El Parlament decidirà el 28-J si veta els toros amb el 'sí' com a favorit

• La llibertat de vot dels representants del PSC redueix les esperances taurines

• Els tauròfils encara confien que alguns dels diputats de CiU canviïn d'opinió

La prohibició dels toros arribarà a la votació final al Parlament, el pròxim 28 de juliol, amb la victòria encarrilada. Fonts de CiU i el PSC van coincidir ahir a gairebé assegurar que la iniciativa sortirà victoriosa de la Cambra, fet que suposaria l'abolició de les corrides a Catalunya a partir del gener del 2012. Els defensors de la festa, no obstant, encara confien que alguns dels diputats de la federació nacionalista que van recolzar la consideració de la proposta propiciïn la sorpresa al canviar el sentit del seu vot.

Tanmateix, aquesta última possibilitat sembla remota. A més, tant el lobby taurí com alguns parlamentaris contraris a la prohibició van lamentar la decisió del PSC de donar llibertat de vot als diputats, ja que consideren que pot proporcionar més recolzament a l'abolicionisme.

VOTACIÓ PÚBLICA

a votació, probablement pública, posarà fi a una tramitació que va començar el desembre passat quan la iniciativa legislativa popular, avalada per 180.000 firmes, va ser admesa per la Cambra per 67 vots a 59. ERC i ICV van recolzar el veto en bloc, i CiU, de manera majoritària; el PSC el va rebutjar de forma gairebé unànime i PP i Ciutadans hi van votar en contra al complet. Les posicions s'han mogut poc des d'aleshores.

Amb aquesta correlació de forces, i atès que no s'espera una gran mudança entre els socialistes, seran els diputats nacionalistes –amb llibertat de vot des de l'inici del procés– els que determinaran si s'aboleixen els toros. Uns nou representants d'aquest grup van rebutjar la prohibició i al voltant de quatre es van abstenir al desembre, segons fonts de CiU, que afegeixen que a penes preveuen canvis. El lobby taurí, no obstant, manté els contactes amb aquests parlamentaris i l'esperança que uns quants partidaris de la tramitació del veto votin ara no a la seva consumació.

REGULACIÓ DELS CORREBOUS

La junta de portaveus del Parlament va incloure ahir l'abolició dels toros en l'agenda de l'últim ple previ a les vacances, que se celebrarà del 27 al 29 de juliol. L'ordre del dia inclou també la regulació dels correbous impulsada per CiU, però el PP es planteja portar aquesta proposició de llei al Consell de Garanties Estatutàries per impedir que els dos temes es tractin el mateix dia com pretén la federació.

El PP vol evidenciar el que considera una contradicció de CiU, que -igual que ERC– recolzarà el veto dels toros alhora que blindarà els correbous. Fonts del PSC i dels taurins també critiquen aquest doble tracte, que atribueixen a factors identitaris. En canvi, la federació nacionalista assegura que la seva posició respon a la diferent naturalesa de les dues festes.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/20100721/parlament-decidira-28-j-veta-els-toros-amb-com-favorit/397137.shtml

Tant de bo fos una punta de llança, com la que fan servir aquells que van a sobre d'un cavall, per a que es prohibeixi a tot l'estat.
Amb lo bonics que son, per exemple, els concursos de retalladors. Aquestos si que tenen uns collons ben grans, sense capot, ni espasa.

La votació final sobre les corrides de toros a Catalunya serà pública

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/20100721/votacio-final-sobre-les-corrides-toros-catalunya-sera-publica/398011.shtml

Dirigents del PSC demanen grup propi al Congrés

• Tura i Castells haguessin preferit votar la resolució del Parlament

L'organització Nou Cicle, integrada en el PSC, ha demanat la tornada activa de l'expresident Pasqual Maragall a la política, i que els socialistes catalans acudeixin a les eleccions generals amb el compromís de formar de manera "immediata i pactada" grup propi al Congrés. La consellera de Justícia, Montserrat Tura, ha admès que li hauria agradat que els 25 diputats del PSC al Congrés votessin la declaració amb el preàmbul de l'Estatut acordada al Parlament i ha lamentat que al final no prosperés cap resolució per l'"obcecació tacticista" de CiU i ERC. Castells ha secundat el desig de Tura. El conseller d'Economia ha dit que els 25 diputats del PSC a Madrid haurien d'haver fet una resolució pròpia sobre l'Estatut i invitar la resta de forces polítiques catalanes a fer-la seva i ha constatat que el PSC i el PSOE no tenen la mateixa posició.

"A molts els agradaria que el PSC es dividís en una franquícia subordinada al PSOE i un socialisme catalanista subordinat al nacionalisme", asseguren els membres de Nou Cicle, per subratllar "que aquesta ximpleria no hauria de produir-se mai", pel que criden a la unitat interna del partit davant dels atacs que "patirà en aquest període de tensió".

El corrent d'opinió del PSC Nou Cicle, que està liderat per Raimon Obiols i amb quatre dels seus membres a la comissió executiva del partit (Antoni Castells, Maria Badia, Joan Ignasi Elena, i Daniel Font), ha elaborat un document que reflexiona sobre la situació de Catalunya després de la sentència del TC.

"Temem que hi hagi en curs operacions que busquin la divisió del partit o la dispersió del seu grup dirigent", asseveren, pel que demanen la col·laboració de tots els socialistes catalans per mantenir la unitat interna, i en concret, la de l'expresident Maragall.

"Voldríem veure Maragall incorporat de nou activament, amb els companys que el volen i que sempre li van donar suport", assenyala el document el contingut del qual ha avançar aquest dimecres La Vanguardia.

Nou Cicle considera que el PSC necessita recuperar la seva veu pròpia al Congrés, però reconeix que la reivindicació immediata del grup parlamentari seria "crear una pertorbació addicional als socialistes catalans en un període de crisi econòmica i política".

Per això, aquest corrent d'opinió del PSC aposta per acudir a les eleccions generals comprometent-se a formar, "de manera immediata i pactada", el seu propi grup en la Cambra.

Tura hagués preferit que el PSC votés el preàmbul

En roda de premsa, Tura, enquadrada en el sector catalanista del PSC, ha assenyalat que hagués preferit que els seus companys a Madrid haguessin votat al Congrés a favor de la resolució que va impulsar al Parlament el president José Montilla, que va aconseguir concitar un acord de mínims entre socialistes, CiU, ERC i ICV al transcriure el preàmbul de l'Estatut, que defineix Catalunya com a nació.

No obstant això, la divisió entre les forces catalanes va impedir dimarts que el Congrés es pronunciés finalment sobre l'Estatut, ja que els socialistes van votar en contra de la proposta aprovada al Parlament -defensada per CiU, ERC i ICV-, mentre que CiU i ERC es van oposar a la moció impulsada pel PSOE per buscar vies per adequar a la Constitució els articles corregits pel Tribunal Constitucional.

Castells diu que el PSC hauria d'haver presentat una resolució pròpia

A la presentació de la liquidació del pressupost de la Generalitat de l'any passat, Castells ha dit que, en aquest tema, el que uneix els catalans és molt més que el que els separa i, per això, els 25 diputats del PSC a Madrid haurien d'haver presentat la seva pròpia resolució i, si el PSOE hi estava d'acord que s'hi hagués sumat.

Castells ha indicat que el PSOE tendeix a dir que aquesta sentència no està malament i considera que el PSOE vol demostrar que està guanyat un pols amb el PP. "No estem parlant d'un pols PP-PSOE sinó d'un tema de fons" com és l'articulació de Catalunya i Espanya, ha afegit.

Ferran recorda a Tura que la decisió és de la direcció del PSC, i que no debilitarà el PSOE

El diputat del PSC Joan Ferran ha recordat aquest dimecres a la consellera Montserrat Tura que és la direcció del PSC qui decideix sobre les votacions a Madrid i que no trencarà "la unitat de la socialdemocràcia" ni a Madrid ni a Europa, "on vam votar amb els socialistes, ja siguin de Malta o de Xipre".

"No consentirem que s'espatlli la unitat de la socialdemocràcia; a Europa també vam votar amb els socialistes, ja siguin de Malta o de Xipre", ha asseverat Ferran. El diputat del PSC, que ha reaccionat sense conèixer el detall de les declaracions de Tura, alineada amb el sector més catalanista del PSC, ha afirmat que les decisions sobre les votacions del PSC les pren "la direcció del partit i el grup parlamentari".

Ferran ha recordat que cada Parlament té la seva "correlació de forces" i el PSC no està per debilitar el PSOE a Madrid ja que "obriríem les portes al PP", ha dit dirigint-se "als que després van disfressats d'independentistes" (CiU) i fan pactes com el del Majestic amb el PP.

http://www.lamalla.cat/politica/article?id=390564
_________________________________________________

Tinc una lleugeresa sensació de déjà vu amb el tema del grup propi del PSC al Congrés. xD

La Tura & Castells president i vicepresident de Catalunya (i no sóc votant del PSC), l'ordre el podeu decidir entre vosaltres XD

Per molt que diguin, el PSC s'acabarà trencant. Cada cop va acumulant més i més tensió.

Per cert, dels dos que has dit, Tura presidenta! xD

Pel be de Catalunya que el PSC trenqui amb el PSOE d'una vegada.

^^ Not gonna happen... o sí? :D

Podríem fer una llista/aposta hipotètica dels líders que es quedarien al PSC i qui se'n aniria al PSOE.

PSOE

- Chacón.
- Corbacho.
- Ferran?
- Alguns alcaldes de l'AM de Barcelona.

PSC

- Tota la resta.

Doncs de la Chacón no n'estic tan segur eh, tot i que ser ministra fa molt, però bé si no passa res semblaria que al PSOE li queden dos telediaris, per tant no se si li surt a compte quedar-se al PSOE per dos anyets.

PSC
- Castells
- Tura
- Ernest Maragall
- Nadal


L'Iceta no se pas XD

L'Iceta no se pas XD

Buf, de l'Iceta més val no parlar-ne... XD

Sobre el llarg camí de la independència. En paraules d'en Carod-Rovira:

Les independències no s'improvisen

«La creació d'un nou estat s'ha de preparar internacionalment»

La manifestació, la voluntat de sobirania i l'estat d'ànim efervescent de la societat catalana pot donar a entendre que l'accés a l'estatalitat serà cosa de dies. Hi ajuda l'alegria i la frivolitat amb què alguns s'hi refereixen, sense rigor ni realisme, com si un dia, de cop i volta, ens alcéssim del llit independents. Res més lluny de la realitat i, si no volem dur el país a una nova frustració col·lectiva, hem de pensar en el procediment, el ritme i les dificultats. I tenir, ja ara, especialistes treballant discretament en cada àmbit perquè tot estigui previst per al moment de la veritat.

1.Catalunya només arribarà a la independència si ho vol la majoria, democràticament i pacíficament. Creure en el poble català com a font bàsica de legitimitat democràtica vol dir acceptar la seva voluntat i la nova legalitat que se'n desprendrà. La discrepància institucional amb la legalitat d'Espanya obligarà a negociar els termes i ritme de la secessió, amb supervisió internacional en cas de desacord.

2.L'objectiu de la independència no ha de ser contra Espanya, sinó atractiu per a aquells que se senten també espanyols i hi tenen vincles familiars, d'origen, econòmics o culturals. Tot allò que ens allunya de la majoria ens allunya de la sobirania. Sense Barcelona, el Baix Llobregat i l'àrea metropolitana, no hi haurà independència.

3.La independència no ha d'espantar sinó interessar, per motius democràtics, de benestar material i culturals. Volem ser independents per viure millor en tots els àmbits i això afecta empresaris i treballadors, la capital, les ciutats i els pobles, totes les classes socials. L'empresariat ha de veure que li surten els números, que no pot perdre el mercat espanyol, però que no té sentit dependre d'un sol mercat, perquè el nostre mercat ja és tot el món.

4.La creació d'un nou estat s'ha de preparar internacionalment, ha d'anar precedida d'una xarxa de complicitats treballada al llarg d'anys, amb una política exterior i de cooperació adient: comunitats catalanes, catalans influents a l'exterior, diplomàcia pública, amics de Catalunya, món de la cultura i dels drets humans i estats sobirans interessats, per motius ben diversos, en l'aparició d'un nou estat democràtic al Mediterrani. No ens reconeixeran mai com a nou estat si abans no ens coneixen com a vell país. Ens cal, doncs, simpatia, interès i prestigi a l'exterior.

5. Actuar amb decisió el primer moment no vol dir amb precipitació. La incorporació als organismes internacionals (ONU, OCDE, etc.), així com a la UE, amb la lògica alteració de fronteres, requerirà una estratègia de complicitat exterior. Que el nou estat accepti el gruix dels compromisos legals signats per Espanya generarà confiança i estabilitat en l'opinió internacional.

6.La Generalitat, les seves institucions i competències són l'embrió de l'estat futur. No podem menysprear-ho. Sobre aquesta legalitat, identificat el nom del territori i dels seus ciutadans, es construirà el nou estat, que haurà de regir-se pel corpus legislatiu català vigent fins aquell moment, mentre no s'aprovi la Constitució catalana.

7.El reconeixement internacional serà més fàcil si hi ha garanties jurídiques i polítiques de protecció i reconeixement dels drets de les minories. El naixement d'una nacionalitat catalana jurídica, d'una ciutadania estatal nova, haurà de garantir l'absència de qualsevol dèficit democràtic, pel que fa a drets i llibertats, inclòs l'apartat lingüístic.

8.La separació legal entre Catalunya i Espanya haurà de comportar, com en tota separació, un repartiment de béns, actius, propietats, patrimoni i tresor acumulats al llarg del temps (edificis públics, delegacions ministerials, paradors nacionals, correus i telègrafs, xarxa ferroviària, ports, aeroports, instal·lacions de RTVE, parcs nacionals, empreses estatals, etc.).

9.Caldrà arribar a un acord en el repartiment dels béns i propietats a l'exterior, com ara seus diplomàtiques, ambaixades, consolats, residències d'ambaixadors, seus del Cervantes, escoles, centres culturals, etc.

10.Finalment, serà imprescindible preveure una mínima estructura professional de defensa nacional proveïda, en part, pel que li hagi correspost en el repartiment a causa de la separació, tant en equipaments militars com en material, ja sigui procedent dels diferents exèrcits, com del serveis d'intel·ligència, la Guàrdia Civil o la Policia Nacional, per garantir la defensa i la seguretat del nou estat, d'acord amb els paràmetres dels països democràtics.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/198137-les-independencies-no-simprovisen.html

Es que no te cap sentit el que fa el PSC, dic una cosa al Parlament i al congrés perque el papa PSOE m´ha dit lo contrari... Ja porten unes quantes.

Mare meva.... m'he equivocat d'opció a l'enquesta:nuts:

^^ Arreglat, tot i que s'ha esborrat el nom. :dunno:

Crec que hauria d'haver fet l'enquesta anònima, perquè dir que vols un tercer tripartit deu ser massa políticament incorrecte. xD

L'alcalde Àngel Ros no vol encapçalar la llista del PSC per Lleida a les eleccions al Parlament

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha confirmat aquest dijous que no estarà a la llista del PSC a les eleccions al Parlament que se celebraran a la tardor. Ros ha parlat amb José Montilla i li ha comunicat que prefereix, tal com ell mateix ha explicat, 'dedicar-se al món local'. Fa un mes Ros va reconèixer que era una possibilitat que encapçalés la llista del PSC per Lleida però ara assegura que la seva prioritat és l'Ajuntament i dedicar-se exclusivament a la ciutat de Lleida. Ros, però, ha agraït Montilla que pensés en ell. L'alcalde de Lleida assegura que Montilla 'ha entès' la seva decisió perquè l'ara president de la Generalitat 'ha estat alcalde molts anys'.

http://www.3cat24.cat/noticia/780769/segria/Lalcalde-Angel-Ros-no-vol-encapcalar-la-llista-del-PSC-per-Lleida-a-les-eleccions-al-Parlament


Llena aposta per Ros al capdavant de la llista del PSC a Lleida però admet que faran el que sigui més 'còmode' per tots

El primer secretari del PSC a les terres de Lleida i conseller d'Agricultura, Joaquim Llena, ha reiterat aquest dijous que la seva aposta per encapçalar la llista dels socialistes per Lleida a les eleccions al Parlament de la tardor és l'alcalde Àngel Ros. Ho ha dit després que Ros hagi anunciat que ahir dimecres va parlar amb el president i primer secretari dels socialistes a Catalunya, José Montilla, per comunicar-li la seva intenció de no encapçalar aquesta llista. En aquest sentit, Llena ha admès que en els propers dies s'haurà de definir qui encapçalarà la llista i que acataran una decisió que sigui 'còmoda' per tots.

http://www.3cat24.cat/noticia/780768/segria/Llena-aposta-per-Ros-al-capdavant-de-la-llista-del-PSC-a-Lleida-pero-admet-que-faran-el-que-sigui-mes-comode-per-tots

Àngel no et presentis per Lleida al Parlament, presenta't a President de Catalunya!
D'aquesta manera diversificaríem les fotos de l'Àngel Ros on només surt ell en primer pla. La ciutat de Lleida s'està esgotant, necessitem ampliar territori.

2 exemples del futur:
- Ros visitant la Sagrada Família.
http://img24.imageshack.us/img24/3580/rossagradafamilia.jpg
- Ros visitant Port Aventura.
http://img571.imageshack.us/img571/7826/rosportaventura.jpg

Ros for President!

^^ :rofl: :rofl:

Home, doncs fa un temps es va rumorejar que podria ser uns dels presidenciables en cas que el PSC decidís petar-se el Montilla i cercar un substitut.

Ja veurem... mentre de veritat sigui elegit pel PSC i no pel PSOE...

Doncs jo espero que no... perquè seria capaç de suprimir totes les provincies, totes les vegueries i totes les comarques i ficar com a única capital Lleida XD

^^ O ficar un El Corte Inglés a cada poble, que les males llengües deien que està en nòmina a l'empresa. xD

^^ Si al final no us en fiquen cap, no?

Símbol nacional el cargol! I el dia de l'Aplec del cargol diada nacional de Catalunya.

^^ Si al final no us en fiquen cap, no?

Se suposa que busquen solar per a instal·lar-se, però fa temps que no diuen res del tema. :dunno:

Doncs jo espero que no... perquè seria capaç de suprimir totes les provincies, totes les vegueries i totes les comarques i ficar com a única capital Lleida XD

Mmmm... oh si. Lleida capital de l'Imperi, i Barcelona pagant tributs a la Terra Ferma. M'agrada la idea :horse:

És una bona raó secundaria per a un "Ros for president". La principal sempre sirà la diversificació de fotos.

Per cert, mon pare diu que eren companys de classe (és possible, els dos són del 1952 i els dos van estudiar als Maristes de Lleida) i que es barallava amb ell i sempre el guanyava (per una part m'ho crec perquè l'Àngel devia ser un nen bastant nyicris, però dient-ho ara... sona quasi com dir "jo de petit atonyinava al Chuck Norris a la sortida de l'escola"). :lol:

Els catalans prefereixen més autogovern que la independència

• Només el 28,7% dels enquestats advoquen per mantenir l'actual model d'encaix a Espanya

• El 47% opina que la fórmula més convenient és l'Estat federal i el 16% reclama la secessió

Més autogovern dins una Espanya federal. Aquesta és la fórmula que els catalans consideren més convenient per al futur immediat, segons es desprèn dels resultats d'una enquesta sobre el sentiment nacional a Catalunya que ha portat a terme el Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA. El 47% dels ciutadans consultats elegeixen aquesta opció, respecte al 28,7% que advoca per mantenir la situació actual i solament el 16,2% que afirma que el que més convé a Catalunya en aquest moment és la independència.

Aquesta última dada crida particularment l'atenció perquè el Baròmetre Polític d'Estiu del GESOP, publicat fa amb prou feines un mes, revelava que el 48,1% dels catalans asseguraven que votarien a favor de la independència en el cas que es convoqués un referèndum oficial (només el 35,3% s'inclinava pel vot en contra). Cal fer constar, amb tot, que en aquella ocasió no es plantejaven més opcions sinó dir sí o no a la independència en una hipotètica consulta, mentre que en l'enquesta actual es tracta d'escollir «què convé més ara a Catalunya» entre tres possibilitats: «la independència», «més autogovern en una Espanya federal» i «quedar-nos com estem».

INSATISFACCIÓ

Els resultats reflecteixen, per tant, que hi ha un alt grau d'insatisfacció respecte a l'actual model d'encaix de Catalunya a l'Estat, però també mostren que és encara elevada la resistència a trencar definitivament els llaços amb Espanya. En l'expressió d'aquest sentiment, potser hi té una certa incidència la circumstància que les enquestes es van començar a fer el 12 de juliol passat, just l'endemà que la selecció espanyola de futbol, amb una important representació de jugadors catalans i del FC Barcelona, hagués guanyat la Copa del Món.

En aquelles dates, els balcons de les cases catalanes acollien una particular i incruenta guerra de banderes, amb insòlita profusió d'ensenyes espanyoles i catalanes (la multitudinària manifestació en resposta a la sentència del Tribunal Constitucional havia tingut lloc tot just 24 hores abans de la final del Mundial). En aquest sentit, el 40,3% dels entrevistats afirmen a l'enquesta que la bandera que millor els representa és la catalana, respecte al 26,8% que aposta únicament per l'espanyola i el 22,7% que diu que se sent representat per totes dues.

SENTIMENT DE PERTINENÇA

La identificació amb les banderes està lògicament correlacionada amb el sentiment de pertinença. El 37,7% dels ciutadans sondejats asseguren que se senten únicament catalans (el 15,2%) o més catalans que no espanyols (el 22,5%). El percentatge més alt correspon al grup dels qui es declaren tan espanyols com catalans (el 40,6%), mentre que el 6,6% es defineix com a més espanyol que no català, i el 8,7%, com a únicament espanyol.

No pel fet de ser força predictible deixa de ser destacable que el sentiment de pertinença espanyol és pràcticament inexistent entre les persones que tenen per llengua habitual el català, mentre que entre els castellanoparlants són una aclaparadora majoria els qui se senten tan catalans com espanyols, més espanyols que no catalans o únicament espanyols.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/20100723/mes-autogovernno-independencia/400791.shtml

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/fbc457de.jpg

Pero si Espanya no vol un altre cambi ni ser fedral, aquest 47,0% ja savem on aniràn.

En una enquesta binòmica (no se si aquesta paraula existeix xD) crec que va sortir 47% independència, 36% dependència. I l'enquesta era de La Vanguardia, és a dir, d'un diari d'ideologia unionista.

Ho dic per complementar el missatge de persona753.

Pilar Rahola compara l'Àngel Ros amb Jordi Hereu. :O

La mezquita de Lleida

• Hereu debería abandonar esa ridícula imagen entre el pijismo desubicado y el chiruquismo despistado

En estos tiempos complicados para los socialistas catalanes, el alcalde de Lleida, Àngel Ros, debe de ser de los pocos que les dan un respiro. No sólo porque ha renunciado a ir a las listas al Parlament –dejando el anhelado y (encuestas en mano) escaso huequecito para el conseller Joaquim Llena–, sino porque muestra una notable capacidad política y una envidiable popularidad. Y ambas cualidades son realmente escasas en la mesa de la política en estos días magros de manjares. ¿Cómo lo ha conseguido? Como lo consiguen los buenos alcaldes, sin exceso de retórica, con dosis ingentes de sentido común y usando el báculo de alcalde sin miedo al temblor de mano. Es decir, autoridad, realismo y sentido común. Jordi Hereu debería dedicar sus vacaciones a hacer un curso en la Paeria, y quizás conseguiría dejar esa ridícula imagen a medio camino entre el pijismo desubicado y el chiruquismo despistado. Un alcalde manda, primer principio del catecismo municipal. Un alcalde resuelve problemas reales y no levita con proyectos delirantes, segundo principio. Y un alcalde rebosa sentido común, tercer principio del manual del buen edil. Hereu suspende en los tres, y Ros, de ahí su aceptación, aprueba en los tres.

[B]Tomemos el siempre complicado tema del encaje entre islam y democracia, especialmente hiriente cuando deja de ser un debate conceptual y pasa a ser un problema cercano y tangible. Si en algún lugar este tema resulta complejo e hiriente es precisamente en el ámbito local, allí donde las vidas de las gentes se entremezclan, chocan y comparten. Y es ahí también donde deben edificarse bases sólidas para la convivencia. A diferencia de muchos de sus colegas del espectro progresista –cuya empanada mental en este tema los ha llevado, por ejemplo, a la locura de considerar el niqab una cuestión de "libertad individual"–, Ros ha defendido su prohibición en los espacios públicos, se ha mostrado contundente con las reglas de juego democráticas y, en su última decisión, ha cerrado la mezquita de la calle Nord (conocido foco salafista), porque incumplía todas las normativas sobre seguridad. Para un aforo de 240 personas, se han llegado a congregar 1.200. "Recen en sus casas, como hago yo", les ha conminado, mientras no tengan una mezquita en condiciones. Esta decisión sería la lógica para cualquiera, sino fuera porque se trata del islam, y con el islam topan los miedos atávicos y las estupideces de la corrección política. Atreverse a tomar decisiones de este tipo denota valentía y, sobre todo, mucha sensatez, aunque la sensatez, cuando se trata del islam, escasea en las administraciones. Y, sin embargo, es la única vía. Porque la cuestión no es cómo adecuamos las leyes a los nuevos retos sociales y religiosos, sino cómo se adecuan estos a las leyes democráticas. Ros lo tiene claro. Rara avis en su partido, respecto a este tema...

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100724/53970325474.html

Hermetismo sobre el coste de la visita del Papa a Barcelona

El 6 de noviembre Benedicto XVI llegará a Barcelona procedente de Santiago, dormirá en el arzobispado y al día siguiente consagrará el templo de la Sagrada Familia tras recorrer los alrededores a bordo del papamóvil. Después visitará una obra social que atiende a niños con síndrome de Down y, tras una despedida oficial en El Prat, regresará a Roma. Será un viaje corto cuyo coste se desconoce todavía.

La diócesis hizo público ayer el programa de actos de la visita, que contarán con la presencia de los Reyes. Según el cardenal Lluís Martínez Sistach, al Papa le acompañará una comitiva de 20 personas. El prelado dijo que la estancia será "austera", ya que el pontífice es consciente de la crisis económica, pero no concretó su coste. Martínez Sistach también explicó que unas 7.600 personas asistirán a la misa que se celebrará en la Sagrada Familia y que no está decidido si habrá una audiencia con el presidente catalán José Montilla.

El Papa será recibido en calidad de jefe de Estado, por lo que los ministerios de Interior y Exteriores correrán con gran parte de los gastos. Por ejemplo, asumirán el dispositivo de seguridad y los coches oficiales. Ambos ministerios indicaron también que aún no hay una aproximación presupuestaria de la visita.

La Generalitat informó de que los preparativos necesarios se incluirán en el gasto corriente. En Galicia, la Xunta destinará cuatro millones de euros a la visita. La mitad será para pagar la transmisión de la ceremonia por la televisión autonómica.

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Hermetismo/coste/visita/Papa/Barcelona/elpepiespcat/20100724elpcat_6/Tes

^^ Quins collons! És a dir una cosa que hauria de pagar l'Església o la Sagrada Família en el seu defecte ho hem de pagar entre tots? El Papa no ve en qualitat de de cap d'estat per tant no ha de ser rebut com a tal, ja que ve a consagrar un temple, no ha fer una cimera d'estats (que tampoc caldria).

Després critiquem a la Rita Barberà....

El Papa no ve en qualitat de de cap d'estat per tant no ha de ser rebut com a tal, ja que ve a consagrar un temple, no ha fer una cimera d'estats (que tampoc caldria).

Si vindria el president de Burkina Faso a inaugurar una seu de l'institut d'idiomes de Burkina Faso a Barcelona ja voriem si surtiries en la mateixa empenta a criticar, clar que segurament no seria ni notícia. Doncs jo crec que és lo mateix. Quan va el cap d'estat a X país el gasto anirà a càrrec del país de visita com quan algú és invitat a casa no li farem pagar a ell.

Si vindria el president de Burkina Faso a inaugurar una seu de l'institut d'idiomes de Burkina Faso a Barcelona ja voriem si surtiries en la mateixa empenta a criticar, clar que segurament no seria ni notícia. Doncs jo crec que és lo mateix. Quan va el cap d'estat a X país el gasto anirà a càrrec del país de visita com quan algú és invitat a casa no li farem pagar a ell.

Doncs que ho pagui Burkina Faso també! O tots moros o tots cristians XD

Segueixo pensant que ho hauria de pagar l'Església, i per Església s'enten el Bisbat de Barcelona que és qui convida el Papa o el Patronat de la Sagrada Família. Una altra cosa és que la Generalitat o el Govern d'Espanya vulguin col·laborar (pagant es clar) part dels actes o de la despessa.

estic d'acord ho hauria de pagar l'esglesia.

Les primeres onades del tsunami provocat per la Sentència del TC i la Manifestació històrica del 10-J comencen a superar els dics del constitucionalisme espanyol. La independència ha deixat de ser un tema limitat a una part de la intelligentsia catalana per esdevenir el gran debat de la societat del Principat. L'article del professor Manel Castells publicat a La Vanguardia el passat dissabte 24 de juliol és un clar exemple d'aquest gir mental produït a l'escenari català. Poques hores després de ser publicat, l'escrit despertava adhesions a la xarxes socials (Facebook, Twitter), entre elles cal destacar les dels dos Consellers "independentistes" del Govern de la Generalitat (sic), Ernest Maragall i Montserrat Tura. La desconnexió mental amb Espanya, pas ineludible per aconseguir la independència, comença a ser una realitat palpable en tots els actors socials catalans.



¿Independencia?

Lo que se ha planteado en la conciencia colectiva es el derecho a ser quien se cree ser

Pues sí, dice el 47% de los catalanes según el sondeo del Instituto Noxa para La Vanguardia realizado tras la manifestación multitudinaria para afirmar el derecho a decidir como nación. Pues no, sostiene el 36%. Nunca el sentimiento independentista había alcanzado un tal nivel. "Bueno", dicen los escéptico-realistas, "¿y qué?". ¿Adónde lleva esta exacerbación nacionalista? ¿Y cómo podrían conseguir la independencia? Este realismo ramplón olvida dónde germinan los cambios sociales: en las mentes de las personas. La psicología política y la experiencia histórica coinciden en señalar que cuando una mayoría social piensa algo contrario a lo proclamado en los frontispicios institucionales y cuando este pensar se hace práctica, son las instituciones las que cambian.

Ciertamente, hay resistencia al cambio, frecuentemente mediante represión. Pero si el cambio mental y social es profundo, el cambio institucional acaba teniendo lugar, en tiempos y formas que varían según los intereses en juego. En Quebec, al final se llegó de forma democrática al mantenimiento en Canadá, pero con un alto nivel de autogobierno, tras haber puesto a voto la independencia. En Escocia, de momento gobierna el partido independentista. En Bélgica se considera inevitable la separación de Flandes, poniendo fin a un reino unitario binacional que precisamente alberga la capital de Europa.

Pero aquí, ya andamos recordando el artículo 8 y advirtiendo que la sacrosanta Constitución (inteligente arquitectura de compromisos hecha para ser cambiada) es tan intocable como la España eterna de esencias mesetarias. Así las cosas, la cuestión de la independencia como objetivo se transforma en la independencia como proceso. Y teniendo en cuenta el arraigado pacifismo de la ciudadanía catalana, aun en condición de rauxa por el pisoteo institucional a su dignidad, la primera expresión de ese independentismo social se podría dar en el sistema político catalán. Las consecuencias más claras son la nueva hegemonía de Convergència (en menor medida de Unió) y la crisis del proyecto del PSC como partido bisagra entre socialismo catalanista y socialismo nacionalista español. Esto conlleva a la liquidación del tripartito en condiciones más tristes de las que en realidad mereció la experiencia. El independentismo populista de Laporta no despega (aunque puede cambiar si se radicalizan las posturas) y la esperanza del independentismo razonable que era ERC se diluye en el momento clave en luchas internas y maniobras florentinas sólo comprensibles para los iniciados.

E incluso Iniciativa, siempre buena gente, no se decide a entrar de lleno en la lucha por la autodeterminación. Así, parece que Artur Mas tendrá la responsabilidad de canalizar institucionalmente el vuelco ideológico producido en Catalunya. Su tarea no será fácil, porque hay dos peligros. Primero, una fractura ideológica en Catalunya si se radicaliza el españolismo de un sector minoritario pero amplio de la ciudadanía. No sería el 50-50 de Euskadi pero podría llegar a un 60-40 por las personas atemorizadas ante el avance del independentismo. Aquí, el pacto posible con un Montilla mucho más catalanista de lo que se cree disminuiría el riesgo de enfrentamiento civil. El segundo peligro es mayor: utilizar el sentimiento nacional catalán como arma de negociación de autonomía alternativamente con PSOE y PP como se hizo anteriormente. Dicha estrategia fue útil en su momento para obtener mayores cuotas de autogobierno, pero no integra plenamente el sentimiento nacional. Y es que mientras desde las instituciones españolas niegan la especificidad nacional de Catalunya, con anteojos de leguleyos que de tanto legajear se olvidaron de mirar a la sociedad, lo que se ha planteado en la conciencia colectiva es el derecho a ser quien se cree ser y decidir lo que se quiere ser. Esta afirmación nacional no se trapichea en los pasillos de una política desprestigiada.

¿Y entonces? Aquí hay que recurrir a lecciones de la historia y la geografía en situaciones similares. En último término, lo que ocurre en la sociedad civil es lo que decide la suerte de los procesos de cambio, siempre empujando, y a veces desbordando, los cauces institucionales. Por eso las entidades cívicas convocantes de la manifestación del 10-J se enfrentaron al intento de las instituciones de liderar el cortejo.

Un anuncio de los tiempos venideros: o los partidos e instituciones se suman a esa movilización de la sociedad civil, articulándola institucionalmente, o se verán superados por ella. ¿Con qué objetivos? No tiene sentido hablar de programa de independencia, porque si se plantea sería el resultado de un proceso. Lo inmediato es la afirmación del derecho a decidir, o sea, a un referéndum sobre la independencia vinculante en Catalunya con formas de negociación con el Estado español mediante una reforma de la Constitución. Pero la oposición del Estado español será durísima. Yahí es donde el proceso se complica, porque, bloqueadas las vías institucionales, sólo queda la desobediencia civil.

Se habla estos días en Barcelona de pagar los impuestos en una cuenta propia de Catalunya sustrayéndolos al Estado español, de bloquear el Parlamento español en votos clave mediante la ausencia en bloque de los diputados catalanes, de cursar miles de querellas legales contra las decisiones de la administración central, de boicotear la prensa de Madrid que miente sobre Catalunya, de boicotear Iberia, y otras formas imaginativas de expresar la determinación pacífica de los catalanes de que a las malas no van a poder con ellos. Porque no es sólo una cuestión de identidad sino de bienestar económico y social, como Flandes en Bélgica. Catalunya sabe que puede ser, en el marco europeo, un país productivo y competitivo hoy lastrado por una España montada, en buena medida, en una economía especulativa de la finanza y el ladrillo, eslabón débil de la economía europea. La necesaria solidaridad económica y social de Catalunya hacia una España en crisis requiere como contrapartida un respeto a valores fundamentales de una nación hoy en día negada y vilipendiada por quienes, en parte, viven a su costa. Así no, señores o señoritos. Pasó el tiempo del ordeno y mando.
http://www.lavanguardia.es/internacional/noticias/20100724/53969214348/independencia-estado-constitucion-flandes-belgica-instituto-noxa-la-vanguardia-convergencia-parlamen.html

Espanya atia la independència
Un treball de 21 universitats compara els estats sorgits als anys noranta amb nacions que tenen aspiracions sobiranistes · Conclou que com més dèficit democràtic, més independència · Catalunya és més a prop del secessionisme que fa deu anys

http://avui.elpunt.cat/imatges/00/45/alta/780_377_45711_435a7b75130f831d59d5309b85f9b9b4.jpg
Estats nous. Els països que es van crear als anys noranta no aspiraven prioritàriament a la independència.
Van arribar a aquest estadi després que els neguessin els trets diferencials.
21 universitats han participat en l'estudi ‘Noves estatalitats i processos de sobirania'

Qui més qui menys té la sensació que l'actitud prepotent i provocadora d'un Tribunal Constitucional que ha escapçat l'Estatut pertot arreu dóna forces a l'esperit independentista a Catalunya. Com a mostra d'això, només cal mirar enrere i recordar les consignes que els manifestants del 10-J cridaven. “In, in-de, in-de-pen-dènci-a!”, va ser el clam més repetit aquella històrica tarda de dissabte a Barcelona.

Ara, un estudi comparatiu sobre nous estats europeus i nacions posa els punts sobre les is en aquesta qüestió i dóna la raó als que teoritzen que l'independentisme es reforça. No parla directament de les conseqüències de la sentència de l'alt tribunal espanyol, perquè l'anàlisi es va acabar abans que els magistrats del TC traguessin les tisores de podar, però sí que aprofundeix en les reivindicacions sobiranistes. Una de les afirmacions més contundents del treball és que “com més dèficit democràtic, més independència”. Dit d'una altra manera: com més oprimeixi un estat matriu algun dels seus territoris, més hi creix el sentiment secessionista. Catalunya, juntament amb el País Basc, és una de les nacions més castigades, i ara el TC encara ha agreujat més aquesta situació. Per tant, els que repeteixen fins a l'extenuació i posen per escrit catorze cops que l'Estat espanyol és “una nació indissoluble” són uns dels principals aliats de l'independentisme, encara que no s'ho acabin de creure. Els impulsors de l'estudi remarquen que en el context actual creixen les possibilitats que es creïn estats nous, tal com va passar als anys noranta a Europa quan també va haver-hi un menyspreu dels valors democràtic. Catalunya seria un dels més ben situats en aquesta cursa cap a la independència.

Diversos àmbits de treball
Noves estatalitats i processos de sobirania ha estat coordinat per la UPF, amb el doctor en ciència política Jaume López, i hi han participat 21 centres universitaris d'Europa i el Quebec. L'estudi compara els processos de creació d'estats a Europa que es van produir en la dècada dels noranta, durant l'esfondrament del bloc comunista, amb les demandes de sobirania actuals. Així, s'ha detallat el camí que van seguir països com ara Bòsnia i Hercegovina, Eslovènia, Estònia, Letònia i Ucraïna, entre d'altres, i la situació que es viu en territoris amb reivindicacions independentistes fortes i estructurades: Irlanda del Nord, Groenlàndia, el Quebec, Catalunya, Escòcia, el País Basc i Flandes. Els últims quatre casos comparteixen uns denominadors comuns que ajuden a explicar el grau de desenvolupament de les seves reclamacions sobiranistes: disposaven d'institucions pròpies durant l'edat moderna, del segle XV al XVIII; són societats que no pertanyen a la cultura majoritària o dominant de l'estat del qual formen part, i actualment tenen graus de descentralització alts.

Els politòlegs recorden que el dèficit democràtic dels estats matriu i el poc respecte pels diversos territoris ja va provocar una onada separatista als anys noranta. La immensa majoria d'aquells episodis no van començar com a moviments polítics i socials pròpiament independentistes, sinó com a demandes democràtiques amb una àmplia transversalitat social. Des de sectors ecologistes, passant pels que volien renovar la federació, fins a arribar als separatistes. La falta d'una resposta adequada a aquestes peticions de més reconeixement va anar radicalitzant les posicions. Primer van ser reivindicacions sobiranistes –el famós dret a decidir– i, al final, es van acabar convertint en independentistes. El cas més paradigmàtic va ser el d'Ucraïna, que en el termini de vuit mesos va fer dos referèndums completament antagònics. En el primer, un 70% de la ciutadania va votar a favor de continuar a la federació soviètica, sempre que es reconegués la sobirania de les seves repúbliques. Però la desconfiança en la federació i les seves promeses descentralitzadores van provocar que en una segona consulta un 90% dels ciutadans donessin suport a la creació d'un estat propi. L'estudi trasllada aquesta situació a les nacions sense estat actuals, però deixa clar que l'espurna que va accelerar la creació d'aquells estats va ser el desmembrament del sistema soviètic o iugoslau. Deixant de banda el marc institucional, aquell escenari va demostrar que per entendre els processos d'independència és tan important o més el paper que fa l'estat a l'hora d'encaixar la pluralitat de les mateixes iniciatives sobiranistes. Aquesta hipòtesi es pot traslladar a l'actualitat, i aquí és on Espanya hi surt perdent de molt.

Acomodar les nacions
En aquest punt, l'anàlisi recorda les iniciatives que han dut a terme alguns dels estats plurinacionals per potenciar l'encaix. El Regne Unit ha reconegut de maneres diverses (per exemple, amb el procés de Devolution) l'existència política d'Escòcia com a nació cofundadora de l'estat. Al Canadà, després de dos referèndums sobiranistes al Quebec, el Tribunal Suprem va dictaminar el 1998 la capacitat de negociar bilateralment entre l'executiu estatal i el subestatal si al final hi havia una majoria clara a favor de la secessió. A més, el Parlament canadenc va explicitar el 2006 que el Quebec és una nació. Dinamarca tampoc no va impedir que Groenlàndia expressés la seva voluntat diferenciada i que sortís l'any 1985 de la Unió Europea a través d'un referèndum, i que el 2008 també aprovés una ampliació de l'autogovern. Bèlgica, per la seva banda, com a monarquia federal, es construeix sobre el reconeixement, principalment, de dues comunitats diferenciades. En les últimes eleccions ja es va notar un marcat perfil diferenciat quan els independentistes de la Nova Aliança Flamenca (N-VA), encapçalats per B art de Wever, van obtenir una victòria històrica en les eleccions del mes de juny.

Per contra, Espanya es troba als antípodes i no respecta aquestes demandes de les nacions que formen part del territori estatal. “Són dues lligues diferents”, comenta el professor Jaume López. Mostres d'aquesta negació de plurinacionalitat són la sentència del Tribunal Constitucional el 2008 contra la llei de consultes del Parlament basc i la insistència des de les institucions públiques o jurídiques d'una “Espanya unida”, amb el nul reconeixement de cap altre àmbit de sobirania democràtica que la que s'expressa a través de les Corts Generals.

I ara ha esclatat la bomba de rellotgeria de la sentència contra el text estatutari català.

Un escenari de futur
No és estrany, doncs, que l'estudi destaqui que la situació és tensa especialment a Catalunya i al País Basc. Són dues nacions on coincideixen fortes reivindicacions i una falta de reconeixement democràtic. De la mateixa manera, els investigadors destaquen els canvis en el context global, amb economies cada vegada menys dependents d'un mercat interior, amb estabilitat política i militar global, i estructures supraestatals com ara la Unió Europa. Tot plegat, doncs, possibilita l'existència d'estats petits eficients.

El resum és clar: si l'actitud d'Espanya no varia, podria acabar donant mastegada la independència a Catalunya, per més que dolgui als que advoquen per una “nació indissoluble”.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/199613-espanya-atia-la-independencia.html

La diferencia es que a Espanya no es permet fer cap referendum i a la resta si.

La diferencia es que a Espanya no es permet fer cap referendum i a la resta si.

Com que no es permeten fer referèndums? I la consulata sobre la Diagonal què era? A Espanya sí que es permeten fer referèndums, però els ha d'autoritzar el Ministeri de l'Interior (de la mateixa forma que qualsevol manifestació ha d'estar autoritzada per la Subdelegació del Govern).

^^ Es dóna prou per entès que parla de referèndums d'autodeterminació i no pas d'un sobre iogurts naturals o ensucrats...

Com que no es permeten fer referèndums? I la consulata sobre la Diagonal què era? A Espanya sí que es permeten fer referèndums, però els ha d'autoritzar el Ministeri de l'Interior (de la mateixa forma que qualsevol manifestació ha d'estar autoritzada per la Subdelegació del Govern).

:applause::applause::applause:

Ja, ja, ja, Ui si, només cal veure els centenars de referèndums que s'han convocat a Espanya des de 1978 (OTAN, Constitució Europea i Estatuts d'Autonomia de les CCAA històriques). Tens tota la raó, Espanya permet fer referèndums de la mateixa manera que permet les reformes constitucionals.

Xussep on has parat els últims 32 anys perquè crec que estàs una mica desconnectat de la real politik peninsular? Et sona el Plan Ibarretxe?

crec que tothom m´ha entes...

:applause::applause::applause:

Ja, ja, ja, Ui si, només cal veure els centenars de referèndums que s'han convocat a Espanya des de 1978 (OTAN, Constitució Europea i Estatuts d'Autonomia de les CCAA històriques). Tens tota la raó, Espanya permet fer referèndums de la mateixa manera que permet les reformes constitucionals.

Xussep on has parat els últims 32 anys perquè crec que estàs una mica desconnectat de la real politik peninsular? Et sona el Plan Ibarretxe?

El Plan Ibarretxe era una gilipollez cara a la galería. Era imposible que fuese aprobado por las Cortes (si lo hubiesen hecho, podían incluso haber sido procesados por prevaricación), porque era manifiestamente inconstitucional.

Ibarretxe podía haber presentado una propuesta de reforma constitucional que permitiese su plan, pero no, lo presentó como proyecto de Estatuto (fraude de ley) para que fuese rechazado y así poder subirse en la ola de victimismo hacia una victoria cómoda en las elecciones.

Tenlo claro, cuando Ibarretxe presentó su Plan no pensaba en que fuese aprobado.

Saludos.

:applause::applause::applause:

Ja, ja, ja, Ui si, només cal veure els centenars de referèndums que s'han convocat a Espanya des de 1978 (OTAN, Constitució Europea i Estatuts d'Autonomia de les CCAA històriques). Tens tota la raó, Espanya permet fer referèndums de la mateixa manera que permet les reformes constitucionals.


:crazy:

El company deia que a Espanya no es permetien organitzar referèndums, la qual cosa és totalment falsa. L'article 149.1 diu, textualment, "el Estado tiene competencia exclusiva sobre las siguientes materias: [....] Autorización para la convocatoria de consultas populares por vía de referéndum". Evidentment, si es posa pel mig el Ministeri de l'Interior, aquest mai autoritzarà un referèndum per a l'autodeterminació, per allò de la "indisoluble unidad de la nación española" (art. 2). Ara bé, parlem amb propietat, ja que una cosa no treu l'altra.

I que consti que jo no estic defensant res en particular, de fet crec que aquests és un dels punts que caldria modificar en la Constitució. La Generalitat hauria de tenir competències en consultes populars, són un signe de qualitat democràtica.


Xussep on has parat els últims 32 anys perquè crec que estàs una mica desconnectat de la real politik peninsular? Et sona el Plan Ibarretxe?

No em faltis al respecte perquè, de ben segur, en política et dono mil patades. Sóc llicenciat en ciències polítiques, amb màster en relacions internacionals i funcionari de la Generalitat de Catalunya. Per tant, crec que de política en sé una mica. Però vaja, trobo absurd que m'hagi de justificar simplement perquè no comparteixo una opinió amb tu :ohno:

^^^^
Bé, primer de tot disculpar-me si t'he ofès, encara que t'agrairia indiquessis quina és l'ofensa -posar en dubte la teva apreciació de la realitat política peninsular, potser? Et torno a demanar disculpes per l'atreviment però com comprendràs ignorava els teus coneixements de politòleg. Jo sóc Llicenciat en Periodisme (UAB) i Dret (UB) però per desgràcia no tinc cap màster per la London School of Economics. Tot i els meus minsos coneixements de Ciència Política alguna cosa sé de la política catalana i espanyola després d'haver militat més de 25 anys en una de les formacions que actualment governen Catalunya i gran part dels municipis metropolitans de la regió urbana de Barcelona. Per cert, ni sóc funcionari ni càrrec de designació, tot i les meves bones connexions dintre de la Ciutadella. Fa molts anys que visc fora de Catalunya i em guanyo les garrofes en el sector privat.

I després de les disculpes pertinents anem al tema que ens interessa. Que millor que un expert en Dret Constitucional per contestar els dubtes que ens assalten a la majoria dels catalans i les seves institucions. Dius que cal modificar la Constitució perquè la Generalitat tingui competències en matèria de referèndum. I des del teu coneixement em pots explicar on aconseguirem els 234 vots necessaris al Congrés per procedir a la reforma constitucional? Perquè sumant els vots de CiU, ERC, IC, IU, PNB, BNG, CC i Nafarroa Bai no arribem als diputats necessaris. Ah, suposo que tu comptes amb la disponibilitat del PSOE i el PP per reformar la Carta Magna. Parlem del mateix PSOE que va forçar a la Presidenta del TC a emetre la sentència 24 hores abans de la Manifestació del 10-J a fi que el President Zapatero pogués arribar al Debat de la Nació muntat en la gloria de "La Roja"? El mateix PSOE que no ha mogut un dit per evitar la laminació de l'Estatut que ells havien votat al Congrés -i creu-me, l'Executiu Central té moltes formes d'influenciar en les decisions dels magistrats de Doménico Scarlatti, només cal que revisis les hemeroteques sobre el cas Rumasa i les pressions del Govern González perquè la sentència fos favorable als seus interessos, amb vot de qualitat del President del TC inclós) O potser parles dels més de 100 diputats espanyols adscrits al PP que van impugnar 114 articles de l"Estatut de Catalunya? Suposo que tots aquests pares de la pàtria espanyola esperen amb candeletes la proposta catalana de reforma constitucional. Amb tot el carinyo del món, potser ets molt brillant acadèmicament, no ho dubto, però creure que els catalans podrem forçar una reforma constitucional després del que ha caigut no és política-ficció es simplement una fantasia que la majoria dels ciutadans del Principat no ens creiem.

Quan el company deia que a Espanya no es permeten organitzar referèndums saps perfectament a que es referia, REFERÈNDUMS D'AUTODETERMINACIÓ, consultes que per contra si que es poden realitzar en molts països de l'informe de la UPF. Com et diu un altre company més a dalt, aquí no parlem de consultes sobre iogurts naturals o ensucrats. Tothom ho ha entés així, excepte tu. ja sigui per incomprensió lectora o perquè segueixes una agenda política determinada.

Una abraçada i no t'ho prenguis com quelcom personal perquè aquest fòrum es per discutir sobre idees i no sobre els formuladors d'aquestes.

No penso contestar cap de les preguntes que em planteges perquè:

(1) Dones per suposat coses que jo "penso", quan no tens cap element per arribar a una suposada conclusió. Tota aquesta discussió absurda ve d'una veritat que he exposat, com és que a Espanya sí que es permeten fer referèndums. Si tu dones per suposat que el company es referia a X i jo negava "X", doncs caldria precisar, oi? Si es refereix a referèndums d'autodeterminació, doncs que ho digui. Potser així jo no hagués intervingut.

(2) Em cansa desmesuradament les discussions sobre l'autodeterminació, doncs és un tema que he discutit mil i un cops amb companys, amics, familiars, etc. Evidentment no pas amb tu, ja que no et conec de res. De totes formes, he escrit bastants missatges en el fil d'actualitat política del fòrum català. Em sembla que tu ets nou, al menys només has escrit 5 missatges, però t'animo a investigar una mica en aquest fil i, potser, trobes les meves respostes/opinions a tot allò que em planteges.

Una abraçada.

Quan el company deia que a Espanya no es permeten organitzar referèndums saps perfectament a que es referia, REFERÈNDUMS D'AUTODETERMINACIÓ, consultes que per contra si que es poden realitzar en molts països de l'informe de la UPF.

¿Podrías dar una lista de esos muchos países?

Te lo digo de verdad, sólo conozco el caso de Canadá (aunque su TC se saltó directamente su Constitución para ello) y el del Reino Unido (porque Escocia se unió a Inglaterra mediante una ley de su parlamento y reteniendo la soberanía y el derecho a volver a separarse).

Bueno, y el de la URSS, pero como era un Estado de partido único podía reconocer el derecho de secesión sin ningún problema a todas sus repúblicas. Es como si en España el único partido fuese el PP, no habría problema en dar ese derecho que nunca se va a ejercer. Luego en la práctica cuando un Estado soberano como Hungría o Checoslovaquia se apartaba de sus dictados lo invadían y punto. Eso sí, respetando su derecho a la autodeterminación :lol::lol::lol:.

Saludos.

Sense problemes xussep80, cercaré els teus comentaris. He llegit coses teves a infraestructures però mai a actualitat política. Respecte al tema de l'autodeterminació, jo no sóc cap acadèmic però et recomano que llegeixis, si no has fet ja, l'article del Professor Manel Castells a La Vanguardia el passat dissabte (ho trobaràs en aquest mateix fil). La sentència del TC i la Manifestació del 10-J marquen un punt d'inflexió en la Història de Catalunya. Només cal llegir tota l'opinió publicada, els blogs o les xarxes socials. Això no vol dir que Catalunya esdevingui independent però si que s'ha produït un canvi en la mentalitat de la majoria social i de la intelligentsia del pais. El debat ja no és Estatut sinó dret a decidir, també anomenat autodeterminació. I junt amb la crisi econòmica serà l'eix en que els catalans ens mourem en els propers anys. Per tant, quant més parlem, quant més discutim els problemes, millor. No sé si Catalunya continuarà sent part d'Espanya o s'independitzarà però si sé que decidirem nosaltres.

Aquí et deixo una entrevista interessant a la Professora Montserrat Guibernau.

«La independència ja es veu com una opció de futur»

Montserrat Guibernau és doctora en Teoria Social i Política per la Universitat de Cambridge i catedràtica de Ciència Política al Queen Mary College de la Universitat de Londres. Ha publicat recentment, en català, Per un catalanisme cosmopolita (Angle editorial, 2009) i La identitat de les nacions (Dèria editors, 2010). El 15 de juliol va participar en el seminari És possible dir adéu a Espanya?, organitzat per l'Àrea d'Estudis Nacionals i Identitaris de la UOC, sobre el documental Adéu, Espanya?, que Dolors Genovès ha dirigit per a Televisió de Catalunya.

Els catalans continuen tenint «voluntat de ser» o ja comencen a tenir «voluntat de ser independents»?

A Catalunya, el que hi ha en aquests moments és la consciència que la descentralització actual de l’Estat no funciona. S’ha vist en el fet de no haver acceptat l’Estatut del 2006, que donava sortida a demandes de més autonomia. Jo no diria, però, que la majoria a Catalunya sigui independentista. Amb tot, arran de la sentència del Tribunal Constitucional i del mateix procés de retallades i final aprovació de l’Estatut, en aquests moments la independència ja es veu com una possibilitat, com una opció de futur. Fa tan sols un any això no era així, per a la majoria. El catalanisme no ha estat mai majoritàriament independentista; ara podria ser-ho.

És necessari que Espanya, mitjançant l’Estatut, reconegui que Catalunya és una nació, quan la majoria de catalans senten que ho són?

No es tracta que un sàpiga què és, sinó que el seu estatus sigui reconegut. Si tu saps que ets molt intel·ligent, però ningú no t’ho reconeix, això acabarà minant-te l’autoestima. El cas de Catalunya és igual. S’ha consolidat la consciència que Catalunya és una nació, perquè la majoria de catalans tenen consciència de formar una comunitat distinta, tenen una història i una cultura comunes, un lligam especial amb el territori i hi ha la voluntat de decidir sobre el futur polític de la nació. Això, malgrat que no tothom interpreti cadascuna d’aquestes característiques de la mateixa manera.

Un japonès és un japonès, sense necessitat que li ho reconeguin.

Si no se li reconeix que és japonès, això no compta. Per exemple, si una persona és metge però ningú no li reconeix que ho és, no podrà exercir com a tal i als ulls de la societat no serà considerada metge.

Què aporta de més, doncs, que Catalunya sigui reconeguda nació?

El fet que un territori o una comunitat específics siguin reconeguts nació té conseqüències morals, ètiques, econòmiques i polítiques. La nació com a tal es constitueix en un demos, en una comunitat amb el desig de decidir sobre el seu futur polític. Per què ha alçat tanta polseguera el reconeixement de Catalunya com a nació, encara que sigui escrit en el preàmbul de l’Estatut i no tingui validesa jurídica? Perquè se’n deriven conseqüències.

La convocatòria de consultes sobiranistes i la manifestació del 10-J a Barcelona es poden considerar part d’una reacció a l’allau immigratòria dels darrers anys, en el sentit que un col·lectiu important de catalans pot creure que la seva identitat es veu, o es pot veure, amenaçada en els pròxims anys?

No crec que s’hagi d’interpretar seguint aquests paràmetres. Des del meu punt de vista, l’increment del sentiment d’identitat i les demandes d’autogovern van lligats a les polítiques que José María Aznar, expresident del govern espanyol, va fer durant el seu segon mandat (2000-2004), en les quals Catalunya es va sentir menystinguda, i també a una reacció per part d’alguns sectors de la societat espanyola en contra de Catalunya; per exemple, per mitjà de campanyes com la de no comprar xampany català, etc. Després també hi ha el desgast ciutadà provocat per les desavinences entre els partits polítics catalans en l’elaboració de l’Estatut del 2006, la posterior retallada de l’Estatut per a aconseguir que fos aprovat a les Corts espanyoles i al Senat, les noves desavinences a Catalunya abans del referèndum i, una vegada referendat l’Estatut, les esmenes al text presentades pel Partit Popular, el defensor del Pueblo i algunes comunitats autònomes, governades tant pel PP com pel PSOE; i, per acabar-ho d’adobar, la sentència del Tribunal Constitucional. Aquests factors són els responsables de l’increment de l’independentisme i del descontentament.

És possible que en l’auge per a refermar la identitat catalana hi hagi una certa rebel·lió contra la uniformització? Perquè les dinàmiques del mercat fan que avui a Catalunya es consumeixin els mateixos productes audiovisuals, culturals o d’altra mena que a la resta de l’Estat i, per tant, els ciutadans d’ambdues bandes siguin més semblants que no pas eren un manresà i un sevillà, per exemple, en els anys setanta.

Evidentment, aquest és un punt molt important. Però em fa l’efecte que pesa més el gran dèficit fiscal acumulat a Catalunya, que va en detriment del creixement del país. La gent també s’ha adonat, en el marc de la crisi, que la gestió dels seus impostos no és bona i que en l’Estat no hi ha un bon pla econòmic per a resoldre això.

Després de la victòria de la selecció espanyola en el mundial de futbol d’enguany, un dels lemes més corejats ha estat «Yo soy español, español, español», en comptes, per exemple, de «Campeones» o «Podemos». Es fa difícil de pensar que els anglesos, per exemple, coregessin «I am English, English, English», en cas d’haver vençut. D’on sorgeix la necessitat de la identitat espanyola de reafirmar-se?

La identitat espanyola és sòlida i està en un moment d’auge. I això es pot veure a Catalunya, també. La identitat espanyola ha estat transformada radicalment des del temps de la dictadura. Aquesta transformació comença amb la pujada al poder de Felipe González el 1982 i és consolidada per Aznar. L’Espanya actual és democràtica, europeista, industrialitzada. Té tot un seguit de característiques que abans no tenia, amb les quals molta gent s’identifica. Per això a Catalunya també hi ha moltes persones que se senten espanyoles. Avui sentir-se espanyol no té la connotació que tenia en l’època franquista.

Per què pensa que hi ha uns sectors nacionalistes catalans, federalistes i autonomistes, que continuen considerant que és possible canviar la concepció política que Espanya i les seves elits governants tenen d’ella mateixa, quan cada vegada hi ha nous exemples que indiquen el contrari? Recentment, malgrat la sentència contra l’Estatut, fins s’ha arribat a plantejar la reforma de la Constitució.

Respondre aquesta pregunta en general és difícil. Hi ha persones que tenen fe. I és tan legítim pensar que Espanya pot ser transformada en un model federal com triar la via sobiranista. Personalment, considero que a Espanya el federalisme té un suport mínim; per aquest motiu és difícil que les idees dels federalistes catalans obtinguin un bon acolliment, tal com s’ha demostrat fins ara.

L’elit catalana és menys sobiranista que el conjunt de la ciutadania?

L’elit està dividida entre les diferents opcions, com la ciutadania.

Aquesta elit, política i econòmica, virarà cap al sobiranisme si veu perillar el seu estatus?

Les elits econòmiques volen fer negocis i fer-ne en condicions. En el moment que l’estructura política en què estan va malament, cerquen alternatives. Si Espanya limita Catalunya i s’excedeix en el centralisme sense escoltar Catalunya, els catalans donaran suport a noves opcions i en construiran. Penso que, en gran manera, depèn de l’actitud i reacció d’Espanya envers Catalunya. Avui la consciència democràtica i la imatge del món com a xarxa global ofereixen noves oportunitats i trenquen vells esquemes de domini polític i econòmic.

Per acabar, Catalunya podria resistir un procés de separació d’Espanya sense enfrontaments entre partidaris d’una opció i partidaris de l’altra?

Depèn de la manera que es fes. La via sobiranista no hauria d’anar contra Espanya. Hauria de ser més aviat com una emancipació que consolidés una relació diferent, però intentant crear una relació tan cordial com fos possible amb Espanya i els espanyols. Evidentment, sempre hi ha gent, facis el que facis, que hi està en contra i se sent malament. Això és inevitable.

http://www.uoc.edu/portal/catala/la_universitat/sala_de_premsa/entrevistes/2010/Montserrat_Guibernau.html

Doncs ho dire ben clar, no es permet referendum de autodeterminació. Y un altre pais on es deixa es a Dinamarca amb el cas de Groenlandia.

El col·lectiu taurí diu que prohibir els toros costarà 57 euros a cada català

El col·lectiu taurí Plataforma per a la Promoció i Difusió de la Festa dels Toros ha apel·lat a l'argument econòmic per no prohibir les corrides. Segons aquest col·lectiu taurí, per prohibir els toros cada català haurà de desembutxacar 57 euros i això suposaria un cost total a les arques de la Generalitat que se situaria entre 300 i 500 milions d'euros. El col·lectiu parteix de la facturació de la plaça de toros de Barcelona, la Monumental, per calcular aquestes xifres, que han fet públiques un dia abans que el Parlament voti si prohibeix o no els toros a Catalunya.

Prohibir els toros representa gratar-se la butxaca en temps de crisi. Això és el que la Plataforma per a la Promoció i Difusió de la Festa dels Toros argumenta en un estudi que ha fet públic aquest dimarts, tot just un dia abans que el Parlament es pronunciï sobre aquesta qüestió que es va començar a debatre com una iniciativa legislativa popular.

Segons els càlculs d'aquest col·lectiu taurí, les administracions públiques haurien de pagar entre 300 i 500 milions d'euros en indemnitzacions si el Parlament dóna llum verda aquest dimecres a la prohibició de les corrides.

Per arribar a aquestes xifres, parteixen de la facturació de la plaça de toros de Barcelona, l'única que queda oberta al país, que segons diuen, el 2007 va superar els 4 milions d'euros anuals d'ingressos i va rebre més de 100.000 espectadors. A partir d'aquesta xifra, multiplicada pels 99 anys de la duració legal de la llicència d'activitat, donaria la xifra total. La plataforma considera que s'hauria d'indemnitzar toreros i ramaders, entre d'altres.

La ILP per prohibir les corrides de toros a Catalunya es debat i es vota demà, a partir de les 10.00h al Parlament, en una sessió que es podrà seguir en directe i minut a minut al 3cat24.cat.

http://www.3cat24.cat/noticia/787326/catalunya/El-collectiu-tauri-diu-que-prohibir-els-toros-costara-57-euros-a-cada-catala

^^ No m'ho acabo de creure, però si és cert. Seran 57 euros molt ben invertits per la meva part.

Doncs ho dire ben clar, no es permet referendum de autodeterminació. Y un altre pais on es deixa es a Dinamarca amb el cas de Groenlandia.

Básicamente no tenía otra elección porque hasta que no le reconoció derecho de autodeterminación Groenlandia estaba en la lista de Territorios No Autónomos (colonias) de la ONU, como Gibraltar o el Sáhara Occidental.

Si quien quisiese la secesión fuese Jutlandia veríamos is permiten los referéndum :lol:.

^^ Quins collons! És a dir una cosa que hauria de pagar l'Església o la Sagrada Família en el seu defecte ho hem de pagar entre tots? El Papa no ve en qualitat de de cap d'estat per tant no ha de ser rebut com a tal, ja que ve a consagrar un temple, no ha fer una cimera d'estats (que tampoc caldria).
Ratzinger és el Cap d'Estat de la Ciutat del Vaticà, un país oficialment reconegut per l'Estat Espanyol, i com a tal ha de ser rebut. A mi tampoc no em fa el pes, però la forma d'evitar-ho és que Espanya deixi de reconèxier com a país sobirà el Vaticà, en plan Kosovo.

Una altra cosa és que existeixi un estat com a representació internacional d'una religió. També, si la Meca s'escindís d'Aràbia Saudí i s'establís com a ciutat-estat, seria interessant veure quins països el reconeixerien i quins no.

Com que no es permeten fer referèndums? I la consulata sobre la Diagonal què era? A Espanya sí que es permeten fer referèndums, però els ha d'autoritzar el Ministeri de l'Interior (de la mateixa forma que qualsevol manifestació ha d'estar autoritzada per la Subdelegació del Govern).
Certa la segona part, però la consulta de la reforma de la Diagonal va ser això, una consulta popular com les que s'han fet per la independència, amb el compromís (que no obligació) que l'Ajuntament respectaria el resultat. I no va ser un referèndum per un grapat de punts:

No es va demanar autorització al Ministeri de l'Interior, tot i que seria estrany que la negués.
Deixant de banda la pantomima del vot telemàtic via mòbil, s'acceptava la firma digital de l'idCat quan aquesta no té la suficient vinculació legal com per ser acceptada, entre altrs motius perquè la clau privada és exportable.
No hi va haver campanya electoral pròpiament dita, amb espais reservats a mitjans de comunicació públics en proporció a les representacions per a cada partit polític.
La convocatòria no va sortir publicada al BOE.
Un referèndum és una pregunta les respostes vàlides de la qual són sí, no o el vot en blanc, i no el A-B-C que es va fer.

No m´ho cre que haguem de pagar. xD Pero si es aixi uns diners ben invertits.

Uns 57 euros molt ben invertits.

^^ penso el mateix. Tant de bo i demà es pohibeixin les curses....

A quina hora es vota?? Al final es podra saber quins politics voten si o no??

Ha guanyat el SI!

68 SI
55 NO
9 Abstencions

ICV i ERC en bloc al SI
CiU 4 vots negatius i 4 abstencions (tota la resta si)
PSC ??
PP ?? (entenc que bloc al NO)
C's ?? (entenc que NO)

El Parlament de Catalunya aprueba prohibir las corridas de toros a partir de 2012

• La Iniciativa Legislativa Popular para acabar con las corridas taurinas en esta comunidad ha sido respaldada por 68 votos favorables

• 55 diputados votaron en contra y hubo 9 abstenciones

http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20100728/53973561269/el-parlament-de-catalunya-aprueba-prohibir-las-corridas-de-toros-a-partir-de-2012.html

^^Según han dicho esta mañana en una tertulia, basta que en un consejo de ministros se declaren las corridas como "de interés general" para que esta votación quede considerada nula.

PD: Las corridas de toros, digo. :D

Ya veremos si el PP lo intenta...

Ho duran al nostre amic el Tribunal Constitucional.

^^ El Rodríguez-Zapata aquell faria l'assistència obligatòria a les curses. xD

Es tornara el PP a passar la democracia pel...?? De debo ara estic segur que faran una muntanya d´això.

Ho duran al nostre amic el Tribunal Constitucional.

Ja veurem si ho fan. Rajoy ha acabat cremat del tema TC amb l'estatut, i no sé si estarà per repetir la història, i més considerant el possible escenari que s'acosta per al 2011/12: PP a la Moncloa amb suport de CiU.

De moment, celebrem la victòria. Victòria claríssima 68-55. El Parlament ha parlat. Avui és un gran dia! :)

¡POR FIN! Ya era hora, espero que esto sea el inicio de muchas ILP en otras comunidades, porque lo de canarias como que nadie se había enterado. Esto tiene mucha más repercusión mediática a nivel nacional e internacional. Ha ganado la democracia (a parte de los toros) y es un aviso al resto de los pro-taurinos: "Señores, esto está cambiando, la juventud pasa en general de los toros, es cuestión de tiempo..."

Solo puedo decir:
:banana::banana::banana::banana::banana::banana::banana:

^^ :applause: Ja veurem si ho fan. Rajoy ha acabat cremat del tema TC amb l'estatut, i no sé si estarà per repetir la història, i més considerant el possible escenari que s'acosta per al 2011/12: PP a la Moncloa amb suport de CiU.

De moment, celebrem la victòria. Victòria claríssima 68-55. El Parlament ha parlat. Avui és un gran dia! :)

Bé, potser no ho fa el PP, sinó els antitaurins, però crec que no tothom pot dur-ho al Constitucional, no? Les associacions crec que no poden, no? No se quins són els requisits.

^^Según han dicho esta mañana en una tertulia, basta que en un consejo de ministros se declaren las corridas como "de interés general" para que esta votación quede considerada nula.

PD: Las corridas de toros, digo. :D

Genial, otra vez los derechos democraticos de los catalanes y de su Parlament no reconocidos y pisoteados.

SIIIIII :)

Estoy muy contento con esta decisión, por fin se prohiben.

Y yo escuchando al líder de ERC, al político de ICV y al de CiU estoy convencido de que la mayoria que han votado ha sido para defender los derechos de los animales y no por temas identitarios.

^^ :applause:

Bé, potser no ho fa el PP, sinó els antitaurins, però crec que no tothom pot dur-ho al Constitucional, no? Les associacions crec que no poden, no? No se quins són els requisits.

Doncs jo tampoc ho sé, la veritat...

Però en fi, si això de dur al TC qualsevol cosa que s'aprova al Parlament i no t'agrada es converteix en un costum, el PP ja sap que passarà: tensions cròniques Catalunya-Espanya i impossibilitat de trencar el seu sostre electoral a Catalunya. Després que no es queixin si aquest és el lloc on més punxen de l'estat...

Però no perdem el tema de vista: avui és un dia HIS-TÒ-RIC!!! :):):)

Però no perdem el tema de vista: avui és un dia HIS-TÒ-RIC!!! :):):)

:banana:

Avui estem d'enhorabona!

Un pas més en l'evolució com a éssers humans en deixar de torturar un ésser que sent com és el toro .

Aquí els detalls de com ha anat: http://forovegetariano.org/foro/showthread.php?p=463865#post463865

http://transport.cat/images/smilies/2-victoria.gifhttp://transport.cat/images/smilies/2-victoria.gifhttp://transport.cat/images/smilies/2-victoria.gifhttp://transport.cat/images/smilies/2-victoria.gifhttp://transport.cat/images/smilies/2-victoria.gifhttp://transport.cat/images/smilies/2-victoria.gifhttp://transport.cat/images/smilies/2-victoria.gifhttp://transport.cat/images/smilies/2-victoria.gifhttp://transport.cat/images/smilies/2-victoria.gifhttp://transport.cat/images/smilies/2-victoria.gif

En una hamburgueseria de Ciutat Vella conviden avui a les 20:00 a pica-pica i begudes per celebrar-ho:

GOPAL (http://www.facebook.com/profile.php?id=1646779895)
C/ Escudellers, 42
telf: 93.318.92.15

:applause:







PD: Celebrem l'abolició de les corrides de toros menjant una hamburguesa de vaca XDD

S'està comentant al fòrum nacional d'actualitat i al fil de política catalana. És més, sembla que siga Spam el comentari inicial.

Tanco

Això no té cap rellevància en el meu dia a dia però sempre és bo que actes tant sàdics com aquestos passin a ser una exclusiva dels llibres d'història.

M'alegro molt del resultat de la votació.

Ara el PP ja comença, a Canàries porten desde el 91 y no han dit res... aixó ja es d'acudit,i els taurins que ho volen portar al TC...com derroguin la llei ja sería un caos.

Una mort prevista que es precipita sense necessitat

Jordi Alberich, economista

És de suposar que avui assistirem a la prohibició de les corrides de toros a Catalunya, i això es produirà amb tota la solemnitat sancionadora d'una sessió plenària del Parlament de Catalunya, que culminarà així un ja llarg i lent procés, més d'enfrontament que de debat.

Tot el que es podia argumentar a favor o en contra de la prohibició de la festa taurina ja s'ha dit. A les argumentacions pragmàtiques portades per la raó i la ciència o a les guiades pel respectable sentiment i emotivitat personal, s'hi han afegit no pocs posicionaments que neixen de vincular toros a espanyolisme reaccionari i la seva prohibició a progressisme catalanista. O de vincular posicions antitaurines a Catalunya a mer antiespanyolisme. I res més senzill que connectar cada una de les opcions amb un o altre partit polític. De fet, res de nou en el panorama de radicalització simplista en la política catalana i espanyola dels últims temps.

Particularment, amb el pas dels anys he anat formant una opinió manifestament contrària a les corrides de toros, tot i l'atractiu que per a mi representa la seva parafernàlia de color i so. Considerava que, de manera natural, la Fiesta estava cridada a la seva desaparició atesa la fustigació i mort de l'animal, un acarnissament gens adequat als temps en què vivim. El mateix procés que ha portat a la pràctica desaparició de la boxa, de les carreres de llebrers i altres divertimentos que, com la gran majoria de ciutadans, jo contemplava amb tota naturalitat fa poques dècades. Una dinàmica que avança en paral·lel amb el discurs dominant i el major benestar col·lectiu.

En conseqüència, sempre he pensat que l'última plaça de Catalunya veuria el seu final com a resultat de la fallida de l'empresa explotadora o del no compliment d'alguna ordenança que vetllés per la seguretat del seu ja únic recinte, en un estat que seria cada vegada més decrèpit. Poc més podia esperar-se d'un espectacle que desperta un interès tan escàs entre els ciutadans catalans, especialment entre els més joves.

La realitat

Per això, m'incomoda aquest innecessari final revestit de tanta èpica i grandiositat. Un final amb guanyadors i perdedors, quan tot conduïa a una mort imminent i serena de l'espectacle taurí a Catalunya. Però sembla que no es pot perdre l'oportunitat per simplificar la realitat, dividint els ciutadans i beneficiant els radicalismes en tots dos sentits i les lectures interessades, aquí i allà. Una nova bretxa, innecessària, entre uns i altres. I tot i que alguns vegin en el final dels toros un signe de modernitat, la manera en què es produeix, fins i tot per a alguns contraris a la Fiesta, no representa un pas endavant. Més aviat es tracta d'un episodi per oblidar. Especialment si no incorpora la prohibició d'altres manifestacions col·lectives que maltracten l'animal. L'únic consol és que ens en anem aviat de vacances.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/20100728/una-mort-prevista-que-precipita-sense-necessitat/408094.shtml

Ho duran al nostre amic el Tribunal Constitucional.

El único que puede llevar al TC esta ley es el Gobierno Central o un juez que esté juzgando sobre un caso de corrida de toros en Cataluña.

Ni el PP ni las asociaciones pueden.


No m´ho cre que haguem de pagar. xD Pero si es aixi uns diners ben invertits.

Lo más probable es que sí haya que pagar una indemnización al empresario, aunque no puedo calcular la cantidad. Cuando se aprobó la moratoria nuclear hubo que indemnizar a las eléctricas, y lo más probable es que pase lo mismo.

Y si son 300 millones de euros es casi un 1% del presupuesto de la Generalitat. Algo habrá que recortar en ese caso, y espero que no haya protestas entonces.

PD: ¿Han prohibido los toros enbolaos? Lo digo porque éstos suelen sufrir quemaduras graves que tardan incluso días en curarse y supongo que también se considerará tortura animal, ¿no?

El único que puede llevar al TC esta ley es el Gobierno Central o un juez que esté juzgando sobre un caso de corrida de toros en Cataluña.

Ni el PP ni las asociaciones pueden.

Ok, gracias. Pues por eso supongo que el PP quiere declararo bien de intéres porque no puede ir a su amiguito el TC XDD




Lo más probable es que sí haya que pagar una indemnización al empresario, aunque no puedo calcular la cantidad. Cuando se aprobó la moratoria nuclear hubo que indemnizar a las eléctricas, y lo más probable es que pase lo mismo.

En ciertas cosas lo puedo entender, pero no se porque tenemos que pagar en este caso. Se tiene que pagar a un señor por cerrarle el garito donde hacen peleas de gallos? Supongo que no y que seguro que se les llevará a juicio o incluso a prisión. En cambio el toreo vive en un mundo paralelo.

En ciertas cosas lo puedo entender, pero no se porque tenemos que pagar en este caso. Se tiene que pagar a un señor por cerrarle el garito donde hacen peleas de gallos? Supongo que no y que seguro que se les llevará a juicio o incluso a prisión. En cambio el toreo vive en un mundo paralelo.

No es que sea un mundo paralelo, es que las peleas de gallos son ilegales y si las realizas estás cometiendo un delito, y este señor desarrolla una actividad económica legal que ahora es prohibida. No es lo mismo, como tú comprenderás.

El matiz es el momento de la prohibición, antes o después de empezar la actividad.

Qui ha votat què?

• Montilla, en contra, Mas, a favor, i divisió en el Govern

El president de la Generalitat, José Montilla, ha votat en contra de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per prohibir les corrides de toros, mentre que els líders de CiU -Artur Mas-, ERC -Joan Puigcercós- i ICV-EUiA -Joan Saura- ho han fet a favor, de manera que el Govern s'ha mostrat dividit.

La immensa majoria de diputats de CiU, ERC i ICV-EUiA han votat a favor de l'abolició de les curses de braus a Catalunya, mentre que també la immensa majoria dels del PSC ho han fet en contra, de la mateixa manera que tots els del PPC i del grup mixt.

Segons que indica el marcador electrònic que registra les votacions realitzades al Parlament, a més de Montilla, el conseller Joaquim Nadal, la presidenta del grup del PSC, Manuela de Madre, i el portaveu d'aquest mateix partit, han votat en contra de l'ILP, mentre que el conseller d'Economia, Antoni Castells, s'ha abstingut.

En contrast, gairebé tots els diputats de CDC han votat a favor, inclòs el seu líder, Artur Mas, i el portaveu d'aquest grup, Oriol Pujol, encara que dirigents significatius d'UDC o han votat en contra (com l'exconseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler) o s'han abstingut -Josep Maria Pelegrí- o s'han absentat, com Núria de Gispert.

A ERC no s'han produït sorpreses i tots els seus diputats han votat en bloc a favor del "sí", inclòs el vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira, el mateix que ha fet ICV-EUiA, inclòs el conseller d'Interior, Joan Saura.

Tots els diputats del PP i del grup mixt han votat en contra de l'ILP, tal com ja havien anunciat els seus respectius portaveus, i cap d'ells ha trencat la disciplina de vot.

Pel que fa a diputats que han votat diferent al sentit majoritari dels seus respectius grups, Santi Vila, Anna Miranda, Xavier Crespo, Antoni Fernández Teixidó, Ramón Espadaler, Josep Grau i Joan Miquel Nadal, tots ells de CiU, han votat en contra, mentre que Meritxell Ruiz, M. Rosa Fortuny, Agustí López, Irene Rigau, Eduald Casadasús i Núria de Gispert s'han abstingut.

Els diputats de CiU Josep Maria Pelegrí, Xavier Pallarès i Francesc Sancho s'han absentat en el moment de la votació.

Per part del PSC, Joan Ferran s'ha abstingut, de la mateixa manera que el conseller Castells i la diputada Rosa Maria Ferrer, mentre que Josep Maria Balcells, Toni Comín i Núria Carreras han votat a favor.

http://www.lamalla.cat/politica/article?id=392027

CiU guanyaria les eleccions municipals a Barcelona si se celebressin avui

• Per primera vegada els ciutadans suspenen la gestió de l'alcalde Hereu

A la pregunta sobre a quin partit votarien si se celebressin eleccions municipals en aquest moment, un 18,1% dels enquestats respon que ho faria per CiU, davant un 10,7% que afirma que ho faria pel PSC, un 4,4% s'inclinaria per ICV-Verds-EUIA, un 3,7% per ERC, mentre que un 2,3% pel PP. No obstant això, en aquest apartat el que crida l'atenció és que un 15,1% diu que no va votar en les anteriors eleccions i que no ho faria ara i el 7,2% que ho faria en blanc.

Quant a la valoració dels líders municipals, un 47,3% dels barcelonins suspèn l'alcalde Jordi Hereu (PSC), al qual puntuen amb un 4,1, mentre que al president del grup de CiU, Xavier Trias, l'aprova un 57,6%, amb una nota de 5,2, segons es desprèn del Baròmetre semestral de juny presentat avui. És la primera vegada que en una enquesta d'aquestes característiques, efectuada a 800 persones telefònicament, entre els dies 10 i 19 de juny, se suspèn a la màxima autoritat de la ciutat, qui ocupa el seu càrrec des de l'any 2006. En el baròmetre del mes de desembre de l'any passat, Jordi Hereu i Xavier Trias estaven a només una dècima de diferència per ser alcaldes, amb un 17,1% i un 17% en intenció de vot, respectivament. Els responsables municipals atribueixen les noves dades al fet que el baròmetre es va fer poc després de la celebració de la consulta de la Diagonal i quan el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va aprovar les mesures anticrisi.

D'altra banda, l'estudi constata també la pèrdua de confiança en la classe política, amb una caiguda de la intenció de vot, un increment de l'abstenció, el vot en blanc o els que no saben encara si votaran. El que pitjor valoren els ciutadans preguntats és la gestió de l'equip del Govern espanyol, ja que un 72% d'ells la suspèn i només un 13% la considera bona o molt bona. Sobre les preocupacions dels barcelonins, l'enquesta reflecteix que l'atur i les condicions de treball acumulen un 21,3% de les respostes, seguit molt de prop per la inseguretat, un 18,1%. En tercer lloc es troben els problemes associats a la immigració (6,8%), seguits per les molèsties provocades per obres i neteja.

http://www.lamalla.cat/infolocal/area_barcelona/article?id=392129

No es que sea un mundo paralelo, es que las peleas de gallos son ilegales y si las realizas estás cometiendo un delito, y este señor desarrolla una actividad económica legal que ahora es prohibida. No es lo mismo, como tú comprenderás.

El matiz es el momento de la prohibición, antes o después de empezar la actividad.

Evidentemente no hablo desde el punto del derecho sino de la moral.

Evidentemente no hablo desde el punto del derecho sino de la moral.

Creía que estábamos hablando de indemnizaciones.

PD: ¿Han prohibido los toros enbolaos? Lo digo porque éstos suelen sufrir quemaduras graves que tardan incluso días en curarse y supongo que también se considerará tortura animal, ¿no?
Hace poco a los embolados se les instalaron en algunos pueblos, unos hierros en los cuernos para mantener la distancia con los ojos y cara.

Parlant d'indemnitzacions, com va acabar el merder dels ocellaires de la Rambla que van haver de plegar? Va ser per la llei que s'ha modificat avui?

^^Según han dicho esta mañana en una tertulia, basta que en un consejo de ministros se declaren las corridas como "de interés general" para que esta votación quede considerada nula.

PD: Las corridas de toros, digo. :D

Fuà! Si passés això o quelcom semblant tindríem un Estatut II... :lol:

La veritat és que amb el tema de la llei i els braus i tota la pesca crec que tindrem moguda per a un temps. No tant com amb l'Estatut, però donarà joc.

Fuà! Si passés això o quelcom semblant tindríem un Estatut II... :lol:

La veritat és que amb el tema de la llei i els braus i tota la pesca crec que tindrem moguda per a un temps. No tant com amb l'Estatut, però donarà joc.

Doncs el PP, dit per Rajoy i l'Alicia, vol promoure la declaració d'interés general.

La comunitat islàmica catalana es desmarca de l'imam de Lleida

• Entitats religioses admeten que Houzi dificulta una sortida a tancar la mesquita

• Els fidels han trencat dues vegades el precinte de l'oratori clausurat

No només l'Ajuntament socialista de Lleida, l'oposició de CiU i fonts del Govern català consideren que el tancament de la mesquita del carrer del Nord té a veure amb el perfil radical del seu imam. També en les comunitats islàmiques s'admet en privat que el salafisme d'Abdelwahab Houzi és una de les claus que explica que el consistori precintés per excés d'aforament la mesquita que dirigeix. Aquestes fonts fins i tot apunten a la necessitat de procedir a un relleu al capdavant de l'oratori de Lleida, un dels dos que hi ha actualment a la ciutat. De fet, Houzi té previstos contactes amb responsables islàmics catalans per buscar una flexibilització de postures i complir d'entrada amb l'aforament màxim de la mesquita.

PERFIL DE L'INTERLOCUTOR

En el que també hi ha una àmplia coincidència en l'àmbit polític és que els possibles moviments en el lideratge islàmic de Lleida s'han de promoure internament i serien de gran ajuda per desenredar el conflicte obert amb l'ajuntament, enquistat des de fa anys. «Sens dubte el perfil dels interlocutors és fonamental per buscar vies de solució als temes», expliquen fonts socialistes.

L'alcalde de la ciutat, Àngel Ros, argumenta, a més a més, que des de fa mesos està sobre la taula la possibilitat que la comunitat islàmica que dirigeix Houzi construeixi una mesquita en terrenys municipals del polígon industrial El Segre. El fet que Houzi fos el responsable directe del projecte i que encara no hi hagi ni finançament per fer-lo, ha contribuït a dificultar les negociacions i a endurir l'actitud del consistori, que justifica el precintament de la mesquita per raons de seguretat. L'alcalde ja ha qualificat l'imam de «fonamentalista».

La resposta dels fidels de la mesquita ha estat resar a la zona dels Camps Elisis malgrat que només tenen permís per fer-ho els divendres. Ahir van fer un pas més i van trencar el precinte de l'oratori i van entrar amb clau al centre islàmic. Es tracta de la segona ocasió en què s'obre la mesquita des que va ser precintada el dia 21.

La fermesa de l'alcalde també té a veure amb la pressió que ha exercit CiU contra l'imam. De fet, en un debat organitzat el juny passat per EL PERIÓDICO entre els responsables d'immigració de Convergència, Àngel Colom, i el PSC, Consol Prados, tots dos van coincidir en la necessitat de propiciar canvis en la direcció de l'oratori.

Respecte a les alternatives a l'i-mam salafista, el president de l'Associació Watani, que s'erigeix en alternativa, Mourad al-Boudouhi, va assegurar ahir que són grups de musulmans descontents amb el líder de la mesquita els que impulsen la construcció d'un altre oratori al marge del del carrer del Nord.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/20100729/comunitat-islamica-catalana-desmarca-limam-lleida/409909.shtml

el PP es flipant, porten 20 anys a les Canaries i no diuen res, ara ho fa Catalunya i fan el posible per fotre.

El único que puede llevar al TC esta ley es el Gobierno Central o un juez que esté juzgando sobre un caso de corrida de toros en Cataluña.

Ni el PP ni las asociaciones pueden.

Això no és cert. La Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC) en el seu art.32 explicita els actors del recurs d'inconstitucionalitat:

Artículo 32.

Uno. Están legitimados para el ejercicio del recurso de inconstitucionalidad cuando se trate de Estatutos de Autonomía y demás Leyes del Estado, Orgánicas o en cualesquiera de sus formas, y disposiciones normativas y actos del Estado o de las Comunidades Autónomas con fuerza de Ley, Tratados Internacionales y Reglamentos de las Cámaras y de las Cortes Generales:

El Presidente del Gobierno.

El Defensor del Pueblo.

Cincuenta diputados.

Cincuenta senadores.

Dos. Para el ejercicio del recurso de inconstitucionalidad contra las Leyes, disposiciones o actos con fuerza de Ley del Estado que puedan afectar a su propio ámbito de autonomía, están también legitimados los órganos Colegiados Ejecutivos y las Asambleas de las Comunidades Autónomas, previo acuerdo adoptado al efecto.

El recurs d'inconstitucionalitat s'haurà de formular en el plaç de tres mesos a partir de la publicació de la Llei (art.33.1 LOTC). Aquest plaç s'ampliarà fins els nou mesos quan el recorrent sigui el President del Govern (art.33.2).

En el cas del jutge, aquest podrà plantejar una qüestió de inconstitucionalitat, d'ofici o a instància de part, quan consideri que una Llei aplicable al cas que està jutjant pugui ser contrària a la Constitució (art.35 LOTC)

No crec que el PSOE o el PP recorrin la modificació de la Llei catalana de Protecció dels Animals davant el TC. Els primers perquè comencen a ser conscients de que "no está el horno para bollos" i els segons perquè farien el ridícul més absolut després de 19 anys de prohibició a Canàries sense haver dit ni piu, confirmant el tarannà catalanòfob dels populars. Com a màxim, el PP intentarà posar contra les cordes al PSOE en seu parlamentaria instant la declaració de les curses de braus com a bé d'interès cultural. Dubto molt que el PSOE s'avingui al joc dels peperos ja que ni tan sols tenen assegurada la constitucionalitat de la llei que emanés del Congrés doncs les competències en matèria de cultura són exclusives de les CCAA. I a més, aquí cal comptar amb el factor exterior: anul.lar la Llei catalana serà notícia mundial i Espanya no sortirà molt ben parada, ja que es farà palesa la falta de respecte de les institucions espanyoles a les decisions dels representats democràtics del poble català. Només cal que mireu una mica la premsa internacional d'ahir: vam ser portada a tots els mitjans del món. M'imagino l'editorial del New York Times, perquè hi hauria editorial, no tingueu cap dubte, amb perles com "l'Espanya mitjeval imposa per la força la barbàrie de les curses de braus a una Catalunya civilitzada i democràtica, passant per sobre de la voluntat expressada pel Parlament català". Millor propaganda pels independentistes catalans impossible.

Qui hauria imaginat que el problema català s'internacionalitzaria amb els "toros" i no amb la sentència del TC o la Manifestació del 10-J. No hi ha article o reportatge internacional sobre la votació d'ahir que no parli del conflicte Catalunya-Espanya. Com a tall d'exemple mireu el video de la CNN (especialment al 0'48m) i d'Aljazeera:

o2k8eV1PZko

K0f9aB_j1A0


Espanya farà molt mal negoci si vol imposar-se a la voluntat democràtica catalana. Per un costat faria palès davant els ulls del món la falta de respecte per les decisions d'un Parlament democràtic i el doble raser espanyol respecte els catalans (prohibició canaria). D'altre, podria provocar una reacció de solidaritat europea amb Catalunya i els anti-taurins espanyols en forma d'Iniciativa Legislativa Popular Europea (1.000.000 de signatures en 9 països) que portés a l'Eurocambra la prohibició de les "corridas" a tot el continent. Una cosa és segura, els catalans ens ho passarem d'allò més bé amb les pallassades que a partir d'ara veurem fer a les institucions i partits polítcs espanyols (inclosa la surrealista petició a la UNESCO de que las corridas siguin declarades patrimoni de la Humanitat :hahaha:)

Ah, i si aquests babaus ho acaben portant al TC, llavors si que la Fiesta serà galàctica, com correspon a Florentilandia: el ridícul i desprestigi del Constitucional serà absolut fora de les nostres fronteres. Aquí deixo una prova documental que permetrà la recusació de tres dels seus Magistrats ("eR famoso Trío de la Maestranza, però segur que hi ha més "señorías que le dan al puro") i que donarà la volta al món, evidenciant que Catalunya i España són dos realitats diferenciades. Fa temps que sabiem que les institucions espanyoles i els seus partits són una fàbrica d'independentistes però que Espanya fos qui internacionalitzés el conflite mitjançant els toros, això si que és noticia bomba. Gràcies i Adéu España.

http://img837.imageshack.us/img837/1986/magistrados.jpg

Apreciados magistrados, todo y que la modificación de la Llei catalana de Protecció dels Animals no tiene nada que ver con la sentencia prevaricadora que sus señorías emitieron hace unas semanas, tomen la nueva normativa catalana como un anticipo del amor que este pueblo siente por los hombres y mujeres de Doménico Scarlatti.

La mayor encuesta de la historia sobre hombres que tienen sexo con hombres está abierta hasta final de agosto.

El proyecto está financiado por la Unión Europea y la encuesta está disponible en 25 idiomas.

ENCUESTA EMIS PARA HOMBRES QUE TIENEN SEXO CON HOMBRES
http://www.emis-survey.eu

Camacho avisa que Catalunya no té competència per prohibir les corrides de toros

La presidenta del PP català, Alicia Sanchez-Camacho, ha alertat aquest dijous a Lleida que Catalunya no té competència per prohibir les corrides de toros. Per Camacho, l'aprovació de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que ha aprovat el Parlament en aquest sentit, 'excedeix de les competències d'una comunitat autònoma'. 'Catalunya pot regular, però no prohibir', ha sentenciat. Pel que fa a l'anunci que va fer aquest dimecres el PPC, Camacho ha concretat que 'aquest dijous o com a molt tard divendres' registraran al Congrés dels Diputats una proposta de llei que protegeixi les festes de braus com a esdeveniment d'interès cultural general perquè no es puguin prohibir les corrides o els correbous.

http://www.3cat24.cat/noticia/790151/segria/Camacho-avisa-que-Catalunya-no-te-competencia-per-prohibir-les-corrides-de-toros

Només tinc un adjectiu per a aquesta dona, que millor no diré.

Això no és cert. La Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC) en el seu art.32 explicita els actors del recurs d'inconstitucionalitat.

Apreciados magistrados, todo y que la modificación de la Llei catalana de Protecció dels Animals no tiene nada que ver con la sentencia prevaricadora que sus señorías emitieron hace unas semanas, tomen la nueva normativa catalana como un anticipo del amor que este pueblo siente por los hombres y mujeres de Doménico Scarlatti.


Sobre lo primero, no recuerdo que lo estudiara así, pero mirando la legislación parece que llevas razón, quizás me equivocase porque el Gobierno es el único que puede recurrir reglamentos autonómicos y otras disposiciones. Aun así me extraña.

Sobre lo segundo, no sé si te das cuenta de que puedes estar cometiendo un delito de calumnias, pero bueno, allá tú.

De lo demás mejor no comento nada.

No crec que el PSOE o el PP recorrin la modificació de la Llei catalana de Protecció dels Animals davant el TC. Els primers perquè comencen a ser conscients de que "no está el horno para bollos" i els segons perquè farien el ridícul més absolut després de 19 anys de prohibició a Canàries sense haver dit ni piu, confirmant el tarannà catalanòfob dels populars. Com a màxim, el PP intentarà posar contra les cordes al PSOE en seu parlamentaria instant la declaració de les curses de braus com a bé d'interès cultural. Dubto molt que el PSOE s'avingui al joc dels peperos ja que ni tan sols tenen assegurada la constitucionalitat de la llei que emanés del Congrés doncs les competències en matèria de cultura són exclusives de les CCAA. I a més, aquí cal comptar amb el factor exterior: anul.lar la Llei catalana serà notícia mundial i Espanya no sortirà molt ben parada, ja que es farà palesa la falta de respecte de les institucions espanyoles a les decisions dels representats democràtics del poble català. Només cal que mireu una mica la premsa internacional d'ahir: vam ser portada a tots els mitjans del món. M'imagino l'editorial del New York Times, perquè hi hauria editorial, no tingueu cap dubte, amb perles com "l'Espanya mitjeval imposa per la força la barbàrie de les curses de braus a una Catalunya civilitzada i democràtica, passant per sobre de la voluntat expressada pel Parlament català". Millor propaganda pels independentistes catalans impossible.


Tendeixo a pensar com tu, però ja no estic tan segur que les coses anessin així; en aquest moment de la història la meva confiança en la fortalesa de Catalunya té uns límits. M'explico: podria ser que el PP portés el tema al TC, que hi hagués queixes internacionals però no passés res ("afers interns que cal respectar"), que el TC es carregués finalment la prohibició del Parlament mentre el PSOE mirava cap a una altra banda, i llavors féssim una manifestació multitudinària al Passeig de Gràcia contra la "inacceptable atropellament a la voluntat de Catalunya"... Et sona aquest guió?

En els darrers anys han passat coses que, si ens les haguessin anunciat fa 5 anys, haguessim dit: "home, no, és impossible, això és massa fort, i si passa, Catalunya segur que respondrà i es rebel·larà..." I bé, aquí som, oi? Amb un estatut retallat 2 vegades (una d'elles, després d'un referèndum), amb un potencial independentista aparentment desbocat, però a punt d'estendre la catifa vermella a CiU en el seu triomfal retorn a la Generalitat. Això és Catalunya.




Qui hauria imaginat que el problema català s'internacionalitzaria amb els "toros" i no amb la sentència del TC o la Manifestació del 10-J. No hi ha article o reportatge internacional sobre la votació d'ahir que no parli del conflicte Catalunya-Espanya. Com a tall d'exemple mireu el video de la CNN (especialment al 0'48m) i d'Aljazeera:


Doncs sí, i qui hauria imaginat que seria una associació animalista, amb un portaveu que no sé si és argentí, i que no té res a veure amb el nacionalisme català, la que impulsaria aquesta internacionalització de l'independentisme. D'altra banda, només per associar el nom de Catalunya a una notícia positiva que denota civilització ja ha valgut la pena tot plegat. És evident que aquesta notícia a la CNN o la BBC ha generat corrents de simpatia enormes a tot el món. El món civilitzat, vull dir.

Por pels correbous

• "Ara vénen pels correbous", alerten des de les Terres de l'Ebre

El president de l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre, Miquel Ferré, ha considerat en una entrevista a El món a RAC1 que "prohibir es poden prohibir moltes coses, però les tradicions no s’acaben mai, hi hagi mort de l’animal o no".

En aquest sentit ha alertat que "ara vénen a pels correbous perquè no es tracta de si hi ha mort de l’animal o no. Hi ha persones i partits polítics que només volen treure allò que no els agrada". "No respecten els sentiments ni res. I aquí a les terres de l’Ebre els sentiments són molt forts. Nosaltres sobreviurem amb els animals", ha lamentat, a més de deixar clar que "estem totalment en contra del que es va fer ahir al nostre país".

"Nosaltres no farem servir les firmes, però sí que farem sortir la gent al carrer. I serà molt perillós per a tots els polítics que no saben fer la seva feina", ha advertit, a més d'indicar que "aquí a les Terres de l’Ebre ens mobilitzarem tots, i algú o altre pagarà els plats trencats".

També ha denunciat que "amenaces en tinc des del primer dia que vaig anar al Parlament". "Ens diuen tota classe de barbaritats, i també amenacen els alcaldes", ha criticat.

http://cultura.e-noticies.cat/por-pels-correbous-43273.html

Sobre lo segundo, no sé si te das cuenta de que puedes estar cometiendo un delito de calumnias, pero bueno, allá tú.

Calúmnies? Suposo que ho dius pel peu de pàgina de la foto del Trío de la Maestranza.

Definició de "prevaricación" per part del Diccionario de la Real Acadèmia de la Lengua Española: delito consistente en dictar a sabiendas una resolución injusta una autoridad, un juez o un funcionario.

Uns quants milions de catalans pensem que la sentència ha estat injusta i ha respòs a paràmetres polítics dels dos grans partits espanyols i no a la constitucionalitat o no de la llei, i això en el psique col.lectiu es prevaricar, amb independència que es pugui presentar o no una denúncia en un jutjat espanyol.

La sentència ha estat el resultat de l'agenda personal dels magistrats -pleitesies polítiques i aspiracions- i no de la lectura de la Carta Magna i la interpretació de l'esperit dels constituents. Molts semblen oblidar que els catalans vam tenir dos dels set representants a la Comissió que va redactar la Constitució del 1978: Solé Tura i Roca i Junyent. La nostra participació va ser fonamental i sense la nostra aprovació el text constitucional hagués estat paper mullat. La legitimitat democràtica de tot el procés constituent venia donada per la participació en el mateix dels comunistes (PCE i PSUC) i les minories nacionals (bascos i catalans) doncs eren els únics que havien donat cara i ulls al moviment antifranquista.

Però 32 anys després, una majoria de magistrats posats a dit durant l'aznarisme, amb la col.laboració d'algun que altre jacobinista "de nuevo cuño", han decidit donar una interpretació totalment contrària al que vam pactar els catalans el 1978, situant-nos fora de la Constitució aquells que més es van oposar a la seva promulgació.

Clar que sí, ara pels correbous, ja n'hi ha prou d'utilitzar animals en circumstancies de patiment a les festes dels pobles per mera diversió, és poden divertir d'altres maneres, però que deixin als brous en pau.

I Rajoy quina VERGONYA el que ha dit, utilitzant la palabra de llibertat defensant la no prohibició d'una tortura com espectacle, ¿però quina mena de llibertat es aquesta?

Quina vergonya de país.

^^
Calúmnies?

Suposo que ho dius pel peu de pàgina de la foto del Trío de la Maestranza.

Definició de "prevaricación" per part del Diccionario de la Real Acadèmia de la Lengua Española: delito consistente en dictar a sabiendas una resolución injusta una autoridad, un juez o un funcionario.

Uns quants milions de catalans pensem que la sentència ha estat injusta i ha respòs a paràmetres polítics dels dos grans partits espanyols i no a la constitucionalitat o no de la llei, i això en el psique col.lectiu es prevaricar, amb independència que es pugui presentar o no una denúncia en un jutjat espanyol.

Da igual lo que piensen unos cuantos millones de catalanes is no lo pueden demostrar en un juzgado. Si acusas a alguien de cometer un delito y no lo puedes demostrar (obviamente no cuando faltan pruebas o es dudoso, sino como en éste caso donde no hay ninguna prueba y todo se basa en lo que has leído en los periódicos), el que comete un delito eres tú. Y la definición de prevaricación no debes buscarla en la RAE, sino en le Código Penal. Hacer lo que haces es como buscar el significado de Generalitat de Cataluña en un diccionario inglés-japonés/japonés-inglés.


La sentència ha estat el resultat de l'agenda personal dels magistrats -pleitesies polítiques i aspiracions- i no de la lectura de la Carta Magna i la interpretació de l'esperit dels constituents. Molts semblen oblidar que els catalans vam tenir dos dels set representants a la Comissió que va redactar la Constitució del 1978: Solé Tura i Roca i Junyent. La nostra participació va ser fonamental i sense la nostra aprovació el text constitucional hagués estat paper mullat. La legitimitat constitucional la donava el PCE/PSUC, bascos i catalans, doncs eren els únics que havien donat cara i ulls al moviment antifranquista.

Però 32 anys després, una majoria de magistrats posats a dit durant l'aznarisme, amb la col.laboració d'algun que altre jacobinista "de nuevo cuño", han decidit donar una interpretació totalment contrària al que vam pactar els catalans el 1978, situant-nos fora de la Constitució aquells que més es van oposar a la seva promulgació.

:lol::lol::lol::lol::lol::lol::lol::lol::lol::lol::lol::lol::lol::lol::lol::lol::lol::lol::lol::lol:

En aquest sentit ha alertat que "ara vénen a pels correbous perquè no es tracta de si hi ha mort de l’animal o no. Hi ha persones i partits polítics que només volen treure allò que no els agrada". "No respecten els sentiments ni res. I aquí a les terres de l’Ebre els sentiments són molt forts. Nosaltres sobreviurem amb els animals", ha lamentat, a més de deixar clar que "estem totalment en contra del que es va fer ahir al nostre país".

La resta del món són una colla d'insensibles sense sentiments! A l'Ebre són més forts, clar que si XDD

Les tradicions barbars han de desapareixer. Perquè donar-se de cap contra la pared no és una tradició?

"Nosaltres no farem servir les firmes, però sí que farem sortir la gent al carrer. I serà molt perillós per a tots els polítics que no saben fer la seva feina", ha advertit, a més d'indicar que "aquí a les Terres de l’Ebre ens mobilitzarem tots, i algú o altre pagarà els plats trencats".

Amenaces?

Si, amenaces, no es pot esperar altra cosa de que aquesta barbarie.

Clar que sí, ara pels correbous, ja n'hi ha prou d'utilitzar animals en circumstancies de patiment a les festes dels pobles per mera diversió, és poden divertir d'altres maneres, però que deixin als brous en pau.

Correbrous :lol:

Que amenacin, pse... Passarà com amb tantes altres amenaces: "si entrem a l'OTAN et retiro el meu vot", però el partit polític X segueix tenint majoria absoluta un fotimer de legislatures; "si continueu amb les vostres reivindacions no comprarerm els vostres productes", però l'amenaça la segueixen quatre gats i els productes continuen venent-se... I així un llarg etcètera.

Correbrous :lol:

:rofl: ja tenim nom per l'escudellada del 17 de gener XD

Gràcies Catalunya. Catalunya m'ha tornat la il.lusió per la política como motor per canviar les coses

Gràcies Catalunya per iniciar, como en altres ocasions, un camí que tots,-uns molt més tard que altres, per desgràcia- acabarem recorrent

Hala! ya me he quedado a gusto! xD

Sobre l'enquesta:

Crec que ha pesat més la defensa dels drets dels animals, ja que d'això anava la ILP i és el que tracta la llei. Veient les notícies i escoltant declaracions dels polítics, que són els han votat, considero això, que ha pesat molt més el tema del respecte als animals. Que algun diputat afegís la qüestió identitària al seu vot és possible, tot i que m'ensumo que foren pocs i que, en tot cas, continuà pesant més la qüestió animal.

Si Danzig, mejor comento en castellano que en catalán la suelo pifiar bastante.

no no segueix en català, al menys ho intentes i aixi també s'aprén.

L'imam de Lleida rebutja el solar cedit per l'ajuntament per construir un altre temple

• L'imam argumenta que l'edifici planificat seria petit i la Guàrdia Urbana el podria tancar

L'imam de la mesquita de Lleida clausurada la setmana passada per l'Ajuntament per excés d'aforament, Abdelwahab Houzi, ha comunicat a la regidora Sara Mestre que la seva comunitat ja no vol aixecar la mesquita al solar que li va cedir l'Ajuntament fa tres anys al polígon Entrevies.

Houzi ha dit a la regidora de Seguretat Ciutadana que el solar és massa petit perquè tindria capacitat per a unes 500 persones quan en necessiten per a més de 2.000 per assegurar-se que la Urbana no el precintés per excés d'aforament.

Busquen un espai allunyat

Així ho ha explicat Hussein Kuiten, membre de la junta de l'associació que dirigeix la mesquita, al final de la reunió que amb l'imam i un altre responsable de l'entitat han mantingut amb la regidora, que ha confirmat la versió de Kuiten. Ara, els responsables de l'associació, la Comunitat Islàmica de Cooperació i d'Unió de Lleida i comarca del Segre, busquen un espai allunyat, un solar o una nau industrial, per instal·lar-hi la seva mesquita.

"Els empresaris es posaran contents", ha afegit el portaveu en al·lusió al procés contenciós obert per l'agrupació d'empresaris dels polígons El Segre i Entrevies que estaven contra el projecte. "Estem mirant pel nostre compte, és un problema tècnic, no volem arriscar-nos a construir i que després ens precintin la mesquita", ha precisat.

Segueixen resant als Camps Elisis

La reunió també ha servit perquè l'Ajuntament autoritzi als fidels a resar cinc vegades en una marquesina dels Camps Elisis mentre segueixi clausurada la mesquita i perquè els musulmans es comprometin a respectar l'aforament quan el temple es reobri. Mestre ha insistit que la Urbana exigirà l'estricte compliment de l'aforament i que també posarà multes si els fidels ocupen el carrer.

El 2007 hi va haver acord i conveni, l'Ajuntament cedia un solar de 1.868 metres quadrats, de propietat municipal durant 50 anys prorrogables i pagant un cànon per part de la Comunitat Islàmica de 8.000 euros anuals. En la reunió d'avui, els musulmans han argumentat el seu canvi d'opinió afirmant que el nombre de fidels que hi ha a Lleida ara supera en molt els que hi havia el 2007.

La trobada ha començat tocades les onze del matí al despatx de Mestre. La regidora ha fet el gest de donar la mà a Hussein Kuiten, el primer que arribava. El l'ha rebutjat. "Ja sap que no podem donar la mà a les dones", ha dit i ha entrat a la reunió.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/20100729/limam-lleida-rebutja-solar-cedit-per-lajuntament-per-construir-altre-temple/411272.shtml

____________________________________________

No van aconseguir fons per a la mesquita que havien previst i ara volen fer-ne una de més gran. :dunno:

Eleccions el 24-O?

• Montilla es fotografia amb els assessors parlamentaris per acomiadar-se

El president del Parlament, Ernest Benach, ha desitjat "bones vacances" en acabar la sessió d'aquest dijous perquè "tenim la certesa que és el darrer ple del període de vacances", però també podria ser el darrer ple de la legislatura. De fet, el president, José Montilla, s'ha fotografiat amb tots els assessors parlamentaris -el gabinet de premsa ha rebutjat facilitar la foto als mitjans-, senyal que probablement no es reobrirà la cambra el proper mes de setembre.

L'atmosfera a la cambra era de final de legislatura -diversos diputats han celebrat dinars per acomiadar-se, fins i tot de diferent color polític-, i CiU ha convocat tots els seus diputats al restaurant Set portes, com mostra la imatge.

La majoria de les direccions dels partits polítics catalans tenen el convenciment que les properes eleccions al Parlament de Catalunya es celebraran el diumenge 24 del mes d'octubre.

L'Estatut estableix que la convocatòria s'ha de fer almenys 15 dies abans del final de la legislatura, l'1 de novembre, i entre la signatura del decret de convocatòria i la realització de les eleccions ha de passar un mínim de 40 dies i un màxim de 60.

Segons aquesta regulació, el termini acabarà el 15 de desembre, però aquest dia és dimecres, i com és segur que les eleccions es realitzaran en diumenge, l'última oportunitat seria, de fet, el diumenge 12 de desembre.

També cal tenir en compte la visita del Papa a Barcelona, prevista per al 7 de novembre, amb motiu de la consagració del temple de la Sagrada Família, un fet que, lògicament, tindrà un considerable ressò mediàtic, que taparia la campanya electoral.

A més, és previsible que la visita del Papa es convertís en un dels eixos de la campanya electoral. La forma d'evitar la influència de la visita del Papa a la campanya és que les eleccions se celebrin abans d'aquesta visita, el que s'aconseguiria amb la data del 24 d'octubre.

D'altra banda, la diputació permanent del Parlament ha estat convocada per al proper 30 d'agost. En aquesta sessió es podrien aprovar algunes de les qüestions que hagin quedat pendents al final de l'actual legislatura.

http://politica.e-noticies.cat/eleccions-el-24-o-43283.html

^^No es la primera vez que veo esta fecha.

El PSC admite que el proyecto de Hereu hace aguas

• Los socialistas no tienen candidato alternativo y ven difícil remontar

La preocupación de hace unos meses ha dejado paso a la alarma en la dirección del Partit dels Socialistes. Barcelona, la ciudad que han gobernado ininterrumpidamente desde hace 31 años se le escapa al PSC. Las encuestas así insisten en señalarlo, cada vez con mayor nitidez, y sin que el alcalde, Jordi Hereu, y su equipo parezcan capaces de impedirlo. Si bien la dirección del partido mantiene que la situación del PSC en Barcelona es inherente a la crisis económica, cada vez hay más voces que dan por hecho que el proyecto de Hereu está agotado y que se impone un cambio de proyecto y probablemente de caras.

Varios dirigentes del partido consultados por este periódico insisten en que hoy por hoy el PSC tiene un único candidato para Barcelona, que es Jordi Hereu. Pero muchos ya no tienen tan claro si Hereu seguirá siendo el único candidato más allá de otoño, cuando se celebrarán las elecciones catalanas, que tampoco se presentan nada fáciles para el PSC. Si los socialistas abandonan la Generalitat el abanico de alcaldables podría crecer exponencialmente por bien que el asunto es tabú en estos momentos.

En lo que sí hay consenso es en que Hereu lo tiene crudo para mantenerse como alcalde. "La crisis ha ayudado, pero hay un agotamiento difícil de gestionar. Hereu no sale de una para meterse en otra". Lo dice un dirigente del PSC que ve como un último aviso la encuesta municipal presentada esta semana y que vaticina una debacle para el PSC de Barcelona. Otro dirigente se refiere a la misma encuesta como "muy preocupante" y que obliga a una "reflexión de fondo". ¿Cambio de candidato? "Ahora no es el momento de hablar de esto", insiste.

José Montilla, líder del PSC y presidente de la Generalitat, ha evitado entrar en el asunto consciente que su reto es intentar salvar el Gobierno catalán. Montilla confía por ahora en Hereu y en la gestión al frente del partido en Barcelona que hace Carles Martí, primer secretario de la federación local y que tuvo que dimitir como teniente de alcalde por el fiasco de la consulta de la Diagonal. El estado de ánimo pesimista se respiró en la reunión de cuadros del partido en Barcelona celebrada el pasado lunes.

Reunión de cuadros

Los ánimos están bajos también en el grupo municipal socialista del Ayuntamiento. Viven desde la primavera pasada una dinámica de encadenar un episodio con otro. Crisis que les ha obligado a modificar el equipo de gobierno: además del cese de Martí, también han tenido que reorganizar Urbanismo por la inculpación del teniente de alcalde Ramon García Bragado en el caso del hotel del Palau, y a cambiar responsables en los distritos por la marcha de la independiente Itziar González y por el efecto del caso Palau.

En esas circunstancias, Hereu se ha visto obligado a dar más peso a piezas del gobierno que sin ser de su sanedrín -como Jordi William Carnes y Assumpta Escarp- tienen el grado de la veteranía para intentar evitar más vías de agua en la nave del gobierno. Pese a que la consigna entre los ediles socialistas es decir que todo se puede arreglar, las caras y las intervenciones de alguno de ellos dicen todo lo contrario.

La federación de Barcelona marca la diferencia y sigue apoyando a Hereu como único candidato así como su proyecto. "El problema que tenemos es que el electorado de CiU y el del PP está movilizado y el nuestro no", dicen fuentes de la dirección local que señalan que el hundimiento del PSC no se circunscribe a Barcelona. "En el conjunto del área metropolitana puede haber un fuerte batacazo ya en las autonómicas", afirman.

Trias, en "su momento"

Frente a los nubarrones que se ciernen sobre Jordi Hereu, Xavier Trias, presidente del grupo municipal de CiU, no tuvo reparos ayer en afirmar que estaba en "su mejor momento" para alcanzar la alcaldía de Barcelona. El líder nacionalista fue el único que aprobó en el sondeo municipal -un 5,2 de Trias frente a un 4,1 de Hereu- y ha logrado que su partido le saque 7,4 puntos al PSC. La caída de Hereu y de la intención de voto socialista, en opinión de Trias, tiene que ver con la forma de gobernar: "desde los despachos de la sede socialista de Nicaragua".

También reconoció que estando el panorama como está, si CiU no lograra la alcaldía en las municipales de la primavera próxima, el único responsable sería él.

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/PSC/admite/proyecto/Hereu/hace/aguas/elpepiespcat/20100730elpcat_1/Tes

Deu ser humiliant que el teu propi partit digi que fas aigues...

Els partits aproven la data del 24-O

• CiU,ERC, ICV i PP consideren que "és una bona data pel país"

El dirigent de CDC, Felip Puig, ha manifestat en una entrevista a El món a RAC 1 que la data del 24 d'octubre "és una possibilitat cada vegada més versemblant i més probable". "A efectes interns de CiU poc afecta a la feina que estem preparant des de fa mesos", ha aclarit, a més d'indicar que "si es confirma, tenim ja una data de caducitat d'aquest govern que no ha sabut actuar en cap dels fronts".

Per la seva banda, des d'Esquerra, Anna Simó ha considerat que "és una bona data pel país" i ha recordat que "a Esquerra ja hem demanat al president que les convoqués aviat i que la ciutadania voti en un moment complicat pel país, política i econòmicament".

Dolors Camats, d'ICV, ha reconegut que "la del 24 és de les dates que sona" i ha lamentat que "n’hi ha que la precampanya ja l’han començada independentment del dia de les eleccions. Alguns hi ha que estan en precampanya des de fa molts mesos". "Ara, el que hem d’intentar és que la gent trobi arguments per anar a votar", ha assenyalat.

Finalment, Dolors Camats, ha reconegut que "no em sembla gens malament la data electoral. No es pot continuar més amb el govern del tripartit, amb aquesta agonia". "Aquest govern està esgotat, no ha sabut gestionar la crisi, i com més aviat tinguem una data electoral, millor per poder guanyar confiança i credibilitat", ha indicat, a més de sentenciar que "quan més aviat siguin, millor per no agreujar la situació de crisi que pateixen moltes persones al nostre país".

http://politica.e-noticies.cat/els-partits-aproven-la-data-del-24-o-43294.html

CiU s'allunya del PSC fins i tot a l'enquesta del CEO

• La federació nacionalista treuria més de 10 punts als socialistes

Convergència i Unió segueix ampliant la distància amb el PSC, de cara a les properes eleccions catalanes i obté un avantatge de 10,8 punts, tres més que en l'últim baròmetre. Segons les dades d'intenció de vot del baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat de Catalunya corresponent al mes d'abril, CIU obtindria en aquests moments en unes eleccions catalanes un 25% del vots, mentre que PSC aconseguiria un 14,2%.

Aquests percentatges només fan que confirmar que la federació nacionalista segueix ampliant la distància amb el PSC, que manté el percentatge del darrer baròmetre mentre que el PSC va perden vots baròmetre rera baeròmetre del CEO.

Les altres dues formacions del tripartit, Esquerra i ICV, aconsegueixen resultats diferents. La formació que presideix Joan Puigcercós perd gairebé un punt i passaria del 6,6 al 6%. Per la seva part, Iniciativa, recupera el mig punt perdut en el darrer baròmetre i es situa en el 5,6%.

Per últim, el PP segueix perdent vots i passa del 4,3 al 3,8% i Ciutandans passa del 1,1a l'1%.

http://politica.e-noticies.cat/ciu-sallunya-del-psc-fins-i-tot-a-lenquesta-del-ceo-43298.html


Un de cada quatre catalans vol la independència

• Els partidaris de l'Estat propi augmenten gairebé tres punts en tres mesos, segons el CEO

El 24,3% dels catalans són partidaris de que Catalunya sigui un Estat independent, segons el darrer baròmetre del CEO. Aquesta dada significa un augment de gairebé tres punts respecte al baròmetre d'abril, quan els partidaris de la independència era del 21,5%.

D'altra banda, el 33,3% són partidaris de ser un Estat dins d'una Espanya federal, xifra similar a la del baròmetre d'abril. Els partidaris de ser una comunitat autònoma són el 33,3%, mentre que a l'abril eren el 35,2%. Finalment, un 5,4% demanen ser "una regió d'Espanya".

Pel que fa al sentiment de pertinença, un 38,9% assegura sentir-se "tant català com espanyol", mentre que un 28,1% es considera "més català que espanyol". Un 19,3%, per contra, manifesta sentir-se només català i un 6,7% només espanyol. Finalment, un 4,5% afirmen que són "més espanyols que catalans".

La gran majoria de catalans, tanmateix, considera que Catalunya té un "nivell insuficient d'autonomia", xifra que arriba al 61,8% dels enquestats. Per contra, un 29,1% creu que ja hi ha "suficient autonomia" i un 3,4% consideren que hi ha "massa autonomia".

http://politica.e-noticies.cat/un-de-cada-quatre-catalans-vol-la-independencia-43296.html

Adéu a Saura

• El conseller d'Interior no repetirà com a diputat al Parlament

El president d'ICV, Joan Saura, ha comunicat per carta a tota la militància ecosocialista, que no repetirà com a diputat en el Parlament de Catalunya la propera legislatura, després de les eleccions previstes per la propera tardor. En el text, el líder de la formació agraeix "el suport rebut durant els seus anys com a parlamentari i màxim representant d'ICV en el govern d'esquerres".

Així mateix, el lider ecosocialista encoratja la militància a “seguir treballant” per tal "d'aconseguir els millors resultats possibles a les properes eleccions en les que el candidat a la presidència de la Generalitat i cap de llista de la formació ecosocialista serà el secretari general de la formació, Joan Herrera".

Saura s'ha mostrat “convençut de la importància del moment que passa la formació” amb la vista posada en les pròximes eleccions i que ICV “sortirà reforçada d'aquest procés electoral” previst per després de les vacances.

http://politica.e-noticies.cat/adeu-a-saura-43300.html

Bueno, por fin:


Enhorabuena catalanes por haber prohibido la aberracion de las corridas de toros: espectaculo donde decenas de cavernicolas (lo siento, no se me ocurre otro nombre) berrean de alegria viendo como se tortura a un animal indefenso hasta la muerte.

Eso si, me gustaria saber hasta donde hay de defensa de los animales y hasta donde hay de politica, pues los que han votado a favor han sido mayormente los nacionalistas y en contra los no nacionalistas.

Por otra parte, puestos ya, que se prohiban los famosos "Correbous", que son una aberracion exactamente igual. Por muy catalanes que sean.

dXOdr5ai6s0

Al Polónia vaig morir de riure amb la Rahola y el camps a "Bratislava"

^^ Les dues millors parts!!! La Rahola brutal XDD em vaig partir un munt i el Camps també tela! Seria un puntasso un Bratislava de veritat. Això si, la Rita amb l'actriu habitual mola més XD

Brutal el video de la Pilar Rahola jajaja quin fart de riure!

Campi qui pugui a ICV

• Baltasar no anirà a les llistes i anuncia que vol passar a l'empresa privada "el dia que pugui"

El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, recorda en una entrevista a l'ACN que "jo no he anat mai a les llistes, per tant, jo no hi aniré ara". "Jo ja vaig ser diputat al Congrés dels Diputats de Madrid i em va semblar una experiència molt interessant, però en cap d'aquestes dues legislatures he anat a les llistes del Parlament i encara menys hi aniré ara", ha remarcat.

"En la política s'han de complir objectius i etapes i jo em sento molt còmode amb tot el que he vingut fent fins ara", ha declarat. En aquest context, ha alertat que "si es tornessin a donar les condicions em pensaria molt clarament" tornar a ser conseller.

"Jo crec que la gent que estem en càrrecs públics hem de tenir amb vocació no de permanència, sinó de passar-hi", ha afegit. Baltasar ha afirmat que "el dia que pugui, que hi hagi les condicions suficients, tornaré a l'empresa privada que és on estava abans". "L'estat natural de les persones no és ocupar càrrecs públics sinó estar treballant en una professió normal", ha apuntat.

http://politica.e-noticies.cat/campi-qui-pugui-a-icv-43329.html

Resant al garatge

• L'afluència de fidels genera recels tot i les normatives estrictes i el diàleg veïnal

• Les 169 mesquites catalanes són plantes baixes o mòduls prefabricats en polígons

«A ningú li agrada tenir una mesquita al costat de casa, sents tantes coses sobre ells...». Així s'expressa una dona que viu a pocs passos de l'oratori islàmic del carrer Erasme de Janer, al Raval de Barcelona. El seu marit afegeix de seguida que diria el mateix d'una discoteca, que el problema és que el carrer és estret i els divendres s'acumulen molts musulmans a la vorera esperant el torn per assistir a una de les tres oracions que ofereix el local, situat a la planta baixa d'un edifici de vivendes.

La percepció d'aquest matrimoni resumeix en poques paraules el recel que les mal anomenades mesquites catalanes han generat en els últims anys en ciutats com Reus (Baix Camp), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Mataró (Maresme), Badalona (Barcelonès), Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i més recentment Lleida (Segrià), que ha clausurat l'oratori del carrer del Nord per excés d'aforament després d'una pugna llarga i complexa. El matrimoni del Raval amb els seus comentaris posa sobre la taula dues qüestions de fons. Per un costat, la molèstia més o menys intensa que poden generar els fidels quan la seva afluència arriba a col·lapsar les voreres del carrer. I, per l'altre, el rebuig clar dels ciutadans al fet que a la planta baixa del seu edifici s'obri una mesquita.

MESQUITES QUE NO HO SÓN

Les molèsties generades o la inadequació dels locals per a la pregària tenen a veure amb una obvietat: cap musulmà pot resar en una mesquita a Catalunya per la senzilla raó que no existeix cap edifici que pugui considerar-se com a tal, a diferència de les mesquites existents a Madrid, València o Granada, entre altres ciutats espanyoles.

Els 169 oratoris catalans són plantes baixes d'edificis o, en algun cas, mòduls prefabricats en zones industrials. Unes àrees que en diverses ocasions han estat l'alternativa oferta pels ajuntaments als col·lectius musulmans davant el rebuig veïnal a l'obertura d'aquests centres. Les comunitats islàmiques, la Generalitat i responsables municipals coincideixen que la gran assignatura pendent és la de normalitzar i visibilitzar la religió musulmana mitjançant la creació de mesquites reals, una cosa que encara no és possible per falta de finançament de les entitats. «La llibertat religiosa no és haver de resar en uns baixos d'amagat, o en polígons industrials apartats. Volem resar en condicions i amb espai per a tots», reclama Mohamed Ikbal, portaveu del centre islàmic Camí de la Pau, al Raval de Barcelona. Cornellà és l'únic municipi català que ha vist construir una mesquita en uns terrenys industrials cedits per l'ajuntament, que afegeix de seguida que també ha facilitat sòl a altres confessions i a la UGT. La mesquita és una alternativa a la protesta veïnal contra la presència d'un centre islàmic al barri de Sant Ildefons. No obstant, la construcció està a mitges per falta de fons. I a internet segueixen vius fòrums xenòfobs de rebuig.

PROTESTES MALGRAT TOT

En la majoria de casos, els alcaldes han donat llicències als oratoris després de comprovar que es complien les condicions i emprendre llargues negociacions amb els veïns. Ni així han evitat el retret d'una part dels ciutadans. Carles Móra, alcalde d'Arenys de Munt, encara contempla desenes de llençols en els quals es reclama que la mesquita es traslladi al polígon industrial. «He mantingut innombrables reunions amb els veïns, amb la comunitat musulmana, reunions entre tots. Els fidels no causen cap molèstia, compleixen la legalitat..., més aviat ens trobem davant la incomprensió de la seva cultura», explica.

La conclusió de Móra és la mateixa que la d'un responsable de l'Ajuntament de Badalona: «La gent té por i prejudicis, no hi ha res més». I és que després d'estudiar amb lupa la llicència d'obertura durant un any i mig i negociar constantment amb els veïns d'Artigues, el consistori no va poder evitar expressions veïnals d'hostilitat a la mesquita, oberta al maig. Un centre que a l'accedir-hi a mitja tarda, i després de descalçar-se, un pot compartir una relaxada xerrada amb l'imam Abdur Rashid, que imparteix classes d'urdú a un una dotzena de nenes pakistaneses. En un to molt relaxat, Rashid demana: «Que els veïns entrin i ens vegin». El president de la Federació de Veïns de Badalona, Manuel López, confirma que després de moltes reunions prèvies, no hi ha hagut cap problema ni molèsties després de l'obertura. «Però els que són racistes ho són i no canviaran mai», diu.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/20100801/resant-garatge/414699.shtml

El conseller d'Economia, Antoni Castells, no formarà part de les llistes del PSC a les eleccions al Parlament

El conseller d'Economia, Antoni Castells, no formarà part de les llistes del PSC a les eleccions al Parlament de Catalunya que se celebraran a la tardor. En una entrevista publicada als diaris "Avui" i "El Punt", Castells assegura que no es retira de la vida política però que necessita distància per poder treballar amb més autonomia i independència.

El conseller explica en l'entrevista que la decisió de no presentar-se a les llistes del PSC a les pròximes eleccions al Parlament respon a la seva voluntat d'aconseguir llibertat per poder tirar endavant un projecte, a partir del PSC, que regeneri la vida pública i permeti al seu partit recuperar la centralitat que, segons diu, ha perdut durant els anys de govern.

Castells afegeix que ajudarà el president de la Generalitat, José Montilla, en tot el que faci falta, però afirma que amb la seva decisió contribuirà a "fer els passos que convindrà fer perquè comencem a preparar el futur".

D'altra banda, el conseller d'Economia es mostra molt crític amb Zapatero i assegura que li ha produït certa sorpresa veure com parla de l'Estatut com si no fos cosa seva. Segons Castells, "potser va ser un error pactar l'Estatut només amb ell" i afegeix que "vist amb perspectiva, també s'hauria d'haver pactat amb el PP". En la mateixa línia, també critica l'actuació de la ministra de Defensa davant la decisió del Constitucional i afirma que "Chacón va fer una valoració de la sentència de l'Estatut dient que n'estava satisfeta" i que per tant, "ja està tot dit".

Pel que fa a la relació entre els socialistes de Madrid i els catalans, Castells explica que "s'han vist molt clares les limitacions que ens planteja la nostra relació amb el PSOE, amb les seves hipoteques i servituds" i que per això, "ens cal més independència i fer valdre els nostres vots". En aquest sentit, afegeix que "el PSC ha deixat passar l'oportunitat, en aquests set anys, de convertir-se en el partit central a Catalunya".

Antoni Castells també parla de la complicada situació actual que viu Catalunya en relació amb Espanya i afirma amb contundència que "mai havia vist una distància tan greu".

http://www.3cat24.cat/noticia/793626/politica/El-conseller-dEconomia-Antoni-Castells-no-formara-part-de-les-llistes-del-PSC-a-les-eleccions-al-Parlament

Antoni Castells quiere promover un cambio en el PSC tras las elecciones

• "Hay que pensar en el día siguiente", dice el consejero de Economía

Con todas las encuestas en contra, el presidente de la Generalitat y líder de los socialistas catalanes, José Montilla, tendrá una dificultad añadida a la hora de elaborar las listas electorales para las próximas elecciones catalanas. La renuncia a figurar en ellas del consejero de Economía, Antoni Castells, número dos del PSC en 2006 y principal representante del sector catalanista del partido, ha acabado de enmarañar el ya complicado panorama socialista catalán. Además de acusar al PSC de doblegarse a las exigencias del PSOE con el Estatuto, Castells recriminó ayer a sus compañeros que estén resignados a perder la Generalitat. De ahí que el aún consejero se erigiera en la esperanza blanca del PSC al decir que piensa ya en rehacer el partido el día después de las elecciones.

Castells ha sido los últimos años la principal voz crítica en el seno del PSC, convencido de que su partido ha "priorizado" sus equilibros con el PSOE sobre los intereses de Cataluña. El resto de la dirección del PSC no opina lo mismo, algo que progresivamente le ha ido aislando del núcleo de dirección. Castells es, sin embargo, uno de los consejeros más valorados, al haber sido el principal artífice del nuevo sistema de financiación de Cataluña.

Castells aseguró ayer en una entrevista a Catalunya Ràdio que no piensa marcharse del partido y que ayudará a Montilla a "ganar" las elecciones. También recriminó a Artur Mas que aproveche sus "reflexiones" para cargar contra el PSC.

Pero inmediatamente marcó distancias con Montilla: "También tenemos que comenzar a pensar en el día siguiente". Muchos en el PSC leyeron estas palabras en clave sucesoria. Si Montilla obtuviera un mal resultado y se marchara, Castells podría intentar hacerse con el control del partido. Sin embargo, el consejero tiene hoy por hoy muy pocos apoyos internos y ni el sector más catalanista le reconoce capacidad de liderazgo.

El presidente de la Generalitat buscó relativizar ayer la decisión de Castells. En una conversación informal con periodistas, Montilla aseguró que el consejero sigue teniendo las puertas abiertas y negó cualquier fisura con el sector catalanista del partido a base de negar la existencia de este sector. "En el PSC hay mucha gente y muchas sensibilidades".

http://www.elpais.com/articulo/espana/Antoni/Castells/quiere/promover/cambio/PSC/elecciones/elpepuesp/20100803elpepunac_7/Tes

El PSC presenta la seva nova web sociates.cat

El President la Generalitat, José Montilla ha presentat aquest dilluns el web sociates.cat i una sèrie de cartells electorals en els que han col·laborat 21 joves artistes catalans, en una clara mostra que l'art i la política poden treballar junts.

Montilla ha dit aquest dilluns en la presentació d'una col·lecció d’obres d’artistes gràfics que han col·laborat amb el PSC que “a nosaltres ens interessa la mirada crítica de l’artista i, com diu un proverbi xinès, només amb els ulls la pintura no es veu del tot” i ha afegit que “pels socialistes, sempre creació i progrés han anat junts”. “Sense llibertat creativa, sense talent i sense energia artística no és possible el progrés” ha manifestat el primer secretari dels socialistes catalans, i ha posat en valor l’importància que tenen al nostre país disciplines com “el disseny i la creació, que aquí a Catalunya sempre van de la mà”.

José Montilla ha volgut agrair l’aportació dels 21 artistes participants i els hi ha donat les gràcies “per fer de la lluita un poema visual, del compromís una obra d’art i de la política una nova creació”. Aquests 21 cartells que s'han presentat representen l’embrió d’una campanya que s’ha engegat des del nou portal web sociates.cat i on els ciutadans podran fer arribar les seves creacions artístiques.

En l’acte també ha participat el director de Campanya del PSC, Jaume Collboni, que ha volgut remarcar que “dins de la nostra tradició política donem el màxim relleu, la màxima importància al talent, i al talent creatiu”, i ha afegit que “els dissenyadors que ens acompanyen han fet una mostra de talent creatiu”. “Aquest Govern que ha presidit el president Montilla ha estat un Govern que ha donat la màxima prioritat a la política cultural” i ha explicat que amb el president Montilla s’han obert 15 noves biblioteques públiques cada any i que amb els Governs d’esquerres s’ha doblat el fons bibliogràfic públic. Per Collboni, campanyes com la que s'engega avui formen part “d’un procés per obrir la cultura a la gent, de fer-la assequible, de socialitzar el coneixement, que és un dels trets identitaris del nostre projecte polític”.

http://www.catalunyapress.cat/cat/notices/2010/08/el_psc_presenta_la_seva_nova_web_sociates_cat_33566.php

Ferrovial pagó comisiones ilegales a Convergència a cambio de obra pública
La constructora abonó 5,9 millones de euros a través del Palau de la Música

El ex presidente del Palau de la Música, Fèlix Millet, actuó como comisionista entre empresas adjudicatarias de obra pública en Cataluña y Convergència Democràtica (CDC). Así lo indica el informe que la Agencia Tributaria entregó ayer al juez instructor del caso, que indica que la constructora Ferrovial pagó supuestamente 5,9 millones de euros para hacerse con obras de Administraciones gobernadas por CiU entre 2001 y 2008. Dos terceras partes de estas cantidades salieron en efectivo de las arcas de la entidad musical , mientras que el resto se abonó a la fundación Trias Fargas, vinculada a CDC, y a empresas que realizaban campañas electorales para la federación nacionalista.

La Agencia Tributaria analiza las aportaciones al Palau procedentes de Ferrovial, que dio más de 12 millones de euros a la entidad entre 1998 y 2008. Lo hizo, según sus responsables, en concepto de patrocinios. Pero Hacienda no está de acuerdo y determina que en realidad el destino de ese dinero era "la contraprestación correspondiente" por "la adjudicación de obras públicas". La documentación hallada en el coliseo barcelonés apunta a que la constructora de la familia Del Pino pagó comisiones por la línea 9 del metro o la Ciudad de la Justicia, dos de las mayores obras adjudicadas en Barcelona. Con la primera obra, CDC se habría asegurado ingresos regulares para todo el periodo que ha estado en la oposición, puesto que los pagos se fraccionaron.

La comisión que abonaba la constructora de la familia Del Pino al Palau de la Música, según Hacienda, correspondía "habitualmente" al 4% del presupuesto de ejecución. De esa cantidad, una parte -entre el 0,5% y el 1,5%- iba presuntamente al bolsillo de Millet, mientras que la otra iba a CDC a través de sus responsables financieros Carles Torrent -ya fallecido- y Daniel Osácar.

El principal documento que acredita esa salida de dinero hacia la formación nacionalista es un archivo de Excel que lleva el nombre de Quadre Ferrovial 29 abril, en concreto una pestaña llamada "cuadro cobros". Se trata de un documento con varias columnas: una de ellas detalla las aportaciones de Ferrovial y otra los "pagos a Daniel", el destinatario de los 5,9 millones de euros. ¿Quién es Daniel? La Agencia Tributaria razona que se trata Daniel Osácar i Escrig, responsable de finanzas de CDC y de su fundación. Las tablas examinadas por Hacienda coinciden con los movimientos de dinero que la ex directora financiera del Palau, Gemma Montull, anotaba en su agenda.

Antes de Osácar, quien desempeñaba esa función era supuestamente Carles Torrent, que ejercía el mismo cargo dentro del partido. La investigación ha hallado al menos ocho documentos en los que el ex dirigente de CDC aparece vinculado a las adjudicaciones de obra pública. Entre ellos, hay una carta en la que Millet apremia a Torrent a adjudicar una depuradora en la Costa Brava a Agromán -del grupo Ferrovial-. "Estamos muy atrasados y empiezo a tener problemas", insiste Millet.

Este "triángulo" entre Ferrovial, Millet y "personas ligadas a la Administración pública adjudicante", en palabras de la Agencia Tributaria, defraudó presuntamente 3,7 millones de euros en efectivo y 2,2 a través de la fundación Trias Fargas y cuatro empresas que, según los gestores del Palau, nunca trabajaron para la entidad pero sí realizaban las campañas de CiU. Una de ellas, Altraforma, tiene como socio a Jordi Vilajoana, actual portavoz de CiU en el Senado y consejero de Cultura entre 1999 y 2003.

Fuente : El País (http://www.elpais.com/articulo/espana/Ferrovial/pago/comisiones/ilegales/Convergencia/cambio/obra/publica/elpepuesp/20100804elpepinac_10/Tes)

Al final Maragall no anava molt malament encaminat amb el 3% que va dir al Parlament.

Hisenda conclou que Millet era una baula entre Ferrovial i CDC



El saqueig d'una institució | pas crucial en la investigació del 'cas palau'
Hisenda conclou que Millet era una baula entre Ferrovial i CDC
Els experts destaquen el paper de l'imputat en el control i cobrament de comissions per obra pública
L'Agència Tributària afirma que en set anys es van desviar 5,9 milions a favor de Convergència


L'Agència Tributària ha arribat a la conclusió que l'antic equip directiu del Palau de la Música, encapçalat per Fèlix Millet i Jordi Montull, va canalitzar aportacions de la constructora Ferrovial per satisfer «la contraprestació» d'obres públiques adjudicades pels últims governs de CiU, com la Ciutat de la Justícia i la L-9 del metro. Aquests diners, que correspondrien a una comissió del 4%, van ser assignats a responsables de les finances de Convergència Democràtica (CDC), es va ingressar en comptes de la Fundació Ramon Trias Fargas (avui CatDem), vinculada a aquest partit, i van servir per pagar proveïdors d'aquesta força política, com ha avançat els últims mesos EL PERIÓDICO. La xifra presumptament desviada per aquests conceptes des del 2001 fins al 2008 puja a 5,9 milions d'euros.

(...)


Font: El Periódico (http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/20100804/hisenda-acusa-millet-cobrar-compte-cdc/419590.shtml)


link al informe : http://www.elperiodico.com/resources/pdf/9/6/1280872698369.pdf

Millet, el sorprenent

http://avui.elpunt.cat/imatges/00/46/alta/780_377_46162_c3863f29a6a857b6200c3a6354c59147.jpg

Els funcionaris d'Hisenda que han fet el peritatge sobre el cas del Palau de la Música fan, en un moment del seu informe, l'afirmació següent: “Resulta sorprenent que una persona com el senyor Millet, aliena per les seves funcions al procés d'adjudicació d'obres públiques, sigui informada de manera aparentment confidencial de l'adjudicació de la construcció d'un pavelló esportiu per part de l'Ajuntament de Sant Cugat, circumstància aparentment ignorada per l'empresa que al final el va construir”. La gran sorpresa de l'escàndol del Palau és aquesta estreta relació de Fèlix Millet amb l'obra pública del país i la deriva política que aquest fet ha donat al cas, avalada en l'últim alè de la legislatura per l'informe de l'Agència Tributària.

No serà, però, fins al setembre quan se sabrà si la “no real” relació entre el Palau i Ferrovial –segons descriuen els pèrits– agafa volada en una altra investigació judicial, com així sembla que acabarà passant. El document apunta moltes coses però també en deixa altres, i de molt importants, sense lligar i que haurà d'aclarir el jutjat. Per exemple, s'explica que Millet intervenia a favor de Ferrovial però en cap moment s'afirma que, a conseqüència de la trama descrita, aquesta empresa rebés un tracte de favor dels governs de CiU per davant d'altres constructores. Tampoc s'apunta que un sol euro del Palau hagi ingressat als comptes de CDC, tret –és clar– dels convenis de la Fundació Trias Fargas, ara Catdem, coneguts i reconeguts per aquesta.

El document entregat al jutjat és ple de referències a personalitats vinculades a les finances o a l'organització de CDC. Una d'aquestes és l'històric dirigent Jaume Camps, que es considera “presumptament relacionat amb l'adjudicació d'obres públiques a l'empresa Ferrovial-Agroman”. Camps ha negat que hi tingui res a veure, però el cert és que el seu nom apareix moltes vegades a l'agenda de Fèlix Millet. El juliol del 1999, per exemple, coincidint amb el primer conveni de Ferrovial amb el Palau, hi ha una trobada entre Camps, Millet i Pedro Buenaventura, aleshores delegat a Catalunya de la constructora.

Una altra reunió que hi surt ressenyada és la que l'11 d'abril del 2005 van mantenir Millet, Jordi Montull, Jaume Camps i el gerent de CDC, Germà Gordo. Aquesta trobada es va produir un mes després de la mort en accident de Carles Torrent, fins aleshores responsable de les finances del partit d'Artur Mas i la persona que, segons Hisenda, hauria rebut 570.961 euros del Palau de la Música.

La relació entre Torrent i Millet va ser molt fluida entre finals dels anys noranta i fins a la mort del polític. El 8 de setembre del 1999, Millet li va fer arribar una carta en què li demanava que intercedís per l'adjudicació d'una obra a favor d'Agroman. La carta va ser enviada un dia després que el president del Palau es reunís amb Pedro Buenaventura. De totes maneres, o Torrent no va actuar o va tenir poc èxit perquè l'obra es va adjudicar a una altra constructora.

Entre la ingent documentació que han analitzat els pèrits d'Hisenda, hi ha un document intervingut a Gemma Montull al qual es dóna categoria de prova de càrrec. És un full on hi ha anotats cobraments de Ferrovial del 2008 i pagaments a “Daniel”, entre altres conceptes. Els pèrits creuen que aquest Daniel, i un referència igual que apareix en altres documents, ha de ser l'home que va substituir Carles Torrent a partir del 2005, Daniel Osàcar.

L'evidència dels pèrits toparia, però, amb la lògica del calendari. Osàcar ja havia dit que el Daniel a qui un document atribueix pagaments entre els anys 2003 i 2008 no pot ser ell, ja que es va incorporar al departament financer de CDC el 2005. Hisenda considera que el concepte “Daniel” correspon, també i de forma genèrica, a empreses que van facturar grans quantitats al Palau sense haver treballat mai per a la institució i que van cobrar dels diners de Ferrovial. Entre els clients d'aquestes empreses hi ha CDC, i també altres partits.

LA XIFRA
5,9 MEUR
és la quantitat que els pèrits d'Hisenda consideren
que han entrat i sortit del Palau en la trama de les
comissions per obra pública i que no han anat ni a
Millet ni a Montull.

4%
és el percentatge que Ferrovial pagava al Palau per
l'obra adjudicada, segons Hisenda.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/203385-millet-el-sorprenent.html

Laporta i Carretero s'han d'aclarir abans de l'Onze
Si les eleccions es convoquen a l'agost, tenen 10 dies per presentar coalicions

Les formacions independentistes que volen vertebrar una gran coalició per les eleccions han de treballar a contrarellotge i aprofitant tots els minuts possibles, perquè abans de la Diada hauran d'haver aclarit posicions si volen arribar a temps d'inscriure's conjuntament pels comicis.

La llei orgànica estatal que regula les eleccions indica que els partits i federacions que s'articulin en una coalició per concórrer plegats han de comunicar-ho en un termini de deu dies després de la convocatòria oficial. Si les previsions es compleixen i els comicis són el 24 d'octubre, José Montilla, com a màxim, ha de dissoldre el Parlament el 31 d'agost. A partir d'aquí, comencen a comptar els deu dies.

Aquest agost, doncs, difícilment els Laporta, Carretero, Bertran o López Tena es podran agafar gaires vacances si volen segellar acords. Independentment de si s'arriba a un consens o no, els que tenen més feina són la gent de Solidaritat Catalana, que aquests dies presenten el projecte per Catalunya –avui són a Girona–. A més, preveient els terminis a l'hora de formalitzar coalicions, han avançat al dia 4 de setembre l'assemblea, que en un primer moment estava prevista per la Diada. En aquesta trobada, Solidaritat vol que els simpatitzants escullin les candidatures. Laporta ja ha ofert a Reagrupament que encapçali les llistes per Girona i Lleida, amb els candidats que ja tenen previstos, però Rcat no ho veu del tot clar i també recela del fet que l'oferta s'hagi fet a través dels mitjans.

Petició d'unitat des de l'estranger
Un conjunt de catalans que viuen a l'estranger, afins a Reagrupament i emparats sota el paraigües de la Vegueria d'Exteriors, reclamen que hi hagi una única candidatura independentista i fan una crida al seny dels líders polítics. D'altra banda, ahir un grup de reagrupats del Berguedà van anunciar que marxaven a Solidaritat, perquè no estaven d'acord amb les formes d'actuar de Rcat.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/203451-laporta-i-carretero-shan-daclarir-abans-de-lonze.html

Sobre l'enquesta de la prohibició dels correbous: he votat "no" perquè en els correbous ni es mata ni es maltracta els animals. Tanmateix crec que s'han de regular legislativament, marcant les pautes a seguir en la festa i protegint-la alhora.

he votat "no" perquè en els correbous [...] no es maltracta els animals

:eek:

http://news.vinaros.net/v7/especials/Especial_festes_agost_2004/cati_tallant%20la%20corda%20al%20bou.jpg

http://www.actyma.org/fotos/denuncias%20toros/alcanar12.jpg

^^ Lo dit, que intenten prohibir els Corerbous i el moviment independentista de les Terres de l'Ebre entrarà en acció :D

La quarta província :O :D

Un 70% diu que si! Jo he votat si.

Bé, dubto que anessin d'una CA amb PSC o CiU a una CA amb el PP al govern XD En tot cas CA propia XD

^^ Ja veus, el cas que els farien seria similar al cas que ens fan a nosaltres :D (però no els deixarien sense festes XD)

Bé, nosaltres no els volem deixar sense festes. Els hi proposem agafar un toro embolat de paper-cartró XD

S'assemblaria una mica a les falles perquè s'acabaria cremant el toro fals XD

Com prohibeixin els correbous a les festes del meu poble de les Terres de l'Ebre:gunz: Ara en serio, a les terres de l'Ebre les festes son l'unic moment de diversió de l'any, i només consten de : processió, correbous, bou embolat , bous a la mar i ball:ohno: i no es que els ebrencs estiguin precisament contents amb la resta de catalans, especialment amb els de Barcelona.

Bé, doncs us quedeu amb la processó i el ball com fem la resta. Tirar les cabres i els burros dels campanars també era graciós per alguns i ja no ho fan.

Per altra banda no vec perquè els ebrencs no han d'estar contents amb la resta de catalans.

Això que dius sona un poc a imposició. Estem en les mateixes "des de Madrid ens imposen" uhhhhhhhh què malos que són els espanyols, però sembla que dir "des de Barcelona ens imposen" i uuuuuuuuuuuuuh que roïns són els catalans estiga mal i siga una traïció.

És una situació semblant a la de l'owned de Pilar Rahola i la Vall d'Aran :D

Això que dius sona un poc a imposició. Estem en les mateixes "des de Madrid ens imposen" uhhhhhhhh què malos que són els espanyols, però sembla que dir "des de Barcelona ens imposen" i uuuuuuuuuuuuuh que roïns són els catalans estiga mal i siga una traïció.

És una situació semblant a la de l'owned de Pilar Rahola i la Vall d'Aran :D

No sona un poc a imposició, ho és totalment XD Hi han coses que només es poden fer imposades. O canvien totalment el tracte que es fa als animals o s'haurà de deixar de fer perquè és un maltracte en tota regla.

Si es fa aquest canvi total, tampoc els hi faria gaire gràcia. Per altra banda lo dels roïns catalans és una mica xorrada, perquè a nosaltres ens passa el mateix amb els òssos, els trencalosos (tipo vuitres), etc. I es critica el govern i no als barcelonins ni la resta de catalans. Que ha fet una pobre senyora del carrer de València o Mallorca de Barcelona amb el tema dels trencalosos? Crec que res. O que he fet jo des de la Seu perquè els de l'Ebre sentin tal o qual?

Parla amb un pagès pirinenc sobre els trencalosos i et dirà de tot de la Generalitat. I s'ha de saber diferenciar. Per altra banda els catalans en gral no critiquem als de l'Ebre, no tenim diaris que es dediquin a dir mentides sobres els de l'Ebre, cosa que a Madrid si tenen.

I no, no és una situació semblant al de la Rahola. Aquell dia va fer el pena totalment.

A Maella, a la Franja fan el toro de foc a les festes d'agost.
Es tracta de l'agutzil del poble que porta un carretó amb dues banyes amb foc. Lògicament, no hi ha cap animal amb foc, més aviat n'hi han molts veient l'espectacle...
:D
He de posar alguna foto un dia d'aquests...

:eek:

http://news.vinaros.net/v7/especials/Especial_festes_agost_2004/cati_tallant%20la%20corda%20al%20bou.jpg

http://www.actyma.org/fotos/denuncias%20toros/alcanar12.jpg

En els que he viscut jo, no pas. Aquestes imatges proven que hi ha gent sense ànima, no que es fac de forma reiterada. I no t'oblidis que en el missatge també he dit això: «Tanmateix crec que s'han de regular legislativament, marcant les pautes a seguir en la festa i protegint-la alhora». Per alguna cosa serà. Si relaciones l'un i l'altre...
Llençar una cabra de dalt d'un campanar és una mena dediversió (que no entendré mai) prou diferent de com es fan els correbous a molts llocs, amb respecte per l'animal. I també, en el seu moment, vaig dir el mateix per al toreig: si es toreja sense ferir ni mata l'animal, em sembla perfecte que continuï la Monumental oberta.

^^ És cert que, o al menys jo ho he vist amb imatges, que hi ha molts llocs on no és tracta malament a l'animal i a la que es veu que algú li estira, dona cops, etc. a l'animal se li tiren tots a sobre per fer fora a aquesta "persona". Però no se si és lo general. A part de les cremades varies, etc. que pateixen.

L'estrés que agafen per estar allà és brutal, encara que no se li faci mal. L'animal està desconcertat i sense entendre el que passa. I gratuitament.

^^ És cert que, o al menys jo ho he vist amb imatges, que hi ha molts llocs on no és tracta malament a l'animal i a la que es veu que algú li estira, dona cops, etc. a l'animal se li tiren tots a sobre per fer fora a aquesta "persona". Però no se si és lo general. A part de les cremades varies, etc. que pateixen.

L'estrés que agafen per estar allà és brutal, encara que no se li faci mal. L'animal està desconcertat i sense entendre el que passa. I gratuitament.

Per això dic de regular amb una sèrie de normes i bons usos sense arribar a prohibir. I crec que amb les corridas haurien d'haver fet el mateix: no sé si a partir d'ara permetran que es facin com a Portugal, on el brau no es mata.

Però jo crec que l'animal pateix igual.

Però jo crec que l'animal pateix igual.

Si en el toreig sense ferir ni matar els braus pateixen serà per la tocada de nassos que els suposa sortir a la plaça i enfrontar-se a un paio muntant a cavall. Però si aquest estrès és prou motiu per a abolir el toreig sense mort, aleshores vull prohibir que la gent tingui animals de companyia en grans ciutats o en pisos petits, ja que molts gossos van estressats pels carrers de les ciutats i tenen dret a viure envoltats de natura i a tenir espai per a córrer. Per no dir que els gossos on realment haurien de viure és a l'aire lliure, als patis de les cases, ja que això de tenir-los en pisos és una putada per a ells. A no ser que siguis un gos faldiller, que amb una mica de ventijol agafes un refredat. :lol:

Bé, no se fins a quin punt un gos pot patir en un pis. Per altra banda no se que és pitjor, si està en un pis o estar en un jardí lligat on només pots circular a dos-tres metres.

Jo sempre havia volgut un gos i no n'hem comprat mai cap per això. En canvi tenim un lloro i jo crec que està prou content i feliç XD

Bé, no se fins a quin punt un gos pot patir en un pis. Per altra banda no se que és pitjor, si està en un pis o estar en un jardí lligat on només pots circular a dos-tres metres.

Jo sempre havia volgut un gos i no n'hem comprat mai cap per això. En canvi tenim un lloro i jo crec que està prou content i feliç XD

Buf... No em parlis d'ocells engabiats que encara em poso pitjor! XD

Quan era petit vam tenir un gos a casa, la Boira. Un familiar que vivia a Vacarisses tenia una gossa que havia parit, i la Boira va ser un dels cadells. Va viure al pis de Barcelona durant uns anys, però es va fer evident que no era lloc per a ella, o això ens va semblar a nosaltres. Total, que la vam tornar a Vacarisses, on va viure feliç i contenta campant per l'hortet de la casa. XD
No dic que tots els gossos que viuen en pisos pateixin, molt o poc, però un pis no és lloc per a un gos. Els gossos, si necessiten una cosa, és córrer i fer exercici. Amb treure'ls a passejar cada dia pel parc i deixar que corrin una estona n'hi ha prou, però és una realitat ben trista que molts gossos, de ciutat i no ciutat, tenen vides sedentàries que no els fan gens de bé. M'entristeix molt quan veig gossos que semblen botifarres del poc exercici que els fan fer els seus amos. Jo això ho considero maltracte; no del mateix tipus que pot patir un brau torejat o un bou al carrer, però maltracte al cap i a la fi.

El que vinc a dir és que defenso un sí rotund a acabar amb el maltracte i la mort injusta dels animals, però també que cal fer-ho amb seny, sense deixar-se emportar per sentimentalismes (tant del tipus "els drets dels animals" com de "els bous/braus són patrimoni", que en això toco el crostó a uns i altres), perquè de continuar per aquest camí acabarem prohibint tenir animals domèstics o matar animals per a menjar o per a la recerca científica. Per a mi no és un tema tan senzill; no és de "sí" i "no".

^^ Comparteixo lo de que no és un tema "si" i "no".

I en el meu cas no parlava d'ocells engabiats ja que el meu no ho està :D Les meues plantes en sofreixen les conseqüències XD

^^ Comparteixo lo de que no és un tema "si" i "no".

I en el meu cas no parlava d'ocells engabiats ja que el meu no ho està :D Les meues plantes en sofreixen les conseqüències XD

Diguem NO al maltracte vegetal! :lol:

Si l'ocell no està engabiat, aleshores em sembla bé tenir-ne, sempre i quan el deixin volar lliure per la casa.

Si en el toreig sense ferir ni matar els braus pateixen serà per la tocada de nassos que els suposa sortir a la plaça i enfrontar-se a un paio muntant a cavall. Però si aquest estrès és prou motiu per a abolir el toreig sense mort, aleshores vull prohibir que la gent tingui animals de companyia en grans ciutats o en pisos petits, ja que molts gossos van estressats pels carrers de les ciutats i tenen dret a viure envoltats de natura i a tenir espai per a córrer. Per no dir que els gossos on realment haurien de viure és a l'aire lliure, als patis de les cases, ja que això de tenir-los en pisos és una putada per a ells. A no ser que siguis un gos faldiller, que amb una mica de ventijol agafes un refredat. :lol:

Però quina comparació :ohno:

Jo tinc dos gossos a casa i son super feliços.

I per exemple, a un li agrada molt el carrer i s'hi vol quedar al carrer molta estona, però l'altre al contrari, no li agrada garie el carrer, a vegades el tenim que forçar per a que surti xD.

Però quina comparació :ohno:

Jo tinc dos gossos a casa i son super feliços.

I per exemple, a un li agrada molt el carrer i s'hi vol quedar al carrer molta estona, però l'altre al contrari, no li agrada garie el carrer, a vegades el tenim que forçar per a que surti xD.

Si llegeixes bé el que he dit veuràs que dic que gossos vivint en pisos poden ser perfectament feliços. El meu cas amb la Boira, sense anar més lluny. ;) I fas bé de forçar a un dels teus gossos a que surti.

Bé, doncs us quedeu amb la processó i el ball com fem la resta. Tirar les cabres i els burros dels campanars també era graciós per alguns i ja no ho fan.

Per altra banda no vec perquè els ebrencs no han d'estar contents amb la resta de catalans.

Tu pregunta als ebrenc que tenen contra els de Barcelona i estaràn 2 hores diente coses, el cert es que per aquella zona sempre els ha tocat pagar els plats trencats, a la meva família quan vam anar a viure allà ens miraven com:
"Ja estan aquí els "ca macus" de Barcelona a tocar els nassos". Pero amb el temps vam coesionar bé, fins i tot un membre de la meva família va arrivar a l'ajuntament. Pero ara ficant-se al tema animal, jo crec que en uns "bous a la mar" no es maltracta tant al toro, només un xiquet d'aquets adolescents que l'empipa, pero crec que s'hauría de matitzar en que es prohibeix.
PD: crec que he puntualitzat malamant, no es amb la resta de catalans amb qui no estan contents, es amb els barcelonins.

El Parlament podrà blindar els correbous sense vulnerar l'Estatut i la Constitució

La regulació dels correbous que s'està tramitant al Parlament encaixa amb l'Estatut i amb la Constitució. És la conclusió a què, per unanimitat, ha arribat el Consell de Garanties Estatutàries. El Partit Popular hi va portar el text argumentant que vulnera l'autonomia local i que discrimina els municipis perquè només permet fer correbous a les poblacions on sigui una tradició. El Consell considera que els arguments són poc fonamentats i els rebat. En el primer cas, se subratlla que la competència per regular els espectacles públics és exclusiva de la Generalitat. Pel que fa a la discriminació, el dictamen recorda que a la Constitució es garanteix la igualtat dels ciutadans, no dels municipis.

Amb aquest dictamen, la proposició de llei pot continuar el seu tràmit parlamentari. El fet que el PP català la portés al Consell va impedir que es votés en l'últim ple abans de les vacances, on es va aprovar la prohibició de les corrides de toros.

Els populars van deixar clar que no tenen res contra els correbous, ben al contrari. Volen eliminar del text totes les restriccions. Creuen que la nova llei podria impedir que els municipis amb tradició de correbous els fessin si aquests no coincideixen exactament amb els dies d'una festa tradicional i també que localitats sense aquesta tradició la poguessin incorporar en un futur.

La resta de grups parlamentaris van acusar els populars d'haver portat el text al Consultiu només per evitar que es blindessin els correbous el mateix dia que es va votar la prohibició dels toros.

La llei busca establir els requisits i les condicions que han de complir les festes tradicionals amb toros sense que morin. L'objectiu és garantir els drets, els interessos i la seguretat dels participants i la protecció dels animals.

Coincidint amb aquest debat, l'alcalde d'Amposta, el convergent Manel Ferrer, ha fet una crida a la tranquil·litat i a no caure en les provocacions durant els correbous de les festes majors. Ferrer ha assegurat que les festes amb bous a les Terres de l'Ebre no perillen.

Font: http://www.3cat24.cat/noticia/800566

Incrementen els sentiments identitaris independentista i unitarista espanyol

L'enquesta que es va fer entre el 15 i el 22 de juliol, coincidint amb la manifestació per la retallada de l'Estatut i la victòria de la selecció espanyola al Mundial, posen de manifest un augment fins al 15% la xifra de persones que volen un únic Estat amb un govern central sense autonomies, 3 punts més que l'últim sondeig. També puja el percentatge dels qui voldrien un Estat on les comunitats tinguessin menys autonomia. A l'altre extrem, puja 9 dècimes, fins gairebé el 8%, els enquestats que voldrien que les autonomies poguessin arribar a declarar-se estats independents. Això fa que baixi la posició més centralitzada, la dels que volen que es mantingui l'actual estat de les autonomies. Pel que fa al sentiment identitari, la meitat dels espanyols afirmen sentir-se tan espanyols com de la seva comunitat autònoma, mentre que el 17% afirma només sentir-se espanyol.

Font: http://www.3cat24.cat/noticia/800486

Batalla defensa que el sector de caça, pesca i fauna salvatge es torni a gestionar des d’Agricultura

El candidat de CiU per Lleida al Parlament, Albert Batalla, es va reunir aquest dimecres al vespre amb representants del sector de caça i pesca de la Val d’Aran per escoltar les seves demandes i necessitats.

Batalla va coincidir amb el sector en què "cal que els assumptes relacionats amb la caça, la pesca i la fauna salvatge es tornin a gestionar des del Departament d’Agricultura, i no des de Medi Ambient, com es fa des de que el tripartit governa.

En aquest sentit, Batalla lamenta que "aquells que actuen en el territori com pagesos, caçadors o pescadors, són considerats per l’actual Administració com a depredadors del territori, i no com aliats d’un territorri sostenible". Per al candidat de CiU, "és vital per al desenvolupament de les comarques de Lleida i per a tot el país que el proper Govern doni un gir de 180 graus a aquesta visió mediambientalista radical del territori del tripartit".

Albert Batalla va dedicar la jornada de dimecres a visitar la Val d’Aran on, a més de trobar-se amb representants caçadors i pescadors, també va reunir-se amb ramaders de la zona, responsables de l’estació d’esquí de Baqueira-Beret i representants de diferents associacions esportives.

http://www.bondia.cat/component/content/article/129-societat/12003-batalla-defensa-que-el-sector-de-caca-pesca-i-fauna-salvatge-es-torni-a-gestionar-des-dagricultura

ICV-EUiA i el PACMA podrien anar junts a les pròximes eleccions

• El partit animalista està eufòric després d’haver aconseguit prohibir les curses de braus a Catalunya però el 2006 només va tenir 13. 730 vots

Sense títol
ICV-EUiA i el Partit Antitauri i Contra el Maltracta Animal (PACMA) podrien anar junts a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, encara que en aquest moment només estan en fase de contactes, segons ha informat en un comunicat el partit animalista.

La presidenta del PACMA, Mireia Barbeito, veu en bons ulls aquesta possibilitat i reconeix que “ICV els brinda l’oportunitat de fer realitat la representació de les postures animalistes al Parlament”, ara en moment d’eufòria després d’haver guanyat la batalla de la prohibició de les curses de braus a Catalunya.

Des d’ICV, la portaveu Laia Ortiz, ha reconegut els contactes i justifica la coalició pel temps que les dues formacions treballen conjuntament en alguns projectes. Ara bé, el pacte encara no està tancat i en aquest moment es negocia quina posició a les llistes ocuparien els membres del PACMA. A les darreres eleccions catalanes, aquests només van tenir 13.730 vots, però va ser la formació extraparlamentària més votada.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2010/08/icv_euia_i_el_pacma_podrien_anar_junts_a_les_proximes_eleccions_55382.php

Els roncs del gat de 12 anys que tinc a casa em fan pensar que és una mica feliç. Com a mínim és viu: si s'hagués quedat al camp d'on el va recollir la meva àvia hauria mort enverinat com els seus germans :(

Un diputat del PP proposa que es prohibeixi la sardana 'perquè mata d'avorriment'

En un apunt al seu blog, el diputat popular Juan Soler carrega contra la classe política catalana i els titlla de 'necis i talibans'. Soler afirma que en lloc de prohibir els toros, s'hauria de prohibir la sardana perquè 'mata d'avorriment, com els nacionalistes'.

Juan Soler, diputat del PP a l'Assemble a de Madrid, ha escrit un apunt al seu blog en què carrega contra els parlamentaris catalans que van votar a favor de la prohibició de les corrides de toros i els titlla de “necis” i talibans”. El text, que porta per títol “No prohibirem la sardana”, considera que els nacionalistes són “ridículs” i que la sardana sí que mata, però d'avorriment.

El diputat popular continua carregant en contra dels catalans i afirma que estan immersos “en la falsa, bruta, covarda i mentida defensa dels animals” però en el fons “és l’odi a la nació espanyola” i el fet que sigui “la festa nacional per antonomàsia” el que els ha portat a la prohibició.

Les dures paraules de Soler no acaben aquí. El text continua dient que “com que dient la veritat no els seguirien els catalans, ho han fet muntats en una mentida”. En relació a l'hemicicle català, diu que hi ha “infantilisme polític, interessos foscos i misèria humana. Una llàstima, la veritat. Catalunya no es mereix tan poc”.

Juan Soler insisteix que no s'ha de reaccionar de forma impensada contra la prohibició de les corrides. "Res de res. Ni prohibir la sardana ni tonteries que ens acostin al seu baix nivell polític i ideològic. I que no em diguin aquesta colla de ridículs i ridícules que la sardana no és igual que els toros perquè no mata. Sí que mata. D'avorriment. Amb perdó. Com els nacionalistes. Això també ho diuen molts amics meus catalans", afirma.

Finalment, el popular sosté que els polítics catalans “han embogit per la pràctica de l’exclusió”. I afegeix que si fins ara es podia “dir que els nacionalistes eren corruptes”, fent al·lusió als casos de Macià Alavedra i Prenafreta, “ara la manca de valor i covardia s’afegeix a la seva llista de característiques essencials”.

http://www.cronica.cat/noticia/Un_diputat_del_PP_proposa_que_es_prohibeixi_la_sardana_perque_mata_davorriment

:toilet: :runaway: :toilet:

A mi em fa gràcia quans els del PP s'omplen la boca parlant de la "pràctia de l'exclusió" i quan els del PP català o C's parlen que els altres partits catalans no conten amb ells pels pactes (booling polític XDD)... però després ells s'omplen la boca tant des de Catalunya com des d'Espanya dient que no és pot pactar amb els nacionalistes (referint-se als varis pactes PSOE amb altres partits nacionalistes; tot i que el PP n'ha fet varis), no és exclusió això?

Per altra banda, és sabut que el PP també pràctica l'exclusió volent retallar els drets als homosexuals, entre altres col·lectius.

Un diputat del PP proposa que es prohibeixi la sardana 'perquè mata d'avorriment'

[...]

Visca! Prohibim també les festes de moros i cristians, no sigui cas que ofenguem al col·lectiu musulmà.

Per cert, que fa uns anys a Barcelona es va enretirar de les festes de la ciutat un capgròs que representava un moro per a no ferir susceptibilitats. Ara el tenen al magatzem.

Avui al "Diari de Sabadell" sortia una entrevista que li han fet al torero de Montcada i Reixac que va anar a presenciar la votació de la ILP del Parlament i va sortir a torejar a Las Ventas amb una senyera. Si teniu oportunitat llegiu-la perquè algunes respostes que dona és, com diuen els castellans "para mear y no echar gota".

Àngel Ros alerta contra els missatges fonamentalistes en la reobertura de la mesquita del carrer Nord

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha advertit que s'han de combatre els missatges fonamentalistes d'alguns líders religiosos. Ros ha fet aquestes declaracions al programa "El matí de Catalunya Ràdio" just el mateix dia que l'Ajuntament ha reobert la mesquita del carrer Nord, tancada durant 19 dies per excés d'aforament. L'alcalde de Lleida ha insistit que la reobertura no és una solució definitiva i ha afegit que el que cal és que es construeixi un nou edifici al solar que els va cedir l'Ajuntament.

El dia de la reobertura de la mesquita del carrer Nord de Lleida, l'alcalde Àngel Ros ha assegurat que s'han de rebutjar i combatre missatges contraris a la igualtat o la tolerància que, segons han detectat, llancen alguns líders religiosos com ara l'imam de la mesquita del carrer Nord.

Aquest centre religiós ha reobert aquest dilluns al matí després d'estar 19 dies tancat per excés d'aforament i després que els responsables del centre s'han compromès a vigilar i respectar-ne el límit, fixat en 240 places. L'Ajuntament va decretar el tancament perquè s'hi van arribar a acumular fins a 1.200 persones.

L'alcalde de Lleida ha insistit que la reobertura no és una una solució definitiva i ha instat la comunitat musulmana a construir una nova mesquita al solar cedit per l'Ajuntament. Àngel Ros els ha advertit que, si renuncien al solar cedit al polígon, hauran de buscar una nova ubicació que compleixi amb la llei de culte i la normativa urbanística municipal.

La Guàrdia Urbana de Lleida ha desprecintat aquest dilluns a dos quarts d'onze del matí la mesquita de carrer Nord de Lleida i permet així que la comunitat musulmana hi pugui tornar a resar després del tancament del dia 21 de juliol. La Guàrdia Urbana de Lleida controlarà que no entri a la mesquita més gent de l'autoritzada. Si es tornen a depassar els límits, l'Ajuntament amenaça amb un tancament que aquest cop seria definitiu.

http://www.3cat24.cat/noticia/805466/lleida/Angel-Ros-alerta-contra-els-missatges-fonamentalistes-en-la-reobertura-de-la-mesquita-del-carrer-Nord

Per això dic de regular amb una sèrie de normes i bons usos sense arribar a prohibir. I crec que amb les corridas haurien d'haver fet el mateix: no sé si a partir d'ara permetran que es facin com a Portugal, on el brau no es mata.

No se le mata en la plaza, sólo se le torea, se pasa por el tercio de picadores y por el de banderillas y en vez de clavarle una espada al final, se le guarda en un toril hasta el lunes por la mañana siguiente (sea la corrida en viernes, sábado o domingo, da igual, allí desangrándose), trasldándose entonces a un matadero donde se sacrifica.

Mucho menos cruel que nuestras corridas, dónde va a parar...

^^Bueno, nuestras no sé, mías desde luego no son.

Bullfighting ban is sweet revenge for Catalonia

For Catalans, bullfighting is a barbaric and alien tradition. Their region's decision to ban it is less about animal rights than a gesture of anti-Spanish defiance

Colm Tóibín
The Guardian, Saturday 31 July 2010
Article history

The banning of bull-fighting in Catalonia by the regional parliament on Wednesday satisfies a deep need in the Catalan soul. Killing off bullfighting offers Catalans a lovely and easy revenge for various humiliations heaped on them by Madrid in recent times; it also fulfils their deep anxiety to be understood and appreciated throughout the world as a separate nation, a place with a different identity and a different sensibility from the rest of Spain. Most Catalans loathe bullfighting, they view it as part of a strange, dark, foreign, Iberian spirit which has sought to encroach upon the modern, European spirit to which they feel allegiance.

When I came to Barcelona first in 1975, I found that Catalans would wince at the very word bullfighting and seemed genuinely upset that such a cruel sport took place in their city. For them, the corrida belonged to a world foisted on Catalonia by Franco at the end of a civil war. This was a world which also included a police force and an army which no Catalan would join, and forms of dancing, singing and religiosity which were utterly alien to Catalans, who pride themselves on working hard, remaining anti-clerical and enjoying classical music.

It was only when I came to write a book about Barcelona that I thought I should go one summer Sunday and attend a bullfight. I remember I didn't last long. I knew nothing about the rules and intricacies of the sport so all I saw were crowds of well-fed, well-dressed people baying for blood, roaring and cheering at the sight of pain and demanding more of it as picadors on horses and a matador in a brilliant costume ritually tormented and tortured a bull. What was interesting was how present and real the bull felt to me, how close the animal's pain and puzzlement was. Indeed, the bull, simply because of what it was going through, the ferocious rage and hurt it exuded, filled the ring with its aura much more than any of its killers did. So when it lay down and died and got dragged away, the scene was genuinely dramatic and powerful.

The crowd loved it. It was a useful experience learning that people in groups, without laws or limits set to govern their appetites, will have a great time watching some dumb and beautiful animal, who has no chance of escape, being cut open with swords and other sharp instruments. They can call it sport, they can call it tradition, they can write about its beauty, its poetry and its intricacy, they can invoke Hemingway and write about skill and ritual; for me that day the bullfight was a celebration of cruelty, of mob rule, of death, of picking on something weaker then you and amusing yourself at its expense. It was vile and it was disturbing.

I remember leaving early and walking back down through Barcelona. It was late afternoon. I chanced to pass through the Placa de Sant Jaume, one of the main squares of the city, and there in the corner were groups of Catalans dancing sardanes, the national dance. There was a group of musicians playing for them. I stood and watched. The dance is done by forming a circle and joining hands, the music rises and the steps change almost imperceptibly. At the beginning little energy is expended; this means that very old people can join. Then gradually it lifts, and there is a beautiful, elegant edge to the way the dancers operate, as well as a subtle and discreet restraint. Led by one among them, they slowly let the steps rise and the spirit lift.

That day I was grateful to them for releasing such gentle and graceful energy. There was something so light and easy and civilised about how they gathered and related to each other. I was proud of the years I had spent in Catalonia and content, too, that I now joined the Catalans in feeling utter revulsion for bullfighting, knowing that its cultural significance had nothing to do with me.

Then friends who loved bullfighting assured me that I was a fool and had made a mistake. Going to a bullfight in Barcelona was, I was told, like listening to Irish traditional music in a London wine bar. I would have to go south for the real thing. Since I was writing a book about Catholic Europe, I found myself in Seville during Easter week. The city is beautiful, I loved the bars and I was intrigued by the zeal with which people carted their statues of the virgin around the streets. I enjoyed the resurrection, as far as I remember, and then on Easter Sunday I went to a bullfight.

I felt the same revulsion, the same hatred for the crowd, but this time it wasn't so simple. The religious ceremonies and the bullfight in Seville that Easter seemed to belong to an intact culture, one that I could not fully penetrate, but which everyone in the city took for granted, knew and loved. There was no point in telling people in Seville that you didn't like bullfighting, they would merely shrug and tell you that you didn't understand it and maybe you should think of going back home.

There are two ways of understanding this. The first is that Spain is a country filled with variety, and this is part of its pleasure for the outsider. The lack of sameness, the ways in which weather, food, architecture and language in, say, Galicia, are so far from the same things in Seville makes it a great country to travel in. The Basque country, Madrid, the villages of Asturias, are all like independent republics and this makes the country fascinating and intriguing.

The second way is how Catalans view things. They see Madrid not as different as much as dominating. They wonder why the first AVE (Spain's fast train), for example, was built to go from Madrid to Seville in 1992, but there is still no AVE from Barcelona to France, which is the direction Catalans want to go. They notice the gradual downgrading of Barcelona airport. They notice that, since Catalonia is one of the richest parts of Spain, their taxes are used to build up infrastructure elsewhere rather than in Catalonia. They cannot legislate on matters such as immigration, which affects them deeply. They feel discriminated against in many ways, both small and large.

Nonetheless, since the death of Franco in 1975 a great deal has been gained and consolidated in Catalonia. The language, which Franco had banned the public use of, has now become, to a large extent, the normal first language. The street names in Barcelona, for example, are in Catalan only. There are radio and television stations in Catalan. Education is conducted through Catalan. The survival of the language has been helped by the fact that it is spoken by the middle classes in the towns and cities as a first language. Although Catalans are fiercely proud of their identity and their heritage, anyone who comes to live in Catalonia can more or less be included in the nation by learning the language. This has happened to the children of immigrants who came from Spain's poorer regions. The current president of Catalonia, for example, was born in Córdoba in the south of Spain, and came to Catalonia at 16, and yet he has been absorbed into Catalan national life and is considered Catalan, even though, since there was a free vote, he actually voted against the ban on bullfighting on Wednesday.

One of the reasons why it has been easy to ban bullfighting is that tourists who come to Barcelona no longer want to see a bull being massacred. In a way, since the early 1990s a new sort of tourism in Spain has been invented by the Catalans. Tourists who come to Barcelona now don't go home with a bad sangria hangover, a fluency in roaring "olé!" and vicious sunburn. Instead, they visit the city's Gaudí buildings, they go to the Picasso museum and the Miro Foundation; they love the cool nightclubs and the wonderful restaurants. They walk the city and get to know its streets.

If you come from Madrid or Seville to the city, however, you feel sightly different. You notice that the Catalans, even though they are bilingual, don't like speaking Spanish to you. You watch how they have made it impossible to get a state job without fluency in Catalan. You watch with deep irritation their resentment against Madrid, their insistence that they are a nation rather than a region, their emphasising that they feel culturally closer to France, or Switzerland, or northern Italy than to Spain.

I have yet to meet someone from Madrid who does not shake their head in dislike, mild to wild, at the way in which Catalans conduct themselves.

Just as Catalans believe in hard work and sobriety, they have a real skill at making pacts and increasing the terms of their political autonomy incrementally. Unlike the Basques, they do not have a terrorist army, and there is a deep revulsion among Catalans for what Eta has done. They are pro-European and have also shown some flair in how their politicians deal with Madrid. The Catalan Socialist party, one of the two main parties in Catalonia, is allied to PSOE, the Spanish socialists, and this has given them a good deal of leeway and influence.

It was these connections that caused them, then, to seek a new estatut, or constitutional arrangement with Spain, which would give them greater power over matters such as taxation, language policy and the creation of infrastructure. For rightwing voters and politicians, the idea that Catalans wanted greater autonomy than other regions of Spain was an affront to the unity of Spain, a core belief for them. Thus the right wing sent the estatut to the highest constitutional court for consideration.

The court, in a long and detailed judgment earlier this month, ruled against the Catalans, and managed to add insult to injury by stating that there was only one nation in Spain, and that was the Spanish nation, and that Catalonia, as a historical entity, had only come into being as a result of the Spanish constitution of 1978.

This drove people crazy. When more than a million people marched through Barcelona on 10 July to protest against the court's decision, most of the flags being waved were Catalan independence flags; the decision has meant that even larger numbers of Catalans see complete independence from Spain as the only long-term solution. The Catalan general sense of grievance was not helped the next day when Spain won the World Cup, since the core players in the Spanish team were Catalans who played for Barça, the Barcelona football club, which Catalans feel represents the Catalan spirit in the world.

As I watched the game on television in the Catalan Pyrenees, there were Catalans in the room who wanted Spain to lose, who could not bear the idea of Spanish flags being waved in jubilation and the general Spanish triumphalism.

It was noted with some glee in the following weeks that certain members of the constitutional court who had ruled against Catalonia had been photographed attending bullfights, which are a normal part of life in many Spanish cities and are covered by the main Spanish newspaper El País as important cultural events. Banning bullfights on Catalan territory from the beginning of 2012 would be the beginning of Catalonia's sweet revenge. While the ban may have something to do with animal rights, it is seen here as a way of proclaiming national rights.

The ban was, of course, opposed by the rightwing parties. The newspapers on Thursday were deeply divided. The far rightwing La Gaceta on a front page editorial heaped insults on the politicians who had voted for the ban, singling out the man who is likely to become the next Catalan president as "a separatist who hates everything Spanish". The Catalan-language Avui, on the other hand, ran a headline proclaiming: "Goodbye Black Spain". El País on its editorial page showed a cartoon of a Spanish bull saying to a Catalan donkey, "Muchas gracias" and the donkey replying, in Catalan "De res", Catalan for "Not at all". At least someone, besides the Catalans, is happy: the bulls. If they were to join forces, perhaps they would get us a fast train line to France.

http://www.guardian.co.uk/world/2010/jul/31/bullfighting-ban-is-sweet-revenge-for-catalonia

Poso la traducció de l'article anglés.




prohibició de curses de braus són una dolça venjança per a Catalunya

Per als catalans, el toreig és una tradició bàrbara i aliena. La seva regió decisió de prohibir que es tracta tant de drets dels animals que un gest de desafiament contra l'Espanyol

La prohibició de les curses de braus a Catalunya pel parlament regional dimecres respon a una necessitat profunda en l'ànima català. Matar toros catalans ofereix una bonica venjança per les humiliacions i fàcil de diversos amuntegades sobre ells per Madrid en els últims temps, sinó que també compleix la seva profunda ansietat de ser entès i apreciat a tot el món com una nació separada, un lloc amb una identitat diferent i un la sensibilitat de la resta d'Espanya. La majoria de catalans avorreixen la tauromàquia, el veuen com a part d'un estrany i fosc, l'esperit d'estrangers, Ibèrica, que ha tractat d'interferir en l'esperit modern, europeu, a qui se senten lleialtat.

Quan vaig arribar a Barcelona per primera vegada el 1975, vaig trobar que els catalans es ganyota de dolor al toreig paraula i semblava realment molest perquè un esport tan cruel es va dur a terme a la seva ciutat. Per a ells, la correguda pertanyia a un món imposada a Catalunya per Franco al final d'una guerra civil. Aquest era un món que també va incloure una força de policia i un exèrcit que no s'uniria a català, i les formes de la dansa, el cant i la religiositat que eren totalment aliens als catalans, que s'enorgulleixen de treballar dur, romanent anticlerical i gaudir de la música clàssica.

Només quan vaig arribar a escriure un llibre sobre Barcelona, que vaig pensar que havia d'anar un diumenge d'estiu i assistir a una corrida de toros. Recordo que no va durar molt. Jo no sabia res sobre les regles i les complexitats d'aquest esport perquè tots els que vaig veure eren multituds de gent ben alimentada, ben vestida a la recerca de sang, rugint i animant a la vista de dolor i demanant més del més picadors a cavall i un torero amb un vestit brillant ritual turmentat i torturat a un toro. El més interessant va ser la forma present i real el toro que em sentia, que tan a prop el dolor de l'animal i desconcert va ser. De fet, el toro, simplement perquè del que estava passant, la ràbia ferotge i em va doldre exsudat, va omplir el ring amb la seva aura molt més que qualsevol dels seus assassins van fer. Així que quan es va anar a dormir i es va morir, però he arrossegat, l'escena era realment dramàtica i poderosa.

La multitud li va encantar. Va ser una experiència enriquidora que la gent en grups, sense lleis ni límits establerts per regular la gana, tindrà una bona estona mirant un animal mut i bella, que no té cap possibilitat d'escapament, que es van obrir amb espases i altres instruments tallants. Es pot trucar esport, que es pot trucar la tradició, es pot escriure sobre la seva bellesa, la seva poesia i la seva complexitat, poden invocar Hemingway i escriure sobre la destresa i el ritual, per a mi aquest dia de la correguda va ser una celebració de crueltat, de la màfia Estat, de la mort, de ficar-se amb una mica més feble, llavors ja vostè mateix divertit a costa. Es vil i és inquietant.

Recordo sortir d'hora i caminar cap avall a través de Barcelona. Queia la tarda. Vaig tenir ocasió de passar per la plaça de Sant Jaume, una de les principals places de la ciutat, i allà a la cantonada hi havia grups de catalans ballar sardanes, la dansa nacional. Hi havia un grup de músics que toquen per a ells. Em vaig parar i vaig mirar. La dansa es realitza mitjançant la formació d'un cercle i unint les nostres mans, s'eleva la música i els passos de canviar gairebé imperceptiblement. En principi l'energia es gasta poc, el que significa que les persones molt grans poden participar. Després, gradualment, l'aixeca, i hi ha una vora bonica, elegant a la forma en què operen els ballarins, així com un sistema de retenció subtil i discreta. Liderats per un d'ells, a poc a poc deixar que l'augment de passos i l'elevació espiritual.

Aquell dia jo estava agraït amb ells per l'alliberament d'energia tan gentil i graciosa. Hi havia una cosa tan lleuger i fàcil i civilitzada sobre la forma en què es van reunir i relacionats entre ells. Jo estava orgullós dels anys que havia passat a Catalunya i el contingut, també, que ara es va unir als catalans en el sentiment repulsió pels bous, sabent que la seva importància cultural no té res a veure amb mi.

Llavors estimats amics que toreig em va assegurar que jo era un tonto i havia comès un error. El anar a una corrida de toros a Barcelona va ser, se'm va dir, com escoltar música tradicional irlandesa en un bar de vins de Londres. Hauria d'anar al sud per la cosa real. Com jo estava escrivint un llibre sobre l'Europa catòlica, em vaig trobar a Sevilla durant la Setmana Santa. La ciutat és preciosa, em va encantar les barres i jo estava intrigat pel zel amb que les persones van portar les seves estàtues de la verge pels carrers. Vaig disfrutar de la resurrecció, en la mesura que jo recordi, i després el diumenge de Pasqua em vaig anar a una corrida de toros.

Vaig sentir la mateixa repugnància, el mateix odi de la multitud, però aquesta vegada no va ser tan simple. Les cerimònies religioses i la corrida de toros a Sevilla que la Setmana Santa semblava pertànyer a una cultura intacta, una que jo no podia penetrar totalment, però que tots en la ciutat donava per fet, coneixia i estimava. No tenia sentit dir-li a la gent a Sevilla que no t'agrada la tauromàquia, que no faria més que encongir d'espatlles i li dirà que vostè no ho entenia i potser hauria de pensar en tornar a casa.

Hi ha dues formes d'entendre això. La primera és que Espanya és un país ple de varietat, i això és part del seu plaer per al foraster. La manca d'identitat, les formes en que el clima, el menjar, l'arquitectura i l'idioma en, per exemple, Galícia, estan tan lluny de les mateixes coses a Sevilla fa que sigui un gran país per viatjar polz El País Basc, Madrid, els pobles d'Astúries , són totes les repúbliques independents del producte i fa que aquest país fascinant i intrigant.

La segona manera és com els catalans veure les coses. Vine a Madrid no tan diferents com tot el domina. Es pregunten per què els primers AVE (tren d'alta velocitat d'Espanya), per exemple, va ser construïda per anar de Madrid a Sevilla el 1992, però encara no hi ha AVE des de Barcelona a França, que és la direcció dels catalans vol anar. Es donen compte de la degradació progressiva de l'aeroport de Barcelona. Es donen compte que, atès que Catalunya és una de les parts més riques d'Espanya, els seus impostos s'utilitzen per a crear una infraestructura més que en altres llocs de Catalunya. No es pot legislar sobre qüestions com la immigració, el que els afecta profundament. Se senten discriminats en molts sentits, tant petites com grans.

No obstant això, des de la mort de Franco el 1975, una gran quantitat ha estat adquirida i consolidada a Catalunya. El llenguatge, que Franco havia prohibit l'ús públic de, s'ha convertit, en gran mesura, la primera llengua normal. Els noms dels carrers de Barcelona, per exemple, són només en català. Hi ha estacions de ràdio i televisió en català. Educació es porta a terme a través del català. La supervivència de la llengua ha estat ajudat pel fet que és parlada per les classes mitjanes a les ciutats com a primera llengua. Encara que els catalans estan molt orgullosos de la seva identitat i el seu patrimoni, qualsevol persona que ve a viure a Catalunya es pot més o menys s'inclogui en la nació per l'aprenentatge de l'idioma. Això ha succeït als fills dels immigrants que van venir de les regions més pobres d'Espanya. L'actual president de Catalunya, per exemple, va néixer a Còrdova al sud d'Espanya, i va venir a Catalunya als 16, i però, ha estat absorbida en la vida nacional català i es considera català, tot i que, ja que no hi havia llibertat de vot , en realitat van votar en contra de la prohibició de les curses de braus dimecres.

Una de les raons per les quals ha estat fàcil per a prohibir les curses de braus és que els turistes que vénen a Barcelona ja no vull veure un bou que massacrats. En certa manera, des de principis de 1990 un nou tipus de turisme a Espanya ha estat inventat pels catalans. Els turistes que vénen a Barcelona ara no van a casa amb una ressaca sangria malament, una fluïdesa en el rugent "olé!" i les cremades solars viciós. En el seu lloc, visitar els edificis de Gaudí de la ciutat, van al museu Picasso i la Fundació Miró, estimen les discoteques fresc i els meravellosos restaurants. Caminen de la ciutat i conèixer els seus carrers.

Si vens des de Madrid o Sevilla per a la ciutat, però, et sents diferent vistós. Es nota que els catalans, tot i que són bilingües, no m'agrada parlar espanyol en el seu cas. Veus com s'han fet impossible aconseguir una feina estatal sense fluïdesa en català. Vostè mira amb profunda irritació seu ressentiment contra el Madrid, la seva insistència en que són una nació en lloc d'una regió, el seu èmfasi en que se senten culturalment més a prop de França, o Suïssa, o el nord d'Itàlia que a Espanya.

M'he trobat amb algú de Madrid que no es sacsegi el seu cap a disgust, de lleu a silvestres, a la manera en què els catalans es comporten.

Igual que els catalans creuen en el treball dur i la sobrietat, tenen una veritable habilitat a fer pactes i l'augment dels termes de la seva autonomia política incremental. A diferència dels bascos, no tenen un exèrcit terrorista, i hi ha una profunda repulsió entre els catalans pel que ETA ha fet. Són pro-europeu i també han mostrat certa elegància en la forma en que els seus polítics davant Madrid. El partit socialista català, un dels dos principals partits a Catalunya, és un aliat del PSOE, els socialistes espanyols, i això els ha donat una gran llibertat d'acció i influència.

Van ser aquestes connexions que els ha causat, llavors, a buscar un nou Estatut, o la disposició constitucional amb Espanya, que els donaria més poder sobre qüestions com la fiscalitat, la política lingüística i la creació d'infraestructura. Per als votants de dreta i els polítics, la idea que els catalans volien una major autonomia que en altres regions d'Espanya, va ser una ofensa a la unitat d'Espanya, una idea central per a ells. Així, l'ala dreta va enviar l'Estatut davant el màxim tribunal constitucional per a la seva consideració.

El tribunal, en una sentència llarga i detallada a principis d'aquest mes, va fallar en contra dels catalans, i va aconseguir afegir sal a la ferida a l'afirmar que només hi havia una nació a Espanya, i que era la nació espanyola, i que Catalunya, com un històric entitat, només havia arribat a existir com a resultat de la constitució espanyola de 1978.

Això va conduir als bojos. Quan més d'un milió de persones van marxar a través de Barcelona el 10 de juliol per protestar contra la decisió del tribunal, la majoria de les banderes que onejaven eren banderes català la independència, la decisió ha significat que un nombre encara més gran dels catalans veuen a la independència completa d'Espanya com l'únic llarg solució a llarg termini. El sentit general català de queixa no es va ajudar l'endemà, quan Espanya va guanyar la Copa del Món, ja que els jugadors fonamentals en l'equip espanyol eren catalans que va jugar al Barça, el club de futbol Barcelona, que es senten catalans representa l'esperit català al món.

A mesura que veia el partit per televisió al Pirineu català, no eren catalans a la sala que voleu que Espanya perdi, que no podia suportar la idea de banderes espanyoles que onejaven en senyal d'alegria i el triomfalisme general espanyola.

Es va observar amb cert alegria en les setmanes següents que certs membres de la Cort Constitucional que va fallar en contra de Catalunya havia estat fotografiada assistint a les curses de braus, que són una part normal de la vida a moltes ciutats espanyoles i estan coberts pel principal diari espanyol El País com importants esdeveniments culturals. Prohibir les curses de braus en el territori català, des de l'inici de 2012 seria el començament d'una dolça venjança de Catalunya. Mentre que la prohibició pot tenir alguna cosa a veure amb els drets dels animals, és vist aquí com una manera de proclamar els drets nacionals.

La prohibició va ser, per descomptat, amb l'oposició dels partits de dreta. Els diaris dijous estaven profundament dividides. L'extrema dreta La Gaceta en un editorial de primera pàgina insultaven als polítics que havien votat a favor de la prohibició, assenyalant l'home que es convertirà probablement en el pròxim president català com "un separatista que odia" tot el espanyol. El català en llengua Avui, per la seva banda, va publicar un titular que proclamava: "Adéu Negre Espanya". El País a la seva pàgina editorial va mostrar una caricatura d'un toro espanyol li diu a un burro català, "Moltes gràcies" i el burro de respondre, en català "De res", el català per a "No, en absolut". Si més no algú, a més dels catalans, és feliç: els toros. Si fossin a unir les seves forces, potser no ens portaria a una línia de tren ràpid a França.

Los incumplimientos del 'gobierno amigo'

DOSSIER - Promesas en el olvido: Aeropuerto, matrículas, justicia de barrio, Companys...

“Si gana Zapatero, gana Cataluña”. Con este eslogan los socialistas catalanes se presentaron a las elecciones generales de 2004. Para Montilla y sus huestes, un triunfo del PSOE en el conjunto de España, y especialmente en Cataluña -uno de sus graneros de votos principales- garantizaría una época de bienestar para los ciudadanos y una relación privilegiada entre Cataluña y la administración central.

El “gobierno amigo” iba a colmar de bienes y de inversiones una Cataluña marginada por los gobiernos de la derecha, se decía.

Empezaron las promesas y las buenas palabras. Desde la elaboración de un Estatut que Zapatero dijo solemnemente en campaña en Barcelona que apoyaría tal como saliera del Parlament de Catalunya, a la reparación de actos simbólicos como la anulación del proceso que condenó a muerte al president Companys o la conversión del castillo de Montjuïc en un centro internacional por la paz.

Las reivindicaciones históricas en materia de infraestructuras y que han movilizado a actores importantes del empresariado y de la sociedad civil también iban a ser atendidas. Como ejemplos, la gestión compartida del aeropuerto de Barcelona por la Generalitat y el mundo empresarial o la cesión de las vías y el material rodante de RENFE en territorio catalán.

Otras reivindicaciones de orden más identitario también recibían la respuesta positiva del presidente del Gobierno y sus ministros. ¿Qué quieren que figure el símbolo autonómico en las matrículas de los vehículos? Sí. ¿Culminar los traspasos pendientes del Estatut de 1979? Sí. ¿Contituir el Consorcio Tributario entre la Agencia Tributaria y la Generalitat? También. Decían que sí a todo.

Mientras tanto se anunciaba que la justicia de barrio iba ahora en serio, después de que se aprobara, por fin, la Carta Municipal de Barcelona. Lo mismo ocurre con la Biblioteca provincial que tiene que financiar el estado y para la que se habló de ocupar el antiguo Born o la Estación de Francia.

¿En qué han quedado la mayoría de estas promesas? En el olvido, en el silencio administrativo o simplemente en la negativa de facto.

Repasemos, una a una, estas cuentas pendientes:

Anulación del juicio del president Companys

Se ha hecho justicia a medias. La Junta de Fiscales de Sala del Tribunal Supremo, máximo órgano asesor del fiscal general, siempre ha evitado la revisión del caso y directamente anularlo. Pero el pasado mes de marzo decidió atajar de raíz el tema a través de la Ley de Memoria Histórica, es decir, que a través de ésta se anulaba la sentencia y por lo tanto no era necesario instar a la Sala Militar del Supremo a una revisión. Los fiscales aseguraron entonces que la Ley deja sin validez la sentencia porque ha quedado expulsada del ordenamiento jurídico español en aplicación de la Ley de Memoria Histórica.

La Generalitat había demandado al ministerio público que instara a la Sala Militar del alto tribunal a la revisión de la sentencia que el 14 de octubre de 1940 condenó a muerte al president. Una demanda histórica por parte del pueblo catalán y que hasta entonces el gobierno español se había limitado a aprobar la declaración de reparación y reconocimiento de la figura de Lluís Companys. La vicepresidenta del gobierno español, María Teresa Fernández de la Vega, en aquel momento, a finales de enero de 2009, llegó a afirmar que el compromiso del gobierno español se agotaba en ese punto y evitaba relacionarlo con la anulación del juicio a Companys. De la Vega aseguró además que ese reconocimiento “no significaba nada más”, es decir, que no tenía efecto ni relación con el proceso para la anulación del juicio a Companys. El compromiso del gobierno, añadía, “se agota en este reconocimiento” independientemente de otras decisiones que adopten las instituciones.

Gestión compartida del Aeropuerto de Barcelona

El programa electoral del PSOE del año 2003 también recogía la gestión compartida del Aeropuerto de Barcelona. PSOE ganó las elecciones y desde entonces... el vaivén de declaraciones acerca del tema. En 2008 El presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero , durante la clausura de las jornadas del Círculo de Economía de Barcelona, anunció que la Generalitat gestionaría el aeropuerto del Prat al año siguiente (2009). Y en este mismo año en la inauguración de la T1 del Aeropuerto de Barcelona el ministro de Fomento va y asegura que de momento no hay avances en el traspaso de la gestión de los aeropuertos catalanes. Según dijo, Fomento "está abriendo una reflexión sobre la forma de gestionar los aeropuertos". Por ello pidió tiempo, asegurando que la gestión de Aena no se resuelve "en un par de tardes", y dijo ser "plenamente consciente" de las reivindicaciones catalanas. "Voy a tratar de conciliar el interés general de Aena con el interés legítimo" de la Generalitat.

Y al año siguiente, en enero de 2010, el titular de Fomento, asegura ante los medios de comunicación que la cesión del aeropuerto de El Prat no ha estado “nunca” en la mesa de negociación de la reforma del modelo aeroportuario español puesto que no está previsto en el texto estatutario, que reconoce que el Ejecutivo catalán no puede tener competencia exclusiva en los aeropuertos de “interés general”. Sin embargo, el Estatut asegura que la Generalitat debe controlar la gestión y el régimen jurídico y económico de todos los puertos y aeropuertos catalanes. Parece ser que nadie se pone de acuerdo dentro de la ejecutiva del presidente Zapatero. El caso es que entre unas cosas y otras la gestión de El Prat está todavía sin resolver.

Cercanías: sólo para informar

Finalmente se consiguió el traspaso de las Cercanías de RENFE, pero sólo la gestión. Las estaciones y las vías no son traspasables porque pertenecen a Adif ni tampoco los trenes y el personal de RENFE. Lo único que puede gestionar la Generalitat son los horarios y el servicio de información.

La partida presupuestaria prometida en inversiones para mejorar la red en principio no se verá afectada por el recorte de Fomento, de modo que se dispondrá de 4.000 millones de euros a añadir a los 600 ya invertidos en el último ejercicio.

Biblioteca Provincial de Barcelona

En 1997 se decidió que Barcelona por fin tendría una biblioteca provincial cuya construcción pagaría el Ministerio de Cultura, sobre un solar cedido por el Ayuntamiento de Barcelona. Desde entonces es mucho el camino recorrido y todavía Barcelona sigue sin esta infraestructura. Se decidió entonces que el lugar elegido para este emplazamiento sería el mercado del Born, al que se daba así un nuevo uso, y ganó el concurso de arquitectura el equipo de Enric Soria y Rafael Cáceres.

Tras la polémica y el debate ciudadano surgido tras el descubrimiento de los restos de esta parte de Barcelona que fue arrasada por la tropas borbónicas tras la derrota de 1714 y que durante años estuvieron enterradas bajo el foso que rodeaba la antigua ciudadela, en 2002 se decidió mantener estos restos y transformar el Born en un centro de interpretación de la Barcelona del siglo XVIII. Así que se volvió a estudiar un nuevo emplazamiento para la biblioteca. Solución: el solar detrás de la estación de Francia, que cuenta con una superficie de 5.504 metros cuadrados, aunque según se explicó en su día, está previsto que la superficie global del edificio sea de unos 18.000 metros cuadrados con un coste aproximado de 40 millones de euros.

Sin embargo eran necesarios 8 años más para convocar el concurso de arquitectura para su construcción. Y finalmente, el BOE publicó en diciembre de 2009 la convocatoria del concurso. En 36 meses, es decir, en tres años, podría estar levantada la nueva biblioteca. Los arquitectos tuvieron hasta el pasado 16 de febrero para presentar la solicitud de participación y actualmente se están estudiando uno a uno. El Consistorio prevé que, una vez redactados los proyectos básicos y de ejecución, las obras puedan comenzar a principios de otoño de este mismo año. Hasta entonces Barcelona queda a la espera de una biblioteca provincial que ya tienen todas las capitales del resto de España.

Matriculación Autonómica

En muchos países europeos los conductores pueden elegir entre distintas opciones: el distintivo del país, del país y estado, o sólo el del estado, mientras que en España se siguen sancionando los distintivos territoriales como la leyenda ‘CAT’. Por ejemplo, la reforma del sistema de matriculación francés que entró en vigor el 1 de enero de 2009, establece que los vehículos tendrán un sólo número de matrícula de por vida (de cuatro letras y tres números) que no identificará la procedencia geográfica como hasta ahora permitía el sistema instaurado en 1950. Pero para compensar la desaparición del número de departamento, considerado como seña de identidad, el Presidente de la República Francesa, Nicolás Sarkozy, aceptó incluir en la parte derecha de la matrícula y sobre una franja azul un distintivo regional y el número de departamento, tal como ocurre ya con el logotipo europeo. Y serán las regiones las encargadas de decidir su distintivo.

El sistema propuesto por Francia es similar, por no decir idéntico, al propuesto por Cataluña en el año 2000 cuando mediante una iniciativa centralista del Gobierno de Aznar se cambiaron las matrículas en España, erradicando toda referencia a la pertenencia territorial en todo el Estado. Pero el 11 de octubre de 2007, Isaura Navarro Casillas, diputada de Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya Verds, y Joan Herrera Torres, portavoz del Grupo, presentaron una proposición no de Ley ante el Congreso de los Diputados por la cual instaban al Gobierno a “adoptar las medidas necesarias para incluir los distintivos autonómicos en las matrículas de los vehículos, en el plazo de tiempo más breve posible”.

Ya han pasado 3 años y se sigue en el mismo punto de partida. El Gobierno central no ha hecho nada al respecto. Y es que esta proposición ha suscitado una gran polémica entre el sector de los vendedores de coches de segunda mano, quienes a través de la Asociación Nacional de Vendedores de Vehículos (Ganvam) han transmitido al Gobierno que de aprobarse la proposición de Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya Verds, “encontraremos más dificultades para vender nuestro coche fuera de nuestra comunidad”. Además alegan que “si no se identifica el vehículo se evitan, además, actos de vandalismo”.

La Reforma del Poder Judicial

El programa electoral del PSOE del año 2003 recogía la propuesta de que los tribunales superiores fuesen la última instancia judicial en cada comunidad. Sin embargo, este es uno de los aspectos más importantes del Estatut mutilados por el fallo del Constitucional. El artículo 97 del texto consagraba el Consejo Judicial de Cataluña anulado. La vicepresidenta primera, Fernández de la Vega, aclaró que la anulación de esa pretensión autonomista catalana por el Constitucional no se debía al fondo de la cuestión, sino a la vía elegida. Esto es, que el Consejo Judicial de Cataluña no se podía establecer por la vía del Estatuto, sino por la de la reforma de la Ley Orgánica del Poder Judicial. Así lo señala la propia sentencia del tribunal.

No obstante, esta misma semana fuentes de la Moncloa han apuntado al otoño como la fecha en qué las dos partes habrán acordado un índice de temas a rescatar del la sentencia del Estatut y la herramienta más idónea para hacerlo (ley orgánica, decreto, convenio de colaboración...). El primero ya en marcha, como ha confesado De la Vega, será la ley orgánica del poder judicial para amparar el único artículo anulado por el TC por inconstitucional, el 97, que creaba el consejo de justicia catalán.

La Ley de Justicia de Barrio

Otra ley sin resolver. Barcelona, tal y como apunta su Carta Municipal “pretende ser una ciudad segura, que aspira a una justicia ágil, innovadora, próxima a los ciudadanos y ciudadanas”. Sin embargo, esa demanda que se hace desde el Consistorio no llega a hacerse realidad desde Madrid. La ciudad sigue sin tener una ley de Justicia de Barrio que permita la agilización de los trámites judiciales. De ese modo, lo único que se consigue es que resoluciones judiciales de poca complejidad se resuelvan con años de por medio.

http://www.diariocritico.com/catalunya/2010/Julio/noticias/220078/incumplimientos-gobierno-amigo-companys-zapatero-poder-judicial-ley-justicia-de-barris.html

Si gana Zapatero pierde Catalunya si gana Rajoy Catalunya aun pierde más. Que buen panorama tenemos...

Espero que guanyi CIU, pero crec que cuant mes ens acostem a les eleccions mes guanya el PSC...

No sé si es exactament política o que, però crec que va bé aquí.

Aguirre no quiere un homenaje a Companys en su 'casa'

El Gobierno madrileño se resiste a albergar el acto en su sede, donde se torturó al president



Lluís Companys tuvo el trágico final de los tiempos en que le tocó vivir. President de la Generalitat entre 1934 y 1940, fue detenido por la Gestapo en Francia, torturado por el régimen de Franco en Madrid y fusilado en Barcelona.

Cuando se van a cumplir 70 años de su muerte, la Comissió de la Dignitat se ha propuesto homenajear al único presidente de gobierno en Europa asesinado por el fascismo llevando su recuerdo a los lugares que marcaron sus últimos días. Ayer se inauguró una placa en La Baule (Francia) en el lugar donde fue arrestado, y en octubre se celebrarán dos actos solemnes en Barcelona.

Hay un cuarto homenaje previsto, en Madrid, pero su celebración está en duda porque el edificio que lo acogería, la Casa de Correos, donde Companys fue interrogado y torturado, alberga hoy las dependencias de la Presidencia de la Comunidad. La entidad de defensa de la memoria histórica remitió en mayo una misiva a la presidenta madrileña, Esperanza Aguirre, en la que se pedía autorización para hacer el homenaje en el interior del edificio. Obtuvieron una ambigua respuesta. "Apoyaba la causa pero no daba su aprobación", recuerda el coordinador de la entidad, Toni Strubell. Optaron entonces por mandar una segunda carta. "Entendíamos su respuesta en sentido afirmativo y preguntábamos a quién debíamos dirigirnos para concretar el acto", dice. Pero esta segunda misiva, que data de junio, no ha obtenido respuesta.

"Apoyaba la causa pero no daba su aprobación"

Fuentes de la Comunidad evitaron ayer valorar este silencio y recordaron que la Comissió de la Dignitat ya ha encontrado otra manera de seguir adelante con el homenaje. Celebrará el acto el 18 de septiembre ante la fachada del edificio. No es la primera vez que el Gobierno de Aguirre se niega albergar un acto que recuerde el infame pasado de la Casa de Correos. Ya lo hizo al negar a la Asociación de ex presos Antifranquistas la colocación de una placa.

http://www.publico.es/espana/332135/aguirre/quiere/homenaje/companys/casa

Interesant reflexió sobre el PSC i la seva situació actual.


Los intelectuales se alejan del PSC
La dirección socialista admite la distancia tomada por algunos analistas de izquierda - Le reprochan falta de proyecto y supeditación al PSOE

Un Estatuto mutilado y unos sondeos que vaticinan los peores resultados de su historia. El Partit dels Socialistes (PSC) está sufriendo una grave crisis que le está alejando de su electorado y de los intelectuales, que le reprochan no tener proyecto de futuro más allá de la gestión diaria y de no haber dado con el punto de firmeza en sus relaciones con el PSOE. El director del CCCB, Josep Ramoneda; el filósofo, Xavier Rubert de Ventós, y el ex consejero de Cultura Ferran Mascarell se suman a esta visión crítica que insinuó con su anuncio de no presentarse a las elecciones el consejero de Economía, Antoni Castells.

Tras haber acumulado una cantidad de poder sin precedentes, el PSC se apresta a vivir un curso en el que pueden perder las instituciones pilares: la Generalitat en las elecciones de otoño y el Ayuntamiento de Barcelona en las de primavera. La dirección socialista considera que la situación es reconducible y discrepa de este retrato, aunque reconoce con la boca pequeña que al partido le falta gente que se dedique a la teoría y que tampoco cuentan con un grueso de intelectuales que les apoyen.

Castells es partidario de avivar el debate en el partido tras los comicios, aunque su posición es minoritaria y apenas cuenta con apoyos en la ejecutiva. Pero la realidad es que los problemas se acumulan sobre la mesa del PSC: la salida traumática de Pasqual Maragall -"Ha sido un crimen de familia", reprochó Jaume Sisa en 2006 a José Montilla- que acabó desgarrando parte del partido; la aceptación en el Congreso del dictado del PSOE y sus constantes equilibrios con sus socios del tripartito. Ramoneda circunscribe la crisis del PSC a la de la izquierda en general y apunta: "El PSC no ha creado un clima favorable de complicidad con los intelectuales. Le han quitado el alma al partido. Y cuando se la quitas, se desinfla. Parece que se dedica a la gestión de las cosas y la política es más que eso", alega Ramoneda.

Contundente, sostiene que el PSC se quedó sin proyecto ideológico desde la marcha de Maragall cuando apostaba por la España plural. "Y los socialistas, tras la elaborada complicación del Estatuto, se han quedado sin discurso. Con el PSC nunca se sabe muy bien qué. Hace demasiado tiempo que actúa pero no piensa. Es una versión muy radical del pragmatismo". Y añade que el desconcierto socialista ha aumentado estos años al consolidarse durante su etapa de gobierno el independentismo: "Fuera es sospechoso de ser muy catalanista y dentro de serlo poco. Siempre ha sido así, pero el campo ideológico ha cambiado". Ramoneda, sin embargo, considera que el PSC tiene gente válida como el mismo Castells o Mascarell. "¿Que no tienen apoyos dentro del partido? Eso ya es un problema suyo político".

Mascarell, que parecía destinado a relevar a Joan Clos en el Ayuntamiento, es una de las figuras del partido distanciado de la dirección. Su versión no dista mucho de la de Ramoneda: "El PSC no ha construido un relato propio de país y tampoco ha pedido a los intelectuales que participasen en este debate". En su opinión, aunque en toda Europa se ha diluido el papel del intelectual en la sociedad, en el caso de Cataluña el problema está también en el desinterés de buena parte de las cúpulas políticas respecto al papel vertebrador que puedan tener los creadores y pensadores. Pasó con el pujolismo, y está pasando también con el montillismo, al que tampoco ve interesado en el debate cultural y esto, a su juicio, ha originado frustración en artistas e intelectuales. "La cesión del Departamento de Cultura a ERC fue demostrativa de este desinterés; es algo que mucha gente que confiaba en que la cultura socialista sería diferente no entendió", añade. Al igual que Ramoneda, cree que el desencuentro final con Maragall fue sintomático, al tiempo que reconoce que cada vez más al mundo intelectual le cuesta entender la permanente claudicación del PSC ante el PSOE.

Con la distancia que le otorga haber pasado el curso en Estados Unidos, el filósofo Rubert de Ventós, íntimo de Maragall y que se declara independentista, va al origen de la cuestión y sostiene que el PSC es casi otro partido. "El PSC tenía un corazón dividido en dos familias, una venía de la inmigración del cinturón y otra de la burguesía de izquierdas. Esto funcionó un tiempo y era un producto resultón, pero ya se acabó", dice. El filósofo presagia que el PSOE acabará absorbiendo al PSC, al que casi considera una "franquicia". "O tal vez se genere una ficción útil de unión electoral", señaló el que fuera autor de parte del preámbulo del Estatuto.Frente a los críticos, hay otros intelectuales que apoyan al PSC como José Antonio González Casanova y el notario Juan-José López-Burniol, de Ciutadans pel Canvi. "Yo no me siento distanciado del PSC", afirma López Buriol. "No comparto esa tesis de que los intelectuales se están apartando. Hay mucha gente que sigue vinculada al PSC, un partido bisagra y esencial en la política catalana. La diferencia entre la política vasca y catalana es que allí no tienen un PSC". El jurista le hace al PSC un único reproche: "Me sabe mal que no haya tenido suficiente fuerza para hablar por sí mismo. Le ha faltado un punto de coraje para tener voz propia. Y si ha cometido algún pecado ha sido el de tener miedo a ser él mismo". Cansado de los gestos y partidario de los hechos, López Burniol pone este ejemplo: "Menos manifestaciones y más voto en Madrid con voz propia. Yo relativizo más el hecho de tener grupo propio que los 25 diputados voten juntos y en una dirección cuando se necesite". Y apunta que a Cataluña le quedan dos caminos: o federalismo o independencia. Asegura que a la primera vía, frente a lo que pueda parecer, le queda aún mucho camino por recorrer.
Intelectuales de guardia

La dirección del PSC también relativiza el distanciamiento de los intelectuales. "La política es ahora más laica", afirma un miembro de la dirección que cree que es bueno, por un lado, que no haya "intelectuales de guardia" que tengan que defender algo en lo que no creen y, por otra, que los partidos tampoco estén "secuestrados por guardias pretorianas o escuelas de pensamiento". La misma fuente atribuyó el alejamiento de algún líder de opinión al futuro incierto del federalismo: "Para nosotros es un ideal y no renunciamos a él".

Sin rechazar cierta autocrítica, la cúpula socialista reconoce dos cosas: que no hay demasiadas personas que teoricen sobre el federalismo y que el partido se ha volcado en gobernar postergando la reflexión estratégica . "Hay mucha gente dedicada al gobierno y quizá ha quedado en segundo plano el trabajo de creación y reflexión que deben hacer los partidos", añaden las mismas fuentes. Y no admiten dos observaciones: que el PSC sin Maragall sea menos catalanista -"Es hacerle el juego a nuestros adversarios; cuando mandaba Maragall le acusaban de anticatalanista"- y su supuesta sumisión al PSOE: "El PSC se ha plantado y hemos conseguido cosas".

Albert Aixalà, director de la Fundación Rafael Campanals, laboratorio de ideas del PSC, rechaza de entrada ese alejamiento, aunque matiza que puede haber líderes de opinión que no se sientan próximos al PSC porque ellos hayan cambiado: "Puede ser el caso de Rubert de Ventós o Francesc de Carreras, por poner dos polos diferentes. Pero hay aproximaciones, como la de Vicenç Navarro". "Estamos donde tenemos que estar, pero el país se ha movido mucho", reflexiona Aixalà, que cree que el PSC ha reforzado su catalanismo al tiempo que recuerda que no es lo mismo gobernar que ser oposición. Y frente a la tesis de la dirección del PSC, Aixalà no desdeña el apoyo de los intelectuales: "Es importante que los partidos tengan ese soporte. El PP tiene un entorno consolidado y el del PSC se ha difuminado por la complejidad del momento". Con elecciones a la vista, la falta de "relato de país" que piden Mascarell y Ramoneda puede ser un problema. Aixalà aspira a un mayor diálogo entre intelectuales y partidos en el que haya opiniones críticas y otras favorables, aunque ahora, acaba reconociendo, "no hay un grueso de intelectuales que dé apoyo al partido. El PSC no tiene quién le escriba", resume parafraseando el título de la novela de García Márquez.

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/intelectuales/alejan/PSC/elpepuespcat/20100815elpcat_1/Tes

Hereu confirma que será el candidato del PSC a la alcaldía de Barcelona

El alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha confirmado que será el candidato del PSC a la alcaldía de Barcelona en las próximas elecciones municipales. Además, ha asegurado que lo hace "en plena confianza y en plena tranquilidad".

En una visita a las obras de pavimentación de la calle Aragó, Hereu ha optado por continuar trabajando en su proyecto de ciudad, y ha añadido: "Nos toca afrontar los retos del presente y del futuro, y en el futuro los ciudadanos ya decidirán".

Sobre las averías de la L9 y L10 del Metro de Barcelona de esta semana, el alcalde ha afirmado que la Conselleria de Política Territorial y Obras Públicas (PTOP) ya ha pedido responsabilidades, y ha confiado en que esta línea de Metro "innovadora" evite más incidentes y traiga muchas ventajas en el futuro.

Hereu ha hecho estas declaraciones después de asistir a las obras de pavimentación de la calle Aragón entre la avenida Diagonal y la calle Casanova. El nuevo asfalto es sonoreductor, lo que según el alcalde, hará que el ruido de los coches baje "entre dos y tres decibelios".

El Ayuntamiento invertirá a lo largo de este año 11 millones de euros en la nueva pavimentación. Hereu se ha mostrado satisfecho de que al final de su mandato se hayan renovado 1.400.000 metros cuadrados de asfalto, un 15% de la superficie de la ciudad. El 73% de la renovación se hace con asfalto sonoreductor.

Europa Press (http://www.europapress.es/catalunya/noticia-hereu-confirma-sera-candidato-psc-alcaldia-barcelona-20100815141538.html)

Volen destroir el PSC. Deu ser aixó.

Semblava difícil, gairebé missió impossible, que el PSC perdés algun dia l'alcaldia de Barcelona. Però cada cop estem més aprop d'aquest esdeveniment. En lloc d'apostar per un personatge mediàtic com la Chacón ens encasqueten l'Heureu :ohno: Llàstima que la competència, el Trias, és encara pitjor que l'Heureu. Vaja dinosauri que tindrem com a alcalde...

No comprenc com s'ho ha fet Hereu per a conseguir-ho i en tan poc de temps..

L'Hereu és un topo de CiU per trencar el cinturó roig començant per la capital XD

^^Hereu ya se debe de ver fuera cuando él mismo ha propuesto que el presidente del AMB no sea el alcalde de Barcelona...

Traduït:

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/e71fab33.png

'Pirates' al Parlament?

• El Partit Pirata es presentarà a les pròximes eleccions catalanes

Unes seixanta persones han constituït el Partit Pirata de Catalunya amb la intenció de presentar-se a les properes eleccions al Parlament. Segons informa El Mundo, a falta de rebre l'aprovació del govern espanyol, la formació pretén abanderar la llibertat d'expressió, la presumpció d'innocència i la privacitat tant dins com fora d'Internet així com el lliure accés a la cultura i la informació, consignes amb les que ha aconseguit tenir presència en cinquanta estats del món.

El Partit Pirata català, format per membres de tots els col.lectius, des d'informàtics a músics o cineastes, passant per advocats, va néixer com a tal a principis d'agost després de nombroses trobades setmanals en forma de Assemblea Nacional des del mes de desembre de l'any 2009.

Un d'aquestes trobades, amb forma de festa, es va publicitar amb el lema: "Si mai t'has baixat una cançó d'Internet, (...) si mai li has robat el wifi al veí, si mai et va preocupar que morís gent per falta de medicines, si creus que els polítics han defensat els teus drets, si us plau, no vinguis, no és el teu lloc".

El seu grup de Facebook, iniciat l'any passat i amb escassa activitat, consta de 301 membres.

http://politica.e-noticies.cat/pirates-al-parlament-43906.html

Joan Clos, director de l'agència de ciutats sostenibles de l'ONU

L'Assemblea General de les Nacions Unides ha aprovat per aclamació el nomenament de l'exalcalde de Barcelona Joan Clos com a nou director executiu d'ONU-HABITAT.

És l'agència de l'ONU que s'encarrega de promoure la construcció de ciutats i pobles sostenibles, tant mediambiental com socialment.

"Em sento honrat per haver estat elegit", han estat les primeres paraules de Clos després del seu nomenament en el càrrec, que té nivell de subsecretari general de les Nacions Unides.

L'exalcalde de Barcelona, que començarà a exercir les seves funcions el 18 d'octubre per un període de quatre anys, ha agraït al secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, que l'hagués proposat per al càrrec i ha assegurat estar "fortament compromès" amb la seva nova responsabilitat.

"He estat sempre un defensor de les ciutats sostenibles, que practiquen la governança participativa i proporcionen habitatge i serveis bàsics per a tots", ha indicat Clos, les declaracions del qual han estat recollides en un comunicat emès per ONU-HABITAT.

L'exalcalde de Barcelona ha destacat que més de la meitat de la humanitat viu actualment en ciutats, per la qual cosa, ha dit, "hem de prioritzar la reducció de la pobresa urbana i la sostenibilitat ambiental, especialment en un món amb gairebé 1.000 milions de persones vivint en assentaments precaris".

Joan Clos succeeix en el càrrec la tanzana Anna Tibaijuka, que va dirigir ONU-HABITAT des que va ser constituïda en 2001 --abans era el Centre de les Nacions Unides per als Assentaments Humans--. L'agència té el mandat de l'Assemblea General de l'ONU per promoure ciutats i pobles més sostenibles social i mediambientalment, amb l'objectiu de proporcionar un habitatge adequat per a tots.

Tibaijuka ha saludat la decisió de l'Assemblea General de nomenar Clos, de qui ha dit que "la seva llarga i il·lustre carrera al govern local i nacional d'Espanya li dóna una rica experiència a gestionar projectes de desenvolupament i renovació urbana".

http://www.europapress.cat/internacional/noticia-lonu-nomena-joan-clos-director-lagencia-defensa-ciutats-sostenibles-20100826073426.html

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Trollfaces/16ab1a7c.png

^^ "La seva llarga i il·lustre carrera"... Madredelamorhermoso. :ohno:

La Generalitat aprovarà el nou reglament de la llei de Fosses aquest dimarts
La primera actuació passara per dignificar la fossa del cementeri de Lleida

El secretari de Relacions Institucionals i Participació, Josep Vendrell, ha anunciat avui que dimarts que ve el Consell Executiu de la Generalitat aprovarà el nou reglament de la llei de fosses que és un dels eixos bàsics de la recuperació de la memòria històrica a Catalunya.

En declaracions a Catalunya Ràdio, Vendrell anuncia que la primera actuació passarà per “dignificar la fossa del cementiri de Lleida, que serà la primera”, si bé ha avançat que la Generalitat compta amb quaranta peticions d'aquest tipus.

Vendrell ha qualificat l'actuació de Lleida com “molt emblemàtica” i ha indicat que la mateixa “s'iniciarà aquesta tardor”, de manera que coincidirà amb la campanya electoral de les autonòmiques.

Al setembre es reunirà el comitè d'experts de la Memòria Històrica i els treball al cementiri de Lleida “on hi ha víctimes dels combats de la guerra civil” es duran a terme seguint el nou reglament que s'aprovarà la setmana que ve.

Vendrell també ha advertit que la Generalitat no es limitarà a les quaranta peticions que hi ha ara, sinó que, a més, hi ha plans per ampliar el mapa de les fosses de la Guerra Civil a Catalunya.

“Tenim censades 179 fosses”, ha detallat Vendrell, qui contempla la possibilitat de sol·licitar ajuda a altres administracions com el Govern central o els ajuntaments per poder ampliar les localitzacions.

Vendrell xifra en 3.500 els noms desapareguts de la Guerra Civil amb els quals treballa la Generalitat i la memòria històrica dels quals ara es pretén recuperar amb aquesta legislació.

Al juny del 2009 el parlament català va aprovar la primera llei d'Espanya de fosses comunes, l'objectiu de la qual és dignificar i localitzar les restes de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura, i que obre la porta a què la Generalitat sufragui l'exhumació de les fosses que autoritzi un comitè tècnic.

Perquè la Generalitat sufragui l'obertura de la fossa comuna, hauran de demanar-ho primer familiars del desaparegut o bé una institució o entitat dedicada a la recuperació de la memòria històrica, després un comitè tècnic haurà de donar el seva aprovació després de comprovar que hi ha proves documentals i en últim lloc l'administració tindrà l'última paraula.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/219487-la-generalitat-aprovara-el-nou-reglament-de-la-llei-de-fosses-aquest-dimarts.html

Arrenca el curs polític amb la incògnita de la data de les eleccions

• José Montilla descarta en una entrevista COMRàdio celebrar les comicis el 7 de novembre

"Les eleccions es convocaran quan toquin". D'aquesta manera s'expressava el president de la Generalitat José Montilla, en una entrevista a COMRàdio aquest dilluns al matí, dia en què arrenca de manera oficial el curs polític després de les vacances d'estiu. Un curs que comença amb l'horitzó de les eleccions, sense saber-se encara quin dia serà la data dels comicis. "Els primers que han de saber la data de les eleccions són els membres del govern i el president del Parlament, per lleialtat institucional", ha dit Montilla que ha afegit que no se sent pressionat per convocar-les.

El fet és que si es vol que la data per a les novenes eleccions al Parlament de Catalunya sigui el 24 d'octubre, aquest mateix dilluns s'ha de signar el decret de convocatòria. Si no s'opta per aquesta data, l'altra amb la qual s'especula és la del 28 de novembre. A l'entrevista a COMRàdio, José Montilla ha assegurat que té en compte el calendari d'esdeveniments pel que ha descartat que es puguin celebrar el proper 7 de novembre, dia en què el Papa visita la ciutat de Barcelona. Montilla ha dit no sentir-se preocupat per a data sinó per "altres coses: el curs escolar, la situació de les empreses".

Siguin quan siguin, Montilla ha desitjat que el dia que se celebrin les eleccions "els ciutadans tinguin clara l'aposta del PSC", basada en "el desenvolupament de l'autogovern", en "inspirar confiança" i en "ocupar l'espai de centralitat". Montilla ha dit que durant la precampanya es treballarà per explicar la feina que s'ha fet durant la legislatura i pel que vol fer el PSC, "per tenir majoria suficient per fer viables aquestes propostes". "Jo també aspiro a governar sol", ha dit Montilla, que ha afegit que tot i això "s'ha d'estar preparat per estar a l'oposició".

José Montilla ha criticat Convergència i Unió de qui ha dit que té "un estil de fer política" cada vegada més radical que "no sap què fer ni com fer-ho". "Mas es presenta com el canvi. Però Mas no és ni el recanvi de Jordi Pujol", ha dit Montilla que dit que el projecte actual de CiU "s'assembla molt poc" al de Jordi Pujol.

El president català ha assegurat que "les posicions extremes són les que retroalimenten l'altre extrem". "L'espanyolisme ranci que ha estat atacant Catalunya, l'Estatut, que utilitza el tema de la llengua, afavoreix que a Catalunya hi hagi un rebuig cap a Espanya". Perquè, segons Montilla hi ha molta gent que no sap diferenciar entre "una dreta casposa" i altres espanyols que no són així.

En un altre ordre de coses, el president de la Generalitat ha assegurat que "s'ha produït un canvi de tendència que apunta a certa recuperació econòmica". "Lentament, el pitjor de la crisi ja ha passat", ha dit Montilla.

Reunió de la Diputació Permanent

El curs polític català, doncs, es reprèn aquest dilluns amb la reunió de la diputació permanent. El Parlament ha d'aprovar dos decrets d'àmbit econòmic. D'una banda, el decret llei de caixes, que prohibeix que càrrecs polítics formin part de consells d'administració d'aquestes entitats. I l'altre, el decret llei de simplificació del sector públic per l'actual situació de crisi econòmica i la necessitat de reduir el dèficit públic.

http://www.lamalla.cat/politica/article?id=399616

Montilla descarta el 24 d'octubre i deixa les eleccions per al novembre

El president de la Generalitat, José Montilla, ha decidit finalment descartar el 24 d'octubre com a data de les pròximes eleccions al Parlament, per la qual cosa aquestes se celebraran probablement a final del mes de novembre, segons han confirmat a TV3 fonts de Presidència de la Generalitat. Si Montilla es decidia pel 24 d'octubre, havia de firmar avui mateix el decret de convocatòria electoral, ja que la llei obliga a anunciar-lo amb almenys 54 dies d'antelació.

Durant les últimes setmanes totes les travesses indicaven que dues dates eren les que tindrien més probabilitats: el 24 d'octubre i el 28 de novembre. Finalment, però, Montilla ha descartat la primera. I ho ha fet el mateix dia que el líder de CiU, Artur Mas, demanés que els comicis se celebressin el 24 d'octubre. Mas ho ha dit en una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio", on ha demanat eleccions "com més aviat millor".

En les últimes hores, però, havia pres força la possibilitat que els comicis siguin al novembre. El president de la Generalitat, José Montilla, entrevistat aquest dilluns al matí a COM Ràdio, no ha desvelat la data dels comicis, però sí que ha indicat que encara queda molta feina a fer i que, per exemple, el rescat de l'Estatut es podria posar en marxa "en els pròxims mesos", cosa que feia indicar que al govern i al Parlament encara els queden setmanes de feina abans de dissoldre's.

Les dues dates que més sortien a les travesses per les eleccions eren el 24 d'octubre i el 28 de novembre, perquè els altres diumenges estan ocupats amb diferents esdeveniments socials. El 31 d'octubre, per exemple, és poc recomanable, ja que és un diumenge abans d'un dia festiu, l'1 de novembre, i el pont en podria fer baixar la participació. El 7 de novembre quedaria descartat també per no fer coincidir la visita del Papa amb les eleccions ni amb la campanya electoral, i això faria que fossin inviables els comicis els dos caps de setmana següents.

Tot i que un seguit d'esdeveniments en condicionin el calendari, tampoc és descartable que Montilla faci una sorpresa i convoqui els comicis qualsevol diumenge abans del 16 de desembre, que és la data límit, sense tenir en compte els esdeveniments previstos. De fet, el 28 de novembre es juga el partit Barça-Madrid.

http://www.3cat24.cat/noticia/831266/politica/Montilla-descarta-el-24-doctubre-i-deixa-les-eleccions-per-al-novembre

jo també ho faria aviat.

Venga, a xupar una mica més del sou.

Mascarell desafia Hereu

• L'exconseller podria formar la seva "agrupació d'electors" per plantar-li cara a Hereu

El PSC tem que l'exconseller Ferran Mascarell opti a l'alcaldia amb el seu propi partit i faci la competència al candidat del PSC, Jordi Hereu. Segons informa El Periódico, Mascarell hauria advertit els socialistes de la seva idea de formar una "agrupació d'electors".

L'entorn de l'ara conseller delegat de la divisió audiovisual de RBA va assenyalar que Mascarell "no descarta res", i d'aquesta manera s'accepta implícitament que l'opció de crear una agrupació d'electors és entre les cartes que té l'exregidor de Cultura a la seva mà. Com també s'hi troba la de, finalment, no fer res.

Aquestes mateixes fonts detallen que Ferran Mascarell, després de la petició que va rebre de sectors del PSC per a presentar-se, va rebre una allau de suports i oferiments a fer un pas endavant. Aquests oferiments segueixen arribant avui dia i, actualment, Mascarell està reunint-se amb aquests descontents -de filiació progressista i alguns directament socialista- de com s'estan portant les regnes de la ciutat i intentant sumar esforços.

La possible creació de l'agrupació d'electors denota el desacord total que existeix entre l'actual direcció de la federació de Barcelona, que lidera l'exprimer tinent d'alcalde, Carles Martí, i el mateix Mascarell.

I és que Mascarell, ideològicament veí del conseller d'Economia, Antoni Castells, i de la consellera de Justícia, Montserrat Tura, és a dir, l'anomenat sector catalanista, sembla no encaixar amb un partit més decantat cap a posicions d'esquerra.

Entre els dubtes que desperta el possible desafiament de Mascarell es troba el fet de per què crear una agrupació d'electors i no un partit. En qualsevol cas, i posats a especular, el mateix entorn de l'exregidor afirma que és tanta la desafecció que aixeca Jordi Hereu que la papereta de Mascarell salvaria vots de l'abstenció més que no pas prendre suports a l'alcalde.

http://politica.e-noticies.cat/mascarell-desafia-hereu-44056.html

haurien de fer primàries.

El president de la Generalitat anunciarà la setmana vinent la data dels comicis al Parlament

La incògnita sobre la data de les eleccions al Parlament es desvelarà la setmana vinent. Així ho ha anunciat en la roda de premsa posterior al Consell de Govern el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar. Baltasar ha indicat que el debat sobre la data dels comicis ha estat present a la reunió dels consellers, la primera després de les vacances, i que el president els ha anunciat que la setmana vinent farà pública la data de les eleccions al Parlament.

http://www.3cat24.cat/noticia/833326/politica/El-president-de-la-Generalitat-anunciara-la-setmana-vinent-la-data-dels-comicis-al-Parlament

Aproven el pla que preveu 76.000 cotxes elèctrics a Catalunya el 2015
El conseller de Medi Ambient i Habitatge afirma que es tracta d'un pla “ambiciós”

http://estatic.elpunt.cat/imatges/35/01/alta/780_008_3501338_7c6549565f50d8f50c37ba2ad7ae2ee8.jpg
Imatge d'un prototip de cotxe elèctric de la Seat.
Foto: ACN.

El Consell de Govern ha aprovat avui l'estratègia d'impuls del vehicle elèctric a Catalunya, una estratègia que preveu que el 2015 hi hagi 76.000 vehicles elèctrics i 91.200 punts de càrrega arreu del territori. Es tracta d'un pla “ambiciós”, segons ha declarat el mateix conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, qui ha presentat el nou pla. L'estratègia inclou 26 mesures per convertir el vehicle elèctric en una oportunitat industrial, ambiental, d'eficiència energètica i de mobilitat. Segons ha explicat el conseller, es calcula que la implantació del vehicle elèctric mobilitzarà inversions per valor de 252,5 milions en els dos pròxims anys.

L'estratègia d'Impuls del Vehicle Elèctric a Catalunya (IVECAT), té per objectiu avançar en tots els camps necessaris per afavorir la integració dels vehicles elèctrics en el període 2010-2015. Es tracta que la demanda d'aquest tipus d'automòbils vagi acompanyada tant de la normativa i de les infraestructures necessàries, com d'una política industrial que n'aprofiti el potencial econòmic. “Òbviament milloren la mobilitat perquè milloren la capacitat del funcionament del sistema general de trànsit“ però també, ha destacat Baltasar, té una repercussió directa en la contaminació.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/236678-aproven-el-pla-que-preveu-76000-cotxes-electrics-a-catalunya-el-2015.html

Remena que remenaràs...

Competició de coalicions
Reagrupament anuncia que anirà a les eleccions amb Suma Independència el mateix dia que Solidaritat Catalana presenta com a socis el Partit Republicà Català i Alternativa Verda

Cursa amb màxima rivalitat entre Reagrupament i Solidaritat Catalana per aconseguir socis per anar a les eleccions. Després de la reunió suposadament pacificadora de diumenge, el fet de deixar clar que cadascú es presentarà pel seu compte a les eleccions ha obert definitivament la veda.

Reagrupament Independentista ha anunciat aquest dimarts al matí un pacte amb Suma Independència, amb la qual ja negociava des de feia setmanes, per presentar-se junts a les eleccions. Es tracta de la nova Suma Independència, derivada del procés de la Conferència Nacional del Sobiranisme i inclosa en la plataforma SÍ-Coalició per la Independència.

Expulsats per negociar amb Laporta
SÍ negociava amb Reagrupament com a coalició, però l'acord anunciat només inclou, per ara, Suma Independència. De fet, dos dels partits que hi eren inicialment (vegeu-ne la situació del 15 d'agost al gràfic (http://avui.elpunt.cat/elements/documents/politica/puzle-indepependentista-inicial.pdf)), el Partit Republicà Català i Els Verds-Alternativa Verda, n'han estat expulsats. Els n'han fet fora, precisament, perquè negociaven pel seu compte amb Solidaritat Catalana, que avui els ha presentat en societat com a aliats.

Dins de la coalició, tanmateix, encara hi havia un element de la discòrdia des del punt de vista de Reagrupament: Força Catalunya, de Santiago Espot.

Acord bilateral i mala maror
Per això els de Carretero han optat per un tracte bilateral amb Suma Independència, liderada per Enric Canela, portaveu de Suma des del principi. La decisió ha provocat mala maror a Sí-Suma Independència, lligada directament a als impulsors del Manifest 12 d'Abril, que es reuneixen demà i analitzaran el cas, a més de l'afer Oriol Broggi.

Canela signa el comunicat d'avui juntament amb la vicepresidenta de Reagrupament, Rut Carandell. El projecte es presentarà detalladament diumenge, en la inauguració de la seu de Reagrupament a Igualada.

Rellotges sincronitzats
L'anunci ha estat llançat a les onze del matí, just una hora abans que Solidaritat Catalana per la Independència presentés en una roda de premsa els seus nous socis: el Partit Republicà Català i Els Verds-Alternativa Verda.

A la roda de premsa hi assistien Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran, impulsors de Solidaritat Catalana, i representants dels seus nous aliats: Agustí Soler (exmembre del PI, com Laporta) com a portaveu del Partit Republicà Català i Santi Vilanova com a portaveu d'Alternativa Verda.

També hi participava Àlex Sánchez pel Cercle Català de Negocis. L'entitat d'empresaris independentistes ha designat Sánchez per formar part de les llistes de Solidaritat –haurà de passar per les primàries, com els altres aspirants–, de la mateixa manera que té Joan Canadell en el número 5 de la llista de Reagrupament per Barcelona.

L'últim convidat era Oriol Sallas, expresident de Reagrupament Nacional Català. Sallas havia estat membre del Reagrupament de Carretero quan era un corrent crític dins d'ERC, i va registrat el nom de Reagrupament Nacional Català com a partit. Posteriorment es va desmarcar del projecte de Carretero i Carandell, un cop fora d'ERC, i no va voler cedir-los el nom.

Tots els noms de Reagrupament
Actualment, la formació de Carretero té registrats tres noms com a partits polítics: Reagrupament Independentista (que també és el nom de l'associació), Pàtria i Dignitat i Catalunya Estat. Els afiliats participen actualment en un procés obert , a través de la web de Reagrupament, per triar el nom per anar a les eleccions. Fins ara, guanya, amb un 84%, Reagrupament Independentista.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/234436-competicio-de-coalicions.html

Puigcercós avisa Artur Mas que Carretero i Laporta recolliran "vot orfe" de CiU
El líder republicà creu que la federació ha "escalfat els catalans per desgastar ERC" i que "ara que veu possibilitats de manar fa marxa enrere" en les seves exigències nacionals

Si ha de patir no patirà sol, ni ho farà en silenci. Joan Puigcercós ha llançat avui un advertiment a CiU per fer-li saber que la dispersió del vot catalanista també pot afectar la federació. Ho ha fet en una entrevista al programa El Món, a RAC1.

Després de reconèixer que "qualsevol escissió [la de Joan Carretero] sempre debilita", ha insistit que "tothom s'ha de poder presentar a les eleccions, i no com passa al País Basc". I immediatament ha desviat l'atenció cap a CiU: "És cert que hi ha part de vot orfe, però en part és un vot que no és d'ERC. Són gent de centre dreta catalanista, d'un espai que està alliberant CiU", ha alertat. I ha afegit que "si tenen la sort d'entrar al Parlament [Reagrupament i/o Solidaritat Catalana], serà perquè hauran arreplegat vots de tothom".

L'explicació es troba, segons Puigcercós, en un canvi d'orientació recent dels plantejaments nacionals de CiU. "Han anat apujant el llistó, ha anat escalfant els catalans per desgastar ERC i, ara que veuen la possibilitat de manar, fan marxe enrere", ha etzibat.

El president d'ERC creu que el fet d'estar al govern i haver fet "canvis de fons que han molestat molta gent", com ara les polítiques socials, la llei del cinema o l'exigència del nivell C de català als nous professors universitaris –una mesura que el govern aprova avui–, ha "desgastat" el partit.

Aquesta seria la causa, segons ell, que algunes enquestes indiquin que poden passar de 21 a 12 o 11 diputats. Tanmateix, està convençut que ERC "no patirà cap daltabaix" electoral. "Remuntarem les enquestes, ja tenim indicadors que ho assenyalen, la gent valorarà el que hem fet al govern", ha sentenciat.

I una de les apostes electorals que remuntar aquestes enquestes és, com ja fa setmanes que ha quedat clar, l'objectiu d'aconseguir que es convoqui un referèndum d'autodeterminació en la propera legislatura.

De fet, ha deixat entendre que seria aquesta la condició per votar a favor d'una eventual investidura d'Artur Mas. "Si presenta un programa on aposten de manera clara per la consulta [cosa que CiU no té intenció de fer per a aquesta legislatura], serà president. Si li semblava ridícul posar data per al referèndum, potser ja no li'n semblarà tant", ha aclarit.

I ha reiterat que ERC arrossegarà CiU i el PSC cap a la posició de ser favorables a un referèndum, de la mateixa manera que els van convèncer per apostar per la reforma de l'Estatut, que inicialment només demanava ERC.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/234256-puigcercos-avisa-artur-mas-que-carretero-i-laporta-recolliran-qvot-orfeq-de-ciu.html

Reagrupament anuncia que anirà a les eleccions amb Suma Independència el mateix dia que Solidaritat Catalana presenta com a socis el Partit Republicà Català i Alternativa Verda

'Guerra' entre ecologistes per Laporta

• Els Verds Esquerra Ecologista l'acusen de "destrucció del territori"

L’Associació Els Verds Esquerra Ecologista considera en un comunicat que "el pacte del partit de Joan Laporta amb el partit Verd Alternativa Verda és un pacte antinatural ja que l’ex president del FC Barcelona i candidat a la Presidència de la Generalitat per Solidaritat Catalana és una persona que promou l’especulació i la destrucció del territori". Els Verds Esquerra Ecologista és una associació dirigida per Toni Garcia, ara a Esquerra, Maria Olivares i Lourdes Pallas. Verd Alternativa Verda es la formació de Santiago Vilanova, que s'ha integrat aquest dimarts en el partit de Laporta.

L’ associació propera a ERC ha recordat "Laporta va ser l’impulsor com a president del FC Barcelona del Barcelona Park que destruïa part del fràgil Delta del Llobregat i que ha estat aturat per el govern de la Generalitat de Catalunya" i que "és un dels principals empresaris que vol destruir la ultima zona agrícola i verda de Cal Trabal de gran valor ambiental i històric ja que forma part de la plana fluvial del Delta del Llobregat". "A més a Cal Trabal també es troben diferents masies històriques. Una d’elles Can Masover Nou, que és d’estil barroc i que es troba en estat ruïnós degut a l’abandonament del seu propietari, el propi Joan Laporta".

Els ecologistes han demanat a Santiago Vilanova que rectifiqui el seu suport a Laporta perquè "qui estima la terra no la destrueix i Joan Laporta defensa tot el contrari del que defensa el moviment ecologista".

http://politica.e-noticies.cat/guerra-entre-ecologistes-per-laporta-44078.html

[...]

L'explicació es troba, segons Puigcercós, en un canvi d'orientació recent dels plantejaments nacionals de CiU. "Han anat apujant el llistó, ha anat escalfant els catalans per desgastar ERC i, ara que veuen la possibilitat de manar, fan marxe enrere", ha etzibat.

[...]

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/234256-puigcercos-avisa-artur-mas-que-carretero-i-laporta-recolliran-qvot-orfeq-de-ciu.html

No es pot dir més clar. I no és el primer cop que CiU ho fa. :lol:

Mascarell desafia Hereu

• L'exconseller podria formar la seva "agrupació d'electors" per plantar-li cara a Hereu

El PSC tem que l'exconseller Ferran Mascarell opti a l'alcaldia amb el seu propi partit i faci la competència al candidat del PSC, Jordi Hereu. Segons informa El Periódico, Mascarell hauria advertit els socialistes de la seva idea de formar una "agrupació d'electors".

L'entorn de l'ara conseller delegat de la divisió audiovisual de RBA va assenyalar que Mascarell "no descarta res", i d'aquesta manera s'accepta implícitament que l'opció de crear una agrupació d'electors és entre les cartes que té l'exregidor de Cultura a la seva mà. Com també s'hi troba la de, finalment, no fer res.

Aquestes mateixes fonts detallen que Ferran Mascarell, després de la petició que va rebre de sectors del PSC per a presentar-se, va rebre una allau de suports i oferiments a fer un pas endavant. Aquests oferiments segueixen arribant avui dia i, actualment, Mascarell està reunint-se amb aquests descontents -de filiació progressista i alguns directament socialista- de com s'estan portant les regnes de la ciutat i intentant sumar esforços.

La possible creació de l'agrupació d'electors denota el desacord total que existeix entre l'actual direcció de la federació de Barcelona, que lidera l'exprimer tinent d'alcalde, Carles Martí, i el mateix Mascarell.

I és que Mascarell, ideològicament veí del conseller d'Economia, Antoni Castells, i de la consellera de Justícia, Montserrat Tura, és a dir, l'anomenat sector catalanista, sembla no encaixar amb un partit més decantat cap a posicions d'esquerra.

Entre els dubtes que desperta el possible desafiament de Mascarell es troba el fet de per què crear una agrupació d'electors i no un partit. En qualsevol cas, i posats a especular, el mateix entorn de l'exregidor afirma que és tanta la desafecció que aixeca Jordi Hereu que la papereta de Mascarell salvaria vots de l'abstenció més que no pas prendre suports a l'alcalde.

http://politica.e-noticies.cat/mascarell-desafia-hereu-44056.html

Doncs estaria força bé que sortira una nova agrupació per fer-li la guerra a Hereu d'un sector més de Castells i Tura (i que Castells fora el president de Catalunya, jeje), encara que estaria fins i tot millor que feren primàries i deixaren pas a nous polítics per a la demarcació de Barcelona, que l'estàn exterminant.

Lo que sí em sorprén de l'article, es que parla de catalanisme i d'esquerres com si foran la mateixa cosa. Son més catalanistes, així que estàn en contra de ser tan d'esquerres :crazy:

Per cert, a part, CIU li demana a PNV que no recolzi al Govern Central i els seus presupostos, perque es millor un canvi de govern forçat per eleccions anticipades.

Com no crec que CIU tinga ganes de que Rajoy arribi al poder, i pensant perquè no directament parlen amb ZP per demanar-li un canvi dràstic a més de ficar-los al govern, lo que penso es que CIU no vol a ZP (quí el vol), però tampoc al PP, així que esperarien eleccions anticipades, aquesta vegada sí pactar amb PSOE i fer una mena de tripartit però entre ells i PSOE manant al govern, sense ZP.

A més, manarien altra vegada a Catalunya i per primera vegada a BCN. Cony, acabaràn amb les reserves de Freixenet a aquest pas :lol:

La cuestión es que si PNV y CiU fuerzan las elecciones anticipadas juegan con muchas posibilidades de que el PP consiga mayoría absoluta y adiós a su poder en Madrid y quizás a muchas otras cosas (las cortes Generales pueden devolver las competencias de tráfico o prisioens al gobierno Central con una simple ley, por ejemplo). A menos que busquen una estrategia de "cuanto peor, mejor", no les interesa.

Saludos.

Sortir del foc per a caure a les brases.

Baixa a la junta directiva de Reagrupament cap a Solidaritat per "falta de transparència"

La membre de la Junta Directiva de Reagrupament Laia Cubells s'ha donat de baixa de l'organització liderada per l'exconseller Joan Carretero per la seva "falta absoluta de transparència", i ha anunciat que s'incorpora a Solidaritat Catalana per la Independència.

En un comunicat, Cubells indica que falta democràcia interna, no s'informa els associats i a més, no s'estan confeccionant les llistes per a les catalanes segons el protocol de primàries que va establir el partit en la seva primera assemblea.

Cubells ha anunciat que s'incorpora a Solidaritat Catalana per la Independència, plataforma auspiciada per l'expresident del FC Barcelona, Joan Laporta.

Font: http://www.europapress.cat/politica/noticia-baixa-junta-directiva-reagrupament-cap-solidaritat-per-falta-transparencia-20100901194134.html

La cuestión es que si PNV y CiU fuerzan las elecciones anticipadas juegan con muchas posibilidades de que el PP consiga mayoría absoluta y adiós a su poder en Madrid y quizás a muchas otras cosas (las cortes Generales pueden devolver las competencias de tráfico o prisioens al gobierno Central con una simple ley, por ejemplo). A menos que busquen una estrategia de "cuanto peor, mejor", no les interesa.

Saludos.

Realmente he pensado bastante en eso precisamente por planteármelo como tú. Es obvio que estos partidos no quieren que vuelva el PP y son conscientes de ello. No solo lo son, sino que juegan con precisión milimétrica a sus cartas.
La idea de que quieran un gobierno aún peor que este, especialmente en lo nacionalista, no creo que sea la base de CIU, que es la que con más fuerza mueve los hilos, ya que en nada va a conseguir lo que jamás ha conseguido: Generalitat y Barcelona bajo su dominio. Ahora menos que nunca tienen necesidad de tener a un enemigo en Madrid, además que ZP ya lo es bastante.

Por eso me preguntaba que qué será lo que pretenden. Creo que quieren forzar la expulsión de ZP de la Moncloa y que el PSOE quede muy debilitado y entonces, atacar. O pactan con ellos o el PSOE se va del gobierno. En pocas palabras, otra vez gobierno socialista, pero esta vez más CIU y PNV (algo así como lo que pasó con el primer Aznar), especialmente los primeros, y no como ahora, que el PSOE pacta mucho con ellos cosas concretas, pero que no está atado. Vamos, una sociovergencia desde Madrid. Pondrán a Pepiño de Presidente y el poder se lo repartirán entre los tres. No hay otra salida posible.

aprovechando la visita del Papa a Barcelona en noviembre, en Zaragoza se va a hacer una concentración junto a la sede episcopal por motivos relacionados con la Iglesia

Blinden l'ofrena a Casanova per evitar les escridassades
Els Mossos controlaran l'accés al monument i evitaran la presència de grups que puguin distorsionar l'acte de la Diada
Tradicionalment s'ha convertit en un lloc on es xiula els polítics

El xiulòmetre en què s'ha convertit l'ofrena al monument a Rafael Casanova durant la Diada no s'ha de tornar a repetir. És la intenció d'Interior, que aquest any blindarà la zona per evitar les típiques escridassades i esbroncades que reben els polítics. El departament mantindrà el mateix nombre d'efectius policials que altres vegades, però aquest cop optarà per un control més restrictiu dels manifestants que vulguin accedir a les tanques que delimiten el perímetre, a prop del monument. Els agents no deixaran acostar-s'hi els esvalotadors que puguin provocar qualsevol tipus de boicot i els aturaran uns quants carrers abans en un altre cordó de seguretat.

Tradicionalment, les formacions són rebudes amb tota mena d'improperis i també amb crits de “botiflers” llançats per alguns grups d'independentistes. L'any passat, però, aquestes consignes van quedar apagades per les reivindicacions dels afectats pels acomiadaments de Roca i Nissan, que es van esgargamellar per fer-se sentir. Sigui per una cosa o per l'altra, els xiulets contra els partits sempre hi són presents, fins i tot, quan els polítics escolten i canten Els segadors.

El PP és el blanc preferit dels insults i en l'època en què Josep Piqué presidia els populars a Catalunya van deixar-hi d'assistir indignats per aquest fet, tot i que el 2007 Daniel Sirera va recuperar la tradició.

Orientar l'acte
Ara, el govern vol posar fi a les protestes o si més no les vol allunyar tant com es pugui del monument i de les oïdes dels polítics. El vicepresident de l'executiu, Josep-Lluís Carod-Rovira, va qualificar l'any passat de “deplorables” els xiulets, sobretot en la interpretació de l'himne, i va fer una crida als manifestants a concentrar-se en un altre lloc que “no sigui allà on simbòlicament el poble de Catalunya expressa una vida nacional normal”. El líder d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, també es va mostrar partidari de fer una reformulació de l'acte. “És una mica de masoquisme el que estem fent”, va sentenciar.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/245961-blinden-lofrena-a-casanova-per-evitar-les-escridassades.html

Anàlisi polític d'en Raimon Obiols.

Ens volen dividir

No va ser casual que Franco designés com a primer governador civil de Barcelona Wenceslao González Oliveros, catedràtic de filosofia del dret i fervent admirador de Hitler, que en ocupar el càrrec, l'agost de 1939, va deixar ben clara la missió que tenia encomanada: “Cuarenta años de progresiva desespañolización de Cataluña exigen un esfuerzo inmediato y contínuo de signo contrario. En la reespañolización cultural de Cataluña espero poner lo principal de mi empeño, desde la primera enseñanza a la alta cultura”. S'ha conservat un esborrany de discurs d'aquell governador que és d'una comicitat sinistra: “Os anuncio yo, castellano cien por cien, ribereño del Duero, que a esa amable y admirable Cataluña infalsificada, si se la pone en condiciones de consumar fisiológicamente el proceso de su liberación y rectificación internas, y de acelerar el pequeño ocaso de sus pequeños dioses fracasados, pronto reanudará su antigua y egregia colaboración al Idioma Nacional, en tal medida que podrá decírsele sin reticencia, zozobra ni disgusto, antes bien con el mismo amplio gesto acogedor y fraternal que a Galicia y Asturias: «Germans espanyols de Catalunya: parleu també cátalá, si us plaut [sic]»”.

La referència a la “consumació fisiològica”, que recorda el discurs d'un president del gremi de fabricants de Sabadell que, donant la benvinguda a Franco, va dir que la seva ciutat “tenía para el invicto Caudillo una deuda de gratitud que reclama su satisfacción inmediata”, mereixeria una anàlisi freudiana per a la qual no tinc temps, ni ganes ni competències. Però una reflexió s'imposa: en quines mans estàvem! Aquell governador civil perdonavides, les vides, no les perdonava: ha estat definit com “uno de los máximos ejecutores de la poítica represiva del régimen”. A Barcelona excel·lí: l'historiador Solé i Sabaté ha comptat que en el seu mandat, de juliol de 1939 a desembre de 1940, es produïren el 85 per cent de les execucions de la postguerra, entre les quals la del president Companys. Fou premiat amb la presidència del Tribunal Nacional de Responsabilidades Políticas a Madrid, on continuà la seva tasca.

Si evoco això no és per un afany de reobrir velles ferides. Naturalment, ni se m'acut equiparar els magistrats que van votar la sentència sobre l'Estatut amb aquells monstres del passat. Però sí que crec que és legítima i útil la comparació. Pels franquistes de 1939 els catalans érem uns traïdors de lesa pàtria que calia perseguir i assimilar brutalment. Per aquests magistrats del 2010 els catalans ens hem equivocat i cal corregir-nos. La correcció que pretenen és doble. En primer lloc, volen retallar l'Estatut, esmenant la plana al poble de Catalunya i als seus representants democràtics, modificant restrictivament el pacte que vàrem establir amb l'executiu i el legislatiu espanyol i que ratificàrem en referèndum. Però, en segon lloc, ens volen corregir a nosaltres, perquè ens veuen com una anomalia, un error i una indisciplina. No sols volen rectificar l'Estatut, sinó que volen corregir Catalunya. Quina pretensió inútil i quina pèrdua de temps! I quina font de provocació de conflictes!

Després de quatre anys de normalitat en la vigència i aplicació del nou Estatut, un Tribunal Constitucional dividit i deslegitimat, després d'un procés penós, anòmal i degradat, ha creat, d'una manera artificial i irresponsable, una situació molt greu. Durant aquests quatre anys, el nou Estatut no ha generat cap problema rellevant, ni en els drets ciutadans, ni en el funcionament de les institucions i dels serveis públics, ni en les relacions entre les nostres institucions nacionals i les de l'Estat central. En una situació de crisi econòmica i social, no s'ha produït cap problema ni en la convivència diària de la ciutadania ni en la unitat civil del poble de Catalunya.

Per contra, la sentència del Constitucional ha començat a generar una situació que el nacionalisme espanyol ha perseguit de manera calculada. La dreta espanyola pretén trencar els consensos bàsics de la societat i de la política catalanes. Vol crear una situació de confrontació entre sentiments oposats d'identitat, una divisió de Catalunya. Al País Valencià això li ha donat uns rèdits considerables. A Catalunya no els hauríem de fer el joc.

Encara ahir, sortint de Barcelona, vaig veure algunes banderes als balcons, i han passat bastantes setmanes de la manifestació del 10 de juliol i del final del mundial de Johannesburg. En un edifici de Sant Andreu hi havia una senyera al primer pis, una bandera espanyola al tercer i una estelada a l'àtic. És un senyal minoritari, però no és anecdòtic.

Veiem en acció polítiques de fabricació de confrontacions identitàries i el pitjor que podria succeir avui a Catalunya seria el divorci progressiu entre aquestes polítiques, cada vegada més excitades i gesticulants, i una societat cada vegada més escèptica i abstencionista.

Ara que entrem en un període electoral és exigible que, per damunt de les diferències democràtiques, reforcem la consciència dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, siguin quins siguin els seus sentiments d'identitat, de pertànyer a una nació que és de tothom i que només podrà ser si és de tothom. Aquesta consciència comuna de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya és la condició imprescindible de la nostra llibertat i d'un projecte de futur compartit i millor.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/245375-ens-volen-dividir.html

Broggi, ni amb Rcat ni amb Solidaritat

Moisès Broggi no anirà ni amb Reagrupament ni amb Solidaritat i només acceptaria formar part d'una hipotètica candidatura unitària. Aquesta és la decisió que ahir va prendre el centenari doctor després de reunir-se amb Heribert Barrera i Oriol Domènec, dos dels impulsors del manifest del 12 d'abril, per tractar el malentès que hi havia hagut amb Solidaritat. Broggi, que fa temps s'havia compromès amb Reagrupament, va acceptar dilluns tancar la llista de Solidaritat a Barcelona perquè es pensava que Laporta i Carretero havien pactat.

Barrera i Domènec també han pres la mateixa decisió que Broggi.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/246874-broggi-ni-amb-rcat-ni-amb-solidaritat.html

_______________________

Ernest Maragall no sap si vol anar a les llistes
El conseller d'Educació argumenta que treballa "intensament" perquè el PSC presenti el projecte que ell defensa
"En virtut de com vagi aquest procés, acabarem prenent decisions", ha dit

Ernest Maragall segueix l'estela d'Antoni Castells en la seva relació amb el PSC, com ja ha fet altres vegades, i encara no ha decidit si vol participar en les eleccions al Parlament. Avui, en una entrevista al programa El Dia, de Com Ràdio, ha evitat aclarir què farà. "Jo estic amb l'actitud de treballar intensament perquè el meu partit, el PSC, presenti el projecte que jo crec que ha de presentar, i en virtut de com es desenvolupi aquest procés acabarem prenent decisions", ha al·legat.

El seu objectiu, ara, és "orientar correctament les qüestions que el PSC ha de decidir". "Ja tindré temps de parlar-ne", ha afegit.

Pel que fa a les enquestes que donen avantatge a CiU, Maragall s'ha mostrat convençut que "la partida encara s'ha de jugar".

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/244322-ernest-maragall-no-sap-si-vol-anar-a-les-llistes.html

Baló d'oxigen per a les lleis pendents d'aprovació
El Parlament celebrarà almenys un ple abans de dissoldre's
Els projectes de l'aranès i de la joventut, a la cua

La decisió de José Montilla de descartar el 24 d'octubre com a data de les eleccions ha donat esperances a les lleis en tramitació al Parlament. És segur que com a mínim hi haurà un ple a la cambra, els dies 22 i 23 d'aquest mes, de manera que algunes d'aquestes normes podrien veure finalment la llum.

La llei de polítiques de joventut i la de l'autoritat de protecció de dades de Catalunya van caure de l'ordre del dia del darrer ple abans de vacances perquè CiU les va dur al Consell de Garanties Estatutàries, fet que va indignar el tripartit. Una altra llei que podria tirar endavant és la de l'aranès, enviada pel PP al mateix òrgan, que va dictaminar que s'ajusta a l'Estatut i la Constitució.

Si el president convoqués els comicis per al 28 de novembre, ja no hi hauria possibilitat de celebrar el ple que la junta de portaveus, abans de l'estiu, va fixar per als dies 6 i 7 d'octubre. D'altra banda, és poc probable que tingui lloc el debat de política general, que el reglament situa a l'inici del període de sessions, ja que es podria interpretar com un gest electoralista a només dos o tres mesos dels comicis. La decisió última, però, és en mans de la junta de portaveus, que es reunirà el pròxim dia 14.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/239464-balo-doxigen-per-a-les-lleis-pendents-daprovacio.html

La cuestión es que si PNV y CiU fuerzan las elecciones anticipadas juegan con muchas posibilidades de que el PP consiga mayoría absoluta y adiós a su poder en Madrid y quizás a muchas otras cosas (las cortes Generales pueden devolver las competencias de tráfico o prisioens al gobierno Central con una simple ley, por ejemplo). A menos que busquen una estrategia de "cuanto peor, mejor", no les interesa.

Saludos.

Pues esto de recuperar competencias significaría un grave problema de estado y un enfrentamiento entre el gobierno central y Catalunya... No me parece bien.

Al PP nunca le ha frenado esto de que ir en contra del gobierno de Catalunya suponga una nueva brecha entre Catalunya y España... Véase Estatut, el intento de compra de endesa por parte de gas natural, cualquier tema con el idioma, la prohibición de las corridas...

aprovechando la visita del Papa a Barcelona en noviembre, en Zaragoza se va a hacer una concentración junto a la sede episcopal por motivos relacionados con la Iglesia

¿Como protesta por la desidia y tolerancia con los curas pederastas?

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Trollfaces/db08194c.png

Només un terç dels alumnes d'ESO en tindran prou amb la subvenció de 30 euros del govern per als llibres digitals
Només un terç de les famílies d'alumnes d'ESO en tindran prou amb els 30 euros que subvenciona la Generalitat per la compra de llibres digitals. La resta hi hauran d'afegir diners de la seva butxaca.

Es calcula que 95.624 alumnes de Secundària ja treballaran aquest curs amb llibres digitals, la qual cosa representa el 45% del total d'estudiants. Aquesta implantació progressiva obliga a una organització diferent de l'aula i també a un sistema d'estudi nou. Coneixements, però també un maneig hàbil de la informació, segons ha explicat el pedagog Miquel Àngel Prats. En aquests entit, el pedagog ha afegit: "Venim d'una herència històrica en què hem donat molta importància als continguts, però haurem de canviar perquè els nens sàpiguen manejar les noves tecnologies".

Els llibres i materials electrònics que faran servir aquest curs els instituts adherits al programa Educat 1x1 de digitalització de les aules es poden comprar a través de la plataforma Àtria, un mercat virtual ideat pel Departament d'Educació. L'Àtria ha començat a funcionar aquesta setmana amb l'oferta de 39 editorials i 7 llibreries.

Font: http://www.3cat24.cat/noticia/834647/catalunya/Nomes-un-terc-dels-alumnes-dESO-en-tindran-prou-amb-la-subvencio-de-30-euros-del-govern-per-als-llibres-digitals

Els ordinadors no arriben a bona part dels centres
La falta de material i problemes de connectivitat impediran que el sistema ja funcioni a ple rendiment la setmana que ve

El pla de digitalització de les aules, que la Generalitat ja va començar a implantar de forma experimental el curs passat en alguns instituts i que dota els alumnes d'un ordinador portàtil per se-guir les classes en substitució del llibre de text, s'estendrà enguany a 62 centres de secundària de l'Anoia, el Bages, el Berguedà, Osona i el Solsonès. D'aquests, 37 són públics i 25 privats, i els continguts digitals s'impartiran només a 1r i 2n d'ESO, tret de casos excepcionals en què ja s'havia provat el sistema.

Quan falta menys d'una setmana per començar el curs, una bona part dels centres encara no disposen d'ordinadors per a tots els alumnes. Esperen poder-los tenir a punt al llarg de la setmana que ve, però ja preveuen que no es podrà treballar a ple rendiment amb el nou contingut fins passats uns dies, atès que en alguns centres també s'està a l'expectativa de si tot funcionarà correctament a nivell tècnic. A l'institut Joan Mercader d'Igualada, el centre ja està preparat a nivell intern per implantar el nou sistema amb els 120 alumnes de 1r d'ESO. "És un projecte molt bo", diu el seu director, David Fuertes, però no s'aplicarà fins que no hi hagi garantit el bon funcionament de la xarxa exterior, que té poca potència per cobrir tot el servei. El centre està a l'espera de les negociacions entre el departament d'Educació i Telefónica per trobar una solució, i mentrestant, es treballarà amb llibres de text.

L'institut Molí de la Vila, de Capellades, ja va experimentar el curs passat amb els portàtils en els quatre cursos d'ESO. La seva directora, Anna Font, explica que va anar bé, tot i alguns problemes també per falta de potència, tot i que s'espera una millora després de les intervencions d'aquest estiu. A l'IES Llobregat, de Sallent, on el curs passat ja es va provar el sistema i enguany s'ampliarà fins a 2n, també hi va haver alguns problemes de connectivitat "que aquest estiu hem mirat de reparar", diu la seva directora, Marta Sellas. Confia que s'haurà arreglat, i en tot cas, "sempre hi ha d'haver un pla B", amb material alternatiu.

Font: http://www.regio7.cat/bages/2010/09/02/ordinadors-no-arriben-bona-part-dels-centres/100964.html

Por Dios, pero qué van a aprender los niños con un ordenador si lo saben encender pero luego no lo saben apagar. Antes hay que hacerles varios años de entrenamiento.

Home tant com anys d'entrenament? XD Encendre i apagar un ordinador és cosa que s'aprèn en un poc temps, amb pràctica. I quan dic "aprendre a encendre i apagar-lo" em refereixo a usar-lo en general, a saber utilitzar l'ordinador com una eina d'estudi i de treball.

Desconec com s'usen actualment els ordinadors a classe perquè ara estic apartat del món escolar (a l'EGB pocs de naltros vam usar un ordinador) però tu, alexbn, vas fer o fas de profe, no? O potser va ser un altre del fòrum? Ara no recordo... de totes maneres, com és l'ús "real" dels ordinadors a l'ESO? S'ensenya als nanos a usar un ordinador (a part d'usar-lo a classe)?

El gir lent del transatlàntic
CiU recorre a un sobiranisme d'ampli espectre per no perdre la centralitat després de la retallada del TC
Aspira a obtenir una majoria còmoda per evitar hipoteques i reivindicar el concert econòmic a partir del 2012

http://estatic.elpunt.cat/imatges/00/47/alta/780_377_47262_280346d389be74be24f59516576497b5.jpg
Radiografia CiU
Foto: AVUI.

“La història de Catalunya és un transatlàntic de grans proporcions”. El líder de CiU, Artur Mas, il·lustra amb aquesta metàfora el seu convenciment que el país no pot fer un brusc cop de timó cap a la independència. Podria “embarrancar”, diu, o xocar “contra les roques”. Després de set anys de cura d'humilitat a l'oposició, CiU enfila la recta final cap a les eleccions amb unes enquestes que la catapulten a la sala de comandament. Les xifres no donen gaire marge al dubte, però no seria el primer cop que Artur Mas guanya els comicis i queda fora.

Per això CiU encara els comicis amb una perillosa moral de victòria que intenta frenar a cada passa: tem que l'electorat, donant el vaixell per conquerit, es desmobilitzi. Aquest cop és l'últim intent de què disposa Mas per experimentar la veracitat de la dita “a la tercera va la vençuda”. Si la saviesa popular falla, la federació s'abocaria a una crisi interna que està fora de totes les expectatives. No hi ha pla B. Mas aspira a convertir-se en el president que capitanejarà Catalunya després del naufragi estatutari. El rumb: el dret a decidir. La primera escala: el concert econòmic.

Per liderar aquesta empresa, l'estrateg de CiU, David Madí, ha confeccionat una campanya en positiu, que se centra en la proposta i defuig la simple crítica a l'adversari. La idea mare és l'alternança: CiU representa el canvi després de dos tripartits. No s'hi val dir que Jordi Pujol va governar el país durant 23 anys, també a la federació hi ha hagut relleu. El concepte retorn ha quedat esborrat del diccionari electoral.

La federació també juga fort al lideratge. Pretén presentar Mas com l'únic capaç de treure Catalunya de la crisi nacional i econòmica que viu. “Aixecar el país”, en diuen. I perquè pugui convertir-se en capità, arrodoneixen, necessita una majoria àmplia a les urnes que li permeti constituir un govern “fort”. O el que és el mateix, en què només hi sigui CiU, que no pateixi les divergències intrínseques de tot executiu de coalició.

Mas s'ha compromès a comptar amb els “millors”, cosa que no vol dir fer una opa a cap partit ni tampoc menystenir la cúpula o els quadres que han picat pedra durant la llarga travessa pel desert de l'oposició. Simplement, vol ser una garantia de solvència en la gestió. Per CiU, el com explica el què. I això no és altra cosa que el projecte de país.

Mas va situar per primer cop el dret a decidir com a centre del discurs de Convergència el 2007. Va batejar el viratge com la refundació del catalanisme. Després de la sentència del Tribunal Constitucional, els dos partits de la federació han donat per esgotat el pacte constitucional i, sense fissures, se l'han fet seu. CiU ultima un programa electoral en què, per primer cop en la seva història, opta per saltar-se el marc legal. Això no vol dir que la federació sigui desacomplexadament independentista.

Sentir-se còmodes
Mas ha deixat clar que la de l'Estat propi no és la seva aposta per a la pròxima legislatura. Però el centre polític s'ha desplaçat cap al sobiranisme. I CiU vol seguir sent la primera força política. Per això es recolza en la voluntat de la majoria a l'hora d'acotar els límits del seu full de ruta. Es declara disposada a avançar en el dret a decidir en aquells àmbits que generin un ampli consens. La premissa deixa prou marge perquè sobiranistes d'exigència diversa s'hi puguin sentir còmodes. Si Catalunya és un transatlàntic, CiU també.

El primer clam que els de Mas diuen detectar a Catalunya és el de l'espoli fiscal. Amb consulta prèvia a la ciutadania o sense, el candidat ha aclarit que plantejarà al govern espanyol el concert econòmic a partir del 2012, quan la Moncloa podria estar en mans del PP. Als que donen la batalla per impossible, CiU respon que mai s'ha plantejat seriosament a Madrid. La clau, afegeix, és que els partits catalans mantinguin la cohesió i siguin decisius al Congrés. Alguna veu fins i tot ha apuntat que el dret a decidir s'ha d'exercir amb permís o sense. I si cal, prendre mesures taxatives, com el tancament de caixes. Era la del portaveu de la federació al Parlament, Oriol Pujol. A banda de l'eix nacional, l'econòmic centrarà bona part de la campanya. La crisi acostuma a perjudicar qui governa. I Mas vol fer-hi forat.

Si CiU no passa el llindar de la majoria absoluta i pot governar, necessitarà recórrer a pactes parlamentaris. Permanents o puntuals. El discurs oficial diu que Mas s'adreçarà a les diverses formacions en funció de l'àmbit a pactar. La cúpula admet que un govern que pot tendir a la confrontació amb l'Estat no podrà comptar per a les qüestions nacionals amb partits que depenguin de Madrid. En aquest escenari, ERC sembla cridada a convertir-se en la primera aliada, però les relacions entre els dos partits no passen el seu millor moment. Davant de la proximitat dels comicis, els ponts s'han refredat.

Mentrestant, els republicans intenten desacreditar, per lenta, la maniobra sobiranista de CiU. Al mateix aspiren Solidaritat Catalana i Reagrupament. Tot i que tres consellers nacionals de CDC, començant per Alfons López Tena, han abandonat el vaixell per allistar-se a les files de Joan Laporta, CiU nega que hi hagi una fuga. Tampoc no compta que les noves candidatures la perjudiquin. El PSC i el PP, a l'altra banda, li volen robar el votant més moderat.

LA XIFRA
68
diputats necessitaria CiU per arribar a la
majoria absoluta i no dependre de cap pacte.

LA DATA
20.11.07
Artur Mas va pronunciar la conferència en què
va situar el dret a decidir com a centre del
discurs de CDC.

LA FRASE
«La història de Catalunya és un transatlàntic.
[...] Les maniobres ràpides l'han embarrancat»
Artur Mas, president de CiU

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/256340-el-gir-lent-del-transatlantic.html

tu, alexbn, vas fer o fas de profe, no? O potser va ser un altre del fòrum? Ara no recordo... de totes maneres, com és l'ús "real" dels ordinadors a l'ESO? S'ensenya als nanos a usar un ordinador (a part d'usar-lo a classe)?Porto tres anys de profe d'informàtica i els nanos arriben a l'ESO sense saber apagar un ordinador. No és broma. Ni saben què és el Word, evidentment. Només saben encendre l'ordinador i obrir el messenger. I apaguen l'ordinador prement el botó d'encendre.

Lo de nativos digitales es una falacia como una catedral. Aparte del messenger solo saben mandar SMS y usar la PSP. Por lo menos eso es lo que yo he visto de manera general en los tres años que llevo. Evidentemente siempre hay algún nene que llega incluso sabiendo usar el PowerPoint y entonces se genera un problema, porque tienes a uno que ve cómo a los demás les tienes que enseñar todo lo que hay en el menú inicio y alucina, claro.

Por eso digo que lo de meter portátiles en el aula es una soberana estupidez, igual que el meter asignaturas en inglés. Yo tenía a un nene en clases particulares que daba Science en vez de natus y mi trabajo era traducirle las lecciones...

El problema que tenemos aquí es querer ser los más guays y se ha optado por coger la informática no como un medio para el aprendizaje, que lo es, sino como la panacea que todo lo resuelve. Y no podemos pretender que los nenes lo hagan todo con un ordenador si la gran mayoría acaban la ESO sin saber sumar tres números en un papel o sin saber leer correctamente un texto. O más, cada vez es más habitual leer exámenes de un folio en los que te topas con 50 ó más faltas de hortografía.

La batalla de la mesquita

• El PP de Badalona rebutja cedir l'antic parc de bombers

El president del grup municipal Popular a l'Ajuntament de Badalona, Xavier García Albiol, ha exigit l'alcalde de la ciutat, Jordi Serra, que expliqui el motiu pel qual ha cedit l'antic parc de bombers per al seu ús com a mesquita. García Albiol ha indicat que cas de guanyar les eleccions municipals "s'acabarà amb les pregàries del col·lectiu musulmà en instal·lacions esportives, via pública i instal·lacions municipals".

"Si els musulmans volen resar tenen dues opcions: o fer-ho en un local de la seva propietat condicionat per aquesta activitat o bé resar a les seves cases", ha indicat. García Albiol ha acusat Serra de "tenir un tracte preferent cap a la població musulmana del municipi" i d'estar "més preocupat per la instal·lació de mesquites que d'altres equipaments públics més urgents a la ciutat".

L'alcaldable popular ha lamentat que "el PSC torna a fer el mateix" i ha recordat que "fa quatre anys va intentar cedir un terreny municipal per constriuir una mesquita al barri de Montigalà i ara cedeix aquesta instal·lació mentre els barris de Sant Roc i Congrès es degraden ràpidament".

http://mes-edicions.e-noticies.cat/barcelones/la-batalla-de-la-mesquita-44148.html

Corbacho torna

• El PSC de l'Hospitalet elegirà el ministre de candidat al Parlament

El ministre de Treball i Imigració, Celestino Corbacho, tornarà a la política catalana a les properes setmanes després que el PSC de l'Hospitalet té previst escollir-lo aquest divendres candidat a diputat a les properes eleccions al Parlament. Les tres agrupacions del PSC d'aquesta ciutat aprovaran la proposta en la qual l'exalcalde de la segona ciutat amb més població de Catalunya deixarà Madrid, després de la seva etapa de ministre de l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero.

Les llistes del PSC a les properes eleccions -en les que Montilla té un pes fonamental en la seva confecció- han des ser aprovades més endavant per una reunió del Consell Nacional del partit.

Nascut a la província de Badajoz (1949), Corbacho va ingressar a la Federació Catalana del PSOE al 1976, però dos anys més tard va afiliar-se al PSC al crear-se aquest partit. El seu primer càrrec públic va ser la regidoria d'Urbanisme de l'Hospitalet al 1983. Al 1994 va ser nomenat alcalde i deu anys més tard, president de la Diputació de Barcelona, en substitució de José Montilla. Des de fa poc més de dos anys és ministre de Treball i Immigració.

http://politica.e-noticies.cat/corbacho-torna-44139.html

Solidaritat ja té 250 candidats per a les primàries

• "Les primàries són fonamentals si volem regenerar el sistema polític català"

Un total de 250 candidats participaran a les primàries de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) que es faran el proper dissabte en sis col·legis electorals repartits per tot el territori.

D’ençà la presentació de SI, el passat 20 de juliol, i fins a la mitjanit del 31 d’agost, data en que es tancava la inscripció de les candidatures, individuals o en grup (de 6 persones com a màxim) per a ser escollides a les primàries, 250 persones opten a formar part de la llista electoral de les properes eleccions al Parlament.

Per circumscripcions, a Barcelona s'hi presenten 161 candidats; a Girona, 33; a Tarragona, 29; i a Lleida, 27. Els militants del partit dirigit per Joan Laporta podran escollir els seus elegibles a l'Hotel Diagonal Zero de Barcelona, l'Hotel Carlemany de Girona, al Centre Cívic de l'Escorxador de la Seu d'Urgell, a la Llotja del Palau de Congressos de Lleida, a l'Hotel Ciutat de Tarragona i al Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa.

Segons ha indicat el partit en un comunicat, "Solidaritat Catalana per la Independència, com a moviment popular de base, entén que les primàries són fonamentals si volem regenerar el sistema polític català. Una bona manera de començar a fer camí és que els candidats es triïn per un mètode de primàries, la millor manera d’iniciar la regeneració de la nostra democràcia".

http://politica.e-noticies.cat/solidaritat-ja-te-250-candidats-per-a-les-primaries-44130.html

Dirigentes del PSC vindican a Tura como número dos de José Montilla

• Los socialistas consideran que deben explotar la experiencia de sus conselleres

• Serna, titular de Treball, podría formar parte de las listas aunque no es militante socialista

Con el proceso de elaboración de las listas formalmente abierto, dirigentes del PSC consideran que el perfil de la persona que haga ticket con José Montilla al frente de su candidatura debe de ser el de alguien con sobrada experiencia, buen cartel, que sepa lidiar en los debates y si es mujer, mejor, ya que demomento el mapa electoral socialista está poblado sólo por hombres. Las miradas se han puesto en las conselleres del Govern y especialmente en la titular de Justícia, Montserrat Tura.

La composición de las candidaturas de los socialistas va a responder a unas cuantas claves tanto de presente como de eventuales futuros –el PSC sabe que debe prepararse por si queda apeado del poder–, pero lo primero, según consideran varios dirigentes, es intentar sacar el mejor resultado posible con las mejores bazas. En este sentido, consideran que es preferible no hacer experimentos y señalan que la labor realizada en el Govern por las tres conselleres (Tura, Marina Geli y Mar Serna) debe explotarse. Encuestas cualitativas que maneja el PSC otorgan una buena valoración de la titular de Justícia.

Es de sobras conocido el perfil catalanista de Tura y Geli, que les ha llevado a contraponer sus tesis en numerosas comisiones ejecutivas con las del president a cuenta sobre todo del papel del PSC en el Congreso de los Diputados y su relación con el PSOE. Pero este perfil cotiza al alza tras la renuncia del conseller Antoni Castells a formar parte de las listas de Montilla aunque no es comparable en el seno del PSC la opción del titular de Economia, que ha hecho más explícito su disenso con la línea oficial del PSC, con la actitud más prudente de Tura. La consellera daba a conocer el pasado lunes sus opiniones sobre el encaje de Catalunya a la opinión pública española en un artículo publicado en El País y explícitamente mesurado.

Si lo más probable es que Geli tenga su papel en Girona, donde abre la lista Joaquim Nadal –todos los cabeza de lista del PSC son hombres–, dirigentes socialistas apuestan por la incorporación a las listas de la consellera Serna, que no milita en el PSC pero que puede vérsela en casi todos los actos de precampaña que la formación esta realizando. Todo ello con el permiso de jóvenes valores como la secretaria del Govern, Laia Bonet, y la diputada Rocío Martínez- Sempere, que tienen un puesto garantizado en la parte alta de la candidatura. Este verano se apuntó la posibilidad de que fuese Bonet quien hiciese ticket con Montilla, opción que no se descarta pero que pierde fuerza ante la consellera.

Otro de los debates abiertos es el papel de Manuela de Madre, vicepresidenta del PSC. La ex alcaldesa de Santa Coloma y actual presidenta del grupo parlamentario siempre ha aportado un buen número de votos –según se señala en el PSC–, pero podría plantearse otro futuro político, que podría ser el Senado. Sea como sea, otro ex alcalde metropolitano y actual ministro, Celestino Corbacho, formará parte de las listas del Parlament. El desenlace de este puzle se sabrá el día 18

http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20100903/53994053392/celestino-corbacho-renuncia-y-abre-una-nueva-crisis-de-gobierno-zapatero-jose-montilla-cordoba-jose-.html

Corbacho torna

• El PSC de l'Hospitalet elegirà el ministre de candidat al Parlament

El ministre de Treball i Imigració, Celestino Corbacho, tornarà a la política catalana a les properes setmanes després que el PSC de l'Hospitalet té previst escollir-lo aquest divendres candidat a diputat a les properes eleccions al Parlament. Les tres agrupacions del PSC d'aquesta ciutat aprovaran la proposta en la qual l'exalcalde de la segona ciutat amb més població de Catalunya deixarà Madrid, després de la seva etapa de ministre de l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero.

Les llistes del PSC a les properes eleccions -en les que Montilla té un pes fonamental en la seva confecció- han des ser aprovades més endavant per una reunió del Consell Nacional del partit.

Nascut a la província de Badajoz (1949), Corbacho va ingressar a la Federació Catalana del PSOE al 1976, però dos anys més tard va afiliar-se al PSC al crear-se aquest partit. El seu primer càrrec públic va ser la regidoria d'Urbanisme de l'Hospitalet al 1983. Al 1994 va ser nomenat alcalde i deu anys més tard, president de la Diputació de Barcelona, en substitució de José Montilla. Des de fa poc més de dos anys és ministre de Treball i Immigració.

http://politica.e-noticies.cat/corbacho-torna-44139.html

Sembla ser que el sr. Montilla no vol tornar a presidir la Generalitat... ara resulta que el Parlament s'ha tornat un cementiri de velles glories (como actualment i lamentablement ho és a dia d'avui l'europarlament)

¿Como protesta por la desidia y tolerancia con los curas pederastas?

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Trollfaces/db08194c.png




No exactamente...

Para lo que tú propones (que no estaría de más), yo montaría autobuses para protestar delante de la catedral de Madrid... y que Rouco Varela se enterase un poquillo de lo que sucede fuera de su casa.

La concentración es por motivos eclesiales, pero el motivo que mencionas, o protestamos contra la conferencia episcopal, o mismamente en Barcelona contra el Papa

Al PP nunca le ha frenado esto de que ir en contra del gobierno de Catalunya suponga una nueva brecha entre Catalunya y España... Véase Estatut, el intento de compra de endesa por parte de gas natural, cualquier tema con el idioma, la prohibición de las corridas...

Ariño es una localidad aragonesa de la comarca Andorra-Sierra de Arcos. Tiene casi mil habitantes y suele ser de esas localidades que pasan totalmente desapercibidas.
En 2003 salió a la luz, en la prensa internacional, por un hecho insólito. Para entonces el Gobierno de Aragón quiso empezar un proyecto de implantar Tablet-PC en los colegios, y lo quiso empezar en el medio rural por tratarse de la zona que menos recursos tenía.
En concreto, eligió la escuela de Ariño, que tenía 16 alumnos en total, para implantar el sistema de aprendizaje mediante Tablet-PC.

Un año más tarde, aprovechando una conferencia que Bill Gates daba en Viena sobre aplicaciones varias de Microsoft, fueron invitados alumnos de este colegio a explicar cómo funcionaba el Tablet-PC. Microsoft estaba interesado en desarrollar aplicaciones orientadas hacia la educación en general y se daba la circunstancia de que... Ariño había sido LA PRIMERA ESCUELA EUROPEA en disponer de Tablet-PC.
Así que a Viena acudieron los cuatro chicos de mayor edad del colegio (que siendo 16 en todo el colegio es fácil elegir...) y su profesor. La imagen de un niño de diez años explicándole, en Viena, a Bill Gates cómo funcionaba el Tablet-PC y qué utilidades le encontraban, y haciendo la explicación en un perfecto inglés (lo que hacen los programas de bilingüismo... que al final será cierto que los chavales aprenderán inglés).
La imagen aquella se vio en prácticamente todas las principales cadenas de noticias del mundo.


Desde entonces y hasta ahora, la localidad de Ariño, en la comarca de Andorra-Sierra de Arcos, había permanecido prácticamente desapercibida.
Sin embargo tiene una particularidad. Allí está todavía una de las poquisimas minas de carbón que todavía quedan en activo. Hay un plan, empezado en el año 92, para ir cerrando paulatinamente las minas y generando una reconversión del sector (un plan que abarca a ciertas comarcas de Aragón así como a gran parte de Asturias y de León, entre otros territorios). Se han conseguido avances, hasta el punto de que, si no me equivoco, actualmente solo funciona en Aragón una mina "subterránea" y otra "a cielo abierto" de carbón, con sus planes de futuro, etc...


Recientemente (y hoy ha salido publicado en prensa. Podéis consultarlo mismamente en www.heraldo.es), un eurodiputado ha realizado una petición de eliminar todas las ayudas al carbón, lo que supondría la desaparición de este pueblo que está en proceso de reconversión.

El eurodiputado que solicita el final de las ayudas europeas a la reconversión no es otro que Aleix Vidal-Quadras. ¿Os suena o lo teníais ya completamente olvidado?.

Sus declaraciones no tienen desperdicio e invito a que la gente se informe a través de diferentes medios de comunicación.

De momento, desde el Partido Popular de Aragón han dicho que "no comparten sus declaraciones".

Como no me gusta entrar en temas de política y este foro no está para ello, simplemente me pregunto que cuáles son las declaraciones que comparte el secretario general de su partido... porque ambos tienen "un mismo jefe".


Como podéis ver... hasta el Partido Popular de Cataluña toma decisiones que j*** los intereses aragoneses

La conspiranoia está alcanzando niveles grotescos... :popcorn:

Corbacho torna

• El PSC de l'Hospitalet elegirà el ministre de candidat al Parlament

El ministre de Treball i Imigració, Celestino Corbacho, tornarà a la política catalana a les properes setmanes després que el PSC de l'Hospitalet té previst escollir-lo aquest divendres candidat a diputat a les properes eleccions al Parlament. Les tres agrupacions del PSC d'aquesta ciutat aprovaran la proposta en la qual l'exalcalde de la segona ciutat amb més població de Catalunya deixarà Madrid, després de la seva etapa de ministre de l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero.

Les llistes del PSC a les properes eleccions -en les que Montilla té un pes fonamental en la seva confecció- han des ser aprovades més endavant per una reunió del Consell Nacional del partit.

Nascut a la província de Badajoz (1949), Corbacho va ingressar a la Federació Catalana del PSOE al 1976, però dos anys més tard va afiliar-se al PSC al crear-se aquest partit. El seu primer càrrec públic va ser la regidoria d'Urbanisme de l'Hospitalet al 1983. Al 1994 va ser nomenat alcalde i deu anys més tard, president de la Diputació de Barcelona, en substitució de José Montilla. Des de fa poc més de dos anys és ministre de Treball i Immigració.

http://politica.e-noticies.cat/corbacho-torna-44139.html

Qué vos pareix el Corbacho de cara a la Generalitat?

Porto tres anys de profe d'informàtica i els nanos arriben a l'ESO sense saber apagar un ordinador. No és broma. Ni saben què és el Word, evidentment. Només saben encendre l'ordinador i obrir el messenger. I apaguen l'ordinador prement el botó d'encendre.

Lo de nativos digitales es una falacia como una catedral. Aparte del messenger solo saben mandar SMS y usar la PSP. Por lo menos eso es lo que yo he visto de manera general en los tres años que llevo. Evidentemente siempre hay algún nene que llega incluso sabiendo usar el PowerPoint y entonces se genera un problema, porque tienes a uno que ve cómo a los demás les tienes que enseñar todo lo que hay en el menú inicio y alucina, claro.

Por eso digo que lo de meter portátiles en el aula es una soberana estupidez, igual que el meter asignaturas en inglés. Yo tenía a un nene en clases particulares que daba Science en vez de natus y mi trabajo era traducirle las lecciones...

El problema que tenemos aquí es querer ser los más guays y se ha optado por coger la informática no como un medio para el aprendizaje, que lo es, sino como la panacea que todo lo resuelve. Y no podemos pretender que los nenes lo hagan todo con un ordenador si la gran mayoría acaban la ESO sin saber sumar tres números en un papel o sin saber leer correctamente un texto. O más, cada vez es más habitual leer exámenes de un folio en los que te topas con 50 ó más faltas de hortografía.

Te creo, además me confirmas lo que me explicó un compañero de quinta que también se dedica a la enseñanza en un colegio. ¡Qué lamentable...!
:ohno:

Qué vos pareix el Corbacho de cara a la Generalitat?

Emigro de la comunidad directamente :lol:. Es una de las personas que, quizá como alcalde de una ciudad de la periferia de BCN pueda haber hecho algo, pero no apto para fuera de un gobierno local (lo que no significa que lo declare apto para gobierno local, sencillamente desconozco como lo hizo)

Y lo he expresado en un mensaje anterior, con esta decisión el PSC quiere colocar a un cadaver politico en el parlament

Como podéis ver... hasta el Partido Popular de Cataluña toma decisiones que j*** los intereses aragoneses

Sinceramente dudo que Vidal-Quadras sea muy querido por l@s catalanes/catalanas.

Sinceramente dudo que Vidal-Quadras sea muy querido por l@s catalanes/catalanas.



No lo pongo en duda... pero es que lo mandan lo más lejos posible para que se esté calladito y, no tranquilo con la que monta en su tierra, se mete con los vecinos...

Te creo, además me confirmas lo que me explicó un compañero de quinta que también se dedica a la enseñanza en un colegio. ¡Qué lamentable...!
:ohno:


En una charla que daba una asociación de altas capacidades (donde plantean que superdotados hay pocos, pero chavales que destaquen en algún área concreta hay muchisimos y es imprescincible que puedan desarrollar dicha capacidad al máximo) le dedicaron un tiempo a esto de la informática.

Se juntan varias cosas. Por una parte, te encuentras con lo que se ha comentado de que los chavales solo saben encender el MSN y la playstation y similares..., pero también te encuentras con casos en los que, a partir de cierto curso, los profesores piden algunos trabajos. Y además los piden a ordenador y con un contenido tal que requiera navegar por diversos buscadores.

¿Quién ha enseñado a esos chavales a manejar el Word?. Nadie... pero ya se les exige. ¿Quién ha enseñado a esos chavales a manejar Word?. Porque a escribir a boli (como se entregaban los trabajos en mis tiempos) sí que se les enseña... pero ni mecanografía, ni ofimática básica. De la misma manera, hace años se nos enseñaba a manejar enciclopedias, a buscar información. Los profesores nos requerían algunos trabajos que requiriesen meterse en alguna biblioteca y buscar información específica. Previamente nos habían enseñado alguna cosilla con libros básicos, etc. Todo el mundo había manejado un diccionario y quizá algún otro libro de referencia.
Hoy en día se supone que todos los chavales nacen aprendidos en estos temas. Es verdad que alguno nos puede dar cien vueltas a cualquiera de nosotros... pero es algo que se está dando por hecho cuando no es así. No se le presta la debida atención a nivel docente pero se exige que vengan aprendidos.

Y nos encontramos con un dilema... no se les enseña, se espera que aprendan en casa y... en casa aprenden lo que les gusta. Lógico, ¿no?

El caso es que el conferenciante consideraba que la informática, a niveles de educación obligatoria, debía ser una materia horizontal. O sea, no crear una asignatura específica para que los chavales supieran apagar el ordenador, manejar ofimática, o cosas así, sino establecer los mínimos de informática que tienen que saber y, repartirlos entre diferentes asignaturas. Con una de ellas pueden aprender Word, con otra Excel...

es la única forma de funcionar... o eso creo.

Porto tres anys de profe d'informàtica i els nanos arriben a l'ESO sense saber apagar un ordinador. No és broma. Ni saben què és el Word, evidentment. Només saben encendre l'ordinador i obrir el messenger. I apaguen l'ordinador prement el botó d'encendre.

Lo de nativos digitales es una falacia como una catedral. Aparte del messenger solo saben mandar SMS y usar la PSP. Por lo menos eso es lo que yo he visto de manera general en los tres años que llevo. Evidentemente siempre hay algún nene que llega incluso sabiendo usar el PowerPoint y entonces se genera un problema, porque tienes a uno que ve cómo a los demás les tienes que enseñar todo lo que hay en el menú inicio y alucina, claro.

Por eso digo que lo de meter portátiles en el aula es una soberana estupidez, igual que el meter asignaturas en inglés. Yo tenía a un nene en clases particulares que daba Science en vez de natus y mi trabajo era traducirle las lecciones...

El problema que tenemos aquí es querer ser los más guays y se ha optado por coger la informática no como un medio para el aprendizaje, que lo es, sino como la panacea que todo lo resuelve. Y no podemos pretender que los nenes lo hagan todo con un ordenador si la gran mayoría acaban la ESO sin saber sumar tres números en un papel o sin saber leer correctamente un texto. O más, cada vez es más habitual leer exámenes de un folio en los que te topas con 50 ó más faltas de hortografía.

Doncs si que estem bé... :lol: De totes maneres, si aquesta és la situació només cal apostar per a que els nostres nanos no només usin els ordinadors a classe sinó a ensenyar-los a usar un ordinador per a treballar i estudiar. És a dir, que deixin de ser analfabets digitals com han de deixar de ser-ho en anglès i altres matèries.

De totes maneres, les meves cosines, que cursen ESO, saben fer anar ordinadors. Els casos d'analfabetisme digital no deuen ser crònics a Catalunya, espero. Demà, com que pugen a casa meva, els faré un test de coneixements informàtics bàsics. :lol:

Laporta està convençut que Solidaritat obtindrà representació al Parlament
Solidaritat Catalana per la Independència celebra aquest dissabte primàries per escollir els candidats a les pròximes eleccions. El seu líder, Joan Laporta, en una entrevista a "Els matins d'estiu", de TV3, ha dit que està convençut que tindran representació parlamentària, perquè tant el moviment de les consultes com la manifestació del 10 de juliol es reflectiran a les urnes. Laporta també deixa clar que només pactarà amb els partits i els representants parlamentaris que assumeixin el compromís de declarar la independència. Si fos per ell, si Solidaritat Catalana obtingués la majoria suficient, el mateix mes de gener proclamaria unilateralment la independència.

El president de Democràcia Catalana i impulsor de la candidatura de Solidaritat, Joan Laporta, ja es veu al Parlament. Així ho ha confessat a Televisió de Catalunya, on s'ha mostrat convençut que aquest moviment obtindrà representació parlamentària. Laporta entén que les consultes sobiranistes celebrades a Catalunya i l'esperit de la manifestació del 10 de juny en resposta a la resolució del Tribunal Constitucional contra l'Estatut s'han de traduir a les urnes, i creu que Solidaritat pot canalitzar-ho.

"Aconseguirem d'una vegada per totes que el poble entri al Parlament, i acabarem amb el corporativisme polític i amb un blindatge de la cambra que l'ha deixat sense contingut polític", ha sentenciat Laporta. "Si pogués governar amb majoria suficient proclamaríem la independència al gener", ha afegit el president de Democràcia Catalana.

Encara hi ha temps per a la unitat
En declaracions a "Els matins d'estiu", Laporta ha dit que espera que la participació de tres formacions independentistes per separat no resti força a aquest sentiment al Parlament. Laporta assegura que encara hi ha temps perquè l'independentisme s'uneixi tot i que no sembla un objectiu fàcil d'aconseguir abans dels comicis, després que Solidaritat i Reagrupament, la formació que lidera Joan Carretero, decidissin diumenge passat presentar-s'hi per separat.

Les llistes, l'escull amb Carretero
Laporta assegura que amb Carretero hi ha molta afinitat i que el que els ha separat és la forma de confeccionar les llistes. Solidaritat aposta per fer-ho per la via de l'elecció directa, i aquest dissabte 17.000 militants del moviment podran escollir els seus candidats. Reagrupament, en canvi, ja tenia la seva candidatura a punt.

Laporta ha indicat que espera que hi hagi molta participació en aquestes primàries perquè, diu, donaran al moviment una forta legitimitat.

L'endemà de les eleccions
Laporta ha reiterat que no formarà part de cap govern que no assumeixi el compromís de declarar la independència al Parlament la pròxima legislatura.

En cas que no obtingui cap diputat, Laporta sosté que no es retirarà de la política.

Font i enllaç al vídeo: http://www.3cat24.cat/noticia/837146

ICV elegeix aquest dissabte les seves llistes i nomena Camats com a número 2

El Consell Nacional d'ICV elegirà aquest dissabte els seus candidats al Parlament, en una llista que, per Barcelona, encapçalarà el secretari general del partit, Joan Herrera.

La portaveu dels ecosocialistes al Parlament, Dolors Camats, ocuparà la segona posició, com va avançar Europa Press, mentre que el tercer lloc recaurà en el coordinador general d'EUiA, Jordi Miralles.

La incògnita recau en els següents llocs a les llistes, a partir del número 4, i quin paper reserva el partit a alguns dels seus dirigents històrics, com l'ex conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, i el president del grup parlamentari, Jaume Bosch.

Dels primers llocs a la llista de Barcelona, a EUiA li corresponen, a més del tercer, el número 8 i el 13.

ICV ja ha anunciat els seus caps de llista per Tarragona, Lleida i Girona, que són: Hortènsia Pla, Francesc Pané i el secretari general d'Interior, Joan Boada, respectivament.

Font: http://www.europapress.cat/politica/noticia-icv-elegeix-aquest-dissabte-les-seves-llistes-nomena-camats-com-numero-20100903181540.html

____________________

Puigcercós veu positiu que el ministre prioritzi la política catalana

El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha manifestat que és positiu que el ministre de Treball, Celestino Corbacho, prioritzi la política catalana a la de Madrid, després de saber-se que passarà a formar part de les llistes del PSC de cara a les eleccions catalanes.

En declaracions després de visitar el Baix Penedès, ha assegurat que la confecció de llistes és una qüestió personal i interna dels partits, tot i que ha insistit que és positiu que persones que fan política a Madrid tornin a Catalunya, "a diferència d'altres que només passen de presidir una comunitat autònoma a ser ministres".

Per a Puigcercós, el canvi d'orientació del PSC cap a sectors no tan catalanistes pot beneficiar-los. Per aquesta raó, s'ha dirigit a l'electorat catalanista i d'esquerres per presentar ERC com l'únic partit que pot garantir que les decisions que impliquen a Catalunya es prenen des d'aquí, i sense cap vincle amb Madrid.

Ha criticat, a més, el líder de CiU, Artur Mas, a qui ha acusat de tenir una actitud "superba", i alhora ha opinat que es contradiu ja que part de les iniciatives de la reforma laboral tenen l'aval de la federació.

"La reforma laboral no està a l'altura de les necessitats, és cert. Mas no para de criticar, però tampoc para de donar suport a les mesures del Govern", ha tancat.

Font: http://www.europapress.cat/politica/noticia-corbacho-puigcercos-veu-positiu-ministre-prioritzi-politica-catalana-20100903181021.html

El seu líder, Joan Laporta, en una entrevista a "Els matins d'estiu", de TV3


Estaria bé fer una comparativa sobre l'aparició a TV3 de Reagrupament i Solidaritat vs el temps dedicat a Ciutadans fa quatre anys. Tots partits, en el seu moment, sense representació política.

A qui li interessi saber què ha fet el govern aquests últims quatre anys en matèria constructiva (equipaments, infraestructures...) té una font d'informació molt completa a http://www.gencat.cat/construim/

Apunt torrecollonaire: són classes d'informàtica o classes de programari Microsoft?

Hi ha altres processadors de textos que no siguin Word.
Hi ha altres fulls de càlcul que no siguin Excel.
Hi ha altres programes de presentacions que no siguin PowerPoint.
Hi ha altres entorns d'escriptori que no tenen botó Inicia.

No hem d'oblidar que les llicències de Windows són cares, i les d'Office encara més. Però venint d'Ensenyament tampoc m'estranya, quan va enviar 60 ordinadors amb Windows preinstaŀlat a un centre que el primer que va fer va ser formatar-los per posar-hi GNU/Linux (s'ha de dir així que si no s'enfada l'Stallman :lol:). I a Ensenyament es van demanar explícitament ordinadors sense Windows, però res. 60 llicències llençades a les escombraries, que potser ens han costat un milió de pessetes.

A qui li interessi saber què ha fet el govern aquests últims quatre anys en matèria constructiva (equipaments, infraestructures...) té una font d'informació molt completa a http://www.gencat.cat/construim/

Quina web més pre-electoral... A més a més en el cas del meu poble en donen ajuda FEDER pero la planell surt al municipi del costat

Montserrat Tura candidata a l'alcadia de Barcelona?

Hereu, en suspens fins a final d'any
Tura guanya punts com a substituta si el PSC veu viable vèncer en cas de relleu

Primer posar-se els pantalons i, només després, calçar-se les sabates. La màxima del dibuixant Gary Larsson l'han seguit al peu de la lletra al PSC. Malgrat els nervis i la ràbia per unes enquestes que l'envien, per primera vegada en 32 anys, a l'oposició municipal de la capital catalana, el partit socialista segueix invariable el seu rumb, amb gest impassible. Primer, les autonòmiques, i només després, les municipals, en especial Barcelona. És a dir, fins que passin les eleccions al Parlament no es decidirà si Jordi Hereu és o no, finalment, el candidat del PSC a l'alcaldia. La probable celebració de les eleccions catalanes el 28 de novembre donen a l'actual alcalde tot el marge de maniobra possible per escurçar distàncies respecte a CiU. I al mateix temps aboquen el partit, en cas que vulgui canviar de cavall en ple esprint, a fer-ho ja en el mes de gener. Només quatre mesos abans de les municipals.

«Montilla acostuma a afrontar els problemes quan toca», afirma una veu del partit, per afegir que el president, «abans que res, és el primer secretari del PSC, i sap que haurà d'actuar». Però, ¿per què s'actua amb Hereu amb una delicadesa que no es va tenir amb Joan Clos? La situació del partit de cara a les eleccions del novembre aconsellen als seus dirigents centrar esforços en aquests comicis. I en funció del pertinent balanç de danys que es faci al desembre, i d'alguna macroenquesta, prendre mesures a Barcelona. Si en una cosa coincideixen gairebé totes les persones entrevistades per aquest diari és que, donada la situació d'emergència, s'apostarà pel candidat que més suports pugui recollir. Sense importar de quin costat de la família socialista provingui. No és moment de perdre's en petiteses.

DINS I FORA / Els noms, ja coneguts, són, a més a més d'Hereu, i per ordre alfabètic, Jordi W. Carnes, Assumpta Escarp, Ferran Mascarell i Montserrat Tura. Al seu dia també va sonar el conseller d'Economia, Antoni Castells. La seva vinculació amb el cas Palau i les crítiques a la direcció del partit per anar a remolc del PSOE semblen haver-lo descartat.

La primera diferència és entre candidats de dins de l'ajuntament i de fora. El primer (Carnes) i la tercera (Escarp) tinents d'alcalde serien, un d'ells, els candidats si al gener es creu impossible revalidar l'alcaldia. Bons fontaners (són dos excaps de gabinet) i amb suports en l'empresariat (Carnes) i en el partit (Escarp) assumirien el repte d'aconseguir «una dolça derrota», com diu una veu de l'ajuntament parafrasejant Felipe González després de les generals del 1996, quan va perdre davant José María Aznar.

Poc coneguts pel gran públic, quatre mesos de llançament semblen pocs per a tots dos. A més a més, diu la mateixa veu, «la jugada de substituir l'alcalde i posar el candidat al capdavant de la ciutat ja està gastada», en referència al que es va fer el 2006 amb l'intercanvi entre Clos i Hereu.

Els altres dos (Mascarell i Tura) pertanyen a l'anomenat sector catalanista del PSC, el més revoltós, sobretot després de la sentència del Tribunal Constitucional.

Mascarell i Tura no baden boca. Els seus entorns, gairebé tampoc. Mascarell sembla haver emprès una croada ideològica contra la direcció regional del PSC de Barcelona que lidera Carles Martí, exprimer tinent d'alcalde i pare intel·lectual de l'estrepitosa consulta de la Diagonal. Una federació, la de Barcelona, sobre la qual pesa certa desconfiança de la direcció nacional, que va veure com no va poder mobilitzar més que un 5%, per exemple, dels votants de Nou Barris en rescat d'Hereu en la maleïda consulta.

Tanta és la desconfiança en la federació barcelonina que serà Nicaragua -com es coneix la direcció nacional, pel carrer on hi ha la seu del PSC- no només la que supervisi les llistes -es promet una profunda renovació- sinó també la que farà la pròpia campanya. La imatge de Miquel Iceta desplaçant-se cada dia a l'ajuntament, en la campanya del 1995, a repartir consignes es tornarà a veure una altra vegada.

LES OPCIONS DE TURA / De tots els candidats, potser Montserrat Tura, segons diverses veus consultades, és la que té més opcions de substituir Hereu, si s'acaba fent el canvi. La seva posada a disposició del partit, quan Castells va sortir de l'escena, va cauteritzar el motí catalanista. És dona (la primera amb opcions reals de ser alcaldessa), molt coneguda (a diferència d'Escarp) i la seva candidatura satisfaria Mascarell, de qui el PSC tem que presenti una llista pròpia si Hereu és el candidat. Tura, a més a més, podria anar al Parlament, si Montilla ho volgués, i després, si hi ha opcions de victòria a Barcelona, renunciar a l'escó.

¿I Hereu? Només seguirà si és capaç de recuperar en quatre mesos els 12 punts d'intenció de vot perduts els últims 18 mesos, i els 7,4 que Xavier Trias té d'avantatge.

El Periódico (http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/20100904/hereu-suspens-fins-final-dany/466968.shtml)

^^De ser així, en Monty ja pot pensar en jubilar-se perque no me'l veig com a cap de l'oposició

Sinceramente dudo que Vidal-Quadras sea muy querido por l@s catalanes/catalanas.




Pues... la que ha liado...

El equivalente a la mitad de la población de la capital comarcal manifestándose hoy en defensa del sector que este político ha argumentado que hay que dejar de apoyar

http://www.heraldo.es/noticias/aragon/mas_000_personas_manifiestan_andorra_defensa_del_carbon.html


Me parece que por aquí tampoco es muy querido

^^ De lo cual ni Catalunya ni la Generalitat tienen NADA que ver.

Y de lo cual yo también comparto que es un sector que se debería dejar de apoyar. El problema es que los trabajadores de la minería son personas que difícilmente se pueden colocar en otros sectores. Así pues se opta por mantenerlos con subvenciones a una industria obsoleta hasta que los prejubilan y dejan de hacer ruido.

Iniciativa presenta les llistes per a les eleccions amb Herrera de candidat i Camats de número dos

Sense sorpreses, Iniciativa per Catalunya ha aprovat les llistes a les properes eleccions al Parlament. Joan Herrera, el cap de llista, tindrà Dolors Camats com a número dos, i també comptarà amb Jaume Bosch i Laia Ortiz. En el Consell Nacional, Herrera ha agraït a Joan Saura -president de la formació i que va anunciar que no es tornaria a presentar- haver ajudat a fer el relleu. La foto de família de la candidatura ecosocialista arribarà quan es tanquin les llistes amb els socis de coalició, Esquerra Unida i, per primer cop, el Partit Antitaurí.

El Consell Nacional d'ICV ha elegit els candidats al Parlament, en una llista que per Barcelona encapçala el secretari general del partit, Joan Herrera. La portaveu dels ecosocialistes al Parlament, Dolors Camats, n'ocupa la segona posició i consolida l'aposta del partit pel relleu generacional.

De la llista de Barcelona, el tercer lloc correspon a EUiA i recaurà en el coordinador general del partit, Jordi Miralles. Esquerra Unida també ha d'escollir les posicions vuitenaa i tretzena. El quart torna a ser Jaume Bosch, un dels històrics del partit, que ja va ocupar aquesta posició en les eleccions de fa quatre anys. Laia Ortiz serà la sisena, i puja així un lloc, i Salvador Milà, exconseller de Medi Ambient en el primer tripartit, es manté en les llistes i també puja un lloc. Deixarà el Parlament, a més de l'actual conseller d'Interior, Joan Saura, Dolors Clavell, mentre que les noves apostes són Josep Vendrell, Mercè Claramunt, Xavier Boix i Janet Sanz.

Pel que fa a les demarcacions de Tarragona, Lleida i Girona, Iniciativa ja ha anunciat que els caps de llista són Hortènsia Pla, Francesc Pané i el secretari general d'Interior, Joan Boada, respectivament.

http://www.3cat24.cat/noticia/838809/politica/Iniciativa-presenta-les-llistes-per-a-les-eleccions-amb-Herrera-de-candidat-i-Camats-de-numero-dos

^^ De lo cual ni Catalunya ni la Generalitat tienen NADA que ver.


Absolutamente nada. Me he limitado a ponerlo aquí por el hecho de ser un político adscrito a la sección catalana del partido en el cuál milita.

Veo que no lo habéis olvidado.




Y de lo cual yo también comparto que es un sector que se debería dejar de apoyar. El problema es que los trabajadores de la minería son personas que difícilmente se pueden colocar en otros sectores. Así pues se opta por mantenerlos con subvenciones a una industria obsoleta hasta que los prejubilan y dejan de hacer ruido.


Completamente de acuerdo en lo referente de que tiene que ir desapareciendo, que no es compatible pedir energías renovables y mantener al mismo tiempo el carbón. Pero existen planes para ir cerrando progresivamente estas minas. Los planes llevan años llevándose a cabo, la reindustrialización se está ejecutando. No es fácil ni rápido cambiar el modo de vida de varias comarcas juntas pero se está consiguiendo.

Por eso, cuando falta tan poco por completar el proceso... que te vengan pidiendo cortar todo por completo... es para decir que falta algo de seriedad, o de conocimiento del sector.

Estaria bé fer una comparativa sobre l'aparició a TV3 de Reagrupament i Solidaritat vs el temps dedicat a Ciutadans fa quatre anys. Tots partits, en el seu moment, sense representació política.

Ho dius pels Ana rosa quintana i demés programets del circuit estatal que li van dedicar a la capital i que no fan ara amb els independentistes?

I sí, és cert, la cosa a nivell català no està equilibrada, pero no és el mateix parlar d'ex consellers de la Generalitat i ex presidents del Barça que, en el seu moment, parlar de desconeguts en pilotes.

http://imagenes.lavanguardia.es/lavanguardia/img/20100904/grafico3.jpg_lite0.jpg

CiU confirma su ventaja ante un PSC que obtendría su peor resultado

• Mas se aleja de la mayoría absoluta, pero Montilla tendría menos diputados que en 1980

• CiU sumaría hoy el 38,9% de los votos, pero ha perdido tres puntos desde julio

• Los socialistas pueden caer al 21% y lograr 31 escaños, dos menos que en su peor marca

La tormentosa meteorología del verano ha introducido algunos llamativos cambios en las expectativas electorales de Catalunya, aunque sin privar a CiU de su condición de favorita, con gran ventaja sobre el resto de formaciones políticas. El último sondeo del Instituto Noxa para La Vanguardia –realizado los días 1 y 2 de septiembre– confirma el horizonte de un claro triunfo nacionalista en los comicios autonómicos de este otoño, en paralelo al hundimiento sin paliativos del PSC, pero modera ligeramente la magnitud de la anunciada victoria de CiU y la sitúa en un contexto de avance de los partidos medianos y pequeños respecto a anteriores estudios. En concreto, los nacionalistas gozan ahora de una expectativa de voto del 38,9%, lo que supone tres puntos menos que en julio pasado y hasta cinco por debajo del mejor pronóstico de CiU (43,9%), que registró el sondeo de marzo.

Pese a ello, estas expectativas ponen a los nacionalistas siete puntos por encima de su resultado de los comicios del 2006 y, además, dibujan un horizonte más que sombrío para sus principales rivales, los socialistas, cuya estimación de voto se sitúa ahora incluso por debajo de su peor resultado, el de 1980. De ese modo, mientras CiU obtendría hoy hasta 61 escaños, el PSC no lograría más que 31 o 32, cinco o seis menos que hace cuatro años y uno o dos menos que en 1980.

Esta significativa evolución coexiste con una visible mejoría de los pronósticos de los restantes partidos. En primer lugar, ERC rompe en esta encuesta con la tendencia a la baja que venían registrando los sondeos anteriores y se recupera ligeramente, aunque siga todavía a casi cuatro puntos de su resultado del 2006. En cualquier caso, los republicanos podrían perder ahora sólo cinco escaños de los 21 que obtuvieron hace cuatro años y parecen alejarse de la debacle que auguraba la encuesta de marzo, en la que cedían hasta diez escaños.

También el PP mejora sus expectativas de voto, aunque en este caso hasta el extremo de ampliar levemente su resultado del 2006. Los populares obtendrían ahora el 11,2% de los sufragios, lo que supondría medio punto y un escaño más (15) que hace cuatro años. El sondeo detecta, asimismo, una notable mejoría de los ecosocialistas de ICV con respecto a la última encuesta, de julio pasado, que los dejaba dos puntos por debajo de su resultado del 2006. Ahora, Iniciativa podría repetir su voto de hace cuatro años y conservar los doce diputados que obtuvo entonces.

El retroceso de los dos grandes en beneficio de las restantes formaciones extiende sus efectos a los partidos minoritarios, que, como Ciutadans, están ya en el Parlament, o como Reagrupament, aspiran a estarlo. El último sondeo de Noxa sitúa a ambos grupos muy cerca del 3% que constituye la barrera para entrar en la Cámara y alcanzar tres diputados. Quienes hoy no parecen contar con posibilidades de lograr representación son Solidaritat Catalana –el partido independentista que capitanea Joan Laporta– y la formación xenófoba Plataforma x Catalunya.

Este movimiento en la foto fija que venían ratificando los sucesivo sondeos realizados desde el invierno pasado incluye algunos cambios cuyo significado no resulta fácil interpretar. Eso sí, una amplia mayoría de los catalanes, el 75% (la misma proporción que en julio pasado), sigue considerando mucho o bastante necesario un cambio político en Catalunya. Y, al mismo tiempo, Artur Mas continúa siendo el candidato preferido para presidir el Govern de la Generalitat tras las elecciones. Hoy, un 44% de los catalanes se inclina por Mas, frente a un 27% que lo hace por el actual president. Sin embargo, la ventaja de Mas sobre Montilla, que era de 27 puntos en julio, se ha acortado y ahora es de sólo 17. Es decir, se ha quebrado la tendencia que se venía registrando a lo largo de toda la legislatura, marcada por un incremento continuo en la ventaja del líder de la oposición sobre el president.

Aun así, la actuación de Montilla como presidente de la Generalitat merece un juicio crítico entre los catalanes: sólo el 23% califica de buena o muy buena su actuación (tres puntos menos que a mediados de julio), mientras que el 29% la juzga mala o muy mala (un punto más) y el 48% la considera regular. La puntuación de Montilla sigue siendo algo mejor (ocho puntos) que la del Govern en su conjunto, pero ha venido registrando un claro deterioro en los últimos meses, que se ha visto acentuado en este último sondeo.

El cambio más significativo se produce en el juicio que merece la actuación de Mas como líder de la oposición. Aunque su conducta es juzgada positivamente por un 29% de los ciudadanos, esa tasa supone una caída de trece puntos con respecto a la de julio pasado. Y al mismo tiempo las estimaciones negativas pasan del 17%, entonces, a un 23%, ahora.

Mas sigue siendo el líder más valorado por los ciudadanos (con una nota de 5,4 sobre 10), seguido de José Montilla (que obtiene un 4,6). Pero aunque el líder de CiU se mantiene como el único dirigente político que cosecha un aprobado, su puntuación, como la de Montilla, ha caído de forma significativa en apenas un mes y medio: cuatro décimas menos en el caso del líder de CiU y tres en el del president. De los restantes dirigentes políticos, Joan Herrera (4,5) pisa los talones a Montilla y Joan Puigcercós (4,1) se queda algo más lejos. En el ámbito del suspenso más severo se sitúan Joan Carretero (3,7), Albert Rivera (3,3), Alicia Sánchez-Camacho (3,0) y, en última posición, Joan Laporta (2,9).

Finalmente, y a la hora de hacer un balance global de la gestión que ha realizado el actual Govern de la Generalitat, sólo un 15% de los catalanes la califica de buena o muy buena, mientras que el 39% la juzga mala o muy mala y un 45%, regular. En conjunto, estas cifras confirman el incremento de las opiniones negativas sobre la gestión del Govern y explican el horizonte electoral.

http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20100904/53995568473/ciu-confirma-su-ventaja-ante-un-psc-que-obtendria-su-peor-resultado-montilla-mas-generalitat-joan-pu.html

Ho dius pels Ana rosa quintana i demés programets del circuit estatal que li van dedicar a la capital i que no fan ara amb els independentistes?


És a dir, poses al mateix nivell la pública i la privada, doncs no. No és lo mateix.

Evidentemente siempre hay algún nene que llega incluso sabiendo usar el PowerPoint y entonces se genera un problema, porque tienes a uno que ve cómo a los demás les tienes que enseñar todo lo que hay en el menú inicio y alucina, claro.

Jo de petit havia jugat amb el PPT per fer xorrades varies :lol:

És a dir, poses al mateix nivell la pública i la privada, doncs no. No és lo mateix.

Dubto que als informatius de les públiques es parli de Solidaritat Catalana, d'en Carrertero o d'independència en general gaire sovint.

I... privat o públic al cap i a la fi són minuts de propaganda i discriminació d'opcions polítiques.

Ho dius pels Ana rosa quintana i demés programets del circuit estatal que li van dedicar a la capital i que no fan ara amb els independentistes?
Una privada es pot permetre el luxe de ser parcial, i si aquesta parcialitat resulta inconvenient ja s'ocuparan els accionistes de redreçar-la. Una televisió pública no hauria de ser parcial en cap cas, no pot haver-hi partits polítics "bons" (Reagrupament o el d'en Laporta que ni sé com es diu) i "dolents" (Ciutadans o fins i tot Plataforma per Catalunya). Tots els catalans som accionistes de TV3 subvencionant-la amb els nostres impostos, des d'en Laporta fins a en Rivera.

I sí, és cert, la cosa a nivell català no està equilibrada, pero no és el mateix parlar d'ex consellers de la Generalitat i ex presidents del Barça que, en el seu moment, parlar de desconeguts en pilotes.
L'argument d'un ex-càrrec públic encara podria ser acceptable, tot i que m'estranyaria bastant que tinguessin la mateixa deferència amb Aznar. Però per on no passo de cap de les maneres és en el tracte de favor mediàtic a un ex-president d'una entitat privada com és el FCB. Però vaja, en la línia de baixada de pantalons que TV3 porta anys fent amb el Barça tampoc és que sorprengui, segurament un parell d'entrevistes a en Laporta deu formar part del pacte per perdonar-li el famós deute que va fer que s'impedís l'entrada de càmeres de TV3 al Camp Nou.

I... privat o públic al cap i a la fi són minuts de propaganda i discriminació d'opcions polítiques.
La privada que tingui la propaganda que les opcions polítiques es puguin permetre econòmicament o per afinitat. Si la pública ha de funcionar igual, m'agradaria deixar de pagar la part proporcional d'impostos que van destinats a la CCRTV.

Apunt torrecollonaire: són classes d'informàtica o classes de programari Microsoft?Raro es el cole donde no tienen Microsoft. Por no decir imposible de encontrar. En mi caso, siempre me he encontrado todo de Microsoft, pero bueno, les explico que hay otras empresas y tal.