Hospitals i equipaments sanitaris

[Sky]

Els centres públics catalans mostren una taxa de mortalitat i complicacions ajustades per risc entre un 22 i un 23% inferiors que la resta d'hospitals

Dotze dels vint hospitals públics estatals guardonats, en el marc del programa Hospitals Top 20, formen part de la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública (XHUP).

Dijous 4 de novembre es van lliurar, per cinquena vegada, els premis del programa Top20 per a l'excel·lència 2004. Aquest programa, al qual s'han presentat 155 hospitals i clíniques de tot l'Estat, vol establir uns patrons amb el millor balanç de resultats, que serveixin de referent i estímul a l'atenció hospitalària i per reconèixer la tasca dels equips hospitalaris d'alt rendiment.

L'avaluació dels centres es fa amb sis indicadors que valoren aspectes de qualitat assistencial, funcionament i sostenibilitat econòmica de la pràctica clínica. Els centres que participen en el Top 20 mostren una taxa de mortalitat i complicacions ajustades per risc entre un 22 i un 23% inferiors que la resta d'hospitals, més capacitat de servei a la societat per la incorporació de formes assistencials alternatives a l'hospitalització tradicional i una eficiència en l'ús dels seus recursos més gran.

--

Generalitat de Catalunya

http://www.iasist.com/top20/Top20_20...lista_top.html

[Bitxofo]

On era el pacte PP+ERC?

[Danzig]

Originally Posted by bitxofo

On era el pacte PP+ERC?

A Alella hi ha una d'aquestes coses rares

[Sky]

A Aitona també. I ben contents que estan ambdos partits locals: dunno:

[UT596001]

A Alella crec que el van obligar a trencar la direcció catalana del PP. Com els regidors no hi estaven d'acord, van desafiliar-se del PP i Alella es va quedar sense representació del PP, crec

[Bitxofo]

Originally Posted by UT596001

A Alella crec que el van obligar a trencar la direcció catalana del PP. Com els regidors no hi estaven d'acord, van desafiliar-se del PP i Alella es va quedar sense representació del PP, crec

Millor!!

[Sky]

Els hospitals del futur: menys alts, amb més mitjans tecnològics i menys papers

Els hospitals del futur seran diferents per dintre i per fora. No tan sols hi haurà menys papers sinó també més tecnologia per al diagnòstic, el tractament i el seguiment de les malalties. Mateu Huguet, director de la divisió hospitalària de l'ICS, que ahir va participar en una jornada sobre aquest tema que se celebra al Centre de Convencions Internacionals, va explicar, a més, que, urbanísticament, seran centres més plans, amb menys llits, menys pisos i més portes d'accés perquè faran més serveis ambulatoris.

Actualment un pacient pot tenir oberts tants historials clínics com centres sanitaris on ha estat atès. Al seu CAP n'hi han obert un, però si ha hagut de ser operat en un hospital, allà en té un altre. El director de la divisió d'atenció primària de l'ICS, Ramon Morera, creu que continuarà sent així perquè és «utòpic anar cap a una història clínica única». «Del que es tracta és de compartir les històries clíniques que tenen els centres», hi afegeix. Perquè qualsevol metge disposi de tota la informació sobre el malalt que ha de visitar, el Departament de Salut planeja instaurar l'història clínica compartida, una eina que a través d'Internet permetrà en el futur que qualsevol facultatiu de la xarxa sanitària pugui consultar l'historial del pacient per Internet. L'any que ve es farà una prova pilot a les comarques gironines que, si té èxit, els responsables sanitaris volen estendre posteriorment a la resta de la xarxa sanitària catalana.

--

El Punt.

[Sky]

El arquitecto denuncia un mal uso de la plaza del Vall d'Hebron

• El profesional dice que fue diseñada para peatones y no para el paso de vehículos

• El espacio sirvió incluso de aparcamiento de los coches del personal del hospital

Josep Lluís Canosa, arquitecto responsable de la construcción de la plaza del Hospital Maternoinfantil de Vall d'Hebron, hace 10 años, aseguró ayer que las goteras que sufre la zona de quirófanos del complejo (ubicada debajo de la plaza) son resultado de una mala utilización del espacio, inicialmente concebido para uso peatonal y transformado luego en vía de paso de ambulancias y taxis.

"El hospital decidió que la plaza sería utilizada provisionalmente como vía de circulación de vehículos pero eso se ha hecho durante años", dijo Canosa. "Es normal que las telas asfálticas se resientan con el peso, puesto que se hizo un uso de la plaza que no estaba contemplado en el proyecto inicial", agregó.
Dos trabajadores del hospital confirmaron que por la plaza circulaban vehículos e, incluso, durante algunos meses el lugar sirvió como párking del personal del maternoinfantil. "Hasta los directivos aparcaban aquí", dijo un empleado.

Los encargados de las obras que actualmente se realizan en el Hospital de Vall d'Hebron afirmaron que la arena colocada en las capas medias de la plaza era una de las principales causas de las filtraciones, por lo cual se decidió retirarla y sustituirla por hormigón.

Esta información fue desmentida por el arquitecto Canosa, quien resaltó que en todas las construcciones adoquinadas se utiliza ese material. "En este tipo de obras se emplea arena para evitar que las capas superiores dañen las inferiores, que son las encargadas de impedir la filtración de agua. También se coloca como previsión de que se puedan agregar luego espacios verdes", indicó.

RETOQUES INICIALES

Sobre las transformaciones que surgieron durante la construcción de la plaza, Canosa aseguró que se levantaron los ventanales de los quirófanos que en principio estaban previstos al ras del suelo. "Yo mismo cambié las claraboyas por indicación de la dirección del hospital. Me dijeron que se debía evitar que alguna persona pisara en ellas y resbalara", explicó el responsable del diseño de la obra.

El arquitecto recordó el hecho de que los trabajos de reparación actuales empezaron en abril y el problema grave se produjo en octubre y no con anterioridad.

Actualmente la dirección del hospital ejecuta trabajos para reparar las telas asfálticas de la plaza, bajo la que se ubican seis quirófanos del maternoinfantil, donde se realizan transplantes y operaciones de alto riesgo a niños y mujeres.

--

El Periódico.

[Sky]

La Generalitat destina 22 milions a la remodelació de l'Hospital de la Vall d'Hebron

La Generalitat, a través de l’empresa pública GISA, ha adjudicat les obres de remodelació del bloc quirúrgic i àrea de crítics de l’Àrea General i l’adequació de nivell de la planta soterrani (urgències) de l’Àrea Maternoinfeantil de l’hospital Universitari Vall d’Hebron. L’import total d’aquestes obres és de 22.655.409,69 euros. La remodelació del bloc quirúrgic i de l’àrea de crítics de l’Àrea General de l’hospital Universitari Vall d’Hebron consistirà en l’ampliació de l’edifici actual, on es construirà un nou bloc quirúrgic que constarà de 19 quiròfans i la incorporació de 4 unitats de crítics amb un total de 40 llits i una unitat de semicrítics amb capacitat per a 20 llits.

--

e-noticies.com

[Sky]

La Generalitat invertirà 3.300 milions d'euros en equipaments sanitaris fins al 2012

La Generalitat ha presentat avui el pla d'equipaments de salut fins al 2012, que preveu una inversió de 3.300 milions d'euros en 799 actuacions a tot el territori. Es faran 232 obres noves i 567 reformes i ampliacions. Entre aquests hi ha catorze hospitals nous, sis dels quals ja estan en construcció, disset nous centres de salut mental i divuit centres sociosanitaris. La consellera de Salut, Marina Geli, i el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, han presentat aquest migdia les inversions en equipaments de salut amb l'horitzó marcat per l'any 2012. Els objectius del Govern són aconseguir un equilibri territorial dels serveis sanitaris, que pels ciutadans ha de suposar uns centres més propers, tan físicament com en termes d'equitat social, i accessibles, amb una atenció més àgil.

La població catalana ha crescut de forma considerable en els darrers anys i des del febrer de 2005, els usuaris de la sanitat catalana ja són més de 7 milions. Aquesta xifra i la previsió que pugui augmentar fins als 8 milions en poc temps han portat al Departament de Salut a presentar un pla amb vista a dues legislatures. Durant la presentació, la consellera ha assegurat que és la inversió més important que s'ha fet en molts anys i el president l'ha qualificat de 'revolució sanitària'.

--

SEGRE.

[Sky]

Salut farà ambulatoris i hospitals per atendre l'augment demogràfic

• La Generalitat invertirà 3.303 milions fins al 2012 per obrir 14 centres d'alt nivell i 178 CAP

• El redisseny de la xarxa assistencial també preveu la construcció de 17 àrees de salut mental

El ritme amb què augmenta la població de Catalunya, comprovat a partir de les targetes sanitàries que entrega la Conselleria de Salut, permet augurar que el 2015 el sistema sanitari atendrà vuit milions de persones, va avançar ahir la consellera Marina Geli. Pensant en aquesta xifra d'usuaris, la Generalitat ha redissenyat la xarxa i preveu construir --d'aquí al 2012-- 14 hospitals de màxim nivell, 178 ambulatoris, 17 centres de salut mental i 18 àrees sociosanitàries per a persones fràgils.

ELS HOSPITALS
14 de nous, 5 de 'lleugers' i 10 més de reformats

La Generalitat finançarà aquest projecte sanitari amb 3.303 milions d'euros (550.000 milions de pessetes). El pla inclou 799 obres que han d'estar inaugurades abans del 2012.

Els hospitals, principals destinataris d'aquesta inversió, absorbiran 2.492 milions d'euros. Entre els 14 centres de nova construcció hi ha l'Hospital de Sant Pau, de Barcelona (amb les obres molt avançades), el d'Olot, el de Sant Cugat, el de Reus, el de Mollet i la reconstrucció completa de la residència sanitària Josep Trueta, de Girona.

Sota el concepte d'hospital lleuger s'aixecaran cinc centres més en zones de molta demanda assistencial on ja hi ha un gran hospital a prop. Als hospitals lleugers es donarà prioritat als malalts que no requereixin llit d'ingrés. El projecte inclou la reforma d'una desena de grans hospitals que es caracteritzen per la seva estructura antiquada o insuficient. Són, entre altres, els de la Vall d'Hebron i el Mar, a Barcelona, i Bellvitge, a l'Hospitalet.

LA FORMA DE PAGAMENT
La Generalitat sufraga les obres i serà propietària

Tots els edificis sanitaris públics que es construeixin o es reformin a partir d'ara a Catalunya seran finançats per la Generalitat i passaran a formar part del seu patrimoni immobiliari, va explicar Carles Manté, director del Servei Català de la Salut. Un organisme de nova creació, l'Institut Català de Finances i Equipaments (ICFE), "la banca pública de la Generalitat" en definició de Manté, aportarà les quantitats anuals que siguin requerides per les obres planificades, a un ritme de 240 milions d'euros per any.

Si la construcció del centre l'assumeix la Conselleria de Salut, aquest departament tindrà l'opció de tornar a l'ICFE la inversió rebuda, de forma que passaria a ser titular de l'edifici. "En últim extrem, seguirà sent de la Generalitat", va precisar Manté.

L'ICFE, creat pel departament d'Economia, té capacitat financera per assumir qualsevol obra pública que planifiquin les conselleries de Salut, Educació o Benestar i Família, va explicar Geli.

EL PLANTEJAMENT
Una arquitectura que sigui confortable i valuosa

A l'actualitat, els ciutadans passen més temps als hospitals que a les catedrals, de manera que aquests centres han de tenir el màxim rigor arquitectònic, va reflexionar ahir la titular de Salut. "Els hospitals són les catedrals del segle XXI, són el lloc on van més persones diàriament i ens hem d'ocupar que la seva estètica sigui confortable --va afegir la consellera--. Si féssim construccions precàries estaríem donant molt poc valor a l'assistència sanitària. Volem que la seva arquitectura continuï sent valuosa en el futur".

Els nous hospitals d'alta tecnologia seran molt més petits que els seus predecessors, els actuals. Mai arribaran a tenir 500 llits, però, a canvi, estaran més distribuïts per tot el territori català, va assegurar la responsable de Salut. El que tindrà més unitats d'ingrés entre els 14 de construcció immediata serà l'Hospital de Sant Joan Despí, que comptarà amb 280 llits.
La seva filosofia assistencial els conduirà a mantenir ingressats un màxim de cinc dies la majoria de malalts, o bé les mínimes setmanes possibles, van explicar. El nou model es recolzarà en el diagnòstic ràpid, seguit d'una cirurgia major sense ingrés (basada en tècniques endoscòpiques) i un tractament aplicat en els centres de dia.

Tots els hospitals de màxim nivell estaran vinculats a un centre sociosanitari al qual derivaran malalts crònics o persones fràgils que requereixin atenció sanitària.

EL MEDI AMBIENT
Mínim consum d'energies renovables

Un dels eixos de les noves construccions sanitàries seran els seus grans finestrals, amb vidrieres que il.luminin i facin agradable l'estada a l'hospital o al centre d'assistència pri- mària. El respecte i la utilització dels recursos naturals, l'ús de sistemes energètics renovables i el mínim consum possible d'aquestes fonts d'alimentació marcaran la filosofia d'aquestes edificacions, segons els plans de Salut.

El centre d'assistència primària Roger de Flor, que es va començar a construir a l'Eixample barceloní fa sis mesos, ja compleix tots aquests requisits. Disposa de plaques tèrmiques que captaran energia solar per escalfar l'aigua; de mampares fotovoltaiques que generaran energia i d'un sistema de ventilació natural, aconseguit al construir els patis interiors, que reduirà el consum d'aire condicionat.

Aquest edifici, model i banc de proves dels que s'aixecaran el pròxim decenni, aprofitarà l'aigua de pluja, que servirà per omplir les cisternes dels lavabos. Tindrà il.luminació natural a les sales interiors, captada gràcies al disseny del sostre. El consum de llum elèctrica estarà regulat per unes sondes que atenuaran o intensificaran l'acció dels fluorescents.

--

El Periódico.

[Sky]

[Sky]

330 consultoris municipals reforçaran l'assistència primària

• L'increment de la població impedeix donar per tancada la xarxa d'ambulatoris

• La consellera Geli diu que els CAP són els que "resolen el problema quotidià"

Quan semblava que la xarxa de centres d'assistència primària (CAP) de Catalunya estava tancada, completa i reformada, la realitat demogràfica i el moment històric han demostrat que això era una utopia. "Amb el constant augment de població que tenim, l'assistència primària no es pot donar per acabada", va afirmar la consellera de Salut, Marina Geli. Als 178 nous ambulatoris que es construiran abans del 2012 s'hi sumarà l'activitat de 330 consultoris municipals, que ja existien, als quals la Conselleria de Salut vol donar més protagonisme.

Aquesta xarxa de petites consultes, ateses per un metge, una infermera i un administratiu, resolen molts temors i malestars dels ciutadans que viuen en poblacions allunyades dels grans hospitals, va explicar Geli. Tots els consultoris, que depenen dels seus ajuntaments, estaran vinculats amb el seu CAP més pròxim, que, al seu torn, es coordinarà amb un hospital. "Coordinació i continuïtat assistencial", va resumir la titular de Salut.

Les 377 obres de nova construcció i les reformes previstes als CAP fins al 2012 suposaran una inversió de 545 milions d'euros. S'hi sumaran els 196 milions que finançaran 21 nous centres sociosanitaris, el tipus de servei que registrarà més expansió en el futur immediat, diuen els tècnics.

PER A PERSONES FRÀGILS

Un centre sociosanitari permet l'ingrés semihospitalari de persones grans en situació de fragilitat que no estan greument malaltes, però tampoc poden estar a casa sense l'atenció de personal sanitari.

La construcció de 24 centres de salut mental, que rebran una inversió de 69 milions d'euros, completa el projecte sanitari amb què la Generalitat intenta atendre les deficiències més greus que arrossega el sistema sanitari català.

"A partir d'ara, la qualitat de l'assistència sanitària ja no es pot mesurar pel nombre de llits que tenen els hospitals --va afirmar Geli--. L'important són els serveis pròxims al ciutadà, els que li resolen problemes quotidians".

--

El Periódico.

[Sky]

[Sky]

Salut renovarà l'Arnau i farà hospitals a Balaguer i Tàrrega

Salut renovarà l'Arnau i farà hospitals a Balaguer i Tàrrega el 2006. Les actuacions s'emmarquen en el pla d'equipaments de la conselleria que té un horitzó de set anys. En total, la inversió prevista per a les comarques de Lleida i el Pirineu ascendeix als 200 milions d'euros. Entre els equipaments projectats també hi ha dos centres de crònics.

--

SEGRE.

[Danzig]

Paso de gigante del Oncológico

• El Hospital Duran i Reynals afronta un ambicioso proyecto de ampliación y mejora de sus instalaciones • Un centro sociosanitario ocupará las instalaciones del hospital que permanecían en desuso desde hace 30 años

DULCE VALERO

Pese a ser un centro de referencia estatal en cuanto al tratamiento e investigación sobre el cáncer, el Hospital Duran i Reynals de L’Hospitalet, conocido popularmente como el Oncológico, es un gran desconocido por muchos. La nueva presidencia del Institut Català Oncològic –institución que administra el conjunto del edificio–, que recae en Ramón López, el ex alcalde de Sant Just, ha dado un impulso definitivo para darle la vuelta literalmente a un hospital que desde su creación en el año 1971 financiado por el Patronato del Hospital Oncológico –hasta 1987 no pasó a manos de la Generalitat– mantenía una tercera parte de sus instalaciones totalmente desaprovechadas. El centro, de hecho, ya está inmerso en un ambicioso proyecto de reaprovechamiento y mejora de sus instalaciones y de reforma de la fachada para darle una nueva imagen, aprovechando la instalación de un nuevo centro sociosanitario, y ha iniciado una ronda de contactos con instituciones, profesionales y asociaciones para dar a conocer la importante actividad no sólo hospitalaria, sino de investigación y docencia, que se genera en este hospital.

La decisiva incorporación de López al frente del ICO y el reciente episodio de contagio de legionela por un fallo en el sistema interno de agua marcaron un punto de inflexión para este centro con cuatro unidades de hospitalización y 120 camas y que necesita un urgente lavado de imagen. El primer paso ha sido la remodelación de la séptima planta del hospital, donde se encuentran los pacientes de más riesgo por sus bajas defensas y donde se produjo el contagio de legionela. Durante el pasado verano se invirtieron más de 600.000 euros en la reforma del sistema de agua caliente sanitaria y en la presurización de las habitaciones de esta unidad, que puede atender a 30 pacientes, como si fueran quirófanos, para impedir la entrada de microorganismos.

Nueva fachada

Aprovechando la instalación de un centro sociosanitario con más de un centenar de camas para enfermos de larga estancia y que gestionará la Fundació Sociosanitària Barcelona, se ocuparán las partes internas del hospital que estaban desaprovechadas y se remodelará el conjunto de la fachada del centro. “En la actualidad el conjunto parece un centro inacabado, pero cuando finalice el proyecto de reforma creará un gran impacto visual”, asegura Àngel Vidal, responsable de la dirección de Calidad del hospital. Vidal confirma que el año que viene el 90% del espacio interno del hospital estará ocupado y la fachada remodelada, mientras que el sociosanitario abrirá sus puertas a principios del 2006. También se rehabilitará el entorno y se abrirá un acceso principal para vehículos por la parte trasera del hospital, mientras que el acceso por la Gran Via se mantendrá sólo para peatones. El centro también ha duplicado recientemente en espacio y equipo el ámbito destinado a investigación: en la actualidad el hospital cuenta con 80 investigadores a los que hay que sumar otro centenar de profesionales autónomos del ICO.

Como proyectos previstos para el 2006 destaca la remodelación total del área de Consultas Externas y del Hospital de Día, en fase de proyecto. Y es que, pasar del concepto de hospitalización al tratamiento ambulatorio ha sido uno de los aspectos más revolucionarios en los últimos años dentro del ámbito del tratamiento del cáncer. “La enfermedad se ha hecho ambulatoria, con tratamientos que se pueden seguir en casa, y en la actualidad sólo se ingresan a los pacientes en fases muy agudas”. El proyecto de reforma de las Consultas Externas –servicio en el que se atendieron 9.000 primeras consultas el 2004– prevé convertir este espacio, que ocupa la primera planta del edificio pequeño, “en un centro neurálgico del tratamiento y seguimiento del cáncer”, asegura Vidal. Para ello se establecerá un nuevo modelo organizativo de las consultas en las que estarán integradas las diferentes necesidades del paciente para mayor comodidad de éstos y de los propios profesionales, que podrán poner en común con mayor eficacia el tratamiento que ha de afrontar el enfermo.

A principios del 2006 el hospital contará también con un nuevo acelerador lineal para tratamientos de radioterapia y un nuevo TAC.

Centro asistencial de referencia

Los presidentes de los consejos comarcales del Barcelonès y del Baix Llobregat, Joan Carles Mas y Rosa Boladeras, respectivamente, visitaron el 27 de octubre las instalaciones de L’Hospitalet. Es una de las visitas oficiales inscritas en la celebración del décimo aniversario del ICO, que inició su actividad en el año 1996 en el Hospital Duran i Reynals como centro asistencial de referencia para el tratamiento del cáncer.

***

Atención a la foto:

[UT596001]

Segons aquest pla sociosanitari, no hi ha previstos nous hospitals o millores dels mateixos a la província de Lleida

[Sky]

És que l'hospital de Lleida és la Vall d'Hebron.

[Aurelio]

Originally Posted by Sky

És que l'hospital de Lleida és la Vall d'Hebron.

Visca l'agregació minicipal sanitària!!!



Quan farem un nou CAP de Barcelona a Castellar..?

[UT596001]

Vigila, que el CAP de Castellar també el fan servir els habitants de Sentmenat i Sant Llorenç Savall. NO a la dissolució de l'ABS de Castellar!