ambas cosas estoy de acuerdo, pero hay "peros", desde mi punto de vista, a este tipo de cuestiones.

Por ejemplo, la mayoría de edificios vacíos son de propiedad privada, por lo que la Generalitat tendría díficil hacer algo útil con estos, si tiene que expropiarlos pagando (ahora, encuentro que habría que hacer algo, en eso concuerdo contigo, es una vergüenza).
Sobre relanzar la riqueza del país basándose nuevamente en el ladrillo, estoy en contra, de hecho, siempre lo he estado, desde que se potenció hace tiempo en la falsa-riqueza que hemos tenido y que nadie ha solucionado, sin embargo, no es menos cierto que parte de riqueza sí se puede sacar de aquí. No estoy de acuerdo en basarlo todo en eso (considero mucho más efectivo dinamizar la economía y potenciar varios "pilares" económicos, comenzando con el I+D+i, la industria, energías renovables, agricultura actualizada y modernizada, etc.), pero tampoco en abandonarlo del todo. Ahora mismo, hay que intentar sacar dinero hasta de debajo de las piedras.

Por desgracia, basar una riqueza del país en pilares reales y no hinchados, como la especulación, requiere esfuerzo y dedicación, y parece que esto está cada día más alejado de la mentalidad media del español. Una pena.

Saludos.

Hay un hilo en el regional de aragon al respecto de una candidatura olimpica para unos juegos olimpicos en el pirineo Zaragoza olimpica. Alli un forero ha preparado un dossier respondiendo a las mismas preguntas que hace el COI para la presentacion de candidaturas. En el expone muy claramente que el COI valora por no decir impone la cohexion y proximidad entre las sedes, evitando la dispersion. POr eso se "veto" (que ya me gustaria saber realmente lo que se dijo) la entrada de las estaciones catalanas y se dudaba mucho de las de Andorra para presentar una candidatura seria y con posibilidades. Ahora que Andorra "se retira" se esta trabajando seriamente en el ayuntamiento, siempre y cuando Madrid no salga elegida, of course. Os animo ha visitar el hilo, que el forero Tauste se lo ha currado muchisimo.

http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=537020
enlace al hilo

http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=537020
enlace al hilo

:horse::applause::applause::applause:

un gran hilo ;)

saludos BCN+

Que hay Wizo

bueno, yo he votado por la de que Cataluña deberia presentar una candidatura por si misma pero voy a intentar explicar un poco por que. La idea de una candidatura de Zaragoza+Andorra+Lerida era un desproposito como ya hemos comentado otras ocasiones en el regional de Aragon. Una candidatura tan dispersa conlleva bastantes inconvenientes: mayores distancias, mayor tiempo en desplazamientos, incomodidad para los deportistas, problemas de seguridad...

Por todo esto, creo que de presentar una candidatura deberia ser por si misma. Lo que hay que estudiar es si se podria presentar una candidatura compacta y bien estructurada (alojamientos, transportes...), qué ciudad deberia presentarse y con que subsedes y de esta manera Cataluña no se lo ha planteado aun.

Personalmente pienso que lo teneis mas complicado que en Aragon, no por las instalaciones de montaña ni por la experiencia (que actualmente se estan celebrando mas competiciones en Cataluña que en Aragon), sino mas bien porque no veo una ciudad clara que apueste por ser el centro de los Juegos. Me da que no hay interes hoy en dia por los JJOO de invierno.

Un saludo.

El tema de los pirineos olímpicos viene de lejos (primera candidatura para el año 98 y es la única gran cadena montañosa que aún no ha tenido olimpiadas en ningún rincón de su territorio).

Yo me he leído minuciosamente los proyectos de las dos últimas candidaturas y en el último aún se notaban mejoras pero se veía que no era un proyecto ganador. Le faltaban infraestructuras (todo no se hace de la noche a la mañana) principalmente aunque nieve no le faltaba, en absoluto.

En el último proyecto (para acogerlas en el año 2010 con sede en Jaca) hubo algo de imaginación. Se eliminó por completo la estación de Cerler por su distancia. Sin ella hay cuatro estaciones en muy, muy poco tiempo desde Jaca. Con Cerler se ganan pistas (también altura, que es la más alta de todo el Pirineo) y plazas hoteleras (curiosamente Benasque es la segunda localidad aragonesa, detrás de Zaragoza, con más hoteles) pero la distancia es ya considerable y las carreteras absolutamente penosas. Puedes pintar en un mapa proyectos muy bonitos pero vienen los del COI y solo de llegar a Cerler se les quita las ganas de proponerte.
Había más imaginación... para ahorrar infraestructuras se planteaba que la ceremonia inaugural fuese en el futuro estadio de fútbol que se construirá en Zaragoza. En Jaca el campo de fútbol es chiquitín y la pista de hielo no da para mucho. Sin embargo, un estadio de unas 45.000 plazas parecía más idóneo. Esto causó indignación en el COI. No hay nada obligado al respecto pero sería la primera vez en la que una ciudad olímpica no acogiese un ceremonia inaugural en la propia sede.
Sin embargo faltó imaginación al no saber borrar las fronteras de los mapas. A la hora de plantear las plazas hoteleras a nadie se le ocurrió poner que al otro lado de la frontera también hay hoteles. No tantos como a este lado pero también suman. Candanchú y Astún están a apenas un kilómetro de la frontera (las pistas de esquí de fondo de Candanchú están en territorio francés), Formigal a unos cinco, etc... y a nadie se le ocurre poner los hoteles franceses.

El aeropuerto más cercano a Jaca era el de Zaragoza según el proyecto que se presentó al COI y se indicaba la capacidad de pasajeros que tenía.
FALSO, FALSO, FALSO. En el momento de presentación del proyecto, el aeropuerto más cercano a Jaca era el de Pau en Francia y el segundo más cercano era el de Pamplona. Digo "era" porque con posterioridad se ha inaugurado el de Huesca que pasa a ser, por poquito, el más cercano a Jaca (aunque a las pistas sigue siendo Pau el más cercano). No se mencionaba la accesibilidad en ferrocarril a Pamplona, ni a Pau, etc, etc...

Después de un proyecto marcadisimo de fronteras viene la parte opuesta... al calor de la celebración de la Expo de Zaragoza 2008, el primer ministro andorrano (o como se diga su equivalente) ofrece al alcalde zaragozano una participación conjunta. Son conscientes de que nieve y remontes no faltan en Andorra, plazas hoteleras menos pero que los accesos están más complicados y no hay experiencia organizativa. Se quiere aprovechar el tirón de la Expo y se plantea una candidatura conjunta.

Sería muy llamativo porque la distancia desde Zaragoza hasta Andorra la vella es de 300 km. justos (hasta pas de la casa unos cuantos más) y hasta Candanchú unos 170 km. Nunca ha habido una candidatura tan amplia en cuanto a territorio (ya puestos se podrían incluir Javalambre...) y se intentan poner ejemplos de sedes alejadas de las pistas que han funcionado (que sí, pero que nunca tan lejos).
Entre tanta euforia organizativa, a algún iluminado se le ocurre que sería impensable organizar algo en las pistas andorranas y aragonesas y no contar con las catalanas que hay por medio. Se tocan algunos timbres, todo el mundo con un "buena idea, lo estudiaremos" y ahí queda la cosa. Pasa la expo, pasa la euforia, viene la crisis, los andorranos cada vez lo ven menos claro (porque no es sino una buenisima excusa para que España invierta muchisimo en infraestructuras que les beneficiarían mucho a ellos) y aquí ya nadie sabe nada.

Por su parte, en las cuatro ocasiones en las que Jaca se ha presentado como candidata olímpica ha habido algunas en las que competía directamente con alguna localidad francesa de los Alpes.
Os podéis imaginar la opinión de los habitantes de los departamentos franceses pirenaicos acerca de quién querían que saliese elegida... que el negocio es el negocio.

Ah... y a la última elección que se presentó, en el año 2.006, no asistió ni el presidente del gobierno, ni los ministros, ni el príncipe, ni la madre que los parió a la asamblea del COI. Tan solo se limitaron a que el secretario de estado para el deporte (Jaime Lissavezky o como se escriba) se desplazó a Zaragoza para ver la ceremonia conjuntamente con las autoridades jacetanas y aragonesas.
Y luego dice la constitución de que todos los españoles somos iguales...

^^ juer alserrod, te veo puesto en el tema, mira que teniendo nosotros el hilo de Zaragoza Olimpica apenas halla opiniones tuyas, ya te vale! ;)

Buenas estoy en otro foro de Skycrapercity tratando de ponerlos m2 de todos los corte inglés del pais.

Los de Cataluña no están en la lista, poruque no sé los m2 que tienen, si me ayudais, gracias


Barcelona: Plaza de Cataluña, Portal del Angel, diagonal, Meridiana, Frances Macia, centro comercial L'illa, centro de la travesera de les corts.

Provincia de Barcelona: Cornellá, Girona, Sabadell.

^^

A dia de hoy, Girona tiene su propia provincia ;)

ECI en Illa Diagonal y Travessera de Les Corts?

El de Cornellà es HiperCor, no? En ese caso faltaría el de Meridiana... salvo que sea el que así se califica, en tal caso faltaría el de Can Dragó.

Yo desconozco la información de m2. Lo siento.

El de Cornellà es HiperCor, no?

no, es un ECI con Hipercor en las plantas subterráneas

Ok, gracias.

ECI en Illa Diagonal y Travessera de Les Corts?

El de Cornellà es HiperCor, no? En ese caso faltaría el de Meridiana... salvo que sea el que así se califica, en tal caso faltaría el de Can Dragó.

Yo desconozco la información de m2. Lo siento.

A L'Illa hay un ECI de ropa deportiva (creo) y en Les Corts uno de viajes. No son ECIs propiamente.

^^
Leches, ahora recuerdo el de Les Corts, enfrente del fotoprix... que es como una especie de caseta prefabricada rara!

Sí, sí, cuando vi que lo ponían (trabajé en aquel M13rdaPrix), lo que pusieron fue una tienda de ropa ECI algo más barata...

Luego, en la Illa, ahora que lo decís, así del ECI recuerdo que estaba sobre el FNAC un Sfera... Cuenta eso? No recuerdo la agencia de viajes ECI, pero puede ser -con lo pijo que es ese CC...-.

Gracias por sacarme de las dudas ;)

He votado por la inviabilidad de una candidatura pirenaica. Creo que primero hay que consolidar una estructura de competiciones de alto nivel que ahora mismo no tenemos ni en Andorra ni en España ni en Francia. Sólo hay que mirar el calendario de la FIS para ver que los Pirineos no le importan mucho. Sin esa experiencia demostrable en competiciones de máximo nivel todo lo demás (hoteles, comunicaciones) resulta irrelevante.

De todas maneras, no nos olvidamos que los Pirineos ya han sido olímpicos: La Seu d'Urgell fue la subsede olímpica de piragüismo en aguas bravas en los Juegos Olímpicos de Barcelona'92.

De todas maneras, no nos olvidamos que los Pirineos ya han sido olímpicos: La Seu d'Urgell fue la subsede olímpica de piragüismo en aguas bravas en los Juegos Olímpicos de Barcelona'92.

Per aquesta regla de tres, no ens oblidem que Zaragoza també ha estat olímpica, doncs va ser subsede en el 92 de la competició de futbol.
Pinso que Catalunya té suficient potencial per a presentar una candidatura pròpia, no obstant això, i al fil del que antecedeix Tauste, no existeix una ciutat que pugui acaparar el protagonisme de la seu amb suficients garanties per a la seva consecució. Potser estigueu pensant a Lleida i no obstant això dista molt dels requisits que duu exigint els últims anys el COI a les ciutats candidates en matèria de transports, places hoteleres i infraestructures. L'única ciutat que, òbviament, podria complir aquestes premisses és Barcelona, però dista moltíssim de les seus ja que es troba en l'extrem més oriental de Catalunya. Uns Jocs d'Hivern es diferencien enórmemente d'uns d'Estiu, especialment en la concentració de les subsedes, ja que les distàncies deuen escurçar-se, principalment a causa de les dificultats d'accessibilitat als territoris que alberguin les proves de neu. Per aquests motius opino que, encara que Catalunya disposa d'un gran potencial en estacions invernales, deuria plantejar-se la presentació d'una candidatura.
Quant a Zaragoza, opino que deu plantejar una candidatura exclusiva amb els Pirineus Aragonesos. No per "chovinismo", ni de bon tros, sinó fonamentalment perquè és l'única manera de congregar les estacions més occidentals amb la qual, presumiblement, passarà a ser una de les millors d'Europa: Cerler; i que per tant, deu presentar-se com subsede olímpica. Endinsar-se més a l'orient (Catalunya), seria allunyar més si cap, una concentració de territoris que impediria una candidatura amb opcions reals.

Jo no sé molt del tema, però potser si es presenta Tarragona per als JOM, havent albergat els JO'92, la candidatura de Madrid'16... no sè, no sembla que ja seria molt difícil tenir tot al mateix estat?

Si s'ha de escollir, jo preferiria els JOM de Tarragona -ara, ja dic que no sé molt del tema, pot ser el nom es coincidència i no té rés a vore una cosa amb un altra o hi han ja exemples d'estats que han albergat totes les posibilitats-.

Salutacions.

jo prefereixo els d'hivern jajaja, cadascú a lo seu... però bueno si ens hem d'esperar per puguer tenir uns jocs olímpics d'hivern ja ens esperarem

Aprovació definitiva de les ARE

• S'han aprovat 10 plans directors urbanístics que defineixen 68 àrees residencials estratègiques (ARE) en 60 municipis

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha aprovat definitivament el planejament de les àrees residencials estratègiques (ARE) previstes en una primera fase a Catalunya. Una vegada les comissions territorials d'urbanisme han aprovat provisionalment el planejament, la Comissió d'Urbanisme de Catalunya ha emès el corresponent informe favorable que ha permès l'aprovació definitiva.

Així:

• S'han aprovat 10 plans directors urbanístics que defineixen 68 ARE en 60 municipis.
• Els nous sectors permetran la construcció 69.523 pisos, dels quals 37.670 tindran règim de protecció, en un total de 1.164 hectàrees.
• Les ARE provades podran acollir un 27,2% d'habitatges per sobre del que el Decret llei demanava per aquesta data.
• Les ARE garantiran els equipaments necessaris per a la població i seguiran unes estrictes directrius de qualitat urbanística.
• Govern i ajuntaments continuaran treballant en el planejament per completar la previsió final del desplegament de les ARE.
• Les ARE són una eina antíclica que permetrà oferir habitatges i urbanitzar aquests sectors per fases segons les necessitats del moment.
• A més de donar resposta a les necessitats de sòl per a habitatge a un preu assequible, les ARE asseguren una elevada qualitat urbanística i garantiran a la seva població la disposició dels equipaments necessaris.

Per tal d'assegurar la plasmació efectiva d'aquests objectius, el Decret llei estableix tot un seguit de requisits que han de complir aquestes zones de nou creixement com per exemple la integració urbana, la construcció d'equipaments i serveis, la integració al medi o la participació municipal.

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/0f27e6b4.gif

http://www10.gencat.cat/gencat/AppJava/cat/actualitat2/2009/90313aprovacidefinitivadelesare.jsp

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/7695f1ea.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/c5faa654.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/d7e9024f.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/5def31c3.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/86f145b6.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/595a3b4e.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/cf755d7e.jpg

Per aquesta regla de tres, no ens oblidem que Zaragoza també ha estat olímpica, doncs va ser subsede en el 92 de la competició de futbol.



Personalmente no creo que Zaragoza debiera ser sede olímpica. Los juegos deben estar próximos a la nieve y si se han de celebrar en los Pirineos (da igual al norte que al sur, oriental u occidental), la sede debería ser una localidad de referencia, bien comunicada, etc... próxima a las estaciones de esquí.

Los proyectos planteados "en firme" ante el COI en el caso de Jaca apostaban por una sede principal en Jaca y que los deportes "no de nieve" (patinaje, hockey, etc...) se desarrollasen en Zaragoza, Huesca y Jaca. Hay infraestructuras de más y de sobra para ello. Sin ir más lejos, el pabellón de deportes de Zaragoza (11.500 espectadores) se convertirá en una pista de hielo la semana que viene con motivo del espectáculo de Disney sobre hielo que acude a su cita anual.

En cualquier caso, para mí este proyecto fue un calentón al amparo del éxito de la Expo que está enfriándose poco a poco.
Andorra sabe que no tiene posibilidades y el resto de localidades (no me consta que en Francia se lo hayan planteado nunca) debería evaluar sus puntos fuertes porque, al igual que son posibles en Jaca, en el pirineo catalán bien podría haber una baza importante.

Han quedat descartades 26 àrees residencials

Des de l'aprovació inicial fins a l'aprovació definitiva d'ahir han quedat descartades 26 ARE. Sitges, Mataró, Esparreguera, Santa Coloma de Cervelló i Celrà ja van quedar fora dels plans directors urbanístics. Tona, Banyoles, Montblanc i Cervera ja no es van aprovar provisionalment. L'Hospitalet de Llobregat, Cerdanyola del Vallès, Berga, Manlleu, Sant Vicenç de Castellet, Ripoll, Torroella, Vidreres, Tordera, Sort, Cambrils i el Vendrell han quedat fora del document definitiu perquè els ajuntament s'hi han oposat, ja sigui per raons polítiques, de disponibilitat pròpia d'habitatge o d'oportunitat. Tampoc s'han aprovat definitivament els plans directors del Vallès Oriental i de l'Alt Penedès i el Garraf perquè no s'han pogut desencallar algunes ARE per motius polítics o informes desfavorables. Hi ha un onzè pla director aprovat que preveu dos mil habitatges al barri de Vallbona de Barcelona però que la Generalitat no inclou en el seu document perquè la Carta Municipal li reserva a la capital catalana les competències. Des del govern català s'assegura que es va fer un plantejament ambiciós de sortida perquè ja es comptava que una part quedarien descartades.

http://www.elpunt.cat/barcelona/article/1/6-urbanisme/14529-el-govern-activa-sol-per-poder-construir-69523-pisos-en-seixanta-municipis-el-2011.html

Personalmente no creo que Zaragoza debiera ser sede olímpica. Los juegos deben estar próximos a la nieve y si se han de celebrar en los Pirineos (da igual al norte que al sur, oriental u occidental), la sede debería ser una localidad de referencia, bien comunicada, etc... próxima a las estaciones de esquí.

Los proyectos planteados "en firme" ante el COI en el caso de Jaca apostaban por una sede principal en Jaca y que los deportes "no de nieve" (patinaje, hockey, etc...) se desarrollasen en Zaragoza, Huesca y Jaca. Hay infraestructuras de más y de sobra para ello. Sin ir más lejos, el pabellón de deportes de Zaragoza (11.500 espectadores) se convertirá en una pista de hielo la semana que viene con motivo del espectáculo de Disney sobre hielo que acude a su cita anual.


Hombre tenemos ejemplos de ciudades ganadoras que distan mas de 100 km de las montañas (Turin y Vanvouver).

Jaca no debe ser la sede principal ya lo deja entever el COI en la evaluacion de 2014. La nota de concepto delproyecto es bastante baja ya que el COI no ve que Jaca, la ciudad mas pequeña, "gobierne" sobre las demas y luego se repartan las sedes entre el resto. Siendo Zaragoza la base, el concepto cambia.

Aunque no lo parezca este es el hilo catalan :D

UpNUZ33lbMs

bXg5t-aOL5Q

^^ Diria que no és el mateix cambrer... És el Joaquín Reyes fent una imitació. xDDDDD

_QPdqchxA_A

Los ingenieros de caminos critican los retrasos en las obras públicas

• El Eix Transversal está congelado en la fase de proyecto

El abastecimiento de agua a Cataluña es vulnerable, falta energía, el transporte ferroviario de mercancías no progresa y no pocas obras llevan retrasos considerables. Por ejemplo, el Eix Transversal, que tiene que ser desdoblado, sin que las obras avancen, varadas en la fase de proyectos que no acaban de ser aprobados. Es una parte del panorama que dibuja el diagnóstico sobre las infraestructuras en Cataluña elaborado por el Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos catalán.

No todo está mal. Hay no pocas obras en marcha y, además, se hacen bien y en los plazos previstos. "Lo que ocurre", explicó Josep Oriol, decano del colegio en Cataluña, "es que las obras se encallan en la fase de arranque y en la final. En el medio, en cambio, a veces se recupera el tiempo perdido". El colegio se compromete a informar periódicamente a la ciudadanía de los proyectos que le afectan y que hacen sus colegiados. Para ello ha firmado un convenio con el Instituto Cerdà, que aportará los datos básicos de los diagnósticos. El objetivo es analizar las diversas fases de obras, desde la planificación a la explotación; identificar los desajustes entre las necesidades y la realidad; reclamar que se cumplan los compromisos contraídos, y contribuir a que haya un tratamiento riguroso de las infraestructuras por parte de quienes tienen que decidir.

Los informes se harán cada dos años y analizarán siete ámbitos: transporte por carretera, ferroviario y marítimo; el agua; la energía; los residuos, y la ordenación del territorio, incluida la posibilidad de riesgos naturales.

- Transporte por carretera. Hay problemas en las obras del Eix Trasversal, que no acaban de superar la fase de proyecto. Política Territorial señaló ayer que se están resolviendo. El Eix Diagonal (Vilanova, Vilafranca, Igualada, Manresa) está ya adjudicado (420 millones de euros). Funcionan los trabajos del Eix Vic-Olot y es de esperar que el pacto de infraestructuras desencalle de verdad el cuarto cinturón. Una advertencia: no se trata de una carretera comarcal ni siquiera catalana, es una vía europea y no puede estar "sembrada de rotondas".

- Transporte ferroviario. Las obras del AVE tienen que ser vigiladas porque hay dos puntos que pueden retrasarlas: el paso por el nudo de la Trinitat y el cruce de Girona. Fomento sostuvo ayer que se está muy encima y que, salvo imprevistos, todo apunta al cumplimiento del calendario que debe llevar a la frontera en 2012. El colegio también cree que hay que extremar la prudencia en la instalación de un tercer carril en diversos tramos entre Barcelona y la frontera para que las mercancías puedan llegar a Francia con ancho europeo en 2010. Al mismo tiempo, contemplan con preocupación el lento avance del transporte de mercancías por ferrocarril. Se preveía un aumento interanual del 8,5% desde 2002 hasta 2026 y entre 2002 y 2007 ha sido de sólo el 0,6%.

- Transporte marítimo. Las obras del puerto marchan a buen ritmo; no así los accesos ferroviarios, que debería acelerarse. También habría que actuar en Tarragona.

- Energía. Cataluña no es autosuficiente y las interconexiones van muy lentas. Más si se tiene en cuenta que algunas grandes obras, como el AVE y las desalinizadoras, consumirán grandes cantidades de energía. También están casi paralizados los planes para producir energía eólica, ya sea por la dificultad de conseguir autorizaciones o por el rechazo social que los molinos producen. Para completar, convendría acelerar la conexión gasística con Francia.

El nombre del trasvase

La situación del sistema de abastecimiento de agua a Cataluña, sobre todo en la zona interior, que consume la del Ter y el Llobregat es "vulnerable" y tiende a empeorar. El consumo anual equivale a la cantidad que pueden almacenar los embalses (unos 700 hectómetros cúbicos), de modo que habría que pensar en aportaciones, más allá de los pozos y las desalinizadoras. Con todo, bien está que se aproveche la de Cunit para posibilitar el trasvase del Ebro hacia Barcelona. Que el Gobierno no la llame trasvase no es algo que extrañe a los ingenieros. Uno de los miembros de las comisiones de trabajo sobre infraestructuras apuntó ayer: "Cuando querían hacer un trasvase desde el Segre, consiguieron denominarle con media docena de nombres".

La debilidad del abastecimiento de agua hace que se pierdan oportunidades de negocio. Episodios como la sequía del pasado año (y también el apagón que afectó a Barcelona) tienen un efecto disuasorio sobre hipotéticos inversores.

En el caso del agua, la solución es promover nuevas aportaciones: del Ebro o del Ródano. "España importa petróleo de Oriente Medio, gas de Argelia. ¿Por qué no agua de Francia?" dijo el ingeniero de Caminos Jordi Julià.

Medio Ambiente señaló ayer que los datos del Colegio de Ingenieros de Caminos tiene razón en que los consumos de las cuencas internas equivalen a la capacidad de los embalses, "pero se han hecho obras para disponer de otros recursos", señaló un portavoz.

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/ingenieros/caminos/critican/retrasos/obras/publicas/elpepiespcat/20090428elpcat_9/Tes

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/d24b8aef.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/31c319c1.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/0219b753.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/827ec860.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/bc7d3503.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/aeea0724.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/208f13d7.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/c177b204.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/7a9a5db4.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/b2866a4b.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/f52cfb40.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/fd065bf6.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/f54307b3.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/320b933b.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/17b3183e.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/7a972334.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/769d53c9.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/39c2db9e.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/84716c72.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/f13a3b7c.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/f08ef3f3.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/f6af199d.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/0456aef9.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/d24c0342.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/65bb3bd8.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/6c366d92.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/b6ae2be1.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/a2b193ec.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/667d79b8.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/0ba09379.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/099f51ec.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/ed522bf7.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/7600b9b4.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/5bcebd6b.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/56e4dab3.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/a1cb60e4.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/5e972148.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/a95cfc52.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/3936a96c.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/3f39b153.jpg
http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/3514c02b.jpg

bXg5t-aOL5Q

Em pregunto què li devia dir en Pujol al rei quan sortia del tren...?

:D

algú em pot explicar que és abastament d'aigua en alta? I com va el tema del tercer carril a la línia convencional? és la primera notícia que tinc sobre aixó.

Em pregunto què li devia dir en Pujol al rei quan sortia del tren...?

:D

Potser hi havia algun colom atrapat a la marquesina :shifty: :D



Lleida reformarà la marquesina de l'estació pels coloms

http://www.elperiodico.com/EDICION/ED070121/CAT/FOTOS/EPPNDCAT/CARP01/f016dh03.jpg

http://www.elperiodico.com/EDICION/ED070121/CAT/FOTOS/EPPNDCAT/CARP01/f016dh04.jpg

• Els animals queden atrapats a les escletxes del sostre, sobre les vies de l'AVE

• L'ús de gàbies ha permès rescatar-ne 1.500 exemplars vius en 3 mesos


http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=372964&idseccio_PK=1050

Ley de Barrios y ARE

JOSEP MARIA MONTANER

Más de cuatro años de aplicación de la Ley de Barrios permiten hacer valoraciones. El mismo Departamento de Obras Públicas de la Generalitat de Catalunya ha presentado el resultado en una serie de exposiciones y en un gran libro recopilatorio: los casi 100 barrios beneficiados, con las intervenciones más representativas y todas las cifras de las inversiones, son claramente visibles.

Dicha ley ha comportado evidentes cualidades, empezando por una capacidad de previsión que es excepción en unas políticas generalmente cortas de vista. La Ley de Barrios no sólo se activó antes de la crisis, sino que ha tenido como objetivo evitar uno de sus posibles efectos: la aparición de guetos en centros históricos degradados y en barrios periféricos poco cohesionados y mal equipados. Además, se ha generado un nuevo tipo de municipalismo, auspiciado por un Gobierno catalán que, al mismo tiempo que ha promovido la ley, ha dejado la iniciativa a los ayuntamientos, potenciando funcionamientos más transversales en consistorios que, demasiadas veces, se habían quedado anacrónicos y obsoletos en sus compartimentaciones burocráticas.

Siguiendo otro de sus principios, la transparencia, la ley se ha aplicado con una voluntad de revisión constante, que estaba, por ejemplo, en la gestión de las New Towns inglesas, con la intención de ir aprendiendo de la experiencia a partir de continuas exposiciones, debates y valoraciones de lo ya realizado.

Mirado en el detalle de cada intervención, los resultados habrán sido mejores o peores, completos o parciales, a buen ritmo o muy lentos, pero siempre han significado una mejora. Ciertamente, a la hora de la verdad, se ha hecho más obra pública tradicional, con la mejora del espacio público y la urbanización, nuevos equipamientos, reparación de fachadas y cubiertas, e introducción de escaleras y ascensores, que transformaciones más sutiles del funcionamiento de las ciudades: las partidas menores han sido las de sostenibilidad, igualdad de género, programas sociales y accesibilidad, demostrando que aún queda por hacer en tres de los pilares esenciales del nuevo urbanismo: participativo, ecológico e igualitario. Pero también es cierto que se han creado nuevas figuras, como el agente de igualdad, y que en algunos casos ha habido una auténtica participación vinculante.

Las ARE (áreas residenciales estratégicas), conceptualmente complementarias a la Ley de Barrios, se han planteado tarde, en pleno periodo de crisis y con la voluntad debilitada para hacer un nuevo urbanismo. La lentitud en la tramitación de la Ley del Derecho a la Vivienda ha sido una de las causas y todo ello ha comportado tiempo insuficiente para su elaboración, menos transparencia en su gestación y un reparto del trabajo entre los equipos de urbanistas ya habituales. Es muy sintomático que de las casi 100 ARE previstas inicialmente, unas 30, entre ellas algunas muy representativas, como las de Ripoll, Banyoles, Manlleu, Berga, Sant Vicenç de Castellet, Sort, Vilanova i la Geltrú, El Vendrell, Cambrils, Montblanc, Tordera, Sant Celoni, Cerdanyola del Vallés y L'Hospitalet de Llobregat, hayan sido rechazadas por distintas razones.

Una parte de los motivos radica en problemas intrínsecos de algunas de las ARE, detectados por las mismas instituciones, que han hecho informes desfavorables, en especial por parte de Costas y de Protección Civil del Departamento de Interior, por considerarlos demasiado cerca de vías de ferrocarril y autopistas, o en disfunciones en los planteamientos de partida -tamaño, forma, situación, preexistencias, excesiva utilización de terrenos agrícolas, etcétera-, que han sido argumentados por los propios municipios. En otros casos se han añadido factores procedentes de los intereses o prejuicios de la denominada sociedad civil: la oposición de propietarios y promotores, que han entendido que estos barrios de vocación social interferían en sus expectativas de desarrollo y especulación; las reticencias de los nostálgicos de una Cataluña arcádica y no urbana; y algunos vecinos que han fomentado el temor infundado de que dichos barrios se convertirán en lugares para pobres y migrantes. Un peculiar cóctel de motivos y una larga serie de cuestiones de partida que van a ser vitales debatir muy abiertamente, en especial ahora que se aprueban las 20 o 25 ARE que se van a realizar en una primera convocatoria.

Los nuevos barrios sociales y sostenibles son vitales para el futuro de Cataluña y el primer paso positivo radica en disponer de suelo controlado desde la promoción pública. Pero antes es esencial debatir detenidamente sobre unas formas de crecimiento menos expansivas y más concentradas, ahora cuando es la ocasión de intervenir coordinadamente para que las ciudades existentes se reestructuren adecuadamente, los suburbios se transformen en ciudad y las nuevas áreas residenciales sean barrios ecológicos y con calidad de vida urbana.

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Ley/Barrios/ARE/elpepiespcat/20090509elpcat_5/Tes

71 municipis presenten els seus projectes a la convocatòria d'ajuts de la Llei de Barris

• Està previst que es concedeixin subvencions a uns 25 projectes nous

Un total de 71 municipis d'arreu de Catalunya han presentat fins a 73 sol·licituds per optar als ajuts que preveu la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial.

La convocatòria d'enguany compta amb tres modalitats de subvenció, de manera que s'han presentat 30 sol·licituds per als ajuts d'intervenció integral, 41 per ajuts a municipis de menys de 10.000 habitants i dos a contractes de barris que ja han finalitzat les seves actuacions. En total, 71 sol·licituds de municipis d'arreu de les comarques catalanes.

Un cop avaluats tots els projectes, es concedirà una subvenció total de 99 milions d'euros, que serviran per donar entrada a uns 25 nous projectes. Amb aquesta convocatòria, la inversió pública total a través del programa de barris s'aproparà als 1200 milions d'euros, i s'arribarà a gairebé 100 barris.

Els criteris d'avaluació per determinar quins projectes es beneficiaran d'aquests ajuts, són qüestions com la problemàtica urbanística, els dèficits d'equipaments i els serveis de la zona, com també les característiques demogràfiques i les problemàtiques socials i econòmiques.

Aquesta sisena convocatòria d'ajuts arriba quatre anys després de l'inici del programa, i amb 92 barris amb projectes en marxa, i ja es noten els resultats dels primers projectes que ja són una realitat.

http://www.lamalla.cat/infolocal/alt_pirineu/article?id=264158

Gran Scala preveu començar les obres a finals d'any i vol comptar amb empresaris catalans

Els promotors Gran Scala, el major complex d'oci i turisme del món previst a Ontinyena (Aragó), preveuen poder començar les obres a finals d'any. Tot depèn de la tramitació parlamentària de la Llei de Centres d'Oci d'Alta Capacitat que ha hagut de promoure el Govern d'Aragó per fer viable el projecte. El consorci ILD, promotor de Gran Scala, ha assegurat que a Lleida i a Catalunya hi ha molt interès d'empresaris disposats a participar al projecte, tot i que la majoria d'operadors seran internacionals. Les obres preveuen haver construït el 2.022, sis parcs d'atraccions grans i 12 de mitjans, i 32 hotels casinos amb 70.000 habitacions.

http://www.acn.cat/webACN/detallNoticia.do?idNoticia=492601


Gran Scala vol connectar amb Europa a través de l'aeroport d'Alguaire

El macrocomplex d'oci dels Monegres Gran Scala vol connectar amb Europa a través de l'aeroport d'Alguaire. Els seus impulsors estan negociant amb una companyia aèria que hi hagi vols cada tres quarts d'hora des de diverses ciutats europees. Aquesta ha estat una de les principals novetats de l'acte de presentació del projecte als empresaris que s'ha dut a terme aquest dimarts a Lleida. Els promotors del complex preveuen iniciar les obres a finals d'any, un cop el Govern aragonès hagi aprovat una nova llei de regulació d'aquest tipus de centres. L'executiu preveu en breu la tramitació parlamentària d'aquesta normativa. Els promotors també han demanat una estació d'AVE i una connexió amb l'autopista. D'altra banda, han confirmat que la circulació a l'interior del recinte només es podrà fer amb vehicles elèctrics, és a dir, ecològics. Recordem que Gran Scala preveu la construcció de casinos, hotels i parcs temàtics al terme d'Ontinyena, a uns 40 quilòmetres de la província de Lleida.

http://cat.lleida.com/actualitat/

Però aquesta bajanada encara segueix ? aixx

ILD cifra la inversión estatal en Ontiñena en 200 millones


Considera necesarios estos gastos para llevar el AVE y la autovía.Gran Scala dice que una aerolínea ha mostrado interés en llevar turistas.

Los principales responsables de ILD, promotora de Gran Scala, se presentaron ayer a la prensa en Lérida, para intentar captar la atención de la capital de provincia más cercana a donde pretenden instalar este macrocomplejo: Ontiñena. Y entre sus reivindicaciones, mostraron su preocupación por la necesidad de que se construya una estación del tren de alta velocidad (AVE) en las inmediaciones de la futura ciudad del ocio de Ontiñena. Incluso se atrevieron a dar una estimación del coste que deben aportar las instituciones, hasta 200 millones de euros (una cuarta parte de la inversión total del Gobierno de Aragón para este año).

"La parada del AVE y un acceso a la autopista son imprescindibles para que Gran Scala sea viable", afirmó ayer Jaume Riera, socio del proyecto. La empresa, participada por una quincena de firmas internacionales, calcula que ambas infraestructuras tendrán un coste de "entre 150 y 200 millones de euros", indicó Christian Colus, coordinador ejecutivo del proyecto.

"Una estación con un diseño básico, es decir, abierta por dos lados y con una cubierta, podría costar unos 45 millones", precisó el ejecutivo de origen francés, quien también ha demandado esta construcción en instancias aragonesas. Esta reclamación no ha tenido respuesta de momento en la administración pública, que se muestra --extraoficialmente-- un tanto perpleja por la petición de inversión por parte del Estado.

También aseguraron que el futuro aeropuerto de Lérida-Alguaire podría tener pronto a Gran Scala como cliente. Todo depende de que lleguen a buen término las negociaciones que la empresa International Leisure Development (ILD), promotora del complejo de ocio previsto en Los Monegros, mantiene con "una operadora europea" para la creación de un servicio de transporte de pasajeros desde distintos aeropuertos hasta las instalaciones leridanas, explicaron ayer responsables de la compañía.

La firma aeronáutica con la que negocia ILD trabajará también con los aeropuertos de Zaragoza y de Huesca, "aunque, por razones de proximidad, posiblemente el más interesante sea el de Lérida", adelantó Colus. De momento, y a la espera de que estas conversaciones se concreten, el directivo solo avanzó que "se trata de una compañía de vuelos regulares, no de bajo coste".


NUEVO RETRASO EN LAS OBRAS Si no surgen contratiempos --con los terrenos de Ontiñena o con la ley de centros recreativos que prepara el Gobierno de Aragón--, ILD espera que las obras de construcción de la primera fase del proyecto se inicien "a finales de 2009 o, como mucho, durante el primer cuarto de 2010", indicó Paul Stéphane Allegrini, codirector de la promotora.

http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=501277

Paul Stephan Allegrini y otros promotores de ILD trasladan a empresarios y políticos ilerdenses el proyecto Gran Scala

ZARAGOZA, 26 May. (EUROPA PRESS) -

Varios promotores de International Leisure Development (ILD), entre otros, Paul Stephan Allegrini, se entrevistaron hoy con un grupo de empresarios y políticos de la provincia de Lérida, a quienes informaron sobre el proyecto de construcción del complejo de ocio y juegos de azar Gran Scala.

En una nota de prensa, ILD recordó su decisión de contratar, prioritariamente, a empresas de la localidad en cuyo término municipal se ubicará el complejo, Ontiñena (Huesca) y su entorno.

El acto de presentación en Lérida tuvo lugar hoy en la Cámara de Comercio ilerdense, donde se reunieron más de 70 empresarios, a quienes se dirigieron Allegrini y Sebastian Tranchant y los catalanes Jaume Riera y Josep Carreras. También acudieron el promotor de ILD Christian Colus y el alcalde de Ontiñena, Ángel Torres.

Los socios de ILD se entrevistaron con el presidente de la Diputación de Lérida, Jaume Gilabert, y también mantuvieron un encuentro con el segundo teniente de alcalde de la capital ilerdense, Josep Presseguer.

El proyecto Gran Scala, el parque de ocio y entretenimiento más grande de Europa contará, de realizarse, con una inversión de 17.000 millones de euros y en 2020, fecha en que está previsto que haya completado toda su oferta, empleará a 65.00 personas de forma directa y 135.000 indirectamente. Gran Scala contará con diferentes parques temáticos, hoteles y casinos así como con una variada oferta deportiva y cultural.

Els promotors de Gran Scala negocien vols a Alguaire i obriran el 2012

http://www.segre.com/fileadmin/multimedia/fotos/esegre/11746612.JPG

Responsables d'ILD presenten el projecte a un centerar d'empresaris de Lleida

Els promotors de Gran Scala, associats sota les sigles ILD, van presentar aquest dilluns a un centenar d'empresaris de Lleida el projecte del macrocomplex de lleure de 2.500 hectàrees que es projecta a Ontinyena, a només 40 quilòmetres del límit provincial entre Osca i Lleida. ILD va demostrar la seua confiança en el futur aeroport d'Alguaire a l'anunciar que negocia amb una companyia aèria vols cada 45 minuts cap a ciutats d'Europa.

Els promotors del macrocomplex de l'oci Gran Scala que ILD projecta a Ontinyena van anunciar aquest dilluns a Lleida que negocien amb una companyia aèria europea establir vols entre l'aeroport d'Alguaire i ciutats d'Europa amb una freqüència de 45 minuts, en les èpoques de més afluència al parc. Està previst que l'arribada de turistes passi dels 5,5 milions el 2012, data que estudien per obrir les portes de la primera fase, fins als 15 milions de visitants el 2022 (amb una mitjana de tres dies d'estada), quan el futur centre d'oci més gran d'Europa estarà en funcionament al 100 per cent. El conseller d'ILD Jaume Riera va explicar que la construcció de Gran Scala a Aragó beneficiarà econòmicament una àmplia zona d'influència, Lleida està a només una hora -a 40 quilòmetres del límit de la província-, i va destacar que Port Aventura serà un dels principals beneficiaris, ja que Gran Scala oferirà la possibilitat de desplaçar-se fins al parc de Vila-seca aprofitant que també és una destinació de platja. Els promotors de Gran Scala van recordar ahir, a la presentació del projecte a la Cambra de Comerç de Lleida davant d'un centenar d'empresaris, que volen una estació d'AVE a prop de Gran Scala i una sortida de l'autopista AP-2.

Un altre dels consellers d'ILD, Josep Carrera, va explicar que el calendari de treball contempla iniciar les obres de la primera fase a finals d'aquest mateix any, una vegada s'aprovi la llei aragonesa de centres d'oci d'alta capacitat, en període d'exposició pública fins al 3 de juny, i després que la DGA hagi donat el vistiplau a Gran Scala. En aquest sentit, Riera va destacar que el projecte preveu un pla ambiciós de reciclatge de residus i d'aprofitament d'aigües residuals. Estarà prohibida la circulació de vehicles de gasolina a l'interior del recinte. Només hi circularan automòbils elèctrics i el tramvia serà el mitjà principal.

D'altra banda, sobre els 6 milions d'euros d'aval que preveu la llei, Riera va assegurar que els tenen, però no els immobilitzaran "sense garanties". Els socis d'ILD representen més de 3.000 milions d'euros d'ingressos a l'any. ILD ja ha reservat 1.008 hectàrees a Ontinyena, les 1.204 municipals segueixen un altre procediment i falta per reservar 340 hectàrees, els drets d'ocupació de les quals esperen tindre aviat.

Gran Scala es presenta sense diners, aigua ni pla de residus per a la macrociutat de casinos

• Els promotors busquen suport entre empresaris de Lleida

La Cambra de Comerç de Lleida va convidar ahir els promotors de Gran Scala a la primera presentació a Catalunya de la ciutat de casinos que volen construir al Baix Cinca. El grup promotor, però, continua sense donar garanties econòmiques, ni aclareix d'on sortiran els abastaments d'aigua i energètics que les faraòniques dimensions del projecte requeririen.

Prometen construir una autèntica ciutat d'hotels i casinos en la qual treballarien 65.000 persones i hi passarien 15 milions de turistes cada l'any (més que la Costa Daurada i les Terres de l'Ebre juntes, que en reben uns 12 milions). Però no se sap d'on trauran l'aigua i l'energia necessàries per fer funcionar aquesta macrociutat al terme d'Ontinyena (Baix Cinca), quines necessitats d'abastament tindrà el complex, ni què se'n farà, dels residus que s'hi generaran. Ahir, els membres del grup promotor de Gran Scala van visitar Lleida convidats per la Cambra de Comerç de la ciutat, que s'hi ha interessat davant de l'impressionant volum de negoci que significaria aquest projecte a només 60 quilòmetres de Lleida.

Però els promotors, tot i ser preguntats dos cops seguits sobre la qüestió, no van donar ni una xifra de les previsions ambientals i de consums d'aigua d'un projecte que manté en guàrdia els regants de la part baixa de l'Ebre i que alarma, per l'impacte ambiental, municipis del Segrià i el seu Consell Comarcal. «El projecte ambiental serà modèlic i complirà tots els requisits», es va limitar a assegurar Jaume Riera, portaveu del grup ILD.

Tampoc no van aclarir d'on sortiran els 17.000 milions d'euros que comportaria, segons els seus càlculs, la construcció del complex, que inclou 70.000 places d'hotel, 32 casinos i 12 parcs temàtics. El govern aragonès els va demanar fa 3 anys un aval de 20 milions d'euros que no han pagat mai. Ara, Aragó està tramitant una llei de joc i grans espectacles a mida de Gran Scala, en què rebaixa l'aval a 6 milions. Els promotors van admetre ahir que ILD no té ara capital social per fer front a aquesta despesa, perquè «fins que la llei no estigui aprovada no té sentit que els socis facin aquestes provisions.» Això sí: un cop s'hi posin, els diners «no seran cap problema».

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/42033-gran-scala-es-presenta-sense-diners-aigua-ni-pla-de-residus-per-a-la-macrociutat-de-casinos.html

Tampoc no van aclarir d'on sortiran els 17.000 milions d'euros que comportaria, segons els seus càlculs, la construcció del complex, que inclou 70.000 places d'hotel, 32 casinos i 12 parcs temàtics. El govern aragonès els va demanar fa 3 anys un aval de 20 milions d'euros que no han pagat mai. Ara, Aragó està tramitant una llei de joc i grans espectacles a mida de Gran Scala, en què rebaixa l'aval a 6 milions. Els promotors van admetre ahir que ILD no té ara capital social per fer front a aquesta despesa, perquè «fins que la llei no estigui aprovada no té sentit que els socis facin aquestes provisions.» Això sí: un cop s'hi posin, els diners «no seran cap problema».

El més trist de tot és que la gent s'ho creu (i aquest fòrum és un bon exemple).

No me lo tomeis a mal, pero me toca las narices un poquillo que si el gobierno de Aragón es el que subenciona los gastos en parte, no entiendo como dan preferencia aunque sea por cercania a Lérida, siendo que Ryanair va a abrir también base en Zaragoza si sale todo como está previsto. Aun así, creo que todo Aragón está de acuerdo en que la zona más beneficiada va a ser la franja Oriental, incluyendo Lérida. Saludos :)

És molt bonic tot això del desenvolupament econòmic d'una zona amb poques perspectives però a mi aquest projecte em resulta molt mooolt fosc. Quan més riquesa prometen, més esgarrifances tinc.

Quantes poblacions al món han acabat pitjor del que estaven gràcies a les promeses d'un futur millor per empreses sense miraments.

Espero que aclarin tots els punts del seu projecte amb dades reals i específiques.

Doncs sí, de tota manera pel que ens afectaria a nosaltres només hem d'esperar i veure què passa.

Un projecte de 17.000 milions d'euros (més de 2 bilions de les antigues pessetes... gairebé el total del pressupost anual de la Generalitat de Catalunya). Qui es creu que aquesta empresa de capital risc els vagi a invertir a l'Aragó? Per no comptar que les empreses de capital risc no tenen un objectiu productiu, sino simplement especulatiu... Quin banc/s prestaria en la situació actual de crisi aquesta xifra astronòmica a una empresa de capital risc?

Sincerament, flipo amb què la gent s'empassi les promeses d'aquests pallassos, començant pels empresaris de l'Aragó i Lleida. Pensava que serien una mica (només una mica) més intel·ligents com per no deixar-se prendre el pèl.

Mor l'arquitecte Alfonso Milà, un dels autors de l'Anella Olímpica de Montjuïc

Ha tingut un vessament cerebral als 85 anys. Alfonso Milà, a més de ser un dels autors del projecte de l'Anella Olímpica de Montjuïc, va ser també autor de diversos edificis emblemàtics de la ciutat com el restaurant truiteria Flash-flash o l'estudi d'arquitectura Correa-Milà creat el 1953 amb el també arquitecte Federico Correa. Influït per grans noms de l'arquitectura catalana com Jujol i Coderch, Alfonso Milà va ser coautor de l'edifici Atalaya, de l'edifici Hàbitat i la nova seu de la Diputació de Barcelona, tots situats a l'avinguda Diagonal.

L'arquitecte Alfonso Milà, coautor del projecte de reurbanització de l'Anella Olímpica de Montjuïc per als Jocs de 1992, va dissenyar el restaurant truiteria Flash-flash, icona dels anys 70 i centre de reunió de la "gauche divine".

Doctorat en Arquitectura per la Universitat de Barcelona, el 1953 va crear l'estudi d'arquitectura Correa-Milà amb el també arquitecte Federico Correa. Influït per grans noms de l'arquitectura catalana com Josep Maria Jujol, deixeble de Gaudí i un dels seus mestres, i José Antonio Coderch, Milà va ser coautor de l'edifici Atalaya, l'edifici Hàbitat i la nova seu de la Diputació de Barcelona, tots situats a l'avinguda Diagonal.

Diversos reconeixements

Com a interiorista, Alfonso Milà va rebre diversos premis FAD i el 1995 l'Ajuntament de Barcelona li va reconèixer la trajectòria amb la Medalla al Mèrit Artístic de la ciutat.

Els funerals es faran dimecres, 27 de maig, al Tanatori de les Corts de Barcelona i l'enterrament està previst a Esplugues de Llobregat, on hi ha la casa familiar.

http://www.3cat24.cat/noticia/386852/barcelona/Mor-larquitecte-Alfonso-Mila-un-dels-autors-de-lAnella-Olimpica-de-Montjuic

El tripartito vive de los proyectos de CiU en infraestructuras

Los principales proyectos de los últimos años en Catalunya –AVE, nueva terminal de El Prat y ampliación del Puerto de Barcelona– son fruto del pacto del Majestic entre PP y CiU.

“Es muy difícil que el gobierno que coloca la primera piedra de un proyecto sea el que corte la cinta en su inauguración”. De esta forma, el decano del Col·legi d’Enginyers de Camins, Josep Oriol, explica que “es normal” que el tripartito este inaugurando buena parte de las obras proyectadas por el último Govern de Jordi Pujol.

Sin embargo, desde el sector de las infraestructuras se observa con cierta impaciencia lo que se considera una parálisis de la obra pública de la Generalitat. Esta situación, que se ha reflejado en las sucesivas polémicas generadas en el seno del tripartito con obras como el túnel de Bracons o el cuarto cinturón, se ha vuelto más acuciante debido a la actual coyuntura económica, que hace que las constructoras y demás empresas del sector estén ávidas por captar contratos.

La Cámara de Comercio de Barcelona estima que la licitación del Govern cayó un 33% durante el primer trimestre del año. El pasado 29 de mayo, el president Montilla se jactó en su intervención en la XXV Reunión del Círculo de Economía de que la inversión en obra civil en Catalunya supere este año los 14.900 millones de euros, en buena parte gracias a la aplicación de la disposición adicional tercera del Estatut y al fondo de inversión local. Permítanme que lo diga con un cierto grado de orgullo porque me siento corresponsable; los gobiernos progresistas de España y de Catalunya han realizado un esfuerzo sin precedentes y han duplicado la inversión pública respecto a los gobierno anteriores”, dijo Montilla en el encuentro de Sitges (Garraf).

Proyectos

Sin embargo, ninguna de las grandes actuaciones que citó el president en su discurso –AVE, Terminal 1 del Aeropuerto del Prat, tercer carril de la AP-7, cuarto cinturón, Bracons, Línea 9 del Metro o la Ciudad Judicial– han sido impulsadas por el tripartito, sino herencias de los ejecutivos anteriores.
De hecho, la conexión del AVE con Barcelona y la frontera francesa, la nueva Terminal 1 del Prat y la ampliación del Puerto de Barcelona forman parte de los acuerdos del llamado pacto del Majestic, firmado por el Gobierno central del PP y CiU en 1996.

La mayoría de actuaciones del tripartito en infraestructuras del transporte fueron ideadas por los ejecutivos de CiU aunque muchas de ellas fueron revisadas a fondo por el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, liderado por Joaquim Nadal. El Eix del Llobregat o el túnel de Bracons son ejemplos de obras ya adjudicadas por CiU y detenidas y revisadas por el actual Govern. Por otro lado, los socios del tripartito –PSC, ERC e ICV– han visto en varias ocasiones como sus intereses en infraestructuras colisionaban frontalmente. Éste es el caso del túnel de Bracons, el cuarto cinturón o el túnel de Horta. El desacuerdo en el trazado del cuarto cinturón en el Vallès es el principal obstáculo para cerrar el pacto nacional de infraestructuras prometido por el Govern.

Sin embargo, el tripartito ha disparado las licitaciones. Entre 2004 y 2008, la Generalitat ha sacado a concurso obras por valor de 13.168 millones de euros, frente a los 8.554 millones del período 1999-2003 (bajo el mandato de CiU). Uno de los proyectos más emblemáticos es el Aeropuerto de Lleida-Alguaire, que entrará en funcionamiento el próximo otoño y será el primero promovido por la Generalitat.

Fuentes del departamento dirigido por Joaquim Nadal señalan que “de 1980 a 2003, el Govern construyó 23 kilómetros de túnel; mientras que de 2004 a 2009 se han construido 37 kilómetros”. El tripartito ha invertido 8.585 millones en metro y ferrocarril y 2.613 millones en carreteras.

El ejemplo más paradigmático es la Línea 9 del Metro de Barcelona, la mayor infraestructura impulsada nunca por la Generalitat. El último Govern de CiU presupuestó la obra en 2.464 millones de euros. El primer tripartito revisó el proyecto y elevó esta cifra hasta 3.605 millones. El año pasado, el Govern actualizó el presupuesto y lo fijó en 6.507 millones.

El tripartito se vio obligado a recurrir al capital privado para desencallar la obra. Así, el Govern adjudicó la concesión de 26 de las 52 estaciones de la línea por 1.708 millones el año pasado. En octubre entrarán en servicio las cinco primeras estaciones de la L9 –correspondientes al tramo de Santa Coloma de Gramenet– y el conjunto de la línea no estará operativa, previsiblemente, hasta 2013.

Josep Rull, diputado de CiU en el Parlament, acusa al Govern de una “mala gestión de la obra pública” y asegura que hay proyectos por valor de mil millones de euros que están licitados pero no iniciados, como el desdoblamiento del Eix Transversal o el eje viario Valls-Albinyana. El diputado comenta que puede llegar el momento en que la UE impida a la Generalitat incrementar su endeudamiento y no puedan llegar a ejecutarse las obras previstas.

Josep Oriol remarca que uno de los temores del sector es que se produzca una carencia de proyectos una vez finalizadas las grandes obras de Fomento en Catalunya. Oriol reconoce que el tripartito está realizando un esfuerzo de planificación de las infraestructuras necesarias en el futuro. Sin embargo, Oriol apunta que estos planes a menudo son demasiado “teóricos”.

Los proyectos futuros del tripartito son el Eix Transversal Ferroviari y la Linia Orbital Ferroviària, que suman una inversión de 11.000 millones, aunque pueden no verse realizados antes de dos décadas. El segundo plan de autovías y la prolongación del Metro de Barcelona y la red de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) son otros de los ejes de la planificación del Govern.
El proyecto más esperado es el impulso del corredor ferroviario del Mediterráneo, que el nuevo ministro de Fomento, José Blanco, ha asumido como una prioridad.

http://www.expansion.com/2009/06/08/catalunya/1244444941.html

El paisatge favorit de Catalunya

• La nova aposta de TV3 per aquesta primavera

El paisatge favorit de Catalunya és una sèrie doucumental presentada per Raquel Sans en que vint-i-quatre de les personalitats més destacades del país ensenyen el racó de Catalunya que més els agrada.

El personatge sempre té un lligam amb el paisatge que ensenya. En alguns casos és el lloc on viu, en d’altres és el paisatge de la infància o el que serveix per desconnectar del brogit de la feina.

El paisatge favorit de Catalunya és un paisatge amb emoció, explicat en primera persona, la veu en off és la del personatge. Com diu un dels personatges d’aquesta sèrie, el president Pujol, “els paisatges són importants pel seu valor estètic però sobretot pel que representen per cadascú”.

Els personatges d’aquesta sèrie no es limiten a ensenyar postals boniques sinó que expliquen quin significat té i ha tingut en les seves vides aquella platja, aquella vall.

El format

Durant 12 minuts el personatge fa un recorregut pels racons més emblemàtics del paisatge que ha triat, pels que tenen un valor especial per ell. El personatge és el conductor del programa, el guia.

Cada paisatge és una selecció molt personal de postals, algunes de conegudes, d’altres no tant com: el salt de Sallent al Collsacabra, l’estany de ratera al Pallars Sobirà, els estrets d’Arnes als Ports de Tortosa, el castanyer de les nou branques al Montseny, els jardins privats dels monjos de Montserrat, les cales de butxaca d’Aigua Xelida a la Costa Brava...

Paisatges i personatges

Capítol 1

- Vall de Núria (Toni Albà)

- Collsacabra (Antoni Bassas)

- Delta de l’Ebre (Artur Gayà)

Capítol 2

- Empordanet (Pasqual Maragall)

- Montserrat (Benedetta Tagliabue)

- Litoral de Barcelona (Peret)

Capítol 3

- Vall de Boí (Araceli Segarra)

- Baix Maresme (Jordi Pujol)

- Costa Brava (Josep Cuní)

Capítol 4

- Vall d’Aran (Pau Donès)

- Cadaqués (Helena Gª Melero)

- Priorat (Álvaro Palacios)

Capítol 5

- Sitges (Anna Barrachina)

- Sant Maurici (Oriol Alamany)

- Girona (Eudald Carbonell)

Capítol 6

- Garrotxa (Joan Barril)

- Lleida (Josep Vallverdú)

- Montsec (Cesc Gelabert)

Capítol 7

- Pedraforca (Carme Ruscalleda)

- Tarragona (Lluís Gavaldà)

- Montseny (Carles Reixach)

Capítol 8

- Miradors de Barcelona (Lluís Bassat)

- Els Ports (Jorge Wagensberg)

- Racons del Bages (Rosa Oriol de Tous)

El vot

En cada capítol surten tres paisatges. Al final de cada capítol els espectadors votaran per sms el millor dels tres paisatges. El vot dels espectadors enviarà el paisatge guanyador de cada capítol a la gran final, un programa especial on estaran presents els vuit paisatges finalistes amb els personatges que l’han explicat. D’aquest programa especial, i a través dels vots sms dels espectadors en sortirà el paisatge favorit de Catalunya.

El rodatge

L’equip humà i la tecnologia que s’ha utilitzat durant el rodatge fan d’aquesta sèrie una gran producció de televisió. S’ha rodat amb càmeres d’alta definició, amb steadycam i una grua de sis metres, plans aeris rodats amb sistema cineflex incorporat a un helicòpter. Han calgut 80 jornades de rodatge durant cinc mesos, s’ha gravat a nivell de mar i a 2500 metres d’alçada.

S’han fet servir mitjans de transport convencionals com el cotxe i les cames però també d’altres poc freqüents com el parapent, el tramvia blau, telecadires, barques de vela llatina, a motor i esquís.

Hem recorregut més de 8000 quilòmetres per la geografia catalana.

El paisatge Favorit de Catalunya és una produció de TV3 en col·laboració amb la productora Four Luck Banana.

La web

El paisatge Favorit de Catalunya no només són 24 personalitats explicant les seves vistes preferides. La web de la sèrie és una eïna de participació on tothom podrà enviar fotos del seu paisatge favorit. De totes les fotos en sortirà una de guanyadora que tindrà el seu espai en el programa especial final.

http://www.tv3.cat/elpaisatge/programa.htm

Lleida, amb Josep Vallverdú

RMeOdWkRfPM

M_AKdW_aDQ0

M'ha agradat bastant, crec que han fet una bona selecció d'escenaris. Potser sobrava l'escena dels cargols, però suposo que era quasi obligatori ficar-la. xD

Per cert, si us interessa algun capítol més del programa m'ho dieu i ho penjaré al fòrum. :)

el de Girona no el vaig poguer veure'l... i aquest tampoc, intentaré mirar el capitol sencer algun dia d'aquests XD

El Montsec, amb Cesc Gelabert

6YD54uIMP3U
yUN4VFgj-f4

Al minut 0:33 del segon vídeo, a TV3 se li han colat algunes imatges aèries del pantà de Sant Antoni, que no té res a veure amb el Montsec :|

De totes formes, aquest home no ens mostra la part més interessant del Montsec, que és la vessant que dóna al Pallars Jussà i no a la Noguera.

Gràcies Sky pels vídeos.

He anat seguint la sèrie de tv3, i si bé considero un bon muntatge de tots els treballs, el fet de tenir un protagonista en cada un d´ells ha implicat que la seva emprenta s´hi vegi reflectida en els vídeos.

Pot ser caldria haver-ho fet quelcom més imparcial, sense obviar als protagonistes, donat que en tots els vídeos sempre hi falten racons o llocs emblemátics...Al de Lleida, hi haguéssin pogut quedar estampats d´altres llocs, igualment passa amb el de la Vall d´Aran -que em va sorprendre molt la mirada personal d´en Pau, deixant de banda molts racons impresionants-; i no cal dir-ho en Aigüestortes, o la Vall de Boí, així com en altres punts de Catalunya.

Però bé, "menos da una piedra"...

Ja què estem al fil de Lleida, potser seria bo penjar els altres vídeos de la província que han sortit al mateix programa (Vall d´Aran, Vall de Boí, Aigüestortes, si no recordo malament), i si m´apureu es podria rescatar els vídeos del programa "Catalunya des de l´aire" on també surtin indrets lleidatans, fent el mateix en altres fils de les altres províncies catalanes.

Salutacions, i mercés de nou.

hi ha un fil de l'alt pirineu. Catalunya des de l'aire també té forces mancances com algunes que has dit i està fet des d'un punt més "imparcial".

Havia pensat en pujar-los tots, fins i tot en obrir un fil dedicat, però em fa una mica de cosa... xD

que no te'n faci :P

^^ D'acord. :yes:

No se seguirà l'ordre d'emissió del programa però tampoc no crec que importi gaire. xD

quin paisatge creieu que ha faltat (o faltarà) mostrar i que estaria bé que ho haguessin fet?

La Garrotxa, amb Joan Barril

VMZPDeEgvCk

d3JRgdP4F5w

Properament: la Vall d'Aran, Cadaqués i el Priorat.

quin paisatge creieu que ha faltat (o faltarà) mostrar i que estaria bé que ho haguessin fet?

Algun de la Catalunya Nord, com Perpinyà o el Vallespir. També la Vall de Camprodon.

Buff m'he emocionat veient el documental de Lleida.

Quines ganes de tornar-hi. Per a mi no hi ha res al món com veure com apareix la Seu a l'horitzó quan encara queden uns 15 quilòmetres per arribar a la ciutat :cry:

El de la Garrotxa va ser molt dolent. Ni la Vall d'en Bas, ni Olot, ni Besalú, ni el volcà de Santa Margarida... Es va deixar moltes coses, va volguer ser ell el protagonista i no el paisatge, ell i els seus contes. Veu veure alló parlar de les vaques? Per favor, no parlavem de paisatges Barril?

La Vall d'Aran, amb Pau Donés

51L3-Vf8lZ8

PkgmKXbW2xg

El Barril és més pesat... a més amb aquella manera de parlar.

@ Izo: home, la intenció seria bona, però la veritat és que Perpinyà un poc lleig sí que és...

El Barril és més pesat... a més amb aquella manera de parlar.

@ Izo: home, la intenció seria bona, però la veritat és que Perpinyà un poc lleig sí que és...
Perpinyà té coses maques, com el Palau dels Reis de Mallorca, la plaça de la República i el teatre, el Castellet, les muralles, la Llotja de Mar... i la Vila Vella té raconets força macos i pintorescos. Amb això n'hi ha prou per a fer un bon vídeo per a El paisatge favorit de Catalunya. La veritat és que tenint en compte els vídeos emesos fins ara Perpinyà podria sortir-ne força ben parada (noti's la fina ironia :lol:).

La música que posen en aquests reportatges és :crazy: total...

La música que posen en aquests reportatges és :crazy: total...

el que més em crida l'atenció és el format amb què està gravat, en alta definició digital i amb una post producció una mica excessiva....semblen imatges HDR, amb uns contrastos brutals i uns colors molt vius....semblen imatges irreals.

Cadaqués, amb Helena Garcia Melero

nrGWhy1_lGU

TjyxKJx8ehY

Personalment m'han agradat els de la Costa Brava (els de la Melero i el Cuní) i el de l'Empordanet (Maragall), i m'han decebut els de Barcelona, amb Peret (fatal el doblatge, fet per un actor i no per ell), i el de la Garrotxa, on vaig trobar a faltar un munt de paisatges que tenia ganes de veure.
A veure si el de Bassat està millor...

I jo que visc a la Comunitat Valenciana, m'agradaria que en C9 feren un programa igual de bo que mostrara als ciutadans la nostra riquesa paisatgística, tan desconeguda per a molts.

Algun de la Catalunya Nord, com Perpinyà o el Vallespir. També la Vall de Camprodon.

Pensava que era de Catalunya :D :|

Per altra banda, fa unes setmanes va sortir un troç del programa a Telemonegal, semblava molt pastelós, inclós Monegal va advertir a diabètics :D

I el meu paisatge favorit crec que seria el Delta de l'Ebre per proximitat geogràfica :D



I jo que visc a la Comunitat Valenciana, m'agradaria que en C9 feren un programa igual de bo que mostrara als ciutadans la nostra riquesa paisatgística, tan desconeguda per a molts.

Jo crec que no tardaran en fer un de l'estil. És com el Catalunya des de l'aire que no deixava de ser un producte comprat per altres televisions autonòmiques. ;)

El Priorat, amb Álvaro Palacios

ZTp60HJZ20M

CI9Ie2m8_nI

Properament: la Vall de Núria, el Collsacabra i el Delta de l'Ebre.

Tarragona ahir no va estar malament...

La Vall de Núria, amb Toni Albà

bo-yL0fjXQI

c1e5KWDiIWI

El Delta de l'Ebre, amb Artur Gaya ('Quico el Célio')

DLGW9xyVCZw

ik6UkNB3rrc

El Collsacabra, amb Antoni Bassas

n_v91jQ0pqM

RsPyW1iJ5pk

Merci per pujar els videos, m'agradan molt, de moment he vist el de la Garrotxa, Cadaqués i Collsacabra.

Hi ha llocs molt bonics la veritat.

^^ Gràcies a tu. :)

L'Empordanet, amb Pasqual Maragall

v5k6QsQyqqA

vuKEZFb_FI4

Estic enganxat a aquests mini-documentals... no tant per la xerrameca dels personatges que els presenten com pel meravellós paisatge... :drool:

Sempre m'ha cridat l'atenció que a Catalunya es repetiex sovint aquest tipus de formacions geológiques de cadenes montanyoses amb parets de pedra com al Montsant, el Montsec, el Collsacabra, Sant Llorenç del Munt i Obac ofins i tot la Serra del Cadí... Hi ha alguna explicació per aquest fenomen...????

Montserrat, amb Benedetta Tagliabue

e_RA6Th2PQ8

U6v1N8R9Aos

Estic enganxat a aquests mini-documentals... no tant per la xerrameca dels personatges que els presenten com pel meravellós paisatge... :drool:

Sempre m'ha cridat l'atenció que a Catalunya es repetiex sovint aquest tipus de formacions geológiques de cadenes montanyoses amb parets de pedra com al Montsant, el Montsec, el Collsacabra, Sant Llorenç del Munt i Obac ofins i tot la Serra del Cadí... Hi ha alguna explicació per aquest fenomen...????

La veritat és que sorprèn aquest tipus d'elevació, i dóna per fer bones fotos. :) I a casa nostra n'hi ha força malgrat ser Catalunya un país petit. Pel que fa als motius de tenir tantes serres de paret diria que són els habituals: la tectònica de contacte i l'erosió. Però potser a Catalunya aquestes serres són més notables que en terres veïnes perquè el Principat està encaixonat entre dos grans sistemes: els Pirineus i el Sistema Ibèric, i això dóna lloc a un país molt muntanyós. D'altra banda, l'erosió, en moltes d'aquestes serralades, encara no ha deixat una gran empremta perquè els dos grans sistemes són força joves (dins l'escala geològica), especialment els Pirineus, i perquè als Pirineus orientals (catalans) hi predominen granits i gneis, unes roques molt dures i resistents als agents erosius.

^^... merci per l'aclaració. :)
La veritat es que m'encanten aquest tipus de paisatges rocosos. Soc un enamorat del Montsant i del Priorat (i, naturalment, del seus vins :cheers:)...

El litoral de Barcelona, amb Peret

GkyO28g_Bvk

RTdOG0_3cRQ

4pVWBsn4QUg

:D

El d'ahir del Bassat (Miradors de Barcelona) va estar molt bé, sobretot perquè incidia en els gratacels de la ciutat. Encara que vaig trobar a faltar algun altre mirador, com Colom o les torres del port.
Però en general, :drool:

Crec que van utilitzar imatges antigues o així m'ho va semblar. Hi havia escenes de la zona universitària de la Diagonal on al fons no es veia ni l'Agbar o el Fòrum...

^^ Potser eren de Catalunya des de l'aire. :D Jo m'ho vaig pensar quan van sortir imatges de certs pobles pirinencs en un dels vídeos anteriors.

Tarragona ahir no va estar malament...

Un 10 per Lluís Gavaldà, ho va fer molt i molt bé. Molt bonica va quedar la ciutat, dignes finalistes, a veure si podem fer una mica d'ombra a Barcelona, que és la que gairebé amb tota seguretat guanyarà degut a les diferències de població entre els 8 finalistes.

En fi, que guanyi el millor... o més ben dit, "el més guapo" :lol:

Crec que van utilitzar imatges antigues o així m'ho va semblar. Hi havia escenes de la zona universitària de la Diagonal on al fons no es veia ni l'Agbar o el Fòrum...

Aquest programa és cutre de collons. La música en plan celestial cansa, és repetitiva i li dóna un toc maximalista que per a res hauria de tenir. I la manipulació de les imatges és ben visible. Jo ja he vist dos gazapos. Un va ser al reportatge del Montsec, que utilitzava imatges aèries de zones que no pertanyen a aquella serralada. I l'altra va ser la Barcelona del Peret, que utilitzava "misteriosament" imatges de la ciutat preses a l'hivern o estiu, en funció de quan estiguessin més maques certes parts de la ciutat.

Però en fi, aquest programa compleix part de les seves funcions. Una és "crear país", o mostrar als ciutadans que mai han sortit de casa seva què maca és Catalunya en general quan hi ha zones que estan bastant fetes caldo. L'altra és, sens dubte, fer propaganda (casa cop més típic a TV3). I una tercera és recaptar alguna ajudeta econòmica amb els SMS que envia la gent, calerons que al cap i a la fi es poden estalviar ja que aquest programa no serveix per absolutament RES.

Un 10 per Lluís Gavaldà, ho va fer molt i molt bé. Molt bonica va quedar la ciutat, dignes finalistes, a veure si podem fer una mica d'ombra a Barcelona, que és la que gairebé amb tota seguretat guanyarà degut a les diferències de població entre els 8 finalistes.

En fi, que guanyi el millor... o més ben dit, "el més guapo" :lol:

Tot el contrari, crec que la gent de Barcelona és més probable que votin paisatges que no són el seu... mentre que l'altra gent que viu en alguna de les ciutats/paisatges és votaran a ells mateixos... clar exemple és el cas de Tarragona que va guanyar contra Montseny i Pedraforca per l'efecte població. Quan sense menysprear Tarragona, que és una ciutat molt maca, crec que qualsevol dels dos, Montseny o Pedraforca són paisatges molt més macos. A part de que no em va acabar d'agradar com ho va fer el Lluís (no és l'únic que no em va agradar de personatge, no pel personatge en si).

estaria bé fer una recopilació dels paisatges de la final (ho faig de memòria, crec que no m'he equivocat, els 4 primers no me'n recordo):

5. Priorat (Álvaro Palacios)
6. Lleida (JosepVallverdú)
7. Tarragona (Lluís Gavaldà)
8. Miradors de Barcelona (Lluís Bassat)

^^ Lleida i Tarragona dos dels paisatges favorits de Catalunya? :crazy: * 3791685623449 Tarragona té cert passe ja que és ciutat amb patrimoni mundial, però Leida???? Jo flipo. Ja em direu què té d'especial el paisatge de Lleida, tret de la Seu al cim d'aquell turonet...

I que després la gent es queixi dels localismes... :lol: Això és semblant a les enquestes que fan al fòrum internacional de SCC, on misteriosament els skylines de les ciutats polaques són els "millors del món" :lol:

Paisatges finalistes:

1- Delta de l'Ebre (Artur Gaya "Quico el Cèlio").

2- Montserrat (Benedetta Tagliabue).

3- Costa Brava (Josep Cuní).

4- Priorat (Álvaro Palacios).

5- Sant Maurici (Oriol Alamany).

6- Lleida (Josep Vallverdú).

7- Tarragona (Lluís Gavaldà).

8- ? (tot i no ser encara oficial, molt provablement "Barcelona miradors", amb Lluís Bassat).


Aquí ho tenim. Apa doncs, que guanyi el més bonic.

:cheers:

^^ Lleida i Tarragona dos dels paisatges favorits de Catalunya? :crazy: * 3791685623449 Tarragona té cert passe ja que és ciutat amb patrimoni mundial, però Leida???? Jo flipo. Ja em direu què té d'especial el paisatge de Lleida, tret de la Seu al cim d'aquell turonet...

I que després la gent es queixi dels localismes... :lol: Això és semblant a les enquestes que fan al fòrum internacional de SCC, on misteriosament els skylines de les ciutats polaques són els "millors del món" :lol:

Amb tots els respectes cap a Lleida pero hi estic totalment d'acord. I amb lo dels skyines polonesos més encara :lol:
Mires les fotos de Londres, Paris, Frankfurt, Hong Kong, Nova York i després mires les de Varsòvia. Vas a mirar el resultat de l'enquesta i... :nuts: :crazy2: :nuts: :crazy2: :nuts:

^^ Com era allò de la mel i els rucs? :tongue:

No, és broma. De tota manera no pensaria votar en aquest concurs ni en cap altre de missatges curts, que ja en tinc bastant amb les factures que em clava Movistar cada mes.

Un cop vaig participar en un i durant quasi un mes van estar enviant-me un parell d'SMS diaris "convidant-me" a fer-ho de nou. :shifty:

La Vall de Boí, amb Araceli Segarra

1_8kNo_zSzs

W1M26ndzoVc