• La seu del Banc Sabadell, tres hotels i la plaça de Les Arenes estudien col.locar llums LED
• El sistema permet usar diversos colors i gasta menys energia que les bombetes convencionals

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA.

Cinc edificis de l'àrea metropolitana de Barcelona projecten utilitzar sistemes de LED (díodes emissors de llum, en les sigles en anglès) per il.luminar les seves façanes. Aquest tipus de llums és el que fa servir la torre Agbar, que el va escollir pel baix consum d'electricitat i la vistositat que ofereix la seva gamma de colors.
La seu del Banc Sabadell (antiga torre Atlántico), ubicada al carrer de Balmes amb la Diagonal, està fent proves amb aquest sistema, a través de la instal.lació de llums blanques entre les finestres i les cortines per projectar brillantor a l'exterior.

TORRE DECORADA DE BLANC
També té previst il.luminar els marbres de la façana, cosa que li donarà més vistositat. "No tindrà un aspecte espectacular com el de la torre Agbar, ni tampoc utilitzarem llums de colors. L'edifici quedarà completament decorat de blanc", va dir Albert Barcons, director de manteniment d'edificis del Banc Sabadell.
L'entitat espera que el pròxim mes estiguin acabats els treballs tècnics per poder estrenar la seva nova imatge, que serà "moderna i senzilla", segons Barcons.
L'edifici bosc dissenyat per Enric Ruiz-Geli per a Habitat a l'Hospitalet --que es començarà a construir al setembre a la Gran Via, a prop de la plaça d'Europa-- tindrà 10 pisos i no farà servir electricitat per a la il.luminació nocturna. Comptarà amb 6.500 fulles artificials en una gran malla de cables tensats que embolicaran l'hotel. Cada fulla consumirà l'energia que les bateries emmagatzemin durant el dia.
Les peces contindran una cèl.lula fotovoltaica, una bateria i un CPU (microprocessador). El CPU administrarà l'energia que circularà per les cèl.lules, les bateries i les llums. Ruiz-Geli va explicar que els dies que es rebi més energia l'edifici s'il.luminarà amb tons blancs. En canvi, quan hi hagi núvols i poca llum la construcció oferirà tons més foscos. Dels 12 milions d'euros que costarà l'hotel, al sistema d'il.luminació n'hi correspon un milió.

MALLA METÀL.LICA
La mateixa companyia promou un altre hotel de luxe, l'Espacio Habitat Sky, situat a la cantonada de la Diagonal amb Pere IV. Aquest edifici estarà revestit amb una malla metàl.lica que farà possible jocs lumínics a les nits.
De dia la torre semblarà una agulla d'acer compacta i brillant. Però, quan caigui el sol, la llum de l'interior farà que l'edifici es transformi en una espècie de llum de tornassol. Els petits forats de la malla faran "jocs de llum sorprenents", segons el dissenyador, el francès Dominique Perrault.
A la plaça de toros de Les Arenes, reconvertida en centre comercial i d'oci, s'hi utilitzarà il.luminació perimetral a base de LED perquè pugui canviar de color en funció de l'esdeveniment que aculli. Es pretén amb això "remarcar el caràcter de fita urbana", segons va explicar Luis Alonso, de l'equip d'arquitectes que s'encarreguen de la rehabilitació.
L'Hotel Hesperia Tower, que ja s'alça a la Gran Via, a l'Hospitalet, també està en proves d'il.luminació per LED a la façana.
------------------------------------------------------------------------------------

Met dixit! :bowtie:

:)

http://www.elperiodico.com/vivo/recursos/fotos/foto_191495_CAS.jpg

El pessebre de color que va imaginar Gaudí per a la Sagrada Família il·lumina avui la nit de Barcelona


El pessebre de la façana del naixement del temple de la Sagrada Família de Barcelona estarà il·luminat amb llums de colors fins a mitjanit. Tal com la va imaginar Antoni Gaudí el 1910, quan va presentar a l'Exposició Universal de París una maqueta del monument, la Sagrada Família brillarà avui durant sis hores.

La inauguració dels nous llums, que la il·luminaran només aquesta nit amb l'objectiu de felicitar el Nadal als treballadors del centre i l'Associació Amics del temple, ha comptat amb la presència de l'arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, i el president delegat de la junta del temple, Joan Rigol.

La façana del naixement, al carrer Marina de la Ciutat Comtal, s'ha vestit de tons verds, blaus i ataronjats, il·luminació per a la qual s'han utilitzat 1.000 watts de llum que s'han encès a partir de les sis de la tarda.

"Versió reduïda"

El dissenyador Fernando Rojo ha explicat que la il·luminació que es llueix avui al temple és "una versió reduïda de la que va imaginar Gaudí", que volia il·luminar tot el naixement destacant amb focus de llum cada una de les figures principals del pessebre.

Rojo ha assenyalat que Gaudí va pensar a "il·luminar el portal de l'esperança de color verd, el portal de la fe en color terra i el portal de la caritat en tons blau marí". Segons el dissenyador, "si la il·luminació estrenada aquesta nit tingués èxit, seria possible que el patronat decidís que el Nadal vinent els llums llueixin totes les festes".

L'any 1910, Antoni Gaudí va presentar a París una maqueta de la façana del naixement acolorida amb l'ajuda de l'arquitecte Josep Maria Jujol. Es tracta d'una presentació que es pot veure al museu del temple, tot i que finalment Gaudí decidís no col·locar aquests detalls a la seva obra definitiva.

Font: El Periódico de Catalunya
Enllaç: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=365424&idseccio_PK=1022&h=

Feia molt de goig, ho he vist aquesta tarda.

Un dia avuí, i potser el proper Nadal no vagi a ser que ens passem... vamos que a BCN som uns esplendits si parlem d'il·luminació ¬¬

^^ Respecte al tema de la il·luminació nadalenca al diari ADN d'ahir feien una critica els comerciants de la ciutat i alguns ciutadans a la pobre il·luminació nadalenca de BCN. Menys carrers il·luminats que mai, amb menys qualitat i menys potència instalada. El que s'ha traduit, segons els comerciants, en perdua de ventes pels comerciants que segons diuen te a veure directament amb la pobresa de les llums.

No entenc perque l'Ajuntament no paga les llums i decoració a llocs emblemàtics de la ciutat, com fà l'Ajuntament de Madrid.

^^ potser per estalviar energia.

^^ ja, ja soposo que es per estalviar energia i també per a reduir la contaminació luminica... pero a veure... en tema de contaminació lumínica les llums de nadal tampoc afecten tant.. son 40 dies a l'any i tampoc tenen tanta potència com la resta d'il·luminació de la ciutat. A més a més estem a la ciutat.. qui vulgui veure estels doncs ja sap que no està al millor lloc.
Pel tema d'estalviar energia doncs si, es lògic.. pero tenint en compte els dos arguments de la ciutat s'han de contraposar amb els interesos de la ciutat.... Barcelona es una ciutat turística i de comerç i ha de ser atractiva engalanant-se de forma especial en èpoques especials de l'any. Totes les grans ciutats turístiques del món al nadal son més màgiques encara posant il·luminacions úniques, especials, sorprenents, fent altres activitats, etc... Barcelona també ho hauria de fer. L'Ajuntament de Madrid ha gastat 3 milions d'euros en il·luminació nadalenca i d'altres activitats... Barcelona també els pot gastar en concepte de publicitat i imatge de la ciutat, com ja es fà actualment fent anuncis a TV, la diferència que aquest seria un anunci una mica especial.

Bé, es nota que el tema em crema :P

Crec que aquest ha sigut el 1r any que l'AJ ha pagat la instal·lació, i el consum ha anat a càrrec dels comerciants.. (o viceversa)

No nomes pel Nadal la ciutat està mal il·luminada, cap de les seves joies ho esta diariament, i quan ho esta es tracta d'una iluminació mediocre.

Perque no s'il·luminen regularment i amb qualitat les torres de telecomunicacions, l'estadi olimipic, Torre Agbar, les dues façanes de la SF, carrers emblematics com la Via Laietana, Passeig de Gracia, etc?

Potser es un bast consum energetic, pero es que no ho valen obres d'art de tal calibre? No cal que ho estiguin tota la nit, de 7(hivern) 9(estiu) a 12:30 off i ja esta!

I als senyors del grupet "Cel Fosc", segur que quan se n'han d'anar de viatge no dubten pas a agafar l'avió, amb la destrucció del sòl que comporten els aeroports, l'increible contaminació acustica que generen, entre d'altres.. pero aqui ja no els importen ni els mosquits ni veure Venus amb el telescopi... ¬¬

http://www.celfosc.org/

Més carronya per al fil dels pollosos. :D

La il·luminació nadalenca de BCN no està pas malament, però les llums pels monuments més importants sí que són pobres...
:(
A Atenes vaig flipar! Per exemple: a l'Acròpolis estava il·luminada la muntanya inclosa!!
:eek2::eek2:
Respece al tema d'aquest fil:
M'agraden les llums del pessebre de color de la Sa. Fa.
:okay:

Acaba de sortir a Antena3 Noticias la Il·luminació de la SF... era dinàmica... anava movent-se... m'ha encantat... tot i que han posat... "Otra luz para la CATEDRAL" Catedral?

http://www.celfosc.org/

Més carronya per al fil dels pollosos. :D

:bash: :bash: :bash: :bash: :bash:

http://www.celfosc.org/

Més carronya per al fil dels pollosos. :D

Doncs jo hi estic d'acord. :yes:

Sky, estàs deshonrant el teu nick...:tongue:

en lloc de retallar els llocs il·luminats, s'haurien de retallar els dies amb llum

més llums, menys dies = mateixa despesa

Acaba de sortir a Antena3 Noticias la Il·luminació de la SF... era dinàmica... anava movent-se... m'ha encantat... tot i que han posat... "Otra luz para la CATEDRAL" Catedral?

Per un cop que a Antena 3 es dignen a venir a BCN (en els informatius d'A3 només hi surten per norma general Madrid, Galícia i València) van i la caguen d'aquesta manera. Això és una falta de respecte...

Millor que parlin de les coses que coneixen...

A Telecinco haurien parlat d'una altra forma ben diferent...

"Gaudí quiso iluminar la Sagrada Família con luces de colores..."
El diseñador dice que: NO (para no tener que gastar luces habitualmente)
Y el poligrafo determina que..... MIENTE!!!! (Gaudí si lo quiso)

¿Y vosotros que opináis?
Envía Guadi seguido de SI o NO al 5555

xD

^^ jajajaja.

Jo el que vull és que s'elemini la llei contra la contaminació lumínica de la Gene... VISCA LA LLUM! :D

Per un cop que a Antena 3 es dignen a venir a BCN (en els informatius d'A3 només hi surten per norma general Madrid, Galícia i València) van i la caguen d'aquesta manera. Això és una falta de respecte...

cert, els informatius de A3 poden donar qualsevol noticia txorra de Madrid però passen per alt coses importants de la resta de ciutats (no vull dir la il.luminació aquesta, però si altres coses)

Volies negreta, toma negreta! :D

L'Ajuntament farà millores al 40% dels carrers de la ciutat


S'augmenta la inversió en un 25% respecte el mandat anterior

La cinquena tinent d'alcalde i responsable de l'àrea de Medi Ambient, Imma Mayol, ha presentat el Pla de Millora Integral de l'Espai Públic 2008-2011, que preveu la intervenció a 1.640 carrers de la ciutat i places, el 40% de les vies de la ciutat, i l'augment de la inversió prevista fins als 136 milions d'euros, un 25% més que al mandat anterior.

A 183 vies de la ciutat es faran millores integrals, que inclouen des del soterrament de línies elèctriques a la redefinició total del disseny del carrer, la seva accessibilitat, el clavegueram i els punts de llum.

Estalviar un 40% de llum

De fet, del nou pla destaca la reducció dràstica de la contaminació lumínica gràcies a la instal·lació de 23.000 punts de llum nets.

Així, se substituiran tots els fanals que encara projecten llum cap al cel d'un total de 1.200 carrers que encara tenen fanals que funcionen amb llum de mercuri per aconseguir un estalvi d'un 40% d'energia, és a dir, de més de 5.300.000 Kw/h a l'any.

Accessibilitat a tots els carrers

A més dels 183 carrers que patiran una reforma integrals, l'Ajuntament també farà millores a 247 vies. Així, per exemple, es millorarà l'accessibilitat en 157 carrers, es repararan voreres, se soterrran 30 quilòmetres de línies elèctriques, es renovarà l'enllumenat de 37 vies i s'instal·larà paviment sonorreductor en altres 50.

"Durant aquest mandat tots els carrers de Barcelona en què sigui possible fer-ho es faran accessibles", ha dit Mayol.

Pel que fa a la inversió als parcs i jardins de Barcelona, el pla contempla destinar cinc milions d'euros per millorar les instal·lacions de 15 parcs de la ciutat i plantar 500 nous arbres.

El pla es començarà a desenvolupar a partir de l'any 2009 i s'anirà comunicant per carta al veïns les afectacions viàries que vagin provocant els treballs de millora si aquestes són destacades.


bcn.cat



Si encara quedava algun carrer amb una mica de llum, adéu siau, aviat FOTRAN BOMBETES DE MERDA QUE NO DONEN GENS DE LLUM!

:bash::bash::bash::bash::bash::bash::bash::bash:

^^
Tampoc et posis així. El que no és normal es que a les ciutats espanyoles es despilfarri tant amb la il.luminació nocturna. Aquí a Berlín i moltes altres ciutats europees les faroles il.luminen molt menys i no passa res. Al principi, quan vaig arribar aquí fa cinc anys em vaig espantar una mica i els carrers em donaven sensació de poca seguretat (en contrast amb la lluminositat nocturna de Barcelona) però amb el temps t'hi acostumes i acabes per veure que així es més raonable i sostenible... ;)

Doncs crec que hi pot haver un terme mig, ni que sembli de dia a les 12 de la nit ni que hi hagi carrers que semblin una cova. La lluminositat nocturna de BCN ja ha passat a la història fa anys...

Els edificis singulars i els monuments tindran més llum.

Mayol impulsarà un pla estratègic a BCN un cop debatut amb els sectors implicats

Una comparativa europea constata els dèficits de la ciutat en ornamentació

MARINA VILANOVA
BARCELONA
Abans de posar-se mans a l'obra, l'ajuntament s'ha curat en salut i ha buscat i comparat, per mirar d'avaluar i millorar objectivament la xarxa de Barcelona. A resultes de les odioses comparacions, la capital catalana es manté en la mitjana pel que fa a il.luminació general, però es queda curta en l'ornamental i en la d'alguns eixos principals.
Al marge de les mesures apuntades en el pla d'il.luminació per al mandat (vegeu pàgina anterior), Mayol ja ha decidit impulsar un pla estratègic d'il.luminació ornamental. Les pròximes setmanes es començaran a posar les bases que configurin l'estètica de la ciutat, tant de dia com de nit, "en tres dimensions", de la mà de noves tecnologies que permeten mantenir a ratlla el consum. La regidora va mostrar l'exemple de la Catedral d'Eivissa, que després d'una proposta inicial d'il.luminació molt directa i contundent, havia aconseguit un disseny més subtil amb halogenurs.
A Barcelona s'obrirà un debat amb agents implicats (arquitectes, veïns, hotelers, comerciants i altres) per pactar el model de llum a impulsar en monuments i edificis singulars --tant privats com públics-- que serveixin de referència de la ciutat. D'aquestes directrius en sorgirà el pla, que ha d'estar a punt en aquest mandat.
Per ara, Mayol defensa ampliar horaris d'il.luminació ornamental, que ara --excepte casos puntuals emblemàtics-- són de divendres a diumenge, de 18.30 a 23.00 a l'hivern, i de 21.00 a 24.00 hores a l'estiu. La seva idea és que s'il.luminin diàriament, ja que la ciutat no només viu de cara al cap de setmana.

MÉS QUE PARÍS
Segons les dades presentades per Mayol, Espanya està molt més il.luminada que la resta d'Europa, tot i que existeixen grans diferències entre el sud (amb més llums) i el nord. Barcelona, en la comparativa general amb algunes urbs queda per sobre de París, Berlín (a la qual gairebé dobla), Praga i Venècia en potència per punt de llum.
Si es tenen en compte centres històrics, prenent el Raval com a referent, Barcelona iguala Madrid (Lavapiés) i en supera altres de l'estranger i fins i tot Palma de Mallorca i Almeria. En carrers comercials, es manté en la mitjana respecte a les altres set ciutats comparades, tant en voreres com calçades. En barris residencials, la ciutat queda quarta (amb Prosperitat com a referent), però punxa en les voreres d'eixos principals tan destacats com la Diagonal, penúltima en el minillistat.
L'informe sobre il.luminació de façanes deixa també les de la Diagonal a la cua, mentre que les del passeig de Gràcia queden a la meitat de la taula respecte a altres grans vies similars europees, i per sobre de Madrid (Goya).

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=579894

Jo ho arreglaria enviant al camp els "4 iniciativos" de l'Ajuntament, que tot i ser un partit minoritari, fan de Barcelona el poble on van neixer els seus besavis.

A quadres em vaig quedar l'altre dia al passar pel carrer dels Arcs, entre Portal de l'Angel i la Plaça de la Catedral, a l'alçada del museu Dalí i veure que no veia practicament res.

Els edificis singulars i els monuments tindran més llum.

Por fin, ya era hora. Buena noticia, hace falta que los edificios singulares tengan una mayor iluminación.

^^ Pues si, porque incluso Sofia, capital de Bulgaria, tenia una iluminacion mas bonita que Barcelona en lo que a edificios singulares se refiere...
Asi que Barcelona ya le toca tener buena iluminacion!!
A ver que nos hacen...

Ho, ojalà fiquen més llum blanca :D que queda més anysllumista.

A mi les ciutats massa il·luminades no m'agraden, i crec que s'ha de trobar cert equilibri, espero que Barcelona no el perdi amb aquest anunci, i que la millora sigui bona.

No! Llum no!
El que han de fer és canviar tots els llums grocs per blancs, però efectismes dramàtics no sisplau!

Canviar els llums taronges pels blancs, però també il·luminar millor els monuments i edificis singulars, que ara foten pena!

Ufff... no sé, no m'agrada la sensació de passejar per un anunci del Volkswagen Lupo que tens de vegades a altres ciutats. I a més el resultat sol ser indigne: o pretensiós o amb un dramatisme absurd.

A mi les ciutats massa il·luminades no m'agraden, i crec que s'ha de trobar cert equilibri, espero que Barcelona no el perdi amb aquest anunci, i que la millora sigui bona.

No pateixis, d'aqui a que BCN sigui una ciutat massa il·luminada els porcs volaran. :lol:


El que han de fer és canviar tots els llums grocs per blancs, però efectismes dramàtics no sisplau!

Per què es parla de llum groga quan a mi em semblen taronja? Per mi la millor llum és la groga, encara que prefereixo la blanca a la taronja.

Canviar els llums taronges pels blancs, però també il·luminar millor els monuments i edificis singulars, que ara foten pena!

+1.000.000

Doncs com a ciutadà d'una ciutat macroil·luminada, espere i desitge que a BCN facin una bona política d'il·luminació. No m'agradaria que BCN es converteixi en una ciutat monocroma taronja com València, a on ja poden il·luminar bé els edificis, ja poden... perque si no no es veu de tanta llum que hi ha al carrer.

Salutacions.

^^ Home ben orgullosos que n'estan de les taronges a València. ^_^

Jo estic amb LinkelRing

L'Estany, primer municipi europeu amb tot l'enllumenat públic amb tecnologia LED

• El nou sistema permet una reducció del 80% del consum d'energia i una important reducció de les emissions de diòxid de carboni a l'atmosfera

El municipi de l'Estany (Bages) es convertirà en el primer municipi europeu on l'enllumenat públic funcionarà totalment amb tecnologia LED, que permet una reducció del 80% del consum d'energia i una important reducció de les emissions de diòxid de carboni a l'atmosfera.

Jordi Tort, regidor de medi ambient de l'Estany, de 400 habitants, ha explicat que l'operació ha consistit a "canviar les bombetes tradicionals de 100 watts per altres de tecnologia LED de 25 amb un cost total aproximat de 46.000 euros", finançats pel consistori i la Diputació de Barcelona.

http://www.avui.cat/cat/notices/2009/09/l_estany_primer_municipi_europeu_amb_tot_l_enllumenat_public_amb_tecnologia_led_71081.php

Llum fora de normativa
Hotels i edificis emblemàtics de la ciutat encara tenen façanes amb excés d'il·luminació
| L'Institut del Paisatge Urbà espera que en cinc anys estiguin tots dins l'ordenança
| La crisi fa més fàcil que s'opti per l'estalvi



Una dècada després de l'aprovació de l'ordenança dels usos del paisatge urbà de Barcelona, una quinzena d'edificis significatius de Barcelona, entre els quals hi ha diversos hotels i els emblemàtics temples de la Sagrada Família i el Tibidabo, encara no s'han adequat al que marca la normativa municipal en relació amb la il·luminació de façanes, reforçada posteriorment per la llei catalana de contaminació ambiental, en aquest cas lumínica. Segons el mapa lumínic de la ciutat elaborat fa un lustre, hi ha uns 300 edificis a Barcelona amb la façana amb llum.

De fet, l'ordenança prohibeix la il·luminació permanent de façanes si no és mitjançant un permís especial que atorga la Comissió Mixta del Paisatge Urbà, que en aquests moments, per exemple, té sobre la taula expedients de sol·licitud del Palau de Justícia (situat al passeig Lluís Companys i en procés de restauració) i del Museu d'Arqueologia de Catalunya (Montjuïc), entre d'altres. Entre els que ha concedit recentment hi ha l'Hotel 1898, a les Rambles cantonada Pintor Fortuny, i el Círculo Ecuestre, al xamfrà Diagonal-Balmes. Es tracta de dos edificis històrics i catalogats.

Barcelona, que va pel camí de desterrar del tot els rètols lluminosos de les façanes a l'estil Chinatown, vol mantenir el rigor lumínic: "La nostra fase neocapitalista lluminosa ja la vam passar fa dècades", diu el cap d'Usos de l'Institut del Paisatge Urbà, Jordi Montanyà, que assegura que la sensibilitat ha crescut molt: "Quan t'adreces a una institució i li demanes que retiri focus i faci un nou plantejament, el 95% actuen en conseqüència". I això sense sancions, a les quals no s'arriba, sinó només obrint expedients. Edificis com la Pedrera, l'Hotel Casa Fuster, la Casa de les Punxes, l'empresa d'assegurances Ocaso (Gran Via) i el Banc de Sabadell (Balmes-Diagonal) han superat els respectius expedients amb èxit. I el Palau Robert va haver de desmuntar fa poc 35 focus.

Mentre els edificis antics estan prou controlats, els de nova construcció no sempre passen pel sedàs de la Comissió Mixta del Paisatge Urbà, que té competències en conservació però no en creació de paisatge. Això és el que va passar amb l'Hotel Om (Rosselló-passeig de Gràcia). El seu resultat, però, tot i no estar validat oficialment, no desagrada a l'Institut del Paisatge Urbà: només disposa de vuit focus halogenurs, integrats -tant les peces com la llum que produeixen- en el projecte arquitectònic, obra de Juli Capella. Segons Montanyà, es nota molt si l'arquitecte "és d'aquí o de fora, perquè els d'aquí coneixen la normativa i saben dialogar-hi". Un altre cas semblant és el del B-Hotel, obra d'Alfred Arribas i situat a la Gran Via tocant a plaça Espanya, al costat de l'edifici de la papallona. En aquest establiment, tant el rètol com la il·luminació estan totalment integrats en el projecte arquitectònic, segons es valora des de la Comissió.

Les noves tecnologies

L'entrada en joc de noves tecnologies -sobretot els famosos LED, com els de la Torre Abgar- ha modificat i enriquit el debat tècnic, incitat en bona mesura des del Foment de les Arts i del Disseny (FAD), que aspira que la normativa doni més facilitats per jugar amb la llum. De fet, l'Arquinfad està integrat dins la Comissió Mixta del Paisatge Urbà. La progressiva desaparició de la bombeta incandescent, a causa de la normativa europea, també empeny cap a un canvi lumínic, mentre que la crisi està ajudant a seguir el camí d'un consum de llum més sostenible. Però a banda d'aquests canvis, la posició municipal de fons és la mateixa: la il·luminació de façanes ha de ser l'excepció que confirmi la regla d'una ciutat que, malgrat pressions mediàtiques puntuals, defuig l'estridència: "No volem ser un parc temàtic de llum i color", defensa Manel Clavillé, l'arquitecte cap dels serveis tècnics de l'Institut del Paisatge. A part de la il·luminació global de façanes, també s'està actuant sobre els focus destinats a ressaltar aparadors però que massa sovint projecten llum damunt la vorera i els vianants. En aquest punt queda molta feina a fer, tot i actuacions puntuals exitoses en sectors comercials com el carrer Trafalgar.

Hi ha dues excepcions en forma de període festiu, la Mercè i Nadal, durant els quals es permeten il·luminacions puntuals, i el cas dels focus del Palau Nacional, seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya, que formen part del projecte urbanístic històric de Montjuïc. Però el més conegut, esclar, és la Torre Agbar, a la qual se li va concedir una categoria legal especial, la d'escultura de llum. Amb tot, només té permís per produir imatges en moviment la nit de Cap d'Any. I queda per veure com encaixarà, si eventualment tira endavant, el projecte de remodelació del camp del Barça concebut per Norman Foster i que, com la Torre Agbar, també consta de pell lumínica.


paper.avui.cat


:ohno:

En general estic d'acord, exceptuant alguns punts que no diré excepte el tema de l'Agbar "en moviment" ho podrien ampliar a altres dies, no només a Cap d'Any, com per exemple per la Mercè, o altres festivitats, on fins i tot a un cop al mes.

deuríem tornar a l`edat de pedra, seria el millor per la ciutat...

No tinc paraules :ohno:

Llum fora de normativa
Hotels i edificis emblemàtics de la ciutat encara tenen façanes amb excés d'il·luminació
| L'Institut del Paisatge Urbà espera que en cinc anys estiguin tots dins l'ordenança
| La crisi fa més fàcil que s'opti per l'estalvi



Una dècada després de l'aprovació de l'ordenança dels usos del paisatge urbà de Barcelona, una quinzena d'edificis significatius de Barcelona, entre els quals hi ha diversos hotels i els emblemàtics temples de la Sagrada Família i el Tibidabo, encara no s'han adequat al que marca la normativa municipal en relació amb la il·luminació de façanes, reforçada posteriorment per la llei catalana de contaminació ambiental, en aquest cas lumínica. Segons el mapa lumínic de la ciutat elaborat fa un lustre, hi ha uns 300 edificis a Barcelona amb la façana amb llum.

De fet, l'ordenança prohibeix la il·luminació permanent de façanes si no és mitjançant un permís especial que atorga la Comissió Mixta del Paisatge Urbà, que en aquests moments, per exemple, té sobre la taula expedients de sol·licitud del Palau de Justícia (situat al passeig Lluís Companys i en procés de restauració) i del Museu d'Arqueologia de Catalunya (Montjuïc), entre d'altres. Entre els que ha concedit recentment hi ha l'Hotel 1898, a les Rambles cantonada Pintor Fortuny, i el Círculo Ecuestre, al xamfrà Diagonal-Balmes. Es tracta de dos edificis històrics i catalogats.

Barcelona, que va pel camí de desterrar del tot els rètols lluminosos de les façanes a l'estil Chinatown, vol mantenir el rigor lumínic: "La nostra fase neocapitalista lluminosa ja la vam passar fa dècades", diu el cap d'Usos de l'Institut del Paisatge Urbà, Jordi Montanyà, que assegura que la sensibilitat ha crescut molt: "Quan t'adreces a una institució i li demanes que retiri focus i faci un nou plantejament, el 95% actuen en conseqüència". I això sense sancions, a les quals no s'arriba, sinó només obrint expedients. Edificis com la Pedrera, l'Hotel Casa Fuster, la Casa de les Punxes, l'empresa d'assegurances Ocaso (Gran Via) i el Banc de Sabadell (Balmes-Diagonal) han superat els respectius expedients amb èxit. I el Palau Robert va haver de desmuntar fa poc 35 focus.

Mentre els edificis antics estan prou controlats, els de nova construcció no sempre passen pel sedàs de la Comissió Mixta del Paisatge Urbà, que té competències en conservació però no en creació de paisatge. Això és el que va passar amb l'Hotel Om (Rosselló-passeig de Gràcia). El seu resultat, però, tot i no estar validat oficialment, no desagrada a l'Institut del Paisatge Urbà: només disposa de vuit focus halogenurs, integrats -tant les peces com la llum que produeixen- en el projecte arquitectònic, obra de Juli Capella. Segons Montanyà, es nota molt si l'arquitecte "és d'aquí o de fora, perquè els d'aquí coneixen la normativa i saben dialogar-hi". Un altre cas semblant és el del B-Hotel, obra d'Alfred Arribas i situat a la Gran Via tocant a plaça Espanya, al costat de l'edifici de la papallona. En aquest establiment, tant el rètol com la il·luminació estan totalment integrats en el projecte arquitectònic, segons es valora des de la Comissió.

Les noves tecnologies

L'entrada en joc de noves tecnologies -sobretot els famosos LED, com els de la Torre Abgar- ha modificat i enriquit el debat tècnic, incitat en bona mesura des del Foment de les Arts i del Disseny (FAD), que aspira que la normativa doni més facilitats per jugar amb la llum. De fet, l'Arquinfad està integrat dins la Comissió Mixta del Paisatge Urbà. La progressiva desaparició de la bombeta incandescent, a causa de la normativa europea, també empeny cap a un canvi lumínic, mentre que la crisi està ajudant a seguir el camí d'un consum de llum més sostenible. Però a banda d'aquests canvis, la posició municipal de fons és la mateixa: la il·luminació de façanes ha de ser l'excepció que confirmi la regla d'una ciutat que, malgrat pressions mediàtiques puntuals, defuig l'estridència: "No volem ser un parc temàtic de llum i color", defensa Manel Clavillé, l'arquitecte cap dels serveis tècnics de l'Institut del Paisatge. A part de la il·luminació global de façanes, també s'està actuant sobre els focus destinats a ressaltar aparadors però que massa sovint projecten llum damunt la vorera i els vianants. En aquest punt queda molta feina a fer, tot i actuacions puntuals exitoses en sectors comercials com el carrer Trafalgar.

Hi ha dues excepcions en forma de període festiu, la Mercè i Nadal, durant els quals es permeten il·luminacions puntuals, i el cas dels focus del Palau Nacional, seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya, que formen part del projecte urbanístic històric de Montjuïc. Però el més conegut, esclar, és la Torre Agbar, a la qual se li va concedir una categoria legal especial, la d'escultura de llum. Amb tot, només té permís per produir imatges en moviment la nit de Cap d'Any. I queda per veure com encaixarà, si eventualment tira endavant, el projecte de remodelació del camp del Barça concebut per Norman Foster i que, com la Torre Agbar, també consta de pell lumínica.


paper.avui.cat


^^Gràcies per la info.

De moment el panorama sembla una mica desolador, espero que aquest organisme sigui ràpid i tingui una mica la màniga ampla, perquè anem llestos...

Quines ganes de que ventilin al PSC&IC-V, son capaços de crear un "Ciutadans pel canvi" pero no aplicar-se la seva pròpia teoria quan no els interessa.

en breu tots anirem amb llànties d'oli pel carrer i l'ajuntment posarà torxes a les parets, com a l'edat mitjana

en breu tots anirem amb llànties d'oli pel carrer i l'ajuntment posarà torxes a les parets, com a l'edat mitjana

No entraré a valorar si s'abusa o no de la il·luminació dels edificis. El que si que crec és que, en general, els carrers estan massa il·luminats si ho comparem amb altres ciutats europees com Londres, Berlín, París, ...

A mi m'agrada caminar de nit i tenir la sensació de que és de nit. La il·luminació artificial hauria de servir per veure on poses els peus, la forma del carrer, les siluetes de la gent que et creua. Però no per poder-te posar-te a llegir... A més a més és una despesa energètica innecessària.

El problema és que els últims anys s'ha associat il·luminació amb seguretat ciutadana. Els veïns comencen a reclamar que com és que el carrer nou que han fet al cantó està molt més il·luminat que el seu... I ja sabeu com acaba la història...:ohno:

No entraré a valorar si s'abusa o no de la il·luminació dels edificis. El que si que crec és que, en general, els carrers estan massa il·luminats si ho comparem amb altres ciutats europees com Londres, Berlín, París, ...

A mi m'agrada caminar de nit i tenir la sensació de que és de nit. La il·luminació artificial hauria de servir per veure on poses els peus, la forma del carrer, les siluetes de la gent que et creua. Però no per poder-te posar-te a llegir... A més a més és una despesa energètica innecessària.

El problema és que els últims anys s'ha associat il·luminació amb seguretat ciutadana. Els veïns comencen a reclamar que com és que el carrer nou que han fet al cantó està molt més il·luminat que el seu... I ja sabeu com acaba la història...:ohno:

bcn massa il.luminada?? OMG!

per cert, associar la foscor a la seguretat ciutadana no és cap broma. És molt maco això de passejar de nit sentint que és de nit, poder veure les estrelles, etc,però parlem d'una ciutat, on hi viu molta gent i on, per desgràcia, sí que hi ha molta deliqüència i inseguretat...si vull veure la via lactia me'n vaig a la muntanya..el que vull quan passejo pel raval és que no em surti un yonqui i em tregui la cartera i tot i que passa amb llum, psicològicament em sento més ben protegit si puc veure que hi ha gent a 20 o 30 metres.

^^ respecte a lo comentat de "que semble de nit" influiria la llum blanca respecte a eixa odiosa llum taronja?

No entraré a valorar si s'abusa o no de la il·luminació dels edificis. El que si que crec és que, en general, els carrers estan massa il·luminats si ho comparem amb altres ciutats europees com Londres, Berlín, París, ...

No deixa de ser una percepció personal; estudis han demostrat que això no és cert.
A Barcelona hi ha moltes zones infrail·luminades, i molts grans monuments que no tenen llum artística.

A mi m'agrada caminar de nit i tenir la sensació de que és de nit. La il·luminació artificial hauria de servir per veure on poses els peus, la forma del carrer, les siluetes de la gent que et creua. Però no per poder-te posar-te a llegir... A més a més és una despesa energètica innecessària.

La ciutat és una llicència que l'esser humà es pren per construir-hi i acumular serveis, que òbviament generen inconvenients. Aquí caldria determinar quant n'es de suficient per a tu, per a una iaia, per a un conductor, per a algu amb menys visibilitat, o simplement per a mi.

El problema és que els últims anys s'ha associat il·luminació amb seguretat ciutadana. Els veïns comencen a reclamar que com és que el carrer nou que han fet al cantó està molt més il·luminat que el seu... I ja sabeu com acaba la història...:ohno:

^^No crec que es pugi negar, potser una cosa no és directament conseqüència de l'altra, pero sí que pot ser un factor més o menys determinant.
Crec que a un lladre no li agradaria que la seva víctima el veies venir a 10 metres o que s'enerecordès de la seva cara.
És clar que posar més llum no és la solució definitiva (marxaran a una altra zona on n'hi hagi menys) però sí que pot ser un remei en zones molt castigades, com per expemple Ciutat Vella.

No entraré a valorar si s'abusa o no de la il·luminació dels edificis. El que si que crec és que, en general, els carrers estan massa il·luminats si ho comparem amb altres ciutats europees com Londres, Berlín, París, ...

A mi m'agrada caminar de nit i tenir la sensació de que és de nit. La il·luminació artificial hauria de servir per veure on poses els peus, la forma del carrer, les siluetes de la gent que et creua. Però no per poder-te posar-te a llegir... A més a més és una despesa energètica innecessària.

El problema és que els últims anys s'ha associat il·luminació amb seguretat ciutadana. Els veïns comencen a reclamar que com és que el carrer nou que han fet al cantó està molt més il·luminat que el seu... I ja sabeu com acaba la història...:ohno:

Doncs cada cop estic més d'acord amb aquesta opinió.

M'agrada molt més la il.luminació dels nous fanals, que no desprèn llum per tot arreu. I a més, no cal que siguien molts, també m'agrada que de nit sembli que es de nit, tot i que sempre s'ha de veure.

El que si que canviara es la il.uminació en monuments i edificis emblematics. Crec que la ciutat guanya molt amb els edificis més macos amb molta llum. Exemples: Sagrada Família, Torre Agbar, hotels de la Gran Via. etc.

Ya som tres XD

Sobre la seguretat, realment si un lladre pot escollir entre una zona il·luminada y una fosca anirà a la més fosca pero si tots els llocs estan igual iluminats no pot escollir i per tant et robaran si o si... el que s'ha de vigilar es la delinquència i no posar focos per tota arreu, només on sigui necessari i pq no fer alguan artçística pero que sigui l'excepció que confirma la regla.

Al metro hi ha força llum i et roben la cartera en un moment XD

Al metro hi ha força llum i et roben la cartera en un moment XD

:master::bow:Uooo la millor frase que he escoltat en molts anys!

^^ respecte a lo comentat de "que semble de nit" influiria la llum blanca respecte a eixa odiosa llum taronja?

la llum taronja, al menys a ciutat vella, queda bé... al menys els fanals de gas que han posat a certs llocs. fa maco pq el gres de montjuic és ataronjat i s'aconsegueix un ambient acollidor i càlid...no m'imagino sant felip neri amb potents focus blancs... però és cert que il.luminar, il.lumina poc.

Al metro hi ha força llum i et roben la cartera en un moment XD

no és el mateix passejar sol per un carreró poc il.luminat que estar en un espai confinat com el metro on de vegades tens persones que et toquen per tot arreu

Al metro hi ha força llum i et roben la cartera en un moment XD

Demagogia.

No deixa de ser una percepció personal; estudis han demostrat que això no és cert.
A Barcelona hi ha moltes zones infrail·luminades, i molts grans monuments que no tenen llum artística.

Jo no n'he vist cap d'aquests estudis. Si me'ls pots passar o dir-me la referència t'estaré agraït. El que sí que se és que com a usuari i com a professional crec que les ciutats mediterrànies estan massa il·luminades. Això és cultural. Al tenir un nivell lumínic tan alt pel dia fa que necessitem aquesta llum per la nit. En canvi en ciutats nòrdiques si posessin les luminàries que posem aquí segurament hi hauria més llum per la nit que pel dia.

Que en algun punt de la ciutat estigui infrail·luminat no demostra que el que dic no sigui cert. Estic parlant d'una tendència general.

La ciutat és una llicència que l'esser humà es pren per construir-hi i acumular serveis, que òbviament generen inconvenients. Aquí caldria determinar quant n'es de suficient per a tu, per a una iaia, per a un conductor, per a algu amb menys visibilitat, o simplement per a mi.

Quina definició més negativa i particular que tens de la ciutat. Dir que la ciutat és una llicència és una mica:bash:. Per mi hi ha moltes definicions de ciutat, totes correctes i totes parcials a la vegada. Perquè la ciutat és quelcom molt complex. Però en cap hi apareix el concepte de llicència ni l'exemple il·lustratiu d'Hotel Vela.


No crec que es pugi negar, potser una cosa no és directament conseqüència de l'altra, pero sí que pot ser un factor més o menys determinant.
Crec que a un lladre no li agradaria que la seva víctima el veies venir a 10 metres o que s'enerecordès de la seva cara.
És clar que posar més llum no és la solució definitiva (marxaran a una altra zona on n'hi hagi menys) però sí que pot ser un remei en zones molt castigades, com per expemple Ciutat Vella.

Jo tinc la teoria, i se de molta gent que té la mateixa, que si alguna persona et vol robar, agredir, violar, matar, insultar, ... ho farà per més o menys impediments que li posis. Per tant la seguretat és un sentiment que tenim nosaltres envers a l'entorn on ens trobem. Nosaltres si passegem per un carrer molt il·luminat o si a casa posem barrots a totes les finestres tindrem més sensació de seguretat, que no vol dir que no ens pot passar res. Però aquesta obsessió per la seguretat ens fa perdre molta llibertat. Llibertat de viure en una casa on pots mirar per la finestra sense els barrots, de caminar per una ciutat amb una llum molt tènue i de sobte trobar-te un carrer molt il·luminat que saps que pel simple contrast lumínic a allà hi passa alguna cosa especial. La diversitat en contra de la uniformitat, la complexitat en contra de la monotonia són valors positius per fer bona ciutat.

no és el mateix passejar sol per un carreró poc il.luminat que estar en un espai confinat com el metro on de vegades tens persones que et toquen per tot arreu

Realment heu passejat "sols" alguna vegada per la Barcelona on es produeixen més furts? No ho crec.... pq els barris on més robatoris i atracs es produeixen es on precisament a la nit hi ha força gent pel carrer.

Sobre lo de robar-te la cartera, realment és per despiste... a mi no me l'han robada mai, i a amigues meves varies vegades, en canvi si que he identificat diverses vegades a gent que semblava que ho anava a fer o que ho havia fet o que realment han acabat fer-ho i no només al metro, al Starbucks he vist robar motxilles senceres d'una manera que es quasi evident pq que pinta un tio de peu al teu costat sense fer res? Doncs jo des de molt lluny ho vaig poder veure i avisar al dependent de l'establiment perquè fes alguna cosa.

Demagogia.

Ets lliure de creure que el meu comentari era demagog, però per a mi no ho és... només creus que és demagog perquè no estàs d'acord amb mi en el tema de la il·luminació, i per tant lo fàcil és dir que és un comentari demagog i no dir perquè no hi estàs d'acord.

Jo no n'he vist cap d'aquests estudis. Si me'ls pots passar o dir-me la referència t'estaré agraït. El que sí que se és que com a usuari i com a professional crec que les ciutats mediterrànies estan massa il·luminades. Això és cultural. Al tenir un nivell lumínic tan alt pel dia fa que necessitem aquesta llum per la nit. En canvi en ciutats nòrdiques si posessin les luminàries que posem aquí segurament hi hauria més llum per la nit que pel dia.

Una cosa que es podria fer es instal·lar fanals amb llum variable segons l'hora, és a dir que a l'hivern facin "força" llum a les 6-7-8-9 i que es vagi apagant progressivament fins a una llum a l'estil de l'actual o un pel menys (no gaire més).


-------

Sobre la suposada infrail·luminació de Barcelona, realment és una cosa molt subjectiva que depen de les ciutats que hem vist, on hem viscut etc. i per tant crec que cap de nosaltres té la raó al 100% (extrapolable a moltissims temes) i jo tinc un dubte sobre la gent que diuen que Barcelona està infrail·luminada, i és si penseu que està així a tota arreu de la ciutat pel que fa a il·luminació de carrers o simplement penseu que està infrail·luminada pel que fa a "decoració".

bcn massa il.luminada?? OMG!
.

^^ vine a Berlín i veuràs que és així.... ;)

Una cosa que es podria fer es instal·lar fanals amb llum variable segons l'hora, és a dir que a l'hivern facin "força" llum a les 6-7-8-9 i que es vagi apagant progressivament fins a una llum a l'estil de l'actual o un pel menys (no gaire més).

Al menys ací, fins i tot els fanals més bàsics funcionen així, m'extranya que a Barcelona no es faça.

Abans algú ha dit que ciutats com Londres o Paris estàn menys iluminades que Bcn. Això és completament fals (però si Paris és La Ville-Lumière! :lol:). Nomès cal donar un tomb per aquestes ciutats de nit i comparar amb Bcn.

D'altra banda, més iluminació és més seguretat. Això no es pot negar, i (tot i que ara no visc a bcn) ho sé perquè visc en un carrer poc iluminat (de fet, ja que nomès hi ha blocs a una banda del carrer, no hi ha fanals, nomès llums d'aquests de carretera que no iluminen gens). Realment fot por passar-hi de nit.

Tu el que vols dir que la seguretat sentida (és a dir psicológica) va lligada a la il·luminació que hi ha... però això no vol dir que la seguretat sentida sigui igual a la seguretat real, normalment hi ha casos en que la diferència és enorme.

Només cal veure la inseguretat d'algunes àrees suprail·luminades amb la seguretat d'altres àrees infrail·luminades (suposadament). I se m'acut algunes àrees d'oci de Londres on hi ha baralles força sovint comparades amb altres de Barna suposadament infrail·luminades.

Evidentment, el factor llum té a veure amb el tema de la (in)seguretat al carrer, però només n'és un, dels factors que la determinen/causen. També hi ha la concurrència de gent, si és un lloc turístic, el tipus de barri, etc.

A mi l'única vegada que m'han intentat atracar al carrer va ser a la Vila Olímpica, fa una colla d'anys, a plena llum del dia. I dic "intentar" perquè no ho van aconseguir (quina mena de lladres devien ser aquells pringats... XD). En canvi, caminant des de la zona de Marina fins a Virrei Amat una matinada d'estiu per la Meridiana, completament buida i pintada de taronja, em vaig trobar un ionqui molt amable i para de comptar.

Tu el que vols dir que la seguretat sentida (és a dir psicológica) va lligada a la il·luminació que hi ha... però això no vol dir que la seguretat sentida sigui igual a la seguretat real, normalment hi ha casos en que la diferència és enorme.

Només cal veure la inseguretat d'algunes àrees suprail·luminades amb la seguretat d'altres àrees infrail·luminades (suposadament). I se m'acut algunes àrees d'oci de Londres on hi ha baralles força sovint comparades amb altres de Barna suposadament infrail·luminades.

aqui hi ha dos temes diferents: pots tenir una zona supra il.luminada però amb una gran afluència de gent...psicològicament et sents protegit però paradòxicament és on tens més probabilitat de ser atracat..per contra un carreró del casc antic amb poca llum i sense gent t'està dient que potser és perillós i que no has de passar pq et poden atracar...i segurament passes i no t'atraquen....obviament hi ha molta percepció psicològica pel mig però de vegades és real: si t'atraquen en un lloc amb molta gent et sents més "valent" per cridar, perseguir al lladre o el que vulguis mentre que en el carreró si t'atraquen ni cridaras ni perseguiras al lladre pq tindras por, por a que el paio et pugui fotre una ganivetada o que surtin més com ells de la següent cantonada...i es més fàcil que un lladre aprofiti la foscor per atracar-te i no pq tu no el vegis, pq el veuras, sinò per no ser vist i poder fugir tranquil.lament...per altra banda i donada la passivitat de la gent a ajudar als demés (a mi em van robar a una estació de tren i va ser el tio que tenia assegut al costat qui em va dir "escolta que un moro t'acaba de robar la cartera" però m'ho va dir quan ja havia fugit i ningú d'allà em va ajudar per molt que els hi ho vaig demanar) penso que tant és que t'atraquin al bell mig de la plaça catalunya com a qualsevol carrer del raval.

Jo crec que la quantitat de llum és igual... si al carreró no hi ha ningú l'home farà lo mateix amb molta, poca o gens llum... si un tio vol robar, robarà, si un tio està penjat i et vol fer algo, no deixarà d'estar penjat perquè hi hagi més llum... jo pel moment no he vist cap lloc a Barna que hi hagi tan poca llum que no li puguis veure la cara al teu atracador/agressor per falta de llum... en canvi al meu poble, al meu propi carrer hi ha un sector on hi ha poca llum per culpa dels arbres, i amb una poda se soluciona.

Caldetes implanta un enllumenat públic intel·ligent

• El sistema controlat per radiofreqüència permet un elevat estalvi d’energia

L’Ajuntament de Caldes d’Estrac (Caldetes) ha decidit acabar amb les constants interrupcions en el subministrament elèctric, que pateixen des del 2005 a causa del mal estat de la xarxa local, contractant una tècnica innovadora a Europa: un sistema d’enllumenat públic controlat per radiofreqüència.

Un cop finalitzada la reforma de l’enllumenat local i adequades les instal·lacions a la normativa europea, l’estalvi econòmic se situarà al voltant dels 40.000 euros, quantitat apreciable per a un dels municipis més petits de Catalunya amb 2.735 habitants.

El nou enllumenat públic es basa en un sistema pioner, el Detectral, desenvolupat per l’empresa Sinapse, que controla l’enllumenat i incorpora bombetes de baix consum. La nova tecnologia, a part de l’estalvi econòmic, comporta la reducció de la contaminació lumínica i l’emissió de CO2.

ANTENA

Els fanals incorporen, a més de la bombeta, una petita antena que permet un contacte permanent amb l’estació central que a través d’un ordinador permet controlar la intensitat lumínica a voluntat. Així es pot portar a terme una gestió intel·ligent que permet un estalvi superior al 50% en la factura anual d’electricitat, fet que per a l’alcalde, Joaquim Arnó, «suposa uns 12.000 euros, que podem invertir en altres actuacions».

El cost de la instal·lació, segons Manuel García, director de Sinapse, a Caldetes «és de 305.000 euros», dels quals un 46% serà subvencionat per l’Institut Català d’Energia i Medi Ambient, així que el consistori ha d’abonar el 54% restant.

La instal·lació no necessita que es faci cap obra civil ja que no suposa grans canvis en el sistema elèctric, només s’instal·la una xarxa de radiofreqüència i una altra sense fil. A més, pot ser aprofitada en moments concrets, «per exemple amb la connexió de les llums de Nadal» o incorporar sensors meteorològics per automatitzar-ne la intensitat.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=656265&idseccio_PK=1022&h=

Un banquete de luz

Barcelona estará iluminada por 26 galets gigantes

http://farm3.static.flickr.com/2794/4055931590_dc83c9759d_o.jpg

Galets gigantes. No es un desmesurado menú de Sant Esteve, sino el elemento más llamativo de la iluminación navideña de este año en Barcelona. Ajuntament y comerciantes pretenden convertir esta lámpara decorativa en la más representativa de unas fiestas con unas luces más tradicionales que nunca.

El 2 de diciembre se encenderán las 26 figuras, de dos metros de altura. Seis de ellas estarán en el centro, y habrá dos unidades por distrito. Pero el banquete navideño no se acaba aquí, porque las luces de las calles Urgell, Gran Vía y Ronda San Pau también estarán dedicadas a los manjares invernales.

En las vías del eje de Gran de Gràcia, no obstante, las luces decorativas se inspirarán en los oficios de Navidad tradicionales en Cataluña. La fachada del Ajuntament, por otro lado, estará iluminada con una proyección del calendario de Adviento. Se trata, según el alcalde deBarcelona, Jordi Hereu, de potenciar "los elementos diferenciales de la ciudad". Aunque para el presidente del grupo municipal del PP,Alberto Fernández Díaz, iniciativas como la del galet gigante son más bien una "horterada", en la línea de los polémicos abetos a pedales del año pasado.

No todas las calles de Barcelona contarán con una iluminación que haga referencia a las tradiciones catalanas. La Avenida Diagonal, entre Francesc Macià y paseo de Gràcia, exhibirá adornos en forma de lámparas señoriales. Es uno de los 21 ejes comerciales que se iluminarán en lo que Hereu calificó de "inversión" para la ciudad. Este año, las luces estarán durante más horas: de lunes a jueves, hasta las 22.00; y los fines de semana, hasta medianoche.

Font (http://www.adn.es/local/barcelona/20091028/NWS-0247-banquete-luz.html)

La imatge la he extret del PDF de l'edició d'ahir. A mi personalment em sembla interesant :)

:hahano::shocked: vaja , la imatge m'ha deixat perplexe , em pesava que ers una broma , no esta malament pero be per fi s'an adonat de que la llum ven posada ilumina mes del que sembla:dance:

Galets lluminosos!

Ara a pels macarrons de LEDs i els espaguetis fosforescents! XD

unes neules gegants a l'avinguda del palau nacional com als vells temps ...

Què pensaran què és quan ho vegin els guiris? :D

Jo pensava que penjarien els galets i els tindriem al llarg del Carrer Pelai i no, 26 per a tota la ciutat i pel terra, una invitació al civisme :D

Aixxx però si són horribles... que els facin més petits i els pengin per tot arreu... la gent s'hi ficarà a dins per pixar :S

Els galets no m'acaben de matar!!! Però haurem d'esperar a veure'ls, potser al final queden bé i tot!!!

En referència a la il·luminació nadalenca d'aquest any, ja era hora que il·luminessin les vies principals de la ciutat, com la Gran Via, la Diagonal o el carrer Aragó. Ara només espero que la il·luminació sigui maca

Ja he aconseguit més informació sobre la il·luminació de Nadal.

Més ambient nadalenc als carrers de Barcelona

L’Ajuntament de Barcelona promou un nou projecte de Nadal, un projecte de la ciutat i amb el consens de la Fundació Barcelona Comerç, PIMEC Comerç, el Consell de Gremis i la Confederació de Comerç de Catalunya i Shopping Line i els diferents eixos comercials. L’objectiu és donar característiques pròpies i tradicionals als guarniments i a les festes de Nadal a Barcelona, i fer que el Nadal estigui present a tota la ciutat. Aquest projecte de Nadal té la voluntat d’ésser un punt de partida d’un nou concepte del Nadal barceloní d’acord amb criteris de sostenibilitat.

La tradició serà molt present aquest Nadal a Barcelona. L’enllumenat d’enguany començarà a marcar una tendència pròpia amb una temàtica dedicada als mites i costums de Nadal a Barcelona.

1. Activitats culturals tradicionals als 10 districtes de Barcelona

El Nadal a Barcelona convidarà a nombroses activitats culturals i lúdiques. Hi haurà actuacions de música al carrer, concerts programats, espectacles per a infants (caga-tió, conta contes...) i actes tradicionals com la festa de l’home dels nassos o les representacions teatrals dels Pastorets.

Escenaris – Música

El principal objectiu que es vol aconseguir amb aquest projecte de música al carrer és que el Nadal arribi a tota la ciutat. Hi participaran escoles, corals i grups musicals, especialment dels barris, i se’ls oferirà un escenari al mig del carrer. S’instal•laran 10 escenaris, un a cada Districte de la ciutat, en el lloc de màxima concentració de gent de cada barri. Seran 20 dies d’actuacions musicals. Cada dia hi haurà dues actuacions per a tota la família: des de les 17:00 fins a les 19:00 hores, i des de les 19:00 fins a les 21:00 hores.

Ubicació dels escenaris : Ciutat Vella (Portal de l’Àngel), Eixample (Plaça Catalunya), Sants Montjuïc (Plaça de Sants), Sarrià-Sant Gervasi (Plaça Sarrià), Gràcia (Plaça Revolució), Horta (Plaça Eivissa), Nou Barris (Plaça Virrei Amat); Sant Andreu (Plaça Orfila), Sant Martí (Rbla Guipúscoa), Les Corts (Plaça Comas).

Més sensació de Nadal als carrers: millora la qualitat de l’enllumenat i guarniments tradicionals renovats

• El Galet de Nadal,
Un element nou i emblemàtic d’aquesta campanya és el Galet de Nadal, un element de 2 metres d’alçada que reprodueix un galet del brou de Nadal, fixat a terra i amb llum interior. El projecte preveu 26 d’aquests Galets (2 unitats a cada districte i 6 més al centre de la ciutat), fabricats en resines reutilitzables. Estaran col•locats en llocs estratègics de tota la ciutat, convertint-se, alhora en el suport gràfic de la salutació de l’Ajuntament a la ciutadania.
Els galets estaran col•locats a Ciutat Vella: Virreina, Rambla (final monument Colon), Rambla Raval, Portal de l’Àngel, Plaça Pau Vila); Eixample : Aragó (mercat Concepció), Rambla Catalunya / Provença; Rambla Catalunya (Gran Via), Plaça Goya, Avda. Gaudi - Provença; Sant Montjuïc: Paral•lel / Plaça Ocellets, Passeig Zona Franca / Plaça La Marina de Sants (mercat); Les Corts: Plaça M. Cristina / Avinguda Diagonal; Avinguda Pedralbes / Bisbe Català; Sarrià – Sant Gervasi: Plaça Kennedy, Dr. Fleming (Ronda Mitre); Gràcia: Plaça Joanic /Pi Maragall, Plaça Lesseps (banda muntanya); Horta Guinardó: Plaça Nen de la Rutlla (Av. Mare de Deu de Montserrat), Jardins Pedro Muñoz Seca / Pg. Vall d’Hebron; Nou Barris: Ronda de Dalt / Via Júlia, Rio Janeiro / Pg. Valldaura; Sant Andreu : Plaça del Congrés (Felip II), Plaça Ferran Reyes (Meridiana); Sant Martí: Rambla Poble Nou / Pujades, Meridiana / Aragó


EIXOS COMERCIALS I CARRERS EMBLEMÀTICS

Els carrers de 21 eixos comercials enguany acolliran una il•luminació de Nadal de molta qualitat que donarà una sensació de més llum i d’una qualitat superior, i que crearà un ambient lluminós decoratiu molt càlid i confortable. Carrers emblemàtics com l’Avinguda Diagonal -entre Francesc Macià i Passeig de Gràcia-, el Passeig de Gràcia, la Gran Via -de Llúria i Aribau-, i Aragó -de Llúria i Aribau- tindran un enllumenat destacable aquest any per impulsar i crear un ambient de Nadal al centre de la ciutat i per dinamitzar el sector comercial, un dels puntals de l’economia de Barcelona.
L’enllumenat estarà dedicat als oficis del Nadal a l’eix Gran de Gràcia i al menjar de Nadal a la Ronda Sant Pau, Urgell fins Gran Via. Això marcarà una nova tendència per l’enllumenat que en el futur farà referència a altres costums i mites de Nadal com per exemple el cel, l’astronomia, entre altres.
També s’instal•larà un display amb la imatge als aparadors dels establiments col•laboradors.

APARADORS

Els aparadors són la finestra de les botigues i, en moltes ciutats, un bon motiu per passejar. A fi d’impulsar aquest aspecte del comerç la voluntat és crear un concurs d’aparadors de Nadal. Els comerços que hi participin optaran a tres categories de premis: innovació, creativitat i sostenibilitat. Enguany concurs s’emmarcarà en els premis Top Ten Aparadors que entrega Turisme de Barcelona, que aquest any vol animar les botigues de Barcelona a guarnir el seu aparador amb motius nadalencs. Tots els participants es mencionaran en el mapa de Nadal.

Així mateix, els centres comercials col•laboren en el Nadal de la ciutat amb propostes de gran format, decorant exteriors i façanes.

MERCATS MUNICIPALS

Més de la meitat dels 39 mercats municipals de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona participaran amb un guarniment o enllumenat especial aquest Nadal com per exemple, el mercat de Santa Caterina. Els mercats s’integraran en la campanya, uns amb llums de Nadal propis i altres integrant-se en l’eix i les associacions de l’entorn.



• El Bicing se suma al projecte per fer un Nadal molt dinàmic

Tal i com es va fer amb el Tour, el bicing participa en el guarniment de Nadal de Barcelona, amb la col•locació d’un element decoratiu amb un motiu nadalenc al parafang de 6.000 bicicletes.


• A la façana de l’Ajuntament es projectarà un gran Calendari d’Advent
La projecció d’imatges amb llums sobre la façana de l’Ajuntament de Barcelona representa una forma original de decoració nadalenca de l’edifici que singularitza el Nadal a Barcelona. La il•luminació representarà “El Calendari d’Advent”, amb la projecció de les 25 finestres del mes de desembre, amb els corresponents números. Cada dia, dues hores al vespre, s’obrirà una finestra i es projectarà una imatge i un text diferent. La il•luminació de la façana de l’Ajuntament també és l’oportunitat de transmetre, en diferents idiomes, un missatge de pau i felicitat a tots els ciutadans i visitants de la ciutat.

Encesa de llums el dia 2 de desembre

El dimecres, 2 de desembre, tindrà lloc l’encesa de llums de Nadal a les 18:10 hores i després s’inaugurarà oficialment el tradicional Pessebre de Nadal a la Plaça Sant Jaume i començarà la projecció del Calendari d’Advent sobre la façana de l’Ajuntament.

Un Nadal amb criteris de sostenibilitat

Aquest any l’enllumenat tindrà el doble de LEDS fins arribar a un 80% del total. Aquests LEDS són d’una tecnologia sostenible i donaran més sensació de llum càlida. També la campanya novament preveu la col•locació de 6 grans avets de Nadal sostenibles, 2 d’ells, que s’il•luminen a través de les dinamos de bicicletes, s’ubicaran al Saló de la Infància, i els altres 4, que s’il•luminen a través de plaques solars, estaran repartits per la ciutat (Plaça Major de Nou Barris -seu del districte-, Can Fabra, Plaça Comas i Plaça Bonanova).

Horaris d’encesa dels llums de Nadal

En consens amb la Fundació Barcelona Comerç, els horaris d’encesa de llums seran de diumenge a dijous: de 18:10 hores a 22:00 hores, i divendres i dissabte de 18:10 hores a 24:00 hores. Els dies 24, 25, 31 de desembre i 5 de gener els llums restaran encesos des de les 18:10 hores fins a les 01:00 hores. En total seran 168 hores, tal i com estableix la Llei 6/2001 de 31 de maig i el decret 82/2005 Article 10.3 de la Generalitat de Catalunya.

A part d'una il·luminació currada, el que faria es possar una pista de gel al ven mig de la Plç Catalunya amb un bon arbre de Nadal. :)

bona idea
jo posaria lguna cosa enmig de la plaça sant jaume

A part d'una il·luminació currada, el que faria es possar una pista de gel al ven mig de la Plç Catalunya amb un bon arbre de Nadal. :)

si, m'imagino milers de coloms patinant :lol:

^^Bé! Així pots cobrar un suplement per incloure espectacle, el Coloms Xmas Show - On Ice!

M'agrada la idea de un RoCATfeller Center amb pista de patinatge i mega arbre de Nadal ben Anti-Mallol :D

Es que Plç Catalunya es ideal per aixó!!! Només falta que cobreixin el Corte Inglés de Pantalles de Leds rollo Piccadilly Circus, y listos! :P

Doncs ja han començat a possar les llums de passeig de gràcia.

Foto del mòbil :)

http://farm3.static.flickr.com/2788/4073317182_491cafcd82_o.jpg

Uooo molt estil paseig de gràcia (rococós) , segons he escoltat a ladiagonal posaran llums senyorials. haveure que entenen per senyorials...

Amb el Nadal no se soluciona res... les ciutats continuen fosques tot l'any.. un surt de Sants amb el tren a les 6 de la tarda direcció Hospitalet i a vegades sembla que no estiguis al mig d'una gran ciutat perquè està tot fosquíssim... hi ha més llum en una autopista...

hi ha la llum necessària.

hi ha la llum necessària.

+1

Quina mania tenen alguns amb la sobreil.luminació.

Uooo molt estil paseig de gràcia (rococós) , segons he escoltat a ladiagonal posaran llums senyorials. haveure que entenen per senyorials...

avui he vist els llums de PdG i m'han agradat, són com làmpares grans i tb en possaran a sobre el paviment, per on circulen els cotxes...penso que aquest nadal PdG farà goig....he llegit que moltes llums faran referència a gremis tipics catalans (forjador, fusters, etc...)

avui he vist els llums de PdG i m'han agradat, són com làmpares grans i tb en possaran a sobre el paviment, per on circulen els cotxes...penso que aquest nadal PdG farà goig....he llegit que moltes llums faran referència a gremis tipics catalans (forjador, fusters, etc...)

Gràcies , jo tambè espero haveure si aquest any son bones

+1

Quina mania tenen alguns amb la sobreil.luminació.

Voldràs dir "infrail·luminació"

M'agraden els llums de Passeig de Gràcia, semblen molt elegants!!! I si en posen també sobre la via on circulen els cotxes pot quedar molt bonic i vistós. Esperem que així sigui, igual que a la Diagonal.

dxDQ2nzBUNk

Els Galets gegants esperen el Nadal a Sant Andreu

Els elements decoratius que més cridaran l’atenció aquest Nadal, els galets gegants, esperen el seu debut al ras, prop de la fàbrica de Fabra i Coats, a Sant Andreu (foto). Els 26 galets il·luminaran les festes, a partir del 2 de desembre, a raó de dos per districte i sis al centre. L’alcalde Hereu els podrà veure avui en la presentació del projecte de recuperació de l’antiga factoria.

Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=663499&idseccio_PK=1022

Lleida dóna la benvinguda al Nadal amb l'encesa de 120.000 llums ecològics

Lleida és una de les primeres ciutats de Catalunya que s'ha vestit de Nadal. Més de 12.000 llums il·luminen des d'aquest divendres al vespre una seixantena de carrers de la ciutat amb motius nadalencs. La majoria són de tipus LED, fet que permetrà reduir el consum elèctric en més d'un 50% fins que no s'apaguin, passat la diada de Reis.

http://www.3cat24.cat/noticia/422976/catalunya/Lleida-dona-la-benvinguda-al-Nadal-amb-lencesa-de-120000-llums-ecologics

______________

Hi ha un parell de fotos al web de l'ajuntament sobre la notícia, però passo ja de col·locar-les aquí. xD

^^ I, ara, els de Reus XD:

Comença la campanya de Nadal amb l'encesa de llums

Reus és la primera ciutat de la demarcació que engega la campanya nadalenca. L'encesa dels llums de Nadal es va fer ahir a la tarda en un acte públic acompanyat d'un espectacle d'animació infantil a la plaça del Mercadal, on s'ha plantat un gran arbre de Nadal, aportat per la UB. Per primera vegada també es va il·luminar la façana del Gaudí Centre. En total s'il·luminen 24 carrers de la ciutat, amb un sistema que representa un estalvi del 90% d'energia.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/109201-comenca-la-campanya-de-nadal-amb-lencesa-de-llums.html

Terrassa buscarà patrocini el 2010 per reduir la despesa dels llums de Nadal
L'Ajuntament hi destina aquest any 107.000 euros, un 30% més que per les festes del 2008

L'Ajuntament de Terrassa buscarà l'any que ve patrocinis per reduir la despesa que representa l'enllumenat de Nadal. Dissabte es van encendre els llums, que aquest any han costat al consistori 107.854 euros en lloguer i instal·lació. Aquesta xifra suposa que un augment d'uns 24.000 euros respecte el que costaven els estels de l'any passat. A través d'un conveni, el consistori es fa càrrec del 50% del cost i els comerciants, de la resta. Uns 80 carrers, places i espais disposen de punts de llum, entre sirgues, banderoles, fanals i arbres. Hi ha gairebé 500 elements lluminosos i per primer cop hi seran en els equipaments municipals.

Després de la polèmica de l'any passat amb els estels brillants, aquest any els comerciants han apostat per la fórmula clàssica dels llums nadalenc. El problema és que la despesa d'aquest any s'ha disparat fins al 107.854 euros, uns 24.000 euros més que l'any passat. El regidor de Comerç i Turisme, Xavier Martín, va indicar que per l'any vinent es vol «explorar» els patrocinis per reduir la despesa. També s'intentarà fer-ho plantejant-se un canvi d'elements lumínics. En aquest sentit. no es descarta tornar al model dels estels «de manera combinada» amb punts de llums, segons va avançar Martin. La reflexió començarà ja el 9 de gener.

Aquest any s'han utilitzat dos sistemes de gestió. En un, s'ha buscat una col·laboració paritària entre l'Ajuntament i els botiguers. Cada entitat contracta el servei que considera adient i l'Ajuntament finança el 50% del cost del lloguer i del material necessari, en forma de subvenció regulada, amb un import total de 77.628 euros. Les associacions de comerciants que s'hi han acollit han estat les de Sant Pere, Sant Pere Nord, Comerç Terrassa Centre i la Federació de Comerciants de Terrassa (FACT), que inclou la Maurina, Santa Creu Comerç i Sant Llorenç.

L'Ajuntament ha gestionat directament la contractació i instal·lació del material necessari i finança el100% de la despesa en els casos de la rambla d'Ègara, des de la plaça del Doré i fins al Centre Cultural, a l'avinguda Jacquard, Ca n'Anglada, carretera de Montcada, Ca n'Aurell i plaça Lluís Companys-avinguda Josep Tarradellas. L'enllumenat funcionarà durant quaranta dies, des de dissabte passat fins al 6 de gener.

Un acte de ciutat
El president de la FACT, Antonio, va indicar que l'enllumenat és «un acte de ciutat». Per això, va indicar que l'any que ve l'Ajuntament hauria de fer l'esforç de fer-se càrrec de tota la despesa i incloure-la en el pressupost per a l'any vinent.

La gerent de Comerç Terrassa Centre, Marta Gutés, va destacar «la gran col·laboració de l'Ajuntament». Gutés va recordar que l'any passat els seus associats van pagar uns 200 euros per botiga per la campanya de Nadal. «El que no vèiem decent aquest any era que, en els moments que estem, haguessin de pagar aquesta quantitat.» Aquest any els botiguers només paguen 75 euros.

El regidor de Comerç i Turisme va assegurar que aquest any hi haurà més llums que fa dos anys, ja que hi haurà més punts i també més sirgues. Martín va recordar a Sánchez que la il·luminació de Nadal és també una qüestió de «dinamització comercial» que atreu els clients a les botigues. «Aquest any hem fet un esforç, l'any que ve arribarem on puguem», va advertir el regidor de Comerç, que va avançar que la seva àrea reduirà un 10% del seu pressupost per al 2010.

Una família sense llar al pessebre
L'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, va inaugurar dissabte el pessebre municipal i l'enllumenat de Nadal, al Raval de Montserrat. El pessebre d'aquest any l'han confeccionat voluntaris de Creu Roja Terrassa, en un taller coordinat per l'artista local Joan Maria Costa. El servei municipal de Manteniment Urbà s'ha encarregat de l'infraestructura i l'enjardinament. El pessebre representa una família sense llar en l'actualitat, com a analogia de la situació que va viure la família de Jesús de Natzaret a Betlem, buscant una llar on aixoplugar-se i alimentar-se.

D'altra banda, la tradicional fira de Santa Llúcia tornarà a la plaça Vella del 4 al 22 de desembre. Aquest any hi haurà 16 parades on es podran trobar arbres, verd nadalenc, llums, pessebres, figures i altres elements decoratius. També es muntarà una fira d'atraccions al parc dels Catalans, amb vuit atraccions a partir de 12 de desembre.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/110438-terrassa-buscara-patrocini-el-2010-per-reduir-la-despesa-dels-llums-de-nadal.html

A Santa Coloma ni un carrer amb decoració nadalenca he vist.

Carrers com la avinguda generalitat, el carrer Pompeu Fabra, Sant Just, etc sense decoració nadalenca.

No sembla que s'acosti nadal xD.

No ho entenc, si aquests carrers sempe tenien decoració nadalenca i ara res.

La de les rambles em mola molt!

Es oficial! Ja han encès les llums a Barcelona. Just m'ha pillat allà aquesta tarda. Perdoneu la qualitat de les fotos, son fetes amb el mòbil.


Les Rambles

http://farm3.static.flickr.com/2745/4153820396_318180d68b_o.jpg



Rambla de Catalunya

http://farm3.static.flickr.com/2608/4153063473_7fc20a04da_o.jpg

http://farm3.static.flickr.com/2492/4153063477_712b8e5169_o.jpg


http://farm3.static.flickr.com/2577/4153063483_d2f285eb51_o.jpg



Gran Via

http://farm3.static.flickr.com/2735/4153820400_571bdf6105_o.jpg



Pórtal de l'Àngel

http://farm3.static.flickr.com/2629/4153820386_727ac33bf6_o.jpg

http://farm3.static.flickr.com/2660/4153820372_3f6f633d3a_o.jpg



Porta Ferrissa

http://farm3.static.flickr.com/2719/4153820366_9eef4c9da0_o.jpg

Ara pujo un parell de videos tamé :)

Y els videos... La qualitat es nefasta, sorry...

El "lagrimeo" dels arbres de Les Rambles

ZYMq-tItl6Y


I les llums dels CI (les mateixes que l'any passat)

-WXzHo-E9nI

A Santa Coloma ni un carrer amb decoració nadalenca he vist.

Carrers com la avinguda generalitat, el carrer Pompeu Fabra, Sant Just, etc sense decoració nadalenca.

No sembla que s'acosti nadal xD.

No ho entenc, si aquests carrers sempe tenien decoració nadalenca i ara res.

No crec que quedin diners xD

Vaig baixar a Barcelona fa uns dies i altre cop els llums de baix consum aquests penjats als carrers... Mira que són lletjos; i no il·luminen res. I és que a més la majoria d'ells els dissenyen amb poca gràcia; els hexagonals són anodins a més no poder. Haurien de potenciar més coses imaginatives, com els galets d'aquest any, i llums més vistosos, com els que embolcallen els troncs i les branques dels arbres i els llums penjants del Passeig de Gràcia.

Els arbres de Pórtal de l'Àngel son falsos, de leds... Son genials! A mi es el que més m'ha agradat. I bé, els de Gran Via son horribles...

http://farm3.static.flickr.com/2745/4153820396_318180d68b_o.jpg

A mi em mola els llums dels arbres de les Rambles.

Sobre aquesta foto de dalt que cito... no s'havia queixat no se qui del PP que els llums estaven en tots els idiomes menys en castellà? Quin idioma és el que hi ha a dalt després de "Bon Nadal" que posa "Feliz Navidad"? XD

Aixó... o no m'he empanat del que es queixavem potser era en uns d'un altre tipus?

^^ Això sembla:

El Ayuntamiento de Barcelona excluye el castellano en el alumbrado navideño

El PP de Barcelona ha denunciado la enésima persecución al castellano que lleva acabo el Consistorio socialista dirigido por Jordi Hereu. Ahora, el Ayuntamiento ha excluido el castellano del alumbrado navideño aunque sí se puedan leer felicitaciones en catalán, ruso, chino, árabe o portugués.

El Partido Popular en el Ayuntamiento de Barcelona, ha denunciado que el Ayuntamiento excluye el castellano en el alumbrado navideño ubicado en los principales ejes comerciales de Barcelona. En estas luces aparecen las palabras "Feliz Navidad" en catalán, ruso, chino, japonés, árabe o portugués pero no en español

En este sentido el popular Alberto Fernández ha pedido "explicaciones" al Consistorio para conocer los motivos por los que no figura el castellano en el alumbrado navideño ubicado en las calles comerciales de la ciudad como Gran Vía, Aragón, Portal del Ángel o Diagonal.

Asimismo ha pedido que "la normalidad que existe en la calle entorno al uso indistinto del catalán y castellano se traslade a la iluminación navideña de la ciudad". De este modo, ha reclamado al Consistorio, gobernado por el PSC, que "incluya en el alumbrado navideño el castellano como lengua oficial, al lado de otras como el inglés o francés que son idiomas de muchos turistas que visitan Barcelona".

El popular ha ironizado que "esta debe ser una de las primeras medidas tomadas por el gobierno municipal tras la aprobación del Reglamento Lingüístico del Ayuntamiento, documento que pretende excluir el castellano del ámbito público, con el pretexto de potenciar el catalán". Finalmente ha lamentado que "el consistorio es monolingüe, en catalán, para informar y ofrecer servicios a los ciudadanos y es bilingüe para cobrar impuestos y multas".

http://www.libertaddigital.com/sociedad/el-ayuntamiento-de-barcelona-excluye-el-castellano-en-el-alumbrado-navideno-1276377250/

http://www.libertaddigital.com:6680/c.php?op=thumb&id=http://s.libertaddigital.com/fotos/noticias/lucesnavidadbarcelona.jpg&x=500&y=0

^^ Què fàcil és manipular posant al costat de la notícia una foto on surt un cartell sense un "Feliz Navidad". Suposo que el fotògraf no va trobar-se cap cartellet on sí n'hi hagués un. Casualitats de la vida... XD

jo flipo

Esta tarde com no he tingut classe per motius de "democràcia universitària", vaga bolcheperroflauta que deixarà feta una merda la facultad. Ja ho estava ahir amb inutilització de les impressores etc...

El cas és que he anat a fer fotos pel centre. A vore si demà les penjo. El recorregut: Universitat, Pelai, Rambla, Ferran, St. Jaume, Catedral, Porta de l'Àngel, Catalunya, Gran Via, Passeig de Gràcia, Joan Carles I i Diagonal. En general m'ha agradat molt la il·luminació, especialment a la Rambla. La de Pelai algo sosa, la de Porta de l'Àngel algo justa però correcta. La de Gran Via molt bé al igual que Diagonal. La del Passeig de Gràcia ni fu ni fa. A la Plaça Catalunya acompanya molt la llum dels voltants però el centre queda massa fosc, demana un arbre a lo Rockefeller Center

http://mercerislandblogger.files.wordpress.com/2008/12/rockefeller-center-christmas-tree.jpg

Els galets per cert, m'han deixat molt despagat. Pensava que lluirien més.

Si que hi ha cartells amb feliz navidad!!!

Per cert al meu carrer han posat per primer cop adorns nadalencs, aquets que són hexagonals.

Les fotos:

http://i202.photobucket.com/albums/aa206/Mister_Ramen/Nadal%20BCN/P1040379.jpg

http://i202.photobucket.com/albums/aa206/Mister_Ramen/Nadal%20BCN/P1040380.jpg

http://i202.photobucket.com/albums/aa206/Mister_Ramen/Nadal%20BCN/P1040384.jpg

http://i202.photobucket.com/albums/aa206/Mister_Ramen/Nadal%20BCN/P1040388.jpg

http://i202.photobucket.com/albums/aa206/Mister_Ramen/Nadal%20BCN/P1040390.jpg

http://i202.photobucket.com/albums/aa206/Mister_Ramen/Nadal%20BCN/P1040391.jpg

http://i202.photobucket.com/albums/aa206/Mister_Ramen/Nadal%20BCN/P1040394.jpg

http://i202.photobucket.com/albums/aa206/Mister_Ramen/Nadal%20BCN/P1040397.jpg

http://i202.photobucket.com/albums/aa206/Mister_Ramen/Nadal%20BCN/P1040398.jpg

http://i202.photobucket.com/albums/aa206/Mister_Ramen/Nadal%20BCN/P1040403.jpg

http://i202.photobucket.com/albums/aa206/Mister_Ramen/Nadal%20BCN/P1040410.jpg

http://i202.photobucket.com/albums/aa206/Mister_Ramen/Nadal%20BCN/P1040414.jpg

http://i202.photobucket.com/albums/aa206/Mister_Ramen/Nadal%20BCN/P1040415.jpg

http://i202.photobucket.com/albums/aa206/Mister_Ramen/Nadal%20BCN/P1040416.jpg

http://i202.photobucket.com/albums/aa206/Mister_Ramen/Nadal%20BCN/P1040419.jpg

http://i202.photobucket.com/albums/aa206/Mister_Ramen/Nadal%20BCN/P1040420.jpg

http://i202.photobucket.com/albums/aa206/Mister_Ramen/Nadal%20BCN/P1040421.jpg

http://i202.photobucket.com/albums/aa206/Mister_Ramen/Nadal%20BCN/P1040423.jpg

http://i202.photobucket.com/albums/aa206/Mister_Ramen/Nadal%20BCN/P1040424.jpg

http://i202.photobucket.com/albums/aa206/Mister_Ramen/Nadal%20BCN/P1040425.jpg

:cheers: Bon Nadal

Como si yo ahora fotografío alguna parada de bus de la emt donde alguna información está exclusivamente en valenciano y concluyo que en Valencia el castellano está perseguido (en Valencia... castellanoparlante principalmente y del PP xD)

A la prensa le encanta provocar :ohno:

Me gusta eso de felicitar en muchos idiomas la navidad... yo habría llenado alguna avenida de un "feliz navidad" en todos los idiomas habidos y por haber :D

^^

Es evidente que en la mayoria de ellas falta el "Feliz Navidad", a las fotos del Sr.Horn me remito. Es más, diria que hay solo una, para así poder decir "No se discrimina el castellano".

Ya sabeis lo que pasa con las excepciones...

Perseguidíssim... ufff estic molt preocupat, ja no sento parlar castellà enlloc...

No m'agraden gens aquests llums, els trobo molt poc elegants. La xupi-multicultural lluminària de Bon Nadal en diverses llengües sembla el cartell d'un club d'alterne xdd En fi, cada any el matex :ohno:
Tot i així potser salvaria les de Diagonal i PDG (encara que per la importància que té queden una mica soses les làmpares aquestes...)

A mi no em molesten els cartells amb el "Bon Nadal" en moltes llengües, però sabent de quin consistori vénen i què entèn i fa aquest en relació a la multiculturalitat, doncs... bé... :|

de les fotos que ha penjat en Horn, m'agraden tots i no crec que siguin poc elegants... com a molt el de Bon Nadal... però no el vec malament i els que no m'agraden i que no estan penjats aquí són uns que crec que és el dibuix d'una forquilla, un pavo, i no se que més, potser que estigui a Comte d'Urgell i/o Ronda Sant Pau?

El meu problema amb els llums de Nadal és que no m'agrada com queden amb els leds. I em sap greu, perquè estic a favor dels leds i de l'estalvi energètic, però estèticament no em convencen. Això d'una banda... De l'altra m'agrada que els llums de Nadal facin referència a coses del Nadal; digueu-me tradicional, però els llums abstractes de forma hexagonal que hi ha aquest any te'ls posen per les festes de Gràcia i també queden bé. XD

De l'altra m'agrada que els llums de Nadal facin referència a coses del Nadal; digueu-me tradicional,

Doncs cert partit et diria que és culpa de ZP! que vol acabar amb el Nadal i que prohibirà els pessebres i el Nadal i que posar llums de figures geomètriques forma part de la mateixa conspiració XD

^^ Ah, alerta! Si les figures geomètriques fossin castellanoparlants, el tal partit posaria les mateixes objeccions? XD

no crec XD

Crec que seria convenient deixar de banda l'off-topic... aquí i a un parell de fils més. Tanmateix intenteu no fer conversacions tipus xat a un fòrum ;)

El meu problema amb els llums de Nadal és que no m'agrada com queden amb els leds. I em sap greu, perquè estic a favor dels leds i de l'estalvi energètic, però estèticament no em convencen. Això d'una banda... De l'altra m'agrada que els llums de Nadal facin referència a coses del Nadal; digueu-me tradicional, però els llums abstractes de forma hexagonal que hi ha aquest any te'ls posen per les festes de Gràcia i també queden bé. XD

+1. Tot i que no m'importa tant que utilitzin leds, el que no m'agrada es que hi ha massa llums que no fan referència al nada.

A SantaCo ara si que hi ha il.luminació nadalenca en alguns carres com Sant Carles o Pompeu Fabra, però hi ha carrers sense que sempre tenien, carrers importantes com l'avinguda Generalitat o Sant Just que sempre tenien i ara no. I aixó que són carrers bastant comercials.

Per cert a la Gran Vía no han posat res de llums, només a la façana , el millor el carrer Pelai , mare meva era com ser a París

La veritat és que sembla que alguns no recordeu la il·luminació de l'any passat de Barcelona: era mínima i molt trista.

Aquest any que han posat molta més llum i crec que de bastant més qualitat ho comparem amb altres anys, i no ho acabo d'entendre.

Segur que hi ha llums millorables, però em sembla que els carrers principals fan bastant de goig i tenen una lluminositat interessant, cosa que conviden a un passeig per la ciutat.

M'encanten els llums de Nadal d'aquest any... sobretot els de Diagonal, Gran Via... en canvi els de Passeig de Gràcia no gaire... trobo que donen poca llum... que són poques "làmpades" barroques les que hi ha... potser caldria el doble.

I els galets... ahir en vaig veure el primer a Joanic. No maten. XD

Les llums de la rambla són un calc a les que París tenia (aquest any no ho sé) l'any passat als Champs Elysees. Molt originals no és que siguin eh?

Per la resta, bastant acceptable, però no m'agraden els panells de bon nadal. Trenquen l'estètica de la decoració.

Tens raó les de París eren així , pero a Madrid , Málaga etc moltes ciutats , també les han posat. No se qui ha dit que li agraden els llums de la Gran Vía , m'extranya ja que avui he pasat emb cotxe i no hi havía llum cualsevol.

^^ A mi m'agraden... més que les de St. Andreu, que són molt normaletes en segons quin carrer...

Q-Tc7g-UmWI

La renovació dels llums del Barri Vell de Girona permetrà un estalvi del 40% del consum
El canvi de 900 lluminàries estalviarà 100.000 euros l'any

La renovació de bona part del llums del Barri Vell de Girona permetrà reduir un 40% el consum elèctric d'aquest sector de la ciutat. L'Ajuntament de Girona ha calculat que la instal·lació de llum de baix consum permetrà estalviar més de 100.000 euros cada any. Es preveu canviar prop de 900 lluminàries i es compta amb un pressupost de mig milió d'euros.

El projecte que ha previst l'Ajuntament de Girona suposarà la reposició de les bombetes de les característiques lluminàries del Barri Vell, per instal·lar unes noves bombetes d'halogenur metàl·lic de cremador ceràmic que garanteixen la mateixa llum blanca que es manté en aquest sector de la ciutat i de baix consum.

El regidor d'Urbanisme, Joan Pluma, va avançar que amb el canvi es preveu passar dels 1,7 milions quilowatts hora cada any als pocs més d'un milió de quilowatts hora, que suposarà un estalvi de gairebé el 40% del consum actual. Pluma va detallar que la iniciativa s'inclou dins del pla de d'estalvi energètic que es va iniciar a l'any 1999, i per complir la nova ordenança de l'enllumenat que va aprovar el consistori fa pocs mesos.

«Hem fet algunes proves al carrer Nou del Teatre amb aquesta nova tecnologia i compleix les necessitats, i s'adapta millor que els LED a la forma dels llums», va assenyalar Pluma. De les prop de 2.500 llums que hi ha al Barri Vell entre el riu Onyar i la muralla, el projecte que ha aprovat la junta de govern local representarà la renovació de gairebé 900 llums. El cost del projecte supera el mig milió d'euros.

LED a la Gran Via
En una segona fase, l'Ajuntament de Girona ja preveu la renovació de les bombetes dels sectors de la Gran Via de Jaume I i rodalia. En aquest cas, Pluma va avançar que per les característiques dels fanals fa més aconsellable introduir la nova tecnologia dels LED, que garanteixen també una llum clara i diàfana amb un consum molt baix. Precisament, ja hi ha alguns exemples de LED de recent implantació al centre de la ciutat, com és el cas de la plaça de Vicens Vives que es va renovar aprofitant el pla Zapatero de l'any passat i s'hi han instal·lat LED en el nou enllumenat. Tota la renovació que es va executant a la ciutat serveix per reduir la contaminació lumínica i complir la normativa.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/13-serveis/125541-la-renovacio-dels-llums-del-barri-vell-de-girona-permetra-un-estalvi-del-40-del-consum.html

Una idea Milanesa per a BCN. Iluminació del edifici Pirelli... a BCN tenim la torre del Banc Sabadell practicament idèntica. Resultaria espectacular

http://img705.imageshack.us/img705/2500/atlantico01.jpg

http://img715.imageshack.us/img715/4654/atlantico02.jpg

http://img8.imageshack.us/img8/1738/augurib.jpg

Fotos de Luca Enrico Sironi (http://www.flickr.com/search/?q=pirelli&w=34980839%40N06)

A10

^^
mmmm .. creo que en el caso de BCN.. la torre tiene un cristal mas reflectante y oscuro.. aunque es buena idea!!! el tema de la temática religiosa de las dos primeras fotos que has puesto.. me da una grima increible! xD

Barcelona comença a encendre els LED
L'Ajuntament prova la nova tecnologia il·luminant sis carrers, però encara no s'arriba al nivell d'eficiència esperat

L'Ajuntament de Barcelona assaja a sis carrers de la ciutat làmpades amb tecnologia LED (que traduït de l'anglès significa ‘díode emissor de llum'). Aquest tipus de làmpades consumeixen menys energia i duren més, però la inversió inicial és més elevada. La directora de l'Agència d'Energia de Barcelona, Cristina Castells, ha assegurat que els LED «encara no arriben als nivells d'eficiència i rendiment que anuncien els catàlegs». Tot i això, l'Ajuntament preveu fer altres proves amb els LED abans de final d'any. Castells ha recordat que el 68% de les làmpades de la ciutat són de vapor de sodi d'alta pressió (VSAP), que «és la làmpada més eficient que hi ha al mercat». Per altra banda, el 23% de les làmpades barcelonines són encara de vapor de mercuri (VM).

La tecnologia LED ja s'utilitza per a la senyalització, com en els semàfors, i en la il·luminació de la torre Agbar de Barcelona. Ara s'acosta el moment en què els LED podrien servir per a la il·luminació exterior, però la directora de l'Agència d'Energia de Barcelona, Cristina Castells, ha assegurat que encara no. «La LED és una tecnologia molt diferent del que es coneix fins ara. Aquest dispositiu electrònic consisteix en diversos punts de llum, i com que no es pot il·luminar un carrer amb punts o taques, s'ha de continuar treballant en el disseny de les làmpades», explica.

L'Ajuntament de Barcelona assaja a sis carrers de la ciutat diferents models de làmpades amb tecnologia LED per tal d'experimentar-ne el rendiment actual. Els carrers són el passatge de Frígola –a Gràcia–, el passatge Mas de Roda i el carrer d'Àvila –al districte 22@–, els jardins del Teatre Grec, el carrer Copèrnic i, per acabar, el carrer Espaseria –al districte de Ciutat Vella–. La principal conclusió extreta fins ara pel consistori és que l'eficiència dels LED encara no arriba a igualar la de la làmpada de vapor de sodi d'alta pressió (VSAP), la més utilitzada a la ciutat, que, segons Castells, «és la làmpada més eficient del mercat». En aquest moment, els LED són quatre vegades més cars que els VSAP, però duren més anys, concretament, tenen una vida útil d'uns vuit o deu anys, mentre que les làmpades VSAP s'han de canviar cada quatre o sis anys. Més característiques dels LED són que el focus de llum es pot dirigir cap on es vulgui, que s'escalfa molt i s'ha de dissenyar un dispositiu per ventilar-lo i que fa llum blanca, a diferència de les làmpades de vapor de sodi, que la fan groga. L'associació contra la contaminació lumínica Cel Fosc opina que «la llum blanca afecta més els insectes i interfereix també en l'alteració dels nostres propis bioritmes». Castells ha explicat que el principal repte d'aquesta nova tecnologia és «saber-la adaptar i estudiar com es col·loca cada punt de llum per aconseguir una llum uniforme i no puntets de llum». Castells també ha explicat que el següent pas es durà a terme a finals d'any i serà «provar els llums LED a carrers sencers de vianants i lligats al pla de manteniment integral». Castells ha afegit que l'Ajuntament «s'ha d'atrevir a fer canvis, però no ho pot canviar tot perquè s'arriscaria a tenir un producte obsolet en poc temps, ja que la LED és una tecnologia encara en evolució».

Els llums de Barcelona
De les 143.239 làmpades que hi ha a Barcelona, el 68%, és a dir, 89.453, són de vapor de sodi d'alta pressió (VSAP), que és el tipus recomanat pel Departament de Medi Ambient, i està previst que a finals de l'any que ve el 90% de la ciutat estigui il·luminada per aquestes làmpades. El 23% de les làmpades, és a dir, 22.856, són de vapor de mercuri (VM), tot i que segons la llei de contaminació lumínica del 2001 aprovada pel Parlament no hi hauria d'haver aquest tipus de làmpades a les ciutats des de l'agost del 2009 per criteris d'estalvi energètic i perquè provoquen una forta contaminació lumínica. Cel Fosc opina que és «un disbarat» que a Barcelona encara hi hagi tanta il·luminació a base de vapor de mercuri. L'associació assegura que tot i que «la normativa no es compleix», Barcelona encara és de les ciutats més avançades en aquest aspecte «perquè la major part de l'enllumenat enfoca exclusivament cap a baix i no perd flux lluminós per sobre de la làmpada, que és un factor determinant a l'hora de produir contaminació lumínica». La il·luminació restant a la ciutat consta d'un 4% de làmpades de fluorescència i un 3% de làmpades amb halogenurs metàl·lics. Aquestes últimes làmpades es troben majoritàriament a Ciutat Vella, ja que fan llum blanca i atenen criteris estètics i de seguretat.

Mes llum que a París
La directora de l'Agència de l'Energia de Barcelona ha explicat que, segons algunes enquestes, la ciutadania té la sensació que la ciutat està poc il·luminada. En vista d'aquest fet, Castells ha argumentat que «Barcelona té un plus que no tenen altres ciutats europees i és que està il·luminada molt per igual. És a dir, mentre que ciutats europees com París o Berlín tenen les zones del centre molt il·luminades però, en canvi, d'altres amb molt poca llum, Barcelona és bastant uniforme». El problema, segons Castells, és que «com que la llum és groga, la ciutadania té sensació de poca llum». Castells ha assegurat, a més, que un punt dèbil de la ciutat és «que a diferència d'altres, té pocs edificis il·luminats».

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/173433-barcelona-comenca-a-encendre-els-led.html

Tants caps, tants llums
Les làmpades s'encenen cada nit als carrers barcelonins, però veïns i comerciants dels diferents districtes tenen opinions divergents sobre l'enllumenat. Segons alguns hi ha poca llum i segons uns altres, la que hi ha ja és suficient. Mai plou a gust de tothom

http://www.elpunt.cat/imatges/32/10/alta/780_008_3210737_9e4d88bbafd69deb7726558a29074689.jpg
Prova pilot amb il·luminació LED al carrer Espaseria, a Ciutat Vella. Foto: ORIOL DURAN.

143.239 làmpades s'encenen cada nit a Barcelona, però veïns i comerciants no veuen la mateixa llum. El president de l'associació de veïns Vila de Gràcia, Toni Ramón, considera que és un tema «molt personal; no opinen el mateix un jove que una persona gran, un comerciant o algú que no és comerciant...» Ramón també considera que a Gràcia, «des del punt de vista de la seguretat, potser hi ha poca llum, però des del punt de vista de la contaminació lumínica potser n'hi ha massa». Finalment, assegura que l'enllumenat «no és el principal problema de Gràcia». El president del centre social de Sants, Josep Maria Domingo, per la seva banda, opina que l'enllumenat de Sants ha millorat molt, tot i que de tant en tant hi ha fallades elèctriques. Domingo explica que l'Ajuntament ha anunciat que provarà els llums amb sistema LED al carrer Olzinelles, prop de plaça de Sants. Es tracta d'un sistema que fa llum blanca, un tipus de llum que Domingo considera que «molesta». El president de l'Eix Comercial Sants-les Corts, Josep Escofet, considera que el problema no és que la llum sigui blanca o groga sinó que «n'hi ha poca». A més, Escofet opina que els fanals estan mal col·locats, ja que sovint els arbres els tapen. Encara a les Corts, la presidenta de l'associació de veïns, Adela Angelet, considera que les zones més modernes estan il·luminades «adequadament i la llum està ben dirigida», però també demana que es revisi gradualment l'enllumenat. Al districte veí, la presidenta de l'associació comercial de Sarrià, Mar Roig, opina que a Sarrià hi ha «poca llum en algunes zones». En la mateixa línia, Carme Izquierdo, presidenta de l'associació de comerciants de la dreta de l'Eixample, Cor Eixample, considera que la seva zona és «molt fosca». I la seva associació exigeix que «s'il·lumini més la vorera». El president de l'associació de comerciants de la Marina, a la Zona Franca, Ramon Carner, considera que la seva zona en general està «ben il·luminada», tot i que la il·luminació d'alguns carrers «s'ha de millorar». Al districte de Ciutat Vella hi ha consens respecte a l'enllumenat. La presidenta de l'associació de veïns del Gòtic, Teresa Picazo, afirma que l'Ajuntament va canviar l'enllumenat fa poc i per això els veïns «estan satisfets», i també opina que la llum groga agrada més que no pas la blanca. Maria Dolors Àlvarez, de l'associació Amics de la Rambla, també explica que l'Ajuntament està renovant l'enllumenat de la Rambla. Tot i això, l'associació demana «més llum en algunes zones».

http://www.elpunt.cat/imatges/32/10/alta/780_008_3210755_df9341c8a969ae8d65b23fac3863bb66.jpg
Prova pilot del passatge Mas de Roda, al districte 22@. Foto: ORIOL DURAN.

Un estalvi de 800.000 euros anuals
A Barcelona hi ha 34.000 semàfors, el 36% dels quals tenen 10 anys o més. Per això, l'Ajuntament té previst que el 2011 un terç de les cruïlles de la ciutat tinguin ja semàfors amb el sistema LED. De moment, només el 15% dels semàfors barcelonins funcionen amb aquesta nova tecnologia. L'Ajuntament de Barcelona calcula que quan totes les cruïlles de la ciutat funcionin amb LED l'estalvi serà de 800.000 euros anuals, l'equivalent al consum energètic de 1.600 famílies en un any. L'Institut per a la Diversificació i Estalvi d'Energia, que depèn del Ministeri d'Indústria, ha informat que la inversió necessària per instal·lar un semàfor convencional és d'uns 84 euros, mentre que la d'un semàfor amb sistema LED és de 700. Tot i això, el cost energètic del primer és de gairebé 96 euros l'any, mentre que el cost del semàfor LED serà de 10'50 euros anuals. Val a dir que les actuals bombetes tenen una durada de 8.000 hores, enfront de les 100.000 hores de les lents LED.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/173447-tants-caps-tants-llums.html

L'Ajuntament de Sitges renova l'enllumenat elèctric del Camí de la Fita per reduir el consum energètic

El Camí de la Fita de Sitges, al barri de Poble Sec, estrenarà aviat enllumenat públic amb uns fanals que incorporaran llums de baix consum i que contribuiran a l'eficiència i l'estalvi energètics. A més dels fanals, la xarxa comptarà amb noves línies i quadres de llum amb reductor de flux i control a través de ràdio. El tram d'obres, des de la rotonda fins a la cruïlla amb el Camí dels Capellans, té aquests dies una rasa oberta a la vorera per col·locar-hi el nou cablejat de llum, i el seu perímetre està tancat.

L'actuació, finançada pel fons estatal per a l'ocupació i la sostenibilitat local 2010, es va iniciar el 10 de maig i finalitzarà al juliol. A altres carrers dels barris de les Botigues, Garraf II, Quint Mar i Terramar també es renovarà la xarxa d'enllumenat públic pròximament, amb nous quadres de llum i làmpades de baix consum.

L'Ajuntament de Sitges recorda que, des de fa nou anys, s'estan instal·lant reguladors de flux a tots els quadres de llum nous, cosa que representa un 36,4% del total dels més de 7.000 punts de llum de tot el municipi per il·luminar els barris. Paral·lelament, també en els últims anys s'estan substituint progressivament les làmpades velles per models de baix consum (halogenurs ceràmics).

Eficiència energètica
L'Ajuntament de Sitges aplica el pla d'acció per a l'energia sostenible com a resultat de l'estudi i la diagnosi de les emissions locals, i amb la voluntat d'aplicar criteris d'eficiència energètica a tot el terme municipal.

L'any passat, l'administració municipal es va adherir al Pacte d'Alcaldes i Alcaldesses, que compromet els municipis a aconseguir els objectius comunitaris de reducció de gasos d'efecte hivernacle mitjançant actuacions relacionades amb l'eficiència energètica i les fonts d'energies renovables.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/173495-lajuntament-de-sitges-renova-lenllumenat-electric-del-cami-de-la-fita-per-reduir-el-consum-energetic.html

Hablando de iluminación de LED's (que no exporten tambien tecnologia AMOLED a estas farolas, porque si no seria le leche ya...:lol:)en la calle Cristobal de Moura entre Avinguda Diagonal y la calle BAc de Roda hay tambien instaladas farolas de LED's.

La llum de les ciutats influeix en l'estat d'ànim
Segons un estudi de l'arquitecta Berenice Calvillo

La il·luminació artificial de les ciutats influeix en l'estat d'ànim i el benestar dels que les habiten, les emocions dels quals es veuen afectades per aquesta llum urbana en aspectes com el sentiment d'arrelament o l'estima cap a l'espai que els envolta, segons un estudi de l'arquitecta Berenice Calvillo.

La il·luminació de més intensitat, amb una qualitat d'ombra definida, incita a emocions de més acció "com la diversió o la fascinació", mentre que la de baixa intensitat i amb ombra difusa es relaciona, segons l'autora aquest treball, amb emocions d'afectivitat tant en sentit positiu com negatiu: el "por i la incertesa", però també l'"afecte".

Calvillo, arquitecta de la Universitat de Guadalajara (Mèxic) i que ha realitzat aquesta investigació com a tesi doctoral a l'ETS d'Arquitectura de Barcelona, assenyala que una il·luminació poc apropiada és aquella que no té en compte l'estructura particular de l'espai on s'ubica o la seva funció, "i és implantada de forma monòtona o amb criteris homogenis, com si la ciutat es tractés d'un espai indiferenciat".

Primer estudi sobre la influència psicològica dels ambients lumínics
Aquesta mexicana, que ja havia treballat en àrees relacionades amb la percepció visual i l'anomenat disseny emocional, va constatar que no existien estudis específics sobre la influència psicològica ni les emocions que experimenten les persones davant determinats ambients lumínics, per després poder-los aplicar en el disseny urbà.

L'estudi el va realitzar per mitjà de qüestionaris psicològics a estudiants de les universitats de Guadalajara (Mèxic), la UPC (Barcelona) i la Via Domitia de Perpinyà (França) dels quals es va obtenir una sèrie de "respostes emocionals" a les imatges que els mostraven de diversos escenaris urbans il·luminats, en concret de Barcelona, Guadalajara i París.

Un element més a tenir en compte per a les ciutats
Més enllà de la preocupació ambiental, l'eficiència energètica, o el poder apreciar l'arquitectura, Calvillo adverteix a les administracions que la instal·lació d'enllumenat públic de disseny sostenible ha de tenir en compte també els factors que poden despertar o afavorir certes reaccions emocionals. La ciutat és un entorn multifacètic i la il·luminació ideal és la que es dissenya prenent en compte l'espai en el qual s'implanta, la funció que desenvolupa, per la qual cosa s'ha de tenir en compte que la il·luminació transmetrà una determinada impressió, explica la investigadora.

En general, la llum ambre (llums de vapor de sodi) produeix més sensació d'inseguretat que la llum blanca (llums de vapor de mercuri) a causa de que la vista és el principal sentit d'orientació i que la informació d'un espai és millor percebuda sota aquest últim tipus de llum.

Però el factor que més influeix en la sensació d'inseguretat és la mala distribució lumínica i la intensitat. Si la llum no és suficient (poca intensitat, pocs punts lluminosos, mala disposició...) el sentit de desorientació i angoixa en un espai urbà és més gran, "cosa que produeix un efecte de rebuig i afavoreix sentiments d'agressió".

Es converteix així en un espai no freqüentat i on les persones es perceben vulnerables. Normalment, indica Calvillo, és fàcil reconèixer aquests espais perquè estan danyats en les seves instal·lacions, i són especialment solitaris.

Barcelona, de les que més es preocupa de la llum
La investigació ha comptat amb l'assessoria de doctor Ramón San Martín Páramo, una autoritat en matèria de luminotècnia i que ha estat el director de la tesi, en què també han participat diversos acadèmics de les universitats els estudiants de les quals han col·laborat en l'estudi.

Berenice Calvillo considera que de les ciutats que coneix Barcelona és una de les urbs que més cuida les seves llums, sobretot en les seves zones més turístiques -menys als barris-, on hi ha una intenció de remarcar les característiques particulars. Altres exemples positius són, segons el seu parer, Madrid, París, Lió, Berlín, Morelia (Mèxic) o Chicago, entre d'altres.

A la banda contrària, situa a Lieja, la "convencional" il·luminació de la qual neutralitzava els aspectes més destacats d'aquesta ciutat belga, fent-la menys atractiva i "donant-li un aspecte poc interessant, encara que tingui zones que val la pena remarcar".

Font: http://www.lamalla.cat/societat/salut/article?id=400574

Dos dels ponts més emblemàtics de Lleida i la passarel·la del Liceu Escolar tindran enllumenat ornamental sostenible

• Disposaran de lluminàries d’última generació LED que permeten l’estalvi en el consum i manteniment

Dos dels ponts més emblemàtics de la ciutat de Lleida, com són el pont Vell i el de la Universitat, així com la passarel·la del Liceu Escolar tindran nou enllumenat ornamental sostenible. Precisament, aquest dijous l’alcaldessa accidental, Marta Camps, acompanyada de la tinenta d’alcalde, Dolors Arderiu, i del secretari de la Subdelegació del Govern, Daniel Porqueres, han visitat l’inici de les obres de la nova il·luminació que s’instal·larà al pont Vell.

Aquest projecte d’enllumenat ornamental, que s’emmarca dins del Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local, té un pressupost de 700.000 € i van a càrrec de l’empresa Citellum. L'alcaldessa accidental, Marta Camps, ha explicat que "l’actuació pretén dotar a aquests passos centrals de la ciutat d’un enllumenat d’última generació amb lluminària LED que, a més, és altament eficient per estalviar consum i manteniment", ja que garanteix una durada d’11 anys (les llums halògenes tenen una vida d’un any) i redueix el cost a la meitat.

La il·luminació de la passarel·la serà monocromàtica, tipus cortina de llum, i se situarà a la zona inferior dels passos, que permetrà integrar-los als marges del riu i la seva canalització. Pel que fa als ponts, també tindran una il·luminació monocromàtica, tipus cortines de llum, però que a més es combinarà amb il·luminació a les zones laterals interiors dels arcs dels viaductes, amb un canvi de color programable.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament...s.asp&Pagina=1


http://www.paeria.cat/arxius/noticies/Imatge_cat_9926.JPG


http://www.paeria.cat/arxius/noticies/Imatge_cat_9927.JPG

Es comença a instal·lar l'enllumenat de Nadal als carrers de Reus

Aquests dies s'ha començat a instal·lar el cablejat per a la col·locació de l'enllumenat de Nadal, així com alguns dels motius decoratius escollits per cada carrer. La inauguració de l'enllumenat s'inaugurarà el divendres dia 3 de desembre a les 19 h i romandrà encès fins al 6 de gener.

L'horari d'encesa dels llums serà el següent: de diumenge a divendres de 17'30 a 22 h i els dissabtes s'allargarà fins a les 24 h. Els dies 24 i 31 de desembre i 5 de gener l'enllumenat romandrà obert fins a l'una de la matinada.
El Patronat Municipal de Turisme i Comerç de Reus, juntament amb els representants de diversos carrers de la ciutat, gestiona i coordina l'enllumenat de Nadal amb l'objectiu de col·laborar en la promoció del comerç durant aquestes dates tan assenyalades. Cal destacar que els establiments que participen en aquesta campanya realitzen un esforç important per millorar l'enllumenat nadalenc dels seus carrers, conscients que aquesta decoració contribueix a la dinamització comercial en una època molt important de vendes.
L'empresa encarregada de la instal·lació dels motius nadalencs és Comercial 54, de Santa Margarida de Montbui (Anoia). Els carrers de Reus que il·luminaran durant aquests dies de Nadal són els següents:
Avinguda Prat de la Riba, Camí de Riudoms, passeig Prim, passeig Sunyer, raval de Jesús, raval Martí Folguera, raval del Pallol, raval de Santa Anna, Salvador Espriu, Monterols, Llovera, Sant Joan, del Vent, Jesús, Pubill i Oriol, Galera, Galanes, Major, Batan, plaça Prim, plaça de la Llibertat, Carnisseries Velles, Presó i el Centre Comercial El Pallol. Els carrers Amargura, Mare Molas, Camí de l'Aleixar, i raval de Robuster, aquest any es tornen a incorporar i es veuran il·luminats per Nadal.

Luces de Navidad hasta en el carril bici

• Barcelona ultima la iluminación, que se encenderá el 2 de diciembre

Barcelona tendrá más luces navideñas este año, ya que también se han instalado en la Rambla del Raval, algunas calles de la Barceloneta y una parte del Paral·lel, y los galets gigantes del año pasado se colocarán en 25 mercados municipales. Las luces se encenderán desde el 2 de diciembre hasta el día de Reyes.

En algunos tramos de calles que se incorporan este año a la iluminación navideña, como el de la Gran Via desde Roger de Llúria hasta Girona -el año pasado el tramo iluminado iba de Universitat a Roger de Llúria-, los postes de sujeción de la iluminación se han colocado en el espacio reservado a los carriles bicis. Lo mismo ocurre en la Diagonal, aunque están colocados prácticamente sobre la línea del carril y el ciclista no se los encuentra de sopetón. Los de la Gran Via, en cambio, invaden más el espacio de los ciclistas.

La ocupación ha sido denunciada por los usuarios de ese medio de transporte: "A nadie se le ocurriría poner un elemento rígido en la calzada porque generaría inseguridad. No pedimos que los retiren porque se trata de una ocupación temporal, pero con vistas a otros años sería mejor buscar otra solución", señalan en el Bicicleta Club Cataluña (BACC). Los usuarios que utilizan la bicicleta para moverse por la ciudad -se realizan unos 100.000 viajes diarios en ese vehículo- tropiezan con un sinfín de objetos: coches parados en los carriles bici de calzada y contenedores y material de obras que se depositan en los carriles bici que están en la acera.

El BACC ha demandado que al menos se coloque alguna indicación reflectante en los postes para que se vean de noche. "Durante este fin de semana se han colocado unas tiras blancas y rojas", apunta Joan Mateo, presidente de la Fundación Barcelona Comercio, responsable de la iluminación navideña.

Añade que algunos postes invaden más que otros el carril bici por un problema de inclinación del firme. No obstante, admite que el año próximo se intentará evitar esa ocupación. De hecho, en otras calles, como la de Urgell, se han buscado otras soluciones. El Consistorio no ve inseguridad en los postes y pide paciencia: son unos días y, además, el ciclista urbano está acostumbrado a esquivar a los peatones, por lo que puede hacer lo mismo con los postes, venía a decir un portavoz municipal.

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Luces/Navidad/carril/bici/elpepiespcat/20101124elpcat_17/Tes

Els nous espais públics de Lleida estrenen il·luminació de Nadal

• Les noves places de Ricard Viñes, Blas Infante, Llotja, el cobriment de les vies i la passarel•la dels Maristes s’incorporen a la seixantena de carrers que s’han guarnit a la ciutat amb leds que permeten un estalvi del consum elèctric d’un 27% respecte l’any passat

El paer en cap, Àngel Ros, ha presidit la tradicional encesa de l'enllumenat de Nadal que guarnirà durant 35 dies -fins al 6 de gener de 2011- més d'una seixantena de carrers del centre i dels barris de la ciutat. Les novetats que s’han incorporat enguany són els nous espais públics de Lleida que estrenen il·luminació de Nadal: la plaça Ricard Viñes, Blas Infante, la plaça pública de davant de la Llotja, el parc del cobriment de les vies o la passarel·la dels Maristes.

En total, s’han instal·lat 165.000 watts de potència elèctrica i s’han col·locat més làmpades tipus led que l’any passat amb la incorporació de les noves zones que s’han guarnit. Així, s’aconsegueix major reducció del consum elèctric, que arribar fins a un 96%, sense perdre potència lumínica. En aquest sentit, s’han instal·lat 286 unitats de motius amb leds i 11.200 unitats de làmpades led d’un watt, la qual cosa ha permès reduir el consum elèctric en un 27% respecte a l’any passat ja que el consum elèctric ha passat de 34.104 kwh al 2009 a 25.080 kwh aquest 2010.

Alguns dels carrers amb llum ornamental són Vallcalent, Magí Morera, Torres de Sanui, Pica d’Estats, avinguda Rovira Roure, Bisbe Ruano, Balmes, avinguda Prat de la Riba, Doctor Fleming, Alcalde Costa, avinguda Blondel, Sant Antoni-Correu Vell, Cavallers, Major-plaça Paeria, plaça Sant Joan, Portaferrissa, Carme, Magdalena, Remolins

A més, cal afegir la canalització amb tots els ponts i passarel·les (pont de Pardinyes, Pont Vell, Pont de la Universitat, pont Nou, passarel·les dels Maristes, del Liceu Escolar i dels Camps Elisis, el carrer Jaume II i les avingudes del Segre, Alcalde Areny i Madrid.

L’ornamentació nadalenca dels carrers de Lleida es completa amb arbres i motius instal·lats al parc del cobriment de les vies, plaça Ricard Viñes, plaça de les Missions, plaça pública de la Llotja, plaça Cervantes, avinguda Pearson o la plaça Blas Infante, entre altres.

http://paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=12239&PaginaAnterior=/cat/index.asp

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/faba77ff.jpg

^^ Què maca ha quedat la plaça!

eR7eVd70a6U

Nou enllumenat ornamental a tres ponts de la ciutat amb 24.000 leds de colors

• Il·luminació sostenible i de baix consum per a la passarel·la del Liceu Escolar, el pont Vell i el pont de la Universitat, que tenen diverses varietats cromàtiques amb 12 programes de funcionament diferents

Dos dels ponts més emblemàtics de la ciutat de Lleida, com són el pont Vell i el de la Universitat, així com la passarel·la del Liceu Escolar tenen nou enllumenat ornamental sostenible. Un total de 24.000 leds il·luminen aquests viaductes, amb un estalvi en el consum i en el manteniment en relació amb il·luminació halògena tradicional. Precisament, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat del subdelegat del govern, José Ángel Flores, ha presidit l’encesa de la il·luminació dels tres ponts que tindrà diverses varietats cromàtiques fins a arribar a 12 programes de funcionament diferents que aniran variant.

Amb aquesta actuació, que s’emmarca dins del Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local, es dota a aquests passos centrals de la ciutat d’un enllumenat d’última generació que, a més, és altament eficient per estalviar consum i manteniment, ja que garanteix una vida útil de 14 anys, 55.000 hores de durada i un estalvi en el consum de 106.236 kilowatts en relació a un enllumenat tradicional, sense reduir la potència lumínica. Precisament, aquesta contribució a l'enllumenat públic de baix consum i no contaminant és un dels aspectes que ha destacat el paer en cap.

La il·luminació de la passarel·la és monocromàtica, amb un total de prop de 6.000 leds blancs, tipus cortina de llum, i se situa a la zona inferior dels passos, que permet integrar-los als marges del riu i la seva canalització. Pel que fa als ponts, també tenen una il·luminació monocromàtica, amb un total de 18.000 leds de colors, tipus cortines de llum, però que a més es combina amb il·luminació a les zones laterals interiors dels arcs dels viaductes, amb un canvi de color programable amb diferents cicles.

Aquest projecte, que també contempla la millora de l’enllumenat de diversos carrers de la ciutat, entre ells Baró de Maials, té un pressupost de gairebé 700.000 euros i ha anat a càrrec de l’empresa Citelum.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=true&IdNoticia=12344

http://i157.photobucket.com/albums/t48/Skyssc/Album%205/cb5e18dd.jpg

Una altra foto del pont, llàstima dels graffitis...

http://www.segre.com/fileadmin/multimedia/fotos/esegre/14343672.JPG

^^ Sí, sembla que s'il·luminin les pintades i no el pont. :shifty:

Al Prat l´unica cosa il·liminada amb LEDS es el Diposit d´aigua de la Plaça de Catalunya (La Copa) de 38 metres d´alçada y no creec que estigui per molt temps sabent com es el Prat.

No sempre te el mateixos colors, va canviant de colos.

http://img163.imageshack.us/img163/8618/imgcalculada.jpg

GY8pQ217jz0

Tienen que estar a puntito a puntito del encendido y estreno de las nuevas luminarias de acero galvanizado en la Av. Diagonal entre Francesc Macià y zona universitaria. Son de un gran brazo, la verdad que lo merecía la Diagonal, espero que lo siguiente sean los semáforos, algunos aun a bombillón años 80, en vez de a LED, y los cambien por unos mas acordes a una gran avenida como es la Diagonal (al estilo Gran Vía mismo).

Segurament continuarà tan fosca com en els darrers anys la Diagonal...

Cs6X7yars-s

Bombetes led per estalviar-se la meitat de la factura

El districte de Ponent de Tàrrega ha estrenat, aquests dies, enllumenat públic amb bombetes led. Es tracta d'un pla pilot de l'Ajuntament, que persegueix estalviar així la meitat de la factura elèctrica. Les primeres bombetes s'han col·locat al carrer Ciutat de Mataró, i el consistori en farà un seguiment del seu rendiment. Si funciona, el proper març s'estendrà a la resta de carrers del districte.

Les bombetes led consumeixen menys energia, duren més i requereixen menys despeses de manteniment. A més, permeten una regulació de la intensitat lumínica en funció de les necessitats. La regidoria de Serveis Municipals ha aprovat el projecte de renovació amb aquestes bombetes per tot el districte, que compta amb un pressupost de 352.000 euros. L'Institut Català d'Energia aporta 110.000 euros d'aquest cost.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/1-territori/13-serveis/361488-bombetes-led-per-estalviar-se-la-meitat-de-la-factura.html

jo diria que alguna cosa trobes a Montjuïc per perdre´t tant.... ;)

ai Confide... però no! no cal iluminar més una muntanya de nit! no viu ningú!

No és una muntanya o un turó qualsevol... són carrers i parcs que formen part de la ciutat. I si en aquests carrers hi ha equipaments o esdeveniments que acaben tard, no veig perquè ha d'estat tot tan fosc... hi passa gent... (i no per fer segons què ¬¬)

ha d´estar il·luminada sí... però penso que no tant com la resta de la ciutat.

no és que la resta de la ciutat vagi sobrada de llum.

per mi la resta de la ciutat te massa il·luminació i a sobre està molt malament il·luminada... com la resta de ciutats de l´estat.

massa? ¬¬

per mi la resta de la ciutat te massa il·luminació i a sobre està molt malament il·luminada... com la resta de ciutats de l´estat.

No acabe d'entendre el comentari.

Ni ha algun estudi al respecte? o és només opiniò teua?

No se si es refereix a mal il luminada artisticament o que la il luminacio es dolenta.

Sobre massa quantitat si hi ha estudis Algiros. De les q surt mes mal parada es Valencia.

I si Confide no cal mes llum. En gral les ciutats mediterranies estan sobreil luminades mentre q al nord solen tenir menys llum.

Puix precissament si existix algùn tipo d'estudi al respecte, m'interessa saber on es pot trovar. O si, per contra, era una mera opiniò del company.

Ja sé que a València ni ha un excés de llum. Visc allì :) Pero vull saber si ni ha un estudi general de ciutats de la resta de l'estat i tal. Lo ùnic que conec de València és lo que veig i lo que escolte.

és una opinió personal, i també s´han fet estudis on les ciutats espanyoles, i en general, les ciutats i països mediterranis estan sobre-il·luminats.

A més, penso que estan molt malament il·luminades... però això ja és un altre tema.

Ok, gràcies absalon.


Sobre massa quantitat si hi ha estudis Algiros. De les q surt mes mal parada es Valencia.


Saps a on puc trovar algun d'eixos estudis? gràcies. M'interessa en tema.

Yo soy de los que antes si que preferia mas alumbrado, pero la verdad que cada vez voy prefiriendo una energia razonable, con farolas nuevas sin contaminaciún lúminica y con la luz necesaria, incluso a veces escasa. Lo prefiero así, no ya solo por ser mas económico sino por ser mas agradable a la visión. Barcelona por suerte en ese aspecto mas o menos bien, aún quedan algunas calles sobreiluminadas, aunque cada vez menos.

Ahora bien, respecto a Montjüic si que creo que hacen falta mas farolas y mejor iluminación, aunque hace ya años que no voy por allí de noche (creo que hace dos cuando bajábamos de un concierto de Bon Jovi) y la verdad que muy oscuro, y claro, aquel dia porque habia mucha gente por lo del concierto, pero pasarse por ahí de noche con la avenida poco iluminada y en los lados los parques oscuros da una sensación bastante tétrica, de que cualquiera te puede salir detrás de los arbustros ytal. Esa zona si que habria que iluminarla mas creo yo, pero en el resto de la ciudad el modelo que se está llevando y se va instaurando creo que es el correcto, del que ya siguen muchas ciudades europeas.

Es que vamos, comparo por ejemplo Barcelona con Sabadell en iluminación y creo que la ciudad condal le da patadas en ese aspecto. Es que en Sabadell recuerdo que no hace mucho pasé por la noche y sobreiluminación a raudales y con farolas de los años setenta que deslumbraban en exceso probocando una visión nada agradable, y mas cuando ya te has acostumbrado mas a una iluminación correcta con las nuevas farolas (al menos en Barcelona y Santa Coloma en la mayoria de calles ya se ha renovado la iluminación).

Ok, gràcies absalon.



Saps a on puc trovar algun d'eixos estudis? gràcies. M'interessa en tema.

Pfff ja m'agradaria poder-te'l passar XD L'últim que recordo era una mini-ràpida-notícia que esmentava que un estudi (sense citar quin ni d'on) deia que València era de les més il·luminades. També recordo que parlava del gast kw-habitant o alguna cosa similar, però no recordo ni el diari ni quan va sortir. Diria que es va penjar a l'SSC.

Jo, gràcies de totes formes :)


Algo recorde jo també al respecte, ara que ho comentes.

Pero una cosa és la més iluminada i altra cosa la pitjor.
és cert que a VLC s'ha pecat d'excés, pero les ùltimes intervencions han segut precissament per a reduir eixe excés, canviant peretes ficant de menor consum i reduint a partir de certa hora -crec que les 24:00- la luminositat.

Curiosament en els ùltims anys s'ha continuat canviant models de faroles, de les de carretera a fanals algo més ornamentals, pero amb la pereta ja canviada.
Ara esperem a que continuen canviant la pereta de les que ficaren ja fa uns anys.


.

BCN està força ben il·luminada, però no en canvi en la ornamental. Les façanes dels principals carrers, els monuments i/o grans edificis careixen en general d'il·luminació.

El disbarat més gran va ser tenir apagada la Torre agbar més d'un any. Afortunadament ara la cosa ha canviat per a millor.

Cosetes, algunes ja velles:

http://paper.avui.cat/ciutats/detail.php?id=177199

http://w3.bcn.es/fitxers/premsa/dossierbalanenllumenatmontjucipmi.591.pdf (ull amb les faltes!)

http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/2007/11/19/pagina-3/65140323/pdf.html?search=iluminación

Aquest cap de setmana se'm va plantejar un dubte existencial mentre passejava pel centre de BCN :lol: Fora conyes, és un tema que em pica la curiositat.

M'he fixat que els fanals dels carrers de Ciutat Vella són principalment de dos tipus. Obviant els de disseny particular o exclusiu, com els del carrer Ferran o la Plaça Reial, la majoria són de dos tipus concrets:

Model 1 (Carrers Sant Pere més Alt, Bonsuccés, Princesa, Sant Pau, Avinyó...)

http://farm5.staticflickr.com/4020/4432074453_bcb08f92be_z.jpg (http://www.flickr.com/photos/_6q/4432074453/)
Fanal de Barcelona (http://www.flickr.com/photos/_6q/4432074453/) por 6Q (http://www.flickr.com/people/_6q/), en Flickr


Model 2 (Carrers Petritxol, Carretes, Sant Antoni Abad, Argenteria, Regomir...)

http://farm3.staticflickr.com/2018/2325613949_074def4682_z.jpg?zz=1 (http://www.flickr.com/photos/electron/2325613949/)
Fanal (http://www.flickr.com/photos/electron/2325613949/) por electron (http://www.flickr.com/people/electron/), en Flickr





El model 1 és molt més esbelt i el fet de portar incrustat l'escut de Barcelona el fa més únic. En canvi, el model 2, és molt més comú i es pot trobar igual a moltíssims altres pobles i ciutats. Algú sap quin criteri segueix l'Ajuntament de Barcelona per a la instal·lació d'un o altre model? Jo pensava que als carrers més turístics o comercials hi predominaven els fanals del model 1, però m'he fixat que al Gòtic hi ha moltíssims carrers amb els fanals model 2..

Doncs el cas de Lleida és estrany. No sé quina lògica segueixen. Jo en general crec que podrien estalviar més.
Al meu carrer tanquen la meitat dels fanals a les 10:30 hores. Hi ha carrers en què no ho fan. Els parcs i jardins haurien de deixar-los pràcticament a les fosques a partir de les 11:00.
Fa uns mesos al xat de l´alcalde un veí es queixava perquè quan portava el gos a pixar al vespre al lloc on anava no s´hi veia prou. Conec el lloc. Són uns jardins en forma triangular i l´indret concret és l´espai que queda en un dels angles del triangle. Es tracta d´un lloc ple d´arbres i com que té les voreres amb els seus fanals a la vora no té llums pròpies. És un lloc de penombra, és cert! Però hem de posar fanals que cremin tota la nit perquè un senyor hi porta el gos a pixar?

Suspenso en iluminación.

El paisaje nocturno de Barcelona quita personalidad a las grandes avenidas y edificios de la ciudad, según los técnicos.

El alumbrado público nocturno tiene que responder a criterios de seguridad, que permita a los ciudadanos ir de un lugar a otro, pero también ha de explicar la ciudad y vender una imagen, y en el caso de Barcelona, el alumbrado no genera identidad, e incluso, en las grandes avenidas como La Rambla y el paseo de Gràcia les quita personalidad”. Maurici Ginés, presidente de la Asociación Profesional de Diseñadores de Iluminación (APDI) considera que estos ejes, que de día tienen una imagen marcada, de noche la pierden y se vuelven como cualquier otra calle. Según Ginés, pese a que Barcelona es puntera en arquitectura, en iluminación “no llegaría al aprobado”, ya que el paisaje urbano nocturno barcelonés es desdeñado y está abandonado, pues nos hemos dedicado a la eficiencia y al control lumínico.

Los responsables municipales lo saben, por eso, tras asegurar que Barcelona cumple los niveles lumínicos correctos y que existe una voluntad de ahorro energético que en 2010 llevó a consumir 86 GWh de energía en los más de 153.000 puntos de luz (el 2% menos que el año anterior), aseguran que se está elaborando un plan director de iluminación que acabará dando una nueva imagen nocturna de la ciudad en la que se conseguiría un equilibrio entre la función y la estética, si bien no existen plazos ni fechas para aplicarlo. El plan incorporará nueva tecnología, no solo leds, también regulación individualizada y telecontrol y trabajará en la iluminación de edificios singulares. Según fuentes del Consistorio la idea es “ir un paso más allá y adaptar la iluminación a la realidad urbanística de la ciudad, dejando atrás el concepto de iluminar las calles de forma útil para el vehículo, y dar más protagonismo al viandante”. .

El modelo que seguir son ciudades como Rotterdam, Liverpool y Lyon, que cuentan con un departamento de mercadotecnia energético, según Ginés, y donde la luz nocturna potencia los planos verticales de las calles y el valor cultural de los edificios. En Barcelona la normativa se aplica “de forma rígida por igual, sin excepciones, pero sin una estrategia global”, según el presidente de la APDI: "La búsqueda de la eficiencia energética se ha sobredimensionado y ha hecho que la normativa sea igual para todo tipo de vías, sin excepciones; se ha hecho punto por punto, sin una estrategia global", mantiene. Esto ha llevado a que “contamine lumínicamente más un campo de fútbol de los muchos que hay en la ciudad que el edificio de la torre Agbar Nouvel”, asegura. Para él la iluminación de una zona industrial, con actividad nocturna cero, no tendría que tener la misma normativa que las residenciales o las de una céntrica avenida, que continúan en uso por la noche, aunque de forma diferente. Incluso defiende que la iluminación podía potenciar la individualidad de cada barrio con respecto a los barrios vecinos.

Con respecto a edificios excepcionales como la casa Batlló, la Sagrada Familia y el edificio Agbar, Ginés plantea horarios más abiertos y no tan estrictos de siete de la mañana a las once de la noche. “Son ítems lumínicos, que generan identidad y skyline, como las fuentes de Montjuïc y deberían tener un tratamiento diferente”. Pero es contrario a que la torre Agbar tenga una fachada cambiante: "la ciudad ya lo ha asimilado así, lo entiende y lo identifica, cosa que no ocurriría si los colores cambiaran sin un porqué".

Enlace El País (http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/02/01/catalunya/1328131607_057389.html)

A10

^^
Completamente de acuerdo :applause:
Menos con lo de la Agbar, que creo que mejoraría aun más de forma cambiante.

En BCN la cosa aun no es tan mala como en otras ciudades, ya que no hay sobreiluminación y en algunos puntos conviven luces blancas con naranjas, lo cual da cierta profundidad. Pero estamos muy lejos del aprobado.

Como ya pasa mucho, el ayuntamiento vuelve a defraudarme al recoger la pelota y no proponer un calendario real :ohno:

Bravooooo! Sembla ser que se n'adonen finalment que la ciutat és aburrida tota taronja ja siguis a l'Eixample a un polígon industrial.

Tenim un patrimoni arquitectònic d'alt nivell i cada nit sembla que li posem una manta a sobre....

si, espero que ho facin aviat...crec que te rao en tot el que diu
Tambien con lo de la Agbar,Bakuman, en ocasiones especiales es guapo que monten algun show con formas cambiantes pero eso todas las noches creo que seria mareante!

Bravooooo! Sembla ser que se n'adonen finalment que la ciutat és aburrida tota taronja ja siguis a l'Eixample a un polígon industrial.

Tenim un patrimoni arquitectònic d'alt nivell i cada nit sembla que li posem una manta a sobre....
I de pas ordrenar una mica tant arbrat.

Sobre l'Agbar, Pizzicato, sí, pot ser sí a moments especials.

Exacte... podrien deixar els colors aquests per la majoria de dies però fer coses especials també.

Aquest cap de setmana durant les festes de St. Eulàlia se celebra a Barcelona ciutat el festival BCN LLum
http://www.bcn.cat/santaeulalia/2012/ca/llumbcn.html

Ens veiem per allà ;)