Un veí es queixa a la Delegació del govern central pel tracte rebut

VALÈNCIA

Francesc B.G., nascut a Tavernes de la Valldigna, ha denunciat davant la Delegació del govern central al País Valencià que el passat 21 d'abril no va ser atès a la comissaria de policia de Gandia (la Safor) perquè parlava en valencià. El denunciant hi havia acudit per preguntar quins eren els requisits necessaris per expedir un nou DNI després que l'hi haguessin robat al seu fill a Barcelona.
Segons explica a la queixa, només entrar un policia a qui havia preguntat en valencià qui el podria atendre li va etzibar sense mirar-lo que parlés en castellà. Francesc, aleshores, li va demanar: "Si és tan amable, li importaria que isquera algú que m'entenga?". Seguidament va sortir un altre policia vestit de paisà i de nou, "de manera xulesca", segons Francesc, li va dir que no l'entenia. Va recórrer doncs a la sala d'atenció al públic i va demanar si hi havia algú que l'entengués en valencià. L'home del mostrador, tot i que ja havia donat mostres de parlar en valencià, va sortir i li va dir que no l'atendria si no s'expressava en castellà. "Tot això amb els dos policies agafant-me perquè me n'anés sense deixar-me parlar ni expressar la meva indignació pels abusos", explicava Francesc en la denúncia.
Aquest incident amb la policia per usar el valencià ve a sumar-se a un altre ocorregut la setmana passada a Xàtiva. En aquella ocasió, la Policia Nacional de Xàtiva va traslladar a la comissaria un jove de 16 anys, Francesc Roca, que no duia el DNI a sobre, per haver-se identificat en valencià. La família va dir que els agents el van instar a "parlar en cristià" i que, davant la negativa del jove a expressar-se en castellà, va ser conduït a comissaria.

Detenció il·legal a Xàtiva
La família va presentar una denúncia per detenció il·legal i per no poder utilitzar una de les dues llengües oficials. La Policia Nacional de Xàtiva va negar que es tractés d'una detenció i va considerar que havia estat una identificació rutinària i una mera aplicació de la llei Corcuera. A més, van justificar els agents dient que no sabien valencià i que el jove no col·laborava, ja que s'expressava reiteradament en català.
El pare de Francesc, que és el conegut artista faller Paco Roca, explicava que per poder recollir el seu fill de la comissaria també va haver d'expressar-se en castellà perquè els agents mostraven igualment "estranyesa i menyspreu" quan els parlava en valencià.

www.avui.com
---------------------------------------------------------------------------

a10! :runaway:

El Govern català proposa cobrar tots els impostos i donar-ne la meitat a l'Estat

El Govern català ha presentat avui la seva proposta de finançament autonòmic, que preveu la recaptació de tots els impostos i la cessió a l'Estat de la meitat dels ingressos obtinguts per IRPF, IVA, impost de societats i impostos especials, així com disposar de capacitat normativa sobre tots aquests impostos per fixar el tipus efectiu de cada tribut.

El nou sistema preveu la creació d'una agència tributària pròpia que actuï de manera coordinada o consorciada amb la de l'Estat i recapti, gestioni, liquidi i inspeccioni tots els impostos que es paguen a Catalunya, davant de l'actual model, aplicat des del 2002, pel qual l'Agència Tributària Estatal recapta tots els tributs i traspassa a la Generalitat el 33% de l'IRPF, el 35% de l'IVA i el 40% dels impostos especials.

A més, demana al Govern central una compensació financera per les insuficiències produïdes pels sistemes de finançament aplicats els últims anys i corregir el dèficit de Catalunya respecte a l'Estat espanyol, una qüestió a negociar amb l'Estat després de l'entrada en vigor de l'Estatut.

--

SEGRE.

És un pas endavant. Ara, hem de veure com reaccionen els senyors del PSOE (els del PP ja no ho dic). Bé, ja estan començant a reaccionar i preveig tempestes.

Donar-ne la meitat a l'Estat?
Per què?
:?

OSTRES amb alguns valencians...
:(

La qüestió del finançament la tenim magre perquè es veu que s'han de reunir totes les comunitats i han d'aprovar qualsevol canvi que es fagi envers aquesta qüestió.

Arghhhhhhhhhhhhhhhh m'altero moltíssim només imaginant-me la reunió de tots aquells gilipolles i dient: NO! Em sembla tan fort que ens diguin NO als nostres diners i SI a que se'ls quedin ells... molt molt fort... per què hem d'estar pagant les carreteres, els hospitals, les escoles... TOT dels altres i després aquí estem mancats de molts serveis? estic d'acord amb que hi hagi una quota de solidaritat, però és que ens ROBEN.

Que a la resta de països la quota de solidaritat no passa mai del 5%... no és just. És com si per un bitllet de loteria que posa que valgui 17 euros tothom en pagui 1 euro i tu en posis 2,5 perquè altres no arriben a l'euro que els hi toca i llavors, el bitllet surt premiat i a sobre de que a tu et pertoquen més diners, en reps menys que la resta. DESGRACIATS.

A l'estat no els hi convé que recaptem més diners perquè tampoc els interessa una Catalunya molt molt rica i forta... els hi interessa que anem bé (per poder-nos treure molts diners) però sense massa optimisme.

I espereu a que els fons de cohesió s'acabin. Em sembla que els treuran d'aquí jajaja

Nadal nega la paraula a una regidora per parlar en castellàLamentable que qualsevol no pugui expresar-se en la llengua que li vingui en gana. Això no és nacionalisme excloent?

Un alcalde del PP diu que els gais són "uns tarats"La veritat és que no sé perquè l'han expulsat si representa a la perfecció l'ideari del PP :D.

La veritat és que no sé perquè l'han expulsat si representa a la perfecció l'ideari del PP :D.

Per dissimular una mica...
:D
Als de Valladolid i Àvila no els expulsen.
I a la Villalobos: MULTA!!
>(

Ai senyor! quanta raó teniu! Quina destrempera m'ha agafat. Només la meitat?

De totes maneres, espereu-vos que se n'assabentin tots els que ens estimen tant i pululen pel fòrum! Que Déu ens agafi confessats! (I perdoneu-me per l'expressió, jo no sóc catòlic. És el costum)

La qüestió del finançament la tenim magre perquè es veu que s'han de reunir totes les comunitats i han d'aprovar qualsevol canvi que es fagi envers aquesta qüestió.

Arghhhhhhhhhhhhhhhh m'altero moltíssim només imaginant-me la reunió de tots aquells gilipolles i dient: NO! Em sembla tan fort que ens diguin NO als nostres diners i SI a que se'ls quedin ells...

Dir no a Catalunya tindria els seus riscos. Aquesta proposta tindrà al darrere al gruix de l'arc polític català (se suposa que tard o d'hora el tripartit s'entendrà amb CiU en un tema tan important) i representarà la posició de la majoria de ciutadans... Dir-nos que no voldria dir un enfrontament institucional molt greu. I això, òbviament, comportaria un creixement de l'independentisme, i el PSOE ho sap. Que vagin jugant...

Una notícia per a la nostra autoestima catòdica...

Quatre programes de TV-3, entre els millors del món

Les televisions públiques elegeixen les obres més innovadores de l'any

MANUEL DE LUNA
BARCELONA

TV-3 no és líder d'audiència a Catalunya, però sí que és tele de referència internacional per la seva gran qualitat, tal com ha corroborat l'Input (International Public TV), reunió anual en què professionals de televisions públiques de tot el món analitzen els programes més innovadors i interessants. I aquest grup ha elegit quatre programes de la cadena autonòmica catalana com a exemple del millor que es veu en televisió. Dimensió Dalí, Cinema Dalí, Històries de Catalunya i Afectes sonors són les quatre produccions elegides, que seran disseccionades i debatudes pels 2.000 professionals de televisions públiques de 60 països que es reuneixen en el pròxim Input (entre l'1 i el 6 de juny, a San Francisco).
"És el primer cop en els 18 anys que fa que participem en l'Input que seleccionen quatre programes d'Espanya, i tots de Televisió de Catalunya --va dir ahir Francesc Escribano, director de TVC--. És una cosa insòlita, i ens situa al nivell de cadenes com la PBS dels EUA, la francoalemanya ARTE i la BBC".

Per a aquesta edició de l'Input també es presentaven altres programes d'Espanya, però que no van passar la selecció (en què es van visionar un total de mil programes). Aquests espais eren Vaya semanita, d'ETB, i Dos rombos, Campeones de Olimpia i Gran angular, de TVE. "És una llàstima que no hagin estat seleccionats Dos rombos i Vaya semanita, perquè segur que haurien triomfat a San Francisco", va assenyalar Escribano, que va considerar les raons per les quals sí que havien estat elegits els quatre de TV-3: Afectes sonors, per la sensibilitat amb què tracta la relació mare-fill a través de la música; els documentals sobre Dalí, per la fórmula creativa i visualment atractiva de plantejar una història inicialment complexa i àrida, i Històries de Catalunya, per la seva original fórmula d'explicar la història sense grans recursos visuals, però amb una gran empatia i proximitat amb l'audiència.

El Periódico de Catalunya 28.04.05

Cal remarcar que els 4 programes seleccionats han estat els únics procedents de l'estat espanyol.

Donar-ne la meitat a l'Estat?
Per què?
:?

Perquè som espanyols... :sleepy: y si no tenen quartos s'enfonsa l'invent... xD!

a10! :runaway:

...espereu-vos que se n'assabentin tots els que ens estimen tant i pululen pel fòrum! Que Déu ens agafi confessats! (I perdoneu-me per l'expressió, jo no sóc catòlic. És el costum)

Amen.. :sleepy:

a10! :runaway:

Quatre programes de TV-3, entre els millors del món

"És el primer cop en els 18 anys que fa que participem en l'Input que seleccionen quatre programes d'Espanya, i tots de Televisió de Catalunya --va dir ahir Francesc Escribano, director de TVC--. És una cosa insòlita, i ens situa al nivell de cadenes com la PBS dels EUA, la francoalemanya ARTE i la BBC".

Això ens passa per tenir una televisió sectària i nazionalista excloent... xD!
:okay:

a10! :runaway:

http://web.lavanguardia.es/mtk/20050429/LVG200504290032vbI001.jpg175.jpg
Sabine y Joana se besan en el despacho de Imma Mayol ante la mirada complacida de la líder de ICV-EUiA

El Ayuntamiento ampliará los días de celebración de matrimonios civiles y habilitará para ceremonias una sala del edificio Fòrum

La Vanguardia - 29/04/2005

Joan Clos espera la entrada en vigor de la reforma del Código Civil que permitirá los matrimonios entre homosexuales para ser el primero en celebrar una boda gay en el Saló de Cent del Ayuntamiento de Barcelona.

Una semana después de que el Congreso aprobara la modificación legislativa, que ahora deberá superar el trámite del Senado, el alcalde de Barcelona anunció ayer su voluntad de unir, de forma ya oficial, personas del mismo sexo, algo que será posible en el mejor de los casos el mes de julio y, con mayor probabilidad, a partir de septiembre.

Hasta ahora, algunos concejales, como el propio Joan Clos o el segundo teniente de alcalde, el republicano Jordi Portabella, ya han celebrado ceremonias simbólicas en el Ayuntamiento. El Consistorio barcelonés, además, ha inscrito cerca de 400 parejas homosexuales en su registro de uniones civiles desde que éste se abrió en 1994.

Clos anunció también que el Ayuntamiento incrementará el número de días, horas y salas en que se podrán celebrar bodas civiles en el Saló de Cent y en las sedes de los diez distritos. El alcalde vinculó esta decisión a la posibilidad de que muchos gays y lesbianas se dirijan al Ayuntamiento para casarse en alguna de las dependencias consistoriales. "He dado instrucciones para responder con agilidad a esta nueva demanda. Responderemos con toda celeridad y con todo placer e invitamos a las parejas a que vengan al Ayuntamiento para hacer la reserva para casarse", dijo el alcalde.

No obstante, las peticiones de los homosexuales no tendrán prioridad sobre las de los heterosexuales que ya han solicitado día, hora y lugar para su enlace. La cifra de gays y lesbianas interesados en formalizar su unión en el Ayuntamiento es algo que, según las fuentes municipales consultadas, es muy difícil de prever. No se espera una avalancha aunque, como destacó La Vanguardia el pasado 25 de diciembre, ya en el momento en que el Gobierno dio a conocer su intención de permitir este tipo de matrimonios, algunas parejas homosexuales mostraron interés por casarse en el Saló de Cent.

Independientemente de que las peticiones de los homosexuales para casarse en el Ayuntamiento sean muchas o pocas, la decisión de ampliar el número de días y de salas para celebrar estas ceremonias aliviará la agenda de algunos concejales. Ahora las bodas en el Saló de Cent y en los distritos -1.104 el pasado año- se llevan a cabo los viernes por la tarde y los sábados por la mañana. Algún edil ha llegado a casar cinco parejas en un mismo día. Es el caso de Francesc Narváez. Su distrito, Sant Martí, es el que más matrimonios celebra. Por ello ha tenido que habilitar también los jueves y pronto dispondrá de una nueva sala en el edificio Fòrum.

La actitud del alcalde de Barcelona es similar a la de la alcaldesa de Córdoba, Rosa Aguilar (IU), quien ayer aseguró que la ley "se cumplirá sin excepción". El contrapunto lo puso el presidente de la Diputación de Lugo, el popular Francisco Cacharro, que propuso que sea el presidente Rodríguez Zapatero quien case a "todos los homosexuales" dada su "afinidad con ellos".
----------------------------------------------------------------------------

a10! :runaway:

Los secanos de Lleida plantean ser declarados zona catastrófica

La acusada sequía de este año empieza a hacer estragos en las comarcas de Lleida. El Ayuntamiento de Bellmunt, en la Noguera, se ha visto obligado a pedir al Gobierno que las hectáreas de secano del municipio sean declaradas zona catastrófica. La falta de agua es la causa de que más de 30 propietarios de las explotaciones agrarias de secano del municipio no puedan cosechar absolutamente nada este año. El alcalde de Bellmunt reclamará esta medida al subdelegado del Gobierno, José Ángel Flores, en la reunión que mantendrán el próximo martes 3 de mayo.

El Ayuntamiento de Bellmunt, en la Noguera, aprobó ayer en pleno pedir al Gobierno declarar las hectáreas de secano del municipio como zona catastrófica. Todos los grupos del consistorio decidieron tomar esta medida debido a la acusada sequía que este año afecta a todo el territorio.

Según explica el alcalde de Bellmunt, Pere Cercós, este año unos 35 agricultores se quedan sin cosecha por la falta de agua. Cercós espera que con esta medida la Administración pueda compensar a los agricultores afectados pagando parte de la cosecha que se habría que tenido que recoger. La propuesta será presentada al subdelegado del Gobierno, José Ángel Flores, en la reunión que tiene concertada con el alcalde de Bellmunt el próximo martes 3 de mayo.

Según informa Cercós esta iniciativa partió del propio Ayuntamiento y es el primero que pide declarar una zona de secano como catastrófica. Las hectáreas en cuestión son en gran parte del municipio de Bellmunt y algunas de Montgai. El alcalde de Bellmunt anima a otros municipios en las mismas condiciones que hagan lo mismo con sus respectivas zonas de secano.

Pérdidas masivas

El Departament d’Agricultura y la organización agraria Unió de Pagesos (UP) calculan que se ha perdido hasta el 90% de la cosecha de cereales de secano de las comarcas del Pla de Lleida –la Noguera, l’Urgell, el Segrià, la Segarra y les Garrigues– con un coste económico de unos 50 millones de euros a causa de la falta de precipitaciones que desde el mes de setiembre afecta a las Terres de Ponent. Asimismo, en el Solsonès, el Pallars Jussà y el Pallars Sobirà se ha perdido la mitad de la cosecha.

La evolución de los forrajes de secano dependerá del régimen de lluvias en las próximas semanas, mientras que los yermos pasturables utilizados por el ovino y el caprino se encuentran agotados.

Para paliar los efectos de la sequía, el DARP se ha comprometido a eximir para la campaña 2005-2006 la obligación de llegar a la fase de floración, por lo que los productores de cereales mantendrán su derecho de ayuda de la PAC aunque sus terrenos no hayan producido ninguna tonelada.

Además, a través del MAPA, el Govern ha solicitado a la Comisión Europea el permiso para que el ganado ovino y caprino pasture en las parcelas agrícolas declaradas de retirada.

--

La Mañana.

I sort que ens sobra l'aigua com diuen alguns perquè sinó ni m'ho imagino... :crazy:

Movistar invertirà 100 milions en UMTS a Catalunya fins al 2008

• El desplegament d'infraestructura suposarà multiplicar per tres el nombre actual d'antenes, que és de 1.990

• El grup vol oferir cobertura al 80% del territori i al 90% de la població

Telefónica Móviles (Movistar) vol que Catalunya lideri la implantació de la tercera generació de telefonia mòbil (UMTS) arreu de l'Estat i per aconseguir-ho invertirà 100 milions d'euros, destinats a desenvolupar tota la infraestructura necessària, en els quatre anys pròxims. Aquesta infraestructura es concreta a triplicar el nombre d'antenes que té la companyia a Catalunya i passar de les 1.990 actuals a gairebé 6.000.

El director de Telefónica Móviles a Catalunya, Miguel Ángel Ventura, va detallar ahir que, d'aquesta manera, en aquests quatre anys Catalunya absorbirà entre el 16% i el 20% del pressupost que el grup té per a la UMTS a tot l'Estat. Segons va dir Ventura, l'objectiu és que l'any 2008 el 80% del territori i el 90% de la població catalana tingui una bona cobertura d'UMTS. Amb la xarxa que hi ha ara, la filial de mòbils de Telefónica, que opera comercialment amb la marca Movistar, només pot oferir cobertura telefònica de tercera generació al 40% del Principat.

60 poblacions amb bon servei

En concret, Ventura va explicar que, de moment, ja hi ha 60 poblacions catalanes que poden gaudir d'un bon servei de tercera generació i que n'hi ha 100 més que estaran preparades per donar aquesta cobertura en els pròxims mesos. En aquest sentit va voler matisar que fins ara Movistar està aprofitant els emplaçaments on ja té antenes de GSM per canviar-les per les d'UMTS i que ha desmantellat tota la xarxa d'antenes de l'antiga Moviline. També va recordar que la nova tecnologia té molta menys potència que l'actual, cosa que justifica que s'hagin de col·locar més antenes.

L'aposta de Telefónica per Catalunya es manifesta també en la inversió històrica realitzada per la companyia, que en els últims deu anys ha superat els mil milions d'euros. L'any passat el grup va dedicar al Principat prop de 80 milions d'euros, dels quals bona part ja es van destinar al desenvolupament d'infraestructura UMTS.
A finals del 2004 Telefónica Móviles tenia uns 3,2 milions de clients actius a Catalunya, xifra que suposa el 16,8% del total de l'Estat: 2,3 milions s'ubiquen a Barcelona, 340.000 a Girona, 320.000 a Tarragona i 195.145 a Lleida. Tanmateix, Catalunya aglutina el 18% de les línies corporatives en mòbils de tot Espanya. Entre els considerats grans clients, la penetració de la companyia és del 80%, amb presència significativa als sectors de la banca, el transport, l'alimentació i els laboratoris. Tot plegat fa que Movistar compti amb una quota de mercat a Catalunya del 48,2%. Vodafone en té el 30,3% i Amena el 21,4% restant.

Telefónica Móviles disposa d'una plantilla de prop de 2.600 persones a Catalunya, de les quals 420 són treballadors directes, mentre que l'ocupació indirecta correspon bàsicament als 1.200 punts de venda de la marca Movistar.

--

AVUI.

Maragall no se esconde

Inaceptable, rechazo, disparate, insolidario...Podemos seguir, pero acaso con lo dicho Maragall tenga suficiente. Todas esa palabras están al lado del modelo de financiación autonómica que el Gobierno de Cataluña propone junto a la reforma de su Estatuto. El Mundo se pregunta, pero, ¿es éste disparate insolidario lo que Zapatero piensa apoyar?”. Creen aquí que si esto se aprueba Cataluña “reducirá drásticamente las aportaciones de esta Comunidad al resto de España”.

Maragall no se esconde, y la prensa recoge con fidelidad sus palabras: “No pedimos la luna, pero casi”, dice el president. Por esto, y por otros muchos motivos, ABC es contundente al sostener en su editorial que “hay motivos económicos, políticos y constitucionales para una radical oposición democrática a esta propuesta. "Ahora -leemos-, cobran todo su sentido las advertencias lanzadas por Felipe González y Alfonso Guerra".

En ABC el maestro Mingote dibuja a una mujer que, periódico en mano, habla con su marido: “¿Recuerdas que te dije que añoraba a Felipe González? Pues ahora suspiro también por Alfonso Guerra”. A lo que el marido responde: “Ten cuidado, no acabes añorando a Franco”.

¿Y qué dice la prensa catalana? La Vanguardia califica el proyecto de “ambicioso y potente porque pretende dar respuesta a la tradicional insuficiencia económica de la autonomía, nunca resuelta hasta hoy”. En El Periódico de Cataluña hay un editorial que puede ser una cosa y su contraria, ni frío ni calor: “Federalismo fiscal solidario”; éste es el titulo de un comentario en el que se afirma que el modelo propuesto recuerda al de CiU, “por lo que el acuerdo en Cataluña parece posible”.

En El Correo opinan que “resultará más que difícil arbitrar para Cataluña un sistema de financiación propio si su diseño no se puede o no se desea aplicar en el resto de las autonomías”. En La Razón aplauden las palabras de Solbes cuando afirma que para cambiar las reglas se requiere el acuerdo de todas las CC.AA. Antonio Gala en El Mundo arranca su tronera así; “Maragall, al que tengo por fino y respetable, quizá influido por algún botones Sacarino, toma sendas asombrosas”.

Y Bono, ¿tiene opinión sobre este asunto? La tiene y no la tiene, pero su trabalenguas, su elocuencia reflejada en todos lo periódicos no deja indiferente a nadie. ¿Qué piensa de la propuesta de Maragall?, le preguntan. A lo que responde el ministro: “Me han dicho que diga, y estoy de acuerdo, que me remito a Solbes? Pero ABC, de donde tomo la declaración no le ve la gracia, y titula de esta forma: “Sectores del PSOE temen que lo fórmula catalana convierta a España en un proyecto sin territorio”.

En El País, y así terminamos este asunto, sostienen que “no es de recibo un concepto de solidaridad limitado y fijado desde la autonomía que lo ejerce”.

--

http://www.periodistadigital.com/periodismo/object.php?o=55985

Puigcercós denuncia la campanya de criminalització de l'Estat contra el model de finançament del govern català

El secretari general, Joan Puigcercós, ha denunciat avui la "campanya de criminalització" que s'està promovent des dels mitjans de comunicació de Madrid al model de finançament presentat pel govern català.

Puigcercós ho ha qualificat de "catalanofòbia" perquè "la reacció està fora de qualsevol racionalitat" i ha instat la societat civil catalana a mobilitzar-se perquè "Catalunya necessita més recursos per ser competitiva i per resoldre les mancances socials que pateix".

El secretari general ha volgut desmentir l'argument que es fa des de Madrid que amb el nou finançament català, hi haurà menys recursos per la resta de l'Estat. Així, ha assenyalat que el fet "que Catalunya tingui més recursos beneficïa tot l'Estat" perquè "la màquina productiva catalana genera molts llocs de treball a tot l'Estat".

Puigcercós ha titllat de "costa improductiva" aquells que s'oposen al nou finançament perquè "volen mantenir els seus privilegis". Tot i així, ha assegurat que no vol entrar en "el joc de la confrontació perquè les reticències d'aquests sectors són normals".

El dirigent ha reclamat "unitat" als partits catalans perquè "tothom és conscient, fins i tot el PP, que necessitem més recursos". Per aquest motiu, ha demanat a Mas i Piqué que s'uneixin a l'acord del govern per "fer un pas endavant".

Així mateix, ha justificat la necessitat d'augmentar els recursos perquè "a Catalunya hi ha 18% de la població que viu sota el llindar de la pobresa", fet que desmenteix que "Catalunya sigui rica i opulenta" com venen alguns mitjans de comunicació estatals.

www.esquerra.org
29.04.05

Així mateix, ha justificat la necessitat d'augmentar els recursos perquè "a Catalunya hi ha 18% de la població que viu sota el llindar de la pobresa", fet que desmenteix que "Catalunya sigui rica i opulenta" com venen alguns mitjans de comunicació estatals.

L'altre dia va sortir aquest estudi... i hi ha més pobres a Catalunya que a Andalusia i Extremadura juntes.... :sleepy:

I per si n'hi hagués poc, es veu que a Madrid es planeja fer una nova autopista i el govern madrliny pensa fer-la de peatge... i salta una periodista a Telemadrid dient que a Madrid no hi ha costum de posar peatges com a Barcelona. :gunz:
Cornuts i pagar el beure... :puke:

a10! :runaway:

APA JarlehuBCN!!
Ja ens podrem casar al FÒRUM... xDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD
;)

Bé, només hem de donar un cop d'ull al fòrum espanyol per comprovar que la "campanya de criminalització" està en marxa. (Bé, és que s'havia aturat algun cop...?)

Bé, només hem de donar un cop d'ull al fòrum espanyol per comprovar que la "campanya de criminalització" està en marxa. (Bé, és que s'havia aturat algun cop...?)

Ara m'ho miro... :ohno:
No creieu que els catalans ens va el sado-massoquisme? xD!

a10! :runaway:

Met, m'ha encantat la teva última intervenció al 'país veí'... :)

He respòs al cuenca aquell... es creu que el boicot al cava ens ha fet mal? xD!
Tots el problemes fossin aquests.
Què no es pensessin pas que els necessitem... i he acabat amb el seu empipador :)
CONY!

a10! :runaway:

Aiii, he fet un 'edit' en lloc d'un 'quote'...

Bé, deia que el derrotisme i el sado-massoquisme, que deies tu, no són bons...

Però que... "ladran, luego cabalgamos"!!! :horse:

Hombre, si quieres.......la gente entra de Extremadura o Andalucía a leer esto y se encuentra con los gritos de "a mi que cojones me importa que Badajoz no tenga tal cosa, yo lo que quiero es que a mi me pongan 5 tales cosas, que con 4 no me da....eso sí, soy de Lleida, obrero de la construcción, y a mí que los ricos me paguen la sanidad con su 47% de IRPF, que para eso tienen más que yo!!!

Pero vamos que sí, que en este thread hay un concepto de la solidaridad y del reparto fuera de toda duda. Habráse visto.

Bienvenido/benvingut a este, tu foro, jarapeich.

Y dime: ¿en qué post de este civilizado hilo has leído tu una frase tan malsonante como la que mencionas?

Y dime: ¿en qué post de este civilizado hilo has leído tu una frase tan malsonante como la que mencionas?

Potser ha utilitzat un traductor de valencià... i passa el que passa... xD!

a10! :runaway:

Bienvenido/benvingut a este, tu foro, jarapeich.

Y dime: ¿en qué post de este civilizado hilo has leído tu una frase tan malsonante como la que mencionas?
se deduce fácilmente de frases como.....

"per què hem d'estar pagant les carreteres, els hospitals, les escoles... TOT dels altres i després aquí estem mancats de molts serveis?"

Si esa fase la combinas con los datos públicos y objetivos de carreteras, hospitales, etc por habitante en Cataluña y en otros sitios, pues sale exactamente lo que dije en mi thread anterior. Es decir "a mi que me pongan una escuela por cada x habitantes, que más me da que en Badajoz haya una por cada (x+y)? (con x,y>0).


PD: Este tipo de aportaciones no me parecen al paradigma de lo que es un thread "civilizado", más bien me parece, (usando tus palabras) "malsonante":

-Arghhhhhhhhhhhhhhhh m'altero moltíssim només imaginant-me la reunió de tots aquells gilipolles......

se deduce fácilmente de frases como.....

"per què hem d'estar pagant les carreteres, els hospitals, les escoles... TOT dels altres i després aquí estem mancats de molts serveis?"

Si esa fase la combinas con los datos públicos y objetivos carreteras, hospitales, etc por habitante en Cataluña y en otros sitios, pues sale exactamente lo que dije en mi thread anterior. Es decir "a mi que me pongan una escuela por cada x habitantes, que más me da que en Badajoz haya una por cada (x+y)? (con x,y>0).

Cataluña está llena de gente con parientes en Extremadura, Andalucía, Castilla-La Mancha... Cerca de la mitad de nuestra población. Así que, como comprenderás, no les queremos ningún mal a los habitantes de estos lugares.

Más bien creo que tu comentario es un fruto más del clima de descalificación permanente que se vive en ciertos medios de comunicación respecto a TODO lo que ocurre en Cataluña; medios que contagian de manera irresponsable visiones demonizadoras; que viven en buena parte del odio a lo catalán. A eso, más la acumulación enfermiza de tópicos negativos que, me temo, se transmiten de generación en generación. No quereis escuchar, ni entender. Y así no vamos bien.

En Cataluña hay un debate muy serio sobre financiación que viene de lejos, que tiene ocupados a economistas de élite internacional y que es políticamente transversal. No es cosa de cuatro independentistas, sino de todo el arco parlamentario catalán, con la única y posible excepción del PP (4ª fuerza política en Cataluña). Creo que lo que salga de aquí debe ser, al menos, escuchado antes de lanzar insultos y descalificaciones.

Yo no he lanzado insultos Jordi, he puesto una frase que resume lo que decís; tú me dijiste que no era así, y yo te demostré que en realidad sí resumía a la perfección lo que se está poniendo en este thread. Ni siquiera he entrado a debatir sobre la financiación; sólo me he hecho eco de las barbaridades que se han dicho aquí, y tratar de maquillarlo o irse por las ramas es un eufemismo. No se pueden decir esas barbaridades y luego extrañarte de que "Cataluña cae mal al resto de España", puesto que vosotros mismos lo estais sembrando al decir cosas como la que he citado en el thread anterior.

El problema no es que en tal sitio no tengan nada y aquí todo.. sinó que el esfuerzo fiscal que hacemos en Catalunya es demasiado alto para conseguir lo que en otros sitios no cuesta tanto.
Y no estamos hablando de los precios, ni del nivel de vida, ni que no queramos pagar ni ser solidarios, sinó que se invierta lo que corresponde por nuestra aportación al PIB.

a10! :runaway:

no estamos hablando de los precios, ni del nivel de vida, ni que no queramos pagar ni ser solidarios, sinó que se invierta lo que corresponde por nuestra aportación al PIB.
Hombre, pues si todas las CCAA reciben la cuota proporcional de su aportación al PIB, entonces a la mierda el reparto y el reequilibrio, los ricos cada vez seran más ricos y los pobres cada vez más pobres.

Met, supongo que serás coherente, y tambien te parecerá mal que las personas, en vez de las CCAA, reciban menos de lo que proporcionalmente aportan no?; es decir, o ponemos el mismo tipo del irpf para ricos y pobres, o les recortamos las prestaciones a los pobres (por ejemplo, menos sanidad y educación pública) y se las subimos a los ricos (por ejemplo, menos impuestos a las rentas altas y más inversiones en barios y zonas ricas, con sus pistas de pádel públicas, campos de golf, etc....esta sería la única manera de lograr la justicia social que defiendes (es decir: que se invierta lo que corresponde por nuestra aportación al PIB), ya que de lo contrario, como tú dices:


"el esfuerzo fiscal que hacemos en Catalunya es demasiado alto para conseguir lo que en otros sitios no cuesta tanto."

A esa misma frase le cambiamos el sujeto:

el esfuerzo fiscal que hacemos los que ganamos más dinero y pagamos más de irpf es demasiado alto para conseguir lo que en otros sitios no cuesta tanto (es decir, que yo pago un 47% de mi sueldo, y un camarero que paga un 5% recibe la misma prestación en sanidad, educación,etc que yo.

Espero que esto te sirva para darte cuenta de que lo que dices no tiene ni pies ni cabeza, a no ser que sea coherente y defiendas también esto último.

sólo me he hecho eco de las barbaridades que se han dicho aquí.

¿Qué "barbaridades"? Te equivocas: esta es vuestra especialidad, no la nuestra. Sois vosotros los que en el foro español estais diciendo cosas tipo "el retrasado ése de ERC" o "nacionalistas de mierda" (textualmente, y la primera frase en concreto es tuya).

No se pueden decir esas barbaridades y luego extrañarte de que "Cataluña cae mal al resto de España", puesto que vosotros mismos lo estais sembrando al decir cosas como la que he citado en el thread anterior.

Tú no has "citado" nada. Te has inventado una deducción libre y tergiversada de nuestras conversaciones.

tergiversada?, yo no he tergiversado nada, y cualquiera que lea el post lo puede comprobar.

Tan dificil es entender...
Catalunya paga por PIB, pero recibe la inversión según su población... xD!
Si se hace así con todas, no habría problema... el problema es que pagamos por nuestro PIB pero no recibimos las inversiones que nos pertenecen.

a10! :runaway:

tergiversada?, yo no he tergiversado nada, y cualquiera que lea el post lo puede comprobar.

Desde luego: la frase "a mí qué cojones me importa lo que tenga Badajoz" es exclusivamente tuya. A esa me refiero...

Desde luego: la frase "a mí qué cojones me importa lo que tenga Badajoz" es exclusivamente tuya. A esa me refiero...

Una cosa es adornar una frase para llamar la atención, sin cambiar un ápice su significado, y otra cosa es tergiversar o deducir erróneamente. Esa frase refleja lo que se ha dicho aquí, pero si quieres cámbiala por un:

queridos contertulios, me es indiferente que otras provincias tengan menos carreteras, escuelas, hospitales... por habitante que yo, a mí lo que realmente me preocupa es que me construyan más, que la verdad es que no me vienen nada mal...¿que la diferencia aumenta aun más?...no es mi problema, como ya he dicho antes...eso sí, que no se me tache de insolidario eh?...habráse visto semejante desfachatez..."

A ver si así esta frase pasa tu filtro, porque es exactamente lo dice aquí, pero sin adornos malsonantes, como tu decías.

A ver si así esta frase pasa tu filtro, porque es exactamente lo dice aquí, pero sin adornos malsonantes, como tu decías.

Pues... como no podía ser de otra manera, no pasa el "filtro". Porque no tiene nada que ver con lo que nosotros pensamos ni menos aún con la propuesta del gobierno catalán.

Catalunya NO se niega a pagar impuestos.
Sólo se pide una mejor distribución en TODA España del dinero público.

Si el Ministerio de Economía acatara las resoluciones del Congreso y del Tribunal Constitucional e hiciera públicas las Balanzas Fiscales, igual que lo hace la UE. Se acabarían las suspicacias y malentendidos.

a10! :runaway:

Crec que tinc una sensanció de dèjá vu amb l'últim post d'en Met. :D

Crec que tinc una sensanció de dèjá vu amb l'últim post d'en Met. :D

I tu, Sky, que hi dius? Que obres els fils i no et mulles mai, eh? :sly: ;)

Crec que tinc una sensanció de dèjá vu amb l'últim post d'en Met. :D
Mamó! No riguis tant...:D
De debó creus que la nova proposta és la què ens cal? :( :?

a10! :runaway:

De debó creus que la nova proposta és la què ens cal? :( :?

a10! :runaway:

És que la que "ens cal" seria la pròpia d'un estat independent. I per això em sembla que haurem d'esperar una mica més...

Bé, he votat per aquesta opció pensant-me que seria la opció 'possible', però veient com va la cosa de moment... Doncs malament rai.:(

Bé, he votat per aquesta opció pensant-me que seria la opció 'possible', però veient com va la cosa de moment... Doncs malament rai.:(

Jo crec que serà "possible". Digueu-me ingenu, però crec que el tripartit s'entendrà amb CiU, i que la proposta conjunta acabarà aprovant-se a Madrid.

És que si no... pot haver una escalada de tensió d'efectes imprevisibles.

El que és divertit és veure ERC fent de CiU (amb sentit d'estat, real politik, etc, si ara van de federalistes!), i a CiU fent d'ERC (sobiranistes, exigint més... tot allò que no han exigit en 23 anys). És molt bo.

És el que té estar a l'oposició. :D

Crec que tinc una sensanció de dèjá vu amb l'últim post d'en Met. :D

CEL:
Has posats els accents canviats... xDDDDDDDDDDDDD

déjà
;)

Ais, sabia que no els hauria d'haver ficat de bon principi... :D

Hombre, si quieres.......la gente entra de Extremadura o Andalucía a leer esto y se encuentra con los gritos de "a mi que cojones me importa que Badajoz no tenga tal cosa, yo lo que quiero es que a mi me pongan 5 tales cosas, que con 4 no me da....eso sí, soy de Lleida, obrero de la construcción, y a mí que los ricos me paguen la sanidad con su 47% de IRPF, que para eso tienen más que yo!!!

Pero vamos que sí, que en este thread hay un concepto de la solidaridad y del reparto fuera de toda duda. Habráse visto.


me preguntaba cuánto tardarías en aparecer....espero que no la armes como siempre pq seguro que los sres. moderadores acabarán echando a algún catalán, para variar.

La sequera provocarà més de 120 milions de pèrdues

La sequera que afecta Catalunya podria comportar un conjunt de pèrdues econòmiques de 124 milions d'euros en els conreus com el blat, l’ordi, la civada, el sègol i la colza, segons càlculs de la Unió de Pagesos. A causa de les condicions climàtiques negatives per al camp, sindicat demana al Govern que estableixi un protocol de mesures urgents i un òrgan de consulta i treball amb els sectors afectats. A més, Unió de Pagesos ha reclamat a les comunitats de regants un plantejament real de la campanya de reg i als pagesos que vetllin per l’estalvi d’aigua per fer front a la greu sequera

--

E-Notícies.

Però jo em pregunto una cosa...un mateix no pot decidir si vol ser solidari o no?
Perquè a CAT, la Generalitat no pot decidir la quantia de la seva solidaritat?
La solidaritat ha de venir imposada per altres? Quan ha de durar la solidaritat? Tota la vida?

Si hem de ser solidaris a la força perquè estem en un mateix estat, jo no vull formar part d'aquest estat.

Ais, jo ho veig tant evident i de sentit comú, que el fet que no m'entenguin em cansa..

Si el Ministerio de Economía acatara las resoluciones del Congreso y del Tribunal Constitucional e hiciera públicas las Balanzas Fiscales, igual que lo hace la UE. Se acabarían las suspicacias y malentendidos.

a10! :runaway:

Que va, això no ho faran mai perquè llavors no podrian amagar la veritat ni fer jocs amb els nombres, llavors es veuria tot el que ens treuen injustament.

I sí, per gilipolles em refereixo a la majoria de presidents de comunitats autònomes. M'ho semblen perquè trobo injust que ells decideixin que fer amb els diners que no són seus, és injust.

I jo aniré més enllà i no penso dir mentides: una cosa és ser solidari i una altra molt diferent és que t'obliguin a ser-ho. A mi no m'importa que es doni una certa quantitat de diners a les zones "pobres" del país, però tampoc m'importaria que no es donessin o sigui que es poden donar de bona fe però és que a sobre no podem decidir ni quant volem donar, ja ens ho donen tot fet.

I també em pregunto perquè no ens podem quedar amb els diners aquí. És que aquí la gent no s'ho curra? no treballem? em fa gràcia que està molt estès per la resta de l'estat que aquí només es treballa, es treballa i es treballa i que a Andalusia per exemple es treballa menys i la gent se'n va a pendre uns cerveses amb tapes (si, perquè aquí s'han de pagar) I bueno... deixant de banda les generalitzacions i els tòpics, si treballem tant tant per què és? Per què en altres comunitats els llibres de text siguin de franc? Per què tots els alumnes tinguin un ordinador a l'escola?

No sé quants anys porta Extremadura rebent diners i segueix igual d'endarrerida, no millora, segueix sent de les regions més pobres de la UE occidental. Què cullons fan amb els nostres diners? Se'ls queda l'Ibarra? Fa massa despesa social per tenir els extremenys contents i que no el fotin fora enlloc d'invertir més en indústria o el que sigui?

En aquest estat hi ha alguns que estem fent el pena, que paguem les despeses de tots i a sobre tenen la poca vergonya d'odiar-nos i riure-se'n de nosaltres. Molt fort que hi hagi tanta aversió cap a Catalunya quan aquests desgraciats que riuen no saben res del que passa. I a sobre i el que és pitjor és que (alguns) no hi volem formar part.

queridos contertulios, me es indiferente que otras provincias tengan menos carreteras, escuelas, hospitales... por habitante que yo, a mí lo que realmente me preocupa es que me construyan más, que la verdad es que no me vienen nada mal...¿que la diferencia aumenta aun más?...no es mi problema, como ya he dicho antes...eso sí, que no se me tache de insolidario eh?...habráse visto semejante desfachatez..."

A ver si así esta frase pasa tu filtro, porque es exactamente lo dice aquí, pero sin adornos malsonantes, como tu decías.

Hem de pensar més en Europa, i no tan sols en Espanya. Dintre de poc passarem a ser aportants nets a Europa. Amb aquesta mentalitat que tenen alguns (que només es miren el melic espanyol), potser els començarà a doldre l'aportació que fem als països que ara ni tan sols els importen, perquè la solidaritat no té fronteres, i Europa tampoc!! Qui passarà a ser insolidari quan els espanyols es queixin que han de contribuir al desenvolupament dels nous intregrants de la UE més necessitats que Espanya?

me preguntaba cuánto tardarías en aparecer....espero que no la armes como siempre pq seguro que los sres. moderadores acabarán echando a algún catalán, para variar.

Quanta raó tens! Aquest senyor va pululant pels fòrums catalans i generals sempre ficant-se amb tot el que respecta a Catalunya. Ens té un odi fins al moll de l'os. I a la mínima que pot llença allò de la prepotència i l'arrogància dels altres. El que busca és que et fiquis al seu nivell per provocar la teva expulsió Hi estic completament d'acord.

Sr. Japereich o como se llame, aparte de cambiarse el avatar por uno de más agradable (deduzco que no es su foto), podría por un tiempo abstenerse de meter cizaña al menos en el foro catalán?

El sr. Jarepeich es va ficant pels forums catalans igual que d'altres es van ficant amb tot el que olora a Madrid. Parlem del finançament i deixem els melics dels altres en pau, que per aquí anem sobrats de melics.

Jo crec que serà "possible". Digueu-me ingenu, però crec que el tripartit s'entendrà amb CiU, i que la proposta conjunta acabarà aprovant-se a Madrid.

És que si no... pot haver una escalada de tensió d'efectes imprevisibles.

El que és divertit és veure ERC fent de CiU (amb sentit d'estat, real politik, etc, si ara van de federalistes!), i a CiU fent d'ERC (sobiranistes, exigint més... tot allò que no han exigit en 23 anys). És molt bo.

Vagi per endavant que sóc votant i he estat militant d'un dels dos partits que integren CiU.

CiU també plantejava canviar l'Estatut ara perquè el que tenim ja està exhaurit. No abans. A més, tot té el seu moment i posa't a plantejar segons quines reivindicacions amb majories absolutes dels partits estatals!!.

Crec que CiU o Pujol tenien la seva estratègia i que tot i que cansina, mica en mica, anàvem aconseguint més autogovern, fins arribar al màxim que li permetia l'actual Estatut. De la mateixa manera, el nou Estatut tindrà una vigència similar. I segur que quan es canviï també serà per a millor.

A cadascú el que li pertoca. Intentem ser objectius i reconeixerem els mèrits dels altres. Sé que tu ho faràs.

El sr. Jarepeich es va ficant pels forums catalans igual que d'altres es van ficant amb tot el que olora a Madrid. Parlem del finançament i deixem els melics dels altres en pau, que per aquí anem sobrats de melics.

Jo també t'estimo!.

No és perquè em senti al·ludit amb aquestes paraules, però les simpaties i antipaties sempre són mútues.

Els moderadors no poden vetar l'entrada de l'individu aquest al forum català?

Sí tens raó. Es queixen de que nosaltres no som insolidaris, però Espanya no vol ser solidari amb els de l'Est, només vol rebre i rebre.

El sr. Jarepeich es va ficant pels forums catalans igual que d'altres es van ficant amb tot el que olora a Madrid.

Dirdam, no accepto aquesta comparació.

Quantes vegades hi ha hagut intervencions agressives i gratuïtes de gent no catalana al fòrum català? 20? 30? 40?

Quantes vegades hi ha hagut intervencions agressives i gratuïtes de gent catalana al fòrum madrileny? 0?

Tu ho saps!!!

Està bé que miris els defectes i errors de tots dos cantons, però precisament per això no pots ser permanentment equitatiu quan la realitat no és equitativa.

Vaya..ahora poco menos que se pide el baneo para mí, y no me he metido absolutamente con nadie...ya veo como se reciben por aquí las opiniones contrarias a las de ciertos individuos que pretenden monopolizar un foro de su región en un foro de sus ideas. Lo más gracioso es que sea Gabe el primero que se queja, cuando él se ha llevado hoy mismo quejas de foreros madrileños por tocar las narices por allí (no me incluyo entre ellos). Es de lo más irónico.

Os agradecería que dijeseis exáctamente que palabras de las escritas por mí han violado las reglas del foro, porque no he faltado absolutamente a nadie.

Me parece muy triste en lo que queréis convertir los foros regionales, pero en fin. Aquí ningún forastero puede opinar en contra, porque entonces merece el baneo...argumento de peso si señor. A lo mejor lo mejor es pasar de entrar aquí y dejaros tranquilos en vuestro gueto moderado, abierto y tolerante. :runaway:

Quantes vegades hi ha hagut intervencions agressives i gratuïtes de gent catalana al fòrum madrileny? 0?
Tu ho saps!!!

Tu no debes leer mucho el foro madrileño, porque hoy mismo han dado un toque a Gabe por pasarse para tocar las narices. Creo que la cosa no ha sido para tanto, pero desde luego tampoco yo he hecho nada para que medio foro catalán ande pidiéndome el baneo sin haberme metido con nadie, simplemente discrepando. Que sepas que esto ha pasado hoy mismo, asíque hablas con un ligero desconocimiento de causa Jordi.

Además, los catalanes os quejais de supuestas agresiones, pero los madrileños no nos podemos quejar cuando cada día tenemos que leer sandeces prepotentes del estilo:
"Bueno, si van profesionales, aunque vaya de Madrid, saldrá ganando Bcn. Eso lo tengo claro. Si fueran aficionados del tipo de este fórum entonces la cosa ya cambiaría. De eso estoy seguro."

Es decir "yo tengo buen gusto, vosotros sois unos patanes sin sentido de la estética"...y esto hoy mismo, sin necesidad de rebuscar en el foro...está a la orden del día. Eso sí, si yo me meto en el foro de la Agbar y digo que no me gusta, entonces todo el foro escandalizado y poniéndome a parir...a ver si somos un poco más consecuentes y dejamos de ver la paja en el ojo ajeno sin ver antes la viga en el propio.

Vagi per endavant que sóc votant i he estat militant d'un dels dos partits que integren CiU.

CiU també plantejava canviar l'Estatut ara perquè el que tenim ja està exhaurit. No abans. A més, tot té el seu moment i posa't a plantejar segons quines reivindicacions amb majories absolutes dels partits estatals!!.

Crec que CiU o Pujol tenien la seva estratègia i que tot i que cansina, mica en mica, anàvem aconseguint més autogovern, fins arribar al màxim que li permetia l'actual Estatut. De la mateixa manera, el nou Estatut tindrà una vigència similar. I segur que quan es canviï també serà per a millor.

A cadascú el que li pertoca. Intentem ser objectius i reconeixerem els mèrits dels altres. Sé que tu ho faràs.

Marlon, en el meu post només deia que els papers s'han intercanviat; que sembla que ERC faci de CiU i que CiU faci d'ERC. De fet, els criticava una mica a tots dos, encara que amb intensitat diferent...

Ja sé que està de moda carregar contra CiU, i jo no ho faré, no només perquè és una força política catalana central (malgrat tot) i amb sentit de país (malgrat tot), sinó perquè sé que les agendes polítiques responen a estratègies conjunturals. Sé que per ERC ha estat fàcil ser independentista des de l'oposició. Ara toquen poder i s'estan fent federalistes, cosa que no veig gens clara (sóc un escèptic del federalisme; crec que el projecte de "canviar Espanya des de Catalunya" és una ingenuïtat total). La connivència amb "Madrid" crea monstres, i em fa por que ells també caiguin en la trampa. Però, tot i així, sóc partidari de donar-los més temps i veure com van les coses.

D'altra banda, reconeixeràs que CiU, en la darrera dècada de poder, va fer un paper massa tebi (i la segona investidura de l'Aznar va ser letal: recorda que el PNB, en canvi, va trencar amb el PP al cap de només dos anys). És lamentable quan recordes que, als 80, CiU va fer coses importantíssimes, com la immersió lingüística o TV3 en català (fugint de la "televisió antropològica" que volia el PSOE en aquella època, que volien que només veiéssim sardanes i coses així; això cal recordar-ho). D'altra banda, a CiU no han portat gens bé l'aposta d'ERC pel tripartit, i crec que encara els cou. Hi ha hagut reaccions rabioses contra ERC, i encara ara crec que Mas fa coses estranyes, com dir que Maragall "no té legitimitat per liderar el procés del nou estatut"... Això, la veritat, em sembla impropi d'un partit que es diu nacionalista.

És a dir, que ni uns són els salvadors de la pàtria ni els altres són els traïdors. Però crec que ara el "pèndul de la història" (per dir-ho d'alguna manera) apunta cap a ERC. És el seu moment, i em sembla just donar-los un marge de confiança. D'aquí un temps ja farem balanç de tot plegat.

Tu no debes leer mucho el foro madrileño, porque hoy mismo han dado un toque a Gabe por pasarse para tocar las narices. Creo que la cosa no ha sido para tanto, pero desde luego tampoco yo he hecho nada para que medio foro catalán ande pidiéndome el baneo sin haberme metido con nadie, simplemente discrepando. Que sepas que esto ha pasado hoy mismo, asíque hablas con un ligero desconocimiento de causa Jordi.

Además, los catalanes os quejais de supuestas agresiones, pero los madrileños no nos podemos quejar cuando cada día tenemos que leer sandeces prepotentes del estilo:
"Bueno, si van profesionales, aunque vaya de Madrid, saldrá ganando Bcn. Eso lo tengo claro. Si fueran aficionados del tipo de este fórum entonces la cosa ya cambiaría. De eso estoy seguro."

Es decir "yo tengo buen gusto, vosotros sois unos patanes sin sentido de la estética"...y esto hoy mismo, sin necesidad de rebuscar en el foro...está a la orden del día. Eso sí, si yo me meto en el foro de la Agbar y digo que no me gusta, entonces todo el foro escandalizado y poniéndome a parir...a ver si somos un poco más consecuentes y dejamos de ver la paja en el ojo ajeno sin ver antes la viga en el propio.

Jarapeich... No he leído la intervenció de Gabe. Pero, haya dicho lo que haya dicho, estoy seguro de que el marcador sigue dando goleada de "agresiones gratuitas" al foro catalán. Lo vivimos constantemente. Y no estoy diciendo que sean siempre madrileños; no, no, pueden ser de cualquier lugar, pero es un goteo constante desde hace dos años. Creo sinceramente que algo así no ocurre en el foro madrileño.

Por no hablar del foro general: permanentemente hay uno, dos o tres (¡o más!) hilos relacionados con Cataluña en un tono agresivo. Cuando no es Carod es la Eurorregión, o la Francofonía, o la financiación, o la "persecución del castellano", o el tema catalán-valenciano, etc etc etc. Cualquier observador de este foro lo sabe perfectamente.

Además, los catalanes os quejais de supuestas agresiones, pero los madrileños no nos podemos quejar cuando cada día tenemos que leer sandeces prepotentes del estilo:
"Bueno, si van profesionales, aunque vaya de Madrid, saldrá ganando Bcn. Eso lo tengo claro. Si fueran aficionados del tipo de este fórum entonces la cosa ya cambiaría. De eso estoy seguro."

Es decir "yo tengo buen gusto, vosotros sois unos patanes sin sentido de la estética"....

Me parece que de mis palabras a tus deducciones hay un buen trecho.

Y preguntabas en qué te habías pasado? Léete lo que escribiste de mí en el foro de la ampliación del Camp Nou y luego haz autocrítica, si es que eres capaz. Siempre utilizas los mismos argumentos: arrogancia, prepotencia de los demás, etc, etc, y quizás eso denota tus propios defectos.

Opina de lo que quieras, pero antes te informas bien, porque si no delatas tu ignorancia. No vayas dando lecciones de comportamientos correctos a nadie, ni objetividad, ni educación. Y tampoco vayas de victimista que tendrías que ser capaz de reconocer que lo tuyo con Catalunya raya el odio visceral.

Realmente en este foro se demuestra el diferente talante de algunos, no todos, españoles y el de los catalanes, un poco como en política. Aguantamos demasiado, callamos. Quizás ya estamos acostumbrados a las ofensas continuas hacia nosotros y nuestra tierra (con rencor, tópicos, desinformación y manipulación) pero si fuéramos como tú, ya estarías expulsado.

La nova EPA fa caure nou dècimes la taxa de desocupació a Catalunya

• El govern destaca que al primer trimestre el Principat ja compleix els objectius previstos per al 2010

• La reforma del mètode de càlcul situa ara l'índex en el 7,9%

L'atur va baixar a Catalunya en 47.400 persones en el primer trimestre de l'any -la taxa queda fixada en el 7,9%, enfront del 8,8% del tancament de l'any- i va situar el nombre total d'aturats en 276.100 persones. Aquesta disminució representa un descens del 14,6% en relació al trimestre anterior, segons les dades fetes públiques ahir per l'enquesta de població activa (EPA) que realitza l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Les xifres del descens de l'atur estan afectades, però, pels canvis introduïts en l'enquesta i no poder ser comparades amb les dades del trimestre anterior. L'INE ha hagut d'incorporar a l'enquesta tot un seguit de variables exigides per l'Oficina d'Estadística de la Unió Europea (Eurostat). Les modificacions han tingut un impacte considerable en el treball.

Per posar un exemple de les conseqüències d'aquests canvis, la reducció de 47.400 persones que posa en relleu la nova EPA quedarien en només 2.100 persones (si se seguís el model antic) i l'increment de l'ocupació a Catalunya, que xifra en 74.600 persones, hauria estat de només 20.700 persones. Catalunya va ser la segona autonomia on més va descendir l'atur, per darrere d'Andalusia, on es va registrar una disminució de 63.800 persones. Per gèneres, la taxa d'atur dels homes catalans va assolir el 6,1% enfront del 10,2% de les dones.

El conseller de Treball i Indústria, Josep Maria Rañé, va valorar de forma positiva les dades. Amb tot, el conseller va alertar que la Generalitat ha de millorar "la qualitat, l'estabilitat i la productivitat del teixit econòmic català". Segons va recordar Rañé, "Catalunya ja compleix els objectius d'ocupació previstos per al 2010 a l'Agenda de Lisboa", que fixen la taxa d'ocupació en un 70%.

En el conjunt de l'Estat espanyol l'atur va baixar en 59.700 persones (amb l'anterior model la desocupació hauria crescut en 18.100 persones) i va situar la taxa en el 10,2%. Per sectors, l'atur va augmentar en els serveis i en la construcció (26.100 i 8.000 persones) respectivament, i va disminuir en l'agricultura, la indústria i els que busquen la primera feina.

132.000 nous treballadors

La nova EPA ha fet aparèixer 132.000 nous llocs de treball. D'acord amb l'enquesta, al finalitzar el primer trimestre hi havia a l'Estat 18.492.700 ocupats, 204.600 més que en el trimestre anterior. Però, d'aquest total, 72.600 ocupats són conseqüència de l'evolució del mercat laboral i, per tant, ocupació nova, i els altres 132.000 ocupats són llocs de treball que han aflorat.

La nova EPA recull millor les situacions d'ocupació esporàdica, com ara les feines d'unes poques hores a la setmana, les de curta durada i les que es realitzen ajudant un altre membre de la llar sense remuneració reglamentada (ajut familiar), entre d'altres.

--

AVUI.

El que em fot gràcia és això de Comunidad (que em recorda a tribu paleolítica de forma MOLT pejorativa) Autónoma (amb cert grau de maniobra poc, poquet)... xD!
Si som una autonomia, tenim dret a fer segons què segons el que tenim assignat (Estatut).. oi? :?
Doncs no ho entenen... si des de fora volen intervenir, que es presentin a les properes eleccions... vejam si tenen gaire suport... sinó que ens deixin tranquils.....
Si volem reformar el tema pressupostari tenim dret a fer-ho... :sleepy:
És tan senzill que sembla mentida... :ohno:
Algú té un vàlium? xD!

http://www.dinosaur.org/Portugal.gif :okay:

a10! :runaway:

s. Lo más gracioso es que sea Gabe el primero que se queja, cuando él se ha llevado hoy mismo quejas de foreros madrileños por tocar las narices por allí (no me incluyo entre ellos). Es de lo más irónico.
y:

por tocar las narices te refieres a hacer coña (véase icono risueño) diciendo que la paralización de las obras del prado eran por culpa del tripartito? chico, si es que cada vez que pasa algo o es culpa de Carod o el tripartito...sirvase cómo ejemplo:

A. si una empresa se va de Catalunya entrais todos como locos para decir que es culpa de nuestro gobierno
B. si una empresa se instala aqui, ya sea una seda, un centro I+D o lo que sea no decís ni mu pq os obcecais en no reconocer una buena gestión
C. cuando se hace justicia (ej. papeles de Salamanca) entrais aqui para poner a parir el gobierno catalán
D. cuando se invierte más en bcn después de los mimos del PP para con Madrid, obviamente es por "culpa" de Carod...
E. Si nuestro gobierno reclama más uso del catalán, más autogobierno ,etc.....los hay que no perdeis la oportunidad de venir por aqui a discutir y en casos como el de Valladolid Renace, a despotricar e insultar (poniendo incluso grandes banderas castellas en señal de "victoria")

En fin.....

La idependència que ens caaaal! És la de Portugaaaaal!

La idependència que ens caaaal! És la de Portugaaaaal!

jejeje... aserejé.... xD!
Sembla mentida que ens enmirallem en Figolàndia... :ohno:

a10! :runaway:

www.telenoticies.com

L'edifici que va acollir la majoria de diàlegs del Fòrum, el Centre Internacional de Convencions de Barcelona, ha fet el primer balanç de com ha anat la gestió del centre els sis primers mesos. Els balanç és molt bo i, pel que sembla, les perspectives per als pròxims 20 anys encara són millors. El Centre de Convencions ha acollit en l'últim mig any 62 esdeveniments, que han suposat la participació de més de 65.000 delegats. Així, Barcelona és entre les cinc ciutats europees més sol·licitades per fer congressos i convencions i la desena del món, tot i les mancances de comunicació que té encara amb l'exterior.

El Centre Internacional de Convencions de Barcelona, situat a la zona Fòrum, està responent de moment a les expectatives d'ocupació que s'havien previst. Els responsables de l'empresa francesa que en té la concessió per als pròxims 20 anys han fet balanç dels primers sis mesos de gestió. Un balanç que han qualificat d'altament positiu. El Centre de Convencions ha acollit en l'últim mig any 62 esdeveniments, que han suposat la participació de més de 65.000 delegats.

Barcelona és avui entre les cinc ciutats europees més sol·licitades per fer congressos i convencions i la desena del món. Una posició de privilegi que ocupa malgrat els greus problemes de comunicació que té encara amb l'exterior.

Els responsables de gestionar el Centre de Convencions es mostren també optimistes sobre el futur de la zona de Diagonal Mar i el Fòrum, tot i que reconeixen que els resultats no es veuran fins d'aquí a uns 10 anys.
----------------------------------------------------------------------------

a10! :runaway:

UNA ALTRA VEGADA EL VAMPIRISME CATALÀ

JOSEP Pernau

Amb una immediatesa cronomètrica, el Govern espanyol ha donat resposta al nou model de finançament que proposa la Generalitat. Sense perdre el tarannà serè, el senyor Zapatero ha recordat que el canvi proposat ha de ser una decisió de "tot el país" i en el mateix sentit s'han expressat altres consocis del puny i la rosa, mentre que ha rebut un rebuig més contundent per part del PP. Per la dreta, tot és negociable menys el repartiment dels diners que hi ha a la caixa de les finances, incloent-hi la celebració de casaments entre homosexuals, que cada vegada compten amb més regidors disposats a oficiar-ne dins de les files del senyor Rajoy.

La reacció a la proposta de finançament no ha sorprès ningú. La resposta de l'Executiu és la que es podia preveure. No és tan ingenu el tripartit per pensar el contrari. Si l'única resposta que val és la de "tot el país", que se'l convoqui. Al cap i a la fi, el model és d'una gran racionalitat. Fins ara hi ha hagut una fiscalitat d'anada i tornada. Madrid recapta, els diners van a la capital i una part torna a Catalunya. La Generalitat proposa assumir la recaptació, que es quedin aquí la meitat dels diners per al manteniment de la masia comuna dels catalans i que viatgin a Madrid l'altra meitat, corresponent a l'aportació a les despeses de l'Estat.

Era prou previsible que no hi hauria entusiasme pel model de finançament. El llenguatge polític, al- menys, és civilitzat. Ens esperen dies pitjors. En algunes tertúlies radiofò- niques i televisives ja han posat el disc ratllat del vampirisme català que xucla la sang dels espanyols i ja han començat els assajos del cor de la coneguda peça de la insolidaritat quadribarrada. Comença una temporada molt dura. Però ànims, sobreviurem.

--

El Periódico.

UNA ALTRA VEGADA EL VAMPIRISME CATALÀ

JOSEP Pernau

Amb una immediatesa cronomètrica, el Govern espanyol ha donat resposta al nou model de finançament que proposa la Generalitat. Sense perdre el tarannà serè, el senyor Zapatero ha recordat que el canvi proposat ha de ser una decisió de "tot el país" i en el mateix sentit s'han expressat altres consocis del puny i la rosa, mentre que ha rebut un rebuig més contundent per part del PP. Per la dreta, tot és negociable menys el repartiment dels diners que hi ha a la caixa de les finances, incloent-hi la celebració de casaments entre homosexuals, que cada vegada compten amb més regidors disposats a oficiar-ne dins de les files del senyor Rajoy.

La reacció a la proposta de finançament no ha sorprès ningú. La resposta de l'Executiu és la que es podia preveure. No és tan ingenu el tripartit per pensar el contrari. Si l'única resposta que val és la de "tot el país", que se'l convoqui. Al cap i a la fi, el model és d'una gran racionalitat. Fins ara hi ha hagut una fiscalitat d'anada i tornada. Madrid recapta, els diners van a la capital i una part torna a Catalunya. La Generalitat proposa assumir la recaptació, que es quedin aquí la meitat dels diners per al manteniment de la masia comuna dels catalans i que viatgin a Madrid l'altra meitat, corresponent a l'aportació a les despeses de l'Estat.

Era prou previsible que no hi hauria entusiasme pel model de finançament. El llenguatge polític, al- menys, és civilitzat. Ens esperen dies pitjors. En algunes tertúlies radiofò- niques i televisives ja han posat el disc ratllat del vampirisme català que xucla la sang dels espanyols i ja han començat els assajos del cor de la coneguda peça de la insolidaritat quadribarrada. Comença una temporada molt dura. Però ànims, sobreviurem.

--

El Periódico.

Catalunya és el leit motiv dels espanyols. És el que uneix a tots els espanyols "de bé" siguin de la tendència política que siguin. ¿Què seria d'Espanya sense Catalunya? Existiria? I no perquè ens en considerin, precisament. Bé, per pagar sí.

Dirdam, no accepto aquesta comparació.

Quantes vegades hi ha hagut intervencions agressives i gratuïtes de gent no catalana al fòrum català? 20? 30? 40?

Quantes vegades hi ha hagut intervencions agressives i gratuïtes de gent catalana al fòrum madrileny? 0?

Tu ho saps!!!

Està bé que miris els defectes i errors de tots dos cantons, però precisament per això no pots ser permanentment equitatiu quan la realitat no és equitativa.Que hi hagi ocorregut en menys ocasions no ho justifica de cap manera. I quan ha sigut alguna persona d'aquí qui ha actuat així tots heu callat. És més, algú va sortir a defensar aquests individus quan es va actuar contra ells. Com ens podem queixar d'aquests comportaments si després els defensem? La veritat és que estic fart de veure el comportament de moltes persones, tant d'aquí com d'allà, i la prepotència amb que es diuen les coses perquè alguns es creuen èssers superiors. Estic literalment fins als collons.

Potser en Jarepeich podia haver-se expressat amb més delicadesa, la veritat és que he passat de llegir totes les línies d'aquest fil, però també tinc la sensació de que mai de la vida s'admet la més mínima discrepància quan l'opinió ve "d'Espanya". Saps de sobres que jo he sigut el primer en queixar-me en el seu moment per les intervencions de certes persones i que vaig intentar fer tot el que estava en la meva mà per solucionar-ho, però també és veritat que la gent està a la que salta quan surt opinant algú de més a l'oest de la Franja de Ponent.

Should Catalunya become independent or not?

Seems to be the question floating around the air like a bad stomach ache. W/ the new proposal for the Generalitat to change the financing model for its Autonomous stature and the subsequent protest from non-Catalans and Catalans alike who say it's unconstitutional I see that the whole Independence issue just won't go away.

I started a thread in the international forum concerning this issue and well I forgot to make the poll public so that I would know who the Catalans were who had voted. Anyways I've decided to present this issue again however in the Catalan forum b/c DonQui had advised me before in order to get a fairer answer (he's smart) and b/c well apparently alot of you guys don't venture out of the Spanish forum.

So I want to start a debate in English/Castellano/Català or whatever Iberian language you should choose to express yourself in (PLEASE DON'T PICK EUSKADI OR MOST OF US WON'T EVEN BE ABLE TO GUESS WHAT YOU'RE SAYING) as to what your ideas are concerning Independence for Catalunya.


Here are some questions for you to ponder:

Do you want an independent Catalunya? Why or why not?

Do you see yourself as a Catalan first and then a Spaniard? Is it the otherway around?

What benefits does Catalan culture, language, finance, identity reap as being a part of Spain? How would those issues change for the better or the worse if Catalunya were to be independent?

Would you like Catalunya to be more Castilian for the sake of Spanish hemogeny?

Do you think a Catalunya united w/ Spain is the best thing for Catalunya?


Perdoni per no escriure in Català. Jo l'estic aprenent ara però escric malament i molt poc... :)

Hi!

I voted for an Independent Catalonia. I'm catalan first and that's all, then european... I don't feel like I'm Spanish although my father is from Andalucia (south Spain)

I don't want to be Spanish. It's like Spain only want us for our money but they don't want us with them, like they hate us because they're jealous because they think we are very very rich and we don't want to share our money with the poorest regions of the country... but it's not true. It happens that we give TOO MUCH money to other regions and we don't have enough money for us. It doesn't really make sense to be in this state if we don't want... we are forced to be Spanish, to be in Spain, we can't decide what to do with our future.

I guess that if we made a referendum asking about the independence or not, more people would vote No than Yes but that reflects the problem of Catalonia: many people here haven't born in Catalonia, they are from other Spanish regions and they don't feel themselves catalans... half of my family is like that... so Catalonia will never be independent and many of us know that and know the independence is just a dream so at least we want a better financing model and a better Autonomous stature.

As you're learning Catalan, I'll write half in English and half in Catalan.

Do you want an independent Catalunya? Why or why not? Yes, sí.

Do you see yourself as a Catalan first and then a Spaniard? Is it the otherway around? Català primer, europeu segon, espanyol tercer.

What benefits does Catalan culture, language, finance, identity reap as being a part of Spain? How would those issues change for the better or the worse if Catalunya were to be independent? Spain doesn't take the catalan culture as a benefit from diversity, Spain has always tried to finish with the catalan culture. Si Catalunya fos independent, la nostra cultura no estaria sempre amb la por de desapareixer per sempre.

Would you like Catalunya to be more Castilian for the sake of Spanish hemogeny? Oh My God, Noooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo! Mai!

Do you think a Catalunya united w/ Spain is the best thing for Catalunya? No at all. Catalunya sense Espanya seria molt més rica en la mev opinió


Quina birria d'anglès :(

Uy que bien, un thread incendiario... ya hacia tiempo que no veía uno de estos...

No sóc català, per tant, no puc votar aquí, però està interesant saber quina opció guanyarà.( encara que en el fons ja m'hu imagini)

Uy que bien, un thread incendiario...

Incendiario??

Nadie os obliga a leerlo. Y nadie os obliga a estar de acuerdo con lo que aquí se dice o se deja de decir. Por qué cuesta tanto entender a algunos que no nos sentimos españoles o que nos sentimos menos españoles que catalanes? No veo que tiene eso de malo. No quiere decir que los españoles sean peores que los catalanes ni tampoco malos, es que no me siento unido a una realidad que es ficticia... no sé.

Incendiario??

Nadie os obliga a leerlo. Y nadie os obliga a estar de acuerdo con lo que aquí se dice o se deja de decir. Por qué cuesta tanto entender a algunos que no nos sentimos españoles o que nos sentimos menos españoles que catalanes? No veo que tiene eso de malo. No quiere decir que los españoles sean peores que los catalanes ni tampoco malos, es que no me siento unido a una realidad que es ficticia... no sé.

¿però he dit alguna cosa jo? ¿He dit que no estigui d'acord? ¿He dit que hagueu de ser Espanyols? ¿He dit que no ho respecti?... Vinga tio Pren-te una tila!!




¿O no será que te molesta que entre aquí xq no soy catalan? dime las cosas claras.

Ui que va, no necessito cap infusió. Perdona si t'he malinterpretat, però no acabo d'entendre això d'incendiario... què vols dir?

Ui que va, no necessito cap infusió. Perdona si t'he malinterpretat, però no acabo d'entendre això d'incendiario... què vols dir?

si, m'has malinterpretat, el tema incediari em refereixo a tema clnflictiu, ho he dit en pla irónic, però ja veig que t'ha sentat malament ( no sé perquè la veritat...però bueno.) no sé perquè heu d'estar sempre a la defensiva, ningú ve aquí a imposar-vos les idees.

tu pots explicarme a què ve una resposta tan tan tan, però tan tan borde i fora de lloc?
un abrazo, no te enfades, fins a viat!!

Nooooooooooooooooooooooooooo que va, per mi no ha sigut ni borde ni fora de lloc, al menys no és el que pretenia!!!!!!!!!!!!!! ho sento moltíssim, t'he confós amb un follonero d'aquests que ve a crear mal ambient aquí!

Perdona de veritat, no ho he escrit amb mala intenció! ;)

Nooooooooooooooooooooooooooo que va, per mi no ha sigut ni borde ni fora de lloc, al menys no és el que pretenia!!!!!!!!!!!!!! ho sento moltíssim, t'he confós amb un follonero d'aquests que ve a crear mal ambient aquí!

Perdona de veritat, no ho he escrit amb mala intenció! ;)

Ok ok, no pasa nada,;)

El Govern valencià rebutja una televisió compartida amb Catalunya

El Govern valencià ha rebutjat la proposta d’Esquerra Republicana de Catalunya de crear un canal multiautonòmic amb Catalunya i Balears. La secretària autonòmica de Comunicació de la Generalitat Valenciana, Paula Sánchez de León, ha dit que el Consell no comparteix aquest projecte de televisió perquè “no estem ni en l’Euroregió de Pascual Maragall ni compartim la mateixa llengua, ni tampoc pertanyem als idílics Països Catalans”. Sánchez de León ha denunciat “el xantatge” d’ERC al Govern espanyol i ha assenyalat que “José Luis Rodríguez Zapatero i Joan Ignasi Pla, amb el seu silenci, legitimen les estratègies despersonalitzadores dels valencians i expansionistes del catalanisme radical”. Finalment, ha assegurat que “amb aquest projecte de televisió en català, Zapatero dona carta de naturalesa al nodo de Carod Rovira i de Maragall”

--

E-Notícies.

La secretària autonòmica de Comunicació de la Generalitat Valenciana, Paula Sánchez de León, ha dit que el Consell no comparteix aquest projecte de televisió perquè (...) ni compartim la mateixa llengua (...):sleepy:

Si em trec el títol de filòleg el faré servir de paper higiènic perquè sembla que qualsevol persona té autoritat per parlar del tema. :sleepy:

Si em trec el títol de filòleg el faré servir de paper higiènic perquè sembla que qualsevol persona té autoritat per parlar del tema. :sleepy:Connectat al messenger i ho discutim :D.

Agrega'm (i qui vulgui) a sky@lleida.org :)

¡No os peléeis!
;)

el Consell no comparteix aquest projecte de televisió perquè “no estem ni en l’Euroregió de Pascual Maragall ni compartim la mateixa llengua, ni tampoc pertanyem als idílics Països Catalans”.

És una llàstima... :(
I Balears queha dit? :?
I sí que compartim la mateixa llengua!!! A tot arreu parelem en castellà... xD!

a10! :runaway:

Ja ho he dit en més d'una ocasió..
No ens donaran mai la independència... sense nosaltres de què parlarien? xD!

a10! :runaway:

Associacions de gais demanaran al fiscal general de Catalunya la il·legalització del PP

Les declaracions de l'alcalde de Pontons contra els matrimonis homosexuals li han valgut tota mena de crítiques. La Comissió Unitària 28 de Juny, que aplega una trentena d'associacions de gais, lesbianes i transsexuals, ha anunciat que dilluns demanarà al fiscal general de Catalunya que tramiti la il·legalització del PP perquè alguns dels seus membres atempten contra la Constitució i actuen en favor de la violència. Segons la Comissió, la negativa de molts regidors populars a celebrar matrimonis entre persones del mateix sexe és anar contra la legalitat i promoure l'homofòbia.

--

http://www.telenoticies.com/noticia/not182367362.htm

Si cuela, cuela. :D

Maragall perd nou punts de suport popular tot i que segueix al davant

• En un cara a cara entre el president i Mas, el socialista encara treu 20 punts al convergent

• La valoració del Govern baixa cinc punts, però l'oposició convergent en perd 10

EL PERIÓDICO
BARCELONA

Les preferències dels catalans per Pasqual Maragall com a president de la Generalitat cauen gairebé nou punts, i se situen així en la cota més baixa des que el líder del PSC ocupa la més alta instància de Catalunya. Segons el Baròmetre de primavera del Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO, el 41,5% de preferències a favor de Maragall al Baròmetre del gener ha passat al 32,8% al d'abril.

El descontentament dels catalans pels últims esdeveniments (l'accident del Carmel i la polèmica pel 3%, essencialment) no només ha significat una notable caiguda en els suports al president. També ha provocat que el seu oponent Artur Mas, líder de CiU, no hagi pogut capitalitzar la situació. Mas assoleix el 20,4% de les preferències dels catalans (només 0,8 punts per damunt de l'últim Baròmetre) i queda segon entre els cinc candidats, a 12 punts de Maragall.

REMUNTADA DE CAROD

Josep-Lluís Carod-Rovira, president d'ERC, escala, després de la caiguda soferta al sondeig del gener, fins al 14,5% de les preferències, la seva cota més alta fins ara. En últim lloc hi figuren Josep Piqué (PP), amb el 7,6%, i Joan Saura, amb el 6,7%.

En un hipotètic cara a cara entre Maragall i Mas, el primer li treu 20,5 punts al segon (el 53,5% davant del 33%).

La caiguda de popularitat de Maragall també es reflecteix en la valoració que li atorguen els enquestats: 5,7 punts, 5 dècimes menys que al Baròmetre del gener, però 7 dècimes més que al març, quan, en plena polèmica pel 3%, la valoració del president es va quedar en un 5 pelat. La puntuació de Mas és ara de 5,2, cota millor que la del març (4,8), però inferior a la del Baròmetre d'hivern (5,5).

Mas segueix sent superat en valoració pel ministre José Montilla, un altre socialista, que amb 5,5 punts i una pèrdua de 3 dècimes, segueix en segon lloc. El tercer i quart llocs els cobreixen Joan Saura (ICV) i Joan Puigcercós (ERC), amb la mateixa nota que al Baròmetre anterior: 5,4 punts. També per davant de Mas hi figura Josep Antoni Duran Lleida, amb 5,3 punts.

Els últims llocs, per sota de l'aprovat, els ocupen Josep-Lluís Carod-Rovira, amb 4,6 punts (una dècima més que al gener), i Josep Piqué, amb 4 (dues dècimes menys).

La valoració de l'actuació del Govern segueix caient des del setembre del 2004, quan va arribar al màxim índex d'opinions positives (el 46,7%). A l'abril se situa en el 35,9%, 5 punts menys que al mes de gener. Les opinions negatives han pujat del 13,3% al 19,9%.

Però CiU no capitalitza la caiguda en valoració del Govern. Al contrari. Per al 32,5% dels enquestats la seva tasca opositora és dolenta o molt dolenta (10,1 punts per sobre del sondeig del gener), mentre que els que diuen que és bona o molt bona arriben al 24,9% (28,2% al gener).

http://img65.echo.cx/img65/8910/masmaragall1rb.jpg

http://www.avui.com/avui/diari/05/mai/01/img/b1.jpg
Milers de persones es manifesten a València en defensa
de la llengua i del territori en la diada del 25 d'Abril

VALÈNCIA

Dolçaines i tabals van amenitzar la marxa, que es va acabar amb un concert-homenatge a Ovidi Montllor

Representants de tots els partits d'esquerres i nacionalistes van encapçalar ahir a València una multitudinària manifestació amb motiu de la diada del 25 d'Abril convocada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV) sota el lema Per la dignitat del País Valencià. Unes 40.000 persones, segons l'organització, van participar en aquesta marxa que segons el secretari general d'ACPV, Eliseu Climent, enguany tractava de denunciar la situació de "desgovern" que pateix el País Valencià a causa de les polítiques contra el territori i contra la llengua del Partit Popular. Amb la mirada posada en el 2007, data de les pròximes eleccions autonòmiques, Francesc Baixauli, membre de l'executiva nacional del PSPV-PSOE, va apuntar que és "possible" obtenir una majoria d'esquerres a la Generalitat valenciana d'aquí a dos anys partint de la representativitat i del caràcter multitudinari de la manifestació.
Juntament amb Climent i Baixauli van desfilar rere la pancarta principal de la marxa Glòria Marcos, coordinadora d'Esquerra Unida; Enric Morera, secretari general del Bloc Nacionalista Valencià; Carles Arnal, secretari general d'Els Verds; Agustí Cerdà, president d'Esquerra Republicana de Catalunya; i els representants d'Esquerra Verda, Esquerra Valenciana i els sindicats Comissions Obreres, UGT i la Intersindical Valenciana. La Federació Escola Valenciana, amb el seu president al capdavant, Diego Gómez, també hi era representada.
Precisament Gómez, seguint la campanya Compromís per l'Estatut, a la qual han donat suport tots els partits d'esquerres menys el PSPV-PSOE, va llegir acabada la marxa un manifest en què va reclamar la "no-acceptació d'una reforma poc ambiciosa, sense consens i sense participació". No va haver-hi un manifest conjunt de totes les forces polítiques però el parlament de Diego Gómez el va succeir un altre en defensa del riu Xúquer i el del president d'ACPV, Vicent Martínez Sancho, que va encoratjar la gent a treballar de cara al 2007 per propiciar "el canvi necessari".
Al marge d'aquests protagonistes, com ja és tradicional, la manifestació va estar amenitzada per les dolçaines i els tabals, una banda de música i els balls tradicionals de la Todolella i de Morella. Moltes senyeres, amb les quatre barres i estelades i fins i tot una amb la franja blava van recórrer el centre de València mentre s'escoltaven crits a favor de la independència provinents sobretot del nombrós grup dels Maulets.
Després de la manifestació, la festa va continuar al campus dels tarongers de la Universitat de València, on més d'una vintena de grups de música van oferir un concert en homenatge a Ovidi Montllor. Obrint Pas, que van aprofitar per enregistrar un disc en directe, van ser els protagonistes d'aquest macroconcert, que també va comptar amb la participació d'Al Tall, Miquel Gil, Àlex, d'Inadaptats, Titot de Brams, Joan Garriga, de Dusminguet i Fermín Muguruza, entre molts altres.

www.avui.com
------------------------------------------------------------------------------

a10! :runaway:

El PSC i CiU empatarien si se celebressin ara les eleccions

• Socialistes i nacionalistes, amb el 30%, traurien menys vots que el 2003

• El PP i ICV milloren i Esquerra recupera les pèrdues de l'últim any

EL PERIÓDICO
BARCELONA

Socialistes i convergents empatarien en percentatge de vot si se celebressin ara les eleccions al Parlament de Catalunya, i, com que el sistema electoral vigent beneficia sistemàticament CiU, possiblement la federació nacionalista tornaria a obtenir més escons que el PSC. El projecte del tripartit d'aprovar una llei electoral segueix embarrancat.

L'estimació de vot realitzada a partir del Baròmetre de primavera elaborat per l'empresa GESOP per a EL PERIÓDICO atorga un 30,3% de sufragis a cadascun dels grans partits, tots dos a la baixa en relació amb les eleccions del novembre del 2003 i a l'anterior Baròmetre del gener, tot i que la caiguda és més accentuada en el cas del PSC.

Per contra, els tres partits menors milloren les seves expectatives en relació amb les del Baròmetre del gener. El PP i ICV fins i tot pugen si es prenen com a referència les eleccions del 2003. En aquest cas, ERC retrocedeix lleugerament.

En intenció directa de vot, el PSC avantatja CiU en 7,2 punts: el 29,2% del cens votaria socialista, i el 22%, nacionalista. Un 15,5% s'inclina per Esquerra Republicana; un 7,2%, pel PP, i un 6,8%, per ICV-EUiA. La intenció de vot al PSC és la segona més baixa de la sèrie de baròmetres des de les últimes autonòmiques. En canvi, Esquerra recupera els valors de fa un any, després d'una continuada tendència a la baixa. CiU també es recupera lleugerament.

Els socialistes, per una altra part, tornarien a guanyar sobradament les eleccions legislatives a Catalunya si se celebressin ara, amb el 42% dels vots, i augmentarien en 2,6 punts els resultats del 14 de març de l'any passat. CiU mantindria la segona posició, amb el 18,6% dels vots (dos punts menys), però seguida de prop pel PP (el 17,1%, és a dir, 1,6 punts menys que els convergents), que pot recuperar la tercera plaça perduda en els comicis del 2004 a favor d'Esquerra. El partit de Josep-Lluís Carod-Rovira obtindria el 13,9% dels sufragis (dos punts menys que el 14-M), mentre que ICV es mantindria pràcticament igual (el 5,6%, dues dècimes menys).

ALTA POPULARITAT DE ZAPATERO

El bon resultat que s'augura per als socialistes catalans en les legislatives és directament proporcional a la popularitat del president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, que és, amb diferència, el líder polític espanyol més ben valorat pels catalans: 6,5 punts sobre 10, una nota molt similar a la que ja va obtenir en el Baròmetre d'hivern (6,6). Menys del 15% dels catalans li posen una nota inferior a l'aprovat (menys de cinc). Tots els electorats, amb l'excepció dels del PP, puntuen Zapatero per sobre de sis.

Mariano Rajoy suspèn, amb una nota de 3,9, una dècima menys que tres mesos enrere. El líder del Partit Popular només aprova entre els seus, que li atorguen 6,6 punts.

Amb més popularitat figura el coordinador general d'IU, Gaspar Llamazares, que s'acosta a l'aprovat entre els catalans: 4,8 punts.

http://img138.echo.cx/img138/5567/situacio0fh.jpg

http://img138.echo.cx/img138/7371/expectatives0kp.jpg

Els catalans donen la raó a mitges a Maragall pel 3%

• La majoria creu que va dir la veritat però que la seva intervenció va ser desafortunada

• El 75,5% exigeix total publicitat en les donacions privades als partits

EL PERIÓDICO
BARCELONA

Tres de cada quatre catalans enquestats (el 75,2%) estan d'acord que el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va posar en evidència un fet que molts ja sabien quan va al.ludir al Parlament al suposat cobrament il.legal del 3% de comissió en la concessió d'obres públiques.

Però tot i que el 63,5% dels preguntats opinen que Maragall va dir una gran veritat, i el 55,4% es mostra convençut que la seva intervenció servirà perquè s'estableixin controls que facin més difícil la corrupció, el 67,5% de les respostes conclouen que les paraules del president van ser desafortunades. Aquesta opinió la manté fins i tot el 68,8% dels electors del PSC, per damunt dels d'ERC i el PP. El 60,4% les considera inapropiades per a un president, i el 53,5% dels consultats opina que es van exagerar.
Maragall va llançar aquestes acusacions, referint-se a CiU, en el context del debat al Parlament sobre l'accident del Carmel.

El convenciment que Maragall va posar en evidència una cosa molt sabuda és compartit pels votants de tot l'arc iris polític, encapçalat pels electors d'ICV-EUiA, dels quals el 91,8% estan d'acord amb aquesta tesi. A continuació, amb el 86,3%, hi ha els votants d'ERC, seguits dels del PSC (el 75,1%), CiU (el 69,1%) i el PP (el 68,8%).

LA CRÍTICA A MARAGALL

La idea que va ser una intervenció desafortunada la comparteixen el 75,7% dels electors de CiU, el 73,5% d'ICV- EUiA, el 68,8% del PSC, el 65,3% d'ERC i el 58,3% del PP. El nivell més alt d'acord amb el fet que Maragall va dir una gran veritat també l'exhibeixen els electors d'ICV-EUiA (el 85,7%), seguits dels d'ERC (el 70,2%), el PSC (el 68,8%), el PP (el 58,3%) i CiU (el 52%). Els votants de CiU són els qui en una mesura més gran (el 73%) consideren indigna d'un president l'acusació feta per Maragall.

FINANÇAMENT DE PARTITS

En el rerefons de la polèmica sobre les suposades comissions en la concessió d'obres públiques es troba el problema del finançament dels partits, mai solucionat a Espanya des de la restitució de la democràcia. De aquí ve que aquest Baròmetre posi l'accent en aquest tema, relacionant-lo amb la inesperada polèmica oberta per Maragall.
Sobre això, les respostes són contundents: el 59% dels entrevistats pensen que els partits polítics no haurien de tenir llibertat absoluta per rebre diners de particulars. Enfront d'aquests, el 32,4% opina que sí que n'hi hauria d'haver.

FINANÇAMENT CLAR

Segons el record de vot, tots els electorats estan majoritàriament en contra de deixar que els diners dels particulars flueixin lliurement a les arques dels partits: els més favorables a la llibertat total de donacions són els electors de CiU, amb el 41,4% de respostes positives, i els que ho són menys, els d'ERC, amb el 26,6%. Conseqüentment, els més oposats són els electors d'ERC (el 68,5%), i els menys, els de CiU, (el 50%).

Pel que fa a la publicitat dels donatius privats, les respostes són encara més favorables a l'exigència de llum i taquígrafs: el 75,5% vol que siguin públics, davant del 15,9% que els prefereix anònims. Això últim ho opinen el 19,1% dels votants de CiU, el 18,8% dels del PP, el 15,3% d'ERC, el 14,3% del PSC i el 8,2% d'ICV- EUiA. Els enquestats que exigeixen publicitat són el 87,8% dels electors d'ICV-EUiA, el 82,3% del PSC, el 76,6% d'ERC, el 70,4% de CiU i el 66,7% del PP.

http://img145.echo.cx/img145/729/3percent5eg.jpg

Més pessimisme que optimisme davant el futur de l'Estatut

• La majoria creu que no s'aprovarà al Parlament o que s'estavellarà a Madrid

• Els catalans aplaudeixen més un altre finançament que la reforma estatutària

EL PERIÓDICO
BARCELONA

Els catalans es divideixen, gairebé per la meitat, entre optimistes i pessimistes sobre el destí de la reforma de l'Estatut que ha emprès una ponència del Parlament, amb avantatge per als segons. ¿Es posaran d'acord els partits catalans en aquesta tasca? Un 45,4% dels enquestats tenen molta o bastanta confiança que sí, que es posaran d'acord. Un 50,6% en té poca o gens.

Però, un cop acordat al Parlament de Catalunya, aquest projecte haurà de ser votat al Congrés dels Diputats, on els vots del PSOE són decisius. ¿Els catalans confien que aquest partit voti al Parlament espanyol a favor del text que hi enviï la Cambra catalana? El 44,9% dels preguntats tenen molta o bastanta confiança que votaran a favor, enfront del 47,4% que en tenen poca o gens.

SUPORT A LA REFORMA

Una àmplia majoria de catalans (el 64,1%) consideren que la reforma de l'Estatut és molt o bastant necessària (gairebé tres punts menys que al gener), enfront d'un 26,3% que creuen que és poc o gens necessària (4,6 punts més que en l'anterior baròmetre).

Els votants del Partit Popular i de CiU són els més escèptics respecte a la possibilitat d'un acord català al voltant del projecte de nou Estatut. Els més optimistes són els seguidors d'Esquerra i d'Iniciativa. Populars i convergents tornen a aparèixer com els més pessimistes quan es pregunta per l'actitud que tindrà el PSOE al Congrés dels Diputats. Els votants d'ERC ja no són en aquest sentit tan optimistes, tot i que estan per sobre de la mitjana.

ELS DINERS CREEN ADHESIONS

L'adhesió dels catalans a un nou sistema de finançament de la Generalitat es mostra superior al suport a la reforma de l'Estatut. Més del 79% dels entrevistats consideren que aquest nou finançament és molt o bastant necessari (el 64,1% opina el mateix de l'Estatut).

El sentit pràctic dels catalans es manifesta perquè també creix el grau d'optimisme respecte a la possibilitat que els partits catalans es posin d'acord per proposar aquest nou sistema: el 53,5% hi té molta o bastanta confiança, enfront del 42,9% que en té poca o gens. Però que el Govern central estigui disposat a acceptar-lo és una altra cosa. El 57,8% hi té poca confiança o gens, i només el 36,9% hi té molta confiança o bastanta.

Una altra vegada són els votants de CiU i del PP els més pessimistes sobre la possibilitat que els partits catalans arribin a un acord. Els electors d'Iniciativa, el PSC i Esquerra són, per aquest ordre, els més optimistes. Pel que fa a la confiança que el Govern central accepti el model de finançament proposat, els simpatitzants de CiU, PP i ERC són els més pessimistes.

FINANÇAMENT A LA CARTA

Tres de cada quatre catalans (el 76,3%) són partidaris que cada comunitat autònoma tingui un model de finançament que estigui adaptat a les seves necessitats. Només el 20,1% és partidari d'un únic sistema per a tots. Els votants d'Esquerra i d'Iniciativa són els més entusiastes d'aquesta idea, seguits dels electors de CiU. Els simpatitzants socialistes i del Partit Popular els van darrere, també amb uns percentatges d'entusiasme molt elevats: el 60,4% els populars i el 75,5% els del PSC.

Només entre els enquestats que es consideren únicament espanyols creixen lleugerament els partidaris d'un sol model de finançament, encara que tampoc en aquest cas és la resposta majoritària.

http://img55.echo.cx/img55/6040/confiansa2ar.jpg
http://img55.echo.cx/img55/2383/confiansa29iq.jpg

Les declaracions de l'alcalde de Pontons contra els matrimonis homosexuals li han valgut tota mena de crítiques. La Comissió Unitària 28 de Juny, que aplega una trentena d'associacions de gais, lesbianes i transsexuals, ha anunciat que dilluns demanarà al fiscal general de Catalunya que tramiti la il·legalització del PP perquè alguns dels seus membres atempten contra la Constitució i actuen en favor de la violència. Segons la Comissió, la negativa de molts regidors populars a celebrar matrimonis entre persones del mateix sexe és anar contra la legalitat i promoure l'homofòbia.

www.telenoticies.com
-------------------------------------------------------------------------------

a10!

Apa Met, això ja ho havia ficat jo uns quants post més a dalt. xDD

Should Catalunya become independent or not?
Yes.

Seems to be the question floating around the air like a bad stomach ache. W/ the new proposal for the Generalitat to change the financing model for its Autonomous stature and the subsequent protest from non-Catalans and Catalans alike who say it's unconstitutional I see that the whole Independence issue just won't go away.
what's got that to do with the Independence issue? a couple of years ago almost no one ('cept ERC & CiU) was proposing any change for the financial model and the Independence issue was on the table as well.. in fact, its been there since the beginning of the 18th century, with more or less resonance in different social layers depending on the fluctuations of the political cycles...
Mind you, the independence issue will never go away, it surely will evolve and mutate into something different (just like its understood different today as it was in, let's say, 1931, when Macià proclaimed the Catalan State integrated in the Federation of Iberian Republics), but it will always be there, you can take that for granted...

I started a thread in the international forum concerning this issue and well I forgot to make the poll public so that I would know who the Catalans were who had voted. Anyways I've decided to present this issue again however in the Catalan forum b/c DonQui had advised me before in order to get a fairer answer (he's smart) and b/c well apparently alot of you guys don't venture out of the Spanish forum.
I already warned them at the Masia sub-forum (catalan version of the Skybar) about your request for what we think about that... making the poll public, however, will help you to know who's voting what... but don't take what people think here as a representation of the catalan society, this is mostly about skyscrapers (or should be)..

So I want to start a debate in English/Castellano/Català or whatever Iberian language you should choose to express yourself in (PLEASE DON'T PICK EUSKADI OR MOST OF US WON'T EVEN BE ABLE TO GUESS WHAT YOU'RE SAYING) as to what your ideas are concerning Independence for Catalunya.
I bet no one in the catalan forum speaks euskera.. XD

Here are some questions for you to ponder:
Do you want an independent Catalunya? Why or why not?

Yes, mostly for and because: indentity issues, financial atrocities, and cultural and lingustic survival.

Do you see yourself as a Catalan first and then a Spaniard? Is it the otherway around?

I see myself (I assume you're talking about indentity issues here, therefore, feelings) only Catalan, and immediately after, European. No Spanish cultural affinity or affiliation whatsoever. But great interest in spanish architecture -- subscriber of 3 different arch magazines edited in Madrid (like any other kind of architecture on other parts of this planet though -- subcriber of british, dutch and american arch magazines too).
In the bureaucratic sphere, I recognize myself as a citizen legally administered by the Spanish State and the EU. Would like to be administered directly by a catalan government and the EU only.
Mind you, I'm more a fan of cultures and languages than laws and political borders.

What benefits does Catalan culture, language, finance, identity reap as being a part of Spain?

None whatsoever.
1. Anything that the Spanish State can do for the catalan culture, we can do it too.
2. Same with the language. A language without a state is condemned to fall in the almost-dead, museum-gallery category.
3. We have a gargantuesque financial deficit. We've been giving them food for a lot of time. Now its time for them to learn how to fish. We don't have unlimited resources. If you get my drift...
4. Identity? Would love to travel to, umm.. Recife antigo, and tell them "I'm catalan".. "You're what?".. "Catalan, I'm catalan"... "Huh?"... "oh, well, I'm spanish"... "oh! spanish, paella, toros, sangria...!!".... (rolling eyes)... "Forget it, where's the hotel?"...

How would those issues change for the better or the worse if Catalunya were to be independent?

Everything would be better... cannot think of any single reason why something could be worse..

Would you like Catalunya to be more Castilian for the sake of Spanish hemogeny?

No

Do you think a Catalunya united w/ Spain is the best thing for Catalunya?

Definitely not.

Perdoni per no escriure in Català. Jo l'estic aprenent ara però escric malament i molt poc... :)

Perdonat... XD.

Keep on keepin' on!...

Argh, ja guanya el no.

Catalunya recibiría un mínimo de 5.000 millones más con el cambio

• La mayor parte corresponde a impuestos parcialmente cedidos

http://img154.echo.cx/img154/2302/vanguardia5fq.jpg

Haciendo un difícil ejercicio de simulación,los técnicos consultados de forma apresurada ayer por este diario estimaban en un mínimo de 5.000 millones de euros anuales el aumento de ingresos que obtendría la Generalitat con el nuevo modelo propuesto.

Si el nuevo modelo de financiación propuesto por el Govern se aplicara este año, Catalunya recibiría como mínimo 4.618,14 millones de euros más de lo previsto en los presupuestos de la Generalitat del 2005, cifra que se recoge en el gráfico que acompaña a esta información y que diversos técnicos elevan hasta 5.000 millones al incoporar otros efectos correctores como población, inflación o exclusión. Más de la mitad de esta cantidad proviene de un aumento de la participación de la Generalitat en cinco impuestos que tiene parcialmente cedidos (IRPF, IVA e impuestos sobre el tabaco, el alcohol y los hidrocarburos).

El Govern también reclama como mínimo el 50% del impuesto de sociedades que pagan las empresas ubicadas en Catalunya. El último bloque de ingresos extra provendría de las inversiones directas que realiza el Estado en Catalunya, ya que la propuesta sostiene que la partida destinada a la comunidad equivalga a su peso en la economía, un 18,8%.

Por el contrario, se debería descontar lo que recibe a través del fondo de suficiencia, una compensación que el Estado transfiere a las comunidades autónomas. Los expertos aseguran que dejaría de percibirla, puesto que ya dispondría de un modelo de financiación adecuado y todos sus ingresos provendrían de los impuestos cedidos. El fondo de suficiencia presupuestado para el 2005 es de 2.263,2 millones.

IMPUESTOS CEDIDOS

En los presupuestos para el 2005, la Generalitat contabiliza como ingresos el 33% del IRPF, el 35% del IVA y el 40% del impuesto sobre el tabaco, el alcohol y los hidrocarburos que se recaudan en Catalunya. La propuesta prevé que ese porcentaje se eleve en todos los casos como mínimo hasta el 50%. Tomando comor eferencia los datos previstos para el 2005, el aumento de ingresos por este concepto será de 3.624,85 millones de euros (véase gráfico).

IMPUESTO DE SOCIEDADES

En el caso del impuesto de sociedades, aunque no hay ninguna cantidad cedida, si prospera la propuesta, la Generaliat ingresaría como mínimo el 50% de todos los correspondientes a empresas ubicadas en Catalunya. Los expertos en balanzas fiscales consultados ayer afirman que es muy difícil calcular esta cifra. Una posible fórmula consiste en considerar que si la comunidad catalana genera casi el 19% de la actividad económica de toda España, es posible que el 19% de todo lo que se recauda vía impuesto de sociedades provenga de esta comunidad. Si fuera así, el 19% del total que espera recaudar el Gobierno por impuesto de sociedades en el 2005 es de 5.301,19 millones. Teniendo en cuenta que el Govern aspira a gestionar como mínimo el 50%, le correspondería este año por ese concepto unos 2.650,59 millones de euros.

INVERSIÓN

La última parte de los ingresos extra provendría de la inversión que efectúa el Estado y que se puede territorializar por comunidades autónomas. Los presupuestos del Estado para el 2005 prevén destinar a este capítulo 17.480,1 millones de euros, de los que 2.715,3 corresponden a Catalunya. Esta cantidad equivale al 15,5% del total. Si se elevara hasta el 19% para adecuarla a su peso económico, Catalunya debería recibir 3.321 millones, 605,9 millones más que ahora.

--

La Vanguardia.

Amb 5000 milions d'euros es poden fer moltíssimes coses oi? :D, Joder són molts diners! A pel 100% JA!!!!!!!

Dues L9/10 ó 4 canals Segarra-Garrigues cada any. :-O

Dues L9/10
mmmmm... quants tramvies es podrien fer també.... :D :rant:

a10! :runaway:

Argh, ja guanya el no.

Estaran votant el madridencs... xDDDDDDDDDDD
:D
Jo no voto perquè voldria un estat federal. I si, amb el temps, anés bé doncs votar autodeterminació i veure resultats per a la independència...
;)

Sí, ja ho pensat, segurament algun d'aquells estarà votant... o potser no, qui sap.

Dues L9/10 ó 4 canals Segarra-Garrigues cada any. :-O

I un TAV cap a Europa??
:D

Us repetiu MET i CEL!!
Abans de postejar, s'ha de llegir... xDDD
;)
P.S.: Avui en CEL té un dia polític...
:D

Jo he votat que sí i sóc de Madrid

Ja ho he dit en més d'una ocasió..
No ens donaran mai la independència... sense nosaltres de què parlarien? xD!

a10! :runaway:

doncs no estaria malament... independència i a més calladets..

umm.. "no caerá esta breva"... XD

Sempre podran parlar de nosaltres com els veïns "El PIB catalán aumentó en un 200% desde la indepencia del país mientras que sus exportaciones lo hicieron en un 10%. El país que ha mejorado en..." igual que es parla ara de França o Portugal :D

Potser si Espanya hagués participat en la 1a Guerra Mundial o en la 2a ara Catalunya seria independent... no sé.

Jo he votat que sí i sóc de Madrid

Ho deia en broma, per això he posat l'emoticona...
:wink2:

mmmmm... quants tramvies es podrien fer també.... :D :rant:

També 1612 escoles com aquesta:

http://www.gencat.net/educacio/centres/centresnous/curs03-04/graf/08059871.jpg

O 1288 IES com aquest:

http://www.gencat.net/educacio/centres/centresnous/curs03-04/graf/08054241.jpg

O 277 hospitals com aquest:

http://www.santpau.es/santpau/hospital/images/fotos%20nou%20hospital/sim3.jpg

Bah, això ja sembla el conte de la lletera. :D

Indepèndencia!!!!

Ho deia en broma, per això he posat l'emoticona...
:wink2:

De totes maneres sóc un "madrileny" poc habitual

Indepèndecia!!!!

Sense N?
xDDD

Sí, ja ho pensat, segurament algun d'aquells estarà votant... o potser no, qui sap.Només has de pulsar sobre els números per saber qui ha votat què. Veuràs que apart del que ha votat que sí no hi ha cap madrileny.

Bé, el dirdam conta com a semimadrileny. :D

Home, porto el 84,6% de la meva vida vivint a Barcelona. Si la meva opinió no conta...

Si només deixessin votar als 100% catalans (amb cognoms i pedigrí) em sembla que pocs vots hi hauria... xD

Llavors jo no podria votar.

Però és que... realment... quants catalans hi ha més o menys purs amb pares, avis i besavis nascuts aquí? 1 milió?

Què optimista! :D

Jo em pensava que tenia un cognom català (Miró) però fent un cop d'ull a les pàgines d'heràldica i coses d'aquestes me'n adono que es aragonès. :-O

Em quedo amb República Federal, i com les respostes són o blanc o negre, no voto res...

Total estat federal: 2 vots (Danzig, Bitxofo)

:)

Només has de pulsar sobre els números per saber qui ha votat què. Veuràs que apart del que ha votat que sí no hi ha cap madrileny.

Sí, m'hi he fixat abans! Està molt bé que es pugui veure la gent que vota! Doncs no, no ha votat cap madrileny! A veure que passa!

De totes maneres sóc un "madrileny" poc habitual

Explican's, explican's...
Com és que ets catalanoparlant?

Què optimista! :D

Bé, no seria gaire dificil de calcular... o si. No sé. Si comptem la població de Catalunya a mitjans del s. XIX... a partir de llavors es va començar a rebre immigrants i més immigrants de fora de Catalunya... llavors a partir d'aquí tot és una barreja... jejeje deu ser complicat.

He votat que si, però no tinc cap problema amb Espanya, ni amb els espanyols, ni amb la situació política actual. De fet gran part dels amics que tinc són de fora o nascuts aquí però de família inmigrada i parlo més castellà que català durant el dia. No obstant, crec que la independència seria millor per a Catalunya.

Taluegu!

Voto que sí viendo lo que se opina por estas latitudes sureñas sobre Cataluña. Está muy extendido un sentimiento que defino como "sois distintos, no me gustáis, pero os jodéis quedándoos en España". En esta misma semana he hablado con dos personas (licenciados universitarios, no "canis" :D) que se han referido a Cataluña como "esos cabrones". Y como os podéis imaginar, no es nada difícil encontrar gente que opine así.
Así que a largo plazo, si Cataluña sigue en España me parece que escucharemos hablar de "esos cabrones" indefinidamente. Si fuera independiente, seguro que esos comentarios arreciarían durante años o décadas, pero quizá a la larga la gente se olvidaría algo del tema. O quizás no.

Lo que ciertamente no debe ser normal/deseable es que dentro de un mismo estado unos hablen de otros como "esos cabrones".

Explican's, explican's...
Com és que ets catalanoparlant?

Bé, parlo català des de fa alguns anys, l'he après per pròpia voluntat, perquè de fet vull marxar a viure a Catalunya algun dia, i clar, el vaig començar a aprendre i la veritat és que m'agrada molt, però el parlo poc (això està clar) menys alguna escapada que he fet a Catalunya, i per això sóc catalanoparlant.

Bé, parlo català des de fa alguns anys, l'he après per pròpia voluntat, perquè de fet vull marxar a viure a Catalunya algun dia, i clar, el vaig començar a aprendre i la veritat és que m'agrada molt, però el parlo poc (això està clar) menys alguna escapada que he fet a Catalunya, i per això sóc catalanoparlant.

Al hilo de lo que cuenta el amigo david_jim, repito algo que ya he comentado en alguna ocasión; en la biblioteca central de la universidad de Huelva (pública) no había hace unos años un sólo diccionario de gallego, euskera o catalán/valenciano/mallorquín. Ahora no sé si los habrá, pero si tuviera que apostar...
"Pelín" descorcentante que para una universidad pública (con titulación de filología además) 3 lenguas habladas por millones de personas a unos cientos de kms y dentro de su mismo estado, simplemente NO EXISTAN. Y ya el que se ofertaran clases de catalán sería de ser terrorista/independentista-comunista, de ahí parriba :D

^ :eek: uau!!!! Mi unversidad tiene clases de catalan, y somos al otro lado del atlantico!!

Voto que sí viendo lo que se opina por estas latitudes sureñas sobre Cataluña. Está muy extendido un sentimiento que defino como "sois distintos, no me gustáis, pero os jodéis quedándoos en España". En esta misma semana he hablado con dos personas (licenciados universitarios, no "canis" :D) que se han referido a Cataluña como "esos cabrones". Y como os podéis imaginar, no es nada difícil encontrar gente que opine así.
Así que a largo plazo, si Cataluña sigue en España me parece que escucharemos hablar de "esos cabrones" indefinidamente. Si fuera independiente, seguro que esos comentarios arreciarían durante años o décadas, pero quizá a la larga la gente se olvidaría algo del tema. O quizás no.

Lo que ciertamente no debe ser normal/deseable es que dentro de un mismo estado unos hablen de otros como "esos cabrones".

Si chico, sí. Y sin motivo aparente. Eso cuando viajas por España te das cuenta que es así, en general, luego ya depende de cada uno, de lo bien que te sepas relacionar con los demás para caer bien o no. Pero de entrada, la mayoría de las veces, la opinión y la animadversión es manifiesta y otras veces escondida. Pero yo creo que tampoco hace falta viajar para darte cuenta de ello, sólo hay que ver las opiniones de algunos en este foro

Al contrario de lo que opina mucha gente, los catalanes no hemos crecido ni hemos sido educados con odio hacia lo español. Muchos de nuestros familiares son nacidos fuera. Muchos de nuestros amigos también. La inmigración española se siente a gusto en Catalunya. La gente habla libremente en la lengua que quiere. Los catalanes, la mayoría, cedemos a hablar en castellano cuando nos hablan en castellano, aún cuando el interlocutor entiende el catalán, que es la mayoría. Es que no podría ser de otra manera, puesto que si hubiera odio, aquí habría una Guerra Civil. ¡Cuantos inmigrantes bien integrados en Catalunya tienen que defender acérrimente Catalunya cuando van a su tierra! Y, en cambio, creo que en el resto de España sí que se ha inculcado un odio hacia lo catalán, por lo que has dicho y por todo lo que sabemos. Entonces ¿nos ven realmente españoles? ¿se considera la cultura catalana como española? ¿Quién es el excluyente? ¿Podemos sentirnos los catalanes a gusto en este país? ¿Quién es el causante del nacionalismo?

También hay que decir que otras veces desde el resto de España te manifiestan una profusa admiración hacia Catalunya, también se da, te consideran como si fueras más liberal, más avanzado, más progresista, más culto, y claro no por ser catalán tiene que ser así.

Yo, sin ser independentista, he votado que sí y es que quizás no haya otra solución, aunque la independencia en sí no la veo como solución.

Bé, parlo català des de fa alguns anys, l'he après per pròpia voluntat, perquè de fet vull marxar a viure a Catalunya algun dia, i clar, el vaig començar a aprendre i la veritat és que m'agrada molt, però el parlo poc (això està clar) menys alguna escapada que he fet a Catalunya, i per això sóc catalanoparlant.

La meva més gran admiració. Et felicito. Només per això, t'ofereixo la meva amistat. A més l'escrius molt millor que molts catalanoparlants.

Independència sí. Per mi, l'estat federal és una transició que potser ajudaria a un acord definitiu.

Bé, parlo català des de fa alguns anys, l'he après per pròpia voluntat, perquè de fet vull marxar a viure a Catalunya algun dia, i clar, el vaig començar a aprendre i la veritat és que m'agrada molt, però el parlo poc (això està clar) menys alguna escapada que he fet a Catalunya, i per això sóc catalanoparlant.

Felicitats, és digne d'admirar que hagis estudiat la nostra llengua, quan encara una bona part dels catalans encara la ignoren.

Vote pel sí, vist que l'Espanya plural de la què alguns fan gala no l'assumeix ni la major part dels ciutadans ni el propi Estat. Què vint-i-cinc anys després Catalunya i Euskadi siguen pàgina destacada a premsa i televisió pràcticament tots els dies de l'any, vol dir que alguna cosa falla. Ara, tampoc estic segur de què siga "la" sol.lució.

Voto que sí viendo lo que se opina por estas latitudes sureñas sobre Cataluña. Está muy extendido un sentimiento que defino como "sois distintos, no me gustáis, pero os jodéis quedándoos en España". En esta misma semana he hablado con dos personas (licenciados universitarios, no "canis" :D) que se han referido a Cataluña como "esos cabrones". Y como os podéis imaginar, no es nada difícil encontrar gente que opine así.
Así que a largo plazo, si Cataluña sigue en España me parece que escucharemos hablar de "esos cabrones" indefinidamente. Si fuera independiente, seguro que esos comentarios arreciarían durante años o décadas, pero quizá a la larga la gente se olvidaría algo del tema. O quizás no.

Lo que ciertamente no debe ser normal/deseable es que dentro de un mismo estado unos hablen de otros como "esos cabrones".

Es triste pero es así, VAPO.
Yo recuerdo hace unos 10 años que eso no era tan acusado, pero es que últimamente...
Quizá tengan algo que ver los 12 años del Aznarato.
:(
Yo tampoco entiendo que gente con estudios y/o cultura opine así, a veces leo el foro y me asusto.

@david_jim:
T'admiro maco!
:wink2:

Quizá tengan algo que ver los 12 años del Aznarato.

Fueron 8, Bitxo. :tongue2:

Llegan a ser 12 e igual no lo contamos. :D

Jo escolto de tot per aquestes terres castellanes, i en més d'una m'he de callar la boca per no liar-la, fins i tot un dia vaig posar a prova un company de classe amb això del cava, li vaig dir a un profe "ei, no bebas mucho cava esta Navidad" i va i respon l'altre noi "que va, cava no, que es catalán, que como ellos están en contra de Madrid 2012, pues ahora nosotros les vamos a joder pero bien", més o menys me l'esperava aquesta reacció, algunes persones agafen posicions massa radicals.



Es triste pero es así, VAPO.
@david_jim:
T'admiro maco!
:wink2:

Gràcies home, no n'hi ha per tant.

Fueron 8, Bitxo. :tongue2:

Llegan a ser 12 e igual no lo contamos. :D

¿Fue de 1996 a 2004?
:?
Ahora dudo...

Do you want an independent Catalunya? Why or why not?


Yes, sure. Because I think Catalonia is a nation and I think the most healthy choice (culturally, economically... mentally) for nations is having their own states. Otherwise, the whole thing is a nightmare and a source of endless problems.

Do you see yourself as a Catalan first and then a Spaniard? Is it the otherway around?


I really don't see myself as a Spaniard because the whole Spain's symbolic imaginary belongs to the Castillian identity (and their cultural 'satellites'). Actually, they know perfectly Catalans are a 'different thing'; that's why they hate us and, at the same time, they want us in the same state in order to annihilate us. I see myself as a Catalan and European.

What benefits does Catalan culture, language, finance, identity reap as being a part of Spain? How would those issues change for the better or the worse if Catalunya were to be independent?


Being part of Spain, especially since 1714 (before that year it was very different: the state had a federal structure), has been a total disaster in terms of culture, language and identity. These issues only can change for better if Catalonia turns into an independent state. And I'm sure economy would be good too because being in Spain is definitely expensive for Catalans.

Would you like Catalunya to be more Castilian for the sake of Spanish hemogeny?


Mmm... No!

Do you think a Catalunya united w/ Spain is the best thing for Catalunya?


No. I think this 'union' is the result of a unfortunate history. I just hope one day Catalans will be able to leave behind a kind of 'Stockholm syndrome' which ties them mentally to Spain as a consequence of several centuries of relationship/domination. Otherwise, Catalonia will disappear. I see it as simple as that!


david_jim: felicitats pel teu català!

Els grafiters es passen al vidre i destrossen aparadors de BCN

http://www.elperiodico.com/EDICION/ED050502/CAT/FOTOS/EPPNDCAT/CARP01/f032lh01.jpg

• Vàndals estampen la seva firma ratllant vidres amb ferros i bombetes o amb àcid corrosiu

• En desenes d'establiments del Portal de l'Àngel i de Sants han estat atacats i han de ser substituïts

Actuen amb nocturnitat i traïdoria, quan les botigues estan tancades i els seus aparadors resulten vulnerables. Trien els vidres sense persiana de metall i hi estampen la seva firma amb perillosos àcids o ratllant- los amb un vidre o un ferro. Els vàndals que abans embrutaven amb tinta les façanes urbanes ara s'han passat als vidres d'aparadors, finestres de vagons de metro, parades d'autobús i cabines de telèfon.

El seu rastre és especialment visible al centre de Barcelona, després d'haver estat destrossats desenes d'aparadors del Portal de l'Àngel. Aquest fenomen és tan recent a Barna Centre, que les protestes encara no han arribat formalment a l'associació de comerciants, ni tampoc a la Guàrdia Urbana. En els últims dies, els afectats es troben al matí els nous i agressius tags (firmes), que no es poden netejar ni polir i obliguen l'empresari a canviar tot el vidre sencer de l'aparador.

EN EXPANSIÓ

Fins ara, aquesta modalitat de grafit --que no té virtuts artístiques-- es limitava a les finestres del metro, on en els últims mesos no han deixat de créixer, segons fonts de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).
No obstant, l'ofensiva municipal de neteja contra els grafits de tinta a les parets ha aguditzat la picaresca dels seus autors, que s'han passat al vidre al mig del carrer.

El fenomen, habitual en ciutats com Londres i Nova York, té dues versions. Una és ratllar els aparadors o qualsevol altre element de vidre. En aquest cas, utilitzen bombetes, tant senceres --d'extrem fi-- com trencades, amb les restes que queden enganxades al casquet. Altres materials que es fan servir per a les destrosses solen ser punxons de ferro o anells amb un petit, però afiladíssim, diamant que ratlla el vidre d'allò més.

L'altra modalitat, encara més perillosa, consisteix a fer les firmes amb àcid. Els autors creen els seus propis artefactes per escriure amb una barreja que incorpora àcid nítric. La substància és tan corrosiva que les regueres que cauen dels grafits també destrossen el vidre, i fins i tot el ferro del terra que remata l'aparador, explica Enric Josa, secretari de l'associació Sants Establiments Units. A l'eix comercial de Sants i Creu Coberta, només al tram que va de Salvador Anglada a Consell de Cent, s'hi han comptabilitzat 15 aparadors de comerços sinistrats. Alguns afectats estan intentant unificar la seva denúncia per tenir més força i reclamar que hi hagi més vigilància policial.

Alguns propietaris no interposen denúncia per por, altres per problemes amb les assegurances, ja que les companyies no paguen els actes vandàlics si no inclouen trencaments. El problema és que en molts casos el disseny de les botigues no permet la instal.lació d'una persiana de ferro de protecció. Josa calcula que canviar un aparador d'uns dos metres per dos, en vidre blindat, costa uns 1.500 euros. Un preu molt alt per una gamberrada feta per un autor que queda impune.

L'àrea de Serveis Urbans i Manteniment de l'Ajuntament de Barcelona no disposa de dades sobre el nou fenomen, ja que en aquests casos són els propietaris dels comerços o TMB, en el cas dels transports urbans, els que han d'assumir la reparació dels danys. La Guàrdia Urbana encara no ha atrapat cap responsable d'aquests actes.

AUTOR IDENTIFICAT

Curiosament, a Sants la firma estrella --Zoe-- no deixa dubtes sobre l'autoria. "Sabem qui és, que té més de 20 anys i és molt alt", explica un afectat. Però l'autor no ha estat mai descobert en acció. Els comerciants es pregunten quant temps passarà fins que algú es destrossi la pell amb l'àcid, que s'adquireix en drogueries i es manipula temeràriament.

--

El Periódico.

Al Tram hi ha un tal HOEK que deixa la seva firma a les parades i a totes les persianes de la Diagonal.
Ja l'hem enganxat dins del Tram... però tenia 17 anys... a punt de fer-ne 18...
Molts es pensen que per pujar per la part del "radera" no sabem què fan... les càmeres de vídeo funcionen i es revisen quan es detecta algun grafit d'aquest.
No sé si li han fet res, el Mossos han dit que té denúncies també de TMB i Renfe.

a10! :runaway:

Al Tram hi ha un tal HOEK que deixa la seva firma a les parades i a totes les persianes de la Diagonal.
Ja l'hem enganxat dins del Tram... però tenia 17 anys... a punt de fer-ne 18...
Molts es pensen que per pujar per la part del "radera" no sabem què fan... les càmeres de vídeo funcionen i es revisen quan es detecta algun grafit d'aquest.
No sé si li han fet res, el Mossos han dit que té denúncies també de TMB i Renfe.

a10! :runaway:

Al Tram hi ha un tal HOEK que deixa la seva firma a les parades i a totes les persianes de la Diagonal.
Ja l'hem enganxat dins del Tram... però tenia 17 anys... a punt de fer-ne 18...
Molts es pensen que per pujar per la part del "radera" no sabem què fan... les càmeres de vídeo funcionen i es revisen quan es detecta algun grafit d'aquest.
No sé si li han fet res, el Mossos han dit que té denúncies també de TMB i Renfe.

a10! :runaway:

Potser si Espanya hagués participat en la 1a Guerra Mundial o en la 2a ara Catalunya seria independent... no sé.

"No hay 2 sin 3" què diuen els castellans... xD!

Per cert... això de "No caerá esta breva" què vol dir exactament? :?

a10! :runaway:

Potser si Espanya hagués participat en la 1a Guerra Mundial o en la 2a ara Catalunya seria independent... no sé.

"No hay 2 sin 3" què diuen els castellans... xD!

Per cert... això de "No caerá esta breva" què vol dir exactament? :?

a10! :runaway:

Potser si Espanya hagués participat en la 1a Guerra Mundial o en la 2a ara Catalunya seria independent... no sé.

"No hay 2 sin 3" què diuen els castellans... xD!

Per cert... això de "No caerá esta breva" què vol dir exactament? :?

a10! :runaway:

També 1612 escoles com aquesta:

http://www.gencat.net/educacio/centres/centresnous/curs03-04/graf/08059871.jpg

O 1288 IES com aquest:

http://www.gencat.net/educacio/centres/centresnous/curs03-04/graf/08054241.jpg

O 277 hospitals com aquest:

http://www.santpau.es/santpau/hospital/images/fotos%20nou%20hospital/sim3.jpg

Bah, això ja sembla el conte de la lletera. :D

Doncs no saps de quina mala llet que em posa el "cuento" aquest de mai no acabar... :rant:

a10! :runaway:

També 1612 escoles com aquesta:

http://www.gencat.net/educacio/centres/centresnous/curs03-04/graf/08059871.jpg

O 1288 IES com aquest:

http://www.gencat.net/educacio/centres/centresnous/curs03-04/graf/08054241.jpg

O 277 hospitals com aquest:

http://www.santpau.es/santpau/hospital/images/fotos%20nou%20hospital/sim3.jpg

Bah, això ja sembla el conte de la lletera. :D

Doncs no saps de quina mala llet que em posa el "cuento" aquest de mai no acabar... :rant:

a10! :runaway:

També 1612 escoles com aquesta:

http://www.gencat.net/educacio/centres/centresnous/curs03-04/graf/08059871.jpg

O 1288 IES com aquest:

http://www.gencat.net/educacio/centres/centresnous/curs03-04/graf/08054241.jpg

O 277 hospitals com aquest:

http://www.santpau.es/santpau/hospital/images/fotos%20nou%20hospital/sim3.jpg

Bah, això ja sembla el conte de la lletera. :D

Doncs no saps de quina mala llet que em posa el "cuento" aquest de mai no acabar... :rant:

a10! :runaway:

Salut atén 121.124 persones no empadronades

• La Generalitat ha estès 7.105.324 targetes sanitàries i oficialment hi ha 6.984.200 habitants

• La consellera Geli demana a Estadística reconèixer la població real per ajustar els pressupostos

Per múltiples raons, no tots els que acaben d'arribar a Catalunya s'empadronen, però gairebé tots han obtingut la targeta sanitària individual (TSI) que ofereix la Conselleria de Salut. A finals del gener passat, la Generalitat havia estès 7.105.324 TSI, encara que la població catalana reconeguda per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) era de 6.984.200 persones. Aquests 121.124 ciutadans de diferència suposen una dada "molt important", segons la consellera de Salut, Marina Geli, a l'hora de fixar les necessitats econòmiques d'un departament tan endeutat com el de la sanitat pública.

Totes les conselleries de sanitat d'Espanya ofereixen la TSI a qui la necessita, sense requisits especials, però, segons Geli, Catalunya és en aquests moments la comunitat que atén més població no censada ni empadronada que disposa d'aquesta targeta. "Hem constatat aquesta dada trucant una per una a totes les conselleries de salut", assegura Geli.

UNA DADA AMB VALIDESA

"És urgent que l'INE actualitzi les seves xifres, i que s'admeti com a dada indicativa de la població real la xifra de TSI esteses --afegeix la consellera--. Aquesta és la principal força amb què comptem per negociar un finançament sanitari correcte".

Com passa amb les llistes de malalts que esperen ser operats, la quantitat de TSI esteses per cada govern autonòmic s'ha convertit en una espècie d'arma política susceptible de ser ocultada o maquillada, reconeixen fonts de la Generalitat i del Ministeri de Sanitat. "La pàgina web de Salut inclou tant la xifra de TSI com les llistes d'espera quirúrgiques, actualitzades --afegeix Geli--. Són elements importants que han de ser transparents".

El fet és que, en tot just un any, Salut ha estès 179.133 TSI (el gener del 2004 eren 6.926.191), un increment substancial, des del punt de vista assistencial i econòmic, que no s'ha vist compensat per canvis en el pressupost.

Els hospitals concertats --un 75% de tota la xarxa pública catalana-- mantenen les seves economies per mitjà de crèdits bancaris i endeutaments insostenibles, segons han denunciat de forma reiterada. La xifra de malalts que atenen és molt superior a la pactada amb la Generalitat en els seus concerts anuals.

Les causes d'aquesta creixent distància entre les dades de l'INE i les de Salut estan detectades: la TSI s'ofereix a col.lectius de risc que no estan empadronats o a grups que necessiten la tutela de la Generalitat, com presos o menors conflictius. A ells s'hi sumen els nadons acabats de néixer, immediatament dotats de TSI, que no sempre consten al padró. Des del 2000, Salut ha detectat a 63.669 bebès en aquesta situació.
També figuren en aquest apartat els immigrants sense documents però amb dret a TSI.

Aquest col.lectiu, però, és minoritari entre la població estrangera que rep cobertura sanitària. La majoria dels 400.000 immigrants als quals la Generalitat ha estès la TSI des del 2000 estan empadronats. Un altre grup que provoca aquesta diferència són les persones empadronades en altres comunitats espanyoles que viuen a Catalunya i disposen de la credencial sanitària.

Que la targeta assistencial compleixi amb l'objectiu de ser universal i equitativa no vol dir que la seva tramitació sigui fluida. Un 84% de les reclamacions que els usuaris van presentar davant el Servei Català de la Salut el 2004 al.ludien a endarreriments en l'expedició de la TSI o a errors en les dades personals.

--

El Periódico.

Salut atén 121.124 persones no empadronades

• La Generalitat ha estès 7.105.324 targetes sanitàries i oficialment hi ha 6.984.200 habitants

• La consellera Geli demana a Estadística reconèixer la població real per ajustar els pressupostos

Per múltiples raons, no tots els que acaben d'arribar a Catalunya s'empadronen, però gairebé tots han obtingut la targeta sanitària individual (TSI) que ofereix la Conselleria de Salut. A finals del gener passat, la Generalitat havia estès 7.105.324 TSI, encara que la població catalana reconeguda per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) era de 6.984.200 persones. Aquests 121.124 ciutadans de diferència suposen una dada "molt important", segons la consellera de Salut, Marina Geli, a l'hora de fixar les necessitats econòmiques d'un departament tan endeutat com el de la sanitat pública.

Totes les conselleries de sanitat d'Espanya ofereixen la TSI a qui la necessita, sense requisits especials, però, segons Geli, Catalunya és en aquests moments la comunitat que atén més població no censada ni empadronada que disposa d'aquesta targeta. "Hem constatat aquesta dada trucant una per una a totes les conselleries de salut", assegura Geli.

UNA DADA AMB VALIDESA

"És urgent que l'INE actualitzi les seves xifres, i que s'admeti com a dada indicativa de la població real la xifra de TSI esteses --afegeix la consellera--. Aquesta és la principal força amb què comptem per negociar un finançament sanitari correcte".

Com passa amb les llistes de malalts que esperen ser operats, la quantitat de TSI esteses per cada govern autonòmic s'ha convertit en una espècie d'arma política susceptible de ser ocultada o maquillada, reconeixen fonts de la Generalitat i del Ministeri de Sanitat. "La pàgina web de Salut inclou tant la xifra de TSI com les llistes d'espera quirúrgiques, actualitzades --afegeix Geli--. Són elements importants que han de ser transparents".

El fet és que, en tot just un any, Salut ha estès 179.133 TSI (el gener del 2004 eren 6.926.191), un increment substancial, des del punt de vista assistencial i econòmic, que no s'ha vist compensat per canvis en el pressupost.

Els hospitals concertats --un 75% de tota la xarxa pública catalana-- mantenen les seves economies per mitjà de crèdits bancaris i endeutaments insostenibles, segons han denunciat de forma reiterada. La xifra de malalts que atenen és molt superior a la pactada amb la Generalitat en els seus concerts anuals.

Les causes d'aquesta creixent distància entre les dades de l'INE i les de Salut estan detectades: la TSI s'ofereix a col.lectius de risc que no estan empadronats o a grups que necessiten la tutela de la Generalitat, com presos o menors conflictius. A ells s'hi sumen els nadons acabats de néixer, immediatament dotats de TSI, que no sempre consten al padró. Des del 2000, Salut ha detectat a 63.669 bebès en aquesta situació.
També figuren en aquest apartat els immigrants sense documents però amb dret a TSI.

Aquest col.lectiu, però, és minoritari entre la població estrangera que rep cobertura sanitària. La majoria dels 400.000 immigrants als quals la Generalitat ha estès la TSI des del 2000 estan empadronats. Un altre grup que provoca aquesta diferència són les persones empadronades en altres comunitats espanyoles que viuen a Catalunya i disposen de la credencial sanitària.

Que la targeta assistencial compleixi amb l'objectiu de ser universal i equitativa no vol dir que la seva tramitació sigui fluida. Un 84% de les reclamacions que els usuaris van presentar davant el Servei Català de la Salut el 2004 al.ludien a endarreriments en l'expedició de la TSI o a errors en les dades personals.

--

El Periódico.

Salut atén 121.124 persones no empadronades

• La Generalitat ha estès 7.105.324 targetes sanitàries i oficialment hi ha 6.984.200 habitants

• La consellera Geli demana a Estadística reconèixer la població real per ajustar els pressupostos

Per múltiples raons, no tots els que acaben d'arribar a Catalunya s'empadronen, però gairebé tots han obtingut la targeta sanitària individual (TSI) que ofereix la Conselleria de Salut. A finals del gener passat, la Generalitat havia estès 7.105.324 TSI, encara que la població catalana reconeguda per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) era de 6.984.200 persones. Aquests 121.124 ciutadans de diferència suposen una dada "molt important", segons la consellera de Salut, Marina Geli, a l'hora de fixar les necessitats econòmiques d'un departament tan endeutat com el de la sanitat pública.

Totes les conselleries de sanitat d'Espanya ofereixen la TSI a qui la necessita, sense requisits especials, però, segons Geli, Catalunya és en aquests moments la comunitat que atén més població no censada ni empadronada que disposa d'aquesta targeta. "Hem constatat aquesta dada trucant una per una a totes les conselleries de salut", assegura Geli.

UNA DADA AMB VALIDESA

"És urgent que l'INE actualitzi les seves xifres, i que s'admeti com a dada indicativa de la població real la xifra de TSI esteses --afegeix la consellera--. Aquesta és la principal força amb què comptem per negociar un finançament sanitari correcte".

Com passa amb les llistes de malalts que esperen ser operats, la quantitat de TSI esteses per cada govern autonòmic s'ha convertit en una espècie d'arma política susceptible de ser ocultada o maquillada, reconeixen fonts de la Generalitat i del Ministeri de Sanitat. "La pàgina web de Salut inclou tant la xifra de TSI com les llistes d'espera quirúrgiques, actualitzades --afegeix Geli--. Són elements importants que han de ser transparents".

El fet és que, en tot just un any, Salut ha estès 179.133 TSI (el gener del 2004 eren 6.926.191), un increment substancial, des del punt de vista assistencial i econòmic, que no s'ha vist compensat per canvis en el pressupost.

Els hospitals concertats --un 75% de tota la xarxa pública catalana-- mantenen les seves economies per mitjà de crèdits bancaris i endeutaments insostenibles, segons han denunciat de forma reiterada. La xifra de malalts que atenen és molt superior a la pactada amb la Generalitat en els seus concerts anuals.

Les causes d'aquesta creixent distància entre les dades de l'INE i les de Salut estan detectades: la TSI s'ofereix a col.lectius de risc que no estan empadronats o a grups que necessiten la tutela de la Generalitat, com presos o menors conflictius. A ells s'hi sumen els nadons acabats de néixer, immediatament dotats de TSI, que no sempre consten al padró. Des del 2000, Salut ha detectat a 63.669 bebès en aquesta situació.
També figuren en aquest apartat els immigrants sense documents però amb dret a TSI.

Aquest col.lectiu, però, és minoritari entre la població estrangera que rep cobertura sanitària. La majoria dels 400.000 immigrants als quals la Generalitat ha estès la TSI des del 2000 estan empadronats. Un altre grup que provoca aquesta diferència són les persones empadronades en altres comunitats espanyoles que viuen a Catalunya i disposen de la credencial sanitària.

Que la targeta assistencial compleixi amb l'objectiu de ser universal i equitativa no vol dir que la seva tramitació sigui fluida. Un 84% de les reclamacions que els usuaris van presentar davant el Servei Català de la Salut el 2004 al.ludien a endarreriments en l'expedició de la TSI o a errors en les dades personals.

--

El Periódico.

http://img134.echo.cx/img134/2231/targeta7xu.jpg

http://img134.echo.cx/img134/2231/targeta7xu.jpg

http://img134.echo.cx/img134/2231/targeta7xu.jpg

Les comunitats mantenen en secret les llistes d'espera

• Només la Generalitat inclou a la seva web les xifres actuals de les demores quirúrgiques

• El Govern central rep dades de les autonomies recollides amb criteris dispars

La informació sobre la xifra de persones a qui el seu metge ha comunicat que han de passar pel quiròfan, és a dir, les llistes d'espera per ser operades d'un problema no urgent (el que és urgent no espera), estan considerades una arma política de tanta envergadura que, excepte la Conselleria de Salut, cap comunitat espanyola les fa públiques.

Algunes, com la Junta d'Andalusia, s'atribueixen ser la comunitat espanyola amb menys llistes d'espera, però sense oferir xifres. La resta simplement es nega a fer pública aquesta informació, que únicament transmeten al Ministeri de Sanitat (ho obliga un decret llei), amb la condició que el Govern central es comprometi a no difondre-les de forma individual.

NOMÉS XIFRES GLOBALS

I és així. El Ministeri de Sanitat difon xifres globals sobre les esperes quirúrgiques que les 17 comunitats autònomes li diuen que tenen. El ministeri tampoc pot comprovar si aquesta informació és real, o quin criteri ha aplicat cada govern autònom per decidir que un malalt ha entrat en llista d'espera.

"Les comunitats no volen ser comparades entre elles, rebutgen estar en una escala de millors i pitjors perquè les llistes d'espera segueixen sent molt utilitzades políticament --informa una font del Ministeri de Sanitat--. Tampoc s'ha aconseguit fins ara pactar un criteri comú que defineixi en quin moment un malalt està en llista d'espera".

El resultat és una poc creïble relació estatal, per a 11 intervencions no urgents a les quals cada comunitat posa un termini màxim de demora garantit. El juny del 2004 en aquesta llista global hi havia 89.861 malalts.

En unes comunitats, explica un expert de Salut, els malalts no són inclosos en la llista oficial fins que se'ls cita per passar les proves preoperatòries (radiografia de tòrax i electrocardiograma), que necessàriament s'han de fer poques setmanes abans de la intervenció. "Així sempre poden dir que les seves demores són molt curtes", afegeix. "Perquè l'important no és la xifra de malalts, sinó el que esperen", assegura.

La Conselleria de Salut actualitza semestralment a la seva pàgina web la situació de l'espera per accedir a les 14 intervencions no urgents a les quals ha fixat una demora màxima, garantida, de sis mesos. El 31 de desembre del 2004 incloïa 64.531 persones. És l'única comunitat espanyola que difon aquesta informació.

"Aquí, un malalt entra en llista d'espera el dia que el seu metge li diu que s'ha d'operar --afirma Montse Artigas, del Servei Català de la Salut--. Aquestes dades són reals. Del que diuen els altres, no me'n fio".

Encara que l'activitat quirúrgica dels 63 hospitals de Catalunya és cada vegada més gran, les llistes d'espera a penes es redueixen. L'operació de cataractes n'és un exemple: el 2000, van ser intervingudes 37.934 persones; el 2004, es va operar 50.964 malalts, però a l'acabar l'any seguien esperant, amb cataractes, gairebé 20.000 persones.

--

El Periódico.

Les comunitats mantenen en secret les llistes d'espera

• Només la Generalitat inclou a la seva web les xifres actuals de les demores quirúrgiques

• El Govern central rep dades de les autonomies recollides amb criteris dispars

La informació sobre la xifra de persones a qui el seu metge ha comunicat que han de passar pel quiròfan, és a dir, les llistes d'espera per ser operades d'un problema no urgent (el que és urgent no espera), estan considerades una arma política de tanta envergadura que, excepte la Conselleria de Salut, cap comunitat espanyola les fa públiques.

Algunes, com la Junta d'Andalusia, s'atribueixen ser la comunitat espanyola amb menys llistes d'espera, però sense oferir xifres. La resta simplement es nega a fer pública aquesta informació, que únicament transmeten al Ministeri de Sanitat (ho obliga un decret llei), amb la condició que el Govern central es comprometi a no difondre-les de forma individual.

NOMÉS XIFRES GLOBALS

I és així. El Ministeri de Sanitat difon xifres globals sobre les esperes quirúrgiques que les 17 comunitats autònomes li diuen que tenen. El ministeri tampoc pot comprovar si aquesta informació és real, o quin criteri ha aplicat cada govern autònom per decidir que un malalt ha entrat en llista d'espera.

"Les comunitats no volen ser comparades entre elles, rebutgen estar en una escala de millors i pitjors perquè les llistes d'espera segueixen sent molt utilitzades políticament --informa una font del Ministeri de Sanitat--. Tampoc s'ha aconseguit fins ara pactar un criteri comú que defineixi en quin moment un malalt està en llista d'espera".

El resultat és una poc creïble relació estatal, per a 11 intervencions no urgents a les quals cada comunitat posa un termini màxim de demora garantit. El juny del 2004 en aquesta llista global hi havia 89.861 malalts.

En unes comunitats, explica un expert de Salut, els malalts no són inclosos en la llista oficial fins que se'ls cita per passar les proves preoperatòries (radiografia de tòrax i electrocardiograma), que necessàriament s'han de fer poques setmanes abans de la intervenció. "Així sempre poden dir que les seves demores són molt curtes", afegeix. "Perquè l'important no és la xifra de malalts, sinó el que esperen", assegura.

La Conselleria de Salut actualitza semestralment a la seva pàgina web la situació de l'espera per accedir a les 14 intervencions no urgents a les quals ha fixat una demora màxima, garantida, de sis mesos. El 31 de desembre del 2004 incloïa 64.531 persones. És l'única comunitat espanyola que difon aquesta informació.

"Aquí, un malalt entra en llista d'espera el dia que el seu metge li diu que s'ha d'operar --afirma Montse Artigas, del Servei Català de la Salut--. Aquestes dades són reals. Del que diuen els altres, no me'n fio".

Encara que l'activitat quirúrgica dels 63 hospitals de Catalunya és cada vegada més gran, les llistes d'espera a penes es redueixen. L'operació de cataractes n'és un exemple: el 2000, van ser intervingudes 37.934 persones; el 2004, es va operar 50.964 malalts, però a l'acabar l'any seguien esperant, amb cataractes, gairebé 20.000 persones.

--

El Periódico.

Les comunitats mantenen en secret les llistes d'espera

• Només la Generalitat inclou a la seva web les xifres actuals de les demores quirúrgiques

• El Govern central rep dades de les autonomies recollides amb criteris dispars

La informació sobre la xifra de persones a qui el seu metge ha comunicat que han de passar pel quiròfan, és a dir, les llistes d'espera per ser operades d'un problema no urgent (el que és urgent no espera), estan considerades una arma política de tanta envergadura que, excepte la Conselleria de Salut, cap comunitat espanyola les fa públiques.

Algunes, com la Junta d'Andalusia, s'atribueixen ser la comunitat espanyola amb menys llistes d'espera, però sense oferir xifres. La resta simplement es nega a fer pública aquesta informació, que únicament transmeten al Ministeri de Sanitat (ho obliga un decret llei), amb la condició que el Govern central es comprometi a no difondre-les de forma individual.

NOMÉS XIFRES GLOBALS

I és així. El Ministeri de Sanitat difon xifres globals sobre les esperes quirúrgiques que les 17 comunitats autònomes li diuen que tenen. El ministeri tampoc pot comprovar si aquesta informació és real, o quin criteri ha aplicat cada govern autònom per decidir que un malalt ha entrat en llista d'espera.

"Les comunitats no volen ser comparades entre elles, rebutgen estar en una escala de millors i pitjors perquè les llistes d'espera segueixen sent molt utilitzades políticament --informa una font del Ministeri de Sanitat--. Tampoc s'ha aconseguit fins ara pactar un criteri comú que defineixi en quin moment un malalt està en llista d'espera".

El resultat és una poc creïble relació estatal, per a 11 intervencions no urgents a les quals cada comunitat posa un termini màxim de demora garantit. El juny del 2004 en aquesta llista global hi havia 89.861 malalts.

En unes comunitats, explica un expert de Salut, els malalts no són inclosos en la llista oficial fins que se'ls cita per passar les proves preoperatòries (radiografia de tòrax i electrocardiograma), que necessàriament s'han de fer poques setmanes abans de la intervenció. "Així sempre poden dir que les seves demores són molt curtes", afegeix. "Perquè l'important no és la xifra de malalts, sinó el que esperen", assegura.

La Conselleria de Salut actualitza semestralment a la seva pàgina web la situació de l'espera per accedir a les 14 intervencions no urgents a les quals ha fixat una demora màxima, garantida, de sis mesos. El 31 de desembre del 2004 incloïa 64.531 persones. És l'única comunitat espanyola que difon aquesta informació.

"Aquí, un malalt entra en llista d'espera el dia que el seu metge li diu que s'ha d'operar --afirma Montse Artigas, del Servei Català de la Salut--. Aquestes dades són reals. Del que diuen els altres, no me'n fio".

Encara que l'activitat quirúrgica dels 63 hospitals de Catalunya és cada vegada més gran, les llistes d'espera a penes es redueixen. L'operació de cataractes n'és un exemple: el 2000, van ser intervingudes 37.934 persones; el 2004, es va operar 50.964 malalts, però a l'acabar l'any seguien esperant, amb cataractes, gairebé 20.000 persones.

--

El Periódico.

http://img106.echo.cx/img106/8892/llistes5ri.jpg

http://img106.echo.cx/img106/8892/llistes5ri.jpg

http://img106.echo.cx/img106/8892/llistes5ri.jpg

El govern de la Generalitat reclama la negociació bilateral amb l'Estat adduint que no pot esperar "set o vuit anys" per a un acord conjunt.

La intenció del president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, de traslladar a la Conferència de Presidents el debat obert arran de la proposta de nou finançament per a Catalunya plantejada pel govern català va ser rebuda amb escepticisme i una certa duresa ahir al tripartit fins al punt que ERC va acusar el líder del PSOE de dibuixar una "estratègia de bloqueig" posant en el debat a totes les comunitats autònomes perquè la tesi catalana esdevingui "inviable".
El portaveu dels republicans al Parlament, Joan Ridao, va alertar que aquesta cimera pot servir perquè Zapatero es construeixi una "coartada" per rebutjar la proposta. "Ha de saber que Catalunya no pot diluir la seva proposta a partir de les pretensions i les demandes que puguin tenir altres territoris, perfectament legítimes", va insistir abans d'assegurar que el sistema de finançament és un acord bilateral entre Catalunya i l'Estat. Ridao, fins i tot, va advertir que el seu partit no acceptaria una solució com la que propugna el mandatari espanyol. És més, va recordar que fins ara només s'havia plantejat que a la cimera de presidents autonòmics s'abordés un altre tema estructural preocupant com és el dèficit de la sanitat.
També el conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, es va mostrar partidari ahir de potenciar la "relació bilateral Catalunya-Estat" a l'hora de negociar el nou model de finançament autonòmic. "No podem esperar set o vuit anys que tothom es posi d'acord", va remarcar abans de recordar a CiU l'acollida que ha tingut la proposta del tripartit entre els agents socials de Catalunya i a la resta de l'Estat.
El conseller d'Economia, Antoni Castells, va aprofundir en aquest sentit la crida a CiU perquè se sumi al consens. Per ell, ara és el moment que les posicions comunes i els interessos de país passin al primer pla. Castells, que pretén evitar el diàleg amb l'executiu central com si fos una subhasta, va respondre a les exigències del líder de CiU, Artur Mas, d'encarar la negociació a l'alça afirmant que no es pot plantejar una negociació amb imposicions ni "actituds maximalistes". "Seria imperdonable que no ens poséssim d'acord", va insistir en declaracions a Catalunya Informació. Respecte al consens sobre el model d'Agència Tributària de Catalunya, el conseller va apuntar que no veu cap necessitat de modificar la fórmula del tripartit perquè admet ja diferents alternatives.
El diputat de CiU, Francesc Homs, però, va titllar "de segona" la proposta d'Agència Tributària plantejada pel tripartit i va acusar Castells de defensar tesis que CiU sostenia "fa 15 anys". "Nosaltres vam tenir l'experiència d'aquell model que, malgrat donar resultats positius, no va resoldre el dèfcit fiscal que té Catalunya", va insistir.

Proposta del Parlament
També des de CiU, el seu president, Artur Mas va posar l'accent a emplaçar Pasqual Maragall a no defensar a la cimera de presidents la proposta de finançament del tripartit sinó la que surti del Parlament. El líder de CiU va defensar també la bilateralitat de la negociació del nou sistema de finançament. "No necessàriament ha de ser extensible a la resta de comunitats perquè si no tornarien a estar en el cafè per a tothom", va manifestar.

www.avui.com
---------------------------------------------------------------------------

a10! :runaway:

El govern de la Generalitat reclama la negociació bilateral amb l'Estat adduint que no pot esperar "set o vuit anys" per a un acord conjunt.

La intenció del president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, de traslladar a la Conferència de Presidents el debat obert arran de la proposta de nou finançament per a Catalunya plantejada pel govern català va ser rebuda amb escepticisme i una certa duresa ahir al tripartit fins al punt que ERC va acusar el líder del PSOE de dibuixar una "estratègia de bloqueig" posant en el debat a totes les comunitats autònomes perquè la tesi catalana esdevingui "inviable".
El portaveu dels republicans al Parlament, Joan Ridao, va alertar que aquesta cimera pot servir perquè Zapatero es construeixi una "coartada" per rebutjar la proposta. "Ha de saber que Catalunya no pot diluir la seva proposta a partir de les pretensions i les demandes que puguin tenir altres territoris, perfectament legítimes", va insistir abans d'assegurar que el sistema de finançament és un acord bilateral entre Catalunya i l'Estat. Ridao, fins i tot, va advertir que el seu partit no acceptaria una solució com la que propugna el mandatari espanyol. És més, va recordar que fins ara només s'havia plantejat que a la cimera de presidents autonòmics s'abordés un altre tema estructural preocupant com és el dèficit de la sanitat.
També el conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, es va mostrar partidari ahir de potenciar la "relació bilateral Catalunya-Estat" a l'hora de negociar el nou model de finançament autonòmic. "No podem esperar set o vuit anys que tothom es posi d'acord", va remarcar abans de recordar a CiU l'acollida que ha tingut la proposta del tripartit entre els agents socials de Catalunya i a la resta de l'Estat.
El conseller d'Economia, Antoni Castells, va aprofundir en aquest sentit la crida a CiU perquè se sumi al consens. Per ell, ara és el moment que les posicions comunes i els interessos de país passin al primer pla. Castells, que pretén evitar el diàleg amb l'executiu central com si fos una subhasta, va respondre a les exigències del líder de CiU, Artur Mas, d'encarar la negociació a l'alça afirmant que no es pot plantejar una negociació amb imposicions ni "actituds maximalistes". "Seria imperdonable que no ens poséssim d'acord", va insistir en declaracions a Catalunya Informació. Respecte al consens sobre el model d'Agència Tributària de Catalunya, el conseller va apuntar que no veu cap necessitat de modificar la fórmula del tripartit perquè admet ja diferents alternatives.
El diputat de CiU, Francesc Homs, però, va titllar "de segona" la proposta d'Agència Tributària plantejada pel tripartit i va acusar Castells de defensar tesis que CiU sostenia "fa 15 anys". "Nosaltres vam tenir l'experiència d'aquell model que, malgrat donar resultats positius, no va resoldre el dèfcit fiscal que té Catalunya", va insistir.

Proposta del Parlament
També des de CiU, el seu president, Artur Mas va posar l'accent a emplaçar Pasqual Maragall a no defensar a la cimera de presidents la proposta de finançament del tripartit sinó la que surti del Parlament. El líder de CiU va defensar també la bilateralitat de la negociació del nou sistema de finançament. "No necessàriament ha de ser extensible a la resta de comunitats perquè si no tornarien a estar en el cafè per a tothom", va manifestar.

www.avui.com
---------------------------------------------------------------------------

a10! :runaway:

El govern de la Generalitat reclama la negociació bilateral amb l'Estat adduint que no pot esperar "set o vuit anys" per a un acord conjunt.

La intenció del president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, de traslladar a la Conferència de Presidents el debat obert arran de la proposta de nou finançament per a Catalunya plantejada pel govern català va ser rebuda amb escepticisme i una certa duresa ahir al tripartit fins al punt que ERC va acusar el líder del PSOE de dibuixar una "estratègia de bloqueig" posant en el debat a totes les comunitats autònomes perquè la tesi catalana esdevingui "inviable".
El portaveu dels republicans al Parlament, Joan Ridao, va alertar que aquesta cimera pot servir perquè Zapatero es construeixi una "coartada" per rebutjar la proposta. "Ha de saber que Catalunya no pot diluir la seva proposta a partir de les pretensions i les demandes que puguin tenir altres territoris, perfectament legítimes", va insistir abans d'assegurar que el sistema de finançament és un acord bilateral entre Catalunya i l'Estat. Ridao, fins i tot, va advertir que el seu partit no acceptaria una solució com la que propugna el mandatari espanyol. És més, va recordar que fins ara només s'havia plantejat que a la cimera de presidents autonòmics s'abordés un altre tema estructural preocupant com és el dèficit de la sanitat.
També el conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, es va mostrar partidari ahir de potenciar la "relació bilateral Catalunya-Estat" a l'hora de negociar el nou model de finançament autonòmic. "No podem esperar set o vuit anys que tothom es posi d'acord", va remarcar abans de recordar a CiU l'acollida que ha tingut la proposta del tripartit entre els agents socials de Catalunya i a la resta de l'Estat.
El conseller d'Economia, Antoni Castells, va aprofundir en aquest sentit la crida a CiU perquè se sumi al consens. Per ell, ara és el moment que les posicions comunes i els interessos de país passin al primer pla. Castells, que pretén evitar el diàleg amb l'executiu central com si fos una subhasta, va respondre a les exigències del líder de CiU, Artur Mas, d'encarar la negociació a l'alça afirmant que no es pot plantejar una negociació amb imposicions ni "actituds maximalistes". "Seria imperdonable que no ens poséssim d'acord", va insistir en declaracions a Catalunya Informació. Respecte al consens sobre el model d'Agència Tributària de Catalunya, el conseller va apuntar que no veu cap necessitat de modificar la fórmula del tripartit perquè admet ja diferents alternatives.
El diputat de CiU, Francesc Homs, però, va titllar "de segona" la proposta d'Agència Tributària plantejada pel tripartit i va acusar Castells de defensar tesis que CiU sostenia "fa 15 anys". "Nosaltres vam tenir l'experiència d'aquell model que, malgrat donar resultats positius, no va resoldre el dèfcit fiscal que té Catalunya", va insistir.

Proposta del Parlament
També des de CiU, el seu president, Artur Mas va posar l'accent a emplaçar Pasqual Maragall a no defensar a la cimera de presidents la proposta de finançament del tripartit sinó la que surti del Parlament. El líder de CiU va defensar també la bilateralitat de la negociació del nou sistema de finançament. "No necessàriament ha de ser extensible a la resta de comunitats perquè si no tornarien a estar en el cafè per a tothom", va manifestar.

www.avui.com
---------------------------------------------------------------------------

a10! :runaway:

No sigueu victimistes, home!!! Tot això és degut a que "el gobierno regional catalán no gestiona bien sus recursos", que no ho sabeu? ;)

No sigueu victimistes, home!!! Tot això és degut a que "el gobierno regional catalán no gestiona bien sus recursos", que no ho sabeu? ;)

No sigueu victimistes, home!!! Tot això és degut a que "el gobierno regional catalán no gestiona bien sus recursos", que no ho sabeu? ;)

• Només la Generalitat inclou a la seva web les xifres actuals de les demores quirúrgiques

Quina barra, no? I sort que som nosaltres els qui tenim mals governants...

• Només la Generalitat inclou a la seva web les xifres actuals de les demores quirúrgiques

Quina barra, no? I sort que som nosaltres els qui tenim mals governants...

• Només la Generalitat inclou a la seva web les xifres actuals de les demores quirúrgiques

Quina barra, no? I sort que som nosaltres els qui tenim mals governants...

No sigueu victimistes, home!!! Tot això és degut a que "el gobierno regional catalán no gestiona bien sus recursos", que no ho sabeu? ;)
és que la realitat és tossuda i no la volem acceptar... :cry:

a10! :runaway:

No sigueu victimistes, home!!! Tot això és degut a que "el gobierno regional catalán no gestiona bien sus recursos", que no ho sabeu? ;)
és que la realitat és tossuda i no la volem acceptar... :cry:

a10! :runaway:

No sigueu victimistes, home!!! Tot això és degut a que "el gobierno regional catalán no gestiona bien sus recursos", que no ho sabeu? ;)
és que la realitat és tossuda i no la volem acceptar... :cry:

a10! :runaway:

El PP lidera l'oposició a les zones de pagament

http://www.e-noticies.com/backoffice/imagenes/writeimage.asp?idNoticia=3651

El PP repartirà 25.000 octavetes, sota l'encapçalament "ZP (Zones de Pagamanent)', als districtes de Ciutat Vella i l'Eixample com a protesta contra l'entrada en funcionament avui de les zones verdes. Pel president del grup municipal popular, Alberto Fernández Díaz, aquesta modalitat d'estacionament “son la mejor herramienta de recaudación del Ayuntamiento, ya que ahora además de pagar el impuesto de circulación pagaremos el nuevo impuesto encubierto por aparcar”. Fernández Díaz ha destacat que entre zones blaves i verdes, "las zonas de pago por aparcar pasarán de 7.000 a 50.000 plazas, convirtiendo Barcelona en una gigantesca zona azul pintada de verde”.

--

E-Notícies.

El PP lidera l'oposició a les zones de pagament

http://www.e-noticies.com/backoffice/imagenes/writeimage.asp?idNoticia=3651

El PP repartirà 25.000 octavetes, sota l'encapçalament "ZP (Zones de Pagamanent)', als districtes de Ciutat Vella i l'Eixample com a protesta contra l'entrada en funcionament avui de les zones verdes. Pel president del grup municipal popular, Alberto Fernández Díaz, aquesta modalitat d'estacionament “son la mejor herramienta de recaudación del Ayuntamiento, ya que ahora además de pagar el impuesto de circulación pagaremos el nuevo impuesto encubierto por aparcar”. Fernández Díaz ha destacat que entre zones blaves i verdes, "las zonas de pago por aparcar pasarán de 7.000 a 50.000 plazas, convirtiendo Barcelona en una gigantesca zona azul pintada de verde”.

--

E-Notícies.

El PP lidera l'oposició a les zones de pagament

http://www.e-noticies.com/backoffice/imagenes/writeimage.asp?idNoticia=3651

El PP repartirà 25.000 octavetes, sota l'encapçalament "ZP (Zones de Pagamanent)', als districtes de Ciutat Vella i l'Eixample com a protesta contra l'entrada en funcionament avui de les zones verdes. Pel president del grup municipal popular, Alberto Fernández Díaz, aquesta modalitat d'estacionament “son la mejor herramienta de recaudación del Ayuntamiento, ya que ahora además de pagar el impuesto de circulación pagaremos el nuevo impuesto encubierto por aparcar”. Fernández Díaz ha destacat que entre zones blaves i verdes, "las zonas de pago por aparcar pasarán de 7.000 a 50.000 plazas, convirtiendo Barcelona en una gigantesca zona azul pintada de verde”.

--

E-Notícies.

there you have it... Yes 11 - No 6 ... :horse: .. :D

there you have it... Yes 11 - No 6 ... :horse: .. :D

there you have it... Yes 11 - No 6 ... :horse: .. :D

http://www.gencat.net/educacio/centres/centresnous/curs03-04/graf/08059871.jpg

umf... aquesta escola em sona.. XD

http://www.gencat.net/educacio/centres/centresnous/curs03-04/graf/08059871.jpg

umf... aquesta escola em sona.. XD

http://www.gencat.net/educacio/centres/centresnous/curs03-04/graf/08059871.jpg

umf... aquesta escola em sona.. XD

És el CEIP Gerbert D’Orlhac, de Sant Cugat del Vallès. :D

http://www.gencat.net/educacio/centres/centresnous/curs03-04/08059871.htm

És el CEIP Gerbert D’Orlhac, de Sant Cugat del Vallès. :D

http://www.gencat.net/educacio/centres/centresnous/curs03-04/08059871.htm

És el CEIP Gerbert D’Orlhac, de Sant Cugat del Vallès. :D

http://www.gencat.net/educacio/centres/centresnous/curs03-04/08059871.htm

Comencen a funcionar les polèmiques àrees verdes d'aparcament al centre de Barcelona

A partir d'avui, Barcelona compta amb 10.000 noves places d'aparcament per les quals s'haurà de pagar. Es tracta de les conegudes com a àrees verdes, unes zones d'aparcament destinades als residents que deixa els districtes de Ciutat Vella -excepte la Barceloneta- i de l'Eixample sense llocs lliures per aparcar al carrer. Les noves places només seran gratuïtes de vuit del vespre a vuit del matí els dies laborables, els diumenges i el mes d'agost. La mesura ha rebut les protestes d'alguns veïns, els recels d'ERC i les crítiques de l'oposició a l'Ajuntament de Barcelona.

Avui entren en funcionament les polèmiques àrees verdes d'aparcament per a residents a Barcelona. La iniciativa deixarà els districtes de Ciutat Vella -excepte la Barceloneta- i de l'Eixample sense llocs lliures per aparcar al carrer. L'Ajuntament ha repartit 75.000 distintius que acrediten els vehicles dels veïns de les àrees verdes, que funcionaran de dilluns a divendres entre les vuit del matí i les vuit del vespre. Els residents pagaran 20 cèntims al dia o un euro a la setmana i hi podran estar estacionats un màxim de set dies. Els no residents pagaran 2,75 euros l'hora i l'estacionament estarà limitat a una hora o dues, segons les places.

S'han delimitat set zones diferents. La primera correspon a Ciutat Vella, on s'han marcat 900 llocs on només podran aparcar els veïns. A l'Eixample hi ha 1.200 places verdes, dividides en sis zones diferents, on podran aparcar tant els veïns com els que no ho són.

A la zona entre el passeig de Sant Joan i el carrer Urgell, els no residents també hauran de pagar els dissabtes entre les vuit del matí i les vuit del vespre. El repintat dels carrers ha servit, a més, per crear 1.500 noves places de zona blava i 3.000 per a motos. Segons el govern municipal, l'àrea verda servirà per millorar la mobilitat al centre de Barcelona i per facilitar l'aparcament als veïns.

Segona fase d'implantació

A aquesta regulació de l'aparcament li seguirà una segona fase a partir de l'1 d'octubre, que inclourà la Barceloneta i els districtes de Sants-Montjuïc, les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó i algunes àrees de Sant Martí i Sant Andreu.

Nou Barris, on "no es donen les condicions d'atracció que justifiquen el desplegament d'aquesta eina", en paraules del regidor de Mobilitat i Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Hereu, serà l'únic districte de la ciutat en què no s'implantarà l'àrea verda.

Mesura recaptatòria

Aquesta mesura, amb la qual l'equip de govern municipal pretén desincentivar l'ús del vehicle privat, ha aixecat una creixent oposició entre alguns veïns, sobretot dels barris de la Sagrada Família i del Born, els grups de l'oposició -CiU i PPC- i clubs d'automobilistes com el Comissariat Europeu de l'Automòbil (CEA), i a més a més, les reserves d'ERC, un dels socis de govern. El PP ha batejat l'àrea verda amb la sigla ZP, que, en aquest cas, vol dir "zona de pagament".

Hereu ja ha anunciat que "actuarem amb contundència" i "serem estrictes" amb els conductors que aparquin incorrectament fora de l'àrea verda.

--

http://www.telenoticies.com/noticia/not182417167.htm

Comencen a funcionar les polèmiques àrees verdes d'aparcament al centre de Barcelona

A partir d'avui, Barcelona compta amb 10.000 noves places d'aparcament per les quals s'haurà de pagar. Es tracta de les conegudes com a àrees verdes, unes zones d'aparcament destinades als residents que deixa els districtes de Ciutat Vella -excepte la Barceloneta- i de l'Eixample sense llocs lliures per aparcar al carrer. Les noves places només seran gratuïtes de vuit del vespre a vuit del matí els dies laborables, els diumenges i el mes d'agost. La mesura ha rebut les protestes d'alguns veïns, els recels d'ERC i les crítiques de l'oposició a l'Ajuntament de Barcelona.

Avui entren en funcionament les polèmiques àrees verdes d'aparcament per a residents a Barcelona. La iniciativa deixarà els districtes de Ciutat Vella -excepte la Barceloneta- i de l'Eixample sense llocs lliures per aparcar al carrer. L'Ajuntament ha repartit 75.000 distintius que acrediten els vehicles dels veïns de les àrees verdes, que funcionaran de dilluns a divendres entre les vuit del matí i les vuit del vespre. Els residents pagaran 20 cèntims al dia o un euro a la setmana i hi podran estar estacionats un màxim de set dies. Els no residents pagaran 2,75 euros l'hora i l'estacionament estarà limitat a una hora o dues, segons les places.

S'han delimitat set zones diferents. La primera correspon a Ciutat Vella, on s'han marcat 900 llocs on només podran aparcar els veïns. A l'Eixample hi ha 1.200 places verdes, dividides en sis zones diferents, on podran aparcar tant els veïns com els que no ho són.

A la zona entre el passeig de Sant Joan i el carrer Urgell, els no residents també hauran de pagar els dissabtes entre les vuit del matí i les vuit del vespre. El repintat dels carrers ha servit, a més, per crear 1.500 noves places de zona blava i 3.000 per a motos. Segons el govern municipal, l'àrea verda servirà per millorar la mobilitat al centre de Barcelona i per facilitar l'aparcament als veïns.

Segona fase d'implantació

A aquesta regulació de l'aparcament li seguirà una segona fase a partir de l'1 d'octubre, que inclourà la Barceloneta i els districtes de Sants-Montjuïc, les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó i algunes àrees de Sant Martí i Sant Andreu.

Nou Barris, on "no es donen les condicions d'atracció que justifiquen el desplegament d'aquesta eina", en paraules del regidor de Mobilitat i Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Hereu, serà l'únic districte de la ciutat en què no s'implantarà l'àrea verda.

Mesura recaptatòria

Aquesta mesura, amb la qual l'equip de govern municipal pretén desincentivar l'ús del vehicle privat, ha aixecat una creixent oposició entre alguns veïns, sobretot dels barris de la Sagrada Família i del Born, els grups de l'oposició -CiU i PPC- i clubs d'automobilistes com el Comissariat Europeu de l'Automòbil (CEA), i a més a més, les reserves d'ERC, un dels socis de govern. El PP ha batejat l'àrea verda amb la sigla ZP, que, en aquest cas, vol dir "zona de pagament".

Hereu ja ha anunciat que "actuarem amb contundència" i "serem estrictes" amb els conductors que aparquin incorrectament fora de l'àrea verda.

--

http://www.telenoticies.com/noticia/not182417167.htm

Comencen a funcionar les polèmiques àrees verdes d'aparcament al centre de Barcelona

A partir d'avui, Barcelona compta amb 10.000 noves places d'aparcament per les quals s'haurà de pagar. Es tracta de les conegudes com a àrees verdes, unes zones d'aparcament destinades als residents que deixa els districtes de Ciutat Vella -excepte la Barceloneta- i de l'Eixample sense llocs lliures per aparcar al carrer. Les noves places només seran gratuïtes de vuit del vespre a vuit del matí els dies laborables, els diumenges i el mes d'agost. La mesura ha rebut les protestes d'alguns veïns, els recels d'ERC i les crítiques de l'oposició a l'Ajuntament de Barcelona.

Avui entren en funcionament les polèmiques àrees verdes d'aparcament per a residents a Barcelona. La iniciativa deixarà els districtes de Ciutat Vella -excepte la Barceloneta- i de l'Eixample sense llocs lliures per aparcar al carrer. L'Ajuntament ha repartit 75.000 distintius que acrediten els vehicles dels veïns de les àrees verdes, que funcionaran de dilluns a divendres entre les vuit del matí i les vuit del vespre. Els residents pagaran 20 cèntims al dia o un euro a la setmana i hi podran estar estacionats un màxim de set dies. Els no residents pagaran 2,75 euros l'hora i l'estacionament estarà limitat a una hora o dues, segons les places.

S'han delimitat set zones diferents. La primera correspon a Ciutat Vella, on s'han marcat 900 llocs on només podran aparcar els veïns. A l'Eixample hi ha 1.200 places verdes, dividides en sis zones diferents, on podran aparcar tant els veïns com els que no ho són.

A la zona entre el passeig de Sant Joan i el carrer Urgell, els no residents també hauran de pagar els dissabtes entre les vuit del matí i les vuit del vespre. El repintat dels carrers ha servit, a més, per crear 1.500 noves places de zona blava i 3.000 per a motos. Segons el govern municipal, l'àrea verda servirà per millorar la mobilitat al centre de Barcelona i per facilitar l'aparcament als veïns.

Segona fase d'implantació

A aquesta regulació de l'aparcament li seguirà una segona fase a partir de l'1 d'octubre, que inclourà la Barceloneta i els districtes de Sants-Montjuïc, les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó i algunes àrees de Sant Martí i Sant Andreu.

Nou Barris, on "no es donen les condicions d'atracció que justifiquen el desplegament d'aquesta eina", en paraules del regidor de Mobilitat i Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Hereu, serà l'únic districte de la ciutat en què no s'implantarà l'àrea verda.

Mesura recaptatòria

Aquesta mesura, amb la qual l'equip de govern municipal pretén desincentivar l'ús del vehicle privat, ha aixecat una creixent oposició entre alguns veïns, sobretot dels barris de la Sagrada Família i del Born, els grups de l'oposició -CiU i PPC- i clubs d'automobilistes com el Comissariat Europeu de l'Automòbil (CEA), i a més a més, les reserves d'ERC, un dels socis de govern. El PP ha batejat l'àrea verda amb la sigla ZP, que, en aquest cas, vol dir "zona de pagament".

Hereu ja ha anunciat que "actuarem amb contundència" i "serem estrictes" amb els conductors que aparquin incorrectament fora de l'àrea verda.

--

http://www.telenoticies.com/noticia/not182417167.htm

Segona fase d'implantació

A aquesta regulació de l'aparcament li seguirà una segona fase a partir de l'1 d'octubre, que inclourà la Barceloneta i els districtes de Sants-Montjuïc, les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó i algunes àrees de Sant Martí i Sant Andreu.

Nou Barris, on "no es donen les condicions d'atracció que justifiquen el desplegament d'aquesta eina", en paraules del regidor de Mobilitat i Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Hereu, serà l'únic districte de la ciutat en què no s'implantarà l'àrea verda.

Crec que a Nou Barris, a part que la gran immensa majoria dels edificis no disposen d'aparcament, pel que no hi hauria solució a curt, mig termini... fóra anar contra la seva bossa de vot captiu... :yes:

Que bé... estic a punt de vendre'm el cotxe (si algú hi està interessat que m'envïi un PM ;) ) i a l'octubre em donen el párquing que he comprat... Doblaré el preu del lloguer de places d'aparcament que hi hagi actualment al Poblenou... :D


a10! :runaway:

Segona fase d'implantació

A aquesta regulació de l'aparcament li seguirà una segona fase a partir de l'1 d'octubre, que inclourà la Barceloneta i els districtes de Sants-Montjuïc, les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó i algunes àrees de Sant Martí i Sant Andreu.

Nou Barris, on "no es donen les condicions d'atracció que justifiquen el desplegament d'aquesta eina", en paraules del regidor de Mobilitat i Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Hereu, serà l'únic districte de la ciutat en què no s'implantarà l'àrea verda.

Crec que a Nou Barris, a part que la gran immensa majoria dels edificis no disposen d'aparcament, pel que no hi hauria solució a curt, mig termini... fóra anar contra la seva bossa de vot captiu... :yes:

Que bé... estic a punt de vendre'm el cotxe (si algú hi està interessat que m'envïi un PM ;) ) i a l'octubre em donen el párquing que he comprat... Doblaré el preu del lloguer de places d'aparcament que hi hagi actualment al Poblenou... :D


a10! :runaway:

Segona fase d'implantació

A aquesta regulació de l'aparcament li seguirà una segona fase a partir de l'1 d'octubre, que inclourà la Barceloneta i els districtes de Sants-Montjuïc, les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó i algunes àrees de Sant Martí i Sant Andreu.

Nou Barris, on "no es donen les condicions d'atracció que justifiquen el desplegament d'aquesta eina", en paraules del regidor de Mobilitat i Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Hereu, serà l'únic districte de la ciutat en què no s'implantarà l'àrea verda.

Crec que a Nou Barris, a part que la gran immensa majoria dels edificis no disposen d'aparcament, pel que no hi hauria solució a curt, mig termini... fóra anar contra la seva bossa de vot captiu... :yes:

Que bé... estic a punt de vendre'm el cotxe (si algú hi està interessat que m'envïi un PM ;) ) i a l'octubre em donen el párquing que he comprat... Doblaré el preu del lloguer de places d'aparcament que hi hagi actualment al Poblenou... :D


a10! :runaway:

Acabo de fer un Cop d'Estat i declaro obertes les portes de CAN SEIXANTA!
:drunk:

a10! :runaway:

Una Masia pirata? :tongue:

Bah, en dvd ja va tenir-ne una... :D

Heu vist això?
Són les tarifes de TeleMadrid.
http://www.telemadrid.es/%5Ctextos/corporativo_publicidad.asp
TV3 té aquestes tarifes a la seva web? :?

a10! :runaway:

Cal validar el títol aquí? :-O

Anava a fer un acudit fàcil amb "títol" però me l'estalvio. xDDDD

http://www.telemadrid.es/Programas/programa_altoyclaro.asp

Brutal la definició del programa que deu l'èxit a l'APM... :D
De lunes a viernes, después de "Abierto por la mañana", Curry Valenzuela modera la tertulia "Alto y Claro". En el programa intervienen periodistas de prestigio y especialistas que analizan la actualidad de forma rigurosa.
:rofl::rofl::rofl:

a10! :runaway:

Cal validar el títol aquí? :-O

Anava a fer un acudit fàcil amb "títol" però me l'estalvio. xDDDD

Qui arribi al post 69 té una classe de francès amb mi!!!
:D
això sí que és incentivar la participació... :ohno:

a10! :runaway:

TV3 té aquestes tarifes a la seva web? :?

No ho he vist mai però com a curiositat sí tenen un servei per demanar una còpia de qualsevol programa de TV3:

http://www.tvcatalunya.com/copies/

87,00€ per un programa de 90 minuts. :runaway:

Però què significa aquest "tejerazo"??? :rant:

A mi m'agrada La Masia!!! :cry:

Estos polacos siempre hacen pagar por todo.. y encima para tener programas en un dialecto que no se entiende... xD!

a10! :runaway:

Jo posaria peatges per a que nomes els ciutadants residents a BCN poguessin entrar i sortir de bcn amb vehicle privat. El problema és que als acabalats no els vindria d'aquí, seguirien utilitzant el cotxe i els humils ens tocaria rebre...

Els altres, amb alguna excepció de caracter urgent, tots amb transport públic.

De totes maneres, s'hauria d'ampliar el metro, els busos, els busos nit, rodalies, FGC i d'altres, i a les afores de la ciutat habilitaria parquings 24 hores per a deixar els cotxes que provenen de l'area metropolitana.

Jo posaria peatges per a que nomes els ciutadants residents a BCN poguessin entrar i sortir de bcn amb vehicle privat. El problema és que als acabalats no els vindria d'aquí, seguirien utilitzant el cotxe i els humils ens tocaria rebre...

Els altres, amb alguna excepció de caracter urgent, tots amb transport públic.

De totes maneres, s'hauria d'ampliar el metro, els busos, els busos nit, rodalies, FGC i d'altres, i a les afores de la ciutat habilitaria parquings 24 hores per a deixar els cotxes que provenen de l'area metropolitana.

Jo posaria peatges per a que nomes els ciutadants residents a BCN poguessin entrar i sortir de bcn amb vehicle privat. El problema és que als acabalats no els vindria d'aquí, seguirien utilitzant el cotxe i els humils ens tocaria rebre...

Els altres, amb alguna excepció de caracter urgent, tots amb transport públic.

De totes maneres, s'hauria d'ampliar el metro, els busos, els busos nit, rodalies, FGC i d'altres, i a les afores de la ciutat habilitaria parquings 24 hores per a deixar els cotxes que provenen de l'area metropolitana.

Brutal la definició del programa que deu l'èxit a l'APM... :D

Crec que en aquest programa van dedicar-se a fomentar el boicot als productes catalans amb frases com "a los catalanes hay que darles donde más les duele". :eek: :sleepy:

jo... el fundador de la Masia aquí present intenta aguantar aquest cop d'Estat! :D

VISCA LA MASIA!!!

Jajajaja, L'albertiro es un monigote molt graciòs... fa pena XD

Jajajaja, L'albertiro es un monigote molt graciòs... fa pena XD

Jajajaja, L'albertiro es un monigote molt graciòs... fa pena XD

És el CEIP Gerbert D’Orlhac, de Sant Cugat del Vallès. :D

http://www.gencat.net/educacio/centres/centresnous/curs03-04/08059871.htm

És bonica...
;)

És el CEIP Gerbert D’Orlhac, de Sant Cugat del Vallès. :D

http://www.gencat.net/educacio/centres/centresnous/curs03-04/08059871.htm

És bonica...
;)

És el CEIP Gerbert D’Orlhac, de Sant Cugat del Vallès. :D

http://www.gencat.net/educacio/centres/centresnous/curs03-04/08059871.htm

És bonica...
;)

Si hi ha volutat, es pot fer tot. Però com la Generalitat no s'ha lliurat de la seva mandritis...

Salutacions.

Mandritis o Madriditis...? De vegades, sembla que ens agradi complicar-nos la vida.

Jo estic a favor de reduir al màxim l'espai al cotxe, per això que posaria àrees verdes i peatges d'entrada a tot el continu urbà, des de Montgat fins Castelldefels i de Barcelona fins el futur districte de Terrassa (I'm sorry Jeros :D), de forma que TOTHOM passés per caixa de cara a regular la mobilitat. Els ingressos els destinaria per al manteniment d'aquesta macroàrea verda i per a millores en transport públic (autobusos, metros, tramvies i si ens transfereixen les Rodalies, per a rodalies...)

Si hi ha volutat, es pot fer tot. Però com la Generalitat no s'ha lliurat de la seva mandritis...

Salutacions.

Mandritis o Madriditis...? De vegades, sembla que ens agradi complicar-nos la vida.

Jo estic a favor de reduir al màxim l'espai al cotxe, per això que posaria àrees verdes i peatges d'entrada a tot el continu urbà, des de Montgat fins Castelldefels i de Barcelona fins el futur districte de Terrassa (I'm sorry Jeros :D), de forma que TOTHOM passés per caixa de cara a regular la mobilitat. Els ingressos els destinaria per al manteniment d'aquesta macroàrea verda i per a millores en transport públic (autobusos, metros, tramvies i si ens transfereixen les Rodalies, per a rodalies...)

Si hi ha volutat, es pot fer tot. Però com la Generalitat no s'ha lliurat de la seva mandritis...

Salutacions.

Mandritis o Madriditis...? De vegades, sembla que ens agradi complicar-nos la vida.

Jo estic a favor de reduir al màxim l'espai al cotxe, per això que posaria àrees verdes i peatges d'entrada a tot el continu urbà, des de Montgat fins Castelldefels i de Barcelona fins el futur districte de Terrassa (I'm sorry Jeros :D), de forma que TOTHOM passés per caixa de cara a regular la mobilitat. Els ingressos els destinaria per al manteniment d'aquesta macroàrea verda i per a millores en transport públic (autobusos, metros, tramvies i si ens transfereixen les Rodalies, per a rodalies...)

jo... el fundador de la Masia aquí present intenta aguantar aquest cop d'Estat! :D

VISCA LA MASIA!!!

TARRASA MALA RAZA!!!

a10! :runaway:

jo... el fundador de la Masia aquí present intenta aguantar aquest cop d'Estat! :D

VISCA LA MASIA!!!

Jo estic amb tu, JEROS!!
MET = FRANCO
(Broma)
:D

MET = FRANCO

En Met director de El Periódico? :D

En jeros diu... "intento aguantar..."
Però no podrà... la capital arrasarà amb tota resistència... :gunz:
ESTIC PREPARAT!!!!
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:
:horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse::horse:

NO PODREU PAS AMB KAN 60!
a10! :runaway:

http://www.telenoticies.com/tvcmult/182595983.jpg
La presidenta de la comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre (Foto: EFE)


La presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, ha celebrat la festivitat del 2 de maig amb un dur discurs contra el president del govern espanyol i, de retruc, contra Catalunya, per la controvèrsia sobre el sistema de finançament. Aguirre ha deixat molt clar que no acceptarà sistemes de finançament a la carta i alhora ha acusat Zapatero de beneficiar més, a nivell d'inversions, els catalans en detriment dels madrilenys.

El debat sobre el nou sistema de finançament per a Catalunya ha marcat el 2 de maig, el Dia de la Comunitat de Madrid. La presidenta madrilenya, Esperanza Aguirre, hi ha tornat a entrar, i ho ha fet sense mossegar-se la llengua.

Ha estat abans de presidir diversos actes institucionals, com l'ofrena que ha fet amb l'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, per homenatjar les víctimes dels atemptats de l'11-M. O la parada militar en honor als herois de Madrid del 2 de maig que s'ha fet davant la seu presidencial de la Comunitat.

En aquest ambient solemne, Esperanza Aguirre ha aprofitat diverses entrevistes per afirmar que no acceptarà sistemes de finançament a la carta que serveixin per encobrir els regals que el president espanyol vol fer al govern tripartit català amb l'única intenció de mantenir-se a la Moncloa. Aguirre ha afegit que Rodríguez Zapatero no estima Madrid i prefereix beneficiar els catalans.

Finalment, la presidenta madrilenya s'ha expressat en contra de definir Catalunya com a nació en el nou Estatut perquè vulnera -afirma- de forma molt greu la Constitució.

www.telenoticies.com
-----------------------------------------------------------------------------

a10! :runaway:

http://www.telenoticies.com/tvcmult/182595983.jpg
La presidenta de la comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre (Foto: EFE)


La presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, ha celebrat la festivitat del 2 de maig amb un dur discurs contra el president del govern espanyol i, de retruc, contra Catalunya, per la controvèrsia sobre el sistema de finançament. Aguirre ha deixat molt clar que no acceptarà sistemes de finançament a la carta i alhora ha acusat Zapatero de beneficiar més, a nivell d'inversions, els catalans en detriment dels madrilenys.

El debat sobre el nou sistema de finançament per a Catalunya ha marcat el 2 de maig, el Dia de la Comunitat de Madrid. La presidenta madrilenya, Esperanza Aguirre, hi ha tornat a entrar, i ho ha fet sense mossegar-se la llengua.

Ha estat abans de presidir diversos actes institucionals, com l'ofrena que ha fet amb l'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, per homenatjar les víctimes dels atemptats de l'11-M. O la parada militar en honor als herois de Madrid del 2 de maig que s'ha fet davant la seu presidencial de la Comunitat.

En aquest ambient solemne, Esperanza Aguirre ha aprofitat diverses entrevistes per afirmar que no acceptarà sistemes de finançament a la carta que serveixin per encobrir els regals que el president espanyol vol fer al govern tripartit català amb l'única intenció de mantenir-se a la Moncloa. Aguirre ha afegit que Rodríguez Zapatero no estima Madrid i prefereix beneficiar els catalans.

Finalment, la presidenta madrilenya s'ha expressat en contra de definir Catalunya com a nació en el nou Estatut perquè vulnera -afirma- de forma molt greu la Constitució.

www.telenoticies.com
-----------------------------------------------------------------------------

a10! :runaway:

http://www.telenoticies.com/tvcmult/182595983.jpg
La presidenta de la comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre (Foto: EFE)


La presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, ha celebrat la festivitat del 2 de maig amb un dur discurs contra el president del govern espanyol i, de retruc, contra Catalunya, per la controvèrsia sobre el sistema de finançament. Aguirre ha deixat molt clar que no acceptarà sistemes de finançament a la carta i alhora ha acusat Zapatero de beneficiar més, a nivell d'inversions, els catalans en detriment dels madrilenys.

El debat sobre el nou sistema de finançament per a Catalunya ha marcat el 2 de maig, el Dia de la Comunitat de Madrid. La presidenta madrilenya, Esperanza Aguirre, hi ha tornat a entrar, i ho ha fet sense mossegar-se la llengua.

Ha estat abans de presidir diversos actes institucionals, com l'ofrena que ha fet amb l'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, per homenatjar les víctimes dels atemptats de l'11-M. O la parada militar en honor als herois de Madrid del 2 de maig que s'ha fet davant la seu presidencial de la Comunitat.

En aquest ambient solemne, Esperanza Aguirre ha aprofitat diverses entrevistes per afirmar que no acceptarà sistemes de finançament a la carta que serveixin per encobrir els regals que el president espanyol vol fer al govern tripartit català amb l'única intenció de mantenir-se a la Moncloa. Aguirre ha afegit que Rodríguez Zapatero no estima Madrid i prefereix beneficiar els catalans.

Finalment, la presidenta madrilenya s'ha expressat en contra de definir Catalunya com a nació en el nou Estatut perquè vulnera -afirma- de forma molt greu la Constitució.

www.telenoticies.com
-----------------------------------------------------------------------------

a10! :runaway:

El finançament de Catalunya continua copsant l'actualitat política catalana i espanyola. El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, vol que el tema es discuteixi amb totes les comunitats, així que ha proposat que el finançament sigui un dels temes a tractar en la cimera dels presidents autonòmics que es farà al juny. Però els partits catalans no ho accepten i insisteixen que s'ha de negociar directament amb el govern central.

La proposta del president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, de debatre el finançament autonòmic a la conferència de presidents prevista pel juny no està tenint una bona acollida entre els partits catalans.

CiU ha demanat al president de la Generalitat, Pasqual Maragall, que no negociï el finançament en aquesta trobada. El líder nacionalista, Artur Mas, considera que abans cal consensuar una proposta catalana conjunta i que la trobada de presidents autonòmics no és el marc per acordar el finançament de Catalunya.

ERC i el PP també s'hi oposen, però per motius diferents. Mentre que el president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, aposta per una negociació bilateral amb l'Estat, el líder del PP català, Josep Piqué, considera inviable que en la trobada de presidents autonòmics es tracti el finançament, quan ja hi ha sobre la taula qüestions tant importants com el dèficit sanitari.

Finalment, el president d'Iniciativa i conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, ha demanat a CiU que col·labori en la proposta del govern, ja que considera imprescindible assolir un acord a Catalunya abans d'obrir una negociació amb Madrid.

www.telenoticies.com
------------------------------------------------------------------------------

a10! :runaway:

El finançament de Catalunya continua copsant l'actualitat política catalana i espanyola. El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, vol que el tema es discuteixi amb totes les comunitats, així que ha proposat que el finançament sigui un dels temes a tractar en la cimera dels presidents autonòmics que es farà al juny. Però els partits catalans no ho accepten i insisteixen que s'ha de negociar directament amb el govern central.

La proposta del president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, de debatre el finançament autonòmic a la conferència de presidents prevista pel juny no està tenint una bona acollida entre els partits catalans.

CiU ha demanat al president de la Generalitat, Pasqual Maragall, que no negociï el finançament en aquesta trobada. El líder nacionalista, Artur Mas, considera que abans cal consensuar una proposta catalana conjunta i que la trobada de presidents autonòmics no és el marc per acordar el finançament de Catalunya.

ERC i el PP també s'hi oposen, però per motius diferents. Mentre que el president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, aposta per una negociació bilateral amb l'Estat, el líder del PP català, Josep Piqué, considera inviable que en la trobada de presidents autonòmics es tracti el finançament, quan ja hi ha sobre la taula qüestions tant importants com el dèficit sanitari.

Finalment, el president d'Iniciativa i conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, ha demanat a CiU que col·labori en la proposta del govern, ja que considera imprescindible assolir un acord a Catalunya abans d'obrir una negociació amb Madrid.

www.telenoticies.com
------------------------------------------------------------------------------

a10! :runaway:

El finançament de Catalunya continua copsant l'actualitat política catalana i espanyola. El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, vol que el tema es discuteixi amb totes les comunitats, així que ha proposat que el finançament sigui un dels temes a tractar en la cimera dels presidents autonòmics que es farà al juny. Però els partits catalans no ho accepten i insisteixen que s'ha de negociar directament amb el govern central.

La proposta del president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, de debatre el finançament autonòmic a la conferència de presidents prevista pel juny no està tenint una bona acollida entre els partits catalans.

CiU ha demanat al president de la Generalitat, Pasqual Maragall, que no negociï el finançament en aquesta trobada. El líder nacionalista, Artur Mas, considera que abans cal consensuar una proposta catalana conjunta i que la trobada de presidents autonòmics no és el marc per acordar el finançament de Catalunya.

ERC i el PP també s'hi oposen, però per motius diferents. Mentre que el president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, aposta per una negociació bilateral amb l'Estat, el líder del PP català, Josep Piqué, considera inviable que en la trobada de presidents autonòmics es tracti el finançament, quan ja hi ha sobre la taula qüestions tant importants com el dèficit sanitari.

Finalment, el president d'Iniciativa i conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, ha demanat a CiU que col·labori en la proposta del govern, ja que considera imprescindible assolir un acord a Catalunya abans d'obrir una negociació amb Madrid.

www.telenoticies.com
------------------------------------------------------------------------------

a10! :runaway:

Com ara està de moda el diàleg :D, proposo que Can 60 (que de tota manera, jo no sé ni que és!!) sigui un sticky on es parli d'un tema en concret, potser per planificar trobades, o un tema en concret que sempre es parli allà, diferent als que parlem per aquí d'infrastructures, però MAI hem de perdre La Masia! És la nostra història!! :D:D:D

Jeros
-Fundador de La Masia-

Can 69. :D

Can Pixa...

ÀREA VERDA, NO ZONA VERDA!!
Estic fart de dir-ho...
>(

ÀREA VERDA, NO ZONA VERDA!!
Estic fart de dir-ho...
>(

ÀREA VERDA, NO ZONA VERDA!!
Estic fart de dir-ho...
>(

També han canviat "zona blava" per "àrea blava", no?

Per aquestes terres també hi ha molt d'això. L'ajuntament fins i tot té parquímetres de "quita y pon" per a ocasions especials. :D

I a Mollerussa li diuen el país dels barrufets per la quantitat de "blau" que s'hi veu. xD

També han canviat "zona blava" per "àrea blava", no?

Per aquestes terres també hi ha molt d'això. L'ajuntament fins i tot té parquímetres de "quita y pon" per a ocasions especials. :D

I a Mollerussa li diuen el país dels barrufets per la quantitat de "blau" que s'hi veu. xD

També han canviat "zona blava" per "àrea blava", no?

Per aquestes terres també hi ha molt d'això. L'ajuntament fins i tot té parquímetres de "quita y pon" per a ocasions especials. :D

I a Mollerussa li diuen el país dels barrufets per la quantitat de "blau" que s'hi veu. xD

Acabo de fer un Cop d'Estat i declaro obertes les portes de CAN SEIXANTA!
:drunk:

a10! :runaway:

per què can seixanta? què vol dir? es que sóc de poble

...però MAI hem de perdre La Masia! És la nostra història!! :D:D:D

Jeros
-Fundador de La Masia-


Sí, senyor!!! Met, cacique, no ens furtaràs La Masia!!!!! Les teves males arts mereixen una resposta armada!!! :gunz: :gunz: :gunz:

La Masia és un signe d'identitat irrenunciable d'aquest fòrum i no permetrem que ens el prenguis!!!

Si vols guerra, la tindràs!!! :guns1: :horse: :bleep: :guns1: :horse: :bleep: :guns1: :horse: :bleep:

Et llençarem des de dalt de la torre Marenostrum, que tant t'agrada!!!

met:

:badnews:

No está hecha la miel para la boca del cerdo... :rant:
Tots els genis van ser uns incompresos en el seu dia...
Maragall i Met serem els fundadors de Catalunya Visionària! xD!

a10! :runaway:

http://www.telenoticies.com/tvcmult/182595983.jpg
La presidenta de la comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre (Foto: EFE)


La presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, ha celebrat la festivitat del 2 de maig amb un dur discurs contra el president del govern espanyol i, de retruc, contra Catalunya, per la controvèrsia sobre el sistema de finançament. Aguirre ha deixat molt clar que no acceptarà sistemes de finançament a la carta i alhora ha acusat Zapatero de beneficiar més, a nivell d'inversions, els catalans en detriment dels madrilenys.

El debat sobre el nou sistema de finançament per a Catalunya ha marcat el 2 de maig, el Dia de la Comunitat de Madrid. La presidenta madrilenya, Esperanza Aguirre, hi ha tornat a entrar, i ho ha fet sense mossegar-se la llengua.

Ha estat abans de presidir diversos actes institucionals, com l'ofrena que ha fet amb l'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, per homenatjar les víctimes dels atemptats de l'11-M. O la parada militar en honor als herois de Madrid del 2 de maig que s'ha fet davant la seu presidencial de la Comunitat.

En aquest ambient solemne, Esperanza Aguirre ha aprofitat diverses entrevistes per afirmar que no acceptarà sistemes de finançament a la carta que serveixin per encobrir els regals que el president espanyol vol fer al govern tripartit català amb l'única intenció de mantenir-se a la Moncloa. Aguirre ha afegit que Rodríguez Zapatero no estima Madrid i prefereix beneficiar els catalans.

Finalment, la presidenta madrilenya s'ha expressat en contra de definir Catalunya com a nació en el nou Estatut perquè vulnera -afirma- de forma molt greu la Constitució.

www.telenoticies.com
-----------------------------------------------------------------------------

a10! :runaway:

PALLASSA!!
Fomentant més odi de Madrid contra Catalunya...
:(

http://www.telenoticies.com/tvcmult/182595983.jpg
La presidenta de la comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre (Foto: EFE)


La presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, ha celebrat la festivitat del 2 de maig amb un dur discurs contra el president del govern espanyol i, de retruc, contra Catalunya, per la controvèrsia sobre el sistema de finançament. Aguirre ha deixat molt clar que no acceptarà sistemes de finançament a la carta i alhora ha acusat Zapatero de beneficiar més, a nivell d'inversions, els catalans en detriment dels madrilenys.

El debat sobre el nou sistema de finançament per a Catalunya ha marcat el 2 de maig, el Dia de la Comunitat de Madrid. La presidenta madrilenya, Esperanza Aguirre, hi ha tornat a entrar, i ho ha fet sense mossegar-se la llengua.

Ha estat abans de presidir diversos actes institucionals, com l'ofrena que ha fet amb l'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, per homenatjar les víctimes dels atemptats de l'11-M. O la parada militar en honor als herois de Madrid del 2 de maig que s'ha fet davant la seu presidencial de la Comunitat.

En aquest ambient solemne, Esperanza Aguirre ha aprofitat diverses entrevistes per afirmar que no acceptarà sistemes de finançament a la carta que serveixin per encobrir els regals que el president espanyol vol fer al govern tripartit català amb l'única intenció de mantenir-se a la Moncloa. Aguirre ha afegit que Rodríguez Zapatero no estima Madrid i prefereix beneficiar els catalans.

Finalment, la presidenta madrilenya s'ha expressat en contra de definir Catalunya com a nació en el nou Estatut perquè vulnera -afirma- de forma molt greu la Constitució.

www.telenoticies.com
-----------------------------------------------------------------------------

a10! :runaway:

PALLASSA!!
Fomentant més odi de Madrid contra Catalunya...
:(