Transport públic a Catalunya (miscel·lània)

[tachikomakun]

En altres declaracions, el conseller Recoder ha dit que "hem pensat en anar aplanant Collserola i fer un pont fins a Alcúdia i després ja farem un estudi ambiental". Per la seva banda, el conseller d'economia Mas-Colell ha declarat que també es podria deixar de banda l'estudi financer "I començar a fotre palades a tort i a dret, després ja veurem com ho arreglem per pagar".

S'ha de llegir cada declaració que el dia menys pensat ho diran de debò

[Sky]

Recoder: "Nos planteamos no hacer algunas estaciones de la línea 9"

Como conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ex alcalde de Sant Cugat, dirige áreas tan estratégicas como política territorial, obras públicas, medio ambiente y vivienda, en las que el ajuste pondrá en jaque algunos grandes proyectos

Mientras toma el pulso a la ingente cantidad de asuntos que son de su competencia, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ya ha tenido que sortear dos turbulencias: la crisis de Rodalies causada por la protesta de los maquinistas y la supresión de los 80 km/h en los accesos a Barcelona.

¿El Govern ha sido esclavo de la promesa de eliminar este límite de velocidad?

No. En esta conselleria hemos revisado una de las 73 medidas del plan para la mejora de calidad del aire del área de Barcelona para dar respuesta a un compromiso electoral. Hemos cuantificado su impacto y hemos fijado un método: revisión al alza pero gestionando la flexibilidad de la velocidad. Con una reserva: en los periodos en que las circunstancias meteorológicas dificulten la dispersión de la contaminación pediremos a Interior que limite a la baja. Es lo que pasa estos días.

La Fiscalía investiga los elevados niveles de polución en Barcelona. ¿Qué se puede hacer para mejorarlos?

Estamos revisando el plan. El 56% de las medidas no se ha aplicado. Pero el problema no sólo está en el entorno de Barcelona, también en la propia ciudad.

¿Plantearán medidas más drásticas para el tráfico, como han hecho otras ciudades?

Al que le corresponde actuar es al Ayuntamiento. Estaremos a su disposición para ayudarle.

¿Cómo van a afectar los recortes presupuestarios a su conselleria?

Todavía no tenemos los números exactos. En el del 2011, para hacer frente a los compromisos de pago debíamos incrementar el presupuesto en un 17%. Pues bien, ahora tenemos que recortar este 17% y otro 10%.

¿Se desestimarán, pararán o ralentizarán obras?

Seguramente deberemos dejar algunas en el cajón, posponerlas. Y tendremos que revisar el pacto nacional de infraestructuras porque de aquí al 2020 no podremos gastar 100.000 millones de euros. Es inasumible.

¿Tocarán la línea 9 del metro, que es el proyecto más voluminoso de la Generalitat?

Estamos estudiándolo a fondo. Ralentizarla supone parar tuneladoras y tiene un coste. Nos planteamos no hacer algunas estaciones –hay 52–, de momento. Pero garantizaremos la finalización de tramos que tengan lógica.

Muchas estaciones se hacen en régimen de concesión. ¿Es un buen sistema para financiar las infraestructuras?

En estos casos los compromisos ya están tomados. Pero creo que no es el modelo ideal. Es una forma de dinamizar un sector que tiene un peso importante en la economía y de hacer obras que ayudan a crear riqueza. Pero su coste tiene un peso excesivo. Europa recomienda que las fórmulas de pago diferido no superen el 15% del presupuesto y ya estamos por encima del 30%.

¿Hay alternativa a Renfe en Rodalies?

No renunciamos a encontrar nuevos operadores, globales o parciales. No hace falta externalizar todo; puede ser sólo una parte. Hay que devolver el prestigio a Rodalies. Aunque el problema no es sólo de Renfe. La red sufre un abandono histórico. Hay un plan de mejora con inversiones en catenarias, vías, estaciones... que no cumplen los calendarios.

El Congreso ha aprobado una moción a favor de que Catalunya tenga un papel determinante en la gestión de El Prat.

Sí. Hay acuerdo en crear una sociedad para gestionar el aeropuerto donde estén las instituciones. Ahora bien, queremos que la sociedad catalana –la Generalitat, el Ayuntamiento, la Cambra…– tenga la mayoría, la mitad más uno. Aunque no necesariamente la mayoría de bloqueo.

¿Que obras públicas y sostenibilidad compartan conselleria supedita las políticas ambientales a las infraestructuras?

Todo lo contrario. Creo en la transversalidad de las políticas ambientales, integrándolas en la política de obras públicas. Soy un convencido medioambientalista, me lo creo y soy militante. Y me duele que como resultado de la política llevada a cabo los últimos años una parte muy activa de la ciudadanía de Catalunya haya llegado a aburrir las políticas medioambientales. La defensa del medio natural, de los valores paisajísticos, de la calidad atmosférica, son progreso y no un freno al desarrollo del país.

¿Podrá mantenerse el ritmo de construcción de vivienda protegida?

Los stocks de vivienda privada son enormes y el sector está bajo mínimos. Nos planteamos establecer un plan para su rescate. En cuanto al acceso a la vivienda, las políticas públicas de promoción directa o de ayudas están seriamente tocadas. El Estado nos ha reducido radicalmente las aportaciones. Aun así, haremos lo posible para garantizar este derecho.

¿Y las ayudas de la ley de Barrios?

Garantizamos la continuidad de todos los proyectos en marcha. Y los ayuntamientos que no puedan aportar su parte –la mitad de la inversión– tendrán más tiempo. Esta legislatura volveremos a hacer convocatorias, pero no puedo garantizar una por año. Valoro el instrumento, su capacidad transformadora de zonas que tenían muchos déficits.

http://www.lavanguardia.es/vida/2011...a-linea-9.html

[Sky]

Els Mossos proven a la línia R2 un dispositiu de vigilància que podria ampliar-se a tot el transport públic

El Departament d'Interior ha anunciat la creació d'un grup de mossos especialitzat en transport públic i que actuarà a tota la xarxa de metro, trens i aeroports. La tasca serà semblant a la que fan agents uniformats i de paisà en el dispositiu que funciona aquesta Setmana Santa al tram de Rodalies que va des de l'estació de Sants a l'aeroport, coincidint amb l'increment de viatgers que hi ha aquests dies a Barcelona. Un equip de TV3 els ha seguit durant un matí per conèixer el model, que podria acabar implantat arreu del país per evitar fets com la mort d'un vigilant a Castelldefels presumptament a mans d'un viatger.

Aprofitant la Setmana Santa, els Mossos posen a prova un dispositiu especial per reforçar la seguretat a la línia R2, de Sants a l'aeroport. Per aquesta línia, hi passen de mitjana 10.000 viatgers diaris i els carteristes aprofiten aquestes aglomeracions i els descuits dels turistes. De fet, només en aquest tram de quatre estacions hi ha hagut 30 denúncies des de principis d'any.

Els agents es mouen entre els usuaris com si en fossin un més, tant dins dels combois com a les andanes. L'objectiu, passar inadvertits i poder enxampar els carteristes "in fraganti".

La vigilància policial en aquesta línia podria ser el model que es vol implantar a tota la xarxa de transport públic català, tal com el departament es va comprometre a fer després de la mort d'un vigilant de seguretat a Castelldefels.

Tres agressions en tres dies

L'atac a un vigilant a Castelldefels va aixecar la veu d'alarma. L'1 d'abril, un jove presumptament va agredir el guàrdia quan aquest li va cridar l'atenció perquè estava provocant aldarulls. El vigilant va morir. El presumpte agressor va ingressar a la presó a l'espera de judici per un delicte d'homicidi.

Un dia després, en cap de setmana, dues persones més van ser agredides en situacions similars. Un jove de 20 anys va donar un cop de puny a un mosso d'esquadra que pretenia que s'identifiqués perquè havia reaccionat amb violència contra els vigilants de seguretat de l'estació de Mataró. En un tren Barcelona-Vic, un jove va atacar un interventor de Renfe i va fugir.

Divisió especialitzada en transports

Com a resposta, els Mossos es van reunit amb les conselleries d'Interior i de Territori i els responsables de Renfe i Adif per millorar la seguretat en les estacions. Es va decidir crear una divisió especialitzada en transport públic, a banda de col·locar més càmeres de vigilància a les estacions i també als trens, i es tancaran els perímetres de les estacions que encara estiguin obertes.

http://www.3cat24.cat/noticia/116700...ansport-public

[alexbn]

No sabía si ponerlo aquí: desde noviembre pasado el bus de BCN Bus que hacía Mataró-Granollers-Aeropuerto de Girona ha sido anulado. El servicio desde Mataró ahora se hace vía Calella y Blanes, de forma que ahora hay servicios Mataró-Blanes antes inexistentes y se amplían los Calella-Blanes a 6 al día en horario de invierno (antes 4). Habrá que ver cómo quedará el horario de verano. Esto vino acompañado de la reducción de servicios Blanes-Girona, por otra parte.

No me consta que ahora haya servicios Granollers-Aeropuerto de Girona, por lo menos de Sagalés.

[Sky]

Territori i Sostenibilitat presenta els pressupostos de 2011 amb l'objectiu de reactivar l'economia

• El pressupost del Departament és de 1.389 MEUR i la suma de totes les entitats adscrites al TES és de 4.013 MEUR

• TES és el principal agent inversor de la Generalitat, amb un 56% de la inversió total

Els objectius dels comptes són:

• La prestació dels serveis públics de transport de viatgers.
• La construcció d'infraestructures de transport col•lectiu.
• La millora de la gestió i de la tramitació d'iniciatives per facilitar l'impuls econòmic.
• La gestió de les infraestructures estratègiques.
• El desenvolupament sostenible.
• La millora de l'abastament, la qualitat i el sanejament de l'aigua.
• Gestionar amb eficiència el parc d'habitatge públic de la Generalitat.

Les prioritats de 2011

Les inversions del Departament de Territori i Sostenibilitat (TES) durant el 2011 donaran prioritat a la sostenibilitat, el transport públic i les inversions en infraestructura ferroviària. El conseller de TES, Lluís Recoder, ha detallat avui les actuacions que preveuen els pressupostos, que seguiran la línia d’austeritat, credibilitat i corresponsabilitat marcada pel president de la Generalitat, Artur Mas. Així, els comptes presentats avui tenen com a objectiu racionalitzar i optimitzar la despesa; garantir el manteniment de la qualitat dels serveis bàsics i posar les bases per al rellançament econòmic del país.

El pressupost consolidat del grup TES per al 2011, incloent les entitats adscrites, és de 4.013 MEUR, amb una reducció del 20% respecte del seu equivalent de 2010 (anteriors departaments de Política Territorial i Obres Públiques i Medi Ambient i Habitatge tret de Medi Natural). El 47% es destina a l’impuls dels serveis de transport públic, amb una partida de 1.879 MEUR; el segueixen l’abastament i sanejament d’aigua, que representen el 17,5% (703 MEUR), i els programes relacionats amb habitatge i nuclis urbans, amb un 12,5% (501,6 MEUR).

Sense comptar les entitats adscrites, el pressupost del Departament és de 1.389 MEUR, amb una reducció global del 31% respecte del seu equivalent. El Departament de TES és el quart departament amb més dotació pressupostària de la Generalitat i el primer en capacitat inversora; en concret, abasta, amb 2.200 MEUR, el 56% del total d’inversió.

Pressupostos i finançament de les actuacions

Els pressupostos del TES estan emmarcats en un context en què cal fer front a l’insostenible increment de l’endeutament, com a conseqüència d’un model que en els últims anys s’ha basat en el finançament diferit de les inversions.

Així, per exemple, bona part del pressupost del Departament d’enguany, un 40,3% s’haurà de dedicar a pagar peatges a l’ombra, mètodes alemanys i concessions d’estacions de l’L9.

El TES vol ser transparent amb la realitat pressupostària que haurà de fer front en els pròxims anys. La transparència és una condició necessària per complir amb el principi de credibilitat dels pressupostos. Aquestes són les principals actuacions iniciades en els darrers anys amb finançaments específics.

Del pressupost de 2011, cal remarcar els apartats que detallem a continuació:

TERRITORI I MOBILITAT

Transport públic

Els pressupostos de la Generalitat posen l’accent en prioritzar la despesa social per mantenir l’Estat del benestar. En el cas del TES, aquesta aposta es tradueix en potenciar les inversions lligades al transport públic per garantir a la ciutadania una mobilitat sostenible, eficient i de qualitat. Per tal d’assolir-ho, es preveu una despesa de 1.879 MEUR per al transport públic, un 47% del pressupost consolidat del Departament. Aquesta xifra inclou tant la inversió com les transferències a entitats i empreses de transport.

L’aportació a les ATM de Barcelona, Lleida, Camp de Tarragona i Girona se situarà aquest any en 1.093 MEUR. Pel que fa a infraestructures, aquestes són les principals actuacions que té en marxa el TES i el seu calendari d’execució:

L9: L’aprovació dels pressupostos de 2011 permetrà garantir la construcció de la línia 9 del metro. Aquesta línia té pendents de finalització encara tres dels seus quatre trams.

En el cas del ramals de la Zona Franca i de l’Aeroport, les dificultats constructives no permeten la posada en servei fins al 2014. Cal destacar que a la tuneladora en aquests moments li falten 1,3 km de túnel fins arribar al pou del Gornal.

En el cas del tram central, els esforços del departament se centren en buscar un nou sistema de finançament que en permeti la construcció. La concessió de les estacions s’ha descartat perquè no aporta prou ingressos i augmentaria l’endeutament generat per la línia.

El cost total de l’obra de l’L9 és de 6.927 MEUR; fins al moment, s’han executat treballs per valor de 4.547 MEUR, tot i que només se n’han pagat per 2.636 MEUR. Per tant, queda pendent fer obra per valor de 2.380 MEUR.

Perllongament d’FGC Terrassa: El pressupost de 2011 permet reactivar les obres d’FGC a Terrassa i treballar amb l’objectiu de posar en servei la línia perllongada i les tres noves estacions previstes al llarg de 2012. Actualment, hi ha un 70% dels treballs executats. El cost total de l’obra és de 353 MEUR, dels quals s’ha sufragat només un 19%.

Perllongament d’FGC Sabadell: Una altra de les obres ferroviàries importants en marxa és el perllongament de la línia d’FGC a Sabadell. En aquests moments, l’obra està executada en un 23%. El Departament treballarà amb l’objectiu de posar en servei el perllongament el 2015, segons la reprogramació de l’obra duta a terme en el PEF de GISA de juny de 2010.

Altres actuacions: Territori i Sostenibilitat també portarà a terme altres actuacions significatives en matèria de transport col·lectiu, a l’àrea metropolitana de Barcelona, com la reforma de l’estació de Gràcia d’FGC i el carril bus-VAO de la C-58.

Carreteres

En aquest àmbit, els pressupostos sumen un import de 365,7 MEUR, que garanteixen l’execució d’inversions importants al territori. Entre aquestes, cal subratllar l’acabament del desdoblament de la C-17 entre Vic i Ripoll, l’acceleració de les obres de l’Eix Diagonal –de manera que en conjunt s’avanci uns sis mesos– i els treballs de desdoblament de l’Eix Transversal, que continuen al ritme previst.

D’altra banda, en el programa de millora de la xarxa hi ha incloses obres com el desdoblament de la C-31 entre Palamós i Platja d’Aro, la Ronda Oest de Sabadell, la millora de l’itinerari Olost - Olvan, la variant de les Borges del Camp, el condicionament entre Vila-seca i la Pineda, la variant sud de Lleida, la variant d’Artesa de Segre i la de Santa Susanna, o el condicionament de la C-28 entre Salardú i Baquèira.

Els pressupostos fan èmfasi també en la voluntat de millorar la conservació del parc d’infraestructures de Catalunya, atès que un manteniment constant de les infraestructures n’allarga la vida i evita sobrecostos a curt i llarg termini. Així, es destina una partida global de 88 MEUR a les operacions de conservació de la xarxa i a aquelles actuacions destinades a millorar la seguretat viària.

Actuacions lligades a activitats econòmiques

Una altra de les línies d’actuació que el departament reforçarà és la d’accelerar totes aquelles obres o projectes que tinguin un retorn econòmic i social immediat. En aquest sentit, cal remarcar que el pressupost de 2011 destina una partida de 35 MEUR en inversió per a sòl destinat a activitats econòmiques.

En general, podem esmentar les línies d’actuació següents

La planificació eficient del sòl per activitat econòmica. El Departament treballarà en la planificació eficient del sòl per activitat econòmica i en facilitar els projectes d’implantació i arrelament al país d’empreses que generen ocupació i activitat, com, per exemple, Inditex, Mango i Haribo, o en projectes de plantes de biomassa.

La logística i la gestió del transport de mercaderies, un dels grans reptes dels pròxims anys, per tal de dur a terme intervencions pragmàtiques en la infraestructura, i concentrar esforços en la gestió, en els operadors i en facilitar els tràmits de les empreses.

La protecció, gestió i ordenació del paisatge, per exemple, o de l’espai costaner que tenen una repercussió cabdal en l’atractiu turístic del nostre país i, per tant, són la base d’una part molt important del PIB.

HABITATGE

El pressupost del grup TES destinarà un total de 501,6 MEUR al programa d’habitatge i altres actuacions urbanístiques, sumant inversions i despeses corrents.

Pel que fa a les partides més significatives, podem esmentar:

Ajuts a l’habitatge.

• 61,9 MEUR per al manteniment dels ajuts i prestacions al pagament del lloguer, subvencions urgents per evitar desnonaments o ajuts implícits pels habitatges del parc públic.

• 53,5 MEUR per als pagaments d’ajuts a la rehabilitació d’habitatges i per a la rehabilitació del parc públic.

• 9,67 MEUR per al manteniment del suport a les xarxes de mediació i oficines locales d’habitatge.

• 4 MEUR de transferències als consorcis d’habitatge de Barcelona i Metropolità

Inversió en habitatge: l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) invertirà enguany 96,12 MEUR en actuacions relacionades amb habitatge. D’entres aquestes, destaquen 22,82 MEUR en promoció de sòl residencial o 67,37 MEUR en promoció d’habitatges.

D’altra banda, es destinaranun total de 62 MEUR a recolzar els projectes de regeneració integral de barris i viles que van resultar beneficiaris del ajuts de la Llei de barris en convocatòries d’anys anteriors.

MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT

Actuacions de gestió de l’aigua

Garantir l'abastament d'aigua a tota la població, desenvolupar el Pla per assegurar la viabilitat econòmica de l’Agència Catalana de l’Aigua, i continuar invertint en actuacions de millora del sanejament són els tres eixos dels pressupostos en matèria d’aigua. En concret, el pressupost de 2011 del grup TES destina 703 MEUR al programa d’aigua, que inclou despeses corrents i inversions en sanejament, abastament i millora del medi.

En aquest àmbit, cal remarcar les partides de 206,6 MEUR en despeses d’explotació i de 66 MEUR en infraestructures. Com a actuacions més significatives, el pressupost de 2011 permetrà la finalització d'actuacions com la depuradora del Maresme Nord, el tractament terciari de la depuradora de Vila-seca, la connexió de la dessalinitzadora de la Tordera amb la potabilitzadora del Ter (Cardedeu), el túnel de Trinitat-Fontsanta i el reforç de l’abastament a l’àrea de la Costa Brava centre, entre d'altres.

Gestió de residus

El pressupost de TES destina 118 MEUR als programes de tractament de residus. En aquest sentit, cal remarcar que l’Agència Catalana de Residus destinarà 47,2 MEUR a infraestructures de gestió de residus i millora ambiental; d’aquests, 42,9 es dedicarà al pla sectorial d’infraestructures de residus municipals i la resta a actuacions de millora ambiental i a ajuts a ens locals per a la gestió de residus.

Altres línies d’actuació

En l’àmbit de Medi Ambient i Sostenibilitat, cal remarcar també les línies d’actuació següents:

• La promoció d’un Pla d’Economia verda estratègic per a la competitivitat econòmica del país i per a la creació d’ocupació

• L’elaboració d’un Pla de qualitat de l’aire que permeti assolir els nivells de qualitat que fixa la Unió Europea.

L’elaboració d’un pla de mitigació de les emissions i un pla d’adaptació al canvi climàtic i donar suport al tercer sector ambiental, com element de cohesió entre tots els actors en el sector ambiental

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/A...l.do?id=112473

[Andreuenc]

... no hi haurà cap inauguració de L'L9 fins el 2014? :S

[Vilarrubla]

Nooo que vaaaa hi haurà un munt, Santa Rosa per exemple jaajajja

[Izo]

Pressió local per millorar el tren de Puigcerdà

Un grup d'alcaldes de municipis per on passa la línia fèrria Barcelona-la Tor de Querol s'han reunit amb el conseller de Territori, Lluís Recoder, per debatre l'impacte econòmic que tindria la millora de la línia a les comarques d'Osona, el Ripollès, la Cerdanya i la Catalunya del Nord. L'estudi és de la Universitat de Vic i de l'Institut Cerdà. Han aprofitat per insistir en la necessitat que els serveis semidirectes s'allarguin al cap de setmana, que l'últim servei diari tingui lloc més tard que l'actual de les set de la tarda, que els vagons siguin més còmodes per als passatgers, que es faci el desdoblament fins a Vic i que es millori la connectivitat amb la resta del transport públic.

Font: http://www.avui.cat/noticia/article/...puigcerda.html

[Sky]

Catalunya celebra els 10 anys de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura

Des del proper dijous 22 i fins al 29 de setembre Catalunya celebra la desena edició de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura (SMSS) sota el lema “Estalvia combustible, regala aire net”. A banda de les activitats que duran a terme prop de 177 municipis i 40 entitats adherides, en l’edició d’aquest any destaca la presentació del Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire i el Market Place Mobilitat.

Enguany la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, que se celebrarà entre el 22 i el 29 de setembre, proposa una cerca de noves formes de mobilitat, per tal de conscienciar al ciutadà de la necessitat de canviar d'hàbits en favor de l'ús d'un transport més sostenible.

Catalunya és un dels territoris europeus amb una major participació a la SMSS. Aquest any, amb prop de 177 municipis i 40 entitats i empreses adherits, incloent-hi els membres de la Comissió, s'estableix un record de participació.

Les activitats programades es podran fer tant caminant, com en bicicleta o utilitzant el transport públic. Entre les més destacades es troben les caminades o pedalades populars, una jornada tècnica sobre la motocicleta elèctrica, o la cursa de vehicles elèctrics al Circuit de Catalunya.

Així mateix, en el marc de la Setmana de Mobilitat es presentaran les mesures incloses dins el Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire i es presentarà el Market Place Mobilitat, un espai d'intercanvi de projectes enfocats a una mobilitat sostenible.

Els objectius principals de la SMSS són els següents:

• Estimular un comportament ciutadà, en relació amb l'ús del vehicle, compatible amb el desenvolupament urbà sostenible, en particular amb la protecció de la qualitat de l'aire, la prevenció d'emissió de gasos que provoquen l'efecte hivernacle i el consum racional dels recursos energètics.
• Sensibilitzar la ciutadania sobre els impactes ambientals del transport i informar-la sobre les seves diferents modalitats.
• Impulsar l'ús dels mitjans de transport sostenibles i, en particular, el transport públic, la bicicleta, la mobilitat a peu i els vehicles elèctrics.
• Potenciar un retrobament de la ciutadania amb la ciutat, la seva gent i el seu patrimoni cultural, en un entorn saludable i relaxat.
• Reflexionar sobre com afecta a la nostra salut l'ús irracional del transport motoritzat. Per una banda, la contaminació atmosfèrica i la congestió que generen tenen un impacte negatiu sobre els sistemes respiratori i cardiovascular. Per una altra, propicien el sedentarisme i la inactivitat física. Agafar el transport públic col•lectiu per anar a la feina, moure's en bicicleta per la ciutat o caminar per anar de compres en comptes d'agafar el cotxe pot jugar un paper molt important en la salut.

El paper del Departament de Territori i Sostenibilitat és el de coordinador de la SMSS i la seva implicació es vehicula mitjançant l'actuació conjunta de tres direccions generals: Transports i Mobilitat, Qualitat Ambientals i Polítiques Ambientals. Aquest fet justifica la mateixa creació del TES, un departament que aglutina competències de transports i mobilitat amb les de medi ambient, entre d'altres, en consonància amb un principi de caràcter integral com és el de la sostenibilitat.

Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire

La Setmana de la Mobilitat serveix com a llançadora d'altres accions i mesures concretes de llarg abast. Exemple d'això és el Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire.

El Pla estableix les mesures necessàries per prevenir i reduir l'emissió dels contaminants diòxid de nitrogen (NO2) i partícules en suspensió), i ajustar les emissions als límits que estableix la legislació de la Unió Europea, definits per reduir els seus efectes nocius sobre la salut humana i per preservar el medi ambient.

En l'elaboració i execució d'aquest Pla han participat activament diversos agents científics, tècnics i actors socials, amb els quals es va dur a terme un procés de diàleg social.

L'objectiu d'aquest procés ha estat recollir les propostes de mesures que es consideressin més idònies per aquest Pla i posar-les a debat en diferents espais i instruments de participació. Totes les propostes rebudes han estat valorades perquè s'incloguessin en el redactat final del Pla.

Finalment, el Pla -que es presenta públicament el dia 22 de setembre al CosmoCaixa- estarà format per un total de 17 objectius i 33 mesures.

Market Place Mobilitat

Una de les novetats que inclou aquest any la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, és la organització del Market Place Mobilitat (MPM), un lloc de trobada del sector empresarial amb les entitats civils i els centres de recerca i innovació que treballen per una mobilitat sostenible.

L'objectiu del MPM és crear sinergies de partenariat perquè les empreses punteres en el món de la mobilitat, l'energia, l'automoció i les finances incorporin projectes del tercer sector de la mobilitat (entitats civils i ONG) dins de les seves polítiques de responsabilitat social corporativa (RSC).

D'altra banda, el Market Place Mobilitat, ha de servir perquè s'estableixin aliances per desenvolupar projectes innovadors d'emprenedors i centres de recerca.

Els projectes es presentaran en sala plenària, davant de totes les empreses convidades, i un cop finalitzades les presentacions, les empreses interessades en un projecte podran mantenir una reunió amb els responsables d'aquests per començar a establir aliances de col•laboració.

Principals actes i activitats programades

L'edició d'enguany incorpora accions d'impuls de la mobilitat a peu com a mode bàsic de mobilitat sostenible i saludable. En aquest sentit, s'ha convidat als ajuntaments a ratificar la carta internacional del caminar i s'ha ofert un ampli ventall d'activitats, tant per fer-les caminant, en bici, o en transport públic:

- Caminada verda: Caminada o excursió a un parc municipal, un bosc o una zona rústica del municipi amb la finalitat de netejar-la de deixalles: netegem el bosc tot caminant.

- Itineraris culturals: Activitat dirigida a un públic general a qui se'ls ofereix itineraris per apropar-se al coneixement de la seva ciutat i el seu patrimoni cultural, històric, social.

- Tallers d'inspecció tècnica de bicicletes: S'ensenyarà als usuaris a fer un manteniment bàsic de la bicicleta, per tal de conscienciar-los de la importància de la seguretat.

- Jornada tècnica de la motocicleta elèctrica: Servirà per presentar les avantatges d'aquests vehicles pel que fa a reducció de contaminació, de soroll i de consum.

- Cursa ECOsèries: Campionat basat en la conducció eficient, l'estalvi energètic i les energies alternatives. Aquesta nova cita se celebrarà al Circuit de Catalunya, i oferirà una oportunitat única a la ciutadania: competir en un circuit oficial i pujar al graó més alt del podi.

Al Catàleg d'activitats de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura hi trobareu més informació sobre tots els actes programats.

Principals actes programats al territori

Els ajuntaments adherits a aquesta festa seran els encarregats d'organitzar el programa d'activitats previstes a la seva localitat, per tal de promoure la mobilitat sostenible als municipis.

Així, durant aquests dies diferents ciutats catalanes acolliran un seguit d'actes entre els quals cal remarcar:

- Presentació del Pla de millora d'informació a les estacions d'autobusos de Lleida: s'identificaran totes les estacions amb cartells informatius que contenen informació dels modes, zonificació, mapa de línies, títols, telèfon gratuït d'informació a l'usuari i quadres d'horaris amb termòmetres de recorreguts de tots els serveis que fan parada a cada estació.

- Presentació dels curts guanyadors del "I concurs RECrea, explica'ns la teva experiència de mobilitat" i entrega de premis (Lleida).

- Dins la creació d'una imatge corporativa unificada del sistema de transport públic col•lectiu, l'ATM de Girona, ha desenvolupat un sistema d'informació a l'usuari unificat que es presentarà el dia 26 de setembre, a les 11:00h, a l'auditori de la nova seu de la Generalitat de Catalunya a Girona.

- En el marc del Dia sense cotxes, l'ATM de Girona, amb la col•laboració de l'Ajuntament de Girona, ha organitzat un seguit d'activitats al centre de Girona. Els ciutadans que s'hi apropin, podran trobar una exposició de vehicles elèctrics (bicicletes, motos i cotxes), un circuit amb bus elèctric que portarà als ciutadans, gratuïtament, de l'espai d'aparcaments de la Copa fins a la Plaça Catalunya, un cotxe elèctric que farà un recorregut per la ciutat i bicicletes elèctriques, amb possibilitat de provar-les.

- L'ATM de Barcelona ha editat l'actualització dels mapes de la xarxa ferroviària integrada (el mapa global i el mapa de la zona central) que amb la col•laboració dels operadors ferroviaris - TMB, FGC, Rodalies i Tramvia- es distribuiran als viatgers durant la setmana de la mobilitat, juntament amb una funda doble per a la targeta de transport, amb la imatge de la SMSS 2011 (390.000 unitats). També s'ha fet una versió simple de la funda, per als viatgers del mode bus (90.000 unitats), que es distribuirà amb la col•laboració dels operadors de bus metropolità, urbà i interurbà.

- Tarragona acollirà durant el matí del 29 de setembre diverses curses de mobilitat entre municipis. A més, des dels Centres d'Atenció al Client de l'ATM Camp de Tarragona, s'obsequiarà amb una targeta sense contacte en la que podran recarregar els seus títols de transport integrats de l'ATM Camp de Tarragona.

La Campanya de l'Ajuntament de Barcelona

Dins del marc de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura a la capital catalana, l'Ajuntament de Barcelona, juntament amb altres entitats del Pacte per la Mobilitat, han organitzat un seguit d'actes per promocionar la mobilitat sostenible i eficient pels carrers i les places de la ciutat i conscienciar a la ciutadania sobre la importància de moure's i desplaçar-se amb criteris de sostenibilitat. Les activitats programades per aquest 2011 són les següents:

"Conferència del Pacte per la Mobilitat"

En el marc del VIII Cicle de Conferències del Pacte per la Mobilitat, el proper 20 de setembre, de 9 a 12 h., tindrà lloc la conferència "Experiencias innovadoras de redes de autobús: Nantes y Vitoria" al Museu Picasso. El cap de projecte de les línies d'autobús a Nantes, Damien Garrigue, i el gerent de l'empresa de transports de Vitoria, Javier Latorre, explicaran la vialitat del sistema i els avantatges que els ha comportat per a la mobilitat a les seves ciutats.

"Pedala 2011"

Aquesta activitat coordinada pel Bicicleta Club de Catalunya (BACC) consisteix en un passeig en bicicleta amb un recorregut apte per a tots els públics. L'objectiu de la mesura és promoure la bicicleta com a mitjà de transport urbà i comprometre a les poblacions a fomentar aquest mode de transport.

"Ruta Elèctrica de Barcelona"

Està prevista una ruta de vehicles elèctrics que sortirà des de l'Arc de Triomf i arribarà fins al Circuit de Catalunya. Allà, els participants realitzaran una volta d'honor i una cursa de conducció eficient que finalitzarà amb l'acte de lliurament de premis.

"Jornada de proves populars".

El 24 de setembre s'ha previst una exposició de diferents marques de vehicles elèctrics de la ciutat, i una jornada de proves populars relacionades amb la mobilitat.

"La cursa dels transports"

L'Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) impulsa la cursa de transports que té per objectiu fer una comparativa entre els diferents mitjans de transport emprats en desplaçar-se per la ciutat, tant en rutes urbanes com en les de connexió amb les poblacions del voltant.

"Camina amb civisme" i "Motocivisme"

En col•laboració amb el RACC, l'Ajuntament de Barcelona també incidirà en dues campanyes -posades en marxa l'any passat- per tal de conscienciar a les persones que van a peu i als motoristes de la necessitat de ser prudent alhora de desplaçar-se per la ciutat.

"Camina amb civisme": vol conscienciar als barcelonins i barcelonines de caminar cívicament, respectant l'ordenança de circulació de vianants i de vehicles. L'objectiu prioritari és evitar els atropellaments de vianants i millorar la convivència entre els diferents modes de transport que s'utilitzen a la ciutat.

"Motocivisme": Barcelona és un referent europeu en l'ús de la motocicleta. L'Ajuntament de Barcelona i el RACC uneixen esforços per treballar conjuntament en la reducció de l'índex d'accidentalitat entre els motoristes a la ciutat.

La Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura al llarg de la història

L'any 1999 es va constituir una comissió institucional, formada per diferents entitats públiques i privades catalanes per tal de promoure l'ús del transport públic sostenible i respectuós amb el medi ambient entre els diferents ajuntaments i coordinar accions conjuntes. L'origen de la Setmana de la Mobilitat Sostenible es remunta al 1999, quan es va celebrar per primer cop el Dia sense Cotxes, anomenat per aquella ocasió "el dia de l'autoreflexió". Atès el gran èxit de participació, es va decidir estendre el programa d'activitats a tota una setmana.

A Catalunya, la Setmana de la Mobilitat Sostenible es va celebrar per primera vegada l'any 2001, mentre que la resta de països europeus adherits a la jornada sense cotxes també celebren una Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible des del 2002. D'aquesta manera, l'esdeveniment celebra els 10 anys a Catalunya. Precisament del total de municipis europeus que celebren aquests dies la Setmana de la Mobilitat, un 8% són catalans.

Comissió Institucional

La Comissió Institucional de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura està integrada pels Departaments de Territori i Sostenibilitat i Salut de la Generalitat de Catalunya; les ATM de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona; l'Ajuntament de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona; l'Institut Català de l'Energia (ICAEN) Bicicleta Club de Catalunya (BACC); Catalunya Camina, Comissions Obreres, Coordinadora Catalana d'Usuaris de la Bicicleta, Consorci d'iniciatives locals per al medi ambient de Girona (CILMA), Diputació de Barcelona, Diputació de Girona, Diputació de Lleida, Fundació Mobilitat Sostenible i Segura, Associació per a la promoció del transport públic (PTP), Servei Català de Trànsit, Stop Accidents, Prevenció d'Accidents de Trànsit, UGT de Catalunya, Volt-Tour.

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/A...l.do?id=121767

[Sky]

L'ús del transport públic a Catalunya creix un 1,2% el 2011 i augmenten els usuaris amb abonaments integrats de llarga durada

• Les primeres dades de 2012 revelen el major ús dels títols de transport de llarga durada, que creixen entre un 6% i un 88%

• La xarxa va registrar 990,3 milions de viatges el 2011, a les portes del rècord de demanda de l’any 2008, que va assolir 992 milions

• L’Àrea de Barcelona ha assolit el seu màxim històric, amb 935,4 milions de viatges, un 1,4 % més que el 2010

• La demanda a l’Àrea de Lleida, Camp de Tarragona i Àrea de Girona continua a l’alça, amb increments de fins a l’1,7%

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha fet avui balanç de l’ús de la xarxa de transport públic de Catalunya. Les primeres dades d’aquest any, corresponents al mes de gener, certifiquen un fort increment de l’ús dels abonaments integrats de més llarga durada a l’ATM de Barcelona, que augmenten des d’un 6% en el cas de la T-50/30, un 17% pel que fa a la T-MES, o la T-Trimestre, que quasi es duplica i un puja prop d’un 88% al gener. “Aquest era un dels objectius que ens vam marcar amb la nova política tarifària que s’aplica des de principis d’any, amb la finalitat de promoure aquells títols de transport més beneficiosos per a l’usuari per la seva menor relació preu/viatge”, ha manifestat el conseller.

Les primeres dades de 2012 també posen de manifest l’augment de la distribució dels títols socials per ajudar determinats col·lectius, com els joves o les famílies monoparentals i nombroses, que en els dos casos han crescut un 111% i un 119%, respectivament. A partir del 12 de març, a més, es posen en marxa les bonificacions de fins a un 80% per a prop de 200.000 persones que es troben en situació d’atur.

L’evolució del transport el 2011

En global, el 2011, el nombre de viatges ha augmentat un 1,2% respecte del 2010, arribant als 990,3 milions. Es tracta de la segona xifra més alta de la història, després que el 2008 la xarxa registrés 992,1 milions de viatges. L’increment de desplaçaments acumulat des del 2002, arriba al 17,6%.

Creixement acumulat a la majoria d’operadors

L’augment de viatges és pràcticament generalitzat en tots els operadors de transport públic del territori. En global, la demanda a la xarxa d’autobusos ha crescut un 0,5% el 2011, assolint 380,1 milions de viatges, enfront dels 378,4 milions del 2010. Per la seva banda, el transport ferroviari ha acumulat fins a 610,2 milions de viatges, la qual cosa suposa un 1,7% més que el 2010.

Rodalia de Barcelona experimenta un dels creixements més importants, passant de 103,7 milions de viatges el 2010 als 106,2 milions el 2011, amb un augment del 2,4%. Pel que fa al Metro de TMB, ha registrat un increment del 2% el 2011, amb 389 milions de viatges enfront dels 381,2 milions que hi va haver el 2010.

Màxim històric a l’Àrea de Barcelona

Per territoris, l’Àrea de Barcelona ha assolit el seu màxim històric, amb 935,4 milions de viatges, un 1,4% més que l’any anterior.

Pel que fa a l’Àrea del Camp de Tarragona, Girona i Lleida, es manté la tendència alcista dels últims anys. Concretament, el Camp de Tarragona és l’àrea que registra un increment més notable, que arriba a l’1,7%, amb 20,6 milions de viatges el 2011.

Per la seva banda, Girona registra un increment de viatges de l’1,5% amb 6,7 milions de desplaçaments l’any 2011.

Finalment a Lleida l’increment registrat és del 0,5%, amb 9,2 milions de viatges.

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/A...l.do?id=141007

Gràfics http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/d...25119fcbbf.pdf

Títols integrats ATM Barcelona venuts http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/d...5f47f59d7d.pdf

[ik252]

Rescaten a Madrid la locomotora del tren turístic a vapor de Móra la Nova

La màquina a vapor ha estat col·locada en una via principal per iniciar el seu retorn a la Ribera d’Ebre

http://www.diaridetarragona.com/ebre...apor/mora/nova

[Sky]

Disponible una nova edició del document les xifres del transport públic a Catalunya. Any 2011.

Consulta la informació referent a les diferents xarxes de transport públic de Catalunya.

Posem a la vostra disposició tota la informació referent a les diferents xarxes de transport públic de Catalunya, els principals indicadors d’oferta i demanda, tant a nivell ferroviari com d’autobús, així com les principals dades dels sistemes tarifaris integrats existents a Catalunya.

Apartat documentació web ATM Lleida > http://www.atmlleida.cat/upload/doc/CAXFSeRlKf.pdf

[jomateix]

Originally Posted by Sky

Disponible una nova edició del document les xifres del transport públic a Catalunya. Any 2011.

Com pot ser que la xarxa de FGC transporti 4/5 de la de Rodalies quan la xarxa de FGC és una merda esquifida sense una penetració bona i ràpida a la ciutat de Barcelona al costat de la de Rodalies?

[alexbn]

FGC incluye los servicios tipo metro. Vaya, que FGC tiene mucho uso urbano en la línea del Vallès, mientras que el uso urbano en Renfe no debe de ser destacable. Según creo yo, claro.

[Sky]

El cercador Mou-te informarà dels beneficis ambientals de viatjar en transport públic

El cercador de rutes a Internet Mou-te amb transport públic per Catalunya (http://mou-te.gencat.cat/) incorporarà a partir d’ara una nova funcionalitat per calcular els beneficis mediambientals d’utilitzar el transport públic enlloc del cotxe per a un trajecte determinat. El Mou-te és una eina per integrar tota l’oferta de transport públic que opera dins del territori català.

Quan se seleccioni l’origen i la destinació i es consulti el resultat, el cercador indicarà l’estalvi energètic i de contaminats atmosfèrics que representa fer el trajecte en transport públic respecte viatjar en transport privat. A més s’ofereix informació sobre certs indicadors ambientals: l’estalvi de benzina, l’estalvi d’energia, les emissions de CO2, d’òxids de nitrogen (NOx), i de partícules en suspensió (PM10) i la quantitat d’arbres necessària per absorbir el CO2 generat.

També ofereix unes recomanacions bàsiques sobre els beneficis per a la salut que comporten els desplaçaments a peu i en bicicleta combinats amb el transport públic.

Aquesta nova funcionalitat també es podrà consultar des de la plataforma mòbil del Mou-te (gencat.mobi/mou-te) en una versió més simplificada. Rodalies de Catalunya (www.gencat.cat/rodalies) també incorporarà aquesta funcionalitat i mostrarà els beneficis per al medi ambient que comporta utilitzar el tren enlloc del cotxe.

El Mou-te informa sobre les dades que aporten els diferents organismes titulars dels serveis públics de transports i els operadors del sistema. El cercador ofereix diverses rutes de transport multimodals en funció dels criteris especificats de cerca, considerant tant el transport públic urbà com l’interurbà i els trams a realitzar a peu tant per arribar al punt més proper de transport públic com per efectuar els intercanvis entre els modes de transport. També permet obtenir la informació actualitzada dels horaris, les línies de transport, les incidències o les afectacions al servei.

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/A...l.do?id=162249

[Ermengol Patalín]

Fa poc van posar en marxa el bono de 10 viatges a l'Alsina Graells entre Barcelona i la Seu d'Urgell a uns 125 euros (12'5 €, el senzill val 27 €)... en breus començaran els problemes ja que amb més universitaris i els esquiadors els que hagin comprat el bitllet convencional tindran preferència als que tenen bono, total una presa de pel i per variar nosaltres viatgers de segona.

Fa anys vaig desistir de comprar un abonament de 10 viatges que tenia Alsina Graells per tots els problemes que em donava cada cop. Tant difícil es fer les coses bé?

[voltrega62]

Fa molt de temps que penso que algunes linies que podriem considerar suburbanes de ciutats petitesi mitjanes de Catalunya fan servir un tipus d'autobus no adient a les necessitats del servei. Posare un exemple: les linies suburbanes o intracomarcals com la que uneix Vic amb sant Hipolit de Voltrega o tambe Vic amb Manlleu i Torello. Molts cops sobre tot a Sant Hipolit veig carregar passatge cap a Vic, sobretot al mati, i veig que per una linia de uns 10 Km fan servir autocars tipus pullman de gran luxe d'aquells que tens que haber estat escalador en la teva juventut per enfilar-t'hi. Son busos que tene unes bodegues inmenses on ningu deixa cap equipatge perque ningu en porta, busos amb una petita porta al devant una petita porta al mig que dificulten l'acces, per tant alentint el servei a l'hora de carregar-buidar passatge. No fora mes adient que per aquest tipus de recorreguts es fessin servir busos de tipus urba mes o menys adaptats a auestes distancies i no aquets armatostes que posen. No fa falta potser que siguin de ps baix pero si mes facils de carregar-buidar. A les 8 del mati per omplir el bus cap a Vic a Sant Hipolit es fa una cua llarguissima perque cal entrar d'un en un tinguis passi o no. Fa anys vaig estar Suissa i vaig veure la xarxa de busos postals i el tipus de material era adient per la longitut del recorregut i el tipus de servei.

[alexbn]

Es como los Casas o los Autocorb, para recorridos totalmente metropolitanos usan autocares de piso alto con su megamaletero. Autos Castellbisbal está empezando ahora a usar buses tipo urbano.

[ik252]

El 2015 es commemoraran els 150 anys del Tarragona-Martorell

del Camp

http://www.naciodigital.cat/delcamp/...gona-martorell