^^ Ui, doncs les zones blaves (la proliferació o la seva mera existència) és el principal problema de molts lleidatans. xD

De tota manera, durant els darrers anys hem perdut bastants solars on la gent aparcava de franc. Però és normal, al centre de les ciutat no n'hi ha i si n'hi ha és quelcom "temporal" fins que hi facin un equipament, una plaça, un bloc d'edificis, etc.

^^ Si la gent tingués aparcament privat propi, no faria falta tenir zones blaves ni verdes i la gent que necessita desplaçar-se en cotxe podria deixar-lo i no el cobrarien.

^^ Sí, és veritat, tot i que també hi ha molta gent que ve d'altres municipis i ho fan de forma majoritària en cotxe (crec que la proporció era 8 de cada 10 o una cosa així :shifty: ).

^^ i a més Lleida crec que es fàcil que la gent es desplaci en cotxe ja que bona part del seu municipi està ple de partides i "pedanies". Quina població té Lleida ciutat i quanta el municipi?

A veure si amb la posada en marxa de Rodalies Lleida (si algun dia ho veiem) millora la mobilitat en gral.

^^ No, en realitat a "Lleida-casc urbà" hi viuen 130.000 persones, i unes altres 5.000 repartides entre pedanies, disseminats, EMDs, etc.

Jo crec que seria més aviat una qüestió de canvi de mentalitat (i de millora del transport públic, és clar).

Llavors no es tant... pensava que seria més. Evidentment cal un canvi de mentalitat, però crec que és extensible a tota Catalunya. A la Seu mateix hi ha molta gent que va en cotxe i com a molt tens 15 minuts de punta a punta de la ciutat. Fins i tot se de gent en poblacions de 600 habitants que van en cotxe per anar al "centre del poble" és a dir 200 metres a peu XD sense sortir del casc urbà ni res.

Obres per adequar una plaça davant del Museu de Lleida

Les obres per adequar una nova plaça en l'espai que hi ha al davant del Museu de Lleida ja han començat. Aquests treballs estan emmarcats en el pla de barris del Centre Històric i formen part del mateix projecte que inclou la renovació del carrer Sant Crist, entre la plaça Aurembiaix d'Urgell i la rambla d'Aragó. La nova plaça tindrà jocs infantils, mobiliari urbà (bancs i papereres), una zona enjardinada, arbres i enllumenat.

http://www.segre.com/lleida/detall-de-la-noticia/article/obres-per-adequar-una-placa-davant-del-museu-de-lleida/245/

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/2f9f79d3.jpg

La Paeria millora l’accessibilitat i l’eficiència energètica del mercat municipal Ronda-Fleming

• La Junta de Govern Local ha aprovat el projecte en el marc de les actuacions que es duran a terme dins del Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local

La Junta de Govern Local que s’ha celebrat aquest dimarts ha aprovat el projecte de millora de l’accessibilitat i l’eficiència energètica del mercat municipal Ronda-Fleming amb un pressupost de 370.000 € que s’emmarca dins de les actuacions que l’Ajuntament de Lleida durà a terme en el marc del Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local. El nou FEOSL aporta 2'8 milions d'euros aplicables a despesa corrent i 11'4 milions d'euros per a 29 projectes.

L’objectiu del projecte, que contempla actuar en una superfície de 686 m2 que representa la tercera part de la superfície total del mercat, és la reforma dels accessos al mercat a partir de l’adopció de criteris de sostenibilitat i eficiència energètica que comportin una millora en el rendiment de les instal•lacions actuals i en el confort dels usuaris. En aquest sentit, el mercat municipal tindrà un nou accés principal que s’aconseguirà perllongant l’eix principal del mercat fins al xamfrà del passeig de Ronda amb Fleming, habilitant al voltant d’aquest noves parades, alhora que se suprimirà el túnel interior actual. Es redefineix, així, la façana de l’equipament endarrerint el tancament que serà de vidre, que generarà un porxo d’accés que protegirà l’accés dels usuari. El projecte també contempla la optimització de la superfície destinada a zona comercial amb la possibilitat d’habilitar noves parades. Així es guanya espai útil per al mercat, una nova façana i la modernització de l’edifici construït al 1985.

Pel que fa a l’eficiència energètica i sostenibilitat de l’edifici, el projecte preveu incorporar sistemes passius d’aïllament, com per exemple amb la incorporació de façana ceràmica ventilada, amb la creació de l’àrea porxada, millora dels tancaments (finestres i portes), amb la intervenció a la coberta per evitar el sobreescalfament i amb l’afavoriment de la il•luminació natural de l’espai a través de lluernaris. També s’instal•laran cortines d’aire climatitzat a les entrades del mercat, es millorarà el rendiment de la instal•lació d’il•luminació incorporant sistemes de regulació automàtica i plantació de nou arbrat a l’accés principals.

La Junta de Govern Local també ha aprovat destinar el 20% dels 11,4 milions d’euros del Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local a tres projectes destinats a la inclusió social, a educació i atenció a les persones en situació de dependència.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=10626&Dia=2&Mes=2&Any=2010&IdDepartament=-1&TextCerca=&Consulta=False&PaginaAnterior=/cat/ajuntament/noticies.asp&Pagina=1

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/3f548e9c.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/be1697e0.jpg

Una plaça incompresa

• El disseny de Blas Infante no agrada majoritàriament entre els veïns de Cappont, que no entenen la motivació de les torres metàl·liques

L'opinió majoritària entre els veïns de Cappont és que el disseny de la vistosa plaça Blas Infante "no s'entén" i que les estructures metàl·liques que li donen un toc distintiu són massa "estranyes" o "estrambòtiques" per encaixar en aquest punt. Tot i que hi ha matisos, en un sondeig a peu de carrer la majoria de veïns van assenyalar ahir que aquestes estructures, que porten el nom de Torres de les Paraules, són massa altes i aparatoses i tenen una forma massa "rara". De fet, hi ha veïns de pisos que donen just a la plaça que s'han queixat que aquests elements els tapen la visió i va ser la seua oposició la que va obligar l'arquitecta, la lleidatana establerta a Barcelona Mamen Domingo, a variar el projecte inicial, que preveia unes torres menys esveltes i acabades en punta. Quan encara s'ha d'acabar l'obra, que està a la fase final, el nou disseny tampoc agrada. "Es fa massa estranya. Aquí al mig una estructura així no acaba d'encaixar", va afirmar una veïna.

No obstant, hi ha divisió d'opinions i també hi ha veïns que asseguren que el disseny els agrada, tot i que insisteixen que s'ha d'esperar que l'obra estigui acabada per donar-ne una opinió definitiva. "M'agrada, tot i que és cert que a la gent amb qui ho he comentat no pensa de la mateixa manera. Crec que haurien d'haver explicat millor què signifiquen aquestes escultures, perquè quan no ho saps i ho veus des de qualsevol lloc, no agrada", va explicar una altra ciutadana. "M'agrada que sigui un espai de trobada, però s'haurà de veure com queda, perquè ara, tal com està, no és agradable", va afegir. El que sí que és cert és que la plaça és molt visible des de tota la Banqueta i altres punts com la Seu Vella.

http://www.segre.com/lleida/detall-de-la-noticia/article/una-placa-incompresa/245/

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/32b70097.jpg

La empresa adjudicataria de las obras, Nictalia-Mercadona recibió, el pasado viernes, la licencia para proceder al derribo del actual edificio del Mercat de Cappont, actuación que tendrá lugar a finales de este mes. A partir de este momento, dijo Arderiu, se procederá a entregar el proyecto ejecutivo para obtener la li ...cencia de obras para empezar a construir el que será “uno de los nuevos centros de Lleida”, según detalló la edil.
El proyecto ejecutivo se concreta con la construcción de una planta baja en la que se habilitará un supermercado de 1.300 metros cuadrados que ha de cumplir con la función de locomotora comercial y otros 400 metros cuadrados destinados a paradas de mercado tradicionales, unas 14.
En la planta superior, por otro lado, se ha destinado a usos complementarios, con los que se habilitará un centro de día que tendrá entre 30 y 35 plazas distribuidas en 400 metros cuadrados. Esta primera planta, como ya se definió en el momento de la adjudicación, estará dedicado al “uso social” de los vecinos de Cappont.
Las obras, según el calendario de la Paeria, empezarán a mediados de abril para que, tal y como ha previsto la empresa adjudicataria, el nuevo equipamiento sea una realidad a finales de año.
De forma paralela a la entrega del proyecto ejecutivo, añadió Arderiu, se realizará una presentación de las nuevas instalaciones del mercado a los paradistas de Lleida, en lo que será una opción informativa preferente para que sean ellos los que puedan optar en primer lugar a ocupar las nuevas paradas. Posteriormente, el Ayuntamiento abrirá la convocatoria al resto de interesados, como los comerciantes de la ciudad.
El nuevo mercado de Cappont, expuso Arderiu, será uno de los nuevos polos comercial de la ciudad y del barrio, debido a que, además, coincide con la reforma de varias zonas de su entorno, como son la plaza Blas Infante y la mejora de la pavimentación de la plaza Sant Joan de Mata, ambos financiados dentro del Plan Estatal de Inversión Local.

Ahir al diari la manyana : http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=96427&seccio=Lleida&fecha=2010-02-02&sortida=03:00:00

Decathlon abrirá puertas en Lleida a finales de año
La firma Decathlon materializará definitivamente su intención de instalarse en la ciudad de Lleida esta semana, cuando se firmará el contrato con el Ayuntamiento de Lleida, según informó ayer la presidenta del Institut Municipal de Comerç, Mercats i Consum del Ayuntamiento de Lleida, Dolors Arderiu.
La empresa, dedicada a la comercialización de material deportivo, cuenta ya con 17 establecimientos ubicados en la geografía catalana, cifra que asciende hasta los 75 establecimientos y seis almacenes logísticos, en los cuales colaboran más de 10.000 personas en toda España. Según Arderiu, la intención de la empresa es abrir el nuevo establecimientos a finales de esta año en un solar de Copa d’Or.

bones lleidatans,lleidatanes

aquest foro esta molt be, espero aportar el meu granet de sorra, parlar de lleida "m'ancante"

salut

^^ per cert, dieu "mancante"? Jo dic "mencante".

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/32b70097.jpg

aquestes estructures son espantoses, aquesta plaça no te futur :ohno:

i a part deuen costar un ull de la cara :bash:

Penso que les plaçes s´ haurien de fer a votació popular entre els veins del barri. A mi personalment no me desagrada, però tampoc me omple com altres remodelacions que se estan fent....Donem-li una oportunitat quan estigui del tot acabada!

^^uy... això de la gent del barri és molt xungo. Mira els de la plaça de Lesseps, que si recuperem el pendent natural, que si el no se que, que si el no se quantos... i ara diuen que no els hi agrada.

^^ Sí, si les obres anessin a càrrec dels veïns seria quasi impossible fer res perquè seria pràcticament impossible acontentar-los del tot. :shifty:

Enrecodeu-vos del Forat de la Vergonya y les "brillants idees" dels veins de plantar horts.

Adif acaba les obres per suprimir el pas a nivell de la plaça de l'Estació de Cervera

L'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) ha finalitzat les obres de supressió d'un dels dos passos a nivell del tren de Cervera, en concret, el que està ubicat al carrer Vidal de Montpalau que enllaça amb la plaça de l'Estació. La supressió d'aquest pas en la línia convencional de Lleida a Manresa ha suposat una inversió d'1,9 milions d'euros i ha comportat la construcció d'un pas inferior per a vehicles i vianants de dos carrils de 7 metres d'amplada en total i dos voreres d'1,6 metres d'ample. Paral·lelament, s'ha construït un pas inferior per als vianants a l'altura del carrer Montoliu amb l'avinguda Prat de la Riba. Té una longitud de 10,5 metres i està format per una caixa prefabricada. L'accés es realitza a través d'escales i rampes situades als dos costats de les vies. A més, s'hi ha instal·lat una marquesina.

Les obres s'han completat amb el tancament de les instal·lacions ferroviàries al seu pas per la zona urbana a través d'una tanca de dos metres d'alçada, i la reparació o substitució d'elements danyats. L'actuació s'emmarca en el pla de supressió de passos a nivell de Foment.

http://www.segre.com/comarques/detall-comarques/article/adif-acaba-les-obres-per-suprimir-el-pas-a-nivell-de-la-placa-de-lestacio/902/

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/a8a9f256.jpg

Turespaña adjudica las obras del Parador del Roser con una rebaja del presupuesto del 40%

Turespaña ha adjudicado las obras de construcción del Parador del Roser por 11,6 millones de euros, 7,4 millones menos de los presupuestado en la licitación, lo que supone una rebaja del 40 por ciento. Los trabajos se han adjudicado a la empresa madrileña Cabbsa Obras y Servicios, una firma con una amplia experiencia en rehabilitación de monumentos y construcciones de obras emblemáticas.

El parador tiene un plazo de ejecución de 30 meses, tendrá 53 habitaciones dobles, una suite y dos más adaptadas para minusválidos, así como amplías zonas de restaurante, spa y un parking con 47 plazas.

El proyecto comprende dos intervenciones constructivas: la reforma y rehabilitación integral del Roser y la creación de un parking bajo la superficie de la plaza de Sant Antoni Maria Claret, para uso propio del complejo. Los servicios técnicos municipales del Ayuntamiento de Lleida han realizado el proyecto, que firma el arquitecto Carles Sàez, de acuerdo con lo previsto en el convenio suscrito entre la Paeria y la secretaría de Estado de Turismo. Cabe recordar que el pasado noviembre el Ministerio de Economía formalizó la concesión del subsuelo de la plaza Sant Antoni Maria Claret para construir el aparcamiento.

El Roser, antiguamente convento de Sant Domènec, fue originariamente sede del Convent dels Predicadors de la orden de los Dominicos y su construcción se inició en 1699. El edificio se construyó en sustitución del antiguo convento situado en la colina de la Seu Vella, que fue destruido en 1624. La arquitectura del conjunto es barroca y la iglesia del Roser data de 1830.
Desde hace años existen colectivos que se oponen a la construcción del Parador, como Salvem el Roser.

La firma que construirá el Parador ha hecho obras como la reforma del Templete de Bramante de San Pietro in Montorio de Roma o del convento de San Juan de los Reyes de Toledo y ha actuado en la Catedral de la Almudena de Madrid.

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=96488&seccio=Lleida&fecha=2010-02-05&sortida=03:00:00

^^ per cert, dieu "mancante"? Jo dic "mencante".

jo tota la vida he dit m'ancante, t'ancante?

La Fira busca 2,5 milions d'euros per construir un nou pavelló

• La negociació amb l'ICF per aconseguir un crèdit no està tancada

Fira de Lleida busca finançament per començar a construir al més aviat possible un nou pavelló, si pot ser aquest mateix any, encara que no és segur. L'entitat necessita uns 2,5 milions per emprendre aquest projecte i continua negociant la concessió d'un crèdit per part de l'Institut Català de Finances. No obstant, encara no hi ha acord i tampoc es descarta buscar finançament en entitats privades. En qualsevol cas, avalaran els patrons.

El director de Fira de Lleida, Oriol Oró, va indicar que serà el patronat (format per la Paeria, Diputació, Generalitat i Cambra de Comerç) el que decidirà quina serà la via elegida per finançar el nou pavelló. Es recorrerà majoritàriament a l'endeutament, però està per veure si els patrons també hi faran alguna aportació directa per cobrir els 2,5 milions d'euros que costa l'obra.

Oró va indicar que continua la negociació amb l'ICF i que hi ha "bones perspectives", tot i que l'acord encara no està tancat. Recentment, l'alcalde de Lleida i president del patronat, Àngel Ros, va assenyalar en declaracions a aquest diari que confia a arribar a un acord aviat per a un crèdit de l'ICF que comptaria amb l'aval dels patrons de la Fira. El president de Fira de Lleida va afegir que tampoc es descarta recórrer a alguna entitat privada per completar el crèdit. Mentrestant, la construcció dels pavellons que necessita la Fira per créixer s'ha anat endarrerint i ja sembla difícil que es pu- gui estrenar el nou per a Sant Miquel, com va anunciar el patronat en la seua última reunió. Fins que no es resolgui la qüestió del finançament, no s'encarregarà la redacció del projecte.

D'altra banda, la crisi no està obligant a retallar els salons previstos per al 2010, va explicar Oró, tot i que va matisar que fins que no es comenci a tancar la contractació de cada fira no es veurà l'impacte real. Hi haurà dos salons nous. Un de vinculat a Animac, que s'organitzarà a finals de mes a la Llotja i que inclourà productores i empreses de tecnologia audiovisual, i un altre de modelisme i turisme ferroviari que ocuparà dos pavellons al mes de juny i que comptarà amb una part lúdica.

http://www.segre.com/lleida/detall-de-la-noticia/article/la-fira-busca-25-milions-deuros-per-construir-un-nou-pavello/245/

El Grup Municipal alerta del perill que Ricard Viñes esdevingui una segona Plaça Sant Joan

• Ciu recull les nombroses queixes de veïns i comerciants per les obres de construcció d’aquesta plaça

Pel que es desprèn de les queixes i els dubtes que els comerciants i veïns d’aquesta zona han traslladat al Grup, es detecta una total manca de resolució en la seva construcció, així com continus canvis i rectificacions d’obra, creació de desnivells i mala visibilitat, a més d’un agressiu impacte visual amb el que tot això comporta de perillositat urbana.

Fent seves aquestes queixes, el Grup, per evitar més irregularitats, demanarà tenir accés al Projecte definitiu de l’obra.

També es demanaran ajudes compensatòries per a tots els comerciants que s’han vist afectats directament per aquestes obres, com la gratuïtat en la participació en el mercadet de les rebaixes del proper dia 11 de febrer (en l’actualitat cada establiment paga al voltant de 200 euros).

El Grup Municipal exigirà al govern de Ros una resposta definitiva de com quedarà la mobilitat vial en tota aquesta zona. El Cap de l’Oposició, Isidre Gavín, creu inadmissible que a aquestes alçades de l’obra aquesta qüestió encara no estigui concretada.

http://www.ciu.cat/minisite_fitxa_noticies.php?entities=38&type=AL&news_ID=23711

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/b4a1b1df.jpg

que li passa a la plaça Sant Joan?

Ni idea...l´ unic que se de la Plaça Sant Joan es que no hi ni un simple arbre i tot esta enrajolat. S´ ha de dir que fa poc han renovat totes les rajoles.... No es una de les plaçes mes boniques de la ciutat...tot s´ ha de dir!

Suposo que es refereixen al tema dels desnivells, que a la plça St.Joan s'han tingut que fer millores al perimetre per solucionar-ho. A part d'aixo... nose en que es podrien assemblar...

^^ Això o que no agrada a la majoria de persones. :dunno:

Al TN Comarques d'avui han parlat de la plaça: http://www.3cat24.cat/video/2702190/altres/TN-comarques-Lleida-09022010

Parada la venda de places de pàrquing a Ricard Viñes per escassa demanda

• Canvis en les condicions dels contractes per impulsar-ne la compra

La concessionària del pàrquing de Ricard Viñes ha parat per ara la venda de places per falta de demanda. Canviarà clàusules als contractes per animar les compres.

Fonts de l'UTE Dragados-Benito Arnó van explicar que per ara han paralitzat la venda de 150 places del pàrquing subterrani pel sistema de concessió a 50 anys, davant de l'escassa demanda mostrada pels veïns de la zona. Fins ara, només s'havien rebut sol·licituds per adquirir entre el 20 i el 30% d'aquestes places. Davant d'aquesta situació, l'empresa ha decidit que esperarà que les obres d'urbanització estiguin acabades (o gairebé) per llançar una campanya per captar compradors.

Per animar els possibles interessats, l'empresa es planteja introduir modificacions al contracte de concessió, com la possibilitat de transmissió de la concessió als hereus en cas de mort del titular, que ara no està prevista. Altres possibles canvis, encara que l'empresa no va confirmar que els estudiï, serien permetre que facin ús de cada plaça més de tres vehicles o fins i tot autoritzar que es relloguin. Fonts veïnals van assenyalar que l'existència d'aquestes limitacions ha frustrat que més gent s'interessi per aquestes places. El que no variarà és el preu, pactat amb la Paeria en 18.000 euros per plaça. La resta de les 466 parcel·les del pàrquing seran de rotació amb pagament per minuts.

http://www.segre.com/lleida/detall-de-la-noticia/article/parada-la-venda-de-places-de-parquing-a-ricard-vines-per-escassa-demanda/245/

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/a02c6f60.jpg

Divisió veïnal a Pardinyes per la nova avinguda Pearson

• Uns cinquanta hi firmen en contra i l'associació ho defensa

Veïns de Pardinyes estan recollint firmes contra el projecte per renovar l'avinguda Pearson i afirmen que només s'hi ha tingut en compte els penyistes.

Veïns de Pardinyes han recollit més de cinquanta firmes contra el projecte aprovat per reformar la nova avinguda Pearson. Les queixes dels veïns se centren en la poca informació que han rebut sobre el projecte, així com en la reducció de places de pàrquing en una zona en què asseguren que ja és difícil aparcar-hi. "Ara tenim unes 250 places i en el projecte aprovat se'n contemplen unes 125, comptant-hi guals i parades d'autobús", expliquen. Una altra de les qüestions que els preocupa és que el projecte preveu una rambla central. "Aquesta rambla només es fa perquè puguin instal·lar-s'hi els penyistes i, a sobre, es menja places de pàrquing. No entenem per què els penyistes no poden instal·lar-se a la Mitjana, on, a més, no molestarien ningú", van explicar els veïns, que continuaran recollint firmes en dos negocis de la zona.

Per la seua part, el president de l'associació de veïns, Miquel Costa, va criticar amb duresa aquest grup i va afirmar que s'havia passat informació a les bústies dels veïns informant sobre el projecte que, a més, havia estat exposat un mes al local social. "Han tingut molt temps per informar-se'n, fer-ho ara, em sembla una hipocresia", va afirmar Costa, que va explicar que a la reunió informativa al projecte hi van assistir 22 veïns. Està previst que les obres de la rambla comencin d'aquí a poc.

http://www.segre.com/lleida/detall-de-la-noticia/article/divisio-veinal-a-pardinyes-per-la-nova-avinguda-pearson/245/

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/5e2ece6c.jpg

La plaça Blas Infante des de la Seu Vella:

http://img230.imageshack.us/img230/5686/img5979pk.jpg

Plaça La Pau (en obres):

http://img218.imageshack.us/img218/6588/img6098v.jpg

Gracias por la foto!!!!:)

La Paeria restaura les dues lluminàries que presideixen la plaça la Pau

Les obres, que s’emmarquen dins del Fons Estatal d’Inversió Local, encaren la seva recta final

L’Ajuntament de Lleida ha restaurat les dues lluminàries que presideixen la plaça la Pau, que daten del 1982 i que s’ubiquen una a cada costat de l’edifici de la Subdelegació del Govern. Les obres de la plaça, que s’emmarquen dins del Fons Estatal d’Inversió Local, encaren la seva recta final i estaran enllestides a finals d’aquest mes de febrer.

Aquesta és una plaça modernista de l’arquitecte Domènech i Torres, que està situada entre la rambla Francesc Macià i l’avinguda del Segre. Aquesta plaça ja va ser remodelada després de la riuada del 1982, tot i que amb el pas del temps s’ha anat deteriorant el paviment. És per això que, ara, l’objectiu d’aquesta remodelació s’ha centrat en la reurbanització d’aquest paviment, a més de la millora de l’enllumenat públic, tot i que mantenint l’arquitectura inicial de la plaça.

Així, doncs, el paviment de formigó de tres colors que hi havia fins ara, que reproduïa diverses formes estelades, s’ha canviat per un de granet de tres colors també que reprodueix les mateixes formes del paviment original. Per millorar l’enllumenat es canviaran les lluminàries existents per unes de noves que s’adaptin als criteris de sostenibilitat i mesures contra la contaminació lumínica. S’han col•locat 18 lluminàries i 4 columnes, així com jocs infantils.

http://img710.imageshack.us/img710/6302/imatgecat8698.jpg (http://img710.imageshack.us/i/imatgecat8698.jpg/)

http://img138.imageshack.us/img138/7561/imatgecat8699.jpg (http://img138.imageshack.us/i/imatgecat8699.jpg/)

http://www.paeria.es/cas/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=10706&Dia=18&Mes=2&Any=2010&IdDepartament=-1&TextCerca=&Consulta=False&PaginaAnterior=/cas/ajuntament/noticies.asp

^^ Molt maques. :yes:

La Paeria treu a licitació l’escola bressol de la Mitjana i la nova avinguda Pearson

• Juntament amb el projecte de plantació d’arbrat, són els tres primers projectes del Fons Estatal per a l’Ocupació i Sostenibilitat Local que inicien la contractació

L’Ajuntament de Lleida treu a licitació els tres primers projectes del Fons Estatal per a l’Ocupació i Sostenibilitat Local, un cop la Junta de Govern Local que s’ha celebrat aquest dimarts ha aprovat els respectius plecs de clàusules administratives i tècniques que regeixen la contractació mitjançant procediment obert. Es tracta del projecte de construcció de la nova escola bressol la Mitjana, a Pardinyes, la reurbanització de l’avinguda Pearson i el projecte de plantació d’arbrat a la ciutat.

La nova escola bressol la Mitjana, que té un pressupost d’1.150.000 €, s’ubicarà entre els carrers Oriol Martorell i Euskadi a la zona del Barris Nord. El nou centre educatiu tindrà una superfície construïda de 700 metres quadrats i un total de 97 places, que es distribuiran de la següent manera: 54 places per a infants de 2 a 3 anys; 33 places per a infants d’1 a 2 anys; i sis places per a nadons de 0 a 1 anys.

L’edifici serà tot en planta baixa que encabirà totes les aules amb els seus serveis, una àrea per al professorat, un menjador (que tindrà sortida al pati), cuina, rebost, bugaderia i magatzem. L’equipament tindrà un pati exterior per a jocs, un hort, un sorral i un porxo d’entrada amb el pati per als cotxets infantils. A més, el projecte preveu instal•lar-hi energia solar tèrmica per a la producció d’aigua calenta sanitària.

Amb una reforma integral i la seva reurbanització, l’avinguda Pearson (en el tram comprès entre el carrer Tarragona i al glorieta de Font i Quer) es convertirà en una rambla, que tindrà 668 metres lineals i una superfície de 13.000 metres quadrats. L’actuació, que té un pressupost d’1.970.000 (1.570.000 corresponent al FEOSL i 400.000 al PUOSC) contempla la construcció i enjardinament d’aquesta nova rambla central, que també comportarà l’ampliació de les voreres (que s’amplien d’un a tres metres, amb un total de 5.000 m2), l’asfaltatge de les calçades (que tindran un carril per sentit), la instal•lació de 85 nous punts de llum, la construcció de 46 passos de vianants (dos d’ells elevats), la plantació de 48 nous arbres i la col•locació de mobiliari urbà (52 bancs i cadires i 26 papereres).

A més, també es renovarà la xarxa de sanejament, d’aigua potable i les telecomunicacions, així com la millora de l’accés al camp de futbol amb escales i rampes, que hores d’ara té un desnivell important. Del costat del riu, s’habilitarà carril bici que permetrà prolongar la xarxa existent.

La Paeria també treu a licitació, amb un pressupost de 150.000 euros, un tercer projecte que consisteix en la plantació de 561 nous arbres per tots els barris de la ciutat: 70 unitats Balàfia, 133 unitats Bordeta, 27 unitats Camp d’Esports, 74 unitats Cappont, 44 unitats Centre Històric, 37 unitats Ciutat Jardí, 33 unitats Magraners, 9 unitats Mariola, 64 unitats Pardinyes, 30 unitats Clot/Príncep de Viana, 40 unitats altres indrets (Raimat, Llívia, etc.).

El nou Fons Estatal per a l’Ocupació i Sostenibilitat Local aporta 2'8 milions d'euros aplicables a despesa corrent i 11'4 milions d'euros per a 29 projectes.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=10695&Dia=16&Mes=2&Any=2010&IdDepartament=-1&TextCerca=&Consulta=True&PaginaAnterior=/cat/ajuntament/noticies.asp&Pagina=1

qZf3rOtcWyo

Ros afirma que Lleida necesita más suelo industrial y mejores carreteras

El alcalde de Lleida, Àngel Ros, marcó ayer la capacidad de innovación y la disponibilidad de suelo industrial como un punto imprescindible para convertir Lleida “en un territorio líder en el sector alimentario”. Ros explicó que es necesario disponer de una oferta importante de suelo industrial para asegurar la atracción de nuevas empresas y que es muy importante trabajar “para añadir valor a las materias primas que producimos”.

En cuanto a la atracción de empresas, Ros añadió que ya se está trabajando en arreglar la falta de sintonía entre la formación profesional y las necesidades de las empresas, un punto débil, según Ros, común en todo Catalunya.

Ros no se quedó en el sector agroalimentario al nombrar las necesidades de Lleida y entró en el apartado de las infraestructuras al puntualizar que “la autovía Lleida-Francia por la Vall d’Aran ha de ser prioritaria, así como la autovía Tarragona-Lleida, el desdoblamiento del Eix Transversal y el futur Eix Ferroviari”, infraestructuras básicas, según Ros, para conseguir un territorio más equilibrado.

Junto a los puntos débiles de la ciudad, Ros no dejó de destacar los grandes potenciales de la ciudad como la Universidad, la ciudad como plaza comercial y de turismo. Ros se mostró orgulloso de la UdL y destacó su especialización y su “servicio a la economía básica” del territorio.

Tras la enumeración de los puntos fuertes y la carencias de la ciudad, el discurso del alcalde se centró en Lleida como territorio de crecimiento empresarial. “Lleida aporta a Catalunya un gran territorio lleno de posibilidades en el desarrollo de industrias agroalimentarias, en la localización de nuevas empresas en el nuevo suelo industrial; en la consolidación de una parte de este suelo industrial en un Port Sec de Catalunya; en el gran impulso que se está dando a la modernización de la formación profesional; en la calidad de la docencia y la investigación que ofrece una universidad de creciente internacionalización; en la consolidación de una gran plaza comercial, reguladora del comercio a ambos lados del Cinca; y en la capacidad de crecer como territorio de oportunidades en su turismo emergente”.

Ros hizo estas declaraciones en la conferencia que pronunció ayer jueves en la sede barcelonesa de Patronal de Pimec, en la que habló de Lleida como territorio emergente de Catalunya. Nuevas infraestructuras como por ejemplo el tren de alta velocidad, el aeropuerto de Alguaire, el Parc Tecnològic y la Llotja han puesto a la ciudad, aseguró el alcalde, en una buena posición para convertirse en un activo logístico y un núcleo económico. Ros también destacó el hecho de que Lleida es la segunda ciudad catalana en convenciones y congresos, tras la llegada del AVE.

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=96741&seccio=Lleida&fecha=2010-02-19&sortida=03:00:00

El pont sobre les vies del tren entre la Bordeta i els Magraners pren forma

El nou pont sobre les vies del tren que unirà la Bordeta i els Magraners pren forma. Es tracta d'una infraestructura projectada fa almenys cinc anys, però les obres no van començar fins a l'últim trimestre del 2009 i es preveu que finalitzin la pròxima primavera.

En l'actualitat, ja s'han col·locat les grans bigues que conformen l'estructura central del pont. El viaducte arrenca de la prolongació del final actual del carrer Pla d'Urgell de la Bordeta i connecta amb la zona d'expansió dels Magraners coneguda com a Torres Salses.

http://www.segre.com/lleida/detall-de-la-noticia/article/el-pont-sobre-les-vies-del-tren-entre-la-bordeta-i-els-magraners-pren-forma/245/

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/67a7d4d5.jpg

Una foto de la zona fa una setmana:

http://img718.imageshack.us/img718/7161/img5928.jpg

Magraners vol sortir del passat

• Els veïns del barri denuncien que el nucli antic està totalment abandonat i reclamen de forma urgent un pla de barris que n'inclogui la reforma integral

"Aquests carrers es van urbanitzar a mitjans dels anys 70 i des de llavors no s'han tocat. Són carrers que gairebé no tenen vorera, amb l'asfalt trencat, clots i alguns, amb problemes greus amb el clavegueram." El president de l'associació de veïns dels Magraners, Antonio Águila, resumeix així la situació en què es troba el que ell anomena "el nucli antic del barri", format per carrers com Bobadillas Altas, que encara està sense urbanitzar, Sant Isidre, Escultor Gualter, Santa Fe o Sant Francesc Xavier, aquests dos últims prop de Vila-Rodona, urbanitzat recentment després de moltes reivindicacions dels veïns. "A l'estat de deixadesa que presenten els carrers de la part antiga del barri s'hi suma que en aquests hi viu gent molt gran. A les parelles joves i a les famílies els costa instal·lar-s'hi per l'estat d'abandó en què es troba la zona", explica Águila. De fet, aquesta part del barri té diversos solars abandonats, on fa un parell d'anys hi havia constructors interessats a començar a edificar. No obstant, la conjuntura econòmica ha frenat aquests projectes. "Hem tingut molt mala sort. Ens hem passat 20 anys sense que ningú volgués vindre a construir als Magraners i quan comencem a tindre projectes en marxa, ens agafa la crisi", es lamenta Águila.

El nucli antic dels Magraners també inclou una gran esplanada amb arbres al carrer Camp que els veïns anomenen popularment la muntanya i que l'associació creu que hauria de convertir-se en un gran parc. "Ara s'utilitza per deixar-hi escombraries, treure a passejar el gos i fins i tot canviar el motor dels cotxes, però tancant-la, posant-hi alguns bancs i mobiliari infantil, i fent una mica de manteniment, es convertirien en unes instal·lacions que podrien disfrutar tots els veïns". Aquesta esplanada és a prop del SUR 42, la zona d'expansió del barri, que Águila espera que en un futur pròxim aculli els nous veïns que vulguin instal·lar-se als Magraners. "Seria un bon lloc per tindre un parc", assenyala.

Segons l'associació, la forma d'aconseguir reactivar aquesta zona seria aconseguir un pla de barris per als Magraners, que, a més, inclogués un miniambulatori i la remodelació del cinema Goya. "Al barri s'han anat fent obres, però ens sembla poc. El que nosaltres demanem és una reforma integral", explica Águila.

El representant veïnal creu que el pla també ajudaria a revitalitzar un barri que assegura que històricament ha estat marginat. "I és una llàstima, perquè la qualitat de vida que tenim als Magraners pel que fa a tranquil·litat, no existeix en cap altre barri", assegura.

http://www.segre.com/lleida/detall-de-la-noticia/article/magraners-vol-sortir-del-passat/245/

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/3a059fbf.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/a4e20321.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/d02c5830.jpg

Millores en l'entorn del Museu de Lleida

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha visitat aquest divendres les obres de millora i reurbanització del carrer Sant Crist, entre la plaça d’Aurembiaix d’Urgell i la rambla d’Aragó.

L’actuació, que va ser adjudicada a l’empresa B. Biosca SL, per un import de 277.414 euros i un termini d’execució de 4,5 mesos, també contempla la reurbanització de l’espai que hi ha al davant del Museu de Lleida que donarà pas a una nova plaça.

Aquesta actuació permetrà millorar i ampliar els serveis i instal·lacions actuals d’enllumenat, baixa tensió, telecomunicacions, xarxa de reg, aigua i gas a tot l’àmbit de l’actuació. La reurbanització del carrer Sant Crist preveu nou mobiliari urbà i jardineria. També, la nova plaça davant del Museu tindrà un espai de zona de jocs infantils, així com nou mobiliari urbà (bancs i papereres) i zona enjardinada, plantació d’arbres i nou enllumenat.

El projecte preveu la pavimentació del carrer i les seves extensions adaptant-se a les urbanitzacions noves de la zona i lligar tots els materials per tal de formalitzar una imatge conjunta de l’entorn. Aquesta reurbanització allibera l’aparcament actual al carrer Sant Crist de vehicles per donar una imatge més àmplia de l’entorn i donar prioritat als vianants, tot i que es mantindrà el pas de vehicles.

http://www.bondia.cat/oci/8947-millores-en-lentorn-del-museu-de-lleida

http://www.paeria.cat/arxius/noticies/Imatge_cat_8664.jpg

La Paeria treu a licitació 11 projectes del Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local

• La segona fase del manteniment d’escoles, la millora de centres cívics, projectes d’accessibilitat o la il•luminació de ponts i passarel•les són algunes de les actuacions que ha aprovat la Junta de Govern Local

L’Ajuntament de Lleida treu a licitació onze projectes més que van a càrrec del Fons Estatal per a l’Ocupació i Sostenibilitat Local, un cop la Junta de Govern Local que s’ha celebrat aquest dimarts ha aprovat els respectius plecs de clàusules administratives i tècniques que regeixen la contractació mitjançant procediment obert.

Els projectes que inicien la licitació són:

1. Projecte d’adequació de la sèquia de Torres, tram comprès entre l’avinguda de l’Estudi General i el carrer Sant Pere Cabrera amb un pressupost de 388.571,28 €.

2. Projecte de millora de carril bici, aparcaments i connexió d’anells verds a la ciutat (3a fase) amb un pressupost de 740.608,99 €.

3. Projecte de millora de carril bici, aparcaments i connexió d’anells verds a la Zona Alta amb un pressupost de 309.391,41 €.

4. Projecte de millora d’eficiència energètica en la il•luminació monumental i ponts sobre el riu Segre amb un pressupost de 700.000 €.

5. Projecte per a la protecció del patrimoni històric de la Suda amb un pressupost de 169.563,14 €.

6. Projecte de manteniment escoles i escoles bressol (2a fase) amb un pressupost de 500.000 €.

7. Projecte de reforma i millora de centres cívics i edificis culturals amb un pressupost de 270.000 €.

8. Projecte de millora del clavegueram del camí de Granyena en el pas inferior del ferrocarril amb un pressupost de 154.220,69 €.

9. Projecte de rehabilitació de la façana i coberta del pavelló municipal de l’Antorxa amb un pressupost de 154.777,11 €.

10. Projecte de conservació i millora del patrimoni paisatgístic municipal amb un pressupost de 341.556,05 €.

11. Projecte de renovació de l’enllumenat municipal per a la millora de l’eficiència energètica a quatre places de Lleida amb un pressupost de 816.030,35 €.

L’adequació de la sèquia de Torres, en el tram comprès entre l’avinguda de l’Estudi General i el carrer Sant Pere Cabrera, consisteix en la canalització de 195 metres lineals. Aquesta actuació crea un passeig per a vianants de gairebé 3.000 metres quadrats de superfície, en què es posarà la xarxa d’aigua potable i el reg per als arbres. A més, s’instal•laran 17 nous punts de llum, es plantaran 33 nous arbres i es col•locarà nou mobiliari urbà.

La millora de carril bici, aparcaments i connexió d’anells verds a la ciutat (3a fase) comportarà que es facin accessibles als vianants 750 guals a Pardinyes, Balàfia, Cappont, Bordeta, Universitat/Zona Alta/Clot i Instituts/St. Ignasi/Templers/Escorxador. L’actuació també comportarà l’ampliació d’algunes voreres, així com la instal•lació de bandes rugoses en alguns punts i la semaforització de la cruïlla de Prat de la Riba amb Paer Casanovas.

La millora de carril bici, aparcaments i connexió d’anells verds a la ciutat a la Zona Alta comportarà la reurbanització de 4 carrers de l’entorn del passeig de Ronda (voreres, arbrat, enllumenat, clavegueram...). Els carrers que s’inclouen en aquest projecte són el carrer Vescomte Arnau, que serà semivianalitzat amb plataforma única, limitació 30km/h i el trànsit rodat limitat; carrer Sant Hilari passarà a sentit únic en direcció al carrer Humbert Torres i s’ampliaran les voreres i la calçada; als carrers Ermengol VI i Tamarit de Llitera s’ampliaran les voreres.

El projecte de millora d’eficiència energètica en la il•luminació monumental i ponts sobre el riu Segre inclou la passarel•la dels Camps Elisis, la del Liceu Escolar, el pont Vell i el pont de la Universitat. Amb aquesta actuació tindran un enllumenat sostenible i eficient amb lluminàries d’última generació LED, que permet un gran estalvi de consum i manteniment. Les passarel•les tindran una il•luminació monocromàtica (cortines de llum) situada a la zona inferior dels passos. Els ponts també tindran il•luminació monocromàtica (cortines de llum) combinada amb il•luminació a les zones laterals interiors.

Un altre dels projectes que surt a licitació és l’arranjament de la via d’accés a la Suda per ponent, que es convertirà en la via principal d’accés de vianants al pati del Castell, amb una amplada de tres metres. La pavimentació d’aquest nou accés es farà amb llambordes de formigó i, a més, s’instal•larà nou enllumenat al llarg de tot el recorregut, s’instal•laran els serveis i es redefiniran els jardins.

El manteniment d’escoles i escoles bressol (2a fase) contempla reformes i millores al CEIP Cervantes, CEIP Enric Farreny, CEIP Escoles Alba, CEIP Joan XXIII, CEIP Pràctiques II, Escola Bressol Bordeta, Escola Bressol Pardinyes, Escola Bressol Secà, Ludoteca Balàfia, Ludoteca Bordeta, Ludoteca Cappont i Ludoteca Centre Històric

El Projecte de reforma i millora de centres cívics i edificis culturals contempla l’actuació al centre cívic de Balàfia, plaça de l’Ereta, Democràcia, Magraners, Mariola, Pardinyes, partida de Grenyana, Raimat, Secà de Sant Pere i a la Sala Municipal d’Exposicions de Sant Joan, al teatre municipal de l’Escorxador i al centre d’art la Panera.

L’actuació al camí de Granyena consisteix en la millora del clavegueram en el pas inferior del ferrocarril, així com en l’arranjament de l’espai de 3.500 m2 comprès entre el camí, la nova avinguda Victoriano Muñoz Oms i l’avinguda Tarradellas, que es destinarà a l’habilitació d’un aparcament gratuït d’unes 350 places, ja que l’obertura del nou pont de Príncep de Viana generarà un nou eix per a vianants, bicicletes, vehicles i autobusos que permet comunicar aquest espai amb el centre de la ciutat en poca distància.

Dins del Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local també s’ha previst rehabilitar la façana i coberta del pavelló municipal de l’Antorxa. També, un projecte de conservació i millora del patrimoni paisatgístic municipal que inclou l’enjardinament i arranjament dels espais següents. Accés a Gardeny, rotonda est camí de Granyena, rotonda oest camí de Granyena, accessos escales La Serreta de l’Escorxador, cantonada carrer Ensenyança, enjardinament talussos (camí de Rufea, Henry Dunant…), adequació espai a prop del carrer Gran de Llívia, enjardinament parterres davant el Canyeret, parterres de la plaça Espanya i la urbanització de l’espai entre el pavelló i les piscines cobertes Pardinyes.

El projecte de renovació de l’enllumenat municipal per a la millora de l’eficiència energètica a quatre places de Lleida inclou actuacions a la plaça Sant Joan de Mata (Cappont), a la plaça Roca i Lletjós (Balàfia), a la plaça Castella (Zona Escorxador-Templers) i a la plaça del Treball (Zona Príncep de Viana ).

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=10736&Dia=23&Mes=2&Any=2010&IdDepartament=-1&TextCerca=&Consulta=False&PaginaAnterior=/cat/ajuntament/noticies.asp&Pagina=1

El projecte de la passarel·la dels Camps Elisis

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/8c4d266d.jpg

El projecte de la passarel·la per al Liceu Escolar

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/e44fc909.jpg

El projecte per al Pont Vell

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/3fa9e3ed.jpg

El pont de la Universitat

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/425a91f0.jpg

La plaça de la Pau ja llueix el seu nou paviment

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/30307143.jpg

http://www.segre.com/lleida/detall-de-la-noticia/article/la-placa-de-la-pau-ja-llueix-el-seu-nou-paviment/245/

Estrena de la nova plaça de la Pau

• La Paeria ha reurbanitzat i millorat aquesta plaça de l’arquitecte Domènech i Torres en el marc del Fons Estatal d’Inversió Local

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat del subdelegat del Govern a Lleida, José Ángel Flores, ha presidit l’estrena de la nova plaça de la Pau, que s’ha reurbanitzat i millorat en el marc de les obres que s’han dut a terme a càrrec del Fons Estatal d’Inversió Local. Aquesta actuació, que incloïa la millora d’un total de 8 places de la ciutat, es va adjudicar a l’empresa Urbaser per un import de gairebé 1,2 milions d’euros.

Aquesta plaça té una superfície de 2.100 m2 (1370 m2 de paviment i 730 m2 de zones verdes), és obra de l’arquitecte Domènech i Torres i està situada entre la rambla Francesc Macià i l’avinguda del Segre. Aquesta plaça ja va ser remodelada després de la riuada del 1982, tot i que amb el pas del temps s’ha anat deteriorant el paviment. És per això que, ara, l’objectiu d’aquesta remodelació s’ha centrat en la reurbanització d’aquest paviment, a més de la millora de les zones verdes i l’enllumenat públic, tot i que mantenint l’arquitectura inicial de la plaça.

Així, doncs, el paviment de formigó de tres colors que hi havia fins ara, que reproduïa diverses formes estelades, s’ha canviat per un de pedra calissa de tres colors també que reprodueix les mateixes formes del paviment original. Per millorar l’enllumenat s’han canviat les lluminàries existents per unes de noves que s’adapten als criteris de sostenibilitat i mesures contra la contaminació lumínica. S’han col·locat 20 lluminàries i 4 columnes i, properament, es preveu posar-hi jocs infantils amb el nou Pla de Barris Portal de la Magdalena-Noguerola. En aquest sentit, també s’han restaurat les dues lluminàries que presideixen la plaça la Pau, que daten del 1982 i que s’ubiquen una a cada costat de l’edifici de la Subdelegació del Govern. A més, s’han tornat a col·locar els 18 bancs existents i es s’han posat 7 papereres noves. Cal destacar que, amb aquesta actuació, s’han recuperat les tres fonts que hi havia a la plaça, que són la font del Nen i la tortuga, la font gran i la font petita.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=10746&Dia=26&Mes=2&Any=2010&IdDepartament=-1&TextCerca=&Consulta=False&PaginaAnterior=/cat/ajuntament/noticies.asp&Pagina=1

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/18c141b2.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/9584e873.jpg

Ha quedado preciosa la plaza!!
Porfa, que alguien que vaya le haga fotos a las tres fuentes!!

¡Me he pasado hoy y es preciosa la plaza! A ver si alguien se puede pasar a hacer unas fotos de las fuentes.

La Paeria estudia renovar trams de l'Eix on es trenquen lloses

La tinent d'alcalde d'Urbanisme, Marta Camps, va afirmar ahir que estudien renovar trams de l'Eix Comercial on es trenquen periòdicament rajoles. Va afegir que, quan encara s'ha d'acabar un informe, la causa de les ruptures són el pas de vehicles (fins a 60 al dia, va dir) i problemes amb el morter i, potser, amb la instal·lació. Va precisar que no serien trams llargs i va reclamar als comerciants que hi redueixin el pas de vehicles de càrrega i descàrrega. Així mateix, va apuntar que les rajoles que s'hi trenquen i han de ser substituïdes només són el 4% del total als carrers Major i Magdalena. El president de la Federació d'Associacions de Comerciants de l'Eix, Carles Fontova, va assegurar que si des d'ara fins a l'estiu es trenquen de nou les que van arreglar fa un mes, reclamaran que s'hi faci "una intervenció" definitiva.

D'altra banda, Fontova va admetre que el Mercat de les Rebaixes no va recuperar ahir al matí les vendes que va perdre per la pluja de dissabte. Fontova va assenyalar que, en general, "la cosa no ha anat per tirar coets, però sí bé, correcta".

http://www.segre.com/lleida/detall-de-la-noticia/article/la-paeria-estudia-renovar-trams-de-leix-on-es-trenquen-lloses/245/

Avinguda del Segre, tallada des d'aquest dimarts durant 15 dies

El tall al trànsit de l'avinguda del Segre per les obres de construcció del nou col·lector d'aigües residuals i pluvials s'iniciarà finalment aquest dimarts al matí, i no dilluns, com estava previst inicialmente. El tram afectat és el que va des de Lluís Roca fins a Roger de Llúria i el tall es prolongarà durant unes dos setmanes. Aquesta restricció viària obligarà a usar la rambla Ferran i Roger de Llúria com a vies alternatives. Els conductors que vinguin de Blondel o de Cappont i vulguin anar a Pardinyes hauran de fer una gran volta fins a la prolongació de Prat de la Riba per creuar les vies del tren. En sentit contrari, de Pardinyes cap al centre, la desviació serà menor, ja que els conductors podran passar per Comtes d'Urgell.

Ahir, aquest tram ja va estar tallat una estona cap a les quatre de la tarda per la prova de càrrega del pont.

http://www.segre.com/lleida/detall-de-la-noticia/article/avinguda-del-segre-tallada-des-davui-durant-15-dies/245/

La Paeria treu a licitació 6 projectes més del Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local

• 7 projectes més que també corresponen al FEOSL s’han aprovat per decret

L’Ajuntament de Lleida treu a licitació sis projectes més que van a càrrec del Fons Estatal per a l’Ocupació i Sostenibilitat Local, un cop la Junta de Govern Local que s’ha celebrat aquest dimarts ha aprovat els respectius plecs de clàusules administratives i tècniques que regeixen la contractació mitjançant procediment obert. A més, la Paeria ha aprovat per decret treure a licitació 8 projectes més.

Els 6 projectes que han passat per la Junta de Govern Local i que es treuen a licitació són:

- Millora i reparació de la font de la plaça de la Constitució per un import de 656.975 €

- Centre de Dia Magraners per un import de 400.000 €

- Recuperació paisatgística de la canalització marge dreta riu Segre en el tram comprès entre el pont Vell i pont de la Universitat per un import de 750.000 €

- Accessos pavelló Secà-Balàfia per un import de 338.025 €

- Millora xarxa clavegueram i mobilitat carrer Hospitalers de Sant Joan per un import de 250.000 €

Els 7 projectes que s’han aprovat per decret són:

- Millora d’eficiència de l’abastament d’aigua potable i clavegueram a Magraners (carrer Bobatillas Altas) per un import de 70.000 €

- Reforestació i reurbanització marge esquerra riu Segre, cantó Pont Príncep de Viana per un import de 100.000 €

- Millora accessibilitat piscines i instal•lacions esportives municipals per un import de 60.000 €

- Ampliació de la Llar Municipal Bonaire per un import de 120.000 €

- Ampliació dels bucs d’assaig musical “El Mercat” per un import de 115.000 €

- Reforma de l’antic escorxador de Sucs per un import de 100.000 €

- Estalvi i eficiència energètica en les instal•lacions d’enllumenat i climatització de l’Ajuntament de Lleida. Museu d’Art La Panera, pavelló Municipal Pardinyes i de Cappont per un import de 77.235 €.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=10770&Dia=2&Mes=3&Any=2010&IdDepartament=-1&TextCerca=&Consulta=False&PaginaAnterior=/cat/ajuntament/noticies.asp&Pagina=1

Un plànol de l'actuació a la plaça de la Constitució: http://www.paeria.cat/arxius/noticies/Document_cat_3730.jpg

Plànol alçat del projecte del Mercat de Ronda Fleming: http://www.paeria.cat/arxius/noticies/Document_cat_3731.jpg

La Paeria projecta instal·lar rampes d'accés al marge dret de la canalització

• Negocia la seua viabilitat amb la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre

La Paeria negocia amb la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre la possibilitat de construir rampes per accedir a la canalització del riu Segre des del marge dret (el costat contrari a Cappont), en el marc d'un projecte de millora integral i de l'accessibilitat d'aquesta zona.

L'ajuntament compta amb el fet de poder habilitar dos o tres rampes per accedir a la canalització pel marge dret des d'algunes passarel·les o ponts. La negociació està avançada, però el projecte encara no està tancat, de manera que encara no està clara la ubicació exacta de les rampes.

Aquesta millora completaria el projecte de recuperació paisatgística del marge dret del riu, en el tram comprès entre el Pont Vell i el pont de la Universitat, que la junta de govern local va aprovar ahir treure a concurs per un import de 750.000 euros, en el marc del pla Zapatero. Aquesta zona està actualment força degradada i serà millorada amb nous arbres (63) i plantes ornamentals bulboses i aquàtiques (6.050). El mur serà recobert amb 625 unitats d'heura, que es recolzaran en una estructura especial perquè aquesta planta s'hi pugui enfilar millor.

D'aquesta manera, la Paeria espera superar vells problemes, ja que intents anteriors de recobrir el mur amb plantes no van tindre èxit perquè l'elevada insolació de la zona en dificulta el creixement.

Així mateix, per poder redefinir les noves zones geomètriques de gespa, caldrà retirar part de l'escullera i també està previst millorar la integració de les zones que reben les aigües pluvials.

A més, s'adequaran camins de passeig amb materials naturals granulats i un camí de servei a la base del mur i les zones sota els ponts seran formigonades.

Més obres a concurs

A més d'aquest projecte, la junta de govern local també va donar llum verda a treure a concurs la reforma de la plaça de la Constitució per 656.975 euros, l'habilitació d'un centre de dia als Magraners (400.000), els accessos al pavelló Secà-Balàfia, la millora del clavegueram i la mobilitat del carrer Hospitalers de Sant Joan i l'eficiència energètica del mercat de Fleming.

http://www.segre.com/lleida/detall-de-la-noticia/article/la-paeria-projecta-installar-rampes-dacces-al-marge-dret-de-la-canalitzacio/245/

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/9bc38820.jpg

Arranquen les obres del parador

• Comença l'enderroc d'envans interiors i el sanejament de murs al Roser

Al pati de l'edifici del Roser s'hi acumulen tot tipus de residus, mentre les excavadores van retirant la runa dels envans enderrocats i dels murs repicats per sanejar-los. I és que ja han començat les obres de rehabilitació del Roser per convertir-lo en un parador nacional de turisme. El ministeri d'Indústria va adjudicar els treballs a l'empresa Cabbsa, especialista en aquest tipus de rehabilitacions, que s'ha posat a treballar.

Joaquín Ros, cap de grup de Cabbsa, va explicar que durant aproximadament sis mesos es dedicaran a fer "petits enderrocs" i a "repicar parets amb humitat", treballs que intercalaran amb la "col·locació de nous forjats". En aquest sentit, va indicar que a l'edifici hi ha bigues de fusta "gairebé trencades que seran substituïdes per altres de metall i formigó". Així mateix, va anunciar que l'any que ve s'encarregaran dels treballs de maçoneria (envans per a la nova distribució) i la reparació de la coberta, ja que és necessari sanejar-la i aplicar-hi un tractament antihumitat.

El responsable de Cabbsa va admetre que es tracta d'una obra "bastant complicada perquè té molts detalls i elements a reparar i conservar". Va remarcar que el termini d'execució és de trenta mesos, comptant des del passat mes de desembre, de manera que va destacar que el Roser estarà convertit en parador de turisme al juny de l'any 2012.

L'establiment comptarà amb 53 habitacions (una de les quals, una suite) i spa. El pati estarà cobert i funcionarà com una espècie de plaça central. El projecte preveu la recuperació de les façanes exteriors del segle XVII, incloses les fonts situades a Cavallers i la plaça Sant Antoni Maria Claret.

Hi ha prevista una entrada d'ús públic per Cavallers i un accés per a vehicles per la plaça, cap a un aparcament subterrani.

http://www.segre.com/lleida/detall-de-la-noticia/article/arranquen-les-obres-del-parador/245/

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/289353f2.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/3134bc4f.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/d326be05.jpg

Xat de l'alcalde (respectant les faltes d'ortogràfiques, que així és més divertit):

__

Francesc: Sr. Alcalde, aquesta darrera setmana vau aprovar al ple de la Paeria, que Lleida podria acollir centres comercials, a mi el que m'agaradaria saber es si ha alguna negocació engegara, és a dir si a alguna empresa interessasa a establir-s'hi.

Alcalde: hi ha moltes empreses interessades a venir a Lleida, tant del sector Centres Comercials com Grans Magatzems. Ara que es possible amb el nou marc legal, sens dubte vindran.

__

loli: hola bona tarda, escric desde el local social de Magraners. respecte als ordinadors dels telecentres a Magraners, son del JURASICO

Alcalde: Bé, gracies per dir-me lo dels ordinadors juràssics (deuen ser de quan jo era cap d'informàtica de l'Ajtm). Bromes apart, en prenc nota i ho passo als meus hereus de l'IMI.

__

danilleida: bona tarda senyor alcalde voldria preguntar-li per a quan es previst conectar la rotonda de la antiga N-II amb la bordeta, es un troç molt curt i seria una pena no fer-ho

Alcalde: De moment conectem el pont de Pp de Viana amb la N2. Despres arribara a la Bordeta i Magraners.

__

danilleida: tambe voldria preguntar-li si esta previst posar mes parades de bus amb panells solars o mes plataformes

Alcalde: Tenim previst posar més plataformes per autobusosm, unwes 10 (ara en tenim 15). Pel que fa a panells solars n'anirem posant progressivament a equipaments municipals.

__

evaperez: Bona tarda senyor alcalde: li volia preguntar si els busos de la nostra ciutat tenen algun tipus de manteniemnt avans d'ahir 4 busos averiats i ahir un dels articulats remolcat, podria demar mes mateniment a moventis o a sarbus, bona tarda alcalde. tambe li volia preguntar el termini de les obres del pla de l'estacio i el cobriment de les vies de comptes d'urgell a la renfe

Alcalde: Crec que hi han bon servei d'autobus, i fan els manteniments. Això no vol dir que un dia puntual no hi hagin avaries. També renovem la flota (quasi tota és accessible, i també a l'Abril rebem dous autobusos nous).

Pel que fa al Pla de l'EStació, la darrera reunió a Madrid va anar molt bé, així com amb el Conseller Nadal. Quan tinguem tancat el finançament en la disposicio ad 3a de l'Estatut, licitarem l'obra. Calcula 3 anys per acabar totalment el Pla, inclòs l'Estació d'Autobusos.

__

marisa: m'agrada LLEIDA m'agrada ANGEL ROS EL MILLOR

__

annapard: haber quant fiques aquele bicis que es ponen alquilar com a barcelona

Alcalde: Ho estem estudiant.

__

Anna-Maria: Sr. Alcalde el felicito, Lleida està cada vegada mes bonica. Com està lo referent al pont Princep de Viana? També em veig amb el deure de donar-li les gràcies pels bons professors que tenim al Telecentre de la Mariola.... Moltes Gràcies Anna-María

Alcalde: Gràcies, Anna Maria per la teva opinió de LLeida. El Pont estarà per Setmana Santa.

__

Sergi: Bona tarda. A dos anys pel fi de laconcessio a Sarbus , quan es previst que facin les noves cotxeres? Perque aquest era un dels punts de la concessió i a dia d'avui no estan programades. Es un incompliment del contracte? Gracies

Alcalde: Sergi, ho estem parlant amb Sarbus. Hi ha un terreny reservat al costat de la cra de Tarragona (N 240)

__


guillermo: ¿como está el asunto de las balsas de Alpicat, gracias

Alcalde: Estamos haciendo el Pla Parcial de les Bassse, que incluye lo previsto en el proceso de participacion (deportes y lleure), y espacios comerciales de un total de 12.000 m2 que mejora la oferta y financia parte del proyecto. Este año empezaremos a hacer obras en les Basses

http://xat.paeria.es/elog.php?id=74

annapard: haber quant fiques aquele bicis que es ponen alquilar com a barcelona

Alcalde: Ho estem estudiant.

Això és nou perquè sempre que li preguntaven deia que ja havien encarregat un estudi i que no sortien els números.

No tornis a deixar les faltes del xat, si et plau...

^^ El corrector del Firefox es torna boig amb tantes paraules mal escrites. xD

La passarel·la del campus, a punt a finals de primavera

L'estructura central de la passarel·la per a vianants que connectarà l'avinguda Alcalde Areny amb el campus de Cappont s'està muntant a la canalització.El consistori preveu que el viaducte, que s'anomenarà passarel·la dels Maristes, estarà acabat entre finals de primavera i principis d'estiu. En aquest sentit, fonts municipals asseguren que les obres del viaducte segueixen els terminis previstos, tot i que els treballs van estar interromputs durant uns mesos. La primera pedra de la nova passarel·la va ser col·locada a començaments de maig de l'any passat, però les obres van ser paralitzades perquè la Paeria va decidir modificar el sistema constructiu per agilitzar-ne el muntatge. El projecte inicial preveia una estructura de formigó i va ser canviat per una altra de metàl·lica, com es va fer al pont de prolongació de Príncep de Viana.

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/43a7c5c1.jpg

http://www.segre.com/lleida/detall-de-la-noticia/article/la-passarella-del-campus-a-punt-a-finals-de-primavera/245/

la gespa del riu realment es tant verda com sembla a la foto?

Las obras para trasladar las sedes de la Generalitat a Magisteri se licitarán este año

El vicepresidente de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira, anunció ayer en Girona que las obras para transformar el antiguo edificio de Magisteri en la sede única de las dependencias de la Generaitat se licitarán este mismo año. Carod-Rovira aseguró que la unificación de los departamentos en un sólo edificio es “una expresión de la voluntad” de la administración autonómica de hacerle “las cosas más fáciles a la gente”.

Carod se encontraba en Girona para inaugurar el primero de estos edificios que unifican todas las dependencias de la Generalitat, en lo que ha calificado como una nueva mentalidad aplicable a los edificios públicos.

El anuncio de la próxima licitación de las obras hace poco después de que Marta Alòs, diputada de CiU en el Parlament, defendiera ante la Comisión de Asuntos Institucionales una propuesta de Resolución para instar al Govern a realizar durante el año 2010 la demolición del edificio y a encargar la redacción del proyecto de la nueva sede de la Generalitat.

Alòs denunció que la Generalitat “está pagando 1,4 millones de euros en alquileres de edificios en Lleida, mientras cuenta con un edificio de propiedad abandonado”.

El antiguo delegado del Govern de la Generalitat en Lleida en Lleida, Jaume Gilabert, explicó en enero de 2007 que se marcaba como una de sus máximas prioridades el traslado al antiguo edificio de Magisteri en un plazo de dos o tres años como máximo, plazo que ya se ha cumplido actualmente.

El proyecto, que ya se empezó a gestar en la anterior legislatura, será posible gracias a que la Paeria cedió el inmueble a la Generalitat a cambio de unos terrenos de Vallcalent.

La antigua escuela de magisterio acogerá todos los servicios de la administración autonómica excepto las oficinas del departamento de Cultura, que continuarán en el edificio de la rambla Aragó.

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=97014&seccio=Lleida&fecha=2010-03-06&sortida=03:00:00

Hola a tots;
Sóc nou en aquest foro i us felicito a tots per la quantitat de informació que deixeu entre tots, la qual cosa enriqueix moltíssim a qualsevol persona que us llegeixi.

Un cop presentat, voldria comentar la nova politica de la regidoria d’urbanisme de l'Ajuntament, d'anar substituint en les reurbanitzacions de les places de Lleida, els parterres de gespa per heura, o d'altres plantes que no necessiten reg.
Això es pot veure en la nova plaça Cervantes o en la inaugurada Plaça de la Pau. Des del meu punt de vista crec que es totalment erròni, ja que a part de que esteticament és molt menys visible, també són uns parterres infinitament més bruts que els de gespa. Es pot comprobar en els parterres d'Onze de Setembre, al costat de la Plaça Europa i tocant un a restaurant xinès o una entitat bancària.

No entenc la justificació d'estalvi d'aigua, ja que els parterres d'aquestes dues places són molt petits, mentre que si us fixeu trobem unes extensions enormes de gespa regada en els polígons dels Frares, el nou polígon del costat de la N-II, la rotonda del cementiri, etc....

Per contra les dues places més centriques de Lleida, les quals crec, tindrien que estar enjardinades amb gespa per lluir més, ens hi planten parterres d'heura o daltres plantes de secà.

Si algu en sap el motiu, i/o en té un altre punt de vista, li agrairia que ho comentés.
Fins aviat

http://img412.imageshack.us/img412/3484/cervantes.jpg (http://img412.imageshack.us/i/cervantes.jpg/)

http://img704.imageshack.us/img704/2296/lapau.jpg (http://img704.imageshack.us/i/lapau.jpg/)

Benvingut al foro oriolleda! Es de agraïr les teves aportacions.
Respecte al tema, estic totalment d´ acord. Penso que els parterres a la llarga s´ abandonen i la imatge que dona es molt lletja! Al pavelló Barris nord hi havia una gran plantació de aquestos parterres que ara lògicament han desaparegut....

Doncs jo trobo bé que utilitzin plantació de secà i no gespa... estem en un país mediterrani i hem d'utilitzar al màxim plantació de secà.

A la Seu a la nova urbanització que han fet han utilitzat només plantació de secà i trobo que queda molt bé... a més de gespa ja en tenim prouta al parc del Segre i del Valira, vosaltres al Segre no us podeu queixar tampoc.

Doncs a mi em sembla bé que utilitzin les plantes autoctones de la zona. Crec que s'escauen millor al paissatge de Lleida i s'adapten al clima, a més, si estàn ben cuidades són molt maques, tal i com es pot veure als nous Camps Elisis. (Tot depèn del manteniment que se'n fassi, un parterre amb gespa, si està mal cuidat, tampoc fa massa goig).

D'altra banda, pel que fa a la utilització de gespa, considero que s'escau en zones àmplies (com al Parc del Segre, l'espai davant el rectorat, etc.), on la gent pugui utilitzar l'espai per passejar, seure, estirar-se, etc. i no en petits parterres, que considero que és més un espai per plantar-hi plantes i fer jardí).

La plaça Blas Infante, gairebé acabada, s'estrenarà d'aquí a un mes

Les obres d'urbanització de la plaça Blas Infante estan pràcticament acabades i la Paeria espera poder inaugurar-la d'aquí a un mes, just després de Setmana Santa. Els treballs més importants estan enllestits, a falta d'alguns acabats a les baranes, el recobriment de vidre del quiosc bar i de la sortida del pàrquing. Només queda pendent l'enjardinament, en què es començarà a treballar durant aquesta setmana, mentre que la gespa i l'heura es plantaran la setmana que ve.

El que sí que ja és definitiu són les estructures de ferro que donen personalitat a la plaça i la fan visible a una gran distància. Durant les obres, els veïns de Cappont han expressat els seus dubtes sobre aquest disseny.

http://www.segre.com/lleida/detall-de-la-noticia/article/la-placa-blas-infante-gairebe-acabada-sestrenara-daqui-a-un-mes/245/

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/a73c5eb4.jpg

Hola a tots;
Sóc nou en aquest foro i us felicito a tots per la quantitat de informació que deixeu entre tots, la qual cosa enriqueix moltíssim a qualsevol persona que us llegeixi.

Benvingut. :cheers1:

Es planten un centenar d’arbres a la plaça Ricard Viñes

• A hores d’ara, els operaris estan aixecant les dues construccions de formigó que taparan les entrades i sortides dels vianants a l’aparcament

Aquest dimarts, l’empresa adjudicatària de les obres de l’aparcament i la reurbanització de la plaça Ricard Viñes, la UTE formada per les empreses Dragados-Benito Arnó, ha iniciat la plantació de gairebé un centenar d'arbres i arbustos de moltes espècies diferents, entre els quals hi ha magnoliers, llorers, xiprers o arbres de l'amor, naturals de la zona mediterrània que a la primavera estan coberts amb una capa de flors de color rosa. Molts dels arbres seran de gran mida, perquè puguin lluir i fer ombra ràpidament, sense necessitat d'esperar anys perquè creixin. De fet, s’ha cobert amb una espessa capa de terra la llosa que tapa el pàrquing subterrani, per poder-hi plantar arbres grans. La tria de l’arbrat s’ha escollit tenint en compte l’assessorament dels tècnics de Jardineria de l’Ajuntament de Lleida.

En l'actualitat, els operaris estan aixecant les dues construccions de formigó que taparan les entrades i sortides per als vianants a l'aparcament (escales i ascensors), una pròxima a Fleming i l'altra a l'altre extrem de la plaça. Configuren uns volums elevats, però estaran dissimulats amb una espècie de grades enjardinades amb gespa. També s’han instal•lat uns originals fanals dissenyats expressament per a la plaça per l'arquitecta autora del projecte de remodelació de la plaça, Benedetta Tagliabue, responsable del prestigiós gabinet Miralles-Tagliabue.

Pel que fa al paviment, també serà de diferents colors i tipologies, des de granit gris clar i gris fosc fins a llambordes verdes i granat. A més, l'arquitecta ha previst dibuixar un piano al paviment en honor al pianista Ricard Viñes, que dóna nom a la plaça. Així mateix, hi haurà espais destinats a les terrasses dels establiments hostalers de la plaça i s'instal•laran quatre tòtems enllaçats amb uns cables.

La Paeria va elegir a l'abril del 2008 el projecte presentat per les empreses Dragados i Benito Arnó i firmat per l’arquitecta Tagliabue, d'entre els quatre que es van presentar al concurs. A més de suposar una modernització evident, ja que el disseny de Ricard Viñes havia quedat obsolet, la plaça guanyarà zona vianalitzada i una reordenació del trànsit.

Així, paral•lelament a la urbanització de la plaça, que estarà enllestida a l’estiu, properament començarà la construcció de la rotonda prevista a l'encreuament de Prat de la Riba, Rovira Roure i Balmes, que serà executada per fases i començarà per la zona més pròxima a la plaça.

En total està previst que es reurbanitzin 8.900 metres quadrats de superfície, entre la nova plaça, els dos carrers que es reordenaran i la rotonda de regulació del trànsit (que facilitarà tant els moviments d’entrada i sortida al pàrquing subterrani, així com la reordenació del trànsit dels carrers adjacents, com són Prat de la Riba, Rovira Roure i Balmes), el que permetrà recuperar gairebé 4.000 metres quadrats de superfície per als vianants en relació a la plaça actual.

El projecte aposta per un disseny en planta en forma de trapezi que manté la forma de laberint. Els accessos a l’aparcament, que tindrà tres plantes i una capacitat de 466 places, estaran integrats en la plaça i més propers al carrer Balmes. Els accessos verticals (escales i ascensor) es troben: un al costat de les rampes de vehicles i l’altre prop del carrer Fleming, tots dos a l’interior de l’àmbit de la plaça.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=10808&Dia=9&Mes=3&Any=2010&IdDepartament=-1&TextCerca=&Consulta=False&PaginaAnterior=/cat/ajuntament/noticies.asp&Pagina=1

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/b6aeeb50.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/ec9b9e1b.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/c8587998.jpg

La plaça ja va prenent forma! També estaria bé que al acabar la reforma es netejesin o repintesin algunes de les façanes (com per ex: la del bloc de la "Festa") per tal de dotar d'una millor imatge a tot l'entorn.

La Unió Europea invertirà a Lleida més de cent milions d'euros en 83 projectes

La demarcació de Lleida rebrà 100,77 milions d'euros dels fons europeu fins al 2013 destinats a 83 projectes d'innovació i R+D, medi ambient i desenvolupament local i urbà, adjudicats entre el 2007 i el 2009. D'aquests cent milions, gairebé el 80% es destinaran als projectes d'abastament d'aigua des de l'embassament de la Llosa del Cavall (Solsonès) i la presa de Rialb (Noguera). A les Terres de Lleida, des de l'any 2000 i fins al 2009, s'han aprovat més de 250 actuacions, amb una subvenció europea superior als 480 milions d'euros. Aquestes dades s'han donat a conèixer aquest dijous durant la inauguració a Lleida d'una exposició dedicada a les inversions que ha fet la Unió Europea (UE) a Catalunya.

http://www.3cat24.cat/noticia/565267/segria/La-Unio-Europea-invertira-a-Lleida-mes-de-cent-milions-deuros-en-83-projectes

Los vecinos de Ricard Viñes temen otro ‘caso Sant Joan’

Los vecinos y comerciantes de la plaza Ricard Viñes temen que con la nueva plaza, que se prevé que esté acabada este mismo verano, ocurra lo mismo que sucedió con la plaza Sant Joan de Lleida, en la que se criticó que había mucho asfalto y poca vegetación. Además, las dos construcciones de hormigón que se están levantando actualmente y que permitirán el acceso al parking subterráneo no son bien vistas por los vecinos, que ven en ellas un estorbo para la plaza y una inseguridad para los más pequeños.

Precisamente este martes empezó la plantación de casi un centenar de árboles y arbustos de varias especies distintas como las magnolias, los laureles y los cipreses. No obstante, los vecinos creen que la plaza, que ocupa casi 9.000 metros cuadrados, necesitará de mucha vegetación para poder tener sombra en toda la plaza. Un vecino de la zona, Ignasi, añadió que también faltaría algún elemento que introdujera el agua en la plaza, como una fuente. “Esta plaza es una de las zonas más calurosas de la ciudad en la que también hay mucho tráfico, y por ello sería necesario que haya mucha vegetación y una fuente, para humedecer el ambiente y que no sea tan seco”.

Esta opinión se repite en varios vecinos que han manifestado su miedo a que con esta plaza se repitan las quejas que en su día se manifestaron en la plaza Sant Joan, en la que se criticó, hace unos cuatro años, que su diseño era demasiado “duro”, sin ningún árbol y con sólo cemento.

Por otro lado, en el caso de la plaza Ricard Viñes se ha puesto de manifiesto el desconcierto que provocan las dos construcciones que albergarán la entrada y salida de peatones del parking, y que se han diseñado como dos volúmenes elevados que conectarán con la plaza mediante dos rampas.

Sobre este punto, los vecinos explicaron que son dos elementos que romperán la visión de la plaza, que fue diseñada por la arquitecta Benedetta Tagliabue, del gabinete Miralles-Tagliablue. Además, indicaron que la elevación de las dos construcciones puede suponer incluso un peligro para los más pequeños que estén jugando en la plaza.

Desde el Ayuntamiento de Lleida indicaron que las dos construcciones, que se ubican cerca de la calle Fleming y en el otro extremo de la plaza, estarán disimulados por una especie de gradas ajardinadas con césped.

En lo que refiere al pavimento, será de distintos colores y tipologías, desde el granito claro y gris oscuro hasta el verde y el granate. Otra preocupación en este aspecto que mostraron los vecinos es la ubicación del monumento en honor a Ricard Viñes, que en este caso se materializará mediante un piano dibujado en el pavimento de la plaza.

Pese a las críticas, la plaza sigue su urbanización para estar lista, según el consistorio, por el verano. De forma paralela a la reforma de la plaza, se iniciará también la construcción de una rotonda en el cruce de las calles Prat de la Riba, Rovira Roure y Balmes, que será ejecutada por fases y cuya construcción empezará por la zona más próxima a la plaza.

Con todas estas actuaciones se quiere reformar todo el entramado de la plaza para abrirla a los peatones y, a la vez, reorganizar el tráfico. Uno de los vecinos expresó que, pese a que hay elementos que quizás deberían cambiarse, la plaza será beneficiosa para el barrio y para la ciudad.

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=97110&seccio=Lleida&fecha=2010-03-11&sortida=03:00:00

Veïns... sempre criticant tot el que veuen abans de veure el resultat final.

Això dels parterres... a mi no m'agraden gens, dificulten el moviment de la gent i converteixen places en camins. Això pot interessar de vegades però hi ha 4000 coses més barates i útils que la gespa, començant per qualsevol altra planta, i no té per què ser menys vistós... jo no me'n fiaria de cap projecte de plaça amb parterres, vol dir que o el perímetre de la plaça té problemes o que l'arquitecte no sap què fer-ne... o que és un hortera, que ja pot ser.

Ja se sap com quedarà la distribució definitiva del trànsit a Ricard Vinyes?

Això dels parterres... a mi no m'agraden gens, dificulten el moviment de la gent i converteixen places en camins. Això pot interessar de vegades però hi ha 4000 coses més barates i útils que la gespa, començant per qualsevol altra planta, i no té per què ser menys vistós... jo no me'n fiaria de cap projecte de plaça amb parterres, vol dir que o el perímetre de la plaça té problemes o que l'arquitecte no sap què fer-ne... o que és un hortera, que ja pot ser.

Si és fa ben fet pot quedar molt bé. Al meu poble hi ha un passeig totalment de ciment que ha estat sempre així i des de que n'han posat en un extrem és totalment diferent i queda molt millor.

El Noguerola ja no aboca aigües residuals al Segre

• Inversió de prop de tres milions d’euros per construir nous col·lectors que recullen aquestes aigües i les recondueixen a la depuradora

L’Ajuntament de Lleida ha finalitzat les obres per eliminar tots els vessaments incontrolats que encara anaven a parar al riu Noguerola, i per tant al riu Segre, i que es concentraven als barris de Ciutat Jardí, Balàfia i l’entorn de Rambla Ferran/Príncep de Viana, així com en alguns carrers dels barris del Secà i Pardinyes. L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha destacat que finalment s'hagi pogut netejar el cabal del Noguerola d'aigües residuals.

En aquest sentit, l’actuació que es va començar executar al maig de l’any passat, ha servit per construir interceptors i nous col•lectors que recullen les aigües residuals i les condueixen a la depuradora, connectant d’aquesta manera a la xarxa de clavegueram de la ciutat una quinzena de col•lectors antics que abocaven al Noguerola i 44 escomeses d’edificis particulars, tal com ha explicat la tinenta d'alcalde responsable d'Urbanisme, Marta Camps.

En total, s’han construït uns 1.990 metres de col•lector des de l’Onze de Setembre fins a la Rambla Ferran, així com tot un seguit d’actuacions per localitzar i interceptar els abocaments incontrolats que es produïen directament al Noguerola en el seu recorregut més urbà, és a dir, entre l’avinguda Marimunt/Onze de Setembre i fins a connectar al riu Segre, en un tram de 2,1 quilòmetres de longitud.

Un projecte ambiciós, amb subvenció europea

En els darrers anys, la Paeria ha dut a terme diverses actuacions per intentar reconduir abocaments del Noguerola, tot canalitzant i entubant el riu a l’entrada de la Ciutat, a l’Horta, com a diverses urbanitzacions de Ciutat Jardí, o connectar totes les escomeses que no estaven connectades a xarxa en el tram entre la Rambla Ferran i l’avinguda del Segre, aprofitant les obres de remodelació de la plaça Noguerola. Tot i així, aquest projecte, que es va adjudicar a la UTE Dragados-Biosca amb un pressupost de 2.794.409,33 i que té subvenció del Fons de Cohesió de la Unió Europea, ha estat més ambiciós amb l’objectiu d’acabar amb totes les escomeses que fins ara no estaven connectades a la xarxa per reconduir-les a la depuradora, deixant el Noguerola, estrictament com un riu per evacuar aigües pluvials i sobrants de reg, de tal manera que es millora notablement la qualitat de l’aigua del riu Segre.

La ciutat de Lleida està creuada per rius que amb el pas del temps s’han endegat i han passat a formar part de la xarxa de drenatge i desguàs. El riu Noguerola, que té una longitud de 2,1 kilòmetres, constitueix un dels eixos principals de drenatge de Lleida, ja que és una llera natural que històricament ha rebut els abocaments de les seves zones d’influència.

El seu funcionament es pot considerar com a eix principal de drenatge de les aigües pluvials i excedents de regants, però s’han de desconnectar les aigües residuals que es troben incorporades directament i passar a funcionar com a sobreeixidor de pluvials d’aquests col•lectors.

L’objecte de les obres ha estat determinar les aportacions d’aigües residuals que es produeixen al Noguerola en l’àmbit de les zones de Ciutat Jardí, Balàfia i Rambla Ferran i realitzar els col•lectors necessaris per recollir-les i desviar-les cap als col•lectors municipals que porten les aigües residuals fins l’ EDAR, per ser tractades.

Un vídeo per il•lustrar la recuperació del Noguerola

L’Ajuntament de Lleida ha editat un vídeo que il•lustra mitjançant recreacions virtuals l’actuació que s’ha dut a terme per eliminar els vessaments incontrolats al riu Noguerola, i per tant, al riu Segre. Aquest vídeo es mostrarà a l’estand que la Paeria disposa a Fira Natura, que comença aquest divendres. L’estand està dedicat al riu Segre i a la declaració de l’any 2010 com a Any del riu Segre i es presenten els espais naturals lligats al riu i també la recuperació del Noguerola, que repercutirà en la millora de la qualitat del riu i que, a més, es reforçarà amb diversos projectes de millora de la canalització.

A més, el vídeo s’enviarà a totes les escoles de l’Agenda 21 escolar en la qual hi participen 50 centres, perquè l’utilitzin com a recurs educatiu els 10.000 alumnes que la conformen.

També s’utilitzarà com a recurs a les activitats de visita de l’EDAR (Estació Depuradora d’Aigües Residuals) dels alumnes de les escoles de Lleida i província. Es passarà a l’aula, abans de la visita a la depuradora. Cada curs es fa unes 60 visites guiades, amb un total de 1.100 alumnes.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=10821&Dia=12&Mes=3&Any=2010&IdDepartament=-1&TextCerca=&Consulta=False&PaginaAnterior=/cat/ajuntament/noticies.asp&Pagina=1

_______________________________

Ja s'ha acabat el tuf a pixum de l'avinguda del Segre? :puke:

La Paeria enderroca un edifici del carrer Balmes

És un immoble, ubicat entre la plaça Ricard Viñes i Balmes, que té planta baixa i dues plantes que l’Ajuntament ha expropiat d’acord amb el Pla General per alinear el carrer

L’Ajuntament de Lleida durà a terme aquest diumenge l’enderroc de l’edifici situa al carrer Balmes, 37. Els treballs s’iniciaran a les 9.00 del matí i es perllongaran fins a les 17.00 de la tarda. Es tracta d’un edifici de planta baixa i dues plantes més, ubicat entre la plaça Ricard Viñes i Balmes, que la Paeria ha expropiat d’acord amb el Pla General, ja que és necessari per alinear el carrer Balmes.

En aquest sentit, també cal destacar que l’enderroc d’aquest edifici és necessari per adequar tot l’entorn de la nova plaça Ricard Viñes, per la qual cosa s’executa ara coincidint amb les obres de reurbanització de la plaça.

Les tasques principals de l’enderroc es duen a terme en diumenge amb l’objectiu de minimitzar les afectacions al trànsit. Per a dur a terme els treballs d'enderroc s’ocuparà el carril dret de circulació en direcció a la rambla d’Aragó, tot i que s’habilitarà la resta de la calçada per mantenir el trànsit obert per als dos sentits, de tal manera que quedarà un carril hàbil per a cadascun dels sentits. El pas de vianants quedarà anul•lat temporalment per garantir la seguretat, així com la vorera lateral de la plaça Ricard Viñes des de Bisbe Ruano que quedarà tallada als vianants entre Balmes i Ricard Viñes, 1.

http://www.paeria.es/cas/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=10827&Dia=13&Mes=3&Any=2010&IdDepartament=-1&TextCerca=&Consulta=False&PaginaAnterior=/cas/ajuntament/noticies.asp&Pagina=1

^^

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/93033684.jpg

Ya que estan podrian derrumbar estos también, asi todo ese tramo de la calle estaria alineado.

http://img686.imageshack.us/img686/5929/balmes.jpg (http://img686.imageshack.us/i/balmes.jpg/)

y tambien en plaza del trabajo, donde recientemente han inaugurado un carril en dirección estación de renfe.. en la esquina hay un bar.
Entonces la acera queda muy estrechita pero bueno se puede pasar :)

Finalitza l’enderroc de l’edifici ubicat entre la Plaça Ricard Vinyes i el carrer Balmes

• L’immoble ha estat expropiat per l’Ajuntament d’acord amb el Pla General per alinear el carrer

L’Ajuntament de Lleida ha dut a terme avui l’enderroc de l’edifici situat al carrer Balmes número 37 per alinear el carrer amb la nova plaça Ricard Vinyes. Els treballs s’ha iniciat a al matí i s’han perllongat fins a les 17.00 de la tarda.

Es tracta d’un edifici de planta baixa i dues plantes més, ubicat entre la plaça Ricard Viñes i Balmes, que la Paeria ha expropiat d’acord amb el Pla General de Lleida. En aquest sentit, cal destacar que l’enderroc d’aquest edifici és necessari per adequar tot l’entorn de la nova plaça Ricard Viñes, per la qual cosa s’executa ara coincidint amb les obres de reurbanització de la plaça.

Segons la tinent d’alcalde Marta Camps, “l’enderroc s’ha desenvolupat amb total normalitat i s’ha fet en diumenge per limitar les reestriccions al trànsit”. A més, ha destacat que “amb aquesta obra es pretén alinear el carrer Balmes i deixar tota la cruïlla entre Balmes i Ricard Vinyes perfectament enllestida per quan finalitzin les obres de la plaça a l'estiu”.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=10830&Dia=14&Mes=3&Any=2010&IdDepartament=-1&TextCerca=&Consulta=False&PaginaAnterior=/cat/ajuntament/noticies.asp&Pagina=1

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/7e337450.jpg

La Paeria instal·la més de 400 lluminàries no contaminants

• Durant l’any 2009 també s’han instal·lat més de 120 columnes noves de tipus LED que tenen un baix consum energètic i una durada d’unes 50.000 hores

L’Ajuntament de Lleida està substituint durant l'any passat i aquest 2010 uns 435 globus de vidre i amb contaminació lumínica per lluminàries no contaminants de 70 watts en diferents barris, amb la qual cosa pràcticament no queda cap globus d’aquest tipus a la ciutat. A més, l’any 2009 es van instal·lar, en el marc de dos projectes del Fons Estatal d’Inversió Local, 122 noves columnes de tipus LED a la rambla d’Aragó, plaça Catalunya, avinguda Madrid, avinguda Onze de Setembre, i l’avinguda Rovira Roure.

La substitució dels 435 globus contaminants per lluminàries no contaminants s’ha dut a terme a 40 carrers de la ciutat que corresponen a la Zona Alta (a la plaça de les Missions, Magí Morera, Balmes (s’adjunta fotografia), Fleming (Camp d’Esports, Mercat), Segrià o Pirineus), Bordeta (carrer Campament, Canal, Esplai o Sant Ramon), Mariola (plaça Galícia), Cappont (Doctora Castells, avinguda Garrigues), Pardinyes (Rector Vallfogona, Tarragona, Pardinyes Baixes, Pare Palau i Joan Baptista Xuriguera) i Balàfia (zona escoles Balàfia, plaça Europa). Així, la Paeria aconsegueix amb aquesta actuació renovar gairebé tots els globus de vidre que fins ara estaven instal·lats a la ciutat.

L’Ajuntament de Lleida també ha instal·lat 122 noves columnes de tipus LED, que es caracteritzen per tenir una durada de vida molt llarga (unes 50.000 hores), la seva resistència als impactes, així com un baix consum energètic i un color de llum constant.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=10829&Dia=13&Mes=3&Any=2010&IdDepartament=-1&TextCerca=&Consulta=True&PaginaAnterior=/cat/ajuntament/noticies.asp&Pagina=1

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/adce0640.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/042261a3.jpg

^^ Home, una cosa és que contaminin menys, però d'aquí a dir que no contaminen... :dunno:

Ya que estan podrian derrumbar estos también, asi todo ese tramo de la calle estaria alineado.

Esos también van abajo.

Enderroc d'una casa a Balmes, on se'n demoliran 2 més per alinear el carrer

La Paeria va enderrocar ahir l'edifici del número 37 de Balmes, una actuació necessària per alinear aquest carrer amb la nova plaça Ricard Viñes. Ara només faltaran per demolir dos edificis més a l'altre extrem del carrer (a la cantonada amb Torres de Sanui) perquè Balmes quedi totalment alineat.

La tinent d'alcalde responsable d'Urbanisme, Marta Camps, va explicar que l'enderroc d'aquesta casa era més urgent que el de les altres dos a causa de la reurbanització de Ricard Viñes. "L'objectiu és deixar aquest encreuament a punt per quan es finalitzin les obres de la plaça, a l'estiu."La demolició es va programar diumenge per minimitzar l'afectació en la circulació, ja que aquesta zona suporta habitualment una elevada intensitat de trànsit. Els treballs van obligar a tallar dos carrils i als dos restants els operaris anaven donant pas alternatiu en els dos sentits, de manera que no s'hi van registrar cues d'importància. En l'enderroc van treballar dos excavadores, dos camions i vuit operaris. Camps va dir que l'empresa Biosca necessitarà tres dies per retirar tota la runa del solar.

http://www.segre.com/fileadmin/multimedia/fotos/esegre/13138452.JPG

http://www.segre.com/noticies/detall-de-la-noticia/article/enderroc-duna-casa-a-balmes-on-sen-demoliran-2-mes-per-alinear-el-carrer/199/

L'ajuntament de Mollerussa vol optar a un pla de barris dissenyat pels veïns

• L'àrea d'actuació comprendria la zona delimitada pel carrer Ferrer i Busquets, l'avinguda del Canal, la plaça Sant Jaume i l'avinguda Catalunya

L'Ajuntament de Mollerussa vol optar a les subvencions del Pla de Barris a través d'un projecte en el disseny del qual participin els propis veïns de la ciutat. Així, el consistori ha convocat aquest dimarts al vespre els veïns i comerciants de la zona centre perquè hi puguin dir la seva proposta.

La zona d'actuació seria la compresa entre els carrers Ferrer i Busquets, l'avinguda del Canal, la plaça de Sant Jaume i l'avinguda Catalunya. També s'hi inclouria l'àrea de vivendes situades al costat de la via del Grup Sant Isidori. Segons ha informat l'ajuntament, el projecte constarà de vuit camps d'actuació i inclourà diferents actuacions de reforma urbana i millora de la via pública, accessibilitat, rehabilitació de façanes, construcció d'equipaments i potenciació del comerç.

http://www.segre.com/noticies/detall-de-la-noticia/article/lajuntament-de-mollerussa-vol-optar-a-un-pla-de-barris-dissenyat-pels-veins/199/

Tàrrega optarà als ajuts de la Llei de Barris amb intervencions integrals com la millora de l'entorn del castell, la reurbanització de la plaça del Carme o l'ampliació de l'antic mercat municipal

Tàrrega optarà als ajuts de la nova convocatòria de la Llei de Barris proposant una intervenció integral al casc urbà. S'han definit vuit eixos d'actuació dins una zona compresa entre l'avinguda de Catalunya, d'Ondara, el carrer Migdia, Joan Maragall, la plaça del Carme i part del carrer de Sant Pelegrí.

L'àrea afectada, per tant, no es limita només al nucli antic sinó a altres sectors d'expansió dels segles XIX i XX a més del futur museu de Cal Trepat. A banda de la millora urbanística, les mesures proposades volen contribuir a la cohesió social.

Com a principal intervenció, l'Ajuntament planteja la millora d'espais públics com la dignificació de l'entorn del castell medieval, la reurbanització de la plaça del Carme, la vianalització de carrers del casc antic o l'enjardinament de la plaça d'Ondara.

El consistori també preveu nous equipaments públics com la culminació de la reforma de l'escorxador, que ha d'esdevenir un centre cívic, o l'ampliació de l'Espai MerCAT (l'antic mercat municipal) per albergar més serveis socials i activitats firals. La rehabilitació d'edificis, la mobilitat sostenible, la implantació d'energies renovables, la dinamització de l'activitat comercial o l'eliminació de barreres arquitectòniques són altres punts inclosos en el document.

Participació ciutadana

Les regidories d'Urbanisme, Acció Social i Participació Ciutadana han exposat aquest paquet de mesures als representants de quaranta entitats culturals, socials i veïnals del municipi perquè hi diguin la seva. La primera reunió al respecte es va celebvrar aquest dimarts i el proper dia 23 de març tindrà lloc una segona trobada per definir les propostes que s'elevaran a la Generalitat de Catalunya.

Aquest serà el primer cop que Tàrrega concorre als ajuts de la Llei de Barris, en aquest cas la convocatòria quinquennal 2011-2015. Val a dir que un estudi recent d'Acció Social determina que gairebé la meitat de la població targarina de més de 75 anys resideix al casc antic de la localitat.

http://www.bondia.cat/component/content/article/93-C%C3%B2pia%20de%20C%C3%B2pia%20de%20C%C3%B2pia%20de%20C%C3%B2pia%20de%20C%C3%B2pia%20de%20C%C3%B2pia%20de%20/9575-tarrega-optara-als-ajuts-de-la-llei-de-barris-amb-intervencions-integrals-com-la-millora-de-lentorn-del-castell-la-reurbanitzacio-de-la-placa-del-carme-o-lampliacio-de-lantic-mercat-municipal

Rebel·lió veïnal a Bellpuig contra el pla urbanístic

• Consideren que preveu massa afectacions en zones consolidades

Un centenar de veïns de Bellpuig constituiran dijous una associació per evitar que el nou pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) "hipotequi el futur de la localitat". Segons asseguren, el document preveu l'afectació de moltes edificacions ja consolidades, tant habitatges com naus industrials, al modificar els usos del sòl (de residencial a equipaments o d'industrial a zona verda) i a l'eixamplar alguns carrers del nucli antic.

Els veïns expliquen que algunes cases de l'avinguda de Catalunya queden parcialment afectades per un pla parcial, de manera que la major part de l'edifici manté l'actual qualificació -urbana-, i la part posterior, limítrofa amb una zona rústica, quedarà a l'espera de la urbanització d'aquesta zona. "Això implica que els veïns no podran fer res en una part dels seus habitatges fins que es desenvolupi el pla parcial", segons denuncien des de l'Associació per un Bellpuig Millor.

També destaquen que l'eixamplament d'alguns carrers del nucli antic obligarà a enderrocar cases habitades i que els habitatges tindran diferent profunditat en funció dels àmbits d'actuació, cosa que, segons asseguren, implicarà que siguin menys competitives pel que fa al preu en relació amb municipis veïns.

Altres queixes fan referència a l'excés de zones verdes, al fet que no es dóna continuïtat a la circumval·lació sud i que tot el creixement industrial queda restringit al polígon promogut pel Consorci de la Zona Franca.

L'entitat va repartir ahir centenars de cartes porta per porta per comunicar el seu punt de vista i reclamar la implicació veïnal.

Per la seua part, l'alcalde, Ramon Jounou, va afirmar que totes les aportacions al document seran benvingudes i va assenyalar que "hi ha afectacions inevitables si volem un urbanisme del segle XXI". Finalment, va afegir que l'ajuntament aposta per un creixement "sostenible i coherent".

http://www.segre.com/noticies/detall-de-la-noticia/article/rebellio-veinal-a-bellpuig-contra-el-pla-urbanistic/199/

Algu sap si s'han fet públics els projectes del nou edifici de la Fundació Sorigué?

^^ No, jo també ho he cercat però res. Em temo que només veurem el projecte guanyador. :dunno:

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/1fa8bf4f.jpg

Urbanitzen 13.000 metres quadrats al Sindicat de Cervera per a un centre comercial

• Amb una superfície de 3.000 metres quadrats i dos plantes subterrànies de pàrquing

L'empresa Eurotrack SA ha començat els treballs d'urbanització de 13.000 metres quadrats en l'entorn de l'històric edifici del Sindicat on projecta aixecar un gran centre comercial. La proposta, que està liderada per l'empresari Joan Balcells, presenta la creació al costat del Sindicat d'una nova avinguda de 31 metres d'amplada que portarà el nom de l'arquitecte, Cèsar Martinell.

Dissenyada per l'arquitecte Antoni Martí, contempla que l'edifici del Sindicat tingui una gran perspectiva de vistes. L'edifici comercial tindrà forma de L i unirà el carrer Vidal de Montpalau amb la nova avinguda. Serà un edifici amb una superfície de més de 3.000 metres quadrats i la planta baixa es destinarà a centre comercial, el primer de la capital de la Segarra.

La proposta arquitectònica presenta també una zona d'estacionament exterior per a 50 vehicles i dos plantes subterrànies per a aparcament de vehicles per donar cabuda a 200 turismes.

El projecte planteja una inversió superior als 10 milions d'euros, i Joan Balcells ha assenyalat que s'executarà per fases. De moment, ha començat la urbanització de la nova avinguda Cèsar Martinell, una via de 230 metres de longitud que comunicarà de forma directa el centre de la ciutat amb la zona de creixement urbanístic de l'avinguda de Francesc Macià.

Habitatges

Aquest mateix any està previst que comencin els treballs de construcció de l'edifici que acollirà en la seua part superior habitatges a la zona residencial. El complex, a més de les zones verdes i viàries, comprèn la cessió a la Paeria de 1.376 metres quadrats edificables, 18 metres de façana, per a la construcció d'uns quaranta habitatges.

http://www.segre.com/noticies/detall-de-la-noticia/article/urbanitzen-13000-m2-al-sindicat-de-cervera-per-a-un-centre-comercial/199/

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/895c69a6.jpg

Un estudi aconsella més espai per a vianants en una desena de carrers de la Zona Alta

• A Vallcalent, Torres de Sanui, Magí Morera, Balmes, Llitera, Sant Martí, Bonaire, Teuleries i Sans i Ribes

L'institut municipal de mercats va presentar aquest dijous als membres del seu consell rector un estudi de diagnòstic de l'urbanisme comercial de la Zona Alta elaborat pel departament de Geografia i Sociologia de la UdL, que recomana recuperar parts importants de la via pública per al pas de vianants. En concret, proposa eliminar zones d'aparcament en vuit carrers (Vallcalent, Torres de Sanui, Magí Morera, Llitera, Sant Martí, Bonaire, Teuleries i Sans i Ribes) i desplaçar el carril de circulació a Balmes per poder eixamplar les voreres. Així mateix, l'informe, coordinat per la professora Carme Bellet, proposa remodelar les places Pau Casals i 8 de Març i alliberar els jardins de Salut per millorar l'espai públic en aquesta zona, que és escàs i està força fragmentat. La regidora de Comerç, Dolors Arderiu, va destacar que aquest informe, que es va iniciar fa quatre anys, ha estat actualitzat i enviat a Urbanisme perquè el tingui en compte en el procés de reordenació de la zona amb la remodelació de Ricard Viñes. Arderiu va destacar especialment el cas del carrer Vallcalent, que és el que té més pas de vianants i va indicar que podria vianalitzar-se'n un tram i convertir la resta en zona 30 amb voreres més amples. "Així hi hauria un accés més àgil per als vianants", va destacar. La portaveu d'Esquerra Republicana, Montse Bergés, va censurar que l'estudi no s'hagi fet abans perquè s'hauria tingut en compte per a la reforma de Ricard Viñes.

D'altra banda, Comerç va informar, després d'una reclamació d'ERC, que està portant a terme inspeccions al mercat d'antiguitats i col·leccionisme de la rambla de Ferran, per lluitar contra paradistes il·legals, els que exposen productes a terra o venen articles que podrien passar més per ferralla que per una antiguitat. Per ara, només s'hi porten a terme avisos, amb l'advertiment que si no cessen en aquesta conducta se'ls retirarà la llicència. Aquesta tasca la porten a terme els vigilants de mercats, amb suport des de fa uns quinze dies de seguretat privada, a més del de la Guàrdia Urbana. La Paeria ha licitat el contracte per regular aquest servei, que també es presta al mercadillo del Camp d'Esports i Barris Nord.

En un altre ordre de coses, la regidora de CiU Bea Obis va reclamar instal·lar una marquesina a la zona de càrrega i descarrega del mercat central del Camí dels Frares com demanen els pagesos.

http://www.segre.com/noticies/detall-de-la-noticia/article/un-estudi-aconsella-mes-espai-per-a-vianants-en-una-desena-de-carrers-de-la-zona-alta/245/

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/d988445c.jpg

El nou Seminari no arrenca

• Justícia encara no ha redactat el projecte de la futura Audiència

Demà es compleix un any de l'inici de l'enderroc dels blocs del Seminari i, des de llavors, només hi ha un gran descampat. Al seu lloc, està previst edificar-hi la nova Audiència Provincial, 104 pisos i una plaça, però aquests projectes no acaben d'arrencar i encara no hi ha data fixada per començar les obres d'aquest gran projecte, que està cridat a canviar l'skyline de la ciutat. El departament de Justícia encara no ha començat a redactar el projecte de la nova Audiència. Fonts de la conselleria van indicar que aquesta obra ara està en fase d'estudi i que es treballa, concretament, en el disseny del programa funcional de l'edifici. És a dir, en la distribució dels espais que tindrà la nova Audiència, des de les sales de vistes als despatxos per a jutges i secretaris, sales de reunions, magatzems, espais multiús i l'aparcament subterrani.

La conselleria no té ara com ara cap previsió de quan traurà a licitació aquesta obra, malgrat que l'inici dels treballs es va anunciar per a principis d'aquest any. Aquest fet podria acabar retardant l'estrena d'aquests nous jutjats, que està prevista per a l'any 2012.

De fet, Justícia i la Paeria encara tenen pendent firmar el conveni per desenvolupar aquest pla de millora urbana que finançaran conjuntament.

Per la seua part, l'ajuntament sí que ha iniciat la redacció del projecte d'urbanització d'aquest sector, tot i que encara no està acabat, segons va assenyalar la tinent d'alcalde d'Urbanisme, Marta Camps. La previsió és acabar el projecte a l'estiu i poder adjudicar les obres a finals d'any, de manera que no és segur que els treballs puguin iniciar-se aquest 2010.

L'Empresa Municipal d'Urbanisme s'encarregarà de la urbanització (a la qual contribuirà Justícia amb una aportació econòmica) i, posteriorment, de la construcció dels pisos, uns 60% dels quals seran de protecció oficial. L'obra també inclou la creació d'una nova xarxa viària i un nou accés per a vianants al carrer Major (veugeu el desglossament) i per a càrrega i descàrrega.

L'enderroc dels blocs del Seminari, que tenien 61 pisos i estaven força deteriorats, va obligar a reallotjar 55 famílies, principalment en altres habitatges del mateix centre històric, però també en altres barris com Cappont.

http://www.segre.com/noticies/detall-de-la-noticia/article/el-nou-seminari-no-arrenca/245/

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/f021e84c.jpg (http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/f021e84c.jpg)

Mitja dotzena de contenidors soterrats estan en desús perquè no es poden buidar

• Es van acabar d'instal·lar a finals d'any, però mentre que la resta s'usen des de fa temps, aquests estan precintats

A més, segons van explicar treballadors d'Ilnet, també hi ha dificultats per descarregar altres contenidors. En aquests casos, és necessari un treball pràcticament manual, amb un camió específic i baixar de la cabina per poder veure bé l'operació i evitar d'aquesta manera que el contenidor topi amb algun obstacle. En algun cas, això obliga fins i tot, segons van assenyalar, que el treballador quedi uns moments al davall de la caixa del contenidor. No obstant, fonts de l'empresa van negar que la descàrrega de cap dels contenidors es faci de forma manual i van afegir que el procés es porta a terme automàticament i sense necessitat que el conductor descendeixi de la cabina del camió.

Els contenidors es van començar a instal·lar a l'octubre i es van posar en marxa de forma progressiva a partir de mitjans de desembre. Les dificultats s'arrosseguen ja des de fa mesos. Precisament, el regidor d'Esquerra Republicana Francesc Mitjans va interpel·lar al ple del mes de desembre sobre els problemes de buidatge dels contenidors soterrats. Llavors, la tinent d'alcalde d'Urbanisme, Marta Camps, va reconèixer que hi va haver alguns problemes perquè els estudis sobre les ubicacions es van fer amb informació que no era del tot correcta i se'n va haver de canviar algun dels llocs elegits.

http://www.segre.com/noticies/detall-de-la-noticia/article/mitja-dotzena-de-contenidors-soterrats-estan-en-desus-perque-no-es-poden-buidar/245/

Col·locació de l’estructura metàl·lica per a la nova passarel·la dels Maristes

• Es tracta d’un viaducte metàl·lic de 163 metres de longitud, 5 metres d’amplada i una superfície de 1.170 m2, que inclou un braç complementari de 2,70 metres d’amplada per a accedir directament a la canalització

Les obres de construcció de la nova passarel·la dels Maristes, que salva el riu entre Alcalde Areny i el Campus de Cappont, avancen amb la col·locació de les estructures metàl·liques que conformen la plataforma. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat de la primera tinent d’alcalde, Marta Camps, ha presenciat aquest dijous al matí el desenvolupament de les tasques de col·locació de les estructures de la passarel·la que ha de suposar la prolongació del carrer República del Paraguai.

La passarel·la metàl·lica ha estat fabricada en taller i unida i soldada per trams a la pròpia obra. El procés d’alçament de l’estructura metàl·lica es farà en quatre fases, una per cada tram de passarel•la a muntar. Cada operació requereix el correcte anivellat de l’estructura i el seu soldatge amb els punts de suport situats en els murs de la canalització i amb els pilars situats a la llera del riu Segre.

El projecte es completarà amb l’arranjament i reurbanització dels espais de vials de Jaume II i Alcalde Areny enfrontats amb la passarel·la per millorar l’accessiblitat dels vianants a la passarel•la vers ambdós vials, amb paviments de llambordes i un pas elevat a l’Av. Jaume II.

La construcció de la nova passarel•la per damunt del riu Segre forma part d’un projecte que inclou, a més, la construcció de tres rotondes a l’antiga N-II, obra adjudicada a l’UTE Acsa-Arnó-Romero Polo amb un pressupost de 4.825.695,77 € d’euros a càrrec del Govern de l'Estat. Els treballs de construcció del nou pas sobre el riu van iniciar-se durant el mes de maig de 2009 i és previst que concloguin passat l'estiu.

El nom de la nova passarel·la s’associa als Maristes, equipament escolar proper, i és un disseny de l’arquitecte Ramon Domènech conjuntament amb l’enginyeria Pedelta. El projecte preveu una passarel·la metàl·lica de 163 metres de longitud i 5 metres d’amplada amb paviment d’aglomerat asfàltic negre. A més, del cos central del viaducte surt un braç complementari de 127 metres de longitud i 2,70 metres d’amplada, que tindrà el paviment fibroplàstic translúcid per poder visualitzar l’aigua del riu Segre, i que connecta amb les rampes d’accés a la canalització a l’alçada de la cruïlla entre el carrer Jaume II i Pere de Cabrera. En total, entre la part principal i el braç complementari, la passarel·la tindrà una superfície de 1.170 m2.

Alhora, l’accés des d’Alcalde Areny tindrà una marquesina de benvinguda, mentre que a l’altra banda, a Jaume II, s’habilitarà una plataforma elevada per a vianants. El disseny de la nova passarel·la preveu, a més, elements de mobiliari i d’enllumenat de disseny especialment a les baranes.

Amb aquesta actuació, Lleida comptarà amb nou passos, entre ponts i passarel·les, sobre el riu Segre

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=10889&Dia=25&Mes=3&Any=2010&IdDepartament=-1&TextCerca=&Consulta=False&PaginaAnterior=/cat/ajuntament/noticies.asp&Pagina=1

Presentació del nou disseny de la ciutat esportiva a Lleida.

Dilluns que ve el Lleida presentarà el nou disseny de la seva ciutat esportiva, que es construirà a Torre-Serona. A la presentació, que tindrà lloc a partir de les cinc de la tarda, hi assistiran els membres del consell d'administració del club, amb el president Ignasi Rivadulla al capdavant, i també el director del projecte, Roberto Fernández.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/8-esports/52-futbol-catala/151657-presentacio-del-nou-disseny-de-la-ciutat-esportiva-a-lleida.html

D'ahir:
- Nova pasarel·la República del Paraguai - Campus Universitari de Cappont: Des de Jaume II.

http://img214.imageshack.us/img214/2075/img6786u.jpg

Gracias por la foto!!:)

Cuando puedas haz fotos a las fuentes de la Plaza de la Paz, que son muy bonitas!!:)

La Ciutat Esportiva del Lleida se iniciará en 2010 y tendrá un ‘mini estadi’

El consejo de administración del club presentó ayer, junto a los componentes de la comisión del proyecto, la primera etapa del diseño de la Ciutat Esportiva de Torre-serona. Un área que abarca 20 hectáreas y que se centrará en instalaciones dedicadas a la escuela, el fútbol base y el primer equipo, además de una zona de equipamientos, zona de prensa, de técnicos del club y la construcción de un Mini Estadi con capacidad para 3.000 espectadores.

El arquitecto Albert Benet, hermano de Tatxo, máximo accionista de la sociedad, expuso los detalles técnicos del diseño y las particularidades del complejo deportivo. Además, Benet explicó que sus previsiones para el inicio de las obras son las de que “en un año aproximadamente a partir de la aprobación definitiva del Plan Parcial por parte de la comisión de Urbanismo de la Generalitat”, decía Benet.

El acto de presentación estuvo dedicado a explicar a los técnicos del club, también asistieron algunos jugadores del primer equipo, los servicios que podrá ofrecer este complejo deportivo que está calificado por parte de la comisión como de un hito urbanístico sin precedentes.

El presidente del consejo de administración de la entidad, Nacho Rivadulla, manifestó que “no es el día para hablar del presupuesto, pero sí hay que decir que todo está hecho desde un punto de vista racional”. Mientras, Benet añadía que “no hemos calculado el presupuesto final porque hay varias fases en la construcción de la Ciutat”.

A partir de la aprobación del Plan por parte de la Generalitat, faltará la aprobación definitiva del proyecto de urbanización y de reparcelación de la Ciutat Esportiva. Además de otros trámites burocráticos faltará la concesión provisional de licéncia de obras para la zona deportiva y luego el consejo de administración adjudicará la ejecución de los trabajos para la primera fase. La colocación de la primera piedra y el inicio de la obras pueden concretarse a finales del próximo año 2011 si todo va con rapidez.

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=97455&seccio=Deportes&fecha=2010-03-30&sortida=03:00:00

^^ 3.000 espectadors? No sé si per al Lleida seria tan "mini". xD

Taquilles mileuristes

• El Lleida, molt necessitat d'ingressos, recapta uns 1.400 euros de mitjana aquesta temporada i hi assisteixen uns 1.600 espectadors

El Lleida, que no disposa de liquiditat per fer front a les nòmines de la plantilla, recapta una mitjana de poc més de mil euros en concepte de taquilla aquesta temporada, una quantitat insuficient fins i tot per obrir les portes de l'estadi i afrontar les despeses derivades de l'organització d'un partit.

Una mitjana de 1.396 euros és el que recapta el club en concepte de localitats venudes a espectadors que no són socis. La millor taquilla es va produir amb motiu de la visita del Barça Atlètic. En aquest partit es van recaptar 3.536 euros, xifra que converteix la segona millor que la primera jornada de Lliga davant del Sant Andreu, amb 2.068 euros. Al costat oposat hi ha les taquilles registrades davant del Sporting Mahonès (640 euros) i, sobretot, la de l'últim partit disputat a casa fins a la data, el 19 de desembre davant del Gavà, coincidint amb la final del Mundial de Clubs que va guanyar el Barça, i en què es van recaptar uns mísers 164 euros. Tot i això, el rècord són els 58 euros del partit de la Copa Federació davant de la Gramenet. Pel que fa a espectadors, només en un partit s'han superat els 2.000. Va ser davant del Barça Atlètic, en què es van donar cita 2.303 persones. Al costat contrari hi ha l'aforament que es va produir el dia del Gavà amb només 695 espectadors. La mitjana en aquesta primera volta de la Lliga ha sigut de 1.688 espectadors. La campanya passada es van arribar a superar els 2.000 de mitjana, però l'equip anava esportivament bé.

http://www.segre.com/nc/esports/detall-de-la-noticia/article/taquilles-mileuristes/241/

Treballs de pavimentació d’una part de la rotonda de la plaça Ricard Viñes

• Hores d’ara, també s’encara la recta final de la plantació del centenar d’arbres i arbustos de moltes espècies diferents que hi haurà a la plaça

’empresa adjudicatària de les obres de l’aparcament i la reurbanització de la plaça Ricard Viñes, la UTE formada per les empreses Dragados-Benito Arnó, ha iniciat la construcció de la rotonda ubicada a l’encreuament de Prat de la Riba, Rovira Roure i Balmes, que es durà a terme paral•lelament a la urbanització de la plaça, que estarà enllestida a l’estiu. La construcció de la rotonda s’executarà per fases i, en aquest sentit, s’ha iniciat per la zona més pròxima a la plaça, que queda compresa dins de l’àmbit d’execució de l’obra i, per tant, no repercuteix en el trànsit normal de vehicles.

Hores d’ara, els treballs se centren en l’acabament de les dues construccions de formigó que taparan les entrades i sortides per als vianants a l'aparcament (escales i ascensors), una pròxima a Fleming i l'altra a l'altre extrem de la plaça. Configuren uns volums elevats, però estaran dissimulats amb una espècie de grades enjardinades amb gespa. També s’encara la recta final de les tasques de plantació del centenar d'arbres i arbustos de moltes espècies diferents que “vestiran” la plaça, entre els quals hi ha magnòlies, llorers, xiprers o arbres de l'amor, naturals de la zona mediterrània que a la primavera estan coberts amb una capa de flors de color rosa. Molts dels arbres seran de gran mida, perquè puguin lluir i fer ombra ràpidament, sense necessitat d'esperar anys perquè creixin. De fet, s’ha cobert amb una espessa capa de terra la llosa que tapa el pàrquing subterrani, per poder-hi plantar arbres grans. La tria de l’arbrat s’ha escollit tenint en compte l’assessorament dels tècnics de Jardineria de l’Ajuntament de Lleida. Hores d’ara només queda per planta una desena dels arbres, que aniran entre el carrer Bisbe Ruano i la placeta situada en la cruïlla de Bisbe Ruano amb Torres de Sanui.

Pel que fa al paviment, també serà de diferents colors i tipologies, des de granit gris clar i gris fosc fins a llambordes verdes i granat. A més, l'arquitecta ha previst dibuixar un piano al paviment en honor al pianista Ricard Viñes, que dóna nom a la plaça. Així mateix, hi haurà espais destinats a les terrasses dels establiments hostalers de la plaça i s'instal•laran quatre tòtems enllaçats amb uns cables. També s’han instal•lat uns originals fanals dissenyats expressament per a la plaça per l'arquitecta autora del projecte de remodelació de la plaça, Benedetta Tagliabue, responsable del prestigiós gabinet Miralles-Tagliabue.

La Paeria va elegir a l'abril del 2008 el projecte presentat per les empreses Dragados i Benito Arnó i firmat per l’arquitecta Tagliabue, d'entre els quatre que es van presentar al concurs. A més de suposar una modernització evident, ja que el disseny de Ricard Viñes havia quedat obsolet, la plaça guanyarà zona vianalitzada i una reordenació del trànsit. En total està previst que es reurbanitzin 8.900 metres quadrats de superfície, entre la nova plaça, els dos carrers que es reordenaran i la rotonda de regulació del trànsit (que facilitarà tant els moviments d’entrada i sortida al pàrquing subterrani, així com la reordenació del trànsit dels carrers adjacents, com són Prat de la Riba, Rovira Roure i Balmes), el que permetrà recuperar gairebé 4.000 metres quadrats de superfície per als vianants en relació a la plaça actual.

El projecte aposta per un disseny en planta en forma de trapezi que manté la forma de laberint. Els accessos a l’aparcament, que tindrà tres plantes i una capacitat de 466 places, estaran integrats en la plaça i més propers al carrer Balmes. Els accessos verticals (escales i ascensor) es troben: un al costat de les rampes de vehicles i l’altre prop del carrer Fleming, tots dos a l’interior de l’àmbit de la plaça.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=10910&Dia=30&Mes=3&Any=2010&IdDepartament=-1&TextCerca=&Consulta=False&PaginaAnterior=/cat/ajuntament/noticies.asp&Pagina=1

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/c6794d24.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/6e0ddf88.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/bceac3f3.jpg

Pas històric en la rehabilitació del barri antic de Lleida amb l’inici de les obres del Parador del Roser

• Ros: “ És un avenç clau per a la revitalització del nucli antic de Lleida, que se suma a nous equipaments com l’Escola Municipal de Belles Arts i el Centre per a Joves La Palma”

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha presidit aquest matí l’acte de col•locació de la primera pedra del Parador de Turisme del Roser, “una peça clau per a la rehabilitació del Centre Historic de la Ciutat, que se suma a la nova Escola de Belles Arts Leandre Cristòfol i el Centre de de Recursos Juvenils La Palma”. El Secretari d’Estat de Turisme, Joan Mesquida, ha estat l’encarregat de col•locar la primera pedra de l’edifici, situat al bell mig del Centre Històric de Lleida i que compta amb una inversió de 17 milions d’euros. El parador del Roser, que comptarà amb 53 habitacions dobles, spa, restaurant i aparcament soterrani, suposarà un nou element d’atracció turística al cor de la ciutat. El termini d’execució de les obres és de 30 mesos.

Amb l’inici de les obres del parador del Roser, juntament amb el desenvolupament del Pla de barris del Centre Històric , es dóna “un impuls importantíssim i definitiu a la rehabilitació del nucli històric de la ciutat de Lleida”, ha destacat el paer en cap., qui també ha assenyalat que el parador segueix altres elements importants per la ciutat per al seu posicionament turístic, com és l’AVE, l’aeroport o La Llotja.

Per la seva banda, el secretari d’Estat de Turisme, Joan Mesquida, ha remarcat que el Parador de Lleida “no serà un parador qualsevol, serà un del millors paradors de l’estat en el segment de ciutat, permetrà recuperar un edifici històric i estarà dotat amb les últimes novetats pel que fa a la tecnologia i la confortabilitat”.

El projecte comprèn dues intervencions constructives: la reforma i rehabilitació integral del Roser i la creació d’un pàrquing sota la superfície de la plaça de Sant Antoni Maria Claret, per a ús propi del complex. En el conveni signat entre la Paeria i l'Estat es contempla també el manteniment de l'ús de l'espai de recepció per a la realització dels actes oficials de l'11 de setembre una vegada rehabilitat el Parador de Turisme. El projecte de rehabilitació del Parador del Roser, que signa l’arquitecte Carles Sàez, l’han realitzat els serveis tècnics de l’Ajuntament d’acord amb el conveni subscrit entre la Paeria i la Secretaria d’Estat de Turisme.

A l’acte oficial d’inici de les obres del Parador amb la col•locació de la primera pedra hi han assistit també la vicepresidenta 1ª del congrés, Teresa Cunillera, el director General de Turisme de la Generalitat, Joan Carles Vilalta, el president de la Sociedad de Paradores Nacionales, Miguel Martínez Fernández i el sots-delegat del Govern a Lleida, José Ángel Flores.

Antic convent de Sant Domènec

El Roser, antigament convent de Sant Domènec, va ser originàriament seu del Convent de Predicadors de l’orde dels Dominics i la seva construcció es va iniciar al 1699. L’edifici es va bastir en substitució de l’antic convent situat als peus del turó de la Seu Vella, que datava del 1215 i que va ser destruït al 1624. L’arquitectura del conjunt és barroca. L’església del Roser data del 1.830.

Després de la desamortització, l’immoble es va destinar a usos sempre relacionats amb la cultura i l’ensenyament: Escola Normal a partir de 1841, Institut de Batxillerat, Biblioteca i Arxiu Central, Facultat de Dret al 1968, Facultat de Lletres al 1974, Museu Morera des dels anys 70 i Escola de Belles Arts des del 1987. L'edifici era propietat de l'Estat i la Paeria disposava d'un dret d'ús, ja caducat.

Altres elements afectats pel projecte que també estan catalogats i declarats BCIL són les dues fonts neoclàssiques, una, adossada al mur de la façana del Roser, i una altra, en un mur de contenció de la plaça Sant Antoni Maria Claret. Arquitectònicament, els elements més remarcables són l’església, l’antiga biblioteca, el vestíbul, l’escala i el pati. La façana del carrer Cavallers és d’estil gòtic.

Prioritats per a la rehabilitació i reforma

El projecte del nou Parador del Roser destaca la recuperació i rehabilitació dels elements d’interès arquitectònic, històric i d’espai per reforçar la posada en valor de l’edifici:

- l’església: restitució de les seves condicions principals, amb l’anàlisi i el tractament dels revestiments superficials originals; amb la reconstrucció reinterpretada dels elements de coberta desapareguts - com cupulins i llanternes de les capelles - i amb la restauració del sistema lògic de cobertes i del cimbori. A l’església se situaran els menjadors i sales de reunions.

- L’antiga biblioteca: restauració i posada en valor dels frescos de la volta. Les pintures es podran contemplar des del menjador de grups.

- El vestíbul: serà un espai de lliure accés i, per tant, es posaran en valor els seus elements històrics i simbòlics. Com a complement ornamental i patrimonial es col•locarà un pannell de material noble on es relataran els moments més significatius de la història de l’edifici. S’utilitzarà cal•ligrafia d’expressió i baix relleu, a més d’il•luminació monumental.

- L’escala principal: s’eliminaran l’ascensor i l’escala afegida i es resoldrà l’accés a la planta tercera.

- El pati: es restauraran les façanes. Serà el cor de l’edifici, l’espai principal de relació i representatiu del nou Parador.

El projecte planteja una nova entrada principal per la façana oposada a l’actual, des de la plaça de Sant Antoni Maria Claret i el carrer Joglar Segalà per tal de facilitar l’arribada en vehicle.

Així mateix, es proposa cobrir el pati, perquè assumeixi les funcions de vestíbul principal o de gran “hall” del conjunt hoteler. En aquest espai se situaran la recepció, zones d’estar i la cafeteria, a l’estil d’una plaça major que fa les funcions socials de l’edifici i distribueix l’accés a la resta de zones de l’establiment. A la cantonada del pati més pròxima a l’escala principal històrica se situarà un ascensor panoràmic que, juntament amb l’escalinata, configura els elements de comunicació vertical més representatius de l’immoble.

Les tres plantes dels antics dormitoris del convent, amb accés des de les galeries del pati, s’adaptaran a l’ús d’habitacions: 17 en la primera planta, 18 en la segona (totes de 2 places) i altres 18 en la tercera (17 de 2 places i una “suite”). La capacitat total de clients, en règim d’ocupació normal, serà de 106. A la planta baixa es localitzaran les dependències de serveis generals (instal•lacions, magatzems, vestuaris, administració, cuina, etc...). A la planta de sota coberta, hi haurà la bugaderia, la central tèrmica i el gimnàs-spa.

L’església, per dimensions i singularitat especial, es destina a locals de reunió i menjador a tots els nivells, amb l’excepció de l’espai corresponent a l’antic cor (planta tercera), situat sobre el vestíbul històric, on hi haurà la “suite”. A la sagristia, situada en la zona de la cuina (planta baixa de la nau sud), s’habilitarà un petit menjador de taula única des del qual es podran contemplar els frescos de la volta existents. El futur Parador ocuparà un solar de 2.404’35 metres quadrats. Quan acabin els treballs, l’edifici disposarà d’una superfície útil de 6.044’47 metres quadrats. La construïda serà de 8.406. L’àmbit de la urbanització de l’espai públic immediat serà de 1.163,75 metres quadrats. D’aquest total, 790,93 corresponen a la plaça d’accés (carrer Joglar Segalà); 238,41 al carrer Sant Domènec, i 134,41, al carrer Rosari.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=10909&Dia=30&Mes=3&Any=2010&IdDepartament=-1&TextCerca=&Consulta=False&PaginaAnterior=/cat/ajuntament/noticies.asp&Pagina=1

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/7cd3c920.jpg

Yo creo que el Parador tiene que tener un hilo aparte, ya que estan saliendo muchas noticias y saldran mas.

Font del nen amb la tortuga:

http://img260.imageshack.us/img260/5564/cesarenrique000.jpg

Font Pça La Pau:

http://img28.imageshack.us/img28/828/cesarenrique001.jpg

Gracias por las fotos!!:)

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/9fc34fc1.jpg

Un parc amb zona esportiva unirà el Secà i l'expansió de Balàfia

• Tindrà pistes de futbol, bàsquet, voleibol i 'skate', jocs infantils i xiringuitos amb terrassa

El projecte d'urbanització de la zona d'expansió de Balàfia cap a Gualda (SUR 19 A), que la Paeria acaba d'aprovar inicialment, compta amb més de 14 hectàrees de zones verdes, inclòs un gran parc entre la prolongació de la rambla Corregidor Escofet i el Secà. Es crearà mantenint el paisatge agrícola existent i incorporant-hi nous elements com camins, zones de jocs, enllumenat i mobiliari urbà. La principal actuació serà l'adequació de 12 zones de jocs, esportives i per a lleure. Hi haurà espais per a esports com bàsquet, voleibol, futbol, bàdminton, petanca, gimnàstica i skate (amb un half-pipe), àrees de jocs infantils, xiringuitos amb terrassa, solàriums, així com una grada per a petites representacions a la zona que dóna a l'escola Països Catalans. També hi haurà àrees per passejar-hi, amb zones de descans amb bancs i barbacoa. El projecte d'urbanització planteja també que part dels bancals puguin conservar-se per al seu ús en investigació per part d'Agrònoms o per ubicar-hi horts urbans que podrien gestionar les associacions de veïns.

En total, aquest sector inclou la zona que queda entre el Secà i Balàfia, per sobre de la plaça Països Catalans. Té 42 hectàrees, en les quals es construiran 3.151 habitatges (1.534 de protecció oficial). La Paeria negocia ara amb els propietaris majoritaris del sector (l'Incasòl i les empreses Iberdrola i Acciona, totes dos amb filial immobiliària) la divisió d'aquesta àrea d'expansió en polígons d'actuació més petits, per abordar- ne el desenvolupament per fases.

http://www.segre.com/noticies/detall-de-la-noticia/article/zona-esportiva-i-de-lleure/245/

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/7842bc3e.jpg

Balaguer culmina un carrer que portarà a una nova urbanització de 15.000 m2

Balaguer ha iniciat les obres d'urbanització de l'últim tram del carrer de la Plana fins a l'avinguda dels Països Catalans a la zona de la nova passarel·la per a vianants. L'actuació preveu la urbanització (aigua, llum i gas) d'un tram d'uns 100 metres de la via i compta amb un pressupost de 885.926 euros. La via, al costat de la zona del Polígon 2 del Pla Especial Països Catalans, suposa el primer pas de la urbanització de la zona entre el carrer Riu Corb, Països Catalans, i els carrers Molí del Comte i Sant Lluís, que compta amb un pressupost de 968.351 euros. La zona té una superfície de 14.988 metres quadrats, dels quals 5.000 estaran destinats a nous vials i aparcaments i 9.977 metres quadrats de sòl urbanitzable. El consistori té previst executar tota la urbanització aquest mateix any.

D'altra banda, fa dos setmanes es va obrir al trànsit l'últim tram del carrer Almatà i la confluència amb el carrer Tarragona i la plaça 11 de Setembre. Les obres van permetre l'obertura d'un nou vial fins a la nova passarel·la per a vianants i una important millora de la mobilitat a la zona de l'eixample. L'actuació, que va comptar amb un pressupost de 230.000 euros, va estar coordinada amb la millora de la plaça 11 de Setembre, informa Esmeralda Farnell.

http://www.segre.com/noticies/detall-de-la-noticia/article/balaguer-culmina-un-carrer-que-portara-a-una-nova-urbanitzacio-de-15000-m2/902/

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/9fc34fc1.jpg

Un parc amb zona esportiva unirà el Secà i l'expansió de Balàfia

• Tindrà pistes de futbol, bàsquet, voleibol i 'skate', jocs infantils i xiringuitos amb terrassa

El projecte d'urbanització de la zona d'expansió de Balàfia cap a Gualda (SUR 19 A), que la Paeria acaba d'aprovar inicialment, compta amb més de 14 hectàrees de zones verdes, inclòs un gran parc entre la prolongació de la rambla Corregidor Escofet i el Secà. Es crearà mantenint el paisatge agrícola existent i incorporant-hi nous elements com camins, zones de jocs, enllumenat i mobiliari urbà. La principal actuació serà l'adequació de 12 zones de jocs, esportives i per a lleure. Hi haurà espais per a esports com bàsquet, voleibol, futbol, bàdminton, petanca, gimnàstica i skate (amb un half-pipe), àrees de jocs infantils, xiringuitos amb terrassa, solàriums, així com una grada per a petites representacions a la zona que dóna a l'escola Països Catalans. També hi haurà àrees per passejar-hi, amb zones de descans amb bancs i barbacoa. El projecte d'urbanització planteja també que part dels bancals puguin conservar-se per al seu ús en investigació per part d'Agrònoms o per ubicar-hi horts urbans que podrien gestionar les associacions de veïns.

En total, aquest sector inclou la zona que queda entre el Secà i Balàfia, per sobre de la plaça Països Catalans. Té 42 hectàrees, en les quals es construiran 3.151 habitatges (1.534 de protecció oficial). La Paeria negocia ara amb els propietaris majoritaris del sector (l'Incasòl i les empreses Iberdrola i Acciona, totes dos amb filial immobiliària) la divisió d'aquesta àrea d'expansió en polígons d'actuació més petits, per abordar- ne el desenvolupament per fases.

http://www.segre.com/noticies/detall-de-la-noticia/article/zona-esportiva-i-de-lleure/245/

Puedes poner una foto del sitio donde lo van a hacer??

Compromís del Govern central per tirar endavant el ‘Camí Natural del Riu Segre

El secretari d’Estat de Medi Ambient i Aigua, Josep Puxeu, ha donat suport aquest matí a Lleida a l’estudi ‘Camí Natural del Riu Segre’, una iniciativa que aposta per potenciar els camins que segueixen el riu des del seu naixement a la Cerdanya fins a l’aiguabarreig on s’ajunten el Segre i l’Ebre a la comarca del Segrià. La idea possibilitarà un augment de la proposta de turisme de natura ja que dinamitzaria les diferents zones per on passa el riu. Abans de la presentació del projecte, Puxeu ha inaugurat l’exposició permanent del Centre d’Interpretació de la Mitjana.

(...)

Actuació a la ciutat de Lleida

Puxeu també ha reiterat el seu compromís sobre la regeneració del marge dret del riu Segre al seu pas per la ciutat de Lleida. Fa un any ja es va inaugurar l’obra del marge esquerra i el pressupost és semblant al d’aquesta obra, 5 milions d’euros, dels quals 4,2 milions els aporta el ministeri.

http://www.lamalla.cat/infolocal/lleida/article?id=354525

:cheers:

No acabo de comprendre això de "fa un any". :dunno:

^^

Inversió de 5 milions per refer el marge dret de la canalització

• Es millorarà la qualitat del riu, s'enjardinarà tot el tram de la Mitjana al Pont Nou i s'instal·laran tres accessos al passeig

El ministeri de Medi Ambient i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre invertiran 4,2 milions d'euros en la renovació del curs del riu i del marge dret de la canalització, que serà enjardinada en tot el tram des de les comportes fins al Pont Nou. Aquesta actuació se sumarà a la que ja ha licitat la Paeria, amb fons del pla Zapatero, per 700.000 euros per actuar al tram que va de la passarel·la del Liceu Escolar al Pont Vell. Així ho va anunciar ahir el secretari d'Estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu, que va indicar que aquesta actuació s'iniciarà "de forma immediata", amb l'objectiu de regenerar el marge dret del riu enjardinant-lo de forma similar a com va quedar l'esquerre després de construir la canalització l'any 95.

D'una banda, el projecte té com a finalitat millorar la qualitat ambiental del riu, en compliment de la directiva marc de l'aigua de la UE. En aquest sentit, se n'eliminaran els llots acumulats i es fomentarà que hi hagi una circulació més ràpida de l'aigua als diferents trams modificant-hi els assuts, fent més estret el curs i millorant-ne els murs escullera. La recent eliminació dels abocaments residuals al Noguerola també contribueix a consolidar aquest objectiu.

D'altra banda, l'obra se centrarà en la transformació del marge dret del riu en un parc comparable al del marge esquerre. El projecte constata el seu mal estat actual, ja que a les zones amb escullera s'hi acumula brutícia entre les pedres, que és difícil de retirar i provoca pudors, i la vegetació també es troba en un estat deficient. En aquest sentit, està previst plantar arbres, arbustos i plantes enfiladisses a la base del mur de la canalització. També hi haurà zones de prada amb gespa i es podarà la vegetació que hi ha aparegut de forma natural.

Per accedir a aquesta nova zona enjardinada, es preveu construir tres nous accessos en forma de rampa des del passeig de la Banqueta. Se situaran a l'altura de la passarel·la dels Camps Elisis, davant de la plaça Sant Francesc i a la nova passarel·la del Campus. També es refarà el camí que va paral·lel al mur.

http://www.segre.com/noticies/detall-de-la-noticia/article/inversio-de-5-milions-per-refer-el-marge-dret-de-la-canalitzacio/199/

En aquest sentit, està previst plantar arbres, arbustos i plantes enfiladisses a la base del mur de la canalització.

És una bona opció per evitar el vandalisme que tant li agrada fer pintades. Tot i que avui ha sortit a Impacto TV una dona que es dedicava a tirar verí a les plantes dels veïns XDD

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/b57d53a2.jpg

La passarel·la dels Maristes de Lleida ja pren forma

• Aquest dilluns ha començat la col·locació de la quarta i última estructura d'aquest nou pont que connectarà el Campus de Cappont amb el Alcalde Areny

Coincidint amb l'estrena en dia laboral del pont de Príncep de Viana de Lleida, que no ha repetit els embussos del cap de setmana, aquest dilluns ha començat la col·locació de l'última estructura de la Passarel·la dels Maristes. Aquest nou pont per a vianants, que uneix el Campus de Cappont amb Alcalde Areny, estarà enllestit a finals d'estiu i es convertirà amb el novè pas elevat sobre el riu Segre.

La passarel·la de Maristes tindrà 163 metres de llarg, 5 d'ample i una superfície de més de 1.100 metres quadrats. A més, la seua estructura tindrà un disseny original amb una part translúcida al terra que permetrà veure el riu Segre. La passarel·la, que s'inaugurarà a la tardor, facilitarà l'accés al marge esquerra de la canalització del riu i, sobretot, al Campus de Cappont de la Universitat de Lleida.

http://www.segre.com/noticies/detall-de-la-noticia/article/la-passarella-dels-maristes-de-lleida-ja-pren-forma/199/

No està ni acabada i ja l'han omplert de grafitis???:bash::bash:

Ara que a Lleida estem llençats, aquitectonicament parlant, trobo a faltar un disseny més novedos i original per aquesta passarel·la peatonal. Ficats a gastar, el Sr. Ros l'hagués pogut pressupostar en un parellet més de milions d'€ i fer un disseny com els dels exemples...

Pasarel·la peatonal a logronyo:

http://img693.imageshack.us/img693/852/logronyo.jpg (http://img693.imageshack.us/i/logronyo.jpg/)

Guadalajara:

http://img198.imageshack.us/img198/4826/guadalajarah.jpg (http://img198.imageshack.us/i/guadalajarah.jpg/)

Valladolid:

http://img217.imageshack.us/img217/2821/valladolid.jpg (http://img217.imageshack.us/i/valladolid.jpg/)

Saragossa:

http://img85.imageshack.us/img85/3558/saragossa.jpg (http://img85.imageshack.us/i/saragossa.jpg/)

^^ És veritat. Bé, fa un temps van dir que construirien una nova passarel·la davant la Llotja i que l'encarregarien al mateix gabinet d'arquitectes del palau.

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/7f6d530d.jpg

Obres de reurbanització al recinte dels Camps Elisis

Ahir es van iniciar els treballs de millora del recinte firal dels Camps Elisis, concretament a la part que queda a l'inici del Pavelló Blau, al costat de l'escultura de ferro que representa un tractor. Els operaris encarregats de l'obra van aixecar-ne el paviment, que es canviarà. També està previst plantar gespa i flors en aquest espai, que ja estava enjardinat, però que presentava un aspecte una mica deteriorat. Ara comença un període sense fires, circumstància que s'ha aprofitat per abordar-hi aquests treballs de millora abans que hi tinguin lloc les Festes de Maig i l'Aplec del Caragol.

Recentment també es va actuar a l'esplanada que queda just al costat d'aquest espai, per replantar-hi arbres. Aquesta zona es va pavimentar l'any passat (abans hi havia graveta), cosa que va obligar a talar-hi diversos arbres.

http://www.segre.com/noticies/detall-de-la-noticia/article/obres-de-reurbanitzacio-al-recinte-dels-camps-elisis/245/

Muy bien, esa zona estaba un poco dejada, ahora quedara mucho mejor.:)

10950531

^^ "El pont nou de Prat de la Riba". :doh:

Lleida estrena la nova plaça Sant Francesc

A la plaça, que té una superfície de 875 m2, s’han mantingut els criteris originals pel que fa als elements històrics atribuïts a l’arquitecte Morera i Gatell que daten de l’any 1913

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat de la primera tinenta d’alcalde, Marta Camps i del subdelegat del Govern, José Ángel Flores, ha presidit la inauguració de la nova plaça Sant Francesc. La reforma integral de la plaça s’ha emmarcat dins dels projectes finançats pel Fons Estatal d’Inversió Local i ha anat a càrrec de l’empresa Arnó amb un pressupost d’1.132.726,80.

A la plaça, que té una superfície de 874.86 m2 i un soterrani de 203,96 m2, s’han mantingut els criteris originals pel que fa als elements històrics atribuïts a l’arquitecte Morera i Gatell que daten de l’any 1913. L’objectiu d’aquesta reforma integral de la plaça ha estat potenciar-la com a espai públic per als ciutadans, millorant-ne l’accessibilitat i reforçant aquest espai com a flux entre l’avinguda Blondel i l’Eix Comercial. A més, s’ha sanejat el soterrani retirant totes les instal•lacions que havien quedat obsoletes per ubicar-hi noves instal•lacions.

Les actuacions que s’han realitzat per millorar l’accessibilitat han consistit en salvar les diferències de cota existents en cada un dels extrems de la plaça. A més, en un dels laterals de la plaça (casa Melcior) s’ha fet un recorregut adaptat amb una rampa amb diverses pendents.

Pel fet de tractar-se d’un espai catalogat, s’ha conservat i recuperat la plaça mirador atribuïda a l’arquitecte Morera i Gatell. En aquest sentit, cal destacar que els bancs, peanyes i graons que conformen el perímetre de la plaça s’han reproduït amb granit imitant els originals. Aquest mobiliari ornamental, que s’ha construït també amb granit, emmarca la plaça i serveix per solucionar alhora els desnivells entre la plaça i les rasants laterals. L’actuació també ha contemplat la restauració dels fanals de fosa i, a més, s’ha adequat la instal•lació elèctrica i s’han col•locat sobre les noves bases de granit.

Pel que fa al soterrani, s’ha sanejat tot eliminant les instal•lacions obsoletes i s’han reubicat els quadres elèctrics. Les tres estacions transformadores s’han substituït per unes de noves de dimensions més reduïdes. Els antics urinaris i els accessos s’han enderrocat i s’han reomplert amb grava. L’accés a la planta soterrani es fa ara a través d’una escala de servei.

El fet d’eliminar aquests accessos a la planta soterrani, ha permès aconseguir un nou espai de plaça a la banda de Blondel. Tot aquest nou espai s’ha enjardinat amb la plantació de nous arbres i s’incorporen dos nous bancs construïts amb el mateix granit de la resta de la plaça.

La plaça manté els quatre fanals de forja però per completar l’enllumenat d’aquests fanals, s’han situat dos bàculs amb quatre projectors a cada un dels extrems oposats: un a l’inici de les escales, a la banda de Blondel, i l’altre al final de la rampa, a la banda del carrer Major. A la zona arbrada es col•locaran projectors decoratius que il•luminaran la vegetació. A les escales s’han col•locat punts de llum de senyalització.

L’antic pas de barca, convertit en una plaça

En l’informe de l’evolució històrica de la plaça Sant Francesc realitzat per Xavier Eritja i Noemí Riudor, s’explica els orígens de la plaça en un antic pas de barca (segle XVII). Posteriorment, entre els segles XVII i XVIII, s’hi ubica un fortí per a la defensa del pont. Entre la primera meitat del segle XVIII i segle XIX, l’espai del fortí esdevé la plaça Sant Francesc, matenint-se el pas de barca i a la façana oposada es construeix el convent de Sant Francesc.

Durant el primer terç del segle XIX, s’obre el passeig de la Banqueta, la plaça s’obre a aquest passeig i l’antic convent de Sant Francesc esdevé el Govern Civil. Al darrer terç del segle XIX, la plaça es rebateja com la plaça de la Llibertat, i el Govern Civil cedeix part del seu solar per construir l’actual església de Sant Pere. En el primer terç del segle XX, s’amplia la Banqueta i es contrueix la casa Melcior de l’arquitecte Morera i Gatell. Finalment, en el segon terç del segle XX, la plaça recupera el nom de Sant Francesc i es construeix la plaça amb la seva configuració actual.

http://i40.tinypic.com/2a9e83b.jpg

http://i39.tinypic.com/359csi9.jpg

http://www.paeria.es/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=10989&PaginaAnterior=/cas/index.asp

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/d2a3fa26.jpg

ERC de Lleida afirma que la instal·lació de contenidors soterrats és un "nyap"

El Grup Municipal d’Esquerra a Lleida denuncia que la Paeria s’ha vist obligada a arrencar arbres de la via pública per poder fer el buidatge d’alguns dels contenidors soterrats recentment instal·lats.

Segons els republicans, "prèviament la Paeria no va tenir en compte que l’arbrat o mobiliari urbà com senyals verticals podien dificultar el treball als camions". Esquerra titlla de "nyap" absolut la instal·lació d’aquests contenidors, ja que prèviament s’hauria d’haver estudiat com els camions farien el buidatge dels residus.

A més a més, el Grup Municipal d’Esquerra afirma que la posada en marxa d’aquests tipus de recollida està sent un fracàs, ja que molts dels recipients estan precintats o bé perquè estant col·lapsats de residus i no es poden buidar, o bé perquè no funcionen. No es tracta d’un fet puntual, ja que, com a mínim hi ha sis punts situats en diferents carrers on els contenidors soterrats estan precintats.

En aquest sentit, Esquerra preguntarà si aquestes actuacions no previstes suposen algun sobrecost per l’Ajuntament de Lleida o, s’obligarà a l’empresa instal·ladora a assumir les despeses.

Per últim, Esquerra vol recordar que l’òrgan de control de l’obra pública tant sol·licitat per aquesta formació seria l’encarregat de vetllar perquè no passessin aquests "nyaps", igual que el que va tenir lloc en uns jocs infantils del nou parc urbà sobre les vies, on es va haver de canviar el paviment.

http://www.bondia.cat/component/content/article/62-politica/10166-erc-de-lleida-afirma-que-la-instalmlacio-de-contenidors-soterrats-es-un-qnyapq

Enderroc dels transformadors elèctrics del Santa Maria per alinear Roda d’Isàbena

• Durant l’any passat es va realitzar la construcció del nou centre de transformació soterrat i ara amb el desmantellament de l'edifici que acull les estacions transformadores la Paeria urbanitzarà i millorarà l’accessibilitat d’aquest tram

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat del director dels Serveis Territorials de Salut a Lleida, Sebastià Barranco, ha visitat aquest dimarts les tasques que s’estan duent a terme per enderrocar l'edifici que acull les estacions transformadores situada entre els carrers Roda d’Isàbena i Sant Hilari. Amb el desmantellament d’aquests centres de transformació, que ja no funcionen des de l’any passat, l’Ajuntament de Lleida millorarà l’alineació del carrer Roda d’Isàbena, així com realitzarà les obres de millora de l’accessibilitat i la connexió de serveis en aquest tram de la vorera. A l'acte també han assistit la primera tinenta d'alcalde, Marta Camps, i els regidors Jesús Castillo i Oriol Yuguero.

La Paeria, l’empresa Gestió de Serveis Sanitaris i Fecsa Endesa van signar un conveni que establia l’enderroc d’aquest edifici elèctric, que té una superfície en planta de 75,6 metres quadrats i un alçada de sis metres aproximadament. El conveni també estableix la construcció d’una de nova soterrada, que ja es va dur a terme el mes de novembre del passat any 2009, i que ha estat finançada per les dues administracions.

L’enderroc de les estacions transformadores, que es trobava en terrenys de l'empresa Gestió de Serveis Sanitaris, s'integra en el marc de les diferents actuacions dutes a terme per la Paeria i la conselleria de Salut per millorar l'accessibilitat a l'entorn de l'Hospital de Santa Maria i reurbanitzar els carrers colindants. En aquest sentit, Salut pretén obrir el recinte del centre sanitari a la ciutat, eliminant progressivament les barreres arquitectòniques. A més, un cop hagin finalitzat les tasques d’enderroc, la Paeria urbanitzarà l’espai que quedarà lliure amb paviment de llosa grisa, un fanal i mobiliari urbà. Per a la millora de l’accés de persones amb mobilitat reduïda es construiran tres rebaixos a la intersecció del carrer Roda d’Isàbena amb el carrer Sant Hilari. Així mateix, es connectaran tots els serveis com són l’aigua, telecomunicacions i l’enllumenat públic.

Cal destacar, a més, que la Paeria ha reurbanitzat el carrer Roda d’Isàbena en el marc del Fons Estatal d’Inversió Local del 2009. L’actuació ha consistit en la construcció d’una calçada de sis metres d’amplada, amb una vorera de 2,50 metres d’amplada i una franja de 2 metres enjardinada (que es durà a terme més endavant, un cop estiguin acabades les obres de l’hospital Santa Maria). A més, s’han instal·lat 9 noves lluminàries, així com mobiliari urbà. A més, s’ha urbanitzat i enjardinat la cantonada de Roda Isàbena entre Montserrat Roig i Sant Hilari.

Reurbanització i millora de l'accessibilitat de 4 carrers de la zona

L’Ajuntament de Lleida reurbanitzarà 4 carrers a l’entorn de Ronda i de l’hospital Santa Maria en el marc del nou Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local 2010.

La millora de carril bici, aparcaments i connexió d’anells verds a la ciutat a la Zona Alta comportarà la reurbanització de voreres, arbrat, enllumenat, clavegueram, entre altres. Els carrers que s’inclouen en aquest projecte són el carrer Vescomte Arnau, que serà semivianalitzat amb plataforma única, limitació 30km/h i el trànsit rodat limitat; carrer Sant Hilari passarà a sentit únic en direcció al carrer Humbert Torres i s’ampliaran les voreres i la calçada; als carrers Ermengol VI i Tamarit de Llitera s’ampliaran les voreres.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=11014&Dia=20&Mes=4&Any=2010&IdDepartament=-1&TextCerca=&Consulta=False&PaginaAnterior=/cat/ajuntament/noticies.asp&Pagina=1

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/0f6709a5.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/37dbbfdd.jpg

^^ No és que fos un cas dramàtic, però suposo que el podem incloure a la llista de lletjors urbanes que no trobarem a faltar. xD

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/320ecc84.jpg

La Paeria millora l’accés a l’avinguda de les Garrigues per la LL-11

• Les obres s'insereixen en el pla d'adequació de la LL-11 com a via urbana després que passés a titularitat municipal, fruit de l'acta de cessió signada amb el Ministeri de Foment

L’Ajuntament de Lleida està duent a terme les obres per millorar l’accés a l’avinguda de les Garrigues per la LL-11, concretament el tram de l’avinguda Barcelona, entre l’avinguda de les Garrigues i el carrer Doctor Trueta. L’actuació s'insereixen en el pla d'adequació d'aquest tram de la LL-11 com a via urbana després que passés a titularitat municipal, fruit de l'acta de cessió signada amb el Ministeri de Foment el proppassat mes de maig. Les obres de millora dels trams que van passar a titularitat municipal es desenvolupen gràcies al conveni entre la Paeria i Foment. El conjunt dels treballs tenen un pressupost de 1.292.673,55 € i un termini d'execució d'onze mesos.

Aquestes obres, que serviran per reordenar tot l’àmbit de pas de la zona i l’estacionament de l’àrea hotelera, se centren, a més, en l’ordenació del trànsit de vehicles, la millora de l’accessibilitat per als vianants i l’enjardinament de la zona. Dins de les obres d’ordenació del tràfic de vehicles es preveu millorar el carril d’accés de la LL-11 al carrer Doctor Trueta, així com el tram de l’avinguda Barcelona entre el carrer Doctor Trueta i l’avinguda de les Garrigues que passarà a ser de sentit únic en direcció avinguda de les Garrigues. El tram de Cronista Muntaner entre l’avinguda Barcelona i el carrer Manuel Gaya i Tomàs passarà també a ser de sentit únic direcció Manuel Gaya i Tomàs. A més, també s’ordenarà la sortida de vehicles d’aquesta zona i la zona d’estacionament.

Dins de les obres de millora de l’accessibilitat es preveu la construcció d’una vorera de dos metres d’amplada des de l’existent, que està a l’inici de l’avinguda de les Garrigues fins a la intersecció amb el carrer Cronista Muntaner. També es construirà una vorera de dos metres d’amplada al llarg del carrer Cronista Muntaner, així com set rebaixos als passos de vianants

Pel que fa l’enjardinament s’ampliarà la zona verda existent i es crearà una nova zona verda que permeti l’accés a la zona de passeig del Canal de Seròs, amb la plantació de nous arbres, de plantes arbustives i tapisants. A més s’ha renovat la xarxa de clavegueram d’aquesta zona i es col•locaran 11 lluminàries noves i mobiliari urbà.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=11021&Dia=20&Mes=4&Any=2010&IdDepartament=-1&TextCerca=&Consulta=False&PaginaAnterior=/cat/ajuntament/noticies.asp&Pagina=1

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/73d8e675.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/60fd1112.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/5c3c17e0.jpg

Paeria i Generalitat signen un protocol de col·laboració per a la construcció de la nova Audiència Provincial

La consellera de Justícia, Montserrat Tura, i l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, han signat aquest dijous un protocol de col·laboració per a la construcció d’una nova seu per a l’Audiència Provincial i altres dependències judicials.

El protocol estableix que l’Ajuntament de Lleida, amb l’objectiu de facilitar un nou espai adequat per als òrgans judicials de la ciutat i millorar els serveis als ciutadans, ha ofert a la Generalitat la seva col·laboració mitjançant l’aportació futura de sòls adequats per a la construcció de les noves dependències, en el marc de l’actuació urbanística del Pla de Millora Urbana de la Plataforma del Seminari. Per la seva banda, el departament de Justícia de la Generalitat es compromet a realitzar els estudis i programes funcionals per construir el nou edifici judicial.

El Pla de Millora Urbana de la plataforma del Seminari és l’instrument que concreta l’ordenació d’aquest àmbit. El Pla de Millora Urbana de la plataforma del Seminari preveu la construcció de 104 habitatges, dels quals el 60% seran de protecció oficial en les seves diverses modalitats. A més dels immobles residencials, que es distribuiran en quatre subzones, el nou edifici de l’Audiència s’ubicarà a sota d’una plataforma, aprofitant el desnivell de la zona i la seva coberta serà una plaça d’ús exclusiu per a vianants. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha remarcat per la seva banda “la importància que té per a la revitalització del Centre Històric de Lleida que s’hi ubiquin activitats com els serveis públics i ha destacat que, a banda de la futura nova Audiència, també està previst que el conjunt dels serveis de la Generalitat a Lleida se situi a l’antic edifici de Magisteri, que va ser permutat amb l’Ajuntament de Lleida”. Pel que fa a l’espai on se situarà el nou edifici de l’Audiència, situat en el solar que ocupaven els Blocs del Seminari, Ros ha explicat que “també s’hi desenvoluparan 104 habitatges, dels quals un 60% seran de protecció oficial”. Arxiu de so Àngel Ros

El projecte també preveu crear una nova xarxa viària i espais lliures i accepta com a compatibles els usos comercials als baixos dels edificis, així com els usos terciaris a qualsevol de les plantes. Els soterranis estaran reservats per a aparcaments. Així mateix, es preveu una millora de l’accés rodat a la part posterior dels edificis del carrer Major per facilitar els treballs de càrrega i descàrrega i una passarel·la de connexió amb l’ascensor de la Costa del Jan.

La consellera de Justícia, Montserrat Tura, ha destacat per la seva banda el gruix d'obres que té en marxa el departament, com ara el Palau de Justícia de Balaguer, les obres del qual començaran a finals de maig-juny o la remodelació dels jutjats del Canyeret a Lleida, que començarà al mes de juny.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=11039&Dia=22&Mes=4&Any=2010&IdDepartament=-1&TextCerca=&Consulta=False&PaginaAnterior=/cat/ajuntament/noticies.asp&Pagina=1

11135189

ERC pide que el plan de mejora de la Antorxa incluya también el interior

El grupo de Esquerra Republicana de Catalunya en el Ayuntamiento preguntará en el próximo lunes en la Comisión de Urbanismo si el proyecto de reforma del pabellón Antorxa, en los Camps Elisis, incluye también la mejora del interior, ya que consideran necesaria una rehabilitación general y no sólo de aspecto exterior del pabellón.

El proyecto de rehabilitación, incluído dentro del Plan Zapatero de 2010, sólo contempla obras en la fachada principal y la superposición de una cubierta de chapa galvanizada en el tejado. La superficie de la planta es de 1.200 metros cuadrados y la fachada tiene unos 500 metros cuadrados.

El conjunto del proyecto tiene un coste de 157.164 euros y ERC espera que se incluya también el interior del pabellón y que la rehabilitación no se quede sólo en la imagen exterior.

Pero este no será el único tema que pedirá tratar ERC en la próxima Comisión de Urbanismo. Junto con la reparación del pabellón Antorxa, una vieja reclamación de los republicanos, los concejales de ERC llevan tiempo vigilando las obras de la plaza Ricard Viñes. En su momento ya pidieron que no se hiciera el párquing bajo la plaza, pero su reclamación cayó en saco roto.

Sin embargo, la portavoz del grupo, Montse Bergés, pedirá explicaciones de cómo quedará la circulación de la zona tras las obras, es decir, cómo serán las entradas y salidas del aparcamiento, si Bisbe Ruano y Fleming serán para peatones parcial o íntegramente, y si Vallcalent también será peatonal.

Asimismo, volverán a pedir explicaciones sobre las “elevadas estructuras” de la plaza, que no estaban incluidas en el proyecto inicial y sobre las cuales muchos vecinos ya se han quejado.

Dejando Ricard Viñes, Bergés también preguntará a la presidenta de la Comisión, la teniente de alcalde Marta Camps, si la puesta en marcha del nuevo puente de Príncep de Viana y el vial Victoriano Muñoz comportará algún cambio en la ubicación de les firetes o de las peñas del Aplec del Caragol. Y, en referencia a este puente, preguntarán por qué no se ha habilitado un carril bici en él.

Sin dejar los Camps Elisis, Bergés denunciará que el vial de circulación de vehículos que separa el parque de las instalaciones de Fira de Lleida no dispone de acera para peatones, y que el único paso de cebra que hay no tiene visibilidad.

Por último, Bergés pedirá algún tipo de actuación en el solar “en muy mal estado” situado entre Fira de Lleida y el Camí de Picos, y que esta actuación se haga antes de las fiestas mayores de mayo y de la celebración del Aplec del Caragol.

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=97949&seccio=Lleida&fecha=2010-04-24&sortida=03:00:00

Al cantó del McDonalds de ciutat jardí estan erigint una gran estructura de formigó que podrien ser uns cines. Si algú sap alguna cosa...

^^ Ho he cercat i crec que serà una ferreteria:

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/ca3db063.jpg

Oberta després de 3 anys l'ampliació de Ciutat Jardí, que acollirà una ferreteria de 3.500 m²

• Ja hi ha en obres el nou McDonald's, cases unifamiliars i pisos per a universitaris

La Paeria ha concedit a l'empresa Ferreteries El Faro llicència per construir dos locals de 3.504 m² al final del pla parcial de Ciutat Jardí, al costat del futur segon McDonald's, les obres del qual es van iniciar la setmana passada. La creació d'aquesta miniàrea comercial, que podria ampliar-se, coincideix amb la posada en servei de la urbanització d'aquesta zona d'expansió, que s'estrena després de tres anys d'obres. Va quedar oberta al trànsit i al pas de vianants dilluns, inclòs el pont sobre les vies del tren que va construir Adif el 2004.

L'empresa Ferreteria i Pintures El Faro, amb botigues a Ronda i Pardinyes, ha obtingut llicència d'obres per part de la Paeria per construir dos locals comercials amb una superfície de 3.504 m² al pla d'expansió de Ciutat Jardí (SUR-2), concretament a la part que queda després d'Agrònoms i just al costat del nou establiment de la cadena McDonald's, que, com va avançar SEGRE, s'ubicarà en aquest punt. De fet, la setmana passada ja es va començar a construir aquest establiment. A més, la implantació dels locals de ferreteria i bricolatge completarà aquesta miniàrea comercial, encara que podria ampliar-se amb un supermercat.

Paral·lelament, tots els nous carrers d'aquest pla parcial van quedar oberts oficialment al trànsit dilluns a la tarda, després que la Paeria donés el vistiplau a la recepció de les obres que han durat més de tres anys. Les noves actuacions obertes inclouen la connexió amb Onze de Setembre i Joc de la Bola pel pont corb sobre les vies del tren (vegeu el desglossament) i la passarel·la per a vianants. Ara ja es pot transitar per aquests carrers, que també estan il·luminats per enllumenat públic. La urbanització ja estava pràcticament acabada des de la passada tardor, però no ha sigut fins ara que la Paeria l'ha acceptat, després d'ordenar a l'empresa encarregada que hi portés a terme algunes reparacions. En aquest sentit, els veïns de Ciutat Jardí van reclamar ahir que se'n faci un manteniment i es netegin les males herbes que creixen en alguns punts.

D'altra banda, i malgrat que la construcció del miler de cases previstes es retardarà per la crisi, fonts de la junta de compensació del SUR-2 van explicar que ja hi ha en marxa mitja dotzena de cases unifamiliars i una quinzena més que s'iniciaran pròximament. La UdL també va començar recentment la seua promoció de pisos per a universitaris al costat del camí de Vallcalent i l'EMU ultima el projecte per iniciar aquest mateix any una promoció amb 30 pisos socials (que posteriorment s'ampliarà amb 43 més) també en aquesta nova àrea de la ciutat. El SUR-2 és una de les àrees més importants en desenvolupament a la ciutat i preveu la construcció de 1.049 habitatges en 54 hectàrees.

http://www.segre.com/index.php?id=225&no_cache=1&tx_ttnews[tt_news]=41821&tx_ttnews[backPid]=199&cHash=9191fb34e9

Gràcies!!!

Lleida licita l'enderroc dels edificis de les Basses com a primer pas per revitalitzar l'espai

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Lleida ha aprovat aquest dimarts treure a licitació quatre projectes d'obres i el manteniment anual dels Camps Elisis per 1,7 milions d’euros. Una de les obres és l'enderroc dels edificis del parc de Les Basses.

En concret, es tracta d’un tram de l’avinguda Pearson, l’enderroc dels edificis del parc municipal Les Basses, la reurbanització del carrer Estació de Raimat, la restauració de l’església Santa Maria de Gardeny i el contracte anual de manteniment i conservació integral dels Camps Elisis.

El projecte de l’avinguda Pearson, que té un pressupost de licitació de 400.000 euros, comprèn el tram entre el carrer Jaume d’Agramunt i la glorieta d’en Font i Quer i serà la continuïtat del projecte més ampli que es durà a terme, en el marc del Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local, en el tram comprès entre el carrer Tarragona i Jaume d’Agramunt.

L’àmbit d’aquest projecte, entre el carrer Jaume d’Agramunt i la glorieta d’en Font i Quer comprèn un total de 2.430 metres quadrats. Es preveu que hi hagi un carril bici de 235 metres lineals, així com nou enllumenat públic amb la col·locació de més d’una vintena de punts de llum i una trentena de bancs i papereres. L’actuació també preveu renovar la xarxa de sanejament, amb la col·locació de nous embornals, la renovació de la xarxa d’aigua potable, així com la de telecomunicacions.

El projecte d’enderroc de les edificacions existents al Parc Municipal de les Basses, amb un pressupost de licitació de 239.919,11 euros, s’ha redactat com una actuació prèvia dins de la revitalització que la Paeria té previst fer a la zona. El projecte contempla l’enderroc de les edificacions existents que, actualment, estan en desús. El material d’enderroc es triturarà in situ i s’utilitzarà per omplir les piscines existents del recinte.

S’enderrocarà un edifici de dues plantes que estava destinat a l'habitatge de l’encarregat del parc. També, el que estava destinat a restaurant que consta de planta baixa i una petita torreta central. La resta d’edificacions són les que estaven destinades a vestuaris de les piscines. A més, s’enderrocarà tota l’obra que hi ha construïda a la piscina olímpica, des dels porxos fins a la zona de filtres i dipòsits, que es també es retiraran. El projecte preveu desmuntar les canonades de fibrociment que antigament subministraven aigua a les piscines. Les altres construccions són dos coberts d’estructura metàl·lica, un d’ells destinat a aparcament. Les altres estructures metàl·liques són les carpes del restaurant. En total, tots els edificis ocupen un volum de més de 10.500 metres.

Urbanització d'un vial a Raimat

La urbanització del carrer Estació de Raimat, amb un pressupost de licitació de 400.000 euros, comprèn un àmbit d’actuació de 4.240 metres quadrats. El projecte preveu la construcció de la xarxa de sanejament amb un nou col·lector i la col·locació de nous embornals i elements d’evacuació d’aigües pluvials. També es renovarà la xarxa d’aigua potable i es col·locarà nou enllumenat públic amb 26 punts de llum.

L’actuació contempla la instal·lació de 3 passos de vianants (dos dels quals seran elevats), així com la plantació de 7 nous arbres i la col·locació de 10 bancs i 6 papereres. També s’ha previst un total de 82 m2 de plantació de plantes entapissants.

El projecte de restauració de l’església de Santa Maria de Gardeny, amb un pressupost de licitació de 299.990,39 euros, és un dels elements que conformen el conjunt monumental del Castell dels Templers de Gardeny. L’actuació comprèn un arranjament parcial per continuar, així, amb les tasques iniciades anteriorment. El projecte també inclou la incorporació d’un tram de barana a la terrassa del castell per millorar la protecció en les zones de menys alçada i la construcció d’una xarxa d’evacuació d’aigües pluvials per reduir el màxim possible les humitats que afecten al soterrani del castell i en previsió de les futures actuacions.

La restauració de l’església de Santa Maria de Gardeny (que pertany al romànic de transició de la segona meitat del segle XII) se centra en la rehabilitació o restauració de les cobertes com a element protector. Això és important, perquè l’interior encara exposa pintures murals de certa rellevància. Aquesta actuació de cobertes també inclou la reconstrucció dels elements singulars de la façana. Així, s’actuarà a la coberta de la nau principal de l’església, a la coberta de l’absis, a la coberta de la capella de la façana sud, a la connexió de l’espai de l’absis amb la nau principal, es reconstruirà les capelles situada al nord i al sud, i es pavimentarà de nou tot l’interior.

Manteniment dels Camps Elisis

La Junta de Govern Local també ha aprovat treure a licitació el contracte de serveis de manteniment i conservació integral dels Camps Elisis per un import anual de 601.166,87 euros. Aquest contracte ha de garant un òptim estat de conservació de tot el parc, que té 5,84 hectàrees, així com de les passarel·les del Liceu Escolar i Camps Elisis. El manteniment inclou les operacions de neteja i conservació de tots els elements (paviments, fanals, jocs infantils, mobiliari urbà, pèrgola i paviments de fusta...), així com les operacions de jardineria que requereix la vegetació del parc.

http://www.bondia.cat/component/content/article/63-C%C3%B2pia%20de%20/10296-lleida-licita-lenderroc-dels-edificis-de-les-basses-com-a-primer-pas-per-revitalitzar-lespai

Terrasses amb disseny d'autor

• L'arquitecta de Ricard Viñes, Benedetta Tagliabue, projecta les carpes per als bars i restaurants de la plaça

Els hostalers de Ricard Viñes, amb la col·laboració de la Federació d'Hostaleria, han encarregat al gabinet de l'arquitecta responsable de la urbanització de la plaça, Benedetta Tagliabue, una proposta unitària de disseny de les terrasses de la plaça.

El gerent de la federació, Ramon Solsona, va explicar que es combinaran espais tancats i oberts i que les carpes tindran formes arredonides, seguint el disseny de la plaça, amb para-sols de diferents mides i tancaments de vidre. Si el projecte acaba tirant endavant, el cost d'aquestes instal·lacions, encara per concretar, l'hauran d'assumir els mateixos hostalers.

La Paeria ha mediat entre els hostalers i el gabinet de Tagliabue i veu amb bons ulls que sigui la mateixa arquitecta de la plaça la que dissenyi les terrasses, per aconseguir una bona integració visual i d'alta qualitat. "Esperem la proposta, però sens dubte és molt millor que les terrasses tinguin un disseny adaptat al paisatge urbà de la plaça", va afirmar la tinent d'alcalde d'Urbanisme, Marta Camps. Amb tot, la Paeria espera a veure la proposta abans de donar el vistiplau definitiu a aquestes carpes.

L'espai que ocuparan les terrasses a la nova plaça Ricard Viñes serà idèntic al que ocupaven a l'antiga, aspecte que ja es va tindre en compte en el projecte inicial. A l'abordar ara l'encaix de les terrasses en el conjunt de la plaça s'intenta evitar que a l'instal·lar-les després s'hagi d'aixecar de nou el paviment per ajustar les carpes.

En qualsevol cas, les terrasses no arribaran a temps per entrar en funcionament aquest estiu. La Paeria té previst acabar les obres d'urbanització de la plaça cap al mes de juny (encara que el termini d'execució de les obres inclou fins al setembre), però les noves terrasses estaran enllestides com molt aviat a la tardor, va assenyalar Solsona, encara que també és probable que s'esperi a la primavera de l'any que ve per obrir-les.

http://www.segre.com/noticies/detall-de-la-noticia/article/terrasses-amb-disseny-dautor/245/

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/65daa2ff.jpg

Caragols de fusta decoren Blas Infante, que estarà enllestida al maig

• La urbanització de la plaça es troba en la fase final

La plaça Blas Infante de Cappont ja llueix part del mobiliari urbà definitiu, que, a més dels habituals bancs, també inclou diverses figures tallades en fusta que emulen caragols, distribuïdes per diversos punts de la plaça. Un d'aquests escala fins i tot una de les torres de les paraules, les estructures metàl·liques instal·lades a la plaça. En principi són elements decoratius, però es preveu que també els usin els nens per jugar.

La urbanització d'aquesta plaça es troba en la fase final i està previst estrenar-la a mitjans de maig.

http://www.segre.com/noticies/detall-de-la-noticia/article/caragols-de-fusta-decoren-blas-infante-que-estara-enllestida-al-maig/245/

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/370dcf73.jpg

Decathlon y Calçats Querol, interesados en instalarse en el nuevo Parc de les Basses

La multinacional del deporte Decathlon y la firma leridana Querol se han mostrado interesadas en instalar un gran centro comercial de su marca en el nuevo Parc de les Basses, según confirmó a LA MAÑANA la concejala de Mercats, Comerç i Consum, Dolors Arderiu.

El nuevo parque tendrá un concepto más amplio de parque en el que también tendrán cabida usos deportivos, lúdicos y de salud, y usos vinculados a la naturaleza, que se complementarán con los comerciales, hoteleros y de servicios colectivos, supeditados y vinculados a los servicios principales. La marca que instale allí su centro comercial será la encargada, también, de gestionar el parque y sus actividades lúdico-deportivas. “Será un parque diferente, enfocada al ocio y al deporte parecido al que hay en Marsella”, dijo Arderiu, refiriéndose al Centre Culturel Et Sportif Parc Sévigné.

Y aunque el proyecto del parque sigue adelante, la instalación de estas áreas comerciales está todavía en suspenso. “Aún está muy verde porque, aunque hay empresas interesadas en instalarse, hoy por hoy no lo pueden hacer ya que esa zona no está cosiderada trama urbana consolidada”, explicó Arderiu, que añadió que se están estudiando diversas posibilidades para que sea posible la instalación de un centro comercial en el parque.

En todo caso y cuando llegue el momento, la marca que instalará allí su centro comercial (de unos 8.000 metros, según Arderiu) saldrá de un concurso público al que se podrán presentar diversas firmas. “Hoy por hoy, Decathlon y Querol ya han mostrado su interés, pero no hay que descartar que haya otras que también muestren su interés”, dijo la concejala.

Y para poner en marcha el proyecto del parque, el pasado martes se aprobó el derribo de las edificaciones del parque. El proyecto contempla el derribo de las edificaciones existentes que, actualmente, están en desuso y cuyo material de desecho se triturará in situ y se utilizará para llenar las piscinas.

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=98061&seccio=Lleida&fecha=2010-04-30&sortida=03:00:00

Algú em sabria dir quina funció tindrà aquest edifici.. Està situat al Parc de l'aigua, a prop del chalet de la Canadiense. Actualment sembla que no hi hagi res, i te un aspecte força interessant.

http://img188.imageshack.us/img188/6937/39982067.png (http://img188.imageshack.us/i/39982067.png/)

Uploaded with ImageShack.us (http://imageshack.us)

^^ Doncs no em sona. :?

Pots ficar l'enllaç directe a l'Street View? No ho acabo de situar.

Gràcies!

És allò crec http://maps.google.es/?ie=UTF8&hq=&hnear=L%C3%A9rida,+Catalu%C3%B1a&ll=41.602768,0.633302&spn=0,0.038581&t=h&z=15&layer=c&cbll=41.602727,0.633462&panoid=1LLRhqNiNMmZkI_nb0MB7w&cbp=12,44.22,,0,6.5

Al que fa referència la notícia és a un segon centre de Decathlon, a banda del que ja s'està construint, oi? Si és així, no suposaria això un excés d'oferta de botigues d'aquest tipus a la ciutat?

És allò crec http://maps.google.es/?ie=UTF8&hq=&hnear=L%C3%A9rida,+Catalu%C3%B1a&ll=41.602768,0.633302&spn=0,0.038581&t=h&z=15&layer=c&cbll=41.602727,0.633462&panoid=1LLRhqNiNMmZkI_nb0MB7w&cbp=12,44.22,,0,6.5
Gràcies, vist així sembla que és força petit. No sé quina finalitat pot tenir. :dunno:

Al que fa referència la notícia és a un segon centre de Decathlon, a banda del que ja s'està construint, oi? Si és així, no suposaria això un excés d'oferta de botigues d'aquest tipus a la ciutat?
Sí, perquè les obres de l'"altre" Decathlon ja van començar fa dues setmanes.

Fa un parell d'anys sortia això a la premsa:

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/3bc4cd2a.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%203/585c1227.jpg

Al final no el van construir ni a Lleida (on la legislació ho impedia) ni a Fraga (on l'ajuntament i/o el govern aragonès van despistar-se amb el tema de la llicència comercial). La diferència és que ara la nova llei d'equipaments comercials catalana no "capa" la mida de les superfícies comercials, i Decathlon, si vol i disposa dels terrenys, podria construir una nova tenda tan gran com volguessin.

Ara, el que ja no sé és si hi ha mercat per a dos Decathlons, a sumar amb les botigues similars de la ciutat. Suposo que hauran fet els estudis pertinents i els hi sortiran els números. :dunno:

Potser diferenciaran d'alguna manera entre el que es ven a la botiga "urbana" i la dels afores, especialitzant-les d'alguna manera com fa Unipreus.

Sí, tens raó, Sky, Unipreus fa un temps que va especialitzar l'oferta de les seves tres botigues (Moda i Calçat, Esport i Oportunitats) i caldria veure què diuen els estudis de mercat sobre aquest sector a la ciutat i la seva àrea d'influència. El Decathlon format 'parc esportiu' és realment atractiu pel valor afegit que representa per a la ciutat i la pròpia empresa respecte un simple establiment comercial (lloguer d'instal·lacions esportives i d'equips que poden contribuir a fidelitzar la clientela)

El pabellón del Secà lleva un año en obras y no estará listo hasta el próximo mes de junio

El pabellón polideportivo Secà-Balàfia ha cumplido ya su primer año en obras y se prevé que los trabajos terminen durante el próximo mes de junio. Pese a que el periodo de ejecución inicial de la obra (enmarcada dentro del Fondo Estatal de Inversión Local 2009, también conocido como Plan Zapatero) era de nueve meses, la Paeria pidió una prórroga al Gobierno que fue concedida por seis meses más, incluyendo el resto de la obra a realizar dentro del Fondo Estatal para la Ocupación y la Sostenibilidad Local 2010, el segundo Plan Zapatero.

La obra consiste en la construcción del pabellón y la habilitación de sus accesos, es decir, la construcción de un nuevo vial desde la rotonda de la avenida Alcalde Porqueres con la calle Laureà Figuerola y la carretera N-230; la urbanización de este vial de 8 metros y dos carriles con una acera mixta de dos metros; el acondicionamiento del acceso al muelle de carga y la construcción de la explanada del aparcamiento y el acceso para los peatones a la zona de taquilla.

Con una inversión de 4 millones de euros, permitirá que los dos barrios tengan un nuevo equipamiento deportivo, una reivindicación de los vecinos desde hacía mucho tiempo.

Éste fue uno de los cuatro proyectos financiados por el Plan Zapatero 2009 que no terminaron dentro de su plazo inicial, que tenía como fecha máxima el 31 de diciembre. Por ello se solicitó una prórroga al Ministerio de Política Territorial (MPT) para poder recibir los fondos restantes de las actuaciones, ya que la finalización de la obra debe acreditarse antes del primer semestre de 2010.

Los otros proyectos fueron, en primer lugar, la plaza de la Pau, cuya remodelación comenzó en octubre, cambiando toda su pavimentación y el alumbrado público, y que ya está inaugurada. En segundo lugar, la reurbanización de la plaza Sant Francesc, también recién inaugurada y que ha sufrido una remodelación integral, actuando tanto en la superficie como en el subterráneo, donde se han renovado todas las instalaciones de servicios. Y, por último, la plaza Blas Infante, cuya primera piedra se colocó en marzo de 2009 y se prevé su inauguración para mediados de este mes de mayo, una inauguración que no estará exenta de polémica dada la oposición vecinal a su diseño desde antes de empezar las obras.

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=98096&seccio=Lleida&fecha=2010-05-02&sortida=03:00:00

Reunió de seguiment del projecte del Mercat de Cappont

• L'enderroc del mercat s'enllaçarà amb la construcció per agilitar el procés i reduir les molèsties

La regidora de Comerç, Mercats i Consum, Dolors Arderiu, s'ha reunit avui amb els responsables de l’empresa Nictalia per tal de fer un seguiment del projecte de rehabilitació del mercat de Cappont. El projecte executiu es va lliurar a la Regidoria d'Urbanisme el passat 13 d’Abril i, a partir d'aquesta data, l'Ajuntament té un termini legal de 3 mesos per atorgar la llicència d’obres.

Per tal d'optimitzar el calendari de l’enderroc i la posterior edificació del mercat, aquesta actuació començarà en el moment en què es disposi la llicència d'obres. Així es podrà enllaçar la demolició amb l'inici de la construcció amb l'objectiu d'agilitar els procediments i minimitzar les molèsties.

Durant aquest termini legal de 3 mesos, l’Ajuntament està portant a terme les verificacions i els requeriments oportuns per tal garantir l’excel·lència de l'operació..

Tant la regidora com els responsables de Nictalia s’han mostrat molt satisfets amb el projecte i mantenen un contacte permanent per tal de resoldre les incidències que puguin sorgir en aquesta fase amb la màxima celeritat. Així mateix, els responsables de Nictalia han comunicat a la regidora que ja s’han iniciat contactes amb possibles interessats per establir-se al mercat de Cappont.

Es preveu que la durada de les obres serà d'uns 10 mesos.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=11127&Dia=4&Mes=5&Any=2010&IdDepartament=-1&TextCerca=&Consulta=False&PaginaAnterior=/cat/ajuntament/noticies.asp&Pagina=1

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/a4cdbdab.jpg

El pont entre els Magraners i la Bordeta, gairebé a punt

• El nou viaducte sobre les vies dóna accés a una zona d'expansió urbanitzada, però sense cases

El nou pont sobre les vies del tren que connectarà la Bordeta amb la zona d'expansió dels Magraners coneguda com a Torres Salses està gairebé acabat. Arrenca de la prolongació del carrer Pla d'Urgell de la Bordeta, al costat de l'institut Maria Rúbies, i desemboca en una zona dels Magraners en què hi ha carrers urbanitzats, però ni una casa. Es tracta del pla parcial SUR 42, que preveia 1.431 habitatges, que mai van ser construïts. I ara, amb la crisi, serà difícil que s'edifiquin en un futur pròxim. D'aquesta manera, el viaducte, projectat des de fa més de 5 anys, connectarà la Bordeta amb una àrea dels Magraners deserta.

Les obres del pont i dels accessos van a càrrec de Romero Polo, en el marc del compromís urbanístic entre la junta de compensació dels terrenys de Torres Salses i la Paeria.

L'ajuntament ha construït la urbanització de la zona de la Bordeta que connecta amb el viaducte. Els operaris treballen ara en els extrems del viaducte i falta per instal·lar-hi part de les tanques. El pont formarà part de l'eix que connectarà la plaça Europa amb els Magraners a través del vial Victoriano Muñoz, ja construït, i del vial que està previst al pla general que segueix cap a la Bordeta pel camí de Picos.

http://www.segre.com/index.php?id=225&tx_ttnews[tt_news]=74238&tx_ttnews[backPid]=245&cHash=e598debbd6

La Paeria inicia les obres de la nova avinguda Pearson

• Amb una reforma integral i la seva reurbanització es convertirà en una rambla de 668 metres lineals i una superfície de 13.000 metres quadrats

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros ha presidit aquest dimecres l’inici de les obres de la nova avinguda Pearson. Amb una reforma integral i la seva reurbanització, l’avinguda Pearson (en el tram comprès entre el carrer Tarragona i al glorieta de Font i Quer) es convertirà en una rambla, que tindrà 668 metres lineals i una superfície de 13.000 metres quadrats.

L’actuació, que té un pressupost total d’1.909.656,22 €, s’executarà en dues fases, la primera a través del Fons Estatal d’Ocupació i Sostenibilitat Local amb un import d’1.509.656,22 € que és la que s’inicia ara i que la durà a terme l’empresa Urbaser, i una segona a través del PUOSC, amb un import de 400.000 euros, que es troba en fase de licitació.

La reurbanització de l’avinguda Pearson, que es finalitzarà durant aquest any, contempla la construcció i enjardinament d’aquesta nova rambla central, amb un total de 130 aparcaments i que, també, comportarà l’ampliació de les voreres (que s’amplien d’un a tres metres, amb un total de 5.000 m2), l’asfaltatge de les calçades (que tindran un carril per sentit), la instal·lació de 85 nous punts de llum, la construcció de 46 passos de vianants (dos d’ells elevats), la plantació de 48 nous arbres i la col·locació de mobiliari urbà (52 bancs i cadires i 26 papereres).

A més, també es renovarà la xarxa de sanejament, d’aigua potable i les telecomunicacions, així com la millora de l’accés al camp de futbol amb escales i rampes, que a hores d’ara té un desnivell important. Del costat del riu, s’habilitarà un carril bici que permetrà prolongar la xarxa existent.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=11173&Dia=12&Mes=5&Any=2010&IdDepartament=-1&TextCerca=&Consulta=False&PaginaAnterior=/cat/ajuntament/noticies.asp&Pagina=1

Alcalde deu estar mosquejat per la reducció del 5% en el sou, no posarà de la mateixa manera en les fotos.
Crec haver sentit que algunes obres estan en perill a causa de les decisions ZP

Selecció xat de l'alcalde del mes de maig. Com de costum passo de corregir faltes, que n'hi ha massa (per cert, darrerament l'alcalde en fa més que els entrevistadors i tot xD):

paloma: Que es fara finalment al Mercat del Pla????

Alcalde: Abans que res, hem de consolidar l'edifici. Estem pendents d'una subvenció del Ministeri de Cultura per finançar una primera actuació de consolidació de l'estructura del Mercat. En principi les obres es faran entre l'1 de juliol i el 31 de desembre d'enguany. L'Ajuntament ja prepara un projecte global per a la segona fase d'actuació.

ILDtoBCN: Hola bona tarda senyor Ros! Primer felicitar-lo un cop més per totes les aportacións que esta fent a la nostra ciutat. Segon m'agradaria fer algunes preguntes: Hi ha algo nou sobre: CorteInglés, Torreblanca-Quatrepilans, ARE, bicicletes públiques...?

Alcalde: Em fas moltes preguntes i totes elles bastant conplexes de contestar en un xat. Et dire en quan al al poligon de quatre pilans que tot marxa segons el projecte previst i que serà un polígon modelic a nivell estatal. En quan a les bicicletes públiques fa ben poc vam obrir aquest servei al parc de la Mitjana. Pel que fa al Corte Ingles sabem que volen venir a Lleida però no depen de nosaltres.

Noiaa: Bona tarda senyor alcalde. Com ha passat la festa major? Ha estat molt animada. La meva pregunta es quines seran les obres mes importants que es duran a terme a la ciutat. Gràcies

Alcalde: Bona tarda la festa major ha anat força bé, feia goig veure carrers i places plenes de gent. Les principals obres que ben començarem és la reforma integral del Passeig de Ronda, el Museu de la Ciutat el nou ascensor de la plaça de Sant i les 30 que hem imclos al fons estatal d'inversión. Per cert ben aviat obrirem les places de Blas Infante i Ricard Vinyes.

Carme: Sr.Alcalde, enhorabona pel passeig de damunt de les vies del tren. Ha quedat molt bé. Respecte a la parcel.la que ha quedat sense enjardinar, a Prat de la Riba cantonada amb Sant Ruf (al costat del parc infantil), es podria fer zona verda? Gràcies.

Alcalde: Moltes gràcies Carme, realment ha quedat força bé i hem guanyat un gran espai públic per a la ciutat. El solar al qual fas referència és de propietat privada i és edificable, per tant segon el planejament actual es podran fer pisos.

Isaac: Bona tarde!! Espero que hagi passat una bona Feria de Abril i Festa Major!! Per fi ja s'esta reformant la façana de l'escola dels Camps Elisis, que s'estaba caient a trossos i estaba molt malament. I les obres del Pavelló Antorxa quan comencen??

Alcalde: Gracies, la Festa ha estat molt be, i tambe la Feria de Abril i la Festa de Magraners. Pel que fa al Pabello d'Antorxa, comencem d'inmediat les obres de restauració de la façana i de l'estructura. Inmediat son uns 15 dies.

paloma: Quan comencen les obres de reforma de la Plaça de la Constitució ????

Alcalde: Paloma, comencem les obres també en uns 15 dies. La plaça i l'Antorxa son del Plan ZP i les hem de començar deseguida.

ILDtoBCN: Respecte transport públic: sol per si de cas, jo voto per un tranvia , sería bona idea convertir-lo en algo semblant a un metro lleuger fent-lo passar sota el cobriment de les viés fins a la carretera de vallcalent/ciutat jardí amb parades jeje

Respecte a transport públic: se sap algo sobre les linies de FGC de Lleida? i també preguntar (solament per una curiositat remota) si esta pensat fer un tranvía que conecti Torreblanca-Quatrepilans amb el centre de Lleida o bé un estació de rodalies?

I que també he vist pintades al nou pont del princep de viana... es fará alguna cosa? molt bona tarde senyor alcalde i gracies per la seva paciencia, amb les preguntes que es fa un ciutadà

Alcalde: Gracies. Jo crec que el tranvia no es el model per Lleida, i pel que fa a rodalies saps que FGC va tirar endavant la linia de Balaguer i
Alcalde: progressivament hi anirem incorporant serveis. El poligon de Torreblanca te prevista estacio de tren, tant prioritariament per mercaderies. Per parlar en general de transport ferroviari, la propera setmana veig al President de Renfe per parlar de molts temes: Avant, linia Cervera-Montsó, etc, etc. Pel que fa a les pintades al pont, n'hem netejat, i la GU vetlla especialment aquest tema.

paloma: hola alcalde, que es fara una pasarela entre l'ampliació de fira de lleida i la llotja????

Alcalde: Si, clar. Quan millori la situacio economica i tinguem disponibles els 2 MM eur aprox que costa. Caldra fer-ho el proper mandat, aquell que tingui el
Alcalde: govern Mpal.

sonia: Sr. Alcalde,ja fa dos anys que li pregunto per la famosa plaça que s'ha de fer al carrer Agustí duran i sanpere, jo entenia que ara amb la crisis potser no era el moment però quina ha estat la meva sorpresa quan he vist la super piscina de pardinyes!

Jo crec alcade que fer una placeta val menys diners.¿tardarem 6 anys més en fer la plaça? i si us plau, no em contesti "ven aviat" com ja fa dos anys.

Alcalde: Efectivament en crisi cal prioritzar molt les actuacions. La piscina esta feta en regim de concessio administrativa, i per tant te un finançament a carrec d'una empresa que ho explota, pero evidenment en aquest règim no es poden fer places o carrers, sinò només equipaments.

jess811: La plaça Blas Infante s'estrenarà aquest mes? Com és que no es va escoltar els veïns quan deien que no els hi agradava el disseny?

Alcalde: Si, la inaugurem a final de mes o la primera setmana de JUny. Si, justament varem escoltar i fer cas als veins quan van questionar les "punxes" inicials que hi havia, i l'arquitecta va canviar a les estructures actuals més lleugeres. ,

paloma: La zona del voltant del Pont de Príncep de Viana (marge esquerra) esta molt malament. Que s'arregli tot això!!!!!!!!!

Alcalde: Em diu la Regidora d'Urbanisme que esta previst el seu arranjament durant la tardor la part enjardinada. La resta la farem abans de l'estiu.

Isaac: Que es fara la continuitat del Parc sobre les Vies fins a l'estació de trens??

Alcalde: Si. Tenim demanat el finançament en el marc de la disp ad 3ª de l'Estatut (inversions de l'estat a Catalunya). Estic segur que hi entrara.

Isaac: Com esta el tema de la Baixada de la Trinitat??

Alcalde: La seva reforma la posarem al Pla de Barris Madalena-Noguerola.

Noia: En quan al pavello de vidre dels camps elisis, es reformara o se'n construira un de ou?

Alcalde: Ja vaig comentar que en parlarem quan deixi de ser util per la Fira. Hi ha dues opcions: enderrocar-lo o rehabilitar-lo com equipament públic.

Sergi: Bona tarda. Per quan esta previst inicia les obres de remodelació del Passeig de Ronda? Ja han sortit a licitació les fases de l'obra? Gracies.

Alcalde: Aprovarem la licitació en la Junta de Govern del proper dimarts. Per tant obres a l'estiu.

Isaac: A veure si amb l'ampliació de Fira de Lleida, s'enderroca el Palau de Vidre per fer lloc a l'estany. Que per cert, quan comença l'ampliació de Fira de Lleida??

Alcalde: En la propera reunió del Patronat (abans de l'estiu) proposarem la licitació del primer pabello nou.

Ivan: Com va el tema de la nova estació d'autobusos, ara que el nou pont ja s'ha inaugurat?

Alcalde: Es la fase final del Pla de l'Estació. Ja tenim el pla de viabilitat i la Gralitat fara ara el projecte constructiu.

Carme: Tornant a la meva consulta, crec que si es fa un edifici en aquest lloc (Prat de la Riba cantonada amb Sant Ruf), quedaran tapats els jardins des Prat de la Riba, en canvi si allí es fa zona verda, lluiran molt i es veurà el conjunt més ben acabat.

Alcalde: Si, però te la qualificació de terreny urbanitzable, i te uns propietaris, que per tant te us drets. i en funció de com construeixi, que ho hem d'aprovar a l'Ajtm, no te perquè tapar res.

I dues d'extra:

jess811: Hi ha un grup al facebook que demana una estàtua del personatge de Barrio Sésamo, Espinete, als Camps Elisis. Com ho veu? És possible? Ja hi ha una de Félix Rodríguez de la Fuente, l'amic dels animals, i Espinete era l'amic dels nens

Alcalde: Home, jo abans en faria una altra que em varen demanar els Castellers amb motiu del seu 15 é aniversari. Es tracta d'un monument als Castellers com tenen moltes ciutats del pais. Quan tinguem pressupost la farem.

botija: alcadesa vull fer una proposta

Alcalde: De moment encara Alcalde !!! o Paer en Cap.

http://xat.paeria.es/elog.php?id=76

:rofl:

Selecció xat de l'alcalde del mes de maig. Com de costum passo de corregir faltes, que n'hi ha massa (per cert, darrerament l'alcalde en fa més que els entrevistadors i tot xD):

paloma: Que es fara finalment al Mercat del Pla????

Alcalde: Abans que res, hem de consolidar l'edifici. Estem pendents d'una subvenció del Ministeri de Cultura per finançar una primera actuació de consolidació de l'estructura del Mercat. En principi les obres es faran entre l'1 de juliol i el 31 de desembre d'enguany. L'Ajuntament ja prepara un projecte global per a la segona fase d'actuació.

ILDtoBCN: Hola bona tarda senyor Ros! Primer felicitar-lo un cop més per totes les aportacións que esta fent a la nostra ciutat. Segon m'agradaria fer algunes preguntes: Hi ha algo nou sobre: CorteInglés, Torreblanca-Quatrepilans, ARE, bicicletes públiques...?

Alcalde: Em fas moltes preguntes i totes elles bastant conplexes de contestar en un xat. Et dire en quan al al poligon de quatre pilans que tot marxa segons el projecte previst i que serà un polígon modelic a nivell estatal. En quan a les bicicletes públiques fa ben poc vam obrir aquest servei al parc de la Mitjana. Pel que fa al Corte Ingles sabem que volen venir a Lleida però no depen de nosaltres.

Noiaa: Bona tarda senyor alcalde. Com ha passat la festa major? Ha estat molt animada. La meva pregunta es quines seran les obres mes importants que es duran a terme a la ciutat. Gràcies

Alcalde: Bona tarda la festa major ha anat força bé, feia goig veure carrers i places plenes de gent. Les principals obres que ben començarem és la reforma integral del Passeig de Ronda, el Museu de la Ciutat el nou ascensor de la plaça de Sant i les 30 que hem imclos al fons estatal d'inversión. Per cert ben aviat obrirem les places de Blas Infante i Ricard Vinyes.

Carme: Sr.Alcalde, enhorabona pel passeig de damunt de les vies del tren. Ha quedat molt bé. Respecte a la parcel.la que ha quedat sense enjardinar, a Prat de la Riba cantonada amb Sant Ruf (al costat del parc infantil), es podria fer zona verda? Gràcies.

Alcalde: Moltes gràcies Carme, realment ha quedat força bé i hem guanyat un gran espai públic per a la ciutat. El solar al qual fas referència és de propietat privada i és edificable, per tant segon el planejament actual es podran fer pisos.

Isaac: Bona tarde!! Espero que hagi passat una bona Feria de Abril i Festa Major!! Per fi ja s'esta reformant la façana de l'escola dels Camps Elisis, que s'estaba caient a trossos i estaba molt malament. I les obres del Pavelló Antorxa quan comencen??

Alcalde: Gracies, la Festa ha estat molt be, i tambe la Feria de Abril i la Festa de Magraners. Pel que fa al Pabello d'Antorxa, comencem d'inmediat les obres de restauració de la façana i de l'estructura. Inmediat son uns 15 dies.

paloma: Quan comencen les obres de reforma de la Plaça de la Constitució ????

Alcalde: Paloma, comencem les obres també en uns 15 dies. La plaça i l'Antorxa son del Plan ZP i les hem de començar deseguida.

ILDtoBCN: Respecte transport públic: sol per si de cas, jo voto per un tranvia , sería bona idea convertir-lo en algo semblant a un metro lleuger fent-lo passar sota el cobriment de les viés fins a la carretera de vallcalent/ciutat jardí amb parades jeje

Respecte a transport públic: se sap algo sobre les linies de FGC de Lleida? i també preguntar (solament per una curiositat remota) si esta pensat fer un tranvía que conecti Torreblanca-Quatrepilans amb el centre de Lleida o bé un estació de rodalies?

I que també he vist pintades al nou pont del princep de viana... es fará alguna cosa? molt bona tarde senyor alcalde i gracies per la seva paciencia, amb les preguntes que es fa un ciutadà

Alcalde: Gracies. Jo crec que el tranvia no es el model per Lleida, i pel que fa a rodalies saps que FGC va tirar endavant la linia de Balaguer i
Alcalde: progressivament hi anirem incorporant serveis. El poligon de Torreblanca te prevista estacio de tren, tant prioritariament per mercaderies. Per parlar en general de transport ferroviari, la propera setmana veig al President de Renfe per parlar de molts temes: Avant, linia Cervera-Montsó, etc, etc. Pel que fa a les pintades al pont, n'hem netejat, i la GU vetlla especialment aquest tema.

paloma: hola alcalde, que es fara una pasarela entre l'ampliació de fira de lleida i la llotja????

Alcalde: Si, clar. Quan millori la situacio economica i tinguem disponibles els 2 MM eur aprox que costa. Caldra fer-ho el proper mandat, aquell que tingui el
Alcalde: govern Mpal.

sonia: Sr. Alcalde,ja fa dos anys que li pregunto per la famosa plaça que s'ha de fer al carrer Agustí duran i sanpere, jo entenia que ara amb la crisis potser no era el moment però quina ha estat la meva sorpresa quan he vist la super piscina de pardinyes!

Jo crec alcade que fer una placeta val menys diners.¿tardarem 6 anys més en fer la plaça? i si us plau, no em contesti "ven aviat" com ja fa dos anys.

Alcalde: Efectivament en crisi cal prioritzar molt les actuacions. La piscina esta feta en regim de concessio administrativa, i per tant te un finançament a carrec d'una empresa que ho explota, pero evidenment en aquest règim no es poden fer places o carrers, sinò només equipaments.

jess811: La plaça Blas Infante s'estrenarà aquest mes? Com és que no es va escoltar els veïns quan deien que no els hi agradava el disseny?

Alcalde: Si, la inaugurem a final de mes o la primera setmana de JUny. Si, justament varem escoltar i fer cas als veins quan van questionar les "punxes" inicials que hi havia, i l'arquitecta va canviar a les estructures actuals més lleugeres. ,

paloma: La zona del voltant del Pont de Príncep de Viana (marge esquerra) esta molt malament. Que s'arregli tot això!!!!!!!!!

Alcalde: Em diu la Regidora d'Urbanisme que esta previst el seu arranjament durant la tardor la part enjardinada. La resta la farem abans de l'estiu.

Isaac: Que es fara la continuitat del Parc sobre les Vies fins a l'estació de trens??

Alcalde: Si. Tenim demanat el finançament en el marc de la disp ad 3ª de l'Estatut (inversions de l'estat a Catalunya). Estic segur que hi entrara.

Isaac: Com esta el tema de la Baixada de la Trinitat??

Alcalde: La seva reforma la posarem al Pla de Barris Madalena-Noguerola.

Noia: En quan al pavello de vidre dels camps elisis, es reformara o se'n construira un de ou?

Alcalde: Ja vaig comentar que en parlarem quan deixi de ser util per la Fira. Hi ha dues opcions: enderrocar-lo o rehabilitar-lo com equipament públic.

Sergi: Bona tarda. Per quan esta previst inicia les obres de remodelació del Passeig de Ronda? Ja han sortit a licitació les fases de l'obra? Gracies.

Alcalde: Aprovarem la licitació en la Junta de Govern del proper dimarts. Per tant obres a l'estiu.

Isaac: A veure si amb l'ampliació de Fira de Lleida, s'enderroca el Palau de Vidre per fer lloc a l'estany. Que per cert, quan comença l'ampliació de Fira de Lleida??

Alcalde: En la propera reunió del Patronat (abans de l'estiu) proposarem la licitació del primer pabello nou.

Ivan: Com va el tema de la nova estació d'autobusos, ara que el nou pont ja s'ha inaugurat?

Alcalde: Es la fase final del Pla de l'Estació. Ja tenim el pla de viabilitat i la Gralitat fara ara el projecte constructiu.

Carme: Tornant a la meva consulta, crec que si es fa un edifici en aquest lloc (Prat de la Riba cantonada amb Sant Ruf), quedaran tapats els jardins des Prat de la Riba, en canvi si allí es fa zona verda, lluiran molt i es veurà el conjunt més ben acabat.

Alcalde: Si, però te la qualificació de terreny urbanitzable, i te uns propietaris, que per tant te us drets. i en funció de com construeixi, que ho hem d'aprovar a l'Ajtm, no te perquè tapar res.

I dues d'extra:

jess811: Hi ha un grup al facebook que demana una estàtua del personatge de Barrio Sésamo, Espinete, als Camps Elisis. Com ho veu? És possible? Ja hi ha una de Félix Rodríguez de la Fuente, l'amic dels animals, i Espinete era l'amic dels nens

Alcalde: Home, jo abans en faria una altra que em varen demanar els Castellers amb motiu del seu 15 é aniversari. Es tracta d'un monument als Castellers com tenen moltes ciutats del pais. Quan tinguem pressupost la farem.

botija: alcadesa vull fer una proposta

Alcalde: De moment encara Alcalde !!! o Paer en Cap.

http://xat.paeria.es/elog.php?id=76

:rofl:



Si.... es bonissim JAJAJA,
Jo soc ILDtoBCN.. sempre intento "burchar" una mica... pero no apareixen totes les meves preguntes ni suggeriments.... l'altre cop era "somiador"... que tb vaig veure comentaris sobre qui era jejeje

No se pas si vec a l'alcalde dient "la GU vetlla" XDD

^^ La GU vetlla de Sant Joan. :D

Ja deia jo que ILDtoBCN era algú de NATROS...
Per cert, boníssimes les dues últimes :lol:
Algú té alguna altra pregunta esbojarrada? xDD

^^ Un cop li van demanar que construís un telefèric per accedir a Gardeny. xD

Crec que va contestar que els telefèrics són per a les muntanyes de veritat.

La Paeria treu a licitació la reforma integral del passeig de Ronda per 3,7 milions d’euros

• La millora de més de 2 kilòmetres d’aquesta artèria principal de la ciutat comportarà més cruïlles semaforitzades així com guanyar espai per als vianants amb la reurbanització de totes les voreres i la renovació de tot l’enllumenat

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, i la primera tinent d’alcalde, Marta Camps, han presentat aquest dimarts el projecte de reforma integral del passeig de Ronda. L’actuació, que aprovarà la Junta de Govern Local, es desglossa o engloba tres projectes, que surten a licitació per un import total de 3,7 milions d’euros: un primer tram des de la plaça de l’Exèrcit a Rovira Roure (2,1 M€), un segon tram des de Rovira Roure a plaça Europa (900.000 €) i un tercer projecte que inclou tot l’enllumenat del passeig de Ronda (700.000 €).

La millora d’aquesta artèria principal de la ciutat es durà a terme un cop es va fer efectiu el traspàs de la titularitat dels trams urbans de la xarxa de carreteres de l’Estat al terme municipal de Lleida a la Paeria per part del Ministeri de Foment l’any 2007. La reforma integral del passeig de Ronda té com a objectius principals millorar l'espai de vianants, per fer una via més urbana, renovant paviment (amb llambordes de colors a les cruïlles) i ampliant voreres en alguns trams. També pretén millorar la circulació de vehicles, ampliant l'espai a les semillunes de les cruïlles per facilitar girs i es manté el nombre d’aparcaments actuals. A més, millorarà la seguretat vial, incorporant nous passos de vianants semaforitzats, i uniformitzant la mitjana i fent-la no transitable per a vianants amb peces prefabricades, de tal manera que passarà a tenir una amplada de 1,60 metres.

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha presidit la presentació del projecte i ha remarcat que l'actuació suposa el canvi de les voreres, la renovació de l'enllumenat, la millora de l'accessibilitat a tot el passeig i una millor vialitat en general amb la mitjana que hi haurà al llarg de tota aquesta via que envolta la ciutat. L'alcalde ha dit que els canvis seran "molt sensibles i es percebran tant per part de vianants com dels vehicles (...) que converteix el passeig de Ronda en una gran via urbana que travessa cinc barris de la ciutat de Lleida".

La millora del passeig de Ronda, entre la plaça de l’Exèrcit i la plaça Europa, amb longitud total de 2.037 metres lineals, preveu la renovació de 17.239,95 metres quadrats de voreres, la instal·lació de 207 nous punts de llum, la col·locació de 80 nous semàfors amb tecnologia LED, carril bici (en el tram entre el carrer Joc de la Bola i el carrer Mariola), així com la instal·lació de 105 bancs i 157 papereres. Aquesta actuació també té previst instal·lar 4 noves plataformes de bus a les parades de la plaça Pagesos, Humbert Torres, Unió i plaça Europa 2; la renovació dels serveis d’aigua i clavegueram, així com pla plantació de 65 nous arbres i 1.459 plantes arbustives.

La 1a tinenta d'alcalde i regidora d'Urbanisme, Marta Camps, ha descrit amb detall el projecte, que no afecta ni al nombre de carrils ni als aparcaments, donat que aquest carrer suporta un gran volum de trànsit (entre 20.000 i 30.000 vehicles al dia) i es "millora la seguretat dels vianans perquè es posen més creuaments semaforitzats (Ronda amb Cristòfol de Boleda i Ronda amb Templers) i es fa intransitable la mitjana". Arxiu de so Marta Camps1.

El paviment dels vianants que s’utilitzarà serà una combinació de grisos i vermells, predominant el vermell a les cruïlles i els grisos a les voreres. La mitjana, que s’unifica i passarà a tenir en tot el seu recorregut una amplada d’1,60 metres, es farà no-transitable per a vianants amb la col·locació de 836 peces prefabricades modulars de 6 formes geomètriques diferents que encaixen entre elles, que ajudaran a dissuadir a vianants de creuar fora dels passos destinats per a ells, i creen una separació entre sentits de circulació integrada amb l'estètica del carrer.

Dues noves cruïlles amb semàfors per a la seguretat dels vianants

Per millorar la circulació en el tram de la plaça de l’Exèrcit - Pius XII es crea una nova intersecció Ronda-Lluís Companys i Ronda-Pius XII i s’instal•la un nou semàfor entre Ronda i Templers, i s’amplia la vorera entre Pius XII i Lluís Companys perquè quedi uniforme tot el passeig de Ronda. En el tram de Pius XII – Rovira Roure hi haurà una nova intersecció Ronda-Bisbe Irurita, Ronda-Segrià, Ronda-Dr. Fleming i Ronda-Rovira Roure, i nou semàfor a Ronda amb Cristòfol de Boleda. Pel que fa al tram entre Rovira Roure – plaça Europa hi haurà una nova intersecció Ronda-Humbert Torres i Ronda-plaça Europa).

A la intersecció Ronda-Rovira Roure es crearà una nova plaça davant del carrer Enric Granados, aconseguint un nou espai públic, així com apropar el semàfor d’Alcalde Rovira Roure a la cruïlla de Ronda i alinear el pas de vianants amb Passeig de Ronda.

Les obres, que s'iniciaran durant l'estiu i tindran un termini d'entre 6 i 9 mesos, es duran a terme en tres trams per minimitzar les molèsties als ciutadans i ciutadanes.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=11201&Dia=18&Mes=5&Any=2010&IdDepartament=-1&TextCerca=&Consulta=False&PaginaAnterior=/cat/ajuntament/noticies.asp&Pagina=1

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/a6a83c6b.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/8d9ba660.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/09d23ba9.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/376410ba.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/2cb615ef.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/0236a356.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/18e497e7.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/7408fc6e.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/c644b366.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/5e4d0d4c.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/0ab50da4.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/86ac3e22.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/1906a22a.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/9f4b01d5.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/bfa514d9.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/3e7658e7.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/08b5cd99.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/bab6865b.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/34f72fc4.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/91ed8d2e.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/352b233b.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/3cb8eb79.jpg

^^ La pixel·lació/il·legibilitat ja venia de fàbrica, però també han penjat uns renders amb més resolució:

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/258cba30.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/cb7d3509.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/42d6bf3e.jpg

Constitució del Consorci urbanístic per desenvolupar l'ARE Els Erals-El Secà de Balaguer

• El nou barri acollirà 584 habitatges potencials, la meitat dels quals seran amb diferents règims protegits

L’Institut Català del Sòl, INCASÒL, i l’Ajuntament de Balaguer han constituït un Consorci urbanístic per promoure el nou sector residencial Els Erals – El Secà, a la Noguera.

El nou barri tindrà una superfície total de 9,33 hectàrees i una capacitat per construir 584 habitatges, 292 dels quals seran amb diferents règims protegits. El nou sector combinarà els usos residencials amb els comercials i d’equipament.

El Consorci urbanístic opera com a administració actuant per dur a terme el desenvolupament i execució del nou sector i està integrat al 50% per INCASÒL i l’Ajuntament de Balaguer que es distribueixen les responsabilitats a parts iguals.

Les funcions del Consorci són coordinar l’actuació dels ens consorciats; redactar i executar els instruments de planejament i els projectes d’urbanització i d’infraestructures necessaris per al desenvolupament de l’actuació; establir els criteris i els mecanismes de finançament, i totes aquelles funcions pròpies de la seva condició d’administració actuant del sector.

Un nou sector residencial amb habitatges assequibles i nous espais verds

El nou sector Els Erals – El Secà està situat a l’oest del nucli urbà, delimitat al nord pel camí de la Vinya dels Frares i a l’oest per la futura variant de la carretera C-12 d’Amposta a Tremp. Els terrenys, amb una superfície global de 93.270m2, han estat històricament el límit de la ciutat consolidada en la part alta.

El nou barri que promouran INCASÒL i l’Ajuntament de Balaguer ha d’afavorir la creació de nous habitatges assequibles al municipi, ordenar el creixement de la ciutat i completar la nova façana urbana al nord-oest de la ciutat, generant un nou accés amb l’execució de les futures infraestructures viàries com la variant C-12 o la ronda oest.

En concret, el sector s’estructurarà amb un eix viari que en paral·lel a la carretera de Castelló (C- 48a) i el camí dels Erals creua longitudinalment el sector de sud-oest a nord-oest i sobre el qual es disposen els usos residencials i terciaris. Així mateix es proposa un espai lliure que perpendicularment uneix el camí de la Vinya dels Frares i el nou eix viari.

Els Erals – El Secà tindrà tres àrees de zones verdes emplaçades al nord i una al sud del nou vial principal a la carretera de Castelló. La disposició alternada dels espais lliures possibilita que tots els habitatges del sector gaudeixin d’un espai lliure confrontat.

El projecte del nou sector residencial proposa quatre àmbits d’equipaments, dos en els extrems est i oest de l’àmbit i dos més al nord, en contacte amb un dels espais lliures.

Les Àrees residencials estratègiques

Les ARE seran sectors que s’urbanitzaran en diversos municipis de Catalunya, en zones ben comunicades, dotats dels serveis necessaris, amb una qualitat urbanística garantida i on la meitat, com a mínim, dels seus habitatges seran de protecció. Per tal de fer més àgil el procés de tramitació, el Decret Llei de mesures urgents en matèria urbanística, aprovat el mes d’octubre de 2007, determina que el seu desenvolupament es faci mitjançant Plans Directors Urbanístics, promoguts pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques, prèvia consulta als ajuntaments del document d’objectius i propòsits generals.

A més de donar resposta a les necessitats de sòl per a habitatge a un preu assequible, les ARE asseguren una elevada qualitat urbanística i garantiran a la seva població la disposició dels equipaments necessaris.

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=36966

Constitució del Consorci urbanístic per desenvolupar l'ARE Els Erals-El Secà de Balaguer

• El nou barri acollirà 584 habitatges potencials, la meitat dels quals seran amb diferents règims protegits

L’Institut Català del Sòl, INCASÒL, i l’Ajuntament de Balaguer han constituït un Consorci urbanístic per promoure el nou sector residencial Els Erals – El Secà, a la Noguera.

El nou barri tindrà una superfície total de 9,33 hectàrees i una capacitat per construir 584 habitatges, 292 dels quals seran amb diferents règims protegits. El nou sector combinarà els usos residencials amb els comercials i d’equipament.

El Consorci urbanístic opera com a administració actuant per dur a terme el desenvolupament i execució del nou sector i està integrat al 50% per INCASÒL i l’Ajuntament de Balaguer que es distribueixen les responsabilitats a parts iguals.

Les funcions del Consorci són coordinar l’actuació dels ens consorciats; redactar i executar els instruments de planejament i els projectes d’urbanització i d’infraestructures necessaris per al desenvolupament de l’actuació; establir els criteris i els mecanismes de finançament, i totes aquelles funcions pròpies de la seva condició d’administració actuant del sector.

Un nou sector residencial amb habitatges assequibles i nous espais verds

El nou sector Els Erals – El Secà està situat a l’oest del nucli urbà, delimitat al nord pel camí de la Vinya dels Frares i a l’oest per la futura variant de la carretera C-12 d’Amposta a Tremp. Els terrenys, amb una superfície global de 93.270m2, han estat històricament el límit de la ciutat consolidada en la part alta.

El nou barri que promouran INCASÒL i l’Ajuntament de Balaguer ha d’afavorir la creació de nous habitatges assequibles al municipi, ordenar el creixement de la ciutat i completar la nova façana urbana al nord-oest de la ciutat, generant un nou accés amb l’execució de les futures infraestructures viàries com la variant C-12 o la ronda oest.

En concret, el sector s’estructurarà amb un eix viari que en paral·lel a la carretera de Castelló (C- 48a) i el camí dels Erals creua longitudinalment el sector de sud-oest a nord-oest i sobre el qual es disposen els usos residencials i terciaris. Així mateix es proposa un espai lliure que perpendicularment uneix el camí de la Vinya dels Frares i el nou eix viari.

Els Erals – El Secà tindrà tres àrees de zones verdes emplaçades al nord i una al sud del nou vial principal a la carretera de Castelló. La disposició alternada dels espais lliures possibilita que tots els habitatges del sector gaudeixin d’un espai lliure confrontat.

El projecte del nou sector residencial proposa quatre àmbits d’equipaments, dos en els extrems est i oest de l’àmbit i dos més al nord, en contacte amb un dels espais lliures.

Les Àrees residencials estratègiques

Les ARE seran sectors que s’urbanitzaran en diversos municipis de Catalunya, en zones ben comunicades, dotats dels serveis necessaris, amb una qualitat urbanística garantida i on la meitat, com a mínim, dels seus habitatges seran de protecció. Per tal de fer més àgil el procés de tramitació, el Decret Llei de mesures urgents en matèria urbanística, aprovat el mes d’octubre de 2007, determina que el seu desenvolupament es faci mitjançant Plans Directors Urbanístics, promoguts pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques, prèvia consulta als ajuntaments del document d’objectius i propòsits generals.

A més de donar resposta a les necessitats de sòl per a habitatge a un preu assequible, les ARE asseguren una elevada qualitat urbanística i garantiran a la seva població la disposició dels equipaments necessaris.

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=36966


Se sap algo de l'ARE de Lleida?

^^ Crec que l'últim que es va dir va ser que fa uns mesos s'havia constituït també el "consorci urbanístic". :dunno:

De tota manera crec que el proper govern de la Generalitat l'anul·larà juntament amb la resta d'AREs.

^^ Crec que l'últim que es va dir va ser que fa uns mesos s'havia constituït també el "consorci urbanístic". :dunno:

De tota manera crec que el proper govern de la Generalitat l'anul·larà juntament amb la resta d'AREs.

Doncs vaja.. una zona més, dessertica..:(

^^ Home, de moment sembla que sí tira l'ampliació de Fira de Lleida (que crec que també contempla un hotel), i fa poc va sortir a la premsa que Carrefour hi construirà un centre comercial als terrenys que té en propietat de fa anys.

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/a37b9155.jpg

Blas Infante ja està a punt i llueix una capa de gespa

Les obres d'urbanització de Blas Infante a Cappont ja estan pràcticament acabades i la plaça llueix una capa de gespa a bona part de la seua superfície. La Paeria ja ha portat a terme també proves amb l'enllumenat, amb vista a inaugurar la plaça en els pròxims dies. De fet, las obres s'han allargat més del previst, ja que la Paeria, que va haver de demanar una pròrroga a l'Estat per acabar-les fora del termini fixat, confiava a poder estrenar-la aquesta plaça just després de Setmana Santa. El disseny d'aquesta obra, que ja va ser modificat perquè no agradava els veïns, ha estat discutit, principalment per les torres metàl·liques que la coronen i que constitueixen el seu senyal d'identitat. La plaça resol l'accessibilitat al pàrquing subterrani, que es va estrenar al desembre del 2005. Des de llavors estava pendent urbanitzar la superfície.

http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/blas-infante-ja-esta-a-punt-i-llueix-una-capa-de-gespa/

L'alcalde de Lleida confia que el pla d'austeritat de l'Estat no afecti al projecte del Pla de l'Estació

(tallo perquè ja en parlem al seu fil corresponent)

Ros ha visitat aquest dijous les obres que s'estan duent a terme al barri de Cappont i que s'estendran a tota la ciutat per millorar 750 guals o rebaixos de voreres aconseguint que gairebé la totalitat dels carrers de Lleida siguin accessibles. L'actuació, que compta amb una inversió de 740.000 euros finançats pel FEOSL, també inclou l'ampliació d'algunes voreres, l'ampliació de la xarxa de carril bici a més de la instal·lació de semàfors a la cruïlla de Prat de la Riba amb Paer Casanovas. Les obres per millorar l'accessibilitat a les voreres han començat davant el CEIP Frederic Godàs de Cappont, barri on s'han previst 146 actuacions, 134 de les quals consistiran en rebaixar la vorera. També es repararan tres voreres, s'habilitaran cinc guals pel carril bici i es posarà en servei un pas elevat al carrer Doctor Trueta. En aquest barri, també s'instal·laran tres plataformes en parades de bus, en concret a les de Riu Ebre, avinguda Garrigues i Blocs La Caixa 2. L'actuació de millora dels rebaixos de voreres s'ha iniciat a Cappont, continuarà a la Bordeta i així fins arribar a tots els barris de ciutat. En primer lloc es milloraran els espais annexes i pròxims a centres escolars, ha dit Ros. Carril bici El projecte també inclou la millora de la xarxa actual de carril bici de Lleida. La tinenta d'alcalde, Marta Camps, ha explicat que la voluntat de la Paeria passa per connectar la xarxa actual de carril bici donant continuïtat als carrils bicis existents o als previstos. Així, a Lleida està prevista la construcció de nous trams de carril als barris de Cappont, Joc de la Bola i Zona Alta, a més del tram del Passeig de Ronda que enllaçarà el nou tram de Joc de la Bola amb el tram ja existent de Lluís Companys. Ros ha recordat que les solucions proposades en el Congrés de la Bicicleta que es va fer a la capital del Segrià demanen per la ciutat la connexió dels trams de carril bici actuals i el manteniment dels existents. Ros també ha recordat que els nous vials que es porten a terme a la ciutat ja inclouen el carril bici en el projecte constructiu.

Ros no descarta un servei privat de lloguer de bicicletes a Lleida

Ros també ha explicat que operadors privats s'han interessat per instal·lar un servei de lloguer de bicicletes a la ciutat com ja han fet altres com ara Barcelona o Girona. De moment, ha dit que estan estudiant la viabilitat de projecte però ha destacat que 'hi ha molt interès'. Tot i això, Ros ha descartat que sigui l'ajuntament qui promogui el projecte perquè 'quan la Paeria ho va estudiar, no sortien números'.

Mercat de Cappont

La regidora de Comerç, Mercats i Consum, Dolors Arderiu, també ha explicat durant la visita a les obres de millora de voreres de Cappont que les obres de construcció del mercat municipal d'aquest barri, 'està adjudicada i va al seu ritme'. Ha comentat que només s'ha retardat l'enderroc per lligar-lo a l'inici de les obres. Així, segons Arderiu, està previst que l'enderroc i les obres comencin al juny perquè el nou mercat es pugui inaugurar a principis del 2011.

http://www.avui.cat/cat/notices/2010/05/l_alcalde_de_lleida_confia_que_el_pla_d_austeritat_de_l_estat_no_afecti_al_projecte_del_pla_de_l_est_99064.php

^^ Molt maca Blas Infante. Em sembla veure menys tres-potes que els vistos al rènder. Potser van decidir reduir-ne el nombre?

Cervera aborda el pla de barris i millora el carrer Estudi Vell

• La inversió en aquesta zona del centre de la ciutat ronda els 520.000 euros

La nova plaça de l'antiga Biblioteca de Cervera tindrà dos altures. Una a nivell del carrer Estudi Vell i una altra al nivell del carrer Sabaters. Així es preveu en els treballs de remodelació del carrer Estudi Vell que han començat aquesta setmana, inclòs dins de les obres del pla de barris i en què s'invertiran 519.000 euros. El projecte planteja rebaixar més de 3 metres l'actual terra del pati de l'antiga biblioteca, on s'ubicarà la nova plaça, i situar una entrada a aquesta des del carrer Estudi Vell. Segons va explicar l'alcalde, Joan Valldaura, una estructura metàl·lica aixecarà una segona altura similar a la que té actualment el pati de l'antiga biblioteca. Aquest pati s'utilitza cada any com a seu del festival Divendres Músiques Tendres.

Dins del mateix projecte, els treballs de remodelació del carrer Estudi Vell hauran d'esperar que s'acabi l'estudi del subsòl afectat per entrades a soterranis de les cases, com ja va passar al carrer Major, cosa que afecta la instal·lació de serveis i l'enllosat, que també serà similar al col·locat a la plaça Major. Segons van explicar ahir operaris de l'obra, s'haurà d'instal·lar un nou col·lector d'aigües que donin sortida a les aigües residuals del carrer.

A més del carrer Estudi Vell i també dins del pla de barris, Cervera ha iniciat els treballs de remodelació de Sant Domènec com a centre cultural. L'altra obra emblemàtica del pla de barris és el centre cívic, que s'edificarà a l'antiga biblioteca i el projecte del qual està pendent de finançament. Les tres obres en conjunt sumen una inversió de 5 milions d'euros.

http://www.segre.com/index.php?id=225&tx_ttnews[tt_news]=75431&cHash=ed2bdbd4af

Del 13 de juny al 19 de setembre, per la proliferació de parades il·legals i la venda de productes no autoritzats |

La Paeria tancarà el mercadillo dominical d'antiguitats de la rambla Ferran durant tres mesos per seleccionar els paradistes que hi participen i dignificar-lo, a causa de la degradació de l'espai per la proliferació de parades il·legals i de venda de productes no autoritzats. Així ho va explicar ahir la regidora de Comerç, Dolors Arderiu, acompanyada de la regidora de Seguretat, Sara Mestres. "L'últim diumenge de mercat serà el del 13 de juny, i no tornarem a obrir-lo fins al 19 de setembre. Aprofitarem l'època estival per portar a terme aquests canvis perquè és quan hi ha menys activitat", va assenyalar Arderiu.

Mentre estigui tancat el mercadillo, l'ajuntament renovarà les llicències dels paradistes i s'assegurarà que els productes que s'hi venen compleixen les directrius de qualitat. La Paeria informarà els paradistes de la cessació temporal del mercat aquesta setmana i els convocarà a una sèrie de reunions en què s'aniran explicant tots els canvis.

Arderiu va destacar que volen estudiar cada cas "un per un", per assegurar-se "no només que tothom té la llicència en regla, sinó que estan venent els productes per als quals estan autoritzats".

Altres mesures per millorar l'espai inclouran la creació d'un llibre d'estil amb la normativa que cal complir, una reordenació de l'espai per sector o per tipus de producte i l'automatització dels pagaments per domiciliació bancària, com es fa amb altres mercats. "Són mesures que havíem de posar en marxa perquè hi ha paradistes amb productes de molta qualitat que se'n ressenten", va apuntar Arderiu, que va explicar que el mercat ha de servir també com un atractiu turístic de la ciutat.

Actualment, hi ha noranta llicències autoritzades per a aquest mercat, encara que tot just la meitat, entre trenta-cinc i quaranta, hi participen cada diumenge. La responsable de Comerç va explicar que, malgrat el tancament, no es compensarà els paradistes per la cessació temporal del mercat durant aquests tres mesos. "No paguen un preu fix al mes, ho fan només si participen al mercat", va assenyalar Arderiu, que va informar que el preu del metre quadrat és d'uns tres euros.

Per la seua part, la regidora responsable de Seguretat va assegurar que l'ajuntament fa controls periòdics al mercat per evitar les parades il·legals, encara que va admetre que és difícil controlar-les. "Hem fet molts controls i hem requisat molts productes, però partir d'una ordenació més clara i definida ens facilitarà molt la feina", va apuntar.

Mestres va assenyalar, tot i això, que la venda il·legal a Lleida està molt controlada. "L'any passat vam requisar 35.000 CD il·legals. Lleida és molt contundent en aquest sentit", va assenyalar.

http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/la-paeria-tanca-tres-mesos-el-mercadillo-dominical-de-ferran-per-millorar-ne-loferta/199/

La Fira licitarà per dos milions la construcció d'un nou pavelló

• La pròxima setmana, en una actuació que inclou la climatització del número 4

El patronat de Fira de Lleida té previst aprovar en la seva pròxima reunió la licitació de les obres del nou pavelló per uns dos milions d'euros. Tot i que inicialment estava prevista la seva ubicació als terrenys de l'antiga hípica, finalment es construïrà al costat del pavelló 4, ja que allí el solar ja està urbanitzat. La licitació, segons ha explicat el director de Fira de Lleida, Oriol Oró, inclourà la instal·lació d'un equip de climatització al nou edifici i al pavelló quatre.Aquest nou pavelló forma part de la primera fase del pla estratègic d'expansió de la Fira. Aquest projecte preveu la construcció de sis nous pavellons i guanyar 31.500 metres de superfície coberta fins el 2015.

http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/la-fira-licitara-per-dos-milions-la-construccio-dun-nou-pavello/245/

^^ És a dir, faran una altra nau industrial. :dunno:

De les cadenes Ibis i Etap, de dos estrelles, a la zona d'expansió entre Cappont i la Bordeta

La Paeria ha concedit llicència ambiental i d'obres per a la construcció de dos hotels a la zona d'expansió entre Cappont i la Bordeta, concretament a la cantonada dels carrers Maria Montesori (pla parcial SUR 5). Com va publicar aquest diari, l'entitat Acquisitions et Projects Hoteliers SL va sol·licitar llicència per exercir l'activitat d'hotel a l'octubre de l'any passat per obrir en aquesta zona dos hotels del grup Accor, líder a Europa. Tots dos compartiran edifici, però tindran entrades independents, i sumaran 156 places, segons indicava el projecte inicial. Un serà un hotel Ibis (76 habitacions amb un total de 152 places hoteleres, bar i restaurant) i l'altre, un hostal de la cadena Etap (80 i 160, respectivament, i zona de vending). Tots dos tindran dos estrelles, però l'hostal tindrà preus més econòmics. A més, disposarà d'aparcament subterrani de 45 places i un de 35 situat a la planta baixa.

Els promotors del projecte tenen un any per començar les obres dels nous equipaments hotelers i tres anys per finalitzar-les, encara que és possible sol·licitar pròrrogues. En tot cas, la caducitat de la llicència es produiria si se supera algun dels dos terminis.

Aquest establiment se suma a altres projectes en marxa que encara no s'han materialitzat com el de la firma aragonesa Eizasa, que té llicència des de fa més d'un any per construir un hotel de quatre estrelles a l'avinguda Estudi General de Cappont i que podria anomenar-se Hotel Natura. També hi ha un altre projecte d'hotel exprés de la cadena Husa, sota l'ensenya Hotelandgo, previst al costat de la carretera de Tarragona.

http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/llicencia-ambiental-i-dobres-per-construir-dos-hotels-del-grup-accor/245/

a7KpgIxKFcA

Pavimentació del nou accés a l’avinguda de les Garrigues per la LL-11

• Les obres que s’estan duent a terme s'insereixen en el pla d'adequació de la LL-11 com a via urbana després que passés a titularitat municipal, fruit de l'acta de cessió signada amb el Ministeri de Foment

L’Ajuntament de Lleida està duent a terme els treballs de pavimentació i senyalització a l’accés a l’avinguda de les Garrigues per la LL-11, concretament el tram de l’avinguda Barcelona, entre l’avinguda de les Garrigues i el carrer Doctor Trueta. L’actuació s'insereix en el pla d'adequació d'aquest tram de la LL-11 com a via urbana després que passés a titularitat municipal, fruit de l'acta de cessió signada amb el Ministeri de Foment. El conjunt dels treballs tenen un pressupost d’1.292.673,55 €.

Aquestes obres, que serviran per reordenar tot l’àmbit de pas de la zona i l’estacionament de l’àrea hotelera, se centren, a més, en l’ordenació del trànsit de vehicles, la millora de l’accessibilitat per als vianants i l’enjardinament de la zona. Dins de les obres d’ordenació del trànsit de vehicles es millora el carril d’accés de la LL-11 al carrer Doctor Trueta, així com el tram de l’avinguda Barcelona entre el carrer Doctor Trueta i l’avinguda de les Garrigues que passarà a ser de sentit únic en direcció avinguda de les Garrigues. El tram de Cronista Muntaner entre l’avinguda Barcelona i el carrer Manuel Gaya i Tomàs passarà també a ser de sentit únic direcció Manuel Gaya i Tomàs. A més, també s’ordena la sortida de vehicles d’aquesta zona i la zona d’estacionament.

Dins de les obres de millora de l’accessibilitat es construeix una vorera de dos metres d’amplada des de l’existent, que està a l’inici de l’avinguda de les Garrigues fins a la intersecció amb el carrer Cronista Muntaner. També es construeix una vorera de dos metres d’amplada al llarg del carrer Cronista Muntaner, així com set rebaixos als passos de vianants

Pel que fa l’enjardinament s’amplia la zona verda existent i es crea una nova zona verda que permeti l’accés a la zona de passeig del Canal de Seròs, amb la plantació de nous arbres, de plantes arbustives i entapissants. A més, s’ha renovat la xarxa de clavegueram d’aquesta zona i es col·locaran 11 lluminàries noves i mobiliari urbà.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=11258&Dia=27&Mes=5&Any=2010&IdDepartament=-1&TextCerca=&Consulta=False&PaginaAnterior=/cat/ajuntament/noticies.asp&Pagina=1

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/000c76b8.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/1fb2f99e.jpg

De hoy: Pavelló Secà-Balàfia.

http://img28.imageshack.us/img28/9205/img8531s.jpg[/URL]

http://img193.imageshack.us/img193/9155/img8533c.jpg[/URL]

Reparan las escaleras de acceso a Blas Infante a cuatro días de su estreno

Llegó la hora. La obra más polémica de la era Ros ya tiene fecha apertura. La Paeria inaugurará la plaza Blas Infante de Cappont el próximo sábado día 5 a las 12.30 horas con una gran fiesta popular en plena época de austeridad. La Paeria traerá animación infantil, a los Castellers de Lleida, a la Rua Batucando del grupo de animación Alea Teatre, al grupo de baile Granados-Azabache-Albéniz, y a la bailaora Alexandra Jiménez de la Casa de Andalucía.

Sin embargo, a cuatro días de la inauguración, los obreros estuvieron ayer hasta las nueve de la noche levantando parte de la estructura de las escaleras al detectar filtraciones de agua en el párquing; un último bache en el camino de cara a dejar la plaza lista para su inauguración, amenazada desde hace tiempo por rumores de manifestación vecinal contra su apertura.

Y es que esta plaza tuvo un gran oposición vecinal desde el principio. El proyecto no gustó a los vecinos y la Paeria lo modificó recortando los largos ganchos que la caracterízan, pero la gente siguió en contra ya que sus quejas no eran de un simple aspecto del diseño sino del diseño en sí.
Poca gente debe haber en Lleida que no haya visto el aspecto de la plaza. Situada en alto desde la avenida de Valencia y a nivel de Jaume II, la superficie de la plaza es ondulada, haciéndola más visual que práctica.

Dispone de amplias zonas ajardinadas separadas por travesías de adoquines y de varios bancos, algunos de ellos inclinados siguiendo la superficie de la plaza. Y junto a varias pérgolas metálicas de las que se desprende vegetación y unas originales farolas que van cambiando el color de su luz, las enormes estructuras metálicas que han causado la polémica y que le han valido a la plaza apelativos como la plaza de los gachos, de las patas de gaviota o de los extraterrestres de La Guerra de los Mundos.

Y otra de las inauguraciones de la ciudad tuvo lugar ayer en la calle Sant Crist, tras una reurbanización que mejora y amplia diferentes servicios e instalaciones. Y esta remodelación (con un coste de 277.414 euros) ha permitido crear una nueva plaza ante el Museo, con una zona ajardinada y varios espacios de juegos infantiles.

Por otro lado, La Paeria aprobó el proyecto de urbanización de la plaza del Dipòsit y la calle Murcia por un importe de 622.911,72 euros.Se reordenarán los elementos actuales de la plaza y se priorizará para peatones, dejando la zona del depósito libre de obstáculos. Y la calle Murcia se reurbanizará con las aceras y la calzada al mismo nivel. Asimismo, la Paeria sacó ayer a licitación la construcción de 108 nuevos nichos en el Departament de Santo Anastasi, la parte más vieja del cementerio municipal que data de 1784.

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=98703&seccio=Lleida&fecha=2010-06-02&sortida=03:00:00

La Paeria inaugura la plaça Blas Infante

• La ciutat estrena a Cappont un nou espai públic de gairebé 8.000 m2, amb un disseny innovador que homenatja Màrius Torres amb les torres de les paraules i l’ideòleg andalusista que dóna nom a la plaça

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, i el subdelegat del Govern a Lleida, José Ángel Flores, acompanyats de diversos regidors de l’ajuntament, han presidit aquest matí la inauguració de la nova plaça Blas Infante i la descoberta d’una placa commemorativa.

Durant el transcurs de la inauguració, Àngel Ros ha destacat que “és una plaça amb personalitat, un espai de convivència i de diàleg on es pot trobar, d’una banda, tota una simbologia associada als valors que Blas Infante va representar, com la llibertat i la democràcia i, de l’altra, tot allò d’estima per la nostra ciutat que Màrius Torres va aportar en la seva poesia”. A més, ha afegit que, “des d’un punt de vista de disseny incorpora bàsicament espais per passejar, que pretenen ser un espai de confluència dels veïns del barri de Cappont i dels barris propers”. Per la seva banda, José Ángel Flores ha subratllat que “una plaça com aquesta, amb la seva singularitat de formes, prestigia la ciutat de Lleida”. INCLOU ARXIU DE SO

Una festa popular ha servit per inaugurar una de les obres més emblemàtiques i singulars de la ciutat. Així, el Caragol Banyetes ha estat l’encarregat d’amenitzar una festa en la qual també han participat el Col·lectiu Cultural Cappont, els Castellers de Lleida, la Rua Batucando del grup d’animació Alea Teatre i el Grup de Ball Granados-Azabache-Albéniz i la “bailaora” Alexandra Jiménez de la Casa de Andalucía.

Plaça Blas Infante

L’actuació ha consistit en la urbanització de la coberta de l’aparcament subterrani que ha donat pas a una plaça de 7.900 m2, dins dels quals hi ha 3.000 m2 de zones enjardinades. El nou espai públic ha resolt l’accessibilitat i ara permet l’ús preferent dels vianants, ja que també s’han reurbanitzat el tram del carrer Jaume II entre les seves cantonades amb el carrer Riu Ebre i el carrer Sant Joan, el tram del carrer Riu Ebre des de l’accés rodat de l’aparcament fins a la trobada amb la passarel·la del Liceu Escolar, al vorera contigua a l’aparcament del carrer Sant Joan i la seva cantonada amb el carrer Jaume II i les cantonades de l’avinguda València amb el carrer Riu Ebre i el carrer Sant Joan. L’actuació, que s’ha emmarcat dins del Fons Estatal per a la Inversió Local, va ser adjudicada a l’empresa ACSA per un import de 2.416.808 €. El projecte ha estat dissenyat pels arquitectes Mamen Domínguez i Ernest Ferré.

La plaça ha estat construïda en suau pendent que va agafant alçada a mesura que s’aparta de la llera del riu. Des d’aquest espai públic es mostra tota la ciutat antiga i, per tant, es tracta d’un punt de vist privilegiat i un mirador excel·lent de la ciutat. La plaça s’ha concebut com un lloc de descans, de lleure, de relació veïnal, amb ombra, mobiliari urbà (27 bancs, 8 aparcabicicletes i 8 papereres), jocs infantils (caragols de fusta a la gespa), gespa com a paviment a la major part de la plaça i una vegetació (heures, glicínies, mare-selva) seguint el traçat de la pèrgola com a protecció per a l’estiu. Els elements de les torres i la pèrgola s’integren amb la il·luminació (73 unitats), de baix consum regulable, que creen ambients diferenciats amb una il·luminació dinàmica i de diferents colors, així com enllumenat d’abalisament. S’han previst tot tipus de mecanismes per facilitar la ventilació del pàrquing, el transport vertical, les sortides d’escales i d’emergència, hi ha tres escales i dues rampes, així com la previsió d’una sortida de la cafeteria a la plaça amb la previsió d’ubicar-hi una terrassa.

La pèrgola, que té 1.000 m2, recorre la plaça abraçant uns espais i deixant uns altres, creant ambients diferents al seu pas. Es tracta d’un perfil tubular d’acer galvanitzat de 200 mm de diàmetre. La longitud del perfil tubular és de 172 metres. Entre els tubs en voladís es disposen uns cables atirantats que serveixen per facilitar l’extensió de la vegetació trepadora. Les torres de les paraules són uns elements escultòrics, que creen estructures verticals i que acoten l’espai per sobre de la plaça. Són vuit elements formats per tres o quatre potes de perfils tubulars de 300 mm de diàmetre que s’eleven 20 metres sobre el paviment. A l’extrem superior es connecten entre elles per mitjà d’un cèrcol tubular del mateix diàmetre.

Homenatge a Blas Infante

La plaça està dedicada a Blas Infante (1885-1936), de qui porta el nom. Es rendeix homenatge a aquest personatge defensor dels drets dels treballadors amb una gran placa inoxidable que s’eleva per 8 graons, que representen les vuit províncies d’Andalusia. Polític, ideòleg i escriptor andalús, màxim exponent del Nacionalisme andalús, Infante alternà les tasques de notari, historiador, antropòleg, musicòleg, escriptor i periodista.

El Parlament d'Andalusia va aprovar de forma unànime en 1983 el Preàmbul per a l'Estatut d'Autonomia d'Andalusia, on es reconeix Blas Infante com "Pare de la Pàtria Andalusa". La Fundació Centre d'Estudis Andalusos de la Junta d'Andalusia, va adquirir en 2001 la casa de Blas Infante a Coria del Río per a convertir-la a casa museu com a patrimoni històric i cultural andalús. És homenatjat cada any en la commemoració del Dia d'Andalusia els dies 28 de febrer. L’ideari polític de Blas Infante, hereu dels moviments republicans i federalistes del segle XIX, es basa en la defensa de l'andalusisme i en l'existència de diferències entre Andalusia i la resta de regions que formaven l'Espanya d'Alfons XIII. El seu objectiu era aconseguir la reconstrucció d'Andalusia, entesa com una necessitat per a obtenir la regeneració d'Espanya.

Poc després del cop d'estat del general Franco, alguns membres de Falange el detenen en la seva casa de Coria del Río. Dies després, l'11 d'agost, Infante és afusellat, sense judici ni sentència, amb dos altres detinguts en el quilòmetre 4 de la carretera de Carmona mentre cridava Visca Andalusia lliure!. Quatre anys més tard del seu assassinat, el Tribunal de Responsabilitats Polítiques creat després de la guerra el condemnà a mort i a una multa econòmica als seus descendents.

Record a Màrius Torres

El disseny de les llums i la pèrgola han servit per fer uns elements a escala urbana que es puguin reconèixer des del Centre Històric i proporcionats a la façana fluvial on es troba la plaça. Per elaborar aquests elements escultòrics s’ha agafat el poema “La Ciutat Llunyana” de Màrius Torres, l’any del centenari del seu naixement. Les estrofes d’aquest poema estan reproduïts en uns vinils a la façana de la plaça.

“Ara que el braç potent de les fúries aterra

la ciutat d’ideals que volíem bastir,

entre runes de somnis colgats, més a prop de terra

Pàtria, guarda’ns: -la terra no sabrà mai mentir...,

Entre tants crits estranys, que la teva veu pura

ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol

que creure i esperar la nova arquitectura

amb què braços més lliures puguin senyar el teu sòl

Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa!

Més llunyana, més bella, una altra n’hi ha, potser

Que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner

batecs d’aire i de fe, la dura veu de bronze

que de torres altíssimes s’allarga pels camins,

i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.”

Màrius Torres “La ciutat llunyana”

El projecte de la plaça, presentat a diverses ciutats del món

El projecte de la Plaça Blas Infante ha estat presentat en diverses conferències de l’obra dels autors i en debats sobre espai públic en diverses universitats espanyoles i estrangeres, com la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Tsingua-Beijing, a Xina, o la prestigiosa Universitat suïssa E.T.H., a Zurich. Properament, s’exposarà al simposi d’Arquitectura Mediterrània a Istambul.

Ernest Ferré i Mamen Domingo són professors de projectes a les escoles d’arquitectura de Reus i Barcelona respectivament. Mamen Domingo va ser professora convidada durant dos anys a la universitat d’arquitectura de Zurich. La trajectòria arquitectònica de l’estudi d’Ernest Ferré i Mamen Domingo està força lligada a la ciutat de Lleida. Com a estudiant Mamen Domingo va fer el seu projecte final de carrera a tota la llera del Riu Segre al seu pas per la ciutat, el qual fou premi extraordinari de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Uns anys més tard varen construir la passarel·la de vianants de Cappont, l’ampliació de l’escola Espiga, l’editorial Pagès, la botiga Dos i Una i el disseny de diverses exposicions on destaca la que commemorava el 800 aniversari de la Seu Vella com a Catedral. Darrerament, han projectat i construït els espais de treball per la seu a Lleida de Sp Activa Mútua i han dissenyant el muntatge de l’exposició de tapissos de la Seu Vella de Lleida per a la Fundació La Caixa.

Ernest Ferré es Màster d’ Arquitectura especialitzat amb la cultura de la Metròpolis. Actualment imparteix classes en un programa de Màster d’aquesta especialitat a la Universitat Politècnica de Catalunya. També ha format part de les comissions de qualitat arquitectònica de l’Ajuntament de Barcelona. Mamen Domingo actualment imparteix classes al Màster La Gran Escala de la UPC i forma part de l’equip docent de la Càtedra Mies de la Fundació Mies van der Rohe. Forma part de la Comissió d’Arquitectura del Plà Estrategic Metropolità de Barcelona.

Fora de l’àmbit de Lleida els seus treballs més rellevants són:

• Ampliació del camp del Futbol Club Barcelona pel que foren finalistes i on destacava una original coberta rotatòria.

• Pont metàl·lic per a vianants del Port Esportiu Fòrum de Barcelona que te una llum de 142 metres de longitud, i pel que varen ser finalistes del Premi Europeu d’Arquitectura Mies van der Rohe.

• A Vilaseca han construït el Tanatori municipal, que va ser mereixedor del primer premi d’Arquitectura Alejandro de La Sota

• El mateix guardó el tornen a guanyar dos anys més tard per l’estadi municipal de Reus.

Acaben d’inaugurar dos “Polilleugers” per a l’ajuntament de Reus. Es tracta d’uns nous equipaments que per la seva lleugeresa i tipologia constructiva assoleix la meitat dels cost tipus de Pavelló Poliesportiu i la meitat dels costos de manteniment. També estan construint, el Casal de la Ciutat La Pallavacara al Centre Històric de Balaguer i una escola Bressol a Vilaseca. El projectes que els ocupen actualment són projectes d’urbanització per a l’àrea de Barcelona, un gran projecte de creixement per la ciutat de Barcelona a la zona del Port, l’ampliació de l’Estadi Municipal de Reus i projectes expositius en l’apartat d’arquitectura efímera.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=11299&Dia=6&Mes=6&Any=2010&IdDepartament=-1&TextCerca=&Consulta=False&PaginaAnterior=/cat/ajuntament/noticies.asp&Pagina=-1

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/497ea167.jpg

^^
Ostres, no sabia que fos tan a prop del riu.

Jo la vaig visitar ahir a la nit, i amb la il·luminació és realment preciosa i la vista de la Seu Vella i la façana de la ciutat tota impacta.

En aquest Flickr hi ha moltes fotos de la inauguració: http://www.flickr.com/photos/12185688@N06/

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/cd64075c.jpg

Instal·lació de llambordes i rajoles a Ricard Viñes

Les obres de remodelació de la plaça Ricard Viñes ja estan a la recta final i els operaris ja fa diversos dies que hi instal·len les llambordes i rajoles que formaran el terra de la plaça, seguint els dibuixos del disseny. S'ha previst que les obres s'acabin al juliol. Els comerciants ja han reclamat accelerar-les, en especial als trams de Fleming i Bisbe Ruano, on van més endarrerides.

http://www.segre.com/index.php?id=225&tx_ttnews[tt_news]=77327&tx_ttnews[backPid]=245&cHash=a442d0fb90

La Paeria adjudica la rehabilitació del convent de Santa Clara per acollir la seu dels Castellers i la construcció d’un edifici de 8 pisos socials

· L’actuació també permetrà ampliar el carrer Nou, millorant la seva accessibilitat, i possibilitant obrir al públic els jardins de l’antic convent

L’Ajuntament de Lleida ha adjudicat les obres de rehabilitació del convent de Santa Clara per acollir la seu dels Castellers de Lleida i la construcció d’un edifici de 8 habitatges de protecció oficial en un solar annex propietat de l’Empresa Municipal d’Urbanisme. Aquesta actuació, que s’ha adjudicat a l’empresa Acsa-Sorigué per un import d’1562.567,71 €, s’emmarca en el Pla de Barris del Centre Històric.

L’actuació també permetrà ampliar el carrer Nou, millorant la seva accessibilitat, i possibilitant obrir al públic els jardins de l’antic convent. La realització d’aquest projecte també permetrà consolidar la zona verda situada entre els carrers Lluís Besa i Mesquita, així com la creació d’un nou espai públic a la part propera al mur de la Catedral al qual s’hi accedirà des del carrer Nou a través d’unes escales i mitjançant l’obertura d’un passatge per a vianants, d’ús públic, per la planta baixa de l’edifici del convent, que permetrà la comunicació amb la plaça de Santa Clara, on estan els antics horts, que podran ser visitables.

El nou edifici, que tindrà una superfície construïda de 1.457,30 m2, i l’antic convent es podran comunicar a través de la planta baixa. Aquest edifici consta de planta semisoterrani, planta baixa i tres plantes pis, amb una sortida a la terrassa superior. La planta semisoterrani, que estarà destinada per a l’ús dels Castellers de Lleida, queda totalment soterrada respecte a la plaça Aurembiaix però permet l’accés a peu pla des del carrer Nou a la zona de la catedral.

Una nova seu per als Castellers de Lleida

La planta semisoterrani, que tindrà una superfície de 454 m2, estarà totalment destinada a la nova seu dels Castellers de Lleida. Conté una gran sala d’assaig i polivalent de 270 m2, amb una zona a triple alçada per poder fer castells. La resta de la planta es destina a vestidors, serveis i magatzems. La sala polivalent es connecta, mitjançant una escala amb la planta baixa.

La planta baixa conté l’entrada noble a la seu dels Castellers que queda lligada visualment amb gran sala del semisoterrani a través del triple espai interior. Aquesta planta també conté un local municipal (amb entrada des de la plaça Aurembiaix) i l’entrada a l’escala i ascensor dels habitatges. La planta primera disposa de dos habitatges i una sala per la comunitat de veïns. Part d’aquest pis està ocupat per l’espai a triple alçada de la sala d’assaig dels Castellers. La planta segona disposa de tres habitatges. La planta tercera disposa de tres habitatges (un d’ells més petit, però amb terrassa). La coberta es una terrassa accessible i comunitària.

http://i45.tinypic.com/24wdp8y.jpg

http://i46.tinypic.com/330qmtz.jpg

http://i48.tinypic.com/2ymja54.jpg

http://www.paeria.es/cas/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=11323&Dia=9&Mes=6&Any=2010&IdDepartament=-1&TextCerca=&Consulta=False&PaginaAnterior=/cas/ajuntament/noticies.asp&Pagina=1

La Paeria inicia les obres per recuperar el marge dret del riu Segre

• El projecte, que s’aborda ara mitjançant el Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local, millorarà el tram comprès entre el pont Vell i el pont de la Universitat

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha visitat l’inici de les obres que permetran la recuperació del marge dret del riu Segre, concretament en el tram comprès entre el pont Vell i el pont de la Universitat. Aquesta actuació, que s’emmarca dins dels projecte del Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local, té un pressupost de 707.670,54 € i aniran a càrrec de l’empresa Acsa.

El projecte que s’aborda en el tram comprès entre el pont Vell i el pont de la Universitat pretén millorar la qualitat ambiental del riu en compliment de la directiva marc de l’aigua de la Unió Europea. Recentment, s’han eliminat, a més, els abocaments residuals incontrolats que fins ara anaven a parar al Noguerola, fet que contribuirà a assolir l’objectiu d’aquest projecte.

L’obra, que ha estat dissenyada per dos enginyers agrònoms lleidatans, se centrarà en la transformació del marge dret del riu en un parc, ja que actualment es troba en mal estat ja que a les zones amb escullera s’hi acumula brutícia, que és difícil de retirar i que provoca pudors. És per això que el projecte, que abasta un àmbit d’actuació de 21.000 m2 i 650 metres de longitud, pretén integrar paisatgísticament d’aquest tram amb la plantació de 63 arbres d’espècies caducifòlies (Populus simonii, Populus alba, Fraxinus angustofolia), plantació de més de 6.000 unitats d’espècies bulboses (Iris pseudacorus, Iris foetidissima).

El paer en cap, que ha visitat el marge dret de la canalització juntament amb la 1a tinenta d'alcalde Marta Camps i el sotsdelegat del govern a Lleida, José Ángel Flores, ha explicat que amb aquesta obra Lleida comptarà amb un "nou parc urbà simètric al marge esquerra amb un sistema d'arbrat que es distribuirà de manera diferent, per grups, però que es basarà igualment en el bosc de ribera com a espècie autòctona". Arxiu de so Àngel Ros

A més, el mur de la canalització es recobrirà amb la plantació de 625 unitats d’enfiladisses (Hedera helix) i se sembrarà a la zona de gespa dels nous parterres amb espècies adaptades a la zona, amb una superfície de 11.275 m2. També es millorarà el sistema de reg, s’instal•larà nou enllumenat i es condicionaran sortides d’aigua de les comportes d’aigües pluvials.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=11327&Dia=10&Mes=6&Any=2010&IdDepartament=-1&TextCerca=&Consulta=False&PaginaAnterior=/cat/ajuntament/noticies.asp&Pagina=1

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/ea915454.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/0f89e216.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/94aaa546.jpg

^^ Molt millor així, però haurien de canviar també la barana, que és ben lletja i ronyosa.

^^ Molt millor així, però haurien de canviar també la barana, que és ben lletja i ronyosa.

Y amb els altres trams???:S des del pont vell fins al pont de pardinyes, o des del pont de la universitat fins a el pont de Ronda???

Suposo que de moment no hi ha quartos per a tant. xD

KaKDNvOEoFw

Quin gran canvi! Espero veure'l acabat aviat.

Ficaria algun banc al cantó del riu... Espero que aquesta ampliació de la llera del riu vulgui dir que les petites inundacions deixin de succeir, ja que tot el seu voltant acaba ben merdós.

és impossible que no hi hagin les inundacions, excepte que se contrueixi una presa abans de Lleida que estigui buida per poder absorbir l'aigua de quan obren els pantans XD

ng_aVLfzMVY

Les obres del nou parc urbà situat entre el turó de la Seu Vella i Camp de Mart avancen a bon ritme. Està previst que el nou espai es pugui inaugurar al setembre, com va avançar recentment l'alcalde, Àngel Ros. Aquesta actuació habilitarà un gran parc de tres hectàrees que s'ha de convertir en els Camps Elisis de la Zona Alta.

El nou parc té un pressupost d'execució de 2,3 milions d'euros i, entre altres equipaments, hi haurà una pista esportiva, un estany, un parc infantil i un mirador. En total, s'hi plantaran 115 arbres, 15.700 arbustos i 31.500 plantes.

S'ha de recordar que al març, uns vuitanta alumnes dels col·legis Sagrada Família i Lestonnac hi van plantar 115 xiprers, alzines i oliveres i plantes enfiladisses com l'heura. L'esplanada annexa a Camp de Mart servirà d'àrea de pàrquing per a autocars.


http://www.segre.com/index.php?id=225&tx_ttnews[tt_news]=77805&tx_ttnews[backPid]=245&cHash=15cd2f1243

La Paeria inicia la rehabilitació del pavelló de l’Antorxa

· Les obres, que tenen un pressupost de 133.428,54 €, s’emmarquen en el Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local

L’Ajuntament de Lleida ha iniciat les obres de rehabilitació de la façana principal i de la coberta del pavelló de l’Antorxa, ubicat als Camps Elisis. Aquesta actuació, que es va adjudicar a l’empresa Satac per un import de 133.428,54 €, s’emmarca dins dels projectes que es duen a terme a la ciutat a càrrec del Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local.

Les obres projectades consisteixen bàsicament en la rehabilitació de la façana principal i de la coberta del pavelló, que actualment té un ús esportiu. Concretament, es repicaran aquelles zones de façana on l’arrebossat estigui desprès o en mal estat, es netejaran també aquelles zones on s’apreciïn fissures o esquerdes per tal de poder repara-les. En la coberta, se superposarà una coberta de xapa galvanitzada, per sobre de la coberta existent. La superfície en planta és d’aproximadament 1.200 m2, mentre que la de la façana principal seria d’uns 500 m2 aproximadament.

Aquest pavelló és un dels edificis que donen caràcter als Camps Elisis per la seva disposició en relació a l’espai i amb altres edificis. Està catalogat dins del Pla Especial dels elements històrics artístics de Lleida, amb la clau HA 706. És una edificació en els seus inicis formada per una nau aïllada, de forma rectangular amb estructura de pilars metàl•lics i suports de les llotges de ferro colat. La seva façana era monumentalista, amb una reforma posterior afegint un porxo d’entrada i un frontó, amb relleus a cada costat de façana. El seu valor arquitectònic es troba sobre tot en l’espai interior d’estructura diàfana que el fa molt apte per les activitats esportives o recreatives.

http://i49.tinypic.com/2j0i4b5.jpg

http://i48.tinypic.com/20pr1ja.jpg

http://www.paeria.es/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=11344&PaginaAnterior=/cas/index.asp

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/94aaa546.jpg

Quina meravella d'imatge. A poc a poc vos està quedant una ciutat molt maca, felicitats.

Quina enveja de riu que us quedarà, s'ha de reconéixer que Lleida està fent passes de gegant per llaurar-se una fama molt bona:)

Ojalà que d'aquí a no tant podem dir el mateix del Francolí! xD

La Paeria posa en servei els nous jocs infantils de la plaça de la Pau

· Són dues àrees diferenciades per edats amb paviment continu de colors i amb una tanca de 21 metres per dotar de major seguretat als infants

L’Ajuntament de Lleida ha posat en servei aquest dilluns els nous jocs infantils a la plaça de la Pau, un cop s’ha reurbanitzat tot l’àmbit. La col•locació d’aquestes dues àrees infantils és la primera actuació que es realitza dins del nou Pla de Barris Portal de la Magdalena-Noguerola.

Es diferencien dues zones infantils, una per a nens majors de 4 anys i l’altra per a nens majors de 2 anys. A la zona per a grans hi ha un centre actiu format per 4 torres, dos trepes i un tobogan i ocupa una àrea de 97 m2 de cautxú. La zona de petits, de 72 m2, està formada per un gronxador amb un seient bressol i l’altre pla i dos molletes. L’àrea de seguretat s’ha protegit amb un paviment de cautxú continu de colors.

Per tal de dotar de major seguretat als infants a l’àrea de joc, s’han col•locat 21 metres de tanca, dividits en dos trams amb una porta a cada un (una que dóna a l’avinguda del Segre i l’altra al carrer Riquer). A més, properament també es col•locaran dos cartells que donen informació de cada joc de l’àrea infantil.

Cal destacar que la plaça de la Pau, que té una superfície de 2.100 m2, ha estat reurbanitzada recentment en el marc del Fons Estatal d’Inversió Local 2009. És una plaça modernista de l’arquitecte Domènech i Torres, que ja va ser remodelada després de la riuada del 1982, tot i que s’ha col•locat nou paviment, s’han millorat les zones verdes i l’enllumenat públic, tot i que mantenint l’arquitectura inicial de la plaça.

El paviment de formigó de tres colors antic, que reproduïa diverses formes estelades, s’ha canviat per un de pedra calissa de tres colors també que reprodueix les mateixes formes del paviment original. Per millorar l’enllumenat s’han canviat les lluminàries existents per unes de noves que s’adapten als criteris de sostenibilitat i mesures contra la contaminació lumínica. S’han col•locat 20 lluminàries i 4 columnes. En aquest sentit, també s’han restaurat les dues lluminàries que presideixen la plaça la Pau, que daten del 1982 i que s’ubiquen una a cada costat de l’edifici de la Subdelegació del Govern. A més, s’han tornat a col•locar els 18 bancs existents i es s’han posat 7 papereres noves. Cal destacar que, amb aquesta actuació, s’han recuperat les tres fonts que hi havia a la plaça, que són la font del Nen i la tortuga, la font gran i la font petita.

http://i45.tinypic.com/23jmonm.jpg

http://i47.tinypic.com/os9v8k.jpg

http://www.paeria.es/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=11355&PaginaAnterior=/cas/index.asp

Al costat del McDonald's ja hi ha dos naus en construcció per a una ferreteria d'El Faro i un supermercat Aldi

La zona d'expansió de Ciutat Jardí comptarà amb una nova àrea comercial a l'entorn del restaurant de menjar ràpid McDonald's, on ja es construeixen dos naus que acolliran una ferreteria de l'empresa lleidatana El Faro, d'uns mil metres quadrats de superfície que té previst obrir aquest estiu, i un supermercat de la cadena alemanya Aldi, una mica més petit.

S'hi sumarà en el futur un nova carnisseria de l'ensenya Narcís, que actualment compta amb una botiga al carrer Roger de Llúria i també dóna servei com a majorista. Els seus propietaris han adquirit uns terrenys d'uns 3.400 m² en aquesta zona per construir-hi una nova botiga d'uns 800 metres quadrats, aproximadament el doble que l'actual de Pardinyes, malgrat que encara no han fixat un termini per abordar-ne la construcció, a l'espera de veure l'evolució de la situació econòmica.

En qualsevol cas, es preveu que la nova botiga disposarà d'espai per a aparcament i una zona de lleure perquè els nens puguin jugar mentre els seus pares fan la compra.

Aquestes tres mitjanes superfícies, al costat del restaurant, que ja té per si mateix força capacitat per atreure clients, dinamitzaran aquesta zona de la ciutat, infradotada comercialment fins ara.

A més, és previsible, com passa amb Jardiland, que aquests establiments atreguin clients d'altres zones de la ciutat i de poblacions pròximes com Alpicat o Almacelles pel seu fàcil accés per carretera.

No caldrà esperar gaire perquè es posin en marxa, ja que les obres de les dos naus en construcció ja estan molt avançades, en especial la de la ferreteria.



el segre

Per promoure-hi un centre comercial, malgrat el fiasco del projecte de l'estació

La junta d'accionistes del Grup de Comerciants de Lleida va acordar aquest dijous que l'entitat continuarà activa en la recerca d'un solar per construir un centre comercial a Lleida, almenys fins a final d'any, quan reavaluaran de nou la situació. Aquest grup de comerciants locals va néixer per optar al centre comercial de l'estació, però el projecte no va tirar endavant, al desestimar l'ajuntament l'oferta presentada, que va ser l'única que es va presentar al concurs. Malgrat aquest fiasco, que va generar dubtes sobre la viabilitat del projecte, el grup manté tots els seus associats, que són 42, i entre els quals s'inclouen una majoria d'empresaris de Lleida i també alguns d'altres àrees de Catalunya.

"Esperem de cara al setembre poder tindre alguna ubicació possible per al centre comercial. Estem atents al mercat, encara que no tots els solars són aptes i s'ha de tindre en compte el preu", va assenyalar el president del grup, Jordi Baraldés. A més de buscar un solar, l'entitat també sondeja possibles socis interessats a col·laborar en la promoció d'un centre comercial, per aconseguir que el projecte sigui viable. "Si a final d'any no hem aconseguit un solar haurem de veure què fem. No s'ha plantejat dissoldre la societat, però hi hauria la possibilitat de canviar d'objectiu social i buscar altres finalitats", va afegir Baraldés.

Pel que fa al projecte de centre comercial de l'estació, aquest pool de comerciants lleidatans no descarta tornar a optar a la compra del solar, que és de propietat municipal. No obstant, Baraldés va indicar que "ja no és la primera opció" i que "haurien de canviar molt les coses", amb referència a les condicions econòmiques i urbanístiques fixades per l'ajuntament per vendre el solar.

La Paeria ha deixat el projecte en suspens, a l'espera d'aconseguir finançament de l'Estat per completar el tram final del cobriment de les vies i també de trobar prou empreses interessades a promoure a la zona un centre comercial i pagar-ne el preu fixat.

L’Ajuntament de Lleida inicia les obres de reforma de la plaça de la Constitució

· Es tracta d’una millora integral per tal de fer-la totalment accessible, renovar la jardineria, el mobiliari urbà, l’enllumenat i els jocs infantils

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat de la primera tinent d’alcalde, Marta Camps, ha visitat l’inici de les obres de reforma de la plaça de la Constitució, al barri del Clot de les Granotes. L’actuació, que s’emmarca dins dels projectes del Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local, té l’objectiu de millorar integralment aquest espai públic. A la visita també hi ha assistit el sots delegat del govern a Lleida, José Ángel Flores.

Aquestes obres, que tenen un pressupost de 656.975 €, permetran que la plaça sigui totalment accessible i, a més, es renovarà la jardineria, el mobiliari urbà, l’enllumenat i els jocs infantils. En definitiva, es tracta de modernitzar tot el conjunt de la plaça, respectant-ne el disseny original ja que es troba inclosa dins del Catàleg d’Elements d’Interès Històric, Artístic i Arquitectònic de Lleida.

El paer en cap ha explicat que es tracta d'un actuació important donat que s'introdueixen millores en una plaça, la coneguda popularment com la del Clot de les Granotes, que està catalogada i, per tant, "es fa una renovació total però mantenint-ne el disseny original". Arxiu de so Àngel Ros1.

Amb la renovació de la plaça del Clot, que inclou la total accessibilitat de tota la zona, " es du a terme l'actuació més representativa pel que fa a la remodelació de places, juntament amb la ja inaugurada de Blas Infante i la de Ricard Viñes". Les obres de la plaça estaran enllestides a finals d'any. Arxiu de so Àngel Ros2.

En concret, aquesta actuació se centrarà, doncs, en la supressió de les barreres arquitectòniques actuals i també dels murs exteriors per fer una plaça més oberta. També es repararan i s’adequaran els passejos interiors de la plaça per tal de crear camis i facilitar el pas per dins de la plaça. El projecte també preveu la construcció de la vorera perimetral amb el carrer Mossèn Reig, de tal que manera que es millorarà l’accessibilitat des del passeig de Ronda.

Aquest projecte també aborda la reparació del vas de la font i de l’estructura que s’han malmès amb els pas del temps, de manera que es millorarà el seu funcionament i la seva estètica. Així mateix, es repararà la pèrgola de formigó armat de la plaça, mitjançant la substitució de les peces prefabricades actuals per lames metàl•liques d’alumini de la plaça.

http://i48.tinypic.com/9s49bm.jpg

http://i50.tinypic.com/2rgp9g7.jpg

http://www.paeria.es/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=11376&PaginaAnterior=/cas/index.asp

Lleida rehabilitarà enguany la façana de la Paeria a Blondel

La Fundació del Paisatge Urbà de Lleida ha aprovat aquest divendres el pressupost del 2010 que se situa en 640.000 euros per la previsió de portar a terme la rehabilitació de la façana de l'edifici consistorial per l'avinguda de Blondel.

L'any passat, l'organisme va moure 294.148 euros, amb un superàvit de 1.967 euros, dels quals s'ha donat compte en la sessió d'aquest divendres. Aquesta entitat s'encarrega també de la gestió de la Fundació Teatre de la Llotja.

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, que ha presidit la reunió, ha destacat els 600.000 euros assolits, dels quals 400.000 els han aportat les empreses i entitats de Lleida que la patrocinen. El paer en cap ha agraït aquest compromís per la cultura que representa la col·laboració de la societat civil amb la Llotja de Lleida. Els 200.000 euros restants provenen de les entrades d'espectacles. En total, se n'han venut 25.000. La Fundació Teatre de La Llotja té 25.000 amics. Així mateix, Ros ha anunciat que l'organització destinarà el 0,7% del seu pressupost a Lleida Solidària.

Estètica de la via pública

La reunió també ha servit per presentat l'esborrany d'ordenança del Paisatge Urbà que ara es traslladarà als grups polítics i a entitats implicades per tal de recollir suggeriments i introduir-hi esmenes. El document regula l'estètica de la ciutat pel que fa a l'ocupació de la via pública.

En aquest sentit, s'especifica que les cobertes i els vetlladors hauran de ser materials tèxtils o similars suportats amb elements lleugers i totalment desmuntables. Durant l'estiu, no podran haver-hi carpes tancades, només parasols i elements que deixin exempta la via pública i prioritzin el pas de vianants. Les taules, cadires i altres elements hauran d'harmonitzar entre elles i amb l'entorn.

La Paeria ja ha començat a treballar a la plaça de Ricard Viñes perquè l'estètica de les terrasses lligui amb la nova imatge d'aquest espai.

http://www.bondia.cat/component/content/article/63-societat/11210-lleida-rehabilitara-enguany-la-facana-de-la-paeria-a-blondel

Mercadona invertirà 3,5 milions en el mercat municipal de Cappont

• Aprovat el projecte executiu, cosa que permetrà iniciar-ne l'enderroc d'aquí a un mes

L'Institut Municipal de Mercats ha aprovat inicialment el projecte executiu del mercat municipal de Cappont, presentat per l'empresa de gestió comercial Nictalia i la cadena Mercadona, que es van associar per tirar endavant aquest projecte, en què preveuen una inversió de 3,5 milions d'euros. Així consta en el projecte, que ara està en fase d'exposició pública. Està previst que les obres puguin començar amb l'enderroc de l'edifici actual a finals de juliol, amb notable retard per culpa dels diferents tràmits, cosa que permetrà acabar-les a mitjans del 2011.

L'edifici dedicarà una mica més de la meitat de la planta baixa al mercat municipal, amb entrada directa des de l'avinguda de València. Tindrà 536 m², 14 parades i molta llum natural. La resta de la planta baixa i tota la planta subterrània, a la qual s'accedirà a través d'escales mecàniques, es dedica al supermercat, que tindrà una superfície bruta de venda de 1.250 m². Les places d'aparcament associades a l'edifici estaran al pàrquing de Blas Infante, just al davant. L'edifici també inclourà un centre de dia per a la tercera edat, que tindrà un accés independent. Oferirà serveis com infermeria, podologia, fisioteràpia, dutxa geriàtrica, cuina i perruqueria, a més d'una sala polivalent de 80 metres quadrats. L'estructura de l'edifici està dimensionada perquè en el futur es puguin construir fins a quatre plantes de pisos socials a sobre de l'immoble, tot i que per ara la Paeria no ho preveu.

http://www.segre.com/index.php?id=225&tx_ttnews[tt_news]=78901&tx_ttnews[backPid]=245&cHash=031b7e9b24

Catorze milions per a barris de la Pobla, Montgai i Mollerussa

• Pla del Govern per a dos ajuntaments d'ERC i un del PSC

Mollerussa, la Pobla de Segur i Montgai seran els beneficiaris a Lleida de la nova convocatòria de subvencions del pla de barris de la Generalitat, que deixarà més de 14 milions d'euros a la província. La capital del Pla rebrà la partida més abundant, de 8,5 milions d'euros dins de les ajudes per a la rehabilitació integral de barris. El consistori els utilitzarà en la recuperació del centre de la localitat i en la zona de Sant Isidori, urbanitzada majoritàriament als anys 60, que compta amb nombrosos edificis deteriorats.

Per la seua part, la Pobla de Segur rebrà 3,9 milions d'euros per a millores a la zona de l'Eixample i la Vila Closa, una subvenció que s'emmarca en la línia d'ajudes de Viles amb projectes. Aquest mateix fons beneficiarà Montgai, amb dos milions per a actuacions al nucli antic.

Dels tres municipis lleidatans que es beneficiaran de les ajudes, un és governat pel PSC (Mollerussa), i els altres dos estan a les mans d'Esquerra Republicana. S'ha de recordar que el president de la Diputació, Jaume Gilabert, també és l'alcalde de Montgai.

http://www.segre.com/index.php?id=225&tx_ttnews[tt_news]=79047&tx_ttnews[backPid]=902&cHash=e11729a927

Finalitza la instal•lació de la nova coberta del pavelló de l’Antorxa

· L’Ajuntament de Lleida rehabilita aquest equipament esportiu en el marc del Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local

L’Ajuntament de Lleida ha finalitzat la instal•lació de la nova coberta del pavelló de l’Antorxa, dins de les obres de rehabilitació que s’estan duent a terme en aquest equipament esportiu ubicat als Camps Elisis en el marc del Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local amb un pressupost total de 133.428,54 €.

Les obres consisteixen en la rehabilitació de la façana principal i de la coberta del pavelló, que actualment té un ús esportiu. Concretament, es repicaran aquelles zones de façana on l’arrebossat estigui desprès o en mal estat, es netejaran també aquelles zones on s’apreciïn fissures o esquerdes per tal de poder repara-les. En la coberta se superposarà una coberta de xapa galvanitzada, per sobre de la coberta existent. La superfície en planta és d’aproximadament 1.200 m2, mentre que la de la façana principal seria d’uns 500 m2 aproximadament.

Aquest pavelló és un dels edificis que donen caràcter als Camps Elisis per la seva disposició en relació a l’espai i amb altres edificis. Està catalogat dins del Pla Especial dels elements històrics artístics de Lleida, amb la clau HA 706. És una edificació en els seus inicis formada per una nau aïllada, de forma rectangular amb estructura de pilars metàl•lics i suports de les llotges de ferro colat. La seva façana era monumentalista, amb una reforma posterior afegint un porxo d’entrada i un frontó, amb relleus a cada costat de façana. El seu valor arquitectònic es troba sobre tot en l’espai interior d’estructura diàfana que el fa molt apte per les activitats esportives o recreatives.

http://i48.tinypic.com/16jeyqs.jpg

http://www.paeria.es/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=11411&PaginaAnterior=/cas/index.asp

EL PSC aprobará la nueva trama urbana tras rechazar las alegaciones de la oposición

El equipo de Gobierno de la Paeria ha rechazado todas las alegaciones de la oposición a la nueva delimitación de la trama urbana y aprobará de forma provisional la modificación tal y como la ha diseñado el equipo de Àngel Ros en el próximo pleno municipal del 2 de julio.

Tanto Esquerra Republicana de Catalunya como Convergència i Unió presentaron diversas alegaciones a esta nueva delimitación pidiendo, en términos generales, más participación y, sobre todo, delimitar la trama urbana de forma consensuada.

CiU considero que se había adoptado una política demasiado liberal a la hora de otorgar facilidades para la ubicación de grandes superficies comerciales y tachó el modelo de “barra libre”, ya que incrementaba la trama urbana en un 35% “favoreciendo los intereses de las grandes superficies en detrimento del pequeño comercio”. Por todo ello, CiU pidió un diálogo previo y un consenso con todas las parte implicadas y “no facilitar esta ley de máximos”.

Por su parte, ERC pidió abrir una mesa de debate con los comerciantes para consensuar la ampliación, petición que rechazó el equipo de gobierno diciendo que “ya había habido bastante participación con los anuncios públicos en la prensa y la web”, según explica el grupo municipal.

Esquerra, en sus alegaciones, apuntaba diversos aspectos como la inclusión de parte de la zona industrial, de zona forestal y jardines metropolitanos y sobre la conveniencia de delimitar una trama urbana consolidada exclusivamente centrada en el núcleo histórico y sus ensanches contiguos. Alegaciones que fueron, como las de CiU, rechazadas por el equipo de Gobierno.

La propuesta de aprobación se tratará en la comisión de Urbanismo del próximo martes para pasar a debate en el pleno municipal, donde se aprobará por mayoría (los socialistas tienen 15 de los 27 concejales del pleno) pese a la abstención mayoritaria que han expresado ya y mostrarán el viernes el resto de grupos municipales.

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=99187&seccio=Lleida&fecha=2010-06-27&sortida=03:00:00

La Paeria iniciará la remodelación de la plaza San Joan de Mata durante el verano

La Paeria iniciará a lo largo del verano la remodelación de la plaza San Joan de Mata de Cappont, conocida en el barrio como la plaza del paraguas debido a la marquesina en forma de gran paraguas que la caracteriza.

Esta obra, incluida en el Fondo Estatal para la Ocupación y la Sostenibilidad Local 2010 (el segundo Plan Zapatero), mejorará el alumbrado, renovará la red de agua potable y el sistema de drenaje e incorporará nuevo mobiliario urbano (papeleras, bancos, etcétera). Y junto a estas mejoras, se ampliará la superficie incluyendo toda la acera que rodea la plaza. Para ello, renovarán el pavimento suprimiendo su dibujo y eliminarán el paraguas que la caracteriza, “puesto que supone una barrera arquitectónica para el acceso de las personas con movilidad reducida”, explicó en su día la concejala de Urbanismo, Marta Camps.

Algunos vecinos del barrio han expresado una postura contraria a la eliminación de la marquesina “ya que es muy característica y da personalidad a la plaza, como la de Blas Infante, pero de una forma más clásica y discreta”, explicaba ayer un vecino de la plaza. La mayoría se mostraron partidarios de conservar tanto el dibujo del suelo como la marquesina, restaurando ésta como se hará en la plaza del Clot de les Granotes.

800.000 euros

La partida para la mejora de las plazas públicas del Plan Zapatero, que suma un total de 800.000 euros no sólo se invertirá en la de Cappont, sino que incluye las plazas Roca i Lletjós (Balàfia), la plaza Castella (Zona Escorxador-Templers) y la plaza del Treball (Zona Príncep de Viana).

Si las obras en la plaza de Cappont se iniciarán durante el recién inaugurado verano, las de la plaza Castella no comenzarán hasta pasada la época estival, en setiembre u octubre. El proyecto de mejora de esta plaza pública incluye la mejora del pavimento y la accesibilidad, la renovación del alumbrado y la colocación de nuevo mobiliario urbano, así como la mejora de la red de recogida de aguas pluviales y la red de agua potable, que se renovarán aprovechando que hay que levantar todo el pavimento.

Roca i Lletjós fue la primera de las cuatro plazas en comenzar la reforma hace algo más de un mes. En este caso, se proyectó implantar dos zonas de juegos infantiles, nuevo mobiliario urbano, construir dos cerros ajardinados que actúen de valla natural entre la zona de juegos y el paso de vehículos, mejorar la red de recogida de aguas pluviales y la red de riego y renovar el alumbrado.

Y la semana pasada se iniciaron las obras de la plaza del Treball, que también incluye la ampliación de la superficie, espacio ganado al eliminar el giro a la izquierda en la zona. Asimismo, se renovará el pavimento con losas de hormigón, se mejorará la red de agua potable y riego y se renovará el alumbrado, el mobiliario urbano e, incluso, se plantarán nuevos árboles.

Todas estas obras deberán terminar antes de finales de año, límite de todos los proyectos del Plan Zapatero 2010 salvo si se concede una prórroga especial.

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=99197&seccio=Lleida&fecha=2010-06-28&sortida=03:00:00

La Paeria rectifica el proyecto de reforma de San Joan de Mata y dejará el ‘paraguas’

La Paeria ha decidido modificar el proyecto de la plaza San Joan de Mata en Cappont y finalmente no eliminará la marquesina (el gran paraguas que la caracteriza).

El proyecto inicial incluía la eliminación de este elemento, pero se ha decidido modificar el proyecto a petición de algunos vecinos de barrio y de entidades como Cultural Cappont, que se oponían a que se derribara el paraguas y argüían que se utilizaba para varios actos de la Festa Major y que era mejor dejarlo.
Con esta modificación, el paraguas se restaurará y mejorará y el dinero que iba a costar su eliminación se utilizará para realizar otras mejoras en la plaza, complementando las ya proyectadas como la ampliación de superficie, la mejora del pavimento y eliminación de barreras arquitectónicas, colocación de nuevo mobiliario urbano, renovación de red de agua potable y sistema de drenaje y la mejora del alumbrado.

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=99224&seccio=Lleida&fecha=2010-06-29&sortida=03:00:00

La plaza del Paraguas.

http://i47.tinypic.com/2lu9p1g.jpg

TOTA aquesta plaça (inclòs el modern paraigües) fa mania. Crec que les franquistes façanes del davant no ajuden gaire al conjunt visual de la plaça.

Bigues noves per a part de la coberta del Rectorat

La UdL està immersa en plenes obres de renovació de part de la coberta del Rectorat. Ahir, un grup d'operaris retirava les velles bigues de fusta de l'ala de l'edifici que dóna al carrer Maragall, que eren baixades amb l'ajuda d'una grua. Seran substituïdes per altres de metàl·liques, que ahir també van començar a ser hissades fins al teulat. Per executar aquestes obres s'ha hagut de tancar una part de l'aparcament.

A finals de març de l'any passat, una biga de la coberta del Rectorat, que tenen dos-cents anys d'antiguitat, es va trencar i va provocar l'esfondrament d'una part de la teulada. Aquest tram ja va ser reparat amb urgència, però un estudi va determinar que la resta de la coberta també està en mal estat, de manera que la UdL va acordar que aniria renovant-la per fases. El pressupost total arriba als 3,7 milions d'euros.

http://www.segre.com/fileadmin/multimedia/fotos/esegre/13700572.JPG

FONT: www.segre.com

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/e01c3ddf.jpg

La Paeria restaurarà l'edifici de l'antic aquari dels Camps Elisis

• És un immoble modernista que va acollir durant dècades els urinaris públics i que ara està en desús i degradat

L'ajuntament restaurarà l'edifici de l'aquari dels Camps Elisis, un petit immoble d'estil modernista, obra de Morera i Gatell, que data del 1915 i que va acollir durant dècades els urinaris públics del parc.

Ara està pràcticament en desús, amb alguna utilització esporàdica com a magatzem, i està en un estat de conservació deficient, amb patologies a la façana, els fonaments, la coberta i als acabats que requereixen una actuació immediata, segons consta al projecte de restauració de l'immoble.

L'actuació buscarà restituir l'aspecte original de l'edifici, que està catalogat pel seu interès historicoartístic, i mantindrà la seua façana de maó amb ornaments de ceràmica vidrada, però tot l'interior, per redistribuir-ne els espais, es tirarà a terra. A dins, l'ajuntament té previst habilitar-hi una àrea d'informació i atenció al públic que visita el parc, amb una superfície útil total d'uns 51 metres quadrats. Així, entre les seues funcions hi haurà, per exemple, atendre els escolars que visiten el parc.

L'actuació, que obligarà a desmuntar-ne tota la coberta, té un període d'execució de deu mesos i el seu pressupost ascendeix a la xifra de 184.238,97 euros, IVA inclòs.

El projecte està ara en fase d'exposició pública, prèvia a la seua licitació.

Recentment, la Paeria també va instal·lar la nova coberta del pavelló Antorxa dels Camps Elisis, en el marc de la rehabilitació de l'equipament prevista en el segon pla Zapatero.

ERC, l'associació de veïns de Cappont i el col·legi Camps Elisis havien reclamat en diverses ocasions que es rehabilités l'edifici, ja que la seua façana principal estava molt deteriorada i també perquè formava part del conjunt d'immobles de la ciutat catalogats d'interès historicoartístic.

Abans de la seua millora, a la façana del pavelló hi havia un gran nombre d'esquerdes i forats i estava tancada per impedir-hi l'entrada als usuaris, que havien d'accedir al pavelló pels laterals. Els nens del col·legi Camps Elisis utilitzen aquestes instal·lacions per realitzar-hi classes d'educació.

http://www.segre.com/index.php?id=225&tx_ttnews[tt_news]=80195&tx_ttnews[backPid]=199&cHash=c12b519318

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/069ba466.jpg

La rotonda de Ricard Viñes estarà enllestida a l'agost i provocarà canvis a Prat de la Riba

• L'avinguda passarà de tres a dos carrils entre Alcalde Porqueres i la plaça i quedarà suprimit el gir a l'esquerra cap a Sant Martí

La remodelació de la plaça Ricard Viñes està entrant en la recta final i ja se'n pot apreciar perfectament el nou disseny. De fet, algunes zones ja estan obertes i els establiments hotelers poden instal·lar-hi les seues terrasses, però no estarà acabada fins a finals de mes. La tinent d'alcalde responsable d'Urbanisme, Marta Camps, va explicar que aniran obrint al trànsit de vianants més trams de la plaça a mesura que els acabin, de manera que cap al dia 20 ja en serà operativa una bona part. En canvi, el mobiliari urbà no hi estarà instal·lat fins a l'agost i durant aquell mes els operaris continuaran treballant també als carrers Bisbe Ruano i Fleming.

Pel que fa a la rotonda prevista a l'encreuament de Ricard Viñes amb Prat de la Riba, Balmes i Rovira Roure estarà construïda a mitjans d'agost i entrarà en servei alhora que el pàrquing subterrani. Per habilitar-la, no serà necessari tallar el trànsit de forma permanent, sinó que hi haurà "desviacions puntuals" a mesura que avancin les obres. En tot cas, la Paeria ha programat aquests treballs a l'estiu, ja que la circulació viària disminueix. En l'actualitat, ja està construït el contorn de la part de la glorieta més pròxima a la plaça.

Aquesta rotonda comportarà una sèrie de canvis viaris a la zona. Així, el tram de Prat de la Riba entre Alcalde Porqueres i la plaça (en sentit cap a Ricard Viñes) passarà de tres a dos carrils "perquè la rotonda només en pot absorbir dos", va explicar Camps. A més, quedarà suprimit l'actual gir a l'esquerra des de Prat de la Riba a Sant Martí, "que ara genera cues i és un punt conflictiu amb accidents". La tinent d'alcalde va detallar que es preveu prolongar la mitjana en aquest punt, de manera que girar cap a Sant Martí serà impossible.

També va assenyalar que l'actual carril d'aparcament de zona blava entre Sans i Ribes i Rovira Roure es convertirà en parada de taxis, de manera que quedarà fora de servei l'actual situada a Rovira Roure, davant de l'Opencor. Camps va assenyalar que els dos carrils de Prat de la Riba seran més amples i que esperen que la rotonda generi una major fluïdesa en el trànsit.

Sortida del pàrquing

Així mateix, per donar sortida als vehicles del pàrquing subterrani, la Paeria ha optat finalment per instal·lar-hi un semàfor que permetrà el gir a l'esquerra a Balmes. D'aquesta manera, els conductors podran continuar cap a la rotonda. També es podrà sortir de l'aparcament cap a la dreta, en direcció a Balmes i la rambla d'Aragó.

Els treballs previs a la remodelació de Ricard Viñes van començar a l'estiu del 2008, però el gruix de les obres (precisament l'excavació per al pàrquing) va començar al gener de l'any passat.

http://www.segre.com/index.php?id=225&tx_ttnews[tt_news]=80653&tx_ttnews[backPid]=245&cHash=7f1316430d

"Sin AVE no habría parque científico, ni estarían Indra o Microsoft"

El socialista Àngel Ros (Lleida, 1952) es alcalde de su ciudad desde 2004. En las municipales de 2007 renovó su mandato por mayoría absoluta. Recientemente, admitió la posibilidad de que sea número uno del PSC por la provincia en las elecciones catalanas.

¿Cómo afectará a Lleida la prohibición de endeudarse a los ayuntamientos?

Si se mantiene, eliminará las inversiones, sin más. Nosotros aprobamos una moción, que yo defenderé en la Federación de Municipios de Catalunya y en la de España, para que se modifique. El café para todos no funciona casi nunca. Igual que en 2010 la medida se echó atrás, en 2011 se tendría que replantear.

¿En qué sentido?

Antes los municipios se podían endeudar hasta un 110% de los ingresos, el Gobierno lo cambió a un 125%. A los ayuntamientos que hemos hecho los deberes nos tendrían que dejar endeudarnos hasta el límite y si no que lo rebajen. Pero si lo prohibes, acabas con la capacidad de inversión.

En Lleida tienen mucha obra pública en marcha, ¿les ha afectado el anuncio?

Sí, claro. Las obras públicas municipales estaban financiadas y no hemos parado ninguna. Pero en la obra pública del Estado hemos notado una ralentización en proyectos de carreteras que son importantes. Y por parte de la Generalitat también.

¿En qué punto se encuentra el endeudamiento de este gobierno municipal?

Los planes Zapatero incluyeron medidas de refinanciación vinculadas al rigor presupuestario y nos acogimos. Estamos en un 93% de endeudamiento, tenemos recorrido para llegar al 110% o al 125%. Liquidamos el presupuesto con un remanente de tesorería positivo de 5 millones.

En 2009, la oposición criticó que cerraron con un superávit de 7,6 millones y tenían 5,6 millones de facturas pendientes de pago.

Claro, pero aplicamos el superávit de inmediato. En crisis se ha de actuar con unos criterios de prudencia. Cierras con superávit y lo aplicas a inversiones.

También aplicaron en 2009 un Plan de Austeridad.

Sí, con dos grandes medidas. Primero, la congelación de la plantilla. La excepción fueron los maestros, somos la ciudad con más guarderías por habitante de toda España; y la guardia urbana, por la preocupación creciente por la seguridad.

Hemos disminuido las horas extra de los funcionarios y recortado el gasto en aspectos no prioritarios, como son los lúdicos y festivos. Y aumentamos el gasto social un 70%. Hace tres años que los cargos políticos nos congelamos el sueldo. Y ahora hemos aplicado las medidas de Zapatero. Con la reducción del sueldo de los funcionarios no ha habido ningún problema, cosa que es de agradecer.

¿Cuánto ahorraron?

El año pasado, 500.000 euros. Con las medidas adicionales, calculamos ahorrar tres millones al año. Algunos dirán que eso es el chocolate del loro, pero la aportación del Estado, de un 30% del presupuesto municipal, también ha bajado, así como la recaudación de algunos impuestos.

Aún así, ha habido un repunte del impuesto de construcciones (ICIO), ha empezado a moverse el sector. Presupuestamos 2,5 millones de ICIO y, a 30 de junio, llevamos recaudados tres millones. Lo que más se está haciendo es vivienda de protección oficial. El problema será 2011, si se empieza a ver menos obra pública.

Uno de sus proyectos estrella ha sido el parque tecnológico de Gardeny.

Sí, llevamos hechos 125.000 metros cuadrados. Y la Universitat de Lleida compite ahora por convertirse en campus de excelencia.

¿Tratan de evitar la fuga de talentos?

No sólo la fuga, nos preocupa la captacion. Sin AVE no habría parque científico, no se habrían instalado empresas como Indra o Microsoft.

O sea, que la crítica de que no hace falta que el AVE llegue a cada provincia...

A mi las demás me dan igual, pero aquí sí. Para atraer empresas y centros de investigación hace falta que las empresas que no tienen sede aquí puedan desplazar a sus ejecutivos de una manera ágil. Y gracias al AVE estamos a dos horas de Madrid y a una de Barcelona. Eso es clave.

La ley de financiación municipal, la gran asignatura pendiente

Como tantos otros alcaldes, Àngel Ros identifica como “la gran asignatura pendiente” de la democracia elaborar una ley de financiación municipal. “El 30% de las competencias que desarrollan los ayuntamientos no tienen financiación”, recuerda.

Con el fin de la burbuja inmobiliaria, que tantas veces dio oxígeno a los gobiernos locales, urge concretar un modelo. Todo lo demás –incluyendo la tasa sobre el turismo, señala Ros– son “pequeñas medidas adicionales”. Además, Lleida es una ciudad con un 21% de población inmigrante. “Hacemos esfuerzos para atender adecuadamente a la inmigración pero sin que genere reducción de derechos y servicios para el conjunto”, expone el alcalde.

Lo contrario da lugar a “discursos xenófobos”. Este año, Lleida se convirtió en la primera ciudad del Estado en prohibir el burka en los espacios de titularidad municipal. “Lo que se perseguía en la ciudad son discursos fundamentalistas de determinados imanes” y el burka era “un símbolo”, argumenta Ros.

Remite a los periódicos del día, que recogen que el imán de la mezquita de la calle Nord de la ciudad será juzgado por poligamia y malos tratos. El alcalde recuerda: “En un programa de televisión local me preguntaron sobre el burka, que estaba en el debate de la ciudad”. Al día siguiente, el jefe de la oposición le presentó una moción pidiendo que lo prohibiera. “Yo pensé: ‘ya la pueden presentar’”, señala el alcalde de Lleida.

Objetivo: ser líderes de Catalunya en agroalimentación

Lleida aspira al liderazgo del sector agroalimentario de la región, explica Àngel Ros. Para ello ha puesto en marcha diferentes proyectos, entre los que destaca el parque científico y tecnológico de Gardeny, especializado en agroindustria. Con una inversión de 50 millones de euros, el parque aloja una cincuentena de empresas y emplea a unas 800 personas.

En la actualidad está construyendo su cuarto vivero de empresas, “dedicado sólo a FP”. El segundo vivero de Gardeny se inaugurará en julio y, el tercero, en septiembre. Según Ros, “al hablar de innovación siempre se piensa en universitarios, pero la formación profesional es igual de importante”.

La ciudad también se ha convertido en los últimos años en un foco para la celebración de congresos gracias al palacio de La Llotja, que costó 45 millones de euros. En el 2009, Lleida acogió 330 eventos de este tipo. “Desde que tenemos el AVE, hemos crecido dos dígitos cada año en número de congresos. Los primeros años fue un 20%, luego un 10%”, señala Ros.

Para el alcalde, las comunicaciones son básicas para el desarrollo de la ciudad. Destaca también la creación del aeropuerto de Lleida-Alguaire. A parte de la “demanda sentimental” de tenerlo, Ros defiende su sentido como “el aeropuerto de referencia de la parte sur del Pirineo”, en especial en temporada de esquí. “El plan preveía 50.000 pasajeros en el primer año, de acuerdo con nuestra proyección serán 70.000”, expone.

El aeropuerto se plantea también desde la vertiente de transporte de mercancías. Otro proyecto de la ciudad es la construcción de un nuevo polígono industrial, en un terreno de casi 600 hectáreas, en la “estratégica” carretera de Tarragona, que se centrará en el sector del transporte.

La inversión ya se ha realizado y el proyecto se encuentra en en fase de finalización y tramitación medioambiental. Ros también cita el Plan de la Estación, para cubrir las vías, que prevé una inversión de cien millones. Su financiación está pedida y pasa por la disposición adicional tercera del Estatut. “Se trata de que se publique en el BOE y no se retenga”, reconoce Ros.

http://www.expansion.com/2010/07/11/catalunya/1278882911.html?a=4436dfdde6d5f2eff3886f458a50724b&t=1278895825

O sea, que la crítica de que no hace falta que el AVE llegue a cada provincia...

A mi las demás me dan igual, pero aquí sí.

Zas. xD

^^^^^^

http://shirtoid.com/wp-content/uploads/2010/03/bazinga.jpg

:colgate:

^^

Sincer i directe :lol:

Ho dic de debò: de tant en tant es troben a faltar delcaracions com aquestes, directes i sinceres. Que a vegades els nostres polítics es passen de correctes. XD

Algú sap quan pensa el senyor alcalde, inaugurar la ciutat esportiva del Lleida Bàsquet??

És un pena que els nostres equips de base no puguin entrenar en condicions, més encara quan el que sempre s'ha dit és que es vol potenciar els equips de base...

Un ja no es creu allò de que ara hi ha aquest problema, ara aquell... el que deu passar és que val més la pena estalviar-se un altre manteniment i que sigui un altre el que es mengi el problema.

Les obres de rehabilitació del pavelló de l'Antorxa avancen a bon ritme

· A hores d’ara, els treballs se centren en la millora de la façana, un cop s’ha enllestit la instal•lació de la nova coberta de l’equipament esportiu municipal

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat de la tinenta d’alcalde Marta Camps, ha visitat aquest dijous les obres de rehabilitació del pavelló de l’Antorxa, que consisteixen en la instal•lació d’una nova coberta i la recuperació de la façana principal d’aquest equipament esportiu municipal ubicat al recinte dels Camps Elisis.

Les obres, que s’emmarquen dins del Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local i que tenen un pressupost de 155.000 €, consisteixen en la rehabilitació de la façana principal, que s’estan duent a terme ara, i de la coberta del pavelló, que ja va finalitzar fa uns dies.

El paer en cap ha recordat l'ús que actualment es fa d'aquesta infraestructura, amb moltes activitats d'esports de base, i ha destacat que amb la rehabilitació del pavelló de l'Antorxa es recupera un espai emblemàtic per als Camps Elisis i per a la ciutat de Lleida.

Concretament, els treballs se centren en repicar aquelles zones de façana on l’arrebossat estigui desprès o en mal estat, així com netejar també aquelles zones on s’apreciïn fissures o esquerdes per tal de poder repara-les. En la coberta, s’ha superposat una altra coberta de xapa galvanitzada, per sobre de l’existent. La superfície en planta és d’aproximadament 1.200 m2, mentre que la de la façana principal és d’uns 500 m2 aproximadament.

Aquest pavelló és un dels edificis que donen caràcter als Camps Elisis per la seva disposició en relació a l’espai i amb altres edificis. Està catalogat dins del Pla Especial dels elements històrics artístics de Lleida, amb la clau HA 706. És una edificació en els seus inicis formada per una nau aïllada, de forma rectangular amb estructura de pilars metàl•lics i suports de les llotges de ferro colat. La seva façana era monumentalista, amb una reforma posterior afegint un porxo d’entrada i un frontó, amb relleus a cada costat de façana. El seu valor arquitectònic es troba sobre tot en l’espai interior d’estructura diàfana que el fa molt apte per les activitats esportives o recreatives.

http://i32.tinypic.com/35jczn8.jpg

http://i31.tinypic.com/35chqv4.jpg

http://www.paeria.es/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=11504&PaginaAnterior=/cas/index.asp

¿Aquest es el pavelló que no té calefacció? xD

^^ Serviria per a rodar pel·lis d'època. :yes:

Comencen les obres de remodelació del mercat de Ronda-Fleming a Lleida

• Tindran una durada de sis mesos i es realitzaran en tres fases per minimitzar els efectes sobre l'activitat de l'equipament

Avui dilluns comencen les obres de remodelació del mercat de ronda Fleming, finançades pels fons estatals del projecte FEIL. Les obres de millora, que es portaran a terme fins a final d’aquest any 2010, tenen com a principal objectiu remodelar tota la façana exterior que dóna al xamfrà de ronda amb el carrer de Fleming. El projecte forma part del Fons Estatal per a l'Ocupació i la Sostenibilitat Local.

La principal actuació que durà a terme consistirà en l’enderroc dels dos locals comercials del xamfrà i s’obrirà una nova entrada principal del mercat de Fleming. Amb això es facilitarà l’accés al mercat, que fins ara es feia mitjançant un passadís fosc i que impedia l’entrada de llum natural. La previsió de la durada de les obres és de 6 mesos i, per tal de causar el menor perjudici a l’activitat del mercat, que en cap cas s’aturarà, es farà en tres fases.

La primera fase consistirà en l’enderroc dels dos locals comercials i la construcció de la nova entrada i dels dos locals comercials renovats. Aquesta fase comença avui i la previsió es que duri 4 mesos i mig. Mentre duri aquesta fase l'accés actual quedarà tancat i l’accés al mercat es farà pels accessos del carrer de Dr.Fleming i del carrer Serra d’Almenara.

La segona fase consistirà en la realització de les obres necessàries per l’obertura del nou accés en la part interior del mercat i la condicionament de les noves parades.

La tercera fase consistirà en l’obertura d’un accés al mercat des d'un dels locals exteriors i l’arranjament de la resta de la façana amb els locals exteriors afectats i el sanejament de la zona de rebuig.

La tinenta d'alcalde i regidora de Mercats, Consum i Comerç, Dolors Arderiu ha explicat que les obres, que suposaran l'enderroc dels dos locals comercials, tenen com a objectiu facilitar l'entrada al mercat. Els nous accessos menre durin les obres seran pels carrers Dr.Fleming i Serra d'Almenara.

Nou accés al mercat en un dels xamfrans més transitats de la ciutat

Aquesta actuació suposarà avantatges tècnics per l’equipament i té l'objectiu de dinamitzar del mercat, ja que se’l dotarà d’una obertura a un dels xamfrans més transitats de la ciutat, situat en una zona que s’està remodelant dins del projecte de Ricard Vinyes.

La nova obertura permetrà que el mercat tingui noves parades (entre 2 i 4), en un lloc privilegiat com és l’entrada. A més a més ,es milloren els locals comercials externs, fent que s’interrelacionin més amb l’interior del mercat.

Paral·lelament a la realització de les obres es portaran a terme tots els procediments per comercialitzar els nous espais.

El projecte de millora de l’accessibilitat i l’eficiència energètica del mercat municipal Ronda-Fleming té un pressupost de 348.869,12 € que s’emmarca dins de les actuacions que l’Ajuntament de Lleida durà a terme en el marc del Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local.

El projecte actuarà en una superfície de 683 m2 i redefinirà la façana de l'equipament

L’objectiu del projecte, que contempla actuar en una superfície de 683 m2, representa la tercera part de la superfície total del mercat, és la reforma dels accessos al mercat a partir de l’adopció de criteris de sostenibilitat i eficiència energètica que comportin una millora en el rendiment de les instal·lacions actuals i en el confort dels usuaris. En aquest sentit, el mercat municipal tindrà un nou accés principal que s’aconseguirà perllongant l’eix principal del mercat fins al xamfrà del passeig de Ronda amb Fleming, habilitant al voltant d’aquest noves parades, alhora que se suprimirà el túnel interior actual. Es redefineix, així, la façana de l’equipament endarrerint el tancament que serà de vidre, que generarà un porxo d’accés que protegirà l’accés dels usuari. El projecte també contempla l'optimització de la superfície destinada a zona comercial amb la possibilitat d’habilitar noves parades. Així, es guanya espai útil per al mercat, unanova façana i la modernització de l’edifici construït al 1985.

Pel que fa a l’eficiència energètica i sostenibilitat de l’edifici, el projecte preveu incorporar sistemes passius d’aïllament, com per exemple els que s'aconsegueixen amb la incorporació de façana ceràmica ventilada, amb la creació de l’àrea porxada, amb la millora dels tancaments (finestres i portes), amb la intervenció a la coberta per evitar el sobreescalfament i l’afavoriment de la il·luminació natural de l’espai a través de lluernaris.

També s’instal·laran cortines d’aire climatitzat a les entrades del mercat, es millorarà el rendiment de la instal·lació d’il·luminació incorporant sistemes de regulació automàtica i plantació de nou arbrat a l’accés principal.

http://www.araponent.cat/noticia/7255/comencen-les-obres-de-remodelacio-del-mercat-de-ronda-fleming-a-lleida

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/52ab9ecd.jpg

Laberint de gespa a la nova plaça de Ricard Viñes

Els operaris han començat a col·locar les tires de gespa que conformen els laberints decoratius de la nova plaça de Ricard Viñes. A la part central de la plaça aquest dimarts ja es podia apreciar el nou disseny. D'altra banda, segueixen les obres de rematada de les edificacions que taparan l'accés per a vianants a l'aparcament subterrani, així com els treballs als carrers Bisbe Ruano i Fleming.

En canvi, bona part de la plaça, tant de la part central com dels laterals, ja està remodelada i oberta al trànsit per als vianants, de manera que els ciutadans hi poden passejar. A més, els establiments hostalers tenen espai per instal·lar les seues terrasses d'estiu. Al marge d'acabar els treballs que estan en marxa, queda pendent la rotonda que regularà l'encreuament amb Prat de la Riba. Està previst que la plaça s'inauguri a finals d'estiu.

http://www.segre.com/index.php?id=225&tx_ttnews[tt_news]=81801&tx_ttnews[backPid]=245&cHash=688e62f495

La Paeria cedeix un solar a la Universitat de Lleida per ampliar el campus de Cappont

• En el mateix acord de cessió d’aquesta finca de 12.870,83 m2, que està ubicada a l’avinguda de l’Estudi General, també es contempla les obres d’entubament de la Sèquia de Torres i la urbanització del vial interior del campus

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, i el rector de la Universitat de Lleida, Joan Viñas, han signat un protocol en virtut del qual la Paeria cedeix a la UdL un terreny qualificat d’equipament de 12.870,83 metres quadrats, situat a l’avinguda de l’Estudi General. Aquest solar es destinarà a ampliar les instal•lacions del campus de Cappont.

El paer en cap ha explicat que aquesta cessió té el seu origen en un acord que es va signar mitjançant el qual l’Ajuntament va permutar amb la Generalitat l’edifici de Magisteri i es recollien uns drets de la Universitat de percebre uns ingressos derivats de les plusvàlues d’aquest edifici.

Per la seva banda, el rector de la Universitat de Lleida, Joan Viñas, ha agraït la cessió a la Paeria i ha destacat la col·laboració mútua que mantenen ambdues parts. Segons Viñas, amb aquest terreny la Universitat podrà realitzar noves accions a llarg termini com la construcció d’un poliesportiu i l’Aulari, entre altres.

En el marc del mateix acord de cessió també es contempla que l’Ajuntament de Lleida ha de dur a terme les obres d’entubament de la Sèquia de Torres i la urbanització del vial interior del campus de Cappont, que ja han començat. Es tracta de fer la canalització de la sèquia en el tram comprès entre l’avinguda de l’Estudi General i el carrer St. Pere de Cabrera, amb un total de 195 metres lineals.

Aquesta actuació, que té un pressupost 388.571,28 €, permet crear un passeig per a vianants de gairebé 3.000 metres quadrats que comptarà amb 17 nous punts de llum, 33 arbres, així com mobiliari urbà (bancs i cadires) i la instal•lació de l’aigua potable i de reg.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=11536&Dia=21&Mes=7&Any=2010&IdDepartament=-1&TextCerca=&Consulta=False&PaginaAnterior=/cat/ajuntament/noticies.asp&Pagina=1

Bisbe Ruano serà zona de vianants vora Ricard Viñes i una rotonda en desviarà el trànsit

• Hi haurà una glorieta a l'encreuament amb Torres de Sanui per canviar de sentit i part d'aquest carrer passarà a ser de doble sentit

La Paeria ja ha concretat tots els canvis viaris que comportarà la remodelació de la plaça Ricard Viñes, que està a la recta final. Així, a més de la supressió d'un carril a Prat de la Riba entre Alcalde Porqueres i la rotonda de l'encreuament davant de la plaça i l'eliminació del gir cap a l'esquerra de Sant Martí, com va avançar aquest diari, està previst construir una altra petita glorieta a la connexió de Torres de Sanui amb Bisbe Ruano que permetrà canviar de sentit als vehicles que circulin per aquest últim carrer en direcció a la plaça.

Finalment, l'ajuntament ha decidit que el tram de Bisbe Ruano entre Torres de Sanui i Balmes sigui vianal. Només hi podran passar vehicles d'emergència, els de càrrega i descàrrega durant unes hores i els veïns que tinguin el pàrquing a la zona, segons va indicar l'alcalde, Àngel Ros. Aquests últims podran seguir per Bisbe Ruano i girar a la dreta a Balmes, però en cap cas no serà un carrer destinat al trànsit, sinó als vianants. Pel que fa a l'autobús, continuarà passant pel carrer Vallcalent, per on va ser desviat des de l'inici de les obres de Ricard Viñes. De fet, la previsió inicial determinava la vianalització de Bisbe Ruano, així com del primer tram de Fleming, encara que posteriorment la primera va ser qüestionada per alguns comerciants.

Així mateix, Torres de Sanui, entre la nova rotonda i Magí Morera, es convertirà en una via de doble sentit, de manera que serà necessari eliminar-ne aparcaments (ara és un carrer d'un carril amb pàrquing als dos costats). La tinent d'alcalde responsable d'Urbanisme, Marta Camps, va assegurar que han informat els comerciants de la zona sobre els canvis viaris previstos.

Bona part de la plaça ja està acabada i oberta i els operaris continuen treballant en les construccions que tapen els accessos per als vianants al pàrquing subterrani, així com a Bisbe Ruano i Fleming. La rotonda a l'encreuament de Prat de la Riba amb Balmes i Rovira Roure estarà construïda a mitjans d'agost i entrarà en servei al mateix temps que el pàrquing subterrani. Els vehicles que surtin d'aquest aparcament podran girar cap a Balmes o cap a la rotonda, gràcies a la instal·lació d'un semàfor.

Queixes per contenidors

D'altra banda, comerciants i veïns de Doctor Fleming van expressar les seues queixes per l'acumulació de runa i de tot tipus d'escombraries en contenidors d'obres que no es buiden diàriament.

http://www.segre.com/index.php?id=225&tx_ttnews[tt_news]=82245&tx_ttnews[backPid]=245&cHash=f3674560c3

Un verano plagado de obras

Hace tiempo que es difícil pasear por Lleida sin encontrarte alguna acera, edificio, viaducto o zona verde que no esté siendo intervenida, mejorada, renovada o hecha de nuevo por el Ayuntamiento. El alcade no se ha cansado de repetir que para salir reforzados de la crisis hay que invertir en la ciudad, no abandonar las mejoras constantes pese al mal momento económico. Y este verano no va a ser diferente, no va a estar carente de obras, ya que entre unas y otras nos encontraremos hasta cuarenta obras desarrollándose a la vez a lo largo y ancho de la ciudad.

Es difícil, incluso, cuantificarlas; pero durante este verano podremos encontrarnos hasta 40 obras de todas las formas y tamaños repartidas por la ciudad. El Plan Zapatero, subvenciones de diversas administraciones, inversión anual del Ayuntamiento... el dinero para las obras sale de diversos sitios y va destinado a asuntos tan diversos como una nueva guardería municipal, una nueva pasarela sobre el Segre, equipamientos municipales, restauración de edificios históricos o nuevos espacios verdes.

Sin duda, la gran inversión para las obras de este verano viene de Madrid, del Fondo Estatal para la Ocupación y la Sostenibilidad Local 2010 (Feosl), el segundo Plan Zapatero. Serán 11,5 millones de euros para casi 30 obras de todos los tamaños. La de más envergadura es la mejora de la avenida Pearson en Pardinyes.

La actuación, que tiene un presupuesto total de 1.909.656 euros, finalizará durante este año y contempla la construcción y ajardinamiento de este nuevo paseo central, con un total de 130 aparcamientos y que, también, comportará la ampliación de las aceras. Y en el lado del río, se habilitará carril bici que permitirá prolongar la red existente en una zona de gran afluencia de bicicletas.

Escola Bressol

Otro de los grandes proyectos del Feosl que podrá verse este verano es la construcción de la Escola Bressol La Mitjana, una nueva muestra del impulso que Ros quiere dar a estas infraestructuras. Con un presupuesto de 1.150.000 euros, la nueva guardería tendrá capacidad para 97 niños. Situada entre la calle Oriol Martorell y la calle Euskadi, contará con aulas, cocina y comedor en una superficie construida de 700 metros cuadrados.

Una obra que hace tiempo que dura y que seguirá desarrollándose este verano es la construcción del nuevo cuartel de la Guardia Urbana. Empezó a mediados de 2009 y no terminará hasta finales de este año. La nueva sede de la Guardia Urbana, que ha supuesto una inversión del Ayuntamiento de 11,5 millones de euros y será cinco veces más grande que el anterior, tendrá tres plantas más una subterránea que servirá de aparcamiento.

Las plazas de la ciudad tampoco estarán tranquilas durante el verano. Tras finalizar la polémica Blas Infante en Cappont, la Paeria se ha metido de lleno en reformar y darle un nuevo color a las plazas de la ciudad. La primera en estar lista será Ricard Viñes, aún en obras pero a punto de terminar según el Ayuntamiento.

Pero la Paeria trabajará en más plazas este verano. La reforma de la plaza de la Constitució (conocida popularmente como la plaza del Clot de les Granotes) comenzó hace unas semanas y la convertirá en un espacio más abierto, sin barreras arquitectónicas y con más luz, pero respetando el diseño original, es decir, la fuente y la marquesina, que sólo se restaurarán.

La plaza Roca i Lletjós, en Balàfia, y la plaza del Treball también están siendo reformadas (y en el caso de la segunda, ampliada). Y durante el mes de agosto comenzará la reforma de otra plaza, la de Sant Joan de Mata en Cappont. Se ampliará ganando la superficie de la acera que la rodea, se mejorará el pavimento y el alumbrado.

Cappont

Sin salir del barrio y a la vez que esta plaza, también tendrán lugar las obras del Mercat de Cappont, que se convertirá en un centro de día para personas mayores con unas 30 plazas.

Y sin irse muy lejos, el Ayuntamiento trabajará en un nuevo párquing disuasorio tras los Camps Elisis, en el espacio comprendido entre el Camí de Granyena, la nueva avenida Victoriano Muñoz Oms y la avenida Josep Tarradellas.

Una de las zonas más importantes de la ciudad es el río Segre y toda su canalización. Este verano también tendremos obras en esta zona. Parte de los fondos del Feosl (750.000 euros) se están dedicando a la recuperación paisajística de la margen derecha del río, del Pont Vell al de la Universitat, y el proyecto planea una mejor integración paisajística, una mejora visual del muro con la plantación de enredaderas y nuevas especies más adaptadas a las condiciones de la canalización.

Puentes y pasarelas

Pero la belleza del río no es sólo la canalización, sino también los puentes que lo cruzan, y este verano se instalará una nueva iluminación para la pasarela de los Camps Elisis y la del Liceu Escolar (frente a la plaza Blas Infante en Cappont) y el Pont Vell y el de la Universitat. Y por si fuera poco, durante este verano se terminarán los últimos detalles de la nueva pasarela, la de los Maristas. Entre el puente de la Universitat y el Pont Nou (el que llega a la zona de los institutos), cruzará una nueva pasarela que salva el río entre Alcalde Areny y el Campus de Cappont y que estará lista para el nuevo curso.

Comenzará también durante el verano el proyecto de instalación de placas fotovoltaicas en varios colegios, se seguirá trabajando en el Centre de Día de Magraners, se reformará el antiguo matadero de Sucs para crear un espacio para actividades deportivas y lúdicas, y empezará la recta final del pabellón de Secà-Balàfia, que lleva más de un año de obras.

Cuando el verano ya esté dando sus últimos coletazos, la Paeria iniciará otra obra que lleva años sobre los papeles: la rehabilitación del Mercat del Pla. Este equipamiento acogerá 11 paradas con productos leridanos de denominación de origen, un bar-restaurante y un espacio polivalente bautizado Àgora. Se denominará El Rebost del Pla, ya que su uso estará relacionado con la promoción y divulgación de los productos alimentarios de Lleida con denominación de origen.

Y, también en el Centre Històric, durante el verano se desarrollará otra gran obra que dinamizará, como la anterior, el casco antiguo de la ciudad. Se trata de la rehabilitación del antiguo convento de El Roser en un parador nacional, unas obras que comenzaron a finales de marzo y que se estima que duren hasta 30 meses. Se reformará y rehabilitará este edificio del siglo XVIII para ser un equipamiento hotelero de primera magnitud, y bajo la superficie de la plaza de Sant Antoni Maria Claret, se creará un párquing para uso propio del complejo.

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=99696&seccio=Lleida&fecha=2010-07-25&sortida=03:00:00

Les quatre rotondes de la LL-11 estrenen un disseny innovador

• Mostren la riquesa agronòmica de les Terres de Lleida ja que representen el paisatge de secà, el cerealístic, el fruiter i la vinya

’alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat de la primera tinent d’alcalde, Marta Camps, i del regidor Josep Barberà ha visitat la rotonda situada a l’encreuament entre el nou vial de Victoriano Muñoz Oms i la LL-11, que ha estat una de les quatre rotondes de la LL-11 que estrenen un disseny innovador. D’aquesta manera, es dóna per finalitzar l’enjardinament de les quatre rotondes, que mostren la riquesa agronòmica de les Terres de Lleida, ja que cadascuna d’elles és una al•legoria d’un paisatge propi de l’agricultura de les nostres terres: secà, cerealístic extensiu, fruiter i vinya.

A les quatre rotondes, que han estat dissenyades per Meritxell Prados, hi estan representats diferents paisatges: el de secà, caracteritzat per les oliveres; el paisatge cerealístic extensiu; el paisatge en mosaic dels fruiters; i les grans extensions de vinya. En totes elles, es troben elements propis constituents del paisatge i un element conductor comú a totes, com són els murs de pedra en sec.

El paer en cap ha destacat "la molt bona representació dels 4 paisatges agrícoles bàsics de les nostres terres que aconsegueixen les rotondes”. A més, Ros ha afegit que “denotar les entrades de la ciutat amb el caire agrícola del conjunt de les terres de Lleida reforça la identitat de la ciutat i mostra la riquesa paisatgística de les nostres terres”.

La rotonda situada a la cruïlla de Rufea és una al•legoria del paisatge de secà de les oliveres, com una miniatura d’un camp tradicional, amb els murs de pedra seca que trenquen la geometria de la plantació.

La rotonda situada a Cos i Gayon, la de menor diàmetre, recull el paisatge cerealístic: extensions horitzontals que es trenquen pels elements verticals de les formacions arbòries, que contrasten amb les petites edificacions de pedra seca que sorgeixen dels camps. La monotonia del paisatge monocromàtic (verd i groc) es trenca per la flora arvense.

A la cruïlla de la LL-11 amb l’avinguda Miquel Batllori, les dimensions de la rotonda permeten reflectir el paisatge en mosaic dels fruiters, la floració, el creixement dels arbres a partir del plançó i la geometria estricta de la plantació que remet a les plantacions de les hortes fluvials.

La nova cruïlla de la LL-11 (vial de prolongació de Príncep de Viana) genera una rotonda de grans dimensions, amb una topografia ondulant que acull la plantació tradicional de vinya, amb llargues alineacions de planta formada en vas recolzades sobre murs de pedra seca.

Cal recordar que la construcció de les rotondes de l’encreuament de l’antiga N-II amb l’avinguda Miquel Batllori, la del carrer Cós-Gayon i la que dóna accés al camí de Rufea formen part del conjunt de projectes que uu a terme l’Ajuntament en virtut dels convenis amb el Ministeri de Foment per al traspàs dels trams urbans de les antigues carreteres estatals (N-II, N-230 i N-240). A més, la Paeria ha ampliat en aquests trams les voreres, ha millorat l’enllumenat, ha renovat el paviment i ha col•locat nou mobiliari urbà. Aquest mateix projecte contempla també la construcció de la passarel•la dels Maristes, que unirà l’avinguda Alcalde Areny i el campus universitari de Cappont. El pressupost de les 4 rotondes i la passarel•la és de 4,8 milions d’euros.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=11565&Dia=26&Mes=7&Any=2010&IdDepartament=-1&TextCerca=&Consulta=False&PaginaAnterior=/cat/ajuntament/noticies.asp&Pagina=1

^^

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/79eee714.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/4b4cbd80.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/433e3240.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/3a197618.jpg

S'hi han erniat en el disseny...

^^ exactament. Això de "disseny innovador" em mata... no han ficat res que no hi hagi en la meitat de rotondes de Catalunya, diria que en una hi ha vinyes, cosa que al Penedès n'està ple de rotondes amb vinyes.

Oliveres, a qualsevol rotonda catalana, fins i tot a la rotonda de la universitat tenim oliveres XD

La única una mica diferent és la dels xiprers, no em sona haver vist cap rotonda amb xiprers, potser al davant d'un cementiri XD I lo de la pedra seca també n'he vist. Tot i que no se pas si aquesta es seca de veritat xD

Són maques si, però "innovador" no és.

Ahir anava a posar "doncs a mi em semblen totes iguals... algú ho havia de dir" però ja no cal. xD

L’Ajuntament de Lleida aprova el projecte del nou ascensor de la plaça Sant Joan

• El nou ascensor salvarà un desnivell de 10 metres entre la plaça Sant Joan i el Canyeret i també es millorarà l’accessibilitat de les escales fent-les més amples perquè serveixin com a graderia

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Lleida ha aprovat el projecte del nou ascensor de la plaça Sant Joan per un import de 475.452,21 €. La Paeria dóna trasllat a l’Empresa Municipal d’Urbanisme perquè tregui les obres a licitació en el marc del Pla de Barris de Portal de la Magdalena-Noguerola.

L’ascensor, que serà transparent i panoràmic, connectarà la plaça amb el Canyeret, salvarà un desnivell de 10 metres i es pujarà des del nivell de la plaça, per darrere de les escales (element conegut com a flam). En aquest projecte també es preveu la demolició d’alguns elements de les escales de la plaça i, a més, desmuntar l’actual passarel·la que va des de la part alta de les escales fins a l’accés al Canyeret, així com les torres que l’envolten. Al mateix lloc es construirà una altra passarel·la més estreta per deixar espai per al nou ascensor. En aquest sentit, s’habilitarà una altra passarel·la que connectarà l’ascensor amb el nivell del carrer del Canyeret.

En aquesta actuació, també es remodelaran una part dels esglaons del flam "per convertir-los en una graderia més ampla que potenciï la funció de la plaça com a àgora, com un espai en el qual se celebren diversos actes i esdeveniments culturals, artístics i socials", com ha explicat la primera tinenta d'alcalde, Marta Camps. Així, els esglaons es folraran amb una estructura de fusta perquè la gent que acudeixi a la plaça pugui asseure-s’hi més còmodament i també s'hi col·locaran més baranes.

Aquest projecte solucionarà definitivament l’accessibilitat de la plaça i complementarà l’arranjament i reposició de tot el paviment de l’espai que va dur a terme la Paeria l’any passat, en el marc del Fons Estatal d’Inversió Local. També es van construir rampes per tal de fer-la accessible, eliminant les barreres arquitectòniques existents i col·locant baranes tant a les rampes com a les escales que donen accés al Canyeret. Amb aquesta actuació es van substituir 1.540 metres quadrats de lloses amb un nou sistema que en reforça la resistència.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=11572&Dia=27&Mes=7&Any=2010&IdDepartament=-1&TextCerca=&Consulta=False&PaginaAnterior=/cat/ajuntament/noticies.asp&Pagina=1

http://www.segre.com/fileadmin/multimedia/fotos/Segre/sant_joan_04.jpg

L'Ajuntament de Lleida aprova el projecte del nou ascensor de la plaça Sant Joan

• Serà transparent i panoràmic i connectarà la plaça amb el Canyeret

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Lleida ha aprovat aquest dimarts el projecte del nou ascensor de la plaça Sant Joan per un import de 475.452 euros. Ara, la Paeria dóna trasllat a l’Empresa Municipal d’Urbanisme perquè tregui les obres a licitació en el marc del Pla de Barris de Portal de la Magdalena-Noguerola.

L’ascensor, que serà transparent i panoràmic, connectarà la plaça amb el Canyeret, salvarà un desnivell de 10 metres i es pujarà des del nivell de la plaça, per darrere de les escales (element conegut com a flam). En aquest projecte també es preveu la demolició d’alguns elements de les escales de la plaça i, a més, desmuntar l’actual passarel·la que va des de la part alta de les escales fins a l’accés al Canyeret, així com les torres que l’envolten. Al mateix lloc es construirà una altra passarel·la més estreta per deixar espai per al nou ascensor. En aquest sentit, s’habilitarà una altra passarel·la que connectarà l’ascensor amb el nivell del carrer del Canyeret.

En aquesta actuació, també es remodelaran una part dels esglaons del flam "per convertir-los en una graderia més ampla que potenciï la funció de la plaça com a àgora, com un espai en el qual se celebren diversos actes i esdeveniments culturals, artístics i socials", com ha explicat la primera tinenta d'alcalde, Marta Camps. Així, els esglaons es folraran amb una estructura de fusta perquè la gent que acudeixi a la plaça pugui asseure-s’hi més còmodament i també s'hi col·locaran més baranes.

Aquest projecte millorarà l’accessibilitat de la plaça i complementarà l’arranjament i reposició de tot el paviment de l’espai que va dur a terme la Paeria l’any passat, en el marc del Fons Estatal d’Inversió Local. També es van construir rampes per tal de fer-la accessible, eliminant les barreres arquitectòniques existents i col·locant baranes tant a les rampes com a les escales que donen accés al Canyeret. Amb aquesta actuació es van substituir 1.540 metres quadrats de lloses amb un nou sistema que en reforça la resistència.

http://www.segre.com/index.php?id=225&tx_ttnews[tt_news]=82493&tx_ttnews[backPid]=199&cHash=0d7c139a1f

Les Basses d'Alpicat: de la música del Senglar a l'oferta comercial

El parc de les Basses d'Alpicat ha estat un dels indrets de referència de l'oci lleidatà des que a finals dels anys cinquanta del segle passat l'alcalde Francisco Pons decidí construir-hi unes piscines municipals.

Ja al segle XXI i després que les piscines quedessin en l'oblit pel seu desús, el parc va tornar a recuperar la seva vitalitat amb la celebració del festival de música Senglar Rock. Actualment però, el parc ha tornat a perdre la seva funcionalitat, ja que fa dos estius que el Senglar s'hi ha deixat de celebrar per motius econòmics. El futur de les Basses s'apunta cap a l'oferta comercial d'una gran superfície d'oci que no està ben vista per tots els grups polítics de la Paeria.

Després que al juliol de 2008 sonessin les darreres notes dels grups de música que van actuar en la segona edició del Senglar Rock a Lleida, el parc de les Basses ha deixat de tenir activitat tret de moments puntuals com són els pícnics que hi celebren els lleidatans per la Mona o algun cap de setmana esporàdic de primavera.

L'estat que presenta el parc, tret dels espais enjardinats mantinguts per l'escola municipal de jardineria, és força degradat, amb les instal·lacions de les antigues piscines en ruïna i vestidors que estan plens de brutícia i a punt de caure. Així mateix, els actes vandàlics també són visibles en diversos racons del parc, ja que l'accés és lliure i no hi ha vigilància.

Procés de participació

Conscient d'aquesta situació, la Paeria va endegar al 2007 un procés de participació per plantejar una rehabilitació de les Basses i demanar propostes sobre quin hauria de ser el seu ús en el futur. D'aquesta manera es va arribar a unes conclusions que passaven per posar-hi unes piscines, un càmping i una zona d'escenaris per fer-hi actuacions, entre d'altres.

Actualment però el grup municipal d'ERC, a l'oposició a la Paeria, critica que el procés de rehabilitació comencés d'una forma molt encertada però que hagi acabat amb una "opacitat i manca de participació", segons la seva portaveu, Montse Bergés. Segons els republicans, el fet que després de la presentació de les conclusions sobre el futur de les Basses la Paeria encomanés un pla parcial a uns privats mostra una voluntat política que representa un canvi de filosofia del que s'hi vol fer apostant pels usos privats en detriment dels públics.

Bergés, acusa a l'alcalde Àngel Ros de voler fer a les Basses un centre comercial de 12.000 metres quadrats a més de destinar 3.000 metres quadrats a usos hotelers i de restauració, que faran que més de la meitat del parc quedi ocupat per aquests centres privats. En aquest sentit, la portaveu d'ERC considera que si de moment tot això no s'ha tirat endavant és perquè la Llei de comerç no permet la instal·lació de superfícies comercials com la que es vol fer fora de la trama urbana i creu que mentrestant l'alcalde intentarà fer alguna "maniobra legislativa" per encabir aquests usos.

A la tardor començaran els enderrocs de les antigues edificacions

La tinent d'alcalde d'Urbanisme, Marta Camps (PSC), nega rotundament que amb la concessió privada d'una part de les Basses aquest deixi de ser de propietat pública. Segons camps s'ha decidit aquesta opció per poder finançar el procés de rehabilitació ja que "un parc d'aquestes característiques tant grans (26 hectàrees) no té fons públics per poder-lo restaurar".

En aquest sentit, Camps considera que el projecte plantejat a través de la concessió privada conserva "l'essència de les conclusions participatives del 2007, ja que serà un parc destinat bàsicament al lleure, l'esport i la salut, i la superfície comercial estarà vinculada al món de l'oci i l'esport. Camps assegura que les zones d'aigua que es van demanar hi seran a través d'un parc aquàtic i que el càmping es convertirà en una zona de bungalows. El que no està clar és si algun dia les Basses tornaran a acollir un festival com el Senglar Rock o si els promotors musicals d'aquest el tornaran a impulsar.

Pel que fa a la legislació en el tema de la superfície comercial, Camps creu que ho podran encabir dins l'excepcionalitat que contempla la mateixa Llei del comerç ja que altres ciutats ho han fet.

http://www.bondia.cat/component/content/article/63-C%C3%B2pia%20de%20/11871-les-basses-dalpicat-de-la-musica-del-senglar-a-loferta-comercial

^^ exactament. Això de "disseny innovador" em mata... no han ficat res que no hi hagi en la meitat de rotondes de Catalunya, diria que en una hi ha vinyes, cosa que al Penedès n'està ple de rotondes amb vinyes.

Oliveres, a qualsevol rotonda catalana, fins i tot a la rotonda de la universitat tenim oliveres XD

La única una mica diferent és la dels xiprers, no em sona haver vist cap rotonda amb xiprers, potser al davant d'un cementiri XD I lo de la pedra seca també n'he vist. Tot i que no se pas si aquesta es seca de veritat xD

Són maques si, però "innovador" no és.

Buf... Aquí de rotondes amb vinyes i oliveres en tenim a patades... Com que és el Montserratí i no deixem de ser l'extrem nord penedesenc... XD
A Martorell, per cert, hi ha una rotonda amb una estructura metàl·lica i tot de bótes de vi. És curiosa però lletgeta...

A Barcelona n'hi ha de curioses, també: la plaça de Karl Marx, per exemple, no és una plaça sinó una rotonda. El dia que en facilitin l'accés a les persones i hi posin bancs i gronxadors ja en parlarem de si és plaça o no. XD

No gaire lluny d'aquesta n'hi ha una, just a l'extrem nord de l'avinguda de l'Estatut (al barri d'Horta), que amaga les restes d'una vil·la romana, amb mosaics i tot.

Les obres de la plaça Ricard Viñes entren en la seva recta final

• Acabada la meitat de la plaça i la pròxima setmana s’inicia la construcció de la rotonda de Prat de la Riba i la glorieta de Bisbe Ruano

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat de les primeres tinentes d’alcalde Marta Camps i Dolors Arderiu, i de l’arquitecta autora del projecte Benedetta Tagliabue, han visitat aquest dijous l’evolució de les obres de la plaça Ricard Viñes, que entren en la seva recta final.

Les empreses adjudicatàries de les obres del pàrquing subterrani i la urbanització de la plaça Ricard Viñes, UTE Dragados-Arnó, iniciarà la propera setmana les obres per construir la rotonda que regularà el trànsit a l’encreuament de Prat de la Riba, Rovira Roure i Balmes, de la qual ja s’ha construït una part que queda compresa dins de l’àmbit de l’obra. També es començarà la construcció de la glorieta que s’ha projectat al carrer Bisbe Ruano, que permetrà canviar de sentit als vehicles que circulin en direcció a la plaça. La rotonda de Prat de la Riba entrarà en servei a mitjans del mes d’agost, coincidint amb la posada en marxa de l’aparcament subterrani, que té 466 places. Així, els vehicles que surtin del pàrking podran girar cap a Balmes o cap a l’esquerra, gràcies a la instal•lació d’un semàfor. L'alcalde de Lleida ha parlat d'aquests terminis, que s'han ajustat al plantejament fet i que permetran que a finals de juliol la plaça ja pugui ser utilitzada. El paer en cap també ha comentat que l'empresa concessionària del pàrquing s'ha compromés a parlar amb els comerciants de la zona per negociar algunes polítiques de descompte per als usuaris de l'aparcament.

Les obres de la nova plaça Ricard Viñes estan molt avançades i, per això, està pràcticament oberta al pas de vianants la superfície total que ocupa la plaça, uns 6.000 metres quadrats. Hi haurà algunes zones en què es continuarà treballant, com és la reurbanització dels carrers Bisbe Ruano i Fleming, on també s’ha acabat una part del carrer que està obert als vianants. També els operaris se centren en l’acabament de les dues construccions de formigó que taparan les entrades i sortides per als vianants a l'aparcament (escales i ascensors), una pròxima a Fleming i l'altra a l'altre extrem de la plaça. Els treballs, hores d’ara, consisteixen en recobrir-los amb acer corten, plantar la gespa de la coberta, així com la col•locació d’unes finestres decoratives de vidre als dos volums per integrar-los millor a la plaça. En el volum més pròxim a Fleming s’ha previst posar un vinil al vidre, en qual explicarà la història del Monestir de Sant Francesc del segle XIII, les restes del qual es van trobar un cop es va fer l’excavació per construir l’aparcament.

Una nova mobilitat a la zona

L’Ajuntament de Lleida ha fet un estudi acurat de la mobilitat a la zona de la plaça Ricard Viñes i els carrers adjacents. Així, se suprimeix un carril a Prat de la Riba, entre Alcalde Porqueres i la rotonda de l’encreuament davant de la plaça, i s’elimina el gir cap a l’esquerra de Prat de la Riba cap al carrer Sant Martí. També es construirà la glorieta de connexió entre Bisbe Ruano i Torres de Sanui, que permetrà canvia de sentit als vehicles que circulin en direcció a la plaça. A més, el tram de Bisbe Ruano que hi ha entre Torres de Sanui i Balmes, així com el primer tram del carrer Doctor Fleming seran d’ús preferent per als vianants, ja que només podran passar vehicles d’emergència, els de càrrega i descàrrega amb unes hores regulades i els veïns que tinguin l’aparcament a la zona. També, el carrer Torres de Sanui, entre la nova glorieta i el carrer Magí Morera, passarà a ser de doble sentit. D’altra banda, l’autobús urbà continuarà passant pel carrer Vallcalent, com ja s’ha fet des de l’inici de les obres de la plaça Ricard Viñes.

Una nova plaça singular a Lleida

A la plaça Ricard Viñes s’han plantat més d’un centenar d'arbres i arbustos de moltes espècies diferents, entre els quals hi ha magnoliers, llorers, xiprers o arbres de l'amor, naturals de la zona mediterrània que a la primavera estan coberts amb una capa de flors de color rosa. La tria de l’arbrat s’ha escollit tenint en compte l’assessorament dels tècnics de Jardineria de l’Ajuntament de Lleida.

També cal destacar que a la zona de la plaça més propera a Fleming es destinaran 50 metres quadrats per a una àrea de jocs infantils. Pel que fa al mobiliari urbà es col•locaran papereres, una font i un total de 22 bancs, dels quals 17 es col•locaran en els carrers Doctor Fleming i Bisbe Ruano, 4 bancs d’uns 13 metres de llarg que envoltaran els laberints de la plaça i 1 banc de formigó de 70 metres de llarg que delimitarà la plaça amb la rotonda.

Pel que fa al paviment, també és de diferents colors i tipologies, des de granit gris clar i gris fosc fins a llambordes verdes i carabassa. A més, es dibuixarà un piano al paviment en honor al pianista Ricard Viñes, que dóna nom a la plaça. Així mateix, hi ha espais destinats a les terrasses dels establiments hostalers de la plaça i s'han instal•lat tres tòtems que aniran enllaçats amb unes estructures d’acer, unes catenàries que serviran a més de suport a la il•luminació de la plaça, ja que també s’instal•laran 40 noves faroles. També s’han instal•lat uns originals fanals dissenyats expressament per a la plaça per l'arquitecta autora del projecte de remodelació de la plaça, Benedetta Tagliabue, responsable del prestigiós gabinet Miralles-Tagliabue.

La Paeria va elegir a l'abril del 2008 el projecte presentat per les empreses Dragados i Benito Arnó i firmat per l’arquitecta Benedetta Tagliabue, d'entre els quatre que es van presentar al concurs. A més de suposar una modernització evident, la plaça guanya zona vianalitzada i una reordenació del trànsit. En total està previst que es reurbanitzin 8.900 metres quadrats de superfície, entre la nova plaça i els dos carrers que es reordenen, que permeten recuperar gairebé 4.000 metres quadrats de superfície per als vianants en relació al que havia anteriorment.

La plaça s'incorporarà a partir del setembre a les activitats culturals de la ciutat

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha avançat també en la visita d'obres que s'ha fet avui que la plaça Ricard Viñes acollirà un dels 5 concerts de sardanes que s'han previst per a la setmana de l'11 de setembre. Un serà en l'entorn d'aquesta plaça i la resta a les places de la Llotja, del cobriment de les vies, de Blas Infante i a l'espai dels Camps Elisis. Per tant, la plaça s'incoporarà ja a partir d'aquesta data a l'activitat cultural de la ciutat.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=11583&Dia=29&Mes=7&Any=2010&IdDepartament=-1&TextCerca=&Consulta=False&PaginaAnterior=/cat/ajuntament/noticies.asp&Pagina=1

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/ebd90d7b.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/fa74c77c.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/98c238d3.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/2f7ef6bb.jpg

La nova Ricard Viñes s'estrena aquesta setmana i el pàrquing, en quinze dies

• La zona central de la plaça ja s'obrirà al públic, però hi faltarà part del mobiliari

Les obres de reurbanització de RicardViñes es troben a la recta final. L’alcalde de Lleida,Àngel Ros, va anunciar ahir que el tram central de la plaça quedarà obert al públic aquest mateix cap de setmana. De fet, ara només s’hi haurien de fer alguns retocs al mobiliari urbà que quedaran enllestits al llarg del mes que ve.Ara es treballa en la rematada final de la col·locació del paviment i en l’adequació dels accessos al pàrquing subterrani de 466 places, que entrarà en funcionament a mitjans d’agost, al mateix temps que la rotonda a l’encreuament amb Prat de la Riba, treballs que es començaran la setmana que ve.També quedarà completada aquesta setmana la urbanització de Doctor Fleming fins al carrer Serra de Prades i de Bisbe Ruano fins a Camí Vell d’Alpicat. Els trams restants d’aquests carrers en què s’actua, inclosa la minirotonda de Torres de Sanui, estaran enllestits en uns 15 dies.

L'empresa concessionària de l'aparcament, la filial d'ACS Iridium, preveu reprendre la comercialització de les 150 places destinades a la venda coincidint amb la seua posada en marxa, després d'haver parat el procés al febrer per l'escassa demanda (només hi havia sol·licituds per al 20%). Les places costen 18.000 euros i l'empresa canviarà algunes de les condicions del contracte de concessió per fer-les més atractives. També negociarà amb els comerciants a partir de la setmana que ve accions de col·laboració per promoure l'ús del pàrquing.

Ros, que ahir va visitar la plaça acompanyat de l'autora del projecte, Benedetta Tagliabue (vegeu el desglossament), va dir que és "una plaça bonica, amb personalitat, que serà una referència de la Zona Alta i de bona part de la ciutat". Així mateix, va destacar que les obres s'han fet de forma "eficient" i molt més ràpid que les d'altres pàrquings com Sant Joan o Blondel.

Sardanes per començar

A més, va revelar que la primera activitat que acollirà la plaça serà una ballada de sardanes la setmana de l'11 de setembre, en el marc d'un cicle de 5 concerts que tindran com a escenari nous espais de la ciutat com Blas Infante, la Llotja i el cobriment de les vies, a més dels Camps Elisis.

http://www.segre.com/index.php?id=225&tx_ttnews[tt_news]=82748&tx_ttnews[backPid]=199&cHash=19357f3c2c

L'edifici Lo Sindicat de Cervera serà un centre d'interpretació agroalimentària

L'edifici Lo Sindicat de Cervera (Segarra), un dels més emblemàtics de la ciutat, es convertirà en un centre d'interpretació de la indústria agroalimentària, un projecte al qual es destinaran 532.000 euros, i que convertirà l'immoble en un espai d'innovació i promoció del sector.

L'alcalde de Cervera, Joan Valldaura; el secretari d'Estat del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, Josep Puxeu; i el conseller d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, han signat el conveni per a la reconversió, a la qual el Govern aportarà 304.081 euros i l'Estat 227.919 euros més.

Projectat per l'arquitecte modernista Cèsar Martinell, deixeble d'Antoni Gaudí, l'edifici de Lo Sindicat data del 1922. La seva construcció va marcar el començament de l'evolució i expansió industrial que va mantenir, tot i això, l'esperit eminentment agrícola de la comarca de la Segarra, anomenada moltes vegades "el graner de Catalunya".

L'any 2002, l'Ajuntament va recuperar l'immoble del Sindicat Agrícola, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional --llei 9/1993 de 20 de setembre del Patrimoni Cultural Catalán-- i després d'anys d'abandonament, a partir de l'any 2006, es va començar a treballar per a la seva recuperació.

Amb la creació d'aquest centre, Ajuntament, Ministeri i Generalitat pretenen conservar el vincle entre l'edifici i el món rural, aconseguir un ús sostenible de l'edifici des del punt de vista econòmic i mantenir la relació de l'edifici amb el sistema productiu agrari de la comarca i Lleida tot i la profunda transformació que ha viscut el sector.

http://www.europapress.cat/lleida/noticia-ledifici-sindicat-cervera-sera-centre-dinterpretacio-agroalimentaria-20100730150330.html

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/7267b73f.jpg

Oberta la part central de la plaça de Ricard Viñes

• El pàrquing estarà a punt a mitjans d'agost

La part central de la plaça de Ricard Viñes es va obrir ahir per primera vegada al públic, com ha avançat l'alcalde Àngel Ros aquesta setmana durant una visita d'obres a la plaça. El tram obert mostra les tires de gespa que conformen els laberints decoratius de la nova plaça, que es van col·locar fa un parell de setmanes, i també hi estan ubicades algunes terrasses.

Actualment, els operaris treballen per acabar de col·locar el paviment i adequar els accessos al pàrquing subterrani de 466 places, que entrarà en funcionament a mitjans d'agost, al mateix temps que la rotonda en l'encreuament amb Prat de la Riba, les obres de la qual s'iniciaran la setmana que ve. Aquesta setmana també hauria de quedar completada la urbanització de Doctor Fleming fins al carrer Serra de Prades i de Bisbe Ruano fins al Camí Vell d'Alpicat. Els trams restants d'aquests carrers en què s'actua, inclosa la minirotonda de Torres de Sanui, estaran enllestits en uns 15 dies.

La primera activitat que acollirà la plaça serà un ball de sardanes la setmana de l'11 de Setembre, dins d'un cicle de cinc concerts que tindrà com a escenaris nous espais de la ciutat.

=82958&tx_ttnews[backPid]=245&cHash=09cfcf8e82"] ("http://www.segre.com/index.php?id=225&tx_ttnews[tt_news)

^^
M'agrada com queda a la foto. Sóc jo o s'hi veu força magenta? La senyora de la camisa també hi ajuda... casualitat? :lol: M'agrada molt el contrast del verd amb el magenta.

La combinació queda força bé. A part de la dona excessivament magenta, també hi ha la versió masculina a mà esquerra :lol:
Aquesta plaça mereix una visita quan estigui totalment acabada (carrers contigus pavimentats, rotondes...)

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/f4290d11.jpg

L'Horta reclama poder construir nous habitatges a les seues partides

• Demanen modificar l'actual normativa urbanística i fer-la més flexible

La comissió de l'Horta reclamarà a la Paeria i a la Generalitat que faci tot el possible per modificar l'actual normativa urbanística que regeix en aquesta zona de Lleida, i que fa gairebé impossible edificar-hi un habitatge. Així ho va explicar recentment el president de l'entitat, Salvador Solsona, que va assenyalar que les partides que conformen actualment l'Horta de Lleida estan cada vegada més envellides. "Ens agradaria que la normativa per construir-hi fos més flexible i que es canviés el pla general municipal (PGM) en aquest sentit", va explicar Solsona. "Almenys haurien de permetre que els fills dels pagesos que viuen a les partides puguin construir un habitatge prop dels seus pares", va apuntar.

Actualment, dos de les condicions que s'exigeixen per poder construir a l'Horta són disposar d'almenys 15.000 metres quadrats i poder acreditar que el propietari viu de treballar al camp. Aquest últim condicionant a Solsona li sembla especialment restrictiu. "Ara mateix, són molt pocs els que viuen exclusivament de treballar a l'Horta", va apuntar.

El president de l'associació de veïns de Copa d'Or i Sot de Fontanet, Francesc Rosselló, va recordar que la comissió fa molts anys que reivindica un canvi en la normativa. "Fa almenys una dècada que demanem que es faci alguna modificació en la legislació que regula aquest tema. Entenem que es tracta d'un espai singular, però, d'altra banda, ens estem quedant sense gent jove a les partides. S'ha de trobar un equilibri que permeti que, almenys, els nostres fills puguin quedar-se a l'Horta si ho volen."

Per la seua part, el regidor de Medi Ambient i de l'Horta, Josep Barberà, va explicar que la normativa que regula la construcció d'habitatges a les partides està condicionada per la Generalitat. "Per molt que modifiquem el pla general municipal, hi ha condicionants davant dels quals no podrem fer res perquè les regula el Govern", va assenyalar Barberà. A més, el regidor de l'Horta va recordar que l'objectiu de les restriccions a les partides és protegir el medi natural i també evitar un parcel·lació excessiva de l'Horta, que després provocaria problemes per falta de serveis.

http://www.segre.com/index.php?id=225&tx_ttnews[tt_news]=83010&tx_ttnews[backPid]=245&cHash=ff64881c57

La Paeria inicia les obres de la plaça Sant Joan de Mata

• Aquesta actuació permetrà ampliar la superfície de la plaça, fer-la totalment accessible i renovar el mobiliari urbà, l’enllumenat i la pèrgola

L’alcaldessa accidental, Marta Camps, i el subdelegat del Govern en funcions, Daniel Porqueres, acompanyats de la tinenta d’alcalde, Dolors Arderiu i les regidores Sara Mestres i Neus Brocal, han visitat les obres que s’estan duent a terme a la plaça de Cappont, situada al carrer Sant Joan de Mata. L’actuació permetrà ampliar la superfície de la plaça que tindrà un total de 1.200 m2, fer-la totalment accessible i renovar el mobiliari urbà, l’enllumenat i la pèrgola que caracteritza l’espai.

Es tracta de modernitzar la plaça, tot respectant-ne el disseny original, així com ampliar-la, ja que s’inclou tota la vorera perimetral que envolta la plaça. En aquest sentit, cal destacar que es renovarà tot el paviment amb lloses de formigó de color, s’eliminaran les barreres arquitectòniques i es millorarà la pèrgola existent, com a element singular de la plaça. A més, l’actuació també inclou la col·locació de nou mobiliari urbà i la instal·lació de nou enllumenat. També es construirà un nou pas elevat al carrer Riu Cinca per connectar la plaça amb el Mercat de Cappont.

L’actuació, a càrrec de l’empresa Novex, s’emmarca dins del Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local i forma part d’un projecte global que inclou la millora d’un total de 4 places (Roca i Lletjós, Sant Joan de Mata, Castella i plaça del Treball) amb un pressupost de 816.030,35 euros.

Recta final de la plaça Roca i Lletjós

Les obres de la plaça Roca Lletjos encaren la seva recta final ja que actualment s’està enjardinant amb plantes arbustives i durant els propers dies es col·locaran els jocs infantils i l’enllumenat.

Aquesta plaça està situada entre els carrers Roca Lletjós i Verge dels Desemparats i disposava de molta superfície i pocs elements de joc. És per això que amb aquesta actuació es dotarà a la plaça de dues zones de joc separades per edats i de mobiliari urbà nou (20 bancs i 9 papereres), així com la millora dels serveis existents i de l’accessibilitat. La seguretat dels infants es veurà millorada amb uns turonets enjardinats que faran de tanca natural entre la zona de joc i la zona de pas de vehicles. També es millorarà la xarxa de recollida d’aigües pluvials i la xarxa de reg i es canvien les lluminàries per 9 de noves que s’adaptin als criteris de sostenibilitat i mesures contra la contaminació lumínica.

La zona de jocs infantils per a petits inclouen un balancí, dues motlles, un sorral, un gronxador niu, un joc amb tobogan i un joc per voltejar. A la zona de grans hi haurà un joc múltiple amb gronxadors, tobogans, punts per trepar i ponts.

Pel que fa a les obres de millora que es duen a terme a la plaça del Treball avancen a bon ritme i estaran enllestides el proper mes de setembre. Aquesta actuació permet ampliar la seva superfície en 400 m2 més, així com la renovació del paviment, l’enllumenat i el mobiliari urbà.

El projecte preveu l’ampliació de la superfície de la plaça, que ara és de 800 m2, en 400 m2 més. L’actuació també inclou la millora de la seguretat viària de la zona i la integració de part de la calçada. El passat mes de febrer, amb l’entrada en funcionament del nou pont de Prat de la Riba i la reordenació del trànsit que es va dur a terme a la zona, la Paeria ja va eliminar el gir a l’esquerra que existia. Aquest fet ha permès que ara es guanyi una superfície que es pugui destinar a espai públic i, principalment, per l’ús dels vianants.

Així, s’està col·locant un nou paviment amb lloses de formigó i s’han reordenat els elements existents. També es millora la xarxa d’aigua potable i de reg, així com la renovació de tot l’enllumenat de la plaça i el mobiliari urbà.

La renovació de la plaça Castella s’iniciarà el proper mes de setembre.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=11598&Dia=2&Mes=8&Any=2010&IdDepartament=-1&TextCerca=&Consulta=False&PaginaAnterior=/cat/ajuntament/noticies.asp&Pagina=1

BlSqpVcGSMk

Les Borges limita el seu creixement per als pròxims vint anys a 1.500 persones

El nou pla urbanístic de les Borges Blanques limita el creixement poblacional dels pròxims vint anys a 1.500 persones. El document, que ha superat l'aprovació inicial, preveu un increment del 24,7% respecte al cens actual, de 6.058 persones, segons l'últim recompte de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

A diferència dels plans expansius dissenyats per molts ajuntaments en els últims anys, el consistori de les Borges, segons el seu alcalde, Miquel Àngel Estradé, ha optat per "configurar una ordenació realista, adaptada a les necessitats del territori i a l'evolució poblacional dels últims anys". De fet, en l'última dècada la ciutat ha passat de 5.181 a 6.058 persones, xifra que representa un creixement del 16,97 per cent.

"No volem convertir-nos en una ciutat dormitori i perdre la important vida social que hi ha a la ciutat. Per aquest motiu, el pla tot just preveu noves zones residencials i, en canvi, consolida les actuals àrees i impulsa la renovació del centre històric", explica Estradé. La mateixa consideració es dóna al sòl industrial, ja que el pla prima la consolidació dels actuals polígons, així com l'ordenació i conversió en zona de serveis de l'entorn de la cooperativa de Sant Isidre, que encara té la qualificació de sòl rústic. "En lloc de crear nou sòl urbà, compactem les àrees residencials i industrials existents per evitar la creació d'urbanitzacions perifèriques, que encareixin serveis i desfavoreixin la cohesió social", assegura. Paral·lelament, l'ajuntament pretén revitalitzar el centre històric per evitar que perdi el seu dinamisme comercial i el seu caràcter residencial. En aquest sentit, Estradé recorda que invertiran més de tres milions amb el pla de barris.

http://www.segre.com/index.php?id=225&tx_ttnews[tt_news]=83213&tx_ttnews[backPid]=902&cHash=81603b1034

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/c6f2e748.jpg

El nou passeig del marge dret de la canalització pren forma

Les obres de millora del marge dret del riu Segre avancen i ja es pot apreciar tot el traçat del camí que creuarà el parc enjardinat. Les obres, que van començar al mes de juny, refaran completament aquest costat de la canalització i el convertiran en una zona enjardinada com la del marge esquerre, amb gespa, arbres i parterres amb plantes. També està previst millorar la plantació d'heura al mur i renovar-ne la il·luminació i el reg.

http://www.segre.com/index.php?id=225&tx_ttnews[tt_news]=83273&tx_ttnews[backPid]=245&cHash=560a43203d

Comença a funcionar parcialment la rotonda de la plaça Ricard Viñes

• Treballs durant aquest cap de setmana per no entorpir la circulació i dilluns ja funcionarà amb tota la seva capacitat

L’Ajuntament de Lleida, a través de les empreses adjudicatàries de la construcció del pàrquing subterrani i la urbanització de la plaça Ricard Vinyes, UTE Dragados-Arnó, iniciarà aquest dissabte, entre les 7.30 del matí i les 20.00 de la tarda, les obres per habilitar provisionalment la rotonda que regularà el trànsit a l’encreuament de Prat de la Riba, Rovira Roure i Balmes. Mentre duri aquesta actuació es deixarà només un carril de circulació durant el cap de setmana i, així, el dilluns reobrir-la ja amb tota la seva capacitat, és a dir, amb els dos carrils, mentre es continua treballant a l’interior de la rotonda.

Paral•lelament a les obres de la rotonda, que permetrà canviar de sentir i girar cap al carrer Sant Martí, se suprimeix un carril a Prat de la Riba, entre Alcalde Porqueres i la rotonda de l’encreuament davant de la plaça, i s’elimina el gir cap a l’esquerra de Prat de la Riba cap al carrer Sant Martí, on precisament aquest dimarts s’han iniciat les obres per instal•lar un nou semàfor per facilitar el pas de vianants en aquest tram. Més endavant, s’instal•larà un altre semàfor i pas de vianants a Prat de la Riba, en concret a l’encreuament amb el carrer Paer Casanovas. Aquesta semaforització permetrà, també, girar a l’esquerra des de Paer Casanovas a Prat de la Riba.

També es construirà la glorieta de connexió entre Bisbe Ruano i Torres de Sanui, que permetrà canviar de sentit als vehicles que circulin en direcció a la plaça. A més, el tram de Bisbe Ruano que hi ha entre Torres de Sanui i Balmes, així com el primer tram del carrer Doctor Fleming seran d’ús preferent per als vianants, ja que només podran passar vehicles d’emergència, els de càrrega i descàrrega amb unes hores regulades i els veïns que tinguin l’aparcament a la zona. També, el carrer Torres de Sanui, entre la nova glorieta i el carrer Magí Morera, passarà a ser de doble sentit. D’altra banda, l’autobús urbà continuarà passant pel carrer Vallcalent, com ja s’ha fet des de l’inici de les obres de la plaça Ricard Viñes.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=11604&Dia=4&Mes=8&Any=2010&IdDepartament=-1&TextCerca=&Consulta=False&PaginaAnterior=/cat/ajuntament/noticies.asp&Pagina=1

L’Ajuntament de Lleida millora l’accés a l’avinguda de les Garrigues per la LL-11

• Les obres s'insereixen en el pla d'adequació de la LL-11 com a via urbana després que passés a titularitat municipal, fruit de l'acta de cessió signada amb el Ministeri de Foment

L’alcaldessa accidental, Marta Camps, acompanyada de la regidora Sara Mestres, ha visitat les obres que s’estan duent a terme per millorar l’accés a l’avinguda de les Garrigues per la LL-11, concretament el tram de l’avinguda Barcelona, entre l’avinguda de les Garrigues i el carrer Doctor Trueta. L’actuació s'insereix dins del pla d'adequació d'aquest tram de la LL-11 com a via urbana després que passés a titularitat municipal, fruit de l'acta de cessió signada amb el Ministeri de Foment l’any passat.

Aquestes obres, que serviran per reordenar tot l’àmbit de pas de la zona i l’estacionament de l’àrea hotelera, se centren, també, en l’ordenació del trànsit de vehicles, la millora de l’accessibilitat per als vianants i l’enjardinament de la zona. Dins de les obres d’ordenació del trànsit de vehicles es millora el carril d’accés de la LL-11 al carrer Doctor Trueta, així com el tram de l’avinguda Barcelona entre el carrer Doctor Trueta i l’avinguda de les Garrigues que passarà a ser de sentit únic en direcció avinguda de les Garrigues. El tram de Cronista Muntaner entre l’avinguda Barcelona i el carrer Manuel Gaya i Tomàs passarà també a ser de sentit únic direcció Manuel Gaya i Tomàs. A més, també s’ordenarà la sortida de vehicles d’aquesta zona i la zona d’estacionament.

Dins de les obres de millora de l’accessibilitat s'ha construït una vorera de dos metres d’amplada des de l’existent, que està a l’inici de l’avinguda de les Garrigues fins a la intersecció amb el carrer Cronista Muntaner. També s'ha construït una vorera de dos metres d’amplada al llarg del carrer Cronista Muntaner, així com set rebaixos als passos de vianants

Pel que fa l’enjardinament s’ha ampliat la zona verda existent i es crea una nova zona verda que permet l’accés a la zona de passeig del Canal de Seròs, amb la plantació de nous arbres, de plantes arbustives i entapissants. A més, s’ha renovat la xarxa de clavegueram d’aquesta zona i es col•loquen 11 lluminàries noves i mobiliari urbà.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=11603&Dia=4&Mes=8&Any=2010&IdDepartament=-1&TextCerca=&Consulta=False&PaginaAnterior=/cat/ajuntament/noticies.asp&Pagina=1

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/c6f2e748.jpg

El nou passeig del marge dret de la canalització pren forma

Les obres de millora del marge dret del riu Segre avancen i ja es pot apreciar tot el traçat del camí que creuarà el parc enjardinat. Les obres, que van començar al mes de juny, refaran completament aquest costat de la canalització i el convertiran en una zona enjardinada com la del marge esquerre, amb gespa, arbres i parterres amb plantes. També està previst millorar la plantació d'heura al mur i renovar-ne la il·luminació i el reg.

http://www.segre.com/index.php?id=225&tx_ttnews[tt_news]=83273&tx_ttnews[backPid]=245&cHash=560a43203d

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/fab0886c.jpg

La rotonda de Ricard Viñes empezará a funcionar el sábado

El Ayuntamiento de Lleida prevé que este sábado por la mañana se inicien los trabajos para habilitar provisionalmente la rotonda de la plaza Ricard Viñes, que regulará el tráfico del cruce de Prat de a Riba, Rovira Roure y Balmes, según explicó la alcaldesa accidental, Marta Camps.

Así pues, mientras duren las obras se dejará solamente un carril de circulación durante el fin de semana y el lunes se reabrirá con toda su capacidad, es decir, con los dos carriles, mientras se continua trabajando en el interior de la rotonda.

Paralelamente a las obras de la rotonda, que permitirá cambiar de sentido y girar a la calle Sant Martí, se suprime un carril a Prat de la Riba, entre Alcalde Porqueres y la rotonda del cruce de delante de la plaza. Además, se eliminará el giro hacia la izquierda de Prat de la Riba hacia la calle San Martí, donde precisamente el pasado martes se iniciaron las obras para instalar un nuevo semáforo para facilitar el paso de viandantes en este tramo.

Más adelante, se instalará otro semáforo y un paso de peatones en Prat de la Riba, concretamente en el cruce con la calle Paer Casanovas. Esta semaforización permitirá, también, girar a la izquierda desde Paer Casanovas a Prat de la Riba.

Por otra parte, Marta Camps, acompañada por las regidoras Sara Mestres y Neus Brocal, visitaron ayer las obras que se están llevando a cabo para mejorar el acceso a la avenida de les Garrigues y la calle Doctor Trueta.

Estas obras, que servirán para reordenar todo el ámbito de paso de la zona y el aparcamiento del área hotelera, se centran, también, en la ordenación del tráfico de vehículos, la mejora del acceso para viandantes y el enjardinamiento de la zona.

Así pues, se mejorará el carril del acceso de la LL-11 en la calle Doctor Trueta, así como también la avenida de les Garrigues, que pasará a ser de único sentido en dirección avenida de les Garrigues. El tramo de Cronista Muntaner entre la avenida Barcelona y la calle Manuel Gaya Tomás pasará a ser de único sentido dirección Manuel Gaya Tomás.

Dentro de las obras de mejora de la accesibilidad, se construye una acera de dos metros de ancho, desde la avenida de les Garrigues hasta la intersección con la calle Cronista Muntaner También se construirá otra acera de las mismas características a lo largo de Cronista Muntaner.En cuanto al enjardinamiento, se ha ampliado la zona verde y se creará una nueva zona verde que permitirá el acceso a la zona de paseo del Canal de Seròs.

http://www.lamanyana.cat/web/html/lanoticia.html?id=99880&seccio=Lleida&fecha=2010-08-05&sortida=03:00:00

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/e9ce73d8.jpg

La Tresoreria de la Seguretat Social es gasta 12 milions en una seu malgrat les retallades

• Estarà ubicada al barri de Cappont, al costat de la plaça Zoe Rosinach i de les piscines municipals

La Tresoreria General de la Seguretat Social es gastarà 12.259.421 milions d'euros (IVA inclòs) en una nova seu a Cappont, segons van confirmar fonts de la mateixa Tresoreria aquesta setmana després d'haver-se publicat la seua licitació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) divendres passat.

Aquesta notícia arriba després de l'anunci del Govern central de la congelació de les pensions a partir de l'any que ve per afrontar la crisi, a part d'altres mesures de contenció de despesa com una disminució del 5 per cent als sous dels funcionaris o una aturada de tota l'obra pública (vegeu la pàgina 10).

Segons pot llegir-se a l'anunci del BOE, la nova seu de la Seguretat Social estarà ubicada al carrer Riu Besòs, en un solar al costat de la plaça Zoe Rosinach i al costat de les piscines municipals, que va ser venut per la Paeria fa cinc anys.

El termini d'execució de l'obra és de 18 mesos i les empreses interessades poden presentar les seues ofertes fins al 6 de setembre. Fonts de la Tresoreria General no van donar més informació sobre l'edifici. El Govern pagarà a l'empresa constructora en tres anualitats: el 2010, 477.989 euros; el 2011, 6.684.855, i el 2012, 5.096.576, totes les quantitats amb IVA inclòs.

Fa sis anys, la Tresoreria de la Seguretat Social va anunciar la seua intenció de construir una nova seu al barri de Cappont, per donar servei a tots els usuaris del marge esquerre del riu.

El llavors director general de la Tresoreria de la Seguretat Social, Francisco Gómez Ferreiro, va xifrar la inversió per a les noves oficines en uns sis milions d'euros, encara que després de l'elaboració del projecte, aquesta xifra ha augmentat sensiblement.

Actualment, la Tresoreria té la seu en un edifici al carrer Salmeron estrenat l'any 1993, mentre que la Seguretat Social té oficines a Prat de la Riba.

http://www.segre.com/index.php?id=225&tx_ttnews[tt_news]=83398&tx_ttnews[backPid]=199&cHash=91aedf60f5

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/1fe74871.jpg

Nous parterres al costat dels jutjats del Canyeret

L'empresa Urbaser ha iniciat els treballs per enjardinar un tram de carrer davant dels jutjats del Canyeret, on es van col·locar uns parterres. Aquesta obra està inclosa dins del pla Zapatero.

http://www.segre.com/index.php?id=225&tx_ttnews[tt_news]=83390&tx_ttnews[backPid]=245&cHash=f226cdbd61

http://www.segre.com/fileadmin/multimedia/fotos/esegre/13832107.JPG

La reforma de la plaça del Dipòsit comença a l'octubre i durarà entre 5 i 8 mesos

Nou empreses opten a executar les obres de reforma de la plaça del Dipòsit i el carrer Múrcia, que començaran cap al mes d'octubre segons va assegurar aquest dijous l'alcaldessa accidental, Marta Camps. Aquest dijous l'ajuntament va procedir a obrir els sobres amb les ofertes presentades per les empreses Urbaser, Arnó, Aqualita, Retamal, Dragados, Novex, Biosca, Romero Polo i Tulesa. Totes redueixen el termini previst de durada de les obres, que era de nou mesos, a entre 5 i 8, fet que disminuirà les molèsties per als veïns. Així mateix, les empreses també rebaixen el pressupost previst per a aquests treballs, que era de 633.651,57 euros (IVA inclòs), entre un 3 i un 20%.

La remodelació integral de la plaça del Dipòsit forma part dels projectes inclosos en el pla de barris del Centre Històric. El projecte contempla eliminar l'actual circumval·lació viària a la plaça, ampliant així l'espai destinat als vianants, restaurar la font que hi ha al centre i deixar la major part de l'espai lliure, sense bancs, perquè hi pugui acollir activitats.

També incorporarà una singularitat al paviment, que serà reflector i dibuixarà el perímetre del dipòsit d'aigua del subsòl. Actualment, aquesta plaça es troba molt deteriorada i és refugi d'immigrants sense treball.

http://www.segre.com/index.php?id=225&tx_ttnews[tt_news]=83517&tx_ttnews[backPid]=245&cHash=12695458bc

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/e02e75ea.jpg

Queixes a Avinguda del Segre per les obres de reforma de General Brito

Les obres de remodelació del carrer General Brito estan provocant queixes entre els veïns de la zona, ja que tot el tram central del carrer entre Ramon Castejón i la rambla de Ferran està tallat. De fet, només hi ha un estret pas per als vianants i únicament en un dels costats. A més, obliga els conductors a fer el tomb per Ramon Castejón fins al carrer del Nord, des d'on tenen sortida a l'avinguda del Segre. Els treballs se centren ara en l'aixecament de l'asfalt i la vorera, que seran substituïts per un nou paviment al mateix nivell, cosa que facilitarà l'accessibilitat per als vianants i hi limitarà la velocitat per als cotxes a 30 quilòmetres per hora. Aquesta actuació s'emmarca en els treballs de reforma del carrer Comerç.

http://www.segre.com/index.php?id=225&tx_ttnews[tt_news]=83515&tx_ttnews[backPid]=245&cHash=f0d1a0900c

La rotonda de la plaça Ricard Viñes de Lleida comença a funcionar parcialment

La rotonda de la plaça Ricard Viñes de Lleida s'ha obert al trànsit parcialment aquest dissabte. En concret s'ha habilitat un dels dos carrils que han de regular l'important volum de vehicles que es concentren diàriament a l'encreuament de Prat de la Riba, Rovira Roure i Balmes, en ple centre de la ciutat. L'alcaldessa accidental de Lleida, Marta Camps, ha explicat que l'obertura d'aquest primer carril s'ha fet en dissabte perquè els conductors s'hi vagin acostumant ja que 'el cap de setmana hi ha menys trànsit'. Està previst que dilluns s'obri la nova rotonda de forma definitiva i amb tota la seva capacitat -dos carrils-. Per usar el pàrquing soterrani, però, s'haurà d'esperar al setembre.

http://www.3cat24.cat/noticia/803487/segria/La-rotonda-de-la-placa-Ricard-Vines-de-Lleida-comenca-a-funcionar-parcialment

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/8d983a5d.jpg

Ricard Viñes estrena rotonda amb fluïdesa

• La Paeria confia que agilitzarà el trànsit en aquest cèntric encreuament, tot i que els semàfors s'aniran ajustant

La rotonda de la plaça Ricard Viñes va entrar ahir en funcionament amb fluïdesa, malgrat que durant el cap de setmana el pas està limitat a un sol carril per culpa de les obres. Només es tracta del primer examen en un cap de setmana d'agost amb escàs trànsit a la ciutat, però la Paeria espera que la remodelació d'aquest cèntric encreuament de la Zona Alta permeti agilitzar-hi la circulació, al facilitar tots els girs, així com les entrades i sortides al nou pàrquing, que s'estrena d'aquí a unes setmanes (vegeu el desglossament).

Els operaris encarregats de l'obra continuaran treballant avui per acabar de definir el perímetre de la rotonda, perquè, a partir de demà, ja tingui dos carrils, mentre se'n condiciona l'interior. "Ha funcionat sense cap problema i els autobusos, que era el que més ens preocupava, hi han pogut passar amb normalitat", va destacar la tinent d'alcalde d'Urbanisme, Marta Camps, que va afegir que durant els primers dies els semàfors seran més rígids del que és habitual, cosa que hi alentirà la circulació, fins que els conductors s'habituïn al canvi viari.

De fet, els semàfors, que es mantenen per facilitar el pas als 25.000 vianants que utilitzen cada dia aquest encreuament, s'aniran reajustant de forma constant fins a trobar els temps de pas ideal. Aquest tram es reasfaltarà totalment dimecres o dijous, ja que les mateixes obres i el pas de camions han deixat el paviment molt deteriorat. Per evitar molèsties al trànsit, es durà a terme en horari nocturn.

Nova parada de taxis

Divendres a la nit es van repintar els carrils de circulació al tram de Prat de la Riba que va d'Alcalde Porqueres a la plaça, que passa de tres a dos carrils. Entre Sans i Ribes i la plaça s'han eliminat les places d'aparcament i s'ha pintat la nova parada de taxis, que substituirà la provisional, que s'havia ubicat a Rovira Roure. Dilluns s'eliminarà el gir a Sant Martí.

http://www.segre.com/index.php?id=225&tx_ttnews[tt_news]=83762&tx_ttnews[backPid]=199&cHash=f19ac33501

Paeria e Incasòl urbanizan un nuevo vial que enlazará el Secà y Balàfia con la N-230

El Ayuntamiento de Lleida y el Institut Català del Sòl (Incasòl) han iniciado los trabajos de urbanización de un nuevo vial que enlazará la carretera N-230, a la altura del cruce con la calle Laureà Figuerola, con los barrios de Balàfia y Secà.

Esta urbanización forma parte de una actuación residencial que ejecuta el Incasòl bautizada como Balàfia Nord. La operación, que incluye también la zona de Gualda, y que fue aprobada por la Junta de Govern Local de la Paeria hace tres años, prevé la construcción de 3.000 viviendas, de las cuales 1.400 serán de protección oficial.

Nuevo pabellón polideportivo

En esta zona se construirá el pabellón polideportivo de los barrios de Balàfia y el Secà, un equipamiento reivindicado desde hace más de 20 años.

El pabellón de Balàfia-Secà estará situado en la nueva zona residencial del SUR-19, ubicada entre los barrios de Balàfia, Gualda y Secà. El edificio del nuevo equipamiento deportivo tendrá 14,65 metros de altura, una superficie construida de 4.015,3 metros cuadrados y una superficie útil de 3.775,7 metros cuadrados.

El pabellón dará servicio a los barrios de Balàfia y el Secà, contará con una pista polideportiva de 1.215 metros cuadrados, un gimnasio de 142,30 metros cuadrados y un rocódromo que permitirá acoger competiciones nacionales e internacionales de 203 metros cuadrados. El equipamiento tendrá capacidad para 1.250 personas.

La estructura del nuevo pabellón se desarrolla en dos zonas diferenciadas, en la zona de acceso (orientada al sur) se ubicarán la recepción, control de accesos, un pequeño espacio para la administratición y servicios para el público. En la parte opuesta de este mismo nivel habrá una zona de cafetería y el rocódromo. Según establece el anteproyecto del pabellón, en el centro del edificio se situará la pista polideportiva y, en los lados, los vestuarios, las aulas y el gimnasio.

http://www.lamanyana.cat/web/html/lanoticia.html?id=99951&seccio=Lleida&fecha=2010-08-09&sortida=03:00:00

Ros reivindica la 'personalitat' de la plaça Ricard Vinyes de Lleida

L'alcalde de la Paeria, Àngel Ros, ha defensat avui el disseny de la plaça Ricard Vinyes de Lleida, que s'obre completament al trànsit aquest dilluns, un disseny 'amb personalitat' que pot xocar 'perquè en aquest país ens agraden les places netes, planes, amb quatre arbrets i dos bancs'. L'obra de remodelació de la zona on hi ha ubicada la plaça ha durat dos anys, un temps al seu parer 'raonable' malgrat haver generat controvèrsia per l'impacte negatiu al comerç de la zona. Ros, però, espera que ara aquest comerç 'gaudirà de més oportunitats' gràcies a l'aparcament de 450 places 'que fins ara no tenien'. Ho ha dit a Catalunya Ràdio.

http://www.3cat24.cat/noticia/805813/segria/Ros-reivindica-la-personalitat-de-la-placa-Ricard-Vinyes-de-Lleida

^^ L'entrevista sencera: http://www.catradio.cat/audio/459144/Angel-Ros-alcalde-de-Lleida