Urbanisme sostenible a BCN: àrees verdes, il·luminació, transport públic, bici, peatonalitzacions, etc.

[mtrpls]

...el que jo tenía entés és que, ja de bon començament es volía separar el zoo marí del zoo terrestre i traslladar aquest últim a les afores de Barcelona fent-lo més gran: es va especul.lar amb un parell de localitzacions com la Torre Marimón a Caldes de Montbuí o a prop de Terrassa però això va quedar en res.... suposo que per manca de calers...

[Izo]

Serà per manca de diners,com tantes altres coses... XD

El que és clar és que seria molt millor fer un zoo fora de la ciutat, quelcom més proper a una reserva que al zoo que tenim ara. És que no hi ha gairebé lloc per a res! Però el zoo ha de continuar sigui com sigui, ja que fa una tasca de conservació i divulgació molt important des de fa anys.

[LinkelRing]

Estic d'acord, hauria d'estar a un lloc una mica més allunyat però dins de l'AM, que fos un punt gran -gegant, si pot ser- i aixó, més com una reserva que un zoo. I, per supost, ampliar a parc tota la Ciutadella.

Salutacions.

[Sr.Horn]

En la Barcelona sostenible chachisuperduperecoguai-lomésdelmón sempre hi haurà espai per al cutrerio.






Visc a Barcelona.

[entfe001]

Ah, la Gran Barcelona... potser és massa gran i tot

[Vilarrubla]

on és això? A la primera foto no quedava malament però perquè no veia que ere XD desprès de veure la segona té tela!

[Sr.Horn]

a L11 Torre del Baró.

[entfe001]

Carrer Càncer (que també quin nom...)

[alexbn]

Escolapi Càncer, ¿no? Peor es la calle Conxita Supervia o la Esquirol Volador...

[Izo]

El consistori comença a replantar les alzines que es van arrencar per fer les muntanyes russes del Tibidabo
La vintena d'arbres que han estat 18 mesos en un viver estaran plantats l'any vinent

L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i la regidora del districte de Sarrià-Sant Gervasi, Sara Jaurrieta, van assistir ahir a la replantació de les tres primeres alzines que l'abril del 2008 van ser arrancades per poder construir la nova muntanya russa del Tibidabo. En total es van haver de trasplantar una vintena d'arbres, que durant 18 mesos han estat en un viver. Tots seran traslladats a Montjuïc l'any que ve, asseguraven des de BSM, l'empresa pública que gestiona el parc d'atraccions.

La construcció de la muntanya russa va despertar molts recels entre els veïns del Tibidabo, principalment perquè per fer la nova atracció s'havien de talar algunes alzines centenàries. Llavors, BSM va confirmar que s'havien de tallar 34 arbres i que 22 més serien replantats al Montseny per retornar-los al Tibidabo més endavant. Ara, però, només són una vintena les alzines que es tornaran a replantar. «Probablement hi hagi dues alzines que al final no es van portar al viver i es van replantar en aquell moment al parc d'atraccions», explicaven ahir des de BSM.

L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, assegurava ahir que l'Ajuntament «compleix els seus compromisos: vam dir que les alzines tornarien al parc i les hi tornem». Hereu, juntament amb la regidora del districte de Sarrià-Sant Gervasi, Sara Jaurrieta, van assistir ahir al matí a la replantació de les tres primeres alzines. Durant aquest mes se'n replantaran 13 més. No serà fins a l'any que ve que es portaran al Tibidabo les quatre alzines que falten, de manera que el parc d'atraccions tornarà a tenir les 20 alzines que durant 18 mesos han estat en un viver del Montseny.

Per Hereu, la replantació d'aquests arbres és «un magnífic exemple de recuperació de l'espai públic i demostra que les obres amb qualitat i respecte mediambiental són possibles». Tot i que encara no estaven replantades, Jaurrieta va fer afirmacions en el mateix sentit, en el ple de districte de dijous passat. Un cop s'hagin replantat les 20 alzines s'hauran acabat les obres de construcció de la nova muntanya russa. Els treballs de restauració vegetal de l'entorn han suposat també la plantació de prop de 217 arbres més, 2.134 arbustos i 5.964 plantes herbàcies.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/articl...-tibidabo.html

[Izo]

L'Ajuntament restringirà els accessos al parc Güell però descarta fer pagar una entrada
El pla integral de l'espai es marca com a objectiu reduir a la meitat els 4 milions de visitants anuals que registra

Després d'un dilatat procés d'anàlisi i discussió, l'Ajuntament de Barcelona va aprovar ahir en comissió de govern el pla integral que fixa les grans línies d'actuació que es duran a terme al parc Güell entre els anys 2010 i 2020. La filosofia que emana d'aquest document estratègic es resumeix en la voluntat que aquest espai deixi de ser considerat només com una gran zona verda i passi a tenir el mateix reconeixement que un equipament de contrastat valor arquitectònic. Per això, un primer objectiu serà intentar reduir en un 50% els 4 milions de visitants que ara té, i amb això caldrà, inevitablement, regular l'accés a la zona patrimonial, tot i que, a hores d'ara, no se sap ben bé com. Una de les mesures més controvertides que s'havia estudiat, cobrar l'entrada, ha quedat del tot descartada.

Ha estat un part tan llarg com difícil. Els debats entre veïns, experts i responsables municipals sobre què cal fer al parc Güell en els propers anys han estat eterns, però ja han cristal·litzat en un pla que es començarà a aplicar el 2010 i que s'haurà d'anar desplegant durant la següent dècada. Per posar en marxar el conjunt de mesures que enumera el document, l'Ajuntament hi destinarà un pressupost global de 34 milions d'euros. La més cridanera de totes és la que estableix necessitat de regular l'accés de públic, que ara és absolutament lliure. Un plantejament que parteix del diagnòstic fet per diversos entesos, que consideren que els 4 milions de visitants que té actualment el parc són un volum inassumible per a la correcta conservació d'un espai que està catalogat com a patrimoni mundial. Cal reduir-los com a mínim a la meitat. La pregunta del milió és com es farà. El govern local es dóna un any de marge per estudiar els mecanismes tècnics per aconseguir-ho, però d'entrada es reforçarà tot el tancat perimetral. Posteriorment s'establiran nou accessos regulats, segurament per torns, a tota la zona monumental. Quan s'arribi a la capacitat màxima de l'espai ja no hi podrà entrar ningú més. Una de les altres propostes que s'està avaluant és el fet que calgui fer reserva amb anterioritat per poder visitar el parc. La mesura estaria adreçada especialment als turistes, que actualment representen el 86% de les visites.

El que ja està clar que no es farà és instaurar una taxa. Una possibilitat que ha aflorat reiteradament en el llarg procés de debat del pla director i que disposava de l'oposició de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). Totes aquestes restriccions, però, no afectaran els veïns dels barris propers que utilitzen el parc com a ruta per fer els seus desplaçaments quotidians. Ara bé, també s'ha de veure quina solució tècnica se'ls acaba facilitant –podria ser, per exemple, una targeta– perquè puguin continuar travessant la zona.

A banda dels temes d'accessibilitat, el pla director també preveu la millora de la senyalització, del manteniment i dels serveis del parc, posant en servei, per exemple, més àrees de pícnic i cinc bars. També es recuperaran alguns elements patrimonials, com ara els pavellons d'entrada i la cova de la plaça de la Natura. En aquests propers anys també s'haurà d'afrontar la construcció de tres edificis nous, que es destinaran als serveis tècnics, punt d'informació i centre de visitants. Aquest últim s'ubicarà a l'entrada de la carretera del Carmel i oferirà diversos serveis (com ara exposicions i cursos) lligats a l'arquitectura de Gaudí. Pel que fa a l'aparcament d'autocars que actualment hi ha en aquest punt, passarà a ser subterrani.

MESURES DEL PLA

1) Disseny d'un nou sistema de senyalització interna del parc.

2) Recuperació de la cova de la plaça de la Natura per fer-la visitable (desaparició de l'actual bar).

3) Recuperació dels pavellons d'entrada.

4) Introducció del falcó pelegrí.

5) Reforma i ampliació del jardí vienès.

6) Construcció d'un nou edifici per als serveis tècnics.

7) Construcció d'un centre de visitants en què hi haurà, entre altres serveis, exposicions estables i temporals.

8) Construcció d'un nou punt d'informació.

9) Instal·lació de cinc nous quioscos bar a la zona monumental.

10) Implantació d'un nou servei de neteja i manteniment.

11) Introducció de fanals solars.

12) Creació d'un comitè científic assessor.

13) Implantar un servei d'audioguies per als visitants i crear una nova imatge gràfica del parc.

[...]

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/articl...a-entrada.html

[Izo]

Preocupació dels veïns del Poblenou de Barcelona pel manteniment del parc Central
El cas de Can Framis ha despertat l'alerta entre els veïns

Veïns passejant pell Parc Central del Poblenou, ahir. Foto: ORIOL DURAN.

El manteniment del parc Central del Poblenou ha passat a ser recentment responsabilitat de Parcs i Jardins, ja que l'empresa que el feia l'ha traspassat dos anys després de la seva inauguració. El cas dels jardins de Can Framis, on Parcs i Jardins ha arrencat la vegetació que hi havia per motius econòmics, ha despertat les alarmes de sindicats i veïns.

«Lamentablement, la desastrosa actuació al jardí de Can Framis no és un fet aïllat», afirma el sindicat CCOO en un comunicat emès ahir, en el qual denuncia el «deficient manteniment» que considera que reben actualment les zones verdes públiques a Barcelona. CCOO posa com a exemple d'aquesta situació el parc Central del Poblenou, el qual ha estat recentment traspassat a Parcs i Jardins per Bagursa i sobre el qual el sindicat alerta de possibles canvis en el manteniment: «Esperem que no hi apliquin la teoria de Can Framis.» Les mateixes fonts sindicals recorden que la brigada encarregada del manteniment d'aquesta zona verda està formada per cinc persones, una quantitat que consideren «insuficient per mantenir en condicions el parc, i que s'ha format restant personal d'altres brigades de la zona».

La preocupació sobre el futur del manteniment d'aquesta zona verda, la comparteixen els veïns del Poblenou, que sempre han mostrat els seus dubtes sobre la manera com es mantindrà l'alt cost que suposa la conservació de la vegetació del parc de Jean Nouvel. Així ho explica Joan Maria Soler, integrant de la comissió del parc Central des que es va crear, i que assegura que el parc és «molt car de mantenir». Aquesta asseveració, que és una de les raons donades per Parcs i Jardins per eliminar la vegetació que entapissava Can Framis, és el principal motiu pel qual els veïns expressen la seva preocupació: «Jean Nouvel va dissenyar unes formes determinades per a la vegetació, com els plàtans en forma de túnel, que requereixen molta poda i una cura constant», explica Soler, que afegeix que les actuacions al parc requereixen també molta maquinària, perquè moltes d'aquestes s'han de fer en altura. Per tots aquests factors Soler ha reclamat que des de l'Ajuntament es continuïn fent les cures que s'han dut a terme fins ara: «Que siguin coherents amb el que van acceptar, perquè, si no, d'aquí a un any ja veurem en quina situació està la vegetació», adverteix.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/articl...c-central.html

[Izo]

El passeig de Gràcia exigeix el seu torn
Comerciants i veïns reclamen una remodelació per solucionar la degradació del paviment, els fanals i les illes centrals

El KO absolut amb què els ciutadans van rebutjar, a través de la consulta popular, la reforma de la Diagonal que volia impulsar l'Ajuntament de Barcelona ha propiciat un curiós efecte: clarificar el que veïns i comerciants de cada barri o àrea de Barcelona consideren realment prioritari. Això és el que ocorre amb els Amics del Passeig de Gràcia, entitat que aplega comerciants i veïns del singular passeig barceloní. Reclamen una remodelació que, sense arribar a l'extrem d'una reforma a fons com la de la Diagonal, posi fi al deteriorament d'un seguit d'elements –és el cas del paviment o els fanals– el qual les tasques regulars de manteniment no solucionen. Sí que demanen una solució molt específica per al mal estat de les illes centrals per a vianants.

No era el torn de la Diagonal, però sí que és el torn del passeig de Gràcia. Si no per aquest mandat –queda només un any per acabar-se i es pot dir que tot el peix ja està venut– sí pel que ve. I per això el president de l'associació Amics del Passeig de Gràcia, Luis Sans, llança un missatge inequívoc per a «tots els partits polítics»: que incloguin, en els seus propers programes electorals, la remodelació del passeig de Gràcia.

Ara bé, que ningú s'espanti: l'entitat que aplega comerciants i veïns del passeig barceloní el que vol no és una reforma en profunditat a la manera que s'havia plantejat per a l'avinguda Diagonal, ni tampoc que s'introdueixin canvis en la secció del passeig de Gràcia. El que reclama Amics del Passeig de Gràcia és una remodelació per solucionar definitivament el deteriorament de determinats elements que formen el passeig i que han patit l'efecte del pas dels anys, i també vol una actuació especial per a les petites illes centrals, que Sans considera que estan especialment degradades.

Més llum i paviment nou
De la secció actual del passeig de Gràcia, l'entitat no en té cap queixa: «Hi ha prou espai per als vianants i els cotxes.» Ara, això sí, l'opinió ja canvia quan es tracta de l'estat del paviment de les voreres i de la il·luminació del conjunt del passeig. Així, l'entitat denuncia des de fa temps que el paviment actual té «molts forats», que les rajoles modernistes tant pròpies i singulars del passeig no estan «ben fixades» i s'aixequen pertot arreu, i quan no, hi ha qui se les emporta. «Caldria estabilitzar d'una vegada el paviment» per solucionar aquests problemes, assenyala Sans.

Quant als fanals, l'associació indica que són molt antics i tenen una instal·lació vella, que en condiciona qualsevol millora. En aquest sentit, reclama una renovació de la instal·lació que permeti també incloure-hi més potència de llum i que, alhora, siguin de baix consum. Per això, l'aposta és clara: aconseguir que «facin més llum i siguin més eficaços».

Illes mal cuidades
A parer dels Amics del Passeig de Gràcia, qui s'emporta la palma quant al seu estat deplorable són les petites illes centrals per a vianants. Segons Sans, estan fetes des de l'any 1974 i no s'han tocat des d'aleshores. «Aquí caldria una reforma més en profunditat perquè aquesta zona no està ben solucionada», afirma, i a més, denuncia la quantitat de forats que hi ha en aquest tram del passeig, que és «un niu de coses mal cuidades». «Les sortides dels pàrquings estan posades al mig i de qualsevol manera», precisa.

Segons l'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, per ara i dins d'aquest mandat no hi ha prevista cap mena d'actuació de remodelació com la que demana l'entitat que representa el passeig de Gràcia, més enllà de les accions de manteniment que es fan regularment.

Sigui com sigui, el president d'Amics del Passeig de Gràcia recorda que les millores urbanístiques beneficiarien enormement una zona comercial com aquesta, que al cap de l'any rep una gran quantitat de visitants.

Sobre el manteniment del passeig de Gràcia, que correspon a Medi Ambient de l'Ajuntament, fonts d'aquesta àrea destaquen un seguit de tasques d'adequació i millora que s'hi han fet en aquest mandat i fins ara. En concret, s'han fet actuacions a les voreres i s'han instal·lat projectors de llum de reforç a les cruïlles, 269 unitats. Segons fonts de Medi Ambient, aquestes millores realitzades han costat 51.000 euros.

Ara queda pendent adequar a l'actual normativa ambiental de l'enllumenat una part dels punts de llum clàssics existents al passeig. Es tracta de canviar aquests equips antics que funcionen a partir del sistema de vapor de mercuri per làmpades d'halogenurs, que són bombetes de baix consum. Aquest canvi es farà en 18 unitats i l'import d'aquesta millora serà de 3.500 euros.

Adelerats i badocs
Poques classificacions humanes salomòniques permeten tant d'ajustament com la dels vianants del passeig de Gràcia. Els qui hi van amunt o avall, o d'un costat a l'altre, es divideixen en dos grups: els adelerats i els badocs. Els caminants que hi van per feina o per arribar a algun lloc hi passen a tota velocitat. Els qui hi passegen per passejar –sobretot turistes– fan el badoc, s'entretenen o es paren de manera massa sobtada per als qui fan una cursa. Els badocs miren enlaire, però tot i així, són els que es poden adonar d'una manera més evident d'alguns dels elements deteriorats que els comerciants censuren. De cap a cap, es poden trobar prop d'una desena de tanques que envolten rajoles per arreglar.

Les illes centrals les coneixen més els badocs i adelerats més extrems. És a dir, aquestes illes primes, que sembla que no hi siguin, que a estones i trams serveixen d'aparcament de cotxes i motos, només les utilitza qui recull el seu vehicle i qui espera l'autobús (en termes generals, adelerats) o qui espera el bus turístic (badocs, que a ple estiu formen una llarga cua). Per qui no ha de fer cap d'aquestes tres tasques, és possible que no s'hagi fixat en el paviment enfonsat, clivellat o mig trencat d'aquestes illes. O és un paviment que conserva la rajola modernista original, més gran i blava que l'actual de les grans voreres laterals, o és un paviment senzillament enquitranat.

Una passejada detinguda permet veure més coses. De venedors ambulants –que preocupaven força els comerciants–, aquesta setmana no se'n veien, tot i que això va a tongades. El paviment enrajolat de les voreres està ennegrit pels xiclets –fa poc, a la Rambla, van fer una operació de neteja– i de tant en tant es veuen clapes de rajoles que ballen, esquerdades o trencades. Els seients o parterres de ceràmica modernista també estan enfosquits. Com els adelerats i els badocs, la mateixa barrija-barreja es trasllada a tot el mobiliari del passeig, on conviuen fanals i rajoles de tall i aire modernista, amb una part d'elements deteriorats, amb fanals «normals», paviment esquinçat o el cert desordre que respiren les calçades laterals i les illes primes.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/articl...-seu-torn.html

[Izo]

El parc de Can Framis tornarà a tenir heura, més gruixuda

La regidora de Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona, Imma Mayol, va anunciar ahir en la comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient que el parc de Can Framis tornarà a estar cobert d'heura, tot i que serà d'un tipus més gros i més sofert que el que hi van plantar els creadors d'aquesta zona verda, que tenia un nivell de «colonització inferior» i que, per tant, permetia l'aparició de males herbes. Aquesta és una de les decisions que ha pres el consistori després que la setmana passada es descobrís que Parcs i Jardins havia decidit arrasar la vegetació existent al parc esmentat a causa de l'alt cost de manteniment que exigia.

Mayol va reconèixer ahir que s'havien equivocat, primer en haver fet recepció de l'obra el mes de novembre passat, i ho va atribuir a «un atac de voluntarisme dels serveis municipals, que van pensar que podríem solucionar la presència de males herbes». El segon error, va afirmar ahir Mayol, va ser decidir treure les heures sense haver avisat els dissenyadors d'aquest jardí, els quals havien presentat el projecte a diversos premis de paisatgisme.

Vegetació mediterrània
Segons la regidora, aquesta zona era de creació privada i, per tant, el projecte de jardí era també privat. L'Ajuntament –va explicar Mayol– va intentar consensuar amb l'empresa constructora el tipus de vegetació a plantar, i va aconseguir canviar els arbres que estava previst plantar-hi. Però els creadors del parc no van voler canviar ni el tipus d'heura ni la plantació de plantes bulboses que havien d'anar florint en períodes setmanals. Una vegada va rebre l'obra, l'Ajuntament va considerar que l'aspecte que oferia aquesta zona verda no era adequat, ja que les heures no havien aconseguit imposar-se a molts llocs de la zona enjardinada i les plantes que havien florit quedaven resseques i no eren eliminades.

Mayol va haver de respondre ahir a les preguntes dels grups municipals, els quals van donar suport a una proposició del grup d'ERC que demanava que, a les noves zones enjardinades, com és el cas de dos parcs al districte de Sant Martí, es prioritzi la vegetació mediterrània, tot i que, a petició de CiU, es continuaran plantant altres tipus de plantes, sobretot per afavorir el color als parcs urbans.

Quan l'oposició li va preguntar el cost de construcció del parc i de l'eliminació posterior de la vegetació, Imma Mayol va confirmar que la creació del jardí havia suposat una inversió d'un milió d'euros, i que l'acció feta per Parcs i Jardins havia costat 15.000 euros.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/articl...-gruixuda.html

[BCNforever]

Si tingueren uns patrons bàsics... molt bàsics, com comprobar la viabilitat de lo que agafen i després algo tan senzill com simplement tenir passos per fer les coses com aquesta d'arrancar les males herbes: primer decidir, segon avisar, tercer estudiar tots junts, quart, prendre una decissió, cinqué, aplicar.

Simplement aixó, no fan aquesta vergonya que sempre sona a fer les coses sense coordinació i sense tenir idea.

[frantala]

A mi el parc de diagonal mar,con todo lo chulo chulo que es siempre me ha dado la impresion de ser privado,es lo primero que parece al verlo por fuera,aunque no lo sea,me ocurre lo mismo con el de Nouvel,frente al hotel Me,que al estar tan delimitado y ser tan de diseño no parece parque urbano,si no para unos pocos.

Yo soy de los que defiende la idea de que en BCN faltan parques,o metros de ese uso,y con parques me refiero a zonas verdes,jardines,zonas de cesped,sombra,etc... si lo pensamos bien la mayoria de parques son mas de cemento que otra cosa (hasta plaza catalunya lo es con toda su dimension) ,y la Ciudatdella,aun siendo las tullerias de la ciudad,creo que se queda pequeño y sobretodo lejos de muchaas zonas d ela ciudad.Un gran parque (verde que te quiero verde) en Glories seria un gran acierto.
Y el que haya X metros de jardines no quita que haya lugar a edificios y de alguna altura,jejeje,asi habria mas sombra en verano.

Originally Posted by Niat

El parc de Diagonal Mar a mi em sembla que està la mar de bé.

I sobre el parc de l'Espanya Industrial amb la reforma a quedat molt maco.

[Andreuenc]

Barcelona en matèria de verd, té un suspès com una catedral. O un aprovat d'aquests que et donen per pena xD

[Ermengol Patalín]

Doncs espero que a les ciutats mediterrànies a les que aproveu no sigui a costa de tirar aigua, aigua i aigua.

[jomateix]

Originally Posted by Ermengol Patalín

Doncs espero que a les ciutats mediterrànies a les que aproveu no sigui a costa de tirar aigua, aigua i aigua.

A sota de la ciutat hi ha tota la que vulguis, contaminada, però perfectament utilitzable per als jardins. De passada, quan més l'utilitzem, si es fa amb lògica evitant la salinització, cada cop serà més apta al renovar-la (el canvi que ha fet en els valors de pol·lució a l'aqüífer del Besòs són esperançadors però cal reconéixer que encara hi manca molta feina).

Tot això va sorgir quan el nivell freàtic va créixer tant des de que les indústries se'n varen anar que a principis dels 90 i van começar a adonar-se dels problemes a baixos sigui per capilaritat o directament inundacions, des de llavors la captació frèatica creix però encara li falta molt: http://www.clabsa.es/AiguesSubterranies/index.aspx

Si una cosa ha fet bé ICV a l'ajuntament va ser potenciar això com forçar l'aprofitament de les aigües depurades de la depuradora del Llobregat per a la muntanya de Montjuïc. Una altra cosa és la factura elèctrica en bombejar l'aigua, però amb coses com les plaques solars als edificis oficials, la Fira, el Fòrum i d'altres algun anivellament segur que hi ha.

Anant al tema del manteniment, des de que tenim "Parcs i Jardins" els jardins foten pena o són "simplificats" com li varen fer al que hi havia als voltants del Museu de Can Framis i d'altres "reformes" a jardins històrics que en el seu dia van fer plorar sang als entesos.

I tornant a Glòries, n'estic fart de que el PSC sempre faci el mateix:

Model 1.- una mica de gespa que al poc fot pena, una zona de terra amb arbrès clònics plantats a la mateixa distància, una palmera, uns jocs infantils, una àrea de gossos i una estàtua d'escultor subvencionat d'un tema que no té res a veure amb la plaça.

Model 2.- Donar-li l'encàrrec a un arquitecte de renom que no ha fet en sa vida un maleït parc.

[frantala]

Esacto,no creo que el que Barcelona sea una ciudad con "poca" agua pueda ser excusa para que tenga menos zonas verdes de las que nos gustaria a muchos,el agua se puede reutilizar,asi como para el riego no hace falta agua potable,lo que entendemos por potable para humanos.Eso es lo mismo que cuando se apagaron todas las fuentes de la ciudad por la sequia de hace unos años,cosa que vi ridiculo porque se supone (resalto lo de se supone) que las fuentes reutilizan el mismo agua una y otra vez,en ciclo o circuito cerrado.Siempre pensé que aquello se hizo mas como imagen para ahorrar y concienciar a la gente que como medida real para ahorrar agua.
Otro detalle que suele verse mucho en los jardines,y que no hay manera de que aprendamos es a que se riegue en exceso,o siempre las mismas horas,o por inundacion,etc... las cosas se pueden hacer mucho mejor,lo que se tiene que aprender es a hacerlo.