Projectes a Lleida

[Sky]

S'assembla a això? O millor dit, es va assemblant? xD



Aquí fica que és model actual de restaurant: http://www.fccco.es/docs/repositorio...iliales_02.htm

[Vilarrubla]

és de l'estil del nou de Sant Julià de Lòria, tot i que en aquest cas la fusta no està blegada, és recta i fa com si hi hagués uan segona planta a dalt. Aquest model m'agrada bastant més que l'anterior, fa bona pinta, el menjar també l'han canviat de pinta? XD

[Sky]

Del butlletí municipal d'aquest mes:

[lacasito]

Poser són paranoies meves, però en la majoria de fotografies dels diaris locals veig autobusos urbans en primer pla o en segon, independenment del carrer.
No pot ser tanta casualitat, m'estic tornant boig!
O_O

[Sky]

Pitjor són al web de la Paeria, que a quasi totes les fotos que acompanyen les notícies sobre obres hi surt l'alcalde o d'altres polítics municipals.

Coi, que ja sé com sou els polítics, jo el que vull veure són les obres.

[Sky]

El Centre d’Interpretació Lluís Companys del Tarròs s'obrirà a finals del 2010

• L’espai donarà a conèixer la figura del president de la Generalitat assassinat pel franquisme

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, ha presentat aquest matí acompanyat de l'alcalde de Tornabous, Amadeu Ros, el que serà el futur Centre d'Interpretació dedicat a la figura del president Companys, nascut a la població de l'Urgell. L'espai serà finançat, en bona part, pel fons Feder i comptarà amb notoris avanços tecnològics per difondre els valors democràtics i socials que va promoure el president assassinat pel franquisme.

Ausàs ha explicat que el Centre d'Interpretació cobrirà una mancança nacional i social ja que no n'hi havia cap en tota Catalunya que expliqués la vida del president Lluís Companys. En ell s'explicarà un moment de la història de Catalunya molt difícil ja que amb el triomf de les tropes franquistes, el país i la democràcia van perdre els seus drets enfront el feixisme. Per aquest motiu, l'espai difondrà la formació crítica dels ciutadans, explicarà la història de Catalunya i a més servirà per donar a conèixer cultural i turísticament una zona del país, Tornabous i el Tarròs (municipi agregat a Tornabous), encara poc explotada.

El centre es construirà en aquest municipi perquè Companys era nascut en aquesta zona de l'Urgell, on encara es conserva la seva casa pairal i un monument dedicat a la seva persona, precisament on es construirà l'edifici.

Espai polifuncional

L'espai tindrà un disseny modern i polifuncional de 353 metres quadrats, amb una exposició permanent sobre la figura de Companys, En l'edifici també hi haurà una zona de bar, una botiga i espais interactius amb gran presència de la tecnologia que servirà per donar més ritme i varietat a les diferents activitats que s'hi celebraran.

Un altre dels punts forts és que hi haurà una biblioteca que recollirà els principals llibres existents sobre la seva persona i un centre d'interpretació virtual, que es podrà visitar des de casa mitjançant Internet.

Acabat a finals del 2010

L'edifici, segons ha explicat l'alcalde de Tornabous, Amadeu Ros, estarà acabat a finals del 2010 ja que ja s'han fet els estudis i projectes previs i ja s'han adquirit els terrenys. El conseller Ausàs ha remarcat que aquest projecte és un dels 29 que es realitzen a la demarcació de Lleida amb el finançament dels fons Feder. La despesa del centre d'interpretació Lluís Companys és de 942.747,70 euros i rebrà un finançament de 471.373,85 euros del Departament de Governació a través del Feder.

http://www.lamalla.cat/infolocal/lle...icle?id=290471

[Sky]

A punt l'estructura de Ricard Viñes

• El pàrquing subterrani està pràcticament cobert, hi ha 80 sol·licituds per comprar places i a la tardor començarà la urbanització de la superfície

L'estructura del pàrquing subterrani de Ricard Viñes està pràcticament enllestida. Una gran grua va retirar ahir una màquina que treballava en les obres per poder completar la llosa que cobreix l'aparcament. La construcció de l'estructura, a través de peces prefabricades, va començar a mitjans de juliol i estarà acabada a mitjans de la setmana que ve. Després, els operaris seguiran treballant en els acabats interiors de l'equipament i a la tardor començarà la urbanització de la plaça. D'aquesta manera, el ritme de les obres ha superat el calendari inicial, que preveia que el pàrquing estigués cobert a finals d'any per iniciar la urbanització al gener.

El pàrquing tindrà 466 places, 150 de les quals, que estan situades a la tercera (i última) planta, es vendran als veïns de la zona a un preu de 18.000 euros perquè puguin usar-les com a plaça de pàrquing habitual. Quan va finalitzar la primera fase de presentació de sol·licituds per comprar places, al juny, en van registrar 60 i en l'actualitat ja són més de 80. La Paeria va ampliar de 4 a 22 carrers la zona d'influència perquè veïns i comerciants puguin comprar una plaça. Pròximament començarà la fase de valoració de sol·licituds per adjudicar-les.

http://www.segre.com/index.php?id=225&no_cache=1&tx_ttnews[tt_news]=48262&tx_ttnews[backPid]=245&cHash=5d3f4a6ef7

[lacasito]

Si t'hi fixes veuras a l'Angel Ros saludant al càmera d'un diari local radera d'una obra pública com de costum

[Sky]

D'aquesta foto m'ha cridat l'atenció el camió, que sembla com si l'haguessin enganxat amb Photoshop sobre l'estructura.

La veritat és que la qualitat de les fotos del web del Segre deixa bastant que desitjar, tot i que és molt millor que el que hi havia abans (un resum d'algunes notícies del dia).

[lacasito]

Ara que m'hi fixo sí que sembla que han afegit el camió amb photoshop. Encara que em sembla més algú que s'ha menjat la valla i per poc que no tira el camió al pàrking per estrenar-lo xD

[Izo]

Evidentment és una grua de joguina, concretament de la línia "LEGO City", a la qual han fotografiat i enganxat vilment en la foto. Un cas tan greu com el de la campanya publicitària de la Costa Brava amb fotos d'algun altre racó de món.

No entenc com "LEGO" encara no ha reclamat drets d'autor. XD

[Sky]

Recta final de les obres de la plaça Cervantes

Les obres de la plaça Cervantes, que està previst que finalitzin el mes que ve, han entrat a la recta final. Així, a la plaça ja s'han plantat palmeres i s'han enjardinat els parterres, i els operaris de l'empresa adjudicatària, Benito Arnó, estan completant els últims detalls. Amb la remodelació de l'espai, la plaça passarà a tindre una superfície de 6.000 metres quadrats, gairebé el doble dels que tenia abans. Aprofitant les obres, es va enderrocar el monòlit dedicat als caiguts, construït durant la dictadura franquista, però es va mantindre el bust de l'escriptor Miguel de Cervantes, que dóna nom a la plaça. Amb la millora de la plaça, també seran suprimits carrils de trànsit dels carrers del seu entorn i la zona verda situada davant de la delegació d'Hisenda passarà a ser d'ús públic. Pel que fa a l'àmbit de mobiliari urbà, s'hi col·locaran més de quaranta bancs i vint punts de llum. La reforma ha comptat amb un pressupost de més d'1,2 milions d'euros.

http://www.segre.com/index.php?id=459&no_cache=1&tx_ttnews[tt_news]=48354&tx_ttnews[backPid]=245&cHash=65df939a6a

[PennyCienega]

La fuente de Cervantes se volvera a poner o que.
Porque pone que el busto si que se pondra, que sera solo el busto o con fuente.

[Sky]

Lleida exhibeix el seu Cerdà

• Mentre Barcelona commemora els 150 anys del pla Cerdà, Lleida també celebra aquest any el 150è aniversari de qui va engegar el procés de modernització de la capital del Segrià fora de les seves muralles: l'alcalde Manuel Fuster

L'any 1859, el mateix any que Barcelona veia com l'Estat espanyol aprovava per decret el controvertit pla d'eixample d'Ildefons Cerdà, a la ciutat de Lleida prenia la vara de l'alcaldia l'advocat progressista Manuel Fuster. Aquell segon mandat de Fuster (ja havia estat paer en cap durant un breu període uns anys abans) va durar poc, amb prou feines tres anys, però va ser molt fèrtil.

Aprofitant el vents liberals que durant aquell curt trienni bufaven de Madrid, Lleida va obtenir el permís de l'Estat per enderrocar les muralles; va arribar el ferrocarril a la ciutat; es va començar a projectar l'eixample de Lleida (que al cap d'uns anys, el 1865, concretaria l'arquitecte Josep Fontserè en un pla radial); es va inaugurar el pulmó verd de la ciutat, els Camps Elisis; es va decidir l'emplaçament d'equipaments hospitalaris nous, escolars i culturals, i va ser instal·lada la xarxa urbana de gas i electricitat a tota la ciutat.

Al mateix temps, el canal d'Urgell revolucionava l'activitat agrària i va obrir el camí cap a una producció intensiva que, amb la mecanització, es va convertir durant el segle XX en aquesta potent indústria agroalimentària lleidatana. Quan va arribar Manuel Fuster a la Paeria, Lleida era una ciutat de poc més de 20.000 habitants, dedicats bàsicament a l'agricultura, i la ciutat vivia encara en la decadència provocada per la destrucció que l'any 1707 van perpetrar les tropes borbòniques quan van conquerir la ciutat.

Un cop acabat el mandat, els historiadors creuen que es van forjar les bases d'una gran transformació.

«Amb l'alcalde Fuster, la ciutat de Lleida va fer el salt cap a la modernitat», va resumir dijous l'alcalde, Àngel Ros, durant la inauguració d'una exposició que permet recórrer els 150 anys que arrenquen amb l'arribada a la Paeria del seu antecessor. L'exposició, organitzada per l'Ajuntament, també intenta traçar un indissimulat paral·lelisme entre algunes fites actuals, com ara l'arribada del TAV, l'aeroport d'Alguaire i projectes urbanístics com ara el parc tecnològic del Gardeny. L'exposició, que es pot visitar fins a finals d'any a l'Auditori Enric Granados, té com a eix central una maqueta de grans dimensions de la ciutat, amb tots els carrers i els principals edificis reproduïts amb exactitud. A través d'un audiovisual, la maqueta ajuda a entendre i a situar les transformacions urbanes successives que es van fer a partir de l'enderroc de les muralles fins a l'actualitat.

L'exposició inclou fotografies del període i uns interessants vídeos dels anys vint i seixanta del segle passat, cedits per dues famílies lleidatanes. També es reprodueix el que podria haver estat el despatx municipal de l'alcalde Fuster, en el qual es projecta un audiovisual en què es dramatitza una inversemblant però pedagògica conversa entre l'alcalde i dos col·laboradors seus: en deu minuts, l'alcalde i el seu equip decideixen tot el conjunt de transformacions que haurà de viure Lleida durant els següents cent anys.

Eixample radial

L'exposició és l'activitat principal de l'Any Fuster que s'ha celebrat a Lleida durant el 2009. S'han editat llibres i s'han programat conferències sobre el paper de l'alcalde i les successives transformacions de la ciutat. De manera semblant a l'Any Cerdà que se celebra a Barcelona. Perquè el paral·lelisme fos exacte, però, Lleida hauria hagut d'esperar el 150è aniversari del pla d'eixample de l'arquitecte Fontserè, del 1865. L'arquitecte, que precisament va ser redactor d'un dels projectes d'eixample de Barcelona alternatius al de Cerdà, en què apostava també per una quadrícula rectangular, a Lleida va optar, en canvi, per un eixample concèntric, vertebrat per unes avingudes que no es van poder fer amb la grandària que van ser dissenyades i delimitat per una ronda que, aquesta sí, existeix encara avui.

Entre pedres mil·lenàries

El lloc escollit per a l'exposició de l'Any Fuster és un motiu d'interès afegit a la visita: es tracta del segon subterrani de l'auditori municipal Enric Granados, on es troben restes de la Lleida romana i on antigament hi havia una de les portes de la muralla medieval. Aquestes restes han estat tancades amb pany i forrellat des de la construcció de l'edifici, mentre es buscava una manera d'aprofitar aquell espai per a la ciutat. Finalment, l'exposició de l'Any Fuster inaugura una etapa nova de l'espai. L'Ajuntament de Lleida té previst que els 900 metres quadrats d'aquest espai es puguin utilitzar a partir d'ara per fer-hi exposicions d'una manera habitual.

http://www.elpunt.cat/noticia/articl...seu-cerda.html

[Sky]

Los ‘granados’ también crecen

Si la semana pasada nuestro paseo por los barrios de Lleida recalaba en Pardinyes, esta semana vamos hasta Magraners, que toma el nombre de los granados (magraners en catalán), árboles que eran los más abundantes cuando llegaron a Lleida los inmigrantes que, por aquél entonces, procedían de Andalucía y del sur del Estado. Magraners ha sido un barrio obrero que, a día de hoy, cuenta con unos 2.800 habitantes y que ve en su expansión urbanística la clave para el futuro del barrio. Sus vecinos, además, invitan a que todos los leridanos que no han ido al barrio descubran sus calles.

Magraners nació, en 1945, en un terreno virgen urbanísticamente hablando. Los primeros pobladores fueron las personas que, fruto del movimiento migratorio del sur hacia el norte, llegaron a Catalunya para establecer un hogar. El vecindario, tal y como recuerda el ahora presidente de la asociación de vecinos, Antonio Águila, es un barrio obrero que nació de la necesidad, y, quizás sea por este motivo, que todos sus vecinos lo sienten como muy suyo.

El barrio ha pasado de nacer en donde actualmente se ubican las calles Reial, Font Nova, Martos o Campiña a estar pendiente de urbanizaciones que la harán crecer hacia la Bordeta; de no tener luz hasta 1955 al derribo de las torres de alta tensión que cruzaban el barrio en 2006, y de los granados y los cultivos a los dos polígonos industriales que hoy limitan la zona en el espacio.

Lo primero que recuerdan los vecinos es que Magraners ha sufrido, desde su nacimiento, una falta crónica de equipamientos y de servicios. Un ejemplo se halla en el ya mencionado servicio eléctrico, aunque el de agua potable no se garantizó hasta 1975. Poco a poco, el barrio ha ido creciendo y dotándose de equipamientos, sobre todo gracias a las iniciativas particulares de los primeros tiempos.

De esta forma, los lavaderos que hoy están casi destruidos pero que el barrio quiere recuperar, datan de 1958. En 1961 se construyeron las Nuevas Escuelas Parroquiales San José Obrero, edificio que hoy alberga el Casal Social del barrio y la residencia de la tercera edad. No fue hasta 1960 que el servicio de autobús llegó al vecindario, mientras que la iglesia actual, se inauguró en 1987, siete años después de que abriera el Col·legi Públic de Magraners.

Lo que un día fueron pequeñas casas construidas en la nada, hoy es un barrio “casi independiente”, afirma Águila. Con cerca de 3.000 habitantes, Magraners se sitúa en el extremo sureste de la capital leridana, encajonado entre la carretera de Tarragona y el polígono dels Frares por el este, la capital y el barrio de la Bordeta en la zona noroeste y separado de la ciudad por polígonos industriales.

Pese a que sus vecinos aplican a Magraners un cambio impresionante desde que se configurara como un barrio, durante los últimos 20 años también reconocen que el barrio se ha estancado, sobre todo por la falta de equipamientos y por la atracción propia que pueden ejercer sobre la juventud otros barrios de la capital. Es por ello que desde Magraners se ha reivindicado una mayor inversión en un barrio que ha visto cómo la creación de nuevas viviendas y servicios se ha truncado por la crisis económica.

Uno de los testigos de los cambios que se viven en Magraners es el Hangar, el antiguo Aeródromo Republicano de la Guerra Civil que todavía hoy se mantiene en pie. Tras la inversión de 30.000 euros que el Ayuntamiento de Lleida realizó el año pasado en la infraestructura y que sirvió para reparar el tejado y adecuar unos servicios, los vecinos albergan la esperanza de que el viejo edificio sea sometido a una intervención integral. El Hangar es utilizado para múltiples actividades y, su mal estado hace temer que pueda provocar algún accidente. Actos como el Belén Viviente de Magraners, una actividad que inició el 1964 la vecina Encarna López y que a día de hoy siguen realizándose, tienen su razón de ser en los terrenos colidantes al Hangar.

Los cambios también han pasado por el comercio del barrio que ha visto, de forma paralela al aumento de las grandes superficies, el decrecimiento del número de establecimientos comerciales que había en el barrio. “El pequeño comercio, el que ofrece los artículos para cada día o la ropa, han ido desapareciendo poco a poco, con el agravante de que ahora muchos vecinos tienen que desplazarse para realizar sus compras”, explica el vicepresidente de la entidad de vecinos, Miguel Lupiañez. También el tema sanitario es un problema y una reivindicación en Magraners, donde se ha pedido en más de una ocasión que se acerquen los servicios médicos a los vecinos del barrio, especialmente a los de mayor edad que tienen problemas para desplazarse. El CAP más próximo está en la Bordeta y, para evitar duplicidades, los vecinos alegan que la solución sería la instalación de un dispensario, una necesidad urgente que debería solucionarse de forma inmediata.

Pero ante todo, si algo le sobra al barrio es imaginación, que se palpa en las fiestas, siempre multitudinarias, o en las actividades deportivas, con el twirling como principal atracción. Todo un barrio con solera que debe ser visitado, dice Águila, por los que lo desconozcan.

http://www.lamanyana.es/web/html/lan...rtida=03:00:00

[Sky]

Avança la darrera fase de les obres del pont Príncep de Viana de Lleida

• Normalitat en el trànsit de la ciutat el primer dia del curs escolar

La darrera fase de les obres del pont Príncep de Viana de Lleida avança amb la hissada de les torres que han de sostenir els tirants del pont. Aquest, dissenyat per l'enginyer navarrès Javier Manterola, tindrà 197 metres de longitud i creuarà el riu Segre, per tal d'unit el centre de la ciutat amb el barri de Cappont. Es tracta d'una de les obres més rellevants, juntament amb el cobriment de les vies, del pla de l'Estació. El curs comença a Lleida amb altres grans obres destacades com són el nou pont de Prat de la Riba i el pàrquing de la plaça Ricard Viñes.

La primera torre del nou pont Príncep de Viana, de 400 tones i 38 metres de longitud, es va aixecar a inicis d'aquest mes i es preveu que la segona s'aixequi en les properes setmanes. Es tracta d'una de les darreres fases de construcció del pont, ja que després només quedarà instal·lar els 30 tirants del pont i la urbanització de les voreres i calçades.

Per altra banda, també es dur a terme la pavimentació del nou pont Prat de la Riba, que també s'emmarca dins el pla de l'Estació i tindrà una longitud de 400 metres, dos carrils per sentit i cruïlles amb semàfors, i que esdevindrà el punt d'unió dels barris de Padrinyes i Balàfila amb el centre de Lleida.

A més, continuen les obres del pàrquing de la plaça Ricard Viñes, amb el muntatge de l'estructura prefabricada. Des de mitjans de juliol s'estan muntant un total de 66 pilars i 11.400 metres quadrats de plaques per fer els forjats dels sostres de l'aparcament.

Normalitat en el trànsit el primer dia de curs

L'Ajuntament de Lleida ha obert en els darrers dies diferents carrers que estaven tancats per obres per agilitzar, sobretot aquest dilluns, el trànsit rodat de la ciutat coincidint amb el primer dia del curs escolar. És el cas, per exemple, del carrer Anselm Clavé amb Príncep de Viana, el camí de Rufea, l'avinguda de Madrid o un tram de Prat de la Riba.

El carrer Anselm Clavé ha recuperat la normalitat, un cop han finalitzat les obres que s'hi ha dut a terme aquest estiu per millorar la xarxa general de clavegueram de Lleida i que eliminaran els abocaments d'aigües residuals que fins ara anaven a parar al riu Noguerola. L'actuació ha consistit en la construcció d'un sobreeixidor al carrer Anselm Clavé on s'intercepta el col·lector que passa per aquest carrer i pel carrer Cardenal Remolins. Amb aquesta actuació s'ha connectat amb el col·lector que passa pel carrer Príncep de Viana.

Per tant, ja s'ha recuperat l'ordenació del trànsit habitual amb 3 carrils sentit ascendent a Príncep de Viana i un carril sentit descendent. Es restableix així mateix el doble sentit al carrer Comtes d'Urgell entre Príncep de Viana i Anselm Clavé, facilitant l'accés al barri de Pardinyes.

Altres carrers que han estat afectats per les obres durant aquest estiu també s'han obert al trànsit com és el tram de Prat de la Riba afectat per obres del cobriment de les vies (vorera situada davant del restaurant "Casa Vasca") que tornarà a funcionar amb normalitat el proper dilluns, Joan Baget (que s'obrirà al trànsit a finals de la propera setmana) i l'Avinguda de Madrid per obres d'enllumenat (on han quedat alliberada la vorera més propera al col.legi Maristes per facilitar l'entrada dels escolars).

Així mateix, per facilitar l'entrada als Instituts i agilitzar el trànsit a la zona, la Paeria ha asfaltat la rotonda que dóna accés al camí de Rufea des de la N-II, així com el propi camí que l'ha obert al trànsit. Tot i així, les tasques continuaran per fer la part interior de les rotondes, l'enjardinament així com la urbanització de les voreres.

L'Ajuntament de Lleida ha començat a asfaltar la rotonda de Cós-Gayón amb treballs nocturns, que s'allargaran fins al proper dijous, des de les 21.30 fins a les 7 h.

http://www.lamalla.cat/infolocal/lle...icle?id=291114

[güelo]

Avui he passat amb cotxe per la zona de la Universitat de Cappont (carrer Jaume II).

He vist de passada (no he pogut parar, vés!) un parell de furgonetes del Arnó i un "tancat" amb malla de color verd a la vorera del carrer del costat del riu (a la canalització no, sino al carrer Jaume II: m'explico?) mes o menys davant de la Facultat de Dret i Economia.

Això m'ha recordat el tema projecte de la pasarela "carrer paraguay -> cappont"

Es possible que el començin? Algu en sap res?

[Txemari]

Originally Posted by güelo

Avui he passat amb cotxe per la zona de la Universitat de Cappont (carrer Jaume II).

He vist de passada (no he pogut parar, vés!) un parell de furgonetes del Arnó i un "tancat" amb malla de color verd a la vorera del carrer del costat del riu (a la canalització no, sino al carrer Jaume II: m'explico?) mes o menys davant de la Facultat de Dret i Economia.

Això m'ha recordat el tema projecte de la pasarela "carrer paraguay -> cappont"

Es possible que el començin? Algu en sap res?

Si, creo que es el comienzo. Apareció aparte en una revista de la Paería el inicio de las obras...

Una pregunta: el WTC Lleida y el Hotel Natura de los que se habló hace un tiempo ¿siguen adelante? ¿dónde se ubicarían?

[Sky]

Originally Posted by Txemari

Si, creo que es el comienzo. Apareció aparte en una revista de la Paería el inicio de las obras...

Sí, la primera piedra se colocó en mayo: http://www.paeria.es/cat/ajuntament/...s.asp&Pagina=1

Una pregunta: el WTC Lleida y el Hotel Natura de los que se habló hace un tiempo ¿siguen adelante? ¿dónde se ubicarían?

Ambos proyectos están paralizados, supongo que a la espera de tiempos mejores...

Los dos tienen un hilo dedicado en el foro:

http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=583616
http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=637047

[Izo]

CiU proposa convertir el mercat del Pla en la «boqueria» de productes de qualitat de Lleida
Fa sis anys que el mercat va tancar i no té un nou ús decidit

El grup de Convergència i Unió (CiU) a l'Ajuntament de Lleida va proposar ahor convertir l'antic Mercat del Pla, tancat fa 6 anys, en una boqueria on trobar els productes de qualitat de les terres de Lleida. El portaveu de CiU a la Paeria, Isidre Gavín, creu que «cal un espai d'abastiment alimentari pel centre històric, però que també sigui capaç de dinamitzar-lo turísticament» aprofitant que es troba als peus de la Seu Vella.

El Mercat del Pla va ser construït el 1918 als peus de la Seu Vella, al capdamunt del centre històric de la capital del Segrià. Fa 6 anys va perdre la seva funcionalitat i encara no hi ha cap projecte definit pel seu ús futur. Convergència lamenta aquesta situació però va més enllà: «Aquest és només un nefast exemple de com després de 30 anys de govern socialista a Lleida el centre històric està en una situació que no es mereix, enlloc de ser un espai emblemàtic», ha dit Isidre Gavín, que lamenta que l'alcalde Àngel Ros continuï, segons ell, amb aquesta política.

El grup de CiU a la Paeria creu que el centre històric hauria de ser una prioritat, per això proposen que el consistori inclogui als pressupostos de l'any 2010 la rehabilitació definitiva del Mercat del Pla. «Hem de tenir el projecte ja, doncs és urgent, i preveure les obres per l'any vinent», ha declarat el portaveu de CiU.

La federació nacionalista proposa que l'espai es converteixi en un centre gastronòmic on trobar-hi els millors productes agroalimentaris de la terra, la fruita i verdura de l'Horta de Lleida, però també embotits, carns, productes artesanals i ecològics de Ponent. Segons CiU «ha de ser un espai d'abastiment amb aliments emblemàtics i tota mena d'ingredients per tot tipus de gastronomia, on es pugui adreçar el turisme i també els veïns del barri». Gavín proposa gestionar la boqueria des de l'àmbit privat, però amb acció directa del sector públic.

La comissaria de Sant Martí
Convergència i Unió creu que l'equip de govern ha de donar una solució a la manca d'equipaments del centre històric, sobretot tenint en compte, segons Gavín, «que el nou Museu Morera es construirà sobre la única pista poliesportiva del barri». CiU creu que la millor opció és demanar el traspàs urgent de la comissaria de Sant Martí –propietat de l'estat espanyol- i construir-hi un equipament social per la gent gran als edificis existents i també un espai esportiu a la part del darrera.

Canvis en la protesta veïnal de dissabte
D'altra banda, la Plataforma per a la dignificació del Pla de l'Aigua, que organitza dissabte una jornada festiva de protesta per la situació del centre històric de Lleida, ha decidit anul·lar la passejada que tenien previst fer pel carrer Major des de la Paeria fins a l'Institut d'Estudis Ilerdencs. Ho han fet després que la Paeria els fes arribar una notificació on els recomana canviar el recorregut ja que el dia coincideix amb la celebració del Mercat de la Música i la Marató del Banc de Sang. L'alternativa de Rambla Ferran no ha convençut als organitzadors. La Plataforma ha decidit desconvocar la marxa però manté la resta d'actes festius organitzats i la recollida de signatures a l'IEI, on tenen el permís de la institució.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/articl...de-lleida.html