Huguet en contra de l'obpertura d'"una subhasta" entre pobles per acollir Chery
El conseller d'Innovació insisteix en la necessitat de ser "prudents" ja que es corre el risc que "surtin competidors de fora"

El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, s'ha mostrat en contra d'obrir "una subhasta" entre les localitats que aspiren a acollir la planta de Chery si s'instal·la a Catalunya.

Tres poblacions, l'Espluga de Francolí i Vila-rodona, a Tarragona, i Abrera, a Barcelona, podrien acollir aquesta planta si finalment el gegant xinès de fabricació d'automòbils s'instal·la a Catalunya.

Filtracions
En una visita a Tortosa (Tarragona), Huguet ha insistit en la necessitat de ser "prudents" davant la possibilitat que Chery s'instal·li a Catalunya. En la seva opinió, és "precipitat" parlar de localitzacions concretes a partir "de filtracions d'un esborrany" perquè "es pot obrir una subhasta entre pobles dintre de Catalunya".

Segons el seu parer, si no està totalment tancada la instal·lació a Catalunya de Chery, es corre el risc que "surtin competidors de fora". Per al conseller d'Innovació, "s'ha anat més enllà del que es podia anar" al filtrar-se aquestes localitzacions, i per això s'ha de ser "molt prudents".

Firma de convenis
El conseller ha firmat convenis de col·laboració per a la promoció de recursos turístics intangibles, i el Pla de Foment de Tortosa, també s'ha desplaçat a Pinell de Brai per inaugurar l'exposició sobre l'obra de César Martinell, i més tard ha inaugurat a Tivissa el Centre d'Acollida de Visitants "Castellet de Banyoles".

Aquesta tarda, firmarà a Móra d'Ebre convenis de col·laboració amb els ajuntaments de Flix, Ascó i Tivissa per a la promoció dels recursos turístics intangibles de la zona.

Font: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/20100903/huguet-contra-lobpertura-duna-subhasta-entre-pobles-per-acollir-chery/466274.shtml

ELS NOUS PROPIETARIS NEGOCIEN CONVERTIR-SE EN PROVEÏDORS DE L'HOLDING DE LAO
Cirsa podria donar contingut industrial a la planta de Sony

L'empresa del sector del joc i l'oci propietat de Manuel Lao pot convertir-se en un proveïdor important de la planta de la japonesa Sony a Viladecavalls, que ara es traspassarà per un euro a Ficosa i Comsa-Emte. L'alt grau d'automatització de la factoria de televisors permetria escometre la producció de plaques i circuits integrats per a les màquines tragaperras i de joc que fabrica Cirsa. Les negociacions van començar abans que Sony decidís abandonar la seva estructura industrial a Espanya i ara els nous propietaris han reprès els contactes amb l'holding de Terrassa.

Es tracta que el conglomerat industrial i d'enginyeria que adquireixen Ficosa i Comsa-Emte obtingui el màxim contingut productiu. Per a això, Sony ha garantit durant dos anys la fabricació de televisors a un ritme decreixent. Així mateix, des de Viladecavalls es prestarà el servei tècnic del grup per a Europa en diversos components dels televisors. Ficosa, per la seva banda, traslladarà gradualment la fabricació d'alguns dels seus productes fins al centre vallesà. Comsa-Emte, al seu torn, optimitzarà el centre d'enginyeria, que destaca per l'alta formació tecnològica dels seus professionals.

Converses represes
Els dos nous propietaris de l'emblemàtic complex industrial de Sony intentaran convertir-se en proveïdors de Cirsa produint les plaques electròniques que equipen les seves màquines. També han ofert els serveis del centre d'enginyeria per desenvolupar projectes. "El projecte ja s'estava estudiant amb Sony, no neix ara. El que hi ha hagut són noves converses", asseguren fonts empresarials coneixedores dels contactes. Aquesta estratègia comptaria amb el vistiplau de les organitzacions sindicals, especialment de CCOO, central majoritària en el comitè d'empresa de Sony-Viladecavalls.

Font: http://www.economiadigital.cat/cat/notices/2010/09/cirsa_podria_donar_contingut_industrial_a_la_planta_de_sony_15259.php

Gas Natural, amb la recerca eòlica marina del Zèfir

Gas Natural Fenosa va signar ahir la seva incorporació al projecte d'energia eòlica marina en aigües profundes Zèfir, una plataforma d'assajos impulsada per l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) que es construirà davant de la costa de l'Ebre, probablement entre l'Ampolla i l'Hospitalet de l'Infant. L'objectiu del projecte és avaluar les possibilitats d'instal·lar aerogeneradors a molta profunditat.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/278447-gas-natural-amb-la-recerca-eolica-marina-del-zefir.html

La pugna entre proveïdors pel Q3 ha estat la causa del tancament de SAS
Seat ha adjudicat la fabricació de les peces del nou Audi a Peguform en detriment de SAS

La pugna entre els proveïdors de components Peguform i SAS Automotive per obtenir la fabricació del tauler del nou Audi Q3, a la fàbrica de Seat a Martorell, ha estat la causa del tancament de la planta de SAS, ubicada a l'interior de Seat, que ha presentat un expedient que deixa sense feina els seus 124 empleats.
Fonts pròximes a les negociacions han explicat que la competició entre les dues empreses proveïdores de Seat, que es va saldar amb l'adjudicació de les peces del Q3 a Peguform Ibèrica, filial del grup nord-americà Cerberus, va empènyer al tancament SAS per "falta de viabilitat a llarg termini".
Encara que les dues compa-nyies es distribuïen fins ara la producció de peces per a la planta de Seat, la situació va fer un tomb amb l'arribada del nou tot terreny compacte d'Audi, que el grup Volkswagen va adjudicar el mes d'abril passat a la planta de Martorell, i que es començarà a produir a partir del segon semestre del 2011 amb un volum de fins a 80.000 unitats anuals.
La decisió del grup alemany d'inclinar la balança a favor de Peguform, proveïdor per als models Altea, Toledo i Ibiza de Seat, va deixar contra les cordes SAS Automotive, que s'ocupava de la fabricació de components per als models Leon i Exeo, en un exemple de la dependència que tenalla en l'actualitat el sector de proveïdors automobilístics.
La reducció del nombre de proveïdors és una estratègia estàndard en tots els sectors, i que s'ha vist en empreses com Porsche, "que ha reduït la seva cartera més del 50% els últims 15 anys", ha indicat l'expert en el sector automobilístic i professor de l'escola de negocis IESE Marc Sachon.
Segons Sachon, aquesta estratègia explica la crisi del sector de proveïdors automobilístics, per als quals "no és suficient oferir només components a un preu molt econòmic", sinó que a mitjà termini hauran d'apostar per "més R+D i solucions integrals" per cobrir les necessitats de les plantes d'acoblament.
Per la seva banda, l'especialista en l'àmbit Javier Casas, de la consultora Roland Berger, puntualitza que els proveïdors vinculats directament a les cadenes de muntatge són els que estan patint més per l'"excés de capacitat" de les fàbriques de cotxes a Europa, on les empreses automobilístiques produeixen "per sota de les seves possibilitats reals".
Casas exposa també que "un dels factors d'èxit (dels proveïdors) és lliurar mòduls complets als fabricants, cosa que simplifica el desenvolupament del producte i resulta més barat" per al comprador.
Altres experts, això no obstant, alerten del risc operatiu de negoci que suposa la reducció de la cartera de proveïdors per part dels fabricants de cotxes. "És important que les firmes no entrin en una situació de monoproveïdor, per a aquells components que resulten crítics" en l'acoblament del vehicle, adverteix Alonso Fernández, de la multinacional Everis.
Per a Fernández, la concentració que està experimentant el sector és "sana en certa mesura", sempre que no redundi en una situació monopolística per als fabricants de components, que col·loqui les plantes de cotxes en una posició incòmoda.
La reestructuració del sector de fabricació d'equipament per a automòbil no és intranscendent, ja que en el conjunt del país es disputen aquest mercat més un miler d'empreses, el 25% de les quals són de capital social espanyol, amb una facturació global de 23.000 milions d'euros el 2009, segons dades de la patronal espanyola de components Sernauto.

Font: http://www.regio7.cat/baix-llobregat/2010/09/11/pugna-proveidors-pel-q3-ha-causa-del-tancament-sas/101531.html

Nylstar demostra que la indústria tèxtil té un futur
L'empresa establerta a Blanes remunta la situació del concurs de creditors del 2007 i aquest any facturarà 60 milions
L'antiga SAFA fa forat en el mercat asiàtic, on exporta el 36% de la producció

L'empresa Nylstar de Blanes és l'exemple del futur que encara té la indústria tèxtil d'aquest país, molt castigada des de fa decennis. Situada a Blanes i hereva de l'antiga SAFA, aquesta empresa ha superat el concurs de creditors de l'any 2007 i té un present pròsper i un futur esperançador per als propers anys. L'empresa produeix filatura que exporta arreu del món, i en els darrers anys ha augmentat les seves exportacions a l'Àsia de manera espectacular. També ha augmentat la facturació de manera important. Aquest any la facturació arribarà als 60 milions d'euros, quan l'any passat va ser de 42, i les tones produïdes seran 14.000.

[...]

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/297717-nylstar-demostra-que-la-industria-textil-te-un-futur.html

____________________

Suez obté 540 milions per la seva sortida de Gas Natural

GDF Suez ha sortit del capital de Gas Natural. L'elèctrica francesa, que havia arribat a controlar l'11,6% del grup, es va vendre ahir el paquet accionarial que mantenia, del 5,01%. Suez va informar la Comisión Nacional del Mercado de Valores que el preu de venda va quedar fixat en els 11,70 euros, de manera que ha ingressat 540 milions.

L'operació servirà per fer caixa i afrontar en millors condicions la fusió de Suez amb International Power. Els analistes recordaven ahir que, després de l'intent frustrat d'accedir al consell de Gas Natural, Suez ja havia anunciat la seva intenció de sortir de la gasista. És per això que des del 2009 havia anat desinvertint en el grup i considerava que la inversió era purament financera.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/297438-suez-obte-540-milions-per-la-seva-sortida-de-gas-natural.html

__________________

La firma tecnològica Simpple de Tarragona obrirà una seu a Califòrnia
'think tank'. L'empresa dedicada a l'R+D+i assessora, crea i desenvolupa projectes i tecnologies per al sector químic, medi ambient, sanitari i de l'administració local

La firma Simpple, amb seu a Tarragona, que actua com a consultora i desenvolupa tecnologies per al sector químic, mediambiental, administració local i sanitari, obrirà una nova seu a final d'any a prop de la ciutat de San José, tocant a Los Angeles. La nova seu de l'empresa, que s'autodefineix com a laboratori d'idees, un think tank impulsat per un equip d'emprenedors provinents de múltiples disciplines de l'àmbit universitari, “disposarà d'un equip d'unes quatre o cinc persones, alguna d'aquí i la resta dels EUA, i d'una inversió entorn dels 200.000 euros», explica David Ciudad, director de la firma.

[...]

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/296849-la-firma-tecnologica-simpple-de-tarragona-obrira-una-seu-a-california.html

La llibreria Ona plega
El tancament de la distribuïdora L'Arc de Berà, propietària de l'establiment, preocupa els editors catalans, que no saben qui distribuirà els seus llibres

http://estatic.elpunt.cat/imatges/37/24/alta/780_008_3724971_9b961900584a46ccc84fc83f53ef4fe2.jpg
La llibreria Ona, a la Gran Via 654, fotografiada ahir a la tarda.
Foto: ROBERT RAMOS.

La històrica llibreria Ona de Barcelona, situada a la Gran Via 654, plega arrossegada per la crisi que afecta la distribuïdora L'Arc de Berà SA, Centre Difusor d'Edicions Catalanes, propietària del local. L'empresa deixarà d'operar a finals de setembre, tal com va anunciar ahir a aquest diari Jaume Ensesa, director general de l'empresa.

“El llibre en català ja s'ha normalitzat i ja no podem seguir fent de mecenes, ja que sempre ha estat una llibreria deficitària”, va comentar Ensesa. Segons el directiu, la llibreria Ona, fundada el 1962, “ja ha complert la seva labor i ha estat una eina important, però ara cal mirar el futur”.

Editors preocupats
La decisió de tancar L'Arc de Berà va transcendir a finals de la setmana passada coincidint amb la inauguració de la Setmana del Llibre en Català, i ha deixat una pila d'editors catalans amb l'ai al cor per saber què passarà ara amb la distribució dels seus llibres i què passarà amb les factures per cobrar.

“No volem fer cap suspensió de pagaments, sinó arribar a acords amb tothom i proposar fórmules perquè els editors no es vegin afectats”. Ensesa va explicar que els darrers anys han patit per la pèrdua de fons de llibre en català (sobretot els de Proa i Enciclopèdia Catalana, que van integrar-se a Grup 62 el 2008), una situació que s'ha agreujat per la crisi econòmica. “Veiem que l'objectiu de l'empresa, distribuir el llibre en català arreu dels Països Catalans, ja no és viable”. Els distribuïdors no s'han escapolit de la crisi i el descens del nombre de vendes ha “empobrit” directament el distribuïdor, que ha vist com les llibreries han comprat menys llibres i han retornat més estoc a les distribuïdores.

L'Arc de Berà, fundada el 1971, dóna servei a més de cent editorials petites i mitjanes entre les quals Pagès Editors, Cossetània, Viena Edicions, Editorial Barcino, Meteora, Arola Editors, i Dux i Dau, entre d'altres. Alguns d'aquests editors ja s'han aplegat en una comissió per analitzar la situació i trobar-hi alternatives. És el cas de Barcino. “Estem molt trasbalsats per aquesta notícia no només perquè L'Arc de Berà distribuïa els nostres llibres, sinó també perquè és una empresa referencial en el món del llibre en català”, comentava ahir Carles Duarte, president de la Fundació Lluís Carulla, propietària de Barcino. Tanmateix, Duarte va remarcar la voluntat clara dels editors de trobar solucions aviat.

Ernest Folch, president de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana, va fer-se ressò ahir de la preocupació que afecta el sector: “La gran majoria d'editors tenen pagaments pendents per cobrar, però és massa aviat per saber l'abast del problema”.

Nou model
De la seva banda, Ensesa insisteix que es tracta de crear un nou model de distribuïdora separant les tres “potes” que fins ara gestionava l'empresa: la distribució, la comercialització i la facturació.

La primera “pota” quedaria garantida –als ulls d'Ensesa– per Arc Logi –una societat constituïda el 2006 per L'Arc de Berà (que ja no posseeix el 33% de les accions inicials)–, mentre que la segona i la tercera es resoldrien mitjançant la creació de dues empreses independents.

“Les distribuïdores convencionals són com una caixa tancada i cal un nou model de negoci amb més participació dels editors”.

Els editors, de la seva banda, valoren l'opció de crear una nova empresa adaptada a les necessitats actuals, un projecte que, de fet, ja tenien en ment des de fa temps alguns d'ells. La comissió es tornarà a reunir divendres per continuar analitzant la situació.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/302116-la-llibreria-ona-plega.html

http://imagenes.lavanguardia.es/lavanguardia/img/20100922/lgbestbuy.jpg_lite0.jpg

A la greña por 'best buy'

• La firma de Sant Vicenç dels Horts emplea a 40 personas y factura unos 30 millones

Esta es una de esas historias de David contra Goliat. O de Goliat contra David. La empresa catalana Worldwide Sales Corp., pyme especializada en distribuir electrónica e informática con su marca propia Best Buy, se encuentra inmersa en una batalla legal por el uso de este nombre con la multinacional estadounidense Best Buy. (Best buy es una expresión genérica que en inglés significa "la mejor compra").

Rafael López fundó WSC en 1991 con su socio Paul Stein, americano afincado en Barcelona. Empezaron a distribuir marcas que querían introducirse en España, pero pronto decidieron operar con una marca propia para vender los productos que ellos mismos encargaban en las ferias de informática en Asia. Y en 1997 registraron Best Buy Computer Products para el mercado nacional, y en 1998 para el mercado europeo. "Empezamos con módems, escáners, cámaras, discmans, y fuimos entrando en todas las grandes superficies y canal especializado, como Carrefour, Alcampo, Eroski, Media Markt o Miró", explica López. "Vimos que tendríamos más potencial si entrábamos en electrónica masiva, y empezamos a vender dvd, mp3, tdt". Y explica que en 2003 registraron Best Buy Consumer Products. "Todo iba bien hasta que en 2007 nos avisan de que hay varios intentos de registrar a nivel europeo la marca Best Buy" por parte de la multinacional estadounidense, y "nosotros iniciamos el proceso de oposición ante la OIMP", dice López. WSC, con sede en Sant Vicenç dels Horts y una oficina en China, emplea a unas 40 persona y facturó cerca de 30 millones en 2009, afirma López.

En mayo de 2008 Best Buy Corp adquirió la británica Carphone Warehouse (propietaria de The Phone House) para iniciar su expansión en Europa. "Para ellos, somos como un mosquito. Pero para nosotros el conflicto es grave: crea confusión en nuestros clientes, y nos puede perjudicar seriamente", se lamenta López. WSC contrató al bufete Clifford Chance, López y Stein viajaron a la central de Best Buy Corp en Minnesota. "Les hicimos propuestas para solucionar el tema. Y como respuesta recibimos una denuncia en un tribunal británico por amenazas". Este mes de julio el juez londinense ha resuelto a favor de WSC. "Es una estrategia de desgaste. Sólo este juicio nos ha costado más de 100.000 euros", y el conflicto continúa. La multinacional instó ante la OAMI a la caducidad del registro de la marca Best Buy que tiene WSC por falta de uso. Y el último paso ha sido una demanda por el mismo motivo en Barcelona. "Haremos una contrademanda", explica López. Por su parte, Best Buy Corp no ha respondido a las solicitudes de información de este diario.

http://www.lavanguardia.es/economia/noticias/20100922/54009980780/a-la-grena-por-best-buy-barcelona-goliat-david-carrefour-minnesota-alcampo-eroski-europa-china-stein.html

Acabo de cogerle odio y asco a la multinacional americana.
Así que ahora son los dueños de The phone house... Bueno es saberlo.

Fujitsu sitúa en Barcelona su centro europeo de banca

La compañía da servicio al 80% de las entidades financieras


La multinacional japonesa Fujitsu ha situado en Barcelona un centro de excelencia para banca que pretende dar servicio a toda Europa. El centro, en el que actualmente trabaja una cincuentena de personas, podría aumentar su plantilla en un centenar una vez se consigan clientes del resto de Europa. Ahora se intenta incorporar como clientes a entidades financieras nórdicas y de Europa central.

"Yo comencé a trabajar aquí, en Barcelona, en temas de banca de Fujitsu hace más de 30 años", explica Juan José Alert, director de banca de Fujitsu. La multinacional japonesa llegó a Barcelona en los años 70 y comenzó a colaborar rápidamente con las principales entidades financieras de la comunidad. No en vano, algunas entidades como La Caixa son pioneras en el desarrollo en masa de banca a distancia o virtual mediante los cajeros automáticos.

El negocio de Fujitsu se orienta a la venta de cajeros automáticos, así como a los servicios a esas máquinas y a la gestión remota de los equipos de las oficinas financieras como impresoras, escáneres u ordenadores. La empresa da servicio al 80% de las entidades españolas.

En Barcelona trabajan unas 40 personas centradas en esta actividad en el área que se denomina Centro de Servicios Compartidos. "Desde el centro de control nuestros técnicos en ocasiones se enteran antes a través de las redes de que no funciona una impresora que los propios empleados de la oficina", explica Alert. A partir del aviso el equipo se pone en marcha para solucionarlo de forma remota o presencial.

El director de banca de Fujitsu asegura que desde Barcelona quieren ofrecer ese servicio a otros bancos europeos. Si la empresa cumple con los objetivos del plan de negocio podría aumentar la plantilla en esta área en otras 40 personas aproximadamente. Los empleos son de alta cualificación puesto que los trabajadores, en su mayoría, son ingenieros. Actualmente se da servicio a 20.000 cajeros automáticos en España, pero se cuenta con capacidad para incrementar el servicio a 80.000 cajeros, sean o no de la marca Fujitsu.

En conjunto en Catalunya trabajan 400 personas en el área de banca. Esa área representa el 25% de la facturación de la filial española, que el año pasado estuvo en los 300 millones de euros aproximadamente.

La Vanguardia (http://www.lavanguardia.es/economia/noticias/20101001/54015598643/fujitsu-situa-en-barcelona-su-centro-europeo-de-banca-europa-la-caixa.html)

Gas Natural Fenosa i Alstom Wind aspiren al macroproyecto eòlic de la Generalitat

Gas Natural Fenosa Renovables i Astom Wind, l'empresa vinculada a la multinacional anglo francesa que va comprar la cooperativa catalana Ecotècnia han creat la societat eòlica Tramuntana, SL, participada en un 60% per l'empresa catalana i en un 40% per la multinacional. Aquesta companyia té com a objectiu presentar-se als projectes que s'adjudiquin per part de la Generalitat en aqueset àmbit.

El consorci ha presentat 20 projectes al concurs, per un total de 702 MW, que optimitzen l'aprofitament del recurs eòlic. El pla industrial presentat es basa en tres pilars bàsics que inclouen la creació de riquesa a nivell local, l'enfortiment del teixit industrial i l'impuls tecnològic.

Amb l'objectiu d'enfortir el teixit industrial català, la proposta inclou projectes que s'associen a l'activitat de Gas natural fenosa a Catalunya, a l'eficiència energètica, a la biomassa i a la indústria vinculada amb les energies renovables.

La Generalitat de Catalunya va aprovar set de les vuit Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) i va treure a concurs 769 MW eòlics repartits en 37 municipis de 10 comarques. Amb aquest concurs, el govern català preveu complir l'objectiu assenyalat al Pla d'Energia 2006-2015 d'aconseguir els 3.500 MW eòlics l'any 2015.

Segons càlculs de la Generalitat, els parcs que s'instal·lin suposaran una inversió conjunta per part de les empreses d'1.200 milions d'euros.

Altres aspirants a aconseguir el macroprojecte a més de Gas Natural Fenosa i Alstom Win, són Comsa-Emte, Gamesa i també Fersa.

Font: http://www.economiadigital.cat/cat/notices/2010/10/gas_natural_fenosa_i_alstom_wind_aspiren_al_macroproyecto_eolic_de_la_generalitat_15793.php

Catalunya perd més de 6.000 empreses

Catalunya ha perdut 6.309 empreses entre els mesos de gener i setembre d'aquest any, fet que representa un 2,2% del seu teixit empresarial, segons l'estudi Radar Empresarial de la gestora Axesor. Pel que fa a les noves incorporacions, durant els nou primers mesos del 2010 es van crear 10.663 empreses a Catalunya, un 3,9% menys que en el mateix període de l'any passat. També entre gener i setembre van desaparèixer 16.972 societats, que significa una reducció del 15,5%, per la qual cosa el volum total d'empreses ha disminuït.

Catalunya tenia el mes de setembre 284.345 companyies, segons el Radar Empresarial que la gestora Axesor va fer públic ahir. El grup ha elaborat l'estudi mitjançant la recopilació de dades del registre mercantil de totes les companyies que operen a l'Estat espanyol. De l'informe, doncs, s'extreuen altres dades d'interès, com ara que les ampliacions de capital van créixer un 21,2% a Catalunya. En el període analitzat es va ampliar capital per un volum conjunt de 9.196,46 milions d'euros i, en canvi, el valor de les reduccions de capital va pujar un 45,3%, fins als 1.713,60 milions d'euros.

A més, durant els primers nou mesos de l'any es van registrar 313 fusions, la qual cosa representa un augment del 27,7%. Per contra, els concursos de creditors van disminuir un 17%, fins als 763 processos.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/315329-catalunya-perd-mes-de-6000-empreses.html

La demarcació de Girona perd gairebé un miler d'empreses en un mes
La xifra se situa en 27.396, després de dos mesos consecutius de dinàmica negativa
Tot i això, els registres no són tan allunyats dels de l'any passat

Les comarques gironines han perdut gairebé un miler d'empreses en només un mes. Segons dades del Ministeri de Treball i Immigració, el mes de setembre es va tancar amb 27.396 empreses a la demarcació, quan a l'agost n'hi havia 28.225. És el segon mes consecutiu de descens, després de mig any en què la dinàmica havia estat de creixement. Tot i això, la xifra actual d'empreses –les dades del ministeri només recullen les del règim general de la Seguretat Social i les del règim especial de la mineria i el carbó– tampoc està tan allunyada de la del setembre de l'any passat (27.966).

A la resta de demarcacions catalanes els registres han variat de manera diferent. A Barcelona el nombre d'empreses s'ha incrementat en gairebé 600, fins a les 167.718; a Tarragona el descens ha estat de 427 (24.289), i a Lleida la baixada ha estat mínima (15.908, una seixantena menys que a l'agost).

Lluny del 2007
Tornant a la demarcació de Girona, les xifres actuals estan lluny del rècord de l'any 2007, en què hi havia registrades 30.000 empreses. De fet, des de l'any 2000 i fins llavors, el nombre d'empreses no havia parat de créixer any rere any. El 2008 –va ser en el darrer quadrimestre d'aquest exercici quan va esclatar la crisi econòmica– ja es van fer passes enrere en aquest sentit (es va baixar fins a les 28.159). I l'any passat va continuar la dinàmica negativa (26.624).

LA DATA
2008
Any en què va començar a
decréixer el nombre d'empreses
a les comarques gironines.

LA XIFRA
27.396
empreses gironines estaven
inscrites al règim general de
la Seguretat Social el mes
de setembre.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/315481-la-demarcacio-de-girona-perd-gairebe-un-miler-dempreses-en-un-mes.html

L'empresa Minera del Baix Segre demana a Indústria el tancament de la mina de Seròs

• La vintena de treballadors iniciaran negociacions per aconseguir feina en altres mines o indemnitzacions

Els gestors de l’empresa Minera del Bajo Segre, ubicada a Seròs, han demanat aquest al Ministeri d’Indústria el tancament d’aquesta mina de carbó, l’única que funciona en aquests moments d’aquesta tipologia a Catalunya i que va començar a funcionar l’any 1862, segons ha informat en un comunicat el sindicat UGT. La mina dóna feina actualment a 22 treballadors, que ara iniciaran negociacions per aconseguir recol·locacions a mines de Terol o Mequinensa o bé indemnitzacions per acomiadaments. En aquest sentit, el pròxim divendres, a les 20.00 hores, els treballadors de Seròs mantindran una reunió amb un responsable de Mineria de la UGT estatal a Mequinensa per tractar les possibles sortides al tancament de la mina.

http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/lempresa-minera-del-baix-segre-demana-a-industria-el-tancament-de-la-mina-de-seros/

L'exemple de Mango

• L'empresa ha rebutjat el trasllat a altres llocs on els oferien terrenys de franc perquè "sentim els colors"

El president i fundador de Mango, Isak Andic, ha dit que valora els origens catalans de l'empresa i ha recordat que sovint fa servir el nom de Barcelona com a reclam i element de prestigi. "Malgrat tot, nosaltres sentim els colors i seguim sense demanar res a l'administració", ha indicat Andic just abans de recordar que Mango ha trigat gairebé deu anys en obtenir els permisos per aixecar un centre de distribució en uns terrenys a Lliçà d'Amunt.

"Això ha fet que ens costés molts diners i que haguéssim d'obrir uns altres set centres a Catalunya. Després del que hem patit, segur que no marxem", ha assegurat Andic en un esmorzar-col·loqui organitzat per la consultora PricewaterhouseCoopers i el diari La Vanguardia.

El president de la companyia textil ha afegit que "per bé o per malament" Mango s'ha quedat a Catalunya tot i l'oferiment d'altres territoris, com l'Aragó o el sud de França, on les administracions els han oferit terrenys de franc.

http://economia.e-noticies.cat/lexemple-de-mango-46282.html

Chery instal·larà la fàbrica de cotxes a Turquia

• La marca de cotxes xinesa ha decidit instal·lar la seva planta de fabricació d'Europa a Turquia obviant el Camp de Tarragona

A finals d'agost, el govern que presideix José Montilla va anunciar la més que probable instal·lació d'una planta de fabricació de cotxes de la marca xinesa Chery. Aquesta planta s'havia d'instal·lar al Camp de Tarragona -es va parlar de l'Espluga de Francolí i de Vila-rodona- i havia de generar uns 10.000 llocs de treball, una gran glopada d'aire fresc per l'economia catalana.

Tot i així, segons ha pogut confirmar el diari digital delCamp.cat a través de diverses publicacions estrangeres, Chery ja hauria firmat un acord amb una empresa turca, la qual actuarà de soci amb un 50% de participació, per tal de construir aquesta planta de fabricació d'automòbils a la zona europea de Turquia. La inversió total del projecte és de més de 500 milions de dòlars i la construcció començarà durant el 2011. Està previst que d'aquesta planta en surtin 20.000 cotxes cada any amb l'objectiu d'arribar als 100.000 l'any 2017. Aquestes informacions es donen per segures en alguns mitjans turcs i per fonts provinents de l'empresa que actuaria com a soci local tot i que des del govern de la Generalitat no se li ha volgut donar una gran credibilitat.

Amb aquestes informacions, les possibilitats que el Camp de Tarragona aculli la que seria la inversió més gran dels últims anys a Europa són cada cop més minses. De fet, l'empresa xinesa ja ha parlat d'obrir-ne una de nova a Brasil, però en cap cas es parla de Catalunya.

"El Camp de Tarragona està al mapa mundial, vingui o no Chery"
Preguntat per delCamp.cat, el Delegat del Govern de la Generalitat al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, no ha volgut entrar a valorar aquesta decisió de l'empresa fins que no existeixi una comunicació oficial. Segons el que han explicat fonts properes al Delegat, el Govern encara no coneix la decisió de l'empresa xinesa.

De totes maneres, des del Govern es recorda que sigui quina sigui la decisió de Chery, el Camp de Tarragona i l'eix Montblanc-L'Espluga està al mapa mundial i les empreses ho tenen en compte per tal de fer un possible desembarcament a Catalunya i a l'Estat espanyol.

http://www.lamalla.cat/infolocal/camp_tarragona/article?id=419307

Ángel Simón ‘s'embussa’ a les canonades d'Aigües de Sabadell
La petita companyia vallesana resisteix contra pronòstic l'opa hostil d'Agbar

O li costarà més diners o ho deixarà córrer. Tan simple, com a complexa de resoldre la incògnita. La primera gran operació d'Aigües de Barcelona (Agbar) amb Ángel Simón com a president i els francesos de Suez com a socis majoritaris s'ha travessat.

Els accionistes d'Aigües de Sabadell (Cassa), empresa presidida per l'ex dirigent de CiU Xavier Bigatà i amb accionistes tan variats com l'Ajuntament de Sabadell, Unnim, la patronal tèxtil, la Cambra de comerç o el Banc de Sabadell s'ha embussat contra qualsevol pronòstic inicial. No esperava Agbar una resistència tan numantina com la que ha trobat en la petita companyia. Ni tan sols les bones relacions de Simón amb l'entorn socialista han servit per facilitar el camí davant un dels barons del municipalisme català, l'alcalde de Sabadell, Manuel Busts.

Amb prou feines uns dies després que Agbar donés a conèixer el seu èxit en fer-se amb un 49% de la gestió de l'aigua d'Huelva, el consell d'administració d'Aigües de Sabadell ha donat un altre passi torero a Agbar. Segueix sense vendre i a més es felicita públicament perquè l'opa en curs només hagi tingut un 1% d'acceptació entre l'accionariat.

El peix petit no es deixa menjar i fins i tot llança algun mos a la cua del gran. En una comunicació enviada ahir a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), el consell d'administració de l'empresa vallesana tornava a menysprear el preu ofert per Agbar (66,65 euros) i valorava la seva empresa en 85 euros per acció. Però no només això. Els sabadellencs insisteixen que la pròrroga de 30 dies a la durada de l'opa que va sol·licitar Agbar és una argúcia desesperada per evitar el fracàs de l'oferta. “Posa en dubte la capacitat de judici dels accionistes”, assenyalen.

A l'espera d'Unnim i Banc Sabadell
La prolongació del termini d'adhesió a l'oferta d'Agbar té per objecte “donar termini als accionistes que estan dubtosos”, responen, en canvi, des de l'empresa presidida per Simón. Admeten que la disputa pel control de la companyia s'ha convertit en una qüestió únicament de preu i no neguen una certa sorpresa per la resistència a la venda d'Unnim i Banc Sabadell, que en altres moments havien mostrat interès clar per desprendre's de la seva participació en la seva filial del Vallès.

“Les ordres s'executen l'últim dia”, subratllen els compradors per mantenir viva l'esperança. Encara que ningú descarta que l'operació s'acabi substanciant amb un fracàs: un embús a les canonades d'Aigües de Sabadell. La disputa pel preu i pel projecte empresarial de futur que s'ha alimentat podria derivar en les properes dues setmanes fins i tot en una retirada de l'oferta, una opció que no descarten diverses fonts financeres consultades.

Resultats a l'alça
L'empresa de subministrament i tractament d'aigua ha registrat una xifra de negoci consolidada de 28,85 milions d'euros, el 3,5% més que en els nou primers mesos de 2009. L'augment procedeix en la seva major part de l'augment dels ingressos per prestació de serveis, informació que l'empresa presidida per Bigatà va donar a conèixer a la vegada que la seva oposició a l'opa.

El resultat brut d'explotació es va elevar a 5,73 milions, el 9,7% més que entre gener i setembre del passat any, gràcies a "l'optimització dels costos operatius”. El benefici net atribuït, que va resultar d'1,48 milions d'euros, va retrocedir el 10,30%. Cassa ho justifica pel descens del resultat financer i de la cartera de valors.

Font: http://www.economiadigital.es/cat/notices/2010/11/Angel_simon_es_embussa_en_les_canonades_d_aigues_de_sabadell_16581.php

Colonial perd 238,7 milions fins a setembre, un 35% menys
La xifra de negoci va créixer un 11%, fins a sumar 267,9 milions d'euros, mentre que el benefici brut d'explotació (Ebitda) es va situar en 122,3 milions


Colonial va registrar una pèrdua neta de 238,7 milions d'euros en els nou primers mesos de l'any, la qual cosa suposa reduir en un 35% els 'números vermells' comptabilitzats al mateix període de 2009. La xifra de negoci va créixer un 11% entre els passats mesos de gener i setembre, fins a sumar 267,9 milions d'euros, mentre que el benefici brut d'explotació (Ebitda) es va situar en 122,3 milions, la qual cosa suposa un descens del 23% respecte a un any abans.

La immobiliària controlada per un grup de bancs atribueix el resultat al "caràcter defensiu" de la seva cartera d'edificis que, segons assegura, "ha permès mitigar la caiguda de les rendes en un entorn de forta correcció dels preus de lloguer als mercats".

La societat va destacar la reducció del seu endeutament aconseguida gràcies a acord de refinançament tancat al començament d'any. A finals de setembre, suportava un passiu de 4.263 milions d'euros, un 29,4% inferior al d'un any abans.

Per àrees de negoci, el lloguer de la cartera d'edificis d'oficines que té a Madrid, Barcelona i París constitueix la seva primera font d'ingressos, en aportar 203,3 milions fins a setembre, un 5% menys que un any abans.

El descens deriva de l'efecte de la venda d'actius i de la caiguda del preu de lloguer en els nous contractes d'arrendaments signats (un total de 131.776 metres quadrats entre nous lloguers i renovacions, amb un descens mitjà del 12% en les rendes associades).

La participació que Colonial té en la patrimonialista francesa SFL va aportar 138,2 milions d'euros als ingressos totals d'aquest àrea de negoci.

Font: http://www.economiadigital.es/cat/notices/2010/11/colonial_perd_238_7_milions_fins_a_setembre_un_35_menys_16567.php

Lara i Godó es divorcien
El propietari de Planeta es queda amb Prisma Publicaciones, l'últim negoci conjunt dels dos grans editors catalans

Els dos grans grups editorials de capital català, Godó i Planeta, han decidit trencar l'última aliança que mantenien: la participació accionarial a Prisma Publicacions, la societat que edita la majoria de les revistes del grup que publica La Vanguardia, segons ha pogut confirmar Economia Digital. L'anterior aventura conjunta, el diari Avui, en què tots dos grups tenien també una participació accionarial equivalent, es va esfumar després de no poques dificultats de gestió conjunta al consumar la venda del rotatiu nacionalista al grup editor d'El Punt. Abans, en plena efervescència de l'aliança empresarial, van intentar infructuosament adjudicar-se el concurs públic per explotar el tercer casino de Catalunya a Lloret de Mar i fer negocis conjunts en l'àmbit del joc i les apostes per internet.

Prisma Publicacions tenia fins ara una participació accionarial al 50% de Godó i Planeta. El pacte es va fer el 1997. Ara, encara que l'acord no està del tot tancat, Planeta opta a quedar-se amb el control accionarial de Prisma, fins arribar al 100%. Els detalls s'estan negociant en els últlimos dies. No obstant això, des del grup Godó ja s'ha comunicat al personal que treballa a les revistes del grup que passaran a engrossir la nòmina de Planeta i que canviaran d'ubicació per traslladar-se a l'edifici de Lara a l'avinguda Diagonal de Barcelona. El trasllat es realitzarà, segons els portaveus de Godó, aproximadament abans que finalitzi l'any.

Prisma Publicacions edita revistes com Historia y Vida, Interiores i Living Deco, l'edició en castellà de la revista Playboy, Lonely Planet i Psychologies. A més, la societat edita suplements específics de La Vanguardia com QuèFem?, TVmanía, i monogràfics especials com les guies QF.

Repartir les revistes
Precisament aquesta varietat de publicacions és l'aspecte que es transacciona actualment entre les cúpules de Godó i Planeta. El grup de Javier Godó voldria mantenir com a mínim la gestió de publicacions com Història i Vida, que està vinculada directa i històricament a la família Godó i que compta amb 42 anys d'existència. En aquesta mateixa situació, però vinculats de forma estreta amb el diari, estan diversos suplements de La Vanguardia. Fonts d'ambdós grups consultades per Economia Digital han reconegut que esperen arribar a acords en breu, ja que les relacions entre les dues empreses familiars són bones.

El Grup Godó emmarca la venda de l'editora en el seu desig d'especialitzar-se en altres camps diferents de les revistes: televisió, la producció de continguts audiovisuals i la seva aposta per Internet. Per la seva banda, l'empresa que presideix José Manuel Lara hauria indicat el seu desig d'apostar fort pel segment de revistes, encara que no han volgut donar més detalls de possibles inversions de futur.

Godó i Planeta, tot i les bones paraules, són competidors. De fet, altres fonts diferents dels dos grups implicats en l'operació assenyalen que les relacions entre tots dos s'han deteriorat en els negocis conjunts que han desenvolupat en els darrers anys. Els primers tenen La Vanguardia com a diari de capçalera, mentre que el grup de Lara té La Razón. Godó aposta per 8TV, mentre que Planeta és accionista majoritari d'Antena3 i les seves filials a la TDT. En ràdio, controlen Onda Cero, mentre que Godó té a RAC com a emissora bandera del seu grup audiovisual.

Font: http://www.economiadigital.es/cat/notices/2010/11/lara_i_godo_es_divorcien_16651.php

A tota màquina
Els ingressos de Brasil augmenten a ritmes del 800 per cent
General Atlantic i Index Ventures entren al capital de l'empresa

Amb seu a Barcelona, Privalia acaba d'aconseguir una injecció de 70 milions d'euros per estendre el seu negoci per Europa i l'Amèrica Llatina. Ho vol fer a poc a poc, tot paint el creixement espectacular que protagonitza sobretot el mercat brasiler, en què s'esperen creixements anuals dels ingressos del 800%, però les fites són clares. “El principal objectiu d'aquesta nova ronda de finançament, la cinquena i la més gran, és expandir-nos mitjançant adquisicions d'altres empreses capdavanteres que es dediquin a la venda d'estocs”, explica José Manuel Villanueva, cofundador de l'empresa amb Lucas Carné, i afegeix: “A Europa, els mercats atractius són l'alemany o el francès i, per a l'Amèrica Llatina, Colòmbia o l'Argentina”.

Privalia és un club privat que organitza vendes de roba i complements en línia. Cada dia envien als clients 2,5 milions de correus electrònics amb diverses campanyes d'una marca. Fa vuit anys, Carné i Villanueva treballaven a Madrid, on es van conèixer, i van compartir inquietuds professionals: s'havien adonat que les marques tenien un problema a l'hora de vendre els seus estocs, perquè necessitaven vendre el producte de fora de temporada però sense perdre el prestigi de la marca. Fa quatre anys, van muntar Privalia amb la intenció d'oferir dues coses als fabricants: “la potència del model de fora de temporada, molt de moda avui en dia, i el del comerç electrònic”, diu Villanueva.

“Tots els inversors ens deien que el model no triomfaria perquè el consumidor es vol emprovar la roba, però la gent té cada cop menys temps i és més selectiva, va directament al que sap que li agrada”, explica Villanueva. El sistema va funcionar i tant el gros augment de la competència –ja hi ha un centenar de firmes a Europa– com els resultats que Privalia ha assolit ho demostren. En quatre anys, l'empresa ha aconseguit més de cinc milions de clients (en aquesta empresa en diuen socis), ha donat feina a 600 persones i enguany tancarà amb una facturació de 150 milions d'euros en relació amb els 65 milions del 2009. A més, el grup treballa amb 2.000 marques i fa cap a 4.000 campanyes de venda a l'any. Amb tot plegat, té una quota de mercat del 35%, a l'Estat espanyol. Opera en els mercats de tres països més: Itàlia, Mèxic i el Brasil. En aquest darrer país, copa el 60% de quota de mercat.

Indústria local forta
“Ens interessen mercats grans que tinguin marques locals molt fortes”, explica el cofundador de Privalia. El Brasil ara és la nineta dels seus ulls, i afegeix: “Allà es compra molt a través de la xarxa i hi ha un mercat molt protegit que ha permès que es desenvolupi una indústria local molt forta”. De fet, el grup calcula que serà el seu mercat principal d'aquí a dos o tres anys. A final d'aquest any, es preveu que les destinacions internacionals aportin més del 40% de la facturació de la firma barcelonina.

La firma de capital de risc americana General Atlantic i l'europea Index Ventures, són els dos nous socis inversors que formen part de la cúpula inversora de Privalia. Juntament amb Highland Capital, acaben d'injectar els 70 milions de capital a l'empresa. Aquests tres fons s'afegeixen a Nauta Capital, Caixa Capital Risc i Insight Venture Partners, que continuen a l'accionariat juntament amb els dos cofundadors. “Sempre hem buscat diner intel·ligent”, asseguren Villanueva i Carné fent referència als companys de viatge que han anat seleccionant.

Index Ventures, per exemple, ja havia invertit a Asos.com, líder de vendes de tèxtil en línia a la Gran Bretanya. Giuseppe Zocco, soci de la firma, fa poc ha explicat als mitjans de comunicació: “Hem seguit de prop la trajectòria de Privalia i hi apostem perquè és una de les empreses del sector del comerç electrònic que creix més”. Sense disposar d'aquesta última injecció i des de la seva fundació, al 2006, Privalia ha aconseguit un total de 15 milions de euros en quatre rondes de finançament.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/334217-a-tota-maquina.html

La Sirena farà una inversió "rècord" de 7,5 milions en 18 noves obertures

La Sirena preveu elevar un 13% el seu resultat brut d'explotació (Ebitda) a l'actual exercici fiscal, que tanca l'abril del 2011, fins a 16 milions d'euros, i invertir 7,5 milions d'euros en 18 obertures (12 a Madrid i 6 a Barcelona), la inversió més gran feta per l'empresa, ha informat la cadena de botigues d'aliments congelats.

Des que el 2008 es va incorporar Francesc Casabella com a nou director general de la companyia, La Sirena ha emprès una renovació del seu equip directiu, un procés que dóna per conclòs amb el recent nomenament de Julio Bragado com a nou director de compres de productes del mar.

L'empresa va modificar fa dos anys la seva estratègia amb un nou model de negoci amb el qual pretenia convertir-se en referent en alimentació congelada i amb el qual va posar en marxa, entre altres mesures, un nou model de botigues, una política més agressiva en ofertes i promocions i una reducció "constant" de preus.

El resultat d'aquesta renovació, al costat del desenvolupament d'un "ambiciós" pla d'expansió, ha propiciat, segons La Sirena, un augment de vendes, beneficis i quota de mercat "en un any molt difícil, tant per l'efecte de la crisi en el consumidor com pel fort increment de la competència".

Així, en l'exercici tancat l'abril passat va facturar 168,3 milions d'euros i va registrar un Ebitda de 14,1 milions d'euros, fet que suposa una millora del 25% respecte al 2009.

Actualment la cadena té 234 botigues, 12 de les quals van ser obertes a l'últim exercici, amb una inversió total de més de cinc milions d'euros.

NOU EQUIP DIRECTIU
Segons ha explicat la companyia, el canvi de model de negoci requeria tenir un equip directiu "alineat i expert" en els sectors de gran distribució i consum.

Així, a començament del 2009 es van incorporar Xavier Budet (director de logística) i María del Mar García (directora de recursos humans); i l'abril del 2009 va entrar Albert Casasnovas (director de compres de productes elaborats). L'últim a sumar-se al projecte és Bragado, que havia estat el responsable de compres de peixos i mariscos a Mercadona durant més de 14 anys.

També formen part d'aquest renovat equip Vicente Doménech (director de vendes i d'expansió) i Francesc Galí (director de màrqueting). El director d'administració i finances és Josep Zaragoza, propietari anterior de l'empresa.

Conformen, també, el nou comitè de direcció Miquel Pérez i Ricard Gil com a directors de qualitat i medi ambient i d'obres i instal·lacions, respectivament.

El consell, que presideix Martín Ricoy des de l'entrada de 3-i a l'accionariat de la companyia, compta també amb José Luis Nueno, investigador i expert en distribució de productes de consum i professor d'IESE Business School.

Font: http://www.europapress.cat/barcelona/noticia-agro-sirena-fara-inversio-record-75-milions-18-noves-obertures-20101122190841.html

Scalextric aborda el mercat xinès
Tecnitoys assenyala 2012 com el primer any que obtindran beneficis allí

Amb la previsió de tancar el 2010 amb una facturació un 12% superior a la de l'any anterior, Tecnitoys, la companyia propietària de la mcarca de pistes de cotxes en miniatura Scalextric, ha anunciat “la voluntat d'expandir-se a la Xina”, en paraules del conseller delegat del grup, Sergi Pastor. Una notícia que ha donat durant la presentació de l'exercici previ a la campanya de Nadal, celebrada aquest dimecres. Recordant la seva màxima “les empreses són una marató, no un spring”, Pastor ha comentat que les expectatives de negoci en aquest país indiquen beneficis “com molt d'hora el 2012”.

De moment Tecnitoys es centrarà en enfortir la marca SCX al mercat asiàtic, un nom que no porta problemes de dicció i ja està present a EEUU, Gran Bretanya o Alemanya. Es llancen al mercat xinès comptant amb l'única tenda pròpia que el grup té al món, situada en un centre comercial de luxe a Xangai, que els està servint per “conèixer i entendre a la societat”, segons Pastor. De fet, ha admès que obriran més punts de venta si troben establiments amb aquest perfil, sempre lligat al valor del luxe amb el què busquen impregnar a la marca.

A més, també tenen al seu favor el recent èxit de l'exposició universal que va tenir lloc en aquesta ciutat (celebrada de maig a octubre). Presents a la botiga del recinte espanyol, el conseller delegat ha comentat que “el 2% de les ventes en aquests 25 metres quadrats van ser de SCX, aproximadament uns 30.000 euros”. Uns ínputs positius que els animen i xoquen amb els resultats en altres mercats. I és que el conseller ha expressat que no poden créixer més ni en el Regne Unit ni a Alemanya perquè no poden assegurar el cobrament per falta d'ofertes, malgrat admetre que el seu nivell d'impagats "no arriba al 0,35% del total de la facturació”.

Producció espanyola
Tornant al país asiàtic, Pastor ha confirmat la notícia sorgida a principis de novembre: Tecnitoys es planteja molt seriosament retornar a Espanya part de la producció exterioritzada a la Xina. Seran “sèries molt customizadas i curtes, una mica més cares però al gust exacte del consumidor”, tal com ha manifestat el conseller.

Amb tot, Pastor no ha donat cap data per endegar aquest projecte ni ha dit on s'instal·larà el centre de producció -”o els centres de producció, poden ser diversos”, ha afegit-. Malgrat el missatge que ha llançat a Catalunya. L'empresari ha recordat que, si s'aposta per apropar la producció a les ventes, aquest és el mercat més important de la companyia.

De moment Tecnitoys vol aconseguir en els propers 24 mesos la tecnologia necessària per fer la producció, que “sembla raonable que es faci aquí i no amb un proveïdor extern”, ha destacat Pastor.

Una pista estandarditzada
En aquest sentit, ha negat que s'estigui coent una joint venture amb el seu competidor directe, Ninco, encara que sí ha reconegut que a Scalextric estan disposats “a compartir”. És a dir, tirar endavant l'aposta de Pastor d'estandarditzar les pistes de cotxes en miniatura. Parlant amb respecte dels competidors (Tecnitoys té el 75% del mercat espanyol), el conseller delegat ha declarat que “no ens volem dirigir a un públic admirador de les carreres, volem posar el focus en els pares que volen educar als seus fills”.

Un fil perfecte per recordar la gran aposta de Scalextric per a aquest nadal: Construbloc, a mig camí entre el producte més tradicional i els jocs de construcció.

Font: http://www.economiadigital.es/cat/notices/2010/11/scalextric_aborda_el_mercat_xines_16762.php

Abertis inaugura su parque logístico de Santiago de Chile
Tras la firma de varios contratos con Sony, Ceva Logistics, APL Logistics y Paccar, la primera fase del parque, de 20.000 metros cuadrados , ya se encuentra al 100% de su ocupación

La subsecretaria de Transportes del Gobierno de Chile, Gloria Hutt Hesse, y el presidente de abertis, Salvador Alemany, han inaugurado este martes el Abertis Logisticspark Santiago, el parque logístico que desarrolla Abertis Logística en Santiago de Chile. Se trata del último acto institucional en el marco del viaje a Chile durante el cual el presidente de Abertis ha mantenido diversos contactos con representantes del Gobierno de aquel país y ha participado en diversos foros empresariales.

Abertis Logisticspark Santiago ha iniciado sus operaciones con la firma de cuatro contratos de alquiler con Ceva Logistics Chile y APL Logistics, de 7.500 metros cuadrados de superficie cada uno; y con Sony y Paccar, de 2.500 metros cuadrados cada uno. Estos cuatro acuerdos suponen el arrendamiento de la totalidad de la primera fase del parque, de 20.000 metros cuadrados de superficie, que alcanza así el 100% de su ocupación.

Tanto Ceva Logistics como APL Logistics son operadores logísticos de ámbito internacional. Desde Abertis Logisticspark Santiago, Ceva Logistics llevará a cabo servicios de almacenaje y distribución para la marca Natura, empresa de cosmética y perfumería de origen brasileño líder en América Latina, mientras que APL abastecerá a sus clientes en Chile. Por su parte, Sony y Paccar dedicarán el espacio alquilado al almacenaje de productos de alta tecnología para el sector retail, en el primer caso, y de la industria automotriz, en el segundo.

El primer parque logístico integral de la capital
Abertis Logisticspark Santiago es el primer parque logístico integral que se desarrolla en la Región Metropolitana de Santiago de Chile. El parque cuenta con una superficie total de 63 hectáreas y en su desarrollo podría llegar a albergar hasta 335.000 metros cuadrados de naves y 15.000 metros cuadrados de servicios complementarios, como oficinas, gasolineras y restaurantes. En el desarrollo de su primera etapa, Abertis Logisticspark Santiago ha generado cerca de 250 puestos de trabajo.

El parque destaca por su privilegiada ubicación. Situado en la Comuna de Pudahuel, al noroeste de la Región Metropolitana, está integrado en el parque de negocio ENEA, un complejo de 1.000 hectáreas que incluye industrias, oficinas, residencias, zonas verdes y de ocio, así como áreas de servicios y proyectos especiales.

Asimismo, cuenta con accesos directos desde las dos autopistas más importantes de la Región Metropolitana, Costanera Norte y Vespucio Express. Tiene accesibilidad inmediata al aeropuerto de Santiago de Chile, situado a sólo 2,2 kilómetros, y a las principales vías de acceso a los puertos de Valparaíso y San Antonio, que concentran más del 80% de las exportaciones e importaciones del país.

Abertis Logisticspark Santiago es el primer proyecto de Abertis Logística en América Latina. La unidad de negocio del Grupo Abertis dedicada a la promoción, desarrollo, gestión y explotación de parques logísticos ya gestiona una amplia red de parques en la Península Ibérica, con emplazamientos en Barcelona, Madrid, Sevilla, Álava y Lisboa.

Abertis en Chile
Abertis está presente en Chile desde 1997. El Grupo ha ido consolidando gradualmente su presencia en el país, donde actualmente tiene una plantilla de más de 750 empleados y se ha convertido en uno de los principales operadores de infraestructuras, con presencia en cuatro sectores de actividad: autopistas, a través de la gestión de cerca de 500 kilómetros; aparcamientos, a través de la gestión de 15 estacionamientos con más de 9.000 plazas; aeropuertos, con una participación en la sociedad que gestiona el aeropuerto de la capital; y parques logísticos, con el desarrollo de Abertis Logisticspark Santiago.

Font: http://www.elvigia.com/noticia/955-Abertis_inaugura_su_parque_logistico_de_Santiago_de_Chile

Avançsa inverteix 5,7 milions a Telstar i a Air Water Treatment
La Generalitat tindrà consellers en ambdues empreses

La Generalitat a través de l'agència pública Avançsa, que presideix Antoni Soy, invertirà 5,7 milions d'euros en les societats Telstar i Air Water Treatment. A la primera empresa, Avançsa,, assumirà un 5% del capital de la companyia . A Air Water Treatment la inversió aprovada suposarà el 17,86% del capital. En els dos casos l'empresa pública tindrà representació en els respectius consells d'administració.

En el cas de Telstar , la companyia aposta per la tecnologia pròpia, la internacionalització i la imbricació en el teixit industrial català, subcontractant un gran nombre de tallers externs i empreses instal·ladores de la zona.

Quant a l'operació d'Air Water Treatment, es tracta d'una enginyeria "clau en mà" autòctona, amb fortes aspiracions d'internacionalització i amb tecnologia pròpia dins d'un sector amb un elevat component estratègic, com és el del tractament d'aigües.

Font: http://www.economiadigital.es/cat/notices/2010/11/avancsa_inverteix_5_7_milions_en_telstar_i_en_air_water_treatment_16796.php

Elena Salgado: a Espanya hi ha un percentatge massa alt d'empreses massa petites
Segons la ministra,companyies més grans ofereixen més resistència davant situacions adverses

La ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado, ha donat un toc d'atenció a l'empresariat, especialment al de les petites i mitjanes empreses. En una intervenció a Girona organitzada pel Confederació Espanyola de Directius i Executius (CEDE) , la ministra ha considerat que el percentatge d'empreses "massa petites" és a Espanya, "massa elevat" i ha assegurat que les "grans" ofereixen una major resistència a la situació econòmica adversa.

Les paraules de la ministra han tingut una resposta de l'empresariat. Salvador Guillermo., Secretari general de Fepime, la patronal de la petita i mitjana empresa de Catalunya, ha explicat que "al costat de Joaquín Trigo vam fer un llibre sobre l'empresa espanyola. En aquest llibre es constata que la grandària mitjana de l'empresa espanyola és més baix que el de la d'altres països europeus i que la petita empresa és molt més petita que la dels països del nostre àmbit ". En aquest sentit, afirma que "és curiós que es critiqui la mida de les petites i mitjanes empreses quan l'Estat no hi destina ni el 0,5% del pressupost. A més, la rebaixa fiscal per aquestes petites empreses suposa només reduir l'impost societats del 30% al 25%, però limitat als primers 120.000 euros de beneficis, cosa que suposa una ajuda de poc més de 6.000 euros ".

Entre les peticions no recollides per l'Executiu, les pimes demanen una menor càrrega fiscal per als beneficis no repartits o més ajudes per millorar el crèdit a aquestes empreses, diu Guillermo. Aquestes peticions fa molts anys que les plantegen les pimes i no han estat recollides pel Govern, pel que no té gaire sentit que ara es culpi les petites empreses dels problemes de l'economia ", diu Guillermo.

Salgado no ha evitat posicionar-se davant les turbulències que afecten al mercat del deute sobirà d'Espanya. La clau, per a la ministra, és demostrar que la situació espanyola no és la d'Irlanda.

Salgado també ha insinuat que els dubtes sobre l'evolució de les cosines de risc coincideixen amb les dates de "certes declaracions públiques en l'àmbit europeu", encara que no ha apuntat a ningú directament.

La vicepresidenta segona del Govern, ha assegurat que Espanya complirà els objectius i que reduirà el dèficit, responent així als dubtes que havia plantejat Brussel·les sobre la situació econòmica espanyola. "El més important és aconseguir els objectius i complir els terminis", ha concretat.

D'altra banda, la ministra ha citat també el cas de les Comunitats Autònomes, de les quals vaticina que compliran el repte de dèficit del 2,4% per al conjunt de l'any, amb l'excepció de dues -en referència a Múrcia i Castella-la Manxa- que requeriran "mesures d'abast per no allunyar-se d'aquest objectiu", però que només signifiquen "el 6% del PIB" La ministra s'ha congratulat per l'aportació a la transparència que suposarà la publicació dels pressupostos autonòmics de forma trimestral i la informació mensual que es produirà del deute públic estatal.

Posició diferent de la irlandesa
El repte, en qualsevol cas, és desmarcar a Espanya d'Irlanda, pel que Elena Salgado ha subratllat també que la petició d'ajudes per part del sistema bancari d'aquell país equival a un 20 per cent del seu PIB, mentre que en el cas espanyol se situa en poc més del 1%.

La ministra va afegir que el Banc d'Espanya ha sol·licitat informació sobre els productes que més preocupen als inversors, entre els quals ha citat els de tipus immobiliari.

Sobre aquest tema, la responsable d'Economia del Govern espanyol ha puntualitzat que les hipoteques presenten un "risc moderat", amb una morositat de "només" el 2,5%.

Font: http://www.economiadigital.es/cat/notices/2010/11/elena_salgado_a_espanya_hi_ha_un_percentatge_massa_alt_d_empreses_massa_petites_16900.php

___________________

^^
Encara voldran fer una llei per a simplificar el mapa empresarial, reduint el nombre de pimes tot afavorint-ne fusions, com van fer amb les caixes. XD

^^ Fusió Bar Manolo amb Bar Celona. xD

^^ Fusió Bar Manolo amb Bar Celona. xD

Manolo Celona


Sembla el nom d'un dissenyador. XD

Sectors econòmics estratègics de la capital catalana
L'obertura de Tiffany potencia el luxe al passeig de Gràcia
La cèlebre joieria s'inaugura aquest vespre als baixos del Mandarin

Després d'una àrdua recerca del local idoni i algunes demores i contratemps fruit de la crisi, Tiffany estendrà per fi la seva alfombra vermella i tot el seu glamur aquest vespre a Barcelona, en la inauguració de la seva segona botiga a Espanya, als baixos de l'Hotel Mandarin. La cèlebre joieria apuja el llistó del luxe al passeig de Gràcia amb una botiga de 360 metres quadrats on no faltaran cotitzadíssims diamants grocs ni peces de dissenyadores estrella com Elsa Peretti i Paloma Picasso.

http://www.elperiodico.cat/resources/jpg/1/1/1291067377511.jpg
Local on s'ubica Tiffany, encara en plens preparatius, ahir, al passeig de Gràcia.

El vicepresident per a Europa del grup Tiffany & Co., Melvin Kirtley, es declara «molt optimista amb el potencial de la botiga de Barcelona», que considera un «entorn ideal», així com «elegant i cosmopolita» per donar a conèixer el «disseny, artesania i excel·lent servei» de la firma. L'establiment, distribuït en tres pisos, se situa a l'esquerra del passadís d'entrada de l'hotel de luxe Mandarin Oriental, al número 38-40. Compta amb un mobiliari personalitzat, plafons de pell i roure, aparadors en acer inoxidable i símbols, com un feix de llum amb la forma del llaç que embolcalla la seva famosa i patentada capsa blava.

Tot i les vuit generacions que han estès la marca pel món, el seu referent segueix sent la botiga de la Cinquena Avinguda de Nova York, arxipublicitada a la pel·lícula Esmorzar amb diamants. No obstant, no només serà territori exclusiu per a l'elit, ja que a més de la seva enorme col·lecció d'anells de compromís, també tindrà lloc per a les seves peces de plata.

Font: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/20101130/lobertura-tiffany-potencia-luxe-passeig-gracia/602589.shtml

Fainé assegura que la internacionalització és l'"assignatura pendent" de les pimes

El president de CEDE i de la Caixa, Isidro Fainé, ha assegurat que la internacionalització continua sent una de les "assignatures pendents" de moltes petites i mitjanes empreses que, de fet, suposen gran part del teixit productiu espanyol.

Fainé ha apuntat que les grans oportunitats actualment estan a l'Europa de l'est o en zones del nord d'Àfrica i l'Amèrica llatina. "No cal tenir complexos de sortir a l'exterior", ha comentat durant la conferència de clausura que ha ofert a l'Auditori de Girona, amb motiu del tancament de la III Trobada de Directius CEDE.

"És fàcil dir-ho i difícil fer-ho", ha reconegut, però ha animat les empreses a no tenir por i a aprofitar la situació de crisi actual per obrir mercat i fer-se un forat en el comerç exterior.

A manera d'exemple, Fainé ha apuntat que les empreses de l'Íbex-35 tenen més de la meitat del seu negoci a l'estranger. Concretament el 64% del seu mercat, i sobretot a països de fora de l'OCDE. Abertis o Criteria, serien dos exemples concrets, ja que totes dues obtenen de fora el 50% dels seus ingressos.

"Algunes d'elles són referents internacionals en el seu sector, només cal mirar Telefónica, que ha passat del lloc 23è a estar entre les quatre primeres empreses de telecomunicacions del món", ha dit. "Aquestes empreses han vençut les inèrcies i gaudeixen de solidesa i prestigi", ha destacat.

Així i tot, Fainé ha insistit que la internacionalització encara continua sent una de les assignatures pendents per a moltes empreses espanyoles. "Així, un nombre de clients més gran ens farà més robustos i estables, millors en qualitat i competitivitat", ha reconegut.

INVERSIÓ BANCÀRIA
En relació amb les declaracions de la ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado, el president de La Caixa ha reconegut que Espanya està en "un moment difícil", però ha assegurat que "ens en sortirem, i ens en sortirem bé", ja que "el pitjor ja ha passat".

Salgado, ha assegurat que Espanya complirà els objectius i que reduirà el dèficit, i respondrà així els dubtes que havia plantejat Brussel·les sobre la situació econòmica espanyola. "La cosa més important és aconseguir els objectius i complir els terminis", ha concretat.

La ministra ha comparat aquestes dades amb les d'Irlanda, on l'aportació de l'estat en capital ha estat del 20% del PIB, mentre que els 10.581 milions d'euros que ha aportat Espanya només representen l'1,1% del PIB.

Unes xifres a les quals ha fet referència el president de Deloitte, Fernando Ruiz, que ha afegit que la inversió de capital amb intenció de capitalitzar els seus bancs és del 15% al Regne Unit i del 12% als Estats Units.

Font: http://www.europapress.cat/economia/noticia-faine-assegura-internacionalitzacio-lassignatura-pendent-les-pimes-20101130212011.html

El gran comerç vol aterrar a Lleida
Quatre multinacionals busquen solars per obrir hipermercats i grans magatzems
El govern ha vetat diversos projectes, però la UE ara ho permet
Decathlon obre avui una botiga a la ciutat

http://estatic.elpunt.cat/imatges/41/26/baixa/780_008_4126179_b819c51f10756924c3f46fe6f7665e92.jpg
Últims treballs abans d'obrir, ja que
Decathlon inaugura aquesta tarda una
botiga de 2.300 m² a la ciutat i que
ha creat un centenar de feines.
Foto: J.TORT.

Quatre multinacionals i empresaris locals i espanyols han iniciat els sondejos amb l'Ajuntament de Lleida i diversos propietaris de solars per obrir hipermercats i grans superfícies comercials a la ciutat.

El Corte Inglés i representants de multinacionals del Canadà i la Gran Bretanya ja han fet diversos contactes a Lleida per obrir grans centres comercials, bàsicament per trobar terrenys cèntrics i ben comunicats i a un preu que considerin viable per a la inversió. Els solars amb més èxit, per ara, se situen prop de l'estació del TAV, un dels quals és municipal, segons van explicar a aquest diari fonts de la Paeria. Altres empresaris esperen reprendre projectes aturats fins ara, com l'anomenat Vallrufea, vora la vella N-II. Carrefour ja té comprats des de fa anys uns terrenys a l'accés a Lleida per la Ll-11 i ara els vol desenvolupar.

Lleida ha obert el vedat en aquest camp, gràcies a la liberalització establerta per la UE per obrir qualsevol tipus de comerç i que la Generalitat ha limitat al que es considera trama urbana. Fins ara, el Departament de Comerç (a les mans de CiU i ERC) ha vetat diversos projectes de grans multinacionals per la pressió del petit comerç i argumentant que perjudicaria aquest sector local. Des de Barcelona també es considera que a Lleida no hi ha prou població per a un comerç massiu, però en algun estudi del pla territorial d'equipaments comercials no es tenia en compte l'àrea d'influència de la ciutat ni els habituals fluxos amb la Franja de Ponent i comarques veïnes de Tarragona.

La reiterada negativa del govern ha provocat que Lleida estigui a la cua de l'Estat en aquest tipus de botigues. La ciutat només té un Carrefour d'uns 5.000 metres quadrats, que va obrir l'any 1986.

L'Ajuntament no vol perdre grans inversions ni la creació de centenars de llocs de treball i encara menys en temps de crisi. Per tant, està tramitant la modificació del pla urbanístic de la ciutat perquè la trama urbana creixi un 34%, fins als 11,8 milions de metres quadrats, i així facilitar les implantacions d'aquesta tipologia de gran comerç. “Lleida ha de poder desenvolupar o tenir grans magatzems, ja que és bo per a l'economia i per a la generació d'ocupació a la ciutat”, segons l'alcalde, Àngel Ros. L'oposició, especialment de CiU i ERC, i també la patronal del comerç local, s'hi oposen. Només volen superfícies mitjanes per dinamitzar el sector i evitar que els hipermercats comportin el tancament de la botiga tradicional.

Obertura de Decathlon
La multinacional francesa de material esportiu inaugura avui el seu primer centre a Lleida, a l'àrea d'expansió de Copa d'Or, al barri de Cappont. L'obertura al públic serà divendres. La botiga té 2.300 metres quadrats amb 230 places d'aparcament. També ha generat un centenar de llocs de treball.

Decathlon també s'ha interessat per un segon centre a Lleida, al parc de les Basses.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/1-territori/13-serveis/340057-el-gran-comerc-vol-aterrar-a-lleida.html

Seat situa Martorell en la seva aposta de futur

Seat es compromet a invertir, en els pròxims quatre anys, entre 300 i 500 milions d'euros anuals en la planta de Martorell, segons el que va assegurar el president del consell d'administració de Seat, Francisco Javier García Sanz, que ahir va participar en les jornades de Girona. García va anunciar que el grup ja ha invertit 300 milions en aquesta planta i que, per poder fabricar el Q3, crearà 700 llocs de treball a la planta de Barcelona i 3.500 llocs més de manera indirecta.

El president del consell d'administració de Seat va indicar també que el sector veurà reduïdes les vendes en un 50% aquest any a l'Estat espanyol i que invertiran en Seat “no perquè el mercat espanyol tingui èxit; al contrari”. I va afegir: “El mercat espanyol és un dels més caòtics que tenim a la indústria de l'automòbil i és difícil convèncer una matriu perquè inverteixi en un país en què el mercat local no creix. Però Seat ho farà”.

D'altra banda, Javier García va explicar que el cotxe elèctric “és un fet que serà una realitat a partir del 2011 o 2012, amb volums molt petits”. “Calculem que el 2020 només hi haurà un 5% dels cotxes totals elèctrics, perquè no només nosaltres hem de reinventar el cotxe, sinó que les elèctriques que fins ara s'han amagat han de construir la infraestructura perquè es puguin carregar els cotxes”, va assegurar.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/339647-seat-situa-martorell-en-la-seva-aposta-de-futur.html

Nissan nega a Barcelona el cotxe que garantia el seu futur
L'empresa mare descarta la planta de la Zona Franca per fer la nova furgoneta al·legant falta de competitivitat de la plantilla
Els directius en culpen els sindicats per no haver acceptat les noves condicions laborals

L'empresa automobilística Nissan va descartar ahir la planta de la Zona Franca, a Barcelona, com a candidata a fabricar el nou model de furgoneta pickup per al mercat europeu i dels països més propers, segons va confirmar la direcció a l'Estat espanyol de la firma nipona. Frank Torres, subdirector general d'operacions industrials de Nissan Motor Ibérica, va explicar que un comitè de la multinacional havia pres la decisió després de saber que el comitè d'empresa havia rebutjat les noves mesures laborals que havia proposat la direcció i amb què es volia guanyar competitivitat.

La planta de la Zona Franca aspirava a obtenir l'adjudicació de la fabricació d'aquesta nova furgoneta, que hauria suposat un volum de producció de 60.000 unitats anuals durant almenys deu anys. Haver estat descartada suposa per a la planta de Barcelona, en paraules de Torres, “incertesa sobre el futur”. Segons ell, l'activitat a la fàbrica, al nivell actual, només està garantida fins al gener del 2012, “amb 107.000 unitats pel 2010 i 117.000 unitats pel 2011”. “Per això el futur és incert”, hi va afegir.

Descartada del tot
El comitè d'adjudicacions ha deixat en suspens la decisió sobre quina serà la planta que s'encarregarà de fabricar la nova pickup, una decisió que amb tota probabilitat es prendrà en un termini d'un mes en funció del resultat d'un estudi encarregat pel mateix comitè. Tot i això, Torres va assegurar: “S'està buscant a Europa o un lloc molt a prop d'aquesta, però Barcelona ha quedat del tot descartada, sense possibilitat de reenganxament”. De moment, la furgoneta es fabricarà a Tailàndia per al mercat asiàtic, a Mèxic per a l'americà i a Sud-àfrica per a l'africà.

Els sindicats continuen oberts al diàleg –“mai hem tancat les portes”, va puntualitzar Joan Carles Rodríguez, secretari general de CCOO a la planta de la Zona Franca. Malgrat tot, Andrés Mateos, secretari general de la secció sindicat de la UGT a Nissan Barcelona, reconeixia que “sense un nou vehicle, és veritat que el futur de la planta és incert”. Per ell, “es necessita un projecte, però no a costa del benestar dels treballadors”.

Cinc dies per a una negociació clau
“El 25 de novembre, l'empresa ens va fer un plantejament genèric de les mesures que pretenia aplicar als treballadors. L'endemà, ens va fer el plantejament concret i ens va donar de termini fins a l'1 de desembre. Algú pensa que es poden posar condicions laborals al nivell de Sud-àfrica en cinc dies?”, es preguntava Joan Carles Rodríguez, secretari general de CCOO a la planta de Nissan a la Zona Franca. Tant ell com el seu homòleg de la UGT, Andrés Mateos, coincidien a dir que “el plantejament empresarial era inacceptable i les mesures, massa complicades per negociar-les en un espai tan breu de temps, per no parlar del xantatge que han fet amb la nova furgoneta”.

L'empresa va proposar als sindicats noves mesures de flexibilització laboral, l'eliminació del plus d'antiguitat i una retallada de les pauses, i també considerar quinze dissabtes a l'any productius obligatoris amb preavís d'una setmana i tres anys de congelació salarial.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/340696-nissan-nega-a-barcelona-el-cotxe-que-garantia-el-seu-futur.html

Anís del Mono, molt arrelada a Badalona, celebra els 140 anys
La històrica fàbrica té projectes de futur que confirmen el seu manteniment a la ciutat i estudia remodelar la façana de mar
Presenten una edició de 180.00 ampolles etiquetades per a l'ocasió

Anís del Mono vol celebrar de manera molt especial els seus 140 anys de trajectòria i ho fa presentant l'edició especial d'una ampolla destinada als col·leccionistes. És el primer cop a la història que el conegut licor badaloní canvia la clàssica etiqueta per un disseny que manté tots els elements però que inclou lletres daurades i vermelles sobre fons negre amb una xapa en relleu en què apareix la coneguda mona amb rostre humà. Se n'han fet 180.000 ampolles que ja es poden trobar en tots els comerços per la campanya de Nadal.

La presentació de l'ampolla commemorativa es va fer ahir a la fàbrica d'Anís del Mono en el marc d'una festa d'aniversari en què no hi van faltar elements tan característics de la marca com una Manola que duia una mona esquirol viva a l'espatlla i que recordava el cartell pintat per a la marca per Ramon Casas. Durant l'acte, els responsables de la firma, que des de l'any 1974 pertany al grup Osborne, van voler fer palesa la seva vinculació amb Badalona i la voluntat de mantenir-se a la ciutat. “El compromís amb la ciutat està consolidat. Volem quedar-nos aquí com a mínim 140 anys més”, explica Antonio Guillén, gerent d'Anís del Mono, que hi afegeix que ara l'empresa treballa en projectes nous que garanteixen la consolidació dela fàbrica badalonina. A més, estudien la remodelació de la façana de la banda de mar de la fàbrica, situada al nou tram del passeig marítim. “Un cop estigui acabat el passeig sabrem estar a l'altura de les circumstàncies”, assegura el gerent.

Anís del Mono continua sent la marca líder del mercat d'anissos de l'Estat, amb unes vendes anuals de 3,5 milions d'ampolles, un xifra molt per sobre dels seus competidors més directes. Un 27% de les ampolles d'anís que es venen a l'Estat estan produïdes a la factoria badalonina. De les quals el 70% van a parar a negocis d'hostaleria, mentre que el 30% restant es destina al consum domèstic i es consumeix com a beguda i també per elaborar productes de rebosteria casolana. El president del grup Osborne, Tomás Osborne, va destacar la importància de mercats emergents com ara la Xina, on el grup s'està introduint amb l'anís i també amb el pernil i el vi. El meteoròleg Tomàs Molina, que va parlar durant la celebració en qualitat de badaloní i veí de la fàbrica, va enfilar tot un seguit de records familiars i personals que volien reflectir l'arrelament de l'Anís del Mono a Badalona. Molina va acabar desitjant als responsables de la companyia “molts hiverns freds que convidin a beure barreges d'anís”.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/340361-anis-del-mono-molt-arrelada-a-badalona-celebra-els-140-anys.html

Més de 200 empreses van desaparèixer de la comarca entre 2008 i 2009
L’informe econòmic recepta una forta aposta industrial i logística per reflotar l’Anoia
Indústria, unitat d’acció i confiança. Aquestes són les tres línies que poden ajudar a capgirar la difícil situació que viu l’Anoia, segons els redactors de l’Informe Econòmic Anual. El document va presentar-se aquest dijous en el marc de la Jornada de l’Economia, i va posar de manifest que el 2009 recull la part més aguda de la crisi, amb algunes dades realment negatives. Amb tot, es va destacar també diversos aspectes positius, com ara la instal·lació a la comarca d’empreses com Abacus o Aldi o bé la disminució de la taxa d'atur aquest novembre, en unes 200 persones.

L’estudi, elaborat per l’empresa AXIS Consultant amb el professor d’ESADE Josep M. Galí Izard al capdavant, reflecteix un panorama preocupant pel que fa a l’economia de l’Anoia del 2009. Galí va destacar-ne algunes dades, com ara el ritme de destrucció d’empreses i, per tant, de creixement de l’atur. Segons l’informe, la comarca tenia el 2006 unes 3.826 empreses, que van passar a 3.683 l’any 2008 i que van convertir-se en 3.402 l’any passat.

Promocionar el sòl industrial
En aquest sentit, l’informe assenyala que amb la creació d’empreses autòctones no n’hi ha prou per a revertir la situació de la comarca, i per això s’hauria d’impulsar la vinguda d’empreses mitjanes i grans. Així, va apuntar com a bon exemple els casos d’Abacus i Aldi, i va lloar la tasca d’oferta del sòl que s’havia fet. Segons el professor la indústria és bàsica, i seria un error que l’Anoia, per la seva tradició i característiques, volgués fer una aposta solament en els serveis. ‘Quan creix el sector industrial també ho fan els serveis’, va apuntar.

Per sectors, l’informe apunta una baixada considerable de l’agrícola i l’industrial —excepte el paperer, que ha aguantat més bé la crisi—, mentre que la construcció sembla que torna a recuperar-se lentament. També destaca el lleuger creixement dels serveis, però recorda que es tracta d'una dada excepcional ja que ve donada per la contractació del sector públic.

Sortida lenta de la crisi
El descens del PIB (una baixada del 7,4% l’any 2009) i l’alt índex d’atur també van ser dues de les dades destacades en l’informe. Amb tot, Josep M. Galí va recordar que les xifres de l’Anoia no disten tant de les de les comarques del seu entorn. Per últim, l’informe augura una ‘sortida fràgil, lenta, pròpia d’un post-operatori traumàtic i que suposa una autèntica reconversió industrial no sols per la comarca sinó per tot el país’.

«Cal recuperar el consum»
Després de la presentació de l’estudi, el doctor Robert Tornabell va pronunciar una xerrada sobre quina mena de recuperació podem esperar, després de la crisi. L’economista va dir que ‘ens trobem davant d’una cruïlla, i hem de ser valents’. Tornabell va dir que caldrà confiança, esforç conjunt i, sobretot, recuperar el consum —cosa que reactivarà l’economia i incidirà favorablement en el desenvolupament industrial.

Font: http://www.anoiadiari.cat/noticia/9094/l-informe-economic-recepta-una-forta-aposta-industrial-i-logistica-per-reflotar-l-anoia

Panrico fitxa a Vilas per salvar la difícil situació de l'empresa
El grup dirigit per César Bardají intenta fer front als 350 milions d'euros de deute

Panrico ha renovat els aires del seu consell d'administració. El grup dirigit per César Bardají es resisteix a desaparèixer amb la incorporació de José María Vilas, expresident executiu d'Unilever, a la presidència del consell tal com va avançar en el seu moment Economia Digital. Encapçalen la seva llista de prioritats fer front als 350 milions d'euros que s'han de retornar fins el 2015, una xifra que al juliol va arribar a superar els 600 milions.

Llavors, i amb l'amenaça d'absorció de la banca creditora, Bardají va aconseguir renegociar el crèdit deixant entrar a l'accionariat a les entitats financeres i fent una ampliació de capital per un import de 288 milions d'euros. Una operació que també va suposar la divisió del grup en tres empreses diferents: Panrico, Artiach i la Bella Easo.

Per dibuixar el nou full de ruta estratègic de la companyia, Vilas estarà acompanyat en el consell per Jaime Carbó (director general d'Ebre Puleva), Jack Keenan (CEO Grand Cru Consulting), Yiannis Petrides (expresident i CEO d'Europa Pepsi Bottling Group), José Maria Encalla (CEO Festa) i Karim Khairallah (Managing Director d'Oaktree Capital), com a consellers. Tancarà la cúpula directiva Miguel Trías, soci de Cuatrecasas, com a secretari.

Reforçar presència
Malgrat que des de Panrico s'han negat a fer declaracions a aquest mitjà, els canvis apunten a un intent de reforçar la presència de les marques que s'inclouen en el negoci d'alimentació (des de Dònuts a les galetes Chiquilín) tant en els seus mercats de referència principals, Espanya i Portugal, com més enllà de la península.

I és que també s'ha reforçat l'equip gestor amb la incorporació de Jorge Folch com a director de màrqueting, Anaven Solé en l'adreça de vendes, Luís Sobreroca en vendes industrials i Jordi Damiá en tecnologies i processos.

Font: http://www.economiadigital.es/cat/notices/2010/12/panrico_fitxa_a_vilas_per_salvar_la_dificil_situacio_de_l_empresa_16991.php

L'institut Grífols, un dels 300 punts estratègics de la Terra que els EUA creu que cal protegir
Wikileaks fa públic les infraestructures civils i recursos naturals del món que Washington considera estratègicament importants
A la llista destaquen ports, gasoductes, mines i empreses del sector químic, farmacèutic i defensa

http://estatic.elpunt.cat/imatges/41/51/alta/780_008_4151569_a06aa5906e91a79def30dffccc8cf934.jpg
La planta de Grífols a Parets del Vallès.

L'Institut Grífols, situat a Parets del Vallès, és un dels 300 punts estratègics de la Terra que els Estats Units considera que cal protegir, segons es desprèn aquest dilluns dels documents secrets del departament d'Estat nord-americà que ha fet públic la web Wikileaks a través del diari El País.

El llistat elaborat l'any 2008 conté, sobretot, ports, gasoductes, mines i empreses del sector químic, farmacèutic o de defensa. El motiu pel qual Washington s'interessa per la multinacional catalana és la immunoglobulina d'ús intravenós. Aquest producte derivat del tractament del plasma té diverses aplicacions farmacèutiques. Grífols, que cotitza a borsa, es defineix com la primera companyia a Europa en el mercat d'hemoderivats, i una de les cinc primeres del món.

A l'Estat espanyol, els EUA també inclou al llistat l'estret de Gibraltar i el gasoducte que uneix la Península amb Argèlia.

A Europa, els EUA destaquen, sobretot, diverses indústries químiques d'Alemanya i moltes companyies britàniques i franceses. A Àsia, destaca principalment els ports, sobretot de la Xina i el Japó, i l'estret d'Ormuz i el canal de Suez. A Amèrica del Sud i Àfrica, on la llista és molt reduïda, els principals punts estratègics són les mines.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/341945-linstitut-grifols-un-dels-300-punts-estrategics-de-la-terra-que-els-eua-creu-que-cal-protegir.html

Cafès Roura ha tret al mercat les seves càpsules
L'empresa de Sant Feliu de Guíxols vol crear marca amb les cafeteries El Cafetí i n'ha obert una altra a Girona
La idea de la família Roura és seguir obrint nous locals

Cafès Roura de Sant Feliu de Guíxols ha tret al mercat el seu cafè en càpsules. Hi van entrar ara fa un parell d'anys perquè “és un mercat que té molt de futur” i el cafè Roura, “que manté el sistema de torrar tradicional”, hi té molt a dir. Van trobar una empresa que els fa màquines de cafè a mida en què la càpsula Roura s'adapta perfectament. “Ara el nostre objectiu és potenciar les càpsules introduint al mercat nous tipus de cafès”, va explicar el director de l'empresa Ferran Roura.

[...]

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/341326-cafes-roura-ha-tret-al-mercat-les-seves-capsules.html

_________________

El benefici del grup joier Tous va caure a la meitat al 2009

La crisi va fer reduir a la meitat els beneficis del grup Tous, que van caure un 56 per cent en el tancament del 2009, fins als 26,5 milions d'euros. Per primer cop en molt de temps, el volum de vendes va ser inferior al de 200 milions d'euros. A l'abril de l'any passat, la firma joiera ja va notar la caiguda del consum i va ajornar fins al 2014 l'objectiu d'arribar a un volum de negoci de mil milions d'euros al 2012. La companyia va ser fundada per Salvador Tous i Rosa Oriol i té la seu a Manresa.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/341763-el-benefici-del-grup-joier-tous-va-caure-a-la-meitat-al-2009.html

___________________

La demarcació ha perdut 477 granges de llet en deu anys
Han tancat més de la meitat de les explotacions i la caiguda s'ha concentrat en les petites, que han passat de 530 a 107
Tot i això, les que han quedat han crescut i en produeixen més quilos

Les comarques gironines han perdut 477 explotacions de llet en els últims deu anys. Concretament, s'ha passat de 827 granges l'any 2000 a 350 el 2010. És a dir, més de la meitat han tancat. Es tracta d'un descens progressiu i sense aturador que posa de manifest la situació de crisi en aquest sector ramader, no només en aquesta demarcació sinó arreu del país. Al conjunt de Catalunya, s'ha passat de 1.896 granges el 2000 a 813 el 2010. Ho constata l'estudi publicat per l'Observatori de la Llet, organisme que depèn del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural.

La pitjor part d'aquesta crisi se l'han emportada les explotacions més petites, de menys de 250 tones de quota lletera. A la demarcació, el 2000 n'hi havia 530, i actualment el nombre s'ha reduït a 107. La baixada en nombre ha estat menys greu en les explotacions amb una quota entre 250 i 500 t (de 197 a 109). En canvi, en les granges de més grosses dimensions, s'hi ha registrat un augment, de 69 a 89 les que tenen una quota de 500 a 1.000 t, i de 31 a 45 les que superen el miler.

[...]

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/341682-la-demarcacio-ha-perdut-477-granges-de-llet-en-deu-anys.html

Antonio Cancelo fundador d'Eroski: "En tres anys Caprabo serà la cooperativa més important de Catalunya"
El creador d'Eroski i exmàxim directiu del grup Mondragón reivindica que les empreses creixin en grandària, amb més cooperació, creativitat i internacionalització

Antonio Cancelo, ja jubilat, es dedica a divulgar la seva experiència i a ajudar als projectes cooperatius que li demanen opinió. En aquesta tasca ha pronunciat una conferència convidat a Barcelona pel grup cooperatiu català Clade sobre lideratge i innovació emmarcats en la filosofia cooperativa. La xerrada ha servit per a la presentació del llibre “La visió d'Antonio Cancelo. Principis, pensament i innovació empresarial", escrit per Fermín Garmendia i Manolo González.

¿Senyor Cancelo, a la vista de la seva experiència creu que el fenomen de Mondragón podria haver-se donat a una altra banda que no fos el País Basc en els anys anys 50 del passat segle?
Hi ha qui diu que la creació de MCC es va donar per una casualitat, però jo crec que es va donar per una causalitat. Només en la sortida de la postguerra, gairebé de la fam i en aquell territori es van donar les condicions. Però això també ho tenien en altres parts. El fet diferencial crec que va ser l'existència del pare José María Arizmendiarrieta: un sacerdot que ho va fer possible des del seu lideratge personal.

¿En això va tenir potser que veure el catolicisme popular del País Basc?
Jo crec que va ser més la figura del pare. Era una persona ascética. No era ni un bon orador. Però donava exemple. No demanava res per a elli sempre estava disposat a donar.

Permeti'm, si li sembla, desembarcar en l'aquí i ara. Vostè va ser fundador d'Eroski. Com jutja l'última operació d'aquesta entitat, de comprar el grup Caprabo?
L'operació em va semblar bé. I sé que va ser criticada en el seu moment. Però s'ha d'entendre que si vam comprar Caprabo va ser perquè es venia. Quan es va tancar l'operació jo ja no estava al capdavant de MCC però la vaig veure bé. Encara que vostè no m'ho pregunta, li diré que una de les crítiques que es va fer va ser que era una compra molt gran. I jo dic que les cooperatives no s'han de limitar a ser empreses petites i d'ambició reduïda. Les cooperatives han de competir amb els grans. Les cooperatives són societats com les altres, només que mentre unes posen el capital en el centre de la seva actuació, unes altres hi posen el treball.

I com veu des de la seva perspectiva el futur de Caprabo dins d'Eroski tenint en compte que la part més important de l'empresa està a Catalunya?
Sóc optimista i no solament des del punt de vista econòmic. M'atreveixo a dir que en tres anys Caprabo va a donar lloc a la cooperativa més gran de Catalunya. Això és fruit del procés de cooperativización decidit des d'Eroski. Al final d'aquest procés Caprabo tindrà més de 9.000 socis cooperativistes.

Veu vostè si aquesta cooperativa pot tenir relacions o acords amb el que representa Clade a Catalunya?
Sens dubte, però això l'hauran de decidir els responsables de Caprabo i de les entitats de Clade.

Vostè era el màxim responsable d'Eroski quan es va aconseguir l'adhesió del grup Consum. Una cooperativa radicada a València que, al cap d'uns anys, es va separar de MCC sense moltes explicacions...
Al meu entendre el que va succeir és cosa de la dinàmica de les relacions entre dues grans empreses. Potser la clau era la confiança. Jo vaig estar en els inicis de la unió i haig de dir que sempre va haver-hi una gran relació de debat i col·laboració entre el responsable de Consum, Paco Pons, i jo mateix. Després, el distanciament va ser més per motius professionals.

Sigui com sigui el que em sembla important és no caure en el parany de veure en aquest divorci el conflicte basc i no basc. Això és una fal·làcia perquè una i una altra cooperatives van respondre a les seves pròpies realitats i potser el que va fallar en el conjunt va ser el lideratge.

Un altre cas semblant i que mai s'ha explicat amb detall és el de la cooperativa catalana Ecotècnia?
Bé en el cas d'Ecotecnia crec que va haver-hi responsabilitats compartides. Dit això, s'ha de deixar clar que els que surten de MCC són els socis d'Ecotècnia que immediatament decideixen plantejar una dinàmica privada que els ha portat a formar part del grup Alstom. En tot cas m'agradaria remarcar que les dues cooperatives de fora del País Basc que en el seu moment es van unir a MCC són Consum i Ecotècnia i les dues van marxar. I afegeixo que quan es va decidir l'adhesió jo estava a la direcció de Mondragon mentre que en sortir ja no hi era.

Vostè col·labora actualment amb Clade. Aquesta agrupació catalana de cooperatives sembla seguir les passes de MCC. Que li sembla?
Les dues entitats tenen coses en comu. Una és l'esperit obert. Crec que tant una com l'altra tenen el seu camí ben traçat. En el cas de Clade em consta que fa temps que es van plantejar incrementar la col·laboració entre les entitats associades, tenir més massa, més pes específic en l'economia en la qual operen. Les millores es produeixen per la reflexió més que per l'efecte imitació, però tampoc està malament copiar dels quals ho fan bé.

A Catalunya que creu que s'hauria de millorar des del punt de vista empresarial?
Me'n recordo d'una estadística que reflectia que a Catalunya aproximadament el 50% de les empreses són unipersonals. Un 4,3% són societats anònimes. Un 34% són societats limitades i només un 11% estan l'apartat que es denomina “resta de les empreses”, entre el qual es troben les cooperatives. Crec que l'estructura no és la més correcta per aconseguir un teixit empresarial que doni respostes a la globalització.

I en la seva opinió que aspectes s'haurien de millorar?
Crec que la grandària, i una formula és la intercooperació , i això serveix tant per a les cooperatives com per a qualsevol empresa. Solament cooperant es pot avançar en aquesta economia que s'ha tornat mundial. En el cas de les cooperatives hi ha exemples que ens serveixen. Si tenim 10 cooperatives que funcionen per separat tenim , per exemple, 10 gerents i unint-se potser tinguin suficient amb un gerent i a més tindran un bon responsable de màrqueting i un bon director financer i un que s'encarregui de la comercialització, en conjunt el resultat serà millor.

Veig que Insisteix en la seva idea d'aconseguir agrupacions empresarials més potents..
S'ha parlat alguna vegada de MCC i del paper que va tenir la Caixa Laboral Popular. El suport financer és important, però el que més compte és aconseguir que les agrupacions i especialment les cooperatives tinguin massa critica i un enfocament cap al mercat global. Jo acostumo a dir que els models cooperatius que no funcionen és perquè són arcaics. Les cooperatives han d'evolucionar per competir als mercats que cada vegada són més oberts. En aquest sentit afirmo que la col·laboració interempresarial ha de ser contundent, no ligtht.

Durant el seu mandat Eroski va començar sent una cooperativa local i va acabar sent una gran empresa de distribució. D'aquí va passar a MCC el 1995, el grup constava de 112 cooperatives i 28.000 empleats. Quan ho va deixar tenia més de 60.000 ocupacions i una sòlida implantació internacional. Però també va haver d'afrontar la crisi dels anys 90. Com veu ara la resposta de MCC la crisi actual?
En la dècada dels 90 les cooperatives de Mondragon superem la crisi amb grans esforços i posant el valor del treball en primer plà. Es van redistribuir treballadors que quedaven sense treball entre les cooperatives que anaven bé. Es van renunciar a sous o pagues extres i sobretot es van buscar noves activitats que permetessin remuntar la situació i també es va impulsar la internacionalització del grup.

I ara es reacciona amb els mateixos principis: posar el treball en primera línia, però a més s'han fet els deures, Mondragón està diversificada no només en les seves activitats sinó que està implantada a tot el món i afegeixo que les cooperatives estan molt capitalitzades. Hem passat 14 anys d'una situació pròspera i en el cas de MCC s'ha reinvertit i capitalitzat mentre que altres models d'empresa potser han distribuït el que han guanyat en dividends i s'han fiat del recurs al crèdit.

Font: http://www.economiadigital.es/cat/notices/2010/12/antonio_cancelo_fundador_d_eroski_en_tres_anys_caprabo_sera_la_cooperativa_mes_important_de_catalu_17050.php

Quatre de cada deu empreses familiars catalanes podrien tancar, segons Esade

• L'escola de negocis diu que la crisi qüestiona les estructures i dinàmiques internes d'aquestes companyies

Quatre de cada deu empreses familiars catalanes es troben en risc de desaparèixer per l'impacte de la crisi, que ha qüestionat les estructures i dinàmiques internes d'aquest tipus d'organitzacions empresarials, segons un estudi elaborat per l'escola de negocis Esade. Les actuacions per evitar l'eventual tancament d'aquestes empreses passaria, segons l'autor de l'estudi, Albert Gimeno, per augmentar els consells de família, diferenciar entre els aspectes familiars i professionals, i millorar la comunicació entre generacions.

La falta de respostes i solucions als problemes és, segons l'estudi, la causa principal de l'inestabilitat de l'empresa familiar a Catalunya. De la mateixa manera, l'informe apunta als nivells de complexitat de la família i l'empresa com a dos factors de risc més. A més, també fa referència al desenvolupament ineficient de les seves estructures en consonància als nivells de complexitat d'aquestes empreses.

http://www.ara.cat/economia/Esade-empresa-familiar-Catalunya_0_385762059.html

Guissona, Borges, Pastoret y Raimat plantan cara a la crisis

La industria agroalimentaria ha perdido 4.500 puestos de trabajo desde las últimas elecciones sindicales. Cuatro grandes compañías siguen creando empleo.

La industria agroalimentaria, el sector privado más fuerte de la economía leridana, ha pasado de 12.000 trabajadores en las elecciones sindicales de 2006 a los cerca de 7.500 actuales. Sólo cuatro empresas, Raimat, Industrias Pont (Grupo Borges), El Pastoret de la Segarra y Corporación Alimentaria Guissona han creado ocupación.

“Las cuatro suman 980 puestos de trabajo fijos, empleo de calidad, y saldrán fuertes de la crisis porque han hecho inversiones”, afirma el secretario del sindicato de Alimentación y del Campo de CCOO, Valentín Antúnez.

El mayor número de nuevos empleos es el de la Corporación Alimentaria Guissona, que ha pasado de 2.390 empleados a 3.000 trabajadores, según las cifras sindicales. Antonio Condal, jefe de recursos humanos del grupo al que pertenece también la cooperativa, asegura que cerrará el año con 3.586 empleos, el 90% fijo.

La empresa ha mantenido su política de creación de empleo de antes de la crisis, unos cien puestos anuales. El año 2007 fue una excepción, ya que se dobló esta cifra. “La crisis por suerte no nos ha afectado en la creación de empleo porque hemos crecido en el complejo cárnico y estamos creciendo en líneas nuevas”, cuenta Condal, para quien la complicada situación lo que sí ha supuesto es una reducción de la rotación laboral y más currículums para elegir trabajadores.

La rotación en nuestro sector, que antes rondaba el 15%, ahora está alrededor del 9%, señala Condal que ha visto como se disparaba la demanda de empleo. “Tenemos muchas ofertas de trabajo, unas 12.000 peticiones al año que llegan a través de Internet”, resume el directivo.

En Industrias Pont, de Tàrrega, la cifra es inferior pero significativa. Ha ganado 58 trabajadores al situarse en 268 empleados. También es más modesta la de Raimat, la empresa leridana del grupo Codorníu, con diez puestos nuevos y 52 en total.

El Pastoret de la Segarra, de Sant Guim de Freixenet ha creado sólo dos empleos. Con 31 empleos, la industria ha empezado una nueva etapa al inaugurar sus nuevas instalaciones en las que la empresa multiplicará por siete su capacidad de producción de queso y yogur con lo que mejoran sus perspectivas laborales.

http://www.expansion.com/2010/12/09/catalunya/1291861779.html

Space Cargo Services aumenta sus ventas un 53%
Space Cargo Services superará este año los objetivos que se habían marcado sus responsables al inicio del ejercicio. La compañía transitaria cerrará 2010 con un incremento de sus ventas del 53 por ciento, según avanzó su consejero delegado, Manuel Valenzuela, el pasado jueves, durante la celebración del tradicional cóctel anual que la empresa ofrece a clientes, colaboradores y amigos. Space Cargo Services concluirá el año habiendo movido 200 millones de kilos de mercancías.

En total, el operador logístico habrá efectuado, al finalizar el año, alrededor de 32.000 expediciones, precisó Manuel Valenzuela. “Nuestros objetivos se han cumplido sobradamente”, aseguró el consejero delegado de Space Cargo Services.
Además de incrementar las ventas un 53%, la compañía ha invertido este año en la mejora de sus instalaciones, incrementando su almacén central un 20%, señaló el consejero delegado. Por otro lado, la compañía también mejora la calidad de sus servicios e incrementa las ventajas de cara a sus clientes con la obtención del certificado de operador económico autorizado (OEA).
Buena parte del incremento de las ventas de la empresa ha llegado de la mano del fuerte crecimiento experimentado por Space Cargo Services en otros mercados, algo que ya ocurrió el pasado año. Así, según Manuel Valenzuela, destacan las ventas que la compañía ha realizado en Gran Bretaña, Estados Unidos, Brasil, Canadá y México.
Actualmente, el 43% de la facturación de la transitaria, que tiene su sede en Barcelona, proviene del exterior.
Estos buenos resultados han permitido a Space Cargo Services incrementar, un año más, su plantilla, que en este ejercicio ha crecido un 12,5%. A principios de año, la previsión era aumentarla en un 8%.
Durante el cóctel ofrecido por Space Cargo Services, se hizo entrega de sus ya tradicionales premios a los mejores profesionales logísticos del año, que en esta ocasión cumplían su 17 edición, en las categorías femenina y masculina. En esta ocasión, los galardones recayeron en María Quilis, del consolidador neutral IFS, y en Roberto Gallego, del GSA Capitol Airline Services.
Los ganadores de estos galardones, que siempre se entregan “a la persona”, como destacó Manuel Valenzuela, son elegidos mediante votación por los propios trabajadores de Space Cargo Services.
El encargado de abrir el acto fue Paco Fernández, director comercial de la compañía, quien agradeció la presencia de clientes, proveedores y, muy especialmente, del equipo humano de la empresa, quienes han hecho posible que pueda celebrarse la 21 edición de este cóctel anual, los mismos años que tiene la empresa.
Space Cargo Services se fundó el 27 de octubre de 1989 en Barcelona. La empresa cuenta con diversos certificados y títulos que acreditan la calidad de sus servicios, como el título IATA, certificados de calidad y el certificado OEA.

Font: http://www.diariodelpuerto.com/noticia.php?not_id=40412

Sangre con interés estratégico

• Wikileaks reveló que para EE UU solo hay tres activos clave en España: uno de ellos es la farmacéutica Grifols - Una visita a sus entrañas explica por qué

Si Estados Unidos creara una gran arca de Noé en la que guardar los lugares estratégicos del mundo, de España elegiría solo tres cosas: el estrecho de Gibraltar, el gasoducto que une la Península con Argelia y el Instituto Grifols, un fabricante de hemoderivados situado en Parets del Vallès. Cuando la pasada semana EL PAÍS publicó el contenido de la lista de activos estratégicos de la Secretaría de Estado de EE UU, filtrada por Wikileaks, la pregunta obligada fue: ¿por qué Grifols? La empresa abre las puertas de su fábrica para explicarlo. Deben de ser los únicos que están contentos por salir en los papeles secretos.

La farmacéutica catalana, especializada en medicamentos elaborados a partir de sangre humana, no es precisamente nueva. Fundada por el doctor José Antonio Grifols en 1940 y hoy presidida por su nieto, es un gigante de un sector con muy pocos jugadores a nivel mundial. Pertenece al Ibex 35, factura 918 millones y aun así es toda una desconocida para el gran público.

A EE UU le interesa en especial uno de sus derivados de la sangre: la gammaglobulina. Porque la farmacéutica, a pesar de tener varias fábricas en Norteamérica, solo la fabrica en Parets del Vallès. "Somos estratégicos porque nuestros productos se usan para cuestiones de vida o muerte", resume el director del Instituto Grifols, Javier Jorba. Lo paradójico es que la sangre con la que se elaboran sus preciados medicamentos proviene de ciudadanos estadounidenses.Al entrar en las fábricas de Grifols, impacta el olor: a alcohol, a éter, a hospital. El complejo que el conglomerado tiene en Parets del Vallès está formado por varios edificios, cada uno dedicado a una filial. Lo que Estados Unidos ha señalado como "estratégico" es el Instituto Grifols, incluido en la división Grifols Bioscience, que fabrica los hemoderivados y supone el 70% de la facturación del grupo. Las otras divisiones hacen productos para el diagnóstico y maquinaria relacionada con la sangre.

El director del Instituto Grifols sujeta una botella de Flebogamma, la gammaglobulina que tanto interesa a EE UU. Es un envase de cristal anodino, con un líquido transparente. El doctor Jorba explica que ellos saben que es importante, aunque también lo son otros productos que elaboran, como la albúmina. Pero la albúmina la elaboran también en sus plantas de Estados Unidos, y la gammaglobulina, de momento, no (proyectan hacerlo dentro de poco). Cuando el sistema inmunológico de una persona no funciona y no puede luchar contra una enfermedad, este producto, elaborado a partir de proteínas de sangre humana, es su sustituto. El 8% de la gammaglobulina que se consume en Estados Unidos proviene de la fábrica catalana de Grifols.

En Cataluña la fabrican desde 1993, año en que empezaron a venderla en Alemania. Su proceso de fabricación en Grifols comienza cuando los ciudadanos de Estados Unidos donan sangre en uno de sus centros de recogida. En realidad no la donan, sino que la venden. De media, 30 dólares por extracción. Grifols tiene que importar el plasma de EE UU porque en Europa están prohibidos los bancos de sangre privados. Antes sí existían, y ese es precisamente el origen de Grifols: un banco de sangre en Barcelona. Pero en los años ochenta, con la extensión del sida, se prohibió su existencia. Y la catalana, que ya importaba parte de la sangre, se vio obligada a traerla toda de Estados Unidos.

El plasma extraído a estadounidenses viaja a España en barco. Va congelado, en un contenedor frigorífico con altísimas medidas de seguridad, de Huston a Rotterdam. De allí, al Vallès en camiones. Tras la descarga, 100 personas se ocupan del plasma. Cada donación es analizada individualmente, a pesar de que ya vienen cribadas (en Estados Unidos, quienes venden sangre son sometidos a exámenes médicos muy rigurosos). Pasa más de seis exámenes nuevos. Tras comprobar su seguridad y la fiabilidad de su etiquetado, el plasma se almacena tres meses para dar tiempo a que, si hay enfermedades incubándose en la muestra, estas den la cara.

Una vez validada la muestra, pasa al Instituto Grifols. Allí no permiten hacer fotos ni grabar. Trabajan en el centro cerca de 650 personas. Muchos parecen astronautas: trajes blancos impolutos, protectores en las manos, el pelo, los ojos, la boca, los pies... Las entradas cierran herméticamente, con tarjetas de seguridad. Las salas tienen diferente presión para que el aire salga por sus puertas con fuerza, en lugar de entrar y llevar consigo partículas. Todo de acero.

El plasma pasa diversos tratamientos. Es centrifugado y filtrado y sometido a varios cambios de temperatura para ir extrayendo lo más valioso: las proteínas, con las que se elaboran diversos productos para tratamientos posoperatorios, para enfermos de sida, para hemofílicos... Y al final del proceso, la sala de embotellado. La gammaglobulina es inyectada por una máquina estéril en botellas. Partirán hacia los hospitales de medio mundo. También a los de Estados Unidos. El plasma vuelve a casa.

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Sangre/interes/estrategico/elpepiespcat/20101211elpcat_4/Tes

El recorte del gasto farmacéutico desata una oleada de despidos

• Los ajustes de las multinacionales extranjeras encienden la alarma en el sector

La suiza Roche, la francesa Sanofi-Aventis, la norteamericana Abbott, la alemana Bayer... El goteo de multinacionales farmacéuticas que anuncian recortes de plantilla o cierres en sus sedes en Cataluña, donde se concentra más de la mitad de la producción farmacéutica española, ha encendido la alarma en el sector. Solo los planes de las tres primeras compañías supondrán dejar a 417 personas a la calle y cerrar dos centros de trabajo en Barcelona.

La patronal Farmaindustria interpreta estas retiradas como los primeros golpes del gran batacazo que sufrirá el sector por los dos decretos aprobados este año por el Gobierno central para recortar en 2.800 millones de euros la factura sanitaria. Aun así, los despidos planteados por estas multinacionales forman parte de los planes de ajuste globales para compensar la caída de ingresos en los principales mercados europeos y EE UU.

Entre las medidas del Gobierno figuran la rebaja del 7,5% del precio de los medicamentos con receta y la reducción en más de un 20% de los precios de referencia. Farmaindustria ha cifrado el impacto de ambos "decretazos" en unas pérdidas globales de 2.100 millones para las compañías y en la destrucción de 5.000 empleos directos y 15.000 indirectos a corto plazo. En Cataluña los daños se prevén especialmente graves. Las cuentas de las empresas ya los están acusando, pero por ahora solo las multinacionales han decidido paliarlos recortando plantillas o cerrando sus centros de Cataluña.

Todavía se desconoce cómo se concretarán los cierres que han planteado las multinacionales, que se enmarcan en planes de reorganización de estas compañías a nivel internacional. El grupo Roche ya ha confirmado que cerrará sus oficinas de Barcelona de la división dedicada a medicamentos, donde trabajan 54 personas, para concentrar su actividad en Madrid. La francesa Sanofi-Aventis, por su parte, está negociando un ERE que podría afectar a 227 trabajadores de sus distintas fábricas en España. La peor parte se la llevará Cataluña, donde la compañía tiene sus servicios centrales. La empresa achaca a los "decretazos" del Gobierno los despidos en España: "Nuestra compañía es una de las farmacéuticas más directamente afectadas por estas medidas legales para restringir el gasto sanitario".

Por último, Abbott, de capital norteamericano, tiene planeado cerrar sus oficinas de Barcelona, donde trabajan 136 personas. A esta oleada se suma la alemana Bayer, que amenaza con suprimir 4.500 empleos en todo el mundo. La firma químico-farmacéutica no ha precisado el impacto del ajuste sobre los 2.300 empleados que tiene en España. Aunque su sede central española está en Sant Joan Despí, el sindicato CC OO confía en que los despidos de Bayer en Cataluña sean mínimos.

A diferencia de multinacionales foráneas que optan por ajustes duros, las empresas catalanas han decidido reducir gastos y volcarse en el mercado exterior. Son, sin embargo, los laboratorios medianos y pequeños, que no tienen tanta capacidad de exportar, los que peor lo están pasando. Según la patronal Pimec, los ajustes anunciados por las multinacionales en Cataluña desalientan al sector.Si las compañías extranjeras optan por ajustes duros, la mayoría de las catalanas, que son sobre todo familiares, se resisten a sacrificar empleos y tratan de compensar las pérdidas que les causa el tijeretazo del Gobierno reduciendo gastos o, en el caso de las grandes compañías, intentando fortalecer su negocio en mercados extranjeros. En esta estrategia han confiado Esteve, Grifols, Almirall y Ferrer Internacional, las más poderosas firmas farmacéuticas de capital catalán.

"Nos vemos obligados a hacer malabarismos para contener el gasto y no tener que tomar medidas más drásticas", aseguran fuentes de Esteve. Con 3.000 empleados en todo el mundo, la compañía, de la familia Esteve, cree "difícil" cerrar este año con los cerca de 1.000 millones de facturación previstos, puesto que sus cuentas "se ha resentido ya" de las medidas de recorte del gasto sanitario. El mercado exterior es la alternativa. Esteve tiene en el extranjero el 50% de su negocio, un porcentaje que quiere elevar al 66% en cinco años.

La cotizada Grifols también ha apostado por la internacionalización. Sus ventas en el extranjero suponen más del 75% de los ingresos de la compañía. Eso, según la firma, ha permitido "minimizar los efectos de la crisis española sobre el negocio del grupo". Sin embargo, la compañía quiere dejar clara su "apuesta por este país, extensible a los trabajadores".

Kern Pharma asegura que las medidas del Gobierno "afectan gravemente a las cuentas" de la empresa, aunque cerrará el año en positivo, puesto que esta sociedad de Terrassa está especializada en genéricos y le ha beneficiado el vencimiento de patentes de fármacos de gran consumo.

Almirall, Uriach y Ferrer Internacional se niegan a hablar de sus planes, pero tanto la patronal como los sindicatos sostienen que su estrategia consiste en contener el gasto y buscarse la vida en los mercados exteriores. No figura entre sus planes inmediatos la eliminación de empleos, aunque alertan de que en un futuro pueden verse obligadas a hacerlo.

La misma advertencia lanzan las pequeñas farmacéuticas catalanas, menos capacitadas "para digerir dos rebajas consecutivas de precios en un año". Según la patronal Pimec, la mayoría de los pequeños y medianos laboratorios van a cerrar este año con una fuerte caída de ingresos, pero "se las ingenian como pueden para no tener que realizar ajustes de plantillas". "Por el momento, estamos aguantando. El año que viene no sé si podremos", asegura Lluís Bahamonde, vicepresidente de Pimec y propietario de dos empresas farmacéuticas, Sumol Pharma y Laboratorios Asol, SL.

Salvador López, responsable de acción sindical de la federación de industrias químicas de CC OO, no cree que en un futuro inmediato las industrias de capital nacional sigan los pasos de las multinacionales, aunque muestra su preocupación por la posible repercusión que a corto plazo los decretos del Gobierno puedan tener sobre las inversiones en I+D. En este ámbito, Cataluña concentra más de la mitad de los empleos de España. De hecho, ya se ha presentado un ERE que afecta a 53 trabajadores en la biotecnológica Palau Pharma, participada por Uriach.

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/recorte/gasto/farmaceutico/desata/oleada/despidos/elpepiespcat/20101212elpcat_3/Tes

Joan Rosell, nou president de la CEOE

• El líder de Foment del Treball aconsegueix el 62,5% dels vots

Joan Rosell ha estat elegit per àmplia majoria com a nou president de la patronal espanyola CEOE. En les eleccions celebrades aquest matí, Rosell ha aconseguit el 62,5% dels vots, 444, davant el 34,8% del seu rival, el president de la patronal andalusa Santiago Herrero, que es presentava a les eleccions juntament amb Jesús Banegas, líder de la patronal tecnològica espanyola.

Rosell serà el segon president català de la CEOE després de Carles Ferrer Salat, primer president de l'organització entre 1977 i 1984. Després d'aquestes eleccions, primeres en els més de 30 anys d'història de la CEOE, Rosell ocuparà la presidència de la institució durant quatre anys, cosa que obrirà la successió a Foment del Treball.

http://www.avui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/348051-joan-rosell-nou-president-de-la-ceoe.html

Entre les ciutats escollides hi ha Xangai, Ningbo, Taiyuan, Sant Petersburg i Stavropol
Mango segueix afiançant la seva presència a la Xina i Rússia
Obrirà 36 noves botigues l'any vinent, 26 al país asiàtic i 10 a la Federació Russa

http://www.ara.cat/economia/Scarlett-Johansson-Mango-aquesta-temporada_ARAIMA20101221_0186_20.jpg
Scarlett Johansson, la imatge de Mango aquesta temporada.

Mango reforçarà la seva presència a la Xina i Rússia amb 36 noves botigues, 26 de les quals se situaran a la Xina i 10 més a Rússia. En concret, Mango obrirà a la Xina deu noves botigues i 16 nous espais en centres comercials en el primer semestre del 2011, en ciutats com Xangai, Ningbo o Taiyuan. La companyia, que va arribar al país asiàtic al 2002, té 121 punts de venda.

Respecte a Rússia, Mango preveu obrir 10 centres a les principals ciutats com Sant Petersburg, Stavropol i Orenburg, després que el passat 15 de desembre obrís dues botigues a Saratov i Moscou. Actualment, la companyia té 72 punts de venda en territori rus, 62 de les quals són franquícies i 10 són centres propis.

Mango disposa de més de 1.700 botigues repartides en 102 països, i al 2009 també va dur a terme un pla d'expansió amb l'obertura de 8 centres a Espanya i 153 a l'estranger. A més, va consolidar la seva presència a l'Europa de l'est, l'Orient Mitjà i l'Àsia, i va penetrar en països com Iraq, Bielorússia i Guatemala.

Font: http://www.ara.cat/economia/Mango-afiancant-presencia-Xina-Russia_0_394161252.html

Renuncia al mínim del 53% establert
Fracassa l'opa d'Agbar sobre Aigües de Sabadell
Aigües de Barcelona només ha pogut comprar un 2,35% addicional

L'intent d'oferta pública d'adquisició d'accions (opa) d'Aigües de Barcelona (Agbar) sobre la Companyia d'Aigües de Sabadell (Cassa) ha fracassat, ja que només ha acudit el 2,35% del capital, segons reconeix la companyia oferent en un comunicat remès avui a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

L'oferta ha estat acceptada per 13.108 accions, equivalents al 2,35 del capital social de Cassa. Agbar ha invertit 873.648 euros en elevar la seva participació de l'11,16% al 13,51%.

La companyia controlada per la francesa Suez ha renunciat al mínim establert per executar l'opa, que se situava en el 53,84% del capital.

Agbar assegura que respecta la voluntat dels accionistes que no han acudit a l'opa i reitera el seu convenciment que l'oferta presentada era molt positiva "tant per als accionistes com per a la mateixa Cassa".

"Una participació més gran d'Agbar en el capital de la companyia hauria permès l'aplicació de la seva experiència i coneixement, la seva capacitat d'inversió i d'innovació, com a expert en la gestió de l'aigua i del medi ambient, líder a Espanya en aquest sector i un dels principals operadors a tot el món", assegura la companyia que presideix Ángel Simón.

Agbar segueix sent el segon accionista de Cassa, per darrere de l'Ajuntament de Sabadell, que té un 23,64% de Cassa i des del principi ha considerant l'operació d'Agbar com una opa hostil.

Font: http://www.ara.cat/economia/aigua-opa-cassa-agbar_0_393561521.html

Borges apunta a la Xina i l'Índia
El grup d'alimentació ha tancat el seu exercici fiscal amb un benefici net d'uns 8 milions d'euros, un 2,4% menys que un any abans

El grup d'alimentació Borges ha tancat el seu exercici fiscal (de l'1 de juny de 2009 al 31 de maig de 2010) amb un benefici net d'uns 8 milions d'euros, un 2,4% menys que un any abans, quan va obtenir un resultat final de 8,2 milions d'euros.

Borges, una de les empreses líders en exportació d'aliments a tot el món, ha facturat 506 milions en aquest últim exercici, enfront dels 572 de l'any anterior, a causa del descens del preu de les matèries primes i la reordenació dels negocis de les marques de tercers.

Segons la companyia, el percentatge de vendes corresponent a la internacionalització ha crescut fins al 70%, uns dos punts més que en el cicle anterior, per la qual cosa es tracta, en general, d'uns "excel·lents resultats", tenint en compte el context econòmic actual. La Xina i l'Índia són els dos nous mercats que la companyia pretén afrontar durant els propers mesos, a més de consolidar-se a mercats emergents com Brasil, Pròxim Orient i Rússia.

La companyia, que ja opera en 109 països dels cinc continents, preveu que en la pròxima dècada la meitat de les seves vendes procedeixi d'aquests països.

El grup ha creat 52 nous llocs de treball directes, fins arribar als 798 treballadors. També ha inaugurat una planta de processament a Egipte.

Font: http://www.ara.cat/economia/Borges-benefici_0_394160947.html

L'empresa adquirida factura 125 milions d'euros
Nexus compra l'alemanya PCC Energie
Primer pas en l'estratègia d'internacionalització

L'empresa catalana Nexus Energia ha iniciat el seu procés d'internacionalització amb la compra de la comercialitzadora alemanya d'electricitat i gas PCC Energie GmbH.
La companyia, amb seu a Barcelona, està especialitzada en la comercialització d'electricitat i gas natural a clients tant domèstics com industrials. Les empreses han declinat concretar l'import de la venda.
Nexus preveu facturar prop de 500 milions d'euros aquest any i PCC n'aportarà uns altres 125. Nexus està participada per una trentena de petites empreses elèctriques espanyoles.

Font: http://www.ara.cat/economia/Nexus-PCC_Energie_0_394761298.html

Grífols proposa als seus accionistes una ampliació del capital social per fer un pas més a la compra de Talecris
El proper 25 de gener hauran d'autoritzar emetre 87 milions de nous títols sense vot, valorats en 8,7 milions d'euros, com a contraprestació als titulars del grup nord-americà

Grífols ha anunciat aquest dimarts a la CNMV que demanarà llum verda als seus accionistes per ampliar el capital social del grup, un pas més a la compra de la companyia d'hemoderivats Talecris Biotherapeutics Holding. El proper 25 de gener, en una junta extraordinària, els sol·licitaran emetre i posar en circulació 87 milions de nous títols sense dret a vot (valorats en uns 8,7 milions d'euros) que es donarien com a contraprestació als accionistes de Talecris, tal com han comentat fonts de Grífols que estan seguint el cas. De fet, el 21 de gener els titulars del grup nord-americà hauran d'autoritzar al seu torn aquesta operació.

En acabar aquestes dues juntes, que es preveuen tranquil·les i sense sorpreses, s'hauran donat els dos grans passos perquè el grup de Parets del Vallès absorbeixi a un dels seus competidors mundials amb gran presència al mercat d'EUA. Llavors solament els faltarà que la Federal Trade Comissió (FTC), el regulador de la competència americà, del vistiplau a l'operació després que les institucions espanyoles i alemanyes (Talecris forma part del grup Bayer) ja hagin beneït la compra.

Cal recordar que durant el mes de novembre es va especular que els americans estaven intentant bloquejar al grup català enrocant-la en aquest punt. Una vegada més, des de Grífols han negat tenir coneixement d'aquests rumors i posen l'accent en què s'estan complint amb els calendaris anunciats el passat 5 de juny, quan es va donar a conèixer que el grup dirigit per Víctor Grífols comprava el hòlding Talecris.

Nou accionariat a la tecnològica Spamina per seguir l'expansió
Caja Navarra i un grup empresarial català aporten tres milions d'euros

L'empresa tecnològica Spamina, que pertany al grup Inspirit, presidit pel gironí Dídac Lee, ha tancat una primera ronda de finançament amb la incorporació en el seu accionariat de Caja Navarra i un grup de famílies de l'empresariat català, els quals han aportat una inversió de tres milions d'euros. Segons publicava ahir el diari econòmic Expansión, aquesta operació permetrà a Spamina, especialitzada en solucions innovadores antispam per al correu electrònic, continuar amb la seva planificació d'expansió internacional i desenvolupar i crear nous productes de seguretat. Mèxic, Guatemala, Xile, Itàlia i França són alguns dels països on Spamina pretén arribar dins els seus plans de creixement mundial. A part, es preveu una segona fase d'expansió per finals del 2011, en què l'empresa pretén obrir oficines a Alemanya i en països del nord d'Europa.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/349250-nou-accionariat-a-la-tecnologica-spamina-per-seguir-lexpansio.html

La desaparició de les quotes impulsa la concentració a les cambres de comerç
Miquel Valls pensa que la reestructuració s'hauria de concretar el primer trimestre del 2011. Actualment hi ha 13 entitats a Catalunya

[...]

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/348908-la-desaparicio-de-les-quotes-impulsa-la-concentracio-a-les-cambres-de-comerc.html

__________________

Experts en fusions i compres

El Col·legi d'Economistes de Catalunya ha creat un nou grup de treball dedicat a les finances corporatives. El grup està format per professionals especialitzats en l'assessorament d'operacions de fusions i adquisicions. A Catalunya encara es consulten poc els experts a l'hora de fer aquest tipus de moviment, per això el Col·legi vol ajudar a difondre la tasca d'aquest sector d'activitat.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/349205-experts-en-fusions-i-compres.html

__________________

Joan Bellavista, gerent xarxa parcs científics i tecnològics de catalunya (xpcat)
“La societat civil és la que va generar el moviment de parcs”

El model català de parcs és molt territorial.
N'hi ha a les quatre províncies i en moltes localitats. El fenomen català és interessant d'analitzar, ja que hi ha un moment d'explosió. A Anglaterra, per exemple, no passa, ja que hi havia nascut molt abans. Però aquí, com a Espanya, coses que ja existien es reorganitzen sobre una altra lògica i passa del fenomen de clústers a una reconversió en parcs.

Alguns no es van crear per esdevenir parcs.
El 22@, per exemple; no era la seva intenció inicial. Tenim clústers, parcs, ciutats de la ciència o districtes industrials reconvertits en tecnològics. Tots els fenòmens tenen punts en comú. Es pretén integrar recerca i innovació no només en la producció, sinó en l'activitat quotidiana, com ara l'oci i la vida social, transferint els conceptes de parc a la vida, a l'entorn urbà.

Aquestes demandes de transferència i de flux, no poden caure en un missatge buit de contingut?
Sí. Aquí hi ha dues etapes. La reforma universitària del 83 va marcar un paradigma perquè regulava i permetia el contracte entre universitat i empresa, ja que hi havia un buit legal. Les anomenades oficines de transferència de tecnologia de les universitats no eren promotores d'activitat; la promoció forta sorgeix dels parcs, quan s'evidencia una transferència en un espai físic i on la universitat està implicada.

Iniciativa de l'administració o amb més pes privat?
A Euskadi, per exemple, va ser un model més públic, amb una política de crear un parc per província. A Catalunya, fent un cafè vam decidir fer una xarxa de parcs per anar al govern i fer polítiques públiques. El parc del Vallès, per exemple, el va iniciar el CIDEM, però era un parc, no una política de parcs. Va ser la societat civil la que va crear un moviment de parcs, i aquest va anar al govern.

Ara, però, la participació pública és la norma.
Menys del 10% dels parcs del món són privats, sí. El model habitual és tenir més del 50% de participació pública. A Catalunya la implicació universitària hi és des de l'inici, però també d'entitats privades, com ara les caixes d'estalvis, i l'administració.

Se senten ben tractats els parcs? Cal un marc fiscal diferent tenint en compte el tancament de l'aixeta dels fons europeus?
Això és un problema, ja que els parcs han tingut fons europeus durant anys. Hi ha una primera fase d'inversió, el totxo, que necessita un finançament rellevant per urbanitzar un territori i atreure inversió. Fer canvis fiscals no és fàcil, ja que poden topar amb directives europees. L'objectiu dels parcs és ser un lobby de tot: representem les universitats, les empreses, els centres de recerca, les incubadores, tot. Representem tots els elements del sistema d'innovació i insistim en la necessitat d'especialitzar la gestió. A Catalunya no hi ha gestors especialistes en parcs. N'hi comença a haver, però són professionals reconvertits.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/348929-la-societat-civil-es-la-que-va-generar-el-moviment-de-parcs.html

El grup Applus+ comprarà noves empreses a la Xina i l'Índia el 2012
Amb l'adquisició de la britànica Velosi, el grup amb seu a Cerdanyola sobrepassarà els 1.000 milions en facturació. Les vendes d'enguany seran un 7% superiors i el resultat, uns 130 milions, similar al del 2009

[...]

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/348969-el-grup-applus-comprara-noves-empreses-a-la-xina-i-lindia-el-2012.html

_________________

Inibsa ven una de les divisions per set milions d'euros

La farmacèutica catalana Inibsa ha venut la seva divisió de productes sense receptes per set milions d'euros a la companyia belga Omega Pharma. El grup, amb seu a Lliçà de Vall, vol centrar-se en l'àmbit dental i oncològic.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/349206-inibsa-ven-una-de-les-divisions-per-set-milions-deuros.html

_________________

Eurona Telecom aspira a liderar el servei d'internet rural a tot l'Estat
El futur d'aquesta innovadora companyia de telecomunicacions passa per comprar altres societats

[...]

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/348177-eurona-telecom-aspira-a-liderar-el-servei-dinternet-rural-a-tot-lestat.html

_________________

Aparcaivola obrirà un nou pàrquing a l'estació de Sants el gener del 2011
Va néixer com a alternativa a l'aparcament de l'aeroport i ara, amb tres serveis en marxa i un quart a les portes, ja pensa a expandir-se arreu de l'Estat

[...]

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/349022-aparcaivola-obrira-un-nou-parquing-a-lestacio-de-sants-el-gener-del-2011.html

Montmeló mejora sus resultados gracias a los aficionados extranjeros

El Circuit de Catalunya vuelve a ganar adeptos a nivel internacional. Tras dos años marcados por la caída del número de espectadores, el equipamiento deportivo ha cerrado 2010 con un ligero aumento de las ventas, tanto de entradas como de servicios de hospitalidad.

“Esta temporada hemos registrado un porcentaje más elevado de gente de fuera de España”, analiza Ramón Praderas, director general del circuito.

Según los cálculos que maneja Praderas, el circuito de Montmeló ha generado un impacto económico de 132 millones de euros en Catalunya, un 9,3% más respecto a 2009. La cifra todavía está lejos de los resultados de 2007, cuando el impacto, siempre según el circuito, rebasó los 170 millones de euros. “Será difícil recuperar esos niveles, pero 2011 será mejor que este año”, prevé el directivo.

Estas cifras son las conclusiones de un informe elaborado por el Institut DEP, que mide el efecto de las pernoctaciones hoteleras, las comidas en restaurantes y las compras en establecimientos comerciales. “Cada aficionado gasta unos 900 euros de media cuando acude a una competición”, detalla Praderas.

El descenso de aficionados españoles se explica por la aparición de nuevos circuitos en el campeonato, como Valencia (Fórmula 1), Cheste y Jerez (Motociclismo). Por esta razón, la dirección de la infraestructura ha puesto en marcha diversas ofensivas comerciales en el extranjero. Entre las medidas adoptadas, destacan las acciones comerciales que se realizarán en el Sur de Francia, que no cuenta con ningún campeonato de Fórmula 1, y Alemania, país de origen del vigente campeón de F-1, Sebastian Vettel.

Nuevas carreras

El gran atractivo de Montmeló continúa siendo el GP de España de F-1, que generó 94,7 millones de euros. El Campeonato de Motociclismo, 28,8 millones, es el segundo gran activo de la infraestructura. El gran beneficiado de todos estos eventos es el comercio, que ingresa el 36% del total; los transportes –avión, tren y taxis, entre otros–, con el 30%, y el sector hotelero (29.4%). La estancia media suele ser de tres días.

Praderas explica que la dirección ya está trabajando en la incorporación de nuevas carreras que permitan incrementar su aportación a la economía catalana.

http://www.expansion.com/2011/01/09/catalunya/1294602846.html

Abertis ven el 6,68% d'Atlantia i abandona Itàlia
El grup català tanca l'operació en poques hores per 626 milions, després de fracassar en el seu intent de control d'Autostrade

El grup d'infraestructures Abertis ha engegat el procés per a la venda de la seva participació del 6,68% que posseeix de la concessionària italiana Atlantia. L'operació s'ha tancat poques hores després d'anunciar-se. Abertis puntualitza que aquesta col·locació es realitza de forma coherent amb el "caràcter financer” de la inversió.

La venda de la participació es realitza pel procediment de “col·locació accelerada” .A la fi el preu pel qual s'ha tancat la venda ha estat de 15,6 euros per acció, cosa que representa una prima del 1,5% sobre el valor mitjà dels últims 30 mesos. Això ha generat a l'operadora catalana 626 milions, cosa que ha generat una plusvàlua de 151 milions, el que equival a una taxa de retorn del 17%, segons la societat.

Participació des del 1999
La participació d'Abertis a Atlantia -llavors Autostrade- es remuntava a l'any 1999, moment en què el govern italià va procedir a la privatització de la xarxa gestionada pel grup concessionari.

La concessionària va participar en el consorci Schema 28 -amb un 13,33% del capital− que es va fer amb una participació inicial del 30% i que arribaria a superar posteriorment el 50%. En 2006, Abertis i Autostrade van formalitzar un procés de fusió que finalment, i com és conegut, no va poder prosperar.

L'any 2008, els socis de Schema 28 (Sintonia, Abertis, Fondazione Cassa Risparmio vaig donar Torino, Unicredito i Assicurizazione Generali) van acordar l'escissió de la societat passant Abertis a controlar directament el 6,68% d'Atlantia.

Font: http://www.economiadigital.es/cat/notices/2011/01/abertis_ven_el_6_68_d_atlantia_i_abandona_italia_17757.php

Augi automatitza màquines de mig món
L'empresa instal·lada a Palol de Revardit projecta i fabrica programaris que controlen i milloren el rendiment de sistemes de producció complets.
Treballa per a sectors en què la tecnologia d'última generació és indispensable, com són el sector alimentari, el farmacèutic o bé el sector de les energies renovables

http://estatic.elpunt.cat/imatges/42/23/alta/780_008_4223347_2e562f5674ede12b013e0286a42df193.jpg
Una pantalla del sistema Scada , que permet visualitzar tot el procés productiu.

Una de les empreses capdavanteres en el camp de l'automatització dels processos industrials és gironina. Es tracta d'Automatismes Girona, Augi, S.L., fundada al 1983 a Sant Julià de Ramis i que des de fa una dècada està instal·lada al polígon Jardí de Palol de Revardit. Des del Pla de l'Estany, dissenya i elabora controls industrials que s'apliquen a maquinària de mig Europa, els EUA i alguns països d'altres continents. El sector alimentari, paperer, químic, farmacèutic, d'energies renovables i dels fabricants de maquinària en són els clients principals. Firmes internacionals com 3M, Velcro, Nestlé o Kraft, i de casa nostra, com Torras Papel, Gamesa, Comforsa o Manter, estan equipades amb sistemes fets a les instal·lacions de Palol de Revardit. Amb una plantilla de cap a 60 empleats, Augi va facturar l'any passat prop de set milions d'euros. Sempre ha exportat, però des de fa dos exercicis –en part, empesos per la crisi en el mercat estatal– les vendes a l'exterior han augmentat molt, fins al punt que han representat gairebé el 65 % del total de la facturació. A curt termini, la intenció de l'empresa és augmentar les vendes a l'exterior.

Intel·ligència per a la màquina
Ras i curt, el que produeixen a Augi són aparells intel·ligents que controlen la maquinària amb l'objectiu que el procés sigui el més eficient possible, des del punt de vista de la qualitat i dels costos. A partir de la petició del client, a Augi es poden cuidar tant de la planificació del projecte com del muntatge dels aparells i els tests de control de després, passant pel disseny dels esquemes elèctric i, fins i tot, per la formació del personal d'empresa-client que, un cop instal·lats, haurà de fer anar els aparells.

El programari conté un mòdul de control de la producció, un de comunicació, un d'emmagatzematge de dades, un de configuració i explotació i el que resulta clau en tot el sistema: el mòdul de visualització o sistema Scada. De manera molt funcional (disposa d'una pantalla en què apareixen tots els elements) es veu el procés productiu, que es pot controlar a temps real. “De forma gràfica –expliquen a l'empresa del Pla de l'Estany– ens permeten visualitzar i controlar les parts més crítiques del procés productiu, que directament ens determinaran la qualitat final del producte”. Segons Augi, els seus sistemes aporten “un altíssim valor afegit, per la seva contribució a l'optimització dels temps de fabricació, la reducció de temps morts, la minimització dels costos provocats pels rebuigs de producció i la reducció del personal necessari”. Si bé el sistema Scada és útil en tots els rams, resulta gairebé imprescindible en indústries de procés continu, com són les alimentàries i farmacèutiques, pel fet que en aquestes “s'afegeix la dificultat de la traçabilitat de matèries primeres i de lots de fabricació com a requeriment legal”.

Reconeixements
Des del maig de l'any passat, Augi llueix el títol de Solution Provider atorgat per la multinacional Rockwell Automation. Es tracta d'una distinció que Rockwell –un referent del sector de rang mundial– dóna només a algunes empreses del ram que fan servir la seva tecnologia. “Mostrar als teus clients aquest segell et dóna un plus de garantia”, explica el gerent d'Augi, Joan Bech. Només una trentena d'empreses d'arreu del món i una desena a Europa tenen aquesta distinció. A l'Estat espanyol, només la té la companyia de Palol.

D'altra banda, Augi va ser la primera empresa homenatjada en els premis Banyolí de l'Any, que organitza l'Ajuntament de la ciutat de l'estany. En l'edició del 2009, un jurat format per representants de diversos sectors la va elegir per ser premiada en la modalitat de millor iniciativa empresarial de tota la comarca.

LES DADES
65% de la facturació
és la proporció corresponent a vendes a l'exterior,
sobretot a Europa, els EUA, l'Amèrica del Sud i
també en alguns països emergents.

60 persones
són les que formen la plantilla de l'empresa.
Algunes hi són des de l'inici. Una vintena són
programadors, provinents de la Universitat,
tot i que s'han acabat de formar a Augi.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/356746-augi-automatitza-maquines-de-mig-mon.html

Letsbonus s'alia per conquerir el mercat llatí
Livingsocial, amb seu a Washington, compra el 50,1% de l'empresa catalana
Les dues firmes estan especialitzades en compres col·lectives a través d'internet
Sumen 17 milions de subscriptors i mouran una facturació conjunta de més de 500 milions d'euros

Un sopar de cinc estrelles, una escapada romàntica o una sessió d'hidromassatge són algunes de les propostes que cada dia reben al seu correu electrònic els subscriptors de Letsbonus. Aquesta empresa amb seu a Barcelona té l'honor d'haver estat cobejada per diversos grups nord-americans, però finalment ha estat Livingsocial, participada del gegant Amazon, el que ha aconseguit tancar un acord amb el grup català. Les dues firmes de comerç electrònic estan especialitzades en compres col·lectives –s'associen amb proveïdors que ofereixen un determinat producte o servei, sempre que l'intermediari garanteixi un nombre mínim de clients– i juntes intentaran fer ombra al líder del sector, Groupon.

Tal com va avançar Expansión dijous, Livingsocial ha comprat el 50,1% de Letsbonus per un import que cap dels dos grups ha volgut fer públic. Segons el fundador i conseller delegat de l'empresa catalana, Miguel Vicente, les dues companyies sumaran 17 milions de subscriptors i una xifra de negoci superior als 500 milions d'euros.

“Vam triar Livingsocial com a partner perquè té el mateix posicionament que nosaltres, les dues companyies ens centrem en els productes premium, i té una clara vocació innovadora, ja que per exemple van ser els primers a oferir no només serveis d'oci i benestar personal, sinó que van obrir una línia de negoci especialitzada en el món dels iots”, explica Vicente. Aquest emprenedor va crear Letsbonus el setembre del 2009. “Vaig voler aprofitar les xarxes socials per atorgar poder de compra al consumidor i oferir als comerços un canal de promoció totalment nou”, explica. Pocs mesos després, la firma començava a operar a Madrid i el 2010 encetava el procés d'internacionalització amb Itàlia. Actualment, és present també a Portugal, l'Argentina i Mèxic. Aquesta mateixa setmana s'estrena a Xile.

Fa dos mesos, la companyia ja va fer una ampliació de capital de 4,5 milions d'euros per finançar el seu creixement, però serà l'associació amb Livingsocial la que donarà el cop de timó definitiu. “Aquest partenariat –explica el conseller delegat de Letsbonus– ens permetrà expandir-nos a Europa i l'Amèrica Llatina. La nostra venda és molt d'impuls i per això ens interessa molt el mercat llatí”.

El model de negoci és senzill. L'usuari dóna el seu correu electrònic i especifica la ciutat d'on vol rebre ofertes. Cada dia se li farà una proposta diferent. Com que l'intermediari, que és Letsbonus, assegura al proveïdor una clientela mínima, que acostuma a ser entre 20 i 30 consumidors, s'aconsegueix que els productes i serveis tinguin fins a un 70% de descompte. Si hi ha prou interessats, la proposta tira endavant, sinó l'oferta es cancel·la. “Això fa mesos que no passa”, explica satisfet Vicente. La companyia és propietat del seu fundador i també de diverses family office. La firma prefereix no facilitar les seves dades actuals de facturació, però remarca que creix a un ritme del 40% mensual. “És el model de negoci que més creixement registra en la història d'internet”, assegura.

Mercats complementaris
El president i cofundador de Livingsocial, Tim O'Shaughnessy, ha destacat que amb la participació al grup català ara són “multilingües” i poden fer ofertes “en castellà, italià i portuguès”. El grup és present als Estats Units, el Canadà, la Gran Bretanya, Irlanda i Austràlia, així que els mercats de les dues firmes es complementen. L'any passat, Livingsocial va comprar la companyia de viatges d'aventura Urban Escapes. La distància encara és gran respecte al líder del mercat, Groupon, que té cinquanta milions d'usuaris en més de trenta països, però l'aposta d'Amazon, que el mes passat va invertir a Livingsocial 130 milions d'euros, és un exemple de la confiança que genera el grup.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/357583-letsbonus-salia-per-conquerir-el-mercat-llati.html

Rodi traspasa el 20% de su capital a Michelín y tendrá 16 nuevos talleres

La empresa leridana Rodi, propiedad de las familias Esteve, Llopis y Llobera, ha vendido un 20% de su capital a la multinacional francesa Michelín. Con esta iniciativa, la compañía ha dado entrada desde principios de año a un socio externo a la estructura de la firma. La operación se ha llevado a cabo a través de una ampliación de capital, vía aportación de activos.

A partir de ahora, la cadena de distribución de neumáticos contará con 16 nuevos talleres de la marca Euromaster, filial de la sociedad gala. Estos centros se encuentran en Catalunya y Aragón, la zona de influencia de Rodi.

El director general de Rodi, Josep Esteve, comentó a LA MAÑANA que la venta del 20% de las acciones se ha realizado “con el objetivo de situarnos en el mercado y crecer. Además, una insignia como Michelín nos puede aportar mucho”. De momento, la empresa leridana dispondrá de 100 nuevos puestos de trabajo, con lo que la plantilla total del grupo alcanzará las 880 personas. Rodi cerró el año pasado con una facturación de 140 millones de euros, lo que representa un incremento del 3,7% respecto al volumen registrado en 2009.

Esteve explicó que la entrada de Michelín supone “consolidar nuestro proyecto”. En el acuerdo con la compañía francesa, se ha pactado que el actual equipo directivo siga al frente de la estrategia de la empresa, según informó ayer el diario Cinco Días.

La empresa podrá incrementar su volumen de negocio en 20 millones de euros con la incorporación de Michelín a su capital. Rodi tiene tres líneas de negocio en el ámbito de los neumáticos: turismos (coches, camión y moto), agrícola y obra pública.

Por otro lado, Rodi tiene previsto instalar un centro logístico para la distribución de neumáticos en los terrenos del nuevo polígono industrial de Bell-lloc d’Urgell. El proyecto de Rodi, que se contempla a medio plazo, busca crear un almacén en la localidad del Pla d’Urgell para incrementar el área de negocio de la distribución. Desde la empresa comentaron que esta iniciativa podría iniciarse este año, ya que se han adquirido 20.000 metros cuadrados, propiedad del Institut Català del Sòl (Incasòl).

Fábrica de recauchado

Inicialmente, está previsto que en los terrenos se ubique el centro logístico, aunque también se podría instalar un taller de venta directa y una fábrica de recauchado de neumáticos.

Dentro de esta estrategia, Rodi está construyendo otro centro logístico en Ripollet y ha comprado unas naves en Zaragoza. En el apartado de inversiones, la firma leridana ha abierto talleres en Tamarite de Litera, Vic y Binéfar.

Asimismo, la cadena Rodi ha añadido dos nuevos establecimientos a su red, tras comprar dos talleres en Vilafranca del Penedès y en Vilanova i la Geltrú. De esta forma, un 62% del volumen de negocio de la firma se basa en la venta directa, mientras que el 38% restante se centra en la distribución. Durante el año 2007, dentro de su política de expansión, la firma compró las compañías barcelonesas Speedy y Central del Neumàtic.

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=102397&seccio=Econom%EDa&fecha=2011-01-18&sortida=03:00:00

Nissan adjudica una nova furgoneta a Barcelona pel "compromís" de la plantilla

• La fabricació de 60.000 'pick ups' anuals evita el perill de tancament i dóna seguretat als 3.200 empleats

La direcció mundial de Nissan al Japó ha complert amb la seva promesa i ha anunciat que adjudica a la fàbrica de Barcelona la producció d'una furgoneta nova. La companyia justifica la decisió perquè la planta "complirà amb els compromisos de competitivitat" que exigia, que inclouen un polèmic acord de congelació salarial i l'augment de la productivitat i la jornada. "Nissan aplaudeix el compromís i el suport de l'equip directiu local, dels empleats, dels sindicats SIGEN-USOC i MCA-UGT i dels governs", afirma l'empresa en un comunicat enviat des del Japó. No obstant, la multinacional afegeix que "espera treballar amb tots ells per assegurar que la planta de Barcelona sigui i es mantingui globalment competitiva".

La fabricació de 60.000 furgonetes descobertes (pick up) per al mercat europeu garantirà "el futur sostenible de la fàbrica, els seus empleats i les seves famílies", segons destaca la direcció de la filial espanyola Nissan Motor Ibérica. Els plans de Nissan preveuen una vida comercial per al nou model de 10 anys que aporten tranquil·litat a les fàbriques de la Zona Franca i de components de Montcada i Reixac, en què treballen 3.200 empleats. El projecte suposa una inversió de 80 milions d'euros.

Fractura sindical

La negociació del pacte, que preveu una pujada salarial acumulada del 2% per al període del 2012 al 2014, ha causat una fractura sindical per l'oposició de CCOO i CGT. L'aprovació de les mesures que exigia Nissan ha estat possible gràcies a l'ajustada majoria al comitè de Sigen-USOC i d'UGT i al suport al pla del 70% de la plantilla en un referèndum.

Els treballadors van complir dilluns l'última condició imposada per Nissan per optar a la nova furgoneta: enviar a la direcció els documents en què ratifiquen el nou conveni col·lectiu, que inclou els ajustos laborals acceptats en referèndum per la plantilla (contenció salarial entre els anys 2012 i 2014, una millora de la productivitat del 6% i un increment de la flexibilitat per fer front a les demandes del mercat).

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/economia/20110118/nissan-adjudica-una-nova-furgoneta-barcelona-pel-compromis-plantilla/669286.shtml

ZuPEBKDfDZY

mmm s'assemblen molt a les butaques de la Llotja, però les de la Llotja són dynamobel xd

Mediapro anuncia un acord per aixecar el concurs de creditors
La societat audiovisual pacta amb la majoria dels creditors excepte Sogecable

Mediapro, el conglomerat audiovisual que té a Jaume Roures com a persona més coneguda, ha comunicat aquest dimarts que ha pactat amb els seus creditors l'aixecament del curcurs de creditors, acord al que només s'ha oposat Prisa, i que ha comptat amb el suport majoritari de les entitats financeres.

Les negociacions, segons Mediapro, es van tancar el passat mes de desembre, i el conveni contempla el pagament íntegre del deute en 35 mesos i sense quitances.

Amb aquest acord, Mediapro sortirà en els propers mesos del concurs, concurs que va ser sol·licitat de manera voluntària el 16 de juny.

El concurs de creditors va ser instat per la societat de Roures en el mes de juny de l'any passat. En concret, la petició es va fer per a la filial Mediaproducción, SL. La raó que es va argumentar va ser l'impagament dels drets d'emissió de la lliga de futbol per part de Sogecable, societat controlada pel grup Prisa.

Mediapro i Sogecable han estat enfrontats per l'anomenada guerra del futbol, que va tenir el seu episodi més marcat en la temporada 2006-2007. Al març del passat, la justícia va emetre una sentència favorable a Sogecable sobre els drets televisius vinculats amb aquest enfrontament encara que aquesta decisió es va recórrer.

Font: http://www.economiadigital.es/cat/notices/2011/01/mediapro_anuncia_un_acord_per_aixecar_el_concurs_de_creditors_17839.php

Tuenti s'instal·larà a Barcelona el mes de febrer

• La xarxa social confia a ampliar així la seva presència a Catalunya, encara molt minoritària respecte al conjunt de l'Estat

La xarxa social Tuenti obrirà una nova seu al centre de Barcelona el mes que ve. Així ho indica avui l'Ajuntament de Barcelona a través de la seva web, que afirma que l'empresa ha pres aquesta decisió per tal de captar l'interès de professionals estrangers, que consideren que la capital catalana és un valor afegit a l'hora d'acceptar ofertes de treball.

Tuenti, que des del mes d'agost pertany a l'empresa Telefónica, té una plantilla a Madrid de 160 treballadors, un 40% dels quals són estrangers. Tot i així, el president de la companyia, Zaryn Dentel, assegura que tenen problemes per trobar personal qualificat, un inconvenient que esperen resoldre amb la seva nova seu barcelonina, que donarà feina a una cinquantena de persones.

Actualment, Tuenti té molt poca implantació a Catalunya: al conjunt de l'Estat, un 80% de joves d'entre 11 i 20 anys tenen perfil a la xarxa social, però a Catalunya les xifres baixen fins al 5,5%. L'empresa confia que amb la seva arribada a Barcelona, augmenti l'ús de la xarxa al principat. A més, Tuenti ja està estudiant la seva expansió cap a altres països europeus on Telefónica ja té implantació.

http://www.ara.cat/comunicacio/tuenti-seu-barcelona-50_persones_0_412159121.html

Mango invertirá 360 millones en su planta logística de Lliçà

Mango ha puesto en marcha la construcción de su nueva nave logística en Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental), desde donde abastecerá a sus tiendas de todo el mundo. Este año arrancarán los trabajos de urbanización y está previsto que en 2012 se edifique la primera nave, con una inversión de 130 millones de euros.

La edificación del proyecto completo se realizará por fases y se prolongará durante diez años. Las instalaciones ocuparán una superficie de 300.000 metros cuadrados, con otros 100.000 metros destinados a servicios. La inversión global ascenderá a 360 millones de euros, según explicó ayer Enric Casi, consejero delegado del grupo de moda durante la presentación de libro El corazón de Mango, de Andrea Gay y Humberto Salerno.

El proyecto de Lliçà arrancó en 1999, cuando Mango compró unos terrenos de un millón de metros cuadrados en el polígono Can Montcau, en Lliçà d’Amunt, con el objetivo de instalar en la zona su nueva sede mundial. Los trámites administrativos han retrasado el proyecto durante más de una década. El proyecto incial pasaba por invertir 120 millones de euros en la construcción de un centro logístico pero el crecimiento vertiginoso de la compañía, que este año prevé abrir más de 500 tiendas, ha disparado el proyecto.

Casi explicó ayer que se construirá una nave central y a su alrededor se levantarán ocho o nueve plantas más en función de las necesidades de crecimiento del grupo.

La actual planta de Parets del Vallès se mantendrá como apoyo de la nave de Lliçà, así como la planta que Mango tiene en China.

Nuevas marcas

Enric Casi indicó que el producto de Mango “no se puede masificar mucho”, por lo que anunció que “cuando la compañía alcance las 4.000 tiendas, se pensarán otras marcas”. Actualmente el grupo tiene 1.756 establecimientos.

http://www.expansion.com/2011/01/20/catalunya/1295560706.html

Alstom construirá en Santa Perpètua los 57 vagones del metro de Panamá

La multinacional, subcontratista de Odebrecht y FCC, consigue un contrato de 200 millones de euros. Los convoyes serán del mismo modelo que los de la Línea 9 de Barcelona.

Alstom construirá en el centro industrial de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Oriental) los 57 vagones de la primera línea del Metro de Panamá.

El 13 de diciembre de 2010 se falló el concurso para construir los 13,7 kilómetros del suburbano, que se adjudicó Consorcio Línea 1, integrada por Odebrecht, que controla un 55%, y FCC, que domina el 45% restante. Alstom es subcontratista del grupo ganador y ha conseguido un contrato de 200 millones de euros; se ocupará de la infraestructura y del material rodado, esto es, de la catenaria, la vía, el suministro eléctrico, la señalización y los vagones.

El pedido comprende 14 trenes de cuatro coches más uno de suplemento. Alstom espera que estas 57 unidades animen la planta de Barcelona, que trabaja a un 80% de su capacidad y desde julio está afectada por un expediente de regulación de empleo temporal de dos años. El 70% de la actividad de la planta de Barcelona procede de contratos de fuera de España.

La compañía cree que con la fabricación de los metros panameños y la reciente adjudicación de 45 coches del suburbano de Santo Domingo (República Dominicana) garantizará el trabajo para sus trabajadores en Barcelona.

El resto del pedido se completará en plantas que la multinacional tiene en otros países, como Francia o Italia.

Línea 9

Los vagones que se construyen para la ciudad centroamericana, de 1,7 millones de habitantes, son del mismo modelo de los nuevos que circulan por la L9/L10 en la ciudad de Barcelona, aunque el coche es más corto y tiene cabinas en ambos extremos, ya que sí que llevan conductor.

La primera línea de Metro de Panamá contará con 13 estaciones que unirán el norte de la ciudad con los centros histórico y financiero. Las obras deben estar terminadas en 2013. Altsom generó en España un volumen de negocio de 1.221 millones en el ejercicio 2009-2010.

http://www.expansion.com/2011/01/20/catalunya/1295560788.html

El empresario detrás de Desigual

• Desde la sombra, Thomas Meyer, fundador de la firma con sede en Barcelona, ha hecho de lo colorista una marca global

“Atypical Spanish Wear” es uno de los lemas que acompaña la enseña Desigual. También es atípico su fundador, Thomas Meyer. Especialmente cauteloso, en discordancia con el talante de su firma de ropa, este emprendedor suizo que empezó vendiendo camisetas en Ibiza en los 80 no concede entrevistas. La discreción de Meyer es el secreto de una de las firmas más llamativas y discordantes en cuanto a estilo y crecimiento mundial en época de recesión.

Este pasado lunes Meyer se dejó ver en una de sus contadas apariciones en público cerrando el desfile de presentación del próximo otoño-invierno de Desigual. Con la colección “Dream”, Meyer encara un nuevo año en el que planea seguir creciendo a ritmos de dos dígitos. Los inicios de la empresa se remontan más de dos décadas. Entonces, un veinteañero Thomas Meyer empezaba a sacar a la venta una modesta línea de camisetas en un mercadillo ibicenco.

El gusto de Desigual por el patchwork y las mezclas de tejidos y colores tiene origen en una partida de 3.000 pantalones vaqueros a los que se debía dar salida. Meyer los recortó y, con ellos, confeccionó cazadoras que tuvieron cierto éxito. Fue este el pistoletazo de salida para Desigual, que nacía en 1984 cuando el suizo se instaló en Barcelona. Fue entonces cuando añadieron a la enseña el eslogan “no es lo mismo”, creado por la cineasta Isabel Coixet, publicista y amiga de Thomas Meyer.

Tras el auge de los primeros años y una posterior suspensión de pagos, Meyer consiguió sacar adelante la compañía, que poco a poco fue consolidándose en el mercado. La llegada de Manel Adell, consejero delegado y propietario del 30% del capital, significó un revulsivo: los ingresos de Desigual crecieron un 85% en 2009, llegando a los 300 millones de euros. Según las estimaciones, las ventas de 2010 podrían ascender a 450 millones de euros en un año en que el grupo ha creado mil puestos de trabajo. Desigual suma 179 tiendas y está presente en 6.100 establecimientos multimarca.

http://www.expansion.com/2011/01/21/catalunya/1295608537.html

El grup Lauren Films es declara insolvent i tanca la sala Lauren-Sant Andreu a Barcelona

Tanca el cinema Lauren-Sant Andreu de Barcelona. El grup Lauren Films s'ha declarat insolvent i de moment ja ha decidit tancar un dels seus cinemes de la capital. El tancament de la sala afecta 13 treballadors que des d'ahir a les sis de la tarda estan tancats al cinema. Una de les treballadores, Laura Coso, ha assegurat a Catalunya Ràdio que és possible que el tancament afecti la resta de cinemes del grup.
"Intuïm que a la llarga aniran tancant la resta de cinemes perquè l'empresa del grup es declara insolvent", ha afirmat la treballadora.

El Grup Lauren té quatre cinemes a Barcelona però també en té a Reus, Lleida, Blanes, Viladecans i Vilanova i la Geltrú. De moment la direcció del Grup Lauren no ha donat més informació sobre el tancament del cinema de Sant Andreu de Barcelona, ni sobre el futur de la resta de sales.

http://www.3cat24.cat/noticia/1029746/ociicultura/El-grup-Lauren-Films-es-declara-insolvent-i-tanca-la-sala-Lauren-Sant-Andreu-a-Barcelona

Grífols espera llum verda del tribunal de competència americà a finals del febrer
Víctor Grífols explica a la junta d'accionistes que no tenen “sensacions negatives” en l'operació de compra de Talecris

La junta d'accionistes del grup Grífols ha donat llum verda aquest dimarts a l'operació per comprar la tercera companyia d'hemoderivats del mercat nord-americà, Talecris. Un pas que comporta l'ampliació de capital social de 8,7 milions d'euros. O el que és el mateix, uns 87 milions d'accions sense dret a vot que es donaran en contraprestació als propietaris de títols de Talecris. “Avui fem un pas molt important en una companyia que fa 10 anys era molt petita”, ha declarat el seu president, Víctor Grífols, després de la votació. I és que es convertiran “en el tercer productor d'hemoderivats del món, molt a prop del segon i no tan lluny del primer”.

Ara estan pendents a la resolució del tribunal de competència americà, el FTC. Un pronunciament que fonts de la companyia diuen que arribarà a finals del febrer i que el mateix Grífols afirma que va “en bona direcció, no hi ha cap alarma ni tenim sensacions negatives”. Donant un missatge de tranquil·litat als accionistes, el president ha explicat que amb la compra la distribució de la quota del mercat americà no varia substancialment. “Ara tres grups controlen el 70% el mercat i després continuessin sent tres companyies, però controlant el 75% de la quota”. Una modificació que veu “admissible pel FTC”.

En el calendari d'aquesta operació també està assenyalat el 25 de febrer, data de la junta extraordinària d'accionistes de Talecris en què es plantejaran els mateixos temes. No s'espera un gran rebuig per part dels propietaris del capital social, ja que el grup americà no podrà créixer més fins el 2016, quan entri en funcionament la factoria que estan construint a Estats Units, segons ha explicat el president del grup català. Aquesta realitat canvia amb l'entrada de Grífols i no portarà a cap reestructuració de plantilla, diuen des del grup. I és que el seu president ha atribuït a “una gran sort” que no se solapin les línies de treball actuals, ni en la feina que es fa en R+D, ni els països on són presents.

[b]375 milions si es trenca l'acord
En el cas que FTC no aprovi l'operació, Grifols haurà de pagar a Talecris 375 milions de dòlars com a comissió. Amb tot, el finançament que es necessiti està preparat però encara no s'ha executat, 1.848 milions d'euros.

Quant als plans d'inversió que estan desenvolupant des dels dos grups, es revisessin amb criteris d'eficiència. Fonts de Grífols han manifestat que s'intentarà baixar dels 1.400 milions de dòlars que sumarien les dues partides a 1.100.

Font: http://www.economiadigital.es/cat/notices/2011/01/grifols_espera_llum_verda_del_tribunal_de_competencia_america_a_la_fi_de_febrer_18027.php

Yamaha comunica a los trabajadores que cerrará la fábrica de Barcelona

• En junio comenzará a reducir su producción progresivamente y en 2012 cerrará sus puertas

La multinacional japonesa Yamaha ha comunicado esta mañana al comité de empresa de la planta de Palau-solità i Plegamans (Barcelona) su decisión de cerrar la fábrica, en la que trabajan 417 personas, sin concretar calendarios ni si tienen planes para recolocar a la plantilla. Fuentes cercanas a la dirección y de los sindicatos han confirmado que el comité de empresa ha conocido esta noticia de manera oficial en una reunión que ha tenido lugar en la fábrica, a la que ha seguido una asamblea de trabajadores en la que se ha acordado llevar a cabo movilizaciones contra esta decisión.

La firma de motocicletas ha informado a los trabajadores de que los procesos industriales de la planta de Palau se trasladarán a la fábrica que tiene el grupo en Sanit-Quentin (Francia). En junio comenzará a reducir su producción progresivamente y en 2012 cerrará sus puertas. Los 430 empleados, aseguró ayer el consejero de Empresa y Empleo Francesc Xavier Mena, tendrán varias opciones a las que acogerse. Los de más edad, a un plan de prejubilaciones. Para el resto, hay una oferta de un centenar de puestos de trabajo en la planta de Francia, a las afueras de París. "Para los que tengan la movilidad geográfica complicada", dijo Mena, se tratará de buscar empleo en otras empresas industriales de Cataluña. La Generalitat y Yamaha ya han contactado con algunas que podrían absorber empleo e incluso instalaciones.

http://www.elpais.com/articulo/economia/Yamaha/comunica/trabajadores/cerrara/fabrica/Barcelona/elpepueco/20110127elpepueco_5/Tes

Nestlé duplicará este año la producción de Dolce Gusto

La multinacional aprueba invertir 20 millones de euros más para instalar cuatro nuevas líneas de trabajo en la planta catalana.

En contraste con el cierre de la planta de Yamaha en Palau–solità (Vallès Occidental), Nestlé Dolce Gusto trae buenas noticias para su fábrica de Girona. El fuerte tirón internacional de la marca de café en cápsulas de la multinacional suiza de alimentación ha llevado al grupo a reafirmar su apuesta por la factoría catalana, que ya acumula una inversión de 100 millones de euros.

Según ha podido saber EXPANSIÓN, Nestlé acaba de aprobar una inversión adicional de 20 millones que permitirá duplicar la actual capacidad de producción de la fábrica, hasta 1.800 millones de cápsulas de café anuales.

Desde que se puso en marcha en septiembre de 2009 –tras una inversión inicial de 44,2 millones– la planta de Dolce Gusto no ha parado de crecer. La instalación arrancó con una línea de producción y, tras sucesivas inversiones, cerró 2010 con cuatro líneas. Esta ampliación permitió elevar de forma escalonada la plantilla, que pasó de 100 a los 180 trabajadores actuales. La nueva inversión permitirá crear setenta puestos de trabajo más, de forma que, a mediados de 2011 la fábrica gerundense empleará ya a 250 personas.

Nuevas líneas

El proyecto de Nestlé consiste en instalar en los próximos meses cuatro líneas de producción más, que elevarán la capacidad de la planta a su máximo potencial: ocho líneas de las que saldrán 1.800 millones de unidades al año. Si en un futuro se quisiera incrementar aún más la producción sería necesario ampliar la fábrica –situada junto al centro de Nescafé– con la construcción de una nueva nave.

Las previsiones de Nestlé contemplan alcanzar una producción de mil millones de cápsulas a lo largo de 2011, cifra que supondrá más que duplicar los 400 millones de cápsulas que ha producido la planta catalana en 2010.

Exporta el 65%

De esta cifra, el 65% se ha exportado a más de 20 países europeos y a Japón, EEUU, Canadá, México, Brasil, Argentina y Chile. Hace sólo un año la planta era mucho más dependiente del mercado español, ya que las exportaciones copaban el 40%.

Nestlé prevé que las exportaciones seguirán ganando peso a medida que se implante la marca en más países. El éxito de Dolce Gusto en los nuevos mercados que abra la marca será también determinante para establecer la carga de trabajo de la planta y alcanzar el pico de 1.800 millones de unidades anuales.

Además de Girona, las cápsulas de Dolce Gusto únicamente se producen en la localidad británica de Tutbury, que fue la primera que se puso en marcha tras el lanzamiento de la marca en 2006 y cuya capacidad está ya saturada. La marca con mayor crecimiento Dolce Gusto se ha convertido en la marca que más crece de Nestlé. En 2009 –últimos datos conocidos– la enseña incrementó en un 70% su cifra de negocio en Europa, lo que le permitió superar las tasas de crecimiento globales de Nespresso, la otra marca de café en cápsulas del grupo suizo. En España, el crecimiento fue incluso más intenso, ya que se duplicaron las ventas registradas en 2008. Dolce Gusto se lanzó en el mercado español a finales de 2007 y sólo dos años después ya se había convertido en el tercer mayor país europeo en volumen, aunque las previsiones apuntan a que sea el primero. Nestlé España facturó 2.077 millones en 2009.

http://www.expansion.com/2011/01/26/catalunya/1296078749.html

Desigual prevé crecer un 20% en 2011 y ya prepara su desembarco en China

La firma de moda catalana basa sus previsiones en el negocio internacional. La compañía invertirá 100 millones de euros en aperturas.

El consejero delegado de Desigual, Manel Adell,ha explicado esta mañana que la mayoría de las tiendas nuevas se abrirán en Europa, Asia y Estados Unidos y que entre setenta y ochenta las gestionará la propia compañía.

En una conferencia organizada por Esade, el primer ejecutivo de la firma ha justificado los planes de la compañía en el creciente peso del negocio internacional, que este año ya supondrá el 70% de las ventas. El grupo también quiere preparar en los próximos meses su entrada en el mercado asiático, para lo que instalará una oficina en Shanghai. El objetivo es abrir su primera tienda propia en China durante 2012.

Para afrontar la crisis económica y de crédito, Desigual ha reducido a cero en 2010 su recurso a la deuda, financiándose con sus beneficios, estrategia que seguirá aplicando en los próximos ejercicios, informa Europa Press.

La firma de moda catalana facturó unos 435 millones de euros en 2010, un 44% más que el año anterior, e invirtió 60 millones en aperturas -quince millones menos de lo previsto por retrasos en algunos proyectos-.

Desigual cuenta con una plantilla de 2.800 empleados, 200 tiendas propias, 7.000 tiendas multimarca y 1.700 córners en grandes almacenes, además de su tienda en Internet.

Actualmente está construyendo su nueva sede en Barcelona, ubicada junto al mar y al Hotel W, y a la que prevé trasladarse en la segunda mitad de 2012, en un espacio que acogerá a más de 400 empleados de 40 nacionalidades en 11.000 metros cuadrados

http://www.expansion.com/2011/01/27/empresas/distribucion/1296128449.html

La indústria catalana de la moto perd la meitat de la producció
Després del fort descens del 2009, la producció és de poc més de 95.000 unitats
El tancament de Yamaha s'endurà, de cop, 60.000 vehicles
A banda de la crisi, la patronal en culpa la restrictiva legislació espanyola

http://estatic.elpunt.cat/imatges/00/52/alta/780_377_52754_595a7f53d4c81b0bc5e142fdf8e6d153.jpg
La indústria catalana de la moto

En només un any, del 2008 al 2009, la fabricació de motos a Catalunya va caure a la meitat. Des de llavors s'ha mantingut estable i el Principat produeix actualment poc més de 95.000 unitats a l'any, però la fugida de Yamaha i la pèrdua de les seves 60.000 unitats deixarà la producció en residual. No només a Catalunya sinó a tot l'Estat espanyol, ja que vuit de les deu fàbriques són en territori gironí o vallesà, exceptuant la petita planta de Motos Beta al Baix Llobregat.

El tancament de la planta de Yamaha a Palau-solità i Plegamans ha tornat a posar sobre la taula la crítica situació que viu el sector. Els responsables de les fàbriques ubicades a Catalunya no se n'amaguen. Fa un any, la patronal de les dues rodes, Anesdor, els va convocar a Barcelona per advertir davant els mitjans de comunicació que endarrerir l'edat mínima per a conduir ciclomotors dels 14 als 15 anys era la gota que faria vessar el got. El secretari general d'Anesdor, José María Riaño, confirma ara que aquest canvi normatiu que només s'ha aplicat a l'Estat espanyol ha perjudicat molt una indústria, la nostra, especialitzada en els ciclomotors i les motos petites. Riaño admet que la crisi és general i afecta també grans mercats exportadors com França o Itàlia, però sosté que, a diferència d'aquests països veïns, la legislació espanyola ha anat molt en contra del sector. En posa més exemples: en només 18 mesos, l'impost de matriculació ha canviat tres vegades, cosa que genera una inseguretat jurídica que espanta les multinacionals.

Anesdor lamenta que amb el tancament de Yamaha s'estiguin complint les pitjors previsions. De tota manera, el secretari general de l'organització assegura que el mig termini serà molt complicat per a la indústria, però “el futur és brillant, ja que hi ha molts problemes de mobilitat urbana i la moto jugarà un paper decisiu a l'hora de solucionar-los”.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/366832-la-industria-catalana-de-la-moto-perd-la-meitat-de-la-produccio.html

Els canvis socials del gegant asiàtic i l'augment de preu de les matèries primeres en són factors clau
Les empreses anoienques s’enfronten als problemes d’aprovisionament que presenta el mercat xinès
Economia dimarts, 08 febrer 2011. 03.00h Els canvis socials i industrials que està vivint la Xina i l’augment generalitzat del cost de les matèries primeres està comportant problemes importants a les empreses anoienques que s’aprovisionen en el que fins ara s’ha anomenat ‘La fàbrica del món’. Els problemes a l’hora de tancar contractes, els augments repetitius en els preus de producció i l’encariment del preu del transport fa que les empreses tèxtils igualadines es replantegin acostar la producció i reduir l’enviament de comandes a la Xina. Fa sis anys FITEX va obrir una oficina de compres Hong Kong per aprofitar els avantatges competitius de la producció que oferia el país i moltes empreses de la comarca van apostar per traslladar-hi una part de la producció però en aquests anys el panorama ha canviat notablement i obra interrogants al futur de la producció.

És un fet que la situació a la Xina ha canviat radicalment en menys d’un any i la resposta a l’interrogant que es plantegen avui les empreses que fins ara s’aprovisionaven majoritàriament en el gegant asiàtic és una combinació de diversos factors que fan referència tant a l’augment de preus de les matèries primeres -especialment el cotó i els productes sintètics- com al canvi social que està vivint la Xina i el desenvolupament del seu mercat interior.

Pujada de preus de les matèries primes
El preu del Cotó ha pujat a tot el món, l’especulació global amb aquest producte, les inundacions de l’estiu passat al Pakistan i la mala collita xinesa són alguns dels factors que, sumats a l’augment de la demanda, han fet que la mitjana d’increment des del novembre del 2009 fins a finals del 2010 hagi estat d’un 100%.

A aquest fet cal sumar-li els problemes energètics del país. En primer lloc des de finals de l'estiu del 2010 s’estan produint talls elèctrics en moltes zones de Xina, sobretot les més industrialitzades i això fa que els terminis de fabricació s’allarguin. A més a més també comença a haver-hi escassetat de fuel i això provoca que la mobilitat de mercaderies dins del paíss sigui cada vegada més complicada i afecti també els timmings acordats.

Situació social a la Xina
Actualment, Xina és un mercat és en expansió i molts fabricants xinesos han canviat les seves preferències: Ara hi ha un mercat nacional per abastir que a vegades passa per davant de la producció destinada a l’exportació.

Les empreses igualadines es veuen afectades
La suma dels condicionants anteriors fa que cada vegada les empreses igualadines es trobin amb més problemes a l’hora d’abastir-se amb producció xinesa. Els fabricants d’allà han de pagar amb efectiu la totalitat de la compra als seus proveïdors de matèries primeres –que són els que actualment tenen el poder- això fa que molts proveïdors demanin als seus clients occidentals que paguin un alt percentatge de la comanda per avançat.

En segon lloc, amb la nova conjuntura els confeccionistes no estan disposats a fabricar poques quantitats i moltes vegades, quan es tracta de comandes que requereixen nous desenvolupaments, no les accepten. De la mateixa manera, la majoria de productors no estan interessats en augmentar la seva cartera de clients. Aquesta situació fa que cada vegada les empreses anoienques dedicades al tèxtil i que durant els darrers anys s’han aprovisionat a la Xina estiguin pensant en acostar els centres productius una altra vegada.

Font: http://www.anoiadiari.cat/noticia/9846/les-empreses-anoienques-s-enfronten-als-problemes-d-aprovisionament-que-presenta-el-mercat

Grup Griñó da el salto a Sudamérica

Una UTE encabezada por la firma se adjudica una planta en Argentina por 30 millones de euros.

Grup Griñó Ecològic, empresa dedicada a la gestión de servicios medioambientales, ha encontrado la vía para internacionalizarse. Sanea, su filial de tratamientos de residuos y plantas de selección, ha conseguido la adjudicación de una planta de procesamiento de basuras en La Plata (Argentina), una ciudad a unos 50 kilómetros al sur de Buenos Aires. Será la primera instalación que gestione fuera de España y espera que sea una referencia para crecer en América Latina.

Sanea, con sede en Lleida, posee el 60% de la UTE ganadora y será el socio tecnológico. Se reparten el 40% restante las argentinas Esur, especializada en la recogida de basura y más conocedora del mercado local, y la constructora MGM.

La adjudicación es de 41,5 millones de dólares (30,6 millones de euros). El contrato se firmará este mes de febrero y las obras, con un plazo de ejecución de un año, comenzarán en marzo. La infraestructura tendrá una capacidad de tratamiento de mil toneladas diarias, en una zona con un millón de habitantes. El 80% de la materia será reciclado y transformado en materias primas como combustibles para la industria cementera o en abono para la agricultura. El 20% restante se compactará para restaurar canteras, según explicó el consejero delegado de Griñó Ecològic, Joan Griñó.

La UTE explotará la planta durante veinte años, durante los que percibirá un canon de 35 dólares (26,2 euros) por tonelada. Esto proporcionará un volumen de negocio de unos siete millones de euros anuales, según los cálculos de la empresa.

La adjudicación, realizada por el Concejo Deliberante de La Plata, se produce cuando los vertederos cercanos se encuentran saturados y algunos municipios estudian alternativas similares. “Aunque la rentabilidad de esta adjudicación no es muy alta, nos interesa tener una experiencia exitosa en La Plata y demostrar que funcionamos para exportar el modelo a otras municipalidades de Argentina u otros países de la zona”, apuntó Griñó.

Revulsivo

La explotación de la planta platense supondrá un revulsivo para Sanea, que en 2010 facturó 12 millones de euros. Toda su actividad radica en España, donde tiene deis plantas de tratamientos: una en Tarragona, dos en Lleida, una en la Comunidad Valenciana y dos en Aragón.

Griñó Ecològic terminó el año 2010 con un volumen de negocio de 40 millones de euros y tuvo un beneficio de seis millones de euros. La empresa es íntegramente familiar y su actividad se agrupa en siete empresas dedicadas a servicios de recogida de basura, tratamiento de residuos, reciclaje y construcción.

El grupo presume de ser una compañía en crecimiento: tras contratar a 40 personas en 2010, Griñó tiene una plantilla de 325 personas. La planta de La Plata dará trabajo a 70 personas más.

http://www.expansion.com/2011/02/07/catalunya/1297034096.html

La apuesta de Chery por Catalunya se enfría

La firmeza de la apuesta de Chery por Catalunya no está nada clara, pero sí coinciden la mayor parte de actores próximos a las negociaciones en que el gigante automovilístico chino no tiene ninguna prisa por instalarse en Europa.

Los fuertes crecimientos del mercado doméstico, con incrementos de ventas de más del 20% anual, están llevando a los fabricantes a centrarse en abastecer a la población china. A esta realidad hay que añadir la caída del mercado europeo y las dificultades regulatorias a las que se enfrentan los grupos chinos para poder comercializar sus vehículos en Europa.

Fuentes del tripartito que estuvieron implicadas en las negociaciones con Chery señalan que, en 2008, el Govern pidió al profesor Pedro Nueno, del IESE, que sondeara a fabricantes chinos interesados en invertir en Europa. Nueno, en cambio, ha reivindicado en diversas ocasiones la autoría de las negociaciones. La primera visita oficial de Chery a Catalunya tuvo lugar en 2009. Antes del pasado verano, el exconseller Josep Huguet se reunió con altos cargos del grupo en China pero éstos pidieron, según las fuentes consultadas, una reunión con un político de mayor rango, motivo por el cual se organizó la visita de Montilla que tuvo lugar en septiembre de 2010.

Entonces se acordó la creación de una comisión que estudiara la posible implantación de Chery en España. “Se trata de una estrategia habitual, que siguen la mayoría de multinacionales cuando quieren hacer una inversión fuera de su país de origen; normalmente hay comisiones de este tipo en cada uno de los estados que puja por la planta, y en cada una de ellas hay un delegado asignado por la comisión”, señalan desde el anterior Govern. Al parecer, otra posible ubicación en Europa Occidental es Sicilia, en el sur de Italia.

Colaboración

Esta comisión, cuya creación no se ha concretado, debería estar integrada por representantes del Govern, de Chery, así como el profesor del IESE, Pedro Nueno, y Bruno Wu, un empresario chino que dirige el conglomerado de medios de comunicación Sun Media. Según Nueno, el interés de Chery por Catalunya sigue adelante y “es lógico que el mercado europeo les interese”, pero la empresa está enfocada en afianzar su crecimiento interno. “No es un proyecto inmediato”, asegura Nueno.

EXPANSIÓN ha contactado con el grupo chino, que rechaza hacer declaraciones sobre sus planes para España. Escasos días después de que Montilla viajara al país asiático y el Govern confirmara la intención de Chery de instalar una planta en Catalunya, Jin Yibo, portavoz de Chery, informaba al diario chino Global Times de que “el proyecto español todavía no había empezado a tomar forma”. La estrategia de la empresa, que cuenta con plantas de producción en Rusia, Ucrania, Irán, Egipto, Indonesia, Malasia, Tailandia y Uruguay, pasa por consolidar su presencia en los países en vías de desarrollo antes de atacar Europa y Estados Unidos.

En abril de 2010, la compañía aprobó una inversión de 500 millones de dólares en una nueva fábrica en Turquía. “Se trata de un proyecto que abastecerá al mercado turco, y no condiciona en absoluto los planes de Chery para Europa occidental”, asegura Nueno. El profesor del IESE aclara que los requisitos de la Unión Europea para que los vehículos puedan comercializarse en Europa son otros y que esta realidad retrasa los planes de Chery, que debe pedir certificaciones especializadas para que sus vehículos se puedan vender aquí. A falta de cifras concretas para 2010, el grupo espera haber vendido 700.000 automóviles el año pasado, y las exportaciones ascendieron a 100.000 euros.

Acuerdo de intenciones

Ciriaco Hidalgo, que fue mano derecha de Montilla en política empresarial de la Generalitat, asegura que en su viaje a China el expresident “podría haber firmado ya un acuerdo de intenciones genérico, pero no quiso hacerlo porque quería asentar más las cosas antes”.

Fuentes del tripartito van más allá y afirman que el Govern llegó incluso a plantear posibilidades de colaboración entre Chery, Ficosa y Seat para el desarrollo de baterías y componentes para el coche eléctrico. Ficosa no tiene constancia de que se haya gestado este proyecto.

Por su parte, la conselleria d’Empresa i Ocupació, que lidera Francesc Xavier Mena, rechaza concretar detalles sobre las negociaciones con Chery. “Es una carpeta más que tenemos sobre la mesa”, señala la conselleria, que actualmente da prioridad a otras negociaciones en materia laboral, como la decisión de Yamaha de trasladar su producción de motocicletas a una fábrica en el Norte de Francia.

http://www.expansion.com/2011/02/14/catalunya/1297643373.html?a=4a6848a954295d1b492d13273ca4db50&t=1297680038

^^
Déu meu... encara n'hi ha que en parlen?

Inditex explica al president Artur Mas el projecte per crear 500 llocs de treball a la planta de Tordera

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha conegut de primera mà el projecte de la multinacional tèxtil Inditex d’ampliar la planta logística que la companyia té a Tordera (Maresme). Inditex preveu invertir fins a 190 milions d’euros entre el 2011 i el 2015, amb una generació d’ocupació directa que es calcula d’unes 500 persones. Al final d’aquesta operació, la capacitat de distribució d’aquesta planta s’haurà incrementat en un 60%, i la xifra de treballadors augmentarà en un 50%.

El president Mas ha rebut aquest matí al Palau de la Generalitat a la cúpula directiva d’Inditex, encapçalada pel seu vicepresident i conseller delegat, Pablo Isla; el director general adjunt al conseller delegat, Ramón Reñón; i el director general de comunicació i relacions institucionals, Jesús Echevarría. El directius de la firma gallega han explicat al president que entre les instal·lacions que es preveu aixecar amb aquesta ampliació hi figura una sitja per emmagatzemar peces de roba penjades, que serà la instal·lació de la seva classe més avançada tecnològicament a tot Europa. Per part de la Generalitat també hi han assistit el conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, el director general de Indústria, Joan Sureda, i el secretari del govern, Germà Gordó.

En la línia ja anunciada de subratllar tots els esforços positius que s’estan produint a Catalunya, el president Artur Mas ha agraït a la direcció d’Inditex la seva nova aposta pel nostre país, que ha valorat com “una ferma prova de confiança en el present i el futur econòmic de Catalunya”. Artur Mas també ha posat la Generalitat al servei d’Inditex “per a facilitar qualsevol mena de tràmit o permís que calgui per començar la inversió de Tordera en poques setmanes, tenint en compte que una part molt majoritària de la inversió prevista s’executarà durant els anys 2011 i 2012”.

Inditex té a Tordera la seu central de tres de les seves marques: Massimo Dutti, Bershka i Oysho. A més dels serveis centrals (gestió, comercials, disseny, etc), la multinacional també fa des de Catalunya la distribució dels productes d’aquestes marques a les 1.700 botigues que tenen per tot el món. Es fabriquin on es fabriquin, els productes d’aquestes tres firmes s’envien des de Tordera a tot el món a un ritme de dos cops per setmana, durant tot l’any. Actualment treballen en aquesta plataforma al voltant de 950 persones, una xifra que després de l’ampliació s’hauria d’incrementar en 500 persones més al 2015.

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=99789

HP aglutinará su área de marketing europeo en Sant Cugat

• Ya han incorporado cerca de cincuenta profesionales más a las actividades del Centro Internacional de Barcelona

HP, empresa tecnológica dedicada a la fotografía digital, computación y soluciones de impresión doméstica, ha anunciado que concentrará sus actividades de marketing de Imagen e Impresión de la multinacional en Europa, Oriente Medio y África en Sant Cugat (Vallès Occidental).

Con esta decisión estratégica, HP potenciará su Centro Internacional de Barcelona como polo de atracción de talento. El objetivo empresarial de la tecnológica es evitar la dispersión de sus operaciones en diferentes centros y países de Europa.

En la actualidad, el Centro Internacional de HP de Barcelona es el responsable mundial del negocio de la impresión de gran formato, con un laboratorio de I+D y otros profesionales de marketing, operaciones y finanzas, y del Centro Internacional de Artes Gráficas. La multinacional ha previsto consolidar en Sant Cugat todas las actividades de marketing, marketing de Producto y análisis de negocio.

En búsqueda de recién licenciados

Con la consolidación de las actividades de marketing a Sant Cugat, se trasladarán expertos de HP de otros países europeos y ya se han llevado a cabo las primeras nuevas contrataciones. Además, se busca gente joven recién licenciada en Administración y Dirección de Empresas y de ingenieros con MBA.

En el 27º aniversario del centro catalán, trabajan más de 2.000 profesionales de veinte nacionalidades diferentes en el Centro Internacional de HP en Barcelona. Estos desarrollan nuevas tecnologías de impresión digital.

http://www.expansion.com/2011/02/17/catalunya/1297939957.html?a=15250a80f2862171c7c8af5c8e16e8ee&t=1297941703

Los trabajadores de Cacaolat denuncian problemas para cobrar sus nóminas

• La Generalitat se reunirá la próxima semana con la empresa de batidos de chocolate

La inquietud por el futuro de Nueva Rumasa se traslada también a Cataluña. Los trabajadores de Cacaolat y Letona han denunciado hoy que han comenzado a tener problemas para cobrar sus nóminas y han expresado “su preocupación” por la situación de la histórica planta barcelonesa de envasado de leche y batidos.

Según el sindicato, Nueva Rumasa ha “transferido el dinero que ganaba en Cataluña a las empresas de Clesa en Madrid para evitar los conflictos que surgían por los impagos” a los proveedores. Ante esta situación, los representantes de la plantilla se reunieron hace unos días con miembros de la familia Ruiz Mateos y se han pedido también la intervención de la Generalitat. Según CCOO, miembros del Departamento de Empresa de la Generalitat se reunirán la próxima semana con la dirección de Cacaolat para abordar la situación. Además, los trabajadores convocarán también una asamblea en la que no descartan convocar movilizaciones de protesta.

Cacaolat-Letona posee 400 empleados en su planta de Barcelona y en el centro logístico de Parets del Vallès (Barcelona). En paralelo, hay otros 100 empleados en Zaragoza.

La nueva planta, en el aire

La crítica situación financiera del hólding de los Ruiz Mateos pone ahora en peligro el proyecto de construcción de la nueva fábrica de Cacaolat en Cataluña. Las instalaciones actuales, situadas en la trama urbana de Barcelona, se vendieron en pleno boom inmobiliario a la sociedad Proactiva Bcn- La Marina, propiedad de un grupo de inversores interesados en transformar las instalaciones en viviendas. Cacaolat anunció una inversión de 40 millones de euros en poner en marcha una nueva planta de producción en Llinars del Vallès (Barcelona) que, en teoría, debería estar lista en verano de 2011. En las nuevas instalaciones, de 19.000 metros cuadrados, el objetivo era producir batidos, leche, horchata y zumos con las marcas Cacaolat, Letona, La Levantina, Sali y Clesa.

http://www.expansion.com/2011/02/18/catalunya/1298034526.html?a=15250a80f2862171c7c8af5c8e16e8ee&t=1298036267

Abacus abandona la seva aliança empresarial amb Eroski
La cooperativa catalana mantenia l'empresa Abac al 50% amb la societat basca

L'aliança que en al seu moment van pactar la cooperativa Abacus i el grup Eroski s'ha trencat. El grup català ja no té participació al projecte conjunt denominat Abac destinat a crear grans superfícies de distribució de productes culturals al mercat castellanoparlant. La decisió es va prendre el 30 d'abril passat encara que no es va comunicar, segons han indicat fonts de la societat catalana.

Eroski va crear al costat d'Abacus la societat Abac, especialitzada en grans tendes de llibres, electrònica de consum i entreteniment. Ho va fer a la dècada passada i en els últims anys la societat catalana ha baixat la seva participació en el projecte del 50% inicial al 5% de l'últim exercici i, finalment, es va retirar. Abacus compta amb 37 tendes que li aporten 100 milions d'euros de facturació. Per la seva banda, Abac té 8 centres distribuïts a l'àrea metropolitana de Madrid i al País Basc.

Miquel Ángel Oliva, director general d'Abacus cooperativa, ha explicat a Economia Digital que “al final l'operació s'ha tancat, la qual cosa no implica que no tinguem una molt bona relació amb Eroski”. En aquest sentit, sense entrar als detalls, els responsables de la cooperativa catalana indiquen que al principi l'acord va ser en igualtat de condicions mentre que a mesura en què s'han anat veient aspectes contradictoris la participació ha baixat fins que cadascun ha pres el seu camí.

Van discrepar en un cinema
Un dels punts de discrepància ha estat, segons s'ha conegut finalment, la creació d'una superfície cultural a l'antic cinema Benlliure de Madrid. Les fonts de l'entitat catalana no veien clara la implantació a causa dels seus alts costos. Finalment, aquesta tenda, d'1.300 metres quadrats i situada en un dels punts més cars de Madrid, ha tancat.

Encara que Abacus i Eroski no tenen actualment participacions accionarials conjuntes, si que mantenen una bona relació, ja que la cooperativa catalana distribueix llibres i material escolar en alguns centres de Caprabo, una empresa que forma part del conglomerat basc després de ser venuda pels seus propietaris catalans.

Mantenir tendes pròpies
Pel que fa a l'empresa catalana, el seu interès actual és consolidar i ampliar la xifra de tendes pròpies centrant-se a les zones catalanoparlants. En tot cas, Abacus es planteja mantenir la seva estratègia “de sempre” per consolidar el seu creixement. “Nosaltres vam néixer de la mà de la comunitat educativa i així volem seguir”, afirmen. En aquest sentit, les tendes de la cooperativa s'enfoquen a mestres, alumnes i pares mentre que el projecte que es dibuixava amb Abac anava més dirigit al gran consum cultural.

Respecte al futur, en Abacus no es descarta entrar de nou al mercat de zones no catalanoparlants. En aquest sentit aclareixen que “la nostra web ven a tot arreu”. En tot cas, es buscarien socis locals per a aquestes inversions que avui són solament hipòtesis. “És el mateix que hem fet en la promoció del llibre electrònic o en altres projectes informàtics, anar de la mà dels que més saben en cada cas”, afirma Oliva.

Font: http://www.economiadigital.es/cat/notices/2011/02/abacus_abandona_la_seva_alianca_empresarial_amb_eroski_18695.php

Cacaolat pospone la nueva planta de Llinars del Vallès

Los trabajadores temen que la crisis de Nueva Rumasa acabe arrastrando a la histórica marca catalana de batidos, que ha retrasado la inversión.
Hace menos de un año, Nueva Rumasa exhibía su poder en el Salón Alimentaria, donde ocupaba uno de los mayores estands del pabellón de empresas multiproducto. En el marco de la feria, Álvaro y José María Ruiz-Mateos, responsables de la compañía, se cansaron de conceder entrevistas para explicar que Cacaolat era la gran apuesta de futuro del grupo.

La construcción de una nueva planta en Llinars del Vallès (Vallès Oriental) con una inversión de 40 millones de euros era la piedra angular de los ambiciosos planes que Nueva Rumasa decía haber trazado para Cacaolat. Su objetivo era internacionalizar la marca catalana, que es sinónimo de batido de chocolate en Catalunya, con una cuota de mercado de más del 90% en bares y cafeterías. En 2009, últimas cifras conocidas, Cacaolat facturó alrededor de 100 millones de euros y registró un ebitda de 17 millones.

Once meses después, todos los planes anunciados en Alimentaria han quedado aparcados como consecuencia de la crisis de tesorería que atraviesa el grupo familiar español, que ha solicitado el preconcurso de acreedores para diez de sus sociedades. Cacaolat no figura entre las compañías afectadas, pero los trabajadores temen que la delicada situación del conglomerado de la abeja acabe por arrastrar también a la histórica empresa barcelonesa, fundada por la familia Viader hace 75 años. Así, ayer se conoció que Cacaolat debe dos millones de euros a los ganaderos de Aragón.

Año y medio

La paralización del proyecto de construcción de la nueva fábrica de Llinars es ya un hecho. La planta tenía que entrar en funcionamiento este verano, pero las obras ni siquiera han arrancado. Según fuentes sindicales la inversión se ha aplazado, como mínimo, un año y medio. Este es el periodo que la dirección de Cacaolat calcula que necesita para “solventar todas sus deudas y arreglar las cuentas de la empresa”, explica David Papiol, del sindicato UGT.

La planta de Llinars debía instalarse en cuatro naves de 19.000 metros cuadrados ubicadas en el parque empresarial Llinars Park, promovido por el Grupo Clapé. Según fuentes conocedoras de la operación, Nueva Rumasa no llegó a comprar nunca las instalaciones, sino que firmó un alquiler con opción a compra. Al parecer, todos los permisos de obra estaban ya solicitados, pero el grupo no llegó a activar nunca la inversión.

Hay que tener en cuenta que Cacaolat ya no es el propietario de la planta que ocupa actualmente en la calle Pujades de Barcelona. El solar fue vendido a finales de 2007 al grupo inversor Proactiva Bcn-La Marina, que preveía transformar las instalaciones en un complejo residencial de 320 pisos y lofts que tenía que estar listo en 2010. El estallido del boom inmobiliario ha pospuesto también este proyecto, lo que ha permitido a Cacaolat seguir ocupando la planta en régimen de alquiler.

Los sindicatos denuncian que en lugar de destinar el dinero obtenido por la venta de la fábrica de Barcelona a construir la nueva planta, Nueva Rumasa se gastó el dinero en otros fines. “Cacaolat necesita desvincularse económicamente de Clesa, porque las empresas del grupo Ruiz Mateos la están desangrando”, afirma UGT, que estudia convocar movilizaciones.

Generalitat

Responsables del Departament d’Empresa i Ocupació prevén reunirse esta semana con Cacaolat para conocer la situación real del grupo. Cacaolat emplea a quinientas personas, de las cuales 200 trabajan en la fábrica de Barcelona –que elabora las marcas Cacaolat y Letona– y otras 200 en un centro logístico ubicado en Parets del Vallès.

Los otros cien empleados corresponden a la planta de Utebo (Zaragoza), la antigua Sali, que ahora forma parte de Cacaolat. Esta fábrica adeuda dos millones de euros a un grupo de ganaderos de Aragón, que ayer denunciaron la situación y anunciaron que buscarán otros clientes a quien vender los 50.000 litros diarios de leche que hasta ahora les compraba Cacaolat.

La bolsa, olvidada

Cacaolat paga un alquiler por su planta de Barcelona, que vendió a Proactiva BCN.

La compañía posee un centro logístico en Parets y otra fábrica en Zaragoza.
Nueva Rumasa se hizo con Cacaolat en 2007 al comprar Clesa al la italiana Parmalat.

El grupo quiso sacar a bolsa la compañía y luego anunció que vendería entre un 30% y un 40% de las acciones en paquetes del 5%.

http://www.expansion.com/2011/02/21/catalunya/1298327567.html?a=4a6848a954295d1b492d13273ca4db50&t=1298375771

Simon tanca la planta de Barcelona

• La companyia de material elèctric recol·locarà els 65 treballadors de fàbrica del 22@ en les plantes que el grup té a Olot, Riudellots de la Selva i Martorelles

• L'empresa catalana justifica el tancament de la planta per la seva baixa producció i la seva ubicació

La companyia de material elèctric Simon ha decidit tancar la fàbrica ubicada en el districte tecnològic del 22@ de Barcelona i recol·locar als seus 64 treballadors en les plantes que el grup té a Olot, Riudellots de la Selva i Martorelles.

La direcció de la companyia ha comunicat la decisió al comitè d'empresa i està negociant la reorganització de la plantilla, que es portarà a terme després de l'estiu, degut a la complexitat per repartir l'activitat, els treballadors i la maquinària.

L'empresa catalana justifica el tancament de la planta per la seva baixa producció i el seu nivell d'activitat. I això cal afegir la seva ubicació “poc adequada” per a una planta, envoltada de moderns hotels, centres de negoci i empreses tecnològiques que s'han instal·lat en els últims anys en el 22@.

Simon ha volgut remarcat que ne cap cas s'ha plantejat acomiadar als treballadors de Barcelona, sinó que pretén mantenir tots els llocs de treball, encara que necessiti una reestructuració per optimitzar l'activitat d'una planta on havien arribat a treballar més de 180 persones.

Actualment, l'empresa compta amb una plantilla d'unes 1.000 persones a Espanya i està present en més de 50 països, amb plantes de producció a la Xina, el Marroc, Brasil, França, Argentina, Mèxic, Rússia, Turquia, Polònia i la Índia.

http://www.avui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/373915-simon-tanca-la-planta-de-barcelona.html

Abertis vendrà part del negoci d'aparcaments i logística

Abertis estudia segregar els seus actius i negocis d'aparcaments i naus logístiques en una nova societat no cotitzada, Saba Infraestructures, i després vendre part del seu capital social a nous inversors, segons ha informat el grup de concessions.

Les altres tres divisions de la companyia (autopistes, telecomunicacions i aeroports) conformarien una altra societat, Abertis Infraestructures, que seguirà cotitzant a borsa i mantindrà la seva actual estructura accionarial, controlada per La Caixa, CVC i ACS.

Amb aquesta reestructuració dels seus negocis, Abertis busca fomentar la generació de recursos necessaris per abordar la nova etapa de creixement que preveu emprendre després de dos anys de consolidació i potenciar el seu creixement.

La companyia que presideix Salvador Alemany considera "estratègic" renovar la seva cartera d'actius per garantir-ne la competitivitat a mig i llarg termini, a causa del "fort component concessional dels seus negocis".

Amb aquest final, el consell del grup ha acordat "iniciar l'estudi" d'aquest procés de reorganització per dividir els seus cinc negocis (autopistes, aeroports, telecomunicacions, aparcaments i naus logística) en dues societats.

Saba Infraestructures, la que no cotitzarà, engrandirà aparcaments i naus logístiques, actius que actualment representen el 5,8% de l'actiu total, i aporten el 4,6% dels ingressos del grup i el 3,5% del seu Ebitda.

Després de separar aquests negocis en aquesta empresa, "en una segona fase relativament immediata", Abertis preveu la venda parcial del seu capital social a nous inversors institucionals.

Al principi, el capital de Saba Infraestructures estaria en mans dels actuals accionistes d'Abertis que vulguin prendre-hi participacions i d'Abertis mateixa.

Per això, Abertis els repartiria accions de Saba Infraestructures a manera de dividend extraordinari entre aquells dels seus actuals socis de referència (La Caixa, la firma de capital risc CVC i ACS) que vulguin prendre accions de la firma.

El capital que no prenguin aquests socis (que de moment no han adquirit cap compromís sobre aquesta qüestió) quedaria en una primera fase en mans d'Abertis, que després en col·locaria una part entre nous inversors institucionals.

Per altra banda, Abertis Infraestructures "mantindrà la seva condició de companyia cotitzada amb la seva actual estructura accionarial".

RECURSOS DISPONIBLES PER CRÉIXER

El grup considera que amb aquesta reordenació "les dues companyies aconseguiria una major focalització dels recursos disponibles en un context en què l'aposta pel creixement demana una major capitalització dels projectes en cartera".

Abertis aborda l'estudi d'aquesta reestructuració sis mesos després que CVC entrés al seu capital com a segon soci de referència i coincidint amb la nova etapa de creixement que pretén abordar després de dos anys de consolidació.

En un recent reunió amb els mitjans, Alemany ha defensat que "el creixement conjugat amb l'equilibri financer" constitueix una "part essencial del creixement" d'un grup de concessions.

Alhora, ha apuntat que davant de la crisi les companyies concessionàries "formen part de la solució", donada la tendència dels Governs a tenir la iniciativa privada per construir i gestionar infraestructures.

En aquest sentit, Abertis ha mostrat reiterades vegades el seu interès pel procés de privatització d'AENA i els seus dos principals aeroports, Madrid-Barajas i Barcelona-El Prat, i assegura mantenir-se atenta a les oportunitats d'inversió que sorgeixin en els seus mercats estratègics, especialment els Estats Units.

http://www.europapress.cat/economia/noticia-ampl-abertis-estudia-vendre-part-negoci-daparcaments-logistica-20110223104520.html

El Govern promueve un ‘clúster’ del bienestar con Fluidra, Puig y DiR

• La Conselleria d‘Empresa reúne a 45 compañías del sector de la cosmética, la dietética y los balnearios en una plataforma para impulsar proyectos de cooperación empresarial.

¿Pueden tener algo en común Fluidra, Puig y Santiveri? La Generalitat cree que sí y trabaja, desde hace un año, en la creación de una nueva plataforma de cooperación entre empresas que pueden tener alguna vinculación al bienestar. El proyecto empezó a cristalizar ayer con una reunión a la que asistieron hasta 45 empresas del sector de la cosmética, la alimentación y los balnearios y gimnasios y miembros de la Conselleria d’Empresa i Ocupació que dirige Francesc Xavier Mena.

Según un informe elaborado por el Govern, el sector catalán del bienestar agruparía a más de 300 empresas con una cifra de negocio superior a los 4.000 millones de euros.

Entre las empresas que participan activamente en la constitución de esta nueva plataforma se encuentran el fabricante de piscinas Fluidra, el grupo de perfumería y cosmética Puig, la firma de alimentación y dietética Santiveri y la cadena de gimnasios DiR, según fuentes próximas al proyecto. La idea es que la iniciativa concluya con la creación de una junta directiva que se encargue de coordinar el desarrollo de estrategias comunes. Al estar promovidos por la Generalitat, los proyectos de cooperación entre empresas podrían optar a ser cofinanciados por las administraciones públicas.

Salón de cosmética

Jordi Julve, director general de Cosmobelleza, señaló ayer que “el sector de la estética y la peluquería está muy atomizado; hay una decena de gremios y ningún liderazgo claro”. En la presentación del certamen anual de peluquería y estética, que abrirá sus puertas mañana, sábado, en Barcelona, Julve señaló que el sector de la cosmética acusará la crisis este año.

En concreto, un estudio elaborado mediante encuestas a 900 profesionales del sector concluye que el 94% de los encuestados reducirá costes este año, principalmente a través de ajustes de plantilla. La mitad de los profesionales considera que 2011 será mejor que el año pasado. Según Julve, el 70% de las empresas españolas del sector están ubicadas en Catalunya.

El certamen Cosmobelleza tendrá lugar en el recinto de Gran Via de Fira de Barcelona y agrupará a 295 expositores de empresas como la francesa Peggy Sage y la firma catalana de productos para el cabello Montibello. Julve calcula que acudirán al evento, de carácter profesional, unas 100.000 personas, 20.000 más que el año pasado, cuando las nevadas que tuvieron lugar en Catalunya afectaron a la cifra de participación.

Cosmobelleza organizará en mayo su primer certamen fuera de Barcelona. Se trata de un evento que tendrá lugar en Sevilla en colaboración con la institución ferial de la capital andaluza. A diferencia del evento de Barcelona, estará abierto al gran público y prevé contar con más de 80 expositores y 15.000 asistentes. Jordi Julve no descarta repetir la iniciativa en otras ciudades españolas.

http://www.expansion.com/2011/02/24/catalunya/1298585798.html

Tesco bautiza las cerezas 'Cherries Glamour' de Lleida

• Edoa advierte a la comunidad de Murcia de que no puede vender cerezas producidas con calefacción

Las cerezas más caras del mundo, las leridanas Cherries Glamour, han conseguido este año su bautizo en Tesco, la mayor cadena de supermercados británica.

La cadena, que lleva dos años vendiendo sin marca las únicas cerezas que maduran en marzo, ha decidido este año llamarlas por su nombre en cestas de 150 gramos, cien gramos menos que el año pasado, para plantar cara a la crisis.

Edoa, la empresa que las cultiva desde 2004, comenzará la cosecha la segunda semana de marzo,para acabarla a mediados de abril, cuando arranca la recolección de los cerezos convencionales.

Sus cerezas, de hasta 32 milímetros, llegarán este año más lejos, con un tipo de cereza de más azúcar y más dura que aguanta la maduración cinco días más para llegar a Estados Unidos y Canadá o Sudáfrica después de haber iniciado las ventas en China o los Emiratos Árabes.

Para lograr aguantar más tiempo,Edoa ha sacrificado la cantidad, producirá unas sesenta toneladas frente a las noventa de hace varias temporadas, según las previsiones del director comercial Óscar Ortiz. Las más grandes, que la empresa vende a 1,3 euros por pieza, pueden alcanzar un precio de venta al público de hasta 1,5 euros. Edoa tiene poca superficie, 50.000 metros cuadrados repartidos en dos invernaderos, no quiere más. En su quinto año, con una previsión de ventas de 1,2 millones de euros, Ortiz presume de facturar más pese a reducir la producción.

Ahora, la preocupación de Edoa es hacer valer su patente de producción de cerezas con calefacción lograda en octubre pasado y publicada en el Boletín Oficial de la Propiedad Industrial.

El anuncio de la Comunidad de Murcia de investigar la producción de cerezas con el mismo sistema y comercializarlas ha molestado a los socios de Edoa. La firma ya ha remitido un burofax a la Consejería de Agricultura murciana haciéndole saber que tiene la patente de la producción y comercialización de cerezas en invernadero, del que todavía no ha obtenido respuesta, según Ortiz.

http://www.expansion.com/2011/02/25/catalunya/1298637655.html

La firma de joyería Tous quiere duplicar su red de tiendas en cinco años

Tous prevé contar con 800 puntos de venta en 2015-2016, lo que supondría duplicar su número actual de tiendas, cerca de 400 en 45 países, y alcanzar los 1.000 millones en ventas comercializando 12 millones de unidades anuales y empleando a 3.500 personas.

Estos objetivos estaban previstos en el plan de expansión de la compañía 2008-2012, aunque el estallido de la crisis justo al inicio del plan hizo que Tous replantease su calendario de crecimiento.

El consejero delegado de Tous, José Luis Manglano, señala que "hubiera sido peligroso" ejecutar el plan de expansión en el plazo previsto porque muchos de los países en los que la compañía quería abrir puntos de venta han resultado muy perjudicados por la crisis, como es el caso de Grecia.

El objetivo para este año es abrir 50 tiendas en todo el mundo en países como Estados Unidos, Rusia -en breve se inaugurará la cuarta tienda- y Polonia, aunque Tous también tiene en su foco de atención los mercados sudamericano y asiático.

Con estas aperturas se crearía una media de 300 empleos que se sumarían a los 2.000 trabajadores con los que cuenta la firma actualmente, de los cuales el 92% son mujeres.

Tous cerró 2010 con un volumen de negocio total de 500 millones de euros, sumando el negocio de las tiendas y de los corners en centros comerciales.

Además, la compañía vendió el año pasado cuatro millones de unidades y prevé aumentar en un 15% esta cifra en 2011, según Manglano, que ha matizado que pese el aumento de ventas, se han reducido los márgenes de negocio porque la firma no ha repercutido en los precios finales el aumento de precios que han experimentado en el último año el oro (+50%) y la plata (+70%).

España es el primer mercado de Tous, con un 55% de las ventas, seguido de México, donde la firma con sede en Manresa (Bages) dispone de 62 tiendas, y de Estados Unidos, país en el que cuenta con 26 puntos de venta y en el que ha crecido un 40% el último año.

Respecto a alianzas, la 'joint venture' Tous Watches, creada entre Tous y Grupo Cadarso en 2008 para comercializar relojes Tous tanto en tiendas propias como en establecimientos del sector, está registrando un crecimiento de entre el 25% y el 30%.

Asimismo, Tous y Manolo Blahnik se han unido recientemente para lanzar al mercado una colección de joyas que reproduce el icónico zapato Campari del diseñador, de modo que Manolo Blahnik for Tous se pondrá a la venta el próximo mes de marzo y estará disponible en tiendas Tous, así como en puntos de venta seleccionados de Manolo Blahnik y establecimientos de lujo a nivel internacional.

http://www.expansion.com/2011/02/27/catalunya/1298826777.html

Sorli Discau crecerá fuera de Barcelona

• La cadena de supermercados quiere extender su red a las comarcas de Girona, Tarragona y Lleida.

Sorli Discau quiere extender su red de supermercados fuera de la provincia de Barcelona. Desde sus inicios, el grupo de distribución controlado por la familia Sorli había basado su actividad en la capital catalana y su área de influencia, pero ahora “estamos acometiendo algunos proyectos en Girona [controlan tres establecimientos] y, con el tiempo, entraremos también en Lleida y Tarragona”, explica el director general de la compañía, Julio Santos.

El directivo no quiere poner fecha a estos proyectos, y tan sólo matiza que prevé abrir entre dos y tres establecimientos a lo largo de este año. En total, Sorli Discau tiene una red de 97 supermercados, de los que una decena se operan en régimen de franquicia. En un momento en que algunos de sus competidores quieren crecer con aperturas bajo este modelo, Santos defiende que prefiere tiendas propias.

El grupo de distribución, con sede en Granollers (Vallès Oriental), descarta abrir comercios fuera de la comunidad autónoma. “Todavía hay pequeñas poblaciones en Catalunya para seguir creciendo”, argumenta Santos.

Marca blanca

Sorli Discau ha intentado mantenerse alejada de la guerra de precios en la que se encuentra sumido el sector de la distribución. “Tenemos nuestra marca propia, pero no siempre podemos ser los más baratos”, analiza el director general de la compañía. Los productos de marca blanca tan sólo supusieron el 4,7% de las ventas de la empresa en 2010, ejercicio que se cerró con una facturación de 203 millones de euros.El beneficio neto ascendió a once millones de euros, mientras que el cash flow se situó en quince millones.

El grupo de distribución tiene unas reservas próximas a los cuarenta millones de euros. “Nunca se han repartido beneficios, intentamos financiar todas las aperturas con recursos propios”, matiza Santos. El 70% de los locales donde se ubican los súpers de Sorli Discau pertenecen a la propia compañía, que vehicula estas operaciones inmobiliarias a través de la sociedad Promoinmo.

El directivo basa la rentabilidad de la compañía de distribución en la fidelidad de sus 300.000 socios del club Sorli Discau, que suman el 80% de las ventas; y en la buena rotación de su almacén logístico, situado entre Montmeló y Granollers, con una superficie de 20.000 metros cuadrados.

Sorli Discau cuenta con una plantilla de cerca de 1.400 trabajadores, de los que el 80% cuentan con contrato fijo. El 95% de los empleados trabajan en los supermercados, que suelen ocupar entre quinientos y mil quinientos metros cuadrados.

http://www.expansion.com/2011/02/28/catalunya/1298851763.html

Fem un brindis...

El cava bate su récord histórico de venta de botellas gracias a la exportación a Europa

C. DELGADO - Barcelona - 01/03/2011

Más de 244 millones de botellas de cava es lo que se bebió el mundo en 2010. Se trata del mayor número que jamás haya salido de las bodegas y una cantidad el 11% superior a la del año pasado. España consume la mayor parte de esas botellas de espumoso (95,6 millones). Sin embargo, al resto de los europeos también les gustan las burbujas. El 60% del cava se vende en el exterior. El sector facturó 1.030 millones en 2010, frente a los 929 millones de un año antes.

En Alemania se consumieron el año pasado 41 millones de botellas (el 17% más que en 2009). En Reino Unido, más de 32 millones y en Bélgica cerca de 21 millones (con un incremento registrado del 34%). A pesar de que estos países ganan por goleada, al Consejo Regulador del Cava, que registra las cifras mundiales de venta, le llenan de orgullo espacialmente dos triunfos: las ventas en Estados Unidos, donde el espumoso eminentemente catalán ha crecido el 18% hasta los 17,5 millones de botellas, y la cifra de venta en Francia, tierra del champán. "Los consumidores franceses son grandes entendedores del vino espumoso. Que sea nuestro sexto mercado y que continúe creciendo con tanta fuerza [aumentó un 15% la exportación al país galo] es como poner una pica en Flandes", razonó ayer el presidente del Consejo Regulador, Gustau Garcia Guillamet. El presidente insistió en calificar las cifras en exportación de "récord histórico" y afirmó: "el cava vuelve a situarse como el vino espumoso elaborado por el método tradicional que más vende en el exterior de todo el mundo".

Del archiconocido champán se producen más botellas (en 2009, últimas cifras disponibles, salieron de bodegas francesas 293 millones de este producto), pero se exporta solo alrededor del 38% de la producción, frente al 60% del cava. En los últimos 10 años, las ventas en el mercado internacional han pasado de 103 a 149 millones de botellas.

Aunque los grandes jugadores del mercado son dos bodegas catalanas muy populares (Freixenet y Codorníu), las botellas sin nombre siguen ganando mercado. La marca blanca se disparó el año pasado, en plena crisis, el 20%. Este ejercicio siguió ganando cuota, pero su avance ha sido menor, del 3%. Así pues, según explicó Garcia Guillamet, la cuota de mercado de las botellas de marcas del distribuidor alcanza el 31,2%. El precio medio de la botella es para venta en España de 4,59 euros y para el exterior, de 3,96 euros.

A la presentación de los datos anuales del cava acudieron el secretario de Estado de Medio Rural y Agua, Josep Puxeu, y el responsable del Departamento de Agricultura. Garcia Guillamet anunció que había "aprovechado" para hacerles llegar las inquietudes del sector, que no quiso desvelar "para no desviar la atención sobre lo importante: el récord de ventas".

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/cava/bate/record/historico/venta/botellas/gracias/exportacion/Europa/elpepuespcat/20110301elpcat_11/Tes

La crisi fa tancar el 26,51% de les empreses del metall de Catalunya
El sector confia la seva recuperació a l'efecte tractor que puguin generar les companyies amb presència internacional i amb possibilitat de finançament

Els tres anys de crisi econòmica s'han cobrat una elevada factura al sector metal·lúrgic català. Un total de 3.325 companyies del ram han tancat des de desembre de 2007 a desembre de 2010, és a dir el 26,51% . L'ajust en termes d'ocupació també ha estat dur i més de 68.000 professionals han perdut el seu lloc de treball, el 29,6%, segons el president del Gremi Metall·lúrgic de Sabadell, Gabriel Torras .

Encara que l'impacte ha estat sever a les quatre províncies, les dades són particularment eloqüents a Lleida i Tarragona. Les companyies que s'han quedat en la cuneta suposen el 28,41% i el 29,52% respectivament segons ha contrastat Economia Digital en estadístiques de la Seguretat Social. A part quedarien els autònoms metal·lúrgics.

En el sector s'és pessimista i no es percep una recuperació clara. “Difícilment, una indústria que tanca tornarà a obrir”, explica Torras. La desindustrialització “és la nostra major preocupació –assegura el directiu empresarial a ‘La Plaça’- ja que hi ha poca emprendeduría en l'àmbit industrial”.

Un futur gris
El metall s'uneix a la construcció i al petit comerç en la llista de sectors més afectats per l'actual cicle econòmic, segons les patronals. Per a Gabriel Torras “la percepció és que les empreses metal·lúrgiques no acaben d'anar bé, encara que vagin millor que el 2010”.

Aquest any tampoc “ha arrencat bé”, explica el directiu, i les expectatives de recuperació passen sobretot per les empreses amb orientació internacional, “que hagin fet els deures i que es puguin finançar”. El president del Gremi Metal·lúrgic confia en l'efecte tractor que aquest grup de companyies pugui exercir sobre la resta d'empreses del metall català.

Font: http://www.economiadigital.es/cat/notices/2011/02/la_crisi_es_porta_per_davant_el_26_51_de_les_empreses_del_metall_de_catalunya_18912.php

Bon Preu factura 660 millones de euros, un 29,6% más

• Bon Preu ha dado un fuerte salto de dimensión en el último año gracias a la compra de las 30 tiendas que Intermarché tenía en Catalunya.

El grupo familiar de distribución ha incrementado en un 29,6% sus ventas netas en 2010, hasta alcanzar los 660 millones de euros. Esta cifra contrasta con los 509,1 millones registrados en 2009. En solo cinco años la cadena catalana ha duplicado su tamaño, ya que en 2005 facturaba 316 millones.

Sin tener en cuenta el efecto Intermarché, es decir, en superficie comparable, la facturación del grupo con sede en Les Masies de Voltregà (Osona) ha crecido un 1,31% en el último año. "Valoramos positivamente este crecimiento teniendo en cuenta la debilidad del consumo general", señaló ayer Bon Preu.

Adiós a Orangutan

El grupo que dirige Joan Font posee 151 establecimientos y opera a través de las enseñas Esclat -para hipermercados y supermercados de gran formato- y Bonpreu. Para simplificar su estructura, la cadena ha decidido este año eliminar la marca Orangutan y rebautizar los establecimientos con la enseña Bonpreu. El proceso de cambio de marca finalizará dentro de un mes.

http://www.expansion.com/2011/03/04/catalunya/1299225256.html

Piaggio anuncia el tancament de la fàbrica de Derbi

• El trasllat de la producció a Itàlia deixarà sense feina més de 200 treballadors a Martorelles

La multinacional italiana Piaggio ha donat el cop definitiu a la indústria de la moto a Catalunya. La companyia ha decidit tancar la fàbrica de Derbi a Martorelles (Vallès Oriental) i traslladar la producció a Itàlia, segons ha confirmat un portaveu de l'empresa. La decisió afectarà els més de 200 treballadors de producció i compres que mantenia Derbi.

La companyia ha justificat el trasllat de producció per la necessitat d'incrementar el nivell d'activitat de les plantes d'Itàlia, que són més grans que la catalana i estan infrautilitzades. Piaggio ha manifestat la seva intenció de mantenir la històrica marca creada per la família catalana Rabassa.

L'anunci de Derbi se suma al tancament en negociació de Yamaha i al que va portar a terme anteriorment Honda a Catalunya. Amb la marxa de les multinacionals, a Catalunya només hi quedaran petits fabricants de capital català com Gas-Gas i Rieju.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/economia/20110308/piaggio-anuncia-tancament-fabrica-derbi-martorelles/936879.shtml

Mercadona va comprar a proveïdors catalans per valor de 2.960 milions

• La cadena de supermercats va establir relacions comercials amb 1.266 pimes del territori durant el 2010

La cadena de supermercats Mercadona i les empreses que produeixen per a les seves marques blanques van comprar el passat exercici productes a proveïdors catalans per un valor de 2.960 milions d'euros, un 6% més que el 2009, segons dades difoses per l'empresa. La societat valenciana i els 17 proveïdors catalans que produeixen per a les marques blanques de Mercadona van invertir el 2010 uns 90 milions d'euros a Catalunya i van establir relacions comercials amb 1.266 petites i mitjanes empreses amb seu en territori català. En concret, aquestes empreses produeixen per a les marques Hacendado, Bosque Verde, Deliplus i Compty, i van invertir 70 milions d'euros.

És el cas de l'empresa d'embotits i pizzes Casa Tarradellas, situada a Gurb (Osona), que va destinar 35 milions d'euros per al seu negoci amb Mercadona, seguida per SCA Hygiene Products, amb seu a Puigpelat (Alt Camp), amb 14 milions d'euros, i la fabricant de productes de neteja Ubesol-Maverick, a Ulldecona (Montsià), amb 7 milions. També destaquen les xifres de negoci per als supermercats de la marca valenciana realitzades per Embotits Monter, les alimentàries Grup Siro i Catafruit, a més de la cosmètica You Cosmetics.

Mercadona, que suma 152 botigues a Catalunya, va obrir durant 2010 sis nous establiments en territori català i va crear 200 llocs de treball, que ja superen els 8.550. La companyia no ha concretat quines noves obertures del grup es realitzaran a Catalunya, on el juliol passat va iniciar-se la construcció a Abrera (Baix Llobregat) d'un centre logístic que obrirà el 2014 i que suposa una inversió de 300 milions d'euros. En xifres totals, la cadena de supermercats va facturar 16.485 milions d'euros el 2010 a Espanya, un 6% més que a l'exercici precedent.

http://www.lamalla.cat/economia/article?id=446325

El Govern da su primer paso para crear la ventanilla única

• La Generalitat aprueba remodelar la Oficina de Gestión Empresarial para que aglutine los 460 trámites burocráticos para las empresas.

La política business friendly del Govern de Artur Mas da un paso más. El consell executiu aprobó ayer poner en marcha una serie de medidas para la reconversión de la Oficina de Gestió Empresarial (OGE), y lograr así la ansiada ventanilla única empresarial, que supone principalmente la concentracióndeunacartade 460 trámites burocráticos para la actividad económica. Estas medidas serán aplicadas durante el período 2011- 2014, según anunció ayer la Generalitat. Ésta es una de las principales reivindicaciones empresariales que el tripartito no logró finalizar.

Hasta ahora, los empresarios podían gestionar en este organismo hasta 160 trámites administrativos de forma presencial y virtual, y el Govern de CiU quiere añadir ahora los 300 restantes. Pese a ello, la intención de la Generalitat es llegar a simplificar esta cifra, aunque no concretó en qué medida. El Govern aprobó además una comisión de coordinación temporal integrada por todos los departamentos implicados en el proceso. El Departament d'Empresa i Ocupació prepara junto a otras conselleries una ley paraguas para simplificar la regulación que afecta la actividadeconómica.

La OGE fue creada en 1990 aunque bajo otro nombre, la Oficina de Gestión Unificada, centrada en actividades industriales. En 2005, el tripartito le otorgó la nueva nomenclatura y extendió sus competencias a todos los sectores.

Más poder para Sanromà

Otra de las decisiones que tomó ayer el Govern fue la de dotar a Josep Ramón Sanromà de más competencias en el organigrama de la Generalitat. El exejecutivo de Deutsche Bank fue nombrado el mes pasado consejero delegado del Institut Català de Finances (ICF), y el Consell Executiu aprobó que fuera también el presidente del Institut Català del Crèdit

Agrari, aunque sólo percibirá unaretribucióndecarácterfijo y periódico. El Govern justificó esta decisión porque "existe interés público" para que ambas responsabilidades recaigan en la misma persona.

El Consell Executiu nombró además a Miquel Vila Regard, delegado del Govern en Francia, en sustitución de Apel·les Carod-Rovira, hermano del exvicepresident de la Generalitat, Josep Lluís Carod Rovira. Vila fue consejero delegado de Editur Edicions Turístiques y fundador de la revista EditurCatalunya.

Por otro lado, el Consell Executiu aprobó llevar al Parlament un plan de reducción del gasto para los órganos estatutarios y consultivos: el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges y la Sindicatura de Comptes. Estas tres entidades ya habían sido afectadas por el recorte salarial de junio de 2010, pero mantienen "autonomía orgánica y funcional", según señala la Generalitat.

http://www.expansion.com/2011/03/16/catalunya/1300272456.html

Ja que s'esmenta a Cacaolat, també ho poso aquí.

Nueva Rumasa presenta el concurs voluntari de creditors de Cacaolat i Clesa
Els treballadors de Cacaolat culpen Ruiz-Mateos de la crisi del grup

Nueva Rumasa ha presentat concurs voluntari de creditors per a Cacaolat i Clesa, de manera que ja són quatre les empreses de la família Ruiz-Mateos que es troben en el que abans es deia suspensió de pagaments.

El concurs de Cacalolat serà tramitat pel Jutjat Mercantil número 6 de Barcelona, encara que es podria traslladar a un altre jutjat, segons han indicat a Efe fonts jurídiques, que recorden que el Jutjat Mercantil número 7 de Madrid serà el que supervisi el procediment d'insolvència de Clesa.

La intenció és presentar suspensió de pagaments per a quatre empreses més del Grup Garvey --Complejo Bodeguero Bellavista, Teresa Rivero, Zoilo Ruiz-Mateos i Bodegas Valdivia-- i per a Quesería Menorquina. Fins ara Dhul, Carcesa, Cacaolat i Clesa són les empreses que han presentat concurs de creditors, i si es presenten els cinc anunciats, Nueva Rumasa tindria nou empreses en concurs de creditors.

Repercussió laboral

Actualment, dues empreses de Nueva Rumasa han presentat expedients de regulació d'ocupació temporal (ERTE) per a la totalitat de les seves plantilles. El fabricant de gelats Royne, filial de Nueva Rumasa, ha presentat un ERTE de sis mesos de durada per a 172 treballadors de la seva fàbrica de Leganés (101 treballadors fixos i 71 fixos discontinus). S'espera que els treballadors de les 14 delegacions amb què compta Royne també se sumin a aquest procediment, de manera que s'hi afegirien 142 treballadors més.

Clesa va ser la primera de les empreses de la família Ruiz-Mateos a presentar un expedient de regulació d'ocupació per sis mesos de durada per a 307 treballadors del seu centre de Madrid. La companyia ha anunciat que ha presentat un altre ERTE per a la planta de Clesa a Caldas (Pontevedra).

Els treballadors de Cacaolat s'han concentrat aquest divendres davant la planta de l'empresa a Barcelona per protestar per la situació que ha portat al concurs de creditors, del qual culpen la "mala gestió" de la família Ruiz-Mateos.

Protestes dels treballadors

Durant la protesta, que ha reunit un centenar de treballadors segons fonts sindicals, el director general de Cacaolat, Sebastián Masdeu, ha dit a Efe que no s'ha d'amagar i que l'important és que avui s'ha presentat el concurs. El secretari general de la federació agroalimentària de la UGT, David Papiol, ha assegurat que el concurs de creditors és "el primer pas per a la desvinculació d'una empresa viable com Cacaolat de la família Ruiz-Mateos", i ha explicat que l'important és que "un o diversos inversors es facin càrrec del negoci". "Hem tocat fons", deien alguns membres de la plantilla en un ambient festiu, "però ara toca veure com millora la situació, necessitem compradors".

Membres del comitè d'empresa han explicat a Efe que "el concurs era una de les solucions", i han reiterat que Cacaolat és una empresa totalment viable i que la causant de la situació és Nueva Rumasa. "No vull dir el nom d'aquesta família, però sense la seva gestió no estaríem aquí", ha dit un d'ells. A la planta de Parets del Vallès, els treballadors també s'han concentrat per protestar contra la situació de l'empresa. Cacaolat té una plantilla de 500 treballadors, 400 a les plantes de Barcelona i Parets del Vallès, i 100 a la planta de Saragossa.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/nueva-rumasa-presenta-concurs-creditors-cacaolat-clesa/944310.shtml

^^ No es pot fer res per salvar el mític Cacaolat? Muntar una societat que compri l'empresa i la marca i que es financii per tants i tants incondicionals d'aquest magnífic batut i que posant-hi quatre calerons cadascú siguin socis?

jo per si a cas estic fent provisions de Cacaolat :lol: jajaja és broma, home, no crec que passi res amb el batut. Passi el que passi, o Nueva Rumasa pot vendre la marca Cacaolat o la societat de Letona -propiteràia- o Clesa -propietària de Letona- per refinanciar-se i si s'ho queden els bancs, està clar que no la tancaran si no que ho subhastarien o quelcom similar.

Crec que Cacaolat encara conservava alguns accionistes catalans. Potser estarien interessats en fer-se càrrec de l'empresa. :dunno:

Jo pensava que Clesa havia comprat el 100% de Letona.

Ruiz-Mateos vació la caja de Cacaolat para financiar a Nueva Rumasa

• La firma catalana entra en concurso de acreedores tras prestar 17 millones a Clesa

La familia Ruiz-Mateos aceleró en los últimos meses el “saqueo” de la caja de Cacaolat para tratar de evitar el colapso de Nueva Rumasa y desde el 1 de enero del 2010, cuando la emblemática firma catalana materializó su segregación de Clesa, dio préstamos de 17 millones a esta empresa, que controla el 95% de su capital, además de avalarle deudas por otros 2 millones de euros, según las cuentas presentadas por los directivos de la sociedad a los representantes de los trabajadores. Cacaolat, uno de los casos de éxito del sector alimentario catalán con cuotas de mercado de hasta el 90% en hostelería, no ha podido superar esta continua sangría y el cierre de las líneas de crédito, y ayer presentó concurso voluntario de acreedores en los juzgados mercantiles de Barcelona, mientras Clesa hacía lo mismo en los de Madrid. La firma, sin embargo, debe apenas unos miles de euros a la banca, unos 24 millones de euros a sus proveedores a los que ha retrasado los pagos en los últimos meses por falta de liquidez y está prácticamente al día en el pago de las nóminas a sus 500 trabajadores.

“La firma es completamente viable en cuanto se separe de la familia Ruiz-Mateos”, señaló ayer el secretario general de la Federación Agroalimentaria de UGT Catalunya, David Papiol, que pidió que el juez nombre rápidamente a administradores concursales que aparten a la familia jerezana de la gestión para que pueda recuperar la normalidad. Según las cuentas presentadas por la empresa, Cacaolat facturó el año pasado más de 80 millones y generó 9 millones de beneficio operativo o Ebitda. La falta de liquidez para pagar a los proveedores, sin embargo, ha paralizado la planta aragonesa del grupo, hasta el punto que la dirección de Cacaolat ha planteado un ERE temporal para los 105 empleados de la fábrica de Zaragoza, que según los sindicatos no será necesario si los administradores concursales logran que se desbloqueen las líneas de crédito. El grupo de la abeja ha presentado ERE temporales en otras empresas como Clesa (con 424 trabajadores afectados) y el fabricante de helados Royne (172 y otros 140 en tramite), igualmente paradas por falta de materia prima.

Fuentes empresariales destacaron que numerosas empresas se han interesado ya por la compra de Cacaolat, aunque con valoraciones muy inferiores a los 180 millones en que valoró la empresa hace un año la familia Ruiz- Mateo+s cuando intentó sacarla a cotizar al Mercado Alternativo Bursátil.Un fondo portugués,Megafinance, ya ha anunciado que desea comprar Cacaolat y Dhul dentro del proceso concursal.

Tanto la Generalitat catalana como la Xunta de Aragón se han comprometido a hacer gestiones para que la empresa mantenga su actividad productiva. Más allá de las gestiones, en Baleares el Govern aprobó un crédito de 1 millón de euros a Quesería Menorquina, otra filial de Nueva Rumasa, para garantizar los pagos a los ganaderos proveedores y permitir que la fábrica funcione.

Nueva Rumasa tenía ya en concurso a Dhul y Carcesa (fabricante de Apis y Fruco) y en los próximos días prevé presentar los del Grupo Garvey (formado por las empresas Complejo Bodeguero Bellavista, Teresa Rivero, Zoilo Ruiz-Mateos y Bodegas Valdivia) y el de Quesería Menorquina. El concurso permite normalizar en parte el funcionamiento de la empresa: en Dhul, por ejemplo, el juzgado mercantil de Granada ha ordenado levantar el embargo de las cuentas de clientes, instado por la Seguridad Social.

http://www.lavanguardia.es/economia/20110319/54129752271/ruiz-mateos-vacio-la-caja-de-cacaolat-para-financiar-a-nueva-rumasa.html

Cuatro generaciones con el batido

Corría la década de 1920 cuando el industrial Joan Viader se quedó con la copla de un batido de cacao artesanal que saboreó en Hungría. Viader había fundado la lechera Letona en 1925, en el histórico edificio de la calle de Pujades del Poblenou barcelonés, y patentó Cacaolat en 1931. El batido, el primero elaborado de forma industrial, causó sensación en la Exposición de 1933... y 80 años más tarde sigue siendo líder. Cuatro generaciones han merendado Cacaolat, que solo ha dejado de hacerse entre 1936 y 1950 por la falta de abastecimiento de cacao de calidad en la Guerra Civil y la primera etapa franquista.

La potencia de la marca se demuestra con las veces que ha sobrevivido a compras, según profesor Oriol Iglesias, director del grupo de Investigación en Marca de ESADE. Cacaolat fue comprado en 1971 por Centrales Lecheras Españolas SA (Clesa) en 1971, por la italiana Parmalat en la década de 1980 y por Rumasa mediante el Grupo Dhul en 2007.

Las malas noticias han activado a miles de personas en las redes sociales. Un grupo de fans en Facebook tenía ayer 59.430 amigos. Hay decenas de grupos que celebran desde sus eslóganes hasta la bondad de tomarse un batido fresquito después de practicar sexo y lamentan lo difícil que es abrir un Cacaolat en botella de plástico sin mancharse.

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/generaciones/batido/elpepiespcat/20110319elpcat_8/Tes

La Xunta de Aragón ?

Crec que Cacaolat encara conservava alguns accionistes catalans. Potser estarien interessats en fer-se càrrec de l'empresa. :dunno:

Tant de bó, però es necessita molta pasta per a poder fer això...

Inaugurará 700 puntos de venta

Mango prevé abrir dos tiendas diarias este ejercicio

Mango alcanzó el año pasado una media de aperturas de una tienda al día. Este ejercicio se ha propuesto abrir dos diarias.

El presidente de la cadena, Isak Andic, anunció ayer que en 2011 se inaugurarán 700 puntos de venta en todo el mundo, aperturas incluyen tiendas y córners en grandes almacenes extranjeros. De esta forma, la marca catalana superará al grupo Inditex en inauguraciones, ya que éste que quiere abrir entre 460 y 500 tiendas. El año pasado, Mango abrió 400 puntos de venta, mientras que la firma gallega estrenó 437 locales. La cadena de Andic tiene una red de más de 1.800 tiendas, frente a las 5.044 de su rival.

Del total de aperturas que Mango prevé en 2011, 60 tiendas estarán en China. El grupo superó el año pasado los 1.500 millones de euros de facturación y tiene presencia en 133 países.

Andic participó ayer en un coloquio organizado por la Asociación de Jóvenes Empresarios de Cataluña (Aijec), a quienes aconsejó "trabajar, trabajar y trabajar". Para el presidente de Mango, las claves del éxito de una empresa es tener hambre ("nos hemos creído que éramos hijos de familia rica", dijo), "que te apasione tu trabajo" y un buen equipo: "Yo me he rodeado de gente mejor que yo", aseguró.

El fundador de Mango criticó la falta de ambición del empresariado español: "aquí, cuando uno ha ganado unos cuantos millones, dedica los lunes y los viernes a jugar a golf". El directivo aconsejó a los emprendedores "no convertir nunca los días de trabajo en días de ocio", aunque sí compaginar el trabajo con el ocio.

Andic es partidario de ofrecer a sus empleados un salario fijo mínimo y completarlo con la mayor parte variable posible. "Esto hace que la gente se vuelque y las cosas salgan mejor, aunque a la empresa le cueste más caro".
Mango trabaja actualmente en incluir a los trabajadores en su accionariado, "para que se sientan partícipes en la empresa". La idea, dijo Andic, es que cada tipología de empleado tenga un volumen de acciones determinado, con un rendimiento asegurado, y que, si abandona su trabajo, la empresa recupere sus acciones". El presidente de Mango recomendó a los jóvenes empresarios que "si no es necesario, no busquen capitales privados externos a la compañía".

Nuevas marcas

Este año, el grupo impulsará la apertura de tiendas independientes de su línea masculina, He, y de su gama de accesorios, Touch, hasta ahora incluida en las tiendas Mango.

http://www.expansion.com/2011/03/24/catalunya/1300953342.html

Bona notícia lo de les tendes HE.

Nestlé invertirà 50 milions d'euros a la fàbrica Dolce Gusto de Girona i crearà 150 nous llocs de treball

• La capacitat de producció de les instal·lacions arribarà als 2.500 milions de càpsules anuals

• La inversió permetrà ampliar la superfície de la planta en 3.600 metres quadrats

La multinacional Nestlé invertirà 50 milions d'euros a la seva fàbrica de càpsules Dolce Gusto de Girona i crearà 150 nous llocs de treball el 2012. Aquesta injecció econòmica permetrà ampliar la superfície de la planta en 3.600 metres quadrats i augmentar gairebé un 50% la capacitat de producció, que passarà dels 1.700 milions de càpsules anuals als 2.500 milions.

La producció prevista per al 2011 és de 1.000 milions de càpsules, o el que és el mateix, tres milions de càpsules diàries.

La planta, que va entrar en funcionament el darrer trimestre del 2009, produeix setze varietats de Nescafé Dolce Gusto i exporta el 65% de la seva producció a Europa, el Japó, els Estats Units, el Canadà i Mèxic entre d'altres.

http://www.avui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/388220-nestle-invertira-50-milions-deuros-a-la-fabrica-dolce-gusto-de-girona-i-creara-150-nous-llocs-de-treball.html

http://estatic.elpunt.cat/imatges/42/83/alta/780_008_4283235_a9d70d238836c790d865c4907f328b5d.jpg

Els treballadors de Cacaolat es concentren contra la mala gestió de la família Ruiz Mateos

• Un centenar d'empleats han repartit a Barcelona batuts i pastisseria de la marca catalana

• L'empresa s'ha presentat a concurs de creditors a causa de la delicada situació econòmica provocada per la caiguda de Nueva Rumasa

La plantilla de Cacaolat a Barcelona s'ha concentrat aquest dissabte a la plaça Sant Jaume per criticar la mala gestió de la família Ruiz Mateos. A mode simbòlic, un centenar d'empleats han repartit pastissets i batuts per recordar la importància de l'emblemàtica empresa catalana i han fet una entrega de productes al Palau de la Generalitat. Tot i la seva solvència, Cacaolat s'ha presentat a concurs de creditors a causa de la delicada situació econòmica provocada per la caiguda de Nueva Rumasa. Els treballadors han demanat al Govern que ajudi a garantir la continuïtat de l'empresa i trobi un bon inversor per tal que ni Nueva Rumasa ni cap altra empresa especuladora puguin tornar a comprar la marca.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/388861-els-treballadors-de-cacaolat-es-concentren-contra-la-mala-gestio-de-la-familia-ruiz-mateos.html?piwik_campaign=twitter&piwik_kwd=twitter&utm_source=twitter&utm_medium=twitter&utm_campaign=twitter&f=El+Punt

¿Solución catalana para Cacaolat?

• La crisis de Nueva Rumasa podría propiciar un cambio de propiedad en la histórica firma catalana de batidos. El Grupo Nutrexpa es el mejor posicionado para poder formular una oferta.

La suspensión de pagos de Cacaolat ha encendido todas las alarmas. No sólo los 500 trabajadores de la compañía están preocupados por poder mantener sus puestos de trabajo. En el sector de la alimentación se teme por el futuro de una marca renombrada catalana con una posición de liderazgo absoluto en el sector de los batidos de cacao, una facturación de más de noventa millones de euros y una trayectoria de 85 años. Ante el peligro de que la firma acabe arrastrada por el desmoronamiento de Nueva Rumasa, son muchos los que comienzan a reclamar un caballero blanco que salve la marca y garantice su continuidad en el mercado.

Pero, ¿a qué compañías podría interesar hacerse con Cacaolat? Los expertos consultados coinciden en que Nutrexpa es, claramente, el candidato ideal para comprar la marca, que Nueva Rumasa valora en 175 millones de euros. Se trata de dos empresas totalmente sinérgicas, ya que ambas tienen al cacao como principal materia prima. La compañía familiar propietaria de Cola Cao está presente en el sector de los batidos a través de Okey y de Cola Cao Energy, que elabora en una fábrica de Palencia. Ninguna de estas marcas, sin embargo, es relevante en Catalunya, ya que la cuota de mercado de Cacaolat es aplastante, especialmente en el sector de la restauración, donde alcanza tasas superiores al 90%. En los supermercados su cuota es del 60%.

“Nutrexpa no ha alcanzado el éxito esperado con Cola Cao Energy; sólo ha logrado introducirlo en la gran distribución, en hostelería no lo ha conseguido”, afirma un experto en el negocio de las bebidas. En este sentido, considera que la adquisición de Cacaolat le permitiría crecer en hostelería y hacerse muy fuerte en el sector de los batidos, donde ahora sólo tiene una participación de mercado relevante en Madrid con la marca Okey.

Líderes regionales

Hay que tener en cuenta que el mercado de los batidos en España está muy fragmentado y muy regionalizado. Así, mientras en Catalunya la marca líder es Cacaolat, en la Comunidad Valenciana la enseña más fuerte es Choleck, propiedad de Lactalis. En el sur mandan los batidos Puleva, en el norte Kaiku, en Baleares Lacao y en la zona centro Okey y Pascual.

Entre los factores que podrían frenar a Nutrexpa a la hora de plantearse la adquisición destaca el reto que supone gestionar con rentabilidad una red de distribución como la que posee Cacaolat, que también comercializa la marca de leche Letona.

Otro de los firmes candidatos a hacerse con Cacaolat es Lactalis, la compañía francesa más activa en la industria láctea europea. Tras adquirir la española Puleva, el grupo acaba de entrar en el capital de Parmalat, lo que ha obligado al Gobierno italiano a activar una estrategia defensiva. Lactalis ya opera ahora con las marcas Puleva y Choleck, por lo que de adquirir Cacaolat se convertiría en el líder absoluto del mercado.

También podría intentar de nuevo la compra de la marca catalana el grupo Orangina Schweppes, que ya se interesó por la compañía en el pasado. La empresa, propiedad del grupo japonés Suntory, quiere crecer en nuevos nichos de mercado y actualmente no está presente en batidos. Orangina, sin embargo, está centrada ahora en la integración de Sunny Delight en Europa, cuya compra cerró a comienzos de febrero.

Otra de las soluciones que podría haber en el mercado, con amplio sentido comercial, es Llet Nostra, la marca controlada por un grupo de cooperativas ganaderas catalanas y por la vasca Kaiku. Sería la unión de dos enseñas fuertes en Catalunya –Llet Nostra es ya la tercera marca de leche más vendida– y supondría crear de nuevo un grupo lácteo autóctono. Además, hay que recordar que Letona posee la tecnología de envasado de leche fresca refrigerada, un nicho de mercado en el que Llet Nostra quiere introducirse desde hace años.

Concurso de acreedores

Nueva Rumasa afirmó la semana pasada que Cacaolat es una empresa “solvente y totalmente viable” y aseguró que confía en poder levantar el concurso de acreedores “en breve”. Aunque los Ruiz Mateos dicen que Cacaolat no está en venta, en el sector se considera que el juez vería con buenos ojos cualquier oferta de compra que diera estabilidad y futuro a la emblemática marca barcelonesa. De la misma opinión son los sindicatos y empleados de Cacaolat, que consideran que el hólding de los Ruiz Mateos ha exprimido y vaciado la caja de la compañía para sostener a otras empresas del grupo, como Clesa. La planta madrileña de Clesa elabora parte de los productos de Cacaolat.

http://www.expansion.com/2011/03/27/catalunya/1301254984.html?a=1efa1d562335c0069663e93d971365ea&t=1301308867

Estaria bé que Llet Nostra ho fes, jo escombrant cap a casa clar XDD Però bé, economicament ho vec dificil.

Llet Nostra vende el área de producción al grupo Iparlat

http://www.expansion.com/2011/03/29/catalunya/1301434081.html?a=fff9fe24c66c1b0e10780eb0913b7521&t=1301475189

La CAG augmenta un 19% els seus beneficis, que freguen els 42 milions d'euros

La Corporació Alimentària de Guissona (CAG) va tancar el 2010 esquivant la crisi. La mala situació de l'economia no va afectar la companyia de Guissona, que va tancar l'any amb un resultat net de 41,86 milions d'euros.

De fet, aquesta xifra és un 19,3% superior als beneficis que va obtenir durant l'exercici anterior. Així doncs, durant el 2010 també va augmentar la facturació anual en un 6,6% i va assolir els 1.150 milions d'euros. L'increment de les vendes a les botigues bonÀrea i el creixement de la facturació de la secció de pinsos compostos i en les gasolineres de la Corporació són les raons que expliquen aquests bons resultats, amb els quals la CAG deixa endarrere el 2009, el primer any de la seva història en què van minvar les vendes i els beneficis de la companyia.

Aquest 2010, l'empresa fundada l'any 1999 va incrementar en 32 milions d'euros les vendes als establiments bonÀrea, malgrat la política de reducció de preus adoptada per la CAG. En total, els 373 establiments de la marca van facturar més de 585 milions d'euros.

Pel que fa a la secció de pinsos, que juntament amb les botigues genera el major volum de negoci, la facturació va augmentar un 8% respecte el 2009 i va arribar als 273 milions d'euros mentre que la producció a la desena de fàbriques es va mantenir gairebé estable (1,14 milions de tones).

Llocs de treball i inversions

Durant l'any passat, la CAG va incrementar en 94 persones la seva plantilla, que suma 3.179 treballadors, nou de cada deu dels quals té un contracte fix. En total, el Grup Alimentari Guissona té gairebé 3.500 treballadors directes, 629 dels quals s'han unit al projecte d'aquest gegant de la indústria agroalimentària ens els darrers 5 anys.

Pel que fa al capítol d'inversions, va ascendir a 44 milions d'euros l'any passat, xifra un 1,4% superior a la de l'exercici anterior. Bona part d'aquesta partida es va dedicar a l'ampliació del complex La Closa, que han permès posar en marxa la línia de tractament i envasat de llet i sucs, i entrar a la fase final de l'envasat d'oli, vi, aigua, cremes, brous, etcètera.

http://www.bondia.cat/component/content/article/77-C%C3%B2pia%20de%20C%C3%B2pia%20de%20C%C3%B2pia%20de%20/15077-la-cag-augmenta-un-19-els-seus-beneficis-que-freguen-els-42-milions-deuros

Nueva Rumasa negocia la venta de Cacaolat a Nutrexpa

"Nutrexpa se ha interesado por la compra de Cacaolat y estamos hablando con ellos en este sentido". Son palabras de Ignacio Muñoz, director de Comunicación de Nueva Rumasa. Agobiada por las deudas y con cada vez más empresas en concurso de acreedores, la familia Ruiz-Mateos está buscando a la desesperada posibles compradores por las marcas que aún tienen cierto potencial y ha ofrecido, en este sentido, la popular marca de batidos a la dueña de Cola-Cao.

En principio, Nutrexpa ha aceptado analizar la operación, teniendo en cuenta que se trata de una empresa con una marca reconocida y que sigue teniendo una importante cuota de mercado en Cataluña. Pero también es verdad que no es la primera opción que plantea Rumasa y que, al final, no sale adelante.

De hecho, en las últimas semanas han estado negociando con distintos fondos -Oaktree y Shelby ya se han retirado- y han ofrecido también la enseña a empresas como Lactalis, como ya avanzó este periódico el pasado 24 de febrero, sin que se haya materializado ningún acuerdo. La firma de batidos, escindida de Clesa desde hace un año, está en pérdidas, pero cuenta con un patrimonio de 175 millones de euros.

Búsqueda de soluciones

Durante los últimos meses, los Ruiz-Mateos han intentado diferentes fórmulas de refinanciación para Cacaolat, aunque todas han concluido sin éxito. Incluso se tanteó la posibilidad de sacarla al Mercado Alternativo Bursátil (MAB) valorando la compañía en 180 millones de euros, pero lo único que consiguieron fue dar entrada en el capital al empresario Francisco Esteve, que adquirió por cerca de 9 millones de euros el 5%.

Pese a los problemas de tesorería por los que pasa Cacaolat y en general todo el holding de Rumasa, la compañía de batidos dispone de un posición de referencia en el mercado catalán, cercana al 90% de cuota, además de una importante imagen de marca. El problema es que al funcionar Rumasa a modo de caja única, nadie conoce a ciencia cierta la deuda de Cacaolat, lo que provoca recelo entre sus potenciales preten- dientes.

Cuétara por 215 millones

Nutrexpa, por su parte, cerró el año pasado con un beneficio de 30 millones de euros, tras facturar 376 millones. Entre sus marcas más destacadas se encuentran Cola-Cao, Phoskitos, La Piara y Nocilla, entre otras. También tiene presencia en el segmento de batidos, con su enseña Okey.

La catalana ya tiene experiencia en esto de adquirir compañías marquistas con necesidades. En diciembre de 2008, Nutrexpa se hizo con el control de la conocida firma de galletas Cuétara, por entonces propiedad del Grupo SOS. Esta empresa necesitaba deshacerse de algunos de sus activos más emblemáticos para poder hacer frente a la compra de Bertolli. Nutrexpa se hizo finalmente con la firma galletera por 215 millones.

http://www.eleconomista.es/empresas-finanzas/noticias/2947960/03/11/Los-RuizMateos-negocian-vender-Cacaolat-a-Nutrexpa.html

^^ A veure si és veritat. Els Ruizma, com més lluny millor.

Leche Pascual muestra su interés por Cacaolat

Cacaolat es "una de las mejores marcas" que hay actualmente en el mercado español", declaró ayer Tomás Pascual Gómez-Cuétara, presidente de Grupo Leche Pascual, sobre una posible compra de la empresa propiedad de Nueva Rumasa, como estrategia para reforzar su presencia en Cataluña.

El directivo recordó que "en su momento ya estuvimos interesados", aunque finalmente "no entramos por la diferencia de valoración". Tomás Pascual destacó que Cacaolat está en concurso de acreedores, por lo que habría que ver la relación entre calidad y precio. Así lo manifestó durante la presentación de los primeros 47 coches comerciales sostenibles de la empresa en Barcelona, fabricados por Toyota y financiados por BBVA. Este parque, que pronto alcanzará los 70 vehículos, reducirá a la mitad la contaminación acústica y ahorrará casi 70 toneladas de dióxido de carbono (CO2) en un año.

Además de Pascual, podría mostrar interés por comprar Cacaolat el grupo Nutrexpa, tal y como adelantó Expansión.com el lunes. La compañía propietaria de Cola-Cao aseguró ayer, sin embargo, que no ha formulado ninguna oferta ni existen negociaciones. Otros candidatos a hacerse con la marca son Lactalis que ya es dueña de los batidos Puleva y Choleck, Orangina Schweppes y Llet Nostra.

Inversión

Leche Pascual anunció también ayer una inversión de doce millones de euros, entre 2011 y 2012, en la planta de producción que tiene en Gurb (Barcelona). Esta inyección económica está destinada a introducir nuevas líneas de producción. La inversión también incluye el proyecto de cambiar el envase del brick de leche tradicional por uno más manejable para el consumidor.

http://www.expansion.com/2011/03/31/catalunya/1301555158.html

Doncs si acaba sent Pascual, a alguns ramaders catalans no els hi farà gaire gràcia xd

Puig entra en la puja por Jean Paul Gaultier

El grupo catalán compite con Richemont y el conglomerado chino Fung Capital en la subasta abierta por Hermès para desprenderse de su 45% en la firma de alta costura. Prada y el dueño de Gucci quedan fuera del proceso.

La firma francesa de alta costura Jean Paul Gaultier podría pasar en un futuro muy próximo a tener nacionalidad española. Hace tres días que la firma de lujo Hermès, que posee el 45% de su capital, anunció su interés en vender su parte del pastel y, según publican diversos medios franceses, el comprador podría encontrarse a este lado de la frontera.

Según el periódico económico Les Echos, el grupo catalán Puig estaría en el podio de los elegidos para heredar la parte de Hermès en Gaultier. La empresa de perfumería y cosmética, propietaria de firmas de moda como Nina Ricci, Carolina Herrera o Paco Rabanne, rivalizaría en esta puja con la suiza Richemont y el grupo chino Fung Capital. El periódico Le Journal du Dimanche cita también entre los participantes en la puja a la gala Inter Parfums (Paul Smith y Burberrys).

Desde de que el pasado viernes Hermès colgara oficialmente el cartel de "Se vende" no han parado de lloverle las ofertas de interesados en hacerse con su parte en Gaultier. Las negociaciones, según Les Echos, se han acelerado durante el fin de semana y en los próximos días uno de los tres candidatos podría entrar en conversaciones exclusivas con la firma para cerrar la operación.
En una primera fase se encontraban también la marca italiana Prada y el grupo francés PPR, dueño de Gucci, aunque finalmente estos dos no han pasado la criba. La guerra se libraría así a tres bandas, entre catalanes, suizos y chinos.

Tres escenarios

La decoración de la famosa casa de alta costura cambiará en función de quien sea su nuevo inquilino. Richemont, tercera en la industria mundial del lujo, por detrás de LVMH y PPR y madre de los relojes Cartier y de la firma de plumas Montblanc, aspiraría a quedarse con la parte de Hermès en Gaultier.

El grupo chino Fung Capital se decantaría por engordar la hucha de Gaultier pero dejando que Hermès conserve una parte del capital que posee. En plena fiebre consumista, el poderoso grupo asiático, tentáculo financiero de la familia Fung y propietario de la marca Cerruti, se hizo con la casa de zapatos de lujo Robert Clergerie hace sólo unas semanas.

El anhelo de Jean Paul Gaultier es precisamente buscar un accionista que le ayude a costear su expansión internacional. La empresa quiere emprender nuevos proyectos fuera del suelo francés, sobre todo en Asia y Hermès quiere que Gaultier emprenda en solitario esta nueva aventura.

Independientemente de la nueva nacionalidad que tenga la empresa que creó hace casi 30 años, el célebre creador, que tiene un 55% de su capital y que está participando activamente en la toma de decisiones, seguiría presente en el accionariado, aunque sí podría ceder una parte.

En el ultimo año, la relación entre Hermès y la casa de alta costura se ha ido enfriando, sobre todo tras la muerte del presidente de la primera, Louis Dumas. Él fue quien reclutó a Gaultier en sus filas. En 2010 Hermès decidió sustituirle al frente del pret-à-porter femenino tras siete años de colaboración. La decisión marcó el principio del fin de este matrimonio de lujo.

El negocio de la moda supone alrededor del 6% de las ventas de Puig, que fueron de 984 millones en 2009. Su mayor operación en el sector fue, en 1998, la compra de la francesa Nina Ricci. Puig controla el 15% de Adolfo Domínguez.

http://www.expansion.com/2011/04/04/catalunya/1301909200.html?a=1efa1d562335c0069663e93d971365ea&t=1301916040

Proactiva desahucia a Cacaolat y pide 42,5 millones

• Al fondo propietario de la planta se le deben varios alquileres.

Nuevo frente judicial para Nueva Rumasa. El fondo inmobiliario Proactiva BCN-La Marina ha presentado una demanda de desahucio contra Clesa por no pagar el alquiler de la fábrica de Cacaolat en Barcelona. En paralelo, Proactiva reclama a Clesa y a Nueva Rumasa el pago de 42,5 millones de euros y ha emprendido acciones legales contra los administradores de la compañía por la vía penal.

Proactiva compró a Clesa la planta de Cacaolat en 2007 por 97 millones. Su objetivo era construir en el solar un complejo de 320 viviendas que debía estar listo en 2012. Según fuentes del sector, el importe abonado por Proactiva era muy superior al precio de mercado, lo que llevó al fondo a pactar con Clesa el pago de un alquiler muy elevado, de 400.000 euros mensuales, con la condición de que debía abandonar la planta en 2010. “En realidad, Proactiva financió a Nueva Rumasa”, afirman en el sector.

Según ha podido saber EXPANSIÓN, Clesa pagó con normalidad los alquileres hasta 2010, cuando comenzó a retrasar los pagos, justo después de solicitar una prórroga para que Cacaolat pudiera continuar utilizando la fábrica hasta 2011. Parte de la deuda se abonó en diciembre, pero Clesa adeuda hoy a Proactiva cerca de dos millones, lo que ha llevado al fondo a solicitar el desahucio. También se han pedido responsabilidades a los dos garantes de la operación: Dhul y Nueva Rumasa.

Por otro lado, al ver lo ocurrido en los últimos meses, Proactiva ha decidido ejercer el derecho de opción de venta que figuraba en el contrato y que obligaba a Clesa a recomprar la fábrica por 115 millones. La filial de Nueva Rumasa ha rechazado esta operación, por lo que ahora Proactiva les reclama una indemnización de 42,5 millones. Esta cifra corresponde al capital aportado hasta ahora por los socios del fondo, que pretenden recuperar su inversión.

La cronología de hechos

El fondo Proactiva compró en 2007 a Clesa la planta de Cacaolat por 97 millones, con el aval de Dhul y Nueva Rumasa.

Clesa debe casi dos millones de euros a Proactiva por el impago del alquiler mensual de 400.000 euros de la fábrica catalana.

Proactiva quiere deshacer la compra y reclama una indemnización de 42,5 millones para recuperar su inversión.

http://www.expansion.com/2011/04/07/empresas/distribucion/1302211565.html


El rescat de Cacaolat, croada dels tuitaires catalans

• #cacaolat és 'trending topic' a Catalunya des de primera hora del matí i #salvemelcacaolat és un altre dels temes més comentats del moment

Les conseqüències de la crisi econòmica que arrosseguem han estat i continuen sent molt dures. Han tancat moltes empreses i s'han destruït molts llocs de treball però hi ha punts d'inflexió que marquen un abans i un després. Aquest sembla que és el cas de la notícia que s'ha fet pública en les últimes hores sobre la desaparició de les ampolles de Cacacolat dels prestatges del supermercat. La mesura, que té a veure amb les dificultats econòmiques de Nueva Rumasa, l'empresa de Ruiz Mateos, ha posat en peu de guerra els usuaris de la xarxa social Twitter a Catalunya, que semblen haver dit que fins aquí podíem arribar.

Des de primera hora del matí, #cacaolat és el quart tema més comentat a Catalunya, però els tuitaires s'han organitzat ràpidament i han creat una nova etiqueta, #salvemelcacaolat, amb aquest article que converteix el producte en una cosa tan nostrada. Destacats personatges del panorama mediàtic català amb presència a Twitter com els periodistes Quim Morales i Jordi Basté o Guillem Sans, director del programa de TV3 APM?, han fet gran l'onada que recorre la xarxa i han provocat la participació de molts més usuaris en la queixa ciutadana.

http://www.ara.cat/xarxes/rescat-Cacaolat-croada-tuitaires-catalans_0_458954203.html

Puig toma el control de Jean Paul Gaultier

Jean Paul Gaultier pasa a manos españolas. Puig ha llegado a un acuerdo para adquirir la participación del 45% de Hermès por 30 millones de euros. Las acciones de Hermès están valoradas en 16 millones, a los que se añaden 14 millones en deuda concedida por Hermès.

La firma controlada por la familia Puig se ha impuesto así a la francesa Interparfums y al grupo chino Fung Capital, que también presentaron ofertas por la casa de moda francesa.

Puig habría acordado también la adquisición de un 15% adicional en manos del propio Jean Paul Gaultier, que seguirá como director creativo de la compañía. Puig no quiere dar más detalles sobre el paquete accionarial que ha comprado al diseñador, pero asegura que “tendrá el control de la compañía”.

La operación permitirá a Puig reforzarse en el segmento de moda, que representaba sólo el 6% de su cifra de negocio en 2009, último ejercicio en el que la compañía desglosó su actividad por segmentos. En este ámbito ya controla las enseñas Nina Ricci y Carolina Herrera, así como la línea de moda que relanzará Paco Rabanne este año. Jean Paul Gaultier es uno de los pocos diseñadores de origen francés que sigue al frente de las grandes casas parisinas. El director creativo de Louis Vuitton es el estadounidense Marc Jacobs, y el ideólogo de la línea de moda de Chanel es el alemán Karl Lagerfeld.

El grupo Puig facturó 1.202 millones de euros durante el año pasado, con un beneficio neto de 130 millones de euros. Su holgada situación financiera permitirá a la empresa financiar la operación sin necesidad de recurrir a endeudamiento. Manuel Puig, vicepresidente de Puig y primer ejecutivo de Nina Ricci, liderará la nueva etapa de Jean Paul Gaultier.

Fragancias

Al margen de la moda, uno de los principales activos de Jean Paul Gaultier es su cartera de perfumes, valorada en 200 millones de euros. Shiseido tiene la licencia de la línea de fragancias y la mantendrá hasta 2016, según fuentes próximas a la operación.

En un comunicado, Hermès destacó ayer que “Gaultier quería acelerar el crecimiento de la casa y darle un nuevo impulso”, motivo por el cual Puig ha entrado en el capital. Uno de sus principales objetivos es atacar el mercado asiático. En los próximos meses, Gaultier podría realizar una ampliación de capital para reforzar su balance. La compañía está en números rojos y facturó 26 millones de euros el año pasado.

http://www.expansion.com/2011/05/03/catalunya/1304449866.html

aquesta és una molt bona notícia pel país. Ja tocava! Es preveu que l´ economia catalana creixi un 0.9% aquest any... vinga! entre tots podrem!

Els propietaris de Cola Cao i Nocilla podrien comprar Cacaolat
Segons 'El Periódico', el grup català Nutrexpa vol guanyar quota de mercat a Catalunya. S'allunyen les opcions de compra per a Llet Nostra i Leche Pascual

El grup català Nutrexpa, propietari de marques emblemàtiques del sector de l'alimentació com Nocilla i Cola Cao, negocia amb Nueva Rumasa la compra de Cacaolat, segons informa El Periódico. El grup de la família Ruiz-Mateos, propietari de la marca catalana de batuts va entrar en concurs voluntari de creditors el passat 18 de març i des d'aleshores s'ha posat en contacte amb altres empreses del sector, com Llet Nostra o Leche Pascual, per mirar de continuar escrivint una història que va arrencar el 1931. Ara, aquestes empreses semblen perdre posicions en la pugna a favor de Nutrexpa, molt present al mercat espanyol dels batuts a través de les marques Okey i Cola Cao Energy, però que vol guanyar quota de mercat a Catalunya. Nutrexpa no ha volgut confirmar l'interès per la històrica empresa de batuts però fonts de la negociació citades al diari del grup Zeta expliquen que l'adquisició s'està ultimant.

La croada dels tuitaires per garantir un futur a la històrica empresa catalana, #salvemelcacaolat, no ha estat ignorada pel món empresarial. Fonts del mercat citades per El Periódico asseguren que entre les companyies interessades a comprar Cacaolat “la més ben posicionada és Nutrexpa, ja que les dues empreses tenen molt en comú” i comparteixen interessos al mercat dels batuts. A Catalunya, Cacaolat té el 90% de quota de mercat en restauració i el 65% en el canal supermercat i hipermercat, que és la part de la distribució que s'ha vist més afectada en l'últim mes. L'empresa té una plantilla de 500 treballadors, 400 dels quals a les plantes de Barcelona i Parets del Vallès, i 100 més a la planta de Saragossa.

http://www.ara.cat/economia/propietaris-Cola-Cao-Nocilla-Cacaolat_0_475152646.html

Sara Lee estudia la venta de Bimbo

Sara Lee baraja desprenderse de Bimbo, la empresa líder del mercado español del pan de molde. La multinacional estadounidense confirmó que estudia diversas opciones de futuro para su división internacional de panadería, en la que se incluye la compañía española, que facturó 390 millones de euros en 2010.

"Estamos analizando el negocio para ver si realmente nos encaja en esta nueva etapa", aseguró ayer el presidente ejecutivo de Sara Lee Corporation, Jan Bennink. El objetivo de la multinacional es centrarse a partir de ahora únicamente en dos negocios: la elaboración de productos cárnicos y la venta de café.

Panadería

Además de Bimbo, que incluye el negocio en España y Portugal, Sara Lee está analizando distintas salidas estratégicas para las empresas de panadería que tiene en Francia (masas congeladas) y Australia. “El objetivo es estudiar todas las opciones: puede ser una venta, una alianza estratégica con otro grupo o una empresa conjunta”, afirmaron anoche a EXPANSIÓN fuentes de Bimbo, que aseguraron que no hay ninguna decisión tomada.

“Hoy por hoy no hay nada concreto. No se ha tomado ninguna decisión”, recalcaron las mismas fuentes, que recordaron que Bimbo está centrada ahora en aligerar su plantilla en España. El grupo anunció en abril su intención de recortar en 600 empleos su plantilla. Se trata de trabajadores de la flota de distribución, que la empresa quiere externalizar para reducir costes y alinearse con la estrategia que han seguido otras compañías del sector.

Los planes de venta del fabricante de pan de molde español llegan después de que Sara Lee anunciara en 2010 la venta de su negocio de panadería en Estados Unidos al grupo mexicano Bimbo, sociedad que, aunque comparte nombre, no tiene relación con el grupo español. El objetivo de Sara Lee es dividirse en dos empresas: una agrupará su negocio cárnico en América, y la otra su negocio internacional de venta de café.

http://www.expansion.com/2011/05/05/empresas/1304625085.html

El operador 'low cost' MásMovil traslada su sede a Catalunya

• La firma busca socios para convertirse en referente de las 'telecos' catalanas

• Inveready, fondo de capital riesgo que preside Antoni Subirà, es socio de referencia

MásMovil, el operador móvil virtual (OMV) de bajo coste, ha trasladado su sede social de Madrid al Parc Científic de Barcelona, donde también se ubica su accionista de referencia, la sociedad de capital riesgo Inveready que preside el ex conseller de Indústria Antoni Subirà.

La firma, fundada en el 2006 por el austriaco Meinrad Spenger y el noruego Christian Nyborg, facturó el año pasado 11,2 millones de euros y emplea, de forma directa e indirecta, a cerca de cien personas. El traslado, explica Spenger, obedece a “nuestro propósito de convertirnos en operador de referencia del mercado catalán. Catalunya tiene espacio para tener un operador de móvil porque, a pesar de su importancia empresarial, por el momento en telefonía es sólo un mercado más”, explicó.

La firma mantiene contactos para llegar a alianzas comerciales con empresas catalanas. “Buscamos socios para nuevos proyectos”, asegura. Hasta ahora MásMovil tenía en Catalunya un 15% de la plantilla, básicamente en tareas comerciales, y está poniendo en marcha la atención telefónica al cliente en catalán, como ya la tiene en las comunicaciones escritas. Además, explica Spenger, colabora en proyectos de I+D con empresas catalanas como Voz Telecom, con la que está desarrollando servicios de voz sobre IP en el teléfono móvil (con la tecnología y el precio de la conexión a internet) “parecidos a lo que es Skype, pero con más servicios y destinados al mercado de empresas”, explica. La firma, explica, ha recibido también apoyo de la Generalitat para acceder a financiación bancaria.

La apuesta catalana de Más- Movil coincide con la entrada en su accionariado de la sociedad de capital riesgo Inveready como líder de una ronda de financiación en la que captó 2 millones de euros. La gestora, fundada en el 2008 por Josep Maria Echarri y Roger Piqué, a los que se unió después Antoni Subirà, ex conseller de la Generalitat, cuenta con unos recursos de 16 millones de euros y 57 accionistas, entre los que destacan ACC1Ó, Enisa, Sodena, Caixa Laietana y Roca Junyent Family Office. La operadora está participada también por su equipo directivo (30%), el grupo Schibsted y el family office Dehesa de la Plata.

MásMovil, con 120.000 clientes, ha empezado a tener beneficio operativo en los primeros meses de este año. “Prevemos cerrar el conjunto del 2011 con ebitda positivo”, explicó Spenger. La firma se vio perjudicada el año pasado por la guerra de precios en telefonía móvil: aunque su tráfico en minutos creció un 43%, sus ingresos crecieron “sólo” un 20%, cuando en 2009 se habían cuadruplicado. Este ejercicio, con todo, espera poder ingresar 15 millones.

Spenger recuerda que “tenemos las tarifas más baratas del mercado: 3 céntimos el minuto para todas horas y a todos operadores, y 8 céntimos los SMS, y somos el único que está potenciando el uso de servicios como Skype en el móvil, que otros operadores incluso vetan”.

http://www.lavanguardia.com/economia/20110507/54151092588/el-operador-low-cost-masmovil-traslada-su-sede-a-catalunya.html

La historia de Chery se repite con Brilliance

El fabricante chino firmó el sábado un acuerdo de intenciones con la Generalitat para analizar la construcción de una planta en Catalunya.

El fabricante de automóviles chino Brilliance, socio industrial de BMW en el gigante asiático, firmó este sábado un acuerdo con la Generalitat de Cataluña y el Ayuntamiento de Barcelona para constituir una sociedad conjunta con el fin de estudiar la construcción de una fábrica de coches en el territorio catalán.

La firma de acuerdo, que tuvo lugar en el Palau de la Generalitat, en Barcelona, contó con la presencia del Presidente de Cataluña, Artur Mas, del primer ejecutivo de la compañía asiática, Qi Yumin, y de otras autoridades catalanas y de la República Popular. Además, asistió a la reunión el profesor del IESE Pedro Nueno, uno de los principales expertos en la industria china del automóvil, que está asesorando a la compañía asiática en la exploración de Cataluña como punto de partida para su ingreso en Europa.

Brilliance, que tiene sede en Shenyang y cotiza en las bolsas de Hong Kong y Francfort, mantiene desde 2003 un acuerdo con BMW para la producción de los automóviles de la firma alemana destinados al mercado del gigante asiático. La firma produjo, en 2010, 95.180 minibuses y 70.488 BMW. Este acuerdo se suma al interés de Chery, otro gran fabricante chino, por instalar en Catalunya una base industrial para su expansión en Europa, pero un año después de su primer contacto con las autoridades catalanas, todavía no ha habido ninguna decisión concreta.

Si estas dos manifestaciones de interés llegaran a concretarse, España se posicionaría como la principal plataforma europea de la industria automovilística china. Hasta ahora, las marcas de coches del gigante asiático no han logrado una presencia directa en el Viejo Continente, a pesar de haberse hecho con el control de varias firmas europeas, como MG y Volvo, y haber comprado una participación en Saab.

http://www.expansion.com/2011/05/16/catalunya/1305534633.html?a=5a111a6dbcdf2163f4c9b56b5d2eb6c3&t=1305537605

Inditex trasladará la planta logística de Uterqüe a Tordera

Inditex trasladará la planta logística de la marca de complementos Uterqüe de Madrid a Tordera-Palafolls (Maresme). El cambio se realizará cuando entre en funcionamiento la ampliación que la compañía llevará a cabo en la planta catalana y que supondrá una inversión de 190 millones de euros en los próximos cinco años.

Catalunya acoge ya las sedes operativas de Massimo Dutti, Stradivarius, Bershka, Oysho y Lefties. Con el traslado de Uterqüe al Maresme, la planta de Meco (Madrid) desde donde se distribuye actualmente a las tiendas de la enseña, ganará espacio para otras marcas del grupo, como Zara Online, Zara Home y Zara Kids, como adelantó La Voz de Galicia.

Inditex tiene ocho puntos de distribución logística en España. Desde la planta de Tordera se distribuye actualmente a 2.300 tiendas. Tras la ampliación, la capacidad aumentará un 60% y se crearán 500 nuevos empleos. En total, la compañía distribuye a 5.000 tiendas de 77 países.

Inditex obtuvo el permiso de ampliación del Ayuntamiento de Tordera el pasado marzo e inició los trabajos de desescombro de la antigua fábrica de Fibracolor. El consejero delegado de Inditex, Pablo Isla, que el próximo verano relevará a Amancio Ortega en la presidencia del grupo, presentó el pasado febrero el proyecto de ampliación de la planta a Artur Mas. Según Isla, la futura plataforma permitirá que el grupo mantenga su ritmo de crecimiento, que actualmente es de una apertura de tienda diaria.

Crecimiento

El plan estratégico del grupo para el periodo 2011-2015 se centra en mantener el ritmo de aperturas de más de una tienda diaria, a la vez que aumentar la capacidad logística. El pasado ejercicio, Inditex abrió 437 tiendas.

En el último ejercicio, cerrado a 31 de enero de 2011, la facturación de Uterqüe creció un 36%, hasta los 80 millones de euros. Las ventas del grupo Inditex crecieron un 13% hasta los 12.527 millones de euros.

http://www.expansion.com/2011/05/16/catalunya/1305571673.html

Miró presentarà un concurs de creditors

• La cadena d'electrodomèstics té 150 botigues a Catalunya i dóna feina a 1.500 persones

La cadena d'electrodomèstics Miró, amb seu a Martorell i que dóna feina a uns 1.500 treballadors, presentarà un concurs de creditors, segons publica el diari 'El Mundo'. La direcció de l'empresa, que es reunirà aquest dijous amb els sindicats per explicar-los tots els detalls, ha pres aquesta decisió després d'acumular 3 anys de pèrdues. És la segona gran cadena del sector que cau en les darreres setmanes, després de l'anunci de tancament de PC City fa uns dies.

'El Mundo' informa que l'empresa catalana, que compta amb 150 botigues a Catalunya, ja ha anunciat la decisió de declarar-se en fallida als treballadors i que al llarg d'aquest dijous es reunirà amb els sindicats per donar tots els detalls.

L'anomenada "guerra d'ofertes" de la competència ha obligat la companyia, creada per un empresari de Martorell l'any 1971, a fer promocions agressives com ara el descompte de l'IVA en molts productes. Aquestes ofertes han ajudat a animar les vendes però han reduït encara més els marges de benefici i l'empresa no ha pogut aixecar cap. Acumula ja 3 anys de pèrdues i no pot continuar fent front a aquesta situació.

http://www.lamalla.cat/economia/article?id=462264

^^

Al parecer, el propietario de la cadena, Francesc Miró, ha decidido solicitar la suspensión de pagos después de que fracasaran las negociaciones para vender la compañía a una multinacional. Se desconoce el nombre del grupo que mantuvo negociaciones, pero se especula con la portuguesa Sonae, dueña de Worten, que esta semana ha adquirido ocho de las tiendas de PCCity.

http://www.expansion.com/2011/05/20/catalunya/1305877498.html

He llegit també que podrien tancar fins a 50 botigues.

Caprabo retomará la apertura de tiendas en Madrid a medio plazo

Caprabo retomará las aperturas en Madrid a medio plazo. La empresa, que ya cuenta con 49 tiendas en la capital de España, complementará este plan con su objetivo de abrir cien franquicias hasta 2015 en Catalunya.

En 2011, Caprabo registará un ligero crecimiento neto en su red de establecimientos, gracias a la apertura de nueve supermercados franquiciados. Esta situación contrasta con la acontecida en los últimos tres años, periodo en que ha pasado de tener 359 tiendas a 343 tiendas.

En 2010, las ventas se redujeron un 1,5%, hasta 1.486 millones de euros, como consecuencia de la reducción del número de supermercados y de la desaceleración en el consumo. A tiendas constantes, Nielsen estima que Caprabo creció un 1,3%, un comportamiento mejor que el registrado por el sector.

Impacto extraordinario

El resultado de explotación (ebitda) de Caprabo se situó en 46,4 millones de euros. La compañía, controlada en un 75% por Eroski, no ha querido desvelar el resultado neto. Según el director general, Alberto Ojinaga, Caprabo sufrió un “impacto extraordinario” en su cuenta de resultados, provocado por el deterioro del valor de los activos. En su opinión, este hecho no reflejaría la evolución real del negocio de Caprabo.

Ojinaga admitió que “todavía hay tiendas que están en proceso de migración a Eroski”, y dijo que una vez se traspasen –el proceso debería concluir este año– “todo irá bien”. El resultado de explotación, por otro lado, creció un 34% respecto a 2009, hasta 17,4 millones de euros.

El directivo, que cierra su primer ejercicio tras relevar en el cargo a Javier Amezaga –nuevo director de Eroski–, se mostró ayer convencido de que su modelo “convence”. Muestra de ello, dijo, es que por tercer año consecutivo Caprabo ha ganado clientes, y tiene un 1% más que en 2009. El número de socios de su club se ha mantenido estable en 1,3 millones de personas.

Caprabo ha reducido un seis por ciento el precio de sus productos desde 2008 para no verse relegado en la lucha por captar clientes de la competencia, pero lo ha hecho manteniendo su particular oferta comercial: “primamos la libertad de elección”, defiende Ojinaga. El peso de la marca blanca Eroski en los lineales de Caprabo tan sólo supone el 12% del total de referencias. En ventas, este porcentaje se eleva al 18%.

Esta política le ha permitido mantener estable su cuota de mercado en Catalunya (13,5%), Navarra (13%) y Madrid (3,4%). Caprabo también está presente, aunque de forma residual, en Castilla-La Mancha, donde tiene dos tiendas, y La Rioja (1). La superficie comercial total de la compañía, participada también por la familia Botet (16%) y La Caixa (9%), suma 275.000 metros cuadrados.

Eficiencia logística

Los usuarios de su portal de venta online –más de 100.000 personas– se mantuvieron estables. La cifra de negocio de Capraboacasa.com se elevó ligeramente, hasta 30,6 millones de euros, frente a los 30 millones facturados en 2009. La distribución de la práctica totalidad de estos servicios se realiza desde la plataforma logística de Sant Boi de Llobregat.

Ojinaga incidió ayer en la importancia de optimizar los procesos logísticos para reducir costes. Caprabo espera ahorrar tres millones de euros en 2011 a través de varias iniciativas de este tipo. En este sentido, el directivo descarta automatizar por completo la actividad de su centro logístico de L’Hospitalet de Llobregat. “No es lo más eficiente”, asegura. En total, Caprabo emplea a 9.000 personas.

http://www.expansion.com/2011/05/20/catalunya/1305918294.html

Desde que Caprabo té productes Eroski, val més la pena comprar-hi, no se si hauran baixat el preu d'altres productes no Eroski, però ara no resulta tant car anar a Caprabo.

Per altra banda m'estranya que segueixin obrint supers Caprabo, a l'inici se suposava que la marca Caprabo només sobreviuria uns 5 anys... a lo millor s'ho han repensat.

Per altra banda m'estranya que segueixin obrint supers Caprabo, a l'inici se suposava que la marca Caprabo només sobreviuria uns 5 anys... a lo millor s'ho han repensat.

Crec que oficialment no han confirmat mai que Caprabo desapareixerà, tot i que això del "amb Eroski" fa pinta de ser una mena de marca de transició.

Exacte. Però pel que se internament quan es va fer la compra, no es va canviar el nom perquè no interessava en aquell moment però la intenció era canviar-lo finalment, ja no se si perquè Eroski ho volia així o cosa de les famílies.

Jo tenia entès que quan Eroski va comprar Caprabo mantindria només la marca a Catalunya perquè era on estava més arrelada, tement que un canvi de nom els fes perdre la clientela al veure que allà on compraven "ja no era un Caprabo".

Vichy Catalán, el propietario de Ato y el Grupo Victory pujan por Cacaolat

• Un juzgado ordena el desahucio del fabricante de batidos por impago del alquiler

• Otros industriales y fondos han expresado su interés por la firma a la Generalitat

• Los administradores piden que los ofertantes adelanten liquidez a la empresa

• Cacaolat negocia fabricar los formatos que producía Clesa en otras plantas

El Grupo Vichy Catalán, Corporación Alimentaria Peñasanta (fabricante de las marcas Ato y Central Lechera Asturiana) y Victory han presentado ofertas para comprar Cacaolat en el juzgado mercantil 6 de Barcelona que tramita el concurso de acreedores, según fuentes judiciales. En los escritos de "manifestación de interés" dirigidos al juzgado que dirige el juez Javier Fernández estas dos empresas solicitan que se les permita iniciar un proceso de due dilligence, con acceso a la información financiera de la compañía, para poder concretar el precio. El juzgado ha recibido también una tercera oferta, de Victory Corporate Tournaround, una firma especializada en reestructuración de empresas y con experiencia en el sector alimentario, que asegura que representa a un #7;industrial a quien no ha identificado. Otros grupos industriales y de capital riesgo se han dirigido a la Generalitat para mostrar su interés en adquirir la empresa y las mismas fuentes prevén que en los próximos días se presenten "una o dos ofertas más".

El proceso de venta de Cacaolat es clave para asegurar la continuidad de la empresa, en concurso de acreedores con un pasivo de 25 millones y asfixiada por su vinculación a Nueva Rumasa: su filial láctea Clesa, que controla el 95% de su capital, presentó en marzo un concurso que no ha sido declarado y está paralizada y sin capacidad de decisión.

La falta de tesorería impide a Cacaolat reabrir la planta de Zaragoza, donde fabrica envases de tetrabrik, o subcontratar la fabricación de las botellas de litro, que antes fabricaba Clesa, o fabricar su leche condensada Lati, lo que está reduciendo en picado las ventas de la empresa, que con todo "sigue en beneficio operativo", según uno de sus directivos. La empresa ha solicitado al juzgado que la autorice a aplicar un ERE temporal de un año para 230 empleados: prácticamente los 106 empleados de la planta de Utebo, Zaragoza, y el resto del área comercial y administrativa.

Para evitar la completa paralización de la empresa, los administradores concursales han pedido al juez que abra un proceso de venta de unidad productiva para que un inversor asuma los trabajadores y la marca y dé continuidad al negocio, y que exija a los inversores interesados que aporten de inmediato liquidez a la empresa, a cuenta del precio que habrían de asumir si ganan la adjudicación de la empresa.

Los administradores concursales (Antoni Borrás, del bufete Roca Junyent, Jorge Lledias, de Deloitte, y José Vicente Estrada, de Forest Partners) pretenden así acomodar las necesidades financieras de la empresa a los plazos procesales de un concurso de acreedores: este se encuentra en la fase común, de determinación de las deudas de cada acreedor, y cualquier operación económica sólo podría realizarse cuando esta concluya, dentro de varios meses, un periodo demasiado largo para que Cacaolat pueda mantenerse en funcionamiento en su situación actual de falta de fondos. Esta estrategia cuenta con el apoyo de la Conselleria d'Empresa i Ocupació de la Generalitat, que está asesorada por el abogado Antonio Carreño, de Cuatrecasas.

Fuentes jurídicas destacan que "Cacaolat es viable fuera de Nueva Rumasa", pero a corto plazo su situación es muy comprometida: otro juzgado, el 24 de primera instancia de Barcelona, ha ordenado el desahucio de la empresa por impago del alquiler a Proactiva Marina Barcelona, un fondo inmobiliario al que los Ruiz Mateos vendieron por 100 millones de euros la vieja sede de Letona en el Poblenou cuando compraron Clesa. El juzgado ha ordenado también el lanzamiento o desalojo de la nave, que Cacaolat ha de realizar antes del 9 de junio. Fuentes próximas a Proactiva explicaron que la nave está alquilada por Clesa, que cedió su uso a Cacaolat, quien la ocupa "en precario". Proactiva reclama alquileres impagados por 4 millones de euros y, además, una indemnización de 42 millones, que pactó al comprar el solar.
Cacaolat negocia con diversos grupos como Iparlat, Lactalis o Pascual que fabriquen los formatos que producía Clesa y, según UGT, busca incluso en el extranjero. Esta es la mayor preocupación de la Generalitat: que en el concurso cierre la empresa y se venda la marca, que podría fabricarla cualquier empresa desde fuera de Catalunya o de España.

http://www.lavanguardia.com/economia/20110528/54160859296/vichy-catalan-el-propietario-de-ato-y-el-grupo-victory-pujan-por-cacaolat.html

Un fons portuguès, possible rescatador de Cacaolat

• Ha ofert 100 milions d'euros per comprar l'empresa catalana, Carcesa i Elgorriaga

La mítica marca catalana Cacaolat, en seriosos problemes després de la caiguda de la seva propietària -Rumasa-, podria sobreviure gràcies a la inversió d'un fons de capital de risc portuguès. Es tracta de Megafinance Partners, que ha ofert 100 milions d'euros per comprar un paquet que formarien Cacaolat i unes altres dues empreses del grup Rumasa: Carcesa, fabricant de marques com Apis o Fruco, i Elgorriaga, que es dedica a les xocolates. A Cacaolat li han sortit els darrers dies altres pretendents, com Vichy Catalan o Peñasanta, fabricant d'Ato i Central Lechera Asturiana.

L'oferta de Megafinance Partners, on hi participen alguns exdirectius de Nueva Rumasa, ara s'està estudiant i no es descarta l'entrada de més operadors del sector alimentari de Portugal, Itàlia i França.

Megafinance, segons informa 'Economia Digital', també estaria en converses amb el fons americà Cerberus per recomprar el deute de Nueva Rumasa, adquirida per aquest als bancs Santander i Banesto. "En un curt espai de temps, podrà adquirir el dret d'aquest fons al costat dels actius de Nueva Rumasa", ha assegurat una portaveu del fons lusità.

D'altra banda, aquesta portaveu ha afirmat que exdirectius de Nueva Rumasa van celebrar recentment a Lisboa una reunió amb representants del fons en què es va abordar la possibilitat de crear una nova societat en què aquests controlarien el 3% el capital. El seu objectiu seria comprar "les unitats industrials i negocis de xocolata".

Unes altres tres tres empreses liciten per Cacaolat

D'altra banda, la setmana passada Vichy Catalán també va presentar una oferta per aconseguir el control de Cacaolat. Va presentar la documentació pertinent al jutjat mercantil número 6 de Barcelona que tramita el concurs de creditors en què es troba la companyia de batuts.

Unes altres dues empreses també han mostrat el seu interès per comprar Cacaolat: la Corporación Alimentaria Peñasanta, fabricant de les marques Ato i Central Lechera Asturiana, i Victory Corporate Tournaround, una firma dedicada a la reestructuració d'empreses, que representa un industrial que no ha identificat.

http://www.lamalla.cat/economia/article?id=465157

Una empresa cárnica de Girona, primera de Catalunya que exporta a EEUU

La industria Pernils Llémena SA, ubicada en Sant Aniol de Finestres (Garrotxa), es la primera empresa catalana autorizada para exportar productos de origen cárnico a los Estados Unidos.

La autorización ha llegado a través de una resolución conjunta de los ministerios de Sanidad, Política Social e Igualdad y de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino.

Pernils Llémena se dedica a la elaboración de jamón curado de porcino, que es el producto que exportará a Estados Unidos y cuyas primeras unidades llegarán al mercado americano el año que viene.

La primera partida que saldrá hacia América será de entre quinientas y mil piezas a la semana al principio para ir aumentando el volumen de exportación en el futuro.

La estricta normativa sanitaria americana hace que, en estos momentos, sólo una docena de exportadores del sector cárnico español dispongan de esta autorización y, hasta ahora, ninguna se encontraba en Cataluña.

Para poder exportar a Estados Unidos, Pernils Llémena deberá someterse a controles de inspectores de la Generalitat y, una vez al año, de americanos para garantizar que se cumplen todos los requisitos exigidos tanto sanitarios como de limpieza.

El gerente de la empresa, Ramon Barnadas, ha explicado que haber conseguido la autorización para exportar al mercado estadounidense les abre muchas otras puertas a nivel mundial.

"El nivel de Estados Unidos es el máximo de exigencia higiénico-sanitaria que existe actualmente en el mercado y esto quiere decir que cualquier mercado mundial, cualquier supermercado a nivel mundial, te abrirá las puertas para escucharte como mínimo a la hora de ir a vender tu producto", ha explicado Barnadas.

Pernils Llémana fue creada en 1995 por cinco empresas del sector cárnico de las comarcas de la Garrotxa, el Gironès y Osona para elaborar parte de su producción.

En 1995, la compañía contaba en su fundación con una veintena de trabajadores y, en la actualidad, son un centenar para producir 1,2 millones de piezas al año.

http://www.expansion.com/2011/05/30/catalunya/1306768317.html

Damm se suma al interés por comprar Cacaolat

• El magistrado que tramita el concurso de acreedores empezará a aceptar ofertas formales por la marca dentro de dos semanas.

Damm se sumó ayer al grupo de empresas que han mostrado hasta ahora interés por estudiar la compra de Cacaolat, la empresa de batidos de Nueva Rumasa. El presidente del grupo cervecero, Demetrio Carceller, reconoció que Damm será “uno más” de los que se interesen por la histórica marca catalana, líder en su sector en el segmento de la hostelería. “Todos lo miramos pero nadie da el paso”, dijo Carceller, en referencia a los múltiples hipotéticos salvadores de la compañía –en concurso de acreedores– que han aparecido hasta ahora.

Otra empresa con sede en Barcelona, Vichy Catalán, ha manifestado al juez su firme interés por analizar las cuentas de Cacaolat. El grupo Central Lechera Asturiana también ha mostrado su predisposición ante el Juzgado Mercantil número 6 de Barcelona, al igual que la firma de reestructuración de empresas Victory Turnaround. Otras compañías que sonaron como potenciales compradores son Llet Nostra y Nutrexpa, dueño de Cola-Cao. Esta última firma ha insistido en diversas ocasiones en que no está interesada en pujar por la empresa, que declaró un pasivo de 25 millones.

Los administradores concursales de Cacaolat instan al juez a vender la compañía para que pueda desvincularse de Clesa –también en concurso–. Hasta ahora, los posibles compradores han tenido acceso a las cuentas de Cacaolat, pero el periodo para presentar ofertas en firme no arrancará hasta dentro de dos semanas.

http://www.expansion.com/2011/06/08/catalunya/1307515739.html?a=d2f89661427ed93a12137ef166d366ca&t=1307528154

Grífols concentra al Vallès la investigació amb cèl·lules mare
La firma crea una nova companyia, Gri-Cel, per agrupar els nous projectes
La inversió en R+D pujarà al 5,5%

Grífols va inaugurar ahir oficialment la seva nova seu corporativa a Sant Cugat del Vallès. Es tracta d'un complex format per tres edificis, un dels quals encara està mig buit perquè és on la companyia concentrarà una activitat on tot just acaba d'entrar, la investigació amb cèl·lules mare.

Sota el paraigua de la companyia Gri-Cel, Grífols impulsarà projectes de recerca en aquest tipus de teràpies avançades, participant si cal en empreses que puguin interessar-li. És el cas del grup Xcelia, del qual Grífols té el 51% del capital. La firma està a punt de traslladar-se a les noves instal·lacions de Sant Cugat, on ja treballen els quatre investigadors de Nanotherapix, biotecnològica catalana absorbida recentment per Grífols.

Com va explicar ahir el president de la farmacèutica, Víctor Grífols, la teràpia cel·lular és una aposta de futur: “Jo tinc 61 anys i no veuré el final d'aquestes investigacions perquè és una tecnologia molt nova i es planteja a molt llarg termini, però s'hi ha de ser”. Nanotherapix, per exemple, investiga com curar malalties autoimmunes amb les cèl·lules del mateix pacient. Grífols inverteix el 4,5% de les vendes en R+D, un percentatge que –sobretot gràcies a Xcelia– pujarà fins al 5,5%.

Complementaris amb Talecris
Víctor Grífols va assegurar ahir que la compra de Talecris, la firma nord-americana que convertirà el grup català en el tercer productor mundial d'hemoderivats, no trastocarà els seus plans en R+D, ja que les línies d'investigació de les dues firmes són complementàries. El grup farmacèutic començarà al setembre la fase de proves dels seus medicaments per retardar el procés de l'Alzheimer.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/424514-grifols-concentra-al-valles-la-investigacio-amb-celmlules-mare.html

Un brindis por el optimismo, pese al oscuro futuro

España es uno de los pocos países que todavía habla de la crisis en presente, pero los emprendedores deben centrarse en cómo ampliar su mercado para ganar el futuro.

Crecimiento, exportación e innovación son los mensajes más repetidos en la vigésima segunda Trobada Empresarial al Pirineu, en La Seu (Alt Urgell), celebrado bajo el sugerente epígrafe de ¡Queremos crecer!

Artur Mas se suele mover cómodamente entre los empresarios. Ayer incidió en su mensaje de “ahorro, austeridad y ajuste”, en el que perseverará: “No aflojaremos, se diga lo que se diga; nos estamos jugando el país”. También animó a los empresarios: “¿Sabéis cuál es la firma española que más invierte en Estados Unidos?”, se preguntó. “Es una empresa catalana familiar que cotiza en bolsa: Grifols”, subrayó.

Una petición inesperada

Hasta aquí lo previsible. Lo que descolocó a más de alguno fue la petición a sindicatos y empresarios a reformar al mercado laboral. “Somos capaces de dejar sin trabajo a alguna gente antes de desarrollar el trabajo parcial o de disminuir un poco los salarios para repartir mejor el trabajo existente”, afirmó ante unos 500 empresarios y políticos. Mas puso el ejemplo de Holanda. “Es un país con un 4% o un 5% de paro; no tiene mucho más trabajo, pero lo reparte mejor”, apuntó. En resumen, trabajar y cobrar menos a cambio de mantener el empleo.

Uno de los ponentes en las jornadas, Josep Piqué, presidente del Círculo de Economía recordó a EXPANSIÓN que una medida similar, la semana de 35 horas en Francia, “fracasó”. “Lo que necesitamos es crear más empleo”, atajó. Piqué criticó que el Gobierno de España sea “poco sólido”, tildó de “insuficientes” las reformas y se sumó a las peticiones de avance electoral como “corolario” a su razonamiento. El también presidente de Vueling descartó que la aerolínea vuelva a operar en Alguaire (Segrià) porque no ve negocio para sus accionistas.

Entre los invitados a las jornadas se encontraron el exlehendakari Juan José Ibarretxe, el presidente ejecutivo de Agbar, Àngel Simón, y el presidente de Repsol YPF, Antoni Brufau, nacido en Mollerussa (Pla d’Urgell), que también preside GlobaLleida, una entidad que aglutinará todas las asociaciones empresariales de la provincia.

El presidente del Barça, Sandro Rosell, fue uno de los que más manos estrechó y una de las piezas más atractivas con la que fotografiarse. Cuando el Lleida está en fase de liquidación, algún asistente preguntó si el Barça podría ayudar a otros clubes. “Existe la tendencia a confundir al Barça con el Ministerio de Deportes de Catalunya; nosotros tenemos que afrontar una deuda de 535 millones de euros”, comentó.

Caras conocidas en la cita pirenaica

A 800 euros por persona, la cita anual pirenaica sigue como el gran escaparate empresarial de la provincia de Catalunya con menos paro (11,8% de desempleo frente al 19% de Catalunya, según la EPA). Representantes hubo de todos los sectores: Jaume Alsina (Agropecuària de Guissona), Joan Castells (Sorigué), Rafael Oncins Pujol (Supermercats Pujol), Xavier Pont (El Pastoret de la Segarra), Macià Querol (Unipreus) y Julio Sorigué (Sorigué). Y también los políticos locales, aliviados tras las elecciones municipales, que estuvieron presentes de manera masiva.

Parece haber consenso en los cambios que necesita España para reducir su elevada tasa de paro. Un mercado laboral más flexible, más formación, innovación y disciplina financiera son las recetas del consenso de la Trobada. “La reforma laboral aprobada en el Parlamento es frustrante”, sentenció el exdirector de la oficina económica de La Moncloa, David Taguas, ahora presidente de la patronal de las constructoras. Jüergen Donges, asesor económico de la canciller alemana, Angel Merkel, recomendó rebajar sueldos, unas finanzas públicas sostenibles y una revolución educativa.

http://www.expansion.com/2011/06/17/catalunya/1308335946.html?a=f9248f65fb57e1a51782eda7ea6b43cb&t=1308390927

Fujitsu elige Barcelona para un gran centro de servicios con 150 ingenieros

• Su instalación se producirá "ya", afirmó literalmente el consejero de Empresa y Empleo

La compañía japonesa Fujitsu ha elegido Barcelona entre 20 ciudades europeas para ubicar un centro de servicios para empresas en el que trabajarán 150 personas de alto perfil profesional, sobre todo ingenieros. El centro de servicios de Fujitsu, que se ubicará en Barcelona o su entorno, dará servicio a toda Europa, África, Oriente Próximo e India. Su instalación se producirá "ya", afirmó literalmente el consejero de Empresa y Empleo, Francesc Xavier Mena.

El consejero delegado de Fujitsu en Europa, Oriente Próximo, África e India, Rolf Schwirz, avanzó en una entrevista para este diario que Cataluña estaba muy bien posicionada para albergar el centro. "Es un buen lugar porque queremos contratar a jóvenes con talento y tiene que ser un sitio cerca de la playa. Lo digo en serio, mi experiencia es que puedes contactar a jóvenes más fácilmente si ofreces un lugar atractivo: Barcelona lo es". Fuentes de Fujitsu confirmaron la creación del centro, pero no dieron más detalles, a la espera de que la multinacional comunique al resto de las ciudades candidatas, entre las que estaba Berlín (Alemania), que no han resultado elegidas.

Fujitsu tiene 54 oficinas en España, donde sus principales clientes son el sector público y el financiero. Uno de sus grandes clientes ha sido, por ejemplo, La Caixa, a la que, entre otros productos, ha abastecido de cajeros.

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Fujitsu/elige/Barcelona/gran/centro/servicios/150/ingenieros/elpepiespcat/20110623elpcat_1/Tes

Leche Pascual, Ato, Damm i Vichy liciten per Cacaolat

• El jutge preveu autoritzar la venda de la companyia per garantir-ne el futur

Cacaolat afronta la recta final per canviar de mans. El jutjat mercantil número 6 de Barcelona autoritzarà la venda de l'empresa mitjançant una operació que permetrà que els ingressos serveixin per saldar el deute, que puja a 25 milions d'euros, i que l'excedent vagi a parar a eixugar els deutes de la matriu. Es tracta d'una fórmula nova per permetre la viabilitat d'una empresa solvent que es troba en crisi a causa de la mala gestió del grup.

La societat, pertanyent a Nueva Rumasa (família Ruiz-Mateos), es troba en concurs de creditors i compta amb diversos pretendents disposats a presentar les seves ofertes en pliques tancades abans del 23 de juliol vinent, que és la data que s'estudia per iniciar el procés. Després d'una primera criba, les tres millors propostes podran tornar a oferir i millorar les condicions inicials. S'estima que el preu podria rondar els 35 milions, segons fonts del mercat.

El jutge es regirà per criteris de solvència del comprador i el compromís de manteniment de l'estructura del fabricant dels coneguts batuts de xocolata, que compta amb plantes a Catalunya i Aragó, que donen feina a 400 i 100 persones, respectivament.

Els dos grups industrials amb més sinergies són Ato-Capsa, que disposa d'una planta productora de llet a Vidreres, i Leche Pascual, que compta amb una planta lletera a la localitat catalana de Gurb. Les dues empreses presentaran ofertes per quedar-se amb les unitats de producció de Barcelona i d'Aragó. Al marge d'aquests dos grups, també s'han mostrat interessats a licitar per Cacaolat la catalana Vichy i la cervesera Damm. Aquestes dues companyies no es plantegen presentar una oferta conjunta per les dues unitats de producció de Cacaolat. Nutrexpa no té previst presentar cap oferta, malgrat haver estudiat l'operació.

També s'han interessat per la companyia tres empreses financeres amb poques operacions conegudes: Victory Corporate Turnaround, Hiperion Capital i Simbiosis Venture Capital. Victory està especialitzada en reestructuracions. Per la seva part, Hiperion Capital Management està autoritzada per la CNMV com a gestora de fons de capital risc i especialitzada en inversions de reestructuració d'empreses. Simbiosis es dedica a realitzar petites rondes de capital.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/economia/leche-pascual-ato-damm-vichy-liciten-per-cacaolat-1061140

Vichy Catalán presenta el aval para comprar Cacaolat

• El grupo mantendrá el empleo y construirá la nueva planta

• La firma catalana se ha avanzado a los otros grupos que han ido al juzgado con un aval de 3 millones

Vichy Catalán presentó ayer en el juzgado mercantil 6 de Barcelona un aval por 3 millones de euros para inicar la compra de Cacaolat. El grupo, el primero que inicia la puja económica por la empresa de Nueva Rumasa, se ha comprometido en su oferta a mantener los puestos de trabajo y el proyecto industrial de Cacaolat en Catalunya con la construcción de una nueva planta, según explicó su consejero delegado Joan B. Renart. “Creemos que Cacaolat aporta sinergías comerciales con nuestra propia cartera y nos interesan sus tres gamas de productos: la leche líquida, la leche condensada y los propios batidos Cacaolat. Sería bonito unir nuestros 130 años de historia con el agua mineral con los 85 de Cacaolat”. Renart aseguró que la operación “es bien vista por nuestros clientes” y que el grupo prevé financiarla “en buena parte con fondos propios: hemos tenido una gestión muy prudente que ahora nos permite acometer nuevos proyectos”. El grupo prevé también dar a conocer sus planes a los trabajadores.

El juzgado mercantil 6 que dirige Javier Fernández Álvarez y tramita el concurso de acreedores ha recibido también ya una oferta en sobre cerrado para comprar Cacaolat de Corporación Alimentaria Peñasanta, fabricante de la leche Ato y de Central Lechera Asturiana. Fuentes cercanas al grupo, propiedad de una cooperativa de los ganaderos asturianos, explican que Capsa “quiere hacer de Cacaolat una marca nacional -ahora se vende sólo en Catalunya- y potenciar su producción para para vender sus batidos en toda España”.

La venta de Cacaolat está ahora pendiente de que el juzgado dicte el auto que autorice la unidad productiva (la marca y los activos productivos de la empresa) dentro del concurso. Por ello, los grupos interesados tienen aún plazo para presentar ofertas. Se espera que en los próximos días presente su oferta Leche Pascual, otro de los que ha mostrado más interés por el grupo. Fuentes industriales explican que los grupos lácteos son los que pueden obtener más beneficio con la compra de Cacaolat, al tener complementariedad tanto en producción como en la red comercial.

Otros grupos han presentado también en el juzgado escritos de manifestación de interés por Cacaolat, que por el momento no han concretado. Así, el grupo Victory Corporate Tournaround, del empresario Luis Victory, uno de los primeros en presentarse.. También han manifestado en el juzgado su interés por Cacaolat el grupo de capital riesgo Hiperion, dirigido por Celso González, dueño del Real Oviedo e inversor en hoteles en crisis, que ha contado con el apoyo de CC. OOy otro fondo de capital riesgo, Simbiosis, en el que participan antiguos directivos de 3i.

Fuentes industriales defienden que “para Cacaolat lo mejor es un socio industrial: los fondos invierten con un horizonte de salida a tres o cinco años. La empresa, desde que Parmalat compró Clesa y luego la vendió a Nueva Rumasa ya ha tenido bastantes aventuras. Es hora de que vuelva a centrarse en el negocio”.

http://www.lavanguardia.com/economia/20110705/54181022647/vichy-catalan-presenta-el-aval-para-comprar-cacaolat.html

Cacaolat, batut madrileny?

• El jutjat mercantil de la capital de l'Estat que porta el concurs de creditors de Clesa demana l'expedient de l'empresa catalana

Els administradors concursals de l'empresa Clesa, des del 18 de març sotmesa a un procés voluntari de concurs de creditors (l'antiga suspensió de pagaments), han demanat al magistrat del jutjat mercantil número 7 de Madrid l'acumulació en el mateix expedient del concurs de creditors voluntari de Cacaolat, que també es va presentar el 18 de març, però, en el jutjat mercantil número 6 de Barcelona, segons fonts pròximes a la negociació. Les mateixes fonts ha valorat que si finalment es trasllada aquest expedient, serà un "cop molt dur" per a la marca catalana que podria perdre el seu centre de producció a Catalunya. Clesa, amb participació majoritària a Cacaolat, forma part del grup Nueva Rumasa.

Les últimes setmanes tant el Departament d'Empresa i Ocupació com els sindicats han obert negociacions amb diferents empreses del sector de l'alimentació per comprar la marca de batuts, evitar el tancament d'aquesta empresa i trobar una solució que permeti mantenir la producció i els llocs de treball a Catalunya.

De moment, l'empresa Vichy Catalán, ha estat l'única que ha respòs positivament a la crida i ha dipositat un aval de tres milions d'euros per optar a la seva compra, una xifra que van posar els actuals administradors concursals per poder tenir drets preferents a la compra. Si bé Vichy Catalán ha estat l'única en dipositar l'aval, altres empreses del sector de l'alimentació han manifestat l'interès per la marca.

Fonts pròximes a la negociació ha reconegut que de confirmar-se definitivament el traslladat de l'expedient al jutjat mercantil de Madrid, un fet que ja s'havia especulat setmanes enrere, es perdria el control de la negociació sobre el futur de la marca i la seva vinculació al teixit productiu català.

Cacaolat té en marxa en aquests moments un Expedient de Regulació d'Ocupació que afecta a 277 treballadors dels 400 que té l'empresa a la planta de la localitat d'Utebo (Saragossa) i els centres de Barcelona i de Parets del Vallès (Vallès Oriental).

http://www.naciodigital.cat/noticia/33279/cacaolat/batut/madrileny

Desigual no és tot igual

Ja fa temps que Desigual és una firma potent en plena expansió internacional (200 botigues pròpies i el 70% de la producció es ven fora), i la desfilada de presentació de la col·lecció de l'estiu del 2012 ho va deixar clar. D'entrada la cita era a l'edifici de 20.000 m² a mig construir que ha de convertir-se en la seva seu d'aquí un any i mig, davant de l'hotel Vela, que impressionava malgrat que a dins, com sempre, tot era un xou. Moltíssima gent, música potent, ambient informal, retards i diversió a sobre de la passarel·la. Si no, no seria Desigual.

La marca no renuncia al seu ADN (les performances, el grafisme potent, el color...), però incorpora noves estratègies pròpies dels que s'obren als grans mercats: l'oferta es diversifica en diferents fronts; els nens guanyen protagonisme (vestits com els grans, molt canyers) i avancen les peces d'aires més comercials i relaxats (alguns nois recordaven de lluny Tommy Hilfiger i hi havia vestits de noia amb ratlles a l'estil Prada) per vestir un públic que ja no és adolescent. A més, s'hi afegeix un punt de sofisticació gràcies a Christian Lacroix i d'originalitat amb una proposta a mitges amb el Cirque de Soleil. El dissenyador francès, que va tancar la seva firma quan va fer fallida, col·laborarà amb la marca els pròxims cinc anys. Imposa condicions? “Tenim un gran equip de disseny i grafisme, 120 persones, i des del primer dia l'entesa ha estat total”, explicava a aquest diari el director general, Manel Adell. El resultat és més Desigual que Lacroix, però s'hi reconeix l'empremta barroca del creador d'Arles (seda, brodats, daurats i vermells intensos), que es barreja amb l'estampació pròpia de la casa.

Les peces inspirades en el Cirque de Soleil (que es vendran també a les seves carpes) barregen els motius del circ amb els tocs orientals i els tutús de ballarines. Algunes models semblaven Jennifer Lopez als anuncis de Tous.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/431638-desigual-no-es-tot-igual.html

Cobega está detrás de una de las ofertas por Cacaolat

A Vichy Catalán le ha salido un duro competidor en su carrera por hacerse con Cacaolat. Según ha podido saber EXPANSIÓN, el grupo Cobega está detrás de una de las ofertas de adquisición que ha recibido el titular del Juzgado Mercantil número 6 de Barcelona, Javier Fernández.

Al parecer, la empresa Victory Corporate Turnaround, que dirige Luis Victory, estaría diseñando una operación a la que podría sumarse la familia Daurella. Este hecho se ha mantenido hasta ahora en el máximo secreto, ya que Cobega no quería que trascendiera su nombre hasta que adopte una decisión en firme de compra.

Fuentes conocedoras del proceso explican que Victory avalará la operación con recursos propios y que, si cuando conozca los números de Cacaolat, éstos resultan interesantes, incluirá en la operación a socios industriales del sector de la alimentación, siendo uno de ellos el grupo Cobega. Victory no ha querido hacer declaraciones al respecto, pero aclara que, por ahora, puja en solitario por Cacaolat.

En el sector hace semanas que se hablaba de la existencia de “un tapado” en esta operación vinculado al mercado de las bebidas. Todo indica que se trata de la mayor concesionaria de Coca-Cola en España, pilotada por Sol Daurella, Alfonso Líbano y Mario Rotllant.

Con una facturación de 1.510 millones de euros en 2010, Cobega no está presente en el mercado de los batidos. Con la compra de Cacaolat, la compañía entraría en un nuevo segmento de negocio muy sinérgico con su red de distribución, ya que el grueso de las ventas del popular batido de cacao se realizan en el canal de la hostelería.

Se trata de una situación idéntica a la de Vichy Catalán, que también opera en aguas minerales y zumos, pero no en batidos.

Ayer finalizó el plazo de presentación de las cartas de intenciones definitivas para seguir adelante con el proceso de compra. Tanto Vichy Catalán –que incluso ha presentado el aval– como Victory han reconfirmado al juez que están interesados en Cacaolat. También lo ha hecho Capsa (Central Lechera Asturiana), que asegura que hará “todo lo que haga falta” para comprar la marca. Ahora se abre un plazo de cinco días para la presentación de los correspondientes avales que permitirán inyectar a Cacaolat una tesorería de tres millones para seguir funcionando.

Thesan se retira

Por el contrario, finalmente han decidido tirar la toalla el grupo Leche Pascual, el fondo Proactiva (ver apoyo) y el grupo de inversión Thesan Capital, que el lunes también acudieron a la reunión con el juez. Se desconoce qué ha pasado con Eneas, un fondo vinculado a exdirectivos de Clesa que también mostró interés.

Victory Turnaround está especializada en la gestión de activos en crisis y con experiencia previa en el sector de los lácteos. Según su memoria corporativa, algunas de las firmas a las que ha asesorado son Parmalat, Delphi, Philips y Yoigo. Entre sus participadas se encuentra la compañía de suministro marítimo Cisam, que ha integrado con otras firmas del sector para multiplicar su tamaño. En Catalunya, controla el fabricante de componentes Dover.

http://www.expansion.com/2011/07/13/catalunya/1310585197.html

FGC adquireix les estacions d'esquí d'Espot i Port Ainé

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha adquirit les estacions d'esquí d'Espot i Port Ainé fins ara a mans de l'Institut Català de Finances (ICF) i gestionades a través de l'empresa Gran Pallars. FCG també passarà a ser l'empresa encarregada de la seva gestió. Amb aquestes dues noves estacions, que s'afegeixen a les de La Molina i Vall de Núria, FCG amplia fins a quatre el nombre d'estacions de muntanya que té integrades a la seva estructura. La compra també inclou l'Hotel de Port Ainé 2000 i l'Alberg de Rialp. FCG que acumula 27 anys d'experiència en la gestió de serveis turístics i de neu ja havia gestionat de forma temporal l'Estació d'Espot la temporada 2005-2006.

L'Institut Català de Finances va adquirir l'estació d'Espot Esquí al 2006. El Jutjat Mercantil de Lleida li va adjudicar la titularitat per uns 4,5 milions d'euros en subhasta pública. Aquesta estació pallaresa va arribar a subhasta pels deutes que acumulava l'antic propietari.

L'estació de Port Ainé l'ICF se la va adjudicar al juny del 2007 en subhasta pública per un import de 3,5 milions d'euros. A partir d'aquest moment es va encarregar la gestió d'aquests dos complexos hivernal a la societat Gran Pallars, formada per un conglomerat d'empresaris de la zona i Ajuntaments del Pallars Sobirà. Pel que fa a la societat Gran Pallars té contracte vigent fins a l'abril del 2012.

Pel que fa als detalls de l'operació de compra i adquisició d'Espot i Port Ainé per part de FCG els donaran a conèixer aquest dimecres el secretari de Territori i Mobilitat, Damià Calvet, i el president de Ferrocarrils, Enric Ticó, a Sort.

http://www.naciodigital.cat/noticia/33627/fgc/adquireix/estacions/esqu/espot/port/ain

I jo em pregunto.... Què cony fa FGC gestionant estacions d'esquí??? No s'hauria de dedicar exclusivament als ferrocarrils???

Suposo que es una ampliació de negoci. Com que gestionen el cremallera de Nuria, i a Nuria hi ha una estació d'esquí. O també, com que a les estacions d'esquí hi ha mitjans de transport: telecadires, teleférics, arrossegaments...

És com preguntar-se per què Abertis gestiona aparcaments. Lògic, un aparcament s'assembla molt a un embús a una autopista: cotxes aturats i que paguen per estar allà.

No, els gestors de Port Ainé i Super Espot volien tancar les pistes perquè eren totalment deficitàries i no hi havia cap inversor interessat a reflotar el negoci. Els alcaldes dels pobles del voltant van suplicar a la Generalitat que n'assumís la gestió, doncs no volen perdre turistes, i s'acaba fent a través de FGC com ho podien haver fet a tracés de l'ICF, Avançsa, CIMALSA o qualsevo altra empresa pseudo-pública de la Gene.... La gràcia arribarà quan surti algun titular de l'espectacular deute de FGC i es comencin a qüestionar negocis paral·lels com la gestió de pistes d'esquí. Més o menys com ha passat últimament amb l'ACA, de la qual abans ningú sabia que tenia centenars de milions de deute i ara la gent s'espanta quan CiU decideix pujar el cànon de l'aigua per evitar-ne la fallida.

A més, FGC i Abertis no tenen res a veure en la mesura que una és una empresa pública i, l'altra, privada.

FGC ha pagat 16 milions d'euros per les estacions d'Espot i Port Ainé

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha adquirit per 16 milions d'euros les estacions d'esquí d'Espot i Port Ainé, al Pallars Sobirà, instal·lacions que fins ara eren titularitat de l'Institut Català de Finances (ICF), que les gestionava a través de l'empresa Gran Pallars.

Segons FGC, la compra també inclou l'Hotel Port Ainé 2000 i L'Alberg, situat en el terme municipal de Rialp, i les dues noves estacions s'afegeixen a les de la Molina i Vall de Núria, que l'operador ferroviari ja tenia integrades en la seva estructura.

Al marge de FGC Turisme i Muntanya, l'operador crearà una nova societat per gestionar exclusivament Espot i Port Ainé, que integrarà la prestació, explotació i comercialització dels seus serveis.

Ambdues estacions conformen un domini esquiable de 54,5 quilòmetres de pistes -22,5 i 32 quilòmetres, respectivament-, que permeten aconseguir a *FGC un domini total de 123,4 quilòmetres.

A més, integren 44 pistes -22 cadascuna- i 14 remuntadors -6 i 8, respectivament- i, quant a usuaris, Espot i Port Ainé van registrar en la temporada 2010-2011 un total de 175.815 visitants.

Societat independent

El secretari del Govern, Germà Gordó, ha explicat que amb la compra de les estacions d'esquí d'Espot i Port Ainé per part de Ferrocarrils es garanteix la continuïtat d'aquests dos complexos de neu que pel Pallars són una eina de dinamització econòmica. El secretari de Territori i Mobilitat, Damià Calvet, ha dit que aquesta operació "representa una compra d'efecte zero pel Govern de la Generalitat i es tracta d'un canvi de titularitat".

Ferrocarrils crearà una societat independent per gestionar aquestes dos estacions i sí que en farà una comercialització conjunta que entre altres aspectes podria passar per un forfet conjunt de les 4 estacions.

http://www.bondia.cat/noticies/113-economia/16491-fgc-ha-pagat-16-milions-per-les-estacions-despot-i-port-aine

Pans & Company planta cara a la crisis y crece un 7,8%

Pans & Company celebra este año su veinte aniversario con la entrada en un nuevo modelo de negocio que acusará la rivalidad de la compañía con las cadenas de hamburgueserías estadounidenses.

La firma de venta de bocadillos –propiedad del grupo Agrolimen– se ha propuesto crecer con la apertura de restaurantes singulares o tipo chalet, en los que los clientes podrán incluso comprar la comida sin necesidad de bajar del coche.

Este tipo de locales, conocido en el sector como free standing units, representan, por ejemplo, la mitad de los establecimientos de McDonald’s y permiten incrementar sustancialmente la facturación respecto a los puntos de venta a pie de calle.

Pans & Company prevé abrir a finales de 2011 o a comienzos de 2012 los dos primeros restaurantes-chalet en Catalunya, pero su objetivo es extender el formato a toda España. Así, ya busca parcelas en Madrid y en la Comunidad Valenciana. Su objetivo es contar con una red de sesenta o setenta locales de este tipo en un plazo de cinco años, lo que supondrá una inversión de más de 60 millones de euros. Los locales se ubicarán en parques comerciales y a la entrada de las grandes ciudades.

Cada establecimiento requerirá una inversión de un millón de euros y su facturación podrá alcanzar el millón y medio de euros al año. Los locales dispondrán de 400 metros cuadrados, construidos en una parcela de 1.500 metros cuadrados en régimen de alquiler. Además del servicio Pans&Coche y de la degustación en sala, los nuevos restaurantes tendrán terraza exterior y zona infantil.

Pans & Company posee una red de 267 restaurantes. A pesar de la crisis del consumo fuera del hogar, la marca logró incrementar en un 7,8% su facturación en 2010 a número de locales comparables gracias al ajuste de los precios, ampliación y adaptación de su oferta de productos a las nuevas necesidades de los clientes y a una mayor inversión publicitaria.

Pans & Company se mantiene, veinte años después, como la principal marca de Eat Out, la división de restauración de Agrolimen, dueña también de Ribs, FrescCo y Bocatta. El grupo facturó 300 millones en 2010, un 3% más, frente a la caída del 2,4% registrada por el sector, que lleva ya 45 meses en retroceso.

http://www.expansion.com/2011/07/25/catalunya/1311621521.html

^^
No es nou, aquest fa anys que n'hi ha un a un centre comercial de Sant Boi que es veu des de la C-32.

^^ Sí, és pot veure al GSW: http://maps.google.com/maps?hl=en&ll=41.331276,2.053684&spn=0.001533,0.003484&z=19&layer=c&cbll=41.3312,2.053602&panoid=02jkqPswpRRtFzByTG0DdA&cbp=12,202.39,,0,0.14

FGC ha pagat 16 milions d'euros per les estacions d'Espot i Port Ainé

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha adquirit per 16 milions d'euros les estacions d'esquí d'Espot i Port Ainé, al Pallars Sobirà, instal·lacions que fins ara eren titularitat de l'Institut Català de Finances (ICF), que les gestionava a través de l'empresa Gran Pallars.

Segons FGC, la compra també inclou l'Hotel Port Ainé 2000 i L'Alberg, situat en el terme municipal de Rialp, i les dues noves estacions s'afegeixen a les de la Molina i Vall de Núria, que l'operador ferroviari ja tenia integrades en la seva estructura.

Al marge de FGC Turisme i Muntanya, l'operador crearà una nova societat per gestionar exclusivament Espot i Port Ainé, que integrarà la prestació, explotació i comercialització dels seus serveis.

Ambdues estacions conformen un domini esquiable de 54,5 quilòmetres de pistes -22,5 i 32 quilòmetres, respectivament-, que permeten aconseguir a *FGC un domini total de 123,4 quilòmetres.

A més, integren 44 pistes -22 cadascuna- i 14 remuntadors -6 i 8, respectivament- i, quant a usuaris, Espot i Port Ainé van registrar en la temporada 2010-2011 un total de 175.815 visitants.

Societat independent

El secretari del Govern, Germà Gordó, ha explicat que amb la compra de les estacions d'esquí d'Espot i Port Ainé per part de Ferrocarrils es garanteix la continuïtat d'aquests dos complexos de neu que pel Pallars són una eina de dinamització econòmica. El secretari de Territori i Mobilitat, Damià Calvet, ha dit que aquesta operació "representa una compra d'efecte zero pel Govern de la Generalitat i es tracta d'un canvi de titularitat".

Ferrocarrils crearà una societat independent per gestionar aquestes dos estacions i sí que en farà una comercialització conjunta que entre altres aspectes podria passar per un forfet conjunt de les 4 estacions.

http://www.bondia.cat/noticies/113-economia/16491-fgc-ha-pagat-16-milions-per-les-estacions-despot-i-port-aine

Bé en realitat aquests diners són ficticis entenc ja que si FGC -Generalitat- paga 16 milions a IFC -Generalitat-...

La societat Gran Pallars que gestionava les dues estacions propietat de IFC, també era mig pública ja que apart d'empresaris de la comarca, també hi havia els ajuntaments d'Espot, Rialp i la Diputació de Lleida si no recordo malament.

Em pregunto si Tavascan que també formava part de Gran Pallars a efectes de forfait si seguiran colaboran, si FGC la comprarà o simplement deixaran de colaborar.

El que haurien de fer es una societat per gestionar totes les estacions no sols aquestes dos.

Bimbo recibe ocho ofertas de compra de grupos industriales y fondos

La multinacional estadounidense Sara Lee estudiará este mes las propuestas formuladas por las firmas de capital riesgo y por Panrico, Bimbo México, Panasa y la italiana Barilla.

No habrá muchas vacaciones para las empresas interesadas en la compra de Bimbo. La empresa líder del mercado español del pan de molde ha dado ya por cerrada la primera fase del proceso de desinversión de la compañía, que se abrió formalmente el pasado mes de mayo cuando Sara Lee anunció que su negocio de panificación español no era estratégico. A comienzos de julio, la empresa, que facturó 390 millones de euros en 2010, elaboró el cuaderno de ventas con el asesoramiento de los bancos de negocios Rothschild y Rabobank.

Al final han sido ocho las compañías que se han interesado por la operación y que, tras estudiar las condiciones de la oferta, ahora trabajan en la presentación de sus ofertas preliminares de compra. Según fuentes conocedoras de la operación, el objetivo de Bimbo es analizar las propuestas a lo largo del mes de agosto. A finales de mes o a comienzos de septiembre se reducirá la lista inicial de candidatos a dos o tres grupos. Luego se abrirá otro plazo, más corto, en el que se pedirá a las empresas seleccionadas para pasar a la fase final que presenten sus ofertas de compra definitivas, por lo que el proceso podría quedar listo a finales de septiembre o en el mes de octubre.

Fuerte interés

Cuatro de los interesados por Bimbo son grupos industriales y otros cuatro son fondos de inversión y firmas nacionales e internacionales de capital riesgo. Según las fuentes consultadas, las ofertas preliminares o muestras de interés por parte de industriales han sido presentadas por Panrico, Bimbo México, el grupo italiano Barilla y el fabricante español de pan ultracongelado Panasa, que acaba de dar entrada al capital riesgo en su accionariado. Menos clara está la identidad de los fondos que podrían pujar por la empresa, aunque podría figurar Magnum, MCH o Portabello (la antigua Ibersuizas).

Tal y como publicó EXPANSIÓN el pasado 8 de julio, Panrico y su principal accionista, el fondo de capital riesgo Oaktree, es uno de los firmes candidatos a hacerse con la marca, lo que supondría la creación del líder absoluto del sector. Para Bimbo México la compra de la firma española tendría un fuerte componente emocional, ya que el origen de Bimbo es precisamente la compañía mexicana. Además, hay que tener en cuenta que Bimbo México ya ha adquirido el negocio de pan de Sara Lee en Estados Unidos.

http://www.expansion.com/2011/07/31/catalunya/1312138390.html

Lleida.net, a borsa

• L'operadora posarà part del seu capital al mercat d'accions i serà la primera empresa de Ponent que ho fa

• La companyia gestiona cada dia més d'un milió de missatges de mòbil

• SMS certificats, multes i denúncies per telèfon són els darrers productes

Lleida.net és una operadora de telefonia especialitzada en missatgeria SMS en tots els formats i amb innovacions que l'han situat com una de les empreses referents en aquest sector arreu del món. Els missatges de mòbil certificats per a notificacions oficials ja els fan servir desenes d'ajuntaments i organismes oficials. També ofereixen aplicacions per a la notificació de multes o per presentar denúncies a la Guàrdia Civil, tres dels productes amb més impacte i clients.

Francesc Sapena dirigeix Lleida.net des que l'empresa es va fundar el 1995. El continuat creixement de dos dígits percentuals cada any que ha registrat la companyia ha comportat un nou repte per a Sapena. Vol ser la primera empresa de Lleida que surt a borsa. “Passaria per primera vegada a Lleida i volem ser els primers a fer-ho. És una petita ambició que tinc”, explicava il·lusionat Francesc Sapena.

Lleida.net ja ha començat aquest procés i l'objectiu és que a mitjà termini pugui col·locar part del seu capital al mercat borsari. Prèviament faran una primera conversió: passaran de ser una societat limitada a ser una societat anònima.

Són símptomes que Lleida.net funciona, creix i, a més, s'internacionalitza. L'operadora té filials als Estats Units, al Regne Unit i a França i ja treballa a Colòmbia, Hondures i Xile, pel que fa a Llatinoamèrica, i també és present a l'Índia i a la Xina.

És a dir, actualment tots els missatges de telefonia mòbil d'operadors xinesos entren a l'Estat espanyol mitjançant Lleida.net. Van obrir aquest nou mercat asiàtic el mes de març passat i ja han multiplicat per sis el trànsit de missatges. En el cas de Llatinoamèrica, el 20% dels SMS procedents d'aquests països també els gestiona l'empresa lleidatana. A més de moltes institucions i empreses, la meitat de la banca estatal també usa els serveis de SMS certificats de Lleida.net.

Els servidors i sistemes de la companyia gestionen cada dia més d'un milió de SMS, entre rebuts i enviats, i entre aquests cada vegada augmenta més el trànsit dels missatges certificats, que creixen de forma exponencial i ja arriben als 150.000 mensuals. “L'objectiu és arribar a igualar els burofaxos, que són quatre milions anuals”, segons el màxim responsable de Lleida.net.

L'empresa va néixer com a proveïdora de serveis d'internet el 1995 i en quatre anys ja es va convertir en un dels principals socis de l'associació IRC Hispano de xats. La crisi de les puntcom de principi del segle XXI els va fer variar l'estratègia i convertir-se en operadors de telefonia, objectiu que van assolir el 2003.

Sapena es mostra segur del mercat que gestiona i no l'espanta l'apogeu de les xarxes socials com a sistema de comunicació. Explica que Facebook o Twitter s'usen entre amistats, familiars o cercles socials força tancats, mentre que el desenvolupament empresarial i professional de la missatgeria creix de manera brutal a un 200% anual.

“Les empreses han de retallar despeses i ser més àgils en les comunicacions, avisos o notificacions als seus clients, i la forma més fàcil i econòmica de fer-ho és amb SMS”, afirma Sapena.

Incubadora d'empreses

Lleida.net està traslladant les seves oficines al Parc Científic i Tecnològic de Lleida i ha aprofitat l'espai sobrer per crear el Centre d'Iniciatives de Risc (CIR), nom que surt de la ironia perquè el Parc era abans una caserna militar on hi havia la Caja de Instrucción de Reclutas (CIR). El nou CIR serà ara un espai per acollir una desena de nous projectes empresarials que tutelen. “No volem fer un viver sinó una incubadora per a emprenedors, perquè ens impliquem en el projecte”, afirma Sapena. Lleida.net assumeix el 33% d'aquests projectes com a soci i garanteix als seleccionats un espai, la gestió administrativa, comptable i de comunicació, “de manera que només s'han de dedicar a desenvolupar el seu projecte empresarial”, segons explica José Carlos Iturregui, gerent del CIR.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/441681-lleidanet-a-borsa.html?cks_mnu_id=705

http://estatic.elpunt.net/imatges/00/58/alta/780_377_58779_7ba6f5a66c191f2f4c3c2cb82c9b5537.jpg

La irrupció del Suprem complica la venda de Cacaolat

L'entrada del Tribunal Suprem en el procediment del concurs de creditors de Cacaolat és un "obstacle important" al procés de venda de la marca de batuts, tot i que no impedeix que el jutjat mercantil de Barcelona continuï amb el pla de venda de la marca i dels actius immobilitzat, segons han coincidit diferents experts i advocats consultats.

Concretament, Anna Campa, advocada de la UGT en defensa dels treballadors davant el jutjat mercantil número sis de Barcelona, ha reconegut que la decisió del jutjat mercantil de Madrid és "un obstacle" al procés de venda ja bastant avançat que tramitava el jutjat de la capital catalana. Els 400 treballadors de Cacaolat han donat suport al jutjat de Barcelona.

http://www.naciodigital.cat/noticia/34265/irrupci/suprem/complica/venda/cacaolat

El grup Galerías del Tresillo s'expandeix
Amb seus a Girona i Barcelona, ha obert noves botigues de Sofàs 50%

El grup Galerías del Tresillo, amb seus a Barcelona i Girona, s'està expandint amb les seves botigues outlet que anomena Sofàs 50%. La darrera botiga la va obrir el 30 juliol a Palafolls i no descarta continuar la seva expansió. Actualment el grup té nou botigues Galerías del Tresillo i tres Sofàs 50% a les comarques gironines.

Sofàs 50%, segons el director de màrqueting del grup a la demarcació, Rafael Molina, es va crear el 2002 “per poder desplaçar producte descatalogat o amb tares de Galerías del Tresillo i vendre'l a preus molt avantatjosos”. La primera botiga de Sofàs 50% a la demarcació es va inaugurar l'agost del 2009.

Galerías del Tresillo és una empresa familiar i a la demarcació el seu gerent és Josep M. Chia. Ara l'empresa aposta per la venda per internet a través de la seva pàgina sofassientat.com i l'objectiu és convertir-se en líder en vendes a l'Estat espanyol.

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/444857-el-grup-galerias-del-tresillo-sexpandeix.html

El servei de motos elèctriques en hotels barcelonins incorpora vehicles de 3 i 4 rodes

El servei de lloguer de motos elèctriques per a turistes 'Mobec Hotel', pioner en el món, incorporarà vehicles de tres i quatre rodes per als conductors menys habituats a l'ús de ciclomotors, com els turistes procedents de països nòrdics.

En declaracions a Europa Press, el director del fabricant de motos elèctriques Going Green, Gonzalo Alonso, ha assenyalat que ara mateix el servei ja està disponible a l'hotel Diagonal Zero, i ha indicat que els pròxims dies entrarà en funcionament a Santos Porta Fira, Me Barcelona, Rey Juan Carlos i W Barcelona.

Ha apuntat que la posada en marxa a l'hotel Me Barcelona requerirà més temps d'adequació, ja que l'estació de recàrrega es troba en espai públic.

Sobre la primera setmana de vida de 'Mobec Hotel' ha sostingut que ha estat necessari l'ajust de problemes tècnics relacionats amb el sistema de pagament del servei, que es fa a través d'Internet, com també l'homologació dels permisos de conduir de determinats països.

Ha explicat que aquests primers dies hi ha hagut poques reserves, però ha destacat el gran interès mostrat pels turistes italians i francesos, cosa que ha atribuït al fet que "es tracta de països on hi ha afició a les motos".

Els dos models de motos elèctriques disponibles actualment són la Premium (equivalent a una 250cc) i l'Economy (equivalent a una 125cc), tenen una autonomia d'uns 60 quilòmetres, tot i que sempre es podran recarregar en les diverses estacions repartides per tota la ciutat, com també en les situades en el mateix hotel.

Font: http://www.europapress.cat/societat/noticia-servei-motos-electriques-hotels-barcelonins-incorpora-vehicles-rodes-20110821112220.html

Panrico perdió 229 millones en 2010, un 53% más que en 2009

Panrico cambió de manos en 2010 y dejó de estar controlada por el fondo de capital riesgo Apax Partners para pasar a manos de la banca acreedora, pero las pérdidas siguen siendo una constante: 229 millones en 2010.

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Panrico/perdio/229/millones/2010/53/2009/elpepiespcat/20110822elpcat_9/Tes

Barcelona, ciudad 'techie'
La revista 'Wired' destaca a la capital catalana como una de las mejores para emprender en Europa

R. J. C. - Madrid - 24/08/2011

Hubo un tiempo en que llevar Wired bajo el brazo marcaba status. Aparecer en dicha publicación es sinónimo de éxito y posterior cobertura mediática. En el último número de la edición inglesa de la revista, el de septiembre, se dedica un amplio espacio a las start ups, como se denomina a las empresas tecnológicas de reciente creación, europeas.

El análisis va por ciudades. Solo hay una española, Barcelona, que aparece junto a Tel Aviv, Amsterdam, Moscú, París, Estocolmo, Tallín, Helsinki y Berlín. En el reportaje se citan algunas ciudad que merecen un lugar de privilegio, donde además de varias del Reino Unido, lugar en que se edita la publicación, se destaca a Copenhague, Budapest, Madrid y Dublin. Los tuiteros italianos, en vista de sus comentarios, no parecen encajar con deportividad la ausencia de alguna localidad de su país.

De la capital catalana resaltan las siguientes empresas: Eyeos, el escritorio virtual con de código abierto con más de 100.000 usuarios activos, Mobbeel, que crea contraseñas para móviles, Zyncro, una empresa de microblogs, Trendtation, que es un agregador social de fotos, así como Reactable Systems, empresa dedicada a la creación de instrumentos musicales electrónicos, Tupply, para avisar de posibles compras en en grupo, y FonYou, un proveedor de telefonía virtual que propone un segundo número desde el terminal principal.
[...]

http://www.elpais.com/articulo/tecnologia/Barcelona/ciudad/techie/elpten/20110824elpeputec_3/Tes

Nutrexpa impulsa Cuétara, que gana un 20% de cuota de mercado

Nutrexpa ha digerido con plena satisfacción la compra de Cuétara. El grupo familiar, fabricante de Cola Cao y Nocilla, adquirió la emblemática marca española de galletas a finales de 2008 a la antigua SOS, a la que pagó 197 millones de euros.

La integración de los activos de la compañía galletera se ejecutó en un tiempo récord, ya que Nutrexpa gestionó plenamente todo el negocio de Cuétara desde abril de 2009.


http://www.expansion.com/2011/08/25/catalunya/1314297645.html

La multinacional Sara Lee posa a la venda el grup Bimbo

• L'històrica marca, líder del mercat, va tenir unes pèrdues de 12,5 milions d'euros l'any 2010

La multinacional Sara Lee ha posat a la venda el grup Bimbo, que opera a Espanya i Portugal en el negoci de pa de motllo i pa torrat amb les marques Bimbo, Ortiz i Silueta, segons que han explicat a Efe fonts de grup nord-americà. Sara Lee ja va arribar a un acord per vendre al Grup Bimbo Mèxic -que mercantilment no té res a veure amb la marca espanyola- i el seu negoci de panificació als Estats Units, North American Fresh Bakery, per 959 milions de dòlars, un pacte que està pendent de l'autorització de les autoritats de competència nord-americana.

Sara Lee ja havia anunciat al maig que estudiava la venda de tres divisions: Bimbo (Espanya i Portugal), el negoci de massa de pizza a França i la línia de postres, gelats i brioxeria congelada a Austràlia i Nova Zelanda, però des d'aquest mes d'agost la decisió és ferma tant per a Bimbo com per al negoci gal. Bimbo factura 367 milions anuals, és la marca líder de pa de motllo a Espanya i dóna feina a 791 persones fixes, a més de 190 d'eventuals; de fet, històricament el seu conveni col·lectiu sempre ha estat de referència per a tot el sector d'alimentació a Espanya.


Continua a http://www.lamalla.cat/economia/article?id=481683

L'illa Diagonal, el nuevo polo alimenticio de Barcelona

L’illa Diagonal estrena inquilinos. El grupo Orangina Schweppes acaba de anunciar el traslado de su cuartel general en Barcelona al complejo comercial y de oficinas, en una operación intermediada por CBRE.

El cambio de sede permitirá a la compañía propietaria de Schweppes, Trina y La Casera ganar espacio, ya que sus actuales oficinas se habían quedado pequeñas. Hasta ahora, el grupo que dirige Luis Bach ocupaba una de las plantas de la torre Emesa, situada junto a L’Illa Diagonal, esquina con Numancia, y antigua sede de Ono y Mapfre.

Propiedad del grupo japonés Suntory, Orangina Schweppes tiene también una sede en París y ha crecido con distintas operaciones para incrementar su tamaño en el mercado internacional de los refrescos. La más reciente es la adquisición de Sunny Delight en Europa al grupo JW Childs.


Més a: http://www.expansion.com/2011/08/29/catalunya/1314617950.html

Bellcaire d'Urgell construeix una granja per a 400.000 gallines, la més gran de Catalunya

• L'empresa promotora, Ous de Ponent SL, espera que entri en funcionament a partir de l'any que ve

L'empresa Ous de Ponent SL construeix a Bellcaire d'Urgell la que serà, a principis del 2012, la granja de gallines més gran de Catalunya, amb capacitat per a 400.000 ponedores. Així ho va confirmar el departament d'Agricultura, que va indicar que l'explotació més gran d'aquest tipus autoritzada fins ara a Catalunya pot acollir un màxim de 276.000 aus. El complex de la Noguera també inclourà una planta de classificació d'ous amb capacitat per tractar 100.000 unitats per hora. A més, els promotors tramiten, a través de la seua filial Adobs de Ponent, una planta de compostatge per convertir les dejeccions dels animals en adob orgànic que distribuiran entre agricultors de la zona.


http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/9145b714.jpg

Més a: http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/bellcaire-durgell-construeix-una-granja-per-a-400000-gallines-la-mes-gran-de-catalunya/

Mango aposta per la Xina

• La marca catalana registra un augment del 50% interanual de les seves vendes i planeja obrir aquest any 50 botigues

La firma catalana aposta fort pel mercat xinès. Els números parlen per si sols: la seva facturació va créixer un 50% interanual en el primer semestre d'aquest any. Són dades que han fet públiques aquest matí directius de l'empresa a la presentació de la seva nova línia de roba a Pequín. A més, la companyia, que ja té 150 punts de venda a la Xina, planeja arribar als 200 abans de finals d'any i als 700 en els propers tres anys. Les vendes de Mango al país asiàtic representen actualment el 2,7% de la facturació total de l'empresa i la voluntat és portar-les fins al 4% entre aquest any i el proper.

"El nostre objectiu és el client xinès, que és el que realment ajudarà a què la marca sigui reconeguda", apuntava aquest divendres el vicepresident de la firma, David Sancho Grau. I per a això, la marca no ha necessitat canviar radicalment els seus dissenys, que són "pràcticament iguals" que a la resta del món, amb excepció d'alguns colors i talles, ha destacat el directiu.


Segueix a: http://www.lamalla.cat/economia/article?id=482922

La crisis rompe el molde

• Las marcas blancas golpean a las legendarias Bimbo y Panrico, nacidas en Cataluña en los años sesenta

• Las dos empresas afrontan ajustes de plantilla

Pocos bares hay en Cataluña que no sirvan hoy biquinis. Pero el omnipresente sándwich de jamón dulce y queso no estuvo siempre en las cartas. Para empezar, porque el pan de molde industrial no llegó a España hasta 1964, cuando un empresario mexicano de origen catalán decidió crear en Granollers (Vallès Oriental) la primera empresa de pan industrial: Bimbo. Panrico, que inauguró su primera fábrica en Santa Perpètua de Mogoda también en los sesenta, no se conformó con importar los Donuts, y también le hincó el diente al pan de miga blanca. Aunque amasaron fortunas, hoy ambas están al borde del abismo. Bimbo tiene colgado el cartel de se vende y a Panrico, señalado entre los candidatos a comprar, se le atraganta su deuda multimillonaria con la banca. Trayectorias empresariales aparte, una de las causas del declive del pan de molde es la irrupción de la potente competencia que suponen las marcas blancas.

Bimbo nació en Granollers a imagen y semejanza de la empresa Bimbo que ya funcionaba en México, aunque pronto quedó desvinculada de esta y actualmente, aparte de compartir nombre, nada tiene que ver con su hermana americana. Comenzó su andadura en Cataluña, desde donde inundó España de rebanadas de pan blanco y pastelitos Tigretón. Ahora, y tras multitud de cambios en su propiedad, está en manos de la empresa estadounidense Sara Lee, que la ha puesto a la venta junto a los negocios de panificación que tiene en Francia. Sara Lee Bakery asegura que "ha recibido múltiples ofertas".

Continua a: http://www.elpais.com/articulo/cataluna/crisis/rompe/molde/elpepiespcat/20110904elpcat_13/Tes

Central Lechera Asturiana, virtual ganadora en la puja de Cacaolat

• Oferta de 20 millones por el 95% de las acciones en los juzgados de Madrid

Central Lechera Asturiana-CAPSA se perfila como ganador en la puja por el control de Cacaolat. La firma, propietaria de Ato en Catalunya, ha presentado una oferta vinculante por 20,05 millones de euros para adquirir el 95% de las acciones del fabricante de batidos, puestas a la venta por el juzgado mercantil 6 de Madrid que tramita el concurso de acreedores de Clesa, la láctea de Nueva Rumasa.

Fuentes empresariales explicaron que CAPSA ha decidido asumir el riesgo que supone la compra de las acciones y la posible aparición de pasivos ocultos, sin esperar a la conclusión de la venta de los activos productivos que tiene en marcha el juzgado mercantil 6 de Barcelona. A su favor ha jugado el buen conocimiento que tenía de la compañía, que había intentado comprar dos veces a la familia Ruiz-Mateos, propietaria de Clesa, en los últimos dos años.


http://www.lavanguardia.com/economia/20110907/54211433091/central-lechera-asturiana-virtual-ganadora-en-la-puja-de-cacaolat.html

Damm i Cobega volen comprar Cacaolat

Damm i Cobega presentaran una oferta de 100 milions d'euros per comprar l'empresa catalana Cacacolat. S'han unit, juntament amb Victory Turnaround, per invertir conjuntament en la marca de batuts catalana per tal de "rellançar l'activitat per viabilitzar l'empresa i fer-la créixer". El projecte, que presentaran al Jutjat Mercantil de Barcelona, planteja que es desenvolupi una nova fàbrica a les instal·lacions de l'antiga fàbrica de cervesa de Santa Coloma de Gramanet. Segons una nota de premsa de la cervesera, la nova fàbrica estaria operativa a partir del 2013 i mentrestant la producció es farà des de la planta del carrer Pujades de Barcelona i des de Saragossa.

La "nova Cacaolat" que plantegen serà "una empresa autònoma i independent" de Damm i Cobega i tindrà una estratègia pròpia per a la marca de batuts. Asseguren que l'oferta és un "impuls" per Barcelona perquè, entre d'altres, generarà ocupació "directe i indirecte".

L'accionista de Cacaolat és de moment de Clesa i segons el text, l'empresa opera menys d'un 15% de l'activitat que ha tingut al llarg de vuitanta anys d'història.

Al jutjat mercantil número 6 de Barcelona quatre grups empresarials han manifestat l'interès per adquirir la unitat productiva i la marca Cacaolat. Aquest grups són, a més del fons Victory Corporate on s'integra l'oferta de Cobega i Damm, el grup Vichy Catalan, la Corporació Asturiana Peña Santa que fabrica Llet Asturiana, i la firma Roures Reenginnering, on hi ha diferents exdirectius de la marca de batuts.

Central Lechera Asturiana, la Corporació Asturiana Peña Santa, també ha presentat una oferta de compra en el jutjat mercantil de Madrid per adquirir el 95% de les accions de Cacaolat, en mans de Clesa, en concurs de creditors en aquell jutjat mercantil.

El termini per presentar ofertes al Jutjat Mercantil acaba aquest divendres.

http://www.naciodigital.cat/noticia/35182/damm/cobega/volen/comprar/cacaolat

Mercadona marxarà de Sant Sadurní d'Anoia el 2014

• Traslladarà el seu parc logístic, que ocupa 800 persones, a Abrera per desavinences amb l'ajuntament

La cadena de supermercats Mercadona ha anunciat que el 2014 marxarà de Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès), on compta amb un important parc logístic que ocupa unes 800 persones i des d'on distribueix tots els productes als nombrosos centres que té per tot Catalunya. L'empresa ha decidit traslladar-se a Abrera (Baix Llobregat), on ja està construint les noves naus, per desavinences amb l'ajuntament de Sant Sadurní, que en un ple de fa tres anys no va donar permís a l'empresa valenciana per ampliar les instal·lacions. Tots els treballadors, una setantena dels quals són veïns de Sant Sadurní, seran reubicats al nou parc d'Abrera o a supermercats de la firma. Mercadona estava a Sant Sadurní des de 1999.

Mercadona ja fa mesos que està anunciat que marxarà del Penedès però no ha estat fins a aquesta setmana que ho ha fet oficial i ho ha comunicat a l'ajuntament de Sant Sadurní. L'empresa al·lega que volia ampliar les instal·lacions fent una nova planta sobre les naus que ja té però que el consistori no li ha donat permís.


http://www.lamalla.cat/economia/article?id=488276

Els plans ocults de Central Lechera Asturiana per Cacaolat

• Pedro Astals, l'home que va tancar ATO, ha dissenyat un pla de desindustrialització per Cacaolat que afavoreix a les instal·lacions d'Astúries. La plantilla actual afrontaria un ERO encobert amb pressions per ser transferits a subcontractes

Deslocalització

Astals pretén tancar la fàbrica de Barcelona i dividir la producció entre les seves instal·lacions a Astúries i un grup de subcontractes a la província de Barcelona. La deslocalització arribaria al 54% de la producció. En les instal·lacions asturianes es concentraria la major part de l'envàs de plàstic i no retornable. El restant 46%, corresponent als productes embotellats en vidre i envasos retornables, seria produït a Barcelona.

Només els alts costos logístics impedeixen que Astúries assumeixi tota la producció de Cacaolat. Capsa projecta menors càrregues econòmiques si manté la producció de vidre a Catalunya, un dels principals mercats de Cacaolat. L'actual fàbrica actuaria en una primera fase com a centre logístic. Més tard, en el mig termini, Capsa intentaria la requalificació dels terrenys.

Central Lechera a més vol cancel·lar els contractes amb els actuals proveïdors de llet de Cacaolat. Els ramaders de les cooperatives de Capsa serien els grans beneficiats encara que assumirien el transport de la mercaderia per com a mínim igualar els preus totals del grup.


http://www.economiadigital.es/cat/notices/2011/09/els_plans_ocults_de_central_lletera_asturiana_per_cacaolat_24425.php

El grup mexicà Bimbo comprarà Bimbo Espanya i Portugal per 115 milions

El grup mexicà Bimbo ha acordat la compra del negoci de forn i brioixeria de la multinacional nord-americana Sara Lee a Espanya i Portugal, que inclou la marca Bimbo, per 115 milions d'euros en efectiu, han informat les dues companyies.

L'operació, que es preveu tancar en els pròxims 60 dies, inclou totes les marques de forn fresc del negoci i set fàbriques, així com uns 2.000 llocs de treball.


http://www.vilaweb.cat/ep/economia/3937048/20111010/grup-mexica-bimbo-comprara-bimbo-espanya-portugal-115-milions.html

Mémora trasllada la seu del grup a Barcelona
Després de convertir-se en accionista principal de la companyia que gestiona els serveis funeraris de la capital catalana, deixa Madrid. Catalunya suposa el 30% de la facturació del grup

Des de l'abril Mémora és l'accionista majoritari de Serveis Funeraris de Barcelona (SFB), controla el 85% del capital social del grup. La posició estratègica que ocupa Catalunya a la companyia, suposa el 30% de la facturació, ha propiciat el trasllat de la seu social del grup des d'Alcobendas (Madrid) a la ciutat comtal. Ocuparà un edifici al carrer Joaquim Molins, al barri dels Corts.

Segons han explicat en un comunicat, el canvi de ciutat anirà acompanyat d'un pla d'expansió de Mémora per Barcelona i la seva àrea metropolitana, principalment. En els propers cinc anys té previst inaugurar quatre tanatoris, un al barri de Sant Andreu i altres tres en altres ciutats properes a la capital catalana.

Els seus interessos també van més enllà de la primera corona. Tenen previst obrir un tanatori a Premià de Mar i disposen de 30 milions d'euros per “adquirir diverses empreses funeràries”. El seu objectiu és donar servei a 30.000 habitants.

El grup funerari seguirà invertint a la resta d'Espanya. [...]
Així mateix, des de Mémora afirmen que “valoren l'opció” d'entrar en algun dels mercats del sud d'Europa “més propers”.

Font: http://www.economiadigital.es/cat/notices/2011/10/memora_trasllada_la_seu_del_grup_a_barcelona_24865.php

Continental Automotive escoge Catalunya para desarrollar y producir componentes para el vehículo eléctrico

La multinacional alemana Continental Automotive, una de las principales proveedoras del sector de la automoción a nivel mundial, ha decidido implantar una división de electrónica de potencia en su planta de Rubí que se encargará de la producción de inversores y convertidores para el motor del vehículo híbrido y eléctrico. Con esta nueva área, la filial en Catalunya estará por primera vez directamente implicada en la producción de componentes para el vehículo híbrido y eléctrico.

[...]

Font: http://www.elvigia.com/noticia/4160-Continental_Automotive_escoge_Catalunya_para_desarrollar_y_producir_componentes_para_el_vehiculo_electrico

Cobega y Damm se adjudican Cacaolat por 75 millones de euros

• La oferta de las empresas catalanas supera los 57 millones que propuso Capsa (Central Lechera Asturiana) y los 37 millones de Vichy Catalán

El consorcio formado por las empresas catalanas Cobega y Damm se ha adjudicado Cacaolat al haber realizado la mejor oferta por el fabricante de batidos de chocolate.

Su oferta se eleva a 75 millones de euros frente a los 57 millones que propuso Capsa (Central Lechera Asturiana) y los 37 millones de Vichy Catalán, que había anunciado la compra de las antiguas instalaciones de Orangina Schwepes en Barberà del Vallès.

Cacaolat formaba parte del conglomerado empresarial de la familia Ruiz Mateos y se encontraba en situación de concurso de acreedores. El juzgado mercantil número 6 de Barcelona ha organizado la subasta de Cacaolat con objeto de asegurar la continuidad de la histórica compañía láctea.


http://www.lavanguardia.com/economia/20111020/54232673744/cobega-y-damm-se-adjudican-cacaolat-por-75-millones-de-euros.html

^^
Damm i la distribuïdora de Coca-cola fan la millor oferta per quedar-se Cacaolat
La cervesera, Cobega i el grup inversor Victory tenen tots els números per ser els escollits després de presentar una oferta molt superior a les de Vichy i Central Lechera Asturiana

L'oferta conjunta de Damm, Cobega i el grup Victory per ser els futurs amos de Cacaolat s'eleva a 75 milions d'euros i supera àmpliament les que han fet els competidors Central Lechera Asturiana i Vichy Catalán.

El jutjat mercantil número 6 de Barcelona ha entregat avui als administradors concursals les tres propostes finals d'entre les que haurà de sortir la guanyadora en els propers dies. Dimarts que ve els administradors comunicaran al jutge la millor oferta i serà ell qui dicti la decisió final tenint en compte aquest informe.

[...]

La suma que ofereixen Damm i Cobega (que és la distribuïdora de Coca-cola a Espanya) les deixa molt ben situades per adjudicar-se l'empresa, tot i que els administradors estudiaran també altres aspectes de totes les ofertes com ara el pla industrial per garantir la continuïtat i els llocs de treball tant a Barcelona com a la planta de Cacaolat a Saragossa.

Malestar a Madrid
Malgrat que el jutge de Madrid, que s'encarrega del procés concursal de Clesa, ha demanat el trasllat de l'expedient de Cacaolat per vendre'l des d'allà, sembla que l'operació (a falta que es pronunciï el Suprem) quedarà tancada a Catalunya.

[...]

Font: http://www.ara.cat/economia/Damm-distribuidora-Coca-Cola-Cacaolat_0_575942508.html

Telefónica elige Barcelona para acoger una sede de su filial digital

• El nuevo edificio donde se ubicará está sede de Telefónica Digital está situado en el Fórum

Telefónica ubicará en Barcelona una de sus sedes de Telefónica Digital, según ha avanzado hoy el director de la compañía en Cataluña, Kim Faura.

Faura ha hecho este anuncio hoy, antes de la inauguración de Torre Telefónica, nueva sede de la compañía en la capital catalana, que marca el inicio de una nueva etapa, marcada por el mundo digital y que será también una de las sedes de Telefónica Digital, una nueva unidad de negocio que buscar afianzar el papel de Telefónica y aprovechar las oportunidades de crecimiento digitales, acelerar la innovación y ampliar productos y servicios.

Telefónica Digital contará con varios centros de innovación: Torre Telefónica en Barcelona; Silicon Valley; São Paulo; Tel Aviv; Madrid, y Londres, donde se encuentran las oficinas corporativas.


http://www.lavanguardia.com/economia/20111025/54236742797/telefonica-elige-barcelona-para-acoger-una-sede-de-su-filial-digital.html

L'aliança encapçalada per Damm i Cobega es queda amb Cacaolat

• L'empresa tindrà la nova planta a Santa Coloma de Gramenet i s'ha compromès a mantenir tota la plantilla

S'ha acabat el culebrot sobre el futur de Cacaolat: el Jutjat Mercantil número 6 de Barcelona ha adjudicat la unitat productiva de la mítica empresa de batuts a l'aliança formada per Damm, Cobega i Victory Turnaround. Segons la proposta d'aquestes companyies, es mantindrà la plantilla i Cacaolat tindrà la nova planta a Santa Coloma de Gramenet, a l'antiga fàbrica de Damm. José Miguel Miguel, president del comitè d'empresa de Cacaolat, ha assegurat en declaracions a COMRàdio que espera que es mantinguin tots els llocs de treball, tal com ha promès la compradora de la companyia. "Pensem que és un bon futur per a la companyia i per als treballadors", ha dit.

Segons han detallat les companyies en un comunicat, faran a terme una inversió de més de 130 milions d'euros que es dirigiran a la innovació i a nous sistemes de comercialització i mètodes d'organització. Aquesta aliança ha proposat posar en marxa la nova planta de Cacaolat, actualment a seu a Barcelona, a l'antiga fàbrica de Cerveses Damm de Santa Coloma de Gramenet. O sigui, que Cacaolat es quedarà a Catalunya i, a més, amb tota la plantilla.


http://www.lamalla.cat/economia/article?id=497328

El Govern ensenyarà "qui va dissenyar el Chupa-Chups" a les escoles

• Pla per fomentar l'esperit emprenedor a les aules

El Consell Executiu ha aprovat un pla de mesures per fomentar l'esperit emprenedor a les escoles entre el 2011 i el 2014 amb l'objectiu de potenciar "els valors del treball, l'esforç i el risc".

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, -que ha comparegut en roda de premsa al costat del portaveu, Francesc Homs- ha afirmat que "Catalunya ha estat el que ha estat pel seu esperit emprenedor", però que "tenim la sensació que s 'ha debilitat".

Rigau ha posat com exemple que s'ensenyarà a les escoles "qui va dissenyar el Chupa-Chups o com es va crear la Coca Cola". També ha recordat que "els països que més han conreat tradicionalmenet l'esperit emprenedor més bé han sortit de la crisis".

La consellera ha insistit que "una persona emprenedora sap tirar endavant" i ha fet una crida a la "resiliència" -que prové de l'anglés "resilience"- entés com tenacitat davant les adversitats. "Els joves -ha insistit- no s'han d'espantar davant el fracàs, no hanb de tenir por al risc".

http://societat.e-noticies.cat/el-govern-ensenyara-qui-va-dissenyar-el-chupa-chups-a-les-escoles-58835.html

El Govern ensenyarà "qui va dissenyar el Chupa-Chups" a les escoles

http://societat.e-noticies.cat/el-govern-ensenyara-qui-va-dissenyar-el-chupa-chups-a-les-escoles-58835.html

^^ Això no hauria d'anar a "Notícias de chiste"??

+1000

Per qué? No s'estudia com van nèixer les colonies textils, o que van fer els indianos?

Grans invents, el xupa-xups i la meri (el motxo): agafar una cosa que existeix i posar-hi un pal :lol:

Canvi de tó:

Per qué? No s'estudia com van nèixer les colonies textils, o que van fer els indianos?

Perquè ja tenim prous neocons.

Les colònies textils: una forma del patró per tenir controlats els obrers i a més retallar costos, estalviant en energia i alhora, com que els obrers compren al colmado o van al bar de la colonia (tots dos del patró) retornen part del seu sou a l'empresa.

Els indianos, amb el paradigma de Joan Güell (son pare de l'Eusebi, l'amic de Gaudí), una gent que van anar a les indies, van fer negocis alguns tèrbols (com la compravenda d'esclaus) i que un cop enriquits van tornar per pseudo-esclavitzar als locals.

^^ I la gent que hi treballava, quants cops els catalans ens diem amb orgull que si Catalunya ha tingut tradició industrial... o es que no va ser gracies a aquestes industries que també s'ha avançat en materia de drets laborals?

Clar pero ara és cal revisar-ho tot, total l'atur actual és molt millor que no pas que la gent tingui feina.

Taurus inverteix 23 milions per enfortir la seva presència a Brasil

• L'empresa d'electrodomèstics amplia la superfície dels centres productius i l'oferta de productes

La companyia catalana Taurus, dedicada a la fabricació i venda d'electrodomèstics, reafirma la seva posició al mercat brasiler amb una inversió de 23,2 milions d'euros. L'objectiu és augmentar la capacitat de les plantes de Brasil i oferir una ventall de productes més ampli.

En concret, Taurus preveu augmentar en 20.000 metres quadrats les fàbriques que posseeix a la ciutat de Maranguape (Ceará), al nord-est del país. Les obres en els centres productius permetran un augment general de la producció del 65%, segons el diari Expansión.


http://www.economiadigital.es/cat/notices/2011/11/taurus_inverteix_23_milions_per_enfortir_la_seva_presencia_a_brasil_25874.php

Lara liquida l'aventura televisiva de Roures

• Antena 3 absorbirà La Sexta, que només retindrà el 10% del holding resultant. Lara també exigeix a Roures rebre la cadena neta de deutes i que vengui la lliga per salvar la cadena

L'aventura televisiva de Jaume Roures, el propietari de Mediapro, arriba a la seva fi. En les properes hores s'anunciarà l'absorció de La Sexta per Antena 3, controlada pel president del grup Planeta, José Manuel Lara.

Les negociacions per a la fusió entre Antena 3 i La Sexta estan pràcticament tancades i s'anunciarà al mercat en les properes hores. La televisió que controla el grup Planeta ha plantejat dures exigències per tancar-les definitivament. La cadena de Lara ha limitat el pes dels accionistes de La Sexta en l'empresa resultant a poc més del 10% del capital. A més, per aconseguir aquesta cota planteja que la cadena que dirigeix José Miguel Contreras s'integri en el grup lliure de deute.

La difícil situació financera que travessa La Sexta ha marcat el curs de les negociacions, tant per les seves grans pèrdues acumulades per la televisió de Roures com pels obstacles que troba per obtenir finançament.

En aquest context, la posició de la jove cadena creada, a més de pel propietari de Mediapro, per Emilio Aragón i el grup mexicà Televisa s'ha anat afeblint segons ha anat perllongant la negociació, iniciada fa dos anys, segons fonts properes a aquestes converses.


http://www.economiadigital.es/cat/notices/2011/12/lara_liquida_l_aventura_televisiva_de_roures_26413.php

El nou Cacaolat, primer anunci de l'any a TV3: "Des de sempre i per sempre"

• La campanya, protagonitzada per Roger Coma, respon al desig "de moltíssima gent" que Cacaolat no desaparegui

Després de l'adquisició de Cacaolat per part de Cobega i Damm, la marca de batuts ha presentat el seu primer anunci publicitari, que s'emetrà a TV3 com a primer anunci de 2012, segons han confirmat els propietaris al seu Twitter. Empeltat de l'estètica dels anuncis d'Estrella Damm, el vídeo s'ha enregistrat en una cafeteria del barri del Born de Barcelona i s'ambienta en la nit de Cap d'Any. El protagonitza l'actor Roger Coma i aprofita la campanya ciutadana que es va engegar a les xarxes socials davant el temor d'una possible desaparició de Cacaolat després de la fallida de Nueva Rumasa, l'empresa que n'era propietària.

http://www.ara.cat/economia/Cacaolat-estrena-Cap-Des-sempre_0_617938335.html

WxT9CYgev3Q

Me ha gustado mucho.

^^El anuncio es bonito pero la actriz sobreactúa demasiado y lo arruina un poco...

Es veritat, però està molt bona i se li perdona :P

Calzedonia compra una nueva sede en Barcelona

La multinacional italiana de ropa interior Calzedonia reafirma su apuesta de crecimiento en España con la construcción de una gran sede central en L’Hospitalet de Llobregat.

El grupo ha adquirido un edificio a la firma de grifería Grohe, situado junto al Ikea y al recinto de Gran Via de Fira de Barcelona, en el polígono Pedrosa de l’Hospitalet. La operación ha sido asesorada por la consultora Aguirre Newman.

El solar tiene una superficie de 7.700 metros cuadrados y un edificio de casi 5.000 metros cuadrados que puede ser ampliado hasta los 9.500 metros cuadrados. Se prevé que Calzedonia, que ya tiene su actual sede para España en L’Hospitalet, amplíe el edificio para acoger tanto oficinas como superficie de exposición de productos y un outlet de venta al público final.

Según fuentes del mercado, Calzedonia emplea actualmente a 120 personas en su sede española y tiene intención de doblar esta cifra para dar respuesta a su plan de expansión en España.


http://www.expansion.com/2012/01/18/catalunya/1326916544.html

Barcelona, ferma candidata a fer la furgoneta elèctrica de Nissan

[...] La furgoneta de motor elèctric es va presentar a Detroit i està en evolució, però el mandat de tenir-la al concessionari abans de dos anys fa que la tria de la seu de la cadena de muntatge no es pugui ajornar més enllà del març. “Depenem d'una decisió de marca global i de competitivitat, però Barcelona continua sent ferma candidata i hi continuem lluitant”, va admetre ahir el director general de Nissan Iberia, Manuel de la Guardia. En cas de ser l'elegida, sobre la plantilla de 1.900 treballadors de la Zona Franca recauria la producció íntegra i només les bateries es fabricarien al Regne Unit.

[...]

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/497455-barcelona-ferma-candidata-a-fer-la-furgoneta-electrica-de-nissan.html

Desigual inverteix 150 milions en una plataforma logística a Viladecans
La firma catalana tindrà a punt la nau de 90.000 m² el 2014 sense renunciar a la de Gavà
La companyia preveu obrir 60 botigues pròpies el 2012

[...] La marca va anunciar ahir una inversió de 150 milions d'euros en una nova plataforma logística que ja s'està començant a fer en un polígon de Viladecans, que tindrà 90.000 m² construïts, que es desenvoluparà en tres fases i que estarà a punt el 2014. Tanmateix, aquesta nova plataforma logística no farà desaparèixer l'actual, situada a Gavà, sinó que s'afegirà al projecte.

La firma, malgrat la crisi, no para de créixer amb percentatges que sempre superen el 20%. [...] “la nova plataforma logística evitarà el coll d'ampolla que s'hauria creat a Gavà”. En aquesta plataforma es processen fins a 100.000 peces diàries i manté un estoc de 3 milions. Viladecans permetrà multiplicar fins a cinc vegades aquestes xifres.

Adell va anunciar, com ja és habitual, una multitud de novetats, entre les quals hi ha la posada al punt de la nova seu central, situada a la Barceloneta, davant del mar i prop de l'hotel W, amb una superfície total de 20.000 m² [...]

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/497057-desigual-inverteix-150-milions-en-una-plataforma-logistica-a-viladecans.html

El hijo de Isak Andic supera las 100 tiendas

La división masculina H.E. by Mango creció un 35% a superficie comparable y prevé llegar a los 500 establecimientos

La división masculina de Mango, que dirige el hijo del presidente de la compañía, Jonathan Andic, ha superado las cien tiendas y trabaja para alcanzar los 500 puntos de venta. La cadena de moda lanzó su primera colección masculina en 2008 con la intención de que hombres y mujeres pudieran ir a comprar juntos al mismo establecimiento. La nueva división se bautizó como H.E. by Mango, utilizando el acrónimo de Homini Emerito, que en latín significa el hombre que disfruta de una recompensa debido a sus méritos.

La moda masculina de Mango se inició como córners en el interior de las tiendas de mujer y pronto abrió sus propias tiendas. En apenas cuatro años, la división que dirige el hijo de Isak Andic ha alcanzado los 103 puntos de venta, de los que 32 están en España y 71 en el extranjero, principalmente en Europa y Estados Unidos.


http://www.expansion.com/2012/02/21/catalunya/1329829977.html

Cobega i Damm formalitzen la compra de Cacaolat

Cobega, Damm i el seu soci Victory Turnaround han formalitzat aquest dijous la compra de la Unitat Productiva de Cacaolat, després que el jutge desestimés el recurs presentat per la societat Proactiva per impugnar-ne l'adjudicació. La inversió total en el projecte ascendirà a més de 130 milions d'euros, dels quals 75 corresponen al preu pagat a l'administració concursal per la Unitat Productiva de Cacaolat. L'adquisició permetrà la reactivació de l'activitat industrial i el rellançament de la marca de batuts en els seus diferents formats. El nou director de Cacaolat serà Fransesc Lluch.

La gran proposta és la construcció d'una nova fàbrica a Santa Coloma de Gramanet, aprofitant les instal·lacions de l'antiga fàbrica de cervesa de Damm. Cobega i Damm ja han estat treballant en el projecte tècnic de la construcció de la nova planta perquè aquesta pugui estar operativa a partir del 2013. Així mateix, hi haurà una important inversió que servirà per dur a terme la innovació aplicada a productes, processos, nous sistemes de comercialització i nous mètodes d'organització.

L'oferta presentada per Damm i Cobega ofereix el preu més alt i aporta un projecte d'actuació global i independent dels seus accionistes, que permet desplegar les capacitats plenes de Cacaolat i els seus equips humans.

Cobega i Damm han assegurat que l'adquisició de Cacaolat ha estat un projecte il·lusionant a través del qual es vol rellançar una marca de gran tradició, així com fer-la créixer en tots els canals i mercats.

http://www.naciodigital.cat/noticia/40028/cobega/damm/formalitzen/compra/cacaolat

Lleida exporta per primera vegada la cirera més cara del món a Kuwait i Singapur

El preu del quilo de les 'Cherries Glamour' oscil·la entre els 30 i els 130 euros depenent del calibre de la peça

L'empresa lleidatana Sat Edoa ha iniciat aquest divendres la recol·lecció de les cireres 'Cherries Glamour', conegudes com 'les més cares del món', que produeix a Sucs i Almacelles (Segrià) des de fa set anys anys. Tot i que als seus inicis el mercat principal era l'espanyol, des de fa quatre anys i a causa de la crisi, aquest suposa només al voltant del 15%. La demanda ha augmentat sobretot als mercats asiàtic i anglès, i enguany per primera vegada s'exportarà a Kuwait i Singapur. La producció enguany serà la mateixa que l'any anterior (unes 70 tones) ja que per ara és el màxim que poden produir. El preu oscil·la entre els 30 i els 130 euros el quilo, depenent del calibre i la qualitat de la peça.

La campanya de recol·lecció de les cireres més cares del món ha començat aquest divendres 16 de març a Almacelles (Segrià) i durarà unes set setmanes, fins a finals d'abril. Sat Edoa va produir l'any passat unes 70 tones de cireres, de les quals fins a 55 van ser de la categoria més alta, unes xifres que es calculen repetir enguany. D'aquesta producció, la majoria s'exportarà a Rússia, Itàlia, França, Àsia, Anglaterra, Dubai i l'Índia.



El preu de les Cherries Glamour, que pot arribar als 130 euros el quilo o el que és el mateix, un euro la cirera, és tant elevat perquè es tracta d'un producte 'exclusiu' tant pel seu gust dolç com perquè és l'única cirera que es pot consumir en aquestes dates.



Les cireres Cherries Glamour tenen entre 15 i 22 graus brix, que mesuren la quantitat de sòlids solubles i el contingut en sucres d'un fruit. Enguany a més ha guanyat dos punts gràcies a l'aplicació de noves fórmules descobertes per l'equip d'I+D de l'empresa,. Aquesta proporció és molt superior als 12 brix que s'agafen de referència per determinar que una fruita té bon gust.



La baixada del consum de les Cherries Glamour al mercat espanyol no sembla preocupar aquesta empresa lleidatana que té la mirada posada en els nous mercats. L'any passat, només el 16% de la producció es va comercialitzar a Espanya i només el 5% a Catalunya. En canvi, a l'estranger, els Estats Units van importar per primera vegada les Cherries Glamour l'any passat, i s'afegien així a la llista de clients exclusius, com ara la Xina, els Emirats Àrabs i l'Índia, i enguany a Kuwait o Singapur. 



Precisament, comercials d'aquests països, han visitat aquest divendres els hivernacles de Sat Edoa per comprovar en persona la qualitat i el sabor de les Cherries Glamour. L'anglès, Mathew Hankcok, per exemple, fa quatre anys que compra les cireres més cares del món a Sat Edoa perquè reconeix que estan entre les millors del món. El comercial del sud est asiàtic, Cristian Vottero, és la primera vegada que exportarà a Singapur i ha explicat, durant la seva visita, que la qualitat de la fruita és molt bona i que li servirà per vendre als seus clients més exclusius un bon producte d'alt nivell. El comercial a Orient Mitjà, Fernando Jiménez, ha explicat que enguany comercialitzarà les Cherries Glamour a Kuwait i ha destacat que són unes cireres que, a més de tenir una gran qualitat, es poden comercialitzar en una època en què no ho fa cap més cirera.

http://www.araponent.cat/noticia/35401/lleida-exporta-per-primera-vegada-la-cirera-mes-cara-del-mon-a-kuwait-i-singapur?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed%3A+araponent+%28AraPonent%29

De 30 a 130 € un kg de cerezas. :crazy:

Guissona va augmentar les vendes un 12,6% el 2011

La Corporació Alimentària Guissona (CAG) va augmentar la seva xifra de negoci l'any passat un 12,6% per arribar als 1.295 milions d'euros. L'augment és degut a l'increment de vendes de les principals àrees d'activitat de l'empresa, sobretot les botigues Bonàrea, a més de les gasolineres i la comercialització de pinsos. Així, el resultat net de l'exercici passat va ser de 40,64 milions d'euros, quantitat que suposa una disminució d'un 2,9% respecte del 2010. [...]

Gairebé la meitat de la facturació correspon a les botigues Bonàrea, amb 610,4 milions, un 4,3%, i ja és la principal activitat de la CAG. El grup té ja 386 establiments a tot l'Estat.

[...]

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/518626-guissona-va-augmentar-les-vendes-un-126-el-2011.html

La Fageda compleix 30 anys dedicada a la integració social i a fer gaudir amb els seus postres

La cooperativa La Fageda d'Olot, dedicada a la integració social i laboral de persones amb discapacitat psíquica o malaltia mental crònica, compleix 30 anys. Una efemèride que ha celebra amb una jornada de portes obertes en que, entre d'altres, s'ha pogut pujar al globus de la fundació.
La Fageda dóna feina a 280 persones que treballen en els diversos serveis que ofereix l'empresa: des de treballs de jardineria a l'elaboració de productes làctics i postres. Tot a partir d'un model empresarial d'èxit que fins i tot s'ha convertit en objecte d'estudi de prestigioses escoles i universitats d'arreu del món.

Font: http://www.324.cat/noticia/1662072/catalunya/La-Fageda-compleix-30-anys-dedicada-a-la-integracio-social-i-a-fer-gaudir-amb-els-seus-postres

Quatre empreses TIC, lluiten pel contracte del segle a Catalunya
Telefónica, HP, Indra i T-Systems encapçalen la carrera per endur-se la major part del pastís del concurs de telecomunicacions de la Generalitat, que repartirà gairebé 400 milions

El Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat ha perllongat el calendari per privatitzar les telecomunicacions catalanes a través d'una concessió administrativa. L'adjudicació es farà finalment el juny i, a mitjans de maig, el departament liderat per Carles Flamerich realitzarà un segon sedàs per limitar el nombre de companyies que participen. Ara n'hi ha 34. Fonts consultades per Economia Digital assenyalen que el Govern realitzarà una adjudicació salomónica entre les quatre grans. Telefónica, HP, Indra i T-Systems encapçalen la carrera per endur-se la major part d'un pastís valorat en gairebé 400 milions d'euros anuals.

[...]

El millor posicionat en la línia de sortida és T-Systems Iberia. Ha presentat ofertes en els quatre diàlegs i és l'única companyia que té la seu del grup a Barcelona. Té una plantilla de 4.100 treballadors i el 22% d'ells ja es dediquen a prestar serveis a la Generalitat.

[...]

Qui també treu pit per la seva capacitat d'inversió és Indra. [...] Amb una plantilla de pràcticament 3.000 persones a Catalunya, [...] posa en relleu el principal punt fort del grup: "El 40% dels empleats treballen des de Catalunya amb projectes fora del territori".

[...]

Qui ha focalitzat els seus esforços són Telefònica i HP. La primera es presenta [...] amb [...] aconseguir que Barcelona sigui la capital del mòbil. [...]

En el cas de HP, van de la mà de VASS Consult Sistemes per aprovisionar el maquinari dels llocs de treball de la Generalitat. [...] Els seus punts forts són el futur del centre de Sant Cugat del Vallès [...] i la llarga experiència en el sector públic [...].

Però també tenen un gran llast: la Patriot Act signada per George Bush. [...] Ja han sorgit les veus crítiques per la inseguretat que això pot comportar amb les dades privades dels catalans.

[...] qui sortirà més malparat seran la resta de participants (Fujitsu, IBM, etc.) que només es quedaran amb les restes del concurs. [...]

Font: http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/03/quatre_empreses_tic_a_per_el_contracte_del_segle_a_catalunya_29359.php

OHL torna a Catalunya de la mà d'Abertis

La constructora de Juan Villar-Mir es convertirà en el tercer accionista del grup d'infraestructures, amb el 14,7% del capital. L'operació es completarà el juliol

La constructora OHL torna a Catalunya per la porta gran: convertida en el tercer accionista d'Abertis . Els directius del grup presidit per Juan Villar-Mir han explicat aquest dijous en una conferència amb analistes que al juliol completaran la compra del 14,7% del capital social de la concessionària.

OHL ocuparà l'espai que ha deixat ACS. Les pressions dels bancs creditors, a qui deuen 9.000 milions d'euros, han provocat que la constructora de Florentino Pérez comenci a deixar anar llast. La setmana passada va desinvertir precipitadament a Iberdrola (va vendre el 3,7% del capital per 800 milions) i aquest dimecres en el grup de concessions capitanejat per Francisco Reynés.

Operació a tres bandes

Florentino va anunciar el dimecres que havia aconseguit una plusvàlua de 191,5 milions d'euros en vendre el 10,035% del capital que ACS tenia a Abertis per 875,3 milions. Va col·locar els títols a dos actors diferents. El 4,7% se'l va quedar OHL, amb qui va firmar un pacte per completar l'operació en els propers sis mesos; i el 5,3% restant el va comprar directament Abertis per incloure-l a la seva autocartera.


http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/04/ohl_torna_a_catalunya_de_la_ma_d_abertis_30265.php