Almacelles

Pla per recuperar l'‘eixample' de Ponent

Almacelles ja disposa des d'aquesta setmana del vistiplau de la Generalitat per tirar endavant el pla de recuperació de les illes de la Il·lustració, un conjunt de carrers simètrics que va dissenyar al segle XVIII l'arquitecte Josep Mas Dordal. Mas Dordal va fer una quadrícula de peces rectangulars que recorden l'eixample que un segle després dibuixaria Cerdà. El pla fixa criteris per evitar que la manca de regulació que hi ha hagut fins ara vagi desvirtuant aquest conjunt urbanístic únic a Ponent. El pla, sense dates definides, calcula una inversió pública de 9,5 milions d'euros per reurbanitzar carrers i rehabilitar edificis públics, més una inversió privada de 79,5 milions.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/398241-pla-per-recuperar-leixample-de-ponent.html?cks_mnu_id=705

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/403838d4.jpg

Residència als Magraners per a dones maltractades
A la zona d'expansió al costat de la Bordeta, en un solar cedit per la Paeria

Lleida tindrà una nova residència per a dones maltractades i en risc d'exclusió social a la zona d'expansió del SUR-42, entre els Magraners i la Bordeta, amb 7 habitacions individuals, 10 apartaments i 30 places de dia. El nou equipament està impulsat per l'associació evangelista de voluntariat per al servei d'acollida residencial d'urgència La Dona Samaritana, i la comissió municipal d'Urbanisme va aprovar ahir cedir una finca municipal de 3.858 metres quadrats al carrer Francesc Bordalba per a la seua construcció.

La regidora d'Urbanisme de l'ajuntament de Lleida, Marta Camps, va explicar que la cessió dels terrenys és per a trenta anys i que l'entitat ja compta amb una subvenció de La Caixa de 200.000 euros. L'associació té ara un pis per a dones en risc d'exclusió a Lleida ciutat i disposa d'una llarga experiència ajudant a dones en risc d'exclusió, va explicar ahir Camps. Va afegir que les obres podrien començar aviat, ja que l'entitat "tenia molt interès perquè els cedíssim els terrenys tan aviat com fos possible".

Per la seua part, fonts de l'associació van explicar que feia un any i mig que tenien el projecte aturat al no disposar d'un solar on poder construir l'equipament.

Arrenca la fase final d'obres per reobrir el Mercat del Pla

• La Paeria preveu licitar-les de manera immediata i iniciar-les a finals d'estiu

La Paeria licitarà de forma immediata la segona fase de la reforma del Mercat del Pla per poder reobrir l'equipament el 2012. Les obres començaran a finals d'estiu o principis de tardor. La primera fase està enllestida i ha consistit en la consolidació estructural de l'edifici, que està catalogat pel seu interès artístic. Per a la segona, l'ajuntament compta amb uns 150.000 euros procedents del ministeri de Cultura i la resta, fins a 500.000, anirà a càrrec del finançament corresponent al pla de barris del Centre Històric. El projecte preveu el condicionament interior de deu punts de venda de productes agroalimentaris lleidatans de qualitat, una cafeteria restaurant i una zona denominada Àgora per acollir activitats. L'entrada principal serà pel carrer de Sant Martí i també hi haurà un accés directe al restaurant per la plaça dels Gramàtics.

La tinent d'alcalde d'Urbanisme, Marta Camps, va afirmar que "aquest equipament comercial i turístic revitalitzarà el barri i, al costat del parador del Roser, atraurà turistes", i va afegir que l'àrea de promoció econòmica de la Diputació s'encarrega de contactar amb el sector agroalimentari per buscar interessats a obrir parada al Pla.

http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/arrenca-la-fase-final-dobres-per-reobrir-el-mercat-del-pla/

Finalitza l’asfaltatge del nou passeig de Ronda

• Els treballs, que enfilen la seva recta final, se centraran ara en acabar de construir la mitjana, les cruïlles, els nous semàfors i alguns trams de les noves voreres

Els treballs d’asfaltatge del nou passeig de Ronda han finalitzat aquesta setmana, un cop s’han fressat i pavimentat tots els trams d’aquesta artèria principal, així com s’ha pintat la senyalització horitzontal dels carrils de circulació i dels passos de vianants. El gruix d’aquesta actuació, que s’ha concentrat principalment entre Rovira Roure i Cos Gayón, ja que a la resta de trams s’hi va actuar recentment i només s’han fet actuacions puntuals, s’ha dut a terme bàsicament per la nit per evitar molèsties al trànsit.

Paral•lelament continuen els treballs per renovar totes les voreres i ara es concentren en el tram entre el carrer Doctor Fleming i Rovira Roure i el tram entre Dr. Fleming i carrer Segrià. També se segueix amb la construcció de la mitjana del passeig de Ronda, uns treballs que també es concentren a la nit per evitar al màxim les molèsties al trànsit. Cal destacar, però, que el procés de col•locació és molt ràpid, ja que l’estructura metàl•lica de la mitjana s’ha fet al taller i després es trasllada per peces a la seva ubicació per muntar-les i omplir-les de formigó. El disseny de les peces és singular ja que tindran diferents alçades per impedir que els vianants creuin per fora dels passos de vianants senyalitzats. Així, tindrà una amplada unificada d’1,60 metres i un màxim de 60 centímetres d’alçada ja que serà més baixa a les zones properes on hi ha passos de vianants. L’estètica també serà diferent ja que les peces combinaran diferents colors per fer la visió més atractiva. Els treballs de pintura de les peces de la mitjana es faran de nit, així com el seu formigonatge i el muntatge de totes les illetes de les cruïlles.

L’Ajuntament de Lleida va adjudicar el projecte de reforma integral del passeig de Ronda per un import global de 3,2 milions d’euros i es du a terme en virtut del traspàs de la titularitat dels trams urbans de la xarxa de carreteres de l’Estat al terme municipal de Lleida a la Paeria per part del Ministeri de Foment. Per minimitzar les molèsties als veïns, aquesta actuació s’ha desglossat en tres trams: des de la plaça de l’Exèrcit fins a Rovira Roure; un segon tram des de Rovira Roure a plaça Europa; i un tercer projecte que inclou tot l’enllumenat del passeig de Ronda.

La reforma integral del passeig de Ronda té com a objectius principals millorar l'espai de vianants, per fer una via més urbana, renovant paviment (amb llambordes de colors a les cruïlles) i ampliant voreres en alguns trams. També pretén millorar la circulació de vehicles, ampliant l'espai a les semillunes de les cruïlles per facilitar girs i es manté el nombre d’aparcaments actuals. A més, per millorar la seguretat vial, s’incorporen nous passos de vianants semaforitzats, als encreuaments de Ronda amb Amics de Lleida, Sangenís Bertran, Cristòfol de Boleda i Templers.

La millora del passeig de Ronda, entre la plaça de l’Exèrcit i la plaça Europa, amb longitud total de 2.037 metres lineals, preveu la renovació de 17.239,95 metres quadrats de voreres, 4.600 metres lineals de vorada, la instal•lació de 200 nous punts de llum, la col•locació de 80 nous semàfors amb tecnologia LED, carril bici (en el tram entre el carrer Joc de la Bola i el carrer Mariola), així com la instal•lació de 105 bancs i 157 papereres. Aquesta actuació també té previst instal•lar 4 noves plataformes de bus a les parades de la plaça Pagesos, Humbert Torres, Unió i plaça Europa 2; la renovació dels serveis d’aigua i clavegueram, així com pla plantació de 65 nous arbres, 1.430 plantes arbustives i 1.360 metres quadrats de parterres enjardinats, a més de la renovació dels escocells dels arbres. El paviment dels vianants que s’està utilitzant és una combinació de grisos i vermells, predominant el vermell a les cruïlles i els grisos a les voreres.

Cal destacar que a la intersecció Ronda-Rovira Roure es crearà una nova plaça davant del carrer Enric Granados, aconseguint un nou espai públic, així com apropar el semàfor d’Alcalde Rovira Roure a la cruïlla de Ronda i alinear el pas de vianants amb Passeig de Ronda.

http://paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=13302&PaginaAnterior=/cat/index.asp

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/4bcc56bf.jpg

Feia anys que Lleida necessitava aquesta reforma, el resultat no podria ser millor. Podrien renovar el carrer Rovira Roure que fa olor a vell ja.

Proves del nou ascensor panoràmic de Sant Joan

Diversos operaris realitzaven ahir proves de funcionament del nou ascensor panoràmic de Sant Joan, que unirà l'Eix amb el Canyeret i entrarà en funcionament d'aquí a uns dies. L'ascensor, que és transparent, salva un desnivell de 10 metres i està ubicat darrere del flam, al mateix nivell de la plaça. Durant les obres, també es remodelarà la part dels esglaons del flam per convertir-los en una grada més ampla que potenciï la funció de la plaça com a àgora, i s'han folrat de fusta perquè siguin més còmodes. Aquestes obres, que van començar al gener, van a càrrec de l'empresa Dragados, tenen un pressupost total de 432.661,50 euros i un termini d'execució de quatre mesos.

http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/proves-del-nou-ascensor-panoramic-de-sant-joan/

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/545823e0.jpg

Les obres del pàrquing del Roser, dos mesos aturades per una línia elèctrica

L'excavació arqueològica prèvia a la construcció de l'aparcament subterrani del parador del Roser, situat a la plaça de Sant Antoni Maria Claret, està aturada des de fa més de dos mesos a l'espera que la companyia elèctrica retiri una línia de mitjana tensió. Fonts de l'obra van explicar a l'abril que les excavacions estaven paralitzades a l'espera que la companyia desviés el cable soterrat que passa per aquest solar, cosa que encara no ha fet. Actualment, falta aproximadament un vint-i-cinc per cent del terreny per excavar. Quan finalitzi aquesta operació, podrà començar la construcció del pàrquing de 47 places. Al solar també s'hi havien trobat restes de l'antic convent de l'Ensenyança.

http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/les-obres-del-parquing-del-roser-dos-mesos-aturades-per-una-linia-electrica/

La nova oficina d’informació dels Camps Elisis ja està en marxa

• L’alcalde visita aquest matí el punt d'informació, en el recuperat edifici modernista de l'arquitecte Morera, que també acull l’oficina del Club Banyetes

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat de la tinenta d’alcalde Marta Camps, ha visitat aquest migdia l’oficina d’informació dels Camps Elisis, ubicada en el recuperat edifici modernista de l’arquitecte Morera i Gatell, l'antic aquari, que data del 1915. En aquesta nova oficina s’ofereix la possibilitat de fer visites guiades per conèixer la història del parc, els seus elements ornamentals, les fonts, la flora i la gestió que se’n fa, entre altres. L’espai comptarà amb un informador totes les tardes, de 17.30 a 20 h, i els caps de setmana de 10 a 13 h. Les visites guiades, conduïdes per un educador ambiental, es faran els dissabtes i festius, a les 11 h. Per fer la visita, no cal inscriure’s prèviament. També s’ofereixen visites guiades per a escolars d’educació infantil i de primària, per a les quals sí s’ha de contactar amb l’oficina per fer la reserva.

El nou punt d’informació també facilitarà tríptics que divulguen les característiques principals del parc urbà més gran i antic de la ciutat, així com també del parc de la Mitjana. Aquestes publicacions tenir un caràcter informatiu i, alhora, pretén ser una eina pedagògica per a les escoles de la ciutat. En el dels Camps Elisis s’explica que el parc compta amb exemplars de muricecs Nyctalus noctula que viuen a les cavitats dels plataners centenaris del parc, el primer refugi d’aquesta espècie descobert a Catalunya; o que compta amb 34.000 arbustos d’espècies diferents i 800 arbres, amb plataners de més de 125 anys i magnòlies de més de 50.

Durant la visita al nou espai, l’alcalde de Lleida ha remarcat que s’ha vigilat molt el procés de restauració, ja que l’edifici està catalogat pel seu interès i valor històric. Per això, s’han restaurant elements de la façana com les rajoles o escopidors de ceràmica, o els maons trencats.

Oficina del Club Banyetes

En aquest edifici modernista també s’ha instal·lat l’oficina del Club Banyetes, que oferirà igualment visites escolars guiades. En aquesta seu s’atendran els socis del club, amb aquest horari d’atenció al públic: a l’ hivern, de 10 a 14 h. A l’estiu s’amplia a les tardes, de 17 a 20 h (de l’1 de maig al 30 de setembre). S’ha de tenir en compte que el parc dels Camps Elisis és un dels principals escenaris on se celebren les festes infantils del Club Banyetes.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=true&IdNoticia=13330

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/10e6bc0d.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/fb81ac34.jpg

^^ Em costarà deixar d'associar aquest edifici amb la fortor a pixum que feia abans. :runaway:

^^
deu meu, no vull recordar aquells banys.. +o(
No sé que és pitjor, si això o ser la seu d'un caragol fictici que "assegura" ésser amic dels nens

^^ És el pedobear lleidatà. :rofl:

http://www.ampadominiqueslleida.org/wp-content/uploads/2010/05/banyetesjpg.jpg

jajajajajjaajjaja molt bo
En tot cas pedosnail

Tres mil llocs de treball a Gardeny i nous hípers, prioritats per crear ocupació

• Ros preveu que en dos anys estarà resolta la instal·lació de dos grans superfícies

Àngel Ros va tindre aquest dilluns poc temps per assaborir la reelecció com a alcalde de Lleida després d’aconseguir la segona majoria absoluta consecutiva, tota una fita per al PSC a la ca- pital.Al matí, va participar en una llarga reunió de l’executiva nacional del PSC a Barcelona, i a la tarda, en una altra de la federació de Lleida. Entre una i l’altra, va exposar a SEGRE les seues prioritats per a aquest nou mandat.

Parc tecnològic

Ros va destacar que la primera "serà la generació de riquesa i ocupació perquè la ciutat surti reforçada de la crisi". Va afirmar que el seu primer compromís és "arribar fins als 3.000 llocs de treball al parc de Gardeny [ara en té 1.100] en aquest mandat". De cara als aturats, va assenyalar que l'Institut Municipal d'Ocupació, que s'integrarà a GlobaLleida, "continuarà generant intermediació i formació ocupacional".

Grans superfícies

El segon gran eix per crear ocupació passa per la instal·lació de grans superfícies comercials. Ros confia que "entre aquest any i el que ve es concretin les d'algun gran magatzem i d'alguna gran superfície". "Estic gairebé segur que hi haurà resultats abans de dos anys", va insistir, i va esmentar els noms de tres cadenes que "estan passant per l'ajuntament" per materialitzar aquestes obertures: El Corte Inglés, Carrefour i Alcampo. També va reiterar que no renunciarà al seu projecte de facilitar l'obertura a les Basses d'una altra gran superfície per finançar la recuperació del parc.

Polígon i infraestructures

Ros va esmentar com un altre dels projectes prioritaris el futur polígon industrial de Torreblanca, per al qual ja s'ha posat en contacte amb el conseller de Territori, Lluís Recoder, ja que l'Incasòl és titular de part dels terrenys. També va assenyalar que amb el mateix Recoder ja han acordat seguir endavant amb la redacció del projecte de la nova estació d'autobusos prop de l'estació de Renfe. En l'àmbit de les infraestructures, va dir que una altra gran prioritat és completar el cobriment de vies fins a l'estació, actuació pendent que l'Estat concedeixi finançament per la disposició addicional tercera de l'Estatut.

[...]

http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/tres-mil-llocs-de-treball-a-gardeny-i-nous-hipers-prioritats-per-crear-ocupacio-1/

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/a5c2d151.jpg

Instal·len els plafons que senyalitzen els pàrquings

La Paeria ha començat a instal·lar els plafons que senyalitzen els cinc pàrquings subterranis més pròxims a l'Eix Comercial, que també indiquen les places que queden lliures. Els operaris treballaven ahir en la col·locació de plafons a les avingudes de les Garrigues i de l'Estudi General i també a Príncep de Viana.

També n'hi ha previst un altre als voltants del pont de Príncep de Viana i un altre a la rambla d'Aragó. Informen els conductors de les places lliures que queden a cada moment als aparcaments de Blondel, Sant Joan, Auditori-la Parra, Blas Infante i Eurofòrum.

A més, també indiquen la distància en metres en què es troben. Està previst que aquesta informació es pugui consultar a través del mòbil.

Aquest projecte està finançat pel pla Avança del ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme.

http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/installen-els-plafons-que-senyalitzen-els-parquings/

Molt canal i poc asfalt a les terres de Lleida

• Un any més el Segarra Garrigues acapara la major part de les inversions previstes pel govern a Ponent

• Amb 151 milions, el canal ocupa el 64% dels diners destinats pel govern a les comarques del pla de Lleida

• Al Pirineu s'inverteixen 41 milions i les obres més destacades són l'aeroport de la Seu i els nous regadius de Tremp

Les comarques de Ponent rebran el 12,6% (223,1 milions d'euros) del total de les inversions al territori català per part de la Generalitat. L'Alt Pirineu i l'Aran rebran el 2,2% (41,3 milions d'euros), segons la proposta de pressupostos que ha presentat el govern per a la seva tramitació parlamentària.

El canal Segarra-Garrigues és, un any més, la partida més destacada, i amb diferència, a les comarques de Ponent. L'empresa pública constructora del canal Regsega compta el 2011 amb partides per valor de 151.211.816 euros. El 64% dels diners que la Generalitat pensa invertir al llarg del 2011 a les comarques de Ponent van destinats a aquesta obra hidràulica, la qual s'està construint amb un esforç inversor compartit entre l'Estat i la Generalitat. El 2014 és l'any en què es vol donar per enllestida l'obra.

L'aeroport d'Alguaire, el qual començarà a acollir vols fora de l'espai Schengen aquest hivern si es compleixen els contractes assumits ja amb un primer operador britànic, tindrà una partida de poc més d'un milió d'euros per fer l'ampliació dels espais de la terminal demanats per l'operador. Aquestes obres han d'estar enllestides a mitjans de desembre i la intenció del govern és tramitar-les ràpidament un cop s'aprovi la partida pressupostària. A l'aeroport de la Seu d'Urgell, en plena construcció, la Generalitat hi destina més diners que a Alguaire aquest 2011: dos milions d'euros en edificacions i compra de terrenys.

Quant a grans vies de comunicació, no tenen cap partida i per tant queden per al futur el desdoblament de la C-53 entre Tàrrega i Alfarràs i el de la C-13 entre Lleida i Balaguer, així com els trams de doble via de la línia ferroviària de la Pobla entre Lleida i Balaguer. Tampoc no es destina cap a partida al tram de la Variant Sud de Lleida que ha de creuar l'Horta i que encara no té el traçat definit.

La inversió de la Generalitat al Segrià, inclòs Lleida capital, cau un 36% respecte l'any passat i només suposa el 4,1% del total que el govern es gastarà en inversions reals en aquesta comarca. Seran 76,3 milions d'euros. Sense la part del Segarra-Garrigues que toca al Segrià (34 milions), la caiguda seria espectacular. Lleida, a més centralitza partides que són per a tota la província, com en conservació o senyalització de carreteres.

La ciutat de Lleida

La inversió més gruixuda és la construcció de l'IES Escola la Mitjana, amb un cost de 5 milions d'euros. Segueixen per darrera els 4 milions per la residència per a discapacitats físics de Balàfia i la despesa en equipaments dels hospitals Arnau de Vilanova i Santa Maria amb poc més de 3 milions. En el cas de l'Arnau destaca el nou TAC i l'accelerador lineal, mentre que al Santa Maria, l'acabament de la reforma de l'ala est. La Generalitat també gastarà prop de 3 milions en expropiacions i completar la variant sud, entre Magraners i Alcoletge. L'ampliació dels jutjats del Canyeret també és de les importants amb 1,5 milions.

Com a “inversions” anecdòtiques, destaquen els 911 euros que es gastaran en unes cortines venecianes per als Serveis Territorials de Ports i Transport i 502 euros més per unes cortines iguals a la seu del departament de Territori i Sostenibilitat a Lleida.

No hi ha inversions per a la restauració del campanar de la Seu Vella i més actuacions per al monument més emblemàtic de Lleida, així com la primera despesa per començar el gran polígon de Torreblanca, vora la N-240, per citar-ne dues. A més de l'IES Cappont, molt reclamat per pares i veïns del barri i amb mocions aprovades pel Parlament perquè s'acceleri la seva execució.

Ros es queixa per l'institut

En aquest sentit, l'alcalde Àngel Ros va afirmar ahir que en un context de crisi i de contenció de l'endeutament i el dèficit entenia les retalles en inversions, però lamentava que la prioritat no hagués estat per fer aquest institut de Cappont. Ros, però, espera que en el tràmit parlamentari s'hi pugui incloure-. Ros també lamentava que la conversió de l'antiga escola de magisteri en seu central i unificada de la Generalitat tampoc tingués consignació. L'alcalde ressaltava que les diferències són en les prioritats i que actualment “cal posar per davant l'educació i la salut i no és el que ens en trobat”.

Fora de Lleida capital, al Segrià només destaca el poc més d'un milió que es gastarà en la construcció del CAP d'Alpicat.

Pla de Lleida

A Balaguer, la Generalitat contempla partides per a la construcció del nou edifici judicial i per a l'ampliació i reforma del CAP amb serveis d'urgències i hospital lleuger. També s'autoritzen els primers pagaments per a la construcció de la connexió nord-oest de la variant de Balaguer amb la carretera d'Àger. Actualment per anar de Lleida al Pirineu per Àger cal passar pel centre de Balaguer i enfilar la carretera del Sant Crist. A la Noguera, es contempla també una partida de 10 milions d'euros per a la variant d'Artesa de Segre que connectarà, a més, la C-26 amb la C-14.

Mollerussa tindrà diners per a les obres del CEIP Pompeu Fabra i Cervera per a l'ampliació del CAP i diverses rehabilitacions del centre històric. A Tàrrega, com ja va anunciar el govern, desapareixen del pressupost del 2011 les obres de construcció de la presó

Pirineu

A les comarques del Pirineu, es preveu un milió d'euros per a la modernització i implantació de nous regadius a la conca de Tremp, una partida de 2,5 milions per al CEIP Àngel Serafí Casanovas de Sort i una altra de prop de dos milions per a l'escola de primària Els Raiers de la Pobla de Segur. L'hospital de Tremp tindrà uns 700.000 euros per a obres de millora, i la variant d'Esterri d'Àneu compta el 2011 amb una partida de 660.000 euros. Com a curiositat, al Pallars Sobirà es destinaran tres mil euros per a la redacció d'un inventari del patrimoni industrial de la comarca. A la Val d'Aran, la principal despesa de la Generalitat el 2011 serà el condicionament de la C-28. A la comarca de l'Alta Ribagorça és on menys diners invertirà la Generalitat aquest 2011: només 46.952 euros, en obres a l'escola de Barruera.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/419372-molt-canal-i-poc-asfalt-a-les-terres-de-lleida.html?cks_mnu_id=705

Lífting al Palau de la Paeria

• Especialistes en restauren la façana neoclàssica, que dóna a Bondel, per recuperar l'esplendor de l'edifici

Darrere de la lona que des de fa setmanes amaga el Palau de la Paeria l'activitat no cessa. Especialistes en restauració de l'empresa Ecolleida treballen en la rehabilitació de la façana neoclàssica que dóna al carrer Blondel, degradada pel pas del temps. La intenció dels arquitectes encarregats del projecte, Xavier Rodríguez i Josep Maria Burgués, de RB29 Arquitectes, és recuperar l'esplendor de l'edifici, que va ser casa senyorial fins que es va convertir en l'ajuntament de la ciutat.

La restauració monumental té dos vessants, una centrada en la pedra artificial (a partir de la primera planta) i una altra en la pedra natural (la part inferior de la façana). Els especialistes treballen en la recuperació dels elements ornamentals, com cornises, motllures o mènsules. En cas de ser necessari, practiquen una "restauració volumètrica dels elements deteriorats amb l'ús fidedigne de materials originals", va explicar un dels arquitectes.

En una primera intervenció van ser retirats els elements que corrien risc de caure a la via pública, per ser reconstruïts després. Per exemple, la pedra natural del balcó es refarà del tot, igual que la balustrada situada en un nivell superior, que estava en molt mal estat. A més, actuen en esquerdes i fissures i hi "injecten" varetes d'acer inoxidable, fibra de vidre o fibra de carboni, que són elements de connexió no agressius per als materials originals i que no s'oxiden, de manera que el bon estat de la pedra queda garantit "per a 150 anys". També retiraran les persianes que tapen les vidrieres de les finestres del saló de plens i instal·laran un sistema de protecció solar a l'interior, de manera que les vidrieres lluiran més.

La façana ha estat netejada amb aigua i raigs de silicats, per després aplicar-hi una veladura hidrofugant transpirable. Així, la pedra queda protegida de la humitat exterior i alhora respira i no es formen humitats a l'interior.

http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/lifting-al-palau-de-la-paeria/

La Paeria crea una nova plaça a prop de l’avinguda del Segre

• Una actuació en el marc de la reurbanització de tot el carrer Vila Antònia, que passarà a ser una zona prioritària per als vianants, i dins del Pla de Barris Portal de la Magdalena-Noguerola

L’Ajuntament de Lleida està duent a terme les obres per crear una nova plaça pública a prop de l’avinguda del Segre, en concret en el tram final del carrer Vila Antònia, que també s’està reurbanitzant i que passarà a ser una zona prioritària per als vianants, ja que s’ha construït amb plataforma única, és a dir, la vorera i la calçada al mateix nivell, separats per pilones. La millora de tot el carrer Vila Antònia forma part del Pla de Barris Portal de la Magalena-Noguerola i té un pressupost de 337.402,82 euros. L'alcalde, Àngel Ros, ha explicat que aquesta actuació complementa les que s'han fet amb anterioritat als carrers del Nord i Comerç i tindrà continuïtat amb la que es realitzarà a la plaça de Sanahuja. El paer en cap ha destacat la renovació integral de les xarxes de serveis a Vila Antònia i la qualitat del nou paviment, en especial, en les places que s'hi generen.

Àngel Ros, juntamnent amb les tinentes d'alcalde Marta Camps i Dolors Arderiu, ha visitat aquest dimarts el desenvolupament de les obres, que es preveu que estiguin totalment enllestides durant el mes de juliol. La reurbanització del carrer Vila Antònia comprèn un àmbit de 2.570 m2 de superfície i 230 metres lineal, es renova la xarxa de sanejament, aigua potable i telecomunicacions, així com tot l’enllumenat, es col•loca nou mobiliari urbà i es mantenen una quinzena de places d’aparcament, així com una zona de càrrega i descàrrega al tram comprès entre la Rambla Ferran i el carrer Comerç.

El nou espai públic que s’habilita en el creuament del carrer Vila Antònia amb l’avinguda del Segre té una superfície total de 400 metres quadrats. Es crearan 3 parterres nous en forma triangular a les tres puntes de la plaça per fer-la més accessible als vianants, mentre que als parterres grans es plantaran 4 arbres més. En aquest espai es col•locaran 7 bancs i 3 papereres. A la part central de la plaça s’hi col•locarà una font.

Així, en aquesta part final del carrer Vila Antònia s’ha escollit paviment de llamborda de forma rectangular de tres colors, que es col•loquen aleatòriament. La zona de la calçada es farà com a la resta de carrer, amb llamborda de color vermell.

A més, l’actuació també contempla millorar un petit espai de 150 m2 entre el carrer Vila Antònia i el passat Miquel Fargas amb la plantació de 4 arbres i la col•locació de mobiliari urbà.

En aquest sentit, cal destacar que la Paeria continuarà apostant per la millora de carrers i places de la zona, com la plaça Sanaüja i la plaça del Riu, perquè siguin accessibles i, alhora, prioritaris per als vianants.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=true&IdNoticia=13451

http://www.paeria.cat/arxius/noticies/Imatge_cat_12305.JPG

Comerç rebutja definitivament el permís per a un híper a les Basses

• El director general assegura que ja s'ha esgotat la via administrativa i insta Ros a anar als tribunals si no hi està d'acord

El director general de Comerç, Josep Maria Recasens, va assegurar ahir a Lleida que la conselleria d'Empresa i Ocupació dóna per tancada la petició de la Paeria d'habilitar una gran superfície comercial a les Basses, després que el conseller Francesc Xavier Mena hagi rebutjat un recurs presentat per l'ajuntament. "Segons la nostra opinió, no pot tindre una qualificació com a establiment singular per poder ubicar-se fora de la trama urbana." "El conseller així ho ha resolt i l'ajuntament té tot el dret de posar en marxa els mecanismes jurídics que consideri oportuns. En cap cas es reconsiderarà i la via administrativa queda exhaurida. Veurem si van al contenciós", va afirmar.

Per la seua part, l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha declarat en reiterades ocasions que veu necessari aquest híper per finançar la recuperació de les Basses i va amenaçar de portar el cas davant de la justícia.

Recasens va participar en una jornada organitzada per la patronal Pimec sobre el futur del comerç que va reunir una trentena de professionals. El director general va explicar que ara es troben en el tràmit de parlar amb les patronals de cara a la redacció d'una nova llei de comerç que agruparà tota la normativa d'aquesta àrea. La conselleria espera tindre l'esborrany a la tardor i poder tramitar i aprovar la llei durant el 2012. Recasens va assenyalar que, d'acord amb la normativa i jurisprudència de la UE, hi ha marge per modificar la legislació, que mantindrà el requisit d'ubicar grans superfícies dins de la trama urbana i elevarà els llindars de població per autoritzar hípers.

http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/comerc-rebutja-definitivament-el-permis-per-a-un-hiper-a-les-basses-1/

La Paeria acudirà als tribunals per demanar la llicència d’un centre comercial a Les Basses

• L’ajuntament ha pres la decisió desprès que la direcció general de Comerç rebutgés la petició feta per via administrativa

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha anunciat que la Paeria presentarà un recurs contenciós administratiu per demanar la llicència d'obertura d'un centre comercial dedicat als esports al parc de les Basses. La direcció general de Comerç ha rebutjat el recurs per considerar que no es troba dins de la trama urbana consolidada.

Ros ha assegurat que la resolució de la direcció general de Comerç conté "un error jurídic" i manté la voluntat de desenvolupar un espai comercial al parc de les Basses per tal de finançar-ne la rehabilitació. L’alcalde de Lleida ha lamentat la decisió, la qual considera una interpretació “restrictiva” de la llei. A més, ha afirmat que aquesta resolució impedirà una inversió de vint milions d’euros i la creació d’uns 300 llocs de treball. A més, el paer en cap ha assegurat que hi ha dues empreses (una de local i una de fora de la ciutat) interessades a desenvolupar aquest equipament comercial.

L'alcalde ha fet aquestes afirmacions desprès que la conselleria d’Empresa i Ocupació donés per tancada la petició de l'Ajuntament de Lleida d'autoritzar la instal·lació d'un gran superfície comercial vinculada a l'àmbit de l'esport al parc de les Basses de Lleida. La Paeria va presentar un recurs contra la decisió de la Generalitat de no autoritzar aquesta superfície comercial, recurs que ha estat rebutjat definitivament. D'aquesta manera, la Paeria ja ha esgotat la via administrativa per obtenir l'autorització i, per això, ara obre les portes a la via judicial.

D’una altra banda, el delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, ha dit que respecta la decisió de la Paeria d'acudir als tribunals, però ha manifestat que "no és una bona manera d'iniciar els contenciosos titllant d'errors les decisions administratives que es creuen fonamentades en les millor de les bones fes".

http://www.araponent.cat/noticia/23503/la-paeria-acudira-als-tribunals-per-demanar-la-llicencia-dun-centre-comercial-a-les-basses?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed%3A+araponent+%28AraPonent%29

La llei òmnibus del Govern veta el centre comercial de Vallrufea prop del Camp Escolar

• Una gran superfície de més de 25.000 m² en projecte des del 2003

L'aprovació de la nova delimitació de la trama urbana l'any passat va obrir la porta perquè el projecte de Vallrufea, encallat des del 2003, es pogués reflotar com a centre comercial de més de 25.000 metres quadrats. La seua construcció seria possible, perquè, malgrat que el solar queda just fora de la trama urbana, està immediatament contigu a aquesta, situació que permetia acollir-se a una excepció prevista a l'article 9.3 de la llei d'equipaments comercials. No obstant, el projecte de la nova llei òmnibus de la Generalitat, que modifica 80 lleis, inclou la derogació d'aquest epígraf, fet que faria inviable la construcció d'aquest complex com un centre comercial.

Segons va explicar el director general de Comerç, Josep Maria Recasens, la voluntat d'aquesta modificació és preservar el concepte de trama urbana i impedir la configuració de concentracions comercials perifèriques. La Generalitat no ha volgut esperar a la nova llei de comerç, que es tramitarà l'any que ve, sinó que ha cregut convenient modificar immediatament aquest aspecte a través d'aquesta llei òmnibus.

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, va censurar ahir aquesta llei, ja que, segons la seua opinió, incorpora "un proteccionisme més ampli en l'àmbit comercial i retalla prestacions socials" amb l'excusa d'agilitzar l'Administració. "Es posen traves que, després, la Unió Europea veu il·legals, però d'aquesta manera s'aconsegueix alentir els projectes", va lamentar. En qualsevol cas, Ros va indicar que la llei encara està en tràmit -el PSC presentarà una esmena a la totalitat- i que pot tindre modificacions. Va afegir que hi ha la possibilitat que els promotors de Vallrufea plantegin la petició de llicència abans que s'aprovi el canvi de normativa. A més, Vallrufea era un dels principals candidats a patrocinar el Lleida Bàsquet.

http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/la-llei-omnibus-del-govern-veta-el-centre-comercial-de-vallrufea-prop-del-camp-escolar/

Encara ens faran tancar el Carrefour. xD

Estrena del nou ascensor de la plaça Sant Joan

• La nova infraestructura, que soluciona definitivament l’accessibilitat de la plaça, salva un desnivell de 10 metres fins arribar al Canyeret i també s’han millorat les escales del “flam” fent-les més amples perquè serveixin com a graderia

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat per la primera tinent d’alcalde, Marta Camps, així com de diverses autoritats de la ciutat, ha presidit l’estrena del nou ascensor de la plaça Sant Joan fent el primer viatge d’aquesta nova infraestructura, que soluciona definitivament l’accessibilitat de la plaça, salvant un desnivell de 10 metres fins arribar al Canyeret. La construcció d’aquest nou ascensor, que és transparent, panoràmic i té accés a peu pla de la plaça, darrere del “flam” i una única parada a l’alçada del carrer Canyeret, és una actuació inclosa en el Pla de Barris Portal de la Magdalena-Noguerola.

El paer en cap ha explicat que “amb aquesta actuació, emmarcada dins el Pla de Barris Magdalena-Noguerola, hem millorat l’accessibilitat del nostre Centre Històric, amb un accés amb ascensor i escales al Jutjat i a la Seu Vella”. En aquest sentit, l’alcalde ha destacat que “aquesta actuació resol la millora dels accessos als Jutjats, peça clau per la revitalització del Centre Històric.

Finalment, Àngel Ros ha remarcat que “aquesta actuació ha comportat també la millora del “flam” de la Plaça Sant Joan, que s’ha convertit en una graderia amb elements de fusta, fet que permet gaudir la Festa Major i altres esdeveniments culturals que es realitzen a la plaça Sant Joan”. Inclou arxiu de so d’Àngel Ros.

A més del nou ascensor, també s’han remodelat una part dels esglaons del flam per convertir-los en una graderia més ampla que potenciïn la funció de la plaça com a Àgora, com un espai en el qual se celebren diversos actes i esdeveniments culturals, artístics i socials. Així, els esglaons s’han folrat amb una estructura de fusta perquè la gent que acudeixi a la plaça pugui asseure-s’hi més còmodament i també s’han col•locat més baranes. Al lloc on hi havia la passarel•la que anava des de la part alta de les escales fins a l’accés al Canyeret, s’ha construït una altra passarel•la més estreta per deixar espai per al nou ascensor. En aquest sentit, s’ha habilitat una altra passarel•la que connecta l’ascensor amb el nivell del carrer del Canyeret.

Cal destacar, a més, que tota l’estructura compta amb una nova il•luminació que s’ha instal•lat a les parets i a la zona de les escales. A més, la infraestructura compta amb càmeres de vigilància i l’horari, que coincideix amb l’ascensor que va a la Seu Vella, serà de diumenge a dimecres de 7.00 hores a les 21.00 hores i dijous, divendres i dissabte de 7.00 hores a les 2.00 hores de la matinada.

Aquestes obres, que han anat a càrrec de l’empresa Dragados, tenen un pressupost de 432.661,50 €. Amb aquesta actuació es complementa l’arranjament i reposició de tot el paviment de l’espai que va dur a terme la Paeria recentment, en el marc del Fons Estatal d’Inversió Local. També es van construir rampes per tal de fer-la accessible, eliminant les barreres arquitectòniques existents i col•locant baranes tant a les rampes com a les escales que donen accés al Canyeret. Amb aquesta actuació es van substituir 1.540 metres quadrats de lloses amb un nou sistema que en reforça la resistència.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=13460&PaginaAnterior=/cat/index.asp

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/8fbe0c19.jpg

EI!!
I les del ascensor? Aparicions fantasmals? Esperits assetjant Ros? :dunno:

La Paeria adjudica la construcció del nou eix viari que connectarà el centre de la ciutat amb la Bordeta i els Magraners

• Les obres contemplen la prolongació del vial de Victoriano Muñoz Oms fins a la variant sud passant pel dos barris, en una actuació finançada pel ministeri de Foment pel traspàs de carreteres

L’Ajuntament de Lleida ha adjudicat la construcció del nou eix viari que connectarà el centre de la ciutat amb la Bordeta i els Magraners a Acsa-Sorigué per un import de 529.269,70 € i un termini d’execució de 5 mesos. El projecte contempla la construcció de dos nous trams d'aquest eix viari, amb una longitud total de 620 metres lineals, i que enllacen el vial de Victoriano Muñoz Oms des de la rotonda de la LL-11 fins al carrer Palauet, a la Bordeta, i des del final de la nova urbanització de Torre Salses fins al barri de Magraners. En aquest punt, també es podrà enllaçar amb la variant sud, de tal manera que s'obre una nova via de connexió entre la plaça Europa i els vials de circumval•lació de la ciutat

Així, la urbanització del camí de Picos facilitarà la interconnexió de la LL-11 i la N-240 (i la variant sud) amb aquests dos barris de la ciutat i a la vegada també entre ells i permetrà a la vegada la posada en funcionament del nou pont sobre les vies del tren entre la Bordeta i els Magraners, per facilitar la connexió des de la Bordeta i fins al barri de Magraners, passant per la zona d'expansió de Torres Salses, ja urbanitzada.

Es preveu que aquest nou eix sigui molt utilitzat, ja que des de l’obertura del pont de Príncep de Viana són molts els vehicles que ara, tot i no està adequat ja utilitzen el camí que travessa la Bordeta fins al carrer Palauet. Així, el nou vial del camí de Picos tindrà una longitud de 467 metres, disposarà d'un carril per sentit, voreres, 16 nous punts de llum, dos passos de vianants i una nova cruïlla semafòrica (6 semàfors) amb tecnologia LED per regularitzar el trànsit de vehicles i de vianants amb el carrer Palauet.

L’altre tram que també s’executarà ara, el que va des de Torres Salses fins al carrer Vila-rodona de Magraners, té 153 metres lineals i també un carril de circulació per cada sentit, voreres, carril bici, 8 nous punts de llum i un pas de vianants.

En total, un nou eix viari de 3,7 kilòmetres que s’inicia amb trams ja executats com la prolongació del carrer Príncep de Viana, amb el nou pont sobre el riu Segre de l'enginyer Javier Manterola, passant per l’avinguda de Victoriano Muñoz Oms, fins arribar a la LL-11, i als quals se sumarà l’execució d’aquests dos trams que ara s'aproven, que suposaran un nou accés al barri de la Bordeta i millorarà la connexió entre els dos barris i fins a enllaçar amb la variant sud, a més de guanyar agilitat a l’actual accés gràcies a l’obertura del pont sobre les vies, que té dos carrils de circulació per sentit.

Aquestes obres estan finançades íntegrament pel ministeri de Foment, ja que formen part del conveni de traspàs de les carreteres estatals a l'Ajuntament.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=true&IdNoticia=13477

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/f02de664.jpg

Tinc ganes de veure el creixement urbà de Bordeta i Magraners de la propera dècada. Ha vore quines coses interessants s'hi fan.

La pena és que es va urbanitzar una vasta zona de la bordeta i cappont quan la cosa ja començava a anar malament. Encara s'hi construeixen coses (hotel, Decathlon i poc més) però hi ha molts espais urbanitzats fantasma. Si tot estigués ple el marge esquerre guanyaria qüasi bé tanta importància com el dret.
Com bé dius a veure com quedarà en una dècada, ho seguirem d'aprop jeje

Les obres del geriàtric de Cappont, sense data d'inici tot i posar-ne la primera pedra fa 3 mesos

• La Generalitat no garanteix per ara el concert de places i no ho decidirà abans del 2012, per qüestions pressupostàries

La construcció de la residència geriàtrica de Cappont -se'n va col·locar la primera pedra el passat mes de març- no té per ara data per a l'inici de les obres. La directora general de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS), Carmela Fortuny, va afirmar que, encara que hi ha un compromís d'intencions per concertar les places d'aquesta residència, no hi ha cap consignació pressupostària per fer-ho aquest any. Fortuny va explicar que la qüestió tornarà a tractar-se al gener o al febrer, ja amb el pressupost del 2012, encara que no va poder garantir quan podran concertar-se les places.Així mateix, va afegir que la Generalitat ha descartat totalment finançar la construcció de nous equipaments socials, encara que sí que està oberta a continuar concertant places, especialment en zones com Lleida on se n'ha detectat una necessitat evident. A Lleida, la llista d'espera per accedir a un geriàtric públic és d'aproximadament un any i mig.

En aquest sentit, la regidora en funcions de Serveis Personals de la Paeria, Rosa Ball, que dimecres es va reunir amb Fortuny, va indicar que la construcció de la residència té un termini d'execució d'uns dos anys, de manera que podrien iniciar-se'n les obres, ja que hi haurà temps per concertar aquestes vacants.

Per la seua part, una portaveu de l'empresa concessionària (STS Gestió de Serveis Sociosanitaris i Arnó Concessions) va explicar que ara treballen en el projecte i altres qüestions prèvies a l'inici de les obres, que confien a poder començar en uns mesos. No obstant, les mateixes fonts van explicar que segueixen amb atenció el procés de contenció pressupostària de la Generalitat, encara que l'empresa confia que es mantinguin els compromisos adquirits pel que fa a la concertació de places, cosa que garanteix la viabilitat econòmica del projecte.

El projecte preveu un total de 130 places de residència i 30 de centre de dia. El compromís amb l'ICASS preveia el concert de 88 places residencials i 24 del centre de dia. La primera pedra es va col·locar el passat 9 de març i llavors es va anunciar que aquest geriàtric públic, el primer del marge esquerre del riu Segre, podria entrar en funcionament l'any 2013.

http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/les-obres-del-geriatric-de-cappont-sense-data-dinici-tot-i-posar-ne-la-primera-pedra-fa-3-mesos/

http://www.segre.com/fileadmin/multimedia/fotos/esegre/15037898.JPG

El nou mercat de Cappont, gairebé a punt

Les obres de construcció del nou mercat de Cappont estan gairebé acabades. L'aspecte exterior de l'equipament ja és gairebé el definitiu. Ara, els operaris continuen treballant a l'interior. El mercat serà gestionat en règim de concessió per l'empresa Nictalia, tindrà un màxim de catorze parades, un supermercat Mercadona i, a més, un centre de dia per a gent gran, que disposarà d'entrada pròpia.

http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/el-nou-mercat-de-cappont-gairebe-a-punt/

El Grup de Comerciants aposta per sumar-se al projecte de centre comercial de Vallrufea

• Les dos parts confirmen contactes, encara que de moment no hi ha cap acord, a l'espera que aquest projecte obtingui llicència

El pool de comerciants locals que formen el Grup de Comerciants de Lleida ha iniciat contactes amb els promotors del projecte de centre comercial de Vallrufea, per sumar-se a la iniciativa. Es tractaria d'una participació a l'espai comercial d'aquesta gran superfície, però no directament com a promotors. Les dos parts van confirmar l'existència dels contactes, encara que de moment es troben en una fase incipient. La prioritat de Vallrufea és ara aconseguir la llicència comercial de la Generalitat, que li permetria tirar endavant el projecte. Un portaveu de la promotora va explicar que preveuen presentar la sol·licitud de forma imminent, cosa que permetria acollir-se a l'actual marc legal. I és que el Govern de la Generalitat ja ha anunciat la voluntat de modificar la normativa comercial, restringint les possibilitats d'edificar centres comercials fora de la trama urbana consolidada i eliminant l'excepció que permetria autoritzar Vallrufea. Aquesta modificació s'inclou dins de la llei òmnibus, que es troba ara en tramitació parlamentària i que la Generalitat vol que entri en vigor aquest mateix any.

Fonts de Vallrufea van confirmar que també mantenen contactes amb altres possibles inversors i que estudien diverses opcions per captar operadors comercials per a aquesta gran superfície, que tindria uns 25.000 m² de superfície comercial. Confien que la Generalitat els donarà la llicència atenint-se al marc legal actual. La normativa vigent preveu una excepció a l'obligatorietat d'ubicar grans superfícies dins de la trama urbana en els casos de solars que siguin immediatament contigus a aquesta. És el cas del solar de Vallrufea, ubicat al costat de la carretera de Saragossa i l'entrada al camí de Rufea, just davant de l'institut Joan Oró. Aquest projecte ha passat per nombroses vicissituds. Es va presentar el 2003 com un complex d'oci, davant de la impossibilitat de construir-hi botigues i després es va reconvertir en edifici d'oficines, opció que no va quallar. La possibilitat d'ubicar-hi botigues ha fet reviure el projecte.

http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/el-grup-de-comerciants-aposta-per-sumar-se-al-projecte-de-centre-comercial-de-vallrufea/

La meua cara quan llegeixo notícies com aquesta:

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Trollfaces/3eac9002.jpg

Els alumnes de l’escola d’art municipal Leandre Cristòfol decoraran els porxos de la plaça Paeria

Dins del projecte de rehabilitació integral que s’abordarà en el marc del Pla de Barris de Portal de la Magdalena-Noguerola

Els alumnes de l’escola d’art municipal Leandre Cristòfol han presentat aquest dimarts a l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, la maqueta de la intervenció artística prevista al sostre dels porxos (anomenats antigament perxes) de la plaça Paeria, dins del projecte de rehabilitació integral que s’abordarà en el marc del Pla de Barris de Portal de la Magdalena-Noguerola.

La proposta de la maqueta tracta sobre una intervenció plàstica pictòrica, modulada sobre els plafons dels cels rasos, amb una mena de collage de representacions gràfiques de formes elementals i colors vius bàsics que aconsegueixen unes referències, o ressonàncies, lligades al món comercial i també als estandarts o banderoles del passat medieval, al mateix temps que imprimeixen una nova vida i lluminositat a l’espai dels porxos. Els autors de la proposta són 16 alumnes d'Il·lustració de l'Escola d'Art Municipal Leandre Cristòfol.

L'alcalde de Lleida ha explicat l'abast d'aquesta actuació, que té com a objectiu sanejar tot el sistema actual d'aquest espai característic del centre de Lleida, a la vegada que incorpora una nova imatge artística al seu sostre, exceptuant la part de fusta. Arxiu de so Àngel Ros

L’Ajuntament de Lleida i l’escola d’art municipal Leandre Cristòfol han mantingut històricament diverses col•laboracions per a intervencions artístiques a la via pública, tant de pintura mural com d’escultura urbana. Alguns exemples són la paret mitgera a l’avinguda Alcalde Porqueres a Balàfia, mur i tanca a l’avinguda de les Garrigues, font dels jardins d’Ernest Lluch, escultura al parc de la Serreta..., entre moltes altres.

En aquesta cas, es tracta de restauració dels Porxos de la Paeria. La col•laboració es concreta en el disseny i execució d’una intervenció artística als sostres dels porxos, d’acord a les previsions del projecte de restauració, redactat a l’efecte per encàrrec de la Regidoria d’Urbanisme. El treball artístic dels alumnes de l’escola d’art municipal Leandre Cristòfol consisteix inicialment en la formalització d’una maqueta, en la qual es detalla una proposta d’intervenció artística als sostres dels Porxos de la Paeria (porxos de dalt i de baix). Durant les obres, l’escola d’art municipal Leandre Cristòfol tindrà cura de l’execució de l’obra artística, a les dependències de l’escola, en les parts en que això sigui possible, o bé a la mateixa obra quan sigui necessari.

Així, doncs, amb aquest projecte es pretén recuperar els porxos que daten d’entre els segles XIII i XVII, i en els quals s’han anat fent intervencions fins els darrers anys. Així, es preveu retirar-ne tots els cables i quadres d’instal•lacions que hi ha actualment de diversos serveis com telefonia i electricitat, que s’amagarien dins d’un fals sostre. A més, es netejaran i restauraran les pedres de les façanes i dels sostres.

El projecte, que sortirà a licitació en els propers dies, tindrà un pressupost d’uns 160.000 € i un termini d’execució de tres mesos. Les obres, que es preveu que puguin començar aquest estiu, es faran respectant l’horari comercial garantint l’accessibilitat a les botigues i als habitatges.

http://www.paeria.es/arxius/noticies/Imatge_cat_12423.jpghttp://www.paeria.es/arxius/noticies/Imatge_cat_12424.jpg

FONT: http://www.paeria.es/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=13536&Dia=21&Mes=6&Any=2011&IdDepartament=-1&TextCerca=&Consulta=False&PaginaAnterior=/cat/ajuntament/noticies.asp

^^
Està bé, al sostre hi havia aquell tipus de telaranyes amb tots aquells mosquits enganxats.. bueh

No em desagrada. Realment és molt millor que el que hi ara... A més, també li donarà una mica de vida a aquells porxos tant... obscurs. Per cert, allí hi estan a punt d'obrir-hi un Jack&Jones, una altra franquícia que finalment arriba a Lleida.

El nuevo mercado de Cappont abrirá el próximo 14 de julio

La Paeria pondrá en funcionamiento el 14 de julio (la fecha de inauguración aún está por determinar) el nuevo mercado de Cappont, un equipamiento que contará con espacio para 10 paradas y un Mercadona que ocupará 1.300 metros cuadrados de superficie, mientras que la segunda planta (que se prevé que entre en funcionamiento a partir de otoño) irá destinada a un centro de día con capacidad para 32 personas.

La empresa concesionaria del centro (Nictalia) trabaja con la previsión de que el día de la apertura ya puedan estar operativas 8 de las 10 paradas que tendrá el nuevo equipamiento (aparte del Mercadona) mientras que las dos restantes se prevé que estén funcionando en breve. Las ocho paradas ya confirmadas incluyen desde una pescadería y sendas tiendas dedicadas al bacalao y a los congelados hasta una quesería y una carnicería. También habrá un comercio de platos precocinados y una frutería que venderá género procedente de las huertas de la demarcación de Lleida.

Paralelamente, el mercado de Cappont contará con una panadería que también se abrirá los días en los que el centro esté cerrado al tener también una entrada por el exterior. La edil de Mercats en funciones, Dolors Arderiu explicó que la concesionaria también garantizará el reparto de 10.000 tiques para los clientes para el parking de Blas Infante. Paralelamente, los operarios ultiman la plaza contigua a Sant Joan de Mata y Avinguda de Valencia, un nuevo espacio urbano en el que se incorporará la columna modernista ya restaurada que se encontraba en el antiguo mercado de Cappont.

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=104972&seccio=Lleida&fecha=2011-07-05&sortida=03:00:00

Portal de la Magdalena-Noguerola

Àngel Ros

La Paeria, conjuntament amb la Generalitat, va iniciar el 2010 el seu tercer pla de barris, Portal de la Magdalena-Noguerola. Amb aquest projecte es continua la tasca per harmonitzar la situació socioeconòmica i urbanística al conjunt de Lleida que ja s'ha dut a terme a la Mariola, amb el primer pla, i que ara es completa al Centre Històric.

Se segueix, doncs, el treball per equilibrar els estàndards de qualitat de vida entre els diferents barris, en una ciutat intermitja que, també des dels seus carrers i places, des del seu teixit humà, ha d'estar preparada per exercir el paper de motor econòmic, social i cultural a l'interior, com a força centrípeta i contrapès de les urbs del litoral de Catalunya.

El pla de barris Portal de la Magdalena-Noguerola actua sobre una superfície de més de 36 hectàrees, amb 11.500 habitants i on es localitza el centre neuràlgic de l'activitat financera de la ciutat, juntament amb el principal equipament de transport de viatgers, l'estació Lleida-Pirineus, a més d'un important llegat patrimonial. És, per tant, una zona de gran dinamisme però on es donen certs factors en àrees concretes que poden limitar-ne la projecció si les administracions no actuen. Com a exemple, es poden citar un parc immobiliari i xarxes de serveis antics i la presència inferior d'espais públics en comparació amb altres zones. A més, l'elevat nombre de gent gran que hi viu sola o bé amb d'altres i, a la vegada, un percentatge de població immigrada per sobre de la mitjana de la ciutat requereixen polítiques socials específiques, encara més necessàries dins del context actual.

Així, amb el pla es vol regenerar la zona físicament i urbanística, millorar la qualitat de vida, promoure la cohesió i la inclusió social i potenciar l'activitat econòmica, cultural i turística. El programa, que compta amb un pressupost de 12.077.774 euros, ja ha donat els primers fruits. El barri gaudeix de la renovada urbanització dels primers trams de Vila Antònia, que es complementa amb les obres realitzades amb anterioritat als carrers Comerç i del Nord, i que seguirà a la plaça de Sanahuja. A més de la comoditat que aporta aquesta nova zona d'ús prioritari per a vianants, s'ha renovat la totalitat de la xarxa de serveis i es generen nous espais urbans. També s'han estrenat fa ben poc l'ascensor de la plaça de Sant Joan, així com la millora efectuada a les escales d'aquest espai. Aviat s'emprendrà la rehabilitació d'una de les històriques baixades de Lleida, la de la Trinitat.

Altres actuacions destacades del pla de barris són les reformes de la rambla de Ferran i de l'avinguda Francesc Macià, la concessió d'ajudes per instal·lar ascensors en habitatges i millores a l'entorn de la plaça de l'Auditori, en l'accessibilitat del segon tram de Pi i Margall, en les xarxes de telecomunicacions i en la minideixalleria del car-rer del Nord.

Com a la Mariola i al Centre Històric, la Paeria continua amb l'aposta de programar accions formatives i socials, d'acord amb el que, ja fa mesos, és el nostre principal objectiu en l'àmbit general: que la crisi no tingui conseqüències socials. L'educació i la capacitació professional són les principals eines per assolir-ho i, en aquest sentit, ja s'estan duent a terme diferents actuacions: tallers de formació, suport a la recerca laboral i foment de l'ocupació a través de l'Oficina del Pla de Barris (rambla de Fer-ran, 9) i plans i cursos ocupacionals amb el Servei d'Ocupació de Catalunya.

En un vessant més social, s'impulsen programes d'igualtat d'oportunitats per a les dones, d'acollida a nouvinguts i mediació social comunitària, de dinamització comercial a la rambla i al conjunt del barri i de promoció de la participació ciutadana. En aquest darrer punt, vull destacar la ja activa implicació dels seus residents en les tres entitats veïnals existents, amb un miler d'integrants, i la presència a la zona de moltes entitats d'iniciativa social que mouen gairebé 6.000 associats. Hi ha, per tant, una àmplia representativitat i influència cívica, que és la millor base que pot tenir un pla de barris. Un altre apartat important del seu programa és la rehabilitació de la planta baixa de l'antiga Audiència, on s'ubicaran un centre d'atenció a la dependència i una oficina d'atenció a la gent gran.

Els infants també tenen el seu espai al pla de barris. Molts ja han pogut participar en activitats per potenciar el treball en equip, la igualtat de gènere i el respecte mutu. També han visitat i han participat en tallers a les adoberies de la rambla de Ferran, una de les darreres incorporacions al nostre patrimoni arqueològic que aviat es complementarà amb el futur Museu de la Ciutat de les termes romanes del carrer Cardenal Remolins. Dos recursos turístics i culturals més per al barri que, per cert, actua com a ròtula dels dos grans escenaris lleidatans, l'Auditori Enric Granados i la Llotja.

Al Portal de la Magdalena-Noguerola encara queda molta feina per fer. Al llarg dels propers tres anys, anirem veient els resultats d'un pla de barris que, estic segur, serà una excel·lent plataforma per a una zona de gran potencial que té un paper primordial en la trajectòria ascendent del conjunt de la ciutat de Lleida.

http://www.segre.com/carta-de-lalcalde/article/portal-de-la-magdalena-noguerola/

L'Ajuntament de Lleida comença les obres de reforma integral de la plaça dels Pagesos

• L’actuació, que s’emmarca dins la remodelació que s’està duent a terme al passeig de Ronda, s’allargarà quatre mesos

L'Ajuntament de Lleida ha iniciat recentment les obres de reforma de la plaça dels Pagesos, que s'emmarquen dins la remodelació integral que està duent a terme al passeig de Ronda. L'actuació, que durarà uns quatre mesos, pretén remodelar aquest espai públic, construït el 1973 i obra de l'arquitecte municipal Frederic Vilà, que havia quedat obsolet amb el pas dels anys.

Així, ja s'ha enderrocat bona part dels murs que envoltaven la plaça i s'ha començat a restaurar el mural de formigó, del qual se'n farà una còpia en bronze. A més, també està prevista la restauració del monument de bronze dedicat a la pagesia lleidatana, obra dels escultors Dalmati-Narvaiza, que dóna nom a la plaça.

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha visitat aquest divendres les obres i ha destacat que amb l'actuació, la plaça, d'uns 1.000 metres quadrats i que dóna accés a la Mariola, tindrà una especial interès artístic i es convertirà en un espai de lleure important. El pressupost de les obres és de 450.000 euros.

Ros ha explicat que la plaça dels Pagesos havia quedat obsoleta pel seu disseny tancat amb murs, per la seva poca il·luminació i manca de zones verdes i, també per la degradació del paviment que s'hi havia produït amb els anys. Per això, el nou projecte preveu una reforma integral de la plaça que especialment suposarà millorar-ne l'accessibilitat interior i des dels carrers que l'envolten, amb l'eliminació de barreres arquitectòniques, la reconstrucció de les escales i amb la construcció d'una nova rampa.

El projecte preveu una nova font ornamental, amb blocs de pedra i un mural, que disposarà d'il·luminació interior i sis sortidors que hi donaran una sensació de moviment i dinamisme permanent.

L'actuació també preveu la neteja, restauració i integració del monument als pagesos, obra dels escultors Dalmati-Narvaiza, ja que amb els anys ha perdut color i el bronze original s'ha envellit. Així mateix, ja s'ha iniciat la restauració del mural en baix relleu de formigó també dedicat als pagesos, el qual es netejarà i polirà per retornar-li la brillantor original.

http://www.araponent.cat/noticia/24152/lajuntament-de-lleida-comenca-les-obres-de-reforma-integral-de-la-placa-dels-pagesos?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed%3A+araponent+%28AraPonent%29

http://www.segre.com/fileadmin/multimedia/fotos/Segre/passeig_de_ronda.jpg

La nova cara de Ronda

• La remodelació integral del passeig, gairebé a punt després de 8 mesos d'obres

El passeig de Ronda ja mostra la seua nova cara, després de vuit mesos d'obres. La remodelació integral va començar a l'octubre de l'any passat i ja s'hi aprecia la nova mitjana de colors, les semirotondes als encreuaments i la vorera renovada. Només falta per acabar la nova plaça d'Enric Granados, posar en marxa i sincronitzar els nous semàfors i plantar uns arbres a la nova entre Rovira Roure i la plaça Europa, a més de detalls d'enjardinament i senyalització.

Les voreres han estat ampliades en alguns trams per guanyar espai per a vianants i l'antic paviment, de trenta anys d'antiguitat, ha estat substituït per un altre de lloses grises i roges. La mitjana també és completament nova i té una forma sinuosa amb diferents alçades per dificultar que els vianants creuïn per zones no autoritzades i evitar accidents. En aquest sentit, també s'han creat nous encreuaments semafòrics a l'altura de Templers i Cristòfol de Boleda, entre d'altres.

I per millorar la seguretat dels vehicles, han estat remodelades totes les interseccions de Ronda creant semirotondes per facilitar els girs.

L'alcalde, Àngel Ros, va indicar al seu xat que no tenen previst realitzar un acte formal d'inauguració del nou passeig de Ronda, ja que els diferents trams remodelats s'han anat posant en servei a mesura que eren acabats.

Les obres es van executar en tres trams al mateix temps per agilitzar els treballs i han estat finançades per l'Estat, en el marc del traspàs de Ronda a la Paeria

http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/la-nova-cara-de-ronda/

^^
No entenc perquè es planten arbres a la mitjana entre la plaça Europa i Rovira Roure i la resta del Passeig de Ronda no. Ja que estan que en plantin a tot el carrer

No sé si sol sóc jo, però trobo que la mitjana aquesta és horrorosa! Últimament plantaven heura a tot arreu, i crec que en aquesta mitjana hagués pogut quedar força bé, o inclós gespa artificial si el que ere difícil era instal·lar-hi reg. A més a més segons els nostres urbanistes van elegir aquest disseny per evitar que la gent passés per sobre com passava abans però un cop instal·lada no veig que hagi solucionat el problema..

http://img143.imageshack.us/img143/1748/imatgecat12412.jpg (http://imageshack.us/photo/my-images/143/imatgecat12412.jpg/)


No tinc cap fotogràfia de la mitjana acabada però penso que no ha quedat gaire més bonica que la d'aquesta imatge

[La primera tinenta d’alcalde i regidora d’Urbanisme, Marta Camps, ha explicat que la seguretat dels vianants es veurà reflectida amb la instal·lació de més encreuaments amb semàfors i la unificació de la mitjana, amb 1,6 metres d’ample i intransitable. Per evitar que els vianants passin pel mig de les mitjanes, Camps ha afirmat que es col·locaran 836 peces prefabricades modulars de diferents formes que encaixen entre elles]


Si el que es volia ere evitar que la gent creues, trobo més interessant una opció com la de la Meridiana de Barcelona o la Diagonal (salvant les distàncies), que són avingudes sense mitjana, o simplement amb una franja pintada en el cas de la primera

http://img705.imageshack.us/img705/3713/23474558.jpg (http://imageshack.us/photo/my-images/705/23474558.jpg/)

Àngel Ros afirma que durant els propers quatre anys no hi haurà una gran inversió en obra pública

• La darrera fase del Pla de l'Estació, la continuació del PCiTAL i la redacció del nou Pla general seran els principals projectes de ciutat pels pròxims anys

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, reconeix en una entrevista a l'ACN, que en l'actual mandat no hi haurà grans projectes d'obra pública com en els darrers anys degut a les dificultats d'aconseguir finançament d'altres administracions i del sector privat amb la crisi.

Àngel Ros repeteix a l'alcaldia de Lleida després de revalidar la majoria absoluta que ja havia obtingut al 2007, esdevenint l'únic candidat del PSC de capital de demarcació en aconseguir-ho. Ros justifica els resultats obtinguts al·legant que des del PSC de Lleida han estat capaços "de transmetre als lleidatans l'avenç i el progrés que ha fet la ciutat en els darrers quatre anys i d'il·lusionar-los amb un projecte de futur". També defensa que els socialistes van saber transmetre a Lleida que les municipals "no eren ni eleccions ni al Parlament ni al govern espanyol, si no uns comicis locals on s'estava debatent amb la resta de candidats qui havia de ser l'alcalde de Lleida".

Àngel Ros reconeix que en aquest mandat obra pública com s'ha fet a la ciutat durant els darrers quatre anys amb projectes com ara la Llotja, la posada en marxa del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida (PCiTAL) o l'execució de dues terceres parts del Pla de l'Estació "no hi serà", degut a què la crisi econòmica dificultarà a la Paeria aconseguir finançament com d'altres administracions i del sector privat com fins ara.

Tot i això, l'alcalde, que assegura que a Lleida li queda encara "molt per fer", es fixa com a prioritats més immediates la darrera fase del Pla de l'Estació, amb el cobriment de les vies fins a l'estació, incloent-hi la nova estació d'autobusos; la continuació del PCiTAL "per què el seu creixement no s'acabarà mai ja que el sòl del coneixement és una oportunitat de treball pels joves titulats"; o la redacció del nou Pla general urbanístic de Lleida, que haurà de tenir "una visió supramunicipal" ja que a dia d'avui "cal planificar el sòl residencial, industrial i comercial pensant en les conurbacions i àrees metropolitanes", remarca.

També ratifica el compromís electoral del PSC de construir aquest mandat dues noves escoles bressol i tres equipaments per a gent gran, entre centres de dia i residències.

El paer en cap també insisteix en la necessitat de posar "una atracció" a les Basses per fer que la gent hi vagi, com seria la instal·lació d'un centre comercial dedicat al món de l'esport, tot i la negativa de la Generalitat en autoritzar-lo. "Si em deixessin escollir entre la llicència per fer el centre comercial o els diners que valen les Basses sense posar-hi res, em quedaria amb llicència", assegura Ros, "per què -la llicència- permetria fer el Parc de les Basses des d'un punt de econòmic, crearia 300 llocs de treball i faria que la gent anés a les Basses".

Un altre tema que Ros vol afrontar aquest mandat és l'ampliació de Fira de Lleida, ens que té en el seu accionariat la Generalitat, la Diputació de Lleida, la Paeria i la Cambra de Comerç de Lleida, i remarca que "les tres entitats locals estan compromeses en fer l'ampliació". L'alcalde explica que des de la Paeria ja n'han parlat amb el conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, a qui van lliurar el Pla estratègic de la fira i la planificació en el temps en què es vol executar el projecte i, per això, Ros confia que "raonablement" es puguin començar les negociacions amb la Generalitat després de l'estiu.

La principal preocupació, però, de l'Ajuntament de Lleida per aquests quatre pròxims anys serà la creació d'ocupació, promovent polítiques de foment de l'empresa, afavorint els emprenedors i potenciant la formació. Ros recorda que Lleida és la demarcació catalana i la tercera de l'Estat amb menys atur, amb uns índexs de l'11,5%, però tot i això considera que "és molt atur per les famílies que ho pateixen".

L’alcalde explica que durant aquest mandat la gestió de la Paeria es caracteritzarà per l'austeritat. Una de les principals mesures per simplificar l'administració serà la dissolució dels organismes autònoms municipals, mesura que suposarà un estalvi d'un milió d'euros a l'ajuntament i que el paer en cap creu que també seguiran altres consistoris per què "ja han passat a la història". D’una altra banda, explica que l'Ajuntament de Lleida també seguirà polítiques d'estalvi energètic que se centraran en mesures com ara la substitució de bombetes per llums de baix consum i no contaminants, la introducció de sistemes de calefacció i refrigeració en equipaments municipals que consumeixen menys energia o l'aposta per la comunicació electrònica per reduir així la utilització del paper i, a la vegada, agilitzar els tràmits.

Un altre tema d’especial interès i al que l’alcalde s’ha referit és el tancament de la mesquita del carrer del Nord, que ha deixat a bona part de la comunitat islàmica de Lleida sense un lloc on poder fer les seves pregàries. Ros insisteix en què la solució a aquesta situació l'ha de trobar la pròpia comunitat musulmana "buscant un solar i els recursos per construir un temple", tot i que reconeix les dificultats que això suposa pel volum de població islàmica que hi ha a la ciutat.

Respecte a la prohibició del burka en els edificis i equipaments municipals, mesura en la qual Lleida va ser pionera i que recentment ha estat avalada per una sentència del TSJC, Ros creu que la decisió judicial ha creat jurisprudència, per una banda, i per altra i el que veu més important, és que "ha validat un model d'integració dels immigrants a la nostra societat". "Darrere el burka no hi ha cap problema de religions si no de principis bàsics de la societat occidental com els d'igualtat, de llibertat i de tolerància", segons l'alcalde de Lleida afegint que "qui es vulgui integrar a la nostra societat hi farà aportacions culturals però ha de respectar els nostres principis bàsics en què hem construït la nostra societat".

Sobre l’Aeroport de Lleida-Alguaire, l'alcalde de Lleida ha afirmat que veu en el transport de mercaderies una nova oportunitat per a les instal·lacions, especialment després que diferents empreses lleidatanes del sector agroalimentari hagin mostrat el seu interès per utilitzar-lo en aquest sentit. Ros ha explicat que ja s'han fet gestions amb Hisenda per què autoritzi una duana per a mercaderies i ha dit que estaria satisfet si d'aquí a un any l'aeroport lleidatà ja comença a tenir vols de mercaderies.

L'alcalde de Lleida també ha declarat que considera que "l'intent de desallotjament que va fer Felip Puig -a la plaça Ricard Vinyes de la capital del Segrià- va ser un error". Reconeix que va ser una decisió del Departament d'Interior i que se li va comunicar la decisió de dur-hi a terme l'actuació per raons de salubritat, però assegura que la Guàrdia Urbana hi va col·laborar "per lleialtat institucional, en tant que responsables de convivència en l'espai públic".

Àngel Ros assegura entendre la situació "d'indignació" a què arriba "qualsevol persona que té en risc el seu pis per què no pot pagar l'hipoteca", situació que considera "un drama familiar", de la mateixa manera que una família que tingui una o més persones a l'atur o que el 40% dels joves estiguin aturats i "no vegin perspectives de progrés". Tot i això, matisa que les causes per què apareix el moviment 15-M "cal buscar-les en l'economia i en el model social tot i que la bandera que fa és l'allunyament de la política".

http://www.araponent.cat/noticia/24268/angel-ros-afirma-que-durant-els-propers-quatre-anys-no-hi-haura-una-gran-inversio-en-obra-?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed%3A+araponent+%28AraPonent%29

Paralelamente, los operarios ultiman la plaza contigua a Sant Joan de Mata y Avinguda de Valencia, un nuevo espacio urbano en el que se incorporará la columna modernista ya restaurada que se encontraba en el antiguo mercado de Cappont.

La columna queda rara allà al mig, com si fos un tros del mur de Berlín o alguna cosa per l'estil.

Jo també he tingut ocasió d´observar que certes persones continuen travessant el passeig de Ronda per on no es pot malgrat la nova mitjana. També no entenc perquè planten arbres a la mitjana en el darrer tram i a la resta no quan també hi caben.
No m´agrada tampoc que hagin conservat aquelles rotondes mig partides tan complicades pel trànsit i crec que haurien hagut d´enretirar les planxes de ferro més pròpies d´autovies i autopistes que indiquen el camí a seguir per anar a ciutats veïnes.

Jo també he tingut ocasió d´observar que certes persones continuen travessant el passeig de Ronda per on no es pot malgrat la nova mitjana. També no entenc perquè planten arbres a la mitjana en el darrer tram i a la resta no quan també hi caben.
No m´agrada tampoc que hagin conservat aquelles rotondes mig partides tan complicades pel trànsit i crec que haurien hagut d´enretirar les planxes de ferro més pròpies d´autovies i autopistes que indiquen el camí a seguir per anar a ciutats veïnes.

Estic d'acord amb tú. Primer amb el tema dels arbres i segon el que dius amb els panells de direccions. Si en teoria amb aquesta renovació han volgut fer m´çes humà el passeig de Ronda, haguessin tingut que suprimir o almenys canviar aquests panells per alguna cosa més moderna i menys impactant

[B][SIZE="4"] Paralelamente, los operarios ultiman la plaza contigua a Sant Joan de Mata y Avinguda de Valencia, un nuevo espacio urbano en el que se incorporará la columna modernista ya restaurada que se encontraba en el antiguo mercado de Cappont.

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=104972&seccio=Lleida&fecha=2011-07-05&sortida=03:00:00


Jo no veig dolenta aquesta opció de la columna, però dissabte hi vaig passar per la vora i de restaurada re de re, o almenys segons el que jo entenc per restauració

No sé si algú més ho va sentir però abans de les eleccions i enmarcat en el pla de barris, l'Alcalde va comentar que si era reelegit es plantejaria per aquesta legislatura la renovació de la Rambla de Ferran. Vaig sentir que una proposta amb pes era la de convertir-la en un boulevard, tipus Castellana o Cams Elissis de Paris (Circulació a una banda i una cera ampla a l'altra).

No sé si seguirà en peu la proposta de renovar la Rambla degut al moment de crisis i a l'anunci de retallades amb inversió pública, tot i que si està previst al Pla de Barris.

Volia encetar el fil, per veure que en penseu sobre aquesta reforma, si s'ha de mantenir l'actual traçat, si reconvertir-la en un boulevard, i possibles idees per donar-li la vida que havia tingut durant els anys 60.

Jo sóc del parer que hauriem de mantenir el mateix traçat, un passeig amb tants anys d'història no es pot canviar així com així, hauríem de lluitar per salvar els plataners, que amb el boulevard no sé si sería possible, i arreglar-la a l'estil de la Rambla Nova de Tarragona.

Crec que una reforma com aquesta sería bo que les opcions es votessin en referendum.

Rambla de Ferran actualment

http://img9.imageshack.us/img9/9632/rambla.jpg (http://imageshack.us/photo/my-images/9/rambla.jpg/)



Possibles exemples:

Rambla renovada tipus Rambla de Tarragona:

http://img59.imageshack.us/img59/4460/ramblanova.jpg (http://imageshack.us/photo/my-images/59/ramblanova.jpg/)


Boulevard tipus Rambla d'Aragó de Lleida:

http://img580.imageshack.us/img580/674/arago.jpg (http://imageshack.us/photo/my-images/580/arago.jpg/)

Ho arreglaria per a ficar una acera més ampla i tres carrils per sentit (necessari). Es pot treure aparcament d'un carril. Si sobra espai faria una petita rambla amb algunes fonts i arbrat més discret amb detalls florals lol
A més a més ara està molt desaprofitada.. es podrien fer més parades com al nadal però durant més temps en altres èpoques de l'any. Fins i tot treuria aquells abres gegants.
Entrava al pla de barris Noguerola, no sé com anava la cosa... hi havien altres acuacions com fer del pàrquing de l'auditori un parc.
La dotaria de personalitat, l'alcalde ja inventaria alguna cosa com importar aquella gent de la
Rambla de Barcelona :D

Ho arreglaria per a ficar una acera més ampla i tres carrils per sentit (necessari). Es pot treure aparcament d'un carril. Si sobra espai faria una petita rambla amb algunes fonts i arbrat més discret amb detalls florals lol
A més a més ara està molt desaprofitada.. es podrien fer més parades com al nadal però durant més temps en altres èpoques de l'any. Fins i tot treuria aquells abres gegants.
Entrava al pla de barris Noguerola, no sé com anava la cosa... hi havien altres acuacions com fer del pàrquing de l'auditori un parc.
La dotaria de personalitat, l'alcalde ja inventaria alguna cosa com importar aquella gent de la
Rambla de Barcelona :D

Ho dius de veritat?? Jo faria el que fos per salvar aquells arbres!Abans em tallo la ma!!

La cadena Esclat preveu construir un hipermercat a Copa d'Or

• La cadena Esclat preveu construir un hipermercat a Copa d'Or

La Comissió d’Urbanisme, Mobilitat, Via Pública i Concessions ha debatut aquest dijous la proposta d’aprovació provisional de la modificació puntual del Pla Parcial SUR 5 de Lleida, a Copa d’Or. Concretament, es tracta d’una illa de parcel·les situades entre els carrers Enginyer Santi Companys i Enginyer Antoni Llobet i les avinguda d’Albarés i el President Josep Irla.

Aquesta actuació, impulsada i promoguda per Servihabitat XXI, SA, preveu la reordenació volumètrica de l’edificació, la construcció de 214 habitatges, i l’adaptació de la normativa a la regulació dels usos comercials per poder instal·lar un gran establiment comercial d’alimentació, de la cadena Esclat, amb una superfície de venda de 2.500 metres quadrats i amb la possibilitat d’edificar dues plantes.

La primera tinent d’alcalde, Marta Camps, ha explicat que el promotor els ha assegurat que ja tenen aquest acord amb aquesta cadena, que ha manifestat que el supermercat que actualment tenen a l’avinguda Madrid continuarà obert.

[...]

http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/la-cadena-dalimentacio-esclat-preveu-construir-un-hipermercat-a-copa-dor/

Més lloses troll:

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/fcda89a1.jpg

La Paeria renovarà les lloses de part de l'Eix per un "defecte" en la construcció el 2005

• Atribueix la ruptura constant de rajoles a la mala qualitat del morter col·locat per les empreses

Les rajoles de dos trams de l'Eix Comercial es trenquen de manera habitual perquè el 2005 i el 2006 van ser col·locades amb un morter de mala qualitat. Així ho reconeix ara la Paeria, després de les enèsimes reparacions que hi ha hagut d'efectuar des de la renovació integral del paviment i de les reiterades queixes dels comerciants. "S'hi han fet anàlisis i inspeccions i s'ha detectat que la base del morter no ha quallat bé en aquests anys, bàsicament per un defecte de la seua construcció als anys 2005-2006. Per aquest motiu hem requerit (que ho reparin) a les empreses constructores que ho van fer, i que ara n'assumiran majoritàriament els costos", va indicar la tinent d'alcalde responsable d'Urbanisme, Marta Camps. Així, a partir d'avui i fins a principis d'agost repararan els dos trams afectats: la meitat del carrer Major i gairebé tot Democràcia.

Del 25 de juliol a l'1 d'agost s'actuarà al lateral del carrer Major, entre els números 23 i 31, i del 2 al 7 d'agost, entre el 40 i el 54. Del 8 al 14 d'agost es mantindrà tancat al trànsit de càrrega i descàrrega perquè el morter adquireixi prou resistència per garantir l'adherència. Aquesta obra l'assumirà Arnó, que va construir aquest tram el 2005 i es porta a terme després de comprovar que les reiterades reparacions es deuen a una mala qualitat del morter de ciment que servia d'adherència del paviment. El carrer s'aixecarà per meitats i s'hi instal·laran passarel·les per accedir a botigues i habitatges.

A Democràcia, es reconstruirà el paviment de llambordes del tram entre els números 4 i 22. Avui i demà retiraran les llambordes i des de dilluns fins al 3 d'agost repavimentaran, encara que el curat del formigó es prolongarà fins al 10. Romero Polo, que va construir aquest tram el 2006, farà les obres, després de comprovar que les ruptures són causades per un excés del gruix del morter. Només afectaran la calçada i per garantir l'accés de vehicles a Pi i Margall i Comtes d'Urgell es canviarà el sentit d'aquest últim carrer. Els veïns amb pàrquing a Pi i Margall i els vehicles de càrrega i descàrrega hi podran entrar des de la plaça Mossén Cinto Verdaguer. Per accedir a Comtes d'Urgell s'hi podrà entrar des d'Anselm Clavé.

http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/la-paeria-renovara-les-lloses-de-part-de-leix-per-un-defecte-en-la-construccio-el-2005/

S’inicia la construcció del nou eix viari que ha de connectar el centre de la ciutat amb la Bordeta i els Magraners

• L’actuació està finançada pel ministeri de Foment pel traspàs de carreteres

Aquest divendres ha donat l’inici de les obres de construcció del nou eix viari que connectarà el centre de la ciutat amb la Bordeta i els Magraners. El projecte contempla la construcció de dos nous trams d'aquest eix viari, amb una longitud total de 620 metres lineals.

Aquests nous trams enllacen el vial de Victoriano Muñoz Oms des de la rotonda de la LL-11 fins al carrer Palauet, a la Bordeta, i el final de la nova urbanització de Torre Salses fins al barri de Magraners. En aquest punt, també es podrà enllaçar amb la variant sud, de tal manera que s'obre una nova via de connexió entre la plaça Europa i els vials de circumval·lació de la ciutat.

El paer en cap, Àngel Ros, ha comentat que la urbanització del camí de Picos facilitarà la interconnexió de la LL-11 i la N-240 i la variant sud amb aquests dos barris. A més, també afavorirà la connexió entre ells i permetrà a la vegada la posada en funcionament del nou pont sobre les vies del tren entre la Bordeta i els Magraners.

Es preveu que aquest nou eix sigui molt utilitzat, ja que des de l’obertura del pont de Príncep de Viana són molts els vehicles que ara, tot i no estar adequat, ja utilitzen el camí que travessa la Bordeta fins al carrer Palauet. Així, el nou vial del camí de Picos tindrà una longitud de 467 metres, disposarà d'un carril per sentit, voreres, 16 nous punts de llum, dos passos de vianants i una nova cruïlla semafòrica (6 semàfors) amb tecnologia LED per regularitzar el trànsit de vehicles i de vianants amb el carrer Palauet.

L’altre tram que també s’executarà ara, el que va des de Torres Salses fins al carrer Vila-rodona de Magraners, té 153 metres lineals i també un carril de circulació per cada sentit, voreres, carril bici, 8 nous punts de llum i un pas de vianants.

Aquestes obres, que es van adjudicar a l’empresa Acsa-Sorigué per un import de 529.269,70 € i un termini d’execució de 5 mesos, estan finançades íntegrament pel ministeri de Foment, ja que formen part del conveni de traspàs de les carreteres estatals a l'Ajuntament.

http://www.araponent.cat/noticia/24795/sinicia-la-construccio-del-nou-eix-viari-que-ha-de-connectar-el-centre-de-la-ciutat-amb-la?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed%3A+araponent+%28AraPonent%29

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/133e293f.jpg

La Paeria adjudica la reforma de la Baixada de la Trinitat

• L'actuació inclou la restauració de la font del Governador

L’Ajuntament de Lleida,, ha adjudicat la reforma de la Baixada de la Trinitat a l’empresa Biosca per un import de 207.728,79 € i un termini d’execució de 2 mesos, en el marc del Pla de Barris de Portal de la Magdalena-Noguerola.

El projecte consisteix en substituir el paviment per lloses de formigó mantenint les escales. Des del carrer Blanquers fins a la Rambla Ferran es permetrà un trànsit mixt de vehicles i vianants, tot eliminant la configuració actual i s’hi construirà plataforma única, és a dir vorera i calçada a la mateixa alçada amb lloses de granit. L’actuació inclou també la restauració de la barana, millorar la xarxa d’aigua potable, nou enllumenat i mobiliari urbà i la plantació de tres arbres.

Un altre dels punts importants de la reforma de la Baixada de la Trinitat és la restauració de la font del Governador, que data del 1789 i és d’estil barroc classicista. Va ser col·locada en aquest punt el 1975 i presenta un bon estat estructural, tot i que la font té patologies habituals d’una obra realitzada amb pedra sorrenca en un ambient caracteritzat per la presència d’humitat.

http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/la-paeria-adjudica-la-reforma-de-la-baixada-de-la-trinitat/

^^ Ja feia falta.

Balaguer convertirà en zona per a vianants la plaça Mercadal i 4 carrers del centre històric

• L'ajuntament ho ha proposat a diversos representants del sector del comerç

L'ajuntament de Balaguer vol convertir en una zona per a vianats i prohibir la circulació de vehicles a la plaça Mercadal i a quatre carrers del centre històric per descongestionar el trànsit d'aquesta zona de la ciutat i fer-ne un espai lúdic per als veïns. L'alcalde, Josep Maria Roigé, ja ha proposat aquesta iniciativa a representants de les organitzacions comercials de la ciutat. S'ha de dir que una part dels associats han expressat en diverses ocasions reticències a executar-la.

"No és un projecte a curt termini, però haurà d'emprendre's aquest mandat", diu Roigé. L'única condició que s'imposa l'alcalde és compensar les places d'aparcament que es perdrien a la plaça Mercadal, entre 60 i 70, en un altre lloc pròxim de la ciutat. A més, l'alcalde va indicar que un projecte d'aquestes característiques necessitarà un ampli consens de la ciutadania, de les entitats socials i econòmiques i dels partits de la capital de la Noguera.

La vianalització de la plaça Mercadal, el recinte més emblemàtic del centre de la ciutat (que concentra, per exemple, el mercat dels dissabtes i on està ubicat l'ajuntament) inclourà, tot i això, algunes excepcions. Veïns amb pàrquings ubicats a la plaça i els vehicles de càrrega i descàrrega tindran autorització per circular per la plaça.

Les altres zones que l'ajuntament vol vianalitzar i on vol restringir totalment la circulació són els carrers Miracle, Sant Jaume, D'Avall i Major. En algunes d'aquestes vies ja hi ha restriccions a la circulació de vehicles durant diverses hores al dia.

No és la primera vegada que la vianalització de la plaça Mercadal genera discussió a Balaguer. En un debat electoral celebrat abans dels comicis del 27 de maig del 2007, els diferents candidats ja van plantejar aquesta qüestió com una de les prioritats per a la ciutat. En aquella ocasió, Josep Maria Roigé va ser candidat de CiU i, en la seua intervenció, ja va defensar que el Mercadal i tot el centre històric fossin per a vianants o que s'hi limités la circulació de vehicles.

L'exalcalde Miquel Aguilà (PSC), que va perdre els últims comicis locals, va indicar que hi havia la possibilitat d'impulsar aquesta mesura, però que abans també era necessària la construcció d'un aparcament, concretament, l'anomenat pàrquing del carrer Minerva. Un projecte pendent de finalitzar, que preveu un total de 180 places d'estacionament distribuïdes entre quatre pisos. El pressupost d'aquesta obra ascendeix a 3,5 milions d'euros.

http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/balaguer-convertira-en-zona-per-a-vianants-la-placa-mercadal-i-4-carrers-del-centre-historic/

Lleida refà trams de l'eix comercial defectuosos

• El cost de les obres de reparació als carrers Major i Democràcia l'assumeixen les empreses que van dur a terme el projecte

• La Paeria estudia limitar la càrrega i descàrrega amb camions

L'Ajuntament de Lleida ha finalitzat les obres de reparació de dos trams de l'eix comercial que tenien defectes de construcció i que han obligat a tornar a aixecar el paviment. En ambdós casos, la renovació tenia només cinc anys i el continu trencament de lloses o el fet que fossin inestables havia aixecat les queixes de veïns i comerciants.

La Paeria havia fet diverses reparacions puntuals que no havien aconseguit resoldre el problema fins que es va descobrir que el morter utilitzat per compactar el formigó del sòl amb les lloses del paviment era defectuós i no aguantava un excés de pes.

Les empreses adjudicatàries de la reforma de l'eix comercial als carrers Major i Democràcia han assumit el cost de les reparacions i ara, un cop acabades, s'ha prohibit el pas de vehicles per donar temps al nou paviment perquè agafi la suficient resistència.

La primera tinenta d'alcalde i responsable de l'àrea d'Urbanisme, Marta Camps, va explicar que les analítiques que han fet al nou morter col·locat garanteixen que el paviment serà més resistent i que tindrà una major durada.

No obstant això, Camps va explicar que els comerciants hauran d'ajudar i limitar al màxim el pas de camions per aquests trams en els horaris establerts de càrrega i descàrrega. I és que el pes dels camions, tot i ja que està limitat per les ordenances, fa que el paviment, de lloses al carrer Major i llambordes a Democràcia, acabi deformant-se i trencant-se. Camps afirmava: “A més d'un morter defectuós també s'ha registrat un excés diari de pes a causa dels vehicles de transport.”

S'ha demanat que a l'eix comercial les operacions de descàrrega es facin per Blondel, que no és un carrer de vianants, i que es prioritzi la utilització de furgonetes i camions petits.

LA XIFRA

2006 va ser l'any de la reforma del paviment i de la renovació de serveis a l'eix, la principal àrea comercial i de vianants.

Més problemes al passeig de Ronda

Aquest estiu ha donat un altre ensurt a la Paeria, ja que quan estava enllestint la reforma integral del passeig de Ronda, es va veure obligada a arrencar i substituir més de 2.000 metres quadrats de llambordes situades en cruïlles i espais de vianants d'aquesta important avinguda de la capital.

El problema va ser la mala qualitat d'un material, causat per defectes en el procés de fabricació, que van fer molt dèbils les peces de paviment. Només un mes després de la seva col·locació, ja estaven deformades o erosionades. És a dir, no tenien prou resistència ni absorbien prou l'aigua. La Paeria ja ha substituït bona part d'aquests paviments, uns treballs que hauran fet allargar unes setmanes unes obres que estan en la seva recta final.

El passeig de Ronda, antiga N-230, creua Lleida i és una de les vies més transitades. El traspàs al municipi d'aquesta via ha permès convertir-la en una avinguda més urbana.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/443508-lleida-refa-trams-de-leix-comercial-defectuosos.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=portada&utm_source=rss&utm_medium=portada&utm_campaign=rss

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/2294413f.jpg

Llicència per a les obres que transformaran l'antic Lumière en un pàrquing

• Tindrà 70 places de cotxe i vuit per a motos

L'empresa Annagrama Obres i Serveis ja disposa de llicència per al condicionament del local dels antics cines Lumière, al carrer Acadèmia, com a aparcament. Comptarà amb setanta places per a cotxes i vuit places de motos, a més de locals comercials i trasters, segons consta a la llicència. Les obres consisteixen en el canvi d'ús de la planta baixa de l'edifici per destinar-lo al pàrquing, la divisió dels locals en dos i la implantació de trasters a l'altell ja existent, però no suposen cap augment de superfície ni de volums. El local té, en total, 2.600 metres quadrats. Un gran cartell informa a la façana de l'edifici de la pròxima posada en marxa de l'aparcament i ofereix un telèfon per a les persones interessades a tindre alguna plaça. L'aparcament estarà gairebé a cota de la vorera i tindrà una rampa d'entrada i una altra de sortida per Acadèmia, a més d'una sortida d'emergència per Alcalde Costa.

[...]

http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/llicencia-per-a-les-obres-que-transformaran-lantic-lumiere-en-un-parquing/

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/19930d97.jpg

Desperfectes a Ricard Viñes 9 mesos després d'estrenar-la

Veïns de la Zona Alta van denunciar que la pintura d'una de les entrades de pàrquing de la plaça Ricard Viñes, la més pròxima a Bisbe Ruano, comença a descrostar-se nou mesos després d'haver-se inaugurat la plaça. Els mateixos veïns van explicar que la gespa que hi ha al sostre de l'altra entrada de pàrquing, la que dóna a Doctor Fleming, està completament seca. Així mateix, van afegir que no s'hi han plantat tots els arbres previstos i que algunes llambordes estan mal col·locades i es mouen.

[...]

http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/desperfectes-a-ricard-vines-9-mesos-despres-destrenar-la/

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/f5c4cc6f.jpg

La plaça dels Pagesos, desmanegada per les obres de remodelació

http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/la-placa-dels-pagesos-desmanegada-per-les-obres-de-remodelacio/

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/2ede6ba5.jpg

Millores en diversos carrers de l'entorn de Ronda

http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/millores-en-diversos-carrers-de-lentorn-de-ronda/

Pancartes per reformar la plaça de Balàfia

Veïns de la plaça de Balàfia, situada al costat del carrer Beat Francesc Castelló Aleu, han penjat cartells que reivindiquen la reforma d'aquest espai, que actualment està sense urbanitzar i en molt mal estat. El president de l'associació de veïns del barri, Toni Baró, va explicar que l'entitat continua recollint firmes per aconseguir que s'urbanitzi la plaça, i que a partir del mes que ve, portarà a terme accions reivindicatives per demanar la millora de l'espai. La plaça és de titularitat privada i, actualment, la Paeria està pendent d'un litigi judicial amb el propietari, perquè l'hi cedeixi gratuïtament sense que l'ajuntament hagi d'expropiar-la.

[...]

http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/pancartes-per-reformar-la-placa-de-balafia/

L’Ajuntament de Lleida amplia la vorera de Fleming entre Passeig de Ronda i Alcalde Pujol

• Les obres tindran una durada de dos mesos i dotaran de nou mobiliari urbà i arbres a aquest eix de vianants, que gairebé duplicarà l'espai actual

L’alcalde accidental Josep Presseguer ha visitat aquest matí les obres d’ampliació i millora que s’estan realitzant en els dos trams de la vorera del carrer Doctor Fleming entre el Passeig de Ronda i Alcalde Pujol. Aquesta actuació, que té un termini d’execució de dos mesos i un pressupost de 199.994,67 €, complementa les obres de remodelació del Passeig de Ronda i està finançada pel ministeri de Foment.

L’objectiu d’aquesta millora és que els entroncaments i voreres adjacents al Passeig de Ronda puguin tenir prou capacitat per absorbir els increments de fluxes de vianants. És el cas dels dos trams de la vorera del carrer Doctor Fleming entre Passeig de Ronda i Alcalde Pujol, que s’arranjaran en la banda on hi ha els blocs de pisos (nombres senars). S’ampliarà la vorera, es plantaran nous arbres, s’instal•larà enllumenat nou i es col•locarà nou mobiliari urbà (bancs de fusta i papereres). També s’arranjaran les illetes centrals, un total de quatre, que formen part del guals per a vianants que flanquegen l’avinguda de Navarra.

L'alcalde accidental, Josep Presseguer, ha remarcat que amb aquesta actuació d'urbanisme de proximitat "gairebé es doblarà la vorera actual, hi haurà més espai per als vianants, es renoven tots els serveis i es planten arbres en una vorera on fins ara no n'hi havia".

El paviment de vorera estarà integrat per lloses de color de 20x20x4 cm i els guals per a vianants tindran lloses de paviment tàctil, adaptats a persones amb mobilitat reduïda.

A la visita ha assistit també el 3r tinent d'alcalde i regidor de Promoció Econòmica, Comerç i Mercats, Rafel Peris.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=13778&PaginaAnterior=/cat/index.asp

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/acbc2770.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/9d742cc5.jpg

L'antic edifici de Magisteri, rebentat una altra vegada i amb 'okupes'

• Tancat des de fa gairebé vint anys, està ple de brutícia i degradat

L'accés al vell edifici de Magisteri ha estat rebentat per enèsima vegada, cosa que ha permès que a l'interior s'hi instal·lin okupes. L'estat de l'interior de l'edifici, que està tancat i sense cap ús des de fa gairebé vint anys, és deplorable. Està ple de runa i escombraries, amb parts del mobiliari trencat i forats als sostres.

A més, la pudor com a conseqüència de l'ús d'algunes sales com a urinari es fa evident. L'exterior de l'edifici també evidencia el seu mal estat, amb nombrosos vidres i persianes trencades.


http://www.segre.com/fileadmin/multimedia/fotos/esegre/15284766.JPG

http://www.segre.com/fileadmin/multimedia/fotos/esegre/15284765.JPG

Continua a: http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/lantic-edifici-de-magisteri-rebentat-una-altra-vegada-i-amb-okupes/

La façana de Blondel del Palau de la Paeria comença a lluir la seva nova fisonomia

• Aquest dijous s’ha començat a enretirar la lona que cobria la façana neoclàssica, un cop s’ha dut a terme l’actuació de millora, neteja i consolidació de tots els seus elements

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat del subdelegat del Govern de l'Estat, José Ángel Flores, i de la primera tinent d’alcalde, Marta Camps, ha visitat l’estat de les obres de restauració de la façana de Llevant del Palau de la Paeria, per l’avinguda Blondel, que enfilen la seva recta final, una vegada s’ha iniciat aquest dijous la retirada de la lona que cobria l’edifici. Així mateix, les tasques continuaran els propers dies amb el desmuntatge de la bastida de grans dimensions que s’ha fet servir durant aquests mesos per realitzar les tasques de millora.

El paer en cap ha explicat que l’actuació ha consistit en la restauració dels paraments de la façana neoclàssica, així com la millora escultòrica dels elements decoratius originals, escultures, escuts i inscripcions, baranes de ferro i revestiments. A més, el projecte ha inclòs la neteja, consolidació, arranjament cromàtic, hidrofugació dels revestiments de pedra natural o artificial i protecció de la façana.

També s’han rehabilitat i millorat les fusteries i la col·locació de nou envidrament, amb càmera de vidre, amb l’objectiu de millorar el comportament acústic i el confort ambiental tant a l’hivern com a l’estiu de la primera planta i s’han renovat totes les fusteries i vidres de la segona, tercera i quarta planta.

Finalment, l’actuació inclou la instal·lació d’un nou enllumenat ornamental monumental a la façana, que es començarà a dur a terme en els propers dies i que consistirà en posar lluminàries de tipus led, que donaran una nova imatge al Palau de la Paeria.

L’Ajuntament de Lleida i el Ministeri de Foment van signar el passat mes de desembre un conveni de col·laboració per impulsar aquest projecte. L'acord preveu que el Ministeri destini fons de l'1% cultural, que prové del total d'execució de les obres públiques tal i com preveu la Llei de Patrimoni Històric. La intervenció de restauració de la façana de Llevant de la Paeria està pressupostada en 332.343,36 euros, dels quals el Ministeri de Foment n'aportarà 249.257,52.

La Llei de Patrimoni Històric estableix que l'1% del pressupost total d'execució de les obres públiques es destini al finançament d'intervencions de conservació o enriquiment del Patrimoni Històric Espanyol o al foment de la creativitat. Les actuacions beneficien immobles declarats d'interès cultural o similars. Els projectes presentats pels ens locals són aprovats per la Comissió Mixta de l'1% Cultural, a la qual participen els ministeris de Foment i Cultura.

Cal destacar que ja s’han dut a terme altres intervencions a través de la Fundació del Paisatge Urbà, com és la que, amb el suport de San Miguel Empresas de Cerveza y Malta, es va rehabilitar la façana modernista de l’edifici de l’antic hotel Pal·las, que acull l’Oficina Municipal d’Atenció al Ciutadà i les oficines de la Regidoria d’Urbanisme. Així, es va restaurar el front de l’avinguda de Blondel, que presentava importants deficiències. Les obres van comptar amb un pressupost de 245.425 euros.

Un edifici del s. XIII inclòs al Catàleg d’Elements d’Interès Històric i Artístic

L’edifici del Palau de la Paeria, original del segle XIII, es distribueix en planta subterrània, baixa i diferents volums superiors que s’articulen de dos a quatre alçades ordenats al voltant d’un pati interior. La façana de la plaça Paeria és gòtica amb una composició monumentalista i la façana de l’avinguda Blondel és neoclàssica amb vestigis anteriors i comprèn un repertori estilístic variat i de gran qualitat.

L’edifici va patir diferents modificacions i reconversions al llarg del temps. Les més recents del 1868, on es configura la monumental façana neoclàssica a la Banqueta del Riu, obra de l’arquitecte A. Lamarca, i les obres del 1930 per arranjaments generals, fetes sobretot a l’interior de l’edifici, obra de l’arquitecte R. Argilés Bifet.

http://www.paeria.es/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=13800&Dia=-1&Mes=-1&Any=2011&IdDepartament=-1&TextCerca=&Consulta=False&PaginaAnterior=/cat/ajuntament/noticies.asp&Pagina=1

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/c93e8703.jpg

Turespaña garanteix la inversió i els terminis de les obres del Parador del Roser

• Fèlix Larrosa s’ha reunit a Madrid amb el director general de Turespaña, Antonio Bernabé, per tractar diferents inversions i projectes relacionats amb Lleida

El regidor de Turisme de l’Ajuntament de Lleida, Fèlix Larrosa, s’ha reunit aquest divendres amb el director general de Turespaña, Antonio Bernabé, per tractar diferents temes sobre les inversions i els projectes relacionats amb Lleida. En la reunió, que s'ha fet a l'Instituto de Turismo de España, a Madrid, Bernabé ha confirmat el compromís de Turespaña de mantenir el nivell d’inversió i els terminis de les obres del Parador del Roser. Aquest compromís garanteix la finalització de les obres i la posada en marxa en els terminis previstos d’un equipament hoteler, que s’espera que sigui un revulsiu, tant per al turisme de Lleida en general, com per al centre històric.

El regidor de turisme ha fet d'intermediari amb el director general de Turespaña, reclamant més ajuts per a la promoció dels càmpings i cases rurals. En aquest sentit, s’ha de recordar que representants del sector turístic lleidatà van expressar recentment la seva queixa pel que creien que era una marginació de les zones d’interior i muntanya en les campanyes de promoció turística, llançades pel Govern central i la Generalitat. Larrosa es reunirà properament amb el responsable de Turisme de la Diputació de Lleida, Gerard Savarich, per plantejar-li una estratègia conjunta entre Turisme de Lleida i la Diputació per a la promoció internacional.

També en matèria de promoció s’ha acordat la incorporació al portal Spain.info de continguts de la ciutat i dels seus esdeveniments amb més projecció. És tracta del portal web amb informació turística oficial de Turespaña i un dels que rep més visites i consultes, com ho demostren les més de trenta milions de visites anuals.

Finalment s’ha acordat establir un conveni entre l’Instituto de Estudios Turísticos i l’Oficina de Turisme de Lleida per a la realització d’estudis que permetin millorar el coneixement del sector turístic i la seva evolució.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=true&IdNoticia=13806

No hi ha encara cap imatge de la façana remodelada de la Paeria? Junt amb l'hotel Pal·las queda preciós!
A veure si també penjen alguna nocturna, crec que estava il·luminada bé però bé.

La cruïlla de Ronda amb Lluís Companys, sense semirotonda

• Prevista inicialment en el projecte de remodelació

La reforma integral del passeig de Ronda s'ha finalitzat i no hi ha ni rastre de la semirotonda que la Paeria va anunciar a la intersecció amb Lluís Companys i el carrer Mariola, un dels encreuaments amb més trànsit. La raó, un canvi en el projecte per evitar-hi col·lapses, segons la regidoria d'Urbanisme. Així, una vegada iniciades les obres a la zona van efectuar aforaments de vehicles que van demostrar que una semilluna en aquest encreuament (com les que hi ha a la intersecció amb Fleming, per exemple) podria provocar saturacions de trànsit, sobretot pels girs a l'esquerra. Per aquest motiu, la Paeria va considerar que la millor solució era eliminar del projecte la semirotonda i deixar la cruïlla com estava. D'aquesta manera, els vehicles continuen girant directament a l'esquerra des de Ronda per accedir a Lluís Companys.

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/2dc1a682.jpg


http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/la-cruilla-de-ronda-amb-lluis-companys-sense-semirotonda/

Reforma de la Baixada de la Trinitat que estarà acabada al novembre

• Inclouen la reurbanització del carrer, la restauració de la font i la instal·lació del nou enllumenat

La Paeria ha iniciat les obres de reforma de la Baixada de la Trinitat, incloses en el pla de barris de Portal de Magdalena-Noguerola, i que quedaran acabades el proper mes de novembre, just abans de la campanya comercial de Nadal.


http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/40f225a4.jpg

http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/reforma-de-la-baixada-de-la-trinitat-que-estara-acabada-al-novembre/

Jo el que hauria fet és treure totes les semirotondes del passeig de Ronda. Són un embolic quan el trànsit és dens. Van molt bé per girar a la dreta però només denoten preponderància del vehicle privat a la ciutat al qual li faciliten tots els moviments.

Lleida vol un nou pavelló firal

Fira de Lleida ha iniciat converses amb el govern per construir un nou pavelló firal, el cinquè. L'alcalde, Àngel Ros, va explicar ahir que estan pendents d'una trobada amb el conseller d'Ocupació i Empresa, Francesc Xavier Mena, per obtenir el seu suport a aquesta ampliació. El projecte del nou pavelló està inclòs en el pla estratègic de Fira de Lleida i una nova instal·lació permetria augmentar la superfície coberta i el nombre de certàmens.


http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/454984-lleida-vol-un-nou-pavello-firal.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=portada&utm_source=rss&utm_medium=portada&utm_campaign=rss

La Paeria amplia i reforma la plaça Sanauja

• En el marc del Pla de Barris de Portal de la Magdalena-Noguerola, també es reurbanitzarà el carrer del Riu, es crea una nova plaça a la cruïlla entre els carrers Maria Sauret i General Brito i una placeta en la intersecció de l’Avinguda del Segre i General Brito

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat de la primera tinent d’alcalde, Marta Camps, ha presentat aquest dimarts, en el marc de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, el projecte que la Paeria abordarà a la plaça Sanaüja, carrers del Riu i General Brito, dins del Pla de Barris Portal de la Magdalena-Noguerola, amb l’objectiu de crear un eix per als vianants més segur i accessible, tal i com s’ha dut a terme a altres carrers de l’entorn, com són Vila Antònia, Comerç, un tram d’Alcalde Fuster i Nord.

La reurbanització de la plaça Sanaüja, amb una superfície total de 1.324 metres quadrats, pretén pacificar creant una zona que sigui prioritària per als vianants, en el qual es col·locarà mobiliari urbà, nou enllumenat i es redefiniran els espais verds existents.

El paer en cap ha explicat que aquesta actuació millorarà l’accessibilitat (s'adjunta arxiu de so) ja que es canviarà tot el paviment de l’àmbit per llamborda de formigó de tres colors (Teneré, Òxid i Boira). A més, es renovarà la xarxa d’enllumenat amb nous punts de llum amb columnes de 4,50 i 8,00 metres d’alçada. col·locaran 15 bancs i cadires, 4 papereres i una font. El projecte inclou la creació de jardineres amb una superfície total de 145 metres quadrats, en les quals es plantaran arbustives de flor. Es mantindrà l’arbrat existent, retirant els que estiguin malmesos, i se’n plantaran 11 de nous.

L’altra millora que es durà a terme serà la reurbanització del carrer del Riu, amb una superfície total de 395 metres quadrats, transformant-lo en un vial amb preferència per als vianants mitjançant la construcció de plataforma única, és a dir voreres i calçada a la mateixa alçada separades amb pilones, com ja s’ha fet en la resta de carrers de l’entorn en els quals s’ha actuat, amb el qual es crearà un nou eix per als vianants per arribar des de la Rambla Ferran fins al parc dels Camps Elisis.

En aquesta actuació també s’utilitzarà paviment amb llamborda de formigó de color vermell en tot el vial. Es renova la xarxa d’enllumenat amb nous punts de llum i es col·locaran papereres.

La reurbanització del carrer del Riu es completarà amb la millora de la plaça que hi ha en la cruïlla d’aquest carrer amb els carrers General Brito i Maria Sauret, que comprèn un àmbit d’actuació de 1.100 metres quadrats. El paviment d’aquest nou espai serà de llamborda de formigó de tres colors (Teneré, Òxid i Boira) i el paviment de la vorera serà amb llamborda gris. A més, es renovarà l’enllumenat amb nous punts de llum amb columnes d’alçades que variaran entre els 5 i els 9 metres i es col·locaran 4 bancs i cadires, 2 papereres, pilones i 21 cubs de formigó que també actuaran com a límits de la plaça. L’actuació contempla la plantació d’arbrat.

També es durà a terme l’ampliació de la vorera del carrer General Brito amb la intersecció amb l’Avinguda del Segre, on es crea una placeta amb una superfície de 225 metres quadrats. El paviment d’aquest nou espai serà de llamborda de formigó de tres colors (Teneré, Òxid i Boira). Es renovarà l’enllumenat amb nous punts de llum amb columnes d’alçades que variaran entre els 5 i els 9 metres i es col·locaran 6 bancs i cadires, 2 papereres. L’actuació contempla la creació de dos jardineres amb plantació d’arbustiva de flor i la plantació d’arbrat.

L’Ajuntament de Lleida traurà aquestes quatre actuacionsa licitació en les properes setmanes amb un import global de 600.000 euros.

http://paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=13911&PaginaAnterior=/cat/index.asp

La façana de Blondel del Palau de la Paeria estrena la seva nova imatge

• Destaca el nou enllumenat que és de tipus LED i halogen amb què s’aconsegueix una major eficiència, un estalvi en el consum i 5 programes amb diferents tonalitats de colors

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat del subdelegat del Govern, José Ángel Flores, ha presidit la inauguracióde la restauració de la façana de Llevant del Palau de la Paeria, per l’avinguda Blondel, que ha consistiten l’arranjament dels paraments de la façana neoclàssica, així com la millora escultòrica dels elements decoratius originals, escultures, escuts i inscripcions, baranes de ferro i revestiments. A més, el projecte ha inclòs la millora de l’enllumenat, la neteja, consolidació, arranjament cromàtic, hidrofugació dels revestiments de pedra natural o artificial i protecció de la façana.

La instal·lació d’un nou enllumenat ornamental monumental a la façana ha estat una altra de les actuacions importants dins de les obres de restauració ja que s’ha aconseguit que el Palau de la Paeria tingui una nova imatge i que, segons ha explicat el paer en cap, "serveixi per recuperar i recordar la nostra història i, alhora, dignifiqui el primer edifici de la ciutat". Així mateix, l'alcalde ha volgut recordar que "davant del Palau de la Paeria hi ha l'única farola, de l'any 1911, que es va aconseguir preservar dels bombardejos de la Guerra Civil".

En concret, la il·luminació consta d’un total de 54 punts de llum de baix consum, entre els quals hi ha 14 de tipus LED, 10 làmpades fluorescents i 30 d’halògenes. Així, s’han establert 5 programes que tindran tonalitats diferents: tot blanc, grana (bandera de Lleida), blau, verd i escombrat de tots els colors.

Els criteris bàsics del projecte d’enllumenat són, per una part, la millora visual de la façana a la nit i per l’altra ser més eficient amb l’enllumenat. El sistema d’enllumenat nou que s’ha instal·lat és de tipus intensiu, situant les lluminàries al propi edifici, amb la qual cosa s’aconsegueix remarcar els elements arquitectònics mes destacats de la façana, com per exemple l’escut, les dues estàtues dels laterals o les columnes centrals.

Un segon punt a destacar és la reducció del consum elèctric i la disminució de la contaminació lumínica. Amb el sistema d’enllumenat instal·lat s’aconsegueix il·luminar tota la façana amb una potència màxima total de 900W. Aquest baix consum és gràcies a la utilització de llums d’alta eficiència tipus LED i hal.lògens. Tot el sistema està controlat de manera que es pot seleccionar la zona que es vol tenir encesa en funció dels criteris que s’estableixi per qualsevol dia del any. Un fet a remarcar, també, és la il·luminació de les sis columnes centrals de l’edifici. En aquest cas s’utilitza un sistema que permet canviar de color segons una programació preestablerta, de manera que en dies assenyalats, com pot ser per la Festa Major o la Diada de Catalunya, es pot donar una imatge d’acord amb la celebració. També s’han recuperat les llums ornamentals originals la façana, que s’han restaurat i posat en funcionament, de manera que es poden combinar també amb les llums noves.

L’actuació ha inclòs la rehabilitació i millora de les fusteries i la col·locació de nou envidrament, amb càmera de vidre, amb l’objectiu de millorar el comportament acústic i el confort ambiental tant a l’hivern com a l’estiu de la primera planta i s’han renovat totes les fusteries i vidres de la segona, tercera i quarta planta.

L’Ajuntament de Lleida i el Ministeri de Foment van signar el passat mes de desembre un conveni de col·laboració per impulsar aquest projecte. L'acord preveu que el Ministeri destini fons de l'1% cultural, que prové del total d'execució de les obres públiques tal i com preveu la Llei de Patrimoni Històric. La intervenció de restauració de la façana de Llevant de la Paeria està pressupostada en 332.343,36 euros, dels quals el Ministeri de Foment n'aportarà 249.257,52.

El subdelegat del Govern, José Ángel Flores, ha explicat que la Llei de Patrimoni Històric estableix que l'1% del pressupost total d'execució de les obres públiques es destini al finançament d'intervencions de conservació o enriquiment del Patrimoni Històric Espanyol o al foment de la creativitat (s'adjunta arxiu de so). Les actuacions beneficien immobles declarats d'interès cultural o similars. Els projectes presentats pels ens locals són aprovats per la Comissió Mixta de l'1% Cultural, a la qual participen els ministeris de Foment i Cultura.

Cal destacar que ja s’han dut a terme altres intervencions a través de la Fundació del Paisatge Urbà, com és la que, amb el suport de San Miguel Empresas de Cerveza y Malta, es va rehabilitar la façana modernista de l’edifici de l’antic hotel Pal·las, que acull l’Oficina Municipal d’Atenció al Ciutadà i les oficines de la Regidoria d’Urbanisme. Així, es va restaurar el front de l’avinguda de Blondel, que presentava importants deficiències. Les obres van comptar amb un pressupost de 245.425 euros.

Un edifici del s. XIII inclòs al Catàleg d’Elements d’Interès Històric i Artístic

L’edifici del Palau de la Paeria, original del segle XIII, es distribueix en planta subterrània, baixa i diferents volums superiors que s’articulen de dos a quatre alçades ordenats al voltant d’un pati interior. La façana de la plaça Paeria és gòtica amb una composició monumentalista i la façana de l’avinguda Blondel és neoclàssica amb vestigis anteriors i comprèn un repertori estilístic variat i de gran qualitat.

L’edifici va patir diferents modificacions i reconversions al llarg del temps. Les més recents del 1868, on es configura la monumental façana neoclàssica a la Banqueta del Riu, obra de l’arquitecte A. Lamarca, i les obres del 1930 per arranjaments generals, fetes sobretot a l’interior de l’edifici, obra de l’arquitecte R. Argilés Bifet.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=true&IdNoticia=13968

http://www.paeria.cat/arxius/noticies/Imatge_cat_13059.JPG

La millora de la rambla Ferran de Lleida preveu menys trànsit i més bars

• La Paeria inicia els treballs previs per transformar i revitalitzar un dels principals bulevards de la ciutat

• Serà el projecte ‘estrella' del mandat

La Paeria ha iniciat els estudis previs per convertir la rambla Ferran de Lleida, una de les principals avingudes del centre, en un bulevard o un nou passeig on, a més d'una reforma urbanística, també es pretén revitalitzar la zona compresa entre l'estació del ferrocarril i el pont Vell.

Les línies generals del projecte passen per potenciar l'ús de la rambla per als vianants, fent passos elevats per als vehicles als trams que ara trenquen el passeig. “Es tractaria de pacificar el trànsit a la zona”, segons la primera tinent d'alcalde i responsable de l'àrea d'Urbanisme, Marta Camps.

El que no es pot tocar és el passeig central, ja que hi ha una plantació d'arbrat que ho impedeix.


http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/13-serveis/459319-la-millora-de-la-rambla-ferran-de-lleida-preveu-menys-transit-i-mes-bars.html?cks_mnu_id=705

^^
Està bé això d'eixamplar les voreres laterals, però a costa de treure carrils? Hmm... El trànsit serà horrible en hores punta.

Més bars vol dir més terrasses? Vol dir això que la reforma només servìrà per a que el vianant perdi espai mentre que l´ajuntament intenti augmentar beneficis?

“Pensamos en una Rambla de Ferran como la Castellana”

La implementación del Pla de Barris, con obras importantes como la reforma de Rambla de Ferran o el Museu de la Ciència, o la cesión del solar del polígono para que finalmente se pueda construir la mezquita son algunos de los retos que Marta Camps, primera teniente de alcalde y edil de Urbanismo, se plantea para esta legislatura. Camps también defiende la política de atracción de grandes superficies comerciales y no se plantea, de momento, acceder a la alcaldía, pues dice que Ros agotará estos 4 años.

– ¿Por qué abordarán la reforma de Rambla de Ferran con un concurso de ideas?
– Porque tenemos el tiempo para hacerlo y porque es una vía suficientemente importante para Lleida para intentar que se presenten los mejores proyectos. La idea con la que trabajamos es la de una Rambla con aceras laterales más anchas y con alguna restricción de tráfico. Para tal fin hemos encargado ya el estudio de movilidad que contempla la reducción de algún carril o la supresión de alguna plaza de parking. La idea que alguna vez habíamos lanzado, que pasa por buscar la revitalización económica y social de esta vía, es hacer algo como la Castellana de Madrid. Por esta razón haremos una o dos concesiones de cafeterías en medio de la Rambla y pensamos también en mercados sectoriales para que la avenida tenga vida más allá de las 3 de la tarde.

– ¿Y la Plaça del Auditori para cuándo?
– Esta es una obra que se abordará cuando acabe el párking de Vialia. Por lo que respecta al Pla de Barris de Portal de Magdalena-Noguerola también estamos en conversaciones con Ibercaja para abordar el Museu de la Ciutat en las termas romanas de Remolins.

Continua a: http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=105670&seccio=Lleida&fecha=2011-10-02&sortida=03:00:00

La Paeria dóna el tret de sortida al nou Planejament General

• Els estudis aniran encaminats a optimitzar el sòl previst perquè s’ajusti a la demanda i potenciar l’habitatge protegit i els usos comercials

La Comissió d’Urbanisme, Medi Ambient, Mobilitat i Territori ha donat llum verda als primers documents per redactar el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, que ha d’entrar en vigor a partir del 2015 i que substitueix l’anterior del 1995. Es tracta de l’inici i formulació del nou pla urbanístic, que és una mena de guió o full de ruta que marca els objectius geneals del nou planejament, i del programa de participació ciutadana.

Aquest document, que serà vigent durant un període de 20 anys, pretén adaptar el planejament urbanístic actual a la nova realitat social i econòmica de la ciutat, i també als canvis normatius que s’han produint al llarg d’aquests darrers anys. En línies generals, aquest serà un Pla més contingut que l’actual ja que es limitarà l’expansió de l’àmbit residencial, ajustant-lo a la demanda i a les necessitats reals que hi ha actualment, com són l’habitatge protegit, pisos més petits. Es pot avançar, en aquesta línia i en base al que s’ha edificat en els darrers anys a la ciutat, que es disposa de suficient sòl qualificat per poder construir en els propers anys, “el que caldrà ara es repensar com es desenvolupen aquests sector que ja son urbanitzables per optimitzar-los i donar sortida a les necessitats reals de la població”, ha explicat la primera tinent d’alcalde, Marta Camps. Per això aquest nou pla també prioritzarà la rehabilitació dels barris històrics, així com la qualitat i la regeneració urbana. En canvi, caldrà potenciar el sòl terciari, sobretot el comercial i l’industrial, especialment en el marc del teixit urbà i no en sector aïllats com es troba en el planejament actual.

Paral·lelament, es posarà en marxa un procés de participació ciutadana, en el qual es calcula que hi participaran de forma directa en aquesta primera fase més de 300 persones representatives del sectors professionals, associacions ciutadanes i cíviques, a través de tallers i taules participatives i d’un consell assessor urbanístic amb quinze representants de la societat civil de reconegut prestigi.

Prèviament, l’Ajuntament de Lleida va aprovar encarregar 7 estudis a especialistes a la Universitat de Lleida de cara a la redacció del pla. Aquests treballs per començar a redactar el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal han de permetre tenir una diagnosi acurada de la situació actual de la ciutat, així com del seu àmbit territorial i abasten aspectes de projecció demogràfica i econòmica, d’anàlisi de la situació social i de les característiques del sòl no urbanitzable i una diagnosi específica de l’Horta de Lleida. Els estudis corresponen a les matèries que la UdL estudia de manera eficient, ja que requereixen importants treballs de camp i tenen una elevada component d’investigació, tant en l’àmbit local així com en el territorial. El conjunt del treballs seran coordinats per part de la Universitat de Lleida pels professors Joan Ganau i Carme Bellet i de l’elaboració concreta de cadascun, en són responsables ells mateixos i els professors Ramon Morell i Ignasi Aldomà. Per part de l’Ajuntament el responsable serà el coordinador de Planejament i Habitatge, Joan Blanch.

Amb l’inici dels estudis encarregats a la UdL i amb aquest primer document que s’aprovarà en el proper Ple Municipal, es treballarà perquè l’aprovació inicial del nou Pla d’Ordenació Urbanística es pugui fer a finals de l’any 2013, després l’aprovació definitiva del document seria competència de la Generalitat i finalment que entrés en vigor l’any 2015. El pressupost destinat per a tot el procés és de 619.828 euros.

Procediment negociat per al solar del polígon

La Comissió també ha debatut la proposta per iniciar el procediment negociat per a la cessió, en règim de concessió per un termini de 25 anys amb un cànon anual de 7.956 € més IVA, del solar situat al polígon industrial El Segre, al carrer Josep Baró i Travé 111, per a la construcció d’un centre de culte.

Camps ha explicat que després que l’anterior licitació d’aquest solar quedés desert, la Paeria inicia aquest procediment negociat obert a totes les entitats religioses que vulguin concórrer. A partir d’aquest moment, es donaran tres setmanes de termini perquè els interessats en optar a aquest solar puguin presentar ofertes amb l’objectiu que aquest concurs estigui resolt durant el mes de novembre.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=true&IdNoticia=14014

Lleida sols gasta el 24% del sòl fixat per a 20 anys

• L'Ajuntament inicia el nou POUM, que potenciarà espais per a usos comercials i logístics i menys pisos

Lleida només ha gastat el 24% del sòl programat en el seu pla d'ordenació urbanística municipal (POUM), que caduca el 2015. De les 819 hectàrees previstes per al creixement de la ciutat, segons les estimacions de 1995, sols s'ha completat el 9% dels sectors residencial, al voltant d'uns 1.800 habitatges d'un total previst de 18.400. En canvi, el sòl programat per a usos terciaris i comercials s'ha esgotat i els sectors logístics i industrials s'han desenvolupat entre el 30% i el 55%.

[...]

Per tant, al nou POUM que ja es comença a redactar, “no caldrà programar nous sectors de creixement urbà sinó repensar-los”, segons Camps. La idea dels tècnics comporta combinar els usos residencials, en diverses tipologies d'habitatges, amb els comercials i terciaris dins una mateixa àrea. L'actual POUM, segons l'urbanista Joan Blanch, director del nou pla, “zonificava” en excés i aïllava les zones comercials de les residencials o de les logístiques, mentre que la normativa vigent fomenta els usos mixtos per crear noves dinàmiques urbanes.


http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/460043-lleida-sols-gasta-el-24-del-sol-fixat-per-a-20-anys.html

Les obres del pàrquing del parador, sis mesos parades

• La companyia elèctrica no desvia el traçat d'una línia de mitjana tensió

Les obres del pàrquing del parador estan parades des de fa més de sis mesos, concretament des de finals de març. El motiu és que l'excavació del pàrquing va haver d'aturar-se per la presència d'una línia elèctrica de mitjana tensió, a l'espera que la companyia Fecsa-Endesa en canviï el traçat. Aquest tràmit, en principi senzill, continua retardant-se, cosa que impedeix continuar els treballs. Fonts de l'obra van indicar que aquest retard no afecta, de moment, el calendari previst per a la posada en marxa del parador, ja que l'obra del pàrquing és molt més senzilla que la de l'hotel, per la qual cosa pot completar-se en menys temps. No obstant, la situació podria complicar-se si continua ajornant-se.

Ara, falta aproximadament un vint-i-cinc per cent del terreny per excavar, abans de començar a construir el pàrquing. L'estrena del parador està prevista per a finals de l'any 2012 i l'aparcament comptarà amb 47 places.


http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/les-obres-del-parquing-del-parador-sis-mesos-parades/

Mercadona obrirà al Nou Forn en tres anys i també preveu instal·lar-se a Copa d'Or

• A Rovira Roure es construirà un nou edifici al lloc del restaurant, que acollirà un supermercat i un hotel

Lleida La cadena de supermercats Mercadona va confirmar ahir que pretén obrir dos nous establiments a Lleida, que se sumarien als cinc que ja hi té. El projecte més avançat ara mateix és el del restaurant Nou Forn, a l'avinguda Rovira Roure, molt a prop de l'Arnau de Vilanova. Mercadona ja ha tancat un acord amb el propietari del restaurant, el restaurador Pepito Lladonosa, per instal·lar un dels seus supermercats en un nou edifici que es construirà en aquesta ubicació, en què Lladonosa també preveu habilitar un hotel de 60 habitacions. El calendari del projecte depèn de la construcció de l'edifici, encara que l'empresa treballa amb l'objectiu que el nou supermercat pugui obrir el 2014. L'empresa ja va sol·licitar l'any passat llicència ambiental a la Paeria per a un supermercat d'alimentació amb una superfície total de 2.537 m², encara que la superfície de venda seria força inferior. La zona comercial prevista al costat de l'actual Nou Forn comptaria, segons les previsions inicials dels promotors, amb més establiments, amb un total de 6.000 m².


http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/mercadona-obrira-al-nou-forn-en-tres-anys-i-tambe-preveu-installar-se-a-copa-dor/

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/9ae8e5b9.jpg

Pla per indicar en plafons les places lliures de zona blava

• La Paeria ampliarà els que anuncien els pàrquings subterranis

La Paeria preveu instal·lar plafons electrònics que informaran de les places d'aparcament buides en zones blaves i lliures, que complementaran els plafons que ja s'han instal·lat per anunciar les places lliures als aparcaments subterranis, que actualment estan en fase de proves. Aquesta és una de les iniciatives previstes en el marc del projecte Smart Green Cities, que busca promoure l'ús de la tecnologia en els serveis públics de la ciutat, i que Lleida impulsa juntament amb Sant Cugat del Vallès i les empreses Indra i Abertis. Altres iniciatives en què es treballarà serà la implantació de tecnologia en l'atenció a les persones, per exemple, incorporant localitzadors als medallons que porten els usuaris de teleassistència perquè estiguin localitzats en cas tinguin algun problema. També s'ha previst que es puguin monitoritzar les incidències de la via pública i el mobiliari urbà a través de SMS. Altres mesures en què es treballarà seran, per exemple, la implantació d'una lectura remota dels comptadors d'aigua i el control dels contenidors.


http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/pla-per-indicar-en-plafons-les-places-lliures-de-zona-blava/

Primera promoció de pisos de renda lliure entre Cappont i la Bordeta

• La zona de Copa d'Or es va urbanitzar fa 3 anys i ara Loanca hi construirà 53 habitatges

La zona d'expansió de Copa d'Or, situada entre l'antiga N-II i el canal de Seròs, està urbanitzada des del 2008, però fins ara no s'hi ha començat la construcció dels primers habitatges de promoció privada i de renda lliure. Es tracta d'un complex de 53 pisos amb piscina i zona de jocs infantils promoguts per l'empresa Loanca. No obstant, de moment comencen amb una primera fase de dotze habitatges, segons va indicar un portaveu de la constructora. Les obres s'han començat i es pot apreciar una incipient estructura al solar situat al costat dels hotels Ibis i Etap, de la cadena Accor, que també estan en construcció i que tenen previst obrir al juny de l'any que ve. De fet, els promotors destaquen les possibilitats que ofereix aquesta zona, on es troba l'establiment Decathlon i projecten obrir-hi Media Markt i Mercadona. També afirmen que s'han "atrevit" a construir a l'haver aconseguit finançament bancari, malgrat les dificultats actuals (vegeu el desglossament).

http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/primera-promocio-de-pisos-de-renda-lliure-entre-cappont-i-la-bordeta/

http://www.segre.com/fileadmin/multimedia/fotos/esegre/15528262.JPG

Primera promoció de pisos de renda lliure entre Cappont i la Bordeta

• La zona de Copa d'Or es va urbanitzar fa 3 anys i ara Loanca hi construirà 53 habitatges



http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/primera-promocio-de-pisos-de-renda-lliure-entre-cappont-i-la-bordeta/

http://www.segre.com/fileadmin/multimedia/fotos/esegre/15528262.JPG

Pensava que això ho veurien els meus néts xdd
Algunes fonts segures m'han dit que hi ha MOLT interès per aquests terrenys (comercial). Ja ho diu el diari, però la font m'ha dit que els inversors (estrangers també) esperen a què el PP guanyi xd
TRUE STORY
A veure si en un parell d'anyets allò agafa forma ja.

Algunes fonts segures m'han dit que hi ha MOLT interès per aquests terrenys (comercial). Ja ho diu el diari, però la font m'ha dit que els inversors (estrangers també) esperen a què el PP guanyi xd
TRUE STORY
A veure si en un parell d'anyets allò agafa forma ja.

Que 10 t'escolti. :troll:

MDMSPC! S'ha avançat el Dia dels Sants Innocents? XD

Bé, que duri, doncs... Però que vagi per llarg.

Lleida modifica el planejament per encabir grans comerços

• La Paeria, amb el vistiplau del govern, atén la petició d'un promotor mentre rep més propostes d'obertura

L'Ajuntament de Lleida ha modificat un pla urbanístic al barri de Cappont per tal de permetre la construcció i obertura d'un centre comercial de 2.500 metres quadrats. En un altre planejament s'ha adaptat el seu disseny per tal que també s'hi puguin instal·lar grans botigues.

[...]

Els hípers, pendents

Mentre la Paeria ubica superfícies mitjanes, busca sortides per a hipermercats, grans superfícies i grans magatzems, que sempre han topat amb restriccions i negatives de la Generalitat. Aquest fet ha comportat que Lleida sigui una de les capitals estatals amb menys centres comercials de gran format. El Corte Inglés i altres multinacionals han estat sondejant diversos solars que, per ara, no han quallat.


http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/473945-lleida-modifica-el-planejament-per-encabir-grans-comercos.html?cks_mnu_id=705

Lleida modifica el planejament per encabir grans comerços

• La Paeria, amb el vistiplau del govern, atén la petició d'un promotor mentre rep més propostes d'obertura




http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/473945-lleida-modifica-el-planejament-per-encabir-grans-comercos.html?cks_mnu_id=705

Estic tan fart de llegir aquestes coses que ja em sonen a cuento chino

http://www.segre.com/fileadmin/multimedia/fotos/esegre/15602039.JPG

Retard en el nou accés a la Bordeta pel Camí de Picos

• La Paeria alenteix l'obra per millorar l'enllaç amb Palauet

Les obres de construcció del nou accés a la Bordeta pel Camí de Picos es retardaran, perquè la Paeria ha decidit replantejar l'enllaç amb el carrer Palauet, cosa que ha obligat a alentir les obres. Els treballs, que es van iniciar al juliol, s'havien d'acabar al desembre, però aquests canvis faran que el final de l'obra s'allargui fins a principis de l'any que ve, van confirmar fonts d'Urbanisme.

Els tràmits d'expropiacions dels terrenys necessaris per a l'obra també han estat complexos en aquest cas. Al llarg dels últims dies, gairebé no es treballa sobre el terreny, encara que ja es pot veure l'explanació de la plataforma principal del nou carrer.


http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/retard-en-el-nou-acces-a-la-bordeta-pel-cami-de-picos/

La ciutat de Lleida assolirà les 2.348 places hoteleres l'any 2013, respecte les 1.968 actuals

• L'entrada en servei dels establiments Ibis i Etap permetran que la capital del Segrià pugui acollir la celebració de més esdeveniments

La ciutat de Lleida assolirà al 2013 la xifra de 2.348 places hoteleres, respecte les 1.968 amb què compta actualment. Per aquell any està prevista l'entrada en servei dels hotels Ibis i Etap, que s'estan construint a la partida de Copa d'Or.

L'Ibis, de dues estrelles, tindrà una capacitat de 76 habitacions i 160 places mentre l'Etap, d'una o de dues estrelles, comptarà amb 80 cambres i 220 places. Els dos hotels compartiran edificació tot i que posseiran instal·lacions i accessos independents. Amb aquests equipaments, a més del Parador de Turisme, també en construcció, Lleida disposarà d'una oferta hotelera més adequada per poder optar a acollir la celebració de tot tipus d'esdeveniments.

Actualment, la major part dels hotels de la ciutat de Lleida són de tres i quatre estrelles i només el 21% del l'oferta correspon a establiments de dues o bé d'una estrella. Amb l'Ibis i l'Etap, que formen part de la cadena formen part de la cadena Accor, aquesta gamma representarà el 31% del total d'habitacions.

El regidor i president de Turisme de Lleida, Félix Larrosa, ha donat a conèixer aquestes dades durant la visita que ha fet avui a les obres de construcció dels dos nous hotels, acompanyat pel president de la Sociedad FAL (promotora dels hotels); Antoine Lecea-Berastegui, del director dels hotels, Carlos Folgado, i d'Albert Consegal i Paco Monso, de l'estudi d'arquitectes MXC.

http://www.araponent.cat/noticia/31701/la-ciutat-de-lleida-assolira-les-2.348-places-hoteleres-lany-2013-respecte-les-1.968-actua

L’Ajuntament de Lleida presenta el projecte de remodelació de l’avinguda Alcalde Porqueres

• L’obra sortirà a licitació en els propers dies per un import de 300.000 euros

L’Ajuntament de Lleida va presentar ahir dilluns el projecte de remodelació de l’avinguda Alcalde Porqueres de la ciutat, que sortirà a licitació en els propers dies per un import total d’uns 300.000 euros. Aquesta actuació, que se centra en el tram comprès entre les places Europa i França, vol millorar l’accessibilitat i la seguretat dels vianants.

La reurbanització de l’avinguda Alcalde Porqueres consisteix en la renovació de trams de vorera que es troben en mal estat i la semaforització de la cruïlla d’Alcalde Porqueres amb el carrer Germans Recasens, que pretén regular el nou pas de vianants i permetrà el gir a l’esquerra dels vehicles.

També s’ha projectat l’ampliació de dotze cantonades per millorar la seguretat en els passos de vianants i que els vehicles redueixin la velocitat, així com l’adaptació de dinou rebaixos per fer més accessibles els passos de vianants.

La plaça situada entre la cruïlla de l’avinguda Alcalde Porqueres amb el carrer Escultor Corsellés es tornarà a pavimentar, i també s’ampliaran les voreres de davant del mercat municipal. En aquest projecte també s’inclou la renovació de l’enllumenat del tram de l’avinguda d’Alcalde Porqueres més proper a la plaça de la Constitució.

El finançament d’aquesta actuació s’emmarca dins del traspàs dels trams urbans de carreteres del Ministeri de Foment a l’Ajuntament de Lleida, amb el quals també s’han dut a terme la reforma integral del passeig de Ronda, la millora de la plaça dels Pagesos i la reurbanització d’un tram de l’avinguda Fleming.

http://www.araponent.cat/noticia/31907/lajuntament-de-lleida-presenta-el-projecte-de-remodelacio-de-lavinguda-alcalde-porqueres?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed%3A+araponent+%28AraPonent%29

http://www.segre.com/fileadmin/multimedia/fotos/esegre/15640236.JPG

La Paeria dóna el vistiplau inicial a la nova mesquita, amb capacitat per a 583 fidels

• La Paeria dóna el vistiplau inicial a la nova mesquita, amb capacitat per a 583 fidels

La comunitat islàmica Aloumma preveu construir al polígon del Segre, si la Paeria finalment li adjudica el solar del carrer Baró i Travé, una mesquita de 1.370 metres quadrats de superfície útil repartits en planta baixa i primer pis, amb una torre a tall de minaret de 14,65 metres d'alçada. Així consta en l'avantprojecte adjuntat al sobre B de documentació tècnica que la mesa de contractació va examinar ahir. A la planta baixa està previst ubicar-hi el vestíbul i un aparcament per a 38 vehicles (quatre són exteriors) i a la primera, una sala de culte de 460 metres quadrats, una sala polivalent per a reunions internes de l'associació i una sala d'ablucions on els musulmans es podran rentar abans de resar, com mana l'islam.

El temple tindrà un aspecte auster, serà construït amb blocs prefabricats de formigó i disposarà d'un aïllament sonor superior a l'exigit. A més, tindrà un ascensor adaptat. La capacitat total de la mesquita serà de 583 persones i el pressupost d'execució material, 907.486 euros. Com a mode de finançament, apunten els donatius dels fidels, un empresari de Kuwait, fundacions i la Comunitat Islàmica d'Espanya.


http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/implantacio/

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/9ae9ae7d.jpg

La Tresoreria de la Seguretat Social es gasta 6,4 milions en una seu després de reduir personal

• Els treballadors ho consideren un "malbaratament" i afirmen que actualment són una vintena menys que fa deu anys

La junta de personal de Lleida de l'administració perifèrica de l'Estat, formada per delegats de CCOO, CGT, CSIF, UGT, USO i Fedeca, considera un "malbaratament" que la Tresoreria General de la Seguretat Social destini 6,4 milions a la construcció d'una nova seu quan en els últims anys ha reduït la plantilla. Així ho afirma el president de la junta, Tomàs Teixidó, que afegeix que actualment són al voltant de 125 treballadors, una vintena menys que fa uns deu anys.

El nou edifici ja està en construcció en un solar de Cappont al costat de la plaça Zoe Rosinach i les piscines municipals. Va ser licitat l'any passat per 12,2 milions i adjudicat al març d'aquest per 6,4.

La directora de la Tresoreria, Soledad López, defensa la necessitat de la nova seu i destaca que han hagut de "batallar molt" per mantindre aquesta inversió en un context de retallades. Recorda que es tracta d'un projecte previst des de fa set anys i detalla que serà una "oficina integral" per a la Tresoreria i l'Institut de la Seguretat Social, centrada a millorar l'atenció ciutadana. "En la campanya agrària (quan els agricultors acudeixen a donar d'alta els temporers) augmenta molt l'atenció al públic i seria molt beneficiós que hi hagi un espai per a l'atenció separada", assenyala.


http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/la-tresoreria-de-la-seguretat-social-es-gasta-64-milions-en-una-seu-despres-de-reduir-personal/

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/9ae9ae7d.jpg

La Tresoreria de la Seguretat Social es gasta 6,4 milions en una seu després de reduir personal

• Els treballadors ho consideren un "malbaratament" i afirmen que actualment són una vintena menys que fa deu anys




http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/la-tresoreria-de-la-seguretat-social-es-gasta-64-milions-en-una-seu-despres-de-reduir-personal/

Hi ha algun render del projecte o se sap com será l'edifici?

Espero que arreglin el que esta a l'av catalunya pk fa pena...

Cercant al BOE he trobat l'empresa que la construeix, però no diuen res ni hi ha cap imatge: http://www.ceinsa.es/web/items/13/17/la-tgss-adjudica-a-ceinsa-el-edificio-de-usos-multiples-de-la-seguridad-social-de-lleida

Espero que arreglin el que esta a l'av catalunya pk fa pena...

Allò és la seu dels sindicats i se suposa que han de cedir l'edifici a l'ajuntament per a fer una seu nova també a Cappont. Després l'edifici actual es transformaria en habitatge social, però fa molt de temps que no se'n parla del tema.

Una firma francesa de bricolatge obrirà un centre comercial de 5.600 m² vora l'Arnau

• De Brico Depôt, tan gran com el Carrefour, s'instal·larà entre Rovira Roure i l'avinguda Pinyana

La cadena francesa de bricolatge Brico Depôt, líder a Europa en el seu sector i tercera a escala mundial, obrirà un gran centre comercial a Rovira Roure, al costat de l'Arnau de Vilanova, amb una superfície total de venda de 5.600 metres quadrats, de manera que serà tan gran com el Carrefour del passeig de Ronda. En concret, tindrà 4.000 m² i una zona exterior de vendes de 1.600, a més d'un aparcament en superfície de 272 places. També es preveu un edifici d'oficines amb façana a l'avinguda de Pinyana i els promotors hauran d'urbanitzar dos nous carrers per completar el perímetre de la parcel·la. L'equipament suposarà la creació d'entre cinquanta i seixanta llocs de treball. Serà el segon establiment de Brico Depôt a Catalunya (ara només n'hi ha un a Parets del Vallès), que en té 17 a tot Espanya (el primer va obrir el 2003). L'empresa va adquirir fa temps uns terrenys a Alcarràs, però finalment l'obertura prevista no va arribar a bon terme. La firma va néixer a Reims el 1993 i ofereix productes a preus assequibles relacionats amb ferreteria, fusteria, electricitat, ceràmica, construcció i pintura, entre altres.


http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/una-firma-francesa-de-bricolatge-obrira-un-centre-comercial-de-5600-m2-vora-larnau/

Allò és la seu dels sindicats i se suposa que han de cedir l'edifici a l'ajuntament per a fer una seu nova també a Cappont. Després l'edifici actual es transformaria en habitatge social, però fa molt de temps que no se'n parla del tema.

Doncs precisament ahir ho van confirmar:

Paeria i sindicats renoven el Pacte Social per la Ciutadania que potencia la cohesió social i la formació a Lleida

• El projecte del nou edifici dels sindicats que s'ubicarà a Cappont es redactarà l'any vinent per iniciar-ne la construcció durant el 2013

[...]

Una altra de les mesures que inclou el Pacte és la construcció d'un nou edifici dels sindicats a la ciutat al barri de Cappont, que ha de substituir l'actual situat a l'avinguda Catalunya. Sobre aquesta qüestió, Àngel Ros ha explicat que està previst que està pendent la signatura la permuta dels terrenys entre la Paeria, titular del solar on s'ubicarà el nou edifici, amb el Ministeri de Treball, titular del terreny de l'edifici actual. Ros ha avançat que durant el 2012 es redactarà el projecte del nou equipament i la voluntat es que es pugui construir durant el 2013. Així mateix, ha dit que un cop enllestit el nou edifici, l'actual es destinarà a equipaments relacionats amb habitatge assistencial per a joves.

http://www.araponent.cat/noticia/32970/paeria-i-sindicats-renoven-el-pacte-social-per-la-ciutadania-que-potencia-la-cohesio-socia

^^

VI. Locals sindicals

En base a l’Acord de Col·laboració entre el Ministeri de Treball i Immigració i l’Ajuntament de Lleida de 20 de juliol de 2010, la Paeria manté el compromís d’activar la permuta de l’edifici que actualment ocupen els sindicats, anomenat AISS, per un nou local amb les mateixes característiques d’espai ubicat en el solar situat al SUR 5, parcel·la EC2 del Pla Parcial aprovat. Adreça: avinguda del President Josep Irla, s/n, superfície 6.394.6 m2. Aquest compromís es materialitzarà mitjançant la signatura de la permuta, durant el primer trimestre del 2012, entre la Paeria i el Ministeri de Treball per tal que durant el present mandat municipal es faci efectiva la construcció del nou edifici. En aquest sentit, la Paeria cercarà la millor fórmula d’execució possible entre els diferents promotors i operadors existents per tal de treure la major rendibilitat de l’edifici actual de l’AISS que quedarà en propietat de l’Ajuntament de Lleida.

http://www.paeria.cat/arxius/noticies/Document_cat_10310.pdf

Lleida tindrà el 2012 un pavelló firal nou

Fira de Lleida estrenarà un pavelló el mes de setembre del 2012, coincidint amb els certàmens agraris de Sant Miquel i Eurofruit, segons va anunciar ahir l'alcalde i president de Fira de Lleida, Àngel Ros. La construcció del pavelló, el cinquè espai cobert del recinte firal, s'està tancant en un acord en què hi participaran tots els patrons de la fundació Fira de Lleida, és a dir, la Generalitat, la Paeria, la Diputació i la Cambra de Comerç lleidatana.

El pavelló està planificat des de fa mesos, però pendent d'un acord de finançament i de l'amortització de diversos crèdits que estava pagant la institució firal.


http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/486127-lleida-tindra-el-2012-un-pavello-firal-nou.html

Lleida estrena la nova plaça dels Pagesos

• És el primer espai públic de la ciutat que compta amb l’enllumenat íntegrament amb tecnologia LED. L’actuació ha permès integrar-la al nou passeig de Ronda, millorant-ne l’accessibilitat, renovant el mobiliari i restaurant-ne tant el mural en bronze com el monument als pagesos

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha presidit l’estrena de la nova plaça dels Pagesos, que s’ha reformat i millorat totalment, integrant-la a la nova urbanització del passeig de Ronda, que s’ha fet recentment. Aquest espai públic, que data de l’any 1973, havia quedat antiquatja que tenia un disseny tancat amb murs, poca il·luminació, degradació de paviment i falta de zones verdes, entre altres. Així, aquesta actuació ha contemplat una reforma global en tots els àmbits, mantenint els elements que recorden a la pagesia i que donen nom a la plaça (arxiu de so).

Per tant, aquesta reforma integral ha permès renovar 740 m2 de paviment i, alhora, millorar l’accessibilitat interior de la plaça i des dels carrers que l’envolten, eliminant barreres arquitectòniques, reconstruint les escales i fent una rampa accessible des del carrer Saturn. Cal destacar, a més, que un dels punts importants és la instal·lació d’enllumenat, que fins ara era inexistent a la plaça. D’aquesta manera, aquest espai públic és ara molt més accessible, gràcies a l’eliminació de desnivells, escales, murets i racons que dificultaven, també, la visibilitat de les diferents zones. A més, s’han renovat els paraments verticals del murs adjacents al carrer Saturn i a la plaça amb un nou aplacat de lloses (90 m2). També s’ha construït una barana perimetral (90 metres lineals) a la plaça com a element de protecció dels vianants.

L’enderroc de la majoria dels murs de formigó que envoltaven la plaça i el nou paviment milloren la imatge tant interior com exterior de la plaça. També s’ha col·locat nou mobiliari urbà (4 papereres i 14 bancs)i una font d’aigua potable. El projecte també ha contemplat la millora de la jardineria amb la renovació de dos arbres (xiprers) a la vorera amb el passeig de Ronda, 70 m2 de gespa i de parterres amb 380 unitats d’arbustos amb colors variats i diferents espècies.

Pel que fa a la font ornamental, que té un vas rectangular de 8.5x8.0 m, que té il·luminació interior de tipus LED de color blanc, es guarneix amb sis sortidors tipus giràndoles, que brollen emergent l’aigua en girs concèntrics continus, donant una sensació de moviment permanent i dinamisme a la font i al conjunt.

La millora de la plaça dels Pagesos, que va ser adjudicada a Arnó, compta amb un pressupost de 450.000 euros. Atès que és un projecte complementari al de renovació del Passeig de Ronda, també està finançat pel Ministeri de Foment.

Tot l’enllumenat amb tecnologia LED

La nova plaça dels Pagesos és la primera de la ciutat que compta amb enllumenat íntegrament amb tecnologia LED d’alta eficiència energètica i amb un sistema d’encesa que separa la il·luminació funcional de l’ornamental per estalvi energètic.

Així, l’enllumenat funcional consta de 4 noves columnes de 7 metres d’alçada amb un total de 20 projectors. Pel que fa a l’enllumenat ornamental s’han instal·lat a sota de tres bancs un total de 12 lluminàries encastades al terra; en els altres tres bancs s’han instal·lat 3 lluminàries encastades a la paret. A més de la il·luminació interior de la font, s’han instal·lat també 4 lluminàries encastades al terra en les quatre cares del monòlit de pedra.

Restauració del monument i del mural de bronze

En el marc de la reforma de la plaça dels Pagesos, s’ha fet de nou el mural de bronze que hi havia originàriament. Així, s’ha construït a través d’un motllo de silicona i guix del mural original.

Un cop es va obtenir la còpia del mural en bronze, aquest s’ha col·locat dins del vas de la font ornamental, concretament encastat en una cara del muret de formigó que s’ha construït a l’interior de la font.

Dins d’aquesta actuació també s’ha dut a terme la neteja, restauració i integració del monument als pagesos. El monument als pagesos va ser dissenyat i construït pels escultors Dalmati-Narvaiza l’any 1973. Amb el pas dels anys el monument havia perdut color i s’havia envellit el bronze original de l’escultura. Per tal de restaurar i adaptar aquests elements a la nova plaça s’ha netejat i polit per retornar-li la brillantor i aspectes originals.

http://i40.tinypic.com/353dok1.jpg

http://i41.tinypic.com/11agzuv.jpg

http://i39.tinypic.com/w1g2c.jpg

http://www.paeria.es/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=14521&PaginaAnterior=/cat/index.asp

^^ sembla una plaça comunista

Recta final de la construcció del nou eix viari que connectarà el centre de la ciutat amb la Bordeta i els Magraners

• Les obres contemplen la prolongació del vial de Victoriano Muñoz Oms fins a la variant sud passant pels dos barris, en una actuació finançada pel ministeri de Foment pel traspàs de carreteres

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat de les tinents d'alcalde, Marta Camps i Montse Parra, ha visitat les obres de construcció del nou eix viari que connectarà el centre de la ciutat amb la Bordeta i els Magraners, que encaren la seva recta final. El projecte contempla la construcció de dos nous trams d'aquest eix viari, amb una longitud total de 620 metres lineals, i que enllacen el vial de Victoriano Muñoz Oms des de la rotonda de la LL-11 fins al carrer Palauet, a la Bordeta, i des del final de la nova urbanització de Torre Salses fins al barri de Magraners. En aquest punt, també es podrà enllaçar amb la variant sud, que estarà enllestida cap al mes d'agost, de tal manera que s'obre una nova via de connexió entre la plaça Europa i els vials de circumval·lació de la ciutat. (arxiu de so)

Pel que fa a les obres, tant al tram corresponent a l'antic Camí de Picos com al tram de connexió de la LL-11 amb els Magraners, s'ha realitzat el moviment de terres, el sanejament del terreny i el terraplenat. A més, s’ha dut a terme l'estabilització del terreny També s’ha col·locat la vorada de les voreres dels dos trams i els tubulars d’enllumenat públic, de semàfors i d’accés. També s’han instal·lat els embornals per a la recollida d’aigua als dos trams de vial, que recolliran l’aigua tant del vial com de les voreres. Al tram de Camí de Picos s’ha enderrocat l’edificació de la casa que dóna al carrer Palauet i al tram de Magraners s’ha construït un tram de 165 m de col·lector de polietilè de 500 mm de diàmetre.

La urbanització del camí de Picos facilitarà la interconnexió de la LL-11 i la N-240, i la variant sud, amb aquests dos barris de la ciutat i també entre ells i permetrà a la vegada la posada en funcionament del nou pont sobre les vies del tren entre la Bordeta i els Magraners, per facilitar la connexió des de la Bordeta i fins al barri de Magraners, passant per la zona d'expansió de Torres Salses, ja urbanitzada.

Es preveu que aquest nou eix, que estarà acabat entre finals del mes de febrer i principis de març, sigui molt utilitzat, ja que des de l’obertura del pont de Príncep de Viana són molts els vehicles que ara, tot i no estar adequat, ja utilitzen el camí que travessa la Bordeta fins al carrer Palauet. Així, el nou vial del camí de Picos tindrà una longitud de 467 metres, disposarà d'un carril per sentit, la vorera tindrà 3,5 metres (carril bici1,5 i 2 metres d’espai lliure per als vianants), 16 nous punts de llum, dos passos de vianants i una nova cruïlla semafòrica (6 semàfors) amb tecnologia LED per regular el trànsit de vehicles i de vianants amb el carrer Palauet.

L’altre tram que també s’executa ara, el que va des de Torres Salses fins al carrer Vila-rodona de Magraners, té 153 metres lineals i també un carril de circulació per cada sentit, la vorera tindrà 5 metres (carril bici 1,5 i 3,5 metres d’espai lliure per als vianants) i 5 nous punts de llum.

En total, un nou eix viari de 3,7 kilòmetres que s’està construint amb trams ja executats com la prolongació del carrer Príncep de Viana, amb el nou pont sobre el riu Segre de l'enginyer Javier Manterola, passant per l’avinguda de Victoriano Muñoz Oms, fins arribar a la LL-11, i als quals se sumarà l’execució d’aquests dos trams, que suposaran un nou accés al barri de la Bordeta i millorarà la connexió entre els dos barris i fins a enllaçar amb la variant sud, a més de guanyar agilitat a l’actual accés gràcies a l’obertura del pont sobre les vies, que té dos carrils de circulació per sentit.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=true&IdNoticia=14575

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/3d4f0fab.jpg

La reforma de la Baixada de la Trinitat enfila la seva recta final

• Aquesta actuació, que s’emmarca dins del marc del Pla de Barris Portal de la Magdalena-Noguerola, inclou la restauració de la font del Governador així com la reurbanització de tot el carrer, nou enllumenat i mobiliari urbà

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat dels tinents d’alcalde Marta Camps i Rafael Peris, ha visitat aquest dimarts les obres de reforma de la Baixada de la Trinitat, que es preveuen que estiguin acabades durant el mes de febrer i que inclouen la reurbanització de tot el carrer, la restauració de la font del Governador, que data del segle XVIII, la col·locació de nou enllumenat i mobiliari urbà i la plantació d’arbrat.

Aquesta actuació consisteix en substituir el paviment per lloses de granit com les que hi ha a l’Eix Comercial en el tram superior, concretament entre els carrers Carme i Blanquers, tot i que mantenint les escales, on es col·locaran peces massisses de granit. Des del carrer Blanquers fins a la Rambla Ferran es permetrà un trànsit mixt de vehicles i vianants, tot eliminant la configuració actual i s’hi construirà plataforma única, és a dir vorera i calçada a la mateixa alçada amb llambordes de granit. El paer en cap ha destacat que "la reurbanització total d'aquest espai el convertirà en un passeig molt més agradable tant des del punt de vista dels vianants com del comerç perquè serà molt més accessible". (arxiu de so 1)

Pel que fa a l’estat de les obres, ja s’ha renovat tota la xarxa de clavegueram i, hores d’ara, s’està pavimentant el tram intermig, on s’estan passant tots els serveis amb l’objectiu de soterrar-los. En les properes setmanes, es començarà amb la pavimentació del tram entre el carrer Blanquers i la Rambla Ferran. A més, també s’ha renovar part del clavegueram del carrer Turull.

Un altre dels punts importants de la reforma de la Baixada de la Trinitat és la restauració de la font del Governador, que data del 1789 i és d’estil barroc classicista. Va ser col·locada en aquest punt el 1975 i presenta un bon estat estructural, tot i que la font té patologies habituals d’una obra realitzada amb pedra sorrenca en un ambient caracteritzat per la presència d’humitat, un notable atac biològic i presència de sals que hi han originat alteracions en forma de zones d’arenització, exfoliacions i desplaçaments. Per aquest motiu, la font serà netejada i consolidada i els murs laterals també seran tractats amb aigua a pressió per eliminar-ne restes de morter degradat i impureses, i s’hi aplicarà un herbicida.

L’actuació inclou la restauració de la barana, canviar un tram del col·lector, millorar la xarxa d’aigua potable, nou enllumenat i mobiliari urbà i la plantació de tres arbres.

Les obres, que es fan a través de l’Empresa Municipal d’Urbanisme i en el marc del Pla de Barris de Portal de la Magdalena-Noguerola, van ser adjudicades a l’empresa Biosca per un import de 207.728,79 €.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=true&IdNoticia=14638

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/351f9681.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/84f1c7da.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/57f8ce59.jpg

^^
Homeeee, ara la font es veu més neta (no de merda sinó del peeling que li han fet).

Recta final de la construcció del nou eix viari que connectarà el centre de la ciutat amb la Bordeta i els Magraners

• Les obres contemplen la prolongació del vial de Victoriano Muñoz Oms fins a la variant sud passant pels dos barris, en una actuació finançada pel ministeri de Foment pel traspàs de carreteres

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat de les tinents d'alcalde, Marta Camps i Montse Parra, ha visitat les obres de construcció del nou eix viari que connectarà el centre de la ciutat amb la Bordeta i els Magraners, que encaren la seva recta final. El projecte contempla la construcció de dos nous trams d'aquest eix viari, amb una longitud total de 620 metres lineals, i que enllacen el vial de Victoriano Muñoz Oms des de la rotonda de la LL-11 fins al carrer Palauet, a la Bordeta, i des del final de la nova urbanització de Torre Salses fins al barri de Magraners. En aquest punt, també es podrà enllaçar amb la variant sud, que estarà enllestida cap al mes d'agost, de tal manera que s'obre una nova via de connexió entre la plaça Europa i els vials de circumval·lació de la ciutat. (arxiu de so)

Pel que fa a les obres, tant al tram corresponent a l'antic Camí de Picos com al tram de connexió de la LL-11 amb els Magraners, s'ha realitzat el moviment de terres, el sanejament del terreny i el terraplenat. A més, s’ha dut a terme l'estabilització del terreny També s’ha col·locat la vorada de les voreres dels dos trams i els tubulars d’enllumenat públic, de semàfors i d’accés. També s’han instal·lat els embornals per a la recollida d’aigua als dos trams de vial, que recolliran l’aigua tant del vial com de les voreres. Al tram de Camí de Picos s’ha enderrocat l’edificació de la casa que dóna al carrer Palauet i al tram de Magraners s’ha construït un tram de 165 m de col·lector de polietilè de 500 mm de diàmetre.

La urbanització del camí de Picos facilitarà la interconnexió de la LL-11 i la N-240, i la variant sud, amb aquests dos barris de la ciutat i també entre ells i permetrà a la vegada la posada en funcionament del nou pont sobre les vies del tren entre la Bordeta i els Magraners, per facilitar la connexió des de la Bordeta i fins al barri de Magraners, passant per la zona d'expansió de Torres Salses, ja urbanitzada.

Es preveu que aquest nou eix, que estarà acabat entre finals del mes de febrer i principis de març, sigui molt utilitzat, ja que des de l’obertura del pont de Príncep de Viana són molts els vehicles que ara, tot i no estar adequat, ja utilitzen el camí que travessa la Bordeta fins al carrer Palauet. Així, el nou vial del camí de Picos tindrà una longitud de 467 metres, disposarà d'un carril per sentit, la vorera tindrà 3,5 metres (carril bici1,5 i 2 metres d’espai lliure per als vianants), 16 nous punts de llum, dos passos de vianants i una nova cruïlla semafòrica (6 semàfors) amb tecnologia LED per regular el trànsit de vehicles i de vianants amb el carrer Palauet.

L’altre tram que també s’executa ara, el que va des de Torres Salses fins al carrer Vila-rodona de Magraners, té 153 metres lineals i també un carril de circulació per cada sentit, la vorera tindrà 5 metres (carril bici 1,5 i 3,5 metres d’espai lliure per als vianants) i 5 nous punts de llum.

En total, un nou eix viari de 3,7 kilòmetres que s’està construint amb trams ja executats com la prolongació del carrer Príncep de Viana, amb el nou pont sobre el riu Segre de l'enginyer Javier Manterola, passant per l’avinguda de Victoriano Muñoz Oms, fins arribar a la LL-11, i als quals se sumarà l’execució d’aquests dos trams, que suposaran un nou accés al barri de la Bordeta i millorarà la connexió entre els dos barris i fins a enllaçar amb la variant sud, a més de guanyar agilitat a l’actual accés gràcies a l’obertura del pont sobre les vies, que té dos carrils de circulació per sentit.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=true&IdNoticia=14575


Sembla que el període del boom també ha finalitzat a Lleida. Allò que havia de ser en un principi una avinguda amb dos carrils per sentit esdevé ara una carretera normal. No ho critico. Crec que és el que sempre s´hauria d´haver fet. Primer el més bàsic i a mesura que la zona es va omplint anar-hi fent les obres secundàries, com l´enrajolat de les voreres, semàfors, jardineria, etc...
Suposo que també han evitat així de fer expropiacions, perquè aquella nau de Fruits La Seu la veig jo molt mal col·locada.

Media Markt i Esclat demanen llicència per obrir 'minihípers' a la zona de Copa d'Or

La zona d'expansió de Copa d'Or es consolidarà com una gran àrea comercial amb la pròxima obertura de dos nous establiments que sumen més de 4.500 metres quadrats de superfície comercial. Es tracta d'una botiga d'electrodomèstics de 2.353 metres quadrats de superfície de venda de la cadena alemanya Media Markt, líder en el sector de l'electrònica de consum a Espanya i Europa, i un supermercat d'uns 2.179 metres quadrats de l'ensenya Esclat (de la cadena Bon Preu). Les dos firmes han sol·licitat llicència a la Paeria i, per tant, tenen intenció d'iniciar les obres aquest mateix any.

El Media Markt s'ubicarà en un solar situat just al costat dels nous hotels Ibis i Etap -la construcció d'aquests complexos està gairebé acabada. Serà un edifici de dos plantes construït amb mòduls metàl·lics i de formigó, amb unes 166 places de pàrquing entre el recinte exterior i el soterrani. El projecte preveu que l'horari del local siguin de 10.00 a 22.00 hores i que la botiga doni feina a 40 treballadors, distribuïts en dos torns de 20.

[...]

Per la seua part, l'Esclat se situarà al costat d'una rotonda amb un estany que hi ha al final del carrer Josep Irla, prop de la zona on hi ha el Decathlon. En aquest cas, l'edifici previst, també en forma de nau, tindrà una superfície construïda total de 6.748 metres quadrats distribuïts en soterrani, planta baixa i primera planta. El pàrquing tindrà 220 places. El supermercat, que serà un dels més grans de Lleida, vendrà peix fresc i disposarà d'obrador de fleca, a més d'un parc infantil per a les famílies.

http://cat.lleida.com/actualitat/

http://3.bp.blogspot.com/_RVCzoL0wqyI/Swqs8eDJBqI/AAAAAAAAAwk/1uJ2K9tm1Lo/s320/plantaRodadora.JPG

EqCfEP3KaMI

Fira de Lleida aprova la construcció d’un nou pavelló firal que podria estar enllestit per Sant Miquel

• La institució firal tanca 2011 amb un superàvit de 260.000 euros. El nou equipament, que se situarà a continuació del pavelló nou, tindrà una superfície de 4000 m2

El patronat de Fira de Lleida ha aprovat avui la construcció d’un nou pavelló Firal. Aquest nou equipament, que comptarà amb 4000 m2 de superfície permetrà ampliar l’oferta firal de la ciutat de Lleida, que és ja el primer municipi després de Barcelona en nombre de fires i se situa entre els 10 primers de tot Espanya des del punt de vista d’organització d’events internacionals. Fira de Lleida va organitzar 26 fires durant l’any 2011 i preveu ampliar-ne la xifra en una o dues més durant aquest any.

L’alcalde i president del Patronat de Fira de Lleida, Àngel Ros, ha presidit avui el consell d’administració on s’ha donat compte del superàvit aconseguit per Fira de Lleida aquest 2011, amb un resultat positiu de 260.000 euros. El paer en cap ha destacat que el balanç dels anys 2010-2011 ha estat de 106.000, una xifra que mostra l’evolució positiva d’aquests darrers anys en què tot i reduir l’estructura de la fira s’han millorat els resultats

El Consell d’Administració de Fira ha aprovat aprovat l’impuls definitiu al nou pavelló, que tindrà una superfície de 4000m2, se situarà annex al pavelló nou i tindrà la façana per l’avinguda Victoriano Muñoz Oms.

El solar on es construirà el pavelló, que està previst que surti a licitació per un import d’1.800.000 euros, és parcialment propietat de l’ajuntament i de Fira de Lleida. Amb la construcció del nou espai es dóna un primer pas del Pla Estratègic de Fira de Lleida, ha remarcat l’alcalde de Lleida, qui ha afegit que es treballarà amb l’objectiu que pugui estar operatiu per la Fira de Sant Miquel 2012.

Tots els patrons de la fira han mostrat el seu convenciment que la construcció del nou pavelló serà un impuls important per a la institució firal i contribuirà, com ha destacat el delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, Ramon Farré, a la confiança en l’economia lleidatana. Pel que fa al cost del nou pavelló es durà a terme de manera que no s’incrementi la despesa que fins al moment han assumit les institucions en el finançament del darrer pavelló construït. En aquest sentit, des de la comissió delegada de Fira de Lleida i la direcció s’estudiaran les millors condicions per fer-ho possible.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=14860&PaginaAnterior=/cat/index.asp

^^ El problema és que els pavellons de la Fira són utilitaristes 100% i no els hi importa que tinguin aspecte de nau industrial. xD

Últims treballs al nou eix viari que connectarà el centre de la ciutat amb la Bordeta i els Magraners

• Aquest dilluns s’ha començat a asfaltar la prolongació del vial de Victoriano Muñoz Oms que arribarà fins a la variant sud passant pels dos barris, en una actuació finançada pel ministeri de Foment pel traspàs de carreteres

L’Ajuntament de Lleida ha començat aquest dilluns els treballs per asfaltar el nou eix viari que connectarà el centre de la ciutat amb la Bordeta i els Magraners amb un total de 620 metres de longitud. Les obres de construcció de dos nous trams d'aquest eix viari, que encaren la seva recta final i que es preveu que estiguin totalment acabats a finals d’aquest mes de març, serviran per enllaçar el vial de Victoriano Muñoz Oms des de la rotonda de la LL-11 fins al carrer Palauet, a la Bordeta, i des del final de la nova urbanització de Torre Salses fins al barri de Magraners, com ha explicat la primera tinent d'alcalde i regidora d'Urbanisme, Marta Camps. En aquest punt, també es podrà enllaçar amb la variant sud, de tal manera que s'obre una nova via de connexió entre la plaça Europa i els vials de circumval·lació de la ciutat.

La urbanització del camí de Picos fins a la Bordeta, que oficialment té el nom d’avinguda Víctor Torres, facilitarà la interconnexió de la LL-11 i la N-240, i la variant sud, amb aquests dos barris de la ciutat i també entre ells i permetrà a la vegada la posada en funcionament del nou pont sobre les vies del tren entre la Bordeta i els Magraners, per facilitar la connexió des de la Bordeta i fins al barri de Magraners, passant per la zona d'expansió de Torres Salses, ja urbanitzada.

Així, el nou vial del camí de Picos tindrà una longitud de 467 metres, disposarà d'un carril per sentit, la vorera tindrà 3,5 metres (carril bici1,5 i 2 metres d’espai lliure per als vianants), 16 nous punts de llum, dos passos de vianants i una nova cruïlla semafòrica (6 semàfors) amb tecnologia LED per regular el trànsit de vehicles i de vianants amb el carrer Palauet.

L’altre tram que també s’executa ara, el que va des de Torres Salses fins al carrer Vila-rodona de Magraners, té 153 metres lineals i també un carril de circulació per cada sentit, la vorera tindrà 5 metres (carril bici 1,5 i 3,5 metres d’espai lliure per als vianants) i 5 nous punts de llum.

En total, un nou eix viari de 3,7 kilòmetres que s’està construint amb trams ja executats com la prolongació del carrer Príncep de Viana, amb el nou pont sobre el riu Segre de l'enginyer Javier Manterola, passant per l’avinguda de Victoriano Muñoz Oms, fins arribar a la LL-11, i als quals se sumarà l’execució d’aquests dos trams, que suposaran un nou accés al barri de la Bordeta i millorarà la connexió entre els dos barris i fins a enllaçar amb la variant sud, a més de guanyar agilitat a l’actual accés gràcies a l’obertura del pont sobre les vies, que té dos carrils de circulació per sentit.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=true&IdNoticia=14914

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/318464f3.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/0d463d02.jpg

S’obre al trànsit el nou eix viari que connecta el centre de la ciutat amb la Bordeta i els Magraners

La prolongació del vial de Victoriano Muñoz Oms que arriba fins a la variant sud permet la posada en funcionament del nou pont sobre les vies del tren crea una nova via de prop de 2 kilòmetres de longitud per millorar la mobilitat i la interconnexió d’aquests dos barris

L’Ajuntament de Lleida obrirà aquest divendres el nou eix viari que connecta el centre de la ciutat amb la Bordeta i els Magraners. La construcció d’aquests nous trams, que tenen una longitud total de 740 metres, serveixen per enllaçar el vial de Victoriano Muñoz Oms des de la rotonda de la LL-11 fins al carrer Palauet, a la Bordeta, i des del final de la nova urbanització de Torre Salses fins al barri de Magraners. Així, en aquest punt, també es podrà enllaçar amb la variant sud, de tal manera que s’obre una nova via de connexió entre la plaça Europa i els vials de circumval·lació de la ciutat.

La urbanització del camí de Picos fins a la Bordeta, que oficialment i a partir d’ara serà l’avinguda Víctor Torres, facilitarà la interconnexió de la LL-11 i la N-240, i la variant sud, amb aquests dos barris de la ciutat i també entre ells i permetrà a la vegada la posada en funcionament del nou pont sobre les vies del tren entre la Bordeta i els Magraners, que té una longitud d’1,2 kilòmetres,i dos carrils de circulació per sentit i carril bici, per permetre la connexió des de la Bordeta i fins al barri de Magraners, passant per la zona d'expansió de Torres Salses, ja urbanitzada.

Així, el nou vial del camí de Picos (avinguda Víctor Torres) té una longitud de 480 metres, disposa d'un carril per sentit, la vorera té 3,5 metres, amb 2 metres d’espai lliure per als vianants i mig kilòmetre de carril bici, 14 nous punts de llum, dos passos de vianants i una nova cruïlla semafòrica (9 semàfors) amb tecnologia LED per regular el trànsit de vehicles i de vianants amb el carrer Palauet.

L’altre tram que també s’ha executat, el que va des de Torres Salses fins al carrer Vila-rodona de Magraners, té 260 metres lineals i també un carril de circulació per cada sentit, la vorera té 5 metres, dels quals 3,5 són espai lliure per als vianants i la resta per al carril bici, un pas elevat i 5 nous punts de llum.

Per completar l’execució d’aquest nou vial quedarà pendent el tram que enllaça el carrer Palauet amb el carrer Pla d'Urgell i el pont sobre les vies entre la Bordeta i Magraners i que requerirà obrir un procés d'expropiacions.

12.000 vehicles diaris passaran per aquest nou eix viari

Segons els estudis de trànsit que s’han realitzat des dels serveis municipals de l’Ajuntament de Lleida, es preveu que per l’avinguda Víctor Torres (camí de Picos entre la LL-11 i el carrer Palauet) passin uns 7.000 vehicles per dia. Així mateix, es preveu que pel vial que va entre la Bordeta i Magraners en passin uns 3.000 per dia, que s’incrementarà fins als 5.000 vehicles diaris un cop s’obri la connexió amb la Variant Sud. Per tant, l’estudi de mobilitat preveu que per tot l’eix passin diàriament uns 12.000 vehicles diaris assolint les mateixes xifres de trànsit que el d’eixos similars, com el de l’Avinguda de les Garrigues.

En la construcció d’aquest nou eix d’interconnexió, que resulta important per a la mobilitat del trànsit, s’ha inclòs la senyalització adient per informar de la seva posada en funcionament. Així, a l’avinguda Víctor Torres s’han col·locat un total de 13 senyals informatives i 10 senyals de codi de circulació. Al carrer Vila-rodona s’han col·locat 7 senyals informatives i 13 de codi de circulació. A Torre Salses, 5 d’informatives i 1 de codi de circulació.

En total, doncs, un nou eix viari de 3,7 kilòmetres que va des de la prolongació del carrer Príncep de Viana, amb el nou pont sobre el riu Segre de l'enginyer Javier Manterola, passant per l’avinguda de Victoriano Muñoz Oms, fins arribar a la LL-11, i als quals se suma l’execució d’aquests dos trams, que permetran guanyar agilitat i millorar la mobilitat del trànsit entre aquests dos barris i el centre de la ciutat.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=15035&PaginaAnterior=/cat/index.asp

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/6d2e7881.jpg

Una delegació del govern és un equipament social? Aceptamos pulpo como animal de compañía.

Bé, millor això que no que pari en mans d'una associciació de veïns.http://www.australialuxe.info/013-3.jpg
http://www.australialuxe.info/huang3.jpg
http://www.australialuxe.info/huang2.jpg

La crisi frena els nous usos per a la farinera de Lleida
La Paeria descarta pressionar els amos per convertir l'edifici modernista en habitatges, oficines o comerços
Un informe fixava una indemnització de 4,3 milions pel trasllat de la indústria

http://estatic.elpunt.net/imatges/45/39/alta/780_008_4539274_1c51ddaf183c0b6ad52b64a708d253b2.jpg
L'edifici de la farinera La Meta, a Lleida.
Foto: J.T.

L'ajuntament de Lleida descarta, per ara, pressionar els propietaris de la farinera La Meta perquè tanquin definitivament l'activitat industrial i converteixin aquest edifici modernista en un edifici d'habitatges, oficines o bé comercial, segons es preveu al pla especial de l'estació aprovat el 2008.

La raó és la crisi i que, a canvi de tancar la fàbrica, la propietat té dret a un aprofitament urbanístic en el mateix immoble i en terrenys adjacents de la seva propietat. [...]

La Meta se situa al centre de Lleida i és l'únic referent industrial de l'època modernista que queda a Lleida, llevat de l'antic escorxador, ara teatre municipal. Tots dos edificis són del mateix arquitecte, Francesc de Paula Morera i Gatell, i es va construir entre el 1913 i el 1915.

L'edifici està catalogat per la Paeria i afectat pel pla de l'estació des de 2003, tot i que des de fa almenys dues dècades que es planteja el seu trasllat, sobretot per les queixes veïnals pel soroll de la fàbrica i per l'entrada i sortida de camions. No obstant això, l'empresa té des de fa anys una planta nova al polígon El Segre, i a l'edifici modernista l'activitat hi és gairebé nul·la.

[...] En el pla es preveu que a la zona de la farinera, d'1 hectàrea i mitja, s'hi facin 179 habitatges, sobretot a la part posterior de la fàbrica, i fer que uns 20.000 metres quadrats siguin per a activitats comercials o terciàries (oficines).

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/524782-la-crisi-frena-els-nous-usos-per-a-la-farinera-de-lleida.html

Des d'aquest cap de setmana la nau que va deixar fa uns mesos la ferreteria El Faro a la zona comercial de l'avinguda Rovira Roure-carretera d'Osca està ocupada per una mega-botiga xinesa amb la marca 'Merca China'

http://img513.imageshack.us/img513/705/mercachinalleida.jpg

Per cert, primer post: una salutació a tothom!

^^ Benvingut. :wink2:

Siguis benvingut, Norhtbynorthwest (o podriem dir "Con la muerte en los talones"? :D).

La Paeria presenta un primer esbós del disseny de la plaça de davant de l’Auditori Enric Granados

L’espai, que actualment està ocupat per un aparcament, té una superfície de 3.000 metres quadrats que tindria zona verda i d’aigua, una àrea de jocs infantils, nou enllumenat, arbrat i mobiliari urbà

La primera tinent d’alcalde, Marta Camps, acompanyada del regidor de Joventut, Oriol Yuguero, ha presentat aquest dilluns als veïns i veïnes de la zona compresa dins del Pla de Barris Portal de la Magdalena-Noguerola un primer esbós del disseny de la plaça de davant de l’Auditori Municipal Enric Granados amb el qual els tècnics municipals han començat a treballar. L’objectiu de la trobada és que el veïnat pugui aportar els seus suggeriments i opinions respecte a aquesta primera proposta.

Aquest espai, que actualment està ocupat per un aparcament, té una superfície de 3.000 metres quadrats, en els quals es contempla que 600 m2 estaran destinats a una àrea de vegetació, 120 m2 a una àrea amb nou arbrat, 80 m2 a una àrea d’aigua, així com una zona en la qual s’ubicaria una nova zona amb jocs infantils. A més, s’instal·laria nou enllumenat, tant incorporat al paviment com aeri, així com nou mobiliari urbà.

La proposta també preveu que hi hagi dues àrees d’encotxament per als usuaris tant de l’Auditori com del Conservatori: una situada al carrer La Parra i una altra al carrer Salmerón.

Aquest projecte està inclòs dins de les actuacions previstes en el Pla de Barris Portal de la Magdalena-Noguerola. A més, el Pla General preveu la creació d’una gran plaça o espai verd en aquest indret.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=true&IdNoticia=15221

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/43357cec.jpg

En sabeu res, de l'obertura dels hotels Ibis i Ibis Budget de Copa d'Or prevista per avui?

Gràcies per la rebuda!

^^ Al web d'Ibis diuen que obren el juny: http://www.ibishotel.com/es/discovering-ibis-hotel/current_network.shtml#C03

Finalment sembla que tindrem l´esperada plaça davant de l´auditori! El pàrquing actual fa fàstic!
A mi al projecte li trobo a faltar més arbres. Amb el clima lleidatà quin sentit té construir una plaça mig desforestada en la qual a l´estiu no t´hi pots estar.

La web d'Ibis deixa fer reserves per aquests dies, tot i que parli alhora de la inauguració dels hotels al juny. Els diaris van recollir el 17 d'abril com a data de posada en marxa. El que és clar és que hi ha anuncis de l'obertura en diferents punts de la ciutat i que també s'han posat senyals amb indicacions per arribar als establiments a llocs com el polígon industrial del Segre. El donem per inaugurat, Sky? Tallem la cinta nosaltres? :lol:

Per cert, amb ganes de veure la plaça de l'Auditori, però estic d'acord amb ilergeta i jo també hi posaria més arbres.

Ultimament a Lleida escassen els elements naturals.. tiren de blocs de pedra, ciment i formigó i avall! Una llàstima :(

EqCfEP3KaMI


:lol:

Paeria i Diputació de Lleida signen el conveni urbanístic per al desenvolupament de la unitat d’actuació de l’Illa de la Maternitat

Acord institucional en benefici de la ciutat de Lleida per a la urbanització de la cèntrica plaça i un futur aparcament subterrani

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, i el president de la Diputació, Joan Reñé, han signat aquest dimarts el conveni urbanístic per al desenvolupament de la unitat d’actuació de l’Illa de la Maternitat, que permetrà que l’Ajuntament pugui construir un pàrquing subterrani i la urbanització de la cèntrica plaça gràcies a la cessió que la Diputació fa del subsòl d’aquesta parcel·la.

El paer en cap ha destacat que "l'acord institucional permet tirar endavant un projecte important al servei de la ciutat, que serà la urbanització de l'Illa de la Maternitat i que permetrà un aparcament de més de 300 places en aquella illa al servei de la ciutadania i dels equipaments culturals de l'entorn i de l'Eix Comercial". Així, mateix, Ros ha manifestat la voluntat de l'Ajuntament de Lleida de treure a licitació pròximament aquest projecte ja que hi ha empreses interessades en explotar el pàrquing subterrani i, en conseqüència, d'urbanitzar la plaça a canvi del cànon que haurien d'abonar.

Aquest conveni modifica i substitueix els anteriors, el primer signat en data 26 de novembre del 2006 i el darrer el 21 de març del 2011. El nou acord és fruit d’un replantejament per buscar l’equilibri econòmic.

En aquest nou conveni, i després de noves valoracions, es deixa com a única contrapartida per eximir a la Diputació de Lleida de l'obligació d’urbanitzar l’interior de l’Illa de la Maternitat un solar a l'illa de Sant Anastasi (interior del passatge Santa Anna), propietat de la Diputació i que passa a mans de la Paeria. Així, doncs, la Corporació Provincial queda exempta de la cessió de la finca de Torre Vicenç, que continua en la seva propietat i que, segons ha avançat el president de la Diputació, Joan Reñé, la partida pressupostària que tenien compromesa la destinaran a la rehabilitació d'aquest equipament.

Per la seva banda, i en virtut d’aquest acord, l’Ajuntament de Lleida redactarà el projecte d’urbanització dels espais verds pendents d’executar en el interior del’Illa de la Maternitat (UA6) i executarà aquestes obres per un import de 600.000€.

Per la seva banda, la Diputació es queda sense l’obligació d’urbanitzar aquesta plaça interior de l’Illa Maternitat i cedeix a l’Ajuntament el solar de l’Illa de Sant Anastasi, valorat amb el mateix import, derogant tot allò que deien els anteriors convenis.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=true&IdNoticia=15634

Ultimament a Lleida escassen els elements naturals.. tiren de blocs de pedra, ciment i formigó i avall! Una llàstima :(

Manquen ombres a moltes places i més vegetació.
Ho havia de soltar, m'he tret un bon pes de sobre.

Moviment a la zona de Fira de Lleida.

Sembla que comença la construccio del nou pavelló. Estan movent terra del descampat (utilitzat com a parking) al costat del pavello 4, cap al altre costat (zona firetes)

Güelo

Fira de Lleida aprova la construcció d’un nou pavelló firal que podria estar enllestit per Sant Miquel

• La institució firal tanca 2011 amb un superàvit de 260.000 euros. El nou equipament, que se situarà a continuació del pavelló nou, tindrà una superfície de 4000 m2

El patronat de Fira de Lleida ha aprovat avui la construcció d’un nou pavelló Firal. Aquest nou equipament, que comptarà amb 4000 m2 de superfície permetrà ampliar l’oferta firal de la ciutat de Lleida, que és ja el primer municipi després de Barcelona en nombre de fires i se situa entre els 10 primers de tot Espanya des del punt de vista d’organització d’events internacionals. Fira de Lleida va organitzar 26 fires durant l’any 2011 i preveu ampliar-ne la xifra en una o dues més durant aquest any.

L’alcalde i president del Patronat de Fira de Lleida, Àngel Ros, ha presidit avui el consell d’administració on s’ha donat compte del superàvit aconseguit per Fira de Lleida aquest 2011, amb un resultat positiu de 260.000 euros. El paer en cap ha destacat que el balanç dels anys 2010-2011 ha estat de 106.000, una xifra que mostra l’evolució positiva d’aquests darrers anys en què tot i reduir l’estructura de la fira s’han millorat els resultats

El Consell d’Administració de Fira ha aprovat aprovat l’impuls definitiu al nou pavelló, que tindrà una superfície de 4000m2, se situarà annex al pavelló nou i tindrà la façana per l’avinguda Victoriano Muñoz Oms.

El solar on es construirà el pavelló, que està previst que surti a licitació per un import d’1.800.000 euros, és parcialment propietat de l’ajuntament i de Fira de Lleida. Amb la construcció del nou espai es dóna un primer pas del Pla Estratègic de Fira de Lleida, ha remarcat l’alcalde de Lleida, qui ha afegit que es treballarà amb l’objectiu que pugui estar operatiu per la Fira de Sant Miquel 2012.

Tots els patrons de la fira han mostrat el seu convenciment que la construcció del nou pavelló serà un impuls important per a la institució firal i contribuirà, com ha destacat el delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, Ramon Farré, a la confiança en l’economia lleidatana. Pel que fa al cost del nou pavelló es durà a terme de manera que no s’incrementi la despesa que fins al moment han assumit les institucions en el finançament del darrer pavelló construït. En aquest sentit, des de la comissió delegada de Fira de Lleida i la direcció s’estudiaran les millors condicions per fer-ho possible.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=14860&PaginaAnterior=/cat/index.asp

^^ El problema és que els pavellons de la Fira són utilitaristes 100% i no els hi importa que tinguin aspecte de nau industrial. xD

Aqui tambe hi ha moviments. Excavadores remouen la terra de la zona.

Güelo

Una firma francesa de bricolatge obrirà un centre comercial de 5.600 m² vora l'Arnau

• De Brico Depôt, tan gran com el Carrefour, s'instal·larà entre Rovira Roure i l'avinguda Pinyana




http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/una-firma-francesa-de-bricolatge-obrira-un-centre-comercial-de-5600-m2-vora-larnau/

Doncs el moviment de terres no es per a la construccio del nou pavelló. Es per la pista de supermotards que estan preparant per aquest cap de setmana (16- juny)
Disculpeu el error

Güelo

Moviment a la zona de Fira de Lleida.

Sembla que comença la construccio del nou pavelló. Estan movent terra del descampat (utilitzat com a parking) al costat del pavello 4, cap al altre costat (zona firetes)

Güelo

La Paeria dóna llum verda al plec per a la licitació per construir i explotar el pàrquing de la Illa de la Maternitat

Tindrà un mínim de 280 places i l’adjudicatari també haurà d’urbanitzar la plaça superior i els accessos

La Comissió d’Urbanisme, Medi Ambient, Mobilitat i Territori ha donat llum verda al Plec de Clàusules per construir i explotar un aparcament subterrani de dues plantes a la Illa de la Maternitat, ubicada entre la Rambla d’Aragó, el carrer Governador de Montcada, carrer Sant Crist i carrer Lluís Besa, així com la urbanització de la plaça superior i el condicionament dels accessos.

La primera tinent d’alcalde, Marta Camps, ha explicat que la superfície total del solar, ara de propietat municipal un cop es va signar l’acord amb la Diputació de Lleida, és de 5.800 metres quadrats de sòl, en el qual es construirà un pàrquing amb un mínim de 280 places, de les quals el 50% hauran de ser de rotació. L’adjudicatari, a més, estarà obligat a urbanitzar la plaça que queda en superfície per un import mínim de 600.000 euros, alhora que haurà d’aportar 400.000 euros més per adequar els accessos a l’entorn de la Illa de la Maternitat.

Segons el plec, l’adjudicatari haurà de pagar un cànon anual d’uns 51.000 euros durant els 50 anys que durarà la concessió de l’explotació de l’aparcament. Els terminis que s’han establert, un cop s’adjudiqui aquest projecte, és de dos anys i mig, entre la redacció del projecte i les obres que s’han de dur a terme per construir el pàrquing i la plaça.

Cessió a Fira de Lleida d’un solar per al nou pavelló

La Comissió també ha informat favorablement de la cessió a la Fundació de la Fira de Lleida d’un dret de superfície de caràcter gratuït, sobre una finca municipal situada al carrer Camí de Picos per tal de destinar-la a la construcció d’un nou pavelló firal.

Atès que l’Ajuntament de Lleida disposa d’una finca de 6.303,17 m2 que resulta adequada per a la construcció d’aquest equipament i que l’ampliació de les instal·lacions de la Fira és essencial per al desenvolupament econòmic i social de la ciutat, s’ha considerat que aquest solar era adient per atendre les necessitats de la Fira de Lleida.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=true&IdNoticia=15761

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/media_markt_01.jpg

Completada l'estructura de l'edifici que acollirà Media Markt

Tindrà una superfície de 2.450 metres quadrats

http://www.segre.com/lleida/detall-lleida/article/completada-lestructura-de-ledifici-que-acollira-media-markt/

La Paeria peatonalitza el carrer Ensenyança

En el marc del projecte Entorns Escolars Segurs, que comporta també el canvi del sentit de circulació del carrer Bisbe Galindo, l’habilitació de 300 metres de carril bus a Prat de la Riba i la reordenació de l’aparcament de la zona

L’Ajuntament de Lleida ha iniciat aquesta setmana les millores que es duran a terme a l’entorn del col·legi Lestonnac, en el marc del projecte Entorns Escolars Segurs, entre les quals destaca la peatonalització del carrer Ensenyança, l’habilitació de 300 metres de carril bus a l’avinguda Prat de la Riba, en concret entre els carrers Onofre Cerveró i Salmerón, el canvi del sentit de circulació del carrer Bisbe Galindo i la reordenació de l’aparcament de la zona.

Amb l’objectiu de pacificar el trànsit del voltant del centre escolar i potenciar el transport públic i els desplaçaments a peu, es prioritza el carrer Ensenyança, per als vianants i bicicletes, en el qual no es permetrà la circulació del trànsit rodat, excepte per a l’estacionament de bicicletes i motos. També, s’instal·laran bancs i aparcabicis en aquest espai.

D’altra banda, s’habilitaran noves zones de càrrega i descàrrega als carrers Pallars i Bisbe Galindo, a més de noves places d’estacionament de rotació en aquest últim carrer, que canvia el sentit circulatori. També, s’habilita un espai al carrer Bonaire per facilitar l’encotxament a l’entrada i sortida dels escolars.

L’habilitació del nou carril bus a Prat de la Riba, que es durà a terme a mitjans de setembre, és una mesura inclosa com a millora del transport públic en el Pla de Mobilitat Urbana i el Pacte Social per la Ciutadania. A més, s’instal·laran 2 semàfors de preferència per al transport públic en aquest nou tram de carril bus, que permetran estalviar temps en el recorregut per a les 7 línies que passen per aquest tram, com ja s’ha fet l’avinguda Madrid, per exemple.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=true&IdNoticia=16130

Em sembla perfecte, però no entenc perquè no ho van fer quan van fer millores al carrer plantant un arbre (que el deixen assecar durant l´estiu), matolls i un banc de pedra; fa dos anys com a molt.

Cervera, les Borges, Solsona, Tremp i el Pont aturen el pla de barris a l'espera de cobrar-lo

Els ajuntaments de Cervera, les Borges Blanques, Solsona, Tremp i el Pont de Suert han parat la contractació de noves obres previstes en els seus respectius plans de barris. Aquests municipis estan a l'espera de cobrar més de 2,2 milions d'euros en concepte de treballs ja executats, i no saben quan cobraran les aportacions que la Generalitat els deu ni tampoc la data en què l'Executiu català podrà pagar el 50% del cost de noves inversions. Per la seua part, el conseller de Territori i Sostenibilitat va anunciar que "molt probablement" abonarà aquest any 4,1 milions d'euros pendents de pagament entre els tretze plans de barris a Lleida (vegeu el desglossament).

Cervera, a l'espera de cobrar uns 400.000 euros, ha ajornat sense nova data l'obra més ambiciosa del seu pla de barris, la rehabilitació de l'antiga biblioteca com a hotel d'entitats, valorada en un milió d'euros. L'alcalde, Ramon Royes, va indicar que el consistori ha executat amb recursos propis els treballs de la plaça de Sant Domènec. Per la seua part, les Borges Blanques no portarà a terme les obres per fer semivianalitzat el centre històric, la inversió més important del pla de barris del municipi (d'un milió d'euros) fins que la Generalitat disposi de fons per pagar la subvenció, segons l'alcalde, Enric Mir.

A Solsona, les obres de la biblioteca comarcal van a un ritme lent des de fa un any i ara el consistori ha iniciat converses amb l'empresa adjudicatària per paralitzar-les, segons l'alcalde, David Rodríguez. Queden uns 800.000 euros pendents d'executar en aquesta obra i el Govern els en deu un milió per treballs ja finalitzats, segons el consistori.

D'altra banda, Tremp està pendent de cobrar 900.000 euros, majoritàriament per la rehabilitació del teatre La Lira, pagada pel consistori. L'alcalde, Víctor Orrit, va assenyalar que l'ajuntament preveia adjudicar aquest any el projecte de la plaça Catalunya i la renovació del clavegueram de l'avinguda Pearson. Unes obres que han quedat a l'espera que la Generalitat pugui pagar.

L'alcalde del Pont, Albert Alins, va explicar que l'ajuntament no ha licitat obres ni ha convocat ajudes del pla de barris aquest any. Està a l'espera de cobrar 300.000 euros i el seu pla preveu inversions per valor de 700.000 més.

[...]


http://cat.lleida.com/actualitat/

La Paeria ratifica las fechas de las audiencias públicas sobre Les Basses y el Museu Morera

El consistorio recuerda que hace dos meses que se aprobó su reglamento de funcionamiento y lamenta que "alguien necesite más tiempo"

El Ajuntament de Lleida ha ratificado las fechas para la celebración de las audiencias públicas sobre el Parc de les Basses y por el Museu Morera, previstas para los días 24 y 25 de septiembre, respectivamente, a pesar de la petición de la plataforma Compromís pel Museu d'art Jaume Morera de aplazar un mes la segunda.

El segundo teniente de alcalde de la Paeria, Josep Presseguer, ha recordado que el reglamento de las audiencias fue aprobado por el pleno municipal el 27 de julio y que previamente había sido consensuado con la CUP, promotora de la audiencia de les Basses.

Por ello, el teniente de alcalde ha defendido que "no tiene nada que ver hacer una audiencia un día y al día siguiente hacer otra cuando se conocen más de dos meses antes las fechas". Presseguer lamentó que "alguien pueda necesitar más tiempo" y remarcó que "ya sabían cuál era la fecha que se había fijado y -desde la Paeria- no hay nada más que decir".

[...]


http://www.lavanguardia.com/local/20120914/54350407232/paeria-ratifica-audiencias-basses-morera.html

La Paeria defensa un model per a les Basses que aposta per un parc de titularitat pública, amb inversió privada que generi ocupació

Lleida celebra la primera audiència de la seva història, amb la participació dels grups polítics, d'entitats i particulars, en què han destacat la pluralitat d'opinions, totes coincidint en el desig de recuperar el parc per a la ciutat

L'equip de govern de l'Ajuntament de Lleida ha defensat un model per a les Basses que aposta per un parc de titularitat pública, amb inversió privada que generi ocupació. Sota aquesta premissa han versat les intervencions de l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, i els tinents d'alcalde, Marta Camps i Rafael Peris en la primera audiència pública de la història de la ciutat, en la qual han participat els diferents grups polítics, amb i sense representació a la Paeria, diverses entitats i particulars. En el debat, ha destacat la pluralitat d'opinions, promovent la participació ciutadana i coincidint en el desig de recuperar el parc per a la ciutat.

L'Audiència Pública de les Basses s'ha iniciat amb una breu presentació del paer en cap, Àngel Ros, per, seguidament, el convidat expert, Joan Ganau, doctor en Geografia i professor de la UdL fes la seva exposició, en la qual ha destacat que "cal un parc que, pot ser una qüestió econòmica –i més en els moments en què ens trobem ara- que s’ha de fer bé, sigui el que sigui que es faci, per assegurar el gaudi públic d’aquest parc. Necessitem un parc per passar un dia en família, que podria ser les Basses, i que tinguem una ciutat que sigui més fruit de les voluntats ciutadanes.”

Després ha estat el torn de la representant de la CUP, Esther Sancho, proposant de l'Audiència Pública, qui ha defensat el seu model de les Basses com un parc familiar i sense la inversió de cap iniciativa privada. Posteriorment, ha estat la 1a tinent d'alcalde, Marta Camps, qui ha explicat la visió de l'equip de govern i que ha destacat els 2 processos de participació ciutadana que s'han dut a terme des del 2006 fins al 2008. A més, ha explicat en què consisteix la modificació del pla general i el nou pla parcial, que dibuixa les Basses del futur.

La modificació classifica de sòl urbanitzable el Parc i els terrenys de la seva ampliació, de tal manera que passarà dels 180.000 metres quadrats actuals de superfície als 271.100 metres quadrats, cosa que suposa un increment del 50%, dels quals més de 230.000 es destinaran a espais lliures i equipaments. En aquest sentit, a l'interior del parc hi haurà camins per passejar o anar amb bicicleta, estanys o làmines d’aigua, un hotel de cent places, àrea de piscines, tres edificis per cafeteria, restaurant o altres serveis terciaris, a més d’una zona de pícnic, càmping i bungalous, pistes esportives, una àrea central amb jocs infantils i espai per a concerts o altres esdeveniments, així com una gran zona verda, que conservarà tot l’arbrat que hi ha al parc i del qual es va fer un inventari.

Cadascuna de les diferents zones tindrà aparcament, ja que se n’han previst cinc a tot el parc amb un total de 843 places, així com un vial perimetral per arribar a totes les zones i deixar lliure del pas de vehicle la part principal i més arbrada del Parc. Aquest document detalla que l’accés a les Basses es farà a través d’una rotonda de nova construcció a la N-240.

Alhora, es contempla la possibilitat d'una zona comercial de 12.000 metres quadrats de sostre, que només representa un 5% de la superfície total del parc, que estarà vinculat a l’esport, el lleure i la salut, que es tramitarà com a establiment singular segons la legislació actual de Comerç, tot i que actualment hi ha un contenciós pendent de resoldre, després de la negativa de la Generalitat a autoritzar-lo.

Aquesta nova proposta d’ordenació ha tingut en compte bona part de les conclusions que es van recollir durant el procés participació ciutadana que l’Ajuntament de Lleida va dur a terme conjuntament amb el Col·legi d’Arquitectes de Lleida, en el marc d’un protocol de col·laboració, entre novembre del 2006 i maig del 2007. En una segona fase, compresa entre novembre del 2006 i juny del 2008 es va ampliar el procés participatiu a la resta d’agents socials de la ciutat.

Per la seva banda, Convergència i Unió ha proposat també un parc de lleure, oci i esport, compatible amb usos educatius, tot i que sense cap zona comercial. El PP, en canvi, també aposta per un parc que incorpori aquests usos, tot i que amb inversió privada, sense ús comercial i amb una concessió del càmping.

A l'Audiència Pública s'han inscrit per participar-hi una quarantena de persones particulars i una quinzena d'entitats, que han pogut preguntar sobre aspectes de les Basses i aportar-hi els seus suggeriments.

La sessió, que s'ha celebrat a l'IMAC, ha conclòs amb la intervenció de l'alcalde, Àngel Ros, que ha posat de relleu la importància de mantenir la titularitat pública del parc com es fa al Parc Científic de Gardeny, però sense renunciar a la inversió privada que pugui aportar els més de 24 miliions d'euros que es necessiten per revitalitzar les Basses i, sobretot, que creï ocupació i ajudi a pal·liar l'atur juvenil.

Demà se celebrarà la segona Audiència Pública, també a l'IMAC, en aquest cas versarà sobre el Museu Morera.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=true&IdNoticia=16229

Entitats i veïns de Lleida rebutgen una zona comercial a les Basses d'Alpicat

Els polítics han tingut cinc vegades més de temps d'intervenció que els particulars a la primera audiència pública ciutadana

L'Institut Municipal d'Acció Cultural (IMAC) ha acollit aquest dilluns la primera audiència pública a la ciutat, per parlar del futur del parc de Les Basses d'Alpicat (Segrià). Aquesta audiència pública, que s'ha allargat més de tres hores, ha començat amb les intervencions dels polítics (8), que han disposat de 15 minuts cadascun, i ha seguit amb entitats (10) i ciutadans (11), que només han disposat de 3 minuts, un fet que ha rebut diverses queixes per part dels veïns participants. La majoria de ciutadans han rebutjat la opció de col·locar una zona comercial a les Basses, tal com proposa l'Ajuntament de Lleida, amb majoria absoluta del PSC. Volen, en canvi, que es recuperi com a parc familiar.

La proposta de l'Ajuntament de Lleida per recuperar el parc de les Basses d'Alpicat contempla destinar un 5% de la superfície a zona comercial, una idea que majoritàriament no agrada a veïns però que des de la Paeria consideren necessària per sufragar part de les despeses d'adequació en moments de crisi com l'actual. El portaveu de CiU, Joan Ramon Zaballos, va més enllà i demana que les Basses es converteixi en un parc d'oci diferent als que ja hi ha a Catalunya i que atregui turistes. Veïns i associacions tampoc veuen bé aquesta opció ja que els agradaria recuperar les Basses com eren abans, un espai d'oci familiar i públic pels lleidatans.



L'audiència pública d'aquest dilluns ha començat a les set de la tarda i ha acabat a quarts d'onze de la nit. Un dels primers a parlar ha estat l'expert convidat per la Paeria, el professor de la UdL, Joan Ganau, que ha fet un repàs a la història de les Basses, un indret que va néixer per abastir d'aigua a la ciutat, funció que va mantenir fins als anys 50, quan les basses es van convertir en piscines, on anaven a passar el dia famílies senceres. Als anys 90 però es va anar degradant, segons alguns perquè l'ajuntament no va invertir en la seva conservació i segons altres, perquè la gent va deixar d'anar. Per Ganau, actualment hi ha una gran demanda d'espais públics a Lleida a causa de l'augment de la població.



La CUP va ser la impulsora d'aquesta audiència pública i l'Ester Sancho, la seva portaveu, ha estat doncs una de les primeres també a parlar. Abans d'entrar en matèria ha criticat que l'audiència pública s'hagi convocat tard i malament, concretament, ha dit, un any i mig després del que tocava i perquè va intervenir el Síndic de Greuges. Pel que fa a la proposta del Parc, Sancho considera que el seu ús ha de ser 100% públic i per tant descarta que hi hagi una zona comercial privada. Sancho també ha lamentat que no s'hagi fet cap estudi ambientalista abans de presentar un projecte ni un estudi de mobilitat. 



En aquest sentit s'ha referit també la portaveu de Dones d'ICV, Sara Vilà, que ha criticat que des de l'Ajuntament s'ha dit que es potenciarà el transport públic per arribar-hi però no ha dit ni quin ni quant o que s'habilitarà el parc per arribar en bici però no s'ha explicat si es comptarà amb carril bici per arribar des de Lleida o Alpicat. Sancho també ha insistit reiteradament en què la Paeria fixi una data per fer una comissió de seguiment del projecte de les Basses i finalment l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha dit que serà al novembre.



La tinent d'alcalde i regidora d'Urbanisme, Marta Camps, ha respost a les intervencions dient que no creu que Lleida disposi de pocs espais públics ja que la ciutat està per sobre de la mitjana catalana en aquest sentit. Camps també ha recordat que l'ús comercial que s'ha plantejat suposaria només un 5% de la superfície i ha insistit amb què l'objectiu d'aquesta mesura és disminuir els costos públics de rehabilitació de les Basses.



El portaveu del PP, Joan Vilella, s'ha centrat en opcions per reduir el cost de 24,5 milions d'euros que es calcula costaria dur a terme el projecte presentat per l'ajuntament i que inclou una ampliació de l'espai. Vilella proposa mantenir les dimensions actuals del parc per estalviar 2,5 milions d'euros i en comptes de la zona comercial, que ara per ara no es pot dur a terme si la Generalitat no canvia la normativa, promoure una cafeteria restaurant i un càmping amb bungalows. 



Pel que fa a entitats i ciutadans, allò que més s'ha repetit és que es vol recuperar l'essència de les Basses d'abans, un indret d'oci familiar. La zona comercial, diu l'Enric Navas, majoritàriament no agrada, i la zona esportiva sí però no en detriment de la zona familiar. També altres com el Roc Padró o el Pol Jové, han insistit en què cal tenir en compte l'opinió i les necessitats dels joves per dissenyar el futur de les Basses i el David Colell considera una barbaritat els gairebé 25 milions que calculen caldria invertir en la recuperació del parc. Els ciutadans també han demanat rapidesa en la presa de decisions i que en dos anys s'hagin recuperat les Basses.



Més enllà del contingut, els ciutadans i entitats també han volgut dedicar un moment a les formes. Han criticat la diferència de temps permès a un polític i a un veí quan és un procés "participatiu ciutadà", tal com ha recordat Joan Vázquez, d'Ipcena, i també la situació des d'on parlava cadascú, ja que els polítics ho han fet des de la taula presidencial o des d'un faristol mentre que els ciutadans ho han fet drets en mig de la sala d'esquenes a la majoria de persones.

http://www.araponent.cat/noticia/41041/entitats-i-veins-de-lleida-rebutgen-una-zona-comercial-a-les-basses-dalpicat

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/16779343_zps7cda3774.jpg

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/16779330_zps1319566c.jpg

Via lliure al pla per construir un Mercadona i un hotel al Nou Forn

La comissió d'Urbanisme de la Paeria va donar via lliure ahir al pla per transformar la parcel·la del restaurant Nou Forn de Ciutat Jardí -entre els carrers Rovira Roure, Germanies i Periodista Trapa- en un complex comercial i hoteler de 4.728 metres quadrats de sostre edificable. El projecte preveu un supermercat de 1.500 metres quadrats de superfície de venda que gestionarà la firma Mercadona, un hotel de 3 estrelles i 55 habitacions i entre tres i quatre botigues de format mitjà. Els promotors ja han sol·licitat llicència per començar les obres, però estan pendents que la Generalitat doni també el seu vistiplau al pla de millora urbana que aprovarà en el ple de divendres la Paeria. "Començarem tan aviat com puguem. És un tràmit burocràtic que pot tardar uns dos mesos, així que cap al gener podríem iniciar les obres", va explicar Rubén Lladonosa, un dels responsables de la firma promotora. El compromís amb Mercadona és que pugui tindre el local enllestit abans del juny del 2014, per això les obres podrien desenvolupar-se al llarg de l'any que ve.

http://cat.lleida.com/actualitat/index.html#155761

Concurs d’idees per dinamitzar la nova Rambla Ferran

En el marc del Pla de Barris Portal de la Magdalena-Noguerola, es pretén millorar i reformar aquest important eix de la ciutat amb un disseny urbanístic més integrat i amb un ús potencial mixt que combini comerç, serveis i residencial

La 1a tinent d’alcalde i regidora d’Urbanisme, Marta Camps, acompanyada del tinent d’alcalde i regidor de Comerç, Mercats i Consum, Rafael Peris, ha presentat aquest dimarts el concurs d’idees per a la dinamització socioeconòmica de la Rambla Ferran i de l’avinguda Francesc Macià que ha convocat l’Ajuntament de Lleida, a través de l’Empresa Municipal d’Urbanisme i en el marc del Pla de Barris Portal de la Magdalena-Noguerola. La convocatòria d’aquest concurs pretén seleccionar propostes prèvies per revitalitzar aquests dos importants eixos de la ciutat que serviran com a estudis previs al projecte de remodelació i reforma de les dues avingudes.

Camps ha explicat que en aquest concurs s’estableix que tant la Rambla Ferran com l’avinguda Francesc Macià tinguin un ús potencial mixt, és a dir, principalment comerç, però també serveis de tot tipus i residencial. Així, es pretén que el nou disseny urbanístic que sorgeixi d’aquests estudis previs sigui més amable i integrat en el model de ciutat i adequat a l’activitat del barri. (arxiu de so)

En aquest sentit, les propostes han d’anar encaminades a fer una reflexió socioeconòmica a través d’un inventari sobre l’activitat econòmica i comercial de la zona; definir les tendències al canvi per la influència de la situació econòmica actual, tipologies de dinamització més adients, necessitats d’equipaments que requereix el nou model; una proposta sobre la reforma urbanística i de dinamització, adient amb la mobilitat de la zona; i el manteniment i integració dels elements de jardineria existents, entre altres.

El pressupost total per al Pla de Dinamització és de dos milions d’euros, que ha d’incloure l’execució del pla, l’actuació urbanística proposada, honoraris, permisos, topografia i divulgació. Així, les propostes que es presentin (hi haurà un termini de presentació de 2 mesos un cop es publiqui l’anunci) seran sotmesos a uns criteris de valoració: 50 punts pla de dinamització, 40 punts proposta urbanística i 10 punts la proposta de distribució econòmica del Pla de Dinamització. Per superar el concurs cal obtenir un mínim de 70 punts i seran seleccionades com a màxim les 3 millors idees que sobrepassin aquesta puntuació. Una comissió de valoració, formada per representants veïnals i comercials, així com de tècnics municipals, serà l’encarregada d’analitzar les ofertes. Així mateix, es podran concedir fins a 3 premis de 8.300 € cadascun d’ells i es podrà atorgar un únic accèssit de 1.700 € a qualsevol de les propostes presentades al concurs que no haig estat seleccionada com a guanyadora.

Estudis de mobilitat i elements de jardineria

Per tal de facilitar l’elaboració de la proposta, es lliurarà als interessats en el concurs d’idees un estudi de mobilitat i un informe sobre parcs i jardins de l’àmbit del concurs.

En aquest sentit, cal destacar de l’estudi de mobilitat que 11.600 vianants passen cada dia per la zona: 7.300 per la vorera de números parells (riu), 2.400 per la vorera de números senars i 1.900 per la Rambla. Així mateix, la Rambla Ferran és l’eix viari de la ciutat on hi ha una major quantitat de transport públic que circula ja que connecta els dos nodes principals de mobilitat interurbana (Estació d’Autobusos i Renfe) i, per tant, la quantitat de línies d’autobús i taxis que hi circulen és elevada. Segons les dades de l’estudi, cada hi passen 1.145 expedicions entre el transport urbà, l’interurbà, l’escolar i taxis. El document recull, a més, que un total de 200 bicicletes hi circulen diàriament per la zona.

Pel que fa al transport privat, l’estudi de mobilitat recull que 30.000 vehicles hi passen cada dia: 20.000 en sentit Paeria i 10.000 en sentit Estació de Renfe.

L’informe de parcs i jardins que s’ha realitzat d’aquest àmbit recull l’arbrat existent i de gran importància per al patrimoni verd de la ciutat. Així, a l’avinguda Francesc Macià hi ha 3 Acàcies, que tenen 20 anys de vida; i 44 Plataners, amb 60 anys d’existència. Pel que fa a la Rambla Ferran, hi ha 106 Plataners que tenen 20 anys i a la plaça Ramon Berenguer IV hi ha 10 Castanyers d’Índies, de 60 anys, i 5 Erables de 20 anys.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=true&IdNoticia=16342

Hola companys/es lleidetans/es. Ja fa dies que hi penso però mai m'enrecordo de preguntar-ho. Se sap res de l'edifici que va projectar en el seu dia Juli Capella, que havia de convertir-se en l'hotel Natura? Espero que es pugui fer perquè tenia una pinta magnífica.

:cheers:

^^ La immobiliària que l'anava a construir va renunciar a la llicència d'obres: http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=637047

^^ La immobiliària que l'anava a construir va renunciar a la llicència d'obres: http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=637047

Carai... doncs és una llàstima :doh:

L'oferta per al pàrquing de l'Illa Maternitat preveu un edifici mèdic

L'empresa que es va presentar al concurs per a la construcció i explotació del pàrquing de l'Illa Maternitat, just darrere de la Biblioteca Pública, inclou en la seua oferta com a millora l'habilitació d'un centre amb activitat sanitària de 3.500 metres quadrats, segons ha pogut saber aquest diari. L'edifici tindria entrada pel carrer Governador Montcada i disposaria de consultes externes i d'especialitats, tractaments de rehabilitació i equipaments per practicar mamografies, ressonàncies magnètiques o TAC, per exemple. Així mateix, les instal·lacions disposarien d'una cafeteria oberta a la ciutat. Aquest edifici se situarà just al costat de l'Hospital Montserrat.

El projecte preveu un aparcament públic amb 280 places i la urbanització d'una plaça, com planteja la Paeria al plec de condicions del concurs. Aquest espai ha d'actuar de nexe d'unió amb els edificis de l'entorn (la Biblioteca Pública, el Museu de Lleida i l'Arxiu Històric). La previsió d'execució de l'obra és de dos anys. El plec de condicions determina que l'adjudicatari haurà de pagar un cànon anual de 51.000 euros durant els 50 anys de concessió de l'explotació de l'aparcament. L'única societat que es va presentar al concurs és la companyia mercantil Obtineo SL i l'ajuntament està analitzant l'oferta.

[...]


http://cat.lleida.com/actualitat/noticia.html?id=156183#activa

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/9ae8e5b9.jpg

Pla per indicar en plafons les places lliures de zona blava

• La Paeria ampliarà els que anuncien els pàrquings subterranis




http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/pla-per-indicar-en-plafons-les-places-lliures-de-zona-blava/


Fa temps que no en veig un en funcionament. I el panell de Príncep de Viana està partit per la meitat. :shifty:

Sembla que serà un altre nyap com els panells aquells d'informació municipal, que d'altra banda van dir que ficarien un model nou i al final res.

La ment m'ha jugat una mala passada i el primer cop que he llegit el cartell he entés "Eurofarum". :lol:

Farum=Ferum

L'Ajuntament de Lleida presenta les inversions que es faran als barris de la ciutat el 2013

La Paeria, que ha presentat els pressupostos a les Associacions de Veïns i Cases Regionals, dedicarà 8,5 milions d’euros a polítiques d’atenció social i 5, a foment de l’ocupació, pràcticament el 7 per cent del pressupost municipal

L’Ajuntament de Lleida ha presentat els pressupostos per al 2013 a les Associacions de Veïns i a les Cases Regionals. La primera tinent d’alcalde, Marta Camps, ha presidit la reunió i ha destacat les inversions que es recullen als comptes municipals per a l’any vinent i que es duran a terme en els diferents barris de la ciutat, així com les prioritats de la Paeria per al proper any, que són l’atenció social, l’ocupació i l’educació. Marta Camps ha estat acompanyada de la tinenta d’alcalde Montse Mínguez i dels regidors Txema Alonso, Joan Gómez i Dolors Arderiu.

Camps ha explicat que per a l’any vinent l’Ajuntament de Lleida dedicarà 8,5 milions d’euros a polítiques d’atenció social i 5, a foment de l’ocupació, pràcticament el 7 per cent del pressupost municipal. El pressupost recull, també, la generació d’estalvi per a finançar inversions, que seran de 8 milions d’euros i es destinaran, principalment, als Plans de Barri, a l’arranjament de diversos carrers i places de la ciutat i a infraestructures bàsiques.

En aquest sentit, la 1a tinent d’alcalde ha explicat que dins dels projectes per al 2013 en matèria d’Urbanisme es preveu continuar amb el Plans de Barri de Portal de Magdalena-Noguerola, amb el concurs d’idees i redacció del projecte de la nova Rambla Ferran, i del Centre Històric i, en concret, amb la segona fase de la recuperació del Mercat del Pla i de l’antic convent de Santa Clara, així com amb el projecte de Solars Vius. Així mateix, Camps ha explicat que es durà a terme l’arranjament de la plaça Balàfia, el col·lector de Llívia i l’arranjament de diversos carrers de la ciutat: en concret la millora i arranjament de Miquel Aragonès (Bordeta), l'ampliació d'un tram del carrer República del Paraguai, la urbanització del carrer Mostain (Llívia) i l'ampliació del primer tram del carrer Bruc (Cappont).

Camps ha explicat que durant l’any que ve es preveu exectuar el projecte per construir les rotondes previstes a la N-II (carretera de Saragossa) amb el finançament provinent del traspàs de carreteres del Ministeri de Foment a l’Ajuntament de Lleida, així com un nou accés a Gardeny des del passeig de Ronda, a l'alçada de la plaça de l'Exèrcit.

http://www.paeria.es/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=16760&PaginaAnterior=/cat/index.asp

Rotondes previstes, en plural? A mi només se me´n acut una, la prevista davant de l´antic hotel Jamaica, a no ser que tinguin previst d´executar la megarotonda projectada al lloc on des de l´antiga N-II a Cappont hi arriba l´enllaç de l´autopista.

Finalitza la restauració de la porta modernista de l’antic Mercat de Cappont

A càrrec de l’empresa concessionària de l’equipament, Nictalia, i instal·la a l’espai públic que va habilitar la Paeria a l’avinguda València

L’empresa concessionària del nou Mercat de Cappont, Nictalia, ha acabat la restauració de la porta catalogada que hi havia a l’antic equipament. La peça s’ha col·locat a l’espai públic que l’Ajuntament de Lleida va habilitar a l’avinguda València amb nou arbrat, un joc infantil i mobiliari urbà.

Es tracta d’un bastiment de porta modernista, atribuït a Francesc Morera i Gatell i que data dels primers vint anys del segle passat. Fins a la construcció del nou mercat de Cappont es trobava, juntament amb el batent de porta de forja corresponent, a l’avinguda de València, en el seu lloc original, ja que era l’únic vestigi de la tanca de la torre que hi havia hagut en aquell lloc.

En iniciar les obres d’enderroc del vell mercat, es va traslladar el pilar i el batent de la porta als magatzems municipals, a l’espera de tornar-los a muntar un cop construït el nou mercat. Finalment, acabades les obres, s’ha col·locat el pilar a la placeta davant del mercat. La restauració, pròpiament, ha consistit en una neteja general, la consolidació dels buits existents i dels arrebossats i l’acabat amb pintura amb el color corresponent a l’estil i època de l’element.

L’adequació de la nova plaça, d’uns 600 m2 de superfície, està situada entre els carrers Sant Joan de Mata amb l’avinguda de València, va consistir en la col·locació de nou paviment de panot a la zona de pas de vianants i de sauló a l’espai infantil. A més es va enjardinar amb 4 àrees delimitades amb monticles de terra vegetal i amb gespa resistent a la climatologia. Es van plantar diversos arbres i arbustos i es va col·locar mobiliari urbà així com 9 fanals.

El Mercat de Cappont es va inaugurar al juliol de l’any passat. La nova infraestructura, pel qual han passat 500.000 clients segons el balanç del primer any de funcionament, és un equipament públic que inclou un mercat municipal i un supermercat. La construcció del nou mercat s’ha integrat en el pla conjunt de dinamització dels mercats municipals. El mercat de Cappont inclou un supermercat Mercadona de 1.300 metres de sala de venda que actua com a locomotora comercial i per diferents parades amb productes de proximitat, com carnisseria, cansaladeria, formatgeria, pastisseria, forn de pa, cafeteria, peixateria, fruiteria, botiga d’olis i d’ous i zones de degustació amb una superfície total de 600 m2

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=true&IdNoticia=16802

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/Clip_resize_zps4f3f959f.jpg

Os dejo 2 fotos, creo haber visto que es algo de Justicia... igual me equivoco

https://lh3.googleusercontent.com/-FoGbxHm6CTQ/UOs6qzX3qKI/AAAAAAAADS0/i56fNaMd8Xg/s711/IMG02122-20121229-1444.jpg

https://lh6.googleusercontent.com/-TvjBqvh-QJ0/UOs6q_362_I/AAAAAAAADSw/PHACYwf6jHg/s711/IMG02124-20121229-1445.jpg

La CUP exigeix que es posi en marxa la comissió de seguiment del projecte de les Basses

Les entitats que van participar a l'audiència pública encara no han estat cridades a constituir cap comissió

Des de l’audiència pública realitzada, la CUP denuncia que s’han donat passes des de l’Ajuntament envers el futur del projecte sense informar-ne les entitats que van comparèixer a l’audiència i que no han estat cridades a constituir encara la Comissió de Seguiment prevista.

El 24 de setembre del 2012 es va dur a terme, finalment, l’Audiència Pública per tractar el projecte de les Basses, amb una participació destacable de persones, partits polítics i entitats de la ciutat de Lleida i on és van contraposar l’ús públic que la CUP demana contra el projecte de privatització d’una part d’aquest espai que proposa l’Ajuntament.

De la primera audiència publica duta a terme a la ciutat de Lleida en va sorgir, tal i com constava en el reglament de l’audiència, la constitució d’una comissió de seguiment del projecte per al parc de les Basses, que la Paeria es va comprometre a constituir al novembre del 2012 per tal que es pogués dur a terme la primera reunió al desembre del 2012.

Durant aquest lapse de temps la CUP denuncia que no ha rebut cap convocatòria formal que assenyali dia i hora per dur a terme aquesta constitució i reunió de la comissió esmentada. No obstant el qual, han aparegut diferents notícies en premsa, sobre el que sembla un nou projecte per al Parc de les Basses en relació a la idea del cap de l’oposició d’instal•lar-hi un parc temàtic.

Es per això que la CUP ha sol·licitat a la Paeria per registre que abans d’exhaurir-se el present mes de gener de 2013, sigui formalment convocada la COMISSIÓ DE SEGUIMENT DEL PROJECTE PER AL PARC DE LES BASSES amb inclusió de totes les entitats i persones que varen intervenir en l’Audiència Pública celebrada a aquest efecte.

Cal recordar que la CUP, va haver de dirigir-se al síndic de greuges de Catalunya per tal de poder dur a terme l’Audiència que va emetre informe on va fer evident la necessitat de donar compliment al propi Reglament de participació ciutadana de Lleida i que aquesta audiència només es va convocar un cop la CUP va anunciar la interposició d’un recurs contenciós per incompliment de reglament.

La portaveu de la CUP, Esther Sancho ha manifestat que “la Paeria segueix sense entendre la participació ciutadana reduint-ne els seus mecanismes i evitant-los quan es possible” i que “assegurarem el compliment del Reglament de l’Audiència Pública de les Basses i dels seus acords d’una manera o d’una altra”.

http://www.araponent.cat/noticia/47370/la-cup-exigeix-que-es-posi-en-marxa-la-comissio-de-seguiment-del-projecte-de-les-basses?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed%3A+araponent+%28AraPonent%29

Os dejo 2 fotos, creo haber visto que es algo de Justicia... igual me equivoco

https://lh3.googleusercontent.com/-FoGbxHm6CTQ/UOs6qzX3qKI/AAAAAAAADS0/i56fNaMd8Xg/s711/IMG02122-20121229-1444.jpg

https://lh6.googleusercontent.com/-TvjBqvh-QJ0/UOs6q_362_I/AAAAAAAADSw/PHACYwf6jHg/s711/IMG02124-20121229-1445.jpg

Audiencia y juzgados.

Bones!
volem informar-vos que estem realitzant una guia on-line d'arquitectura de Lleida. Encara és força incompleta, ja que estem esperant informació de projectes de diversos despatxos d'arquitectura, però esperem que a poc a poc vagi creixent.

Podeu trobar-la a:
http://arquilleida.blogspot.com.es/

i seguir-nos a: https://www.facebook.com/Arquilleida


salutacions!


http://3.bp.blogspot.com/-NokTTaV9CQI/URjGwVvzNWI/AAAAAAAAAcg/yDFQ8YjZDFs/s900/portada%2Barquilleida%2B3.jpg

El barrio leridano de Pardinyes propone que los jubilados ejerzan de informadores urbanísticos

La medida, que se ensayó en la zona del Escorxador, aprovecharía los paseos diarios que ya realizan parados y gente mayor

La asociación de vecinos plantea la medida para mejorar las condiciones de la zona

El informador urbanístico jubilado. Ésta es la figura que han propuesto los vecinos del barrio leridano de Pardinyes para mejorar las condiciones del centro histórico de la ciudad. Según explica el presidente de la asociación de vecinos, Paco Castillo, “la idea es que los jubilados y los parados, que normalmente ya dan paseos por el barrio, actúen como agentes cívicos”. La creación del grupo, promovida por el colectivo vecinal, se planteó en una jornada de reflexión celebrada el pasado fin de semana en la que se concretaron proyectos de futuro.

En el caso de que se lleve a cabo la iniciativa, que está a la espera de la aprobación formal de la Paeria, los informadores irían por las calles apuntando las incidencias, actos de incivismo y carencias que encuentren. Por ejemplo, Castillo señala que entre las necesidades de Pardinyes habría la conexión con la estación del AVE y que las plazas interiores estén más iluminadas. El listado elaborado por los 'agentes' se enviaría a la concejalía de Urbanismo del Ayuntamiento de Lleida para incorporar los principales ítems a un plan estratégico 2013-2015 para el barrio de Pardinyes.

Joaquim Mateo, presidente de la Federación Asociaciones de Vecinos de Lleida (FAVLL), ve con buenos ojos la propuesta: “Ya hace unos años implantamos en el barrio del Escorxador la figura el vigilante, una antesala de lo que se llevará a cabo ahora en Pardinyes. Fue un servicio pionero que ayudó a ahuyentar posibles delitos”. En cuanto a la decisión de la zona que preside Paco Castillo, Mateo subraya que “es una manera perfecta de que los jubilados se distraigan y puedan añadir su granito de arena". "Al fin y al cabo, son los que controlan todas las obras y, si además informan, pues mucho mejor”, comenta.


[...]


http://www.lavanguardia.com/local/lleida/20130320/54369426293/pardinyes-quiere-jubilados-barrio-actuen-informadores-urbanisticos.html

L’Ajuntament de Lleida i l’Aliança signen un nou conveni de col·laboració

El document estableix que el centre podrà continuar utilitzant les instal·lacions de Prat de la Riba i passatge la Premsa i la Paeria podrà utilitzar la parcel·la situada a la zona d’expansió de Copa d’Or

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, i Roger Guasch, en representació de les entitats Clínica Terres de Ponent SLU i Quintalia Agrupació SLU, han signat un nou conveni de col·laboració que renova el que es va subscriure a l’octubre del 2007. Aquest acord, que ha estat aprovat al darrer ple municipal, estableix que l’Aliança podrà continuar utilitzant les instal·lacions de Prat de la Riba 79-81 i el passatge la Premsa, 5, mentre que la Paeria podrà utilitzar la parcel·la situada entre els carrers Miquel Batllori i Josep Irla, a la zona d’expansió de Copa d’Or, fins que no es construeixi la nova clínica.

El paer en cap, Àngel Ros, ha posat de relleu que "per al país és molt important el sector sanitari tant públic com privat, i destacar que amb aquesta aposta a Lleida seguim tenint un sector privat de la salut també rellevant, la qual cosa, a més de suposar un bon servei per als ciutadans, és alhora una font d'activitat econòmica i d'ocupació, una qüestió fonamental en aquests moments".

La 1a tinent d'alcalde, Marta Camps, ha explicat que el conveni que van signar ambdues parts al 2007 establia una permuta, a través de la qual la Paeria es quedava la propietat dels edificis de Prat de la Riba i el passatge la Premsa i l’Aliança a canvi es quedava la parcel·la del SUR-5 on preveia construir un nou centre sanitari. De moment, aquest projecte ha quedat ajornat per la crisi econòmica i per aquest motiu se signa aquest nou acord, que estableix una concessió a l’Aliança sobre l’actual clínica i una cessió temporal a l’Ajuntament de Lleida per fer ús de les finques del SUR-5.

L’acord estableix el pagament a la Paeria d’un cànon anual per part de l’Aliança per l’ús dels edificis, tot i que obtindrà una reducció per les obres de millora que es realitzin a la clínica i per l’ús temporal de la parcel·la de Copa d’Or a l’Ajuntament. Això suposa el pagament de 47.708€ els primers tres anys i a partir del quart 174.884 € anuals

El representant de l'Aliança, Roger Guasch, ha explicat que durant els primers tres anys, l’Aliança rehabilitarà la façana de l’edifici, millorarà la tercera planta de la clínica, reformarà els ascensors i modernitzarà les zones d’usos comuns, així com les instal·lacions d’Urgències per un import d’1,3 milions d’euros en el termini d'un any.

L’acord que s’ha signat avui preveu que la concessió és per un termini de 12 anys, amb una pròrroga de sis anys en cas que fos necessari.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=true&IdNoticia=17398

El jutge dóna la raó a la Paeria enfront de la Generalitat, que s’ha de fer càrrec de l’edifici de Magisteri

El Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Lleida considera que la Generalitat és la propietària de l’edifici, donant per bona la permuta feta entre ambdues administracions

El Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Lleida ha donat la raó a la Paeria i, per tant, la Generalitat haurà de fer-se càrrec de l’edifici de Magisteri, tal i com li havia reclamat l’Ajuntament a través de diversos requeriments. La Paeria i La Generalitat van signar un contracte de permuta de finques perquè, a canvi d’uns terrenys de la UA 65, la Paeria cedís l’edifici i els terrenys de Magisteri a l’administració autonòmica. El contracte estava subjecte a una condició suspensiva pel que fa a l’edificació ja que aquesta havia d’assolir els 28.000 metres quadrats de sostre edificabilitat.

L’Ajuntament va instar la modificació del Pla General de Lleida perquè la finca complís aquest requisit i va instar el Registre de la Propietat perquè aixequés l’esmentada condició suspensiva, ja que s’havia acomplert. Però l’administració catalana s’hi va oposar. La Generalitat havia de promoure el Pla derivat que incloïa la modificació instada per la Paeria, però s’hi mostra disconforme amb aquesta cancel·lació.

Ara l’òrgan judicial ha desestimat la demanda de la Generalitat, entenent que l’Ajuntament de Lleida ha actuat d’acord a allò pactat i que, per contra, la Generalitat ha adoptat una actitud passiva i d’impediment per assolir el projecte inicial.

La sentència considera complerta la condició suspensiva i condemna a costes a la Generalitat. El procés es troba en fase de poder-se apel·lar.

S’ha de recordar que, davant l’incompliment per part de la Generalitat de diversos requeriments, la Paeria ha reparat l’edifici de forma subsidiària, fent-hi algunes obres, davant el perill d’esfondrament que hi havia en alguna part de l’estructura.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=true&IdNoticia=17684

L´edifici de Magisteri fa fàstic. Costaria molt posar-hi una càrrega de dinamita i fer-lo desparèixer? O es que no tenim ni diners per això?
Si de moment no hi ha els euros necessaris per fer-hi el que estava previst, com a mínim, pot servir d´aparcament provisional.

L´edifici de Magisteri fa fàstic. Costaria molt posar-hi una càrrega de dinamita i fer-lo desparèixer? O es que no tenim ni diners per això?
Si de moment no hi ha els euros necessaris per fer-hi el que estava previst, com a mínim, pot servir d´aparcament provisional.

No estaria malament, però sembla que la Generalitat ja no en vol saber res d'aquest edific, tot i que se suposa que la nova seu unificada la feien per estalviar diners.

No estaria malament, però sembla que la Generalitat ja no en vol saber res d'aquest edific, tot i que se suposa que la nova seu unificada la feien per estalviar diners.


No hi pot haver al centre de la ciutat un edifici ruïnós com aquest. Si no hi han diners per fer-hi res que l´enderroquin i que se li doni un ús i si a la Generalitat no li interessa que el cedeixi a la Paeria, per fer-hi algun equipament tipus escola Bressol.
També hi va haver polèmiques entre la Diputació i l´Ajuntament pels terrenys del darrere de la Biblioteca i prou que van arribar a un acord.

El barrio leridano de Pardinyes propone que los jubilados ejerzan de informadores urbanísticos

La medida, que se ensayó en la zona del Escorxador, aprovecharía los paseos diarios que ya realizan parados y gente mayor

La asociación de vecinos plantea la medida para mejorar las condiciones de la zona




[...]


http://www.lavanguardia.com/local/lleida/20130320/54369426293/pardinyes-quiere-jubilados-barrio-actuen-informadores-urbanisticos.html

Jubilats i aturats policia? No cal que ho facin aquests dos grups. Tots els ciutadans quan transitem per la ciutat podríem fer-ho, però hi ha algun 112 específic per comentar les incidències?