En aquest enllaç es pot accedir al llistat de 3.878 projectes locals finançats a través del fons estatal. El llistat encara és incomplet en espera de rebre propostes de nous ajuntaments (data límit: 24 de gener de 2009):


LLISTAT DE RPOJECTES (http://www.map.es/prensa/actualidad/noticias/2008/12/20081226/text_es_files/file23/listado%20alfab%C3%A9tico%20proyectos%20hasta%207%20enero.pdf)


Característiques del Fons:


Objeto

· Promover la realización de obra pública y de inversiones generadoras de empleo por parte de los ayuntamientos, con el fin de contribuir a la reactivación de la economía en 2009.

Cuantía

· 8.000 millones de euros de un fondo adscrito al Ministerio de Administraciones Públicas (MAP). Se repartirá proporcionalmente entre todos los ayuntamientos de España en función de su población.

· Los proyectos presentados y aprobados serán financiados íntegramente por la Administración General del Estado.

Obras financiables

· Adecuación, rehabilitación o mejora de entornos o espacios públicos urbanos, así como de promoción industrial.
· Equipamientos e infraestructuras de servicios básicos en las redes viarias, de saneamiento, alumbrado y telecomunicaciones.
· Construcción, adecuación, rehabilitación o mejora de edificios y equipamientos sociales, sanitarios, funerarios, educativos, culturales y deportivos.
· Medio ambiente, prevención de la contaminación y gestión de residuos urbanos así como las orientadas a impulsar el ahorro y la eficiencia energética.
· Supresión de barreras arquitectónicas.
· Conservación del patrimonio municipal y protección y conservación del patrimonio histórico del municipio.
· Construcción, adecuación, rehabilitación o mejora de la red de abastecimiento de agua potable a domicilio y tratamiento de aguas residuales.
· Inversiones para proyectos de movilidad sostenible en materia de transporte y encaminadas a mejorar la seguridad vial.
· Prevención y servicio de extinción de incendios.
· Promoción del turismo

Font: Ministeri d'Administracions Públiques (http://www.map.es/prensa/actualidad/noticias/2008/12/20081210.html)

Muchas Gracias, por el documento.

SALUDOS

gràcies ;)

falten un munt d'ajuntaments, a veure si es posen les piles

Si que donen per fer coses, no? La majoria de pobles fan molts projectes. Clar que són pobles poblats. N'hi ha pocs de petits que hagin proposat projecte per ara, però ja poden donar-se presa, queden 15 dies de plaç... Tinc uriositat per a veure que es fa als pobles que conec o he viscut o tinc familia.

Això és el que s'ha aprovat per a Sant Cugat:

http://www.santcugatobert.net/files/182-5732-document_event/FEIL_Projectes_20081224.pdf

Lleida i Barcelona encapçalen amb un 40% el volum de sol·licituds d'ajuts del Pla anticrisi de Zapatero

Lleida ja ha presentat a l'Estat 69 projectes d'obres municipals per un valor de 29 milions d'euros que seran finançats pel Pla estatal d'inversions locals, més conegut com el Pla anticrisi de Zapatero, creat pel govern espanyol per promoure la creació d'ocupació. Aquests 29 milions d'euros suposen el 40% dels 73 milions d'euros que l'Estat ha destinat a la demarcació de Lleida. El termini per presentar projectes finalitza el 24 de gener. El delegat del govern espanyol a Catalunya Joan Rangel, ha destacat que Lleida 'porta un bon ritme' i assegura que s'arribarà al 24 de gener amb un percentatge 'altíssim' d'aprofitament. Barcelona també està al 40%, mentre que Tarragona està al 15% i Girona al 12%.

http://www.3cat24.cat/noticia/351357/segria/Lleida-i-Barcelona-encapcalen-amb-un-40-el-volum-de-sol%C2%B7licituds-dajuts-del-Pla-anticrisi-de-Zapatero

Barcelona recibe 282 millones por el 'plan Zapatero'

I. R. / F. R. - Barcelona - 15/01/2009



El Ayuntamiento de Barcelona presentó ayer 303 proyectos de obra previstas en el plan Zapatero cuyo objetivo es ayudar a combatir la crisis. El gobierno de Jordi Hereu aprobó 238 proyectos que se unen a los 65 que fueron aprobados en diciembre. El importe de estas obras asciende a 282,3 millones de euros y generará 4.869 puestos de trabajo. El llamado plan Zapatero es un paquete de medidas de choque contra la crisis diseñado por el Gobierno central, destinado a aportar fondos a obras que realizar por los ayuntamientos. Estas obras no pueden superar los cinco millones de euros cada una, ni estar presupuestadas, es decir, tienen que ser nuevas.

El paquete de proyectos, que tendrán que estar listos a finales de este año, abarca desde la mejora de guarderías, escuelas, centros cívicos y de servicios sociales y equipamientos culturales -como la construcción de la sala 4 del Auditorio y la escuela de música Fructuós Gelabert-, hasta mejoras en el Tibidabo, el zoológico, el parque de la Espanya Industrial y el hospital de Sant Pau.

El fondo incluye también partidas para el acondicionamiento del alcantarillado del distrito de Horta-Guinardó y la urbanización de espacios en las calles de Tarragona, Comte d'Urgell y la plaza de la Vila de Madrid. "El paquete de obras acoge proyectos previstos para los años 2010 y 2011 y otros que no estaban previstos en este mandato", explicó Hereu, que advirtió a los ciudadanos de que tuvieran paciencia porque "la ciudad, estos nueve meses, estará llena de obras".

53 obras en Badalona

Badalona también recibirá una aportación: 38 millones para poner en marcha 53 proyectos antes de que acabe 2009. La lista incluye la reurbanización de 20 plazas y 29 calles, entre las que figuran avenidas como la céntrica Baldomer Solà y las vías de La Salut y Llefià, que no se reformaron con la Ley de Barrios. El Ayuntamiento también actuará en 20 escuelas cuyas instalaciones presentan deficiencias y en cinco polideportivos, algunos de ellos, como el de Casagemes, sin reformar desde su inauguración hace 20 años. De la inyección de millones se beneficiará además el teatro Principal, que contará con nueva cobertura, platea y vestíbulo, y las ruinas de la Betulo romana, que tendrá mejores accesos.

El País (http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Barcelona/recibe/282/millones/plan/Zapatero/elpepuespcat/20090115elpcat_1/Tes)

^^ Això que les obres no han d'estar pressupostades i han de ser "noves" és bastant relatiu (dubto que el Ministeri d'AAPP porti un control exhaustiu de totes les obres als municipis espanyols). Pel que vaig veure, l'Aj. de BCN ha proposat la reforma de la Gran Via entre el C/ Urgell i el C/ Balmes. Que jo sàpiga, aquesta obra està projectada, al menys, des de fa 8 anys ja que l'he vista anunciada en les promeses electorals del PSC a les últimes dues eleccions municipals.

^^

És impossible que ho controli sobretot tenint en compte, el poc temps quehi ha de plaç La majoria de municipis aprofiten per fer coses que sense aquests calers s'haguessin fet més endavant. El que si s'ha de controlar es que això no alteri els presupostos dels municipis per aquest any, és a dir, que no s'utilitzi per obres ja previstes pel mateix 09, perquè llavors no es crea més activitat econòmica. Vull dir que opino que poden ser projectes antics, o promeses que estaven en un calaix i que s'adelantin al 09, però el que no es pot fer és utilitzar la pasta per fer projectes ja presupostats pel 09 perquè llavors no servirà per res més que inflar arques municipals.

^^

És impossible que ho controli sobretot tenint en compte, el poc temps quehi ha de plaç La majoria de municipis aprofiten per fer coses que sense aquests calers s'haguessin fet més endavant. El que si s'ha de controlar es que això no alteri els presupostos dels municipis per aquest any, és a dir, que no s'utilitzi per obres ja previstes pel mateix 09, perquè llavors no es crea més activitat econòmica. Vull dir que opino que poden ser projectes antics, o promeses que estaven en un calaix i que s'adelantin al 09, però el que no es pot fer és utilitzar la pasta per fer projectes ja presupostats pel 09 perquè llavors no servirà per res més que inflar arques municipals.

Exactamente, los proyectos en sí dan igual. El objetivo es aumentar la cantidad de obra pública. Muchos municipios con planes de inversión plurianual lo que han hecho es utilizar el fondo para realizar las obras de 2010 en 2009.

La Quar i Arres, únics municipis catalans que no han demanat ajudes al Fons Estatal d'Inversió Local

• Dels 8.112 ajuntaments de l'Estat espanyol, 8.107 han presentat algun projecte per acollir-se a unes ajudes pressupostades en 8.000 milions d'euros

Els municipis de la Quar (Berguedà) i Arres (Vall d'Aran), són els únics d'entre els 946 de tot Catalunya que no han presentat projectes per acollir-se al pla d'ajudes del Fons estatal d'Inversió Local. Es tracta de dos dels municipis més petits de Catalunya, amb 60 i 66 habitants, respectivament. Segons ha declarat la ministra d'Administracions Públiques, Elena Salgado, l'ajuntament d'Arres no tenia cap projecte a presentar, mentre que el de la Quar no hauria estat "interessat" a presentar-ne cap.

A aquests dos municipis catalans cal sumar-hi tres més, Zugarramurdi (Navarra), San Juan de la Encinilla (Àvila) i Illán de Vacas (Toledo), que tampoc no han presentat projectes. Així, dels 8.112 ajuntaments de l'Estat espanyol, 8.107 han presentat algun projecte per acollir-se a unes ajudes pressupostades en 8.000 milions d'euros.

Elena Salgado ha valorat com un "èxit complet" la resposta al pla i ha assegurat que entre els mesos de març i abril començaran a executar-se les obres finançades amb aquest fons a la majoria dels municipis, fet que "dinamitzarà l'activitat a les pimes i es generarà ocupació".

http://www.avui.cat/article/tec_ciencia/52185/la/quar/arres/unics/municipis/catalans/no/han/demanat/ajudes/fons/estatal/dinversio/local.html

Em sembla absurd no presentar projecte. Per poca pasta que fos, per cambiar tres faroles, hi arribaria. Sempre hi ha quelcom a fer, m'agradaria saber que en pensen els habitants d'aquests cinc municipis.

Els ajuntaments esgoten gairebé tot el fons estatal d'inversió

Els consistoris presenten projectes per valor del 99% dels 8.000 milions pressupostats
Només cinc municipis, dos de Catalunya, han declinat sol.licitar les ajudes del Govern



En la marató d'un mes i mig per aconseguir un pessic dels 8.000 milions d'euros que el Govern ha posat a disposició dels ajuntaments hi ha hagut de tot. Des dels grans, com Madrid i Barcelona, que els primers dies ja havien presentat milers de projectes, fins a petits com Jaramillo Quemado (Burgos), de nou habitants, que rebrà 1.593 euros. Però, finalment, 8.107 municipis --tots els que hi ha a Espanya menys cinc-- aconseguiran 7.998,6 milions d'euros, el 99% del fons estatal d'inversió local aprovat per l'Executiu.

A la ministra d'Administracions Públiques, Elena Salgado, se la veia ahir radiant. Havia vaticinat que aquest pla seria el més exitós de tots els que ha anunciat el Govern per reactivar l'ocupació i el recompte final apunta que els ajuntaments s'han compromès a contractar 278.518 treballadors, 78.000 més que les previsions oficials. A més, els càlculs de la ministra estimen que es podria arribar a les 400.000 places laborals si es compten els llocs de treball indirectes.

Però pocs dies abans del 24 de gener, quan s'acabava el termini, hi havia una certa sensació de pànic en el Govern perquè milers d'ajuntaments encara no havien presentat projectes i hi havia el risc que bona part dels diners pressupostats es quedessin sense adjudicar. Administracions Públiques insistia que molts municipis petits esperarien fins a l'últim moment per sol.licitar les ajudes i, pel que sembla, ha estat així.

Només cinc ajuntaments, dos de Catalunya, s'han quedat al marge de la pluja de milions. Salgado va explicar que Arres (Vall d'Aran) va adduir que no tenia projectes per presentar, i la Quar (Berguedà), que no hi estaven interessats. Cap d'ells supera els 60 habitants.

PROBLEMES INFORMÀTICS

El cas de Zugarramurdi (Navarra) encara és més curiós. Va tenir un problema amb els ordinadors quan volia presentar les seves sol.licituds l'últim dia. El cas d'aquest municipi s'està revisant i potser encara entrarà en la quota. També és una excepció San Juan de la Encinilla (Àvila) --"amb una alcaldessa del Partit Popular", va apuntar la ministra--, on com que els regidors fa mesos que no es reuneixen no han pogut aprovar cap projecte. L'últim municipi que s'ha quedat fora del fons és Illán de Vacas (Toledo), que es va excusar dient que té sis habitants i que no sabien què demanar.

De tota manera, encara falten 20 dies per tancar el procés, perquè més de la meitat de les sol.licituds estan per aprovar. De moment tenen el vistiplau 12.768 projectes dels 30.907 presentats, de manera que tan sols estan compromesos 4.500 milions i 134.000 llocs de treball. Salgado va assegurar que pràcticament tot serà aprovat i que les obres començaran entre el març i l'abril.

A la ministra se li ha criticat que alguns projectes eren fútils, de l'estil d'una sala de musculació. Salgado va defensar, com a exministra de Sanitat, l'esport, i va recordar que el ministeri no s'ha ficat en allò que aproven els plens municipals. Segons les seves dades, un terç de les obres són de rehabilitació o de millora dels espais públics i han estat presentades sobretot pels grans ajuntaments --només sis acaparen el 40% de tot el fons--. Un altre terç van destinades a serveis bàsics, òbviament provinents de municipis més petits, i un 25% es dirigeixen a equipaments culturals, educatius, esportius i a serveis sanitaris o bé funeraris.

Un altre tema espinós ha estat el dels municipis que estan governats pel partit abertzale ANB. La ministra Salgado va dir que vigilarà especialment que les ajudes es destinen als projectes sol.licitats i va amenaçar que les retiraran si no col.loquen el cartell del Govern d'Espanya a les obres.

Precisament, el president del PP, Mariano Rajoy, va acusar el Govern de "burlar-se dels contribuents" perquè aquests "descomunals" cartells costaran més que alguns projectes presentats.

El Periódico (http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=582001&idseccio_PK=1009)

llistat global sel·leccionable per CCAA, Províncies i Municipis:

https://ssweb.map.es/infofondolocal/info_ciudadanos/listado_detalles_ciudadanos.php

[a dia 29 de gener encara no hi són tots]

llistat global sel·leccionable per CCAA, Províncies i Municipis:

https://ssweb.map.es/infofondolocal/info_ciudadanos/listado_detalles_ciudadanos.php

[a dia 29 de gener encara no hi són tots]

Per accedir a aquesta base de dades s'ha de fer servir l'internet explorer. Al menys a mi amb el mozilla firefox no em deixa entrar :?

No hi són tots els projectes. Al menys els que jo buscava no estan carregats. Espero que els pengin en els pròxims dies.

Els que jo busco tampoc, no se com ho faran perquè es veu que molts municipis han presentat projects conjunts a través de les mancomunitats, o això va dir el ministeri. Esperarem uns quants dies, per ara surten els pobles que ho van presentar primer, normalment els més grans.

Per accedir a aquesta base de dades s'ha de fer servir l'internet explorer. Al menys a mi amb el mozilla firefox no em deixa entrar :?

amb Opera funciona

No hi són tots els projectes.

ja ho havia dit, hauran d'anar penjant-los ;)

Tarragona - 29/01/2009


Tarragona es convertirà en la primera ciutat de l’Estat on comença una obra a càrrec del Fons d’Inversió Local. Serà aquest divendres quan s’iniciïn els treballs d’ampliació d’un tram de la vorera de l’avinguda que hi ha davant del Col•legi de Sant salvador. Es treballarà en un tram de 35 metres i la inversió supera els 33 mil euros. Aquest és un dels 98 projectes presentats a la convocatòria del Fons d’Inversió Local de l’Estat que es va tancar dissabte passat. Les obres per ampliar el tram de l’avinguda de Sant Salvador responen a la petició de l’Associació de Pares i mares de Sant Salvador. Fins ara, els escolars del Centre Educatiu no disposaven d’espai suficient de vorera a l’entrada i sortida de classes. Es calcula que estaran enllestides en el termini de dos mesos. El tinent d’alcalde d’urbanisme, Xavier Tarrès, es mostra satisfet per l’actuació ràpida de l’Ajuntament a l’hora de presentar projectes a la convocatòria de l’Estat i a l’hora d’executar-los. La ciutat de Tarragona ha fet arribar 98 propostes, valorades en prop de 24 milions d’euros i que suposaran la creació de 760 llocs de treball.

Redaccio - redaccio@tarragonaradio.com



La poso perquè m'ha fet gracia que Tarragona fos la primera ciutat en fer-ho... xD

Transparència per repartir 35,7 milions

• Sabadell fa concursos per contractar les obres dels 131 projectes del fons local

L'Ajuntament de Sabadell ha dissenyat un procediment especial perquè les pimes i els autònoms aspirin a executar els projectes del fons estatal d'inversió local (FEIL). Han penjat la documentació tècnica de cada obra a internet, fet que ha afavorit una allau d'ofertes. I faran concursos per adjudicar cadascun dels 131 contractes.

D'ençà de la publicació del decret de creació del FEIL, l'Ajuntament de Sabadell ja es va esmerçar –a més d'enllestir els 131 projectes amb un pressupost de 35,7 milions– a dissenyar el sistema informàtic perquè el ministeri rebés amb agilitat les actuacions de cada municipi. Però la novetat més funcional ha estat una web en què les empreses poden navegar entre els documents de totes les actuacions. La pàgina conté instruccions perquè petits empresaris i autònoms –poc avesats a fer tractes amb l'administració– s'impliquin en el procés.

Amb aquesta eina a ple rendiment, els quatre primers projectes que es van posar a concurs van rebre, en una setmana, 86 ofertes –unes 23 per actuació–, quan la concurrència habitual de concursos i procediments negociats oberts és de tres o quatre ofertes. La majoria d'empreses licitadores, fins ara, són de Sabadell i dels municipis de l'entorn, però també hi ha firmes d'altres indrets de l'Estat.

El decret estableix que només cal fer concursos per adjudicar obres de més de 200.000 euros. Però a Sabadell, l'alcalde, Manuel Bustos, ha prescindit de les contractacions directes –a dit– i ha decidit fer de cada adjudicació un procediment obert.

OFERTES A DISTÀNCIA

Amb el procediment informàtic, el govern de Sabadell va preveure un sistema de resolució de dubtes a través del correu electrònic o el telèfon, de manera que l'únic tràmit presencial ha estat el lliurament dels sobres amb les pliques. No hi ha hagut cap tracte personal entre representants d'empreses i tècnics municipals, per eradicar suspicàcies de tracte de favor. L'alcalde ha qualificat d'«èxit» l'acollida del sistema. Més de 3.000 usuaris han navegat pels projectes a internet. I totes les consultes s'han resolt en menys de 24 hores.

REVÀLIDA DELS MUNICIPIS

Bustos, també president de la Federació de Municipis de Catalunya, va negociar amb el govern estatal la concessió de 8.000 milions d'euros als ajuntaments. És una mesura conjuntural que no resol el dèficit estructural de finançament, però l'alcalde està «content» perquè permetrà «provar la capacitat de gestió i resposta dels municipis». Des que, el 28 de novembre, el BOE anunciava la creació del fons, va posar regidors i tècnics a fer hores extres. Un mes després ja havien remès el gros dels 131 projectes, que van rebre el vistiplau del ministeri força abans que vencés el termini. A hores d'ara, la junta de govern ha enllestit els expedients per contractar 102 de les actuacions previstes; la primera s'aprovarà demà mateix.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3460079

El català, només surt en un terç del cartell que anunciarà les obres del fons estatal d'inversió.

Els cartells per anunciar les obres del pla de Zapatero a Barcelona costen 4,3 milions

• Només a la ciutat de Barcelona la despesa per col·locar aquests planells supera els 560.550 euros

El reial decret que regula les obres del fons estatal d'inversió local estableix que cada una de les actuacions finançades ha d'estar degudament senyalitzada amb un cartell de tres metres d'alt per quatre d'ample aguantat per unes potes de, com a mínim, dos metres. Fer cada un d'aquests cartells costa 1.375 euros, als quals s'han de sumar 475 per pagar-ne la instal·lació. En total: 1.850 euros. Això vol dir que a Barcelona, on es faran 303 obres amb el fons estatal, la publicitat del govern espanyol costarà 560.550 euros. A la demarcació de Barcelona, on les obres superen les 2.300, el cost d'aquests anuncis és de 4,3 milions d'euros i a tot Catalunya la despesa és de més de 7 milions. Aquests anuncis els hauran de pagar les empreses adjudicatàries de l'obra.

L'Estat ja preveu en el seu reial decret que els cartells tinguin la seva versió en totes les llengües cooficials de l'Estat. Malgrat tot, només un terç del cartell serà en català; concretament, allà on hi diu l'Ajuntament en qüestió, el pressupost i el termini d'execució, tal com es pot veure a la imatge del costat. El panell escollit per l'Estat manté el castellà a la resta, incloent una gran titlla de la enya castellana al mig del cartell i que difícilment es pot traduir a qualsevol altra llengua cooficial i menys, al català.

La fabricació dels cartells de tres per quatre metres d'alumini o acer galvanitzat i la inscripció digitalitzada que especifica el reglament del fons estatal d'inversió local té un cost de 1.375 euros, mentre que la instal·lació del panell informatiu suposa una despesa afegida de 475 euros més. Aquest és el pressupost d'una empresa de les comarques gironines especialitzada del sector que ja ha començat a rebre les primeres peticions de les promotores i empreses a qui se'ls han adjudicat les primeres obres.

El reglament del fons d'inversió local obliga que la tanca es mantingui durant tota l'execució de l'obra i se situï com a mínim a una alçada de dos metres. En els casos en què una obra es desenvolupi en diversos sectors de la ciutat, el reial decret especifica que el rètol s'ha d'instal·lar en el lloc de major importància. Això sí, les empreses especialitzades en la construcció de cartells esperen que la inclusió d'aquesta clàusula els suposi una entrada de feina important, sobretot, tenint en compte la davallada de projectes provinents de la publicitat comercial. El cost d'aquests cartells anunciant la feina feta per l'Estat anirà a càrrec de l'empresa que executarà l'obra.

La factura d'aquesta publicitat que no és subliminar és elevada. A tot Catalunya, el fons estatal d'inversió local subvencionarà un total de 3.917 obres de microurbanisme, fet que limita el pressupost de cada actuació. El cost total de les obres és de 1.276 milions d'euros i senyalitzar-les com recull el reial decret costarà 7,24 milions. A la demarcació de Barcelona, on hi ha el gruix més important d'obres, el cost dels cartells sobrepassa els 4,2 milions d'euros. Només a la ciutat de Barcelona, les 303 actuacions que s'hi han de portar a terme incloses en el fons estatal d'inversió local costen 282,3 milions d'euros dels quals 560.550 euros es destinaran a finançar els cartells publicitaris. Segons el grup municipal del PP, el que es destinarà per pagar els cartells de Barcelona podria subvencionar la urbanització d'un carrer o dotar d'un equipament un centre cívic.

L'allau de cartells anunciant les obres pagades amb el fons estatal d'inversió local envairà tot Barcelona però es farà més evident i, fins i tot, molest a districtes com el de Ciutat Vella amb barris com el Gòtic i el Raval de carrers estrets i places delimitades per blocs de pisos. Allà es faran 58 actuacions, és el districte on hi haurà més obres, i, per tant, el govern de José Luis Rodríguez Zapatero, vol 58 cartells. El govern espanyol sembrarà de cartells tots els districtes de la ciutat, encara que cap superarà el cartell per metre quadrat que hi haurà a Ciutat Vella. Al districte d'Horta i Guinardó es faran 34 obres, i hi haurà 34 cartells. I a Nou Barris el govern espanyol tindrà 29 panells. Qui paga, mana, diuen.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3535907


Alguns municipis el volen més petit

El grup de CiU al Senat va entrar una petició perquè es flexibilitzi la mesura i es permeti fer cartells més petits amb l'objectiu d'abaratir-ne el cost. En l'escrit, la federació nacionalista assenyala que, en alguns casos de municipis amb pocs habitants, l'obligació d'instal·lar els cartells «excedeixen o redueixen absurdament la subvenció atorgada».

Per la seva part, l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, va avançar que l'equip de govern ja ha fet gestions amb la Subdelegació del Govern de l'Estat a Girona «per mirar de reduir la mida d'alguns d'aquests cartells». Fonts de la subdelegació van confirmar que es van posar en coneixement del Ministeri d'Administracions Públiques les peticions del consistori i que s'està esperant una resposta per part del govern de l'Estat. A banda de Girona, Olot també ha demanat a la delegació del govern de Girona poder reduir la mida dels cartells estàndard als nous espais de la ciutat beneficiats pels fons especials de cooperació local.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3535360

Alguns municipis el volen més petit

El grup de CiU al Senat va entrar una petició perquè es flexibilitzi la mesura i es permeti fer cartells més petits amb l'objectiu d'abaratir-ne el cost. En l'escrit, la federació nacionalista assenyala que, en alguns casos de municipis amb pocs habitants, l'obligació d'instal·lar els cartells «excedeixen o redueixen absurdament la subvenció atorgada».

Per la seva part, l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, va avançar que l'equip de govern ja ha fet gestions amb la Subdelegació del Govern de l'Estat a Girona «per mirar de reduir la mida d'alguns d'aquests cartells». Fonts de la subdelegació van confirmar que es van posar en coneixement del Ministeri d'Administracions Públiques les peticions del consistori i que s'està esperant una resposta per part del govern de l'Estat. A banda de Girona, Olot també ha demanat a la delegació del govern de Girona poder reduir la mida dels cartells estàndard als nous espais de la ciutat beneficiats pels fons especials de cooperació local.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3535360

M'agrada que reclamin cartells més petits per anunciar que l'obra està finançada pel Ministeri d'Administracions Públiques. Compareu-lo amb els cartells "normals" que sol instal·lar la Generalitat a les seves obres:

http://img81.imageshack.us/img81/2569/07062008006hy0.jpg

Por eso Arres no ha pedido el dinero, porque el cartel cuesta 1.850€ y al municipio le correspondían 1.200€. :crazy: La pregunta es: ¿y los pueblos más pequeños aún? ¿Para qué c*ñ* han pedido dinero?

^^ Es verdad. ¿No pensaron en esos casos antes de obligar a todo el mundo a colocar los cartelillos? :crazy:

Por eso Arres no ha pedido el dinero, porque el cartel cuesta 1.850€ y al municipio le correspondían 1.200€. :crazy: La pregunta es: ¿y los pueblos más pequeños aún? ¿Para qué c*ñ* han pedido dinero?

El cartell només s'ha d'instal·lar quan es tracti d'obra pública. El municipi d'Arres, perfectament, podria haver utilitzat els 1.200 euros per comprar 4 mobles per a l'ajuntament (per exemple) sense necessitat de gastar-se ni un duro en cartells.

Al de Terrassa li han aprovat una partida de "millora de la senyalització viara per uns 500.000 €"

En realitat son 5 radars.

Ja sorten molts més pobles a la web del Ministerio de AA.PP. (https://ssweb.map.es/infofondolocal/info_ciudadanos/listado_detalles_ciudadanos.php) Ahir van aprobar els projectes per al poble on vaig neixer, de 2000 habitants.

Són 4 projectes: pavimentació de petits trams, clavegueram, voreres, i millora d'un espai públic. Al poble de la meva mare, a Sevilla, que també té 2000 habitants li han aprobat dos projectes tan genèrics com la construcció de dos naus industrials o la millora d'espais públics. Amb això vull dir que sempre hi ha algo en que gastar-se els diners, ni que sigui netejar els parcs del poble, replantar-los, comprar tres mobles, o cambiar les bombetes de les faroles per unes de baix consum,..

Els pobles que no ho han demanat no tenen excusa, entre d'altres, perquè, són molts els pobles de tamany igual de petit (de 100 hab. o menys) que ho han demanat (només cinc a tota espanya no ho han fet)

El ministeri es nega a empetitir i abaratir els panells que anuncien les obres del pla de Zapatero

• Més consistoris s'afegeixen a la demanda per poder posar tanques més petites

El Ministeri d'Administracions Públiques és clar: les obres finançades amb el fons estatal d'inversió s'han d'acompanyar d'un panell de tres per quatre metres. No poden ser més petits i, per tant, més barats. Madrid, doncs, fa cas omís de la petició d'alguns municipis, com ara l'Hospitalet i Premià de Mar, que han demanat reduir les dimensions de les tanques que envairan l'espai públic. Altres ciutats com Barcelona i Terrassa han tret importància a la polèmica de la mida d'aquests cartells.

Cap municipi s'escaparà de tenir els panells que anuncien les obres pagades amb els diners del pla de Zapatero escampats pels carrers. És igual que alguns ajuntaments hagin proposat fer els panells més petits. Ahir, un portaveu del Ministeri d'Administracions Públiques es va mostrar taxatiu sobre la qüestió i va remetre aquest diari al contingut del reial decret que obliga a indicar cada una de les obres amb un cartell de tres per quatre metres. La contundent resposta del ministeri contrasta amb les explicacions donades des de l'Ajuntament de l'Hospitalet, que assegura haver rebut permís de l'Estat perquè els panells puguin ser més petits, sense exigir una mida mínima, sempre que mantinguessin la proporció que recull el reglament. El govern d'aquest municipi ha demanat reduir la mida dels panells, ja que si són tan grans diu que no els podrà col·locar al centenar de carrers que s'han d'arreglar amb els fons estatal d'inversió local. La versió donada des de l'Hospitalet difereix de la de l'Ajuntament de Pineda, que confirma les explicacions donades pel Ministeri d'Administracions Públiques. El municipi va demanar fer les tanques publicitàries més petites, però Madrid li hauria dit que havia d'acatar el reial decret i fer els panells segons la normativa.

VOLEN PANELLS MÉS PETITS

Premià de Mar, la segona població del Maresme, també vol demanar a Madrid que els rètols que informaran de les 18 obres que es faran siguin de mides més reduïdes. Per la seva banda, el regidor d'Urbanisme de Sitges, Armand Paco, també aposta perquè «hi hagi algun tipus de rectificació» pel que fa a la despesa que suposa fer uns cartells tan grans. «L'important és gastar-se els diners en l'obra, és de sentit comú», assegura el regidor, que afegeix, però, que les grans perjudicades seran les ciutats amb més volum d'habitants, i no els municipis com Sitges. L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú diu que també ha sol·licitat a través de la Federació de Municipis una reducció en les dimensions dels panells.

A FAVOR DE LA MIDA

A Barcelona, la ciutat on es faran més obres de microurbanisme pagades pel fons estatal d'inversió local, el govern municipal treu importància a la polèmica de la mida de les tanques. El tinent d'alcalde de Promoció Econòmica i portaveu del govern municipal, Jordi William Carnes, va assegurar ahir que «és tan legítim que el ciutadà sàpiga qui fa l'obra, com que qui la fa ho digui». Això sí, va admetre que cal fer-ho «raonablement». No va entrar a considerar, però, si són o no raonables els 560.550 euros de la factura dels cartells a Barcelona, que quasi tripliquen ls 214.000 que costaven els arbres de Nadal elèctrics pels quals van ploure les crítiques a la tinent d'alcalde ecosocialista Imma Mayol.

L'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, també va mostrar la seva indiferència davant la polèmica dels plafons. «Jo no sé si han de ser més grans o més petits, m'és igual.» Això sí, va afirmar que el que més l'interessa són els 35,7 milions d'euros que faran en inversió a la ciutat i que serà una millora per tots els barris. «Més que el panell, el que m'interessa és la millora», va insistir l'alcalde.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3536554


Ni rastre del rètol a Tarragona, 15 dies després de l'inici de les obres

Les obres d'una vorera al barri de Sant Salvador de Tarragona van ser les primeres de tot l'Estat, segons va anunciar l'Ajuntament, que es van iniciar finançades amb el fons estatal, avui fa 15 dies. Ahir a la tarda, però, el rètol encara no havia arribat. Operaris de la mateixa obra, de fet, explicaven que fa dies que l'esperen, i que si tarda gaire més ja no caldrà, perquè, malgrat que tenien un termini d'execució de dos mesos, els treballs estan molt avançats. És a dir, que potser arriben uns panells que hauran costat més de 1.800 euros per anunciar una obra que ja estarà acabada. El dia que va començar l'obra, de fet, la subdelegada, Teresa Pallarès, ja va dir que no en tenia cap constància, i posava l'accent en el fet que en tot cas hi hauria d'haver rètols del ministeri, tot i que admetia que els ajuntaments no tenen perquè informar-ne la Subdelegació.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3536556

Llistat de projectes aprovats a Barcelona ciutat:

http://img26.imageshack.us/img26/8688/dibujokz7.gif

Dos dels quatre municipis que no han concorregut al Fons Local són catalans

• Arres (Val d'Aran) i La Quar (Berguedà) renuncien perquè els costaria més la redacció del projecte que la subvenció rebuda

Només quatre municipis espanyols, entre ells dos catalans, el d'Arres (Val d'Aran) i La Quar (Berguedà), no han concorregut a les ajudes governamentals del Fons Estatal d'Inversió Local, dotat amb 8.000 milions d'euros. Els 8.108 municipis que sí ho han fet han sol·licitat recursos per a 30.904 projectes.

L'alcalde d'Arres, Pere Castet, justifica la seva negativa a participar en el pla en l'alt cost de la redacció del projecte i es pregunta: "qui em garanteix que ens ho tornaran i quan ho faran?" Al primer tinent de l'alcalde de La Quar, Antoni Franc, li sembla exigua la xifra de 10.600 euros que li correspondrien al seu poble, que no donaria per contractar el personal extern -aparelladors o arquitectes- per a la redacció dels projectes.

Els altres dos poble que s'han "despenjat" dels fons són Illán de Vacas (Toledo) i San Juan de la Encinilla (Àvila), dissolt des del febrer. El primer ha renunciat perquè el cartell obligatori que anuncia les obres li costava més (entre 1.200 i 1.450 euros) que els diners que li tocava del fons (1.062 euros).

Segons els càlculs de Convergència i Unió en una proposició no de llei, el cost de tots els cartells és de 54 milions. Per aquest motiu ha instat al Govern central que només sigui obligatòria la seva instal·lació per a obres superiors a 100.000 euros.
L'últim número de la revista de la FEMP 'Carta Local' recull que un 31,79 per cent dels projectes es dedicarà a la rehabilitació i millora d'espais públics, un 28,90 a equipaments i infraestructures de serveis bàsics i un 17,47 a espais culturals, educatius i esportius. Gairebé mil municipis rehabilitaran els seus cementiris, més de 700 convertiran en zona de vianants carrers i instal·laran carrils bici i 580 més condicionaran o construiran biblioteques i centres culturals.

http://www.lamalla.cat/infolocal/lleida/article?id=250443

Un altre deja vu? Tant poques noticies tenen els diaris...

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%204/8caf4530.jpg

L'únic projecte rebutjat a Catalunya pel fons de Zapatero és un de Caldes d'Estrac

• El ministeri va tombar una passera sobre la riera del Gorg

Caldes d'Estrac s'ha convertit en l'únic municipi català a qui s'ha tombat un projecte per al fons d'inversió local. En concret, la construcció d'una passera sobre la riera del Gorg que connectés el barri de La Isla amb la carretera de Sant Vicenç. El motiu: el permís de l'ACA va arribar el mateix dia que es tancava el termini de presentació de projectes al fons estatal.

Fonts del Ministeri d'Administracions Públiques van confirmar ahir que el projecte de construcció de la passera va ser dels primers que es van presentar, però que el van tirar enrere «per requeriment no formalitzat en el termini». Divendres es va cloure el procés d'autorització dels projectes del fons d'inversió local i tan sols dos municipis més de la resta de l'Estat s'han trobat en la mateixa situació que Caldes: Pitarque i Villarluengo, a Terol. La proposta de construcció d'una passera per a vianants que connecti la carretera de Sant Vicenç de Montalt amb el barri de la Isla a través del carrer Pont del Sergent fa temps que es reclama.

Per aquest espai hi passa la riera del Gorg, tristament coneguda per les seves grans i sobtades avingudes d'aigua que posen en perill els veïns del barri. L'import a què pujava la proposta era d'uns 30.000 euros. Ahir fonts de l'Ajuntament van explicar que per tirar endavant el projecte s'havien demanat els permisos corresponents tant a l'Ajuntament de Sant Vicenç com a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), en tractar-se d'una estructura que havia de travessar una riera. «El permís de l'ACA va arribar el mateix dia que es tancava el termini de presentació de propostes a l'Estat i el govern local no es va voler arriscar a perdre'l; per això ja havia presentat l'opció del rocòdrom, que finalment va ser acceptada», van dir les mateixes fonts.

Tot i l'entrebanc, des del consistori, de majoria convergent, es va decidir incloure l'actuació urbanística dins el pressupost municipal per a aquest exercici. Al mateix temps, es va incloure un nou projecte perquè fos acceptat en els fons de Rodríguez Zapatero i es va optar per la construcció d'un rocòdrom a la zona del poliesportiu. Caldes, per a qui es va determinar una quantitat del fons de 472.913 euros, va aportar sis propostes que van ser aprovades. En concret hi ha la construcció d'un mur de contenció també a la carretera de Sant Vicenç de Montalt; el cobriment de la piscina municipal inclosa també en el complex esportiu a tocar de la carretera N-II, un passadís cobert d'accés a la mateixa piscina, la instal·lació de plaques d'energia fotovoltaica i, finalment, la incorporació d'aquesta mateixa energia a l'edifici de l'escola pública Sagrada Família.

http://www.elpunt.cat/lleida/article/1/10-administracions/20897-lunic-projecte-rebutjat-a-catalunya-pel-fons-de-zapatero-es-un-de-caldes-destrac.html

Els alcaldes del Baix Llobregat demanen que el FEIL es repeteixi l’any vinent

• En total a la comarca s’invertiran 136 milions d’euros

Els alcaldes del Baix Llobregat s'han mostrat partidaris que l'any vinent es repeteixi la iniciativa dels Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL), una proposta amb la que es pretén reactivar l'economia i generar ocupació. En total a la comarca s'invertiran 136 milions d'euros que serviran per crear més de 1.500 llocs de feina.

Els dirigents municipals consideren que aquesta és una bona pràctica per reactivar l'economia dels municipis i per crear nous llocs de feina. La major part dels diners es dediquen al finançament de projectes que estaven previstos però que des de fa anys estaven al calaix per manca de finançament.

Una nova rotonda a Castelldefels

Les actuacions tenen com a finalitat majoritàriament millorar els carrers i els espais públics, així com equipaments educatius, socials i esportius. També s'han previst projectes mediambientals o de les infraestructures viaries. D'aquest punt destaca la construcció d'una nova rotonda que distribuirà el trànsit a la cantonada de l'avinguda de Poal amb els carrers Juan Ramon Jiménez i Joan Maragall de Castelldefels. La creació d'aquesta nova rotonda al barri de Poal significa una inversió d'uns 170.000 euros. Es previst que l'obra, que ja ha començat, estigui enllestida en tres mesos. La futura rotonda ajudarà a distribuir millor el trànsit, en un encreuament molt ample, i evitarà possibles accidents.

Millora dels col•lector a Esplugues

Aquests diners també serviran per millorar els col•lectors, en aquest cas a Esplugues. Aquest mes han començat les obres de substitució del col•lector del carrer Mestre Joan Corrales, amb un pressupost de 1,1 milions d'euros. L'obra preveu la construcció de 1.200 metres de col•lectors. El principal se situarà al llarg de tot el carrer de Joan Corrales, des de l'avinguda de Cornellà fins al carrer de Sant Jordi), mentre que també es canalitzaran petits trams als carrers que el travessen.

La millora d'equipaments és un altre dels punts destacats. A Viladecans ha permès la posada en marxa del segon Pla de Xoc a les Escoles Públiques per tal de millorar les instal•lacions d'aquests equipaments educatius, que ja van gaudir d'un primer paquet de reformes entre 2006 i 2007. La iniciativa preveu actuacions de millora en nou Centres d'Educació Infantil i Primària (CEIP) en la línia de la renovació d'instal•lacions de serveis elèctrics, de calefacció, d'aigua i de gas natural, la supressió de barreres arquitectòniques, l'adequació d'espais comuns com lavabos i cuines, l'arranjament de cobertes i accessos i la substitució de pistes esportives i paviments als patis, així com la millora de la seva il•luminació.

Un nou barri Centre a Cornellà

Aquest mes han començat les obres per transformar l'espai entre les rotondes de l'avinguda de Can Corts i la dels Alps en un eix cívic al barri Centre de Cornellà. El projecte compta amb una inversió de 5,4 milions d'euros que es finançarà amb el FEIL. El projecte està en el marc de la iniciativa municipal de recuperar aquest espai que ja ha viscut els seus primers passos amb el nou viaducte de la Renfe i la millora del sector Alps. La iniciativa afecta l'ampli espai entre les rotondes de l'avinguda de Can Corts i l'avinguda dels Alps i inclou també l'entorn de l'Ajuntament i la plaça de l'Església. L'objectiu fonamental del projecte és transformar aquest eix viari en un eix cívic plenament integrat, i aconseguir que aquest entorn adquireixi el paper de centre neuràlgic de la ciutat. Es donarà una clara prioritat als vianants i al transport públic en tot el tram.

http://www.lamalla.cat/infolocal/barcelona_metropolitana/article?id=254043

El pla ZP només dóna feina al 20% dels obrers en atur

• Els ajuntaments reben un allau de peticions de feina de paletes
• Amb el fons estatal s'emplearan 30.000 dels 150.000 desocupats

Els 1.276 milions d'euros per a obres que rebran els 946 municipis catalans només podran absorbir, com a molt, el 20% dels aturats del sector de la construcció i afins. Una quarta part són desocupats del Barcelonès.

De fet, ajuntaments de l'àrea de Barcelona han rebut una allau de peticions de paletes en atur per treballar en les obres sufragades amb el Fons Estatal d'Inversió Municipal (conegut com a pla Zapatero).

Es preveu donar feina a 30.720 aturats, però, segons un informe recent del Departament de Treball, 147.723 catalans estan disponibles per ser contractats en el sector de la construcció (33.904 a la comarca del Barcelonès).

Però no hi ha prou llocs de treball per a tots. Ajuntaments com el de Rubí esperen ocupar fins a 680 obrers, però no arribaran a 250 els de nova contractació: alguns dels que treballin, efectivament, sortiran de les llistes de la desocupació, però d'altres seran assalariats que sense les obres noves haurien acabat a l'atur. El major interès d'empleats de la construcció (i d'altres sectors) s'ha traduït en un reforç dels serveis d'ocupació.

El de la Generalitat (SOC) triplica els recursos per arribar a 176.000 aturats o destina 100 milions d'euros a interès zero per a cursos de formació, a més de la contractació de 184 orientadors personalitzats. Els ajuntaments s'han posat les piles: Barcelona farà 2.220 sessions de formació per a aturats i l'Hospitalet ha demanat a Treball oferir cursos per a 1.000 places més.

http://www.20minutos.es/imprimir/noticia/463301/

només el 20%? :nuts:

no crec que esti pas malament

El Consell de Ministres aprova avui un nou fons local per crear ocupació als municipis

El Consell de Ministres aprovarà avui la nova edició del Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL), amb una quantitat de 5.000 milions d'euros que els ajuntaments hauran de dedicar majoritàriament a inversions en energies renovables i noves tecnologies. Després de l'èxit que va tenir la primera edició del FEIL, que va aportar als consistoris més de 8.000 milions i va generar gairebé mig milió de llocs de treball, aquest cop l'executiu de Rodríguez Zapatero orienta aquestes ajudes perquè els ajuntaments fomentin les bases de la futura llei d'economia sostenible, és a dir, que inverteixin en noves tecnologies i el medi ambient. Tot i això, una part d'aquests diners servirà perquè els consistoris puguin fer front a les seves despeses corrents, ja que molts ajuntaments passen per una situació força complicada.

http://www.3cat24.cat/noticia/413539/economia/El-Consell-de-Ministres-aprova-avui-un-nou-fons-local-per-crear-ocupacio-als-municipis

Em fa gràcia lo de "després de l'èxit que va tenir"... tots els ajuntaments s'hi van acollir, però moltissima gent ho ha criticat...

Ausàs avisa que estudiarà al detall si el segon pla E envaeix competències de la Generalitat

El conseller de Governació, Jordi Ausàs, ha alertat sobre la possible invasió de competències de la Generalitat que pot suposar el segon Fons Estatal d'Inversió Local del govern espanyol, aprovat aquest divendres pel Consell de Ministres.

Ausàs ha recordat que Catalunya "té les competències exclusives en matèria de cooperació local", i per això, "els serveis jurídics de la Generalitat analitzaran al detall el decret" del nou Fons Estatal per al Treball i la Sostenibilitat Local dotat amb 5.000 milions d'euros, i que té l'objectiu d'impulsar la recuperació econòmica de l'estat espanyol. Si envaeix competències de la Generalitat, aquesta estudiarà el tipus d'actuació a fer.

Jordi Ausàs ha recordat que el Departament de Governació va mostrar-se interessat en participar i coordinar des del Govern de Catalunya les ajudes que destina el pla E als ajuntaments catalans "per poder encertar millor la distribució d'aquests fons" respectant així les competències de Catalunya. Finalment però, la Generalitat no ha tingut accés al document, fet que segons Ausàs, afecta directament aquestes competències "doncs seria un despropòsit que hi hagués ajuntaments que construïssin equipaments fora del mapa sectorial del Govern".

El conseller de Governació ha fet aquestes declaracions durant els actes de cloenda de la fira Municipàlia de Lleida, en el marc de la qual s'ha celebrat la primera reunió descentralitzada de la comissió de Cooperació Local de Catalunya, fora de Barcelona, fet que segons el conseller "demostra la voluntat de descentralització que té el Govern".

La comissió de Cooperació Local de Catalunya ha aprovat aquest divendres per unanimitat que el 80% de les esmenes fetes pels ajuntaments a la distribució del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya prevista pel 2010 siguin acceptades. Això, segons el conseller de Governació, Jordi Ausàs, "millora i enriqueix encara més l'eina més potent de cooperació local de què disposa el Govern".


El Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres el reial decret de llei que crea el Fons per a l'Ocupació i la Sostenibilitat Local pel qual destina a les entitats locals 5.000 milions d'euros per a inversions en projectes de desenvolupament sostenible. El Govern preveu que el pla permeti la creació de 200.000 nous llocs de treball en projectes que afavoreixin el canvi de model productiu de l'economia espanyola.

El vicepresident tercer de l'Executiu i ministre de Política Territorial, Manuel Chaves, ha estat l'encarregat de donar els detalls del fons després de la reunió del Consell de Ministres amb la vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega.

Chaves ha anunciat que els municipis podran començar a presentar els seus projectes en el moment que el reial decret es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), perquè les obres puguin posar-se en marxa a partir de l'1 de gener de l'any que ve i hi hagi "continuïtat" amb el fons actual.

No obstant, en aquest cas es primarà la contractació d'aturats de llarga durada i d'autònoms que hagin "cessat la seva activitat", segons ha explicat Chaves. Així, encara que el nombre de llocs de treball creats serà inferior als del fons actual, ha explicat que, donada la naturalesa de les inversions, es tractarà de professionals "més ben qualificats" i de llocs de treball "més duradors".

El nou fons local finançarà inversions d'execució immediata per part de les corporacions locals, prioritàriament projectes de desenvolupament sostenible en els seus vessants mediambiental i de suport a la innovació econòmica i social. Per això, els ajuntaments hauran d'enquadrar els projectes entre 14 tipologies relacionades amb el desenvolupament sostenible.

Malgrat aquesta condició estaran exclosos els municipis de menys de 2.000 habitants, que "tindran més marge a l'hora de determinar la tipologia de projectes" perquè el Govern reconeix que poden tenir "dificultats" per presentar iniciatives "que encaixin en el desenvolupament tecnològic o les energies renovables".

Una altra de les novetats del fons és que les entitats locals podran destinar el 20% dels diners que rebin a despeses corrents relacionades amb serveis socials, educatius i relatius a la llei de la Dependència, cosa que ajudarà els municipis a solucionar el problema de tresoreria que pateixen com a conseqüència de la caiguda d'ingressos.

No obstant, Chaves ha deixat clar que els diners no es podran utilitzar per al pagament de deutes als proveïdors perquè el fons "no es desnaturalitzi". "El fons és de creació d'ocupació, no per pagar deutes. No està previst i ho impedirem a través dels nostres mitjans de control i seguiment", ha insistit el ministre.

http://www.bondia.cat/component/content/article/6937-ausas-avisa-que-estudiara-al-detall-si-el-segon-pla-e-envaeix-competencies-de-la-generalitat-en-cooperacio-local?start=1

El nou pla de Zapatero destinarà 79 milions d'euros a les comarques gironines
Els ajuntaments podran dedicar a despesa social fins a un 20% del fons estatal per a l'ocupació i la sostenibilitat

http://www.elpunt.cat/imatges/00/38/alta/780_377_38088_9edf58ba98209e3f8bb868947dd72375.jpg

El fons estatal per a l'ocupació i la sostenibilitat, el nou pla de Zapatero, destinarà a les comarques gironines més de 79 milions d'euros. Una de les novetats d'aquesta convocatòria és que els ajuntaments podran destinar a despesa per a serveis socials fins a un 20% de l'import del fons. La resta haurà de ser per a projectes destinats a la sostenibilitat econòmica, ambiental o social. A més, en aquest nou fons, l'Estat avançarà als consistoris el 85% de l'import dels projectes i els pagarà el 15% restant quan l'obra estigui feta, mentre que fins ara l'avançament era del 70%. En contrapartida, els municipis rebran imports inferiors als que havien rebut en el pla anterior. En conjunt, el nou fons estatal d'ocupació preveu una inversió de 5.000 milions d'euros.

Els 221 municipis gironins rebran del fons estatal per a l'ocupació i la sostenibilitat, la segona part del conegut pla de Zapatero, 79 milions d'euros. Aquesta xifra és inferior als 125 milions que l'Estat va destinar l'any passat per a projectes a les comarques gironines, tot i que presenta algunes millores per als ajuntaments quant al calendari dels pagaments. I és que en aquesta ocasió els municipis rebran per endavant el 85% del cost de l'obra. Això sí, aquesta vegada les obres estaran limitades a projectes relacionats amb el medi ambient i els serveis socials, com ara la mobilitat sostenible, les energies renovables, els centres socials, culturals i esportius, però també projectes de sostenibilitat econòmica, com ara parcs empresarials o tecnològics.

Els mateixos panells
La convocatòria del nou pla de Zapatero preveu que es puguin reutilitzar els polèmics panells informatius de les obres. A més, els projectes presentats no podran ser finançats per cap altra administració, tot i que sí que es podran presentar segones fases d'obres fetes amb el primer pla de Zapatero, el FEIL. Les obres podran començar a partir de l'1 de gener del 2010.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/97679-el-nou-pla-de-zapatero-destinara-79-milions-deuros-a-les-comarques-gironines.html

El segon fons d'inversió local de l'Estat destina 14,8 milions a Tarragona

El govern de l'Estat ha aprovat una assignació de 14,8 milions d'euros a la ciutat de Tarragona en el segon programa del fons estatal d'inversió local. D'aquest import, el consistori podrà destinar 2,9 milions a garantir els serveis socials que són de la seva competència. El fons està gestionat pel Ministeri de Política Territorial i els consistoris l'hauran d'invertir en projectes de nova planificació i que invertiran en desenvolupament econòmic i tecnològic i en la creació de nous llocs de treball.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/97659-el-segon-fons-dinversio-local-de-lestat-destina-148-milions-a-tarragona.html

El nou fons estatal d'inversió local posa 85 milions d'euros a disposició dels municipis del Camp i l'Ebre

Amb el nou fons estatal per al treball i la sostenibilitat local per al 2010, que dóna continuïtat al fons estatal d'inversió local (FEIL) que enguany va posar en marxa l'Estat per afavorir la creació de llocs de treball a càrrec de projectes d'obra municipals, es posarà a disposició dels 183 municipis del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre un màxim de 85.285.350 euros, 50 milions menys que l'any passat. Tarragona, Reus i Tortosa són, per nombre de població, els més beneficiats, amb 14,8, 11,6 i 3,8 milions disponibles respectivament.

La peculiaritat de la segona anualitat d'aquest pla de foment de l'ocupació és que s'hi pot aspirar amb projectes de desenvolupament sostenible relacionats amb el medi ambient, la innovació econòmica i les iniciatives socials, però els ajuntaments també podran destinar un 20% a despesa corrent –un punt que pot generar controvèrsies– per a la prestació de serveis educatius i socials. Per als projectes nous, es manté l'exigència que els contractes es facin a treballadors inscrits com a demandants de feina, i es donarà prioritat als desocupats de llarga durada.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/97930-el-nou-fons-estatal-dinversio-local-posa-85-milions-deuros-a-disposicio-dels-municipis-del-camp-i-lebre.html

El nou pla de Zapatero serà al Maresme de 43,5 milions, 30 menys que el 2009
Els ajuntaments podran destinar un màxim del 20% dels fons estatal a despesa social

El fons estatal per a l'ocupació i la sostenibilitat, conegut ja popularment com a segon pla de Zapatero, deixarà el 2010 a la comarca del Maresme un total de 43.562.615 euros, uns trenta milions menys que el seu antecessor. La quantitat global a repartir arreu de l'Estat és menor –es passa dels 8.000 milions d'euros als 5.000 milions– i aquest ajut arriba amb nou condicionants. El més destacat, i que pretén ajudar directament a les malmeses arques municipals, és la possibilitat que tenen els ajuntaments de destinar fins al 20% de la subvenció total a despesa social. Molts dels consistoris ja han confirmat que s'adheriran a la mesura.

Després d'un fons estatal d'interès local (FEIL) rebut pels ajuntaments amb les mans obertes i qualificat de gran èxit per part del govern de Zapatero, tal com ja va avançar en el seu moment el cap de l'Estat, el Ministeri de Política Territorial ja ha fet arribar als consistoris la segona remesa de diners per reactivar l'economia local i per generar llocs de treball. Els fons destinats a la comarca del Maresme, exceptuant Montgat i Tiana, arriben als 43.562.615 milions. El repartiment dels diners s'ha fet aplicant, com en el cas del FEIL del 2009, el nombre d'habitants de cada municipi de l'últim cens del 2008, però les quantitats percebudes són significativament menors, ja que a la bossa del govern de l'Estat s'ha reduït dels 8.000 milions d'aquest any als 5.000 de l'any vinent.

Les novetats
Els fons estatals 2010 arriben amb un seguit de noves aplicacions que els consistoris hauran d'acceptar. Un dels més importants és la restricció dels àmbits sobre els quals es podran presentar projectes. En concret, les obres que es podran finançar han d'estar vinculades a la sostenibilitat econòmica, ambiental o social. També rebran per endavant el 85% del cost i la resta quan el projecte ja sigui una realitat. El punt més interessant pels ajuntaments, però, és el que recull que el 20% com a màxim dels diners rebuts es podran destinar a la despesa social. Fet que representa una cert descans pels consistoris que malden diàriament per resoldre els pagaments diaris. D'altra banda, es mantenen els requisits dels fons del 2009, com ara que els projectes inclosos no ho poden estar en els pressupostos municipals –molts ajuntaments tenen pendents els plens dels comptes municipals en espera de decidir quines propostes s'ajusten al FEIL i quines no– i que cap altra administració les pot subvencionar. Un cop presentats i aprovats els projectes, les obres podran començar el dia 1 de gener del 2010. Els fons estatals del 2009 han generat a la comarca del Maresme 3.090 llocs de treball.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/99868-el-nou-pla-de-zapatero-sera-al-maresme-de-435-milions-30-menys-que-el-2009.html

El nou pla de Zapatero destinarà 93 milions

El fons estatal per a l'ocupació i la sostenibilitat (FEOS), el nou pla de Zapatero, destinarà a la comarca uns 92,46 milions d'euros.Una de les novetats d'aquesta convocatòria és que els ajuntaments podran destinar a despesa per a serveis socials fins a un 20% de l'import del fons. La resta haurà de ser per a projectes destinats a la sostenibilitat econòmica, ambiental o social. A més, en aquest nou fons, l'Estat avançarà als consistoris el 85% de l'import dels projectes i els pagarà el 15% restant quan l'obra estigui feta, mentre que fins ara l'avançament era del 70%. En contrapartida, els municipis rebran imports inferiors als que havien rebut en el pla anterior.

Terrassa i Sabadell estudien ara quins projectes compleixen els requisits per als nous ajuts per presentar-ne la llista.

Total a la comarca
93,18 milions

Terrassa
22,29 milions

Sabadell
22,05 milions

Sant Cugat del Vallès
8,24 milions

Rubí
7,77 milions

Cerdanyola del Vallès
6,32 milions

Ripollet
3,92 milions

Montcada i Reixac
3,54 milions

Barberà del Vallès
3,27 milions

Santa Perpètua de Mogoda
2,63 milions

Castellar del Vallès
2,44 milions

Sant Quirze del Vallès
1,97 milions

Palau-solità i Plegamans
1,50 milions

Badia del Vallès
1,49 milions

Castellbisbal
1,27 milions

Matadepera
914.588

Sentmenat
825.183

Polinyà
800.319

Viladecavalls
775.130

Vacarisses
625.617

Sant Llorenç Savall
254.809

Ullastrell
190.377

Rellinars
74.053

Gallifa
23.027

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/102407-el-nou-pla-de-zapatero-destinara-93-milions.html

Els projectes finançats amb el fons FEIL a Badalona estan executades al 90%
Els responsables municipals mantenen que totes les obres estaran enllestides abans de Nadal

http://www.elpunt.cat/imatges/28/77/alta/780_008_2877941_4c923dd7a0b2e94dce8b75746fea2c3a.jpg
El pont sobre la via del tren, al barri del Progrés, és un dels projectes dels fons FEIL més endarrerits. Foto: M.MEMBRIVES.

Les obres de millora i remodelació que s'estan fent en carrers, places i equipaments de la ciutat amb diners procedents del fons estatal d'inversió local (FEIL), també coneguts amb el nom de fons del pla de Zapatero, estan ja executats en un 90% de mitjana, si bé és cert que n'hi ha alguns de força més endarrerits i altres que estan només pendents dels últims retocs per considerar-se del tot acabats, segons dades aportades per l'àrea d'Urbanisme i Territori de l'Ajuntament de Badalona que s'encarrega de fer el seguiment de tots els treballs. La previsió és que els 53 projectes que s'estan executant estiguin acabats abans de Nadal.

Les obres del conegut també com a pla E avancen a un bon ritme a Badalona i, segons fonts municipals, no hi haurà cap problema per complir el termini que fixa que tots els treballs han d'estar enllestits a final d'any. Des de l'àrea d'Urbanisme i Territori, els responsables municipals asseguren que estarà tot enllestit abans de Nadal, tot i que indiquen que hi ha alguns projectes que, per la seva complexitat, estan més endarrerits. Tot i això, la mitjana d'execució de treballs amb data de final d'octubre era del 90%. Això vol dir que una part important dels projectes estan completament finalitzats o bé pendents només dels últims retocs per poder donar per acabada l'obra.

Les obres en escoles i poliesportius, que es van dur a terme durant els mesos de vacances escolars i d'aturada de les activitats esportives, estan completament acabades, com també els accessos al pont del Petroli, les àrees de gossos en diversos parcs de la ciutat i el condicionament i cobriment dels escocells dels arbres en diferents carrers comercials de la ciutat. A l'altre extrem de la balança, hi ha els projectes més endarrerits. El que avança més lent és la rehabilitació del pont sobre la via del tren que hi ha entre les places del Vaixell Maria Assumpta i del Patí de Vela, que està al 60%. S'ha treballat en les escales a cada costat i ara falta acabar la rehabilitació de la passera per sobre de la via, que és la part més delicada a a causa de la circulació de trens. Les millores a Can Pepus, al 70% d'execució, i al teatre Principal, al 75%, estan també a la cua, tot i que el director de l'àrea d'Urbanisme, Jaume Tomàs, manté que «el gros de l'obra està fet i no hi haurà cap problema per acabar en el termini previst».

Més d'un miler de treballadors
Més d'un miler de persones han treballat a Badalona als projectes executats amb els fons FEIL. Fins a mitjan novembre s'havien contractat 615 persones desocupades que s'han afegit als 436 treballadors en plantilla de les empreses que executen les obres. La suma, de 1.051 treballadors, es pot veure incrementada en una vintena de persones més d'aquí a finals d'any, segons dades facilitades per l'Ajuntament. Això no vol dir que aquest miler de persones hagin estat treballant a jornada completa des del mes d'abril passat, quan es van posar en marxa els primers projectes, sinó que les empreses els han anat incorporant en funció del volum de feina en cada moment. Fonts municipals asseguren que tenen constància que les empreses adjudicatàries estan força satisfetes amb el personal contractat a través de les oficines d'ocupació i que, en alguns casos, es plantegen afegir-los a la seva plantilla.

Una de les prioritats de l'Ajuntament a l'hora d'adjudicar els projectes va ser vetllar per la creació d'ocupació. Per aquest motiu, va anunciar que tenia la intenció de prioritzar les empreses que generessin més llocs de treball per sobre de les que primessin la reducció de costos.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/105985-els-projectes-financats-amb-el-fons-feil-a-badalona-estan-executades-al-90.html

Sabadell farà un centre cívic a Can Llong i recuperarà el Vapor Pissit entre els 64 projectes del nou fons estatal

L'alcalde, Manuel Bustos, va presentar ahir els 64 projectes que el consistori sufragarà amb els 22 milions del fons estatal del 2010. Dues de les obres més destacades seran la recuperació de la malmesa masia de Can Llong, on faran un nou centre cívic per al barri i Castellarnau (2,2 milions), i del Vapor Pissit, que es reconvertirà en un espai per a l'ús de les companyies de teatre amateur del Teatre del Sol o la Joventut de la Faràndula (1,7 milions).

Són només dos exemples d'un reguitzell d'actuacions que milloraran algunes coses que els ajustats terminis del FEIL d'aquest any havien deixat pendents. Bustos va esmentar també la millora de l'enllumenat del camp de futbol de la Nova Creu Alta (1,45 milions per renovar la instal·lació i retallar-ne el consum), la reconversió de l'edifici annex a Fira Sabadell en un centre dedicat a les noves tecnologies (1,6 milions) o el sistema de refrigeració que permetrà la programació d'espectacles estivals a La Faràndula.

Fins a 600 llocs de treball
La xifra d'entre 500 i 600 llocs de treball és un càlcul prematur i «prudent», va apuntar l'alcalde. Però l'objectiu és que els 64 projectes tornin a generar feina i, «sobretot, mantenir l'ocupació i la supervivència de les empreses», ja que aquest any moltes han aconseguit mantenir-se actives gràcies al FEIL.

Respecte a les propostes fetes pels diferents grups municipals en els últims dies, Bustos va explicar que n'han pogut incloure algunes, com ara l'extensió de xarxes d'internet sense fils gratuïtes a tots els equipaments municipals. D'altres, com ara el sistema telemàtic, ja s'estan fent progressivament des de fa anys. I alguna proposta que no s'ajustaria a les condicions –va anunciar– s'inclourà entre les inversions del pressupost.

Dilluns comença la feina
La comissió tècnica que redactarà els plecs de condicions per aspirar a les obres començarà a treballar dilluns al matí, amb el mateix format que l'any passat. Estarà encapçalada pel secretari municipal, l'interventor i la tresorera, i inclou set tècnics de diverses àrees. Els criteris d'adjudicació es mantindran, amb preeminència per a les millores que cada empresa proposi dins del pressupost i incentius per a qui contracti més treballadors i doni feina a més aturats de llarga durada.Les actuacions estaran repartides per tota la ciutat. El segon fons servirà per acabar de posar al dia els centres educatius que enguany no s'han beneficiat del FEIL –sobretot pel que fa a pintura i sistemes perquè tots els alumnes puguin navegar per internet– i permetrà començar a implantar les zones 30 a prop d'escoles i equipaments municipals, reposar tots els arbres que han mort en els darrers anys (151.200 euros) o ampliar el col·lector on desguassa el clavegueram de Can Rull i Cifuentes –sota el carrer Quebec cap a Can Feu i la depuradora del Riu-sec.

El 20%, a despesa corrent
L'alcalde també va recordar que 4,4 milions del fons aniran directament al pressupost de despesa ordinària, sobretot per a programes formatius i d'integració social per a adults i famílies, però també a altres partides, com ara l'atenció domiciliària. Bustos va subratllar que aquesta opció, reclamada des del municipalisme, ha estat una gran fita quan «els ajuntaments estaven al límit del col·lapse econòmic».

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/109387-sabadell-fara-un-centre-civic-a-can-llong-i-recuperara-el-vapor-pissit-entre-els-64-projectes-del-nou-fons-estatal.html

"Han gastat mil euros per cada cartell d'autobombo de Zapatero"

• El PP de Barcelona demana la retirada de les obres acabades del Pla E

Alberto Fernández Díaz, president del grup municipal del PP a l'Ajuntament de Barcelona, ha reclamat "la retirada de cartells de les obres acabades del Pla E", entre les quals ha destacat les de l'obertura de la Diagonal, carrer Jaume Roig, carrer regent Mendienta i carrer de Taquígraf Martí entre d'altres. Fernández ha lamentat que "el Govern [espanyol] no s'hagi compromès en la inversió anunciada per Barcelona, però sí que ha malbaratat mil euros per cada un dels 303 cartells d'autobombo que Zapatero va instal·lar publicitant cadascuna de les obres".

També ha criticat que "amb la despesa que s'ha fet per la instal·lació dels cartells es podria urbanitzar un vial, un carrer nova, una plaça, o haver dotat un centre de serveis socials a Barcelona".

Igualment, ha criticat que "el Govern de l'Estat hagi estat més pendent dels cartells publicitaris de les obres que de l'execució d'aquestes, que a Barcelona, en molts casos, ja havien estat previstes".

http://politica.e-noticies.cat/han-gastat-mil-euros-per-cada-cartell-dautobombo-de-zapatero-35360.html

Com a totes les obres de tots els governs, sigui quin sigui el partit.

^^ Doncs sí. Per ex. per a una simple plaça de Lleida:

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/4bcd5282.jpg

Un de l'ajuntament mida XL, un de la Generalitat i de regal un de la constructora. :crazy:

Una obra molt interessant del Plan E:

carril bus de pujada pel carrer Tarragona

http://i30.photobucket.com/albums/c324/fernolea3/DSC01662.jpg

http://i30.photobucket.com/albums/c324/fernolea3/DSC01663.jpg

Els veïns de Sant Pere Nord de Terrassa exigeixen les millores promeses a la plaça de l'Aigua
L'Ajuntament iniciarà els repassos, però encara estudia com refer els bordons

L'Associació de Veïns de Sant Pere Nord encara espera una resposta per part de l'Ajuntament de Terrassa de les millores a la plaça de l'Aigua anunciades per la tinenta d'alcalde de Planificació Urbanística i Territori, Carme Labòria, en el ple d'octubre. Es tracta d'una obra inclosa en el fons estatal d'inversió local (FEIL), que ha tingut l'oposició veïnal des del primer moment. Mentrestant, l'entitat manté la pancarta al carrer Manresa que diu: «Solucions a les obres de la plaça de l'Aigua.»

El president de l'entitat veïnal de Sant Pere Nord, Jaume Àvalos, va recordar que va entrar una instància, fa un mes i mig, en què es preguntava quan es condicionaria la plaça de l'Aigua. «Encara no hem tingut cap resposta», va assenyalar Àvalos, que va qualificar l'execució de les obres de «molt lamentable». Si més no, els veïns insisteixen que cal canviar els bordons «agressius» que envolten tota la plaça per posar-los rodons. De fet, l'Ajuntament ja va haver d'escapçar totes les cantonades que acabaven en punxa.

El carrer Manresa és una altra actuació que els veïns no entenen. S'ha construït un pas elevat amb un accés molt complicat per als vehicles quan surten del giratori. Segons Àvalos, aquesta entrada al carrer Manresa no té sentit perquè només és aquesta part la que està remodelada, ja que la resta del carrer està igual. Els veïns critiquen que el pas de vianants de l'avinguda Jaume I ha quedat massa a prop del giratori, cosa que col·lapsa el trànsit. A més, hi ha persones que continuen travessant per l'antic.

El responsable municipal de les obres del FEIL, Salvador Navarro, va indicar que el 9 de desembre es començarà la fase final de les obres amb els repassos. Es renovaran les llambordes que s'han trencat al carril bici. També es posarà llorer a les jardineres del carrer Manresa. Pel que fa als bordons, s'estan elaborant un estudi per veure com es poden arreglar. Segons Navarro, el problema és que s'han d'analitzar un per un, ja que tots tenen un angle diferent, i són un centenar. Pel que fa a l'accés al carrer Manresa, el responsable del FEIL va indicar: «No hi veiem cap problema», després de suavitzar el desnivell.

«Chapuza»
En els últims dies va aparèixer al monument de la plaça de l'Aigua un grafit que deia: «chapuza», en referència a les obres que s'hi han fet. Els serveis de Manteniment de l'Ajuntament ja van pintar a sobre d'aquest grafit per tapar-ho. El president de l'Associació de Veïns de Sant Pere Nord, Jaume Àvalos, va reprovar les formes incíviques d'aquesta protesta. Tot i així, va assenyalar que és una mostra que la gent «no està contenta». De fet, va afegir que abans de començar les obres, els veïns ja es van oposar al projecte. Per la seva banda, el responsable municipal de les obres del FEIL, Salvador Navarro, va recordar de forma irònica que s'ha obert un concurs perquè els aficionats als grafits en puguin pintar a la façana del nou casal del Can Tusell, que és molt a prop de la plaça de l'Aigua.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/111511-els-veins-de-sant-pere-nord-de-terrassa-exigeixen-les-millores-promeses-a-la-placa-de-laigua.html

Reus presenta sis projectes a la nova convocatòria dels FEIL amb un pressupost que supera els 11 milions

Més d'onze milions d'inversió en matèria social, mediambiental i per projectes de desenvolupament econòmic. L'Ajuntament de Reus ha donat a conèixer els projectes que presentarà a la segona convocatòria dels fons estatals d'inversió local per l'any que ve. Segons l'alcalde, Lluís Miquel Pérez, les «prioritats» del consistori se centren en sis projectes concrets, en comparació amb els 13 que de l'anterior convocatòria, que han suposat una inversió de més de 18 milions d'euros.

La construcció del segon CAPI de la ciutat, que ha d'aixecar-se entre els carrers Camí de l'Aigua Nova i de Maria Antònia París, al costat del nou Arxiu Comarcal, sembla imminent. L'edifici –que tindrà 4.767,30 m²– acollirà el centre d'assistència primària i dependències per a un centre de dia amb l'objectiu «d'apropar els serveis a la ciutadania», va expressar el primer tinent d'alcalde, Eduard Ortiz.

El govern municipal també preveu l'ampliació de l'IMFE Mas Carandell, que consistirà en la construcció d'una nova ala amb plantes soterrani, baixa i primera, on s'encabiran una zona de magatzem i arxiu, aules de formació i despatxos, i 10 noves aules de formació. En total es guanyaran 1.760 m² i les obres costaran 2.564.260,34 euros, va explicar la segona tinent d'alcalde, Empar Pont.

Tot i l'envergadura dels projectes pel cost econòmic que suposen, l'àrea de Medi Ambient fa una aposta clara per les energies renovables. L'Ajuntament destinarà un milió d'euros –tot i que el FEIL en cobrirà 700.000– a la instal·lació de sistemes d'eficiència energètica a cinc centres educatius: el CEIP Rosa Sensat, Joan Rebull, Sant Bernat Calbó, Teresa Miquel i Pàmies, i General Prim. Pel tercer tinent d'alcalde, Ernest París, el projecte ha de situar la ciutat en una posició de «lideratge» en aquest àmbit.

El 20% del total dels diners provinents del FEIL es destinarà a la despesa corrent.

ELS PROJECTES

1) Noves aules per l'IMFE Mas Carandell, 2.564.260,34 euros.
2) Construcció del CAPI Reus VI, 5.620.200 euros.
3) Instal·lació de sistemes d'eficiència energètica en equipaments, 700.000 euros.
4) Rehabilitació de la façana del CEIP Marià Fortuny, 252.540,91 euros.
5) Actuacions de rehabilitació del CEIP General Prim, 202.260,91 euros.
6) Despesa social, 2.334.815 euros.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/111441-reus-presenta-sis-projectes-a-la-nova-convocatoria-dels-feil-amb-un-pressupost-que-supera-els-11-milions.html

Bagà completa la reforma del teatre, que ha finançat amb el fons estatal
L'equipament s'inaugurarà aquesta tarda amb una presentació pública dels treballs i un concert

L'Ajuntament de Bagà ha finalitzat les obres de rehabilitació del Casal de la Vila, que han permès fer una reforma a fons especialment de la planta on s'ubica el teatre. Aquesta tarda, a les 6, es farà la inauguració oficial de l'equipament renovat amb una exposició pública dels treballs que s'han fet, a càrrec de l'arquitecte director de l'obra, David Alegret, i de les autoritats municipals.
El conjunt de les obres ha tingut un cost aproximat de 325.000 euros, i han estat finançades en la seva major part a través del Fons Estatal d'Inversió Local, amb l'objectiu de "posar al dia" un equipament construït a mitjan anys 80 i en què la part corresponent al teatre no s'havia reformat fins ara, segons ha explicat l'alcalde, Nicolás Viso. El projecte executat ara, que ja s'havia dissenyat al principi d'aquesta legislatura, dóna continuïtat a l'adequació de la planta baixa de l'edifici que ja es va estrenar l'any passat com a gimnàs, i d'aquesta manera el Casal de la Vila completa també la seva adequació com a equipament cultural, "molt necessària per la gran activitat que hi ha en aquest poble", apunta Viso.
Els prop de 300.000 euros provinents del Fons Estatal d'Inversió Local s'han invertit íntegrament en la rehabilitació del teatre (tot i que l'Ajuntament també va destinar una partida d'aquest mateix fons a la urbanització de l'últim tram del passeig del Raval). Tanmateix, l'obra al Casal de la Vila també ha disposat de 28.000 euros més de la Xarxa de Municipis de la Diputació per a obres complementàries a la resta de l'edifici, i que han servit per arranjar la façana, pintar el vestíbul d'entrada i l'escala d'accés a la planta superior i arreglar el balcó, entre altres coses. El gros de l'obra, però, s'ha centrat en la sala del teatre, amb una instal·lació elèctrica totalment nova que permet donar diferents intensitats de llum, s'ha refet el cel ras amb inclinacions per millorar l'acústica de la sala, s'ha recobert el terra amb parquet i s'han recobert una part de les parets laterals amb fusta. També s'ha canviat tot el pati de butaques, que ara permet una capacitat per a 234 persones, més reduït que abans , "però això permet una major mobilitat, accessibilitat i comoditat", explica Viso. Finalment, s'ha col·locat un projector i una pantalla a l'escenari, que permetrà utilitzar la sala també per a conferències i presentacions.
Es tracta d'una reforma "que convenia per la forta demanda que té aquesta sala a nivell cultural", diu l'alcalde, perquè l'utilitzen de manera freqüent des del grup de teatre La Faia, fins a l'escola i l'institut, i els jubilats del Grup Il·lusió, entre d'altres.
La inauguració d'aquesta tarda començarà a les 6 amb una presentació dels treballs realitzats per part de l'arquitecte David Alegret, del despatx Xavier Guitart. Tot seguit hi haurà parlaments de l'alcalde, Nicolás Viso, i tancarà l'acte una actuació de l'orquestra de corda de l'Escola Municipal de Música de Berga.

Font: http://www.regio7.cat/bergueda/2009/12/06/baga-completa-reforma-del-teatre-que-ha-financat-fons-estatal/58040.html

Sabadell reestrena la plaça Creu Alta després de vuit mesos de reforma pel FEIL

Les obres de reforma a la plaça Creu Alta han conclòs després de vuit mesos que n'han canviat totalment la fesomia. El govern municipal hi va destinar gairebé 578.000 euros del fons estatal. I el resultat és un espai més accessible, ja que n'han eliminat els murs perimetrals, els graons d'accés i l'antic escenari que tenia a l'extrem nord.

El nou disseny ha conservat els pins, tot i que hi han plantat més arbres i flors. L'antiga creu de terme que delimitava el terme de Jonqueres també s'ha restituït a la ubicació antiga, i les novetats són una zona de jocs infantils i altres aparells perquè la gent gran hi pugui fer estiraments i exercici físic.

Pel que fa a les característiques de l'esplanada central, el vell sauló ha donat pas a una superfície asfaltada que servirà per celebrar-hi els actes de la festa major del barri.

Els veïns que divendres van acompanyar l'alcalde, Manuel Bustos, i altres regidors a la visita de final d'obra es mostraven satisfets amb aquests canvis. Però la presidenta de l'associació de veïns, Teresa Comellas, insinuava que potser s'hi han invertit massa diners, que podrien haver servit per a actuacions menors. Tot i això, els diners de l'obra també han servit per millorar la urbanització dels voltants de la plaça, canviar els semàfors i els senyals. Al barri, han refet un tram del col·lector del carrer Vila Cinca i han reformat la propera plaça Jonqueres.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/111978-sabadell-reestrena-la-placa-creu-alta-despres-de-vuit-mesos-de-reforma-pel-feil.html

L'Estat dóna pròrrogues d'obres del FEIL 2009 a Arenys de Munt i Pineda

El Ministeri d'Administracions Públiques ha admès i publicat les pròrrogues de determinades obres del Maresme incloses dins del fons estatal d'inversió local (FEIL) per aquest any i que, inicialment, havien d'estar enllestides el 31 de desembre. Segons estima el ministeri, fet que ja preveia la concessió d'aquests ajuts als Ajuntaments, sempre que hi hagi motius prou argumentats per evidenciar que les obres no han pogut acabar en el termini establert hi ha la possibilitat d'ampliar la finalització fins a un màxim de sis mesos. En aquest sentit, i de moment, perquè l'última comunicació de projectes prorrogats correspon al 26 de novembre, només dos municipis del Maresme han aconseguit temps extra per a alguns dels seus FEIL. És el cas d'Arenys de Munt amb el projecte d'urbanització de les voreres i els serveis de la riera en el tram que hi ha entre la rambla Francesc Macià i la rambla Riera i Penya. Aquestes obres, segons la nova disposició de l'Estat espanyol, hauran de ser entregades com a màxim el 30 de juny del 2010. En el cas de Pineda de Mar la pròrroga és de tan sols dos mesos –el 28 de febrer s'hauran d'haver acabat les obres–, però afavoreix dos projectes. El primer correspon a l'adequació del marge dret de la riera entre els carrers Extremadura i Llevant i el segon és la urbanització del carrer Àngel Guimerà, entre el passeig Marítim i la plaça de l'Estatut.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/112824-lestat-dona-prorrogues-dobres-del-feil-2009-a-arenys-de-munt-i-pineda.html

El nou «fons Zapatero» permetrà construir el reivindicat accés al grup del Tura d'Olot
També s'acabaran els vestidors de l'estadi d'atletisme

El nou fons estatal d'inversió local (FEIL) permetrà a l'Ajuntament d'Olot construir durant el 2010 l'accés a peu i amb bicicleta al grup d'habitatges del Tura des de la carretera de Santa Pau. El consistori presenta tretze projectes per ser finançats amb els 3,5 milions d'euros que li corresponen, un 15% dels quals seran per cobrir una part del pressupost ordinari.

El nou fons de cooperació local amb què el govern espanyol compensa la pèrdua d'ingressos dels consistoris permetrà la construcció d'un nou accés a peu i amb bici al grup del Tura des de la carretera de Santa Pau. Un dels extrems serà ben bé al costat de Cal Russet i resseguirà el riu Fluvià fins al grup residencial. La inversió és de 157.917 euros. De fet, amb els mateixos fons, l'Ajuntament ha posat fil a l'agulla per completar la millora del tram urbà del riu Fluvià. Hi inclou l'adequació de l'itinerari dels marges del riu entre el pont del Palau i Can Collell (150.000 euros).

D'entre els projectes presentats, destaquen també l'acabament dels vestidors de l'estadi d'atletisme, que, amb 700.000 euros, és l'obra més cara, i l'acabament i equipament interior del nou local polivalent del Puig del Roser (461.703 euros) i l'adequació de la planta baixa de l'edifici del Cassés com a espai cultural (90.000 euros).

Per no haver d'incrementar la despesa de personal, l'Ajuntament també ha inclòs als fons la instal·lació d'un equip de vigilància i seguretat centralitzat per als quatre pavellons poliesportius del sector de la plaça Amèrica, dos d'ells per acabar.

El Morrot tindrà un col·lector nou
El nou col·lector separatiu de les aigües residuals de les pluvials del sector del Morrot (461.703 euros) és una de les altres obres importants que l'Ajuntament d'Olot vol que financi el fons estatal d'inversió local. La llista es completa amb un nou lavabo adaptat per a la torre Castanys (12.853 euros), la construcció d'un mur de pedra per adequar paisatgísticament el límit de l'avinguda Jaume II amb el volcà Garrinada i que, de fet, és un nou accés al barri de Sant Miquel des de la carretera de la Canya (119.033 euros), l'ampliació i millora del camp de futbol del Sant Roc (197.245 euros), la millora de l'eficiència energètica de l'enllumenat públic de diversos sectors de les Fonts (100.895 euros) i la instal·lació d'un nou programari per avançar en la implantació de l'accés electrònic dels ciutadans als serveis públics (34.000 euros).

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/118833-el-nou-lfons-zapateror-permetra-construir-el-reivindicat-acces-al-grup-del-tura-dolot.html

Lleida acaba el año con 29 obras del Plan Zapatero sin finalizar en toda la provincia

La ciudad de Lleida tiene cuatro proyectos financiados dentro del Plan Estatal de Inversión Local (FEIL), el Plan Zapatero, que todavía no han acabado. Es por ello que el Ayuntamiento ha pedido una prórroga al Ministerio de Política Territorial (MPT) para poder recibir los fondos restantes de las actuaciones, ya que la finalización de la obra debe acreditarse antes del primer semestre de 2010.

Uno de los proyectos inacabado es la plaza de la Pau, cuya remodelación comenzó en octubre y que tiene un plazo de ejecución de ocho meses. Un total de 25 operarios trabajan para acabar la plaza que verá cambiada toda su pavimentación y el alumbrado público.

Otro de los proyectos es la reurbanización de la plaza Sant Francesc. La reforma ha sido integral, actuando tanto en la superficie como en el subterráneo, donde se ha renovado todas las instalaciones de servicios. El periodo de ejecución de las obras, que empezaron en abril, es de siete meses.
El tercer proyecto es la urbanización de la plaza Blas Infante, cuya primera piedra se colocó en marzo de este año. La actuación ha consistido en la urbanización de la superficie de la plaza, ubicada justo encima de un parking. Con las obras se han creado los accesos a la plaza y se ha reordenado el entorno.

Finalmente, el cuarto proyecto pendiente es la construcción el pabellón polideportivo del Secà-Balàfia que, con una inversión de 4 millones de euros, permitirá que los dos barrios tengan un nuevo equipamiento deportivo. La primera piedra del edificio se colocó a finales de abril, aunque el periodo de ejecución es de nueve meses.

Para poder inscribir los proyectos dentro del FEIL, los proyectos han recibido una prórroga de tres meses (hasta marzo) en el caso de las dos plazas y hasta junio en el caso del pabellón.

No obstante, desde el consistorio afirman que las obras en La Pau, Blas Infante y Sant Francesc están en su recta final, faltando sólo los últimos detalles, por lo que se espera que sea en enero cuando están acabadas.
Por otro lado, en el resto de la provincia el MPT ha concedido una prórroga a 26 proyectos más distribuidos en los distintos municipios. De esta forma, las grandes obras impulsadas por el FEIL verán su plazo de ejecución prorrogados hasta, a mucho tardar, junio de 2010.

Las poblaciones han pedido más tiempo para los siguientes proyectos: Almacelles, para el centro de día; les Borges Blanques, para el centro cultural y la urbanización de la plaza Ramon Arqués; Arbeca, para urbanizar la avenida Josep Tarradelles; Mollerussa, para acondicionar el pabellón municipal y el entorno del canal d’Urgell; Barbens, para construir la guardería municipal; Albatàrrec, para urbanizar el entorno de la zona deportiva; Belianes, para acondicionar la carretera LP-2015; Soses, para rehabilitar el local social La Unión; Almenar y Benavent, para mejorar la red de agua potable; Ivars, para el derribo de viviendas; Tàrrega, para el parking de avenida Catalunya; Balaguer, para la urbanización de Pere III; Vallfogona de Balaguer y Sort, para la urbanización de varias calles; Sant Ramon, para pavimentar Portell y Viver; Cervià de les Garrigues, para restaurar el consistorio; Granja d’Escarp, para el alumbrado público; Cubells, para ampliar las piscinas y Os de Balaguer, para urbanizar el depósito de agua.

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=95807&seccio=Lleida&fecha=2009-12-31&sortida=03:00:00

Martorell aposta per reformar i ampliar el complex esportiu de la Vila amb el nou FEIL
L'obra costarà més de 2 milions d'euros

L'equip de govern de Martorell ha fet públics els projectes en què té previst destinar el fons FEIL de l'any vinent, en què la millora d'equipaments esportius se n'endú la palma.
D'aquesta manera, es preveu realitzar una reforma integral, amb ampliació inclosa, del complex esportiu de la Vila. Aquesta obra representarà quasi la pràctica totalitat de la inversió que es durà a terme, ja que s'emporta més de 2.025.856,35 euros. En les dues inversions restants s'aprofitarà per col·locar calefacció a l'edifici de les Instal·lacions Esportives Municipals (IEM); i, per altra banda, fora de l'àmbit esportiu, instal·lar ascensors en tres dels edificis públics municipals.
L'execució d'aquestes tres obres s'eleven a 2.262.115 euros i no són incloses en el pressupost municipal del 2010. Les previsions del FEIL, però, segueixen la línia marcada en els propis pressupostos, aprovats la setmana passada, en els quals la principal inversió per a l'any vinent també és de caràcter esportiu, en aquest cas es tracta del centre integral de l'esport i la salut, que ja ha començat a construir-se i que té prevista una nova partida d'un milió d'euros.
Pel que fa al calendari d'execució de les obres, la primera que és prevista és la referent al complex de la Vila, la de més envergadura de les tres. Des del consistori es valora que "aquesta obra permetrà fer un salt qualitatiu a l'oferta que actualment ofereix aquest equipament, amb més serveis, més oferta i adequant-la a les necessitats actuals dels usuaris".
Aquesta obra en el complex del barri de la Vila servirà per modernitzar encara més la zona històrica de la ciutat, que també es veu reforçada en l'actualitat per l'aplicació de la llei de barris.
La segona obra prevista és la instal·lació d'un ascensor en els edificis públics municipals de la Casa de Cultura La Vila, Ca l'Oller i la Central de Can Carreras. Per a l'equip de govern, "aquesta inversió és un pas més per a la supressió de barreres arquitectòniques i la millora de l'accessibilitat de tres edificis de propietat municipal". L'obra té un pressupost d'execució de 140.966,11 euros.
Finalment, la tercera obra prevista és la instal·lació de calefacció a l'edifici municipal de les Instal·lacions Esportives Municipals (IEM), que té per objectiu "continuar reforçant el manteniment dels equipaments esportius municipals, tenint en compte el gran volum de practicants d'esport a les IEM. Aquesta obra garantirà una major prestació del servei i més confort als esportistes". El seu pressupost és de 95.302,54 euros.
Les tres obres previstes en el nou FEIL han estat aprovades de manera inicial per l'Ajuntament de Martorell en junta de govern local.
En l'anterior FEIL, l'obra estrella de l'Ajuntament de Martorell ha estat el soterrament de tots els contenidors de la ciutat, nou sistema de recollida d'escombraries que ha d'entrar en funcionament les primers setmanes del nou any.

Font: http://www.regio7.cat/baix-llobregat/2009/12/31/martorell-aposta-reformar-ampliar-complex-esportiu-vila-nou-feil/61376.html

El Solsonès rebrà gairebé un milió i mig d'euros del Fons Estatal del 2010
Solsona, amb 990.000 euros, és qui s'emporta més diners, i la Molsosa, amb 13.600, és qui en rep menys

El Fons Estatal d'Inversió Local ha assignat per al 2010 al Solsonès un milió i mig d'euros, aproximadament. La ciutat de Solsona és qui s'emporta una ajuda més gran, amb 990.912 euros, seguidament hi ha Sant Llorenç de Morunys (115.783), Olius (85.297), Pinós (34.595), Riner (32.432), Odèn (31.351), Navès (29.621), la Coma i la Pedra (28.865), Pinell del Solsonès (22.919), Llobera (22.919), Lladurs (22.919), Castellar de la Ribera (17.189), Clariana de Cardener (15.892), Guixers (15.135) i la Molsosa (13.622).
Per rebre les subvencions, s'han de complir una sèrie de paràmetres i es demana uns requisits per fer les obres, que s'han de finalitzar abans que s'acabi el 2010. Alguns dels municipis ja han decidit a què destinaran els diners. La majoria, però, es mostren contrariats per les característiques de la subvenció, perquè només té en compte el nombre d'habitants i no l'extensió del territori. En aquest sentit, municipis com els del Solsonès es veuen força perjudicats respecte als de l'àmbit metropolità, ja que tenen una extensió de territori molt gran, però amb pocs habitants. Amb tot, els alcaldes afirmen que es tracta d'un ajut que permet fer obres per a les quals no hi ha pressupost.

Font: http://www.regio7.cat/solsones/2009/12/31/solsones-rebra-gairebe--milio-mig-deuros-del-fons-estatal-del-2010/61522.html

El nuevo plan E en Barcelona financiará 170 proyectos

• El Ayuntamiento estima crear 2.978 empleos directos, dos tercios menos que el plan del año pasado

Un 25% de los 175 millones de euros que recibirá Barcelona gracias al Fondo Estatal para el Empleo y la Sostenibilidad Local se destinarán a grandes proyectos de ciudad. El Ayuntamiento ha explicado que con estos dineros se financiarán obras como el cubrimiento de las vías del ferrocarril en Sants, la estructura del Zoo marino y el nuevo mercado de los Encants. El consistorio espera crear 2.978 empleos directos.

Para el gasto corriente de Educación y Acción Social se invertirán 35 millones. Las primeras obras empezarán en marzo una vez el Ministerio de Política Territorial autorice los proyectos, explicó hoy el portavoz del Gobierno municipal, Jordi William Carnes.

Carnes ha explicado que el Ayuntamiento ha decidido que este segundo fondo que promueve el Gobierno central contra la crisis se centre "más en equipamientos", inversiones que generan más empleo después de su construcción. Además, tienen menor afectación en la calle mientras duran los trabajos que los del primer fondo, muy centrado en la vía pública.

Respecto a la disminución del número de puestos de trabajo creados, el gerente municipal, Andreu Puig ha afirmado que no se pueden comparar con el del año pasado, ya que en esta ocasión se requieren trabajos de índole más tecnológica, lo que implica contratar a menos personal. En 2009 el plan creó 9.000.

Dos nuevos mercados

Los Encants, la cobertura de vías entre Riera Blanca y Sants, la Fabra i Coats, el Zoo marino y la rehabilitación del Museu de Ciències Naturals saldrán al precio máximo de licitación permitido, unos 5,6 millones cada uno. Sin embargo, los 75 proyectos para hacer "más eficaz y a medio plazo generar ahorro" en la administración electrónica coparán hasta 12,6 millones, explicó Carnes.

El apartado de equipamientos incluye la reforma de los mercados del Ninot (4 millones) y Sants (3 millones); diversas obras del Centre del Disseny (unos 3 millones); ocho centros educativos, siete de los cuales guarderías (20,8 millones), y la ampliación del Centro de Investigación y Estudios Olímpicos (1 millón) ahora que Barcelona presentará candidatura a los Juegos de Invierno 2022.

La rehabilitación de cubiertas y salas del Castillo de Montjuïc, proyecto que con el Zoo marino el Ayuntamiento considera "singulares", costará 2,8 millones. En Medio Ambiente, capítulo que suma 42,2 millones, el Ayuntamiento prevé mejorar la iluminación en la montaña de Montjuïc (4,2 millones), rehabilitar 12 fuentes, mejorar túneles e instalar enchufes para coches eléctricos.

http://www.elpais.com/articulo/espana/nuevo/plan/Barcelona/financiara/170/proyectos/elpepuesp/20100120elpepunac_26/Tes

Puigcerdà inclou el nou ascensor al pla Zapatero per fer-lo aquest any
La instal·lació, a la banda de llevant del turó, funcionarà amb el contrapès de dues cabines

L'Ajuntament de Puigcerdà ha decidit finalment incloure la construcció del segon ascensor panoràmic que pujarà al barri antic al nou pla de desenvolupament local que impulsa el govern de l'estat, l'anomenat Pla Zapatero. El giny mecànic, a més a més, es farà amb un sistema de contrapesos amb dos ascensors -un que pujarà i l'altre que baixarà, sempre de manera simultània- que reduirà molt les despeses d'ús i de manteniment, segons han explicat des de l'Ajuntament. Tots dos ascensors es construiran a la banda de llevant del turó de Puigcerdà, al peu del Museu Cerdà, per tal que serveixi d'accés al centre als conductors que deixin el vehicle a l'aparcament que s'hi ha fet. Els ascensors seran de vidre i permetran veure la plana de l'Alta Cerdanya.
El projecte, que es construirà aquest any, tindrà un cost de 400.000 euros i serà la intervenció estrella de la segona edició del Pla E, que dota la capital de la Cerdanya amb una ajuda de 809.535 euros. Quant a l'obra, el primer tinent d'alcalde de Puigcerdà, Joan Guinot, ha explicat que està pràcticament dissenyada i només queda definir la passarel·la que comunicarà les portes de l'ascensor amb el carrer d'Escoles Pies, a l'entrada del nucli comercial.
L'equip de govern puigcerdanès ha elaborat un llistat de quatre obres prioritàries més per incloure-les al programa. Així, després de l'ascensor panoràmic, Puigcerdà també remodelarà el pis superior de la casa senyorial de l'estany, on ara hi ha la guarderia, per ampliar les dependències municipals. L'equip de govern decidirà més endavant i segons les necessitats si l'utilitza per ampliar la llar d'infants o per ubicar-hi nous serveis. L'obra es dotarà amb un pressupost de 100.000 euros.
El tercer projecte serà la renovació de l'enllumenat públic del nucli antic. El projecte, que es finançarà amb una partida de 210.000 euros, suposarà la tercera fase d'aquesta renovació de l'enllumenat del poble. El quart projecte consistirà a renovar la xarxa de clavegueram de la zona de l'avinguda de la Cerdanya, que té un sistema de canonades molt antic i malmès. Aquesta actuació es dotarà amb una ajuda estatal de 92.535 euros. El cinquè projecte serà la dotació d'un sistema de termòstats per a la calefacció de la guarderia per tal d'optimitzar-ne la utilització. Aquest projecte costarà 7.000 euros.

Font: http://www.regio7.cat/cerdanya-alt-urgell/2010/01/24/puigcerda-inclou-nou-ascensor-al-pla-zapatero-lo-aquest-any/65412.html

Sant Feliu aprofitarà el fons estatal per reformar la piscina i fer el museu de la via verda i el tren
Renovaran la xarxa d'aigua de Sant Pol i l'enllumenat del passeig President Irla

L'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols destinarà els 2,3 milions d'euros de la subvenció del fons estatal per a l'ocupació i la sostenibilitat local a cinc projectes. Entre les obres més importants destaquen la renovació de la piscina municipal (500.000 euros) i l'adequació de l'espai del Tinglado (500.000 euros) per fer-hi arribar la via verda i l'espai museístic del tren. També s'invertiran 400.000 euros en la modernització de xarxes informàtiques i de comunicacions municipals.

El ple municipal aprovarà avui els projectes que es presentaran per al fons d'inversió per al foment de l'economia que, per segon any, el govern de l'Estat ha generat per als municipis. En total, per a Sant Feliu els recursos assignats pugen a 2,3 milions d'euros. D'aquests, són 1,8 milions els que es destinen a inversió i la resta, a despesa corrent. Les inversions previstes són cinc que responen a diverses necessitats i reptes que té la població en aquests moments.

Estalvi energètic

En relació amb l'estalvi energètic i de recursos, les inversions previstes permetran afrontar situacions molt precàries de dues instal·lacions de la ciutat: la xarxa d'aigua de Sant Pol (200.000 euros) i l'enllumenat del passeig President Irla (214.000 euros). Així mateix, hi ha una partida de 500.000 euros per a la renovació de la piscina municipal perquè sigui un referent a la demarcació. També es destinaran més de 500.000 euros a la creació d'un equipament que haurà de consolidar una nova oferta turística i cultural de la ciutat: l'espai del Tinglado del port. Amb aquesta inversió es farà realitat el projecte de Sant Feliu com a punt d'arribada de la via verda.

El Punt (http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/130116-sant-feliu-aprofitara-el-fons-estatal-per-reformar-la-piscina-i-fer-el-museu-de-la-via-verda-i-el-tren.html)

L'ajuntament [de la Seu d'Urgell] presenta 13 projectes al Fons Estatal per l'ocupació local

El ple municipal celebrat aquest dilluns va donar compte dels 13 projectes d'inversió que l'ajuntament presentarà al Govern de l'Estat amb l'objectiu de rebre una subvenció del Fons Estatal per l'Ocupació i la Sostenibilitat Local (FEOSL) que crearan 26 llocs de treball directes. La subvenció demanada pel Consistori urgellenc suma un total d'1.403.882 euros.

Enguany, les bases del Fons Estatal no permetien la realització de qualsevol tipus d'obra sinó que condicionaven la presentació de projectes en els àmbits tecnològics, mediambientals i de millora d'instal·lacions municipals.

De les 13 actuacions d'inversió que es presenten, en destaquen el tancament i l'adequació interior de la pista exterior de la zona esportiva municipal per disposar d'un nou espai polivalent per a la ciutat amb un pressupost de 535.000 euros; i la neteja del bosc de ribera del Valira i l'arranjament dels recorreguts dels seus accessos, concretament a l'espai natural conegut com el Toll del Bressol, ubicat a l'Horta del Valira. Aquest projecte té un pressupost de 90.758 euros.

L'alcalde de la Seu, Albert Batalla, va destacar que “les característiques de la convocatòria 2010 d'aquests fons, menys recursos i diferents criteris, no ens permeten fer obres de grans dimensions sinó projectes més petits”. Tot i això, Batalla va voler destacar que “amb aquestes obres la Seu guanyarà un espai polivalent cobert per a la realització de tot tipus d'activitats massives, així com també fem l'aposta per l'obertura de la ciutat cap al Riu Valira, com la Seu ja va fer fa uns anys amb el Segre”. Per altra banda, l'alcalde va destacar que l'ajuntament continua amb el criteri de, sempre que sigui possible, fer les contractacions de les obres a empreses urgellenques i procurar que els projectes ajudin també a treure gent de l'atur.

La resta d'inversions previstes s'emmarquen en millores d'equipaments i serveis municipals com set projectes vinculats a la informàtica, l'arranjament de les pistes de tennis municipal i a la renovació d'enllumenat públic, entre d'altres.

Respecte els projectes informàtics cal destacar la inversió de 170.000 euros que es destinaran a la formació de software lliure (Open Office) amb l'objectiu de modernitzar la gestió de documents, digitalització i accés a xarxes de comunicació d'alta velocitat, per donar accés electrònic als ciutadans. També es portarà a terme l'adequació audiovisual de la sala d'actes de l'ajuntament de la seu d'Urgell; també s'invertirà en un nou software de gestió per a la policia municipal; així com l'adequació de la infraestructura de veu i dades a l'edifici del centre cultural Les Monges. En aquest paquet d'inversions informàtiques també es portarà a terme la creació d'una xarxa pública de Wifi.

Un altre dels projectes presentats tindran com a objectiu la renovació de la instal·lació de l'enllumenat municipal en diversos punts de la Seu com el Passeig Pasqual Ingla, a la plaça de Joan Sansa, a la plaça del Carmen, al Camí Ral de Cerdanya, entre d'altres vies de la ciutat. Aquesta renovació de l'enllumenat públic compta amb una inversió de 272.000 euros que té com a objectius un estalvi energètic significatiu i la reducció de la contaminació lumínica, així com la reducció d'emissions contaminants.

Una altra inversió significativa que s'inclou al Fons Estatal per l'Ocupació i la Sostenibilitat Local que portarà a terme l'Ajuntament de la Seu d'Urgell és la millora del paviment de les pistes de tennis de gespa artificial de la zona esportiva municipal amb un pressupost de 51.000 euros.

La convocatòria d'aquest any del FEOSL incloïa la possibilitat de destinar un 20% de la partida a despesa corrent de l'àmbit social o educatiu. L'ajuntament de la Seu ha previst destinar aquests recursos a sufragar part de les despeses que generen les dues llars municipals d'infants a l'ajuntament.

Viure als Pirineus (http://www.viurealspirineus.cat/not%C3%ADcies/pol%C3%ADtica/L%27ajuntament+presenta+13+projectes+al+Fons+Estatal+per+l%27ocupaci%C3%B3+local)

71A4-gaW5eE