View Full Version : Efectes de la crisi econòmica a Catalunya
Confide February 15th, 2007, 08:10 PM Desapareixen 45 pisos del sorteig de Bcn!!
Thursday, February 15th in Habitatge | No comments
Avui s’han sortejat 1.509 habitatges protegits a Barcelona. La convocatòria inicial era de 1.554 pisos. Tota la publicitat, i també el procés d’inscripció, manegava aquesta segona xifra que de cop i volta ha canviat. Perquè?
De cop i volta han desaparegut 45 pisos!!! Si us descarregueu el fulletó informatiu de la pròpia web de l’ajuntament veureu com encara hi ha la xifra 1.554.
www.bcn.es/habitatge/ És legal aquest sorteig? Tots els participants (prop de 60.000) van omplir un formulari per entrar en un sorteig de 1.554 habitatges. Però aquest s’ha fet amb una altra xifra de pisos. No hi ha cap comunicat de l’Ajuntament que informi d’aquest canvi sorprenent d’ultima hora.Algú en sap alguna cosa més?
Danzig February 15th, 2007, 09:04 PM els familiars dels polítics també tenen necessitats!
:D
Confide February 15th, 2007, 09:48 PM No és per fer broma home... :( que és ridícul el nombre de pisos que es sortegen i si a sobre hi ha gent que per tenir contactes se n'aprofiten..
Bitxofo February 16th, 2007, 12:11 AM ^^És que no fa broma, una part és per "enchufes".
:sleepy:
Confide February 16th, 2007, 12:24 AM Està clar que és per enchufes, però a mi no em fa gràcia.
Bitxofo February 16th, 2007, 12:30 AM ^^Ho han fet malament, normalment es treuen les reservades pels "enchufes" abans de dir la xifra...
:dunno:
Danzig February 16th, 2007, 02:03 PM c'est la vie, Confi
El que tingui ganes i diners, que ho denuncïi al jutjat
Antoi February 17th, 2007, 03:54 PM I no pot ser que per necessitats urgents s'hagin hagut de fer servir aquests pisos? Que no tot es qüestió d'enxufe. Ja sabem com és la política en aquest país, però tampoc cal culpar-la de tots els mals que patim.
JarlehuBCN February 17th, 2007, 04:44 PM Si de gairebé 60.000 persones que participàvem al sorteig encara cap ha fet cap denuncia oficial, ni sortit per TV ni a La Vanguardia ni res d'això deu ser que la notícia no es el que sembla. Soposo. En una adjudicació el 2004 de pisos per a joves es van haber de deixar d'adjudicar alguns perquè eren ocupats per desallotjats del Carmel. Imagino que ha sigut una cosa d'aquestes.
El que no m'agrada es que mirant les llistes hi ha gent que surt com a afavorit a 3 llistes diferents, quan en teoria nomes pots ser afavorit a una de les llistes que has demanat.
TECliège February 17th, 2007, 07:27 PM Sembla ser que es tracta dels pisos d'un edifici del cLondresque no es poden sortejar pq hi ha algun problema legal amb l'edifici.
Aquests pisos estan pendents d'un litigi dels pels veïns. Fins que es resolgui el tema judicial, no es poden sortejar.Ll'eliminació d'aquests 45 pisos de la convocatòria es va publicar, com és preceptiu, al butlletí oficial de la província, el 27/12/06
(que n'és d'util en nou cercador per paraules del BOP!)
Barcelona
Institut Municipal d’Urbanisme
anunci
Exp. 06ju248.
El Gerent de l’Institut Municipal d’Urbanisme, per expressa delegació de l’Alcaldia mitjançant decret de 21 de juliol de 2006, en data 18 de desembre de 2006, ha adoptat la següent resolució:
Modificar el decret d’alcaldia de data 8 de novembre de 2006, que resol obrir convocatòria pública relativa al procés específic per a l’adjudicació mitjançant sorteig públic de 1.554 habitatges de protecció oficial a la ciutat de Barcelona, única i exclusivament en el sentit de excloure provisionalment de la convocatòria pública la promoció corresponent a 45 habitatges de lloguer per a joves ubicada al carrer Londres, 62-64, pels motius que justificada i raonadament es contenen en l’informe jurídic emès per l’IMU en data 18 de desembre de 2006, que figura a l’expedient i és dóna per reproduït. Publicar aquesta resolució en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en dos diaris dels de major circulació la província.
Us ho comunico als efectes oportuns.
Barcelona, 19 de desembre de 2006.
La Secretària delegada, Ma. Camino Suárez García.
Sky February 20th, 2007, 11:45 AM http://www.elsingulardigital.cat/cat/img2/pis_barcelona.gif
La polèmica pels preus dels pisos a Barcelona
El preu dels pisos a Barcelona es troba pels núvols i ha assolit unes quantitats astronòmiques que superen, fins i tot, els de determinades cases de luxe. Per exemple, aquest diumenge, La Vanguardia publicava -en el suplement ‘Dinero’- que una “vivenda unifamiliar i d’estil racionalista a la vora del Riu Elba” està valorada en 525.000 euros. La casa es troba ubicada en la zona oest d’Alemanya -a prop de la localitat d’Hamburg- i té una superfície construïda de 180 metres quadrats sobre un terreny de 5.467 metres quadrats.
Fins aquest punt és on han arribat els preus dels pisos en la zona cèntrica de Barcelona. Segons les dades que ofereix una coneguda empresa immobiliària, pel valor de la casa a les vores de l’Elba es pot accedir a un pis localitzat al barri de l’Eixample, entre els carrers Rosselló-Aribau. La vivenda està valorada en 520.000 euros i ocupa uns 100 metres quadrats. És cert que la casa barcelonina surt més econòmica (5.000 euros) però, en canvi, té una superfície cinc vegades inferior a la casa alemanya.
http://www.elsingulardigital.cat/cat/viewer.php?COD=3422
Antoi February 20th, 2007, 05:04 PM AIxò ha de petar algun dia... aquests preus poca gent els poc pagar!
Aqui a la Bisbal, a la zona on visc s'estan venent les cases (de segona mà!) a 400.000 i fins i tot 500.000 €!!! (Fins a 83.000.000 de les antigues pessetes!)
Que som una ciutat de 10.000 habitants!
jeros February 20th, 2007, 05:48 PM Bé, jo no penso que petarà.
Penso que el lloguer és el futur, juntament amb la congel·lació dels preus per un cert temps, després continuaran pujant, més tímidament (mai baixada d'aquests)
cfranch February 20th, 2007, 06:22 PM És difícil saber el que passarà.
Jo una baixada de preus la veuria factible si hi hagués un estancament del creixement econòmic i que augmentés l'atur.
De totes maneres a tot el món hi ha hagut baixades de preus en l'habitatge. Que ens fa pensar que nosaltres siguem diferents?
keros February 20th, 2007, 06:55 PM Bé, jo no penso que petarà.
Penso que el lloguer és el futur, juntament amb la congel·lació dels preus per un cert temps, després continuaran pujant, més tímidament (mai baixada d'aquests)
XD Que has invertit en pisets ? Clar que baixaran !!!!!! Això sense dubte.
Jeros ... se't veu el plumer. XD
Siau !
Confide February 20th, 2007, 10:34 PM ^^ Bé, si fos per tu ja es vendrien els pisos a 10 milions. :D Jo cada vegada més penso que els preus s'estancaran o patiran una devallada lleu, però continuaran cars...
Sky February 20th, 2007, 10:34 PM Sorteig de pisos socials a Pardinyes
L'Ajuntament de Lleida i l'Incasòl sortejaran aquest dilluns una seixantena de pisos protegits al barri de Pardinyes. Cadascun compta amb tres candidats a comprar-lo. I és que gairebé 200 ciutadans s'han interessat per aquesta oferta. Són habitatges de dues habitacions, d'entre 59 i 65 metres quadrats, amb plaça de pàrquing vinculada. Dos d'ells estan adaptats per a les persones amb discapacitats. El preu oscil·la entre 109.381 i 118.804 euros, molt per sota dels del mercat lliure. No obstant, els requisits fixats per optar-hi han deixat 140 famílies fora del procés. El plec de condicions fixa uns ingressos mínims de 1.300 euros mensuals i tres anys d'empadronament a la capital del Segrià.
--
SEGRE.
jeros February 21st, 2007, 12:03 AM XD Que has invertit en pisets ? Clar que baixaran !!!!!! Això sense dubte.
Jeros ... se't veu el plumer. XD
Siau !
oh, gracies Keros per fer-me veure el que ja em van dir fa 4 anys... segur que esperaré a que baixin.
Com va fer algun amic meu... :lol:
Si baixen... sí que invertiré. Ara? No toca per invertir noi...
Què sóc economista cony ;)
Confide February 21st, 2007, 01:15 AM La síndica de greuges de BCN alerta de la impossibilitat de la classe mitjana a accedir a una vivenda
La síndica de greuges de Barcelona, Pilar Malla, ha alertat dels problemes que té l'actual classe mitjana per accedir a una vivenda, ja que les seves rendes superen els màxims fixats per a les promocions públiques i, per contra, els seus ingressos no els permeten pagar un pis del mercat lliure.
Així s'ha pronunciat Malla en la presentació d'un informe d'aquest organisme dedicat a garantir davant el ciutadà el bon funcionament de l'administració local. La síndica ha assenyalat que la vivenda va ser un dels principals motius de queixa per part dels barcelonins l'any passat, amb 81 de les 1.114 queixes que es van presentar en tot l'any.
En aquest sentit, l'anàlisi, que es presentarà en el ple municipal de divendres, apunta que moltes famílies joves no poden accedir a un pis de compra o de lloguer per l'elevat preu de mercat i per la limitada oferta de promocions de protecció oficial, i ha recordat que en el sorteig de vivendes municipals protegides de la setmana passada la ràtio de sol·licituds per cada pis va ser de 35.
La situació dels pensionistes
L'informe afegeix que junt amb aquestes classes mitjanes, un altre col·lectiu que té problemes d'accés a un immoble són aquelles famílies amb rendes més baixes, perquè no es poden plantejar el compromís de compra d'un pis o perquè els seus ingressos anuals no arriben al mínim establert per accedir a pis de lloguer, aquelles que depenen dels ingressos com el salari mínim (540 euros) o les pensions mínimes (466 euros) o no contributives (349 euros).
Malla ha destacat que la creació del registre únic de vivenda protegida, per mitjà de l'Institut Municipal d'Urbanisme, no ha servit per solucionar el problema, ja que, segons ha dit, en l'últim exercici el patronat municipal de l'habitatge només ha atès casos d'emergència social.
...
www.elperiodico.cat
jeros February 21st, 2007, 12:55 PM ^^ BCN és un barri de la Gran Barcelona... no?
O és que ara no ens interessen les annexions? Si vols viure a BCN ves a viure a Vilanova, Calella, Manresa...
keros February 21st, 2007, 05:15 PM oh, gracies Keros per fer-me veure el que ja em van dir fa 4 anys... segur que esperaré a que baixin.
Com va fer algun amic meu... :lol:
Si baixen... sí que invertiré. Ara? No toca per invertir noi...
Què sóc economista cony ;)
Estava dient en el passat no ara ... ara clar que no, és obvi.
keros February 21st, 2007, 05:17 PM ^^ BCN és un barri de la Gran Barcelona... no?
O és que ara no ens interessen les annexions? Si vols viure a BCN ves a viure a [B]Vilanova, Calella, Manresa...
Fins allà no es pot ...
No diguis tonteries coi.
UT596001 February 21st, 2007, 05:26 PM ^^ No diu cap tonteria: molts joves de Barcelona han d'anar a viure a Manresa (sí, a Manresa!) ja que és on hi han uns preus mínimament potables.
I no m'invento res: farà uns anys al "30 minuts" van fer un reportatge sobre el tema de l'habitatge on sortia això.
Jo ja em veig vivint en una població pròxima a Lleida tipus Bell-lloc, Alcoletge...
Sky February 21st, 2007, 05:46 PM Alguns preus de la vivenda: http://sv.elmundo.es/sv/tasaciones/
Al 25.001 de Lleida 1.904€/m2
jeros February 21st, 2007, 05:49 PM Exacte.
Keros, ja t'arribarà el teu moment...
keros February 21st, 2007, 05:55 PM ^^ No diu cap tonteria: molts joves de Barcelona han d'anar a viure a Manresa (sí, a Manresa!) ja que és on hi han uns preus mínimament potables.
I no m'invento res: farà uns anys al "30 minuts" van fer un reportatge sobre el tema de l'habitatge on sortia això.
Jo ja em veig vivint en una població pròxima a Lleida tipus Bell-lloc, Alcoletge...
Qué dius nen !!!!!!!!
He dit que per als joves a tot arrèu és car !!
jeros February 21st, 2007, 07:14 PM tot arreu és car, però perquè creus que Terrassa i Sabadell han crescut tant? I ara Manresa, Cubelles, Sant Vicenç de Castellet, etc etc ho fan...
Desgraciadament és així, ja t'adonaràs. Mira que és lleig L'Hospitalet, si hagués pogut al seu temps, m'hagués quedat aquí, però tan sols veia coves. Vaig triar Terrassa per projectes, bonica... bé, perquè va ser (dintre de les meves condicions i economia) la que més s'ajustava al que jo volia.
Ara, molts joves ja no poden comprar a la segona corona de BCN (Terrassa, Sabadell, Castelldefels, Mataró, Mollet...) i ja es comencen a fixar en la tercera.
I així es com funciona. Abans a mi em deien que m'anava a pendre pel cul perque estava a uns 20 km de BCN. Ara són ells els que compren a un preu triplement superior al mateix lloc... i d'altres, el doble de lluny (40... 50km...).
"Tonto el último".
Baixar? Fiscalment, econòmicament, socialment... és impossible. Contenció de preus? D'aquí uns anys segur, tots els governs aposten per un bon foment del mercat de lloguer.
Temps al temps.
UT596001 February 21st, 2007, 07:28 PM A tot lo dit per en Jeros, m'agradaria afegir una cosa:
Fora de les ciutats importants "metropolitanes" (no m'agrada fer servir aquest terme, però crec que serà l'única manera de que se m'entengui) com Sabadell, Terrassa, Granollers, Mataró... és a dir, poblacions com ara Castellar, Sentmenat, Polinyà... és a dir, a les poblacions petites-mitjanes s'ha apostat per una construcció en base a cases unifamiliars, que, efectes urbanístics i ecològics a part, només ha fet que augmentar de manera forta els preus dels habitatges en aquests llocs. Aquestes cases unifamiliars, en general, estan pensades per a gent que viu a Barcelona (o bé gent que ha viscut sempre a la capital comarcal més propera, també passa) i que busca un habitatge de "qualitat" amb espai, natura, tranquil·litat... problema: no són precisament barates i, com solen valer el mateix que un pis a l'Eixample Barceloní, doncs prefereixen comprar una casa aquí. Provoquen que puji els preus de la resta del poble i, unit a la manca de pisos de protecció oficial... patapum! Que els joves que hem viscut, i vivim aquí des de sempre no podem accedir a un habitatge al nostre poble. A tall d'exemple, tota casa nova que s'ha fet a Castellar, amb contades excepcions, és unifamiliar. I és per això, entre d'altres coses, que servidor si es vol emancipar en un futur ho haurà de fer fora del poble.
Sky February 21st, 2007, 07:36 PM ^^ De fora vingueren i de casa ens tragueren. :D
jeros February 22nd, 2007, 11:40 AM Totalment d'acord amb UT.
Aurelio February 22nd, 2007, 12:59 PM Doncs jo dec ser l'excepció que confirma la regla, perquè al 2002 em vaig comprar un pis al mateix barri on he viscut sempre -el Carmel-, de fet al carrer del costat on vivia amb els pares i ni de conya em vaig pensar això de marxar de la ciutat, principalment per la quantitat de temps que perdria entrant i sortint de Barcelona.
I per cert, ja l'he pagat...
:D
jeros February 22nd, 2007, 02:27 PM ^^ jeje, de tota manera tu mateix t'has definit prou bé. Això maleuradament no ocurreix tan facilment com voldriem tots.
Sky February 22nd, 2007, 04:01 PM ry37onyuMZ0
:master: :master: :master:
Danzig February 22nd, 2007, 05:16 PM principalment per la quantitat de temps que perdria entrant i sortint de Barcelona.
la veritat és que jo, per exemple, estic segur que arribaria abans a on treballo (Magòria) venint de Mollet que no pas si hagués de venir des del teu barri.
:yes:
avui en dia les distàncies es medeixen amb temps, no amb metres ;)
jeros February 22nd, 2007, 06:46 PM Exacte.
Jo trigo el mateix de l'aeroport fins a Terrassa, que de l'aeroport a Camp de l'Arpa, d'ón era la meva ex.
Aurelio February 22nd, 2007, 08:55 PM la veritat és que jo, per exemple, estic segur que arribaria abans a on treballo (Magòria) venint de Mollet que no pas si hagués de venir des del teu barri.
:yes:
avui en dia les distàncies es medeixen amb temps, no amb metres ;)
Em permetràs que ho dubti...
:D
De Mollet a Barcelona hi han unes quantes retencions a fora de la ciutat i després les de dintre. Jo només agafo les de dintre i no totes. Això sí, les de plaça Espanya-C/Tarragona i tal, aquestes sí que les agafo sí...
:)
Danzig February 23rd, 2007, 11:14 AM ^^ Aureli, jo parlava de transport públic ;)
en cotxe no hi ha color
Aurelio February 23rd, 2007, 11:43 AM ^^ Aureli, jo parlava de transport públic ;)
en cotxe no hi ha color
En transport públic no et sabria dir qui arribaria abans. Des de casa meva, amb el bus 27 a Plaça Espanya i després la L8 o un altre bus a Magòria, no sé, no sé... Tu què faries, RENFE fins Sants i després metro, bus o caminant, oi?
:D:D:D
jeros February 23rd, 2007, 01:37 PM Ja dient que no saps ben bé quí arribaria abans, er per això mateix que les distàncies són relatives, aquest exemple es molt bó.
Aurelio February 23rd, 2007, 01:49 PM Ja dient que no saps ben bé quí arribaria abans, er per això mateix que les distàncies són relatives, aquest exemple es molt bó.
Si dic això és perquè mai he anat a Mollet en tren ni de Mollet a BCN i per això no tinc cap tipus de coneixement d'aquest tema.
En qualsevol cas em reafirmo en el fet de no voler viure fora de Barcelona si la contrapartida a la pressumta "qualitat de vida" la perdo en les cues en cotxe a les entrades de BCN o en les avaries de RENFE, i efectivament els trajectes es mesuren en temps i no en distàncies...
Avui mateix he baixat caminant des de casa fins a l'oficina en Sagrada Família caminant fent drecera pel Park Güell en uns 35 minuts...
A que mola...?
:D
jeros February 23rd, 2007, 02:07 PM Mola, però també mola veure Sant Llorenç quan surts a la terrassa, tenir també el "metro del vallès" al costat per anar al "barri del centre" (ja no sou expansionistes ara?) i tenir un pis de 110 metres quadrats amb 2 banys i 4 habitacions "de la hostia" per viure a 20 km de la "zona prohibitiva"...
Aurelio February 23rd, 2007, 04:25 PM Mola, però també mola veure Sant Llorenç quan surts a la terrassa, tenir també el "metro del vallès" al costat per anar al "barri del centre" (ja no sou expansionistes ara?) i tenir un pis de 110 metres quadrats amb 2 banys i 4 habitacions "de la hostia" per viure a 20 km de la "zona prohibitiva"...
Doncs quelcom semblant al que tinc jo des del meu pis: veig la vall d'Horta, el Tibidabo i en 3 minuts estic dintre del Park Güell, i en 1 minut dintre del (futur) parc dels Tres Turons. I el pis és una mica més petit d'aquests 110 m, això sí, però ja el tinc pagat...
:D
I per altra banda, això de la "zona prohibitiva" serà per a segons qui...
:D :D :D
Aurelio February 23rd, 2007, 04:26 PM ^^I a sobre el metro em passarà per sota del meu edifici. Podríem construir un intercanviador al forat que ens faran si la tornen a cagar amb les obres...
:(
Sky February 23rd, 2007, 06:42 PM Afegeixo una enquesta.
Bitxofo February 24th, 2007, 03:42 PM ^^Falta la meva opció:
-Tinc pis propi pagant hipoteca i visc a un altre pis de lloguer.
;)
Sky February 24th, 2007, 04:23 PM ^^ Massa embolicat. :D
Bitxofo February 24th, 2007, 04:49 PM ^^Doncs, posa:
-Una altra opció, digues quina.
;)
Abuámir February 25th, 2007, 04:10 AM ^^Falta la meva opció:
-Tinc pis propi pagant hipoteca i visc a un altre pis de lloguer.
;)
No sé si en català tb es diu allò de "això no te ni peus ni cap" :D:D:D
Bitxofo February 25th, 2007, 03:39 PM ^^Anda que no:
Te compras un piso en las afueras, lo alquilas y con lo que cobras vives en el centro de alquiler.
:D
Danzig February 26th, 2007, 02:18 PM No sé si en català tb es diu allò de "això no te ni peus ni cap" :D:D:D
sona millor "no té ni cap ni peus"
la maniobra del Bitxo es, cuanto menos, curisa :D
Confide February 26th, 2007, 04:01 PM ^^Anda que no:
Te compras un piso en las afueras, lo alquilas y con lo que cobras vives en el centro de alquiler.
:D
És que això, és una tonteria com una catedral... per què s'hauria de comprar una persona un pis on no hi vol viure per anar-se'n a viure de lloguer.. ? Jo ho trobo una estupidesa...
keros February 26th, 2007, 04:04 PM ...
UT596001 February 26th, 2007, 04:20 PM És que això, és una tonteria com una catedral... per què s'hauria de comprar una persona un pis on no hi vol viure per anar-se'n a viure de lloguer.. ? Jo ho trobo una estupidesa...
Doncs, entre d'altres coses (i les que em venen al cap ara):
-Poder tenir assegurat un lloc on anar a dormir si se li acaba el lloguer i el foten fora per el que sigui
-Viure en una altra zona on, per les circumstàncies que siguin, li vagi millor per la seva vida (proximitat al lloc de treball, per exemple)
scratchy February 26th, 2007, 04:34 PM @confide No ho veig cap tonteria. Motius a patades, potser només et pots permetre pagar una hipoteca per a un pis a les afores, situacions de vida han canviat, no hi ha pisos per comprar a la zona on vols viure, decideixes invertir els diners,...
No sé, per a mi tot això es ciència-ficció, si tinc sort, dintre de 10 anys podré demanar una hipoteca a 50 anys per viure en un pis de 50m2 a la quinta corona...
Confide February 26th, 2007, 04:39 PM Doncs, entre d'altres coses (i les que em venen al cap ara):
-Poder tenir assegurat un lloc on anar a dormir si se li acaba el lloguer i el foten fora per el que sigui
És que aquest problema te'l busques tu quan te'n vas de lloguer tenint un pis propi...A més, se suposa que t'hauries d'aguantar, més que res, perquè, si tens el pis en propietat llogat, tu no pots anar allà i dir: ei, que viuré aquí una temporada perquè m'han fotut fora del pis llogat... o fer fora a la persona que hi viu... si tu tens un pis en propietat i estàs pagant la hipoteca, del teu pis ningú et pot fer fora perquè és teu, ara si et compliques la vida llogant un altre...
-Viure en una altra zona on, per les circumstàncies que siguin, li vagi millor per la seva vida (proximitat al lloc de treball, per exemple)
Bona idea. En tot cas, si em dius que tens un pis propi que llogues a un tercer a Madrid i estàs de lloguer a Barcelona per exemple, per motius laborals... és perfectament comprensible. Ara, em sembla una tonteria quan estem parlant d'un municipi al costat de BCN, a 20 minuts de metro... això és una luxositat i ja està perquè quin altre motiu hi ha que és més cool viure a certes zones i no en d'altres? :)
Bitxofo February 27th, 2007, 01:40 AM És que això, és una tonteria com una catedral... per què s'hauria de comprar una persona un pis on no hi vol viure per anar-se'n a viure de lloguer.. ? Jo ho trobo una estupidesa...
Tonteria com una catedral? Estupidesa?
:sleepy:
Ets una mica maleducat...
:ohno:
No t'he de donar explicacions del que faig, però només et diré una cosa:
Pis on vivia a Badalona-Aeroport BCN El Prat: 60 min. en T.P.
Pis on visc a BCN-Aeroport BCN El Prat: 25 min. en T. P.
;)
Només per l'estalvi de temps i diners ja val la pena, a part de molts factors més que no esmento.
:yes:
Confide February 28th, 2007, 10:57 PM ^^ No era la meva intenció ofendre't. Jo no ho he dit pensant en tu en concret, tot i que has sigut tu el que ho has dit i l'exemple anava bé, però continuu pensant que com a "idea" que pugués ser aplicable per la majoria der la gent en general, és una tonteria.
Pensa per un moment, que com està el mercat de l'habitatge, si això és viable... vull dir que prou problemes té la gent per trobar un pis que li agrada i que pugui pagar com per comprar un que no vol per anar-se'n a un que sí li agrada, però que és de lloguer...
Si algú hereda un pis i el vol llogar perquè no li agrada bla bla val, o si viu a 300 km,,, però ho torno a repetir, comprar-se un pis on NO vols viure no té cap mena de sentit, al menys per mi, Està clar que deu tenir avantatges (sinó, no valen la pena tantes molèsties) ... que cadascú faci el que vulgui, faltaria més, com si hi ha algú que colecciona pisos :D.
jeros March 7th, 2007, 06:33 PM keros, lo de sabadell 4a de catalunya és com si jo ara em poso, fc barcelona, campió d'europa... :d
Confide March 7th, 2007, 06:52 PM keros, lo de sabadell 4a de catalunya és com si jo ara em poso, fc barcelona, campió d'europa... :d
És la 4ª en habitants, t'agradi o no. Tu vas fer el mateix quan Terrassa va superar a Sabadell.
jeros March 7th, 2007, 10:45 PM ja ja, si no dic el contrari... les dades oficials tenen això... i el barça oficialment és l'actual campió d'Europa... :D
Sky March 7th, 2007, 10:51 PM Jo ficaré "Lleida, la sisena ciutat de Catalunya", perquè l'alcalde diu que hi viuen més de 140.000 persones i això significa que superem Tarragona. :D
Bitxofo March 8th, 2007, 03:21 AM ^^Miri:
1ª BCN
2ª L'H
3ª BDN
4ª Sabadell
5ª Terrassa
6ª SantaCo
:D
7ª LleidE
:tongue:
jeros March 8th, 2007, 11:09 AM ^^ Les dades oficials s'han de respectar... :D
I d'aquí uns anyets... jejejejejje golejada!!
Sky March 8th, 2007, 03:26 PM 1ª BCN
2ª L'H
3ª BDN
4ª Sabadell
5ª Terrassa
6ª SantaCo
:D
7ª LleidE
1a Barcelona
2a Lleida
Sí o no? :D
UT596001 March 8th, 2007, 04:54 PM ^^ :nono:
Sabadell is not Barcelona!
UT596001 March 8th, 2007, 04:56 PM ja ja, si no dic el contrari... les dades oficials tenen això... i el barça oficialment és l'actual campió d'Europa... :D
Perquè l'ajutament de Terrassa hauria de dir la veritat i la Generalitat no?
Si us plau, no digem tonteries.
Salutacions d'un que viu a cavall de les 2 ciutats capitals del Vallès Occidental.
Bitxofo March 8th, 2007, 06:10 PM 1a Barcelona
2a Lleida
Sí o no? :D
NO!
:nono:
:evil:
Sky March 8th, 2007, 06:26 PM ^^ Això ho he d'entendre com que estàs en contra que Barcelona annexioni St. Coloma? :D
Bitxofo March 8th, 2007, 07:39 PM ^^ Això ho he d'entendre com que estàs en contra que Barcelona annexioni St. Coloma? :D
D'acord!
:D
LleidE 2ª.
:colgate:
jeros March 9th, 2007, 12:27 AM Perquè l'ajutament de Terrassa hauria de dir la veritat i la Generalitat no?
Si us plau, no digem tonteries.
Salutacions d'un que viu a cavall de les 2 ciutats capitals del Vallès Occidental.
Jo no dic res que no es sàpiga ja...
El Barça és actualment el campió d'Europa... però no renovarà el seu títol. De fet, de campió ja te poquet.
Encara que l'exemple no m'agrada massa, il·lustra el que vull dir a la perfecció. :lol:
Sky May 8th, 2007, 05:23 PM Micropisos il·legals a 82.000 €
• Una immobiliària ofereix dos habitatges de només 11 m2 al Raval
• La llei estipula que perquè un pis sigui habitable no pot tenir menys de 15 m2
Estudi Carretes-Sant Pau. Un sol ambient, amb bany, i per entrar-hi a viure. Molt assolellat. 11 metres quadrats i 82.000 euros. Aquest és un dels micropisos il·legals que una agència immobiliària barcelonina ofereix al Raval amb fotos de la cuina, la pica del lavabo i la façana. I no és l'únic. A la mateixa finca en ven un altre de les mateixes característiques, però a 87.500 euros. Tots dos estan restaurats i s'anuncien una web que recull informació sobre habitatges en venda al Barcelonès de diferents immobiliàries.
No són els únics micropisos que apareixen en aquest portal -també se n'anuncien alguns de setze m2-, però sí que són els únics que la normativa vigent de la Generalitat considera il·legals. A l'espera de l'aprovació de la llei de l'habitatge - que regula per primera vegada la sobreocupació, l'assetjament i l'infrahabitatge, i que està en tràmit al Parlament- el decret del 2003 del govern català estableix com a requisits mínims d'habitabilitat en un edifici de segona mà que els immobles, a banda de tenir la cèdula d'habitabilitat, tinguin una superfície útil mínima de 20 metres quadrats.
Només hi ha una excepció: en el cas de les finques anteriors a l'any 1983 -com és el cas dels dos pisos en venda del Raval-, i si tenen cèdula d'habitabilitat, els metres quadrats mínims no han de baixar en cap cas de quinze. A més, es dóna el cas que a Barcelona la normativa de la Generalitat sobre pisos usats coincideix amb la de l'Ajuntament. (...)
http://paper.avui.cat/article/barcelona/73821/pisos/d/m/la/venda.html
Confide May 11th, 2007, 11:13 AM ^^ Ai... hi ha un munt de pisos per aquestes contrades que no tenen cèdula d'habitabilitat
Sky October 18th, 2007, 02:14 PM Sant Cugat del Vallès és el municipi amb els pisos més cars de l'Estat
• La sortida al mercat de promocions en barris cotitzats dispara els preus al municipi vallesà
Sant Cugat del Vallès és el municipi amb les vivendes més cares de tot l’Estat. Trencant la tendència actual del mercat immobiliari, durant el tercer trimestre de l’any, l’habitatge lliure en aquesta localitat del Vallès Occidental s’ha encarit un 27% respecte al juny passat, fins als 4.172,9 euros per metre quadrat. Tot seguit se situen Madrid (3.842 euros per metre quadrat) i Sant Sebastià (3.831 euros per metre quadrat), segons les dades fetes públiques ahir pel ministeri de l’Habitatge.
Sant Cugat sempre s’ha situat entre els municipis amb l’habitatge més car de l’Estat, però ni de bon tros prop dels primers llocs del rànquing. “És una notícia que ens sorprèn perquè les nostres dades indiquen que el preu del metre quadrat està estancat”, diuen des de l’Ajuntament. Experts consultats, però, expliquen que la sortida al mercat en els últims mesos de promocions en nous barris residencials cotitzats ha pogut empènyer a l’alça la mitjana. (...)
http://www.avui.cat/article/economia/9120/sant/cugat/municipi/amb/pisos/mes/cars/lestat.html
Sky November 3rd, 2007, 02:21 PM Lleida, la segunda capital provincial con el suelo edificable más barato
Lleida continúa teniendo uno de los precios más baratos de la vivienda por metro cuadrado. A pesar de que los incrementos en los precios de los pisos en Ponent suelen superar la media catalana y la española, un estudio presentado ayer por el portal inmobiliario Fotocasa sitúa a Lleida en el segundo lugar de las capitales de provincia con el metro cuadrado más barato. El valor de éste en la capital de provincia se establece en los 2.161 euros por metro cuadrado, sólo por detrás de Huelva, en que el precio está fijado, según el informe de Fotocasa- referido al pasado mes de octubre- en los 2.063 euros.
De todas formas, el bajo precio del metro cuadrado no implica una desaceleración brusca en el incremento del valor de las construcciones en Ponent. Otra categoría del estudio constata que Lleida también se convierte en la segunda capital de provincia con un mayor aumento trimestral en la vivienda. En este caso, el porcentaje alcanza el 1,3%, justo por debajo de A Coruña, donde los pisos han crecido un 1,9% en los últimos tres meses.
El precio total del metro cuadrado en Lleida el pasado mes de octubre era de 2.190 euros, lo que representa un leve descenso del 0,1%. Esta cifra aún está claramente por debajo de los 2.887 euros por metro cuadrado de la media española. En cambio, en el global de España, los pisos han bajado una media de 10 euros por metro cuadrado, lo que en términos porcentuales significa un descenso del 0,3%.
Aunque Fotocasa indique que los precios de las construcciones hayan caído en Lleida durante el último mes, los datos del informe, elaborado por IESE Business School, confirman que tanto en el último trimestre, como en los últimos doce meses, el valor de la vivienda sigue al alza. De esta forma, en ambos periodos el precio se incrementa un 1,1% y un 6,3% respectivamente. Aún así, el aumento de los pisos ya queda lejos de los crecimientos por encima de un 10% que se producían hace un año.
El índice Inmobiliario del portal de Internet Fotocasa toma como referencia el precio medio de la vivienda en enero de 2005 con un valor inicial de 1.000.
En España, el valor de la vivienda cayó un 0,3% en el último mes y se sitúa en 2.887 euros por metro cuadrado. San Sebastián, Barcelona, Madrid, Bilbao y Pamplona son las capitales de provincia con el valor medio de la vivienda más caro.
En el caso de Barcelona, la tendencia contrasta con la media española, ya que en la capital catalana, el precio del metro cuadrado aumentó un 0,2% en octubre respecto al mes anterior. De esta forma, el metro cuadrado en la provincia de Barcelona se encontraba en los 4.322 euros.
En el resto de las provincias catalanas, el índice registra descensos generalizados del precio medio de la vivienda. Así, Girona, la segunda más cara tras Barcelona, el valor se fijó en los 3.122 euros. La tercera se situó Tarragona, con un precio medio de 2.818 euros por metro cuadrado.
El menor descenso se produce en Lleida, con un descenso del 0,1% respecto al mes de setiembre.
http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=76795&seccio=Econom%EDa&fecha=2007-11-03&sortida=00:00:00
Sky November 3rd, 2007, 02:25 PM ^^ http://www.fotocasa.es/indice-inmobiliario__fotocasa.aspx
Sky November 4th, 2007, 10:09 PM _2OBXAHGu-M
Sky April 22nd, 2008, 09:31 AM Un centenar de promotors ofereixen ja a preu de cost 2.000 pisos a Catalunya
• Amb preus d'entre 100.000 i 200.000 euros, es concentren sobretot a Tarragona, l'Ebre i Lleida
Van començar sent una desena de petits promotors i a hores d'ara ja se n'han aplegat un centenar que aporten més de 2.000 pisos nous arreu de Catalunya a preu de cost. S'emparen en l'Associació Corporativa d'Empresaris Immobiliaris (ACd'EI) que ha nascut de la necessitat dels petits empresaris de pressionar de manera conjunta les entitats financeres i de donar sortida a un producte que ara s'està acumulant. La majoria de promocions es concentren a les Terres de l'Ebre i la demarcació de Lleida però ja s'hi han afegit pisos de la Franja d'Aragó i en menys d'un mes tindran operativa una oficina a Madrid des d'on es vol cobrir l'Estat.
L'Associació Corporativa d'Empresaris Immobiliaris (ACd'EI) la van crear l'octubre de l'any passat una desena de petits i mitjans empresaris de la construcció, promotors amb poca capacitat de negociació amb les entitats financeres, i mig any després ja l'integren un centenar de companyies que aporten més de 2.000 pisos d'obra nova i alguns altres productes de rehabilitació (pisos de segona mà). La majoria d'estoc es concentra a les demarcacions de Tarragona i de Lleida, «que són les que reuneixen les millors condicions de preu per aplicar una rebaixa tan forta», segons explica Víctor Monreal, director comercial de l'associació. «Estem venent els pisos per la subrogació de la hipoteca, la qual cosa vol dir, a la pràctica, que es compra un pis a preu de cost», deia Monreal, que també explicava que ofereixen la possibilitat de tenir un pis en propietat pagant només 200 euros al mes. «Si la lletra a pagar és de 700 euros per la hipoteca que es contracta i nosaltres li busquem un llogater que, per la zona on hi ha l'habitatge, paga uns 500 euros de lloguer, l'inversor interessat pot ser propietari d'un pis pagant només 200 euros al mes», argumenta. O pagar 700 euros i viure-hi també, «lluny de les hipoteques de 1.200 o 1.400 que ara es paguen», segons Monreal.
Amb la recent incorporació a l'entitat de Finques Móra (entitat d'intermediació immobiliària de Móra d'Ebre i Móra la Nova, a la Ribera d'Ebre) s'hi han afegit entre 800 i 1.000 immobles més.
Els preus de venda dels habitatges de l'ACd'EI oscil·len entre els 100.000 i els 200.000 euros, és a dir, inclouen una rebaixa que varia entre el 20% i el 40% del preu de venda en el mercat lliure, segons va explicar ahir Valentí Oliveras, director de l'entitat i exempresari del sector. «Però beneficien no només el comprador, també el promotor, que d'aquesta manera s'assegura les promocions ja acabades i també que pot continuar construint i promovent en un futur, perquè cap entitat financera li tancarà les portes per impagament», explicava ahir Monreal. (...)
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2827259
JarlehuBCN April 24th, 2008, 03:22 PM ^^ Jo ja he demanat informació al respecte. M'han apuntat el telèfon i el correu electrònic per a trucar-me un assessor i veure que en podem fer i a quin preu.
Us aniré informant.
xussep80 April 24th, 2008, 05:00 PM ^^ Jo també vaig estar investigant, però la majoria de pisos són a Mataró, Manresa, Badalona... Si cliques "Barcelona ciutat" et dóna el missatge "Pròximament"... Jo crec que iniciatives com aquestes aniran sorgint amb el pas dels dies.
A més, a la pàgina web d'aquesta corporació immobiliària (www.acdei.org) no hi consten els preus. Només hi diu "subrogació d'hipoteca + despeses"... Molt sospitós tot plegat. A veure si és una nova forma d'enganyar el personal i fer falses promeses...
JarlehuBCN April 24th, 2008, 10:33 PM ^^ Si, per això he demanat informació per a veure de que va tot plegat. D'altra banda si li dones a "pisos d'obra nova" i "Barcelona" hi ha pisos a Trinitat Vella i al C/ Escudellers. No se... no m'acabo de fiar però a veure que em diuen.
xussep80 April 29th, 2008, 10:50 AM La compravenda d'habitatges a Catalunya cau més d'un 40% al febrer, segons dades de l'INE
La compravenda d'habitatges continua la seva caiguda lliure a Catalunya. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, el mes de febrer es van fer un total de 6.700 operacions, un 41,6% menys que en el mateix període de l'any passat. En el conjunt de l'Estat, la davallada és menys acusada, però també notable, ja que ha caigut un 24,4% en un any. Paral·lelament, la crisi immobiliària també es deixa notar en la constitució d'hipoteques. El nombre de contractes sobre habitatges va baixar un 35,6% a Catalunya el mes de febrer, fins a les 12.600 hipoteques. Això ha provocat que el capital deixat per bancs i caixes hagi baixat un 38%. També ha caigut l'import mitjà d'una hipoteca, en aquest cas un 3,5%. Se situa lleugerament per sobre dels 180.000 euros.
Les dades de l'INE confirmen la caiguda del sector a tot Espanya, però especialment a Catalunya. En total, s'han intercanviat 6.763 immobles, xifra que suposa una caiguda de més del 40%. A tot l'Estat, s'han venut al febrer gairebé un 25% menys d'habitatges que fa un any. Els habitatges de segona mà són els que es veuen més afectats per la crisi del sector, ja que les operacions de compravenda han baixat un 33,8%, mentre que en el cas dels habitatges nous la caiguda és de l'11,1%.
En total, les operacions de vivendes lliures registrades a Espanya aquest mes són 51.343, xifra que suposa el 23,5% menys. Pel que fa a l'habitatge protegit, la caiguda ha estat encara més important, d'un 33,7%, amb un total de 4.119 operacions. El 54,3% de les transaccions d'habitatges que s'han fet a tot Espanya al febrer s'han concentrat en quatre comunitats, Andalusia, el País Valencià i Madrid, a banda de Catalunya.
Menys hipoteques i més barates
L'import mitjà de les hipoteques sobre habitatges constituïdes aquest mes de febrer també ha baixat. A Catalunya, ho ha fet fins a situar l'import mitjà en poc més de 180.000 euros, cosa que suposa una caiguda del 3,5%. El nombre d'habitatges hipotecats ha baixat un 35,6%. Pel que fa al capital prestat per aquest tipus d'hipoteques, ha arribat en el segon mes de l'any a 2.285 milions d'euros, cosa que suposa un descens del 38% respecte al mateix mes de l'any passat.
A Espanya l'import mijà de les hipoteques al febrer és un 0,79% respecte al febrer anterior, fins a situar-se en 148.965 euros. L'INE també ha fet públic que el capital prestat és de 12.199,8 milions d'euros, un 26,41% menys que fa un any.
L'import mitjà del total d'hipoteques, tant rústiques com urbanes, és de 169.320 euros, un 4,82% menys. El nombre de finques hipotecades també ha caigut, un 18,9%, fins a les 124.666, i el capital prestat és de 21.108,4 milions, un 22,8% menys.
http://www.3cat24.cat/noticia/274885/economia/La-compravenda-dhabitatges-a-Catalunya-cau-mes-dun-40-al-febrer-segons-dades-de-lINE
xussep80 May 5th, 2008, 06:47 PM Cataluña lidera las bajadas del precio de los pisos, según el IESE
Cataluña es la comunidad donde más han caído los precios de la vivienda usada, según un informe elaborado por el IESE a partir de la base de datos del portal inmobiliario Fotocasa.es. Los precios han descendido el 6,6% en el primer trimestre del año, de acuerdo con el estudio, y la tasa interanual arroja un retroceso del 5,3%, por detrás de la Comunidad Valenciana y Andalucía. Aun así, en la clasificación de los 10 municipios más caros de España hay siete localidades catalanas.
Sitges es la segunda ciudad con los precios más caros (5.456 euros por metro cuadrado), sólo superada por San Sebastián. Al municipio del Garraf le siguen Sant Cugat (4.919 euros) y Barcelona (4.825 euros). En el top-ten también están Montgat, Castelldefels, Esplugues de Llobregat y Vilassar de Mar. Sin embargo, de los 71 municipios analizados en Cataluña -en los que había muestras suficientes para realizar el informe-, sólo seis experimentan aumentos de precio, uno se mantiene estable y los 64 restantes sufren caídas de entre el 0,4% y el 18,2%.
En la capital catalana los precios medios bajaron el 9,6%, de acuerdo con el informe del IESE. Los barrios más caros siguen siendo Pedralbes, Sarrià y Sant Gervasi, y los más baratos, Sant Martí, La Verneda, Canyelles, Trinitat Nova, Trinitat Vella y Vallbona.
En el conjunto de España, el precio de los pisos descendió el 5,6% respecto al primer trimestre de 2007. Hasta el mes de marzo, según el IESE, se han registrado bajadas de precio en 16 comunidades autónomas, 39 provincias y 242 municipios (el 86,7% de los estudiados en este periodo). Si desde junio de 2006 hasta octubre de 2007 se hablaba de "lentificación en el crecimiento del precio de la vivienda", ahora éste ya registra valores negativos desde el pasado mes de noviembre.
Por provincias, en Cataluña sólo en Tarragona el precio sigue creciendo el 5,8%, por encima de la inflación. El resto ha sufrido retrocesos. En Lleida los valores bajaron el 4,1%; en Barcelona, el 6,6%, y en Girona, el 8,9%. Las caídas más acusadas de Barcelona, por encima del 10%, se dieron en Manresa y Vilanova i la Geltrú.
El País (http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Cataluna/lidera/bajadas/precio/pisos/IESE/elpepuespcat/20080505elpcat_12/Tes)
xussep80 May 26th, 2008, 10:41 AM Habitat despedirá a la mitad de su plantilla
La empresa ha presentado un ERE que afectará a alrededor de 160 empleados
Barcelona. (EUROPA PRESS).- La promotora inmobiliaria Habitat ha presentado un expediente de regulación de empleo (ERE) que afecta a la mitad de su plantilla, 160 personas, y que está negociando con los trabajadores, informaron fuentes cercanas al proceso.
Desde Habitat confirmaron que el expediente se presentó el 9 de mayo por un total de 160 empleados, y que actualmente se está negociando: "No está cerrado ni el número final de afectados".
El presidente de la promotora catalana, Bruno Figueras, ya avanzó hace un mes que este recorte sería necesario para afrontar la difícil situación de la compañía. El empresario también explicó que la actividad promotora quedaría congelada y la prioridad se centraría a partir de ahora en acabar las obras que están en marcha.
Habitat cuenta con alrededor de 300 empleados, aunque desde que salieron a la luz los planes de reducción de plantilla, algunos trabajadores han abandonado la compañía.
La inmobiliaria, participada por Ferrovial en un 20%, tiene otros frentes abiertos, como el ERE de Don Piso que afectará a sus 120 sucursales propias --la mayoría en Catalunya-- y que podría suponer una reducción de plantilla de más de 350 trabajadores. Don Piso prevé cerrar sus oficinas y centrarse en las franquicias.
Otro frente es el que mantiene su paquete de socios minoritarios: José Antonio Castro (Hesperia) y Dolores Ortega presentaron hace unas semanas una querella contra Figueras por presunta estafa. El resto -- Emilio Cuatrecasas, los Andic y los Rodés-- se ha mantenido al margen, aunque también han sido muy críticos con la gestión de Figueras.
La promotora prevé acumular pérdidas de 650 millones hasta 2010. A partir de 2011, si su nuevo plan estratégico da los frutos esperados, Habitat volverá a los beneficios. De momento, la compañía ya ha sorteado un escollo con el acuerdo con sus 39 bancos acreedores para refinanciar una deuda de 1.586 millones.
La Vanguardia (http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080525/53468331666.html)
xussep80 May 28th, 2008, 04:55 PM La concessió d'hipoteques i la venda de pisos cau prop d'un 50% al març a Catalunya
Al mes de març, es van fer a Catalunya 5.300 operacions de compravenda de pisos, la meitat que fa un any. Ja no es venen tants habitatges i, és clar, no es demanen tantes hipoteques. La concessió d'aquests crèdits ha baixat un 47,5% en 12 mesos i s'ha situat al març en les 10.300. En el conjunt de l'Estat, la dinàmica és molt similar. La concessió d'hipoteques va registrar un descens del 39,6%, fins als 70.387 immobles, la caiguda més accentuada des del 2003, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
Respecte al 2007, l'import mitjà de les hipoteques a Catalunya s'ha reduït un 2,5% i ara se situa en 174.000 euros mentre la mitjana estatal és de 141.000 euros, amb una caiguda al març del 3,7%.
Els que més préstecs han donat són, per aquest ordre, les caixes d'estalvi, els bancs i després altres entitats financeres. El tipus d'interès mitjà ronda el 5% a un termni d'almenys 25 anys. L'euríbor és l'índex que principalment es pren con a referència. El 97% de les noves hipoteques s'han fet amb interès variable. El capital prestat al març va aproximar-se als 10.000 milions d'euros, un descens del 42% respecte de fa un any.
3cat24 (http://www.3cat24.cat/noticia/282866/economia/La-concessio-dhipoteques-i-la-venda-de-pisos-cau-prop-dun-50-al-marc-a-Catalunya)
xussep80 June 17th, 2008, 01:13 PM Esclat de la bombolla immobiliària: la crisi està servida
La bombolla immobiliària dels darrers anys ha entrat en crisi. La sobrevaloració del preus dels pisos ha acabat i n'han arribat els efectes. Ja han tancat algunes immobiliàries i es perden llocs de treball als sectors de la construcció i immobiliari. A més, les famílies cada cop tenen més problemes par pagar unes hipoteques que, en ocasions, sobrepassen el preu actual dels pisos
Des de fa uns deu anys que el terme bombolla immobiliària, és a dir, l'efecte de sobrevaloració dels pisos, és d'ús comú a l'Estat espanyol. La pujada de preus va assolir el seu punt més alt l'any 2004 i encara es va estirar durant dos anys, fins al 2006. Del 1996 fins al 2006 els preus dels pisos van pujar gairebé un 200% i aquell any el preu de l'habitatge es va veure sobrevalorat en un 30%. Però la bombolla ha entrat en crisi, i els seus efectes ja es noten en sectors com la construcció i l'immobiliari. A més, les famílies han de fer front a unes hipoteques cada cop més cares.
El maó com a inversió
Les causes de l'inici de la formació de la bombolla són diverses. Observadors d'aquest fenomen econòmic afirmen que la gran demanda del sector del maó va començar quan altres productes financers, d'inversió i d'estalvi, no eren prou atractius pel qui tenia líquid, sumat a un Euribor més que moderat i a uns preus del sòl desorbitats. Aquesta gran demanda va ser propiciada per l'augment de la immigració, pel repunt de natalitat per la descendència dels fills del baby boom, per les adquisicions de segones vivendes per part de la classe mitjana i per la falta de sòl.
Així els grans inversors, immobiliàries i promotors, van aprofitar la conjuntura del mercat i van començar a comprar i a construir, respectivament, a un ritme trepidant arribant, per exemple, a la construcció de 700.000 pisos l'any 2006. La demanda potencial va motivar uns i altres a pujar els preus en una progressió geomètrica, l'efecte més immediat del qual ha estat finalment la disminució del poder adquisitiu dels petits propietaris i la consegüent suspensió de crèdits hipotecaris.
L'arribada de la crisi
Un cop el preu dels pisos ha tocat sostre ha començat una davallada que ha donat lloc a una situació que genera greus conseqüències econòmiques i socials tan a nivell quantitatiu com a nivell qualitatiu, començant per l'existència d'un mercat amb tots aquells pisos que no s'han pogut vendre fins ara i pels que no han pogut pagar els petits propietaris.
Una altra conseqüència és que l'Euribor continua pujant per fer front a la falta de liquiditat de les financeres però per altra banda dificulta encara més la capacitat de la gent a fer front a les hipoteques. A hores d'ara, per exemple, ja existeixen propietaris que estan pagant una hipoteca per sobre del valor actual del seu pis i augmenten les persones que s'acullen a la reunificació de crèdits per alleugerir les quotes mensuals que els suposen els seus deutes.
Un altre dels fenòmens que ha propiciat la crisi és l'augment dels particulars que s'acullen al concurs de creditors, l'antiga suspensió de pagaments, per evitar l'embargament. El deutor presenta una demanda davant el jutjat mercantil i s'inicia un procediment mitjançant el qual s'intenta reunir tots els creditors i renegociar el deute i la manera de pagar-lo. Així només pel fet d'iniciar el procés s'atura qualsevol embargament (excepte el de l'habitatge si s'ha deixat de pagar la hipoteca) i interromp l'acumulació d'interessos de demora. La lentitud de l'administració afavoreix al deutor ja que la resolució final pot trigar a arribar entre 4 i 5 mesos, temps en què el particular pot intentar recuperar la seva economia. A l'Estat espanyol s'han registrat 66 casos durant el primer trimestre de l'any 2008, un 230% més que els registrats l'any passat.
Igualment s'han acollit al concurs de creditors les immobiliàries més importants de l'Estat espanyol, Expofinques i Don Piso, amb oficines a tot l'Estat, davant la congelació del mercat de la compravenda de pisos i que portarà a l'atur a milers de comercials, ja que només al 2007 es van tancar més de 600 oficines immobiliàries a l'Estat. Una altra immobiliària afectada ha estat Habitat, que a principis de maig va presentar un expedient de regulació d'ocupació que afecta la meitat de la seva plantilla, uns 160 treballadors. També s'han vist arrossegats a la desocupació els treballadors de la construcció i als seus proveïdors. En breu s'hi afegiran treballadors del comerç en general per la caiguda de la confiança dels consumidors, és a dir, per la caiguda del seu poder adquisitiu i que està afectant, per exemple, a les vendes d'electrodomèstics que han caigut un 70% respecte l'any passat. Catalunya va registrar un augment de 5.860 persones aturades al mes de maig, que en relació a l'atur interanual, el que va del maig de 2007 fins al maig de 2008, va suposar un increment del 24,69%.
El pitjor encara ha d'arribar
Tot aquest impacte en el creixement de l'economia és i serà important. L'aportació del sector de la construcció al Producte d'Interior Brut (PIB), sumada a la densitat industrial i de serveis lligats al sector immobiliari pot suposar el 34%. L'ensorrament del sector perjudicarà seriosament l'economia de l'Estat.
Segons els experts, la situació empitjorarà i la bombolla, ara esquerdada, acabarà esclatant entre el 2010 i el 2011, quan l'oferta global d'habitatge nou i de segona mà adquirirà les quotes més altes, i la demanda es situarà en el seu punt més baix.
AVUI (http://www.avui.cat/article/economia/30996/esclat/la/bombolla/immobiliaria/la/crisi/esta/servida.html)
xussep80 June 27th, 2008, 12:31 AM Catalunya lidera la caiguda de vendes de pisos a tot l'estat
Catalunya està patint la recessió econòmica més que cap altra zona de l'estat espanyol, sobretot pel que fa al sector immobiliari. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, la venda de pisos a Catalunya ha caigut un 45%, mentre que a la resta de l'estat, un 25%. En xifres, els primers quatre mesos d'aquest any s'han fet 26.000 operacions de compravenda a Catalunya, mentre que durant el mateix període de 2007, 45.000.
La compravenda d'habitatges a Espanya continua en descens i al mes d'abril passat va caure un 7,1% després d'intercanviar-se gairebé 56.000 immobles respecte al mateix mes de l'any passat. La pitjor part se l'enduen els pisos de segona mà, ja que se'n van vendre un 20,4% menys. Per contra, la compravenda d'habitatges nous va repuntar un 12,3%.
Cauen les vendes i les compres i també les contractacions de les hipoteques i el seu valor mitjà. La taxa interanual d'immobles hipotecats ha disminuït un 9,4%. Pel que fa al seu import mitjà, ha registrat un descens d'un 4,8%. Els bancs han concedit préstecs per valor de més de 12.000 milions d'euros, és a dir, menys diners comparat amb l'any passat. L'interès mitjà de concessió d'aquests crèdits a l'abril va ser d'un 5,13%.
Catalunya és la segona comunitat autònoma en nombre d'habitatges hipotecats a l'abril, amb prop de 12.000. També ocupa aquesta posició pel que fa als diners prestats. La primera posició l'ocupa Andalusia, amb més de 15.000 habitatges hipotecats.
3cat24 (http://www.3cat24.cat/noticia/290431/economia/Catalunya-lidera-la-caiguda-de-vendes-de-pisos-a-tot-lestat)
jeros June 27th, 2008, 10:50 AM Jo estic a la guait per ficar-me en un piset... tinc estalvis, l'altre el tinc pràcticament pagat, i ara penso que és bon moment :-)
xussep80 July 29th, 2008, 06:50 PM La venda de vivendes es desploma el 52% a Catalunya
• Les hipoteques firmades al maig van caure el 44%
A Catalunya es van vendre durant el mes de maig 5.548 vivendes, cosa que representa un 52,1% menys que el mateix mes de l'any passat (11.583).
Segons l'Institut Nacional d'Estadística, la província més perjudicada per la caiguda en el nombre de transaccions ha estat Girona, perquè fa un any mantenia una activitat de compravenda superior a les 1.550 vivendes, mentre que el maig d'aquest any amb prou feines va arribar a les 832, cosa que significa una baixada del 57,4%. La resta de províncies han vist com disminuïen les vendes una mica més del 50%.
Al conjunt del país les compres de pisos han baixat el 34,3% de mitjana anual, encara que les vivendes de segona mà van acusar un descens més gran, del 43,6%. Les noves amb prou feines van caure el 21%.
HIPOTEQUES
Aquesta tendència es reflecteix en la caiguda del nombre d'hipoteques. A Catalunya van baixar el 44,51% respecte al maig del 2007 i a Espanya, el 36,1%.
L'import mitjà dels crèdits constituïts per a la compra de vivenda a Espanya va baixar el 6,6%, fins als 140.861 euros. Malgrat que a Catalunya supera els 200.000 euros, també va patir un descens del 3%.
La Rioja i Madrid són les comunitats on es manté l'import mitjà més alt de les hipoteques constituïdes amb 213.894 euros i 201.970 euros, respectivament. A la primera, l'import de les hipoteques ha augmentat durant l'any un 51,7%. Aquest increment difereix molt de la resta de territoris, que han experimentat importants descensos o, en menys mesura, lleus augments.
El 97% dels préstecs per a compra de vivenda continuen establint-se en base a tipus variables, i l'euríbor continua sent el de referència (88,5% dels casos). Al maig hi va haver un augment del 10,4% dels propietaris que van canviar les condicions dels seus crèdits i el 6,3% més se'n van anar a una altra entitat.
Font (http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=530909&idseccio_PK=1009)
Aurelio July 30th, 2008, 01:49 PM Jo estic a la guait per ficar-me en un piset... tinc estalvis, l'altre el tinc pràcticament pagat, i ara penso que és bon moment :-)
És que els pisos a Sevilla són molt fàcils de pagar...
:D :D :D
jeros July 30th, 2008, 02:44 PM uff... no creguis. De fet, han baixat molt més a BCN que a SVQ. I sí, és clar que són més barats, però també a Sevilla i ha una diferència molt més gran entre els barris "pobres" i els considerats "rics".
I com a anècdota, un pis al barri del centre (Santa Cruz) és infinitament més car que un pis al barri del centre de Barcelona...
Bitxofo July 30th, 2008, 05:14 PM ...
I com a anècdota, un pis al barri del centre (Santa Cruz) és infinitament més car que un pis al barri del centre de Barcelona...
No hi estic d'acord.
:nono:
Danzig July 30th, 2008, 07:46 PM si el centre de BCN és la plaça George Orwell, llavors té raó :D
Confide July 30th, 2008, 07:50 PM No fa gràcia.
Danzig July 30th, 2008, 11:54 PM :dunno:
no riguis, no és obligatori ;)
jeros July 31st, 2008, 10:59 AM No hi estic d'acord.
:nono:
Jo tampoc, tant debò fos d'una altra manera.:bash:
Però t'ho asseguro que és així. T'ho dic jo que mig mes estic allà i mig mes aquí... i ho conec molt bé.
xussep80 August 11th, 2008, 10:33 PM El nou propietari de Fincas Corral es compromet a pagar els sous dels treballadors
Els treballadors de Fincas Corral han arribat a un principi d'acord amb el nou propietari de l'empresa, l'inversor Josep Xicola, que els ha garantit que el 20 de setembre cobraran el salari del mes de setembre més la nòmina del mes de juliol. Els 385 comercials de la xarxa immobiliària porten dos mesos sense cobrar i la setmana passada van saber pels mitjans de comunicació que el grup de Fincas Corral s'havia venut a un inversor que té la voluntat de tirar endavant l'empresa. Una trentena de treballadors s'han concentrat davant la seu de l'empresa a Barcelona i han parlat amb el nou propietari. Els comercials s'han compromès a obrir les oficines l'1 de setembre.
Actualment, Fincas Corral té a tot Espanya 385 comercials immobiliaris, un centenar dels quals a Catalunya, i la idea de la nova direcció és que arribin a ser 3.000 treballadors. L'empresari ha ofert als qui no vulguin continuar en el sector immobiliari passar al de l'alimentació, ja que ell mateix té previst obrir una cadena de dietètica amb més de 700 botigues a tot Espanya.
Font (http://www.3cat24.cat/noticia/300968/economia/El-nou-propietari-de-Fincas-Corral-es-compromet-a-pagar-els-sous-dels-treballadors)
La crisi de la construcció a Lleida fa baixar 5,7 milions d'euros el total de la recaptació d'impostos de la Generalitat
La Generalitat ha perdut 5,7 milions d'euros dels impostos recaptats a les comarques de Lleida, bona part dels quals provenen de la compravenda d'immobles. El 2006, les arques del govern català van ingressar 213,56 milions d'euros en impostos recaptats a Lleida, mentre que al 2007 en van ingressar 207,78. La desacceleració que viu el sector de la construcció és una de les causes d'aquesta diferència.
Els tipus de tributs que les diferents demarcacions cedeixen totalment a la Generalitat són els impostos de successions i donacions, l'impost de patrimoni, els impostos de transmissions patrimonials i d'actes jurídics documentats i finalment els impostos sobre el joc. Els ingressos que obté la Generalitat arran d'aquests impostos recaptats a Lleida han disminuït 5,7 milions d'euros.
A excepció dels impostos sobre el joc, la resta d'impostos esmentats estan relacionats íntimament amb la crisi de la construcció. El de transmissió patrimonial, per exemple, es refereix a la compra de pisos de segona mà, i el d'actes jurídics documentats grava les hipoteques al registre. Aquests dos tributs són els que han experimentat una disminució més important, i a més a més són els tributs que representen uns ingressos més importants.
En concret, la disminució de la recaptació provinent del total de tributs cedits per les comarques lleidatanes a la Generalitat és d'un 2,71%. Al conjunt de Catalunya, aquest percentatge té un valor d'un 8,70%. En el cas de Lleida, s'apunta que la causa de la davallada és la crisi del sector del totxo.
Dels impostos provinents de Lleida, cal destacar l'increment del 10% dels impostos de successions i donacions, que han permès que la Generalitat recaptés 29.943.220 euros.
Font (http://www.3cat24.cat/noticia/301017/economia/La-crisi-de-la-construccio-a-Lleida-fa-baixar-57-milions-deuros-el-total-de-la-recaptacio-dimpostos-de-la-Generalitat)
xussep80 August 11th, 2008, 10:35 PM La deuda familiar alcanza un nuevo máximo y supera los 945.700 millones en marzo
La cifra corresponde a un 9,4 por ciento más respecto a marzo de 2007 | Según el Banco de España, los préstamos a largo plazo siguien siendo la principal carga de los hogares españoles
La deuda financiera de las familias españolas (préstamos, créditos y cuentas pendientes de pago) alcanzó al cierre del primer trimestre un nuevo máximo histórico con 945.712 millones de euros, un 9,4 por ciento más respecto a marzo de 2007.
Eso supone que las deudas de los hogares prácticamente están cerca de igualar al PIB español, que ascendía a cierre de 2007 a 1,05 billones de euros.
Según los últimos datos del Banco de España, los préstamos a largo plazo siguieron siendo la principal carga de los hogares españoles, ya que sumaban más de 850.027 millones y en el último año han crecido en 81.057 millones de euros, es decir, un 10,54 por ciento más.
Frente a este incremento, los préstamos a corto plazo aumentaron más de 2.500 millones de euros, mientras que las cuentas pendientes de pago se redujeron cerca de 2.400 millones.
En cuanto a la riqueza financiera de las familias, los activos que están en manos de los hogares (efectivo, acciones, fondos, seguros, etc.) sumaban al término del primer trimestre 1,80 billones de euros, 64.331 millones de euros menos que en el mismo periodo de 2007 y caía a niveles de septiembre de 2006.
Las mayores pérdidas dentro de los activos financieros, si se compara el primer trimestre del año con el mismo periodo de 2007, se las anotaron las acciones cotizadas y las no cotizadas, cuyo volumen se redujo un 20,89 y un 21,05 por ciento, respectivamente.
Por su parte, los mayores incrementos fueron para «otros depósitos» y para los valores a largo plazo, que crecieron en términos interanuales un 23,59 y un 18,25 por ciento.
Así, el dinero en efectivo y los depósitos continuaron siendo la principal partida del activo, con 746.091 millones de euros y un incremento en los últimos doce meses del 9,34 por ciento.
A partir de estos datos, la riqueza neta de las familias (los activos menos los pasivos) alcanzó a cierre de marzo 859.296 millones de euros, lo que supone 145.540 millones menos que un año antes y una caída hasta niveles de finales de 2005.
A continuación se muestran en una tabla las principales partidas que componen la cuenta financiera de las familias, en millones de euros, al cierre del primer trimestre de 2008 y de 2007.
Font (http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080810/53518193313.html)
xussep80 August 11th, 2008, 10:39 PM La banca ja no concedeix crèdits del 100% del valor de la vivenda
• Les entitats financeres extremen la cautela per l'increment del risc d'impagament dels clients
• La concessió d'una hipoteca requereix llaços estables amb el banc i contractar més productes
Contra el vici de demanar, la virtut de no donar. Per a bancs i caixes s'ha convertit en una bona pràctica no concedir els crèdits que impliquin més risc. Dit d'una altra manera, han elevat tant el llistó de les exigències que hipoteques que fa un any es concedien, ara no s'autoritzen per part dels departaments de risc. Les entitats s'han tornat molt cauteloses i no concedeixen préstecs si no és que el client supera sobradament uns mínims de solvència.
Aquest diari ha presentat tres sol.licituds de crèdit a partir de diferents perfils a diverses entitats bancàries --Banc Sabadell, Bankinter, ING Direct, Caixa Sabadell i Caixa Manresa han contestat; La Caixa, Caja Madrid i BBVA han declinat la resposta-- i en la major part dels casos, el crèdit ha estat denegat per l'entitat financera. És cert que les propostes --recollides en el gràfic que acompanyen aquesta pàgina-- es troben en el límit del que la banca considera raonable en aquests moments, però, per una altra part, els perfils proposats no tenen res d'especial i responen a patrons socials molt estesos.
Destaca de les respostes bancàries obtingudes que el sector ha deixat de concedir hipoteques pel 100% del valor de taxació de l'immoble i que la capacitat de retorn del préstec ha de ser clara. "El màxim esforç que considerem és que es destini el 40% dels ingressos familiars a pagar el préstec, encara amb més motiu, en aquests moments d'incertesa en què el percentatge del préstec sobre el valor és inferior", destaca Bankinter en la seva resposta a un dels casos proposats.
VINCULACIÓ PRÈVIA
Però abans que això, es posa de manifest que si no hi ha vinculació prèvia amb l'entitat, cosa que significa tenir-hi la nòmina domiciliada, assegurances o altres serveis contractats, la resposta per defecte és no.
"És molt important conèixer l'historial del client per poder prendre una decisió", comenten a Caixa Manresa. Per al primer perfil, l'entitat assenyala que seria necessari conèixer la projecció salarial, historial creditici del client, capacitat d'estalvi actual i que la sol.licitud fos del 80% del valor de taxació i que a més disposés d'avaladors. Sense aquests requisits el préstec no es concediria. La situació es complica una mica més en el tercer perfil presentat: "La incertesa en la seva situació laboral genera dubtes. Hauríem de conèixer la possibilitat d'aconseguir més estabilitat en el lloc de treball", destaca la caixa, un punt de vista que és compartit per la resta d'entitats.
DINS DELS REQUISITS
Només un dels perfils sembla coincidir amb els paràmetres de risc dels bancs. El solter sol.licita una hipoteca per a un habitatge amb un valor inferior --determinat pels preus mitjans de la Societat de Taxació--, té els ingressos individuals més elevats i un lloc de treball estable. Però el que resulta bàsic és que l'import --el 80% del valor de taxació-- i la capacitat d'endeutament s'acomoden als criteris bancaris. "La quota mensual (760 euros) significa el 31% dels ingressos i el client té capacitat d'estalvi", justifica Bankinter.
Font (http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=534149&idseccio_PK=1009)
xussep80 August 11th, 2008, 10:40 PM Sense crèdit per a la hipoteca
• En una situació com l'actual, no és fàcil convèncer els bancs que prestin diners.
• L'experiència d'aquesta dona il.lustra fins a quin punt pot resultar difícil comprar un pis.
Daniela López Alegre (28 anys) té una feina estable. Força estable per als temps que corren. La seva famí- lia regenta dos restaurants a Barcelona que els permeten tirar endavant amb la comoditat que la crisi permet. Daniela porta amb energia i dedicació un dels establiments, cosa que li proporciona ingressos que no desdenyarien dos mileuristes de la seva edat. Per a la banca, però, no és una clienta recomanable. No ha aconseguit convèncer cap entitat que podrà fer front a una hipoteca. Ni tan sols a un préstec personal de 5.000 euros per sufragar un dipòsit de lloguer. "Estic realment perplexa, si un banc no em concedeix un préstec a mi, no sé a qui l'hi podran donar", es queixa.
Daniela ha hagut de tornar-se'n a casa dels pares. Estava de lloguer en un pis de l'Eixample que va haver de deixar. Fa tres mesos, va trobar una planta baixa al Carmel per la qual li demanaven 300.000 euros (50 milions de les antigues pessetes), encara que, afirma, "el seu valor de taxació és de 480.000 euros". Va acudir a una de les grans caixes d'estalvis per demanar un préstec. "No tinc estalvis, sóc jove. Així que vaig sol.licitar un crèdit pels 300.000 euros". La caixa l'hi va negar. Va introduir totes les variables econòmiques de la seva vida. Té un préstec personal de 9.000 euros i figura, de la mateixa manera que la seva germana Noelia (26 anys), com a sòcia dels negocis familiars, que lògicament tenen diferents línies de descomptes i algun crèdit "que paguem religiosament cada mes", comenta. Totes aquestes dades, introduïdes a l'ordinador amb el qual es determina l'scoring --el nivell de risc de cada client bancari--, "van fer saltar pels aires les alarmes del banc", comenta amb ironia. Dues grans caixes d'estalvis i un banc estranger li van denegar el crèdit.
Canvi de plans
Així que va decidir canviar de plans: millor un pis de lloguer. El va trobar a l'Hospitalet, al davant del Gran Via II. També la seva germana, amb més obligacions familiars i poc espai en la seva vivenda actual, volia mudar- se. Però, de nou, les entitats de crèdit no van trobar raons per prestar-li els 5.000 euros que l'agència de lloguer demanava de fiança. "Ho vam provar amb dues caixes, però no els vam semblar prou solvents", explica.
Prefereix no donar noms, però recorda que, al final, el director d'oficina d'una caixa amb la qual l'empresa familiar té relació es va apiadar de les germanes, encara que només a mitges. "Va acceptar concedir un dels crèdits per al dipòsit del pis. Vam decidir que fos la meva germana qui l'aprofités, ja que ho necessitava més que jo".
Daniela ha hagut de quedar-se a casa dels pares. "Si et surt tema, te'n vas a un hotel", li diu amb sornegueria el seu pare.
L'humor, que no falti.
Font (http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=534175&idseccio_PK=1009&h=)
el casanovas August 12th, 2008, 03:57 AM Déu meu :crazy:
Izo August 14th, 2008, 03:31 AM I jo que anava a comprar-me una torre a la Bonanova... Com està el país!
Bitxofo August 14th, 2008, 05:56 PM ^^Compra-te-la a Sarrià que és una mica més barat. xDD
:D
el casanovas August 14th, 2008, 06:12 PM ^^
Que trist que els fundadors de les Tres Torres fossin santsencs :ohno:
Izo August 14th, 2008, 09:23 PM ^^ Per què? Poc s'ho devien esperar ells, que el barri acabaria sent el que és.
Bitxofo August 14th, 2008, 09:43 PM ^^Ni que LES 3 TORRES fos un barri dolent ara...
:|
el casanovas August 15th, 2008, 11:41 AM ^^
Aix, ho deia en pla broma, en pla "qui diria que tres santsencs formarien pijolàndia, quina vergonya".
Confide August 15th, 2008, 12:08 PM ^^ Heretges!
xussep80 August 15th, 2008, 05:10 PM Daniel García i la seva nòvia, amb sous mileuristes, pateixen un augment de 200 € de la quota mensual de la hipoteca
• Es veuen obligats a reduir en despeses com les vacances
Daniel García s'ha convertit en un expert en el mercat hipotecari. L'euríbor no té secrets per a ell. La pujada de l'índex li ha incrementat la quota mensual de la hipoteca en gairebé 200 euros en un any al passar de menys d'uns 1.000 a 1.200 euros. És una de les víctimes de la pujada de l'euríbor, que ha impactat de ple en les hipoteques firmades en els anys més recents, en què els tipus d'interès eren més baixos. La por és en aquests moments la pujada que patirà en la pròxima revisió semestral.
Com autèntics mileuristes, Daniel García i la seva nòvia dedicaven un dels dos sous a satisfer el banc. Però ara, la hipoteca es menja una mica més d'un sou i ha obligat la parella a posar en marxa un dràstic pla de retallada de despeses. "Aquest estiu tindrem vacances familiars perquè no ens podem permetre viatjar enlloc", afirma Daniel.
Augment de la gasolina
Malgrat l'esforç estalviador, hi ha algunes partides en què no només resulta impossible retallar-ne el pressupost, sinó que s'incrementen considerablement. L'emplaçament de l'empresa on treballa en un polígon industrial apartat l'obliga a desplaçar-se cada dia en cotxe, i per aquest motiu també s'ha convertit en una víctima de la pujada del preu del petroli i dels carburants. "Resistirem, però estem una mica espantats amb l'evolució de la nostra situació econòmica", explica.
El seu cas és un compendi dels mals que pateixen centenars de milers de joves: una combinació de sous baixos i preus alts de la vivenda que fa que la seva emancipació s'endarrereixi. Als seus 28 anys, es considera un afortunat pel fet de tenir ja un pis propi, encara que estigui gairebé buit perquè ara han d'aconseguir la proesa de reunir els diners necessaris per comprar els mobles imprescindibles. "Per als sous encara no som europeus, però per als interessos de la hipoteca, sí", lamenta Daniel, que treballa d'impressor en una empresa d'arts gràfiques.
Com acostuma a ser habitual en aquests casos, la família i els amics es converteixen en una altra font de finançament. "Estic reformant el pis --explica-- gràcies a l'ajuda dels col.legues".
Tot i haver firmat la hipoteca quan l'euríbor començava a pujar, el març del 2007, es van veure beneficiats perquè la banca no havia tancat encara l'aixeta a la concessió de préstecs. Després de buscar per diverses entitats financeres, van aconseguir una hipoteca sense necessitat d'aval. En aquests moments, hauria estat una missió impossible.
Menys del que va costar
L'ona expansiva de la punxada de la bombolla immobiliària també ha impactat en Daniel i la seva nòvia. El preu del pis de segona mà que van comprar ja ha baixat de preu en el mercat del barri de Sabadell on està situat. "Et veus obligat a pagar una casa --lamenta-- que no tindràs fins d'aquí a 30 anys i que ja val menys del preu al qual vas firmar la hipoteca".
En el terreny laboral, no preveu cap mala època per ara, però es mostra una mica intranquil. "Espero que l'economia remunti per tenir més seguretat i evitar l'efecte psicològic que em causa el panorama actual d'augment de l'atur".
El Periódico (http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=535214&idseccio_PK=1009&h=)
Sky August 16th, 2008, 08:15 PM La falta d'habitatge a Andorra obliga als joves a viure a la Seu d'Urgell
La falta d'habitatge a Andorra obliga als joves andorrans a viure a casa dels seus pares, de manera concertada, o en altres municipis com la Seu d'Urgell a Lleida. Davant aquesta situació el Pla Nacional de la Joventut d'Andorra (PNJA) proposa que el Govern andorrà fixi el preu d'almenys el 25% dels habitatges construïts cada any al país per solucionar els problemes per accedir a una d'elles.
El PNJA és un document la redacció del qual va començar a l'iniciar-se la present legislatura, que va ser aprovat recentment pel Govern del país dels Pirineus després de comptar amb la participació de més de cent persones i diverses entitats d'Andorra.
El document conté informes personals sobre set àmbits d'actuació: educació i formació; treball i accés al món laboral; salut, família i qualitat de vida; habitatge; temps lliure; cultural juvenil i esports; suport a l'associacionisme i foment de la participació ciutadana i mobilitat internacional en ells es recullen un total de 162 propostes.
En el capítol dedicat a l'habitatge, redactat per l'arquitecte Antoni Pol i Solé, es fa al·lusió a la necessitat de planificar una estructura del sector i del mercat immobiliari que solucioni o millori la situació que, en aquest sentit, pateixen les capes de la població amb rendes mitges o baixes com els joves.
Pol i Solé evidencia, a través de dades estadístiques d'Andorra, que actualment el 70% de la població resideix en habitatges de lloguer, i que la seva escassetat i alt cost perjudica de manera "molt greu" almenys, a un 10%.
Segons Pol i Solé, els col·lectius més perjudicats per la falta de pisos són els joves, els immigrants, les persones que viuen soles i les famílies monoparentals, que en molts casos, apunta l'arquitecte, es veuen obligats a passar més temps a casa dels seus pares, viure de manera concentrada o anar-se'n a viure a altres municipis, com la Seu d"Urgell, a Lleida.
Per a Pol i Solé, una de les solucions davant aquesta situació passaria perquè el Govern andorrà apliqués una política intervencionista que, per exemple, li permeti fixar cada any el preu del 25% de la producció d'habitatges i destinar-la als residents del país, tal com passa a Mònaco.
L'arquitecte també apunta la necessitat de fomentar la construcció d'habitatges protegits per al lloguer en terra públic i amb preus fixats, bé mitjançant iniciativa pública o privada, arribant a un ritme anual de 65 allotjaments, és a dir, entorn d'un 10% de la producció total anual.
http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=84521&seccio=Econom%EDa&fecha=2008-08-15&sortida=03:00:00
xussep80 August 17th, 2008, 08:36 PM Catalunya podria perdre 100.000 llocs de treball en el sector de la construcció
La construcció a Catalunya significa avui dia un percentatge molt elevat de l'ocupació. El 25,5% del creixement que ha viscut el nostre país entre el 2000 i el 2007 prové dels 190.000 llocs de treball que va generar aquest sector. Si després del "boom" immobiliari i la consegüent crisi la construcció torna a tenir el pes que tenia abans (9% del total de l'ocupació) es poden perdre 100.000 llocs de treball. Així ho assegura un informe fet per Caixa Catalunya.
La dependència que existeix entre el mercat laboral català i la dinàmica de la construcció és molt elevada. És per aquest motiu que si trontolla la dinàmica de la construcció -com està passant últimament- es poden perdre molts llocs de treball i l'atur augmentarà amb les conseqüències negatives que se'n poden derivar.
A Catalunya, les zones més vulnerables són d'un costat les que van del Pirineu a les Terres de l'Ebre i de l'altre les que van del Pirineu a l'Alt Empordà. Aquestes dues franges concentren la majoria de comarques en què la construcció ha significat més del 20% de la nova ocupació.
Les comarques centrals i les capitals de província seran les menys afectades, ja que la construcció té un pes inferior a les esmentades abans en relació amb el total d'ocupació.
L'informe de Caixa Catalunya explica que la construcció es veurà més afectada que la indústria i els serveis a mitjà termini, amb creixements negatius de l'activitat.
Font (http://www.3cat24.cat/noticia/302351/economia/Catalunya-podria-perdre-100000-llocs-de-treball-en-el-sector-de-la-construccio)
xussep80 August 17th, 2008, 08:40 PM Els lloguers s'encareixen un 4,2% en un any, un punt per sota de l'IPC
El preu del lloguer d'habitatge a l'estat espanyol s'ha encarit un 4,2% durant l'últim any, cosa que representa 1,1 punts per sota de l'índex general de preus de consum, que ha estat del 5,3%. Segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística, al mes de juliol el cost d'un pis de lloguer ha pujat el 0,3%, i l'increment acumulat d'aquest 2008 se situa en el 2,9%. A Catalunya, l'increment en els últims dotze mesos ha estat del 3,8%. Les principals pujades de preus s'han registrat a la ciutat de Melilla, amb un 7,4%, i a les comunitats de Cantàbria, amb el 6,7%, i l'Aragó, amb el 5,8%.
A l'altre extrem, els preus del lloguer han registrat pujades més moderades a Navarra, amb un increment del 2,5%, seguida de Galícia i la ciutat autònoma de Ceuta, on els preus han crescut un 2,7%.
Font (http://www.3cat24.cat/noticia/302221/economia/Els-lloguers-sencareixen-un-42-en-un-any-un-punt-per-sota-de-lIPC)
xussep80 August 18th, 2008, 12:56 PM La banca vuelve al inmobiliario forzada por la crisis del sector
Las entidades se quedan promociones y terrenos para controlar la morosidad
La venta masiva de las participaciones de la banca en las principales inmobiliarias españolas fue el aviso y preludio del pinchazo de su burbuja. En los últimos años, La Caixa hizo caja con la venta de Colonial, el Sabadell con Landscape, Caixa Catalunya con Riofisa, Banesto con Urbis y Caja Madrid con Realia, a la que sacó a bolsa. Todas estas operaciones siguieron a las desinversiones de los dos grandes grupos bancarios españoles, Santander y BBVA, que se desprendieron de sus participaciones en Vallehermoso y Metrovacesa, respectivamente, en el año 2002.
La constatación del cambio de ciclo llegó el año pasado, tras el batacazo bursátil de Astroc, hoy Afirma. Y la puntilla definitiva a un sector que ya no vendía como antes fue la restricción crediticias que siguió a la crisis de las hipotecas subprime en Estados Unidos en agosto del 2007. En octubre, la valenciana Llanera suspendía pagos, y los bancos y las cajas cerraron definitivamente el grifo al ladrillo. Quizás era su única salida, pero un año después esta práctica parece que se les ha vuelto en contra.
El problema no está en la asunción de nuevos riesgos con el inmobiliario, sino en la digestión de los antiguos. Inicialmente, las refinanciaciones de la deuda de las empresas fue la panacea. Pero la caída de Martinsa Fadesa y la certeza de que casi nadie podrá pagar sus astronómicos créditos han hecho cambiar de idea. En los últimos meses, la banca opta más bien por vender sus carteras de préstamos con descuento a terceros o asumir los activos que garantizan la deuda a cambio de la amortización de ésta.
"La banca anglosajona suele reconocer sus errores, provisiona de golpe sus fallidos, saltan sus directivos y dispara sus pérdidas a corto plazo cuando vienen mal dadas. Luego, con el tiempo, afloran grandes beneficios extraordinarios. Aquí no, y a los directivos les preocupa más salvar sus resultados y mantener las cotizaciones en bolsa, con lo que hacen todo lo posible para salir bien en la foto". Quien así habla es un consultor especializado en finanzas, asustado por la deriva de los últimos acontecimientos.
Habitat, Reyal Urbis y Colonial, entre otras grandes inmobiliarias, consiguieron acuerdos para alargar el plazo de pago de su elevada deuda, como también lo hizo Martinsa Fadesa antes de suspender pagos. Otra cotizada, Renta Corporación, logró firmar un waiver - literalmente, excepción- con los bancos de su crédito sindicado hace sólo diez días.
Pero esto no es lo normal en estas fechas. El pasado 8 de agosto, el Banco Pastor se quedó con una promoción y una finca en Vilafranca del Penedès que pertenecían a Les Masies de Llavaneras, una pequeña y desconocida inmobiliaria catalana. Y no lo hizo por gusto. La entidad gallega asumió esos activos como cobro amistoso de un crédito hipotecario por valor de 6,5 millones de euros. La compañía ya ha presentado concurso de acreedores - aunque aún no está declarado por el juez- y el banco prefiere hacer las veces de inmobiliaria que incrementar aún más sus dotaciones y disparar su morosidad.
La citada operación del Pastor tiene múltiples réplicas entre sus competidores - bancos y cajas- por toda España. Caixa Catalunya también se ha quedado con algunas viviendas de Les Masies de Llavaneras a cambio de amortizar su deuda. Y este caso, minúsculo dentro del activo de la caja, no es ni mucho menos el único ni el más importante. En las últimas semanas, Caixa Catalunya ha asumido promociones y terrenos de Fbex por valor de unos 100 millones de euros. ¿El motivo? El mismo que ha llevado a Banesto a formar una sociedad con Reyal Urbis que se dedicará a comercializar viviendas de la inmobiliaria. Es la hora de aguantar el tipo. Pero algún día habrá que sanear.
Font (http://http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080818/53522536534.html)
El ayuntamiento de Barcelona deja de ingresar 20 millones de euros por la crisis inmobiliaria
La gran caída en la venta de pisos ha reducido paralelamente lo que recauda el consistorio por el impuesto de construcción y por plusvalías
Barcelona. (EFE).- La crisis inmobiliaria está afectando a las arcas municipales de Barcelona, ya que la gran caída en la venta de pisos ha reducido paralelamente lo que recauda el consistorio por el impuesto de construcción (ICIO) y por plusvalías, y si continúa la tendencia dejará de ingresar en 2008 unos 20 millones de euros.
Si en los seis primeros meses de 2007 el consistorio ingresó por la plusvalía de venta de bienes inmuebles (pisos, locales, plazas de garaje), 57 millones de euros, en el mismo periodo de 2008, esta partida se ha visto reducida a 52,2, es decir, un descenso de 7,9 puntos, o lo que es lo mismo, 4,6 millones menos, según datos facilitados por el grupo municipal de CiU.
A la merma de los ingresos por estos impuestos directos, se suma la producida en la recaudación del Impuesto sobre Construcciones, Instalaciones y Obras (ICIO), aún más pronunciada, ya que en este primer semestre ha sufrido un descenso del 19,1%, y frente a los 25,6 millones de euros obtenidos de enero a junio de 2007, se ha pasado a los 20,7 de 2008, 4,8 millones de euros menos.
También se ha producido una rebaja, en torno al 12%, de lo recaudado por las tasas de servicios urbanísticos, un concepto por el que en 2007, el consistorio ingresó a lo largo de todo el año 14,2 millones de euros.
Si esta tendencia en lo recaudado por el ayuntamiento del sector inmobiliario y construcción se mantiene hasta final de año, como apuntan las previsiones, las arcas municipales dejarán de ingresar, al menos, veinte millones de euros, aunque según subraya a Efe la edil de CiU Sonia Recasens, esta cifra podría ser mayor ya que los datos de la venta de pisos son cada vez más negativos.
En este sentido, según datos del Colegio de Registradores de la Propiedad, en el primer trimestre de 2008 las ventas en el mercado de segunda mano en la provincia de Barcelona se han reducido en un 55 por ciento, lo que da idea de la situación del sector.
Ante los primeros síntomas de la crisis económica, los responsables financieros del consistorio se mostraron prudentes a la hora de elaborar las previsiones de ingreso por estos conceptos recogidos en los Presupuestos Municipales del 2008.
Si, según datos de la liquidación del 2007, el ayuntamiento ingresó el año pasado 108,5 millones por plusvalías de venta de inmuebles, para el 2008 y a la espera del comportamiento del mercado inmobiliario, prevé recaudar tan sólo 105, mientras que si por el ICIO obtuvo 50 millones de euros en 2007, las previsiones para este ejercicio están cifradas en 39,3 millones.
Para la edil de CiU y portavoz del grupo en asuntos económicos, los datos demuestran que el bipartito municipal está negando la evidencia de la crisis y sus efectos sobre la ciudad. El mayor fracaso de una política económica es negar la existencia de una crisis, ya que ello impide poner en marcha las políticas apropiadas para superarla, afirma Recasens, quien insiste en la necesidad de que el consistorio se dote de mecanismos alternativos para mejorar sus ingresos.
Recasens ha defendido la necesidad de que el ayuntamiento de la capital catalana desarrolle las competencias financieras que le otorga la Carta Municipal para no verse sometido a los ingresos derivados de la construcción.
La edil ha reclamado al bipartito PSC/ICV-EUiA más contundencia a la hora de exigir al Estado y la Generalitat fórmulas que doten a Barcelona de una mayor autonomía financiera, como una mayor participación en la recaudación del IVA.
Recasens señala que en Barcelona hay una importante población flotante de ciudadanos que utilizan sus servicios y que generan actividad, aunque no cotizan fiscalmente en la ciudad, por lo que una vía para que este movimiento tenga repercusión económica en la ciudad pasaría por un incremento en la participación del IVA.
Por el contrario, la edil no es partidaria de la creación de una tasa específica para turistas, que a su juicio sería negativo para el sector, y ha abogado por un mejor reparto de lo que ya se recauda por los impuestos indirectos.
Font (http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080817/53522360566.html)
xussep80 August 19th, 2008, 11:49 AM La morosidad llega a máximos desde enero de 1999 y se dispara en las cajas
Solbes dice que el 1,61% de fallidos no es bueno, pero destaca la solidez de la banca
La morosidad registrada por los bancos, las cajas y las cooperativas de crédito - uno de los indicadores que muestran mejor la evolución de la economía familiar y empresarial- se situó en el 1,61% al término del primer semestre del 2008, su cota más alta desde enero de 1999, según datos publicados ayer por el Banco de España. Hace apenas un año, esta ratio estaba en el 0,68% y encadena ya doce meses seguidos creciendo. El porcentaje de fallidos aumenta inexorable, pero su avance se ha acelerado especialmente desde el pasado marzo, cuando cerró en el 1,12%. En abril cerró al 1,29%, en mayo al 1,46% y en junio llegó al citado 1,61%. Y no parece que vaya a frenarse.
Pedro Solbes, vicepresidente segundo del Gobierno y ministro de Economía, dijo ayer que el dato de la morosidad al cierre del primer semestre no constituye una buena noticia, pero considera que se encuentra en un nivel asumible para el sistema. En cualquier caso, Solbes no cree que en los próximos meses la morosidad llegue al récord de 1994, cuando alcanzó el 8,7%, afirmó en declaraciones a Efe.
Tanto el Banco de España como la Confederación Española de Cajas de Ahorros (CECA), los analistas y las calificadoras de deuda dan por sentado que continuará la escalada, que afectará de modo especial a las cajas. En abril, la CECA preveía una morosidad del conjunto del sistema del 2% este año y el del 3% el próximo, siempre que la economía creciera a un ritmo del 2% o similar. Con la desaceleración, y el muy posible descenso del PIB en alguno de los próximos trimestres, sus cálculos ya no valen. En julio, el Gobierno revisó la previsión de crecimiento del PIB, que calcula en el 1,6% en el 2008 y en el 1% en el 2009.
Así pues, los datos actuales ya permiten asegurar que la morosidad sólo puede crecer en los próximos meses. Algunos lo veían venir desde hacía más tiempo. En su informe del pasado abril, la agencia de calificación de riesgo Moody´s también advertía que la expansión territorial de las cajas había ido acompañada de una política crediticia poco cuidadosa por parte de algunas entidades.
En esta misma línea, Solbes apuntó ayer que las entidades financieras más concentradas en el sector inmobiliario se verán "más afectadas por la morosidad", aunque en términos generales se mostró "muy tranquilo" por la salud del sistema. El Gobierno no vislumbra, ni mucho menos, operaciones de rescate de entidades. Las causas del fuerte impulso que está cobrando la morosidad son evidentes. La desaceleración económica - cuyas consecuencias más visibles son el frenazo en el crecimiento del PIB en el segundo trimestre y el aumento de la tasa de paro hasta el 10,44% de la población activa- dificulta que las familias y las empresas puedan hacer frente a sus obligaciones con terceros.
Las dificultades a la hora de pagar la hipoteca, cuyas cuotas mensuales se han disparado a la par que el Euribor se asentaba por encima del 5%, y las insolvencias empresariales de constructoras, inmobiliarias y otras empresas industriales o de servicios han hecho el resto. La crisis está aquí y la banca, que afortunadamente engrosó sus provisiones en tiempos de bonanza, lo paga ahora con la mayor tasa de morosidad de los últimos diez años.
En estas circunstancias, no todos salen igual parados. El conjunto de las cajas catalanas está peor que la media del sector, con una morosidad media del 2,28%. Dos entidades - Caixa Sabadell y Caixa Laietana- contaban a junio con un nivel de créditos dudosos superior al 3% y sólo tres - Caixa Terrassa, Caixa Manresa y La Caixa- tenían una ratio inferior al mencionado 1,61%. Fuentes de Caixa Laietana dijeron ayer que su morosidad llegó al 3,50% en marzo, pero que prevén una bajada a final de año.
Font (http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080819/53522837433.html)
La morosidad de bancos y cajas catalanas crece un 60% en el primer trimestre
La tasa se sitúa en el 1,2% mientras que en el mismo periodo del año anterior era del 0,75%
Barcelona. (EFE).- El índice de morosidad de bancos y cajas en Catalunya se situó en el primer trimestre del 2008 en el 1,2%, muy por encima del 0,75% que había en el mismo período del año anterior, lo que supone un aumento de esta tasa del 60%, según refleja el informe Notas de Economía que publica la Generalitat.
Al final del primer trimestre del año, los activos dudosos de las entidades de depósito crecieron un 83,1% interanual, según señala el mismo estudio, que sin embargo relativiza este aumento a causa de que "su peso en relación con el crédito total al sector privado todavía es muy moderado".
Esta situación de la morosidad de los bancos y cajas catalanas se encuentra en línea con la que vive el sector en el conjunto de España, donde las cajas se han situado en una morosidad del 1,78% en el primer semestre del año en curso. Según las previsiones de la CECA, la morosidad para finales del año 2009 en el sector de cajas de ahorro, el mayoritario en Catalunya, se situará en el 4%.
Hasta marzo, el mayor repunte de la morosidad en Catalunya se dio en los créditos a las familias, donde los impagos se incrementaron un 0,63% respecto al mismo periodo del año anterior hasta situarse en una tasa del 1,43%.
En este tipo de préstamos, los impagos en la adquisición de una vivienda con hipoteca tiene un 0,99% de activos dudosos y un 2,99% en la financiación concedida a otros fines.
El segmento de la morosidad en el sector empresarial presenta un aumento menor, de 0,32%, y ya alcanza el 1% de los créditos, un incremento que de manera mayoritaria se concentra en la construcción y la promoción inmobiliaria, según el estudio.
El informe alerta de cómo "se acentúa la coyuntura de restricción de liquidez" para el conjunto del sector financiero agravada la caída de los depósitos, que han acentuado su desaceleración hasta llegar a la cota del 4,4% de crecimiento interanual en marzo de 2008, más de 14 puntos por debajo del mismo período del año anterior.
Por tipo de depósito, sólo los bancos siguen ganando la partida a las cajas, ya que su crecimiento en el primer trimestre de 2008 (9,4%) sigue siendo muy superior al 2,5% de las entidades de ahorro, aunque los dos sufren un descenso respecto al mismo período de 2007, de 19,7% y 18,3% respectivamente.
Los bancos amplían cuota de mercado
La evolución de las cuotas de mercado de depósitos del sector privado refleja una pérdida de protagonismo de las cajas, ya que los bancos han aumentado su cuota de mercado hasta el 26,14% en el primer trimestre del año, un 1,07% más que en el mismo período del año anterior.
Esta mejora de la banca se ha producido en detrimento de las cajas de ahorro, ya que perdieron en Catalunya un 1,14% de cuota de mercado en los primeros tres meses respecto al año anterior, aunque las diez cajas catalanas sufren un descenso más acusado (1,70%) hasta el 67,64%.
En el conjunto de España, la tendencia es inversa, ya que son los bancos los que reducen su cuota de mercado frente al aumento del de las cajas de ahorro, pero no en el caso de las entidades catalanas, que también pierden mercado en el conjunto del mercado financiero.
Ante el incremento de la morosidad, y las previsiones de que la misma aumente no sólo en los créditos sino también en otros productos de activo como las tarjetas de crédito, las entidades están reforzando sus departamentos de control de riesgo.
Font (http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080818/53522593572.html)
xussep80 August 28th, 2008, 12:41 PM La compravenda de pisos cau al juny un 50% a Catalunya i un 30% a tot l'Estat
Durant el passat mes de juny, la compravenda de pisos s'ha reduït a la meitat el mes de juny a Catalunya respecte al mateix període de l'any passat. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, s'han venut 4.800 habitatges pels 9.500 del juny del 2007. En el conjunt de l'Estat, la davallada és menor. Tot i així, les operacions de compravenda han baixat gairebé un 30% i han situat el nombre de compravendes en 47.511. D'altra banda, s'han fet públiques les dades de concessió d'hipoteques. A Catalunya, el nombre de pisos hipotecats va caure també un 50% al juny, fins als 8.600.
La compravenda de pisos s'ha reduït a la meitat al juny a Catalunya respecte al mateix període de l'any passat. S'han venut 4.800 habitatges, quan el juny del 2007 se'n van vendre 9.500, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística. En el conjunt de l'Estat, la davallada és menor. Tot i així, les operacions de compravenda han baixat un 29,6%. Del total d'aquestes operacions, la vivenda lliure va baixar a l'Estat un 30%, i se situa en 43.090 transaccions, mentre que l'habitatge protegit ho va fer en un 24,9%, fins a les 4.421 operacions.
El descens ha estat més pronunciat a tot l'Estat en les vivendes de segona mà, ja que la compravenda ha baixat un 38,9% i se situa en les 24.400, mentre que en els immobles nous les operacions han baixat un 16,1% i està en els 23.111.
Les comunitats que van registrar més compravendes al juny per cada 100.000 habitants van ser Cantàbria, amb 212, i la Rioja, amb 193. Les segueixen Castella-la Manxa, amb 182; Andalusia, amb 174; Múrcia, amb 169; el País Valencià, amb 158; Astúries, amb 142; Extremadura, amb 136, i les Balears, amb 135.
Per contra, les compravendes se situen per sota de la mitjana tant a l'Arago com a les Canàries en 125; a Madrid, en 121; a Castella i Lleó, en 106; a Navarra, en 96; a Galícia, en 89; al País Basc, en 86, i a Catalunya, en 82. Ceuta i Mellila, per la seva part, van registrar 49 i 57 transaccions de vivendes per cada 100.000 habitants, respectivament.
Les finques traspassades al juny, en canvi, han estat de 184.592, el 19,7% menys que fa un any, i un 5,4 menys que al maig. D'aquestes, 100.160 van ser de compravenda, mentre que la resta corresponen a donacions, 6.058; permutes, 2.413, i herències, 29.822, així com a concentracions de parcel·les o divisions horitzontals, 46.139.
D'altra banda, s'han fet públiques les dades de concessió d'hipoteques. A Catalunya, al juny el nombre de pisos hipotecats va caure també un 50%, fins als 8.600. Pel que fa a l'import mitjà d'una hipoteca, se situa en els 188.000 euros, un 8% menys que fa un any. Al conjunt de l'Estat, l'import mitjà de les hipoteques constituïdes sobre vivendes va caure al juny per cinquè mes consecutiu, i ho va fer un 4,6% respecte al mateix període de l'any anterior, i se situa així en en 141.939 euros, mentre que el nombre de vivendes hipotecades va caure el 37,73%, i està en les 69.239.
L'import de les hipoteques de mitjana a Espanya se situa en els 158.641 euros, el 8,22% menys respecte al mateix mes del 2007 i el nombre de finques hipotecades va caure un 31,37%, fins a les 106.939, el 37,01% menys.
Font (http://www.3cat24.cat/noticia/305224/economia/La-compravenda-de-pisos-cau-al-juny-un-50-a-Catalunya-i-un-30-a-tot-lEstat)
xussep80 September 29th, 2008, 10:42 AM El área de Barcelona lidera la caída de ventas de pisos en Cataluña
Sólo Sant Cugat y algunas poblaciones de Lleida se salvan de la debacle
La tozuda estadística ha vuelto a dar un mazazo al sector inmobiliario catalán. En el primer semestre de este año sólo se registraron 35.620 compraventas. La caída, del 36,9%, es la mayor de España, según el Ministerio de Vivienda. Pero los grandes mercados de Cataluña, los que más vibraron con el boom, se han desplomado más del 50%.
Sant Adrià de Besòs, con grandes desarrollos en marcha, es una de las localidades que más ha acusado el descenso de las operaciones, del 72,3%. En cambio, algunos municipios de alrededor de Lleida como Alcarràs aguantan la tormenta e incluso tiene un incremento del 83,6%.
Los mayores descensos
"El mercado catalán está muerto. Ahora toca congelar la actividad y esperar", dice un directivo de una gran inmobiliaria catalana. Y acto seguido recuerda que el problema no es tanto Barcelona ciudad como los municipios del Área Metropolitana. "A varias empresas les costó mucho salir de Barcelona. ¡Hasta para ir a Esplugues! Pero la mayor parte de la actividad está ahí. Y el mercado está muy resentido", añade.
Los datos le dan la razón. Las transacciones cayeron el 22,6% en la capital catalana. A su alrededor, la cifra fue mucho más abultada: más del 60% en Esplugues, Mollet del Vallès y Rubí, y más del 50% en una lista muy vasta de localidades: Badalona, Cerdanyola, El Prat, Sant Feliu de Llobregat, Viladecans... En Sabadell y Terrassa, los dos grandes mercados por detrás de Barcelona, las compraventas han retrocedido el 50%.
La restricción del crédito que aplica la banca es una de las explicaciones. Y los primeros que las sufren en sus carnes son los inmigrantes. Si antes adquirían una de cada tres viviendas de segunda mano, ahora sólo se hacen con una de cada 15. Las compras por parte de extranjeros residentes (la mayoría de Europa del Este o extracomunitarios) de pisos de ocasión, se ha desplomado el 71%, el doble que el resto.
También se han desplomado, y de forma drástica, la de extranjeros no residentes, los que adquirían una vivienda para las vacaciones. Lo han hecho en el 53,4% respecto al primer semestre del año pasado y en el 82,3% respecto a los seis primeros meses de 2006. Hasta junio, sólo 97 personas compraron un piso. El efecto se ha trasladado de inmediato a las principales zonas turísticas. Las caídas han sido de más del 60% en el norte del Maresme, de entre el 50% y el 60% en la Costa Brava y de más del 55% en la Costa Daurada.
En medio de este terremoto inmobiliario, sólo Sant Cugat del Vallès y algunas poblaciones de Lleida se salvan. En ambos casos, se apunta lo mismo: se están escriturando pisos de obra nueva correspondientes a grandes desarrollos iniciados hace más de dos años. Es decir, se entregan las viviendas adquiridas en 2006 y 2007. El vicepresidente de los Agentes de la Propiedad Inmobiliaria de Lleida, Jordi Nou, es la explicación que encuentra para la subida del 83% que ha experimentado Alcarràs y la del 31% en Agramunt. "Yo no noto que se venda más que en otros sitios. Quizá ha habido alguna operación más porque a principios de 2008 los promotores se deshicieron de mucha obra nueva más barata que en otros sitios, pero creo que tiene más que ver con el periodo de entrega", dice Nou.
En Alcarràs hubo un verdadero boom constructor. "Eso fue en 2006. Entonces se contrató y ahora se escrituran esas viviendas. El terreno era asequible y muchos inversores acudieron allí", explica.
También el Pirineo catalán acusa la crisis, puesto que allí muchas viviendas son ya tercera residencia. En Esterri d'Àneu (de 815 habitantes), por ejemplo, se pasó de vender 61 pisos hasta junio de 2007 a sólo nueve en los últimos meses. El 85,3% menos. "En la montaña nos ocurre con frecuencia que compran sobre todo inversores. Y prefieren perder el dinero de la señal que seguir adelante", añade Nou.
Que las ventas que muestran las estadísticas de ahora sean las compras de al menos un año atrás no da demasiado aliento a los empresarios. Los API barceloneses, por ejemplo, calculan que ahora sólo colocan alrededor del 15% de los pisos que vendían hace dos años. Y el stock sigue creciendo.
El País (http://www.elpais.com/articulo/cataluna/area/Barcelona/lidera/caida/ventas/pisos/Cataluna/elpepuespcat/20080929elpcat_2/Tes)
xussep80 October 2nd, 2008, 11:25 AM El preu dels pisos a Catalunya cau un 5,2% en un any
El preu dels pisos a Catalunya ha baixat un 5,2 % en un any, fins al juny, segons l'Institut d'Estadística. És la comunitat on més han baixat els preus de l'habitatge, per davant de Madrid, el País Basc i l'Aragó. Al conjunt de l'Estat, els preus han baixat, de mitjana, un 0,3%. Aquestes són les xifres que ha donat l'INE en la primera vegada que mesura l'evolució dels preus de compravenda de la vivenda lliure, en un nou índex trimestral. Del seu informe també cal subratllar l'habitatge de segona mà, que en un any ha baixat un 4,9%, mentre que els pisos nous pugen un 5,3% de mitjana al conjunt de l'Estat.
L'Índex de Preus de Vivenda (IPV) que ha publicat per primer cop l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha indicat que hi ha només quatre comunitats autònomes que van veure reduir el preu dels pisos en el segon trimestre, entre les quals Catalunya ocupa la primera oposició.
En canvi, d'altres comunitats autònomes com Extremadura, amb una taxa del 5%, encara van veure augmentar el preu dels pisos en el segon trimestre, seguida de Galícia (4,8%) i Múrcia (4,6%).
Segons les últimes dades del nou índex elaborat, el preu dels pisos de segona mà és el que més ha començat a notar l'aturada del sector immobiliari, amb una baixada del preu d'un 4,9% en el segon trimestre, per sobre de la caiguda del 0,7% que ja va experimentar els tres primers mesos de l'any respecte al mateix període del 2007.
En termes interanuals, el descens que ha registrat l'habitatge de segona mà ha estat d'un -0,4% entre el gener i el març i d'un 0,3% entre l'abril i el juny.
En canvi, els preus dels pisos nous encara van resistir l'envestida de la crisi al conjunt de l'Estat i van augmentar un 5,3%, encara que per sota de l'alça que es va registrar durant el mateix període l'any anterior, del 7,2%.
Font (http://www.3cat24.cat/noticia/317728/economia/El-preu-dels-pisos-a-Catalunya-cau-un-52-en-un-any)
xussep80 October 5th, 2008, 12:54 PM Beneficiarios de viviendas protegidas las pierden por falta de hipotecas
Una promoción de 220 pisos en Poblenou, casi vacía al renunciar los ganadores
Prácticamente cuatro de cada 10 adjudicatarios de una promoción de 220 pisos de precio concertado de la calle del Pallars de Barcelona se han visto obligados a renunciar al piso que les había tocado en suerte porque el banco no les ha concedido las hipotecas pactadas. Muchos de ellos ya habían firmado un precontrato con la promotora Espais y hasta habían tomado medidas de las viviendas. "Los sábados vienen muchos a ver los pisos que les han tocado, pero vivir, viven pocos", explicaba un trabajador de la promoción.
Son cinco bloques que se alzan en el triángulo formado entre la Diagonal y las calles del Pallars, Provençals y Fluvià, en el corazón de las nuevas áreas de Sant Martí. Meses después de haberse terminado la promoción, siguen casi vacíos. "Se han instalado unos 16 o 17 contadores de luz, no más", apuntaba un operario. Es decir, por ahora sólo viven esas familias, algo que salta a la vista porque no se ve ni un alma: ventanas y persianas están cerradas a cal y canto. "Se están escriturando", afirmó un portavoz de la promotora, que no quiso aclarar cuántos.
Esa promoción pone en evidencia que la crisis estrangula también el mercado de la vivienda protegida concertada, un tipo intermedio entre la de protección social y el mercado libre que se creó, precisamente, para facilitar el acceso a la vivienda a quienes no pueden optar a la pública porque sus ingresos son superiores al máximo requerido pero tampoco llegan a afrontar los precios del mercado libre.
El coste para el comprador de la concertada se sitúa en torno al 70% del precio de mercado -unos 200.000 euros de media- y pueden optar a ella quienes tengan una renta que no supere 6,5 veces el IPREM (salario mínimo). El panorama no ha mejorado después de que las 10 cajas catalanas y media docena de bancos firmaran el pasado mes de julio un convenio con la Generalitat al que se le quiso dar la máxima solemnidad con la asistencia del presidente, José Montilla. Las entidades se comprometieron a destinar 12.000 millones de euros con financiación preferente para dar confianza al sector y a los ciudadanos.
Como dice el refrán, del dicho al hecho va mucho trecho. El Departamento de Medio Ambiente y Vivienda reconoció a este periódico que el pacto no se cumple. "Hay entidades que está denegando las hipotecas pese a que los adjudicatarios cumplen los requisitos", señalaron fuentes de ese departamento. No quisieron, en cambio, precisar cuántas promociones pueden estar en la misma situación que la de la calle del Pallars y qué entidades están denegando los préstamos. La secretaria de Vivienda, Carme Trilla, ha pedido explicaciones a algunas de las entidades que suscribieron el pacto. Los bancos se comprometieron a financiar hasta el 80% del valor del pisos a tipo fijo (5,7% o 5,8%) y a largo plazo (30 o 40 años). El 20% del coste restante se financiaría a tipo variable con préstamos a 10 o 20 años a un interés de salida del 6,6%.
Fuentes del Ayuntamiento de Barcelona -que realizó el sorteo de esa promoción junto con otras de alquiler social en 2007- tienen constancia de que el 36% de los adjudicatarios de los pisos de la promoción de la calle del Pallars han acabado renunciando a ellos por problemas económicos. Es decir, les deniegan los préstamos. "A la mayoría se les exige el 20% de entrada y no se les concede el crédito puente que establecía el convenio", puntualizó un portavoz municipal. Los responsables de una oficina de Caixa de Catalunya -entidad titular de la hipoteca con Espais y que tiene que subrogarla- atribuían las denegaciones de los préstamos a que "las circunstancias han cambiado".
Un largo proceso
El último sorteo de viviendas del Ayuntamiento de Barcelona se hizo en febrero de 2007 y de las 25 promociones se han entregado 18. Todas menos una -la de la calle del Pallars- eran de pisos de alquiler social.
Cuando se trata de precio concertado, el proceso administrativo es tan largo que hasta llega a Madrid. En el sorteo sólo entran los que cumplen lo requisitos de renta familiar marcados: un límite de 6,5 veces el Indicador Público de Renta de Efectos Múltiples (IPREM). Para hacerse una idea, en 2008 serían unos ingresos como máximo de 47.000 euros.
Los afortunados en el sorteo suscriben un precontrato con la promotora que recibe el visto bueno del Departamento de Medio Ambiente y Vivienda. Éste envía todo el expediente a la entidad bancaria para subrogar la hipoteca de la promotora al comprador. Y es precisamente en ese punto donde, en el caso de la promoción del Poblenou, se han estrellado las ilusiones de muchos de los afortunados en el sorteo porque no han llegado a ocupar los pisos que escogieron sobre plano. En no pocos casos se han enfrentado con sucesivas negativas de bancos.
Una vez que renuncian, el proceso vuelve a empezar con el siguiente en la lista de los agraciados en el sorteo. Y si todo acaba bien, la compra del piso en cuestión se registra, por último, en el Ministerio de Vivienda.
El País (http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Beneficiarios/viviendas/protegidas/pierden/falta/hipotecas/elpepuespcat/20081005elpcat_2/Tes)
xussep80 October 8th, 2008, 05:21 PM Baltasar prevé que los pisos se abaratarán hasta un 20% en 2009 en Catalunya
BARCELONA, 8 Oct. (EUROPA PRESS) -
El conseller de Medio Ambiente y Vivienda de la Generalitat, Francesc Baltasar, explicó hoy que "en menos de un año" los precios de los pisos han bajado "entorno a un 10%" en Catalunya y dijo que "es posible" que se produzca un abaratamiento de hasta un 20% en 2009, debido a la crisis económica y al parón del mercado inmobiliario.
En una entrevista a TV3 recogida por Europa Press, explicó que el abaratamiento dependerá de muchos factores, de si es obra nueva o de segunda mano, de la ubicación y de los años de la finca. Actualmente, señaló, "en muchos casos" los precios incluyen una plaza de aparcamiento u obras del edificio, de manera que "se produce una rebaja, aunque formalmente no se le llame así".
Baltasar, que hoy se reúne con agentes sociales y económicos firmantes del Pacto por la Vivienda, aseguró que el acuerdo "tirará adelante" porque "ha cumplido muchos de sus objetivos", entre los que citó las ayudas al alquiler y la rehabilitación, así como el aumento de viviendas de protección oficial.
Pese a considerar que el pacto sigue siendo válido, reconoció que la crisis financiera "hace que algunas de las medidas se tengan que acelerar y otras se tengan que retrasar". Explicó que los bancos y las cajas de ahorro le han trasladado su "voluntad" de no paralizar la concesión de préstamos, sino de pedir "mayor credibilidad y mayor solvencia", porque "en estos momentos tienen un problema de liquidez y quieren asegurar más las condiciones en que harán los préstamos".
Sobre las actuaciones previstas de la Generalitat para paliar la crisis, Baltasar indicó que en Catalunya hay "miles de viviendas casi acabadas que en estos momentos no se acabarán". Entre las posibilidades que baraja el Govern, figura que las compre el Institut Català del Sòl (Incasòl) para hacer pisos de protección oficial. "La idea no es regalar pisos, sino ponerlos en condiciones de vivienda protegida para venderlos posteriormente", agregó.
En relación al anuncio del presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, de inyectar liquidez a bancos y cajas para facilitar los préstamos hipotecarios, Baltasar dijo que esta medida "dará seguridad y confianza interna", pero consideró "dramático" que no haya una posición conjunta y una única estratégica a nivel europeo. "Tenemos que batallar y exigir que haya una única dirección", añadió.
Fuente (http://www.europapress.es/catalunya/noticia-baltasar-preve-pisos-abarataran-20-2009-catalunya-20081008114002.html)
scratchy October 8th, 2008, 05:28 PM ^^
Esperem que sigui com a mínim així.
xussep80 October 9th, 2008, 08:57 PM :crazy:
Els promotors asseguren que el preu de la vivenda nova ja no pot baixar més
Els promotors immobiliaris han fet balanç de la crítica situació per la qual passa el sector. Asseguren que els preus de la vivenda nova ja no poden baixar més i confien que els compradors recuperin la confiança quan passin els problemes de finançament. El president dels promotors espanyols, Guillermo Chicote, ho ha deixat clar: "que ningú esperi que el preu de la vivenda baixi un 30% o un 40% perquè, abans d'una baixada així els promotors prefereixen regalar les vivendes al banc". Chicote ha dit també que si el govern "no fa res" la crisi pot durar quatre anys més.
El preu de la vivenda nova no baixarà més perquè ja ho ha fet diverses vegades i perquè no pot fer-ho de manera sistemàtica, ha assegurat el president de l'Associació de Promotors i Constructors d'Espanya, APCE, Guillermo Chicote, en una jornada organitzada per l'Associació de Periodistes d'Informació Econòmica.
Chicote ha dit també que el nombre d'aturats a la construcció podria assolir les 800.000 persones el 2008 i que l'any que ve podria ser pitjor ja que aquest any s'estan construint habitatges projectats anys abans i que si la situació no es redreça podria desembocar en un crac impressionant.
Font (http://www.3cat24.cat/noticia/320348/economia/Els-promotors-asseguren-que-el-preu-de-la-vivenda-nova-ja-no-pot-baixar-mes)
xussep80 February 11th, 2009, 03:03 PM Una de les maneres de fer les coses bé des del principi hauria estat deixar el mercat de la vivenda tranquil, sense limitacions de sòl disponible, sense subvencions per la compra de la vivenda (que són subvencions als rics) i sense forçar als bancs i caixes que permetessin apalancaments brutals a la gent, apalancaments que mai es permeten en cap altre tipus d'inversió.
La vivenda, a diferència de la roba o els electrodomèstics, és un dret fonamental reconegut per la constitució espanyola i la Declaració Universal dels Drets Humans. Per tant, des del meu punt de vista, el mercat de la vivenda ha d'estar hiper-regulat (tant o més que el mercat de treball) per tal de garantir aquest dret universal i constitucional. A mi els debats neo-cons i neo-liberals no em convencen, ho sento.
Cada cop que hi ha una crisi com la que estem vivint es posa de manifest que el capitalisme no és perfecte i que cal regular-lo. Flipo que la gent surti amb arguments de lliure mercat quan està demostradíssim que la teoria no es compleix :crazy:
scratchy February 11th, 2009, 03:14 PM La vivenda, a diferència de la roba o els electrodomèstics, és un dret fonamental reconegut per la constitució espanyola i la Declaració Universal dels Drets Humans. Per tant, des del meu punt de vista, el mercat de la vivenda ha d'estar hiper-regulat (tant o més que el mercat de treball) per tal de garantir aquest dret universal i constitucional. A mi els debats neo-cons i neo-liberals no em convencen, ho sento.
Cada cop que hi ha una crisi com la que estem vivint es posa de manifest que el capitalisme no és perfecte i que cal regular-lo. Flipo que la gent surti amb arguments de lliure mercat quan està demostradíssim que la teoria no es compleix :crazy:
+1
És curiós com tots els que reneguen de l'estat (entès com a poders públics en general) dient que havia de deixar al lliure mercat que es regulava sol i tal quan tot eren vaques gordes, ara van corrent a l'estat perquè els ajudi, financii,... perquè els hi va malament. Toma doble rasero. I estic amb xussep, la vivenda s'ha de regular i molt, perquè es un dret i no un bé de consum més.
Far_Star February 11th, 2009, 03:21 PM La vivenda, a diferència de la roba o els electrodomèstics, és un dret fonamental reconegut per la constitució espanyola i la Declaració Universal dels Drets Humans. Per tant, des del meu punt de vista, el mercat de la vivenda ha d'estar hiper-regulat (tant o més que el mercat de treball) per tal de garantir aquest dret universal i constitucional. A mi els debats neo-cons i neo-liberals no em convencen, ho sento.
El dret serà com a màxim el de disposar d'un sostre on poder viure, però MAI SERÀ EL DRET A QUE L'ESTAT T'HAGI DE QUASI-REGALAR UNA VIVENDA EN PROPIETAT.
És més, no sóc jurista, però molt possiblement el dret a la vivenda es refereix a que no et poden privar al dret a tenir una vivenda més que al fet de portar a terme mesures polítiques per a donar-ne una, de la mateixa manera que tothom té dret al treball, però l'atur no és il·legal. Només és que si algú intenta prohibir-te que tu treballis, això és il·legal.
Cada cop que hi ha una crisi com la que estem vivint es posa de manifest que el capitalisme no és perfecte i que cal regular-lo. Flipo que la gent surti amb arguments de lliure mercat quan està demostradíssim que la teoria no es compleix :crazy:
De veritat, no entenc com a aquestes alçades la esquerra encara us té menjat el cap. El sistema capitalista només deixa de funcionar quan l'Estat hi intervé. En el cas de la vivenda, claríssimament ha intervingut restringint brutalment la oferta, subvencionant la compra, creant institucions públiques com Fannie Mae i Freddie Mac, forçant els bancs a obrir la aixeta molt més del que seria convenient, ...
El sistema de preus del sistema de mercat funciona bé. Si una cosa puja massa de preu, una altra la substitueix. Només el ferm i absolut convenciment per part dels ciutadans que la vivenda no baixaria (i aquest convenciment no pot provenir del mercat, que sempre és fluctuant, sinó del govern, que sempre intervindria quan calgués) la que ha portat lloc a valuacions absurdes i a la sobreexplotació de recursos ineficients i a l'abandonament de recursos altra temps eficients.
És sempre i de manera consistent, els governs intervencionistes, els que porten lloc a les grans crisis. Em sembla increïble a aquestes alçades de la història que això no sigui un fet conegut per tothom.
Far_Star February 11th, 2009, 03:29 PM +1
És curiós com tots els que reneguen de l'estat (entès com a poders públics en general) dient que havia de deixar al lliure mercat que es regulava sol i tal quan tot eren vaques gordes, ara van corrent a l'estat perquè els ajudi, financii,... perquè els hi va malament. Toma doble rasero. I estic amb xussep, la vivenda s'ha de regular i molt, perquè es un dret i no un bé de consum més.
Jo en absolut estic a favor de la intervenció estatal actual. Jo estic a favor que facin fallides tots aquells bancs i empreses que s'han comportat de manera irresponsable.
Tot al contrari, els que ara van corrent a l'estat per a que els ajudi, són aquells que des de sempre han estat ben a la vora de l'Estat, xiuxiuejant als polítics aquelles mesures intervencionistes que els convenien.
I repeteixo: les regulacions en qualsevol mercat, sigui vivenda o no, l'únic que fan és encarir la vivenda.
És que ara totes les restriccions han fet que la vivenda sigui més assequible? Però si la vivenda a Espanya és caríssima!!!
En canvi, als Estats Units, on el terreny és molt més lliure que aquí, i la renda disponible més alta, la vivenda és molt, molt més barata.
On se satisfà doncs el "dret a una vivenda" millor? A Espanya, on la gent s'ha de transformar en un quasi-esclau (de la hipoteca) per tal de tenir un sostre on caure's mort, o als Estats Units, on la vivenda en relació a la renda disponible és molt més barata?
xussep80 February 11th, 2009, 04:30 PM El dret serà com a màxim el de disposar d'un sostre on poder viure, però MAI SERÀ EL DRET A QUE L'ESTAT T'HAGI DE QUASI-REGALAR UNA VIVENDA EN PROPIETAT.
És més, no sóc jurista, però molt possiblement el dret a la vivenda es refereix a que no et poden privar al dret a tenir una vivenda més que al fet de portar a terme mesures polítiques per a donar-ne una, de la mateixa manera que tothom té dret al treball, però l'atur no és il·legal. Només és que si algú intenta prohibir-te que tu treballis, això és il·legal.
Perdona, no sé si coneixes el text constitucional (dedueixo que no), però et cito aquí l'article que parla sobre el drets a la vivenda:
Artículo 47.
Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la especulación.
La comunidad participará en las plusvalías que genere la acción urbanística de los entes públicos.
Com veus, la constitució parla d'especulació (sí, sí, aquella paraula que per tu té connotacions despectives). Imagina't, a l'any 1978 ja s'ensumaven el que pot comportar un mercat de la vivenda absolutament lliure: ESPECULACIÓ. I això és el que hem viscut en els darrers anys. Bé, de fet ho hem viscut sempre, però mai tan intensament com fins ara. Els poders públics han de regular el mercat de la vivenda per tal que tots els ciutadans tinguin un sostre on dormir, sigui en propietat o en lloguer.
La Declaració Universal dels Drets Humans és més genèrica, i només parla del dret a la vivenda que tenen tots els éssers humans:
Artículo 25
1. Toda persona tiene derecho a un nivel de vida adecuado que le asegure, así como a su familia, la salud y el bienestar, y en especial la alimentación, el vestido, la vivienda, la asistencia médica y los servicios sociales necesarios; tiene asimismo derecho a los seguros en caso de desempleo, enfermedad, invalidez, viudez, vejez u otros casos de pérdida de sus medios de subsistencia por circunstancias independientes de su voluntad.
2. La maternidad y la infancia tienen derecho a cuidados y asistencia especiales. Todos los niños, nacidos de matrimonio o fuera de matrimonio, tienen derecho a igual protección social.
De veritat, no entenc com a aquestes alçades la esquerra encara us té menjat el cap. El sistema capitalista només deixa de funcionar quan l'Estat hi intervé. En el cas de la vivenda, claríssimament ha intervingut restringint brutalment la oferta, subvencionant la compra, creant institucions públiques com Fannie Mae i Freddie Mac, forçant els bancs a obrir la aixeta molt més del que seria convenient, ...
:crazy:
I com expliques, per exemple, la crisi a Argentina de fa uns anys? Allí l'Estat s'ho va vendre tot, no tenia res en propietat, i va liberalitzar absolutament tota l'economia. La gent no tenia ni la més mínima assistència social. I qui diu Argentina, diu qualsevol economia d'Amèrica Llatina. Doncs no, senyor, no. El sistema capitalista està demostrat per activa i per passiva que no funciona. Precisament, són les economies més intervencionistes (exceptuant els paradisos fiscals) les que tenen un nivell de renta i benestar social més elevat.
El sistema de preus del sistema de mercat funciona bé. Si una cosa puja massa de preu, una altra la substitueix. Només el ferm i absolut convenciment per part dels ciutadans que la vivenda no baixaria (i aquest convenciment no pot provenir del mercat, que sempre és fluctuant, sinó del govern, que sempre intervindria quan calgués) la que ha portat lloc a valuacions absurdes i a la sobreexplotació de recursos ineficients i a l'abandonament de recursos altra temps eficients.
El sistema de preus funciona bé en tant que està controlat per grans multinacionals americanes i europees, amb el beneplàcit dels governs. Clar, és molt maco que la fusta, el cotó, els minerals, etc... siguin molt barats quan l'explotació es duu a terme en països del Tercer Món per part de grans transnacionals. D'aquesta manera tenim benestar al món occidental mentre els països africans es pudreixen en la misèria. A més, com que som tan llestos (americans i europeus), decidim liberalitzar els sectors de la indústria i els serveis però en canvi establim polítiques ultra-proteccionistes en el sector de l'agricultura (on està el liberalisme americà????). I mil exemples semblants com, per exemple, els crèdits FAD dels ministerios d'economia de mig món.
Que no, que no, que el món no es tan maco com ens ho pinten al primer curs d'Economia.....
És sempre i de manera consistent, els governs intervencionistes, els que porten lloc a les grans crisis. Em sembla increïble a aquestes alçades de la història que això no sigui un fet conegut per tothom.
A mi, el que em sembla increïble a aquestes alçades, és que encara es defensin teories i arguments com les que tu estàs exposant....
Jo en absolut estic a favor de la intervenció estatal actual. Jo estic a favor que facin fallides tots aquells bancs i empreses que s'han comportat de manera irresponsable.
Tot al contrari, els que ara van corrent a l'estat per a que els ajudi, són aquells que des de sempre han estat ben a la vora de l'Estat, xiuxiuejant als polítics aquelles mesures intervencionistes que els convenien.
I repeteixo: les regulacions en qualsevol mercat, sigui vivenda o no, l'únic que fan és encarir la vivenda.
És que ara totes les restriccions han fet que la vivenda sigui més assequible? Però si la vivenda a Espanya és caríssima!!!
En canvi, als Estats Units, on el terreny és molt més lliure que aquí, i la renda disponible més alta, la vivenda és molt, molt més barata.
On se satisfà doncs el "dret a una vivenda" millor? A Espanya, on la gent s'ha de transformar en un quasi-esclau (de la hipoteca) per tal de tenir un sostre on caure's mort, o als Estats Units, on la vivenda en relació a la renda disponible és molt més barata?
Als Estats Units al vivenda és barata (molt barata), ara mateix, després de totes les fallides que hi ha hagut. Abans era tan o més cara que a Espanya. A més, en quins exemples et recolzes per afirmar-ho? Perquè vaja, pel que jo he vist (només he estat a Nova York), allí és impossible accedir a una vivenda o lloguer a no ser que sigui a un suburbi a 80km del centre de Manhattan. Els lloguers més comuns a la zona de Harlem, per exemple, eren uns 1500$ mensuals per un apartament de 50m2 en bastant mal estat. No vull ni saber el que pot costar en un barri més cèntric de la capital....
On sí és més barata la vivenda que a Espanya és a països europeus com ara Bèlgica, Holanda o Alemanya. Països que, alhora, tenen una renda familiar molt més elevada que l'espanyola. Allí, precisament gràcies a polítiques intervencionistes, no s'han produït casos d'especulació tan flagrants com l'espanyol. A banda que allí hi ha un gran mercat de lloguer (60% del total a Alemanya), recolzat per polítiques públiques socials.
En fi, el que s'ha de llegir...
Far_Star February 11th, 2009, 05:29 PM Ens estem anant del tema, però:
Com veus, la constitució parla d'especulació (sí, sí, aquella paraula que per tu té connotacions despectives). Imagina't, a l'any 1978 ja s'ensumaven el que pot comportar un mercat de la vivenda absolutament lliure: ESPECULACIÓ. I això és el que hem viscut en els darrers anys. Bé, de fet ho hem viscut sempre, però mai tan intensament com fins ara. Els poders públics han de regular el mercat de la vivenda per tal que tots els ciutadans tinguin un sostre on dormir, sigui en propietat o en lloguer.
Aviam, quan la Constitució Espanyola diu "(...) para impedir la especulación" em venen dues coses al cap:
1. El més important: aquest punt de la Constitució no val la tinta que s'han gastat en imprimir-ho: si mires la definició d'especulació (a la wikipèdia no hi és, he anat a la anglesa):
Speculation (in a financial context) is the assumption of the risk of loss, in return for the uncertain possibility of a reward.
No es pot prohibir la especulació en una economia de mercat ja que especulació és simplement la compra d'un actiu, esperant beneficiar-te econòmicament, i sabent que hi ha un risc associat.
Per tant, qualsevol compra d'inversió és especulació per se. El que passa és que hi ha molta gent que té ments no analítiques sinó diguem-ne "poètiques", a les quals una paraula com "especulació" els porta al cap imatges de obesos banquers amb alts barrets de copa.
Ergo, aquest punt de la constitució espanyola, com molts d'altres, és paper mullat.
2. Si l'objectiu de les regulacions espanyoles era el d'evitar la especulació i garantir el dret de la vivenda per a tothom, hauràs d'estar amb mi que les regulacions han estat un fracàs absolut. Per tant, totes les regulacions les hauríem de tirar a les deixalles. No sé com és que t'agraden tant, si uneixen al fet de la seva absoluta ineficàcia, una regulació aberrant que per a qualsevol amant de la llibertat li sembla aterridora.
La Declaració Universal dels Drets Humans és més genèrica, i només parla del dret a la vivenda que tenen tots els éssers humans:
Diu el que jo deia: que el dret de la vivenda és simplement el dret a que no et prohibeixin tenir una vivenda, però enlloc es diu que els governs hagin de regalar cases a la gent.
I com expliques, per exemple, la crisi a Argentina de fa uns anys? Allí l'Estat s'ho va vendre tot, no tenia res en propietat, i va liberalitzar absolutament tota l'economia. La gent no tenia ni la més mínima assistència social. I qui diu Argentina, diu qualsevol economia d'Amèrica Llatina. Doncs no, senyor, no. El sistema capitalista està demostrat per activa i per passiva que no funciona. Precisament, són les economies més intervencionistes (exceptuant els paradisos fiscals) les que tenen un nivell de renta i benestar social més elevat.
Ostres, m'ho poses tan fàcil ... doncs una corrupció brutal, una corrupció ... del govern. Cal afegir res més?
Que les economies més intervencionistes són les que tenen un nivell de renta i benestar social més elevat??? Però d'on treus dades?????????????
La Rússia comunista? La Xina comunista? Els països més rics són els més lliures: Estats Units, Hong Kong, Singapur, Europa Occidental, ... llocs on l'Estat no pot fer qualsevol cosa. Només cal mirar la Xina abans i ara, és que crec que t'hauria de fer vergonya dir aquestes barbaritats. La correlació entre riquesa i llibertat econòmica (mesurada per índexs global) és aterridora.
Als Estats Units al vivenda és barata (molt barata), ara mateix, després de totes les fallides que hi ha hagut. Abans era tan o més cara que a Espanya. A més, en quins exemples et recolzes per afirmar-ho? Perquè vaja, pel que jo he vist (només he estat a Nova York), allí és impossible accedir a una vivenda o lloguer a no ser que sigui a un suburbi a 80km del centre de Manhattan. Els lloguers més comuns a la zona de Harlem, per exemple, eren uns 1500$ mensuals per un apartament de 50m2 en bastant mal estat. No vull ni saber el que pot costar en un barri més cèntric de la capital....
Als Estats Units la vivenda és ara barata, i ho era abans també. NY és el lloc més car (però una petita illa als Estats Units), i 1500$ és poc més de 1000 euros. La renda disponible a Nova York és altíssima. A la major part de NY, un salari normal pot ser perfectament 200-300k dòlars.
A la resta dels Estats Units, la vivenda és moltíssim més barata que tot això, i molt més barata que a Espanya, amb una renda disponible molt més alta.
El problema SEMPRE és l'Estat quan es fica pel mig.
xussep80 February 11th, 2009, 07:59 PM En primer lloc, suposo que els punts que no em quoteges i que no comentes, és perquè em dones la raó, oi? Em refereixo, bàsicament, a l'equivocació que has comès en referència a la política de preus dels bens.
Ens estem anant del tema, però:
Aviam, quan la Constitució Espanyola diu "(...) para impedir la especulación" em venen dues coses al cap:
1. El més important: aquest punt de la Constitució no val la tinta que s'han gastat en imprimir-ho: si mires la definició d'especulació (a la wikipèdia no hi és, he anat a la anglesa):
Speculation (in a financial context) is the assumption of the risk of loss, in return for the uncertain possibility of a reward.
No es pot prohibir la especulació en una economia de mercat ja que especulació és simplement la compra d'un actiu, esperant beneficiar-te econòmicament, i sabent que hi ha un risc associat.
Per tant, qualsevol compra d'inversió és especulació per se. El que passa és que hi ha molta gent que té ments no analítiques sinó diguem-ne "poètiques", a les quals una paraula com "especulació" els porta al cap imatges de obesos banquers amb alts barrets de copa.
Ergo, aquest punt de la constitució espanyola, com molts d'altres, és paper mullat.
Comparteixo amb tu que l'especulació és la recerca del benefici en el menor curt de temps possible a través de la compra-venda d'un actiu. El problema, comprendràs, sorgeix quan aquest actiu és un dret constitucionalment protegit per la legislació espanyola i internacional. A mi, sincerament, me la sua si algú busca benefici comprant i venent cotxes (per exemple). Com que el cotxe no és un dret constitucionals, doncs que es munti un mercat especulatiu al seu voltant per a enriquir-se. Però la vivenda no és un cotxe, és un dret, un dret que tenim totes les persones del món i, concretament, els espanyols a través de la constitució. Aquí (perdona que et digui) no hi ha discussió possible.
2. Si l'objectiu de les regulacions espanyoles era el d'evitar la especulació i garantir el dret de la vivenda per a tothom, hauràs d'estar amb mi que les regulacions han estat un fracàs absolut. Per tant, totes les regulacions les hauríem de tirar a les deixalles. No sé com és que t'agraden tant, si uneixen al fet de la seva absoluta ineficàcia, una regulació aberrant que per a qualsevol amant de la llibertat li sembla aterridora.
A cas he dit jo que la política de regulació de la vivenda a Espanya hagi estat un èxit? :crazy: Sóc conscient que ha estat un fracàs, un fracàs absolut. I saps a què s'ha degut? A la poca regulació que hi ha hagut del mercat de l'habitatge. Si hagués estat més regulat com a la resta d'Europa, no hauriem viscut processos especulatius al voltant del 15% anual durant aquests darrers anys.
Diu el que jo deia: que el dret de la vivenda és simplement el dret a que no et prohibeixin tenir una vivenda, però enlloc es diu que els governs hagin de regalar cases a la gent.
No diu el que tu deies. La Declaració Universal dels Drets Humans no és més que això: una declaració de principis. No té fonament jurídic i, per tant, cada país l'ha d'adaptar a la seva pròpia legislació nacional. Per tant, només diu això: dret a la vivenda (ni dret a la propietat, ni dret a un sostre, ni cap altra cosa).
Ostres, m'ho poses tan fàcil ... doncs una corrupció brutal, una corrupció ... del govern. Cal afegir res més?
Que les economies més intervencionistes són les que tenen un nivell de renta i benestar social més elevat??? Però d'on treus dades?????????????
La Rússia comunista? La Xina comunista? Els països més rics són els més lliures: Estats Units, Hong Kong, Singapur, Europa Occidental, ... llocs on l'Estat no pot fer qualsevol cosa. Només cal mirar la Xina abans i ara, és que crec que t'hauria de fer vergonya dir aquestes barbaritats. La correlació entre riquesa i llibertat econòmica (mesurada per índexs global) és aterridora.
Per tant, m'estàs dient que les economies menys regulades són les més corruptes? És la conclusió que trec de la teva afirmació tan contundent. El liberalisme absolut comporta tanta o més corrupció que el comunisme, t'agradi o no. Pots fotre-hi aquí a Rússia o a Argentina. Són dos casos molt diferents que només coincideixen precisament en aquest punt: la corrupció.
En segon lloc, els països més ricsno són els que tu dius. D'acord amb l'índex de desenvolupament humà de Nacions Unides per a l'any 2007 (el qual, a banda del PIB per càpita, recull indicadors d'educació i salut) són, en aquest ordre:
1. Islandia (suposo que aquest país caurà aviat de la llista per dur a terme sempre, precisament, polítiques econòmiques i financeres ultra-liberals)
2. Noruega
3. Austràlia
4. Canadà
5. Irlanda
6. Suècia
7. Suïssa
8. Japó
9. Països Baixos
10. França
...
12. Estats Units d'Amèrica
13. Espanya
...
21. Hong Kong
...
23. Singapur
...
73. Rússia
...
94. Xina
Com pots comprovar, gran part dels primers països de la llista són països molt intervencionistes, governats tradicionalment per partits socialdemòcrates (d'esquerres), amb un sector públic molt fort. Noruega, Canadà, Suècia, Països Baixos, França.... Aquests països han tinguts mercats d'habitatge molt regulats i que buscaven, en última instància, la protecció dels seus ciutadans i l'accés a la vivenda. No em treguis els exemples de Hong Kong o Singapur quan aquests (1) no són els països més desenvolupats i (2) són ciutats-estat, un model molt llunyà de l'Estat tradicional.
Als Estats Units la vivenda és ara barata, i ho era abans també. NY és el lloc més car (però una petita illa als Estats Units), i 1500$ és poc més de 1000 euros. La renda disponible a Nova York és altíssima. A la major part de NY, un salari normal pot ser perfectament 200-300k dòlars.
A tu et sembla que 300k $ (que no és ni molt menys el sou estàndard) és molta pasta per a un país que té totes els serveis públics privatitzats? Clar, a mi m'agradaria cobrar 5.000 euros mensuals. Però, si d'aquests 5.000€ he de descomptar 1.000€ de l'assegurança mèdica, 500€ del pla de pensions, 500€ del crèdit universitari, etc... Al final que et queda? La renda bruta disponible als Estats Units ha caigut en picat en les darreres èpoques. Així mateix, els índex de pobresa s'han disparat enormement. Allí un 10% d'atur es considera una catàstrofe nacional precisament perquè no existeix una política pública de protecció social que garanteixi una renda mínima als seus ciutadans. Als EUA et pots forrar molt fàcilment, però també et pots quedar en la misèria més absoluta sense que ningú es preocupés per tu. Afortunadament a Europa això no passarà perquè tenim un model d'estat de benestar que garanteix un mínims per a tots els ciutadans.
A la resta dels Estats Units, la vivenda és moltíssim més barata que tot això, i molt més barata que a Espanya, amb una renda disponible molt més alta.
El problema SEMPRE és l'Estat quan es fica pel mig.
Apa, vinga, i què més. Als EUA la vivenda és barata perquè tot el model econòmic que tenien, basat en el liberalisme més caspós, està fent fallida, arrossegant les empreses, els bancs i la població en general. Quan aixo arribi a Espanya (que suposo que serà bastant aviat) també veurem caigudes dels preus dels pisos al voltant del 50% del preu actual. I després reclamarem a crits l'ajuda de papà l'Estat perquè socialitzi les ànsies especulatives de 4 pringats liberalistes... En fi.
Far_Star February 11th, 2009, 08:21 PM Mira, no vull continuar amb una discussió personal. La meva experiència m'ha demostrat àmpliament que:
-Qualsevol intervenció en un mercat "normal", independentment de com de benintencionada sigui, acaba essent un desastre, perquè els encarregats de gestionar aquesta intervenció, generalment buròcrates, són poc intel·ligents i/o corruptes.
- La experiència històrica mostra que la democràcia capitalista és l'únic sistema vàlid pel creixement humà, i que el major experiment intervencionista, les dictadures comunistes, es van convertir en el pitjor malson que la Humanitat ha conegut mai
xussep80 February 11th, 2009, 09:10 PM No és cap discussió personal. És una discussió molt interessant que també s'està donants aquests dies en molts fòrums de debat al voltant de la crisi. Per si no ho sabies, la crisi actual és del capitalisme, del mateix model econòmic que tu defenses com a exemple per al creixement sostingut d'una economia.
I jo no estic defensant ni molt menys el comunisme rus o xinès. Per tant, no cal que citis aquests exemples cada 2x3. Hi ha molts models capitalistes, uns més liberals i altres més socials. Jo defenso el capitalisme social, amb una forta intervenció de l'Estat com a garantia d'aquells drets que es consideren fonamentals per la legislació. Per a la resta, doncs que continuï funcionant amb lleis de lliure mercat com fins ara. Però amb processos més regulats i solidaris amb els països en vies de desenvolupament.
Izo February 11th, 2009, 09:11 PM Per a qui pugui interessar...
Argument
1. Raonament per demostrar la veritat o la falsetat d'una cosa. (Alcover-Moll)
1. Raó adduïda en prova d’una proposició, per convèncer algú d’alguna cosa. (DIEC; (GDLC)
Raó
1. Facultat de discórrer per la intel·ligència, de discernir la veritat. (Alcover-Moll)
1. Consideració que indueix a una creença, que la confirma, que mou a una determinació. (DIEC)
1. Facultat de raonar, de discórrer per mitjà de la intel·ligència.
1. Allò que explica, fa entenedora, fonamenta, justifica, alguna cosa.
1. Fonament, sentit, justificació darrers i racionals de totes i cadascuna de les coses, de la realitat total. (GDLC)
Fonament
1. Raó principal, motiu en què descansa una opinió, doctrina, creença, sospita, etc. (Alcover-Moll)
1. Allò sobre què recolza un judici, una apreciació, etc. (DIEC; GDLC)
Veritat
2. Adequació o concordança entre allò que hom diu i allò que és la cosa realment.
3. Proposició que no es pot negar racionalment.
El que vinc a dir és que les coses s'han d'argumentar, han d'aportar-se dades veritables, s'han de justificar idees, arguments... Coses bàsiques en un discurs raonat. Defensar idees tergiversant la veritat no és el millor camí per fer que els altres et segueixin o et prenguin seriosament.
xussep80 February 11th, 2009, 09:15 PM ^^ Gràcies per aquest copy-paste que aporta més aviat poc a una discussió bastant interessant, per molt que algú així no ho consideri.
Izo February 11th, 2009, 09:35 PM ^^ Tu no en facis cas, del meu post, que no et cal precisament aprendre a argumentar.
I si l'he posat és perquè també el trobo interesant, el fil, però s'empobreix amb segons quins arguments que no tenen fonament.
Far_Star February 11th, 2009, 09:47 PM ^^ Tu no en facis cas, del meu post, que no et cal precisament aprendre a argumentar.
I si l'he posat és perquè també el trobo interesant, el fil, però s'empobreix amb segons quins arguments que no tenen fonament.
Ho dius per mi?
Far_Star February 11th, 2009, 09:57 PM No és cap discussió personal. És una discussió molt interessant que també s'està donants aquests dies en molts fòrums de debat al voltant de la crisi. Per si no ho sabies, la crisi actual és del capitalisme, del mateix model econòmic que tu defenses com a exemple per al creixement sostingut d'una economia.
No, la crisi actual és la prova clau que la regulació ha fallat i fallarà sempre: per molt intel·ligents que siguin els reguladors (i generalment són molt estúpids i ignorants, o com a mínim, esbiaixats políticament) mai seran capaços de veure els problemes de futur.
Sempre les crisis són inesperades, i cap regulació és forward-looking.
El sistema financer és un dels sistemes més regulats de la economia, i ha fracassat completament. Aquesta és una prova del fracàs de l'intervencionisme.
El problema és que els polítics intervencionistes estan fent servir aquesta crisi i el desconcert que provoca en la població per a avançar en els seus projectes intervencionistes i, al final, totalitaris. Despesa pública desbocada per a impulsar els seus projectes favorits. Amb un deute impagable en el futur.
I jo no estic defensant ni molt menys el comunisme rus o xinès. Per tant, no cal que citis aquests exemples cada 2x3. Hi ha molts models capitalistes, uns més liberals i altres més socials. Jo defenso el capitalisme social, amb una forta intervenció de l'Estat com a garantia d'aquells drets que es consideren fonamentals per la legislació.
Doncs el comunisme és la aplicació perfecta del que tu vols: "garantir" que tothom tingui vivenda gratis. I ho van aconseguir. Però les conseqüències d'aconseguir-ho van ser pavoroses.
xussep80 February 11th, 2009, 10:48 PM No, la crisi actual és la prova clau que la regulació ha fallat i fallarà sempre: per molt intel·ligents que siguin els reguladors (i generalment són molt estúpids i ignorants, o com a mínim, esbiaixats políticament) mai seran capaços de veure els problemes de futur.
Jo diria més aviat que la crisi actual és la prova clau que la desregulació ha fallat i fallarà sempre. I els culpables no són solament els polítics, sinó els propis financers.
Sempre les crisis són inesperades, i cap regulació és forward-looking.
Inesperades? :lol: A cas et penses que no fa anys que es preveia el que està passant? El problema és que els que s'han estat lucrant fins ara no han volgut posar fi a les seves ànsies especulatives. Ara bé, que no s'utilitzin els meus impostos per a socialitzar les pèrdues dels financers. Que s'utilitzin per als menys desafavorits, els quals, al cap i a la fi, són sempre els que paguen les conseqüències.
El sistema financer és un dels sistemes més regulats de la economia, i ha fracassat completament. Aquesta és una prova del fracàs de l'intervencionisme.
Fracàs de l'intervencionisme? NO. Fracàs de Bretton Woods i de la desregulació dels mercats financers internacionals.
El problema és que els polítics intervencionistes estan fent servir aquesta crisi i el desconcert que provoca en la població per a avançar en els seus projectes intervencionistes i, al final, totalitaris. Despesa pública desbocada per a impulsar els seus projectes favorits. Amb un deute impagable en el futur.
Ha estat necessari un canvi de govern als EUA, una crisi sense precedents i una guerra per a donar-se compte que les coses no poden avolucionar com fins ara. Tothom reclama a crits com no s'ha fet fins ara, capitalistes, polítics i ciutadans, una regulació (una intervenció) dels mercats financers i un major control del que es cou a les grans financeres i multinacionals.
Doncs el comunisme és la aplicació perfecta del que tu vols: "garantir" que tothom tingui vivenda gratis. I ho van aconseguir. Però les conseqüències d'aconseguir-ho van ser pavoroses.
Si tu creus que el comunisme és l'únic model polític que garanteix el dret a la vivenda, apaga y vámonos. El que faltava per llegir... Jo miro a Escandinàvia i Europa del Nord, no a la Xina.
Vilarrubla February 11th, 2009, 10:48 PM Pots dir moltes coses dels reguladors... però dir que són molt estúpids i ignorants em sembla massa.
El govern Bush no ha estat gaire intervencionista i mira com ha anat... Si a altres països emergents no hi ha arribat tant la crisi perquè és?? perquè tenen un lliure mercat al 100%? més aviat no... perquè són igual o més intervencionistes que els altres... No pots dir que l'intervencionisme ha provocat la crisi perquè precisament a Espanya el Banc d'Espanya fou força intervencionista i això com a conseqüència s'ha vist que els bancs espanyols tinguessin unes reserves majors que altres (això no vol dir que no estiguin en risc però és algo q els ha beneficiat).
A més jo crec que és impossible no intervenir... per poca cosa que és faci sempre s'intervindrà... però igualment amb bones lleis que regulessin el mercat de la vivenda ara no tindriem el problema q tenim... sense aquestes lleis tots els problemes d'urbanitzacions que s'han fet on no toquen serien el doble o més... però clar com que alguns us és igual això...
Far_Star February 11th, 2009, 11:04 PM Pots dir moltes coses dels reguladors... però dir que són molt estúpids i ignorants em sembla massa.
Home, molt llestos no han estat en la regulació, quan hem tingut un sector tan regulat com el bancari esfontsant-se completament, oi? Ja que la regulació hauria d'estar precisament per això, per a evitar catàstrofes. I a primeres de canvi, cataplof.
Deixa'm dir-ho més políticament correcte: els reguladors mai són prou intel·ligents per a fer regulacions que vagin a atacar els problemes que hi haurà en el futur.
El govern Bush no ha estat gaire intervencionista i mira com ha anat... Si a altres països emergents no hi ha arribat tant la crisi perquè és?? perquè tenen un lliure mercat al 100%? més aviat no... perquè són igual o més intervencionistes que els altres...
Bush era força intervencionista pel que li interessava (agricultura per exemple). Però la regulació de vivenda provenia de molt abans, especialment de la administració Clinton, que va ampliar el treball de Fannie i Freddie.
No pots dir que l'intervencionisme ha provocat la crisi perquè precisament a Espanya el Banc d'Espanya fou força intervencionista i això com a conseqüència s'ha vist que els bancs espanyols tinguessin unes reserves majors que altres (això no vol dir que no estiguin en risc però és algo q els ha beneficiat).
Sí, una que han encertat. I tots els altres bancs centrals del món, la van cagar. I la única cosa que es va fer bé a Espanya en aquest sentit va ser això mateix que va fer el BdE, però la resta de mesures van ser un desastre.
A més jo crec que és impossible no intervenir... per poca cosa que és faci sempre s'intervindrà... però igualment amb bones lleis que regulessin el mercat de la vivenda ara no tindriem el problema q tenim... sense aquestes lleis tots els problemes d'urbanitzacions que s'han fet on no toquen serien el doble o més... però clar com que alguns us és igual això...
Si s'han fet on no tocava, i hi havia regulació, és perquè la regulació ha fallat. No és trivial predir on la gent hauria construït la seva vivenda en cas que hi hagués llibertat de construir a tot arreu. Potser la hipòtesi que fas (que tot seria com ara però pitjor) no és realista del tot.
Vilarrubla February 11th, 2009, 11:49 PM Si que és realista pensar que seria pitjor... només cal mirar moltes urbanitzacions que hi ha actualment... moltes d'elles de l'època franquista, i es pot comprovar mirant les urbanitzacions que en l'actualitat no han passat els tràmits per localitzar-se en llocs on no tocava... però a la vegada no a tota arreu no s'han regulat bé, només cal veure les construccions del Pocero i moltes urbanitzacions de la Comunitat Valenciana.
Si hi hagués llibertat de construir a tot arreu saps que passaria? A la costa no hi hauria ni un sól m2 de sól no urbanitzat i al Pirineu hi hauria el doble de cases... només cal veure la pobra Cerdanya com l'han deixat... pots veure un munt d'informes la Vall d'Aran, la Cerdanya (muntanya) i el Baix Penedès, Tarragonès (costa) són quatre comarques que tenen el doble d'habitatges que habitants... habitatges destinats a les segones residències que suposen un gran creixement de la comarca quan es fan aquests habitatges però quan ja no poden crèixer ja no suposen res per a la comarca tot al contrari són un perjudici perquè suposen un cost increïble pel que fa a les infraestructures públiques com l'enllumenat i els diners que desprès generen són mínims i a vegades nuls.
Vilarrubla February 11th, 2009, 11:55 PM Si es deixés construir a la llibertat del consumidor passa el que passa:
és construeixen pisos de 10 plantes al costat d'un de 3.
és construiexen urbanitzacions a Collserola.
urbanitzacions on no hi arriba l'aigua.
es construeix en ecosistemes que s'haurien de preservar com els deltes.
pot veure totes les casetes de les caletes de la Costa Brava.
i totes les urbanitzacions on hi havien rieres.
també pots veure els polígons residencials amb grans problemes com l'aluminosis
i un llarg etc.
xussep80 February 12th, 2009, 12:12 AM La UE aprova un informe que critica amb duresa la "urbanització massiva" a Espanya
La Comissió de Peticions del Parlament Europeu ha aprovat un informe en què critica durament la "urbanització massiva" a Espanya i en què, a més, suggereix que se suspenguin les ajudes de la UE a l'Estat si no soluciona aquest problema. El text s'ha tirat endavant amb 23 vots a favor i 11 en contra, a més d'una abstenció. De res han servit els vots dels eurodiputats espanyols del PSOE i del PP, ja que les seves principals esmenes, que pretenien suavitzar l'informe, han estat rebutjades.
En canvi, sí que se n'han aprovat d'altres que fan encara més contundent la crítica. Ara, el text passarà al ple de l'eurocambra, que el sotmetrà a votació al març per a la seva aprovació definitiva.
3cat24 (http://www.3cat24.cat/noticia/359783/societat/La-UE-aprova-un-informe-que-critica-amb-duresa-la-urbanitzacio-massiva-a-Espanya)
xussep80 February 12th, 2009, 12:12 AM Urbanització massiva.... ejem... i això que el sòl no està liberalitzat.... :|
Far_Star February 12th, 2009, 08:30 AM Com ja he dit, no respondré a comentaris individuals.
Respecte la urbanització massiva, tinc un dubte que com que vosaltres sou professionals, potser em podeu resoldre:
és sobre la prohibició d'edificar a 500m de la costa. Vaig veure un reportatge que a un petit poblet de Tenerife que vaig visitar, unes casetes al davant del mar que feia generacions que eren allà, les van enderrocar per la "llei de costes".
Si aquelles casetes que havien estat allà durant generacions les van enderrocar, suposo que hauran d'enderrocar TOTES LES CASES I PISOS QUE HI HA A ESPANYA A MENYS DE 500M DE LA COSTA, OI?
El que no podria entendre és una llei que val per a alguns i no per a d'altres.
Danzig February 12th, 2009, 05:25 PM ^^ perque no es tan simple...hi ha excepcions, hi ha moratories, hi ha diferents tipus d'incompliment, depen del jutjat que ho porti pot trigar menys, etc
en casc urba la distancia es redueix substancialment, per exemple
la llei esta disponible a internet per qui la vulgui consultar, pero com totes les lleis, llegir-la es pesat, i per tant es mes facil parlar d'oides que no amb rigor
no ho dic per tu, parlo en general
Far_Star February 12th, 2009, 05:52 PM No, si és veritat, d'aquesta llei només en parlo d'oides :-)
Izo February 12th, 2009, 09:09 PM Ho dius per mi?
No, tranquil, no pas per tu. Ni per en xussep80, tot i que potser també ho ha vist així. Però es que últimament, als fils de discussió, es veuen bones argumentacions que demostren veritats com temples i hi ha qui les pretén rebatre d'una manera, diguem-ne, gens objectiva o simplement passant-hi de puntetes. I és clar, així la qualitat del fil de discussió minva i perd interès.
xussep80 February 12th, 2009, 09:42 PM No, tranquil, no pas per tu. Ni per en xussep80, tot i que potser també ho ha vist així. Però es que últimament, als fils de discussió, es veuen bones argumentacions que demostren veritats com temples i hi ha qui les pretén rebatre d'una manera, diguem-ne, gens objectiva o simplement passant-hi de puntetes. I és clar, així la qualitat del fil de discussió minva i perd interès.
Perdona, però jo crec que la discussió que hem mantingut en Far_Star i jo mateix sobre models econòmics, capitalisme, crisi, especulació, etc... ha estat de les més interessants que recordo que per aquí, per molt que bastants passen del tema.
Sincerament, jo trobo molt més pobre i infantil alguns fils d'edificis on la gent només intervé per dir "guau, què xulo està quedant" o coses per l'estil. Sincerament, si no hi ha res més interessant a dir, millor estalviar-se coses com aquestes. Des del meu punt de vista, a això se li'n diu spamejar. I no ho dic per tu, sinó que parlo en general. Per això no entenia a què venia el teu post sobre la diferència entre els conceptes d'argument, raó, fonament i veritat.
Jo, per exemple, passo bastant dels fils d'arquitectura. A mi m'importa més aviat poc si un torre fa 100 metres com si en fa 350. Ho trobo una qüestió d'escàs interès, malgrat que participo en un fòrum de gratacels :D Jo em vaig registrar a SSC perquè m'interessen els temes d'aviació i crec que l'apartat sobre aeroports té una qualitat força alta, molt més que altres fòrums exclusius d'aviació, que també n'hi ha. És una llàstima, de fet, que els foraires catalans que hi intervenen són molts pocs. L'scratchy, jo i algun altre que ho fa esporàdicament quan vol fer un viatge i demana consells o quan comprava un bitllet a Easyjet i se li penja la pàgina de reserves.
Izo February 12th, 2009, 10:31 PM ^^A mi també m'interessa molt el que ara mateix s'està tractant aquí; en cap moment he dit que no sigui interessant! Però m'ha matat que s'hagin posat dades objectives que eren rebatudes d'una manera que encara no entenc. De totes maneres ni en Far Star ni tu heu insistit en això, i com que us veig molt involucrats en la conversa he preferit no comentar-ho, per por que ens acabessim desviant del tema. De totes maneres he optat per posar aquell missatge, i que es doni per assabentat qui vulgui. :D
Far_Star February 13th, 2009, 08:43 AM Però m'ha matat que s'hagin posat dades objectives que eren rebatudes d'una manera que encara no entenc.
Ara m'he perdut. De quines dades parles?
Confide February 15th, 2009, 12:03 PM Lo de la llei de costes no es referia a 50 metres??? Si són 500m, s'hauria d'arrassar tot el litoral xD
Far_Star February 17th, 2009, 03:45 PM Lo de la llei de costes no es referia a 50 metres??? Si són 500m, s'hauria d'arrassar tot el litoral xD
Sembla que són 100 metres, segons http://es.wikipedia.org/wiki/Ley_de_Costas_de_Espa%C3%B1a
Però jo juraria que havia llegit sobre 500m.
Danzig February 17th, 2009, 06:27 PM Sembla que són 100 metres, segons http://es.wikipedia.org/wiki/Ley_de_Costas_de_Espa%C3%B1a
http://www.mediterranea.org/cae/ley_de_costas.htm
ya lo dije antes, hay que mirar la ley, no la interpretacion que de esta ley haga uno u otro
xussep80 February 17th, 2009, 06:59 PM Cau un 45% la venda de pisos a Catalunya el 2008
Les vendes de pisos van caure l'any passat un 45% a Catalunya. En total, es van fer 62.000 operacions de compravenda, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística, 50.000 menys que el 2007. La caiguda de l'activitat del sector immobiliari va ser progressiva i continuada durant tot l'any. Al desembre, es van fer poc més de 3.000 operacions, un 40% menys que en el mateix mes del 2007. En el conjunt de l'Estat, la caiguda de l'activitat del sector és més moderada. Les vendes de pisos van baixar un 29% en el conjunt de l'any respecte a l'exercici anterior.
La caiguda de les operacions de compravenda d'habitatges a tot l'Estat, que ha estat del 28,6% el 2008, ha estat especialment forta en els de segona mà, on la xifra puja al 39,3%. En total, s'han fet al llarg de l'any passat 558.429 operacions, de les quals 273.963 eren d'habitatges usats. D'altra banda, les compravendes de pisos nous han baixat un 14,1%, fins a 284.493.
La gran majoria de les operacions s'han fet de vivendes lliures, el 91,1%, mentre que el 8,9% restant eren protegides. Pel que fa a la taxa d'operacions de compravenda, el nombre més important per cada 100.000 habitants s'ha donat a Múrcia, Castella-la Manxa, la Rioja i Cantàbria. La mitjana estatal és de 1.531 habitatges per cada 100.000 habitants.
Una altra dada que ha fet pública l'INE és que el 57% de les operacions del 2008 s'han fet a Andalusia, el País Valencià, Catalunya i Madrid, comunitats que també han concentrat, amb un 54,8%, les operacions del desembre. En aquest mes, el nombre d'operacions va ser un 27% inferior al desembre del 2007; xifra que suposa la caiguda més moderada des del mes d'abril del 2008.
Com en el cas de les dades anuals, la caiguda de compravendes d'habitatges de segona mà al desembre va ser superior, d'un 37,2%, al de vivendes noves, amb un 12,9%. El 89,6% eren habitatges lliures, per un 9,7% de protegides.
3cat24 (http://www.3cat24.cat/noticia/360915/economia/Cau-un-45-la-venda-de-pisos-a-Catalunya-el-2008)
Far_Star February 17th, 2009, 07:29 PM Les vendes de pisos van caure l'any passat un 45% a Catalunya (...) En el conjunt de l'Estat, la caiguda de l'activitat del sector és més moderada.
La invisible però potent mà del dèficit fiscal. I després ens diran que és perquè parlem en català.
xussep80 February 17th, 2009, 07:31 PM La invisible però potent mà del dèficit fiscal. I després ens diran que és perquè parlem en català.
Què vols dir? Que si hi hagués menys dèficit fiscal a Catalunya la gent compraria més habitatges? No hi veig la relació per cap banda.
Far_Star February 17th, 2009, 07:39 PM Què vols dir? Que si hi hagués menys dèficit fiscal a Catalunya la gent compraria més habitatges? No hi veig la relació per cap banda.
No. El que vull dir és que el dèficit fiscal (també conegut com a expoli) ens fa més pobres als catalans (a tots, inclús als que voten al PPSOE, Ciutadans i a Rosa Díez), ja que l'Estat central no inverteix en nosaltres, creant per una banda falta d'infrastructures (que redueix el nostre creixement potencial) i per altra banda, manca de llocs de treball per a crear aquestes infrastructures.
I com que ens fa més pobres, tenim menys diners. I com que tenim menys diners, la gent compra menys habitatges.
En canvi, als llocs on tenen superàvit fiscal (és a dir, on els diners dels impostos que els catalans paguem es gasten i s'inverteixen), la creació d'"excessos" d'infrastructures, juntament amb els llocs de treballs implicats, fa que hi hagi més activitat econòmica i per tant, més diners, i per tant, es compren més habitatges.
És clar que la crisi va amb tots igual, però els llocs on tenen "sort" a nivell fiscal, ho passaran millor.
Far_Star February 17th, 2009, 07:47 PM http://www.mediterranea.org/cae/ley_de_costas.htm
ya lo dije antes, hay que mirar la ley, no la interpretacion que de esta ley haga uno u otro
Doncs sí, tens raó.
Aprofitant que veig que coneixes la legislació, em pots explicar per què a Tenerife van poder derruir unes cases que feia generacions que eren allà? No és això un cas de retroactivitat?
Ja que unes cases han estat derruïdes, no hauríem de derruir totes les que incompleixin la llei?
xussep80 February 17th, 2009, 07:47 PM No. El que vull dir és que el dèficit fiscal (també conegut com a expoli) ens fa més pobres als catalans (a tots, inclús als que voten al PPSOE, Ciutadans i a Rosa Díez), ja que l'Estat central no inverteix en nosaltres, creant per una banda falta d'infrastructures (que redueix el nostre creixement potencial) i per altra banda, manca de llocs de treball per a crear aquestes infrastructures.
I com que ens fa més pobres, tenim menys diners. I com que tenim menys diners, la gent compra menys habitatges.
En canvi, als llocs on tenen superàvit fiscal (és a dir, on els diners dels impostos que els catalans paguem es gasten i s'inverteixen), la creació d'"excessos" d'infrastructures, juntament amb els llocs de treballs implicats, fa que hi hagi més activitat econòmica i per tant, més diners, i per tant, es compren més habitatges.
És clar que la crisi va amb tots igual, però els llocs on tenen "sort" a nivell fiscal, ho passaran millor.
Bé, això que dius és relatiu. Catalunya és la CC.AA. on més ha caigut la compra-venda d'habitatges. També és veritat que és una de les CC.AA. on més s'havia especulat i on més es van incrementar els preus dels pisos anys enrere. A més, a les Illes Balears, la comunitat autònoma amb més dèficit fiscal de tota Espanya, no ha caigut tant aquesta taxa.
Per tant, això del dèficit no deixa de ser una veritat a mitges. Jo no comparteixo gaire les premises de la gent que tot ho redueix a l'expoli (la qual cosa no significa que estigui a favor de l'actual política fiscal).
xussep80 February 17th, 2009, 07:48 PM Doncs sí, tens raó.
Aprofitant que veig que coneixes la legislació, em pots explicar per què a Tenerife van poder derruir unes cases que feia generacions que eren allà? No és això un cas de retroactivitat?
Ja que unes cases han estat derruïdes, no hauríem de derruir totes les que incompleixin la llei?
"Feia generacions", no. Crec recordar que aquelles cases es van construir als anys 50's en zona protegida i amb risc d'esllavissades.
Far_Star February 17th, 2009, 07:53 PM Bé, això que dius és relatiu. Catalunya és la CC.AA. on més ha caigut la compra-venda d'habitatges. També és veritat que és una de les CC.AA. on més s'havia especulat i on més es van incrementar els preus dels pisos anys enrere. A més, a les Illes Balears, la comunitat autònoma amb més dèficit fiscal de tota Espanya, no ha caigut tant aquesta taxa.
Per tant, això del dèficit no deixa de ser una veritat a mitges. Jo no comparteixo gaire les premises de la gent que tot ho redueix a l'expoli (la qual cosa no significa que estigui a favor de l'actual política fiscal).
De http://www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2009010800_8_424609__ECONOMIA-venta-vivienda-usada-desploma-Balears-apenas
La contracción de la venta de pisos de segunda es tan fuerte en la comunidad que supera en 22 puntos la media nacional: frente al 65% de caída del archipiélago, España cede un 43%, muy preocupante también, pero menos.Hay más datos que invitan a creer que la crisis inmobiliaria irá a más en Baleares. Destaca entre ellos el hecho de que, pese a que el desplome en la compraventa de vivienda usada es mayor que en el resto del país, la comunidad aún está entre las siete con mayor actividad inmobiliaria, con 118 ventas al mes por cada 100.000 habitantes. Es decir: el ajuste ha sido fuerte hasta ahora, pero aún queda mucho recorrido a la baja. La tendencia negativa, de hecho, encuentra su fondo (hasta ahora) precisamente en el último dato disponible: el mes de octubre de 2008 ha sido para Balears el peor mes de ventas desde que el INE elabora su estadística inmobiliaria.
Far_Star February 17th, 2009, 07:57 PM "Feia generacions", no. Crec recordar que aquelles cases es van construir als anys 50's en zona protegida i amb risc d'esllavissades.
Podria ser. Jo recordo una dona que deia que aquella casa era de la seva família des de feia moltes generacions.
La veritat és que si fa 50 que estan fetes en una zona amb risc d'esllavissades i no ha passat res, és que el risc no deu ser tan alt. I si ho és, i què? Un govern que permet mantenir durant 50 anys unes cases, on la gent paga impostos i tot, no pot dir que ara, 50 anys després, les tira.
Molt pitjor són les cases que fa 10-20 anys s'han fet, i que crec que s'integren molt pitjor a l'entorn que aquelles cases de Tenerife. La veritat és que feien goig, i s'integraven a les roques i al mar perfectament.
Però és igual. Estic d'acord. No complien la llei i les han tirades. Perfecte.
Però això implica que tiraran a totes les altres vivendes que incompleixen la normativa, oi? O no?
Far_Star February 17th, 2009, 08:02 PM De http://www.elperiodicoextremadura.com/noticias/noticia.asp?pkid=427470
La crisis del sector inmobiliario todavía no ha afectado de lleno a Extremadura. Las operaciones de compra-venta de viviendas en la región aumentaron durante el año pasado, aunque es cierto que de forma leve. Pero este crecimiento contrasta con la caída generalizada (-28%) que el mercado ha experimentado en todas las demás comunidades autónomas.
Los datos oficiales publicados ayer por el Instituto Nacional de Estadística (INE) corroboran que el reajuste y descenso de la demanda que sufre el sector no está afectando homogéneamente a todo el país. Las comunidades con economías más desarrolladas y con mayor actividad inmobiliaria en los últimos años son las que más están acusando la desfavorable coyuntura actual. Así, regiones como Cataluña han cerrado el 2008 con casi la mitad de ventas de inmuebles que el año anterior, en Baleares se han reducido un 40% y en Navarra, Madrid o la Comunidad Valenciana el descenso ha rondado el 30%.
La relació dèficit fiscal vs resposta a la crisi és gairebé perfecta.
xussep80 February 17th, 2009, 09:01 PM La relació dèficit fiscal vs resposta a la crisi és gairebé perfecta.
Tu ho has dit. És "gairebé" perfecta, però no perfecta. Balears, com has vist, és la CA amb mès dèficit fiscal relatiu i allí la compra-venda d'habitatges cau un 5% menys que a Catalunya. Madrid i Navarra no tenen el mateix dèficit fiscal (superior a Madrid), i cau en percentatges similars. El País Basc, una de les poques CC.AA. sense dèficit fiscal pel règin propi, no apareix a la llista. En definitiva, se segueix "gairebé" el patró del dèficit, però no és una relació exacta. Per tant, la teva conclusió s'ha d'agafar amb pinzes.
De totes formes, pensa també que a Barcelona els sous ronden la mitjana de Catalunya i, en canvi, la vivenda es molt més cara que a Lleida (per exemple). Aquí un jove cobra 1.000 euros, exactament igual que a Teruel, però paga de ben segur un lloguer o una hipoteca 5 ó 6 vegades superior que a altres zones. I l'increment de preus de l'habitatge ha estat normalment superior a la mitjana, convertint a Barcelona en una de les ciutats amb la vivenda més cara d'Espanya. Especulació? Per què no. I quines són les conseqüències de l'especulació? Doncs que en un context econòmic advers i d'ajustament de preus, doncs la caiguda sol ser superior que en altres zones.
Far_Star February 17th, 2009, 09:04 PM Tu ho has dit. És "gairebé" perfecta, però no perfecta. Balears, com has vist, és la CA amb mès dèficit fiscal relatiu i allí la compra-venda d'habitatges cau un 5% menys que a Catalunya. Madrid i Navarra no tenen el mateix dèficit fiscal (superior a Madrid), i cau en percentatges similars. El País Basc, una de les poques CC.AA. sense dèficit fiscal pel règin propi, no apareix a la llista. En definitiva, se segueix "gairebé" el patró del dèficit, però no és una relació exacta. Per tant, la teva conclusió s'ha d'agafar amb puntetes.
De totes formes, pensa també que a Barcelona els sous ronden la mitjana de Catalunya i, en canvi, la vivenda es molt més cara que a Lleida (er exemple). Aquí un jove cobra 1.000 euros, exactament igual que a Teruel, però paga de ben segur un lloguer o una hipoteca 5 ó 6 vegades superior que a altres zones. I l'increment de preus de l'habitatge ha estat normalment superior a la mitjana, convertint a Barcelona ciutat en una de les ciutats espanyoles amb la vivenda més cara d'Espanya. Especulació? Per què no. I quines són les conseqüències de l'especulació? Doncs que en un context econòmic advers i d'ajustament de preus, doncs la caiguda és superior que en altres zones.
En les ciències socials, només trobar una relació és prou bo. Mai la relació té un R^2 de 1.
El que és clar és que el dèficit fiscal ens perjudica, i els catalans hem de prendre una actitut activa de fer veure a la població que, votant a segons quins partits polítics, estan perjudicant de forma directa a ells mateixos i als seus fills (cosa que em sap greu, però què hi farem) i a mi mateix (cosa que ja em toca més els collons).
I cal dir-ho amb tots els ets i uts, faci nosa a qui faci nosa.
Potser també hauríem de començar a fer servir la paraula "traïció".
xussep80 February 17th, 2009, 09:10 PM En les ciències socials, només trobar una relació és prou bo. Mai la relació té un R^2 de 1.
El que és clar és que el dèficit fiscal ens perjudica, i els catalans hem de prendre una actitut activa de fer veure a la població que, votant a segons quins partits polítics, estan perjudicant de forma directa a ells mateixos i als seus fills (cosa que em sap greu, però què hi farem) i a mi mateix (cosa que ja em toca més els collons).
I cal dir-ho amb tots els ets i uts, faci nosa a qui faci nosa.
Potser també hauríem de començar a fer servir la paraula "traïció".
Jo no estic intentant demostrar que Catalunya no tingui dèficit fiscal, perquè sí que el té. La meva intervenció anava encaminada a la relació dèficit fiscal-compra d'habitatges, que no veig clara ni ara ni abans.
Catalunya té dèficit i li perjudica. Ho ha reconegut fins i tot el govern central. Aquí, la gestió dels partits polítics ha estat gairebé similar. Durant els governs de CiU (i pactes amb PSOE i PP a les legislatures de 1993 i 1996) el dèficit fiscal era encara molt superior del que és ara. I això és deu en part al fracàs dels Fons de Compensació Interterritorial com a element per a lluitar contra les diferències territorials a Espanya. Aquest fracàs, precisament, ha comportat que l'Estat optés pels Pressupostos Generals i la inversió pública com a mecanisme per a resoldre aquestes diferències, sense aturar-se a pensar que això n'ha creat de noves en contra de les zones tradicionalment més riques.
Hi ha un fil obert sobre les balances fiscals per a parlar d'aquest i altres temes relacionats.
Far_Star February 17th, 2009, 09:58 PM Ja he trobat el fil que dius i el trobo interessant, gràcies per compartir-ho.
La meva resposta, però, té molt a veure amb la teva pregunta, i crec que té sentit aquí mateix.
Far_Star February 18th, 2009, 10:30 AM Hi he estat pensant, i és cert que la explicació de la baixada de vendes de vivendes i el dèficit fiscal no estan connectades conceptualment de la manera que vaig explicar. Però sí que ho estan en la següent explicació:
Suposem que a l'entrar la democràcia, si el nivell de vida mig a Catalunya era 100, diguem que a Extremadura (un cas de posterior surplus fiscal) era 80 (no pretenc que aquestes siguin les xifres correctes, només un exemple).
Aquest nivell de vida implica que la gent a Catalunya es comprava més cases i més cares, i a Extremadura, menys cases i més barates. Llavors entra el dèficit fiscal: de manera artificial, el govern central redirigeix, via pressupostos generals de l'estat, diners de Catalunya cap a Extremadura. En conseqüència, els catalans comencen a ser una mica més pobres del que eren, i els extremenys més rics.
Com que la vivenda és quelcom bastant fixe, al cap dels anys el pool de vivendes que hi ha a Catalunya, fetes majoritàriament en la època en què els catalans eren més rics, ja no s'"adeqüen" bé a la població catalana, més pobra del que "hauria de ser": les cases són "massa cares" pel seu poder adquisitiu. Conseqüència: els catalans no poden comprar les cases fetes quan eren rics, ja que ara ja no són rics i no se les poden permetre. Ergo, la venda de vivendes baixa en picat.
Igualment, a Extremadura les cases són "massa barates" i tot i que la activitat econòmica baixa, la gent, amb més diners, continua comprant.
xussep80 February 18th, 2009, 10:53 AM Hi he estat pensant, i és cert que la explicació de la baixada de vendes de vivendes i el dèficit fiscal no estan connectades conceptualment de la manera que vaig explicar. Però sí que ho estan en la següent explicació:
Suposem que a l'entrar la democràcia, si el nivell de vida mig a Catalunya era 100, diguem que a Extremadura (un cas de posterior surplus fiscal) era 80 (no pretenc que aquestes siguin les xifres correctes, només un exemple).
Aquest nivell de vida implica que la gent a Catalunya es comprava més cases i més cares, i a Extremadura, menys cases i més barates. Llavors entra el dèficit fiscal: de manera artificial, el govern central redirigeix, via pressupostos generals de l'estat, diners de Catalunya cap a Extremadura. En conseqüència, els catalans comencen a ser una mica més pobres del que eren, i els extremenys més rics.
Com que la vivenda és quelcom bastant fixe, al cap dels anys el pool de vivendes que hi ha a Catalunya, fetes majoritàriament en la època en què els catalans eren més rics, ja no s'"adeqüen" bé a la població catalana, més pobra del que "hauria de ser": les cases són "massa cares" pel seu poder adquisitiu. Conseqüència: els catalans no poden comprar les cases fetes quan eren rics, ja que ara ja no són rics i no se les poden permetre. Ergo, la venda de vivendes baixa en picat.
Igualment, a Extremadura les cases són "massa barates" i tot i que la activitat econòmica baixa, la gent, amb més diners, continua comprant.
Perdona, però segueixo sense veure-hi la lògica. Em sembla una conclusió molt simple que no s'atura a analitzar els problemes dels increments dels preus dels habitatges i la caiguda de les transaccions. Cal ser una mica més ampli de mires i no centrar-se exclusivament en el dèficit fiscal.
A Barcelona i AM s'han fet tantes o més operacions de compra-venda d'habitatges que a la resta d'Espanya fins el 2008. Tot això, a uns preus desorbitats i, normalment, molt superiors a la mitjana espanyola. Significa això que els catalans hem estat rics fins l'any passat? significa que de cop i volta, de ser els més especuladors, ens hem quedat sense un duro per a comprar habitatges? Doncs no. El problema és que a BCN hi ha hagut tanta o més especulació amb la compra-venda, la qual cosa ha creat un efecte espiral d'increment dels preus molt superior a la mitjana espanyola. Aquí han jugat un paper important les immobiliàries (que compren barat i venen car, o al menys així ho han fet), les promotores, la banca/caixes i la gent flipada pseudo-especulativa que no ha comprat per necessitat, sinó per invertir.
El dèficit fiscal, si mal m'apures, serviria per explicar relativament l'escassa política d'habitatge social que ha tingut la Generalitat de Catalunya tradicionalment. Entenc que si la Generalitat no té recursos, no pot invertir en vivenda pública. I poc més.
Far_Star February 18th, 2009, 11:00 AM Perdona, però segueixo sense veure-hi la lògica. Em sembla una conclusió molt simple que no s'atura a analitzar els problemes dels increments dels preus dels habitatges i la caiguda de les transaccions. Cal ser una mica més ampli de mires i no centrar-se exclusivament en el dèficit fiscal.
A Barcelona i AM s'han fet tantes o més operacions de compra-venda d'habitatges que a la resta d'Espanya fins el 2008. Tot això, a uns preus desorbitats i, normalment, molt superiors a la mitjana espanyola. Significa això que els catalans hem estat rics fins l'any passat? significa que de cop i volta, de ser els més especuladors, ens hem quedat sense un duro per a comprar habitatges? Doncs no. El problema és que a BCN hi ha hagut tanta o més especulació amb la compra-venda, la qual cosa ha creat un efecte espiral d'increment dels preus molt superior a la mitjana espanyola. Aquí han jugat un paper important les immobiliàries (que compren barat i venen car, o al menys així ho han fet), les promotores, la banca/caixes i la gent flipada pseudo-especulativa que no ha comprat per necessitat, sinó per invertir.
Les immobiliàries, les promotores, les caixes i la gent flipada són actors igual a Catalunya que a Extremadura. O és que a Extremadura no hi ha immobiliàries?
Els preus a Barcelona són superiors a la mitjana espanyola, però ja ho eren més elevats abans. Crec recordar que les pujades (que és el rellevant, no el valor absolut en si) a Catalunya eren semblants a la mitja espanyola, especialment tenint en compte que som a l'arc mediterrani.
El dèficit fiscal, si mal m'apures, serviria per explicar relativament l'escassa política d'habitatge social que ha tingut la Generalitat de Catalunya tradicionalment. Entenc que si la Generalitat no té recursos, no pot invertir en vivenda pública. I poc més.
En absolut. Et recordo (i crec que faig servir les teves dades) que el dèficit fiscal català és d'aproximadament el 9% del nostre PIB. Gairebé el 10% de la nostra riquesa creada!!!!!!!!!!!!!!!!!
Crec que estàs caient en un parany: com que mai has tingut la experiència del 10%, li treus importància. Però el fet de no disposar del 10% de la nostra riquesa creada, ANY RERA ANY, crea un empobriment generalitzat molt acusat.
Un 10% del PIB dóna per a molt més que per a vivenda pública.
Jo crec que estem perduts ja que si la nostra gent més brillant i que entén més del tema, com tu ho ets, ja que ho has provat amb els teus posts, ja no li dóna importància a l'expoli d'un 10% anual de la nostra riquesa, qui ho podrà fer?
Estem condemnats a ser expoliats, anar decaient en la nostra riquesa, i ser maltractats i ser dits que en el fons és culpa nostra per parlar en català. I que, a la fi, el procés de destrucció de país que va començar fa tres segles, pugui acabar "exitosament" en aquest mateix segle. Recordo: un país desapareix quan els seus "millors" es passen a l'enemic (de manera directa o indirecta).
xussep80 February 18th, 2009, 02:43 PM Les immobiliàries, les promotores, les caixes i la gent flipada són actors igual a Catalunya que a Extremadura. O és que a Extremadura no hi ha immobiliàries?
Els preus a Barcelona són superiors a la mitjana espanyola, però ja ho eren més elevats abans. Crec recordar que les pujades (que és el rellevant, no el valor absolut en si) a Catalunya eren semblants a la mitja espanyola, especialment tenint en compte que som a l'arc mediterrani.
Perdona, però m'estàs donant la raó encara que intentis el contrari.
Especulació n'hi ha hagut a tota Espanya, no se n'ha salvat ningú. Ara bé, crec que el factor relatiu/absolut sí que cal tenir-lo en compte. És molt diferent que el preu d'un pis pugi de 10 a 15 kilos (Extremadura) que de 30 a 45 (Barcelona). En ambdós casos la pujada relativa ha estat del 50%, però l'import final és molt determinant per calcular l'impacte de l'especulació.
En absolut. Et recordo (i crec que faig servir les teves dades) que el dèficit fiscal català és d'aproximadament el 9% del nostre PIB. Gairebé el 10% de la nostra riquesa creada!!!!!!!!!!!!!!!!!
Crec que estàs caient en un parany: com que mai has tingut la experiència del 10%, li treus importància. Però el fet de no disposar del 10% de la nostra riquesa creada, ANY RERA ANY, crea un empobriment generalitzat molt acusat.
Un 10% del PIB dóna per a molt més que per a vivenda pública.
Jo crec que estem perduts ja que si la nostra gent més brillant i que entén més del tema, com tu ho ets, ja que ho has provat amb els teus posts, ja no li dóna importància a l'expoli d'un 10% anual de la nostra riquesa, qui ho podrà fer?
Estem condemnats a ser expoliats, anar decaient en la nostra riquesa, i ser maltractats i ser dits que en el fons és culpa nostra per parlar en català. I que, a la fi, el procés de destrucció de país que va començar fa tres segles, pugui acabar "exitosament" en aquest mateix segle. Recordo: un país desapareix quan els seus "millors" es passen a l'enemic (de manera directa o indirecta).
:crazy:
A veure, jo no estic deixant al marge el problema del dèficit fiscal ni li resto importància com tu dius. Al contrari, li dono màxima importància. Però et recordo que la discussió prové de la relació dèficit fiscal - caiguda de la compra/venda d'habitatges. Aquesta relació segueixo sense veure-la clara, per molt que li donis una i mil voltes.
El dèficit fiscal és un problema en majúscules per a Catalunya, sobretot pel que implica en termes de competitivitat de l'economia catalana. Deixar de rebre any rere any un 10% (crec que la xifra real és del 7%) del nostre PIB en termes d'inversió pública estatal implica perdre competitivitat, sobretot, a nivell d'infraestructures i obra pública. En països com Alemanya, amb desigualtats territorials semblants a les d'Espanya, s'ha limitat per llei el dèficit a un 3% del PIB. Un 3% del PIB pot restar competitivitat a una regió dinàmica, però no limita aquesta competitivitat com si la taxa és del 7 ó 10% (la qual cosa es podria entendre com un bloqueig o expoli).
El dèficit fiscal pot relativitzar-se amb un nou model de finançament de l'estat de les autonomies que sigui just (no estic dient pas que el model actual ho sigui) i establint un fons de compensació interterritorial que realment funcioni, estigui dotat de pressupost i, al cap i a la fi, sigui l'únic instrument per a combatre les diferències territorials dins d'Espanya.
Far_Star February 18th, 2009, 02:56 PM El dèficit fiscal pot relativitzar-se amb un nou model de finançament de l'estat de les autonomies que sigui just (no estic dient pas que el model actual ho sigui) i establint un fons de compensació interterritorial que realment funcioni, estigui dotat de pressupost i, al cap i a la fi, sigui l'únic instrument per a combatre les diferències territorials dins d'Espanya.
La resta del que dius, ja ho hem parlat. Tens raó que el dèficit fiscal no és l'únic ingredient del problema, però n'és un d'important. Quina quantitat d'importància, no ho sé, però m'ensumo que molta.
Ara bé, sobre el comentari teu que et comento, sí que tinc a dir: no crec que "El dèficit fiscal pot relativitzar-se amb un nou model de finançament de l'estat de les autonomies que sigui just". Implícitament, estàs suposant que el sistema actual de finançament va ser una mesura que es va portar a terme fa temps, i que va tenir la conseqüència indesitjada de perjudicar en finançament a Catalunya.
Però ara que la gent se n'adona, el teu argument implícit continua, els polítics del govern central, que són justos i perfectes, i miren pel bé comú independentment de l'origen de cadascú, modificaran les lleis per tal de no perjudicar tant a Catalunya.
I UNA MERDA!!! (amb perdó, no vull insultar, només emfatitzar el meu punt).
El sistema de finançament que hem tingut, tenim i continuarem tenint si no fem un pas decidit endavant per la nostra llibertat, és un sistema un dels principis (no explicitats, però clarament implícit) del qual és el de fotre a Catalunya sigui com sigui.
No hi haurà un canvi del sistema de finançament per a no perjudicar a Catalunya, simplement perquè un dels objectius des del govern central del PPSOE és aquest mateix: perjudicar-nos.
Per què canviar una cosa quan funciona?
xussep80 February 18th, 2009, 03:12 PM Ara bé, sobre el comentari teu que et comento, sí que tinc a dir: no crec que "El dèficit fiscal pot relativitzar-se amb un nou model de finançament de l'estat de les autonomies que sigui just". Implícitament, estàs suposant que el sistema actual de finançament va ser una mesura que es va portar a terme fa temps, i que va tenir la conseqüència indesitjada de perjudicar en finançament a Catalunya.
Però ara que la gent se n'adona, el teu argument implícit continua, els polítics del govern central, que són justos i perfectes, i miren pel bé comú independentment de l'origen de cadascú, modificaran les lleis per tal de no perjudicar tant a Catalunya.
I UNA MERDA!!! (amb perdó, no vull insultar, només emfatitzar el meu punt).
El sistema de finançament que hem tingut, tenim i continuarem tenint si no fem un pas decidit endavant per la nostra llibertat, és un sistema un dels principis (no explicitats, però clarament implícit) del qual és el de fotre a Catalunya sigui com sigui.
No hi haurà un canvi del sistema de finançament per a no perjudicar a Catalunya, simplement perquè un dels objectius des del govern central del PPSOE és aquest mateix: perjudicar-nos.
Per què canviar una cosa quan funciona?
Bé, respecto la teva opinió, però denoto un canvi de discurs des d'un pròpiament econòmic a un altre pròpiament polític. El dèficit fiscal és la conseqüència d'un finançament autonòmic injust i d'una inversió pública injusta. Per tant, el dèficit es corregeix establint nous criteris per aquest finançament i inversió.
Si per a tu això mai es produirà perquè l'objectiu del govern espanyol és perjudicar sempre Catalunya, deixo de banda els meus arguments perquè no vull entrar en una discussió política sobre un tema que és econòmic. Hi ha maneres de corregir un dèficit i, com bé dius, la independència de Catalunya seria una, doncs Catalunya, en tant que estat sobirà, recaudaria el 100% dels seus propis impostos i s'encarregaria del 100% de les inversions. Ara bé, també t'asseguro que n'hi ha d'altres.
Far_Star February 18th, 2009, 03:18 PM Bé, respecto la teva opinió, però denoto un canvi de discurs des d'un pròpiament econòmic a un altre pròpiament polític. El dèficit fiscal és la conseqüència d'un finançament autonòmic injust i d'una inversió pública injusta. Per tant, el dèficit es corregeix establint nous criteris per aquest finançament i inversió.
Si per a tu això mai es produirà perquè l'objectiu del govern espanyol és perjudicar sempre Catalunya, deixo de banda els meus arguments perquè no vull entrar en una discussió política sobre un tema que és econòmic. Hi ha maneres de corregir un dèficit i, com bé dius, la independència de Catalunya seria una, doncs Catalunya, en tant que estat sobirà, recaudaria el 100% dels seus propis impostos i s'encarregaria del 100% de les inversions. Ara bé, també t'asseguro que n'hi ha d'altres.
Denotes bé :)
La economia i la política estan sempre mesclades. Si poguessin ser independents, la economia seria gestionada per experts. Però com que economia i política van de bracet, la gestionen finalment els polítics.
Estic completament d'acord que hi ha altres maneres de gestionar les balances fiscals. Crec que eres tu el que comentaves en un altre fil com els alemanys tenen un sistema eficient en aquest sentit. He viscut a Alemanya un temps, i hi estic d'acord.
Però torno a afirmar, i aquesta afirmació és política però també econòmica, que només tenim dues opcions efectives:
1. Continuar amb el sistema actual (cap negociació racional modificarà gaire el sistema, com la negociació amb l'Estatut, que amb el 89% del Parlament a favor, primer ens van tombar la part més important per a nosaltres i, ara que estem ja a les escorrialles, el TC ens l'acabarà de tomar del tot), que implica un anorreament nacional a llarg plaç, ja que un expoli del 7% anual és insostenible
2. Ruptura completa i absoluta amb el sistema actual, per a aconseguir un dèficit fiscal estrictament del 0%
La que seria opció 3, que seria quelcom intermig, estil alemany o semblant, és impossible donat l'actual status quo polític i econòmic.
Ha estat el nostre error com a país creure que Espanya podria ser un país neutre on nosaltres podríem encabir-nos. Crec que ja amb 30 anys a les espatlles, ens hauríem de començar a donar-nos compte que en realitat no és així, sinó que ens odien i volen el nostre extermini econòmic i social, via un escanyament econòmic. I cal que actuem, JA. Ells no ho faran per a nosaltres.
xussep80 March 2nd, 2009, 01:43 PM La immobiliària Colonial tanca el 2008 amb gairebé 4.000 milions d'euros en pèrdues
La immobiliària Colonial va tancar l'any 2008 amb unes pèrdues de gairebé 4.000 milions d'euros. És l'empresa del sector que ha presentat uns números vermells més voluminosos. La meitat de les pèrdues s'atribueixen a la pèrdua de valor dels pisos, i l'altra meitat, a les inversions de Colonial en altres empreses. Gairebé totes les immobiliàries han presentat resultats negatius. Divendres, Reyal Urbis va anunciar pèrdues de 875 milions; Renta Corporación, de 111, i Realia, de 46.
3cat24 (http://www.3cat24.cat/noticia/364064/economia/La-immobiliaria-Colonial-tanca-el-2008-amb-gairebe-4000-milions-deuros-en-perdues)
xussep80 March 31st, 2009, 06:20 PM El preu dels pisos cau un 10% a Catalunya, el doble que a Espanya
Segons dades que ha publicat aquest dimarts l'Institut Nacional d'Estadística, Catalunya és la comunitat autònoma on més ha baixat el preu de l'habitatge. L'any passat el preu dels pisos tant nous com de segona mà va caure un 10,3% mentre que al conjunt de l'Estat va baixar un 5,4. La caiguda de l'indicador general és conseqüència del descens del valor de l'habitatge de segona mà, que l'any passat va baixar un 10,7%. En canvi, la vivenda nova va continuar pujant lleugerament el 2008, fins a un 0,8%.
3cat24 (http://www.3cat24.cat/noticia/374021/economia/El-preu-dels-pisos-cau-un-10-a-Catalunya-el-doble-que-a-Espanya)
Far_Star April 1st, 2009, 04:43 PM 3cat24 (http://www.3cat24.cat/noticia/374021/economia/El-preu-dels-pisos-cau-un-10-a-Catalunya-el-doble-que-a-Espanya)
Tot i que l'IPV és una millora substancial respecte la única mesura que hi havia fins ara, la del ministeri de vivenda (per la qual se n'haurien de sentir avergonyits la resta de la seva vida), l'IPV no és una bona mesura del tot, ja que:
1. no té en compte el diner en negre, que acostuma a ser substancial a Espanya
2. no té en compte l'efecte de substitució: per exemple, en una crisi pot passar que només els rics comprin vivenda; i com que els rics acostumen a comprar vivendes cares, les dades semblarien implicar una pujada inclús al preu de la vivenda. Caldria un ajust com el de Case-Shiller als Estats Units, on l'índex només es calcula respecte vivendes que s'han comprat/venut dos cops (o més), i la variació de preu és en relació al canvi de preu que ha patit aquesta casa en el temps.
xussep80 April 17th, 2009, 12:52 PM El preu dels pisos cau un 6,5% en el primer trimestre i recupera nivells de fa tres anys
Els preus dels pisos segueixen a la baixa. Durant el primer trimestre de l'any, l'habitatge va registrar un descens del 6,5% respecte al mateix període de l'any anterior. Segons les xifres del Ministeri d'Habitatge, el preu dels pisos estaria ara a un nivell molt similar al de fa tres anys. En concret, el preu mitjà del metre quadrat de l'habitatge lliure és de 1958,1 euros i el de l'habitatge protegit de 112,5 euros. Això sí, aquestes xifres parteixen dels valors de taxació dels pisos.
En conjunt, tenint en compte l'habitatge lliure i el protegit, els preus dels pisos han baixat un 6,5% de mitjana respecte a l'any passat. El primer trimestre de 2009 ha mantingut la tendència de l'any anterior i ha sumat nous descensos. De fet, el preu mitjà de l'habitatge és ara un 3% més barat que al trimestre final de 2008 i ara ha retornat a nivells de fa tres anys.
En xifres absolutes, el Ministeri d'Habitatge situa en 1.958,1 euros per metre quadrat el preu de mercat dels pisos nous o amb menys de dos anys de vida, sempre segons els valors de taxació, un 6,8% menys que fa un any. El pisos lliures amb més de dos anys -considerats ja de segona mà-, en canvi, han pujat. Aquests habitatges són un 6,9% més cars que fa un any. Els pisos protegits, també han pujat. Ara són un 1,1% més cars i el preu del metre quadrat s'enfila fins als 1.112,5 euros.
Els preus més cars es continuen trobant al País Basc, Madrid i Catalunya. El preu mitjà per metre quadrat més alt el trobem a Sant Sebastià amb 3.785,2 euros. Barcelona és la segona ciutat més cara amb 3.657,3 euros/m2. Sant Cugat del Vallés és la quarta més cara amb 3.605,7 euros, només per darrera de Getxo i just per davant de Madrid amb 3.531,8 euros/m2. Qui busqui un pis barat el trobarà a pobles com Don Benito, a Extremadura, on el preu del metre quadrat és de 959,7 euros.
3cat24 (http://www.3cat24.cat/noticia/378652/economia/El-preu-dels-pisos-cau-un-65-en-el-primer-trimestre-i-recupera-nivells-de-fa-tres-anys)
Els pisos nous per vendre a Catalunya es multipliquen per deu en només dos anys
Aquest dijous, per primera vegada, l'Associació de Promotors i Constructors ha quantificat l'estoc de vivenda nova que hi ha al país. En només dos anys, els pisos nous sense vendre s'han multiplicat per deu, fins a arribar a un total de 65.000. On la situació és més preocupant és a les comarques de Tarragona. El sector ha plantat les dades sobre la taula per reclamar al govern que necessiten més ajudes. Ells, d'entrada, estan disposats a rebaixar considerablement els preus. Fins a un 20%, han dit. El problema, però, ve quan els compradors demanen la hipoteca i els bancs només els donen, amb sort, el 80% del valor del pis. Els promotors proposen que els governs espanyol i català donin garanties als bancs perquè ofereixin el 100%.
La crisi ha posat fre a la construcció de nous habitatges. A aquest problema, els promotors hi han de sumar que els pisos que ja estaven acabats no troben comprador. Això ha fet que a Catalunya en dos anys s'hagi multiplicat per deu el nombre d'immobles nous sense vendre, que actualment arriba fins als 65.000.
Les comarques de Tarragona són les que tenen l'estoc més elevat perquè concentren moltes promocions destinades a segones residències que són ara per ara difícils de vendre. A Barcelona, el nombre d'habitatges acumulats és menor i és on, segons els promotors, ja es noten alguns símptomes de recuperació.
Per fer front a aquesta situació i incentivar la demanda, promotors i constructors estan disposats a rebaixar els preus i oferir descomptes de fins a un 20%. Exigeixen, però, que els seus esforços vagin acompanyats de mesures per part de les administracions i de les entitats financeres.
La crisi i els impagaments han obligat a bancs i caixes a donar hipoteques només pel 80% de l'import de l'immoble, fet que paralitza moltes compres perquè els compradors no poden pagar l'entrada. A més, segons els promotors, les entitats financeres els hi fan competència deslleial perquè ofereixen millors condicions als compradors que es queden els pisos que tenen en cartera, procedents sobretot d'embargaments.
"Hem de trobar la forma que les caixes tinguin la garantia" i que "el comprador pugui accedir" a un préstec. "Demanem que l'Estat garanteixi una part d'aquest 20% d'entrada" i que, "en cas d'impagament, l'Estat es pugui quedar aquesta vivenda. Nosaltres no estem demanant res per als promotors. Aquí hi ha un problema per al comprador i aquest problema s'ha de resoldre", ha assegurat el president de l'Associació de Promotors de Barcelona, Enric Reyna.
Reyna ha exigit "realisme" als bancs i les administracions. Si no, adverteix que s'enfonsaran empreses, es tancarà el sector, hi haurà més gent al carrer i més atur.
3cat24 (http://www.3cat24.cat/noticia/378122/economia/Els-pisos-nous-per-vendre-a-Catalunya-es-multipliquen-per-deu-en-nomes-dos-anys)
Sky June 12th, 2009, 04:44 PM El paisatge urbà de Catalunya es pinta de cartells “En venda”
• 154.000 habitatges esperen comprador, dels quals 98.000 són nous. Aquest matí, dia d'inauguració, s’han produït llarques cues per accedir a la fira Low Cost.
El paisatge urbanístic de Catalunya és ple de cartells “En venda”. A Catalunya hi ha 154.000 habitatges nous sense vendre, dels quals 98.000 estan en estoc, és a dir, acabats de construir, segons dades del Ministeri d’Habitatge.
Però hi ha edificis que encara s’han d’acabar. A Catalunya encara s’estan construïnt 80.000 pisos, un 13% de les obres del conjunt de l’estat, dels quals només un 30% estan venuts.
Catalunya és la segona comunitat de l’estat amb un índex d’estoc més alt, per darrera d’Andalusia. I Barcelona la demarcació que té més habitatges nous construïts a punt per a ser comprats, més de 55.000.
En el conjunt de l’estat hi ha un milió d’habitatges nous que no es venen, d’aquests 600.000 habitatges en estoc i la resta es troben en construcció però segurament quedaran inhabitats. La majoria d’aquests habitatges es localitzen en localitats de la costa mediterrània.
Fira Low Cost
Amb aquest panorama no és d’estranyar que aquest matí, dia d’inauguració, la fira Low Cost hagi registrat llargues cues d’entrada. “Si el divendres, que s'acaba d'obrir, està així, vol dir que el saló estarà de gom a gom tot el cap de setmana i confio que es pugui fer negoci”, ha ha declarat Enric Lacalle, president de la fira.
El Saló Low Cost arranca amb èxit de participació, ja que la xifra de 70 expositors que l'organització s'esperava inicialment s'ha multiplicat fins els 173 entre immobiliàries de tot l’Estat i entitats financeres.
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/el_paisatge_urb_de_catalunya_es_pinta_de_cartells_ldquo_en_venda_38567.php
Sky June 12th, 2009, 05:31 PM Barcelona té el rècord d'habitatges sense vendre
• A Espanya hi ha més de 600.000 habitatges nous en venda. 100.000 estan a Catalunya
A Espanya hi havia al tancament de 2008 un total de 613.512 habitatges d'obra nova en venda, de les quals el 45,7 per cent, prop de la meitat, es trobava a la costa mediterrània, segons el primer informe sobre l'estoc d'immobles nous elaborat pel Ministeri d'Habitatge. Per províncies, Barcelona és la que concentra un major nombre d'habitatges sense vendre, amb 55.315 unitats, seguida de València (46.366), València (30.038), Múrcia (27.279) i Màlaga (21.092). El costat oposat l'ocupen Terol, amb 1.641 habitatges; Soria, amb 1.694, i Càceres, amb 2.071. Dels 600.000 habitatge nous sense vendre, 100.000 estan a Catalunya.
Per darrere de Barceloma, la demarcació de Tarragona ocupa la segona posició a Catalunya, amb 17.830 habitatges buits, seguida de Girona (13.450) i Lleida (11.768).
El repartiment per comunitats l'encapçala Andalusia, amb un estoc de 104.861 cases, i la segueixen Catalunya (98.363), Comunitat Valenciana (94.230) i Comunitat de Madrid (51.034). Per la seva banda, Cantàbria i Extremadura són les comunitats que presentaven un menor estoc d'habitatges nous al tancament de l'any passat, amb 2.674 i 7.424 unitats, respectivament.
La mitjana d'habitatge lliure sense vendre a Espanya se situa en 13,3 per cada mil habitants, taxa que en el cas de Castelló s'eleva a 30; en el de Toledo a 29,1; en el de Lleida a 27,6 i en el d'Almeria a 27,3. Mentre, a Ceuta i Melilla la proporció és de 2,2 habitatges per cada mil habitants; a Biscaia de 3,8; a Cantàbria de 4,6 i en Càceres de 5.
Del total d'estoc d'habitatges s'estima que el 70 per cent anirà destinat a primera residència, mentre que el 30 per cent restant serà vacacional o tindrà un ús diferent en funció de la seva ubicació, segons el Ministeri, que extrapolar a aquest cas les dades l'últim estudi sobre distribució del parc d'habitatge corresponent a 2007. Aquesta estadística va revelar que el 68,5 per cent dels habitatges s'utilitza com a residència habitual, en tant que el 21,3 per cent és habitatge secundari i el 11,2 per cent es destina a altres usos.
Habitatges en construcció
L'informe sobre estoc també reflecteix que a finals de 2008 hi havia 626.691 habitatges en construcció, de les quals el 61,3 per cent estava en venda, en tant que el 38,7 per cent restant ja havia estat comprada, segons la mateixa font, que va recordar que el període mitjà de construcció d'una casa és de 24 mesos. Segons l'estat de l'obra, el 70,8 per cent d'aquests habitatges estava en fase d'acabament, el 22,9 per cent a coberta, el 4,4 per cent en estructura i el 1,9 per cent en cimentació.
Per comunitats autònomes, Andalusia concentrava el 19,4 per cent del total d'habitatges en construcció; Catalunya, el 12,7 per cent; la Comunitat Valenciana, el 11,6 per cent; Galícia, el 8,5 per cent, i Castella i Lleó el 7,8 per cent.
http://www.lamalla.cat/economia/article?id=270645
Sky June 12th, 2009, 08:30 PM xOaHgz3fIms
Sky July 9th, 2009, 01:47 PM Cataluña tiene 129 barrios con viviendas insalubres
• Cerca de 10.000 catalanes sufren acoso inmobiliario
De viviendas que pueden ser calificadas como chabolas hasta pisos pateras. Hay 129 barrios en varias ciudades y pueblos de Cataluña con bolsas de casas en las que sus ocupantes residen de forma insalubre. Y no sólo en zonas periféricas, sino también en los cascos antiguos de las localidades con edificios degradados, según el anteproyecto del Plan Territorial Sectorial de Vivienda (PTSV) de la Generalitat, al que ha tenido acceso EL PAÍS. Los vecinos de 42 de estos barrios aún no han accedido a ningún tipo de actuación de rehabilitación o mejora. El texto también considera que residen en malas condiciones los catalanes que sufren acoso inmobiliario, que cifra en unos 10.000.
El PTSV es el último de los tres documentos de los que debe valerse la Generalitat para su estrategia de vivienda. Una vez aprobadas la ley y el pacto de vivienda, el plan es la hoja de ruta para desplegar los objetivos de ambos textos. Y uno de ellos es erradicar la infravivienda, desde pisos patera en los que se hacinan sobre todo inmigrantes hasta las casas autoconstruidas por gente que llegó a Cataluña de otras comunidades en la década de 1960.
El Departamento de Medio Ambiente y Vivienda encargó a la Universidad Politécnica de Cataluña un informe, dentro del PTSV, para saber dónde se ubican estos pisos. Pues bien, dos tercios de estas bolsas de vivienda insalubre están en la provincia de Barcelona. Y la capital catalana tiene 22 barrios donde proliferan estos pisos.
El PTSV parte de un análisis de 2001 de la Fundació Bofill que detectó 91 barrios con infraviviendas. Si se hace balance del periodo que ha transcurrido desde entonces, en 36 barrios se han realizado rehabilitaciones que han reducido el volumen de pisos insalubres. Es el caso del casco antiguo de Barcelona. Y de barrios como Torre Baró, donde persisten graves problemas con casas que casi son chabolas por el estado en el que se hallan, a pesar de las mejoras de la zona.
De las áreas que sí se beneficiaron de alguna intervención, en 20 se realizaron mejoras públicas menores (el Gòtic y Raval, por ejemplo), por lo que el informe apunta que el problema puede persistir. El resto, 35 zonas, no han recibido ayudas.
Pero hoy hay más barrios en esta tesitura. Desde 2001 se han producido dos fenómenos que han disparado las quejas, en especial vecinales, por las malas condiciones de algunas viviendas. Se trata del boom inmobiliario, que dejó sin acceso a la vivienda a miles de ciudadanos, y la llegada de inmigrantes que se ven forzados a vivir hacinados, sobre todo en Barcelona (Ciutat Vella, Ciutat Meridiana, Verneda, Poble Sec y Eixample) y Badalona (Artigues, Remei, Sant Roc y Llefià).
Hay 38 nuevos barrios con infraviviendas que se han detectado mediante los proyectos de rehabilitación integral de barrios, reformas locales y quejas vecinales. La Generalitat ya está interviniendo en 22 de ellos, pero otros 15 están pendientes de que se pongan en marcha varios programas de mejora.
Las rehabilitaciones, no obstante, pueden dar lugar a la paradoja. Ciudadanos, sobre todo mayores, que vivían en zonas antes degradadas pueden sufrir acoso inmobiliario para que dejen viviendas por las que pagan rentas bajas. Eso ocurre en el Raval, Gràcia y el Poblenou de Barcelona, y también en Sabadell y Terrassa.El documento del Plan Territorial Sectorial de Vivienda (PTSV) advierte de que las dificultades para acceder a un piso están suponiendo que vuelvan formas de 'infravivienda' que parecían 'olvidadas'. Y el informe detalla varias: locales reconvertidos en vivienda, pisos en las azoteas, subterráneos. Es decir, espacios que no tienen cédula de habitabilidad, por lo que el informe insta a la Generalitat a reforzar las inspecciones. Pero también están los pisos donde se hacinan inmigrantes y las camas calientes, que son apartamentos donde los inquilinos se turnan para dormir ocho horas en la misma cama. Éstas no sólo se dan en Barcelona. El informe apunta a que también se han detectado casos en el barrio de Can Garcia de Manlleu, en L'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Vic, Salt y Cassà de la Selva. ¿Quién lo sufre? El colectivo de población inmigrante es el más perjudicado, dadas las situaciones irregulares que padecen muchos foráneos, la precariedad de sus economías y el riesgo de exclusión social. Pero el encarecimiento de la vivienda de los últimos años y la recesión han empujado a aceptar pisos en malas condiciones a 'sectores sociales no especialmente vulnerables', según el PSTV. El documento cita varios grupos: jóvenes en edad de emancipación, familias monoparentales, personas recién separadas y mayores. El documento elaborado por la Universidad Politécnica de Cataluña -bajo la batuta de Ricard Pié y Josep Maria Vilanova- advierte, además, de que las bolsas de vivienda insalubre no se concentran ya sólo en determinados barrios marginales. Se pueden encontrar en cualquier sitio de forma aislada. Y eso es, según el PTSV, lo 'preocupante', porque se requiere una 'nueva orientación' para adoptar otros instrumentos de actuación. Por ello, el texto propone elaborar 'un programa específico para actuar sobre las bolsas aisladas de vivienda'. El anteproyecto del PTSV será abordado en la comisión de seguimiento del Pacto por la Vivienda de la semana que viene por administraciones, patronales del sector, sindicatos y organizaciones sin ánimo de lucro. Además del texto sobre casas insalubres, analiza la participación de las empresas públicas y privadas en la promoción de pisos sociales, suma todas las zonas con reservas para vivienda protegida y se aproxima a las áreas donde hay una mayor demanda de vivienda. El borrador también calcula que deberán construirse casi 125.000 pisos públicos para que el 15% de todo el parque de viviendas sea protegido, como fija la ley.
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Cataluna/tiene/129/barrios/viviendas/insalubres/elpepiespcat/20090709elpcat_2/Tes
Sky July 10th, 2009, 03:02 PM Mataró construirà els primers pisos fets amb contenidors
Els habitatges de la riera de Figuera Major, a Mataró, esdevindran les primeres cases construïdes a Catalunya amb reciclatge de contenidors. Seran un total de 30 pisos, de protecció oficial, d'uns 40 metres quadrats i estaran compostos per dos contenidors que, apilats, crearan blocs de pisos de fins a quatre plantes. Tot i les reticències d'alguns veïns, està previst que el projecte estigui enllestit en el termini d'un any. Per la seva banda, els contenidors, que s'obtindran dels excedents de diferents ports europeus, es manipularan individualment en un taller, per després transportar-los a la zona acordada.
Segons l'equip d'arquitectes del projecte, Alonso y Balaguer, la construcció d'habitatges amb reciclatge de contenidors comportarà un estalvi tant de diners com de temps. Inicialment pensats per a gent jove, els pisos es llogaran per menys de 300 euros al mes i esperen marcar tendència i convertir-se en una aposta de futur.
Els habitatges se sortejaran, amb plaça d'aparcament i traster, divendres que ve al centre cívic de Pla d'en Boet. Fins ara només se n'han rebut 16 sol·licituds.
http://www.3cat24.cat/noticia/394688/maresme/Mataro-construira-els-primers-pisos-fets-amb-contenidors
xussep80 July 22nd, 2009, 12:16 PM Els lloguers a Barcelona baixen l’11,7% en un any
L’excés d’oferta rebaixa els requisits que exigeixen els propietaris per arrendar
La mitjana per a un pis de 100 metres cau a 1.260 euros, 160 menys que fa un any
Fa dos anys manava l’oferta, és a dir, els que tenien vivendes per llogar, però avui els que pretenen arrendar poden imposar més les seves condicions que no pas els propietaris. La renda mitjana d’arrendament de vivenda a Barcelona es va situar el primer semestre d’aquest any en 12,6 euros per metre quadrat i mes, cosa que equival a 1.260 euros mensuals per a un pis de 100 metres quadrats o 1.008 euros per a un de 80 metres quadrats. Aquesta xifra mitjana, que ha estat recollida pel portal immobiliari idealista.com, reflecteix una caiguda anual de l’11,7% i del 8% respecte a la segona meitat de l’any passat.
«La veritat és que qui té un inquilí té actualment un tresor», afirma Álex Vázquez, director de vivenda de lloguer de Forcadell. Les actuals condicions del mercat fan que el canvi d’inquilí es pugui traduir en menys ingressos per al titular de la casa. «Qui vol llogar pot exigir una vivenda en millors condicions i a preus més baixos, ja que hi ha més i millor oferta entre la qual triar», afirma el representant de Forcadell, una de les firmes especialitzades de Barcelona.
L’excés d’oferta existent ha rebaixat els requisits que imposen els propietaris. Als dos mesos de fiança habituals s’hi acostumen a afegir actualment dos mesos més com a màxim en concepte de garantia, però «res de sis i fins i tot 12 mesos d’aval com passava anteriorment», explica Vázquez. En l’actualitat, es poden trobar pisos de 80 metres quadrats amb lloguers mitjans de 800 a 900 euros mensuals. Fa dos anys, aquesta mateixa vivenda s’hauria llogat almenys per uns 1.100 euros, afirma aquest especialista.
El mercat immobiliari ha canviat molt. Si abans predominava l’escassetat d’oferta, en l’actualitat a l’obra nova s’hi afegeixen vivendes que havien adquirit inversors particulars inicialment per poder revendre-les i altres pisos que els seus propietaris mantenien tancats i que, ara, per què han perdut la feina o han empitjorat les seves condicions laborals, els volen llogar per augmentar els seus ingressos.
CAPACITAT ECONÒMICA
La reducció dels lloguers va començar la tardor passada, quan la banca va tancar l’aixeta del crèdit, segons afirma Vázquez. Des d’aleshores, els preus s’estan ajustant «a la capacitat econòmica dels inquilins», segons comenta Fernando Encinar, cap d’estudis d’Idealista.
A Barcelona, el descens anual més important s’ha produït a Sants-Montjuïc, amb el 13,4%, fins als 11,6 euros per metre i mes. La reducció més petita es produeix a Gràcia, amb el -7,8%, fins a 12,5 euros. La renda mitjana més cara es troba a Ciutat Vella (13,8 euros).
El Periódico (http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=631423&idseccio_PK=1009)
Sky August 2nd, 2009, 02:51 PM La vivienda protegida ya es más cara que la de precio libre
• Los pisos concertados cuestan hasta un 20% más en el área de Barcelona
El derrumbe del valor de la vivienda deja desfasados los precios de los pisos protegidos. En el área de Barcelona las casas de precio concertado son hasta un 20% más caras que las de mercado libre, mientras que en algunas localidades de Lleida y del Ebro incluso la vivienda de protección oficial (VPO) está entre un 10% y un 30% por encima de la libre. El Departamento de Medio Ambiente y Vivienda, que admite que este "acercamiento" de precios está ocurriendo en algunas zonas, tratará de abaratar los pisos bajando el precio del suelo que vende a los promotores.
La figura de la vivienda de precio concertado se ideó en pleno boom inmobiliario para facilitar el acceso de la clase media y media-baja a los pisos asequibles. En principio, debía costar alrededor del 75% de lo que valía una vivienda libre. Pero el desplome de los pisos de obra nueva, que incluso supera el 20%, ha dejado los precios obsoletos.
En al menos 36 de los 53 mayores municipios de la provincia de Barcelona los precios de los pisos concertados superan los del mercado libre. Este desfase se da incluso en ciudades del área metropolitana, como Molins de Rei, donde es un 19,4% más cara. Y ocurre también en ciudades como Terrassa, Sabadell, Lleida, Tarragona o Girona. En otras localidades incluso es más caro el precio de la VPO de régimen especial, la que se destina a las clases más bajas. Por ejemplo, en Balaguer, Solsona, Montblanc y Amposta. En Gandesa es hasta un 20% superior.
Fuentes del departamento que encabeza Francesc Baltasar lo admiten, pero matizan que se trata de precios máximos. Ahora bien, varios promotores coinciden en que casi siempre trabajan con precios máximos. "El precio del suelo era demasiado caro, no había otra", dice un promotor.
Un informe del Instituto Catalán del Suelo (Incasòl) reconoce que "en las obras nuevas las operaciones en régimen libre se cierran en muchos municipios a precios muy cercanos" a los de la VPO. Y agrega: "Los compradores de viviendas no ven interés para optar por una vivienda protegida que se les ofrece a un precio parecido, y a veces inferior, al de una libre". Para abaratar la VPO, la Generalitat favorecerá en los concursos de suelo público a las empresas y cooperativas que propongan una reducción en el precio de venta de los pisos.
Por ahora, muchos promotores están pidiendo a la Generalitat que el suelo donde debían levantar pisos concertados sea para VPO. Es el caso de la cooperativa del sindicato USOC, que debía construir pisos concertados en Abrera y que va a renunciar a hacerlo. Este promotor tiene, además, un edificio de ocho pisos concertados en el Raval, de los cuales sólo ha vendido uno.
No es el único caso. Otras cooperativas explican que hay promociones que no pueden llenar. Entre otras cosas, porque no hay crédito. Y el que hay es caro: los tipos de interés pactados entre la Generalitat y las entidades financieras para los compradores de pisos concertados están entre el 4,58% y el 4,84%, el triple del valor actual del Euríbor.
UGT y CC OO critican que en los últimos años el Incasòl vendió suelo por un valor que suponía entre el 35% y el 40% del precio final de venta. Muy por encima del 15%, la proporción que fijan otras comunidades. Pero la vivienda social también se encareció a medida que más municipios pedían precios más caros. La zona A, la más cara, consta hoy de 73 localidades en la que residen 4,74 millones de habitantes. Hace 10 años, había 10 municipios con 2,2 millones de personas.
"A esos precios simplemente no hay mercado. Las entidades financieras no admiten compradores que destinen más del 30% de su renta a la hipoteca. Una familia que cobra hasta 64.000 euros puede encontrarse con que sea insolvente en Barcelona", sostiene Jordi Giménez, de Habitatge Entorn, de CC OO.
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/vivienda/protegida/cara/precio/libre/elpepiespcat/20090802elpcat_2/Tes
el casanovas August 3rd, 2009, 11:28 PM :crazy:
Déu meu. El que s'ha de veure.
Sky August 5th, 2009, 03:22 PM Desprotecció oficial
TARES · Una promoció de pisos protegits de Montgat acumula defectes de construcció com places de pàrquing estretes o terres amb pendent
PREU · Els propietaris paguen uns 180.000 euros per l'habitatge
Aquesta casa és una ruïna i Agafa els diners i corre són dos dels títols que més vegades han passat pel cap dels veïns del carrer Pompeu Fabra de Montgat que tot just acaben d'estrenar els seus pisos de protecció oficial, que ha promogut l'Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (Impsol). Després de mesos d'espera i de superar entrebancs per a la concessió de les hipoteques, ja tenen les claus d'unes cases que han resultat molt diferents del que esperaven. La principal sorpresa l'han trobat a la plaça de pàrquing que havien d'adquirir amb el pis -per un preu de 22.500 euros- i que està posant a prova les seves facultats al volant. Si bé és cert que les places compleixen -pels pèls- l'amplada mínima, no s'ha previst cap marge de separació que permeti entrar i sortir als vehicles. Les portes xoquen entre cotxes i amb les parets.
En funció de la ubicació de cada plaça i de la mida del vehicle, cada conductor ha hagut d'idear la seva solució. Alguns opten per acabar d'entrar el cotxe el seu lloc empenyent-lo des de fora, altres deixen el cotxe al carrer i d'altres, directament, han ocupat alguna de les 53 places que la promoció destina a la venda i que de moment encara estan buides, que sí que han reservat un marge buit als laterals i, fins i tot, un espai de separació entre columnes que permet obrir les portes. Un greuge comparatiu que els veïns no estan disposats a acceptar: "No demanem places més grans, sinó espai per poder sortir. Hem pagat per la nostra plaça i volem que sigui funcional", explica la Sandra Gómez, una de les veïnes.
Però aquest no és l'únic entrebanc amb què han topat els nous propietaris, que remarquen que van pagar uns 180.000 euros per les seves cases i que, per tant, "ningú no ens ha regalat res, perquè ara haguem de callar". Ja d'entrada van trobar la porta del carrer trencada. No ha funcionat des que al maig hi van arribar els primers veïns. Tampoc tanca la porta que separa els trasters del pàrquing. Uns trasters per on, a més a més, passen uns grans conductes de ventilació i uns tubs de condensació d'aigua que gotegen. El resultat és un fort tuf d'humitat cada vegada que s'obre la porta.
Ja dins dels pisos, la llista de tares continua. Els terres no s'han polit bé i estan tacats. "Sembla que no netegem, però és que no hi ha res a fer", destaquen els veïns. A més a més, en alguns pisos hi ha desnivells dins de les habitacions. De manera que si es deixa una ampolla o una pilota a un extrem de la cambra rodola fins a l'altra punta. "Quan entràvem a l'habitació teníem sensació de mareig i vam fer la prova: fa baixada!", explica el propietari d'un dels pisos. També estan tortes algunes de les parets, tal com evidencia la col·locació d'alguns mobles i portes que no hi ha manera que quedin enganxats. I en algun pis el plat de dutxa està col·locat just davant de la finestra i encaixonat per la tassa del vàter, fet que fa impossible ubicar-hi una mampara.
Però això no és tot: el mirall de l'ascensor està trencat també des del primer dia i fa soroll de vell, les rajoles tenen tonalitats diferents, hi ha portes amb ratllades, forats a les banyeres... Tota una ganga que ha costat 180.000 euros en règim de protecció oficial.
http://paper.avui.cat/article/barcelona/171389/desproteccio/oficial.html
xussep80 August 24th, 2009, 03:53 PM El exceso de segunda vivenda hunde el precio de los pisos en Tarragona
Un total de 50 metros cuadrados, terraza en primera línea de mar de Salou y un cartel en la barandilla desde hace años. Se vende. "Pero nadie compra. Ni para regatear llaman", suspira Jaume Font, más de 15 meses esperando una oferta por su apartamento. En 2007, cuando lo puso en venta, 280.000 euros le pareció un precio razonable: le permitía recuperar buena parte de lo invertido. Este agosto, aunque a nadie parezca importarle, Jaume ha bajado la cantidad sin que ningún comprador se lo pida. "240.000 euros y me libro de la hipoteca", dice. Pues ni así.
El precio de los inmuebles cayó en Tarragona el 9,4% entre 2008 y 2009, dos puntos por encima de la media catalana (7,5%). Es la provincia de Cataluña más afectada por la saturación del ladrillo, según el Ministerio de Vivienda. Aunque expertos del sector estiman que el desplome alcanza el 30% debido, sobre todo, a la escasa demanda de segundas residencias, lo que más abunda en Tarragona. Gonzalo Bernardos, director del Máster Inmobiliario de la Universidad de Barcelona, aplica un listón claro: "Todo lo que cueste más de 200.000 euros en Tarragona puede darse por enterrado".
"La caída de precios puede no tener fondo porque no hay demanda. Bajas y bajas pero es que nadie quiere comprar", asegura Víctor Royo, de Finques Comarruga. La compraventa de pisos en la provincia se ha desplomado el 45%, 10 puntos más que la media catalana, según Vivienda. El panorama se ennegrece cuanto más al sur: pasado Miami Platja, los gestores dibujan el desierto: "La demanda es cero y la oferta mil. Hará falta 50 años para vender todos los pisos de la zona", augura Royo.
El País (http://www.elpais.com/articulo/cataluna/exceso/segunda/vivenda/hunde/precio/pisos/Tarragona/elpepuespcat/20090824elpcat_6/Tes)
Izo August 24th, 2009, 05:24 PM ^^ Vinga, tothom que no pugui pagar-se un pis a la RMB que se'n compri un al Camp. A veure si així el(s) govern(s) es decideix a fer-hi rodalies, el TramCamp i a invertir-hi més en transport públic.
Danzig August 25th, 2009, 12:55 PM Cataluña construyó el 60,8% de VPO de España hasta el mes de mayo
En España se construyeron 2.523 inmuebles, un 27,7% menos que hace un año
De las 2.523 viviendas protegidas, hasta 1.535 se construyeron en Cataluña
Europa Press | Barcelona | Madrid
Actualizado lunes 24/08/2009 18:42 horas
Cataluña levantó el 60,8% de viviendas protegidas (VPO) de promoción pública terminadas hasta el mes de mayo, periodo en el que el número de VPO de promoción pública terminadas se situó 2.523 inmuebles en todo el país, un 27,7% menos que hace un año, según datos del Ministerio de Fomento.
Las viviendas que se concluyeron en Cataluña, sumadas a las construidas en la Comunidad de Madrid y Andalucía supusieron el 86,3% del total. Además, en Asturias y Aragón no se construyó ni una sola vivienda protegida, y en otras siete comunidades se construyeron menos de 20 inmuebles.
Concretamente, de las 2.523 viviendas protegidas, hasta 1.535 se construyeron en Cataluña, mientras que 353 viviendas se terminaron en la Comunidad de Madrid, por delante de los 289 inmuebles contabilizados en Andalucía.
http://www.elmundo.es/elmundo/2009/08/24/barcelona/1251132048.html
Confide August 25th, 2009, 06:29 PM Bona notícia!!!!!! Espero que no només liderem el mes de maig, sinó tot l'any.
Danzig August 27th, 2009, 05:47 PM ^^ No parla del mes de maig, sinó del gener al maig
Confide August 27th, 2009, 05:55 PM aaaa ook
Izo August 30th, 2011, 03:44 AM A l'Hospitalet i el Baix Llobregat hi ha 9.500 habitatges nous per vendre
El Baix Llobregat i l'Hospitalet acumulen 9.500 habitatges nous per vendre, segons estima el Fòrum Empresarial del Llobregat (FEM) a partir de dades oficials del desembre del 2010. En termes relatius sobre el total d'habitants, la xifra equival a nou pisos nous sense vendre per cada 1.000 persones, una ràtio inferior a la mitjana de la demarcació de Barcelona, que se situa en 13 habitatges. [...]
Per municipis, el FEM estima que a l'Hospitalet hi ha prop de 2.000 pisos nous sense comercialitzar; és a dir, 7,7 habitatges per cada 1.000 habitants. Sant Esteve Sesrovires és el municipi que més habitatges nous pendents de venda concentra per cada 1.000 habitants (57,3), seguit de Begues (43,3), Torrelles (41,2) i Vallirana (34,3). [...]
Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/446941-a-lhospitalet-i-el-baix-llobregat-hi-ha-9500-habitatges-nous-per-vendre.html
Izo September 2nd, 2011, 05:15 AM Vilassar de Dalt no pot vendre els pisos de Can Manyer i els dóna a lloguer
La hipoteca sobre aquesta promoció del 2005 suposa una càrrega de cinc milions d'euros per al consistori
“És millor llogats que buits”, diu l'alcalde
http://estatic.elpunt.net/imatges/44/00/alta/780_008_4400835_0cae5b1c38c65ef2a590fef65240c326.jpg
Els pisos de color ocre, de renda lliure, es posaran ara en lloguer.
Foto: G.A.
L'Ajuntament de Vilassar de Dalt fa dies que busca solucions al dèficit generat per la construcció dels pisos de renda lliure a la zona de Can Manyer. El govern municipal va impulsar la transformació d'aquesta àrea a final del 2005, en ple apogeu del sector immobiliari. Aleshores es plantejava la venda d'aquesta promoció de pisos lliures com una important font d'ingressos que ajudés a finançar la resta de l'operació, que incloïa una cinquantena de pisos de protecció, la nova biblioteca, un aparcament subterrani, una zona lúdica i un espai museístic.
Ara, però, la realitat és ben diferent i el nou context econòmic ha dinamitat les previsions fetes pel consistori vilassarenc. Dels nou pisos lliures no s'ha aconseguit vendre'n cap, tot i que fa quasi quatre anys que estan en venda.
[...]
Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/448845-vilassar-de-dalt-no-pot-vendre-els-pisos-de-can-manyer-i-els-dona-a-lloguer.html
Sky January 23rd, 2012, 10:17 PM http://media.e-noticies.com/img/20120123/pallars_457.jpg
El tripartit va construir habitatge protegit al Pirineu
• El 2008 van fer una promoció de 18 pisos en plena Vall Fosca dels quals no se n'ha venut cap
El Departament de Medi Ambient i Habitatge va arribar a construir, en l'època del tripartit, habitatge protegit en comarques com el Pallars Jussà o les Terres de l'Ebre, que tenien gairebé una nul·la demanda. L'Agència d'Habitage de Catalunya disposa ara de promocions a localitats de la Plana de Mont-ros, un poble que pertany a la Torre de Cabdella, en plena Vall Fosca (Pallars Jussà).
En concret, aquesta promoció de 18 habitatges es va construir el 2008 i no s'ha aconseguit vendre'n cap, malgrat ser habitatge protegit. El mateix passa amb altres indrets: a la Torre de l'Espanyol (Ribera d'Ebre) també es va fer una promoció al carrer del Portal el 2008 i dels 16 habitatges tots són buits.
La promoció Bernat Alguaire d'Horta de Sant Joan (Terra Alta), del 2007, constava de 18 pisos i només se n'ha venut un; la resta estan encara per vendre. La que ha tingut més èxit d'aquestes promocions 'fantasma' -i encara- ha estat una del 2010 al Povet de la Plana, a Gandesa (Terra Alta): de 36 almenys se n'han venut quatre, però els 32 restants encara estan buits.
El nou secretari d'Habitatge, Carles Sala, que va ser nomenat en substitució de Carme Trilla, es va trobar un 'stock' d'habitatges buits de protecció oficial de més de 3.200 pisos en uns 170 ajuntaments. Per alleugerir la càrrega, han passat els habitatges que eren de compra a lloguer amb opció de compra, a més d'ajustar els preus.
També van posar en marxa un pla de xoc el passat mes de setembre i, de moment, han obert convocatòria per poder vendre'n quasi 1.800. Els 3.200 pisos estan reparits en quasi 500 promocions arreu de Catalunya. El llavors conseller de Medi Ambient i Habitatge era Francesc Baltasar, que va substituir Salvador Milà, també d'ICV.
http://politica.e-noticies.cat/el-tripartit-va-construir-habitatge-protegit-al-pirineu-60936.html
Vilarrubla January 24th, 2012, 01:56 AM El titular és una mica :crazy:
xussep80 January 24th, 2012, 01:17 PM Doncs sí, el titular és manifestament manipulador, com tants d'altres del portal e-notícies. La promoció de VPO a la Vall Fosca anava lligada a tot el desenvolupament urbanístic de Vall Fosca Interllacs, un projecte que està aturat des de la fallida de FADESA. Estava previst la construcció de centenars d'habitatges lliures i, segons la llei, hi ha un percentatge X (no recordo quin) que obliga a que certs habitatges siguin VPO. El que passa és que tot això ha quedat aturat i la GenCat sí que ha fet la seva part, però clar, ara ningú ho compra...
A més, a la Pobla hi ha diversos edificis de VPO, sobretot en la urbanització dels antics terrenys de la Renfe. Per tant, no és tan rar que es construeixin VPO al Pirineu quan fa uns anys un pis nou de 70m2 a la Pobla podia costar perfectament 250.000€ o a Sort difícilment baixaven dels 300.000€ (més que a Lleida ciutat).
ilergeta January 24th, 2012, 01:39 PM Una manipulació total i esgarrifosa. Només expliquen la part que els interessa. Aquests d´e- notícies........no em mereixen cap credibilitat.
xussep80 February 2nd, 2012, 11:07 AM El Liceo echa el cierre dos meses (http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/02/01/catalunya/1328110390_813334.html)
La amenaza se ha hecho realidad. Ahora solo falta la confirmación de la autoridad laboral competente, el Departamento de Trabajo de la Generalitat. El Gran Teatro del Liceo de Barcelona echa el cierre por un Expediente de Regulación de Empleo (ERE) temporal por dos meses, en marzo-abril y junio-julio. Con ello se lleva por delante siete espectáculos, cuatro óperas, dos de ellas en un doble programa, las funciones de los Ballets de Montecarlo, dos conciertos, un recital y un espectáculo escolar y familiar. En total, 27 funciones cuyas localidades vendidas el teatro empezará a devolver este 2 de febrero. Ayer la dirección del teatro informó a los representantes sindicales de los trabajadores de la decisión tomada.
La suma del descenso de las subvenciones de las administraciones públicas a causa de la crisis y la progresiva y continuada pérdida durante los tres últimos años de los ingresos por patrocinio, que han caído en un 31%, han resultado letales para la viabilidad del teatro, cuyos gastos de estructura ya casi suponen el 70% del presupuesto, con la desproporción que ello supone entre los ingresos por subvención y mecenazgo y los recursos propios, principalmente los ingresos por venta de localidades, cuyo descenso ha sido muy leve —de hecho, la programación operística genera beneficios, un millón de euros— y el alquiler de espacios, que se mantiene.
...
Bakuman February 2nd, 2012, 12:22 PM Mala gestió. Sembla increible que estem arribant fins aquest punt.
william_bcn February 6th, 2012, 11:10 PM Pues que fabrique más dinero el gobierno.
ik252 February 7th, 2012, 12:33 AM ^^ I llavors arriba l'amiga devaluació acompanyada de l'amiga inflació (i total tampoc ho poden fer)
Percola February 7th, 2012, 10:12 AM ^^ Doncs jo fa temps que esperava veure deflació, però sembla que el IPC va sumant de 3% en 3%.
xussep80 February 7th, 2012, 10:19 AM ^^ Doncs jo fa temps que esperava veure deflació, però sembla que el IPC va sumant de 3% en 3%.
És normal tenint en compte el preu del petroli i els increments en els serveis bàsics i transport públic.
ik252 February 8th, 2012, 01:39 PM Imprimint diners pujarà molt més del 3%, perque al final es ser igual de rics (o pobres) pero amb més diner-paper, llavors aquest diner-paper perd valor
JuanK February 9th, 2012, 09:52 PM ¿Es este 3% el famoso 3% del que hablaba Maragall? :lol:
|
|